EmiMax_LemmingsBojos

Aquest document és un extracte de l’obra

Emi i Max

Els lemmings bojos Gemma Lienas

il·lustracions: Javier Carbajo

La Galera

www.gemmalienas.com

Tripa lemmings cat_Maquetaci贸n 1 06/10/11 16:55 P谩gina 3

ELS LEMMINGS BOJOS Gemma Lienas

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 2

Primera edició: febrer del 2008 Disseny de la col·lecció: Elisabeth Tort Il·lustracions: Javier Carbajo Edició: Laia Tresserra Coordinació editorial: David Monserrat Direcció editorial: Lara Toro © Gemma Lienas, 2008 © La Galera, SAU Editorial, 2008 per l’edició en llengua catalana La Galera, SAU Editorial Josep Pla, 95 – 08019 Barcelona www.lagalera.cat lagalera@grec.cat Imprès a Reinbook Ctra. de la Sta. Creu de Calafell, 72 08830 Sant Boi de Llobregat Dipòsit legal: B-777-2008 Imprès a la UE ISBN: 978-84-246-2868-0 Prohibida la reproducció i la transmissió total o parcial d’aquest llibre sota cap forma ni per cap mitjà, electrònic ni mecànic (fotocòpia, enregistrament o qualsevol mena d’emmagatzematge d’informació o sistema de reproducció), sense el permís escrit dels titulars del copyright i de la casa editora.

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 19

COM ETS, MARE!

—A

u, mare, digues que sí... Jo m’ocuparia de tot: de treure’l a passejar, fer-li el menjar, dur-lo al veterinari... –deia l’Emi. –Sí, ara li fan el mànec, reina. Com si no et conegués. Quinze dies després que aquest gosset hagués posat els peus a casa, t’oblidaries de baixar-lo al carrer i la pobra bèstia s’aniria fent els pipís damunt les catifes i jo, com una boja, netejant-los. Ni parlar-ne. Ja tinc prou feina sense una bestiola corrent per casa.

L’Emi va mirar-se la seva mare amb cara de ressentiment.

–Adéu, gosset –va dir-li al bòxer–. La meva mare no et vol; no té cor.

La Serena es va mantenir immutable.

–O no li agraden els animals –va afegir l’Emi, emmurriada.

–D’animals, en tinc prou amb tu –va dir la seva mare.

–Un gat... sí?

19

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 20

–Un gat... tampoc –va respondre la Serena, amb una cara de pal que no admetia rèplica.

L’Emi va esbufegar.

–Uf! Ets de por, mare.

–Dos minuts i anem cap a casa –va deixar anar la Serena després de clavar una ullada al rellotge.

L’Emi observava els animals de la botiga sense moure’s del lloc on era. Només pensava en com podia convèncer la seva mare perquè li deixés tenir-ne un a casa.

–Un hàmster, potser? –va preguntar, mentre agafava una gàbia amb un conill porquí de color marró fosc.

La Serena va llançar una mirada furibunda a la seva filla.

–No. I prou, s’ha acabat –va dir caminant cap a la porta de sortida.

La Serena ja era al carrer, i la noia va córrer darrere d’ella.

–Ostres, mare. Manes més que una generala.

–Sóc la generala! –va rectificar la Serena, caminant a pas viu.

L’Emi galopava darrere seu.

20

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 21

Tot d’una la Serena es va aturar.

–A veure, què en faríem ara d’un animal? Vols dir-m’ho? No ens el podríem pas endur de vacances...

–Li podríem deixar al pare.

–Ah, sí? Com si no tingués res més a fer el teu pare.

En Toni, el pare de l’Emi, no vivia amb elles. En Toni i la Serena es van separar quan l’Emi tenia cinc anys. Des d’aleshores, les dues vivien juntes, i el seu pare en una altra casa. L’Emi veia el seu pare, però no tan sovint com haurien volgut tots dos, perquè ell sempre tenia molta feina i poc temps per ocuparse de la seva filla.

–Així que mai dels mais no tindré un animal a casa?

La Serena es va tornar a aturar de cop i va llançar sobre l’Emi una mirada fulminant: –Emi, fica-t’ho al cap: d’animals, a casa, ja en tenim prou amb tu.

–Que simpàtica...! –es va queixar la noia–. És la teva última paraula?

La Serena no va dignar-se a contestar. És clar que era la seva última paraula!

21

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 22

–I afanya’t –va dir la Serena girant-se per mirar l’Emi, que s’havia anat quedant enrere–. Encara tenim moltes coses per fer a casa, i demà hem de ser a l’aeroport cap a les deu del matí.

–Uau! A l’Emi, de cop, se li va fondre la mala lluna que tenia. Malgrat la mandra que li feia pensar en el munt de coses que encara li manaria fer la seva mare –maletes, endreçar l’habitació, regar les plantes...–, l’alegria de saber que se n’anava de vacances amb en Max estava per damunt de tot.

En Max i ella eren molt amics, des de feia segles. Vivien al mateix bloc de pisos, anaven a la mateixa escola i, per si això encara no fos prou, l’Alícia i en Cesc, els pares d’en Max, i la Serena eren també molt amics. Per aquesta raó aquell estiu, com altres vegades, havien decidit anar-se’n de vacances plegats.

«Quina xamba! Tres setmanes senceres amb en Max!», pensava l’Emi. La Serena va obrir la porta del pis i va començar a donar ordres: –Au, som-hi, que encara hem de preparar les motxilles, i hauries de començar a fer la truita de pa22

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 23

tates per sopar, i també hauries d’engegar l’ordinador per mirar si hi ha algun missatge a la meva bústia electrònica.

–Tot alhora? –va preguntar l’Emi, amb aire foteta mentre observava la seva mare caminant passadís enllà.

La Serena es va girar: –Seria meravellós que poguessis fer-ho tot a la vegada, però no crec que tinguis aquest do, de manera que una cosa darrere l’altra.

La Serena va entrar a la sala, i uns segons més tard, l’Emi va sentir una cançó de Buena Vista Social Club a tot decibel. A la seva mare li encantava escoltar la música molt i molt forta. I a l’Emi, també.

L’Emi va engegar l’ordinador. Va clicar damunt la icona del correu electrònic i, pef, pef, pef!, el sorollet característic dels missatges entrant a la bústia.

Va llegir-ne els remitents. Només un li va semblar que requeria l’atenció immediata de la seva mare: era del diari per al qual treballava.

–Maaaaare, un missatge del diari.

La Serena va aparèixer a la porta de l’estudi eixugant-se les mans.

23

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 24

–Ei, mare, aquest cop no et poden pas enviar enlloc a fer un reportatge, perquè ens engegarien les vacances a dida.

–Mmmmm. A veure què diuen.

Va obrir el missatge i va poder llegir: Serena, som-hi de nou! Aprofitant que te’n vas de vacances a Noruega, hem pensat que, a més de veure els fiords i el sol de mitjanit, podries fer un reportatge per al diari.

El reportatge hauria de ser sobre els lemmings. Resulta que aquest any, tal com diuen per aquelles terres, és any de lemmings, o sigui, que n’hi ha a cabassos. Se’ls veu a milers avançant cap a les costes. Per què es reuneixen tots a la costa? Són bojos o què, els lemmings? Ens agradaria que fessis un reportatge sobre aquestes bestioles. Que tinguis sort! Esperem el teu reportatge amb moltes ganes.

L’endemà, a les set del matí, l’Emi i en Max, la Serena, l’Alícia i en Cesc van agafar un taxi per anar cap a l’aeroport. Allí, palplantat al meeting point, els esperava en Toni, el pare de l’Emi. –Pare! –va cridar l’Emi, quan encara faltaven uns metres per ser al seu costat. I va posar-se a cór24

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 25

rer, li va saltar al damunt, li va tirar els braços al coll i li va passar les cames a banda i banda de la cintura.

Quan pare i filla van haver-se petonejat, en Toni va saludar el grup i, després, va dirigir-se a la Serena.

–Serena! Que potser estàs malalta? –va dir mentre li posava la mà damunt del front, com si li comprovés la temperatura.

–Malalta, jo? –va preguntar la Serena, estranyadíssima–. Què t’agafa ara?

–Dooona, deus voler dir què t’agafa a tu. És la primera vegada que no em demanes els bitllets d’un dia per l’altre i us els he pogut aconseguir amb calma –va acabar de dir mentre movia frenèticament els bitllets sota els nassos de la Serena.

En Cesc va avisar que era tard i havien d’anar cap a la porta d’embarcament. Així doncs, petons, encaixades de mans i a reveure, i aviat van haver passat els controls i embarcat rumb a Noruega.

–A quina hora arribarem? –va demanar l’Emi. –Hem sortit a les 12.30 del matí i arribarem a les 11 del vespre.

–Carai! –va exclamar en Max–. Això és una brutalitat.

25

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 26

–Sí, és clar, però és que anem al punt més allunyat d’Europa.

–Llàstima que serà tan tard quan l’avió aterrarà a Tromsø que ja no es veurà res –va dir l’Emi mirant per la finestra.

La noia s’equivocava del tot, però no ho podia saber.

Durant una estona, els dos amics van estar sense dir res, fins que l’Emi va saltar: –Mare, encara no ens has explicat què són els lemmings.

26

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 27

–No sabeu què són els lemmings, eh? Doncs, em sembla que no us ho explicaré, i us deixaré ben intrigats fins que ho descobriu quan arribem a Noruega.

–Dóna’ns una pista, mare.

–Mmmm. Tenen quatre potes, una cua i uns bigotis.

–Un gat?

–Més petit.

–Una rata?

–Calent, calent.

–Són rates?

–Són una mena de rates. De la família dels rosegadors. Són molt simpàtics.

–I per què estan bojos?

En Max es va mirar la seva amiga amb sorpresa. Unes rates boges? D’on ho treia?

–No em miris amb aquesta cara, Max, ho he llegit al missatge que han enviat a la mare els del diari.

–T’envien a fer un reportatge? –va demanar en Max, sorprès.

–No. No m’envien enlloc. Volen que aprofiti les vacances per fer un reportatge sobre els lem27

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 28

mings. I això de la bogeria no és més que una broma. No estan bojos; només tenen un comportament molt peculiar.

–I en què consisteix, aquest comportament?

–Això, no us ho diré ara. Ho descobrireu quan arribem a Noruega.

Moltes hores més tard, quan l’avió es va posar damunt la pista i els passatgers van sortir, els nois es van quedar muts de la impressió.

–Si és de dia...! –van dir tots dos alhora, meravellats que, a les onze del vespre, el sol encara fos una bola de foc al cel.

Els tres grans van riure.

–Era una sorpresa que us teníem preparada –va dir l’Alícia.

–És el sol de mitjanit –va explicar en Cesc.

–I què carai és el sol de mitjanit? –va demanar en Max posant-se guenyo.

–Vol dir que tenen sol fins i tot a la nit? O sigui, que el sol no es pon mai al pol nord –va estranyar-se l’Emi. –No ben bé –va dir en Cesc.

28

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 29

–Veureu: una mica abans que comenci l’estiu a l’hemisferi nord –va explicar l’Alícia–, l’eix de la Terra està molt inclinat, raó per la qual l’hemisferi nord mira cap al Sol i, per tant, el pol nord queda il·luminat pel Sol, de tal manera que, mentre la Terra fa el moviment de rotació sobre ella mateixa, rep la llum del Sol. –Per això, durant un quant temps, aquesta regió del planeta està il·luminada dia i nit –va acabar la Serena.

–I per això se’n diu el sol de mitjanit! –va fer l’Emi força esverada.

–Exacte.

–Ai! Espero que les finestres de l’hotel tinguin unes bones persianes –va dir la noia, perquè li molestava la llum per dormir.

–Doncs, sento molt dir-te que no. Que, generalment, les finestres amb prou feines tenen cortines.

–I això per què?

–Perquè és un país àvid de la llum del sol. Pensa que es passen molts mesos per any sense veure’l.

–Ah! I a l’hivern deu ser la nit eterna, oi? –va fer en Max, sobtadament inspirat.

29

Tripa lemmings cat_Maquetación 1 06/10/11 16:55 Página 30

–Tu ho has dit: hi ha un mes l’any, a l’hivern, que no reben ni un mal raig de sol. I, per exemple, a dalt de tot, al cap Nord, és de nit des del vuit de novembre fins al vint-i-nou de gener.

–Ei! Que terrible!

–Uix! No m’agradaria gens viure tant temps en la foscor.

30