Tot CETT 28 cat

Novembre 2014. Segona etapa - Núm. 28

© Perico

Jordi William Carnes Entrevistem el director general de Turisme de Barcelona

El model turístic de Barcelona, a debat Opinió On som, d’on venim i on volem ser?

Notícies La Dra. Maria Abellanet rep la Medalla del Turisme de Catalunya 2014 En record d’Antoni Sansalvadó CETT Formació CETT eLearning imparteix el primer curs de Sommelier semipresencial

L’Observatori debat sobre les ciutats educadores i el turisme TOT CETT 28 OK.indd 1

Estudis i investigacions Apps, turisme i millenials La dieta mediterrània, en perill?

19/11/14 23:52

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Anna Alfonso, Vinyet Capdet, Óscar Casanovas, Àlex Climent, Laia Coma, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Nayra Llonch, Enric López, Maite Martínez, Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osácar, Núria Prieto, Monique Rous de Madinhac, Federico Ruiz, Glòria Sanmartín, Cristina Santolaya, Montserrat Saperas, Ramon Serrat, Òscar Teixidó, Andreu Vilaginés Agraïments: Georgina Bombardó, Cristina Cabezas, Jordi William Carnes, Arantxa Domínguez, Aida Escabias, Jordi Frigola, Begoña Fernández, Judith Gómez de la Lastra, Gabriel Guilera, Gemma Guitart, Claudi Mans, Irene Martínez, Raimon Martínez Fraile, Raquel Lamazares, Santiago Martín, Glòria Mateos, Josep Montfort, Marian Muro, Daniel Olives, Sònia Recasens, David Riba, Maria José Rodríguez Marañis, Anna Roura, Alberto Ruiz, Cristina Verdún Imatge de portada: Fragment del quadre de Perico Pastor, “Cap al mar” Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat cett@cett.cat

TOT CETT 28 OK.indd 2

19/11/14 23:52

3

TOT SUMARI Notícies del Sector

4

El CETT en Acció

8

Tema

14

Entrevista

18

Opinió

20

CETT Formació

21

Ciència i Cuina

26

L’alumnat

28

Internacional

31

La recepta

34

Coneguem Catalunya Estudis i Investigacions Recursos Turístics

TOT CETT 28 OK.indd 3

34

35

42

Editorial ANTONI SANSALVADÓ, UN REFERENT A SEGUIR

C

omenço aquest escrit afectat per la notícia del traspàs del president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, el Sr. Antoni Sansalvador Tribó.

Si be érem coneixedors, des de feia uns mesos, que la malaltia l’havia anat envaint i deixant-lo amb poques energies, el moment de la mort ens ha colpit. Hem perdut una gran persona, un empresari de gran vàlua, un amic amb esperit de concòrdia, un president amb iniciativa. Va ser membre fundador del CETT i al llarg de la seva vida professional sempre va tenir temps per a l’Escola de Turisme.

Després d’una llarga i fructífera vida professional, com a directiu i empresari emprenedor va encaminar les seves aptituds a fer coses pel bé dels altres. Entre altres, va ser, des del 2007, president del Banc dels Aliments i el gran impulsor del Recapte.

L’any 2010 va acceptar amb il·lusió la presidència de la Fundació GE-CETT en substitució del fundador i primer president, Gaspar Espuña. Amb el seu saber fer, va impulsar i implementar el Pla Estratègic, i va aconseguir avenços remarcables, fins al que és i representa actualment l’entitat: una fundació impulsora de la formació, la investigació i el coneixement del turisme i de l’hoteleria.

Una fundació oberta, creativa i motor de la pròpia activitat del Grup CETT, que també fomenta els vincles amb el sector i el seu creixement sostenible, la internacionalització del CETT, el suport a l’alumnat per tal que pugui ampliar els seus coneixements, la responsabilitat social...

L’Antoni va ser una persona amb una immensa capacitat de crear i liderar equips, i ha deixat una petja forta i consistent. El trobarem a faltar, però seguirem el camí que ens ha assenyalat i el seu exemple. La Fundació el tindrà sempre present, una Fundació que, avui dia, és garantia que les activitats del Grup i les pròpies es fan en el marc dels seus principis i valors, fet que les permet posicionarse com a entitats de referència, amb elements diferencials respecte a la competència. N’assegura la viabilitat i la captació dels recursos addicionals per fer front als compromisos i dóna suport al Grup CETT en els àmbits econòmic, institucional i social.

I pel que fa a l’altra actualitat, la del sector, aquest Tot CETT dedica el tema central al present i futur model turístic de Barcelona. Des d’aquestes línies vull reivindicar qualsevol tipus de turisme, sempre que els actors actuïn legalment, estiguin legalitzats i competeixin en igualtat de condicions. Si es així arribarem molt lluny, seguirem mantenint i potenciant el turisme com la indústria mes important de Catalunya, i tindrem un model vàlid per a tot el país i, especialment, per a Barcelona com a ciutat de referència mundial.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

19/11/14 23:52

4

Notícies del Sector

Les DADES TURÍSTIQUES positives no poden obviar una REFLEXIÓ Les dues darreres temporades turístiques ja mostraven dades que convidaven a l’optimisme pel que fa a la recuperació de les arribades de turistes estrangers. Ara, les xifres dels primers vuit mesos del 2014 semblen consolidar aquesta tendència.

Però, a més, la resta d’indicadors sobre el futur del turisme a Catalunya també són positius.

Segons les darreres dades aportades per Turespaña, en el seu informe Frontur sobre els moviments turístics en fronteres, Espanya ha acumulat en els primers vuit mesos del present any un total de 45,4 milions de turistes internacionals, la qual cosa significa un increment del 7,3 % respecte al mateix període de 2013. Pel que fa a Catalunya, entre els mesos de gener i agost han entrat al nostre país 11,7 milions de turistes estrangers, una xifra que significa un increment d’un 6,1 % respecte al mateix període de l’any anterior. Tot i que altres comunitats han registrat percentatges de creixement superior, Catalunya concentra el 25,8 % del total de visites.

Els països de procedència dels nostres visitants són bàsicament europeus: en destaca França, el Regne Unit i Alemanya.

En aquest sentit, cal remarcar que Catalunya capta el 41 % de les arribades de turistes francesos a l’Estat. Per altra banda, l’arribada de turistes italians també mostra un considerable augment, un fet que demostra la consolidació d’aquest mercat. Un cas a part, però, el representa aquesta temporada el turisme procedent de Rússia, que si bé havia crescut de forma notable en temporades anteriors, en aquesta experimenta una davallada d’un 5 % anual en l’àmbit espanyol, deguda probablement a la devaluació del ruble i a les tensions polítiques amb la Unió Europea.

Una altra dada important que cal destacar la proporciona l’enquesta de despesa turística Egatur, que confirma que Catalunya és la comunitat autònoma que concentra la major despesa de turistes internacionals de tot l’Estat, amb el 23,9 % del total (10.397 milions d’euros), que mostra de forma clara la importància econòmica d’aquesta activitat al Principat.

Amb referència al turisme que visita Catalunya procedent de la resta de l’Estat, després d’uns mesos de descens, s’aprecia darrerament un canvi de tendència, amb dades que mostren un increment de visitants. Així, observem que en les darreres dades de l’enquesta de moviments turístics dels espanyols Familitur, es xifra en un positiu 10,9 % el percentatge de variació interanual a maig de 2014. Catalunya es manté un cop més com la segona comunitat receptora de turisme interior, després d’Andalusia.

Una reflexió Totes aquestes dades conviden a l’optimisme pel que fa al futur de la indústria turística catalana, amb la ciutat de Barcelona com a capdavantera. Però això no pot obviar els problemes i els conflictes que el creixement accelerat d’aquesta activitat ha generat en els darrers anys, sobretot en l’espai urbà. Fenòmens creixents com ara el de la turismofòbia o les protestes de veïns com ara les esdevingudes als barris barcelonins de la Barceloneta o de la Sagrada Família, mostren un cert descontentament per part dels residents amb referència a aspectes concrets, com per exemple els apartaments il·legals o els comportaments incívics de determinats grups de turistes.

Cal que els responsables de les diverses administracions competents en matèria turística, conjuntament amb els agents implicats del sector privat, trobin solucions o, si més no, facin propostes acordades amb els representants veïnals per tal de compatibilitzar la recepció i l’acollida de turistes amb la vida dels residents, de forma que aquesta no quedi alterada de forma negativa per comportaments reprovables tant dels prestadors de serveis turístics com dels turistes mateixos. És del tot necessari trobar un equilibri, que només pot sorgir d’un acord entre les parts per tal que els responsables, tant públics com privats, apliquin un control real i efectiu sobre aquesta activitat. Gestionar l’activitat turística, avaluar-ne l’efecte sobre el territori, controlar-ne la legalitat i evitar l’incivisme d’alguns esdevé avui en dia inexcusable si no volem malmetre els beneficis que aquesta activitat econòmica genera per a la nostra societat.

Ramon Serrat CETT Consultors

TOT CETT 28 OK.indd 4

19/11/14 23:52

5

Notícies del Sector

La Dra. Maria Abellanet rep la MEDALLA del TURISME DE CATALUNYA 2014 El passat 1 d’octubre, a la sala oval del Museu Nacional d’Art de Catalunya, la Dra. Maria Abellanet va rebre de mans del president de la Generalitat, Artur Mas, la Medalla del Turisme de Catalunya, en la categoria de millora del coneixement i a la recerca aplicada al sector turístic.

En el marc de la celebració del Dia Mundial del Turisme a Catalunya, Artur Mas va presidir l’acte de lliurament dels Guardons del Turisme de Catalunya 2014, que reconeixen anualment els projectes turístics (d’empreses, institucions, entitats o persones físiques) que ajuden a posar en valor els recursos i actius de Catalunya, oferint noves experiències als consumidors o fent-ho de forma responsable i innovadora.

La Dra. Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, ha rebut la Medalla del Turisme de Catalunya 2014 en la categoria de millora del coneixement i la recerca aplicada al sector turístic, per la seva dedicació al turisme, tant a través de la direcció general del grup CETT-UB, com participant en les institucions i els fòrums sobre el turisme a Catalunya i a tot el món. S’ha considerat que la seva tesi doctoral, defensada el passat mes d’abril i dirigida pel Dr. Jesús Maria Prujà, “La Diplomatura Universitària de Turisme. La implantació a les universitats catalanes: 1997-2008”, contribueix de forma notable a la millora del coneixement i la recerca aplicada al sector turístic i suggereix noves pautes que permeten la presa de decisions en l’àmbit de la formació turística al nostre país, tant a nivell públic com privat (vegeu el requadre adjunt). Així, doncs, la Medalla és un premi a les aportacions del treball i als 30 anys d’experiència i dedicació d’Abellanet al sector turístic, en la vessant de la gestió, la formació i la participació activa en els fòrums de reflexió.

TOT CETT 28 OK.indd 5

SOBRE LA TESI El treball, que analitza la incorporació dels estudis superiors de Turisme a les universitats de Catalunya des de la implantació, l’any 1997, de la diplomatura de Turisme (DT), s’ha enfocat des de la perspectiva de l’evolució del mercat dels estudis, tenint en compte la vessant acadèmica (vegeu la pàgina 35 d’aquest Tot CETT). S’ha analitzat aquesta temàtica, atès que afecta dos sectors d’enorme importància estratègica per a Catalunya -l’universitari i el turístic-, i pel fet que encara no ha estat abordada en profunditat.

Amb relació a la DT, s’ha tractat l’oferta de places de nou accés i la demanda (les sol·licituds, assignacions i matrícules), la gènesi de la seva implantació a les universitats i als centres integrats o adscrits, els respectius plans d’estudis, les relacions dels centres amb les empreses i institucions del sector, la seva internacionalització, activitats i serveis, i diversa informació complementària sobre la recerca universitària en Turisme. Amb aquestes dades, s’ha presentat una visió completa del procés.

Amb relació a l’àmbit temporal, l’estudi abraça des del curs 1997-1998, el primer en què es va implantar la DT a Catalunya, fins al curs 2008-2009, el previ a la implantació dels diferents graus de Turisme com a conseqüència de l’adaptació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. A més, s’ha afegit un apartat amb informació complementària sobre el pas de la diplomatura de Turisme al grau, entre els anys 2008 i 2010. L’objecte d’estudi s’ha contextualitzat en períodes més amplis per aportar-hi el marc històric i l’evolució del govern tant de la indústria turística a Catalunya com del sistema d’educació superior i dels estudis superiors de Turisme.

A més, el marc teòric inclou aportacions sobre el concepte de turisme, la seva finalitat lúdica i el seu plantejament com a disciplina turística, així com la gènesi i l’evolució dels estudis superiors de Turisme a Catalunya.

La resta de guardons s Monnatura Pirineus (Son). Diploma turístic en la categoria de turisme responsable. s Cava Hotel Mastinell (Vilafranca del Penedès). Diploma turístic en la categoria de millor experiència turística. s Associació de Càmpings de Lleida. Diploma turístic en la categoria d’innovació.

19/11/14 23:52

6

Notícies del Sector

MAJESTIC HOTEL SPA, prop de 100 anys de prestigi i luxe Fa gairebé 100 anys, a l’exclusiu passeig de Gràcia de Barcelona, el Sr. Martin Casals inaugurava el Majestic Hotel Inglaterra, amb un centenar d’habitacions. Des d’aleshores, la història d’aquest prestigiós establiment, avui Majestic Hotel Spa, el primer hotel de luxe de Barcelona, sempre s’ha desenvolupat molt vinculada a la realitat cultural i artística barcelonina. Ara, la tercera generació de la família Soldevila-Casals ha completat la darrera i més ambiciosa etapa de renovació de l’Hotel, sense perdre de vista el passat i la història del Majestic, pero mirant cap al futur.

Fa quasi un centenar d’anys, el 1918, el Majestic Hotel Inglaterra obria les seves portes al passeig de Gràcia barceloní.

Tenia 100 habitacions, que van créixer fins a les 340 en acabar la Guerra Civil Espanyola, amb l’adquisició de l’edifici annex del carrer València. Sempre en el centre de l’escena cultural i artística barcelonina –més de 1.000 obres d’art en decoren les parets–, per les seves habitacions han passat estrelles de cinema, artistes, polítics i empresaris de prestigi. Noms com el de la reina María Cristina, el poeta Antonio Machado, els pintors Joan Miró i Pablo Ruiz Picasso, la cantant Josephine Baker, la soprano Renata Tebaldi, l’escriptor Ernest Hemingway, o el poeta i dramaturg Federico García Lorca, han contribuït a crear la gran reputació i l’aire de llegenda de l’Hotel.

Durant els més de 95 anys d’història, el Majestic, ara Majestic Hotel Spa (www.hotelmajestic.es) ha passat per una sèrie de renovacions, tot i que sempre s’ha mantingut l’esperit clàssic i elegant que el caracteritza. La darrera i més ambiciosa reforma integral, a la qual s’han destinat més de 30 milions d’euros, l’ha desenvolupat l’equip de Denario Diseño y Arquitectura, amb intervencions arquitectòniques, d’interiorisme, decoració, disseny, i fins i tot paisatgisme.

Els elements del passat conviuen amb d’altres més actuals, donant lloc a un conjunt eclèctic i atemporal, respectuós amb tot allò anterior, i modern en confort, tonalitats, il·luminació i materials. Mantenint l’essència històrica de l’edifici, s’han transformat les habitacions, sales i espais comuns, que han guanyat en amplitud, lluminositat, comoditat i elegància, per oferir un millor servei a la clientela. El restaurant s’ha traslladat a la primera planta, amb vistes al nou jardí vertical del pati exterior, i s’ha creat una nova entrada per carrer València.

TOT CETT 28 OK.indd 6

La col·laboració i el compromís amb el CETT, més de deu anys formant professionals El present de l’hoteleria està marcat per la gran competitivitat del sector i per la necessitat de transformació dels perfils professionals, en constant adaptació a les necessitats i la demanda d’una clientela cada cop més internacional, tecnològica i exigent.

La nostra col·laboració i compromís amb el CETT, que compartim des de fa més de deu anys, és el de corresponsabilitzar-nos en l’objectiu de formar nous professionals, no només per al desenvolupament de diverses tasques específiques, sinó també amb una vocació de desenvolupament de les competències, habilitats, actituds i aptituds, per tal que esdevinguin els millors professionals.

Al Majestic Hotel Spa hem acollit més de cent alumnes del CETT per a diversos departaments i posicions, una oportunitat que en molts casos ha estat el seu primer contacte amb el món de l’empresa. També hem tingut la gran sort de, un cop acabats els estudis, haver pogut incorporar molts d’aquests alumnes a la nostra organització. Ara, doncs, formen part del nostre equip de més de 260 persones, que ens ajuden a ser cada vegada més competitius. Comptem amb antic alumnat tant en posicions de seccions operacionals -cuiners, recepcionistes, cambrers...- com en altres posicions de responsabilitat, com ara les de subgovernanta, segon cap de Recepció, Sales Managers… A Majestic Hotel Spa no entenem la gestió dels recursos humans sense la interacció entre l’empresa, la universitat i l’estudiant. Resulta molt satisfactori poder compartir amb el CETT els valors i la visió sobre el desenvolupament dels futurs professionals, col·laborant en una bona planificació, sensibilitat i implicació conjunta.

Communication

Santiago Martín Public Relations Manager

19/11/14 23:52

7

In Memoriam

En record d’ANTONI SANSALVADÓ El passat 18 d’octubre ens deixava, a l’edat de 75 anys, Antoni Sansalvadó i Tribó. Vinculat al CETT des de gairebé els seus inicis, ha estat els darrers anys el president de la Fundació Gaspar Espuña– CETT. Sempre serà present en la nostra memòria.

Nascut el 1939 i Doctor en Enginyeria Industrial, Antoni Sansalvadó era un veterà empresari que va ocupar la presidència del Banc dels Aliments des del 2007 fins al passat juny. La seva trajectòria professional va estar vinculada al grup Áreas, del qual va ser un dels principals impulsors i accionistes, i també a Serunión. Sansalvadó va presidir l’Agrícola Regional, empresa dedicada a gestionar els serveis hotelers i de restauració del monestir de Montserrat, el portal Emagister i va estar vinculat amb les fundacions Pere Tarrés i Enriqueta Villavecchia. La seva família és propietària de Tecalum, empresa dedicada a l’alumini. Va ser també president de la Fundació Catalunya-La Pedrera, hereva de l’Obra Social de Catalunya Caixa.

Antoni Sansalvadó va destacar com a president del Banc dels Aliments de Barcelona. Va començar a col·laborar-hi a principis de la passada dècada, de bracet de l’aleshores president Manel Raventós. Va formar part del patronat de l’entitat i en va ocupar la vicepresidència segona, fins a ser-ne nomenat president el 2007, càrrec que va mantenir fins al juny d’enguany.

Durant la seva presidència, el Banc dels Aliments va créixer de manera quantitativa i qualitativa, i es van impulsar iniciatives com ara el Gran Recapte d’Aliments o la millora en la captació i la distribució d’aliments. També es va incentivar molt el voluntariat, fet que va permetre la gran expansió de l’entitat.

Vinculat al CETT des de gairebé els inicis (fruit d’aquest vincle, el Banc va poder comptar per a diverses activitats amb un important volum de voluntaris del CETT, tant pel que fa a l’equip, com a l’alumnat i els residents d’Àgora BCN), Sansalvadó va travar coneixença amb Gaspar Espuña l’any 1974, amb motiu d’una campanya contra un projecte d’autopista del Garraf poc respectuós amb el medi ambient i el paisatge (Gaspar Espuña liderava la campanya, en una època on el terme ecologia quedava restringit a àmbits universitaris concrets). Així van esdevenenir primer amics i després socis al CETT, i des de llavors ençà van mantenir l’amistat i van treballar conjuntament en pro del turisme a Catalunya.

Sansalvadó, seguint l’esperit de l’impulsor del CETT, va fer donació a la Fundació de les seves accions el maig de 2007 i un any després en fou nomenat patró. El novembre de 2010 va rellevar Gaspar com a president de la Fundació Gaspar Espuña–CETT i des d’aleshores va presidir l’entitat. “El Patro-

TOT CETT 28 OK.indd 7

ANTONI SANSALVADÓ I TRIBÓ (1939-2014)

Dóna’m la mà, dóna’m la veu i proclamem que tot està per fer, tot és possible avui, fem sentir arreu com s’exalta el vell desig d’un món millor Miquel Martí i Pol – Lluís Llach

nat va escollir-me per assumir el càrrec de president, crec que d’una manera especial, per la meva vinculació amb el Sr. Espuña des de l’origen del CETT, fa més de trenta-cinc anys; això representa una renovació i al mateix temps una continuïtat, en mantenir l’esperit fundacional del Grup. Succeir Gaspar Espuña és un repte difícil, i això no és un tòpic; en el cas d’una successió, és una realitat. La seva personalitat, la seva creativitat i la seva empenta capaç de superar totes les dificultats que es puguin presentar, han estat sempre un exemple. En tenim una mostra en la seva última aventura, la creació de la Residencia Universitària Internacional Àgora BCN, un objectiu que semblava quasi inassolible, que ja té cinc anys de vida, un èxit reconegut per tothom i que és un referent de la Fundació. Així, doncs, seguint l’esperit de Gaspar Espuña, aquest repte és un honor i també un compromís que em fa molta il·lusió acceptar.”

A més d’aquest càrrec, Sansalvadó també va ser conseller del CETT i de l’Hotel Alimara (Turisvall SL).

Els patrons de la Fundació Gaspar Espuña–CETT, els socis, consellers i l’Equip Directiu del Grup CETT manifesten el dol per la pèrdua d’un home ferm, sensible, íntegre, amb un fort sentit humanitari; una gran persona, un empresari de gran vàlua, un amic, un president que, durant tots aquests anys, ha encapçalat el projecte de la Fundació amb empenta, iniciativa i sempre disposat. El trobarem a faltar.

Manel Bassols. Director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

19/11/14 23:52

8

El CETT en Acció

S’INAUGURA el curs acadèmic 2014-2015 del CETT, amb un nou RÈCORD D’ALUMNAT La inauguració del curs acadèmic 2014-2015 del Campus Internacional de Turisme, Hoteleria i Gastronomia CETT-UB, el 17 d’octubre, va reunir 450 persones al Saló Catalunya de l’Hotel Alimara. El talent interdisciplinari va protagonitzar la lliçó inaugural, a càrrec del físic Jorge Wagensberg.

La presentació del curs 2014-2015 del CETT, que va reunir l’alumnat i personalitats com ara el Dr. Josep A. Plana Castellví, vicerector de la Universitat de Barcelona, o Gerard Ardanuy, regidor d’Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona, es va iniciar amb la conferència “Què es pot fer per estimular el talent interdisciplinari?”, a càrrec del Dr. Jorge Wagensberg. El físic es va referir al vincle entre les disciplines científiques i el món de la gastronomia, i va parlar de la importància per a la ciència del contingut, del mètode i del llenguatge. Va explicar que el coneixement mai no és del tot pur, que la ciència, l’art i la intuïció s’estimulen mútuament, i va sentenciar que “la complexitat de la realitat sempre supera, amb escreix, els plans d’estudis que proposen acadèmies, escoles i universitats, i que, per tant, cal recórrer sovint a la inspiració interdisciplinària”.

Un cop finalitzada la xerrada, va tenir lloc l’acte d’entrega dels Premis de la Fundació Gaspar Espuña-CETT (vegeu també la següent pàgina), amb aquests premiats: Premi Ramon Arcarons al Millor Projecte de Final de Carrera del Grau de Turisme de l’EUHT CETT-UB Ha estat atorgat a “El turismo Ruso en la Ciudad de Barcelona”, de Iuliia Lekomtceva, una àmplia recerca i actualització de dades sobre el mercat emissor turístic emergent rus. Amb el suport de Turisme de Barcelona, Lekomtceva aprofundeix en el perfil i el comportament del turista rus a Barcelona i presenta un diagnòstic sobre les febleses i les oportunitats de la demanda russa per al sector turístic de la ciutat.

TOT CETT 28 OK.indd 8

Premi al Millor Projecte de Final de Cicle Formatiu de Grau Superior de l’EUHT CETT-UB Ha estat per “Hotel Belver”, d’Emiliana Marinova, Laia del Alcázar i Oriol Sánchez, estudiants del cicle tècnic superior en Gestió d’Allotjaments Turístics. El treball consisteix en la creació d’un hotel de cinc estrelles a Girona.

Les d

Poster la Dra curs, e de Ciè xef Jo cuiner També mació ves: aq nes, x del cu també de 49 de la x cicles ternat per al i va do seva in A con Ardan

Mé

XC

Tam mis 5 de Para del l màs UB, Emp que de la El pr “Triw com pel emp d’ho d’im Up”, com una La m pres nedo Mol list i D’alt es d http

VIII Premis als Millors Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat Dels 24 treballs presentats a concurs, el primer premi ha estat per a “La realitat augmentada”, una experiència real al delta de l’Ebre, de Josep Marín, alumne de l’IES de Deltebre, sota la supervisió del professor-tutor Òscar Castell Marco. El segon premi ha estat per al projecte “Creació d’una empresa d’organització d’esdeveniments, ODEA”, d’Alba Jurado, estudiant de l’escola Sagrada Família de Gavà, amb el professor-tutor César Catalán. El tercer premi l’ha rebut “Procés de gravació d’un anunci audiovisual”, de Manel Serrat Segovia, de l’INS Pere Alsius i Torrent de Banyoles, amb Martín Fàbrega com a professor-tutor.

Aquests guardons destinats a premiar la recerca són patrocinats per l’Agència Catalana de Joventut i compten amb el suport de la UB, del Departament d’Empresa i Ocupació, i del Departament d’Ensenyament de la Generalitat.

19/11/14 23:52

015 MNAT

9

El CETT en Acció Les dades més positives Posteriorment a l’entrega de premis, la consellera delegada del CETT, la Dra. Maria Abellanet, va presentar algunes de les novetats del curs, entre les quals destaca el nou grau interuniversitari UB-UPC de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, impulsat i assessorat pel xef Joan Roca, del Celler de Can Roca, amb el suport dels principals cuiners del país, i impartit majoritàriament en el Campus del CETT. També va parlar de les particularitats del CETT com a centre de formació i transmissió de coneixement, i va exposar dades molt positives: aquest curs i per primera vegada, el CETT arriba als 1.790 alumnes, xifra que representa un augment del 21 % en cinc anys (des del curs 2009-2010) i un 5 % respecte al curs anterior. Cal fer incís, també, que 503 d’aquests alumnes són internacionals, procedents de 49 països i de tots els continents. Pel que fa als estudis, un 43 % de la xifra total segueixen programes universitaris de grau, un 28 % cicles formatius, un 17 % ensenyaments de postgrau i un 12 % International Programs. Abellanet també va parlar de la importància per al CETT de l’ocupabilitat dels estudiants i futurs professionals, i va donar a conèixer dades molt significatives i positives sobre la seva inserció laboral.

A continuació van intervenir el Dr. Josep A. Plana Castellví i Gerard Ardanuy, que va concloure l’acte.

Més informació: Podeu veure el vídeo de la presentació del curs acadèmic a la secció de notícies de www.cett.es X Concurs de Premis Emprenedors en el Sector Turístic També relacionat amb els Premis que atorga la Fundació, el 5 de juny es van entregar, al Paranimf de la UB i en el marc del lliurament dels diplomes de màsters i Ceus de l’EUHT CETTUB, els guardons als X Premis Emprenedors de la Fundació, que compten amb el patrocini de la Diputació de Barcelona i de l’Obra Social “La Caixa”.

El primer premi el van rebre Pablo Querol i Carolina López, pel projecte “Triwik”, una plataforma web i mòbil de planificació d’escapades i de compartir experiències. El primer accèssit va ser per a Jaume Clotet, pel projecte “Mel·lis-Serveis apícoles”, que proposa la creació d’una empresa amb serveis relacionats amb l’apicultura per a empreses d’hoteleria, restauració, cases rurals, escoles i particulars, amb la idea d’implantar l’apicultura urbana. El segon accèssit va ser per a “Pic Up”, de Marta Cardona i Àlex Catarineu i Ferran Plana, un projecte de comercialització d’un braçalet per al turista de Barcelona, vinculada a una xarxa social o compte de correu electrònic.

La menció especial, fora de concurs, la va rebre el projecte “Trip4Real”, presentat per Glòria Molins, mentre que el premi honorífic a l’emprenedor pioner va ser per a un professional de la intermediació, Joan Molist, propietari i director gerent de Viajes Montesol, d’Autocars Molist i de diverses societats, i que també va ser president de l’ACAV. D’altra banda, ja està oberta, fins al 7 de gener, la presentació d’idees de l’XI Concurs de Premis Emprenedors en el Sector Turístic: http://www.cett.es/fundacio-gaspar-espuna

TOT CETT 28 OK.indd 9

L’E3 del CETT rep més de 1.500 demandes laborals El Servei E3 del CETT va rebre el passat curs (des de finals de juny de 2013 fins a principis de juliol de 2014) un total de 1.516 demandes laborals, de les quals 176 són internacionals.

Respecte a l’exercici anterior, han augmentat significativament les ofertes dins l’àmbit dels productes i les activitats, sobretot amb relació a la gestió de patrimoni cultural, les demandes corresponents al transport i la logística, especialment en empreses relacionades amb les companyies de creuers i el port en general, i les de l’àmbit de la planificació i la gestió pública, amb places destinades a diferents oficines d’informació turística.

La resta d’àmbits no han sofert grans canvis respecte al curs passat, a excepció de la intermediació, que ha sofert un lleuger descens.

Destaca també que un 46 % dels inscrits a la Borsa de Treball del CETT aconsegueixen feina. Amb referència a aquesta xifra, cal dir que una de cada dues persones és un antic alumnat; així, doncs, l’E3 dóna suport a la inserció laboral dels recentment titulats, però també dels exalumnes.

Una altra xifra que reafirma aquestes excel·lents dades és que, any rere any, la qualitat de les ofertes rebudes és superior, i també el grau d’inserció dels candidats: el 84 % de les incorporacions a través de l’E3 correspon a càrrecs directius i càrrecs intermedis (un 18 % i 66 %, respectivament).

Finalment, cal recordar que des del Servei E3 es realitzen activitats per afavorir el desenvolupament de la carrera professional i la internacionalització dels estudiants, com ara tallers motivacionals, sessions formatives i de promoció del talent.

Ja en el context de la Universitat de Barcelona, segons l’informe d’indicadors del SAE (Servei d’Atenció a l’Estudiant), el CETT és el centre d’estudis amb la quota més elevada (un 34 %) d’ofertes laborals i de pràctiques del total de les rebudes per les facultats i els centres adscrits, i el que ha enviat més estudiants a l’estranger per realitzar pràctiques en empreses, amb el 18 % del total. Els estudiants del CETT representen la quota més elevada d’orientació professional (un 17 %), mentre que les empreses del Grup suposen un 33 % del total de les que han participat en fires o presentacions.

19/11/14 23:52

10

El CETT en Acció

El CETT, organitzador de les CÀPSULES de RESTAURACIÓ d’HOSTELCO

Les sis sessions i xerrades de restauració dins de l’Hospitality Business Event (esdeveniment que també va comptar amb espais específics dedicats al networking i l’assessorament, i va acollir el lliurament dels premis Hostelco Awards) van servir perquè els experts d’aquest món mostressin les claus més útils per dinamitzar i internacionalitzar els negocis i apuntessin les principals tendències del sector.

Així, doncs, les anomenades “càpsules de coneixement” organitzades pel CETT-UB van esdevenir un dels grans èxits d’aquest espai professional. Es tractava de diferents ponències d’un màxim de 50 minuts de durada sobre diversos temes d’interès. Els visitants i expositors podien triar a quines volien assistir en funció del seu interès, una fórmula que els permetia rendibilitzar al màxim la seva visita al saló. Algunes de les càpsules, moderades per professorat i membres del CETT com ara David Peguero, Enric López, Nan Ferreres, Glòria Sanmartin, Montserrat Saperas i Emma Pla, van ser les següents: “Reinventar-se: Tendèn-

TOT CETT 28 OK.indd 10

L’Escola d’Hoteleria, al FÒRUM GASTRONÒMIC BARCELONA També dins d’Hostelco va tenir lloc el Fòrum Gastronòmic, el congrés pioner d’enogastronomia que, creat el 1999, es realitzava per primer cop a Barcelona. Les demostracions de cuina en directe (amb degustació, tasts i debats realitzats pels millors cuiners del món) van compartir espai amb una gran fira que ja s’ha convertit en l’aparador de les novetats del sector i una magnífica plataforma comercial.

A petició dels organitzadors, alumnat i professorat de l’Escola d’Hoteleria va col·laborar directament amb aquest esdeveniment per a dur a terme activitats relacionades amb els tallers, demostracions, recepcions, l’atenció a la clientela i els tastos. En total, 150 alumnes i 12 professors van donar suport a aquestes tasques, així com a la gestió de reserves i confirmacions dels serveis. També van participar als tallers de tast i al BarFòrum (tast i demostracions d’espirituosos, cocteleria), ajudant al servei de begudes, les funcions dels cambrers, i les demostracions d’alta cuina i producció.

© Joan Valera

En el marc d’Hostelco, celebrat del 20 al 23 d’octubre a Fira de Barcelona, el CETT-UB va ser l’encarregat d’organitzar, dirigir i dissenyar íntegrament les càpsules de restauració de l’Hospitality Business Event. Les sessions van comptar amb la participació d’una vintena de professionals especialitzats i es van centrar en les noves tendències pel que fa als models de negoci i l’oferta gastronòmica, i en les fórmules per optimitzar-ne la gestió.

cies en models de negoci per a restaurants”; “Claus per estar present en internet: com i per què”; “Aliances amb els proveïdors: una estratègia per ser més eficients”; “Com optimitzar els ingressos gràcies a la gestió de la capacitat i els preus d’un restaurant”; “Les intoleràncies alimentàries: el repte de convertir-les en una oportunitat” o “Estratègies de franquícia per a la restauració: reconversió, diversificació i expansió”.

La resta de xerrades es van centrar en la indústria hotelera i en l’estudi de les últimes tendències en àmbits clau per a aquesta, com per exemple el fitnes o el wellness.

Més informació: http://www.hostelco.com/

19/11/14 23:52

11

El CETT en Acció

L’Observatori debat sobre les CIUTATS EDUCADORES i el TURISME

S

© Joan Valera

IC

Amb l’objectiu de plantejar nous horitzons per al sector turístic, amb motiu de la celebració, del 13 al 16 de novembre, del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores a la Ciutat Comtal amb el lema “Una ciutat educadora, una ciutat que inclou”, i en ple debat sobre el model turístic de Barcelona, l’Observatori CETT va convocar, l’11 de novembre, representants dels diferents agents implicats per exposar i debatre les diverses accions i responsabilitats que han d’afrontar.

Partint d’aquesta base, l’Observatori es va plantejar amb el títol “Ciutats educadores i turisme: El turisme com a element educatiu inclusor” i va comptar amb la participació en el debat de Joan Torrella, director de Turisme i Esdeveniments de l’Ajuntament de Barcelona; el Dr. Joan Santacana, doctor en Pedagogia i professor titular de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona; Antònia Hernández, directora del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores; i Òscar Casanovas, professor de Dret Turístic de l’EUHT CETT-UB. Com a punt i final de la sessió, des del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori del CETT es va exposar la proposta

d’impulsar una nova xarxa temàtica en el marc de la Red Estatal de Ciudades Educadoras (RECE), centrada en el binomi “turisme i ciutats educadores”. S’hi podran sumar totes aquelles ciutats espanyoles i membres de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE) interessades a reflexionar, debatre, generar nou coneixement i intercanviar experiències sobre el tema.

Més informació: www.cett.cat/observatoricett

Nova iniciativa per fomentar la dieta mediterrània La Dra. Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, i Josep Maria Pelegrí, president de la Fundació Dieta Mediterrània, van signar al juny un conveni de collaboració per dur a terme accions conjuntes per fomentar el coneixement i l’ús de la dieta mediterrània. Fruit de l’acord, al juliol, la Fundació –que té un patronat on figuren empreses com ara Danone, Gallina Blanca, Llet Nostra, Freixenet o Torres, i institucions com ara Fira de Barcelona i Mercabarna- va organitzar al CETT dues reunions informatives del projecte Slowmed (vegeu les pàgines 40-41).

Amb el conveni, el CETT s’ha compromès a ampliar l’oferta formativa dedicada a la dieta mediterrània en els programes d’estudis d’hoteleria, donar suport a activitats que la divulguin i contribuir a la seva aplicació en el món de la gastronomia, entre altres iniciatives.

TOT CETT 28 OK.indd 11

L’acord també farà possible la participació d’alumnat i professorat dels estudis d’hoteleria en projectes internacionals, activitats de promoció, estudis i participació en grups de recerca, congressos o simposis dedicats a la dieta mediterrània, on la Fundació hi hagi collaborat i li doni suport. Per la seva part, la Fundació donarà suport a les activitats pedagògiques organitzades pel CETT que fomentin entre l’alumnat el coneixement expert sobre la dieta mediterrània i facilitarà material (fotos, vídeos, material pedagògic i de difusió...) per ser utilitzat en els cursos presencials o en línia que imparteixi el centre.

19/11/14 23:52

12

El CETT en Acció

El VI Premi MERCÈ SALA, presentat al CETT El cuiner Isma Prados i la directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, van presentar al maig, a l’Aula de Preelaboracions del CETT, la VI edició del Premi Factor Humà Mercè Sala, que es va entregar el dia 14 al CaixaFòrum. El premi va reconèixer AMES, líder en la fabricació de components metàl·lics sinteritzats, com l’empresa que millor representa els valors d’innovació, visió global, pragmatisme i humanitat, els que millor identificaven Mercè Sala. Els estudiants de cuina i servei de sala del CETT van participar en l’acte de presentació, ajudant Prados en la preparació d’un aperitiu.

Durant la presentació, a la qual el CETT va col·laborar amb l’organització, la cessió de l’espai i la preparació de l’aperitiu, Anna Fornés va comentar que el guardó, que enguany ha trobat paral·lelismes entre el món de l’empresa i les millors cuines catalanes, reconeix “les bones pràctiques empresarials vinculades als recursos humans”. També va esmentar que els valors presents a les cuines que més triomfen són aplicables a l’empresa, i va recordar que “les millors organitzacions les

formen persones que busquen l’excel·lència”.

Pel que fa a Isma Prados, el xef català va afegir que “els ingredients de qualitat, igual que les persones, fan bon plat, i l’artesania, en cuina i empresa, aporta valor afegit”.

Precisament Prados va conduir l’acte d’entrega del Premi, el dia 14, que va comptar amb la presència al CaixaForum de Barcelona del sommelier de Can Roca, Josep Roca, la restauradora Ada Parellada, l’alcalde de Barcelona Xavier Trias, i la del secretari general d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Xavier Gibert, entre d’altres, i que va aplegar 350 personalitats del món econòmic i social. Amb els valors comuns entre l’empresa i les millors cuines catalanes “Excel·lència + talent + innovació + passió” com a temàtica central de l’esdeveniment, la Fundació Factor Humà va premiar l’empresa AMES, per la seva vocació innovadora, la cerca de l’excel·lència, el seu nivell d’internacionalització i el seu compromís amb les persones. César Molins, el director general, va recollir el Premi.

Més informació: www.premifhmercesala.org

Responsabilitat Corporativa El Casal d’Infants del Raval visita el CETT

El passat mes de maig, un grup de joves del Casal d’Infants del Raval va visitar el CETT. Aquesta entitat treballa per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida d’infants, joves i famílies en situació o risc d’exclusió social i en les comunitats on viuen. La professora de Restaurant i Bar, Melani Arostegui, va mostrar al grup les instal·lacions i va explicar els diferents plans acadèmics que s’imparteixen al CETT, així com les pautes sobre quin hauria de ser el perfil d’un cambrer.

Beca per dur a terme un projecte d’UNICEF.

CETT Alumni, en el seu afany per ajudar els estudiants del CETT que s’han graduat recentment perquè desenvolupin projectes d’interès per a la societat, va atorgar, al juny, una beca de 1.250 euros a l’alumna del màster de Direcció d’Empreses Turístiques, Grecia Valerio, perquè realitzi el seu projecte Aproximación a la implementación del código de conducta contra la explotación sexual comercial per a UNICEF, a la República Dominicana.

Nova col·laboració de l’Aula Restaurant amb la Tapa Solidària. “Papada en dues coccions amb perles de yuzu” és el plat de la carta de l’Aula

Restaurant del CETT que ha estat escollit per participar en aquest projecte organitzat pel Casal dels Infants. Així, tothom qui el demani aporta al projecte 1,50 euros del preu total. En aquesta edició de la Tapa Solidària, la quarta, hi participen 85 restaurants, 10 més que en l’anterior.

El CETT, present a la fira Marketplace 2014

El dia 20 d’octubre, al Born CC, el CETT va ser present amb un estand a la fira Marketplace, l’esdeveniment bianual organitzat per la Federació Catalana de Voluntariat Social (Voluntaris.cat), que té com a objectiu facilitar un espai on voluntaris, entitats i empreses amb responsabilitat social comparteixin les seves accions i experiències, i busquin punts de trobada per col·laborar conjuntament.

TOT CETT 28 OK.indd 12

19/11/14 23:52

ETT

13

El CETT en Acció

FLAIXOS Es presenta el grup de recerca DHIGECS, amb participació del CETT

L’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca de la Generalitat de Catalunya (AGAUR) ha publicat recentment la resolució de reconeixement de grups de recerca. Entre els consolidats hi ha el grup de Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DIGHECS), liderat pel Dr. Joaquim Prats i vinculat al Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Facultat de Formació del Professorat de la UB. El 13 d’octubre es va realitzar la primera reunió plenària del renovat grup, que ha ampliat les línies de recerca i els seus membres, amb la incorporació, per exemple, d’investigadors de l’EUHT CETT-UB; en concret, la Dra. Laia Coma i el professors Eugeni Osácar i Ramon Serrat.

L’Hotel Alimara rep el Wedding Awards 2014

L’Hotel Alimara Barcelona ha rebut el premi Wedding Awards 2014, el reconeixement que atorga el portal especialitzat en casaments Bodas.net. L’Hotel ha estat guardonat per ser una de les empreses més recomanades i millor valorades per les parelles usuàries d’aquest portal.

2a edició de la Beca Vila Viniteca per realitzar el curs superior de Sommelier del CETT-UB

Vila Viniteca, amb l’objectiu de millorar la capacitació dels professionals del sector de la sommelieria i contribuir a la formació d’aquelles persones que, per dificultats econòmiques i/o socials, no poden accedir a estudis d’especialització, ha ofert dues beques per realitzar al CETT-UB el curs superior de Sommelier, amb diploma d’extensió universitària. Les dues persones premiades han estat seleccionades pel seu perfil professional, la formació, la dedicació i el compromís amb el sector, i la motivació per accedir a l’especialització, entre altres aspectes. La Beca Vila Viniteca té un import total de 5.000 euros, que s’adjudiquen en un 50 % a cadascun dels becats.

Maria Abellanet forma part del Programa Ambassadors La Dra. Maria Abellanet, consellera delegada del CETT i identificada com a referent del sector per diversos agents socials i econòmics del país, ha estat convidada a formar part del Programa Ambassadors, promogut per l’Agència Catalana de Turisme. El Programa s’articula entorn de la figura dels ambassadors, professionals reconeguts en el seu camp i membres d’associacions, institucions i col·legis nacionals i internacionals, a través dels quals es pretén atreure congressos i reunions professionals a Catalunya, donar notorietat a la destinació, a les institucions i a la indústria local que representen. La primera reunió va tenir lloc el 29 d’octubre.

titat ies

La consellera delegada del CETT condueix la 3a Jornada del Cercle del Turisme

ue

La Dra. Maria Abellanet va presentar, el 12 de novembre, a Codorniu (Sant Sadurní d’Anoia), la 3a Jornada del Cercle del Turisme i va moderar la taula de treball “Com ens veuen els nostres clients? Treballant junts per generar negoci turístic”, en què van participar Catiana Tur (ACAVe), Eugenio Vasiliev (Tez Tours), Jorge Cuneo (Minube) i Ariana Martín (Golf el Prat). Organitzat per la Diputació de Barcelona, el Cercle és una plataforma transversal que vol afavorir la interacció entre el sector privat i el públic, amb l’objectiu d’incrementar l’impacte del turisme a totes les destinacions turístiques de la província de Barcelona, millorant-ne el posicionament i les estratègies de promoció i comercialització.

u ctes ció ación na.

s de la

L’Hotel Alimara presenta BCN comparteix el menjar en el Congrés Internacional de Ciutats Educadores

eom ixin

El projecte BCN comparteix el menjar va ser una de les experiències seleccionades per ser exposades a l’espai Speakers’ Corner del XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores, el 15 de novembre, per la seva vinculació directa amb la temàtica del congrés. Eva Viciano, sotsdirectora de l’Hotel Alimara Barcelona, va presentar la campanya, en la qual també participa activament l’Escola i la residència Àgora BCN, i que respon a la voluntat de defensar el dret universal a l’alimentació de la ciutadania en situació de pobresa.

TOT CETT 28 OK.indd 13

19/11/14 23:52

14

Tema

L’actual MODEL TURÍSTIC de BARCELONA, a debat Des del passat mes d’agost, el model Barcelona ha estat objecte de tot tipus de reflexions. La protesta popular contra el turisme massiu i incívic i els problemes ocasionats pels pisos turístics irregulars, iniciada pel veïnat de la Barceloneta i secundada per altres barris de la ciutat, ha generat un debat entre els responsables polítics municipals, que ja han adoptat diverses mesures. En aquestes pàgines s’exposa la situació i les opinions d’algunes de les principals veus implicades, sobre qüestions com ara la marca Barcelona, l’impacte i la promoció del turisme a la ciutat, o la regulació dels apartaments turístics il·legals.

BARCELONA: UN PROBLEMA DE MODEL TURÍSTIC? NO, UN MODEL AMB PROBLEMES (COM D’ALTRES) Enguany, la finalització de la tradicionalment considerada temporada alta en clau turística a la ciutat de Barcelona ha deixat a priori un regust agredolç. A les bones xifres cal oposar una radicalització del tradicional conflicte que oposa els interessos de turistes enfront dels de veïns i residents. Només fa falta fer un ràpid recorregut pels mitjans de comunicació escrita, tant generalistes com especialitzats, per adonar-se que l’estiu ha estat mogudet. Titulars com ara “Com es pot evitar caure en la turismofòbia?”, “Barceloneta bajo presión”, “Una Barcelona cuestionada”, “El Govern imposa les primeres multes a pisos turístics il·legals”, “Guerra turística a Barcelona”, “Els hotels de Barcelona reclamen més agressivitat contra els apartaments il·legals”, “Una Rambla con límites”, “La Barceloneta perd identitat i s’aboca al ‘model Rambla’, “Trias parla de mà dura amb els pisos turístics a una Barceloneta en guerra”, “Què es pot fer contra el turisme low cost?”, ens van acompanyar durant setmanes.

Aquest breu recorregut podria ser susceptible de crear una situació de, fins i tot, alarma social. Deixant de banda el fet que l’impacte mediàtic dels fets ve donat més pel tractament

TOT CETT 28 OK.indd 14

que en fan els mitjans que no pas pel fet en si, cal dir que Barcelona no és l’única destinació turística que, jugant com juga ara en divisió d’honor, pateix unes problemàtiques similars. A títol de mer exemple, Berlín ens pot servir per il·lustrar un cert paral·lelisme; des de la decoració amb adhesius “Berlín no t’estima” o la denominació de “generació EasyJet” per a un determinat tipus de visitants, fins a l’intent de prohibir les maletes amb rodes perquè molesten el veïnat o la reivindicació per part de les autoritats locals de la creació d’un codi de conducta per a visitants (en aquest cas, hom es podria preguntar amb tota licitud si un codi de conducta ha de ser exclusiu o específic per a turistes). Tot això, amanit amb la preocupació que desperta el fenomen de la gentrificació, l’ocupació dels barris tradicionals per alta burgesia procedent d’altes indrets de la ciutat, accelerat i facilitat a la capital alemanya pels canvis que va comportar la reunificació.

Sense poder negar l’existència de la problemàtica, doncs, crec en l’obligació des dels àmbits acadèmics de fer-ne un tractament més rigorós que demagògic, crític però alhora constructiu. És en aquest sentit que es defensa des d’aquestes línies la validesa del model turístic de Barcelona, sense defugir el reconeixement de mancances que han de poder tenir solució.

Més enllà de les teories que defensen la necessitat d’un canvi no tant de model turístic com de model social, però que es poden considerar lluny d’esdevenir possibles en un curt o mitjà termini, sí que hi ha fets constatables que condicionen el desenvolupament de l’activitat dels turistes: la limitació d’espai (també la de temps, si bé sobre aquesta és més fàcil intervenir), l’existència de platja en un entorn de turisme urbà, i l’augment progressiu de visitants amb interessos coincidents fan que el model i la sensació de col·lapse que es produeix siguin difícils de gestionar.

19/11/14 23:53

15

APUNTS CRONOLÒGICS s D AGOST Veïnat del barri de la Barceloneta de Barcelona es manifesta en contra dels pisos turístics irregulars i les conductes incíviques dels turistes. Tot i que ja fa anys que els afectats es mobilitzen contra la invasió turística i el turisme juvenil de borratxera, ara es demana que l’Ajuntament actuï amb contundència. Es denuncia que la situació ha empitjorat i la proliferació de pisos il¡legals: un miler segons els veïns, davant les 72 llicències oficials d’apartaments per a ús turístic. Les protestes generen la resposta de l’Administració: la regidora de Ciutat Vella, Mercè Homs, diu que l’Ajuntament no tolerarà conductes incíviques i que es reforçarà el control nocturn del barri amb policia local. s &INALS D AGOST Segueixen les concentracions populars, que es reprodueixen a altres barris de la ciutat, com ara el Raval, el Born i el Paral¡lel, entre altres. El veïnat creu que la policia no Ês la solució i demana una actuació integral contra el model turístic. Exigeix que es precintin urgentment centenars de pisos il¡legals, la seva recuperació per al lloguer social, i que s’actuï contra els habitatges legals conflictius. Els representants veïnals es reuneixen amb l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, que ordena el tancament de 24 apartaments turístics, fruit de les inspeccions realitzades. El 27 d’agost es produeix una nova manifestació dels veïns de la Barceloneta i es convoquen noves concentracions. s DE SETEMBRE L’Ajuntament fa públiques 20 noves mesures per paliar l’impacte del turisme massiu a la ciutat, combatre la proliferació de pisos turístics i frenar l’incivisme: per exemple, es doblarà l’equip d’inspectors per controlar els apartaments, es desplegarà un pla d’inspecció especial, s’incrementaran les san-

A Barcelona, aquest Ês l’escenari on s’han desenvolupat darrerament les protestes d’alguns residents en indrets d’alta concentració turística com la Barceloneta o la Sagrada Família. El que no seria desitjable seria que l’efecte crida o dominó estenguÊs aquestes reivindicacions en altres indrets on potser la intensitat de la problemà tica Ês menor o inexistent.

Assumint que la pressió que exerceix el fenomen turístic sobre els residents no afluixarà de manera imminent –ans al contrari–, Ês fà cil coincidir amb el professor JosÊ Antonio Donaire, director de l’Institut Superior d’Estudis Turístics de la UdG, en què les actituds que presumptament molesten els residents no són exclusives dels turistes sinó transversals.

I que el principal problema Ês el de la concentració d’activitat lúdica en un espai reduït; un espai que moltes vegades ha estat abandonat pels residents abans de ser ocupat pels visitants.

Hi ha solucions? Sí, però difícilment seran immediates i miraculoses. Es pot començar, per exemple, per lluitar contra l’incivisme, però, això sí, el de tota la ciutadania, residents i turistes. La norma Ês igual per a tothom i, com assenyala amb encert Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, res pitjor que tenir-la sense aplicar-la.

Una de les proves que el model turístic existeix i Ês và lid Ês precisament la previsió del Pla Estratègic 2015 de posar en marxa mesures encaminades a la desconcentració, a un repartiment diferents dels turistes en l’espai de la ciutat. No obstant això, no podem obviar que no es pot imposar als vi-

TOT CETT 28 OK.indd 15

cions, s’habilitarà un telèfon de denúncies, augmentarà la presència de la Guà rdia Urbana a les zones mÊs conflictives... TambÊ es vol demanar a la Generalitat que endureixi la llei que regula el sector dels habitatges d’ús turístic per poder agilitzar el tancament d’habitatges de lloguer per dies il¡legals.

S’anuncia per a finals de mes un pla per ordenar i regular els pisos turĂ­stics i Sònia Recasens, segona tinenta d’alcalde, parla de canvis a Turisme de Barcelona i de la seva “reformulaciĂłâ€?. s DE SETEMBRE Al ple extraordinari del districte de Ciutat Vella es fa palès que segueixen les discrepĂ ncies entre el Govern municipal i el veĂŻnat. El 13 de setembre hi ha mĂŠs protestes i el 22 els representants veĂŻnals s’entrevisten de nou amb Trias. s D OCTUBRE Recasens anuncia el compromĂ­s del Govern municipal de desenvolupar un pacte local de turisme responsable per al perĂ­ode 2015-2020 i l’aposta per promoure un turisme sostenible que reparteixi els beneficis a tota la ciutat i en minimitzi els perjudicis. Explica que s’estĂ treballant en un nou pla d’habitatges d’ús turĂ­stic que es presentarĂ durant el mes. s D OCTUBRE L’Ajuntament comunica la suspensiĂł de la concessiĂł de llicències per a pisos turĂ­stics a tots els barris de la ciutat. La mesura rep crĂ­tiques de l’AssociaciĂł d’Apartaments TurĂ­stics de Barcelona (APARTUR). s D OCTUBRE S’anuncia el tancament de 170 pisos il¡legals a la Barceloneta (n’hi ha 216 mĂŠs sota sospita d’ús turĂ­stic), fruit de l’acciĂł dels inspectors de l’Ajuntament durant els anteriors dos mesos. La regidora Mercè Homs assegura que es mantindrĂ una vigilĂ ncia intensiva al districte mitjançant inspeccions sorpresa.

sitants el fet que canviïn les seves preferències, i que els instruments pedagògics seran indispensables. A aquest efecte hi podria contribuir significativament el lideratge de Barcelona a la AICE (Associació Internacional de Ciutats Educadores) en la seva possible i necessà ria línia de treball dedicada al turisme, així com la tasca dels professionals turístics degudament formats actuant com a prescriptors. De la mateixa manera que aquesta tasca ha d’anar dirigida tambÊ cap als residents sota parà metres de governança, de participació en les decisions que els afecten. En aquest cas, cal procurar que no es generi frustració (un risc existent si els diferents agents implicats veuen que la seva participació queda reduïda a una mera formalitat) i sense haver-ho de consultar tot sistemà ticament (seria quasi fraudulent consultar quelcom que políticament ja està decidit i no tÊ volta de full).

Sembla que una de les vies de soluciĂł cap a la qual apunta el veĂŻnat seria la de posar fre a l’oferta d’allotjaments no hotelers; bĂ sicament els habitatges d’ús turĂ­stic. Seria millor limitar-se a lluitar contra el gran volum d’oferta il¡legal existent, fet que possiblement permetria no veure’s obligat a no concedir mĂŠs llicencies. O el que ĂŠs el mateix, fer la pancarta encara una mica mĂŠs llarga: “Per l’aboliciĂł dels pisos turĂ­sticsâ€?, no. “Per l’aboliciĂł dels pisos turĂ­stics il¡legalsâ€?, sĂ­. Ă“scar Casanovas Professor de Dret i PolĂ­tica TurĂ­stica de l’EUHT CETT-UB

19/11/14 23:53

16

Tema

JORDI FRIGOLA

MARIAN MURO

Conseller delegat d’Izaka

Directora general de Turisme

Barcelona, turísticament parlant, és un cas d’èxit sense precedents en el món.

La promoció del turisme a la ciutat ha sigut excel·lent, i tant des de Turisme de Barcelona com de l’Agència Catalana de Turisme s’ha fet una feina molt bona.

D’altra banda, un dels factors clau del citat èxit és que ha estat capaç d’atraure una demanda molt diversificada.

En aquest sentit és una ciutat que s’assembla a Paris, Amsterdam, Londres o Roma, en contraposició de Madrid, Brussel·les o Milà, on la demanda és més de negocis i/o d’activitat política. Això li permet tenir una demanda més gran, menys estacionalitat, més ocupació, majors preus i millors resultats. Per aquest motiu, el model de turisme que defensi Barcelona ha de mantenir i perseguir aquesta demanda diversificada al màxim, en termes de nacionalitats i de segments de mercat (creuers, incentius, negocis, reunions, etc.). I això s’aconsegueix mitjançant una oferta diversificada, amb establiments de tot tipus de categoria i propostes. Des d’hotels o aparthotels fins a edificis sencers d’habitatges d’ús turístic petits, grans, independents i amb marques internacionals.

Pel que fa a l’impacte del turisme, tot i que sembla obvi que, a Barcelona, aquest és molt positiu, dubto que molta gent i molts responsables polítics entenguin prou bé la importància de la indústria turística en la generació de riquesa per a la ciutat –com ens beneficia a tots-, ni que siguin conscients de la seva complexitat i fragilitat.

Ho dic per les opinions que s’expressen, per algunes decisions polítiques que es prenen (taxa turística) i per l’ús del turisme de forma electoralista (sobretot a la contra).

Tota activitat genera problemes que s’han d’afrontar.

L’incivisme, tot i ser molt minoritari, n’és un i afecta els ciutadans i els qui visiten Barcelona. Cal posar, doncs, tots els mitjans i la bona voluntat del sector privat i de l’Administració per minimitzar el seu impacte negatiu.

No calen més normes, ordenances, etc. Ja tenim prou instruments. Però és imprescindible que l’Administració dediqui els recursos suficients per lluitar contra aquest fenomen i d’altres com el de l’oferta il·legal. I aquest és el gran problema. No es dediquen els recursos necessaris i proporcionals a l’activitat econòmica que genera aquesta indústria. Els ingressos fiscals que les administracions obtenen de l’activitat econòmica són extraordinàriament grans, però no reverteixen en el sector. Ens aniria molt bé a tots conèixer la “balança fiscal” amb el sector.

Barcelona és una destinació turística que posseeix una gran marca internacional, madura, sòlida i prestigiada al món. L’autèntic problema no és el model turístic, ja que disposem d’un model bo, fruit del treball col·lectiu, que s’ha anat revisant convenientment fins a l’últim, el Pla Estratègic 2015. És un model més que definit des de fa dècades i avalat per governs de tots els colors polítics.

Barcelona és una de les cinc ciutats europees més visitades, una de les 15 del món, la primera destinació europea en compres i la tercera en ingressos, capital mundial de creuers i una de les principals ciutats en congressos... En aquests nivells, totes les ciutats tenen problemes de mobilitat, saturació, oferta il·legal, especulacions urbanístiques i comercials... però cal detectar-los i combatre’ls. Per a això hi ha l’Administració i a Barcelona ja s’hi han posat.

En la problemàtica que s’ha produït aquest estiu al barri de la Barceloneta, som davant de dos elements: actes d’incivisme i oferta il·legal, que no sempre estan relacionats. La solució per al primer problema consisteix en un major i més contundent control policial, i per al segon en un major control de les activitats il·legals per part de l’Administració, i un compromís, també del sector privat i de les patronals, de denunciar i expulsar de les seves organitzacions als qui no compleixen amb la legalitat vigent. És essencial garantir la convivència i vetllar per la preservació del benestar de la ciutadania.

Des del 2012, s’han regularitzat a Catalunya més de 200.000 llits, dels quals 20.000 (9.000 habitatges d’ús turístic) són a BCN. No es tracta de nous allotjaments, com es reitera constantment, sinó que formen part d‘una oferta que ja existia i era il·legal (l’alarma d’oferta il·legal ja existia a Barcelona durant els anys 2004-2007). Avui som en aquesta situació perquè des de fa molts anys la política turística s’havia centrat en la promoció, la promoció i la promoció, i molt poc en l’ordenació, la inspecció, el control i la regulació.

Ni el turisme és dolent, ni els hotels, ni els apartaments, sempre i que estiguin ben gestionats, òbviament dins de la legalitat, i amb el benestar comú per sobre de tot. Aquests dies tots els partits apunten solucions aportant noves idees a l’actual regulació. Si m’ho permeten, no crec que aquest sigui el problema. La normativa és bona, efectiva i ens ha permès regularitzar més de 200.000 llits a Catalunya, però exigeix rigor i contundència per part de l’Administració, amb sancions exemplars. Perquè “en turisme, les regles del joc han de ser per a tothom”: hotelers, restauració i, òbviament, també els apartaments turístics.

TOT CETT 28 OK.indd 16

19/11/14 23:53

17

DAVID RIBA

SÒNIA RECASENS

President d’APARTUR (Assoc. d’Apartaments Turístics de Barcelona)

Tinent d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació

La ciutat de Barcelona és actualment la cinquena en el rànquing europeu en nombre de turistes, gràcies a l’espectacular creixement que s’ha experimentat en els últims anys, només superat per Berlin o Roma. Això ha estat especialment beneficiós per a una ciutat que, com moltes altres, ha viscut immersa en una forta crisi econòmica i que ha vist en el sector turístic una important bombolla d’oxigen. Aquesta transformació, però, no està exempta de problemes i planteja nous reptes que hem d’assolir entre tots, com ara la conjunció del binomi turisme–veïnat.

La massificació en determinades zones de la ciutat que esdevenen pols d’atracció per si mateixes, com ara la Sagrada Família, el Parc Güell o la Barceloneta, és un dels problemes que cal abordar amb intel·ligència. Aquesta realitat, la de la massificació, és un escull pràcticament insalvable a hores d’ara i que no entén de prohibicions o restriccions, sinó que requereix de solucions proactives de mobilitat i d’un retorn dels rendiments del turisme que sigui tangible en els barris.

Un altre front obert és el que fa referència als protagonistes d’aquesta mal anomenada massificació. No és cert, com s’apunta des d’algunes instàncies, que Barcelona sigui un destí referent del “turisme de borratxera” i és rotundament fals que sigui el tipus d’allotjament el que condicioni l’existència, amb més o menys intensitat, d’aquest model indesitjable de turisme.

Els apartaments turístics, en la seva gran majoria, aporten a la ciutat un tipus de turisme beneficiós. Els apartaments són sinònim de famílies, d’estades llargues i de despesa efectiva en els barris, en el seu petit comerç.

La feina, és obvi, no està acabada. Ens queda, de fet, molta per fer i cal actuar en origen per insistir que Barcelona no es el destí adequat per a certes activitats, en lloc d’estigmatitzar sectors que també lluiten dia a dia per una Barcelona d’èxit.

Aquesta feina, però, no la podem fer sols: necessitem que les administracions ens donin suport amb les seves polítiques i que escoltin la nostra veu a l’hora de planificar el futur més immediat dels apartaments turístics. Som la veu experta, el model a seguir a l’hora de legislar en altres comunitats, i cal que ens deixin dir la nostra o ens podem trobar en un carreró sense sortida que pot acabar amb la mort del sector.

El sector turístic és un dels pilars del creixement econòmic de Barcelona i una activitat generadora de riquesa molt important per a la ciutat: representa entre el 10 % i el 12 % del PIB de la capital catalana, i genera 13.400 milions d’euros i 120.000 llocs de treball vinculats al sector. Aquests indicadors fan evident el pes del sector en l’economia barcelonina, ja consolidada com a destinació internacional de primer ordre, amb 27 milions de visitants l’any.

Però Barcelona no només té en el turisme un sector estratègic, sinó que l’entén com un element de progrés social i cultural, i un estímul per al desenvolupament urbà.

Des del govern municipal estem treballant en la descentralització de l’activitat turística a través de la implantació dels nous plans de turisme de districte, que afavoreixen un turisme responsable i sostenible que maximitzi els seus beneficis econòmics, els reparteixi a tot el territori i, alhora, minimitzi les possibles externalitats negatives que pot tenir en la vida ciutadana. L’èxit d’aquesta política es certifica amb la distinció de la ciutat de Barcelona com a destinació de Turisme Responsable, Biosphere World Class Destination. La capital catalana es converteix així en la primera ciutat del món a obtenir la certificació Biosphere, sinònim de gestió turística responsable i destinació turística sostenible.

El creixement del turisme que Barcelona necessita ara ja no és tan quantitatiu (augmentar el nombre de turistes) com qualitatiu (millorar la qualitat de l’experiència, l’encaix a la ciutat i el retorn econòmic). Hem de fer possible que l’activitat turística encaixi en la vida de la ciutat, amb els ritmes dels carrers i la millora de la qualitat dels ciutadans.

Dins de l’àmbit turístic de la ciutat, cal destacar que també hem aconseguit posicionar Barcelona com una de les principals ciutats del món en realització de congressos, que generen un important volum de negoci.

Barcelona disposa d’un gran ventall de propostes turístiques que la fan molt atractiva culturalment i, al mateix temps, la posiciona en un lloc destacat internacionalment com a ciutat de compres, atès que disposa d’una gran oferta comercial. Hem de continuar treballant per seguir impulsant un model turístic d’èxit, sostenible i equilibrat que convisqui amb la vida econòmica, social i cultural de la ciutat. El nostre és un model de turisme sostenible des del punt de vista econòmic, social i mediambiental.

TOT CETT 28 OK.indd 17

19/11/14 23:53

18

Entrevista

JORDI WILLIAM CARNES, director general de Turisme de Barcelona

‘‘Per millorar la convivència entre el turisme i la ciutadania i vetllar per la multiplicitat d’usos de l’espai públic és indispensable que l’Administració s’asseguri que es compleix la normativa relativa al sector, que s’ha de fer coincidir amb la determinació de treballar per la captació d’un turisme cívic.”

s Turisme de Barcelona es va crear l’any 1993 per promocionar la ciutat en els circuits turístics.

Pot valorar la tasca del consorci des d’aleshores?

Magnífica pel que fa a la promoció de la ciutat i la comercialització de productes i serveis del conjunt general de l’oferta barcelonina. I prou ben intencionada en la voluntat de preservar l’equilibri entre el turisme i el dia a dia de la ciutat. Una voluntat que el gran volum turístic que rep Barcelona ha evidenciat que en determinats casos és insuficient, i que ara cal renovar i aprofundir, de bracet de l’Ajuntament.

Barcelona a la nova realitat?

La realitat sempre és canviant.

Cada any tenim un escenari i una conjuntura diferents. I en cada moment hem hagut d’adaptar-nos al que ens demanaven la ciutat, els barcelonins i el món productiu. Ara també ho farem.

Turisme de Barcelona és al servei de la ciutat i de Catalunya, de manera que durem a terme les funcions que aquesta, en tot el seu conjunt, ens encarregui.

s Actualment, i tenint en compte els canvis que s’han produït a la ciutat i en el propi turisme durant els darrers anys, quins són els nous objectius de l’ens?

Les nostres accions se centren en la potenciació de l’impacte econòmic del sector sobre el conjunt de l’economia del país, i la seva socialització general, així com en la captació d’un turisme cívic compatible amb la quotidianitat de la ciutat, dels barcelonins, de tots plegats.

s Creu que a Turisme de Barcelona hi haurien de ser representats, també, els agents socials, per tal que participin en la presa de decisions sobre la gestió del turisme a la ciutat?

Sempre és positiu donar veu a com més actors i sensibilitats, millor. En l’àmbit consultiu, comptar amb representants dels agents socials ens aportaria unes visions complementàries, tot i que, pel que fa a gestió, és recomanable disposar d’un òrgan operatiu; un òrgan que no estigui sobrerepresentat, però que pugui estar assabentat de les recomanacions que s’han tractat potser en aquest nivell més consultiu.

s Com s’ha d’adaptar Turisme de

s L’èxit turístic de Barcelona és

TOT CETT 28 OK.indd 18

inqüestionable, així com l’impacte econòmic i els beneficis que comporta aquest sector per a la ciutat. Però també genera problemàtiques com ara la realitat dels apartaments turístics illegals, l’incivisme... Quines polítiques proposaria per millorar la convivència entre el turisme i el dia a dia de la ciutadania?

Per millorar la convivència entre el turisme i la ciutadania i vetllar per la multiplicitat d’usos de l’espai públic, és indispensable que l’Administració s’asseguri que es compleix la normativa relativa a aquest sector. Una normativa que s’ha de fer coincidir, en paral·lel, amb la determinació de treballar per la captació d’un turisme cívic.

La convivència entre el turisme i la ciutat no és negociable. s Si una de les solucions contempla el fet d’incloure noves sancions i més mecanismes de control en alguns casos, com se’n pot garantir l’aplicació efectiva?

Aquesta és una responsabilitat de l’Administració sobre la qual no ens correspon pronunciar-nos, si no és que l’Ajuntament així ho explicita. Si és així, serem al costat de l’Ajuntament en el que la ciutat necessiti.

19/11/14 23:53

19

s Partint d’aquesta realitat, com creu que s’ha de desenvolupar, doncs, avui, la promoció del turisme a la ciutat, tenint en compte les seves particularitats com a metròpoli?

La promoció que cal portar a terme és la que correspon a una activitat econòmica de la importància del turisme: cal desenvolupar-la amb professionalitat, rigor i responsabilitat, i pensant sempre en el bé comú. En aquests moments, segurament hem de fer una promoció que tingui present també la resta del territori, el rerepaís, el conjunt de Catalunya, i que estigui atenta també als nous segments amb valor que puguem anar detectant. s Pel que fa a la gestió, creu que Turisme de Barcelona hauria d’assumir funcions en aquest àmbit? Quines?

Turisme de Barcelona és a disposició del sector i, sobretot, de la ciutat. Però amb totes les prevencions que significa el fet que Turisme de Barcelona no té capacitat normativa ni competències per assumir segons quines funcions. s Quin creu que serà l’efecte de les mesures que ha anunciat l’Ajuntament per pal·liar l’impacte del turisme sobre la vida quotidiana dels barris de la ciutat més afectats per aquest fenomen?

Tot indica que la situació ha de millorar. Aquest n’és el camí.

al conjunt de la nostra societat. s Quin ha de ser el model de turisme que defensi Barcelona amb vista al futur? Què es pot aprendre, d’altres models de ciutat europees?

No volem ser els únics que fixem el model de turisme de la ciutat de Barcelona. Crec que és una qüestió que cal decidir entre el sector públic i el sector privat conjuntament, entre l’Administració i les empreses de la ciutat, passant pels diferents actors del sector.

El Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona elaborat entre els anys 2008 i 2009 ja dóna solucions en aquesta línia. s Creu que són necessaris nous indicadors anuals de mesura del turisme? Quins i per què?

Considerant el moment d’èxit i la consolidació de Barcelona com a destinació turística internacional, segurament s’hauria d’avançar en la gestió de nous indicadors que expliquin el sector però des d’aspectes més qualitatius. s Amb referència a la taxa turística, a què caldria destinar-la, segons vostè? Amb quins criteris en valoraria l’eficiència?

El destí final dels recursos procedents d’aquest tribut s’estableix en les Directrius d’Actuació del

Fons del Foment del Turisme aprovades per la Generalitat de Catalunya. Ja està regulat i consensuat; no és una qüestió opinable per part meva. s Creu que el lideratge de Barcelona a la xarxa de ciutats educadores pot contribuir a integrar el fenomen turístic en el dia a dia de la ciutat i dels seus residents?

Creu que Barcelona pot encapçalar a nivell europeu la tasca de ciutat educadora des de la perspectiva turística?

Sí. Barcelona és una ciutat de certa excel·lència educativa i també amb bones universitats i escoles de negoci. Tenint en compte el posicionament turístic assolit en aquests últims anys en l’àmbit turístic, sembla ben real la possibilitat que Barcelona lideri també l’educació en matèria turística. s La formació en el sector és clau per a un desenvolupament turístic de qualitat. Com valora la tasca que realitza el CETT com a centre?

El CETT, així com altres centres formatius de casa nostra, fan una tasca indispensable, com és preparar la nostra societat per als reptes del futur. Amb una llarga trajectòria, és evident que el CETT és tot un referent dins del nostre sector i en el conjunt del país.

s Com pot incidir l’ordenança municipal en la desconcentració del turisme? Creu que encara s’hi és a temps, d’actuar?

L’ordenança municipal és imprescindible per avançar en la bona direcció. Barcelona és, evidentment, a temps de regular i reordenar aquesta part de la seva activitat turística que crea disfuncions, però sense posar en risc els beneficis que el turisme aporta

TOT CETT 28 OK.indd 19

19/11/14 23:53

20

Opinió

ON SOM, d’on venim i on volem SER? En el mateix moment en què, mediàticament, sembla que el model turístic de Barcelona s’està esgotant i a punt de trencar-se, els amics del CETT em demanen una reflexió sobre això que està condemnat a mort. I crec que és oportú que se’ns obligui, a tots els qui treballem en l’entorn de la industria turística, a calmar-nos i que reflexionem sobre on estem, d´on venim i cap on volem anar.

Recordo que, fa molts anys, tornant d’un viatge promocional a Sao Paolo i Rio, em vaig trobar un article escrit per una prestigiosa persona catalana, a la qual personalment tenia molt de respecte. Em posava per terra perquè deia que jo em dedicava a promocionar Barcelona als milionaris brasilers i m’oblidava de l´altre centenar de milions de brasilers que eren molt més importants que no pas els meus milionaris.

Molt educadament li vaig enviar una carta dient-li que, com a persona, em preocupaven i m´ocupaven els 190 milions de brasilers, però que com a aleshores responsable de la promoció turística i, per tant, econòmica de Barcelona, a Brasil el meu objectiu eren els brasilers amb poder adquisitiu suficient per travessar “el charco”, pernoctar en un hotel i fer una despesa important de diners en cultura, gastronomia, moda, transports, etc. No ho va entendre, però vam fer les paus.

Aquest és el tema essencial per saber on hem d´anar. Venim d´un model turístic basat en la parafernàlia i en allò de “que guapos som”. Des de la creació de Turisme de Barcelona, l’any 1994, hem canviat i hem fet un camí de professionalització tant pel que fa al producte com en la seva comercialització; així, doncs, no oferim un producte total a tot el món, sinó que oferim un producte exclusiu a un entorn exclusiu. No busquem atraure tots els turistes: busquem i promocionem un target determinat de turista amb un poder adquisitiu òptim perquè pugui comprar el nostre producte, amb un bagatge cultural adequat per poder consumir la nostra oferta cultural i amb una edat adequada per poder trobar a casa nostra tota l’oferta d´oci que requereixi. És a dir, no ho oferim tot (que ho tenim) ni volem a tothom (que podríem). Tenim ben contestades les tres preguntes: què, on i com. I hem de continuar donant la resposta bona.

Aquesta és la realitat generalitzada de la situació del nostre turisme. I imaginem si en són, d’intel·ligents, els nostres

TOT CETT 28 OK.indd 20

turistes, que malgrat que durant més d´una dècada s´han esmerçat esforços ingents i despeses importants, milers d´hores de feina i tones d’intel·ligència per voler fer de Barcelona un destí gastronòmic més enllà de les tapes (aquí sí), i que malgrat que tenim la millor gastronomia, Barcelona com a destí turístic és més escollit per poder badar per la Rambla que com a lloc on poder anar a un bon restaurant –que en tenim–. Però la Rambla només la té Barcelona i no n´hi ha cap altra al món.

Oi que això sembla una bajanada? Doncs és la veritat. Aquest és un d´aquests intangibles que, a través del boca a boca, es va transmetent i va penetrant fins a transformar Barcelona en un lloc d’aturada de obligado cumplimiento en l´agenda dels turistes internacionals.

I no busquen les pessigolles: és Barcelona. I els problemes?

En tenim, però també tenim solucions. I per als excessos, la solució és la convivència i també la cura per part de les administracions per fer complir les normes a aquells –que sempre n´hi ha– que les volen oblidar. Això vol dir presència policial i visibilitat d´aquesta presència (i no guàrdies urbans camuflats que només provoquen problemes), vigilància en el compliment de les ordenances i tolerància.

No tot Barcelona és un producte turístic i està molt bé que sigui així, però allò que és producte turístic ha d’estar prou controlat perquè la seva qualitat sigui un element de fidelització dels nostres turistes i no un element d’expulsió.

I el turisme continuarà essent l’espina dorsal de la nostra economia.

Raimon Martínez Fraile. Autor del llibre Gran Turismo

19/11/14 23:53

21

CETT Formació

JOAN ROCA estrena al CETT el nou GRAU de CIÈNCIES Culinàries i Gastronòmiques El xef d’El Celler de Can Roca, impulsor i assessor gastronòmic del grau interuniversitari (UB-UPC) de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, el primer d’aquestes característiques de l’Estat espanyol, va ser el responsable, el 15 de setembre, de donar el tret de sortida al nou curs acadèmic. Joan Roca va presentar el primer dia de classe davant l’alumnat i els diferents responsables acadèmics implicats.

“Lideratge, creativitat i valors” són, segons Joan Roca, característiques que la seixantena de nous estudiants del grau han de tenir molt presents a l’hora de desenvolupar el seu futur.

Durant la xerrada impartida com a primera lliçó del curs d’una formació que Roca va descriure com a “necessària per aconseguir professionals millor formats, i que els estudiants han d’aprofitar i gaudir”, el xef català va parlar dels intangibles a la cuina i de les il·lusions, tan necessàries “per tirar endavant qualsevol projecte i fer realitat els somnis”. Partint del recent tour de sis setmanes per Amèrica amb l’equip del restaurant (un grup de 35 persones), va explicar que el viatge ha estat un repte que els ha descobert noves fonts d’inspiració i recursos per seguir creixent, mitjançant “nous paisatges, productes i persones d’altres latituds que ens ajuden a renovar la il·lusió i aporten un nou impuls al nostre treball creatiu”. Roca s’hi va referir per exposar la importància d’aprendre constantment dels nous entorns, i va destacar el valor dels equips de treball i la necessitat de crear sinergies que donin lloc a noves idees i projectes. A continuació, va explicar com es genera nou coneixement gastronòmic en el seu laboratori d’idees LAB Creativitat, un espai de R+D on es desenvolupen i es fan realitat les noves creacions dels germans Roca, i en què participen persones de diferents disciplines, com ara el disseny industrial, la botànica o l’art. També va parlar de la tècnica, la ciència i la tecnologia; de la necessitat de sumar coneixements per

SOBRE EL GRAU El nou grau (podeu consultar l’anterior edició del Tot CETT) és una iniciativa liderada per la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), mitjançant l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB (centre adscrit a la UB), on es concentren el major nombre de classes, el Campus de l’Alimentació de la UB (recinte de Torribera, a Santa Coloma de Gramenet), l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC) i la Fundació Alícia.

L’estudiant que el cursa disposa de les infraestructures d’aquests quatre campus especialitzats en agroalimentació, nutrició i salut, tecnologia dels aliments, turisme, hoteleria i gastronomia, i recerca en cuina, i del treball acadèmic de la Unitat UB-Bullipèdia de Ferran Adrià. seguir creixent. Va destacar la importància del producte de qualitat i de proximitat i del contacte amb els orígens, i va fer un especial incís en la cada cop més important “revolució sensible”, és a dir, la transmissió de les emocions a la cuina i des de la cuina per part de l’equip i cap al comensal.

Pel que fa a als professionals, el xef va destacar la importància de saber valorar i aprofitar el talent, i de la il·lusió i l’actitud compromesa amb l’excel·lència per fer-ho tot cada cop millor.

Va parlar de la necessitat de dedicar temps a la creació i de la gestió de l’èxit com una oportunitat, també, per contribuir en l’àmbit de la responsabilitat social. Finalment, va mencionar l’experiment creatiu “El Somni” i una sèrie de conceptes vitals i fonts d’inspiració per al Celler, com ara el paisatge, l’academicisme, les aromes, el vi o la importància de la memòria a l’hora de lligar records i sensacions.

Més informació: www.cett.cat/gccg

TOT CETT 28 OK.indd 21

19/11/14 23:53

22

CETT Formació

Finalitza la I #FFBCN FÀBRICA FUTUR BARCELONA amb visió de continuïtat El 17 de setembre es va clausurar, al CaixaForum Barcelona, la primera edició de #ffbcn. Amb l’acte #FutureStartsHere: 10 àmbits, 10 joves, 10 propostes de futur es van presentar els projectes que joves talents han impulsat durant mesos, sobre temes tan diversos com ara l’amor, els viatges o l’art. Al #ffbcn, que tindrà continuïtat, hi ha participat l’antiga alumna del CETT Raquel Lamazares, amb una experiència sobre el fet de menjar.

En el marc del Tricentenari BCN, a finals de maig s’iniciava #ffbcn fàbrica futur barcelona, un projecte comissariat per la periodista Bibiana Ballbè i impulsat per l’ICUB Institut de Cultura, amb la col·laboració de l’Obra Social “la Caixa”.

LA MÀQUINA DELS SOMNIS “La màquina dels somnis: la pastilla d’elBulli” és el títol de la proposta de Raquel Lamazares, l’antiga alumna del grau de Turisme (20072011) i del màster d’Innovació de la Gestió del Patrimoni Gatronòmic i Culinari (2013) del CETT. En el seu projecte, l’autora (raquellamazares@hotmail.com) explica que tenim mancances i mals hàbits alimentaris deguts al nostre ritme de vida frenètic. “No donem el temps que mereix al menjar, però ens agrada gaudir-lo. La màquina dels somnis proposa trobar una fórmula que no impliqui cuinar i prioritzi un aliment saborós, sa i sostenible. Vol recuperar els sabors de la sana cuina tradicional aplicada als nostres temps, i ho fa elaborant un espai web on l’usuari pot penjar qualsevol recepta que li evoqui algun tipus d’emoció. Aquesta aniria a parar a la Gastropèdia, on diversos experts i cuiners especialitzats la interpretarien i hi condensarien totes les sensacions. Per tal d’experimentar la sensació, s’hauria d’anar a un dels locals on s’imprimiria, en 3D, la porció saludable i saborosa de l’àpat que s’hagués demanat. D’aquesta manera, l’usuari tardaria poc temps en menjar, sense perdre el plaer ni les sensacions que comporta un àpat saludable i exquisit.”

TOT CETT 28 OK.indd 22

#ffbcn dibuixa i explora el futur des de Barcelona, celebrant la creativitat, la cultura i la tecnologia, a través de la mirada del jovent. La seva activitat s’ha concentrat en la plataforma web bcn.cat/ffbcn, un espai d’inspiració sobre el futur amb entrevistes a experts i articles, i on s’ha anat revelant el procés de creació de deu joves talents que han impulsat deu propostes de futur en 10 disciplines protagonistes: les arts, el cinema, l’arquitectura i l’urbanisme, la comunicació, el menjar, l’educació, la comunitat, el treball, el turisme i les relacions personals... àmbits que comparteixen com a eixos transversals la creativitat, la cultura i les xarxes.

Paral·lelament, les experiències dels creadors s’han compartit amb la ciutadania a través de conferències #ffbcn, que han comptat amb la veu d’experts. Al llarg d’aquests mesos, s’han publicat 200 articles inspiracionals en matèria de futur i 70 entrevistes a experts. El contingut s’ha compartit a través de les xarxes socials Twitter, Facebook, Instagram i Google +, i la pàgina web ha rebut més de 72.000 visites.

#ffbcn entrevista experts del CETT-UB Dins del projecte s’ha entrevistat, en el marc de la disciplina “El turisme”, tres professors i experts del CETT-UB. Eugeni Osácar, en la seva reflexió, exposa que el cinema és una bona forma de promocionar una ciutat de primer nivell com Barcelona i diu que caldria potenciar, en les pel·lícules, el bilingüisme de la ciutat. Sobre el turisme espaial, Ramon Serrat diu que “viatjar a l’espai és el primer pas per trencar la frontera de conèixer un univers infinit” i en qüestiona el preu perquè “no pot ser un producte de consum massiu”. Finalment, Enric López parla del turisme en línia: exposa que les seves eines han canviat i canviaran encara més el sector turístic, “on l’àmbit online i mobile van de bracet”. López considera que l’usuari mitjà acaba convertint-se en expert quan deixa la seva opinió a la xarxa.

Podeu consultar aquestes entrevistes a http://ffbcn.bcn.cat, on també s’exposen totes les propostes i articles relacionats.

19/11/14 23:53

R

23

CETT Formació

CETT ELEARNING imparteix el primer curs de SOMMELIER SEMIPRESENCIAL La nova formació de CETT eLearning i l’Escola d’Hoteleria del CETT respon a la creixent rellevància que ha adquirit el sommelier com a professional. Aquest reconeixement implica un ventall de noves sortides laborals, que han posat de manifest la necessitat de comptar amb estudis especialitzats en aquesta matèria i reconeguts per la UB.

A l’octubre es va iniciar el primer curs de Sommelier Semipresencial impartit pel CETT-UB i amb una titulació reconeguda per la Universitat de Barcelona. Amb aquesta formació, els professionals de la restauració poden adquirir, ampliar i actualitzar coneixements, amb un temari modular que permet l’especialització, un format semipresencial que ajuda a conciliar la vida professional i els estudis, i una metodologia innovadora més flexible. La composició modular del curs permet triar un itinerari formatiu propi que s’adeqüi a les necessitats i circumstàncies de cadascú. Pel que fa al format i la metodologia, uneix els avantatges de l’aprenentatge en línia amb l’experiència i el prestigi en formació en sommelieria del CETT. La flexibilitat del programa i la capacitat d’adaptar el contingut permet una millor organització del temps i l’especialització en l’àrea que més convingui. Els mòduls formatius en línia es poden cursar individualment i permeten aprofundir en la viticultura, l’elaboració del vi, la introducció al tast, la

TOT CETT 28 OK.indd 23

geografia vinícola espanyola, els vins especials i altres productes i la tecnologia de serveis.

Per posar en pràctica el coneixement adquirit en línia, el curs compta amb dos mòduls presencials intensius: Els paisatges del vi i El vi a la copa, que es realitzen a les instal·lacions especialitzades del CETT i garanteixen l’assoliment òptim de les matèries estudiades. A més, el curs inclou l’enviament de vins a casa per iniciar-se en la pràctica del tast, sota la tutorització del docent expert.

Els continguts els han elaborat el professorat i col·laboradors de l’EH CETT i professionals en actiu, com ara el professor del CETT, César Cánovas, millor sommelier del 2011 (premi atorgat per la Real Academia de la Gastronomía). L’alumnat disposa del suport d’un tutor i d’experts i, mitjançant el campus virtual, pot desenvolupar l’aprenentatge de forma tutelada i autònoma quan les eines i el plantejament ho requereixen.

En cas de superar el curs en la seva totalitat (24 crèdits europeus), l’alumne obtindrà el Certificat d’Extensió Universitària del CETT-UB, l’únic títol propi reconegut per la UB, i podrà accedir al segon any del curs superior de Sommelier presencial, que es realitza a les instal·lacions del CETT. Més informació: www.cett.cat/elearning s cettelearning@cett.cat

19/11/14 23:53

24

CETT FormaciĂł

Coneguem els DOCENTS del CETT M. GLÒRIA SANMART�N Graduada en Turisme i TEAT, Mà ster en Direcció d’Empreses Turístiques i en Gestió de la Qualitat de l’Empresa, Ês professora de Revenue Management i responsable acadèmica de la CETT Barcelona International Summer School. És positiva, col¡laboradora, perfeccionista, responsable i intellectualment inquieta.

FEDERICO RUIZ Professor de sala del CETT, va ser mereixedor, el 2003, de la Medalla de la Generalitat en reconeixement a la dedicació i l’esforç constant a favor del turisme a Catalunya. Referent en el sector de la restauració i la formació, Ês exigent, constant en l’aprenentatge, entregat, puntual i impacient, ja que li agraden les coses ben fetes.

s #OM I QUAN VA N�IXER EL TEU VINCLE AMB EL #%44 Vaig estudiar-hi i el 1996 vaig incorporar-me a l’equip comercial de l’Hotel Alimara, fins al 1998. El 2003 formava part de CETT Consultors i dirigia el mà ster de Direcció Hotelera.

Des d’aleshores hi he desenvolupat tasques acadèmiques i docents, i de gestió de projectes d’assessorament internacionals.

La Vinyet Capdet, que treballava al CETT i de qui jo havia estat professor, em va comentar que buscaven un coordinador de la formació de sala. Hi vaig entar el 1999 i, desprÊs d’un parèntesi de tres anys per engegar un projecte empresarial, el 2004 m’hi vaig reincorporar, dins l’equip de professorat.

s #OM CREUS QUE ET VALORA I PERCEP L ALUMNAT He impartit formació a alumnat dels estudis universitaris de Turisme. Amb els anys, crec que valora el meu coneixement, enfocat perquè assoleixi i integri, mÊs enllà dels coneixements, les competències que considero que haurà de tenir per desenvolupar-se professionalment.

Encara que sembli estrany, els agrada la meva exigència.

Mentre es formen potser es queixen i rondinen perquè els demano i exigeixo el mà xim, que facin bÊ les coses, i no els deixo passar res.... Però desprÊs ho valoren i mÊs encara quan treballen al sector i s´adonen que la base que han rebut els serveix molt. La veritat Ês que quan em trobo l’antic alumnat em saluda amb afecte i alegria. Per tant, entenc que tÊ un bon record de mi.

s 1UĂ’ CONSIDERES QUE APORTES ALS FUTURS PROFESSIONALS DES DEL TEU ĂŒMBIT DE CONEIXEMENT La meva visiĂł i coneixement de les organitzacions i l’aplicabilitat dels temes que imparteixo. La doble vessant d’assessora i docent em permet transferir-los tot el que considero d’interès i que ĂŠs la realitat de les organitzacions turĂ­stiques en temps real.

Coneixements, moltes habilitats i –això Ês bà sic per a la formació– els transmeto, mitjançant l´exemple i el rigor que aplico a les aules, les actituds i els valors, el saber fer, que faran d´ells uns bons professionals de la sala. TambÊ Ês bà sic proporcionar una visió real del sector i l’à mbit professional.

s %XPLICA NS ALGUNA ANÒCDOTA CURIOSA DE LA TEVA TRAJECTÛRIA És gratificant quan passeges per qualsevol lloc del món i et trobes amb antic alumnat que et para per saludar-te i comentar-te on treballa i com li va professionalment. En aquell moment t’adones de la importà ncia que tÊ la teva feina per als professionals que formes. El darrer cop que em va succeir va ser el passat mes de juliol, a Santo Domingo.

Una alumna feia un steak tartare i hi afegia el pebre donant tornades contrà riament al sentit de la mòlta. En dir-li que ho havia de fer a l’inrevÊs, va posar el molinet de cap per avall.

s 0ARLA NS DELS TEUS PROJECTES DE FUTUR Hi ha molts projectes de CETT Consultors, de disseny de nous productes formatius del CETT, i especialment vull treballar a fons la recerca sobre la gestió de les experiències en establiments hotelers, a travÊs del Grup de Recerca d’Hoteleria.

TOT CETT 28 OK.indd 24

Tinc al cap escriure un llibre, perquè hi ha molt a explicar sobre el servei de sala. Seria tot un repte per a mi, que algun dia espero veure realitzat.

19/11/14 23:53

25

CETT Formació

FLAIXOS El professor Ramon Serrat, ponent a l’esmorzar col·loqui “Turisme a Catalunya: com créixer en qualitat?”

El 30 de maig, l’Hotel Avenida Palace de Barcelona es va convertir en la seu d’aquest esmorzar, organitzat per Alcaldes.eu i El Punt Avui. L’acte va comptar amb la participació de la directora general de Turisme, Marian Muro, i la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona, Sònia Recasens, a més de diversos alcaldes de poblacions turístiques catalanes.

Enllaç a la notícia: http://www.cett.es/fitxers/campushtml/MiniWebs/99/Avui_2014.pdf

La Dra. Laia Coma rep el Premi Extraordinari de Doctorat

La professora i doctora Laia Coma ha estat premiada recentment amb el Premi Extraordinari de Doctorat, atorgat per la Universitat de Barcelona, per la seva tesi doctoral Actividades educativas y didáctica del patrimonio en las ciudades españolas. Análisis, estado de la cuestión y valoración para una propuesta de modelización, defensada el 2011 i superada i valorada per unanimitat amb un excel·lent cum laude.

El CETT, present a The European Conference on Language Learning 2014 El passat 4 de juliol, la Dra. Montserrat Iglesias, professora d’anglès i coordinadora pedagògica de l’Escola d’Idiomes CETT, va assistir com a representant de l’Escola a The European Conference on Language Learning 2014, organitzada per The International Academic Forum. En el context d’aquest congrés internacional celebrat a la ciutat anglesa de Brighton, la Dra. Iglesias va impartir la comunicació “The transformational impacts of the language tourism experience“. Enllaç: http://iafor.org/iafor/conferences/ecll2014/

La Ramon Llull Journal of Applied Ethics publica un article del director de l’EUHT CETT-UB

Emmarcat en les línies d’investigació del Grup de Recerca d’Hoteleria del CETT, la revista Ramon Llull Journal of Applied Ethics, indexada en les principals bases bibliogràfiques de referència, ha publicat recentment l’article “The Social Responsability as a Model of Tourist Business and Facilitating Instruments for its Implantation at the Spanish Hotel Sector”, escrit pel director de l’EUHT CETT-UB, J. Antonio Pérez-Aranda.

Alumnat de segon curs de Sommeliers participa en una verema

El 22 de setembre i al Celler Oller del Mas, l’alumnat del segon curs de Sommeliers va viure en primera persona el procés de la verema, participant en la recollida manual dels gotims i el transport al celler. El grup d’estudiants va poder veure el funcionament d’algunes màquines punteres emprades per al desrapat i la selecció dels grans de raïm, i va tastar alguns dels vins del Celler. Per complementar la visita, el col·laborador del CETT en formacions de postgrau i titulacions pròpies, Lluís Tolosa, va realitzar una ponència en què va analitzar el potencial de l’enoturisme a Catalunya, una oportunitat de negoci amb molt camí encara per recórrer.

L’Escola d’Hoteleria, de nou al Mercat de Mercats L’avinguda de la Catedral de Barcelona va acollir, del 17 al 19 d’octubre, una nova edició d’aquesta mostra, que ja ha celebrat el cinquè aniversari. L’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona es van tornar a bolcar en la dinamització comercial dels mercats i van reunir, a la fira, catorze restauradors, amb la seva oferta de tapes. Com en les edicions anteriors, l’Aula Gastronòmica va sser l’espai destinat a mostrar la riquesa de la cuina i dels productes de Catalunya, així com el Celler dels Sommeliers.

L’Escola d’Hoteleria del CETT, amb sis professors i dinou alumnes de sala i nou de cuina, van participar en aquest gran esdeveniment gastronòmic de la ciutat, donant suport a les diferents aules i a la cuina central.

TOT CETT 28 OK.indd 25

19/11/14 23:53

26

Ciència i Cuina

LACTASA i LACTOSA Totes les llets en origen tenen lactosa, en més o menys quantitat. La lactosa és un sucre de fórmula C12H22O11, i s’assembla força a la sacarosa, que és el sucre de canya o de remolatxa: les molècules de tots dos sucres mostren que són disacàrids, és a dir, que consten de dos anells, de glucosa i fructosa, i de glucosa i galactosa, respectivament.

Les llets de vaca tenen, de manera natural i de mitjana, un 4,8% de lactosa, la de cabra un 4,4%, i la d’ovella un 5,1%.

Però la lactosa no pot ser absorbida directament per l’organisme, com tampoc la sacarosa.

Per superar aquest problema d’absorció, el cos humà té mecanismes: les vellositats intestinals del duodè desprenen l’enzim lactasa, que ajuda a trencar la molècula de lactosa i la transforma en glucosa i galactosa, que sí que en són, d’absorbibles.

Quasi totes les substàncies que acaben en -asa a química són enzims, és a dir, proteïnes segregades per cèl·lules del cos o microorganismes externs, que acceleren la descomposició d’altres. La lactasa ajuda a descompondre la lactosa. Les proteases degraden les proteïnes (i serveixen per estovar la carn, o per rentar certes taques a la roba). Les lipases descomponen els greixos, les amilases els midons. I etcètera; n’hi ha dotzenes.

La lactasa que el nostre organisme genera és un enzim que es pot obtenir també per via biotecnològica a partir de certs llevats i fongs. Actua en condicions òptimes a 25º C i a un pH lleument àcid de 6. És un polipèptid d’una massa molecular d’uns 160.000.

Evolució i absorció Sembla que hi ha hagut raons evolutives que han fet que la capacitat de digerir la lactosa sigui diferent entre persones i entre ètnies. D’entrada, a mesura que un mamífer es va fent gran, l’emissió de lactasa per part de l’organisme es va reduint. Diguem que el cos pensa: “com que aquest es va fent vell i ja no mamarà més, no cal que anem emetent lactasa als seus budells“. I en determinades espècies es deixa de produir lactasa de forma ràpida.

Però en l’espècie humana el procés de deixar de mamar és més lent, i no té lloc d’un dia a l’altre: l’organisme va deixant

TOT CETT 28 OK.indd 26

de produir lactasa amb molta parsimònia. Si, tot i no segregar lactasa, se segueix bevent llet, la lactosa no es digereix, i els microorganismes intestinals la fermenten donant àcid làctic i CO2, i es provoquen diarrees i altres problemes intestinals. És la síndrome coneguda com a intolerància a la lactosa, que lògicament només afecta els adults. En termes generals, com més gran és la persona, més intolerància a la lactosa presenta.

Per altra banda, en els oriunds de determinades regions terrestres, el consum de làctics ha estat més estès i freqüent. En aquestes regions, els seus habitants generen intolerància a la lactosa a més edat que en altres regions. Els originaris d’Europa, Àsia oriental, l’Índia i l’est d’Àfrica han desenvolupat una mutació que permet la producció de lactasa al llarg de quasi tota la vida. Així, es calcula que més del 70 % d’europeus -i dels nord-americans descendents- podrà beure llet en edats avançades, però en canvi només ho podrà fer un 30 % de les persones originàries de l’Àfrica Occidental, Oceania o l’est d’Àsia.

Aquesta és la deficiència primària a la lactosa. Aquesta intolerància a la lactosa no és una al·lèrgia, com a vegades es creu, i no té res a veure amb l’al·lèrgia a les proteïnes de la llet, encara que els símptomes poden assemblar-se.

Hi ha també la intolerància secundària, provocada per alguna malaltia al budell prim, tractaments de quimioteràpia o paràsits, i que remet si el dany desapareix.

També hi ha una deficiència congènita, de naixement, deguda a un problema genètic recessiu, que es dóna especialment a Finlàndia. Els nadons no poden assimilar la llet materna, i s’han d’alimentar de preparats especials.

19/11/14 23:53

27

Llet sense lactosa Durant la fabricació de certs derivats làctics, com ara els iogurts o els formatges, els microorganismes fermenten la lactosa i la transformen en àcid làctic i altres derivats. Per tant, iogurts i formatges poden ser consumits pels que pateixen intolerància a la lactosa, perquè ja no els en queda o els en queda molt poca.

Alternativament, es poden dissenyar llets sense lactosa, de la mateixa manera que es pot fer llet desnatada. Però així com treure el greix de la llet és senzill, perquè no està dissolt en l’aigua de la llet sinó en forma de gotetes que es poden separar fàcilment per centrifugació, eliminar la lactosa costa més perquè està dissolta en l’aigua de la llet. Per fer llet sense lactosa es barreja lactasa amb la llet, o es fa passar llet per una massa de lactasa immobilitzada sobre un sòlid inert.

Es produeix la mateixa reacció que al cos humà: la lactasa provoca que la lactosa es descompongui en glucosa i galactosa, sucres que queden a la llet i li donen el valor nutritiu corresponent. La llet sense lactosa és una mica més dolça que la llet normal, perquè la lactosa és menys dolça que el conjunt glucosa-galactosa. La reacció es denomina hidròlisi enzimàtica.

Un altre procés per fer la llet sense lactosa, usat per Kaiku, és el procés Valio, inventat per aquesta empresa finesa el 2003.

En aquest procés, la llet es fa passar per una membrana que reté bona part de la lactosa. A la llet que en surt se li fa el tractament d’hidròlisi enzimàtica descrit abans.

Actualment es va creant una moda absurda i innecessària entre la població, que és el de prendre sense necessitat productes destinats a sectors de població amb problemes. Per exemple, gent sense intolerància pren llet sense lactosa, persones no celíaques prenen aliments sense gluten… per si de cas, com si fossin intrínsecament més saludables. Són pràctiques amb una cert component neuròtic, equivalents a la nefasta automedicació. També hi ha qui compra càpsules de l’enzim lactasa per Internet i se les pren directament junt amb l’aliment amb lactosa. No és precisament una pràctica recomanable, perquè és automedicació i perquè no hi ha garantia de la qualitat del producte.

Per acabar, un comentari sobre l’etiquetat dels ingredients de la llet sense lactosa (vegeu la imatge). A la planta de pro-

TOT CETT 28 OK.indd 27

DIFERENTS ETIQUETATGES CORRESPONENTS A LA LLET SENSE LACTOSA LECHE UHT 1,3 % M.G. sin lactosa enriquecida en calcio, fósforo y vitamina D. Ingredientes: Leche parcialmente desnatada, proteínas lácteas, citrato cálcico, citrato potásico, lactasa, estabilizantes (E-450, E-452, E-451, E-339) y vitamina D. Ingredientes: Leche desnatada, lactasa y estabilizante (E-452).

Ingredientes: Leche semidesnatada.

Ingredientes: Leche semidesnatada, estabilizantes (E407, E-451), mezcla de minerales de leche (fosfato y citrato de calcio de origen lácteo) enzima lactasa, vitaminas A, D, E y ácido fólico. Parte de la lactosa es eliminada durante su producción y parte es hidrolizada enzimáticamente.

ducció es té llet (que conté lactosa) i s’hi afegeix d’alguna forma lactasa. A la planta la lactosa desapareix (i també, en part, la lactasa) i la llet passa a contenir glucosa i galactosa.

El que s’embotella o es fica en els tetrabrics, al final, com cal etiquetar-ho? Les diferents marques han pres diferents opcions. Des de Celta, que opta per no posar més que “llet semidesnatada” sense ni la indicació que no té lactosa, fins a la prolixitat de l’envàs de Kaiku, que no només posa els ingredients, sinó els dos processos que sofreix la llet. Asturiana i Pascual prefereixen posar que entre els ingredients hi ha la llet, i a més la lactasa; és l’opció habitual i més clara quan entre els ingredients n’hi ha que potser desapareixen al llarg del procés d’envasat, com ara alguns antioxidants, acidulants o alcalinitzants.

Claudi Mans Departament d’Enginyeria Química de la UB

19/11/14 23:53

28

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT del CETT AVUI Aida ESCABIAS

Cristina VERDÚN

L’Aida Escabias, de 25 anys, va començar a estudiar Arquitectura, durant tres anys, tot just acabar el batxillerat, perquè des de sempre havia somniat en el fet de ser arquitecta. “Mentre vaig ser a la universitat treballava d’extra els caps de setmana en un restaurant. Al final, em vaig adonar que el que realment em feia feliç era treballar de cara al públic servint la gent, i des de llavors tot els estudis que he realitzat han estat relacionats amb l’hostaleria.” Diu que, literalment, “s’hi va enganxar”. “La decisió no va ser fàcil, però estic al 100 % segura que vull seguir en aquest sector i, a poc a poc, anar adquirint més coneixements per evolucionar-hi professionalment”.

L’Aida té el títol d’especialització en Sommelieria i, al CETT, on ha fet molts amics i contactes laborals, ha cursat els estudis de tècnic superior en Direcció de Serveis de Restauració (2011-2013) i, des del setembre de 2013, és alumna del grau de Turisme, en l’especialització de Direcció Hotelera.

Segueix parlant de com sempre ha compaginat els estudis amb la feina: “He volgut estar permanentment vinculada de forma directa al sector, per adquirir coneixements i experiència laboral. Vaig començar com a ajudant de cambrera i a poc a poc he anat pujant de categoria professional dins del sector de l’hostaleria.” Mai li ha resultat difícil trobar on treballar: “Aquest sector és molt més petit del que sembla i de seguida fas contactes”, afegeix. I comenta que va fer la primera entrevista per a l’actual feina a la Trobada EscolaUniversitat-Empresa que realitza el CETT. Així, des del passat mes de març, és maître del restaurant Bravo24, a l’hotel W, de Barcelona, on dirigeix un equip d’unes 15 persones: “Procuro pel bon funcionament del restaurant, gestiono alguns dels proveïdors, faig les entrevistes de feina, m’encarrego de la gestió d’alguns departaments a nivell intern: pressupostos, costos… N’estic molt satisfeta i cada dia que passa m’hi trobo més a gust. Puc aplicar-hi tant els coneixements teòrics i pràctics del sector de la restauració que he adquirit al CETT, on he assolit una base que trobo imprescindible per entendre com funciona un restaurant, com els propis del sector hoteler. El 90 % de la clientela del Bravo24 és estrangera, i no podem oblidar que estem ubicats dins d’un dels hotels més emblemàtics de Barcelona; per tant, turisme i restauració van acompanyats de la mà”.

“Per mi, el CETT és la millor escola de turisme de Barcelona, gràcies a la qual l’alumnat arriba al sector amb molta experiència pràctica, i això fa que la incorporació laboral sigui molt més fàcil.”

Aquestes són les paraules de la Cristina Verdún, de 35 anys, que durant el període 20012004 va estudiar la diplomatura de Turisme al CETT, i posteriorment, els anys 2007-2008, va fer-hi el màster de Direcció Hotelera: “La veritat és que estic molt contenta d’haver-hi pogut cursar ambdós estudis, ja que vaig adquirir-hi molts coneixements que he pogut posar en pràctica posteriorment en l’àmbit professional. A més, al CETT vaig viure molt bons moments, i recordo que la relació amb el professorat va ser excel·lent.”

La Cristina explica que el seu interès pel sector turístic i hoteler va començar, també, gràcies a l’Escola: “Vaig anar-hi a parar de retruc: jo estudiava FP Administratiu i la meva escola va signar amb el SOPC -que actualment és el Servei E3 del CETT- un conveni per fer-hi les pràctiques administratives.

Vaig passar sis mesos al CETT i vaig agafar afecte al sector... fins al dia d’avui.”

“Mentre estudiava la diplomatura de Turisme vaig compaginar els estudis amb la feina, ja que precisament treballava al departament d’Administració del Grup CETT.” Quan els va finalitzar, la Cristina va treballar al departament de Front Office d’Abba Garden Hotel (Abba Hoteles) durant cinc anys, com a Assistant Front Office: “Hi realitzava tasques com ara les de supervisió dels recepcionistes, donar suport al FO Manager i a Reserves i, sobretot, procurava en tot moment satisfer les necessitats de la clientela.”

Actualment, i des de fa tres anys i cinc mesos, treballa al Hilton Diagonal Mar, a Barcelona, com a Accounts Payable: “La meva feina principal consisteix a realitzar qualsevol tipus de pagament que surt de l’Hotel, des de les factures dels proveïdors fins als pagaments dels treballadors. És una feina de la qual estic molt contenta. A Hilton Diagonal Mar m’ofereixen l’oportunitat de créixer professionalment, perquè rebo formació continuada dins de l’empresa.”

La Cristina veu el seu futur lligat al sector hoteler: “M’encanta el món dels hotels i m’agradaria poder-m’hi dedicar tota la vida. La gestió hotelera és l’àrea on em veig desenvolupant-me professionalment.”

TOT CETT 28 OK.indd 28

Ge

“Veure turism en els la qua sional l’apren tudiar màste Produ gital. P Catala i Irlan accion çar l’a Quan da “el han s petèn eficien

19/11/14 23:53

29

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT arreu del MÓN Gemma GUITART “Veure que el teixit empresarial del meu país està versat en el turisme, una forma d’aprenentatge que tots incorporem tant en els nostres viatges de plaer com de negocis” és la raó per la qual la Gemma Guitart va voler dedicar la seva vida professional a aquest àmbit. “Des de petita em vaig interessar per l’aprenentatge que els viatges m’aportaven.” Per això va estudiar, al CETT, la diplomatura de Turisme (2000). També té un màster de Gestió i Planificació de Destinacions Turístiques i Productes Turístics i a Londres s’ha format en màrqueting digital. Precisament allà és on treballa actualment, “a l’Agència Catalana de Turisme, com a tècnica de mercat del Regne Unit i Irlanda. A l’oficina de Londres faig investigació de mercat, i accions de promoció i comercialització turística. Vaig començar l’any 2008, a través d’una beca de Turisme de Catalunya”.

Quan parla d’aquesta experiència, la Gemma Guitart recorda “el CETT i el conjunt de coneixements i experiències que han significat una eina clau per consolidar les meves competències laborals i desenvolupar la meva feina de manera eficient.” Ara, amb 35 anys, forma part de CETT Alumni, “per

mantenir-me informada en tot moment sobre les activitats que es realitzen al CETT i estar en contacte amb la resta de membres”.

Fruit de la seva trajectòria professional, la Gemma valora “la importància de tenir una sòlida formació internacional, la qual permet conèixer i comprendre les particularitats culturals i socials de la demanda, per poder oferir una oferta i un producte especialitzat”, i considera essencial en la resta de companys “la professionalitat, la capacitat de treball i la flexibilitat per desenvolupar la feina de manera resolutiva”.

Finalment, fa una reflexió de futur: “M’agradaria assolir la màxima projecció internacional, gràcies als coneixements i les experiències que m’han aportat el món anglosaxó i la ciutat en què visc, per la seva multiculturalitat i la versatilitat de tasques que he desenvolupat en la feina actual.

Casual Summer NETWORKING a l’Hotel Arts El 22 de juliol, 60 antics alumnes del CETT i professionals de RH d’importants empreses del sector turístic van participar en una nova edició del Casual Summer Networking.

Organitzada per CETT Alumni, la trobada, que va batre un rècord d’assistència, va tenir com a escenari l’Arola Chill Out de l’Hotel Arts. A la terrassa amb vistes espectaculars al mar es van crear diverses dinàmiques per tal d’afavorir l’intercanvi de contactes i el networking entre l’antic alumnat, els estudiants finalitzadors i els responsables de RH de les empreses del sector que busquen candidats per cobrir possibles vacants. Per exemple, els assistents, identificats amb un codi

TOT CETT 28 OK.indd 29

QR i amb targetes de visita, havien d’interactuar per poder trobar qui duia la mateixa imatge. Amb la mateixa finalitat, Barcelona Activa va dinamitzar la jornada amb l’original activitat del fil. Podeu veure les fotografies a: www.cett.es/aaacett/

19/11/14 23:53

30

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT emprenedor María José RODRÍGUEZ MARAÑIS

© Carlos Barruz

El passat 28 de juliol va obrir les seves portes a Barcelona, al número 39 del carrer Trafalgar, yök Casa + Cultura (http://helloyok.com), un projecte d’allotjament ecològic, gestió responsable, cultura social, economia local i un lloc de connexió entre els visitants i els barcelonins. Les fundadores són Petz Scholtus, ecodissenyadora originària de Luxemburg i resident a Barcelona des del 2004, i la catalana María José Rodríguez Marañis, de 36 anys, experta en gestió de la qualitat hotelera.

Precisament ella va estudiar al CETT la diplomatura de Turisme (2000-2003) i és postgraduada en Desenvolupament del Talent en les Organitzacions i en Gestió i Planificació de destinacions turístiques.

“La idea d’iniciar el projecte yök Casa + Cultura i fer-lo realitat va sorgir de les ganes per aprendre, emprendre i de creure en allò que faig, sumat a la sort d’haver conegut la Petz Scholtus”, ens explica. “L’espai consta de tres apartaments d’us turístic (Casa) i un àtic (Cultura), tots quatre ubicats al mateix edifici. Els tres habitatges daten de l’any 1900 (modernisme català), mentre que l’àtic és una ampliació de l’edifici dels anys 70. Els espais s’han reformat seguint els principis de l’ecodisseny i recuperant el patrimoni del modernisme: els sostres alts i decoratius, el terra amb mosaics, els vidres gravats i la fusta de les portes dels balcons. Les reformes s’han realitzat tenint molta cura a l’hora de triar els materials i els dispositius d’estalvi energètic, sense sacrificar l’experiència dels qui s’hi han d’hostatjar.”

La María José diu que l’Àtic serà el punt de trobada entre aquestes persones i els barcelonins, on es realitzaran diferents activitats. “L’objectiu és mostrar la Barcelona real. No volem crear una altra bombolla turística i volem inspirar les

TOT CETT 28 OK.indd 30

persones en temes de sostenibilitat, ecologia i ecodisseny, sense sacrificar el benestar i el confort. Promourem la cultura local, el turisme ètic, i el People, Planet Profit.”

Aquesta és la fita de la María José: “El meu objectiu és yök. Fer créixer un projecte responsable i compromès amb tots els agents que intervenen en l’activitat econòmica: inversors, treballadors, col·laboradors, proveïdors, visitants, territori i cultura. Volem marcar la diferència en el sector de l’allotjament, potenciant l’ecodisseny, un estil de gestió empresarial responsable i un turisme que cerca experiències reals. La finalitat és el benefici sostenible en pro del desenvolupament local.”

Comenta que de moment no tenen personal al seu càrrec, sinó una bona xarxa de col·laboradors, com ara l’equip d’arquitectes, de renovació de l’espai, els assessors financers i els proveïdors. “En un futur pròxim -diu- volem comptar amb col·laboradors en pràctiques i oferir nous serveis.”

Aquesta reflexió la condueix a parlar del CETT, on segueix vinculada com a membre de CETT Alumni: “Sempre que puc participo en els esdeveniments que s’hi organitzen. Al CETT, la formació que vaig rebre em va aportar els coneixements necessaris per entendre el sector turístic i conèixer les seves eines de gestió, unes eines que després he posat en pràctica en la meva vida professional.”

Des que va acabar els estudis, la María José va realitzar, l’any 2003, el projecte final sobre el desenvolupament turístic a l’Hospitalet, en col·laboració amb l’Ajuntament de la ciutat.

Després va desenvolupar diferents tasques en el sector de l’hostaleria, a París i a Galway (Irlanda). El 2005 va tornar a Barcelona i va treballar com a tècnica de Turisme de Catalunya, assessorant els turistes sobre els recursos culturals i les activitats que es poden realitzar a Catalunya; i del 2006 al 2012 va formar part d’una consultoria estratègica en el sector de l’hosteleria: “Assessorava els hotels en l’estratègia a seguir per implantar els Sistemes de Gestió de Qualitat i elaborar les polítiques de desenvolupament professional del personal.” Apassionada pel turisme, assegura que li agrada viatjar per conèixer i apendre d’altres cultures: “És així com entenc l’experiència de viure coses reals. No té preu conèixer el lloc que visites de bracet d’algú que viu la realitat d’aquell lloc i te’n fa partícep. Això és turisme!” Precisament per això recomana als estudiants seguir la formació a l’estranger.

El

19/11/14 23:53

ologia ar i el turis-

l meu e resagents òmica: proVolem ’allotstil de urisme t és el

31

Internacional

NOU VOLUM de la revista d’investigació en turisme ARA El passat mes de juliol es va iniciar una nova etapa de la publicació de la revista ARA, editada conjuntament per la Fundación Global Democracia y Desarrollo (Funglode), de la República Dominicana, i el CETT-UB. La revista compta amb un nou equip de redacció encapçalat per Ramon Serrat i Anna Torres, i amb la col·laboració d’alumnat de màster de la República Dominicana.

Pel que fa al contingut d’aquest nou volum, els articles destaquen per la seva vinculació amb els àmbits socials de la cultura i l’educació.

Una altra novetat és que la revista ha passat a publicar-se únicament en format digital.

Podeu consultar el nou volum 4, número 1, així com tots els números anteriors a: www.arajournal.net

El CETT, al món Visita de la ministra d’Educació Superior de la República Dominicana. Al juliol, la Dra. Ligia Amada Melo

de Cardona, ministra d’Educació Superior de la República Dominicana, va visitar el CETT i es va reunir amb diferents membres del Consell de Direcció. La trobada, de caire informal, va servir per reforçar els vincles existents amb aquesta institució.

càrrec, p d’arrs i els r amb

Nova beca del Govern australià per a l’alumnat del CETT. Per segon any consecutiu, i gràcies al treball dut a terme amb l’Institut

William Angliss d’Austràlia, el Govern d’aquest país concedirà una beca de 20.000 $A per finançar l’intercanvi acadèmic d’estudiants entre el CETT i l’Institut Angliss. Dos alumnes de cada universitat se’n beneficiaran durant tot un semestre acadèmic.

egueix ue puc CETT, ments seves àctica

Presents al congrés de la WYSE Travel Confederation.

El darrer congrés anual de la WYSE Travel Confederation, celebrada a Dublín del 23 al 26 de setembre, va reunir més de 800 professionals del món del turisme educatiu i juvenil. En representació del CETT hi va ser present Manel Bassols, que forma part de l’Executive Board d’aquesta organització.

, l’any stic a ciutat. tor de rnar a Cataurals i 2006 en el atègia alitat i nal del grada í com nèixer aquell er això er.

Estudiants de la Haaga-Helia University of Applied Sciencies, al CETT. 14 estudiants del grau de Turisme d’aquesta universitat

van visitar el CETT a l’octubre, acompanyats de dues professores, per participar en una activitat conjunta amb l’alumnat de dos grups d’Anglès 3 del grau de Turisme del CETT, supervisats pels professors Toni Arévalo i Núria Giralt. Després de les respectives presentacions, es va interactuar en anglès i es va fer una visita conjunta al centre. El CETT té acords amb la Haaga-Helia, i els estudiants d’ambdues institucions es beneficien cada any d’estades acadèmiques en el marc del programa Erasmus.

Signatura d’un conveni amb la Universitat Peruana de Ciències Aplicades. La Dra. Maria Abellanet, consellera delegada del

CETT, i David Peguero, director de CETT Consultors i de Desenvolupament Corporatiu, van signar a Lima, el 22 d’octubre, un conveni de col·laboració amb la Universidad Peruana de Ciencias Aplicadas (UPC), entitat afiliada a Laureate, un dels grups educatius més importants al món. Fruit de l’acord, el primer de reconeixement de crèdits, els estudiants de la UPC podran finalitzar la carrera universitària al CETT i obtenir el títol de grau pel CETT-UB.

TOT CETT 28 OK.indd 31

19/11/14 23:53

32

Internacional

TANZÀNIA I KÈNYA, molt més que unes pràctiques a l’estranger Aquest curs, un total de 74 estudiants del CETT viuen una experiència laboral en empreses d’àmbit internacional. Els destins són d’allò més diversos: la República Txeca, Noruega, Portugal, el Regne Unit, Alemanya, Irlanda, França, Bèlgica, Brussel·les, Itàlia, Mèxic, Jamaica, la República Dominicana, els Estats Units, Xile i Tanzània. Els beneficis d’aquesta estada de pràctiques són múltiples, tant en l’àmbit personal com pel que fa al desenvolupament de competències professionals clau, i per tot el que suposa incloure al currículum una experiència de mobilitat, cada cop més valorada per les empreses del sector. En aquest cas, dos alumnes finalitzadors del grau de Turisme expliquen com han viscut i treballat durant uns mesos a Tanzània i Kènya.

DANIEL OLIVES Inicialment, Daniel Olives havia de passar tres mesos a l’empresa Sura Afrika Collection, a Arusha, Tanzània, però finalment s’hi va estar un mes i mig més. Diu que “ha estat tota una experiència, en majúscules, i en el sentit més ampli d’aquesta paraula, on l’enriquiment, l’autonomia i l’adaptació s’han erigit com a ineludibles companys de viatge”.

“El rol adquirit va començar per aprendre i entendre el funcionament del sector dels viatges de safari, així com de l’empresa, per posteriorment ubicar i desgranar el paper que hi juguen els tented camps de l’Olengoti (a la Reserva Natural Nacional del Masai Mara, a Kènya), Pumzika (al Parc Nacional del Serengeti, Tanzània) i Pakulala (a l’àrea de conservació del Ngorongoro, Tanzània), que són els campaments mòbils on

La mobilitat internacional Cada any, el CETT ofereix a l’alumnat la possibilitat de realitzar pràctiques internacionals i internships en empreses, i en el darrer curs 74 estudiants s’han sumat a aquesta iniciativa (36 més ho han fet en pràctiques a l’Estat espanyol). La majoria d’aquestes col·laboracions s’han consolidat gràcies a la participació de les empreses en la Trobada Escola+Universitat+Empresa del CETT i a les presentacions corporatives que es realitzen constantment i que serveixen perquè les entitats donin a conèixer el tipus d’oferta de què disposen per incorporar alumnat.

Dels 74 alumnes que han gaudit d’una experiència internacional, 55 ho han fet en forma de pràctiques en empreses, 18 com a pla de carrera i un com a projecte final.

es pernocta i que doten el viatge d’autèntic valor. El nostre objectiu va ser el d’estudiar, entendre i millorar tant el funcionament com el servei de les instal·lacions i l’equip humà, des del més petit detall fins al concepte en conjunt.”

“D’aquesta manera, inicialment vam observar, estudiar i aprendre el funcionament dels campaments, per posteriorment crear plans per a la seva millora i incorporar nous processos i procediments, a través de períodes d’instrucció i supervisió. Després d’això, en el meu cas, vaig encarar un canvi de rol al final de l’estada, que em va permetre allargar-la una mica, tot experimentant una nova posició, en la qual em vaig encarregar de temes com ara l’organització, la logística, l’aprovisionament o la coordinació dels campaments.”

Daniel Olives diu que la valoració de l’estada no pot ser més que positiva: “Tant en l’àmbit personal com laboral, l’apre-

Fotografies de l’estada de Daniel Olives

TOT CETT 28 OK.indd 32

19/11/14 23:53

l

nostre l funhumà,

diar i teriors proó i sucanvi gar-la ual em ística,

er més ’apre-

33

Alberto Ruiz

nentatge adquirit ha sigut molt gran, i ens ha permès desenvolupar capacitats i valors tan importants com per exemple l’autonomia, la responsabilitat, l’adaptació, la superació, l’autocrítica o la iniciativa en mitjans i entorns molt diferents als que estem acostumats, i de vegades hostils. També hem tingut el privilegi de conèixer països i cultures força diferents en tot allò que fa referència a comportaments, creences, ritme i concepte de vida o de treball, fet que ens ha ajudat a canviar els esquemes mentals propis de la nostra societat europea. I tot això ha estat possible gràcies a la tasca del Servei E3 del CETT, a l’Estrella Ortego i en Ricardo Retto, CEO founder de Ratpanat by Sura Afrika, i a la Begoña Fernández, responsable de Ratpanat Barcelona i professora al CETT, que considero que ens van brindar, amb aquesta iniciativa, l’oportunitat i el repte de conèixer un nou sector i tenir una complexa i fascinant experiència.”

ALBERTO RUIZ “Quatre de la matinada. La foscor de la nit ens dóna la benvinguda al nostre destí, després de quasi dos dies d’un fatigat viatge. Vuit del matí. Uns piki piki (moto-taxi) ens esperen al carrer. Creuem carreteres de terra, i núvols de pols, i una vegetació exuberant i d’un verd intens ens envolten. En qüestió de pocs minuts el paisatge canvia dràsticament i es transforma en una jungla gris de conglomerat plagada per centenars de vehicles atrotinats. Arribem al mercat central.

Ens envaeixen crits, fortes olors, multitud de colors, el constant moviment de gent al nostre voltant i mil sensacions. Els nostres sentits estan en alerta màxima. És en aquell instant quan ens adonem que ja hem arribat, que som a Tanzània.”

Així descriu l’arribada al país l’Alberto Ruiz (Saitabau, com el van batejar els massai), que avui dia ja ha finalitzat els estudis i busca feina, “tant a Barcelona com a l’estranger, especialment a l’est de l’Àfrica”.

Ens explica l’experiència a Tanzània i Kènya: “La nostra tasca, juntament amb en Dani Olives, era fer una consultoria i

TOT CETT 28 OK.indd 33

supervisió dels campaments de tendes de campanya d’una empresa de safaris de luxe, concretament als del Parc Nacional del Serengeti i la Zona de Conservació del Ngorongoro (Tanzània), i la Reserva Nacional del Maasai Mara (Kènya).

Hem planificat, dissenyat i implementat un projecte, partint de zero, amb l’objectiu d’estandarditzar i optimitzar la manera de treballar als diferents campaments de l’empresa, per tal d’assolir els mateixos estàndards de qualitat i elevar-los; un cop implementat el projecte, vam supervisar que tot es dugués a terme satisfactòriament, i corregir tot allò que no funcionava correctament... i tot això rodejats de hienes, hipopòtams, lleons, búfals i molts més animals!”

“Com a valoració personal, l’estada a l’Àfrica ha estat dura als inicis però molt enriquidora, i com ja deien Estrella Ortego i Ricardo Retto, viure a l’Àfrica és fer un màster de la vida.

Ser en un dels països més pobres del món, segons l’índex de pobresa multidimensional, i trobar-te gent que t’obre les portes de casa i t’ofereix un plat de menjar quan quasi no n’hi ha ni per a ells, gent que són feliços amb ben poc, desconeguts que quan es creuen amb tu pel carrer et saluden amb un somriure... et fa plantejar moltes coses sobre el món on vivim i les falses necessitats i preocupacions que tenim al primer món. Ens obstinem a voler fer evolucionar aquests països subdesenvolupats, a introduir coses que creiem que necessiten, però potser ens equivoquem, i som nosaltres els qui hauríem d’aprendre d’ells com ser més humils, viure amb poc i ser feliços. Per a mi aquesta experiència ha sigut un punt d’inflexió a la meva vida; mai he sabut què fer, sempre he avançat perdut, a cada bifurcació he decidit a l’últim moment, però a la fi sé quin és el camí que he de seguir i estic molt agraït per aquesta oportunitat que se m’ha donat.”

“Recomano aquesta experiència a tothom que sigui aventurer, a qui l’apassioni la natura i el món animal, a qui li agradi barrejar-se amb altres cultures i a qui, sobretot, tingui moltes ganes de treballar i aprendre. Però precaució! Aquesta experiència no és apta per a tots els públics!”

19/11/14 23:53

34

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Mar i muntanya. Pollastre picantó amb escamarlans i picada de xocolata Recepta per a 4 persones Ingredients 4 pollastres picantons petits, 50 g d’oli d’oliva, 100 g de pastanaga, 100 g de ceba de Figueres, 22 g d’all sec extra lila, 2 g de llorer, 4 g de sal, 2 g de pebre negre, ½ l de brou de pollastre, ¼ l de brou de peix, 50 cl de brandi, 800 g d’escamarlans núm. 0, 20 g d’ametlla torrada, 5 g de julivert, 2 g de safrà, 2 g de pa sec i 50 g de xocolata negra.

Elaboració Netegem i salpebrem els pollastres picantons, i els lliguem amb fil de cuinar per les potes i les ales per tal de conservar-los sencers durant la cocció i fins arribar al servei a taula. Marquem els picantons en una cassola amb oli d’oliva fins que estiguin daurats, hi afegim les verdures tallades a daus d’1 cm x 1 cm i les fulles de llorer, i ho deixem cuinar a foc baix fins que les verdures comencin a enrossir. Hi afegim el brandi i flamegem fins que desaparegui tot l’alcohol.

Ho cobrim fins a la meitat de brou de pollastre i peix, i

ho deixem coure uns 25 minuts més: hem de notar que la carn del pollastre picantó estigui tendra. Als darrers 8 minuts hi afegim els escamarlans per tal de fusionar els sabors sense passar el punt del marisc. Finalment, fem la picada amb ametlla, julivert, safrà, pa, all i xocolata, amb l’ajut d’un morter, l’afegim a la cassola i ho removem tot.

Muntatge Tallem el pollastre picantó per la meitat i l’emplatem, juntament amb els escamarlans. Salsem tot el conjunt per sobre i el decorem amb una mica de julivert picat.

Coneguem Catalunya

Un recorregut pel patrimoni català reconegut per la UNESCO Descobrir els diversos monuments i llocs declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco a Catalunya pot ser una bona opció per recórrer tota la nostra geografia, atès que aquests atractius turístics se situen arreu del territori. Segons l’informe de l’Agència Catalana de Turisme de l’any 2014, configuren aquest patrimoni*: s Palau de la Música Catalana, de Lluís Domènech i Montaner (1905-1908). Barcelona. Modernisme. s Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Barcelona. Modernisme. Lluís Domènech i Montaner (1902). s Monestir de Poblet. Vimbodí (Tarragona). Monestir cistercenc dels s. XII-XIII, el més gran de l’orde a Europa. s Tàrraco romana. Tarragona. Al s. I a C., Tàrraco va ser la capital de la Hispània Citerior. Se’n conserven restes a la ciutat, que forma part de la xarxa de Ciutats Espanyoles Patrimoni de la Humanitat, i a Altafulla, Constantí i Roda de Berà.

TOT CETT 28 OK.indd 34

s Art rupestre de l’arc mediterrani de la península Ibèrica. Trobem 27 jaciments, repartits entre coves, grutes i balmes on es conserven pintures rupestres catalogades. s Esglésies romàniques. A uns 150 km de Lleida, a l’Alta Ribagorça, hi ha un dels conjunts més importants del romànic català, per l’arquitectura i les pintures que s’hi conserven: Sant Climent de Taüll, Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erill la Vall, Sant Feliu de Barruera, La Nativitat de Durro, Sant Quirc de Durro, Santa Maria de Cardet i Assumpció de Coll. s L’obra d’Antoni Gaudí. A Barcelona: Park Güell, palau Güell, la Pedrera (Casa Milà), Casa Batlló, Casa Vicens, cripta de la Sagrada Família, i la façana de la Nativitat de la Sagrada Família. A Santa Coloma de Cervelló (Barcelona) hi ha la cripta de la Colònia Güell. s Les festes de la Patum, que se celebren a Berga (Barcelona) durant la festivitat del Corpus, són obra mestra del patrimoni oral i immaterial de la humanitat. s Els castellers, genuïna expressió de la cultura popular catalana, són patrimoni immaterial per la Unesco. * S’ha presentat la sol·licitud a la Unesco perquè enguany la cuina catalana sigui declarada patrimoni immaterial de la humanitat.

19/11/14 23:53

35

Estudis i investigacions

Maria Abellanet ES DOCTORA amb un excel·lent cum laude El 10 d’abril, a l’aula Curia luris de la Universitat Abat Oliba, a Barcelona, la consellera delegada del CETT, Maria Abellanet, va presentar la seva tesi doctoral La diplomatura universitària de Turisme. La implantació a les universitats catalanes: 1997-2008, dirigida pel Dr. Jesús M. Prujà, de la UAO. El treball va rebre la màxima qualificació, l’excel·lent cum laude, i la felicitació de tots els membres del jurat, format pel Dr. Juan F. Corona, el Dr. Josep Lluís del Olmo, el Dr. Joan Tugores, la Dra. Montserrat Vilalta i el Dr. Jaume Font.

La incorporació dels estudis superiors de Turisme a les universitats catalanes a partir de la implantació de la diplomatura de Turisme (DT), l’any 1997, ha estat l’objectiu principal d’aquest treball, que s’ha enfocat des de la perspectiva de l’evolució del mercat d’aquests estudis, tenint en compte la seva vessant acadèmica (vegeu la pàgina 5 d’aquest Tot CETT).

Partint d’una hipòtesi general que plantejava que, en un període marcat pel creixement i la forta incidència social i econòmica del turisme a Catalunya, la implantació dels estudis de Turisme a la universitat hauria modificat el mercat de l’oferta i la demanda de places, que s’hauria vist incrementat pel prestigi adquirit per la formació quan va esdevenir plenament universitària, i després de la validació de les vuit hipòtesis específiques, es van extreure les següents conclusions: 1. El pas dels estudis de Turisme a la universitat no va comportar un canvi substancial en el model atomitzat de l’oferta, que es va mantenir, en el cas de la DT, majoritàriament a través de centres d’estudis privats, adscrits a una universitat.

2. En el cas dels centres privats, la implantació de la DT es va realitzar sense planificar l’oferta i subjecta a condicionants polítics i de relació institucional. L’oferta dels estudis presencials de la DT a preu públic es va planificar amb criteris de descentralització respecte a Barcelona ciutat –Girona (2001) i Tarragona (2002)–.

Amb la UOC es va apostar per la formació no presencial de la DT. 3. Amb el pas dels anys, el mercat d’estudis de la DT es va anar consolidant com un mercat d’oferta. El pas a la universitat no va estimular-ne la demanda i el sistema universitari no va regular l’excés d’oferta de places (la disminució imposada a alguns centres, i que responia a criteris polítics, va compensar l’obertura de nous centres i l’increment de places en alguns dels ja existents).

4. Durant la implantació de la DT el mercat no va eliminar els centres amb una demanda insuficient de nou accés (menys de 30 sol·licituds). En canvi, la regulació de l’oferta es va fer més efec-

TOT CETT 28 OK.indd 35

tiva amb la implantació dels nous graus de Turisme (2009).

5. La DT no va ser una carrera universitària homogènia: les universitats van atorgar un perfil propi als respectius plans d’estudis aprofitant els criteris de flexibilitat establerts en el RD 1267/1994, de 10 de juny, i el RD 604/1996, de 15 d’abril, més enllà de l’especialització (fonamentalment a través del nombre total de crèdits de la DT, l’ampliació de les matèries troncals, la distribució de crèdits de les matèries obligatòries i de les optatives, el tractament del Pràcticum, l’existència d’un Treball final de carrera, els idiomes i la recerca).

6. Cinc anys després de la incorporació dels estudis superiors de Turisme a la universitat va aparèixer l’oferta de places de la DT a preu públic, fet que va incidir en la progressiva disminució de l’oferta de places a preu privat, tot i que no en va ser l’única causa. La ubicació dels centres, els requeriments universitaris, el canvi d’entorn competitiu dels estudis superiors de Turisme a partir de la seva implantació a la universitat, o la davallada de la demanda, per exemple, podrien haver incidit en la disminució de l’oferta privada de places. Les variacions de la demanda de la DT en els centres privats no es poden atribuir ni directament ni exclusiva a l’aparició de l’oferta dels estudis a preu públic.

7. Amb la implantació de la DT a la universitat i l’accés als estudis mitjançant la preinscripció (excepte URL i UOC), l’entorn competitiu dels estudis superiors de Turisme es va modificar substancialment i la demanda d’aquests estudis, presencials, va disminuir.

8. Durant la implantació de la DT va empitjorar la nota de tall. Tot i que aquesta no mesura la qualitat acadèmica de l’alumnat, la simulació del tall a 80 assignats ha permès observar que els centres amb la nota de tall més alta no coincidien amb els que tenien la nota d’accés i la nota mitjana més alta.

9. L’oferta de places de la DT en format no presencial per part de la UOC, a partir de l’any 2002, sí que va estimular-ne la demanda.

La DT no va ser una carrera homogènia en els diferents centres d’estudis, adscrits o integrats, que van aprofitar els criteris de flexibilitat establerts per la legislació vigent a fi de configurar els respectius plans d’estudis. El mercat de la DT va ser un mercat d’oferta (amb excedent de places), atomitzat, poc planificat i majoritàriament privat. Tot i coincidir amb un període de creixement del sector turístic a Catalunya, la incorporació dels estudis de Turisme a la universitat no va estimular-ne la demanda total en els centres presencials, malgrat l’aparició de l’oferta de places a preu públic.

La implantació de la DT a la UOC (2002) va representar l’aposta del govern per la formació de turisme en línia. El format no presencial dels estudis de la DT sí que va estimular-ne la demanda.

La tesi, que apunta noves línies d’investigació, també constata que manca construir el corpus doctrinal del turisme, que s’hauria d’expressar en els ensenyaments d’aquest àmbit, una responsabilitat acadèmica ineludible que demana l’impuls i la col·laboració del sistema universitari, públic i privat.

Informació i enllaç a la tesi: maria.abellanet@cett.cat http://www.tdx.cat/handle/10803/134692

19/11/14 23:53

36

Estudis i investigacions: Grup de Recerca de Turisme, Cultura i Territori

El Grup de Recerca* de TCT es CONSOLIDA amb resultats molt SATISFACTORIS La memòria d’activitats del curs 2013-2104 (setembre 2013-agost 2014) del Grup presenta 112 accions, un 11% més respecte a les bones xifres de l’exercici anterior. Destaquen les 32 publicacions (llibres, capítols, articles...) i la participació com a ponents o organitzadors en 31 congressos o jornades. Unes dades molt positives, corroborades amb el fet que 61 mitjans de comunicació n’han fet ressò o han entrevistat algun membre del Grup.

Amb referència al Grup de Recerca de TCT, més enllà dels espectaculars resultats exposats, dos aspectes mereixen una especial atenció. A partir del curs 2014-2015, el Grup forma part d’un nou doctorat de la UB, que té el turisme com a línia de recerca explícita i rellevant. Aquest important pas pel turisme en general i pel CETT en particular s’ha realitzat de bracet de la facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona, amb la qual existeix un llarg historial de col·laboració de més de 10 anys. A més, i seguint la línia d’evolució i consolidació del Grup, per primera vegada la memòria incorpora un apartat de “Tutorització de tesis doctorals”. En concret, tres alumnes que van cursar el màster universitari d’Innovació de la Gestió Turística del CETT-UB han iniciat tesis doctorals tutoritzades per membres del Grup.

A continuació es desglossen les decisions i actuacions més destacades del període setembre-novembre 2014: s Turisme Educatiu. Nova línia de recerca. A partir de l’actual exercici, el Turisme Educatiu, que formava part de la línia de recerca de Turisme Cultural, donada la seva evolució dins del Grup, es constitueix com una nova línia autònoma. Aquesta mirada més pedagògica del turisme ja ha donat resultats tan destacats com ara diverses publicacions, ponències en congressos, i l’organització i celebració, l’11 de novembre, d’un Observatori CETT dedicat al Turisme Educatiu. s XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores. El Grup ha participat activament en aquest important congrés celebrat a Barcelona del 13 al 15 de novembre, amb el lema “Una ciutat educadora és una ciutat que inclou”, al qual han assistit més de 1.000 persones. La Dra. Laia Coma ha exercit de moderadora dels ponents en dos tallers d’experiències, i ha presentat el projecte solidari i social “Barcelona comparteix el menjar”, en el qual l’Hotel Alimara participa activament i de manera col·laborativa amb l’ONG Nutrició Sense Fronteres.

TOT CETT 28 OK.indd 36

s II Congrés d’Educació Patrimonial. Diversos membres del Grup TCT hi van participar, a Madrid, del 28 al 31 d’octubre.

Les Dres. Laia Coma i Carolina Martín van presentar una ponència on posaven en valor l’educació en línia del CETT, amb la proposta del màster de Gestió d’Equipaments Patrimonials d’Ús Turístic, i la Dra. Nayra Llonch i el professor Eugeni Osácar hi van intervenir amb una comunicació sobre els viatges educatius i la creació de productes turisticoculturals. s XIV Col·loqui de Geografia del Turisme, Oci i Recreació.

Organitzat per l’Associació de Geògrafs Espanyols i celebrat a Málaga del 23 al 25 d’octubre, va comptar amb la presència de la Dra. Anna Torres i del professor Daniel Imbert-Bouchard, que van presentar una comunicació sobre els sistemes d’informació geogràfica (SIG) i la seva importància per configurar turísticament els territoris, amb el cas de la Cerdanya. s XVIII Congreso AECIT. Amb el títol “Turismo: liderazgo, innovación y emprendimiento”, l’Associació Espanyola d’Experts Científics en Turisme ha organitzat el seu congrés a Benidorm, del 26 al 28 de novembre. El professor Eugeni Osácar ha format part del grup de treball “Turismo inducido por el cine”, amb una comunicació sobre la imatge turística de Barcelona a través de les pel·lícules internacionals. s Noves publicacions. La Dra. Laia Coma ha coordinat El m-learning y la educación patrimonial, publicat per Trea, on posa èmfasi en l’ús dels dispositius mòbils en accions i activitats d’educació turisticopatrimonial.

Al llibre hi ha diversos capítols escrits per ella, alguns en coautoria amb la Dra. Nayra Llonch. D’altra banda, Rutas de Cine. Vicky Cristina Barcelona, d’Eugeni Osácar i editat per Diëresis, és una nova col·lecció de llibres en format e-book sobre pel·lícules rodades a Barcelona i/o Catalunya. L’obra és en castellà, però es preveu que aviat hi hagi la versió en anglès. s Presència als mitjans de comunicació. Entre els mitjans que han entrevistat membres del grup, destaca la presència televisiva dels professors Óscar Casanovas i Ramon Serrat, en dues entrevistes a Noticias Cuatro, del canal Cuatro.

Eugeni Osácar. Director del Grup de Recerca de TCT Els Àmbits de Coneixement Expert (ACE) del CETT es van crear i desenvolupar a l’entorn de tres eixos d’actuació: l’actualització i la generació de nous coneixements innovadors i aplicables; la transferència d’aquest coneixement i l’aportació de valor afegit al sector turístic; i l’actualització i la millora dels continguts de l’oferta formativa del CETT. L’evolució positiva i la consolidació dels objectius vinculats a la recerca i la formació ha fet que, des del setembre, els ACE passin a denominar-se Grups de Recerca.

19/11/14 23:53

DA

37

CATALUNYA de PEL·LÍCULA, la guia imprescindible sobre el turisme cinematogràfic al nostre país L’obra, del professor del CETT Eugeni Osácar, és la primera guia turística de Catalunya que descobreix els llocs on s’han rodat pel·lícules. Ofereix, doncs, propostes de rutes als lectors perquè puguin conèixer el territori a través d’una de les formes d’entreteniment més populars: el cinema.

El llibre ha estat editat per l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya i l’Editorial Diëresis, especialitzada en guies de ciutats, i que l’any passat ja va publicar amb èxit Barcelona, una ciutat de pel·lícula, escrit pel mateix autor.

Catalunya de pel·lícula és una guia que presenta 25 rutes per recórrer 300 llocs de 145 municipis catalans, descobrint els espais escollits pels grans cineastes i que van més enllà dels més turístics. Presenta nou itineraris temàtics que recorren tota la geografia catalana: des dels Pirineus fins a la Costa Brava; Barcelona i la Catalunya Central; i de Lleida fins a la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre. Aquests recorreguts mostren espais visibles en 175 films, com ara Vicky Cristina Barcelona, Pa negre, la saga REC, Soldados de Salamina o El Cas Bourne, entre d’altres.

Amb una clara vocació d’ús, el llibre ofereix diferents nivells de contingut: 11 mapes (també accessibles a través de smartphones o tauletes, mitjançant codis QR al llibre), 150 fotografies que combinen la gran espectacularitat amb d’altres poc conegudes i d’interès històric, i apartats que se centren en pel·lícules i gèneres cinematogràfics, incloent informació addicional per als aficionats al cinema o descripcions amb una vessant més turística.

El turisme cinematogràfic al nostre territori Catalunya de pel·lícula és el primer llibre de “turisme cinematogràfic” que ofereix una perspectiva sobre el país novedosa: la connexió entre el territori i el “setè art’” La guia descobreix la gran vinculació entre Catalunya i el cinema, i també les diferents personalitats d’aquest art relacionades amb el país, a través d’un viatge històric, geogràfic i sobretot turístic, des dels inicis del cinema, a finals del segle XIX, fins a l’actualitat.

Es tracta, doncs, d’un viatge que combina el rigor històric i científic, amb continguts amens i divulgatius enfocats a l’usuari final.

TOT CETT 28 OK.indd 37

A més de fer-ho en català, el llibre s’ha editat en llengua anglesa, amb el títol Catalonia Movie Walks. La voluntat de l’autor i dels impulsors és arribar a un públic internacional creixent, que demana formes més originals de conèixer i experimentar els territoris que visita, vinculades als seus interessos i aficions. Sens dubte, l’experiència de l’Editorial Diëresis i de l’autor amb Barcelona, una ciutat de pel·lícula, que s’ha venut a la major part d’Europa i als Estats Units, indica que existeix un gran potencial per a aquests nous tipus de propostes turístiques tematitzades, com és el cas del cinema.

L’aproximació temàtica La nova guia fa un plantejament totalment nou respecte a les publicacions similars d’altres països europeus de referència cinematogràfica, com són el Regne Unit, França o Itàlia. La de Catalunya s’estructura partint de la temàtica (pel·lícules, períodes rellevants, gèneres o la presència d’actors i actrius), en lloc de fer-ho de manera prioritària per zones geogràfiques.

Els nou capítols del llibre donen cabuda a les principals pellícules rodades a Catalunya, i també als directors més significatius que hi han participat, i donen a conèixer els gèneres cinematogràfics que s’han relacionat més estretament amb el país, com ara el fantàstic i el de terror, i el cinema històric o d’època. A més, cadascun, a part de la contextualitzacióintroducció i els itineraris, disposa de l’apartat “Per saber-ne més”, que ofereix informació més detallada sobre un tema destacat del món del cinema vinculat al capítol. En definitiva, el llibre presenta una proposta innovadora i atractiva, tant pels continguts novedosos com pel plantejament temàtic, i per la clara orientació a l’ús a través de la gran quantitat d’imatges i la creació de mapes detallats (inclosos codis QR).

Eugeni Osácar. Autor del llibre

19/11/14 23:53

38

Estudis i investigacions: Grup de Recerca d’Hoteleria

APPS, TURISME I MILLENIALS, una combinació en creixement i… sense sostre!

A ningú se li fa estrany el fet que la utilització dels dispositius mòbils està canviant de forma molt important el turisme, els viatges i, en conseqüència, el comportament del turista, especialment en les generacions més joves. Conèixer aquests canvis, com afecten i, principalment, com influiran en els actuals i futurs turistes és fonamental per a les estratègies de comunicació i comercialització de les nostres organitzacions turístiques.

Aquest escenari és el que dóna el tret de sortida a una de les línies de treball del Grup de Recerca en Hoteleria, centrada en l’àmbit de la Intel·ligència de Mercats, i en concret, en la línia de recerca Digital and Mobile Marketing i les seves implicacions, tant en els usuaris com en les empreses i entitats turístiques, que cada cop més ja contemplen aquesta eina del màrqueting per desenvolupar estratègies vinculades a la comunicació, la comercialització, la reputació, etc.

El citat àmbit està directament relacionat amb l’imparable món de les aplicacions mòbils (apps) i també, tot i que en un context més ampli, amb l‘Internet of Things, els wearables, ibeacons, Wi-Fi en SaS, i d’altres que, de ben segur, cada cop anirem sentint i utilitzant més, sempre “apuntant” cap al big data i la seva funció imprescindible en la presa de decisions.

“locals” en els viatges, i especialment per la seva relació amb la tecnologia i el seu comportament en línia i mobile, amb una importància creixent en la confiança dels continguts que generen usuaris com ells (User Generated Content), elements per explotar en l’àmbit del màrqueting per part de les nostres organitzacions turístiques.

Apps i turisme Els diferents estudis confirmen una vegada més la necessitat d’incorporar en les estratègies de màrqueting de les organitzacions turístiques el MOBILE (sí, en majúscules, per la seva importància) i, per extensió, les apps, una de les possibilitats que ens ofereix, a més de la comunicació, la geolocalització, etc.

Actualment, el sector de les apps està concentrat en els dos sistemes operatius que dominen el mercat: IoS d’Apple i Android de Google, i les seves respectives “botigues”, des d’on es poden descarregar les aplicacions, moltes de les quals són pròpies del sector turístic en la seva màxima amplitud: destinacions, cultura, hotels, agències de viatges, guies, etc. A Espanya,1 es xifra en més de 12 milions el nombre d’usuaris actius d’apps, que descarreguen al dia uns 2,7 milions d’aplicacions per a mòbils, tauletes i televisors, principalment. És aquesta realitat la que porta el sector turístic a explorar el

Els turistes millenials, la generació Z, la generació Y...

De tots és coneguda la importància de conèixer perfectament els turistes, no només amb relació a les seves dades demogràfiques, sinó especialment en les seves magnituds psicogràfiques, motivacionals, de comportament i similars. I ho és encara més quan aquests actuals/potencials turistes han nascut dins l’entorn digital i, podríem afirmar, també en l’entorn mobile, essent natius digitals i native mobile. En conjunt, estem parlant de nois i noies que tenen de 16 a 30 anys (segons els autors i les diferents etiquetes millenials, generació Z, generació Y). Una dada: l’Organització Mundial del Turisme indica que l’any 2020 hi haurà uns 300 milions de viatgers internacionals menors de 30 anys.

Un dels factors més importants que cal destacar d’aquest col·lectiu és que es caracteritza per la recerca d’experiències

TOT CETT 28 OK.indd 38

1 http://madrid.theappdate.com/informe-apps/

19/11/14 23:53

39

nou àmbit del mobile com a eina de màrqueting, ja sigui per a les seves comunicacions, estratègies de fidelització, comercialització, per millorar l’experiència del turista, etc. Ja esdevé (o hauria de ser-ho) obligatori disposar d’una presència efectiva en aquest nou canal interactiu entre les organitzacions i la clientela turística. És evident, doncs, que la combinació entre mobile, apps i millenials és una realitat, i és una aposta de futur (proper), atès el potencial d’aquests components, i per part de les polítiques que minimitzin l’impacte negatiu actual del roaming i de les escasses zones free Wi-Fi a les destinacions turístiques.

La línia de treball en Intel·ligència de Mercats del Grup de Recerca en Hoteleria Com a primeres accions dins d’aquesta línia, s’ha dut a terme una investigació quantitativa per conèixer diferents aspectes sobre el mobile, les apps i el turisme. L’estudi ha tingut com a univers alumnat universitari del curs 2013-2014, i s’han aconseguit quasi 600 respostes al qüestionari realitzat en línia. Aquesta recerca ha contemplat diversos àmbits d’informació que ens ajuden a entendre millor el comportament d’aquest univers amb relació al mobile, les apps, i d’ambdues amb el turisme, i se’n mostra així el potencial amb relació a les estratègies de màrqueting, i en concret de comunicació i de comercialització.

Després d’analitzar tota la informació que s’ha obtingut d’aquesta recerca preliminar, a continuació s’indiquen algunes de les dades més interessants en funció dels objectius de l’estudi: 1. Les apps més descarregades del sector turístic són les relacionades amb mapes, transport i restauració; i les que menys, amb la cultura i les destinacions; un fet que deixa molt marge per tal de potenciar la presència de gran part de les organitzacions turístiques en l’àmbit mobile, i la seva relació amb processos estratègics de comunicació, comercialització, fidelització, etc.

2. El 71 % de les respostes indiquen que les experiències del viatge es comparteixen en xarxes socials. Això confirma la gran importància que tenen actualment aquestes xarxes socials com a “palanca” d’inspiració per a altres

TOT CETT 28 OK.indd 39

turistes, així com la seva vinculació a la reputació en línia.

3. Quan es viatja amb dispositius mòbils, no es coneixen els punts free Wi-Fi de la destinació. Aquesta realitat fa que sigui evident que la implantació i la comunicació d’aquests punts n’incrementaria l’ús i, en conseqüència, la informació (Big Data) que podrien aportar aquestes dades per a la presa de decisions de les destinacions i empreses turístiques.

4. Un 41 % de les respostes confirmen que es consulta el mòbil entre 10 i 20 cops... per hora! Un 12 % ho fa entre 21 i 30; i un 5 %, més de 30 cops per hora! Aquestes dades confirmen la realitat d’un ús en extensió i exhaustiu d’aquests dispositius, fet que pot permetre utilitzar-los dins de les estratègies de comunicació i comercialització de les organitzacions turístiques.

5. El 84 % de les respostes afirmen que sí que es consultaria una plataforma web on hi hagués apps turístiques valorades i classificades.

Aquesta primera aproximació a la realitat del mobile, les apps i el turisme permet plantejar, per exemple, la possibilitat de desenvolupar un portal web on es recullin les diferents valoracions, recomanacions i suggeriments de les diferents apps turístiques analitzades pels mateixos usuaris, que ajudin d’altres persones a optimitzar-ne la descàrrega i a fer-ne un ús més efectiu, intentant evitar les descàrregues que ja s’eliminen immediatament després de ser utilitzades per primera vegada. Tanmateix, també ens permet potenciar les línies de col·laboració amb les organitzacions turístiques per tal de fer-los veure la importància d’aquest àmbit mobile. I, finalment, ens permet aprofundir en la seva recerca i potenciar la transferència del coneixement expert al sector turístic.

Enric López Investigador principal. Director del màster oficial de Direcció d’Empreses Turístiques (eTourism) de l’EUHT CETT–UB Equip col·laborador: Maria Alcalà, Laia Barbosa, Clara Guasch, Mireia Molas i Gerard Muntadas

19/11/14 23:53

40

Estudis i investigacions: Grup de Recerca de Cuina i Gastronomia

LA DIETA MEDITERRÀNIA, una manera de menjar i viure, EN PERILL? Amb la intenció d’esdevenir un focus de referència per a la difusió de la dieta mediterrània en la vessant culinària, el Grup CETT va signar al juny un conveni de col·laboració amb la Fundació Dieta Mediterrània i al juliol va ser escollit per formar part del Local Working Group que desenvolupa l’apartat gastronòmic del projecte internacional SLOWMED. Aquest s’implementa en el marc del programa The European Neighbourhood and Partnership Instrument, destinat a reforçar la cooperació entre la Unió Europea i les regions dels països socis situats a les ribes de la mar Mediterrània, i vol promoure el diàleg intercultural creatiu i consolidar una identitat cultural mediterrània basada en la seva herència culinària.

Des de molts sectors de la societat, des de l’àmbit mèdic i de salut, des dels estaments de govern... es promou la dieta mediterrània, però sembla que la població general no n’és conscient, de tot allò que implica. La dieta mediterrània no és només què menjo, sinó com menjo i amb qui menjo. La conseqüència immediata és que estem perdent una part molt important de patrimoni cultural, de convivència i de país, entès, aquest últim, com a paisatge sostenible que conforma el nostre sector productor primari (agricultura, pesca i ramaderia).

Actualment, la paraula dieta gairebé s’usa per definir una restricció alimentària, un llistat d’aliments quantificats cuinats d’una determinada manera. Però el sentit de la paraula va molt més enllà. Perquè el diaeta llatí i el terme grec díaita signifiquen “una manera de viure”. I així ho va entendre la UNESCO quan, l’any 2013, va considerar la dieta mediterrània patrimoni immaterial de la humanitat. No només va ser important la nominació, sinó el fet que, per primera vegada, s’incorporava un patrimoni cultural transnacional amb implicacions en l’àmbit de la salut, la manera de viure i l’economia.

Però recordem en què es basa la dieta mediterrània des d’un punt de vista nutricional. Segons la Fundació de la Dieta Mediterrània, aquesta, per ser-ho, ha de contenir “una abundància de pa, pasta, verdures, llegums, fruites i fruites seques; amb l’ús de l’oli d’oliva com a principal font de greix; el consum de petites quantitats de carns vermelles; i un consum moderat de peix, marisc, aus de corral, productes lactis,

TOT CETT 28 OK.indd 40

ous i vi durant els àpats. On l’aigua es considera la beguda principal d’aquest patró d’alimentació que va acompanyat amb la pràctica d’activitat física moderada”.

La definició d’aquesta dieta va sorgir de l’estudi de Leland Allbaugh sobre l’alimentació dels habitants de l’illa de Creta (1938) i l’Estudi dels Set Països (dècada del 1950) del fisiòleg Ancel Keys, qui, conjuntament amb la seva dona, Margaret, va difondre el concepte de dieta mediterrània en llibres com How to eat well and stay well. The Mediterranean way (1975).

Ara, però, la globalització, els nous hàbits importats i els canvis socials sembla que estan ofegant la dieta mediterrània. Abans de la proclamació com a patrimoni immaterial i després, s’han aixecat veus, com la de l’Organització per a l’Agricultura i l’Alimentació (Josef Schmidhuber-FAO), que proclamen que la dieta mediterrània “ha decaigut en un estat moribund com a conseqüència del continu desenvolupament de la globalització. Per tant, la preservació i promoció del patrimoni gastronòmic mediterrani representa un objectiu important i urgent”.

Que el patró tradicional s’està abandonant és una realitat, i es fa evident amb el progressiu increment de les taxes d’obesitat en països mediterranis, en un grau que ja s’ha considerat com l’epidèmia del segle XXI. Però no només s’està perdent la vessant culinària o de salut vinculada a la dieta mediterrània, sinó que també desapareix una part cultural associada.

La UNESCO considerava que la dieta mediterrània, “en ser transmesa de generació en generació, en el si de les famílies, donava a les poblacions de la riba mediterrània un sentiment de “comunitat”, constituïa un tret distintiu de la seva identitat, i creava un espai comú propici als intercanvis i al diàleg”.

Alhora, l’identificava com un valor que “pot contribuir que en altres parts del món es cobri consciència de la importància que tenen les pràctiques alimentàries sanes i sostenibles, i que també pot estimular el diàleg intercultural, donar tes-

19/11/14 23:53

41

timoni de la creativitat humana i fomentar el respecte de la diversitat cultural, ambiental i biològica”. (http://www.unesco.org/culture/ich/es/RL/00884) La raó de ser és que la dieta mediterrània comprèn diferents vessants. La vessant del medi ambient, on conviuen un conjunt de coneixements, rituals, tradicions i símbols relacionats amb el paisatge mediterrani, des dels cultius fins a la pesca o la cria d’animals, que el configuren i porten els ingredients del camp a la taula. Sense oblidar el paper dels mercats locals d’aliments, que juguen un paper imprescindible com a proveïdors dels ingredients “mediterranis” de proximitat i, al mateix temps, com a espais culturals on es transmet la dieta mediterrània.

L’altra vessant seria la culinària, que inclou una manera de cuinar, compartir i consumir els aliments, on les dones tenen un paper fonamental en la seva transmissió, salvaguardant les tècniques culinàries, respectant els ritmes estacionals, observant les festes del calendari i transmetent els valors d’aquest element del patrimoni cultural a les noves generacions.

I, finalment, la vessant social, on l’acte de “menjar junts” és un dels fonaments de la identitat cultural de les comunitats de la conca del Mediterrani. És un moment de comunicació, un moment per establir i renovar lligams que configuren la identitat de família, el grup o la comunitat. Un moment on prenen importància els valors d’hospitalitat, de veïnatge, de respecte a la diversitat i la creativitat, i es creen espais culturals, celebracions i festivitats, que són un factor de cohesió social entre persones d’edats, condicions i classes socials diferents. Però per la mateixa transcendència de la dieta mediterrània, en perdre-la no només perdem el hàbits saludables, sinó també totes aquelles expressions associades i lligades al paisatge, a l’agricultura sostenible, a les maneres de fer i viure la vida dels mediterranis, els mercats, les celebracions al voltant del menjar i el respecte a l’acte de menjar en si.

El CETT i la promoció de la dieta mediterrània Dins d’aquest paisatge “moribund”, con apuntava la UNESCO, el món de la restauració del nostre país (des de la cuina i des de la sala) ha d’agafar el relleu per poder ser la punta de llança destinada a mantenir i recuperar totes les vessants que conformen la dieta mediterrània. És una realitat que hi ha molts restauradors que donen suport a productors locals, amb un gran interès pel producte de temporada i de proximitat, per mantenir tradicions o per buscar l’encaix entre la pressa que implica el dia dia i una experència slowfood.

En aquest sentit, el CETT vol ser un focus de referència per a la difusió de la dieta mediterrània en la vessant culinària, i fomenta que l’alumnat la conegui de primera mà per tal que la pugui aplicar en la futura vida professional. En aquest sentit, al juny, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, i Josep Maria Pelegrí, president de la Fundació Dieta Mediterrània, van signar un conveni de col·laboració. També dins d’aquesta dinàmica, des del mes de juliol, el CETT forma part del Local Working Group (LWG) que desenvolupa

TOT CETT 28 OK.indd 41

l’apartat gastronòmic de SLOWMED. El projecte, enmarcat en el programa The European Neighbourhood and Partnership Instrument (ENPI - www. enpicbcmed.eu), compta amb un pressupost d’1.054.598,60 euros i es finança, per un import de 949.138,74 euros, per part de la Unió Europea, a través de l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació. El programa ENPI CBC Med té com a objectiu consolidar la cooperació entre la Unió Europea i les regions dels països socis situats a les ribes de la mar Mediterrània.

SLOWMED compta amb la participació de països com ara Egipte, Itàlia, el Líban, Palestina, Portugal i Espanya, que durant dos anys (2014-2015) buscaran consolidar una identitat cultural mediterrània basada en la seva herència culinària, utilitzant el diàleg intercultural i la creativitat per fer palès el ple reconeixement dels aliments com a eina per al diàleg entre els pobles i les civilitzacions, a més de promoure la conservació i el reconeixement dels aliments com a “obra d’art”.

Els LWG interdiscliplinars (que inclouen xefs, cineastes, directors d’escena, referents de la cultura alimentària, experts en comunicació, nutricionistes...) crearan una base de receptes, tècniques culinàries, ingredients i paisatges per posar-los en comú amb la resta de LWG, i buscar així un fil conductor, un embrió de la “cuina mediterrània”.

Les professores del CETT Meritxell Cuní i Ana Rodríguez, i les alumnes de Tècnic Superior en Direcció de Cuina, Pol Leiva i Jorgina Peñafiel, formen part del LWG espanyol. Realitzaran 20 entrevistes a persones de més de 70 anys per recollir una petita visió del patrimoni gastronòmic del mediterrani ibèric (d’Andalusia a Catalunya, incloses les Balears), que es presentarà en una trobada gastronòmica, l’any 2015, a Portugal. El xef coordinador del grup és la professora de Gestió de la Qualitat i Seguretat del CETT, Montserrat Saperas, qui destaca la importància dels professionals de l’hosteleria com a motors de canvi, i espera que el projecte “sigui un revulsiu perquè la dieta mediterrània, en totes les seves riques vessants, es revaloritzi i agafi força com un referent culinari i de convivència en la conca mediterrània”. Recentment, el passat mes d’octubre, tots els LWG es van trobar a Alexandria (Egipte) per posar en comú la feina inicial.

Montserrat Saperas Directora del Grup de Recerca de Cuina i Gastronomia

19/11/14 23:53

42

Recursos Turístics s 500 películas, libros, discos que despiertan las ganas de partir. 500 formas de viajar desde el sofá. Barcelona: Planeta, 2014.

s Héritier, M. Le tourisme espagnol.Entre activité economique incontournable et préservation identitaire. Paris: L’Harmattan, 2014.

s Arranz, C. Procesos de gestión de unidades de información y distribución turísticas. Madrid: Paraninfo, 2013.

s Juan, F.; Solsona, F. Alojamiento turístico rural. Gestión y comercialización. 2a ed. Madrid: Síntesis, 2013.

s Bigné-Alcañiz, E.; Andreu, L.; Zanfardini, M. El valor de la responsabilidad social corporativa en la equidad de marca de destinos turísticos. Madrid: Ramón Areces, 2013.

s La calidad en las organizaciones turísticas. Madrid: Paraninfo, 2014.

s Pérez, V. Cocina creativa o de autor.

Madrid: Paraninfo, 2013.

s Laporte, A.; Bobes, J. Manual de tiendas de museos. Gijón: Trea, 2014.

s Cabero, C. Protocolo en hostelería y restauración. Madrid: Paraninfo, 2013.

s León, E.; Díaz, E. Recursos humanos y dirección de equipos en restauración.

Madrid: Paraninfo, 2013.

s Pla de màrqueting turístic de Catalunya 2013/2015. Resum executiu.

Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2013.

s Carrasco, S. Procesos de gestión de la calidad en hostelería y turismo. Madrid: Paraninfo, 2013. s Espinosa, A.; Bonmatí, C. (ed.). Manual de accesibilidad e inclusión en museos y lugares del patrimonio cultural y natural. Gijón: Trea, 2013.

s López, J. H. (coord.). La estructura económica de los mercados turísticos. Madrid: Editorial Universitaria Ramón Areces, 2013. s Melgosa, F. J. (coord.). Turismos de interior. Planificación, comercializa-

ción y experiencias. Madrid: Pirámide, 2013. s Osàcar, E. Catalonia movie walks.

Barcelona: Dieresis, 2014. s Osàcar, E. Catalunya de pel·lícula.

Barcelona: Dieresis, 2014.

s Pulido, J.; Juan, P. Estructura económica de los mercados turísticos.

Madrid: Síntesis, 2013. s Pulido J. L. (coord). Turismo cultural.

Madrid: Síntesis, 2013. s Rojo, R.; Martínez, B. Recursos turísticos. Madrid : Paraninfo, 2013.

Manual de accesibilidad e inclusión en museos y lugares del patrimonio cultural y natural

Gran turismo.

Mitos y verdades de uno de los motores de la Economía

A. Espinosa Ruiz, C. Bonmatí Lledó Editorial Trea

Raimon Martínez Fraile Empresa Activa

Tracta de l’accessibilitat i la inclusió al patrimoni cultural i natural (en les facetes física, orgànica, sensorial, mental, social, cultural...) i en especial, als museus i exposicions, tant pel que fa a la museologia com a la museografia.

Hi han participat prestigiosos experts d’Espanya en les matèries que s’aborden i conté exemples de bones pràctiques, referències a institucions i recursos en línia, així com una completa bibliografia.

Raimon Martínez Fraile explica que el turisme genera uns 500 milions de llocs de treball a tot el món i és un dels grans motors de l’economia, però, no obstant això, en temps de crisi com els actuals, són pocs els qui estudien professionalment aquesta indústria, que en general està gestionada per polítics i buròcrates que desconeixen els detalls del sector. Fruit de la seva dilatada experiència i en un to directe, Fraile presenta eines per reflexionar sobre aquesta qüestió.

Pàgines web d’interès Blogs www.kirainet.com 101lugaresincreibles.com termometroturistico.es

Destinacions turístiques www.catalunya.com/que-vols-fer/familiar www.murciaturistica.es www.segrerialb.cat

Oci tricentenari.gencat.cat www.cathelicopters.com www.museuegipci.com

Cuina i restauració barcelonahotels.eltenedor.es diariodegastronomia.com www10.gencat.cat/pres_plats/AppJava/index.jsp

Agències de viatge www.es.Lastminute.com www.vueling.com www.taranna.com

Recerca turística www.tecnohotelnews.com www.etc-corporate.org streaming.forumturistic.cat/02042014_01.php

Allotjament es.oyster.com www.barcelonahotels.es www.fogg.es

Serveis complementaris www.ruralka.com elviajero.elpais.com www.catalunya.com

TOT CETT 28 OK.indd 42

19/11/14 23:53

a/index.jsp

TOT CETT 28 OK.indd 43

19/11/14 23:53

Grup CETT

Escola d’Hoteleria i Turisme Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme

Centre adscrit a la Universitat de Barcelona

Escola de Formació Contínua Escola d’Idiomes CETT Consultors

BAS Barcelona Academic Services Viatges Century Hotel Alimara Àgora BCN

Residència Universitària Internacional

TOT CETT 28 OK.indd 44

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona Tel. 93 428 07 77 Fax 93 428 67 77 cett@cett.cat www.cett.cat

19/11/14 23:53