Libro de la Gestora de Gaiatas Especial 2021 by Gestoradegaiates

GE STOR A D E G AIATE S -1

Sumari Editorial ........................................... 2 Saludes............................................. 3 Representants............................. 19 Història de la Gestora...............29

Edita Gestora de Gaiates Coordinació Esteban Gual i Ibáñez Arantxa Miralles i Benages Portada Abel León i Navarro

Gaiata de la ciutat...................... 34 Gaiata infantil de la ciutat......35 Gaiates.............................................37 Articles de concurs..................153 Concurs de dibuix................... 187 Articles......................................... 193

Fotografies Els autors @dels textos Els autors Dipòsit Legal CS/484-2021 Imprimeix Imprenta Rosell S.L.

- La informació corresponent a cada apartat de Gaiata, ha sigut aportada per la Comissió d’aquesta. - Agraïm a totes les persones i entitats que han col·laborat en l’edició d’aquest llibret. I així com a totes aquelles persones que treballen desinteressadament per les nostres festes.

GE STOR A D E G AIATE S -3

Editorial

al vegada... i d’això estem segurs, són moltes les persones que saben més i millor que nosaltres d’allò del que tracta aquest llibre. O tal vegada sou d’eixes persones que volen saber un poc més.

L’evolució és el canvi que es produeix d’un estat a un altre en un objecte o subjecte, com a producte d’un procés de transformació progressiva. Pot referir-se a canvis genètics en una espècie, al desenvolupament d’una persona (biològic o qualitatiu), a la progressió d’etapes històriques, a les fases d’una situació o a la transformació d’un objecte i de la naturalesa en general. I entre l’evolució en termes, s’utilitzen les expressions evolució social o evolució cultural. La festa i la Gaiata han evolucionat, la festa evoluciona. Les gaiates innoven hui, les gaiates innovaven fa 50 anys...i 76. Les gaiates continuaran amb la renovació i reforma durant les pròximes dècades i això és més que evident en els temps que ens ha tocat viure. I en part fruit d’això, naix “Gaiata”, aquest segon llibre de la Federació Gestora de Gaiates, després de vint anys que s’editara el primer. En fer aquest treball s’ensopega amb la greu dificultat d’haver de tancar en breus pàgines el que no cap en molts volums; en tals casos no hi ha un altre mitjà per traçar els objectes a grans trets, prescindint de detalls que no siguen del tot indispensables. En les distintes fulles d’aquest llibre, la Federació Gestora de Gaiates vol entrar dins de les seues cases, que ens convide a entrar en aquesta ocasió dins de la seua curiositat per la Gaiata com a monument, associació i reclam turístic de la nostra ciutat, però no volem que pense que és un món avorrit, més lluny d’això. Per això també aquest llibre està pensat per arribar a la ment d’hòmens i dones curiosos. Tal vegada... volen ser curiosos i volen analitzar meticulosament cada fulla del llibret, de ser així sereu capaços d’esbrinar i conéixer més i millor la idiosincràsia de les nostres festes i la història de les Gaiates. I és que com va dir Miguel de Cervantes, “La història és èmula del temps, depòsit de les accions, testimoni del passat, exemple i avís del present, advertiment del per vindre.” Tal vegada... Hi haurà persones que descobriran que aquest llibre té la intenció de seguir profunditzant en la nostra cultura com a poble, en les seues arrels i en el coneixement popular. La Federació Gestora de Gaiates vol compartir cada curiositat i una part de la nostra història gaiatera amb tots els veïns, amics i simpatitzants de la nostra ciutat, perquè al pas de cada fulla volem que t’adones de la riquesa d’aquesta terra, dels seus secrets per descobrir i de la força de la nostra festa singular. Amb la Gaiata com a element diferenciador d’aquestes. Tal vegada... vosté és una d’eixes persones que volen saber un poc més. Si així és. Enhorabona!

GE STOR A D E G AIATE S - 4

aludes

President de la Generalitat Valenciana

........ Ximo Puig i Ferrer ........

GE STOR A D E G AIATE S - 6

a Comunitat Valenciana té en les seues festes un gran factor de vertebració de tota la societat en un magnífic projecte comú. Un bon exemple són les festes de la Magdalena de Castelló, que cada any creen un magnífic ambient de germanor, alegria i convivència plena. Són un punt culminant del calendari festiu de la ciutat i al seu voltant hi ha una gran activitat que podem apreciar en tots els àmbits cívics al llarg de l’any.

En 2020 la pandèmia obligà a adoptar mesures excepcionals per a superar una situació extremadament difícil i les festes van resultar especialment afectades. El món fester castellonenc va demostrar una vegada més el seu caràcter solidari i va col· laborar activament per a fer front a l’expansió de la Covid19. Vull agrair-vos des d’ací, a totes i a tots, la vostra ajuda i el vostre suport en uns moments tan durs i posar en valor la gran responsabilitat que vàreu mostrar en aquells dies d’incertesa i dolor. Enguany la situació ha canviat i mirem al futur amb optimisme. Estem en el camí que ens durà a recuperar moltes coses importants i entre elles les festes que tradicionalment han sigut lloc de trobada per a la nostra societat. Encara no hem tancat el trist parèntesi que s’inicià l’any passat però mantenim la nostra voluntat de continuar avant i de vèncer qualsevol dificultat. Si hem pogut superar una situació tant complicada també podrem fer front a qualsevol repte que trobem en el nostre camí. Les gaiates són un valuós element que tots associem a les festes de la Magdalena, configuren una de les seues imatges més conegudes i apreciades i estan unides a valors com la creativitat, el dinamisme, la solidaritat, la innovació o l’hospitalitat. Són moltes les persones que esperen cada any amb impaciència la seua eixida al carrer i moltes també les que treballen durant tot l’any dins de les diverses gaiates amb entusiasme per a fer possible la seua continuïtat i mantindre viu l’esperit d’unes celebracions incomparables. El llibre que ha preparat la Gestora de Gaiates de Castelló ens acosta a la realitat de totes elles i al món fester que les envolta. També és una bona guia per a conèixer millor el que hi ha darrere del seu fantàstic aspecte exterior, tot allò que representen i el treball que duen a terme totes les persones que uneixen el seu esforç i fan possible així que cada any tornen a ser un dels punts centrals de la festa. Des de les pàgines del llibre vull fer arribar a tot el món fester castellonenc i molt especialment a la gent de cada una de les gaiates la meua salutació més cordial amb motiu d’una festa de la qual ens sentim ben orgullosos i que esperem de tot cor poder viure com sempre d’ací a poc. A totes i a tots, vull fer-vos arribar també els meus millors desitjos per al futur i un fort abraç.

GE STOR A D E G AIATE S -7

Alcaldessa de Castelló de la Plana

........ Amparo Marco i Gual ........

GE STOR A D E G AIATE S - 8

’extraordinària llum de Castelló.

Castelló, ciutat mediterrània, oberta, hospitalària, es transforma gratament durant la celebració de les festes de la Magdalena, la pròxima edició de la qual serà molt especial després de dos anys consecutius sense celebració a causa de la pandèmia de Covid-19. Les Festes de la Magdalena 2022, declarades d’Interés Turístic Internacional, se celebraran del dia 19 al dia 27 de Març. En aqueixos dies de festa i cultura, la ciutat es retroba per a festejar unes tradicions que, cada any, reviuen plenament la població castellonenca. La festa és un esclat d’alegria i convivència en el qual ens submergim per a compartir un ampli i variat calendari d’actes que es mouen entre la solemnitat, la tradició, l’alegria, la música i la pólvora. Des del primer dia, amb la Cavalca del Pregó, comença a desfilar la història castellonenca omplint la ciutat d’optimisme. L’emotiva Romeria dels Canyes a l’ermita de la Magdalena i La Tornà i desfilada de Gaiatas, la vesprada del primer diumenge de la festa, són el punt de partida de la setmana gran magdalenera. A partir del primer cap de setmana, Castelló viu de ple les seues festes, la música, la cultura, convertint-se la ciutat en un gran espai per a conviure i gaudir. En aquest context, les nostres festes tenen llum pròpia i així podem admirar-la en les Gaiatas, els monuments lumínics que omplin els carrers amb els seus coloristes dissenys. La Gaiata és el símbol de les Festes de la Magdalena, el senyal d’identitat d’un poble que en 2021 compleix el 770 Aniversari de la seua Fundació en 1251, quan el rei Jaume I va permetre que la vila es traslladara a la plana fèrtil i marítima que s’estenia als peus del turó de la Magdalena. Aquest trasllat es va produir un tercer diumenge de Quaresma de 1252. I cada any, segons marca la tradició, és rememorat en la Romeria dels Canyes. En aquest sentit, el monument de la Gaiata té un significat especial per a les veïnes i veïns de Castelló en representar els bastons de fusta (gaiatos) i els fanalets il·luminats que van acompanyar a la població en camí cap al litoral. L’espectacularitat de les Gaiatas, l’encesa conjunta que es realitza el primer dilluns de la festa i, després, la seua presència en els diferents districtes de la ciutat, ens acompanya en aquesta setmana gran. Després de cada Gaiata hi ha una comissió de persones que durant mesos comparteixen el treball de crear cadascun dels monuments, sent una part important de l’ànima de la festa. Les nostres festes posseeixen aquesta extraordinària llum i la nostra ciutat és una permanent gran abraçada per als qui ens visiten.

GE STOR A D E G AIATE S -9

President de la Diputació de Castelló

........ José P. Martí i García........

GE STOR A D E G AIATE S -1 0

estí Castelló, destí Magdalena 2022. Si bé encara queda molt camí per recórrer en la batalla contra el Covid, la província de Castelló avança amb pas ferm per la senda de la recuperació. No diré que Castelló ha tornat, perquè en realitat, mai es va anar, però sí que estic en disposició d’afirmar que a poc a poc anem deixant arrere la tristesa generada per llargs mesos de pandèmia.

I ho dic des d’una província que pot presumir d’haver fet les coses bé, on la ciutadania ha sigut responsable per a atendre els sacrificis sol·licitats per les nostres autoritats, que ara ens permeten dir que Castelló és un hàbitat segur. Els esforços ciutadans i l’exemplar avanç del procés de vacunació ens han portat a tindre els índexs de contagi més baixos de tota Europa. I en aquest context, amb la perspectiva de continuar fent les coses bé, tenim el convenciment que en 2022 es podran celebrar de nou les festes de la Magdalena de Castelló. Serà un moment emocionant per a tots els habitants de la capital i per al conjunt de la província perquè després de dos anys, podrem tornar a fer allò que mai pensem que hauríem de deixar de fer: gaudir de les nostres festes. Unes festes de carrer, en el millor sentit del terme, ja que és al carrer on es viuen i gaudeixen perquè en aquesta riba del Mediterrani el que ens agrada és passar-ho bé compartint els espais públics. Espais que s’omplin de gent, animació, pólvora i eixordador soroll amb les mascletaes, focs artificials, desfilades, gastronomia, música i concerts... I on el símbol de la festa, la Gaiata, cobra un especial protagonisme. Gaiata entesa com a monument de llum que evoca els nostres orígens i com a associació de persones que s’uneixen i remen en la mateixa direcció per a portar la festa al carrer i contribuir al seu creixement i expansió. Un esdeveniment que cap castellonenc vol perdre’s i pot resultar molt gratificant per als qui encara no coneixen ni aqueixa terra, ni els seus costums, ni les seues gents. Encara que la vespra de la festa està sent massa llarga, ens veiem en la Magdalena 2022, que se celebrarà entre el 19 i el 27 de març.

GE STOR A D E G AIATE S -11

Secretari Autonòmic de Turisme

........ Francesc Colomer i Sánchez ........

GE STOR A D E G AIATE S -1 2

na llum d’esperança

Portem massa mesos sumits en la boirina que ens ha portat la pandèmia del covid-19. Un virus que va arribar carregat d’efectes per a la nostra salut física, però també per a la nostra salut mental i per a la forma en què estem acostumats a relacionar-nos, conviure, planificar i fins i tot consumir. Per això, potser podríem encarar aquest temps amb tristesa, neguit, inquietud o preocupació, però sóc partidari de no regalar ni un segon a la melancolia i deixar passe a l’esperança. D’això saben molt en la Federació Gestora de Gaiates de Castelló. Aquesta festa, la més popular de la ciutat, ens parla de llum i d’esperança, de com il·luminar camins en moments d’incertesa. Ara més que mai les Gaiatas han de ser els fanals que, carregats ja de colorit i festejos populars, aporten perspectives de futur. Les festes populars són i han de ser nostres principals grans esdeveniments, allò que ens fa únics com a destí, que trasllada als visitants les nostres tradicions, les nostres arrels i l’hospitalitat que ens distingeix enfront de la resta. La nostra col·laboració amb la Federació, a través de Turisme Comunitat Valenciana, ens ajuda a reforçar les accions de màrqueting i promoció d’aquesta festa d’interés turístic, així com de la pròpia ciutat de Castelló i de la província, perquè sens dubte actua com a element vertebrador i dinamitzador de la zona. Ara, més que mai, és moment d’oferir experiències al visitant, sensacions úniques que facen el seu viatge inoblidable. En aquest gran mercat anomenat món només ens distingirà allò que ens fa únics, i les Gaiatas són una potent llum en aqueix camí. Visquem-les per a explicar-li-ho al món!

GE STOR A D E G AIATE S -1 3

Regidor de Festes de l’Ajuntament de Castelló President del Patronat Municipal de Festes

........ Omar Braina i Bou ........

GE STOR A D E G AIATE S -1 4

ots els colors de les festes de Castelló.

Les festes de la Magdalena són l’espai de convivència més intens i entranyable de Castelló. Durant aquests dies la ciutat es transforma perquè els seus habitants confluïsquen en un ambient colorista, emblemàtic i festiu. Aquesta experiència no seria la mateixa sense les comissions dels sectors festers, les colles i altres col·lectius culturals que són l’ànima de la Magdalena. I, per descomptat, sense les Gaiates, els monuments que ens recorden cada any la tradició i la història dels nostres avantpassats que ajudant-se de bastons, i portant fanals per a il·luminar-se, van baixar de la muntanya i es van establir en el pla del litoral. La Gaiata representa, precisament, la llum que continua acompanyant a un poble i a la seva història. Un monument artesanal que es renova cada any gràcies al lliurament dels qui formen part de cadascun dels 19 sectors magdaleneros, integrats en la Federació Gestora de Gaiates. Les llums de color de cada monument són l’eix d’una festa en la qual participen activament les veïnes i veïns de Castelló durant mesos en uns preparatius que ens omplen d’il·lusió a tots els castellonencs. Després del disseny de cada monument, els artistes ‘gaiateros’ procedeixen a la creació d’aquestes estructures que alberguen enginyosos jocs de llums i que desfilen el tercer diumenge de Quaresma per la mateixa nit de la Romeria de les Canyes, rememorant i homenatjant la població fundadora de la ciutat de Castelló. Les Gaiates ofereixen el mestratge de l’artesania en fusta, de les vidrieres i de les instal·lacions lumíniques. Les comissions de cada Gaiata, a més de la Federació de Colles, la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, Moros d’Alqueria, L’Aljama, Colla del Rei Barbut, entre altres entitats, marquen el bon ritme i l’evolució de la festa gran de Castelló.

GE STOR A D E G AIATE S -1 5

Regidora de Turisme de l’Ajuntament de Castelló Presidenta del Patronat Municipal de Turisme

........ Pilar Escuder i Mollón ........

GE STOR A D E G AIATE S -1 6

escobrir Castelló a través de les Festes de la Magdalena.

Quan viatges a Castelló descobreixes una ciutat que sorprén per les seues excel·lents platges, el seu districte marítim El Grau, per la seua exquisida gastronomia o els seus recorreguts urbans que guarden diversos tresors artístics. Castelló no deixa indiferent a ningú. Visitar la ciutat i el seu entorn és descobrir un món de possibilitats i de diversitat en oferta turística. Perquè Castelló és practicar esports nàutics, rutes ciclistes, senderisme, rutes històriques i patrimonials. És visitar els nostres paratges naturals i reserves naturals marítimes com les Columbretes o gaudir de les nostres platges. I Castelló també és una ciutat per a la convivència i la festa. Les Festes de la Magdalena, que commemoren el trasllat de la població des de la muntanya fins al pla fèrtil del litoral, i que se celebren a partir del tercer dissabte de Quaresma, constitueixen una interessant opció per a visitar Castelló. Durant aquests dies la ciutat es transforma i es prepara per a viure intensament les festes de la Magdalena, per a celebrar i per a acollir als milers de persones que ens visiten cada any. El símbol festiu castellonenc per excel·lència és la Gaiata. Cada districte urbà posseeix un d’aquests monuments que cada nit il·luminen la ciutat amb els seus jocs de llums de colors. Les Gaiates de Castelló són la història, cultura i les tradicions castellonenques, representant la llum que acompanyés a la població que va caminar des de la muntanya fins al litoral. Aquesta font de llum ha anat evolucionant fins a convertir-se, en la meitat del segle XIX, en els monuments artesanals que són avui i que desfilen pels nostres carrers cada setmana magdalenera. Vindre a Castelló és compartir, gaudir les seues festes i cultura, viure aquesta terra.

GE STOR A D E G AIATE S -17

President de Gestora de Gaiates

........ Esteban Gual i Ibáñez ........

GE STOR A D E G AIATE S -1 8

nguany Castelló no pot convidar a la festa a tot el món com de costum, i és que les festes castellonenques que integren un gran nombre de persones no s’han pogut realitzar per segon any consecutiu.

Una vertadera llàstima perquè les festes de la Magdalena són un espill on podem veure la imatge de les tradicions, els costums més arrelats i les creences més venerades a la nostra ciutat. Però també molt més que tot això, les festes per a la nostra ciutat són i seran la nostra imatge turística cap a l’exterior, són i seran un motor econòmic que mou un gruix engranatge de llocs de treball, no tan sols nou dies que dura la setmana de festes, sinó també la resta de l’any, i són i seran el millor mecanisme per desemboirar-se de l’angoixant vida quotidiana. La gaiata, el símbol per antonomàsia de les nostres festes, és una vital simbiosi perfecta de llum i energia. Gaiata, emblema de la història magdalenera. Guia imprescindible en el trasllat a la plana des del Castell Vell. Per això en un any diferent des de la Federació Gestora de Gaiates volem editar aquest llibret gaiater al voltant d’unes dates tan especials per a la ciutat. La data de la fundació de Castelló. El temps passa molt de pressa, però la gaiata, i la seua essència en el món de la festa, no sols resisteix, sinó que continua ampliant mires, reinventant-se i sent nexe d’unió entre els castellonencs i les seues arrels. Açò és el que han aconseguit els 19 sectors de Castelló, i pel que continuarem lluitant i sent els responsables d’acostar i estendre la festa a cada racó del seu barri, per a fer participe el conjunt de veïns d’aquest il·lusionant projecte comú i mantenir-lo viu. Un projecte comú com el d’aquest llibret. Amb el pas del temps hem sabut enriquir el calendari fester amb l’entusiasme i la col·laboració de moltes persones, unides en diferents institucions i entitats. Fruit d’això van anar naixent forts lligams entre la Federació Gestora de Gaiates i el patronat de festes, la Diputació provincial i la Generalitat Valenciana. Lligams que ens permeten amb la seua col·laboració créixer culturalment com a col·lectius. Aprofitant aquestes pàgines, com a president de la Federació Gestora de Gaiates, vull agrair el treball i esforç de totes i cada una de les persones que formen part de les diferents comissions gaiateres. La gent gaiatera treballa cada any amb molt d’esforç per a expandir per tots els seus barris la nostra estimada festa i donar-li als veïns les festes que es mereixen. El seu treball intens i desinteressat és sinònim de tradició i de dedicació, i possibilita que les nostres festes passen de generació en generació per tal d’aconseguir que no es perden mai. I enguany tot i que no es poden realitzar unes festes com ens agradaria, aquestes persones són més essencials que mai per mantenir viva la il·lusió per les nostres festes, il·lusió que provoca continuar sent socis per tal d’ajudar a les nostres associacions a mantenir-se vives i no desaparéixer. Les festes canviaran durant aquests pròxims mesos. Però Castelló i els seus sectors, ja comencen a treballar per tornar a sentir el soroll de la dolçaina i tabal, l’olor de la pólvora, el repic de les campanes al cel i la remor del nostre magatzem de gaiates ultimant els detalls dels monuments, sempre mirant cap a un futur esperançador. Tot un món de música i color al qual us convidem i animem a gaudir en sentit comú però en molta il·lusió.

GE STOR A D E G AIATE S -1 9

epresentants

armen Molina i Ramos Reina de les festes de Castelló de la Plana

idia Gómez i Vicente Dama de la Ciutat

gueda Ibars i Agramunt Dama de la Ciutat

GE STOR A D E G AIATE S -2 2

ndrea Alegre i Arnau Dama de la Ciutat

ara Martín i Gimeno Dama de la Ciutat

onia Cabello i Cabello Dama de la Ciutat

arla Parra i Bellido Dama de la Ciutat

al·la Calvo i Santolaria Reina Infantil de les festes de Castelló de la Plana

aula Marín i Herrando Dama Infantil de la Ciutat

artina Madero i Agost Dama Infantil de la Ciutat

aia Clausell i Fabregat Dama Infantil de la Ciutat

atalia Espada i Jiménez Dama Infantil de la Ciutat

aiara Mercado i Sánchez Dama Infantil de la Ciutat

arta Múñoz i Moreno Dama Infantil de la Ciutat

GE STOR A D E G AIATE S -2 3

adrines

Carla Batalla i Cortés Madrina Gaiata 1 - Brancal de la Ciutat

Toñi

Raquel

Andrea

García i Gaviro

Provinciale i Cazalla

Vicente i Ribes

Madrina Gaiata 2 - Fadrell

Madrina Gaiata 3 - Portal del Sol

Madrina Gaiata 4 - L’ Armelar

Paula

Camila

Helena

Hernández i Capdevila

Castelluchio i Monroy

Solano i Miralles

Madrina Gaiata 5 - Hort del Corders

Madrina Gaiata 6 - Farola Ravalet

Madrina Gaiata 7 - Cor de la Ciutat

Adela

María

Archilés i Segarra

Montañana i Grijalbo

Beser i Gasch

Madrina Gaiata 8 - Portal de l’Om

GE STOR A D E G AIATE S -24

Madrina Gaiata 9 - L’Espartera

Madrina Gaiata 10 - El Toll

Àgueda

Miriam

Raquel

Bellido i Guillem

Hidalgo i Cantavella

Prats i Borreguero

Madrina Gaiata 11 - Forn del Pla

Madrina Gaiata 12 - El Grau

Madrina Gaiata 13 - Sensal

Cynthia

Lourdes

Lorena

Broch i Más

Climent i Moreno

Segarra i Sánchez

Madrina Gaiata 14 - Castàlia

Madrina Gaiata 15 - Sequiol

Madrina Gaiata 16 - Rafalafena

Andrea

Nadia

Noelia

Alcaide i Hernández

Mas i Gasulla

Lerín y Martínez

Madrina Gaiata 17 - Tir de Colom

Madrina Gaiata 18 - Crèmor

Madrina Gaiata 19 - La Cultural

GE STOR A D E G AIATE S -2 5

adrines infantils

Clara Beltrán i Soler Madrina Inf. Gaiata 1 - Brancal de la Ciutat

Lidia

Stella

Noa

Bellés i Cheza

Allén y Lázaro

Pacual i Soler

Madrina Inf. Gaiata 2 - Fadrell

Madrina Inf. Gaiata 3 - Portal del Sol

Madrina Inf. Gaiata 4 - L’ Armelar

Victoria

Daniella

Sofía

González i Marco

Gimeno i Segarra

Guimerá i Navarro

Madrina Inf. Gaiata 5 - Hort del Corders

Madrina Inf. Gaiata 6 - Farola Ravalet

Madrina Inf. Gaiata 7 - Cor de la Ciutat

Lledó

Sandra

María

Vicent i Aparisi

Cabeza i Tárrega

Cano i Rambla

Madrina Inf. Gaiata 8 - Portal de l’Om

GE STOR A D E G AIATE S -2 6

Madrina Inf. Gaiata 9 - L’Espartera

Madrina Inf. Gaiata 10 - El Toll

Lledó

Marina

ainara

Nebot i Fabregat

Torrent i Martínez

García i Rincón

Madrina Inf. Gaiata 11 - Forn del Pla

Madrina Inf. Gaiata 12 - El Grau

Madrina Inf. Gaiata 13 - Sensal

Lucía

Alejandra

Melani

Benítez i García

Sáez i Sisamón

Jin i Zhou

Madrina Inf. Gaiata 14 - Castàlia

Madrina Inf. Gaiata 15 - Sequiol

Madrina Inf. Gaiata 16 - Rafalafena

Martina

Miriam

Alicia

Burguete i Alcaide

Busto i Lleó

Moya i Collado

Madrina Inf. Gaiata 17 - Tir de Colom

Madrina Inf. Gaiata 18 - Crèmor

Madrina Inf. Gaiata 19 - La Cultural

GE STOR A D E G AIATE S -2 7

RESIDENTS residentes

Arturo España i Marzá President Gaiata 1 - Brancal de la Ciutat

Manolo

Vicente

Alfonso

López i Sazón

Provinciale i Martí

Barreda i Giner

President Gaiata 2 - Fadrell

President Gaiata 3 - Portal del Sol

President Gaiata 4 - L’ Armelar

Lluis

Esteban

Alejandro

Ulldemolins i Salvador

Gual i Ibáñez

Navarro i Canós

President Gaiata 5 - Hort del Corders

President Gaiata 6 - Farola Ravalet

President Gaiata 7 - Cor de la Ciutat

Raúl

Raquel

Juan A.

Collazos i Martín

Tárrega i Castell

Germán i Mateo

President Gaiata 8 - Portal de l’Om

GE STOR A D E G AIATE S -2 8

Presidenta Gaiata 9 - L’Espartera

President Gaiata 10 - El Toll

Lidón

Juan A.

Carlos

Andrés i Balaguer

Tirado i Serrano

Chippirraz Gómez-Millán

Presidenta Gaiata 11 - Forn del Pla

President Gaiata 12 - El Grau

Daniel

Elisabeth

Martí i Andreu

Breva i Almerich

President Gaiata 14 - Castàlia

Presidenta Gaiata 15 - Sequiol

President Gaiata 13 - Sensal

Gabriel Fernández i Camacho President Gaiata 16 - Rafalafena

Javier

José A.

M Dolores

Gimeno i Abadia

Lleó i Rubio

Zabalza i Prieto

President Gaiata 17 - Tir de Colom

President Gaiata 18 - Crèmor

Presidenta Gaiata 19 - La Cultural

GE STOR A D E G AIATE S -2 9

RESIDENTS INFANTILS

Manuel Lumbreras i Catalá President Inf. Gaiata 6 - Farola Ravalet

Asier

Jorge

Joel

Algorta i Martí

Casanova i Ribera

Gorrís i Soldevila

President Inf. Gaiata 9 - L’Espartera

President Inf. Gaiata 12 - El Grau

President Inf. Gaiata 13 - Sensal

Manel

Nacho

Izan

Rubio i Llambrich

Marín i Selma

Vela i Moragrega

President Inf. Gaiata 15 - Sequiol

GE STOR A D E G AIATE S -3 0

President Inf. Gaiata 17 - Tir de Colom

President Inf. Gaiata 19 - La Cultural

istoria de la gestora

ederacIO Gestora de Gaiates sions, representades pels seus presidents i decideixen per unanimitat, crear la Federació Gestora de Gaiates, nomenant una primera junta directiva composta per José Antonio Lleó – Gaiata 18 com a president; José Francisco Molina – Gaiata 17 com a vicepresident; Eliseo Rodrigo – Gaiata 19 com a secretari; Vicente Agost – Gaiata 13 com a tresorer i Jorge Moll – Gaiata 8 com a portaveu.

Entenem com a Federació Gestora de Gaiates al conjunt de les dènou Gaiates de la Ciutat, sent el seu màxim òrgan executiu el conformat per la totalitat dels presidents de les comissions de sector. Fent un poc d’història, trobem antecedents a aquest interés mancomunat en els anys 1986 i 1987 on algunes comissions s’uneixen a fi de poder aconseguir beneficis econòmics en les seues contractacions. Però no serà fins a finals de 1987, amb la vista ja posada en la Magdalena 88 quan, fruit de la tensa relació entre les Gaiates i la, llavors, Junta Central de Festejos, presidida per aquelles hores pel regidor, Clemente Agost, quan la idea de la gestora pren cos per necessitat de defendre els interessos d’aquests col·lectius davant de la falta de diàleg, les actituds prepotents i els “revolucionaris” projectes festius que colpejaven les bases mateixes de les festes. Així es convoquen totes les comis-

GE STOR A D E G AIATE S -3 2

Des de llavors fins a l’actualitat la Federació Gestora de Gaiates a estat eixe enllaç amb la junta de festes i ajuntament, ha estat coordinadora d’actes conjunts, ha realitzat compres mancomunades de material en algunes ocasions, gestors del bar de la pèrgola, o els darrers anys gestors de subvencions amb diputació o turisme de la generalitat. Trenta-quatre anys d’història amb nou presidents i una presidenta al capdavant de la mateixa en les seues diferents etapes i amb més d’un centenar de presidents i presidentes formant en algun moment part d’aquesta federació. Cal destacar que des de 1994 la Federació Gestora de Gaiates concedeix una màxima distinció per any a una persona o entitat que haja sigut rellevant en les festes de la nostra ciutat i sobretot en favor de les Gaiates. Tal distinció s’anomenà “Insígnia d’or” de 1994 fins al 2001 i posteriorment “Gaiater de l’any” de 2002 fins a l’actualitat. Seguirem treballant perquè la Gaiata siga el nostre millor pregó!

RESIDENTS DE LA GESTORA

1988 -1990 José Antonio Lleó i Montoliu

2004 - 2005 José Vicente Nadal i Sales

1991 - 1992 Eliseo Rodrigo i Salvador

2006 - 2010 2013 - 2016 Andrés Bort i Bort

1993 Juanjo Monferrer i Villalonga

2011 - 2012 Elisabeth Breva i Almerich

1994 - 2001 José Fernández i García

2017 - 2018 Carlos

2002 - 2003 José Rovira i Nive

2019 - 2021 Esteban Gual i Ibáñez

Chippirraz Gómez-Millán

GE STOR A D E G AIATE S -3 3

aiateRs de l any

1994 Víctor Falomir i Traver

2005 José Luis Gimeno i Ferrer

1995 Miguel Ángel Mulet i Taló

2006 Colla de Dolçainers i Tabaleters

1997 Francisco Pascual i Más

2007 José Gargori i Vicent

1998 Manuel Ferran i Meliá

2008 Vicente Cornelles i Castelló

2003 Alberto Fabra i Part

2009 José Rovira i Nive

2004 Santiago Querol i Roca

2010 Carlos Murria i Arnau

GE STOR A D E G AIATE S -3 4

2011 Javier Martí i Rodríguez

2016 José Marco i Roig

2012 José Antonio Lleó i Montoliu

2017 Lorenzo Ramírez i Portolés

2013 Els Llauradors

2018 Agustín Món i Carro

2014 Francisco Signes i Castelló

2019 Federació Colles de Castelló

2015 José Prades i García

2020 Junta de Festes de Castelló

GE STOR A D E G AIATE S -3 5

aiata de la ciutat

1r Premi Magdalena 2019

........ Gaiata 18 “Crèmor” ........ GE STOR A D E G AIATE S -3 6

aiata INFANTIL de la ciutat

1r Premi Magdalena 2019

........ Gaiata 15 “Sequiol” ........ GE STOR A D E G AIATE S -37

aiates

GAIATA 1 BRANCAL DE LA CIUTAT Ubicació: Plaça Botànic Calduch

a nostra història “amb majúscules”

Fa setanta-cinc anys començava una apassionant història a Castelló, la nova concepció i plantejament de les Festes Majors, les Festes de la Magdalena. La nostra Gaiata sorgeix des del primer moment, amb un Sector que partint del centre de la ciutat, arriba al que llavors era l’accés des de la Capital del Regne, en el que popularment es coneixia com el Raval de la Trinitat, de fet en les seues primeres denominacions es deia “Gaiata 1- Carrer Trinitat”. Per posteriorment passar a denominar-se “Brancal de la Ciutat”. L’origen i evolució del nostre Sector, sempre ha estat vinculat a extraordinaris homes i dones que van voler “aportar” a la Festa i al mateix temps viure-la com autèntics ·castelloneros·.

GE STOR A D E G AIATE S - 4 0

Durant aquests anys, centenars de veïns han format part de la seua Comissió, i tots i cada un d’ells va aportar el millor de si mateix per fer gran la NOSTRA HISTÒRIA. A ells hem d’agrair eternament la seua aposta, el seu esforç i els seus èxits. Definir en una sola pàgina tota la nostra trajectòria és tasca impossible. Començarem el nostre primer esborrany parlant exclusivament de les nostres Madrines i presidents com a màxims representants “dels Brancalers”, però només amb la primera dècada ja havíem completat gairebé dues pàgines, donant noms de les “personalitats” que completaven l’extensa nòmina i parlant en paral·lel de la seua gestió i de l’evolució de la nostra Gaiata. Per això ens centrarem a definir les etapes clau de la nostra evolució. Després que el 1952 es donassen formalment les pautes per a l’execució dels

Monuments Gaiaters, “La 1” va apostar per aconseguir èxits amb les mateixes i així va ser durant la dècada dels cinquanta i posteriorment durant la dècada dels setanta aconseguint Premis en totes les anualitats i per descomptat, Primers Premis i Premis Especials de Gaiata. La dècada dels 60 i 80, el treball dels gaiaters de la Comissió, es va centrar més a desenvolupar nous programes per al Sector, amb tota mena d’activitats per a la gent del districte i importants participacions, també premiades, en Castells de Foc i Llibrets, no per això abandonant el monument, que s’executava any rere any des de l’entranyable “Matadero”.

dels Magatzems de Gaiates, millorant dia a dia i treballant amb tota la il·lusió, per aconseguir nous premis per als nostres Monuments. En aquest moment, caminem centrats sobretot i amb gran èxit, en la investigació històrica i divulgació de les nostres festes, tradicions i costums, mitjançant el Llibret, que també anteriors satisfaccions ens va oferir, però que en aquests últims anys s’ha vist recompensat amb multitud de Premis i Reconeixements. Una HISTÒRIA viva que continua i que des de la Comissió, defensarem, ampliarem i potenciarem amb totes les nostres forces.

Com en totes les Comissions, hi va haver alts i baixos, però una de les característiques del nostre Sector és que mai va deixar d’oferir Festa al barri, desenvolupant també esplèndids i innovadors Actes de Presentació, que van tenir el seu reconeixement. Al mateix temps que col·laborava en l’engrandiment de les Festes Fundacionals amb caràcter general. I aquesta aportació també ho va ser en la Representació Femenina des del Sector, amb més d’una vintena de Reines Majors i Infantils així com Dames de la Ciutat, al llarg de la seua història, però sobretot en les primeres dècades d’aquest nou segle. La Gaiata “Brancal de la Ciutat”, segueix des del seu Cau, organitzant Festa per als socis i veïns, i des del nou “box”

GE STOR A D E G AIATE S - 41

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA EL RECORREGUT DE “BRANCAL DE LA CIUTAT” PER EL CONCURS DE GAIATES. La Gaiata 1, al principi coneguda com a “Carrer Trinitat” i posteriorment com “Brancal de la Ciutat”, ha participat des del primer moment en el Concurs de Gaiates, sense cap excepció. En la primera dècada d’aquesta nova etapa de les Festes de la Magdalena va aconseguir dos Tercers Premis de la 1a Secció i altre any un Premi Especial de les dues Seccions. No era un mal començament. En els seixanta del passat Segle aconseguiren cinc premis, destacant el Primer Premi de la 1a Secció de l’any 1963. Els setanta van ser la gran dècada per als monuments de “Brancal de la Ciutat”. Iniciant amb el Premi Especial a 1970,

no hi va haver ni un sol any que no estigués entre les tres primeres. Aconseguint el Primer Premi de la 1a Secció en tres anualitats. En diverses ocasions va aconseguir el Guardó, que en aquella època concedia la Casa de València a Barcelona a “La Millor Gaiata”. I va tenir la gran satisfacció d’aconseguir que el primer premi aconseguit pel disseny i treball d’una artista gaiatera, Tere Navarro, recaigués en el “Brancal” amb el Primer Premi de la 1a Secció de 1975. 1980 va ser un any especial, es va aconseguir el Primer Premi de Gaiates, però acompanyat per una gran polèmica induïda per la resta de Comissions, que va finalitzar amb una gran “guirigall” al Saló de Plens de l’Ajuntament la nit del Lliurament de Premis. No sabem si a conseqüència d’allò o per altres causes, però la veritat és que a la resta de la dècada, amb prou feines es van aconseguir dos premis. Els noranta tampoc van ser molt propicis per als monuments “dels Brancalers”, però així i tot, es van aconseguir premis els anys 1991, 1992 i 1994. És de destacar que un d’ells fos el PREMI A LA MILLOR GAIATA HISTÒRICA, que un altre fos el PREMI INFANTIL A LA MILLOR IL·LUMINACIÓ DE GAIATA i finalment que apostant per la innovació, s’aconseguís l’any 1992 el PRIMER ACCÈSSIT (que correspondria al Segon Premi de les anteriors edicions), però el realment important d’aquest premi va ser la gran aposta de la Comissió, que amb una Gaiata dissenyada per l’artista Lorenzo Ramírez, en una ostentació d’execució, amb una nova estètica i innovació tecnològica aconseguís el PREMI ESPECIAL

GE STOR A D E G AIATE S - 4 2

A LA GAIATA AMB MILLOR INNOVACIÓ TECNOLÒGICA. Diverses van ser les Comissions que van apostar en aquella època per la innovació en dissenys, materials i il·luminació, segurament no va ser per aquesta raó, però el que sí que és cert és que la següent dècada va estar marcada per la gran polèmica entre Tradició i Innovació al disseny dels nostres monuments gaiaters. Començava un nou segle, els 2000 i les dècades posteriors, al nostre Sector, només li van aportar un parell de premis a la Gaiata Infantil... i la Gaiata 2009, metacrilat, leds i sense generador-arrossegat. Però tot i la gran polèmica i incomprensió inicial d’aquell 2009, la Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat”, sempre tindrà la satisfacció d’haver protagonitzat i iniciat un dels més importants canvis en l’estructura dels nostres monuments, el canvi als LEDS, amb el que això va suposar de possibilitats en els canvis de color, consum i més còmoda instal·lació, que permet un major joc en la il·luminació dels seus elements. I a més, amb aquesta innovació, es va aconseguir que donat el seu menor consum, es poguessen eliminar els grans, sorollosos i antiestètics Grups Generadors, arrossegats per tractors. Incorporant els reduïts generadors sota la mateixa plataforma. Un canvi que no va ser comprés al principi i a més altament censurat. Tant és així, que la mateixa Comissió va decidir no acceptar la proposta-sol·licitud dels responsables de l’Aeroport de Castelló, perquè quedés emplaçat en el seu terminal donant la benvinguda als futurs visitants de les nostres terres. Avui dia, totes les Comissions utilitzen aquest sistema per als seus monuments gaiaters. En aquest moment un il·lusionat “Equip de Gaiata” intenta recuperar “èpoques de premis” ... i estem segurs, que ho aconseguirà!

GE STOR A D E G AIATE S - 4 3

ELEMENTS TURÍSTICS

Carrer Sant Fransec

Carrer Trinitat

Plaça Mallorca

GE STOR A D E G AIATE S - 4 4

Església Sant Francesc

Plaça Botanic Calduch

NTRANT PEL BRANCAL DE LA CIUTAT

El primer nom adjudicat és el de Sector de la calle Trinidad y adyacentes que tenia com a eix principal eixe carrer, des del quarter de Sant Francesc del Regiment Tetuan XIV fins al Rellotge i a més a més la Ronda del Millars des del carrer de Pelayo fins al quarter i els carrers de Méndez Núñez, d’Egual, de Jover, de Sant Francesc , plaça de Mallorca i carrer de la Fortuna. En 1983 a la Gaiata 1 se li dona el nom de Brancal de la Ciutat, probablement, perquè l’accés a Castelló es feia a través de la porta de la murà que hi havia junt al convent dels franciscans al segle XIX . Totes les portes solien tindre un brancal i ja tenim el nom proposat com entrada de la ciutat. Caminant hui en dia, veiem l’església Sant Francesc, la plaça Botànic Calduch, la plaça Mallorca, el carrer Sant Francesc i el carrer Trinitat, referents de la ciutat i d’aquest emblemàtic sector.

GE STOR A D E G AIATE S - 4 5

GAIATA 2 FADRELL Ubicació: Plaça Fadrell

a història de la Gaiata 2 Fadrell va començar l’any 1946, s’anomenava en aquell moment “Sector de la plaça de la Pau i adjacents”; fent referència a la ubicació on es trobava dins de la nostra ciutat. Els límits del sector de la Gaiata eren entre altres els carrers, Escultor Viciano, Xímenez, Guitarrista Tàrrega, Sagasta, Herrero, Bartolomé Reus, Moyano, Fola, Asensi, Lluís Vives i Temprado. El lloc on s’ubicava el nostre monument gaiater era la plaça de la Pau.

molt importants; en primer lloc, es va canviar el nostre nom pel de “Fadrell” i en segon lloc, es va desplaçar la nostra ubicació del monument fins a la plaça Fadrell, que és on manté avui en dia la seua localització.

L’any 1983 vam sofrir modificacions

La tradició i les arrels agrícoles corren

GE STOR A D E G AIATE S - 4 6

El nom de la nostra gaiata, té les arrels a l’antic assentament de l’ermita de Sant Jaume de Fadrell (està catalogada com a Bé de rellevància local des de l’any 2007) en la partida “Hortolana”, que es troba a 4 km de la nostra ciutat, on hi havia un nucli molt important de població.

pel nostre cor i defineixen al nostre barri, com bé ens reflecteix l’escultura del llaurador que presideix la nostra plaça, que és obra de l’escultor “José Luís Alonso Coomonte”. Antigament en la nostra plaça es llogava als llauradors i avui en dia continuem mantenint part d’aquesta tradició, perquè tots els diumenges que dura la temporada citrícola es fa el “Mercat de la taronja”, on els llauradors locals omplin la plaça de gom a gom oferint els seus productes a tots els castellonencs.

Per finalitzar, comentar que l’últim veí il·lustre que s’ens ha afegit és el “Palau de la festa”, es va inaugurar l’any 2011 i també s’hi han adherit nous carrers pels quals s’expandeix la nostra ciutat que son: Chatellerault, Riu Tiétar, Riu Sena, Riu Sella, Riu Tàmesis, Riu Nalón, Riu Danubio i el Parc del llac.

El nostre sector és molt cèntric i al mateix temps també és molt important per la seua rellevància cultural, d’una banda, tenim el Teatre Principal i fins no fa gaire temps hi havia tres cines (Rialto, Rex i El Capitol) , d’una altra banda, és un testimoni fidel de la història de Castelló, no podem oblidar que pels seus carrers va circular la nostra ben volguda “Panderola”, cal fer un record a la importància en l’àmbit financer, pel fet que s’hi ubicaven també el Banc d’Espanya i la Fàbrica de gas, amb les seues finestres amb forma de bombeta i la seua porta que pareixia un endoll.

GE STOR A D E G AIATE S - 47

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA L’any 1945 la ciutat de Castelló, amb el sentiment general de tot un poble, va escollir les festes de la Magdalena perquè foren les que ens representaren. Es va decidir la construcció de les gaiates fixes i poder ubicar-les per tota la ciutat, recorda’n així la tradició del trasllat del nostre poble des de la muntanya fins a la Plana (anomenada en aquells moments com Palmerar de Borriana), il·luminant els camins amb fanals penjats dels gaiatos i arreplegant les canyes que es trobaven pel camí i d’aquesta manera poder sortejar els corrents d’aigua que es van trobar aquella nit de tempesta. En aquell moment es va resoldre repartir la ciutat en dotze sectors, en cada un d’ells es col·locaria una gaiata, on els veïns es reunirien per celebrar els festejos. Nosaltres tenim l’orgull de ser una d’aquelles primeres gaiates, la número 2, que va tindre per nom Sector de la plaça de la Pau i adjacents; l’esbós va ser dissenyat per Llopis i es va emplaçar davant del Teatre en aquesta mateixa plaça, cal dir que aquest monument era la silueta de l’anomenat abans Teatre Principal. El president era En Francisco Gil i Fillol, president d’honor l’Excel·lentíssim En José Andino i Núñez, governador civil i Cap del Moviment i com a madrina Na Carmencita Grande.

GE STOR A D E G AIATE S - 4 8

La gaiata ha evolucionat molt des d’aquelles primeres que van acompanyar als nostres avantpassats. Anys després, vam passar anomenar-mos, gaiata Fadrell i la nostra ubicació va canviar a la plaça que porta aquest nom. Quan la remodelació i construcció del pàrquing en aquest lloc, la col·locació del nostre monument es va situar en la mateixa plaça, però en una zona on quasi que no es veia. Fa uns pocs anys es va aconseguir amb moltes gestions i gràcies al suport del Patronat de festes, l’emplaçament dels monuments en un punt molt més digne en la mateixa plaça, on es pot veure de qualsevol lloc i d’aquesta manera tot el món puga fruir d’elles. Perquè si hi ha una cosa que la “Gaiata 2”, està molt orgullosa, és que tota la seua comissió i el barri sencer gaudisquen d’unes festes per a tots, tant hi ha actuacions per als menuts com música a la nit per als joves i majorsi també ser un punt on fer un got de vi o una cervesa amb els nostres tradicionals cacaus. El poble de Castelló durant tota una setmana es mou al voltant de les gaiates. Avui en dia és impossible considerar aquestes festes sense les nostres ben volgudes gaiates, com bé va definir-les Antonio Pascual i Felip, eixos “esclats de llum sense foc ni fum”, i que se celebren el tercer diumenge de Quaresma.

GE STOR A D E G AIATE S - 4 9

ELEMENTS TURÍSTICS

Conservatori Superior de Música de Castelló

Palau de la Festa

GE STOR A D E G AIATE S -5 0

Plaça Fadrell

Plaça Fadrell actual

Parc del Geòleg José Royo Gómez

Teatre Principal de Castelló

XCURSIÓ CAP L’HORTA

Anteriorment i tenia com a límits els carrers de Ximénez, de l’Escultor Viciano, del Guitarrista Tárrega i de Sagasta incloent els d’Herrero, de Cajal, de Bartolomé Reus, de Moyano, de Fola, de Luis Vives, de Temprado i del General Aranda i el lloc d’emplaçament de la gaiata era la plaça de la Pau. Quan en 1983 es canvia el nom pel de Fadrell, també es modifica el lloc de col·locació de la gaiata, passant-la de la plaça de la Pau a la de Fadrell. És clar que el nom deriva de l’antic poblat establit a la vora de l’ermita de Sant Jaume situada a la partida del mateix nom. Dintre d’aquest sector podem destacar, fonamentalment, el Teatre Principal, a la plaça de la Pau; també hi havia tres sales de cinema com eren el Rialto, el Capitol i el Rex al carrer Asensi. Alguns carrers del sector eren recorreguts per la Panderola com el de l’Escultor Viciano que li deien el carrer de la Vieta, la plaça de la Pau, el de Ximénez i el de Pelayo del Castillo. També hi havia el Banc d’Espanya, hui malauradament desaparegut. A la plaça de Fadrell anaven a llogar-se els treballadors del camp i era un espectacle impressionant veure’ls marxar a l’horta en quan era l’hora marcada per començar l’anada al tall de la faena. També era característica la façana de la casa de la Fàbrica de Gas amb la finestra en forma de bombeta i la porta d’endoll, hui feliçment conservada al carrer de Lluís Vives. Avui tenen al sector l’avinguda de Casalduch ,el parc del PERI 18 , l’avinguda de Chatellerault, inclòs el nou Palau de la Festa .

GE STOR A D E G AIATE S -51

GAIATA 3 PORTA DEL SOL Ubicació: Porta del Sol

’Associació Cultural Gaiata 3 “Porta del Sol” pren el nom d’aqueix cèntric lloc de la ciutat, lloc de trobada i porta de l’antiga muralla. D’ací ixen, com a raigs solars, els carrers que connecten amb la plaça del Real i de la Pau, i altres xicotets trams de carrers incomplets que tots junts conformen el xicotet sector. La seua història va començar en 1945, sota el nom de “Plaza del Caudillo y adyacentes”. Parlar d’eixa història és parlar del creixement i evolució d’aquesta ciutat. En aquells temps d’escassetat i reconstrucció, un sector tan cèntric com aquest i amb edificis tan emblemàtics era més afí a la societat adinerada castellonenca i a cercles culturals, per la qual cosa prompte es va convertir en una de les més carismàtiques, amb una comissió nombrosa i pròdiga en àgapes i festejos, encapçalada per presidents de renom (alguns tan coneguts i volguts com Wamba), Madrines de nissaga i diverses

GE STOR A D E G AIATE S -5 2

Reines de l’avior; i fidel reflex d’aqueixos anys van ser els seus monuments gaiaters, admirats per tots, nascuts de la mà dels millors artistes (de la ciutat i de fora). No faré, doncs, un llistat d’aqueixos noms, enumerant les seues qualitats i la seua repercussió en l’evolució d’aquesta associació, perquè tot això, efectivament, ja és història. Millor parlar del present. En aquest segle XXI, Castelló, el seu centre i la seua societat han canviat radicalment i l’actual sector 3 és molt diferent del passat. La xicoteta comissió ha sabut fer pinya i eixir de moments realment complicats, sempre amb un somriure, sense perdre la il·lusió i l’ànima castellonera que la caracteritza. I quan algú se’n va, bé a una altra gaiata o associació, o perquè deixa aquest món de la festa, o perquè abandona aquesta vida, la seua essència roman i, alhora, s’emporta amb si un trosset de l’ànima d’aquest sector per sempre, onsevulla que vaja. Aqueixa comissió va fer

costat a la seua Madrina del 2016 quan ella va decidir seguir avant, malgrat no ser suficients i no tindre quasi recursos. I ho van aconseguir, fins i tot trobant una magnífica Madrina infantil en l’últim moment (a ella i a la seua família mai els estarem bastant agraïts) a qui la regidora de Festes, Carmèn Oliver; va imposar la seua banda blanca al mateix Palau de la Festa, davant totes les comissions gaiateres, minuts abans de donar principi a l’acte de Presentació. I què dir dels difícils que van ser els començaments de la Magdalena 2018: una altra vegada en risc de desaparéixer aquest emblemàtic sector (per altres motius), salvat per l’actitud admirable de les seues sòcies i socis i per l’ajuda inestimable i unànime de totes les altres gaiates. Hi ha els qui diuen, i no són pocs, que algunes de les comissions de gaiata (potser les més xicotetes, amb menys sector i per tant menys recursos econòmics), sinó totes, estem destinades a desaparéixer, que ja som passats. Diuen que aportem molt poc a la societat castellonenca (història, tradició, indumentària, costums, festes populars, arrels, treball desinteressat... per a alguns, poc compten) i som una despesa no molt rendible. Res més lluny de la realitat. I és el nostre deure fer veure als que així pensen els equivocats que estan. Hui dia, ser castellonera o castelloner no és com ser fallera o faller, bellesa, dama del foc, o membre d’una comissió de falla o foguera; no tenim el mateix suport ni reconeixement, d’aquí ve que

el mèrit de les comissions de gaiates siga encara major. Siguem realistes: ser d’una Gaiata no està de moda i és molt difícil remar contra marea. Però difícil no és impossible. Com diu la nostra última madrina: “Ser part d’una Gaiata no és només una forma diferent de viure les festes, és una forma de vida” i a la nostra mà està demostrar a aquesta ciutat la nostra vàlua. De fet, són diverses les madrines i presidents de la Gaiata 3, majors i infantils, que continuen aqueix camí cap al futur, encara que canviant les velles dessuadores negres amb el logo de Porta del Sol en verd brillant, per unes altres enterament verds: el color de l’esperança i de la nostra ciutat. La comissió d’aquesta gaiata ha anat escrivint la seua pròpia història des de 1945, la d’aquesta associació i part important de la història de Castelló. I continua caminant, imparable, cap a la pròxima Magdalena.

GE STOR A D E G AIATE S -5 3

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA L’any 1945, el mateix any de creació del Sector 3, llavors nomenat “Plaza del Caudillo y adyacentes”, una gaiata figurativa amb un imponent cavall portant una castellonera i un castelloner va ser la primera d’aquesta història de gaiates. Les tres figures lluïen sobre una gran peanya on van escriure el lema: “A on vas? A la Madalena! “. El seu autor: el gran Tomàs Colón. En anys esdevenidors, aquest sector va fer gala del seu llinatge i senyoriu, encarregant els seus monuments als més reconeguts artistes gaiaters: Lucinio Peréz Abuja, Paco Esteve, Tico Ramos, Vicente Bernat... Mostra d’aquesta època d’esplendor fou la gaiata per a les festes de 1950 d’amb la qual es va obtenir un primer premi. Per a les Festes de la Magdalena de l’any 1966, amb Francisco Mallasé al capdavant com a president, aquest sector va demostrar el seu caràcter innovador encarregant l’esbós i la construcció del seu monument a l’enginyer luminotècnic català Carles Buïgas, conegut com el mag de la llum i autor de les Fonts de Montjuïc, marcant una nova era de les gaiates com esclat de llum (sense foc ni fum). La nova i diferent gaiata, amb forma de palmera i treballada en ferro,

GE STOR A D E G AIATE S -5 4

tenia una altura de 4 metres i continus canvis de llum que la van fer mereixedora d’un premi especial. Però amb els anys es va anar dissipant l’època daurada d’aquest cèntric sector i aqueixa mateixa ubicació privilegiada es va convertir en la seua maledicció. Amb el canvi de segle, els habitatges de Porta del Sol i voltants es van anar buidant de gent i el diminut sector es va encongir sobre aqueix centre que era el seu tancament mentre la ciutat creixia i creixia. Des de llavors, amb un sector cada vegada més envellit i limitat, ja no era possible contractar els millors artistes gaiaters i la comissió es va posar a la feina. Així doncs, en la Magdalena 2010, la gaiata infantil lluïa, per primera vegada, unes vidrieres fetes amb cura, i sobretot amb molt d’afecte, per membres

d’aqueixa comissió. Com a curiositat, destacar que als laterals es van dibuixar uns acolorits escuts representatius dels cognoms dels càrrecs infantils (tots dos, xiqueta i xiquet, eren germans); i a més, l’artesanal calat de la fusta estava inspirat en el dibuix de la manteleta de castellonera de la Madrina infantil.

Magdalena 2020 que es va cancel·lar a tan sols tres dies del seu començament, la primera “No Magdalena” de la història de les Festes de Castelló.

Aquests anys, un patit i entusiasta equip d’escorxador, en el qual s’inclouen algunes de les nostres Madrines, han tirat avant uns molt meritoris monuments, de vegades amb pressupostos molt ajustats, pintant vidrieres sense parar, treballant i calant fustes, soldant ferros, escatant i modelant suros, posant llums, muntant i embetumant braços, sense experts de cap mena en res i sense premis, però amb l’enorme satisfacció de qui fa tot el que pot i més. En el record i el cor de la comissió queden tots aqueixos monuments: els del 2012, perquè el box de la 3 va ser un dels afectats per l’incendi al magatzem de gaiates; la bonica gaiata infantil del 2015 de María Parejo, amb un segon premi i uns espectaculars braços de trencadís; la del 2016, feta només amb materials reciclats i que altres gaiates amigues ens van ajudar a acabar a temps, per ser testimoniatge del coratge per a no rendir-se mai i continuar avançant contra vent i marea; la gaiata de la Magdalena 2018, la primera amb la il·luminació totalment de leds; les del 2019, per la seua elegància i per ser les commemoratives de la 75a edició de les nostres festes... Per cert, vam aconseguir que la gaiata infantil d’aqueix any semblara exactament el que representava: una carabassa màgica, símbol dels somnis per complir de tots els xiquets i xiquetes (i de qui algun dia ho va ser). I quan en el futur es parle de la història de les gaiates, caldrà nomenar, de forma molt especial, els monuments que encara dormen al box esperant el seu moment, aqueixes gaiates del 75é aniversari que ens retornaran l’esperança i la il·lusió després d’aquests dos anys de letargia i tristor: les gaiates d’aqueixa

GE STOR A D E G AIATE S -5 5

ELEMENTS TURÍSTICS

El casino antic de Castelló

El rellotge de la Porta del Sol

GE STOR A D E G AIATE S -5 6

Quiosc modernista a Plaça la Pau

Edifici del mític “Hotel Suizo”

Font de l’aiguadera

Font plaça Pescateries

BORDANT A LA CIUTAT PER LA PORTA DEL SOL

El nom de Porta del Sol és a causa que la plaça on es planta la gaiata es forma els afores de la murà junt a la porta sud de la mateixa que estava al cara-sol d’aquesta i es coneixia com la Porta del Sol. En aquesta es troben emplaçats: el Banc de Castelló que en 1929 es convertirà en Banc de València, l’edifici del Casino Antic, construït sobre la finca dels Tirado, l’Hotel Suizo (després Caixa Rural), el Banc Central, sobre l’antic edifici del Bar Negresco, el Mercantil, i la casa dels Pasqual. També estava el cine Saboya i la sala de festes Savoy, junt al cine. Comprèn la plaça de la Porta del Sol, i els carrers de la Trinitat, d’Enmig (fins als Quatre Cantons), de Gasset, de Ruiz Zorrilla, de Falcó, de l’Hort de Mas, plaça del Real, d’Alloza (fins a la de Colon), del Poeta Verdaguer, d’O’Donell, de Pasqual i Tirado, del Mestre Chapí i de Vera.

GE STOR A D E G AIATE S -57

GAIATA 4 L’ARMELAR Ubicació: Carrer Pelayo

a Gaiata 4 L’armelar, fundada en 1944, junt amb altres 11, forma part de la tradició més antiga de les nostres festes en l’era moderna, eixe any, l’alcalde de la nostra ciutat, en aquell moment D. Benjamin Fabregat Martí, junt amb la seua corporació, van decidir renovar les nostres festes fundacionals creant distints sectors festius, entre els quals ens trobàvem nosaltres. Molts anys després, a causa del creixement de la nostra ciutat, es van anar afegint més sectors, fins a arribar als 19 actuals. En un principi, se’ns coneixia com el sector del carrer Navarra, per a posteriorment, passar a denominar-nos “l’armelar”, a causa de la quantitat d’ametlers que havien plantat pel nostre sector.

GE STOR A D E G AIATE S -5 8

Hui en dia, un sector amb molta vida en la nostra ciutat, que compta amb un dels emblemes de Castelló com és l’Hospital Provincial. A més, en el nostre sector es troba també la bonica església de la Trinitat, al costat d’uns dels col·legis més prestigiosos de Castelló, com són els Escolapis. En la història de la nostra comissió, tenim l’orgull d’haver aportat a les festes de Castelló, diverses reines i dames de la ciutat, que han representat d’una manera magnifica al nostre sector en la ciutat, així com ser el primer sector que va construir i va passejar pels carrers de la nostra ciutat una gaiata infantil, quan llavors, ni tan sols hi havia representants infantils. Cal destacar també la nostra labor

de representació fora de la nostra ciutat, amb agermanaments amb pobles pròxims, i distintes associacions culturals i confraries de la nostra ciutat, sense oblidar el nostre més que antic agermanament amb la Foguera José Ángel Guirao d’Alacant i amb la Falla Antiga Senda Senent-Alameda “El Palau”.

ue la gaiata siga el nostre millor pregó.

En aquests difícils temps de pandèmia que ens ha tocat viure, podem dir amb orgull que la nostra comissió ha romàs unida, que continuarà lluitant per portar el nom de la nostra ciutat, de les nostres festes i de les nostres ciutats allí on ens siga possible, amb el mateix ànim i la mateixa passió de sempre.

GE STOR A D E G AIATE S -5 9

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA Any 1945 Aquest és un dels monuments més importants e entranyables per a la comissió de la Gaiata 4 ja que es tracta d’aquell que va donar principi a la nostra història. Construït en honor de les festes de la Magdalena de 1945, i especialment per a la seva primera Padrina Elisenda Ribés Segarra, va il·luminar per primera vegada els carrers del sector de Navarra. Any 1947 Aquest monument infantil és d’inestimable valor per a la Gaiata 4 pel fet que va ser el primer monument infantil que es va construir a la nostra ciutat. Data de l’any 1947 i establiria un precedent que molts altres sectors no van dubtar a seguir fins als nostres dies. Any 2014 Les festes de la Magdalena de 2014 van portar amb si recompenses a l’ardu treball de tots els membres de la comissió ja que va ser l’any en què aconseguim un tercer premi al monument infantil amb el lema “Xiqueta Armelera” i un sisè premi al major sota el lema “Renàixer Magdalener”. Any 2016 El cicle festiu de la Magdalena de 2016 va tornar a suposar un doblet de premis que la nostra comissió va rebre amb la major de les alegries. Tant el monument infantil sota el lema “Floreta de llum i fantasia” com el monument major de lema “Rècords d’Antany” van ser premiats tots dos amb un sisè premi.

GE STOR A D E G AIATE S - 6 0

GE STOR A D E G AIATE S - 61

ELEMENTS TURÍSTICS

Escolapios

Hospital Provincial

GE STOR A D E G AIATE S - 6 2

Església de la Trinitat

ESFILANT EN L’ARMELAR

Inclou els carrers de Navarra, del Doctor Clara, la Ronda del Millars, de Pelayo, de la República Argentina, de Fèlix Breva, de l’Enginyer Ballester, d’Aparisi Guijarro, del Comte de Noroña, la plaça de les Escoles Pies, del Canonge Segarra i del Farmacèutic Ramos. En l’actualitat es coneix com “L’Armelar”, nom que es va donar perquè la major part dels terrenys que constitueixen el sector eren propietat de Fèlix Breva i en una gran part hi havia plantats armelers, que és com es diuen en aquest lloc als ametllers. Dintre del sector destaquen com a edificis singulars l’Hospital Provincial, l’Església de la Trinitat, les Escoles Pies, així com l’Escola Nova al carrer de Lepanto. La gaiata, els primers anys es plantava al cantó del carrer del Doctor Clarà amb la Ronda, després es trasllada al carrer de Pelayo.

GE STOR A D E G AIATE S - 6 3

GAIATA 5 HORT DELS CORDERS Ubicació: Plaça Horts dels Corders costat de l’estàtua Rei en Jaume

e li va assignar en principi el nom de Sector “Plaza del Rei i adjacents”, en 1945 la gaiata es col·locava al costat del monument del Rei, però després de la reforma de la plaça, el lloc on es plantava era a un lateral del jardí central enfront de la Telefónica. En acabar les obres de la reforma de la plaça de Hort dels Corders ja es va traslladar a aquest lloc. Ara fa 75 anys que naixia aquesta comissió anomenada “Hort dels Corders”, el nom actual del sector, deriva d’aquest hort que el gremi de corders tenia prop del mur oest de la ciutat, que quan es va comprar per l’Ajuntament es va dedicar

GE STOR A D E G AIATE S - 6 4

una part a la construcció d’habitatges i l’altra es va urbanitzar com a plaça titulada Hort dels Corders com a homenatge a aquest gremi. Li van imposar com a escut el cim del Rei Jaume I, des d’aqueix mateix moment, la gaiata de la Plaça Hort dels Corders i adjacents segueix els passos del seu drac alat. La gaiata 5 va ser la primera que tub un estendard de la seua comissió, és l’estendard més antic de la història de les festes de la Magdalena. Paquita Martinez Navarro va ser la primera representant d’aquest sector el 1945, juntament amb el president Rafael Farnós Salas.

Una de les coses que han evolucionat de manera relativa en les comissions de sector són els monuments, aquest recorda la seua primera gaiata amb un pitxer sobre un templet, que va ser instaurada en l’antic refugi de la plaça del Rei; res a veure en la gaiata que hui dia planta aquest sector en la plaça Hort dels Corders, amb més color, llum i amb noves tècniques plàstiques. La primera i única reina de la gaiata va ser Elena Beltrán Renau en 1985, també hem pogut veure a diverses dames de la ciutat en el càrrec provinents d’aquesta comissió. Sempre recordat Ángel Baldayo, l’estimat pirotècnic i que va oferir el millor de l’art de la pólvora per al barri. Actualment, la comissió està composta per 130 comissionats, que treballen molt per a fer d’aquesta gaiata la millor, i que han aconseguit amb aquest treball que aquesta gaiata siga nombrosa i que destaque amb el seu llibre, monument i presentació. És molt activa en el sector, amb la venda de loteria, dia de la mare i nadal. En la setmana de festes, no falten revetles, sopars, disfresses, balls regionals i jocs infantils; festa per a tots els públics! La gaiata està germanada amb la falla més veterana de Borriana “La Mercé”, la foguera més jove de Alacant “Baver-El Antigons” i la falla Plaza Rodrigo de Port de Sagunt. Aquest sector està molt vinculat a entitats i associacions de la ciutat, com són: La Germandat dels Cavallers de la Conquesta, el Centre Aragonés de Castelló i el Centre Gallec.

GE STOR A D E G AIATE S - 6 5

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA La gaiata 5 recorda amb il·lusió la seua primera gaiata en forma de jerro sobre un templet, Paquita Salas era la madrina de la comissió i Rafael Farnós el primer president. Ens ve a la ment l’any 2002, amb una gaiata infantil de forja plata i dorada que ens va portar a guanyar el primer premi de gaiatas infantils, una gran il·lusió, ja que aquesta gaiata havia passat per una mala època, i això va ser una injecció d’adrenalina. En 2017, aquesta gaiata va aconseguir 12é premi a la promoció de l’ús del Valencià en el Llibret, els anys anteriors i especialment enguany, s’havia treballat molt a millorar el llibret, i van aconseguir guanyar aqueix premi. També enguany la comissió guanyava per primera vegada un premi de presentació, segon premi per a aqueix espectacle d’ambient Xinés, que ens va enamorar i hui dia fins i tot recordem. 2018, el llibret continuava millorant, i és que rebia 7é premi a la promoció de l’ús del Valencià, un llibre que parlava d’indumentària i que va agradar molt, i amb això s’alçava amb el premi al millor article Inèdit Magdalena 2018 escrit per Estela Bernad. Aquest mateix any guanyava Premi a la millor gaiata en Votació Popular de l’APP. 2019, podem dir que va ser especial, segon premi a la promoció de l’ús del Valencià i tercer premi al millor llibret Magdalena 2019, llibre que unia les tradicions de les tres festes de la Comunitat Venciana. En presentacions també ens

GE STOR A D E G AIATE S - 6 6

alçàvem amb premi, amb una representació diferent i atrevida, de rellotges i del temps. I amb molta il·lusió, després de molt de temps guanyàvem premis als monuments gaiateros, cinqué premi per a la gaiata infantil i també per a la major. 2020, també va ser un any reconfortant, amb un tercer premi a la promoció de l’ús del Valencià, amb aqueix llibre preciós de la societat en el món de la festa. En la presentació dels Escacs, diferent i inigualable, rebíem el tercer premi. En les gaiatas haurem d’esperar que puguem celebrar la Magdalena, però podem dir que estem molt orgullosos dels monuments que estan per eixir al carrer, ha sigut un gran esforç el que han comportat i que estem molt contents amb el resultat, esbossos de Jose Luis Busto i de Javier González, il·luminaran la nostra plaça en la Magdalena 2022.

GE STOR A D E G AIATE S - 67

ELEMENTS TURÍSTICS

Estàtua Ripolles

Edifici Menador

GE STOR A D E G AIATE S - 6 8

Estàtua Rei en Jaume I

Estàtua avinguda del Rei

Plaça de Bous

N PASSEIG PER HORT DELS CORDERS

El sector te inclosos la plaça i avinguda del Rei en Jaume I i els carrers de Bayer, de Sant Blai, de Sant Vicent, de Pérez Galdós, d’Amadeu I, un tram de la Ronda del Millars i un tram del passeig de l’Obelisc. En 1945 la gaiata es col·locava junt al monument del Rei però després de la reforma de la plaça, els anys 50, el lloc on es plantava era a un lateral del jardí central front a la Telefónica. En acabar les obres de la reforma de la plaça de l’Hort dels Corders ja es va traslladar a aquest lloc. El nom actual del sector, com és fàcil de comprendre, deriva d’aquest hort que el gremi de corders tenia prop a la murà oest de la ciutat, que quan va ésser comprat per l’Ajuntament es va dedicar una part a la construcció de vivendes i l’altra es va urbanitzar com a plaça titulada de l’Hort dels Corders com a homenatge a aquest gremi. Dintre del sector està la Plaça de Bous que es va inaugurar en 1887 i part del Parc de l’Obelisc; Durant molts anys ha estat la Delegació d’Hisenda i encara hui esta la Casa dels Metges. A la plaça de l’Hort dels Corders hi ha una escultura de Ripollés dedicada a la manipulació del cànem, un autèntic museu al aire lliure. Al creuament de l’avinguda del Rei amb la plaça de l’Hort dels Corders està el monument al Rei en Jaume I que en principi fou dissenyat per l’arquitecte Godofredo Ros de Ursinos.

GE STOR A D E G AIATE S - 6 9

GAIATA 6 FAROLA-RAVALET Ubicació: Avinguda Rei en Jaume, cantonada amb carrer Rosell

a Gaiata sis és una de les comissions pioneres dins de la ciutat de Castelló, ja que la seua creació data de l’any 1945, quan la reestructuració de les festes de la magdalena duta a terme per l’ajuntament de Castelló. La primera comissió de l’any 1945 estava encapçalada pel president Joaquin Fabregat i la madrina Carmen Jordán Fonfia, que dos anys després seria la reina de les festes. Tal vegada anomenar gaiata devia ser sinònim de parlar de sector, i com tot sector de Castelló, el guarisme de la gaiata 6 té un símbol més que representatiu, la Farola. La plaça de la Independència era l’eix principal que definia el sector que en un principi s’anomenava “Plaza Independencia y adyacentes”. Estaven inclosos en aquest sector els carrers de Saragossa, Ronda magdalena, Passeig Ribalta, Dolors, Climent, Pedro Aliaga, D’Arenós (primer tram) i les de l’eixample.

Però no sols la plaça de la Independència és un punt important dins del sector, ja que la gaiata sis compta al seu sector amb l’edifici de Correus, l’institut Ribalta i les cases modernistes més boniques de la ciutat, Casa de les Cigonyes i La Casa Alcón. En 1973 es va rebatejar el nom de la nostra comissió formant així l’actual “Farola – Ravalet” que per part del polifacètic Francisco Vicent Domenech conegut per “Quiquet de Castàlia” El nom actual del sector ve, com no podia ser d’una altra manera, per la Farola. Farola que el 4 de maig de 1924 el cardenal de Tarragona en Francesc Vidal i Barraquer va coronar en la plaça de la Independència a la Mare de Déu del Lledó

GE STOR A D E G AIATE S -7 0

com a Mare, Reina i Patrona de la ciutat de Castelló. Just en eixe mateix lloc i per aquesta raó l’arquitecte Francisco Maristany en 1929 la dissenya i el ferrer Josep Maria López per un preu de 4.500 pessetes treballà l’estructura metàl·lica de la Farola quedant enclavada davant dels bells edificis modernistes i formant així la plaça de la Independència, en record de la independència espanyola, una bella via urbana, on al seu centre lluïs majestuosa Farola un vertader esperit Magdalener, erigint artística Gaiata. El Ravalet, afegit al nom, ve de les illes de cases construïdes davant de la plaça de Tetuan quan es va vendre l’hort dels Corders que van constituir el conegut Ravalet. Castelló creixia molt ràpidament, fruit d’això el 1981 en començaren a formar noves comissions de sector, fet que va donar lloc a una reestructuració dels sectors i entre ells el nostre, on després d’uns quants anys veiem com molts carrers passaven a formar part d’altres gaiates veïnes, és el cas dels carrers Llucena, Useres, Sorita o Passeig Morella formaren part de la Gaiata 18. Tot i això la nostra gaiata continua fent arribar la festa fins a aquests carrers fins al 1983, any en el qual definitivament es va constituir la comissió de la gaiata Crémor.

en 1979 quan aparegué la figura del president infantil. Quant a premis destacar el primer premi de Gaiates de 1993, monument creat per l’artista Rafael Tecles, els primers premis de gaiates infantils del 2008,2014 i 2016, creades per Esteban Gual o els dos últims segons premis de Gaiates de 2014 i 2015, i els tercers premis de 2018 i 2019 amb primer premi de llum, monuments de l’artista Vanesa Pérez. La comissió està composta actualment per 216 comissionats i uns 60 socis col·laboradors de carrer. Tots els comissionats treballen molt per fer aquesta gaiata una gaiata diferent, que més lluny de destacar per tots els darrers premis aconseguits, i dels quals estem orgullosos, volem ser un exemple de participació, inclusió i col·laboració, i fruit de tots aquests valors gaudeix d’un gran nombre de comissionats i socis. La gaiata sis és dinàmica i en moviment en més de setanta-cinc anys d’història, una història que de segur continuarà escrivint-se...i perquè no?... Volem continuar escrivint-la en vosaltres.

En tots aquests anys d’existència de la gaiata sis, malauradament hi va haver un any on no va haver-hi comissió l’any 1970. En 1971 va ser la primera vegada en què es crea el càrrec de madrina infantil i

GE STOR A D E G AIATE S -7 1

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA En 1945 s’inicia el camí de la Gaiata 6 “Plaza independencia y adyacentes”, però no tan sols s’inicia el camí com a associació, sinó que també ho va fer la seua vessant artística, la dels monuments. Tal és així que en aquest any inicial, la primera gaiata del nostre sector fou obra d’Antonio Escoda Vidal, decorador i artista gaiater. Definidor de la gaiata monumental: «composta per dos cossos: pedestal i gaiata, que pot separar-se de la seua base, eixir en processó i instal·lar-se de nou al seu lloc». Aquest monument tenia una base rectangular d’on eixia una gran figura adornada de complements lumínics així com de més figures més xicotetes. Aquest artista no sols fou l’encarregat de dissenyar la nostra gaiata sinó que va dirigir la creació dels nostres monuments la majoria d’anys fins al 1962.

El 1964, la nostra comissió encarregà el monument a l’artista Vicent Ramos Sancho (“Tico Ramos”), tallista d’algeps, escultor i pintor. La seua primera gaiata de 1964 en el nostre sector ja deixava mostra d’un estil molt diferent de les primeres gaiates i que ens encaminava a l’estil i formes més actuals. La gaiata duia un cos central de figures geomètriques de quatre cares, seguit d’una corona perfectament treballada i ornamentada, i per finalitzar una flor redona que subjectaven uns angelets i el gaiato, tot això acompanyat d’uns braços molt finets envoltant-la. Gaiata que posteriorment es va repetir les properes dues festes de la Magdalena, per tornar a dissenyar per al nostre sector la gaiata de les festes de 1971. Ramos molt lligat i estimat de sempre en la nostra comissió va arribar a ser president de la comissió de la gaiata 6, Farola-Ravalet, els anys 1978 i 1979, anys on va realitzar la gaiata. Molts van ser els seus esbossos per als monuments al sector, des de 1980 fins a les festes de 1986, encara que la realització de les mateixes corria a càrrec de la comissió sota la supervisió de Jaime Fábrega. Aquest últim fou l’encarregat de la gaiata de l’any seguent on ell era el president de les festes de 1987. A partir d’aquest moment comença una altra etapa sota la tutela del mestre gaiater Rafael Tecles Barberá. Les seues gaiates van ser sempre d’un estil clàssic, i la talla de la fusta un dels elements més característics, duent a guanyar diversos premis per adaptació de la fusta que van ajudar a fer famós el treball elegant de fusta de la nostra gaiata.

GE STOR A D E G AIATE S -7 2

Així doncs el 1988 s’encarrega de la construcció d’una gaiata que sense voler marcaria l’estil del seu artista i del nostre sector per als pròxims anys. També de Tecles eren els dissenys del 1990 fins a l’any 1994. Però cal destacar com és normal, la gaiata de 1993. “La seua xiqueta consentida”, va ser sense dubte la gaiata que li va reportar més alegries i premis, ja que va aconseguir el primer premi de gaiates, i on a més involucrà de ple al seu gendre Jose Luis Aragónes en el disseny i creació de la mateixa i que posteriorment seria l’encarregat de la gaiata de 1999 que obtingué el primer premi de llum i de la gaiata del 2004 que va obtenir el tercer premi en gaiates i el primer de gaiates infantils.

del nostre temps, des del 2014 fins al present any, els monuments grans els signa l’artista Vanesa Perez Monfort, guanyadora de nombrosos segons, tercers i quarts premis de gaiates majors, així com el primer premi de llum de l’any 2019. I en aquest darrer any 2020 contem en Jaime Ortíz com artista de la gaiata infantil.

La gaiata era un fanal gran de llum verda, sobre un preciós pedestal de fusta treballada en un torno per donar-li la seua forma redona i situat sobre una piràmide d’esmerat i precís calat que també deixava passar la llum verda. Tot açò era ornamentat en companyia de rèpliques del mateix farolet en una mida reduïda i de bracets prims al seu voltant, sens dubte un gran monument que es va convertir en la primera gaiata de la ciutat que va ser elegida per haver guanyat el concurs de gaiates, però no va poder desfilar a l’any seguent, ja que un cotxe se’n va estavellar contra ella. Anys posteriors els monuments de la sis van anar canviant en funció de l’artista que les dissenyava, sense gaudir d’un estil de llarga duració. Alguns dels monuments d’eixos anys van ser, el 1997 de Fortanet amb sisé premi, el 2000 i 2002 Raul Marmaneu, el 2001 Isabel Ferrer, primera dona que se’n carrega del disseny i realització del monument en la gaiata sis, fent un treball on barrejà trencadís, figures de poliestirens i fusta per als braços i fanals, del 2005 al 2007 Ximo Gómez o del 2008 al 2013 Esteban Gual amb dos primers premis de gaiates infantils i un cinqué i sisé premi de gaiates majors. Finalment i arribant en l’actualitat

GE STOR A D E G AIATE S -7 3

ELEMENTS TURÍSTICS

La Farola - Plaça Independència

Edifici de Correus i Telègrafs

GE STOR A D E G AIATE S -74

Casa de les cingonyes i casa Alcón

Institut Francesc Ribalta

Papallones de Manolo Valdés - Avinguda Rei en Jaume

NA VOLTA A PEU PER FAROLA RAVALET

Amb el pas dels anys i la lenta però imparable transformació de la nostra ciutat, el sector de Farola Ravalet és un exemple d’evolució, deixant percebre a la nostra vista una mescla ben enriquida d’arquitectura clàssica com l’institut Francisco Ribalta, arquitectura mudèjar present en l’edifici de correus i telègrafs, o l’arquitectura modernista de les cases d’Alcón o de les cigonyes en la plaça de la independència. Com veieu un sector emblemàtic i amb solera en el passat pròxim de la ciutat, l’epicentre situat de la qual en la plaça de la independència, també coneguda com La Farola, recorda constantment una de les grans gestes del poble castellonenc en aquell joiós 4 de maig de 1924, quan el cardenal arquebisbe de Tarragona Francesc Vidal i Barraquer va coronar canònica i pontificalment a La nostra Senyora del Lledó, la verge de la ciutat. I les efemèrides del qual aquesta representada amb la imponent escultura de ferro i forja d’una Farola majestuósa. Però amb el pas dels anys i amb motiu de la modernització de la ciutat, aquest sector experimenti una renovació artística. Fruit d’aquesta renovació podem apreciar en l’avinguda rei en Jaume “El Pensador” de l’artista Juan Ripollés, “Homenatge als dolçainers” de Vicent Varella o l’escultura “Papallones” de Manolo Valdés, una mostra de l’art d’avantguarda d’un artista valencià que és referent indiscutible en l’àmbit internacional

GE STOR A D E G AIATE S -7 5

GAIATA 7 COR DE LA CIUTAT Ubicació: Plaça Cardona Vives

a Gaiata 7 es va fundar l’any 1945, quan les festes de Castelló van entrar en una nova era. El seu primer president va ser En José Babiloni Soriano i la seua primera madrina va ser la Srta. Maria Luisa Dols Cosín. La primera Gaiata va ser obra de l’autor Rafael Guallart, batejada amb el nom de “Fillola d’un Lledoner” i va obtenir un meritori tercer premi. Cal destacar que la nostra madrina va ser triada Reina de les Festes en 1947, sent la primera reina nascuda a Castelló. En setanta-sis anys d’història que té el Sector, hi ha hagut alts i baixos, alternant anys d’èxit amb altres que no hi han hagut tant d’èxit, ﬁns i tot desapareixent del panorama fester quan no es pot formar una Comissió. Això va ser en els anys 1979, 2003 i 2004 Avui, com moltes altres Gaiates situades al centre de la ciutat, s’han quedat amb un sector molt menut i despoblat, a diferència d’altres, a causa del creixement de la ciutat, que afecta el nombre de socis i recaptacions. Hi ha hagut diversos noms amb els quals s’ha conegut la Gaiata: en principi el 1945 va ser batejada com a plaça de l’Església perquè es va plantar al costat de l’Església al carrer Colón, en referència a l’Arxiprestal de Santa Maria; a partir de 1946 va passar a denominar-se “plaça de l’Herba” perquè es va plantar en aquesta

GE STOR A D E G AIATE S -7 6

plaça, davant de la porta lateral nord de l’Arxiprestal i finalment des de 1983 es coneix com a “Cor de la Ciutat”, sent actualment la seua ubicació a la Plaça Cardona Vives, en estar situada en el centre de la Vila. Com a anècdota rellevant al llarg de la història destaque que l’any 1954 es pot considerar com EL DE LA GAIATA 7. La seua raó havia de ser afavorida per la Loteria Nacional i potser com a resultat, a més del seu treball, tenia la possibilitat de guanyar tots els premis en disputa. En el Concurs de Focs d’artifici van participar en la primera secció amb els sectors 2,3,7 i 8. Va guanyar el sector 7 tan clarament que es va meréixer un “Premi Especial”. Pel que fa als premis Gaiates, també va guanyar el primer premi de la primera secció amb una obra de l’artista Vicente Bernat.

GE STOR A D E G AIATE S -7 7

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA Si ens remuntem allà per l’any 1946, l’any de la GRAN NEVADA sobre la ciutat i del naixement del pasdoble ROTLLO i CANYA, la nostra GAIATA que llavors es cridava plaça de l’Herba, pel lloc a on s’ubicava, s’alçà en el primer premi; el seu lema va ser: “A L’OMBRA DEL CAMPANAR”. L’any 1954, de nou la GAIATA SET tornà a aconseguir el primer premi. Aquest any es batejà com el de la “Set”, ja que en haver-se vist afavorida per la loteria nacional, va guanyar tots els primers premis en litigi, tant de monument com de castell de focs artificials. En els darrers anys la GAIATA s’ha caracteritzat per ser un referent en els monuments infantils, ja que des de l’any 2006 fins a l’actualitat ha rebut cinc primers premis en els anys 2006, 2011, 2012, 2013 i 2015.

GE STOR A D E G AIATE S -7 8

GE STOR A D E G AIATE S -7 9

ELEMENTS TURÍSTICS

Capella

Capella de la Sang

GE STOR A D E G AIATE S - 8 0

Casa Caragols

Casa Rotllo i Canya

Llotja

ISITA AL CENTRE DE LA CIUTAT

En la distribució de carrers per sector al número 7 li van tocar la plaça de l’Herba, el carrer Colon, que és qui li va donar el nom ja que es titulava en principi Sector Colón y adyacentes, a més de la plaça Major, carrer de Cavallers fins al de l’Ensenyança, de Mealla, d’Isabel Ferrer fins a la d’Antoni Maura, de Cervantes, de Gràcia, d’Enmig i d’Alloza. El lloc ocupat pel Sector 7, pràcticament, ha sigut sempre on estaven els edificis on s’oferien els servicis administratius, per la qual cosa era com si fos el cor de la Ciutat i d’ací el seu nom per al canvi. Per tant dintre d’aquest sector ha estat sempre l’Església Major, l’Ajuntament, també la Caixa d’Estalvis, i com no el Campanar, fita senyera que es podia veure, pràcticament, des de tot el terme municipal, la Llotja del Cànem, la Casa Rotllo i Canya, la Casa Josep Tirado, la Casa dels Caragols y la Capella de la Sang. Amb la redistribució dels sectors al 1943 es va incloure fins al carrer del Governador, per la qual cosa ara hi ha a més a més el Convent de les Caputxines amb els quadres de Zurbarán tan visitats per la gent que gaudeix de l’art.

GE STOR A D E G AIATE S - 81

GAIATA 8 PORTAL DE L’OM Ubicació: Plaça Borrull

bans, la Gaiata 8 s’anomenava “Sector de Santa Clara y adyacentes” per la plaça situada en el centre neuràlgic d’aquest sector. Va ser en 1983 quan li assignaren, el seu actual nom, “Portal de l’Om”, ja que precisament la porta de la murà que li donava entrada a la ciutat pel Sud, al carrer Major, hauria de tenir prop un om plantat i per això se l’anomenava per aquest nom. En 1945 la gaiata es col·locava a la plaça de Santa Clara, però després de la reorganització dels diferents sectors de la ciutat, es va traslladar a la Plaça Borrull. Des de llavors, la Plaça Borrull es va convertir a poc a poc, en un dels punts de

referència durant la setmana gran de les nostres festes. Les seues ja habituals orquestres i les diverses activitats per a tota la família, fan que la Plaça Borrull s’ompli cada dia de gom a gom de castellonencs i visitants. Esforç, constància, entrega, dedicació, innovació, amor per les nostres festes... són paraules que defineixen perfectament a la Gaiata 8 i a la seua gent, formant més que una comissió, una gran família. Tots els terminis abans anomenats, es veuen reflectits any rere any en les seues espectaculars presentacions, amb meravellosos decorats i grans posades en escena. Els llibrets i els monuments gaiaters, son un clar exemple de treball i superació, sent sempre motiu d’orgull per a la nostra comissió, rebent el reconeixement en forma de nombrosos premis. El amor per les nostres festes, va fer que la Gaiata 8, fora la primera Gaiata en creuar fronteres, exportant a l’exterior i donant a conèixer la nostra cultura i les nostres arrels a la resta del mon. Va ser el 3 de setembre de 2015 quan la Gaiata 8 va obrir la cavalcada de Disneyland París, mostrant, en terres franceses el nostre folklore, la nostra indumentària tradicional i el element més característic de les nostres festes, la Gaiata, en forma de Gaiata de mà. A més a més, la Gaiata 8 sempre ha estat caracteritzada per tindre membres de

GE STOR A D E G AIATE S - 8 2

la seua comissió, representant a la nostra ciutat. Han comptat amb gran quantitat de Dames de la Ciutat i Dames de la Ciutat Infantils i fins i tot, amb nombroses xiquetes i senyoretes que van aconseguir arribar al màxim escaló fester, lluint la desitjada banda verda, com a Reines Infantils de les Festes i Reines de les Festes, orgulloses totes elles de ser portaleres. Cada any, el Portal de l’Om, té l’honor de distingir a una persona vinculada a les nostres festes i amb relació directa a la comissió, sota el títol de Portaler de l’Any. Orgullosos estem de la llarga llista d’emblemàtics noms que conformen aquest càrrec, amb castellonencs de soca. Desitgem que, com fins ara, la Gaiata 8, continue sent un exemple d’amor a la nostra terra i que continue creixent per aconseguir ser cada vegada més gran.

GE STOR A D E G AIATE S - 8 3

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA El monument gaiater és el símbol característic i diferenciador de les Festes de Castelló, i en els seus més de setanta-cinc anys d’història, la Gaiata 8 ha complit amb el seu compromís anual d’oferir un monument gaiater, en la seua versió major i infantil, amb el que il·luminar el seu sector i representar a aquest en els actes més emblemàtics de la nostra setmana gran on la Gaiata és protagonista: la “Desfilada de Gaiates” i “L’Encesa.” Dins del classicisme barroc que impregna la Gaiata, la sana competència que genera el concurs de gaiates, que incita a la superació en la creació del monument gaiater en cada edició festiva i la il·lusió amb què l’equip d’escorxador confecciona anualment el seu homenatge il·luminat en honor a les Madrines ha fet

GE STOR A D E G AIATE S - 8 4

evolucionar tant les tècniques de construcció com els materials empleats en la seua fabricació. Ací és on la Gaiata 8 ha fet una important aportació en la història de la construcció del nostre símbol, perquè en les últimes dècades, a la utilització del metacrilat com a substitució del pesat i complicat vidre, va ser també la primera comissió a utilitzar el suro com a element de revestiment i decoració del monument, com a relleu de la costosa i pesada fusta. Això ha permés poder crear estructures molt més lleugeres i amb formes i dissenys impensables amb els materials clàssics, i això ha sigut possible gràcies al treball d’utilització d’aquests innovadors materials per part del nostre artista gaiater Manolo Rodrigo Galvez i que posteriorment han anat incorporant la resta de comissions gaiateres.

La recompensa en la construcció de la Gaiata és sens dubte el fet de veure-la desfilar il·luminant els carrers de la nostra ciutat cada tercer diumenge de Quaresma, però també els premis són un gran al·licient per a continuar treballant. En aquest sentit, la nostra comissió, igual que la resta, i com en qualsevol concurs, sempre espera més del que finalment el jurat decidisca, però la Gaiata 8 afortunadament sempre ha estat entre els primers llocs, aconseguint diversos premis en millor il·luminació, el Primer Premi a la Gaiata Infantil en 1999 i 2010, i dos premis a la millor Gaiata; l’any 2000 amb el monument “La Desitjada”; i l’any 2001 amb “Gallarda”, ambdós monuments, creació de l’artista Pepín Marco i construïts pels membres de la Comissió, amb il·luminació de Copemale. Però sens dubte, una de les grans recompenses que ha tingut la nostra comissió respecte al monument gaiater, és que l’any 2002 la nostra obra magdalenera “Gallarda”, ja com “Gaiata de la Ciutat”, fóra utilitzada per la Junta de Festes de Castelló per a desfilar en la “Desfilada Folklórico Internacional d’Alacant” en les Festes de Fogueres de la ciutat germana. Sent la primera vegada que una Gaiata desfilava fora de Castelló per a ser mostrada al món. Ara, “La Llegenda dels Dracs”, d’Alfredo Javier Vicent i “Fantasía del Xef”, de l’artista gaiater Manolo Rodrigo, gaiata infantil i major 2020, respectivament, esperen ansioses en el magatzem de gaiates, desitjoses perquè arribe el moment de poder tributar la seua llum portalera en una nova edició festiva. La pandèmia les ha deixat invernant en el 2020 i en el 2021, però renaixeran en les pròximes festes del 2022, perquè dins d’elles es guarda la il·lusió i estima d’eixos hòmens i dones que des de l’equip d’escorxador o des del de vidrieres, no han perdut un àpex d’entusiasme a convertir una vegada més el ferro, la fusta, la llum, el suro, la pintura...,en el símbol per excel·lència i fonament de les nostres Festes: la Gaiata.

GE STOR A D E G AIATE S - 8 5

ELEMENTS TURÍSTICS

Plaça Santa Clara antiga

Plaça Santa Clara actual

GE STOR A D E G AIATE S - 8 6

Plaça Borrull

Estació Panderola en la Borrull

NTRADA A LA CIUTAT PEL SUD

Inclosos els carrers Major ,d’Isaac Peral, de la Barraca, de Balbàs, de Campoamor, dels Peixcadors, dels Caçadors, de Gumbau, del Bisbe Climent, de Cardona Vives, del Governador Bermúdez de Castro i dels Germans Bou. En el canvi de 1983 li assignaren el nom de Portal de l’Om ja que precisament la porta de la murà que li donava entrada a la ciutat pel Sud, al carrer Major, deuria tenir prop un om plantat i per això se l’anomenava per aquest nom. En 1945 la gaiata es colocava a la plaça de Santa Clara però després de la reorganització es va traslladar a la plaça de Borrull. Durant la primera època al sector estava l’estacioneta de la Panderola, el trenet que tan grans servicis donava tant als graueros com a la gent de Castelló, Almassora, Borriana, Vila-real i Onda, fins que desaparegué en 1963. També hi havia al sector la Casa dels Òrfens creada pel bisbe Climent; després de la desaparició de la Panderola en aquest lloc van estar una bona temporada els Jutjats.

GE STOR A D E G AIATE S - 87

GAIATA 9 L’ESPARTERA Ubicació Plaça Escultor Adsuara

l sector de l’espartera te el seu origen en la plaça Clavé, lloc on en 1945 es va delimitar un dels primers 12 sector gaiaters. Però ofegat per la resta de sectors propers va desaparèixer en 1956 i va tornar en 1962. No seria la primera volta que desapareixeria, ja que des de 1971 fins 1975 tampoc va tindre representació. Anys després, en 1982, la 9 torna a tindre vacants la representació festera malgrat que es Regina de les Festes Carmen Albuixech (madrina de la gaiata en 1980). La nova ubicació del sector canvia en 1981 quan la Junta Central de Festejos redistribueix els sectors i amplia de 12 a 15 i més tard (any 1984) fins a 19. Se li assigna l’Avinguda Cernuda i Velasco, coneguda en l’actualitat com Avinguda de la Mar. Limita per l’oest en l’avinguda Governador Bermúdez de Castro, pel nord amb el carrer Rafalafena i pel sud amb l’Avinguda Germans Bou. Aquest nou rectangle conté molta de la història recent de Castelló i que li permet a la Gaiata 9 l’Espartera ser un dels sector amb més història.

GE STOR A D E G AIATE S - 8 8

Comencem per dir que aquesta Avinguda es l’eixida de la Ciutat cap al districte marítim i pas del Tram, aposta ferma per al mobilitat sostenible i la proximitat de comunicació de tota la ciutat (divideix Castelló en dues zones). Aquest entramat urbanístic comença sent un simple camí de terra a principis del segle XX però prompte comença a construir-se grans edificis que, hui, perduren en el temps o que han passat a noves vides. Cantó amb el carrer Governador encontrem, un poc abandonat, l’Asil de les Germanetes dels Ancians Desemparats. Seguint, fa uns anys, va estar la Piscina Provincial i que, actualment, la seu de la Direcció Provincial de l’institut Nacional de la Seguritat Social. A l’esquerra, segons es mire baixant al Grau, trobem la Subdelegació de Defensa del Gobern i el Centre d’Atenció de la Seguritat Social. Més avall, trobem edificis emblemàtic com la Conselleria de Sanitat , enfront el Registre Mercantil de Bens Immobles i, al costat, la Conselleria de Educació. Sobre la Conselleria d’Educació cal dir que ha estat la seu de altres companyies com la redacció del Periódico Mediterráneo a l’ala dreta i l’emissora de ràdio La Veu de Castelló a l’esquerra, que més tard es convertiria en Radio Nacional de España. Cal anomenar que el seu pati es va convertir, durant molts anys, en cine d’estiu. Un altre dels edificis il·lustres és el col·legi Mestre Canós Sanmartin, centre educatiu de milers de castellonencs i castellonenques i que, en prou ocasiones ha albergat el vestuaris per a totes les persones que eixien al Pregó, ja que, durant alguns anys, l’Avinguda de la Mar ha sigut el punt de partida de pregó de les nostres festes. Més avant,

arribant al carre Pablo Iglesias, ens trobem amb “les Torres” (Grup 14 de juny) les primeres vivendes de grans bloc que ens construïren i que es lliuraren les seues claus quasi com a festa major. Per altra banda, no podem oblidar de lloc tant importants o coneguts com el carrer Adoberies que, en l’actualitat s’anomena el carrer Teneries. El treball d’adobar les pells dona nom a aquest càrrec així com el treball que es feia amb l’espart i que, en el seu dia, batejarem al sector 9. Establiments populars de l’època son el Forn de Marina o el bar de l’Almassorina al carrer Teneries i també el primer centre de la Tercera Edat: la llar de la Tercera Edat de Pensionistes i Jubilats, obra de la delegació provincial de Mutualitats Laborals. Però no sols hi han hagut edificacions o llocs emblemàtics sinó també curiositats com ser la seu de la primera “Feria de Abril” que es va muntar en la setmana de Magdalena o ser pas, no només de l’inici del Pregó sinó també de la Desfilada d’Animació. L’any 1994 va tindre lloc, a l’avinguda de la Mar, l’espectacle pirotècnic de l’anunci de les Festes i, després, ha albergat els castells de focs d’artifici al PAU Gumbau. Sense dubte, un sector, el de l’Espartera, que manté la llum del passat i del present fent història de la Ciutat de Castelló.

GE STOR A D E G AIATE S - 8 9

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA La comissió de la Gaiata 9 L’Espartera sempre ha treballat amb molta il·lusió en les diferents edicions de les nostres benvolgudes festes, encara que això no es veja reflectit en els premis collits fins al moment.

premi de Gaiates de la segona secció, en 1967. Un orgullós president, Vicente Ballester, encara recorda aquest monument: sobri, equilibrat i elegant, d’estil clàssic molt similar al de 1945.

El dia 3 de març de 1945 es va plantar en la Plaça Clavé de Castelló el primer monument de la Gaiata 9. Amb esbós de Chillida i d’estil clàssic, constava d’un cos central, grans vidrieres i quatre fanals als cantons. El monument es batejà com a “Morro de la Vila”, nom molt diferent dels lemes actuals que al·ludeixen a diferents aspectes de la llum i a la flor del taronger.

Molt diferent va ser el monument de 1986 que va aconseguir el primer premi del concurs d’aquell any. L’artista gaiater Tico Ramos va trencar amb la línia en la qual s’havia treballat fins llavors i va presentar un monument molt evolucionat: nombroses bombetes recorrien els treballats braços i coronava l’obra un cos central format per un gran escut de Castelló. Dirigia l’associació en aquells dies Javier Roig.

23 anys va haver de passar perquè la nostra comissió s’alçara amb el primer

Quant a monuments infantils en dues ocasions hem fregat el reconeixe-

GE STOR A D E G AIATE S -9 0

ment màxim en un concurs de gaiates. En 2001, presidint la comissió Antonio Estrada, l’obra de Pepín Marco, caracteritzada per redons fanals, va aconseguir la segona posició; encara que com a curiositat i per a orgull de la comissió, va ser aquest monument el que va acabar desfilant pels carrers d’Alacant en la seua edició de les Fogueres i no el guanyador d’aquell any. Va ser el nostre monument qui donà a conéixer les nostres festes i monuments en aquesta bella ciutat. El mateix artista gaiater, baix la presidència de G. Oliver, va repetir segon lloc amb la gaiata infantil en 2018. Vidrieres esfèriques centrals, fanals de marqueteria confrontats i quatre blegats fadrins componien la coqueta gaiata. Tots els reconeixements aconseguits, malgrat no ser abundants en els més de 75 anys de marxa, no han fet decaure la il·lusió en el treball que, any rere any, la comissió realitza per a tirar avant uns monuments dignes del nostre sector. Amb la força de tots els membres i amb el suport dels veïns i veïnes del sector, continuarem treballant perquè, en un futur no gaire llunyà, tornem a ser els afortunats a alçar el màxim guardó en premi de gaiates.

GE STOR A D E G AIATE S -91

ELEMENTS TURÍSTICS

Avinguda del mar - Estació Tram

Avinguda del mar

GE STOR A D E G AIATE S -9 2

Palau Episcopal

La Muralla

ODANT PEL SECTOR DE L’ESPART

Aquesta gaiata es plantava a la plaça de Clavé i per dificultats de distint ordre, però fonamentalment econòmiques, van fer que aquest sector estiguera alguns anys sense comissió ni gaiata, per la qual cosa quan en 1983 es van reestructurar els sectors es va crear el nou sector número 9 com l’Espartera, recordant d’alguna manera que a Castelló es treballava l’espart. Dintre dels límits d’aquest sector estava l’agramadora on es treballava també el cànem que era agramat per trencar-li la part dura i traure-li les fibres que es gastaven per fer les famoses cordes per a la marina espanyola. L’agramadora estava junt al camí del Soterrani i llindant en l’actual carrer de Columbretes. Els carrers que componen el sector a l’actualitat són el de Rafalafena (primer tram), de Madrid, de Peníscola, de Benicarló, d’Orpesa, de Torreblanca, de Tarragona, la plaça de l’Escultor Adsuara, de les Adoberies, l’avinguda del Mar, del Bisbe Salinas, de Bellver, del Marqués de l’Ensenada, de Lagasca, de Císcar, d’Ulloa, del Marqués de Valverde i algunes del Pau Gumbau. Dintre del sector està també l’escola del mestre Canós Sanmartín i fins fa ben poc se celebrava cada dilluns el mercat setmanal i la fira. Monuments destacats, tenim el Palau episcopal i la Muralla liberal. Cal dir que a dia de hui passa per l’avinguda del Mar el tram y conta en una gran estació de colors.

GE STOR A D E G AIATE S -9 3

GAIATA 10 EL TOLL Ubicació: Plaça Maria Agustina

LS SEUS INICIS I EL SEU CAMINAR PER LA FESTA En primer lloc i abans d’endinsar-me en la història de la Gaiata vull fer referència a la renovació de les festes de l’any 1945 i als orígens del nostre major símbol fester: “el monument gaiater” Va ser en els anys 1940/41 quan van començar a manifestar-se una sèrie d’iniciatives promogudes des de diferents sectors influents en la vida local, i des del propi ajuntament, que van cristal·litzar en 1944 amb la constitució de Junta Central de Festejos de la Magdalena que, a l’any següent, va organitzar ja el començament d’una nova i renovada etapa en l’engrandiment de la gran commemoració anual de la ciutat.

GE STOR A D E G AIATE S -9 4

La gaiata monumental sorgeix a mitjan fa ja dos segles, en el segle XIX, més concretament l’any 1865, quan l’ajuntament acorda construir gaiates amb més llums i més riquesa ornamental per a situar-la en llocs estratègics de l’itinerari pel qual discorria la processó. Posteriorment i fins a l’actualitat, ajuntaments, Junta Central de Festejos i Junta de Festes no han cessat en l’obstinació d’estudiar noves fórmules amb l’objectiu de concedir major realç a l’entranyable “Desfilada de Gaiates”. Situem-nos l’any 1945 i vegem els esdeveniments més importants que van envoltar aquesta Magdalena: La Reina de les Festes va ser la Senyoreta Carmen Abriat Puig, filla del capità general de la regió militar amb seu a València.

La Romería va eixir de l’església de Sant Agustí, que feia les vegades d’Església Parroquial. La de Santa María encara estava en obres. Si un acte va meréixer l’entusiasta reconeixement de tots els castellonencs, aquest va ser , sens dubte el Pregó. Els recentment creats Sectors Gaiaters amb les seues primeres gaiates monumentals sorgides, no d’institucions, sinó de sectors ciutadans, anaven a competir per aconseguir els millors premis. Per cert es va emportar el gat a l’aigua la gaiata 11 amb “Pubilla i en fanecaes”. I com a dada curiosa, el fet que la premsa local haguera de fer-se eco de la inquietud existent per a afirmar “No es cremaran les gaiates” i és que llavors, semblaven existir tots els dubtes sobre aquest tema.

Centrant-nos ja en la nostra Gaiata 10, repassem els avatars més rellevants durant els seus 75 anys d’història: La Gaiata va començar denominant-se “Plaza Mª Agustina” i així va ser durant anys, fins que a principis dels anys setanta van haver uns aires de renovació en les festes. I va ser a principis d’aquesta dècada i per iniciativa de Francisco Vicent (Quiquet de Castalia) les gaiates van canviar la seua nomenclatura al·lusiva a vies públiques per referències al corresponent sector de la ciutat, i especialment al simbolisme de l’espai urbà que representaven i va passar a denominar-se “El Toll”. La primera Madrina va ser la Senyoreta Emilieta Gascó Calduch. President: José Ferrer Forns, alcalde en els anys 1955 al 1960.

GE STOR A D E G AIATE S -9 5

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA

L’any 1962 per primera vegada es crea un premi per als millors “llibrets” dels Sectors, en una iniciativa de l’emissora de ràdio “La Voz de Castellón”. Un premi que va aconseguir el presentat pel Sector 10 Plaça Maria Agustina. I per a finalitzar el recorregut per la història de la Gaiata, que menys que recordar alguns dels seus millors premis en castells de focs en les populars i enlluernadores “NITS DE FOCS” i també premis al monument gaiater: Nits de Focs: Primer premi de la primera secció anys 1969 i 1980 Gaiates: Primer premi en els anys 1947, 1956 2ª secció, 1959 2ª sección, 1961 2ª secció, 1979, 1985, 2004, 2005 i 2006. Segons premis en els anys 1951 2ª sección, 1957 2ª secció, 1958 1ª secció, 1962 2ª secció, 1964 2ª secció, 1966 2ª secció, 1975 2ª secció, 1980. Tercers premis en els anys 1946, 1969 2ª secció, 1973 2ª secció, 1977 2ª secció. L’any 1953 4° premi, 1986 5° premi, 1987 6° premi, 1991 premi a la gaiata més avantguardista Primer premi gaiata infantil any 2009

GE STOR A D E G AIATE S -9 6

GE STOR A D E G AIATE S -97

ELEMENTS TURÍSTICS

1r Molí

2n Molí

Ficus centenari

Façana subdelegació govern

Basílica de Santa Maria del Lledó

Càmara Agrària

GE STOR A D E G AIATE S -9 8

Arrancapins

Bufanúvols

Tombatossals

Perot de Granyana

AMÍ DE ROMERIA

Al canvi de 1983 se li donà el nom del Toll recordant l’acumulació d’aigües que hi havia fora de la murà pel Nord i que formava una xicoteta llacuna. La pròpia plaça es coneixia com la del Toll, nom que es va canviar quan la família Feliu alliberà l’esclava negra María Agustina al segle XVIII i el poble li demanà al Consell posar-li aquest nom a la plaça, la qual cosa accepta la corporació. Aquesta plaça era el lloc on s’instal·lava la gaiata fins que es va canviar a l’avinguda de les Palmeretes durant un temps. Al sector estaven els llavadors i l’escorxador antic que llindava amb el carrer Governador i junt a ells la Fàbrica de Gas. A l’actualitat destaquen la Subdelegació del Govern i la Casa Sindical així com el majestuós ficus on els estornells tenen un punt de refugi i ofereixen la seua cantarella i les seues sobres. La mitologia cobra vida en les redones del sector, amb el gegant Tombatossals, Bufanúvols i Arrancapins, amb escultures de llanda. Fent camí cap a l’ermita passem per aquest sector, i veiem el Primer i Segon molí, on ui gaudim de les Mascletades; i tornant, parada a la Basilica de la nostra Patrona, la Verge del Lledó.

GE STOR A D E G AIATE S -9 9

GAIATA 11 FORN DEL PLA Ubicació: Carrer Sant Roc

n 1754 el Bisbe Climent va manar construïr una escola de primeres lletres a la plaça del Rosari o de Pescadors a Castelló un any més tarde obté de l’ajuntament el permis per edificar dos forns de coure pa, amb els qui mantenir les escoles del barri de San Fèlix i la plaça del Rosari. Al nostre sector també te lloc i pas la Tornà, la romeria s’encamina pel camí de la plana fins el Forn del pla, en aquest punt al carrer San Roc comença la processó de penitents, la primera de

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 0

Setmana Santa sense imàgens religioses, l’encapçalen carrosses on dones representen la verge Maria,Santa Maria Magdalena, Maria de Cleofàs i el discípol San Pere, es representa les tres caigudes, on els xiquets s’agenollen davant el Crist cruxificat de la Cofradia tres vegades en tres punts diferents del recorregut, en primer lloc al Forn del pla, a la tribuna d’autoritats i davant la Concatedral. El guarisme de la gaiata 11 es va formar a l’inici de les festes de Castelló , data de1945 on en aquell any la gaiata va guanyar el seu primer premi quedant la

primera guanyadora com a monument, va ser la gaiata que la gent anomenava la gaiata dels caragols donçs portaba dos caragols grans als costats que suportaben el pes del mastil central. Es per tots aquestos motius tradicionals de anys arrere, que fan que el nostre sector siga devot de les tradicions i arrels que no mai ens poden fer oblidar d’aon venim, d’un sector treballador, que ajuda als demés, que ajuda a no perdre les nostres senyes d’identitat.

Al llarg dels anys hem tingut el plaer de agermanar-mos amb falles i fogueres, València, Burriana, Alacant o Sant vicent del rapeig fora de la provincia o el poble de Sueras, Borriol o les coses de Vinromà han sigue pobres veïns amb qui hem pogut compartir momento de festa i alegria.

La comissió de la gaiata ha anat evolucionant durant aquestos 77 anys, a un principi estava formada per un grup d’homens de relevància al nostre raval , ells decidiren formar una comissió que arreplegara diferent tipus de families on trobaren gent jove amb ganes de treballar, a partir de ahi com tota societat aquesta comissió a evolucionat i canviat, tenint temporades de molta gent i anys de comissió menuda degut a les crisis económiques o socials, malgrat tot açó el Forn del pla no mai ha deixat de existir ni de eixir a la dsfilada de gaiates donçs d’una manera u altra ha sabut mantindre’s en el temps i a les festes. El logo de la nostra gaiata també ha canviat en aquestos anys , al principi era una farol atravessat per la pala del forn, amb el temps i l’evolució del grafismes ara mateixa ens representa un arc d’obra atravessat per la pala del forn que és el nostre major simbol representatiu, portan-mos a aquell forn del Bisbe Climent, el qual alimentava a la gent més pobra d’aquell Castelló antic. De les nostres llistes de comissionats hem tingut l’honor de contar amb una Regina infantil de les festes l’any 1988 la srta Jana Almenar Ferrer, i com a regines de les festes les srtes Mónica Sidro Maneus l’any 2011 i Cristina Pastor Salines l’any 2013; al igual que vam tindre a Na Violant d’hongria, la srta Belén Boix Domínguez l’any 2007. Totes elles madrines de la nostra gaiata.

GE STOR A D E G AIATE S -1 01

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA La primera gaiata del sector era constituïda per un mastil central que sustentava els fanals i a banda i banda dos caragols de fusta tallats que aguantaven aquell mastil, aquella gaiata que inaugurava les noves festes de la Magdalena va ser la guanyadora del primer concurs de gaiates de Castelló. Al llarg dels anys, la gaiata 11 Forn del pla han estat cronstuïdes pels membres de la seua comissió, en poques ocasions han contat amb ajuda externa o de grans artistes gaiaters, la comissió sempre ha decidit quin tipus de monument deuria constrir per poder participar al concurs. Diferents tipus d’estil han eixit al carrer, des de la més clasica de les gaiates construïda amb materials clasics com la fusta, ferr i vidre, fins a les d’estil més modern i avantguardista utilitzant materials com el plàstic reciclat, materials ceramics o noves fibres de vidre. Sempre s’ha utilitzat la tècnica del pintat i emplomat a mà tasca realitzada en el cau de la gaiata utilitzant laques de bombeta de diferents colors. Quant a la gaiata infantil, sempre s’ha volgut pensar en la visió dels xiquets i xiquetes del sector i sempre respectant les formes i colors tradicionals dels monuments, sempre s’ha volgut introduir sobretot en els últims anys motius i dibuixos actuals en els quals els més xicotets puguen veure’s reflectits. En quant a premis podem contar amb el primer premi de gaiata al 1945 i recentment al 2013 el sisé premi de gaiata infantil.

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 2

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 3

ELEMENTS TURÍSTICS

Font

Plaça Isabel la Catòlica

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 4

Església Ortodoxa

Capelleta tres caigudes

Placa Pregó, primera lectura

ECTOR D’INICI DE CAVALCADES

El carrer de Sant Fèlix, de Sanahuja, la plaça d’Isabel la Catòlica, els carrers de Sant Roc, de la Sagrada Família, d’Almansa i fins els afores. El nom de 1983 li ve al sector pel forn que va fundar el bisbe Climent per a fabricar el pa per als òrfens de la seua casa, ja que estava situat al pla de Sant Roc en l’última illa de cases del carrer de Sant Fèlix, a la cara nord, i per eixa raó el van anomenar Forn del Pla. Quiqueta la Pigà va tenir aquest forn durant uns anys i per Nadal feia representar un betlem, tradició que ha sigut arreplegada per Miquel Peris en la seua contalla El Betlem de la Pigà que des de ja fa més de 25 anys es representa per Nadal al Teatre Principal. Des de sempre en aquest sector comença la processó de penitents i la desfilada de les gaiates fent-se front a l’antic forn la cerimònia de les Tres Caigudes, i on es canta per primera vegada el Pregó de festes. Al sector estava l’antiga Casa de Socorro a la plaça de Isabel la Catòlica i l’ermita de la Soledat al carrer de Sant Roc, on està l’escola del Bisbe Climent.

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 5

GAIATA 12 GRAU Ubicació: Parc de la Panderola

a fundació de la gaiata 12, la del Grau, es remonta a l’any 1945, quan la ciutat es va dividir en sectors dins de la reorganització de les seues festes fundacionals. Al llarg de la història han estat diferents els noms amb que s’ha conegut al sector: “Caserío Marítimo”, “Caserío del Grao”, “Pubilla Grauera” o “El Grau”. Presidia aquella primera comissió, José María Abienzo, envoltat d’una sèrie de personatges de l’època de gran implicació en la vida cultural i festera del Grau. Aquesta Comissió nomenaria a la jove Trini Oms com a Madrina, que poc abans de l’inici de les festes seria sustituida per Angelita Pascual. Entre 1946 i 1957 el Grau aconsegueix formar la comissió de la gaiata en quatre ocasions: 1946, 1947, 1955 i 1956. Com a curiositat, destacar que a l’any 1949, es nomena una Madrina, Antonia Bellés Ferrer, però no arriba a formar-se comissió i per tant la gaiata 12 no participa en aquella edició de les festes. A l’any 1957 i veient que El Grau tampoc tindrà representació,

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 6

l’Alcalde de Castelló i el Tinent Alcalde del Grau intenten convencer al metge José de la Huerta Labega per a que es faça càrrec de la gaiata. De la Huerta accepta amb una condició: degut a que les festes de la Magdalena de 1957 estaven molt pròximes, proposa no participar i organitzar les festes de Sant Pere de 1957 amb una reestructuració total. Cal recordar que les festes de Sant Pere, que es venien celebrant al Grau des de mitjans del segle XIX, tenien una estructura molt bàsica, consistent en una sèrie d’actes al voltant del dia del Patró, amb una missa major, la Processó Marítima, algunes soltes i exhibicions de vaques i un bou embolat. Entre els canvis impulsats pel metge De la Huerta i la seua comissió per a les festes de Sant Pere, s’inclou la creació de la figura de la Regina de Festes i una Cort d’Honor, que cada any representaria al Grau a les festes grans de Castelló com a Madrina i Dames de la Gaiata 12. D’aquesta manera, a l’any 1958, té lloc la participació de la gaiata del Grau que continuarà constant fins l’any 2020. L’Ajuntament, impresionat per l’esforç organitzatiu que va fer el Grau a les festes de Sant Pere de 1957, decideix que una Dama de la Ciutat sempre represente al Grau com a Dama del Mar, tradició que es mantindrà fins la democratització de les festes als anys 80. Així, cada any, la Madrina de la Gaiata 12 serà Regina de les Festes de Sant Pere i a l’any següent, Dama del Mar de la Reina de les Festes de Castelló. La primera Dama del Mar, a l’any 1958, va ser Vicentica Gallén Martí, que va ostentar el càrrec de Regina de les Festes de Sant Pere de 1957 però no el de Madrina de la Gaiata 12. A partir de 1958, les Madrines del Grau ja completen el cicle.

Les xiquetes i els xiquets s’incorporen a la Gaiata 12 a l’any 1975, amb una nombrosa comissió infantil encapçalada per la seua Madrina, la xiqueta Carla Santacatalina Fabregat. A l’any 1984, la Reina de les Festes de Castelló serà per primera vegada una grauera, Marta Gallén Peris, a la que seguiran Isabel Garcia Mañá (1996), Natalia Conde Martínez (2001) i Laia Bacas Casanova (2008), així com nombroses Dames de la Ciutat majors i infantils. Dos graueres han arribat a ostentar la máxima representació de les festes de Castelló com a Reines Infantils, Andrea Pastor Gallén (2004) i Gal·la Calvo Santolaria (2020). Respecte a les Presentacions, cal destacar que des de l’any 1945 aquestes es celebraren al mateix Grau, en llocs tan diversos com el “Comedor del Puerto”, la Terrassa de Les Planes o l’Hotel del Golf, fins que a l’any 1982, amb la fundació de la majoria de les penyes i la falta d’un espai al Grau amb la suficient capacitat, les presentacions es traslladen al Recinte de La Pérgola, on continuaran fins l’any 2013. A l’any 2014 trobaran el seu destí definitiu al Palau de la Festa. Abans del seu trasllat a La Pérgola, aquestos actes eren senzilles reunions socials que servien per a donar a conéixer a les representants de la gaiata i que finalitzaven amb un ball. A La Pérgola, calia fer uns actes més ambiciosos, amb escenografies i posades en escena més atractives i cada vegada més espectaculars. Destacar que les presentacions de la Gaiata 12 han segut i són les més multitudinaries. En el record han quedat per sempre les espectaculars decoracions de Vicente Das que s’iniciaren a l’any 1985 amb la representació d’un grandios vaixell que s’obria en canal i donava pas a una recreació de la plaça Major de Castelló que serviria de fons per a l’acte de la Presentació. A l’any següent, l’efecte seria a la inversa: una reproducció a escala de La Magdalena s’obriria per donar pas a antigues imatges del Grau. Des de l’any 2004 i fins 2020, la gaiata 12 ha confiat en la companyia Splai Teatre per a la coordinació d’uns actes de gran creativitat, que han sabut barrejar música, interpretació i audiovisuals, guadant l’essència del que és i representa el Grau.

La distancia amb el centre de la ciutat ha fet que al Grau es visquen les festes de la Magdalena d’una manera diferent a la resta de sectors. La gent del Grau participa massivament a les festes de Castelló traslladant-se a l’epicentre de la festa. En ocasions han intentat programar-se actes al Grau però sense éxit. El que és ben cert és que hi han dos moments que la gaiata 12 i el Grau viuen amb gran intensitat. D’una banda, la Pujada a la Magdalena pel Camí de la Pedrera que, encara que es un camí que els grauers i les graueres han seguit des de sempre per arribar a peu fins la Magdalena, no és fins l’any 1994 quan l’Associació Cultural La Barraca, junt a la Tenencia Alcaldia del Grau i la pròpia Gaiata 12, decideixen fer-la d’una manera organitzada, com una nova aportació a la festa, amb repartiment de canyes i cintes blaves, així com una parada a l’Ermita de Sant Roc de la Donació. Centenars de grauers i graueres participen en aquesta Pujada, presidida per les Madrines de la Gaiata i les autoritats graueres, fins arribar al pont de Sant Roc de Canet on té lloc la trobada amb la Romeria oficial i el corresponent intercanvi de cintes entre les Madrines de la gaiata i les Reines de Castelló. L’altre acte que conta amb una multitudinaria participació, és la visita que realitzen cada any al Grau les Reines de les Festes de Castelló, acompanyades de les Dames de la Ciutat, Junta de Festes i Autoritats. La gednt del Grau ompli els carrers per rebre a les Reines i acompanyar a la comissió de la gaiata al cercavila, a l’acte de visita del monument i al lliurament de les distincions a la gent de la festa.

GE STOR A D E G AIATE S -1 07

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA La mar i tot allò que l’envolta, sempre ha segut la tematica recurrent de les gaiates graueres. La primera, de l’any 1945 i instal·lada damunt d’un carro, duia per lema “El consol del navegant”, i va ser dissenyada pel poeta castellonenc Bernat Artola, sent una representació de l’antic far del Grau envoltat d’elements al·legorics al món de la mar. El de l’any 1946, creat pel pintor grauer Antonio Campos, representava una rosa dels vents enmarcada en una àncora sobre les proes de quatre caravel·les. El monument de 1955, recordava una espècie de nau vikinga; i el de 1956, dissenyada per l’artista Joaquín Monreal Armengot, tenia quatre grans peixeres plenes d’aigua amb peixos procedents de la “Basseta dels Peixets” del Parc de Ribalta. Un altre monument des-

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 8

tacat va ser el de l’any 1974, obra de l’artista Rafael López que va costar 60.000 pessetes i va aconseguir un segon premi. La innovació i l’avantguardisme en els monuments gaiaters és, actualmente, una característica singular de la Gaiata 12. Aquesta nova forma d’entendre la gaiata s’inicia a l’any 1989 amb un monument de Vicente Das i Ramón Lozano reprersentant un far avantguardista, que aconsegueix el premi a la millor il·luminació i innovació tecnològica i que anticiparia el Primer Premi de l’any 1990 amb el monument “Colom de la pau” i el segon premi de 1991 amb “Molí”, també de Das i Lozano. Des de l’any 1994 les gaiates són construides als tallers del port, en ocasions per la seua Escola-Taller, baix la direcció de Juan Boix, Gustavo Montañés i dels propis treballadors del Port. D’aquells anys sorgeixen obres magnifiques com el monument de 1994, dissenyat per Julián Sebastiá que guanyaria el primer premi i que incorporava a un disseny innovador, una cascada d’aigua i quatre fanals mariners. Les dues gaiates següents també les signaria el mateix autor. La de 1995, que a més a més de l’aigua, duria canvis d’il·luminació al compàs d’una espectacular banda sonora que portava el mateix monument, o la de 1996, que obtindrien el segón i tercer premi respectivament. A partir de 1997, els monuments han continuat construint-se al Port pels seus treballadors i per la Comissió de la Gaiata, seguint la mateixa línia avanguardista que ha intentat renovar la gaiata incorporant noves formes, conceptes i tecnologies.

L’últim monument de la gaiata 12 en desfilar pels carrers de la ciutat, va ser el de l’any 2019 que significava l’homenatge de la gaiata del Grau a les 75 edicions de les Festes de la Magdalena, amb la reproducció de tots els seus cartells. Premis obtinguts per la Gaiata 12 1946: Segon Premi 1955: Tercer Premi Segona Secció 1956: Segon Premi Primera Secció 1962: Primer Premi Tercera Secció 1969: Segon Premi Primera Secció 1974: Segon Premi Primera Secció 1976: Segon Premi (empatada a punts amb la Gaiata 11) 1989: Premi Originalitat i Innovació Tecnològica 1990: Primer Premi, Premi Millor Il·luminació, Originalitat i Innovació Tecnològica 1991: Segon Premi, Premi Millor Il·luminació i Innovació Tecnològica 1994: Primer Premi i Gaiata de la Ciutat 1995 1995: Segon Premi 1996: Tercer Premi 2001: Primer premi Gaiata Infantil

GE STOR A D E G AIATE S -1 0 9

ELEMENTS TURÍSTICS

Far

Planetari

Port Azahar

Església Sant Pere

La Panderola

Passeig Bonavista

GE STOR A D E G AIATE S -11 0

Plaça Verge del Carmen

Port pesquer

Plaça del Mar

USSEJANT PEL POBLE MARÍTIM

Encara que al començament li digueren Sector Poblados Marítimos sempre ha sigut el Grau, que ens ha servit per unir-nos per la mar amb tots els continents del món i a més a més per abastar de peix a tot el poble així com per exportar-ne a altres terres. Començà el Grau sent un nucli xicotet de cases de pescadors però hui és un barri més de la nostra ciutat amb un desenvolupament industrial molt important. No oblidem la Refineria i la Central Tèrmica que són ben propet d’eixe Grau i l’activitat portuària amb l’exportació-importació de tot tipus de productes. La Panderola donava un toc molt casolà quan transitava des de l’estacioneta fins a l’escullera del far transportant els passatgers que hi anaven a la platja del Pinar per banyar-se. Al començament de les festes la gaiata s’intal·lava al passeig de Bonavista, canviant-se després a l’actual lloc a la plaça del Carme. Hui amb la integració del Port a la ciutat i la construcció del Gran Casino, del Reial Club Nàutic, de la plaça del Mar i tot el Moll de Costa han fet del Grau un barri privilegiat. Al Planetari, podem veure paratges naturals importants de la nostra província com son les Illes Columbretes.

GE STOR A D E G AIATE S -111

GAIATA 13 SENSAL Ubicació: Plaça Miguel Bellido

’associació cultural gaiata 13, Sensal, la demarcació urbana de la qual comprén la plaça Miguel Bellido i carrers adjacents, va sorgir l’any 1981, en un període de gran esplendor per a les gaiates de la ciutat, sent la seua primera compareixença en les festes magdaleneres de l’edició de 1982.

Pere des de la seua ermita que mira a la capital de la Plana i a la qual la ciutat ha anat guanyant terreny amb la seua contínua expansió cap a la mar.

La gran novetat aqueix any va ser l’ampliació del nombre de sectors en què es dividia fins llavors la ciutat, arribant-se a dèsset, sent el sector 13 el primer a sumar-se a la nova llista de barris gaiaters.

Donant un passeig per aquest barri ens trobem amb una sèrie de noms de carrers que ens fan recordar personatges il·lustres de la nostra ciutat. El militar i polític Prim, el mestre Falla, i el marí, matemàtic i polític Císcar van deixar la seua empremta en el sector posant- li el nom a algunes vies públiques. El pintor Soler i Blasco ara pintaria el nou col·legi Blasco Ibáñez i l’Institut Caminàs, i anant pel camí vell de la Mar el pavelló poliesportiu de Grapa.

Aquell nou trosset de cel a il·luminar per una gaiata es diria ‘Censal’, en honor a la partida de l’horta castellonenca que beneeixen i protegeixen Sant Isidre i Sant

Als Germans Bou no els haguera importat tampoc veure la majestuositat del Museu de Belles Arts, l’edifici del Prop o la nova Cambra de Comerç.

GE STOR A D E G AIATE S -11 2

GE STOR A D E G AIATE S -11 3

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA Monuments de llum que ens fan rememorar els nostres orígens. Un ‘esclat de llum’ ple de tradició i simbologia que ens recorda el trasllat de la població des de les muntanyes fins al pla, l’actual emplaçament de la ciutat. L’associació cultural gaiata 13, Sensal, celebra les seues primeres festes de la Magdalena l’any 1982, del 13 al 21 de març, lluint així el seu primer monument gaiater, sent en aquesta ocasió a càrrec de l’artista Miguel Collado i Bertolín. Hui, 40 anys després, continuen celebrant l’acte d’eixida de les gaiates de l’escorxador la vespra del tercer diumenge de Quaresma, fruit del treball i l’esforç d’una comissió que ha sabut mantenir el llegat dels seus antecessors. En aquests últims anys, la gaiata Sensal ha gaudit de diversos reconeixements als seus monuments, entre els quals cal destacar el segon premi a l’interés turístic l’any 1988 i el premi a la millor il·luminació en 1990. L’any 1998 van obtenir premi per partida doble: un sisé premi en la categoria infantil i un segon premi a la il·luminació del monument major. Però la cosa no acaba ací, ja que l’any 2002 van gaudir d’un primer premi d’il·luminació i un tercer premi al monument gran, a més d’ocupar la quarta posició al millor monument gaiater. En els anys 2003 i 2013 van celebrar l’obtenció d’un sisé premi, encara que durant tots aquests anys han pogut gaudir de sengles distincions. Actualment, i després de dos anys d’espera a causa de la pandèmia, els moments gaiaters estan llestos per a reprendre de nou les festes i tradicions que tant anhelem. Visca Sensal! I que la llum de les gaiates il·lumine sempre el vostre camí.

GE STOR A D E G AIATE S -11 4

GE STOR A D E G AIATE S -11 5

ELEMENTS TURÍSTICS

Ermita de Sant Isidre i Sant Pere

Museu de Belles Arts

GE STOR A D E G AIATE S -11 6

Centre de Salut Fernando el Católico

Poliesportiu de Grapa

IANANT PER LA PARTIDA SENSAL

L’any 1982 aparegué aquest sector ja anomenat directament Censal, nom que possiblement fa referència a una terra sotmesa al pagament de cens i que ja donava nom a una partida del terme de Castelló, que poquet a poquet anà desapareixent amb el creixement de la ciutat. Aquest sector, inclou els carrers que estaven dintre del polígon format pel dels Germans Bou, de Císcar, del Dr. Fleming, de Segarra Ribés, de Ferran el Catòlic i de Carcaixent. És una zona de recent construcció però hi ha edificis com els xalets, que tenen quasi l’antiguitat de les gaiates monumentals, ja que començaren a aparèixer a principis dels anys 50; l’antic Museu que es transforma en l’Hogar Serra d’Espada de l’Auxilio Social de la postguerra i en acabant ha tornat a ésser Museu; després ja aparegué el grup Grapa i posteriorment el pavelló d’esports, l’escola Blasco Ibáñez i l’institut IES Caminàs.

GE STOR A D E G AIATE S -117

GAIATA 14 CASTÀLIA Ubicació: Plaça Germans Vilafaña cantonada amb Ronda Magdalena

quest sector té un element singular que el caracteritza i que es va inaugurar el mateix any que les festes de la Magdalena amb el format actual: l’Estadi Castalia. D’aquesta instal·lació esportiva agafa el nom, i el polígon que el defineix està format pels carrers de Joaquim Costa, de la Ronda Magdalena (des de Joaquim Costa fins al final), el començament de l’avinguda de Benicàssim, el Riu Sec que el tanca pel Nord i fins al magatzem dels monuments de les gaiates (“matadero”). Per altra banda, l’estadi emblemàtic també està present en l’escut de la gaiata, ja que en l’es-

GE STOR A D E G AIATE S -11 8

cut es troba la torre marató, emblema de l’antic estadi Castalia, abans de construir l’actual estadi. En aquest sector, també conegut per la Guinea, hi havia el primer moli d’arròs, l’església dels frares (Sagrada família), i el parvulari de la plaça Teodoro Izquierdo que estava fora de la muralla i va ser durant el segle XVII un llatzeret on s’acollien els malalts de l’epidèmia de pesta que hi hagué aleshores. També era molt característic el pont de ferro pel qual travessava el riu el tren de dalt i que fou l’element on es van falcar les garroferes que produïren, l’any 1949, l’efecte pantà fent saltar les aigües per damunt de la

via, ocasionant la inundació dels barris pròxims. El sector quan va començar la gaiata era un sector ple de gent que treballava de llauradora que ajudava molt a la gaiata i a la festa en general perquè la vivien també des de dins, i avui en dia que eixa gent ha anat desapareguen i ara sobretot hi ha gent de fora que és més complicat que sàpiguen el que és la festa de Castelló y que participen amb la gaiata.

GE STOR A D E G AIATE S -11 9

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA La gaiata 14 sempre ha tingut una tradició de fer monuments moderns per a l’època que es fan eixa gaiata, dos exemples bons serien la gaiata de la magdalena del 92 que va obtenir el primer premi d’adaptació al metall o com una gaiata que els membres de la comissió està molt orgullosa les dues castelloneres del 2016 que no va tindre la sort dels premis, però va obtenir l’afecte de la gent de Castelló que venien a veure-la molt al sector i va obtenir el premi del públic per internet, no era oficial, però per als membres de la comissió és un orgull. Unes altres gaiates que ens sentim orgullós és la gaiata del 94, que sí que va obtenir la consideració del jurat y va obtenir el segon premi. Una altra serie la del

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 0

96, que tenia uns grans panels de vidrieres un treball molt costos que va obtenir el 5é premi i la del 2002 que no va tindre la sort del premi, però per als membres de la comissió que estigueren en eixa època tenen molta satisfacció per eixe monument. I no podia faltar en aquesta llista dels millors monuments la del 97, que va obtenir el nostre primer premi d’il·luminació tècnica. Si hem de fer un pòdium sèrie de menys a més 97, 96, 2016, 2002 i 94. La forma de la gaiata ha tingut un canvi molt característic en la forma de fer les gaiates, sobretot en materials, encara que també en la forma de la primera gaiata de la comissió (82) que va obtenir un cinqué premi i l’última que encara no hem pogut ensenyar a la gent de Castelló.

Premis Gaiates: 1 premi 86, 87, 88, 91 2 premi 89, 94, 99, 2004, 2005 4 premi 97 5 premi 82, 83, 90, 96, 2003 6 premi 98, 2000 Premis originalitat: 6 premio 84

1 premi adaptació al metall 92 1 premi il·luminació 97 Gaiata infantil: 1 premi 94, 98 2 premi 96 4 premi 95 1 premi il·luminació 2004

GE STOR A D E G AIATE S -1 21

ELEMENTS TURÍSTICS

Estadi Castàlia

Monument a l’afició

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 2

Església de la Sagrada Família

E VISITA A L’ESTADI CASTÀLIA I VOLTANTS

Aquest sector té un element singular que el caracteritza i que es va inaugurar el mateix any que les festes de la Magdalena amb el format actual: l’Estadi Castàlia. D’aquesta instal·lació esportiva agafa el nom, que coincideix amb el de la primitiva ciutat de Castelló, i el polígon que el defineix està format pels carrers de Joaquim Costa, de la Ronda de la Magdalena, el començament de l’avinguda de Benicàssim i el Riu Sec que el tanca pel Nord. En aquest sector, també conegut per la Guinea, tenim el primer molí d’arròs, l’església dels frares, els grups de cases com el de la Magdalena, l’escola dedicada a Fernando Serrano Súñer i el parvulari de la plaça de Teodoro Izquierdo que estava fora de la murà i va ésser durant el segle XVII un llatzeret on s’acollien els malalts de l’epidèmia de pesta que hi hagué aleshores. També era molt característic el pont de ferro pel qual travessava el riu el tren de dalt i que fou l’element on es van falcar les garroferes que produïren, l’any 1949, l’efecte pantà fent saltar les aigües per damunt de la via, ocasionant la inundació dels barris pròxims i la mort de dotze persones ofegades.

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 3

GAIATA 15 SEQUIOL Ubicació: Carrer Herrero

onseqüència d’una inquietud veïnal, neix l’associació cultural Gaiata 15, a l’empara de la proposta d’ampliació de sectors que realitza l’anterior Junta Central de Festejos, per a la Magdalena de 1982. Un grup de joves però alhora experimentats festers, en la seva majoria procedents de la Gaiata 1 Brancal de la Ciutat, van acordar, en assemblea, un 8 de setembre de 1981 -730 anys després de la signatura del privilegi de trasllat detonant de la fundació de la nostra ciutat-, fundar aquesta nova Gaiata. Calia buscar uns senyals d’identitat per a aquest nou sector. Quin nom podia representar-ho millor? Sense dubtar-ho! SEQUIOL, el nom de l’entranyable camp de futbol del Castelló, lamentablement desaparegut feia unes dues dècades i que

se situava en ple cor del nou sector. I com a símbol es va decidir apostar per la Panderola, aquell trenet que, des del carrer Herrero, creuava tot el sector -per l’actual Amalio Gimeno i avinguda Almassora, al costat del camp del Sequiol- en la seva sortida de la Ciutat. L’artística mà d’un dels seus socis fundadors, Toni Mir Monroig, ho va plasmar en el que, de sempre, ha estat la nostra insígnia -en 2006, amb motiu del XXV aniversari es va inaugurar una escultura d’aquest disseny (confeccionada per Felipe Faubell i les brigades municipals) front de la, en aquells dies, seu social de l’associació, commemorant el pas de la Panderola per aquell mateix punt. Com a curiositat indicar que, en aquesta escultura, existeixen dos trams de raïl originals de l’època-. Arrencava, doncs, aquesta nova Gaiata i ho feia amb molta força, trencant motlles. Per primera vegada en la història de les nostres festes, una dona assumia el repte de presidir una comissió. Elisabeth Breva Almerich rebia el nomenament de “Presidente del sector de la gayata número quince”, signat per l’alcalde de l’època, un 7 d’octubre. Però no sols presidia una dona sinó que de les quinze persones que conformaven la seva primer Junta Directiva, onze eren dones, incloent la Secretaria i la Tresoreria de la mateixa -fa ja quaranta anys, Sequiol lluitava per la igualtat entre homes i dones; de fet, aquest primer any, va nomenar Gaiatera d’Honor a la primera Ministra d’un Govern d’Espanya, de Cultura, Soledad Becerril-. En aquesta primera edició, la de la Magdalena de 1982, Sequiol va realitzar la seva

GE STOR A D E G AIATE S -1 24

primera presentació, en la Pèrgola, un dotze de desembre i va aconseguir un notable èxit amb el seu monument de corda de pita -tercer premi i premi a l’originalitat-, el seu llibret -tercer premi- i el seu castell de focs -llavors es programava la Nit de Foc i es va aconseguir el primer premi de la segona secció-. Aquest prometedor inici en la seva marxa festiva afavoria grans assoliments futurs, convertint a Sequiol, ja en aquells dies, en tot un referent dins de la festa i la cultura de la nostra Ciutat.

En l’àmbit de generació d’espectacles: el SEQUIOL EN FOC va ser tot un referent de la Magdalena 2006, la del nostre XXV aniversari; o el SEQUIOL-ROCK que durant les seves quatre edicions -de 2011 a 2014- va ser el punt neuràlgic dels joves grups musicals de la nostra ciutat, on trobaven un magnífic aparador -escenari i equips de llums i so- on poder demostrar les seves habilitats i on, el guanyador, obtenia un premi en metàl·lic per a l’enregistrament de la seva primera maqueta.

En el món de les publicacions, hem estat innovadors amb els nostres llibrets, des de formats apaïsats fins i tot en format de periòdi o amb la distribució i maquetació interior; guanyant en cinc ocasions la millor portada i en set el premi al millor llibret. Des de mitjan noranta, s’incloïa un nou valor afegit als mateixos amb un interessant contingut en articles i, a partir de 1999, tots aquests articles versaven sobre un mateix eix conductor, la qual cosa aportava major interès a la publicació -resultat: 5 vegades seleccionat com a millor article inèdit i sis vegades primer premi per activitats de l’ús del valencià-. I el nostre informatiu INFOSEQUIOL; publicació digital mensual que acosta les notícies més destacades a tots els associats. La pirotècnia del Sequiol va ser tot un referent, tant als castells de la Nit de Foc -guanyadors en tres ocasions de la segona secció- com en mascletaes -és l’única Gaiata posseïdora del Masclet d’Argent, en 1993, i que ha disparat una mascletà conjuntament amb una colla: A Mitges, en 1994-.

L’avantguarda i les noves tecnologies també han estat una aposta forta dels Sequiol@s: d’una banda vam ser de les primeres comissions a apuntar-nos a la xarxa de xarxes -www.sequiol.es-, disponible en castellà, valencià i anglés; així com ser present en les diferents xarxes socials existents en l’actualitat.

Quant a la pròpia organització de la festa, entre altres, destacar que prenem la decisió de realitzar les presentacions abillats amb la vestimenta tradicional de castellonero i castellonera -fins llavors es feia amb vestit llarg- o vam ser el germen, juntament amb altres tres comissions, en la Magdalena de 1986, del que després seria la Gestora de Gaiates, mancomunant compres i contractacions o, en les desfilades de Gaiates, mantenint la major cura en la vestimenta dels qui participen, recuperant la figura de “les xiquetes del meneo”.

El taller de construcció de Betlem, per Nadal; el taller de teatre valencià, tant a nivell adult com infantil; l’escola-secció de Tabal i Dolçaina, la rondalla sequiolera de maig o l’equip de futbol-sala, primer d’una Gaiata a participar en la lliga que organitza la Federació de Colles de Castelló. Però, sens dubte, l’activitat de la qual més orgullosos ens sentim, els Sequiol@s, és del CONCURS ESCOLAR DE MAQUETES DE GAIATA, que aquesta edició de 2021 ha complert la majoria d’edat. En aquest any, 2021, la nostra associació compleix quatre dècades d’història festiva castellonera, jalonada d’objectius complerts i infinitat d’èxits aconseguits. Per això podem assegura que, malgrat la seva joventut, SEQUIOL és un referent de les nostres festes.

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 5

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA Sequiol, fidel al que resen els seus estatuts que marquen, com a finalitat de l’associació, la promoció i difusió de la nostra cultura festiva i tradicional, dedica un esforç enorme, tant econòmic com temporal i de dedicació, a la dignificació de l’element diferenciador de les nostres festes i, per tant, reflex de la idiosincràsia de la nostra ciutat: la GAIATA. Des de la primera edició festiva que Sequiol va aparèixer en escena, la Magdalena de 1982, no ha fallat cap any -excepte els anys 86 i 87, en categoria infantil- a aportar les seves Gaiates per a lluïment de Castelló. I s’enorgulleix a proclamar, als quatre vents, que, malgrat la seva joventut -quatre dècades enfront de les gairebé vuit de les primeres dotze- és la que ha aconseguit més i millors reconeixements als seus monuments -onze primers premis en categoria absoluta (1995, 1997, 2002, 2003, 2007, 2010, 2011, 2013, 2014, 2015 i 2017); set primers premis en categoria infantil (1996, 1997, 2003, 2004, 2005, 2006 i 2019); deu premis a la Gaiata amb millor il·luminació, amén de diversos segons i tercers premis en totes dues categories-. Ha tingut, i té, estupends directors,: Toni Mir, Carlos Lleó o Jovi Monroig (11*) han estat els “pares” de les Gaiates grans del Sequiol i, de les infantils, Manuel Breva (6*), Pascual Badia, Enrique Carceller i Javi Rodríguez (1*). És just reconèixer, també, l’aportació i col·laboració de: Rafael Tecles (1986) i Vicente Bernat (de 1994 a 2005). Des d’aquella primera Gaiata del 82 -amb prop de vint quilòmetres de corda de pita enrotllada sobre una estructura metàl·lica-, aquesta comissió, no ha parat a innovar i idear conceptes espec-

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 6

taculars o introduir nous elements: els més de 300 globus de cristall, en 1985; elements en moviment, en 1987; la música al compàs dels jocs de llum, en 1992 -en un període més avantguardista dels monuments Sequiol@s-; la introducció de 6 figures de fusta de gran dimensió -realitzades per Tico Bernat- en el cos central de la Gaiata de 1997; estructures a l’aire suportades per braços laterals, en els anys 1998, 2005 i 2016; prolongar els braços fins al mateix sòl, en 2005; introduir jocs d’aigua en la Gaiata de 2007; integrar escultures als braços, en 2009; la primera gaiata monumental 100% amb tecnologia led, de 2011; la construcció d’una cúpula amb més de 1000 peces de cristall, decorades, pintades i emplomadas, en 2013; el disseny de braços amb

estructura en tres dimensions, del 2014; la integració dels fanals en la pròpia estructura dels braços, en 2018; la il·luminació perimetral i interior dels braços de la Gaiata, en 2019; o el nou concepte de braços que presentarem amb la nostra nova Gaiata -havia de ser la de 2020 però la pandèmia ens va deixar en stand-by, esperem que aviat pugue veure la llum-. Tots aquests elements, sempre en perfecta combinació amb una decoració cuidada, d’una cromàtica adequada i sempre d’acord amb el conjunt. Com deia l’artista Julián Sebastiá, “sou els mestres del color en gaiates”. Però potser l’element més representatiu de les Gaiates del Sequiol són les seves impressionants vidrieres. Des de 1993 són un referent en les nostres obres, fent un salt qualitatiu, a partir de 2002, amb la representació d’estampes costumistes de la nostra ciutat i les nostres festes, amb noves tècniques de decoració i, fins i tot, amb pintures elàstic-transparents, de fabricació pròpia. Tot això envoltat en un elegant però al seu torn dinàmic efecte luminotècnic, fruit de l’esforç que Sequiol inverteix en l’apartat tecnològic, estant sempre a l’avantguarda de les novetats. I, com hem vist, amb magnífics resultats reconeguts i premiats. Quant a les Gaiates Infantils, Sequiol va voler donar-li, des d’un principi, la seva pròpia personalitat -el tradicional era replicar en la infantil el mateix disseny que en la major-, per això, va comptar amb un artista diferent que, a partir del seu original esbós, desenvolupava un treball amb estil propi, que representava als nens i nenes del sector. I aquest esforç va obtenir els seus fruits encadenant un bon nombre de premis. En aquest punt volem ressaltar que, fruit dels èxits aconseguits, Sequiol s’enorgulleix d’haver servit a les festes de Castelló amb onze Gaiates de la Ciutat grans i una Gaiata de la Ciutat Infantil -aquest privilegi es va començar a donar a les guanyadores fa escasses edicions-.

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 7

ELEMENTS TURÍSTICS

Plaça Vilanova d’Alcolea

Sénia de Sant Jaume

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 8

Estàtua la Panderola

Vila Romana del camí Villamargo

Estàtua Ripollés

IES Matilde Salvador

ELS CAMINS DE SEQUIOL

El sistema de reg del terme de Castelló que naixia a la sèquia Major estava constituït per files, braçals, sequiols i regadores. Un d’aquest sequiols entrava a Castelló per subministrar-li aigua i ben a prop es va construir un camp de futbol a principis del segle passat on jugava el Club Esportiu Castelló els seus partits del Campionat Regional i després inclús els de Segona i Primera Divisió i que va desaparèixer els anys cinquanta al traslladar-se a l’Estadi Castàlia. El nom del sector li ve del camp de futbol i el polígon que el forma estava limitat per l’avinguda de Borriana, l’avinguda de València, l’avinguda de Casalduch, el carrer de Salvador Masip i els afores. Al solar alliberat a l’enderrocar el camp de futbol es va construir l’Escola de Magisteri. També estava l’hort dels filadors de cànem junt a la via de la Panderola a l’actual carrer del Mestre Breton. La gaiata s’instal·la a la placeta que formen els carrers d’Herrero, del Sequiol i del Mestre Breton. A més a més de l’escola de Magisteri hi ha al sector l’institut Matilde Salvador.

GE STOR A D E G AIATE S -1 2 9

GAIATA 16 RAFALAFENA Ubicació: Plaça Herrero Tejedor junt al carrer de Rafalafena

ector que naix l’any 1984 a l’afegir-se les dos últimes gaiates que hi ha en l’actualitat. El seu nom RAFALAFENA li ve d’una de les partides del terme que tira més be cap al marjal. Els seus primers representants, madrina del sector setze, va ser la senyoreta Begoña Almela Gozalbo; primera madrina infantil, la xiqueta Eva Sebastiá Fabregat i primer president de la gaiata: Domingo Ripollés Fábrega. Els carrers que limiten el sector són: el de Columbretes, de les Adoberies (segon tram), la plaça de l’Escultor Adsuara, el carrer de Tarragona, el de Peníscola, el de la Vilavella, el de Puig Roda i una part de l’avinguda de Lledó i com no el Carrer Rafalafena. Pràcticament coincideix en el que es va anomenar com a Polígon de Rafalafena a finals dels anys 50 i es va construir pel Ministeri de la Vivenda. En el cas de l’escut de la Gaiata, del sector número setze, corresponent al Polígon Rafalafena, inclou: un càntir i diferents fruits de les nostres terres castellonenques. El càntir, tradicional recipient per a beure i conservar l’aigua,simbolitza el llit de la Séquia Major, puix que a través d’ella, arribava fins a Castelló, l’aigua del Riu Millars. Gràcies a ell, en aquesta partida del nostre terme municipal s’obtenien els millors fruits de la ciutat, fins que, amb l’arribada dels cítrics, les seues terres van ser dedicades, íntegrament, al cultiu de taronges. Durant els anys setanta del passat segle, el Polígon Rafalafena, el va convertir en un nou barri de la ciutat.

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 0

GE STOR A D E G AIATE S -1 31

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA La Gaiata 16 Rafalafena és una de les gaiatas més recents en el panorama fester. No obstant això al llarg de tots aquests anys d’existència la comissió del sector de Rafalafena sempre ha tingut especial compte amb els seus monuments amb la intenció que lluïren en el seu sector i pels carrers de la ciutat durant la desfilada de Gaiatas. En tots aquests anys han sigut moltes els artistes i les persones que han construït els monuments del guarisme del setge, destacar entre ells els últims anys en què han sigut obres dels artistes, José Ariza “Montaña”, Jose Luis Busto o els últims anys l’artísta Carmen Ibáñez Luna. Moltes gaiates les que han desfilat, unes més clàssiques fetes de fusta, suro i cristall, unes altres d’un altre estil creat amb metall i cristall, i com altres més modernes i trencadores fabricades amb acer inoxidable. De totes les gaiates pocs han sigut els premis obtinguts, destacant el 5é premi de gaiates majors. No obstant això tot i no aconseguir sempre l’objectiu d’aconseguir premi, la comissió de la Gaiata 16 sempre hem estat orgullosos de tots i cadascun dels nostres monuments.

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 2

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 3

ELEMENTS TURÍSTICS

Biblioteca Rafalafena

Auditori i Palau de Congressos de Castelló

Ciutat de la Justícia de Castelló

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 4

Parc Rafalafena

Caserna de la Guàrdia Civil

A UN PAS DE LA MARJAL

Els carrers que limiten el sector són: el de Columbretes, de les Adoberies , la plaça de l’Escultor Adsuara, el carrer de Tarragona, el de Peníscola, el de Rafalafena, el de la Vilavella, el de Puig Roda i una part de l’avinguda de Lledó. Pràcticament coincideix en el que es va anomenar com a Polígon de Rafalafena a finals dels anys 50 i es va construir pel Ministeri de la Vivenda. Abans de començar la construcció dels edificis del polígon, es van fer moltes de les actuacions magdaleneres que s’anaven traient de dintre de la ciutat com fou, per exemple, el tir i arrastre, la fira, algun circ, etc. Dintre del sector està la Biblioteca Pública, el quarter de la Guàrdia Civil, els instituts Penyagolosa i Sos Baynat, la ciutat de justicia, l’auditori i Palau de congressos i el gran parc Rafalafena, edificis nous i que tenen gran importancia en la actualitat.

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 5

GAIATA 17 TIR DE COLOM Ubicació: Plaça Pintures de Gasulla

orria l’any 1982 quan alguns veïns del barri van voler formar el seu propi sector, que fins al moment pertanyia al sector del Armelar.

Entre ells estaven Paco Forcada i Jose Francisco Molina, els nostres primers presidents, que van aportar la seva experiència en haver pertangut a la Gaiata 4. En la Magdalena de 1983, va ser el primer any que participem en les nostres Festes Fundacionals. Tenim la sort de ser una de les comissions més nombroses, hi ha famílies que estan des del nostre començament i fins i

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 6

tot la seva tercera generació, formen part de la gran família Tircolomera. Alguna cosa del què estem molt orgullosos és del bé que ens han representat, tant majors com infantils, les nostres Padrines, Presidents, Dames de la Ciutat, Dames de Companyia, Violant d’Hongria i com no, de les nostres quatre Reines. EL PERQUÈ DEL NOM El nostre sector, comprés entre l’Avinguda Parc de l’Oest i els seus carrers adjacents, en formar la Gaiata 17 se li va donar el nom de TIR DE COLOM, ja que antigament en els horts d’aquesta zona, es disputaven concursos de Tir al Colomí.

En ell tenim diversos llocs d’interès històric artístics: FÁBRICA DE DIAGO Encara es pot veure l’antiga porta de la Fàbrica de Ceràmica de Fernando Diago i la seva gran Xemeneia, situada en la Plaça Antiga Fàbrica de Fernando Diago Piñon. MASET BLAU Prop de la Gran Via, està el Maset Blau, construït a principis del Segle XX i reformat per a ser utilitzar-lo com Centre per a Majors. PLAÇA DE LES PINTURES En la Plaça Pintures de la Gasulla, coneguda com Plaza de les Pintures, estava l’habitatge i l’estudi del pintor castellonenc Juan Bautista Porcar Ripolles. En honor a ell, es van pintar les pintures rupestres que hi ha en la plaça. MERCAT DE PROVEÏMENTS En Parc de l’Oest, on actualment està la Plaça de les Comunicacions, estava situat el Mercat de Proveïments, construït damunt del què era l’antic Hipòdrom, es va enderrocar a mitjan 80 per a fer l’actual plaça. MESTRATGE Just al costat, està l’IES Politècnic, abans anomenat Institut Mestratge Industrial, construït a la fi dels anys 60, va ser reformat i re-inaugurat en 2003.

GE STOR A D E G AIATE S -1 37

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA En 1983, el primer any de la Gaiata 17 TIR DE COLOM, vam fer una Gaiata amb fanalets d’un verd magdalenero i vam obtenir el 2° Premi de Gaiates i el 1° d’Il·luminació, la qual cosa ens va fer molta il·lusió. En 1993, igual que el primer any, ens van donar el 2° Premi de Gaiates i el 1° d’Il·luminació. El nostre 1r Premi de Gaiates va arribar en 1996, amb una Gaiata clàssica que va agradar molt i en 1999 de nou ens alcem amb el 1r Premi. Va ser en 2018 quan nostra Gaiata Infantil va guanyar el 1r Premi, passant a ser Gaiata de la Ciutat 2019. L’última Magdalena que podem gaudir va ser la del 2019 i vam obtenir el 4° Premi de Gaiata i el 3er Premi de Gaiata Infantil. En més de 30 anys d’història de la 17, hem tingut diferents premis: 2001: 1r Premi Il·luminació 2005: 3er Premi Il·luminació Gaiata Infantil 2006: 4° Premi Gaiata infantil 2007: 5° Premi Gaiata 5° Premi Gaiata Infantil 1r Premi Il·luminació Gaiata Infantil 2008: 4° Premi Gaiata Infantil 2010: 5° Premi Gaiata Infantil 2011: 6° Premi Gaiata 2012: 3er Premi Gaiata Infantil 2013: 3er Premi Gaiata Infantil 2015: 4° Premi Gaiata 2016: 3er Premi Gaiata

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 8

Els Tircolomers estem molt orgullosos de totes nostres Gaiates, igual que de les presentacions i dels llibrets que hem fet durant tots aquests anys, obtinguessin premi o no.

GE STOR A D E G AIATE S -1 3 9

ELEMENTS TURÍSTICS

Fábrica Diago

Maset Blau

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 0

Plaça Pintures de Gasulla

Politècnic

ONEIXENT EL TIR DE COLOM

L’ampliació dels sectors de 1983 crea el número 17 quasi com un fillol del número 4, ja que en ell trobem alguns carrers del Sud que en algun moment foren d’aquest sector. Però els seus límits són: l’avinguda de Vila-real i els carrers d’ Atzeneta, de Jorge Juan, la Ronda del Millars, un tram de l’avinguda de València, el carrer de Salvador Guinot i la carretera de Ribesalbes. El nom d’aquest sector li ve de l’explanada que hi havia al final de les cases del poble on se celebraven les competicions de tir de colom entre els tiradors de Castelló. Aquest era un espai davant del rajolar dels Gascó on els xiquets dels anys 40 i 50 jugaven els partits de futbol utilitzant dos pedres com a límit de les porteries. També feien la instrucció els soldats del Regiment Tetuan XIV. En acabant es va construir el Mercat d’Abastos i l’Escola de Mestria Industrial i al desaparèixer el mercat es va urbanitzar el lloc creant la plaça de les Comunicacions. La gaiata començà col·locant-se al Parc de l’Oest i després s’ha traslladat a la plaça de Joan Batiste Porcar. El Mas Blau, la portada de l’antiga fàbrica Diago i l’institut Politècnic, son el punts importants d’aquest sector hui en dia.

GE STOR A D E G AIATE S -1 41

GAIATA 18 CRÈMOR Ubicació: Plaça d’Espanya

De la vía per amunt, és com tradicionalment es coneix al sector de la gaiata 18, perquè fins fa uns anys la via del tren separava aquest sector de la resta de Castelló, sent antigament un sector de terrenys, camps i xalets. Amb el pas dels anys i l’arribada de la Universitat a Castelló, dins del sector del Crémor, aquest es converteix en un dels més grans i habitats de la ciutat…. Va ser l’any 1983 i sota la presidència d’Armando Torres i impulsat per un grup d’amics que es creà la gaiata 18, baix en nom de Crèmor, que significa tartrat acidifique de potassa, que es troba en el raïm, entre altres fruits i s’usa com purgante en medicina, i lloc què des del segle XV el cultiu de la vinya era característic d’aquesta zona es va voler així homenatjar el Crèmor Tartarí.

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 2

Armando Torres va ocupar la presidència durant 3 anys sent la senyoreta Yolanda Torres la seua primera madrina. Una altra madrina que va tindre la gaiata en els seus primers anys va ser Sonia Pascual, qui amb els anys donara a Castelló 2 magnífiques reines de les festes, com van ser Sonia Bernat reina inf 2000 i Carla Bernat reina de les festes 2017. Després d’Armando es va alçar amb la presidència José Antonio Lleó qui fora així el primer president de la federació Gestora de Gaiates. Gerardo Esteve, Juan Mudarra, Ismael Badal, José Ramón Sánchez, Francisco León, Eva Barberá fins a arribar a l’actual president Jose Antonio Lleó Rubio, tots ells i ella van defensar i van donar el mi-

llor d’ells per la seua comissió, celebrant les festes en diversos punts del sector, des de passeig Morella, Cardenal costa, Cronista muntaner fins a plaça d’Espanya, actual punt on cada any la nostra comissió congrega als seus veïns per a cel·lebrar amb ells els nostres origens.

la magdalena 2006 on per primera vegada una xiqueta del la comissió i que anteriorment había representat als xiquets del Crèmor, es convertia en reina de tots els xiquets de Castelló, Cristina Giner Vilar va gravar el seu nom en la història de la ciutat i en el del Crèmor.

Sota la presidència de l’actual president aquesta comissió es va alçar per primera vegada amb un primer premi de gaiata, un dels trofeus mes cobejats i importants dins del panorama fester, va succeir l’any 2008, sent una gran alegria per a tota la comissió, que va repetir podium en 2009, els anys 2016, 2018 i 2019.

I moltes han sigut les dones i xiquetes que han sigut cort d’honor de les nostres reines en el pas dels anys.

Obtenint un primer premi per primera vegada en la categoria de monument inf l’any 2017. També durant la seua història diversos primers premis de portada, sempre sota la signatura del pintor castellonenc Juan Carlos Lleó, i altres primers premis en la categoria d’article inèdit. Altra anècdota de la gaiata 18 és que va ser la primera comisio que va apostar per la disc mòvil per a amenitzar el ball el dia de la seua presentació sent al novembre 2007 coincidint amb la festivitat de halloween sent un atreviment en aqueill moment, prompte compartit per altres comissions. Així com els primers a utilitzar les columnes de l’escenari del palau de la festa com a fons de projeccions en les seues presentacions. O el fer un calendari barrejant l’erotisme amb la indumentària tradicional. Però en el record de tots, l’última presentació…quan el president i la germana de la madrina infantil, van voler sorprendre’ls a ritme de bolero de Castelló, i per a això no *dubtaren a aprendre’s el tradicional ball en només dues setmanes… Una altra gesta important i data assenyalada en el calendari del Crèmor va ser

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 3

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA La gaiata 18 des de la seua fundació en 1982 sempre es destaque per fer monuments avantguardistes, on la innovació i la llum foren els elements més característics però els escassos resultats i un canvi de mentalitat al capdavant de la comissió de la Crèmor en el qual apostar pel treball constant i ben fet va suposar una evolució tant a escala de bellesa artística com de creixement de comissió, sent una de les comissions de sector més reduïdes compta en el seu palmars amb diversos guardons destacats, cal destacar que Crèmor necessite més de 20 anys des de la seua fundació per a alçar-se amb un primer premi de gaietes i que no va ser fins a l’any 2008 quan el seu monument amb lema “Un Clar en la Nit” de l’artista Adrià Bernat va aconseguir alçar-se

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 4

fins al més alt del panorama magdalener, l’aposta pel treball constant donava els seus primers resultats i no es van fer esperar molt els següents resultats, ja que just un any després i de manera consecutiva el Crèmor aconseguia en 2009 un altre primer premi de gaiates i així han arribat fins hui 4 més (2012, 2016, 2018 i 2019), tots els monuments són obra del mateix artista Adrià Bernat, ha aquests 6 primers premis s’uneixen també diversos segons i tercers i fins a un primer premi en la categoria infantil amb una obra del Mestre Gaiatero Jaime Ortiz l’any 2017, gaiata infantil que va tindre l’honor de representar a la ciutat en la Fira Internacional de Turisme en la Capital d’Espanya l’any 2018.

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 5

ELEMENTS TURÍSTICS

Maset

UJI

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 6

Pont UJI

IXIR DEL TREN PER ENTRAR EN CRÈMOR

A poc a poc la ciutat anava creixent cap a l’Oest, i l’any 1984 hi havia un grup molt nombrós de gent que vivia a l’altre costat de la via, per la qual cosa es va crear un sector totalment nou. Aquest sector està limitat per la carretera de Ribesalbes, l’avinguda de Vila-real, el carrer de Gandia, el del Cardenal Costa, el de Vall d’Uixó i els afores. El nom se li dóna per recordar el propi barri que ja es coneixia pel Crémor a causa de la fàbrica de crémor, que és el tartrat àcid de potassa, que es produïa enllà i que s’emprava com a purgant en medicina i com a mordent en tintoreria. Eixa fàbrica estava situada al camí de l’Enramada que des d’aleshores es va conèixer com a camí del Crémor. En aquest barri es va construir la primera instal·lació tennística amb tres pistes i el conegut xalet que encara es manté a l’actual carrer de Vilafamés. En l’actualitat està també la Universitat de Castelló amb tots els beneficis que porta tenir-ne una. Hi són també els dipòsits d’aigua de la Foment i fins fa ben poc les instal·lacions esportives del Bovalar. També esta inclosa la primera ciutat-jardí, que es va construir a l’avinguda de Vila-real, amb aquells masets tant bonics que hem pogut arribar a veure i que a poc a poc van desapareixent. El soterrament del tren l’any 2000 ha donat al barri corresponent a aquest sector una millora urbana molt considerable. Al principi la gaiata es col·locava al Passeig de Morella però la comissió l’ha traslladada a la plaça d’Espanya, os es troba el Corte Inglés .

GE STOR A D E G AIATE S -1 47

GAIATA 19 LA CULTURAL Ubicació: Plaça Illa Baleato

a Gaiata 19 “La Cultural” va nàixer l’any 1984. Amb la seua incorporació es tancava el procés d’ampliació iniciat en l’edició magdalenera de 1983, en un clar intent d’implicar de manera activa els barris de la perifèria de la ciutat. El nom de “La Cultural” prové del camp que hi havia a l’avinguda de València, propietat de “La Cultural Deportiva “, on es practicava el bàsquet, handbol, atletisme o qualsevol esport a l’aire lliure que es demanara. Quan va desaparéixer aquest camp van construir un grup de cases conegut com a Cardona Vives. En

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 8

l’actualitat ha quedat totalment integrat a la meitat del sector envoltat d’edificis de nova construcció, col·legis, jardins. Així mateix el barri compta amb diverses àrees comercials i industrials. Es troba en un procés d’expansió i creació de noves infraestructures urbanístiques, sanitàries, educatives i esportives. A més disposa d’una moderna circumval·lació i un disseny que li confereix un aspecte jove i obert a la modernitat. Pel que fa a la seua ubicació, abasta uns dels sectors més nous de la ciutat de Castelló. Els límits del sector són els carrers Salvador Guinot, la carretera de Ribesalbes, l’avinguda de Vila-real,

l’avinguda de València i gairebé tot el districte sud. Inicialment la Gaiata es va instal·lar a la plaça de la Llibertat i va ser aquesta l’epicentre del barri i una bona ubicació. Quan va créixer la ciutat, el punt de referència es va traslladar a la plaça Illa Baleato, que constitueix hui en dia el centre neuràlgic del sector. Com a fet significatiu de l’adaptació de la Gaiata 19 «la Cultural», a l’època actual, el 2017 es va incorporar en el panorama fester del sector, María Dolores Zabalza i Prieto, com a primera presidenta del sector. En relació amb el palmarés de «La Cultural», l’any 2005 va obtenir, per primera vegada, un premi de Promoció de l’ús del valencià de la Generalitat Valenciana. El 2010 va estar guardonada amb un premi especial a la millor gaiata infantil de la Magdalena 2009. També ha estat reconeguda en altres ocasions al llarg de la seua trajectòria amb diverses distincions honorífiques en el concurs de gaiates, les nits de foc, etc. I darrerament el Patronat Municipal de Festes ha reconegut a la Gaiata 19, amb el premi al millor llibret de la Magdalena 2020, dotat amb una ajuda econòmica de 700 euros i un pergamí acreditatiu. Finalment volem assenyalar que, de la mateixa forma que creix el barri, la nostra comissió treballa amb il·lusió per consolidar i engrandir el sector i perquè la Gaiata 19 «La Cultural» ocupe un lloc digne dins del món fester.

GE STOR A D E G AIATE S -1 4 9

ONUMENTS PER A LA HISTÒRIA Any 2012 - Gaiata Major Lema: Virtuosa Artista: Eduardo Lagares Mateos Equipo: La comissió Premis: 6è premi de gaiatas Any 2016 - Gaiata Infantil Lema: Ofrena Artistes: Eduardo Lagares i Sara Ribes Descripció: Incorpora sensors de proximitat que fan que la llum vagi cap a les mans de l’espectador i que es pugui seleccionar el color de la gaiata Equip: Eduardo Lagares, Sara Ribes, Francisco Lagares, Merxe Porras, Ángel Delgado, Rocío Hernández, Patricia Ribera, D. Compte, P. Mañes i la Comissió Premis: 1r premi d’il·luminació de gaiatas infantils Any 2017 - Gaiata Infantil Lema: Gaiata Interactiva Artista: Eduardo Lagares Descripció: Connectada a Internet reproduïa les configuracions que els internautes li enviaven des d’una web. A més es podia governar des d’una tauleta integrada en la mateixa gaiata. Equip: Eduardo Lagares, Sara Ribes, Francisco Lagares, Merxe Porras, A. Porras, Ángel Delgado, Rocío Hernández, Patricia Ribera, Miguel Bellido, Quimera Disseny i la Comissió Premis: 2n premi de gaiatas infantils

GE STOR A D E G AIATE S -1 5 0

GE STOR A D E G AIATE S -1 51

ELEMENTS TURÍSTICS

Plaça Monte Pietat

Plaça Illa Baleato

GE STOR A D E G AIATE S -1 5 2

Pavelló Ciutat de Castelló

N PASSEIG PEL SECTOR GAIATER MES JOVE

De moment el número més alt dels sector és el 19 i aquest va nàixer en 1984 quan es van crear els dos últims. Comprèn la part Sud de la ciutat i té com a límits els carrers de Salvador Guinot, la carretera de Ribesalbes, l’avinguda de Vila-real, l’avinguda de València i els afores. El nom li ve del camp d’esports que hi va haver a l’avinguda de València on la Cultural Esportiva practicava el bàsquet, l’handbol, l’atletisme i qualsevol esport que necessitara un camp a l’aire lliure. Al desaparèixer eixe camp es va construir el grup de vivendes conegut com de Cardona Vives. Més al Sud estava el Tronío, barri característic ocupat per majoria de persones d’ètnia gitana i els xiquets dels quals compartien l’escola amb els dels barris pròxims. Just al costat es va construir el grup de cases Verge de Lledó, la construcció de la Ronda de Circumval·lació junt al nou disseny de l’avinguda de València li han donat al sector una aparença de gran barri com cal a una ciutat com la nostra, jove en la Història. Quan es va crear el sector, la gaiata s’instal·lava a la plaça de la Llibertat i amb posterioritat es col·loca al carrer de l’Illa de Baleato. Al sector està l’institut Vicent Castell i l’escola Antoni Armelles, així con el Pavelló Ciutat de Castelló.

GE STOR A D E G AIATE S -1 5 3

RTICLES DE CONCURS

ARTICLE INEDIT

2016 ELS ESPAIS URBANS DE LA FESTA A TRAVÉS DELS TEMPS

es festes de la Magdalena, tenen el seu origen en què es commemora la seua fundació com a Poble, un ritu en què el més important és l’element humà, o dit d’una altra manera: és la gent la verdadera protagonista de la festa. El veïnat té el seu propi espai a desentelar a la festa, bé siga des del propi consistori, Junta de Festes, grups diversos del món fester: Gaiates, Colles, Ens Vinculats, Associacions de Veïns, Grups de Dansa, de Teatre… i a més de la resta de castellonencs i castellonenques, altres que participen d’una o d’altra manera: visitants, artistes, figurants, venedors, firaires, pirotècnics… però tots ells amb

GE STOR A D E G AIATE S -1 5 6

una dosi d’actitud més que necessària per a l’ocasió en qüestió: descontracturada, informal i desinhibida, donat el nostre caràcter obert. En tant, la Magdalena està acompanyada i adornada per certs elements particularment molt tradicionals, (Romeria, Pregó…) complementats com no pot ser menys, per la música, el ball, indumentària festera, la gastronomia, el poder de convocatòria... sense oblidar el gran protagonisme del carrer, - em sembla més apropiat dir escenari que espai si cap - on es duen a terme la majoria dels actes més o menys multitudinaris, encara que amb canvis d’ubicació amb el temps, i objecte d’aquest article.

EL CARRER, L’ESPAI DE LA FESTA A banda que l’espai de les festes va més enllà dels límits urbans de Castelló i el Grau, (com per exemple el cas de la Romeria) carrers i places qui protagonitzen la majoria d’esdeveniments festius.

sicals de Bandes, Festivals de Danses, concursos de Pasdobles, “Xarlotades”, Retalladors, i molts altres.

Per començar, el Pregó, des de la seua creació l’any 1945, gran part del seu èxit ve donat pel cèntric recorregut, espai no excessivament llarg i per carrers estrets, oferint sensació d’unitat, de comunicació i interacció entre públic i figurants; en l’actualitat fa el seu pas per Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Porta del Sol, Ruiz Zorrilla i avinguda del Rei en Jaume. En altres edicions ha “trepitjat” el sòl de gairebé la totalitat del centre de la ciutat: carrer d ‘Enmig, plaça Fadrell, Colon, plaça Major, Comte Pestagua, Guitarrista Tàrrega, avinguda del Mar, plaça Cardona Vives… Tot i que sense molts canvis significatius. També hui, la cavalcada infantil comparteix el mateix espai que el Pregó dels majors, havent tingut també diferents itineraris des de la seua creació en 1949.

Els dolçainers de Tales al Pregó, any 1946

LA PLAÇA DE BOUS Els espectacles taurins castellonencs també han anat canviant d’ubicació. La plaça de bous castellonenca s’emplaça al carrer Pérez Galdós des de 1887, hereva d`una més antiga construïda a principis del segle XIX que ocupava el mateix lloc de l’Institut Ribalta a l’avinguda del Rei en Jaume. Amb anterioritat a les festes de la Magdalena, existien, bous de carrer o bou per la Vila, fins i tot a la mateixa plaça Major. A més, la Plaça de Bous, al llarg dels anys també ha estat escenari d’altres esdeveniments: Certàmens Mu-

La plaça de Bous, des de la seua inauguració en 1887 sempre ha estat escenari de multitud d’esdeveniments.

LA FIRA D’ATRACCIONS Des de la refundació de les festes de la Magdalena de l’any 1945, el conjunt d´atraccions va viure una primera etapa a la llavors denominada plaça del Rei en Jaume, per després traslladar-se al passeig Ribalta, espai aquest últim que feia que la connexió fira - centre pel carrer Saragossa fos una “artèria” magdalenera de gran transitabilitat. Posteriorment, es va traslladar al principi de l’avinguda del Mar, i més endavant a l’esplanada del final de

GE STOR A D E G AIATE S -1 57

la mateixa avinguda. Des de fa uns anys s’instal·la junt al recinte del nou mercat. El circ, més itinerant que la fira, tradicionalment s’instal·laba al “Tir de Colom”.

De la plaça del Rei en Jume, al passeig Ribalta fins a la seua actual ubicació, la fira d’atraccions s’ha anat fent recerca de més espai.

L’ESPORT EN MAGDALENA La Magdalena ha estat també plena d’espais propicis perquè el públic puga presenciar esports, majoritaris: futbol, bàsquet, handbol... D’altra banda, més disciplines han anat fent-se lloc al programa de festes: així per exemple el Premi Magdalena de Motociclisme, des de l’any 1952, pel circuit urbà que transcorria pel carrer Llucena, avinguda Doctor Clarà, ronda del Millars, la “Farola”, passeig Ribalta, i antiga estació de tren (punt d’eixida i meta). El 1965 les curses van canviar d`espai al circuit Costa de Azahar del Grau, i el seu darrer traçat va ser al polígon de Rafalafena.

Les curses de karts, des de 1962 van tindre també gran acceptació al circuit instal·lat a la plaça Hort dels Corders. Un altre esport era el concurs hípic nascut llavors amb caràcter nacional en 1948. Les distintes modalitats es van dur a terme en diferents espais: al “Tir de Colom”, i més endavant al carrer Benicarló, solar que hui ocupa la caserna de la Guàrdia Civil. En l’actualitat les competicions hípiques es concentren a les instal·lacions privades del Poni Club al camí Caminàs, proper a Lledó. Cal dir també que el Tir i Arrossegament és un concurs de força de cavalls que antigament tenia molta tradició. Els seus orígens magdaleners es remunten a 1943, celebrant-se des de llavors també en diferents espais: parc de l’Oest, polígon de Rafalafena, plaça de Bous, Ceràmica Levantina, (avinguda València) passeig Ribalta, i finalment en un espai de propietat particular en el camí Caminàs.

El Tir i Arrossegament, els carreres per la joia,... s’arrelen en el passat agrícola castellonenc.

Amb el pas dels anys i casi desaparició d’aquests animals en les tasques agràries o el transport, i afegida la carestia de manteniment dels cavalls, la pràctica d’aquest esport ha anat retrocedint.

Les curses de motociclisme molt esperades pel públic castellonenc.

GE STOR A D E G AIATE S -1 5 8

Altres esports han compartit programa magdalener: curses de cavalls (carreres per la joia) a la Gran Vía, coloms esportius, billar, escacs, regates, pesca, frontenis, i altres més, sense oblidar alguns autòctons com la pilota valenciana, jugant-se partides en cèntrics carrers o

al desaparegut trinquet Castàlia - hereu d’aquell que havia al carrer Governador -. Hui són les noves instal·lacions del Trinquet Municipal de Castelló al Parc Esportiu del Sindical l`espai més apropiat. Al seu torn, Castelló disposa d’un Parc de Jocs Tradicionals junt al Segon Molí on es donen cita els aficionats de jocs com les “birles”, “sambori”, “les trompes”, “set i mig” o el “boli-dali”.

Una partida de “boli-dali” al parc de Jocs Tradicionals.

ELS ESPECTACLES PIROTÈCNICS Espectacles sorollosos de llum i color, essencials a la Magdalena, han format sempre part d’ella, sent tradicionalment els dos tipus clàssics d’espectacles que més públic atreuen: “castells de focs” i “mascletaes”. Històricament han estat molt itinerants en el que es refereix a l`ubicació. La popular Nit del Foc, (antic concurs de castells) i les “mascletaes” es duien a terme als sectors de Gaiata.

buscar espais més oberts per tractar dáconseguir més seguretat, per la qual cosa es va triar un ampli lloc al carrer Santa Mª Rosa Molàs junt al primer Molí per a “mascletaes”, i el recinte de focs del pau Gumbau-Caminàs per als “castells de foc”. D’altra banda, anys enrere van ser molt populars els bous de foc, figures que llançaven bengales i coets molt populars als barris perifèrics i sectors de Gaiata; amb l’evolució de modes i materials, aquelles figures formen part hui de correfocs més sofisticats que acomboien si cal, més públic, valga com a exemple l’anomenada Nit Màgica, acte aquest amb augment de bestiari, d’actors, i major seguiment i integració de públic baix les espurnes. La tradicional Traca Final continua tenint el traçat a l’espai cèntric de la Vila. Anys enrere, a més, existien les Carreres de Traca, curses amb eixida al principi del carrer Enmig des del Descarregador de la Llenya (actual plaça Clavé) fins a la Porta del Sol. EL GLAMOUR DE LA FESTA El teatre Principal ha estat escenari pioner de l’acte d’Imposició de Bandes fins que lány 1971 s’inaugurarà el recinte de la Pèrgola, local aquest més versàtil per les seues característiques arquitectòniques; a més de servir per Certàmens Literaris, Presentacions i Galaníes, es feien espectacles d’artistes famosos del moment, balls i altres esdeveniments. La Pèrgola va ser relleu de l’Hostal de la Llum, un gran recinte envelat que sìntal·lava al carrer Arquitecte Traver (entre la plaça Hort Corders i la ronda Millars).

Excepte la mascletà de diumenge dia de la Magdalena, el carrer Santa Mª Rosa Molas acull la resta d’aquest sorollós espectacle.

Així, la plaça Major i la “mascletà” d’inici a la plaça Maria Agustina també van ser espai polvoristic. Malauradament, després d’un desafortunat accident a la plaça Hort dels Corders, es van

Dos esdeveniments dels anys 60 en una mateixa foto: El envelat de l’Hostal de la Llum, i al mateix temps una cursa de karts a la plaça Hort dels Corders.

GE STOR A D E G AIATE S -1 5 9

popular per antonomàsia. A més, i a fil de l´esmentat, va ser necessari instal·lar escenaris de més capacitat per a concerts de grups, tant per als gran ressó del moment com per als de caire popular. Escenaris a l’avinguda Rei en Jaume i l’avinguda del Mar, ubicacions que anys més tard van haver de traslladar-se a l’actual recinte de fires i mercats, allunyats, això sí, del centre històric.

El recent canvi de la Pèrgola al Palau de la Festa, encara crea certa nostàlgia en un ampli nombre de festers.

Els esdeveniments massius comporta també per seguretat, canviar espais tradicionals per altres més segurs.

Des de fa pocs anys, Castelló disposa de nous i grans espais: el Palau de la Festa, l’Auditori, a més d’un remodelat teatre del Raval, afegint-se a l’oferta per a dur a terme tant els actes institucionals, com altres esdeveniments culturals.

Hui existeix una àmplia oferta d’esdeveniments en diferents punts de la ciutat, tant en el programa oficial com als programes alternatius de Gaiates, Colles, i altres col·lectius de la festa que, a més, solen instal·lar envel·lats que permeten descentralitzar i garantir espais de festa, més enllà de qualsevol fenomen meteorològic advers.

Enrere van quedar sales de teatre/ cinema que oferien espectacles en Magdalena, o d’altres itinerants com el Teatro Argentino o el Teatro Chino a la fira d’atraccions, amb interpretacions de “varietés”, per a qui també el temps i les modes els van anar deixant en el camí. ELS CONCERTS, FITES DE LES NITS MAGDALENERES El pas dels anys, i especialment l’arribada de la democràcia també es va fer ressò a l’entorn fester, propiciant que els espais urbans donaren cabuda a l’exigència de la tendència popular de festa. El carrer va anar prenent el pols de la joventut castellonenca; enrere van quedar els espais tancats, o almenys poc accessibles per a la majoria com l’Hostal de la Llum o la mateixa Pèrgola, canviant per revetlles a places i carrers, i sobretot la plaça Major, ànima i símbol de festa

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 0

L’OFRENA A LA MARE DE DÉU DE LLEDÓ Acte multitudinari, en aquest cas tant tradicional com de fervor religiós, que va tindre l’any 1947 la seua estrena com a acte magdalener. L’itinerari és el següent: plaça Major, carrer Major, plaça Maria Agustina, avinguda i passeig de Lledó, i finalment la Basílica.

L’ofrena de flors, un acte de gran participació de col·lectius.

Les Comissions de Sector van començar el recorregut a peu el 1973, i des de 1977 l’Ofrena es realitza fora de l’edifici. DE LA BATALLA DE FLORS A COS MULTICOLOR El Cos Multicolor va recuperar l’antiga Batalla de Flors d’abans de 1945, sent un acte festiu molt participatiu i alegre, que va nàixer de la tradició de la importància que sempre s’ha donat a les flors en les arrels històriques de les nostres terres; encara que aquest aromàtic i llancívol element en la “batalla” ha anat substituint-se per “sofrides”, econòmiques i no menys divertides serpentines i confetti.

L’EPICENTRE, LA PLAÇA MAJOR Parlar de canvis d’espai a la festa, possiblement tot puga ser qüestionable, menys si parlem de la plaça Major. El conjunt alberga actes tradicionals com la “Enfarolà”, el repartiment de canyes i cintes, eixida de la Romeria, lliuraments de premis, concerts, revetlles, mostres folklòriques, Festival Internacional de Música de Festa, Magdalena Vitol, i molts altres. A més de ser espai de pas continu durant les festes, és i ha sigut sempre sense cap mena de dubte el quilòmetre 0 de les festes de la Magdalena. MESÓ DEL VI, FIRA ALTERNATIVA I MESÓ DE LA TAPA I LA CERVESA El primitiu Mesó del Vi de 1969, va ocupar un espai molt reduït al costat de la plaça Major, concretament un reduït cercle de barrils a la placeta de la Peixateria. L’èxit va augmentar la necessitat d’espai, i per tant va haver d’anar ampliant-se i canviar d’ubicació, no exempt mai de polèmica pel que fa a la massificació de públic assistent: places Santa Clara, Borrull, Hort dels Corders, bulevard Blasco Ibáñez, plaça de la Muralla Liberal han estat els seus emplaçaments.

Tant l’antiga Batalla de Flors com l’actual Cos Multicolor no canvia la seua essència.

Les carrosses flanquejades de nombrós públic “enemic” avancen per un circuit donant voltes a l’avinguda del Rei en Jaume entre el carrer Saragossa i la plaça Clavé. Altres espais van albergar abans el pas de les carrosses: l’avinguda Caputxins l´any 1977, o fins i tot un altre circuit amb itinerari més irregular: Porta del Sol, carrers Ruiz Zorrilla i Bayer, plaça del Real, Porta del Sol, carrer Falcó, plaça la Pau i carrer Gasset.

El Mesó del vi, recinte de forta consolidació al programa fester, sempre demandant d’espai.

Més recent en el temps, el Mesó de la Tapa i la Cervesa també gaudeix d’una

GE STOR A D E G AIATE S -1 61

gran acceptació, els seus inicis va estar ubicat al carrer Pare Jofre, i en l’actualitat s`intal·la junt a l’antiga estació del ferrocarril.

s’ha consolidat des de 1989, amb un recorregut que va des de la plaça de les Aules i Maria Agustina, Governador, plaça Borrull, Asensi, plaça de la Pau, Gasset i Porta del Sol. Altre cercavila és l´Intersolfa, a càrrec de les agrupacions internacionals per tot arreu de Castelló, o l’animació del Tombacarrer, cercavila especialment amb utilització de grans ninots i figures que, des de l’avinguda del Rei en Jaume, va per Colón, Enmig, Porta del Sol, Gasset, Major i tornant al lloc d’inici.

El Mesó de la Tapa i la Cervesa.

ESPAI DE GAIATA, ESPAI DE CASTELLÓ Castelló es divideix en 19 sectors per a la festa, simbolitzat cadascun per la Gaiata. L’any 1945 van començar 12 Gaiates, més endavant, l’any 1982 es van crear tres nous sectors, i entre 1983 i 1984 els quatre últims. Alguns monuments s’ubiquen en el seu espai inicial, altres han canviat, buscant el lloc sempre més propici dins del sector. Breument és resumeix l’espai o epicentre que en l’actualitat sol ocupar cadascuna:

Una visió aèria de la fira alternativa al costat del auditori.

La Fira Alternativa ocupa un lloc privilegiat en el programa magdalener, junt a l’Auditori al passeig de Lledó, un espai actual de fàcil accés que va substituir a la seua antiga ubicació del passeig Ribalta en que va començar l’any 1986. I... MÉS DESFILADES! La “Tornà” de la Romeria, precedida pèls Carros Engarlandats, entra pel Forn del Pla, on té lloc el tradicional acte de les Tres Caigudes, discorrent pel següent itinerari: Forn del Pla, Sant Roc, Sanahuja, Major, Gasset, Ruiz Zorrilla i avinguda del Rei en Jaume. Seguidament segueix la processó de Penitents, que recorre: Forn del Pla, Sanahuja, Major, Gasset, Enmig i Sant Lluis. A continuació arriba la processó de les Gaiates que, des de el carrer Sant Roc, segueix el mateix itinerari que l’acte de les Tres Caigudes. Aquests seguicis pràcticament no ha canviat d’itinerari des dels seus inicis. La desfilada Internacional de Música de Festa i la participació de companyies de teatre de carrer i grups d’animació

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 2

La Gaiata 1 “Brancal de la Ciutat” a la plaça del País Valencià, la 2. “Fadrell”, al principi aquest sector era la plaça de la Pau i hui és la plaça Fadrell. La 3 ”Porta del Sol” en aquesta plaça. La Gaiata 4 “L’Armelar”, del carrer Navarra al actual carrer Pelayo. La 5 “Hort dels Corders”, de la plaça del Rei en Jaume a la plaça Hort dels Corders. La 6 “Farola Ravalet” a la plaça Independència (“la Farola”). La Gaiata 7 “Cor de la Ciutat” de la plaça de la Herba a la plaça Cardona Vives. La 8 “Portal de l’Om”, de la plaça Santa Clara a la plaça Borrull. La Gaiata 9 ”Espartera”, de la plaça Clavé a l’avinguda del Mar. La 10 “El Toll” ocupa la plaça Maria Agustina. La 11 “Forn del Pla” al carrer Sant Roc. La 12, el Sector és tot el Grau. La Gaiata 13 “Sensal” a la Plaça Miguel Bellido, sector nascut l’any 1982, igual que la 14 ”Castalia”, aquesta última a la plaça Germans Vilafañé.

La Gaiata 15 “Sequiol” a la cruïlla dels carrers Sequiol/Maestro Bretón. La 16 “Rafalafena” a la plaça Herrero Tejedor. La 17 “Tir de Colom” va néixer del sector 4, normalment s´instal·la a la plaça del Pintor Porcar. La Gaiata 18 “Cremor” a l’avinguda de Barcelona. La 19 “La Cultural” al final de la avinguda de València / Illa de Baleato. Una vegada ubicats els monuments, queda afegir sobre el món gaiater, que existeix un acte conjunt molt especial per a Castelló i en especial per a les Comissions de Sector, és la “Encesa de les Gaiates”, acte dedicat a la exaltació del monument gaiater. Concentra en un sol recinte i per espai d’unes hores les 19 Gaiates de la ciutat. La Encesa va començar el seu camí a l’andana central del passeig Ribalta, i l’any 2002 per motiu d’obres, es va traslladar a la zona nord de l’avinguda del Rei en Jaume, apropant-se al centre del nucli urbà.

Després d’aquest breu recorregut per aquest “circuit” històric d`ubicació de la festa, de ben segur que faltarien nomenar molts més esdeveniments, però no menys importants, simplement per raó d’espai els deixem per “mamprendre” un altre article més endavant. Cada carrer, plaça o cantó de Castelló, cada cau de Gaiata o Colla és sense cap mena de dubtes festa en si mateix. I per acabar, afirmar que és per això que aquests escenaris castellonencs, a la fi, són espais sinònim de germanor, pel que em ve de goig aconsellar que, si durant la setmana de Magdalena esteu a casa vostra, procedeix obrir la porta i entrar a la festa.

Toni Aguila

L’encesa de les Gaiates, tot un homenatge a la llum.

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 3

ARTICLE INEDIT

2017 LES FESTES DE LA MAGDALENA DINS DE 50 ANYS. IMAGINEM EL SEU FUTUR

egons defineix el Diccionari General de la Llengua Valenciana, imaginar és un concepte lligat directament a la creació, a la inventiva. Sens dubte, tot ésser humà utilitza la imaginació i ho fa com a eina capaç d’alimentar el desig d’un esdeveniment futur que continga la realització de les seues pretensions, els seus ideals, els seus anhels. De qualsevol manera la història ha sigut, i serà per sempre, una espectadora implacable dels esdeveniments pretèrits i presents i, com a tal, el fonament de suport perquè la ment desenvolupe els seus propòsits per l’endemà. Qui no custodia les seues arrels no és digne de gaudir de la seua seqüela, ni és possible imaginar el futur sense la consideració i l’anàlisi dels fets que van construir el camí que ens manté en el present, i per tant, abans d’abalançar-se en l’intent de visualitzar hipòtesi sobre la posteritat de les nostres Festes de la Magdalena… cal recordar… Cal recordar que el motiu de les nostres preades Festes es fonamenta en l’agraïment i rememoració dels nostres avantpassats, en la seua determinació i tràngol de traslladar les seues vides i, per tant les dels seus descendents, des del Castell de Fadrell a la nostra Plana i que aquest fet porta camí de complir vuit segles d’edat, solcant les diferents etapes que la humanitat ha desenvolupat. Així mateix i al marge de llegendes acollides de manera il·lusionant i atractiva tenim

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 4

la constància documental de les processons a l’antic turó amb un segle d’anterioritat a la construcció de l’actual Ermita de la Magdalena i que començara el “frare barbut” allà per 1451. Cal recordar, per a evitar l’ensopegada amb el mateix obstacle en previsions futures, que a mitjan segle XVIII i per decisió dels governants del Consistori Municipal se suspenia la romeria durant uns anys per la deterioració en que es trobava l’Ermita com a conseqüència de la falta de manteniment i condicionament durant llarg temps. Cal recordar que l’estructura actual de les nostres Festes Fundacionals té com a alfa l’any 1945 quan grans castellonencs van prendre la decisió de restablir l’ànim de les nostres tradicions quasi relegades a l’oblit després de la decadència patida per causa de la fatídica guerra civil. Els Murria, Revest, Guinot, Codina, Miazza, Espresati, Fabregat, Segarra, Pascual, Sanz, Sancho, Boli i tants altres van marcar les línies que condueixen al nostre actual format festiu, van prendre un glopet de vi en el primer “Mesón del Vino” i van escodrinyar en les butxaques de la memòria de pares i avis recuperant les normes de les indumentàries i costums que ens descriuen com a fills i hereus de la nostra terra. Cal recordar aquelles romeries cap al nostre adorat turó on prevalien els carros amanits amb canyes i fulles de palmell que disfressaven la tasca del quefer quotidià amb un ambient festiu tant sentit

com necessari, albergant cossos i ànimes plens de passió, amics i amigues, pares, mares, filles i fills, mocador envoltant el coll i acusant els vaivens d’unes poderoses cavalleries que, per un dia s’engalanaven amb les millors granadures lluint esplèndids pentinats i enlluernant amb la lluentor de la seua pell. Cal recordar l’evolució no tan llunyana del nostre monument identificatiu, al·legoria d’un sentiment i profund respecte cap als qui rebien el seu feix de llum per a evitar inconvenients en el dur trajecte nocturn des del turó fins a la plana en la seua travessia, des de les antigues Gaiates de a penes dos metres d’alçada portades individualment amb suor i orgull, fins als nostres actuals sis metres de dedicació, art i esforç. Cal recordar l’ambient de setmana festera que produïa la col·locació dels pals que la “Lute” dispersava pel centre de la ciutat al llarg del recorregut pel qual desfilaven orgulloses les Gaiates, i els especialistes que, formant una perfecta coreografia de cables i fusibles, se sincro-

nitzaven mil·limètricament perquè els monuments no deixaren de lluir esplendorosos ni un sol instant, era el nostre joc de l’oca “de pal a pal i amb la llum que pertoca”. Cal recordar les presentacions de les Comissions de Gaiata en les quals s’imposaven les bandes a les Madrines i Dames amb abillament de Diumenges ora en La Pèrgola a l’empara de la Font del Piliuet ora en qualsevol Plaça o carrer, ells amb el seu millor trage, sabates de mudar, camises i corbates ben planxades, la cara llavada i ben pentinats i elles, tan lluidores amb els seus espectaculars vestits de Festa, sedes, brillants i cabells de cinema o fotonovel·la. Cal recordar la tenacitat dels qui van ser artífexs de recuperar la música i el ball que tanta culpa contenen a l’hora de sentir-nos identificats amb les nostres arrels més profundes. Bolero, jota, marineries, seguidilles, danzaes i tantes més que esculpeixen els intèrprets al compàs que marca una dolçaina començant en la pipa, travessant el tudell, el gobelet i

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 5

el cos i esclatant per la campana amb les seues notes casades amb la cadència que marca un tabal. Òbviament la realitat no es pot encobrir i les mutacions en el “modus vivendi” formen part inseparable de l’evolució de la humanitat al llarg de la història, en ocasions per motius directament lligats a la relació social i la major part induïts pels avanços que la costum, la ciència i la tecnologia s’encarreguen d’instal·lar irreversiblement en el quefer quotidià. En el cas de les nostres festes de la Magdalena i de tantes tradicions que avui dia conservem, cal entendre que no hagen sigut alienes a canvis o transformacions i resulta evident que les pròximes dècades continuaran amb el fet imparable de la metamorfosi que la societat reba, probablement arrossegada per la galopant velocitat que imposen les noves tecnologies. Tal vegada puguem jugar al joc que la imaginació permet i dibuixar en l’aire intencions i desitjos utilitzant el bategar del cor com a sintonia i el sentiment com a pinzell creador i, qui sap… Qui sap... si dins de cinquanta anys, en el dia gran de la nostra Romeria i a l’ombra de Sant Roc de Canet podrem apoquinar les figues albardades i el gotet de mistela acostant simplement el dit sobre qui sap que superfície que ho reconega i execute la transacció… qui sap?. Qui sap… si alguns d’aqueixos “drons”, eixos artefactes voladors amb sistema teledirigit, s’elevaran amb taleques repletes d’articles pirotècnics per a disparar els castells de focs artificials des de qui sap que inusitada altura i amb uns efectes visuals inimaginables en l’actualitat… qui sap? Qui sap… si en la desfilada de Gaiates, veurem els monuments experimentant profunds canvis amb futures làmines lluminoses de qui sap que materials capaços d’engrandir encara més la seua excel·lèn-

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 6

cia i potser dotats de fonts d’alimentació minimalistes amb la grandària d’un cacauet però majúscula capacitat d’energia fent oblidar els actuals generadors… qui sap? Qui sap… si amb el transcórrer del temps podrem aconseguir que els actes de representació festera tals com les Presentacions dels sectors Gaiaters en el Palau de la Festa, Homenatges a Comissions de Sector, Galaníes i qui sap quants actes més, es realitzen amb el silenci i el respecte mès gran cap als qui les fan possible amb el seu esforç i sacrifici de consumir els seus moments d’oci i descans per al gaudiment dels protagonistes i assistents… qui sap? Qui sap… si amb el pas dels anys les Gaiates i Colles hauran deixat de caminar per sendes paral·leles per a fer-ho per camins enllaçats amb propòsits conjunts i forces compartides que procuren un enfortiment de les tradicions contemplades i qui sap si recuperar d’altres perdudes als llimbs de l’ostracisme… qui sap? Qui sap… si transcorreguts tants intents de canvi el Pregó aconseguirà complaure a majors i xiquets amb el seu ritme i perdurabilitat i tal vegada s’arribara a aconseguir qui sap que fórmula màgica que impedira que cap ésser humà aliè a la Cavalcada arribara a interrompre el discórrer dels intèrprets creuant per la drecera més convenient al seu particular interés amb el consegüent demèrit de l’acte i els espectadors… qui sap? Qui sap… si transcorregudes cinc dècades aconseguirem que els carros engarlandats deixen en l’oblit els dies de turbulències per a contenir una regulació i suport que els convertiren en un atractiu internacional que s’identifique de ple amb les Festes de la Magdalena qui sap si al nivell de símbols tan nostres com la canya, el mocador verd, la cinteta de la Romeria o l’encara imberbe polsera Magdalenera… qui sap? Qui sap… si a l’ombra del primogènit

“Mesón del Vino” i al costat dels seus joves germans de Tapa i Cervesa, Carpes Regionals o Carpa Alemanya sorgira una iniciativa gastro-enològica durant la nostra Setmana Gran apta de tan alta consideració a nivell internacional que fóra capaç d’atraure l’interés de fabricants de qui sap que diverses cultures i parts del món… qui sap? Qui sap… si les nostres Gaiates s’aferraran als avanços de les ulteriors tecnologies per a compartir la seua espectacularitat i excel·lència amb sistemes d’interactivitat i permetre als seus admiradors la possibilitat de participar activament amb qui sap que resultats audiovisuals idonis per a mancomunar el sentiment veïnal amb l’entorn gaiater… qui sap? Qui sap… si aconseguirem travessar amb vertadera força els límits de la nostra Província per a fixar en la major part del món l’orgullosa etiqueta d’internacionalitat que acredita la nostra Festa tal vegada comptant amb el suport dels estels castellonencs de talla internacional que proporcione l’època, científics, escriptors,

metges, pintors, actors, músics, cuiners o esportistes de l’elit del golf, tennis, ciclisme, básquet o qui sap si el nostre Club Esportiu Castelló que poguera trobar-se competint per Europa en la disputa de preuats trofeus com la Champios League, i aconseguir així l’atenció d’altres cultures, altres gents i sensibilitats que puguen contemplar, entendre i endinsar-se en el sentir únic i intransferible d’un “esclat de llum sense foc ni fum”… qui sap? Afortunadament fantasiar no suporta cap impost i certament contribueix a exercitar la imaginació i la creativitat, arribant de vegades, amb talent, a la genialitat. Coneixem el nostre passat, idealitzem el nostre futur i, els qui hem nascut amb el cor embolicat en una brusa negra, amb una cinta verda lligada a una canya, un mocador verd en el bressol, la imatge sempre present d’una esvelta Ermita blanca sobre un xicotet turó i la LLedonera gravada en l’ànima, gaudim de ple convenciment per a profetitzar amb tots els sentits que dins de 50 anys…

GE STOR A D E G AIATE S -1 67

… Castelló i les seues Festes de la Magdalena es mantindran eternament per escoltar el so d’un tabal i una dolçaina, del soroll al carrer, d’unes castanyoles acompanyant els passos d’un Bolero, de la poderosa veu de Pregoners recitant l’herència de Bernat Artola per tota la ciutat, del tocar de campanes del Fadrí, de Sant Roc de Canet i la Magdalena, de la Marxa de la ciutat de Matilde Salvador al pas de la millor Banda Municipal de l’Univers, de l’indispensable estrèpit de la traca d’un Vitol, germen i anunci de la següent setmana festera.

… Castelló i les seues Festes de la Magdalena retindran eternament el sentir del tacte d’una canya i la frescor al rostre dels romers a l’alba del dia gran, d’un xocar de mans o un bes a la galta, de la seda de la cinta verda, d’una faixa roja, de la tela antiga d’una brusa negra tal vegada heretada del iaioi o la falda de llauradora alliberada del bagul de la iaia.

… Castelló i les seues Festes de la Magdalena persistiran eternament per contemplar imatges inoblidables reflectides en el rostre d’una Castellonera, en un escut adorat, en una Ermita emblanquinada, en el colorit d’una Gaiata, en una Cavalcada del Pregó recolzada per germans, en teles precioses i encaixos antics, en vestits imponents de mudat setí, en l’intens fulgor d’un castell de focs, en el gran colorit d’una desfilada, en la bellesa d’un tapís de flors en l’Ofrena a la Verge de Lledó.

… Castelló i Les seues Festes de la Magdalena continuaran eternament per exhalar aromes de la flor del taronger en el trajecte de la Romeria, de la pólvora d’una imponent mascletá, d’arbust i de pi per tot el Turó del Castell Vell, del socarrat d’una apetitosa paella sobre les flames d’ardents branques de taronger, del vi vessat entre el tumult del “Mesón”, de la fusta recentment tallada en l’Escorxador construint elements de Gaiata, de l’ambient exclusiu que envolta la Plana.

Podrem canviar aspectes, canviar teles o calçats, espectacles i llenços, podrem canviar portades i podrem canviar textos però mai el sentiment, ni l’orgull de genealogia, ni rabassa maternal, ni raons de tradició, ni canviar que Castelló seguisca la llum antiga perquè la Gaiata siga el nostre millor Pregó.

…Castelló i les seues Festes de la Magdalena prosseguiran eternament per assaborir una figa albardada, un gotet de mistela, una truita de faves al peu de l’Ermita, un mos de ceba tendra, un grapat de cacauets d’alguna marjal, tramussos, “llonganissetes”, “botifarretes” i un tros de xoriço, un traguet al gall empinant la bota ben plena de vi, un bon “carajillo” cremat com cal.

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 8

La llum d’un fanal va iniciar la història, la llum d’un fanal, marcarà el camí, la llum d’un fanal meneja la sénia, la llum d’un fanal, de principi a fi.

Arturo España i Marzá

ARTICLE INEDIT

2018 PASSAT, PRESENT I FUTUR DE LA GAIATA. L’EVOLUCIÓ TÉCNICA DEL NOSTRE MONUMENT. DELIMITACIÓ I EVOLUCIÓ HISTÓRICA

a Gaiata, és el símbol diferencial de les Festes de la Magdalena. Es tracta d’un monument efímer que representa, a més de la història, cultura i tradició de Castelló, el caràcter emprenedor i lluitador de la gent de la ciutat de la Plana. És símbol de la identitat col·lectiva castellonenca i un element diferenciador i innovador on conflueix la part artística i creativa amb la part innovadora i tecnològica. Aquest monument, amb una clara inclinació artística, té finalitat estètica i comunicativa, que s’expressa en les imatges representatives de les emocions i idees col·lectives que uneixen a la ciutadania castellonenca en uns símbols determinats concrets, que es repeteixen com a senya identitària a l’hora de la construcció del monument. Des de 1945, el gaiato que culmina aquesta obra, la llum i l’escut de la ciutat de la Plana, són elements obligatoris per tenir la consideració de monument gaiater. També les diferents representacions, color, imatges, que decoren aquestes construccions lluminoses, solen ser significatives i al·legòriques de les tradicions i les característiques més identitàries de Castelló i els seus habitants. I és que, la pròpia definició d’art, recull com un component la cultura, reflectint en la seua concepció els substrats econòmics i socials inherents d’una societat en un espai i temps concret.

En el cas de la gaiata, parlem de monument artístic efímer, perquè, gaudeix d’un caràcter transitori, no perdurable més que en la memòria col·lectiva i per tant, arrelat amb un concepte de fugacitat en el temps. Aquest caràcter fugaç, introdueix la innovació i l’avanç, ja que la finalitat de que el següent monument a construir siga millor que l’anterior, imprimeix d’innovació i noves aportacions als futurs per construir, o així hauria de ser. La Gaiata representa allò únic, diferencial i innovador, però també representa la història i tradicions d’un poble, així com la creativitat, l’art i la tecnologia que, com a monument, desenvolupa la seua creació. Però, fonamentalment, la gaiata representa la llum, encara que sembla que es tracta d’un element molt utilitzat en diferents cultures arreu del món, el cas de la llum de les gaiates té un sentit diferencial, hibridat en l’evolució del monument, tant simbòlica com tecnològicament parlant. Per explicar aquest punt, hem de fer una xicoteta ullada a la història i veure el paper que la llum ha tingut en moltes celebracions i tradicions de distintes cultures, per difenciar la llum de les gaiates de la resta, assenyalant el que és i el que representa. En aquest sentit, des de l’adoració al sol, que ja desenrotllaven antigues cultures paganes (egipcis, grecs, romans, celtes…), la llum representava en molts

GE STOR A D E G AIATE S -1 6 9

casos la fertilitat de la terra i dels animals, així com la finalització de la foscor lligada a l’hivern, per rebre la primavera i el floriment de les terres i camps. Després, amb la cristianització pel Papa Gelasi, Jesucrist representava la llum, i les festes lluminàries eren per rebre la llum de Jesús en el seu naixement o seguint la llei de Moisès, la presentació als 40 dies del naixement de Jesús a Déu, on es celebrava la pròpia llum humana amb la benedicció de ciris i eixint en processó amb ells com a símbol de la comunió cristiana. Estos rituals es van traslladar al dos de febrer, festa de la Candelera, en molts casos, avui dia perdura esta celebració a Canàries i altres parts fonamentalment del sud d’Espanya i Amèrica, però també per a la preparació al Nadal “Fetes de lumières” de Lyon, o com el cas de Tordesillas (Valladolid), en la desfilada dels Farols, que dona inici a les festes patronals en setembre. Totes aquestes festes celebren la llum, associada a la religió cristiana.

Desfilada dels farols, Tordesillas (Valladolid)

També el sincretisme a Amèrica ha fet que es celebre amb profusió la llum, a l’ajuntar-se tradicions autòctones pròpies d’adoració de la llum amb les portades pels cristians espanyols i que ha fet que avui dia es celebren amb exuberància en alguns llocs, com el cas de la celebració a la verge de la Candelera o la preparació amb importants enceses de llum com en les parrandes de Cuba o de l’encesa de les llums en la Fira de la Verge de Chinquinquirá, en Maracaibo, Veneçuela, com a preludi de l’inici de Nadal. També, una vegada cristianitzada la festa, la llum és símbol de la religió cristiana.

GE STOR A D E G AIATE S -17 0

Fira de la Verge de Chinquinquirá, en Maracaibo Venezuela

En molts d’estos casos enunciats, hem pogut observar, com la creativitat i les noves tecnologies són una aposta a tenir en compte a l’hora de desenvolupar les festes i els monuments. Posem dos exemples dels anteriorment mencionats: En el cas de les festes de les llums de Lió (França), a pesar del compromís de la ciutat amb la tradició (estes festes es venen realitzant amb regularitat des de 1852) i que en les finestres de les moltes cases continuen lluint ciris i cresols com es feia antigament, la festa continua creixent cada any i la presència dels grans dissenyadors de renom nacional i internacional, ha fet que l’esdeveniment haja crescut quant reputació i que, durant els quatre dies de duració de la festa, Lió puga oferir tota l’escenografia de la ciutat, brindant llums innovadores i sorprenents en els llocs més tradicionals i també els més inusuals, obtenint diferents premis nacional a l’esdeveniment i l’atenció d’una oferta de públic atret per una nova aposta lluminària.

Lió: “Festes de les llums”

sinó al sentit fundacional de les festes. L’origen de les gaiates està unit al de la romeria de les canyes, doncs és en la tornada d’aquesta peregrinació on es menciona per primera vegada el naixement del monument gaiater.

Pel que fa a la festa de les Parrandes de Remedios, Cuba, que, des del segle XVII, també ha anat evolucionant, passant dels primitius farols i carrosses als espectaculars monuments actuals, constituint, autèntiques obres artístiques en què la vistositat dels color, llums i el focs, així com la música al·legòrica al seu origen (cridar l’atenció per anar a la missa de Nadal), ha anat evolucionant de tal manera, que avui en dia s’han convertit en un important reclam turístic que s’afegeix a la atractiva oferta Cubana.

Les parrandes dels Remedios, Cuba.

Però, com indicava abans, la llum de les gaiates és diferent, tant per allò simbòlic que representa, com per la historia i tradicions que les envolten. En aquest cas, eixa llum no va lligada a la religió,

L’evocació de la llum, plàstica i singular, en el que el fet a destacar és l’estètica del contrast de la lluminària enmig de la foscor de la nit, és senyal d’identitat de la nostra celebració des de temps immemorials. Encara que el segle XVIII, segle de la il·lustració i de les llums, és fonamental en el desenrotllament de la gaiata i el seu simbolisme i estètica, la processó amb llums ja es celebrava des de temps més remots. La romeria a la Magdalena, com peregrinació penitencial per rogar contra la pesta, les sequeres, les guerres i la fam, ja està documentada en 1375 per primera vegada, segons el Cronista de Castelló, Revest, qui documenta la celebració d’una processó d’entrada a la vila amb ciris i gaiates manuals. Però és al segle XVIII, quan s’uneix el sentit penitencial destacat en les èpoques anteriors i el fet de ser la romeria consciència històrica del passat dels castellonencs. A partir d'aquest moment, comença un nou període en la celebració i adquireix protagonisme el monument de la gaiata. A les hores, amb un fort creixement demogràfic i econòmic de la vila, ja es reconeix les gaiates i es nomena la processó de tornada de la romeria, com la processó de les llums “…(La Procesión de las Luzes por la muchedumbre de ellas”, segons Llorens de Clavell), degut a les gaiates que portaven els penitents “que convierten la noche en claro dia”, com indicava Mossèn Vela, segons els testimonis de l'època. Però, després de parlar i parlar de les gaiates, com les podríem definir? Per a la gent de Castelló i segons la definició de Antonio Pascual Felip, “la gaiata és un monument de llum sense foc ni fum”, definició, que encara que avui és vàlida, entropeça de front al seu naixement, ja que, al principi, les gaiates precisament

GE STOR A D E G AIATE S -17 1

s’encenien amb foc i possiblement feien fum, però allò més important, donaven llum. Dons, antigament els antics moradors medievals, per a fer el trasllat del turó de la Magdalena a la vila, portaven canyes i gaiatos (gaiates), on van penjar fanals i xicotetes llums per ajudar a reconèixer el camí. Això es part de la llegenda, on s’arrepleguen part d’els símbols mes importants de les nostres festes: les canyes, els gaiatos, els rotllos i els fanals. Símbols que ompliran junt a altres la configuració de la nostra celebració. No deixa de ser una bonica contalla, però com destaca A. Monferrer, la gaiata podria continuar sent el símbol de la celebració magdalenera encara que no existia aquesta contalla. El sentit de l’entrada a la ciutat era per culminar la rogativa que en un principi es feia amb la romeria. L’entrada amb llums, era per a il·luminar la foscor de la nit. A les hores, cada gaiata havia de portar tantes llums com veïns, caps de família i familiars, acudiren a la romeria. De les canyes o gaiatos es lligaven fanals cilíndrics o prismàtics, que eren portats de la mà per un dels romers o bé, sobre una peanya portada per diversos d'ells. El mànec acabava a la seua part superior amb una forma de gaiato pastoral, recordant el seu origen penitencial pel simbolisme relacionat amb els bordons dels peregrins. A l'antiga processó de les llums de l'època medieval, desfilaven les gaiates representatives dels diferents focus urbans denominats Taxida, Almalafa, Villamarch i Fadrell; apareixent en el primer terç del segle XV, una altra gaiata amb caràcter presidencial molt major en dimensions que les altres quatre, la gaiata del Micalet de València, en representació de la capital del Regne. Poc a poc, estes xicotetes gaiates de mà que any rere any, portaven els romers que commemoraven aquesta fita, van desenvolupar-se fins al monument actual en el període barroc tardà. En esta època, conservant els símbols propis, com la culminació en forma de gaiato i les llums i el color, es munten damunt de carros i es converteixen en autèntiques lluminàries. També és en

GE STOR A D E G AIATE S -17 2

esta època, quan la impronta de la ornamentació gaiatera pren tot el seu auge i la seua estètica segons el gust del moment. Al segle XIX, ja es coneixia esta processó com “la fiesta de la Gaiata”, i els cronistes de l'època arreplegaven com es trobaven plens de gent els carres Enmig i Major al pas de la desfilada, mentre centenars de xiquetes i dones vestides de penitents i magdalenes i amb un ciri en la mà, recorrien els carrers entre les gaiates monumentals, amb profusió de gots i llums de colors, que com descriu Balbas es tractava de “hermosas pirámides con gran número de luces”. En 1854, l’Ajuntament de Castelló, va decidir construir 14 noves gaiates perquè agradaven molt als ciutadans. Estes havien evolucionat des de les primeres gaiates de mà portades per un sol home, i de les que penjaven cintes blanques on anaven lligades xiquetes menudes que eren conegudes com les “xiquetes del meneo”. També es van construir altres gaiates més grans portades per homes i després vindrien les grans gaiates monumentals, arrossegades per carros i bèsties, i que presentaven gran dosis de simbolisme. En 1865, es va establir un acord municipal per a construir-les amb vidres de colors i usar ciris verds que se situarien estratègicament en el camí pel qual anava a passar la romeria. Així, tal com anaven creixent les gaiates i engrandint-se ornamentalment, recobrint-se de nous materials, fusta, teixits , vidres… i omplint-se cada vegada de més llums, també va anar evolucionant els sistemes luminaris. El que va començar sent una processó de torxes, ciris i cresols d’oli, va anar transformant-se incloent els avenços tecnològics aplicats a la llum. Primer se van incorporar els fanals de gas i després ja en el segle XX, va aplegar l’electricitat. En 1897, Castelló veu per primera vegada en el seu espai públic (Plaça Nova i Plaça Major) l’alumbrat elèctric, però, encara tardaria la incorporació al monument fester d’aquesta tecnologia.

A principis del segle XX, apareixen les gaiates corporatives, dissenyades per artistes com el pintor Vicent Castell, Bernat Artola, etc. i amb clara estètica monumental i remembrança històrica. El que en el seu moment començara l’Ajuntament, va ser seguit per la Gaiata militar, la del Cercle mercantil, la de la càmera agrícola o el gremi de San Isidre entre d’altres tradicionals (1914). En 1929, va haver una proposta des de l’Ajuntament de participació dels barris amb la seua respectiva gaiata que no va cuallar fins 1945. És a partir d’aquesta data, amb la reestructuració de les festes portada endavant per un grup de prohoms de Castelló encapçalats per Segarra Ribés, quan es divideix la ciutat en 12 sectors per a fer cadascun la seua gaiata, a més a més es publiquen les normes generals per projectar i executar les gaiates, on s’inclouen dades com el fet de prescindir de certes formes «falleres», i també s’incorpora l’electricitat mitjançant peretes a les quals arribava el corrent des d'una bateria disposada en un artefacte del carro que sostenia al monument. Aquest sistema tenia moltes deficiències i es va passar d'instal·lar al llarg de la volta de la processó, els endolls per a prendre de la xarxa general, l'energia per il·luminar les gaiates. És a partir de 1947 quan surt per primera vegada la gaiata de la ciutat. En esta època, importants artistes de la ciutat s’encarreguen de fer els monuments gaiaters com Colón o Guallar. Els dissenys gaiaters solien ser clàssics, inspirats en les formes barroques. A partir de 1950, apareix un nou sistema realitzat per contactes anomenat relé. Este mètode que contava amb un motor giratori, permitia produir l'efecte rutilant de les llums de la gaiata. Este sistema va evolucionar fins a incloure diversos circuits de relens que ordenats, feien jocs de llums que s'apagaven i s'encenien, abandonant-se des d’aquell moment, el sistema d'il·luminació fixa primitiu. Això va permetre començar a incloure monuments d’estil més modern.

Any 1953

Any 1973

A partir de 1980 creix el nombre de gaiates i comissions, i en l’actualitat hi ha 19 sectors gaiaters, que construeixen monument. Avui dia, la incorporació de

GE STOR A D E G AIATE S -17 3

la informàtica, les peretes leds, els nous grups electrògens, etc. permet realitzar jocs de llums expectaculars, a més de permetre mil possibilitats a tenir en compte per a produir monuments més atractius, si se fa una seriosa aposta com així ho han fet, altres localitats amb les seues festes, però, òbviament, aixó requereix d’inversió econòmica i contar amb l’assesorament dels professionals al respecte, per la qual cosa hi ha un clam perquè més experts de les arts plàstiques, de la innovació tecnològica, artesans de la fusta i el vidre, etc. s’acosten a l’hora de realizar els diferents monuments, així com també a l’hora de formar part del jurat del concurs de les gaiates. Així mateix, les energies renovables poden ajudar a construir un monument més sostenible i adecuat al segle XXI, tal vegada per fer un canvi seriós en la tecnologia i plantejament del monument gaiater, seria temps de pensar en buscar patrocinis o altres fórmules com el crowfounding, per finançar la inversió. D’aquesta manera podríem guanyar quant bellesa, vistositat i espectacularitat dels nostres monuments, ja que és una realitat contrastada que tots els territoris que compten amb festes amb monuments lumínics, han fet una forta inversió implementant tecnologia i disseny i això ha tingut un retorn molt important per a la població en quant posicionament, diferenciació, projecció del territori i repercussió econòmica per les visites obtingudes al reclam de la festa. És clar, que queda molt per dir sobre la Gaiata, així com també resta molt quant a la seua evolució estètica. Tot i que es veu limitada pel fet d’haver de desplaçar-se el dia de la desfilada de les gaiates, hi ha molta gent que pensa que aquest monument deu evolucionar. Com escrivia J. Nos, proposen que el monument siga més gran, i siga una monumental figura artística de llum on es deu d’aliar la grandiositat i la fidelitat als seus orígens. Tal vegada, apropiant-me de les idees d’una coneguda persona molt vinculada al món gaiater (P. Rovira), es deuria treballar en

GE STOR A D E G AIATE S -174

un monument fixe, en el que hi haguera una part que aportare la seua particularitat, i que es puguera desmontar i desplaçar per la ciutat el dia de la desfilada de Gaiates. El clam general, advoca per una gaiata sense trets que recorden les falles, com ara cartró o escenes amb figures, d’aquesta manera guardaran la seua singularitat.

Com a conclusió caldria dir que la gaiata suposa un símbol únic que reuneix tots els elements que comunicativament parlant ho poden fer atractiu i molt competiu, doncs, és diferencial, únic, artístic, innovador, tecnològic, així com també tradicional i a la vegada, ja té construïda històricament la seua llegenda (story telling) per la qual cosa, únicament necessitem creure en ell per auspiciar un futur brillant i lluminós, on Castelló hauria d’estar lligat simbòlicament a aquest monument.

Estela Bernad i Monferrer Pra. Dra. Departament de Ciències de la Comunicació Universitat Jaume I

ARTICLE INEDIT

2019 LES FESTES DE LA MAGDALENA, VINCLE DELS CASTELLONENCS D’AHIR I HUI UN FIL INVISIBLE QUE UNEIX GENERACIONS

l paper de la festa en la nostra societat és una matèria canviant i marcada per l’esperit de les generacions. En qualsevol festa concreta, el balanç entre tradició i innovació és sempre important, bé siga perquè el pes de la història és un ingredient important, bé per tot el contrari. Res és immutable però generalment, una festa creix i s’eixampla quan la tradició i la modernitat connecten per fer gaudir a diferents generacions en torn a una idea de celebració compartida. Eixa connexió resulta clau perquè una societat considere la seua festa com a pròpia a través de les generacions i puga aprofitar-la com un factor d’impuls i no com un simple mirall. Des de la posada en marxa de les celebracions magdaleneres en el seu format actual, l’any 1945, l’amplària del programa de festes, estés al llarg de 9 dies, suposa tot un avantatge perquè facilita a l’organització la configuració d’actes pensats per a públics molt diferents, en diferents espais de la ciutat, i sempre amb el carrer com a escenari. Amb l’excepció dels anys en què el calendari situa el tercer diumenge de Quaresma a finals de febrer o inicis de març, les temperatures són més suaus i suposen tota una invitació a envair els espais públics, afavorint la màxima participació en cada moment. En qualsevol, fins i tot quan la meteorologia no acompanya, els castellonencs

comparteixen la voluntat de prioritzar la celebració, i és això el que explica l’extensió de la festa per places i avingudes durant tota la setmana. Però si Castelló bull en alegria al segle XXI, ho fa sobre la base de les generacions i generacions de fills i filles de la vila que van perpetuar la tradició de la Romeria al llarg dels segles, transmetent les històries del trasllat a la Plana amb el mateix orgull de genealogia que Bernat Artola immortalitzaria després als versos del Pregó. I especialment, ho fa gràcies a la vocació d’inclusió d’una festa oberta i mediterrània, capaç d’atreure l’interès, primer, i la implicació, després, de bona part dels nouvinguts en una etapa d’intensa immigració. Les festes de la Magdalena han estat i són encara hui una magnífica via d’acollida i incorporació a la societat castellonenca. És a dir, com bé s’explica en una publicació editada per la Junta de Festes en 1995, amb motiu del cinquantenari de les festes en la seua estructura actual, “l’actitud dels pobles davant la festa canvia, però manté constants. I la passió castellonenca en l’expressió del costumisme festiu no ha estat escassa. Les festes de la nostra terra no perdurarien sense les experiències i expressions culturals que l’han acompanyat. Podem afirmar que des de fa segles, i especialment a partir de la dècada dels anys 40 del segle XX, la festa de la Magdalena ha perdurat i s’ha engrandit perquè el poble de Castelló l’ha assumida com a signe d’identitat. El poble ha estat i serà l’autèntic protagonista de la festa”.

GE STOR A D E G AIATE S -17 5

L’evolució, constant de la festa Des que l’any 1945 les festes de la Magdalena esdevingueren la principal festa de la ciutat al calendari anual, el secret del seu èxit ha estat la combinació d’un eix identitari plasmat en actes irrenunciables -el Pregó, la Romeria, la Desfilada de Gaiates, l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó o el Magdalena Vítol- amb d’altres esdeveniments que han evolucionat i s’han anat succeïnt amb la vocació d’engrandir les festes i actualitzar-les d’acord amb l’esperit i les expectatives dipositades per cada generació de castellonencs. Sempre amb la voluntat de fer unes festes “dignes de nom i de fets” i de les quals tots ens poguérem sentir orgullosos: “no volem límits estrets d’ambicions massa modestes”. Així, en l’equip de la primera Junta Central de Festejos presidida pel regidor José Miazza hi ha noms que ja són llegenda de la festa com el primer secretari, Carlos Murria, o Antonio Pascual Felip, autor de la genuïna definició de Gaiata com a “esclat de llum sense foc ni llum”, juntament amb altres com el pintor Juan Bautista Porcar, Eduardo Codina -més tard, alcalde- o l’etern cap de Protocol municipal, Manuel Sanz. Noms per a història i la memòria col·lectiva dels castellonencs. Ja des dels seus primers passos es demostra que les intencions de la Magdalena són de creixement i de servir com a vehicle d’integració. El disseny del Pregó per Manuel Segarra Ribes ja demostra, el 3 de març de 1945, la vocació de festa gran amb personalitat pròpia i diferenciada. I l’endemà, dia de la Romeria, que acabaria amb la Processó de Penitents i la la Desfilada de Gaiates, Mediterráneo publicava un article de Carlos G. Espresati -autor del primer text del Pregó- en el qual defensava la peculiaritat dels monuments magdaleners front a les Falles: “l’alegoria ideològica de la nostra gaiata és goig de llum i no terbolesa de fum (...), guardó i no càstig”.

GE STOR A D E G AIATE S -17 6

En 1946 neix el ‘Rotllo i canya’, triat pels assistents a un concurs realitzat a la plaça de bous, i es posa en marxa la revista anual Festividades. L’any següent es posa en marxa l’ofrena a la Patrona, i en 1949 ja desfila per primera vegada la cavalcada infantil, que serà clau perquè els més menuts sentisquen les festes com a pròpies des del primer moment, des dels seus primers records. A més, en la mateixa edició de les festes s’introdueix la primera millora en la Desfilada de Gaiates, amb un nou sistema d’il·luminació que permetria dotar de subministrament fluïd als monuments a través de connexions dispostes al llarg del recorregut, sense les bateries d’acumuladors que s’havien fet servir en els primers anys. Era el primer pas en l’evolució cap a una major bellesa de la desfilada, que encara hui en dia suposa tot un repte per als festers. A més, en aquells primers anys les festes eren, com hui mateix, reflexe de la societat, que en eixos moments era predominantment agrària, per la qual cosa despertaven gran interès competicions com les de tir i arrossegament. L’any 1951 va néixer la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, i l’any següent, 1952, la simbiosi entre la ciutat i la seua festa es faria total a través de la celebració del seté centenari del Privilegi de Trasllat, celebrant-se per primera vegada dins del programa oficial l’homenatge al Rei en Jaume als peus del seu monument, a l’avinguda que porta el nom del Conqueridor. Així doncs, la doble identitat de festa d’origen religiós i sentit de commemoració fundacional es referma i guanya pes en l’imaginari col·lectiu, la qual cosa contribueix a la seua màxima popularitat entre la població de l’època. En 1953, la Magdalena ja està acceptada com a festa pairal per excel·lència i bona mostra d’aquest fet és que la Casa de València a Barcelona organitza una expedició en autocar per unir-se i prendre part a les celebracions. El programa s’anava fent més i més dens, incorporant des d’activitats esportives -regates, motociclisme... - fins diferents estils musicals

-fins i tot òpera- i la Junta Central treballava de valent durant l’any visitant els pobles de la província a la cerca de mostres d’etnologia d’interès per convidar els seus protagonistes a participar al Pregó. La societat evolucionava, si bé lentament, i en 1956 s’incorpora la primera dona a l’organització de les festes: Francisca Petit Igual s’estrena com a representant de la Secció Femenina en un any amb novetats com quatre representacions del ‘Teatro de Marionetas del Retiro de Madrid’ a la plaça Major, amb un èxit multitudinari. A més, la fira taurina creixia i a més de la correguda tradicional del diumenge de la Romeria i de la jonegada del dilluns posterior, s’hi unia una segona jonegada el diumenge final de festes. El fet que la fira se situara molts anys com a primera cita taurina del calendari espanyol va impulsar el seu creixement en les dècades següents, incrementant la seua fama a nivell nacional i internacional. L’any 57 s’incorpora al programa oficial un Festival Internacional de Danses que tindria continuïtat en edicions posteriors a la plaça de bous, amb gran resposta del públic. Són anys en què les festes són testimoni del creixement i la modernització de la ciutat, amb fets com -l’any 60- les primeres aglomeracions de vehicles a l’entorn de l’ermita de la Magdalena el dia de la Romeria, tot i que sense arribar a crear excessius problemes. Cal considerar que seria un any després -octubre de 1961- quan començaria a prestar servei el primer semàfor de Castelló, com no, als Quatre Cantons.

cions de destacats artistes -des de José Guardiola al Dúo Dinámico en la seua primera edició- a l’Hostal de la Llum es lliuraven els premis als ‘Millors d’Espanya’ en les categories de novela, pel·lícula, actor i actriu, cançó i intèrpret, rebent els guardonats sengles pergamins de mans de la Reina de les Festes. Els premis van tindre una vida efímera, atès que els problemes econòmics van impedir que arribaren a la tercera edició, tot i que anys després -1969- es reprendia la iniciativa. En l’edició del 62, hi havia entre els premiats la pel·lícula Plácido de Luis García Berlanga, així com Sara Montiel i José Luis López Vázquez com a millors actors. Aquella era, en tot cas, una nova formula per donar visibilitat a les festes fora del terme municipal, que s’unia a altres de caire cultural ja consolidades, com la Flor Natural del Certamen Literari. L’evolució de la festa en els 60 és tan significativa en alguns punts que canvia fins i tot l’estructura del Pregó de Segarra Ribes. El poeta Miquel Peris, organitzador de la cavalcada l’any 63, introdueix el grup “Mitologia” i amb ell, els personatges nascuts de la imaginació de Josep Pasqual Tirado. El pas del temps demostraria l’encert de la iniciativa, presa en un any en què les notícies locals comptabilitzaven més de 2.500 televisors a la ciutat, que va veure desaparèixer l’emblemàtica Panderola. La modernitat cridava a la porta. Arribaven les primeres grans indústries, l’agricultura evidenciava el seu decli-

1962 és l’any en què s’adopta una nova denominació oficial per a les celebracions: Festes de la Llum, i així apareixeria als cartells anunciadors. A més, per primera vegada es percep l’obertura del país a l’exterior, amb la presència de bandes internacionals com la d’una agrupació de la Força Aèria dels Estats Units d’Amèrica. I sobretot, és el mateix any en què es posaria en marxa un ‘parador de les festes’ anomenat Hostal de la Llum, instal·lat a la plaça Hort dels Corders, junt a la Ronda Millars. A més d’acollir actua-

GE STOR A D E G AIATE S -17 7

vi i Castelló es preguntava com havíen d’evolucionar les seues festes fundacionals, amb el propòsit, almenys per part d’alguns, de dotar-les de major atractiu turístic. Entre altres aspectes, hi havia el de la llum. Les Festes de la Llum ho eren de nom i volien ser-ho també de fets, i l’Ajuntament va convidar l’any 65 amb aquest propòsit al llavors conegut com a ‘mag de la llum’, Carlos Buigas, dissenyador de les grans fonts de Montjuïc a Barcelona. En tot cas, es va celebrar la I Fira-Exposició de la Llum al Passeig de Ribalta i s’estudiava com incorporar les innovacions del sector a les gaiates. L’any següent, l’enginyer Buigas realitzaria la nova Gaiata de la Ciutat, i en 1967 el cartell oficial incorporaria per primera vegada la denominació de “Festes d’interès turístic”. L’any següent, la projecció exterior de les festes tindria una nova fita en dedicar-li un dia a una altra província espanyola. En agraïment a la celebració del ‘Dia de Castelló’ a les festes del Pilar, el dilluns de Magdalena es va nomenar ‘Dia de Saragossa’. Vist des de la llunyania de 2019, amb la recent arribada de l’AVE a Castelló, és impossible no fixar-se en el paral·lelisme amb les festes de fa 50 anys. La vespra de l’inici de les celebracions de 1969 arribava a la ciutat el primer TER, tren que unia directament la nostra ciutat amb Madrid. Al viatge inaugural va vindre la Gaiatera de Casa València a la capital d’Espanya, que gaudiria com la resta del públic de la primera edició del ‘Coso Multicolor’ a la plaça Hort dels Corders… o de l’estrena del ‘Mesón del Vino’, que va comptar amb 40 bodegues i vins de tot el país. També aquell any es van estrenar els primers mocadors verds amb l’escut de la ciutat i la imatge de l’ermita de la Magdalena, per iniciativa de la Junta Central, en un exercici també molt especial per a la ciutat, atès que s’incorporaria a l’ensenyament universitari amb la creació del Col·legi Universitari de Castelló (CUC), que en el seu primer curs comptaria amb 243 alumnes.

GE STOR A D E G AIATE S -17 8

A l’inici de la dècada dels 70, les gaiates van començar a incorporar la figura de la madrina infantil, i a l’Hostal de la Llum triomfaven figures com Manolo Escobar, Carmen Sevilla, Augusto Algueró, Víctor Manuel o Miguel Ríos. L’any 71 marcaria un abans i un després en la xicoteta història dels espais festers, amb la inauguració, el 20 de febrer, del nou recinte municipal de La Pèrgola. Al Pregó destacava la veu de Miquel Soler, que ja s’havia estrenat en les funcions de ‘sequier major’ en anys anteriors. I Castelló seguia evolucionant i creixent, per exemple en 1972, entre notícies tristes com el tancament de l’Hotel Suizo (obert en 1923), o alegres com el segon ascens a Primera Divisió del futbol espanyol del CD Castellón, que un any més tard resultaria subcampió de Copa davant de l’Athletic de Bilbao. Encara en el mateix 72, l’Ofrena a Lledó adquireix forma de comitiva que es trasllada des de la plaça Maria Agustina fins a l’aleshores ermitori de la Patrona, que esdevindria Basílica en 1983. Trasformació i participació Per aquell moment, no cal dir que la Magdalena és tota una fita consolidada en el calendari i esperada per la població, la qual cosa porta a la Junta Central de l’any 74 a fer una presentació oficial del programa a l’Hotel Mindoro, inaugurat poc abans. La presència de turistes ocasionals a les festes és creixent i s’incrementa especialment quan les festes coincideixen amb algun pont festiu, per exemple provocat perquè el 19 de març, Sant Josep, ‘caiguera’ dins de la setmana magdalenera. L’any 1976, en la primera Magdalena posterior a la mort de Franco i la recuperació de la Monarquia, una de les novetats més interessants és la incorporació del Certamen Literari Infantil, mentre la versió adulta es transforma amb la creació dels premis Ciutat de Castelló de periodisme i poesia. D’altra banda, naix l’associació de Moros d’Alqueria, que tindrà un protagonisme creixent en els anys veniders, i és un moment en què el trànsit comença a ser un greu problema,

i des d’alguns mitjans de comunicació no es dubta de parlar de “caos circulatori” durant les festes. La participació popular anava in crescendo i la joventut del moment començava a reclamar amb força un protagonisme acord amb els nous temps. La Transició a la democràcia just acabava d’iniciar-se i els nous vents del canvi arribaven a tots els racons de la vida civil. Uns mesos més tard, en desembre, Castelló rebria la primera visita dels nous Reis d’Espanya. L’Ofrena de flors a la Mare de Déu de Lledó viuria un important canvi en 1977, en fer-se necessari traslladar l’acte a l’exterior del temple, per acollir la massiva participació i els milers de flors dels castellonencs. Aquesta estructura d’acte ha perdurat fins el moment present, si bé en aquella edició es va realitzar al lateral de l’ermitori on hi ha el mural ceràmic dibuixat per Porcar i plasmat per Rafael Guallart. Aquell any 77 s’incorpora a les festes la nova Colla del Rei Barbut. A més, la mascletà anunciadora de l’inici de les festes es va traslladar a la plaça Maria Agustina, davant els problemes de seguretat que plantejava la plaça Major. I és que tots volien ser part de la festa. Ningú no volia perdre’s cap detall i la inquietud era generalitzada, i va fer-se especialment palesa al I Congrés Magdalener, organitzat per l’Ateneu de Castelló, que va tindre lloc poques setmanes abans de les festes de 1979. Entre les conclusions es destacava que calia “revaloritzar” la Tornà de la Romeria i “dignificar” la gaiata monumental. Mentrestant, el canvi del signe dels temps es manifestava en fets com el canvi de gestió de l’Hostal de la Llum, que passava a portar-se a terme per iniciativa privada, tot i que amb el suport de la Junta Central. D’altra banda, la massiva participació a la Romeria ja plantejava noves necessitats de desplaçament. L’any anterior s’havia incorporat, en aquest sentit, el nou servei extraordinari de Renfe per connectar el tercer diumenge de Quaresma l’estació de Castelló amb la de les Palmes, amb una óptima resposta del públic. I des de l’any

80, la plaça Major va esdevenir cor de la festa, en ubicar-se en ella l’escenari per a les actuacions musicals. Canvis, canvis… Els 80 són una dècada molt especial, que finalitzarà amb un gir de 180º quant al model organitzatiu de les festes, però des dels seus inicis va quedar clar que el creixement urbà no s’havia traslladat com pertocava a l’estructura festera. En 1982 sorgeixen tres nous sectors gaiaters, passant així de 12 a 15 gaiates, amb una dona per primera vegada al capdavant d’una comissió: Elisabeth Breva a la Gaiata 15, Sequiol. L’any següent veuria el naixement de tres sectors més, tot i que la Gaiata 16, Rafalafena, no compareixeria en el 83. Mentrestant, el fenomen de les colles no parava de créixer, qüestionant amb la seua mera presència l’statu quo fester. Els castells de focs prenien cada vegada més protagonisme gràcies al patrocini de grans empreses, convivint amb la competència tradicional entre les gaiates a les ‘nits de foc’. Recollint l’esperit d’ambició de la festa, en 1984 veu la llum la Gaiata 19, i així mateix neix una nova publicació cultural de periodicitat anual que entre altres temes, compta amb un destacat vessant fester. És Castelló Festa Plena. Dos anys després veuria la llum Castelloneries, sumant-se a la veterana Festividades, que venia publicant-se des de 1946. I en aquella mateixa edició del 86 es posa en marxa la primera edició de la Fira Alternativa, organitzada per Amics de la Natura. Setmanes abans de les festes, i sota l’organització de Moros d’Alqueria, té lloc el II Congrés Magdalener, que referma la inamobilitat de la data del tercer diumenge de Quaresma per a la Romeria, així com el caràcter

GE STOR A D E G AIATE S -17 9

penitencial d’aquesta. També s’insisteix en prestar més atenció a la Desfilada de Gaiates… i en facilitar la participació de les colles. L’any 86, precisament, comença a fraguar-se la nova Federació Gestora de Gaiates, impulsada per les comissions interessades en la contractació conjunta de certs serveis. En 1987, als actes del dia de la Romeria se sumaria per primera vegada la paella monumental, i les tensions amb la gestió de les festes per part de l’Ajuntament començava a manifestar-se en polèmiques com la que va dur a l’absència dels grups de danses ‘El Forcat’ i ‘Grup Castelló’ en el Pregó d’aquell any. Canvi de model La Magdalena de 1988 serà la darrera organitzada per la Junta Central de Festejos, després que l’Ajuntament acceptara modificar els Estatuts i es comprometera a convocar una assemblea de festes. L’acord unànime d’una comissió especial amb representació de tots els grups polítics municipals i alguns assessors nomenats a l’efecte va fer possible la profunda remodelació de l’estructura de les festes que desembocaria en la nova Fundació Municipal de Festes i en la Junta de Festes. La polèmica que envoltaria el Recinte Firal de 1988, gran aposta de la darrera Junta Central, va ser el corol·lari per a l’etapa de gestió directa municipal.

L’any següent, 1989, van ser les primeres organitzades per un equip dirigit per Sebastián Pla, primer president elegit democràticament mitjançant l’assemblea de festes. S’iniciava una nova etap, una de les primeres fites de la qual va ser la primera edició del Festival Internacional de Música de Festa, juntament amb la recuperació de la Tornà de la Romeria, en un exercici en què la ciutat assistia a la reflexió impulsada per l’Ajuntament sobre el Castelló del futur, títol d’un projecte exposat a una carpa a la plaça Major. Malgrat tots els canvis viscuts a les festes, la problemàtica d’algunes colles sense permisos ni llicències d’obertura continuava latent, i va esclatar de forma visible amb el tall (d’una hora) de la Desfilada de Gaiates de 1990. Mentrestant, la Colla del Rei Barbut organitza amb èxit el I Concurs de Paelles Intercolles. Tot evolucionava, i així, entre les fites de la Magdalena de 1991, trobem el primer castell piromusical de la història de les festes, mentre grans escenaris instal·lats a la plaça del Mar i l’avinguda del Rei en Jaume acollien als grups pop-rock del moment i la Junta posa en marxa l’homenatge popular a la Gaiata, que amb el temps esdevindria popular Encesa, en un any que també seria el de la creació de la flamant Universitat Jaume I, per acord de les Corts Valencianes. La societat havia canviat, i ni tan sols la figura de la Reina de les festes era aliena a aquest canvi. Pocs anys abans hauria resultat impensable el que va succeïr a l’acte de proclamació de la Reina de 1992, Amparo Pavía, qui va sorprendre a tothom arrencant-se a ballar el Bolero de Castelló. Aquell mateix exercici, la Desfilada de Gaiates incorporaria els grups electrògens per facilitar el desplaçament dels monuments, mentre l’estètica de les gaiates cerca en molts casos nous camins de la mà de la innovació en el seu disseny. En 1993, no obstant, la intensa pluja va obligar a suspendre la Romeria i la Desfilada de Gaiates, el tercer diumenge de Quaresma, justament en un any en què es va crear la Federació de Colles de Castelló.

GE STOR A D E G AIATE S -1 8 0

En 1995, el cinquantenari de la renovació de les festes se celebra amb diverses actuacions, com l’exposició commemorativa Magdalena, 50 anys de festa (del 5 de març al 17 d’abril) o la convocatòria d’uns premis extraordinaris: de poesia, Bernat Artola; d’assaig, Sánchez Gozalbo; de novela, Pascual Tirado, i de música, José García. La mascletà inicial, de forma extraordinària, es trasllada a l’avinguda del Mar. Sense dubte, no obstant, part del protagonisme se l’emporta el III Congrés Magdalener, que organitzat per la Federació de Colles té lloc al mes de juny. Entre les seues conclusions, es reconeix el carrer com a espai fester, es referma el caràcter de la Gaiata com a símbol de la festa i de la ciutat i es reclama major suport econòmic per als ens festers. Finalment, es va insistir en la necessitat del desenvolupament estatutari per garantir la participació com a eix de les festes del futur. Mentrestant, cap a finals de segle, les mascletaes s’instal·len definitivament al Primer Molí, després d’una etapa disparant-se al polígon Rafalafena. La festa continúa sumant signes de creixement, i en 1997 el grup musical Dover trenca rècords d’assistència a un concert de festes a Castelló, amb desenes de milers de persones congregades. I l’any 98, l’aparició del Magdalena Circus sorprén positivament als xiquets i xiquetes, convertint-se ràpidament en un esdeveniment imprescindible en el programa oficial. En 2002, la ciutat commemora el seu 750 aniversari des de la seua fundació, dos anys després d’una important fita històrica -l’entrada en servei del soterrament de les vies i la nova estació ferroviària- i les festes fundacionals continuen el seu camí cap al futur. La ciutat ha crescut i és una altra molt diferent de la de 1945, però l’essència de la festa és mantinguda pel conjunt de col·lectius. Malgrat episodis que causen certa polèmica, com el canvi de la Romeria de 2004 al quart diumenge de Quaresma per la coincidència amb les eleccions generals del 14 de març -que comportarà el retard del conjunt del programa de festes en una

setmana-, les festes continúen endavant en el segle XXI amb bones expectatives. I el futur de la festa es veurà enlluernat en 2010 amb la declaració d’Interès Turístic Internacional aprovada pel govern central. I també en els primers anys de la dècada que enguany tanquem, en concret l’any 2012, la Fundació Municipal de Festes es transforma en Patronat Municipal de Festes, com a conseqüència del canvi de l’antiga Llei de Bases del Règim Local. Aquesta modificació restarà autonomia a la Junta de Festes, que esdevindrà formalment -una altra cosa són els fets- un mer ens col·laborador del Patronat sense apenes competències. En l’evolució dels últims anys cal incloure modificacions com l’ampliació horària en 2016 de l’Ofrena de flors a Lledó, dividint-se en dues parts, matí i vesprada, per tal de facilitar una participació massiva i evitar les molèsties dels últims anys. També evolucionará el Festival de Bandes Internacionals, que es transformarà per formar part del nou Festival d’Animació i Música de Magdalena (FAMM!), també l’any 2016. En tot cas, és manifesta la potencial projecció de futur d’una festa plenament consolidada i d’una ciutadania conscient del seu paper transmissor de la tradició als xiquets i xiquetes. Sentit de responsabilitat col·lectiva que comporta nous deures, nous reptes per engrandir les festes de la Magdalena d’acord amb l’esperit d’ambició que proclama el Pregó de Bernat Artola. Convocat per l’Ajuntament de Castelló, el IV Congrés Magdalener (novembre-desembre de 2017) va marcar el camí, i el consistori es va comprometre a aplicar les seues conclusions. Però al marge d’altres consideracions, si mirem enrere, al 1945, comprovarem que a un costat i l’altre del fil invisible que uneix les diverses generacions de castellonencs i castellonenques, el passat i el futur es donen la mà. El temps passa, l’esperit es manté.

Ximo Górriz i Plumed

GE STOR A D E G AIATE S -1 81

ARTICLE INEDIT

2020 75 ANYS EN L’EVOLUCIÓ DE LES FESTES DE LA MAGDALENA Canvis i transformacions culturals

utoritarisme i submissió cultural. Unes festes principals per a Castelló.

L’any 1945, la societat castellonenca intenta deixar enrere una guerra cruenta, precedida de persecucions i assassinats i succeïda d’una forta repressió de presons, exilis, ostracismes i afusellaments. Resten obertes moltes ferides i la fam i la pobresa afecta famílies senceres, malgrat els esforços de recuperació econòmica. El nou règim franquista desenvolupa arreu d’Espanya una estratègia cultural que serà determinant, entre altres accions, per a imposar la cohesió social, recuperar l’ànim i l’orgull col·lectius i guanyar l’afecció de la població per a la seua causa. Es tracta d’una operació de renacionalització autoritària d’Espanya, basada en una narrativa de la història nacional a la qual han de subor-

GE STOR A D E G AIATE S -1 8 2

dinar-se les històries i les singularitats culturals locals i regionals. Tot ha de contribuir a construir i estendre la idea d’una gran nació, assentada en la tradició i rica en les seues manifestacions més diverses, però, harmònicament ordenades totes i confluents en uns valors comuns, aquells que el règim ha decidit. Castelló de la Plana és, com la majoria dels pobles mediterranis, una ciutat rica en tradicions i costums diverses que tenen, en molts casos, les seues respectives manifestacions festives: les festes patronals, les de carrer –especialment les dels ravals de Sant Fèlix o de la Trinitat-, les de Sant Jaume de Fadrell o les de Sant Pere, el Carnestoltes o les de la Mare de Déu d’Agost, entre d’altres. Aquestes festes són importants per al veïnat més pròxim a l’espai urbà on se celebren i també per a la gent més afecta a cada commemoració. Però, en les festes de Lledó o la Romeria a la Magdalena, l’Ajuntament de la ciutat té, a més a més, un protagonisme cabdal, tot i no tindre cap de les dues, a principis de segle, la consideració de festes principals de la ciutat que sí que s’havia reclamat, durant la II República, per a les Festes de Juliol. La dictadura treballa, però, per a imposar a tot arreu un nou ordre, jeràrquic i controlador, i li cal, per a assolir els seus objectius, una festa principal de la ciutat, capaç d’aglutinar a tota la població castellonenca al voltant d’uns valors, uns principis i unes idees coincidents o harmòniques amb les del

nou règim. Com s’ha fet ja a València i a altres ciutats i pobles de la nació, cal crear un escenari social, ben definit, en el qual inocular còmodament la nova cultura. En aquest context, l’any 1945, la Fira i Festes de la Magdalena és reinventada com la festa principal de Castelló de la Plana. La Junta Central de Festejos de la Magdalena, constituïda l’any anterior per l’Ajuntament serà l’òrgan que ho haurà de fer possible. És cert que la Romeria de les Canyes gaudia, des de finals del s. XIX, d’un temps d’esplendor i que concitava els sentiments de tots els castellonencs, més enllà de devocions particulars o adscripcions a barris, carrers o partides del terme. Però, també és cert que els significats, els valors i la simbologia al voltant d’aquesta ancestral tradició s’ajustaven a la perfecció als propòsits ideològics del franquisme, més encara que els de les festes dedicades als sants o a la Mare de Déu. El relat del retorn de la ciutat al seu solar originari, per tal d’implorar la gràcia divina i retre filial homenatge als avantpassats i al rei cristià que va conquerir la ciutat als infidels, i la mitologia de la llum enlairada en una gaiata, com a símbol d’una vida guiada per l’autoritat paterna, al voltant

de la qual la família, amb tot el poble, travessa la foscor i superar les adversitats de la història per a conquerir un futur gloriós, harmonitzaven a la perfecció amb els tres pilars de la nova cultura nacional: el nacionalcatolicisme, la tradició monàrquica i la missió comuna d’esdevindre un conjunt de pobles reunits en una «unitat de destí en l’universal». La Romeria de les Canyes i la gaiata, les dues tradicions essencials de les noves Festes de la Magdalena, esdevindran, a partir de 1945, el centre de tot un seguit d’antics i de nous rituals, ideats alguns amb voluntat d’arrelar com a costums del poble castellonenc i esdevindre tradicions en el futur: la Cavalcada del Pregó, l’Ofrena a la Mare de Déu del Lledó, la reina de les festes i les madrines de les gaiates, el Magdalena Vítol... Prohoms i comboiants de la societat castellonenca d’aleshores donen forma i continguts a una nova estructura de festes, sota l’esperit –imposat- del renaixement del poble de Castelló, com a part inseparable de la gran nació espanyola, i sobre els fonaments d’unes essències pàtries, determinades pel pensament cultural del nou règim. Dues perspectives

GE STOR A D E G AIATE S -1 8 3

ideològiques posen ordre als relats tradicionals, històrics, mitològics, simbòlics o folklòrics a l’hora de confeccionar el programa d’actes de les noves Festes de la Magdalena. D’una banda, l’espanyolisme de caràcter franquista fa contribucions que troben en el falangisme i en la reformulació de les festes falleres de València la seua inspiració: l’organització centralitzada de la festa i la divisió artificial de la ciutat en sectors gaiaters, una distribució amb la qual restava oficialitzada i controlada la participació popular; la realització de gaiates monumentals per sectors; la jerarquia de representacions femenines de caràcter classista i masclista, amb la figura de culte de la reina de les festes com a màxima representant; o l’elecció d’un model femení i un altre masculí d’indumentària tradicional per a convertir-los en els uniformes de la festa, els vestits de castellonero i de castellonera. Des d’aquesta perspectiva, centralista i homogeneïtzadora, es reforça una cultura festiva alimentada per tòpics i relats pseudohistòrics i mitològics amb la qual es posa fre a l’espontaneïtat i a l’impuls creatiu i innovador que naix de la llibertat pròpia de l’experiència festiva. D’altra banda, el pairalisme castellonenc, afecte a les singularitats locals i valencianes, aposta per una historiografia un poc més honesta amb la veritat i més desmitifica-

GE STOR A D E G AIATE S -1 8 4

da, per l’ús del valencià -malgrat que siga de manera residual, ateses les limitacions imposades pel poder- i per l’ús i valoració de costums, símbols i tradicions autòctones, com ara la senyera, l’onomàstica pròpia, o les gaiates de mà front a les gaiates monumentals immòbils, concebudes a manera de les falles de València. Sens dubte, la cavalcada del Pregó i el mateix text del Pregó són les grans aportacions que es fan des d’aquesta perspectiva. El text de Bernat Artola, cantat per primera vegada l’any 1947, ha estat capaç de sintetitzar uns valors tan universals que, si en un primer moment satisfà la ideologia franquista, posteriorment satisfà, també, la democràtica. Des de fa vora 75 anys, el Pregó ha aconseguit que generacions diverses de castellonencs, en contextos ben diferents, s’identifiquen amb les seues sentències. La dinàmica de tensions i distensions, habituals i discretes, entre les dues visions culturals que, a grans trets, conviuen durat el llarg període del franquisme, deixa nombroses petjades en les Festes de la Magdalena. Els canvis, a una banda i l’altra, de la nomenclatura de les diferents parts de la Cavalcada del Pregó, així com del llenguatge dels textos explicatius, és, a més de les contribucions fetes el anys inicials, de definició de les festes, un exemple d’aquesta dinàmica.

La majoria de la població de Castelló sap trobar, durant el primer període del franquisme, una via de distensió personal, familiar, amical... mitjançant la qual desdramatitzar la vida i transcendir, amb la serenor possible, una història molt cruenta, però, ja inevitable. Es tracta d’un procés humà lògic i, fins a cert punt, necessari en unes circumstàncies tan dures com les d’aleshores. Fins on els hi és permés, els castellonencs i les castellonenques fan seues les Festes de la Magdalena i, a mesura que s’incorporen noves generacions a la vida social, la cultura de la submissió es normalitza de manera majoritària. Les festes serveixen durant aquests 30 anys per a visualitzar com està distribuït socialment el poder a la ciutat i palesen la consolidació entre la població, a poc a poc, de la cultura imposada pel règim. El famós Hostal de la Llum, creat l’any 1962 com una altra idea importada del cap i casal, n’és un bon exemple. L’exclusiu i excloent parador de la Junta Central de Festejos esdevé el centre neuràlgic de l’elitisme local durant els 9 dies de festes, un testimoni del classisme que caracteritza les relacions socials del Castelló d’aleshores. No obstant això, el sentiment pairal també creix al si de la societat castellonenca durant aquest temps, un sentiment del qual es nodreix el nacionalisme valencià de la transició i que esdevé fonamental per a la pervivència i revalorització de les festes fundacionals de Castelló més enllà del règim que les va idear. La cultura democràtica i la societat de consum Els darrers anys del franquisme són també els de l’inici del desenrotllisme econòmic, el qual té una incidència desigual en la població castellonenca, com en la majoria de poblacions espanyoles, i provoca el naixement d’una classe mitjana fins al moment inexistent a Espanya, així com una nova cultura social, la societat de consum. L’aperturisme a productes, modes i hàbits de vida provinents d’altres països alimenta la crítica al règim autoritari i inicia el declivi de la influència moral del catolicisme, també qüestionats

GE STOR A D E G AIATE S -1 8 5

de polítiques públiques (turisme, cultura, economia, educació...), també per part dels governs democràtics, la qual cosa fa que esdevinguen, inevitablement, una pràctica política, però, ara, de tota la societat, no només dels representants i aparells polítics del poder.

per una elit intel·lectual que veu del pensament postmodernista. El franquisme afronta, des de finals dels anys 60, una greu crisi enmig de la qual mor el dictador i s’instaura, de manera imparable, la democràcia. La transició espanyola, entre els anys 1975 i 1982, aixeca els fonaments de la cultura democràtica, però el procés de transformació social és progressiu i s’allarga en el temps, no sense trobar en el seu camí reaccions en contra, o prudents, i inèrcies adquirides al llarg de vora quaranta anys de dictadura, de les quals no serà fàcil deslliurar-se’n. Tant és així, que podem afirmar que, a hores d’ara, encara no s’ha consolidat aquesta transició cultural en l’àmbit de les Festes de la Magdalena, atés que algunes de les seues estructures, manifestacions i elements festius, resten pendents d’una harmonització en aquest sentit. En el marc de l’evolució de la societat democràtica i de consum, la festa interessa més pel seu potencial per a dinamitzar l’economia local i cohesionar la societat que no per l’oportunitat d’instrumentalització de la societat. Aquest canvi cultural fa que les Festes de la Magdalena, com altres arreu de l’estat, siguen objecte

GE STOR A D E G AIATE S -1 8 6

En les conclusions del I Congrés Magdalener -organitzat precisament el mateix any de l’elecció del primer ajuntament democràtic de Castelló, l’any 1979- es poden veure assenyalades algunes de les reivindicacions o necessitats que tenen a veure amb les aspiracions de la nova cultura de la societat lliure i democràtica: una major i més àmplia participació ciutadana en l’organització i gaudi de les festes; un programa més popular; la reinterpretació de la tradició i la simbologia d’acord amb els valors de consens de la nova societat d’aleshores, com ara la germanor, i la seua valoració social; el coneixement i difusió crítics -desmitificats- de la història i les tradicions castellonenques; i una apertura a la pluralitat ideològica. Algunes d’aquestes reivindicacions subjauen en propostes i debats dels tres congressos magdaleners successius (1986, 1995 i 2017) i també trobaran posicionaments reaccionaris al respecte. Les comissions de sector comencen a entrar en una crisi, encara oberta avui dia, amb l’aparició de les colles, als anys 80, fruit indiscutible de la llibertat pròpia de la societat democràtica. Les colles esdevenen un signe palés de la nova cultura festiva que s’estén ràpidament entre la població castellonenca -una nova manera d’entendre i de viure la festa- com a contestació a unes estructures creades des del poder local del primer franquisme, les comissions de sector. Amb l’aparició, proliferació i consolidació de nombroses colles magdaleneres, la decadència de les comissions només es veu alentida pel seu monopoli de l’oficialitat festera, per la seua capacitat de pressió mediàtica i pel suport acrític que reben dels partits polítics de l’espectre conservador. Les colles, prou al marge, encara, de la festa oficial, no dubten a proposar innovacions i, juntament amb els ens vinculats, fan signi-

ficatives i creatives contribucions al coneixement, la difusió i la valoració de la història i les tradicions castellonenques i adopten un paper actiu en la dinamització de la tradicional Romeria de les Canyes. Tanmateix, no han estat capaces, fins ara, de fer ni de lluir gaiata, malgrat més d’un intent per recuperar les tradicionals gaiates de mà. L’òrgan municipal de gestió i organització de les Festes de la Magdalena ha estat, també, objecte d’una transformació que comença l’any 1988. Després de poc més de 40 anys de trajectòria, la Junta Central de Festejos de la Magdalena desapareix per a cedir el testimoni a la Fundació Municipal de Festes, una institució de base democràtica i popular, l’Assemblea de Festes, i vinculada a una corporació municipal que, des de 1979, és elegida per la ciutadania i políticament plural. La Fundació es converteix en patronat municipal l’any 2012, però no és fins a 2015 quan es nomena el primer gerent del Patronat Municipal de Festes, amb el qual l’Ajuntament de Castelló empren la intervenció definitiva de l’administració, la gestió i el finançament de les Festes de la Magdalena. Valors com ara la transparència, la igualtat o la lleialtat al govern municipal, dipositari i delegat legítim de la sobirania ciutadana, xoquen de front, en més d’una ocasió, amb la mentalitat de persones i estructures hereues -no sempre de manera conscient- de la ideologia i la cultura franquistes i, també, de l’oficialitat festera, les quals reaccionen a aquests canvis amb un enfrontament que palesa una lluita de poders en la qual subjau la culminació d’una inevitable transformació cultural del pensament fester a Castelló que coincideix, precisament, amb el 75é aniversari de les Festes de la Magdalena en la seua estructura actual.

CARCELLER SAFONT, Manuel. Las fiestas de la Magdalena. De 1960 a 1975. In: Festa. Historia de las Fiestas de Castelló. València. Editorial Prensa Valenciana SA, 1994 GODES BENGOECHEA, Ramón. Las fiestas de la Magdalena. La renovación de 1945. In: Festa. Historia de las Fiestas de Castelló. València. Editorial Prensa Valenciana SA, 1994 GODES BENGOECHEA, Ramón. CARCELLER SAFONT, Manuel. Las fiestas de la Magdalena. De 1945 a 1959. In: Festa. Historia de las Fiestas de Castelló. València. Editorial Prensa Valenciana SA, 1994 HERNÁNDEZ I MARTÍ, Gil-Manuel. La festa reinventada. Calendari, política i ideologia en la València franquista. València. Publicacions de la Universitat de València, 2002. MONTESINOS CERVERA, Jesús (Direcció). Crónica de la Magdalena. Historia de las fiestas de Castellón. 1945-1994. Castelló. Pecsa, 1994 NOS RUÍZ, Jaime. Las fiestas de la Magdalena. De 1852 a 1954. In: Festa. Historia de las Fiestas de Castelló. València. Editorial Prensa Valenciana SA, 1994 PASCUAL MAS, Francisco. Las fiestas de la Magdalena. De 1976 a 1994. In: Festa. Historia de las Fiestas de Castelló. València. Editorial Prensa Valenciana SA, 1994 SÁNCHEZ ADELL, José. Las fiestas de la Magdalena. De los orígenes a 1852. In: Festa. Historia de las Fiestas de Castelló. València. Editorial Prensa Valenciana SA, 1994 SAZ CAMPOS, Ismael. España contra España. Madrid. Marcial Pons, 2003 SEIXAS NÚÑEZ, Xosé M. La región y lo local en el primer franquismo. In: Imaginarios y representaciones de España durante el franquismo. Madrid. Casa de Velázquez, 2014. Disponible a Internet: <http://books.openedition.org/cvz/1165>

Fernando Vilar i Moreno

GE STOR A D E G AIATE S -1 87

ONCURS de dibuix

GE STOR A D E G AIATE S -1 9 0

AULA BUENO - 4 anys 1r Premi. Categoria A de 0 a 4 anys

GE STOR A D E G AIATE S -1 91

ADIA PÉREZ - 9 anys 1r Premi. Categoria B de 5 a 9 anys

GE STOR A D E G AIATE S -1 9 2

OELÍA HERNÁNDEZ - 13 anys 1r Premi. Categoria C de 10 a 14 anys

GE STOR A D E G AIATE S -1 9 3

RTICLES

10 RAONS PER LES QUALS LES GAIATAS SÓN RECLAM TURÍSTIC Vicente Cornelles i Castelló Llicenciat en Ciències de la Informació, Periodista i Escriptor

“No volem limits estrets d’ambicions massa modestes”

bans d’abordar el perquè existeixen 10 raons fonamentals per les quals les gaiatas són un reclam turístic d’envergadura, i les festes de la Magdalena una cita obligada per a turistes que vulguen gaudir d’uns festejos populars i, sobretot, únics i especials en el món en el seu plantejament i desenvolupament, cal fer una sèrie de consideracions prèvies. D’entrada, més de 60 anys després que sorgira a Espanya el fenomen del turisme de masses, Castelló, que podia haver-se convertit en la Màlaga o la Palma del Llevant ibèric per les seues excel·lents condicions, no ha sabut (o no han volgut que ho faça) pujar-se a un tren que haguera aportat abundants beneficis econòmics i socials, i que hagueren col·locat a la capital de la Plana en el mapa de la referència turística internacional.

turquesa i taronja un paradís per a visitants. Són capaços de construir un hotel a Sant Sebastià, però no un en la nostra urbs, limitant projectes i iniciatives i infravalorant les capacitats d’atracció i les excel·lències d’un nucli urbà que ja desitjarien moltes de les ciutats abanderades del turisme universal. Tampoc la universitat castellonenca s’ha destacat per impulsar i desenvolupar el turisme a Castelló, malgrat que en el seu cos docent va comptar amb el catedràtic Diego López Olivares, que va ser un referent en la investigació en el turisme, la qual cosa parla una vegada més de les escasses sinergies necessàries entre la Universitat Jaume I i la capital de la província.

Varis són els motius. Primer, una mentalitat rural de molts dels seus habitants (i d’altres punts dels seus dirigents) amb la por al desconegut, que s’ha anat prolongant al llarg de la història i que, mancats d’ambició per no parlar de falta d’autoestima ciutadana, ha impedit l’avanç i la modernitat.

I, amb tot això, l’atàvica ceguesa dels responsables municipals al llarg de la història que no solament no han vist el fet turístic com a motor de creixement ciutadà, sinó tampoc han cregut en això. Excepte excepcions, com el temps en què el periodista Raúl Pascual va ser gerent del Patronat Municipal de Turisme (19992008), quan la ciutat va començar a obrir canals de comunicació amb la resta d’Espanya i del món a nivell turístic i comencen tímides campanyes de promoció, i actualment amb la regidora de Turisme de l’Ajuntament, Pili Escuder, qui, amb el suport de les xarxes socials, està posant les bases per a la difusió del millor Castelló cap a l’exterior.

Segon: L’existència d’oligarquies i monopolis en el camp del turisme ha frenat qualsevol temptativa de fer de la ciutat

Però la falta de fe municipal cap al miracle del turisme, és extensiu cap a les festes de la Magdalena i, per tant, a les

GE STOR A D E G AIATE S -1 9 6

gaiatas. Mentre els consistoris de València i Alacant creuen a ultrança, fins i tot ranejant en el fanatisme, en els seus festejos majors i en els seus monuments festers, (i com a motor del seu desenvolupament ciutadà i turístic), a Castelló la Magdalena per al seu ajuntament no ha sigut mai del seu grat, més una obligació anual sense molt d’entusiasme que contemplar-lo com a vital per a exportar la marca Castelló a tot l’orbe. Fins i tot, un regidor d’infaust record va arribar a afirmar que “si per el meu fora, em carregaríe els gaiates”. Les successives corporacions municipals mai han expressat un rotund suport a les comissions de sector i s’han limitat a “conviure” amb elles, com encertadament em va explicar un il·lustre i avesat gaiatero. Dit la qual cosa, l’equació Magdalena-turisme-gaiatas no ha sigut mai resolta i les seues derivades es converteixen en una de les assignatures pendents en la idiosincràsia, característiques i personalitat de la ciutat de Castelló. Els deu arguments bàsics i incontestables pels quals les gaiatas es converteixen en reclam turístic internacional són els següents:

aconsegueix la ressonància ciutadana com és el cas que ens ocupa a la ciutat turquesa. 2. Història. Amb orígens remots, xifrats possiblement en el segle XIV, les gaiatas són el monument festiu més antic de la Comunitat Valenciana. Mentre les Falles de València es remunten a la fi del segle XIX, les Fogueres d’Alacant tenen l’any 1928 el seu punt de partida. Per això, Castelló pot presumir de comptar amb un símbol que és el de major antiguitat de les tres províncies de l’antic Reyno de València i que té com a essència la llum, enfront del carisma del foc que gaudeixen les falles valencianes i ‘els fogueres’ alacantines. Una llum que és alliberadora, reconfortant, meravellosa, lúcida, triomfant, versàtil, i que enamora als castellonencs en la nit del tercer diumenge de Quaresma quan ix a la trobada amb el seu poble. 3. Art. Sí, sí. Les gaiatas són art. Artesania i art. És hora de reivindicar la bellesa plàstica de les gaiatas. Durant anys s’ha infravalorat el treball dels artistes gaiateros. No obstant això, la seua labor té un component artístic d’envergadura en

1. Originalitat. Úniques en el món, són arquitectures efímeres, lluminàries que, a l’origen, servien per a il·luminar el retorn nocturn de la romeria de la Magdalena. Són, sobretot, peces monumentals per a donar llum. “Converteixen la nit en clar dia”, compte el Pare Joseph Vela, a l’hora de parlar de les gaiatas en el seu llibre ‘Idea de la perfecta religiosa en la vida de veuen. Mare Sor Josepha García’, i l’última edició de la qual en faccisimil impulsada per l’Ajuntament de Castelló vaig tindre el privilegi de prologar, en la primera referència escrita sobre les gaiatas en 1730. En altres ciutats d’Espanya i del món hi ha tradicions semblants (els rosaris de cristall a Saragossa, Vitòria o Haro, i en moltes localitats de Mèxic; la processó dels fanals en Tordesillas, o les parrandes a Cuba), però cap d’elles

GE STOR A D E G AIATE S -1 97

una manufactura que combina la talla en fusta, el forjat en ferro, les vidrieres, les fantasies en forespán, els angelotes, els faunes, les metàfores i els símbols patris castelloneros. Mentre València i Alacant presumeixen dels seus artistes fallers i fogueriles i els donen carta de naturalesa en cadascuna de les seues obres, a Castelló obviem la importància dels faedors dels monuments de llum. En els primers anys de les festes en la seua estructura actual els grans pintors i escultors castellonencs van posar la seua rúbrica en moltes de les obres de llum. Com Tomás Colón, Escoda, Guallart, Bernat Artola… i és que la pròpia simbologia d’aquestes arquitectures efímeres deixa un ventall molt gran perquè totes les arts plàstiques puguen ser presents: ceràmica, escultura, pintura, gravats, fotografia, avantguardisme, instal·lacions futuristes… Però, a més, en contra del que està succeint amb obres d’abstracció barroca, les gaiatas haurien de tornar al figurativisme, com així es presentaven amb l’inici de la Magdalena tal com la coneixem ara. Un figurativisme que obri més encara si hi ha les possibilitats artístiques dels monuments essencials i fonamentals de les festes majors de la ciutat. Recordem, a més, que artista gaiatero és un grau de Formació Professional, aprovat per les Corts Valencianes, que encara no s’ha desenvolupat curricularment en els centres escolars. 4. Autoestima. O millor dit, falta d’ella. Els castellonencs som els únics ciutadans del món que ens diuen que Castelló és una ciutat lletja i assentim. I també quan es diu que les gaiatas són lletges. No és cert ni el primer ni el segon. És un mantra del qual hem de desfer-nos. Hem de voler més a la nostra ciutat i nostres gaiata. “Que boniques són els gaiates..”, sí, hem de creure-ho. Hem de demostrar, una vegada més, i són moltes, que les gaiatas són boniques. Que és art efímer. I que són dignes d’interés turístic internacional. 5. Tradició. Tots els axiomes citats anteriorment es resumeixen en tradició. Gaiatas com la tradició més emblemàtica de la ciutat de Castelló, d’origen remot i

GE STOR A D E G AIATE S -1 9 8

que s’ha anat transmetent entre generacions al llarg dels segles. Gaiatas de llum que formen part de la personalitat castellonera, una de les més fidels i vetustes, i que compten amb l’admiració popular (abans més, però cal rescatar aqueix suport de la ciutat als monuments més representatius de les festes majors de la Magdalena). Tradició com un element més, i un dels més importants, per a portar a les gaiatas a ser reclam turístic internacional. 6. Universitat. El caràcter de ciutat universitària de la capital de la Plana, a priori, hauria de donar impuls a les festes de la Magdalena. Tanmateix, això no és així, -com tampoc en altres aspectes de l’esdevindre quotidià de la ciutat-, i són comptats els exemples de col·laboració de l’UJI amb els festejos magdaleneros, excepció feta de docents que, a nivell particular, participen del fenomen festiu. Són escasses les aportacions científiques i d’investigació del campus universitari castellonenc sobre els festejos magdaleneros. Mentrestant, els districtes universitaris de València i Alacant han impulsat tesis doctorals sobre les Falles i les Fogueres, a Castelló i, malgrat l’existència de la universitat, que es mira molt el melic i mostra quasi un menyspreu intel·lectual cap a la Magdalena i el seu entorn, en cap moment hi ha hagut una acció de suport universitari institucional a la setmana gran, cosa que si fan les universitats valencianes i alacantines cap a les seues festes principals. 7. Mitjans de comunicació. Des del mateix moment de l’arrancada de les festes en la seua estructura actual, els mitjans de comunicació han tingut un important paper en la difusió i impuls de les festes de la Magdalena. Des dels primers editorials de ‘Mdediterráneo’ del seu recordat director Jaime Ens, en els anys 45, 46, 47… passant per les revistes parlades de les emissores de ràdio, fins al famós noticiari del franquisme NODE, els reportatges de José del qual Alcón (el pare de l’actual rectora de l’UJI), sense oblidar el paper de la televisió, com la participació

de les reines en programes de televisió, i l’exemple més paradigmàtic quan la desapareguda Canal 9 va ser la més important de les ambaixadores de les gaiatas ja que, gràcies a les seues retransmissions, els monuments de llum de Castelló eren exportats no solament a la Comunitat Valenciana, sinó també a les seues províncies limítrofes com Tarragona, Conca, Terol, Múrcia, Balears, Albacete…, els habitants de les quals van tindre l’oportunitat de conéixer ‘in situ’, i a través de la pantalla petita, les més reverenciades obres d’art de llum. Periòdics d’àmbit nacional també s’han fet eco de les gaiatas i de les festes de la Magdalena com El País, ABC (que va dedicar una portada a la gaiata de la ciutat), La Vanguardia, La Razón, El Mundo… Mitjans de comunicació que són vitals per a demostrar el camí del factor turístic de les gaiatas de la ciutat. No podem oblidar-nos de la premsa digital que, així mateix, s’han convertit en una gran plataforma per a promocionar les festes de la Magdalena i les gaiatas. I, també les xarxes socials, que estan posant en valor contínuament les festes magdaleneras i l’art gaiater. 8. Relats literaris i cinematogràfics. La literatura i el cinema s’han de convertir en aliats perfectes per al llançament de les gaiatas com a producte turístic. Si bé la poesia ha donat grans exemples amb versos que glossen les gaiatas, com els de Bernat Artola, Miquel Peris (i el seu gaiata triomfal), Nieves Rueda, Vicent Jaume Almela, Pepe Forcada i Polo, … i altres, és escassa la narrativa que parla de gaiatas com el llibre publicat recentment de Javier Andrés, ‘Camí trencat’, o ‘La gran maragda’, de Nieves Rueda, la gran novel·la magdalenera, i que va arribar a ser finalista del Premi Planeta. No hi ha tampoc una pel·lícula que tinga escenes sobre la Magdalena o que apareguen els nostres monuments més representatius, com així succeeix en llargmetratges on apareixen les Falles de València o la també recent ‘El silenci de la ciutat blanca’ que discorre en plenes festes de la Verge Blanca de Vitòria. Seria un gran recolzament per a les nostres festes més internacionals i els seus monuments

el que un dia es rodara una pel·lícula que parlara de les festes de Castelló i les seues arquitectures efímeres. 9. Declaracions. Aconseguir el títol de Festes d’Interés Turístic Nacional en 1980 i 30 anys després, en el 2010, el segell internacional, van significar un recolzament a les festes populars castelloneras, i sobretot, a la gaiatas. Dues declaracions que, malgrat altres consideracions que es volen fer, tenen com a argument principal les gaiatas, que són l’element original i diferenciador dels festejos respecte a un altre. Són les gaiatas i no altres coses, les que van donar carta de naturalesa a aquestes distincions que avalen la dimensió exterior i universal dels monuments de llum castelloneros. 10. L’aeroport. Les instal·lacions aeroportuàries de Castelló són vitals per a consagrar el titol de reclam turístic per a les gaiatas. La guinda del pastís per a un desig reivindicat pels castellonencs. Un aeroport que connecta amb el món i que crea infinites possibilitats de coneixement i compartir vivències i inquietuds gaiateras. D’entrada, i com a deures de la Gestora de Gaiates per a la Magdalena 2022 és omplir les parets de la terminal de l’aeroport de Castelló amb el cartell anunciador de la pròximes festes de la Magdalena, el millor reclam turístic per a les gaiatas per a tot l’orbe. “No volem limits estrets d’ambicions massa modestes”

GE STOR A D E G AIATE S -1 9 9

ES TEMPS DE REINVENTAR? ARRIBAREM? Per Jaime Ortiz i Monfort

l nostre símbol pairal fester és llum i foscor. Foscor i llum. Dualitat visual, el “yin i yang” en l’estètica creativa. No debades els versos del pregó de Bernat Artola ens anuncia: “I puix saben els veïns que la ciutat té l’honor de vindre de l’antigor per lluminosos camins” En l’últim Congrés Magdalener, per unanimitat s’arribe a la conclusió que la Gaiata és el màxim símbol festiu de Castelló; els participants representants de tots els col·lectius festers, socials i polítics de la ciutat no van dubtar en aquesta resolució. Una altra cosa és com adequar-la i projectar-la al futur. En èpoques medievals tenien el costum de realitzar rogatives per a protegir al poble de calamitats; així la referència de rogativa documentada més antiga és la “processó del Castell Vell”, acordada pel Consell Municipal en la data del 10 d’abril de 1375 i sent publicada pel professor senyor Luis Revest. En la narració referida pel cronista Llorens de Clavell, de la romeria i en el seu retorn a la ciutat, formaven part del seguici o fora d’ell, unes lluminàries de ciris en gaiates de canya. Per una altra banda, el professor i cronista de la Ciutat, el senyor Antonio Gascó, ens parlen que en la tornà les gaiates-canya eren portades per xiquetes abillades amb hàbit que representaven a Maria Magdalena en acció de penitència.

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 0

A més a més, ens refereix el simbolisme de la llum de santa Maria Magdalena, que en el període de la Il·lustració per a l’església era “il·luminadora i il·luminada”; per la qual cosa, en els primers anys les gaiates podrien ser al·legories. Les primitives lluminàries en la meitat del segle XIX tan sols eren un esvelt gaiato i el cos de la gaiata ho forma unes filoses de fusta en figura de templet, piràmide i adorns amb figures rematats en els seus vèrtexs amb gots de colors il·luminats per la flama de minetes en oli, que ho transportava una sola persona. La llum és fruit de la nostra terra, la cera i després l’oli. En 1852 la gaiata s’individualitze de la canya. L’acció de gràcies de la romeria es va convertir en celebració del trasllat fundacional i la canya des de llavors és el bàcul romer. La gaiata sense el seu origen religiós es va convertir en el símbol històric-festiu. Al mateix temps que és itinerant, han d’aparéixer en el seu conjunt les referències als motius essencials de la festa: l’escut de la ciutat, la llum, el colorit i el gaiato rematant presidint el monument. El monument ha vingut evolucionant tècnicament i artísticament, des del ressorgir festívol en 1945 fins als nostres dies ha passat de ser una obra corpòria pareguda a una falla, a voler ser una voluminosa recreació utòpica de la llum en continent i contingut, sent guia i far lumínic que portaven els nostres avantpassats, camí al futur.

Futur incert tant artísticament com d’acceptació i valoració per la societat. La gaiata associació esta demodé; en les últimes dècades està sustentada per les mateixes famílies amb major voluntat que resolució. Com en tot hi ha unes poques excepcions, que s’esforcen per portar avant el llegat festiu, repercutint en el nivell artístic del monument. La Gaiata està tan consolidada públicament que a penes ningú óssa alçar la veu, des dels col·lectius gaiaters, per a admetre que hi ha un problema que restringeix la seua acceptació i exaltació per tots els castellonencs. Hem d’acceptar l’existència d’aquest si realment volem que la Gaiata abast tot el seu potencial i el seu protagonisme en les festes perdure, emparant el seu simbolisme de qualsevol polèmica estèril. En el fet de ressorgir de la festa, la seua estructura s’agafa el model de la festa josefina, aportant les nostres pinzellades, el foc va ser la llum. Esclat de llum sense foc ni fum. Les comissions de sector han de mirar més enllà en el seu finançament. Ens haurem d’oblidar del “pa i circ de la vella Roma”. Hauríem d’importar costums contributius de les nostres festes germanes, per exemple les d’Alacant que tenen un finançament més d’acord amb aquesta època. La nostra societat no és la de 1945. Tot ha canviat, els eixos sobre les quals es desenrotlla la vida de la ciutat són altres molt diferents de les que van marcar el naixement de l’organització actual de les festes. La joventut no necessita prendre part en les comissions gaiateres per a poder trobar diversió i animació ni per a sorgir els dissabtes; les motivacions per a implicar-se no poden ser els mateixos que setanta anys arrere, i perquè el mateix engrandiment de les festes de la Magdalena ha multiplicat les formes de viure la festa.

GE STOR A D E G AIATE S -2 01

Es parla que temps passats van ser millors, més s’ha d’agafar en pinces, com podem constatar en vells documents fotogràfics. Agarrem com a referència el nostre sector en 1973, en l’antic quiosc Tetuan que feia a les vegades de cau gaiater, el president ens va donar a conéixer l’esbós de Paco Esteve, gaiata piramidal sense adorns arbòria ni gots de minetes, rematada en un templet neoclàssic amb una fontanella. La il·luminació era indirecta per tubs fluorescents, i el seu colorit ho creava les transparències del plàstic de claraboia d’hivernacle. Pintada en gotelé i imitació de marbre en clares tonalitats. Monument que va servir dos exercicis festers. En les primeries, grans artistes, Tomas Colon, Adsuara, Vicente Castell van deixar la seua empremta artística. Posteriorment en les ultimes dècades del XX: Sanmillan, Bernat, Esteve, Collado, Ramos, Lucinio Abuja, Tecles i Estanislao no sempre enaltiren el monument, per falta de solvència econòmica. Encetant el XXI, el nivell artístic ha estat sustentat per mitja dotzena d’artistescanteranos (exceptuant a dos) de les mateixes comissions de sector. En general si ho comparem amb els esbossos i material gràfic del passat segle, s’ha experimentat major qualitat en composició i execució classicista. En l’actualitat, el monument està encotillat en les seues mesures al ser itinerant per raons de seguretat. Haurem de ser valents i buscar algun remei per a engrandir-ho. Decoració a un pam del sòl del carro donant més esveltesa? Plataforma elevadora en el seu emplaçament? Qualsevol solució serà ben rebuda si és factible econòmicament i presa com pròpia per les comissions. En la il·luminació ens hem reinventat, ens hem posat les piles i adaptat a les noves tècniques, és l’època del led, més respectuosa amb el medi ambient, ja que ens permet quasi dividir per deu el consum energètic de la llum incandescent.

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 2

Es guanya excel·lència lumínica, engrandint les possibilitats harmòniques cromàtiques. El futur és una porció de la línia temporal que encara no s’ha produït; és una presumpció que bé pot ser anticipada, predita, suposada raonada a partir d’unes dades en un instant de temps delimitat. Haurem d’agafar les regles del futur o el futur prendrà les seues. Bé tancarem els ulls i somiarem desperts, viatjarem mitjançant allò que s’ha conegut esmicolant peça a peça transformant-la en desconeguda. La novetat es farà present sempre d’acord amb el que ens agradaria canviar la majestuositat i monumentalitat. Realitat o fantasia. El demà està per arribar, és un ensomni conscient individual que serà col·lectiu i tan real com nosaltres vulguen que siga. Francament, desitgem que el futur arribe, tan sols falta per activar-ho grans mesures de finançament per part oficial, empresarial i festera. “Perque siguen les festes dignes de noms i defets no volem limits estrechs d’ambicions massa modestes.”

LA PRESÈNCIA DE LES FESTES DE LA MAGDALENA EN FITUR Estela Bernad i Monferrer - Paloma Teresa Aguilar i Royo

es festes tradicionals són una extraordinària oportunitat de posicionament i reafirmació d’uns valors. Amb la declaració de “Festes d’Interés Turístic Internacional” es va donar un bon pas per a la promoció de les festes i de Castelló. No obstant això, l’actual situació de globalització dels mercats, amb una gran quantitat de ciutats lluitant per la marca territori i amb gran quantitat de productes que “vendre”, fa que cada vegada siga més difícil eixa identificació territorial i diferenciació de les marques, així com aconseguir que els consumidors -els possibles turistes, inversors i visitantsopten per este producte. Tal com afirma Philip Kotler, «les ciutats són en realitat productes dels què les identitats i els seus valors han de ser dissenyats i comercialitzats. Les ciutats que no aconseguixen comercialitzar-se a si mateixes amb èxit afronten el risc d’estancament econòmic”. D’ací la importància de la promoció de l’esdeveniment tradicional en fires tan anomenades com Fitur.

dotar de significació a l’hora de realitzar arquitectura de marca, per a diferenciar este esdeveniment.

En el cas de Castelló, el posicionament i caràcter diferencial de les seues festes radica en el seu origen fundacional, que a diferència de la majoria d’esdeveniments tradicionals del seu voltant, es basa en l’exaltació dels orígens d’este territori, posant en valor totes les seues peculiaritats tradicionals (indumentària, música, gastronomia, historia...) més enllà de la celebració religiosa. També trobem un component storytelling que ens ve construït i que té un important contingut mitològic, històric i cultural, fet que pot

Quant a nivell local, les accions plantejades per a promocionar les Festes de la Magdalena en Fitur, s’han revitalitzat en els últims anys. Fins a 2016, les accions es limitaven a la presència de la reina de les Festes en la fira madrilenya, presentació del cartell taurí i repartiment d’alguns elements significatius entre els visitants a l’estand de la Comunitat Valenciana, cal afirmar que tant en el 2017 com en 2018 com en el 2019 i 2020 esta presència s’ha ampliat traslladant-se a la fira, les madrines dels distints sectors gaiateros

Dos característiques avalades pel bon clima amb què compte la ciutat i que fan de Castelló un lloc idoni per a la captació de turistes durant la celebració de les Festes de la Magdalena. Segons dades aportades pel Patronat Provincial de Turisme, al maig de 2019, (abans de la pandèmia) les estadístiques “demostren que des del 2010, el turisme en la ciutat s’ha incrementat entorn d’un 90% a causa de la notorietat que any rere any han anat aconseguint les festes”. Però, quant al turisme estranger, en l’últim trimestre del 2019 el seu número va decréixer en la província de Castelló en un 21,7% i el gasto total dels mateixos, un 10,6%, a pesar que el gasto per viatge va pujar un 14,1%. Castelló va ser l’única província de la Comunitat en què els turistes estrangers van baixar, ja que a València van augmentar en un 12,4% i a Alacant, un 8,3, segons la mateixa estadística.

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 3

en els que es dividix la ciutat, i les reines i les seues corts. També es va desplaçar una gaiata infantil (2018) , realitzant una desfilada tradicional pels corredors d’IFEMA amb el repartiment de l’avanç del programa de festes en anglés i francés. També estos últims anys, hi ha hagut major presència dels protagonistes de la festa, al realitzar una desfilada per la fira portant el trage típic i els elements tradicionals com la canya i la cinta verda simulant la Desfilada de Gaiates o la Romeria de les Canyes. En paraules de l’Ajuntament de Castelló, “es una aposta ferma pel turisme i per la desestacionalització del sector destacant-se el suport de tots/es per a aconseguir esta gran promoció en este certamen, aparador mundial del turisme”. En concret en 2019, la posada en escena per a donar a conéixer les Festes de la Magdalena en FITUR va tindre quatre accions principals: a) La principal novetat va ser la presència d’una rèplica de la gaiata de la ciutat (de quatre metres d’altura, 800 quilos de pes i amb 400 metres de leds) en l’estand de la Comunitat Valenciana on es promocionava la província de Castelló, esta es va ubicar en un lloc d’escassa rellevància a quant a visibilitat i on quedava eclipsada la seua atenció i atracció sobre els possibles turistes i visitants d’IFEMA. El monument castellonenc es va col·locar al costat de la representació de València i Alacant, que per la grandària de la seua representació i col·locació, deixava inadvertida la gayata de Castelló que tampoc apareixia ben explicada.

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 4

b) La projecció de dos vídeos promocionals -un sobre les festivitats de caràcter internacional i un altre sobre la gaiata com a símbol central per a potenciar les festes com a reclam turístic i el repartiment de polseres de la Magdalena als assistents a FITUR així com a les principals autoritats autonòmiques i locals, van formar part de la proposta castellonenca. c) El dijous 24 de gener, les reines de les festes de la Magdalena, van representar a les mateixes en el dia de la Comunitat Valenciana, posant amb el president de la Generalitat i la fallera major de València i la bellea del foc d’Alacant, per a promocionar els esdeveniments tradicionals principals de la comunitat Valenciana, La Magdalena i les gaiates, les Falles de València i les Fogueres d’Alacant. d) També, el 26 de gener, van acudir a IFEMA les reines de les festes, dames de la ciutat, madrines i presidents de les comissions de sector, dolçainers i tabaleters junt amb el regidor de Festes i la presidenta de la Junta de Festes. Esta representació va desfilar pel recinte amb la indumentària tradicional i diferencial de Castelló. L’objectiu: “cridar l’atenció, reivindicar l’esperit internacional d’unes celebracions que inviten a conéixer Castelló, més enllà de l’estiu, el sol i la platja en una aposta per la desestacionalització del turismo”, segons paraules del regidor de Festes de l’Ajuntament de Castelló, Omar Braina. Al 2020 , es va tornar a fer una escena semblant a FITUR, sense a penes modificacions substancials a pesar que se celebraven les festes del 75é aniversari. El 25 de gener del 2020, es van repartir novament les polseres d’esta edició, a més de cacaus i llonganisses seques, elements gastronòmics molt identificats com a piscolabis en les festes magdaleneras. Esta vegada, el consistori va decidir mostrar la gaiata infantil de la ciutat -també en un lloc no massa destacable- i a la desfilada de les reines, dames de la ciutat i madrines es van sumar els representants de les colles.

La regidora de Festes, Pilar Escuder, va presentar els actes de les festes més importants quant a la pirotècnia es referix i es van repartir díptics que arreplegaven els esdeveniments més significatius com el Pregó, la Romeria, l’Encesa dels Gaiates o Som Circ, així com el Festival Internacional de Bandes. A més, el consistori també va presentar un vídeo promocional de la ciutat on no apareixia ni una sola gaiata, a pesar que sí que dóna a conéixer les festes de la Magdalena al parlar de compartir “tradició i cultura”. Tan sols ixen, en este apartat, imatges de la Germandat dels Cavallers de la Conquesta, pirotècnia, Romeria, cósso multicolor i balls tradicionals però cap menció al monument més simbòlic. La resta de la projecció fa referència a compartir sensacions i experiències -platja, cultura, muntanya, Grau, gastronomia, nucli urbà, Elements que com qualsevol poble mediterrani, compartim amb els nostres veïns. Perquè malauradament, tot este gran esforç, no ha sigut acompanyat d’accions més senzilles per a explicar el significat del monument “Gaiata” i el seu sentit, per la qual cosa part d’esta inversió ha caigut en sac foradat, al no entendre els espectadors, el significat de les mostres exposades. A més, la promoció de les Festes de la Magdalena en este sentit es reduïx a un apartat dins de la web municipal -www.

castello.es-, amb escassa informació respecte d’això i que comença a tindre activitat en les setmanes prèvies a les festes fundacionals. La resta de l’any té escassa activitat. Quant a l’apartat de “Turisme” en la web municipal, només trobem referències a l’ermita de la Magdalena, ubicada en la gènesi de Castelló i fins on els castellonencs arriben en romeria el dia més important de les festes, en el xicotet apartat de “Ermites” amb una explicació de a penes huit paràgrafs sobre este edifici. Les referències a “Fitur” a penes són una realitat en esta ferramenta de comunicació com és la pàgina web municipal i quan entres en este apartat, només trobes les dates en què se celebraran les festes des del 2016 al 2021. Ni rastre dels actes de promoció d’este esdeveniment tradicional que només es va promocionar en el seu moment -giner- en els mitjans locals principalment. Finalment, quant a l’apartat de “Turisme” en “llocs d’interés”,

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 5

no apareix ni l’ermita de la Magdalena ni el Castell Vell, encara que sí la Basílica del Lledó, el desert de Las Palmas, l’edifici de Correus, el parc Ribalta, el Planetari o la torre campanar “El Fadrí”. Cal derivar-se fins a la web del Patronat Municipal de Turisme a través d’un enllaç en esta campanya per a poder trobar una visita guiada al Castell Vell. Després de l’anàlisi detallat, podem afirmar que les entitats locals deuen de ser capaços d’aportar als turistes i ciutadans informació suficients perquè puguen disfrutar al màxim de l’oferta turística que té el municipi i en el cas de la nostra ciutat, potenciar i explicar el seu principal símbol identificador i diferenciador: “la gaiata”. El patrimoni cultural de les ciutats, tant el tangible com l’intangible, suposa un fort potencial i un actiu diferencial de primer orde. Per este motiu, en molts casos el patrimoni cultural d’un lloc, pot ser utilitzat com a instrument comunicatiu intencional amb finalitat turística, per a gestionar i projectar la localitat en qüestió. Les festes de la Magdalena, com a

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 6

esdeveniment tradicional principal de la ciutat de Castelló, suposa una demostració identitària singular i pròpia de la vila de la Plana i, en este sentit, de vital importància per a fomentar eixe fonament d’una identitat territorial i consolidació de la seua marca territori. Hui en dia, l’esdeveniment tradicional a Espanya ja és sentit com una oportunitat en alça per a difondre la Imatge Corporativa de cada ciutat o territori és a dir, si l’esdeveniment tradicional o popular es vincula a la imatge de la localitat en què té lloc, podem parlar de citymarketing, de ciutat turística per aquells trets peculiars que donen un valor afegit a eixa ciutat i la seua història i s’enten com a turisme emocional. Una afirmació pròpia del màrqueting experiencial, perquè el que no té impacte emocional, no es queda gravat en la memoria., i en este sentit nostres festes, per la càrrega emocional que posseïxen, poden ser les millors ambaixadores de la nostra ciutat i els seus valors per a atraure un turisme de qualitat i cultura.

LES FESTES DE LA MAGDALENA COM A ESDEVENIMENT POTENCIADOR ECONÒMIC TERRITORIAL Estela Bernad i Monferrer - Paloma Teresa Aguilar i Royo

es Festes de la Magdalena són els festejos més importants en la ciutat i província de Castelló i suposen una rica mostra del seu patrimoni cultural immaterial. Des de les seues primeres celebracions, fins a l’actualitat, este esdeveniment tradicional ha evolucionat considerablement en la seua configuració. Hui en dia, després d’aconseguir el reconeixement administratiu de “Festes d’Interés turístic Internacional” l’any 2010, la Magdalena es convertix en un important recurs comunicatiu amb què es pot contribuir al desenrotllament del territori castellonenc per mitjà d’estratègies de construcció i de projecció d’una imatge positiva i diferenciada, capaç d’una banda, de generar cohesió social, per mitjà de la identificació amb un discurs simbòlic, i d’un altre, capaç de projectar-se cap a l’exterior del territori per a atraure turisme i talent. No obstant això, la menció d’internacionalitat, no és un intent de comercialització d’este bé cultural, sinó, que ha de servir de suport per a la protecció i valoració del ric patrimoni cultural immaterial que amb el reconeixement es protegix i a partir del qual es podrà construir una marca territorial potent, amb discurs, i sorgida des de dins del propi territori. Per este motiu, és important analitzar les peculiaritats diferencials que mostra este esdeveniment, com és el cas del seu monument efímer, la gaiata, per la qual cosa ben gestionat podria destacar uns valors molt importants que permetria vincular-la al territori com un element

singular de reconeixement que milloraria la seua imatge, fent-ho atractiu per a un públic objectiu que busca un turisme experiencial. Perquè, cal destacar que en esta matèria com és la comunicació de l’esdeveniment tradicional, no és prou tindre un bon recurs, és a dir, no totes les festes populars són susceptibles de convertir-se en recursos turístics sinó que cal fer un important i constant esforç perquè este valor potencialment important arribe a convertir-se en un recurs turístic i ser capaç de realitzar una bona gestió del mateix. En este sentit, les Festes de les Magdalena contribuïxen a l’enfortiment i coneixement a nivell nacional de la marca territori “Castelló”, contribuint a la sostenibilitat econòmica de la ciutat i a la projecció del territori. Per este motiu, les distintes administracions públiques, han anat dotant la ciutat de diversos espais i instal·lacions per a poder desenrotllar este esdeveniments tradicional que es desplega al llarg d’un cicle festiu que té activitat la major part del calendari anual, més enllà de la setmana principal de festes. Este fet fa que atraguen a un gran nombre de turistes ampliant la seua oferta lúdica respecte a la resta de l’any. En una societat com l’actual, on la cultura es comercialitza i el turisme es culturitza, i on es produïx una tendència social i habitual d’incrementar el temps d’oci, els turistes es caracteritzen per informar-se amb detall sobre els llocs a visitar i els esdeveniments en què allí poden parti-

GE STOR A D E G AIATE S -2 07

cipar. Per este motiu, i precisament, per eixa competència que es genera a l’hora de triar un lloc de destinació turística, l’esdeveniment tradicional, com és el cas de les Festes de la Magdalena, es convertix en un element clau i en un recurs territorial amb què potenciar eixe atractiu turístic que pot contribuir per un costat a la dinamització de l’economia, per la diversificació i diferenciació de l’oferta enfront d’altres territoris i per un altre a la desestacionalització del turisme a fi de realitzar eixa oferta durant tot l’any. En este sentit, les reflexions i conclusions extretes del IV Congrés Magdalener, celebrat l’any 2017 a Castelló van en eixa direcció. Cal recordar que, encara que les Festes de la Magdalena són l’eix fonamental del que coneixem com a esdeveniment tradicional de Castelló, la ciutat oferix una infinitat d’actes relacionats amb el mateix durant tot l’any que, si bé no estan explotats turísticament, sí que representen un nínxol festiu a estudiar per a la seua potenciació (Presentacions de comissions de gaiates, Festes de carrer, exposicions d’indumentària i música tradicional, dances, mostres gastronòmiques, exposicions de la gaiates, treballs en l’escorxador....) . No obstant això, i donada la importància que se li suposa a la potenciació turística de l’esdeveniment tradicional, este no compta amb una planificació estratègica professional que incidira en la gestió, organització i comunicació del mateix i cal indicar que gran part de les bones accions que s’han realitzat per a potenciar

estes festes i projectar-les i donar-les a conéixer fora de la nostra ciutat, s’han fet des de l’amateurisme, sense comptar amb experts i expertes en sectors com la comunicació, turisme i esdeveniment tradicional. Seria necessari contemplar entre altres accions com fer un mapa de públics i orientacions sobre la capacitat de visitants, tal com es va exposar en el IV congrés magdalener, deixant clar este aspecte al concretitzar-lo entre els seus objectius. A més, entre altres accions el congrés va instar a promoure l’actualització de processos i activitats festeres tradicionals, rituals i simbologia de les Festes de la Magdalena, perquè en el seu segon objectiu, textualment es va indicar l’intenció d’extendre entre la societat castellonenca, a través de les institucions i ens festers, la consciència del valor que les Festes de la Magdalena tenen com a element integrador de la imatge que es projecta de la ciutat de Castelló de la Plana i de la necessitat d’una àmplia participació social en la construcció i projecció d’esta imatge per mitjà de la participació en les festes. Estos propòsits es van dur a terme en la ponència marc del IV bloc temàtic del Congrés, dedicat a “Las festes com a element integrador de la imatge de la ciutat. Projecció exterior”, on es van arreplegar múltiples propostes que van concloure en el reconeixement que les Festes de la Magdalena són un patrimoni cultural que pot ser un important recurs comunicatiu que pot contribuir al desenrotllament del territori de Castelló, construint una imatge positiva i diferenciada que al mateix temps serà capaç de generar cohesió social i atracció de visitants. Per este motiu, el compromís institucional al concloure el congrés, arreplega la necessitat de donar a conéixer les Festes de la Magdalena, per la qual cosa fa falta afrontar constructivament el futur, des d’un espai on tota la ciutadania tinga cabuda. A este respecte, hui en dia, l’Ajuntament de Castelló compta amb un Patro-

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 8

nat Municipal de Festes que es limita, principalment, a l’organització de les festes de la ciutat però que no compta amb un pla estratègic de desenrotllament. Tampoc ho té el Patronat Municipal de Turisme dedicat a l’esdeveniment tradicional que, excepte la promoció de les Festes de la Magdalena en la Fira Internacional de Turisme de Madrid que se celebra a finals de gener en la capital d’Espanya i alguna campanya publicitària a nivell dels mitjans de comunicació local, res fa per la promoció turística de les festes fundacionals, i sobre tot per la seua diferenciació. La declaració de Festes d’Interés Turístic Internacional que va arribar en el 2010 no ha sigut un al·licient per a l’Administració -ni local ni autonòmica- per a la potenciació de les mateixes en l’estranger a pesar de les expectatives que es van crear respecte d’això, en contraposició del que si fan les festes germanes com son les falles de València i les Fogueres d’Alacant, que inverteixen molt en aquest aspecte. La falta d’actuacions al fil d’este reconeixement així com la falta d’inversions especifiques per a la internacionalització de les festes s’ha materialitzat en l’escàs increment d’afluència de visitants. Durant la semana de festes, es xifra en 123.000 les persones que disfruten d’elles però la majoria són gent de Castelló i província.

dades que han sigut avalades al seu torn, per informes econòmics de la Cambra de Comerç de Castelló. Estes dades comprenen sectors com a Hotels, perruqueries, indumentaristes, immobiliàries i particulars amb el lloguer de locals per a ens festers com a colles, comerços de moda i gastronomia, pirotècnia o restaurants són només alguns exemples dels establiments beneficiats de les festes, si bé el gasto ho duen a terme els propis castellonencs/es i alguns pocs turistes arribats de fora de la província i que a vegades s’entropessen amb este esdeveniment que els sorprén molt gratament, sense haver-ho previst amb anterioritat. En este sentit, valga la referència de les dades aportades per l’ORI (oficina de relacions internacionals de la Universitat Jaume I) , que pel seguiment a través de l’alumnat que ha disfrutat de Beques ERASMUS en esta universitat, té coneixement que són molts els que tornen a la ciutat, atrets per estes festes, després d’haver-les conegut en la seua estada universitària. D’esta manera, la comunicació boca/orella que realitza este públic objectiu, suposa un element d’internacionalització, en el target exterior que disfruta d’este esdeveniment. Així mateix, la pàgina web de la UJI, fa menció d’estes festes, a l’hora de mostrar els atractius de la universitat i el seu territori, ajudant a transmetre este intangible cultural més enllà de les nostres fronteres.

Promoure actuacions orientades al turista perquè conega estes festes durant tot l’any podria ser l’objectiu principal per a revertir esta situació, entre una altra sèrie d’accions dirigides, sense complexos ni embuts a la seua promoció. Segons l’Associació Provincial d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de Castelló, només la setmana de festes de la Magdalena sol deixar en la ciutat al voltant de 13 milions d’euros entre els més de 260 esdeveniments que es desenrotllen durant els nou dies festius.. Els esdeveniments indicats comprenen molts actes que s’organitzen en el carrer i per a tota la ciutadania de forma gratuïta. Unes

GE STOR A D E G AIATE S -2 0 9

Pel que fa a la creació d’ocupació, ésta ha de veures amb un doble sentit: pel que fa a la descentralització temporal, existixen determinats sectors (papereries, perruqueries, comerços de roba, pastisseries, floristeries, joieries, botigues de regal, fotógrafs/es, indumentaristes, empreses d’espectacles etc.) que tenen assegurat negoci, des del mes de setembre al mes de juliol, a l’afectar-los directament, els esdeveniments col·laterals que es desenrotllen tots els caps de setmana, vinculats amb les festes de la Magdalena i que impliquen directament o indirectament a més de mil persones (Presentacions de gaiates, festes de carrer,activitats de ens i colles, etc.). Però encara queda pendent, realitzar un estudi seriós, sobre este impacte anual, per a poder posar una xifra sobre el paper, dels resultats d’estos esdeveniments D’altra banda, l’impacte major i més estudiat ens indica que els llocs de treball vinculats a la setmana principal de la festa de la Magdalena són treballs temporals, ja que molts empresaris contracten desocupats només per a la setmana de festes que és quan incrementa el treball, sense que, de normal, este contracte es prolongue més enllà dels nou dies de fira. Per este motiu, caldria dur a terme polítiques d’inserció laboral relacionades amb l’esdeveniment tradicional per part de l’administració competent. En este cas, majoritàriament tenen a veure amb el sector de la restauració i de l’animació. A la falta d’iniciatives per a la potenciació de l’esdeveniment tradicional, se sumen les escasses actuacions que tenen com a protagonistes els mitjans de transport en la província. Este mateix any, les ofertes de l’AVE a Castelló i Madrid amb motiu de la seua inauguració, en el mes de gener, es van prolongar fins a la Magdalena i cal recordar que quatre trens enllacen de forma diària la capital de La Plana amb Madrid, amb un total de 1.270 places, a les que cal sumar les 2.100 places diàries dels Proximitats que van al nord de la provincia.

GE STOR A D E G AIATE S -21 0

Pel que es referix a l’aeroport, es va dur a terme una iniciativa de promoció de les Festes de la Magdalena en les seues instal·lacions encara que no consta la repercussió que va poder tindre. De gener a octubre del 2018, 104.398 passatgers han passat per les instal·lacions aeroportuàries ubicades a Vilanova d’Alcolea -a 28 quilòmetres de distància de Castelló-, mentres que durant el 2017, van ser 144.221; en el 2016, 105.924; i en el 2015, 23.080, sense especificar els que van arribar a la ciutat en el període festiu. Cal remarcar, que també suposa una porta per a l’entrada de turisme cultural, si se sap atraure des de la comunicació i el coneixement. Finalment també cal incidir que ha afectat negativament el tancament de la Televisió autonòmica Valenciana Canal 9 (RTVV) al novembre de 2013, fet que a mantingut més de cinc anys a la societat valenciana no castellonenca, privada del coneixement i actualitat relativa a les Festes de la Magdalena. Ja que la televisió pública Valenciana, va ser altaveu per a donar a conéixer les Festes de la Magdalena i els seus protagonistes. Hem d’indicar que en l’actualitat, la nova televisió autonòmica, A punt, no ha mostrat massa interés, en les festes castellonenques, i en este sentit la Pandèmia i la falta d’ac-

cions per part de l’ens transitori que ha substituït la deposada Junta de Festes de Castelló, tampoc ha ajudat, que el record, la memorabilidad de les nostres festes, s’haja posicionat en la societat, més enllà del que es coneix com el mon de la festa, que en estos moments i amb gran dolor viuen estos últims temps plens de desfici per la falta d’accións que vitalitzen les nostres festes i potencien l’economia que mouen al voltant i el turisme experiencial que gira en el seu entorn. Com a conclusió cal incidir en que queda clara la importància de l’esdeveniment tradicional com a patrimoni cultural immaterial i intangible comunicatiu. Hui en dia, els esdeveniments tradicionals es fan molt atractius perquè impliquen a la ciutadania pròpia o forana, al participar directament en l’esdeveniment, gaudint de l’experiència en primera persona. En este sentit, apareix un nou concepte de «turista», és a dir, aquells visitants que participen de l’esdeveniment i que tenen uns valors orientats a un consum més ètic o que busquen els aspectes més singulars i autèntics dels territoris. Es tracta del turisme experiencial, en el que les vivències pròpies completen les expectatives dels participants, fent que les mateixes es convertisquen en experiències úniques i irrepetibles. Potenciar correctament la gestió del patrimoni tradicional i en concret, les festes populars d’una població, implica una sèrie d’esforços per part de la ciutadania i de les institucions en què tot el món és part activa. Amb això s’aconseguirà preservar el ric patrimoni de costums i tradicions heretat dels avantpassats perquè, realment, les festes tradicionals, esdevenen una excel·lent oportunitat de posicionament, defensa i atomització identitària, de reafirmació d’uns valors i atributs compartits per una comunitat.

dundarà en l’economia del territori, millorant notablement l’economia local, així com suposarà una millora de la imatge percebuda de la ciutat si està correctament gestionada. Arribats a este punt queda clara la singularitat de les Festes de la Magdalena i els valors que fan que valga la pena invertir en les mateixes, ja que al seu voltant, esta inversió suposa millorar les infraestructures de la ciutat quant a accessibilitat, recursos i equipaments i servix de plataforma de projecció del territori. Per a finalitzar assenyalarem, que en este món global, on l’homogeneïtat pareix la moneda de canvi, la conservació i la projecció de les festes servix per a l’enfortiment de la identitat cultural del territori i el reconeixement del nostre patrimoni cultural immaterial. En este sentit, les singularitats, com és el cas del monument efímer gaiata de les festes de Castelló, com a element diferencial del nostre esdeveniment tradicional, pot ajudar al reconeixement del territori, al tractar-se d’un símbol identificatiu al mateix temps que únic d’unes festes tan mediterrànies i populars com són les de la Magdalena. Així, igual que festes germanes com les falles de València o les fogueres d’Alacant, estan fent i fan esforços importantíssims entorn de la projecció estratègica d’estos esdeveniments tradicionals així mateix, a Castelló les polítiques i accions administratives haurien de considerar La Magdalena com a font de valor intangible i potenciar i posar-ho en valor real i mesurable a través de la comunicació, per a aconseguir posicionar el nivell de les nostres festes, a l’altura que la Ciutat i la seua ciutadania es mereixen.

També suposarà una diversificació de l’oferta i la desestacionalització de la demanda, així com un aprofitament d’infraestructures que d’una altra manera quedarien inactives. D’esta manera, re-

GE STOR A D E G AIATE S -211

PER QUE LA GAIATA SIGA EL NOSTRE MILLOR PREGÓ… TAMBÉ FORA DE CASTELLÓ Raúl Pascual - President de la Junta de Festes de Castelló (1996-2000) Periodista. Màster en Direcció i Gestió Destinacions Turístiques

magina que volem donar a conéixer les Festes de la Magdalena. Tenim concerts, desfilades, xarangues, correfocs, castells i fins a mascletàs. Tenim moros i també cristians. Fins a jueus i barbarescos. Com molts altres pobles i ciutats. Busquem allò que ningú més tinga, el nostre avantatge competitiu. Pensem i pensem. Tornem a pensar. Al final, només queda una paraula: Gaiata La gaiata, com a monument fester propi de la ciutat de Castelló, és un dels elements diferencials i identificadors de les festes de la ciutat. Precisament per aquesta condició, les gaiatas han sigut sempre objecte del desig dels responsables de promocionar les festes fora de Castelló, malgrat els riscos i complicacions que això suposa. Riscos, perquè, encara que per a tots nosaltres no fan falta explicacions de cap mena, imaginem-nos què pot pensar una persona que a Madrid, a Alacant, a València fins i tot, de sobte es veu davant una estructura de fusta (suro), cristall (metracrilato) i llums amb el que sembla un escut heràldic i una peça corbada com si fóra l’extrem d’un gaiato. Òbviament, no s’assabentaria de res si no obté explicacions complementàries. Dificultats, perquè les gaiatas monumentals mesuren el que mesuren, entre altres raons, per a garantir que poden circular pels carrers. Si agafes una gaiata i la fiques damunt de la plataforma d’un camió, així per les bones, t’obligues a crear un comboi de transport especial i sense garanties de poder-la portar-la a qualsevol

GE STOR A D E G AIATE S -21 2

lloc. I resulta fart difícil desmuntar una gaiata i tornar-la a muntar in situ. Malgrat riscos i dificultats, el monument gaiater ha pogut ser exhibit en altres llocs com a imatge de la ciutat i de les nostres festes. Això sí, amb caràcter excepcional. Pel seu origen i concepció, les gaiatas són úniques. Hui identifiquem als nostres monuments festius amb la mobilitat, un element que, per descomptat, li distingeix de les Falles, de les Fogueres i de les fogueres, més o menys monumentals, que en altres llocs i dates es munten (Sant Antoni o Sant Joan, per posar dos exemples), així com d’una altra mena d’estructures com les creus de maig. Tant Llorenç de Clavell com el Padre Vela (Segle XVIII), en les seues respectives cròniques, ressalten que la processó que torna de la Magdalena està acompanyada de nombroses llums. El Padre Vela va arribar a dir que les llums convertien “la nit en clar dia”. D’aqueixes llums que acompanyaven a la processó a les gaiatas de mà, va haver-hi només un pas i, la veritat, en algunes ocasions aquests elements sí han sigut portats als llocs on es volia representar les festes de la Magdalena. Menys dificultats en el transport, però un problema insalvable: encara que són uns elements complementaris, estimats i imprescindibles, no són, exactament, el més representatiu de les festes en l’actualitat. Les de la Magdalena no són les úniques festes que recorren al seu element més representatiu per a realitzar una promoció.

Fins no fa molt, la ciutat d’Alacant realitzava el que es deia convivència de les aspirants a Bellea de Foc amb el jurat en diferents ciutats espanyoles i europees. Aprofitaven aquesta fase decisiva per a l’elecció de la seua màxima representant per a realitzar una acció promocional, que incloïa la crema d’una Foguera en la via pública, amb els problemes de permisos i anècdotes que realitzar aquest tipus d’esdeveniments fora de lloc solen generar. Clar, que la Foguera en qüestió era de xicotetes dimensions. Tampoc feia falta més. A Castelló, fins fa ben poc, si alguna institució promocionava les festes fora de la nostra ciutat, era la Junta de Festes i els escenaris més freqüents (quasi els únics) eren la ciutat d’Alacant, que celebra durant les seues festes una desfilada en el qual són benvingudes aquest tipus de representacions, i les fires de turisme. En les últimes dècades, s’ha trobat un suport en el Patronat Municipal de Turisme i en la Agència Valenciana de Turisme per a dur a terme accions promocionals en les fires especialitzades, especialment Fitur, a Madrid. Sens dubte la implicació dels òrgans responsables de la promoció turística està justificada, ja que un dels seus objectius és la promoció de l’oferta turística de la ciutat, de la qual formen part, pel seu lloc, tant els recursos culturals com les tradicions i festes. En concret les festes tenen demostrat un impacte econòmic i una influència clara en augment de pernoctacions i d’ocupació de les places de restauració i cafeteries durant determinades èpoques de l’any. Per això es va aconseguir la declaració de “Festes d’Interés Turístic Internacional” per a la Magdalena, en un procés que va encapçalar el Patronat Municipal de Turisme i que va arrancar l’any 2007.

Es tractava d’una gaiata de considerables dimensions però que no aconseguia, ni molt menys, la grandària d’una de nostres gaiatas monumentals. Però val més això que res. I es comptava amb l’avantatge de poder exhibir-la en interiors, és a dir, amb la il·luminació en marxa. Perquè, clar, una gaiata no il·luminada… En 2002 va tindre lloc l’experiència que més s’assembla a la desfilada d’una gaiata completa fóra de la ciutat de Castelló. Va ocórrer a Alacant, en ocasió de l’esmentada Desfilada Folklòrica Internacional, on les festes de Castelló sempre participen. Unes vegades amb la carrossa de les reines, unes altres amb la delegació festiva desfilant a peu pels carrers d’Alacant, unes altres representant la Romeria amb mocadors, canyes i amb indumentària pròpia de la data. També hem vist desfilar a la delegació amb piques de flors o acompanyada de gaiatas individuals. Però aquell any es va prendre la iniciativa de transportar una gaiata quasi completa, desmuntant la que era Gaiata de la Ciutat i tornant-la a assemblar en uns locals del Port d’Alacant, que tampoc qualsevol nau serveix per a treballar amb una Gaiata monumental. Va ser una vertadera aventura, però, la veritat, aquell any la delegació castellonenca va desfilar acompanyat d’una gaiata quasi completa. Diem quasi perquè va caldre llevar-li uns centímetres d’altura perquè no superar els 4,5 metres. Què hem de fer perquè les gaiatas puguen lluir-se fora de la ciutat sense que siga un fet excepcional? No sé a qui li correspon-

D’aquesta manera, en la 75 edició de les festes, en 2019, es va poder comptar amb una reproducció a escala de la Gaiata de la Ciutat que va permetre la presència del monument en fòrums com Fitur, València i Alacant, on va participar en la Desfilada Internacional de les festes de Sant Joan.

GE STOR A D E G AIATE S -21 3

drà, però aquest és un repte de ciutat, sens dubte, que ha de comptar amb la implicació de molts actors. Per a començar, les comissions de sector, que són els qui entenen i saben de fer gaiatas. Són, per tant, les úniques que tenen gaiatas monumentaes, amb l’honrosa excepció de la qual coneixem com Gaiata de la Caixa d’Estalvis i de la Gaiata de la Ciutat que és “prestada” per un any al Patronat Municipal de Festes. L’Ajuntament, mitjançant el Patronat o com a millor estime convenient, hauria d’implicar-se en aqueix repte. A nivell de proposta, podria fer-se, com fa anys, una Gaiata de la Ciutat més o menys fixa: els més majors recordaran la de Carles Buïgas, l’autor de la il·luminació de les fonts barcelonines de Montjuïc, que es caracteritzava per ser autopropulsada i amb un curiós lloc de conducció que a un sempre li va recordar als d’un carro de combat. Aquesta gaiata va ser la de la Ciutat entre 1966 i 1983, quan va ser substituïda per una altra, obra de Miguel Collado, que no va tindre una vida tan llarga. No fa falta recórrer a un gran nom –o sí- però el conjunt de les comissions, és a dir, la Gestora, podria coordinar la creació d’una Gaiata amb característiques especials: que siga veritablement avantguardista, que aconseguisca un disseny modular que faça possible muntar-la i desmuntar-la fàcilment per al seu transport i perquè puga ser renovada parcialment cada any i no caure en l’immobilisme, en l’oblit i inevitable degradació, com va passar amb les anteriors Gaiates de la Ciutat que van tindre caràcter fix. Una gaiata que, d’altra banda, quan no estiga complint les seues funcions fora de Castelló o no siguen les festes, podria estar exposada permanentment en un hipotètic futur museu de les festes. Si cal proposar alguna cosa, en la part posterior de l’antic Asil, on, aprofitant el pati, pot habilitar-se un espai obert a manera de plaça on se situe el monument, convenientment protegit, i unes dependències per a la resta del museu. Dita queda, que el paper ho aguanta tot.

GE STOR A D E G AIATE S -21 4

¿Què d’aquesta manera les comissions que guanyen el premi veuen com desapareix una part d’aquest? Bé, sempre es podrà compensar d’alguna manera. Des d’una perspectiva històrica, que la gaiata guanyadora siga Gaiata de la Ciutat és una solució relativament recent que es va buscar quan algú va caure en el compte que feia anys que les gaiates de Buïgas o de Collado havien desaparegut –per deterioració- i es va proposar recobrar la figura de la Gaiata de la Ciutat. I, al cap i a l’últim, es tractaria d’un monument en el qual estaria implicat el conjunt de les gaiatas. En qualsevol cas, el conjunt de la ciutat guanyaria un instrument per a promocionar les seues festes –el millor instrumentes recuperaria l’esperit de la Gaiata de la Ciutat, donaríem contingut a l’hipotètic Museu de la Festa –que falta fa, ja que les festes són sobretot Magdalena, però no sols Magdalena- i es donaria sentit a unes dependències que són municipals i que estan en desús des de fa ja massa anys. I és que el monument de la Gaiata és element indispensable per a tot el material promocional que de les festes o de l’oferta turística de la ciutat es realitza. Quants vídeos promocionals de Castelló prescindeixen de la Gaiata? Pocs. Cap. Quants fullets turístics que parlen de Castelló no contenen la foto d’una Gaiata? Pocs. Cap, diria jo i alguna cosa sé del tema. Compromís de la ciutat. Compromís de la Gestora. Aprofitar els avanços que ens ofereix la tecnologia. Ser d’una vegada avantguardistes i trencadors. Amb tot això aconseguirem que la Gaiata Monumental, el nostre senyal d’identitat, siga, al mateix temps, una poderosa arma promocional, com ja ho ha sigut, de manera excepcional, en alguna ocasió. Ja ho va avançar Bernat Artola en el text del Pregó: Per que la Gaiata seguisca el nostre millor Pregó. A les nostres mans (les de tots) està.

DE LES MINETES AL LED, L’EVOLUCIÓ DE LA GAIATA Agustín Món i Carro

n el número 2024 – any VII, del periòdic Mediterráneo, de 12 de desembre de 1944, l’acabada de crear Junta Central de Festejos de la Magdalena publicava les “Normas Generales para Proyectar y ejecutar las Gayatas en los sectores de la ciudad y celebrar sus fiestas particulares”; podem assegurar que eren les primeres pautes que definien la gaiata monumental. Cinc punts que marcarien les línies mestres del que havia de ser una Gaiata monumental: - Havia de ser una carcassa de línies de llums, de figura determinada per la fantasia de l’artista, sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària. - Per fidelitat a la seua representació, haurien d’evitar-se en la mesura que es puga emprar parts massisses i cossos opacs, sent admissible elements decoratius amb il·luminació per transparència o indirecta d’altres elements Ja, en el seu segon punt, queda arreplegada la possibilitat, a criteri de la comissió, de participar en la desfilada processional amb tota o part de la Gaiata en funció de les seues dimensions: “... o amb una part d’ella que enginyosament s’haguera previst en el projecte per a este objecte, fent-se desmuntable, bé fóra l’acabament superior o en la part central del conjunt”. Molt interessant l’obligació marcada en el punt tercer on s’indicava que: “La Comissió queda obligada a la presentació, en la Secretària d’este Ajuntament, Secció

Festes, del projecte o projectes de les seues gaiates, per a la seua aprovació prèvia o inconvenients de la Comissió Central.” Així es van “parir” les primeres Gaiates monumentals de la nostra història que van il·luminar les festes de la Magdalena de 1945, i des d’eixe mateix instant han sigut, i són, inspiradores de multitud de discussions sobre la seua essència i el que deu o no ha de contemplar la Gaiata, símbol per antonomàsia de la nostra terra. Sense anar més lluny, inclús en plena voràgine de les festes del 45, es va haver d’aclarir, en acord de Junta Central de Festejos “en cap forma, ni en el present any ni en els venidors, es desvirtue el caràcter simbòlic de les nostres gaiates, cremant-les”. Quedava clar, doncs, que no es cremarien – primera premissa indispensable per a definir una gaiata – i s’establien les primeres idees bàsiques, una vegada vistes les primeres gaiates monumentals: - No han de cremar-se però si destruir-se totalment, quedant només la premiada en primer lloc, apuntava l’escultor Tomás Colon. Augurava l’esdevindre de la gaiata com una harmonia de llum, color i alegria. - Massa base, és xata i ha d’estirar-se cap a l’alt, perdent robustesa i convertint-se en quelcom esvelt, quallat d’adorns lluminosos però sense figures ni escenes, ni eixes parts que tiren en la Falles, per tant no han de cremar-se, apuntava Jaime Nos. Qui vaticinava ja que “el paper

GE STOR A D E G AIATE S -21 5

principal de la gaiata ha de confiar-se a la llum i el color”.

ment”- amb un preu màxim de cinquanta mil pessetes, a la baixa.

Amb este punt inicial, l’evolució de la Gaiata a través dels temps ha estat, i està, molt lligada a l’evolució tecnològica però també a l’estructura de la ciutat i, com no, a l’evolució econòmica.

El projecte guanyador del concurs va ser el presentat per Vicente Bernat Castellet, en la memòria del qual ens indica una il·luminació fixa, interior en vitrines o indirecta dels fanalets. Una obra de 4 metres d’altura i amb el màxims cost permés.

Analitzem, en primer lloc, estos dos últims aspectes. En aquelles primeres normes generals s’indicava que “... sense subjecció a límits d’altura ni d’amplària...” entenent que les mateixes serien portades en sobre els muscles o amb carros tirats per persones vestides de saragüells. Però en les normes que es van editar per a la Magdalena de 1946, “... totes les gaiates participen en la processó, podent aconseguir les proporcions que es desitgen sense una altra limitació de grandària que la que poguera presentar els obstacles que s’oposaren al seu pas pels carrers, no permetent-se la tracció animal ni mecànica per al seu transport.”

Si seguim l’evolució de la Gaiata atenent la convocatòria dels concursos de la Gaiata de la Ciutat, un lustre després, trobem unes bases molt semblants a les anteriors amb l’única diferència de no establir un preu màxim del projecte. De nou un projecte de Vicente Bernat s’alçava amb el guardó. Pocs elements nous respecte a l’anterior trobem en la memòria descriptiva – no quant al seu disseny sinó a la seua il·luminació, materials utilitzats...-. Si ressalta el bot quantitatiu quant al pressupost total del treball: cent cinc mil pessetes.

En les bases que la Junta Central de Festejos de la Magdalena va publicar, en juliol de 1951, per a la realització de la Gaiata de la Ciutat que va desfilar en la Magdalena de 1952 s’indicava que obligatòriament haurien de figurar alguns elements lluminosos a base de gots de colors il·luminats i marcant ja com a elements imprescindibles “que la Gaiata acabe en mode de bàcul i que en alguna part principal de la mateixa figure l’escut de la ciutat.” S’incidix en la qualitat dels materials a utilitzar pensant en la possibilitat d’augmentar-la o enriquir-la amb nous elements. En este punt ressaltem els diversos elements luminotècnics proposats: fluorescent, gas neó, peretes, etc.

Hauran de passar quasi 10 anys, fins a 1.966, per a trobar una nova Gaiata de la Ciutat dissenyada pel Mag de la Llum, Carles Büigas i construïda per Anglo Española de Electricidad. Encara que no es va arribar a materialitzar completament el projecte original – comptava amb tres elements fixos que completaven el central, que va ser el que finalment es va construir – sí es pot considerar com un salt qualitatiu important en el que la llum prend un paper principal. Nous materials i, sobretot, un espectacular joc de llum s’apodera del monument, sent el complement ideal a l’ornament artístic de l’obra. I bot quantitatiu, sobretot, en el pressupost: un milió cent cinquanta-cinc mil

Els primers límits els trobem ja en l’altura: “L’altura màxima des del sòl (descomptant la normal d’un home ja que s’ha de portar a coll – per ser processional com es recalca en les pròpies bases - serà de cinc metres i mig.” Tot això - “gaiata completament acabada i posada en el lloc que indique l’Ajunta-

GE STOR A D E G AIATE S -21 6

quatre-centes dos pessetes – trobem ací la pedra Rosetta de la Gaiata: amb diners, torrons -. Serà per l’alt cost assumit en la construcció de l’anterior Gaiata de la Ciutat, o no, però la veritat es que no es convoca nou concurs fins a 1982 - certament es va convocar un any abans però va resultar desert -. En les bases reguladores del mateix – 15 – trobem ja elements que ens mostren els avanços que ha anat assumint el concepte Gaiata Monumental: - Continua havent-hi plena llibertat artística per al seu disseny, mantenint gaiato i llum com a elements indispensables per a considerar-la Gaiata. De la mateixa manera, l’escut de la ciutat ha de figurar el lloc destacat. - Un canvi significatiu és l’altura màxima permesa: 6’80 metres i, per primera vegada, es marca un ample màxim de 3 metres. Estos màxims s’establixen únicament als efectes de la desfilada, podent ampliar-se en el seu emplaçament definitiu. - Comença el control de potència elèctrica instal·lada (no podrà sobrepassar els 40kW i en desfilada 20kW a 220v). Per tant, la instal·lació elèctrica ha de complir amb el Reglament electrotècnic de Baixa tensió (REBT) en vigor. - i, sobretot, un cost màxim de 4 milions de pessetes. El nostre fil conductor acaba ací doncs este ha sigut l’últim concurs de Gaiata de la ciutat ha convocat. Una dècada després, després d’unes edicions sense Gaiata de la Ciutat, es va acordar que la Gaiata guanyadora d’un any, assumira ser Gaiata de la Ciutat de l’any següent. Una gran solució? Segurament per a alguns doncs amb poc més de cinc-centes mil pessetes es donava solució a la falta de Gaiata de la Ciutat. Amb el pas a euros fins i tot aquesta quantitat ha anat minvant, ja no pel fet de l’increment de la vida, sinó de forma absoluta. En la convocatòria del

concurs de Gaiates del 2019, el Patronat Municipal de Festes compensava, a la Gaiata Guanyadora amb 2.500 euros (poc més de quatre-centes mil de les antigues pessetes) per ser nomenada Gaiata de la Ciutat. Però açò potser serà tema per a un altre debat. Tornem amb el que ens ocupa. Reprenguem el fil des del punt de vista tecnològic. En aquelles primeres Gaiates monumentals, la llum jugava un paper secundari i, com hem vist, es volia apostar per la llum com a element essencial de la Gaiata. A mitjan anys quarantes les possibilitats tècniques per a il·luminar una Gaiata eren molt reduïdes, màxim si tenim en compte que devien procesionar, en tot o part. L’única solució era utilitzar com a sistema d’alimentació bateries de cotxes, la qual cosa limitava, inclús més, la importància de la llum en la Gaiata. Per això, el primer gran salt qualitatiu en les Gaiates podem centrar-ho en la Magdalena de 1949 en el que s’inaugurava un innovador sistema de subministrament elèctric, per pals, que permetia disposar de potència suficient perquè la llum iniciara la conquista de la Gaiata. Un sistema de pals estratègicament col·locats en el recorregut -i artísticament guarnits amb els escuts dels pobles de la província- amagaven en el seu interior un punt de connexió a la xarxa elèctrica. Cada monument disposava de dos connexions que s’anaven rellevant, pal a pal, per a subministrar, permanentment, corrent elèctric a les Gaiates. Amb este sistema, dos nous elements tècnics se sumaven a la història gaiateril, la famosa cuchilla de connexió i el commutador bipolar. Un sistema que, durant més de quaranta anys, va permetre créixer als projectes luminotècnics de les Gaiates sense limitar la seua potència, a l’hora de la desfilada processional. I que se va anar evolucionant, dels primaris 125v, la dualitat 127/220v fins als 230v.

GE STOR A D E G AIATE S -217

La veritat era que, per aquella època, la llum en la Gaiata tènia únicament un sentit de suport als elements decoratius, a la nit; bé il·luminant-los de forma indirecta o bé jugant amb les transparències d’alguna part de les mateixes. Conten els més veterans en estos menesters de construir Gaiates, que els primers canvis de llums es realitzaven amb controladors mecànics – un altre element fonamental en la il·luminació de la Gaiata -; tots hem sentit la història -almenys en els antics magatzems municipals – d’una palanca rotatòria muntada sobre un xicotet motor que anava activant els diferents contactes, sobre claus, que posaven en funcionament els diferents circuits. Llegenda o no, qui subscriu - que va iniciar el seu camí en açò de construir Gaiates a primers dels huitanta - sí que va conéixer els primers canvis mecànics a base de programadors de llavadores que, amb l’habilitat del “xispa” de torn, anava combinant els diferents programes convertint-los en rutilants jocs de llums. Tot això era possible atés que les potències utilitzades no eren molt importants Cada vegada la il·luminació en la Gaiata anava guanyant en importància i espectacularitat, ja que a l’objectiu primari d’il·luminar començava a unir-se el dels jocs de llums, combinant moviment amb color. Una mostra d’ells són les dos magnífiques Gaiates que va dissenyar Carles Büigas, el Mag de la Llum en la Magdalena de 1966. Açò suposava un clar increment en la potència a controlar, la qual cosa va

GE STOR A D E G AIATE S -21 8

suposar l’aparició d’un nou element que va aportar “sonoritat” als canvis de les Gaiates: els relés i els contactors. Qui no recorda el nostàlgic tacatejar de les Gaiates en els seus vertiginosos canvis de llums? Uns ritmes que algun virtuosos va fer coincidir amb les notes del pasdoble de la Festa: Rotllo i Canya. Per a això entrava en escena un nou element en el disseny dels controladors: l’electrònica. Transistors, Triacs, circuits lògics, memòries programables van donar pas als primers ordinadors personals – Spectrum, Commodore 64... - per a crear verdaders espectacles luminotècnics que ja tenien entitat pròpia dins del monument Gaiata, ara ja, de forma silenciosa. A més, comencen a integrar-se en la llista de materials de construcció de les Gaiates, fulles de metacrilat, fibra de vidre, acer inoxidable, alumini, plàstic... inclús els taulellets. Quant als elements lumínics destacar que junt amb les típiques peretes d’incandescència començaven a utilitzar-se elements halògens i perfilats amb tub de neó.

Este salt de qualitat en el concepte de la llum dins del projecte Gaiata monumental va fer augmentar molt considerablement la potència que s’instal·lava, la qual cosa començava a generar alguns problemes en el sistema de subministrament de fluid elèctric, en la desfilada, sobretot de seguretat. Per això, en 1.992, es va deixar d’utilitzar este sistema i es van començar a usar els grups electrògens que subministraven la potència a cada una de les Gaiates. Un sistema poc estètic, sí, però que solucionava, per un costat el tema de la seguretat – la col·locació no tan estratègica dels pals, la falta de perícia d’algun portador de cables, unit a la important potència necessària per a il·luminar-les, feia que, en més d’una ocasió, la Gaiata s’apaga en càrrega i havia de “caminar” alguns metres a fosques – i d’un altre, la limitació en el moment de la desfilada. És la dècada dels noranta, anys en què els autòmats programables són els verdaders centres de comandaments d’una infinitat d’efectes sobre les estructures de les Gaiates: canvis de colors, moviments de llums amb altes velocitats, regulació del flux lluminós són els efectes que predominen. Tot això afavorix que les potències instal·lades en algunes Gaiates monumentals arriben fins als 80.000 watts. La conscienciació del món de la Gaiata quant a eficiència energètica fa que, en 2010, s’opte per la migració de tot el sistema d’il·luminació cap a tecnologia LED – sigles en angles de Díode Emissor de Llum -. Un gran esforç econòmic – més de 140.000 euros – fa possible que la Magdalena 2011 siga una edició molt eficient ja que les potències elèctriques demandades per les Gaiates queda reduïda a la desena part, a més a més, amb elements d’una altíssima eficiència. Un canvi que, d’entrada no va agradar a tot el món; és evident que el color de la llum és molt diferent, però el món de possibilitats que s’obria davant dels gaiaters era infinit. Les primeres peretes led se van anar sofisticant cap a elements RGB – elements que conjugant els colors roig (Red), verd

(Green) i blau (Blue) obtenen milions de tonalitats, fins al blanc – fins a elements de control de píxel amb sofisticades controladores amb els seus programes d’edició i les seues targetes de memòria SD. Tot un món d’opcions que evoluciona amb tanta velocitat que d’un any per al següent apareixen nous elements, nous controls, nous efectes que fan que, ara com ara, en plen segle XXI, la inversió que ha de fer una comissió de sector, cada any, en el seu sistema d’il·luminació és considerable i permanent si es vol disposar d’elements espectaculars que puguen oferir múltiples opcions en un mateix punt. Setanta-cinc edicions magdaleneras amb Gaiates Monumentals. Des d’aquelles primeres normes generals que es van editar en 1944 fins als nostres dies, l’evolució en les nostres Gaiates, quant a formes i procediments, ha sigut exponencial però, en el fons, continuen sent vàlids els criteris marcats. Servisquen a manera d’exemple estes paraules que Carlos Gonzalez – Espresati, escrivia en el diari Mediterráneo un 4 de març de 1945 “... i esta és la bellesa del nostre signe típic autòcton: la gaiata. No oblidem que l’única motivació de la gaiata, tant pel seu origen com pel seu fi, és la llum, esta ha de ser el tema principal, la protagonista de qualsevol interpretació artística que vullga intentar-se del nostre símbol magdalenero”

Bibliografia - Hemeroteca d’El Periodico Mediterráneo - Arxiu de la Junta Central de festejos de la Magdalena – Junta de Festes – Patronat de Festes - Magdalena. Historia y leyenda de un pueblo de Jose Sánchez Adell i Alvar Monferrer - Festa

GE STOR A D E G AIATE S -21 9

EL TURISME FOLKLÒRIC COM A ESDEVENIMENT PER A LA TROBADA MULTICULTURAL Arantxa Miralles i Benages, graduada en Turisme

POTENCIAL TURÍSTIC DE LA CIUTAT Castelló tot queda a prop, a la nostra ciutat l’olor de taronja ompli els carrers i l’horta encara es troba en la proximitat més immediata. La ciutat, que és la capital de la comarca de la Plana Alta, conserva aquell caràcter assossegat i amable dels llocs treballadors. En aquesta localitat, d’uns 180.000 habitants, es poden distingir tres parts principals: el nucli central històric, els nous barris moderns i, tocant el mar, el Grau o el port.

El municipi de Castelló de la Plana, des del punt de vista turístic, participa dels quatre àmbits territorials que es consideren bàsics en l’activitat d’aquest sector:

GE STOR A D E G AIATE S -2 2 0

l’urbà, el litoral, l’espai natural i l’espai rural. No obstant això, serà l’espai urbà i el litoral els de major potencialitat turística. Respecte al turisme urbà, el seu desenvolupament ha de servir, a més de generar estratègies de diversificació de productes, per a reforçar la capitalitat en termes de comerç, serveis i transports, sobretot amb la posada en funcionament en 2015 de l’aeroport Costa Azahar i la imminent arribada de l’AVE. Pel que concerneix el turisme litoral, les platges situades en el districte marítim o Grau, representen un important fonament turístic del producte de “sol i platja” per la qualitat en extensió i la seua granulometria. Aquest binomi entre la ciutat de Castelló i les costes del Grau es veu completat pels recursos de caràcter natural,

patrimonial i etnològic del seu terme municipal, per la qual cosa la ciutat pot oferir turisme durant totes les èpoques de l’any. No solament en l’època estival centrada en el turisme de “sol i platja”, sinó que també pot experimentar un turisme cultural, gastronòmic i per descomptat folklòric i d’esdeveniments. Per augmentar el turisme a la ciutat, un efecte immediat i previsible és la posada en funcionament de l’aeroport, és el medi més gran per a fomentar l’arribada de turistes. El nombre de visitants que rep un territori té l’existència d’una adequada xarxa de transport, i en concret de com es dissenya el funcionament d’una ruta aèria afecta en l’elecció de destinació (especialment per als viatges per motiu d’oci i vacances). Les dades comparades entre 2015 i 2016 confirmen l’increment en nombre de visitants estrangers, resultat en part de la posada en funcionament de l’aeroport el setembre de 2015, amb rutes centralitzades exclusivament al Regne Unit. El resultat és l’esperat, ha augmentat l’arribada de britànics com a conseqüència directa de l’existència de rutes regulars des de Castelló. Augment turístic que s’ha vist destacat pronunciadament a l’espai urbà de la ciutat com a turisme històric, i estacionalitat a la setmana de Festes de la Magdalena, declarades com a festes d’interés turístic internacional, l’any 2010. RECURSOS FOLKLÒRICS Per a poder conéixer el turisme de la ciutat més estrictament, haurem d’exposar els recursos del mateix valor; un recurs turístic es considera un element tangible o intangible que té capacitat per si mateix, o en combinació amb uns altres, d’atraure visitants a un determinat espai; i quan aquesta visita responga a motius estrictament de turisme, oci i recreació. Per això adquireix valor propi el grau de funcionalitat que puga tindre el recurs, fins al punt que precisament és el grau de funcionalitat o utilitat pròpia el que ha portat a classificar els recursos en bàsics i complementaris. Així, els recursos turístics segons la seua naturalesa els

podem distingir en quatre categories: recurs natural o paisatgístic; recursos històrics-monumentals, tècnics, etnològics i artístics; artesanals i gastronòmics; i folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials. En funció de la seua potencialitat es poden establir cinc jerarquies de recursos: recursos que completen altres recursos; recursos que poden motivar corrents turístics locals; recursos que poden motivar corrents turístics regionals; recursos que poden motivar corrents turístics nacionals; i recursos que poden motivar corrents turístics internacionals. L’aplicació de la metodologia d’anàlisi dels recursos es reflecteix en primer lloc en l’elaboració de l’inventari de recursos turístics, obtenint-se un total de 83 recursos dividits entre les 4 categories dins de la ciutat de Castelló. Ens centrarem en els recursos de la categoria D, en la que sobreïx l’esforç de les institucions públiques i organitzacions per consolidar el turisme actiu a través d’una programació d’esdeveniments al voltant de la pràctica esportiva i festiva. Això es veu reflectit en el pes que ostenta, des de la perspectiva quantitativa la categoria de recursos D-Folklòrics, festes, esdeveniments programats, recursos intangibles i referencials, representada per 23 recursos. A més d’aquesta tipologia d’esdeveniments programats de caràcter esportiu, també són destacables els de caràcter festiu, com són les Festes de la Magdalena, o aquells de caràcter intangible com la Romeria de les Canyes. Valor Jeràrquic

GE STOR A D E G AIATE S -2 21

La categoria D, amb un 29,1% de valor jeràrquic, es troba conformada per recursos turístics representats sobretot en esdeveniments programats, on sobreïxen les Festes de la Magdalena. Aquestes han de respondre de manera estratègica ressaltant les seues singularitats per a fer-les diferents, també han de tindre cohesió social i projectar una bona imatge exterior de la ciutat, pels importants efectes positius des del punt de vista econòmic tant públics com privats. La singularitat de la festa és la llum lligada a la simbologia de les gaiates, però aquestes necessiten ajuda per a millorar i ser més visibles cap al turisme, no tan sols la setmana de festes, sinó tot l’any. Igualment cal reforçar l’oferta actual en el marc de la sostenibilitat, vincular decisions polítiques i gestionar criteris tècnics. També són de destacar els esdeveniments programats vinculats directament a l’esport, alguns de caràcter supramunicipal, que ostenten una potencialitat d’atracció en l’àmbit internacional, i que es corresponen amb el Penyagolosa Trails o la Marató Internacional Ciutat de Castelló. Si bé, és cert que el pes més gran del valor jeràrquic dels recursos turístics d’aquesta catego-

GE STOR A D E G AIATE S -2 2 2

ria es troba en els esdeveniments esportius, sobreïxen els recursos intangibles: com és el cas de la Romeria de les Canyes, les Normes de Castelló, o “el toc manual de campanes en el campanar de la vila”, ostenten elevada potencialitat turística, donat el valor 3 la jerarquia que aconsegueixen. Cal dir que les Festes de la Magdalena com a recurs turístic, és un dels que té millor puntuació, i cal treballar més en elles perquè siguen de millor qualitat i hi haja una major demanda turística. LES FESTES COM A PORTAL DE LA DIVERSITAT CULTURAL El turisme es materialitza en la relació entre individus i els sistemes socionaturals que visita temporalment. En aquesta relació, el turista es vincula amb els diversos aspectes de la destinació turística: naturals, socials, artificials, culturals, polítics, econòmics, alhora que la comunitat receptora pren contacte amb el turista i, a través d’ell, amb els diferents aspectes del seu sistema d’origen. Es tracta d’un fenomen social característicament multicultural que reuneix persones de diferents esferes de significació.

La matèria primera del turisme està conformada per atractius i activitats turístiques. La preeminència clàssica dels atractius tradicionals (naturals i culturals tangibles, generalment monumentals) està deixant espai a altres atractius i activitats, característicament culturals i intangibles; es tracta de propostes en les quals el turista observador d’abans cedeix lloc al turista actiu modern i d’aquesta forma, el turisme folklòric i d’esdeveniments guanya punts. Hi ha més interactivitat en els turistes i els ciutadans autòctons i a més, la diversitat d’actes fa que l’agraïment siga molt més ampli.

Hem d’engrandir la nostra setmana gran! Festival de bandes internacionals, festival de color, de cultura i de festa, que fa que l’explosió de música siga un cúmul de diversitat i cultura en una ciutat que rep als seus visitants amb les mans obertes.

Les Festes de la Magdalena seran cridaneres per als turistes per una gran varietat de circumstàncies que citarem a continuació; la gaiata com a recurs singular i propi de la terra, com a símbol únic per antonomàsia que tan sols es pot veure en aquest racó del món, amb la llum, element especial del qual podem sentir-nos orgullosos. La desfilada de gaiates, el pregó, la romeria o l’ofrena... i milers de moments de tradició en la nostra setmana, els quals hem de portar a l’exterior i fer gaudir d’ells. Pólvora i màgia al migdia. Esclat de color i fantasia a la nit.

GE STOR A D E G AIATE S -2 2 3

LES FESTES DE LA MAGDALENA, COM INTANGIBLE QUE POSICIONA I PROJECTA CASTELLÓ: NECESSITAT D’UNA MARCA TERRITORI Estela Bernad i Monferrer - Paloma Teresa Aguilar i Royo

La situació actual dels mercats generada per la globalització, amb una gran quantitat de ciutats lluitant per una marca territori i una gran quantitat de productes que “vendre”, fa que cada vegada siga més difícil eixa identificació territorial i diferenciació de les marques, així com aconseguir que els consumidors (els possibles turistes, inversors, visitants de la ciutat) opten per este producte-. A tot això, hi ha que afegir, la crisi del sector turistic provocat per la Pandemia de la COVID19. D’esta manera, tractarem l’esdeveniment tradicional de les Festes de la Magdalena com a element nuclear que pot orbitar al seu voltant, altres valors inherents al territori i comuns amb poblacions de l’àmbit mediterrani, com són: el clima, la gastronomia, el patrimoni arquitectònic i històric, la seua mediterraneitat, la música, el foc etc.. Per tant, les Festes de la Magdalena i en concret, el seu símbol principal i diferenciador “La Gaiata” pot ser l’atracció principal per a projectar la marca territoti “Castelló” generant la consolidació de valors al voltant de la mateixa, però a través d’este tipus d’esdeveniment. D’esta manera, pensem que la influència sobre la percepció d’ésta per part del públic objectiu farà que augmente l’interés del consumidor per la marca, i s’obtinguen reaccions positives i més favorables. En este sentit, la ponència marc del IV Congrés Magdalener va determinar que quant a la promoció de les Festes de la Magdalena, calia advertir que la gaiata

GE STOR A D E G AIATE S -2 24

ve a ser l’element més singular i, per tant, amb major capacitat de diferenciació. Però advertix que cal fer una aposta per les gaiata monumental com a producte cultural i redefinir-lo des del vessant artístic, la de la innovació tecnològica i la de l’artesania, si es vol convertir realment en focus d’atracció del talent d’artistes nacionals i internacionals i de la ciutadania castellonenca i de fora de la ciutat. I en este cas, tenint a la gaiata com a símbol principal diferenciador de les Festes de Castelló, els altres elements enriquidors i importantíssims en la programació, han de girar entorn d’este eix. Només així el reconeixement i identificació de les nostres festes com úniques i la seua associació amb Castelló, serà possible . Castelló ha de ser identificada com la ciutat on hi ha gaiates. És molt important incidir en este aspecte, ja que en l’actualitat en els elements d’informació que es realitzen per a promocionar les nostres festes continuen apareixent elements que ens confonen perquè els compartim amb altres festes. Este seria el cas del foc, la pirotècnia, la música etc. que son elements fonamentals en les festes germanes com les falles o les fogueres, però el monument gaiata i la seua vinculació a la llum, únicament existix en la ciutat de la Plana. És a dir es generaria continguts (brandedcontent) que associara la marca territori amb la ciutat, pivotant amb el símbol principal “La Gaiata”, com element diferenciador i com el símbol peculiar i identificatiu. Al mateix temps esta correcta gestió ajudaria a diversificar l’oferta

hotelera i de restauració, molt constreda en l’actualitat a un turisme de sol i platja i finalment ajuda a desenrotllar moltes activitats empresarials vinculades amb este tipus d’esdeveniments de manera directa o indirecta. Cal indicar que tot això ben gestionat implica una millora important de la imatge percebuda de la ciutat i del seu entorn.

anteriorment, estes estan per damunt de religions i ideologies. Unixen a tota la ciutat. Són la identitat del poble, la història, els orígens, roman en el temps, generació rere generació i té el valor del documental i l’emocional. El valor intangible de les Festes de la Magdalena posseïx una càrrega de sentiments, emocions, sensacions, sensibilitats e evocacions al passat.

Qualsevol esdeveniment ha d’emfatitzar la manera en què el participant es beneficiarà de la seua presència en ell, ja que la promesa d’un millor rendiment o, simplement, de passar una bona estona, contribuirà a transmetre uns determinats valors de marca. L’esdeveniment tradicional assegura, principalment, eixe “pasarbé”, que contribuirà a assentar la marca.

També és cert que les Festes de la Magdalena, encara conservant la seua idiosincràsia, han anat evolucionant amb el temps. I és que el patrimoni intangible sol ser dinàmic, que evoluciona amb el pas del temps, de la vida de les comunitats, dels veïns. És transmés de generació rere de generació. No obstant això, este sentiment i orgull del poble de Castelló no arriba a transmetre’s a l’exterior, al no haver-se gestionat polítiques de desenrotllament en este sentit, pensem que una bona estratègia comunicativa recolzada en la marca territori, milloraria el desenrotllament econòmic.

L’organització d’este tipus d’esdeveniment, que haurà de difondre els valors relacionats amb la marca ciutat perquè el consumidor a través del dit esdeveniment entre amb contacte amb este i l’experimente, el viu i interactúe- directament, representa la possibilitat d’afegir valor al territori amb una marca que transmeta valors eminentment emocionals i singulars. Les Festes de la Magdalena transmeten, precisament, eixa singularitat per les seues característiques (festes fundacionals i populars) i eixa emoció que genera pertinença i orgull de ciutat i per este motiu, la marca territori implica, fonamentalment, una reinvenció dels llocs a partir dels processos de construcció de marca (branding), el que es coneix amb el nom d’arquitectura de marca: dotar a la marca de nom, d’identitat visual i d’identitat verbal. Estem, sens dubte, i tal com reconeix l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) , en la Convenció per a la salvaguarda del Patrimoni Immaterial celebrada a París en 2003, davant d’un patrimoni cultural immaterial com són els esdeveniments festius. Així, este tipus d’ús ha de partir d’un consens democràtic en què tinguen cabuda totes les veus. Les Festes de la Magdalena arrepleguen este aspecte, ja que, tal com destacàvem

Parlem de marca territori, per a referir-nos a manifestacions de marques inscrites en localitzacions concretes, és a dir, quan parlem d’aquell referent que aglutina els elements diferencials d’un espai geogràfic concebut per a aconseguir un posicionament predetermina . Si la imatge territorial s’entén com la suma de creences, idees i impressions que una persona té d’un territori, esta es concep a manera de construcció mental i social, basant-se en els coneixements, les impressions i els valors que s’acumulen d’eixe mateix espai geogràfi. Per este motiu és necessària la construcció d’una imatge a través d’una marca que projecte els valors i atributs presents en el territo-

GE STOR A D E G AIATE S -2 2 5

ri i que puguen ser fàcilment percebuts pel públic objectiu. En este sentit cal tindre en compte qüestions com la imatge que es pretén exportar o el públic a qui ens volem dirigir, fer patent el paper de les festes com a generador de valor i dinamitzador territorial ajudant a la preservació patrimonial i a la desestacionalització de l’oferta turística, apostant pel valor de l’experiencial. Com es va indicar en el IV congrés Magdalener (2017) , la imatge intencional del territori castellonenc, aquella que es dissenya i es difon de manera bé conscient per part de les institucions competents, necessita seleccionar clarament uns elements diferenciadors amb capacitat d’identificar-ho i de persuadir els públics diversos respecte del seu potencial en unes societats sobrecomunicades com les actuals. Les Festes de la Magdalena són, en este sentit, un patrimoni cultural amb una notable capacitat d’identificació de la ciutat i un important potencial de persuasió dels públics. El que queda clar, és que la imatge intencional del territori necessita d’elements diferenciadors que la identifiquen, només així podrà ser reconeguda i es fixarà en l’imaginari dels públics. En el cas de les Festes de la Magdalena el monument efimer de la Gaiata, la llum i el caràcter obert i mediterrani d’esta festa és la seua singularitat i per tant deu de ser l’element diferencial que servisca per al seu reconeixement i al mateix temps, per al reconeixement del seu te-

GE STOR A D E G AIATE S -2 2 6

rritori, Castelló. En este sentit, hi ha una clara aposta per potenciar les gaiatas com a element distintiu de la Magdalena, per la qual cosa ha de professionalitzar-se la seua elaboració i fer major inversió en els seus pressupostos, per a així permetre un millor desenrotllament vinculat amb la innovació i el disseny. Tenint clar este aspecte, la gaiata com a element diferenciador de la magdalena i de Castelló ha de centralitzar tota la comunicació en la promoció de les festes. Només així s’aconseguirà la seua identificació, vinculant la ciutat de Castelló amb este monument i contribuirà a projectar la ciutat en l’exterior. Les marques ciutat no s’han d’entendre únicament com a imatge de marca, de la mateixa manera que el concepte de marca ciutat tampoc ha d’entendre’s tan sols com una identitat o un posicionament que es vol aconseguir. Ha de ser la suma de la creació de la marca en si, la identitat que representa amb els seus aspectes gràfics i la seua simbologia, juntament amb la recepció d’esta marca per part de tots i cada un dels seus públics, o siga, la imatge que es crega en la ment dels seus destinataris . D’esta manera, una marca ciutat no existirà en sentit ple si no hi ha concordança, si no aconseguix fer coincidir estos dos aspectes de la marca: la identitat que es desitja transmetre amb la recepció o opinió per part dels públics. El concepte de la concordança de la marca ciutat és fonamental per a analitzar si la marca està ben creada i ben comunicada entre els seus públics

GE STOR A D E G AIATE S -2 2 8

Libro de la Gestora de Gaiatas Especial 2021

Articles inside

Articles

Articles de concurs

Concurs de dibuix

Saludes