Gaspar Espuña | In Memoriam

Gaspar EspuĂąa i Berga (1935-2017) In Memoriam

GASPAR ESPUÑA ) 2

Gaspar Espuña i Berga (1935-2017) In Memoriam Índex Tarannà humanista i vital

4

Religió i pragmatisme

6

Justícia social i política

9

Joventut, educació i turisme

12

Família i amics

14

Empresa i turisme

17

La Fundació Gaspar Espuña-CETT, un projecte de futur

24

Darrers reptes, grans reconeixements

27

Guardons a una trajectòria

29

Bona part del material d’aquest recull biogràfic s’ha extret de l’obra Gaspar Espuña. Pinzellades d’una vida, editat l’abril de 2009 per la Fundació Gaspar Espuña-CETT i escrit per amics i col·laboradors del CETT, amb l’assessorament i les aportacions de l’escriptor Lluís Busquets i Grabulosa.

Fotografies: arxiu del CETT, Jordi Bedmar, Espadalé, Espai d’Imatge, Estudi Xavier Garcia, Eugenio, Grup Jaume Muntaner, OLICOLOR, OLYO, Osácar Films.

Tarannà humanista i vital Nascut a Olot el 3 d’agost de 1935, a la masoveria de la Cadavall, Gaspar Espuña –fill d’Esteve Espuña i Catalina Berga– va viure la infantesa amb les estretors de la postguerra. Aquest origen pagès li va atorgar dues de les seves grans qualitats: l’empenta vital de superació i l’astúcia per superar situacions. De les estretors en va sortir per formar-se en l’humanisme cristià del Seminari de Girona –l’any 2005 manifestava que un dels eixos de la seva vida havia estat la seva fe–, on va aprendre la dimensió comunitària de la vida humana i es va adonar del fet de poder transformar la pròpia vida en un servei als altres, a fi d’aportar el propi gra de sorra per transformar un món injust. En ell, el sentit de justícia social se li arrelaria per sempre més en l’esperit.

Precisament per tal d’aconseguir una millor justícia social en el futur, va voler estar a prop dels joves, educant-los. Encara seminarista, a finals dels anys 50 i a Olot, ja organitzava casals, i més tard es va abocar en l’escoltisme com a via de formació dels adolescents. I és que un altre tret dels seus anys d’aprenentatge va ser la formació, l’educació.

Entre Girona i Roma –on va ser enviat a seguir els seus anys de formació–, entre els estudis de filosofia i els de teologia a la Pontifícia Universitat de Sant Tomàs, va aprendre a reconèixer-se feble, una feblesa que, essent la fe transformada en confiança plena en Déu, li va atorgar una força extraordinària en moments de dificultat o en casos de decisions límit, i també el va marcar fins a la maduresa.

D’aquesta època també en destaca un altre tret gravat amb foc a l’ànima de Gaspar Espuña: la lleialtat al país, la fidelitat a Catalunya.

Però a Gaspar Espuña també se’l coneixeria per moltes altres característiques. L’any 2006, amb motiu de la seva jubilació, se li va fer ofrena d’un llibre únic, El riu del viure (2006), amb escrits

Amb els seus cosins i el germà, un dia de festa major davant l’Església de Lladó (fotografia d’arxiu).

“La meva vida ha girat entorn de tres eixos: la meva fe, la vocació de servei al meu país i la dedicació al món del turisme i de la formació” Discurs al sopar d’homenatge que li va retre el Grup CETT, el 16 de setembre de 2005 GASPAR ESPUÑA ) 4

d’unes 75 persones que l’havien conegut. Hi havia testimonis de l’Estat, de França, de Polònia, de Cuba, de Nicaragua, del Marroc...

Entre tots els qualificatius amb què se’l defineix, se’n repeteixen aquests: acollidor, obert, jovial, comunicatiu, garneu, lleial, compromès, arrauxat, intrèpid, creatiu, emprenedor, aventurer, fort, generós, obert, planer, visionari, bonhomiós, utòpic, fidel, tenaç, cordial, perseverant...

Inquiet, cul de mal seient i bromista de primera, era molt generós. En definitiva, Gaspar Espuña, des del punt de vista humà, ha estat per a molts un referent.

“Si bé avui el CETT és una realitat, ahir era tan sols un projecte i abans-d’ahir, un somni. Si aquest somni ha esdevingut realitat és perquè hi ha hagut al darrere una personalitat complexa com la del Sr. Espuña, que n’ha estat l’actor principal. He tingut la sort de viure aquest procés i recordo d’una manera molt especial quan vaig entrar a treballar al CETT, aquesta fase primera d’un CETT incipient i precari i la dedicació profunda d’un equip de persones com Joan Turró, Carme Bigas, Anna Sala, Heriberto Limonchi, Ana Olavarría, Manel Bassols i Climent Guitart.”

“Sempre estava present en les llargues i nombroses reunions d’ací i d’allà, tant a la costa com a l’interior de les comarques de Girona o de Tarragona. Recordo, especialment, els seus continus desplaçaments cap a ajuntaments, gremis, comunitats, patronats i altres entitats de turisme de la Costa o del Pirineu, on tots esperaven el seu parer i assessorament, sense comptar el ritme frenètic de viatges per assistir a una vintena de fires i salons anuals de turisme, arreu d’Europa, la gran majoria entre desembre i març: TTW de Montreux, WTM de Londres, Reise Market de Munic, Salon du Tourisme de París, Salon des Vacances de Brussel·les, Wiener Messe de Viena, ITB Berlín, BIT de Milà, Vakantie a Utrecht, TUR de Göteborg, Top Resa, MITCAR, Rodatur, Fitur, Saló de Vacances, SITC... I això sense comptar l’organització d’accions promocionals puntuals com les d’Amsterdam, de Brussel·les, de París, el Rally Rolls Royce, les famoses ‘acciones concertadas’ amb Madrid...

I vostè sempre tan infatigable, traient la força de la seva vitalitat, malgrat ‘no trobar-se tan bé com la majoria dels mortals que l’envoltaven!’”

ASSUMPTA DOMÈNECH

MONIQUE ROUS DE MADINHAC

Gaspar Espuña, adolescent, amb la seva neboda Montse.

GASPAR ESPUÑA ) 5

Religió i pragmatisme L’espiritualitat de Gaspar Espuña sempre va estar associada al pragmatisme. Jove i apassionat, actiu, compromès i emprenedor, tenia molts projectes i ideals religiosos, socials, humanístics i artístics. A l’estudi dels clàssics, la filosofia i la teologia s’hi sumava la descoberta dels suburbis i la immigració (el barraquisme de Montjuïc), els militants obrers de l’HOAC, l’escoltisme, Catalunya, l’obertura a experiències franceses... i l’afecció a la muntanya.

L’escoltisme i els casals d’estiu eren la iniciació a la pedagogia activa, l’educació del temps lliure i en els valors.

Així, quan encara era seminarista –als 11 anys havia iniciat els estudis al Seminari de Girona i el 1951 hi cursaria els de filosofia–, Gaspar Espuña organitzava casals d’estiu a Olot, feia escoltisme –pedagogia activa– i ajudava en la pastoral dels poblets de la Sabina romana.

Després d’estudiar teologia a Roma (1954), va ser ordenat sacerdot el dia de Sant Josep de 1958. El 28 d’octubre del mateix any, el cardenal Roncalli era elegit com a papa Joan XXIII. Amb aquest fet, Gaspar Espuña tenia com a cap suprem de l’Església catòlica un referent del seu tarannà.

Enviat primer com a professor a El Collell, més tard va passar tres anys de vicari a la Bisbal d’Empordà (1960-1963) i dos a Canet (1963-1965), abans de ser enviat a Calella de la Costa. A Canet va viure el nomenament de Narcís Jubany, fins aleshores bisbe auxiliar de Barcelona, per a la Seu de Girona. Aviat va congeniar amb el nou bisbe, que li va confiar tasques de futur per a la diòcesi i el va enviar a fundar la parròquia de Sant Joan Baptista, coneguda com la del Poble Nou de Pineda, entre aquest nucli i Calella de Mar. Va ser allà, submergit en les activitats parroquials, les activitats socials i educatives, i el món de l’escoltisme, quan Gaspar Espuña va topar amb el sector del turisme amb una radicalitat

Fent escoltisme (fotografia d’arxiu).

Gaspar Espuña va topar amb el sector del turisme amb una radicalitat que el portaria a fer un tomb existencial

GASPAR ESPUÑA ) 6

Jornada amb nois de la Bisbal i de Corçà (fotografia d’arxiu).

“El do de la fe no ha de servir per aixecar barreres, sinó per generar actituds obertes i dialogants” “Jo aleshores procurava ser un bon escolà i prop d’ell vaig viure la meva immersió en l’escoltisme, del qual ell era consiliari. Es tracta d’un moviment que recordo amb nostàlgia i que ha servit i serveix per crear una joventut forta, nova i al servei de Catalunya i dels principis escoltes.”

JORDI TEN

que el portaria a fer un tomb existencial. A Calella va arribar a ser consiliari diocesà d’escoltisme (amb projeccions arreu del país i a l’estranger) i va fundar Joventut i Turisme/Jeunesse et Tourisme (JiT), on coneixeria Maria Rosa Viñas, que esdevindria la seva futura esposa.

L’escomesa amb el fenomen turístic va representar per a Gaspar Espuña un món nou i ple de possibilitats. Allà on l’Església tradicional veia perills de tota mena (pel vestir, pels balls, per la depravació dels costums...), ell hi veia un munt de possibilitats, sobretot en un dels camps que sempre li havia interessat per construir un futur diferent: el jovent. Per a ell el turisme era un camp on aquest jovent treballava i on s’hi podia interrelacionar.

Els darrers anys 60 eren temps, al país, de paroxismes diversos, religiosos i polítics: manifestació de sacerdots i religiosos davant la comissaria de Via Laietana; campanya “Volem bisbes catalans!”; Caputxinada (9-11 de març), i creació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona com a inici d’una llarga lluita estudiantil universitària. Les primeres insurgències antifranquistes i el naixement de partits en la clandestinitat van ajudar Gaspar Espuña a estar alerta, però també el van portar a una certa crisi: pensava que el capellà ha de pugnar a favor de les forces democratitzadores i no pas formar part del poder establert i de la seva reacció; per això no pot ser un home diferent dels altres.

Així, a Barcelona va començar a dedicar-se a la reinserció social, mentre estudiava a la universitat un parell de cursos de psicologia industrial i clínica. Amb tot, el curs 1968-1969 va decidir secularitzar-se.

Però tot i obtenir la secularització de Roma el 1971, mai no va deixar de banda el seu compromís cristià. Es va casar per l’Església catòlica, va batejar les seves filles i, malgrat el trencament matrimonial posterior (1975), va seguir comptant amb un dels seus eixos vitals, la pròpia fe. Per a ell, ser creient consistia ni més ni menys a donar un sentit transcendent a la vida; ser cristià era tractar amb normalitat el missatge evangèlic en el seu entorn professional. Anys més tard diria que els catòlics no tenen la patent de la bondat, la justícia, els valors i l’ètica, ni són els únics i exclusius portadors de la veritat, l’amor i la salvació. “El do de la GASPAR ESPUÑA ) 7

Gaspar Espuña amb les seves filles Eva i Laia i la seva afillada Resana (fotografia d’Osácar Films).

Els trets característics dels seus anys de formació: servei, justícia, jovent, feblesa com l’altra cara de la confiança i Catalunya “Sempre has estat un home de fe. És una gran sort, tenir fe! Això m’ho vas dir tu fa molt de temps i moltes vegades he pensat la raó que arribes a tenir.

Fe en el present. Fe en les persones.

Fe en els equips de persones.

Fe en la força de la gent amb objectius comuns.

Fe en el futur: visió del futur, il·lusió de futur.

Tu també tens la sort de tenir la FE amb majúscules.”

JOSEFINA DÍEZ

fe no ha de servir per aixecar barreres sinó per generar actituds obertes i dialogants”.

Pel que fa al turisme, aleshores Gaspar Espuña ja tenia clar que aquest fenomen ultrapassava totes les expectatives i fins i tot la preparació d’aquells que n’havien de tenir cura. Calia, doncs, una escola que preparés experts per afrontar els reptes que vindrien. L’any 1969 en parlaria damunt d’un tren que el portava a Barcelona amb Josep M. Trías Beristain, aleshores director de l’Escola de Sant Pol i relacionat amb agències de grans viatges.

De la xerrada en naixeria el CETT (Centre d’Estudis Tècnics Turístics).

Gaspar Espuña definiria el turisme, en una xerrada a la Conferencia Episcopal Española (1997), com “una evasió de la quotidianitat que afecta qui el practica, qui rep turisme i qui el serveix.”

Per ell, calia fer front i superar la supertecnificació, l’agressiva competitivitat i el desig de benefici màxim, i la massificació i la despersonalització, per poder convertir el turisme en un àmbit propici on conrear les dimensions essencials de l’ésser humà. A partir d’aquí i dels nous valors emergents –solidaritat, ecologia, internacionalització...–, per ell, en el camp turístic, també es podia aplicar allò que havia après en el camp de l’escoltisme: deixar el món, el nostre entorn quotidià, una mica millor de com ens l’hem trobat.

Parlaria de cinc experiències que es poden dur a terme: accions d’acollida (amb la recuperació del monestir de Vallbona o d’hostatgeries a diferents santuaris, on caldria un missatge de càlida rebuda i gratuïtat en un món marcat per l’utilitarisme); espais culturals i de joventut (per col·laborar en accions religioses, promoure la solidaritat, mostrar i conservar el patrimoni natural, artístic i cultural...); humanisme i turisme (per promoure la cultura de l’“ésser” enfront de la del “tenir”); ètica turística (que ha de tenir en compte valors com ara l’autenticitat, la pau, l’ètica dels preus i dels productes, l’estètica del gust i defugir de l’explotació per l’explotació), i finalment, recomanaria als bisbes que no vulguin fer grans coses sinó oferir petits signes d’esperança i d’alegria.

I tot, és clar, per nodrir les dimensions de la vida i de la seva fe.

Una Fe amb majúscules que era un dels eixos en què va pivotar la seva vida.

GASPAR ESPUÑA ) 8

Justícia social i política Un fort sentit social preocuparia sempre Gaspar Espuña. En la Catalunya dels darrers anys 60 i dels primers 70 del segle passat, quan l’esperit democràtic del país lluitava contra els darrers espeternecs del franquisme i ell va decidir demanar la secularització, es va adonar que no podia formar part del poder establert, sinó dels que s’hi posaven en contra.

El primer que havia fet, un cop traslladat a Barcelona, és dedicar-se a la reinserció social. Doncs bé, aquest compromís de preocupació social el portaria a la política. Una política entesa com a servei al propi país i com a obertura a Europa i al món sencer.

El procés va ser aquest: primer, la Fundació Jaume Bofill, que l’enviaria a Ginebra l’abril de 1971; després, Justícia i Pau. Més tard, el Reagrupament Socialista de Josep Pallach (1920-1977).

Finalment, el nacionalisme tout court sense bandera política de cap mena, perquè, com diu Joan Salvat-Papasseit, les banderes partidistes poden ser “el distintiu de les grans opressions”.

Efectivament, el mes d’abril de l’any 1971 Gaspar Espuña arribava a Ginebra amb el difícil encàrrec de fer, en aquells temps, d’ambaixador de Catalunya per a la Fundació Jaume Bofill, creada dos anys abans a Barcelona. Segons Fèlix Martí, expresident del Moviment Internacional d’Intel·lectuals Catòlics (Pax Romana), exdirector del Centre UNESCO de Catalunya i exdirector de l’esmentada Fundació Jaume Bofill, “entre els objectius havia proposat una línia d’activitat internacional que s’assemblava a l’encàrrec que les nacions amb estat confiaven als seus diplomàtics: mantenir relacions amb altres països, posar-se al servei dels compatriotes que vivien en aquests països i contribuir al coneixement de la cultura pròpia en el context de la societat on s’exercien les funcions de representació. La Fundació havia encarregat a Gaspar Espuña una missió del mateix tipus, però molt més difícil perquè Catalunya vivia encara en un règim de dictadura política

A la Garrotxa, amb la seva mare (fotografia d’arxiu).

“Crec que hi ha dues constants en la seva trajectòria que l’acompanyen sempre i que, d’una altra manera, han continuat després en el terreny professional. Primer, un fort sentit social, de promoció dels joves i de la gent vinguda de fora; i segon, sentit pedagògic, inquietud educativa, d’ajudar els altres a ser persones lliures, responsables, treballadores, que poguessin sortir-se’n en la lluita de cada dia. La seva personalitat hi ha donat un to humà molt singular. Actiu i a vegades desbordant, és intel·ligent per descobrir les necessitats, decidit i generós a l’hora de buscar els camins de resposta, sovint atrevit, sense por.”

MOSSÈN BUSQUETS GASPAR ESPUÑA ) 9

“Conocimos a Gaspar en Ginebra, en nuestra época de estudiantes. Eran las épocas finales de la dictadura en la que cualquier actividad democrática era entendida como sospechosa por enemiga del régimen. Sus actitudes liberales y un ‘aura’ de misterio, pues se le suponía trabajando políticamente desde el extranjero contra la dictadura, lo hacían especial.

Un excura divertido, de poblada barba y pasión por los dulces, en especial el turrón de Jijona, completaba el cuadro de un personaje intelectualmente atractivo, afable y singular.

Durante dos años compartimos la calidez de su casa ginebrina siempre abierta a los amigos –una circunstancia que se aprecia de veras en la condición de emigrante– y la seguridad que nos proporcionaba su trayectoria vital más vasta y trasteada que la nuestra.”

IRENE OROMÍ I ANTONIO SALGADO

L’any 1971 arribava a Ginebra enviat per la Fundació Jaume Bofill amb el difícil encàrrec de fer d’ambaixador de Catalunya.

Tot i disposar d’uns mitjans modestos, el seu entusiasme i bon humor van generar miracles

a l’Estat espanyol i, per tant, aquesta activitat podia ser considerada subversiva i comportar una condemna seriosa. Altrament, la seva missió tenia com a objectiu informar de les campanyes contra el règim franquista i aconseguir complicitats morals i polítiques favorables a la resistència. [...] ”Els mitjans de Gaspar Espuña eren molt modestos, però el seu entusiasme i bon humor van generar miracles. [...] ”L’any 1972 es van organitzar a Ginebra els Jocs Florals de la Llengua Catalana i el seu èxit s’havia d’atribuir, en part, a la dedicació de Gaspar Espuña. [...] ”Més enllà del món dels exiliats, Gaspar Espuña actuava en tres àmbits sectorials: contactava amb les ONG que podien mostrar interès per la situació de Catalunya; visitava personalitats de Ginebra o que, sense tenir la nacionalitat suïssa, vivien a la ciutat, i enviava sistemàticament informacions als periodistes. [...] ”Gaspar Espuña també va col·laborar en la creació d’una institució proposada per Josep Benet: la Fundació Internacional d’Estudis Històrics i Socials (FIEHS), que tenia com a objectiu documentar les causes, el desenvolupament i les conseqüències de la Guerra Civil espanyola dels anys 1936-1939.”

Mentre va viure a Ginebra, a Suïssa, amb la seva esposa M. Rosa Viñas (el 1972 va néixer la seva primera filla, Eva), Gaspar Espuña va deixar com a apoderat del CETT Joan Cals. Viatjava sovint a Barcelona per afrontar els problemes de l’Escola que havia creat a Barcelona, el CETT, l’any 1969, i per veure’n els primers fruits, com ara la primera promoció d’estudiants de tècnics d’empreses turístiques o els primers encàrrecs d’Investigació Turística (1973).

En aquella època també visitava altres capitals com ara Brussel·les o París, va estudiar ciències polítiques, i el seu pis era obert a tothom. A Ginebra hi va viure el denominat “Procés 1.001” contra deu membres de CCOO, l’assassinat de l’almirall Carrero Blanco, la detenció dels 113 membres de l’Assemblea de Catalunya a la parròquia de Santa Maria Mitjancera (1973) i les vagues de fam de Lluís M. Xirinacs en pro de la democratització del país.

Però la tasca a l’estranger arribava a la fi. A les acaballes del franquisme, i després d’una breu estada amb la família a Londres, el 1974 va tornar a Catalunya.

GASPAR ESPUÑA ) 10

“És ben clar que no vàrem reeixir en aquell moment, però sí que vam aconseguir que la Constitució espanyola desterrés la pena de mort de la vida civil l’any 1978 i finalment fou treta definitivament del Codi de Justícia Militar l’any 1994...”

ARCADI OLIVERES

“A finals dels 70, el president Tarradellas em va nomenar membre de la Comissió que va negociar les primeres transferències de competències estatals a la Generalitat acabada de restablir. Jo em vaig fer càrrec de negociar l’àrea d’Indústria, de la qual tenia algun coneixement. Però va resultar que dins el ‘paquet’ va aparèixer el turisme... i aquí el meu desconeixement era total. En Gaspar em va ajudar i ens en vam sortir molt bé. Recordo amb gust les reunions que vaig tenir amb ell al meu despatx de la Via Augusta, en les quals vaig aprendre molt del tema. La seva activitat posterior ha demostrat que d’això ell en sabia un niu.”

JOAN MAJÓ

Aviat va esdevenir secretari de Justícia i Pau, on endegaria una campanya contra la pena de mort, i va col·laborar en les incipients organitzacions polítiques i la constitució, el 10 de novembre de 1974, a Montserrat, del Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya, liderat per Josep Pallach.

En aquells temps moguts (amb la mort de Franco el 20 de novembre de 1975, els canvis polítics van portar altres mutacions socials, laborals, personals...) Gaspar Espuña va liderar activament el sector turístic en el Congrés de Cultura Catalana, seguia implicat amb l’Escola, Justícia i Pau, el partit, campanyes a favor de la Costa Brava per a revistes estrangeres i campanyes contra certs projectes com el de l’autopista del Garraf...

A principis de 1977 va renunciar a les seves responsabilitats en el secretariat del Partit Socialista de Catalunya Reagrupament perquè no volia malentesos. De la preocupació per la justícia social en tots els camps havia arribat al compromís polític pur i dur fins a albirar que li calia desempallegar-se de sigles partidistes si volia el seu projecte d’escola de turisme lliure de qualsevol color.

Des d’aleshores, sense formar part de cap partit, es declararia nacionalista i prou.

En el marc de les primeres eleccions legislatives de la democràcia el 15 de juny de 1977 i el posterior retorn del president Josep Tarradellas, Gaspar Espuña seguia promovent patronats de turisme i el CETT s’anava especialitzant com a consultora, gràcies a la seva dedicació en cos i ànima. Malauradament ho pagaria amb la crisi i separació matrimonial, el 1978.

De fet, els qui el coneixien diuen que en aquell temps es bolcà en la feina encara més que mai.

GASPAR ESPUÑA ) 11

Joventut, educació i turisme El contacte amb els joves va ser sempre un tret determinant del tarannà d’en Gaspar Espuña. Després del seu treball a l’escoltisme, la seva màxima creació, l’any 1965, va ser Joventut i Turisme (Jeunesse et Tourisme), del qual es parlava a tota la Costa Brava.

L’any 1965, i mentre el boom turístic inundava la costa mediterrània de l’Estat, l’Església començava a variar la seva posició vers el fenomen. Jordi Ten, participant de Joventut i Turisme, comenta que “recordar els inicis de la promoció turística del país i la presència de la costa catalana a les fires turístiques, em porta a referenciar l’oportunitat i visió d’en Gaspar a l’hora d’afavorir, arreu del territori, la creació de les anomenades entitats zonals de promoció. Va saber impulsar-les tot engrescant persones de vàlua i mostrant la necessitat de sembrar la llavor per tal d’estructurar marques turístiques, aglutinar el sector i explorar nous camins en el camp de la promoció i projecció exterior. Eren temps d’il·lusió i voluntarietat”.

Sobre Gaspar Espuña, Josep M. Terricabras explicava: “Tu llavors ja parlaves clar i ens empenyies a ser agosarats i oberts, a estimar el país –en una època ben difícil– i a treballar per un món més fraternal i més just. Les teves dèries de llavors s’han anat enfortint, refinant i ampliant amb el pas dels anys. El que has fet en el món del turisme no ho puc ni ho sé valorar, senzillament perquè veig que és colossal...”

Josep M. Lloveras és de la mateixa opinió: “Ara veig clar com JiT em va ajudar a comprendre el valor de la convivència, la tolerància, el diàleg i l’amistat entre persones d’orígens i nacionalitats diversos. També a començar a entendre el sentit del treball i del lleure i el necessari equilibri entre l’un i l’altre. Vaig veure la importància del turisme com a motor de desenvolupament econòmic i alhora d’integració humana, així com alguns dels seus lí-

Excursió al Puigsacalm (fotografia d’arxiu).

“Joventut i Turisme era un moviment juvenil de nois i noies de casa nostra i de turistes nacionals i estrangers, que reflexionaven sobre la seva vida, compartien la seva identitat i cultura, que feien activitats conjuntes, culturals, d’oci, també cristianes, i el seu mètode era la revisió de vida, en un clima de fraternitat i d’alegria. Era un grup que pretenia tenir unes vacances diferents, a fi que la pràctica del turisme fos creadora, humana, realitzadora.

Fou un encert total.”

MOSSÈN SALVADOR BATALLA

GASPAR ESPUÑA ) 12

“Per mi en Gaspar Espuña és algú que parlava de turisme i de la necessitat d’una formació professional de qualitat al sector turístic quan ningú no sabia què volia dir.”

RAIMON MARTÍNEZ FRAILE

“Quan vaig conèixer en Gaspar, jo era un noi de 18 anys de Barcelona que buscava on estudiar turisme. Era l’any 1975, en plena agonia franquista. Quan vaig entrar al CETT ja s’hi respirava un altre ambient. En demanar informació em va rebre amablement un senyor barbut amb molta empenta i simpatia. Em va parlar d’aspectes acadèmics, de continguts, es va interessar per mi, preguntant-me per què volia estudiar turisme; em va comentar les principals característiques del sector i em va donar quatre consells al voltant dels estudis que volia tirar endavant.

Quan vaig sortir del seu despatx s’havia establert una relació de complicitat que, amb el temps, esdevindria amistat, una amistat que ha durat tota la vida.”

mits. Vaig conèixer molts altres joves convençuts del valor de la democràcia i de les llibertats. I tantes altres coses.”

Gaspar Espuña va fer un tomb en la seva vida i es va disposar a tenir cura de la perla que havia trobat: el turisme. I per servir-lo i tenir-ne cura calia formar, abans de res, professionals. Per això, l’any 1969, va prendre la decisió de crear el CETT, inicialment amb un despatx al carrer d’Ausiàs March i poc després a la seu del carrer de la Canuda. L’any 1970 ja tindria alumnes com a tècnics d’empreses turístiques. Els començaments no van ser fàcils i Gaspar Espuña se sentia molt responsable de la barca on tenia tanta gent a sou i a vida.

Aquells anys 70 inicials es van començar a organitzar simposis i reunions com la del Turisme de Muntanya de 1974, cursos de reciclatge, es treballava activament en el Congrés de Cultura Catalana... El CETT representava diferents institucions i zones turístiques catalanes en pràcticament totes les fires de turisme d’Europa. El CETT va disposar del primer ordinador el 1980 i, des de l’any següent, va tenir l’aleshores primera i més completa biblioteca-centre de documentació turística privada de tot Espanya. I els anys 80 continuarien essent vertiginosos.

MANEL BASSOLS

GASPAR ESPUÑA ) 13

Família i amics Amb la desestructuració de la família de Gaspar Espuña quan les filles, Eva i Laia, tenien 6 i 4 anys respectivament, aquella fractura va eixamplar i intensificar els seus lligams amicals, gairebé a manera d’íntima substitució. I és que Gaspar Espuña era un home amb una expansiva vitalitat per fer amics arreu, fins i tot a partir del camp del propi treball.

Possiblement la seva separació matrimonial –viscuda amb civilitzada educació, però no pas mancada de dolor, i amagada rere la seva obcecada dedicació al treball– fos viscuda per ell com el fruit d’un trencament originat per aquelles febleses personals de què sempre havia estat conscient.

No negava els llaços de sang. I prova d’això és la gran trobada familiar que va organitzar amb el seu cosí germà Sebastià Berga al restaurant La Deu d’Olot la primavera del 2006, per intentar reconnectar tots els cosins, molts dels quals feia temps que no havia vist, per tal de renovar la relació amb tots ells i enfortir-ne els lligams. Si de cas els relativitzava.

Pel que fa a la resta de relacions, hi ha qui l’ha considerat més que un amic, un germà; hi haurà qui l’ha fet un de la família. El seu potencial d’afectivitat es traduïa en una amistat, a voltes fins i tot exagerada per als seus pròxims, que es transformava en afeccions diverses i el portava a apadrinar criatures de països en vies de desenvolupament, a afillar-se-les, a portar-les a Barcelona i oferir-los una llar, uns estudis al CETT, una altra mena de vida. Una amistat que esdevenia lleialtat, solidaritat i camaraderia, i que el portaria a acollir coneguts caiguts en desgràcia de països en règims poc democràtics. Una amistat que esdevenia companyonia, estima, germanor i que anava lligant amb la gent que coneixia del sector turístic, perquè en Gaspar no sabia posar l’enteniment en una empresa sense posar-hi el cor i, darrere la professió, hi deixava la vida.

Amb un bon amic de l’Empordà, el Sr. Narcís Coll Frigola (fotografia d’arxiu).

“Mai és tard per recordar, o sigui reviure, l’amic Gaspar, l’home valent, alt i fort sortit d’una casa de pagès de la Garrotxa.

Vaig tenir la sort que em convidés a formar part del CETT que va fundar amb el Sr. Trias, també de bon record. El CETT era l’eina oportuna i necessària per aprendre a acollir un turisme creixent, rebut per una gent amb més il·lusió que coneixements tècnics.

Un home impetuós que veia o somiava el futur.

Bon amic dels seus amics, sempre a punt per acollir-los.”

NARCÍS COLL FRIGOLA

GASPAR ESPUÑA ) 14

Sa colla de Cadaqués (fotografia d’arxiu).

“Quan l’any 1977 en Ferran et demanava un informe turístic de Cadaqués, mai no es podia haver imaginat que aquella demanda estrictament professional fos sa llavor que donaria aquests fruits d’amistat i afecte, i que amb el temps arribaries a ser tan estimat per aquesta colla tocada per sa tramuntana.

Al llarg de ses anys hem teixit uns sincers llaços afectius. Ho hem compartit tot, alegries i il·lusions i també decepcions i frustracions.

Mos hem divertit junts en es millors moments, i junts hem plorat el sofriment de qualsevol des nostros. Hem perdut amics pes camí i hem acollit fills i nets que han omplert de noues esperances el grup.”

SA COLLA DE CADAQUÉS

L’amistat esdevenia companyonia, estima, germanor i, en definitiva, familiaritat, per vies molt diverses.

Gaspar Espuña trencava les estadístiques. Si més de cinc amics fan sols de companys de viatge, la seva especialitat era convertir els companys de viatge en amics de veritat. Però cal destacar quatre grups d’amics catalans amb un paper important a la seva vida.

El primer de tots era el de sa colla de Cadaqués. S’aglutinava entorn dels germans Ferran Pomès i Teresa Torrent, Eduard Pomés i Elena Marquès, Àngel Baró i Fina Borrell, Rosend Torrens i Rosa Gamel, Tiá Faixó i Maria Borrell, Pitu Alonso i Quimeta Albert, Josep Giró i Carmen González, i Joan Llobet i Roser Bosch.

El companyonatge va començar el 1977, quan l’alcalde Ferran Pomès li va demanar un informe turístic de Cadaqués, i va seguir pels festivals internacionals de música, nuant una amistat que duraria per sempre.

El segon grup d’amics el va fer fa en una ampla zona que va des del nord de la costa gironina al sud d’aquesta, de Roses, l’Estartit o Platja d’Aro fins a Blanes, Lloret o Calella. En parla Jordi Comas i Matamala, hoteler de Platja d’Aro: “...ja el 1976, junt amb en Narcís Coll de l’Estartit, la Carme Gironés de Blanes, en Berta de Roses i l’Aymerich de Lloret, posem en marxa, sota la seva iniciativa i compromís, tot el procés per democratitzar la Comunitat Turística de la Costa Brava, que era la institució supramunicipal per fer la promoció turística de casa nostra. La Comunitat va tenir una activitat frenètica amb molt pocs recursos, però amb molta imaginació. Fèiem possible que la Costa Brava estigués sempre en primera línia de qualsevol iniciativa de promoció que féssim arreu d’Europa. En Gaspar, que intuïa profundament l’esdevenidor, va treballar per crear el Patronat de Turisme Girona-Costa Brava, per acollir, sota la Diputació de Girona, els recursos convenients de domini públic i fer participar el sector privat, donant entrada a l’accionariat de persones o empreses vinculades al sector turístic. La idea era que es creessin la Comunitat Turística del Pirineu, així com la de les Comarques Centrals de Girona i, juntes amb la Comunitat Turística de la Costa Brava, es formés un organisme potent i amb poder de convocatòria per activar tota la promoció turística de les comarques de Girona”.

GASPAR ESPUÑA ) 15

A les Festes del Tura d’Olot amb la família Serra de Sant Feliu de Pallerols (fotografia d’arxiu).

“Vaig tenir el privilegi de ser testimoni de l’amistat que en Gaspar i el meu estimat Jordi Comas varen saber forjar al llarg dels anys; una amistat que va derivar en nombroses iniciatives en el camp del turisme, tant al CETT com a la Fundació Gaspar Espuña-CETT. El record de tots dos em porta a la nostàlgia d’una manera de fer i de relacionar-se que potser s’han anat perdent, però també estic segura que el seu llegat perdurarà en les noves generacions.”

CARME HOSPITAL I POCH

El tercer grup era el garrotxí, que abraça una àrea que arriba d’Olot a Sant Feliu de Pallerols gràcies a Manel Serra i família, amb qui es van conèixer els anys 90 al Palau Episcopal del Bisbat de Girona, amb motiu de la constitució de la junta per a la remodelació del Santuari de la Mare de Déu de la Font de la Salut de Sant Feliu de Pallerols.

Tres anys de reunions amb bon humor van portar la família Serra a considerar en Gaspar un familiar més dels seus. Manel Serra ho explicava així: “...la nostra filla, la Núria, va decidir estudiar turisme al CETT. El dia de portes obertes ens va convidar a visitar l’Escola Universitària i ell, personalment, ens la va ensenyar de dalt a baix. A la meva senyora i a mi ens va impressionar la seva senzillesa, bondat i hospitalitat. La sorpresa fou gran quan, després de mesos de buscar residència per a la nostra filla a Barcelona sense èxit i creient, ja, que ens tocaria llogar un pis pagant ‘no sé quants diners’, en Gaspar ens va oferir casa seva: ‘Queda una habitació lliure i amb la Resana, la meva afillada, crec que us entendreu molt bé; què hi dius?’. Un oferiment difícil de rebutjar...

Un gest –el seu– que ens va commoure de tal manera que encara avui l’hi agraïm. A partir d’aquí va iniciar-se una amistat estable i duradora, un vincle de familiaritat i confiança que no ha destruït el temps ni els entrebancs. Una relació que s’ha enfortit amb el pas dels anys”.

El quart grup abraçava tota la província de Girona. A un grup de persones, entre les quals, el conegut periodista televisiu Josep Puigbó, se’ls va acudir que els gironins que residien a Barcelona es trobessin mensualment en un sopar. Es proposà un lloc i un dia de trobada, el primer dimarts de cada mes. El grup seguí, amb més o menys assiduïtat, fins avui (actualment els sopars se celebren a l’Hotel Alimara Barcelona, del Grup CETT).

A aquests quatre grans grups d’amistats, cal afegir-hi les disseminades arreu d’Europa i del món sencer (amb predilecció pel Carib). Perquè Gaspar Espuña ha deixat un estol d’amics pel món sencer.

GASPAR ESPUÑA ) 16

Empresa i turisme L’any 1969 i com s’ha comentat, en un viatge amb tren entre Calella i Barcelona, Josep M. Trías i Gaspar Espuña van gestar la idea del CETT; el Centre d’Estudis Tècnics Turístics, amb vocació inicial de formar professionals per al sector turístic, assessorar empreses i institucions turístiques i investigar tots els diferents camps del sector turístic. L’any següent, la idea s’havia transformat en realitat i van començar les primeres classes. D’un despatx del carrer Ausiàs March amb una taula de càmping es va passar als locals del carrer de la Canuda. Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i alumne des del 1975, explica que “l’any 70 ja es va impartir formació turística. S’anomenava TET (Tècnics d’Empreses Turístiques) i eren uns estudis no reconeguts pel Ministerio de Educación sinó que depenien del de Turismo. El projecte no tenia res de fàcil”.

L’ex-secretari general de Turisme Raimon Martínez Fraile, que aleshores tenia responsabilitats a l’Ajuntament de Barcelona (on va exercir com a tinent d’alcalde en època de Maragall), deia: “En Gaspar Espuña organitzava un ‘caos’ al carrer Canuda, i aconseguia que un munt de minúsculs pisos que no complien cap ordenança ni municipal ni de cap mena es transformés en un centre pilot de l’ensenyament de tècniques i formació turística de primera qualitat reconegut a través de la vàlua personal dels seus professionals per alumnes i professors.”

Gaspar Espuña i Josep M. Trías van engrescar amb entusiasme una colla de persones que creien en el projecte de respondre a la necessitat de formar professionals del turisme en uns moments en els quals el país vivia uns anys de boom turístic, de creixement desenfrenat i temporal de les localitats costaneres davant una arribada massiva de turistes i la mancança de professionals formats. Animats per aquest entusiasme davant del projecte de creació d’un centre d’estudis que formés futurs pro-

Gaspar Espuña Berga i Josep M. Trías Beristain: els dos fundadors del CETT (fotografia d’Osácar Films).

Creació del CETT. Primers alumnes, 1969 (fotografia de l’arxiu del CETT).

GASPAR ESPUÑA ) 17

Viatges Century, al carrer Canuda, 37 (fotografia de l’arxiu del CETT).

“El Centre ha format una part notable de la gent que mou les empreses, les administracions i els organismes turístics del país; perquè ho ha fet bé i perquè des de l’inici, Gaspar, el vas saber impregnar de l’esperit innovador que t’és propi.

A través del CETT has fet escola” JOAN CALS

“En Gaspar és un home bondadós i generós, i per això sempre s’hi ha pogut comptar a l’hora de desplegar actuacions de tota mena on no s’ha cansat de treballar adquirint compromisos amb el país. La trajectòria personal de l’amic Gaspar es caracteritza, doncs, per la seva presència en tota mena de projectes turístics, acadèmics, empresarials, polítics i un llarg etcètera, als quals sempre ha volgut imprimir un distintiu que ha caracteritzat totes i cada una de les seves actuacions, treballant des d’un ‘estil de fer país’ obrint perspectives de futur, cercant la cooperació i col·laboració de tots, des de la fidelitat i, sobretot, des de la catalanitat.”

RAMON BAGÓ

fessionals del turisme, que assessorés i investigués en aquest àmbit, prop d’una vintena de persones, hotelers, incipients professionals del sector turístic i persones alienes al sector, van confiar en aquest projecte i van aportar capital per engegar el 1969 el CETT com a SA (va començar presidint la societat el Sr. Josep M. Trías Beristain). Tots ells li donarien al llarg dels anys un suport desinteressat, més com a amics que no pas com a inversors, ja que sabien que mai cap accionista no cobraria dividends. I és que des de la creació del CETT, els beneficis s’han anat reinvertint en l’empresa, any rere any, per a la millora de la formació i del servei al sector.

Tot just iniciar aquesta etapa, Gaspar Espuña va acceptar d’anar a viure a Ginebra (a petició de la Fundació Jaume Bofill), deixant Joan Cals com a apoderat de l’Escola. Va ser a la tornada de Suïssa –el 1972 va retornar per assistir al lliurament de títols de la primera promoció de l’Escola– quan es va dedicar amb cos i ànima al CETT. Tanmateix, en aquella dècada dels 70 passaven moltes altres coses. Des de l’any 1973, Gaspar Espuña tenia oberta, a Lloret de Mar i amb altres professionals, una oficina d’assessorament turístic i cultural a empreses –sobretot hoteleres– i institucions (el 1974 rebria el primer encàrrec del Ministerio: organitzar un simposi sobre el turisme de muntanya). Pel seu compte també va promoure una campanya contra la projectada autopista del Garraf i va assistir a la II Assemblea Turística de les Balears. Mentrestant, Anton Bundó era el cap d’estudis de l’Escola, fins al 1975.

A més dels vincles amb el Reagrupament Socialista i Democràtic de Catalunya (RSDC) –convertit en Partit Socialista de Catalunya-Reagrupament–, i amb Justícia i Pau, aquells anys engegaria mil projectes, com ara projectar la Comunitat Turística de la Costa Brava (i va voler fer també la del Pirineu, i la de les Comarques Centrals de Girona i la de la Costa Daurada, amb altres professionals i amics). Finalment es generaria el Patronat de Turisme de Girona, sota la tutela de la Diputació de Girona, que promouria les comarques de Girona, tant la Costa Brava com l’interior i el Pirineu gironins, i que actualment s’anomena Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

A més de moltes altres iniciatives, Gaspar es va encarregar GASPAR ESPUÑA ) 18

“El CETT no era una escola de turisme més, i d’això n’hem estat conscients els alumnes de les diferents èpoques. En aquell temps el programa d’estudis anava mes enllà del que la Escuela Oficial de Turismo entenia com a necessari. A més de les matèries oficials, el programa incloïa propostes tan variades i tan enriquidores com seminaris sobre medi ambient, conferències, un cicle de cinema... [...] Vàrem iniciar-nos en el dret constitucional (el 1974!) o vàrem poder experimentar amb jocs d’empresa utilitzant ordinadors que eren a Gandia i que ens retornaven els resultats al cap d’una setmana d’introduir les variables. Aquest era el CETT que jo vaig conèixer com a alumne i em satisfà veure que aquell modest lideratge s’ha multiplicat i ha consolidat el Grup CETT com un referent internacional.”

JOSEP ANTON ROJAS

Gaspar Espuña en una acció promocional a París (fotografia de l’arxiu del CETT)

de la representació a les fires de tot tipus d’entitats turístiques catalanes i va ser present en nombroses reunions, amb continus desplaçaments cap a ajuntaments, gremis, comunitats, patronats i altres entitats de turisme... També va assistir a fires i salons anuals de turisme arreu d’Europa, on va fer coneixences i amistats que donarien lloc, entre altres, a acords d’entesa entre el CETT i altres universitats, centres i institucions internacionals.

En el context polític, amb la transició l’Estat es va adonar que calia ordenar millor el turisme: els anys 1978 i 1979 Gaspar va mobilitzar tothom i va organitzar una primera convenció de tots els responsables de centres d’iniciatives turístiques a l’Escala. Els acords eren mínims: calia defensar la Costa Brava i Catalunya, disposar d’estadístiques, augmentar la qualitat. A poc a poc, Gaspar Espuña, aleshores assessor de la Generalitat en el traspàs de competències en matèria de turisme, va anar aconseguint gairebé competències plenes.

L’ any 1980 va arribar de la Fira de Berlín amb multitud d’idees –calia aprendre moltes coses de l’estranger– i amb la idea que era necessari tecnificar el CETT. Va fer informatitzar totes les dades sobre el turisme; va col·laborar amb l’Àrea de Joventut de l’Ajuntament de Barcelona fins a arribar a muntar una mostra de turisme juvenil l’any 1981; va organitzar la Biblioteca i el Centre de Documentació Turística del CETT (durant molts anys, el Centre va tenir la primera i més completa biblioteca-centre de documentació turística privada de tot Espanya), i va cercar sinergies per a l’Escola, de les quals van sorgir diferents iniciatives, com ara Família Hotels, l’any 1982, que el 1987 s’internacionalitzaria amb la cadena TransEurope Hotels, la qual va presidir.

L’any 1983 va néixer l’Agència de Viatges Century, fruit de la facultat de Gaspar Espuña per aprofitar totes les oportunitats i, més enllà de la voluntat d’oferir noves possibilitats al turisme, donar un cop de mà a qui ho necessités, sovint sense treure’n beneficis econòmics. I és que en el CETT sempre va tenir unes línies d’actuació ben clares, que s’han mantingut fins a l’actualitat: mantenir la identitat, reinvertir la totalitat dels beneficis empresarials (únic cas en el sector), atorgar beques pròpies al seu alumnat (primer centre privat de formació turística de tot Espanya a fer-ho)... I així, un llarg etcètera. En definitiva, el CETT GASPAR ESPUÑA ) 19

Acte inaugural del curs 84/85 al Saló de Cent (fotografia d’OLICOLOR).

“La Agència de Viatges Century tendría dos propósitos: uno, servir de oficina para las ventas y administración de la nueva línea a Londres, y el otro, dar a los alumnos del CETT la oportunidad de aprender el oficio de agencia de viajes. Gaspar Espuña fue una persona de espíritu joven con una mente muy abierta al mundo. Es un hombre que no ha buscado para nada enriquecerse materialmente, sino que busca enriquecer las vidas de los demás.”

DAVID RENDALL

s’ha caracteritzat i es caracteritza pel servei al país, a Catalunya i al seu turisme.

Durant els primers anys del CETT, doncs, la formació en turisme es va anar consolidant i van començar els assessoraments a empreses i institucions, així com l’organització de simposis o cursos de reciclatge dirigits a professionals del sector.

Gaspar Espuña s’adona que cal generar activitats per als turistes, ocupar-los el temps de lleure de formes diverses i li passa pel cap crear estudis d’animació turística, amb activitats de tota mena. Però considera que cal assolir professionals preparats per fer bé les feines i prepara cicles formatius de dos anys per a animadors socioculturals.

Som a mitjan anys 80, moment en què contacta també amb responsables de l’INFA (Institut National de Formation et d’Application) per cercar col·laboracions per a la seva obra, en el marc de la seva constància per aprofitar tots els contactes possibles.

També promou el turisme amb autocar i tren, contacta amb la FATEC (Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya) i amb associacions de turisme escolar... i veu la necessitat de preparar una guia de viatges escolars, que esdevé una realitat el 1986, any també de la creació de l’ESTASCT (Escola Superior de Tècnics en Animació Sociocultural i Turística), la primera a Espanya i pionera a Europa.

En tornar d’Alemanya, el 1984, creu que ha de promocionar el turisme en tots els aspectes i crea els Premis Alimara, en reconeixement a l’esforç del sector públic i privat en la divulgació de llur oferta turística. El 1984 i el 1985 col·labora a la columna estival “Correu del turisme” al Punt Diari, el 1986 promou el butlletí Tot CETT, el 1988 crea cursos ocupacionals per a persones en atur, gestiona el complex turístic de Núria, i segueix preocupant-se per les titulacions turístiques... A més, des de 1986, quan es fa públic que Barcelona ha guanyat la candidatura per celebrar els Jocs Olímpics de 1992, formula programes de formació per a voluntaris especialitzats, s’adona que caldran serveis d’informació turística, projecta un mostrador d’hospitalitat...

A finals dels anys 80, inicia el desenvolupament d’accions de formació de professionals i d’assessorament a institucions i empreses del Carib, accions que s’intensificaran els anys 90 fins al GASPAR ESPUÑA ) 20

En definitiva, el CETT s’ha caracteritzat i es caracteritza pel servei al país, a Catalunya i al seu turisme “Tu no t’has plantejat el turisme com un mer negoci, sinó com una activitat que inclou ensenyament, investigació, assessorament i servei. Els valors cooperatius de la justícia, la feina ben feta, la sostenibilitat o la potenciació de l’equip i de la responsabilitat han guiat la teva feina i t’han fet excel·lir. És impressionant veure com parlen de la vostra feina aquells que han tingut el goig d’aprendre a fer-la al teu costat i d’anar-la fent amb tu. I és que el tracte ha estat un dels detalls distintius de la teva acció. El tracte a l’alumne i al client, és clar, però també el tracte al treballador, al col·laborador, al membre de l’equip.

Tu saps que la base de tot plegat és sempre ètica i humana. En el teu cas, la base també és cristiana. I, la veritat, fa goig que ho sigui. Això no vol dir que ho hagis fet tot bé o que tot t’hagi sortit com volies. Només vol dir que l’objectiu final dels teus projectes era aconseguir escoles, hotels, residències, agències de viatge, congressos, simposis, cursos, màsters, oficines i equips que fossin sempre humans, que respectessin i enfortissin la dignitat humana, que dignifiquessin els qui, amb tu, hi participaven.

La molta feina feta i la singularitat en la manera de fer-la t’ha fet guanyar reconeixements, premis i distincions. Em sembla molt bé que te’ls hagin donat.”

JOSEP-MARIA TERRICABRAS

moment present impartint formacions al Magrib i també en universitats i centres d’arreu del món.

El 1990 té lloc l’adscripció del CETT a l’Escola Oficial de Turisme de la Generalitat, any en què Gaspar Espuña promou l’Associació Catalana d’Escoles de Turisme. A partir de 1991 intervé amb incidència en el Saló Internacional de Turisme Rodatur i crea Spring 2001 SL, societat organitzadora del Mercat de Viatges Vacances 91, Vacances 92, Vacances 93... Participa activament als Jocs Olímpics de Barcelona el 1992 oferint al Comitè Organitzador alumnat per fer de voluntari, fa reforçar el servei d’informació turística a la ciutat, porta l’esperit del CETT al Patronat de Turisme de Barcelona...

Passats els Jocs Olímpics s’adona que els espais de l’Escola se li han fet petits i comença a cercar llocs diversos (vol un hotel per promoure una bona escola d’hostaleria i restauració). En Gaspar posa els ulls en uns terrenys a la zona de Mundet per ferhi el nou edifici del CETT. Calia establir col·laboracions amb els concessionaris de l’hotel que l’empresa Huarte construïa davant del velòdrom de la Vall d’Hebron per a Mongas SL. Miquel Alsius, avui president i conseller delegat del Grup CETT –pràcticament successor de Gaspar Espuña–, aleshores era conseller delegat d’Huarte. Explica que “al mig de l’any 1995, vaig tenir el goig d’entrar en contacte amb en Gaspar i començar a parlar d’una cosa: l’Hotel. Per a mi era un problema heretat i que ens venia a contrapèl i vaig trobar una persona entusiasta amb molta claredat en les idees, amb un projecte de futur que tot seguit ens va engrescar”.

Després d’assolir una concessió administrativa per part de l’Ajuntament de Barcelona, perquè aquell era un projecte de gran abast i els terrenys inicialment es pensaven destinar a equipaments socials, i de la superació de diverses dificultats, el setembre de l’any 1995 es va inaugurar l’Hotel Alimara, de 4 estrelles, amb 156 habitacions. Serà el primer hotel a Catalunya retolat en català i també el primer que obtindrà la certificació EMAS del sistema de gestió ambiental. Amb socis dels antics concessionaris, s’havia creat aquell any 1995 la societat explotadora de l’Hotel Turisvall SL. Pel que fa al CETT, el mateix 1995 es va traslladar als nous espais de la Vall d’Hebron com una aposta de futur amb GASPAR ESPUÑA ) 21

Contemplant la maqueta de les noves instal·lacions del CETT, 1995 (fotografia de l’arxiu del CETT).

“Vaig conèixer en Gaspar Espuña d’una manera curiosa. Jo era el director mèdic de l’Hospital General de la Vall d’Hebron i el conseller Trias va tenir la bona idea de plantejar un conveni de col·laboració entre l’Hospital General de la Vall d’Hebron i l’Hotel Alimara, acabat d’estrenar.

Vaig ser atrapat pels encants d’en Gaspar de tal manera que, a més a més de lligar un bon conveni, vam sovintejar les trobades i vam establir una sòlida amistat.

També hem coincidit a estimar el país. Això ens va portar a començar una aventura molt interessant: estudiar la situació dels santuaris de Catalunya en la perspectiva de poder oferir una hostaleria de qualitat. [...] Vam recórrer el país de punta a punta, trepitjant escenaris insòlits, trobant personatges singulars i passant estones inoblidables...”

DR. MIQUEL GALLOFRÉ

nous conceptes de formació turística. També es va fer aquell setembre de 1995 la mudança parcial de l’Escola d’Hoteleria i Turisme i es va iniciar la formació de cicles a les noves instal·lacions.

L’any següent, el 1996, seria un any clau: l’Escola va gestionar el restaurant del Parlament de Catalunya, es va crear Integral en Turisme i Restauració, SL, societat patrimonial propietària de la concessió de l’Hotel Alimara –que es compraria el 1997– i es va portar a terme la mudança definitiva del CETT a les noves dependències de l’avinguda de Can Marcet.

El mes de maig de 1997, abans d’acabar el curs, les noves dependències del CETT es van inaugurar amb la presència de Pasqual Maragall, alcalde de la ciutat, amb autoritats i més de 1.500 persones implicades en el sector turístic. Aquell any es va començar a impartir la diplomatura de turisme de l’EUHT CETT (Escola Universitària d’Hostaleria i Turisme CETT) com a centre adscrit a la Universitat de Barcelona i l’any següent s’hi van impartir els primers màsters i postgraus.

L’activitat de Gaspar Espuña era imparable: l’any 2000 va crear la Fundació Gaspar Espuña-CETT, el 2001 va presidir el Comitè acadèmic del IV Congrés de Turisme de Catalunya celebrat a Tarragona, el 2002 va participar a l’Europe Conference de Corea del Sud i l’any següent va inaugurar l’Aula dels Sentits, espai destinat a la investigació i experimentació dels sentits en l’àmbit gastronòmic, on convergeixen i s’interrelacionen disciplines com ara la ciència, l’art, la indústria alimentària i la perfumeria. El 2004 va portar a terme la I Escola de Turisme Sostenible de la Mediterrània i va celebrar els XX anys dels Premis Alimara.

Malauradament, a finals del 2004, després d’un viatge a Cuba i Nicaragua, Gaspar Espuña va patir un ictus cerebral que li va minvar facultats. Un any després se celebraven els deu anys de l’Hotel Alimara i se li atorgava la Creu de Sant Jordi. També van ser elegits nou president del Grup CETT Miquel Alsius i Juriol i, com a directora general, Maria Abellanet i Meya. En l’horitzó immediat hi havia un nou i gran projecte: Àgora BCN, la Residència Universitària Internacional, futura seu de la Fundació.

L’any següent, el 19 de gener de 2006, va rebre la Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona i el 16 de març de 2006, amb motiu dels seus 70 anys i de la seva jubilació, se li va retre un gran GASPAR ESPUÑA ) 22

homenatge a la Llotja de Mar de Barcelona, amb la presència de més de 350 persones del món eclesiàstic, polític, acadèmic, solidari i turístic, a més de família i amics.

Des d’aleshores han estat molts els homenatges a la figura de Gaspar Espuña, especialment en forma de reconeixements i premis.

El Campus CETT, 2017 (fotografia de l’arxiu del CETT).

Assistència en l’acte de reconeixement del Grup CETT al Sr. Gaspar Espuña (fotografia de l’Estudi Xavier Garcia).

“En Gaspar Espuña, a part de ser un home bo, era un emprenedor de soca-rel i de paraula sincera i efectiva.

Et convencia al moment. El vaig conèixer just després d’haver creat el CETT, em va convèncer de ser-ne soci i així va començar una llarga amistat.

Un altre episodi de la seva forta personalitat va ser un dia en què en Gaspar em va telefonar i em va demanar de veure’ns. A la trobada em va comentar que havia sorgit un grup de persones interessades a constituir un partit polític amb vista a les futures eleccions. I em va dir que caldria que ell i jo ens hi integréssim. Jo li vaig respondre afirmativament i aleshores em va fer saber que el partit era el del Reagrupament, liderat per Josep Pallach. Va ser aleshores quan vam iniciar una nova etapa de reunions en les quals vam coincidir amb una colla d’amics d’altres batalles polítiques en la clandestinitat.

Molts anys després, un mes d’agost, em va telefonar i em va dir: ‘Jordi, m’has d’acompanyar.’ Ens vam trobar al CETT i vam anar a veure uns terrenys (més tard serien Àgora BCN). Em va preguntar què em semblava i li vaig respondre que molt bé, però ell ja tenia tota la perspectiva, el preu, els venedors... Només volia la meva opinió, però ja estava convençut i decidit a tirar-ho endavant.

Era una gran persona i un gran amic.”

JORDI ÚBEDA

GASPAR ESPUÑA ) 23

La Fundació Gaspar Espuña-CETT, un projecte de futur L’any 2000 es va crear la Fundació Gaspar Espuña-CETT (FGECETT) per tal de garantir i promoure la filosofia que ell mateix va inculcar. Avui dia, la Fundació és garant dels principis i valors del Grup CETT, que comparteix. Es tracta d’una fundació privada, inherent al Grup CETT, oberta, creativa i motor de la mateixa activitat del Grup. Té un fort compromís de responsabilitat social i vetlla per estendre-la a les empreses que componen el Grup CETT i a les accions que emprèn.

La Fundació estén els seus valors i principis no tan sols al Grup CETT, perquè liderin la seva activitat, sinó que n’és exemple aplicant-los i defensant-los en el seu dia a dia.

La Fundació basa la seva captació de fons en criteris d’honestedat, respecte, integritat i transparència, tenint com a objectiu els col·lectius beneficiaris i no els interessos personals i professionals. Amb un total respecte a la legalitat, la captació de fons es realitza de forma inequívoca i reflecteix la missió de la Fundació.

La política de recerca de recursos es basa també en el menor cost i màxim resultat, eficiència i retorn. Es rebutgen donacions, tant públiques com privades, que entrin en col·lisió amb els valors i les finalitats de la Fundació. Respecte als fons recaptats, es proporciona informació pública, precisa i veraç, garantint la rendició de comptes als donants. Es rebutja qualsevol tipus de relació comercial amb donants en benefici propi, així com qualsevol retribució personal a proveïdors o clients, econòmica o en espècie, com a compensació per la relació comercial.

La Fundació disposa de criteris i processos de selecció d’activitats que hauran d’encaminar-se sempre a la consecució de la finalitat de la Fundació, donant suport a la recerca acadèmica i científica en l’àmbit de l’hoteleria, el turisme i la gastronomia. La selecció sempre es fa valorant l’equilibri entre la viabilitat econòmica i empresarial, l’impacte i el benefici, el nivell d’innovació i

Creació de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Patrons, 2000 (fotografia de l’arxiu del CETT).

Gaspar Espuña va presidir la Fundació fins l’any 2014, en què va passar a ser-ne el president honorífic

GASPAR ESPUÑA ) 24

Lliurament, a títol pòstum, del Premi honorífic a l’emprenedor pioner, el Sr. J.M. Trías Beristain, recollit per la seva vídua, M. José Salas, 2005 (fotografia de l’arxiu del CETT).

consistència, així com els valors ètics de l’activitat i que es descriuen en el Codi Ètic del Grup CETT. Les empreses amb les quals col·labora la Fundació són meticulosament escollides. Totes elles han de complir amb la legislació vigent als països on operin, han de respectar els drets humans i les normes internacionals, amb valors mediambientals més enllà del simple compliment normatiu, així com tenir una cultura corporativa i uns valors similars als del Grup CETT. El Grup CETT, en general, i la Fundació que en forma part, en particular, desenvolupen les seves inversions financeres sota els criteris de seguretat, liquiditat, rendibilitat, diversificació, no-especulació i valors ètics.

Cada any, la FGE-CETT, amb seu a Àgora BCN (http://www. cett.es/fundacio-gaspar-espuna), convoca nombrosos premis i concursos per estimular la innovació i l’excel·lència en el sector.

Compta també amb un programa de beques, publica i edita llibres... i col·labora i dona suport a diferents projectes, com ara la Càtedra de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB.

Acte de col·locació de la 1a pedra d’Àgora BCN, 2005 (fotografia de l’Estudi Xavier Garcia).

“Amic Gaspar: t’agradarà saber que aquell CETT del carrer Canuda que anava ‘prop de bé’ l’has convertit, amb la teva visió de futur i amb l’ajut de la teva gent, en un CETT que ja fa temps que és referència per a molts i que ha passat del ‘prop de bé al més que bé’.

Aquest país està orgullós del teu llegat.”

PERE DURAN VALL-LLOSSERA

Àgora BCN, Residència Universitària Internacional El 16 de juny de 2006 s’inaugurava Àgora BCN, Residència Universitària internacional i Col·legi Major per a estudiants i professorat de la comunitat universitària de Barcelona, amb 220 habitacions –entre habitacions individuals i dobles, totalment equipades per garantir una estança confortable–, capacitat per a 360 residents i un ampli conjunt de serveis i d’activitats.

La Residència, a més d’esdevenir el punt de trobada del món universitari i del sector turístic, pretenia ser un lloc de reflexió i de desenvolupament dels coneixements, i un espai obert al diàleg, orientat a la promoció de la formació cultural i científica dels residents, la interculturalitat i la internacionalització, la pràctica de la GASPAR ESPUÑA ) 25

tolerància i el respecte, i un estímul per a l’intercanvi de coneixements i d’experiències. El 2007 Àgora BCN es va adscriure a la Universitat de Barcelona i deu anys més tard, el 2017 i ubicada en el Campus CETT, incorpora instal·lacions i serveis de qualitat adequats per a l’alumnat universitari, el professorat i col·lectius acadèmics, en un entorn natural, tranquil i agradable, i un ambient internacional, i amb una bona comunicació amb el centre de Barcelona i les diverses universitats de la ciutat, mitjançant el transport públic.

Acte d’inauguració de la Residència-Col·legi Major Àgora BCN, 2006 (fotografia de l’Estudi Xavier Garcia).

Àgora BCN, 2017 (fotografia de l’arxiu del CETT).

La Residència (www.agorabcn.com) és la seu de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, i gràcies als serveis i equipaments d’alta qualitat que s’hi ofereixen, els residents poden centrar-se en l’èxit dels estudis: menjador amb una oferta gastronòmica variada i equilibrada, zones comunes, gimnàs, sales polivalents, sala d’estudi, sala d’ordinadors, jardí i àrea d’esports, entre d’altres.

Com a empresa pròpia d’aplicació pràctica de l’aprenentatge del Campus CETT, Àgora BCN contribueix al desenvolupament de coneixement expert que es transfereix a l’alumnat i al sector empresarial.

“La seva personalitat, la seva creativitat i la seva empenta capaç de superar totes les dificultats que es puguin presentar, han estat sempre un exemple.”

ANTONI SANSALVADÓ

Trobada del Grup CETT, 2007 (fotografia de l’Estudi Xavier Garcia).

GASPAR ESPUÑA ) 26

Darrers reptes, grans reconeixements La mort de Gaspar Espuña, el 29 d’abril de 2017, ha suposat una gran pèrdua personal per al Grup CETT. I és que els darrers anys de la seva vida van seguir marcats pel seu vincle amb el CETT i amb la Fundació GE-CETT, com a president honorífic. Des de la seva jubilació, l’any 2006, va ser present en nombrosos actes organitzats al Campus CETT. Per exemple, va participar en les diverses inauguracions del curs acadèmic i en les entregues dels Premis que atorga la Fundació.

Gaspar Espuña també va viure les últimes transformacions del CETT, que han permès que aquest esdevingui, 48 anys després de la seva fundació, un Campus internacional de formació, investigació i transferència de coneixement en Turisme, Hoteleria i Gastronomia (THG), adscrit a la Universitat de Barcelona (UB), que ofereix tots els nivells de formació amb reconeixement oficial –postgraus i graus universitaris, i formació professional–, i també formació online i semipresencial, i formació contínua i a mida per a professionals i empreses. El Campus CETT és un referent internacional d’excel·lència acadèmica i de serveis en turisme, hoteleria i gastronomia. Compromès amb el desenvolupament responsable del sector i la societat, aporta formació, recerca, innovació i coneixement expert, i aposta decididament pel creixement personal i professional de tothom qui en forma part.

Amb un model formatiu propi en constant desenvolupament, el Campus CETT formula l’estratègia de futur amb una visió i planificació de creixement quantitatiu i qualitatiu i noves fites.

Aquest projecte parteix del compromís amb el coneixement turístic al servei de la societat i del país innat al CETT, i dels valors i l’essència del Grup: l’esperit emprenedor, l’excel·lència, l’esforç i la perseverança, el talent, l’ètica, la responsabilitat social individual i empresarial, la mentalitat oberta al món..., recollint els valors de la Fundació Gaspar Espuña-CETT.

El Campus CETT, 2017 (fotografia de l’arxiu del CETT).

“El Sr. Espuña va ser un home curiós, avançat en el temps, amb molta empatia i gran capacitat de treball. Aquestes virtuts segueixen essent un motor de creixement al CETT, cosa que ens fa capdavanters en recerca i en coneixement turístic, col·laborant amb altres entitats i liderant i executant nous projectes.

I posant tot això al servei de la formació, del sector turístic i del país.”

NARCÍS COLL I FERRER

GASPAR ESPUÑA ) 27

“...més de trenta anys al teu costat, Gaspar!

Aviat és dit... Des d’aquell entranyable CETT del carrer de la Canuda fins a la gran família que som avui no hem parat de fer camí, junts, per anar endavant, acompanyats d’un gran equip de persones. [...] Estic segura que serem, tots junts, mereixedors de la confiança que ens has donat, i seguirem fent del Grup CETT aquell referent en turisme que tant has somiat.

Ens has deixat un llegat valuós: els principis i valors que configuren la cultura del Grup CETT i l’ADN de l’equip, l’alumnat i els Alumni.

Ens honora ser mereixedors de la teva confiança, i hem de ser exigents amb la responsabilitat social individual i empresarial, per tal de mantenir el compromís d’un comportament íntegre al servei del turisme, la formació, la societat i el país, amb una mentalitat oberta al món.”

MARIA ABELLANET I MEYA

“Hi ha cops en què, per expressar coses importants i sentides, no cal una retòrica perfecta: cal deixar parlar el cor amb paraules senzilles.

En Gaspar Espuña va esdevenir un visionari plenament convençut de l’evolució que seguiria la formació turística, i ho va fer amb una voluntat ferma que ha fet possible el gran complex de formació turística, hoteleria i gastronomia que és avui el Campus CETT. En Gaspar va ser un home compromès, intel·ligent, empàtic, preocupat pel benestar dels més necessitats, promotor de col·laboracions i cooperacions. Un home que sempre intentava sumar.

Amb una fe profunda, era amic de tothom, amant i defensor de la cultura, la llengua i el país, Catalunya.

Des d’aquestes ratlles volem retre el més profund homenatge i reconeixement al gran impulsor, fundador i defensor de la formació, que ha fet que a dia d’avui el CETT esdevingui el millor centre internacional de formació, recerca i transferència de coneixement en turisme, hoteleria i gastronomia.”

MIQUEL ALSIUS I JURIOL

El Campus CETT, 2017 (fotografia de l’arxiu del CETT).

GASPAR ESPUÑA ) 28

Guardons a una trajectòria Gaspar Espuña, figura clau en el sector per la seva visió estratègica i de futur, va ser àmpliament reconegut per part de la societat i el món del turisme per la seva trajectòria humana i professional, motiu pel qual va rebre nombrosos guardons:

•

Medalla d’argent del Turisme, atorgada pel Ministère du Tourisme de França (1991)

• Medalla del Turisme de Catalunya, atorgada per la Generalitat de Catalunya, i Diploma Turístic de Catalunya, atorgat per la Generalitat de Catalunya (1992) • Diploma Barcelona 92, atorgat per l’Ajuntament de Barcelona al CETT (1992) • Placa d’Honor del Turisme de la Generalitat de Catalunya, atorgada al CETT (1999) • Placa “Barceloní de l’any”, atorgada pel Club de la Bona Taula (2000) • Premi La Voz de la Hostelería y del Turismo (2000) • Medalla d’Honor del Turisme de la Generalitat (2000) • Premi Volcanet d’Or, atorgat per l’Associació d’Hostalatge de la Garrotxa (2000) • Premi Alimara especial 2004

Lliurament per part de Joan Clos de la Placa Gràcies de Turisme de Barcelona al Sr. Gaspar Espuña, 15 de juny

• Placa Gràcies, de l’Ajuntament de Barcelona (2005)

de 2005 (fotografia d’Espai d’Imatge).

GASPAR ESPUÑA ) 29

• Premi a l’Emprenedor Pioner 2006 • Creu de Sant Jordi del Govern de Catalunya, lliurada el 30 de novembre de 2005 (Decret 153/2005, de 12 de juliol) • Medalla d’Honor de l’Ajuntament de Barcelona, lliurada el 19 de gener de 2006 • Homenatge del sector turístic (2006) Lliurament de la Creu de Sant Jordi al Sr. Gaspar Espuña, de mans del M. H. Sr. Pasqual Maragall, 30 de novembre de 2005 (fotografia de Jordi Bedmar).

• Alimara Especial dels XXV Premis Alimara (2009) • Premi del Consell Català de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya (2017) • Premi a l’Emprenedor Pioner del CETT, a títol pòstum (2017)

Homenatge de la societat al Sr. Gaspar Espuña a la Llotja de Mar, 16 de març de 2006 (fotografia de l’Estudi Xavier Garcia).

Precisament aquest darrer guardó entregat pel CETT ha estat un reconeixement a les característiques de Gaspar Espuña com a emprenedor: intuïtiu, tenaç, amb iniciativa, amb un projecte clar i visió de futur, curiós, gran observador del món i de la societat, apassionat amb tots els projectes que abraçava, empàtic, solidari, home de fe i de valors amb un constant esperit de servei, lluitador incansable per un món més just, per un futur obert a tothom, compromès, confiat, creient en la persona i en el país, i molt atent a les necessitats del sector, dels professionals, de l’alumnat i del CETT, el seu gran projecte.

Lliurament del Premi del Consell Català de Formació Professional de la Generalitat de Catalunya (2017).

GASPAR ESPUÑA ) 30

GASPAR ESPUÑA )31

GASPAR ESPUÑA )32