TOT CETT 29 català

Abril 2015. Segona etapa - Núm. 29

Narcís Coll Entrevistem el nou president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

Geopolítica i turisme: analitzem tres zones de conflicte

Opinió El turisme: un actiu cabdal per al posicionament competitiu Notícies del Sector La transformació mobile CETT Formació The new MBA in International Hospitality Management Presentat el primer diploma universitari de l’Estat de Cocteleria i Mixologia Barcelona, ciutat i turisme: el diàleg per a un turisme sostenible TOT CETT 29 OK definitiu.indd 1

Estudis i investigacions Les eines de creativitat a la cuina d’autor 05/05/15 10:27

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Anna Alfonso, Cèsar Cànovas, Vinyet Capdet, Laia Coma, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Jaume Font, Mercè Garcia, Daniel Imbert-Bouchard, Nayra Llonch, Núria Louzao, Adriana Martínez, Roser Martínez, Tània Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osácar, Núria Prieto, Mireia Ros, Monique Rous de Madinhac, Glòria Sanmartín, Cristina Santolaya, Montserrat Saperas, Maria Soy, Mònica Subirats, Carolina Tebé, Òscar Teixidó, Anna Torres, Andreu Vilaginés Agraïments: Enrique Aranda, Paula Bao, Richard Berlanga, Anna Bosch, Núria Brasó, Beatriz Cano, Meritxell Caudet, Raquel Chicote, Narcís Coll, Carlos Cuffí, Victor Doutón, Xavier Ferrer, Jara García, Marta Garrido, Adrià Gomariz-Vilaldach, Albert Gómez, Òscar González, Sílvia González, Ferran Granell, Marie Haspeslagh, Claudi Mans, Fernando Maquieira, Anna Martorell, Natàlia Mateu, Javier de las Muelas, Maria Oliete, Gemma Oliveras, Laura Pino, Josep M. Prat, Wladimir Restituyo, Taleb Rifai, Marcelo Risi, María José Rodríguez Marañis, Eva Solans, Rita Soler, Melissa Torres, Joan Tugores Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat cett@cett.cat

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 2

05/05/15 10:27

3

TOT SUMARI Notícies del Sector

4

Opinió

9

El CETT en Acció

10

Tema

16

Entrevista

20

CETT Formació

22

Ciència i Cuina

27

L’alumnat

28

Internacional

31

La recepta

34

Coneguem Catalunya Estudis i Investigacions Recursos Turístics

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 3

34

35

42

PAX, PACTUM i TURISME

E

Editorial

n els darrers temps i en pocs anys, estem vivint uns moments que podem anomenar històrics; esdeveniments que queden gravats per a tota la vida en la societat, en l’ordre mundial i en nosaltres.

El bon final de tot conflicte, guerra o revolució es deu a un pacte, atès que un final forçat fa que el problema perduri. La seva efectivitat depèn de la bondat de l’acord, i per això hi ha condicions imprescindibles: la llibertat d’opinió i expressió de les parts, el respecte a les minories, i el fet de tenir una ment oberta que defugi els tòpics.

Hem titulat l’editorial “Pax, pactum i turisme”, conceptes que, des del nostre punt de vista, van correlativament units, perquè el turisme permet relacionar diferents cultures, pobles, formes de vestir, i dialogar i relacionar-se. Des de fa uns anys vivim tota mena de conflictes, guerres, revolucions o atacs terroristes, amb especial virulència a la Mediterrània (en aquest Tot CETT en fem referència), que afecten el nostre turisme i la nostra economia i, òbviament, els pobles que els pateixen.

La història és farcida de conflictes de tota mena, però sempre s’ha demostrat que la verdadera PAU (pax en llatí), sovint poc duradora, s’obté mitjançant PACTES (en llatí, pactum). La literatura i la tradició ens en mostren de diversos tipus: des del pacte amb Déu de l’Edèn o del Sinaí, fins a la llegenda de Faust i el pacte amb el diable, o la figura de Mefistòfeles. També hi ha els pactes de sang de les tribus hongareses o el que va generar el naixement de les Nacions Unides. De màxima actualitat tenim el Pacte local per a la gestió i la promoció d’un turisme responsable i sostenible, que s’explica en les properes pàgines.

El secretari general de l’OMT, Taleb Rifai, diu en aquest exemplar que el turisme ajuda i ha ajudat en la construcció de la pau i, sobretot a la reconstrucció de les relacions posteriors. Avui, amb les noves tecnologies, i la facilitat de comunicació i de transport mundial, el seu efecte es multiplica exponencialment.

A dia d’avui, la millor definició del que és fer turisme és la pròpia experiència.

El turisme és un fenomen global, mundial i universal, i estudiar aquesta formació és una magnifica plataforma per a un desenvolupament professional sense límits, en un sector en constant creixement i professionalització, que contribueix significativament a la nostra economia. En aquest marc, i amb 45 anys de trajectòria, el Grup CETT té com a missió proporcionar eines per a l’excel·lència, en un centre universitari internacional de formació i transferència del coneixement en hoteleria, turisme i gastronomia, adscrit a la UB. Ofereix un itinerari curricular complet dirigit als professionals de l’avui i del demà, mitjançant un model pedagògic propi que compta amb les empreses d’aplicació, les aules i els espais tècnics del Campus CETT, i amb la col·laboració i el suport de les empreses del sector, per proporcionar una experiència d’aprenentatge activa i única.

Quan arribi a les vostres mans aquesta revista, el Jurat dels XXXI Premis Alimara haurà atorgat els d’enguany, per reconèixer l’esforç i la qualitat del material de promoció turística, tant de les institucions com de les empreses i professionals del sector. A més, en aquesta edició hi ha el Premi In memoriam pel que fou president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, Antoni Sansalvador. A tots els guanyadors, la felicitació més cordial pel seu treball: són un exemple a seguir, tal i com ho era l’alimara, la foguera que es feia antigament en llocs elevats, i que guiava el vianant.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

05/05/15 10:27

4

Notícies del Sector

B-Travel se centra en les experiències turístiques per adaptar-se al nou viatger Avalat per una trajectòria de més de 20 anys, el Saló Internacional del Turisme a Catalunya (SITC) inicia enguany una nova etapa com a B-Travel. El certamen, que se celebra del 17 al 19 d’abril al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, aposta per un canvi de format més orientat a les experiències turístiques que demana el nou viatger, amb l’objectiu que el visitant personalitzi la seva visita en funció de les emocions que busca per al viatge.

Després d’analitzar les últimes tendències en turisme, i tenint en compte les demandes del nou viatger, el SITC es reinventa i evoluciona a B-Travel (www.b-travel.com). Ho fa amb un model innovador que revaloritza les experiències turístiques, per respondre als reptes del sector i als canvis d’hàbits i motivacions del consumidor. Un consumidor que, segons un estudi encarregat pel Saló, vol gaudir d’allò autèntic i exclusiu, desconnectar digitalment i descobrir llocs fora de les rutes marcades, i que aprecia la cultura local i té una major consciència ecosocial.

Cinc temàtiques per sentir l’emoció del viatge L’oferta de B-Travel s’estructura en cinc eixos temàtics: BHappy, amb propostes per als que volen compartir experiències de benestar en companyia (slow travel, escapades romàntiques, viatges en família i amb amics, destinacions de wellness i per “desintoxicar-se” de la tecnologia...); B-Special, oferta dirigida als visitants que persegueixen vivències úniques (local love, shopping o experiències de luxe, entre d’altres); B-Culture, per als entusiastes de l’art, la història i la cultura (destinacions de turisme cultural, religiós, cinema-

togràfic...); B-Adventure, amb l’esport, la natura i l’aventura com a protagonistes (càmping, turisme rural, viatges amb mascotes, destinacions nàutiques, etc.); i B-Delicious, per als interessats en l’enogastronomia. Amb aquest nou enfocament, orientat a la demanda, el visitant pot personalitzar la visita, ja que trobarà rutes especialitzades en l’experiència que vol viure durant el viatge, les vacances i les escapades.

Un altre dels objectius de B-Travel és establir una nova comunitat de viatgers, la B-Travel Community, que estarà activa al llarg de l’any perquè els visitants s’informin de les últimes tendències de l’oferta que més els interessa, i contactin amb altres viatgers que comparteixen les seves preferències.

Finalment, cal destacar la celebració dels Premis Alimara que organitza el CETT en la seva XXXI edició (vegeu la pàgina 11) i que, un any més, són el marc idoni per a la trobada dels professionals del sector. n

L’Student tourism congress s’estrena al B-TRAVEL El 17 i 18 d’abril, B-Travel acull la primera edició de l’Student Tourism Congress. Es tracta d’un espai de trobada dirigit als estudiants de turisme, que vol unir el món acadèmic amb els líders del sector.

El CETT, fruit del conveni signat amb els emprenedors que l’organitzen, bcnmoments, és coimpulsor de l’esdeveniment, que vol posar en contacte l’àmbit professional en actiu i experts en formació turística amb els joves talents del sector. El congrés, que compta amb més de 600 participants d’arreu del món, promou, doncs, el debat i l’intercanvi d’impressions entre les empreses i els futurs emprenedors.

Durant les dues jornades s’ha previst crear una xarxa de coneixement i innovació que permeti crear valors com ara el foment de la cultura, l’educació, la innovació i la creativitat, el lideratge, la integració social, el voluntariat i la investigació. Entre les activitats previstes, destaca la trobada organitzada per la Red Intur i el CETT entre les universitats espanyoles que imparteixen formació de turisme i hoteleria, per debatre sobre el model de formació universitària del futur arran de la publicació del nou RD 43/2015, de 2 de febrer, i la del CETT amb els centres internacionals col·laboradors convidats. En aquest marc, també es presentarà la primera edició de l’International Smartourism Congress –Congrés d’Innovació i Màrqueting en Turisme, Hoteleria i Gastronomia–, organitzat pel CETT-UB i que tindrà lloc el 2016.

Més informació: www.studenttourismcongress.com

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 4

05/05/15 10:27

ncies

5

Notícies del Sector

Ja és aquí la transformació mobile Cada vegada queden més lluny els 50.000 assistents al primer Mobile World Congress celebrat a Barcelona, el 2006. I és que la ciutat continua d’enhorabona: amb més de 93.000 visitants –un increment del 9 % respecte a l’any passat–, representants de 200 països i un impacte de 436 milions d’euros sobre l’economia local, l’edició d’enguany, que va tenir lloc del 2 al 5 de març a Fira Barcelona –per quarta vegada com a Mobile World Capital– es va celebrar amb tots els honors, amb el lema “The edge of innovation”.

Avui ja hi ha més de 7 mil milions de connexions mòbils al món, més connexions que població. En aquesta era de connectivitat constant, no només entre persones sinó també entre coses, la transformació digital afecta tots els sectors i organitzacions, que reconeixen la tecnologia mòbil com un element que transforma models de negoci i la forma de respondre d’una manera innovadora a les necessitats de la clientela. Així, doncs, empreses no natives del món tecnològic s’incorporen al certamen com a visitants, expositors i conferenciants. Mobile va més enllà del telèfon mòbil, i contempla altres sectors: banca –pagament contactless–, salut i wellness –amb polseres intel·ligents–, automoció –el cotxe connectat–, o turisme –amb gadgets de realitat augmentada– i, conseqüentment, es presenten nous dispositius i serveis impensables ara fa uns anys, que s’experimentaran en un futur proper. Un futur que ja és demà.

El Mobile Ready 2015 i el Mobile Thinking Days En paral·lel al que succeïa a l’interior del Mobile World Congress (que celebrava la seva desena edició a Barcelona) i amb la finalitat d’apropar aquestes solucions tecnològiques a la ciutadania, a visitants i a empreses, i obrir la capitalitat del mòbil a la ciutat, es presentava la segona edició del Mobile Ready –una iniciativa de Mobile World Capital–. Del 26 de febrer al 6 de març, el Mobile Ready 2015 va oferir diferents experiències i serveis mobile en emplaçaments reals de la ciutat. En aquesta ocasió, es proposava el descobriment d’experiències turístiques altament innovadores. En concret: • Obtenir informació sobre punts turístics com ara la Sagrada Família, el MNAC i la Casa Batlló, divisant l’skyline de la ciutat des de la terrassa de l’Hotel Royal Passeig de Gràcia, amb realitat augmentada, i entrar virtualment a aquests espais utilitzant la realitat virtual, recreant en 3D els seus interiors.

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 5

• Mostrar com, a través d’smartphones, rellotges i polseres intel·ligents es podien contractar i pagar serveis a l’Hotel Alexandra Barcelona.

• Descobrir taules digitals de gran format, des de les quals es pot consultar la carta, fer la comanda i pagar al restaurant Loidi de l’Hotel Condes de Barcelona, on també hi havia un assistent virtual hologràfic per a hotels.

• Gaudir, a l’Hotel Eurostars BCN Design, d’una habitació connectada que incloïa projeccions audiovisuals que integraven l’oferta turística i cultural de la ciutat, i controlar l’Internet de les coses de l’habitació des de l’smartphone; i descobrir un mur interactiu digital al vestíbul de l’Hotel, amb informació turística que permetia comprar entrades o contractar serveis automàticament.

Es proposava un recorregut guiat –amb la participació del CETT– per aquestes innovacions aplicades al món dels hotels i de la restauració, per tal de millorar l’experiència del visitant en el context d’una ciutat smart, així com ensenyar a la indústria el potencial de la tecnologia per afavorir la competitivitat d’un sector estratègic de país com és el turisme.

La Mobile World Capital també va celebrar la 1a edició del Mobile Thinking Days, un programa de quatre jornades per a directius d’organitzacions del sector turístic, en col·laboració amb l’IESE Business School i RocaSalvatella, per tal d’abordar la transformació digital del sector, els reptes que afrontarà en els pròxims anys i com donar-los resposta. Amb continguts i activitats pràctiques per als participants, es van debatre les possibilitats que planteja la incorporació de les noves tendències tecnològiques –wearables, big data o l’Internet de les coses– per poder oferir al turista una experiència integral de valor, i es va parlar de com dur-la a terme.

Amb tot, durant el Mobile World Congress, Barcelona va esdevenir de nou el punt de referència mundial de la tecnologia i la innovació, i en va enfortir el posicionament, i el de Catalunya i Espanya, en el món. Aprofitem-ho també per transformar l’economia productiva del nostre país, i deixar un llegat a la ciutat! n Carlos Cuffí. Smart Living Manager Mobile World Capital Barcelona

05/05/15 10:27

6

Notícies del Sector

Barcelona, ciutat i turisme, el diàleg per a un turisme sostenible El Pacte Local per a la gestió i promoció d’un turisme responsable i sostenible impulsat per l’Ajuntament de Barcelona es basa en la reflexió conjunta d’un ampli nombre de representants dels àmbits turístic, polític, econòmic, social i acadèmic (hi han treballat 132 persones en total) que, fruit del debat i la posada en comú de propostes, ha donat lloc a un document de bases per arribar a futurs acords i nous compromisos entre els actors.

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat, tal com l’alcalde va anunciar a finals de l’any 2014 en el marc del Consell General de Turisme de Barcelona, el Pacte per a un turisme sostenible, del qual he estat nominada comissària. Aquest és un repte important per a Barcelona, una ciutat amb una marca molt potent i molt ben posicionada arreu del món gràcies, també, a la contribució del turisme (l’any 2014 Barcelona va ocupar l’onzè lloc en el Global Destination Cities Index).

El treball s’ha plantejat com un procés de reflexió participativa, amb voluntat de respondre a l’interès general i amb l’objectiu d’identificar els reptes clau que la ciutat haurà d’abordar en els pròxims anys. Com a punt de partida, imprescindible per assolir un resultat satisfactori, s’ha cercat un objectiu comú -el de millorar l’encaix entre la ciutat i un turisme responsable i sostenible-, que ja apareixia a la Declaració sobre el Turisme del Consell de Ciutat, aprovada en el plenari del 10 de novembre de 2014.

Com a resultat, s’ha elaborat un document de Bases per a un Pacte Local per a la gestió i promoció d’un turisme responsable i sostenible que recull les diverses sensibilitats. Es tracta d’una proposta sòlida i útil per als diferents actors, que ha de tenir recorregut en l’àmbit polític, empresarial i ciutadà, a fi d’arribar a un consens que sigui el punt de partida de futurs acords i nous compromisos. Aquest document s’ha presentat, el 9 d’abril, a l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en un Consell General extraordinari de Turisme de Barcelona. El mateix dia també es va posar a disposició de tots els participants, i posteriorment s’ha de traslladar al Consell de Ciutat i a la Taula Municipal de Turisme.

La participació activa, garantia d’èxit L’elevat nombre de participants (132, que representen un 73 % del total de convidats), així com la seva diversitat (un 34 % de

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 6

membres del sector privat, un 25 % del sector públic, un 18 % d’acadèmics i d’experts, un 16 % de representants de la ciutadania i un 7 % de grups polítics) són la millor garantia perquè el resultat s’assenti sobre uns bons fonaments i sigui d’utilitat futura. L’èxit de la convocatòria ha posat en evidència la importància del turisme, un tema que ens afecta i implica. Per poder establir un marc de treball fonamentat en la corresponsabilitat i en la confiança mútua, totes les parts implicades en la reflexió s’han reconegut i han mantingut una actitud crítica i respectuosa, a més de generar aprenentatges compartits, noves idees i nous espais de diàleg i de cooperació.

El projecte s’ha estructurat al voltant de tres sessions de treball en grups reduïts, celebrades el 6 i el 23 de febrer, i el 13 de març. En la primera, s’han tractat les tendències de les ciutats i del turisme urbà que afecten o afectaran ciutats amb característiques similars a Barcelona, i que s’hauran d’afrontar. També s’ha fet una diagnosi de la situació actual del turisme a Barcelona a través dels impactes, positius i negatius, que genera. La segona ha girat entorn dels reptes i temes clau de futur i, finalment, en la tercera sessió s’han aportat propostes per millorar l’encaix entre la ciutat i el turisme.

• Pel que fa a les tendències, s’observa que el turisme respon a un model de societat determinat, la transformació de la qual influeix tant en el turisme mateix com en la configuració de les ciutats. Tal com succeeix a les principals destinacions urbanes del món, els nous fenòmens apareguts com a conseqüència de la globalització estan transformant molts aspectes de Barcelona i de la seva activitat turística. Entre les tendències destacades hi ha, per exemple, l’increment continuat del turisme urbà al món, l’aparició de nous perfils de turistes i de nous estils de viatges, el creixent impacte de l’economia col·laborativa lligada a les TICs, la diversificació de l’oferta d’allotjament turístic, el pas del domini de l’oferta al domini de la demanda, l’aparició de nous models

05/05/15 10:27

7

de negoci i l’increment de la professionalització del sector.

Els impactes positius més destacats per part dels participants han estat el creixement econòmic, la generació de riquesa transversal i la creació d’ocupació; el desenvolupament d’una mentalitat oberta, cosmopolita i multicultural que afavoreix la innovació i la creativitat; la imatge, la visibilitat i el posicionament internacional de la ciutat i de la marca Barcelona; la generació d’oportunitats de negoci basades en la innovació, l’ús de les noves tecnologies i l’atracció de talent; la creació, la millora i la sostenibilitat de l’oferta cultural, d’oci, de serveis i d’infraestructures; i la implicació i la participació activa de la ciutadania en la millora i la dinamització dels serveis. D’altra banda, la massificació, la concentració i la tensió amb relació als usos de certes zones i espais; la pèrdua de la identitat i la banalització de la ciutat; l’increment de comportaments incívics, i dels conflictes de convivència entre turistes i residents; les incomoditats i els efectes col·laterals del turisme (el soroll, l’increment de preus...); i la redistribució desigual de l’impacte econòmic i l’economia submergida, són alguns dels impactes negatius identificats.

• A partir dels reptes identificats i del debat generat, s’han definit set bases que plantegen el camí cap a un possible consens per avançar cap al Pacte Local:

nar noves centralitats i icones, dins i fora de la ciutat, amb la implicació dels operadors turístics; aprofitar les noves tecnologies per a una millor gestió del turisme i les xarxes socials per a generar missatges redistributius; abordar amb celeritat els problemes més rellevants que causen crispació ciutadana; gestionar la qualitat mediambiental en tots els àmbits turístics; aprofundir en la integració del turisme en l’estructura de govern municipal, a fi d’abordar la seva gestió des d’una perspectiva transversal i global, i garantir-ne la sostenibilitat; coproduir polítiques de turisme sota l’impuls i la coordinació municipal, mitjançant la participació, la implicació i la responsabilització dels múltiples actors del turisme; crear marcs de treball participatiu entre els diferents agents implicats en el turisme; crear un sistema integral d’intel·ligència turística de Barcelona; revisar la normativa que regula les activitats de mercat relacionades amb el turisme i adaptar-la a les noves realitats; reforçar el control de l’espai públic; desenvolupar una estratègia de suport al comerç local; millorar la formació i la qualitat de l’ocupació en el sector turístic; i establir taules de diàleg per escoltar i debatre problemes i solucions en els barris més afectats.

El valor del diàleg per a un futur consens

A. Gestió i distribució intel·ligent dels fluxos turístics a la ciutat i el territori.

B. Reducció dels impactes negatius que genera el turisme a la ciutat.

C. Ordenació, regulació i control de l’activitat turística i les actituds incíviques.

D. Definició d’un nou model de governança i de finançament del turisme.

E. Foment de la identitat i de la singularitat de Barcelona com a destinació sostenible, competitiva i d’excel·lència.

F. Distribució més equitativa i transversal dels beneficis que genera el turisme.

G. Sensibilització sobre els beneficis del turisme i afavoriment de la complicitat de la ciutadania.

Arran de la transcendència que ha adquirit el fenomen turístic a Barcelona, el procés de reflexió endegat ha generat un diàleg útil i necessari, valent i compromès. L’elevada participació, i la riquesa i la qualitat de les aportacions rebudes, així com el treball conjunt amb un marcat sentit d’implicació i de corresponsabilitat amb l’objectiu de millorar, han estat trets fonamentals per legitimar el procés i els resultats. Com a conseqüència, el document de Bases per a un Pacte Local per a la gestió i promoció d’un turisme responsable i sostenible ha de servir per contribuir que, en un futur proper, es treballi per consensuar una nova estratègia de turisme, integrada en l’estratègia de ciutat, i amb una visió transversal i participativa.

Tot plegat, en pro de la Barcelona que volem deixar com a llegat a les generacions futures, que volem compartir amb els turistes i visitants, i que volem gaudir com a ciutadans. n

• Pel que fa a les propostes d’actuació que han de permetre abordar els anteriors punts, les aportacions s’han sintetitzat en 35 iniciatives. Entre aquestes, hi ha la de crear i promocio-

Dra. Maria Abellanet Comissària de Barcelona, ciutat i turisme i CEO del Grup CETT

El 24 de febrer, l’Ajuntament de Barcelona va atorgar, a títol pòstum, la Medalla d’Or al Mèrit Cívic a Antoni Sansalvadó i Tribó, com a reconeixement al seu compromís amb els col·lectius més vulnerables de la ciutat, mitjançant la seva contribució en la promoció, organització i consolidació del Banc dels Aliments. Un merescut guardó per a qui, vinculat al CETT des de gairebé els seus inicis, va ser president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT (vegeu l’anterior edició d’aquesta revista). L’alcalde de Barcelona, Xavier Trias, va lliurar la Medalla d’Or als quatre fills d’Antoni Sansalvadó, Anna, Maria, Toni i Marc, i va dir que “ens ha deixat un llegat social i humà immens de feina ben feta, de generositat i de vocació de servei”. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 7

© Ajuntament de Barcelona

Medalla d’Or al Mèrit Cívic a Antoni sansalvadó

05/05/15 10:27

8

Notícies del Sector

Hilton Worldwide, prop de 100 anys al capdavant del sector Hilton Worldwide és una de les companyies hoteleres més grans del món, amb 96 anys de trajectòria, més de 4.300 hotels, resorts i propietats, i més de de 690.000 habitacions en 94 països.

Enguany ha estat escollida pel CETT, en la Trobada Escola + Universitat + Empresa, com la Millor Empresa Col·laboradora del curs anterior per la seva trajectòria i col·laboració amb el Grup.

Hilton Worldwide es complau per haver rebut el guardó que la considera l’empresa més valorada al curs 2013-2014, de la mà del CETT-UB. Aquest premi és, per a nosaltres, tot un reconeixement a l’estreta col·laboració que ens ha lligat i ens continua vinculant a aquesta entitat, tot un exemple de feina ben feta, de compromís, d’avantguardisme i d’excel·lent formació en l’àmbit del turisme i la direcció hotelera.

Amb gairebé 100 anys d’història, Hilton Worldwide vol ser al costat d’aquelles escoles i universitats que evidencien una veritable passió pel nostre sector, i que prediquen uns valors

Un vincle molt fructífer Enguany, i en el marc de la 15a edició de la Trobada Escola + Universitat + Empresa (vegeu la pàgina 10), Hilton Worldwide ha rebut el Premi a la Millor Empresa Col·laboradora del CETT del curs anterior. Enrique Aranda, director de l’Hotel Hilton Diagonal Mar Barcelona, va ser l’encarregat de recollir el guardó de mans de Xavier Casares, president del Consell Català de Formació Professional.

Segons Elisenda Farràs, directora de l’E3, l’Espai Estudiant Empresa CETT, s’ha concedit el premi a Hilton Worldwide, entre d’altres, “per la seva diversitat de programes de pràctiques, pels programes internacionals de pla de carrera que ofereix a l’alumnat -especialment el programa de supervisor training als departaments de housekeeping, f&b i allotjament, a Londres-, la bona valoració que li han atorgat els estudiants sobre les estades a l’empresa, i per les possibilitats de creixement professional i d’incorporació que tenen a l’entitat.

També, per les activitats en què el CETT i l’empresa han col·laborat, amb molt bons resultats (speed networking talent, cooking talent, working lunch…).”

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 8

i una cultura en sintonia amb els propis d’aquesta companyia internacional. Per tots és ben sabut que la missió dels Team Members que treballem als més de 4.300 hotels situats en més de 94 països i territoris de tot el món, és la d’“omplir la terra amb la llum i la calidesa de l’hospitalitat”; una guia de ruta que és senzilla de pronunciar, però que ens obliga a donar el millor de tots nosaltres. I és aquí on veiem que l’alumnat que s’ha format al CETT-UB esdevé un dels nostres millors col·laboradors. Són persones amb entusiasme, amb ganes d’aprendre, de veure món i de desenvolupar carreres internacionals en una companyia, la nostra, en constant expansió.

Una mostra d’aquesta immillorable i extensa relació són les desenes d’alumnes que van iniciar les respectives trajectòries professionals amb nosaltres, i que han vist en Hilton Worldwide el lloc idoni per créixer com a professionals, però també com a persones. Actualment comptem amb més de 10 antics alumnes del CETT-UB a l’Hotel Hilton Diagonal Mar Barcelona, amb una trajectòria d’entre 21 anys i menys d’un a la companyia. Tanmateix, al llarg del 2014 vam tenir set estudiants del centre, i aquest 2015 ja hem tingut l’oportunitat de guiar i formar sis alumnes.

A més, la col·laboració no acaba en la coordinació de pràctiques, sinó que hem estat vinculats al CETT-UB mitjançant xerrades per a l’alumnat, participacions en les trobades Escola + Universitat + Empresa, i esdeveniments organizats a la seu de Hilton Diagonal Mar Barcelona, per apropar la nostra realitat i la nostra essència a l’Escola.

Agraïm novament l’honor rebut i ens complau seguir col·laborant amb aquesta escola de referència. n Melissa Torres. Cluster Director Human Resources

Elisenda Farràs, dir. del Servei E3 del CETT; Xavier Casares, president del Consell Català de Formació Professional; Enrique Aranda, director de l’Hotel Hilton Diagonal Mar Barcelona; i Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT

05/05/15 10:27

l Consell lton up CETT

9

Opinió

EL TURISME: un actiu cabdal per al posicionament competitiu El món està canviant molt ràpidament i profunda, i això ens porta a noves exigències d’adaptació constructiva, amb manifestacions com ara els debats sobre la necessitat de nous “models productius” i/o de nous paràmetres de competitivitat. En el cas del turisme les implicacions són especialment rellevants, tant per com es veuen afectades les activitats específiques del sector, com pels debats sobre el seu paper com a ingredient del posicionament competitiu dels diferents països i societats. Això es tradueix en moltes dimensions.

D’una banda, la importància quantitativa del turisme continua a l’alça. La recuperació econòmica a escala global, fins i tot si no retorna a les taxes tan espectaculars -com probablement artificials- anteriors a la crisi, ve acompanyada d’un rebrot important de la demanda de serveis turístics de tota mena. Cal destacar que el pes creixent de les anomenades noves classes mitjanes globals en molts països emergents (amb els asiàtics al front, per descomptat, però també amb presència a l’alça en altres economies de les noves generacions d’emergents) mostra com, a un mitjà termini que ja ha començat, un volum de persones que es xifren en centenars o milers de milions, incorporen a les seves pautes de vida el fet de gaudir de paràmetres de lleure en què el turisme internacional té una destacada presència. En aquest sentit, Catalunya té molts ingredients per assolir posicions destacades en l’atenció al que, sens dubte, podem considerar el principal pulmó de demanda mundial de tota mena de béns i serveis en les properes dècades.

Més enllà dels indicadors quantitatius, hi ha aspectes qualitatius tan o més importants. Un dels trets de l’anomenada globalització d’alta definició és que les categories genèriques tradicionals dels sectors requereixen unes aproximacions més en detall, ja que dins d’una mateixa categoria poden conviure tasques o activitats amb força heterogeneïtats de valor afegit, qualificacions de l’ocupació que generen, o efectes multiplicadors sobre el conjunt del teixit productiu. Dins del sector turístic hi ha activitats de qualitat i valor afegit molt notable, en dimensions com ara la gastronòmica, la històrica-cultural, o l’atenció a segments de demanda en connexió i respecte a la natura i l’entorn, dels quals a Catalunya tenim no només potencial, sinó exemples de referència que

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 9

evidencien actius a valoritzar. Defugint simplificacions i tòpics, en aquestes dimensions i d’altres equiparables trobem ingredients del tan repetit (però poc concretat) nou model de creixement desitjables i raonablement assolibles si aprofundim en les estratègies necessàries.

Cal insistir que les implicacions en termes de generació de riquesa, volum i qualitat de l’ocupació associada, i contribució al PIB, tenen encara marges de millora importants al nostre abast.

Addicionalment, i ara que són recents els resultats del Mobile World Congress, cal insistir que el sector turístic porta ja algun temps essent un banc de proves privilegiat de l’aplicació de les tecnologies de la comunicació i la informació en pràcticament tots els àmbits de la seva activitat. Sembla fins i tot paradoxal que unes activitats com ara les turístiques, que impliquen una presència física i proximitat material, també siguin alhora de les que, amb més facilitat, han incorporat les tecnologies que sovint encara anomenem noves (potser perquè ens continuen sorprenent contínuament amb aplicacions creatives i de vegades disruptives) en àmbits que van des del màrqueting, la difusió i la publicitat fins a la contractació i el suport a les visites informades, amb un valor afegit que creix de forma destacada en els segments de més qualitat i valor afegit. Fins i tot algunes de les aplicacions que provoquen algunes “friccions” estan obligant a repensar els perímetres de les activitats turístiques, les responsabilitats dels organismes que n’han de garantir la qualitat i la lleialtat de la competència.

En resum: per raons de volum de la demanda, qualitat de l’oferta i encaix amb les tecnologies que defineixen el present i el futur, una sòlida aposta pel turisme és un ingredient cabdal per al posicionament competitiu en el segle XXI. I amb relació a aquest fet, Catalunya té uns actius cabdals que cal valoritzar encara més. n Joan Tugores Ques Catedràtic d’Economia de la UB

05/05/15 10:27

10

El CETT en Acció

E

Les ofertes laborals internacionals es disparen a la 15a Trobada Escola + Universitat + Empresa Ja fa 15 anys que el CETT organitza la Trobada Escola + Universitat + Empresa. Les dades de l’edició d’enguany són sorprenents: les 70 empreses del sector turístic, de l’hoteleria i de la gastronomia participants han realitzat al Campus CETT un total de 3.342 entrevistes als estudiants, i han presentat 281 ofertes laborals i de pràctiques.

Entre aquestes propostes, destaca l’augment del 47 % de les que tenen una orientació de carrera internacional. El resultat: el certamen ja s’ha consolidat com el networking talent in tourism.

Les 70 empreses que van ser presents a la XV Trobada Escola + Universitat + Empresa, els dies 23 i 24 de febrer, l’han valorat globalment amb un 8,4. I és que aquest espai permet a les companyies més destacades del sector posar-se en contacte amb els futurs professionals i trobar els talents que necessiten per a les seves estructures. Per a l’alumnat i l’antic alumnat del CETT, la Trobada és una oportunitat per accedir directament a les empreses on voldrien desenvolupar el seu futur, descobrir les seves propostes, i donar-s’hi a conèixer.

L’objectiu és, doncs, crear un entorn favorable de relació entre empreses, professionals i estudiants, i fomentar-ne el coneixement i la participació mútua. En aquest sentit, enguany es van realitzar un total de 3.342 entrevistes individuals (speed networking) a 1.575 estudiants de grau i postgrau, formació professional i formació contínua, i a antics graduats del CETT, els CETT Alumni. Del total de 281 ofertes laborals i de pràctiques proposades (157 i 124 respectivament), destaca l’increment del 47 % respecte a l’any anterior dels pro-

El re

El 16 acoll ganit Gene troba gastr recon de pr

jectes internacionals. A més, 40 de les empreses participants van exposar, en forma de presentacions corporatives, la seva política de formació i les opcions de creixement professional per als futurs col·laboradors.

Pel que fa a la resta d’activitats, el 24 de febrer es va celebrar una nova edició de l’espai destinat a les pimes i als emprenedors, amb la taula rodona Petites Empreses, Gran Talent (vegeu la pàgina 28) i el XIII Mou-te, amb l’objectiu de promoure la mobilitat de l’alumnat, i que va comptar amb sessions i presentacions relacionades amb diversos projectes internacionals. Companyies d’àmbit mundial hi van presentar les seves propostes de plans de carrera i d’internacionalització. Bona part d’aquestes van destacar el bon nivell d’idiomes dels candidats, especialment de l’anglès i del francès.

10 anys reconeixent la Millor Empresa Col·laboradora Ja fa una dècada que el CETT entrega aquest guardó a la millor companyia col·laboradora de l’any anterior. Hilton Worldwide, una de les empreses hoteleres més grans del món, ha estat la premiada en aquesta ocasió (vegeu la pàgina 8). n 15 anys de Trobada en xifres 350 empreses diferents participant-hi, 2.629 ofertes laborals publicades, 15.968 entrevistes realitzades, 386 contractes laborals i 735 convenis de pràctiques. I una dada curiosa: 5 empreses han participat cada any a la Trobada -Barcelona Turisme, Hoteles Catalonia, Hoteles Expo&Resort, Hotel Arts i Hotel Roger Smith New York-.

Més informació: www.cett.cat/trobadacett

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 10

05/05/15 10:27

11

El CETT en Acció

Els XXXI PREMIS ALIMARA reuneixen el SECTOR al CETT El 16 d’abril, l’Hotel Alimara Barcelona es vesteix de gala per acollir una nova edició, la XXXI, dels Premis Alimara que organitza el CETT, amb la col·laboració del Saló B-Travel i de la Generalitat de Catalunya. Durant la festa, un marc únic de trobada del sector públic i privat del turisme, l’hoteleria i la gastronomia, es fa entrega d’aquests prestigiosos guardons que reconeixen l’esforç i la qualitat de les campanyes i del material de promoció turística, tant d’institucions com d’empreses.

A la XXXI Nit dels Premis Alimara, la tradicional festa del turisme que cada any se celebra la vesprada abans de la inauguració del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), ara Saló B-Travel (vegeu la pàgina 4), hi assisteixen els més alts representants polítics, personalitats i professionals del sector acadèmic, turístic, hoteler i gastronòmic, nacionals i internacionals, i l’alumnat del CETT participa en diferents activitats de l’acte. n

Els premiats PREMIS ALIMARA DESTINACIÓ

• Àmbit territorial estatal, autonòmic i regional: El Premi ha estat per a la campanya d’hivern 2014-2015, “Andorra es otra historia”, d’Andorra Turisme, perquè és clara i atractiva, i mostrar, amb un espot d’un minut, original i creatiu, tot el que es pot fer a Andorra. També l’ha obtingut la campanya presentada per l’Agència Catalana de Turisme basada en 5 vídeos d’artistes: Timelapse Showfest 2014, de Rob Withworth; Our own South, d’Aero Shots; Girona, de Pau García; Soul of Catalonia, d’Alexandr Kratvtsov i Barcelona Province, creat per MammotMedia.tv; perquè és una campanya atípica, puntera i impactant, que ofereix diverses visions d’algunes contrades de Catalunya.

• Àmbit territorial comarcal i local: Al material de les campanyes “Vitoria-Gasteiz! Capital nacional de la Gastronomía 2014” i “Vitoria-Gasteiz! Green capital”, de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz; perquè mostra el dinamisme de la ciutat, i en destaca els atractius enogastronòmics, de natura i turístics. També a “Viu Lloret”, de Lloret Turisme, pel seu concepte innovador, amb un format fresc i creatiu, que descobreix atractius del municipi per incentivar el turisme de proximitat, familiar, de natura i esportiu.

PREMIS ALIMARA EMPRESA

• Àmbit de grans empreses del sector turístic i hoteler: En la convocatòria d’enguany el premi ha quedat desert.

• Àmbit de pimes, fundacions, associacions, organitzacions...: A la campanya “City SoundTrack”, de No Sonores, per la creació d’un producte innovador amb implicació social que, amb un blog i una aplicació de realitat augmentada amb àudio, fa reviure, a través de la música i els sons, els carrers i monuments de la Ciutat Comtal.

També han rebut el premi, exaequo, dues campanyes: “Fes el turista a la teva ciutat”, de #DistricteBCN, perquè és una iniciativa que va sensibilitzar la població sobre els beneficis del turisme responsable, a través de l’oferta d’allotjament i de rutes organitzades i activitats en què s’han implicat entitats i associacions locals.

I “Campings Experience”, de l’Associació de Càmpings de Girona, per promocionar experiències vinculades a estades en els càmpings associats i activitats d’oferta complementària, i per haver inclòs en el web un motor de reserves en línia, característiques innovadores en el sector.

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 11

També, per a la campanya de responsabilitat social “Bungalow Feliç”, que ofereix l’opció de gaudir d’unes vacances a les famílies amb menys recursos.

PREMI ALIMARA CAT Aquest premi, promogut per B-Travel, la Generalitat –a través de la Direcció General de Política Lingüística–, la Direcció General de Turisme i el CETT, reconeix l’esforç d’empreses i institucions fora de l’àmbit lingüístic català a l’hora de produir i editar material promocional turístic.

Enguany l’ha merescut la pàgina web http://www.flandes.net/cat, de Turisme de Bèlgica: Flandes i Brussel.les. Ha rebut el guardó perquè és un web complet i fàcilment navegable, en què la informació està traduïda en un català molt correcte.

PREMI ALIMARA DELS ESTUDIANTS DEL CETT Atorgat a la campanya “Vitoria-Gasteiz! Capital nacional de la Gastronomía 2014”, de l’Ajuntament de Vitoria-Gasteiz.

PREMI ALIMARA MASS MEDIA DEL CETT A Marc de las Heras, pel programa de televisió GR, Gran Recorregut, per la creació d’un programa que permet descobrir la Catalunya més desconeguda i profunda, i que convida a fer rutes que en copsen l’essència, tot endinsant-se en paratges i pobles recòndits o apropant-se a la seva gent i tradicions, d’una forma natural.

PREMI ALIMARA IN MEMORIAM DEL CETT Al Sr. Antoni Sansalvadó Tribó, pels seus valors com a gran professional de l’hoteleria i com a impulsor de la solidaritat en el sector.

PREMI ALIMARA ESPECIAL DEL CETT El Premi, que entrega el CETT amb l’aprovació del Jurat a institucions, empreses o persones per la seva dedicació o influència a favor del sector turístic, ha reconegut una doble tasca: la del Sr. Pere Duran Vall-Llosera, professional que s’ha distingit per la seva extraordinària tasca de promoció de Barcelona, convertint-la en una destinació turística internacional puntera en el top ranking mundial; i la de la Fundació per a la Navegació Oceànica de Barcelona, entitat que ha contribuït en la consolidació de Barcelona com a port de referència de la Barcelona World Race i la seva divulgació internacional. n

05/05/15 10:27

12

El CETT en Acció

Els serveis de restauració reben l’acreditació Amed per promoure l’alimentació mediterrània L’Aula Bar-Cafeteria, l’Aula Restaurant i l’Aula Menjador del CETT han rebut l’acreditació AMED, un projecte que s’impulsa des de l’Agència de Salut Pública de Catalunya. Per aconseguir aquest mèrit s’han d’acomplir requisits relacionats amb l’alimentació equilibrada, de proximitat, l’ús de greixos vegetals d’alt contingut oleic, l’oferta de verdures, hortalisses i fruites, etc. A banda del reconeixement que comporta, un

benefici secundari que s’obté amb l’acreditació és que l’equip del CETT es pot beneficiar regularment de les formacions relacionades amb l’alimentació equilibrada que organitza l’AMED. De moment, es comptabilitzen en més de 200 els establiments d’arreu de Catalunya que han rebut el distintiu. n Més informació: http://www.amed.cat

L’Hotel Alimara Barcelona, una àmplia experiència

en celebracions i banquets

Entre l’oferta de serveis de l’Hotel Alimara Barcelona destaca l’organització de tot tipus de banquets per a celebracions, comunions o casaments. L’Hotel disposa d’unes instal·lacions idònies per a aquest tipus d’esdeveniments: des dels diversos salons amb capacitat per a 450 persones, o el jardí central de 785 m2 i on es pot celebrar un còctel per a 850 convidats, fins a l’excel·lent servei de restauració del Restaurant Summum o l’exquisit tracte per part del personal, que garanteixen l’èxit de la commemoració. A més, l’Alimara ofereix diferents promocions durant tot l’any -com ara un descompte per als nuvis d’un 7 % sobre el preu del menú si el banquet se celebra en divendres no festiu o en diumenge-, o d’específiques per a determinades èpoques i celebracions, que es poden consultar a www.alimarahotel.com.

Per mostrar tota aquesta oferta, l’Hotel celebra periòdicament showrooms. El 22 de març va tenir lloc el primer d’enguany (el proper es farà a la tardor) al Gran Saló Catalunya i al Gran Saló Mediterrània, amb la presència de 140 persones, que van valorar molt positivament l’aperitiu que es va servir i els diferents muntatges dels salons amb vistes al jardí.

El restaurant summum ofereix un menú equilibrat i obert a tot el pÚblic Una de les novetats del Restaurant Summum és que, a més de la completa i elaborada carta, i dels àpats específics per a les celebracions, ofereix a tota la clientela (no només als hostes) un menú de dilluns a divendres no festius, equilibrat i adaptat a les necessitats del dia a dia, a un preu de 12,50 euros.

SERVEI WI-FI GRATUÏT A TOTES LES INSTAL·LACIONS DE L’HOTEL ALIMARA BARCELONA Pel que fa als nous serveis de l’Hotel, des del gener ja es pot gaudir de connexió Wi-Fi gratuïta a totes les instal·lacions (fins aleshores tan sols era disponible a les zones nobles, al restaurant i als salons). Amb el canvi, l’Hotel se segueix adaptant a les necessitats de la clientela que s’hi desplaça per negocis o per motius d’oci. Aquesta iniciativa ha estat, també, molt valorada per les agències organitzadores de congressos i els clients corporatius que hi celebren seminaris i reunions.

L’hotel, guardonat amb l’Hotel.Info Award Top Rated Hotel Un altre indicador de l’excel·lència del servei de l’Hotel Alimara Barcelona és que els clients de l’Hotel.info han valorat molt positivament la seva estança i el tracte rebut per part del personal; per aquest motiu, la companyia ha otorgat a l’establiment el reconeixement Top Rated Hotel de l’Hotel.info Awards. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 12

05/05/15 10:28

13

El CETT en Acció

Responsabilitat Corporativa Jornada acadèmica en col·laboració amb UNICEF-FAPMI A través d’UNICEF i la FAPMI (Federación de Asociaciones para la Prevención del Maltrato Infantil), el 10 de novembre es va dur a terme a Àgora BCN una jornada acadèmica adreçada a l’alumnat de grau de Turisme i màsters. Entre altres, el programa va tractar temes com ara els drets de la infància, la Convenció sobre els Drets dels Infants i UNICEF, o l’explotació sexual comercial de nens, nenes i adolescents i el turisme.

Surt a la venda el Llibre de la Tapa Solidària amb la recepta del CETT. El passat mes de desembre es va posar a la venta el Llibre de

la Tapa Solidària, editat per El Periódico. Aquest projecte creatiu i solidari ha comptat amb la participació del CETT, concretament amb la presentació de la recepta de la Tapa Solidària de l’Aula Restaurant CETT, la “Papada en dues coccions amb perles de yuzu”, que es va servir des de l’octubre fins a mitjan gener, en el marc de la campanya d’enguany. Tota la recaptació de la venda del llibre es destina a l’ONG Casal dels Infants.

Torna el Gran Recapte d’Aliments a Catalunya.

Els dies 28 i 29 de novembre, alumnat, professorat i equip del Grup CETT van col·laborar com a voluntariat en el Gran Recapte d’Aliments organitzat pels quatre Bancs dels Aliments de Catalunya.

La recollida es va realitzar al supermercat Consum del carrer Berruguete.

La directora de l’EHT, Nan Ferreres, al Comitè Estratègic d’Espigoladors. La directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT forma part del Comitè Estratègic de l’associació Espigoladors, que l’assessora sobre les línies estratègiques.

Espigoladors té com a principal causa la lluita contra el malbaratament alimentari apoderant persones en risc d’exclusió social d’una manera transformadora, participativa, inclusiva i sostenible. El Comitè Estratègic permetrà teixir un pla d’acció actiu per al reaprofitament d’aliments; un motor de transformació social i mediambiental.

La IV campanya solidària de la Tapa Solidària recull 25.000 euros. La campanya solidària de la Tapa Solidària ha sumat 25.000

euros destinats al projecte Vincles, que neix de la consciència de poder garantir la igualtat d’oportunitats a tots els infants. La campanya dóna suport a mares amb nadons de 0 fins a 3 anys en situacions de vulnerabilitat. L’Aula Restaurant CETT, com s’ha comentat anteriorment, ha estat un dels 86 restaurants que ha contribuït a fer possible aquest projecte solidari, destinant-hi 0,50 cèntims de la venda de cada tapa solidària inclosa a la carta, que es calcula que han tastat més de 50.000 persones.

L’Hotel Alimara Barcelona, en col·laboració amb Nutrició Sense Fronteres, nominat al VI Premi Europeu de Prevenció de Residus. El projecte solidari, proposat per al Premi en el darrer

Congrés Internacional de Ciutats Educadores i nominat per l’Agència de Residus de Catalunya, ha estat impulsat per l’ONG Nutrició Sense Fronteres i s’anomena “BCN comparteix el menjar”.

Representa un gran front d’acció social per evitar el malbaratament d’aliments, i compta amb l’adhesió de 12 hotels, 15 empreses alimentàries i 12 entitats socials de la capital catalana.

L’Hotel Alimara té un paper rellevant en la campanya: tots els seus excedents d’aliments, un cop congelats i envasats al buit, són recollits per l’ONG, que els aprofita i distribueix sota unes condicions de seguretat alimentàries òptimes. El 27 de maig es comunicarà si finalment la iniciativa ha estat premiada.

Gran participació en la donació de sang.

El 10 de març el Grup CETT es va sumar a la campanya de donació de sang “Donar sang et fa gran!”, que organitza el Banc de Sang i Teixits a les instal·lacions de l’Escola. Un total de 68 donants i 9 oferiments es van sumar a aquesta iniciativa que ajuda a salvar vides.

Formació per a joves del Casal dels Infants.

El CETT col·labora amb el Casal dels Infants en el programa Formació en Empresa. Durant tres mesos, un grup de joves del Casal assisteix a la formació d’Ajudants de Cuina, per aprendre les tècniques culinàries de diverses empreses i professionals del sector. El passat 2 de març, el professor del CETT Txema Martínez va impartir la sessió culinària sobre l’elaboració de massa. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 13

05/05/15 10:28

14

El CETT en Acció

EL CETT als mitjans de comunicació El Grup CETT és cada cop més present a les televisions, diaris i ràdios del país. A continuació en veiem una mostra, relativa al darrer semestre.

• Entrevistes a la Dra. Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT. El 16 de novembre, Francesc Muñoz va entrevistar la Dra. Maria Abellanet per a El Punt Avui, amb motiu del debat turístic i l’interès que va despertar aquesta temàtica entre ciutadans i mitjans de comunicació. El 6 de desembre, el mateix periodista va entrevistar-la de nou per al mateix diari, aquest cop sobre els nous reptes i objectius formatius que es plantejava el CETT per al curs acadèmic.

Amb referència al pacte local per a la gestió i la promoció d’un turisme responsable i sostenible, del qual Abellanet és comissària (vegeu les pàgines 6 i 7), l’11 de febrer es va publicar una entrevista a El Periódico. La periodista Patrícia Castán va preguntar a la consellera delegada del CETT pels reptes que planteja el mateix i per l’oferta laboral en el sector turístic. També sobre el pacte i el procés de reflexió participativa Barcelona, ciutat i turisme, Abellanet va ser convidada al programa televisiu BTV Notícies matí per parlar de la situació del turisme a la Ciutat Comtal. El dossier “El turisme, a debat”, de Barcelona Metròpolis (http://w2.bcn.cat/ bcnmetropolis/) també en fa referència, amb l’article “Buscant l’encaix entre el turisme i el model de ciutat”, signat per ella.

Finalment, Maria Abellanet va formar part del debat sobre el model de ciutat d’èxit desenvolupat a Barcelona pel que fa a fires, congressos i grans esdeveniments internacionals, al programa El Mirador de Barcelona, de l’edició digital de La Vanguardia, retransmès per streaming el 16 de març.

• Elisabet Ferrer, al setmanari L’Econòmic d’El Punt Avui.

El setmanari va dedicar un reportatge, el 31 de gener, a l’actual creixement exponencial de la inversió hotelera a Barcelona. La gerent del CETT i professora del màster de Direcció Hotelera, Elisabet Ferrer, va explicar les necessitats del mercat hoteler en el context actual i va parlar del futur del sector. Va

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 14

descriure com en el mapa actual es dibuixa un mercat a l’alça i d’oferta, amb la creació de 19.000 noves places hoteleres –un 40 % més de capacitat–, a les quals se sumen altres ofertes d’allotjament. Ferrer va parlar de com el sector ha hagut de proposar noves ofertes per mantenir el bon nivell d’ocupació i fer front a la competència, i va mencionar l’especialització d’algunes cadenes i la intenció de reduir la quota d’intermediació per sortir de la guerra de preus, entre altres temes.

• Enric López, a Generació Digital del Canal 33. El programa va entrevistar el professor del CETT Enric López. El capítol, emès el 28 de gener, va focalitzar l’atenció en la importància del posicionament del sector de la restauració a les plataformes en línia. López va exposar com afecta la visibilitat a la xarxa i com una bona gestió en línia a les diferents plataformes socials pot canviar la reputació d’un petit negoci. Va comentar que la incidència de les opinions dels consumidors a Internet pot fer guanyar popularitat a un petit restaurant, com en el cas d’El Petit Pau, del barri de Sants de Barcelona, que ja ocupa el número 1 a TripAdvisor.

• El professor Eugeni Osácar, a TV3. L’11 de febrer, el TN Comarques Girona de TV3 va emetre un reportatge enregistrat al cap de Creus, Cadaqués i Figueres, sobre el llibre Catalunya de pel·lícula, escrit per Eugeni Osácar i publicat el passat estiu.

S’hi destacava la tendència a l’alça del turisme cinematogràfic: segons els darrers estudis, hi ha uns 40 milions de turistes que, entre les motivacions de desplaçament, citen el fet de visitar els llocs on s’han rodat les seves pel·lícules i sèries favorites.

• L’Aula Restaurant del CETT, a El reportatge d’Infobarris de BTV. El programa Infobarris de BTV va emetre, el 20 de novembre, el reportatge que es va gravar a l’Aula Restaurant del CETT el 29 d’octubre. Durant l’enregistrament de les imatges a cuina i sala, es va entrevistar Nan Ferreres, directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, sobre el paper de l’Aula Restaurant en la formació de l’alumnat de l’Escola, com a espai d’aprenentatge pràctic i en contacte directe amb la clientela. n

05/05/15 10:28

ó

15

El CETT en Acció

FLAIXOS Se celebra la Jornada Pública de Turisme Rural Comunitari a Costa Rica. L’acte, destinat a transferir coneixement sobre

aquesta modalitat de turisme a l’alumnat de grau i màsters, i als professionals del sector presents, va tenir lloc el 4 de febrer, al Saló Sitges de l’Hotel Alimara Barcelona. Organitzat per Alba Sud, Èxode i el CETT-UB, amb el suport de la Diputació de Barcelona, la Jornada va comptar, com a ponents convidats, amb dos integrants d’empreses dedicades al sector turístic rural a l’Amèrica Llatina –Madelyn Castro, coordinadora de Producte d’Actuar, i Hernán Ramírez, president de la iniciativa de turisme rural comunitari Nacientes Palmichal– i amb Luis Alberto Durán, alcalde d’Acosta, destinació que treballa en aquest àmbit a Costa Rica.

II edició de la Convenció Anual del Clúster Foodservice. Nan Ferreres, directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT,

va impartir la conferència “Innovació i reptes de futur en la formació” en el marc de la Convenció, celebrada els dies 5 i 6 de març al Vilar Rural de Sant Hilari Sacalm. El Clúster promou iniciatives per impulsar el sector foodservice de Catalunya, i estimula i explota les sinergies entre els membres de la cadena de valor per afavorir el desenvolupament de projectes transformadors. En aquesta línia, la Convenció va centrar-se en temes com ara les línies estratègiques del producte, el mercat i les tendències, i la millora en les operacions de logística, i va comptar amb professionals del món de la gastronomia, com el xef Nando Jubany.

Lliurament al CETT del Diploma de la Fundació Dieta Mediterrània. El passat 16 de març, la Dra. Maria Abellanet, consellera general

del CETT, i Nan Ferreres, van rebre el Diploma de la Fundació Dieta Mediterrània de mans de Juan Muñoz i Domingo Valiente. El Diploma posa de manifest l’estreta relació entre el CETT i la Fundació gràcies al conveni de col·laboració signat el mes de juny, per dur a terme accions conjuntes per fomentar el coneixement i la pràctica de la dieta mediterrània.

I Congrés del Món de la Masia.

Organitzat per l’Institut d’Estudis Catalans i amb el CETT com a entitat col·laboradora, els dies 11, 12 i 13 de març es va celebrar el 1r Congrés del Món de la Masia. El professor Ramon Serrat va ser el responsable científic del bloc “Masia i Turisme Rural” i va realitzar una ponència sobre l’estat de la qüestió del turisme rural a Catalunya, així com la coordinació i supervisió de les comunicacions que es van presentar al citat bloc. La Dra. Anna Torres, professora del CETT, va participar en la taula rodona que es va desenvolupar posteriorment, sobre la masia i el turisme rural. Més informació a: http://congres-masia-territori.espais.iec.cat/

Acollida dels concursos Cocinero del Año i Camarero del Año. Les instal·lacions del CETT (l’Aula Cuina, l’Aula Restaurant, l’Aula Sentits

i el Saló Catalunya de l’Hotel Alimara Barcelona) van ser la seu, el 25 de març, de la 2a semifinal de la VI edició del concurs Cocinero del Año i la II edició del concurs Camarero del Año, amb la presència de cuiners i cambrers provinents de l’Aragó, les Balears, Catalunya i la Comunitat Valenciana. El primer (www.concursococinero.com) ja s’ha consolidat com un certamen de referència al país, amb un gran reconeixement professional per als participants, mentre que en el Camarero del Año el sector hoteler i els equips de sala demostren el seu talent, mitjançant tasts a cegues, exàmens teòrics o el muntatge de taules.

Pel que fa al jurat, Susi Díaz, Oriol Castro, Rafa Morales, Víctor Rodrigo, Joaquín Baeza i Nan Ferreres, per part del CETT, van decidir els guanyadors de la 2a semifinal del Cocinero del Año, que va comptar amb activitats paral·leles per als professionals (classes magistrals, demostracions culinàries, l’exposició de les empreses col·laboradores...). L’EHT CETT i l’alumnat col·labora activament en els certàmens, tant en l’organització com en el desenvolupament.

L’Hotel Alimara Barcelona, amb presència a Dubai.

L’Hotel va participar al M&I Europe Spring Forum que va tenir lloc a Dubai, del 9 al 14 de març. En un format de reunió face to face i amb agenda prèvia, aquest fòrum està destinat a organitzadors d’esdeveniments i incentius, i va comptar amb l’assistència de 350 buyers de tot Europa, amb un perfil business i mice traveller i 140 suppliers, entre els quals hi havia hotelers, convention bureaus i DMC de tot Europa. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 15

05/05/15 10:28

16

Tema

Geopolítica i turisme: tres zones de conflicte En aquest número analitzem l’evolució de tres zones geopolítiques de conflicte i la seva possible evolució i repercussió a mitjà termini en el mercat turístic global. Es tracta del conflicte d’Ucraïna i la seva repercussió en els mercats emissor i receptor; de la situació d’inseguretat en què viu immers l’àmbit mediterrani meridional (un exemple n’és el brutal atemptat de Tunísia del passat 18 de març); i de la possible repercussió en el mercat caribeny de l’obertura del mercat turístic cubà als turistes/clients dels Estats Units. A continuació s’exposen les opinions de diversos experts sobre aquesta temàtica.

El turisme internacional és una activitat molt sensible a les oscil·lacions de la conjuntura mundial, ja sigui pels efectes de la crisi econòmica, que disminueix la capacitat adquisitiva dels turistes, o bé per l’eclosió de conflictes socials i territorials que se succeeixen en diverses parts del món.

La crisi econòmica sol comportar l’estancament del flux turístic, tal com ha passat en els països emissors que més han patit els efectes de la crisi global, cas de diversos països europeus i també del Japó. Així mateix, l’eclosió de conflictes oberts o latents en països emissors (com ara la inestabilitat i la guerra no declarada de l’est d’Ucraïna, a la frontera amb Rússia) provoca una disminució dràstica del flux turístic. Finalment, el turista defuig les destinacions considerades poc segures, com succeeix a tota la franja meridional del Mediterrani i en algunes destinacions centreamericanes i caribenyes.

La repercussió en turisme d’àrees de conflicte Com s’ha dit, en aquestes pàgines s’analitza l’evolució de tres zones geopolítiques de conflicte i les possibles conseqüències en el mercat turístic global.

El primer que cal subratllar, a escala global, és que malgrat totes aquestes situacions conjunturals o estructurals d’inseguretat i a vegades de guerra declarada, i malgrat la crisi econòmica mundial, el turisme ha continuat creixent. I ho ha fet sense interrupció durant els darrers anys, posicionant-se com un dels sectors productius que més contribueix a la recuperació econòmica a escala global, juntament amb les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). En aquest sentit, segons el darrer número del Baròmetre de l’OMT sobre turisme mundial, durant l’any 2014 les arribades de turistes internacionals van ascendir fins als 1.138 milions de turistes, que representen un increment anual de prop d’un 5 % respecte als percentatges de l’any anterior. Així mateix, les perspectives amb vista al 2015 continuen sent positives, entre al-

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 16

tres coses perquè la situació econòmica comença a millorar i també per la incidència del descens en el preu del petroli, que reduirà el cost del transport —input determinant en el cas del turisme— alhora que impulsarà el creixement de les economies importadores i del poder adquisitiu dels seus turistes potencials. S’ha de destacar, en aquest sentit, l’eclosió durant l’última dècada del mercat turístic —intern, emissor i receptor— dels països emergents, en primer lloc la Xina, el Brasil i l’Índia (i també de Rússia abans de la crisi d’Ucraïna), a més d’altres països que també participen d’aquest creixement de les noves classes mitjanes urbanes que contribueixen en gran mesura a l’augment del mercat turístic global (Mèxic i Àfrica del Sud, per exemple).

Partint d’aquesta conjuntura global, l’anàlisi per regions turístiques permet constatar que Europa continua essent la destinació més visitada a escala mundial, ja que concentra més de la meitat dels turistes internacionals, essent-ne també el principal focus emissor. Tanmateix, en el darrer informe de l’OMT es detecta la incidència dels principals focus de conflicte geopolític en la redistribució dels fluxos turístics a

05/05/15 10:28

17

escala global. Les arribades a Europa Central i Oriental, per exemple, s’han estancat, en part com a conseqüència de la inestabilitat a l’est d’Ucraïna. Així mateix, la ribera sud del Mediterrani, el Magreb i l’Àfrica del Nord, considerats en conjunt, registren un creixement molt dèbil (de l’1 %, segons l’OMT) en comparació amb les altes xifres que ostentava tota la regió durant els anys d’estabilitat política, només un lustre enrere.

Tot i això, hi ha una diferència qualitativa notable entre l’impacte que ha provocat en el turisme la Primavera Àrab i el que ha causat en aquests dies (inicis del 2015) la crisi d’Ucraïna. En el primer cas, la inseguretat de la regió ha produït una reorientació del flux turístic, pel fet que el turisme defuig sistemàticament els països i els entorns considerats conflictius, de manera que les destinacions han vist com disminuïa constantment el nombre de turistes (Egipte i Tunísia serien bon exemples d’aquest fet). D’altra banda, l’atemptat terrorista del passat 18 de març, en el qual van perdre la vida 20 persones, entre elles dos creueristes catalans, no ajuda gens a la revitalització turística del conjunt de la regió, precisament perquè ha afectat Tunísia, país en què tant l’estabilitat política com la recuperació del flux turístic eren més paleses.

En el cas del conflicte entre Ucraïna i Rússia, per contra, el que ha disminuït dràsticament és el flux emissor, tal com passa actualment amb el turisme rus, fet que ha tingut una notable repercussió en les destinacions que acollien aquest tipus de turisme al nostre país. L’existència d’aquestes zones de conflicte ha comportat, indefectiblement, que els fluxos turístics internacionals s’hagin modificat i que les destinacions més consolidades i segures hagin recuperat turistes i mantingut la seva preeminència.

A part dels casos anteriors, que se circumscriuen a l’entorn europeu i mediterrani, s’ha d’assenyalar també el possible increment i reorientació dels fluxos turístics a la zona del Carib

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 17

(Antilles i Centreamèrica). En aquest cas, el restabliment de les relacions diplomàtiques entre Cuba i els EUA obrirà, sens dubte, una nova època de desenvolupament turístic a l’illa caribenya, que en el seu temps ja havia esdevingut una destinació mítica per al mercat turístic nord-americà; l’obertura d’aquest nou mercat de ben segur que reestructurarà el turisme a tota la zona del Carib.

Aquests són, en definitiva, alguns dels reptes que el turisme internacional haurà d’afrontar en els propers anys des d’una perspectiva geopolítica. El brutal atemptat terrorista de Tunísia torna a posar de relleu, d’altra banda, que la situació d’inestabilitat podria prolongar-se en el temps. n Jaume Font Professor titular d’Anàlisi Geogràfica Regional de la UB Anna Torres Coordinadora de postgraus de l’EUHT CETT-UB i investigadora del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori

05/05/15 10:28

18

Tema

Richard Berlanga

xavier ferrer

Responsable del mercat de l’est d’NTincoming

Doctor per la UB, economista i politòleg.

President del Consell Català del Moviment Europeu

Des de l’any passat notem un descens del turisme rus que s’explica per la situació política i econòmica que viu Rússia des de l’inici del conflicte ucraïnès, un conflicte que li ha comportat l’aplicació de sancions per part de la UE i dels EUA (en matèria de visats, sancions econòmiques, incertesa sobre el futur funcionament dels sistemes de pagament amb Visa i Mastercard, etc.), i que fa que el turista final se senti poc “volgut”. Són mesures que no l’estimulen a viatjar a Europa i que, a més, han fet que el govern rus reaccioni incentivant el turisme interior. S’ha centrat en Crimea (important destinació turística de mar durant l’URSS, on s’hi pot viatjar sense dificultats) i Sotxi (modernitzat després de la celebració dels JJOO). A més, el Govern subvenciona viatges per als funcionaris, el Ministeri de l’Interior els prohibeix viatjar a l’estranger, es fa una intensiva campanya de publicitat sobre Crimea i la demarcació de Krasnodar (Sotxi, Guelendzhik...), etc. Altres factors que expliquen el descens són la caiguda del preu del petroli (un factor decisiu per a un país com Rússia, que basa l’economia en els hidrocarburs), que comporta una forta caiguda del ruble. La conseqüència: la pèrdua de poder adquisitiu de la població i l’encariment dels paquets turístics a Europa. Així, la caiguda de la moneda i la reducció de la demanda van fer que, l’estiu passat, fessin fallida grans operadors turístics russos (Neva, Roza Vetrov Mir, Ideal Tour, Labirint, Expo Tour, Atlas, Intaer, etc.) i, de retruc, agències de viatges regionals, petites i mitjanes, que hi treballaven. El turista final ha perdut la confiança en els operadors turístics i hi ha una tendència creixent cap al turisme individual.

Amb el curs del ruble/euro, les destinacions que operen amb dòlars són les principals competidores de les europees; especialment Turquia i Egipte (històricament principals destinacions estrangeres entre el mercat rus, i líders el 2014), que han reaccionat amb mesures d’estímul per al turisme rus: Egipte ha eliminat la taxa consular aeroportuària per als seus turistes (Turquia fa anys que funciona sense visat), els hotelers els ofereixen descomptes, Egipte accepta pagaments en rubles, Turquia subvenciona xàrters procedents de Rússia, etc.

Davant aquesta realitat no podem oblidar que tractem amb factors de grans dimensions (preu del petroli, sancions, inestabilitat política, etc.), en els quals no podem influir des del sector turístic. Si bé a curt termini serà difícil repetir els números i creixements dels darrers anys, encara ho serà més si no hi fem res. Podem, doncs, influir a l’hora de fidelitzar el turista final, ja que en el context actual és essencial oferir un bon tracte i condicions perquè repeteixi la destinació. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 18

La Mediterrània, bressol de civilitzacions mil·lenàries, ha estat escenari dels grans progressos i també d’enfrontaments. Per la geografia i pel clima ho té tot a favor per ser una de les zones del món amb més incidència del turisme, i així ha sigut en etapes d’estabilitat.

Avui en dia, però, ens trobem amb una situació complexa, amb el conflicte entre Israel i Palestina bloquejat, una sagnant guerra a Síria, el sorgiment de nous actors... que han desestabilitzat la regió i també la seguretat d’Europa.

I pel que fa a la riba sud, Egipte, amb més de 80 milions d’habitants, torna a estar governat pels militars, Líbia està trencada en dues faccions, Tunísia, que remuntava, ha rebut la sacsejada del recent atemptat, i Algèria i Marroc procuren no quedar afectats pels veïns. A més, aquesta zona té una població d’uns 200 milions de ciutadans, 100 milions dels quals són joves, amb dificultat per trobar feina o per emigrar.

La realitat ens mostra que hi ha una crisi econòmica, política i social, amb dades significatives –la diferència de renda entre la riba nord i la sud de la Mediterrània és de 15 a 1–, que són garantia d’inestabilitat. El turisme era cabdal per a l’economia d’aquests països ara fa només cinc anys, però les revoltes a l’entorn de la primavera àrab, i ara el fenomen de l’anomenat estat islàmic, en limiten la recuperació.

La Unió Europea té la voluntat de generar estabilitat a la zona, i de fet va crear la Secretaria de la Unió per a la Mediterrània, a Barcelona, que vetlla per establir ponts i diàleg. I és conscient que els problemes de seguretat no tenen només una solució policial o militar, sinó que cal actuar sobre les causes que han provocat el conflicte. Cal avançar en dues direccions: d’una banda, cap a la integració econòmica i política de la UE, per poder tenir capacitat de decisió i d’acció; de l’altra, cercant el diàleg amb els estats veïns, amb la participació de les Nacions Unides, amb propostes econòmiques i polítiques que creïn l’escenari per a acords justos i estables.

L’objectiu és una Mediterrània en pau, on el turisme contribuiria, com ja havia fet, al desenvolupament econòmic, a crear ocupació i al coneixement entre les diverses comunitats. n

05/05/15 10:28

19

Taleb Rifai Secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), de les Nacions Unides El turisme s’ha convertit en un dels principals protagonistes de la globalització i un autèntic motor del desenvolupament socioeconòmic. Els viatges són accesibles per a segments cada com més amplis de la població i més de mil milions de persones creuen fronteres internacionals cada any, una xifra que segueix creixent. Amb vista al 2030, l’OMT preveu 1.800 milions de turistes internacionals. En aquest marc, el paper del turisme en la construcció de la pau i la reconstrucció posterior en conflictes assumeix cada cop més protagonisme, tot i que és, encara, un potencial per desenvolupar.

Per què el turisme?

El turisme s’ha fet un espai entre els motors econòmics globals. Responsable d’un de cada 11 llocs de treball, del 9 % del PIB i el 30 % de les exportacions de serveis mundials, figura al mateix nivell de sectors com ara l’alimentació, els combustibles o la indústria automotriu. Com a fenomen global, el turisme és també un reflex i agent actiu de moviments com ara la innovació tecnològica o reptes com per exemple el canvi climàtic o un desenvolupament més equitatiu.

La irrupció del turisme a l’escenari internacional és recent. A la dècada de 1950 es comptabilitzaven només 25 milions de turistes internacionals al món; avui en són més de mil milions. Espanya, per exemple, bat un nou rècord i va rebre 65 milions de viatgers internacionals el 2014.

L’impacte global del turisme justifica la seva responsabilitat global i explica la seva entrada a l’equació geopolítica. Per la seva pròpia naturalesa d’activitat entre persones i basada en les persones, el turisme és una poderosa eina diplomàtica.

L’activitat turística individual, multiplicada per més de mil milions, connecta directament amb l’esfera de la política exterior i de la imatge que es va forjant de destinacions i països. Els nous mitjans de comunicació i interacció digitals amplifiquen un missatge social, i el transformen en un de global, i milions de viatgers es transformen en promotors de l’intercanvi cultural i en agents actius de l’entesa mútua i de la pau.

El Codi Ètic Global del Turisme de la OMT, referendat per l’Assamblea General de l’ONU l’any 2001, incita precisament els agents del desenvolupament turístic i els turistes mateixos a “la comprensió i la promoció dels valors ètics comuns de la humanitat, en un esperit de tolerància i respecte de la diversitat de les creences religioses, filosòfiques i morals”.

El turisme és, doncs, un potencial agent d’influència diplomàtica i apropament internacional, tant en termes d’entesa cultural com en moments posteriors a conflictes. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 19

05/05/15 10:28

20

Entrevista

Narcís Coll*,

nou president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT ‘‘Hem de seguir preparant l’alumnat per millorar la professionalització del sector, i seguir fomentant la investigació i la internacionalització.

Hem d’aprofitar l’agilitat que ens proporciona el fet de ser una entitat privada, per fer que la formació vagi per davant de les necessitats de la societat, i no a la inversa. Per això, com a Fundació i patrons, hem d’estar atents al que ens diu el sector i la societat, i transmetre-ho al nostre equip perquè hi doni resposta.‘‘ • El passat mes de novembre vostè va ser escollit per presidir la Fundació Gaspar Espuña-CETT, que desenvolupa la seva activitat amb un clar compromís de responsabilitat social. Com va rebre la decisió del patronat de l’entitat i com afronta aquest repte?

Ser proposat per a la presidència per part d’un grup de persones que coneixes, que admires i amb qui tens confiança és un motiu d’orgull. Afronto el repte amb il·lusió per les possibilitats que tenim com a Fundació i com a Grup [es defereix al Grup CETT], i també amb un sentiment de responsabilitat pel que som, per les persones que treballen a la casa, per l’alumnat que formem cada any i pel que podem i hem d’aportar a la societat.

• Pot valorar la tasca dels seus antecessors en el càrrec, el propi fundador, Gaspar Espuña, i el recentment traspassat Antoni Sansalvadó, que havia presidit la fundació des de l’any 2010?

Del Sr. Espuña puc dir que ha estat un home força avançat al seu temps, inquiet, innovador, que va

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 20

saber motivar persones tant per crear el CETT com per fer-lo créixer, i sempre amb tres principis orientadors: el coneixement –formar, investigar, assessorar, dotar l’Escola de les millors estructures per ensenyar millor-, la catalanitat –el CETT és una empresa catalana, amb unes arrels i una manera de fer pròpia que, des de la seva projecció estatal i internacional, també projecta el país-, i la consciència social –amb una clara orientació a les persones, reflectida en les beques, la promoció interna, la voluntat de fer equip, de conciliar la vida familiar i laboral...-.

De l’Antoni Sansalvadó puc dir que ha estat un altre referent, que ha incorporat perfectament els principis esmentats i ha aportat al Grup el seu esperit de compromís amb els qui més ho necessiten, la capacitat d’implicar persones i entitats, i una gran determinació transmesa de manera molt amable.

Ha estat la millor persona per fer el pas d’una gestió molt personalista i amb un lideratge molt definit, a una feina d’equip, amb tasques i responsabilitats més estructurades.

• La Fundació, lligada al CETT, té com a objectiu l’impuls de la formació, la recerca i el coneixement en el sector del turisme, l’hoteleria i la gastronomia. Quines són les seves principals prioritats, al capdavant d’aquesta entitat privada?

Penso que el sector turístic compta amb un percentatge alt de bons treballadors autodidactes. Al CETT hem de seguir preparant el nostre alumnat per millorar la professionalització del sector, investigar per incrementar la base científica dels nostres estudis, i continuar amb el procés d’internacionalització per millorar la competitivitat, el coneixement i les col·laboracions amb el sector. Hem d’aprofitar l’agilitat que ens proporciona el fet de ser una entitat privada, per fer que la formació vagi per davant de les necessitats de la societat, i no a la inversa. Per això, com a Fundació i patrons, hem d’estar atents al que ens diu el sector i la societat, i saber-ho transmetre al nostre equip perquè hi doni resposta.

• Vostè coneix abastament aquest sector: és un consolidat empre-

05/05/15 10:28

21

sari hoteler a l’Estartit –és director gerent de l’Hotel Medes II– i presideix la junta rectora del Parc Natural del Montgrí, les Medes i el Baix Ter. A més, és membre del ple de la Cambra de Comerç de Girona i del Consell Assessor del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. Des de la seva dilatada trajectòria, com preveu el futur immediat del turisme, l’hoteleria i la gastronomia, a Catalunya?

S’ha demostrat en cada crisi que el nostre és un sector consolidat, amb capacitat de resposta i adaptació a les noves situacions, per molt difícils que siguin. La disponibilitat de temps, les ganes de conèixer, d’experimentar, d’estar en contacte amb la natura o descobrir possibilitats lúdiques de la ciutadania anirà a més i, per tant, el sector també. Ara bé, les empreses i també les destinacions i les marques turístiques hem d’assumir que, en un entorn competitiu, en què val quasi tant la merma com el guany, ens hem de professionalitzar més, hem de planificar, hem de conèixer el producte, els mercats, els competidors, la distribució. Hem d’aprofitar les eines i el coneixement per prendre decisions. Aquest és un

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 21

repte una mica més gran, tenint en compte que, en general, les empreses del sector són petites i mitjanes. Així, doncs, haurem de seguir oferint artesania i un tracte personalitzat, i incorporar alhora eines i tècniques de gran empresa.

• La seva vida sempre ha estat vinculada al CETT. Ha mantingut una estreta relació amb el Grup com a patró, professor i jurista, i com a conseller d’algunes de les societats que en formen part.

Parli’ns d’aquesta relació.

Jo, amb el CETT, només puc estar agraït: m’hi vaig formar en Turisme, hi vaig tenir la primera feina fora de “casa”, va confiar en mi, i sempre hi aprenc alguna cosa nova. Hi ha una qualitat en les persones que hi treballen que, per mi, esdevé un tret identificador de l’empresa: la capacitat d’escoltar. Sempre he notat interès i receptivitat en les aportacions dels qui no hi som en el dia a dia, i penso que aquest és un sentiment compartit per la majoria de persones que han tingut relació amb aquesta casa.

• Com valora la tasca formativa que realitza el CETT com a centre, per afavorir un desenvolu-

pament turístic de qualitat?

Fonamental. Hi ha un esperit de millora constant, una sana lleugera insatisfacció que ha permès disposar, a més d’un centre de formació que és un referent internacional en turisme, hoteleria i gastronomia, d’empreses d’aplicació pràctica com ara l’Hotel Alimara Barcelona o la residència Àgora BCN. El CETT ha iniciat vies d’especialització quan encara ningú no s’ho plantejava, estableix convenis per a l’alumnat amb un gran nombre d’empreses, ofereix nous graus i àrees de coneixement d’acord amb les noves tendències -com ara la cultura i el territori o les ciències culinàries-, compta amb estudiants d’arreu del món, posa al mercat un grau de Turisme 100 % en anglès...

La qualitat és mètode, és garantir que allò que ara fem d’una manera que es valora, se seguirà oferint així; que el procés de millora està estructurat per seguir creixent.

Amb la formació s’adquireix coneixement, criteri i mètode, que s’acaba convertint en qualitat de servei. n * Narcís Coll és Llicenciat en Dret per

la Universitat de Navarra, Diplomat en Turisme pel CETT i Màster en Direcció d’Empreses per l’EADA

05/05/15 10:28

22

CETT Formació

The new MBA in International Hospitality Management In 2015-2016 CETT-UB will concentrate its best knowledge in the Business and Hospitality industry, given by more than 45 years of experience educating in tourism sector in all the educational levels, in a new Masters Degree educational product, a Master of Business Administration in International Hospitality Management.

After more than ten years of forming young professionals in hotel management through the 15 editions of the Master in Hotel and catering, a half time program that is focused in give the participants the managerial skills necessary to manage a hotel. This new educational project is a concentrated full time program that is designed to provide the participants with the essential tools necessary for successful development of general and specific business competences and capacity to generate creative solutions to managerial challenges of the hotel industry and related industries in an international environment.

Designed to be a transformational lever in both personal and professional career for its participants, the curricula of the program will ensure that the students have the flexible leadership skills for today’s ever-changing business environment, while providing them ample opportunities in International Hospitality Management.

The 24 subjects (120 ECTS) of the program are integrated within 5 areas of study (Fundamentals of Management, Peculiarities of Hotel Business, Analytical basis, Management Skills, Strategic Vision of the Organization) and will include three life Experiences designed to mark a turning point in

your perception of the hospitality business. CETT-UB prides itself on delivering value to the tourism industry through the training of professionals. This international program is intended to provide managers of national and international hotel sector the knowledge and skills to: • Develop strategies at a corporate level in the hospitality industry.

• Manage the resources in order to transform strategies into operational systems.

• Manage a satisfying business relationship with the key stakeholders in the hospitality Industry.

• Have vision to develop a customer oriented organization.

• Be autonomous in executing professional or entrepreneurial projects.

• Communicate and be effective in a business environment.

With the intention to continue growing and increasing in quantity and quality, its contribution to the tourism industry, CETT-UB strives to continuously invest in the design and development of new academic projects. n

Èxit total del primer curs del grau

de Ciències Culinàries i Gastronòmiques Amb la totalitat de places exahurides, 65 alumnes participen en el primer curs del grau interuniversitari (UB-UPC) de Ciències Culinàries i Gastronòmiques. Des que Joan Roca, xef d’El Celler de Can Roca i assessor gastronòmic del grau, va donar el tret de sortida d’aquest “projecte imbatible d’excel·lència gastronòmica i culinària”, als quatre campus especialitzats disponibles s’hi combinen diverses metodologies amb classes aplicades en tallers de cuina i laboratoris, demostracions culinàries, xerrades per part d’experts i visites formatives. Fins ara, el curs ha comptat, entre d’altres, amb la participació d’experts com Pau Arenós, periodista gastronòmic, o Pere Planagumà, xef del restaurant Les Cols, 2* Michelin, a més de la col·laboració de destacades empreses del sector. Més informació: www.cett.cat/GCCG n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 22

05/05/15 10:28

pitality

tegies

he key

ation. neurial

nment.

ing in dustry, nd de-

CETT Formació

Presentat el primer diploma universitari de l’Estat de Cocteleria i Mixologia ventall d’aspectes i de temàtiques”. La seva finalitat és esdevenir un espai on professionals amb diferents trajectòries puguin aportar la respectives visions per, amb aquesta suma, complementar les matèries impartides durant el curs.

El CETT-UB presenta el primer diploma d’extensió universitària de Cocteleria i Mixologia de l’Estat espanyol. La primera edició d’aquesta formació s’impartirà en el Campus CETT-UB entre els mesos de novembre de 2015 i maig de 2016, amb l’assessorament i la col·laboració de Javier de las Muelas, empresari, bartender, mixologista i director del desenvolupament conceptual del curs.

“El CETT-UB ha creat els nous estudis per posar a l’abast de l’alumnat una formació única, de qualitat, efectiva i pràctica, que el nou professional en cocteleria ha de dominar per respondre a la demanda creixent del sector”. L’objectiu és, segons Nan Ferreres, directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme del CETT, “donar una visió integral dels continguts que porti a una nova dimensió en el coneixement de la cocteleria”.

Amb una durada de 160 hores presencials (30 crèdits europeus), el nou diploma es dirigeix als professionals en actiu de l’àmbit de la restauració i l’hostaleria, a tècnics de grau mitjà i grau superior en Restauració i a perfils interessats en introduir-se en la cocteleria. Es tracta de l’únic curs en aquest àmbit reconegut per una universitat, en aquest cas la Universitat de Barcelona (UB).

Entre les sortides professionals, figuren el de bartender o cap de bartenders, director d’establiments, director de desenvolupament de nous productes, assessor en l’oferta de cocteleria, brand ambassador i comercial de marques de begudes, comercials d’empreses de subministraments de material i equipaments, i també el de supervisor operatiu de centres.

Temàtica i finalitats Amb una temàtica molt completa, el curs pretén posar a l’abast dels participants eines per impulsar projectes amb la cocteleria com a protagonista –incloent-hi la creació, gestió i execució–, i fomentar la iniciativa i l’esperit emprenedor en l’àmbit de la restauració. n Més informació: www.cett.es/cocteleria-i-mixologia

L’alumnat del curs de Sommelier semipresencial, © Javier de las Muelas

prides gh the intenhotel

23

al CETT

A principis de febrer va tenir lloc el primer mòdul presencial (Paisatges del Vi) del curs de Sommelier que el CETT imparteix, per primer any, en format semipresencial. Després d’uns mesos treballant via en línia, l’alumnat va conèixer en primera persona les instal·lacions del centre i l’equip docent de l’EHT i de CETT eLearning.

Les classes pràctiques van permetre desenvolupar i perfeccionar els coneixements adquirits. Els estudiants van assistir a una sessió de tast de vins a càrrec del docent del CETT i reconegut sommelier Cèsar Cànovas, on es van treballar aspectes com ara la metodologia del tast, el sòl i el clima, la varietat de raïm, la criança i les noves tendències. El programa va incloure una anàlisi sensorial de vins monovarietals i una sessió sobre vinificació ecològica i biodinàmica. També es va fer una sortida formativa en què es van visitar vinyes i cellers. n

El Comitè Assessor multidisciplinari La nova titulació compta amb el suport del Comitè Assessor, format per personalitats vinculades al món de la cocteleria, però també a altres disciplines relacionades, com ara el teatre, el disseny, l’economia, la sommelieria o la gastronomia.

Segons Javier de las Muelas, “aquesta pluralitat posa de relleu que la cocteleria engloba i es relaciona amb un ampli

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 23

05/05/15 10:28

24

CETT Formació

Coneguem els Docents del CETT CÈSAR CÀNOVAS El 1999 va completar la formació oficial de Sommelier i, des del 2014, és coordinador de Restauració Escola al CETT. Explica de si mateix que és una persona impacient, apassionada, curiosa, somiadora, poc endreçada (“en vies de solució”, diu) i responsable.

mireia ros Va cursar els estudis de TEAT al CETT (1987-1990) i l’any 1995 ja hi impartia diversos seminaris.

N’és professora del grau de Turisme des del 2006, i coordinadora del màster de Direcció d’Esdeveniments, des del 2014. Es defineix com a inquieta, curiosa, exigent, activa i alegre.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Quan estudiava a la Facultat d’Història vaig conèixer molts alumnes del CETT i participava en festes i viatges de l’Escola. Fa 12 anys, quan va començar el curs de Sommelier del CETT, vaig impartir-hi la primera classe i la col·laboració va durar 5 anys. I hi ha l’actual etapa professional, ben nova, que espero que duri molt.

Poc després d’acabar el TEAT em vaig decantar pel turisme de negocis i vaig entrar a treballar a American Express, com a responsable de diversos inplants. Alhora, col·laborava amb el CETT impartint algun seminari sobre tarifes, BSP i, més endavant, cursos de perfeccionament d´Amadeus.

• Com creus que et valora i percep l’alumnat?

Encara no sé com em percep, però puc explicar el que va dir sobre mi la Mercè Garcia, coordinadora del curs de Sommeliers. En una presentació va comentar que no em guardo res, que ho dono tot, intento ser generós i apassionat, i explicar tot el que sé.

Sóc professora al CETT des de l’any 1995. Si s’ha de jutjar per les enquestes, sembla que agrado a l’alumnat. Crec que els estudiants em valoren molt bé perquè els sóc propera i, a les classes, utilitzo una metodologia que els agrada i ajuda molt en l’aprenentatge: el Problem Based Learning (PBL), a través de casos reals d’estudi, notícies d’actualitat i visites, dins i fora de l’aula, a empreses i professionals del sector.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

Fa quasi 30 anys que estic en contacte amb la restauració i, més enllà dels coneixements adquirits o els reconeixements, penso que la meva experiència és molt més important i pot ser molt més útil als futurs professionals.

Els proporciono una visió 360º del sector, ajustada a la seva realitat, i ajudo a apropar la Universitat al sector empresarial amb col·laboracions diverses (mitjançant el Projecte Final de Grau/Màster en empreses, pràctiques, visites...). També fomento el networking entre júniors i sèniors.

• Explica’ns alguna anècdota curiosa de la teva trajectòria.

No hi ha res especial que recordi i alhora n’hi ha moltes, d’anècdotes. Tractar amb l’alumnat suposa tractar amb persones, i a mi el que més m’agrada i em sorprèn són les persones, tant si es tracta d’estudiants com de clientela: les reaccions davant d’una mateixa situació, la forma d’afrontar els problemes...

Crec que la meva aportació de coneixement i experiència és enriquidora des d’un punt de vista bidireccional.

Sovint rebo correus d´exalumnat explicant-me com el que he dit o hem fet a classe els ha marcat la vida.

Una em va comentar que era a Nova Zelanda perquè un dia, analitzant la web de l’oficina de turisme del país, vaig dir: “Com es pot viure sense haver-hi anat mai?”.

• Parla’ns dels teus projectes de futur...

El meu projecte és el CETT: aportar el meu gra de sorra per seguir sumant en la tasca que fa l’Escola. Formar-ne part et permet rodejar-te d’un equip i un ambient on el coneixement i la recerca són fonamentals, i això és molt estimulant. I vull aprofundir en temes relacionats amb la gastronomia que m’interessen molt. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 24

Ara el prioritari és el Màster, situar-lo com a referent internacional i que l’alumnat ocupi càrrecs de responsabilitat en el turisme de negocis i reunions de Barcelona i del món. Anem en una molt bona línia. n

05/05/15 10:28

25

CETT Formació

FLAIXOS Mercè Civera, professora del CETT-UB, ponent a la trobada del projecte europeu gastronòmic Cities.

“La gastronomia i el patrimoni culinari en el desenvolupament local” va ser el títol de la ponència que va dur a terme Mercè Civera a la trobada del projecte Cities que va tenir lloc el 14 de novembre, a l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. La finalitat de Cities és impulsar noves estratègies de desenvolupament local vinculades a la gastronomia.

El projecte, de 16 mesos de durada (des del desembre de 2013 fins al passat mes de març) ha implicat 5 ciutats europees mitjançant els seus ajuntaments: Fermo (Itàlia), l’Hospitalet de Llobregat (Espanya), Alba Iulia (Romania) i Korydallos (Grècia), liderats per Burgos (Espanya).

Participació en el XV Congreso Internacional de la Sociedad Española de Didáctica de la Lengua y la Literatura. La Dra. Mireille Spalacci i la Dra. Montserrat Iglesias, professores

del CETT, van exposar els seus estudis (“Dispositifs de médiation orale pour apprenants universitaires de français langue étrangère” i “Second language acquisition and the language tourism experience”, respectivament) al Congrés organitzat conjuntament per la Universitat de València i la Universitat Politècnica de València, que va tenir lloc en aquesta ciutat del 19 al 21 de novembre. Es pot trobar més informació sobre aquest esdeveniment a http://sedll2014.upv.es/index.html.

Open Master Class: màrqueting experiencial i sensorial.

El 3 de desembre es va realitzar al CETT aquesta sessió, organitzada des del màster de Direcció d’Esdeveniments CETT-UB. La ponència principal la va protagonitzar Carles Casas, director de màrqueting d’Emotion Experience, que va participar també a la taula rodona, amb Gemma Romaguera, responsable de Concessions i Gestió d’Espais del MACBA; Pau Morales, responsable d’Esdeveniments d’Emotion Experience; Lluis Torra, president del Club de Màrqueting de Barcelona; Javier Frias, director comercial de Parkings Núñez y Navarro; i Carlos Cosials, CEO & Ambassador de Fantastiq Transmedia Solutions. L’alumnat del màster va participar activament en l’organització i dinamització de l’acte.

Es presenten al CETT les dades de l’Observatori de Turisme Rural. El saló Sitges de l’Hotel Alimara va acollir, el 22 de gener, la

presentació dels resultats pel que fa a Catalunya de l’Observatori Rural. Van intervenir-hi Carme Rubió, sotsdirectora general de Programació Turística, i els representants de les tres entitats que desenvolupen conjuntament el projecte de recerca: Ana Alonso, directora de Comunicació d’EscapadaRural.com; Nacho Rosés, director de Panells de Netquest; i per part de l’EUHT CETT-UB, Enric López, director del màster d’eTourism del CETT, que va presentar les dades (disponibles a www.escapadarural.com/observatorio/). A continuació, la taula de debat va apropar els assistents als reptes i oportunitats que brinda el sector. Pel que fa a les dades referents a Andalusia, el 26 de març es van presentar a Cadis, amb la participació, per part del CETT, del director de l’EUHT CETT-UB, José Antonio Pérez-Aranda.

La Dra. Anna Torres, al Seminari sobre Canvi Climàtic i Turisme a Catalunya. La Dra. Anna Torres, professora

del CETT, va participar el 20 d’octubre i en qualitat d’experta en el Seminari sobre Canvi Climàtic i Turisme a Catalunya, organitzat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS), la Secretaria d’Empresa i Competitivitat (DEMO) i la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat (DTES). És previst que properament se celebri una segona sessió de treball, destinada a identificar i analitzar recomanacions concretes per a l’adaptació del turisme al canvi climàtic.

Editat un nou volum de la revista d’investigació en turisme ARA. La revista d’investigació en turisme ARA, editada conjuntament

per la Fundación Global Democracia y Desarrollo (Funglode), de la República Dominicana, i el CETT-UB, compta amb un nou volum, publicat únicament en format digital. Es pot consultar aquest volum 5, número 1, així com tots els números anteriors a la pàgina web www.arajournal.net. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 25

05/05/15 10:28

26

CETT Formació

SORTIDES formatives de l’alumnat El darrer semestre, els estudiants de les diverses formacions del CETT han realitzat múltiples sortides destinades a complementar els coneixements, fora de les aules i en espais professionals reals que permeten conèixer de primera mà la realitat del sector.

• Màsters i cursos d’extensió universitària L’alumnat del màster d’Innovació en la Gestió Turística, en l’especialitat de Destinacions Urbanes i en Patrimoni Culinari i Gastronòmic, va visitar l’Ajuntament de Vic per conèixer les tasques destinades a desenvolupar l’activitat turística al municipi, i desgranar la candidatura per formar part de la Xarxa de Ciutats Creatives per la UNESCO en la categoria de gastronomia; i l’alumnat del màster de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural va conèixer de primera mà el Museu de les Mines de Cercs i el futur Centre d’Interpretació de Fumanya, una de les restes paleontològiques més importants de tot Europa.

El grup de primer curs de superior de Sommelier va visitar les instal·lacions i vinyes de l’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech, a Espiells, Sant Sadurní d’Anoia.

Va conèixer els sistemes de conducció d’un cep i els tipus de poda, amb la corresponent pràctica de poda en vinya. Posteriorment va visitar el Celler Albet i Noya, on se li va explicar les pràctiques en matèria de viticultura sostenible que s’hi duen a terme, i va fer un tast de varietats de xarel·lo i vi negre.

• Graus universitaris Els estudiants de primer curs de l’assignatura Turisme i Patrimoni del grau de Turisme, van fer una sortida didàctica per conèixer de prop el Guernica i la seva història, al Centre de Recursos per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB, a Barcelona. Van visitar la rèplica de l’edifici on, per primer cop, es va mostrar al públic el cèlebre quadre de Pablo Picasso.

Aquests alumnes també van visitar, de la mà del Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori, el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet (Conca de Barberà) i la Ciutadella Ibèrica de Calafell (Baix Penedès), per consolidar coneixements referents a les claus i eines d’anàlisi dels conjunts monumentals i dels espais arqueològics. També van participar en una sessió sobre l’anàlisi de ciutats patrimonials, a la Barcelona romana.

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 26

L’alumnat de l’assignatura Mediació Turístico-cultural va fer una sessió pràctica d’interpretació i mediació del patrimoni al Monestir de Santes Creus i posteriorment va visitar el Palau Robert per fer una classe pràctica d’anàlisi d’exposicions. I 20 estudiants del grau de Turisme i màsters van conèixer in situ, les instal·lacions, el funcionament i els perfils professionals més sol·licitats en dos creuers de luxe de la companyia Holland America Line.

• Cicles formatius - HOTELERIA Els alumnes de primer del cicle de Tècnic Superior en Direcció de Serveis i Restauració van visitar les instal·lacions de Cafès Novell, a Vilafranca del Penedès, on se’ls va impartir una classe pràctica; i de la Fàbrica Damm de Barcelona, on van aprendre com es fa el servei de cervesa en barril.

Mercabarna va ser el lloc escollit per a la sessió formativa dels estudiants de 1r de TSDC-A, TSDC-C i TSDSR. Gràcies a la ruta explicativa per les instal·lacions, van veure el funcionament de l’empresa Càrnia, el de la llotja de peix, i van descobrir la logística del dia a dia del mercat.

Pel que fa a l’alumnat de 3r curs de TCGR-B, va visitar la Boteria Torner, a Sant Cugat Sesgarrigues, per aprendre com es fabriquen les barriques de vi de forma artesanal i fer una degustació de vins del Penedès, i les Caves Gramona.

L’alumnat de 2n de TCGR va ser a Makro Barberà, on David Garcia, guanyador de Top Chef II, va fer una demostració. I l’equip de sala del CETT va visitar l’emblemàtic restaurant Via Veneto de Barcelona, per conèixer la seva filosofia de treball i d’atenció a la clientela, i elaborar diferents preparacions.

• Cicles formatius - turisme Els estudiants de 2n de TSAVGE van visitar el Centre de Convencions Internacional de Barcelona, i els de 1r curs de TSAVGE i de 2n de TSGALT, el Palau de Congressos de Catalunya, per conèixer-ne les instal·lacions. L’alumnat de 2n d’Allotjaments Turístics de TSGALT va ser a Sitges, per conèixer els hotels Avenida Sofía Hotel Boutique & Spa i Dolce Sitges Hotel, els serveis que ofereixen i la seva filosofia de treball.

• elearning El mòdul presencial M4 Paisatges del Vi (inclòs en el curs semipresencial de Sommeliers) va fer una sortida formativa a les instal·lacions de Juvé i Camps. L’alumnat va assistir a una activitat de poda i una sessió de tast a les instal·lacions d’Espiells. n

05/05/15 10:28

Il·lustració de John Tenniel

27

Ciència i Cuina

“Beu-me”, deia el rètol de l’ampolleta... “... i l’Alícia es va arriscar a tastar-ne el contingut, i el va trobar molt bo (de fet, tenia una mena de gust barrejat de pastís de cireres, crema, pinya americana, gall dindi rostit, toffee i torrades amb mantega). S’ho va beure i es va començar a arronsar...”. Això diu el capítol 1 de l’Alicia al País de les Meravelles, segons Salvador Oliva.* Aquest any fa 150 anys que Lewis Carroll va escriure l’Alícia al País de les Meravelles, i ho commemorem amb un text sobre el líquid de l’ampolleta. L’ha fet Heston Blumenthal (1966), un famosíssim cuiner anglès, i una persona molt peculiar. Sempre era segon o tercer quan Ferran Adrià quedava primer en les classificacions de cuiners. És propietari del restaurant The Fat Duck, a Bray, a 50 km a l’oest de Londres. Ara és tancat per reformes, però el darrer menú degustació servit tenia 15 plats i costava 220 lliures, sense vins (de 50 a 8.600 lliures). Té un altre restaurant a Sydney, igualment sofisticat.

La seva trajectòria és, en certa manera, paral·lela a la de Ferran Adrià; es coneixen i un devia estimular l’altre. Ambdós són entusiastes de la cuina experimental, de les noves tecnologies i de les sensacions extremes, que en el cas de Blumenthal a vegades ratllen l’extravagància. Al començament de la seva carrera es va posar en contacte amb el professor de física Peter Barham, autor del llibre Science and Cooking, que li va presentar el professor Tony Blake, amb qui van formar un equip de científics i acadèmics que van desenvolupar sabors i aromes que ara es venen amb la marca Firmenich.

L’aplicació de tècniques (banys de laboratori, nitrogen líquid i altres) li van donar tres estrelles Michelin en poc temps. Està especialment interessat en com es perceben els sabors i les aromes, i dóna als comensals auriculars per escoltar sorolls d’onades del mar quan serveix determinats plats de marisc, sorolls que procedeixen d’iPods ocults a les closques!

Com Ferran Adrià, té uns llibres extraordinaris. Als titulats In search of perfection, procedents d’un programa que va fer a la BBC, explica com fer menjars quotidians (patates fregides, pollastre rostit, fish and chips, pizza, espaguetis a la bolonyesa...) de la millor manera possible, amb dades de temperatures, gruixos, temps, qualitats... Són llibres extraordinaris.

I, com Ferran Adrià, és una persona senzilla i poc vanitosa; almenys aquesta va ser la meva impressió en una reunió a la qual vaig assistir, ara fa uns anys, a la Fundació Alícia.

Blumenthal s’interessa ara per la història de la gastronomia * Josep Carner, primer dels traductors de l’Alícia en català, diu que era sucre candi i no toffee, probablement per no haver d’usar termes no catalans.

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 27

britànica, i com a cuiner mediàtic ha protagonitzat recentment el programa televisiu Heston’s Feasts. Cada edició la dedicava a un tema. El primer, a l’època victoriana, i el tema: el banquet d’Alícia al País de les Meravelles. El menú el van formar el Beuratge “beu-me” (aperitiu), la Sopa de falsa tortuga (primer plat), els Insectes comestibles del jardí (plat principal), i el Púding de gelea i gelat (postres).

Es poden trobar detalls dels plats al Youtube i la Wikipedia.

Però centrem-nos en la primera de les preparacions. Recordem que havia de tenir sis gustos diferents... Com fer un beuratge de sis gustos? Tots barrejats serien inidentificables i Blumenthal va decidir que apareguessin successivament.

Va dissenyar el recipient per beure el líquid: va inventar una copa en forma de cilindre, amb un broquet a la part inferior, similar a les gerres de balneari que fan servir els usuaris.

La recepta, resumida, és la següent: es fan cadascun dels gustos per separat (un pastís de cireres, gall dindi rostit, torrades amb mantega, caramels de toffee comprats o fets, crema, una pinya...), es trinxen i barregen per separat amb llet tèbia, i es mantenen unes vuit hores. Les infusions resultants agafen el gust de cada component. Es baten i es filtren. S’afegeix el mateix colorant alimentari a cada infusió, fins que totes tinguin el color rosat (o s’acoloreixen de colors diferents). Vegeu el vídeo a https://www.youtube.com/watch?v=TPbpqScnpu4 Si es posessin les infusions de llet una sobre l’altra se’n barrejarien ràpidament els gustos. Per evitar-ho, l’invent és gelificar-les suaument usant goma gellan, un hidrat de carboni fruit de la fermentació de la glucosa o altres sucres amb Sphingomonas eloidea. Es va descobrir/inventar el 1977, i ara és l’additiu alimentari E-418. Amb aigua forma hidrocol·loïdes, i en presència de sals de calci forma gels. Té dues variants, l’elàstica i la rígida. L’elàstica s’usa pel seu efecte suspensor, que permet mantenir partícules o esferes en l’interior del líquid. El líquid segueix sent força fluid, especialment si es sotmet a una mica d’esforç (en remenar-lo o xuclar-lo...).

Doncs bé, s’afegeix una mica de goma gellan a cada infusió i es forma un gel molt delicat, perquè la llet porta ions de calci.

Es posa una part de la primera infusió al recipient, després la segona, etc., molt suaument per evitar que es barregin els gustos. No es distingeixen perquè tot és rosa, però es crea una columna de gustos independents, que en xuclar pel broquet van apareixent, per l’ordre en què s’han afegit.

Això és el que, segons la definició del periodista Pau Arenós, és cuina tecnoemocional. No sé si els comensals del dinar victorià que va servir Blumenthal es van arronsar com l’Alícia després de beure-s’ho, però sí que s’haurien volgut fondre (per les cares que van posar) quan van veure arribar el plat principal, el jardí de pedres amb els insectes cuits. n Claudi Mans. Departament d’Enginyeria Química de la UB

05/05/15 10:28

28

CETT Alumni

L’antic alumnat emprenedor El passat 24 de febrer, en el marc dels actes de la XV edició de la Trobada Escola + Universitat + Empresa, va tenir lloc l’espai Petites Empreses, Gran Talent, amb la participació de tres projectes endegats per antics alumnes emprenedors del CETT. Els creadors de les empreses The Green Vintage, Butifarring i yök Casa + Cultura van compartir amb l’alumnat les seves experiències i van respondre, entre d’altres, preguntes sobre l’origen de la idea que els va dur a crear el negoci, les dificultats que van sorgir o les possibilitats de l’emprenedoria en temps de crisi.

Tots van animar els presents a ser actius, tenir il·lusió i lluitar per fer realitat els somnis.

La Gemma Oliveras i la Paula Bao, de 29 i 25 anys respectivament, són un bon exemple d’aquesta actitud. La Gemma va estudiar al CETT el grau superior d’Allotjament (2007-2008) i el grau de Turisme, en l’especialització de Direcció Hotelera (2008-2012), mentre que la Paula va cursar-hi el grau de Turisme, en aquest cas en la branca de Direcció Turística (2008-2012). El novembre de 2014 van deixar les respectives feines per crear The Green Vintage (www.thegreenvintage.com), una empresa d’organització d’esdeveniments en l’àmbit empresarial i particular: “Sempre ens havia agradat aquest sector i vam decidir canviar les nostres vides i lluitar pel que desitjàvem. Ara ens dediquem únicament i exclusiva a l’empresa. Ens centrem a Catalunya, tot i que no ens tanquem portes a treballar a altres llocs. Ens adaptem en funció de la demanda. Ens hem adonat que part dels millors clients potencials són empreses estrangeres; per tant, enfocarem la nostra idea de negoci cap aquest target.” Creuen en la formació i consideren que “és important fer reciclatge d’idiomes i ser el millor en allò que fas, ja que hi ha molta gent molt ben formada i amb moltes ganes d’aprendre i donar-ho tot”.

Albert Gómez, de 30 anys, accionista i xef corporatiu de Butifarring (www.butifarring.com, amb seu al carrer del Call, 26, de Barcelona), també coincideix en l’aposta per la formació com a factor essencial amb vista al futur. Antic alumne del CETT –el 2004 va finalitzar els estudis de tècnic en Cuina i Serveis de Restaurant i Bar–, diu que cal “valorar molt els estudis i les pràctiques que es fan als centres d’aplicació de l’Escola. Els idiomes, també a la cuina, són importants. I no deixar mai de fer monogràfics i tot tipus de formació relacionada amb el sector”. El seu projecte, iniciat conjuntament amb la resta de socis, és Butifarring, la marca d’entrepans nascuda a finals de 2013, que s’està franquiciant des de fa uns mesos: “Després d’uns anys molts durs de feina a Espanya i Suïssa, vaig decidir seguir pel meu compte. Crec que aquesta és la manera de fer que realment motiva.”

A Butifarring hi treballen 5 persones: “Hi ha un antic alumne del CETT i preveiem incorporar-ne més perquè sempre donen molt de si, ja que tenen molt ben consolidada la base principal que necessiten per treballar en el sector.” Professor de Cuina i Hosteleria, l’Albert segueix emprenent: està iniciant un nou projecte sobre l’street food i diu que li agradaria obrir un petit i exclusiu restaurant a Menorca, “amb una cuina d’autor en què pugui expressar els meus sentiments culinaris”.

Pel que fa al projecte yök Casa + Cultura (http://helloyok.com), en l’anterior Tot CETT dedicàvem una pàgina a aquest negoci d’allotjament ecològic, gestió responsable, cultura social i economia local, i espai de connexió entre els visitants i els barcelonins, inaugurat fa poc a Trafalgar, 39. L’antiga alumna de la diplomatura de Turisme (2000-2003) al CETT, María José Rodríguez Marañis, de 36 anys, experta en gestió de la qualitat hotelera, n’és una de les fundadores, amb l’eco­ dissenyadora Petz Scholtus. n

Madrid acull un nou sopar dels CETT Alumni El 28 de gener, coincidint amb Fitur 2015, la Fira Internacional de Turisme, CETT Alumni va organitzar a Madrid un sopar obert a l’antic alumnat del CETT i professionals del sector. El Santo Restaurant & Deli va ser el lloc escollit no només per al retrobament, sinó també per fer networking, compartir experiències i coneixement, i fer noves coneixences. Cal destacar també que, enguany, el 4 de març s’ha realitzat per primera vegada un sopar coincidint amb l’EIBTM de Berlin. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 28

05/05/15 10:28

ys, ace Bug.com, ll, 26, cideix ó com sta al TT –el studis eis de ue cal i les s cenla. Els a, són mai de us de iniciat marca uiciant feina . Crec

umne donen ncipal Cuina n nou n petit tor en

.com), negosocial s i els alumMaría tió de l’eco­

29

CETT Alumni

L’antic alumnat del CETT avui Meritxell CAUDET “Jo vaig estudiar a les instal·lacions del carrer Canuda, i aleshores el CETT ja era una escola de referència que em va ajudar a introduir-me en el sector de manera immediata.” Ho diu la Meritxell Caudet, de 43 anys, que hi va cursar la formació de Tècnic en Empreses i Activitats Turístiques (1998) i el màster de Turisme Urbà (2000). Explica els seus inicis en el sector, “vaig començar de la mà de Politours a través de la Borsa de Treball del CETT”, i ens posa al dia: “actualment sóc la responsable de Promoció i Comercialització de les Oficines de Turisme de la Generalitat. Impulso la comercialització de productes turístics, capto alumnat per formalitzar convenis de pràctiques, estableixo protocols de treball i manuals de bones pràctiques, i fomento la internacionalització de les oficines de turisme. M’encanta la feina que faig, tant en la vessant de l’atenció al públic com en la part més comercial, i veig el meu futur vinculat a l’administració i al món de les oficines de turisme, amb la intenció de reconvertir-les en centres d’informació orientats i equipats per al turista del futur.”

Rita SOLEr La Rita Soler, de 24 anys, va estudiar el grau superior de Restauració al CETT entre els anys 2009 i 2010.

Del seu pas per l’Escola explica que va ser molt positiu: “Va ser molt enriquidor. De la formació destaco especialment tots els aprenentatges amb relació a la direcció d’empreses. D’altra banda, gràcies al CETT vaig poder realitzar les pràctiques al restaurant on volia, i això em va ajudar a encaminar el meu futur.”

Ara treballa a elBullifoundation des de l’inici de la Fundació: “mai no em vaig desvincular d’elBullirestaurant i vaig veure l’oportunitat de seguir amb el projecte.” Forma part del departament corporatiu i hi desenvolupa les tasques de recursos humans, directora d’operacions, administració i seguiment pressupostari: “He fet servir la Borsa de Treball del CETT per buscar nous treballadors per a la Fundació i, de fet, hem incorporat nous alumnes en pràctiques. Pel que fa a la feina en si, m’agrada molt tot el que faig –diu–, ja que cada dia suposa per a mi un nou repte. Per aquest motiu, en un futur m’agradaria seguir aprenent i enfrontant-me als nous reptes, a elBullifoundation.”

Raquel Chicote Va estudiar la diplomatura de Turisme al CETT (2003-2006) i actualment treballa a Booking.com, empresa líder en reserves hoteleres en línia: “Vaig entrar a l’empresa fa 4 anys i 6 mesos com a Account Manager”, explica la Raquel Chicote, de 29 anys. “Després vaig promocionar-me com a Senior Account Manager, gestionant l’equip de Balears, i ara gestiono comptes estratègics com a Key Account Manager a l’equip de Barcelona. La meva tasca consisteix a promoure la marca Booking.com i els seus productes, i donar servei als socis clau. M’encarrego de la relació comercial amb els comptes i tracto d’introduir iniciatives i presentar innovacions per tal d’optimitzar el seu rendiment a la nostra web. Estic molt contenta de pertànyer a l’empresa -afegeix- i molt satisfeta de la meva evolució, així com del meu desenvolupament pel que fa a coneixements dins del món on line.” Amb una àmplia experiència laboral en el sector hoteler, quan parla de la formació al CETT diu que valora especialment “la bona preparació per assumir els reptes a què hom s’enfronta quan comença la vida professional.” n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 29

05/05/15 10:28

30

CETT Alumni

L’antic alumnat arreu del mÓN Wladimir Restituyo, de 28 anys, llicenciat en Administració Hotelera a la República Dominicana, va estudiar al CETT el màster oficial de Direcció Hotelera i Restauració (2010-2011).

Des de l’any 2007 ha treballat en hotels de la cadena Marriott, a les àrees d’aliments i begudes, recepció i vendes. Ara, és supervisor de Front Office de l’Hotel JW Marriott Santo Domingo, reconegut com el #1 de Santo Domingo a Trip Advisor i als sistemes interns de la cadena: “Formo part de l’equip encarregat de l’obertura de l’Hotel, el juliol de 2014.”

Diu que la seva experiència al CETT li va fer canviar la manera de veure el món i el negoci, “per les aportacions dels professionals en actiu. He aplicat els coneixements a l’àrea de Front Office i, gràcies a això, sóc a un pas de la gerència d’habitacions.” Segueix en contacte amb l‘Escola: “m’informo sobre el que s’hi fa, segueixo el professorat a les xarxes socials i estic valorant l’oportunitat de cursar-hi un altre màster de l’àrea de vendes, ja que vull seguir creixent i desenvolupant les meves habilitats. Ara tinc 30 persones al meu càrrec, de les quals valoro l’honestedat, el respecte, la proactivitat, el fet d’anar més enllà, que estiguin atents als detalls, la companyonia, i el fet de saber crear una connexió sincera amb els hostes. Així, recomano als alumnes del CETT que parin molta atenció a les seves fites, que les estableixin d’una manera intel·ligent, mesurable i real; que inverteixin en el futur estudiant i aprenent més sobre la seva àrea d’interès. És essencial -destaca- tenir idiomes, ja que permeten la comunicació i la creació de connexions, i descobrir persones i cultures diferents.”

Un altre antic alumne del CETT que coincideix amb aquesta opinió és en Ferran Granell, de 27 anys, que va estudiar-hi el cicle formatiu de grau superior d’Allotjament (20062007) i també el grau de Turisme (2007-2010). Diu que els idiomes i l’experiència a l’estranger són claus per a una vida professional exitosa. “Aprofiteu totes les opcions de pràctiques i de feina fora del país que ofereix el CETT -comenta-. És més fácil accedir als mercats laborals d’altres països així, que no pas enviant currículums.” El Ferran és un exemple de com fer carrera en l’àmbit internacional. Des que va acabar d’estudiar ha treballat al departament de Housekeeping d’un hotel de marca nord-americana situat a Bogotà, Colòmbia, en el marc d’un programa de desenvolupament gerencial, i

Wladimir Restituyo

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 30

també com a Store Manager d’una marca de calçat de moda, a Irlanda. “Des de fa dos anys treballo per al metabuscador kayak.com, a les oficines comercials situades a Zurich, Suïssa.

Hi vaig accedir a través d’un període de pràctiques de tres mesos que vaig trobar mitjançant l’espai E3 del CETT. Sóc al departament d’Account Management, on estic a càrrec de l’equip que cobreix els mercats d’Alemanya, Àustria i Suïssa, i m’agradaria seguir aprenent i creixent dins l’organització, perquè n’estic molt content, d’aquesta feina. Penso que la motivació, la proactivitat i les ganes d’aprendre constantment són molt importants per tirar endavant.” Explica que ja de petit deia que volia marxar a viure a fora –Suïssa és el cinquè país on ha viscut– i que sempre li ha agradat molt tot allò relacionat amb el turisme i els viatges: “És vocacional”.

Qui també va marxar a viure a l’estranger tot just acabat el grau de Turisme i Oci al CETT (2007-2011) és la Laura Pino, de 26 anys: va treballar de Resident Advisor a la Columbia University de Nova York, i com a Customer Service Agent, per a Iberia Líneas Aéreas, al London Heathrow Airport (LHR).

Com en Ferran, comenta que sempre ha viscut aquesta passió pel sector: “Volia treballar en un ambient multicultural i tenir l’oportunitat de viatjar i realitzar nous projectes... Ara viatjo mensualment, parlo cinc idiomes i treballo en un dels cinc aeroports més importants del món.” Efectivament, des del 2012, la Laura és Customer Service Executive per a British Airways, també al London Heathrow Aiport (LHR), on s’encarrega del control d’embarcaments, és supervisora de la facturació, del control de visats, dels passatgers en trànsit i coordina tasques amb altres línies aèries del grup OneWorld.

“El meu projecte actual es desenvolupa al departament de formació dins de la companyia. També faig coaching a nous treballadors i preparo cursos per als actuals. M’agrada treballar amb persones competents que saben ser assertives, que tenen ganes de millorar i d’aprendre, i estan obertes a nous procediments de treball.“ Diu que aquest any vol seguir avançant a la companyia i posicionar-se en un càrrec de Management, i del CETT, amb perspectiva, en valora l’experiència i les classes magistrals dels professionals docents, i les pràctiques en empreses destacades del sector, “que representen una gran oportunitat”. n

Laura Pino

Ferran Granell

05/05/15 10:28

31

CETT Alumni

NOVA pàgina web El passat 18 de març es va posar en funcionament http://www.cett.es/cett-alumni/, la nova pàgina web per a tota la comunitat d’antics alumnes que amplia els avantatges i els serveis que s’oferien anteriorment.

A més, CETT Alumni incorpora nous serveis premium, per oferir un contacte encara més directe als associats i més suport en el seu camí professional. Des d’ara, tots els Alumni poden pertànyer a la comunitat de forma gratuïta, però només els premium poden gaudir de: • Directori d’associats.

• Servei exclusiu de borsa de treball i orientació professional.

• Clipping de notícies del sector turístic.

• Descomptes en formació al CETT. • Participació en activitats professionals i activitats lúdiques.

• Avantatges en empreses col·laboradores.

• Carnet d’associat.

• Enviament de la revista Tot CETT. També formen part del Club de Turisme d’Alumni UB i poden gaudir de totes les Activitats i Grans Avantatges de la Universitat de Barcelona. A més, quinzenalment, reben una newsletter que conté informació d’interès, les ofertes laborals destacades i les properes activitats programades.

Tots els qui es troben en procés de recerca o volen canviar de feina, poden subscriure’s gratuïtament a la Job Newsletter, on s’inclouen, exclusivament, les ofertes laborals més destacades. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 31

Internacional El CETT més universal Visita a la Universitat d’Hokkaido, al Japó De l’1 al 8 de març, el director de CETT Consultors, David Peguero, i els professors Maria Soy i Ramon Serrat, en representació del CETT, van ser convidats a visitar el Center for Advanced Tourism Studies (CATS) de la Universitat d’Hokkaido, a la ciutat japonesa de Sapporo. L’objectiu final de la visita va ser la signatura d’un conveni de col·laboració entre ambdós centres acadèmics. Així mateix, Peguero va establir contactes amb les autoritats locals i regionals. D’altra banda, l’11 i 12 de març, el director del CATS, el Dr. Noriaki Nishiyama, i el professor Yusuke Ishiguro, van visitar el CETT per conèixer-ne les instal·lacions i establir contacte amb el professorat.

El representant del Manitoba Institute of Trades and Technology, a l’Escola El 6 de març, Ray Karasevich, vicepresident acadèmic del Manitoba Institute of Trades and Technology (MITT), situat a Winnipeg, al Canadà, va ser al CETT per conèixer el centre i explorar possibles col·laboracions amb vista a la mobilitat internacional dels estudiants d’ambdues institucions, especialment de l’àmbit preuniversitari.

Noves sinergies amb universitats xineses Ashley King, de l’equip de BAS, va viatjar a la Xina del 8 al 13 de març per promocionar els programes d’Study Abroad i els màsters a nivell formatiu. Durant el viatge va visitar tres universitats del país, va donar a conèixer els programes del CETT i va aprofitar per establir possibles col·laboracions en un futur.

Gastón Acurio, al CETT El 13 de març, el prestigiós xef i empresari Gastón Acurio, ambaixador i promotor de la gastronomia peruana al món, va ser al CETT. L’alumnat peruà de l’Escola va oferirli una degustació de plats tradicionals catalans com a benvinguda. n

05/05/15 10:28

32

Internacional

ESTUDIAR i formar-se A L’ESTRANGER, una aposta de futur El CETT-UB, mitjançant el seu model pedagògic, potencia la mobilitat dels seus estudiants, en la vessant acadèmica i pràctica. Les estades internacionals són una oportunitat per viure experiències en entorns diferents, desenvolupar competències clau i adquirir nous coneixements, un fet cada cop més valorat per les empreses a l’hora d’incorporar professionals. Si en l’anterior número del Tot CETT ens referíem a les pràctiques laborals, en aquesta edició l’alumnat de tercer i quart curs del grau de Turisme ens resumeix la seva etapa formativa en els millors centres d’arreu del món.

Tot l’alumnat es mostra entusiasmat i desitjós d’encomanar la seva il·lusió a la resta de companys del CETT per tal que s’engresquin a fer una estada internacional, perquè, segons diuen, és la millor manera “d’aprendre en tots els àmbits”. A més de la formació acadèmica en sí, la majoria destaca el fet de consolidar els idiomes, i també el creixement personal que implica viure a l’estranger.

L’estada d’Adrià Gomariz-Vilaldach

L’Òscar González del Peso ha realitzat una estada de 4 mesos a Chambéry, França, i diu que es tracta d’una “etapa que no oblidaré mai”. La Núria Brasó és actualment a Innsbruck, Àustria, on passarà 4 mesos. Diu que, des del principi, ja es va enamorar de l’ambient de la ciutat i de la seva gent, i del fet d’estar rodejada sempre d’increïbles muntanyes. La Jara García encara és a Breda, Holanda. Explica que “cada dia aprenc alguna cosa nova, personalment i professional. No me’n penedeixo gens, d’haver escollit fer l’estada: ho tenia molt clar des del principi de la carrera i l’estic gaudint dia a dia. Em sento molt afortunada de viure una experiència

L’EHT impulsa la internacionalització de l’alumnat L’Escola d’Hoteleria i Turisme del CETT contempla la mobilitat de l’alumnat i del personal com una prioritat estratègica, orientada a la millora contínua de la qualitat i de la modernització de l’aprenentatge. Aquesta estratègia té com a eix central la intensificació de les experiències internacionals dels estudiants mitjançant la realització, en part o en la seva totalitat, de les pràctiques obligatòries (FCT) en empreses i institucions d’altres països, així com la formalització d’estades professionals un cop finalitzats els estudis. També estableix associacions per afavorir les activitats de mobilitat del personal docent i gestor, per estimular l’intercanvi d’experiències i de bones pràctiques amb professionals de la formació d’altres països.

En aquest sentit, l’EHT CETT ha col·laborat amb anterioritat amb els programes internacionals de la Fundació Marfà, i des de l’any 2011 participa, com a soci, en el consorci de mobilitat que promouen la Fundació BCN Formació Professional i Xarxa FP, tant pel que fa a projectes Erasmus –per a estudiants de grau superior–, com a l’antic projecte Leonardo da Vinci FITRAB II (First Training Abroad) –per a alumnat de grau mitjà–. Gràcies a aquestes col·laboracions, cada any entre quatre i cinc estudiants de cicles han pogut gaudir d’una beca per realitzar una estada de pràctiques professionals en diferents països de la Unió Europea, després de completar un període de preparació lingüística.

El reconeixement Europeu ECHE L’any passat, l’EHT CETT va ser acreditada per la Comissió Europea amb una Carta Erasmus d’Educació Superior (ECHE).

Aquest fet li permetrà participar en el nou programa Erasmus+ durant tot el període de vigència (2014-2020), per dissenyar i gestionar els seus propis projectes de mobilitat, incentivar que els estudiants de cicles formatius realitzin pràctiques en institucions i empreses del sector de l’hoteleria o el turisme, promoure l’aprenentatge d’idiomes, facilitar el desenvolupament dels joves en un ambient multicultural, ampliar-ne les competències professionals i procurar-ne el creixement personal en un sector en què la mobilitat internacional adquireix la màxima importància. n

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 32

05/05/15 10:28

33

com aquesta, i espero que no sigui ni la primera ni l’última. Estic descobrint llocs meravellosos i gent increïble de totes les nacionalitats i cultures. Aprenc molt de tot i de tothom, i em sé fer valdre per mi mateixa”. La Natàlia Mateu coincideix amb aquesta opinió i descriu la seva estada de 4 mesos a Hèlsinki (Finlàndia) així: “El millor és conèixer gent d’arreu del món, compartir-hi experiències, conèixer-ne la cultura i enriquir-me aprenent noves coses. Mantenir-hi el contacte i poder-los visitar, i haver de parlar en una altra llengua.”

Ja fora d’Europa, en Victor Doutón, que ha estat 5 mesos a Cancún, Mèxic, diu que “viure i estudiar en un destí turístic com aquest, on la temperatura mitjana anual és de 25º C, rodejat de platges de color blau turquesa catalogades com les més boniques del món, i tenir l’oportunitat de conèixer una nova cultura, ha estat una experiència vital que recomanaria a tothom”. La Marta Garrido explica que el que més destacaria dels 5 mesos viscuts a Montreal, Canadà, “és l’experiència de viure i estudiar en un altre país i l’oportunitat de conéixer i conviure amb gent de tot el món. M’ha encantat descobrir què és el fred de veritat i viure entre neu i més neu!”.

De la formació durant cinc mesos a Sao Paulo, Brasil, la SÍlvia González comenta que “fer un intercanvi et permet conèixer un país nou amb una cultura totalment diferent i sentir-te com a casa. És la millor forma d’aprendre un idioma i de fer amics per a sempre. És el millor que he fet a la meva vida”. L’Adrià Gomariz-Vilaldach i l’Anna Martorell han passat 6 mesos a Melbourne, Austràlia. L’Adrià esmenta “la maduresa i l’autonomia que adquireixes durant l’estada” i “la gran quantitat de gent que coneixes d’arreu del món i el tracte que tenen amb tu”, mentre que l’Anna recomana totalment marxar a l’estranger: “T’obre la ment, t’aporta independència, facilitat per fer amics, i aprens a fer front a tot tipus de situacions. És, sincerament, el millor que he fet mai. He après i he millorat molt en el meu domini de l’anglès.” n

POTENCIANT LA MOBILITAT INTERNACIONAL El CETT promou projectes, iniciatives i acords destinats a fomentar la internacionalització de l’alumnat, i des de l’E3 -l’Espai Estudiant Empresa CETTUB- es faciliten tots els processos perquè els estudiants gaudeixin d’estades a l’estranger amb l’objectiu de desenvolupar-s’hi en l’àmbit formatiu i professional, en centres, universitats i empreses de primer ordre.

• Outgoings: Pel que fa a les experiències de mobilitat acadèmica en el marc Erasmus amb universitats europees, o mitjançant convenis bilaterals amb universitats d’arreu del món, aquest curs 2014-2015 44 alumnes del CETT han cursat estudis en centres de França (Université de Savoie i Group Sup de co La Rochelle), Itàlia (Universita’degli studi di Bologna), Àustria (MCI Management Center Innsbruck), Holanda (NHTV Breda University of Professional Education, Inholland Diemen University of Applied Sciences, The Hague University of Applied Sciences), Suïssa (HES-SO), Noruega (University of Stavanger), Finlàndia (Haaga-Helia Institute), Lituània (Klaipeda University), Romania (Universitatea Babes Bolyai), Canadà (Université du Québec à Montréal), EUA (San Diego, UTS), Mèxic (Universidad Anáhuac Cancún), Brasil (SENAC), Corea (Hanyang University) i Austràlia (Victoria University i William Angliss Institute). 4 alumnes més han cursat estudis en institucions de l’Estat espanyol (programa Seneca).

• Incomings: El CETT ha acollit 54 alumnes d’universitats estrangeres per realitzar-hi una estada formativa.

• Experiències professionals: Com explicàvem en l’anterior Tot CETT, en el darrer curs 74 estudiants han realitzat pràctiques internacionals i internships en empreses, arreu del món: 55 ho han fet en forma de pràctiques en empreses (al Regne Unit, Irlanda, França, Alemanya, Bèlgica, Noruega, Portugal, Itàlia, la República Txeca, Mèxic, Xile, la República Dominicana i Tanzània), 18 com a pla de carrera i un com a projecte final, a Jamaica, els EUA i la Xina. A més, 36 alumnes han fet pràctiques a l’Estat espanyol. La majoria d’aquestes col·laboracions s’han consolidat gràcies a la participació de les empreses en la Trobada Escola+Universitat+Empresa del CETT, on s’emmarca el Mou-te, la plataforma on es realitzen les presentacions i sessions informatives d’institucions i d’empreses de l’àmbit internacional per tal de fomentar la mobilitat entre els estudiants. A més, al CETT es realitzen constantment presentacions corporatives en què les entitats donen a conèixer el tipus d’oferta de què disposen per incorporar alumnat.

De dalt a baix i d’esquerra a dreta, fotografies d’Òscar González, Núria Brasó, Jara García, Natàlia Mateu, Victor Doutón, Marta Garrido, Sílvia González i Anna Martorell

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 33

05/05/15 10:28

34

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Coca de tomàquet de cor de bou, taronja i mató Recepta per a 6 persones Ingredients 200 g de farina, 150 g de llard de porc, 20 g de salsa de tomàquet, sal, aigua en quantitat suficient, 6 anxoves, 100 g de ceba de Figueres, 6 fulles d’alfàbrega, 100 g de formatge mató o recuit, 1 taronja, 2 tomàquets cor de bou, 6 tomàquets cherry, porradell, pinyons torrats, 5 g de sucre, germinats variats i salsa de romesco.

Per elaborar aquesta salsa necessitem: 6 tomàquets escalivats, 2 pebrots de romesco escaldats, 3 alls escalivats, 1/2 culleradeta de pebre vermell dolç, 25 g d’ametlles torrades, 25 g d’avellanes torrades, vinagre, oli, sal i pebre.

Elaboració Primer de tot, fem la base de la coca: en un bol posem el llard de porc, la farina, un polsim de sal i la salsa de tomàquet, i hi anem afegint l’aigua fins a aconseguir una barreja homogènia. Ho deixem reposar una hora aproximadament, i tot seguit, i amb l’ajuda d’un corró, estirem la coca (ha de quedar fina) mentre preescalfem el forn a 180º C. Un cop aquest estigui calent, hi coem la coca durant uns 12 minuts i després la deixem refredar.

Tot seguit netegem el tomàquet i el tallem en rodanxes fines i el reservem. Tallem la ceba en juliana i la coem

en una cassola amb el sucre perquè la caramel·litzi. La reservem fins al muntatge del plat. Pelem la taronja i en fem grills, i desfem el formatge mató en trossos petits.

Per fer la salsa romesco, posem en un got els tomàquets sense pell ni llavors, els alls pelats, la polpa dels pebrots, les ametlles i avellanes, i el pebre vermell. Ho triturem tot i hi anem incorporant l’oli, el vinagre, la sal i el pebre.

Muntatge En un plat posem la coca de tomàquet de base, i a sobre hi disposem la ceba caramel·litzada, les rodanxes de tomàquet, el mató, l’anxova, els tomàquets cherry tallats per la meitat, les fulles d’alfàbrega, els germinats i hi afegim uns pinyons pel damunt. Ho amanim tot amb una mica d’oli d’oliva i el porradell picat, i fem cinc puntets de salsa de romesco, amb un pinyó a sobre. n

Coneguem Catalunya

© Josep M. Prat

Festes i cultura popular a Catalunya: el valor de la tradició Un dels grans atractius per anar descobrint cada poblet i racó de Catalunya són les festes i manifestacions de caràcter popular. Ofereixen un marc únic per conèixer des de les llegendes i la història del lloc en qüestió, fins als origens i característiques de les tradicions, o les particularitats del patrimoni, en les vessants més diverses (arquitectònic, paisatgístic, gastronòmic, etnològic...)

Per estar al dia sobre aquest tipus d’esdeveniments i fer-ne un seguiment, es pot recórrer al Catàleg del Patrimoni Festiu de la Generalitat de Catalunya (http://

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 34

patrimonifestiu.gencat.cat/), on es recullen les festes tradicionals d’interès nacional. S’hi han inscrit “les festes, manifestacions i celebracions comunitàries, així com els elements festius amb vigència arreu de Catalunya, amb l’objectiu de preservar, difondre i protegir el patrimoni festiu”.

Altres opcions són les pàgines web especialitzades en la seva promoció i divulgació, com ara www.festacatalunya.cat o www.festes.org (amb informació dels Països Catalans). Inclouen un calendari de les diverses manifestacions de la cultura popular, a més d’articles i informació addicional sobre aquests actes: festes majors dels municipis, pobles, carrers i barris..., festes tradicionals religioses o paganes, gastronòmiques, recreacions històriques, trobades, aplecs, mostres i festivals (lúdics, musicals, esportius... ), concerts, balls, espectacles infantils...

També ofereixen l’opció de participar-hi, subscriure-s’hi o fer-ne un seguiment mitjançant les xarxes socials. n

05/05/15 10:28

35

Estudis i investigacions

El patrimoni religiós, en el punt de mira de la recerca Tània Martínez, professora del CETT, va defensar la tesi doctoral El patrimoni religiós medieval: anàlisi, problemàtica i disseny d’estratègies didàctiques als immobles de les diòcesis catalanes el 17 de desembre a la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona. La recerca va ser dirigida pel Dr. Joan Santacana i la Dra. Nayra Llonch i va rebre la màxima puntuació, un excel·lent cum laude.

Aquesta tesi doctoral és el resultat de quatre anys d’investigació exhaustiva en què la Dra. Tània Martínez ha aconseguit situar l’estudi del patrimoni religiós immoble català en primera línia de la investigació en didàctica del patrimoni. Aquest patrimoni tan nombrós i important al nostre territori es presentava, en la majoria dels casos, buit d’interpretacions que ajudessin a entendre la complexitat d’aquests espais. Va ser aquest buit el que en va motivar la investigació, juntament amb qüestions i reflexions a l’entorn de la comprensió actual del patrimoni religiós, el coneixement dels codis i significats religiosos i el paper que juga la didàctica en la seva comprensió.

Són aquestes qüestions i la consecució dels objectius i les dues hipòtesis plantejades (a continuació) les que determinen que la investigació tingui dues parts necessàries i diferenciades: • En primer lloc, ens trobem amb un estudi diagnòstic del patrimoni religiós medieval català a partir d’una mostra de 112 immobles, per conèixer els usos i les funcions actuals d’aquest patrimoni, les fórmules o estratègies de presentació utilitzades, i els missatges que se’n deriven. La pauta d’anàlisi dissenyada posa èmfasi en els models educatius, els missatges, la gestió i els públics destinataris, i permet a l’autora validar la primera de les hipòtesis, afirmant que “en la mesura en què una part important del patrimoni religiós compleix funcions pròpies dels equipaments turístics del patrimoni cultural, bona part dels seus usuaris disposen de molt poques eines d’interpretació”.

• Un cop fet el diagnòstic i per a l’estudi de cas de la investigació, l’autora va seleccionar un dels immobles estudiats: el Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. Aquesta segona part es divideix en tres fases diferenciades: una primera fase

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 35

exploratòria on s’analitzen les activitats dutes a terme pel Monestir mitjançant una pauta d’observació no participant i l’experimentació dels primers pilotatges; una segona fase de documentació i disseny d’activitats -en paraules de l’autora, del disseny d’un programa educatiu multimodèlic flexible (PEMF)-, i una tercera fase d’experimentació i avaluació mitjançant tècniques grupals -focus group-, amb 33 participants procedents del grau de Mestres en Educació Primària de la Universitat de Barcelona. Els resultats assolits en les experimentacions obren un camí cap al disseny de programes educatius patrimonials basats en factors com ara la sorpresa, l’empatia, la varietat i la interactivitat; factors que s’han aconseguit mitjançant el disseny de kits didàctics, estratègies teatrals, l’ús d’objectes històrics i la formació d’educadors patrimonials. La combinació d’aquests factors i estratègies donen com a resultat una alta atractivitat pel que fa a la valoració del programa educatiu patrimonial proposat en la investigació, i validen la segona hipòtesi de la recerca, que formulava que “l’atractivitat d’una activitat educativa patrimonial en el camp de l’ensenyament no formal és directament proporcional a la seva capacitat de sorprendre i al seu component interactiu; alhora és inversament proporcional a la passivitat que fomenta en els usuaris”. © Anna Bosch

El treball s’ha estructurat en sis capítols: 1. Reflexions que van determinar l’elecció del tema; 2. Revisió de la literatura o marc teòric de la recerca; 3. Disseny de la investigació, plantejament dels objectius, hipòtesis, metodologies utilitzades i línies en què s’inscriu la investigació; 4. Exposició de l’estudi diagnòstic dels immobles religiosos; 5. Treball d’investigació vinculat amb l’experimentació al monestir de Poblet; 6. Conclusions generals, consecució dels objectius i plantejament d’un nou camí cap a noves investigacions basades en l’educació a través de les emocions. Finalment, inclou la bibliografia i els annexos. És important destacar que aquesta recerca pot servir de guia per avançar en futures investigacions sobre el patrimoni cultural, ja que demostra que la didàctica en el patrimoni religiós català continua essent una assignatura pendent; i que en la confecció d’un programa educatiu patrimonial, l’emotivitat i la interacció de tipus mental són dos factors imprescindibles per aconseguir “vincular” els espais patrimonials i les persones. n Informació i enllaç a la tesi: tania.martinez@cett.cat http://www.tesisenred.net/handle/10803/286070

05/05/15 10:28

36

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Turisme, Cultura i Territori

Les últimes accions del Grup de Recerca Després de les bones xifres amb relació a l’activitat del Grup durant el curs 2013-2104 (setembre 2013-agost 2014), el nou exercici va començar amb la mateixa força i dinamisme que l’anterior (vegeu l’anterior Tot CETT núm. 28, pàg. 36).

A continuació es desglossen les actuacions més destacades per línies de treball del període novembre 2014-abril 2015: 1. Turisme i Territori • Seminario Internacional. Innovación y competitividad en áreas turísticas. La Dra. Anna Torres i el professor Damià Serrano, membres del Grup de Recerca TCT (GRTCT), junt amb el Dr. Francisco López Palomeque i el professor Xavier Font, ambdós de la Universitat de Barcelona, van presentar la comunicació “Nuevas herramientas para la gestión de destinos turísticos de la provincia de Barcelona” al congrés celebrat a la Universitat d’Alacant el mes de novembre.

• XVIII Congreso Internacional de Turismo, Universidad y Empresa. “Señalizar el territorio turístico como factor de competitividad. Una aproximación a la normativa actual española”, és el títol de la comunicació presentada pel professor Daniel Imbert-Bouchard al congrés celebrat a Castelló, a l’abril.

• 1r Congrés del món de la masia: passat, present i futur del territori rural català. Organitzat per l’ICEA-Institut d’Estudis Catalans de l’11 al 13 de març, va comptar amb la participació del professor Ramon Serrat, amb la ponència “Masia i turisme rural”.

• Fòrum 2012 Catalunya 21 Territori i Urbanisme. Estat i alternatives. El 21 d’abril va tenir lloc l’acte final del Fòrum, creat com un plataforma de pensament, diàleg, debat i resposta al voltant de l’urbanisme i l’ordenació del territori. El professor Ramon Serrat, com a membre del Grup de diàleg 12 Paisatge, urbanisme i desenvolupament territorial en temps de crisi: reptes i oportunitats, va participar com a ponent en la presentació dels resultats.

2. Turisme Cultural • Center For Advanced Tourism Studies (CATS) de la Hokkaido University (Sapporo, Japó). Al març, el CETT va ser convidat a visitar aquesta universitat japonesa per establir un conveni de col·laboració. Durant l’estada el professor Ramon Serrat va impartir una conferència sobre turisme cultural.

3. Turisme Educatiu • IV Jornadas Euskarabildua. La Dra. Laia Coma va assistir, el 6 de novembre i com a ponent invitada, a les jornades cele-

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 36

brades a Sant Sebastià. En concret, va clausurar-les amb la intervenció “Las TIC al servicio de la educación patrimonial en el marco de las Ciudades Educadoras”.

• II Seminário Internacional de Educaçâo Patrimonial. La Dra. Nayra Llonch va realitzar la ponència de clausura, amb el títol “La educación patrimonial como herramienta de rebeldía ciudadana”. El seminari es va celebrar a Braga (Portugal), els dies 4 i 5 de desembre.

• Publicacions. Les doctores Laia Coma i Nayra Llonch han participat com a coautores del llibre Educación, tecnología digital y patrimonio cultural. Para una educación inclusiva. (més informació a la pàgina 42).

4. Turisme cinematogràfic • Landscape Film Festival. De l’11 al 30 d’abril s’ha celebrat a Barcelona la segona edició d’aquest certamen (la primera va tenir lloc a Berlín, el 2014), que té com a objectiu produir en dues setmanes i en equips de 10 persones un curtmetratge a cada districte de la ciutat. A l’acte d’inauguració, el dia 11 a l’Antiga Fàbrica Damm, el professor Eugeni Osácar va ser un dels conferenciants, amb “Les 10 Barcelones de cinema: rodatges als deu districtes de la ciutat”. A més, des del mes de març, ha publicat diversos articles sobre Barcelona i el cinema a la web i el blog del Festival.

5. Turisme enogastronòmic • Foro de Turismo y Gastronomía. Organitzada per la Conselleria de Turisme de Menorca, al novembre va tenir lloc aquesta trobada, que va reunir els sectors implicats en la creació, comercialització i promoció dels productes turístics vinculats a la gastronomia. Al fòrum, la professora Emma Pla va participar en la coordinació d’un taller de creació d’experiències turístiques gastronòmiques.

• Acord de col·laboració amb la Diputació de Barcelona.

El GRTCT i el Laboratori de Turisme de l’Oficina Tècnica de Turisme de la Diputació de Barcelona han establert un acord de col·laboració basat en la transferència de coneixement en l’àmbit de la recerca aplicada al camp del desenvolupament i la gestió territorial turística. En concret, la Diputació participarà en la línia de recerca del GRTCT enfocada a la implementació de metodologies d’estudi per conèixer millor el perfil dels turistes gastronòmics, i els seus hàbits i característiques a la província de Barcelona. n Eugeni Osácar. Director del Grup de Recerca TCT

05/05/15 10:28

ca

37

turisme i territori, una aproximació tranversal a l’evolució recent del fenomen turístic Recentment s’ha publicat el llibre Turismo y Territorio. Innovación, renovación y desafíos, que recull les aportacions del XIII Coloquio de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación celebrat a Barcelona el 14-16 juny de 2012, organitzat per l’Associació de Geògrafs Espanyols, i liderat pel Dept. de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la UB i el Dept. de Geografia de la UAB. La contribució més significativa del llibre és l’aproximació transversal a l’evolució recent del fenomen turístic des d’una perspectiva geogràfica, essent els principals eixos d’investigació la renovació i la reinvenció de les destinacions turístiques, els nous llocs i productes turístics, i el turisme davant del canvi climàtic. Analitza, doncs, els processos i les tendències actuals que dibuixen nous escenaris turístics: la globalització, la crisi, la turistificació, la sostenibilitat i, en definitiva, la nova societat i model territorial.

La publicació és fruit d’un llarg procés de revisió i edició, en què la Dra. Anna Torres, professora i investigadora del CETT, ha participat en la coordinació. Entre les diverses contribucions científiques també cal destacar l’aportació de Mercè Colom i Daniel Imbert-Bouchard, professors i investigadors adscrits al Grup de Recerca TCT del CETT-UB.

La sostenibilitat, una estratègia de futur per a les destinacions turístiques El sector turístic és plenament conscient que la sostenibilitat és un element clau en la pervivència de l’activitat. Tanmateix, introduir-la en aquest àmbit implica un canvi de paradigma en l’aprofitament turístic tradicional dels recursos, fet que presenta com a dificultat pràctica més notable la definició de límits per a la sostenibilitat turística. Per això és necessari desenvolupar sistemes que permetin parametritzar-la.

Amb aquest objectiu, la Dra. Anna Torres desenvolupa una investigació sobre el disseny d’eines (indicadors) per a facilitar la quantificació de la sostenibilitat turística i, per tant, per a materialitzar el concepte i contribuir a un turisme realment sostenible. L’article aprofundeix en la construcció d’un sistema d’indicadors a través d’una enquesta Delphi realitzada a experts de diverses universitats espanyoles, administracions públiques i empreses privades.

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 37

La varietat de plànols turístics en les destinacions actuals En els últims anys hi ha hagut un creixent nombre de tipologies de formats de mapes i plànols que permeten interpretar el territori turístic des de diferents punts de vista, fet que condiciona l’experiència del turista. Aquesta nova manera de descobrir les destinacions ha despertat l’interès de cada cop més gestors, que dediquen esforços a adequar correctament els sistemes d’atenció i d’acollida per als seus visitants.

En aquesta línia, i prenent com a exemple la ciutat de Barcelona, la recerca del professor Daniel Imbert-Bouchard rau en estudiar quines són les tendències i oportunitats de la nova visió turístico-cartogràfica de les ciutats, valorant l’ús que en fan els visitants a partir de l’anàlisi de diferents tipologies reconegudes, ja sigui en suport paper –mapes de distribució gratuïta, de pagament o inclosos en les guies turístiques-, o en format digital –en dispositius mòbils, telèfons o tauletes-.

Les marques turístiques territorials com a eines de promoció de Catalunya El turisme és un dels sectors bàsics de l’economia catalana, amb un pes del 12 % del PIB, i té una alta incidència territorial a escala local i una gran projecció internacional.

Catalunya va conèixer un primerenc desenvolupament turístic als inicis del s. XX, quan es van realitzar les primeres polítiques públiques de promoció turística, com ara l’obertura de l’Oficina de Turisme de Catalunya (1932), i va néixer la marca turística Costa Brava (1908). Però va ser a partir del 1960, pel creixement econòmic a Europa, que el turisme fordista va enraigar a Catalunya, desenvolupant les zones litorals, adscrites a les marques turístiques territorials de la Costa Brava i la Costa Daurada. L’any 2012, Catalunya s’organitzava, geoturísticament, en nou marques turístiques territorials, sota el paraigua de la marca Catalunya. En aquest entramat de marques i territoris, la recerca de la professora Mercè Colom se centra en l’anàlisi sobre la significació i vigència de les marques turístiques catalanes com a eines de promoció turística, i utilitza la metodologia d’entrevistes qualitatives a personalitats rellevants del turisme al nostre país. n Anna Torres, Daniel Imbert-Bouchard i Mercè Colom Membres del Grup de Recerca TCT

05/05/15 10:28

38

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Hoteleria

La innovació com a repte que ha d’afrontar el sector hoteler Un punt d’inflexió pel que fa al reconeixement de les activitats vinculades a la prestació de serveis com a subjecte de la recerca i la innovació, va ser, sens dubte, el moment en què el Manual d’Oslo, l’any 2005 i a diferència de les versions del 1992 i 1997, on només es contemplava la innovació en sectors orientats cap a la creació de productes) va contemplar la innovació en els serveis. Creat per l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic, organisme dependent de la Comissió Europea) com a guia per a la recollida i la interpretació de dades sobre la innovació, el Manual està considerat com la principal referència internacional en aquest àmbit.

Segons el Manual, existeixen quatre tipologies d’innovació: • Innovació de producte: relativa a béns o nous serveis, o amb un alt marge de millora respecte a les seves característiques o el seu ús desitjat; incloent-hi components i materials, software incorporat, ergonomia o d’altres característiques funcionals.

• Innovació de processos: relacionada amb la implementació de mètodes de producció o distribució, incloent-hi millores importants en tècniques, equip i/o software.

• Innovació de màrqueting: innovació sobre mètodes de comercialització, disseny del producte o la seva presentació, i polítiques d’emplaçament (posicionament), promoció o preu.

• Innovació organitzacional: relativa a nous mètodes d’organització, aplicada a les pràctiques de negoci, al lloc de treball o a les relacions externes de l’empresa.

Més enllà de la importància cabdal que té l’esmentat reconeixement per part de la Comissió Europea, són moltes les entitats, tant públiques com privades, que han innovat i seguiran innovant amb la intenció de millorar la prestació de serveis, en sectors en què la transcendència socioeconòmica resulta fonamental, com és, sens dubte, el cas del sector turístic.

Efectivament, resulta força complicat entendre l’evolució del sector turístic (que, cal recordar, suposa actualment el 9 % del producte interior brut mundial, així com el 5 % de les

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 38

inversions i del total d’exportacions, a escala global, segons el World Travel and Tourism Council), sense contemplar la possibilitat que la innovació hagi estat un factor fonamental en el procés. És per això que l’EUHT CETT-UB, en qualitat de centre internacional de formació i transferència de coneixement en turisme, hoteleria i gastronomia, fa anys que desenvolupa diferents línies d’investigació amb la finalitat d’aportar coneixement expert i innovacions en matèria turística. També, i més concretament, en l’àmbit hoteler, que permetin al sector mantenir i millorar la seva competitivitat.

Els reptes del sector hoteler i de la restauració D’acord amb el citat enfocament i prenent com a base l’anàlisi realitzada pel Grup de Recerca Hoteleria del CETT, podem considerar que el principal repte que ha d’afrontar el sector hoteler i de la restauració és el de consolidar la integració dels quatre factors o línies d’innovació abans esmentats en la realitat de les organitzacions, així com la relació d’aquestes amb la societat i la clientela.

La visió que cada empresa ha de tenir pel que fa a la innovació és aquella que s’adeqüi tant al seu mercat com a la naturalesa del negoci. En aquest sentit, estem treballant per aprofundir en la investigació sobre els diversos elements utilitzats per al canvi. Ens centrem en l’estudi de les organitzacions que identifiquen en el mercat una oportunitat econòmicament viable i que, en un moment determinat, valoren que el negoci està preparat per a proporcionar beneficis necessaris per a l’adquisició d’un avantatge competitiu, i aposten per incorporar la innovació en la seva relació amb els mercats.

Tal com s’ha mencionat, un dels àmbits on es pot innovar és en màrqueting i en les noves formes de comercialització, promoció o tarifació dels productes o serveis. Els resultats positius que han aportat les tècniques del Revenue Management al sector hoteler han fet que siguin cada cop més

05/05/15 10:28

39

conegudes, i que cada cop més establiments hagin apostat per integrar-les, canviant la forma d’analitzar i aprofitar el coneixement del mercat en pro de l’obtenció de majors ingressos. En aquesta línia, des del Grup de Recerca Hoteleria s’han dut a terme les investigacions “Les cadenes hoteleres a Europa i el Revenue Management” (2012-13) i “Les cadenes hoteleres a EEUU i el Revenue Management” (2013-14), i actualment s’està estudiant la situació actual de l’implementació del Revenue Management a les cadenes hoteleres a Espanya i com s’integra en la seva estructura d’organització.

Es pretén replicar sistemàticament aquests estudis cinc anys després, creant un petit observatori que aporti al sector informació sobre les tendències pel que fa a la integració i la implementació d’aquestes tècniques.

Actualment ens trobem davant d’un canvi de paradigma pel que fa al paper exercit per la clientela, cada vegada més involucrada en el disseny dels productes i serveis que sol·licita, fet que obliga a les empreses a incrementar el nivell de personalització i flexibilització dels serveis que ofereixen, així com l’accés a aquests. També han de donar cabuda a innovacions tecnològiques o tendències de caràcter transversal tant pel que fa als productes o serveis, com a la manera d’organitzar-se a l’hora de prestar-los. L’evolució d’alguns sistemes de gestió com ara l’outsourcing està consolidat i estès a tots els àmbits de l’organització. Les darreres investigacions del Grup de Recerca evidencien que el 62 % dels hotels de Barcelona tenen com a mínim un departament externalitzat i obtenen increments en els seus marges operacionals de més d’un 30 %, en el 62 % dels casos analitzats.

El resultat de la conjunció de tots aquests factors ens porta també a l’evolució en el disseny dels espais físics destinats a l’hoteleria i la restauració, que s’han d’adaptar als nous usos i al canvi en les maneres de gaudir l’oci per part de la clientela. És una excel·lent idea de negoci incorporar innovacions tecnològiques per oferir aquest valor afegit i respondre a les necessitats canviants dels consumidors, que es caracteritzen per estar a l’avantguarda de les tecnologies. Definitivament, les noves tecnologies tenen un paper destacat en el sector, tant des del punt de vista de l’hoteler (per oferir un servei o producte) com de l’usuari (en consumir-lo). Un exemple d’aquestes innovacions són les tecnologies mobile, que revolucionen el nostre dia a dia. S’observa com les empreses hoteleres les estan impulsant mitjançant la creació de noves aplicacions mòbils que permeten adaptar les tecnologies als establiments, com a element diferenciador i innovador.

Amb motiu del Mobile World Congress celebrat a Barcelona i després de 10 anys d’edició d’aquest congrés de referència a nivell mundial, veiem com empreses del sector hoteler barceloní estan aplicant amb gran èxit i repercussió mediàtica: • Dispositius de realitat augmentada i realitat virtual.

Les aplicacions que es poden instal·lar en diferents dispositius intel·ligents permeten a l’usuari veure en temps real l’espai on es troba, i obtenir informació turística de la

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 39

ciutat, dels serveis disponibles, fer reserves a l’establiment, visualitzar mapes i accessos, fer i compartir fotos o vídeos o, amb unes ulleres de realitat virtual, fer una visita en temps real i sentir-se dins de l’espai triat.

• Telèfons, polseres i rellotges intel·ligents que, gràcies a les noves tecnologies peer to peer o d’igual a igual, permeten fer operacions, pagaments i transaccions a través de la xarxa. Els establiments poden millorar l’experiència de l’hoste adaptant-se a les seves necessitats i fent-li arribar als dispositius informació en temps real adaptada al seu present i situació personal durant l’estada.

• Habitacions amb tecnologia punta per transformar-les en una experiència: projeccions, domòtica, objectes intel·ligents, internet de les coses...

• Tecnologia hologràfica 3D. Sistemes de telepresència i serveis High Tech Made Easy per millorar la productivitat en reunions i esdeveniments.

Però per llançar-se a innovar, no basta amb disposar d’una cultura empresarial proinnovació. També és necessari dissenyar i implementar sistemes i estructures que garanteixin l’èxit de la innovació. No podem oblidar que tota innovació en l’àmbit de l’hoteleria i/o la restauració tindrà poca importància si el resultat no compleix amb l’objectiu final i constant de la prestació de serveis, que no pot ser altra que satisfer o superar les expectatives de la clientela, per la qual cosa el sector ha d’assumir un doble repte que l’apropi a l’excel·lència.

Resulta imprescindible acompanyar els múltiples canvis en la forma de respondre a les necessitats de la clientela amb una correcta adequació dels processos operatius que puguin garantir l’efectivitat i el control del servei, així com el seguiment continu i pràcticament on time de la satisfacció del client.

Per a això cada vegada és més necessari incorporar sistemes de gestió que assegurin la garantia de la qualitat i la millora contínua, a través de l’estandardització de les activitats desenvolupades a les diferents organitzacions. No obstant això, resulta igualment fonamental aplicar aquesta estandardització sense perdre la identitat corporativa que ha de fer únic el reconeixement de cada establiment, ja que, precisament, el segon dels reptes que esmentàvem s’ha de centrar en la diferenciació, a través de la reinterpretació del servei com una oportunitat de gestionar l’experiència integral de la clientela.

Finalment, cal destacar com a primordial la necessitat d’incorporar a l’activitat turística els criteris de gestió que posin límits als impactes ambientals que el sector produeix, afavorint la conservació de l’entorn mitjançant l’aplicació de noves tècniques constructives properes a l’arquitectura bioclimàtica o la incorporació d’instal·lacions i equips de més eficiència energètica, sense oblidar l’adopció de programes de bones pràctiques ambientals i de responsabilitat social corporativa aplicables a l’operativa diària. n Mònica Subirats, Núria Louzao i Glòria Sanmartín Membres del Grup de Recerca Hoteleria

05/05/15 10:28

40

Estudis i investigacions: Grup de Recerca Cuina i Gastronomia

eines de creativitat a la cuina d’autor: una revisió És una realitat que, en l’actual cuina d’autor que tants èxits i repercussions està tenint en els últims anys a escala mundial, la creativitat és entre els seus principals factors de canvi. És un aspecte de l’oferta que atrau molta de la clientela i, també val a dir-ho, potser n’és el factor més mediàtic.

La intenció d’aquest article no és definir què és creativitat o què no ho és: deixarem aquesta qüestió per a altres fòrums. La intenció és donar visibilitat a algunes iniciatives i eines d’actualitat al voltant de la creativitat i la cuina.

Molts cuiners i cuineres actuals usen la creativitat com un dels eixos essencials a l’hora de desenvolupar la seva oferta gastronòmica. La creativitat, aplicada no només a les receptes servides, sinó al disseny global de “l’experiència gastronòmica” que s’ofereix. Aquesta experiència gastronòmica s’inicia quan la clientela entra al restaurant (en alguns casos fins i tot abans, i inclou la manera amb què el restaurant es comunica amb el seu possible client) i acaba quan se l’acomiada a la sortida (o més enllà si fa el seguiment de com ha viscut personalment l’experiència). Experiències com ara El Somni dels Germans Roca, o el Sublimotion de Paco Roncero, porten aquest format a la seva màxima expressió.

Però si agafem com a punt de consens que “la creativitat és no copiar”, com cita Ferran Adrià al xef Jacques Maximin, se’ns planteja la necessitat de buscar espais “inexplorats” dins la cuina, per poder desenvolupar “allò no fet abans”.

Ningú no pot discutir que Ferran Adrià ha fet, d’aquest territori inexplorat, el seu món. Ha convertit la creativitat en un dels eixos de la seva carrera com a xef. Aquest era l’objectiu de

© Fernando Maquieira

Ferran Adrià. Auditant el procés creatiu. Fundación Telefónica

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 40

l’exposició “Auditando la Creatividad”, que des del passat mes de novembre i fins al març ha tingut lloc a la sala Espacio de Fundación Telefónica, a Madrid, i que esperem que es pugui veure en altres ciutats. Es pot consultar el material editat a http://espacio.fundaciontelefonica.com/f-la-exposicionde-ferran-adria-y-el-proceso-creativo/ on, entre altres aspectes de la creativitat, s’intenta respondre com és una personalitat creativa, les tècniques que es poden aplicar o com documentar-la. Volem destacar, entre tots els elements, el mapa del procés creatiu definit per Ferran Adrià amb la seva experiència personal i desenvolupat gràficament per l’equip de Bestiario.

Les eines creatives Pel que fa a les eines creatives, volem centrar el present article en les següents: a) El treball interdisciplinari, que permet aplicar solucions usades en altres àmbits però que són noves a la cuina; b) La tecnologia, que genera noves elaboracions o possibilitats culinàries; c) El treball amb ingredients nous; d) La recerca de noves associacions entre ingredients, tècniques culinàries i/o elaboracions; e) La unió de dos o més productes en maridatges no realitzats anteriorment.

Quan Ferran Adrià es refereix a les persones que ha tingut aquests anys al seu voltant, diu que “no és el meu equip; som un equip”. Aquest equip ha estat i és un exemple de la força que té el treball interdisciplinari per desenvolupar la creativitat. Potser algunes opinions no el consideren una eina de creativitat com a tal, però el que és cert és que el podem classificar com a “generador d’inspiració”. Una inspiració que, per exemple, el col·lectiu d’Euro-Toques busca a “Diálogos de Cocina”, una trobada on xefs i professionals de diversos àmbits posen en comú les seves experiències. D’aquestes reunions sorgeix Papeles de cocina, una revista més que recomanable per a cuiners que vulguin obrir-se a altres àmbits de coneixement (es poden trobar a: http://www.dialogosdecocina.com).

Per fer un tast recomanem l’exemplar núm. 4, sobre els sentits aplicats a la cuina; i el núm. 7, sobre les habilitats necessàries en el món de la restauració, entre elles la creativitat. I aquest any, en la seva trobada anual (el passat mes de març), es plantegen les sinèrgies possibles entre l’avantguarda artística i la cuina. Ja n’esperem, doncs, les conclusions.

Però si el treball interdisciplinari és una de les fonts de què pot beure la creativitat a la cuina, l’ús de noves tècniques culinàries n’és una altra. En aquest cas necessita, gairebé sempre, d’una inversió en investigació i una relació propera amb la ciència que, ara com ara, és difícil d’aconseguir per a una gran majoria de xefs.

05/05/15 10:28

Però hi ha altres tècniques més properes als xefs. Una és la creació de plats amb la inclusió de nous ingredients sovint desconeguts, ja que gairebé tots arriben de lluny. Un plat basat en aquesta eina necessitarà moltes explicacions prèvies als comensals que, malgrat l’esforç, no sempre estan disposats a tastar allò que no coneixen. Suposa un esforç per part del xef i de l’equip de sala, i sol ser d’introducció lenta, amb un cost alt (molts d’aquests ingredients no solen ser barats); encara que és cert que, si finalment es poden formar “duets gastronòmics” de gran acceptació (mango-coco, xocolata i pebre picant...) aquest serà un punt fort d’atracció de clientela.

L’associació també és una tècnica creativa propera. Aquesta pretén trobar associacions entre ingredients-tècnica-presentació que encara no s’han explorat. Un exemple gràfic és el Mapa de Flujo Creativo de la web www.cocineros.info.

Aquestes eines d’associació estan basades en un joc de combinatòria entre ingredients disponibles, formes de preparació i de cocció, organitzats segons els estils de cuina. Sobre el paper moltes d’aquestes associacions tenen un futur, però poques arriben a ser tastades per la clientela, per diverses raons: des de la dificultat per posar-les en pràctica en l’entorn del restaurant fins a problemes tècnics per dur-les a terme. No obstant això, segueix essent una de les eines més emprades.

Però darrerament el grup d’eines creatives més de moda són aquelles que exploren nous maridatges d’ingredients. L’objectiu és trobar noves associacions entre ingredients propers, però que mai s’han unit en un plat o elaboració. Hi ha diverses eines: una de les més consultades són els llibres que suggereixen aquestes noves combinacions a partir de les experiències dels seus autors, com per exemple la Enciclopedia de los Sabores (The Flavour Thesaurus, en anglès) de Niki Segnit (editorial Debate, 2011) o The Flavor Bible: The Essential Guide to Culinary Creativity, de Karen Page i Andrew Dornenburg (editat per Little, Brown and Company, 2008). Ambdós llibres presenten llistes de maridatge entre ingredients.

Però aquests maridatges sempre estan sotmesos a la subjectivitat dels seus autors. Per evitar-la han aparegut eines de maridatge “científic”. Segons la ciència, un dels aspectes que fan que es creï una bona “sinergia gastronòmica” entre ingredients és la composició de la seva aroma. L’aroma característica d’un aliment està formada per una combinació de centenars de molècules aromàtiques. La hipòtesi defensada pels científics del món de les aromes indica que dos ingredients són compatibles quan una bona part d’aquestes molècules són les mateixes. Amb aquesta base científica, Bernard Lahousse, fundador de Food Pairing®, ha creat una aplicació web on cuiners, sommeliers i bàrmans poden fer les noves combinacions òptimes a partir de la informació sobre el grau de maridatge “aromàtic” dels ingredients. Aquesta eina, el Food Pairing®, se suporta sobre la base científica que només el 20 % de l’experiència del sabor es deu al gust i la textura; la resta s’associa a l’aroma i, per tant, les aromes són les claus de la sinergia entre ingredients. L’equip de Food Pairing® analitza i quantifica aquests compostos i, mitjançant algoritmes,

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 41

© Food Pairing

41

preveu com d’òptima és una barreja, quant a l’aroma. Tota aquesta ciència es presenta de manera pràctica, en una biblioteca d’ingredients en què es pot escollir un ingredient i veure, d’entre la resta, amb quins fa millor maridatge. El grau d’afinitat es percep gràficament: com més gran és el punt verd que es genera dins el cercle situat sobre la línia que uneix dos ingredients, més compatibles són. És una eina de fàcil ús, molt intuïtiva, d’on es poden treure idees de maridatge.

L’EH CETT i Food Pairing® L’equip de cuina del CETT, amb la seva vocació de recerca d’eines culinàries aplicables a la docència, va aconseguir que Food Pairing® acceptés l’Escola d’Hostaleria com a “laboratori de proves” de noves elaboracions amb aquesta eina, cedint gratuïtament codis d’accés per a l’equip docent i l’alumnat participant. Durant el 3r trimestre del present curs 20152016 es duran a terme 3 projectes d’investigació: L’alumnat del curs de Sommelier, liderat pel professor Cèsar Cànovas, hi participarà amb un projecte de maridatge de tres prescriptors aromàtics que definirien un tipus de varietat de vi amb ingredients, fins a trobar o crear receptes de maridatge òptim.

Sota la supervisió de la professora Èlia Aldeguer i dins l’àmbit de la cocteleria, l’alumnat de segon curs de Tècnic Superior en Serveis de Restauració crearà noves combinacions en format còctel. Pel que fa a l’equip de pastisseria, els estudiants de segon curs de Tècnic Superior en Direcció de Cuina, sota la supervisió d’Oscar Teixidó, buscaran una combinació òptima de tres ingredients a Food Pairing®, i amb ells elaboraran preparats (un gelat, un pa de pessic, melmelada...) per conformar unes postres i comprovar, mitjançant un tast organolèptic, si la transformació dels ingredients afecta al grau de maridatge.

La professora Natalie Jewell formarà en l’eina Food Pairing® l’alumnat de Tècnic Superior en Direcció de Cuina i Tècnic Superior en Serveis de Restauració, i s’espera que els projectes siguin publicats en el blog internacional de Food Pairing®.

Aquesta és una revisió, segurament parcial, d’iniciatives i eines creatives que han estat notícia els darrers mesos i que s’estan estenent en el món de la cuina. N’hi ha d’altres i en vindran més, perquè la creativitat és una part important del present i futur de la cuina. n Montserrat Saperas Directora del Grup de Recerca Cuina i Gastronomia

05/05/15 10:28

42

Recursos Turístics • Caballero, J. Liquid experience coctelería evolutiva. Barcelona: Libroks, 2014.

• González, Ó. R. Comercio electrónico 2.0. Madrid: Anaya, 2014.

• Martín Roda, E. M.; Nieto Codina, A. Territorio y turismo mundial. Análisis geográfico. Madrid: Ramón Areces, 2014.

• Molecular gastronomy by Molecule-R an introduction to the science behind 40 spectacular recipes. Montreal: Molecule-R Flavors, 2014.

• Ocaña Albar, I. La gestión de eventos y productos turísticos. Madrid: Síntesis, 2014.

• Pérez, N.; Civera, J. J.. Gestión, organización y planificación de la producción culinaria. Madrid: Síntesis, 2014.

• Pérez Escohotado, J. El mono gastronómico. Ensayos de arte y gastronomía. Gijón: Trea, 2014.

• Pié Ninot, R.; Rosa Jiménez, C. J. Turismo líquido. Barcelona: UPC, 2013.

• Roca Prats, J. L. La comercialización de eventos en hoteles. Madrid: Síntesis, 2014.

• Rodríguez, J. M. Sweetology. Barcelona: Montagud, 2014.

• Soldevila Matias, P. Dirección y gestión de recursos humanos en restauración.

Madrid: Síntesis, 2014.

• Palou i Rubio, S. Barcelona, destinació turística. Un segle d’imatges i promoció turística. Bellcaire d’Empordà (Girona): Vitel·la, 2013.

• Sáez Cala, A. Introducción a la estructura del mercado turístico. Madrid: Síntesis, 2014.

• Paniego, F. El Portal de Echaurren. Barcelona: Montagud, 2014.

• Santacana, J.; Coma, L. El m-learning y la educación patrimonial. Gijón: Trea,

2014.

• Sucarrats, J.; Martín, S. Històries de la Barcelona gormanda. Un viatge per la ciutat a través del temps, el menjar i el beure. Barcelona: Angle Editorial, 2014.

• Torres Delgado, A. [et al.] Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíos. València: Tirant lo Blanch, 2014 • Turismo de interior: renovarse o morir.

Estrategias y productos en Catalunya, Galicia y Murcia. València: Universitat, 2014.

• Universidades corporativas: diez casos de éxito. Barcelona: UOC, 2014.

• Urgell Plaza, F. Manual de estudios de público de museos. Gijón: Trea, 2014.

• Valls, J.-F. Estrategias y tácticas de marketing. Interpretando al consumidor en su kilómetro cero. Barcelona: Profit, 2014.

Educación, tecnología digital y patrimonio cultural.

Para una educación inclusiva

Turismo Líquido Ricard Pié i Carlos J. Rosa Universitat Politècnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politècnica

Joan Santacana i Victoria López (coord.)

Editorial Trea Les doctores Laia Coma i Nayra Llonch són, entre d’altres, coautores d’aquest llibre, que és fruit de la reflexió de l’equip d’investigació DHIGECS de la UB, sobre els canvis que les apps i els recursos de la tecnologia mòbil provoquen en el camp de l’educació patrimonial i dels museus. La publicació va dirigida a persones interessades en l’educació patrimonial i la transformació del món digital; pel sector turístic és interessant la visió que les autores exposen sobre el paper de les noves tecnologies en la mediació turisticocultural del patrimoni d’una ciutat.

La publicació recull investigacions -amb una reedició corregida i augmentada- dels treballs del grup AL<tour, Research group on Architecture, Landscape and Tourism, de l’Escuela de Arquitectura de la Universidad de Málaga, iniciats a la UPC i al Centre de Recerca i Projectes del Paisatge. Des de 2012 aquests estudis es van desenvolupar a l’Institut d’Hàbitat, Turisme i Territori, i un dels objectius ha estat aprofundir en l’estudi de l’arquitectura amb relació a la configuració de l’espai turístic.

Àmbit estatal, comunitats autònomes, províncies i regions turístiques www.visitandorra.com www.navarrateabraza.es www.escasateva.catalunya.com

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 42

Àmbit local www.visitvaldaran.com www.vitoria-gasteiz.org/turismo www.terradecomtes.cat http://viu.lloretdemar.org

Sector privat

Sector públic

Pàgines web preseleccionades per als XXXI Premis Alimara Pimes i altres www.campingsingirona.com www.bellesguardgaudi.com www.bru-bru.com

05/05/15 10:28

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 43

05/05/15 10:28

Grup CETT

Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme

Centre adscrit a la Universitat de Barcelona

Escola d’Hoteleria i Turisme

TOT CETT 29 OK definitiu.indd 44

Escola de Formació Contínua Escola d’Idiomes CETT E-Learning CETT Consultors

BAS Barcelona Academic Services Viatges Century Hotel Alimara Àgora BCN

Residència Universitària Internacional

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona Tel. 93 428 07 77 Fax 93 428 67 77 cett@cett.cat www.cett.cat

05/05/15 10:28