Encara tens el cap a la platja? .......... Tens el síndrome post-vacacional?
Tendències tardor-hivern 2011/2012
Com hidratar correctament la pell Evitar els errors en pintar una habitació
®
Núm. 39 SETEMBRE 2011 Edició La Selva
路3路
路4路
路5路
Ja estem de tornada! S’acaben les vacances i amb elles arriba el temut síndrome post-vacacional.
queda tot un any per tornar a descansar i a disfrutar de les nostres vacances.
A moltes persones els costa el fet de tornar a la feina. Fins i tot pot arribar a afectar a la productivitat d’aquesta en un 40%, ja que haver de fer de nou el mateix durant la resta de l’any, causa una frustració en l’individu.
Si estàs cansat, no tens gana, no et pots concentrar en res, tens ansietat o estàs trist tot el dia des de que vas tornar de vacances, el que et passa és que tens el “Síndrome Post-vacacional”, molt comú en aquesta època de l’any en què deixem enrere tots els records de l’estiu viscuts i deixem entrar la rutina diària.
En altres persones, el període vacacional els permet una relaxació total i això fa que aquests individus augmentin la seva productivitat en un 60% a la tornada de les seves vacances. Cada any ens anem de vacances amb molt d’ànims però tornem a la feina, al cole o a la universitat desanimats... Per què? Doncs és degut a que no podem treure’ns del cap que encara ens
Podem denominar aquest síndrome com una incapacitat d’adaptació a la feina després de la finalització de les vacances. Pot provocar un malestar psíquic, encara que també pot provocar-ne de físics com taquicàrdia o dolors musculars. Hem de tenir en compte que necessitem un període d’adaptació de com a màxim
una setmana per poder aconseguir el ritme normal de tot l’any. Experts aseguren que aquest síndrome difícilment pot ocasionar-nos una depressió. El “Síndrome Post-vacacional” també té la seva teràpia o cura, però depèn molt de nosaltres mateixos. Hem d’intentar que això no pugui amb nosatres i fer que la rutina i els costums no aconsegueixin deprimir-nos. Hem d’aconseguir un repte, i és el següent: fer que els nostres dies siguin diferents i gaudir d’ells segon a segon...
Tens el síndrome postvacacional?
·6·
路7路
路8路
路9路
www.dream-whispering.com
Escot balconet. És un escot en forma de balcó, molt sensual i que afavoreix a persones amb poc pit.
Escot de bec.
·10·
tota ! a d o m a l
Escot obert que forma una V. Els escots amb línies rectes aporta esveltesa. És ideal per les persones de coll curt, ample i de mandíbula quadrada. Poc recomanable per rostres allargats i barbeta punxeguda. Si el bec és molt allargat, no recomanat per persones amb poc pit.
Escot americà. Similar a l’escot de bec però molt accentuat. Ressalta les espatlles i endureix la silueta fent-la més agressiva.
Escot paraula d’honor. Escot cor.
Escot vaixell.
Escot rodó amb una petita V al centre. És un escot molt afavoridor que aporta gran esveltesa.
Escot alt i ample que creua tota la part frontal i posterior i s’uneix a les espatlles. Eixampla les espatlles, afavoreix per tant a les persones d’espatlles estretes, però no és recomanable per espatlles caigudes. Afavoreix a tot tipus de formes de rostre, excepte a les mandíbules amples i marcades.
Escot quadrat. Escot obert amb forma de mig quadrat. Aporta amplitud a les espatlles i accentua les mandíbules quadrades. Afavoreix a les persones de coll llarg.
Escot rodo o de capsa. És un escot tancat i rodó. Aporta volum i cal evitar-lo en pits voluminosos.
Escot baix típic de vestits sense tirants. Afavoreix a les persones d’espatlles amples i braços prims. Evitar en les dones amb pit petit.
Escot creuat. Creua el cos formant un bec. Afavoreix a les persones de tòrax ample i dissimula el pit molt voluminós.
·11·
Tendències tardor-hivern 2011/2012
Teixits: Encaix
Punt
Pell exòtica (serp,cocodril)
Geomètric
Cachemires
Pell
Acolxat
Negre
Blanc
Estampats:
Efectes:
Colors: Com també l’or, el gris i el groc ·12·
Nobles (gasa, seda, set铆)
Vinil
Ingl茅s (pota de gall)
Denim
Natural (flors)
Animal print
Plomes
Esmeralda
Taronja
Blau klein 路13路
L’ICÒNIC CORREPASILLOS PORTA MÉS DE TRES DÈCADES AJUDANT A CAMINAR I CORRETEJAR ALS MÉS PETITS Durant més de 30 anys, aquest correpasillos ha estat el company de jocs de nens i nenes a tot el món. I, si s’ha de jutjar pel seu èxit actual, ho seguirà sent durant dècades. La recognoscible imatge del Cozy Coupe, amb el seu cos de color vermell i el seu sostre groc, és la imatge més icònica de Little Tikes®. Als més petits els encanta asseure’s després del volant i sentirse els amos de la carretera, mentre que els pares valoren la durabilitat i la confiança que els proporciona un producte segur i resistent. El model 30 aniversari del somrient Cozy Coupe incorpora un sostre extraïble. En llevar la capota, fins i tot els nens i nenes més grans poden aprofitar al màxim l’ús del correpasillos. Quan el sostre està col·locat, el seu pràctic agafador facilita que un adult pugui dirigir el Cozy Coupe amb comoditat. L’interior del vehicle està equipat amb protecció per als peus, un respatller alt, i un posavasos posterior per a les llargues jornades a l’aire lliure. També incorpora botons que simulen l’encès d’un automòbil i la palanca per obrir el dipòsit del combustible. Les rodes davanteres poden girar fins a 360 graus perquè el nen o la nena controli el Cozy Coupe amb total llibertat. La porta lateral té un sistema opcional per bloquejar la seva obertura accidental. Cozy Coupe està recomanat per a nens i nenes entre els 18 mesos i els 5 anys d’edat. El seu PVP recomanat és de 79,95 eur.
·14·
La família Cozy Coupe segueix creixent El Camió de Bombers Deluxe, la versió en tons rosats i blau celeste del Cozy Coupe o l’espectacular Cozy Camió Pick Up aporten varietat a la llista de correpasillos de Little Tikes®. Cada petit conductor pot disposar del Cozy Coupe que més s’ajusti als seus gustos. I, per gaudir a casa, els Handle Haulers són vehicles de joguina proveïts d’un rosteix que facilita el joc dels més petits. Aquests cotxes, vaixells, trens i camions de joguina tenen com a protagonistes als vehicles de la família Cozy Coupe.
Sobre Little Tikes: Tel. d’atenció al client: 902 212 152
Beatriz Ezquieta
Little Tikes, fundada al 1970, és
ezquieta@imago-mc.com
una companyia juguetera amb seu
Armand Zoroa
a Hudson, Ohio (E.E.U.U), que
zoroa@imago-mc.com
basa la seva producció en joguines duradores i de gran qualitat per a
IMAGO marketing y comunicación
nens i nenes. Des que va passar
Santa Àgata 21, local 2, 08012
a formar part de la família MGA
Barcelona - Tel: 93 265 89 00
Entretainment l’any 2006, Little Tikes ha aconseguit nous èxits mitjançant l’aplicació de diverses innovacions en la producció i el màrqueting estratègic.
Segueix-nos a la nostra pàgina de Facebook: www.facebook.com/littletikes.es
·15·
Menys bolets que l’any passat
La producció a Catalunya serà de 84.000 tones, 3.600 de les quals seran de rovellons La temporada de bolets de tardor de 2011 està a punt de començar en algunes comarques, principalment en aquelles on les tempestes de finals de juliol i principis d’agost han estat generoses, com és el cas del Ripollès. De fet, ja s’han trobat bolets als Pirineus tot i que les temperatures elevades d’aquestes darreres setmanes, l’escassetat de precipitacions i el vent poden paralitzar o retardar la fructificació dels bolets, segons el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. Les prediccions climàtiques a llarg termini fan preveure una tardor una mica més plujosa, principalment a les comarques del Pirineu i Prepirineu, i una mica més fresca que la mitjana dels darrers anys, i per aquesta raó, s’espera que la campanya de bolets 2011 sigui superior a la mitjana dels darrers 16 anys, estimada en 46 quilos de bolets per hectàrea a l’any (55.200 tones de bolets a tot Catalunya). L’estimació de la producció mitjana per a Catalunya serà de 60 a 80 quilos per hectàrea de bolets (84.000 tones), inferior a la campanya 2010, en què es van collir 110 quilos per hectàrea, o el que és el mateix, 132.000 tones de bolets. La producció variarà en funció de la distribució de les pluges, de com siguin d’espaiades, i del vent, de manera que no totes les comarques tindran les mateixes produccions. Juan Martínez de Aragón, Dr. Enginyer de Forests i investigador del Centre, incideix en què les estimacions de les produccions són mitjanes calculades a través de models matemàtics de producció de bolets, obtinguts després de 16 anys de mostrejos micològics en parcel·les permanents distribuïdes pels boscos catalans i d’informació meteorològica recollida en cadascuna de les parcel·les els darrers 16 anys. Aquests models tenen en compte la variabilitat en la producció de bolets que hi ha entre els diferents tipus de bosc i la disponibilitat d’aigua que hi haurà durant la campanya de bolets (setembre, octubre i novembre). Per conèixer la disponibilitat d’aigua, clau perquè s’acompleixin les previsions de producció, s’han basat en les prediccions a llarg termini obtingudes del National Centers for Environmental Prediction. La predicció de la producció de cada espècie és més difícil de fer, ja que cadascuna té uns requisits específics. En el cas dels rovellons, la variable que més influeix són les pluges dels mesos de setembre i octubre. Per tant, la seva producció dependrà de si plou o no durant aquests mesos. Tenint en compte les prediccions climàtiques a llarg termini, en aquesta campanya es podria produir entre 2 i 4 quilos per hectàrea, que suposen un total de 3.600 tones de rovellons a tot Catalunya
Portal de salut Naturopatia - Flors de Bach - Shiatsu - Reflexoterapia Podal - Antistress
Salut Per a més informació:
Ayax Perrella Terapeuta Floral Homologat a la Fundación Bach de Londres C. Alberes 49 Loc. 2B - Blanes Tels. 972 33 39 79 - 637 88 59 38
Els perills de l’alimentació moderna. Col·lecciona les nostres fitxes de salut!
2. Aliments que contenen additius alimentaris En aquest temps on tot ha de ser súper modern, tots els aliments molt suaus, tot molt fi, tot ha de tenir molt de sabor, tot ha de ser anti-colesterol, anti-restrenyiment, ha de tenir un aspecte seductor, i ha de poder durar molt de temps als prestatges del supermercat, és ben difícil trobar aliments sense cap additiu afegit. Quan entrem al supermercat, ens trobem davant cents i cents de productes, alguns naturals, d’altres preparats que son els que mes additius contenen. Agafem un supermercat tipus i entrem. Farem un tomb a l’interior i veurem tot el que hi trobem: Comencem per la dreta i trobem l’aigua embotellada. Continuem i trobem les vetrines refrigerades obertes de la carn. Talls de carn ja preparada en “blisters” o envasos plàstics. Aquí trobem amb molta probabilitat un colorant i un conservant, a més de tot el que porta en forma, diguem “normal”, la carn. Un colorant, per a què sembli més natural, per recuperar el color perdut o conservar el color afegit i un conservant per a què aguanti uns dies a la nevera. Passats uns dies el producte se’n va a les escombraries. El mateix podem dir per a la carn picada, pollastre sencer o en peces, etc. Vull aquí recordar que molts pollastres (així com molts altres productes alimentaris) arriben de la Xina. No sabem quins controls de qualitat i higiènics passen abans d’arribar a la taula del consumidor. Passem ara a la zona dels pernils. Per ara els pernils els fem tots aquí a Catalunya o a Espanya. Probablement tenen additius, com conservants, i molta sal pel mateix i alguna coseta més, però no molt. Trobem ara els formatges, de tot tipus i color. Frescos, semi curats, curats, secs, suaus per untar, etc. Aquí la química treballa a sac: s’ha de controlar la quantitat de greix, el color, el sabor, la consistència, la maduració, natural o artificial, els bacteris, els fongs (Camembert, Brie, Gorgonzola, Roquefort). Química significa additius. Passem ara a la zona de les pastes: normals, amb ous, amb espinacs o verdures, (colorant); pastes d’ arròs, de blat de moro. La producció de la pasta és un procès delicat i necessita un control químic i de producció molt estricte. Additius. Les pastes alimentícies farcides, clarament necessiten encara més additius, ja que contenen carn, formatge i altres productes molt fàcilment degradables. En aquesta mateixa zona, però refrigerades, podem trobar les pastes fresques. Més additus. Una mica més endavant trobem els arrosos naturals o precuinats. No necessiten gaire additius, però tenen el problema que ja n’hi ha de transgènics o estan a punt d’ arribar als mercats espanyols i catalans.
Productes càrnics i del mar envasats: colorants, conservants, sinèrgics i alguna cosa més. Productes del camp envasats: espàrrecs, olives, cogombrets, bolets, cigrons llenties, palmitos, carxofes etc. conservants, colorants, antiscumejants, sinèrgics… Zona dels plats preparats: Pizzes, truites, amanides, spaghettis, raviolis, entrepans, i tots els plats ja a punt per ésser escalfats i menjats. Tots aquests porten augmentador de sabor (Glutamato de diferents tipus) a més de colorants, conservants, sinèrgics, etc. Zona de salses: mahoneses, ragú, kechups, pesto etc. Tot aixó generalment està ple d’ additius i sucre. El sucre el trobem en moltes productes que mai diríem que el contenen. És a tot arreu, i com sabem, és causa d’ obesitat, diabetes, càries, osteoporosis... i algunes patologies més. Zona de fleca: pans de tots tipus, blancs, integrals, de llavors, de Viena, amb nous, pita, de màquina, de hamburguer, grissino, xapata, de pagès… Tots tenen additius afegits i sucre, conservants i productes que no conec per fer-los més tous. A més a més els integrals són, generalment una enganyifa, perquè estan fets de farina blanca amb bren afegit, mentre que hauria de ser el gra de blat molt i panificat. D’ aquesta manera es conservarien el bren natural, el germen del gra i tots els nutrients naturals del producte. Als productes de fleca els hem d’ incloure tot el que es bolleria i pastissos i pastissets embolsats i no embolsats, que també estan farcits d’ additius. Aquí hauriem d’ afegir algunes llaminadures fetes de farines de blat de moro, però que sembla que en realitat el blat no l’han vist mai. Aquests són els diferents xurritos i coses semblants que són en realitat una reunió d’ additius. Zona de pastissos gelats i gelats: Additius i més additius i productes sintètics. Zona d’ olis, vins i vinagres: Aquests productes també tenen prou additius. Trobem olis de diferents tipus de color, d’ acidesa, de terbolesa, de sabor. No passa res, la química ho arregla tot i ens dóna l’oli que necessitem. Els vins no estan gaire lluny de tot això. Passem ara a la peixateria: Els nostres mars cada vegada estan més buits de peixos degut al sistema de pesca amb xarxes d’ arrossegament. Del mar del Vietnam importem la “panga” que és un peix molt bo, però molt contaminat. La resta de peix ve d’ arreu del món, com ara el Marroc, el Nord Europa etc. Molt peix és de cria. Això vol dir que li donen pinso, (normalment trangènic), medicines etc. Un peix caracteristic de cria és el salmó. Fa temps li barrejaven al pinso un colorant perquè tingues la carn roja (com la del salmó salvatge). Ara sembla que li barrjen Krill, que és natural. És difícil de saber.
·15·
Passem ara als productes lactis: llets, formatges, yogurts, mantegues, natilles, flams, etc. La llet és un producte que requereix també moltes atencions tant pel tractament, com per la conservació al prestatge. Això es tradueix en processos químics i additus. I més elaborat és el producte i més additius té. La mantega, que si és natural és blanca com la llet, té gairebé sempre un coloret groc. És un additiu anomenat Butter Yellow, (Colorant Azoico), o sigui groc mantega. En realitat no és necessari aquest color, però la gent s’hi ha acostumat i és tot. A més del colorant, porta també antioxidants i alguna cosa més. Les margarines són un cas a part ja que poden tenir una mica de mantega o res. Si no contenen cap mantega, no són productes lactis, però generalment les trobem al mateix lloc. La margarina és un oli vegetal (generalment pobre), hidrogenat amb una bona quatitat d’ additius, tant que, dietèticament parlant, és molt millor la mantega que la margarina. Zona de galetes normals o farcides: Gairebé totes les galetes porten blat de moro o soja: tant el blat de moro com la soja són principalment transgèniques si l’etiqueta no diu el contrari. A més a més porten tots els additius que els fabricants considerin oportu afegir-hi. Més complicada la galeta, més additius. Begudes: Totes porten additius: colorants, espessants, conservants, sucre o endolçants artificials, corrector de sabor, saboritzants, escumejants, anti escumejants, etc. Quan parlem d’ endolçants, estem dient sacarina, sorbitol o aspartame. Tots són dolents, però l’ASPARTAME és el pitjor. Nombroses fonts el consideren potencialment cancerígen. Gairebé totes les begudes de “dieta” porten aspartame. A més a més si es barreja l’aspartame amb un caramel conegut, genera una reacció tan violenta que pot ser fins i tot mortal. Al supermercat generalment no es troba una beguda que es diu Zumrok que és totalment química. Conté aigua i a prop de 14 E osigui additius i res més. Això és com una bomba per al fetge. Es troba a les llibreries, xiringuitos i llocs on compren els estudiants. Al súper trobem encara ous: grans, petits, de gallina campera, amb àcids Omega 3 i Omega 6, etc. Tots porten un segell amb números i lletres. El primer dígit és un número que va de l’ 1 al 3. El número 0 seria de la gallina de pagès veritable, sense pinso i coses artificials, pero això no es troba al supermercat. El número 1 és de gallina “campera” o sigui que és mes o menys lliure pero alimentada amb pinso. El número 2 és ou de gallina menys lliure i el 3 és ou de gallina en gàbia, sotmesa a ritmes de producción industrial. En aquest cas l’additiu no és a l’ou directament però és al pinso que menja la gallina. Alcohols i super alcohols. També tenen additius. Hem de recordar que 1 gram d’ alcohol conté 7 calories. Fruites i verdures: Aquestes no tenen additius directes. Tot el procés es fa abans de la collita. Després li afegeixen algún colorant (als cítrics), alguna cera especial anti putrefacció, anti fongs. Molts productes del camp produits industrialment, per exemple a Almeria, estan produits pel sistema “Hidropónic” o sigui sense terra. La planta viu a l’aigua on hi posen tots el aliments químics que aquesta necessita. Qualitat del producte final = zero. Amb la fruita ens trobem un problema diferent: la fruita l’ estan fent transgènica. Les pomes, les prunes i família i altres que encara no sabem, però que están en procés. La fruita i la verdura tenen el problema afegit que es troben, normalment, a l’aire lliure i reben tots el productes que ens estan llençant a sobre amb els Chemtrails.
·18·
Conclusió: És necessari que tots despertem amb urgència, obrim els ulls i ens adonem del que està passant al voltant nostre. Quan anem al supermercat hem de comprar productes el més senzills possible: res o el menys possible de precuinats, res d’ envasats o el menys possible, res d’ alcohols. Si tenim la possibilitat els dissabtes, o algún altre dia, hauriem d’anar al camp i trobar algun pagès que ens vengui fruita i verdura natural i fresca.
Evitar els errors en pintar una habitació Un dels principals errors que es comet quan es pinta una habitació és no protegir adequadament els mobles i objectes que hi ha a l’entorn. El millor per evitar-ho és poder buidar completament l’habitació. Si no és possible, cal protegir els mobles adequadament amb uns llençols i posar-los en el centre de l’habitació. Un segon error és la mala preparació de la superfície que s’ha de pintar. Si la superfície està bruta, cal netejar-la amb un detergent suau; si hi ha esquerdes, cal tapar-les adequadament; i si la superfície ja està pintada, però danyada, cal retirar aquesta pintura.
El tercer error és utilitzar materials inadequats. Per això es recomana acudir a una drogueria o tenda similar on ens aconsellin sobre els pinzells o rodets més adequats. Finalment un altre error és pintar en condicions meteorològiques adverses, per exemple quan fa massa calor, massa fred o hi ha massa humitat. Hem d’escollir una època amb un temps temperat.
·19·
Com hidratar correctament la pell
Què és exactament una pell deshidratada i perquè es produeix aquesta situació? Sembla una pregunta de tòpic, una pell seca és la que no té aigua. Però en el fons no és tan fàcil la resposta, perquè conèixer el perquè es perd aquesta aigua en determinades situacions ambientals i personals i no en altres és més complicat del que sembla. I important, perquè en aquest primer món en què vivim hi ha cada vegada més persones amb problemes cutanis i de deshidratació, fins i tot en pells grasses, que buscaran en la cosmètica la solució al problema. Per hidratar bé la pell el millor és dedicar-li una mínima atenció diària incorporant a les rutines de cura corporal cosmètics que la reparin a fons.
Conforme avança l’estiu la pell necessita una ajuda extra per recuperar-se dels estralls de la calor, el sol i els aires condicionats que l’han ressecat en extrem. També per poder enfrontar-se amb vitalitat als imminents canvis de temperatura que portarà la tardor i el ritme de vida quotidià. Per això necessita hidratació. I nutrició. Tal com explica el Dr Miquel Ribera, dermatòleg de l’Hospital Universitari de Sabadell-Corporació Parc Taulí i vice-president de l’Acadèmia Espanyola de Dermatologia i Venereologia (AEDV), “per tenir la pell sana es requereixen unes cures i una rutina diària. Mai s’ha d’arribar a l’extrem que la pell tingui un aspecte sec, descamatiu i esquarterat. Aquests signes delaten un problema que cal solucionar abans que la pell emmalalteixi “. Sempre s’assegura que convé hidratar el cos cada dia bevent un parell de litres d’aigua, però això no és suficient. La pell és l’últim òrgan al qual arriba aquesta aigua, de manera que els cosmètics es fan imprescindibles. Des de la primera cura, és a dir: la neteja. ·20·
Segons el doctor Ribera, “la pell necessita una adequada hidratació cada dia començant en el moment de dutxarnos. L’ús de gels i sabons per la dutxa altera el mantell lipídic natural que ajuda a mantenir hidratada la nostra pell. Aquest mantell lipídic està constituït per àcids grassos que les glàndules sebàcies de la nostra pell produeixen i que es dipositen com una barrera invisible que impedeix l’evaporació d’aigua de la nostra pell, mantenint-hidratada. Quan el mantell s’altera, es perd aigua i la pell tendeix a ressecar. Per aquest motiu cal usar sabons per a la dutxa que siguin poc agressius per al mantell lipídic. L’ideal és fer servir aquells amb components que es trobin de manera natural en la nostra epidermis que, a més de netejar, nodreixin la nostra pell “. Si la pell està molt seca, tirant o especialment sensible, cal evitar els sabons i gels agressius, amb molt detergent o amb partícules exfoliants, i optar per sabons dermatològics suaus que incorporin components hidratants i calmants fins que la pell estigui més sana i enfortida . Recordem que amb la dutxa la pell perd un 25% d’hidratació natural, que cal reposar. Després de la dutxa és convenient aplicar cada dia sobre la pell una llet o loció, o fins i tot seguir utilitzant l’after-sun fins que s’acabi. Aquests productes post-solars són rics en actius calmants i nutritius, i contenen substàncies que fixen i allarguen el bronzejat, de manera que la pell està més protegida i triga a descamarse. En el rostre cal estar atent a qualsevol possible canvi de la pell. Pot ser que es mostri més seca que habitualment, o que pateixi un brot gras i presenti grans o zones amb brillantors, de manera que potser hagi de canviar i adequar el cosmètic la nova situació. Convé refrescar i calmar-la, especialment si està enrogida o tirant, i netejar cada dia
amb productes no agressius. Si la pell pica, enrogeix, s’escata o presenta alguna situació d’incomoditat que es perllonga, convé consultar amb el dermatòleg. Per què es deshidrata tant la pell? Hi ha molts factors que afavoreixen la deshidratació cutània. I un d’ells és el nostre estil de vida. Els laboratoris Estée Lauder van realitzar fa uns anys un estudi en el qual després d’analitzar la pell de centenars de dones de diverses parts del món, entre elles Nova York, Bèlgica i Arizona, van descobrir que les habitants del desert tenien millors condicions d’hidratació en la seva pell que les de climes més humits com Nova York. La conclusió a què van arribar els tècnics va ser que no és el clima sec la causa de la deshidratació, sinó els canvis bruscos i constants en els nivells d’humitat relativa. Quan passem d’un clima humit a una situació de clima o entorn més sec, la pell encén els seus sistemes d’adaptació: les cèl•lules de l’epidermis es multipliquen, produeixen enzims i proteïnes que, al seu torn, desenvolupen lípids (greixos) que en arribar a l’estrat corni (capa més superficial de la pell) formen una barrera natural destinada a mantenir la humitat. Per realitzar aquest procés es necessita temps. La pell necessita una mitjana de dues setmanes en adaptarse a un canvi ambiental important. Però si es veu sotmesa a aquests canvis diverses vegades al dia no pot adaptar ni defensar-se i perd humitat a marxes forçades.
Se sap des de fa anys que els sistemes d’aire condicionat i calefacció ressequen l’ambient de forma extrema. Però l’estudi demostra que les dones que viuen en entorns humits urbans, com Nova York, sotmeten a la seva pell a aquests constants canvis de nivell d’humitat relativa en passar del carrer a l’interior d’edificis amb aire condicionat o calefacció. En un mateix dia d’estiu, per exemple, poden passar diverses vegades d’un nivell d’humitat del 40% a l’interior d’una oficina al gairebé 100% d’humitat al carrer. Per contra, les habitants d’una ciutat com Bèlgica, també de clima humit, presenten un nivell d’hidratació cutània bastant acceptable ja que el seu entorn és “menys artificial”, sense tant aire condicionat segons l’estudi. La solució? Evidentment, mantenir un entorn ambiental estable perquè la pell no entri en una situació de caos intentant adaptar-se als sobtats canvis, cosa si més no complicada perquè no podem estar alterant els aparells de tots els edificis ni, evidentment, alterar el clima. Encara que els laboratoris cosmètics tenen la seva particular solució: crear un entorn estable sobre la superfície de la pell que mantingui el nivell d’humitat, independentment de les fluctuacions externes, i eviti la deshidratació.
·21·
972 333 312
Carrer Sebastià Llorens, 7 BLANES (davant del Mercat Municipal)
·23·
®
Ben Fresc t’apropa les millors ofertes en les teves compres!
cte!
Nou produ
! E G T A I T S BU A
V E T LA ICITAT L B U P DA LLAR A C A LA TEVA DE LACIÓ POB ·24·
En breu tindràs a casa teva totes les promocions, ofertes i descomptes dels teus establiments habituals.
negoci al u e t l a r e pció p La millor o u! millor pre ercussió! p e r r sc, lo il I la m e Ben fre d s le b a ll eta casa dels Amb els R a i c o g e l teu n portem e ts. teus clien teu nciar el u n ’a d t a ens Ben fresc Si has p , e g t ia t s er bu fer-ho al e negoci p d t a it il possib et dóna la t mínim cos
mpressió i a l t ’ a i v l 1. Esta tribució s i d a l t ’ a i 2. Estalv disseny l e t ’ a i v l a 3. Est
al: m trucant o c s ’n a t n Pregu 49 78 05 Mòbil 651 t-nos a: in iv r c s e o fresc.com n e b @ s le allab email: ret
·25·
路26路
路27路
La maduixa,
una fruita amb grans qualitats nutritives Des del març fins al juliol, des de fa setmanes trobem als nostres mercats la maduixa, aquesta saborosa fruita l’origen de la qual l’hem d’anar a buscar a Amèrica i que aquí a la vora es conrea a la comarca del Maresme, especialment. La maduixa és un aliment que destaca per l’alt contingut en vitamina C, en una proporció de 60 mg per cada 100 grams consumits. Aquesta és una xifra que la Organització Mundial de la Salut estableix com la indicada per al nostre organisme. També és interessant l’aportació d’hidrats de carboni, que donen al nostre organisme una bona dosi d’energia, i de minerals. En relació amb la vitamina C, cal recordar la seva acció desinfectant i de resistència davant les infeccions, a més de ser un poderós antioxidant. A més a més, aquesta vitamina intervé en la formació del col.lagen i afavoreix l’absorció del ferro dels aliments, de manera que la vitamina C també exerceix un efecte de prevenció i de millora davant casos d’anèmies. A causa de l’alt contingut en potassi i baix en sodi de les maduixes, resulten molt recomanables per a les persones que pateixen d’hipertensió arterial. Per la seva composició -gran part de la maduixa és aigua-, té un important efecte diürètic, per la qual cosa és un bon complement per a persones amb retenció de líquids. Les maduixes i maduixots són, també, una excel.lent font de fi bra. Com és sabut, la fibra té un efecte protector i de neteja de les substàncies nocives de l’organisme. També accelera el trànsit intestinal. A tot això se li ha d’afegir que la maduixa és un aliment escassament calòric, ja que tan sols aporta 34 calories per cada 100 grams consumits.
·28·
Especial telèfons i dispositius “Doro” Tots volem que la vida sigui el més fàcil possible i sense problemes. Vivim en una era en què la tecnologia cada vegada és més complexa. Ni l’edat avançada, ni una incapacitat reduïda poden impedir fer les coses que volem fer. MÓN-GRAN té a la venta una gran gama de telèfons i articles de seguretat de la casa DORO, uns telèfons per persones amb una visió reduïda, problemes d’audició, manca de memòria o sensació de seguretat.
Els terminals són lliures i funcionen amb qualsevol operador de telefonia mòbil
La prevenció i la seguretat no estan renyits amb la tecnologia.
Despertador amb vibrador de coixí
Amplificador de timbre amb flash
Amplificador de timbre telefònic
Telèfon amb tecles grans amplificador
Telèfon 4 fotos i teleassistència
Telèfon sense fil amb amplificador
Telèfon mòbil amb tecles grans i tapa
Telèfon mòbil tecles grans i agenda
T. Mòbil 4 tecles i Detector caigudes
MILLORI LA SEVA QUALITAT DE VIDA
PER A CADA NECESSITAT, UNA SOLUCIÓ
ARTICLES I SERVEIS PER A L’AJUDA DIÀRIA C. de l’Oliva, 94 local 2 17310 - Lloret de Mar (Girona) T. 872 211 418 - www.mon-gran.com
·29·
Juli Fàbregas Lloc i data de naixement:
Calella, 2 de gener de 1972. Un grup de música:
Un cantant és Sabina i un grup U2. Una pel·lícula:
M’agrada molt “Shine” i també “Enemigo a las puertas”. Un llibre:
“Los renglones torcidos de Dios”, de Torcuato Luca de Tena. Una qualitat:
Em costa dir coses de mi mateix... Ho hauria de dir algú altre. Un defecte:
La puntualitat.
És un defecte perquè jo sóc
massa puntual, arribo mitja hora abans i m’he d’esperar molt. Un somni:
Fer la volta al món. M’encantaria.
·30·
“La passió per la interpretació em va venir del teatre amateur, encara que he fet més televisió” Per Mònica Puntí Brun
Com et va sorgir la passió per la interpretació?
Si ara et deixessin triar què voldries fer cinema, teatre o
Artística de Calella feien una obra que sortien nois de la meva
Jo sempre he dit que voldria fer una obra de teatre, després
Quan feia 8è d’EGB, devia tenir 13 o 14 anys, el grup Joventut
edat. Un grup de noies del poble em van venir a buscar i, com
que a mi ningú em feia cas, doncs vaig aprofitar i em vaig apuntar (riu). Després vaig saber que buscaven un baixet i com
televisió?
una sèrie i acabar amb una pel·lícula. M’agraden molt els tres mitjans.
que jo ho era, em van venir a buscar. Em va agradar molt. A
Recentment heu fet la preestrena de la TV movie “Atrapats”.
donar un paper en una obra que es diu “Deixa’t de tambors”
Faig un policia que es diu Pol. A la TV movie hi ha un assassinat
partir d’aquí vaig entrar als Pasorets de Calella i llavors em van (Olvida los tambores) d’Ana Diosdado.
Quan vas saber que en voldries fer una professió?
En el moment que vaig entrar a formar part del grup Artística de Calella. Ja no només fèia els Pastorets, sinó que fèia altres obres. Com que no hi havia gaires nois, en feia entre 6 i 8 a
Explica’ns una mica el teu personatge.
d’una noia amb la qual en Pol ha tingut relacions la nit anterior.
Tot i això, li donen el cas a ell. En Pol ha de buscar qui és l’assassí, però totes les proves l’apunten a ell i ha d’intentar trobar qui és el dolent. És un thriller que té molts de girs i hi ha molts sospitosos. És un bon thriller.
l’any. El teatre va començar a ser important per mi. Jo jugava
Quins projectes de futur tens?
activitats. Vaig arribar a fer dos anys de carrera universitària,
diu “Kubala, Moreno, Manchón”. És una sèrie de detectius on
a bàsquet a Calella i també estava estudiant, tenia moltes
però jo el que tenia al cap era fer teatre. Va ser llavors que vaig fer les proves d’accés a l’Institut del Teatre, però no vaig
entrar. Vaig estudiar al Col·legi del Teatre. Al primer any em van
trucar per fer un càsting de la sèrie “Rosa”, la segona part de “Poblenou” de TV3, i em van donar el paper.
Vas començar al teatre, però has treballat més a la televisió.
Ara comencem una sèrie per TV3 amb Diagonal TV que es interpreto un policia. Darrerament em toquen molts policies (riu). Vaig començar amb en De la Cruz de “Mar de Fons” que
ha estat un dels personatges que més m’ha agradat. El que també m’ha agradat molt és fer en Pol, aquest darrer de la TV
movie. He fet fins a 5 policies últimament, però cap d’ells anava amb uniforme i tots eren molt diferents.
La passió per la interpretació em va venir gràcies al teatre
amateur, però és veritat que el que més he fet és televisió. És
el mitjà que més he trepitjat i el que més domino. A partir de “Rosa” vaig anar encadenant diferents sèries. A “Rosa” feia el
personatge d’en Lluís, un bon noi, el fill que totes les mares
voldrien tenir. Jo sempre deia que tirava una mica a “tonto”. Després, en canvi, vaig fer en Sergi al “Joc de viure” que vivia a la furgoneta, menjava “potitos” i estava molt penjat. Va ser molt bo aquest contrast en les meves dues primeres feines a la televisió.
Voldries tornar al teatre?
Sí, m’agradaria molt. L’últim que vaig fer va ser “Una maleta, dues maletes, tres maletes” amb Joan Pera. M’agrada molt el teatre, però per diferents motius darrerament no n’he pogut fer.
El darrer que recordo és “Entre caixes”, un treball entre dos
actors, en Miquel Sitjar i jo, a la Sala Muntaner. Crec que va ser una bona obra. També vaig fer “Reservoir dogs” a Molins de Rei amb un grup semi professional. Una obra que adaptava
una pel·lícula d’en Tarantino i es feia en una nau industrial. La
que també tinc molt present és “Una maleta, dues maletes, tres maletes” perquè la feiem amb en Joan Pera, un monstre de l’escena, amb la qual vam tenir molt de públic.
·31·
路32路
Viatges
Parc Nacional de Tortuguero Conegut com el “petit Amazones “ de Centreamèrica, és un dels Parcs més reconeguts a nivell internacional. És l’àrea més important per a poder veure com les Tortugues verdes ponen els seus ous, una experiència irrepetible. Es troba enmig de la selva, i és impossible accedirhi per carretera; s’hi ha d’anar amb una embarcació.
Parc Nacional de Cahuita i Puerto Viejo Es troben a la zona de Carib, banyats amb platges de sorra blanca i aigües turqueses. El Parc Nacional consta de 8 quilòmetres de camí vorejant la platja i on podem veure una gran varietat de primats, crancs, aus i grans barreres de coral. Puerto Viejo és la zona més autòctona del país, un petit poble pesquer amb platges paradisíaques.
Parc Nacional de Corcovado Personalment, el Parc més pur i únic del país. Conegut com la Península de Osa, és on podem endinsar-nos a una selva on no hi ha rastre d’impacte humà, i gràcies a això, amb una quantitat de fauna i flora fora del normal. Des de lloros, tucans, ximpanzés, insectes, ... banyat per platges ideals per la pràctica del surf. El punt negatiu, el difícil accés i la quantitat d’hores per arribar-hi.
Parc Nacional Manuel Antonio És el Parc més petit de Costa Rica, però un dels més bells amb una afluència de visitants molt gran en busca de platges immaculades de sorra blanca i una vegetació exuberant. Podríem dir que és una de les zones amb un impacte turístic més gran i amb una massificació fora del normal en un país d’aquestes característiques.
Parc Nacional Volcan Arenal Creat el 1991, alberga un dels volcans més actius de la terra. La principal activitat és l’observació de l’activitat d’aquest: Erupcions, rius de lava, ... Malauradament, és normal trobar el volcà amb una densa capa de núvols que dificulten la visió. La zona consta de banys termals que surten de l’interior del volcà, com Tabacón, un dels 10 millors balnearis del món.
Parc Nacional de Monteverde L’àrea de Monteverde es famosa mundialment pel seu Bosc Nuboso. La reserva va ser creada per protegir la flora, la fauna i els recursos hídrics per a importants estudis. A la zona podem gaudir dels coneguts “ponts penjants“ i per a poder practicar el cannoping: Baixades amb tirolina des d’uns 100 metres d’altura i amb llargades d’uns 600 metres. Una experiència per a treure l’adrenalina que portem dins.
La Península de Guanacaste És la zona de platja i descans per al final d’un viatge llarg i cansat. És on podem trobar els Resorts davant de la platja, amb servei de Tot Inclòs i una gran varietat d’esports i activitats com el surf i el busseig. Proposem tours guiats o per compte propi per a totes les zones, viatges de fins als dies que es disposin, avions, transfers, hotels, guies i qualsevol servei del que es pugui necessitar. Un país perfecte, tranquil, sense gaires problemes, i que us sorprendrà sense cap tipus de dubte. Si estàs interessat en preparar un bon tour, no dubtis en contactar amb nosaltres, som experts en aquest destí. Pura Vida!!
Pura Vida és una expressió típica dels habitants d’aquest bell país, que serveix per a resumir el respecte que hi ha per la conservació de la naturalesa i els animals. Costa Rica és un país que ocupa un lloc privilegiat al cor de Centreamèrica, amb 51.000 km2 d’extensió banyats per dos oceans: l’Atlàntic i el Pacífic, amb una quantitat inigualable de paisatges i parcs naturals, que representen el 6 % de la biodiversitat mundial. Per a fer-se una idea de com conserven l’estat de la natura, entre l’any 1948 i el 1949 es va abolir l’exèrcit del país per a poder destinar els diners a preservar aquest tresor. A continuació farem una breu descripció de les zones més importants que un no pot deixar de visitar.
路34路
10 Claus per unes dents i boca sans La clau d’un somriure bonic són unes dents sanes, segons el 81% dels espanyols. Però dos de cada tres adults pateixen càries a Espanya a causa del desgast de l’esmalt dental. Un problema seriós si es té en compte que la bona salut dental propicia i estimula les relacions sexuals, afavoreix les relacions socials i és tinguda en compte en les entrevistes laborals com un factor positiu per aconseguir feina.
1. Val més prevenir que curar. Una bona higiene bucal és la millor manera de prevenir l’aparició de malalties a la boca. A més, ens ajuda a tenir un somriure més bonic i sa 2. Raspalla’t acuradament les dents després de cada àpat, duratiu almenys dos minuts per eliminar el biofilm adherit a les dents. Recorda totes les superfícies de les dents i segueix un ordre fix per a no oblidar cap zona 3. És important seguir tres passos per mantenir una boca sana. En primer lloc, raspalla’t les dents amb un raspall de filaments suaus i pasta amb fluor, tot seguit utilitza la seda dental i esbandeix-te amb un colutori antisèptic per arribar als espais interdentals 4. Utilitza un raspall de filaments suaus, pasta amb fluor, fil dental i una esbandida. El fluor repara i reforça la superfície dental per contacte directe. Com més concentració i més temps, més gran és l’efecte 5. Utilitza un colutori que contingui fluor per remineralitzar el teu esmalt dental i evitar el desgast, enfortint així les teves dents 6. Canvia el teu raspall cada 3 mesos, ja que el raspall perd efectivitat i no aprofitaràs el temps dedicat al raspallat. Utilitza una mida de pasta de la mida d’un pèsol. Per als menors de 3 anys utilitza menor quantitat de pasta dental 7. No fumis. El tabac augmenta el risc de càncer, provoca la pèrdua prematura de dents, promou l’halitosi i tenyeix la superfície dental 8. No abusis dels aliments dolços i evita els sucs de fruita i refrescs carbonatats, especialment entre hores. Augmenten el risc de patir lesions de càries. Beu aigua 9. Acudeix al teu dentista com a mínim un cop l’any per a una visita de revisió i manteniment. Els nens han de realitzar la seva primera visita al voltant dels dos anys, quan hagin sortit gairebé totes les dents de llet 10. Durant l’embaràs hi ha major risc de càries i malalties gingivals i hauràs de reforçar la teva cura. Si estàs embarassada o penses quedarte embarassada, acudeix al teu dentista per assegurar un perfecte estat de salut de la teva boca
Infantil
Secció per: Eva Escrig Mercader
Hola nens i nenes!!! Ja comença l’escola i tornar a veure els amics que no hem vist en tot l’estiu. Quina emoció! Bé per la tornada a l’escola us vull proposar una manualitat que us pot ser útil, la creació del vostre propi estoig, així de segur que serà el més original i especial de la classe. Doncs endavant! Aquí teniu les instruccions per fer-lo. Ah! Si us queda ben original em podeu enviar una fotografia i així el mes vinent el podem ensenyar a tots els lectors. Que tingueu una bona tornada a l’escola!!!
Aquesta és la web d’on hem extret la manualitat d’aquest mes i on en podeu trobar moltes més. http://childtopia.com/
·36·
Infantil
路37路
路38路
路39路
Mediambient per C-lia
Quan parlem de contaminació, el primer que ens ve al cap és la imatge de fumejants xemeneies a l’horitzó, però malauradament existeixen molts altres focus de contaminació que no són visibles a l’ull humà i als quals ens veiem exposats diàriament;
un d’ells, la contaminació electromagnètica, és pràcticament una gran desconeguda.
En els últims anys s’ha produït un augment espectacular del fons electromagnètic en el nostre entorn natural: la ràdio, la televisió, els telèfons mòbils, els satèl·lits, els radars, els electrodomèstics, les conexions wi-fi, els telèfons sense fils, etc. etc. formen un invisible entramat d’ones electromagnètiques a les quals ens exposem dia a dia. Encara que existeixen uns limitis orientatius d’exposició a aquestes radiacions, les repercussions sobre el nostre organisme són
una gran incògnita, i depèn en gran mesura de la predisposició i la sensibilitat de cadascun de nosaltres. És de sobres conegut que els camps electromagnètics són potencialment perillosos per a la salut, però mancant una legislació que reguli aquest augment desenfrenat de focus emissors de contaminació electromagnètica, ens correspon a nosaltres el limitar l’exposició a aquestes emissions; per exemple: no dormir amb el mòbil sobre la tauleta de nit, desconnectar el router wifi quan no estigui en ús, deixar el telèfon sense fils allunyat de nosaltres, desconnectar la rentadora, la secadora i el rentavaixella quan han acabat el seu cicle, entre d’altres, aquests petits gestos ens van a permetre limitar l’exposició diària a aquestes nocives emissions, que de ben segur no ens aporten cap benefici a la nostra salut.
Trucant a Internet L’última baula de la genealogia de les trucades entre éssers humans és sens dubte Internet. Si primer van ser aparells estranyíssims anomenats telèfons, ara ningú pot viure sense aquest aparell que en els últims anys s’ha sofisticat d’una forma increïble. Més en aquests temps en quins el Smartphone ha revolucionat les nostres vides.
En aquest sentit s’emmarca la següent notícia. Segons les estadístiques les trucades efectuades a través d’internet s’han incrementat aquest any en un 6 per cent dins del marc europeu. Aquest nombre sembla una xifra pobra que deu en realitat ser inserida en una lògica global que ens diu que en el vell continent són un 28 per cent dels europeus que es diuen usant aquesta tecnologia. Això sens dubte és un canvi significatiu i canvia per complet el paradigma de la telefonia. Les velles companyies han hagut de sobreposar-se als temps moderns per no perdre punts davant les empreses que operen a la xarxa. A més d’això cal afegir que la situació no és igual en tot el continent. D’aquesta manera països com Espanya, Romania i Portugal se situen al final de la cua i en aquests països són només el 13 per cent dels usuaris que empren aquest mètode de trucada. Anem realment cap a un model en el qual tot tipus de comunicació passarà per internet.
Despeses domèstiques
Electrodomèstics: El 34% del consum energètic de la llar prové dels electrodomèstics. Per això, en comprar un nou aparell de línia blanca cal optar sempre per la classe A. Canviar un frigorífic de classe C per un de classe A++ suposa un estalvi d’uns 340€ durant la vida útil de l’aparell. • Olla a pressió: Els nous models permeten temps de cocció molt curts sense cap pèrdua de les prestacions culinàries, que suposen un important estalvi en energia. • Forn: Cada vegada que s’obre la porta del forn es perd el 20% de la calor acumulada al seu interior. Optar pel microones en comptes del forn suposa fins a un 70% d’estalvi energètic. • Rentadora: Hi ha models amb programes de mitja càrrega que redueixen el consum d’energia, però també hi ha amb sonda d’aigua, que mesuren la brutícia de l’aigua i no la canvien fins que sigui necessari.
Editorial
ARIES (21/3 al 20/4) Amb paciència i comprensió tot s’arregla. Prova aquesta setmana a deixar de costat els retrets i les discussions. Un bon antídot pel mal humor. Treball: si et toca fer feines molestes tu ets el millor, per portar-ho bé. TAURE (21/4 al 21/5) Les ganes de ser feliç i de pensar només a divertir-te t’ajudaran a resoldre una situació que porta temps estancada. Treball: si tens ganes de treballar, aconseguiràs els teus propòsits. Ets tossuda pel que vols, trobaràs el que és teu.
Edita: Gemma Turmo Sota la marca: REFRESCA’M COMUNICACIÓ
BESSONS (22/5 al 21/6) Serà una setmana de gran intensitat emocional, si decideixes anar-te’n de festa i seduir. Vigila!, malgrat no voler-ho, podries enamorar-te. Treball: poden oferir-te una col·laboració professional. Mira amb lupa amb qui tractes i sigues prudent.
Col·laboradors habituals: Departament de gestió i direcció: Cristhian Ortiz Departament comercial: 651 49 78 05 661 37 81 67 comercial@benfresc.com
CRANC (22/6 al 23/7) Arriben dies complicats si et centres en tot el que és negatiu. Controla les paraules que poden desbocar-se i pots acabar dient coses que no penses. Treball: la reflexió t’ajudarà a desvincular-te dels problemes més immediats.
Secció Mediambient: C-lia Secció Infantil: Eva Escrig
LLEÓ (24/7 al 23/8) Pensa que els problemes es resoldran i, si et pregunten pels teus sentiments, respon obertament i amb sinceritat. Treball: si et retreuen alguna cosa, en comptes d’ofendre’t, planteja’t si tenen una mica de raó, prova a analitzar.
Secció Infantil-Notícies: Armand Zoroa (IMAGO) Secció Cosmètica: Elisabet Parra Àngels Marí
VERGE (24/8 al 23/9) Si disposes de l’oportunitat d’obrir-te a noves experiències, fes-ho sense reserves. Valora’t, mereixes una altra oportunitat. Busca l’amor. Treball: posseeixes una habilitat especial pels negocis, però escolta opinions i guanyaràs.
ESCORPÍ (24/10 al 22/11) Pensa-ho bé i reflexiona sobre els teus errors. Si no perdones a les persones que més estimes, a qui perdones llavors? Reacciona. Treball: confia, perquè una situació que semblava que no tenia solució, es resol aviat. SAGITARI (23/11 al 21/12) La setmana comença bé i tot sembla que torna a la normalitat. Per mantenirla, et convé dialogar. Treball: les coses resulten molt més fàcils del que semblen si reps ajuda, però has d’estar disposat a treballar molt dur. CAPRICORN (22/12 al 20/1) El que et proposin aquests dies et vindrà molt bé. Et convé deixar-te convèncer, perquè els plans dels altres t’ajudaran a relaxar-te. Treball: un contratemps pot posar en escac la teva previsió laboral. Deixa’t portar, tot s’arreglarà. AQUARI (21/1 al 19/2) La reconciliació és la millor sortida i si els teus sentiments són ambigus, és millor aclarir-te abans de seguir en el camí del conflicte. Treball: fer coses en equip funciona, la teva creativitat i la teva inspiració creixeran.
·42·
PEIXOS (20/2 al 20/3) Un assumpte familiar que et preocupa es resol més de pressa del que esperaves. Si generes il·lusió, tot millora al teu voltant. Treball: els teus compromisos es multipliquen i arriba el que portaves esperant molt temps.
Secció Cuina: Rosa Gené Ben Fresc! Magazine, no es fa responsable en cap cas dels continguts dels articles ni comparteix les opinions dels col·laboradors. Queda prohibida la reproducció total o parcial del contingut de Ben Fresc! Magazine sense l’autorització per escrit per part de l’editor. Part dels articles d’opinió i col·laboracions son compartits en el banc de continguts de l’ACPG.
BALANÇA (24/9 al 23/10) Si segueixes confiada i amb plans de futur, la vida t’oferirà les seves millors oportunitats. Si tens algun contratemps, no durarà. Treball: ets un signe lent, però el teu segell creatiu marca la diferència. Bo i així, accelera o t’estancaràs.
Secció Salut: Ayax
Altres Seccions: ACPG Laia Pampalona Gemma Turmo Maria Pallàs Fotografía: Arxiu Bancs d’imatges David Torres Joan Torres Disseny i Maquetació: Laia Pampalona Distribució: Edició La Selva: Blanes, Lloret de Mar, Tossa de Mar i Vidreres, Edició Maresme: Tordera, Palafolls, Calella, Malgrat de Mar i Santa Susanna, Impressió: Group Advance Dipòsit legal: GI-738-2009 Encuadernació: Espejo Jiménez www.benfresc.com
路43路
Al segle VII, els h abitants d est asiàtic el sudvan introd Nare. Ten uir tècniqu conservac ia un proc es de ió d’alimen és mé c onservació ts . Els japon van adquir que escurç s ràpid de es ir aquesta S’incloïa S de fermen ava el tem mateixa prà os ashimi (pe que va co tació, men ps ctica, ix cru fre nsistir a e ro danxes o tr e com a part afegia l’arr sc en mbolicar e amb arròs mariscs) c de l’alimen òs l peix . Com que ombinats l’a rr ò t. s , q el peix ferm ue eren p amb l’arròs, pro entava reparats i duïa un àc als clients El segle servits id làctic, q vegada c d ir e c ta m X ue a la VII va ent des ausava la botiguetes aquest d de les veure co conservac de sushi. peix prem elicat me m ió del sat. El Na n ja r c omplemen ja re-sushi té p o anys d’anti n è s tava am 1300 guitat i és Temps en b vinagre es vinagre va la referènc rera no e producte c . El ser ben re ia a tot s podia onservat c d e xef, Itam but, va se reduir la lla exerc omestible llavors. ae-San, s rvir per rga prepa des de ense un m ir d e 1 ra 0 anys d’e ció habitu mateix tem ínim al al ntrenamen ps que afe demostrad t i habilita gia un sab agradable a . Degut al A t o ra r . Encara àcid , però, els seu llarg contracten que el pro restaurants fermentac procés, e c u mesos a c in é e s ió rs d es va redu de sushi a e ntre 2 un any, v anys d’exp ir, el costu mb pocs conservar a aparèix eriència. segles XV m de o enrotllar er als i XVI una v v a al segle X c o n ariació: el ti n u a r IX. Al 182 Nama0 es va pre fins una recep sentar ta molt sim ilar a la d’a vui dia.
1 2
3
Manté un bastonet entre el polze i el dit mitjà. Col·loca’l de manera que es trobi a la base del dit polze (en l’articulació) i en l’articulació inferior del dit mitjà. Aquest bastonet no ha de tocar el dit índex. Col·loca l’altre bastonet entre el polze i l’índex. El costat del bastonet ha de recolzar-se contra la punta del dit polze, la part superior del bastonet ha de recolzar-se contra la yema del dit índex.
Saps com utilitzar els bastonets xinesos? El ritual dels bastonets implica l’ús d’un bol més que el d’un plat. Omple el bol d’arròs i col·loca sobre ell altres aliments, de manera que les seves salses ho condimentin. Al pinçar amb els bastonets, agafa petites quantitats i agrega més arròs si cal. Porta el bol més aprop de la boca o inclina’t sobre ell, per tal de no deixar caure el menjar.
Segueix el nostre manual d’instruccions i, potser, te’n sortiràs!
Assegura’t de que les puntes dels bastonets estan en paral·lel. El dit índex impulsa el bastonet superior a l’inferior, i a l’inrevés. El secret resideix en que mantinguis el bastonet inferior ben ferm en el seu lloc i que l’utilitzis de suport per moure l’altre. I pels més petits, prova aquests Chopsticks tan divertits, s’ho passaràn d’allò més bé! consulta la web a www.coolstuffexpress.com
·44·
Cuina
Col·lecciona les nostres receptes!
Ous amb salsa de gambes
Rosa Gené
Ingredients: 6 ous 6 gambes 50 gr. de mantega 15gr. de farina 300 gr. de llet • Es bullen les gambes lleugerament per a que no quedin toves. • Es fa la beixamel amb una mica de mantega, farina i llet. • Amb les gambes tallades ben petites, es junta amb la beixamel • S’unta un motllo amb mantega i es posa en una safata. • Posar un o dos ous (sense closca) i omplir amb la beixamel. • S’unta mantega per sobre i es posa al forn.
·45·
Et recomanem
Pa de pessic de cacau sense sucre La Vileta
Ingredients: • 3 ous mitjans • 1 iogurt natural (farem servir el got per a mesurar) • 1 mesura d’oli d’oliva • 2 mesures de farina • 3 cullerades rases de llet en pols descremada • 3 cullerades rases de sacarina en pols • 3 cullerades rases de cacau desgreixat • 1/2 sobre de llevat
Preparació:
• Posem a escalfar el forn a 180ºC. • En un bol batem en primer lloc els ous amb la llet i l’edulcorant fins que quedi tot ben mesclat. Després hi anem afegint el iogurt, l’oli, la farina amb el llevat i el cacau. • Quan estigui tot ben batut ho reservem. • En un motlle rodó de silicona per a pastisseria d’uns 20cm hi posem unes gotes d’oli i les escampem per tot el fons. Un cop estigui tot untat hi avoquem la mescla. • Ho posem al forn uns 25 minuts (hem d’anar comprovant la cocció, que depèn de cada forn, punxant el pa de pessic amb un escuradents i vigilant que surti net). • Un cop cuit el retirem del forn i el deixem refredar.
Llest! Bon profit! www.lavileta.blogspot.com
·46·
La Piel que Habito Gènere: Drama Nacionalitat: Espanya Director: Pedro Almodóvar Repartiment: Antonio Banderas, Elena Anaya, Marisa Paredes, Blanca Suárez, ... Sinopsi: Història de venjança inspirada en la novel·la de Thierry Jonquet “Taràntula”. Un cirurgià plàstic està obsessionat amb crear una pell resistent al foc, des que la seva dona va morir cremada en un accident de trànsit. Johnny English Returns Gènere: Comèdia Nacionalitat: UK Director: Oliver Parker Repartiment: Rowan Atkinson, Gillian Anderson, Pierce Brosnan, Ben Miller, ... Sinopsi: Seqüela de Johnny English (2003). L’espia més insòlit del servei secret de La seva Majestat haurà de detenir a un grup d’assassins internacionals abans que eliminin a un líder mundial i obrin la porta al caos global. Animals United Gènere: Animació Nacionalitat: Alemanya Directors: Reinhard Klooss i Holger Tappe Sinopsi: Basada en la novel·la The Conference of Animals de l’escriptor alemany Erich Kästner. Les glaceres es fonen a l’Àrtic. Els incendis devasten l’interior d’Austràlia. Obligats a fugir del seu hàbitat, un grup d’animals dirigit per un gall, creua l’oceà en una banyera oxidada. La seva destinació: El Delta del Okavango a Àfrica, un dels últims racons verges de la Terra.
PROM Gènere: Comèdia Nacionalitat: E.E.U.U Director: Joe Nussbaum Repartiment: Aimee Teegarden, Thomas McDonell, DeVaughn Nixon, Danielle Campbell, Yin Chang, Jared Kusnitz, Nolan Sotillo... Sinopsi: El ball de graduació s’apropa i les històries entrecreuades de l’institut són a punt d’aconseguir el seu punt culminant. Algunes relacions acabaran i unes altres començaran...
setembre Estrenes
de cine
Con Derecho a Roce Gènere: Comèdia Nacionalitat: E.E.U.U Director: Will Gluck Repartiment: Justin Timberlake, Mila Kunis, Patricia Clarkson, Woody Harrelson, Emma Stone, ... Sinopsi: Una jove caçadora de talents de Nova York convenç a un potencial nou empleat al fet que accepti una feina. Malgrat l’atracció que senten l’un per l’altre, decideixen deixar tots els sentiments a un costat i mantenir una relació estrictament en el plànol físic. Cómo acabar con tu jefe Gènere: Comèdia Nacionalitat: E.E.U.U Director: Seth Gordon Repartiment: Jason Bateman, Jennifer Aniston, Colin Farrell, Jamie Foxx, Kevin Spacey, Julie Bowen, Donald Sutherland, Charlie Day, Jason Sudeikis, Sinopsi: Per a Nick, Kurt i Dale, l’única solució per fer la seva rutina diària més tolerable seria fer desaparèixer als seus intolerables caps.
Cowboys & Aliens Gènere: Western, Acció Nacionalitat: E.E.U.U Director: Jon Favreau Repartiment: Daniel Craig, Harrison Ford, Olivia Wilde, Sam Rockwell, Noah Ringer, Paul Dano, Keith Carradine, ... Sinopsi: Basada en una novel·la gràfica escrita per Fred Van Lent i Andrew Foley. Arizona, 1873. Un estrany, que no recorda el seu passat, acaba per casualitat en el dur i desèrtic poble d’Absolution.
·47·