VullSerPuta

Aquest document és un extracte de l’obra

Vull ser puta Gemma Lienas

Editorial Empúries

www.gemmalienas.com

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Vull ser puta

Narrativa, 277

Pรกgina 3

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Pรกgina 4

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 5

Gemma Lienas

Vull ser puta Contra la regularització de la prostitució Traducció de Pilar Estelrich

Editorial Empúries Barcelona

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 6

© Gemma Lienas, 2006 La traducció d’aquesta obra ha rebut una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes.

Primera edició: octubre del 2003 Primera edició: maig del 2006 © de la traducció: Emma Piqué Buisan, 2006 © d’aquesta edició: Grup Editorial 62, s. l. u., Editorial Empúries Peu de la Creu, 4, 08001 Barcelona www.grup62.com grup62.com Fotocompost a Víctor Igual, s.l., Peu de la Creu, 5-9, 08001 Barcelona Imprès a Limpergraf, Mogoda, 29-31, 08210 Barberà del Vallès dipòsit legal: b. 26.805-2006 isbn: 84-9787-198-7 isbn 13: 978-84-9787-198-3 Són rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del «copyright», sota les sancions establertes a la llei, la reproducció total o parcial d’aquesta obra per qualsevol procediment, incloent-hi la reprografia i el tractament informàtic, i la distribució d’exemplars mitjançant lloguer o préstec públics.

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 7

Sovint les dones semblen més interessades a enllustrar-se les cadenes que a tractar d’arrencar-se-les. mary wollstonecraft (1759-1797)

7

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Pรกgina 8

8

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 9

A Enric B., a David L., a Albert R., a Julià R., a Bernat E., a Manel B., a Josep Maria F., a Domènec R., a Daniel N., a Fernando C. i a tots els homes a qui us interessa la sexualitat lliure i que lluiteu pels drets de les dones i per una societat més justa.

9

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Pรกgina 10

10

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 11

1 DECLARACIÓ DE PRINCIPIS

aquest llibre comença pel final.

Si en un futur prevalguessin els arguments d’aquells que opinen que s’ha de legalitzar la prostitució, potser jo mateixa també pensaria que sí, que la prostitució és una feina i que els meus ideals s’han quedat obsolets (temo molt que fins i tot la declaració dels drets humans ho estaria) i em veuria obligada a replantejar-me els llibres que escric, sobretot els que dirigeixo a un públic jove.

Potser aleshores hauria de pensar en una novel.la juvenil el títol de la qual seria Vull ser puta. L’argument, en principi, me l’imagino així: família de classe mitjana alta.

Pare i mare amb formació universitària i feines molt estressants però ben pagades. Una filla, la Rosanna, de 15 o 16 anys. Fi de curs. El pare i la mare surten a sopar amb la noia per celebrar les bones notes que ha tret. Intenten saber un cop més quina carrera universitària voldrà estudiar. La Rosanna joguineja amb les engrunes de pa, incòmoda, una mica avorrida. Per fi, farta de suportar la pressió del pare i la mare, els explica els seus plans: —De gran vull ser puta.

El pare i la mare es miren desconcertats. A vegades la nena porta les bromes fins a uns extrems...

11

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 12

—Als 18 deixo d’estudiar i em poso de ple en el negoci del sexe. ¿Per què s’ha de matar estudiant una carrera universitària si després ho tindrà cru per accedir al mercat laboral? Fins i tot amb un expedient acadèmic millor que el dels seus companys barons, ella i les seves companyes de classe suportaran un atur tres vegades superior al d’ells. I encara si aconsegueixen un lloc de treball a força de revalidar diàriament la seva vàlua, d’acceptar salaris més baixos i complir la doble jornada a la qual sembla que les obliguen tant la seva anatomia i biologia com la seva obstinació professional, difícilment podran trencar el sostre de vidre que les empreses o l’administració reserven per a les ciutadanes. De manera que no cal estavellar-se contra murs de formigó ni contra sostres de vidre. La Rosanna ho té clar: vol ser prostituta.

—Però, filla, això no és cap professió —diu el pare.

—¿Per què no?

—Doncs... —el pare rebusca arguments pel seu magí—. Doncs, perquè no hi ha cap formació professional que permeti, després, exercir-la.

—Tens raó. Crec que ja és hora que totes les persones que vau estar a favor d’aprovar la legalització del comerç sexual ara reclameu la formació específica per a aquesta feina.

—Però... —intervé la mare visiblement nerviosa— quan vam prendre partit a favor del comerç sexual com a feina, no pensàvem pas en tu, nena.

La Rosanna observa la seva mare amb una mirada dura.

—Aleshores, ¿en qui pensàveu? ¿En les dones pobres, 12

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 13

en les immigrants, en les que tenen trets racials diferents...? Mare! D’això, se’n diu cinisme.

La mare fa una ganyota.

—Cinisme o ingenuïtat, com vulguis —diu la Rosanna—. Mira, t’ensenyaré una notícia que va aparèixer en un diari espanyol gratuït el febrer de 2005.

La mare llegeix la notícia: «una alemanya perdrà el dret a l’atur si no treballa en un bordell. la prostitució es considera una activitat laboral. »Una jove cambrera alemanya de 25 anys que es va negar a oferir els seus “serveis sexuals” en un bordell de Berlín podria veure retallats seriosament els seus drets laborals en virtut de la nova legislació sobre beneficis socials aprovada l’any passat a Alemanya, segons va informar ahir el diari britànic Daily Telegraph. »La jove, una tècnica informàtica a l’atur, va explicar que s’havia ofert per treballar en bars nocturns i que en el seu currículum ja hi figuraven feines anteriors com a cambrera. Poc després, va rebre una resposta del propietari d’un bar nocturn en què indicava que li interessava el seu perfil i li demanava que es posés en contacte amb ell. »Quan ja havia començat a treballar al bar, la dona va descobrir que es tractava d’un bordell. La prostitució va ser legalitzada a Alemanya fa dos anys, i els propietaris dels bordells tenen el dret a accedir a les bases de dades de les persones que busquen feina. »La nova legislació estableix que qualsevol dona menor de 55 anys que faci més d’un any que és a l’atur està obligada a acceptar qualsevol feina, inclosa la prostitució, si no vol perdre drets en les prestacions per desocupació.

13

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 14

»indefensió legal. Quan la jove va descobrir la veritable naturalesa del treball, va comprovar que el propietari del bordell no havia violat la llei i que fins i tot estava obligat a denunciar-la».

La mare aixeca el cap i murmura que només espera que això no arribi a passar mai a Catalunya, un país menys rígid que Alemanya.

—Qui sap —diu la Rosanna, que té molt clar que la prostitució sí que és una feina com una altra. Fet i fet, viu en una societat que entén perfectament que, si una dona no té altres opcions professionals, aquesta pot ser una bona solució o, al capdavall, la solució menys dolenta.

—La veritat, jo mai no ho havia pensat des del punt de vista de les dones —confessa el pare—. Només m’ho imaginava des del punt de vista dels homes. Com un...

—¿Com un dret adquirit pels segles dels segles, amén? —l’ajuda la Rosanna.

—Bé. Ja se sap que els homes som així...

—És clar, és clar. S’entén. Però potser, com diu la periodista Carme Freixa: «L’alliberament de la dona no passa pel fet que a una li posin una cigala —qualsevol cigala— a la boca».

—Ei! —diu el pare amb cara d’angoixa.

Aneu a saber quina cigala i quina boca s’ha imaginat!

—I, malgrat tot, estimat pare, ja és tard per a aquesta reflexió. Això ho hauries d’haver pensat abans de prémer el «sí» en l’enquesta d’algun dels teus diaris preferits.

14

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 15

Sóc feminista, atea, anticlerical, socialista i partidària de la llibertat sexual, i em declaro contrària a la regulació o legalització de la prostitució. La compra d’un cos per a l’ús sexual és una conducta que atempta contra els drets humans i no es pot considerar una pràctica sexual sinó un abús de poder, mitjançant el qual una persona amb diners en sotmet una altra que no en té, cosa que, en definitiva, tal com ho considera l’ONU en el «Conveni per a la repressió del tràfic de persones amb finalitats d’explotació sexual de 1949», és una forma d’esclavatge.

Avui, amb freqüència, a les persones que es manifesten en contra de la legalització de la prostitució se les tracta de conservadores i puritanes. En el meu cas, res s’allunya més dels meus principis, ni de la meva trajectòria vital, ni d’allò que reflecteixen els meus llibres.

Aleshores, ¿què està passant perquè moltes persones que fins ara eren companys i companyes de viatge s’hagin convertit en adversaris/es ideològics/ques pel que fa a aquesta qüestió?

Abans de continuar endavant, voldria explicar una experiència que vaig viure recentment durant un viatge a Suïssa, perquè il.lustra bé com se’ns imprimeixen en la ment idees de les quals a penes som conscients i que en el fons configuren la nostra manera de veure el món.

Vaig tenir l’oportunitat de visitar el museu etnogràfic de Neuchâtel, on s’exhibia una exposició titulada «Remise en boîtes», que tradueixo lliurement com «Enllaunat». L’exposició tractava del tema de la memòria. Per resumir, diré que el recorregut per les sales volia explicar 15

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 16

el procés pel qual passen esdeveniments, persones o idees abans de convertir-se en memòria col.lectiva. En definitiva, l’exposició volia fer evident la idea que la nostra memòria i, per tant, la nostra ideologia, no és aliena al poder i a aquells que decideixen què hem de recordar i què no, o què hem de pensar i què no. Per això, el comissari de l’exposició, que ens va fer de cicerone, va acabar dient que se sentiria satisfet si al final del recorregut ens preguntàvem «¿per què penso el que penso? ¿Per què dic el que dic?». En altres paraules, «¿qui ha decidit què cal guardar en la nostra memòria col.lectiva, i de quina manera aquesta memòria condiciona la nostra forma de veure el món i de viure-hi?».

Per al meu exemple, servirà el comentari de tan sols dues de les sales. Una representava el lloc de culte, és a dir, el lloc en el qual els «fans» de la memòria col.loquen allò que volen que es recordi. (Una postil.la meva: el paper de fans avui en dia el porten a terme els mitjans de comunicació, la publicitat i Internet.) Aquesta sala semblava la cambra de les relíquies: adornada amb flors seques i espelmes enceses, les parets estaven entapissades de fotografies. Fotos de personatges de la política, la cultura, l’esport, la indústria... Fotos d’esdeveniments bèl.lics, polítics, econòmics... No cal dir que gairebé la totalitat de les fotos corresponia a homes o a esdeveniments protagonitzats per ells. En la darrera sala hi havia prestatges plens de llaunes. Moltes, moltíssimes llaunes, semblants a les de salsa de tomàquet o de favada asturiana, totes identificades amb una etiqueta. La majoria corresponien, és clar, a noms de barons o a fets relacionats amb ells. Em vaig sentir com si em trobés en l’interior d’una enciclopèdia.

16

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 17

Fins aquí el resum d’allò que l’exposició volia posar en relleu: emmagatzemem les idees que altres han decidit insuflar-nos, idees que condicionen el nostre pensament; i el que el comissari pretenia amb el seu advertiment final: que per alliberar-nos dels automatismes hem de prendre consciència d’«aquesta memòria».

Acabat el recorregut, em vaig acostar al comissari per agrair-li les explicacions, i per dir-li que confiava que totes les persones que passarien per l’exposició es veurien obligades a preguntar-se com és possible que la memòria del nostre planeta representi tan sols la memòria de la meitat de la població, és a dir, dels barons. I a preguntarse també de quina manera influeix aquesta visió tan esbiaixada en tot allò que cadascú de nosaltres pensa i diu.

El més notable —o el més increïble— va ser la cara de sorpresa que va fer el comissari. Ni per un moment havia pensat que aquest fos un aspecte substancial —tal vegada el més destacable— de l’exposició.

Qüestions de gènere a banda, sí que és important saber com les idees es filtren en la nostra ment sense que en siguem conscients. Com, per posar un exemple, les imatges de la televisió poden arribar a configurar-nos un discurs ideològic respecte a qualsevol tema sobre el qual no haguem reflexionat prou d’una manera conscient.

I quan hi pensem, ja estem ben impregnats d’allò que ens han volgut inculcar, de manera que responem segons aquests models adquirits, segons aquests ensenyaments.

En aquest sentit, sense unes campanyes prèvies de sensibilització cap als perills del tabaquisme, no es podria entendre la manca de reacció de les persones fumadores davant la llei antitabac que va entrar en vigor el 17

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 18

gener de 2006. De la mateixa manera, fa temps —des de 1995, any de la reforma del Codi penal, amb la qual es van despenalitzar conductes que afavorien la prostitució i que fins aleshores eren punibles— que estem rebent missatges implícits que equiparen la prostitució a una forma més d’entreteniment, a una forma més de consum. ¿Hi ha alguna raó que expliqui aquest nou enfocament de la qüestió? Potser sí, potser hi ha raons econòmiques molt poderoses.

El volum de negoci del sexe en el món es calcula entre 5 i 7 bilions de dòlars anuals, una suma superior a la xifra conjunta de tots els pressupostos militars (font: Parlament europeu. Comissió de Drets de la Dona i Igualtat d’Oportunitats). En alguns països representa entre el 2 i el 14% del PIB (font: Organització Internacional del Treball, 1998). És un negoci mundial gairebé de la mateixa magnitud que el del tràfic d’armes i el tràfic de drogues (font: APRAMP).

A l’Estat espanyol se suposa que la xifra se situa en una forquilla entre els 12.000 milions d’euros (font: Médicos del Mundo) i els 18.000 milions d’euros (font: ANELA, Asociación de Empresarios de Locales de Alterne).

Tenint en compte aquestes dades, ¿a ningú no se li acut pensar qui pot haver-hi rere els missatges que cada cop amb més freqüència ens envien els mitjans de comunicació? ¿No és cert, que tants diners en joc són un bon argument perquè moltes persones estiguin disposades a treure importància a la prostitució? ¿No és lògic, que les persones que es lucren amb aquest negoci tinguin ganes d’explicarnos com n’és, de meravellós, ser «una treballadora sexual»?

Com denuncia la CATW (les sigles angleses de la Coa18

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Página 19

lition Against Trafficking in Women, Coalició Internacional contra el Tràfic de Dones): «Hi ha una ingenuïtat increïble per part d’alguns mitjans governamentals i no governamentals sobre el veritable paper de la indústria del sexe, i sobre les actuals campanyes de legitimació de la prostitució com a treball. Es desconeix completament que hi ha un grup de pressió organitzat [...] a qui es paga per promoure la idea que la prostitució és una feina digna que ha de ser reconeguda i regulada com a tal» (font: La prostitución. Claves básicas para reflexionar sobre un problema).

Després de tants missatges subliminals sobre les «bondats» de la indústria del sexe, no resulta gens estrany que quasi el 82% de les 10.000 persones que van contestar l’enquesta sobre la prostitució duta a terme el febrer de 2006 per La Vanguardia responguessin que sí, que la prostitució és una ocupació que s’hauria de legalitzar.

Els resultats de l’enquesta van ser els següents: un 81,8% de persones a favor de la legalització, un 16,7% en contra i un 1,5% no sabia què respondre. L’enquesta va ser contestada per 10.006 persones.

Regular la prostitució com a ofici també és la voluntat d’algunes autoritats, de manera que no em sorprendria gaire que d’aquí a un cert temps es convertís, en el nostre país, en una activitat laboral com qualsevol altra, a la qual, és clar, podria optar qualsevol ciutadana (en femení), els serveis de la qual podrien ser adquirits per qualsevol ciutadà (en masculí). Perquè no oblidem que la prostitució és, ara per ara, un problema de gènere: el 90% de qui exerceix la prostitució són dones, el 7% són transsexuals i el 3% homes; mentre que un percentatge igualment aclaparador de proxenetes i clients són homes (font: Médicos del Mundo).

19

Vull ser puta-ok

19/5/06

14:33

Pรกgina 144