TotCETT núm. 20 by Grup CETT

L'evolució del règim jurídic del turisme a Catalunya (1980-2010> Opinió

Notícies del CETT

Estudis i investigacions

Editorial

ENTRENANT COMPETÈNCIES

l començament de cada curs és sempre un moment especial, un instant entre tot el que vam aconseguir el passat any i les il·lusions i els reptes que han de venir; el moment d’empènyer i renovar l’impuls per seguir el camí en la bona direcció en què ens movem.

Iniciem un nou curs il·lusionats i plens de bons propòsits que després hem de dur a la pràctica. El món és ple de bones intencions i idees, però l’important és portar-les a terme. El treball, la constància, el fet de pensar que cada dia és el primer de la resta dels nostres dies ens duu a dir que el més important avui és fer el que tenim en endavant. Tenim la certesa que el CETT-UB és un “edifici” ben construït i amb uns fonaments sòlids, on desenvolupem contínuament el model propi de formació caracteritzat pels centres d’aplicació i perquè augmenta cada cop més els enllaços amb l’entorn empresarial del món turístic. En temps de crisi, es repeteix més que mai -però segueix sent una veritat irrefutable- que, en el món laboral, les oportunitats són 5 cops majors per a les persones amb formació que per a la resta. Això és vàlid tant per a qui ha d’entrar aviat en aquest món com per a qui ja té un extens currículum. La formació és convenient, necessària i, sense cap mena de dubte, sempre té una recompensa. En el CETT, la recompensa interna que ningú no ens pot negar és la satisfacció de tenir el coneixement sobre una ciència, una activitat, un treball. Però també la satisfacció extrínseca, que no és altra que la que el mercat et reconeix. Aquesta, a vegades, tarda, però sens dubte al final sempre acaba sobresortint. En el CETT, en estreta col·laboració amb la Universitat de Barcelona, hem cregut sempre en la convivència dels diferents nivells de formació que impartim: els cicles, graus, màsters i postgraus en l’àmbit català i internacional. Aquesta ens dóna la categoria d’un centre de formació global en turisme -global en els àmbits del coneixement i pel fet de no tenir fronteres-, internacional. Voldria aprofitar el moment dels propòsits de l’inici de curs per remarcar la necessitat d’adquirir i entrenar unes competències absolutament necessàries per a tots els àmbits de la vida: la responsabilitat, la competitivitat, l’esforç, la innovació i l’ètica, entre altres. Cal tenir responsabilitat, sobretot, amb un mateix, per coherència amb la vida, amb els companys de classe, els clients, proveïdors, empresaris, propietaris i la societat en general. S’ha de millorar la competitivitat -fer les coses amb eficiència i unint esforços en un treball en equip imprescindible-, tant empresarial com personal, la qual cosa suposa una marató, ja que implica constància i saber mantenir el ritme. L’esforç -la constància, la perseverança- també és un valor imprescindible per estudiar, investigar i treballar. En el turisme també hem de parlar d’innovació pel que fa a les activitats o a la manera de fer, i evidentment, d’ètica. L’ètica en el tracte amb les persones, el respecte als altres, al medi ambient i a la totalitat de la societat. La privada i la de la feina és una sola ètica. Com a punt final, i no per això menys important, així com els pobles que no consideren la seva història no mereixen ser pobles, i que les persones, sense història, no tindrien biografia, al CETT tenim història i la volem conservar per aprendre de cadascuna de les persones que passen o han passat per la institució. Des d’aquestes línies volem recordar especialment el Dr. Ramon Arcarons per la seva dedicació, la seva vàlua i la gran aportació realitzada al coneixement i, en especial, al turisme. Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

TOT SUMARI Editorial 1

Entrenant

competències Montsant. Tarragona.

Notícies 4

L’actual situació del turisme a Catalunya

L’interiorisme en la restauració o l’art de degustar l’espai

Barcelona

escala posicions amb la T-1

Entrevista 7

Fernando Echegaray,

director de l’aeroport de Barcelona

Notícies del CETT 8

La inauguració del curs

Els

L’Hotel Alimara

2010-2011

homenatja

Ramon Arcarons

Esmorzars CETT, l’espai de debat per a la qualitat i l’excel·lència estrena

una nova etapa

Espai Estudiant Empresa-E3 12

formació, valor clau i a l’alça per a la inserció i la progressió professional

Fundació 13

Els premis als PFG en turisme i a la recerca en turisme i hoteleria de batxillerat

Responsabilitat corporativa 14

El CETT edita la primera

El compromís solidari a través de la Fundació Ulls

memòria

de sostenibilitat en matèria de RSE

del món

Tema 16

El dret i el turisme

CETT Formació projectes final de màsters a les empreses i entitats turístiques

Els

La I promoció de

El CETT participa activament en el web www.mercatsbcn.cat

Sobre l’ACE de

graduats en turisme celebra la fi dels estudis

Cuina i Gastronomia

Opinió 27

El futur de la

Marca Catalunya al món

CETT Alumni nova Junta Directiva, en acció

L’exalumnat i antic alumnat

emprenedor

Ciència i Cuina 30

L’EH del CETT introdueix la ciència en el pla

d’estudis

Sferificacions, macarrons...

Internacional 32

Els projectes final de 34

grau creuen fronteres

L’antic alumnat,

arreu del món

La recepta • Coneguem Catalunya

Estudis i investigacions 35

L’exposició del MUHBA sobre el Park

Anàlisi del

Sobre el primer projecte de turisme

Güell

perfil i les pautes turístiques de les CIMES

tesi excel·lent

social a Espanya

de Montserrat Iglesias

Tot Flaix

Recursos turístics

Notícies

L’actual situació del turisme a CATALUNYA Després de la davallada del turisme a Catalunya en els anys 2008 i 2009, enguany s’ha manifestat un canvi de signe esperançador: s’ha capgirat la tendència de descens de l’afluència del turisme estranger iniciada l’any 2008 a causa de la crisi econòmica internacional, i es confirma un increment del turisme domèstic català i resident d’Espanya, que escull destinacions de proximitat i redueix els viatges a destinacions més llunyanes tenint en compte la necessitat de reduir despeses. Les estades mitjanes es redueixen i es mira més prim en allò en què es gasta. Des de principis d’any, Catalunya s’ha reafirmat un cop més com la destinació de preferència del turisme estranger dins de l’Estat espanyol. De gener a setembre, Catalunya ha rebut al voltant de 10,8 milions de turistes estrangers, fet que ha suposat un creixement interanual del 3,7% en aquest període i un canvi en el signe de decreixement viscut els darrers dos anys. La principal clientela ha estat bàsicament el turisme europeu, que representa quasi el 90% del total de turistes estrangers. Entre els mercats emissors, França, Alemanya, Itàlia i el Regne Unit representen quasi el 70% d’aquesta afluència (destaca el mercat francès, que acostuma a generar el 30% del total de turistes estrangers, per l’efecte proximitat). Tanmateix, aquest any s’observa que, mentre que el volum de turistes francesos i italians a Catalunya s’ha recuperat respecte de l’any passat per aquestes dates (un 5,2% i 3,9% de variació interanual, respectivament), per contra, no s’acaba de recuperar l’afluència dels turistes britànics i alemanys experimentada en anys anteriors (un -23,1% i -3,0% de variació interanual, respectivament). Una altra variable que assenyala el canvi de signe de la si-

Montsant. Tarragona.

tuació del turisme a Catalunya és l’ocupació en els establiments hotelers. Pel que fa al mercat estranger, s’ha registrat un increment interanual de l’afluència d’un 15,4% de viatgers i un 12,9% de les pernoctacions, signe que també s’ha manifestat en el turisme resident de les altres CCAA de l’Estat (el nombre de viatgers ha augmentat un 9,7% i un 6,1% les pernoctacions) i en el turisme domèstic (els viatgers catalans han incrementat un 9,8% i un 11,2% les pernoctacions), segons dades de gener a agost del 2010. Les xifres obtingudes aquests mesos també indiquen que Catalunya ha estat, des de principis d’any, la CCAA amb un major volum de despesa total procedent del turisme estranger, amb 7,3 milions d’euros, ha registrat un creixement d’un 10% respecte al mateix període de l’any passat i s’ha situat com la CCAA que ha experimentat el major creixement interanual, fins i tot per sobre de l’Estat espanyol (1,9%). Aquest comentaris són un primer avançament de la situació del turisme a Catalunya per a enguany. Caldrà disposar de dades més actualitzades en relació amb el turisme estranger i el turisme intern per acabar de confirmar aquest canvi de tendència, però les xifres de què disposem manifesten el canvi de signe després de la davallada del turisme en els anys 2008 i 2009. Ara caldrà que els agents públics i privats continuïn en la tasca de millorar el sector amb criteris de qualitat i sostenibilitat, per disposar, a Catalunya, d’un sector turístic competitiu i de referència internacional. n Josep Miralpeix. Coordinador de l’Observatori de Turisme. Direcció General de Turisme

El X Fòrum ACAV analitza com sobreviure i sortir enfortit de la crisi L’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) celebra, el 23 de novembre, el seu X Fòrum a la Fira de Barcelona. Sota el títol “Com sobreviure i sortir enfortit de la crisi”, l’ACAV ha reunit un important planter de ponents amb experts del sector turístic i empresarial, per debatre sobre la crisi actual i l'adaptació de les empreses. En la trobada es parlarà dels canvis en les empreses en moments de crisi, com dirigir-se al consumidor i les perspectives futures que es plantegen. n Més informació: http://www.foroacav.arasoft.es

Notícies

L’INTERIORISME en la restauració o l’art de DEGUSTAR L’ESPAI El treball de línteriorista en un hotel o espai de restauració implica la recerca i l’equilibri exacte entre la funció i la forma, la contribució a la tasca dels gestors de l’establiment i l’harmonia de les diverses solucions. Cal conèixer les últimes tendències, materials, formes i tecnologies, que s’han de saber filtrar i adaptar a les necessitats de la clientela. Finalment, el disseny, el temps i els diners, utilitzats en la proporció adequada, ajudaran a acabar amb èxit un bon projecte. “Funcionalitat, forma, equilibri... són alguns dels conceptes bàsics que qualsevol professional de l’interiorisme ha de dominar a l’hora de plantejar un projecte. També ho són, és clar, el coneixement sobre tot allò que implica aquesta tasca: els materials, l’ús de noves tecnologies, les últimes tendències. I, sobretot, el disseny -per solventar un plànol, crear una circulació adequada o trobar una solució formal-, el temps necessari per executar-lo, i el pressupost que cal gestionar. El treball de línteriorista en un hotel o espai de restauració ha de tenir en compte tots aquests factors”, explica Mercè Borrell, que va cursar els estudis de disseny dínteriors a léscola LAI, i va obtenir la titulació d’arts aplicades i oficis artístics a l’Escola Llotja Disseny d’Interiors. Actualment té un estudi de disseny d’interiors a Barcelona que duu el seu nom. L’experiència de Mercè Borrell en el món de la restauració ve avalada per un feix de treballs: a Barcelona, per exemple, ha participat en els projectes de reforma dels establiments Rúccula, SÉating, de l’Hotel Balmes Residence Luxe, l’Hotel Espanya, i de l’Aula Bar, l’Aula Restaurant i l’Aula dels Sentits del CETT, l’Àgora BCN i l’Hotel Alimara i el seu restaurant Summum, del Grup CETT. També ho ha fet a Can Marc (Girona), la Terrassa La Brasa i l’Hotel Can Miquel (l’Escala), l’Hotel Bernat de So (Llívia) i, en equip, a l’Hotel Urban (Madrid). Miquel Ros, antic alumne de la diplomatura en turisme i el postgrau en direcció d’hotels a l’EUHT CETT-UB, i sommelier, actualment gestiona una de les empreses turístiques familiar que han treballat amb Mercè Borrell. Es tracta de Can Mi-

quel, a l’Escala, “una experiència molt enriquidora i alhora un repte -diu l’interiorista-, ja que ha implicat un treball de confiança per part de les noves generacions que gestionen el projecte, pel que fa a les intervencions en els diferents espais del negoci”. Miquel Ros explica aquesta relació, afirmant que “quan ens vam encarregar de la gestió, vam decidir fer una sèrie de reformes en l’àmbit estètic i ens vam posar en contacte amb la Mercè. Més endavant, va col·laborar amb nosaltres en un projecte particular, i el següent pas va ser incorporar-se des de l’inici en el disseny del nou hotel, com a interiorista. Mentrestant hem realitzat la reforma de les habitacions de l’hotel i la creació d’un restaurant braseria a l’aire lliure”. “Cada persona es un món, amb interessos propis, avantatges i defectes. I quan t’especialitzes en un àmbit, necessites ajuda en els temes que menys domines. En el meu cas, a l’hora de fer una reforma, retoc o la creació d’un nou negoci, mai he sabut com plasmar el que vull fer en l’àmbit estètic. Tan important com tenir clara la concepció, l’oferta i el funcionament, és crear un ambient que es correspongui amb el que ofereixes, la materialització estètica del projecte. També és difícil deixar aquesta part tan important en mans d’una tercera persona, fins que la trobes i veus que pot traslladar al paper allò que tens al cap (i molt més, ja que és molt més efectiu i estètic, i millora radicalment el que podries arribar a imaginar). Amb la Mercè Borrell hem tingut des de sempre aquesta complicitat en el terreny personal i professional, i a mesura que ens hem anat coneixent, cada cop hi ha hagut més confiança i ha estat més fàcil entendre i saber el que cadascú vol i com ho vol.” “El professional de l’interiorisme et fa veure que qualsevol límit que et puguis imaginar pel que fa al disseny s’amplia de forma sorprenent, i que quasi sempre hi ha solucions per als problemes. Descobreixes nous materials, aplicacions, tendències... sense deixar de banda els aspectes que els professionals de l‘hostaleria i el turisme dominem més i on, de fet, hem d’aplicar la nostra creativitat. Quan arribes al punt de confiança amb el dissenyador d’interiors crees una sinergia de millora del producte on l’oferta gastronòmica, el disseny, el tracte humà i el confort són a la mateixa altura.” n Més informació: www.merceborrell.com www.canmiquel.com

Notícies

Barcelona ESCALA POSICIONS amb la T-1 El passat 1 d’octubre una imatge molt significativa va quedar immortalitzada a l’aeroport del Prat. Aterrava per primera vegada l’Airbus A-380, l’avió comercial més gran del món; una imatge fastuosa per a un aeroport fastuós com la terminal T-1. Era la primera vegada que aquest immens avió aterrava a la Península i ho feia precisament en el que pretén ser un dels aeroports de referència d’Europa, amb el permís de Madrid, Londres, París, Munic, Frankfurt i Amsterdam. L’aterratge de l’Airbus A-380 es produïa precisament un any després de la inaguració de la nova terminal, que reemplaçava en una primera etapa l’antiga i històrica T-2, que havia quedat insuficient. Actualment està pendent d’un procés de renovació, amb l’objectiu que les dues instatal·lacions es puguin complementar (fins ara ho està fent a un baix rendiment). Ha estat un primer any intens i complex en què no ha faltat algun contratemps com ara la paralització de l’espai aeri pels efectes de la cendra volcànica d’Islàndia, però el balanç general és positiu. En els primers dotze mesos de funcionament (des del 17 de juny del 2009 al 2010), l’aeroport del Prat va rebre 17,5 milions de passatgers, una xifra superior a les previsions d’AENA, que espera tancar l’any 2010 amb una estimació d’entre 27 i 30 milions de passatgers. La T-1 ja no només respon a una realitat, sinó que hi ha dipositades moltes expectatives que s’han de consolidar amb el temps. Entre elles, capitalitzar una oferta sòlida i

competitiva de vols intercontintentals amb la voluntat de ser un hub a l’alçada d’altres aeroports internacionals amb els quals Barcelona vol competir. En aquest sentit, és important tenir present que a la Ciutat Comtal, que és entre les principals places europees més atractives per fer-hi negocis, la connectivitat és un factor determinant. Una bona prova del que ha representat l’obertura de la nova terminal és que les connexions intercontinentals han passat de 16 a 28 en aquest període, és a dir, gairebé s’han duplicat. També és cert que l’aeroport del Prat partia d’una situació precària: l’estiu del 2004, per exemple, només hi havia un vol diari a Nova York. Amb una inversió de 1.200 milions d’euros pel que fa a modernitat i dimensions de les intal·lacions, la T-1 ha situat Barcelona en la primera divisió dels aeroports, tot i que encara hi ha aspectes que cal millorar. Segons Germà Bel, catedràtic d’economia de la Universitat de Barcelona i expert en infraestructures, “la T-1 ha mostrat un funcionament molt bo des del punt de vista tècnic, però encara està pendent de resoldre un millor accés per al transport col·lectiu ferroviari. També cal pensar que quan el trànsit torni a créixer en els propers anys, pot arribar aviat al punt de saturació”. Les aerolínies també han tingut un paper rellevant en la posada en funcionament de l’aeroport del Prat, principalment gràcies a la presència de les grans aliances aèries (Star Alliance, Oneworld i Sky team). D’altra banda, aquesta presència de companyies comercials ha de competir amb les alternatives de baix cost, com ara Ryanair, que s’hi va incorporar el passat setembre i que fins aleshores operava des dels aeroports de Reus i Girona. Atès el debat que ha provocat aquesta decisió, Germà Bel afirma que “no és un problema que les low cost operin des del Prat, tot i que no és convenient que es produeixi una concentració excessiva d’aquest tipus de companyies aèries”. n

Entrevista

FERNANDO ECHEGARAY, director de l’aeroport de Barcelona “Cal seguir treballant per a l’excel·lència dels serveis que oferim.”

• Què destacaria del primer any de funcionament de la T-1? Destacaria la normalitat amb què s’ha desenvolupat la posada en marxa d’aquesta nova terminal. S’han complert totes les expectatives que teníem quan vam obrir portes; prova d’això és el reconeixement que hem rebut dels passatgers, que han valorat en un 90% com a bons o molt bons els serveis de la T-1. En aquest sentit, cal destacar que recentment hem rebut el guardó al millor aeroport d’Europa concedit per l’Airport Council International (ACI), un premi que és un orgull, ja que reconeix que s’ha fet una bona feina. • Quina influència té la T-1 amb vista a potenciar el turisme de negocis? La T-1 és una terminal que destaca per una gran operativitat i per la qualitat dels serveis que ofereix als viatgers. El Centre de Negocis, els serveis VIP o l’oferta comercial en són un clar exemple. Es tracta de donar resposta a les diferents necessitats que puguin requerir els usuaris del món empresarial. Però a aquests serveis cal sumar la Terminal d’Aviació Corporativa, concebuda com a porta d’entrada de qualitat a Barcelona per a aquells que vénen a fer negocis a la Ciutat Comtal. • En quins àmbits treballa l'aeroport de Barcelona per ser més competitiu respecte d'altres de referència europeus? Després de l’èxit en la posada en marxa de la T-1, ara cal treballar per a l’excel·lència dels serveis que s’ofereixen a l’aeroport i impulsar noves infraestructures com ara l’hangar de manteniment d’avions construït per Iberia i el Consorci de la Zona Franca, que s’ha inaugurat aquest mes d’octubre i que és clau per situar l’aeroport en una posició estratègica a Eu-

ropa, com a centre de manteniment. • Quin és o quins són els principals reclams per tal que les companyies aèries operin des de Barcelona? Amb la T-1, les companyies tenen l’oportunitat de créixer de manera satisfactòria, oferint als passatgers serveis de qualitat amb les últimes novetats tecnològiques, com ara l’embarcament amb codi bidimensional. D’altra banda, la posada en marxa de l’hangar de manteniment suposa un valor afegit amb vista a captar més companyies que ofereixin rutes intercontinentals, atès que necessiten instal·lacions d’aquest tipus per garantir la revisió dels seus avions. • L'aeroport de Barcelona ha de continuar acollint companyies de low cost com a model a seguir? A l’aeroport de Barcelona operen més de 100 companyies i les operacions de baix cost no arriben al 40% del total de moviments. A més, actualment compta amb 28 destinacions intercontinentals, un 75% més que fa quatre anys. L’aeroport està capacitat per donar cabuda a tot tipus de companyies, per cobrir qualsevol demanda que hi pugui haver, de la mateixa manera que a una ciutat hi ha diferents tipus de restauració o de comerços. • Quines són les principals aspiracions per millorar el model de gestió ? Aquest tema l’està liderant el Ministeri de Foment. En aquest sentit, sembla que tindrem la proposta definitiva abans de finalitzar l’any perquè sigui debatuda. En qualsevol cas, no hem d’oblidar que amb l’actual model s’han invertit 5.000 milions d’euros a Barcelona, consolidant l’aeroport entre els 10 primers d’Europa i ocu-

pant la 34ª posició de tot el món. • Com encaixaran la T-1 i la T-2 un cop s'hagin acabat les reformes previstes? Quan és previst que finalitzin? Entre la T-1 i la T-2 intentem oferir el millor producte que s’adapti a les necessitats de les companyies aèries. La T-1 ha funcionat molt bé en els vols de connexió, mentre que la T-2 és una terminal per la que van passar més de 33 milions de persones l’any 2007. Nosaltres ens reunim amb cada companyia entrant per veure com s’adapta la seva operativa a l’oferta de les terminals. • Quines són les perspectives de tancament d'any pel que fa al volum de passatgers i quina comparativa es pot fer respecte l'any anterior? Des de fa un any, el mes de novembre del 2009, l’aeroport de Barcelona està creixent en el número de passatgers, assolint al mes d’agost més de 3 milions d’usuaris, estadística que no es donava des de feia dos anys, i amb un creixement del 13% al mes de setembre. La tendència continuarà sent positiva i segurament tancarem l’any amb un creixement d’aproximadament el 4% respecte al 2009. • En què s'haurien d'ampliar recursos per millorar la competitivitat de l'aeroport? A Barcelona s’han invertit més de 5.000 milions d’euros, el que ha significat un canvi radical de l’aeroport des de fa cinc anys. Això ha estat gràcies als recursos emprats per fer-lo altament competitiu, com són la tercera pista, la nova terminal T-1, la terminal de vols privats, l’hangar de manteniment d’aeronaus, el SATE i les actuacions laterals que fan de Barcelona un dels millors aeroports d’Europa. n

Notícies del CETT

La inauguració del curs 2010-2011 homenatja RAMON ARCARONS L’acte d’inauguració del curs acadèmic 20102011 del CETT, celebrat el passat 14 d’octubre, va tenir una càrrega emotiva important. La cita amb l’alumnat que inicia o reemprèn els estudis, així com l’entrega dels premis que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT, es va convertir en un càlid homenatge a la figura de Ramon Arcarons, professor titular de dret del turisme al CETT, mort el passat mes d’agost. El record a Ramon Arcarons i a la seva dilatada carrera professional vinculada al CETT i al món del turisme, va ser omnipresent en l’acte inaugural, una sessió presidida pel Dr. Gaspar Rosselló, per delegació de Dídac Ramírez, rector de la UB; Joan Carles Vilalta, director general de Turisme; Miquel Alsius, president del Grup CETT; Ricard Coma, gerent de la Fundació Barcelona Formació Professional del Departament d’Educació; i José Antonio Pérez-Aranda i Nan Ferreres, directors de l’EUHTCETT-UB i de l’EHT CETT, respectivament. Pérez-Aranda va iniciar el torn de parlaments, fent referència al començament del nou curs com un moment per a la reflexió i per marcar noves fites i il·lusions, i demanant a l’alumnat que aprofiti al màxim la formació i els recursos que el CETT posa a la seva disposició. A continuació va recordar Ramon Arcarons, “antic alumne del CETT, professor excel·lent i persona entranyable” i va demanar tothom d’homenatjarlo mitjançant el treball, la millora de la formació i del sector turístic, per construir “el que ell anomenava la ciència turística”, on va fer importants aportacions. Nan Ferreres es va afegir a aquesta petició, i va reclamar un esforç comú -el compromís per part del CETT i la implicació dels estudiants- com a actitud per millorar i créixer profes-

sionalment, tot desitjant a tothom un molt bon curs. Ricard Coma va fer incís en la importància de configurar un currículum atractiu, atesa la competència. Coma va demanar a l’alumnat que aprofiti aquesta oportunitat formativa mitjançant l’especialització, l’aprenentatge de competències idiomàtiques i l’acumulació d’experiències internacionals.

La normativa turística, a la lliçó inaugural Joan Carles Vilalta va impartir la lliçó inaugural sobre "La normativa turística a Catalunya com a factor de competitivitat", en record del Dr. Ramon Arcarons. Abans d’introduir el tema, el director general de Turisme va dir que, malgrat la difícil situació econòmica actual, el sector turístic “està prou bé, i demostra resistència. És un sector amb un present envejable i amb un bon futur, ja que seguim sent líders”. Ja amb referència al dret al turisme, i al procés de racionalització, sistematització i actualització de la normativa turística vigent a Catalunya que està duent a terme el Govern de la Generalitat (vegeu la pàgina 19 d’aquest Tot CETT), Vilalta va mencionar que un marc jurídic adequat, àgil, que reguli, és essencial per al sector, i va parlar de la necessitat d’actualitzar els reglaments per adequar les lleis al turisme. Vilalta va mencionar els reptes de la DGT per simplificar una normativa que era molt dispersa, havia quedat obsoleta i tenia mancances, i fer un nou ordenament clar i eficient, adaptat a la Directiva de serveis en el mercat interior. Va dir que el procés es realitza amb la col·laboració del sector, amb un enfocament del turisme com a sector estratègic i transversal. Un cop finalitzada la lliçó inaugural, es va passar a fer entrega dels premis que atorga la Fundació Gaspar Espuña CETT, i que des d’ara esdevindran un homenatge a Ramon Arcarons (vegeu la pàgina 13). A continuació, Miquel Alsius va recordar el professor de dret esmentant la seva dedicació, vàlua i aportació al coneixement, i va convidar l’alumnat a treballar valors i competències essencials com ara la responsabilitat, l’esforç i la innovació. Per acabar, Gaspar Rosselló va dedicar uns minuts a parlar de “l’amic Ramon”. Recordant les converses que van mantenir al CETT sobre el turisme i el coneixement, va destacar l’expertesa i el treball de recerca del professor, “que quedarà al CETT, el centre que ell estimava”. Precisament parlant del CETT, Rosselló va dir que és el primer centre d’Espanya integrat plenament a l’EEES, i va agrair aquesta adaptació, les iniciatives, els esforços i les bones pràctiques per oferir la millor formació i els millors professionals, que contribueixen al turisme de qualitat. n

Notícies del CETT

El professor més ESTIMAT El treball, la dedicació i la passió han caracteritzat la trajectòria professional de Ramon Arcarons. Professor, company, amic... en Ramon comptava amb el reconeixement i l’estima de l’alumnat, col·legues de professió, entitats, personalitats i experts del sector; en definitiva, tots aquells amb qui compartia una de les seves grans il·lusions: el món del coneixement, el dret i el turisme.

Nascut l’any 1957, el Dr. Ramon Arcarons i Simon va començar a impartir classes com a professor titular de dret al CETT del carrer Canuda, tot just acabats els estudis de TET i de llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona, l’any 1979. Doctor en dret per la UB, fou professor de dret turístic i de política turística, i coordinador dels projectes final de carrera de diplomatura en turisme i de la primera promoció de grau en turisme de l’EUHT CETT-UB (també va ser professor del departament de dret privat de la facultat de Ciències Jurídiques de la URV). Fruit del seu esperit inquiet, sempre va compaginar la labor docent amb una tasca investigadora constant. Estava vinculat a grups nacionals i internacionals d’investigació en dret turístic, especialment a l’Amèrica Llatina. A l’EUHT CETT-UB, molts dels projectes que va tutoritzar van rebre la màxima qualificació i van ser reconeguts amb els premis de la Generalitat als millors projectes i els de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Una labor divulgativa única Fou autor de set llibres; entre altres, la Guia pràctica para viajar. Derechos y obligaciones del turista (Síntesis, 2008) o el Manual de Derecho laboral turístico (Síntesis, 2007), dos manuals que van ser el resultat de projectes final de carrera i que van comptar, com a coautors, amb l’alumnat que havia dut a terme la recerca. I és que un dels reptes d’en Ramon era incorporar l’alumnat a la recerca universitària i fer-lo “visible” en conferències, xerrades, publicacions, etc. Sota la coordinació d’Oriol Miralbell, fou coautor del llibre Gestión pública del Turismo (UOC, 2010). De la seva extensa producció bibliogràfica cal destacar també el Manual de Derecho Administrativo Turístico, un clàssic en la matèria citat en nombroses bibliografies d’obres posteriors. A més, fruit de la seva recerca principalment en el camp del consum i el turisme, la UE i el turisme, la legislació i l’organit-

zació del turisme nacional i internacional, va escriure nombrosos articles científics i de divulgació en revistes nacionals i estrangeres, amb les quals col·laborava habitualment. Al CETT, el curs passat va fer el seguiment, amb el tutor Xavier Puertas, del brillant projecte de final de carrera sobre el turisme social al Prat de Llobregat i fou codirector del projecte “Perfiles y Pautas turísticas para las CIMES” (vegeu les pàgines 36 i 37). Actiu i emprenedor, compromès i consagrat a la formació Ramon Arcarons, molt sensible a la situació de la professió turística, sempre va lluitar per la seva millora i el reconeixement de la formació. Va crear el COTEAT (Col·legi Oficial de Directors i Tècnics en Empreses i Activitats Turístiques de Catalunya, el primer de l’Estat, del qual fou president durant prop de 15 anys, va fundar l’IBCDTUR (Insituto Brasileiro de Ciênciais e Direito do Turismo) i fou vicepresident de SIDETUR (Sociedad Iberoamericana de Derecho del Turismo). Va ser impulsor i participant en nombroses jornades sobre dret turístic arreu de l’Estat, així com en diferents edicions del Congrés de Turisme de Catalunya (fou membre del Comitè Acadèmic del I Congrés, el 2001, i relator sobre polítiques de contractació en el II Congrés, l’any 2004). També va formar part de l’Associació de Guies, va ser assessor d’empreses turístiques, col·laborador habitual de plataformes com ara http// lexturisticanova.blogspot.com i un impulsor de blogs especialitzats en dret del turisme (http://turistlexcat.blogspot.com/). En tot moment va defensar la cultura i els elements identitaris de Catalunya, i va demostrar una gran sensibilitat per la millora de la qualitat, la gestió i la protecció mediambiental. Al CETT, la seva actitud li va valer l’estima de tothom. Com a professor sempre es va mostrar molt proper a l’alumnat i predisposat a escoltar-lo i ajudar-lo: a l’hora d‘impartir les assignatures de dret del turisme, en les tutories d’orientació, en la gestió, l’assessorament i el seguiment dels treballs de final de carrera... una actitud que també aplicava a les tasques de recerca i envers el professorat del centre de formació i el sector turístic. Emprava les noves tecnologies per difondre el fruit de les seves recerques i inquietuds, però també per ser a l’abast dels estudiants, essent un usuari assidu de les xarxes socials per Internet (FaceBook; blog de Turisme2.0; Linkedin.com...). Una mostra de l’estima de l’alumnat i els col·laboradors del CETT per Ramon Arcarons han estat les múltiples frases i missatges de record i en homenatge al professor, que van omplir el bloc que el CETT va habilitar per a tal fi. I és que en Ramon, “antic alumne del CETT, professor excel·lent i persona entranyable”, seguirà sent omnipresent en la vida de molts durant molt de temps. n

Notícies del CETT

Els ESMORZARS CETT, l’espai de debat per a la qualitat i l’excel·lència El passat mes de maig es va posar en marxa la iniciativa Esmorzars CETT, un espai de debat de temes estratègics en l’economia i el turisme per potenciar el coneixement des de la formació, amb l’objectiu d’apostar per la qualitat i l’excel·lència en aquests dos àmbits. El primer Esmorzars CETT va reunir diversos agents socials, que van analitzar els factors que han de contribuir a millorar la qualitat del sector de la restauració. A la taula de debat hi va participar Maria Abellanet, directora general del Grup CETT; Pascual Bayarry, cap de projectes del Consell Econòmic i Social de Barcelona; Nan Ferreres, directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT; Rosa Huertas, directora de formació del Gremi de Restauració de Barcelona; Xavier Suñol, responsable del Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona; i Vicens Tarrats, vicepresident del Consell Econòmic i Social de Barcelona. Els assistents van coincidir que, davant les dificultats de la conjuntura actual, cal fer un esforç per tal que els empresaris i directius de la restauració prenguin consciència de la importància de la formació com a reclam de millors professionals qualificats i del fet de potenciar les seves capacitats de gestió. També es va posar de manifest que l’Administració s’ha d’implicar més en els recursos que destina a la formació perquè siguin més eficients, i es va dir que cal readaptar els models formatius ocupacional i continu perquè s’adeqüin més a les necessitats del mercat. L’anàlisi del futur de la marca Catalunya, tema central de la segona edició dels Esmorzars CETT, va reunir representants de l’administració, el sector privat i la formació (fotografia inferior). Hi van ser presents Josep Lluís Bonet, president de

Freixenet i Fira de Barcelona; Roser Clavell, viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació de la Generalitat de Catalunya; Ignasi Delàs, director de l’Agència Catalana de Turisme; Joaquín Lorente, publicista i escriptor; Eugeni Osàcar, director de Recerca del CETT; i Carles Ruiz, diputat de Turisme de la Diputació de Barcelona. Tots van destacar la conveniència d’apostar per construir la marca Catalunya amb l’objectiu de generar noves oportunitats empresarials i econòmiques, sempre que sumi valors complementaris a la marca Barcelona i a d’altres representatives del territori.

Finalment, la darrera convocatòria dels Esmorzars CETT va comptar amb la presència de René Villareal, assessor de la presidència de la República Dominicana i expert en clústers. A diferència de les anteriors trobades, en aquesta ocasió l’acte va tenir dues parts: una conferència a càrrec del Sr. Villareal i un debat, que va comptar amb la participació d’Ignasi Delàs, director de l’Agència Catalana de Turisme, Salvador Estapé, gerent del Centre de Recerca Sector PúblicPrivat IESE Business School i David Paguero, director de CETT Consultors (fotografia superior). Villareal va destacar la conveniència de treballar en un procés de transformació de l’activitat industrial cap al coneixement, tenint en compte que el capital intel·lectual és fonamental per assolir nous reptes competitius. Per això, va dir, és necessària una política pública que faciliti aquest canvi i avançar per generar nous valors en la indústria. En el marc de la eleccions a la Generalitat de Catalunya, el proper Esmorzars CETT, previst pel 3 novembre, ha de reunir als principals grups polítics perquè puguin explicar i debatre amb el públic assistent el seu programa electoral amb relació a l’àmbit turístic. n Més informació: http://esmorzarscett.blogspot.com/

Notícies del CETT

L’Hotel Alimara Barcelona ESTRENA una nova etapa Després de nou mesos d’intenses reformes sense aturar l’activitat, l’Hotel Alimara, del Grup CETT, ha aconseguit assolir els objectius amb vista a oferir el millor servei a la clientela: reformar la totalitat de les instal·lacions i crear nous espais, tot actualitzant l’oferta de productes i serveis. Ens ho explica Elisabet Ferrer, nova directora de l’Hotel. “El nou Hotel Alimara Barcelona, del Grup CETT, ja és una realitat i celebra els 15 anys (1995-2010) amb una imatge i instal·lacions renovades, el millor equip de professionals fruit de l’estret vincle amb el projecte formatiu i pedagògic del CETT, i uns serveis i una nova oferta que assegura a l’hoste la millor estada possible, avalada pels anys d’experiència i trajectòria que han consolidat l’Alimara com un dels referents d’excel·lència pel que fa a l’allotjament a la Ciutat Comtal. Tots els canvis (podeu trobar més informació a l’anterior Tot CETT o a l’espai web www.alimarahotel.com) s’han realitzat mantenint l’orientació cap al sector familiar i el segment MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions) i corporatiu, reafirmant l’especialització de l’Hotel en aquests sectors, com a resposta a les necessitats concretes del mercat. Per exemple, les habitacions s’han remodelat totalment, i en destaquen l’amplitud i la llum natural, amb vista al confort i l’ús que en fa la clientela. Una bona mostra de la bona acollida d’aquests canvis és l’èxit de les habitacions familiars (Family room), que permet compartir vida en un sol espai però amb ambients ben diferenciats.

Un altre exemple de l’adaptació constant de l’Hotel Alimara a les necessitats de qui s’hi hostatja és el Summum Bar & Restaurant, localitzat en un lloc privilegiat, en un espai verd, amb una terrassa única i una oferta gastronòmica excel·lent. I és que, malgrat la realitat econòmica actual, al Grup CETT teníem clar que era el moment de realitzar aquest projecte d’inversió i que el futur de l’Hotel passava per aquesta remodelació i reorientació. Ara, afrontem la nova etapa amb molta il·lusió i amb el desig de seguir oferint el millor servei. Per fer-ho comptem amb una nova direcció i un equip humà molt potent i professional. Aquest equip, format per 44 persones, és considerat com un dels principals capitals de l’Hotel Alimara. Gràcies a l’aportació i l’experiència en el sector del CETT, disposem d’un staff professional, especialitzat, amb una gran capacitat d’adaptació i totalment dedicat a la millor atenció a la clientela. Pel que fa a la direcció de l’Hotel, assumir-la és un repte personal i una responsabilitat, que compartim amb tot l’equip que m’acompanya en aquest viatge ple d’energia.“ n

Espai Estudiant Empresa

LA FORMACIÓ, valor clau i a l’ALÇA per a la inserció i la progressió professional Enguany, l’E3 (Espai Estudiant Empresa) del CETT ha elaborat el primer baròmetre laboral del sector turístic. L’informe aglutina dades del mercat de treball i fa especial incís en les relacionades amb el sector turístic. La informació s’ha extret de diferents fonts oficials, d’estudis realitzats des de la Universitat i de dades obtingudes al departament sobre les demandes de borsa de treball rebudes al CETT per part de les empreses en el curs 2009-2010. A continuació es presenta un petit resum del baròmetre; la resta d’informació es pot consultar al bloc http://e3cett.blogspot.com Segons dades de l’Institut d’Estudis Turístics (IET), l’any 2009, dels 2,5 milions de persones actives en el sector turístic espanyol, 2,1 milions estaven ocupades (un 11,3% dels 18,9 milions del total d’ocupats en l’àmbit nacional). En el sector turístic, el nombre d’ocupats va disminuir en menor magnitud (-2,3%) que en l’economia general (-6,8%). I és que els darrers dos anys, el mercat laboral ha passat per moments prou complexes i amb molts canvis. En el cas de l’E3, les demandes laborals rebudes per part de les empreses el curs 2009-10 ha estat de 1.230, pràcticament igual al resultat del curs anterior -ens hem mantingut amb una xifra prou rellevant, malgrat la situació actual-, però s’intueixen canvis importants, que possiblement marcaran a grans trets el futur del sector. Si analitzem com s’han distribuït les demandes (vegeu la gràfica), podem dir que un 35,2% corresponen a perfils relacionats amb la restauració. Una de les branques que ha experimentat una important recuperació respecte al curs anterior ha estat la relacionada amb la direcció de la f&b (directors d'establiments, caps d’àrea, directors d'operacions...), amb un 14'4%, perfils que encaixen amb els de l’antic alumnat de grau de l’especialitat en direcció hotelera o del màster en direcció hotelera i de la restauració. En la branca d’allotjament també s’ha detectat una lleugera millora respecte a l’exercici anterior, amb un 19,6% de les demandes. La branca dels productes i activitats ha experimentat un important creixement (de 37 a 99 demandes); per contra, transports i logística han sofert una davallada, tot i l’increment de les demandes relacionades amb el món dels creuers. Finalment, la branca d’intermediació, que havia estat fins fa uns anys una de les principals vies d’inserció, ha continuat

amb un ritme decreixent. En total s’han registrat 112 demandes laborals -la gran majoria dels perfils sol·licitats estan vinculats a agències relacionades amb les punto com-. Si comparem les dades del curs 2009-10 amb les del curs anterior, observem un lleuger increment de les demandes classificades com a alts càrrecs i com a càrrecs intermedis, i una lleu disminució de les relacionades amb els càrrecs base. Això mostra una tendència generalitzada: les empreses cerquen l’optimització dels recursos invertint en personal més qualificat, atorgant més responsabilitats i tasques a càrrecs més alts i eliminant càrrecs base. Les dades de l’IET també reflecteixen aquesta tendència: l’any 2009 el nombre d’ocupats en turisme amb estudis secundaris i primaris va patir un descens; per contra, va créixer el nombre d’ocupats amb estudis superiors. També podem constatar que les empreses es posen en contacte amb l’E3 per assegurar-se que els candidats que rebran s’ajusten al perfil sol·licitat i tenen la formació reglada necessària per al lloc de treball. Els períodes en què es registren més demandes per part de les empreses són els mesos de setembre-octubre, al març (coincidint amb la Trobada Escola+ Universitat+Empresa) i a l’abril, mentre que no es dóna un creixement important de les ofertes de temporada. Les empreses que sol·liciten personal, sobretot a l’estiu, s’ubiquen majoritàriament a les illes Balears i les illes Canàries, on l’alumnat aprofita per treballar i adquirir una primera experiència laboral. Una altra dada interessant és que 45 de les demandes rebudes han estat per treballar a l’estranger (a l’Amèrica Central, els EUA, el Regne Unit i França, bàsicament). Finalment, segons dades de l’IET, l’any 2009 va créixer l’ocupació estable en el sector turístic: els assalariats (treballadors per compte aliè) amb contracte indefinit van augmentar un 3’3%, mentre que els assalariats temporals van disminuir un 10’9%. n

Fundació

La Fundació fa entrega dels VI Premis als Millors PFG en Turisme, des d’ara

PREMIS RAMON ARCARONS El passat 14 d’octubre, en el marc de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2010/2011 del CETT, la Fundació Gaspar Espuña-CETT va lliurar dos dels premis que atorga per fomentar el desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i de l’hoteleria i la formació dels estudiants. Es tracta dels guardons als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat, i dels premis als Millors Projectes Final de Grau en Turisme de l’EUHT CETTUB, que han passat a anomenar-se Premis Ramon Arcarons, en homenatge al professor de dret i coordinador d’aquests projectes desaparegut recentment. A l’acte hi van ser presents Glòria Roig i Oriol Arcarons, dona i fill del professor, que van ser convidats a participar en el lliurament dels guardons.

• VI Premis Ramon Arcarons als Millors Projectes Final de Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UB En aquesta convocatòria, i atès l’elevat nivell de qualitat dels treballs (16 van rebre la menció d’excel·lència), es va concedir un premi exaequo i una menció especial. El premi exaequo va guardonar Mireia Camps i Mónica Lago pel treball “La

Ciutat de Repòs i Vacances. Un projecte relegat a l’oblit”, amb Xavier Puertas com a tutor, i Marta Pitarch per “El necroturisme a Catalunya. Proposta d’itinerari turístic per cementiris catalans”, sota la tutoria de Xavier Mingorance i Xavier Puertas. La menció especial va ser per a Mar Belzunces, autora de “Revenue Management: Aplicació a la restauració i als espais funcionals”, amb Glòria Sanmartín com a tutora. • IV Premis als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat* El jurat va decidir entregar el primer premi a Sabina Batlle, de l’Institut Fort Pius de Barcelona, pel treball “Del garum a la picada, la pervivència de la cuina romana a la cuina catalana tradicional”. El segon premi va ser per a Guillermo Tena, de l’IES Manuel Sales i Ferré d’Ulldecona, per ”Empremtes d’una guerra 19361939: Juan Isidro Borrás, un adolescent a la Guerra Civil Española”. Cristina Pallisa, de l’IES de Flix, va ser la guardonada amb el tercer premi, pel treball de recerca “El turisme a la Ribera Nord; realitat o ficció?”. n * Els Premis reconeixen tant l’autor com el suport del professor-tutor i del centre de formació de batxillerat i compten amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caixa Laietana i Àgora BCN, i el suport de la Universitat de Barcelona, del Departament d’Educació de la Generalitat i de l’Agència Catalana de Joventut.

Les instal·lacions d’Àgora BCN acullen el II Torneig Esportiu CETT El Torneig Esportiu CETT, que es va celebrar al maig, és un projecte promogut des de la Fundació Gaspar Espuña-CETT per tal de fomentar l’esport entre els estudiants de totes les formacions del CETT i els residents allotjats a Àgora BCN. Enguany, les tres modalitats d’esport que es van incloure van ser el futbol, el bàsquet i el voleibol, amb un notable augment pel que fa al nombre de participants respecte a la primera edició, especialment pel que fa al campionat de futbol, en el qual es varen inscriure 15 equips. L’acte de cloenda i lliurament de trofeus va tenir lloc a la sala d’actes d’Àgora BCN, coincidint amb la festa fi de curs dels residents. n Més informació: www.cett.es/torneigesportiucett

Responsabilitat corporativa

El CETT edita la primera MEMÒRIA de sostenibilitat en matèria de RSE Per primer any, el CETT ha elaborat una memòria de sostenibilitat (la corresponent al curs 2008-2009) segons les indicacions del Global Reporting Initiative (GRI) i com una acció més emmarcada en les fites en matèria de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) del Grup.* Al CETT, la RSE forma part del compromís fundacional i es contempla com una eina de millora corporativa integrada en la filosofia i en la cultura del Grup. Per tal d’avançar en la seva consecució òptima, enguany s’ha editat la primera memòria de sostenibilitat (es preveu que el cicle de presentació sigui anual), amb informació referent a les activitats realitzades durant el període comprès entre l’1 d’octubre de 2008 i l’1 d’octubre de 2009. El material s’ha obtingut a partir d’una enquesta enviada a una mostra dels grups d’interès, i de les consideracions i reflexions internes, tenint en compte l’estratègia de responsabilitat social. La memòria inclou les dades bàsiques del Grup CETT (principals activitats, productes i/o serveis, organització), així com l’estratègia, missió, visió, valors, principis i grups d’interès. Descriu els resultats de la incorporació dels criteris de sostenibilitat en la direcció econòmica, social i ambiental per al

curs 2008-2009, emmarcats dins els propòsits descrits a la revisió del Pla Estratègic de l’empresa 2008-2013, i els objectius per al curs 2009-2010 en cadascun dels vectors: • Objectius econòmics: creació d’un comitè de RS format per personal de l’empresa, el desenvolupament d’un sistema central de control i seguiment dels indicadors de RS, i la creació d’un espai web per presentar la política i la gestió en RSE del CETT. • Objectius ambientals: estudi de la mobilitat generada i implantació de mesures per a la seva optimització que fomentin la mobilitat sostenible de l’alumnat i l’equip del CETT, i control de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) i dels residus generats. • Objectius socials: pel que fa a l’equip, aplicació de mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats, avaluació de la satisfacció de l’equip, pla de formació interna i accions per fomentar la interrelació entre l’equip. Pel que fa a l’alumnat, inclusió de la RSE en la revisió curricular dels diferents programes formatius del CETT, beques i premis per als estudiants, accions de fidelització de l’alumnat i premis per fomentar l’emprenedoria. Amb relació a la comunitat, participació de l’equip i els estudiants en accions solidàries, formació per a col·lectius desfavorits, projectes de cooperació, desenvolupament i transferència del coneixement amb països menys desenvolupats, i iniciatives per al foment de l’ús del català amb la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. n * Nota: Per a la consecució d’una òptima RSE, el Grup CETT participa en el programa RSE Pime, que promou el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya (vegeu el darrer Tot CETT).

Un projecte final de grau proposa la creació de l’entitat HSSC, per ajudar els hotels catalans a desenvolupar la RSC El projecte final de grau en turisme “El sector hoteler: pels camins de la responsabilitat social corporativa. HSSC (Hotels Solidaris i Sostenibles de Catalunya)”, elaborat per Ariadna Mendieta, alumna de l’EUHT CETT-UB, aposta per la implantació de la Responsabilitat Social Corporativa (RSC) al sector hoteler català. En efecte, el treball desenvolupa la proposta de crear una organització HSSC, com a eina per ajudar els hotels catalans a desenvolupar la RSC als establiments. L’autora destaca la importància de la responsabilitat social com a eina, filosofia, model de gestió empresarial i pràctica basada en l’ètica i la responsabilitat de les entitats, organitzacions o empreses, ja sigui en la seva gestió interna com externa, i fa referència als avantatges competitius de la seva aplicació. Mendieta explica que, per al sector hoteler, la pràctica d’aquest nou model de gestió suposa encara més beneficis però suposa una gran implicació. Per aquest motiu, l’entitat HSSC donaria suport als hotels de Catalunya en matèria de RSC, a fi de desenvolupar una pla-

taforma responsable, solidària i sostenible amb l’entorn, que consolidés la imatge de Catalunya com a primera destinació turística del món ètica i responsable amb les accions que emprèn. El projecte final de grau ha realitzat un estudi de mercat a hotels de 4 i 5 estrelles (els que tenen més possibilitats i facilitats per adaptar-se i implantar la gestió de la RSC) sobre la matèria, per conèixer si estarien d’acord amb la creació de la HSSC i si l’emprarien. L’estudi també fa un plantejament del que hauria de ser aquest organisme (estructura, funcionament, filosofia, objectius, serveis i projectes que desenvoluparia en formació, assessorament i consultoria, ajuda a la comunitat, etc., modalitats associatives, finançament... Mendieta conclou el treball assegurant que la RSC és i serà un element clau en el bon funcionament de les empreses, la seva ètica i responsabilitats, i dient que és interessant aplicar aquesta gestió i filosofia empresarial per apropar-nos cada vegada més a la qualitat i a l’excel·lència en el servei turístic, i concretament, en l’hoteler. n

Responsabilitat corporativa

El compromís solidari de la FGE-CETT a través de la Fundació ULLS DEL MÓN Conscient de la responsabilitat que té com a entitat amb un fort compromís social, la Fundació Gaspar Espuña–CETT aporta el seu gra de sorra per millorar la qualitat de vida de les persones que viuen als països més pobres del món. Ho fa facilitant l’allotjament a Àgora BCN Residència Universitària Internacional als professionals sanitaris que la Fundació Ulls del món beca per tal que completin els estudis d’oftalmologia o adquireixin coneixements en subespecialitats, una col·laboració que es manté des de l’any 2006. Ulls del món és una entitat sense ànim de lucre que treballa per prevenir i combatre la ceguesa evitable als territoris amb menys recursos; en aquests moments té en marxa projectes de cooperació per al desenvolupament oftalmològic als campaments de sahrauís de Tindouf (Algèria), Moçambic, Bolívia i Mali. La capacitació dels professionals locals és una de les prioritats de les seves actuacions, de manera que siguin ells mateixos qui, a mitjà termini, puguin oferir atenció oftalmològica de qualitat a les seves poblacions, les quals viuen en unes condicions sanitàries marcades per la falta d’infraestructures i de professionals especialitzats. Des del mes de juny s’allotja a Àgora BCN Residència Universitària Internacional la doctora moçambiquesa Ligia Munguambe, que realitza una estada formativa de sis mesos a l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO) de Barcelona. Aquest període de residència li ha de permetre completar la formació en oftalmologia i, posteriorment, tornar el seu país per desenvolupar tasques d’atenció

Instal·lacions i serveis de qualitat adequats per a l’alumnat universitari, el professorat i col·lectius acadèmics, en un entorn natural, tranquil i agradable i en un ambient internacional. Disposa d’una molt bona comunicació amb el centre de Barcelona i les diverses universitats de la ciutat, mitjançant el transport públic.

sanitària, dirigides especialment a la població més desfavorida. I és que Moçambic compta només amb una quinzena d’oftalmòlegs per una població de més de 20 milions d’habitants, entre els quals hi ha unes 180.000 persones cegues i 720.000 amb problemes oculars. Ligia Munguambe explica que “l’oportunitat que m’ha donat la Fundació Ulls del món em permetrà tenir uns coneixements més sòlids d’oftalmologia. Ja tinc una base dels meus anys de formació a Moçambic, a la qual sumaré tot el que pugui aprendre gràcies a l’alta tecnologia i a la contrastada experiència dels doctors que hi ha a l’IMO, un dels centres de referència en l’àmbit europeu”. La doctora moçambiquesa puntualitza que “estic coneixent tècniques quirúrgiques i de consulta relacionades amb diferents subespecialitats, com ara la retina, la còrnia, l’oculoplàstia, l’oftalmologia pediàtrica o el tractament de les cataractes i el glaucoma, les patologies oculars amb més presència a Moçambic. Això m’ha d’ajudar a poder atendre les persones amb deficiències visuals i sense recursos del meu país amb les màximes garanties”. n Més informació: www.ullsdelmon.org

www.agorabcn.com

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

Tema: Dret i turisme*

* En homenatge a Ramon Arcarons

L’evolució del RÈGIM JURÍDIC del TURISME a CATALUNYA (1980-2010) En l’exercici propi de les competències que la Generalitat de Catalunya té en matèria de turisme, d'acord amb el que disposa l'Estatut d'Autonomia en l’article 171, el Govern ha produït diverses normatives i reglamentacions, des de 1980 fins avui, i ha configurat un destacat cos normatiu turístic que ha anat desplaçant el dret turístic estatal. Aquest article, a càrrec de Maria Abellanet, directora general del Grup CETT, recull un breu resum d’un estudi i una anàlisi completa realitzats per l’autora sobre l’evolució del marc normatiu del turisme a Catalunya1, amb el qual es vol aportar una visió integrada del sector i la política turística que s’ha dut a terme durant aquest període.

Atesa la importància del turisme a Catalunya i la diversitat de normes que poden afectar una iniciativa turística, és evident que la normativa turística s’ha anat adequant i actualitzant, encara que a un ritme molt més lent que el que ha marcat el mateix desenvolupament de l’activitat turística a Catalunya. En tot el procés, potser ha mancat impulsar una visió més global del turisme per part del Govern, que s’ha centrat fonamentalment en la promoció, a banda de marcar alguns requeriments tècnics més basats en les instal·lacions que en els serveis i la qualitat de la prestació. Ha trigat molt en arribar una visió compartida amb els agents privats i impulsada i regulada a través d’un marc legal més general, que posés l’accent en principis i valors orientats a un desenvolupament més sostenible i integral de l’activitat turística. De fet, això no es produeix fins a l’any 2002, amb la Llei de turisme de Catalunya (LTC), una llei molt necessària que, tot i ser molt millorable, representa un important salt qualitatiu en el procés de generació normativa del turisme a Catalunya. Amb la definició del Pla Estratègic del 2005, la Direcció General de Turisme fa un pas endavant, amb una diagnosi exhaustiva que permet definir propostes d’actuació concre-

tes. Malgrat aquesta voluntat clara d’impulsar el turisme de Catalunya i la modernització del sector i de l’oferta, el procés no s’acompanya amb la necessària revisió de la normativa, que contribuiria a projectar la Catalunya turística en un món global en el qual els usuaris han anat modificant els seus criteris d’exigència i valoració d’una destinació. La creació d’un mercat de serveis dins la Unió Europea, regulat per la Directiva de serveis en el mercat interior, implica l’adaptació dels seus principis a l’ordenació jurídica dels estats membres. La transposició de la DSMI és un repte important per a Catalunya i el turisme. Una obligació que mereix ser considerada com una oportunitat per executar reformes profundes i estructurals en el sector. Amb la revisió de la normativa turística, en procés d’aprovació, s’executa un dels compromisos adquirits amb el Pla Estratègic i es fa alhora la transposició de la Directiva de serveis en el mercat interior europeu. Un procés que, des del meu punt de vista, s’ha fet amb profunditat, reflexió i coneixement del sector i de l’àmbit jurídic. Un procés, però, que s’està produint amb excessiva lentitud. Les dinàmiques pròpies de l’administració i, molt especialment, la voluntat de trobar el consens amb el sector, poden ser algunes de les causes d’aquest retard innecessari.

El règim jurídic del turisme a Catalunya La Constitució espanyola (CE), en el seu Capítol Tercer de les Comunitats Autònomes, article 148-1 18a, estableix que aquestes podran assumir competències en matèria de la promoció i ordenació del turisme dins el seu àmbit territorial. Així, la Generalitat de Catalunya té, d'acord amb el que disposa l'Estatut d'Autonomia en l’article 171, competències exclusives en matèria de turisme sobre l'ordenació, la planificació i la promoció del turisme, la regulació i la classifica-

ció de les empreses i els establiments turístics, la gestió de la xarxa d'establiments turístics de titularitat de la Generalitat, la regulació dels drets i els deures dels usuaris i els prestadors de serveis turístics, la formació sobre turisme, i les línies públiques d'ajut i de promoció del turisme. Exercint aquesta competència exclusiva, el Govern ha elaborat, des de l’any 1980, diverses normatives i reglamentacions amb què ha configurat un destacat cos normatiu turístic. A continuació es mostren pinzellades de la política turística i l’ordenació jurídica d’aquest sector estratègic per al país que ha anat creixent durant els darrers 30 anys (no s’inclouen les propostes normatives en procés d’aprovació l’01/09/10). Es fa un petit resum cronològic de l’inici de les regulacions per subsectors, i s’inclou un llistat dels principals criteris aplicats en les successives modificacions normatives: • En la dècada dels vuitanta es van regular, per primera vegada, els càmpings, els establiments d’allotjament turístic i els parcs aquàtics. • Els càmpings són els primers establiments turístics que es van regular, el 1982. Criteris aplicats: Respecte a l’entorn natural, seguretat dels usuaris, conscienciació mediambiental. • Pel que fa als establiments hotelers, l’any 1982 es van promulgar una sèrie de normes sobre la prevenció d’incendis. Criteris aplicats: Seguretat dels usuaris, requisits mínims d’infraestructura, classificació, especialitats, equilibri territorial de Catalunya, millora de les rendes rurals. • Els parcs aquàtics van aparèixer per dinamitzar l’activitat turística i es van regular l’any 1988. Criteris aplicats: Seguretat dels usuaris, instal·lacions, aforament, serveis de socorristes. • El reglament relatiu a les agències de viatges es va aprovar el 1988. Criteris aplicats: Exclusivitat d’activitats, modalitats de venda, adequació a la normativa europea de viatges combinats, ús del català en la informació i els contractes, responsabilitats econòmiques envers l’usuari final. • Pel que fa als professionals del turisme, l’any 1989 es va regular l’activitat de guia de turisme. Criteris aplicats: Imatge del país, Tractat de la UE per a la lliure prestació de serveis dels guies de turisme i la seva capacitació professional, reconeixement d’habilitacions de guia, acreditació de coneixements. • Els apartaments turístics es van regular el 1989. Criteris aplicats: Servei als usuaris, mesures per evitar la competència deslleial, lloguer, Registre General d’Empreses i Activitats Turístiques, comercialització. • Els establiments de restauració es van ordenar el 1990. Criteris aplicats: Higiene i seguretat, accessibilitat, exigències dels consumidors. • Les oficines de turisme de Catalunya es van regular l’any 1994.

CONCLUSIONS 1. El marc normatiu facilita l’execució de les polítiques, un desenvolupament empresarial ordenat i ofereix als usuaris la màxima seguretat jurídica. 2. S’observa una adequació més lenta de la normativa turística que el desenvolupament mateix de l’activitat. 3. Hi ha hagut una visió poc global del turisme, amb governs centrats fonamentalment en la promoció i a marcar els requeriments tècnics d’instal·lacions. 4. Amb la definició del Pla Estratègic del 2005, la Direcció General de Turisme fa un pas endavant amb una diagnosi i propostes d’actuació concretes. 5. La transposició de la DSMI és un repte important per a Catalunya i el turisme. 6. L’evolució del règim jurídic mostra com es va consolidant la conscienciació mediambiental i la consideració del valor del territori, del patrimoni natural i del medi ambient com a recursos turístics imprescindibles per a la competitivitat del sector. 7. Les modificacions en els hàbits i en les demandes dels turistes obliga a revisar l’actual model d’oferta i de prestació si es vol mantenir la competitivitat d’aquest important sector econòmic. 8. El nou marc normatiu en procés d’aprovació respon a la visió del turisme del Govern de Catalunya, amb una voluntat expressa de projecció cap al futur i de transició cap a un model de turisme sostenible i de qualitat.

Criteris aplicats: Imatge turística de Catalunya, serveis d’informació, serveis complementaris, garanties de professionalitat, interacció amb l’usuari, millora contínua. • La primera disposició comuna es va establir el 1994, sobre el règim de preus, reserves i serveis complementaris en establiments d’allotjament turístic. Criteris aplicats: Protecció dels interessos dels consumidors i usuaris, bones pràctiques, generació de confiança en Catalunya com a destinació turística internacional de primer ordre. • La segona disposició comuna es va promulgar el 2002. La promulgació de la Llei de turisme de Catalunya destaca com un dels fets més importants en l’evolució de la regulació jurídica del turisme al país. Criteris aplicats: Ordenació i promoció del turisme, planificació turística, principis de desenvolupament sostenible, Catalunya com a marca turística global. n * Podeu trobar el treball complet al Tot CETT digital, a http://www.cett.es/totcett Aquest, però, no inclou les propostes normatives en procés d’aprovació l’1 de setembre de 2010 i que seran objecte d’una posterior anàlisi. L’article del proper Tot CETT farà referència a la revisió de la normativa turística 2010: motivacions, noves propostes normatives, valoració general del procés.

Reflexionant sobre la DIRECTIVA DE SERVEIS, per Ramon Arcarons* Una millora en el marc regulatiu del sector serveis, el més important de l’economia espanyola, que permeti eliminar ineficiències, barreres desproporcionades a la competència i restriccions de tot tipus, resulta imprescindible a fi de reactivar la productivitat i l’ocupació.

El sector serveis és el més important de l’economia espanyola, tant pel que fa al pes que té en l’ocupació i la producció –suposa més de dues terceres parts d’ambdues-, com pel seu caràcter de proveïdor de la resta de sectors. La millora del seu marc regulatori és imprescindible per reactivar la productivitat i l'ocupació. Segons les estimacions governamentals, la transposició de la Directiva pot suposar un guany directe de més de l’1% del PIB, a més de la creació de prop de 200.000 llocs de treball. A això caldria sumar els guanys dinàmics d'eficiència, que s'anirien produint al llarg del temps, a mesura que la competència incentivés la innovació i la millora de processos productius. Des del sector dels serveis turístics, la transposició de la Directiva pot significar un canvi profund en el sector turístic, amb efectes per al conjunt de l'economia espanyola, i mereixedor per tant d'una anàlisi profunda i rigorosa. Ara més que mai, en uns temps en què la crisi en què es troba sumida l'economia espanyola requereix una reflexió serena però realista sobre les deficiències de caràcter estructural i institucional que no només agreugen l'actual situació conjuntural, sinó que amenacen el futur de la nostra competitivitat i dificulten el retorn a una senda de creixement sostenible. En aquesta mateixa línia argumental, una adequada transposició de la Directiva pot i s’ha de convertir en el catalitzador d'una autèntica reforma modernitzadora del turisme espanyol, que ens faci avançar en la direcció que han pres els països més pròspers i competitius. L'aplicació de la DS pot i ha de suposar un pas important en l'evolució del sector serveis, amb l'eliminació de barreres territorials, atorgant seguretat jurídica als con-

sumidors i afavorint la internacionalització dels serveis de petites i mitjanes empreses. Els nous processos d'autoregulació, els controls periòdics i els plans d'inspecció han de ser imprescindibles si es volen donar plenes garanties als usuaris/consumidors, que hauran de disposar de mecanismes de reclamació, també, davant d’empreses amb seu en altres països. La Directiva de Serveis i les normes de transposició segueixen el seu camí, els canvis s'estan produint en tots els sectors i el turisme comença, també, a canviar estructures i organitzacions que durant anys s'han mantingut inalterables. Per tot això, és important continuar reflexionant sobre l'aplicació de la Directiva de Serveis i les seves conseqüències, sobre la millora o no de la competitivitat de les empreses turístiques i l'eficàcia de les administracions turístiques competents, i sobre si tot això ofereix les garanties necessàries als consumidors, sense que per aquest motiu quedin minvades les competències autonòmiques i locals en àmbits tan importants com el turisme. n * Aquest escrit presenta les conclusions del treball del recentment desaparegut Ramon Arcarons (vegeu les pàgines 8 i 9 d’aquest Tot CETT), “El impacto de la directiva de servicios en el turismo”, que l’autor -com a expert en el tema- havia realitzat amb motiu de les jornades que organitza el Departament de Dret Administratiu de la UB, destinades a l’anàlisi del procés d’adaptació de la Directiva Bolkestein a l’ordenament jurídic espanyol. Òscar Casanovas, en nom del CETT, presentarà el treball, que també es es publicarà a títol d’homenatge. El present recull, així com el tema central de la publicació “El dret i el turisme”, vol ser un homenatge més del CETT a la seva memòria.

Sobre la REFORMA i actualització de l’ORDENAMENT TURÍSTIC a Catalunya* Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, va analitzar, durant la inauguració del curs 2010-2011 del CETT, el procés de racionalització, sistematització i actualització de la normativa turística vigent a Catalunya que ha endegat el Govern de la Generalitat. “Tal com indicava el Mandat del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2005-2010, el marc normatiu era massa complex i insuficient per assolir els reptes de futur del sector. Aquesta realitat ens va dur a una presa de consciència de la necessitat de modernitzar i simplificar l’exhaustiva i dispersa normativa turística, especialment en matèria d’allotjament turístic. L’estratègia de codificació i integració normativa gradual de la regulació turística (a nivell reglamentari en una primera fase, i com a llei i reglament únic de turisme, en una segona) havia de dur a un ordenament estable i eficient, factor de competitivitat per al sector. Tanmateix, la Generalitat de Catalunya, com a autoritat competent en matèria de turisme, havia de transposar la Directiva de Serveis en el Mercat Interior (DSMI o Bolkenstein). Els reptes de futur que es pretenen assolir amb la nova normativa són, entre altres: • Racionalització i sistematització normativa. • Enfocament del turisme com a sector estratègic, amb relació a la seva transversalitat i integritat. • Actualització i modernització de la regulació. • Flexibilitat del règim jurídic, preparat per encabir noves realitats jurídiques o econòmiques no previstes ab initio, però alhora exigent en el compliment de paràmetres i requisits mínims. • Foment d’un marc legal competitiu per a l’empresa turística i garanties efectives als usuaris (major delimitació de l’abast de l’activitat turística amb vista a identificar les pràctiques irregulars). • Conceptualització de Catalunya com a destinació turística integral de qualitat. • Simplificació administrativa i assoliment del model de finestreta única per a la legalització turística.

Per dur a terme el procés s’ha seguit diversos passos: 1. El pla d’actuació en l’àmbit normatiu partia de l’aprovació de la Llei de l’Agència Catalana de Turisme i els seus estatuts (reglament de l’ACT)1, i de la necessària adaptació de la Llei de Turisme a les exigències de la DSMI2. Així, l’adequació de la normativa turística de rang legal ja suposava un primer pas per assolir els objectius exposats (més endavant s’exposen aquests punts).

2. S’ha definit i desenvolupat una autèntica xarxa de serveis de suport, impuls i acollida de l’activitat turística en el nostre territori (Xarxa de Serveis IDAT), que contempla una nova naturalesa d’equipaments turístics -els CAT- i el reimpuls de la Xarxa OT de Catalunya.3 3. Es pretén la clarificació i una nova ordenació de l’oferta d’allotjament no reglada.4 4. La definició d’un règim comú dels establiments d’allotjament turístic. Inclou la definició ex novo del servei d’allotjament turístic i la integració regulatòria, amb respecte a les especificitats de cada modalitat.5 5. El reforç normatiu a la imprescindible coordinació administrativa en matèria de turisme. La creació per decret de la Comissió Interdepartamental de Turisme.6 6. La previsió del desplaçament temporal de guies de turisme.7 7. La nova reglamentació de les agències de viatge (projecte normatiu en tràmit). 8. L’ordenació d’un Sistema Català de Qualitat Turística i la

1 Llei 15/2007, de 5 de desembre, de l’Agència Catalana de Turisme i Decret 192/2009, de 9 de desembre, d’aprovació dels Estatuts de l’Agència Catalana de Turisme. 2 Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. 3 Decret 127/2010, de 14 de setembre, de regulació de la Xarxa de Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya. 4 Previsió d’aprovació imminent del Projecte de decret regulador dels habitatges d’ús turístic (dictamen favorable de la CJA). 5 Previsió d’aprovació imminent del Projecte de decret d’establiments d’allotjament turístic (pendent del dictamen de la CJA). 6 Decret 46/2010, de 30 de març, pel qual es crea la Comissió Interdepartamental de Turisme. 7 Projecte de modificació de la vigent Ordre pel reconeixement i habilitació de guies de turisme (en tràmit administratiu).

creació del Consell de Qualitat i Innovació Turística, amb un model de corresponsabilitat i coregulació (projecte normatiu en tràmit).

L’adaptació de la Llei de Turisme a les exigències de la DSMI2 Aquesta adaptació ha implicat una sèrie de modificacions: • Reducció de les càrregues administratives per a la legalització i l’exercici de l’activitat turística a Catalunya. • Evolució cap a un model de finestreta única de legalització administrativa de les activitats turístiques a Catalunya, amb definició d’un model integrat (municipal/Generalitat) de llicència o de comunicació d’inici d’activitat. • Garantia de llibertat d’establiment (localització) de l’activitat turística d’empreses de l’àmbit de la UE, de conformitat amb subjecció a idèntics requisits que els professionals i les empreses catalanes. • Garantia de la lliure prestació de serveis turístics (sense localització) a Catalunya per part d’empreses legalitzades degudament en estats membres de la UE. • Supressió de l’autorització turística específica; extensió del règim de comunicació en la legalització sectorial d’establiments turístics. • Liberalització de part de l’activitat reservada en exclusiva a AAV fins a la data (reserves d’allotjament, excursions d’un dia, mediació en bitllets de transport, etc.). • Previsió ex lege d’activitats i empreses d’interès turístic. • Nova ordenació dels establiments turístics: els establiments de restauració deixen d’estar no regulats turísticament, però es defineixen com a d’interès turístic. • Cobertura legal a un sistema propi de qualitat turística per a professionals i empreses turístiques i d’interès turístic, basat en la coregulació (categorització turística, especialització i distinció en qualitat). • Precisió en la delimitació de l’àmbit d’actuació dels guies de turisme habilitats.” n * En les properes edicions del Tot CETT ampliarem la informació relativa a la resta de projectes normatius que s’han dut o s’estan duent a terme, en l’actual procés de reforma i actualització de l’ordenament turístic a Catalunya.

El sector turístic OPINA Diverses personalitats del món del turisme opinen sobre l'impacte de la DSMI en el sector i fan una petita valoració sobre la nova normativa turística en matèria de competitivitat.

MARIA ABELLANET Directora general del Grup CETT La Directiva de serveis en el mercat interior estableix normes generals i deixa als estats membres la capacitat d’aplicació. La transposició de la DSMI és un repte important per a Catalunya i per al turisme, i és una oportunitat per revisar el marc normatiu d’aquest sector estratègic i transversal, actualitzant-lo, simplificant-lo i que ofereixi les màximes garanties als usuaris. El nou marc normatiu considera les modificacions en els hàbits i en les demandes dels turistes i té en compte els nous models d’oferta i de prestació de serveis, amb l’objectiu de mantenir la competitivitat d’aquest sector, sempre des de la perspectiva de Catalunya com a destinació turística integral i amb un objectiu clar de qualitat dels serveis. El procés de transposició de la Directiva és un procés positiu i necessari, tot i que no garanteix que no es produeixin conflictes entre diferents àmbits competencials (la Unió Europea, l’Estat espanyol, Catalunya, els municipis). També queda molt per fer, tot i els esforços esmerçats per la Direcció General de Turisme, en les competències que tenen altres departaments i que incideixen en el turisme i en l’activitat turística. Personalment, opino que el nou marc normatiu del turisme és cabdal per al seu desenvolupament i la transició cap a un model de turisme sostenible i de qualitat. El procés de revisió de la normativa haurà de continuar, amb la incorporació del turisme com un vector estratègic transversal. n

JANA CALLÍS Directora de PIMEC Turisme El passat 5 d’octubre, el Govern de Catalunya va aprovar el Projecte de decret legislatiu per adaptar la legislació catalana a la Directiva europea de serveis. Aquesta Directiva té com a objectiu principal la consecució d’un autèntic mercat únic de serveis a la Unió Europea, tot garantint els principis de lliure establiment i lliure circulació, mitjançant l’eliminació de barreres legals, la simplificació de tràmits i la cooperació entre autoritats administratives. Des de PIMEC Turisme, creiem que som davant d’una oportunitat única de contribuir a la competitivitat del sector turístic català, oportunitat que és en mans dels legisladors, que tenen la missió de transposar a l’ordenament intern el mandat de la Directiva i, sobretot, la responsabilitat d’implementar totes les mesures de simplificació de tràmits i reducció de costos i càrregues administratives per a les empreses. Actualment, el nostre Govern està treballant en la redacció de noves normatives inspirades en els principis d'aquesta Directiva, que haurien de facilitar l’activitat econòmica i contribuir al seu creixement. Per aconseguir-ho és essencial que el Govern no s’oblidi del principi europeu “pensar primer a petita escala” i adapti la regulació de l’activitat econòmica a les característiques del teixit empresarial català, format majoritàriament per pimes. Per fer-ho, no es tracta només de simplificar tràmits, sinó sobretot de reduir els costos que suposa el compliment de normatives, i que tenen un efecte directe en termes de competitivitat. n

MANEL CASALS Secretari general del Gremi d’Hotels de Barcelona En un marcat entorn de competitivitat global, esdevé prioritari que tots els àmbits econòmics d’una mateixa regió es trobin guiats per un mateix marc legal i regulador, que permeti a tots els agents implicats prendre-hi part en igualtat de condicions i, en definitiva, crear un escenari més competitiu i a la vegada beneficiós per al consumidor final. En aquest sentit, la Directiva de serveis en el mercat interior, actualment en fase d’aprovació, ha de facilitar l’accés d’un sector hoteler espanyol molt exigent, a un mercat europeu que ofereix una important oportunitat de desenvolupament i creixement econòmic i social per al mencionat sector. Això s’hauria de produir, atès que aquest nou marc normatiu hauria d’ajudar a reduir els tràmits burocràtics, que esdevenen un fre en el desenvolupament de projectes destinats a millorar la competitivitat dels establiments hotelers del país i que, actualment i en molts casos, perjudiquen la progressió econòmica del sector. n

MARIAN MURO Gerent de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) L'any 2006, el Parlament Europeu va aprovar la Directiva 2006/123/CE, també coneguda com a Directiva Bolkestein, relativa als serveis al mercat interior. Aquesta normativa establia un termini de transposició als ordenaments jurídics dels països membres de la UE, que va finalitzar el 28 de desembre del 2009. En matèria de turisme, i al ser aquesta una matèria transferida a les comunitats autònomes, aquestes han hagut o han d’adaptar la normativa turística als postulats de la Directiva. En aquest context, Catalunya encara no ha efectuat la transposició corresponent ni l’adaptació de la seva regulació, la qual cosa perjudica molts sectors que encara es veuen immersos en un rosari de dificultats i tràmits burocràtics per exercir les seves activitats. L'objectiu de la nova normativa és aconseguir un autèntic mercat únic de serveis a la Unió Europea, mitjançant l'eliminació de les barreres legals i administratives que han limitat el desenvolupament d'activitats de serveis entre els estats membres. Sense cap mena de dubte, la transposició de la Directiva de serveis ha de suposar per a Espanya i per a Catalunya una oportunitat per reduir traves injustificades o desproporcionades a l'accés i l’exercici de l'activitat en determinats sectors, i contribuir així a un ambiciós programa de simplificació administrativa i d'increment de la transparència. Amb relació al tipus d'empreses que es beneficiaran d'aquest procés de reforma, hem de situar previsiblement les petites i mitjanes empreses que, per la seva menor escala, compten amb més limitacions de partida per oferir els serveis en altres països, ja que a més de la complexitat intrínseca a l’exportació, han d'afrontar el compliment de tràmits complexos i feixucs en termes econòmics i de temps. El nou panorama ofereix oportunitats que no convé deixar escapar, ja que en aquest context de canvi les empreses de serveis disposaran de noves i clares vies per avançar a bon ritme en el seu procés d'internacionalització. n

ÒSCAR CASANOVAS Responsable del Bloc de Dret i Política Turística i de l’EUHT CETT-UB L’objectiu de la Directiva Bolkestein és la implantació d’un mercat únic de serveis dins la Unió Europea, fet que suposaria assolir la fita de la implantació definitiva de les quatre llibertats bàsiques en què es va fonamentar el Tractat Constitutiu de la CEE: la lliure circulació de persones, serveis, mercaderies i capitals. La Directiva de serveis fa referència a la segona d’aquestes llibertats, que s’ha vist tradicionalment condicionada pel gran nombre d’obstacles administratius que els governs han vingut imposant. És en aquest àmbit on la prestació de serveis vinculats a les activitats turístiques ha de veure’s simplificat, i permetre una major facilitat d’exercici de les professions. De fet, a la pràctica, el canvi en el marc jurídic tradicional és immens, ja que es substitueix la tradicional autorització administrativa -un dels màxims exponents de la tradicional activitat de limitació o control duta a terme per les administracions públiques- per una declaració responsable sota forma de comunicació d’inici de l’activitat, de manera que les tradicionals llicències queden relegades a la categoria d’excepció. Resta ara un important camí per fer, que passa per veure com adaptaran les comunitats autònomes les seves normatives. No ha estat precisament el turisme el millor exemple del principi de coordinació que la Carta Magna imposa com a principi de funcionament de les administracions. Però cal entendre el procés com una oportunitat, més que no pas com una amenaça, i el turisme com a element de lideratge d’aquest canvi, fet que reconduiria el títol de la reflexió. Parlem, doncs, de l’impacte del turisme en la Directiva de serveis. n

DAVID RIBA President de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR) APARTUR és l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona i representa més de 110 empreses del sector, que gestionen uns 2.500 habitatges a Barcelona. Els habitatges estan situats bàsicament al centre de la ciutat i també en altres viles com ara Sitges, i els usuaris són, principalment, families que hi realitzen una estada mitjana de quatre dies. El principal avantatge d'aquest tipus d'establiment és que permet al visitant integrar-se i conèixer molt més la ciutat. Paral·lelament, aquest consumeix més al voltant de l'habitatge, de manera que crea una economia molt més repartida. Partint d’aquesta realitat, pel que fa a la nova normativa turística en tot allò que es refereix als habitatges d’ús turístic, el Projecte de decret dels habitatges d’ús turístic (antics apartaments turístics) està en suspens, pendent d’aprovació. Com a Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR), i des de la Federació Catalana d’Apartaments Turístics (FEDERATUR), hem de dir que no estem d’acord amb aquesta normativa. De fet, com a FEDERATUR ja s’han fet les al·legacions oportunes a la Direcció General de Turisme, atès que, per exemple, el Projecte de decret no crea un registre únic per als professionals del sector ni per als allotjaments turístics, no estableix unes bases per a la categorització dels habitatges d’ús turístic -el que, en definitiva, millora la qualitat- i deixa als ajuntaments tot el pes pel que fa al control i la inspecció. n

Transport aeri i consumidors: aproximació ”TURISPRUDENCIAL” a l’estat de la qüestió Afirmar que el transport aeri ha esdevingut un element essencial en la configuració actual del producte turístic i, més concretament, del tradicionalment conegut com a forfait o viatge combinat, no és cap novetat. Sí ho és, però, assegurar que les relacions entre els consumidors -els passatgers- i els prestadors dels serveis -les companyies aèries- pateixen modificacions de tipus substancial, producte de l’activitat normativa i jurisprudencial de les institucions, tant nacionals com internacionals. Sens dubte, tota aquesta problemàtica ve influenciada en gran mesura per l’extraordinari increment en la quota de mercat que estan assolint les anomenades tradicionalment companyies de baix cost (idea errònia sota el meu punt de vista, ja que sota aquesta denominació s’amaga més un tipus de producte que no una determinada tipologia d’empresa). És essencial tenir en compte que els drets dels consumidors no són més forts o estan més protegits pel fet que el producte adquirit o el servei contractat sigui més o menys car. En cas de cancel·lació d’un vol, per exemple, el dret que reconeix la normativa a rebre una compensació econòmica es pot exercir amb independència del que hagi costat el títol de transport.

El marc jurídic... i molt més El marc jurídic que protegeix els passatgers està configurat tant per normativa internacional (bàsicament el Conveni de Montreal de 1999 i el Reglament Europeu 261/2004 de l’11 de febrer de l’overbooking, que entrà en vigor l’any 2005) com nacional (la Ley de Navegación Aérea de 1963 i la Ley de Seguridad Aérea de 2003). Però al costat de la normativa s’ha desenvolupat una rica “turisprudència”, que és en realitat la que ha delimitat l’abast de les normes jurídiques, i s’ha realitzat una interpretació molt favorable als consumidors i posat de relleu que el que té valor per a aquest col·lectiu no és tant que la norma els sigui favorable, sinó més aviat que ho sigui la interpretació que se’n fa. És en aquest sentit que es poden destacar algunes decisions força recents del Tribunal de Justícia de la

Unió Europea que han resolt qüestions cabdals en el dia a dia del usuaris d’aquesta modalitat de transport: • Ampliació dels supòsits en què s’ha de compensar el passatger per cancel·lacions i anul·lacions en casos de retard, quan la normativa només reconeixia un dret d’assistència. • Delimitació restrictiva del concepte de “circumstàncies extraordinàries”, com a fet excepcional que permet a les companyies defugir l’obligació de compensar econòmicament els passatgers. • Inclusió dels conceptes de dany material i dany moral en el límit de responsabilitat establert pel Conveni de Montreal en cas de pèrdua d’equipatge. La conclusió és que els drets dels passatgers estan sota la vigilància dels tribunals, fet que suposa una garantia per al seu exercici. I és que les normes jurídiques no es mostren com un element suficient de protecció, sinó que necessiten la labor interpretativa dels jutges per integrar un marc adequat de seguretat jurídica. En aquest sentit, des de l’EUHT CETT-UB s’han realitzat i s’estan realitzant projectes en aquest sentit, seguint la línia de recerca engegada per Ramon Arcarons.* Enguany, l’equip de treball de Bloc de Dret i Política Turística, format per Yara Carignato, Elena Jiménez, Mónica Lajara, Hilda Sánchez, i per mi mateix, posem en qüestió la seguretat jurídica de les transaccions on-line en l’àmbit del transport aeri. n Òscar Casanovas Responsable del Bloc de Dret i Política Turística i del Bloc de Projecte de Fi de Grau de l’EUHT CETT-UB * Ramon Arcarons, amic i mestre de mestres, inspirador de tants i tants projectes finals i amb qui el dret turístic estarà en deute permanent.

CETT Formació

Els projectes finals de MÀSTERS, MÉS DE 10.000 HORES en empreses i entitats turístiques Durant el curs acadèmic 2009-10, l’alumnat de màsters de l’EUHT CETT-UB ha realitzat més de 10.000 hores desenvolupant els seus projectes finals vinculats a empreses i entitats del sector turístic, fet que confirma la idoneïtat d’aquest tipus d’eina pedagògica en la millora de l’empleabilitat dels estudiants. L'EUHT CETT-UB fa més de 40 anys que forma els professionals del sector turístic, gràcies a la suma del coneixement expert del sector turístic que el Grup CETT lidera des de 1969 i a un equip docent amb una gran vinculació professional, que transmet no només els aspectes teoricopràctics, sinó també la realitat del dia a dia del turisme. Des de ja fa més de 10 anys, el CETT imparteix formació de màsters en direcció d’hoteleria i restauració, gestió estratègica d’empreses turístiques, destinacions, patrimoni cultural i natural, etc., així com en àrees de gran pes estratègic per a les organitzacions turístiques, com ara la qualitat, el medi ambient o el màrqueting i la comercialització on line, i configura una formació completa i de gran valor, connectada permanentment amb les necessitats del sector, que prepara l’alumnat per a l’exercici professional especialitzat, fugint de la simple acumulació de coneixements. Els més de 100 alumnes que cada any es formen en els màsters i la seva procedència internacional (amb més de 15 nacionalitats diferents), confirmen el valor de l’orientació pro-

EMPRESES I ENTITATS TURÍSTIQUES ON S'HAN REALITZAT PROJECTES FINALS DE MÀSTERS • H10 HOTELS • GREMI D'HOTELS DE BARCELONA • SAGARDOTEGUI SL • ABBA HOTELES • IZAKA HOTELES • SANABRE ADVANCED, SL • PROMOTOURIST • NADICOM (CAVES NADAL) • AXEL CORPORATION • HOTEL TERMES MONTBRIÓ • HOTEL W BARCELONA • HOTUSA • HOTEL ALIMARA • HOTEL ARTS (RC SPAIN) • SOL MELIÀ • PRESTIGE HOTELS • HOTEL SOHO • AJUNTAMENT DE TERRASSA • CONSELL COMARCAL DEL BAIX EMPORDÀ

fessionalitzadora d’aquesta formació, que és un veritable trampolí perquè l’alumnat millori la seva empleabilitat en la promoció interna a l’empresa o entitat pública, la inserció al mercat laboral amb avantatges diferencials, la creació de negocis o en un canvi d’empresa o entitat pública millorant les seves responsabilitats i condicions professionals. Els màsters disposen del suport d’empreses i entitats que contribueixen a actualitzar i adaptar contínuament els continguts que s’imparteixen, a més d’altres col·laboracions, com ara els projectes finals de màster, on l’alumnat s’incorpora a un projecte real de l’empresa, un cop fixats els objectius i funcions que s’han de realitzar. Les estades a empreses es formalitzen mitjançant convenis de col·laboració educativa CETT-UB i són gestionades per l’E3-Espai Estudiant Empresa del CETT. Permeten a l’alumnat aplicar els continguts desenvolupats en els màsters dins el món laboral real (vegeu el requadre), on el treball en equip, l’acompliment de resultats, etc., són una gran experiència que ajuda l’alumnat a millorar la seva competitivitat professional. Alguns exemples d’aquests convenis són: en el marc del màster en direcció d’empreses hoteleres i de restauració, els projectes "Desenvolupament d’un model integral de competències professionals" (Hotel Juan Carlos I) i "Estratègies de comunicació off line" (Hotel Alimara), ambdós en l’especialitat de direcció d’empreses hoteleres, i "Millores en els processos de servei en el càtering" (Hotel Arts), en l’especialitat de direcció de la restauració comercial i per a col·lectivitats; "Anàlisi i diágnòstic del patrimoni religiós de la ciutat de Terrassa" (Ajuntament de Terrassa), del màster en gestió turística del patrimoni cultural i natural; o “Desenvolupament de la web d’experiències" (Gremi d’Hotels de Barcelona), en el màster en gestió estratègica d’empreses turístiques. E-Tourism: estratègies de màrqueting i comercialització. També pot donar-se una incorporació laboral a l’empresa o entitat, si hi ha interès per ambdues parts. Així, en tota l’oferta formativa de màsters del CETT hi ha exemples d’alumnat que “s’ha quedat a l’empresa” després de realitzar aquest tipus d’acords, fet que reafirma el compromís del CETT de continuar millorant el nombre de convenis actuals, com a una forma de "pont" efectiu entre l'alumnat de màsters i les empreses i entitats públiques del sector turístic. n Enric López. Coordinador de màsters de l’EUHT CETT-UB Més informació: enric.lopez@cett.es

CETT Formació

La I promoció de GRADUATS en TURISME celebra la fi dels estudis El CETT és l’únic centre de Catalunya que ha realitzat de forma integral l’adaptació dels estudiants de diplomatura en turisme al nou pla d’estudis de grau durant el curs 2009-2010. Així, el 15 de juny es va celebrar, al Paranimf de la Universitat de Barcelona, l’acte de finalització d’estudis de la primera promoció de graduats en turisme de Catalunya.

A continuació va tenir lloc l’acte protocol·lari del lliurament del xec representatiu de l’import per beques que Caixa Laietana atorga a la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Pere López, cap d’Oficines de Caixa Laietana, va ser l’encarregat de fer-li’n entrega, a mans de Manel Bassols, director de la Fundació. En nom de la comunitat CETT, les alumnes Mar Díaz i Patrizia Spagnolo van lliurar a Rosa M. Pradas, presidentadelegada de Mans Unides de Barcelona, el xec de l’import de les diverses accions solidàries amb Haití i Xile que es van dur a terme al Grup CETT (vegeu la darrera edició de la revista). n

L’acte de celebració fou presidit per la Dra. Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la UB, en representació del rector, Dídac Ramírez; Miquel Alsius, president del Grup CETT; Joan Carles Vilalta, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya; José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT-UB; Josep Antón Rojas, director de Promoció de Turisme de Barcelona i aleshores president de CETT Alumni; i Manel Casals, secretari general del Gremi d’Hotels de Barcelona. Davant de prop de 500 persones (estudiants i professorat de l’EUHT CETT-UB, familiars, representants institucionals i professionals destacats del sector turístic català), l’alumne de grau David Marin va intervenir en nom dels seus companys de promoció, amb un discurs emotiu i ple d’optimisme que va ser molt aplaudit. En representació del professorat del CETT, el desaparegut recentment Dr. Ramon Arcarons, professor titular de dret del turisme i política turística (vegeu la pàgina 8 d’aquest Tot CETT), va fer un parlament ple d’anècdotes i sentiments, que va denotar la passió amb què vivia la seva professió docent i la seva dedicació plena al món del turisme.

El grau en turisme, a l’abast dels diplomats en turisme i titulats en TEAT L’EUHT CETT-UB ha iniciat, el present 2010-2011, un curs per als titulats TEAT i diplomats en turisme que vulguin obtenir la nova titulació europea de grau en turisme. El nou grau representa la consolidació del reconeixement de la formació turística en l’àmbit universitari, i desenvolupa les competències personals i professionals que els perfils directius necessiten per donar resposta als reptes estratègics que el turisme té per davant. La voluntat de l’EUHT CETT-UB és facilitar als diplomats i TEAT la realització d’aquesta nova formació, mitjançant una adaptació en què l’estudiant només ha de cursar 60 crèdits ECTS (corresponen a la totalitat d’un any acadèmic) del currículum de la titulació de grau en turisme. D’aquesta manera s’obté un perfil de sortida adaptat als requeriments europeus i a les necessitats estratègiques del sector turístic, més competitiu i que permet gaudir d’importants avantatges: un millor expedient acadèmic (equivalent a l’actual títol de llicenciatura), el reconeixement europeu de la titulació o l’increment de les opcions de mobilitat professional i de reconeixement professional, entre d’altres. La preinscripció es realitza a l'Oficina d’Orientació per a l’Accés a la Universitat, a través de la pàgina web http://accesnet.gencat.cat. n

CETT Formació

El CETT participa activament en el web WWW.MERCATSBCN.CAT L’Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB) ha estrenat un nou lloc web i espai a les xarxes socials de Facebook, Youtube, Twitter i Flickr. Fruit d’un acord amb l’entitat, el CETT ja col·labora plenament en aquest espai de servei, informació i participació, amb l’aportació de coneixement expert per mitjà de diversos vídeos de receptes, consells per a la taula i continguts, que s’incorporen periòdicament a www.mercatsbcn.cat i al canal Youtube de Mercats de Barcelona. El lloc web www.mercatsbcn.cat s’ha plantejat com un espai destinat a oferir servei, informació i participació; és per això que s’ha estructurat en tres grans eixos: el de notícies, el de serveis -pensat per a una gran varietat d’usuaris-, i el de participació. La gran novetat és la secció “Participa”, ideada tant per a la clientela dels mercats com per a qui no ho és. En aquest bloc, l’eix que n’organitza tots els continguts és el producte, i la intenció és que els generadors dels continguts siguin els experts –paradistes dels mercats

de Barcelona, cuiners, nutricionistes-, però també la clientela que té comptes a les xarxes socials i busca un espai on compartir una sèrie d’experiències relacionades amb l’alimentació, la salut o la gastronomia.

Renovant continguts El CETT incorporarà periòdicament nous continguts al web (receptes, trucs, consells, informació...), amb què contribuirà a crear un espai on es reculli el coneixement del món del mercat i la gastronomia que paga la pena conservar. n

Isabel Lugo presenta el seu llibre En la mesa del César Adreçat al lector interessat en temes culinaris o gastronòmics, i per què no, a estudiants o professionals de la cuina, En la mesa del César, de Viena Ediciones, es presenta com una petita història de la cuina de l’antiguitat. Isabel Lugo, coordinadora de l’ACE de Cuina i Gastronomia del CETT (vegeu pàgina 26) ens presenta la cuina que es practicava en les ciutats sumèries, l’Egipte de les piràmides, la Grècia dels herois, dels filòsofs i d’Alexandre el Gran, i la Roma Imperial, és a dir, les civilitzacions bressol de la cultura occidental, i de moltes de les tradicions gastronòmiques comunes que encara subsisteixen al voltant de la Mediterrània. L’objectiu del llibre és presentar aquest recorregut històric a través d’una selecció de les receptes de cuina que s’han conservat al llarg de centenars o milers d’anys, per saber què van menjar i com van cuinar els aliments, quines tècniques van desenvolupar i quins sistemes culinaris van crear els habitants de la Mesopotàmia, el egipcis, els grecs i els romans. A l’inici de cada capítol s’ofereix una petita introducció sobre els trets diferencials de cada cultura, els aliments que es produïen,

com es conservaven i consumien, i quina rellevància va assolir la figura del cuiner. A continuació s’exposen receptes extretes de textos originals de l’època, comentades i interpretades, amb una proposta d’actualització adaptada als ingredients i paladars actuals. El lector podrà posar en pràctica alguna de les receptes mesopotàmiques transmeses en fràgils tauletes d’argila, el ful medames egipci, una recepta romana condimentada amb pebre, herbes aromàtiques i el famós garum... No es tracta d’un llibre interactiu, però sí ha estat concebut com una obra que, a més de la informació seleccionada de primera mà a partir de textos i receptaris antics, ens n’ofereix l’anàlisi, una proposta de modernització de cada recepta i un quadern de treball pensat perquè el lector pugui anotar les seves impressions si es decideix a posar en joc la imaginació i la capacitat creativa recreant les receptes. n

CETT Formació

Sobre l’ACE de Cuina i Gastronomia* La cuina com a activitat i com a sistema de coneixements aplicats en el sector de la restauració, i la gastronomia, com a construcció cultural complexa, han esdevingut en els darrers anys objecte d’estudi interdisciplinari al CETT. En coherència amb aquesta realitat, l’Àmbit de Coneixement Expert (ACE) de Cuina i Gastronomia aspira a la formació, la generació de coneixement i seva transferència a la societat i, per tant, s’inscriu en l’àmbit d’actuació propi de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB, com a centre de referència per a l’educació dels futurs professionals de la restauració i l'hoteleria. L’ACE de Cuina i Gastronomia té la voluntat d’esdevenir el marc en què es desenvolupin projectes de formació, recerca i innovació culinària i gastronòmica; un escenari que promogui la transferència de coneixement des de i cap al sector professional i el món acadèmic, i que estimuli les sinergies entre ells; i, molt especialment, el context expert que faciliti de manera natural als futurs professionals, estudiants de cicles formatius de la família de l’hoteleria, i de grau en turisme, aproximar-se al terreny de la investigació i la recerca en matèria de cuina i gastronomia. En aquest sentit, es desenvolupen tres línies prioritàries d’actuació i recerca: • Desenvolupament del coneixement i la tècnica culinària Els recursos humans i estructurals de l’Escola d’Hoteleria del CETT i els objectius de formació integral la converteixen en el medi idoni per a la recerca teòrica i tècnica relacionada amb la cuina. Així, la línia principal de treball de l’ACE en Cuina i Gastronomia es centra en els projectes, propis o realitzats en col·laboració, adreçats a generar coneixement en matèria de tècnica culinària. Amb aquesta finalitat i en col·laboració amb la Fundació Alícia, des de l’any 2009 es desenvolupa un projecte de recerca sobre els aparells i utensilis emprats a la cuina professional i les seves aplicacions tècniques. • Patrimoni culinari i tradicions gastronòmiques. Aquest segon àmbit se centra en la recerca, la valorització i la difusió del patrimoni culinari com a part integrant de la cultura dels pobles i signe d’identitat associat al territori i a

la història. Inclou la vinculació dels individus amb el seu paisatge productiu, els aliments autòctons i incorporats a la tradició, el conjunt de tècniques aplicades i la seva evolució, les relacions socials que s’expressen a la taula, els rituals alimentaris i productius convertits en tradició, la literatura i els escrits especialitzats, és a dir, tot el que envolta el fet de menjar, convertit en patrimoni cultural. L’objectiu d’aquest àmbit té el seu germen en el projecte Cuina Catalana, que es va posar en marxa l’any 1999, a fi de donar a conèixer i impulsar la difusió de les arrels de la cuina catalana duta a terme en l’àmbit domèstic, per crear un receptari original a partir de les tradicions culinàries de les diferents comarques de Catalunya. • Ciència i cuina L’estudi raonat dels processos que es desencadenen en l’activitat culinària i la resposta que poden donar diferents disciplines científiques per millorar-ne els resultats i l’aplicació en la restauració, constitueix un dels marcs d’actuació que es planteja l’ACE de Cuina i Gastronomia. Aquesta línia de treball propicia la col·laboració amb universitats i centres d’investigació especialitzats en l’experimentació en el camp de la innovació gastronòmica. Com a resultat, aquest marc ha centrat la temàtica de diferents programes de formació interdisciplinaris, com ara “Cuina, química i gust”, “El tast i els sentits”, “Aliments, cuina i ciència”, “Aliments de sempre, aliments de futur” o “Innovació a la cuina, futur de l’alimentació”, organitzats al CETT en el marc d’Els Juliols de la Universitat de Barcelona, o de la seva participació en la II Trobada de Cuiners i Científics, “Lenguaje culinario/Lenguaje científico”, realitzada a la Fundació Alícia l’any 2009. n Isabel Lugo Coordinadora de l’ACE de Cuina i Gastronomia Més informació: www.cett.es/ace-cg Nota: Aquest article tanca la sèrie d’informacions que, en els darrers dos números de la revista, s’han destinat als diferents Àmbits de Coneixement Expert (ACE) del CETT.

Opinió

El futur de la MARCA CATALUNYA al món Un dels objectius estratègics previstos al Pla de l’Acció Exterior, aprovat el passat mes de març, és desplegar una estratègia de diplomàcia pública que contribueixi a projectar una imatge de Catalunya al món coherent i sòlida.

La diplomàcia pública moderna camina de forma independent però complementa i enriqueix la diplomàcia tradicional, entesa com les relacions que es mantenen únicament entre governs estatals i de govern a govern. La diplomàcia pública cerca respostes a les preguntes relatives a com ens veu la resta del món, com se’ns percep i per què i, sobretot, si se’ns veu igual que nosaltres ens percebem. Una nació, una identitat, ho és perquè té totes les condicions internes per a ser-ho, perquè es diferencia de les altres. Però també ho és perquè aquestes altres la reconeixen. Per això, precisament, la promoció exterior és fonamental per a qualsevol nació, i encara més en un món essencialment global, globalitzat, on la mateixa existència és ratificada pel reconeixement dels altres. “Catalonia, the land of Barcelona” va ser l’eslògan que el Govern va utilitzar a l’Expo de Xangai de 2010. Conscients de la potència que té la marca Barcelona, es va voler aprofitar per donar a conèixer Catalunya, ja que encara no gaudeix ni d’una marca pròpia ni d’un alt grau de coneixement i reconeixement a l’exterior. El Govern de Catalunya, conscient d’aquest dèficit, ha iniciat un treball adreçat a consensuar aquells actius i valors claus que constitueixen la base de la competitivitat identitària de Catalunya i que ha de concloure en la concreció d’una Marca Catalunya. Els principals atributs d’aquesta es descriuen ja en el Pla de l’Acció Exterior: • Una voluntat d’autogovern com a expressió de la identitat pròpia, caracteritzada per 650 anys de Generalitat, 1.000 anys d’història, un sentiment d’identitat pròpia, l’autogovern, l’Estatut d’Autonomia o la mediterraneïtat. • Una tradició empresarial i una economia oberta i innovadora, que es caracteritza per una economia fortament internacionalitzada (72%), 14.000 empreses catalanes amb exportacions regulars, 300 multinacionals catalanes, 39 centres de recerca, més de 300 empreses en l’àmbit de la biotecnologia, 200 hospitals, més de 3.000 empreses estrangeres establertes a Catalunya, 6.000 estudiants internacionals a Catalunya i 4.000 estudiants catalans a tot el món, 4 ports i 2 aeroports internacionals i productes singulars com l’oli o el cava. • Una societat civil compromesa i cohesionada, activa i compromesa, capaç de mobilitzar-se, una política de cooperació al desenvolupament pionera, un país d’acollida i convivència de més de 300 llengües, 13 confessions religioses i 180 nacionalitats, 200 entitats civils internacionalitzades, una societat defensora de la

pluralitat cultural i lingüística, la igualtat i la promoció de la pau i els drets humans, i compromesa amb els reptes actuals de seguretat humana com són el medi ambient, el canvi climàtic o la immigració. • Una cultura universal i singular, que es caracteritza per la rellevància de Barcelona com a capital cultural internacional, una important producció cultural, científica i industrial amb llengua pròpia, que és la tretzena en nombre de parlants a la UE, és oficial fora de Catalunya i compta amb el reconeixement a les Nacions Unides i la Unió Llatina, amb 160 lectorats de català al món i l’excel·lència i la rellevància quantitativa i qualitativa dels creadors catalans, tant en la tradició com en la contemporaneïtat (Miró, Dalí, Tàpies, Gaudí, Carreras, Caballé, Ramon Llull, Rodoreda, Monzó, Adrià...). Per a la validació i el consens d’aquests valors i actius, el Govern ha encarregat al Patronat Catalunya Món que sigui l’entitat responsable de liderar aquest procés de creació de Marca Catalunya, sota la direcció tècnica d’un equip d’experts d’ESADE. Per tal de garantirne l’èxit, s’ha volgut comptar amb la col·laboració de tots aquells agents governamentals i de la societat civil que duen a terme actuacions de projecció internacional de Catalunya. Així, doncs, el Patronat ha constituït el Comitè Marca Catalunya, que ha treballat per garantir que, en la definició d’un comú denominador, hi confluïssin totes les sensibilitats i que, en cap cas, la Marca Catalunya diluís sinó que enfortís marques ja existents i fortament consolidades, com són Turisme de Catalunya i Barcelona. Recentment ha conclòs la primera fase del treball, d’on ha sortit un document de conclusions amb els eixos que composen la competitivitat identitària de Catalunya. A partir d’ara s’inicia una segona fase en la qual cal dissenyar una estratègia que, més enllà de la síntesi de tots els conceptes definits en una marca o logo, busqui aconseguir la complicitat en l’ús de la Marca de tots aquells agents a Catalunya que tenen una dimensió internacional, i treballi per a la gestió i difusió de la nostra imatge a l’exterior. Aquesta estratègia té una important dimensió comunicativa, ja que, com també estableix el Pla de l’Acció Exterior, l’èxit d’aquesta iniciativa passa, necessàriament, per involucrar-hi l’opinió pública tant internacional com domèstica. Així, doncs, es fa necessari que, sota el paraigua del Comissionat d’Afers Exteriors i Cooperació, es creï un Institut de Diplomàcia Pública que assumeixi el desplegament amb èxit de l’estratègia. n Roser Clavell Consellera d’Afers Exteriors i Cooperació

CETT Alumni

La NOVA JUNTA DIRECTIVA, en acció El 28 de setembre, durant l’Assemblea General Extraordinària de CETT Alumni, es van aprovar els nous Estatuts Socials i es va dur a terme el cessament i nomenament dels nous càrrecs de la Junta Directiva. A continuació, el president sortint i la nova presidenta ens expliquen, respectivament, la seva experiència i expectatives al capdavant de l’entitat.

COMPOSICIÓ DE LA JUNTA • • • •

Presidenta: Vicepresident: Secretària: Tresorera:

Maria Teresa Díaz Jordi Sala Elisenda Farràs Elisabet Ferrer

• Vocals: Vinyet Capdet Neus Carruesco Sandra Gard Jordi Palou Helena Puig Josep Anton Rojas

Anna Salvat Vicenç Serrano Damià Serrano Jordi Tell Roberto Torregrosa

“L’any 1994, una trentena d’antics alumnes del CETT vam coincidir en la necessitat d’impulsar una associació que cobrís un espai que anava adquirint més sentit a mesura que augmentava el nombre de promocions. Així va néixer l’Associació d’Antics Alumnes (l’actual CETT Alumni), de la qual he tingut el privilegi de ser el president d’ençà de la seva creació. Al llarg d’aquests anys, tots els membres de les successives juntes directives, professionals destacats d’un ampli ventall d’empreses i entitats del sector turístic, hem treballat per generar valor al conjunt d’alumnes que un dia van ser formats al CETT (entre els quals m’incloc) i per enfortir el Grup CETT. CETT Alumni ha generat activitats acadèmiques, activitats amb professionals, activitats lúdiques i, sobretot, ha generat un flux constant d’informació cap als associats, amb l’objectiu de mantenir-los al dia de les novetats del sector, de les ofertes de formació i de les possibilitats de fomentar la carrera professional a través de l’Espai Estudiant Empresa–E3. Durant aquests anys, l’Associació ha experimentat un creixement constant en el nombre de membres -més d’un miler actualment-, però sobretot ha madurat en la definició dels seus objectius i funcions. La nova Junta Directiva ha incorporat recentment un grapat de nous vocals que hi accedeixen amb energia renovada. Com ho fa la nova presidenta, la Maria Teresa Díaz, que comptarà en tot moment amb el meu recolzament i qui, estic convençut, encapçalarà una brillant nova etapa. Per la meva part deixo la presidència amb el convenciment que entre tots hem traçat un bon camí, i passo a formar part de la Junta en el present mandat per seguir contribuint a “fer CETT”. n

“Quan vaig acabar els estudis del màster en direcció d’empreses hoteleres, l’any 2007, i vaig ser convidada a ser membre de CETT Alumni, no m’ho vaig pensar dues vegades. Des del meu punt de vista, formar-ne part no només em permetia comptar amb molts avantatges amb vista a futures formacions; també entenia i entenc que l’associacionisme i el fet de crear una xarxa -com ha fet CETT Alumni des de l’any 1994- és una font molt important de crear riquesa: les sinergies que creem entre tots nosaltres són múltiples i, a més, el poder conèixer persones ‘potents’ i amb un reconegut prestigi en el sector és molt bo per als estudiants que acaben la formació i volen entrar al món laboral. Estic totalment convençuda que el coneixement de cadascú de nosaltres esdevé important si es comparteix, ja que es multiplica. Per això, entre tots podem fer que CETT Alumni segueixi sent un camí de creixement personal i laboral. Ara és el moment de potenciar i projectar els nostres recursos humans internacionalment, amb la utilització de la marca Barcelona, les empreses mateixes i la família CETT. El nostre món està fet per a aquells a qui no els fa por crear i desenvolupar un projecte empresarial propi. Així, des de CETT Alumni encoratjo l’alumnat a ser emprenedor i innovador. Nosaltres us escoltarem i aconsellarem en la mesura de les nostres possibilitats. També us convidem a entrar a l’espai web de CETT Alumni (www.cett.es/aaacett) perquè conegueu les interessants comissions de treball que hem creat a la nova Junta constituïda el passat 28 de setembre, així com els serveis destinats als associats i les activitats proposades. Tot l’equip de la Junta us desitgem un molt bon inici de curs i us esperem a la propera trobada de CETT Alumni. n

Josep Anton Rojas Antic president de CETT Alumni i director de Promoció de Turisme de Barcelona

Maria Teresa Díaz. Presidenta de CETT Alumni. Professora de grau al CETT. Sòcia i gerent de Langle Coneixement i Qualitat. Auditora en sistemes de Certificació

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT del CETT

AVUI

Maria Teresa IBÁÑEZ

Marta FARRÉ

Amb 43 anys, la Maria Teresa Ibáñez compta amb un extens currículum professional, ple d’experiències en el món del turisme, l’administració i direcció d’empreses, el comerç internacional i les RRPP. El vincle de la Teresa amb el CETT va més enllà dels estudis -va cursar-hi la diplomatura en turisme (1985-1988)-: “Vaig reprendre la relació uns anys més tard perquè volia redirigir la meva carrera professional en llocs de responsabilitat que requerien experiència i seniority i, mitjançant la borsa de treball, vaig entrar al Parc Científic de Barcelona. Després de 8 anys (vaig arribar a crear el departament de congressos), l’any 2008 vaig decidir centrar-me en el sector dels congressos. Vaig iniciar una relació laboral amb Ultramar Event Management, empresa pionera del sector amb més de 50 anys d’experiència, que constitueix la divisió MICE de la multinacional turística TUI Travel PLC. Hi he desenvolupat tasques de coordinadora sènior i executiva comercial, i vaig arribar fa uns mesos al lloc de responsable comercial per al sector associatiu. Ara, la meva tasca principal és la captació de congressos a nivell nacional i internacional (recerca de clientela, arribar al decision maker, relació amb els Convention Bureaux i entitats de promoció, participació en accions comercials, representació de l’empresa a l’International Convention and Congress Association, etc.). M’agrada el sector. Hi apliques la creativitat i aconsegueixes una llarga relació amb la clientela, quasi d’amistat, però no descarto provar-hi nous àmbits”. Del CETT, “que sempre duré al cor”, diu que ha utilitzat i recomanat a altres companys la borsa de treball, que sent molta estima per la Pepa Olmo, i que encara manté molt bona relació amb el professorat. n

“La meva mare va estudiar turisme al CETT i era agent de viatges.” Segurament, aquest és l’origen de l’interès de la Marta Farré per aquest sector, ja des de ben petita. Ara, amb 23 anys i des de fa 4 mesos i mig, és cambrera del Restaurant Mugaritz, una feina que li va sorgir després d’haver fet una estada a elBulli Restaurant, on també va treballar de cambrera i cap de rang (abans ho havia fet al Restaurant Cram d’en Carles Gaig). La Marta, estudiant de grau superior en restauració i hostaleria al CETT (2008-2010) explica en què consisteix la feina actual: “Al Mugaritz em faig càrrec de la posada a punt del restaurant o del tancament, en funció de l´horari de la setmana. Ja dins del servei, amb un dels companys, duem el ritme. A més, també elaborem els menús que s´entreguen a la clientela i ens ocupem de realitzar la facturació”. Diu que se sent molt satisfeta amb aquesta feina, on pot utilitzar diàriament bona part dels coneixements que va aprendre al CETT. Així, ens explica que gràcies a l’Escola ha obtingut la formació necessària per poder desenvolupar la feina. “També vaig tenir l’oportunitat de conèixer gent nova; de fet, durant la meva trajectòria professional m’he anat trobant diversos alumnes en diferents feines. I pel que fa a la relació amb el professorat, va ser realment molt bona; em van ajudar molt, i no sols en l’àmbit lectiu, sinó també en el terreny personal.” Es troba tan bé treballant en allò que li agrada que confessa que li agradaria seguir en aquesta branca professional... “i cursar un curs de sommeliers”. n

Jordi LIMÓN

EMPRENEDOR

“Ja des de petit la cuina em va enamorar. L’hostaleria era el meu destí: ja amb 5 anys em quedava amb l’àvia a la cuina fent croquetes i canalons, i amb 12 cuinava sol”, diu en Jordi Limón, de 25 anys, cap de cuina i soci minoritari del Restaurant Somorrostro. “Amb el meu soci Andrés Gaspar duem el Somorrostro, on treballem amb quatre persones més. El restaurant pertany a l’associació Barcelonesa Cuina, fundació que pretén realçar el nivell culinari de la zona, fomentant el peix fresc de la llotja de Barcelona i la seva gamba.” En Jordi va estudiar TSR (tècnic superior en restauració) al CETT (2003-2005) i ha realitzat diversos cursos de cuina i pastisseria. Diu que el CETT li va proporcionar la primera feina al DOM, “primer fenthi pràctiques i durant dos anys portant les partides de carns i peixos. Després vaig treballar al NOTI uns 8 mesos, i fa 4 anys que sóc al Somorrostro: primer feia de cuiner, després em van ascendir a cap de cuina i més tard em van oferir la possibilitat d’associar-m’hi.”

“El CETT proporciona les bases del coneixement, una bona inclusió laboral que s’ha d’usar amb bon criteri, i contactes que et poden ser molt útils. De fet, la col·laboració amb l’Escola és activa. Fem actes amb Barcelonesa Cuina i ens ajuda sovint aportant personal.” Parlant de la seva trajectòria, en Jordi assegura que “estudiar és bàsic: saber més equival a més preparació i a estar més valorat a la feina. També és molt important ser conseqüent amb els objectius, tenir clar què es vol i treballar molt (fer-ho i sempre estar disposat a ajudar és l’única forma d’arribar lluny). El meu objectiu sempre ha estat tenir el meu propi restaurant, gestionar la meva cuina. Ara vull que tothom conegui i parli del Somorrostro, que es converteixi en un referent culinari”. n

Ciència i Cuina

L’Escola d’Hoteleria del CETT introdueix la CIÈNCIA en el pla d’estudis de CUINA El món científic i el món culinari han estat relativament allunyats en l’àmbit de la col·laboració mútua malgrat que, indiscutiblement, els conceptes científics es donen d’una forma constant en la cuina. Per aquest motiu, l’EHT CETT disposa, en el marc dels estudis de grau mitjà de cuina i gastronomia, d’una proposta formativa destinada a introduir la ciència a la cuina perquè esdevingui una eina més en el desenvolupament del treball culinari. “El coneixement científic d’allò que succeeix a la cuina, explicat des de l’àmbit científic, ha de donar les eines necessàries per avançar en el procés d’evolució de la gastronomia.” A partir d’aquesta premissa i de la necessitat de conèixer les bases científiques i químiques per entendre els processos i les reaccions que tenen lloc a la cuina, el CETT, amb la inquietud de millorar la programació i ampliar els coneixements de l’alumnat, compta amb la col·laboració com a docent de Pere Castells, responsable científic i gastronòmic de la Fundació Alícia, per crear un programa de ciència aplicada a l’àmbit culinari. El fet d’apropar la ciència a l’escola de cuina, d’unir ambdós mons donant pas al concepte científic aplicat, explicar i aplicar la metodologia científica a la cuina, i reflexionar al voltant dels fenòmens culinaris pot ser de gran ajuda per obtenir, en el futur, resultats de més excel·lència entre la ciència i la gastronomia.

Coneixement i evolució El passat 7 de juliol, Vinyet Capdet, coordinadora d’estudis del CETT, va impartir a la seu de la Fundació Alícia (al Món St Benet) la ponència “Ciència i cuina a les escoles d’hostaleria”, dins del marc de la III Trobada de Ciència i Cuina, auspiciada per INDAGA i Alícia. Capdet, a fi de divulgar el projecte de ciència i cuina del CETT, va impar-

LA PROPOSTA FORMATIVA OBJECTIUS • Adquirir coneixements de ciència, com una eina més en el desenvolupament del treball culinari. • Reflexionar al voltant dels fenòmens culinaris per tal d’avançar en el coneixement gastronòmic. • Aplicar la metodologia científica a la cuina per optimitzar els processos.

CONTINGUTS • El mètode de treball, el llenguatge científic aplicat a la cuina, els conceptes bàsics (gustos bàsics, acidesa, viscositat, gelificació, emulsió…). • Les unitats de mesura: massa, volum, temperatura… • La composició dels aliments: l’aigua, les proteïnes, els greixos o lípids, els carbohidrats, glúcids o hidrats de carboni, les sals minerals i les vitamines. • Els estats de la matèria i la separació de substàncies: l’estat sòlid i el punt de fusió, l’estat líquid i el punt d’ebullició, la separació de substàncies (decantació, filtració, destil·lació…). • Les dissolucions i les dispersions: les dissolucions de sucre i els xarops, les dispersions de fibres, la xantana, l’agar… • Els productes que produeixen canvis de textura: els gelificants, els espessants, els emulsionants… • Els processos culinaris: l’osmosi, els emmarronaments (caramel·lització, maillard i oxidacions), les coccions amb aigua, greix…

tir una xerrada als cièntífics especialitzats en el món culinari. Va referir-se al perfil de l’alumnat de la formació de tècnic en cuina i gastronomia i serveis de restauració (joves d’entre 16 i 25 anys) i va parlar de les seves inquietuds i del seu futur professional en les diferents tipologies de restauració, des de la restauració col·lectiva fins a l’alta cuina. Fent un recorregut per l’itinerari formatiu i el pla d’estudis del CETT, va incidir en el mòdul de tècniques culinàries (s’hi tracten les tècniques de cocció, les tècniques i els processos culinaris, les elaboracions culinàries, la regeneració...), on hi ha la unitat formativa de ciència i cuina, impartida per Pere Castells. El contingut del curs (que podeu consultar al requadre superior) dóna resposta a les inquietuds dels estudiants, i fomenta l’evolució de la gastronomia”. n Més informació: vinyet.capdet@cett.es

Ciència i Cuina

SFERIFICACIONS, MACARRONS... tot és el mateix Ferran Adrià, cuiner i doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, va presentar el passat mes d’abril, a l'Aula Magna de l'Edifici Històric de la UB, el llibre de Claudi Mans Sferificaciones y macarrones. La ciencia en la cocina tradicional y moderna, publicat per Edicions Ariel. En aquesta obra, el catedràtic del Departament d'Enginyeria Química de la UB i delegat del rector per a la coordinació del Campus de l'Alimentació de Torribera posa en valor el paper de la ciència com a eina fonamental en l’entorn culinari.

“A la cuina universal ha milers de plats diferents, basats en ingredients de tota mena. Hi ha centenars de varietats de tomàquets, de tipus d’arròs, de blats de moro, tota mena d’animals de granja, milers de peixos diferents, aus, centenars d’espècies i plantes aromàtiques. I centenars de preparacions de pasta italiana, de formatges francesos –el general De Gaulle deia que un país amb tants formatges com dies té l’any és ingovernable-, milers de vins, de licors, de galetes, una dotzena de nescafés, mitja dotzena de cocacoles, dotzenes de preparats làctics... Sota la immensa varietat de productes i de preparats trobem uns principis, unes constants i unes similituds que ens permeten treballar, d’una manera unificada, grans conjunts d’aliments. Si mirem la composició química, en cada aliment trobem alguns o tots els principis bàsics: hidrats de carboni, greixos, proteïnes, vitamines, fibra, minerals i aigua. Cada grup –excepte l’aigua- té dotzenes, centenars o milers de components, però dins de cada grup s’assemblen força. I això ens permet trobar el valor nutritiu d’aliments enormement variats, i l’adequació de cadascun a la dieta que desitgem. Gràcies a la ciència, doncs, posem una mica d’ordre en el caos alimentari. En la cuina també podem trobar criteris unificadors basats en la ciència. Moltes preparacions es poden classificar com a dissolucions o bé com algun tipus de sistemes dispersos, com ara emulsions, suspensions, escumes o gelatines. La immensa varietat de transformacions i canvis que es produeixen quan coem els aliments es poden reduir a pocs tipus de reaccions fisicoquímiques, com per exemple les coa-

gulacions de les proteïnes o les reaccions de Maillard, a més de les fermentacions. Si ens ho mirem des del punt de vista de les textures, la ciència també ens ajuda. Ens proporciona formes per classificar-les basades no només en els sentits corporals, sinó també en mesures físiques o químiques que ens permeten ajudar a quantificar les textures. La ciència, doncs, és una eina fonamental per a la caracterització de les primeres matèries, i dels productes culinaris i alimentaris. I això val tant per als plats tradicionals com per a les noves preparacions. La creativitat dels cuiners amb plantejaments més radicals ve suportada per un profund coneixement de la física i de la química dels productes. De tot això tracta el meu llibre Sferificaciones y macarrones. La ciencia en la cocina tradicional y moderna, que va presentar Ferran Adrià a la Universitat de Barcelona. En deu capítols es presenten tots els aspectes descrits anteriorment, així com els nous equips de les cuines modernes, els additius a la cuina, receptes tradicionals i modernes explicades des del punt de vista científic, propostes d’experiments de tota mena... I, tot això, amb un llenguatge planer i senzill. I divertit, almenys per a mi...”. n Claudi Mans. Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona

Internacional

Els projectes FINAL DE GRAU del CETT creuen FRONTERES Durant els darrers mesos s’han presentat a Shangai i Budapest dos projectes final de grau (PFG) internacionals de recerca realitzats conjuntament per alumnat de la nova titulació de grau de l’EUHT CETT-UB i el de dues institucions universitàries europees: l’INFA Ile-de-France de París i l’InHolland d’Amsterdam. Les dues propostes de col·laboració internacional en matèria de recerca presentaven metodologies de treball ben diferents entre si: • Amb la Universitat INFA Ile-de-France de París es va treballar sobre una proposta feta i estructurada per la universitat francesa. Dos grups de recerca aportats pel CETT i liderats per les professores Marta Oliva i Mireia Ros, es van afegir al projecte, que consistia a detectar la repercussió de dos grans esdeveniments organitzats al territori espanyol: la Copa Amèrica de Vela, a València, i l’Expo Zaragoza 2008. L’escola francesa va presentar els resultats del treball, el passat mes de juliol, en el marc de l’Exposició Universal de Shangai i sota el títol “Evénement dans la Ville Européenne”. • El segon projecte internacional es va realitzar de forma dual i conjunta entre dos grups de recerca configurats per estudiants del CETT i de la Universitat InHolland d’Amsterdam. Es tractava de dos projectes paral·lels però diferents: un d’ells afrontava el golf a Catalunya i l’altre analitzava la oferta de fitness i wellness a la ciutat de Barcelona. La metodologia emprada era similar: des de Barcelona s’estudiava i es catalogava l’oferta existent i des d’Amsterdam es tractava la demanda d’aquestes activitats per part dels turistes potencials holandesos. Les professores Hel·lena Puig i Isabel Giménez, del CETT, van liderar el projecte sobre el golf a Catalunya, amb el professor Arnoud van der Ham com a partner a l’InHolland; mentre que el treball de fitness i wellness va ser dirigit per la professora Roos Gerritsma, a Amsterdam, i el professor Xavier Puertas, a Barcelona. Durant cinc mesos, els membres del equips investigadors van estar periòdicament en contacte per compartir els avanços i els processos d’investigació, i coordinar-se cap a un mateix objectiu final. Els projectes van finalitzar, el passat

juny, amb un treball en conjunt d’ambdues universitats a les instal·lacions del CETT, que van acollir els equips d’estudiants procedents d’Amsterdam, acompanyats pel Els professors Gerritsma i Puertas, respectiu profesa la conferència de la TTRA, a Budapest sorat. Posteriorment, des d’Amsterdam es va considerar que les conclusions obtingudes en la recerca realitzada sobre el wellness es podien donar a conèixer més i ser millor divulgades si es presentaven oficialment en un organisme de recerca de projecció internacional. Des de l’InHolland es va proposar a l’EUHT CETT-UB presentar-les en un congrés de la Travel and Tourism Research Association (TTRA). Com a conseqüència, la ponència va tenir lloc amb el mateix títol que el PFG, “Fitness and Wellness demand and offer during en city break in Barcelona”, al congrés organitzat pe la TTRA a Budapest (Hongria) el setembre, "Health, Wellness and Tourism, 2010". Els professors Roos Gerritsma i Xavier Puertas, en nom de tot l’equip d’investigació, van presentar conjuntament els resultats obtinguts. Als participants del congrés els va cridar l’atenció no tan sols el contingut de les conclusions, sinó també el fet de ser un projecte que ha involucrat dues universitats europees treballant conjuntament sota un mateix tema, compartint metodologies, idees i informació. Aquest era el segon any consecutiu que es duien a terme projectes de recerca duals entre l’InHolland i l’EUHT CETTUB. A partir de l’èxit obtingut, les dues universitats preparen més col·laboracions conjuntes, entre les quals cal destacar les visites pedagògiques i formatives que el respectiu professorat farà als centres universitaris de les dues ciutats: la professora Gerritsma impartirà classes magistrals a l’alumnat de l’EUHT CETT-UB el desembre, mentre que el professor Puertas visitarà la universitat holandesa a finals del segon semestre del present curs. A més, ja hi ha preparades les propostes de recerca conjunta que es duran a terme a partir del mes de gener del 2011 (les temàtiques es presentaran durant la propera visita de la professora Gerritsma al CETT). n Més informació: http://www.ttra-europeconference.com/

Internacional

Antic alumnat del CETT ARREU DEL MÓN... Nina GARCIA “Treballo des que vaig començar al CETT. He tingut feines de tot tipus, sempre relacionades amb el turisme: hostessa a fires, agent de viatges, cambrera, organitzadora de congressos, informadora turística, recepcionista, i ara, com a gerent d’un petit operador turístic incoming amb molt de futur. La disponibilitat que em va oferir l’E3 i les pràctiques realitzades em van obrir un món de possibilitats per fer contactes i aprendre a moure’m en el sector.” Així s’expressa la Nina Garcia, de 23 anys, que ha finalitzat enguany la formació de grau en turisme al CETT. “Com a giramons que sóc, fa uns mesos vaig arribar a Nàpols, al sud d’Itàlia. Vaig tenir molta sort de trobar els meus actuals socis, que buscaven algú amb experiència en qui confiar la gestió del seu projecte: Campania Tourist. Ara és una realitat, i ben viva. Dóna molta feina, però és apassionant veure com creix gràcies als nostres esforços.” “Campania Tourist és un operador turístic incoming (receptiu). Creem productes propis i els venem a d’altres operadors i agències. També ens ajudem del nostre espai web.” “La Regió Campania és una destinació amb molt potencial, però la oferta és clàssica i repetitiva. Des de Campania Tourist i com a projecte innovador, oferim una altra manera de conèixer-la. La nostra oferta és variada, diferent, alternativa i es basa en l’entreteniment. El client ha de visitar però també s’ha de divertir: explorar la Costa Amalfitana en canoa, contemplar el volcà Vesuvi en una excursió

Jordi FLAQUÉ En Jordi Flaqué, originari de Tarragona (“a casa des de sempre hem viscut en el sector de l’hostaleria”) té 29 anys i en fa 7 que va cursar la diplomatura de turisme al CETT. Durant la carrera va treballar, per a Tuareg Viatges., com a acompanyant/traductor en el circuit d’Àfrica del Sud-Namibia-BotsuanaZimbabue i el circuit pel nord de l’Índia. Els darrers 4 anys ha estat al departament d'operacions de l’empresa Kobo Safaris, a l’Àfrica del Sud, però des de fa pocs dies ha passat a formar part del departament de grups i incentius. “Al departament d'operacions era encarregat, amb els meus col·legues, de revisar cadascun dels viatges reservats i organitzar tota l’operativa perquè el viatge es desenvolupés amb èxit. També era responsable de l'atenció al passatger durant el viatge i de la resolució de qualsevol situació inesperada, de l’atenció postvenda i la posterior al viatge. Ara em faig càrrec de les cotitzacions, la venda i l’organització d'esdeveniments per a grups, i de tota la part operativa, i... en un futur, espero anar avançant pel sector dels operadors turístics de viatges i aprendre tant com pugui. De moment visc a Ciutat del Cap i el país m'ha

a cavall, fer una visita en helicòpter, visitar les ruïnes gregues i romanes, minicreuers d’un dia, tours enogastronòmics, escalada, trekking, snòrquel, cursos de cuina... i visites guiades a Nàpols, Sorrento, Positano, Amalfi, Capri, Caserta... Nosaltres oferim, a més d’experiència i professionalitat, proximitat al client i als col·laboradors.” “Al ser una empresa petita i nova, amb ganes de créixer, hi faig de tot: acompanyar la clientela a les excursions, negociar preus i contractes i accions de màrqueting: creació de catàlegs, pàgina web, assistència a fires mundials del turisme, contacte amb proveïdors...” “Ara busquem gent nova. Busquem anglès fluït (valorem molt altres idiomes), responsabilitat i seguretat en un mateix, ganes d’aprendre i il·lusió per treballar. En definitiva, persones amb molta professionalitat. Per part meva, com a sòcia de Campania Tourist i atès que puc prendre decisions estratègiques, penso aprofitar al màxim els recursos que el CETT ofereix en aquest sentit: CETT Alumni, Trobada Escola Empresa...” D’altra banda, els meus objetius personals són crèixer i seguir aprenent, tal com faig; i professionalment, innovar la nostra imatge i l’oferta, mitjançant la creativitat, essencial per diferenciar-se de la competència, en la resolució de problemes i l’eficàcia del treball.” n

captivat prou com per passar-hi una temporada.” Segueix vinculat al CETT, “si bé estic molt lluny per mantenir-hi una relació directa i activa. Formo part de CETT Alumni i m'agrada aportar el meu granet de sorra en aquest sector turístic quan en tinc l'oportunitat”. Diu que a l’Escola va rebre “una bona formació, que ha sigut el punt clau per adaptar-me a qualsevol empresa i aplicar de diferents maneres els coneixements d'economia, comptabilitat, estadistica... adquirits. Mai m’hauria pensat que els reutilitzaria a la feina, però ara s'han convertit en el meu pa de cada dia. I processos que abans em generaven dubtes, ara són mecànics i de necessitat diària”. Pel que fa al treball en equip, reconeix el valor de la humilitat: “A la nostra empresa, tenim una jerarquia molt poc marcada. Cadascú té una tasca i la feina s'ha d’haver dut a terme entre tots al final del dia. Crec que el concepte being humble o ser modest/humil a la feina, facilita que ens puguem ajudar els uns als altres i formar així un equip invencible. He descobert que amb modèstia és més fàcil treballar tant amb la clientela, com amb els proveïdors o els col·legues. n

La Recepta Terrina d’ànec amb festucs

Recepta per a 4 persones

Ingredients Farcit: 250 g de carn d’ànec, 250 g de papada de porc, 80 g de fetge d’ànec, 150 g de pa de motlle, 75 g de ceba tendra, 7 cl de conyac, 0,1 g de ginebró, canyella en pols, 120 ml de nata líquida, 210 g de préssec, sal fina, pebre negre mòlt. Guarnició: 25 g de festucs pelats, 80 g de fetge d’ànec, 80 g de terrina de foiegras, 80 g de carn d’ànec, 20 ml d’oli d’oliva, sal fina. Puré de préssec al cardamom: 450 g de préssec, 40 g de mantega, 2 g de cardamom. Vinagreta: 100 g de rècula, 1 dl d’oli d’oliva, 0,5 dl de vinagre Cabernet Sauvignon, sal Maldon.

Elaboració Farcit: Tallem la carn de l’ànec, la papada i el fetge en daus d’uns 3 cm, pelem el préssec i el tallem a daus molt petits. Remullem el pa de motlle en la nata, saltem en una paella la carn tallada, salpebrem, afegim el ginebró i la canyella i deixem que agafi color. Ho retirem de la paella, afegim el pa remullat i el conyac, i ho barregem tot. Saltem en una paella a foc suau el préssec i la ceba tendra, ho barregem amb la resta del farcit i ho deixem refredar. Finalment, passem el farcit per la picadora.

Guarnició: Tallem a daus d’un centímetre el fetge, la carn d’ànec i la terrina, i saltem ràpidament el fetge i la carn d’ànec. Salpebrem. Ho escorrem bé, ho deixem refredar i hi afegim la terrina de foiegras i el conyac. Terrina: Barregem el farcit amb la guarnició. Farcim un motlle de terrina i l’envasem al buit. El submergim en aigua bullent per aconseguir un tancament total, ho deixem coure al forn de vapor a 75 ºC durant dues hores, ho refredem ràpidament i ho deixar reposar 24 hores abans de servir. Puré de préssec al cardamom: Pelem i tallem els préssecs a daus. Coem el préssecs amb la mantega i les llavors de cardamom uns 10 minuts, a foc suau, i ho reservem. Vinagreta: Barregem l’oli i el vinagre. Netegem la rècula i l’amanim amb la vinagreta a l’hora de passar el plat.

Muntatge A la base del plat disposem una llàgrima de puré de préssec. A un costat hi col·loquem la terrina, la rècula amanida i la sal Maldon. n

Coneguem Catalunya

Els braços catalans del CAMÍ DE SANT JAUME de Galícia Amb l’execució del Pla Estratègic de Turisme a Catalunya (2005-2010), s’ha treballat intensament en la creació de les rutes nacionals, per posar en valor turístic els recursos més rellevants del nostre territori d’ordre natural, històric i cultural d’una manera integrada i partint de la pròpia identitat. En aquest marc destaca en particular la recuperació dels braços catalans del Camí de Sant Jaume de Galícia (Camí de Santiago), per tal d’aconseguir diversos objectius: • Recuperar la tradició xacobea de Catalunya per tal d’incorporar-la plenament en aquest gran itinerari cultural europeu que és seguit per milers de persones de diverses procedències i amb diverses motivacions (espiritualitat, religiositat, interès cultural...). • Seguir desenvolupant un model turístic innovador, diversificat i sostenible, que es recolzi en la nostra identitat i que sigui capaç de posar en valor el patrimoni català (patrimoni natural,

històric, cultural, calendari festiu, llegendes, mites, tradicions...). • Consolidar una oferta turística que contribueix a vertebrar i a equilibrar el territori català. Els braços ja senyalitzats del Camí possibiliten la coneixença de la nostra geografia i el descobriment dels tresors amagats. Cada braç es pot seguir de forma total o parcial per etapes i es pot recórrer en qualsevol direcció i sentit.

A data d’avui hi ha perfectament definit i senyalitzat el braç major del Camí de Sant Jaume. Té uns 400 km de longitud i travessa tot el país de llevant a ponent, des de Sant Pere de Rodes i la Jonquera, fins al monestir de Montserrat i Lleida, per arribar al límit amb l’Aragó. Aquest braç principal es complementa amb 4 branques més: de Barcelona a Montserrat, pel Llobregat i per Collserola; de Tarragona a Lleida, per la ruta dels monestirs reials; de Tàrrega a Balaguer i Alfarràs, per enllaçar amb el Camí Francès; i de Tortosa a Batea, seguint el Camí de l’Ebre. n Més informació: www.camidesantjaume.cat www.camidesantjaumeperatothom.cat

Estudis i investigacions

Una antiga alumna de MÀSTER del CETT, cocomissària de l’exposició del MUHBA sobre el PARK GÜELL Gràcies al treball final de màster elaborat per Mar Leniz sobre el Park Güell, l’autora va ser contractada pel Museu d'Història de Barcelona per participar en el projecte MUHBA Park Güell. Casa del Guarda. Fruit d’aquesta col·laboració, actualment és cocomissària de l'exposició permanent del nou espai del Park Güell, la Casa del Guarda.

“Després d’obtenir el títol d’arquitecta i de treballar durant uns anys en el món de l’arquitectura, vaig decidir especialitzar-me en el sector del turisme cultural i la gestió del patrimoni, que sempre m’havia interessat molt. Vaig fer algun curs i algunes incursions professionals en aquest camp i, finalment, vaig optar per cursar el màster en gestió turística del patrimoni cultural i natural al CETT, el 2009, per tal d’obtenir una formació sòlida en el sector (el màster integra turisme i patrimoni, i compta amb la participació dels organismes i institucions turístiques més destacats de Barcelona i Catalunya). La realització del projecte final del màster em va permetre aprofundir en un tema que m’era molt proper: el Park Güell. Jo hi havia

treballat durant uns mesos i m’havia adonat que el parc, tot i ser un dels espais més visitats i coneguts de la ciutat, era totalment incomprès pels turistes i per la mateixa ciutadania de Barcelona. L’objectiu del meu projecte era fer més comprensible el Park Güell, perquè es conegués no com un simple parc urbà o un espai d’observació de la ciutat, sinó com un projecte inacabat d’urbanització en el context de la Barcelona de principis del segle XX. El treball no se centrava en els aspectes estètics, constructius o simbòlics del parc, àmpliament estudiats i descrits per molts autors, sinó que ho feia en els aspectes urbanístics. Doncs bé, atesa la col·laboració del màster amb el Museu d’Història de Barcelona (MUHBA), la codirectora del màster i tutora del projecte, Magda Fernández, va fer saber a Joan Roca, director del Museu, que s’estava desenvolupant aquest treball (precisament, el MUHBA estava renovant la museografia d’un dels seus centres, el Centre d’Interpretació del Park Güell, ubicat al Pavelló de Consergeria). Aleshores vaig tenir l’oportunitat de presentar el meu treball i el museu em va contractar per participar en el projecte MUHBA Park Güell. Casa del Guarda, inaugurat el passat 29 de maig. He col·laborat en aquest projecte com a cocomissària de l’exposició “Güell, Gaudí i Barcelona. L’expressió d’un ideal urbà”, juntament amb la historiadora de l’art Mireia Freixa, i com a coautora del plànol Gaudí/BCN. Guia d’història urbana, també en col·laboració amb Mireia Freixa. L’exposició representa la nova proposta museològica i museogràfica del MUHBA per al seu centre al Park Güell, i explica la Casa del Guarda, el Park Güell i la Barcelona del temps del modernisme, fent coincidir aquests tres conceptes –casa, parc i ciutat– amb les tres plantes de l’edifici. El plànol, disponible a l’exposició, proposa un itinerari que permet continuar la visita per la ciutat, i vol donar una visió urbana de l’obra de Gaudí a Barcelona a través de tres mirades diferents: la dels promotors, la de l’arquitecte –Gaudí– i la de la ciutat.” n Mar Leniz. Cocomissària de l’exposició "Güell, Gaudí i Barcelona. L’expressió d’un ideal urbà". MUHBA Park Güell. Casa del Guarda.

Estudis i investigacions

El perfil i les pautes turístiques de les CIMES, sotmesos a anàlisi La total implantació dels estudis de grau a l’EUHT CETT-UB, el passat curs 2009-10, ha fet possible materialitzar un desig llargament anhelat: la realització de projectes final de grau sota la forma de seminaris-taller. Un d’aquests projectes ha tingut com a eix central l’anàlisi de les CIMES o Ciutats Intermèdies. El passat 28 de juny, el Centre Tecnològic i Universitari de Granollers va acollir la presentació del projecte final de grau “Perfil i pautes turístiques de les CIMES”,* elaborat per alumnat de l’EUHT CETT-UB i vinculat a la Càtedra UNESCOCiutats Intermèdies. El treball se centra en l’anàlisi d’aquestes ciutats caracteritzades pel seu rol d’intermediació en el territori que les envolta, i ha estat fruit de l’excel·lent tasca de 10 estudiants que han completat la formació: Gemma Albert, Marta Baró, Sergi Duque, Núria González, Ferran Granell, Lourdes Homs, Laia Miralles, Pol Payet, Dolores Portillo i Marc Vila. El projecte ha estat dirigit per Josep Maria Llop, urbanista, creador i impulsor de la xarxa CIMES, i director de la Càtedra Unesco-Ciutats Intermèdies, i coordinat pel Dr. Ramon Arcarons** i la professora Isabel Crespo. Tots ells van ser presents, a més d’un nodrit grup de professorat i representants del CETT i d’altres institucions universitàries, de membres de la Unió Internacional d’Arquitectes, i de l’alcalde de Granollers, Josep Mayoral, a la jornada-seminari que es va celebrar per donar a conèixer el resultat de la recerca.

Sobre el desenvolupament turístic de la xarxa CIMES al món

El teatre grec de Larissa

Actualment, la xarxa CIMES està formada per 176 ciutats d’arreu del món. Atès que aquest grup és molt heterogeni, els 10 alumnes del CETT van optar per analitzar, amb

molt entusiasme i esforç, les possibilitats turístiques d’un nombre representatiu d’aquestes Ciutats Intermèdies (més d’una cinquantena). Així, doncs, en una primera fase de treball es va escollir un reduït nombre de ciutats europees, alhora que es feia una significativa selecció de ciutats de l’Amèrica Llatina, Àfrica i del continent asiàtic, atès que és en aquestes zones on el turisme pot jugar un paper clau en els processos de desenvolupament territorial. La finalitat del projecte de grau (i d’aquí sorgeix la doble formulació -perfil i pautes-) era conèixer el desenvolupament turístic que avui dia manifesten aquestes ciutats, copsar les seves possibilitats en un futur i suggerir als agents implicats propostes per tal que les citades urbs optimitzin millor els seus actius turístics i els dels territoris de l’entorn. De les cinquanta ciutats de les quals es va elaborar el perfil turístic, deu van ser escollides per a la realització de la segona part del treball, la pauta turística: Larissa, a Grècia; San Salvador, a El Salvador; Mérida, a Veneçuela; Florianópolis, al Brasil; Corrientes i Luján, a l’Argentina; Nouadhibou, a Mauritània; Sikasso, a Malí; Valparaíso, a Xile; i Warangal, a l’Índia. Un ventall força divers i heterogeni que va permetre observar la diversitat de propostes formulades pels autors del projecte. n Isabel Crespo. Professora de l'EUHT CETT-UB Més informació: www.cett.es/ace-tct * Cal remarcar que el nom del projecte no és aleatori, ja que la Càtedra Unesco-Ciutats Intermèdies compta, en l’àmbit urbanístic, d’un Perfil i Pautes de les CIMES, i aquesta recerca vol aportar l’estudi de la vessant turística d’aquestes ciutats. * * Tot el grup que ha desenvolupat el projecte vol deixar constància del sentiment de dol per la sobtada pèrdua del professor Dr. Ramon Arcarons, impulsor i ànima del PFG.

Estudis i investigacions

El treball FINAL de GRAU de dues alumnes recull el primer PROJECTE de TURISME SOCIAL a Espanya Entre els projectes de recerca realitzats per l’alumnat de l’EUHT CETT-UB com a treballs final de grau, en figura un que paga la pena destacar. Es tracta de “La Ciutat de Repòs i Vacances. Un projecte relegat a l’oblit”,* realitzat per Mònica Lago i Mireia Camps, sota la direcció del professor Xavier Puertas. L’estudi, que ja ha suscitat l’interès de diversos organismes internacionals, se centra en recuperar la memòria del primer projecte de turisme social del territori nacional espanyol, que serviria de model per a les actuals ciudades de vacaciones. Bona part dels projectes de recerca que s’han dut a terme a l’EUHT CETT-UB, emmarcats en els treballs de final de grau de la nova titulació, destaquen per la seva qualitat. Les qualificacions obtingudes en la seva avaluació de ben segur que estan relacionades amb l’ampliació del temps de dedicació, però també en l’aplicació de metodologies d’investigació rigoroses (la recuperació de documents històrics originals). El treball de Mónica Lago i Mireia Camps, “La Ciutat de Repòs i Vacances. Un projecte relegat a l’oblit” fa referència, tal i com es desprèn de les conclusions, al primer projecte de turisme social que es va idear per al territori nacional espanyol. Segons l’estudi de les alumnes, els promotors d’aquesta iniciativa pionera van ser el grup d’arquitectes catalans GATCPAC, liderat per Josep Lluís Sert i Josep Torrés Clavé, entre altres. A principis de l’any 1933 van idear, per a la zona del delta del Llobregat, una ciutat de vacances amb un abast territorial fins i tot major que el Pla Cerdà: significava la creació d’una gran ciutat de l’oci, concebuda com una zona ordenada de descans i de vacances per a les masses procedents de Barcelona i les zones metropolitanes. Malgrat que, per circumstàncies que es descriuen en el treball de Lago i Camps, aquesta ciutat no es va construir mai, va representar el model que més tard se seguiria per crear les residències de temps lliure, les ciudades sindicales i les actuals ciudades de vacaciones.

Desenvolupant una línia inèdita de recerca Aquest PFG (l’artífex de la investigació, com de tantíssimes altres, va ser el recentment desaparegut Ramon Arcarons)** suposa una important recuperació de la memòria històrica i turística de la zona del delta del Llobregat i dels seus municipis, alhora que obre una línia inèdita de recerca de turisme social en l’EUHT CETT-UB, ja que també estableix un precedent pel que fa a la metodologia de recerca. El resultat de “La Ciutat de Repòs i Vacances. Un projecte relegat a l’oblit” es va presentar a les instal·lacions del CETT el passat mes de juny, en un acte que va comptar amb la presència de l’alcalde de Viladecans, Carlos Ruiz; el tinent d’alcalde del Prat de Llobregat, Rafael Duarte; i Laura García, del Consorci del Baix Llobregat, entre altres personalitats. El projecte ha suscitat l’interès d’organismes internacionals com ara l’Organisation Internationale du Tourisme Social (OITS, fins ara conegut com a BITS), amb seu a Brussel·les, a fi de recuperar les primeres propostes de turisme dirigit a classes socials més desfavorides. n * Properament podreu consultar el treball a http://www.cett.es/cenrec/, a l’apartat Recomanem ** Feia molt temps que el molt estimat Ramon volia donar sortida a aquest projecte, com havia anunciat en un article publicat a la revista Delta l’any 1981 (que les autores també recullen al PFG). El fet que finalment sigui una realitat és un homenatge a la seva memòria i un record per part del professorat i l’alumnat.

Plànol original del projecte. Barcelona, 1934. Font: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Estudis i investigacions

MONTSERRAT IGLESIAS, professora d’anglès del CETT, es doctora amb una TESI excel·lent La professora d’anglès de l’EUHT CETT-UB i coordinadora pedagògica de l’Escola d’Idiomes CETT es va doctorar, el passat mes d’abril, amb la tesi “L’avaluació de la comunicació oral en anglès LE mitjançant l’ús del portafolis en un context d’educació superior”, en què va obtenir una qualificació d’excel·lent cum laude. El treball, que resumim a continuació, l’ha dirigit el Dr. Francisco José Cantero, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona.

The assessment of oral communication in English as a foreign language through portfolios in a higher education context The Spanish higher education community has been preparing in the last few years for the introduction of the European Higher Education Area (EHEA), which is supposed to involve new methodological approaches to teaching and learning based on constructivism. Such pedagogical conception should entail decentralising the classroom as a learning context and preparing the students for autonomous, lifelong learning, as well as incorporating competences in curricula to promote the transfer of knowledge in a professional environment. This should be linked to a coherent assessment conception (Colén, Giné & Imbernón, 2006). As a professor of English as a foreign language (EFL) at EUHT CETT-UB and the coordinator of the Foreign Languages Department, the need to conduct an action-research project to face up to this challenging situation was imperative. The model provided by Strickland (1988) was used as a basis. In the academic year 2006-2007 teachers and students at EUHT CETT-UB were not familiar with the learning portfolio, so a first contact with that tool was perceived as necessary. Portfolio implementation was planned as a pilot action to be carried out among one group of 18 students of the Diploma in Tourism, and after collecting and processing qualitative data, the results were analysed and led to reviewing the initial plan.

This gave birth to a second research cycle in the academic year 2007-2008. A new action was planned and put into practice with the participation of two groups of 18 students of EFL for one term (4 months). The general purpose consisted in analysing the use of the portfolio as a teaching-learning-assessment tool in order to develop specifically the oral competences of Tourism students. The participants were required to elaborate a portfolio including different types of evidence related to diagnostic tasks, projects, writings -which this time were not regarded as research materials-, oral presentations, pronunciation activities and other oral production tasks. The main pedagogic objectives consisted in setting out a competence-oriented teaching-learning-assessment approach, designing and undertaking a wide variety of oral tasks and carrying out complementary oral assessment procedures. Data were collected through three different sources: a research diary, opinion questionnaires filled in by the students and recordings of the learners’ oral speeches. The qualitative information they provided was processed by means of descriptive statistics and other techniques and then triangulated (i.e. contrasted for verification). The analysis of the results led to the final conclusions shown in the image, which would have implications on the curriculum design of EFL credits within the new Degree in Tourism and Hospitality Management, implemented in the academic year 20092010. A door had been opened. n

TOT FLAIX L’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT s’adhereix a la Red Indaga. Fruit d’aquesta incorporació, el CETT aporta la seva experiència en els àmbits científic, tècnic, culinari i empresarial a la Red Indaga (xarxa temàtica sobre innovació, investigació i desenvolupament aplicat a la gastronomia). Indaga va néixer l’any 2006 amb l’objectiu de coordinar les activitats d’investigació i desenvolupament que es duen a terme en les diferentes universitats espanyoles, fundacions, escoles i centres tecnològics, per fer-les visibles al sector productiu i a la societat. La seva finalitat és reunir el major nombre d’investigadors de l’àrea de la gastronomia per aprofitar les capacitats i infraestructures del personal que treballa en els diferents centres d’investigació.

El CETT forma part del Grup de Treball del Pacte per a l’Ocupació de Qualitat a Barcelona. El passat 28 de maig, la directora general del Grup CETT, Maria Abellanet, va ser convidada a formar part del Grup de Treball del Pacte per a l'Ocupació de Qualitat a Barcelona (2008-2011), dedicat al comerç i el turisme. Aquest grup té com a finalitat impulsar una formació turística i una professionalització de qualitat per garantir una oferta turística d'excel·lència. L'objectiu de la sessió de treball que va tenir lloc a la seu de Barcelona Activa va ser el debat “Turisme i professionalització: reptes, necessitats i mesures”. En el transcurs del debat es van tractar l'anàlisi i la diagnosi de l'oferta formativa que permeti la seva avaluació i optimització; l’anàlisi qualitativa de les necessitats formatives de l'activitat turística; les mesures i incentius a la capacitació i qualificació dels treballadors; les mesures per afavorir un millor nivell d'idiomes; les iniciatives per donar més prestigi a la professió; les mesures que afavoreixin la qualitat i la retenció dels treballadors, o el foment de l'emprenedoria, entre d’altres temes.

El president de la Generalitat rep a representants del sector turístic català. El passat 18 de juny es va presentar al Palau de la Generalitat la nova campanya institucional de promoció turística de Catalunya. Prèviament a aquest acte, el conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, va convocar una reunió amb un petit grup de representants del sector turístic català, que va ser presidida pel president de la Generalitat, José Montilla. Dins d’aquest grup de 19 d'experts hi havia quatre antics alumnes del CETT: Maria Abellanet, directora general del Grup CETT; Rafa Serra, president de l'UCAVE; Santi Soteras, president executiu del Grup Soteras; i Delfí Torns, director de l’Àrea de SERHS Turisme i Viatges.

L’Escola d’Hoteleria, escollida per participar en el 175è aniversari de les Bodegas González Byass. El dia 23 de setembre va tenir lloc, a Xerès, el sopar de celebració del 175è aniversari de les Bodegas González Byass, amb la presència de més de 500 convidats. El menú el van compondre diversos plats elaborats per escoles d’hostaleria escollides per participar en el sopar, com a part d’un concurs. En aquesta ocasió, l’EHT va ser escollida per oferir el primer plat: Vieires, ceps i tòfona d’estiu. L’alumne que va representar l’escola i que també va resultar guanyador del certamen va ser Marc Castells, de 2n de tècnic superior en restauració, que durant la realització del sopar va estar acompanyat pel professor Òscar Teixidó.

El CETT assisteix a les jornades R+D+I per Afrontar Reptes Socioeconòmics. El passat 27 de setembre, el CETT va ser convidat a assistir a la primera de les jornades del cicle R+D+I per Afrontar Reptes Socioeconòmics: Oportunitats per a Catalunya, organitzada per Talència, l’Agència de Recerca de Catalunya. Aquesta jornada, titulada R+D+I en Productes i Serveis per a la Cultura, el Turisme, el Comerç, l’Esport i el Lleure, tenia per objectiu presentar i impulsar l’orientació estratègica en recerca i innovació sorgida del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació (PNRI) i concretada en el Pla de Recerca i Innovació (PRI) de Catalunya 2010-2013. El programa de la jornada, que va tenir lloc al World Trade Center Barcelona, va incloure una taula rodona i dos tallers de prospectiva. Per part del CETT, els professors Eugeni Osàcar i Nayra Llonch van participar en el primer taller, “Generació de productes culturals i d’oci i difusió cultural”, mentre que Maria Abellanet i l’adjunta a direcció general del Grup CETT, Elisabet Ferrer, ho van fer en el segon, “Anàlisi del consumidor: evolució demogràfica i comportament del consumidor”.

Recursos turístics • Adey, P. Mobility. London: Routledge, 2009. • Arrieta Urtizberea, I. Activaciones patrimoniales e iniciativas museísticas: ¿por quién? y ¿para qué? Pàg. 95: "Museografías all'aperto y turismo cultural: el caso de Ibiza", de Nayra Llonch. Bilbao: Universidad del País Vasco, 2009. • Canestrini, D. No disparen contra el turista. Un análisis del turismo como colonización. Barcelona: Bellaterra, 2009. • De Gabriel, J.Ll. Internet marketing 2.0. Barcelona: Reverté, 2010. • De Querol, B. Manual de gestión del turismo cultural en Cataluña. Córdoba: Almuzara, 2009.

• Miralbell, O. (coordinador); Arcarons A.; Capella, J.; González F.; Pallàs, J.M. Gestión pública del turismo. Barcelona: UOC, 2010. • Muñoz, A. Geología y vinos de España. Madrid: Colegio Oficial de Geólogos, 2009. • Muñoz, J. Vinos especiales. Barcelona: Scyla Editores, 2010. • Nigel Morgan, N.; Pritchard, A.; Pride, R. Destination branding: Creating the unique destination proposition. Oxford: Elsevier, 2010. • Okumus, F.; Altinay, L.; K. Chathoth, P. Strategic management for hospitality and tourism. Oxford: Elsevier, 2010.

• La actividad turística española en 2008. AECIT. Madrid: Ramón Areces, 2009.

• Peralba, R. El posicionamiento de la "Marca España" y su competitividad internacional. Madrid: Pirámide, 2010.

• Lugo, I. En la mesa del César. Los sabores de la antigüedad mediterránea para gastrónomos de hoy. Barcelona: Viena, 2010.

• Riba, M.; Muñoz, B. Pautas prácticas para una dieta sana. Alimentación y juventud. Capítol 8, "Cocina para jóvenes", realitzat

Vinos especiales

• Simon Hudson, S.; Hudson, L. Golf Tourism. Oxford: Goodfellow Publishers, 2010. • SITCA. Turismo planificación y gestión estratégica. València: Universitat Politècnica de València, 2009. • Smith, M.; Puczkó, L. Health and wellness tourism. Oxford: Elsevier, 2009. • Torres, M. Barcelona metro a metro. Un viatge històric. Barcelona: Alreves, 2010. • Tugores, J. El lado oscuro de la economía. Barcelona: Gestión 2000, 2009. • Wellness and tourism Mind, body, spirit, place. Editat per Robyn Bushell, Pauline J. Sheldon. New York: Cognizant Communicaion Corporation, 2009. • Yearbook of Tourism Statistics. Data 20042008. Madrid: OMT, 2010.

Gestión pública del turismo

Juan Muñoz Ramos Scyla Editores Aquesta obra està dedicada als vins especials més importants del món: els que s'estudien i es coneixen per separat, com ara el Porto, el Madeira, el Marsala, els vins de gel i els de retsina, els rancis, els de missa, les misteles de França, els tipus vermut, el Malamas d'Argentina i altres begudes que es produeixen a partir del vi, com ara les sangries i similars. Vinos especiales és una obra imprescindible de l'expert sommelier Joan Muñoz, que exposa de forma clara les característiques especials d'aquests vins i els dota de personalitat per demostrar tota la seva riquesa històrica i cultural. Són grans vins del passat, del present i del futur, en què la quantitat no està renyida amb el gaudi i la qualitat.

per Brauli Muñoz i Isabel Puigdueta. Barcelona: Erasmus, 2009.

Activaciones patrimoniales e iniciativas museísticas: ¿por quién? y ¿Para qué?

Oriol Miralbell (coord.), Ramon Arcarons, Josep Capellà, Francesc González i Josep Maria Pallàs. UOC A manera de guia per a la comprensió de les polítiques turístiques, aquest llibre il·lustra l’impacte que han tingut en el desenvolupament del turisme, així com la gestió que fan les administracions públiques. Amb un plantejament transdisciplinar, analitza les tendències actuals en la gestió pública del turisme i proposa una reflexió sobre la responsabilitat que aquesta gestió té en l’èxit dels destins. Alhora, examina la importància de l’anàlisi de la conjuntura i l’activitat turística, essencials per planificar el desenvolupament del sector.

Iñaki Arrieta Urtizberea (ed.) Universitat del País Basc L’obra descriu i analitza processos d’activació del patrimoni cultural de la “comunitat”. Els treballs que s’hi inclouen presenten experiències europees i americanes, i mostren un panorama divers i complex del camp patrimonial i museístic, i diferents aproximacions en funció de la posició que ocupa cada autor pel que fa als béns culturals. La Dra. Nayra LLonch , professora de l’EUHT CETT-UB, n’ha escrit el capítol "Museografia all'aperto i turisme cultural: El cas d'Eivissa". A més de la publicació en paper, l’obra es por trobar a www.pasos online.org/Publicados/varios/Activ_Pat_IArrieta2009.pdf

En la mesa del César. Podeu trobar tota la informació sobre el llibre d’Isabel Lugo a la pàg. 25 d’aquest Tot CETT. Sferificaciones y macarrones. La ciencia en la cocina tradicional y moderna. Trobareu més informació sobre l’obra de Claudi Mans a la pàg. 31.

Pàgines web d’interès Blocs www.3viajesaldia.com http://blocdeviatges.blogspot.com www.larutadelaseda.cat

Destinacions turístiques www.turismoa.euskadi.net www.turismotailandes.com www.lloretdemar.org

Cuina i restauració www.clubdecuines.cat www.gastronomiariojana.com www.cuinavolcanica.cat

Recerca turística www.turistec.org www.monstbenet.cat/ca/alicia www.ub.edu/mapaturismecat

Agències de viatge www.muchoviaje.com www.bestours.es www.logitravel.com

Allotjament www.springhoteles.com www.himalaiahotels.com www.prestigehw.com

Oci www.barcelonaturisme.com/museus www.gaudicentre.cat www.surfcantabria.com

Serveis complementaris www.turismeperatothom.com www.wikiloc.com www.witur.com