Aquest document és un extracte de l’obra
La fada Menta
Un mirall al cor Gemma Lienas
il·lustracions: Àfrica Fanlo
La Galera
www.gemmalienas.com
Un mirall al cor Text de Gemma Lienas Il·lustracions d’Àfrica Fanlo
No vull anar a veure la pediatra
—
—remuga en Pol. La mare li renta la cara, encara plena de baves del vòmit. —No anem a veure la pediatra —diu—. Hi anem perquè ella et vegi a tu.
La mare li diu a la metgessa que en Pol vomita molt. —És culpa de la sopa —diu en Pol. —Avui no has menjat sopa —contesta la mare. —Avui ha estat culpa del peix —diu en Pol. —I ahir? —pregunta la mare. —Ahir va ser pels espinacs. La metgessa es mira ben mirat en Pol i diu que està més sa que un pèsol. —I per què vomita? —demana la mare. La metgessa no ho sap. Diu que, si els vòmits continuen, hauran de portar en Pol a l’hospital.
A la nit, al seu llit, en Pol pensa que no vol anar-hi. No li agraden els hospitals. —És perquè tu vols, que hi hauràs d’anar —diu la fada Menta dins la fosca de l’habitació. —Ah, sí? —diu en Pol—. Potser et penses que vomito expressament. La fada Menta fa una tombarella i salta des del prestatge de les joguines fins al coixí d’en Pol.