Crònica 67 - Marzo 2014 by Germandat dels Cavallers de la Conquesta

Crònica

dels Cavallers ANY XXXII - MARÇ 2014 - Nº 67

Índex

Butlletí Informatiu de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta ANY XXXII - Núm. 67, Març de 2014

775 ANIVERSARI PRIMERA CARTA POBLA (1239-2014) Edita: Germandat dels Cavallers de la Conquesta Apartat de Correus 565, 12080 Castelló de la Plana cavallersdelaconquesta@gmail.com Direcció: Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Coordinació: Marco A. Esteve Cano Texts: Pepe Albalat Peris Ivan Medveczky Albert Sánchez-Pantoja i Domínguez Roberto Pérez de Heredia Valle Miquel Peris i Segarra Pablo Castellet Marqués Manuel Carceller Safont Joan Josep Trilles Font Vicent-Jaume Almela i Eixau Luis Oria Doménech Eugenio Díaz Carsi Albert Font Sancho Marco A. Esteve Cano Jaume Cristòfol Vicent Aguilar Il·lustracions: Lorenzo Ramírez Alberto Guallart Manuel Lleó Jaime Tica Godoy Traver Griñó, “El Keto” Fotografies: Rogelio Cruella, fotógrafo Francisco Ortuño i Nati Temblador (Ediciones Digitales Muphy) Natalia Masip Foto Estudio Sánchez Helio Figas Tomàs Amat Artero Patricia Amat Diago Cristina Llobet Manuel Lleó Piquer Marco A. Esteve Cano Laura Iglesias Cacheiro Alejandro Bernad Salvador Jaume C. Vicent Aguilar Arxiu Històric Germandat dels Cavallers de la Conquesta

04 05 06 07 09 10 11 13 15 27 31 32 33 37 38 39 40 42 43 45 46 48 50 51 52 53 55 56 58 59 60 62 63 64 65 66

Brancal Comiat a la Cort 2013 Acta de Nomenament Laude Arbitral Na Violant Relació de Violants d’Hongria Melina Queral Llach, LIX Na Violant d’Hongria Marxa de Seguici Dones de Companya 2014 Relació de Dones de Companya de Na Violant Regines de les festes de Castelló Llicència del Trasllat Fira i Festes de la Magdalena 2013 Premi Tradicions, Gregal Homenatge als herois del 9 de març Taula rodona sobre les festes Setmana Santa i Pasqua 2013 Festes del Lledó Ronda de maig Sopar estival Milícia Templària XXIX Acampada al Castell Vell Tambors i bombos “Desperta, ferro!” I Campus de percussió Alcublas Antiga festa del Lledó, Sant Francesc Presentació als mitjans Sagunt HISTÒRIA I CULTURA Esztergom. Ciutat de Na Violant Jo sóc Violant Vuitcentenari de l’inici d’un regnat El poblament islàmic de Castelló Els diners valencians La corona. Regalia dels reis d’Aragó 775 anys Carta Poblament de Castelló Remembrança. Miquel Peris José María Fortanet Blasco

Disseny i maquetació: La Agencia, Publicidad y Comunicación

68 50 anys de la Lledonera a Vilafamés 69 Vicent Pau Serra i Fortuño. Medalla de les Festes 70 La poesia de Vicent Pau Serra i Fortuño 71 La Festa Patronal de la Germandat 75 Humor medieval. El Keto SETMANA DEL CAVALLER 76 Festa de Sant Francesc de la Font. XXXVII aniversari de la reconstrucció 77 40 anys del Manto de la Germandat a la Lledonera 78 Visita a l’Asil 79 XXXIII Homenatge a Tombatossals 79 Conferència Joan Prades Garcia 80 Vetla d’armes 81 XXV Aniversari bust de Na Violant 83 Sopar de Gala 84 La Germandat, 1989 86 Efemèrides i notícies 87 La Germandat amb la Creu Roja 88 Ball de la Dama 88 Esquadra d’honor 90 Arcadio Badenes, XVIII Guillem de Mont Rodón 91 J.B. Cardona Vives. Inauguració del bust 92 Homenatge Jaume I Vila-real 93 Capítol General Ordinari 94 Prohoms de la Germandat 95 Capítol Permanent 96 Consell d’Honor 97 Òrgans Complementaris 98 Mantenidors de la Proclamació 99 Crida i Marxa 101 Sants Patrons de la Germandat 102 Imatges amb vida... 106 Proclamació de la LIX Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya 110 Fe d’errates Crònica nº 66 març 2013

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

nostra oclamar a la cipal per a pr in Pr dia de re er at Te im e el pr rnar al onseguíem to que van fer qu ac s, ys ar r això ili an pe m i es fa tr et i amics r compl na, si fa de Cavallers, i renovada pe m d’enhorabo a és te et m es de la pl no el m ny no co bé ua it rt m ng E b una co l’hem ompl cis, però ta am y so it an ls pl de gu om el en , , em rt a. supo mbé l’h Reina Violant es de Company ntir el vostre s entrades, ta i les seues Don hem pogut se s’esgotaren le nt at t la st en io co V im a rt un N r pa y re guan rquè pe representen en ent satisfets pe i equilibri set joves que s estem doblem le en t uï irà el necessar ad tr gu a se nc on ne ac t lo el ls reptes Germanda societat cast s dels principa al de gener, la un t er gu en si G n ea ha bl que ssem cis anteriors avançar a l’A ulats d’exerci y com ja vam um an ac gu es en , ut és de m s A coberts el er. i donant per re’s en compt pressupostar digne de tind et rc fo re un t ues Dones ha suposa ongria i les se de Nadal, que H a d’ ss nt ro la G io la V tació de la X Reina devolució de ima represen ach com a LI Ll àx l m ra la ue Q an a ar os sentir e ostent eta Melin u càrrec fent-n iz, set joves qu se mat la senyor l tr la de ea oc B ra i pr ltu m na le l’a he ,E tar a Fa poc que Andrea, Noelia n demostrat es Laura, Sara, nosaltres ja ha e tr en en rt de Companya ps que po que en el tem ostrant que Germandat i repertori, dem i e br m no en nt orgullosos. any augmenta o!” complix un rr Fe a rt pe es bos “D tambors i bom pensa. onqueridor La secció dels la seua recom n ne ei Jaume I el C te R ia el r nc ta tà ns en es co repr l’esforç i la t designat per astàlia” ha sigu C de et qu ui icent “Q valler Paco V sta mateixa Enguany el ca ana. En aque Pl la a a an ri de Bor vila de Castelló Trasllat de la l de a ci èn ic la Ll corser, llegirà lloms del seu y de vida, no en seu 32é an , ca ni rò C a d’aquest rd i merescut infància. òria i de reco ir les pàgines st pl hi d’ om , a ra ltu em a, torn bé de cu andat i en la ions, sinó tam a altra maner a en la Germ ac un ad d’ tj br r le pe se ce i da a ts di un ta vi una prof Com no po y farcit d’acti e han deixat resum d’un an e nosaltres i qu tr en Blasco. n et només amb el ta an es no aría Fort aquells que ja uño o José M rt Fo i a s de les seues rr homenatge a Se Vicent Pau ions i als qui de ic m ad co , tr s at re et st ci s no nostra so stres festes i le de Castelló. ment per les no da les tradicions sa i es ra er ltu nt si cu de la n re le al nd eb fo tr di g de s qui el nostre desi Germandat, al iques recolzen lít po s at lit bi responsa nes festes!

A tots, molt bo

sta plena!

Magdalena, fe Fadrell!

ano nio Esteve C Marco Anto es guer d’Esplugu Cavaller Beren Prohom 04

Comiat a la Cort 2013 Reina Violant d’Hongria, Dones de compaya Na Eva, Na Provençala, N’Ermengarda heu conquerit el cor castellonenc, la vostra fermosor ens ha captivat per on anaveu heu llempurnejat, sou bons tresors de Castelló entusiastes de la nostra tradició. Les nostres castellonenques arrels heu sabut bé reviscolar-les ressuscitant costums antigues amb actuacions adients, encertades. Els carrers antics pareixien en les desfilades de la Germandat, l’enfilall de prohoms i cavallers fent escorta a Na Violant i Dones ens portava a reviure aquell temps. Sant Jaume, Sant Cristòfol i la Madonna Santa Maria del Lledó són contents per la vostra devoció. Orgullosos per l’etapa finalitzada acomiaden els Cavallers a la Cort amb la seva Na Violant Marta Font per Patricia, Cristina i Noelia acotxada. Sempre amb l’atenció centralitzada en vosaltres els veïns de Castelló com exemple la vesprada del Pregó que deixaveu la gent ensibornada. La representació no podeu detorar però sempre serà un orgull de la història de Castelló formar part. Magdalena, Castell Vell, Sant Francesc, Rei En Jaume i valents Cavallers a la Cort 2013 bon futur desitgem. (De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada a les corts 2013 i 2014 pel poeta Pepe Albalat Peris)

Reina Violant d’Hongria 2013 Srta. Marta Font Ramos

Na Eva Srta. Patricia Blasco Francisco

Na Provençala Srta. Cristina Rosell Torner 05

N’Ermengarda Srta. Noelia López Tomás

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67.

ítol p a C l e d ia r à in d r extrao ió n u e r la e d ta c A uesta q n o C la e d s r e ll a av Permanent dels C 2013 e d t s o g ’A d 3 amb data

ta dámunt hores de la da 0 ,0 20 s ermandat le nt anent de la G Plana esse rm la Pe de ol ít lló te ap C as C steve ària el A la ciutat de n Marco A. E ió extraordin del Prohom E uneix en sess a re ci es èn , id da es ta pr en esm ta, sota la de la Conques dels Cavallers del dia: la Cano. pte de lórde m su as ic un se l´ sse a tractarpel Prohom, pa ió ss se la a 14 rt 20 Obe Hongria Na Violant d´ ades, designació de ències efectu ció de les dilig si po ex ta la l´ lu i so es ajoria ab ndidatur elegida per m tació de les ca nt en es lta pr su re la ó, ta Fe nt votaci la correspone es procedeix a Senyoreta: al Llach Melina Quer tural bellesa en la seua na ix ne ar gu e lors qu adicions rtadora de va les nostres tr ra, per ser po n arrelada a ne be lo a el íli st m ca fa r pe r dúna scuda a la lla i per ser na pairals.

FADRELL! Signant la

Amb el Vist-i

l seu contingu

ari, done fe de

com a Secret present acta, -plau

El Secretari Lleó Piquer En Manuel

El Prohom o . Esteve Can En Marco A

e d l a r t i b r A e d Lau a i r g n o H ’ D t n Na Viola

’Aragó, nt, Regina d la io V a N s, fant, No s del Rei i l’In n o ra s le t a lt yats; he esco ls llocs guan e ir n te n a m ria, pel desig de na Santa Ma n o a, d a M la i éu de Tarragon e b is b e u rq he pregat D A ere, t Consell a P i he demana ncia, a Bisbe de V lè a fra Arnau, is s i altres sav cia. a Ximén Pere se meua ntèn la n e r a rt ce per en ragó, diem: t, Regina d’A n la io V a N s, ere Per això, No e a l’Infant P n o d i e R r o y que el Sen deu mil sous ats iar amb sold per a custod ells, aquells Cast i d’entre ells e Castelló. cinc per al d :

També diem

os castells, or Rei en eix y n e S l e r li b ue va esta la població q elló, és el de Cast entre els qui terme, gnar i dur a si a v s e m e nou tal co es puga fer d e u q ra e n a o aconsellara però de m un fet que h lg a r e p ri a timent. si fóra necess voler i assen re st o n l e b i açò am iem: sempre, Finalment d de ser per a n a h s rd co a ingú. que aquests ho derogue n o n e u q ra e de man em. o diem i man h , ó g ra ’A d lant, Regina Nos, Na Vio 48. del Senyor 12 y n A l’ a rç a des de M de les Calen Donat el VI

Na Violant El cor amb forts batecs em demana que les galanteries a tu dirigides vagen d’afinades veus acompanyades per a esta important ocasió. Per cercar els millors ocells cantors aniré per tots els termes de la Plana i et colliré també flairoses flors. Melina, un capvespre de la tardor fores Na Violant elegida mereixent l’admiració de tothom, atresores l’arrelam castelloner el teu jove cos emana festa en el gran món magdalener. No he pogut portar Tombatossals, ni Arrancapins, ni Bufanúvols per rendir-te homenatge però sotgen el teu regnat esventant gaubança i afecte. La plaça del Rei En Jaume i la de la Na Violant Sant Francesc de la Font, l’ermita de la Magdalena i el històric Castell Vell són orgull dels Cavallers. La teua presència revifa la festa la Germandat és l’abrigall, els trons dels coets augmenten l’emoció, es fa aliatge de llum i fum amb el só de la dolçaina i del tabal. Un nus a l’ànima es forma quan sents el Rotllo i Canya, al rebre els calorosos aplaudiments dels benvolguts veïns i forasters. Amb la randa del mocador vols assecar unes llàgrimes dels teus ulls pressoneres quan t’envaeix gran emoció a l’oferir el ramell de flors a la Mare de Déu del Lledó.

Melina Queral Llach - Reina Violant d’Hongria 2014

(De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada pel poeta Pepe Albalat Peris a les corts 2013 i 2014

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67.

Relació de Violants d´Hongria de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1957 - SALOMÉ CALDUCH BELLIDO 1958 - ROSARIO FONOLLOSA GARCIA 1959 - ANA MARÍA ALEGRET COLOM 1960 - MARI CARMEN ALÉ ALTAVA 1961 - ANA MARÍA MARTÍ RODRÍGUEZ 1962 - ROSA VARELLA FRANCH (Un dol familiar l’impedí exercir la seua representació)

INÉS BARREDA MAS 1963 - ROSA MARÍA SÁNCHEZ YARTO 1964 - ROSA MARÍA GÓMEZ LLOPIS 1965 - MARI CARMEN CELDA MORENO 1966 - Ma LLEDÓ SANCHIS SEGARRA 1967 - Ma LUISA PELÁEZ DE CRUELLS 1968 - Ma PAZ SANCHEZ YARTO 1969 - CONCEPCIÓN VIÑALS GARRIGUES 1970 - ELENA RODRIGUEZ RIPOLLÉS 1971 - Ma TERESA ROYO FABREGAT 1972 - MARTA JUNCOSA GASCÓ 1973 - Ma ELENA MULET PASCUAL

Pregó festes de la Magdalena de 1984. Carrossa de la Reina Violant

1974 - Ma OBDULIA PÉREZ SALVADOR 1975 - Ma ASUNCIÓN ADSUARA SEGARRA 1995 - ZAYDA JIMÉNEZ GUILLAMÓN 1976 - Ma LLEDÓ CROS PEREZ-MELERO

1996 - Ma JOSÉ FABREGAT CAMPOS

1977 - SILVIA DOLS NICOLAU

1997 - ZORAIDA MARTÍNEZ RUBIO

1978 - Ma PILAR PASCUAL DE LA TORRE

1998 - CARLA BENET FABRA

1979 - PERLA FLORS GALLO-ALCÁNTARA

1999 - REYES GIL TRILLES

1980 - VERÓNICA DAUFFÍ RIBES

2000 - LALA CANELLA PAMIES

1981 - MARIELA FALOMIR MARISTANY

2001 - RUTH MAS RAFELS

1982 - ESTER CASTELLANO PERIS

2002 - SILVIA ARACIL DOLS

1983 - BERTA BERNAD RINCÓN

2003 - CARLA BABILONI BABILONI

1984 - Ma CARMEN PUIG BALAGUER

2004 - DIANA PLANCHADELL ROVIRA

1985 - BLANCA MARTÍNEZ TOMÁS

2005 - ANA VALBUENA ROIG

1986 - AMALIA GÓMEZ LAUTERIO

2006 - MARTA CALABUIG PASCUAL

1987 - SILVIA PITARCH FRANCISCO

2007 - BELÉN BOIX DOMÍNGUEZ

1988 - Ma JOSÉ MARTÍ FORTEA

2008 - ELENA LLORENS CORTÉS

1989 - MARÍA LLOPIS RAMBLA

2009 - SAMANTHA MORENO VERCHILI

1990 - PILAR CHIVA JORDÁ

2010 - ALEJANDRA LLOPIS TIRADO

1991 - PALOMA RIPOLLÉS BASCO

2011 - ESTEFANÍA BARTOLL MOYA

1992 - BÁRBARA BREVA VALLS

2012 - CARMELA CUEVAS SAUNDERS

1993 - MARTA VICENTE NINOT

2013 - MARTA FONT RAMOS

1994 - MARÍA MONFORT VALLS

2014- MELINA QUERAL LLACH

Srta. Mª Carmen Puig Balaguer, Na Violant d’Hongria 1984

Melina Queral Llach LIX Reina Violant dâ&#x20AC;&#x2122;Hongria

Marxa de Seguici Marxa garrit un pompós seguici, greu brillant, són Les Dones de Companya de Na Violant. La coneixem per NA EVA, el Rei Jaume per els seus serveis la va heretar. Nobles Dames d’envanit tragí, de majestat, pertanyen a la Cambra de Na Violant.

de la infanta principal, bens del rei ne rebrà un feix perquè s’ho mereix. Fou NA MARGARIDA consort de Dionís serví a la Regina

engalanen la Cort de la reina Violant. ERMENGARDA deu fadar, la Reina la volgué tant, que li deixà per llegat el mantell persa de l’aixovar. Perles escollides de la Germandat,

de bon cor, traç airós, diligent, La joia de la llar reial. Digna d’admirar, NA PROVENÇALA, dama seua la va fer Violant, les cases d’un moro de València per mèrits els Reis li van donar.

llums de Magdalena, joiells del Pregó… Ric adreç per a Violant!!

dolça escorta de la benvolguda Violant. NA RAMA, mestressa formal

Noticias Gastronómicas y Restaurantes de Castellón

www.comecastellon.com

Visítenos en Facebook: Carnicería Charcutería Casa Juanjo

Noelia Capdevila Durán Na Dolça Na Dolça, la bellesa tresoreges la simpatia és t’aliada som afortunats en els actes perquè ens mires regraciada.

i les roses del roser et tenen sana gelosia quan eixes al carrer. La teua clara mirada ens atrau i ens enamora el teu fester somriure assuauja nostra ànima. El teu cor amb força batega quan a Na Dolça revifes en festes de Magdalena i la Germandat reverixes. L’encís que de tu brolla ens transporta al passat ets una autèntica joia quan acompanyes Na Violant. NOELIA Has entrat en esta gran familia dels Cavallers de la Conquesta que de qualsevol brosta estima per a qui gaudeix de la festa. (De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada a les corts 2013 i 2014 pel poeta Pepe Albalat Peris)

Elena López Sancho N’Ermengarda Ets valiosa joia preciada en la Cort de Na Violant junt les Dones de Companya un ram de roses ha esclatat. La llum de la torxa en processó la teua boniquesa resaltarà des de Sant Francesc de la Font a la Magdalena tothom encisaràs. En Elena hi ha un esplendorós miratge encisa la gent que amb cura l’observa per jove, per la dolcesa, per l’afecte som una priviligiada gent afortunada. N’Enmergarda per tu revifada presenciarà la Vetlla d’Armes al Conqueridor Rei En Jaume. Elena, al voltant de Sant Francesc l’horta i camps s’enorgulleixen per tenir la Germandat de Cavallers i totes les seus joves precioses. Emanes joventud, gràcia i bellesa la nostra Patrona Verge de Lledó per l’estima que li tens està contenta fas que hi haja a Castelló més devoció. (De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada a les corts 2013 i 2014 pel poeta Pepe Albalat Peris)

Beatriz Rodríguez Domínguez Na Eva Difícil compromís comporta escriure unes boniques estrofes per poder ben bé fer gala de la nostra medieval Na Eva. El meu pensament se’n va pels embulls del temps passat em quede content i en blanc a l´hora de vore un vers plasmat. Has fet tasques alienes a les teues obligacions per l’apreci que et tenen és una de les moltes raons. Na Violant es mostra contenta per la distracció que li aportes doncs sempre estàs atenta dissipant-li possibles dubtes. Lluïnt un vestit sedós i brocat quan eixes vessant de boniquesa no més hi ha de silenci callat davant de la teua gràcia i delicadesa. BEATRIZ, ets mereixedora dels Cavallers ser personatge de la Germandat ets portadora del saber estar i del llinatge. (De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada a les corts 2013 i 2014 pel poeta Pepe Albalat Peris)

Sara Ferrando Rubert Na Margarida Apropar-se a Na Margarida és gaudir de la seua fragància, assaborir la seua bellesa, assetjar el seu somriure, emplenar-nos de la seua estima, generar en festa il·lusions, sentir apropada la llunyania. Als actes on estaràs de Dona de Companya, molta gent coneixeràs però com els de la Germandat no sé si en trobaràs. SARA Sadolla’t de la gent del carrer, exhibeix-te amb molta cura, aprecien el teu bon saber estar i la llampant indumentària, doncs et miren sense mesura. Ens encisa la teua presència quan t’exhibixes a la gent somrisa, bellesa i gràcia tot en una jove és un plaer. Margarida ets una joia encontrada pels Cavallers tots ensems et desitgem l’estima dels castelloners. (De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada a les corts 2013 i 2014 pel poeta Pepe Albalat Peris)

Laura López Fraga Na Provençala Ets germen d’antigues arrels que al Castell Vell es formaren, el teu cor és magdalener, hereu dels que hi baixaren. Laura: Dona de Companya Castellonera, des de lluny es nota elegida per la Germandat,

Posseïxes jovialitat i formosor, a la gentada el dissabte del Pregó la deixaràs tota enlluernada. L’encant del llampant somriure, quan als teus llavis esclata, les roses, el gesmil i el romer senten que ets una afortunada.

amb el majestuós vestit, la gent no cessa d’admirar, el saber estar t’ennoblix. Fidel a les pairals tradicions quant sent Rotllo i Canya i la Salve a la Verge de Lledó de gaubança se emociona. (De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada a les corts 2013 i 2014 pel poeta Pepe Albalat Peris)

Andrea Barrera Ribés Na Rama A l’aparéixer, el tedi es trenca en un moment hi ha d’expectació Na Rama eixia amb elegància ens duia a oferir-li una ovació. La presència de Na Rama a l’antigor ens transporta veient que la seua bellesa és la que ANDREA mostra. Quan eres a Sant Francesc de la Font canten en harmonia els ocells

Per la teua simpatia i fermosor colliràs boniques galanteries estar al teu voltant és un honor doncs en somriure ens encisaries. En el vistós acte de la Germandat on fan passadís els Cavallers amb totes les espases a dalt, és digne veure’t ensems amb ells. Andrea, ets exemple de jovenalla puix t’has compromés amb serietat representar una Dona de Companya i de la història de Castelló formar part. (De la gala poética del dia 19 d’octubre de 2013, ofrenada a les corts 2013 i 2014 pel poeta Pepe Albalat Peris)

Relació de

Dones de Companya

de Na Violant d’Hongria 1982 DONA DE COMPANYA - CHARO PALAU OÑATE DONA DE COMPANYA - MIRIAM HORNERO SOS DONA DE COMPANYA - Mª JESÚS TERRADES GARCÍA DONA DE COMPANYA - EVA BENEDITO ROIG DONA DE COMPANYA - MARTA LÓPEZ CUARTERO DONA DE COMPANYA - ELVIRA SEGARRA BERGÉS

1976 DONA DE COMPANYA - Mª FRANCISCA LLORENS PORCAR DONA DE COMPANYA - Mª LLEDÓ VARELLA DOLÇ DONA DE COMPANYA - Mª DEL CARME CENTELLES MARTÍNEZ DONA DE COMPANYA - BEGONYA NAVARRO AMAT DONA DE COMPANYA - VICENTA FABREGAT NAVARRO DONA DE COMPANYA - Mª ANGELS MATEU MARMANEU DONA DE COMPANYA - Mª DEL CARME NEGRE BELTRÁN 1977 DONA DE COMPANYA - Mª MERCE SIDRO VICENTE DONA DE COMPANYA - PATRICIA SEBASTIÀ FERNÁNDEZ DONA DE COMPANYA - ANNA MARTÍ GUAL DONA DE COMPANYA - ELISA FOLCH NICOLAU DONA DE COMPANYA - BEATRIU SORIANO RODERO DONA DE COMPANYA - CLARA TORRES ANDREU DONA DE COMPANYA - Mª JESÚS MELIÁN SOLSONA

1983 DONA DE COMPANYA - BEGONYA PRADELLS IRUN DONA DE COMPANYA - GEORGINA FALOMIR ARIAS DONA DE COMPANYA - NOEMÍ AGUSTÍ RAMOS DONA DE COMPANYA - ANNA NICOLAU GOZALBO DONA DE COMPANYA - YOLANDA MARCO GIL DONA DE COMPANYA - MARÍA CORNELLES CASTELLÓ DONA DE COMPANYA - Mª DOLORS GASCÓ VIDAL DONA DE COMPANYA - LORENA TIRADO BERNAT

1978 DONA DE COMPANYA - PILAR ANDREU SOLSONA DONA DE COMPANYA - Mª ESTELA BERNAD MONFERRER DONA DE COMPANYA - PURI CORMA TOMÁS DONA DE COMPANYA - Mª CARME PRADES FABREGAT DONA DE COMPANYA - CHELO RAMOS APARICI DONA DE COMPANYA - Mª EUGENIA SOLER VALENTÍN

1984 DONA DE COMPANYA - Mª CARME ALEDÓN TRAVER DONA DE COMPANYA - Mª CARME FELIP BELENGUER DONA DE COMPANYA - ASSUMPCIÓ MIRALLES MATEU DONA DE COMPANYA - ROSA MARÍA MOLINA MUÑOZ DONA DE COMPANYA - ANA MARÍA PÉREZ BERBAT DONA DE COMPANYA - Mª VICENTA SEGARRA BERGÉS

1979 DONA DE COMPANYA - GLORIA BAQUERO LÓPEZ DONA DE COMPANYA - YOLANDA SANCHIS NÁCHER DONA DE COMPANYA - LLEDÓ CHORNET LEGIDO DONA DE COMPANYA - Mª CARME LLUCH GORRITA

1985 NA MARGARIDA - TERESA BAUSA GALLÉN NA DOLÇA - BELÉN CAZALLA BARRACHINA N’ERMENGARDA - ANNA Mª GOZALBO MORAGREGA NA PROVENÇALA - LAURA ORDÓÑEZ BENBASSA NA EVA - VERÓNICA RAMOS RUBERT NA RAMA - Mª LLEDÓ VICENT AGUILAR

1980 DONA DE COMPANYA - REGINA MUÑOZ MOLINER DONA DE COMPANYA - ROSA MARÍA MIRÓ PONS DONA DE COMPANYA - DOLÇA PÉREZ-MELERO GÓMEZ DONA DE COMPANYA - OLGA BERNAD RINCÓN DONA DE COMPANYA - FARA LLÁCER VICIANO DONA DE COMPANYA - MARÍA ROMERO PAVÍA

1986 NA EVA - VERÓNICA CAMPILLO BENET NA MARGARIDA - Mª JESÚS CAMPOS VALLS NA DOLÇA - EMILIA SÁNCHEZ-PANTOJA BELENGUER N’ERMENGARDA - ISABEL TIRADO BERNAT NA RAMA - MARIBEL TRAVER SORRIBES NA PROVENÇALA - CONCHÍN VICIANO BERNAT

1981 DONA DE COMPANYA - MARIONA NAVARRO AMAT DONA DE COMPANYA - MARIOLA RAMÓN GRANGEL DONA DE COMPANYA - MARIAJO BERNAT MONFERRER DONA DE COMPANYA - Mª JOSE MARMANEU VICENT DONA DE COMPANYA - ROSA EUGENIA ARAMBUL MONTAÑÉS DONA DE COMPANYA - AMALIA DOMÍNGUEZ ARIAS

1987 NA EVA - ALEJANDRA CASANOVAS PRADES NA DOLÇA - MIRIAM FLORS GARCÍA NA PROVENÇALA - CRISTINA GARCÍA ALONSO NA RAMA - Mª PILAR MOLINER SANTAMARÍA NA MARGARIDA - BEATRIZ SIDRO LABERNIA N’ERMENGARDA - CARMEN TINTORÉ GUINOT 27

Crònica dels Cavallers

1988 NA DOLÇA - ANNA AGUILAR GARCÍA N’ERMENGARDA - OLGA BELTRÁN LLAGO NA EVA - LORENA CADROY RENAU NA MARGARIDA - ELENA MELIÁ MARTÍ NA PROVENÇALA - Mª AMPARO PAVÍA GARGALLO NA RAMA – LLEDÓ VICIANO NAVARRO

1996 NA DOLÇA - LAURA BAYARRI PORCAR NA ERMENGARDA - Mª ÁNGELES ESCRIBANO JAÉN NA EVA - MARÍA FABRA PUCHOL NA MARGARIDA - PENÉLOPE MIRAVETE FIBLA NA PROVENÇALA - CARLA SÁNCHEZ MIRALLES NA RAMA - MÓNICA SAURA FORCADA

1989 NA RAMA - ANA FALOMIR GIMENO NA PROVENÇALA - EVA MARÍN SEGARRA NA MARGARIDA - Mª JOSÉ OÑATE PITARCH NA EVA - PATRICIA SELMA MATEU N’ERMENGARDA - MAGDA VICENT AGUILAR NA DOLÇA - Mª JOSÉ VICIANO NAVARRO

1997 NA DOLÇA - PATRICIA APARICI BARRIEL N’ERMENGARDA - TERESA BALLESTER GALLEN NA EVA - ANGELA MON CONTRERAS NA MARGARIDA - SILVIA MONFERRER BUENO NA PROVENÇALA - MIREIA PORCAR AGUSTÍ NA RAMA - SANDRA RENAU LLORENS

1990 NA DOLÇA - Mª PILAR CARCELLER SAFONT NA EVA - SILVANA CHABRERA ALMELA NA ERMENGARDA - MARTA ISABEL CLAUSELL PONS NA MARGARIDA - HELENA FIGOLS MATEU NA PROVENÇALA - AMPARO GUILLEN FURIÓ NA RAMA - LUCÍA SIMÓN SANCHO

1998 NA DOLÇA - CARMEN APARICI SANCHIS N’ERMENGARDA - MARIMEM BLASCO TRANSFIGURACIÓN NA EVA - ARACELI GIL FELIU NA MARGARIDA - GEMA LOPEZ SANCHO NA PROVENÇALA - LLEDO LLEÓ RUBIO NA RAMA - BERTA PÉREZ SANCHO

1991 NA DOLÇA - NURIA BELLIDO SEGARRA N’ERMENGARDA - VIRGINIA LLORET PORCAR NA EVA - LLEDÓ MONFORT MANTECA NA MARGARIDA - MAITE MUÑOZ DOMÉNECH NA PROVENÇALA - DOLORES RAMOS VICENTE NA RAMA - ELENA ROCHERA FOLCH

1999 NA DOLÇA - ELIA FORCADA MARTÍ N’ERMENGARDA - EVA MATEO CIURANA NA EVA - LOURDES PALLARÉS SILVESTRE NA MARGARIDA - ANA RAFELS DRAGÓ NA PROVENÇALA - GEMA RAFELS RAFELS NA RAMA - PATRICIA TRELLES CUMBA

1992 NA DOLÇA - CHARO BLASCO NOGUÉS N’ERMENGARDA - EVA GALLÉN TOMÁS NA EVA - PAULA PRADES VICIANO NA MARGARIDA - REBECA TELLOLS GARCÍA NA PROVENÇALA - ELENA VALLS BOIGUES NA RAMA - CELESTE VILLARROIG LLAGO

2000 NA DOLÇA - MARIA BELLOVÍ MARTÍNEZ N’ERMENGARDA - MARTA MULET SOLER NA EVA - EVA DEL RÍO LLORENS NA MARGARIDA - MARTA ALEGRE ALBALATE NA PROVENÇALA - MARÍA SAFONT LAFUENTE NA RAMA - ELENA VALVERDE DAMIÀ

1993 NA DOLÇA - IRACHE BALDAYO DURO N’ERMENGARDA - LORENA BELTRÁN ARANDES NA EVA - SARA LÓPEZ SANCHO NA MARGARIDA - PALOMA LLORET PORCAR NA PROVENÇALA - RAQUEL PÉREZ DAS NA RAMA - Mª JOSÉ ROVIRA SEBASTIÁ

2001 NA DOLÇA - MARIA AYALA PÉREZ N’ERMENGARDA - ALEJANDRA GUERRERO RAMOS NA EVA - CRISTINA CAPILLA SANCHO NA MARGARIDA - CARLA HERNÁNDEZ VELA NA PROVENÇALA - REBECA RAFELS RAFELS NA RAMA - SANDRA ALEGRE CORRALES

1994 NA DOLÇA - PILAR ALCAIDE DOUMERE NA ERMENGARDA - CHELO ASENCIO MONROIG NA EVA - RUTH BLASCO SANZ-LAMAS NA MARGARIDA - ZORAIDA MARTÍNEZ RUBIO NA PROVENÇALA - SOFÍA MONFORT MANTECA NA RAMA - MARTA SÁNCHEZ MIRALLES

2002 NA DOLÇA - LLEDÓ BALDAYO ALBA N’ERMENGARDA - BEATRIZ CAZADOR GIL NA EVA - MARTA ESCUDER MOLLÓN NA MARGARIDA - PILAR GARCÍA LAGUNA NA PROVENÇALA - LIDÓN VALLS GALLEN NA RAMA - MARTA FELIP ESCUDER

1995 NA DOLÇA - NOELIA BAUSÀ ALTAVA NA ERMENGARDA - VIRGINIA BERNAT REIG NA EVA - BEGOÑA FABRA BETORET NA MARGARIDA - MARTA GUINOT JIMENO NA PROVENÇALA - VANESSA SALVADOR BAILE NA RAMA - ALICIA ULLDEMOLINS LLEÓ

2003 NA DOLÇA - IRENE CALVET VILAR N’ERMENGARDA - ROSA Mª ANDREU MOLINER NA EVA - Mª. EUGENIA ARCHILÉS ESTRADA NA MARGARIDA - PATRICIA CORTÉS BARTOLO NA PROVENÇALA - LAURA FELIP ESCUDER NA RAMA - JESSICA MONTOLÍO GARCÍA 28

2004 NA DOLÇA - ROSANA BERNAT ORTIZ N’ERMENGARDA - GEMMA MARTÍNEZ SALES NA EVA - SANDRA OLIVEIRA PÉREZ NA MARGARIDA - LIDÓN PARDO GUERRA NA PROVENÇALA - IRENE APARICI GARGALLO NA RAMA - PAULA LÓPEZ VARELLA

2009 NA DOLÇA - ADRIANA BORT CASANOVA N’ERMENGARDA - ANA ROSELL TORNER NA EVA - LLEDÓ BAGAN BELTRÁN NA MARGARIDA - LLEDÓ ARCHILÉS AMAT NA PROVENÇALA - ANDREA MÉNDEZ OLIVER NA RAMA - LAURA MARTÍNEZ PERIS

2005 NA DOLÇA - BELÉN BOIX DOMINGUEZ N’ERMENGARDA - PILAR LÁZARO ESPADAS NA EVA - LIDÓN PATIÑO BERJAS NA MARGARIDA - TAMARA MUÑOZ LIRA NA PROVENÇALA - CARLA LLANSOLA DÍAZ NA RAMA - LLEDÓ VALLÉS MÁRQUEZ

2010 NA DOLÇA - ESTEFANÍA BARTOLL MOYA N’ERMENGARDA - JENIFER GONZÁLEZ CALDUCH NA EVA – PAOLA ENERO MARTÍNEZ NA MARGARIDA - LLEDÓ ARCHILÉS AMAT NA PROVENÇALA - ALBA LLOPIS MUÑOZ NA RAMA - LAURA MARTÍNEZ PERIS

2006 NA DOLÇA - LLEDÓ MARTÍ URREA N’ERMENGARDA - XIOMARA ABELLÓ LACRUZ NA EVA - RAQUEL MARTÍNEZ SOLÀ NA MARGARIDA - MARTA PALAU BELTRÁN NA PROVENÇALA - ANA GUAL ERNESTO NA RAMA - JÉSSICA GÓMEZ CAPDEVILA

2011 NA DOLÇA - PATRICIA AMAT DIAGO NA EVA - ALEJANDRA GINER COSÍN NA PROVENÇALA - LEIRE MARTÍNEZ BÁRCENA NA RAMA - SHEILA GIL MARTÍN

2007 NA DOLÇA - ARANTXA CAPDEVILA DURAN N’ERMENGARDA - EMMA RODRÍGUEZ VENTURA NA EVA - GLADIS MARTÍNEZ SOLÀ NA MARGARIDA - LLEDÓ PASCUAL BERNAT NA PROVENÇALA - MARIA JOSÉ VALLS MARMANEU NA RAMA - LLEDÓ JUAN TORRES 2008 NA DOLÇA - LIDÓN BATISTE SALAZAR N’ERMENGARDA - ROCÍO AGARRADO ABRIL NA EVA - JENNIFER DURÁN GÓMEZ NA MARGARIDA - ALBA ANDRÉS MARTÍNEZ NA PROVENÇALA - TERESA BELLIDO CERDÀ NA RAMA - SARA RENAU SOLAZ

2012 NA DOLÇA - BERTA MAS AGUT NA MARGARIDA - CRISTINA MIRAVETE ARJONA NA RAMA - MARIA QUEROL VICENT 2013 NA EVA - PATRICIA BLASCO FRANCISCO NA PROVENÇALA - CRISTINA ROSELL TORNER N’ERMENGARDA - NOELIA LÓPEZ TOMÁS 2014 NA DOLÇA- NOELIA CAPDEVILA DURÁN N’ERMENGARDA- ELENA LÓPEZ SANCHO NA EVA- BEATRIZ RODRÍGUEZ DOMÍNGUEZ NA MARGARIDA- SARA FERRANDO RUBERT NA PROVENÇALA- LAURA LÓPEZ FRAGA NA RAMA- ANDREA BARRERA RIBÉS

Regines de les festes de Castelló Fira i Festes de la Magdalena 2014

Lara Sos Boix Regina de les festes de Castelló

Beatriz Iturralde Cubertorer Regina infantil de les festes de Castelló

Des de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, el nostre respecte, la nostra enhorabona i els més sincers desitjos de felicitat per a aquest any fester. Vítol!

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

at ll s a r T l e d a i c n è c La Lli

gó, de Déu Rei d’Ara r la Gràcia de pe e, de um Ja , e Nós rgell i Senyor Sàpien tots qu arcelona i d’U B de te om C a potestat de València. cència i íntegr lli Mallorques i em on D s, stre re al r Nós i els no octinent nost Montpeller, pe z d’Arenós, Ll re Pé én im X Castelló de nostre, En iar La Vila de a Vós, dilecte nv ca u ga pu e ateix ència, per a qu l terme del m Regne de Val rega dintre de pa us e qu c e en la dita alsevol llo pobladors qu s Borriana a qu el ts to e qu nt telló. Concedi tinguen ells Castell de Cas ses i horts, els ca n re ue p ng ti ures, sense ca en o en ella ent francs i lli Vila sojornas m ua èt rp pe , rs seus successo mateixos i els i horts, mai a ateixes cases m s le r pe , es on a d’altres pers als nostres o obligats. pagar estiguen CLI. Senyor de MC e de l’any del br m te se de I da el VII Donada a Llei d’Aragó, de a de Déu, Rei ci rà G la r pe l i Senyor de de Jaume, lona i d’Urgel Signe ce ar B de te om de València, C Mallorques i Montpeller. Són testics: a G. de Montcad Sig través

En Carroz R. de Timor

G. d’Aguiló tí J. de Rocaber

Senyor Rei, a r mandat del pe al qu el a oc rn i de R re en el lloc, jo ne de Guillem ò va fer escriu aç u, se i ar ot N , de G. Escrivà

Crònica de la Magdalena 2013 Magdalena esperada i gaudida com qualsevol però inestable climatològicament la que ens va brindar l’any 2013. Dissabte dia 2 de març, després de passar la setmana consultant eixos pronòstics de l’oratge que ens tenien en un ai, en mirar per la finestra, un sospir de tranquil·litat per pronunciar la frase més desitjada de cada any a les festes: “fa dia de Magdalena”. A l’hora acostumada, tots amanits per preparar el seguici a la Plaça de Na Violant.

HOMENATGE AL REI JAUME I EL CONQUERIDOR Els genets a cavall, Gaspar García Font, David Vilarroig Corbella, Manuel Vilarroig Sanz i Nacho Vilarroig Corbella, cavalcant amb elegància els seus corcers: Jarena, Schwarz, Tardío, Babieca XV i Fandy. Banderes i gonfanons, els xiquets i les xiquetes, ben polits i pagats tots, la Milícia Templària, la Dehena del Centenar de la Ploma de Barcelona, una nodrida representació també de l’Ordre de Malta o de l’Hospital de St. Joan de Jerusalem, els Tambors i Bombos de Combat “Desperta, ferro!” que despertaven les gents de la vila en el matí primer de la festa més nostra, la de la fundació.

Quan la comitiva, tancada pel Capítol Permanent, va arribar a la Plaça del Rei Jaume I, després d’arreplegar al President i la Madrina de la Gaiata 5, “Hort dels Corders” en entrar al seu sector, les forces i hosts de la Germandat ocupaven els seus llocs en la formació al peu del monument per començar el tradicional acte d’homenatge al rei Conqueridor.

Arribades les autoritats autonòmiques, provincials i municipals i les més rellevants representacions festeres de la Comunitat i de les diferents cases regionals, així com la presència de l’Alcalde de Pamplona; començà el senzill però solemne ritual de l’homenatge. Paraules del cavaller presentador: remembrança de la memòria de l ‘invicte rei en Jaume I i també de l’il·lustre castellonenc Cavallers, Esquadra d’Honor i la més bella i que va fer possible la realització del majestuós acolorida representació de la cort reial: les i imponent monument, mossèn Joan B. Cardona Vives. Dones de Companya i Na Violant d’Hongria. Na Eva, Patricia Blasco Francisco, Na Provençala, Cristina Rosell Torner i Les lectures dels documents històrics: N’Ermengarda, Noelia López Tomàs, precedint Na Violant-Marta Font- la del Laude i acompanyant sa regina, Marta Font Ramos, Arbitral i el cavaller designat pel Na Violant d’Hongria 2013, encetaven la Prohom en eixa ocasió per representar el rei Conqueridor al Pregó de les festes, setmana més important del seu any. en Raúl Babiloni, llegint la Llicència de

Trasllat, document fundacional de la nostra vila. Després, l’ofrena floral dipositada als peus del monument del sobirà: Primer les Dones de Companya, Cristina, Patricia i Noelia i després la Reina de les festes de Castelló – Cristina Pastor- el Prohom de la Germandat, Na Violant, Marta Font i l’Alcalde de la Ciutat, Alfonso Bataller, dipositaren la corona de llorer amb les cintes de la quatribarrada, passant baix l’arc d’espases parat pels joves cavallers de l’Esquadra d’Honor. Especial menció cal fer a la música escollida per a l’acte que, a més dels acostumats i reglamentaris tocs de la Germandat, va estar combinada amb belles melodies medievals.

Ajudada per una millor megafonia -adient per al lloc i els nombrosíssims assistents- va merèixer la felicitació de no poques persones als membres del Capítol.

amb el pols a mil per les emocions, la seua Cort i per membres del Capítol. responsabilitat del qui mostra els altres el treball i el sacrifici d’uns mesos molt intensos Van esbarrar la gana, llençant caramels a dreta i esquerra sense parar. i esforçats. Una estrena de deu.

En acabar, Marxa dels Cavallers i carcasses per Cavallers a peu, membres del Consell d’Honor i el Rei d’Armes. Tancant la comitiva a peu, el acabar l’acte. Capítol Permanent escortant el seu Prohom, Tot seguit i sempre amb corregudes, reunits Marco A. Esteve i enflocant el seguici reial la sota la carpa que molt amablement ens va carrossa de Na Violant d’Hongria i les seues cedir la Gaiata 5 “Hort dels Corders”, entitat Dones de Companya, sobre la que lluïen germana dels Cavallers, vam despatxar amb Marta, Patricia, Cristina i Noelia exultants. fruïció una molt bona paella preparada per Junt al tron de Violant -més orgullós si cap- en les hosts de l’amic Ángel Miravete, sempre el paper de Raimundo de Seguino, el cavaller Gil d’Azagra, Luis Font, pare de la creatura. professional, atent i pacient. Cavalcada del Pregó complida i gaudida, com A tal feina se’ns van unir ja els amics dels sempre. Tambors de Passió d’Almassora, que en un nombre de 86 s’afegien a la host cavalleresca Després, els valents de festa i els més prudents per formar després encapçalant de manera a casa. L’endemà, dia de Romeria. solemnial i impressionant el seguici del Rei ROMERIA DE LES CANYES Conqueridor i sa muller i sobirana. CAVALCADA DEL PREGÓ Allà a les quatre de la vesprada amb el sol més avall i un airet més que fresquet, tots a formar al Forn del Pla. El seguici de la Germandat al complet, complia de nou amb la gran fita de la part històrica del nostre Pregó.

Gèlida “despertà” per al dia gran que ens cridava al cim del turó de l’ermita. Acudits tots a la plaça Major i repartides les canyes, avançàvem una miqueta per arribar al Primer Molí i esperar allà Na Violant i el Prohom. Una vegada complet el grup, en marxa, rumb a St. Roc de Canet. Allà: figa i doset.

Com a principal novetat d’esta edició del pregó infantil, assenyalar que tancava la comitiva de la Germandat per primera vegada, una banda de música composta en la seua totalitat per 40 músics xiquets i xiquetes d’entre 11 i 15 anys. La de l’Associació Musical Castàlia, que en un temps rècord es va amerar de la nostra música, recuperades les partitures de l’arxiu de la Banda Municipal de Castelló. Els xics i xiques de l’A.M. Castàlia van donar alegria i solemnitat a l’infantil seguici, complementats en una part de l’itinerari per dos dolçainers que feien la introducció a la Marxa dels Cavallers, tocant la Crida. En arribar al cau, per acomiadar-nos, van tocar la Marxa per darrera vegada, rebent l’aplaudiment de tots els xiquets participants i les seues famílies. Des de la Crònica dels Cavallers, la nostra felicitació i agraïment a tots ells i d’una manera especial a la la seua directora, la senyoreta Norma Comes Vidal, per la seua meritòria tasca al front d’eixa valuosa cantera de músics.

També des d’estes línies, reiterar el nostre Després de reposar forces, pujada al cim, a sincer agraïment a Javier Signes per la seua atenció i el seu treball a càrrec del vast i valuós l’ermita. Com Déu mana. arxiu de la Banda Municipal de Castelló. Complida la tradició, baixarem fins al Seminari Mater Dei. També enguany ens esperava el Conclosa la cavalcada, els xiquets i ses cavaller Álvaro de Díez -l’amic Vicent Cuevas- famílies, van quedar citats per l’Homenatge a per gentilesa del qual vam tindre la sort de Na Violant del dia següent i divendres, per a la Cavalls, estendards, banderes i gomfarons ja gaudir de còmode transport a bord del seu festa infantil. súper Ebro de 1961 fins al Descarregador. En anunciaven l’entrada de l’exèrcit reial. SUSPENSIÓ I VISITES OFICIALS arribar, al cau, a dinar. Els cavallers de la Dehena de Barcelona del A partir de dilluns, el temps va deixar de ser Centenar de la Ploma, els Templers de la PROCESSÓ DE LES GAIATES gelat per passar a ser gelat i plujós. Així que Germandat, formant sa Milícia Templària amb el seu Mestre, Eugenio Díaz Carsi, i el XVII I a la nit, després de la Tornada, i la processó després d’un dia de nervis i indecisions, es va Guillem de Montrodó -en José Gargori Vicent-. penitencial, la de les Gaiates. Encapçalant-la, la haver de suspendre l’Homenatge a Na Violant Seguint-los una carrossa d’ambientació Germandat. Elles d’elegantíssima castellonera d’Hongria que es celebra a la plaça que duu medieval. Enguany una reunió de consellers i ells amb traje fosc i mocador blanc dels el seu nom. I això, quan estava de camí la presidida pel plànol de la plaça de Borriana Cavallers. Tots amb la canya enflocada amb representació diplomàtica hongaresa. D’això, en mans musulmanes i la planificació del seu nostre escut i enguany acompanyats per en parlarem més avant. setge, en commemoració del 800 aniversari la Unió Musical Castellonenca del Cercle Les hores i dies següents, entre les d’eixa important conquesta als sarraïns (1213- Mercantil de Castelló dirigida pel mestre acostumades visites oficials a mitjans de Gargori, que tocava el corresponent Rotllo i comunicació, ens oficials i empreses privades, 2013). es va estar tractant de trobar un moment Canya una i altra vegada, com pertoca. entre l’atapeït programa “magdalenero” El Penó de la Conquesta precedint el rei per poder celebrar l’homenatge a la reina Jaume I a cavall, en 2013 el cavaller Raúl PREGÓ INFANTIL Na Violant i, finalment, i gràcies a la bona Babiloni Llidó escortat pel Mestre del Capítol Dilluns al matí –també prou fresc- la cita dels disposició i col·laboració de la Junta de Festes Permanent. xiquets. Pregó Infantil. Dos xiquets a cavall - donades les bones relacions regnants- es va Darrere, l’Esquadra d’Honor i la recent portant les banderes, multitud de cavallers a poder col·locar l’acte de tal manera que –a estrenada secció “Desperta, Ferro!”, els peu i les dos carrosses plenes de xicalla, a la més- pogueren assistir-hi les Autoritats i les tambors i bombos de combat de la primera ells i a la segona elles. Un cabàs de Regines de les Festes. Germandat, carregats d’il·lusió i sentiment, perletes. I tots acompanyats per Na Violant i la Obrint comitiva, entrant en vertadera tromba a l’itinerari, els Tambors de Passió d’Almassora. Timbals i bombos que retronen acompanyats per l’esgarrifador udolar de les banyes que criden a la guerra. Cares pintades en color sang, el pas ferm i l’imparable avanç de l’horda. Passió Almogàver!...

HOMENATGE A NA VIOLANT. APLAÇAMENT I DILUVI Així, va ser dijous dia 8 a quan es va tornar a convocar tots a l’hora acostumada, als peus del monument del Rei Conqueridor, lloc des del que, formada la comitiva, es va desfilar fins a la plaça de Na Violant. El cel semblava donar-nos una xicoteta treva.

OFRENA Tornava el cap de setmana, actes molt importants, de nou. Dissabte de vesprada, ben prontet, a visitar la Mare per portar-li flors i –amb elles- el nostre amor. Amb les nostres millors gales (les del cos i l’esperit) per Patrona, Reina i Mare.

VOLTA A PEU I CONCURS DE PAELLES Molt xicoteta va ser, malauradament, ja que en donar inici a l’acte va ser quan va començar Diumenge de matí, últim dia de Magdalena, a Sant Jaume de Fadrell per amanir de bon de a diluviar de veres. matí la logística per al tradicional concurs de Les corregudes dels cavallers del Capítol paelles organitzat per la Germandat. buscant uns paraigües per protegir les xiquetes, el presentador que –a la força- N’hi ha de participants molt, molt matiners! xafava l’accelerador maltractant les línies del Mentre, Na Violant i la seua cort amb alguns guió… membres del Capítol van acudir a la Volta a Marta –Na Violant- no va poder més que llegir Peu a Castelló, per lliurar en la meta als atletes el Laude Arbitral gairebé entre llàgrimes, guanyadors els XIII trofeus Lluís Adsuara, que que es confonien amb l’aigua que xopava el també en 2013 van estar patrocinats per la Germandat. I de seguida, a Fadrell, que ens pergamí. esperen! Bona nit, cresol. Mala sort. Per aquest tràfec d’anar i vindre, constant i El diluvi va esperar a amainar tot just quan veloç, tant normal els matins d’entre setmana, ens anàvem al cau carrejant el material per replets de visites, ens van ser cedits per la casa guardar-lo. Coses que passen. La primavera, Lexus tres preciosos i senyorials turismes, que convenientment acreditats com a “vehicles ja se sap. oficials” de la Germandat, ens van ser de Ens quedava el consol que en 2013 restava grandíssima ajuda. Agraïment sincer a la una oportunitat per treure’ns l’espineta gerència del Concessionari Lexus per la seua amabilitat. clavada. Seria el 9 d’octubre. COS MULTICOLOR Tampoc va faltar el ratet de desordre i divertiment del “Cos Multicolor” amb els corresponents danys col·laterals: dia i mig aspirant i/o agranant confeti a casa, i uns quants mesos trobant encara paperets de colorins als llocs més insospitats. AL CAU, FESTA INFANTIL Divendres, xiquets i xiquetes amb les seues famílies tenien amanida la festa infantil al Cau. Primer, un taller de feltre ideat, organitzat i dirigit per Belén Montañés i Laura Iglesias en el que els participants van poder confeccionar els seus escuts heràldics a gust del cavaller, amb temàtica lliure. La majoria de les xiquetes van optar per les franges roges i blanques i la creu de dos braços, propis de la casa de Violant d’Hongria. Original, elaborat i divertit, certament. Després, l’acostumada xocolatada i per baixar xocolata i pastissos, els contes, la música i els balls amb l’extraordinari i inigualable Salva el “Mussenacitu”. Genial, com sempre.

L’anècdota del concurs la va protagonitzar el mestre paeller de “Desperta, ferro!” els tambors i bombos de la Germandat, Joan Querol Vicent qui amb els seus 14 anys es va atrevir a fer la paella, més que res perquè degué pensar que si pels catxotxes dels seus companys haguera sigut, igual no hagueren dinat. Així que es va arromangar i - mans a l’obra- va presentar una paella digna i valenta. I van dinar! Per això, a petició d’un membre del jurat (el senyor Ximo Torres) pel seu esforç i valentia va rebre un guardó simbòlic. El més aplaudit i festejat, si més no. Després d’una animada sobretaula compartint licorets, coques i pastissets (així també es fa germandat) amb la música dels dolçainers i tabaleters de l’A.M. Castàlia, tocava arreplegar i tornar volant a casa per pegar-se una bona dutxa i amanir-se per la desfilada final de festes. DESFILADA FINAL I VÍTOL

Així que després d’eixa vertiginosa i boja cursa fins la plaça Major, empentats per l’energia de la xaranga almassorina Banana Boom, es va aprofitar per fer un glop d’aigua i recuperar respiració. En un moment, la traca eixia del balcó de l’Ajuntament cercant coet rere coet el seu destí final, la Plaça de l’Herba. Els tres trons finals i tots amb la mirada a la façana de la Co Catedral de Santa Maria, que ja fa tants anys ens ofereix el seu llenç per vore allà Quan arribava la representació femenina reflectida nostra història. dels Cavallers a l’Ermita de Sant Jaume, ja feia bona estona que els focs anaven a tota En 2013 una aposta ferma i encertada (al marxa. Sofregit llest, caldet i arròs. Amb menys és el parer de qui açò els escriu) una elevadíssima participació (16 grups, 20 La conquesta: el Conqueridor i els seus paelles i 376 comensals) es va celebrar com cavallers, la Carta Pobla i els seus signants. cada any el concurs on les diferents famílies, La baixada al pla: fanals, gaiatos i rotllos… i associacions, conllogues, colles i altres amb la llum del fanalet, molts fanalets… una modalitats “d’ajuntaments”, es preparaven gaiata! El Pregó, les partides del terme i, per per sotmetre’s a l’exigent i expert criteri del l’horta, al Lledó. jurat compost per l’ocasió pel Prohom Marco A. Esteve, Na Violant Marta Font, Guillem de Un Magdalena Vítol mesurat; plàsticament Mont-rodó el mestre Gargori i Ximo Torres, i musicalment precís. Per final, focs, colors, llum i pólvora a l’aire de la vila de Castelló, Regidor de Festes. entre les normals emocions d’uns i altres. Després de nombroses deliberacions, Unes contingudes, altres sense control… disquisicions, empats i desempats, van resultar guanyadores les paelles de la Milícia El millor goig i més íntim és el de mirar en eixe Templària de la Germandat, premi a la millor instant al cel, oblidant que ú te l’esquena i les presentació. El premi a la millor cocció va ser cames per entrar a taller, i sentir que el deure per una de les quatre paelles que presentava ha estat complit. la multitud de l’Associació Musical Castàlia que, per segon any consecutiu s’emportava Vítol! premi, i el del millor sabor, va ser per a la colla En Carroç “Carril i via ampla”.

La Germandat, Premi Tradicions de lâ&#x20AC;&#x2122;A.C. Gregal

En 2013, tal com vam anunciar ja en la passada ediciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;aquesta CrĂ˛nica dels Cavallers, la Germandat va ser de nou guardonada. Va ser aquesta vegada lâ&#x20AC;&#x2122; â&#x20AC;&#x153;AsociaciĂłn Cultural Gregal de Estudios HistĂłricosâ&#x20AC;? la que -desprĂŠs de reunit el jurat- va comunicar que aquest havia atorgat el premi corresponent a la categoria Cultura i TradiciĂł 9 de MarĂ§, en la seua VI ediciĂł a la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. Dijous 14 de marĂ§ al Teatre Principal de CastellĂł es va celebrar la cerimĂ˛nia de lliurament dels premis en les seues dotze categories a la qual van assistir en representaciĂł de la Germandat, el Prohom, Na Violant i la seua Cort i diversos membres del CapĂtol Permanent. Una cerimĂ˛nia a lâ&#x20AC;&#x2122;altura dels ilÂˇlustres guardonats, vertaderes personalitats a nivell nacional en els mĂŠs diversos Ă mbits. Lâ&#x20AC;&#x2122;acte va estar presentat pel gran JosĂŠ MarĂa Arquimbau i per la senyoreta Gemma Teodoro i va constar dâ&#x20AC;&#x2122;una primera part en la que la Banda Municipal de CastellĂł va interpretar dos fragments de sengles Ă˛peres de Giuseppe Verdi, lectura de lâ&#x20AC;&#x2122;acta de la concessiĂł dels premis, entrada dels guardonats i del jurat, lliurament dels premis i intervencions dels distingits. Els premiats en les distintes categories va ser els segĂźents: t &YDFMFODJB 1BMPNB (Ă&#x2DC;NF[ #PSSFSP t -FBMUBE 4BOUJBHP "CBTDBM $POEF t &DPOPNĂ&#x201C;B +BJNF -BNP EF &TQJOPTB t 7JSUVEFT )VNBOBT &WBSJTUP EF 7JDFOUF t .Ă?SJUP -JUFSBSJP 4BOUJBHP 1PTUFHVJMMP

t .Ă?SJUP %PDFOUF Z $JFOUĂ&#x201C;ĂśDP -VJT .JSBMMFT $POFTB t $JFODJB Z 7JEB +VTUP "[OBS -VDFB t $VMUVSB Z 5SBEJDJĂ&#x2DC;O $BWBMMFST EF MB $PORVFTUB t *OWFTUJHBDJĂ&#x2DC;O )JTUĂ&#x2DC;SJDB "VMB .JMJUBS #FSNĂ&#x17E;EF[ EF $BTUSP t 4PMJEBSJEBE "GBOĂ&#x201C;BT $BTUFMMĂ&#x2DC;O t %FQPSUJWP $MVC E "UMFUJTNF 1MBZBT EF $BTUFMMĂ&#x2DC;O t )PNFOBKF 1Ă&#x2DC;TUVNP +BWJFS $BNQPT 7JMBOPWB El Prohom va rebre el premi de mans del president de lâ&#x20AC;&#x2122;associaciĂł, Javier MĂĄs Torrecillas, i va dirigir unes paraules als assistents. De nou un important reconeixement en esta nova etapa que no fa mĂŠs que animar-nos, mĂŠs si cap, a continuar treballant per una Germandat viva i en constant avanĂ§. En CarroĂ§ 37

Crònica dels Cavallers

Homenatge als herois del 9 de Març

En 2013 els Cavallers ens vam unir a l’homenatge als Herois del 9 de Març, per invitació de l’Associació Gregal d’Estudis Històrics. Homenatge al qual també enguany hem acudit amb la nostra representació femenina, els membres del Capítol Permanent i els tambors de combat “Desperta, ferro!”. Merescut homenatge als oblidats herois castellonencs –gent del poble, senzillaque van acudir al Nou Pont del Millars un 9 de març de 1810 des de les veïnes poblacions d’Almassora, Castelló i Vila-real, per resistir heroicament a les tropes de la cavalleria napoleònica donant sa vida per la llibertat del seu poble, com van fer altres gents, quasi sempre abandonades per les Autoritats i les Institucions, en molt llocs assenyalats i reconeguts arreu d’Espanya. L’Heroic alçament de Madrid amb episodis com els cruents combats de la defensa del Parque de Monteleón o la sublim resistència del poble de Girona assetjat per l’invasor francès…

Ofrenes florals d’emocionat homenatge als peus d’un monòlit massa temps oblidat, que recorda el suprem sacrifici dels qui van entregar sa vida lluitant –com va escriure Javier Más- “amb sang, amb valor i sense mitjans”, per aquell patrimoni suprem que és la llibertat. Carrocius

Taula rodona.Les nostres festes. El Prohom, com a més alta representació de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, va estar convidat a la taula rodona sobre les festes convocada pel PSPV-PSOE passades les festes de la Magdalena, el dia 27 de març de 2013, al Fòrum Babel de Castelló amb l’objectiu d’analitzar diverses qüestions i proposar idees envers les nostres festes. La taula la composaven el president de la Junta de Festes, Jesús López, el president de la Gestora de Gaiates, Andrés Bort, el president de la Federació de Colles Tico de Juan i Marco A. Esteve, Prohom dels Cavallers. Exercint de moderadora, la portaveu municipal socialista, la Sra. Amparo Marco, va presentar als ponents i va explicar el motiu de la celebració de la taula. Va encetar el torn de paraula Jesús López parlant caràcter singular i participatiu de les Festes de la Magdalena i de cóm, malgrat la reducció en el pressupost, la gent no ho havia notat. Va continuar Tico de Juan enumerant les activitats de les colles federades -una extensa llista- així com de les xifres que llança la federació, més de 180 carros engalanats i més d’un miler de xiquets que participen per la seua banda en el Pregó. Després dels dos primers el, Prohom de la Germandat Marco A. Esteve va relacionar els actes que la Germandat realitza per al públic, els que es fan per als socis i aquells en els

quals participa la Germandat com a col·lectiu. El Prohom va posar l’accent, principalment, en l’esforç realitzat per a ajustar els ingressos a les despeses i mantindre, i fins i tot, augmentar la quantitat i la qualitat dels actes de l’Entitat. Van sorgir diversos temes antics: la data de les festes -hi ha qui creu que hauria de ser una data fixa- i la durada, que per uns és llarga, i per a uns altres curta. Amparo Marco va demanar als assitents que es van congregar en la sala de la llibreria Babel, opinions per fer més internacionals les festes, al que representants de les diferents gaiates i associacions presents van contestar amb aportacions interessants.

Al tancament, un dels assistents va mostrar el seu desig que aquesta taula rodona, fora l’inici d’un congrés per debatre amb temps les nostres festes. Berenguer d’Esplugues

Jesús López va apuntar que en les nostres festes el visitant pot assistir a nombrosos actes gratuïts, música i teatre al carrer i, així com degustacions de paella o torrades gratuïtes. Una de les observacions quasi unànimes van ser la necessitat de potenciar el sentiment per allò nostre, per la nostra festa i les nostres tradicions.

PANCHO’S

Plaza Cardona Vives, 10 12001 CASTELLÓN Tel. 964 235 604

María Rosa Molas, 19 12004 CASTELLÓN Tel. 964 232 448 - Fax 964 239 016

Crònica dels Cavallers

Setmana Santa i Pasqua 2013 En 2013 tampoc va faltar la Germandat a la cita amb les celebracions principals de la Setmana Santa. Així, el Capítol Permanent i la representació femenina, Violant i Dones de Companya, van assistir als oficis religiosos del Divendres Sant celebrats a la Parròquia de Sant Vicent Ferrer, seu de la Confraria de Santa Maria Magdalena, entitat fundada per cavallers com a branca religiosa de la Germandat per conrear la devoció a la Santa penitent per excel·lència, Maria la de Magdala, a la qual està dedicada l’ermita del tossal del Castell Vell de Castelló. Després dels esmentats oficis es va participar també al Via Crucis pel claustre annex a la parròquia, per formar després en la comitiva de trasllat dels confrares, cambreres i patges acompanyant la imatge de la santa fins la plaça Major, punt de concentració de les diferents confraries i germandats de la setmana de Passió castellonenca. Comitiva en la que, com cada any, formen quatre cavallers de la nostra Milícia Templària, portant la imatge de Nostre Senyor Jesucrist crucificat.

membres del Capítol en la processó del Sant Soterrar que va recórrer els carrers de la vila.

Un any més, fidels a totes les fites importants de la nostra tradició, es va viure aquest jorn amb recolliment i devoció. En arribar la Pasqua, celebració de la resurrecció de Nostre Senyor, ens vam citar a l’ermita de Sant Francesc de la Font de la partida de Cap del nostre terme, per compartir taula com també rialles i jocs amb els més menuts i, cóm no, menjar la mona, gaudint d’un deixos dies solejats que ens regala Així, Marta –Na Violant- i dues de les seues Dones de Companya, la primavera a la Plana. Patricia i Cristina, convenientment abillades de rigorós negre i l’elegantíssima “teja” amb la mantilla, van formar escortades pels Ximen de Carroç

ARTÍCULOS LITÚRGICO RELIGIOSOS: Todo para Bodas, Bautizos y Comuniones Especial Pascua Cofradías de Semana Santa

Telf. 964 73 00 33 deiverbum@deiverbum.es - www.deiverbum.es

- Consumibles - Imaginería - Mobiliario - Librería - Ornamentos - Orfebrería - Cerería - Artículos de regalo

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

Festes de la Mare de Déu del Lledó Encetat el mes de maig, tornem la mirada de forma especial al lloc sagrat des del que la Mare vetla pels fills de Castelló, així que arriba el moment honorar devotament la Mare de Déu del Lledó, amb la celebració de les festes en honor a la nostra Patrona. La Germandat, adelerada sempre per la Mare bressolera no pot ni vol quedar aliena a eixe moment principal de l’any i acudix amb Na Violant i les seues Dones de Companya a les celebracions en honor a la Mare i Patrona, estel, llum i guia del poble de Castelló. El dissabte 4 de maig de 2013, a la porta de la Basílica, la Serenata a la Mare de Déu. Tradicional i emocionant ofrena de flaires d’enramada i encens. La més preada música i el més sublim vers per qui es Reina i bressolera, la Mare de Déu. Diumenge dia 5, ben mudats, especialment belles Na Violant i Dones de Companya, Marta Font, Patricia Blasco, Cristina Rosell i Noelia López, precioses amb el traje de castellonera i la blanca mantellina, per acompanyar la Lledonera en el reso del Rosari, la Sabatina i la solemne celebració Eucarística en un any especial, brancal de l’any 2014 que és any Marià i de commemoracions importantíssimes. S’acomplíen en 2013 89 anys de la Coronació Pontifícia i Canònica de la Mare de Déu del Lledó i 29 de la declaració de Basílica, tot un assoliment intensament desitjat pel poble de Castelló. Aixina que enguany -2014serán respectivament 90 i 30 anys els que es compliran d’aquests dos grans esdeveniments.

Així solcava la Lledonera la Plana, sobre els muscles bressolers dels seus barreros i escortada pels portadors del pal.li de respecte. Enguany –parlant de la Lledonera- qui açò els escriu, no pot ni vol evitar-ho. Aixina que em permetran que, per membre dels Pal.liers de la Mare de Déu i per cavaller i amic, faça una menció emocionada a qui en l’any 2013 ja no va poder estar portant el pal.li, ja que es trobava lliurant un dur combat…

Guillermo Duro Forcada, membre d’una família de veritable soca castellonera, íntimament lligada a la història de la Germandat, era un home vital, treballador i alegre. D’aquells que se’n van però mai acaben d’anarse’n, perquè deixen el seu pas per la vida terrenal llaurat Després de l’Eucaristia, la Processó General junt a la resta del poble d’amor, de lliçons vitals, bons sentiments i moments inesborrables. devot de Castelló, fins al monument a Perot de Granyana. La imatge de Madonna Santa Maria del Lledó, avançant cap a la ciutat amb pas Lledoner fervorós i castellonero de bé, Guillermo Duro Forcada ferm, preciosa, baix eixe sol del capvespre que la fa brillar de forma descansa ja, després d’una aferrissada lluita, en la Pau Eterna, gojant especial. Arrublida de pètals de rosa… l’enrramada del seu poble per la presència de l’Altíssim i acaronat pel dolç abraç de la Mare. Amén. catifa, i totes les mirades adreçades a Ella, carregades de pregàries, Jaume C. Vicent Aguilar gratitut i esperances.

Ronda de Maig Miolar a la lluna de maig baix els balcons de les xiques boniques és costum molt nostra, dels hòmens que són músics o, simplement, melòmans. Dels qui amb major o menor fortuna, són capaços de fer sonar una guitarra, un baix, un violí, un requinto, uns bongós… o de batre amb cert ritme unes claves o unes maraques i entonar amb veu enamorada una tonada romàntica, un boleret.

N’hi han molts d’afeccionats, però alguns en són vertaders mestres. És el cas dels amics de Rosa de Maig, que atresorant bon gust, bon fer i experiència, fan sentir-se dolçament comboiades a les “víctimes” afortunades dels seus boleros. Amb la solvència que donen els anys de veterania (els quilòmetres recorreguts) i la frescor del seu humor sempre jove... van arribar -com sempre, sorpresivament- a casa de la família Font Ramos, la casa de Marta, Na Violant. Allà van ser citats els seus familiars, alguns membres del Capítol Permanent, les Dones de Companya, Patricia, Cristina i Noelia i altres amics de la família que els van acompanyar compartint taula. Allà es van presentar els mestres, per ofrenar rondalla del mes de maig a les nostres perles: Marta, Patricia, Cristina i Noelia, qui aguaitant al balconet de l’entrada de la casa, que semblava certament preparat per a aquesta ocasió, i després de rebre les roses rojes dels cavallers, van gaudir amb les tonades dels xics del grup trovador. Es va riure, es va brindar, es va ballar i cantar… Una preciosa nit de primavera a la Plana ben celebrada gràcies, de bell nou, als bons amics de Rosa de Maig. 43

Sopar estival de la Milícia Templària El 13 de juliol del 2013 va tindre lloc el tradicional sopar estival de la Milícia Templària en la qual, com ve sent habitual es presenta a qui serà Guillem de Mont-rodon, durant l’any següent, a tots els membres de la Milícia Templària. Amb la presència del Prohom de la Germandat, Marco Antonio Esteve, la de la majoria dels membres d’este grup templer, acompanyats per les seues esposes, N’Arcadio Badenes acompanyat per l’encantadora Marisa Tirado, la seua filla, Alejandra Llopis (Na Violant d’Hongria 2010) acompanyada pel seu nuvi, César Sáiz, i Na Violant d’Hongría 2011, la senyoreta Estefanía Bartoll, va tindre lloc un agradable sopar en els salons del Restaurant Celebrity Lledó. A l’hora dels cafés va prendre la paraula el Mestre, Eugenio Díaz, per a realitzar, en primer lloc, la imposició de la insígnia d’or i plata a qui serà XVIII Guillem de Mont-rodon durant l’any 2014, N’Arcadio Badenes i Paús, Cap de Seguretat Ciutadana de la Demarcació Provincial de Castelló, tancant l’acte amb les intervencions d’ambdós i la del Prohom amb la seua felicitació. El sopar va donar pas a una agradable sobretaula i, posteriorment, al ball que es va allargar fins la matinada. Eugenio Díaz Carsi Maestre de la Micilia Templària

Crònica dels Cavallers

XXIX

Acampada al Castell Vell Dissabte dia 27 de juliol, acudiem carregats d’ànim i motxilles a la Plaça Major de la ciutat per tal de partir rumb al Castell Vell i complir amb la cita estiuenca per excel·lència de la Germandat. El trajecte triat: el de la Romeria de les Canyes, amb l’obligada paradeta a Sant Roc de Canet inclosa. Esmorzar per refrescar i reposar forces i, en creuar la carretera Nacional 340, en dos camallades i un últim esforç per conquerir el turó de la Magdalena, ja som al nostre destí. Eixe lloc tan nostre ja, tan familiar, que a més dels records i emocions del tercer Diumenge de Quaresma i de les nostres Vetles d’Armes, conserva també el de tantes corregudes, jocs, focs de campament, acudits, cançons, tallers, suors i nits estrelades. Les de les nostres acampades al primigeni lloc del Castell de Castelló. Ja en van 29… Cóm passen els anys!

En acabar, amunt de nou, que ja estaven amanides les rues per berenar. Quina fam!

Berenats i amb roba neta, va començar l’estrella de les activitats: el recorregut topogràfic o gimcana. Després de l’esforçada tasca de l’amic Àlex Bernad que va estar un parell de dies abans de l’acampada, amunt i avall, amagant pel tossal de la Magdalena les proves, pistes, tresors i pergamins que els distints equips de xiquets i xiquetes havíen de trobar… Penjant els missatges i instruccions per seguir avançant, en els llocs més insospitats, ens va portar plànol i bruixola en mà per tota la contornada, recorrent una preciosa aventura de cavallers, dames, També en 2013 vam anar a passar un dia i mig amb la seua nit al tossal reis, cavalls i batalles plena d’història, mitologia i valors cavallerescs. de la Magdalena i com ja la part de dalt no ho permet i l’estructura de les modernes tendes de campanya és tan cómoda, vam decidir Aventura que van poder gaudir junt als més menuts, Marta i les seues Dones de Companya, com també alguns dels membres del Capítol. plantar-les a l’explanada, davant del porxo de l’ermita. Però per gaudir d’una bona nit d’estiu bufant com un beneït quan En acabar, ja enfosquint el dia, a rentar-se cara i mans, parar taula s’és xiquet i dorms fora casa i a terra, en la muntanya, cal estar ben entre tots i a sopar. rebentadet quan arribe l’hora. Després, poc més els demanava el cos a la xicalla, així que vam optar Això era cosa feta amb el matinó, la caminata des de Castelló i totes les pel muntatje del campament, endreç personal i… al sobre! activitats programades. Van caure tots com a mosques. Quin goig vore’ls dormir aixina. Ja hem arribat, hem descarregat i ens hem organitzat una miqueta. És el moment de l’inigualable Alejandro Bernad Salvador, el cavaller Mentre, xarradeta a poc volum dels majors i després els corresponents Anfós Montagut, que carregat de trastos, ferramenta i material torns de vigilància. molt variat, a més d’un esperit aventurer que va amb la seua forma d’entendre la vida, va fer gaudir a tots – menuts i no tan menuts- amb A l’endemà, en eixir el sol, desdejunar i arreplegar campament, un la iniciació als jocs tradicionals i els distints tallers com el de máscares ratet més de jocs, una divertida i improvisada arruixada d’aigua amb la màniga i després, endreç personal i acondicionament de l’ermita per de guix, que ens va fer passar un ratet ben divertit… i empastrat! celebrar la santa missa de cloenda que, enguany de nou oficiada pel A migdia ens vam poder seure a taula amb total tranquilitat i confiança nostre Prior Joaquín Guillamón Alcón i compartida amb les famílies ja que allà estava, als foguers, un any més, l’amic Vicent Solaz Pavón dels participants i les autoritats assistents, va posar fi a la 29a edició auxiliat per un ajudant que quasi bé és ja Chef: el seu fill Vicente Solaz de l’Acampada al Castell Vell. Vilarroig. Ells dos ens van proporcionar els adients hidrats carbònics que bona falta ens feien, acompanyats d’unes fresques i saboroses Arreplegavem material i feiem neteja de l’ermita i l’entorn pensant, ensalades amb unes tomatetes de medalla d’or que va pujar el com a un vertader repte, en l’Acampada del XXX aniversari. Prohom del Mercat. Si Déu vol. Meló per tots, café per als majors, a descansar una miqueta a l’ombra Fadrell! i en marxa de nou. De vesprada, després de les máscares i gràcies a l’amabilitat de la En Carroç direcció del Col.legi i Seminari Mater Dei, que un any més ens va permetre l’accés a les seues instal.lacions, vam baixar fins allà per gaudir d’un bany reparador que ens va saber a glòria. 46

Crònica dels Cavallers

Tambors i bombos de combat “Desperta, ferro!” Germandat dels Cavallers de la Conquesta El tambor i el bombo, com la música en general són elements d’importància en els actes, commemoracions i desfilades dels cavallers, que li donen pes a la seua presència, solemnitat i alegria. Al llarg de la història han sigut distintes les modalitats en que, d’una o En 2012, encara participant Santa Maria Magdalena, ens van altra manera, la música en general i la percussió particularment, han acompanyar els amics dels Tambors de Passió d’Almassora, que dirigits per Damián Aguilella Miralles, van impressionar els castellonencs, estat presents en els nostres seguicis. pel nombre d’efectius i la qualitat dels seus tocs. Participació que Durant els anys cinquanta i seixanta, al llibre dels primers 25 anys de es va repetir “corregida y aumentada” en 2013, en aquesta ocasió la nostra història (Primera parte de la historia de la Germandat dels amb abillament medieval i acompanyats per l’udolar d’unes banyes Cavallers de la Conquesta 1949-1975. Roberto Pérez de Heredia Valle) de bou, muntatge preparat i estrenat en l’entrada de la Capitania Almogàver d’Ontinyent, l’agost de 2012. Va ser en aquest mateix any (2013) quan es van estrenar els Tambors i Bombos de Combat de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta que portarien per nom “Desperta, ferro!”. I va ser el dia de la Proclamació de la LXVIII Na Violant d’Hongria de la Germandat, la senyoreta Marta Font Ramos, el 15 de febrer de 2013. Després de quatre mesos de treball i esforç intens, sota la direcció d’Eduardo Picazo Ferreiro i sumant set components, van desfilar pels carrers de la vila, deixant clar ja aleshores, que malgrat el treball que tenien per davant, el futur de la secció estava més que garantit. Hui podem dir que no erràvem en eixa apreciació i el grup avança en components i -el que és més important- en qualitat. Per deixar constància per a la història i fer honor per tant al nom d’aquesta publicació nostra, que no és sinó Cònica dels Cavallers, els exposem a continuació detalls sobre el per què de distintes qüestions podem llegir que en diverses ocasions es parlava dins l’estructura de característiques del grup. la desfilada al Pregó, d’uns “Atabaleros Reales” . L’EMBLEMA Més cap als anys vuitanta recordem uns xics que eixien acompanyats per un tabaleter tocant uns clarins. També un tabaleter acompanyat L’emblema dissenyat per a la nostra secció, es compon –sobre fons per dos timbalers, tots tres aliens a la Germandat; alguna ocasió en quatribarrat retallat amb la silueta del conegut com Penó de la que van ser xiquets cavallers els que tocaven un tabalet i aquells dos Conquesta- d’un cercle que representa un bombo de fusta i timbals quatribarrats els quals eren propietat de la Germandat. pell amb el seu característic color Molt significatius els anys en que la Banda del Regimiento de Infantería marró clar sobre el qual figura la Mecanizada Tetuán nº 14 amb el bo del Subteniente D. Antonio llegenda: “Tambors i Bombos de Delgado al capdavant, que amb la seua energia i marcialitat militar, Combat Desperta, ferro!“. feien lluir de manera extraordinària les desfilades, fins i tot tocant la nostra música en els actes (la Crida i la Marxa) amb tots els soldats En el centre, el castell de Castelló abillats amb el traje d’època que se’ls proporcionava del lloguer del (el mateix que porta sobre les més que conegut INSA de València. Anys en els quals hi va haver una quatre barres de sang l’escut estreta vinculació entre el Regiment d’Infanteria, mitjançant la seua de la ciutat) i creuats en aspa, darrere d’aquest conjunt, amb banda, i la Germandat. Però d’això n’escriurem un altre dia. les empunyadures en la part Després vingueren els anys de col.laboració dels tambors i bombos de inferior, dos Coltells o espases l’Alcora, els de la Confraria del Santíssim Crist del Calvari amb el doctor almogàvers (espases curtes José Luis Esteban al front; per deixar pas després a la secció interna similars al Gladius Hispaniensis de tambors i bombos de la Confraria de Santa Maria Magdalena, de les legions romanes). aleshores de recent creació cavalleresca. Aquesta última va estar vinculada a la Germandat des de principis dels anys 90 fins l’any Els coltells estan disposats amb la punta passat. Any en el que, des de la confraria es va voler interrompre eixe de les seues fulles cap amunt per denotar una actitud combativa. víncul per raons que no venen al cas. 48

S’ha dissenyat un altre distintiu amb un disseny més modern, menys clàssic o heràldic, que podria ser utilitzat com a imatge de la secció, per exemple, en algun tipus de vestuari diferent al d’època. En uniformitat de carrer utilitzada en actes als quals no procedira acudir amb la de tipus medieval. Es tracta d’un polo de color blanc.

Tot complet li dona un aspecte auster per la base del color negre, elegant per l’ocre de la sobrevesta i colorit pel contrast de la senyera al pit. Un conjunt que, de segur, quan siga completat amb els cobertors per als tambors (en procés de disseny i confecció) lluiran més polits, si cap.

LA UNIFORMITAT PER QUÈ “DESPERTA, FERRO!”? Malgrat el nom de la nostra secció, no ha pretès aquesta ser una secció de representació històrica dins de la Germandat amb recreació almogàver, com sí ho ha sigut –i amb gran encert i merescut èxit- el “boato” de Passió Almogàver amb el que van delectar tot Castelló l’any passat en el Pregó de les nostres festes fundacionals, els amics dels Tambors de Passió d’Almassora. “Boato” –com ja hem explicat anteriorment- estrenat l’estiu de 2012 a Ontinyent, encapçalant la Capitania Almogàver.

Quan pensàvem en un nom adequat per a una secció de tambors i bombos integrada en el si de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta era necessari pensar en un nom adient. L’objectiu era trobar un nom que reunira bàsicament tres idees o connotacions:

Havia de ser un nom de caràcter medieval, de l’època. A més, relacionat Fins ara, la presència almogàver al si de la Germandat, es limita -de concretament amb la nostra història, amb l’època de Jaume I. També moment- a la del cavaller Ramon de Oriols, en Luis Oria Doménech precisava ser un nom poderós, contundent, que tinguera força. Diríem brau, fer… No va ser fàcil la cerca. Després de nombroses disquisicions entre els noms proposats (no més de tres) un va destacar sobre els altres des de l’inici, obtenint clarament més acceptació. I pot ser que fóra l’únic que reunira les tres condicions esmentades. Desperta, ferro!, era el nom en qüestió. I semblava venir a tomb. El crit característic de les temibles tropes almogàvers que van ser avantguarda de tants episodis de les conquestes de la Corona d’Aragó, també en temps del rei Conqueridor. Casava també a la perfecció amb eixe segell combatiu, eixe esperit d’esforç, superació i força que preteníem que caracteritzara a aquesta jove secció i (actualment membre del Capítol Permanent) que ja fa 2 anys que que -de fet- ja porta per bandera. participa a les desfilades abillat amb arnés de combat de capità Cercàvem el símil, la metàfora, en la comparació de la força amb almogàver. la qual colpejaven les seues armes unes contra les altres i contra Com diem, el disseny de la nostra uniformitat busca ser senzill, auster, els seus escuts els almogàvers que produint aquell reverberant i espartà. Sense passamaneries ni brodats ostentosos, amb colors escruixidor estrèpit (temible sempre per a l’enemic) podria assimilarse a la manera amb la qual els nostres cavallers batent les pells i les discrets… fibres bordonades dels seus bombos i tambors, causant sobresalt i Per medieval i també per funcional i pràctic. Còmode per a la pràctica admiració, desfilant altius, imponents, alegres, entre les gents de la província i –potser ja prompte- d’altres indrets. del tambor i el bombo. A l’interior, samarreta gris fosca o negra i unes malles del mateix color. Per calcer, unes sandàlies de tires de cuir negre. Damunt, una vesta negra lleugera oberta entre les cames, amb una fina tira de passamaneria groga o daurada; sense mànegues, amb obertura lateral ampla.

Així va ser com el fer crit de guerra dels braus almogàvers donaria nom a la nova secció de la Germandat: Els Tambors i Bombos de Combat de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta “Desperta, ferro!”

Sobre aquesta, una peça a la que podríem anomenar “peto”, escapulari Petrus Eiximenis Carrocius o sobrevesta en color ocre o or vell que va cenyit amb cinturó de pell fosca sense ornaments. Al pit, un escut sense ribets amb les quatre barres de la senyera. 49

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

I Campus Infantil de Percussió “Desperta, ferro!” El 10 d’agost de 2013 es va celebrar el I CAMPUS INFANTIL DE PERCUSSIÓ “DESPERTA, FERRO!’’ a l’ermita de Sant Francesc de la Font. Hi van anar uns quants infants amb molta il·lusió, i un poc de vergonya -tot s’ha de dir- i algun que altre pare amb ganes d’aprendre un poc de percussió. Allí conegueren instruments de percussió com els bongos, el djembe, el caixó flamenc, la darbuka, i altres de fabricació pròpia, sense oblidar el principal instrument de percussió: el propi cos. Passàrem tot el matí allí, aprenent diversos ritmes i cançons per tal de fer un concert obert per a tothom que hi volguera assistir a vore a les joves promeses.

A mitja tarda començà a arribar la gent (van acudir fins mig centenar) i una vegada hi erem tots, va començar l’espectacle. El concert va estar estructurat de la manera següent: primer van fer l’actuació les joves promeses que s’hi van atrevir a sortir davant del públic. Al acabar, va ser el torn del grup de percussió ‘’Percufoc’’ que ens va deixar bocabadats i amb un somriure a la boca a tots. I per finalitzar, la gran actuació dels bombos i tambors de la Germandat, “DESPERTA, FERRO!’’ que va conseguir posar a tot el públic de peu i perplex.

Fou una jornada inoblidable i ja s’està preparant el II CAMPUS INFANTIL El matí ens passà volant, i ens posàrem a dinar una bona paella. Una DE PERCUSSIÓ “DESPERTA, FERRO!’’. vegada acabada la menjada, descansàrem jugant al joc de les cadires a ritme de percussió i una quan ja estava reposat el dinar pegàrem un Albert Font Sancho últim repàs als ritmes i començarem a montar les cadires per tal de Cavaller Guillem de Matet fer l’audició.

Alcublas. Verge de la Salut - Jaume I Per tercer any, sobre la data acostumada, la Germandat va acudir, el dia 17 d’agost, a la localitat valenciana d’Alcublas a la requeriment de l’Associació Cultural “Virgen de la Salud-Jaime I” per a participar en la 6a edició de la commemoració del fet històric en el qual el Rei Conqueridor adreçant-se al Puig per l’interior, quasi llest per assetjar la ciutat de València, va poder evitar una emboscada sarraïna gràcies a un pastor alcublà que va ser qui va alertar l’host reial del Conqueridor de la trampa que li tenia amanida a Llíria una avançada infidel de l’Adalil Azén que prèviament havia eliminat una patrulla de reconeixement cristiana enviada a la zona. Conta la tradició que Jaume I, agraït pel gran servei prestat pel pastor, va entregar al poble d’Alcublas una imatge de la Verge que portava amb ell durant les campanyes. Des d’aleshores, la Virgen de la Salud es la Patrona dels Alcublans. Ella reb una secular veneració dels fills d’este poble de la comarca dels Serrans. Després del relat i representació dels fets motiu de la commemoració es van escenificar diversos simulacres de combat a cavall i a peu per part dels experimentadíssims genets de Miguel Ángel Bustos. També enguany el Rei Jaume I, representat per un cavaller ben plantat vestia el traje i portava l’elm del drac alat, cedit per la Germandat per a l’ocasió. Cal no oblidar que va ser en demanar-lo l’associació en préstec per a tal ocasió -coneixent de la seua existència i de la seua condició d’exemplar únic- el motiu de la nostra primera visita, l’any 2011. Després de la recreació, es va desfilar pels principals carrers del poble fent entrada en l’esglèsia parroquial on es van resar unes oracions i es va cantar l’himne dels Alcublans.

Enguany, el mossèn, en Miguel Ángel Buendía va ofrenar Na Violant en representació de la Germandat una bella talla policromada de la imatge de la Virgen de la Salud. Tot seguit, el Sr. Alcalde, en Manuel Civera Salvador, va convidar la representació de la Germandat a pujar al saló de plens de la Casa de la Vila per tal que Marta, Na Violant, acompanyada per les seues Dones de Companya, Patricia i Cristina, signara al llibre d’honor de l’Ajuntament, obsequiant-nos la primera autoritat municipal amb una bella obra amb una escena medieval emmarcada. Una vegada més cal agraïr al senyor alcalde, al mossèn i molt especialment, a la senyora Amparo Civera, com també a la resta d’alcublans, l’exquisit i atent tracte rebut per tots els membres de l’expedició cavalleresca. Una cordial salutació a ells, una vegada més, des d’aquestes pàgines de la Crònica dels Cavallers. En Carroç

Crònica dels Cavallers

Festa de l’Assumpció de la Verge Maria. Antiga festa del Lledó. St. Francesc de la Font Dimecres 14 d’Agost. La festa més antiga de la Verge del Lledó se celebrava el diumenge posterior a la solemnitat de l’Assumpció de la Verge (15 d’agost). En record d’aquella festa, es celebra, cada any, una festa popular en l’ermita de Sant Francesc de la Font, de la que en són custodis els Cavallers de la Conquesta. A les 19’00 h. es va celebrar la Missa Solemne, presidida pel Prior de la Basílica del Lledó, mossèn Josep Miquel Francés i cantada per la coral Pentecosta de Castelló. A la missa van assistir el clavari de la festa i la seua família –enguany, Marco Antonio Esteve Cano, Prohom de la Germandat- autoritats municipals, membres de la Junta de Govern de la Real Confraria del Lledó i del Capítol Permanent dels Cavallers de la Conquesta, la Regina de les festes de Castelló, la senyoreta Cristina Pastor Salines i Na Violant i les seues Dones de Companya: Marta Font, Cristina Rosell i Patricia Blasco.

Dolçainers de Castelló. Al retorn, es van cantar els gojos, la Salve Popular i va haver-hi focs Com a record de la celebració, el Clavari va confeccionar unes precioses d’artifici. estampes pintades per l’ocasió pel pintor Lorenzo Ramírez, que van ser repartides entre els assistents (l’obra reproduïda a l’encapçalament La Festa en Honor a la Verge acabava amb un sopar de germanor dels assistents en els jardins de l’ermita, amb música de festa i una rifa d’aquest text). popular, a més del disputat i divertit concurs de farolets. Després de la Missa, a les 20’30 h. Donà començament la solemne Processó amb la imatge de la Verge del Lledó, portada a muscles La festa de la que va ser en 2013 clavari l’actual Prohom de la per tres cavallers i un membre de la Junta Confraria del Lledó, fins al Germandat, perviu pel treball, la fe i la il·lusió d’una sèrie de persones: proper paratge de Font de la Reina, acompanyada amb les llums dels mossèn Josep Miquel Francés, ermità de la Germandat i Prior de la farolets amb melons d’Alger portats per grans i menuts i la Colla de Basílica del Lledó i els fidels que acudeixen a missa cada dissabte de l’estiu, alguns que viuen a la contornada i altres vinguts dels llocs més diversos del terme o la província. Tots ells amb el suport de l’actual capítol Permanent de la Germandat, com no podia ser d’altra manera. Cal esmentar que en els quatre últims anys, el relleu s’ha pres entre persones i famílies vinculades als Cavallers. Èssent en 2010 la família Vicent Iglesias, en 2011 el cavaller Carlos Martí i la seua família (els Martí- Vicent), en 2012 la família Adsuara-Esbrí, mamprenent en 2013 eixa tasca el Prohom, Marco A. Esteve. Una festa celebrada amb fervor i alegria, com mereix tan tradicional festa de l’agost als nostres pobles, sempre caracteritzats per una secular i fervorosa devoció mariana. En Carroç 52

Presentació als mitjans de comunicació de Na Violant d’Hongria i Dones de Companya 2014 En 2013, van ser també els jardins de l’ermita de Sant Francesc de la Font, el lloc triat per celebrar l’acte de presentació en societat de la senyoreta Melina Queral Llach com a Violant d’Hongria 2014 així com de les seues Dones de Companya: Noelia Capdevila Durán, Elena López Sancho, Beatriz Rodríguez Domínguez, Sara Ferrando Rubert, Laura López Fraga i Andrea Barrera Ribés.

Acte fixat en la tradicional data del 8 de setembre per ser la commemoració de la concessió de la Llicència del Trasllat, a Lleida, pel rei Jaume I, i al que van acudir nombroses autoritats governatives, municipals i provincials com també representants de diversos ens festers i les famílies del Capítol Permanent i de les corts 2013 i 2014. Als qui acompanyaven el President de la Junta de Festes de Castelló i la Reina de les Festes de Castelló 2013 Cristina Pastor Salines, que assistia al seu darrer acte oficial.

Després, torn per a la nova Violant en el seu primer acte oficial, la seua primera comparecència pública com a Dama principal de la Germandat. Així que Melina ens va regalar unes belles paraules i unes quantes llàgrimes, en mostrar el seu agraïment a la Germandat, a la seua família i a Marta i la seua cort.

Nombrosos fotògrafs i càmeres enviats pels mitjans per deixar constància de l’acte al que van ser convocats. Un acte que Quan va poder acabar (no li va costar poc) es va donar cloenda a mampreníem de forma especialment gojosa, donada la circumstància l’acte amb l’aclamació tradicional als Sants Patrons. La primera d’unes de que per a l’any 2014 es presentava una cort al complet i totalment quantes que faríen conjuntament ambdúes reines: Marta i Melina. renovada, la qual cosa no succeïa des de l’any 2009. I amb el fort “Fadrell!” respost pels presents, entre els aplaudiments del Així que, presidint l’acte Marta Font Ramos, Na Violant 2013 junt a públic assistent i sota l’arc d’espases de l’Esquadra Jove, es retiraven les seues Dones de Companya, Patricia, Cristina i Noelia; amb l’ermita les corts i ses Violants. bellament engalanada per l’ocasió el tronar dels tambors i bombos “Desperta, ferro!” i els cavallers de l’Esquadra en els seus llocs, donava Acabat l’acte, la família Queral-Llach va voler ofrenar els presents un començament rebent amb caliu, la nombrosíssima assistència, a generòs i refrescant còctel que es va gaudir aprofitant el ratet per Na Violant d’Hongria 2014, Melina Queral, que arribava del braç del començar a presentar-nos a les distintes famílies i conèixer-nos una miqueta més. Prohom, en Marco A. Esteve Cano. Una vegada cridades les dones d’ambdúes corts a la palestra, la lectura Fresqueta nit de les acaballes de l’estiu que posava a rodar, feliçment, de l’acta de nomenament per part del Secretari, Manolo Lleó Piquer. un altre cicle cavalleresc. Ofrenes florals pel Maestre i el Prohom i paraules d’aquest últim com En Carroç també de l’Alcalde de la ciutat, Alfonso Bataller Vicent. 53

Na Violant i el Prohom en Sagunt La població de Sagunt, com ja ha fet en anys anteriors, ens va convidar a l’exaltació de la seua Fallera Major de la Federació Junta Fallera, la Sagunt 2012 nostra Violant Melina Queral Llach, acompanyada pel Prohom Marco A. Esteve Cano, van tindre un lloc preferent des del primer moment, la comitiva que es va formar a les portes de L’Ajuntament va discórrer pels sinuosos i empinats carrers de la part vella de la històrica ciutat fins a arribar a l’impressionant Teatre Romà on es va celebrar l’acte d’exaltació. Una per una van fer aparició les dames tant infantils com majors i darrere d’elles les sues respectives Falleres Majors Patricia Burgos Sayas i la xiqueta Sonia Argilés Ruiz. La Fallera Major de la Junta Fallera de Sagunt 2008, Cristina Plumed i el Regidor de Festes i Cultura Popular de l’Ajuntament de Sagunt, José Luis Martí, foren els mantenidors de Sagunt 2013 l’acte i van donar pas a les ofrenes de les trenta falles que hi ha la ciutat a més dels representants de poblacions veïnes i agermanades. Masclet d’Or símbol de l’agraïment per la seua presència. Per finalitzar, els nostres representants van pujar a l’escenari per tal de retre pleitesia a les Falleres. Els focs d’artifici reservats només a les Falleres Majors de Sagunt, la Bellea del Foc d’Alacant i a Na Violant van enllumenar el cel en arribar els nostres al costat de les màximes representant Saguntines i de les seues mans Na Violant va rebre el

En Finalitzar l’acte, la comitiva es tornava a conformar per arribar fins al sopar que la Federació Junta Fallera va oferir i al que el tant Na Violant como el Prohom van ser convidats. Berenguer E.

Tel.: 964 232 755

Crònica dels Cavallers

HISTÒRIA I CULTURA Esztergom: ciudad natal de Violante de Hungría. Mil años de historia La ciudad de Esztergom se encuentra en el norte de Hungría, a la orilla derecha del Danubio, haciendo puesto fronterizo con la localidad eslovaca de Párkány, al otro lado del río. Ha sido sede real durante casi 300 años y es centro de la Iglesia Católica en Hungría desde hace 1.000 años. Gracias a su situación geoestratégica siempre ha estado expuesta a las turbulencias de la historia, pero hoy en día es una ciudad con mucho encanto, en la que se encuentra la Basílica de mayores dimensiones del país.

HISTORIA

Esztergom, provocó continuos enfrentamientos, incluso bélicos, entre el Arzobispado y el Rey. A pesar de ello, a finales del siglo XV Hallazgos demuestran, que la región ya era habitada en tiempos Esztergom vivió su máximo esplendor, siendo una ciudad moderna prehistóricos. Más tarde, tribus celtas pasaron por la zona, seguidas del Renacimiento. por el imperio romano. Esztergom, bajo el nombre latino de castrum Salvio Mansio, ha sido una muy importante fortaleza fronteriza La ocupación Otomana significó el fin de la era dorada de Esztergom. del Pannonium (denominación romana del territorio de Hungría, A principios del siglo XVI el sultán Solimán I dio el paso definitivo para materializar las ambiciones imperiales turcas. En 1521 emprendió ocupado por el imperio romano). su campaña bélica para conquistar Hungría. Gran parte del país Alrededor del año 960, el líder de las tribus húngaras, que conquistaron cayó bajo dominio turco. Esztergom capituló en 1543. Sin perder la Cuenca de los Cárpatos, el príncipe Géza, se instaló en Esztergom. su importancia geopolítica, jugó un papel importante en la red Allí hizo construir su fortaleza en el 972, fecha que se considera la de administrativa-militar turca, siendo la ciudad más norteña bajo la fundación de la ciudad (es en 1079, cuando se hace mención de control Otomano. Su población fue mayoritariamente musulmana en las décadas siguientes, pero eso no transformó su arquitectura y Esztergom por primera vez en un acta escrita). carácter urbanístico significativamente. En esta ciudad nace el Rey San Esteban, fundador del Estado húngaro. Es donde es coronado en el año 1.000, y es donde es bautizado, por El dominio turco duró 150 años, la ciudad fue reconquistada en 1683, lo que él manda construir una catedral al lado de la fortaleza. San con la ayuda de tropas polacas y Habsburgas. La reconstrucción de Esteban nombra al arzobispo de Esztergom que, desde entonces, es la ciudad tuvo lugar bajo influencia austríaca en el siglo XVIII, con un el centro religioso de Hungría, y fue la capital del país hasta la invasión fuerte toque del estilo Barroco. La Iglesia Católica se reestableció en la ciudad y en 1822 se inció la construcción de la actual basílica. tártara. En 1242, las huestes tártaras de Batu Khan invadieron la parte oriental del país, pero su intento de ocupar la entonces capital, Esztergom, fracasó. La fortaleza de la ciudad fue defendida con éxito por las tropas comandadas por del aragonés ispán Simón de Bajót. No obstante, a consecuencia de la invasión tártara, la ciudad quedó devastada y despoblada, por lo que el rey Béla IV, trasladó su sede a Buda, dejando Esztergom en manos de la iglesia, bajo el mando del arzobispo de Hungría. A partir de la segunda mitad del siglo XIII, la ciudad deja de ser capital, pero sigue siendo el centro religioso, y un referente cultural del país. A lo largo de los siglos XIV y XV, la creciente influencia en la vida intelectual y la prosperidad económica de

Las guerras del siglo XX destrozaron la ciudad en gran parte, pero la basílica se salvó. Durante los años del comunismo, la ciudad – siendo como era, un centro de fe – fue duramente castigada. Se la consideró como una ciudad rebelde y opositora al sistema político, así su trascendencia y los fomentos estatales recibidos decrecieron considerablemente. Hoy en día Esztergom es una ciudad de 30.000 habitantes, que cuenta con una universidad de prestigio y con escuela de música. Da cobijo a una planta de una marca de automóviles muy conocida en Europa y recibe un millón de turistas al año. SEDE ARZOBISPAL El Rey Esteban fundó y mandó construir la primera catedral en el 1010 en Esztergom. Desde entonces el arzobispo de Esztergom es la máxima autoridad católica de Hungría. La basílica actual se inauguró en 1856. Después de la de San Pedro de Roma y Saint Paul’s de Londres, es la tercera más grande en Europa, al mismo tiempo es el edificio más alto de Hungría. Ocupa 5.660 m2, tiene 118 metros de largo y 49 de ancho. Su altura es de 100 m, y en algunas partes sus murallas llegan a 17 metros de grosor. El altar es obra de Michelangelo 56

Història i Cultura

Grigoletti, de Venecia. Se trata de un lienzo pintado, que mide 13 x 6,5 m, siendo el altar con el lienzo más grande del mundo. La biblioteca de la basílica cuenta con 127.000 volúmenes episcopales, siendo así la mayor colección religiosa de Hungría. SIMÓN DE BAJÓT – UN HÉROE ARAGONÉS EN LA DEFENSA DEL ESZTERGOM Es conocido, que el rey húngaro Emerico III (Imre) contrajo matrimonio en 1196 con Constanza d’Aragó. Constanza, que se estableció en Esztergom, vino acompañada por su corte aragonesa. En ella se encontraba una dama, llamada Dña. Tota (Toda? Totha?). Pasados algunos años Dña. Tota se casó en Hungría con el voivoda Benedek, un importante terrateniente húngaro, estableciéndose en la fortaleza de Bajót, una pequeña localidad a 4 km de Esztergom, que les había regalado el rey Andrés II.

PECULIARIDADES SOBRE ESZTERGOM Esztergom es la cuna de la aviación húngara. Es donde Ernő Rubik, ingeniero industrial, padre de Ernő Rubik Jr. - inventor del “Cubo Rubik”- fundó su fábrica de aviones deportivos a principios del siglo XX. Hasta el siglo XIII, la única casa de Moneda de Hungría, funcionaba en Esztergom. También allí se fundó, a finales del siglo XII, el primer balneario público del país. Las tropas turcas consideraron Esztergom una base militar muy importante. Así, la memoria militar turca mira con gran aprecio a Esztergom. Prueba de ello es que un avión de combate de las fuerzas armadas turcas lleva el nombre de Estergon (denominación turca de Esztergom).

En el billete de 10.000 forints húngaros aparece Tras el fallecimiento de voivoda Benedek, Tota heredó las tierras de una imagen panorámica su difunto esposo y vivió en el pueblo con sus hermanos Simón y de la basílica de Esztergom. Bertrand (Bernardo?). Simón llegó a ser ispán (cargo similar a un señor feudal) y jugó un papel crucial en la defensa de la ciudad de Esztergom Ivan Medveczky durante el asedio de los tártaros en 1242. Simón “de Bajót”, conocido Cónsul General de Hungría así por tierras húngaras, ocupa un lugar importante y respetado en la en Barcelona historia de la ciudad.

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

Jo sóc Violant Jo sóc, Violant, princesa d’Hongria. Mai vaig imaginar que arribaria a ser reina en l’altre costat d’Europa... aquesta és la meua història: Vaig nàixer l’any 1219 en un castell a la vora del riu Danubi, en la ciutat de Esztergom. Sabeu on està aquesta ciutat?... es troba a Hongria, a la qual els romans cridaven Panonia. El nom de mon pare era Andreu i era el segon rei que governava el meu país amb aquest nom, ma mare es deia Violant i era filla i germana dels emperadors llatins de Constantinoble. Encara que fóra dona, els meus pares, sobretot ma mare, van voler que rebera una educació que es corresponguera amb el meu llinatge i així vaig estudiar música, llatí i poesia. Parlava diversos idiomes: llatí, francès i hongarés…per cert. Sabeu com és el meu nom en hongarés?. Doncs és Jolánta… potser tingueu a alguna amiga o companya o familiar que es cride com jo, perquè en castellà és Yolanda. És un nom molt bonic perquè significa “la que ve de les terres de les violetes” i sempre que pense en el meu nom me’n recorde d’Hongria, de les seues planures, del Danubi, dels seus prats amb flors. Quan tenia 13 anys els meus pares em van dir que el rei del llunyà Aragó volia casar-se amb mi i ells havien acceptat… Aragó, Aragó… de què em sonava aquest nom?... Ah! Ja me’n recorde, d’aqueix regne procedia la dona de mon tio Emerico, que també va ser rei d’Hongria. Però com es deia aquest rei que volia ser el meu marit? Els meus pares em van dir que es deia Jaume i tenia 24 anys i era molt famós perquè havia conquerit un regne en la mar…el de Mallorca. Sabeu on es troba?, clar…en les Balears. Em vaig posar en camí per a casar-me amb Jaume quan vaig complir els 15 i estava acompanyada per un sèquit de 100 cavallers i cortesans. Vam ser per Alemanya i el Nord d’Itàlia, travessem França i en el comtat del Rosselló vaig ser rebuda per l’oncle del meu espòs, el Comte Nunyo Sans. Jo estava una mica trista perquè m’havia assabentat que Andrés, el meu pare, havia mort, però estava també contenta perquè s’acostava el moment en el qual coneixeria al rei Jaume. Què alt! Vaig pensar en vore’l per primera vegada. Era molt alt i els seus cabells eren de color castany clar. Era fort i atent i vaig saber des d’aqueix instant que estàvem fets l’un per a l’altre… jo crec que li va caure la baba quan em va vore i també es va enamorar de mi quan em

va conèixer: jo tenia uns cabells rossos, era alegre i intel·ligent. Puc dir que havia trobat la meua mitja taronja. Del nostre amor van nàixer 4 fills i 5 filles, que van ser reis i reines, menys el petit Sancho, que va arribar a ser Arquebisbe de Toledo. Jaume em cridava afectuosament Yoles i em deia que era la seua amadíssima i dolcíssima dona. Va ser ell qui em va ensenyar la mar per primera vegada. Em volia tant que va voler que l’acompanyara en la conquesta del regne de València i així, junts, un 9 d’octubre de 1238 vam ser coronats com a reis de València. Em tenia en tanta estima que em consultava moltes qüestions que eren assumpte del rei sobre temes de justícia, política exterior i economia… van ser els dies més feliços de la meua vida. Jaume em va ensenyar a estimar com ell estimava als seus regnes i a les seues gents, per açò puc dir orgullosa que, encara que siga princesa d’Hongria, sóc reina d’Aragó, València i Mallorca, comtessa de Barcelona i Urgell i senyora de Montpeller. *Breu resum biogràfic de la Reina Violant, escrit en primera persona, adaptat per a escolars pel cavaller Pablo Castellet Marqués amb motiu de les visites dels Cavallers a distints centres escolars de la ciutat. *Il.lustracions de Tica Godoy, del llibre “Jaume I, vuit-cents anys amb nosaltres” (2008). Amb la deguda llicència.

Història i Cultura

Vuitcentenari de l’inici d’un regnat Corre el mes de març de l’any 1214, el dia és fred i una espessa boira cobreix el pla de Lleida. Emergint entre la boira, el castell de la Suda presenta l’aspecte dels grans esdeveniments, amb nombrosos guardians armats a la porta i els estendards de les cases nobles del país onejant als quatre costats del pati d’armes.

Al saló major del castell es celebren les primeres Corts de la Corona d’Aragó. Prelats, abats, priors, rics-homes, cavallers i representants de ciutats i viles de tot Catalunya i Aragó es troben reunits en magna assemblea.

retorn del petit Jaume al seu país i aquell hagué d’obeir. L’infant fou dut a Narbona i allí l’esperaven el legat pontifici Pere de Benevento, el bisbe Ispan d’Albarrasí, el Maestre del Temple a la Corona d’Aragó Guillem de Mont-rodó, el comte Sanç (regent de Provença i oncle de l’infant) i un bon grapat de barons catalans.

El bisbe de Pamplona, Aspàreg de la Barca, va presentar a tots els reunits un xiquet de 6 anys acabat d’arribar d’Occitània. Tant el Amb tota aquella escorta, el petit Jaume entrà a Catalunya pel Pertús, bisbe com el xiquet eren oriünds de la ciutat de Montpeller i, fins i arribà a Barcelona i continuà després cap a l’interior fins arribar a tot, el prelat era parent de la mare del nen, la reina Maria, senyora de Lleida, on ja hem vist que l’esperaven les Corts dels seus regnes. Montpeller. Com que el nou rei era massa petit per a exercir les seues funcions, Aquelles Corts de Lleida van jurar fidelitat al nou monarca, el petit a requeriment del legat pontifici les Corts van encomanar al comte Jaume I, com a rei d’Aragó, comte de Barcelona i senyor de Montpeller. Sanç la regència dels territoris fins que el rei pogués fer-se’n càrrec. El Petit Jaume fou posat sota la custòdia de Guillem de Mont-rodó què Convé explicar que els 6 anys de vida del nen Jaume havien estat el portà al castell de Montsó on, en companyia del seu cosí Ramon ben complicats. Fill únic del comte de Barcelona i rei d’Aragó, Pere Berenguer V de Provença, foren educats pels cavallers templers. el Catòlic, i de Maria senyora de Montpeller, va nàixer en aquesta ciutat el 2 de febrer de 1208. Poc després del seu naixement, el papa El bisbe Aspàreg de la Barca que havia presentat Jaume I en aquelles Innocenci III decretà la croada contra els albigesos i els exèrcits papal primeres Corts, continuà ocupant-se dels afers del rei en anys i francés, acabdillats per Simó de Montfort, van atacar els comtats successius. Nomenat arquebisbe de Tarragona el 1215, gestionà l’eixida de Jaume I del castell de Montsó el 24 de juny del 1217, occitans, molts dels quals eren aliats i feudataris del rei Pere. resolgué la renúncia a la regència del comte Sanç el 1218 i fins i tot Per tal d’intentar assegurar els seus drets sobre aquells comtats, Pere participà a l’anulació del primer matrimoni del rei amb Elionor de el Catòlic pactà amb Montfort: li reconegué el domini dels territoris Castella, el 1229. ocupats, n’acceptà l’homenetge i acordà el matrimoni del petit Jaume amb Amícia, la filla de Simó de Montfort. Però el guerrer franc no es Considero que l’efemèrides del vuitcentenari de l’inici del regnat del va fiar del pacte escrit i exigí que volia l’infant al seu costat, a la seua rei Jaume és un fet cabdal del nostre patrimoni històric i cultural que fortalesa de Carcassona. El rei Pere n’acceptà i l’infant, amb només tres cal recordar i valorar. Una derivació directa i important per a nosaltres anys, fou tret dels braços de sa mare i lliurat al comte Montfort l’any d’aquell fet és que, 37 anys després d’aquelles primeres Corts, a la mateixa ciutat i amb el mateix protagonista reial (ara un madur 2011. monarca de 43 anys), es signava el Privilegi de Trasllat que permetia Amb l’agreujament de la guerra a Occitània, la reina Maria anà a Roma als primers repobladors de Castelló (la majoria dels quals venien i encomanà al papa la protecció del seu fill, cosa que el pontífex va precísament de Lleida), la fundació de la nostra actual ciutat. acceptar. Poc després moria la reina, el 20 d’abril del 2013. Cinc mesos després també moria el rei Pere, a la batalla de Muret (12 de setembre Quan parlem d’orgull de genealogia, és bo que tinguem molt clar de del 1213), lluitant contra l’exèrcit dels croats. Així, el petit Jaume va què estem parlant. restar orfe de pare i mare i en poder de l’enemic dels seus regnes. Albert Sánchez-Pantoja Sort que el papa va complir la seua paraula i s’encarregà de la Rei d’Armes de la Germandat protecció de l’infant. El gener de 1214 ordenà a Simó de Monfort el 59

Crònica dels Cavallers

El poblament islàmic de Castelló de la Plana El poblament islàmic, com se’ns demostra en els estudis i treballs de Guichard y Bazzana, es realitzava amb una estructuració de l’espai en petits territoris on la comunitat rural (l’aljama) disposava d’una forta realitat col·lectiva d’ús de la terra i dels recursos econòmics. D’aquesta manera el territori llevantí d’al-Andalus (el Sharq alAndalus) s’estructurava en unitats espacials (entre els 50 i els 80 km2) naturals (una plana, una vall o la vessant d’una muntanya), una xarxa de petits poblats dedicats al cultiu o l’explotació ramadera on els seus habitants, de condició lliure, s’organitzaven al voltant d’un grup tribal o clànic, el qual tenia cert domini de les seues terres. Moltes d’aquestes comunitats o aljames tenen una continuïtat d’habitatge estable al llarg del temps. Aquests territoris, amb uns límits definits i permanents, presentaven una estructura de fortificació, que representava el paper de refugi ocasional per a la població de la zona i des del qual es podia fer guaita tant del territori que l’encerclava con de les vies de comunicació.

rural els presentaven.

Una altra característica de la majoria dels castells valencians és que estaven ocupats de forma permanent, per tant existia un poblat d’altura associat a la fortificació. Aquesta concentració de població, de més o menys extensió, sempre està protegida per una muralla que sorgeix del mateix hīsn i amb aljubs per l’abastiment d’aigua. La forma que s’utilitza en els documents cristians per designar-los és l’expressió «castrum et villam», es a dir, “castell i vila”. L’únic nucli associat a un castell en la zona de Castelló de la Plana és el Castell Vell de la Magdalena.

3. Benihayren: aquesta alqueria apareix al LR en l’assignació 2396 on es donen 3 jovades de terra «in alcheria qui vocatur Benaayren» i al 1252, després ja no es te cap referència documental més d’ella. Podria haver estat prop de la Font de la Reina o en un lloc concret de la seua sèquia per que la paraula Benaayren sembla que vol dir “els de les basses”.

La font principal per tal d’esbrinar les alqueries que n’hi havien a La Plana en el moment en el que Jaume I va guanyar, en 1233, els castells de Vilafamés, l’Alcora, les Coves de Vinromà i Castelló es el Llibre del Repartiment, però també es troben notícies en documents posteriors. D’aquesta manera, les alqueries de Castelló serien:

1. Almalafa: apareix en l’assignació 2403 del LR «alchaream que vocatur Almalafa» i també en un document amb data del 22 de febrer de 1252 en el que Jaume I lliura de certs tributs als habitants de les «alchareriarum termini Castellonis de Burriana» entre les quals es troba Almalaha. S’ubicaria en un pujolet dit “de la sal” o “comú de la sal” Hi han dos elements bàsics en el poblament islàmic: el hīsn (castell, dels molts que n’hi havia a la zona costanera i el seu nom significaria pl. husûn) i la qarya (alqueria). Aquestes dues formes d’ocupar el “saladar” o “llacuna on qualla la sal”. territori responen a dues realitats diferents, però complementaries, representen un binomi denominat comunitat castral o ‘amal que 2. Benicatol: d’aquesta alqueria tenim notícia quan amb data de 15 cobria, per als camperols, les següents necessitats: defensives i d’octubre de 1242 a Joan Corça se li dona un camp amb un corral al de protecció, religioses (presència d’una o diverses mesquites), terme de Castelló de Borriana «in alqueria de Benicatol» (LR, assignació agrícoles (amb possibilitat de l’existència de sistemes de regadiu) 1442). Sembla que es trobaria prop de l’alqueria de Benirabe en el o complementaries, com per exemple els espais dedicats a tasques límit entre les terres de secà i les de regadiu. Etimològicament podria significar “els del plà” o “els descampat” segons Díaz de Rábago. ramaderes, cultius cerealícoles o explotacions forestals.

4. Benimahomet: d’aquesta alqueria em tenim notícia per haver-se descobert la seua carta pobla amb data de 1239 en la qual, el Comte Nunnó Sanç, primer senyor de Castelló, feia donació de cases i terres Destaquem, per la seua importància per a l’estudi del poblament la fins a 54 pobladors en el Castell Vell i a la dita alqueria. qarya o alqueria (plural qurā, de l’àrab al-qarya), mot que apareix en les fonts documentals musulmanes i en les cristianes, en aquestes 5. Benimarva: altres noms de dita alqueria son Benimarua, Beniamargo, darreres designant-la com alcarea o alchaream. En les fonts Benimarhua o Vinamargo. La primera referència a dit lloc es de 1249 documentals musulmanes el mot qarya no té un significat únic i com «alcheriam que vocatur Benimarva, que est in termino Castellonis ens indica Guichard, el significat podria referir-se a un lloc habitat, és a Burriane» (LR, assignació 2399). F. Esteve l’ubica en la cruïlla del dir, una zona rural de poblament sedentari. Aquest mot designava una Caminàs amb el camí de Villamargo. Etimològicament el significat certa dependència de l’alqueria respecte a un centre urbà o castral. seria “la gent de les pastures”. Quan al segle XIII la conquesta cristiana aplica el mot alqueria, aquest fa referència als poblats rurals als que no reconeixen la categoria de 6. Benirabe: aquesta alqueria te un significat especial per a tots els castell o vila, subordinats per tant, a un centre fortificat e integrats dins castellonencs, doncs va ser en ella on va sorgir la nostra ciutat de del seu terme. En el nostre cas les qurā de Castelló estaven associades Castelló. Aquesta idea ja fou suggerida per Mossén Betí al 1926 en el al Castell Vell o Castell de Fadrell. Algunes d’aquestes alqueries podien seu Orígenes de Castellón i en un plet entre Castelló i Borriol al 1315, presentar elements fortificats, però no tots aquests nuclis d’ocupació descobert anys més tard, es diu «Castelló lo qual havia nom Benirabe», 60

Història i Cultura

per aixó el seu nom àrab prompte va desaparèixer. Aquesta alqueria fou on més donacions de cases i terres es van fer segons el LR (assignacions 2396-2405 i 2464) i va ser en ella on el cavaller Alonso Arrufat, seguint les indicacions del document de 1251 i les de Ximén Pérez d’Arenós, va plantejar la fundació de Castelló. Possiblement la seua ubicació seria el bell centre de la ciutat, entre la Plaça Major i la Plaça d’Hernán Cortés ja que en algunes excavacions en aquesta Ullal de la Font de la Reina. Possible zona van fer que tornaren a la paratge de l’alqueria de Benihayren. llum uns enterraments islàmics del segle XI i uns banys àrabs. El nom de Benirabe podria tindre diferents significats com “els del turó”, “els del campament” o “els del canal de reg”. 7. Binaceit: també coneguda amb els mots Benazeit i Vinatxell. Apareix registrada en un document de 1252. El seu nom podria fer referència a un topònim que descriu el terreny on s’ubicaria l’alqueria (al nord de la de Benimarva) amb un significat de “els del torrent” o “els del camí o braç d’aigua”.

possiblement significaria “terres cultivades” o “el petit turó”. 10. Remomir: aquesta alqueria apareix esmentada en un document amb data de 1247 en el que En Pere de Viel i la seua dona Na Maria Layn venen per 2.400 sous melgaresos una heretat (potser un raal) en el terme de Castelló. Segons Guichard i Sánchez Adell l’alqueria de Remomir es trobaria a la vora del Caminàs i prop del Castell Vell. 11. Teccida: documentada el 1252 i també s’anomena com Tecçida o Taxida. Degué d’estar ocupada ja des de el segle XI. El seu mot pot significar “ginebre” o “garrofer”. Així, podem distingir un model de poblament a la zona de Castelló, per Sant Josep del Censal. Alqueria de Benimarva o a l’època islàmica i en el Beniamargo. moment de la conquesta cristiana, organitzat en alqueries o qurā (població rural) dins d’una circunscripció administrativa o terme castral conegut com ‘amal o yûz al capdavant del qual hi seria un castell o hisn amb un poblat, el Castell Vell, com cap de districte. És tractaria doncs, d’un model d’ocupació social-administratiu que la conquesta feudal aprofitarà en propi benefici. No hem d’oblidar que la qarya, per al món andalusí, era la unitat bàsica dels ingressos de la fiscalitat estatal.

8. Binahut: alqueria documentada al 1252 i que prompte va desaparèixer de la toponímia en època cristiana. No està localitzada sobre el terreny, però sempre es situa a la vora de l’alqueria de Binaceit. També s’ha de tenir en compte que els anys que registren la majoria de assignacions de terres i cases de les alqueries de Castelló al LR es situen entre 1249 i 1252. La qüestió es, per què no van ser donades abans?. 9. Fadrell: es l’alqueria de la zona La resposta es senzilla, per que abans del 1249 aquestes alqueries de Castelló que es coneix amb encara estaven en mans dels seus propietaris musulmans, però quan anterioritat a la conquista de Al-Azraq es sublevà el 1247 hem de recordar que Jaume I va decretar Jaume I. Apareix ja citada en el l’expulsió del musulmans del Regne i per això moltes heretats restaren document de 1178 quan es dota a sense propietari i van quedar a l’abast de la Corona per fer-ne l’ús més la catedral de Tortosa baix la forma adient com per exemple, donar-les a colons cristians. de Khadrel. Fou donada a l’Ordre de Santiago el 1233 i fou l’alqueria A l’actualitat, del ric poblament àrab de Castelló de la Plana en resten més important de la Plana o una els noms a les partides agrícoles, en carrers o camins i en algunes de les que més. Perdurà com lloc ermites del Caminàs. El creixement urbà i el cultiu al llarg del segles amb entitat pròpia fins el segle XVIII, han fet que, d’aquestes alqueries que Jaume I va poder veure i com ho demostren l’existència del conquerir, no en resten més que les terres de conreu. seu fossar i un peiró (avui en dia a l’ermita de Sant Francesc de la Font). L’única construcció que resta de dita Sant Jaume de Fadrell. Antic lloc de Pablo Castellet Marqués Cavaller Jaume Castelló alqueria es la coneguda ermita de l’alqueria de Khadrel. Sant Jaume de Fadrell i el seu nom 1 - BAZZANA, André. (1994): “El concepto de frontera en el Mediterráneo occidental en la Edad Media” en Actas del Congreso la Frontera Nazarí como sujeto histórico (s. XIII-XVI), Lorca-Vera, p. 33. 2 - BAZZANA (1994), pp. 32-34. 3 - GLICK, Thomas F. (2007): Paisajes de Conquista: cambio cultural y geográfico en la España medieval. Valencia, PUV, p. 43. 4 - BAZZANA, André (1999): “«Al-djubb», le stockage de l’eau dans les édifices castraux et les habitats d’AlAndalus” en Castrum 5, pp. 371-395; GUICHARD, Pierre (1980): “Los Siglos Oscuros” en Nuestra Historia, Mars Ivars Editores, Vol. II, pp. 264-266 e idem, Vol. III, p. 92; GUICHARD, Pierre (2001): Al-Andalus frente a la conquista cristiana. Los musulmanes de Valencia (siglos XI-XIII), València, Universitat de València, pp. 262-290. 5 - GUICHARD (2001), p. 247. 6 - BARCELÓ TORRES, Carmen (1982): Toponímia arábica del País Valencià, Xàtiva, II Premis Ciutat de Xàtiva, pp. 42-47; GUICHARD (1980), Vol. II, p. 270; GLICK (2007), pp. 41-53. 7 - FERRANDO i FRANCÉS, A. (Editor) (1979): Llibre del Repartiment de València. València, Vicent García Editores. D’ara endavant es citarà con LR. 8 - DÍAZ DE RÁBAGO, Carmen (1997): “Toponímia árabe de alquerías y partidas: la Plana de Castelló”, en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo LXXIII, Cuaderno III, Castellón de la Plana, p. 397; ARASA GIL, Ferràn (1979): “Arqueologia del Terme Municipal de Castelló de La Plana” en Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, Castelló, Diputació de Castelló, nº 6, p. 130; ARASA GIL, Ferràn i GIMENO BETÍ, Lluís (1993): La toponímia del terme municipal de Castelló de La Plana, Castelló, Ajuntament de Castelló, pp. 41; SÁNCHEZ ADELL, José-SÁNCHEZ ALMELA, Elena (1996): “El señorío de Castellón de la Plana en los siglos XIII y XIV. Documentos para su estudio” en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo LXXII, pp. 513-514.

9 - DÍAZ DE RÁBAGO (1997), p. 403. 10 - DÍAZ DE RÁBAGO (1997), pp. 403-404; SÁNCHEZ ADELL-SÁNCHEZ ALMELA (1996), pp. 513-514. 11 - «alchariam nostram sive villam quae vocatur Benimahomet». GUICHARD, Pierre-SÁNCHEZ ADELL, José (1984): “Carta de población de Benimahomet, alquería del término de Castellón, por Nuño Sanz, señor del Rosellón, en Tarragona a 8 de marzo de 1239” en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo LX, Cuadernos II, III y IV, pp. 349-370. 12 - ARASA GIL-GIMENO BETÍ (1993), pp. 43-44; DÍAZ DE RÁBAGO (1997), pp. 397-398; SÁNCHEZ ADELLSÁNCHEZ ALMELA (1996), pp. 513-514. 13 - ARASA (1979), p. 165; DÍAZ DE RÁBAGO (1997), pp. 404-405; SÁNCHEZ-ADELL, José (1952): “Las murallas medievales de Castellón” en Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, Tomo XXVIII, Castellón de la Plana, pp. 44-45 i en GUICHARD-SÁNCHEZ ADELL (1984), pp. 358-360 hi ha una explicació de per què Castelló va nàixer a Benirabe i no a Benimahomet. 14 - ARASA GIL-GIMENO BETÍ (1993), p. 44; DÍAZ DE RÁBAGO (1997), pp. 398-399; SÁNCHEZ ADELL-SÁNCHEZ ALMELA (1996), pp. 513-514. 15 - DÍAZ DE RÁBAGO (1998), P. 405. 16 - DÍAZ DE RÁBAGO (1997), pp. 399-400; FORCADA MARTÍ, Vicente (1982): El castell de Fadrell, Castelló, Societat Castellonenca de Cultura; ARASA GIL-GIMENO BETÍ (1993), pp. 42-43. 17 - GUICHARD-SÁNCHEZ ADELL (1984), p. 358 i Doc. I de l’Apènddix documental. 18 - DÍAZ DE RÁBAGO (1997), pp. 401-402; SÁNCHEZ ADELL-SÁNCHEZ ALMELA (1996), pp. 513-514. 19 - GLICK (2007), p. 41. 20 - Per tenir una visió inicial sobre la situació del poblament àrab a la ciutat i terme de Castelló es recomana llegir ARASA (1979), pp. 163-172.

Crònica dels Cavallers

Ral valencià del Rei Ferran d’Antequera

Els diners valencians La moneda ha estat sempre un element bàsic en la història de la humanitat des dels temps més remots. Ha tingut un paper essencial en la vida dels pobles i en la creació dels estats; ha contribuït a la maduració de les identitats i ha servit als governants com a instrument per a imposar i legitimar el seu poder.

Anvers d’un ral valencià de plata amb l’efígie del rei Martí l’Humà

És evident que les monedes, a més de fer una funció purament econòmica, han representat un acte de sobirania del poder polític, alhora que un element de propaganda i prestigi de primer ordre.

Revers d’un ral valencià de plata de Martí l’Humà

Entre 1247 i 1707, els valencians vam tenir una moneda pròpia molt popular, el menut, cosa que dóna testimoni de l’existència d’un estat sobirà que va gaudir de les corresponents competències monetàries. L’origen d’aquesta moneda es remunta a l’època de la conquesta i creació del Regne de València pel rei Jaume I el Conqueridor i va ser la valencians amb el seu nom a partir del 1531 i igualment ho feren els seus successors Felip I, Felip II, Felip III de València (II, III i IV de Castella, primera moneda valenciana del període cristià medieval. respectivament) i Carles II. Cap rei de la dinastia dels Àustria es va Farem tot seguit un breu recorregut cronològic pels 460 anys quedar sense posar el seu nom en els diners valencians o menuts. Els d’existència de les monedes pròpies valencianes i de les circumstàncies moriscos van fer nombroses falsificacions d’aquestes monedes fins històriques que d’una o altra manera van afectar el seu ús i la seua que van ser expulsats el 1609. apariència física. Una altra novetat introduïda pels monarques de la casa d’Àustria va El 8 de maig de 1247 un privilegi reial va establir les característiques ser la recollida dels diners valencians de Jaume I, Alfons el Magnànim de la nova moneda i la va denominar oficialment rals (o reals) i Ferran el Catòlic. També van perseguir els falsificadors i van introduir de València, encara que tothom en deia “diners valencians”. El rei la datació dels menuts fabricats a partir de l’any 1610. El darrer menut encarregà l’encunyament a l’argenter Garcia Arnaldo el 28 d’octubre que es coneix amb data és del 1699, del rei Carles II. del 1248. A l’anvers de la moneda hi havia el bust del monarca i la llegenda “IACOBUS REX”. Al revers, un arbre amb dues rames a cada Després de la batalla d’Almansa del 1707 i la instauració de la dinastia costat (popularment anomenat “ramellet”) i la llegenda “VALENCE”. borbònica al conjunt de l’Estat espanyol, el decret de Nova Planta Alguns autors vinculen el ramellet de la moneda amb una concessió va significar la liquidació de les institucions de govern pròpies dels reial als lleidatans, que van ser els primers conqueridors en entrar a la valencians i, com a conseqüència, va començar el procés que posaria fi a la història multicentenària dels menuts. ciutat i plantar el penó de Jaume I. Els successors del rei Conqueridor van utilitzar la mateixa moneda dissenyada per Garcia Arnaldo sense introduir-hi cap canvi. També van crear noves monedes ajustades a les noves necessitats de cada època, però aquestes mai no van alterar el “diner” i el van convertir en una fracció de les noves monedes. Així, el sou valencià valia 12 rals, la lliura valenciana equivalia a 20 sous o 240 rals.

El 8 de maig del mateix 1707, el rei Felip V va ordenar que fos admesa en el regne de València la moneda castellana, i el 5 d’octubre va ordenar la retirada de les monedes fetes per l’arxiduc Carles III. El 13 de juliol del 1709, el mateix Felip V va disposar la fabricació de monedes de coure a València -els sisons i les tresetes- per substituir els menuts, però van deixar de fabricar-se ben aviat, el 1713.

El 1394 Joan I creà el dihuitè, que valia 18 rals, i com que el nou dihuitè Finalment, el 26 de gener del 1718, el mateix rei decretà el tancament era un real d’argent més gran que el popular “diner”, el diner valencià de la casa de moneda de València i el 24 de setembre va disposar la retirada dels menuts valencians i la nova fabricació de monedes de va passar a anomenar-se també ral menut. maravedí, encunyades en coure pur, d’ús obligatori comú a totes Acompanyem el present escrit amb representacions gràfiques dels les províncies de l’Estat. Amb això, la simbologia valenciana va rals valencians d’argent encunyats pels reis Martí I “l’Humà” i Ferran I desaparèixer per sempre de la moneda. “el d’Antequera”. En moltes cases i masies velles del País Valencià encara hi ha rals El primer monarca que va introduir un canvi significatiu en els diners menuts oblidats en els calaixos dels mobles antics, en els baguls o en valencians o rals menuts va ser Alfons el Magnànim, el 1421, perquè va les caixes de botons de les rebesàvies. Quan Felip V va ordenar-ne la substituir el nom de Jaume I pel seu, amb la llegenda “ALFONSUSREX recollida el 1718, molta gent va guardar les velles monedes i, fins i tot, AR”. Els monarques posteriors no van introduir canvis en els menuts algunes àvies les van utilitzar convenientment envoltades de tela com d’Alfons ni es van preocupar de fabricar-ne de nous fins que Ferran II a cor dels botons de les bruses. D’aquesta manera, en les peces de “el Catòlic” va autoritzar-ne una emissió amb el seu nom i el de la reina roba més antigues, encara és possible als nostres dies trobar botons Isabel, a partir de l’any 1504. El mateix Ferran II havia creat el 1483 el fets amb diners valencians... folrats de tela. ducat d’or valencià, equivalent a 21 sous o siga 252 rals menuts. Albert Sánchez-Pantoja L’emperador Carles I, de la dinastia dels Àustria, també va fer menuts Rei d’Armes de la Germandat 62

Història i Cultura

La corona:

una de les regalia dels reis d’Aragó

Segell de Jaume I pendent d’un document de Daroca datat al 1253

concedir valor protocol·lari a l’espasa, ja que significava el poder reial. De fet, al revers dels segells de cera de la documentació que eixia de la Cancelleria reial apareix el rei Jaume en posició sedent amb corona al cap, però amb la mà dreta sosté l’espasa damunt dels genolls, en lloc de portar a la mà el ceptre (amb el que si apareix, per exemple, el seu gendre Alfons X de Castella) i en l’esquerra porta el pom o globus d’or.

Per regalia entenem el conjunt de privilegis i ensenyes pròpies d’un sobirà. A la Corona d’Aragó durant l’Edat Mitja, aquestes regalia eren cinc: l’espasa, la corona, el ceptre, la bola del món i el tron. L’objecte del present estudi es el segon d’ells, la corona. La corona es el símbol més Corona de Felip l’Ardit de Borgonya relacionat amb la figura del rei, encara que hem de tenir en compte que, no la duien sempre al cap, ja que no més en certes ocasions adornaven la testa reial. Aquesta regalia podia tenir dues formes de fabricació. Una consistia en unir plaques rectangulars amb passadors formant una banda més o menys circular i la segona era fer la banda de la corona d’una peça. Alguns exemples del primer tipus serien la Sacra Corona d’Hongria o Corona de Sant Esteve (s. XI), la Corona de Sanç IV de Castella (s. XIII), la corona imperial del Sacre Imperi Germànic (s. X) i la corona relicari de San Lluis de França (S: XIII); del segon tipus podríem citar les corones de Felip II el Ardit de Borgonya (s. XIV) o la de l’emperadriu Kunigunda o Gunhilda (s. XI). Les corones es feien de metall preciós, principalment or, encara que de vegades hi podien estar Corona de l’emperatriu Gunhilda fetes d’altres metalls (la corona del reis de Lombardia era de ferro). La decoració amb pedres precioses o semiprecioses, perles o esmalts era el més comú.

Una situació ben curiosa es que Jaume I no va ser coronat mai, ja que fou reconegut com rei a les Corts celebrades a Lleida a l’agost de 1214 i al Llibre dels Fets ho deixava ben clar. Ho va intentar al cap dels seus dies Corona de Sanç IV de Castella al Concili de Lió, on va portar una corona que «era feyta ab aur e ab peres precioses, que valia pus de C. mília sous de torneses». A canvi de coronar-lo, Gregori X li va demanar que es declarés vassall del Papa i, a més a més, li reclamava el pagament del deute adquirit pel seu pare, Pere II, en declarar-se feudatari del Papa a la seua coronació a Roma el 10 de novembre de 1204. Jaume I va dir que ell «carta no faríem de novel que·ns metéssem en trahut, car tant havíem nós servit a Déu e a la Església de Roma, que aquestes menuderies no devien caber entre nós e ell».

A la corona d’Aragó, com en el cas d’altres regnes medievals, cada rei en disposava de la seua pròpia corona, es a dir, que cada rei nou se’n feia fer una o vàries (com el cas de Jaume II) i, de vegades, es deixava veure la influència d’altres monarquies com en el cas de la corona imperial de Constança d’Aragó, tia de Jaume I, que es una corona d’estil grec o kamelaukion amb les característiques pendilia de forma triangular. El exemple més clar de que el poder o autoritat reial passava d’unes mans a altres en un objecte que, precisament Corona de San Esteban no era una corona, es el cas de Jaume I i el seu fill Pere (futur Pere III el Gran). En el llit de mort, el rei Jaume li entregà la seua espasa, aquella amb la que havia esdevingut conqueridor mitjançant la destra de Déu. En resum, Jaume I li va

Els seus successors sí que iniciaren el ritual de coronació a la catedral de Saragossa, però sempre agafant Corona del Sacre Imperi Germànic ells la corona per coronar-se, deixant ben clar que, tot i que eren reis per la gràcia de Déu, no rebien la corona de l’Església, ni per ella ni en contra de ella.

1 - Aquestes i altres apareixem esmentades a un pontifical aragonès del segle XIII on s’arreplega el ritual de coronació del reis d’Aragó des de Pere III. DURÁN GUDIOL, Antoni (1989): “El ritual de coronación del rey de Aragón”, en Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, nº 103, pp. 20-24. 2 - En un document amb data del 29 de novembre de 1323, se’ns diu que la casa del rei tenia tres corones d’or, gemes i altres pedres precioses que, per dificultats monetàries, Jaume II volia penyorar-les per fer pagament als seus deutors amb els diners obtinguts. DURAN GUDIOL, p. 27. 3 - «E fo la nostra cavaleria en Sancta Maria de la Orta, de Taraçona, que, oÿda la missa de Sent Esperit, nos cenyim la espasa que prenguem de sobre de l’altar». Utilitzem l’edició a cura de BRUGUERA, Jordi (1991): Llibre dels Fets del Rei En Jaume, Barcelona, Editorial Barcino, § 19. D’ara en davant LF.

4 - «E aquí juraren-nos tots que·ns gardarien nostre cors e nostres membres e nostra terra, e que·ns guardarien en totes coses e per totes [...] E, feyt lo dit sagrament, partí’s la cort». LF, § 11. 5 - LF, § 536. 6 - Inocenci III va coronar a Pere II, que es va declarar vasall feudal del pontífex. Gregori X li reclamava el pagament que la Corona d’Aragó devia a l’Església, però Jaume I es va negar a rebaixar-se davant del Papa i condemnar els seus regnes a un feudalisme perillós. BELENGUER, Ernest (2007): Jaume I i el seu regnat, Pagès editors, Lleida, pp. 318-318. 7 - LF, § 537, p. 372. 8 - DURÁN GUDIOL, pp. 25-27.

Pablo Castellet Marqués Cavaller Jaume Castelló

Corona relicari de San Lluis de França

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

775 Aniversari de la Carta de Poblament de la ciutat de Castelló Si els Furs promulgats per Jaume I poden considerar-se com l’autèntica acta fundacional del nou regne de València, les cartes de poblament són la partida de naixement dels nostres pobles i viles. És per això que cada població li ha donat una gran importància i -fins i tot- un caràcter mític (Enric Guinot). Es tracta d’un document o escriptura pública mitjançant la qual el rei, les ordes militars i eclesiàstiques, o el senyor d’un domini feudal fixaven les condicions en què un cert nombre de famílies cristianes s’establien en aquests territoris, regulant les estipulacions de tenència de les terres. Les cartes de poblament recollien únicament concessions col·lectives, i eren com els estatuts que detallaven amb més exactitud les condicions a què havien de sotmetre’s les persones que venien a repoblar un territori. El primer requisit necessari (segons Honori Foto d’arxiu de la placa de marbre que ocupa la part esquerra de la façana de l’ermita de la Magdalena, inaugurada per Na Violant, Maria Llopis Rambla, el 8 de març de 1989. Garcia) per a assentar uns pobladors, era lliurar-los cases on viure i terres on desenvolupar el seu treball. L’explotació de terrenys d’establir amb caràcter immediat una nova població. comunals o els aprofitaments de pesca i caça, podien ser altres formes No serà fins dotze anys més tard, el 1251, amb una situació militar molt de cessió de béns. més segura i amb els beneficis suplementaris que va oferir Jaume I al També -com no podia ser altrament- estaven subjectes a una sèrie seu privilegi de trasllat del 8 de setembre d’aquell any, quan la gent d’obligacions, tant de caràcter general com fiscal. Pel fet de disposar baixaria massivament de la muntanya al pla i naixeria a la vida una de la terra havien d’abonar-se diverses prestacions, en diners o en nova ciutat que continuaria creixent amb l’arribada de nous pobladors espècie, en relació amb la producció obtinguda. Un altre tipus de provinents de diverses comarques septentrionals de la Corona. El cas prestacions eren de caràcter eclesiàstic -delmes i primícies-, encara de Castelló no va ser únic. En altres viles del nou regne, les primitives que en un principi les perceberen reis i senyors. Els monopolis de cartes de poblament van canviar amb el temps i ben sovint les normes l’època -forns i molins- obligaven tothom a la seua utilització, previ el que hi havien pactades s’hagueren d’actualitzar i adequar-se a noves situacions. Pot afirmar-se amb prou aproximació que cada indret del pagament d’una part del producte que es transformava. regne tenia una carta de poblament feta a la seua mesura. De tota A la nostra ciutat, la carta de poblament fou promulgada el 8 de manera, cal reconèixer a la carta de poblament de Nunyo Sanç el seu març de 1239 pel comte Nunyo Sanç de Rosselló-Cerdanya, primer caràcter de primer document jurídic que possibilità el naixement de senyor de Castelló, i prevenia la fundació de la nova vila a l’alqueria la nova vila, i el seu paper com a precursor i afavoridor del posterior de Benimahomet (José Sanchez Adell). Si pensem que en aquella data privilegi de trasllat i de la consolidació de la població. encara feia pocs mesos de la presa de València i que les comarques centrals del país encara estaven majoritàriament controlades pels Convé tenir ben clars tots aquests fets perqué, amb ells, es va fer musulmans, es comprén que els primers pobladors no estigueren història i tots nosaltres som part i conseqüència d’aquesta història. massa disposats a allunyar-se de la protecció del Castell Vell i encara És per això que hem volgut recordar i remarcar la importància del 775 que alguns pocs van anar arriscant-se a baixar al pla i ocupar algunes aniversari d’aquell document fundacional. alqueries abandonades pels moros (i en aquells anys encara hi havien moros vivint ací), la carta de població no assolí el seu objectiu Cavaller Ferran Sanxis

Història i Cultura

4-10-1987

Remembrança d’un paisatge Darrer escrit de Miquel Peris Segarra Com tots els anys ací estem vora el bassal de la Font de la Reina, hui, dia de sant Francesc, per commemorar l’aniversari de l’eixida de les naus de la cort del Rei Barbut per la sèquia de l’Obra, per conquerir Columbrets gràcies a les corruixes de la infantona Merilde.

Com ja sabem, puix que acabem d’escoltar la lectura del Tombatossals en la veu de l’amic Josep Miquel Francés, allò va arrematar com ball de Torrent: A fosques i a garrotades. I és que a la força no es pot anar a cap banda. Del pobre i vell Rei Barbut poc hem de dir: Bastant camallut, corbat, nas de picola i llarga barba fins els garrons, amb els calçotets apedaçats, espardenyes de l’hòstia, jopetí de vellut i manteu fet de pells de conills caçats a la veïna pedrera pel seu feudatari Senyor de Montornés. Sempre assegut a l’ombra de l’estàtica pitera somniava, reblit d’alifacs, amb l’horta esplendorosa que esdevindria, fruit del treball del gegant Tombatossals i de la seua colla d’homenots. Només el preocupava la Infantona. Si almenys s’enamorara d’ella el gegant..! Però, no; l’únic pretenent, fins ara, Garxolí del Senillar, feudatari del Senill, amo i senyor del lluent on els talpons i les serps niaven a bondo. A més, garxo i pollut. Només Molí de la Font 1982. D’esquerra a dreta: Josep Miquel Francés, Josep Antoni Pradells, Matilde li mancava emparentar amb aquest personatge. Què Salvador, Miquel Peris i Paco Vicent, “Quiquet”. no tenia prou amb els seus dos fills Tahor i Casse? gràcies als fréstecs fruits que li oferia el terme -dàtils de gos, arboços, Quins tres per a una peanya...! margallons- van poder perviure, a més de les figues paleres. Vosaltres vos imagineu Tahor, hereu de l’horta, molt afeccionat a fer mandonguilles, pescar anguiles i caçar pixavins de la fava roja? I Honor i glòria al nostre esperit pairal, humanitzat pel rei Barbut, i Casse, amo i senyor del secà, sempre enquimerat en la buscadissa de als homenots que van conllogar-se al seu servei i van fer possible la vaquetes i cacera del conill al Coll de la Mola? Quin desori, Senyor; què realitat que ara gaudim. seria del seu reialme? Que les quatre barres oriflamades que Matilde Salvador dipositarà a Sempre estava repenedit de no haver industrialitzat el terme, com li les aigües que capdavallen a la nostrada Mediterrània siguen el símbol aconsellava el seu feudatari baró del Pla de les Vaques. Possiblement del nostre gran Rei En Jaume El Conqueridor, continuador de la tasca hagués estalviat la contaminació actual. De la cabota de margalló, fer dels nostres mítics personatges, i que, en pau, fraternitat i llibertat, va codonyat; de les canyes del Senillar i de les botges fàbrica de graneres. segellar les terres donant-nos un vehicle de cultura per excel∙lència, I amb la confitamenta dels dàtils de gos, de segur, hagueren estat tres una llengua des del Rosselló a Morella, des de Castelló a Alacant, des de l’Alguer a les Illes... veritables fonts de riquesa per als seus hereus i vassalls. El secallós, pobre i vell Rei Barbut no mai podia imaginar que de la seua saga sorgiria el llaurador que, a força de les suors d’un treball continuat, l’ermàs del terme del Castel Vell seria un esplendorós jardí on l’arròs, el cànem, les hortalisses i el taronger guarnirien el reialme, sorregat pels ullals de la Font de la Reina, la seua dona, perperida per un enfit d’arboços de la Font de la Salut. De veritat vos dic que 65

I jo em pregunte: Sabrem lluitar com pertoca en la defensa de les nostres arrels històriques? Tots i cadascú de nosaltres tenim la paraula. Així siga i moltes gràcies. El Senyor de l’Algepsar

Crònica dels Cavallers

José María Fortanet Blasco Cavaller Fortanet El passat mes de gener van poder gaudir al Museu d’Etnologia de Castelló (MuEtCas) de l’exposició La ciutat en maquetes de José María Fortanet (Castelló 1934Parlant de festa, cal dir que estigué vinculat a la Gaiata 6 “Farola2012). Ravalet”, fou l’artista del monument de festes de l’any 1995. Ell Per parlar de Fortanet recordava que seguia les directrius que va aprendre del gran mestre ens caldria un grapat de gaiater Tico Ramos, amb qui va treballar als anys 50. També havia fet fulls ja que va ser una monuments pels sectors de la “Porta del Sol” i “El Toll”. Hem d’esmentar persona amant del seu els articles que va escriure als llibrets de gaiates. poble, molt implicada en la ciutat de Castelló amb uns quants escrits que li van donar sentit a la seua vida. Jo tenia referències del nostre personatge, però em cridava l’atenció dues maquetes que de manera permanent estaven ubicades en el MuEtCas. A la primera planta la del Castelló medieval del segle XIII i a la tercera planta, una típica casa de llauradors, crec que era la seua casa pairal, idèntica a la dels meus pares: amb entrada de carro, un corredor passant pel menjador, habitació, cuina i pati per on passava el cavall fins al final on està la quadra i damunt la pallissa. Per l’escala pugem al primer pis on està l’habitació de matrimoni i dues habitacions més, a part del terrat.

Un d’eixos articles, concretament el que van reproduir en el llibret de La Host del Castell Vell de les festes de 1988, ens parlava de La foguera de la Magdalena. Ens parla de la darrera foguera que va fer el seu avi Vicent Fortanet Moliner a la Magdalena. Sembla que era costum encendre una foguera davant l’ermita la nit anterior a la festa anunciant que el dia ja és arribat! Son avi era l’ermità de la Magdalena que en morir deixà el càrrec al major dels seus fills, Vicente Fortanet Balaguer, pare del nostre personatge. Després va seguir com a ermità José María.

A Castelló va estar afiliat a Jóvenes No sé qui em digué que a aquest home calia fer-li un homenatge i així de Acción Católica; també a començà la meua aventura. Una aventura fàcil gràcies a la seua dona l’O.A.R. Obra Atlético Recreativa; fou socorrista de la Creu Roja; Mari Muñoz Ferrer i la seua al CSI-CSIF, Central Sindical filla Elena, i com no, pels Independiente y de Funcionarios; Bombers de Castelló. ja jubilat al CEAM de l’avinguda de la Mar... Però tot el que hem comentat abans, ha anat al voltant de les seues aficions i destreses Fou persona molt creient d’aquest artista, escriptor, ebenista, constructor d’armadures i i compromès amb la seua maquetes. Ara ens pertoca contar la seua vida professional, que comunitat ja que estigué recordem, va estar a Barcelona amb els HH. Misioneros. Però abans, als anys 60 vinculat amb ell va ser treballador de l’Ajuntament de Castelló, concretament els Hermanos Misioneros llegüero, és a dir amb la qualificació de guarda de parques y jardines de los Enfermos Pobres de Barcelona i a Castelló, sobretot en els darrers anys de la seua a finals dels anys 50 abans de marxar a Barcelona. En tornar començà a treballar com a bomber. existència, amb la parròquia de Sant Cristòfol. També fou un gran amant de la història amb diferents escrits. Implicat amb la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, ell fou el Cavaller Fortanet i com a bon cavaller, l’any 1986 oferí la magnífica maqueta del Castelló de segle XIII segons un plànol d’Alonso d’Arrufat, que li costà més de dos anys fer-la, a la Germandat. Recordem que en aquell any eren Na Violant, Amalia Gómez i prohom, José Luis Alé Revest. L’any següent va fer unes armadures per a ell i el seu fill José Miguel amb les quals van participar en la cavalcada del Pregó de les Festes de la Magdalena. Sens dubte, sabia treballar tots els materials, no sols la fusta.

I sent bomber de professió trobem la seua millor aportació sobre la història dels bombers a la nostra ciutat, Historia de los bomberos de Castellón, 1859-1991, llibre de referència en aquest àmbit que és utilitzat en les oposicions a aquest cos en tot l’estat. També va escriure Antonio Jácome, hermano de los enfermos, Mare de Déu del Lledó, patrona de Castellón i Cosas de Castellón. Els bombers de Castelló guarden un bon record del bomber beato, que va celebrar sempre amb entusiasme la festa del seu patró Sant Joan de Déu. Molts recorden cóm feia les seues maquetes a la casa del 66

Història i Cultura

Serradal i com li ajudaven a fer els teuladins amb caixes de cartró. De com, durant el treball del seu llibre sobre bombers, va fer un plànol de les autonomies i demanava els diferents escuts dels parcs i així veiem la grandesa d’aquest cos. Al complir 65 anys, l’any 1995, després de més de 30 anys de servei, és quan es va jubilar com a bomber amb una gran festa sent regidor delegat Joaquín Borrás. Després, fins a finals de 2012, va estar actiu fent maquetes de diferents ermites de Castelló i ajudant en la parròquia de Sant Cristòfol on va fer un betlem amb la façana del temple. Parlant de betlems, tots els anys podeu gaudir del seu treball al Betlem Costumista que es munta al Museu de Belles Arts de Castelló pel Nadal amb el grapat de cases del Castelló de principis del segle XX que ell va construir. M’oblidava, també, que feia vaixells, grans i menuts, aquest amb la corfa de l’anou i del coco amb gran destresa.

Per concloure aquest breu repàs de l’obra i vida de José María Fontanet Blasco cal recordar la visita que el Cabildo de la Germandat del Cavallers de la Conquesta encapçalats pel seu prohom, Marco Antonio Esteve i Na Violant d’Hongria, Melina Queral Llach acompanyada per les seues Dames de Companya feren al Museu d’Etnologia de Castelló i visitaren els treballs del cavaller Fortanet, lliurant-li un sentit homenatge. Una exposició amb una petita selecció de moltes de les maquetes de la nostra ciutat que va fer aquest ebenista i estudiós de la història. I vull finalitzar donant les gràcies als meus amics bombers però sobretot a la seua família una vegada més, a Mari Muñoz i a Elena que ha agafat el testimoni de son pare, és una bona artista del pinzell. Elles m’han ajudat a poder recollir tota la informació i materials per poder muntar l’exposició i m’ha servit per escriure aquesta breu ressenya. A José María l’hem de recordar com una persona compromesa amb la seua comunitat en tots els aspectes, amb unes habilitats que tots hem pogut apreciar. Era un home volgut i amb gran caràcter, gran amic i company, que sempre va tenir el seu Castelló ben present. Joan Josep Trilles i Font

CrĂ˛nica dels Cavallers

50 anys de lâ&#x20AC;&#x2122;entronitzaciĂł de la Lledonera a VilafamĂŠs A lâ&#x20AC;&#x2122;estiu del 1964 es va celebrar lâ&#x20AC;&#x2122;acte dâ&#x20AC;&#x2122;entronitzaciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;una imatge de la MarededĂŠu del LledĂł, Patrona de CastellĂł, a lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia de la Sang de VilafamĂŠs, a la comarca de la Plana Alta. Bona part de la documentaciĂł sobre aquella fita histĂ˛rica es conservava al fons documental de lâ&#x20AC;&#x2122;escriptor i periodista Francesc Vicent DomĂŠnech, Quiquet de CastĂ lia (1935-2004), i ara forma ja part de lâ&#x20AC;&#x2122;Arxiu del LledĂł. A les tres de la vesprada del dissabte 1 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1964 sâ&#x20AC;&#x2122;iniciava la marxa muntanyenca, organitzada per la revista parlada Clima, amb la participaciĂł de tres grups de joves (vint muntanyencs) de Clima, de la OJE i de la patrulla ÂŤEdelweisÂť el Centre Excursionista de CastellĂł. Va ser una iniciativa popular exitosa grĂ cies a moltes aportacions econĂ˛miques de la ciutadania castellonenca i â&#x20AC;&#x201C;segons explicava el mateix Quiquet, en un article publicat en 1964â&#x20AC;&#x201C; ÂŤpara satisfacer una antigua aspiraciĂłn del buen pueblo de VilafamĂŠsÂť. Cal tambĂŠ recordar que diversos membres de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta van estar implicats en la iniciativa, encara que hi participaven com a membres dâ&#x20AC;&#x2122;unes altres associacions. La marxa excursionista va comptar amb mostres dâ&#x20AC;&#x2122;adhesiĂł i estĂmul. Vora la finca de Severino Ramos, en el terme La processĂł, a les portes de lâ&#x20AC;&#x2122;esglĂŠsia de la Sang. de CastellĂł, es va disparar una gran traca i una nĂŠta va llanĂ§ar pĂ¨tals de flors al pas la ÂŤmotxilla metĂ lÂˇlicaÂť que servia com a tron mĂ˛bil de la imatge de la MarededĂŠu. La ruta va realitzar una emotiva estaciĂł a lâ&#x20AC;&#x2122;ermita de Sant Vicent de Borriol, on es va situar la imatge de la Lledonera en lâ&#x20AC;&#x2122;altar i es va cantar la Salve Regina. Francesc Vicent va evocar, en un article publicat el 1964, aquella participaciĂł espontĂ nia del poble:

La Lledonera a VilafamĂŠs, portada pels excursionistes.

Grupos de sencillas gentes depositan tomillo y plantas silvestres sobre las piedras del camino, al paso de la Madre. Son masovers, en su mayorĂa. AsĂ sienten y asĂ rezan. A la nit, es va organitzar lâ&#x20AC;&#x2122;acampada a la Font de Sant MartĂ, a Borriol. Lâ&#x20AC;&#x2122;arribada a VilafamĂŠs el matĂ segĂźent, el diumenge 2 dâ&#x20AC;&#x2122;agost de 1964, a la plaĂ§a de la Font, va ser una mostra dâ&#x20AC;&#x2122;entusiasme colÂˇlectiu. AixĂ ho descriu el mateix Quiquet de CastĂ lia: La Lledonera a VilafamĂŠs, portada pels excursionistes.

Volteo de campanas, ÂŤcoets voladorsÂť, autoridades, clero y centenares de personas, con la plaza y calles engalanadas rubricarĂan la emocionante ÂŤpuesta en escenaÂť de aquella radiante e inolvidable maĂąana. Manuel Carceller Safont

Bibliografia t 2VJRVFU EF $BTUĂ&#x2039;MJB j5SJVOGBM FOUSPOJ[BDJĂ&#x2DC;O EF MB 7JSHFO EFM -MFEĂ&#x2DC; FO 7JMBGBNĂ?Tx #PMFUĂ&#x201C;O EF $BTB 7BMFODJB #BSDFMPOB TFUFNCSF Q t 7JDFOU 'SBODFTD j7JMBGBNĂ?T WJCSĂ&#x2DC; BOUF MB .BSF EF %Ă?V EFM -MFEĂ&#x2DC;x $BTUFMMĂ&#x2DC;O %JBSJP 4FDDJĂ&#x2DC; EPNJOJDBM j5PU E BDĂ&#x201C;x EFM E BHPTU BM EF EFTFNCSF t j -B .BSF EF %Ă?V EFM -MFEĂ&#x2DC; FOUSPOJ[BEB FO 7JMBGBNĂ?Tx #VUMMFUĂ&#x201C; -MFEĂ&#x2DC; Q

Història i Cultura

Vicent Pau Serra i Fortuño, cavaller i medalla de les Festes de Castelló Quan es va concedir la Medalla de les Festes de Castelló, la més alta distinció de la Fundació Municipal de Festes, a Vicent Pau Serra i Fortuño es va considerar, sobretot, la seua aportació al patrimoni cultural de la ciutat.

Perquè Vicent Pau Serra (Almassora, 1944- Castelló, 2013) va ser mestre, poeta i etnògraf, i constituïa, a més, un dels darrers membres de la generació de figures culturals del segle XX que ha fet grans aportacions al món de la festa de Castelló, com ara Manuel Segarra Ribés, Josep Garcia Gómez, Bernat Artola, Josep Barberà i Ceprià o Miquel Peris i Segarra, entre altres. Al llarg de la seua trajectòria, Vicent Pau Serra i Fortuño va col∙laborar, fent aportacions importants, en tots els estaments del món de la festa castellonenca. Presentem un balanç de la seua trajectòria: 1.- Participant des del primer Pregó Infantil. 2.- Col∙laborador dels llibrets de gaiata, des de jove. 3.- Durant els anys setanta va ser un dels artífexs de la revitalització de la gaiata 10, El Toll, de la qual va ser president de la comissió. 4.- Col∙laborador del Certamen Literari de les festes de la Magdalena. t (VBOZBEPS EF USFT 'MPST /BUVSBMT FMT BOZT J

t (VBOZBEPS EF MB 3PTB E 0S J EVFT 3PTFT EF 1MBUB J

5.- Col∙laborador del Certamen Literari de la Mare de Déu del Lledó t (VBOZBEPS EF DJOD 'MPST /BUVSBMT J

t (VBOZBEPS EF DJOD QSFNJT EF HPJHT J

t 1SFNJ EF QSPTB QFS VOB JOWFTUJHBDJØ TPCSF FMT HPJHT EFM -MFEØ 6.- Premi de poesia Miquel Peris i Segarra, 2010, per Arrels d’arena 7.- Creador del text del Pregó infantil de les festes de la Magdalena, que es canta des del 1993. 8.- Escriptor de goigs i cobles per a ermites i advocacions religioses. 9.- Mantenidor de la proclamació de Na Violant d’Hongria 1990.

la Sang, Sant Jaume de Fadrell, Santa Maria Magdalena, Sant Roc de Canet i Sant Roc de la Donació, a més dels cinc dedicats a la Mare de Justament, volem ara destacar la seu vinculació amb la Germandat Déu del Lledó. dels Cavallers de la Conquesta. Vicent Serra va ser col∙laborador en l’acte d’homenatge al rei En Jaume, en la primera edició de la En resum, podem dir que la singularitat de la trajectòria en el món Setmana del Cavaller, al novembre del 1969. Però la seua aportació de la festa de Vicent Pau Serra i Fortuño ha estat haver-ne exercit més important, en la relació amb l’associació, queda reflectida en la totes les funcions, de manera destacada. No hi hagut cap president literatura popular. El mateix autor va explicar el naixement del premi de comissió de gaiata que, a més, haja guanyat tres flors naturals de goigs del Certamen Literari del Lledó, creat el 1985, patrocinat per del Certamen Literari de la Magdalena, cinc del Certamen del Lledó, la Germandat, i que va existir fins a l’any 2000. El guardó va ser fruit que haja estat historiador de les festes locals, estudiós de la literatura d’una iniciativa compartida amb Francesc Vicent Doménech, llavors popular, membre d’una colla rellevant com ara El Pixaví, i que, a més membre del capítol de la Germandat i també vocal de la Junta de la a més, haja tingut el sentit de servei a la cultura del seu poble que confraria del Lledó. D’aquell diàleg com a punt de partida i del treball demostra el text del Pregó Infantil. de Paco Vicent, Quiquet de Castàlia, va nàixer la vinculació de la Vicent Pau Serra, a més, ha estat l’escriptor que més propostes i Germandat amb la gogística del Lledó. aclariments ha fet sobre el món de la festa castellonenca. Els seus Vicent Pau Serra ha estat, a més, el màxim especialista valencià en articles sobre les denominacions madrina de gaiata, comissió de la literatura dels goigs, manifestació de la cultura popular de gran sector, president de comissió, o sobre el Magdalena Vítol, publicats interés per a les festes de les comarques castellonenques. La seua durant anys en la revista Festividades, han servit per aclarir dubtes labor investigadora va ser molt destacada sobre la història del goigs i redreçar errors. Endinsats ja en la segona dècada del segle XXI, al dedicats a la Marededéu del Lledó. Sens dubte, Serra és l’escriptor perfil de destacat home de festa i d’home de la cultura corresponia, que més goigs valencians ha escrit en tota la història. Per a les festes i per antonomàsia, una personalitat: la de Vicent Pau Serra i Fortuño. celebracions de la ciutat de Castelló, va compondre goigs dedicats al Crist de la Sang, la Mare de Déu de Pasqua i la Pietat de la confraria de Manuel Carceller Safont 69

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

La poesia de Vicent-Pau Serra i Fortuño La poesia de Vicent P. Serra arreplega totes les temàtiques, amb una fidelitat i amor impecables a la llengua i a la terra. En la lectura o relectura, de la seua obra, el lector retrobarà, no solament el mestre estudiós, i a l’investigador de la cultura popular, sinó sobretot a l’autor poètic, prolífic tant en la lírica mediterrània com en la marcada imperatius dels certàmens jocfloralescos, religiosos, patriòtics, amorosos. I li vindran a la memòria, o vénen al cas, els seus llibres, molts d’ells guardonats com, d’El temps de l’àpat (1992), on el poeta és pregunta el perquè a tantes i tantes preguntes formulades per qualsevol ser humà: on sóc, qui sóc, on vaig, d’on vinc... on Vicent Serra, aconsegueix assolir la identificació, lector-poema mitjançant uns versos farcits d’emotivitat “esperança” i emoció religiosa inesgotables arrossegats sobtadament amb una estructura circular, atenent sempre al fet de trobar una resposta al per què de l’existència.

les dues propietats de la poesia: el “joc” i el “foc” –com indicà Carles Riba. Tal interpretació hedonista de la poesia és marca generacional que, en terra castellonenca, es pot aparellar a certa tradició emparada en Bernat Artola, però sobretot, en el –també mestre, i referent generacional- Miquel Peris Segarra. Sense ser l’única veu del territori a valorar aquests elements, VicentPau Serra Fortuño n’és un dels més persistents i expansius cronistes poètics. Semblen aferrissar-se aquests poetes en allò que indiquen uns versos inicials del text de Vicent-Pau en la seua serenata a la Mare de Déu del Lledó del 1984:

“El solc ens ha deixat en penyora d’amor el fruit de fruits. Un altre dels seus poemaris, Del temps i l’esperança (2009), és la La terra ens ha oferit constatació d’un viure insistent i d’un ofici conscient i constant; el seu tresor.” escriure la vida i retrobar la llibertat del ser humà a través de les paraules, un recull de 22 poemes on l’autor ens presenta un interessant La poesia de Vicent Pau itinerari de recerca intima, sense deixar de ser tremendament vitalista, Serra, és memòria i cant de vida, testament d’una on després de la seua lectura ens sentirem rejovenir. esperança, expressió del goig En un altre poemari guardonat, aquesta vegada amb el Premi Miquel i de la felicitat de ser viu, de Peris, Arrels d’arena (2010), el concepte “arrel” remet clarament ser fonamentalment quan a l’origen, la identitat, l’inici material i real de la vida. També cal fer som “altres” eixe és el secret referència als altres reculls polimètrics: Viure amb els palmells oberts de Vicent i la seua paraula (1979), Cançoner essencial, Paraules soltes o Seure al capvespre… compartida. gran part d’ells recollits en l’Antologia poètica (1968-2010), publicada Vicent-Jaume Almela i Eixau en 2012, per l’Ajuntament de Castelló. El seu vers, normalment breu, atent al ritme sense pertorbar el flux del concepte. I una voluntat de creació a partir del pacte entre la realitat del desig –com expressà Luis Cernuda-, i sense fer contradictòries

Bibliografia t 1SÛMFHT EFMT QPFNBSJT i&M UFNQT EF M ËQBUw 3PTB 7JWFT "OOB *TBCFM 1FJSBUT i%FM UFNQT J M FTQFSBOÎBw .BSJTPM González Felip; “Arrels d’arena” Lluís Meseguer, “Antologia Poètica” Juan Maria Calles.

Història i Cultura

La Festa Patronal de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló, a l’Ermitori de Lledó Sota el patronatge de l’Alcalde Carlos Fabra, de la Junta Central de Festejos de la Magdalena i dels 83 Guerrers del Pregó de 1950, inicià la seua singladura social l’anomenada Confraria dels Cavallers de la Conquesta en la seua 1ª Assemblea Constituent del 15-I-1951, regida per les “Ordenances” que un mes abans havia redactat una selecta “subcomissió d’experts” (integrada per Revest, Segarra, Codina, Herrero, Garcia, Sánchez i Puerto).

El 6-XI-1958 s’accepta com a data en què, complint el disposat en l’esmentada normativa, Manuel Peláez va ser elegit 4rt Prohom (per a l’any 1959), el qual ben aviat va comprovar que l’evolució social del col·lectiu es veia frenada per la influència de defectes palpables i normes contràries al millor desenvolupament de les seues finalitats. La solució, dràstica, va ser nomenar una “Comissió especialitzada” que va proposar les següents reformes: 1- Donar a l’entitat el nom de “Germandat”, en lloc de “Confraria”. 2- Els seus associats serien “Cavallers”, no “Confrares”. 3- Eliminar les dues rames (casats i fadrins). 4- Elevar el topall de 100 socis als 562 cavallers de les Trobes de Mossén Febrer (i, fins i tot, algú més). 5- Substituir els seus gestors (les dues Juntes de Rama i l’Administrativa) pel Capítol (Junta de Govern o Òrgan Gestor, únic facultat per a elegir la Dama). Aquest òrgan va ser denominat posteriorment Capítol Permanent, per tal de diferenciar-ho del Capítol General o Assemblea. Està format pel Prohom (President d’elecció anual, amb el privilegi d’encarnar el Rei Jaume I al Pregó), el Maestre, Comptador, Secretari, Tresorer i 4 vocals (elegits cada 2 anys per meitat). 6- Crear el càrrec de Prior (Assessor Religiós, membre nat del Capítol General, Capítol i Consell d’Honor. 7- Designar com a Sants Patrons de la Germandat a la Mare de Déu de Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol. Reformades així les Ordenances, es van editar i van entrar en vigor sense més problemes, després d’haver estat distribuïdes entre els associats.

11 del matí, a l’altar major de l’ermitori, Mossén Prades, exercint per primera vegada com a Prior, va oficiar la Santa Missa amb l’assistència d’un gran nombre de Cavallers. Finalitzat el servei religiós i a la Sala Capitular, es va servir un esmorçar de germanor i, tot seguit, començà l’assemblea presidida per Peláez i el seu Capítol, amb el tema electoral com a qüestió principal i amb el següent resultat: Per un any (1961) Domingo Tárrega (Prohom); per dos anys, Adanero (Secretari), Mut (Comptador), més Pérez de Heredia i Schleich (vocals) que, junt als no renovables Forcada (Maestre), Sánchez (Tresorer), Ordóñez i Gómez (vocals), completaven el nou Capítol o Junta de Govern.

I aquesta nova directiva es posà a treballar ben aviat. Posà al dia la llista dels 192 associats i unint-la al nou text dels Estatuts (de 45 Articles), a juliol del mateix 1961 demanà al Govern Civil l’aprovació oficial i el reconeixement com a associació legal amb tots els drets i obligacions. I a l’agost van elegir com a Dama 1961 a la Sreta. Ana Maria Martí Rodríguez, que va acceptar El 20-X-1959 Manuel Peláez va amb complaença. ser reelegit Prohom per a 1960 i, adequada la formació del seu Però al si del Capítol havien Capítol a la nova normativa, aviat pres forma dues noves i donà mostres de la predilecció importants iniciatives. 1ª- La Lledó: Ofrena de l’emblema d’or i esmalt a la Mare de Déu. de la Germandat envers els implantació de l’anual Festa nous Patrons i l’Ermitori de la Patronal de la Germandat a Lledó, en honor dels seus tres Sants “Lledonera” i, fins i tot, un mes més Patrons (el diumenge més proper al 8 de setembre, data de la reial tard i com a conseqüència d’una Llicència de Trasllat de la Vila de Castelló i de l’antiga Festivitat de petició seua, l’Òrgan Municipal Lledó. 2ª- L’Ofrena a la Mare de Déu de Lledó, com a mostra de la competent confirmava que si per veneració dels Cavallers a la seua Patrona. a complir les seues finalitats a la Germandat i els seus Cavallers La I Festa Patronal i la I Ofrena a la Lledonera, unides, les convocà el els calia reunir-se a les Cases Prohom a l’Ermitori per al matí del diumenge 4-IX-1960. El Prior, als seus 4-XI-1960: Homilia del Prior A. Prades. Consistorials o a la Sala Capitular “Dissabtes de Lledó” del diari local, convidava il·lusionat al que seria de l’Ermitori, amb el major gust un dels dies grans de Lledó, donant color a la festa el magnífic esperit li seria atorgada l’autorització per a cada cas. A més a més, el nou que atresoraven els membres de la Germandat. El “Mediterraneo” Capítol tingué l’encert d’oferir el nou càrrec de Prior a Mossén Antoni també va publicar el programa dels actes al què, juntament amb el Prades Safont, Capellà del Lledó des de 1956, el qual acceptà gustós lema “Lloat sia Déu e Madonna Santa Maria del Lledó”, s’adjuntava i s’identificà molt bé amb l’esperit i sentir dels Cavallers. És per això la doble versió original llatina i castellana de la Llicència de Trasllat que Peláez, degudament autoritzat, convocà per al diumenge 4-XI- (aportació del fundador José Sánchez), i donà a conèixer que el joiell 1960, a l’esmentada Sala Capitular de l’Ermita, el preceptiu Capítol creat per l’orfebre Alberto Vicente amb l’emblema de la Germandat General Electoral per renovar el Prohom i la meitat del Capítol. A les que seria ofert al Tresor de la Mare de Déu, estava exposat a l’aparador 71

Crònica dels Cavallers

de Casa Folch. La doble festa resultà completa i emocionant. A les 8, al Seminari, hi hagué volteig de campanes i sonora coeteria. A les 11, a l’interior de l’Ermita, amb 1960. Lledó: Presentació de Na Violant 1961 abans del Vi l’altar major ornat d’Honor. amb les banderes i estendards de la Germandat, repleta de fidels, afiliats i simpatitzants, presidint en lloc preferent les Dames dels Cavallers Ana Mª Martí (1961) i la seua predecessora Mª del Carmen Alé (1960), acompanyades de Carmen Farnós (Dama de la Ciutat) i les Sretes. Chabin, Dols, Mateu, Montoya, Soler i Pérez, el Prohom Tárrega, Capítol i Consell d’Honor, actuant la Schola Cantorum sota la batuta del seu director Roca i acompanyada a l’orgue per Mossén Royo, s’inicià la Missa Solemne que (amb l’ajuda dels acòlits Tosca i Fernández) oficià el Prior Mossén Antonio Prades que, des de la trona, pronuncià una emotiva homilia de la festivitat. Acabat l’ofici diví es van cantar els Goigs i la Salve Popular i tant les Dames com acompanyants i fidels van pujar al cambril per besar el mant de la Mare de Déu. Finalitzat l’acte eucarístic, a l’esplanada exterior nord de l’Ermitori, es van aplegar tots a les taules parades per al “vi de germanor”. Préviament, el Prohom Tàrrega pronuncià unes paraules d’agraiment i comiat dedicades a Mª Carmen Alé i altres de presentació i benvinguda a Ana Mª Martí, frases que en ambdós casos van ser acollides amb aplaudiments de la concurrència, mentre elles rebien els corresponents rams de flors del Prohom, què també agraí a tots la seua assistència i els convidà a participar a l’àpat preparat. Mossén Prades beneí la taula i amb la seua proverbial espontaneïtat arengà tots els presents al crit de “Cavallers!!! a l’atac!”, i amb alegria i bon apetit s’engolí el convit, al qual posà final de festa una sorollosa traca, tot i que les Dames encara van tornar a l’altar per oferir els seus rams a la Lledonera.

programa i èxit que la primera. De matinada hi haguè volteig de campanes i disparament de carcasses. A les 10, amb el temple adornat i ple de fidels, el Prior Mossén Prades oficià la Santa Missa, pronuncià la seua homilia de la festa i intervingué la soprano Mª Teresa Barrachina acompanyada a l’orgue pel mestre Roca. Es cantà la Salve i es besà el mant de la Mare de Déu al cambril. Posteriorment, a l’esplanada, s’acomiadà una Dama, es presentà la Dama nova, se’ls ofrenà els rams de flors (posteriorment oferts a la Patrona), es consumí el Vi d’Honor i es disparà la traca final, sense que el temps desapacible fes decaure la festa. Roberto Pérez de Heredia, prohom dels anys 1963, 64 i 65, amb el seu Capítol, va mantenir la Festa Patronal en la seua jornada dominical i idèntic desenvolupament. La III, el 7-X-1962, amb la seua Dama 1963 Rosa Mª Sánchez i predecessora Inés Barreda, la Missa Solemne del Prior Mossén Prades i la resta, fins a la traca final. La IV, el 24-XI-1963, amb la Dama 1964 Rosa Mª Gómez i l’anterior, i la Missa oficiada ja per Mossén Manuel Herrero Jarque que, amb el falleciment de N’Antonio Prades, el va substituir com a Capellà de l’Ermitori i també en el càrrec de Prior de la Germandat; intervingué la Schola Cantorum dirigida per R. Roca, amb la massiva assistència de costum, la presència de l’Alcalde Codina i altres membres de la Junta Central. Es completà amb un Dinar de Germanor al Club Nàutic.

La VI Festa fou el 25X-1964, amb la Dama 1965 Mª Carmen 10-XI-1968. Lledó: Parlament del Prohom Celda i l’anterior, la Missa Solemne oficiada per Mossén Herrero, què pronuncià la seua alocució amb el temple ple i magníficament adornat. El regidor i Cavaller Badal ostentà la representació de l’Alcalde al Vi d’Honor i aquest any no hi hagué dinar: es volia estalviar per finançar una 2ª Ofrena que alguns imaginaven com un preciós mant de vellut verd (color de la Ciutat) al què cada cavaller aportaria (al seu càrrec) una Pel que respecta a estrella d’argent on aniria grabat l’escut i el nom del personatge la I Ofrena, tinguè històric que tenia assignat a la Germandat. lloc a l’Ofertori de la Missa, quan Tàrrega Manuel Breva, només nomenat Prohom per a 1966, convocà la VI s’acostà a l’altar, hi Festa per al diumenge 21-XI-1965, amb Mª Lidón Sanchis “Na Violant diposità el joiell i 1966”, Mossén Herrero oficiant la Missa, Climent per la Junta Central, proferí unes breus Nebot procurador de l’Ermita, Algar com a Delegat d’Informació i paraules d’oferiment Turisme i Jaime Nos publicant una elogiosa crònica a la Hoja del Lunes en nom de la de València. Germandat al Tresor Arribà novembre de 1966 sense haver-se renovat el Capítol, el qual de la Mare de Déu. sense perdre més temps va trobar la seua nova Violant 1967 en la La II Festa Patronal, persona de Mª Luisa, filla del Cavaller i ex-Prohom Manuel Peláez amb el Prohom Gas, càrrec que ella acceptà gustosa. El matí del dijous 8-XII-1966, reelegit, el Capítol festivitat de la Immaculada i després d’anunciar-ho campanes i coets, renovat, nomenada es celebrà a l’Ermitori de Lledó a les 9,30 hores, l’assemblea general la Dama 1962 (Rosa que elegí Fernando Sanchis Prohom per a 1967 i, a partir de les11 Varella, encara que hores, presidint el nou Prohom i Mª Luisa Peláez, es celebrà la VII Festa un dol familiar li Patronal, amb la Missa i el Vi d’Honor tan concorreguts com sempre impedí continuar al i remarcant la presència del director de Ràdio Castelló, E. Pérez, i els Programa d’actes de l’any 1968. càrrec i Inés Barreda parlaments de F. Sanchis, M. Breva i J. Climent. Van completar l’acte la va substituir a partir de la Imposició de Bandes fins al ¡Magdalena la música que van emetre els altaveus del Santuari, els focs artificials Vítol!), l’Alcalde, regidors, membres de la Junta Central, convidats i els i la traca final. Cavallers convocats, tingué lloc el diumenge 3-IX-1961, amb idèntic 72

Història i Cultura

de 200 ptes. per Cavaller). Sota la imatge de la Mare de Déu, el Prohom Mulet pronuncià unes paraules d’oferiment, Na Violant presentà el mant al Prior Mossén Herrero per a procedir a la seua benedicció sagrada i després va ser lliurat a les Cambreres de la Mare de Déu, què vam vestir a la Patrona amb el seu nou mant i va ser tornada a l’altar major enmig d’una gran expectació i l’aplaudiment general. Seguidament, amb l’església al complet, es celebrà la Missa Solemne, amb la vibrant oració sagrada del Prior oficiant, l’acompanyament coral de l’Escolania d’Onda, la De la IX i X Festes es feu càrrec amb gran invocació general amb la Salve Popular, la pujada il·lusió Luís Braulio, Prohom el 1969 i 1970, a besar el mant i el repartiment de l’estampa amb les corresponents Dames: Immaculada Mant de la Mare de Déu (vista anterior). recordatori. Seguidament, a l’esplanada Viñals (Na Violant 1969) i Elena Rodríguez (Na Violant 1970). La primera el diumenge10-XI-68, a les portes del exterior, es serví el clàssic Vi de Germanor, prèvia intervenció del XXV Aniversari de les noves Festes de la Magdalena. La segona el Prohom, Na Violant 1973, l’alcalde Grangel (que felicità la Germandat diumenge 30-XI-1969, com a acte final de la I Setmana del Cavaller (22 per la seua aportació a les festes de la Ciutat) i tancà les intervencions a 30 de novembre 1969). En aquesta última, la llista de socis arribava el Sr. Aizpurua amb un discurs correspost amb l’aplaudiment dels als 343 i alguns hi van acudir muntats a cavall. En la Missa del Prior presents. El Prior beneí la taula i el convit va ser consumit amb l’alegria va cantar l’Escolania Santo Domingo Savio, d’Onda, sota la direcció i satisfaccions generals, rematant la traca final. de l’organista En Luís Villanueva. Hi hagueren rams de flors per a les Dames i l’Ajuntament va estar representat pel president de la Junta Reelegit Prohom Mulet per a 1974 (el 28-X-1973) i nomenada Mª Obdulia Pérez Na Violant 1974 el 15-XI-1973, el Capítol va organitzar la Central Carlos Torlà i altres membres de la mateixa. XIV Festa Patronal per al diumenge 9-XII-1973, del desenvolupament de la qual donà complida informació al diari local el cavaller En De forma similar, el nou Carroç, entusiasmat en veure que la Mare de Déu vestia el “Mant Prohom Emilio Olucha, dels Cavallers”, i que C. Mateu i L. Villanueva dirigint l’Escolania del elegit per al període 1971 i Santuari, van elevar la solemnitat de la Missa oficiada pel Prior Mossén 1972, va organitzar les XI i Herrero i rubricada amb la Salve Popular, la besada de l’apreciat mant XII Festes Patronals amb les i, ja a l’esplanada i abans del Vi de Germanor, recordant les paraules respectives Dames Teresa de Mulet, de Mª Elena, de Mª Obdulia Pérez, del poeta Miquel Peris i E Royo (Na Violant 1971) i el vibrant ¡Magdalena! de la Reina Mª Teresa Beltran, contestat amb el Marta Juncosa (Na Violant general ¡¡Vítol!! de la concurrència. 1972), basades sempre en el mateix programa establert El diumenge 10-III-1974, sis dies abans de l’inici de les Festes de la en l’edició inicial de 1960. Magdalena i com a darrer acte de la III Setmana del Cavaller, es celebrà La primera, el dimarts 8-XII1972 amb la preceptiva Mant de la Mare de Déu (vista posterior). la XV Festa Patronal, similar a les anteriors, la Missa que va oficiar per Missa d’11 a l’Ermitori (que Detall del brodat amb l’emblema de la darrera vegada el Prior En Manuel Herrero, proposant en la seua Germandat. homilia allò de “l’orgull d’evocar la gesta dels conqueridors secundant una hora més tard ocuparia el Regiment “Tetuan 14” per celebrar la festa de la seua Patrona, la a Jaume I, hauria de tenir com a ideal ser conqueridors d’ànimes per Immaculada). En la segona, el diumenge 19-XII-1971, Olucha va a la Mare de Déu... ”, havent actuat l’Escolania del Santuari i amb les complir programa i protocol, compartint la presidència de la Festa rituals Salve Popular i besada del mant de la Patrona. La nodrida amb les seues Dames: Tere que deixava el càrrec i Marta que l’assumia. assistència va ser presidida per Mulet, Mª Obdulia, Merche Borrás i les seues Dames de la Ciutat, Capítol i Consell d’Honor. A les Miguel Mulet Ortíz, nou Prohom per al 12 es celebrà fora del temple 1973, amb el seu Capítol i com a anticip al el I Concurs de Paelles de la Cinquantenari de la Coronació Canònica Germandat, amb el lliurament de la Patrona, va promoure i organitzar la dels corresponents premis. A les II Setmana del Cavaller i al matí de la seua 14 hores, Dinar de Germanor i a jornada final, el diumenge 25-II-1973, es van les 16 la gran traca que posava celebrar conjuntament al Santuari la XIII Festa punt final a la III Setmana. Patronal i la II Ofrena a la Mare de Déu de Lledó. A les 8 s’inicià el volteig de campanes Miguel Mulet Ortíz es trobava i el llançament de carcasses i morterets. A les en un gran moment: el 3-II-1974 10, amb el cambril de la Mare de Déu ple de obtingué clarament el càrrec públic, presidint el governador Aizpurua i de regidor de l’Ajuntament de amb la presència d’Albella per la Diputació, 25-II-1973. Lledó: Mant a la Lledonera. Castelló; el 21-XI-1974 el Govern l’alcalde Grangel, Torlà per la Junta Central, Capítol, Consell d’Honor, Reina de les Festes, el representant del Braç Civil va aprovar els Estatuts de la Germandat, restant inscrita com a dels Llauradors Vicente Porcar i altres representacions vinculades a la associació legal amb plenitud de drets; el 29-XI-1974 va ser elegit devoció Lledonera, sense faltar Mª Elena Mulet, Na Violant 1973, que Prohom de la legalitzada Germandat per a 1975; amb data 30-XIduia el bell mant que s’oferia a la Mare de Déu (regal de la Germandat, 1974 el Capítol elegí Dama dels Cavallers i Na Violant d’Hongria 1975 obra de la brodadora Micaela Mormeneo i sufragat amb una col·lecta a Mª Asunción Adsuara Segarra, néta del creador del Pregó i Prohom La VIII Festa va ser convocada també per Fernando Sanchis en el seu segon any com a Prohom (1968), un fred matí del 10-XII-1967, amb Na Violant 1968 Mª Paz Sánchez i la seua antecessora al càrrec, complint tot el ja clàssic programa i protocol de la celebració, en la què el Tinent d’Alcalde i Procurador del Santuari José Mª Pachés va representar a l’Alcalde i amb presència del president i secretari de la Junta Central, Srs. Godoy i Salvador.

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

Honorari Perpetu de la Germandat; i com a remat, l’1-IV-1975 s’obtingué de l’Ajuntament de Castelló la cessió a la Germandat de l’Ermita de Sant Francesc de la Font. Al front del seu Capítol, Mulet no dubtà a l’hora de programar dignament la commemoració del XXV Aniversari de la Germandat, amb la celebració amb tots els honors de la IV Setmana del Cavaller i en la jornada de clausura de la qual, el diumenge 25-XI-1975, la XVI Festa Patronal a Lledó, amb el seu clàssic programa: campanes i carcasses, Missa Solemne oficiada pel pare escolapi Mossén Porcar, que pronuncià l’homilia de la Festa, l’Escolania del Santuari dirigida per Conchita Mateu i Luís Villanueva va cantar els Goigs i la Salve Popular en la versió valenciana de Miquel Peris. Mª Asunción Adsuara, Na Violant 1975, va iniciar la besada del mant al cambril de la Mare de Déu, seguida per tots els assistents. Novament, l’esplanada exterior fou testimoni del II Concurs de Paelles de la Germandat “XXV Aniversari”, el jurat del qual va estar integrat exclussivament per senyores (en atenció a la celebració de l’Any Internacional de la Dona) i que atorgà els corresponents premis als equips dels cavallers Gil, Fajardo, Casalta, Baldayo, Correa, Aixa, Peris i Badal. Acabat el certamen s’hi feu el Dinar de Germanor què, com corresponia, va consistir en una monumental paella, acabada la qual es disparà la traca que tancava la celebració de la darrera Festa Patronal.

que van prendre el nom anual de Festes d’Octubre de la Germandat, o Festes Commemoratives de l’Aniversari de la Restauració de l’Ermita de Sant Francesc de la Font. Molts anys després, en temps del Prohom Carlos del Rio Díaz, i per a commemorar les Noces d’Or de la Germandat, es celebrà una

Moment solemne de l’ofrena del mant.

Extraordinària Ofrena a la Patrona Lledonera, regalant un segon i preciós mant, naturalment brodat en or, aprofitant la col·lecta destinada a contribuir a la restauració del sepulcre de la Reina Violant a Vallbona de les Monges, però que finalment va finançar la República d’Hongria mercè a la gestió del Cònsol General a Barcelona, Excel·lentíssim Senyor Ambaixador N’Àndrás Gulyás.

POSTDATA El nou Capítol assolí l’objectiu de restaurar i obrir al culte l’Ermita de Sant Francesc de la Font què, amb el seu entorn in crescendo, ben Castelló de la Plana, 30-III-2013 aviat es va convertir en l’epicentre i espai social que des del 9-X-1976 Roberto Pérez de Heredia Valle concentrà en ell totes les celebracions socials, religioses i col·lectives Cavaller Pere de Perea i Cronista de la Germandat

Història i Cultura

Humor Medieval, per Daniel Aparici “El Keto”

Des de que el moro li ha ensenyat els seus costums, s’han fet molt amics.

Ja et vaig advertir que no m’agradava gens la forma que tenia aquest moro de fer els cavallons.

Deixa de tapar-li els ulls i jugar a les endevinalles... De qualsevol manera, Tenen parcel·les juntes, però no poden vore’s per l’odi que es professen. no et coneixerà.

Del llibre “Castelló 1200-1900. L’humor i la història” Autor: Daniel Aparici Traver Griñó “el Keto” (1931-2008) Agraïment de nou a la família Aparici Bellés per autoritzar-nos a reproduïr estes inigualables vinyetes. 75

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

SETMANA DEL CAVALLER Festa de l’ermita de St. Francesc de la Font i XXXVII aniversari de la seua reconstrucció Divendres dia 4 d’octubre de 2013 festivitat de St. Francesc d’Assís, a l’ermita de Sant Francesc de la Font del nostre terme, es va celebrar la seua festa gran. Festa principal per ser la del Sant titular de l’ermita i per complirse 37 anys de la seua reconstrucció per la Germandat dels Cavallers de la Conquesta. La vesprada tardorenca ens va esglaiar amb una tronada de les grosses. Aigua a cànters durant un parell d’hores llargues. Dubtes, telefonades, contrast de parers… Aconsellat pel nostre ermità i Prior de Lledó, en Josep Miquel Francés Camús que te fil directe amb la Divina Providència, el Prohom va decidir mantenir la convocatòria. Va ser quan, miraculosament, a un quart d’hora de la celebració de la missa, no només deixava de ploure sinó que escampava el cel i la Lledonera i el pare St. Francesc ens regalaven un capvespre que amb el seu tímid solet donava una miqueta de caliu a la intempestiva vesprada.

per quatre membres del Capítol Permanent al compàs de les marxes processonals de la versió més solemne de la xaranga almassorina “Banana Boom”. En tornar, paradeta al peiró o creu de terme i tradicional Benedicció dels Camps, ritus que es conserva únicament en esta celebració, i que ja no se celebra enlloc arreu de les ermites del terme. En arribar el Sant a la seua ermita, sonava alegre la campana Quiqueta i sota els acords de l’Himne Nacional, els trons de la coeteria i els vítols dels assistents, es posà la imatge davant el porxo de la capella, on li van ser cantats els gojos i els fidels van poder passar per besar i venerar la relíquia del “Poberello” d’Assís. Per finalitzar, ja aixoplugat el Pare Francesco a l’interior de l’ermita, es va compartir un porrat popular. Malgrat la pluja, i la fresqueta i els bassals que aquesta va deixar, vam poder celebrar amb alegria i solemnitat esta festa principal de la nostra Setmana del Cavaller. En Carroç

Esta circumstància va acovardir alguns assidus minvant l’assistència, la qual cosa no va impedir la celebració en un ambient fester i devot, com cal. La missa, oficiada per mossén Josep Miquel Francés, cantada pel cor Veus de Lledó i presidida pel Prohom de la Germandat, en Marco A. Esteve, el Regidor-Procurador d’ermites, Miquel Soler i ambdues Violants d’Hongria –Marta i Melina- amb les seues respectives corts d’honor (Patricia, Cristina, Noelia i Melina, Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura i Andrea) va donar pas a la processó que pel vell Camí Reial (actual Camí de les Villes) arribant al paratge del Molí de la Font, acompanyant la imatge del Pare Sant Francesc portada 76

Setmana del Cavaller

Missa d’acció de gràcies al Lledó. 40 anys del manto de la Germandat En commemoració del 40é aniversari de la donació del manto dels Cavallers a la Mare de Déu del Lledó, ens vam reunir als peus de la Mare i Patrona per celebrar una missa, que introduïda per una monició que va llegir el cavaller Luis Oria Doménech, membre del Capítol Permanent, oficiada pel Prior de la Basílica mossén Josep Miquel Francés Camús i amb l’assistència de Na Violant d’Hongria 2013 i 2014, Marta i Melina amb les seues Dones de Companya, l’Esquadra d’Honor i els tambors i bombos “Desperta, ferro!” i el Penó de la Conquesta, va suposar un acte molt emotiu i també una fita històrica, ja que mai una representació femenina de la Germandat havia assistit amb la vestimenta d’època a la Basílica de la Mare de Déu del Lledó. Aixina ho va fer la cort de 2013; Na Violant, Marta Font Ramos, acompanyada per Cristina Rosell Torner i Noelia López Tomás.

Violant 2014, la srta. Melina Queral Llach. Les senyores Cambreres –per especials circumstàncies, quasi al complet- van procedir al canvi amb tanta cura i estima com ho fan sempre i gràcies a elles, la Lledonera va lluir més Patrona de la Germandat que mai, també amb l’agulla amb les nostres armes imposada sobre el mantell.

La imatge de la Lledonera, gràcies a l’atenció de l’ermità, Vicent Felip i la Presidenta de les Cambreres de la Reial Confraria, Silvia Lavall, va lluir de nou el bell manto del característic color verd de la ciutat, brodat l’any 1973 per la senyora Micaela Mormeneo, el qual porta en la part frontal als dos costats l’escut de la Germandat i en el centre de la part posterior, el segell dels Cavallers, amb l’elm reial sobre les quatre barres.

Va ser el mes d’octubre de l’any 1973 quan la Germandat, encapçalada per qui aleshores era el seu Prohom, el prolífic Miguel Mulet Ortiz (que al cel siga) i per la dona castellonera que aquell any encarnava Na Violant d’Hongria, la senyoreta Maria Elena Mulet Pasqual, van fer entrega a la Basílica del manto que lluia en aquest dia la imatge de la Mare. El manto fou beneït després d’unes emotives paraules del Prohom, pel Prior de la Basílica, Mossèn Manuel Herrero (e.p.d.). Aquell acte suposava solemne cloenda de la segona Setmana del Cavaller i en 2013, ha sigut un dels primers actes de la quaranta-dosena edició d’estes festes d’octubre de la Germandat. La cerimònia del canvi de manto, és sempre íntima i especialment emocionant per qualsevol devot de la Verge que tinga la sort de poder presenciar-la. Per gentilesa del Prior de la Basílica i de la Srta. Silvia Lavall, presidenta de les cambreres, van poder presenciar este històric canvi de manto el Prohom de la Germandat en Marco A. Esteve i Na 77

Han passat els anys i les persones. Compareixent allà amb Marta Font Ramos i a Melina Queral LLach, reines Violants vigent i entrant, amb les seues corts respectives, encapçalades pel Prohom, Marco Antonio Esteve Cano, la Germandat

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

donava testimoni i manifestava la voluntat de seguir reconeixent i aclamant la Verge bressolera com a Mare i Patrona. Estel, llum i guia. Per això, vam voler celebrar esta fita, compartint l’Eucaristia com a suprem símbol de l’amor i en acció de gràcies a Madonna Santa Maria del Lledó, principal intercessora davant el Déu Omnipotent i Etern. En Carroç

25-II-1973. LLEDÓ: Manto a la Lledonera.

25-II-1973. LLEDÓ: Estrena del Manto.

Visita a l’Asil d’ancians Després de la celebració a la Basílica, els tambors i bombos de combat “Desperta, ferro!”, ens esperaven per acompanyar tota la comitiva fins la segona cita amb la història, la visita l’Asil d’Ancians de Castelló. De sobte, una processó es va organitzar desde la Basílica fins les instal·lacions de l’Asil i el soroll dels bombos va alertar els residents, passat viu de la història de la nostra ciutat, com també las Hermanitas ja que una comitiva mig d’època mig actual (atenent al vestuari) entrava a la sala polivalent, encapçalada per les reines Violant Marta Font Ramos i la seua cort, lluint els seus vestits d’època i Melina Queral Llach i la seua cort, de carrer i -de sobte- un servidor, volent parèixer Kiko Legard, es va dirigir a ells amb emotives i respectuoses paraules, explicant el sentint de la nostra presència en la seua casa. Després de la càlida acollida i la necessitat de formar per a les fotografies de rigor, vaig expressar el compromís de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló amb estos homes i dones castelloners, que varen ser xiquets i adults del ahir i que actualment, reunint tota l’experiència de la vida, no eren oblidats ni per Castelló i menys per Germandat dels Cavallers de la Conquesta de Castelló i, per tal circumstància, ens sentíem obligats a visitar-los. D’aquesta manera, la segona cita amb la història del dia quedava segellada definitivament fins el proper any, si Déu vol. Amb una càrrega de

satisfacció, per la feina ben feta i nostàlgia pels residents, de nou, la formació de la Germandat ens vam acomiadar fins el proper any, amb l’esperança de poder, dins de quaranta anys, repetir aquest acte amb dos noves cites amb el futur. Luis Oria Doménech Cavaller almogàver Ramón d´Oriols

Setmana del Cavaller

XXXIII homenatge a Tombatossals Diumenge 6 d’octubre de 2013 tornàvem a reunir-nos a l’ermita de St Francesc de la Font, en esta ocasió per formar la comitiva cívica que s’adreçaria moments després a la Font de la Reina, al Molí de la Font, per complir un any més amb el deure moral que fa 33 anys es va autoimposar per la Germandat. Retre homenatge a la figura del gegant Tombatossals i a la memòria de l’autor de l’extraordinari relat i, en ells, a la mitologia popular de Castelló, que també és part fonamental de la nostra cultura. Del nostre ser i la nostra essència i caràcter.

enguany va llegir sobre un preciós exemplar de l’obra de la seua propietat el Segon Tinent d’Alcalde (cavaller i fill del Prohom de la reconstrucció) En Miguel Ángel Mulet Taló. També va llegir el poema “Invocació” del qual n’és autor, en Josep Antoni Pradells Puig, cavaller fundador de l’homenatge, en els versos del qual ens convoca any rere any i ens recorda que si faltem, se’ns demanen comptes…

Amb el llançament del ram de llorer envenzillat amb els colors de la senyera a les aigües del canal de la Séquia de l’Obra per Fina Irún, els emocionants acords dels Clarins de la Ciutat de Matilde Salvador i la invocació tradicional als nostres Sants Patrons per Marta Font i Melina Queral, va concloure un homenatge que no perd la seua vigència i que romandrem decidits a celebrar un any i un altre, ja en siguem huit o huitanta-huit, com va dir el Senyor de l’Algepsar. Recordant La comitiva, encapçalada sempre les persones que el van crear i impulsar i que ja no estan entre pel penó de l’Ordre de nosaltres, perquè és just i podem i volem fer-ho com a cavallers que Sant Cristòfol, el penó de la conquesta i composada per les nostres som. Violants –Marta i Melina- per les seues Dones de Companya, el capítol Permanent, Autoritats Municipals, familiars i amics; eixia cap al Molí de Matilde Salvador, Miquel Peris i Paco Vicent “Quiquet”, descansen en la Font als sons pairals de les dolçaines i tabals d’En José Manuel Bou i la Pau Eterna. Emili Blanch, enguany junt a una grata sorpresa (almenys per a qui açò els relata) Vicent Navarro “el Rulo” i també els xiqüelos Carlos Villagrasa Vítol! i Óscar Prades, als tabalets. Allà, gaudint d’un extraordinari oratge, l’acostumada i senzilla seqüència de l’acte. Introducció del cavaller En Carroç presentador i lectura de dos passatges de l’obra d’en Josep Pasqual Tirado, els relatius a la partida de l’expedició i al retorn. Fragments que

La Germandat i la cultura popular Dins dels actes celebrats en la 42a edició de la Setmana del Cavaller, En acabar la entranyable i amena xerrada, Na Violant d’Hongria 2013 organitzats per la Germandat, el dilluns dia 7 d’octubre va tindre i 2014, Marta Font i Melina Queral, van lliurar al conferenciant una lloc al nostre cau una xerrada-conferència que portava per títol: “La senzilla placa, mostra del nostre agraïment i penyora d’afecte. Germandat i la cultura popular. Música, danses i teatre” Joan Prades -el Xato Prades- un homenàs del nostre Castelló que La xerrada va estar oferida pel cavaller de la conquesta, membre del ha treballat i treballa incansable pel conreu del folklore i la cultura Consell d’Honor i castellonenc de pro, en Joan Prades Garcia i va versar popular. sobre la vinculació de la Germandat amb qüestions molt diverses de Carrocius la cultura del nostre poble. Joan ens va contar cóm van nàixer de la Germandat grups de teatre i dansa com Fadrell o el Forcat. Entre nombroses i peculiars anècdotes; entre rialles i també emoció, va transcórrer una hora que a tots se’ns va fer curta, sent com és el Xato un gran conversador, un home vital i ple d’energia. Aixina va ser com vam viatjar en el temps i arreu del món amb les seues històries i vam fer un repàs molt resumit per la seua immensa i riquíssima carrera com a actor de televisió, cinema i teatre. El Xato és un actor que atresora una vis còmica inigualable i un potencial dramàtic que impressiona. 79

Crònica dels Cavallers

Vetla d’Armes Dissatbe dia 12 d’octubre de 2013. Cau la vesprada a la Plana. Enfosqueixen les dreceres de l’horta i als camins de la partida de Cap van apareixent misterioses figures. Ombres d’un altre temps que, retallades per la llum dels hatxons i les torxes, al so de la pausada campana i acaronades pel cor dels grills de la nit, s’apropen a una ermita emblanquinada sota el sostre sagrat de la qual volen aixoplugar-se en eixa nit única. Tot silent. Vetlen els guerrers… Acaba de donar començament un dels actes que molts cavallers consideren d’entre els més especials –si no el més- d’entre els que organitza i celebra la Germandat dels Cavallers de la Conquesta: la senyora María del Carmen Salvador Martín. S’han de prendre forces per fer el trajecte de l’ermita de St. Francesc fins la de Santa Maria Vetla d’Armes. Magdalena, al tossal del Castell Vell. Rebuts els cavallers a l’ermita de Sant Francesc de la Font, dipositades les espases als peus de l’altar davant de la imatge de St. Francesc En 2013 van ser un total de deu cavallers els qui van complir d’Assís i als peus del Sagrari, asseuen els cavallers en respectuós amb el ritual complet de jurar fidelitat i servei a les armes del seu senyor. Essent-los assignat l’escut de les armes que els corresponen, silenci. reglamentàriament triades pel Rei d’Armes de la Germandat, Albert Tancada la porta des de fora i passat el forrellat, assistixen a un acte Sánchez-Pantoja i Domínguez. íntim de reflexió sobre el significat de la cerimònia de vetla, jurament i presa de les armes del nou cavaller, que conclou amb l’oració Els cavallers jurats aquella nit i les armes assignades van ser: comunitària d’uns salms triats per l’ocasió. Per eixir –després de signar en el Llibre de les Coses Notables de Jose Luis Ramos Palacios, cavaller Bernat de Palau l’ermita- cal colpejar ben fort la porta des de l’interior. Mentre eixa Roman Ivars Chacón, cavaller Joan Villarragut íntima cerimònia té lloc, fora, la resta de cavallers, respectant el Luis Font Carceller, cavaller Gil d’Azagra silenci imposat al lloc, han parat la taula i han amanit les viandes Hèctor Prades Andreu, cavaller Ramon Perellós I com a cavallers de ple dret i components de l’esforçada secció “Desperta, ferro!” de tambors i bombos de la Germandat, van ser: Eduardo Picazo Ferreiro, cavaller Bernat Ferrer Albert Font Sancho, cavaller Guillem de Matet Jaume Francesc Roig Marmaneu i Joan Roig Marmaneu, amb les armes de la casa del cavaller Jaume Roig Joan Querol Vicent, cavaller Joan Aragonès José Martí Vallés, cavaller Benet d’Anglesola Amanits, doncs, després de rentades les mans del greix a l’aigua clara i fresca del pou de St. Francesc, es formà la comitiva que, una vegada restablert el silenci i la deguda formalitat, partia rumb a la Magdalena pel camí de St. Francesc. I travessant les modernes vies de comunicació eixa fantasmagòrica tirallonga de guerrers a la llum de les seues torxes, escortats pels per compartir taula cavallers que juren, padrins, components dels agents de la Agrupación de Tráfico de la Guardia Civil i amb el tronar dels tambors i bombos de la Germandat, arribàvem a l’església del tambors i bombos de la Germandat i resta d’assistents. Mater Dei, on s’obrien les portes per deixar-nos passar a cantar (que és El sopar, mamprés amb fruïció per tots els concorrents, va ser resar dúes vegades) a Madonna Santa Maria del Lledó. compartit amb alegria i germanor, servida la beguda en gerres i gots de fang i sense disposar de cuberts ni tovallons. Pollastre i pataques Complida la visita i prés l’aire per l’últim esforç, mampreníem camí en al forn, a més d’unes delicioses coques que no estaven previstes, però eixa especial escalada que és la d’eixe dia per a qualsevol cavaller que va tindre el gust i la generositat d’elaborar i portar a la nostra taula, la es precie de ser-ho... 80

Setmana del Cavaller

Allà, Na Violant i la seua Cort, Prohom, Maestre, Secretari, Rei d’Armes i una gentada a l’explanada de l’emblanquinada ermita, per presenciar l’acostumat ritus de jurament davant els presents i la impossició de les armes del cavaller per la reina Violant d’Hongria, en esta ocasió, la Srta. Marta Font Ramos. De nou les suors, els nervis, les emocions... De nou, el vertader orgull de genealogia que suposa ser, exercir i sentir-se Cavaller de la Conquesta. Fadrell! En Carroç

XXV Aniversari de la inauguració del bust de Na Violant d’Hongria Va ser el dimecres 9 d’octubre de 2013 el dia elegit per convocar la Germandat i el poble de Castelló a l’acte commemoratiu del XXV aniversari de la inauguració del bust en honor de Na Violant d’Hongria. Ocasió extraordinària –a més- per llevar-nos l’espineta i el gust amarg que va deixar l’aplaçat, catastròfic i deslluït homenatge a la primera reina dels valencians de la setmana magdalenera, amb motiu de la forta pluja. Així que concentrats al peus del rei Conqueridor al complet d’efectius, vam formar medieval comitiva cap a la plaça de Na Violant, no sense abans deixar-li al bon rei En Jaume I, unes breus paraules i una corona de llorer, com no podia ser d’altra manera, en dia tan assenyalat com el del 775 aniversari de la rendició de la ciutat de València i, per tant, de la fundació del poble valencià. Diem al complet d’efectius i encara diem poc. Des del Capítol Permanent es va fer una crida mitjançant correu electrònic, xarxes socials i el tan útil boca a boca (o whatsapp, clar) setmanes abans de l’acte per a que totes aquelles dones que alguna vegada havien representat Na Violant o alguna de les seues Dones de Companya i 81

que vullgueren participar en aquest especial acte commemoratiu, pogueren fer-ho abillades d’època o be de carrer, portant una rosa roja. Podem dir que va ser tot un èxit, com ho haguera sigut també si una

Crònica dels Cavallers

sola dona haguera acudit. Malgrat la data (ja sabem que la gent aprofita per viatjar) van ser cinc Violants i 25 Dones de Companya de tots els temps les que ens van acompanyar en qualsevol de les dos modalitats proposades. Una meravella vore allà totes aquelles dones que un any o altre de sa vida, van passar un temps inoblidable formant part de la representació femenina de la Germandat. D’importància digna d’agraïr i va ser la presència del Cónsul Honorari d’Hongria a la Comunitat Valenciana, el senyor Andrés Goerlich que es va unir a l’homenatge com representant diplomàtic del país magiar, la terra de la princesa de la casa Arpad. L’Il.lm senyor de la reina Violant d’Hongria i reverenciant-lo, van deixar als seus Ivan Medveczky –Cónsul General d’Hongria a Barcelona- va mostrar el peus la rosa roja de les seues mans. En passar totes, va quedar allà seu interés per acudir, però no va poder per motius llògics d’agenda. una generosíssima catifa de roses rojes. Després, Na Violant d’Hongria 2013 Marta Font Ramos i el Prohom, en Marco A. Esteve Cano, van ofrenar en nom de la Germandat i del poble de Castelló, una corona de llorer amb el llaç de les quatre barres d’Aragó, per ser tot seguit l’Il.lm Sr. Andrés Goerlich, Cónsul Honorari d’Hongria a la Comunitat Valenciana, acompanyant a la Srta. Melina Queral Llach, Na Violant d’Hongria 2014, els qui dipositaren, enflocant Cavallers de l’ordre de Malta, xiquets i xiquetes, Esquadra d’Honor, l’ofrena, una corona amb un llaç dels colors d’Hongria, la terra que va Milícia Templària, Dones de Companya i Violants de tots els temps, vore nàixer la princesa magiar dels Arpad. cort de 2014 amb Melina Queral al capdavant i la cort vigent, de 2013 amb Marta Font com a reina Violant i les seues Dones de Companya. La Diplomàcia del poble hongarés, com en l’ocasió en que es va inaugurar a la plaça el bust de bronze de Na Violant, fa 25 anys, va L’acte d’homenatge va seguir el tradicional model, prenent com a voler estar present i va mostrar en tot moment un esperit conciliador, d’amistat i col.laboració, manifestant el seu agraïment i oferint-se base el celebrat cada any el dimarts de Magdalena. per aportar qualsevol cosa que estiguera a les seues mans, la qual Els poemes d’en Miquel Peris i Segarra dedicat al Rei en Jaume i el cosa hem agraït personal i oficialment i aprofitem ara per reiterar de Rafael Lloret Teruel, en memòria de Na Violant, van ser llegits pels manifestant-ho públicament. Iniciat el seguici de tan formosa comitiva per l’acostumat trajecte des del monument a Jaume I fins la plaça de Na Violant -en esta ocasió sota un sol esplèndid- al so de les marcials marxes dels tambors i bombos de combat “Desperta, ferro!” el nodrit contingent cavalleresc arribà a la plaça.

cavallers en José Antonio Balfagó Carballo i Luis Oria Doménech Un dia aquest realment especial, pel motiu que ens va reunir allà i per respectivament, en absència dels cavallers en Josep Antoni Pradells la resposta que la crida de la Germandat va tindre entre les dones que han sigut i són potent patrimoni de la nostra història i que no obliden Puig i en Rafael Lloret Teruel, que són els qui acostumen a fer-ho. el seu pas per esta pàgina principal de les nostres festes i tradicions. Absència forçada i feliç al cap i a la fi, ja que va ser deguda al lliurament A totes elles, des de les pàgines de la nostra Crònica –de nou i per del premi “Valencià de l’Any” atorgat per la Fundació Huguet, al sempre- moltíssimes gràcies! Betlem de la Pigà, acte al qual -per òbvies raons- no podien faltar i del En Carroç qual, a més, ens alegrem molt sincerament. El moment de l’ofrena floral, va estar carregat d’emoció. Va estar el moment en que totes les dones que van participar en l’homenatge, unint-se als Cavallers en esta fita històrica, van passar davant el bust 82

Setmana del Cavaller

Sopar de Gala Dissabte 19 d’octubre, un altra gojosa trobada per concloure les celebracions de la XLII Setmana del Cavaller, les tradicionals Festes d’Octubre de la Germandat. En esta ocasió, a l’Auditori i Palau de Congressos de Castelló. Com en aquests darrers anys (des de 2011) l’acte va tindre dos parts. En la celebrada abans del sopar, va tindre lloc el reconeixement públic a Castelló Cultural com a entitat gestora del Teatre Principal, pel seu recolzament, no tan sols en la nova etapa -recuperada per l’actual Prohom, en Marco A. Esteve- sinó per tots els anys en els que la Proclamació de Na Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya va ser acollida pel bell teatre modernista de la ciutat.

Una vegada Patricia, Cristina, Noelia i Melina, Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura i Andrea van enflocar l’escena guarnida dels corresponents Van ser recordats amb emoció personatges i anècdotes del vell teatre i acostumats símbols, es va desenvolupar l’acte amb les corresponents i van haver-hi agraïments també per a l’actual plantilla. El senzill emocions, nervis, ofrenes florals i imposició d’insígnies així com guardó el va arreplegar Juan José Porcar, Director de Programació de lliurament de pergamins. l’Auditori en representació del Director General en Vicent Farnós. El Secretari, en Manuel Lleó, va donar lectura a l’acta de nomenament En l’esplèndida nit que gaudíem als bells jardins del Café Auditori i de la nova Regina i cort. Després va ser el Prohom qui va prendre la abans del moment principal de la primera part, va haver ocasió també paraula acomiadant a representació femenina de 2013 i donant la per a que els membres de la Milícia Templària de la Germandat dels benvinguda a la nova Violant i les seues Dones de Companya, per Cavallers de la Conquesta, rendiren honors a la nostra representació donar pas tot seguit - i prèvies paraules d’emocionat condol pel recent femenina, imposant a les reines i corts entrants i eixints, les insígnies traspàs del gran castellonenc Vicent Pau Serra i Fortuño- al poeta d’or i argent amb els seus símbols. Insígnies ofrenades pel Mestre de castellonenc Pepe Albalat Peris per oferir totes les dones presents en escena, una bella enramada de versos reblits de dolç castellonerisme, la Milícia, Eugenio Díaz i pel cavaller Tomàs Amat. esperança en el futur i joia pel present. La part més emotiva abans de sopar i motiu principal d’eixe senzill acte previ, va ser l’homenatge als socis veterans. Aquells que han Després de la gala poètica, Violant Marta i Violant Melina van tancar complit 50 anys d’ininterrompuda pertanyença a la Germandat. Enguany van ser els senyors Joaquín Vidal Castillo, cavaller Pere Castellbó (soci número 19) i Armando Alegre Gómez, cavaller Arnaldo de Foces (soci número 20). Els quals van rebre de mans de Marta i Melina i del Excm. Sr Alcalde de la ciutat, la insignia d’or de la Germandat i un pergamí commemoratiu. Després d’unes paraules que el Sr. Alcalde va dirigir als presents, es va despatxar entre xerradetes i salutacions el còctel, abans de passar al Foyer de l’Auditori on estava tot ja amanit per servir el sopar, que va transcórrer, com era d’esperar, en un ambient extraordinari. En acabar, tot llest per començar amb l’esperada part de comiat i benvinguda d’ambdues corts.

l’acte aclamant conjuntament els nostre Sants Patrons i inaugurant el ball que s’allargaria fins a altes hores en un extraordinari ambient, tenint ocasió –ja de matinada- de compartir un dolç pastís (sorpresa propiciada per Melina) amb el Prohom Marco A. Esteve, amb motiu del seu aniversari, després de fer-li bufar unes espelmes i haver-li Clarins de Crida i endavant. Les joves representants de les Dones de cantat el reglamentari “Cumpleaños feliz”. Companya de 2013 i 2014 van ocupar el seu lloc preferent en escena acompanyades pels membres del Capítol Permanent i també de Així desplegaven veles per salpar en solitari ja, Melina, Noelia, Elena, l’Esquadra d’Honor, i també –cóm no- Na Violant d’Hongria 2013 Beatriz, Sara, Laura i Andrea. Marta Font Ramos i Na Violant d’Hongria 2014, Melina Queral Llach del braç del Prohom de la Germandat, cadascuna en el seu moment. En Carroç 83

Crònica dels Cavallers

Fa 25 anys… La Germandat, 1989 INAUGURACIÓ DEFINITIVA En acabar l’any fester de 1988, que havia sigut intensíssim i trepidant, era nomenada Na Violant d’Hongria 1989 la senyoreta María Llopis Rambla i precisament es rematava eixe període en el que conviuen cort entrant i eixint, a les festes d’octubre de la Germandat, inaugurant el bust de Na Violant. El bust de bronze, volem dir. Ja que, com ja saben alguns dels lectors, la inauguració es va haver de fer amb un bust d’un material provisional per un problema sorgit a la fundició.

en l’homenatge que per tal ocasió, li va fer la ciutat veïna al Rei Conqueridor. DEHENA DE BARCELONA

Així, d’una manera anecdòtica -en família- va ser entronitzada la vertadera figura de la Reina Violant a la plaça del seu nom, en presència d’ambdues Violants (María José Martí i María Llopis) amb ses corts d’honor, el Prohom i els membres del Capítol amb les seues famílies junt a l’escultor, en Luis Gómez i un parell de tècnics. Va ser a la nit del dia 11 d’octubre de 1988, quedant definitivament posada al lloc on roman des de fa ja 25 anys (enguany farà 26) passats uns minuts de la mitja nit del dia 12 d’octubre, jorn en què es complien 737 anys de la mort de l’esposa del rei Jaume I. Això ens ho recordava en una de les seues precises cròniques el cavaller Pere de Perea, Roberto Pérez de Heredia, Cronista de la Germandat.

Aquell any, els Cavallers Ballesters de la Dehena del Centenar de la Ploma de Barcelona- que estretien llaços de germanor arran de la forta vinculació dels festers de Castelló amb la gent de la Casa València a Barcelona- distingien al cavaller Francesc Vicent Doménech “Quiquet de Castàlia” amb el nomenament de Cavaller Ballester Honorari. MEMBRES DEL CAPÍTOL

El Capítol Permanent continuava encapçalat per Emilio Olucha Rovira com a Prohom i conformat aquell any per Alfonso Fajardo Herrero, com a Maestre, Ignasi Piqueras Badia com a Secretari, el Comptador era Pepe Rovira Balaguer, el Vice-Secretari Quique Ulldemolins Salvador, el Tresorer Manuel Lleó Jaime i com a vocals estaven Paco CAPÍTOL PERMANENT I REPRESENTACIÓ FEMENINA Vicent “Quiquet”, Vicent Traver “Wamba”, Pepe Bernat Llorens, Emilio En 1989 continuava exercint com a Prohom Emilio Olucha Rovira. El Ahicart Puerto i José Martos Barrachina. Éssent Joaquín Casañ Navarro seu Capítol presentava dues altes: la dels cavallers Pepe Bernat Llorens l’Alferes de l’Esquadra d’Honor. i Emilio Ahicart Puerto. El Prohom, en el brancal amb què introduïa la Crònica d’aquell any recordava als cavallers i als castellonencs en REGINA DE LES FESTES 1989 general, que encara mancaven aportacions econòmiques per sufragar La senyoreta Eva Mª Vilarroig Moya va ser designada aquell any com a Regina de les Festes de Castelló i ha quedat reflectit en les cròniques el monument erigit. que va ser immediatament felicitada per Na Violant, Maria Llopis, També es creava el càrrec de Vicesecretari per donar suport a les i visitada per una representació del Capítol, visita en la qual se li va tasques pròpies de la Secretaria. Aquest càrrec l’ocuparia el cavaller Quique Ulldemolins Salvador. A María Llopis, l’acompanyarien en aquell any les seues sis Dones de Companya, que van ser: Ana Falomir Gimeno, Na Rama; Eva Marín Segarra, Na Provençala; Mª José Oñate Pitarch, Na Margarida; Patricia Selma Andreu, Na Eva; N’Ermengarda, Magda Vicent Aguilar i Na Dolça, Mª José Viciano Navarro. VILA-REAL, 715 ANIVERSARI El primer acte al qual van assistir abillades d’època la nostra Violant i cort a penes setze dies després de la seua Proclamació, va ser a la desfilada commemorativa del 715 aniversari de la fundació de Vilareal. Motiu pel qual es va sol·licitar la participació de la Germandat 84

ofrenar una rosa cavalleresca, en senyal de respecte i reconeixement a la seua persona i la seua figura, com no podia ser d’una altra manera. BALL DE LA DAMA Es celebrà la trenta-sis edició del Ball de la Dama, en aquesta ocasió, a la Sala Bugatti de la ciutat. Ball en el qual es van lliurar els premis infantils de redacció i dibuix convocats per la Germandat. 750 ANIVERSARI DE LA CARTA POBLA Na Violant i el Prohom, van assistir junt amb les més altes autoritats municipals, provincials i autonòmiques i grans personalitats de la cultura, a l’acte de commemoració del 750 aniversari de la nostra primera Carta Pobla de 8 de març de 1239 (recordem que diferent de la Llicència de Trasllat de 1251) i per la que es va inaugurar la placa commemorativa de marbre que ocupa la part esquerra de la façana de l’ermita de la Magdalena, pujant la costereta cap al Castell Vell, amb la següent inscripció:

fer al nostre arxiu. Donació consistent en quatre valuoses carpetes amb abundós, ordenat i curadament organitzat i conservat material recopilat per ell mateix envers la nostra entitat, des de l’any 1980 fins 1989. Encara hui dia rebem d’ell, orgullosos i il·lusionats, valuós, interessant i inèdit material d’arxiu.

“En el 750 aniversari de la Carta Pobla, Castelló recorda amb fidelitat el seu passat mirant cap al futur”, fent Maria Llopis els honors de HORT ANNEX A L’ERMITA descobrir-la llevant la senyera que la tapava. Un altre apunt històric d’importància: l’adquisició per part de l’Ajuntament de Castelló, en acord d’una Sessió Plenària del mes de TAMBORS DE L’ALCORA juny, de l’hort annex a l’ermita de Sant Francesc de la Font. Un hort També per primera vegada aquell any, participaven en l’Homenatge de tarongers d’uns 1.945 m2 de superfície que flanquejava el jardí de al Rei Jaume I i la cavalcada del Pregó, la secció interna de tambors i l’ermita per tota la banda oest, des del camí de les Villes fins la Sèquia bombos de la Cofradía del Santísimo Cristo del Calvario de l’Alcora. de l’Obra i pel que l’Ajuntament va pagar 2 milions de les antigues Participació que es va encetar amb gran èxit i que es va mantindre pessetes a la seua propietària, la senyora Francisca Benet Quintana. fins 1994 amb el bo del doctor José Luis Esteban al capdavant fins a la Amb eixa adquisició -aconseguida gràcies a l’ aleshores Regidorcreació per part de membres cavallers dels Tambors i Bombos dins la Procurador d’Ermites, Antoni Porcar Gómez -que va vèncer nombrosos Confraria de Santa Maria Magdalena, fundada com a branca religiosa entrebancs i dificultats de la complicada administració municipal- es de la Germandat. Tasca a la qual José Luis Esteban i els seus xics van va assolir una llargament esperada remodelació de l’entorn de l’ermita que, a més de proporcionar un espai addicional per a les celebracions prestar una ajuda importantíssima. i aplecs populars del lloc, evitaria les humitats que, pel reg de l’hort, afectaven les pintures del mur oest de l’ermita. L’ATENEU DE CASTELLÓ, A NA VIOLANT Digne de destacar és que durant la setmana de les festes fundacionals, LOTERIA DE NADAL l’Ateneu de Castelló va voler distingir la figura de Na Violant d’Hongria i la va convocar per retre-li homenatge i fer-li entrega d’una bellíssima escultura de la reina d’Aragó, Mallorca i València, realitzada per l’escultor de Cuenca, José Ruiz Correa establert a La Plana i membre de l’Ateneu. ACAMPADA DE RÈCORD Repassant més coses rellevants d’aquell any, mereix menció especial, la cinquena edició de l’Acampada al Castell Vell, que es va celebrar amb l’assistència rècord de …39 xiquets! DONACIONS A L’ARXIU En la Crònica que repassava aquell any (la nº23, any VIII) el nostre Cronista, Roberto Pérez de Heredia Valle, deixava constància del públic agraïment de la Germandat al cavaller Josep Antoni Pradells Puig, per la important donació que va 85

Aquell any es va jugar el número 62.035, que en sorteig de la tradicional Grossa de Nadal, va resultar premiat pagant-se duro per pesseta. Cinc pessetes per cadascuna de les participades, que no va estar gens malament... 1989, un altre any per recordar coses viscudes o simplement conèixer coses que desconeixíem, sempre a major glòria de la nostra Germandat. J.C. Vicent Aguilar

Crònica dels Cavallers

Efemèrides i Notícies 30 ANYS AMB PENÓ DE LA CONQUESTA El Penó de la Conquesta és el tradicional símbol de la rendició de les tropes sarraïnes en la ciutat de València i, per tant, de tot el Regne, al gloriós Rei Conqueridor. “Per ser utilitzat com a distintiu de la Germandat en quants actes resulte oportú” (Crònica dels Cavallers, any II, nº 5) el Capítol del Prohom José Luis Alé Revest, va encomanar una reproducció de l’històric Penó quadribarrat afegint-se a l’extrem del màstil, l’emblema de la Germandat. Aquest símbol tan nostre compleix enguany 30 anys des de la seua confecció, estrena i benedicció a la Basílica de la Mare de Déu del Lledó, un 19 de maig de 1984. DONES DE COMPANYA La cort de fa 30 anys, la de Na Violant d’Hongria 1984 Mª Carmen Puig Balaguer, va ser la darrera en no tindre els noms històrics que ara coneixem i que es van aprovar en presentar un exhaustiu estudi al respecte el Cronista de la Germandat –cavaller Pere de Perea- en Roberto Pérez de Heredia Valle. Així, les Dones de Companya de l’any següent –les de Blanca Martínez Tomàs com a Na Violant 1985- van ser les qui van estrenar eixos noms històrics. Vaja a mode de curiositat. Però d’això ja en donarem detalls l’any que ve, si Déu vol, quan s’acompliran 30 anys. MARXA DELS CAVALLERS

va exhibir orgullós sobre la seua testa el nou i flamant Elm del Drac Alat, que va quedar incorporat al patrimoni dels Cavallers. El cavaller Raúl Babiloni va encarregar aquest delicat treball a la prestigiosa casa Orfebrería Orovio de la Torre, de la Província de Ciudad Real, que va ser l’encarregada de fer la carrossa que en l’actualitat transporta la Custòdia del Santíssim Sagrament en la festivitat del Corpus Christi de Castelló. En els tallers d’estos prestigiosos orfebres, es va fer un exhaustiu i acurat treball exterior i interior del casc –un exemplar únic-, quedant aixina totalment renovat i molt més còmode per al seu ús. Així volem que quede constància d’aquest gest de generositat que no fa sinó enriquir i donar llarga vida al patrimoni de la Germandat.

La Marxa dels Cavallers és una obra musical que va ser composada pel cavaller Rodrigo Ortiz, en Miquel Mulet Ortiz i a la qual va posar lletra el cavaller Pere de Perea, en Roberto Pérez de Heredia Valle, Cronista DONACIÓ NOU TRAJE de la Germandat. REAL Aquesta marxa compleix també el seu 30 aniversari. Es va estrenar amb la seua primera audició en el Capítol General Ordinari celebrat el La Germandat summa al seu dia 19 de gener de 1984, essent ovacionada i unànimement aprovada patrimoni un nou vestit per per l’Assemblea com a Marxa oficial, representativa, de la Germandat; a la figura del Rei Jaume I. i es va escoltar per primera vegada en un acte oficial dels Cavallers Durant una visita del nostre en el Teatre Principal de Castelló, el dia 2 de març d’aquell 1984, en la Prohom al poble de Nules, Proclamació com a Na Violant d’Hongria de la Srta. Mª Carmen Puig va conèixer les activitats de les integrants del taller Balaguer. de costura que havien Crida i Marxa del Cavallers de la Conquesta. confeccionat alguns dels Partitura de Miquel Mulet i Ortiz. RESTAURACIÓ ELM REAL vestits dels Reis Mags per a Castelló - 1984. la cavalcada. En 2013, el cavaller Villarragut, en Raúl Babiloni Llidó va tindre Amb la mediació del Regidor D. Manuel Mezquita i gràcies a les la inciativa de restaurar el casc integrants del taller de costura de CEAM Nules i concretament de la del Rei Jaume I que fa enguany 45 anys que es va estrenar. Al febrer de 1969 es va encarregar la seua confecció; éssent tallat el drac de fusta per Rafael Marmaneu, decorant-lo Juan José Pérez amb pa d’or, mentre que la resta va ser elaborat pel “llandero” D. José Ortiz, pare. Va ser, en la Cavalcada del Pregó del 8 de Març de 1969, quan el Prohom Luis Braulio Escribano, Pregó de les festes de la Magdalena 1969. El Prohom, Luis Braulio Escribano donant vida a la figura del (+) representant Jaume I, estrenava l’elm Monarca Fundador va estrenar i del drac alat. 86

Tosca Solsona i de la qual es van fer diversos exemplars per a alguns membres del Capítol d’aquell temps, va ser estrenada pel cavaller Tosca Solsona en la cavalcada del Pregó, el 4 de març de 1972. Sobre la seua confecció figuren diversos noms segons les fonts consultades: els senyors Cristòfol Roque, de l’Alcora; Germán Peinado, d’Almassora; Joaquín Casado... Com també per ella han passat els anys, la família Vicent-Aguilar -esposa, fills i nets del cavaller designat per representar a títol pòstum a Jaume I en el Pregó de 2014, Paco Vicent Doménech “Quiquet de Castàlia”- ha volgut fer una xicoteta aportació al patrimoni de la Germandat fent-se càrrec de la restauració de l’espasa reial. Extraordinari treball realitzat pel Sr. Gustavo Molina, de Zincats Sra. María Rubio, qui es va oferir desinteressadament a confeccionar Molina, de Castelló, que ha deixat l’espasa preciosa, decapant la fulla el nou vestit, blanc amb passamaneria daurada, que substitueix al fins amb àcid, procedint al seu llavat i polit per cobrir-la després amb un ara existent i que, pel pas dels anys i el seu ús, ja es trobava bastant lacat transparent especial per protegir l’acer del rovellament produït deteriorat. La senyora María, per l’ humitat i el propi pas del temps. amb la col·laboració i ajuda de la professora del taller, També l’acer del rei ho ha agraït molt, doncs ja estava també molt la senyora Antonia Gallego, vellet, menjat, literalment, pel rovell. Agraïments també des d’estes van prendre mesures i tenint pàgines a l’esposa de Quiquet i la resta de la família per la seua com a referència l’anterior, generositat, així com al senyor Molina per tan acurada feina. van tallar i van cosir les teles i la passamaneria que la CONSELL D’HONOR Germandat va aportar per a la confecció. Així, durant Enguany, el Capítol Permanent ha decidit nomenar al cavaller Pere la setmana de les nostres Canterelles, en Josep Antoni Pradells Puig, com a membre del Consell festes fundacionals, Na Violant i les seues Dones de Companya es van d’Honor. Nomenament que va ser comunicat al propi Consell d’Honor desplaçar abillades d’època, juntament amb el Prohom, fins a la vila de reunit en ple en data 30 de gener de 2014 i que queda només Nules per a, en presència de l’Alcalde, D. Mario García, i els nombrosos pendent d’aprovació en el proper Capítol General, tal i com manen usuaris del CEAM a més de les senyores María Rubio i Antonia Gallego, els nostres Estatuts. Des d’aquestes pàgines ens permetem avançararreplegar el vestit que lluirà el representant del Rei en tots aquells li l’enhorabona i donar-li les gràcies públicament pels seus constants actes en els quals haja de comparèixer en el futur. serveis a la Germandat i a Castelló. Així que aquesta felicitació és també per la pròpia Germandat per la talla del cavaller que si Déu vol, RESTAURACIÓ DE L’ESPASA DEL REI ingressarà en aquest important òrgan dels Cavallers. També custòdia la Germandat un exemplar d’una rèplica de l’espasa En Carroç del rei En Jaume I. Aquesta, sufragada pel cavaller Juan Miguel

La Germandat, amb la Creu Roja De nou en 2013, aquesta vegada el dia 14 de novembre, la Germandat va tornar a estar donant suport a la Creu Roja Espanyola en la recaptació de donatius del dia conegut popularment com a “Festa de la Bandereta”. Es va parar, per tant, la taula des de la que col·laborem sempre, enfront de la plaça de Na Violant i des de la taula i pels voltants, alguns membres del Capítol amb el Prohom al capdavant i Na Violant, Melina Queral Llach i la seua cort –degudament acreditades- van fer bona feina convidant els vianants a col·laborar com cada any amb la solidària, caritativa i valuosíssima tasca que duen a terme els voluntaris de la Creu Roja, entitat degana d’entre les benèfiques. Enguany la campanya tenia per lema “Un día para darlo todo. Para que nadie se quede atrás”. La Creu Roja (de la que la Germandat és Soci d’Honor des de 1990) amb la promoció social dels més desafavorits mitjançant els seus variats i amplis projectes, dona esperança a moltíssima gent necessitada, motiu pel qual la nostra societat ha de sentir-ne orgullosa i proporcionar, encara que siga de tant en tant, una xicoteta ajuda que, multiplicada per molts (tota pedra fa paret) fa possible l’ajuda als qui la necessiten. 87

Crònica dels Cavallers de la Conquesta. Nº 67

Ball de la Dama

El tradicional Ball de la Dama, es celebrà el dia 30 de novembre de 2013 en l’elegant saló de la ximeneia del Casino Antic de la ciutat.

Si alguna cosa te de sigular aquest acte és que és completament Paraules d’emoció tant les de l’Alferes Santiago Quiroga –que a gestionat, organitzat i realitzat pels cavallers jóvens de la Germandat, més va voler ofrenar les dones amb uns versos- com també les del Secretari de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, en Manuel aquells que composen l’Esquadra d’Honor. Lleó Piquer qui -en esta ocasió com a Prohom en funcions- va donar Així, són ells, amb l’Alferes Santiago Quiroga Alegre al capdavant, els importància a la implicació dels jóvens en la tasca del conreu de les qui comboien Na Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya tradicions del nostre Castelló, en la continuitat de la Germandat i va recordar amb emoció aquells anys (finals de la dècada dels 90) en que amb tota cura i estima. ell compareixia en públic llegint al faristol unes paraules com a Alferes Després de fer la seua entrada al saló les jóvens del braç dels cavallers de l’Esquadra. acompanyants, els hi van ser ofrenades les acostumades roses rojes, símbol de pleitesia i cavallerositat, sent-los imposada també la Culminat l’acte amb la invocació tradicional per part de Melina Queral Llach, Na Violant d’Hongria 2014, que va ser contestada per un insígnia d’argent amb l’escut de l’Esquadra d’Honor. atronador Fadrell per part dels presents, va sonar el Rotllo i Canya per L’acte, presentat pel cavaller Jorge Blasco Gómez (molt solvent en ser ballat per Melina, Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura i Andrea amb la seua estrena) va estar guarnit per l’acostumada heràldica de les els cavallers que les van acompanyar durant l’acte. nostres celebracions i una molt ben escollida banda sonora. En Carroç

Esquadra d’Honor Art. 36 dels Estatuts de la Germandat dels Cavallers de la c) Les missions que li puguen ser encomanades pel Capítol Permanent. Conquesta: L’Esquadra de Cavallers Joves, o Esquadra d’Honor, és l’agrupació En l’actualitat, està al front de l’Esquadra d’Honor l’Alferes Santiago formada per un número indeterminat de Cavallers menors de 25 Quiroga Alegre, cavaller anys que, voluntàriament, opten per formar-ne part. Estarà sota el Mateu II. comandament del Cavaller Alferes que, com a tal, serà també Vocal del Capítol Permanent, tal com s’indica a l’Article 21. Alferes: Santiago Quiroga Alegre Seran funcions de l’Esquadra de Cavallers Joves: Nicolás Gas Nebot a) Marxar en desfilades i cavalcades com a escorta d’honor del Luis Ulldemolins Martí Penó de la Conquesta, la Reina Violant, les Dones de Companya i el Víctor Meseguer Safont José Luis Ramos Pacios Capítol Permanent. b) Actuar també com a escorta d’honor en actes protocolaris i Jorge Blasco Gómez cerimònies tals com la proclamació i nomenament de la Reina Víctor Ignacio Palacio Bernad Violant, la Vetlla d’Armes, homenatges, actes cívics en què participe Román Ivars Ulldemolins Rafa Guallart Ulldemolins la Germandat, etc. 88

Crònica dels Cavallers

Homenatge i Nomenament Guillem de Mont-Rodon Van estar presents el Regidor d’Urbanisme, Tinent d’Alcalde i VIII Guillem de Mont-rodon, Miguel Ángel Mulet, els regidors Pep Lluís Grau i Carmen Oliver, el Prohom de la Germandat, Marco Antonio Esteve, amb un nombrós grup de components del Capítol Permanent, Na Violant d’Hongria 2012, Srta. Alejandra Llopis i el seu nuvi, César Sáiz, Na Rama 2010 i 2011, Srta. Laura Martínez, Na Violant d’Hongria 2011, Srta. Estefanía Bartoll, Na Dolça 2011, Srta. Patricia Amat, familiars de La Cort 2014, membres del Consell d’Honor, Pablo Badenes, fill d’Arcadio i la seua novia, Verónica Romero, amics de l’homenatjat i els components de la Milícia Templària amb les seues dones, filles i amistats.

XVIII

I seguint el protocol de tots els actes de la Germandat en què es troba present Na Violant, esta va realitzar la invocació als Sants Patrons amb el seu: “Cavallers, per la Mare de Déu del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol …” al que tots els assistents van respondre en peu un “Fadrell!” que va ressonar en tot el saló.

Arribat el moment del café, es va reprendre l’acte amb unes primeres paraules del Mestre de la Milícia Templària agraint a José Gargori, XVII El ball, encapçalat pels Guillem de Mont-rodon la seua implicació en les activitats de la seua màxims representants de la nit, començant i finalitzant amb el Rotllo i Canya va fer que la magnífica vetlada tinguera el colofó que li Milícia durant l’any 2013 i entregant-se-li un obsequi com a record. corresponia. A continuació, el Mariscal (Secretari de la Milícia), Fernando Sánchez, va donar lectura a l’Acta del Nomenament del XVIII Guillem de Mont- Eugenio Díaz Carsi Maestre de la Micília Templària rodon, entregant-li l’acta a l’homenatjat en finalitzar. Després que el presentador glossara la figura d’Arcadio Badenes, va ser el Mestre de la Milícia el que va prendre la paraula per a fer entrega a l’homenatjat del pergamí del seu nomenament emmarcat. A continuació l’homenatjat va prendre la paraula per a mostrar la seua alegria, la seua il·lusió i el seu paral·lelisme docent i de protecció amb qui fora Gran Mestre de l’Orde del Temple. Van tancar els torns de paraula el Prohom de la Germandat i En Miguel Ángel Mulet en nom de l’alcalde.

Joan Baptista Cardona Vives. 123 Anys de la seua mort i inauguració del seu bust Dilluns 2 de desembre de 2013, quan es complien cent vint-i-tres anys de la mort del benemèrit patrici castellonenc i Prior de Lledó Joan Baptista Cardona Vives, la cèntrica plaça del seu nom en la capital de la Plana començava a tenir un rostre. A les set de la vesprada l’alcalde de la ciutat Alfonso Bataller i el Prior de la Basílica del Lledó mossèn Josep Miquel Francés, inauguraven solemnement el monument erigit a la memòria de mossèn Joan Baptista Cardona Vives. Van assistir a l’acte desenes de persones i una àmplia representació institucional. Junt a l’alcalde es trobava el Regidor Procurador de la Basílica Miquel Soler, el president de l’Associació cultural “Cardona Vives” i així mateix regidor Gonzalo Romero, i els regidors de cultura Vicent Sales, de festes Joaquín Torres, el portaveu Miguel Angel Mulet i de Tercera Edat Marisa Ribes. També van assistir el Prohom de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta i la reina Na Violant d’Hongria i els presidents de la Junta de Govern de la Real Confraria del Lledó, Antonio Cabezón i Teresa Vilar. En llocs discrets es trobaven la Superiora de la Comunitat de les “Hermanitas de los Ancianos Desamparados” i altres dues religioses. La Congregació va obrir la seua Casa Asil a Castelló per a la cura dels ancians, gràcies a les gestions del propi Cardona Vives amb la seua fundadora Santa Teresa de Jesús Jornet Ivars. L’alcalde i el Prior van descobrir el bust de bronze realitzat per l’escultor Adsuara, muntat sobre un pedestal amb les pedres gòtiques de l’Església Cocatedral de Santa Maria, derrocada per ordre de l’Ajuntament en la persecució religiosa de 1936. Després de la benedicció del monument, el prior de Lledó mossén Josep Miquel Francés es va congratular que haguera arribat el moment en què la plaça Cardona Vives, molt cèntrica i coneguda per tots els castellonencs començara a tenir un rostre concret, el del Fill Predilecte de la Ciutat, arxipreste de Santa Maria i Prior de la Verge. Va indicar en el seu parlament que el bust havia sigut col·locat en la seua plaça, a pocs metres de la casa on va nàixer i on va morir aquell 2 de desembre de 1890, i a l’ombra de la seua benvolguda església Josep Miquel Francés va explicar que dins del bust s’havia col·locat una medalla de la Patrona, una biografia i una porció de la sotana amb arciprestal. la qual va ser revestit el cos de Cardona Vives, i que va ser trobada El prior va ressaltar l’amor de Cardona Vives per la ciutat i per la en l’exhumació de les seues restes mortals en 1990, quan va ser Patrona en haver instituït en 1866 el centenari de la troballa de la seua traslladat des del cementeri municipal al sepulcre de la parròquia de imatge i per haver escrit una Novena a la Verge del Lledó, que va tenir la Santíssima Trinitat. desenes de reedicions. En finalitzar es va repartir entre tots els assistents una postal commemorativa de la inauguració, celebrant-se posteriorment una Missa en la Trinitat que va concloure amb una ofrena floral sobre el seu sepulcre. El bust i monument s’ha erigit a iniciativa de l’actual Prior de Lledó, comptant amb la generosa col·laboració de l’Excm. Ajuntament, especialment dels regidors Miquel Soler i Gonzalo Romero i de l’empresa BP OIL. *del lloc www.basilicadellledo.es 91

Crònica dels Cavallers

Homenatge a Jaume I. Vila-real El diumenge 24 de febrer de 2014 estava programat l’homenatge de la ciutat de Vila-real a Jaume I.

La Germandat dels Cavallers de la Conquesta estava convidada per record al monarca. Després l’Ajuntament de la ciutat veina per tal d’un any més, ser una de les de les diferents ofrenes de les associacions cíviques, el associacions participants en l’homenatge. Prohom Marco A. Esteve junt amb el Guillem de Montrodon 2013 José Gargori acompanyats pel Secretari de la institució, Manolo Lleó -que portava el casc de Jaume I- van dipositar una corona de llorer als peus de monument. Després, tots tres van ocupar un lloc destacat junt a la Corporació. Un acte en què també es va recordar l’obra Seidia de Mossén Joaquim Garcia Girona, relativa als episodis de la conquesta, essent recitats pel cavaller Manuel Carceller un fragment de l’obra èpica. El sobtat traspàs del gran escultor i pintor Llorens Poy (autor de l’impressionant monument alçat en honor del Conqueridor a Vila-real) En acabar l’acte, la Germandat va acompanyar la Corporació Municipal fins a l’Auditori de Vila-real on després d’escoltar l’himne de va fer suspendre l’acte. la població, l’alcalde Benlloch va agrair els membres de la Germandat Ja en 2013, una comitiva en què van participar l’Esquadra Jove, la la seua participació en l’acte. Milícia Templària, diferents cavallers i membres del Capítol, convidats novament per la Corporació Municipal, van desfilar amb la comitiva B. Esplugues des de la plaça Major fins al lloc on es troba el monument en

Capítol General Ordinari Amb l’assistència d’una trentena de socis cavallers i sense cap de Sant Francesc de la Font per a l’ampliació de la il·luminació exterior incidència, va transcórrer el Capítol General Ordinari convocat pel que sol fer falta en diverses celebracions a l’ermita. Capítol Permanent per al dilluns dia 20 de gener de 2014. També va recordar la data de l’acte de Proclamació de Na Violant Iniciada puntualment i després de llegida pel Secretari, Manuel Lleó, d’Hongria al Teatre Principal de la ciutat (28 de febrer) i la designació i aprovada unànimement l’acta de l’assemblea anterior, el Tresorer, del cavaller Francesc Vicent Doménech “Quiquet de Castàlia”, a títol Víctor Camacho, va procedir al repàs de l’estat de comptes de l’exercici pòstum per representar al rei Jaume I en el Pregó de les festes de 2013 i l’explicació del pressupost per a l’exercici 2014. Després la Magdalena de 2014 i que en el seu nom, ho farà el seu fill, també prengué la paraula el Prohom, Marco A. Esteve, per tractar la memòria cavaller, Jaume C. Vicent Aguilar. d’activitats de 2013 i els projectes per a 2014, on es van comentar la donació de l’arxiu històric de la Germandat a la Universitat Jaume Posteriorment, el Mestre de la Germandat, Jesús Redón Gallardo, I (UJI) per a la seua custòdia i digitalització, mitjançant la signatura va prendre la paraula per explicar el contingut de les reunions d’un convenni i també de la donació de la biblioteca extensíssima mantingudes amb la Junta de Festes de Castelló en relació amb que es guarda al nostre cau. La recerca d’un lloc on poguera estar ben l’estructura general i específica de la cavalcada del Pregó. guardat i conservat tot el material d’ús més comú (el de les nostres Els presents van intervindre interessant-se per les més diverses qüestions. desfilades i actes) per tal de plantejar-nos deixar l’actual cau. Marco A. Esteve va comentar que ha sigut sol·licitada la seua pertinença a la comissió organitzadora dels actes en conmemoració del Bicentenari del Casino Antic de Castelló, donada la històrica vinculació de la nostra entitat amb l’històric edifici de la Porta del Sol. Així, s’està estudiant l’organitació d’un acte que puga convocar allà a les Violants i ses Corts de tots els temps. El Prohom va comunicar també la millora feta en la instal.lació elèctrica del paratge de l’ermita

El Mestre va tornar a intervindre per recordar a tots que estaven obertes les gestions per aconseguir publicitat per la present edició de la Crònica i demanava als presents un esforç en eixe sentit. El Prohom, amb el crit de Fadrell, va donar per conclòs aquest Capítol General Ordinari.

Crònica dels Cavallers

Relació de Prohoms de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta 1951 1952 1953 1954 1955 1956 1957 - 1958 1959 - 1960 1961 - 1962 1963 - 1965 1966 1966 1967 - 1968 1969

FRANCISCO MARTÍNEZ DÍAZ FERNANDO HERRERO TEJEDOR RAFAEL RIBÉS PLÀ JOAN BOLUDA SEGUÍ VICENT ADSUARA PERIS JOSEP FABREGAT PÉREZ JOAQUIN OLUCHA MARZA MANUEL PELÀEZ GAS DOMINGO TÀRREGA MOR ROBERTO PÉREZ DE HEREDIA i VALLE FERNANDO SÁNCHEZ COLÓN (1) MANUEL BREVA NEBOT FERNANDO SANCHIS SEGARRA FRANCESC VALLS GARCIA (2)

1969 -1970 1971 - 1972 1973 -1975 1976 -1983 1984 -1987 1988 -1991 1992 -1995 1996 -1999 2000 - 2006 2006 - 2007 2007 - 2009 2009 - 2010 2010 - 2011 2011

LUIS BRAULIO ESCRIBANO EMILI OLUCHA ROVIRA MIGUEL MULET ORTIZ EDUARDO MAS DEL RIO (3) JOSE LUIS ALÉ REVEST EMILI OLUCHA ROVIRA CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR JOSÉ GUILLEN FRANCO CARLOS DEL RÍO DIAZ (4) ENRIQUE PALAZÓN GRANCHEL VICENT MONTOLIO BELTRÁN LORENZO CASANOVAS GÓMEZ (5) JOSE A. BALFAGÓ CARBALLO MARCO A. ESTEVE CANO

* PROHOM HONORARI PERPETU: MANUEL SEGARRA RIBÉS (6) (1) Per impossibilitat d’atendre el càrrec renuncià el 20-10-1965. (2) Per assumptes familiars renuncià al càrrec el 09-09-1968. (3) La modificació del estatus, aprovada el 15-05-1978, amplià la duració del mandat del prohom, fins llavors d’un any, a quatre. (4) Per assumptes de treball renuncià la seu càrrec al mes de maig. (5) Renuncià la seu càrrec al mes de Desembre de 2010. El Mestre, J.A. Balfagó, el substitueix. (6) Designat com a tal pels cavallers reunits el 15 de desembre de 1950 en reunió constitucional de la Germandat

Establecimiento recomendado en la Guía Michelín

Capítol Permanent Prohom:

Marco Antonio Esteve Cano, cavaller Berenguer d’Esplugues

Mestre:

Jesús Redón Gallardo, cavaller Redon

Secretari:

Manuel Lleó Piquer, cavaller Jaume Claramunt

Tresorer:

Víctor Camacho Fernández, cavaller Ferran Díaz

Comptador:

Jaume C. Vicent Aguilar, cavaller Pere Ximen de Carroç

Alferes:

Santiago Quiroga Alegre, cavaller Joan Alegre

Vocals:

Matías Ibáñez Cabedo, cavaller Berenguer de Cardona Cristóbal García Soler, cavaller Tamerit II Javier Lluch Miralles, cavaller Bernat de Naya Luis Oria Doménech, cavaller Ramon d’Oriols Adrián Ortiz Doñate, cavaller Mateu II Héctor Prades Andreu, cavaller Ramon Perellós José Soto Grajera, cavaller Alfonso de Soto

PISCINAS LICA

Benicasim, nº 21. 12004 Castellón Tel. 964 251 563 mail@piscinaslica.com - www.piscinaslica.com

Crònica dels Cavallers

Consell d’Honor Roberto Pérez de Heredia i Valle José Antonio Godes Royo Fernando Sanchis Segarra Alfonso Fajardo Herrero Benjamín Garcés Edo Manuel Peláez de Cruells Manuel Lleó Jaime Eduardo Mas del Río Emilio Pérez Salvador Joan Prades Garcia Vicent del Río Díaz Jose Luis Alé Revest Carlos Ulldemolins Salvador José Guillén Franco Miguel Monfort Casañ

Carlos del Río Díaz Enrique Palazón Granchell Vicent Montolio Beltrán José Antonio Balfagó Carballo Fernando Ulldemolins Salvador

Clemente Aparici Torrent Fernando Arrufat Noviembre Luís Braulio Escribano Ramón Godes Bengoechea Rafael Ribes Plà Fernando Sánchez Colón Francesc Vicent Doménech

Cavallers que han encarnat a Jaume I en el Pregó 1951 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1952 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1953 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1954 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1955 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1956 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1957 – JOAQUIN OLUCHA MARZÁ 1958 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1959 – JOSE A. GODES ROYO 1960 – JUAN ANTONIO BELTRÁN ÚBEDA 1961 – FRANCISCO MARTINEZ DÍAZ 1962 – DOMINGO TÁRREGA MOR 1963 – ROBERTO PEREZ DE HEREDIA I VALLE 1964 – MANUEL BREVA NEBOT 1965 – JACINTO CHERMA BERNAT 1966 – FERNANDO SANCHIS SEGARRA 1967 – EDUARDO ROSELL BATALLA 1968 – FRANCISCO VALLS GARCIA 1969 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1970 – JACINTO CHERMA BERNAT 1971 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1972 – JUAN MIGUEL TOSCA SOLSONA 1973 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1974 – PETER MULET TALÓ 1975 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1976 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1977 – BENJAMIN GARCÉS EDO 1978 – BENJAMIN GARCÉS EDO

1979 – JUAN VTE. BELLÉS ESCRIG 1980 – JOAN PRADES GARCIA 1981 – JOAN PRADES GARCIA 1982 – BENJAMIN GARCES EDO 1983 – MIQUEL SOLER BARBERÁ 1984 – BENJAMIN GARCES EDO 1985 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 1986 – VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS 1987 – JOSE LUIS ALÉ REVEST 1988 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1989 – JOSÉ ROVIRA BALAGUER 1990 – JOSÉ BERNAT LLORENS 1991 – EMILIO OLUCHA ROVIRA 1992 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1993 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1994 – LUIS BRAULIO ESCRIBANO 1995 – CARLOS ULLDEMOLINS SALVADOR 1996 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 1997 – IGNACIO PIQUERAS BADÍA 1998 – MIGUEL MONFORT CASAÑ 1999 – JOSÉ GUILLEN FRANCO 2000 – CARLOS DEL RÍO DÍAZ 2001 – EDUARDO MAS DEL RÍO 2002 – BENJAMIN GARCÉS SAURA 2003 – FRANCISCO ROCA REALP 2004 – FERNANDO SALVADOR VENTURA 2005 – VICENTE GUILLAMÓN CELADES 2006 – FRANCISCO MARTÍNEZ CAPDEVILA 96

2007 – MIGUEL ÁNGEL MULET TALÓ 2008 – RUBÉN IBÁÑEZ BORDONAU 2009 – DOMINGO QUESADA AGUILERA 2010 – FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR 2011 – MANUEL ALTAVA LAVALL 2012- VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS 2013- RAÚL BABILONI LLIDÓ 2014- PACO VICENT DOMÉNECH “Quiquet de Castàlia” (A títol pòstum)

4 de març de 1972. El cavaller Juan Miguel Tosca Solsona representant Jaume I, estrenava l’espasa reial.

Els Òrgans Complementaris

de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta Prior

Cronista

És el responsable de la direcció espiritual de És el conservador de L’Arxiu General i Servei de la Germandat. Actua, en matèria religiosa, en Documentació de la Germandat. Amb tots els tots els actes de l’Associació. Es mebre nat del documents rebuts cada any, deu anar redactan Consell d’Honor, del Capítol General i del Capítol la Crònica de tots els fets i actuacions de la Germandat. És també Permanent, als quals té veu, vet en matèria religiosa, però no vot membre del capítol Permanent (Articles 69é a 72é dels Estatuts). (Articles 63é i 64é dels Estatuts de la Germandat). Designat conforme a l’Estatut actua com a Cronista de la Germandat Degudament designat exerceis les funcions de Prior de la Germandat el Cavaller Robert Pérez d’Heredia i Valle, ex_prohom i membre del Mossén Joaquim Guillamon i Alcon. Consell d’Honor.

Ermità

Rei d’Armes

Te al seu càrrec la conservació i custódia de És l’encarregat d’organitzar i ordenar la vinculació l’Ermita de Sant Francesc de la font i, com a tal, és dels Cavallers amb els personatges històrics responsable de la clau, Llibre-crònica, inventari i corresponents. Mantindrà un registre actualitzat arxiu de l’Ermita. És membre nat del Capítol Permanent (Articles 65é de les trobes i les anirà assignant als nous Cavallers a 68é dels Estatuts). quan vetllen armes. És membre nat del Capítol Permanent (Articles 73é a 76é dels Estatuts). Elegit reglamentariament ocupa el càrrec d’Ermità el Cavaller Josep Miquel Francés i Camús, que era ja Ermità en funcions uns anys abans. Anomenat com cal, assumeix les funcions de rei d’Armes de la Germandat el Cavaller Albert Sànchez-Pantoja i Domínguez.

Ven y disfruta de la variedad de tapas y montaditos Y prueba la auténtica sangría casera de Castellón

C/ Temprado, nº 2 y Escultor Viciano, nº 8 12002 Castellón

Crònica dels Cavallers

Relació de mantenidors de l’acte de proclamació de Na Violant d’Hongria D. CARLOS FABRA ANDRÉS (27-02-1976) D. LUIS DONDERIS TORRENS (11-02-1977) D. MANUEL ROZALÉN SALES (27-01-1978) D. JOAN B. SOLER BLASCO (23-02-1979) D. ANTONIO RODRIGO VALLS (01-02-1980) D. LUIS HERRERO-TEJEDOR ALGAR (27-02-1981) D. JOAQUÍN FARNOS GAUCHÍA (12-02-1982) D. NICOLAU PÉREZ SALAMERO (11-02-1983) D. ANTONIO JOSÉ GASCÓ SIDRO (02-03-1984) D. PERE GARCÍA RABASA (15-02-1985) D. JOSÉ LUIS TORRÓ MICÓ (07-02-1986) D. JOSEP MIQUEL FRANCÉS CAMÚS (27-02-1987) D. ARCADIO GARCÍA SANZ (12-01-1988) D. JOSÉ MARÍA ARQUIMBAU MONTOLIU (03-02-1989) D. VICENT PAU SERRA FORTUÑO (23-02-1990) D. JÁNOS KALMAR (15-02-1991) D. FRANCESC MICHAVILA PITARCH (28-02-1992) D. FERNANDO HERRERO-TEJEDOR ALGAR (19-02-1993) D. JORDI GARCÍA CANDAU (11-02-1994) D. EMILIO OLUCHA ROVIRA (24-02-1995) D. MANUEL MOLÉS USÓ (16-02-1996) D. VICENT BELTRÁN PEPIÓ (07-02-1997) D. CARLOS FABRA CARRERAS (20-02-1998) D. FEDERICO GARCÍA MOLINER (12-02-1999) D. ANTONIO SANZ DE BREMÓN MIR (11-03-2000) D. MIQUEL SOLER BARBERÁ (23-02-2001) D. ERNESTO TARRAGÓN ALBELLA (08-02-2002)

D. VICENTE VIDAL SAFONT (01-03-2003) D. RAFAEL LLORET TERUEL (21-02-2004) D. EDUARDO WENLEY PALACIOS CARRERAS (14-01-2005) D. ALFREDO PASCUAL CEBRIÁN (03-02-2006) D. FEDERICO OLUCHA TORRELLA (16-02-2007) D. FRANCISCO TOLEDO LOBO (18-02-2008) D. JOSEP MIQUEL FRANCÉS CAMÚS (21-11-2009) D. ARCADIO BADENES PAÚS (13-02-2010) D.FERNANDO ULLDEMOLINS SALVADOR (11-03-2011) D. JOSÉ ANTONIO DE FRANCIA VALERO (24-02-2012) D. ANTONIO JOSÉ GASCÓ SIDRO (15-02-2013) D. VICENT FARNÓS DE LOS SANTOS (28-02-2014)

Calle Enseñanza, 1 Castellón de la Plana

También nos puedes encontar en facebook

Crida Pit i fora! Tots al tall! CAVALLERS DE LA CONQUESTA Lligant festa, fe i treball, enaltirem Castelló

Marxa I Cantem de tot cor CAVALLERS DE LA CONQUESTA! La nostra unió nàix del voler arrelat que per Castelló sentim i la fundació lloem. Tots en un grapat empenyats farem la Festa més gran, CAVALLERS! II Vivint la gesta d’aquell gran Senyor Jaume Rei, l’honorem junt a sa bella muller Na Violant, per ser els primers benvolguts Reis Valencians i donar a Ximén fur per a mudar el vell Castelló baix, al Pla. III Camí de la Madalena revenint amb delit al cim pairal fugint de la pena seguirem al Capellà… Complida ja la promesa farcits de goig i tradició les festes viurem per el naixement del casal de Castelló.

Castelló de la Plana, 13 de gener de 1985. La composició musical representativa de la Germandat és Miquel Mulet Ortiz i lletra de Roberto Pérez de Heredia i Valle. (Article 5é dels Estatuts de la Germandat)

IV Enlairem les veus CAVALLERS DE LA CONQUESTA! Ambicionem tothora junts treballar per fer Castelló més sa per fer la ciutat millor. Tots en un grapat empenyats farem la festa grossal, CAVALLERS!

Sant Crist貌fol

Madonna Santa Maria del Lled贸

Sant Jaume

Sant Crist貌fol

Madonna Santa Maria del Lled贸

Els Sants Patrons de la Germandat

CrĂ˛nica dels Cavallers

Imatges amb vida...

Crònica dels Cavallers

Proclamació de la LIX Reina Violant d’Hongria i les seues Dones de Companya Extraordinari, com sempre, per la seua solemnitat, per l’expectació creada, per l’atenció social i mediàtica i per totes aquelles coses que cada any fan de la Proclamació de Na Violant d’Hongria un acte diferent, especial.

Un acte essencial, una gran cita en el nostre calendari fester. Després d’una esforçada i curada preparació de cada detall de l’acte, arriba l’hora i sense marxa enrere, sense marge ja de maniobra, es posa la maquinària en marxa. I amb ella, les goles eixutes i les panxes revolucionades... Després de trobar-se amb una gentada a la porta de la casa familiar de Melina (més concretament, al taller de sa mare) i ser aquesta punt d’encontre per a les Dones de Companya de la seua Cort, les seues famílies i els Cavallers de l’Esquadra Jove, a més d’alguns membres del Capítol, es van desplaçar tots als peus de l’estàtua del rei Jaume I, lloc des del que eixiria la comitiva cap al Teatre Principal. Els tambors i bombos de la Germandat “Desperta, ferro!” amb planter i repertori renovat i potent, escalfaven la freda nit de febrer encapçalant el seguici seguits pel Penó de la Conquesta, dos cavallers de la Milícia Templària, l’Esquadra d’Honor, els tres patges –Mario Esteve García, Pau Olaria Doñate i Miguel Martínez Pitarch– més lluïts que un braç de mar, les Dones de Companya -Noelia, Elena, Beatriz, Sara, Laura i Andrea- i la Dama dels Cavallers, la reina Violant d’Hongria, Melina Queral Llach, radiants totes elles. Tancant el seguici, el Mestre, el Secretari i el Prohom de la Germandat. Així, van arribar al teatre on esperava a la comitiva oficial una gentada al carrer: autoritats, cavallers, mitjans, ens festers i famílies. El teatre de gom a gom es preparava per gaudir de l’acte. Destacar la presència de les nostres Regines de les Festes, Lara Sos i Beatriz Iturralde, les representacions forànies d’Alcublas, Barcelona, Sogorb, Nules i Hongria, 106

l’acte que, per tal circumstància es va vore realçat. Just és, per tant, donar-los les gràcies públicament des d’aquestes línies. I després del breu descans, emmudia de nou el teatre, engalanat com mai per a l’ocasió, per tal de rebre les protagonistes de la nit. La primera sorpresa –causa d’un murmull d’aprovació general- el bellíssim escenari de vertader saló medievalobra altruista del cavaller Javier Iglesias Cacheiro. Un decorat sobri, armoniós i bell amb un arc gòtic central i dos romànics als costats, sobre una murada més fosca en tonalitats marrons. Baix el central, l’escut de la Germandat i sota els altres dos, dos escuts: el de la casa Arpad, de Na Violant i el de les quatre barres, d’Aragó. amb la presència del seu Cónsul General a Barcelona, el Sr. Ivan Poc a poc i amb una bella ambientació musical van anar ocupant el seu lloc tots aquells que devien fer-ho segons el protocol establert: Medveczky i el Cónsul Honorari a la Comunitat, Andrés Goerlich. l’Esquadra Jove, el Penó, dos cavallers en representació de la Milícia Enguany, primera part amb nou format. Sense abandonar la nostra Templària de la Germandat i els patges: Mario Esteve portant sobre inquietud per la cultura i la història, es va oferir als presents un breu el coixí la rosa per a Na Violant, Pau Olaria la banda i la insígnia per acte de representació teatral que sobre un text del cavaller Manuel a Melina i Miguel Martínez el pergamí de l’acta de nomenament de Carceller Safont i una adaptació de Joan Prades Garcia, “el Xato”, Melina Queral Llach com a 59 Violant d’Hongria de la Germandat. fundador del Grup de teatre Fadrell -nascut de la Germandat- amb la col·laboració del cavaller Pau Prades Andreu i les xiquetes Mar Esteve, Ara només calia anar cridant la cort a l’esccena i així va ser. Van anar pujant en la seua gran nit les senyoretes Noelia Capdevila Durán Bárbara Oria, Victoria Prades, Andrea Redón i Balma i Clara Vicent. (Na Dolça), Elena López Sancho (N’Ermengarda), Beatriz Rodríguez L’acte, titolat “Un Passeig per la Història” començà amb un passeig Domínguez (Na Eva), Sara Ferrando Rubert (Na Margarida), Laura amb jocs infantils d’un diumenge qualsevol per l’avinguda del Rei En Jaume, recreada per un panel de tres metres d’alçada elaborat pel senyor Sergio Vilar; unes xiquetes que sentint curiositat pel monument, escolten la història d’un iaio. Una història que esperonada per la potent imaginació dels xiquets, esdevé somni... aparició. Aparició d’un Conqueridor realment “dos llargs pams més alt que un home” que apareixia d’entre un núvol de fum escortat per dos patges amb uns clarins que precedien amb la Marxa de la Ciutat la lectura de la Llicència del Trasllat, acabant l’acte amb la Crida dels Cavallers. Els músics Fernando Bonet Llobet i Rubén Gascó Mulet, als clarins, ens van regalar el punt extra d’emoció amb la seua magistral interpretació de les peces adients durant tot 107

Crònica dels Cavallers

felicitacions i agraïments i resaltar el treball que es fa des de la Germandat pel conreu de la cultura i la tradició. Per concloure aquest acte –i com acostumem- Na Violant d’Hongria 2014 la senyoreta Melina Queral Llach, invocà els Sants Patrons: Madonna Santa Maria del Lledó, Sant Jaume i Sant Cristòfol. Crit, el de Melina, apassionat, ferm i reblit d’emoció, que va arrancar un potent “Fadrell!” per resposta de l’auditori. En acabar la prolongada ovació del públic, es retiraven els cavallers de l’Esquadra Jove per parar, vora l’escenari, l’arc d’espases en senyal de respecte a la cort de Na Violant. Les Dones de Companya, per tant, López Fraga (Na Provençala) i Andrea Barrera Ribés (Na Rama). Bellíssima i confortant estampa la d’una cort amb sis Dones de van anar retirant-se en l’ordre invers a la pujada: Andrea, Laura, Sara, Beatriz, Elena i Noelia, ara ja més relaxades. Companya sobre l’escenari, realment. Tot seguit, complint el tràmit acostumat, el Prohom Marco A. Esteve Retirats també els patidors patges, després de les cabotades de son acompanyat pel patge portador de la rosa, s’adreçà a la llotja de Na Violant i saludant el senyor Alcalde i senyora i els pares de Melina -pagats i orgullosos, com és normalva prendre Melina de la mà ofrenant-li la rosa i portant-la als compassos de la Marxa dels Cavallersfins l’escenari pel corredor del pati de butaques del Principal que, posat en peu ovacionava la seua arribada. Solemne i senyorial, com una vertadera reina. Després de completa l’estància del saló reial, la seqüència d’actes: lectura de l’acta de nomenament per part del Secretari, Manolo Lleó Piquer i ofrena d’un exemplar d’aquesta, orlat bellíssimament per l’artista castellonenca Vanesa Pérez Monfort. Arribà així el moment principal de l’acte: la proclamació. Moment que es consumava amb la imposició de la banda a Melina Queral Llach i, sobre ella, la insígnia d’or de la Germandat dels cavallers de la Conquesta, per part del Prohom, Marco A. Esteve. Al carrer, tronaven 21 salves de carcassa que es fonien amb l’ovació dels presents que, en peu, majestàtica, serena i emocionada alhora, rebia Melina, la nostra Violant d’Hongria. Després, l’ofrena de la Germandat feta en nom de tots pel Mestre, en Jesús Redón Gallardo en forma d’espasa que vol simbolitzar, posada als peus de Na Violant, el nostre respecte i vocació de servei envers la seua figura. Intervingué com a mantenidor de l’acte el veterà cavaller en Vicent Farnós de los Santos, posant en relleu la importància de la tasca de la Germandat dintre de la nostra festa i la rellevància de la figura de l’esposa del Rei Jaume I, en la nostra història i la nostra configuració com a poble. El Prohom aprofità les seues paraules per repartir 108

–pobres- que van resistir conforme van poder, uns amb més èxit que altres... I que es van portar com uns homes, tot s’ha de dir. Enhorabona i gràcies a Mario, Pau i Miguel. El senyor mantenidor prenia de la mà Melina i se l’emportava cap a l’eixida del teatre. Amb la gent en peu, aclamada per tots, proclamada per nosaltres, abandonava l’escena Na Violant 2014 serena, dolça, emocionada... Això va ser tot. El cavaller presentador agraí a tots la seua assistència i recolzament i desitjava unes bones festes amb un “Magdalena, festa plena!” La Comitiva desfilà fins el Casino Antic de Castelló, que es troba de ple en les celebracions del seu segon centenari de vida. Allà es va brindar i ballar... es va compartir, a la fi. Ara -sense descans- tocava rematar aquesta publicació nostra i preparar la nostra setmana més esperada. Des d’aquestes pàgines, que esperem hagen gaudit d’una o altra manera, els desitjem una Magdalena viscuda en pau i fraternitat, perquè ja el dia és arribat. En Carroç

109

Crònica dels Cavallers

Fe d’errates Crònica març 2013. Any XXXI - núm. 66 - Página 1, a la relació dels fotògrafs, per error, manca Tomàs Amat Mateix paràgraf, onzena línia. Hi ha d’haver una “i” entre “llum” i “el” Artero. (llum i el color). -Brancal. Segona línea, segon paràgraf. Entre “Desperta” i “ferro” déu Mateix paràgraf, tretzena línia. On posa “composen” déu posar “són” d’haver una coma: “Desperta, ferro!” -Pàgina 56. Tot i que a la últimíssima revisió dels texts va quedar -Pàgina 6, Acta de nomenament. Primera línia, quint paràgraf. Manca corregit, per errada informática, al títol diu “XXVI” aniversari quan – la “n” a “transmetre-li” evidentment- ha de posar “XXXVI”, tal i com queda reflectit a l’índex de la página 1 i al cos de text. -Pàgina 11, al títol. On posa Marxa del Seguici, ha de dir “de” Seguici. Per error involuntari, s’obvia en el text que va ser la coral Veus del Lledó la que va cantar la missa. -Pàgina 20, el tercer signant no és “G. d’Aquiló”, sinó “G. d’Aguiló” -Pàgina 21, segona columna, segon paràgraf, segona línia. On posa - Pàgina 57, al títol, on diu “Vetlla” ha de dir “Vetla” “cinc”, ha de dir “sis” - Pàgina 58, última línia. A “pensàvem” li manca l’accent. -Pàgina 23, primera columna, quint paràgraf, penúltima línia. On posa “varios” ha de dir “diversos” - Pàgina 60, tercera línia del text. On posa “puix” ha de posar “ja que” -Segona columna, segon paràgraf, antepenúltima línia. On posa - Pàgina 87, al títol, on posa 2013, ha de posar 2014. “s’acavaben” ha de dir “s’acabaven. - Pàgina 88, el cavaller dels anys 1971 i 1972 és Juan Miguel, no Juan Segona columna, tercer paràgraf, segona línia: on posa “va d’haver” Manuel. cal posar “va haver de” Des de la redacció de la Crònica dels Cavallers els demanem que - Pàgina 34, segona línia: l’article “la” déu d’anar amb minúscula. ens facen saber qualsevol error que puguen vostés observar en les diferents edicions. Sempre veuen més quatre ulls que dos, rectificar és - Página 35, primera línia: on posa “el Ermitori” ha de posar “l’Ermitori” de savis i nosaltres aspirem sempre a aprendre i millorar. - Pàgina 46, segona línia: on posa “conmemoració” ha de posar Molt agraïts. “commemoració”. També a la primera columna, segon paràgraf, última línia. La Direcció Primera columna, segona línia. A “especialmente” li sobra l’última lletra: “especialment” Segona columna, primer paràgraf, segona línia: al cognom “García” li manca l’accent. - Pàgina 48, primera columna, últim paràgraf, quarta línia. On posa “de que hi participaren” ha de posar “de participar-hi” - Pàgina 50, primera columna, últim paràgraf, tercera línia. On posa 1926, cal posar 1226. - Pàgina 52, últim paràgraf, quarta línia. Sobra l’adverbi “que”

110

BECAS Y AYUDAS CONVOCATORIA 2014 HASTA EL 16 DE MAYO

MÚSICA

ARTES PLÁSTICAS

- Título Superior - Vinculación a Castellón - Instancia y “curriculum” - Memoria proyecto a realizar - Certificación académica - Fotocopia D.N.I.

- Tres exposiciones - Vinculación a Castellón - Instancia y “curriculum” - Memoria proyecto a realizar - Certificación académica - Fotocopia D.N.I.

CIENCIAS EXPERIMENTALES

CIENCIAS SOCIALES Y HUMANIDADES

- Trabajo sobre Castellón - Equipo mínimo: Director + 3 - Instancia - Memoria Proyecto - “Curricula” - Fotocopias D.N.I.

Telf. 964 22 34 78 - Fax 964 26 02 71 - Gasset, 5 - 12001 CASTELLÓN fundacion@davalos-fletcher.com - www.davalos-fletcher.com

El Ayuntamiento de Castell贸n, con la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, la cultura y la tradici贸n de nuestra ciudad.