MATERIALS PER A TREBALLAR HÀBITS, RUTINES I PROCEDIMENTS
TAULA DE CONTINGUTS Objectius: Incorporar hàbits i convertir-los en rutines. Automatitzar les passes per resoldre tasques de la vida quotidiana o de l’àmbit escolar. Aquests són objectius fonamentals, tant a casa com a l’escola, i tant si hi ha diagnosticat un TDAH o altres dificultats específiques d’aprenentatge, com si no. En aquest paquet que us presentem teniu les eines que us ajudaran a aconseguir-ho.
Descripció dels materials Pissarra Jo Puc! Llibres d’autoinstruccions Punts de llibre Pòsters
Orientacions didàctiques Entrenament en autoinstruccions Orientacions per a l’ús de la pissarra ¡Jo Puc! Ús combinat dels materials
Implicació de la família i de la resta de l’escola Material imprimible
Descripció dels materials Pissarra ¡Jo Puc!
Especialment pensada per a incorporar hàbits personals, escolars, responsabilitats, rutines... fomentar conductes adequades, fent servir el registre sistemàtic i el reforç positiu. Permet un ús molt individualitzat, i està disponible en dues versions, per tal que el nen o la nena s’hi pugui identificar fàcilment.
Disponible en versió nen i versió nena, i en català, castellà i basc. La pissarra està feta en un material autoadhesiu i desenganxable que es pot utilitzar sobre qualsevol superfície llisa; inclou un retolador Velleda i unes orientacions didàctiques específiques.
Està especialment pensada per un ús individual, ja sigui per consolidar actituds escolars (p. ex. fer els deures cada dia) o consolidar hàbits personals (p. ex. rentar-se les dents; fer-se el llit, etc.).
2
Llibres d’autoinstruccions
L’entrenament en autoinstruccions és una tècnica mitjançant la qual el subjecte es dóna a si mateix un conjunt d’ordres o instruccions per a la regulació autònoma de la pròpia conducta.
El material es presenta en dos llibres de 32 pàgines cadascun; un per a la franja d’entre 6 a 10 anys, i un altre per a 10 a 15 anys. Enquadernats en espiral (perquè siguin fàcils de consultar, ocupin poc espai sobre la taula, i es puguin sostenir dempeus). Inclouen una introducció metodològica de les autores.
Disponibles en català, castellà i basc.
3
Punts de llibre
¡Novetat2018!
Presentats en unes pràctiques capses arxivadores, són una selecció dels Llibres d’autoinstruccions. El format individual, permet a pares i educadors personalitzar-ne l’ús, de tal manera que es pot donar a l’estudiant aquella autoinstrucció específica que s’estigui treballant en cada moment. D’aquesta manera, la tindrà sempre present i a l’abast, ja que la pot fer servir com a punt de llibre o dur-la sempre dins la llibreta. Igual com en els Llibres, estan agrupats en dos nivells: per a 6-10 anys i per a 10-15 anys Els punts corresponents a hàbits tenen el fons de color crema, i els corresponents a procediments, de color blau cel.
Están disponibles en català castellà i basc.
4
Pòsters
¡Novetat 2018! En l’àmbit educatiu també s’ha fet servir amb èxit l’entrenament en autoinstruccions per introduir i automatitzar hàbits i procediments de treball, no només amb nens amb dificultats, sinó amb tots els alumnes i de forma grupal. És per això que juntament amb l’equip de professionals de Sant Joan de Déu hem fet una tria de 5 autoinstruccions bàsiques per a treballar-les amb tot el grup-classe. El format pòster permet penjar-les a la paret de l’aula, als passadissos del centre o, fins i tot, a la mateixa habitació de l’estudiant. Per descomptat, cada centre i cada professional n’adaptarà l’aplicació a les seves necessitats i a la seva realitat, però suggerim que utilitzeu els pòsters per a assolir uns objectius bàsics per a tot el grup, i que no quedin reduïts només als alumnes amb necessitats específiques. Amb aquests, es pot aprofundir en aspectes concrets de manera individualitzada o en grups reduïts amb la resta de materials d’autoinstruccions, que aborden un ampli ventall de tasques i competències: des dels passos per a preparar la motxilla de l’escola o els passos per a fer una redacció, fins a les taules de multiplicar o les normes d’accentuació (en català i en castellà). Finalment, ens agradaria ressaltar que la utilització dels pòsters amb tot el grup-classe acostuma a tenir un efecte de reforç molt positiu i motivador en els alumnes amb els quals s’hi havia treballat individualment.
Disponibles en catala i castellà.
5
Meravellosament il·lustrades per Violeta Serratosa (VforViu), que ha adaptat els seus dibuixos a les diferents franges d’edat, els alumnes se sentiran ràpidament reconeguts i interpel·lats per aquestes imatges, aconseguint captar la seva atenció, i facilitar el seu aprenentatge.
6
Orientacions didĂ ctiques
7
Entrenament en autoinstruccions
Les autoinstruccions neixen als anys 60 de la idea de Donald Meichenbaum d’associar la tècnica de solució de problemes al model d’Aleksandr Lúria, que reconeix el llenguatge intern com a «director i controlador» del comportament. En què consisteix l’entrenament en autoinstruccions? És una tècnica mitjançant la qual el subjecte es dóna a si mateix un conjunt d’ordres o instruccions per a la regulació autònoma de la pròpia conducta. L’objectiu d’aquest entrenament és ensenyar a l’infant i a l’adolescent una forma d’actuació ràpida i eficaç per a aconseguir l’èxit en una tasca o en una conducta. La majoria d’infants fan aquest procés de manera automàtica, però els infants amb dificultats l’han d’aprendre, l’han d’entrenar. Des de les primeres aplicacions de les autoinstruccions, que es van fer en infants hiperactius, s’ha posat de manifest l’eficàcia d’aquesta tècnica aplicada al tractament d’infants impulsius, amb dèficit atencional, amb manca d’autocontrol, amb trastorns d’ansietat i amb dificultats d’aprenentatge en general. En l’àmbit educatiu també s’ha fet servir amb èxit per introduir i automatitzar hàbits i procediments de treball no només amb nens amb dificultats, sinó amb tots els alumnes i de forma grupal. La incorporació del format pòster, permet aplicar-ho al grup-classe.
8
El procediment complet consta de cinc fases: I. Modelatge cognitiu: L’adult (terapeuta o educador) actua com a model i du a terme una tasca mentre va dient en veu alta cada cosa que fa. II. Guia externa en veu alta: L’infant du a terme la mateixa tasca proposada per l’adult mentre aquest verbalitza les instruccions. III. Autoinstruccions en veu alta: L’infant ho torna a fer mentre es va dient a si mateix en veu alta les instruccions per a resoldre la tasca. IV. Autoinstruccions emmascarades: L’infant du a terme la tasca i verbalitza les instruccions en un to de veu molt baix. V. Autoinstruccions encobertes: L’infant guia el seu propi comportament a través d’instruccions internes, mentre va desenvolupant la tasca. Les autoinstruccions es refereixen a diferents elements, segons el tipus de tasca. Per exemple: Autointerrogació: Què haig de fer? Què he entès? Què em pregunten? Quines dades tinc? I si ho faig d’una altra manera? Anàlisis de tasques: Quins són els passos a seguir? Quin és el primer pas? Quin és el pas següent? Autocomprovació: Repassaré aquest pas perquè no estic gaire segur d’haver-lo fet bé. Comprovaré si el resultat que m’ha sortit és lògic d’acord amb allò que em demanaven. Repassaré tots els passos. Autorreforç: «M’està sortint molt bé!», «Ja fa cinc minuts que no m’aixeco de la cadira!», «Ho he aconseguit per mi mateix, sense preguntar-ho!», «He descobert l’error i l’he corregit: fantàstic!». Perquè aquest entrenament sigui efectiu, cal que: ȣȣ Sigui constant i sistemàtic. ȣȣ S’adeqüi el procediment a les característiques del destinatari. ȣȣ Hi impliqui l’infant. ȣȣ Faci servir imatges que incitin a l’ús de les autoinstruccions. ȣȣ Inclogui verbalitzacions que l’infant ja fa servir en el control de la seva pròpia conducta. ȣȣ Faciliti la generalització de les autoinstruccions mitjançant l’ús reiterat en una àmplia i variada gamma de situacions. Esperem que us siguin útils per a ajudar els infants i adolescents a desenvolupar les conductes que els permetin portar a terme de manera autònoma i amb èxit les tasques que han d’afrontar diàriament.
9
Orientacions per a l’ús de la pissarra Jo puc! 1. Expresseu de manera clara i concisa quin objectiu (quina conducta) es vol assolir i escriviu-lo a les caselles de l’esquerra. 2. Comenceu amb un o dos objectius; us recomanem de no fixar-ne mai més de quatre alhora. Alguns exemples d’objectius possibles: rentar-se les dents, posar la roba per rentar, fer els deures en l’horari establert, portar l’agenda a casa, preparar la cartera, no cridar, respectar el torn, etc. 3. Establiu clarament què s’aconseguirà quan s’assoleixin els objectius. És important utilitzar reforços positius, tant per mantenir la motivació del nen/a durant la setmana, com per consolidar els assoliments. 4. Especifiqueu, per cada objectiu, quan s’obté un 0, un 1 o un 2. 5. Determineu quina puntuació cal obtenir per aconseguir la recompensa que s’ha establert. 6. Feu una valoració diària amb el nen/a de l’assoliment dels objectius fixats. Al final de la setmana, sumeu els punts aconseguits i mantingueu el què s’hagi acordat.
espe quanc if iq u e u un 0, s1 ’,obte 2
su m ac pu eu e on nt ls se s gu its
escribiu l’objectiu
iu def inensa mp reco
determineu puntuacio f inal
10
Exemples de reforços positius a) Socials: comentari positiu, reconeixement de la tasca, somriure, felicitació, elogi, contacte físic (petó, abraçada, encaixada de mans, copet a l’esquena...), expressió de satisfacció, reconeixement individual (davant els germans/els companys de classe), reconeixement col·lectiu (família/companys), posar-lo d’exemple, triar-lo per determinades activitats, donar-li atenció, donar-li un punt extra, etc. b) D’activitat: sortir a jugar un temps establert (al parc/pati), gaudir de temps lliure, seure al costat de..., llegir, escoltar música, ser l’encarregat de... (repartir material, esborrar la pissarra, ajudar el professor...), fer encàrrecs, ser el primer en..., fer algun esport, temps de descans, jocs didàctics, jocs recreatius (ordinador, wii... millor si pot ser amb algú, en tot cas establir el temps que es podrà fer servir), reducció de les tasques que li costen, ampliació de les tasques que li agraden, sortir a la pissarra, compartir quelcom amb un germà/company, cantar, ballar, representar, demostrar habilitats, explicar acudits, dirigir el joc o les activitats de grup, xerrar (explicar una pel·lícula, esdeveniments...), etc. c) Materials: joguines, cromos, còmics, revistes, retallables, material per fer manualitats (plastilina, fang, pintures, papers...), material d’escriptura (retoladors, llapis colors, llibretes...), globus, pilotes, clauers, adhesius, cartells, llibres (d’imatges, de lectura, de l’interès del nen/a...), trencaclosques, puzles, construccions, jocs recreatius, etc.
L’objectiu final és passar de la motivació externa (pares > pissarra > reforços positius) a l’automotivació interna.
Exemples de reforçadors interns Sentiment d’orgull, satisfacció per la feina feta; ser més ràpid/millor en..., tenir pensaments positius (Ho he fet bé!, Fantàstic!, Aconseguit!, Ho estic aconseguint!, Realment sóc capaç de..!, He millorat!, Es fixen en mi!, Vaig bé!, Sóc un artista!, Sóc un crack!), sentiment de superació d’un repte, tenir el mestre o els pares contents, experimentar un èxit, sentir-se bé amb si mateix, sentir-se capaç, etc. Aquests pensaments i sentiments haurien de ser suficient per mantenir la conducta desitjada un cop s’hagi incorporat i automatitzat. En l’àmbit escolar es pot fer servir la pissarra per treballar actituds, objectius i reptes de grup.
11
Ús combinat dels materials Aquests elements es poden utilitzar de manera independent els uns dels altres o bé de manera combinada per a treure’n el màxim profit. Sempre prevaldrà, en darrera instància, el criteri del docent o del pare o mare, ja que són qui millor coneix les necessitats i les particularitats de cada cas.
En aquest sentit, en cadascun dels elements hi trobareu orientacions específiques. Tot seguit, però, us donem unes orientacions d’ús combinat: ÖÖ Els pares o el tutor, aborden amb el Llibre d’autoinstruccions corresponent, la conducta o conductes que es volen treballar, seguint els passos de l’entrenament en autoinstruccions. ÖÖ Tot seguit, se li dona el punt de llibre corresponent a aquella o aquelles conductes més específiques, perquè el tingui sempre a l’abast, i el pugui consultar en moments claus (per exemple, a l’hora de plegar, o quan ha d’organitzar-se per fer els deures). ÖÖ Mitjançant la pissarra, s’aprofundeix de manera diària i sistemàtica en aquella rutina i, un cop consolidada, el nen aconsegueix la recompensa pactada. ÖÖ Finalment, amb el pòster a l’aula aconseguim que aquell hàbit que s’ha treballat de forma individual, l’estudiant vegi que no aplicable a la resta del grup. Es reforça la seva autoestima (Sóc especial!), i s’aconsegueix que tot el grup-classe segueixi unes pautes de comportament comuns i coherents.
12
L’ordre d’introducció dels elements (especialment els ‘Punts de llibre’ i la ‘Pissarra’) qui millor el determinarà seran els pares o el docent, i variarà en funció de cada cas i de cada conducta. En alguns casos convindrà reservar el punt de llibre per al final del procés, mentre que en d’altres es voldrà fer servir molt abans. Per exemple: Si tenim el cas d’un estudiant que mai recorda quins deures ha de fer i els pares sempre han de recórrer al grup de whatsapp de la classe, podem començar a treballar la conducta amb l’autoinstrucció Passos para abans de sortir de classe. A mesura que anem treballant aquesta autoinstrucció la complementem i la reforcem amb la pissarra, fixant com a objectiu, p. ex. «Repassar la llista de deures abans sortir de classe». I, si ho considerem convenient, li donem el punt perquè el tingui present en el moment de plegar. Altres possibilitats d’ús poden ser: Per exemple, volem incorporar un nou hàbit, i esperem que esdevingui rutina; optem per utilitzar la pissarra, ja que el sistema de motivació per incentius creiem que pot donar resultat especialment en aquell alumne concret, i alhora volem aconseguir la implicació de la família. Però durant el procés ens adonem que la dificultat del nen/a no rau en la motivació, sinó en recordar la seqüència dels passos per afrontar la tasca. En aquest cas, ens ajudem del Llibre d’autoinstruccions per a especificar els passos, i, si convé, li donem el punt de llibre durant un temps determinat (prèviament pactat amb ell) perquè el tingui a l’abast i li serveixi de reforç. Un altre cas: ja estem fent servir el Llibre d’autoinstruccions per organitzar la conducta tant pel que fa a hàbits com aprenentatges i el nen ja coneix la metodologia i la sap aplicar sense necessitar gaire suport. En aquest cas, podem lliurar-li un dels punts de llibre amb una autoinstrucció que encara no s’hagi treballat perquè se l’endugui a casa o a l’escola.
13
Implicació de les famílies i de la resta de l’escola Tant els materials d’autoinstruccions (llibres i punts), com la pissarra Jo Puc!, són materials creats a partir de l’experiència de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge Escolar de St. Joan de Déu. Ara bé, la versió que us presentem està pensada per poder ser útil a tots els nens i nenes en edat escolar, ja que treballen hàbits i procediments que són fonamentals per a tothom. En aquest sentit, els materials estan pensats tant per a l’ús en el centre educatiu, com a casa.*
En l’àmbit escolar, les autoinstruccions es poden fer servir per introduir hàbits o procediments de manera col·lectiva, alhora que cada alumne tingui el seu propi llibre que acabarà fent seu. A més a més, els punts de llibre ens permetran, sempre que calgui, posar el focus sobre una instrucció concreta, o bé personalitzar-ne l’ús i així atendre les diverses necessitats que hi ha en tot grup classe. Considerem que l’ús de les autoinstruccions com a metodologia no s’ha de limitar només als alumnes amb dificultats, o a la feina del psicopedagog o psicopedagoga, sinó que es pot fer extensiu a la resta d’alumnes d’una aula, i per això és bo que els tutors també n’estiguin al cas.
* Excepte els pòsters, que sí que restringirem el seu ús al centre educatiu
14
Per altra banda, considerem que és important fomentar, i facilitar, la implicació les famílies i de la resta de l’escola (especialment els tutors de cada grup). Quan es tracta d’incorporar hàbits i rutines, la responsabilitat no pot recaure, només, en l’escola, ja que sense el treball familiar, costaran molt més d’adquirir. Per això pot ser útil i necessari que l’estudiant tingui el seu propi Llibre d’autoinstruccions o el seu propi joc de punts de llibre, i que el treballin amb els pares a casa.
Ara bé, pot ser que si els materials no han sortit del centre, no els coneguin, o que no se sentin prou segurs per a fer-los servir. Per això us hem preparat una mini guia fotocopiable (vegeu la pàgina següent) perquè el pugueu donar a l’AMPA, al tutor, o a aquells pares i mares concrets que decidiu, per encoratjar-los a fer-los servir.
15
Adquisició d’hàbits i procediments amb les autoinstruccions Amb l’Entrenament amb Autoinstruccions ensenyarem una forma d’actuació ràpida i eficaç per a aconseguir l’èxit en una tasca o en una conducta. L’objectiu és aprendre a regular la pròpia conducta de manera autònoma. Consisteix en 5 passos en què l’adult acompanya l’estudiant fins que ja ha incorporat l’hàbit o el procediment. 1. Modelatge: l’adult actua com a model i du a terme una tasca mentre va dient en veu alta cada cosa que fa. 2. Guia externa en veu alta: L’infant du a terme la mateixa tasca proposada per l’adult mentre aquest verbalitza les instruccions. 3. Autoinstruccions en veu alta: L’infant ho torna a fer mentre es va dient a si mateix en veu alta les instruccions per a resoldre la tasca. 4. Autoinstruccions emmascarades: L’infant du a terme la tasca i verbalitza les instruccions en un to de veu molt baix. 5. Autoinstruccions encobertes: L’infant guia el seu propi comportament a través d’instruccions internes, mentre va desenvolupant la tasca. Les Autoinstruccions de Go Books! i St. Joan de Déu estan disponibles en dos nivells d’edat: per a 6-10 anys i per a 10-15 anys i en català, castellà i basc. A la pàgina següent trobareu exemples del llibre d’autoinstruccions i dels punts de llibre per practicar.
16
---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
ex 3-8 mates: pàg 24 ex 10-11 català: pàg 15
Octubre Dimarts 3
Miro què haig de fer.
Octubre Dilluns 2
PASSOS PER A FER UNA TASCA
Em concentro.
Decideixo com fer-ho.
Ho poso en pràctica.
Ho repasso.
17
·8·
Horari del curs
Miro l’horari de demà.
Agafo tots els deures que he fet.
·6·
Agafo tots els llibres i les carpetes que em faran falta. di
l me
t de
men
esa
eixe
angl
Con
gua
Llen
Ho fico tot dins la motxilla.
Comprovo que ho tinc tot.
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Passos per a preparar la cartera
Mostres autoinstruccions
Mostres punts de llibre
-----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
----------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Rendir al màxim (I) 1 Res no em distreu.
2 No estic per altres coses (les deixo per al final).
3 Penso en fer els exercicis ràpid i bé.
4 Miro quant de temps trigo.
5 Ja he acabat!
18
FER OPERACIONS AMB FRACCIONS A) Amb el mateix denominador: 3 2 1 + = 5 5 5
+
B) Amb diferent denominador: m.c.m. no comuns i comuns de major exponent 31 3 2 21 10 + = + = 35 5 7 35 35
3 2 + 5 7
m.c.m. (5,7) = 35
A) Amb el mateix denominador: 7 5 2 = 13 13 13 B) Amb diferent denominador: m.c.m. 2 1 8 3 5 = = 3 4 12 12 12
m.c.m. (3,4) = 12
×
1r) Numerador × numerador
2n) Denominador × denominador 3r) Si es pot, simplifiquem el resultat “dividir numerador i denominador pel mateix nombre” 3 4
·
1 = 5
3·1 3 = 4·5 20
÷
1r) Numerador × denominador = = numerador 2n) Denominador × numerador = = denominador 3r) Simplifiquem el resultat si es pot 3 4
··
2 = 5
3·5 15 = 4·2 8
Si desitgeu més informació, podeu posar-vos en contacte amb nosaltres a través de l’adreça de correu electrònic info@gobookseditorial.com