Les veus del CADS

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Pรกgina 1

Les Veus del CADS 10 anys del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 2

© Generalitat de Catalunya Departament de la Vicepresidència Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS) Textos: Maria Josep Picó.

Fotografies: Joana A. Jaén.

Disseny i producció gràfica: El Tinter, SAL. Dipòsit legal: B-207652-2009 Tiratge: 750 exemplars.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 3

Cal fer homes abans que tècnics i científics, recuperar la creació d’homes amb capacitat i consciència...

Pere Duran Farell

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Pรกgina 4

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 5

Índex Presentació de l’Hble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, Vicepresident del Govern

_7

Entrevista al Sr. Gabriel Ferraté, President del CADS

_9

2000: Una diagnosi pionera del canvi climàtic

_19

2001: Aigua, un recurs estratègic

_31

2002: L’aposta per l’educació i la participació ciutadana

_43

2003: Atenció als riscos naturals i a la contaminació

_55

2004: L’impuls de la governança sostenible

_67

2005: Per un model territorial integrat

_79

2006: L’avantguarda en biodiversitat

_93

2007: El repte energètic

_105

2008: Sostenibilitat econòmica en l’horitzó

_117

2009: Una mirada al futur

_129

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Pรกgina 6

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 7

s un fet constatable que, al llarg d’aquests darrers 10 anys, el desenvolupament sostenible ha adquirit un paper central en les agendes polítiques d’àmbit global i local: la Declaració de Sevilla (1999), agrupant els els pobles i cultures del nord d’Àfrica, l’Orient Pròxim i Europa en la Campanya de Ciutats Sostenibles, la Conferència de Hannover (2000), reunint prop de 1.500 representants de ciutats, empreses i ONG, l’Estratègia de la Unió Europea per a un desenvolupament sostenible (2001), la “Declaració del Mil·leni” de les Nacions Unides (2001), donant suport als principis de desenvolupament sostenible enunciats en el Programa 21 de la Cimera de Rio de Janeiro, la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible de Johannesburg (2002), concretant els compromisos que permetin la consecució d’un desenvolupament sostenible arreu del planeta, el nou Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006), l’Estratègia Espanyola de Desenvolupament Sostenible (2007) i la propera Conferència de les Nacions Unides sobre canvi climàtic de Cophenagen (2009).

É

En aquest escenari, l’any 1999 el Govern de Catalunya va fer una aposta decidida pel desenvolupament sostenible amb la creació del CADS, organisme amb la visió i missió d’assessorar el Govern en el

trànsit cap a la sostenibilitat del país, des del rigor, la coherència i l’expertesa, exercida amb autonomia i transparència. El CADS ha esdevingut durant la seva trajectòria el referent de la pluralitat en l’àmbit de la sostenibilitat a Catalunya, de la suma de disciplines, de sensibilitats i de procedències. I així s’ha posat de manifest en diverses ocasions, mitjançant l’elaboració d’informes d’assessorament al Govern, amb l’impuls d’estudis en àmbits prioritaris per a la sostenibilitat del país, com el canvi climàtic, la gestió de l’aigua, el model energètic, el desenvolupament urbà, el model turístic, i amb la sensibilització cap a pràctiques més sostenibles. Tots ells, s’han abordat des d’un visió polièdrica i una mirada reflexiva a llarg termini.

La publicació que teniu a les mans, commemorativa del 10è aniversari del CADS, s’ha concebut com un passeig de converses que deixen sentir totes les veus que històricament ha aglutinat el Consell, però alhora amb visió de futur sobre els principals reptes per al desenvolupament sostenible de Catalunya. La voluntat és contribuir a la reflexió sobre les condicions que fan possible que la cultura de la sostenibilitat impregni la societat catalana i els processos de presa de decisions, amb l’objectiu que esdevingui un element bàsic del capital social del nostre país.

Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira Vicepresident del Govern

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Pรกgina 8

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 9

“

Ha d’haver-hi un canvi cultural perquè la sostenibilitat impregni tots els àmbits de la nostra societat.

GABRIEL FERRATÉ

Aquest any comença a gestar-se un document estratègic liderat pel CADS. l’Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, quees va publicar tres anys després. El segon informe, en preparació, incidirà en les mesures de mitigació dels efectes de l’escalfament global.

2000

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 10

10 | Les Veus del CADS. 10 anys

abriel Ferraté i Pascual (Reus, Baix Camp, 1932) presideix el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya fa gairebé una dècada. Destaca que aquesta institució continua sent pionera, tant a l’Estat espanyol com en l’àmbit europeu, i està convençut que la tasca d’aquest consell ha aconseguit impregnar de sostenibilitat l’acció del Govern català. Tot i això, considera que entre els reptes del CADS es troben transmetre la cultura del desenvolupament sostenible a la societat i promoure que l’economia canviï el seu rumb d’ineficiència en l’ús de recursos naturals.

Ferraté, doctor enginyer industrial i pèrit agrícola, ha estat catedràtic i director de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona, rector de la Universitat Politècnica de Catalunya en dos períodes –entitat de la qual és catedràtic emèrit honorífic– i fundador de la Universitat Oberta de Catalunya el 1995, de la qual va ser rector durant deu anys. A més a més del CADS, Gabriel Ferraté presideix la Fundació Caixa Tarragona i la Fundació Institut Cerdà. Ha estat guardonat amb diverses distincions com ara la medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic, i la Creu de Sant Jordi.

G

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 11

Entrevista a Gabriel Ferraté | 11

“

Hem aconseguit incorporar una visió transversal de la sostenibilitat en els plans de la Generalitat de Catalunya, no sols de medi ambient sinó també d’urbanisme, transport, energia, residus, etc.

Q

uina considera que ha estat la seva llavor més fructífera al front del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible durant gairebé deu anys?

Ara fa una dècada se’n parlava poquíssim, de desenvolupament sostenible, i al llarg d’aquests anys el CADS ha ajudat a introduir la cultura de la sostenibilitat tant a la Generalitat com a la ciutadania de Catalunya, un dels principals objectius d’aquest organisme. De manera seriosa, i amb molt de sentit comú, estic convençut que hem estat decisius per avançar. A més a més, em trobo especialment orgullós de comprovar que aquest consell, més que un conjunt de buròcates, és com una família que treballa –amb punts de vista molt diversos i des de diferents àrees de coneixement– amb passió, de manera molt entusiasta, sense interessos particulars i amb una complementació molt positiva.

Després d’haver estat rector de dues universitats catalanes, què ha significat per a vostè el CADS? Una satifacció permanent. He de reconèixer que ser al capdavant del rectorat de la Universitat Politècnica o de l’Oberta de Catalunya és molt més complex. En el cas que ens ocupa els consellers del CADS ja s’hi han integrat plenament amb el convenciment i la visió de la sosteniblitat. La complicació arriba quan hem d’abordar temàtiques molt diverses, com ara la indústria, la biodiversitat, el model energètic, territorial o de consum de recursos i ens trobem moltes maneres d’interpretar la realitat, de viure i de fer.

Ara que es compleix el desè aniversari de l’existència de la institució, si mira cap enrere, pot veure una evolució nítida del CADS? Veig un creixement clar i un progrés molt rellevant. Vam començar la nostra tasca d’assessorament al Govern a iniciativa nostra, sobre els temes que consideràvem importants. Ara, cada cop més, la Generalitat acudeix a nosaltres perquè informem, de manera no vinculant; ens considera una eina clau a la qual poder consultar i de la qual obtenir reflexions rigoroses i equànims. Hem augmentat en el nostre impacte, atés l’increment de les peticions. A més a més dels informes preceptius, exigits per la legislació, desenvolupem molta feina i governamentalment hem demostrat que la tasca que duem a terme és necessària.

Es pot comprovar com hem incorporat una visió transversal de la sosteniblitat en plans, no solament de medi ambient, sinó també d’urbanisme, de transport, d’energia, etc., amb destacades repercussions ambientals, i de projectes tan complexos com el transvasament de l’Ebre previst en la llei del Pla Hidrològic Nacional del 2001. D’altra banda, i fonamental, el CADS té una infraestructura i un pressupost consolidats, alhora que un equip de professionals que hi treballen de manera entusiasta.

Perquè no hem d’oblidar que les persones són vitals en qualsevol institució.

I cap on ha d’avançar?

L’ofici de profeta és molt dolent... Però és evident que hem de

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 12

12 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Volem transmetre un missatge optimista perquè el catastrofime ambiental desanima la ciutadania a implicar-se en la cura pel medi ambient.

consolidar la nostra tasca, reforçar-la, ampliar la nostra influència en el Govern de Catalunya, però alhora, també contribuir molt més a difondre la cultura de la sostenibilitat al si de la ciutadania. Fins ara hem actuat en el front de l’Administració i considerem que és hora de treballar també amb la societat de cara a crear una opinó pública favorable i propera a la sostenibilitat.

En aquest sentit, un àmbit essencial és la població més petita, els nens i les nenes, perquè canviar les actituds de la gent gran ja és dificil. Hi ha actuacions gairebé anecdòtiques que poden motivar un autèntic canvi generacional. Per exemple, petits detalls que fan possible aquest trànsit com ara, treure les grapes als fulls abans de llençar-los a reciclar...

En l’àmbit de la divulgació ambiental, continuaran apostant pels missatges positius en lloc del tan estés catastrofisme ecològic?

La nostra voluntat és continuar transmetent optimisme. No volem fer demagògia gratuïtament perquè tenim una responsabilitat molt elevada en millorar el futur. És ben cert que patim l’excés dels titulars negatius dels mitjans de comunicació. Ho hem patit al llarg de la nostra trajectòria, perquè, sovint, els nostres treballs no tenen el ressò mediàtic que es mereixen, costa molt transmetre tot allò que és positiu. A més, tenim molt clar que la nostra tasca no és encendre polèmiques, com també, que el sensacionalisme i el catastrofisme desanimen molt la gent a implicar-se en la cura pel medi ambient. Si mostrem que estem

abocats a la catàstrofe serà impossible avançar en la cultura de la sostenibilitat. Els titulars desmoralitzants, com ho estem comprovant en els relatius a la situació econòmica actual, no porten enlloc. Perquè per resoldre un problema, hem de conèixer-lo abans. I precisament ara estem en aquest moment de conèixer els nostres reptes ambientals i de descobrir les lleis interdisciplinars que els regeixen.

Quines han estat les qüestions que més empremta li han deixat al front d’aquest organisme assessor de la Generalitat?

Dels 64 informes sobre projectes normatius, plans estratègics i sectorials d’àmbits molt diversos que el CADS ha elaborat al llarg d’aquests 10 anys, probablament l’Informe sobre el Pla Hidrològic Nacional sigui el que més m’ha impactat, perquè va ser el primer i perquè el considero un referent del caràcter independent del CADS, com a òrgan que aporta una visió externa, independent, experta en l’àmbit de la sostenibilitat, al procés normatiu i de planificació del Govern de Catalunya.

Altrament, som consultats de forma preceptiva per a l’aprovació dels plans sectorials derivats de la Llei de Mobilitat, la qual cosa reconeix explícitament el paper del CADS, a l’hora d’aportar una visió de gran valor i rellevància per al futur del nostre país.

En la mateixa línia, i afegint un caràcter pioner en l’anàlisi d’un tema important i emergent, destacaría el primer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, impulsat des del CADS

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 13

Entrevista a Gabriel Ferraté | 13

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 14

14 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

l’any 2002 quan encara aquest tema es tractava de forma incipient en les agendes polítiques del país. A més, com a resultat del primer informe es consitueix el Grup d’Experts en Canvi Climàtic de Catalunya, plataforma científica de referència en l’anàlisi de la ciència i l’estudi dels efectes i vulnerabilitat del canvi climàtic al nostre país.

El CADS no només ha esdevingut durant la trajectòria d’aquests 10 anys el referent del desenvolupament sostenible a Catalunya, sinó que és un reflex de la pluralitat, l’intercanvi d’idees, la suma de disciplines, de sensibilitats i de procedències en l’àmbit de la sostenibilitat. Sempre aprenc coses arran del funcionament propi dels plenaris.

I els desafiaments personals que encara té pendents al front del CADS? Com a president d’aquest òrgan destinat bàsicament a l’assessorament al Govern i a la societat catalana en general, per a mi són reptes mantenir viva la curiositat permanent, l’aprenentatge continu en un món canviant, i estar a l’alçada per oferir des del rigor i l’expertesa el context de reflexió necessari per identificar els temes emergents i tractar de donar-los resposta més enllà d’interessos sectorials. I més enllà d’aquesta reflefexió

La responsabilitat de la sosteniblitat no pot dependre d’un sol departament, sinó que ha d’impregnar tots els àmbit de decisió dels governs.

necessària, liderar des del CADS l’elaboració de propostes concretes que mostrin que les coses es poden fer d’una altra manera com, per exemple, en l’àmbit de l’urbanismei l’habitatge, participar en l’assessorament d’una experiència pilot exemplificadora.

El CADS depèn directament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya. Per què es va decidir aquesta ubicació?

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en les seves línies estratègiques, sostè que en el desenvolupament sostenible s’han d’involucrar tots el ministeris, però el fet és que a tots el països les decisions més importants les solen prendre els departaments de finances i planificació econòmica. O, si filem prim, les acaben decidint els bancs i les empreses. En conseqüència, cal fer un esforç per coordinar tots els departaments integrats en els governs a fi que s’involucrin en la sostenibilitat. Malauradament, el desenvolupament sostenible ha estat responsabilitat de ministeris i departaments específics de medi ambient, quan, paradoxalment, tenen una capacitat de maniobra i decisió limitades, com també un pressupost escàs per a la magnitud de la seva tasca.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 15

Entrevista a Gabriel Ferraté | 15

A més, sovint, es consideren molestos. Així, per impulsar aquest canvi, on la sostenibilitat impregni tots els àmbits de decisió i sigui responsabilitat de tots, el CADS es va incorporar a la màxima proximitat de la presidència de la Generalitat, perquè és l’estament que agafa àmbits tan diversos com ara la indústria, l’economia, el transport, el comerç o el medi ambient.

En aquesta visió global va ser clau l’actuació de Pere Duran Farell, el primer president del CADS. Catalunya va tenir molta sort de comptar amb un personatge tan excepcional com Pere Duran Farell, autèntic visionari i impulsor d’aquest consell assessor, el qual també responia a la vocació internacional de Catalunya. En l’àmbit privat, va ser capaç de consolidar una multinacional i, alhora, promoure incisivament la creació d’aquesta institució. Disposava d’una visió racional i progressista de cap on havia d’anar el món. I gràcies a ell el CADS va nàixer bé, perquè va tenir clar que havia de dependre de la Presidència de la Generalitat. A més, va aconseguir convèncer els dirigents polítics i el president Jordi Pujol, entre altres qüestions, perquè no era un aficionat al medi ambient, sinó un empresari de

“

Les crisis econòmiques ens han de portar a maneres de produir més eficaces i a reduir el consum inútil de tot tipus de béns i recursos.

1 Denominació informal i col·loquial dels exmembres del CADS.

prestigi. Així, el consell va ser pioner tant en la seva creació com en la seva concepció horitzontal, la qual implicava una important estratègia de futur. De fet, en pocs llocs del món una institució així es troba en una ubicació tan simètrica. Tot i això, som conscients que un dels departaments autonòmics més implicats és el de Medi Ambient i Habitatge. Duran Farell va ser el primer president del CADS, però malauradament ens va deixar.

Tornem a l’actualitat, per què la sostenibilitat és una oportunitat de creixement?

Hem de ser capaços d’aconseguir convertir els problemes en reptes per a desenvolupar iniciatives. La crisi actual ens ha de portar a maneres de fer i de produir més eficaces, a reduir el consum inútil de tot tipus de béns i recursos, a transformar moltes coses.

En definitiva, aquesta crisi ha estat una sacsejada important. Però hem de tenir en compte que si tot va bé, no cal que es canvïi res. El senador del CADS1 Joan Uriach ho explicava molt bé: “En el procés de fabricació de determinats medicaments es produïen molts residus, per tant, és va haver de fer una inversió. Tanmateix, aquesta despesa va implicar no sols una millora ambiental, sinó

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 16

16 | Les Veus del CADS. 10 anys

una reducció de costos i el consegüent increment de beneficis”.

El nostre repte és fer les coses millor i contaminant menys.

Malgrat la situació i els avenços en coneixements, els criteris de sostenibilitat no es refermen com a pilars del progrés. En molts sectors encara s’arrossega la idea que el medi ambient és un entrebanc al creixement?

Tot depèn del concepte de progrés que tinguem. Progrés per a qui i de qui? Incrementar sense límit les compres i les despeses ens porta a un progrés completament insostenible, malbaratador de recursos. Aquest model s’ha d’acabar un dia o un altre. I, a més, té un problema vinculat a l’egoïsme personal: no ens preocupem dels que vindran. Aleshores, anem a millor o a pitjor? Jo crec que a pitjor perquè encara no hem interioritzar la despesa inútil que fem per mantenir els nostres suposats nivells de benestar, qualitat de vida o felicitat.

I davant tanta incertesa, quin estima que és el camí més segur?

Clarament: la investigació i la innovació. Hem de ser capaços de desenvolupar línies de recerca en productes, sistemes i procediments que facin possible la disminució de la contaminació i la demanda de matèries primeres. La sostenibilitat, encara que sigui un concepte complex, ha d’arribar a impregnar la cultura econòmica i social. Perquè sense aquest canvi de mentalitat patirem més les crisis. El món està canviat contínuament i no podem trobar solucions en el passat. El model és únic: el futur ha de ser sostenible.

Els valors de prestigi social, però, encara es troben al costat del consum.

La humanitat és extraordinàriament conservadora al canvi. Ens molesta que l’entorn canviï. Tant és així que, sovint, fem servir un llenguatge progressista perquè tot quedi com està. Però no tinc cap dubte que la sostenibilitat aconseguirà el seu prestigi.

Només hem de recordar que fa pocs anys encara estava ben vist comprar abrics de visó. Qui hauria pensat que serien tan àmpliament rebutjats com ho són actualment? D’altra banda,

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 17

Entrevista a Gabriel Ferraté | 17

“

Encara no hem arribat a saber fins quin punt som globalment responsables de tot. Ben al contrari, el que és global ens despreocupa.

l’entorn és un bé públic i hem de recordar que vivim en una societat on regna l’individualisme.

En aquest context, la globalització pot frenar l’avanç de la sostenibilitat?

Penso que la globalització, ben entesa, assumida i reorientada, serà precisament el factor que acabarà garantint el respecte universal als drets humans. Jo crec que la globalitat és un fet irreversible i que, en principi, no depèn de nosaltres. Una altra cosa és la globalització, que pot ser una actitud o una actuació pervertibles. Tanmateix, amb la globalització s’han produït canvis importants en les estructures socials, polítiques, econòmiques i de comunicació. Abans produíem el que consumíem. Ara, l’actual comerç planetari ha convertit determinades àrees del món en productores i en aquestes noves relacions sempre hi ha explotats en excés. No som conscients de les repercussions d’aquest nou ordre mundial perquè encara no hem arribat a saber fins a quin punt som globalment responsables de tot. Ben al contrari, el que és global ens despreocupa.

Tanmateix, la sostenibilitat és imprescindible per a la governança.

Efectivament. La sostenibilitat afecta el conjunt d’una administració, no només departaments aïllats. Per tant, implica governar el conjunt amb la participació de tots els sectors i persones involucrats. Aquest plantejament també implica major proximitat a la ciutadania, alhora que implicar-la i consultar-la tant en la resolució de problemes com en la presa de decisions. S’ha de saber escoltar abans de governar i decidir. I l’increment de la participació és un repte clar perquè no és una tradició al nostre país, i s’ha d’anar aprenent com canviar. Aquesta també és una clau per introduir la sostenibilitat en la societat.

En quina mesura considera que les opinions del CADS han estat influents en la política de Catalunya?

Quantitativament, es pot afirmar que la repercussió de l’activitat assessora del CADS en les polítiques del Govern s’ha multiplicat per sis en els darrers 10 anys, en què s’ha passat dels tres informes elaborats l’any 2001 als 18 informes del 2008, i s’ha guanyat també en aprofundiment. En primer lloc, aquest fet posa de manifest la seva utilitat per als òrgans de Govern, atès que cada cop se’ns demanen més informes i de més àmbits, des de departaments diversos. En segon lloc, mostra que àmbits com el canvi climàtic, la gestió de l’aigua, el model energètic, el desenvolupament urbà, o el model turístic, no poden ser abordats des d’un únic departament, o des d’un únic ens.

I en darrer terme, ser conscients que calen una visió polièdrica i una mirada reflexiva a llarg termini per tal de situar Catalunya com a país capdavanter, entre aquells que cerquen alternatives davant problemes globals i locals.

Un altre indicador de la influència d’aquest òrgan en qüestions de l’agenda política del país és el fet de formar part i participar activament en comissions interdepartamentals i órgans participatius vinculats a la sostenibilitat a Catalunya, com per exemple el Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic, La Taula de l’Aigua i el Consell Consultiu de l’Estratègia per a un Desenvolupament Sostenible.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 18

18 | Les Veus del CADS. 10 anys

D’altra banda, al llarg d’aquests darrers 10 anys el desenvolupament sostenible, la sostenibilitat i el temes afins (canvi climàtic i energia, gestió de recursos hídrics, model territorial, riscos naturals, educació i participació, etc.) han assolit un paper central en les agendes polítiques d’àmbit global i local. El mateix nou Estatut d’Autonomia articula la protecció del medi ambient per mitjà de polítiques públiques basades en el desenvolupament sostenible i la solidaritat col·lectiva i intergeneracional.

Això, entre altres mesures, fa que ja sigui habitual l’Avaluació Ambiental Estratègica dels plans, programes i projectes que elaboren el Govern i les institucions públiques.

I en la seva societat?

A partir de la seva reflexió, el CADS ha anat generant coneixement que ha adaptat en documentació, presentacions i tallers que l’han l’han posat a l’abast de la societat catalana en general. Tot aquest coneixement ha anat generant una cultura de la sostenibilitat, que si bé encara necessita una major assumpció, ha evolucionat positivament, cada cop amb un major interès per temes propers, com la sostenibilitat econòmica, el benestar i l’equitat social, o la qualitat de l’entorn.

En aquesta publicació coneixerem les persones que han estat i són consellers del CADS. La seva capacitat de diàleg, treball en comú i compromís han fet posible l’èxit del CADS. Què representa, per a vostè, aquest consell?

La veritat és que mai he deixat d’aprendre coses amb ells. I n’estic molt agraït. No s’és mai massa gran per aprendre. Gaudeixo de sentir diversos punts de vista, en els diversos àmbits on sóc o bé on he participat, a la UOC, a l’Institut Cerdà…

M’il·luminen molt i em demostren, dia rere dia, que la realitat és molt complexa. I, possiblement, que la veritat en ella mateixa no existeix. De fet, ni tan sols estic segur d’això. He comprovat que hi ha visions del món diferents en cada persona i, sobretot, he après tolerància i respecte a la diversitat d’opinions. No tinc cap dubte que són maneres complementàries i positives de veure les coses i interpretar en nostre món.

En què es complementen la identitat d’un país i la sostenibilitat?

De la mateixa manera que la identitat pot ser un corrector de la globalització desenfrenada i sense límits, la sostenibilitat també pot ser un element equilibrador i vertebrador. Identitat i sostenibilitat, alhora, són conceptes que, d’alguna manera, estan molt íntimament lligats. La capacitat que tinguin les generacions futures de desenvolupar-se equilibradament influirà de manera determinant en la seva identitat en un món cada cop més global.

Per acabar, un somni de sostenibilitat per a Catalunya.

Que es generalitzi la pràctica de pensar en el demà. Hem de tenir molt en compte aquells qui vindran en un futur pròxim i llunyà. El meu somni és que els nostres néts i els seus néts trobin un futur adient. El nostre repte actual és superar les barreres temporals de quatre anys a les quals ens han acostumat la dinàmica política i la seva cadència electoral, perquè la sostenibilitat requeix l’horitzó del llarg termini. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 19

1. Una diagnosi pionera del canvi climàtic a Catalunya

Aquest any comença a gestar-se un document estratègic liderat pel CADS, l’Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya, que es va publicar cinc anys després. El segon informe, en preparació, incidirà en les mesures d’adaptació als efectes de l’escalfament global.

2000

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 20

20 | Les Veus del CADS. 10 anys

a preocupació sobre les conseqüències de l’escalfament global era creixent al panorama mundial. Les Nacions Unides van crear el Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) el 1988, i l’any 2000 ja s’havien publicat dos complets informes sobre aquest fenomen i se’n preparava el tercer per al 2001. El catedràtic de física Josep Enric Llebot va començar aleshores a impulsar un diagnòstic del canvi climàtic a Catalunya. El CADS va valorar la seva proposta i va posar els mitjans necessaris per desenvolupar l’informe, el qual va veure la llum el 2003. Les mesures d’adaptació al canvi climàtic centraran el segon informe sobre el canvi climàtic, ara en fase d’elaboració.

L

Parlem amb...

Isabel Cacho Doctora en Geologia i actualment Professora Agregada a la Facultat de Geologia de la UB, experta en variabilitat climàtica passada i especialista en la regiò mediterrànea; investiga al Grup de Recerca de Geociències Marines.

Josep Enric Llebot Catedràtic de Física de la Universitat Autònoma de Barcelona i coordinador del Grup d’Experts en Canvi Climàtic a Catalunya (GECCC).

Josep Peñuelas Professor d’Investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i director de la Unitat d’Ecofisiologia i Canvi Global del CSIC, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF).

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 21

Una diagnosi pionera del canvi climàtic a Catalunya | 21

“

A casa nostra, el canvi climàtic avança a un ritme accelerat. En tenim les proves, i cal un major lideratge per afrontar aquest repte ambiental.

J. PEÑUELAS

uin va ser el germen de l’Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya elaborat pel CADS? Josep Enric Llebot. Abans de l’any 2000, de manera personal i veient la transcendència de l’escalfament global, vaig presentar davant diverses instàncies la iniciativa de fer un informe per analitzar els efectes del canvi climàtic a Catalunya. Vaig obtenir bones paraules, però poques concrecions. Fins que vaig arribar al CADS, l’únic organisme que va mostrar sensibilitat pel tema, i no només això, sinó que va posar l’impuls i els diners necessaris per poder-lo dur endavant. El 2003 vam finalitzar l’informe, i recordo que en la breu presentació del document davant alguns membres del Govern van sorgir diverses i oposades reaccions atesa la magnitud de les conclusions: no explicar-lo, i mantenir l’informe com un document intern estratègic, o donar-li la màxima difusió, com va succeir finalment.

Q

Josep Peñuelas. Aquest informe es únic i molt rellevant. Ha servit per conscienciar la societat sobre l’impacte dels gasos amb efecte d’hivernacle sobre el clima i sobre la vida, no només a l’Antàrtida o l’Àrtic –des d’on arriben informacions com un

bombardeig continu–, sinó a casa nostra, on el canvi climàtic i els seus efectes avancen, com arreu, a un ritme accelerat. I el resultat mostrava una evidència: caldria que fóssim més valents, amb un major lideratge, per aturar aquest fenomen i els seus efectes i superar els entrebancs i els interessos dels diversos lobbis econòmics.

Aquest document va ser pioner tant en l’àmbit estatal com en l’europeu, pel que fa a l’anàlisi del canvi climàtic des d’una perspectiva regional. Quin és el balanç, sis anys després?

J. E. Llebot. Podríem distingir tres nivells. L’informe sobre el canvi climàtic ha servit perquè la comunitat científica que hi treballa trobi un petit nexe d’unió i, d’alguna manera, ha potenciat la col·laboració interdisciplinar. Per a l’opinió pública també ha estat molt important, ja que els mitjans s’han fet ressó de les conclusions. A més, els membres del grup hem estat convidats, i encara ho som, a diversos fòrums per explicar aquest diagnòstic. Tanmateix, del punt de vista polític, fa la impressió que no ha servit per a massa. Ha costat comprendre que el document no pretén avaluar polítiques de cap govern

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 22

22 | Les Veus del CADS. 10 anys

sinó fer una diagnosi de l’estat de la qüestió per tal que els responsables polítics prenguin les mesures de gestió que considerin prioritàries.

Isabel Cacho. Aquest informe ens va apropar una problemàtica que encara molta gent percebia com a llunyana, com si no ens afectés tant com als pols. A través de les dues visions, global i local del nostre país, ha servit com a vehicle de divulgació científica per portar el canvi climàtic a la realitat quotidiana amb el màxim rigor. Però és cert que, tot i que comença a notar-se una sensibilitat politica en aquesta línia, el ritme polític, regit pel cicle electoral, fa que els problemes que no semblin tan immediats, quedin rellegats, encara que el clima ja és un problema immediat.

J. Peñuelas. Hi estic d’acord, crec que l’informe ha quallat en la mentalitat de la ciutadania. Però els polítics, que treballen bàsicament a curt termini, no li han dedicat prou atenció ni han mostrat prou determinació per abordar el problema.

Quines proves destacarien, d’escalfament global, a Catalunya?

J. E. Llebot. N’hi ha moltes i en diversos àmbits. Però, per exemple, el treball de Josep Maria Alcañiz sobre sòls mostra una fotografia fixa molt significativa i que trenca alguns tòpics.

Està molt demostrada la capacitat dels boscos per absorbir diòxid de carboni (CO2), un dels principals gasos amb efecte d’hivernacle, però aquest estudi va mostrar que el potencial de captació de CO2 de Catalunya, si tenen prou humitat, és més elevat que el de les nostres masses forestals.

J. Peñuelas. A Catalunya, els efectes de l’increment tèrmic, d’un grau durant el passat segle, són molt clars i fàcilment detectables. Per exemple, la sortida de les fulles d’alguns arbres caducifolis s’ha avançat entre una i quatre setmanes, depenent de l’espècie, en cinquanta anys. D’altra banda, l’escalfament ha alterat i altera altres trets i processos biològics i

ambientals com ara la dotació genètica dels sers vius (canvien les freqüències d’alguns dels seus gens lligats a la temperatura), que malden per adaptar-se tant fenotípicament com genètica. Quan les adaptacions no són suficients, i això passa freqüentment atesa la velocitat del canvi, els organismes migren en busca de condicions adequades. Al nostre país en tenim multiples exemples, fins i tot en plantes, però encara més en ocells, odonats o papallones, algunes espècies de les quals, per exemple, han desaparegut del Montseny.

I. Cacho. Quant al medi marí, als estudis de paleoclima avaluem la sensibilitat de la nostra regió a canvis climàtics que ja han ocurregut. I s’ha demostrat que canvis succeïts a Grenlàndia o a l’Atlàntic nord van tenir un gran impacte a la Mediterrània, amb peculiaritats que s’han transferit a les nostres latituds, tant a mar com a terra, per via oceànica i també atmosfèrica. S’ha comprovat que el nostre sistema climàtic és molt fràgil, i que qualsevol alteració té manifestacions més grans aquí que en altres parts d’Europa, com ara l’afecció en el règim hidrològic o en les temperatures. De fet, els models climàtics apunten, per a la Mediterrània, una reducció de pluges i un increment dels valors tèrmics. Tanmateix, és important recordar que en un sistema tan canviant les respostes no són lineals al canvi, però passat un llindar, els canvis es desencadenen ràpidament. Per tant, de vegades, l’absència de proves no indica que no estigui passant res.

J. E. Llebot. Davant aquestes perspectives de disminució de precipitacions, caldria que anéssim molt més amb compte amb el consum d’aigua que fem, la urbanització del territori o el creixement de la massa forestal en la capçalera dels rius. Perquè les pràctiques poc adients poden agreujar els efectes del canvi climàtic.

J. Peñuelas. Sí, el clima i els seus efectes són associats a tot plegat, medi i organismes, món rural i món urbà… i, per tant, a tot tipus d’activitats humanes. No podem passar per alt, doncs, els efectes sanitaris (alèrgies o vectors de malalties, per

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 23

Una diagnosi pionera del canvi climàtic a Catalunya | 23

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 24

24 | Les Veus del CADS. 10 anys

exemple), els turístics (com les estacions d’esquí), els hidrològics, els costaners (delta de l’Ebre, per exemple), etc.

Sovint s’ha assenyalat que els models de canvi climàtic fan servir una escala massa gran per preveure els efectes de l’escalfament global a Catalunya i la Mediterrània.

J. E. Llebot. És cert que els models no veuen els Pirineus ni el Montseny. Però van millorant molt, i en els últims anys han estat molt destacables els avenços en la modelització del sistema climàtic. Per exemple, encara s’hi està incorporant el funcionament dels núvols o la dinàmica del gel. De tota manera, ja estem comprovant amb l’evolució a l’Àrtic que la realitat és molt més pessimista que els models. Necessitem treballar models a casa nostra i tenim al nostre abast tecnologia adient, com ara el Centre de Supercomputació de Catalunya.

J. Peñuelas. Així és, els models tampoc tenen en compte de manera adequada el paper de la biosfera. Per exemple, tots els models climàtics actuals consideren que la vegetació respon a l’augment de CO2 atmosfèric amb més captació de CO2, però no tenen en compte altres factors que limiten aquesta captació, com ara la disponibilitat d’aigua. En tot cas, a causa de l’increment de les emissions estem arribant a concentracions de CO2 per sobre de les previstes pels escenaris i models més pessimistes.

I. Cacho. És cert que els models són imperfectes i que els paràmetres s’han de millorar, però les tendències descrites són molt clares i mostren com evolucionen els ecosistemes terrestres.

Al nostre país no només hem de millorar la resolució dels models, una qüestió molt complexa, sinó també unir esforços i connectar grups de recerca.

J. E. Llebot. En aquest sentit, cal ressaltar que la major part dels grups d’investigació en canvi climàtic a Catalunya són molt fràgils perquè estan integrats per poques persones. Depenen gairebé d’un interès personal perquè el nostre sistema de recerca, en àrees multidisciplinars, també és fràgil.

“

Cal incentivar les observacions contínues a la Mediterrània i a la part interna dels oceans per millorar els prònostics climàtics del nostre país.

I. CACHO

I consideren que els registres meteorològics que s’estan utilitzant actualment són suficients per alimentar aquests models?

I. Cacho. En l’àmbit marí, no. Per exemple, no hi ha xarxes d’observació contínua a la Mediterrània, i de la part interna dels oceans tampoc se n’estan obtenint mesures. A més, fins fa poc, no es consideraven importants les dades de concentració de CO2 o el pH de les aigües per realitzar diagnòstics. Caldria incentivar en gran mesura aquest tipus d’observacions.

J. Peñuelas. Pel que fa a l’àmbit terrestre, tot i que s’ha de millorar i potenciar el registre de dades meteorològiques, sobretot a regions del món menys conegudes, com ara les africanes, en tenim prous per demostrar clarament el canvi climàtic.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 25

Una diagnosi pionera del canvi climàtic a Catalunya | 25

J. E. Llebot. No hauríem d’oblidar que tenim moltes dades, que cada vegada més els satèl·lits aporten molta observació, però no tenim prou capacitat per processar-les. S’estima que a finals de la passada dècada dels setanta només s’aprofitava un 5 % de la informació aportada pels sensors espacials.

Per tant, caldria potenciar la bioinformàtica.

Des del CADS es prepara el segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. Hi ha algun punt estrella?

J. E. Llebot. Sí, seguint les directrius de l’IPCC aprofundirem, probablement, en les mesures d’adaptació al canvi climàtic que es poden desenvolupar a Catalunya. I per què no avancem en la mitigació del fenomen? Perquè Catalunya no té totes les competències en aquest àmbit: no fixa el preu dels combustibles, etc. Pel contrari, sí que pot avançar en l’adaptació del seu territori a l’escalfament global per mitigar-ne els efectes.

J. Peñuelas. A més, però, cal recordar que ateses la magnitud, urgència, i gravetat dels problemes (cada hora, s’emeten a l’atmosfera quatre milions de tones de CO2, es talen 1.500 hectàrees de bosc, desapareixen tres espècies, una taxa d’extinció mil vegades superior a la natural, s’afegeixen al medi 1.700 tones de nitrogen…) no hi ha cap acció que sigui massa petita per no emprendre-la, ni massa grossa per no ser contemplada, ni és massa aviat per començar a actuar, tal com vam concloure a la Declaració de Barcelona del 2008.

Les crisis poden aportar un punt d’inflexió en aquestes dinàmiques tan perverses?

J. Peñuelas. Sí, ho hauríem d’aprofitar per impulsar ara més que mai un canvi radical en el nostre model energètic, tot i que impliqui un esforç molt gran. A més dels problemes ambientals, depenem perillosament del petroli, un recurs que no controlem i que s’esgota. Necessitem, doncs, que el Govern de Catalunya incentivi i promocioni les fonts i l’ús d’energies alternatives i, alhora, hem de canviar la nostra òptica econòmica:

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 26

26 | Les Veus del CADS. 10 anys

per exemple, hem de valorar els serveis ambientals que rebem de la natura i de les persones que la conserven. A més, cal fer atenció al Tercer Món, i ajudar els milions de persones que hi viuen perquè el canvi climàtic pot provocar també un enorme problema social, i perquè la seva participació en la gestió del planeta és absolutament necessària i de justícia. De fet, els índexs de desenvolupament humà purament basats en el creixement del producte interior brut són clarament desfasats.

I. Cacho. La nova situació que aporta el canvi climàtic és que es tracta d’un problema ambiental d’abast global. Estàvem acostumats a problemes localitzats, però aquest nou repte ens fa a tots iguals i el canvi és necessari. Per tant, hauríem d’aprofitar aquest moment per alliberar-nos al màxim de la dependència energètica de combustibles fòssils i incrementar la nostra eficiència en l’ús dels recursos naturals, com ara l’aigua, la disponibilitat de la qual està en escac davant el models a llarg termini de canvi climàtic.

J. E. Llebot. No sé fins quin punt la crisi pot servir per canviar la inèrcia de la nostra societat. Si ho recordem, durant la crisi del petroli del 1973 es feien servir els mateixos arguments que ara: hem de disminuir la dependència del nostre país dels combustibles fòssils, dèiem. I potser seguim pitjor que aleshores, perquè tot i que sabem l’impacte ambiental de les nostre activitats, no som capaços d’aturar-les. Com a exemple, el Montseny, l’entorn del qual està ple d’empreses embotelladores d’aigua i sense atendre el diòxid de carboni que estan alliberant en aquest espai natural.

J. E. Llebot. Ens manquen líders de pensament obert que impulsin models de sostenibilitat. Trobo a faltar plantejaments més agosarats. El canvi climàtic reclama una estratègia de governança mundial.

J. Peñuelas. Sí, en aquest sentit, alguns membres de la comunitat científica internacional estem advocant per a què s’estableixi un programa o fins i tot un organisme dins de les Nacions Unides, amb capacitat el més executiva possible, per endegar aquesta governança ambiental planetària.

“

El segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya incidirà en les mesures d’adaptació a l’escalfament global perquè és l’àmbit on la Generalitat té totes les competències.

J. E. LLEBOT

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 27

Una diagnosi pionera del canvi climàtic a Catalunya | 27

En aquest canvi de model energètic aboguen per la reducció de consum i les fonts renovables. Què opinen de la revifada de la indústria nuclear?

J. E. Llebot. S’intenta obrir un debat a Europa, però hi ha dues mostres econòmiques clares que les centrals nuclears no són l’alternativa: Anglaterra, farà un any, va alçar la moratòria de construir plantes d’urani i cap empresa ha proposat fer-ne perquè la inversió inicial és brutal i l’amortizació molt lenta. A Suècia, on recentment s’ha eliminat la moratòria per a la construcció de plantes de generació d’energia elèctrica nuclears passarà, probablement, el mateix. Els residus radioactius són el principal problema per apostar per aquesta font energètica. És una autèntica barbaritat posarse a generar residus sense saber què se’n farà en el futur.

J. Peñuelas. Sí, els costos econòmics i energètics i, sobretot, els residus radiactius, no avalen cap revifada de la nuclear. Haurem d’estar atents a com evolucionen, però, les polítiques energètiques de països com ara els de l’Europa de l’Est, la Xina, l’Índia, l’Iran o la mateixa França.

“

Hauríem d’aprofitar aquests moments de crisi per alliberar-nos al màxim de la dependència energètica de combustibles fòssils i incrementar la nostra eficiència en l’ús de recursos naturals.

I. CACHO

I. Cacho. Sí, sembla que la nostra societat no vol veure les conseqüències fatals dels residus radiactius.

Quins reptes té plantejats Catalunya per afrontar els efectes de l’escalfament global?

J. E. Llebot. La creació d’un departament autonòmic d’energia i canvi climàtic. A Anglaterra, les polítiques energètiques han esdevingut l’eix vertebrador de l’acció del govern. Resulta estratègic que a Catalunya millorem, en general, la investigació en energia, en particular en energies renovables, i en sistemes d’emmagatzematge d’energia, per evitar la importació d’energia. D’altra banda, per tal de minimitzar els problemes generats per l’escassedat de recursos hídrics, s’ha de potenciar la recerca en obtenció de recursos hídrics (potabilització, membranes per a dessalinització, etc).

I. Cacho. Hi ha molts fronts, però jo en destacaria: primer, fer una bona gestió dels recursos hídrics, cosa que implica deixar de banda les guerres polítiques per l’aigua; planificar els usos del territo-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 28

28 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Promoure l’energia nuclear és una imprudència perquè no està resolt el tema dels residus radioactius i què se’n fa. A més, no incideix en un sector encara pendent d’alternatives als fòssils com ara el de l’automoció.

J. E. LLEBOT

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 29

Una diagnosi pionera del canvi climàtic a Catalunya | 29

ri amb paràmetres coherents (també de consum de cabals, energia o sòl) perquè la proliferació de cases unifamiliars a tot arreu no ha estat intel·ligent; impulsar una política ferma per reduir tant les emissions com la generació de residus; millorar l’eficiència energètica i, entre altres, promoure la recerca climàtica per continuar aprofundint en el coneixement de com funciona el nostre clima i com podem preveure’n millor l’evolució. I, en l’àmbit social, incentivar molt més els comportaments respectuosos amb el medi.

J. Peñuelas. Tres prioritats, no només des de la perspectiva del nostre país, que ja comenten en Josep Enric i la Isabel, sinó també i, sobretot, des de la global. Hem d’aspirar a una societat sense carboni; hem de valorar la natura i els recursos i beneficis ambientals que ara ens aporta gratuïtament (pensar en els impostos ambientals, per exemple) i cal que ajudem els països en vies de desenvolupament.

J. E. Llebot. Sí, la consciència ambiental és imprescindible.

Però constitueix el primer pas. Cal comptabilitzar. I, en aquest sentit, l’informe Stern del govern britànic, d’octubre de 2006, va implicar una revolució, perquè va contabilitzar en quina mesura el canvi climàtic afectava l’economia mundial.

Per què s’ha de veure el canvi climàtic com una oportunitat?

J. E. Llebot. Perquè si ens hi adaptem, i encara hi som a temps, aconseguirem una societat més independent, més neta i tecnològicament més avançada. No crec en l’efectivitat de les amenaces, i per tant, crec que hem d’apostar pel missatge de progrés, en positiu, de preocupació, però amb responsabilitat.

Potser no ven tant com el sensacionalisme, però així ens en sortirem, segur.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 30

30 | Les Veus del CADS. 10 anys

I. Cacho. Efectivament, hem de deixar de banda el catastrofisme associat al canvi climàtic, però hem de començar a actuar amb fermesa; només així podrem millorar la qualitat del nostre entorn i de la nostra vida.

J. Peñuelas. Si continuem com fins ara, tenim els problemes assegurats. Però sóc de tarannà optimista, i veig en aquesta necessitat imminent de canviar la nostra relació amb els altres humans i amb la natura una oportunitat per arribar a tenir una societat més igualitària, on el benestar estigui més compartit arreu del món, on no esgotem irreversiblement els recursos limitats del planeta, i on l’índex de benestar-felicitat tingui un pes més important que no pas el creixement del producte interior brut. I

“

Hauríem de començar a valorar la natura i els recursos i beneficis ambientals que ens aporta, i a promoure els impostos ambientals.

J. PEÑUELAS

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 31

2. Aigua, un recurs estratègic

L’informe sobre el transvasament de l’Ebre previst en la Llei del Pla Hidrògic Nacional d’aquest any va ser un dels documents més compromesos i polèmics elaborats pel CADS fins aleshores. Feia un any que la Comissió Europea havia aprovat l’ambiciosa Directiva Marc de l’Aigua.

2001

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 32

32 | Les Veus del CADS. 10 anys

l segle XX va acabar amb l’aprovació d’una ambiciosa normativa europea, la Directiva Marc de l’Aigua de l’any 2000, la qual va establir que quinze anys després tots els ecosistemes aquàtics havien de presentar un bon estat ecològic. Un any després, el govern estatal va aprovar la llei del Pla Hidrològic Nacional (PHN), la qual integrava un transvasament de l’Ebre a les conques internes de Catalunya, Xúquer, Segura i Sud de 1.050 hm3 anuals. Començava el nou mil·leni amb una antiga batalla, la de l’aigua. El 2004 el projecte va ser anul·lat, i substituït per un pla de dessalinitzadores. El debat dels transvasaments no torna a Catalunya fins a l’episodi de sequera del 2008.

E

Parlem amb...

Josep Alabern Enginyer industrial, director d’Aigües de Manresa i expert col·laborador en els Debats de l’Aigua de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Marta Estrada Doctora en Biologia i professora d’investigació de l’Institut de Ciències del Mar, del Consell Superior d’Investigacions Científiques.

Jaume Porta Catedràtic d’Edafologia i Química Agrícola i exrector de la Universitat de Lleida; forma part del grup d’investigació Erosió i Conservació de Sòls i Aigües.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 33

Aigua, un recurs estratègic | 33

n dels informes cabdals del CADS va ser el relatiu al transvasament de l’Ebre previst en el PHN del 2001.

Josep Alabern. Aquell transvasament de l’Ebre s’havia plantejat sense gaire respecte pel medi ambient, amb la qual cosa era molt difícil que pogués anar endavant. A més a més, a nivell estatal, les solucions no poden passar per aportar ni un 100 % de transvasaments ni un 100 % de dessalinitzadores, com va decidir el següent govern central.

U

Marta Estrada. Un dels problemes del delta de l’Ebre és que la regulació dels cabals, aigües amunt, reté els sediments. Com en altres rius mediterranis, cada vegada es descarreguen menys recursos hídrics a la mar, el que contribueix a reduir la fertilitat dels ecosistemes costaners afectats. El risc de transvasaments com el previst al PHN és que consideren el territori independentment, sense tenir en compte que els rius integren tota una conca i són fonamentals per al manteniment de l’equilibri de l’ecosistema marí, entre altres interaccions. D’altra banda, aquest projecte es va polititzar en desmesura, i algunes formacions catalanes van ser víctimes de preses de posició extremes, com vam comprovar durant la sequera del passat 2008.

J. Alabern. De tota manera, no es pot desestimar cap solució.

Ara encara s’està estudiant el transvasament del Roine. Tot i això, m’agradaria destacar que el CADS ha informat sobre moltes altres iniciatives hídriques, com ara el pla de regadius, els plans d’espais fluvials, la contaminació dels aqüífers pels nitrats continguts als purins, etc. Jo crec que s’ha fet i es farà una tasca molt efectiva en aquesta i altres àrees. De fet, pertànyer a aquest consell és una experiència molt interessant. Les reunions són d’un alt nivell acadèmic i aporten visions diverses que ajuden a entendre el món i a posar els peus a terra.

M. Estrada. S’ha fet un esforç considerable per millorar l’estat ecològic de les aigües, en l’horitzó del 2015, com estableix la Directiva Marc de l’Aigua. De tota manera, hem de destacar que els nostres rius han millorat molt gràcies a les darreres actuacions.

“

Al nostre país hi ha hagut un divorci entre les polítiques urbanístiques i les d’aigües.

J. ALABERN

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 34

34 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

La Gran Bretanya va analitzar als anys vuitanta el creixement desmesurat de la taca urbana i va promoure la construcció en sòls ja utilitzats per evitar el segellament de sòls de bona qualitat, els quals afavoreixen, entre altres, l’emmagatzemament d’aigua.

J. PORTA

J. Alabern. El Pla de Sanejament de Catalunya, del 1984, va comportar una gran millora de la qualitat hídrica, però calia continuar el control dels nivells de contaminació, perquè havíem viscut un període amb els rius en molt mal estat ecològic. La qualitat dels cabals s’havia desatès. I, alhora, els recursos hídrics com a factor industrial també van ser regulats mitjantçant el cànon de l’aigua. Quant a la directiva, el nostre cas és atípic, perquè a nosaltres ens falta aigua, matèria primera per arribar a aquest bon estat ecològic. No podem tractar la qualitat de l’antimatèria... Simplement vull ressaltar que hem de treballar en la línia de les exigències europees, veure les dificultats i la dura realitat del nostre país, on hi tenim poca aigua.

M. Estrada. La correcta gestió hídrica requereix també una bona política de governança. Tenim problemes de disponibilitat i qualitat d’aigües. Però també hem de mirar com i on hem edificat.

Jaume Porta. La construcció implica el segellament de sòls.

Un dels temes que planteja l’Estratègia Temàtica de Protecció de Sòls elaborada per la Unió Europea és la pèrdua dels sòls de

qualitat elevada per una ocupació permanent per habitatges, construccions industrials i infraestructures. Històricament, no s’ha tingut en compte que els sòls de millor qualitat són els de regadiu, en els quals s’han fet unes elevades inversions al llarg dels anys per posar-los en reg i fer-hi millores. El creixement de totes les ciutats s’ha fet marginalitzant els sòls agrícoles cap a zones menys favorables per la seva renda de situació, pel clima, els sòls i també per obligar a noves transformacions en regadiu.

J. Alabern. Al nostre país, malauradament, hi ha hagut un divorci entre les polítiques urbanistiques i les d’aigües.

M. Estrada. Hem de recordar que som un país sec, almenys, en l’àmbit costaner. Per tant, hauríem d’adequar la demanda.

J. Alabern. Podem considerar que Catalunya, des del punt de vista hidrològic, està constituïda per dues nacions. Després de tantes sequeres, ja no diferenciem entre la sequera i la mancança d’aigües per al subministrament. I no es pot confondre, perquè sequeres sempre en tindrem, formen part de la nostra cli-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 35

Aigua, un recurs estratègic | 35

“

Els impactes ambientals de la dessalinització, per l’abocament de salmorra, depenen de la mida i situació de la instal·lació; es poden minimitzar. En contrast, una afectació enorme és la costa de ciment armat que hem alçat, i la sobrepesca, ja que gran part de les pesqueries actuals són insostenibles.

M. ESTRADA

matologia mediterrània, però mancança vol dir no disposar de cabals suficients per cobrir la demanda existent, una qüestió que està en les nostres mans, mitjançant la gestió. Són les polítiques d’aigües les que doten d’eines per assegurar el subministrament de recursos hídrics.

J. Porta. Aquí caldria veure què han fet alguns països, com ara la Gran Bretanya els anys vuitanta del passat segle, on es va crear una Comissió Reial per estudiar el creixement desmesurat de la taca urbana. Una de les conclusions va ser l’oportunitat de construir sobre sòls ja utilitzats, i així, evitar un exagerat creixement del segellament a costa de sòls de bona qualitat per a funcions diverses, per exemple, de producció de biomassa, com a filtre ambiental, per a captació i emmagatzemament d’aigua, entre d’altres. El Parlament anglès va assumir les conclusions d’aquella Comissió, va legislar en conseqüència, i va preveure un seguiment de les realitzacions.

Què opinen de la proliferació de plantes de dessalinització?

J. Alabern. La dessalinització ha de ser una eina més de les

fonts de subministrament. S’ha d’anar a conjunts de solucions i a interconnexions de xarxes.

M. Estrada. Efectivament, les conques interconnectades aporten garanties de subministrament i seria molt aconsellable, per seguretat, que es fessin aquestes obres.

J. Alabern. Fa 42 anys que el riu Ter envia aigua a Barcelona, a través del transvasament al Llobregat, ha aportat més de 10 milions d’hm3. S’han d’anar retornant cabals al Ter –uns 8.000 litres per segon– i convertir aquest transvasament en interconnexió.

M. Estrada. Un dels majors problemes de la dessalinització és la seva despesa d’energia. Quant als impactes ambientals per l’abocament de salmorra, depenen de la mida i de la situació de la instal·lació, però en una costa oberta es pot intentar que la dilució dels efluents sigui ràpida, de manera que es minimitzin els impactes; hi ha diverses tècniques en aquest sentit. En contrast, una afectació enorme és la de la costa de ciment armat que hem alçat en detriment dels ecosistemes costaners. D’al-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 36

36 | Les Veus del CADS. 10 anys

tra banda, és molt important la sobrepesca, que afecta, sobretot, predadors dels nivells tròfics més alts. Una gran part de les pesqueries actuals són insostenibles i estan generant greus problemes, tant pel que fa a l’afectació dels ecosistemes, com pels problemes econòmics i socials que generen. La sobrepesca constitueix una de les causes que poden afavorir el creixement dels bancs de meduses, els quals resulten tan molestos en les nostres platges.

J. Alabern. Però la dessalinització s’hauria de reservar per a quan no hi ha un altra solució. Pels requeriments energètics, com comentava Estrada, i perquè alterem el procés natural, el cicle hidrològic.

“

S’ha d’anar cap a conjunts de solucions i a interconnexions de xarxes. Un país com el nostre no pot viure només de la regulació existent, perquè així, quan deixa de ploure durant quatre mesos, treballem sense coeficient de seguretat d’abastament.

J. ALABERN

M. Estrada. Amb aquests processos tan agressius l’home curtcircuita els cicles de la natura.

J. Alabern. A més a més, alguna cosa falla si pensem en la dessalinització.

M. Estrada. Ens hauríem de replantejar, alhora, les pràctiques agrícoles del nostre país. Realment, ens podem permetre més regadius?

J. Porta. En el tema de l’ús de l’aigua en agricultura cal tenir en compte que una transformació en regadiu implica un augment molt considerable de les produccions i els beneficis econòmics i, per tant, del benestar dels beneficiaris de la transformació en regadiu. Però no només per a ells, sinó també per a la resta de població, ja que s’incrementa la seguretat alimentària.

J. Alabern. Però cal una bona planificació. De fet, un país com el nostre no pot viure només de la regulació existent, perquè així, quan deixa de ploure durant quatre mesos treballem sense coeficient de seguretat d’abastament. A més, en el marc de la sostenibilitat no haurien de ser descartables mesures fiscals per controlar el consum hídric.

J. Porta. Completament d’acord. En parlar de perímetres de reg sostenibles estem fent esment que, a més de produir i augmentar els beneficis a curt i mitjà termini, la qual cosa ha de permetre viure millor als regants, cal no degradar el recurs sòl, perquè és un recurs natural no renovable a escala humana. Aquí hem d’aprendre del passat. Quan fa més de cent cinquanta anys es van posar en reg les terres regades pels Canals d’Urgell, l’arribada de les aigües va crear problemes importants: entollaments, malària i salinitzacions. Només l’esforç d’unes quantes generacions millorant els sòls, unes dotacions elevades i unes dosis de reg altes han permès assolir la situació actual: produccions elevades i controlar la salinitat tot eliminant l’excés de sals solubles als sòls per rentatge i drenatge. No s’ha d’oblidar que amb l’aigua de reg s’aporten sempre sals solu-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 37

Aigua, un recurs estratègic | 37

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 38

38 | Les Veus del CADS. 10 anys

bles al sòl, i si no es rega en excés respecte a la demanda hídrica del cultiu, les sals s’aniran acumulant al sòl, i el perímetre regat deixarà de ser sostenible en salinitzar-se a mitjà o llarg termini.

M. Estrada. Entre els reptes hídrics de Catalunya es troba desenvolupar un pla integral global, que tingui en compte tots els sectors. I, entre ells, fixar un pla de manteniment dels cabals ecològics.

J. Porta. En aquest sentit, cal aprendre del passat. A escala mundial hi ha milions d’hectàrees massa salines per produir rendiments, i cada any més terres esdevenen salines per una mala gestió de l’aigua de reg, la qual cosa provoca una acumulació progressiva de sals solubles als sòls. Per tant, podem afirmar que els sistemes de regadiu són fràgils, ja que els seus sòls tenen un risc de salinització elevat si es gestionen amb poca aigua i poca transferència de tecnologia. Per altra banda, la modernització dels regadius no es pot abordar a escala individual, ja que afecta tot un perímetre regat i, a més, per les elevades inversions que requereix, fa necessària una planificació amb una base científica sòlida i ajuts econòmics per poder portar-la a terme.

Quines directrius fonamentals en matèria hídrica hauria de fomentar Catalunya?

M. Estrada. Els problemes hídrics de la Mediterrània són molt amplis i són el resultat d’un model econòmic, sociològic, ecològic... Perquè tot està relacionant i cal una aproximació integrada.

J. Alabern. En aquesta línia, des del punt de vista científic i tecnològic, hem d’arribar a un model que sigui capaç de superar el model geogràfic actual. I no sols Catalunya, sinó que el model pot anar més ellà, cap a l’euroregió, on estiguin integrats el Segre, l’Ebre, el Roine, intercanvis amb els regadius del canal Segarra-Garrigues, les dessalinitzadores, etc. Insisteixo, la planificació hídrica, en el context actual tan dependent de la política, és la clau.

“

Els sistemes de regadiu són fràgils perquè els seus sòls tenen un risc de salinització elevat si es gestionen amb poca aigua i poca transferència de tecnologia.

J. PORTA

M. Estrada. Jo, per la meva especialitat, em decantaré pel medi natural, per insistir en què s’hauria de garantir un control dels hàbitats i tenir en compte els serveis que proporcionen els ecosistemes. Caldria establir polítiques pesqueres que evitessin la sobrepesca. Alhora també s’hauria de millorar la qualitat de les aigües costaneres, com estableix la Directiva Marc de l’Aigua. La governança ha de millorar. És a dir, cal integrar ecologia, sociologia i economia.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 39

Aigua, un recurs estratègic | 39

J. Alabern. Hauríem de ser conscients de la nostra precarietat de recursos. No tenim els rius del nord d’Europa. I la situació es pot agreujar amb el canvi climàtic. Necessitem solucions especials i serioses. Més imaginatives. A més, he de recordar que tenim pendent un aspecte econòmico-financer sense resoldre.

El repartiment de càrregues econòmiques als usuaris encara no està solucionat.

M. Estrada. D’altra banda, hauríem de demanar a les administracions que controlen les hidroelèctriques, que recuperessin els cabals ambientals que fan possible el manteniment dels ecosistemes fluvials i riberencs.

J. Alabern. Com també, planificar la reutilització de les aigües, tant en l’agricultura com en la indústria, en tot cas cal que la sostenibilitat ambiental també ho sigui econòmica.

J. Porta. Per a mi, una qüestió imprescindible és la informació cartogràfica de sòls per fer-ho tot respectant les seves funcions, les quals depenen de la qualitat que en té cada classe.

Cal saber quins sòls hi ha a Catalunya, on són, i de quina quali-

“

Molt més important que el canvi climàtic és ara la pèrdua d’hàbitats.

Cal que comencem a posar límits al nostre consum desenfrenat de territori. L’atenció al litoral és urgent perquè la seva artificialització genera problemes ambientals, econòmics i socials.

M. ESTRADA

tat. En el moment actual només tenim cartografiat un 15 % del territori de Catalunya a escala 1:25.000, que correspon als sòls de major interès agrícola. Però per poder treballar amb un GIS cal disposar d’informació de sòls amb recobriment de tot el territori a una escala adequada, i la 1:25.000 ho és. Només d’aquesta manera podrem protegir els millors sòls i no destinar-los a altres usos (segellament, per exemple). En aquest sentit, l’any 2005, el CADS, com a òrgan assessor del Govern, va elaborar

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

40 | Les Veus del CADS. 10 anys

11:35

Pรกgina 40

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 41

Aigua, un recurs estratègic | 41

per iniciativa pròpia un informe sobre un tema (la protecció de sòls) que va considerar d’importància en l’àmbit del desenvolupament sostenible. En l’informe podem llegir, entre altres argumentacions: “És en aquest context de manca d’informació i de canvis normatius i de planificació on es recomana al Govern i a l’Administració de la Generalitat de Catalunya que s’impulsin els treballs d’elaboració de la cartografia detallada de sòls a Catalunya, per tal de poder complir a temps amb el contingut de la futura Directiva de protecció de sòls en marc de la Unió Europea, i permetre la integració dels aspectes edafològics en els processos de planificació territorial i urbanística”. La creació de l’Institut Geològic de Catalunya (Llei 19/2005, de 27 de desembre, de creació de l’IGC) ha vingut a resoldre aquesta mancança en un horitzó de dotze anys.

I tampoc no podem oblidar l’estrés hídric anunciat pels models de canvi climàtic perquè a l’increment tèrmic global s’hi afegiria una reducció de precipitacions a la Mediterrània.

M. Estrada. La disponibilitat d’aigua és vital per a la conservació de la biodiversitat. Tanmateix, molt més important que el canvi climàtic és ara la pèrdua d’hàbitats. Cal que comencem a posar límits al nostre consum desenfrenat de territori, a les urbanitzacions disperses, encara més intensives amb el consum energètic, com també replantejar-nos quin tipus de turisme volem i podem mantenir. I, en general, la demanda exagerada de recursos, inclòs el nostre sistema productiu. És molt preocupant la situació del nostre litoral, el qual patirà en gran mesura els efectes de l’escalfament global. No només hem ocupat completament la costa,

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 42

42 | Les Veus del CADS. 10 anys

sinó que l’hem artificialitzada, un fet amb conseqüències dolentes de tipus ambiental, econòmic i social. Gairebé cada deu quilòmetres hem col·locat un port esportiu, i aquestes infraestructures alteren el transport de sorra a la nostra costa, on el corrent va de norest a sudoest. Els ports poden actuar també com a caixa de ressonància per a la formació de marees roges, que poden tenir efectes nocius. La disminució de la descàrrega dels rius disminueix l’efecte fertilitzant que es produeix a la seva desembocadura. En el cas de l’Ebre, els embassaments retenen sediments que abans contribuien al manteniment del seu delta.

J. Porta. De vegades escoltem que hi ha qui diu: “aquest any ha canviat el clima”. Per una banda, cal tenir clar que el clima no canvia d’un any a l’altre, sinó que es tracta de cicles de canvi molt més llargs. Per un altre cantó, cal reconèixer que tenim molt poca memòria pel que fa al clima que caracteritza una determinada zona geogràfica, la nostra. Si analitzem les dades meteorològiques de pluges d’un indret qualsevol, per exemple, de la

Conca Dellà, que les tinc a mà, veurem que l’interval de variació de les pluges al llarg de la sèrie d’anys que va de 1941 a 1993 ha estat de 350 mm (1950) a 900 mm (1980). Un 21 % dels anys hi plou menys de 500 mm i un 54 % dels anys més de 600 mm.

Aquesta variabilitat interanual és normal a Catalunya. Per altra banda, què passa amb la variabilitat de les precipitacions al llarg de l’any? Doncs que a l’hivern no plou gaire i que tenim dos màxims de pluges. A la zona que he posat com a exemple els màxims de pluja són al maig i al setembre. Per tant, a l’hora de fer previsions sobre les disponibilitats probables de recursos hídrics al llarg de l’any, pot resultar convenient tenir en compte aquests models de distribució de pluges, i ajustar les previsions a la realitat de cada terreny.

J. Alabern. Evidentment, en la planificació cal tenir en compte els efectes previsibles del canvi climàtic. Però més important, en l’àmbit de la gestió d’aigües, és que hem de superar els excessos d’ideologia. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 43

3. L’aposta per l’educació i la participació ciutadana

Es compleix una dècada de la celebració de la Cimera de la Terra de Rio de Janeiro de les Nacions Unides, on es va aprovar el programa Agenda 21, clau per al desenvolupament sostenible i la participació en l’àmbit ambiental. El CADS du a terme l’informe sobre l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental.

2002

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 44

44 | Les Veus del CADS. 10 anys

educació ambiental no és la mera transmissió de coneixements, sinó que s’ha de vetllar per una cultura política participativa i per la capacitació de la ciutadania per entendre els problemes i trobar-hi solucions.

Així s’expressava el CADS el 2002, al seu informe sobre l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental. En aquell moment, la temàtica ambiental internacional es concentrava en la Cimera de Johannesburg, deu anys després de la de Rio de Janeiro. Aquesta va representar un punt d’inflexió al vincular medi ambient i desenvolupament. A més, va fixar un programa ambiciós, amb línies estratègiques prioritàries per al segon mil·leni, integrades a nivell mundial, estatal i local. Era l’Agenda 21.

L’

Parlem amb...

Anna Maria Geli Rectora de la Universitat de Girona.

Jaume Pagès Exrector de la Universitat Politècnica de Catalunya i president d’Universia.

Sebastià Serrano Catedràtic de Lingüística General i Teoria de la Comunicació a la Universitat de Barcelona.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 45

L’aposta per l’educació i la participació ciutadana | 45

uin és el seu balanç de les directrius fomentades pel CADS a fi d’impulsar l’educació ambiental a Catalunya, alhora que la participació social en l’àmbit de la sostenibilitat?

Anna Maria Geli. Els diversos documents específics que s’han realitzat des del CADS, juntament amb la resta, han implicat un pas important en la promoció de l’educació ambiental i la sensibilització en sostenibilitat de Catalunya. Perquè s’han elaborat aportacions de base ben orientades i ben documentades amb referents locals i internacionals. S’ha promogut la reflexió i s’ha aconseguit centrar el concepte de sostenibilitat i definir què volen dir educació sostenible i educació ambiental. Alhora, s’ha avançat en el concepte de participació lligada a la sostenibilitat,

Q

ja que aquesta afecta a tots i, per tant, la implicació de tots és imprescinble. En aquest sentit va ser molt rellevant, de cara al futur, tant l’informe del CADS de l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental com la seva aprovació per part del Govern.

Sebastià Serrano. Completament d’acord, a més a més de destacar l’experiència enriquidora, personalment, de formar part del CADS. En aquests deu anys s’han fet informes brillants i eficaços en tots els àmbits de la sosteniblitat, extraordinaris des del punt de vista tècnic. S’ha treballat molt bé des d’aquest punt de visió i crec que ara caldria treballar-ne un altre, menys visible però fonamental per arribar a la societat, perquè aquest consell assessor té l’esperit no només d’afavorir la reflexió d’experts i

“

Hem d’assimilar un concepte més polièdric de la societat i assumir també la sostenibilitat social, cultural, econòmica, lingüística, etc.

S. SERRANO

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 46

46 | Les Veus del CADS. 10 anys

membres del Govern, sinó de portar aquestes idees a la ciutadania. Els CADS s’ha fet gran i hem de demanar-li que passi a una altra etapa, la d’implementació.

Jaume Pagès. L’impacte institucional del CADS ha estat molt notable, sobretot perquè els diversos departaments de l’administració catalana es preocupessin per la sostenibilitat. El seu paper ha resultat més didàctic en els àmbits de govern que de dinamització dels sectors socials.

S. Serrano. D’altra banda, em fa l’efecte que les coses van molt de pressa. Hem vist nèixer els conceptes de sostenibilitat, de biodiversitat, d’ecologia... amb la consegüent incidència metabòlica en la nostra natura. Per tant, hem d’assimilar un concepte més polièdric de la societat i assumir també la sostenibilitat social, cultural, econòmica, lingüística, etc.

S. Serrano. En aquest sentit, cada vegada més, hem de vincular deteriorament ecològic amb un problema moral, a l’ètica.

Les lleis, com ara les ambientals, també tenen més sentit quan donen resposta a problemes morals.

A. M. Geli. La nostra experiència a la Universitat de Girona és que en matèria de sostenibilitat no hi ha respostes úniques. Treballem en educació ambiental a través de seminaris titulats ‘Dilemes ambientals’ i en totes les contestacions trobem pros i contres.

S. Serrano. No són problemes de matemàtiques, amb solució de verdader o fals...

A. M. Geli. Aquest fet també representa l’empobriment de la societat.

La nostra societat del consumisme limita l’educació ambiental?

J. Pagès. En primer lloc, he de reconèixer que sóc un gran defensor de la societat de consum, això sí, deferenciant-la del consumisme. La societat de consum ha estat un important invent de la humanitat, la qual ha facilitat molt les coses. Així que, tant de bo la mantinguem. Avui trobem coses que no són de primera necessitat a un preu accessible. Som molts els que consumim, i moltes les entitats que ho fan possible en diversos àmbits, des d’aliments, a transport, roba... tot. La gent que critica el consumisme, normalment, des de dins, sovint s’excedeix perquè vivim infinitament millor que en temps anteriors, ja que, de fet, ningú voldria tornar-hi. Encara hi ha moltes societats apartades del consum, amb les quals he conviscut, i he de destacar que hi ha una diferència al respecte de quan nosaltres érem petits. Ara coneixen el nostre model de societat a través dels mitjans de comunicació, i no n’hi ha cap que no tingui ganes de ser-hi.

La sostenibilitat, la preservació del medi ambient o la producció ecològica són una prioritat de caire més social que normatiu?

A. M. Geli. La societat va per davant de les lleis. La legislació ambiental ha crescut darrere de fets, de problemes o qüestions que calia regular.

S. Serrano. El consumisme implica una entropia creixent i el deteriorament de la natura. Però educació ambiental i consumisme no són incompatibles. Podem anar reconfigurant el consumisme. De fet, de la mateixa manera que anem veient més productes ecològics en els supermercats convencionals, passarà en altres àmbits. Perquè es donen canvis, per exemple, hem vist com la joven-

A. M. Geli. Exacte, considerar el medi natural com a matèria primera de la base social.

S. Serrano. Assistim a la degradació simultània del sistema social, cultural i lingüístic. Per exemple, el 90 % de les llengües d’aquest món, o dos terços, es troben en extinció, perquè disposen d’una demografia inferior a 10.000 parlants, mentre que hi ha una dotzena de llengües únicament parlades per una persona. Nosaltres, que destaquem moltes vegades la vulnerabilitat dels ecosistemes, també hauríem de tenir en compte aquesta realitat.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 47

L’aposta per l’educació i la participació ciutadana | 47

“

Sóc un gran defensor de la societat de consum, però aquesta pot portar al vici del consumisme que orienta la vida de moltes persones.

J. PAGÈS

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 48

48 | Les Veus del CADS. 10 anys

tut ha lluitat, i encara ho fa, contra la utilització de pells animals.

Som una societat cada vegada més complexa, per tant, cada vegada farà una despesa més gran de recursos, i la seva entropia també serà més elevada. En conseqüencia, si augmenta en complexitat, creixerà en vulnerabilitat i fragilitat.

J. Pagès. Sí, si agafem el cas de la societat de consum, aquesta pot portar al vici del consumisme que orienta la vida de moltes persones. Perquè, potser, resulta imprescincible canviar de roba constantment, o no deixar de comprar allò no necessari. Una pressió que dirigeix la nostra percepció quant al tipus de desenvolupament social. A Catalunya, però, hi ha valors tradicionals que hauríem de preservar, com ara el treball, l’esforç i l’estalvi.

Tant és així, que l’invent de les caixes d’estalvi va sorgir de la nostra societat, reflex d’una mentalitat relativament arrelada.

S. Serrano. El consumisme, més que degradació de la natura, té una clara relació amb la sostenibilitat personal. Està més lligat a la pol·lució informativa, més important que la pluja àcida. Cada vegada, la canalla mostra més falta d’atenció, hiperactivitat, depressió. I aquestes coses són resultat de la contaminació informativa, per això necessitem i hem d’ensenyar a viure d’una manera sostenible.

A. M. Geli. En aquesta tasca d’aprenentatge es delega cada vegada més en l’escola, quan són les famílies les que haurien de fer-se’n càrrec. L’avantatge de la joventut és que sol ser innovadora, activa, amb una orientació idealista. Si algú trenca esquemes és la gent jove. I tinc l’esperança que aquesta joventut que està ara a la universitat actuï i es preocupi pel medi ambient. De fet, aquests temes són una prioritat per als nostres estudiants.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 49

L’aposta per l’educació i la participació ciutadana | 49

J. Pagès. Tant és així, que jo no tinc la percepció que la participació social i de la joventut en temes ambientals sigui baixa. Al contrari, hi ha projectes d’infraestructures el desenvolupament de les quals està condicionat per l’acció ciutadana.

Quina funció han tingut i tenen les universitats per fomentar la cultura sostenible?

A. M. Geli. Les universitats, amb els nous plans d’estudis en preparació, tenen una oportunitat perquè el medi ambient sigui conegut per tots els professionals, independentment de la seva titulació. És a dir, una aplicació transversal de la sostenibilitat.

J. Pagès. Cada universitat ha de decidir el seu paper. Quan jo era rector de la Universitat Politècnica de Catalunya no es parlava tant de temes ambientals. Però a finals de la dècada dels noranta vam

impulsar una reflexió seriosa al voltant d’aquesta matèria i vam voler implicar-hi el consell social, perquè la importància de la qüestió anava molt més enllà de la matèria acadèmica. L’espoleta que va provocar el debat va ser si es considerava raonable formalitzar uns estudis mediambientals específics, a través de la creació d’una titulació, una enginyeria ambiental. Semblava una línia adequada.

Però després d’una reflexió de mesos, es va posar de manifest que valia més la pena i era més raonable una actuació més transversal: impregnar totes les carreres de sostenibilitat i formar tècnics amb suficients elements de reflexió i coneixements en matèria ambiental. Així, aconseguiríem implicar la societat. Pel contrari, i amb un esquema simplificat, semblava que formàvem un grup d’experts capaços de malmetre el medi ambient i d’altres experts que solucionarien allò espatllat. Fruit d’això creàrem el Pla de Medi Ambient, a fi de desenvolupar una ambientalitzacio curricular. Per exemple, entre altres moltes mesures, la Politècnica, com a norma general no aprova cap projecte final de carrera si no incorpora un estudi d’impacte ambiental. Després també vam ser pioners en diposar de la Càtedra Unesco de Sostenibilitat, la qual incidia –i incideix– en les relacions internacionals.

A. M. Geli. A més a més, cal destacar l’èxit de demanda dels estudis de Ciències Ambientals.

“

Estem afavorint un tipus d’educació per viure a la societat industrial, però nosaltres i els nostres fills estem anant a viure l’època postindustrial.

Per tant, hem de tenir una concepció fractal de la societat.

S. SERRANO

S. Serrano. El jove se sent atret per la novetat. Fins i tot, per trencar amb allò establert pels pares. Consideren que ells han malmès la natura. Justament hi ha relació amb el medi ambient.

En la línia de Pagès, ens calen uns elements d’unió entre disciplines, però també entre les generacions. Hem estudiat disciplines separades, però ara avancem cap a una realitat interdiciplinar. Anem cap un món sense fronteres.

A. M. Geli. I així creixem.

S. Serrano. Matèries com la sostenibilitat, compresa transversalment, permeten passar d’un lloc a un altre sense passaport.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 50

50 | Les Veus del CADS. 10 anys

J. Pagès. Des d’Univèrsia també intentem generar un valor afegit en temàtiques amb visió global i en paral·lel a altres actuacions. Els temes ambientals constitueixen uns dels encàrrecs que tenim de les universitats. Tant pel seu interès, com pel fet que el nostre àmbit d’actuació inclou Iberoamèrica, on abans que el medi ambient –i malgrat la seva rica biodiversitat– hi ha altres qüestions més urgents.

En l’informe del CADS sobre l’Estratègia Catalana d’Educació Ambiental també s’hi apuntava que durant els propers anys, des del Govern, caldria fer un esforç de sensibilització en tots els àmbits socials de cara a reforçar el compromís individual i col·lectiu de la societat.

A. M. Geli. Cadascú té la seva part de responsablitat. La Generalitat de Catalunya, a través dels seus departaments, ho és de l’educació formal. És la seva obligació. Però crec molt en la im-

plicació personal de ciutadans, mestres, etc. Reconec que sóc escèptica respecte de les administracions. Tot no pot dependre del govern, és imprescindible l’impuls de la societat, que tots vulguem seure i parlar-ne.

S. Serrano. Jo també tinc una concepció molt fractal. El govern és una part més. Igual que l’escola, a la qual li demanem sempre molt. Hem de fer una reconfiguració, i això inclou una nova relació amb la natura. Perquè estem afavorint un tipus d’educació per viure al segle XIX, a la societat industrial, però nosaltres i els nostres fills estem anant a viure l’època postindustrial. I en el 2050, les tres quartes parts de les feines actuals ja no existiran.

A. M. Geli. Fa menys de cinquanta anys que ens preocupem de la sostenibilitat. Hem crescut amb una economia que considerava eterns els recursos naturals.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 51

L’aposta per l’educació i la participació ciutadana | 51

“

En l’àmbit de l’educació ambiental hem pecat d’ingenus, hem de forçar la reacció personal. Mentrestant, l’economia considerava eterns els recursos naturals.

A. M. GELI

S. Serrano. Tant és així, que sectors tan tradicionals com ara l’agricultura i la ramaderia han resultat ser els primers insostenibles per les seves diverses agressions a la natura.

A. M. Geli. Hem pecat d’ingenus. Pensàvem que l’educació ambiental havia de fer canviar comportaments, però ja ho sabem, no és així. Hem de forçar la reacció personal.

Les grans potències mundials ja han designat la sostenibilitat i l’economia verda com a alternatives viables per afrontar la crisi...

S. Serrano. Beneïda crisi, no per a qui està a l’atur, sinó per a la natura, perquè es desenvoluparà l’enginy.

A. M. Geli. Necessitem més cultura de l’austeritat. No s’hi val tot. Hem d’aprofitar els recursos, però no balafiar-los ni consentir aquesta bogeria de consum, contaminació i capritx. Hem

de treballar amb l’objectiu d’aconseguir una cultura més responsable, austera i on es recuperin valor antics, com deia Pagès, entre els quals hi ha l’esforç, perquè la societat actual tendeix a sobreprotegir les persones.

J. Pagès. Sí, hem d’estar a favor de l’actitud de l’estalvi, i tenir consciència de la despesa innecessària de recursos naturals.

Hem de ser més equànims i intentar consumir menys que les societats que ens envolten. Tanmateix, cal ressaltar que Europa és menys consumista que els Estats Units d’Amèrica, on la població no dubta en endeutar-se per mantenir el seu nivell de consum. A l’Estat espanyol, la preocupació per l’estalvi s’ha materialitzat en la preocupació per disposar d’una propietat immobiliària. Potser, però, ens hem equivocat, perquè ara patim les conseqüències de la bombolla de la construcció...

S. Serrano. Haurem d’establir un nou marc de relacions humanes amb l’entorn. Per llei. No sabem què vol dir maltractar la natura perquè no s’ha lligat la sosteniblitat a la moral. En aquest sentit, pot ser un acte criminal circular a 200 km/h, però encara no ho és una agressió al medi ambient.

A. M. Geli. No hem començat a abraçar arbres, encara. La vinculació emocional desperta la diversitat de paisatges naturals a les persones, i cada persona té en el seu cap i en el seu cor unes imatges lligades a l’entorn natural de la seva infantesa i joventut que sempre voldria conservar. Això, és un bon mobilitzador social de la participació. Ho veiem en molts casos de plataformes socials i associacions que s’organitzen per a la defensa d’algun paisatge o en contra de determinades actuacions públiques que poden malmetre l’entorn.

Com influeixen les noves tecnologies en aquest canvi cultural que reclamen?

S. Serrano. La nostra cultura ha neutralitzat els instints naturals, el nostre cervell ja no està en contacte amb la natura i hem perdut la intel·ligència ecològica i el sentiment de biofília.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 52

52 | Les Veus del CADS. 10 anys

A. M. Geli. Recordo la magnífica experiència i innovació pedagògica de l’Escola del Bosc, a Montjuïc, dirigida per Rosa Sensat des del 1914. Fomentava el contacte amb el medi natural durant l’aprenentatge. Va tenir una gran tradició i influència en generacions posteriors de mestres catalans. Hauríem de potenciar, en tots els àmbits, l’eix vertebrador dels coneixements naturals, que ajuden a una formació integrada, no dispersa.

S. Serrano. Aquesta experiència connecta amb la idea de fractalitat. Era la societat d’aleshores, on el contacte amb la natura també es manifestava en una profunda tradició excursionista, d’estudi botànic, etc.

J. Pagès. Tanmateix, la meva percepció és d’evolució. El terme “medi ambient” ha quallat entre la gent jove. I, efectivament, han estat i són claus les escoles preocupades per l’ecologia. Quan a la Politècnica vam iniciar la reflexió ambiental, va resultar molt influent la tasca feta pel grup de joves integrats en el Bloc d’Estudiants Independentistes. Amb idees molt catalanistes, tenien molt d’interès per construir i millorar les coses amb una especial sensibilitat ambiental.

“

Com l’Escola del Bosc de Rosa Sensat, hauríem de potenciar l’eix vertebrador dels coneixements del medi natural, que ajuden a una formació integrada, no dispersa.

A. M. GELI

En aquesta època triomfen més l’individualisme i les xarxes socials per Internet...

A. M. Geli. S’imposa l’aïllament com a persones promogut per aquest tipus de xarxes socials, sobretot, pel que fa als seus efectes en els joves que viuen més pendents de les coneixences virtuals que de les relacions personals. M’horroritza el fenomen conegut i estudiat al Japó, on s’han donat casos de joves que han estat mesos i anys tancats a casa. Hem d’evitar l’individualisme tràgic, afavorit pel medi artificial, no natural. I tenir en compte que el veritable risc està en aquesta dependència de les relacions virtuals, com una addicció.

S. Serrano. Per posar un exemple de la influència de la tecnologia, les nostres ments no estaven preparades per a la imatge en moviment de televisions, cinema o Internet. Els nostres avantpassats ballaven, lluitaven... per la qual cosa els nostres cervells, preparats per viure fa desenes de milers d’anys, s’han d’adaptar a un nou repte, el poder de la imatge en moviment i les imatges en alta definició. Ja hi ha casos de persones que han demanat teràpia psicològica després de veure una violació en la televisió. I el col·lectiu de psiquiatria ja recomana que els nens no vegin la televisió mai abans dels tres anys.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 53

L’aposta per l’educació i la participació ciutadana | 53

Aquestes dinàmiques tampoc afavoreixen la participació social, fonamental per al desenvolupament sostenible.

A. M. Geli. No participar pot resultar més còmode que posar en pràctica el compromís i l’acció. Només es pot estimular mostrant els resultats de fer un pas endavant.

S. Serrano. Catalunya ha estat, històricament, una societat participativa. Però els partits polítics la van apaivagar i neutralitzar, amb la qual cosa la participació ha quedat reduïda a qüestions molt localitzades, de barri, de temes especialitzats...

Perquè els polítics consideren que la participació porta al descontrol. És un dèficit de la societat actual a casa nostra.

A. M. Geli. La participació pot ser un estímul quan hi ha problemes.

Ho veiem amb el procés europeu de Bolonya. Els estudiants es queixen ara, però han estat convocats sempre, i ara que les memòries dels nous plans d’estudis estan fetes és quan alcen la veu.

El conveni europeu d’Århus també insta les administracions a promoure la participació dels ciutadans en la presa de decisions. Què n’opinen?

S. Serrano. Tal vegada, les administracions argumenten que no hi ha prou pressupost per impulsar aquesta acció.

A. M. Geli. La societat civil no hauria d’esperar la proposta de les administracions, sinó liderar la iniciativa de participació.

J. Pagès. La divisió del treball és positiva i tots no ho poden fer tot.

Tanmateix, Catalunya ha estat pionera en conscienciació ambiental i la primera autonomia que va tenir departament de medi ambient. A més, el CADS continua sent únic a l’Estat espanyol.

Aquesta maduresa de la societat catalana té molt a veure amb altres tradicions, com ara l’associacionisme i l’excursionisme. A Madrid, per exemple, hi trobo una consciència social més baixa, es fan projectes sense que l’impacte ambiental sigui criticat de manera natural i amb força, com passa a Catalunya. Podem estar orgullosos del lideratge en sostenibilitat del nostre Govern. I ha de

“

Podem estar orgullosos del lideratge en sostenibilitat de Catalunya. I ha de continuar. Tanmateix, s’ha d’anar alerta en no caure en la inoperància. Els projectes que fan progressar la societat s’han de fer.

J. PAGÈS

continuar. Tanmateix, s’ha d’anar alerta en no caure en la inoperància. El projectes que fan progressar la societat s’han de fer, i la sensibilitat ambiental no pot paralitzar el progrés. Hi ha temps per debatre i per decidir. La Generalitat té l’encàrrec de la ciutadania de vetllar pel progrés i l’avenç de la societat, per tant, té una obligació d’executar, d’assumir riscos i de prendre decisions polèmiques. En cas contrari, la societat corre un gran risc.

Pensen que els mitjans de comunicació convencionals contribueixen a la transmissió de valors sostenibles i no afavoreixen la participació ciutadana?

S. Serrano. En general, no gaire. Se centren més en la degradació ambiental o els desastres ecològics. Però la tasca d’a-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 54

54 | Les Veus del CADS. 10 anys

portar una bona informació sobre medi ambient, no és ni a diaris, ni a ràdios i televisions. Però s’hi està començant.

A. M. Geli. No sé si podem demanar-los més del que estan fent ja pel medi ambient...

J. Pagès. Els mitjans són molt importants. Constitueixen i creen consciència social. Però el seu objectiu és vendre diaris i aconseguir audiència. És a dir, fer negoci. Així que, molt lícitament, promouen allò que més els ajuda en direcció a aquest objectiu. De tota manera, en els últims anys s’ha incrementat en gran mesura la presència de temes ambientals als mitjans, consicients del seu atractiu cap a la ciutadania. En cas contrari, no se’n farien ressò. En aquest sentit, he de dir, per la meva percepció durant la meva estada a Madrid, que hi ha prou diferència entre els mitjans catalans, amb més presència d’aquest tipus de contingut i amb més profunditat, que no pas l’interés donat als mitjans de repercussió estatal.

S. Serrano. Sí, els mitjans estan vinculats a empreses amb línies editorials definides.

A. M. Geli. Hem de tenir clar que són al servei d’una indústria.

Els mitjans de comunicació són empreses que estan al servei de la societat, però que tenen un objectiu clarament econòmic, com totes les empreses, i això pot condicionar les línies editorials, els temes que tracten i la manera com els tracten. No vol dir que no hi hagi objectivitat; tanmateix, allò cert, i tots ho sabem, és que els mitjans no són neutres.

sovint més lligades a l’essència de la comunicació humana que no a la rellevància dels fets. Perquè les persones es troben més atretes pels fenomens negatius que pels positius. Sóm així, tots plegats. En conseqüència, els mitjans de comunicació no són representatius del conjunt social. Sembla que reflecteixen una societat diferent que no la que, en realitat, tenim.

Els continguts publicitaris tampoc atenen a cap codi ètic de respecte al medi natural, com mostren anuncis com ara els dels vehicles, malgrat el seu impacte ambiental, per exemple, en emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i pol·lució de l’aire.

A. M. Geli. Un petit indicador d’avanç és que els vehicles més respectuosos amb el medi ambient estan millor vistos, socialment.

S. Serrano. Però hem arribat a una situació de col·lapse. En la passada dècada dels seixanta la informació al món necessitava més d’una generació per doblar-se’n la quantitat acumulada. Però a finals del segle XX, ja ho feia en poc més de tres anys. I, actualment, cada menys de dos anys, tot i que els continguts científics dipositats es doblen gairebé cada cinc anys. L’emergència d’aquesta nova societat de la informació, digital i globalitzada de la qual parlem, que ha multiplicat gairebé per infinit els dipòsits d’unitats informatives i els mecanismes de codificació, descodificació i transmissió, ens enviarà, cada vegada més sovint, la pluja de vulnerabilitat amb la qual ens hem d’acostumar a conviure. I la informació genera incertesa.

A. M. Geli. I menys seguretat.

J. Pagès. Tanmateix, també és cert que els mitjans creen alarma on no cal, quant al medi ambient. Consideren que un tema és mediàtic o notícia de portada per determinades qüestions,

S. Serrano. En definitiva, un excès d’informació contribueix a la insostenibilitat personal. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 55

4. Atenció als riscos naturals i a la contaminació

Es publiquen els Principis directors per al desenvolupament territorial sostenible del continent europeu, a fi de promoure el desenvolupament socioeconòmic equilibrat, la millora de la qualitat de vida, la gestió responsable dels recursos i la cohesió social. El CADS incorpora a les seves anàlisis els riscos naturals.

2003

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 56

56 | Les Veus del CADS. 10 anys

l 2003, el CADS va informar a la Generalitat de Catalunya sobre el Pla del Sistema Logístic i l’Estratègia per al Desenvolupament Sostenible. Aquest any es van publicar els Principis directors per al desenvolupament territorial sostenible del continent europeu, i s’efectuaven els estudis Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya, i Avaluació de la sostenibilitat del turisme a l’Alt Pirineu i Aran. Però 2003 també va ser clau perquè el CADS va assumir una nova àrea d’anàlisi, els riscos naturals, arran de la incorporació de la professora Carmina Virgili i, posteriorment, de Maria Àngels Marquès.

Aquest interès va desembocar en el complet Informe Riskcat. Els riscos naturals a Catalunya, el qual va veure la llum un lustre després.

E

Parlem amb...

Maria Àngels Marquès Professora de Geomorfologia i de Riscos Geològics i membre del Grup de Riscos Naturals (RiskNat) de la Universitat de Barcelona.

Joan Uriach Doctor en Farmàcia, president del Grup Uriach i acadèmic emèrit de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Carme Valls-Llobet Metgessa i presidenta del Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS).

Carmina Virgili Professora emèrita d’Estratigrafia de la Universitat Complutense de Madrid, exsecretària d’Estat d’Universitats i Recerca, i directora de la Secció de Ciències de la Terra de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 57

Atenció als riscos naturals i a la contaminació | 57

arantir la salut pública i prevenir els riscos naturals també és sostenibilitat.

Joan Uriach. A hores d’ara ja no hem de considerar solament el medi ambient en si mateix, sinó el binomi medi ambient-salut. De fet, la sostenibilitat s’ha de mesurar també en termes d’increment dels nivells de salut pública dels ciutadans. Pel que fa, per exemple, a la contaminació provinent de la indústria químico-farmacèutica i la seva influència en la societat, a Catalunya s’ha avançat moltíssim en termes de prevenció en la fabricació i el control, fruit d’un desplegament normatiu molt important, però també en educació de l’empresari, la ciutadania, etc.

G

Carme Valls-Llobet. El tema de la pèrdua de salut com a conseqüència del deteriorament ambiental també s’incorpora més tard al CADS. El primer document específic de medi ambient i salut a Catalunya publicat pel CADS va ser el Quadern Temàtic del CAPS del 2008.

J. Uriach. Hem de ser responsables i prudents. I un exemple de resposta a aquesta preocupació és el cas dels productes químics, amb l’aparició del nou Reglament REACH a la Unió Europea, el qual regula la seva gestió i pel qual, per a tota nova substància, serà necessari avaluar-ne els riscos per a les persones i el medi ambient, abans de posar-la al mercat. Hem d’insistir en la millora de processos i aspirar a aconseguir millors productes tot substituint els tòxics per matèries primeres menys tòxiques i menys contaminants.

Maria Àngels Marquès. Les persones, en general, tenen poca sensibilitat pels fenòmens geològics. No ens donen prou educació al respecte de petits a l’escola, i manca sensibilitat. La gent, generalment, considera el terra fix i estable. Per tant, va ser fantàstic que C. Virgili, a partir de la seva entrada el 2003, impulsés aquest tema al CADS. Carmina Virgili. La societat té poca consciència sobre els processos geològics en general i sobre els riscos geològics en par-

“

Hem de continuar millorant els processos de producció química i aspirar a aconseguir millors productes tot substituint els tòxics per matèries primeres menys tòxiques i menys contaminants.

J. URIACH

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 58

58 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Els despreniments, les allaus o les inundacions no es poden veure com fets lligats a l’atzar. Podem entendre el model dels processos geològics que els causen i actuar en conseqüència a fi de protegir la població.

C. VIRGILI

ticular, però recordo que Pere Duran Farell, que fou l’impulsor del CADS i a qui vaig conèixer l’any 1957 quan jo treballava als Pirineus per tal de preparar el Congrés Internacional del Quaternari, estava molt interessat per la Geologia.

J. Uriach. A mi també m’agradaria fer un apunt d’homenatge a Pere Duran. Era un home molt intel·ligent, un humanista, i tenia clar tant que s’havia de crear el CADS, com que havia de ser un consell petit amb base científica, més que política.

C. Virgili. Com assenyalava M. À. Marquès, la percepció social és que el sòl és fix i immutable. Sens dubte, és a causa que la Terra presenta modificacions a una escala tan lenta que és gairebé imperceptible per als humans. L’Atlàntic, per exemple, s’obre uns dos o tres centímetres cada any, mentre que els Alps s’eleven un centímetre anualment. Aquests moviments són la manifestació de l’energia interna de la Terra, com ho són també els volcans i els terratrèmols. Per això, els riscos geològics només es poden predir si s’estudia la dinàmica de la Terra i es delimiten els llocs vulnerables. Els despreniments, les allaus, les inundacions, etc., no es poden veure com fets lligats a l’atzar, a miracles o a bruixeries, sinó com a resultat de processos geològics que poden ser estudiats i coneguts.

C. Valls-Llobet. En el mateix sentit, la societat tampoc no està assabentada sobre qüestions de salut pública. La informació té doble fil: pot crear alarma social i sovint la gent té por a saber. Però és ben cert que les administracions no estan informant del tot clar, i algunes organitzacions no governamenals sí que ho fan. Per què?

Doncs perquè en el moment que s’informa s’han de garantir les mesures de prevenció, i hi ha moltes mancances. En aquest punt, i davant el bombardeig d’interessos privats i públics, he de destacar que el nou web del CADS aporta informació concreta de salut i medi ambient. Mesures quotidianes que la societat civil pot dur a terme per minimitzar l’impacte ambiental. Cal recordar que la responsabilitat de la cura del medi ambient i la salut és corresponsabilitat de l’Administració i de l’individu. Per tant, s’ha de socialitzar la informació. I el CADS té un paper fonamental en aquesta via.

Com és de vulnerable Catalunya davant els riscos naturals?

M. À. Marquès. La qüestió és com està de preparada Catalunya davant aquests riscos i, per aquest motiu, el CADS va encarregar l’informe Riskcat, acabat el 2008. Per tal de mitigar el risc s’han d’analitzar les fortaleses i les oportunitats, les febleses i els reptes tant a nivell de coneixement científic com de gestió.

En aquest document es tracten els fenòmens, com ara inunda-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 59

Atenció als riscos naturals i a la contaminació | 59

“

La cura del medi ambient i la salut és corresponsabilitat de l’Administració i de l’individu. Per tant, s’ha de socialitzar la informació. I el CADS té un paper fonamental en aquesta funció.

C. VALLS

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 60

60 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

L’urbanisme ha ignorat moltes vegades les característiques del subsòl sobre el qual es construeix i la susceptibilitat als riscos naturals.

C. VIRGILI

cions o allaus, que tenen una relació directa amb el territori. El risc en funció de la perillositat del fenomen (gravetat i freqüència), l’exposició i la vulnerabilitat (el dany, el cost). El coneixement permet una bona gestió i la disminució del risc.

C. Virgili. Va ser molt rellevant l’estudi jurídic sobre riscos naturals. Penso que l’informe Riskcat pot ser molt útil per al futur de la planificació territorial de Catalunya.

M. À. Marquès. Dins l’informe, la incorporació de l’advocat Eduard de Ribot va fer possible la realització d’un bon buidatge de les lleis relatives als riscos, procedents de legislacions diverses, l’europea, l’estatal, l’autonòmica, les locals... a fi d’obtenir un document únic. Ara, amb l’informe RiskCat, a Catalunya tenim molta feina feta, millor que a altres llocs. La informació és a disposició del Govern i ara cal un compromís polític per avançar.

agent actiu, ja que pot actuar com a factor impulsor o desencadenant de fenòmens. Per exemple, si treiem arbres de la muntanya, l’aigua baixarà més ràpid, es dificultarà la recàrrega dels aqüífers, el cabal punta serà més gran, i s’agreujaran les inundacions, entres altres fenòmens.

C. Virgili. També, quan s’avança en la cimentació de territori, es dificulta la infiltració dels cabals d’aigua superficial i es trenca l’equilibri territorial i ambiental. Per això és molt important que s’arribi a acords de la Generalitat i dels ajuntaments per evitar urbanitzar en zones que tenen aquests perills, perquè resulta molt pitjor actuar a posteriori.

M. À. Marquès. La Generalitat de Catalunya ha d’assumir aquest repte i ser-ne conscient. Per exemple, hauria de crear la figura d’un comissionat per prioritzar, coordinar i crear sinergies entre els diferents temes i organismes vinculats als riscos naturals. Seria ideal que el control i la minimització dels riscos fossin una prioritat al nostre país, i es recollís sense fissures en la normativa autonòmica. Alhora, necessitem que l’Administració i els científics es complementin constantment.

C. Virgili. Sí, perquè un aspecte diferent a l’estudi tècnic que ofereix unes dades i planteja uns problemes, és l’ acció del Govern que pot obligar a unes determinades actuacions. Durant molt de temps, s’han permés obres públiques i planejaments urbanístics que han ignorat els riscos naturals, com per exemple, no tenir en compte les crescudes dels rius al permetre construir en les lleres o les planes d’inundació. La creació de l’Institut Geològic de Catalunya el 2005 i la nova llei d’Obres Públiques aprovada pel Parlament l’any 2007 representen un canvi d’actitud de la nostra Administració extraordinàriament positiu.

J. Uriach. Hi estic d’acord, és bàsica la formació de la gent. El sentit comú. Les autoritats s’haurien d’imbricar més per evitar l’expansió urbana que creix en forma de taca d’oli, com deia Duran Farell. En temes de salut farmacològica, Catalunya està més equilibrada i, també més avançada que Espanya.

M. À. Marquès. A més a més, per moltes obres de defensa que es facin, el risc zero no existeix. Qualsevol obra de defensa arriba fins a un grau determinat de protecció. Aleshores, quin risc volem assumir? També hem de tenir en compte l’home com a

El coneixement de les entranyes del territori resulta imprescindible per a indrets que, en principi, no percebem amb riscos.

C. Virgili. Coneixem molt menys el subsòl de Barcelona del que es coneix el de París, i aquest coneixement és imprescindi-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 61

Atenció als riscos naturals i a la contaminació | 61

ble per actuar sobre el territori. Un estudi geològic i geotècnic adequat fet abans de començar les obres evitaria successos com l’enfonsament del Carmel.

M. À. Marquès. No hem d’oblidar que, potser, no sabem quan tornarà a passar-hi el riu, però sí per on, d’aquí la importància de l’ordenació del territori. Hi ha una diferència entre països pobres i rics. Als indrets en vies de desenvolupament s’ocupen espais exposats a risc per necessitat, no tenen elecció, però nosaltres urbanitzem terrenys amb bones vistes, sense tenir en compte les esllavisades o les allaus. Hi ha una gran irresponsabilitat social en el fet de no interessar-se per aquestes qüestions.

C. Virgili. Andorra és un bon exemple de com s’ha d’actuar, tot i que cal recordar els disbarats que van fer-s’hi al començament del desenvolupament turístic. Ara té un estudi de riscos modèlic.

M. À. Marquès. Sí, Andorra ja ha superat la fase de diagnòstic en alguns fenòmens i ara ja es troba en l’etapa de zonificació reglamentària. A Catalunya hi ha mancances en aquest sentit, i tampoc no hi ha un inventari dels fenòmens i dels danys. Per tant, caldria una base de dades completa de tots els riscos.

“

La Generalitat de Catalunya hauria de crear la figura d’un comissionat per prioritzar, coordinar i crear sinergies entre els diferents temes i els organismes vinculats amb els riscos naturals amb una legislació sense fissures.

M. À. MARQUÈS

C. Virgili. El cas del litoral és un bon exemple de com la intervenció humana pot agreujar els riscos naturals com ara l’erosió litoral. Perquè l’aportació de sorres i la construcció d’espigons, com es fa moltes vegades, no sols no són la solució, sinó que perjudiquen més encara la costa.

M. À. Marquès. El problema és que la costa no s’ha agafat com un tot global. Cada acció té un valor i un contravalor. Les esculleres i els espigons l’única cosa que fan és traslladar el problema. I es produeix l’efecte dominó. A més, arrosseguem una gran mancança: disposem de pocs plans d’actuació municipal per afrontar els desastres. Mentre que, com he comentat al principi, la prevenció hauria de començar a les escoles.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

62 | Les Veus del CADS. 10 anys

11:35

Pรกgina 62

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 63

Atenció als riscos naturals i a la contaminació | 63

“

Potser no sabem quan tornarà a passar un riu, però si per on. Hi ha diferències entre països pobres i rics.

Als primers s’ocupen espais per necessitat, no tenen elecció, però nosaltres urbanitzem terrenys amb bones vistes sense tenir en compte els perills. Hi ha una gran irresponsabilitat social.

Cada vegada és més palés el deteriorament de la qualitat de vida i la salut provocat per la contaminació. Quines són les prioritats a Catalunya?

C. Valls-Llobet. El reptes en salut i medi ambient de Catalunya són, entre altres, la prevenció a exposicions químiques, sobretot, a Tarragona, la reducció d’ús de pesticides a l’agricultura, la contaminació de l’aire a les ciutats, per pol·lució de partícules vinculades a la combustió dels vehicles. S’hauria d’haver explicat millor la mesura de reduir a 80 Km/h la circulació a la corona metropolitana de Barcelona, perquè cal que la societat conegui la relació entre la qualitat de l’aire i les dolències cardiovasculars.

M. À. MARQUÈS

Sovint els riscos geològics s’identifiquen amb el canvi climàtic, un fenomen amb greus conseqüències sobre la salut humana…

C. Virgili. El clima ha canviat sempre al llarg de la història de la Terra, per causes terrestres, com per exemple grans erupcions volcàniques, o extraterrestres, com ara variacions de l’activitat solar. Una altra cosa és la influència antròpica en aquests canvis, que és el que ara ens preocupa.

M. À. Marquès. Però el canvi climàtic sí que afecta els riscos naturals i pot agreujar-los. Depèn de l’escala dels efectes provocats per l’escalfament global.

C. Valls-Llobet. En el cas de la salut, molt diferent a l’exposat fins ara, l’escalfament global retalla esperança de vida, incrementa la mortalitat prematura, sobretot de la gent gran i més feble. Per exemple, creix la presència d’alguns tipus de bacteris perquè es facilita la seva proliferació en granges, on es produeixen salmonelosis i altres infeccions. El canvi climàtic també augmenta les malalties virals perquè els virus poden veure afectat el seu ritme de creixement.

J. Uriach. Aquesta major sensibilització envers els problemes derivats de la contaminació ambiental sobre la salut, es veu reforçada, els darrers anys, perquè existeix més informació al disposar de tècniques de detecció molt més sofisticades que fan aparèixer contaminants que abans no es detectaven, però que ja hi eren presents.

C. Valls-Llobet. I, per últim, abordar la contaminació laboral, als llocs de treball. Segurament té a veure amb moltes de les malalties emergents. És el cas de la fibromiàlgia o la fatiga crònica, l’augment de les quals es va detectar el 1997, relacionat amb exposicions laborals com ara els insecticides, els dissolvents, els subproductes de la gasolina... Així, de forma insidiosa i lenta, els contaminants es van introduint en el cos humà.

Per tant, són difícils de diagnosticar i de relacionar amb l’exposició prèvia a determinats productes. Manquen, doncs, una recerca específica sobre l’efecte dels tòxics ambientals en la salut, i una ciència més sistematitzada que ens permeti fer docència i donar una informació adequada als professionals sanitaris que després han d’atendre la ciutadania.

J. Uriach. Sí, seran necessaris molts estudis per determinar els efectes sobre la salut, especialment a llarg termini, de molts contaminants químics, sobretot, a molt petites dosis. Tot i això, respecte als productes químics, tots hem de ser conscients de

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 64

64 | Les Veus del CADS. 10 anys

la seva importància i contribució al progrés i benestar social.

Per tant, tots n’hem de fer un ús responsable i racional, sense caure en postures radicals i utòpiques.

C. Valls-Llobet. Les conseqüències de la contaminació poden ser molt diverses: la pol·lució té la capacitat d’afectar la salut reproductiva i el desenvolupament dels fetus, el cicle menstrual o causar infertilitat de dones i homes, induir processos autoimmunes i de fatiga crònica, hipersensibilitat química, disruptors endocrins o, a llarg termini, provocar diversos tipus de càncer, entre molts altres. És un tema complex i tractat en profunditat per la literatura científica.

J. Uriach. He d’afegir que de la contaminació no només en són responsables les activitats industrials, sinó també tots els ciu-

tadans. La indústria ha fet un esforç important per adaptar-se a la normativa ambiental desenvolupada en molt poc de temps, especialment a Catalunya, a més de continuats esforços de prevenció i reducció de la pol·lució.

En quines línies de futur s’hauria d’actuar?

C. Valls-Llobet. És bàsic que s’obrin fòrums de debat perquè algú ha de desfer el vel de la manipulació, alhora que fer confluir el desenvolupament sostenible amb la salut pública. Catalunya ha d’avançar en aquesta línia. A més, limitar l’ús d’insecticides, garantir la salut veterinària a través del control dels pinsos, controlar fonts de residus com ara els purins o els nitrats. En aquest sentit, l’informe del CADS sobre purins va tenir un impacte important sobre el sector, i va ser ben acollit perquè era un docu-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 65

Atenció als riscos naturals i a la contaminació | 65

“

De foma insidiosa i lenta, molts contaminants es van introduint en el cos humà. Per tant, són difícils de diagnosticar. Manquen, doncs, una recerca específica sobre l’efecte dels tòxics ambientals i una ciència més sistematitzada.

C. VALLS

ment que no carregava de culpes ningú. Per la seva banda, l’Agència Catalana de l’Aigua també ha abordat la contaminació per nitrats dels aqüífers, i es recupera l’aigua potable en molts pobles. I ens hem de plantejar la utilització de plàstics o responsabilitzar-nos de l’aposta per l’energia nuclear. Però una de les claus, com anunciava al principi, és poder comptar amb la col·laboracio de la ciutadania, de la seva implicació, i arribar a pactes perquè participi en el progrés cap a la sostenibilitat.

El canvi de model té una afecció econòmica evident.

C. Valls-Llobet. Qualsevol producte que contamina l’aigua, l’aire o els aliments incidirà sobre la salut de les persones. L’Institut Municipal de Salut Pública (IMSP) ha investigat la relació entre la contaminació atmosfèrica i les malalties cardiovascu-

lars. Però hem de tenir clar que hem de produir allò que sigui compatible amb els éssers humans. Ens interessa, conviure amb isòtops radioactius? De fet, hem demanat un estudi més concret sobre la incidència i prevalència del càncer a Tarragona. A més, els riscos no sols estan en els processos industrials, el vessament d’aigües, etc, també en la producció d’aliments industrials, on es fa ús d’hormones, etc.

Algun consell sobre alimentació saludable i, alhora, sostenible?

J. Uriach. Jo aconsellaria que la gent tingués més consciència sobre la toxicitat en general de tot allò que consumeix, alhora que una major mesura en la ingesta de medicaments.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 66

66 | Les Veus del CADS. 10 anys

C. Valls-Llobet. Dos. En primer lloc, hem d’assegurar-nos que els productes ens arriben sans, amb nivells baixos de contaminants. És una qüestió de responsabiltiat pública i de vigilància agrícola, veterinària, etc. Per això és bàsic el desplegament de l’Agència Catalana de Salut Pública. D’altra banda, practicar

“

un consum responsable, és a dir, diversificar aliments, menjar regularment verdures, fruita, llegums, etc. A les escoles s’està fent una bona feina en aquest sentit. I recuperar la cultura familiar de la dieta mediterrània, com una base de la convivència i el benestar. I

Els productes químics han contribuït al progrés i al benestar social. Per tant, tots n’hem de fer un ús responsable i racional, evitant danys ambientals i sense caure en postures radicals i utòpiques.

J. URIACH

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 67

5. L’impuls de la governança sostenible

La ciutat de Barcelona acull el Fòrum Universal de les Cultures, els eixos del qual eren la diversitat cultural, la sostenibilitat i la pau mundial. El CADS participa en la revisió de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible de la Unió Europea i s’integra en la xarxa europea de consells assessors.

2004

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 68

68 | Les Veus del CADS. 10 anys

nstitutions for Sustainable Development va ser un seminari organitzat pel CADS i l’Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya celebrat el 2004, una trobada d’experts sobre la contribució de les institucions a un model de desenvolupament més sostenible. Des de mitjans de 2004, el CADS és membre de ple dret de la xarxa European Environment and Sustainable Development Advisory Councils (EEAC) i participa, a través del seu coordinador tècnic, en els quatre grups de treball següents: Desenvolupament Sostenible, Agricultura, Biodiversitat i Medi Marí.

Entre els informes elaborats aquest any s’hi troben el de l’Avantprojecte de Llei de protecció i gestió del paisatge de Catalunya i el de l’Avantprojecte de Llei de modificació de la Llei d’Urbanisme.

I

Parlem amb...

Ramon Arribas Director del CADS. Geògraf i demògraf.

Exregidor de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Terrassa.

Eugeni Gay Magistrat del Tribunal Constitucional i expresident del Consell General de l’Advocacia.

Isabel Pont Secretària General de la Universitat Autònoma de Barcelona, professora de dret administratiu, i exassessora del Port de Barcelona.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 69

L’impuls de la governança sostenible | 69

“

A Catalunya ens avancem a l’Estat en l’aplicació de la normativa europea i hem estat innovadors en matèria ambiental, però no s’ha fet encara un intent de sistematització de tota la legislació que afecta el medi ambient.

I. PONT

ón les nostres lleis suficients per afrontar els reptes ambientals, socials i d’interculturalitat creixent a Catalunya?

Eugeni Gay. Totes aquestes qüestions problemàtiques tenen dues característiques en comú. Les causes que han estat a l’origen d’aquestes s’han originat molt lentament, amb el decurs del temps, però la magnitud dels problemes que comporten s’ha visualitzat en un temps molt breu. A més a més, en coneixem una nova faceta pràcticament de forma diària. Per exemple, en un període de temps molt curt, Espanya ha passat d’ésser un país d’emigració a un país d’immigrants. Aquesta ona d’immigració ha estat massiva i s’ha caracteritzat perquè els immigrants no procedeixen només de països amb característiques culturals, de llen-

S

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 70

70 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Davant la descentralització de competències, la correcta aplicació de les normes precisarà la conformació d’òrgans plurals de supervisió, integrats per representats de totes les adminsitracions i per representats de la societat civil.

E. GAY

gua o religió semblants a les nostres, sinó que, pel contrari, juntament amb la immigració d’aquest tipus (població llatinoamericana i/o filipina), ens trobem amb un flux important de persones procedents de molts països allunyats històricament i cultural del nostre (immigració magrebí, subsahariana o asiàtica). Pel que fa a la diversitat de problemes que plantegen, cal dir que, a més dels socials, econòmics… que comporta la immigració, tant a escala nacional com local, el fenomen migratori té altres dimensions com ara el tràfic de persones o la pròpia immigració il·legal.

I, d’altra banda, aquestes qüestions són globals, tot i que a cada Estat es plantegen de forma diferent. Certament, per reprendre l’exemple anterior, els fluxos migratoris plantegen problemes molt diferents en els estats d’origen, de trànsit o d’arribada.

Ramon Arribas. Les lleis s’han d’adequar a realitat social. Però en una societat que canvia tan ràpidament com la nostra, amb noves opinions, nous valors, nous fets socials, la renovació del marc jurídic mai és suficient. El fet que la sostenibilitat s’hagués quedat fora d’aquesta actualització va fer que, en un curt període, s’avancés molta feina, perquè és una qüestió cada cop més central.

E. Gay. En conseqüència, el legislador s’enfronta a situacions noves, respecte de les quals la resposta legislativa clàssica és

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 71

L’impuls de la governança sostenible | 71

“

La distribució de les competències ambientals actual s’ha d’entendre com una tasca d’enginyeria jurídica, perquè no és fàcil ni per a les administracions ni per als ciutadans.

I. PONT

insuficient i inadequada. Per retornar un cop més a l’exemple anterior: els tres cercles de reconeixement de drets –drets de la dignitat, drets econòmics i drets polítics– que regulava el reconeixement de drets dels estrangers fins a la total aculturació que coincidia amb l’atorgament de la nacionalitat. Es tracta de qüestions que requereixen una resposta ràpida, donada la intensitat de les qüestions socials que plantegen, i en tots els nivells de presa de decisions (administració local, autonòmica, estatal); que no permeten una resposta exclusivament interna, és a dir, adoptada a escala nacional, sinó comú o internacional; ni purament política, en el sentit que en la seva adopció han de participar-hi també els agents socials, per ser ells els autèntics concitadors de l’abast social del nou fenomen.

Isabel Pont. En el context de les autonomies, Catalunya està molt ben posicionada pel que fa a normativa, encara que sempre hi ha aspectes que poden millorar, i treiem bona nota en l’aplicació de normes impulsades per la Unió Europea. De fet, apliquem la normativa comunitària, sovint, abans que la transposi formalment l’Estat. Un exemple és la Llei de la Intervenció Integral de l’Administració Ambiental, de 1998, amb la qual Catalunya va esdevenir una de les primeres regions d’Europa en incorporar a la seva legislació els preceptes de la Directiva

aprovada dos anys abans sobre prevenció i control integrats de la contaminació (IPPC). Un altre exemple és l’avaluació ambiental de plans i programes. Alhora, hem estat innovadors en legislar sobre algunes temàtiques com ara la contaminació lumínica o fer propostes relatives a la pol·lució odorífera. Malgrat això, a l’altre cantó, hem de reconèixer que no s’ha fet encara un intent de sistematització de tota la legislació que afecta el medi ambient, a fi d’aconseguir un corpus més coherent i un millor coneixement per part dels seus destinataris. I, també, cal fer avui més esforços per mantenir el lideratge normatiu i assolir un bon nivell de participació pública.

E. Gay. La nova normativa, quant a aquests aspectes diversos, cal que sigui senzilla –no prolixa– en els seus continguts, per permetre’n l’aplicació en els diferents nivells en els quals cal actuar. Aquesta ha de sustentar-se en l’afirmació d’uns principis clars i ferms (per exemple, principi de precaució) que siguin fàcilment comprensibles per tots els operadors jurídics.

I. Pont. També queda molt per fer en l’àmbit de l’educació jurídica ambiental. Les normes les coneixen únicament els destinataris sectorials. A més, socialment, també és més notòria la seva part més repressiva: el delicte ambiental. D’altra banda, la man-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

72 | Les Veus del CADS. 10 anys

11:35

Pรกgina 72

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 73

L’impuls de la governança sostenible | 73

“

El repte de la sostenibilitat, doncs, passa per la governança. I no és gens impossible: durant la primavera del 2008 vam comprovar una autèntica revolució ciutadana a Catalunya ja que la comprensió de la situació de sequera va portar a una reducció importantíssima del consum d’aigua. Per tant, podríem aplicar-ho al model de mobilitat, la demanda energètica, etc.

R. ARRIBAS

cança de suficients recursos humans i econòmics destriats per a la correcta implementació d’aquestes normes –encara depenen molt del voluntarisme d’algunes administracions– dificulta la seva aplicació i fa menys creïble, per als destinataris, aquest esforç en temes jurídics. Així, en conclusió, tenim un conjunt normatiu molt modern, però, quan aprovem una norma, necessitaríem recursos adequats perquè es pugui aplicar.

Com es pot millorar la coordinació entre departaments d’una mateixa administració, i entre diferents administracions a Catalunya, en un marc d’expansió administrativa com ara la recuperació de vegueries, la descentralització de competències, el nous òrgans de temàtica transversal?

R. Arribas. D’entrada, pot semblar contradictori... Podem pensar que, amb més descentralització, creixen els problemes per la concurrència entre administracions, la qual, alhora, podria portar a un sistema més feixuc i amb facilitat per introduir-hi elements d’opacitat. Però el principi de subsidiarietat és fonamental. Davant de les noves realitats haurem d’aplicar jocs d’escales i transversalitat. El canvi climàtic és paradigmàtic, ja que il·lustra les escales, i respon a aquest concepte nou anomenat ‘glocal’, perquè és mundial, global, però també local, podem afrontar-lo amb estratègies de mitigació i adaptació a la nostra llar. I al mateix temps també requereix una gran transversalitat: afecta les polítiques de

medi ambient, energia, planificació industrial, mobilitat, etc. Sense oblidar l’educació, clau per al canvi d’hàbits. La constitució per part de la Generalitat de Catalunya de la Comissió Interdepartamental de Canvi Climàtic mostra tant el compromís davant els reptes com la voluntat de transversalitat del Govern del país.

E. Gay. Per a una correcta aplicació de les normes, l’element essencial de les quals consistirà en la formulació d’uns principis i regles, es precisarà la conformació d’òrgans plurals de supervisió de l’aplicació normativa. Aquests òrgans han de estar integrats per representants de totes les administracions i per representants de la societat civil (col·legis professionals, món empresarial, sindicats, ONG, experts, agents socials…). La seva funció és recopilar, processar i prendre en consideració les informacions que els aportin els aplicadors de la normativa i, amb aquesta informació, emetre informes que permetin l’orientació en una primera instància als destinataris de la norma i, en una segona instància, al legislador que faci front a una eventual reforma de la llei. Aquests informes, tot i que no tinguin caràcter vinculant, representen una regla formal que estableix paràmetres d’actuació per a tots els actors del sistema.

I. Pont. En aquest sentit, és rellevant assenyalar, com ha avançat Arribas, que la sostenibilitat no es pot impulsar des d’un sol departament. Ha d’anar de la mà de la col·laboració interdepar-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 74

74 | Les Veus del CADS. 10 anys

tamental. Hem de trencar la visió monolítica amb què tradicionalment es treballa en les administracions públiques. Cal treballar més transversalment en equip, i des d’un bon principi, quan es dissenyen els objectius i es generen les idees. Això propiciarà una adopció més correcta i ràpida de les decisions estratègiques i evitarà argumentacions en el sentit que les exigències ambientals i sostenibilistes provoquen sempre endarreriments. Quant a la descentralització administrativa existent, la distribució de les competències ambientals actual s’ha d’entendre com una tasca d’enginyeria jurídica, perquè no és fàcil de comprendre ni de comunicar als nostres ciutadans. En aquest sentit, la introducció de les vegueries fomentaria una proximitat a la població, però aquest nou element territorial requereix molta reflexió i una diagnosi acurada sobre el que es vol, eines, competències, etc.

La publicació de l’Estratègia de Desenvolupament Sostenible a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània, el 2007, constitueix un pas endavant cap a la superació de la distribució administrativa territorial actual?

R. Arribas. Ha estat molt important haver realitzat i publicat aquest estudi des del CADS. És una reflexió, amb l’horitzó del demà, sobre la gestió de l’avui i la governança. Parlem d’una realitat territorial que no existeix administrativament: l’euroregió Pirineus-Mediterrània, amb espais i realitats comunes. Per aquest motiu, vam considerar que era convenient que disposés d’una estratègia sostenible de futur, en el marc de la Unió Europea, d’aplicació concreta.

Perquè, els desafiaments de la sostenibilitat a Catalunya, passen per afrontar els desafiaments de la governança?

E. Gay. Sí, en el sentit que per fer front a aquests reptes cal tenir una visió de conjunt dels problemes i, sens dubte, la governança (millor estructuració del sistema de regles formals i informals que estableixen pautes d’interacció entre els actors implicats en el procés de presa de decisions) és un tema capital.

R. Arribas. Efectivament, la governança és clau. Tot i que, en aquests moments, tenim reptes tan grans i evidents. Tornem al

“

Es important que la governança s’estengui a tot el procés de presa de decisions i arribi no només a la fase ascendent, de producció normativa, sinó també a la descendent, d’aplicació de la norma.

E. GAY

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 75

L’impuls de la governança sostenible | 75

cas de l’escalfament global i a l’adaptació a l’efecte de l’ascens del nivell de la Mediterrània. Recentment s’han presentat les mesures per salvaguardar el delta de l’Ebre, entre les quals hi ha un seguit d’intervencions toves: creació de dunes, aiguamolls, etc; i d’altres de més dures: construcció de dics, canvi o trasllat d’activitats... Aquestes normes impliquen reptes en elles mateixes, tenen molta entitat, però només són assumibles si aquest procés d’adopció de sostenibilitat, amb un sistema econòmic diferenciat, va acompanyat d’una nova manera de governanrnos. Cal la governança perquè dóna molt de poder a la ciutadania. Es podrà avançar en aquesta línia de manera eficient si el ciutadans s’hi impliquen. Per tant, hem d’apostar pel procés de compartir decisions conjuntament, la qual cosa també desembocarà en situacions més senzilles i de resolució més barata. El repte de la sostenibilitat, doncs, passa per la governança. I no és gens impossible: durant la primavera del 2008 vam comprovar una autèntica revolució ciutadana a Catalunya ja que la comprensió de la situació de sequera va portar a una reducció importantíssima del consum d’aigua. Per tant, podríem aplicar-ho al model de mobilitat, la demanda energètica, etc.

I. Pont. La ciutadania es veu veu llunyana de la sostenibilitat, bombardejada pel consumisme des dels mitjans de comunicació, com també allunyada de l’àmbit de decisió on es prenen i on són aplicades perspectives sostenibilistes. Cal emfatitzar aquells comportaments individuals i de les entitats que podrien ser extrapolables perquè es considerin adequats. En aquest sentit, hauríem de posar de relleu les experiències exitoses que estan duent-se a terme des de les entitats públiques i privades.

Per exemple, per a l’Autoritat Portuària de Barcelona fa molts anys que el medi ambient ja no és un fet anecdòtic ni un obstacle de progrés. La declaració d’impacte ambiental que ha possibilitat l’ampliació portuària va crear, l’any 2000, una comissió mixta on participen totes les administracions públiques interessades i que fa el seguiment tot comprovant que es compleixen les condicions ambientals exigides. Cal visualitzar i seguir amb experiències com aquestes, tan participatives, a més de

fomentar una major implicació social. A cop de publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, no es canvia res.

E. Gay. Des de la meva consideració, és important que la governança s’estengui a tot el procés de presa de decisions i arribi, no només a la fase ascendent –de producció normativa–, sinó també a la fase descendent o d’aplicació de la norma, amb el doble objectiu d’orientar la acció dels aplicadors de la norma i de recopilar informació per a una millora constant d’aquesta. A més a més, cal que la normativa s’expressi en forma de principis i regles. Juntament amb aquests, caldrà reglamentar les qüestions tècniques (en legislació ambiental, per exemple) la qual cosa es pot fer mitjançant annexos i protocols aprovats pel legislador en el cas de disposicions generals, o dels informes aprovats pels òrgans de supervisió per als aspectes sectorials.

R. Arribas. Ens podem preguntar què cal que passi perquè es produeixin canvis com el de la davallada de la demada d’aigua.

Hem d’esperar l’alarma i els indicadors de situació límit? No, perquè s’ha demostrat que l’únic desenvolupament avui possible és el sostenible. Créixer sense plantejar-nos-els ens ha portat al desastre. Hem de saber combinar propostes que generen oportunitat, perquè la gent comprovi millores de qualitat de vida i protagonisme en l’àmbit de la decisió, on hi vegin els seus valors i objectius. En conseqüència, tindrem una societat compromesa i, alhora, sostenible. Molts catalans han mostrat una actitud modèlica, només cal impulsar-la amb educació, per acabar amb valors com ara l’excés o l’especulació, que van en contra de la sostenibilitat. I, al mateix temps, disposar d’una acció de poder, de govern, també modèlica.

Quina ha estat l’aportació del CADS en aquest sentit, durant la darrera dècada?

I. Pont. El CADS no ha estat promotor de noves normes, perquè dintre de les seves funcions originàries no es troba aquesta. La seva tasca és, fonamentalment assessora: realitza informes no vinculants, és a dir, el resultat dels quals hauria de servir per a

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 76

76 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Els plans de cooperació al desenvolupament han de ser, en bona part, sostenibles, del contrari es queden en ajudes puntuals i poden tenir conseqüències perverses. La sostenibilitat es basa en el desenvolupament endògen, en valors naturals i socials.

R. ARRIBAS

una reflexió per al seu destinatari, però que no ha de ser assumit necessàriament pel Govern. El CADS, però, sí que ha obtingut un gran èxit a l’hora d’incorporar idees de sostenibilitat, buscar camins per compatibilitzar els conflictes socioeconòmics amb el medi ambient. La seva tasca teòrica ha estat molt inequívoca, cosa molt meritòria, perquè ha promogut la integració ambiental en tot tipus de normes, de plans i programes.

I. Pont. És cert que, al principi, es treballava a cop de sol·licitud, cas a cas, i això feia difícil dur a terme una reflexió més global.

Però crec que ha estat molt important el fet d’haver aglutinat, en forma de doctrina del CADS, tot allò que hem dit de cadascun dels temes. Ara coneixem millor, podem explicar de manera més coherent i insistir més en aquells aspectes que resten per solucionar i que ens preocupen especialment.

R. Arribas. Una de les funcions del CADS és assessorar plans i normatives. Ha contribuït de manera directa a l’acció de govern en l’elaboració de lleis mitjançant informes que han integrat la sostenibilitat. Darrerament no podem informar de tot, ja no entrem en algunes escales, per l’enorme volum de treball que implicaria. Des del CADS s’ha contribuït en diverses línies. Per exemple, hem aconseguit que les avaluacions ambientals es realitzin en paral·lel, és a dir, que no fossin un tràmit a posteriori, com era al principi. També ha impregnat una visió més transversal de la sostenibilitat, en definitiva, una visió més global en totes les escales. En últim terme, el CADS ha contribuït en gran mesura a la democratització, en el sentit d’aproximar la sostenibilitat a la població, de donar protagonisme a la ciutadania, un fet que implica la participació en els processos de gestió de la realitat. Les lleis han de garantir aquesta participació de la ciutadania en tot tipus d’iniciatives com ara plans territorials, planejaments, implantació d’energia eòlica...

E. Gay. Penso que, des dels inicis, que va ésser on vaig participar més directament sota la presidència Pere Duran Farell, es va dur a terme un apropament, a través dels sectors més concernits del coneixement sobre el terreny, a la problemàtica real a Catalunya, tot intentant crear complicitats en la societat civil per prendre consciència dels temes que haurien d’ésser abordats pels poders públics en aquests àmbits i facilitar tant la tasca legislativa com la de la governança. Em sembla que l’aportació del CADS ha estat rigorosa per la professionalitat dels seus consellers i alhora útil per a la societat catalana en general.

Crec important continuar la tasca endegada en el seu moment amb tant d’encert, i que ha mantingut durant aquests anys de fructífera actuació.

I. Pont. De cara al futur, i molt personalment, m’agradaria que el CADS, com a òrgan, pugés de nivell, ja que es troba en una situació molt vulnerable. El rang normatiu que el regula és un de-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 77

L’impuls de la governança sostenible | 77

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 78

78 | Les Veus del CADS. 10 anys

cret i, per tant, caldria ascendir-lo en l’escala orgànica, de tal manera que constitueixi una unitat que tot el Govern vegi com a pròpia i que es reguli mitjantçant una llei, com és el cas del Consell Audiovisual de Catalunya. Seria millor que els seus informes no fossin facultatius, sinó preceptius. Dins de l’administració pública catalana els CADS s’hauria de veure i concebre com un òrgan independent al servei de tots els departaments. I si s’aconseguís més visualització externa, guanyaríem espai i podríem ser encara més valents.

Aquesta aliança és imprescindible perquè els plans de desenvolupament han de ser, en bona part, sostenibles, del contrari es queden en ajudes puntuals i poden tenir conseqüències perverses. La sostenibilitat es basa en el desenvolupament endògen, en valors naturals i socials. La cooperació catalana ha tingut en els projectes per a la resolució de conflictes de violència local o estatal i en la qüestió de gènere els seus signes d’identitat. La incorporació dels criteris sostenibilistes els enforteix alhora que obrim nous horitzons

A més, el CADS està representant el Govern al si de diverses organitzacions internacionals.

R. Arribas. Sí, per exemple, som a la Xarxa de Regions nrg4SD, sortida de la cimera de Johannesburg, des d’on creem un grup de pressió important de regions de tot el món, de nacions, perquè Catalunya és una nació. Estem amb departaments francesos, regions de Sudàfrica, estats de Mèxic... i mostrem una realitat molt plural de nacions sense estat. Treballem per crear un lobby per pressionar la comunitat internacional sobre la necessitat d’aquestes instàncies en el desenvolupament sostenible.

Una de les nostres aportacions es troba en la lluita contra el canvi climàtic, ja que hem fet palès que les regions han de tenir finançament per tal de desenvolupar estratègies d’adaptació i mitigació davant l’escalfament global. A la Unesco, des de la Xarxa de Consells Assessors Europeus en Desenvolupament Sostenible, fem un treball interessant, ja que aquesta institució vol donar protagonisme als governs intermedis. Hi destaquen les línies d’educació per al desenvolupament sostenible i la lluita contra els desastres naturals. En ambdues, les regions han resultat més eficients que els governs estatals. En definitiva, el CADS té un paper clau perquè Catalunya estigui al capdavant de les regions de món que demanen protagonisme i alcen la seva veu.

Podrien remarcar alguns dels fonaments de la governança planetària?

I. Pont. En un entorn de crisi econòmica, les polítiques públiques a mitjà i llarg termini han de ser sostenibles; si no ho són, les decisions encara agreujaran la situació. Aquestes èpoques aporten algunes coses bones, ens obliguen a pensar. Així, veiem que les solucions a curt termini impliquen el malbaratament dels recursos i un treball menys eficient. Per tant, la reflexió sostenibilista ajuda a un procés de decisió que, sens dubte, alleugerirà la crisi. Quant al dret internacional del medi ambient, ha evolucionat en els últims anys i, sovint, els mateixos estats estan entrant en acords internacionals voluntàriament, però poc a poc. Aquest és el cas del Conveni Marc de Canvi Climàtic, el Protocol de Kyoto, el qual ha esdevingut laboratori de dret ambiental perquè s’hi han definit obligacions diferenciades, segons el nivell de desenvolupament dels països, diverses categories de compromisos i mecanismes de solució, etc. L’economia ha de ser instrument per assolir objectius de medi ambient, i el repte és integrar-hi polítiques i normes sectorials.

I el CADS també contribueix a la cooperació per al desenvolupament...

R. Arribas. Sí, hem col·laborat en el Pla Director de l’Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament (2009).

R. Arribas. La governança ha de saber jugar àgilment el concepte d’allò ‘glocal’ en el compromís amb la sostenibilitat de la Terra.

La solució, més que mai, rau en què a partir de les característiques locals i el respecte a la manera de fer de cada un dels pobles, consensuem mundialment. Estic molt d’acord amb la idea, expressada per Joaquín Araujo, que la Terra ha de passar de ser patrimoni de la humanitat, a ser matrimoni de la humanitat. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 79

6. Per un model territorial integrat

Mentre el Consell d’Europa publica els Principis directors per al desenvolupament territorial sostenible del continent, Catalunya avança en legislació sostenible en matèria territorial i de mobilitat.

El CADS es pronuncia respecte els criteris d’ecoeficiència per a la construcció d’edificis.

2005

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 80

80 | Les Veus del CADS. 10 anys

l territori és un element complex i extremadament dinàmic. El CADS destaca aquesta realitat per alertar de la necessitat que el Govern de Catalunya estableixi un model de país, al qual aspira la col·lectivitat.

2004 havia estat un any d’informes sobre sostenibilitat territorial, habitatge eficient, autonomia local i protecció i preservació del paisatge. Aquest 2005 la Generalitat aprova la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge i el CADS informa sobre l’Avantprojecte de Llei ferroviària de Catalunya. El país viu els moments més intensos de l’anomenada bombolla immobiliària i amb els preus de l’habitatge disparats, sorgeix un altre repte: la millora de la xarxa de transport públic.

E

Parlem amb...

Ramon Garriga.

Enginyer industrial i exdegà del Col·legi d’Enginyers Industrials Catalunya.

Manel Gausa.

Arquitecte i director del màster ‘Intel·ligent Coast’ de la Fundació Politècnica de Catalunya. Va presidir el Consell Científic de l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya.

Sebastià Salvadó.

President del Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC).

Albert Vilalta.

Doctor enginyer de camins, canals i ports, exconseller de Medi Ambient i president de Tramvia de Barcelona.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 81

Per un model territorial integrat | 81

uin ha estat el paper del CADS en les polítiques d’ordenació del territori, mobilitat i urbanisme de Catalunya?

Albert Vilalta. El fet que el CADS hagi participat en els processos d’aprovació dels instruments jurídics en aquestes matèries representa una garantia d’enfocament ambiental transversal imprescindible, que malauradament no existia abans de la seva creació. Per això, personalment, ho valoro molt positivament, com a responsable del primer Departament de Medi Ambient de la Generalitat. Les recomanacions fetes pel CADS, en els instruments de planificació de l’Alt Aran, el Camp de Tarragona, Ponent i la Regió metropolitana, els informes al Pla d’aeroports, al Pla estratègic de la bicicleta i al Pla d’infrastructures de transports, representen en el seu conjunt un corpus d’enfocament globalitzat del desenvolupament sostenible a Catalunya. Amb aquest bagatge i en un marc ben establert i clar de la governança, el Govern de la Generalitat, amb el CADS, disposa d’un bon assessor per a l’acció de govern.

Q

Manel Gausa. Al CADS tothom creu en una visió progressista i innovadora de l’acció. Busquem alternatives noves per avançar. Aquest consell ha demostrat que sostenibilitat implica prospecció i recerca, no ecologisme defensiu ni preservar sense actuar. El CADS ha ajudat a canviar inèrcies de l’Administració, ha estat un revulsiu interior, per ajudar, en aquestes matèries i en moltes altres. Perquè aquest país és bastant conservador en disciplines com ara l’urbanisme, l’arquitectura o la geografia.

Ara és el moment d’una segona estapa d’aquesta institució, una evolució, una implicació més activa. I, en aquesta àrea, hauria d’incidir en una sostenibilitat que promogui la qualitat i la innovació urbana.

Sebastià Salvadó. El CADS ha fet una molt bona tasca a l’hora d’informar certs documents relatius a la promoció de la mobilitat sostenible a Catalunya elaborats fonamentalment pel Govern. Però més enllà d’aquesta tasca d’informació –que s’està fent correctament– crec, com ha avançat en Gausa, que hi ha marge perquè el CADS tingui un paper més proactiu a l’hora de fer propostes i de promoure el debat al nostre país sobre

la mobilitat i el medi ambient. Al RACC estem enllestint un informe sobre l’automòbil i el medi ambient que farem públic pròximament i que conté molta informació i moltes recomanacions que poden ser interessants a l’hora de propiciar mesures que ajudin que la mobilitat sigui cada cop més sostenible. Aquest informe pot ser una bona base perquè el CADS tingui un paper encara més visible en aquest tema.

Es poden definir les característiques de l’habitatge sostenible?

M. Gausa. La gran aposta de futur és l’habitatge més interactiu, en tots els sentits. Durant anys, hem aconseguit consolidar l’habitatge social, assegurar un lloc digne per a l’individu. Així, després d’aquesta conquesta assolida, hem de passar a un tipus d’habitatge estimulant, per al plaer de viure-hi, traduït en interactivitat amb el paisatge, el context, que respongui a la natura i creï sinergia amb l’entorn. Alhora, que faciliti la interacció entre les persones i sigui més flexible per a les persones, és a dir, el multihàbitat. Evitar l’estàndard d’habitatge i també promoure la interacció amb els programes residencials, de producció, que les accions de viure i treballar estiguin imbricades en tipologies de barri.

S. Salvadó. L’habitatge també tindrà un paper en el futur de la mobilitat sostenible. Progressivament veurem com s’incorporen al parc automobilístic vehicles que utilitzen energies netes, com el cotxe elèctric, i haurem de començar a pensar en construir habitatges amb places d’aparcament on els usuaris puguin carregar-hi els seus vehicles.

M. Gausa. És vital la interacció social. Un tipus d’hàbitat obert a moltes comunitats al mateix temps. Persones immigrants, gent gran, estudiants, població d’alt nivell econòmic, ciutadans amb discapacitats... La idea de mixticitat ha d’arribar tant a l’ambient de casa com al del barri perquè interacció amb el medi implica sostenibilitat. I la tradició de la sostenibilitat es basa en indicadors quantificables. Des del CADS vam creure en la necessitat de disposar d’indicadors quantificables i de qualitat, a fi de donar resposta a quatre grans vectors de sostenibilitat: el consum d’energia (en la construcció i l’ús), estalvi i generació energètica;

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 82

82 | Les Veus del CADS. 10 anys

aigua i reciclatge (individual o al barri); racionalitat en la utilització de materials i, per últim, confort i habitabilitat, és a dir, evitar la pol·lució acústica, tèrmica, etc, i afavorir la sensualitat, l’expressió dels sentits. Altres indicadors difusos són la interacció amb la natura, la interacció o la participació perquè es fomentin llocs de diàleg, hàbitats més relacionals Ramon Garriga. Sí, quan parlem de sostenibilitat en l’habitatge ho fem, en gran mesura, d’energia. L’habitatge és un sector amb molta demanda energètica, sobretot des de la incorporació dels aires condicionats. S’ha d’avançar en sistemes constructius energèticament sostenibles, els quals, fins ara fa poc, no es tenien en compte, només eren prototipus. Cal estudiar les necessitats energètiques, mètodes alternatius de calefacció i refrigeració, analitzar els corrents naturals d’aire, l’orientació dels edificis tant a l’estiu com a l’hivern, i fer servir elements constructius que millorin els aïllaments. Per exemple, les estructures metàl·liques mal aïllades són menys eficients que el ciment. Moltes d’aquestes qüestions es recullen al Codi Tècnic de l’Edificació que cal complir a la pràctica i no només sobre el paper. Hem de recordar que l’estalvi és la primera font d’energia.

M. Gausa. Algunes formes de mixticitat, per relacionar temps lliure i laboral, espais per a llocs de nens i de gent gran, estan per inventar encara. Però és evident que a través de l’arquitectura hem de fomentar la idea de comunitat, d’associacionisme, evitar guetos. A ciutats europees com ara Friburg ja hi ha intents de formar comunitats de barreja social, fugint dels blocs d’apartaments, i apostant per espais públics, amb la idea de joc. Indrets per enamorar-s’hi. Tot implica molta imaginació, un procés de recerca, i fugir de la típica plaça esteticista. Passar d’espais públics pseudomonumentals a uns altres d’actius i relacionals.

Cada paisatge té un potencial. Tenim el repte de combinar individualitat i col·lectivitat. L’habitatge també ha de ser més versàtil, perquè també constitueix un paisatge. I això no implica que sigui més car per al ciutadà. Ha de ser més costós per a qui el promou. Aquest model ha de fer possible espais mòbils, de trans-

formació interna. Transformar l’espai, mòbil, transformabilitat interna. Una cuina, per exemple, pot ser un lloc lúdic.

Qui ha de liderar aquest canvi, el sector privat a través de l’oferta i la demanda, o les administracions?

M. Gausa. Els governs, clarament, que han de crear indrets d’innovació i tenen la capacitat per fer-ho. S’han de fer moltes experiències pilot i, en aquest sentit, Catalunya, fins ara, ha tingut por. Ha estat conservadora i ha preferit la garantia d’allò conegut, com a la resta de la conca mediterrània, a diferència del centre i nord d’Europa. El CADS pot aconsellar aquest tipus de projectes pilot que assegurin la participació, la comunicació, alhora que tenen una certa lògica econòmica. Parlem de qualitat de vida, de qualitat ciutadana.

R. Garriga. El lideratge l’ha de mantenir l’Administració. Quant a empreses i públic, cal recordar que les edificacions ben fetes no tenen per què ser més cares, i a més, s’amortizen més ràpidament. I si les prioritats s’expliquen de manera adient, la ciutadania ho accepta. Es va demostrar durant l’últim episodi de sequera, al 2008, quan es va reduir el consum urbà d’aigua.

Però en aquest sector de la construcció s’ha fet poc, i més que sostenibilitat s’han buscat arquitectes de primera fila. Calen campanyes de sensibilització per reduir la demanda energètica, similars a les d’estalvi de cabals.

M. Gausa. L’habitatge familiar ha de garantir tant el confort com la responsabilitat. La nostra paradoxa contemporània és el consum excessiu de recursos. Som conscients de la dimensió col·lectiva de racionalitat, però calen campanyes efectives, no sols informatives o mesures coercitives com ara penalitzacions econòmiques, sinó iniciatives de proximitat, que arribin personalment a la gent i que aportin gratificacions, bonificacions. I hem de ser realistes perquè les mesures de sostenibilitat porten un màxim de deu anys al nostre país i encara no sabem quin tipus de model tenim i quin model de resposta. És a dir, com els espais afecten els comportaments individuals i socials en

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 83

Per un model territorial integrat | 83

“

Hem de treballar un concepte d’urbanització pluricompacte. Treballar més amb una idea de concentració urbana i d’interconnexió territorial amb l’objectiu d’anar a un model en xarxa.

M. GAUSA

relació amb la sostenibilitat. S’hauria d’impulsar aquesta línia de recerca. M’agradaria tenir una radiografia real del tipus de societat mitjana. Tinc la impressió que a Catalunya els hàbits són molt rutinaris, d’inèrcia, no tan oberta a la innovació com altres societas com ara l’holandesa, on la innovació es percep com a plusvàlua comercial. Però no tenim una resposta de caire universal.

Quins són els models d’ocupació del territori més respectuosos amb l’entorn ambiental, social i econòmic?

M. Gausa. Fins ara, s’han desenvolupat els conceptes d’urbanització compacta i difosa (més ineficient pel que fa al consum de recursos). Jo crec que hem d’analitzar tres escales: la territorial-urbana (el barri), l’edificativa-constructiva (edificis, blocs)

i la llar. Al nostre país podríem arribar a un concepte d’urbanització pluricompacte. Treballar més amb una idea de concentració urbana i interconnexió territorial amb l’objectiu d’anar a un model en xarxa.

A. Vilalta. El creixement econòmic hauria de ser independent dels models d’ocupació del territori. Avui estem pagant amb una forta crisi un model de creixement basat, en gran part, en l’especulació del sòl. El model de creixement de la ciutat, finançat exclusivament per les plusvàlues d’una planificació apriorística, en zones de qualificació específica massa deslligades de la ciutat preexistent i de la seva vida, ens ha abocat a ciutats amb mobilitat insostenible. Els espais periurbans no poden ser espais residuals a l’espera d’una qualificació especulativa.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 84

84 | Les Veus del CADS. 10 anys

Abans d’expansionar-se, les ciutats existents han de reordenarse, enfortir-se i esponjar-se interiorment, abans de donar el salt al creixement exterior. Expulsar a l’exterior equipaments, lleure i zones comercials, augmenta les necessitats de mobilitat, buida la ciutat de vida i de relació veïnal, i crea un camp abonat per a la inseguretat, tant físicament com psíquica.

R. Garriga. Al nostre país també hi ha una gran tradició de segones residències, una pràctica que va contra la sostenibilitat. Perquè, entre altres raons, com ara les relatives a la mobilitat, les poblacions receptores s’han de dotar de recursos sobredimensionats per poder atendre les necessitats de la població flotant.

S. Salvadó. Sens dubte, hi ha models d’ocupació del territori més respectuosos amb l’entorn i viables amb el creixement econòmic. Clarament, als últims anys ha predominat un model (si en podem dir així) urbanístic molt agressiu amb el territori, que si bé ha portat guanys econòmics a curt termini, ara veiem que, fins i

“

Medi ambient i economia van de la mà. Només podrem créixer de forma sana si respectem uns mínims equilibris ambientals i a l’inrevés. Hem de fer una planificació urbanística basada en l’equilibri.

S. SALVADÓ

“

Els espais periurbans no poden ser espais residuals a l’espera d’una qualificació especulativa. Abans d’expansionar-se, les ciutats han de reordenar-se, enfortir-se i esponjar-se interiorment.

A. VILALTA

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 85

Per un model territorial integrat | 85

tot des d’una perspectiva econòmica, era poc sostenible. A mi em sembla que aquest és un dels canvis fonamentals que han de sortir d’aquesta crisi: que tots entenguem que, en general, medi ambient i economia van de la mà i que només podrem créixer de forma sana si respectem uns mínims equilibris ambientals i a l’inrevés. A la pràctica, això vol dir que hem de fer una planificació urbanística basada en l’equilibri. Hi ha zones on el país necessita que es prioritzi el desenvolupament econòmic i hi ha zones on cal preservar el valor ecològic per davant de qualsevol altre interès. Però, fins i tot en els indrets on el desenvolupament econòmic és clau, s’han d’aplicar mesures que redueixin l’impacte ambiental. Avui en dia la tecnologia permet construir infraestructures amb impacte reduït i els costos no han de ser una excusa per no optar per sistemes de construcció més sostenibles.

M. Gausa. En un model sostenible, les ciutats haurien de créixer cap a dins, amb una estructura de malla, per facilitar les xarxes a fi de tenir interconnectat el territori. Però aquests sistemes en xarxa requereixen una normativa per reforçar la idea de ciutat urbana, la qual no té un model unitari (fet que genera nerviosisme en la classe política). Alhora, s’hauria de seguir reforçant la ciutat tradicional, com ho és l’Eixample, cada vegada més complexa, i treballar els seus límits, amb l’altura, reforçant les densitats o creant híbrids de paisatge-habitatge i integrant al màxim aurèoles disperses (estructurar paisatges, més que omplir-los).

A. Vilalta. La ciutat moderadament densa, integrada, és la que millor s’adiu a una economia de serveis i equipaments. Per contra, les urbanitzacions de baixa densitat, són força insostenibles i difícilment poden proporcionar els avantatges de la vida en comú de les ciutats. Densitat no renyida amb amplitud de vies per al transport en comú, ni amb itineraris verds, una ciutat especialment pensada i preparada per al vianant. Tot i la prostitució del Pla Cerdà, al cap dels anys, el seu somni d’integració social en un mateix immoble s’ha anat produint a l’Eixample de Barcelona.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 86

86 | Les Veus del CADS. 10 anys

M. Gausa. Alhora, l’ordenació del territori no implica simplement un esforç de planificació urbana, sinó integrada, on ciutat, paisatge, infraestructures, etc, responen a esquemes territorials integrats i combinats.

Parlem de tendències racionals de mobilitat...

A. Vilalta. Catalunya ha estat capdavantera en dotar-se d’eines jurídiques per avançar cap a una mobilitat més sostenible. Disposa d’una Llei de mobilitat (13/06/03), d’un Decret (28/12/04) que estableix instruments de planificació de la mobilitat, de directrius nacionals i la seva concreció en els àmbits urbans i metropolitans de Catalunya, que es desenvolupen en els corresponents plans directors. Aquesta planificació de la mobilitat interna a Catalunya, en el camp de les persones, compta, entre d’altres i sobretot, amb desenvolupar una xarxa de transport públic, de gestió privada o pública, que motivi i faci prescindible, tant com sigui possible, l’ús del vehicle privat, que avui supera el 50 % de la mobilitat ocupacional en dia feiner.

R. Garriga. El transport públic és bàsic per garantir una distribució territorial eficient. A més, el vehicle privat, a banda de gran consumidor de combustible, és una font molt rellevant, i creixent, dels gasos amb efecte d’hivernacle. També s’hauria de potenciar el transport ferroviari de mercaderies, ja que aquesta alternativa, més racional, evitaria part del transport per carretera amb el consegüent estalvi d’energia i d’emissions. És anòmala la quantitat de camions que fan recorreguts de llarga distància i travessen el nostre país.

S. Salvadó. Per millorar la mobilitat a Catalunya calen tres grans coses. Primer, una visió de llarg termini, perquè tothom –Administració, usuaris i fabricants– sapiguem cap a on volem anar i amb quin calendari; segon, cal ambició, perquè és un tema on ens hi juguem el benestar de la generació actual i de les futures, i també la capacitat del país de competir internacionalment; tercer, cal comptar amb la participació de tots i especialment dels usuaris. La mobilitat és un sector difós, on, molts

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 87

Per un model territorial integrat | 87

“

S’hauria de potenciar el transport ferroviari de mercaderies, ja que aquesta alternativa, més racional, evitaria part del transport per carretera amb el consegüent estalvi d’energia i d’emissions.

R. GARRIGA

cops, es tracta de canviar certs hàbits de comportament, i per a això és fonamental tenir en compte els usuaris.

En quina situació es troba Catalunya respecte a Europa, en termes de transport?

A. Vilalta. Un objectiu de l’Unió Europea era la mobilitat de les persones, de les mercaderies i dels capitals. A Catalunya, la mobilitat ha crescut de manera sensible els darrers anys, aproximadament d’un 9 % en viatgers-Km i d’un 25 % en mercaderies. Els motius principals han estat l’increment del PIB i l’inusual augment de la població, especialment motivat per la immigració. El comportament de la mobilitat en les grans zones urbanes i metropolitanes no és gaire diferent de les europees, en allò que pertoca la mobilitat a peu i en bicicleta, que s’està introduint amb força, si bé per topografia i per tradició no arriba a la d’altres països.

R. Garriga. És urgent abordar seriosament el tema de les emissions amb efecte d’hivernacle produïdes pel sector del transport.

“

Per millorar la mobilitat cal una visió a llarg termini, saber on anem i amb quin calendari; ambició, perquè ens juguem el benestar, el futur i la competitivitat, i comptar amb la participació de tots.

S. SALVADÓ

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 88

88 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Per avançar cap a una societat més sostenible ha d’haver-hi més despesa en innovació a fi d’emprar les millors tecnologies tant amb finalitats de millora ambiental com econòmiques.

R. GARRIGA

El ferrocarril és clau. Per a ciutadans, en curta distància, trens de rodalies amb concepte de metro. Per la seva banda, el metro ha de ser també un element essencial per a la mobilitat dins de la ciutat. Hi ha qui ha posat peatges d’entrada al centre de les ciutats, per esponjar-les i que siguin més habitables, sostenibles i saludables i, a la vegada, s’estalvïi energia, però, en principi, sóc més partidari del convenciment que de la coerció. Quant a les mercaderies, recordo una iniciativa privada nascuda d’una persona amb capacitat utòpica, Joan Amorós: el Ferrocarril del Mediterrani. Una línia de tren per a transport de productes des d’Escandinàvia a Almeria. S’haurien de recuperar aquest tipus de projectes, perquè és la manera més lògica de moure les mercaderies.

S. Salvadó. Jo distingiria entre la situació de la carretera i la del ferrocarril. Quant a les carreteres, s’ha fet un esforç important als últims anys. Queden coses per fer, però en gran part, en termes quantitatius, hem convergit cap als estàndards europeus. Ens queda pendent, però, la qüestió de la qualitat: hi ha un marge molt important per millorar temes com la seguretat viària, la senyalització o l’impacte ambiental de les nostres carreteres. A més, és clar, hi ha la qüestió dels peatges, que representen un greuge important respecte a la situació en altres

territoris de l’estat. Pel que fa al ferrocarril, hi ha una situació de retard evident, sobretot –però, no només– pel que fa al transport de mercaderies, com apuntava Garriga. La Generalitat té en marxa plans importants per tractar de superar aquest dèficit a mitjà termini. Però cal ser curosos, perquè hi pot haver projectes –com ara el de l’eix transversal ferroviari– que poden tenir una rendibilitat socioeconòmica dubtosa: en aquets casos, cal afinar molt bé el llapis i fer una anàlisi cost-benefici a fons per saber si convé o no tirar-los endavant.

R. Garriga. A la llarga, és imprescindible que fem servir menys el cotxe privat en les curtes distàncies. Penso que es popularitzaran alternatives com ara els vehicles elèctrics o amb pila de combustible. Estic a favor del lliure mercat, però amb limitacions, cal una regulació que, sobretot, posi a disposició elements més sostenibles, més últis que no els que tenim. S’han d’investigar tècniques eficients per fer productes amb tecnologies que generin menys impactes ambientals i siguin viables per a l’empresa.

Per avançar cap a una societat més sostenible ha d’haver-hi més despesa en innovació a fi d’emprar les millors tecnologies tant amb finalitats de millora ambiental com econòmiques. Així, les inversions podran ser rendibles a llarg termini.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Pรกgina 89

Per un model territorial integrat | 89

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 90

90 | Les Veus del CADS. 10 anys

M. Gausa. En moments de crisi econòmica com ara l’actual, la gran sortida és l’obra pública. És l’hora d’apostar per àrees residencials especials, amb un nou tipus d’urbanisme de barri, que consideri tan important el paisatge com l’aprofitament i el reciclatge d’aigües i l’estalvi i la producció energètica. A més, hi ha un vector intangible: la imaginació. És estimulant, perquè té aspectes de sensualitat. Estic en contra dels barris anònims, no singulars a causa de l’absència de creativitat, la qual és fonamental per a la sostenibilitat.

A. Vilalta. La mobilitat en transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona és comparable amb altres àrees similars, i des d’un punt de vista modal, es disposa de sistemes modals semblants. És destacable la introducció del tramvia, tan normal a les ciutats europees, que ha tingut una bona acceptació social i un creixement espectacular. Si bé la crisi financera que

s’abat sobre l’economia sembla que comença a afectar la mobilitat i el transport de manera general, cal assenyalar que el transport aeri ha tingut un creixement superior al 8,5 % el darrer decenni, i s’ha compatibilitzat amb les obres de construcció d’un nou aeroport de capacitat duplicada. El transport ferroviari de llarga distància s’està apropant a les quotes de qualitat i eficiència europees, d’ençà de l’introducció de l’amplada europea de manera generalitzada a Espanya l’any 1999, en tots els eixos de nova construcció. En canvi, com ja han introduït Garriga i Salvadó, tenim un punt molt feble en els serveis de transports per ferrocarril regionals i de rodalies, que no arriben a assolir el servei que els usuaris demanden, comparativament amb altres regions europees. Aquesta mancança té una extraordinària importància des d’un punt de vista de sostenibilitat, perquè repercuteix en l’increment de mobilitat amb vehicle privat.

Semblantment pot afegir-se en relació amb la logística i el trans-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 91

Per un model territorial integrat | 91

“

En el camp de la mobilitat, els pressupostos públics i la fiscalitat ambiental són objectius prioritaris de la Unió Europea. Sense finançament suficient el camí cap a la sostenibilitat seria necessàriament lent.

A. VILALTA

port de mercaderies, especialment interegional i amb la resta d’Europa, amb una quota la meitat de l’europea, que en no disposar encara d’alternativa vàlida ferroviària, congestiona carreteres i autopistes amb la consegüent contaminació ambiental.

I els nostres reptes prioritaris?

A. Vilalta. Un primer repte que figura en els objectius europeus de sostenibilitat és la potenciació del ferrocarril. Un segon és l’establiment de mecanismes de financiació de les infrastructures i de gestió de la mobilitat. Recórrer als pressupostos públics i la fiscalitat ambiental, en el camp de la mobilitat, son també objectius prioritàris de la UE. Sense finançament suficient, el camí cap a la sostenibilitat seria necessàriament lent.

S. Salvadó. Jo parlaria de tres grans prioritats: Primer, la millora de la conectivitat amb Europa. Necessitem potenciar les grans

infraestructures, l’aeroport, el tren i la xarxa viària per aprofitar els avantatges competitius que ens dóna tenir molt propers els ports de Barcelona i Tarragona i l’Aeroport del Prat, i la proximitat amb la frontera francesa, que és el pas a Europa. Catalunya té les condicions per tenir un rol destacat en el mapa logístic d’aquesta regió del sud d’Europa, si les infraestructures ens fan competitius.

Segon, el transport públic: les administracions públiques haurien d’invertir en el transport públic amb l’objectiu de fer-lo competitiu, especialment en temps, respecte el transport privat, per convertir-lo en una veritable alternativa. Avui molts ciutadans opten pel vehicle privat perquè el transport públic els representa invertir més temps en els seus desplaçaments habituals. Tercer, la generació de complicitats: per afrontar tots aquests reptes són cabdals la implicació i la complicitat de la societat. Sovint s’exigeixen als ciutadans canvis que afecten a la seva mobilitat, sense oferirlos ni explicacions, ni alternatives. Si volem que el canvi sigui acceptat, cal generar complicitats. Les administracions han de liderar i donar exemple del canvi, per guanyar la credibilitat i la col·laboració dels ciutadans. Seria interessant, per exemple, que les administracions públiques donessin exemple incorporant sistemes i combustibles més ecològics a les seves flotes, és a dir, apostar pel transport públic verd, que és un repte pendent.

M. Gausa. El model de mobilitat ha de canviar. Sorgiran nous tipus de vehicles en els pròxims 50 anys, alhora que es produirà un retorn al tren i una combinació eficaç de transports públics. És evident, i hi estem tots d’acord, que s’han d’integrar grans xarxes d’infraestructures, no monofuncionals. D’altra banda, els espais viaris públics podrien ser aprofitats per a la producció d’energia solar. Tot el sòl públic que hi ha a la plataforma de l’AVE, o en els marges de les autovies, per exemple, pot ocupar-se amb plaques fotovoltaiques.

A. Vilalta. També vull insisitir que el transport, component indestriable de la mobilitat, tant de viatgers com de mercaderies, és l’activitat econòmica que més contribueix a la creació de l’efecte d’hivernacle. En els darrers anys, Catalunya

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 92

92 | Les Veus del CADS. 10 anys

no solament no ha avançat en la reducció d’emissions, tal com preveia el protocol de Kyoto, sinó que fins i tot ha empitjorat. Un model més sostenible ha de contemplar la millora de l’eficiència energètica i de l’ús de combustibles nets; la racionalitat de la logística que porti a estalviar la mobilitat supèrflua; un nou model de planificació urbanística que minimitzi els desplaçaments de mobilitat obligada, i la major efi-

“

ciència del mitjans de transport, mitjançant la coordinació multimodal, la millora de l’accessibilitat i la integració tarifària eficient. I

En la línia de l’habitatge interactiu i la interactivitat de l’edificació amb el paisatge, els espais viaris de les infraestructures de transport podrien ser aprofitats per a producció d’energia solar. Es podrien col·locar plaques fotovoltaiques als sòls públics de la plataforma de l’AVE o dels marges de les autovies.

M. GAUSA

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 93

7. L’avantguarda en biodiversitat

L’organització WWF revela que l’Índex Planeta Viu, un indicador de biodiversitat de la Terra, ha caigut un 40 % entre 1970 i 2000. La xifra implica un cop fort a la vitalitat i resistència dels ecosistemes naturals. El CADS elabora un informe sobre l’Avantprojecte de Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya.

2006

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 94

94 | Les Veus del CADS. 10 anys

accelerada pèrdua de biodiversat va esdevenir un objectiu del mil·leni i les Nacions Unides incideixen en corregir les causes de la degradació dels ecosistemes.

A casa nostra, el 2006 és temps de debat sobre l’ampliació de la Xarxa Natura 2000. Sobre l’Avantprojecte de Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya i protecció del paisatge, el CADS estima prioritari unificar les competències de conservació i gestió de la biodiversitat, buscant la cooperació d’aquest organisme amb totes les administracions públiques que actuen a Catalunya. Alhora, s’aboga per una llei de patrimoni natural que freni el descens de diversitat biològica i fomenti l’us d’aquest patrimoni.

L’

Parlem amb...

Martí Boada Investigador del Departament de Geografia i de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i president del Parc Natural de l’Alt Pirineu.

Purificació Canals Doctora en Bioquímica i Fisiologia, presidenta de l’organització ecologista Depana i expresidenta de la Unió Internacional de la Conservació de la Natura (UICN).

Josefina Castellví Oceanògrafa i primera dona que va dirigir una base científica a l’Antàrtida.

Immaculada Juan. Exalcaldessa de Deltebre i expresidenta del Parc Natural del Delta de l’Ebre.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 95

L’avantguarda en biodiversitat | 95

“

Des del començament, el CADS va funcionar independentment, veient quins eren els problemes que tenia Catalunya i enviant alertes al Govern.

J. CASTELLVÍ

uè ha significat el CADS per a la preservació de la biodiversitat a Catalunya?

Martí Boada. El CADS va encarregar el primer estudi sistemàtic sobre biodiversitat a Catalunya. D’aquesta manera, vam abordar aquesta qüestió fonamental d’una manera rigorosa, la qual cosa va fer comprensible què era biodiversitat i per què era tan rellevant. I aquesta diagnosi, a més, va significar un autèntic punt d’inflexió. Va ser allò més remarcable des del punt de vista de la posada en valor de la qüestió.

Q

Purificació Canals. A més, és destacable que en la mateixa tongada d’informes, el CADS va impulsar l’estudi de l’estat del litoral català, el qual constituïa la primera diagnosi d’aquest àmbit territorial. Per tant, va esdevenir un marc de referència bàsic.

Immaculada Juan. Difícilment podíem opinar sobre el litoral i mantenir una discussió sobre el model de desenvolupament turístic de la costa si no coneixíem els seus valors ambientals.

Aquesta decisió sobre biodiversitat va ser prioritària a fi d’establir les bases per a posteriors documents sobre projectes o polítiques de transport, indústria, turisme, etc.

Josefina Castellví. En primer lloc, jo vull destacar una qüestió bàsica de l’essència del CADS, clau tant per a la biodiversitat com per al desenvolupament sostenible del nostre país. Un consell com aquest, l’objectiu principal del qual és assessorar el Govern, té el perill –almenys jo creia que el tenia– d’estar directament o indirecta condicionat pels distints departaments a l’hora de fer propostes concretes. Doncs bé, mai em vaig sentir coartada ni pressionada per dir allò que pensava. Aquest fet, que per a mi va ser important, va fer que em sentís molt lliure i que fes pinya amb els meus companys per tirar endavant el CADS. M. Boada. Va ser molt interessant, també en el naixement del CADS, l’absència de confrontament amb altres organismes

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 96

96 | Les Veus del CADS. 10 anys

semblants, com ara el Consell de Protecció de la Natura, depenent del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

J. Castellví. Durant anys, el CADS es va ocupar de coordinar un informe sobre el estat del medi ambient a Catalunya. Després, va ser una tasca assumida pel Departament de Medi Ambient. L’encàrrec d’aquesta anàlisi pel Govern es va gestar al seminari ‘Catalunya demà’, promogut per la Generalitat i relatiu a diversos àmbits. Jo vaig participar-hi en l’àrea de medi ambient. Llavors es volia preveure el futur del nostre país i avançarnos als problemes i necessitats. I un d’aquest reptes va ser que experts independents realitzessin aquest informe.

P. Canals. D’altra banda, i ja mirant cap el futur, el CADS hauria d’incorporar un altre repte que és el de recollir i promoure a Catalunya els nous corrents de pensament que proposen repensar els tres pilars de la sostenibilitat com a concepte: l’ambiental, el social i l’econòmic. És evident que no es tracta de tres pilars, ja que l’element ambiental –la biodiversitat i els ecosistemes– aquell que ho sustenta tot, és la base de la societat, la qual crea i gestiona l’economia. Aquesta, per cert, deixa al marge la natura. No es tracta de tres pilars sinó més aviat d’una estructura piramidal on la natura és la base. Les noves tendències, tant a la Unió Europea com a les Nacions Unides, consideren els ecosistemes peces clau del llenguatge econòmic. Per tant, és urgent integrar la biodiversitat en aquesta dimensió global.

M. Boada. Alguns autors apunten que a nivell urbà un dels millors indicadors de sostenibilitat és la biodiversitat. Alhora, la sostenibilitat ha de tenir en compte el factor socioambiental.

L’ésser humà no pot quedar fora, sinó que és expressió de sostenibilitat. El territori és història natural i social. En aquesta línia, el CADS va desenvolupar una activitat molt interessant, facilitar l’aproximació als diversos indrets del nostre país, a fi de comprendre, de primera mà, les problemàtiques, com també, i fonamental, parlar amb els actors, amb les persones.

“

Ens falta planificació territorial i d’infraestructures per evitar la compartimentació del nostre país.

A més, mantenim un model economicista allunyat de la realitat.

P. CANALS

J. Castellví. Aquestes sortides, a més, eren imprescindibles.

Perquè des del començament del CADS, la nostra idea no era consolidar un ens únicament assessor, a demanda del Govern o dels departament autonòmics, per fer informes sobre esborranys de lleis i decrets. El consell va funcionar molt bé independentment, per lliure, veient quins eren el problemes que tenia Catalunya i enviant alertes al Govern, molt abans que ens en fes l’encàrrec.

Amb aquestes noves tendències de responsabilitat social amb la biodiversitat, es podria superar la protecció aïllada d’espais per promoure la conservació integral dels ecosistemes i garantir-ne la continuïtat?

P. Canals. En un primer lloc, la protecció del territori es percebia com anar en contra del desenvolupament. Però en l’actualitat ja es valora l’existència i el manteniment d’àrees protegides.

Hem avançat, però hem de subratllar que aquest tipus de preservació ens limita. La conservació de la biodiversitat no es pot quedar només en els espais protegits, malauradament. Les lleis encara reforcen aquesta visió; cal tenir en compte els ecosistemes. Per tant, és evident que ens falta planificació territorial i d’infraestructures per evitar la compartimentació del nostre país. Aquesta és encara una gran mancança, especialment greu en zones litorals, les quals han esdevingut paradigma de mala gestió.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 97

L’avantguarda en biodiversitat | 97

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 98

98 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Quan les regles del joc no estan ben definides en matèria ambiental, com vam veure amb l’ampliació de la Xarxa Natura 2000, es corre el risc que els objectius no s’assoleixin. Cal la implicació de la ciutadania i la complicitat i la humilitat de les administracions.

I. JUAN

P. Canals. I tampoc no podem oblidar la importància de la biodiversitat per frenar les conseqüències del canvi climàtic. Més enllà d’efectes directes, en relació amb el canvi climàtic, com el fet que les àrees protegides impedeixen els processos de desforestació, el mantenir ecosistemes sans i diversos és la millor garantia per tal d’adaptar el nostre territori a les noves condicions climàtiques i assegurar que segueixi funcionant i aportant-nos els bens i els serveis que ens són necessaris. Hem d’aconseguir reconèixer i diferenciar els diversos valors i funcions del territori i dels seus ecosistemes.

lunya (PEIN) va establir un sistema d’àrees protegides amb els instruments necessaris per garantir la conservació de la biodiversitat i el patrimoni natural, juntament amb la promoció de l’ús sostenible dels recursos naturals. Però era del tot necessari, a continuació, disposar dels Plans especials de protecció, prèviament a la protecció, perquè la indefinició i les llacunes d’allò que es pot fer o no en un lloc inclòs en l’espai protegit genera molta desconfiança entre els habitants de la zona. Quan les regles del joc no estan ben definides en matèria ambiental, com vam veure amb l’ampliació de la Xarxa Natura 2000, es corre el risc que els objectius no s’assoleixin per la manca de confiança i d’implicació de la gent que hi viu. I en aquesta qüestió, també és decisiva la bona comunicació de les propostes i projectes, alhora que la complicitat i la humilitat de les administracions davant la població local, la qual ha d’entendre les polítiques territorials i ambientals que l’afecten.

I. Juan. Si protegim i no gestionem anem abocats a forts enfrontaments en el territori, com ho hem pogut veure en diferents exemples d’espais protegits. Hem d’intentar ser sostenibles i protegir territori, però, sovint, si no es fa gestió, la preservació pot portar l’efecte contrari. El Pla d’Espais d’Interès de Cata-

M. Boada. El territori de Catalunya és divers i presenta situacions diferents. Tot i això, d’entrada, i abans de protegir, hem de veure paisatges humanitzats històricament. Per tant, hem de fer un reconeixement a la gent del territori a fi de poder-lo pre-

M. Boada. El concepte de protecció ha de ser dinàmic. L’impuls de les figures de protecció del medi natural constitueix un pas endavant. Però no poden quedar-se com un segell. Perquè aquesta situació afavoreix l’acceleració de l’explotació del territori, d’una manera agosarada, i produeix un gran engany.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 99

L’avantguarda en biodiversitat | 99

servar. No ens podem quedar en la participació teòrica, sinó afavorir la implicació de les persones en la gestió, mostrar que protecció d’un territori no és sinònim de situació intocable.

Aquesta ‘intocabilitat’ ja no és l’ideal de conservació. Per exemple, el que es considera vital per a l’Amazonia pot resultar insostenible al nostre territori. Ho demostrava recentment un estudi de la Universitat Politècnica de València, on s’argumentava que l’abandonament dels boscos mediterranis podia segrestar fins un 40 % de l’aigua disponible.

P. Canals. És qüestió de marges. Saber els avantatges econòmics, en salut o responsabilitat ambiental, de menjar pomes d’aquí o de terres de països llunyans. I també ser conscients de quina funció ambiental pot exercir la pastura en les nostres zones boscoses.

En la conservació mundial de la natura exerceix una influència extraordinària el model de consum global.

P. Canals. Sí, hem superat el model de consum local, i per tant, assolir la sostenibilitat és més complicat. Ara, els beneficis es queden a milers de quilòmetres de distància. En la nostra vida quotidiana ja no estem connectats a tot el que és natural.

P. Canals. La biodiversitat humana està integrada en la biodiversitat natural. No és una visió endarrerida, ben al contrari, hauríem d’estar agraïts d’aquesta simbiosi.

M. Boada. Hi ha un gran analfabetisme sobre allò que mengem o consumim. Tanmateix ja hi ha tendències innovadores, com ara l’slow-food, però que topen amb el proteccionisme.

“

Hauríem de trobar la manera d’implementar el coneixement empíric popular, una saviesa mil·lenària. A diferència de la resta d’Europa, aquí menystenim el sector primari i no valorem els productes del nostre territori.

M. BOADA

I. Juan. Fa falta que el sentit comú inspiri polítiques per protegir l’agricultura i la ramaderia, d’una manera integrada amb els ecosistemes.

M. Boada. Hi estic d’acord. A més, hauríem de trobar la forma d’implementar el coneixement empíric popular, una saviesa mil·lenària, fruit d’un procés d’aprenentatge en tensió. En aquesta saviesa, destaca el coneixement del medi atresorat per les dones. A diferència de la resta d’Europa, aquí practiquem el menysteniment pel sector primari i encara no valorem

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 100

100 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Hem de reconèixer els valors de la biodiversitat sense falsos patriotismes. El mosaic de Catalunya és dels més rics del continent, però no és prou valorat per la gent del país.

M. BOADA

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 101

L’avantguarda en biodiversitat | 101

els productes del nostre territori. Una mostra de menyspreu i de manca d’autoestima.

Són imprescindibles la implicació i la participació social per protegir el territori?

I. Juan. Evidentment, la gestió requereix participació i voluntat d’integrar la gent del territori. Ara bé, calen recursos humans i econòmics per assolir els objectius de gestió. En cas contrari, es genera un problema de desil·lusió, desencís i expectatives no cobertes que desengresquen i frustren la gent. Unes reaccions de resposta que porten a la falta de confiança en les administracions.

P. Canals. També hi ha mancances de comunicació en el canvi de pautes de comportament com el conservacionisme. Els governs no comuniquen bé en matèria ambiental perquè aquesta encara no és una prioritat. Potser perquè no dóna vots. Però el medi ambient està relacionat amb qüestions tan importants com ara la crisi mundial. Estan profundament lligats, però la gent no ho veu. Un error no causal, perquè les decisions en les administracions encara es prenen aïllades per departament, i la biodiversitat disposa de pressupostos miserables.

I. Juan. Aquesta falta de comunicació té molt a veure amb la dispersió de competències ambientals i territorials entre tantes administracions. La coordinació es complica alhora que la responsabilitat es dilueix. Així, qualsevol tema senzill s’eternitza i no sempre es resol. Aquesta inèrcia arriba a la gent del territori preservat. En lloc de veure-hi aliats, s’imposa la protecció dels seus espais i només s’aconsegueix l’oposició. Perquè per garantir la conservació, cal humilitat per part dels governs.

P. Canals. Hi ha acords entre administracions per construir carreteres i trens d’alta velocitat. Però aquesta intel·ligència emocional sembla que es desenvolupa més per a objectius socials i econòmics, que no pas per a objectius ambientals. De tota manera, he d’afegir que hi ha progressos. En la línia d’actuació de

vincular la gent al territori va ser molt interessant l’acció del CADS desenvolupada en el marc del Congrés Mundial de la Natura de la UICN, celebrat a Barcelona el 2008. La proposta audiovisual i expositiva ‘Una Catalunya diversa i sostenible en el context mediterrani’ posava en valor la diversitat catalana, tant cultural com social, i el seu patrimoni natural i paisatgístic.

M. Boada. Hem de saber reconèixer els valors de la biodiversitat, però sense falsos patriotismes. Catalunya té una diversitat altíssima, el seu mosaic és dels més rics de la península Ibèrica i el continent europeu. Però encara no és suficientment valorada per la gent del territori, calen informació, comunicació i educació. Així hi haurà una evolució, i passarà com amb la riquesa arquitectònica, que s’ha revaloritzat. Fa unes dècades, recordem-ho, en les esglésies romàniques s’hi tancava el bestiar!

Tenim un país petit i trinxat per les infraestructures, així que no podem caure en frivolitats de creixement econòmic. Com deia el catedràtic d’ecologia Ramon Margalef, és un drama que els ecosistemes no tinguin ritmes electorals, de cicle curt.

Tanmateix, Catalunya havia estat, i encara ho és, un referent en preservació de la biodiversitat.

J. Castellví. Sí, hem estat pioners. També en recerca oceanogràfica, la meva especialitat, ja que va ser un equip català de l’Institut de Ciències del Mar, liderat pel professor Antoni Ballester, el que va convèncer autoritats i científics per crear una base científica espanyola a l’Antàrtida. D’altra banda, una de les qüestions més destacades del CADS ha estat la seva participació a Europa, que ha estat molt beneficiosa per al contacte de Catalunya amb la resta de països del nostre continent. Quan vam començar a engegar el nostre consell, vam començar a buscar si hi havia organismes similars, per veure com treballaven, aprendre’n i fer accions conjuntes. A Espanya no vam trobar-hi res similar, però a nivell europeu no sols n’hi havia, sinó que s’havien organitzat. En conseqüència, nosaltres ens unírem a ells. Es va fer una tasca molt enriquidora i maca. Per exemple, en el sector de la pesqueria s’hi va treballar bastant. I ben aviat, Barcelona va acollir una reunió de la Xarxa Eu-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 102

102 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Els ecosistemes, previs a nosaltres, constitueixen un element vital. Hem d’aspirar a l’equilibri harmònic de la natura, les persones, la societat i l’economia.

I. JUAN

ropea de Consells Assessors de Medi Ambient i Desenvolupament Sostenible.

ses, ja ho veiem en el camp de l’energia, de l’arquitectura…

Perquè, qui pateix els costos socials d’aquesta situació?

P. Canals. Hi ha molts exemples, citar-los és complicat, però sobresurten iniciatives com ara l’Observatori del Paisatge o el Pla Director del Litoral, el Pla d’Espais d’Interès Natural, la creació de la Xarxa Natura 2000, etc., amb una regulació limitant.

J. Castellví. Vull ressaltar especialment la gran revolució en el tarannà de tots els pobles que va suposar la posada en marxa de l’Agenda 21. Va propiciar molta conscienciació ambiental de la ciutadania. El CADS va organitzar taules rodones, en col·laboració amb entitats, a barris, a ciutats, volíem promoure la participació de públics de totes les tendències, no sols d’ecologistes. El CADS també va ser capdavanter en realitzar informes contundents sobre temes polèmics d’elevat interès social, com ara el relatiu al transvasament de l’Ebre, previst en la llei del Pla Hidrològic Nacional. Va ser un document sonat, més enllà del cas que ens va fer el Govern…

M. Boada. Tot està aquí, a més, els plans territorials s’han ambientalitzat. Veiem que el discurs ha canviat, que el medi ambient està en la modernitat. Malgrat això, l’operativitat de tot plegat està per veure.

P. Canals. Però la responsabilitat no és sols de l’Administració. Els sectors econòmics continuen allunyats de la realitat. Fan vergonya.

Mantenim un model economicista de fa 30 anys. Pot tenir aspectes positius, però en biodiversitat, la gran majoria juga a la baixa.

P. Canals. La natura condiciona les infraestructures. Tanmateix, no forma part encara de la discussió que té el país. Som en un primer pas, i no veiem encara el canvi de model.

M. Boada. Jo sóc optimista i tinc l’esperança que els processos participatius siguin una realitat. I la crisi accelerarà les co-

I. Juan. S’estan creant els mecanismes, però és cert que cal millorar-los.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 103

L’avantguarda en biodiversitat | 103

“

Una de les qüestions més destacades del CADS va ser la participació europea, des del seu origen, en coordinació amb la xarxa de consells homòlegs.

J. CASTELLVÍ

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 104

104 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

La nostra societat opulenta rebutja la complexitat. Per tant, rebaixa la natura a anècdota i afavoreix l’aniquilació de la persona polifacètica.

P. CANALS

M. Boada. Els canvis són complicats perquè estem en una societat molt mediatitzada, en la qual s’imposa el voyeurisme. I de la natura se’n té una visió televisiva més que no una dimensió cultural. Ens arriben notícies ambientals cridaneres i d’espectacle que, sovint, no representen la natura.

P. Canals. La nostra societat opulenta rebaixa la natura a anècdota, mentre prestigia el consum: a més despesa, més valor social. És una societat que rebutja la complexitat i que afavoreix l’aniquilació de la persona polifacètica. Hauríem de començar per l’educació.

I. Juan. És una visió de la natura espectacular, que també arriba a les bústies de correu electrònic, on contemplem paratges paradisíacs. Per un costat mostren que hi ha molt per conservar, però també ens allunya de la nostra realitat natural.

P. Canals. Aquestes imatges connecten amb els corrents de conservació de la natura més radicals, els quals només veuen valor en aquells llocs no alterats per l’home i es despreocupen de la natura propera i més transformada, com ara la del món mediterrani.

Quins reptes locals i globals consideren urgents per protegir la biodiversitat?

P. Canals. El major repte de la nostra societat és entendre la complexitat i saber que en formem part. És un tema de comprensió. La nostra cultura parla de natura i no hi inclou l’ésser humà. I crec que fa falta un instrument que els vinculi a escala

econòmica. És important desenvolupar aquestes eines i promoure un canvi de la comptabilitat a fi que es valorin els béns i serveis que generen els ecosistemes. Resulta trist, però patim una mancança de lideratge en aquest sentit.

I. Juan. Els ecosistemes existeixen abans que nosaltres i constitueixen un element vital, així que hem d’aspirar a l’equilibri harmònic, o simbiosi, de la natura, les persones, la societat i l’economia. Tal vegada necessitem un canvi tecnològic i de model perquè la mateixa dinàmica econòmica treballi a favor de la natura M. Boada. La biodiversitat s’ha d’arribar a entendre no només com a curiositat biològica o zoològica, sinó també com a factor de salut, local i mundial. Podrem estar tranquils quan tornem a sentir el cant de la guatlla en el camp. I, al contrari que Puri Canals, jo no penso que sigui dolenta la falta de lideratge, perquè el conservacionisme ha de tenir un component social. Si no hi som nosaltres, al planeta li és ben igual.

P. Canals. El lideratge ha de ser des de la pròpia societat i comporta més pressió perquè hi hagi més inversions i per garantir l’acció…

J. Castellví. Tenim un repte comú: la màxima protecció de les espècies en perill. S’han de promoure polítiques proteccionistes específiques que garanteixin el futur de la biodiversitat, però també d’altres fonamentals que, paral·lelament, facilitin la conservació dels hàbitats de les espècies. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 105

8. El repte energètic

Es registra una espectacular pujada del preu del petroli. La proximitat del “zenit del petroli” (peak oil) posa de manifest la necessitat de desenvolupar les energies renovables. El CADS presenta l’Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana.

2007

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 106

106 | Les Veus del CADS. 10 anys

estudi Anàlisi del Metabolisme Energètic de l’Economia Catalana, presentat el juny del 2007, va arribar en plena crisi del petroli, manifestada en una pujada del preu dels combustibles i per l’alerta mundial per l’arribada del zenit del petroli, el màxim de producció de l’or negre, al qual segueix una devallada fins a l’exhauriment.

Aquesta diagnosi del CADS alertava que només un 4 % del consum d’energia primària a Catalunya prové de fonts autòctones, principalment, renovables. A més, considerava que s’hauria de repensar el model energètic per posicionar-se com una regió capdavantera en la recerca i aplicació de mesures d’eficiència energètica i fonts renovables.

L’

Parlem amb...

Marcel Coderch, vicepresident de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions.

Rafael Foguet, president de la Reial Acadèmica de les Ciències i les Arts de Barcelona, i d’Expoquímia.

Antoni Lloret, doctor en Ciències Físiques, exdirector de recerca del Centre National de la Recherche Scientifique francès, i exprofessor de la Universitat de Barcelona.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 107

El repte energètic | 107

uines són les claus per reduir la demanda d’energia i aconseguir una economia més competitiva?

Rafael Foguet. En primer lloc, hem de tenir clar que l’economia catalana és molt dependent del consum d’energia.

Ens veiem obligats a importar un elevadíssim percentatge, al voltant del 75 %, de l’energia primària. Per tant, és fonamental tot allò que es pugui fer en àmbits com ara l’estalvi, l’eficiència, la substitució de recursos fòssils o la reducció d’impactes ambientals. Per aquest motiu, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) va organitzar l’elaboració d’un document bàsic: l’informe Anàlisi del Metabolisme Energètic de Catalunya, el qual no solament és una diagnosi molt important, sinó que suggereix recomanacions. En moments de pujada del preu del petroli com ara el 2007, o de crisi econòmica com l’actual, s’encenen els llums d’alarma. Però cal també recordar que el 46 % de la indústria química espanyola es troba a Catalunya, i d’aquest total, el 42 % es localitza a Tarragona i és petroquímica. És per això que tot allò que faci referència a la millora de processos i a l’austeritat energètica ajuda a dinamitzar la nostra economia.

Q

Marcel Coderch. En el passat hem basat el creixement i la competitivitat econòmica en un increment continuat dels consums energètics, però aquest model no pot seguir indefinidament.

Tard o d’hora, i jo penso que més d’hora que tard, els recursos energètics fòssils que avui superen el 85 % dels nostres consums començaran a fer fallida i a augmentar de preu. Mantenir i millorar la nostra competitivitat econòmica exigeix trencar el lligam entre creixement i consum energètic. Per aconseguir-ho ens calen dues coses: millorar l’eficiència energètica dels processos industrials i eliminar el malbaratament energètic, tant a les industries com a les llars, a fi i efecte de reduir el consum energètic. També hem de desenvolupar al màxim el potencial de les energies renovables distribuïdes, que són les més adients per al nou model econòmic que s’albira.

R. Foguet. Catalunya havia estat una potència industrial important des de la Revolució Industrial, amb un valor afegir

“

Mantenir i millorar la nostra competitivitat econòmica exigeix trencar el lligam entre creixement i consum energètic. Ens cal millorar l’eficiència i eliminar el malbaratament.

M. CODERCH

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 108

108 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

En els últims anys s’ha produït un procés lamentable de desindustrialització que, sortosament, han substituït els serveis.

R. FOGUET

molt rellevant. Però durant els últims anys s’ha produït un procés lamentable de desindustrialització que, sortosament, han substituït els serveis. Com a conseqüència de la mancança d’una política industrial decidida hi ha hagut pocs moviments per protegir la indústria. Aquesta representava un 40 % del nostre PIB, ara ja només al voltant del 30, i en disminució. Alguns serveis són intensius en el consum d’energia.

Antoni Lloret. La reducció dels requeriments energètics representa un avantatge per a tothom. Quant a la indústria, considero que hauria de ser el sector més interessat en estalviar emprant solucions que disminueixin la despesa energètica. Avui dia hi ha moltes possibilitats tecnològiques per fer-ho i certes empreses ja s’hi esforcen. De tota manera, vindrà el moment, no gaire llunyà, en què serà vital per a la indústria adaptar-se a aquesta situació.

R. Foguet. A més a més, un dels nostres reptes prioritaris ara que hem perdut la indústria pesada, és cuidar el desenvolupament de la tecnologia, el coneixement i la recerca. Incentivarles perquè s’extenguin i creixin sectors nous com ara en els camps de la biomedicina, materials i noves tecnologies. Catalunya, amb el 50 % de la indústria farmacèutica de l’estat, està molt ben situada en aquesta línia, la qual no és consumidora intensiva d’energia. Passem de moure tones a moure grams, és el futur.

M. Coderch. És cert que ens hem d’obrir a sectors amb més valor afegit, però també cal tenir en compte que l’augment de preus energètics comportarà una relocalització de moltes de les activitats industrials i primàries que hem deslocalitzat i que, per tant, no hauríem de perdre aquestes capacitats industrials, agrícoles i ramaderes.

R. Foguet. Un altre problema energètic important està protagonitzat per la gran mobilitat ciutadana, amb el seu gran consum de combustible, i també de temps. La nostra recomanació ha estat la limitació d’aquesta mobilitat a llarg termini, alhora que desenvolupar una major dotació

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 109

El repte energètic | 109

d’infraestructures col·lectives suficients que garanteixin un transport públic dinàmic. Si parlem del moviment de persones, resulta impressionant per com és de complicat i d’ineficient.

Passa el mateix que amb les mercaderies, les quals, moltes vegades, estan exentes d’una logística elemental.

A. Lloret. Possiblement el tema més difícil de controlar sigui el transport, perquè va lligat a molts altres factors. La qüestió més important és, probablement, definir els nous models de cotxes.

Hem d’acabar amb els vehicles que presenten rendiments baixos, i que gasten i contaminen amb excés. Penseu que si un vehicle

“

Hem d’acabar amb els vehicles que presenten rendiments baixos, i que gasten i contaminen amb excés.

A. LLORET

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 110

110 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Potser, una via per canviar els hàbits ciutadans cap a l’estalvi i la corresponsabilitat en l’efecte d’hivernacle seria aplicar una tarificació per trams als consums excessius i no estrictament necessaris.

R. FOGUET.

de motor d’explosió té un rendiment d’un 15 %, el 85 % de l’energia del combustible es perd en emissions tèrmiques i contaminants. Avui dia l’Administració obliga els conductors a reduir la velocitat. Es tracta però, d’una mesura insuficient. En realitat, s’ha de pressionar els fabricants de cotxes per tal que aquests tinguin unes eficiències més elevades. D’altra banda, en el sector de l’habitage també hi ha una despesa energètica excessiva. Tècnicament, des de fa bastant temps, es poden construir habitatges de manera sostenible amb un augment del cost de la construcció perfectament raonable, i aconseguir edificis que gastin molta menys energia. Diversos projectes de recerca i demostració de la Direcció General d’Energia i Transport de la Comissió Europea han demostrat aquesta possibilitat i, en realitat, només cal aplicar-la. A Barcelona s’ha construit un Centre d’Atenció Primària que presenta una despesa energètica molt reduïda. En el sector privat també comença a haver-hi inciatives d’aquest tipus. Malgrat tot, ara per ara són insuficients.

L’escalfament global afavorit per les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle també impulsa el canvi de model.

R. Foguet. Efectivament, un canvi de model és necessari amb la planificació adequada. Alguns sectors industrials ja ho van iniciar fa algun temps, abans que el gener del 2005 entrés en vigor el Mercat de Drets d’Emissió, impulsat pel Protocol de Kyoto. La nostra Federació de les Indústries Químiques ja feia cinc anys que havia començat a preocupar-se per la reducció d’emissions, com també de la seguretat ambiental en general, la seguretat personal dels empleats i la seguretat de la producció.

Era el nostre compromís de progrés, vinculat a la sostenibilitat.

Moltes indústries d’altres sectors han aplicat mesures serioses, i el resultat ha estat molt positiu. Tot i això, queda molt per fer.

En agricultura, per posar un exemple, s’hauria de controlar la crema de rostolls, la neteja i conservació de boscos, així com la valorització de la biomassa residual. I un dels àmbits on cal actuar és el domèstic, ja que en aquest es registra un important increment del consum energètic, vinculat a una manera de viure i entendre el món. Per això, potser, una via per canviar aquests hàbits ciutadans cap a l’estalvi i la corresponsabilitat en l’efecte d’hivernacle seria aplicar una tarificació per trams als consums excessius i no estrictament necessaris. Curiosament, el país només reacciona quan li toquen la butxaca.

M. Coderch. Hi ha consens científic internacional en reconèixer que l’escalfament actual que experimenta el nostre planeta des de fa un segle és conseqüència de les nostres emissions de diòxid de carboni, amb una probabilitat del 90 %. Aquest fet ens obliga a reduir el volum de vessament de gasos a l’atmosfera, tot i la gran inèrcia del sistema energètic actual. Ens hem de marcar uns objectius que vagin més enllà del Protocol de Kyoto i també per aquesta raó la reducció del consum de combustibles fòssils és absolutament necessària. De fet, l’Agència Internacional de l’Energia ha fixat uns objectius en què el 80 % de la reducció d’emissions ha de venir via eficiència, estalvi i energies renovables.

A. Lloret. En aquest canvi de rumb que significa l’estalvi de l’energia hem de preguntar-nos també quina és la responsabilitat de l’Administració pública. És indispensable que tots els serveis i realitzacions públiques de la Generalitat i dels ajuntaments

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 111

El repte energètic | 111

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 112

112 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Atès que no tenim altres fonts autòctones en quantitats significatives, el nostre grau d’independència energètica serà el que puguem assolir amb la utilització de les renovables.

M. CODERCH

evitin el balafiament de l’energia. Perquè mentre es continuï fent un consum irracional i inacceptable i no es doni un bon exemple, no es podrà exigir res als altres.

nuclear existirà, però probablement molt més atenuat. Si és així, cal considerar-la no com alternativa única, sinó com a complement, buscant millores tècniques de seguretat i de tractament de residus.

En aquest context de canvi climàtic, l’energia nuclear és l’alternativa?

R. Foguet. En l’actualitat, és impossible substituir-la amb les alternatives existents. S’ha d’obrir un debat científico-tècnic per analitzar les diferents tecnologies actuals. El risc en l’energia

A. Lloret. No, perquè la indústria electronuclear és una indústria obsoleta que aporta molts més inconvenients que solucions.

Aquí ens trobem amb la concepció moderna del model de futur.

Hi ha diverses solucions per produir energia que obeeixen a diferents interessos. Unes són respectuoses amb la sostenibli-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 113

El repte energètic | 113

“

Mentre el preu del petroli continuï tan baix, cap altra font d’energia no podrà competir-hi. S’han demostrat les possibilitats de les renovables. Només falta una ambició que potser necessiti un canvi de mentalitat i, probablement, generacional.

A. LLORET

tat. Altres, no. Si la sostenibilitat es considera fonamental, hem de tenir en compte que l’energia nuclear no és, en absolut, sostenible en cap etapa del cicle, des de la mineria i la metal·lúrgia fins el tractament de les deixalles. A més a més, i això no es dirà mai prou, és perillosa, tan perillosa que pot comprometre la mateixa existència de Catalunya. D’altra banda, es tracta d’una font energètica molt cara que el particular paga dues vegades: una en forma de factura elèctrica i, l’altra, amb els impostos amb què s’assumeix la despesa social. Aquests seran necessaris per resoldre el difícil problema del desmantellament de les centrals a la fi de la seva vida i el tractament fins ara sense solucions d’unes deixalles que mantindran la seva toxicitat durant desenes de milers d’anys. En una situació de mercat lliure, és a dir, sense subvenció, no veig com la indústria electronuclear podria ser competitiva ni interessant.

problemes que arrossega des de fa més de 50 anys i que no s’han pogut resoldre: cost, seguretat, residus i proliferació. El cost de les noves centrals és prohibitiu, no hi ha solució per els residus i implica un gran risc de proliferació d’armes de destrucció massiva arreu del món. Per tant, malauradament, crec que no podem comptar amb l’energia nuclear, almenys els propers 50 anys.

M. Coderch. Jo crec que l’energia nuclear no pot resoldre el problema energètic ni mitigar el canvi climàtic. En primer lloc, perquè només produeix electricitat i avui solament representa el 3 % de l’energia final que es consumeix al món. Fins i tot, hi ha molts dubtes que es puguin substituir les 440 centrals actuals abans que acabin la seva vida útil. L’energia nuclear té quatre

I quina és la situació quant a les energies renovables?

M. Coderch. Per qüestions que ara no vénen al cas, Catalunya ha quedat endarrerida en el desplegament de instal·lacions d’energies renovables en comparació amb altres indrets de l’estat, i ara ens cal fer un esforç important per redreçar la situació. Atès que no tenim altres fonts energètiques autòctones en quantitats

A. Lloret. Clarament, les centrals nuclears actuals no es poden mantenir indefinidament. Són tècnicament obsoletes i la seva utilització incrementa els riscos. No hi ha cap mena de solució convincent per a una nova tecnologia. Per tant, perllongar la situació actual no és sa. Sobretot quan hi ha bones solucions sostenibles per compensar l’energia que produeixen. No és un bon indicador pensar que a l’Estat espanyol la producció d’electricitat eòlica ja ha superat la d’origen nuclear?

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

114 | Les Veus del CADS. 10 anys

11:35

Pรกgina 114

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 115

El repte energètic | 115

significatives, el nostre grau d’independència energètica serà el que puguem assolir amb la utilització de les renovables.

R. Foguet. L’aprofitament de les fonts renovables continua sent ínfim. Almenys, és el que jo penso, perquè si el 70 % dels kilowats consumits al territori català prové de les nuclears i el 10 % és aportat pel petroli, ens queda un 20 %. D’aquest, l’energia hidràulica cobreix un 10 % i l’altre 10 %? Crec en el potencial de l’eòlica, i portem un retard enorme respecte d’altres on aquesta font cobreix el 10-15 % de la demanda. S’ha de fer un esforç extraordinari, aquí i a Espanya. Altres capítols en els quals s’ha d’avançar són la biomassa –però, atenció, en processos de segona i tercera generació, no a partir de biomassa alimentària–, la tecnobiologia (generar biohidrogen a partir biomassa), la termosolar o la fotovoltaica, encara que en aquesta alternativa ens trobem amb l’alt preu del silici.

A. Lloret. Hi ha diversos factors que condicionen la incorporació de les renovables i el més fonamental no és la tecnologia, ja perfectament resolta en la gran majoria de casos. En primer lloc s’ha de contemplar un factor econòmic clau: mentre el petroli continuï tan baix, cap altra font d’energia no podrà competir-hi. La societat encara no ha copsat suficientment la propera desaparició de les energies fòssils i que la sostenibilitat és absolutament necessària. Avui dia s’han demostrat ampliament les possibilitats de les renovables. Només falta una ambició que potser necessiti un canvi de mentalitat, i probablement, un canvi generacional.

R. Foguet. En la línia de Coderch, el futur passa per un mix d’energies, i cal apostar per les autòctones a fi de reduir-ne la importació. No crec que sigui qüestió de ‘desenergitzar’ la nostra societat, perquè el progrés està basat en l’aprofitament, i l’aplicació correcta de l’energia com a font de transformació material.

I com es poden canviar aquestes inèrcies de consum energètic tan consolidades?

A. Lloret. És necessari un canvi de mentalitat, essencialment en el món de les empreses industrials. Ja hi ha molts exem-

ples de noves formes de pensar. En el decurs de la meva carrera d’investigador en el camp de l’energia fotovoltaica d’aquests últims 20 anys, he constatat una evolució espectacular a favor d’aquesta font d’energia. Això s’ha produït a molts llocs del món, i només cal veure l’increment de la demanda per comprendre-ho. També a l’Estat espanyol (a Andalusia, Galícia, Castella, Navarra, etc.) excepte a Catalunya, que s’està quedant intolerablement endarrere.

M. Coderch. Efectivament, sí que hi ha solucions. Tanmateix, impliquen canvis culturals i mentals, com també econòmics. El missatge és difícil de traslladar a la societat perquè, fins ara, hem dit el contrari: a més nivell de consum material i energètic, més progrés. Una identificació que no preveia els límits del planeta.

Per això ara si el consum cau es considera un gran desastre. El primer pas és, doncs, canviar aquesta identificació i explicar on són les limitacions de l’entorn quant a tot tipus de recursos naturals. A continuació, avançar cap a la comprensió que es pot assolir un progrés suficient i un benestar molt digne consumint menys.

Però també és cert que tot plegat es pot entendre com una mesura que demana sacrificis, amb la qual cosa els polítics poden pensar que difondre aquesta nova cultura pot resultar contraproduent des d’un punt de vista electoral.

R. Foguet. S’ha de connectar la cultura de l’estalvi de la demanda energètica amb la reducció de l’impacte ambiental. I superar el costum de consumir sense límits. De fet, són valors que s’haurien d’incorporar des de l’escola primària a fi d’augmentar l’eficiència energètica domèstica. Hem de progressar en la visió de la importància de reduir el malbaratament de l’energia per la despesa pública i privada que suposa.

M. Coderch. L’educació és fonamental. I la història. La societat en què vivim té poc més de cent anys, un instant, i no està escrit enlloc que tinguem un dret adquirit a viure cada cop millor. No és pessimisme, sinó consciència que vivim d’un tresor enterrat, de l’energia fòssil, que hem fet servir per edificar una societat fantàstica. Aquesta herència, però, no és vitalícia, i si no la fem ser-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 116

116 | Les Veus del CADS. 10 anys

vir per construir un futur diferent, si insistim en cremar-ho tot, aquest serà pitjor que el passat. Hem de replantejar-nos la idea de progrés perquè el futur no pot ser una projecció del passat.

Quines línies hauria de continuar el CADS en matèria d’energia?

A. Lloret. Un dels valors del CADS és la seva tranversalitat. La sostenibilitat afecta tots els camps de la societat i és difícil considerar solucions sense tenir en compte totes les interferències que es poden produir en el camp de la indústria, del medi ambient, de l’obra pública, del lleure, etc. Els consellers del CADS representen la societat civil amb uns experts en tots els àmbits que poden assessorar amb independència de tot caràcter partidista els departaments de la Generalitat i el Govern, sigui el que sigui. Amb els seus estudis, és un instrument que facilita la governabilitat d’una societat moderna interessant-se en els seus reptes més dificils, com per exemple el de l’energia. El CADS és

un organisme absolutament necessari en l’equilibri de tot govern democràtic d’alt nivell.

M. Coderch. El Govern català, com tots els governs, té un punt de vista molt centrat en el curt termini. Caldria que el CADS fos capaç d’enlairar-se per damunt de la problemàtica del dia a dia i plantejar al Govern escenaris i camins de futur, escenaris que caldrà anar construint des d’aquest dia a dia, per tal d’anar-nos acostant a l’únic futur possible: un futur sostenible, pròsper i just.

R. Foguet. El tema energètic és tan viu, i és tan necessari, que no es pot deixar oblidat. Un repte de futur del CADS és actualitzar i revisar l’Informe sobre el Metabolisme Energètic de l’Economia de Catalunya. També, fer un seguiment de l’execució de les recomanacions a fi de demanar atenció institucional. Perquè aquesta diagnosi no és un treball per guardar-lo a la prestatgeria, sinó un punt de partida per continuar avançant. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 117

9. Sostenibilitat econòmica en l’horitzó

A l’estiu esclata la crisi financera als Estats Units d’Amèrica, i la disminució del creixement econòmic comença a afectar l’economia mundial. El CADS encarrega informes amb repercussió directa sobre l’economia del país com ara Sostenibilitat i finances municipals. Diagnosi i propostes per als ens locals a Catalunya, que serà publicat l’any 2009.

2008

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 118

118 | Les Veus del CADS. 10 anys

l CADS, el 2008, va encarregar l’estudi Sostenibilitat i finances municipals, un estudi que feia èmfasi en els aspectes relacionats amb l’urbanisme i la construcció. A més, també es va encarregar el document Ecoturisme a Catalunya, una diagnosi del potencial de l’ús turístic sostenible del paisatge, els recursos i els espais naturals. Aquest va ser l’any de l’eclosió d’una crisi mundial sense precedents, les vies de resolució de la qual serien la sostenibilitat i l’economia verda. Així es va decidir el 2009. Un exemple va ser la cimera del G20 celebrada a Londres a la primavera, on es va aprovar un pla internacional de transició cap un procés equitatiu, sostenible i basat en una economia baixa en carboni.

E

Parlem amb...

Pere Baucells Adjunt a la direcció general de Grup La Vola i director gerent del celler Jaumandreu de la DO Pla de Bages.

Adriana Casademont Vicepresidenta de Casademont SA i de l’Associació Catalana d’Indústries de la Carn.

Ricard Fornesa President de Criteria CaixaCorp, vicepresident primer de la Fundació La Caixa, i president de SegurCaixa Holding i VidaCaixa.

Valentí Roqueta President de Caixa Manresa, de la Denominació d’Origen Pla de Bages, i empresari de Bodegues Roqueta.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 119

Sostenibilitat econòmica en l’horitzó | 119

uines eines consideren bàsiques perquè les crisis econòmiques no deixin de banda els prioritats ambientals?

Valentí Roqueta. La sostenibilitat ha de ser una de les nostres prioritats econòmiques. Aquesta també implica la formació de la nostra gent perquè l’actitud sostenible davant la vida es conrea a llarg termini. I en aquest context de crisi econòmica, hem de fer possible que aquesta línia no quedi aparcada.

Q

Ricard Fornesa. Per a mi, l’eina fonamental és el convenciment.

En aquest cas, convenciment que el respecte a la natura i el respecte a la sostenibilitat no tan sols aporta un benefici de futur, resultant d’aquesta prevenció de mals majors, sinó perquè

“

La sostenibilitat ajuda les empreses a incorporar-se al món del treball d’una manera més idònia i a explorar nous camps d’especial atractiu per als negocis.

R. FORNESA

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 120

120 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

El respecte ambiental requereix eficiència econòmica i social.

Aposto més per l’humanisme i el patrimoni cultural i natural que per l’economia lliure.

P. BAUCELLS

ajuda les empreses a incorporar-se al món del treball d’una manera més idònia i explorant, fins i tot, nous camps que són d’especial atractiu per als negocis. S’ha demostrat en algunes empreses (moltes d’elles jo les he vist premiades a ESADE), que l’acceptació d’aquest tipus d’actituds ha redundat clarament en benefici del seu desenvolupament i rendibilitat.

Adriana Casademont. La crisi econòmica actual és conseqüència d’excessos i males pràctiques en el passat. Els cicles econòmics canvien i, d’aquesta manera, es va evolucionant.

En aquests moments, el fet diferencial és que la crisi que vivim té un abast global, ja que la mundialització ha fet que qualsevol esdeveniment afecti arreu. Hem viscut una dècada de forts creixements econòmics en els quals s’ha primat l’increment de la riquesa i s’han ignorat els aspectes col·laterals que aquesta pot portar en conseqüència. Per tant, s’ha abusat de pràctiques que han malmès el nostre entorn, ignorant el respecte a la Terra.

Pere Baucells. Jo veig en la sostenibilitat ambiental un concepte de fer coses millor avançant-se a les demandes de la societat, és a dir, eficiència econòmica i social. A més, una actitud davant la vida. Però amb tota la inèrcia del capitalisme i la poca regulació, la persona passa a un ser instrument dintre del sistema. Aposto més per l’humanisme i el patrimoni cultural i natural que per l’economia lliure.

V. Roqueta. En una crisi, els empresaris solen preocupar-se d’altres coses. Les inversions es destinen a qüestions vitals,

les més urgents. Però el medi ambient és una carrera de fons que s’ha de guanyar, perquè el seu manteniment garanteix i sosté totes les formes de vida. A més, aquesta actitud conservacionista també implica valors essencials de la societat com ara el respecte, la mesura, la contenció en la despesa, etc. L’actitud de respectar l’entorn ens ajuda, sense cap mena de dubte, a conviure amb més respecte i generositat.

R. Fornesa. La sostenibilitat és una prioritat econòmica perquè ajuda i no molesta. És un benefici perquè millora les condicions de treball, augmenta la rendibilitat i legitima moralment els actors del desenvolupament empresarial. Crec que, en aquests moments, el tema està suficientment debatut i suficientment assumit perquè no tan sols no consisteixi en una sorpresa o un mig núvol i incògnita a aclarir, sinó que tothom està convençut que, amb una acceptació major o menor de la immediatesa dels inconvenients, el perill existeix, i també l’obligació moral, natural i lògica de combatre’l. Des d’aquest punt de vista, es fa fàcil concloure que ha de ser prioritari tenir-ho present, que una cosa que és prioritària i que reuneix les condicions anteriors, degudament orquestrada, ha de convertir-se en un bon negoci.

Hi ha receptes de recuperació?

V. Roqueta. Hem de tenir clar que una de les sortides de futur i progrés és la diferenciació, per a la qual calen la innovació i la tecnologia. Hem de cultivar més la nostra identitat. Aquesta lliga molt amb la sostenibilitat i, de fet, una manera d’innovar és tornar als orígens. El món passa tan de pressa que deixem

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 121

Sostenibilitat econòmica en l’horitzó | 121

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 122

122 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

La diferenciació, imprescindible per al progrés, requereix innovació i tecnologia. La identitat lliga molt amb la sostenibilitat i, de fet, una manera d’innovar és tornar als orígens.

V. ROQUETA

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 123

Sostenibilitat econòmica en l’horitzó | 123

“

Hem d’informar dels efectes de les males pràctiques de creixement i conscienciar tota la societat. És més important arribar a tothom amb el missatge adequat que no només legislar i prohibir.

A. CASADEMONT

enrere coses esplèndides de la nostra tradició. Tornar-hi també és una innovació.

P. Baucells. Sí, hem de fer una aposta més decidida pel tema de la innovació. I, a més, incorporar certes dosis d’imaginació.

S’hauria de potenciar la implantació d’una economia d’innovació, com també tractar millor el factor humà, és a dir, no només des del punt de vista empresarial, sinó com a veritable capital humà, on resulta clau la seva formació constant.

A. Casademont. Crec que en aquests moments cal fer una seriosa reflexió sobre les actuacions econòmiques del futur, que han d’estar basades en creixements sostinguts, preventives en el respecte a l’entorn, i enfocades en un equilibri global. Per tant, és molt rellevant realitzar un esforç important per informar dels efectes que poden produir les males pràctiques de creixement, i conscienciar tota la societat de la responsabilitat que tenim tots en preservar la Terra. Considero molt més important arribar a tothom amb el missatge adequat, que no només legislar i prohibir, ja que ha de ser una pràctica normal i educacional.

Quins potencials té, Catalunya?

P. Baucells. Catalunya té una situació privilegiada, un paisatge valuós, és un país molt equil·librat amb imbricació dels diversos sectors. Tot i això, necessitem un model de país. Aquest serà la base per estructurar una implantació territorial clara de l’economia. Hem

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 124

124 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

La formació en coneixements i actituds és molt important, però també ho és l’esperit emprenedor. A Catalunya tenim capacitat de confiar en nosaltres mateixos. Posem en pràctica la imaginació, l’esforç i el treball.

V. ROQUETA

d’avançar per aquí. Saber quines eines locals tenim i les nostres possibilitats, des de l’economia local, per afrontar la crisi mundial.

V. Roqueta. D’altra banda, la formació en coneixements i actituds és molt important, com apuntava Baucells. Però també ho és l’esperit emprenedor. A Catalunya tenim capacitat en confiar en nosaltres mateixos. Posem en pràctica la imaginació, l’esforç i el treball. Estem acostumats a patir, i en conseqüència, no ens desanimem gaire fàcilment.

A. Casademont. Catalunya ha estat i és un país industrial, d’indústries manufactureres. Això equival en part a dir “activitats que embruten”. S’hi produeixen béns d’equip i de consum. El desenvolupament econòmic dels anys seixanta i setanta, malgrat la crisis de l’any 1973, va deixar el nostre país en unes condicions ambientals deplorables. Els mals costums, les pràctiques incorrectes, la manca de normes o d’indicacions, també la deixadesa i la comoditat, van provocar uns hàbits ofensius per a l’entorn de molt difícil reconducció. Aquest comportament era practicat arreu i permanentment: a primers dels anys vuitanta, gairebé tothom

tirava els papers a terra, les burilles per la finestreta del vehicle, es caçava i pescava espoliant, els purins anaven a parar als rierols, les deixalles al mar... fins que algun llum d’alarma es va encendre i va imposar-se la necessitar d’una millor gestió ambiental transversal. Es tractava de portar a terme un canvi cultural general, des de les persones fins a les empreses, creant consciència que el món en què vivim i ens desenvolupem, en funció de com el tractem, serà l’herència que deixarem als nostres fills. Les nostres accions tenen conseqüències, i per tant, cal un canvi radical d’hàbits i, sobretot, conèixer els efectes de fer les coses malament, i la necessitat d’actuar amb responsabilitat i creant polítiques preventives.

V. Roqueta. Un altre del reptes de Catalunya el constitueix el model energètic. Resulta clau optimitzar els recursos energètics i impulsar les fonts alternatives, i alhora racionalitzar el consum d’altres de fonamentals com ara l’aigua.

A. Casademont. Sí, l’estudi i posada en marxa de nous models d’energies netes, del retorn dels recursos que s’utilitzen a la

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 125

Sostenibilitat econòmica en l’horitzó | 125

natura, del reciclatge, etc. són noves àrees de negoci que no només són eficients ambientalment, sinó també com a activitat econòmica molt rendible.

V. Roqueta. I, alhora, tampoc no podem oblidar-nos dels temes paisatgístics, els quals són un autèntic símbol del benestar. És a dir, hem d’afrontar també la pol·lució estètica, i per tant, són fonamentals l’educació i la conscienciació de la població. He de reconèixer que hi ha poques activitats que produeixin tanta satisfacció com el vi, perquè a través de la professió pots expressar una manera de vida, un paisatge de camps i vinyes que arriba al cor de les persones sensibles. En definitiva, un paisatge en ordre.

L’economia global fa més vulnerables els territoris a escala local i regional?

V. Roqueta. Al si de l’economia global, caldria que reforcéssim el comerç local i els consums estacionals de

“

L’economia catalana necessita lideratges que aglutinin tots els sectors i arribin a consensos i compromisos més enllà de l’interès polític.

P. BAUCELLS

productes de temporada i d’alta qualitat, perquè produeixen més felicitat. La riquesa no està només en tenir-ho tot, com ens ha fet entendre l’economia global, sinó també en gaudir de les privacitats, de tenir, nosaltres mateixos, capacitat de regular la disponibilitat de recursos, uns altres ritmes més sostenibles, etc. A més, la producció pròxima té un valor afegit: la protecció del nostre paisatge, el nostre patrimoni identitari, una de les nostres formes d’expressió. Allò que mai no es pot deslocalitzar és la terra o els sabors dels nostres vins. I això ens dóna seguretat. Un exemple és el projecte desenvolupat per la Fundació Alícia, creada per Caixa Manresa per a la investigació tecnològica en cuina i la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic. A Horts de Sant Benet estem conreant 300 varietats agrícoles que hem recuperat. Així, no només podrem tastar-les i apreciar les seves qualitats, sinó que obtindrem productes bons i diferenciats, mentre els pagesos de la zona aconsegueixen productes únics.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 126

126 | Les Veus del CADS. 10 anys

P. Baucells. La nostra economia està molt lligada al territori i, sense caure en el risc de la concentració, tenim un model propi. A més, el territori divers de Catalunya es correspon a una economia diversa. Hem de trobar el punt d’identitat i diferenciació perquè cada zona té allò que li és característic. Com comentava Roqueta, el món del vi manté la seva genuïnitat, en contraposició a la globalitat de la ramaderia.

I també és fonamental tenir lideratges...

V. Roqueta. Sí, necessitem lideratges polítics, clars i compromesos; que presentin la realitat tal com és. Estem en un moment complicat, hem fet molt malament unes quantes coses. Per tant, cal marcar uns camins de lideratge realistes per aconseguir una major seguretat i revitalitzar la nostra economia. Aquests passen pel treball i l’esforç. Tots els sectors s’hi haurien d’implicar. Més que tapar forats, s’han d’impulsar mesures fiscals adients per fer possible la reactivació econòmica.

A. Casademont. En aquest sentit, és molt important que tota l’Administració fomenti la creació de negocis, negocis que considerin el respecte a l’entorn com una oportunitat econòmica de primer nivell. Totes les indústries que són necessàries i, fins i tot, imprescindibles per al país, han de tenir les eines necessàries per a una bona pràctica a favor del medi ambient, però no per mitjà d’imposició legal, sinó de facil·litació legal i fiscal.

P. Baucells. I qui ha d’impulsar aquest lideratge? Seria bo que ho fes un organisme transversal, com és el CADS, el qual podria esdevenir la veu de la consciència de la societat. Ha de ser un lideratge natural, que aglutini diversos sectors i que arribi a compromisos més enllà de l’interès polític, el qual actua a curt termini i amb oportunisme. Per a l’economia, és clau que s’arribi a un consens de tots els sectors: polítics, empresaris, mitjans de comunicació, cambres de comerç, universitats, representants sindicals, etc.

“

La banca catalana ha d’aplicar les seves capacitats financeres, de manera molt especial, a la petita i mitjana empresa, i també a les famílies, per millorar la seva capacitat d’inversió en béns de durada mitjana o llarga.

R. FORNESA

V. Roqueta. A més a més, cal crear estructures sòlides. Hem viscut èpoques a les quals difícilment tornarem. A partir d’aquí, tindrem etapes més austeres, amb creixement, però més moderat.

Com ha d’afrontar la banca catalana la crisi financera?

R. Fornesa. L’actitud de la banca catalana ha de ser, en primer terme, la de no realitzar cap gestió ni desenvolupament que vagi en perjudici de la seva solvència. En segon lloc, vist el que ha succeït en el món financer i internacional fins al moment, actuar amb la màxima prudència i rigor; i després de les dues premisses anteriors, en funció del que quedi disponible, aplicar claríssimament les seves capacitats financeres, no tan sols a les grans empreses, sinó de manera molt especial a la petita i mitjana empresa i, en certa manera, també a les famílies, per millorar la seva capacitat d’inversió en béns de durada mitjana o llarga i, en el seu cas, per desvetllar el consum.

Entenc que la banca catalana està en aquest camí, si bé els primers moments són encara de reflexió i de valoració de ris-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 127

Sostenibilitat econòmica en l’horitzó | 127

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 128

128 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

La sostenibilitat s’enfronta a molts adversaris, però el més controvertit no és el cultural, sinó la cobdícia disfressada d’interessos diversos.

A. CASADEMONT

cos, el que no vol dir que no estigui pròxim el moment en què es decantarà cap a una actitud més dinàmica.

A. Casademont. Hi estic d’acord, amb en Fornesa: crec que la banca ha de fer la seva funció de donar suport a les empreses en tot el que representi una millora i una evolució positives. Per això, seria molt positiu que ajudin les empreses en tots aquells projectes que siguin d’interès nacional, des de preservar-les fins a fomentar totes les iniciatives que millorin la seva pròpia activitat des d’un punt de vista favorable al medi ambient.

També opino que la banca, des de les seves fundacions, podria fomentar les activitats educatives dirigides a les escoles, les universitats, etc, amb l’objectiu de conscienciar nens i joves cap a la responsabilitat amb l’entorn.

Quines directrius s’han assenyalat des del CADS perquè les empreses catalanes apostin per la sostenibilitat?

A. Casademont. Des del CADS s’han estudiat i analitzat en profunditat tots els sectors industrials estratègics de Catalunya a fi de conèixer el seu pes en el país, el seu desenvolupament i el nivell de sostenibilitat fins avui, preveient la del futur per tal de fer les recomanacions adients per a l’equilibri necessari. S’han portat a terme publicacions transversals, de tal manera que s’interrelacionen sectors amb l’entorn, amb l’objectiu d’assolir una Catalunya evolutiva de manera seriosa, responsable i sostenible.

P. Baucells. Efectivament, el CADS ha defensat la sostenibilitat, els seus valors consegüents, en tots els àmbits. És un concepte anticrisi, que va molt bé per la paralització de l’economia.

Fa 10 anys, quan va néixer aquesta institució, la sostenibilitat

es considerava un concepte antieconòmic, però és precisament al contrari: l’economia pròspera ha de ser sostenible perquè els principis econòmics ben portats són sostenibles. Cal assenyalar que consolidar les bases del CADS no era fàcil, perquè es corria el perill de patir interferències polítiques. Però en tot el seu recorregut ha imperat l’honestedat.

R. Fornesa. Pròpiament, el CADS ha suggerit i ha manifestat programes d’actuació a totes les empreses en les quals, a tenor de les característiques de cada sector i especialitats que puguin desenvolupar, atenguin a les bases de sostenibilitat més adients en l’ambient en què es mouen i fent en tot cas present la utilitat d’aquesta disposició.

P. Baucells. Per exemple, ha estat molt evident aquesta acció en el sector primari, en relació amb el pla de gestió de purins.

Jo vaig començar en una empresa agropecuària, un negoci marcat per l’impacte ambiental dels purins. El tema no deixava de ser un problema d’estructura productiva en la cria del bestiar. El purins eren la punta de l’iceberg.

A. Casademont. La sostenibilitat s’enfronta amb molts adversaris, però el més controvertit no és el cultural, com algú podria pensar, sinó la cobdícia. Aquesta pot estar disfressada d’interessos socials, d’impossibilitats inversores o d’altres excuses de més potencial. En aquest sentit, el CADS ha desenvolupat i està desenvolupant la doble tasca fonamental de crear consciència en la sensibilitat global de la societat i la d’informar puntualment els òrgans de Govern del nostre país perquè les seves actuacions siguin modèliques en el camp de la sostenibilitat. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 129

10. Una mirada al futur

En un context mundial de refundació del capitalisme, basada en l’economia verda, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible compleix deu anys d’existència. Una dècada d’avenços, estudi, reflexió i diàleg cap el futur sostenible de Catalunya.

2009

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 130

130 | Les Veus del CADS. 10 anys

l CADS ha consolidat, en aquests deus anys, la seva funció consultiva i impulsora en matèria de sostenibilitat a la Generalitat. Amb una tasca rigorosa i una visió estratègica, aquesta institució ha liderat el desenvolupament sostenible a casa nostra, alhora que s’ha integrat en organismes europeus i mundials on es debaten les claus ambientals, socials i econòmiques del futur del planeta. Adscrit a la Vicepresidència del Govern, el CADS no només ha esdevingut un referent, sinó que ha impregnat d’idees sostenibles l’acció de la totalitat de departaments. En aquest desè aniversari, el CADS manté el seu compromís d’ajudar al progrés del país amb el màxim respecte a l’entorn i a l’increment de la sensibilitat ambiental de la ciutadania catalana.

E

Parlem amb...

Anna Cabré Demògrafa, catedràtica de Geografia Humana a la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del Centre d’Estudis Demogràfics.

Manuel Castellet Catedràtic numerari de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona, exdirector del Centre de Recerca Matemàtica, i expresident de l’Institut d’Estudis Catalans.

Joan Majó Doctor en Enginyeria industrial, empresari i polític.

Federico Mayor Zaragoza Exdirector de la UNESCO i president de la fundació Cultura de Paz.

Joandomènec Ros Catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Barcelona i secretari general de l’Institut d’Estudis Catalans.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 131

Una mirada al futur | 131

l CADS ha deixat una empremta considerable en el camp de la sostenibilitat a Catalunya. Cap on ha de créixer?

Manuel Castellet. La creació del CADS va ser una idea excepcional d’una persona també excepcional, Pere Duran Farell.

Home de gran activitat empresarial i amb un concepte clar de què havia de ser Catalunya. En els seus inicis, el CADS actuava suggerint mesures sobre aspectes molt variats relatius a la sostenibilitat, no sols ambiental, sinó industrial, de la construcció, etc. I jo crec que seria bo recuperar aquest esperit per poder influir en el plantejament del model de futur de Catalunya. Mai no s’ha fet, i seria molt bo que ho analitzéssim per arribar a uns estàndards de la vida quotidiana. Per posar un exemple, ara no s’estan tenint en compte alguns aspectes com el creixement dels aeroports o l’expansió de polígons industrials.

E

Joandomènec Ros. Tinc la impressió, fa molt de temps, que aquest i altres òrgans assessors com el Consell de Protecció de la Natura, del Departament de Medi Ambient i Habitatge, pateixen un problema similar. Han aconseguit una elevada eficiència per respondre als requeriments de l’Administració sobre qüestions molt concretes i immediates, però seria bo que aquests consells es convertissin en autèntics think tanks. I així, que fessin el país a llarg termini i, amb les directrius resultants, fer estudis globals. Això sí, cal la implicació política, que els membres del Govern hi creguin.

Anna Cabré. En la meva opinió el CADS ha derivat cap el medi ambient. S’ha centrat més en l’encàrrec d’informes preceptius, que demanen molta feina i limiten aquest pensament de conjunt. Per tant, queda poc d’espai per a la interacció.

M. Castellet. El CADS ha d’aspirar a la independència, no s’ha de convertir mai en una eina del Govern de torn. Sí, hauria d’impulsar l’elaboració de més informes estratègics.

Federico Mayor Zaragoza. El passat ja està escrit, n’hem de extreure lliçons. I veiem que el CADS ha tingut un paper particu-

“

Els consells assessors del Govern s’haurien de convertir en autèntics think tanks on es reflexionés sobre Catalunya a llarg termini i s’impulsessin estudis globals.

J. ROS

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 132

132 | Les Veus del CADS. 10 anys

larment rellevant a Catalunya, però també a la península i a Europa, i les seves solucions es poden aplicar arreu del món.

Aquest consell ha aportat, aporta i aportarà molts coneixements sobre diversos aspectes del medi ambient, a fi d’afavorir el desenvolupament social, cultural i econòmic, com també impulsar una ciutadania responsable del seu destí.

m’agradaria que aquest consell treballés temes com ara la vinculació de la demografia amb la sostenibilitat, perquè l’actual sistema de previsió social, de solidaritat social piramidal, no és sostenible. Un sistema que parteix d’un creixement continu de la població no és sostenible per al planeta.

Joan Majó. El sol fet de l’existència del CADS ha estat positiu. A més, en aquests anys ha facilitat que els diversos departaments autonòmics tinguessin en compte qüestions de sostenibilitat.

J. Ros. Sí, la reflexió ha de ser conjunta. Medi ambient implica model energètic, industrial, com també el fet de replantejar a fons el desideratum econòmic de créixer any rere any.

A. Cabré. Però hem de tenir en compte que la política planteja poca demanda de pensament independent. Quant al futur,

A. Cabré. La interdisciplinarietat és clau. És el fet que es pugui discutir, lliurement, amb persones d’àmbits molt diferents.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 133

Una mirada al futur | 133

“

M’agradaria que el CADS treballés temes com ara la vinculació de la demografia amb la sostenibilitat, perquè l’actual sistema de previsió social, de solidaritat social piramidal, no és sostenible.

A. CABRÉ

J. Majó. Quan jo era al CADS recordo que hi havia pocs enginyers, els companys eren de lletres o de ciències. I en la meva opinió, hem d’entendre la sostenibilitat també des de la indústria.

De cara al futur, quins són els desafiaments en sostenibilitat de la nostra societat?

J. Ros. Un aspecte que em preocupa és que Catalunya és un país sense recursos energètics tradicionals, com ara el petroli.

Haurem d’explotar els recursos geotèrmics, eòlics, solars, però una societat que basa el seu futur en l’expansió es troba, a causa del model energètic i econòmic imperant, que ara és una societat immobilitzada. Per tant, què hem de fer en aquest període de crisi? De què és nodrirà el nostre país? Perquè no ho podem confiar tot a la construcció o al turisme. Ens cal creativitat.

J. Majó. Ens cal desenvolupar una política d’innovació que ajudi a la sostenibilitat. Per exemple, les ampolles de refresc de PVC es van canviar a PET perquè eren reciclables... La sostenibilitat no té inconvenients, sinó que és una font de progrés i d’activitat econòmica. Hem de ser capaços de mantenir el benestar sense fer mal al planeta. I les estratègies sostenibles resulten imprescindibles per sortir de la crisi.

M. Castellet. Hauríem de garantir uns estàndards de vida satisfactoris per a les generacions futures. Dediquem massa temps a resoldre el moment actual, sense tenir orientacions de cap on han d’evolucionar la indústria, l’agricultura, la construcció, el model de mobilitat actual (ja insostenible)... en els pròxims trenta anys. Seguint l’argumentació de Ros, hauríem de repensar la nostra idea de creixement infinit i saber, a partir de dades reals, on volem anar, sabent que hi haurà alts i baixos.

“

La sostenibilitat no té inconvenients, sinó que és una font de progrés i d’activitat econòmica. Cal desenvolupar polítiques d’innovació.

J. MAJÓ

F. M. Zaragoza. Hem de construir el canvi. La crisi ha estat produïda, precisament, per aquells que no ens han escoltat. Ens deien que no podíem substituir els valors del mercat per objectius de desenvolupament sostenible, justícia social i solidaritat.

Com sabem els catalans, no existeix el mercat, sinó els merca-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 134

134 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

Dediquem massa temps a resoldre el moment actual. Ens cal repensar la nostra idea de creixement infinit.

M. CASTELLET

ders. Els dolents necessiten la regulació de l’Estat, el qual pot delegar-ho tot, a excepció de la responsabilitat, els criteris de justícia i els principis democràtics. Ens fan falta les mateixes llavors en solcs nous, una altra terra i unes altres arts. Fins ara, ha predominat un sistema on uns quants, els rics, la plutocràcia, han manat amb una enorme irresponsabilitat i cobdícia. I ho acaba de reconèixer el president nordamericà Obama, s’han cedit elements del desenvolupament, les responsabilitat de govern, i principis i valors de la democràcia.

“

Hem de construir el canvi perquè, fins ara, ha predominat un sistema on la plutocràcia ha manat amb una enorme irresponsabilitat i cobdícia, cedint principis i valors de la democràcia.

F. M. ZARAGOZA

M. Castellet. Hem viscut un període en el qual teníem la sensació que érem tan fantàstics com tots els europeus. Però cal veure l’estructura d’organització d’un país, el model laboral, la facilitat de treballs temporals a temps parcial... I constato que no estem tan bé com el nord d’Europa.

J. Majó. En bona part, les exigències de la sostenibilitat ens permetran sortir de la crisi. Quan jo era ministre, a l’estat espanyol no hi havia fàbriques de cotxes, però en deu anys vam convèncer una desena de multinacionals a venir pels costos baixos, els nivells tecnològics bastant bons, la demanda i l’acord d’adhesió a la Unió Europea. Això va fer que ens convertíssim en el major fabricant de cotxes sense tenir marca pròpia. Però aquesta situació se’ns ha acabat. No desapareixerà la indústria automobilística, però sí que hi haurà un canvi de motors, es reinventaran els cotxes, els combustibles, els materials, els sistemes elèctrics... Ho explico en el meu nou llibre No m’ho crec. Així que més que subvencions, calen diners per a recerca i innovació de productes. La sostenibilitat és un problema de relació de forces

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Pรกgina 135

Una mirada al futur | 135

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 136

136 | Les Veus del CADS. 10 anys

i cal lideratge polític. El món actual és la conseqüència de tota una sèrie d’innovacions i progressos dels segles XIX i XX, els quals han permès un augment del benestar basat en un model que només ha funcionat per a una part de població del món i a costa de generar residus, contaminació, etc.

F. M. Zaragoza. Hem de passar d’una economia de guerra a una economia de desenvolupament global, basada en les energies renovables, la producció d’aliments (cada dia moren de gana 60.000 persones a tot el món), l’obtenció i conducció d’aigua, l’atenció sanitària per a la dignitat de tothom, i sistemes de transport i habitatge. I deixar de gastar 3.000 milions de dòlars al dia en inversió bèl·lica. Som nosaltres els qui hem de donar les directrius al mercat, no deixar-ho tot en les seves mans, com va promoure el govern Reagan. A més a més, es requereixen grans crisis per fer canvis radicals. En moments de tranquil·litat i comoditat no s’impulsen ni la creativitat ni el canvi cultural.

I a quin nivell troben la sensibilitat ambiental?

F. M. Zaragoza. La població, en general, és capaç de prendre consciència dels problemes quan es plantegen. La gent s’adona que hem de ser més curosos amb els recursos naturals. El paradigma pot ser l’aigua: cal reduir-ne el consum i introduir canvis en les pràctiques agrícoles. Però hi ha molts altres vessants, els quals, com apuntava Cabré, requereixen voluntat política. Aquest és el cas de potenciar l’aqüicultura per afavorir la producció de proteïnes a les mars, o canvis de tipus tecnològic, de producció d’energia, etc. Aquests són més preocupants.

J. Ros. La sensibilitat ambiental catalana és molt gran, però caldria posar-hi més esforços i, sobretot, imaginació, per reforçar-la, perquè hi ha elements que hi juguen en contra. Per exemple, el debat sobre el límit de circulació a 80 km/h en la corona metropolitana de Barcelona, o bé sobre el consum de bosses de plàstic.

Potser ens preocupem del medi ambient només des d’un punt de vista teòric, és evident que tots estem a favor de salvar foques...

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 137

Una mirada al futur | 137

“

En bona part, les exigències de la sostenibilitat ens permetran sortir de la crisi.

“

No podem deixar als nostres descendents un món destrossat des d’un punt de vista democràtic, ètic i ambiental.

J. MAJÓ

F. M. ZARAGOZA

Tanmateix no ens preocupa tant on està fet l’abric que portem, l’impacte ambiental d’un centre comercial, l’explotació de nens perquè nosaltres tinguem productes més barats. Si aquesta sensibilitat no pren consistència, es perdrà. Com ha passat. Ja als anys vuitanta la Biblioteca de Mataró es va cobrir de plaques fotovoltaiques, va ser un model. Des d’aleshores, en totes les construccions noves s’hauria d’haver fet això. Un altre cas és el del canal Segarra-Garrigues, pensat fa quaranta anys, quan no hi havia sensibilitat per a la protecció de la natura ni érem a la Unió Europea. No s’hauria de deixar que el mercat dicti les normes, i ens hauríem de plantejar la compra a altres països de productes la fabricació dels quals exigeixi molta aigua, com ja ho fa Holanda –amb el consegüent estalvi en energia, adobs, cabals...– i, alhora, reduir la demanda d’aigua per part de l’agricultura.

M. Castellet. No sé si en el cas dels residus domèstics hi ha tanta preocupació, social i política, quan no és tan difícil trobar vies per reduir-ne la generació, com també minimitzar-ne la no-

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

138 | Les Veus del CADS. 10 anys

11:35

Pรกgina 138

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 139

Una mirada al futur | 139

“

Convertim les àrees naturals protegides en un circ perquè hem oblidat absolutament la gent que viu en el territori i ens ha mantingut, a contracor de vegades, els recursos. Hem de recuperar els hàbitats i el món rural.

“

A Catalunya tenim poc territori disponible. Hem de pensar, més aviat, en activitats amb un alt valor afegit.

A. CABRÉ

J. ROS civitat. S’anunciava que les eines informàtiques reduirien el consum de paper i resulta que ara ens ho imprimim tot....

A. Cabré. En aquest sentit del reciclatge, es criminalitza la gent. Sembla que totes les culpes ambientals resulten dels nostres comportaments. Potser caldria, més aviat, demanar responsabilitat política i a les empreses.

J. Majó. La consciència ambiental és molt superior a la de fa uns anys, potser la crisis l’augmentarà. Però encara ens falta recorregut, tant en residus, com en estalvi d’energia elèctrica o aigua.

F. M. Zaragoza. El temps del silenci s’ha acabat. Actuem, perquè no podem deixar als nostres descendents un món destrossat des d’un punt de vista democràtic, ètic i ambiental. I hem de ser capaços també d’anticipar-nos, de tenir capacitat preventiva.

La conservació de la biodiversitat, local i global, també s’integra en les claus de la sostenibilitat...

J. Ros. A Catalunya tenim poques espècies excepcionals en perill. Hauríem de pensar en un entorn amable, en les espècies que hi ha i en la possibilitat de recuperar varietats de plantes que s’han perdut, com també de varietats de certs animals domèstics, els quals farien més sostenible la vida rural. Hi ha molt de camí per fer i en aquest, sovint, les vies per aconse-

guir fonts de finançament, perverteixen l’objectiu. Així, convertim les àrees naturals protegides en un circ perquè hem oblidat absolutament la gent que viu en el territori i ens ha mantingut, a contracor de vegades, els recursos. Cal que professions com ara la de ramader i llenyataire reviscolin, alhora que recuperem el món rural. També vull afegir que els hàbitats que constitueixen una assignatura pendent són els marins i els urbans.

I aquest segon cas té a veure amb el consum de territori, l’expansió de l’edificació i les infraestructures. És urgent replantejar a gran nivell la construcció.

M. Castellet. La construcció desmesurada al nostre país, tant al litoral com a l’alta muntanya, té molt a veure amb l’estructura político-financera de les administracions, ja que aquesta activitat sustenta el finançament dels ajuntaments.

A. Cabré. La contaminació també es troba entre els reptes prioritaris per a la conservació de la biodiversitat. Un exemple clar és el cas dels purins. A Catalunya tenim poc territori disponible, no hauríem de tenir lloc per a activitats tan contaminants.

Hem de pensar, més aviat, en activitats amb un alt valor afegit.

Amb la nostra densitat no hauríem de promoure tampoc activitats com ara el turisme de masses.

J. Majó. Sí, una estratègia, perquè, sovint, veiem que es gasten massa recursos per a exagerades actuacions a fi de salvar una determinada espècie.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 140

140 | Les Veus del CADS. 10 anys

“

La construcció desmesurada al nostre país té molt a veure amb l’estructura político-financera de les administracions locals.

M. CASTELLET

Com perceben Catalunya en el context de món globalitzat?

J. Ros. Som un país amb pocs recursos. I aquesta dependència és terrible perquè ens porta a situacions crítiques. Som menys autosuficients. Ambientalment, tampoc ens podem sostreure de la situació general: el repte de controlar les emissions amb efecte d’hivernacle i els efectes del canvi climàtic.

M. Castellet. Quant al territori català, ens ajudaria reequilibrar la distribució de la població. I així, ajudar a canviar mentalitats.

F. M. Zaragoza. Hem de canviar l’òptica. El futur no pot ser igual que el passat. Així, hem de canviar inèrcies, sense temors, i deixar de voler que les solucions d’ahir siguin idèntiques a les de demà. Hem de creure en nosaltres mateixos i recordar que l’ocell canta encara que la branca s’esqueixi perquè coneix la força de les seves ales. I

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Pรกgina 141

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 142

142 | Les Veus del CADS. 10 anys

El CADS està format per 15 consellers i conselleres, el president del Consell i el director. Tots ells són experts de reconegut prestigi que gaudeixen del suport d’un cos tècnic integrat per professionals del medi ambient i la sostenibilitat. El Consell es reuneix en plenaris ordinaris al llarg de l’any i, quan s’escau, d’extraordinaris.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 143

Entrevista a Gabriel Ferraté | 143

El 31 de maig de 2009 les persones que integren el Consell són les següents:

En períodes anteriors han estat membres del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya:

President Sr. Gabriel Ferraté i Pascual Vicepresident Sr. Manel Gausa i Navarro Director Sr. Ramon Arribas i Quintana

Directors Sr. Jordi Rodó i Rodà (2000-2004) Sr. Joan Maria Roca i Acín (2004-2006)

Consellers Sr. Josep Alabern i Valentí Sr. Martí Boada i Juncà Sra. Isabel Cacho i Lascorz Sra. Purificació Canals i Ventín Sr. Marcel Coderch i Colell Sra. Marta Estrada i Miyares Sra. Anna Maria Geli i de Ciurana Sr. Josep Enric Llebot i Rabagliatti Sr. Antoni Lloret i Orriols Sra. M. Àngels Marquès i Roca Sra. Isabel Pont i Castejón Sr. Joandomènec Ros i Aragonès Sr. Sebastià Serrano i Farrera Sra. Carme Valls i Llobet Equip tècnic Sr. Xavier Cazorla i Clarisó Sra. Sílvia Cañellas i Boltà Sr. Hernan Collado i Urieta Sra. Virgínia Domingo i Reig Sra. Mercè García i Botet Sr. Joan Maria Romaní i Olivé.

Consellers Sr. Pere Baucells i Guiteras (1999-2001), Sr. Martí Boada i Juncà (2001-2007), Sra. Anna Cabré i Pla (2000-2005), Sra. Adriana Casademont i Ruhí (2001-2007), Sr. Manuel Castellet i Solanas (1999-2003), Sra. Josefina Castellví i Piulachs (2000-2008), Sr. Pere Duran Farell (1999, primer president del CADS), Sr. Rafael Foguet i Ambrós (2003-208), Sr. Ricard Fornesa i Ribó (2000-2004), Sr. Ramon Garriga i Saperas (1999-2003), Sr. Eugeni Gay i Montalvo (1999-2001), Sra. Immaculada Juan i Franch (2000-2005), Sr. Josep Laporte i Salas (2003-2005), Sr. Josep Enric Llebot i Rabagliati (20012007), Sr. Joan Majó i Cruzate (2001-2007), Sr. Federico Mayor Zaragoza (1999-2001), Sr. Antoni Negre i Villavecchia (1999-2003), Sr. Jaume Pagès Fita (1999-2003), Sr. Josep Peñuelas i Reixach (2005-2008), Sr. Jaume Porta i Casanelles (2003-2008), Sr. Valentí Roqueta i Guillamet (2003-2008), Sr. Sebastià Salvadó i Plandiura (1999-2003), Sr. Joan Uriach i Marsal (1999-2003), Sr. Josep Maria Vallès i Casadevall (1999-2001), Sr. Albert Vilalta González (2000-2005), i Sra. Carmina Virgili i Rodon (2003-2008).

Equip tècnic Sr. Àngel Galindo i Bardella Sr. Albert Herrera i Parés Sr. Jordi Padrós i Selma Sr. Arnau Queralt i Bassa.

LLIBRE 10 ANYS DE CADS

28/3/11

11:35

Página 144

Aquest llibre ha estat realitzat per l’equip de disseny de El Tinter, empresa certificada ISO 9001, ISO 14001 i EMAS, segons el procediment d’ecodisseny certificat per la norma UNE 150301: 2003.

2228/MA/07/08

UNE:150301

El paper d’aquest llibre és 100 % reciclat, és a dir, procedeix de la recuperació i el reciclatge de paper usat. La fabricació i la utilització de paper reciclat significa un estalvi d’energia, aigua i fusta i una menor emissió de substàncies contaminants als rius i a l’atmosfera. L’ús de paper reciclat evita la tala d’arbres per produir paper.

Motxilla ecològica de Les Veus del CADS Cada exemplar pesa 0,636 kg. Per produïr-lo s’han generat els residus i consums seqüents: Total residus

0,102 kg

Total consum H20

5,787 litres

Total consum elèctric

2,621 kWh

Total matèries primeres 1,717 Kg mat primera El total d’emissions comptabilitzades en material i en el procès de disseny i impressió es de 1,353 Kg CO2.