TotCETT núm. 09 by Grup CETT

Editorial

FA 10 ANYS!

an passat 10 anys des que vam obrir l’Hotel Alimara, un hotel que va ser construït per als Jocs Olímpics i que va trobar una de les seves raons de ser com a hotel d’aplicació del CETT. Molts de nosaltres, l’hem vist créixer, adquirir la seva pròpia identitat, i hem col·laborat amb entusiasme, coratge i energia, per convertir-lo en un hotel de 4 estrelles, genuí, acollidor, respectuós amb el medi ambient. L’hotel ha crescut en suites, ens salons... posicionant-se en el segment de reunions i congressos, obtenint el Distintiu de Garantia ambiental… Integrat en el complex de formació del CETT, ha estat un dels primers hotels d’aplicació a l’Estat, tutelant l’aprenentatge dels alumnes del CETT i on l’equip de professors i de professionals els transmeten, dia a dia, la seva filosofia i les actituds i les aptituds que requereix el sector. No és en va que l’Hotel es diu Alimara, vol ser un referent. L’Alimara és una flama i és la nostra responsabilitat mantenir-la viva, de transmetre’n els valors professionals però també humans. Deu anys és una fita important. Ara, és un hotel fermament consolidat en l’oferta d’allotjament i de negocis de la ciutat que, dia rere dia, procura ser més competitiu i respondre a les necessitats d’una demanda més exigent.

Enguany, sortirà la X promoció de Tècnics en Cuina i Restauració. Des dels inicis de l’Escola d’Hoteleria i Restauració a l’Hotel Barcelona Plaza fins al moment present, a l’Avinguda Can Marcet, l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT ha ampliat el ventall de formacions de grau mitjà i superior de la família d’Hoteleria i Turisme. Durant aquesta darrera dècada, hi han passat un miler d’alumnes, dels quals més de 800 en hoteleria. Tots han adquirit un ofici que els permet construir el seu futur i fer-se valer com a persones i com a professionals. El sector necessita justament d’una conscienciació i de la revaloració de les professions. És una de les conclusions del darrer Congrés de Turisme de Catalunya, i són tots els qui treballen en els hotels, en els restaurants, en els càmpings, en les agències, en els organismes de promoció turística, en les empreses de lleure, en les administracions públiques... els qui, a tots els nivells, han de lluitar per aquest reconeixement. La qualitat en el servei passa, també, per la qualitat en el tracte envers les persones, no sols els turistes o clients externs sinó també els clients interns. Algunes empreses, petites o més grans en tenen consciència, d’altres, com alguna cadena hotelera, ho demostren amb campanyes. No oblidem-ho ara que aviat comença la temporada d’estiu! Dit això, amb aquesta doble celebració, fem arribar el nostre reconeixement als qui han cregut en nosaltres. Amb ells i la nostra fèrria voluntat, hem tirat endavant el nostre projecte educatiu amb un centre, el CETT, que compta ja 36 anys d’existència, amb l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme que celebrarà d’ací poc temps els seus 10 anys d’adscripció a la UB i, en un futur proper, amb la consolidació de la nostra oferta educativa amb una Residència- Col·legi Major, futura seu de la Fundació, al Campus Mundet. Gaspar Espuña. President Grup CETT

SUMARI Editorial Fa 10 anys!

Notícies sobre el turisme

Els efectes del Tsunami

L’Observatori de Turisme

Els beneficis per a la salut de prendre Vichy Catalan

de Catalunya

Notícies del CETT Turisme i Esport

Jornades de

V Trobada

XXI edició dels

Escola-Empresa

Premis Alimara

Fundació 11

La Fundació construeix una

Guanyadors del

residència per a estudiants

I Concurs de Joves Emprenedors

Tema cicles formatius al CETT

Una dècada de

L’Hotel Alimara fa 10 anys

Entrevista 18

Josep Huguet,

conseller de Comerç, Turisme i Consum

CETT Formació 20

Merca-Rest’05, tendències per als restauradors

Nitrógeno líquido:

Col·laboració internacional amb

“La técnica al servicio del gusto”

Palestina

Turisme sostenible 23

Visit,

marc comú per a les

ecoetiquetes en turisme

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT 25

Aprofita els serveis del

Campus Virtual de l’AAA

Coneguem Catalunya 26

L’Any de la Gastronomia

Excursió a les Gorgues

al CETT

de Sant Aniol d’Aguja

Cuina i química 28

La taula periòdica

dels aliments

Internacional 30

Opinió 32

Elogi de la (inexistent)

La família Erasmus,

un món sense fronteres

crisi turística

Estudis i investigacions 33

Els viatges combinats,

Propostes davant les

Écotourisme et développement

15 anys després

necessitats laborals del sector à Madagascar

Tot Flash

Recursos turístics 3

Notícies

ELS EFECTES DEL TSUNAMI

sobre el turisme Passats ja uns mesos del desastre que va assolar les zones costaneres de diversos països de l’Oceà Índic, podem començar a analitzar amb cautela, i amb algunes dades sobre la taula, les repercussions del fenomen sobre el turisme de les zones afectades.

En primer lloc, es pot apuntar que les conseqüències sobre el turisme mundial no haurien de ser massa grans. Segons dades de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), les cinc destinacions més afectades –l’Índia, Indonèsia, Maldives, Tailàndia i Sri Lanka- tot i mostrar un fort creixement, suposen només un 3% aproximadament del total d’arribades en el turisme mundial de 2004. Pel que fa a la regió afectada, òbviament les repercussions seran molt més grans; no en va, l’activitat turística a la zona del sud-est asiàtic va representar, el 2004, el 7,4% del PIB de la regió i el 8,1% de l’ocupació total, segons el World Travel & Tourism Council, organisme que acull les cent empreses més grans del sector. En les primeres setmanes s’han produït nombroses cancel·lacions i un desviament de fluxos cap a zones alternatives amb una oferta turística similar com el Carib o les Canàries. Aquesta tendència a la baixa dels primers mesos, quedarà compensada posteriorment amb el retorn dels turistes a les zones afectades un cop les destinacions es percebin novament com a segures. El desastre humanitari, sobretot pel cost en vides humanes, tant de residents com de turistes, és esfereïdor i ha castigat especialment les persones vinculades amb el sector turístic. Amb tot, és important destacar que les pèrdues materials causades pel sisme submarí han afectat només alguns destins turístics costaners dels països i no la seva totalitat i que, malgrat els danys sobre algunes infraestructures, segueixen operatives moltes de les principals destinacions de la zona.

Ràpida reconstrucció: la millor medicina Malgrat el pas enrere que han suposat els sismes de menor escala patits en les setmanes posteriors, la recuperació de l’activitat turística de la zona sembla que es produirà en un temps relativament breu, tot i que amb diferències en funció del grau de destrucció d’instal·lacions i infraestructures sofert. La capacitat de recuperació davant d’altres catàstrofes ha quedat prou demostrada en anteriors ocasions, i el dinamisme de creixement turístic d’aquests països en els darrers anys (xifrat per l’OMT en un 37% d’arribades internacionals en els primers vuit mesos de 2004), malgrat aquest entrebanc, no sembla que s’hagi d’aturar. Moltes de les zones afectades, després d’unes setmanes de cancel·lacions massives, ja han endegat els treballs de neteja i reconstrucció i han començat a rebre els primers turistes. A més, en general, els turistes tenen la percepció que el que ha succeït és un fet excepcional i per tant, tret que es produeixin noves sorpreses, en el futur no veuran el destí com a insegur. Arran dels esdeveniments, l’Organització Mundial del Turisme va celebrar una reunió extraordinària del seu Consell Executiu a l’illa de Phuket, al sud de Tailàndia, per aprovar un pla d’acció i ajuda a la indústria turística dels països afectats pel sisme submarí. L’anomenat Pla d’Acció de Phuket comporta un compromís econòmic per part de diverses organitzacions internacionals i regionals i del sector privat per reactivar el sector turístic en les destinacions afectades, que se sumarà a la resta d’ajudes internacionals. El retorn de turistes a la zona afectada i la represa de l’activitat de la indústria turística es presenta com a prioritària per part dels governs; l’efecte multiplicador del turisme sobre l’activitat econòmica dels països així ho recomana. Tot i les contradiccions morals o ètiques que sempre acompanyen aquesta activitat vinculada a l’oci i el lleure quan es barreja amb la desolació produïda per un fet luctuós, i que no afecten a altres activitats econòmiques, només la reincorporació del turisme al territori permetrà als empresaris i treballadors del sector superar el tràngol. Una bona informació sobre l’abast del desastre, sense amagar dades però sense alarmismes, i una bona planificació, extraient profit de les lliçons apreses, contribuirà a aconseguir que aquesta regió torni a situar-se en el lloc que havia assolit en els darrers anys en el context de les grans destinacions turístiques mundials. ■ Ramon Serrat. CETT Consultors

Notícies

L’OBSERVATORI DE TURISME

de Catalunya El passat 12 de març el conseller de Comerç, Turisme i Consum, Josep Huguet, va presentar l’Observatori de Turisme de Catalunya, el nou instrument per al seguiment, anàlisi i recerca al voltant de l’activitat turística. Sens dubte, Catalunya és un país turístic. Així ho demostren, no tan sols la gran quantitat de productes i atractius que, dins un territori enormement ric, variat i divers, s’hi donen cita, sinó també els milions de visitants que any rere any ens visiten. En aquest sentit, el turisme desenvolupa un rol fonamental en el teixit econòmic, social i cultural de Catalunya, amb importants aportacions al PIB i a la generació de llocs de treball, l’articulació de noves oportunitats de desenvolupament econòmico-social per a les àrees en fase de declivi, o la fixació d’habitants en zones amb perill de despoblació. Tanmateix, en el moment actual, ens trobem amb una realitat turística enormement canviant, on les transformacions es produeixen a una gran velocitat, dins un entorn de competència creixent. Així, l’Observatori de Turisme de Catalunya respon a l’objectiu de posar a l’abast dels sectors públic i privat una eina de seguiment i anàlisi, adreçada a potenciar el coneixement del turisme, i d’aquesta manera recolzar la presa de decisions i el disseny d’estratègies orientades a incrementar l’eficiència, competitivitat i posicionament de Catalunya dins el mapa turístic.

Els eixos d’actuació Pel que fa al funcionament de l’Observatori, es poden destacar de manera resumida quatre eixos bàsics d’actuació: - la gestió de la informació i el coneixement, conjuntural i estructural, mitjançant la recopilació ordenada i analítica d’estadístiques, estudis i informació; l’elaboració d’informes i estudis propis (algunes de les noves línies de treball inclouen l’informe de despesa, per sectors i segments, l’informe sobre la competitivitat del sector turístic, l’anàlisi estructural de les empreses turístiques o el Compte Satèl·lit del Turisme a Catalunya); i la corresponent difusió, - la unificació de criteris metodològics per tal d’establir un marc d’informació solvent, rigorós i de referència, a partir d’una metodologia eficient i transparent al servei del sector; d’aquesta manera, l’Observatori coordinarà i establirà canals

L’Observatori de Turisme de Catalunya vol ser una eina de seguiment i anàlisi, adreçada a potenciar el coneixement del turisme

de comunicació amb dels diferents organismes de gestió de la informació i el coneixement del turisme de l’àmbit de Catalunya, - la detecció de necessitats informatives i temàtiques emergents, i les accions pertinents per al desenvolupament i coordinació del Programa Nacional de Recerca Aplicada, en col·laboració i adreçat a l’àmbit universitari de Catalunya - l’establiment d’un Fòrum permanent de diàleg i comunicació amb el sector turístic, amb participació d’agents del sector turístic, públic i privat, de tot el territori (col·lectius empresarials i representants de les diverses administracions locals), agents econòmics i socials, centres de gestió del coneixement i de recerca, entre d’altres. ■ Marién André Coordinadora de l’Observatori de Turisme de Catalunya

Notícies

Un estudi demostra els BENEFICIS PER A LA SALUT

de prendre Vichy Catalan The Journal of Nutrition acaba de publicar els resultats d’un estudi clínic realitzat recentment pel CSIC. L’estudi demostra que beure cada dia Vichy Catalan ajuda a controlar els índexs de colesterol. Actualment, els problemes cardiovasculars són una de les majors preocupacions amb referència a la salut. Una alimentació en excés rica en greixos i una vida massa sedentària i hàbits nocius com l’alcohol o el tabac disparen els índexs de colesterol, que repercuteix en una mala circulació i és el primer factor de risc per a futures complicacions cardiovasculars. Per això, Vichy Catalan recomana portar una dieta sana i equilibrada. Aquesta situació ha motivat un creixent nombre d’estudis i investigacions amb relació al colesterol. Cada vegada coneixem amb més exactitud els tipus d’aliments que són beneficiosos o perjudicials. Sabem que els bons hàbits, les dietes i, per descomptat, practicar esport són bons aliats. Però el més important és que la comunitat científica està descobrint que certs aliments ajuden a regular el colesterol. Cuidar la salut, a vegades, exigeix grans esforços, però hi ha ocasions en què es basa en qüestions molt simples. L’aigua que bebem, que consumim cada dia, ens pot ajudar a regular el colesterol i per aquest motiu val la pena anar molt amb compte a l’hora de triar-ne una o una altra. Beure l’aigua adequada potser no equivalgui a suprimir tots els problemes de colesterol, però es tracta d’un bon primer pas per ajudar a controlar-lo.

Estudis en aquest sentit La prestigiosa revista nord-americana The Journal of Nutrition acaba de publicar un estudi dirigit per la doctora Pilar Vaquero (Departament de Metabolisme i Nutrició del Centre Superior d’Investigacions Científiques, CSIC, a Madrid), que demostra que el consum continuat d’aigua mineral natural carbònica en dones postmenopàusiques en bon estat de salut redueix el risc de patir malalties coronàries.

Després de cert temps, les consumidores de Vichy Catalan presentaven nivells de colesterol notablement més baixos que les que havien consumit aigua mineral sense gas de baixa mineralització. Aquest estudi va ser auspiciat per Vichy Catalan i està emmarcat en una llarga llista d’investigació que la marca porta realitzant en els darrers anys. Forma part de la preocupació de Vichy Catalan per crear una Cultura de l’Aigua, una cosa que ha anat desenvolupant durant els seus 123 anys d’història. ■ Més informació: www.vichycatalan.es

Notícies del CETT

JORNADES TURISME I ESPORT

a Catalunya Amb el títol Turisme i Esport a Catalunya, els dies 15 i 16 d’abril es van celebrar a l’Hotel Alimara les I Jornades de Turisme i Esport organitzades pel CETT de Barcelona amb la col·laboració de la Universitat de Vic i l’INEFC de Barcelona. Aquesta trobada entre diferents professionals, acadèmics i persones interessades en el tema és la culminació d’un procés de més de tres anys en què s’han treballat un seguit de propostes docents que han de permetre a les institucions implicades posicionar-se com a referent en un nou àmbit, en expansió evident i ple de possibilitats. El rol dels esdeveniments esportius en la generació d’atractiu turístic, el paper del turisme actiu en el medi natural, les grans instal·lacions esportives com els camps de golf i les pistes d’esquí, les possibilitats pel desenvolupament local... Un ampli ventall de camins per als professionals del turisme i de l’esport que es beneficia d’una indústria que busca ser competitiva i troba en l’esport, el fenomen cultural més important actualment, un aliat ideal. El format d’aquestes jornades va ser especialment planificat perquè permetés, d’una banda, la difusió de conceptes teòrics per part d’estudiosos del tema, de nous projectes i iniciatives tant empresarials com institucionals i d’experiències reeixides tant en l’àmbit de la costa i la muntanya com en les ciutats, i, d’altra banda, l’intercanvi d’opinions i coneixements en uns tallers de treball molt freqüentats i amb ponents d’un gran nivell. Aquestes jornades, que van tenir el suport de Turisme de Catalunya de la Generalitat de Catalunya, seran l’avantguarda d’una proposta formativa que es formalitzarà en diferents cursos de postgrau, ofertes de formació contínua i, evidentment,

la continuació de la sèrie de jornades anuals, cada una centrada en una temàtica diferent. Properament es penjaran les conferències a la pàgina web creada especialment per aquest esdeveniment. ■

Llibres a la sobretaula del restaurant del Grec L’any de la gastronomia i l’any del llibre es fusionaran, especialment, aquest estiu al festival Grec’05. El Restaurant del Teatre Grec a Montjuïc, gestionat pel Grup CETT, amb la col·laboració de La Llibreria Gastronòmica i Montagud Editores presentarà, cada setmana del festival, un llibre de cuina seleccionat d’un xef català. Els assistents podran degustar al restaurant la recepta seleccionada del llibre i emportar-se-la a casa en una edició especial. A més, després de sopar, es podrà prendre un còctel o un combinat a les carpes instal·lades als jardins annexos, l’Altre Grec. Com l’any anterior, el Teatre Grec comptarà amb tres espais. El primer, un restaurant per a aquelles persones que desitgin sopar tranquil·lament a l’aire lliure, constarà de carta i un menú vegetarià. En el segon espai, una carpa, on s’oferiran entrepans i snacks a un preu més assequible. I, finalment, el ja esmentat Altre Grec, un ambient més relaxat, ideal per prendre un còctel o un combinat, en un ambient glamourós obert fins a les 2.30. ■ Reserves: Tel.: 93 504 04 34

Notícies del CETT

V TROBADA ESCOLA-EMPRESA:

punt d’unió entre oferta i demanda Professionals i futurs professionals del turisme es van tornar a donar cita, al CETT, en la V Trobada Escola-Empresa. Més de 800 alumnes van poder conèixer el know-how de les 47 empreses que, enguany, no es van voler perdre la cita. La Trobada va ser el marc per conèixer els primers guanyadors del Premi Emprenedors que les fundacions Gaspar Espuña-CETT i Caixa de Sabadell promouen amb la voluntat d’impulsar aquells joves que tenen inquietuds per montar un projecte turístic. Un any més, els salons de l’Hotel Alimara van ser l’escenari de la Trobada Escola-Empresa que organitza cada any el CETT, a través del Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPCP), i que ja va per la cinquena edició. La trobada, celebrada el 15 i 16 de febrer, va ser una excel·lent oportunitat per donar a conèixer algunes de les principals empreses del sector, a través de presentacions en grup i en el workshop, als alumnes i antics alumnes. A més, es va crear un espai on empresa-alumnes-escola-universitat van poder establir diferents vincles per a col·laboracions a tots nivells. A banda d’alumnes i responsables o representants d’empreses, hi van assistir personalitats polítiques com en Narcís Bosch, director del Consell de Cambres de Catalunya; Josep Francí, director general de Formació Professional i d’Educació Permanent de la Generalitat de Catalunya; Isabel Galobardes, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya; la Dra. Núria Casamitjana, vice-rectora de Política Acadèmica de la UB i el Dr. Joan Guàrdia, vice-rector d’Estudiants de la UB.

Empreses i alumnes, més que satisfets La gran majoria d’empreses presents a la trobada, que vénen participant des de passades edicions, van destacar que l’interès dels assistents va ser molt positiu i que els joves sabien què volien i on estaven deixant el currículum. I és que, de fet, les empreses van ofertar més de 125 propostes laborals i més de 100 ofertes en pràctiques, que ja havien estat penjades amb antelació al campus virtual del CETT i a la cartellera de l’escola. Entre les empreses assistents hi havia representants de tots els sectors turístics. La majoria venien amb la voluntat de presentar el seu projecte i engrescar els joves professionals a participar-hi. Va ser el cas de Transmediterrània que, degut a la qualitat dels estudiants del CETT, necessita aquest tipus de professionals per formar la seva flota. “El nostre treball és molt estacional i permet als alumnes compatibilitzar estudis amb pràctiques o contractacions temporals”, comenta Pere Clarós, responsable de promoció de vendes de l’empresa. En el cas de l’Hotel Hilton, el principal objectiu d’aquesta cita és el de renovar la borsa de talents de l’establiment. Enguany, però, la cadena hotelera tenia una motivació concreta: fer un primer contacte d’entrevista per la nova obertura el juny de l’Hotel Hilton Diagonal Mar. Com comenta la supervisora de Relacions Humanes de l’hotel, Margarita Preciado, “nosaltres participem en aquesta trobada perquè considerem molt important el contacte personal i directe amb al futur professional, per treure’n la primera impressió, però també perquè ell et pugui preguntar tots els dubtes que tingui”. La impressió d’Edoardo Paissan, de l’Hacienda Benazuza, en finalitzar la trobada era molt positiva. L’Hacienda Benazuza és l’hotel que el Grup del Bulli té a Sevilla, i que, per prime-

LES EMPRESES PRESENTS A LA TROBADA ESCOLA-EMPRESA

ra vegada participava, juntament amb El Bulli Restaurant, en la trobada. Edoardo ens va comentar la dificultat que tenen a Andalusia per trobar personal qualificat i la importància d’aquesta trobada. En el marc de la trobada, va tenir lloc, per segon any consecutiu, l’entrega de la placa de reconeixement a la millor empresa col·laboradora del curs. Enguany va anar a parar a l’Hotel Roger Smith de Nova York i va ser el mateix propietari, el senyor Knowles, qui va recollir el premi. Knowles es va mostrar molt satisfet de l’obtenció d’aquest premi, fruit de la relació que des de fa anys manté amb l’escola, i gràcies a la qual ja han passat 25 alumnes pel Roger Smith. També va destacar la qualitat de l’equip del CETT i va recalcar la importància de fer jornades d’aquest tipus ja que serveixen perquè l’alumne comenci a conèixer el sector de primera mà, perquè el sector conegui les demandes dels futurs professionals i vegi què està fent la competència per atreure’ls. Els alumnes, per la seva part, també s’han mostrat molt satisfets. Destaquen, entre d’altres punts positius de la trobada, la quantitat i qualitat de les empreses assistents, el coneixement que han pogut tenir de primera mà per part de les empreses i el nombre de propostes laborals presentades. De fet, al tancament d’aquesta edició de la revista, i en espera que finalitzin alguns processos de selecció, ja s’havien formalitzat més de 100 contractes i convenis en pràctiques, alguns a l’estranger.

ARAMARK, BESTOURS VIATGES, CAMPING CAMBRILS PARK I SANGULI, CIA. TRASMEDITERRANEA, EL BULLI RESTAURANT, EUREST COLECTIVIDADES, EUROPCAR IB, EXPO HOTELES & RESORT, FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE, GRAND VALIRA ÀREA SOLDEU TARTER, GROUP H. TOP HOTELS, GRUP D’ANIMADORS PROFESSIONALS, GRUP SERHS, GRUP SOTERAS, GRUPO ASPRO–OCIO, HACIENDA BENAZUZA (BULLI HOTEL), HALCÓN VIAJES, HOTEL ARTS, HOTEL GOLF PERALADA, HOTEL HILTON BARCELONA, HOTEL MED DOLCE SITGES, HOTELES CATALONIA, HOTELES HESPERIA, INTERCRUISES (HOTELBEDS), NH HOTELES, NÚÑEZ I NAVARRO HOTELS, HOSPES HOTELS & RESORTS, PALAU ROBERT, PARADIS GROUP, QGAT VALLÈS, RED TURÍSTICA MENORQUINA, SAVIA AMADEUS, SODEXHO ESPAÑA, STARBUCKS COFEE ESPAÑA, TANDEM LUXURY TRAVEL, TQ3 TRAVEL SOLUTIONS, TUI ESPAÑA, TURISME DE BARCELONA, VIAJES EL CORTE INGLÉS, VIAJES MARSANS, VIAJES TEJEDOR.

Complementen la jornada... Per al segon dia es va programar el Mou-te, la presentació dels projectes i iniciatives dins de l’àmbit internacional. A banda d’explicar els programes d’Erasmus, Sicue i Universitat de Quebec (Canadà), els alumnes van conèixer les diferents possibilitats de fer un stage o anar a treballar a països com França, Irlanda, el Regne Unit, els Estats Units, Tailàndia o la República Dominicana. Per la seva part, Turisme de Catalunya i l’Hotel Roger Smith van presentar de manera independent les oportunitats que ofereix cadascun. Finalment, la conferència del segon dia va córrer a càrrec de Marta Rosàs, secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, que va parlar sobre “L’emprenedor com a via d’emancipació juvenil”. La xerrada va servir com a preàmbul de l’entrega de la I edició dels Premis Emprenedors que convoca la Fundació Gaspar Espuña-CETT (pàg. 12) i de la convocatòria de la segona edició. ■ Més informació: elisenda.farras@cett.es

Viatges Century promou productes amb La Caixa i Training Service Viatges Century ha firmat un acord de col·laboració amb l’entitat bancària La Caixa i l’empresa Training Service, encarregada d’organitzar estades a l’estranger per estudiar idiomes, tant per a professionals com estudiants. En aquest cas, la col·laboració es concreta en els empleats de la Caixa que vulguin estudiar anglès durant un mes a Vancouver, Toronto o Dublín. Segons l’acord signat, Viatges Century s’encarregarà de fer l’operativa dels vols. El segon acord entre Viatges Century i Training Service se centra en el producte gastronòmic que promou l’agència de viatges amb l’Escola d’Hoteleria del CETT i que Training Service oferirà als seus clients professionals de la restauració provinents dels Estats Units i la Gran Bretanya. El producte consisteix en set dies de circuit on es combinen diferents cursos de gastronomia al CETT amb visites a cellers del Penedès, el Priorat i la Terra Alta, per conèixer l’etnologia del país. La ruta està pensada per a professionals de la restauració amb l’assistència i acompanyament, en tot moment, d’un professor del CETT. ■

Notícies del CETT

XXI edició dels PREMIS ALIMARA Una vegada mes, el vespre de l’apertura del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), es donaran a conèixer els guanyadors dels Premis Alimara, uns guardons ideats ara fa vint-i-un anys pel CETT i que són atorgats per un jurat expert que prové de diferents branques. La nit del dijous 26 de maig acollirà el lliurament dels guanyadors d’una nova edició dels Premis Alimara als nous salons de l’Hotel Alimara de Barcelona, uns guardons creats pel CETT i organitzats conjuntament amb el SITC. A l’acte està previst que hi assisteixin autoritats de Catalunya, entre les quals el primer conseller de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló; el conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet; la directora general de Turisme, Isabel Galobardes, a més de representats dels departaments de turisme de diverses comunitats autònomes, institucions catalanes i professionals del sector turístic i hoteler. Com cada any, s’han muntat dues exposicions prèvies a la celebració dels Premis: la primera, en el CETT, amb tot el material presentat a concurs per tal que els membres del jurat i els estudiants del CETT fessin la seva avaluació. La segona, en el recinte del Saló Internacional de Turisme, que aplegarà part del material presentat a concurs, entre el qual hi haurà el material preseleccionat pels membres del jurat. Els membres del jurat d’enguany han estat, per ordre alfabètic, els següents: Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT; Daniel Cid, cap d’estudis del Graduat Superior d’Elisava; Joan Miquel Gomis, professor del programa de turisme a la UOC; Josep Marcet, membre del comitè executiu del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona; Toni Massanés, gastrònom i investigador del Grup d’estudis alimentaris; Oriol Miralbell, responsable del Sistema d'informació turística Turistex; Marian Muro, gerent d’ACAV; Enric Sagrera, vicepresident del Gremi Publicitat de Catalunya; Jordi Ten, gerent de Publintur i membre del Comitè organitzador del SITC; Norberto Tomàs, president de l’Associació de fotògrafs professionals d’Espanya i Miquel Vila, president d’Editur. En espera de conèixer el guanyador de l’Alimara Especial que entreguen els visitants del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, els guanyadors dels Premis Alimara 2005 s’indiquen en el quadre adjunt.

ELS GUARDONATS Àmbit territorial estatal Ha quedat desert perquè no assoleix, com a material gràfic produït per institucions estatals, un nivell suficient d’excel·lència Àmbit territorial regional • El DVD Castilla la Mancha. Espíritu del Quijote amb motiu del IV Centenari del Quixot, presentat per la Junta de Castella-La Manxa, ex aequo amb • El conjunt de material de la campanya “Huesca la magia” de la Diputació Provincial de Huesca, presentat per Motiva Beaumont Bennett

Àmbit territorial local • El material promocional de les ”Rutes del vi i del cava”, presentat pel Consorci de Promoció Turística de l’Alt Penedès Àmbit d’empreses d’allotjament turístic • El conjunt de material de l’Hotel Sant Roc de Solsona produït amb motiu del seu 75è aniversari Àmbit de restauració i de càtering • Els cartells de la campanya promocional de les Jornades Gastronòmiques 2004 de l’Associació de Restaurants de la Badia “El Plat Blau” Àmbit d’agències de viatges i transports • El catàleg “Tandem 04-05. Luxury Travel” Àmbit d’oci i oferta complementària • El material promocional de l’Agencia de Turismo Enológico Entrevinos Millor web del sector públic • www.visitportugal.com presentat per ICEP Millor web del sector privat • www.oriolbalaguer.com Alimara que recollí la majoria dels vots dels estudiants del CETT és per a: La Carta del Restaurant Jean Luc Figueras

Fundació

La Fundació construeix una RESIDÈNCIA PER A ESTUDIANTS El setembre de 2006 obrirà les seves portes una nova residència per a estudiants al Campus Universitari de Mundet. L’actuació respon a la voluntat del Grup CETT, a través de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, de donar resposta a l’actual necessitat allotjativa en aquest segment, així com de promoure l’activitat acadèmico-cultural de la pròpia Fundació. Més de 350 estudiants de la comunitat universitària de Barcelona tindran l’oportunitat, a partir del curs escolar 2006 /07, de disposar d’una nova residència per a estudiants i professors, pròxima a les instal·lacions del Grup CETT. Milers d’estudiants catalans, espanyols o provinents de fora de les nostres fronteres trien Barcelona com a ciutat d’estudi i la Universitat de Barcelona xifra en 3.000 el dèficit de places d’allotjament per a estudiants al curs acadèmic actual. Precisament, davant la dificultat real per als alumnes de trobar un allotjament que s’adeqüi a les seves necessitats, la Fundació Gaspar Espuña-CETT promou la construcció d’aquesta nova residència universitària-col·legi major que s’ubicarà al Campus Mundet, al carrer Germans Desvalls, al costat del Velòdrom i el Parc del Laberint, molt ben comunicada per metro, autobús i cotxe. Des dels seus inicis, fa més de 36 anys, el Grup CETT s’ha consolidat com a referent en el sector turístic. A banda de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, l’Escola d’Hoteleria, Viatges Century, CETT Consultors, CETT Restauració i l’Hotel Alimara, base empresarial del Grup, l’any 2000 naixia la Fundació Gaspar Espuña-CETT que otorga beques per a l’estudi, organitza un concurs anual de joves emprenedors i, ara, promou la construcció d’aquesta residència universitària-col·legi major per a estudiants. El projecte compta, a més, amb el suport de la Universitat de Barcelona, institució a la qual l’escola està adscrita.

Més de 12.000 m2 per als estudiants, professors i investigadors L’obra dels arquitectes Miquel Castells i Joan Garcia Bores, de GBR Arquitectes i dels enginyers JG, ocuparà una superfície de 12.228 m2 repartits en sis plantes (dues subterrànies) i amb capacitat per a 368 persones distribuïdes en 220

habitacions de diverses tipologies (individuals –51-, dobles –159-, habitacions per a professors –15- i habitacions adaptades –3-). L’allotjament està obert a estudiants, professors, investigadors i la resta de la comunitat universitària. Els residents disposaran d’uns espais comuns a compartir com una sala d’estar polivalent, i amb televisió, una sala de jocs, una sala de treball, un aula amb connexió a Internet, una sala de lectura, espais culturals i per a la celebració d’actes, gimnàs i pista esportiva internacional amb piscina. A més, no faltaran els serveis propis de restauració: cuina, restaurant-bufet i espai de vending; i els serveis d’infermeria, bogaderia, sala de visites, business corner, caixer automàtic, consignes i aparcament amb una capacitat de 82 places. S’espera que les obres comencin aquesta primavera i finalitzin a començaments del curs escolar de 2006. La inversió inicial prevista per a l’obra és de 22 milions d’euros. El nou edifici serà un recinte de convivència intercultural en un marc universitari, a banda de ser la seu de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. La idea és aconseguir un nou concepte de convivència obert, actual, jove, intercultural i internacional. A més, la bona comunicació ofereix la possibilitat de situar-se en els centres lúdics neuràlgics de la ciutat en tan sols 10 minuts. ■

Fundació

El primer CONCURS DE JOVES EMPRENEDORS ja té guanyadors El I Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic ja té guanyadors. L’Hotel Alimara va acollir el passat 15 de febrer, en el marc de la Trobada Escola-Empresa, el lliurament dels premis del concurs instituït per la Fundació Gaspar Espuña-CETT, amb el patrocini de la Fundació Caixa Sabadell, i es va obrir la convocatòria de la II edició dels premis. Alba Salvador, la persona que va idear el projecte “El celler de la Riba”, ha estat la guanyadora de la primera edició del Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic, on es van presentar, inicialment, 19 projectes. Amb aquesta decisió el jurat, format per professionals del sector, ha volgut premiar el bon pla d’empresa del projecte, el seu desenvolupament i coherència, el coneixement de l’autora del negoci que desitja emprendre i la seva actitud emprenedora. “La celebració d’aquest concurs era l’impuls que necessitava per desenvolupar el projecte que tenia en ment: convertir aquesta masia en unes bodegues”, comenta l’Alba, més que contenta amb el premi. “El fet de participar ja va ser molt important per a mi, però quan m’han comunicat que era la guanyadora no m’ho podia creure”. L’acte de lliurament dels premis es va realitzar al Saló Llívia de l’Hotel Alimara. Com a preàmbul, Marta Rosàs, secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, va impartir una conferència sobre “L’emprenedor com a via d’emancipació juvenil” on va destacar la importància social dels emprenedors, així com els pocs ajuts que reben aquests joves en la concreció del seu projecte. A l’acte hi van assistir, també, els representants dels premiats en altres categories. Així, el projecte “Camí d’Apu Asangate”, al Perú, presentat per Roger Martin Valencia, va ser premiat amb el primer accèssit per ser un projecte viable, emprenedor, sostenible i

de caràcter social, i “Hotel-Restaurant Mas de Forès”, de Roger Puiggrós, va obtenir el segon accèssit per presentar un pla d’empresa ben desenvolupat, aconseguir una bona complicitat amb l’ajuntament propietari de l’immoble i per les bones perspectives de finançament del projecte. A més del reconeixement que suposen aquests premis, els guanyadors del I Concurs van obtenir 3.600 euros pel primer premi, 2.400 euros pel primer accèssit i 1.800 euros pel segon accèssit. Fora de concurs, la Fundació Gaspar Espuña-CETT va voler realitzar un reconeixement públic a un emprenedor pioner del Turisme de Catalunya. A títol pòstum, Josep Maria Trias Beristain va rebre el Premi Honorífic a l’Emprenedor Pioner, per creure fa 36 anys en el projecte innovador de crear un centre d’estudis per formar professionals en el sector turístic, assessorar empreses i institucions turístiques i promoure la investigació en turisme. Una vegada entregats els premis, Gaspar Espuña, president de la Fundació, va obrir la convocatòria del II Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic. ■

La Fundació potencia els projectes finals de carrera i els crèdits de síntesi entre els alumnes En l’afany de potenciar i fomentar el desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i l’hoteleria i la formació de l’alumnat, la Fundació Gaspar Espuña-CETT vol incentivar als alumnes en el seus estudis. En aquest sentit convoca dos premis: un dirigit als alumnes de Cicles Formatius, i el segon, als de Diplomatura de Turisme. El primer premi pretén ajudar els alumnes a desenvolupar els seus Crèdits de Síntesi. S’adreça als alumnes de cicles de Tècnic Superior en Agències de Viatges, Tècnic Superior en Informació i Comercialització Turístiques i Tècnic Superior en Allotjament, que conformen una primera categoria, i Tècnic Superior en Restauració, en una segona categoria, que presentin el seu treball de Crèdit de Síntesi el juny de 2005. Per als alumnes de Diplomatura en Turisme, la Fundació convoca el Premi al millor Projecte Fi de Carrera que s’adreça als alumnes d’aquesta branca que, havent presentat el seu projecte a la convocatòria de setembre de 2004, febrer de 2005 o juny de 2005, han obtingut la qualificacó d’Excel·lent o Matrícula d’Honor. Els guanyadors es donaran a conèixer a finals de juliol. ■ Més informació: www.cett.es/lafundacio

Tema

FORMACIÓ INTEGRAL EN CUINA I RESTAURACIÓ, des de fa 10 anys Fa 10 anys, el CETT va ser pioner en oferir dins de la formació de cicles una oferta integral, que abarqués tant formació de cuina com de sala, i on després de tres anys d’estudis en les dues especialitats, els estudiants sortissin amb una doble titulació, en cuina i serveis de restaurant i bar. Després d’aquest temps han passat per la formació d’hoteleria (grau mitjà i superior) un total de 837, ara, professionals. En aquest curs escolar, i sempre parlant de la formació de cicles, es formen al CETT 267 alumnes en les àrees d’hoteleria i turisme. L’èxit de la formació de cicles de l’escola es basa en ser una formació tècnico-professional de manera que els alumnes estudien totes les matèries relacionades amb la professió, possant-les en pràctica (tant en els centres d’aplicació del Grup com en altres empreses), fet que suposa que els alumnes adquireixen un coneixement teòrico-pràctic molt destacat. En aquests 10 anys, l’escola ha anat ampliant la seva formació amb la voluntat de donar resposta a les necessitats concretes del sector. Així la formació es va iniciar amb el cicle de Tècnic de Cuina i Serveis de Restaurant i Bar en grau mitjà (TCR) i més tard es va incorporar el de Tècnic Superior en Restauració (TSR) de grau superior; l’any 1997, la formació en Tècnic Superior en Informació i Comercialització Turístiques (TSICT); el 2001, la de Tècnic Superior en Agències de Viatges (TSAV) i la de Tècnic Superior en Animació Turística (TSAT); i al 2002, la de Tècnic Superior en Allotjament. Entre l’oferta formativa del CETT també es troba el Curs Professional de Sommelier, curs d’extensió universitària, com també ho és el Curs d’Alta Gastronomia Executiva i Creativa, i el Màster en Gestió de la Restauració Comercial per a Col·lectivitats. Disset professionals del món de l’hoteleria i turisme, que van fer els seus estudis al CETT, ens expliquen la seva experiència.

MARC FIBLA, 26 ANYS Cap de cuina al Restaurant Dom. TCR 1998-2001 No em puc queixar. Fins ara tot ha anat molt ràpid i m’agradaria quedar-me un temps com estic. Faig el que m’agrada i com ho vull fer, conec molta gent, tant l’equip, que evoluciona constantment, com els clients, a qui m’agrada conèixer personalment. Tot i ser una feina dura, és molt lleugera, no es para ni un moment, i no hi ha temps per aburrir-se. Al CETT vaig aprendre moltes coses sobre l’hostaleria, en general i sobretot en cuina que és el que mes m’agradava, pero més que res, vaig aprendre a fer servir el que havia après. Crec que és una bona escola, tot i que si no ets bon estudiant no hi ha bones escoles.

CARLES DE GISPERT, 29 ANYS Sotsdirector de l’Hotel Catalonia Berna. Cicle Formatiu de Grau Mig en Serveis de Restaurant i Bar, 1994-1997 / TCR 1997-1999 / Diplomatura en Turisme 1999-2002 Quan vaig fer els meus estudis em vaig decidir pel CETT perquè volia un aprenentatge eficaç, en un món que desconeixia totalment, però amb un cert punt de creativitat, vanguardia, improvisació, cordialitat... El CETT, com a centre formador de diverses branques i contínua relació amb el sector, em donava i dóna una qualitat d’aprenentatge amb projecció inmediata.

ELIA ALDEGUER, 27 ANYS

IVÁN RODRÍGUEZ TORRECILLAS, 23 ANYS

Professora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT. TCR 1998-1999

Viatges El Corte Inglés. TSAV 2003-2004

Vaig decidir estudiar aquest cicle quan vaig començar a treballar als 16 anys en una cafeteria-restaurant de Badalona. Vaig veure que disfrutava treballant darrere d’una barra o servint als clients, i volia aprofundir i saber més sobre l´hoteleria. És per això que vaig estudiar al CETT, d’on destaco l’experiència laboral que adquireixes mentre ets estudiant i que et serveix de molt. De fet, ara estic treballant al CETT. Dono classes teòriques de l’assignatura tècniques de servei i atenció al client, i classes pràctiques a l’aula restaurant de l’escola als alumnes de primer curs. Els aspectes que més m’agraden de la meva feina és que cada dia aprenc una cosa nova i els alumnes també m’aporten moltes idees.

Després d’estudiar magisteri i un postgrau d’expresió artística volia continuar estudiant i em vaig decantar per les agències de viatges perquè és un món que m’agrada. El CETT compte amb un gran renom i dóna prestigi. Em va semblar el millor lloc per fer aquests estudis i de fet he sortit força content, si no fos per això ara no estaria treballant on sóc. Es feia molt agradable les hores que passàvem allà. Treballar amb els viatges, encara que no els puguis fer (tot i que tens més facilitats), explicar, aconsellar, poder muntar-los “a la carta”... és el que més em gratifica. Els viatges són un producte que fa molta il·lusió a les persones que els realitzen i directa o indirectament, hi participes.

Tema CRISTINA GALLARDO, 22 ANYS

Viatges El Corte Inglés. TSAV 2003 i TSICT 2004

La meva feina és un no parar, un client darrere un altre, informació de vols, hotels, majoristes, trens, receptius... et recicles contínuament i això m’encanta perquè t’espaviles encara que no vulguis. Sempre m’ha agradat molt el món del turisme i tenia clar, des del principi, que volia treballar en una agència de viatges. A través d’una amiga vaig conèixer el CETT, em vaig informar i vaig decidir estudiar el cicle d’agències. L’any següent vaig estudiar el cicle d’informació i comercialització turística per complementar una mica més al d’agències. Els estudis van ser perfectes i ho són, ja que el fet de realitzar 410 hores de pràctiques en pocs mesos fa que quan comences a treballar no sigui tan horrible, acabes valorant molt tots els mesos que vam estar sense parar de estudiar i treballant alhora. A més, la durada d’un any d’aquests cicles és ideal ja que t’especialitzes correctament en poc temps.

CÈSAR GUIJARRO, 26 ANYS

GEMMA FERNÁNDEZ VILA, 21 ANYS

2n de cuina del Restaurant El Boix TSR 2002-2004

Estudiar aquest cicle em va donar la possibilitat de, amb un any d’estudis, tenir un títol. Una coneguda em va aconsellar que el CETT era el millor centre de Barcelonar per dedicar-me al turisme. Valoro positivament la formació que vaig rebre, tant a la teoria com a la pràctica. Crec que el fet que molts dels mateixos professors siguin treballadors del sector és molt important ja que fan que l’ensenyament sigui més interessant i actualitzat. A més voldria destacar el servei de borsa de treball i les professionals que hi ha darrere ja que van ser elles les que em van facilitar l’oferta de treball d’Hesperia als dos mesos de finalitzar les pràctiques. I crec que és un punt a favor ja que trobar feina i que t’agradi no és fàcil. El més positiu de treballar en aquest sector, és saber que la feina que realitzem acabarà sent un servei òptim a un client el qual anirà a descansar, a treballar o a gaudir d’un fi de setmana en família a un dels nostres hotels.

Actualment estic molt content amb la meva feina al Restaurant Boix, on vaig començar fent pràctiques i des de fa un parell de mesos estic com a segon de cuina. La completa llibertat que tinc a l’hora de tocar nous productes, desenvolupar noves creacions i apendre noves tècniques de cocció de la mà del xef Xavier Gruber (també antic alumne del CETT) és el que més m’agrada. Al CETT vaig aprendre a valorar la feina que desenvolupa cadascuna de les peces que composen el restaurant. És una de les poques escoles que fan una formació global i toquen temes de gestió, sala, marquèting… i no comenten l’error de centrar-se només en cuina com moltes escoles de restauració.

Adjunta a Direcció Comercial de TTOO a la Cadena Hotels Hesperia TSAL 2002-2003

MARIA DEL MAR ROSSELLÓ, 28 ANYS 2a. Cap de cuina del Restaurant Iru. TSR 1999-2000.

JOSE MARIA ALPUENTE, 25 ANYS Maître-sommelier del Restaurant Manairó TCR 1999-2002 Tota la meva carrera profesional l’he dedicada al món de la sala, he treballat en restaurants com el Bulli, can Gaig, via Benetto, la taverna d’en Grive, el Saüc... i ara al Manairó. Em vaig interesar per aquest món des de petit, jo volia ser cuiner, tot i que després em vaig adonar que m’agradava molt més la sala. M’agrada molt aquesta feina, sobretot el tracte amb el client, poder-lo aconsellar sobre el menjar, el vi..., és potser per aixó que m’he dedicat més als restaurants gastronòmics, que a la resta de restaurants. Em vaig decantar pel CETT perquè em van comentar que era la millor escola de cuina que hi havia en aquell moment, cosa que amb el pas del temps, he comprovat que era ben certa. Fins que no surts de l’escola no t’adones del que has après, coses que potser durant els estudis no valores tant.

Sempre m’ha agradat el món de la gastronomia i, sobretot, l’elaboració de diferents plats, la combinació de sabors... Després de recórrer moltes escoles d’hoteleria, em van semblar que els plans d’estudi i les instal·lacions del CETT eren les més adequades. Vam ser la segona promoció de TSR de l’escola i, tot i que havien coses que encara no estaven del tot encarrilades, la formació va ser molt correcte i em va permetre tirar endavant en el món laboral.En aquests moments a Mallorca, estan destruint el bon gust per la cuina. Els hotelers o empresaris del sector no pensen en donar un bon servei i una qualitat justa, sinó en fer diners ràpids. Les meves expectatives són a llarg termini, poder tenir el meu propi restaurant.

VICTOR GÓMEZ CAYETANO, 22 ANYS Cap de cuina del Restaurant Coure. TSR 2000-2002 La millor decisió que he près per al meu treball ha estat estudiar al CETT. És una escola amb molt de nom i ressò i per a les empreses és una garantia tenir un treballador que s’ha format al CETT. A més, a l’escola si un vol, pot aprendre més enllà del programa teòric previst. El professorat és d’un alt nivell. Jo he treballat en això des dels 14 anys i els meus estudis van ser una experiència més. Quan vaig acabar d’estudiar vaig estar a l’hotel Valle de Pineta a Bielsa com a cuiner, al grup Alcodra, com a responsable de centre, funcions de responsable d'actividad del centre, al restaurant Lluçanés (1 estrella Michelin) com a 2n de cuina, i des de fa un any i mig al Restaurant Coure (Platja d'Aro) on sóc cap de cuina.

ANNA BELÉN AVILA, 29 ANYS

JESÚS GONZÁLEZ, 34 ANYS

Complementant la seva formació. TSR 1998-2000 / Postgrau en Gestió de Restauració en Col·lectivitats (2003)

Sala al Restaurant El Bulli (Roses). TCR 1997-2000

Actualment, he hagut de fer una pausa al món del Turisme, laboralment parlant, tot i ser la meva passió, per tal de poder finalitzar els estudis en Ciències Empresarials. Aquesta ha estat la meva decisió després d’haver treballat durant gairebé 6 anys al sector, bàsicament com a directora en funcions, en dos hotels, com a adjunta a Direcció al mateix hotel i al departament comercial i apostar per una formació tècnica, específica i complementària. Tots els estudis estan relacionats, sempre i quan sàpigues què vols fer, i qualsevol esforç es veu recompensat. Per a mi és molt important la formació continuada per tal de no perdre competitivitat en un món i un sector, tant globalitzat com és el del Turisme. Des del meu punt de vista, considero bàsica l’aplicació directa dels estudis i el CETT això ho té. La part tecnològica dels coneixements teòrics, de totes les assignatures, és bàsica per trobar-te, el més aviat possible, amb el que realment és el món laboral i empresarial. Fer simulacions no és útil.

LAURIER NGILIMANA, 22 ANYS Pastisser del Nostre Pa. TSR 2000-2003 El que més m’agrada de la meva feina és que em sento útil i això em permet crear, experimentar, canviar i saber que no hi ha res constant. Ara sóc pastisser de forn de pa-pastisseria el Nostre Pa, però he treballat com a ajudant de cambrer, cambrer i cuines en altres establiments. L’etapa del CETT la recordo amb molta dedicació i amb molta ajuda per part dels professors que em van ajudar sempre que ho vaig necessitar. Gràcies a la seva col·laboració vaig poder potenciar les meves inquietuds. A més, vam fer molts intercanvis amb altres països i cursos cosa que fa que puguis conéixer altres maneres de fer i t’obri la ment.

ROGER VIÑAS, 27 ANYS Cap de cuina del Restaurant Manairó. TCR 1995-1998 Des de petit he sentit molta curiositat per la cuina i quan vaig haver d’estudiar vaig escollir el CETT perquè era una escola nova i això em donava garanties de la qualitat d'instal·lacions i perquè trobava que era un gran avantatge comptar amb un hotel on desenvolupar les pràctiques en bones condicions. En aquesta feina cada dia aprens coses noves, cosa que fa que et superis en cada moment i et gratifica. Espero no perdre mai les ganes de fer el que faig, ja que gràcies a la cuina la meva feina és un hobby.

FERRAN CENTELLES, 23 ANYS

Des de que vaig fer les últimes pràctiques dels estudis a El Bulli, formo part de l’equip de sala del restaurant. Quan vaig decidir estudiar un cicle relacionat amb la restauració, jo ja tenia experiència laboral en el sector i vaig escollir el CETT. Per a mi va ser una molt bona època en la qual vaig aprendre els aspectes fonamentals teòrics i pràctics per iniciar-me en la restauració d’alt nivell. Recordo aquells temps amb nostàlgia, eren els principis del nou CETT i érem com una petita gran família. Han estat els responsables de la meva formació i mai els podré oblidar.

JOSEP ORIOL PEÑAFIEL, 26 ANYS Primer Maître de l’Hotel Prestige Congress. TSR 2001–2003 Vaig decidir estudiar hosteleria perquè vinc d’una família que tenia un restaurant a Vilafranca del Penedès, és el que sempre havia fet, i el que més m’agrada. Vaig triar el CETT perquè havia visitat altres escoles d’hosteleria, però aquesta era la que estava millor preparada, tant amb en infrastructures com en el seu programa d’estudis. Una cuina impressionant, unes aules pràctiques molt reals, tant el restaurant com el bar de l’escola, acompanyat d’altres centres com l’Hotel Alimara i el Parlament. Haver estudiat al CETT m’ha obert moltes portes i m’han oferit moltes oportunitats. El valor més important del CETT és el seu equip humà de professors. Ha sigut un honor haver après amb ells.

JOAN ARNALOT, 20 ANYS* TCR 2004 Treballo a Matachana, dedicada al disseny i distribució de mobiliari d’hostalería, però abans havia estat cuiner al restaurant Arola, a l’Hotel Arts de Barcelona. Vaig decidir estudiar cuina per un fet merament vocacional. De petit m’agradava trastejar-hi i quan estava a casa dels meus avis, a l’hora de fer “l’arròs i la carn a la brasa”, el patí esdevenia un moment especial. Després d’embrutar moltes olles a casa, vaig decidir estudiar la professió i al CETT m’he trobat molt a gust i, a més a més, el gran equip de professors em va fer decantar ràpidament cap aquest centre. Tinc un record molt dolç del meu pas pel CETT; de fet, els meus millors amics els he conegut aquí, i val a dir que també mantinc una molt bona relació amb els professors del centre, que m’han ajudat a encaminar la meva vida professional. (*El Joan Arnalot ha mort recentment en accident de trànsit).

Sommelier al restaurant El Bulli. TCR 1997-2000

M’agrada veure com el consumidor s’apropa al vi i no li fa por deixar-se anar pels seus sentits, un vi -si s’intenta descobrir- es disfruta molt més i a través de la sumilleria i el món del vi en general s’està aconseguint crear aquest interès. La meva tasca actual a El Bulli és mig feina i mig hobby. Ser sommelier ho has de sentir, si no sents difícilment podràs «transmetre». Els estudis van ser mig vocacionals. Quan vaig començar no sabia ben bé amb què em trobaria i si em podria dedicar professionalment. Després -amb el pas dels dies- em va anar agradant i em vaig anar endinsant. En el meu cas, els mestres, a part d’ensenyar, em van transmetre la passió i la vocació indispensables. Del CETT valoro primer que, a nivell tècnico-pràctic em va ajudar a desenvolupar-me, a perdre pors, a assolir una base per poder créixer. A nivell humà també va ser una gran experiència tant amb el professorat com amb els companys i companyes i amb tot l’equip humà del CETT. També aprecio -i molt!- la possibilitat de «crear» a nivell teòric que, per a mi en aquells moments a través de l’estudi, em va ajudar a obrir nous horitzons mentals.

Tema

L’HOTEL ALIMARA FA 10 ANYS! L’Alimara, l’hotel del Grup CETT, compleix 10 anys. Deu anys d’inquietuds davant els reptes de començar un projecte nou, d’il·lusions per una filosofia engrescadora i de sentiments compartits entre tots els professionals que han evolucionat amb el creixement de l’establiment.

“Què serà aquell enigmàtic edifici que s’erigeix al costat de la Ronda de Dalt?” era la gran pregunta que molts de nosaltres, que vivim a Barcelona o potser fora, ens preguntàvem allà pels anys 90... No era més que un hotel que, davant de la gran cita olímpica, enfilava cap al cel aquella flama per tal d’acomplir part del plantejament hoteler que l’Ajuntament de Barcelona necessitava per a l’esdeveniment. Així doncs, i no sense problemes i entrebancs de tota mena, el 2 de setembre de 1995 l’Hotel Alimara va obrir les seves portes al primer dels seus clients. Com a hotel nou, li faltaven petits detalls encara per col·locar i algunes de les instal·lacions encara no funcionaven del tot bé. Si més no, així ho vam viure... Van ser els primers problemes de la vida del nou hotel, de l’Alimara, ara ja convertides en anècdotes i que et recorden que el temps passa molt ràpid. Ja són 10 anys. L’Hotel Alimara, aquell hotel que estava allà lluny, que ningú no apostava res per ell a causa de la seva ubicació, és ara un hotel de quatre estrelles, consolidat gràcies a un equip de professionals compromesos amb la qualitat de servei i la formació pràctica, a més de les seves instal·lacions de sales, que acaben de créixer, i que el posicionen en un lloc preferent en el segment de reunions i convencions de la ciutat. Així ho avalen les més de 200 reunions de tot tipus que anualment es realitzen en el seu interior i exterior, ja que no es pot oblidar que un dels seus grans tresors és el jardí de més de 800 m2 de què l’hotel disposa. Abans comentava que ningú no s’atrevia a apostar pel flamant Alimara, però això no és del tot ben cert. El Grup CETT ho va fer i plenament convençut. Era l’oportunitat que tenia de donar més valor a la formació que venia desenvolupant en la carrera de turisme des de feia vint-i-nou anys i tres en la formació de hoteleria amb els cicles formatius. No va ser

fàcil tampoc aquesta fita, però avui podem atrevir-nos a dir que hem fet i estem fent una bona tasca: els mes de 1.400 alumnes que han passat pels nostres departaments i serveis, així ho manifesten. L’equip de l’Hotel Alimara tenim un doble objectiu que convergeix en el mateix punt: oferir un servei d’excel·lència als nostres hostes i formar els millors professionals del sector. Són objectius molt exigents però alhora un repte continuat i gens divergent. És el que fa de l’Alimara un referent. Avui, com a director d’aquest meravellós establiment, puc manifestar que l’equip de professionals que dia a dia compartim la nostra il·lusió i motivació entre aquestes parets, estem satisfets d’on hem arribat i, el més important, el que ens queda encara per fer. Perquè no ens conformem i volem que, tot i ser un hotel independent, el reconeixement de l’Hotel Alimara estigui entre els més grans de la ciutat, sent cada dia una nova prova, un nou repte de qualitat i servei. Per molts anys Alimara i que continuïs guiant i acollint els visitants de la nostra esplèndida ciutat! ■ Roberto Torregrosa. Director de l’Hotel Alimara

CRÉIXER AMB L’ALIMARA "Per a mi l'Alimara és com la meva segona casa i m'ha donat l'oportunitat de créixer professionalment en la meva feina. En aquests 10 anys, la meva vida personal ha canviat molt, i també la vida professional, que ha vist com companys marxaven a altres empreses i ara ocupen llocs importants. Comiats que ens han fet plorar, però convivències que ens han fet riure i ara m’omple d’orgull veure on han arribat i més quan encara conserven tan bon record de l’hotel i t’agraeixen l’oportunitat que l’Alimara els va brindar. Jo m’estimo l’hotel com si fos meu, perquè una mica l’hem fet entre tots i els sentiments són especials i únics”. Eva Viciano Cap de recepció i Professora a Tècnic Superior d’Allotjament

DEU ANYS! “Una nit de l’any 1995 em va trucar per telèfon Gaspar Espuña. Era molt tard i vaig pensar que devia ser quelcom important. Ho era. Em va comentar que estava pràcticament confirmat un projecte que incloïa un hotel i, per descomptat, una nova escola i que li agradaria comptar amb mi. El vaig notar tan il·lusionat i em va engrescar tant la idea, que al dia següent vaig avisar el cap de recursos humans de NH, cadena on treballava, que si el CETT aconseguia sortir-se’n marxava amb ells. Ara no puc imaginar una fórmula que s’adeqüi més a les meves preferències professionals que la que s’utilitza en aquest projecte d’enseyament del CETT com a centre d’aplicació.. El meu primer contacte amb l’edifici va ser quan encara no tenia ànima d’hotel. No m’ho podia creure: no podia ser que obríssim a primers de setembre si estàvem a 17 d’agost i no teníem ni recepció, ni restaurant, ni cuina i, encara menys, bar. És a dir, tot el que avui és la zona noble, llavors era un caos d’operaris de totes les especialitats plens de pols i en un soroll infernal. Els mobles apilats a la planta 0 semblaven de casa de nines, estaven embolicats en plàstic i no es veia cap relació entre ells… era difícil imaginar que les decoradores podrien formar amb tots ells un conjunt harmònic com més tard vam poder comprovar. Des d’aleshores, han passat 10 anys en què l’hotel ha millorat internament amb la construcció d’infraestructures que eren necessàries per a l’operativa, incorporant noves sales, convertint el jardí inicial en un petit pulmó verd amb gespa i arbres, i adaptant-se a una decoració més moderna. Pepa Olmo. Governanta i Professora a la Diplomatura de Turisme i a Tècnic Superior d’Allotjament

PRIMERS PASSOS JUNTS EN RESTAURACIÓ Fa quasi una dècada que l’atzar va voler que l’Hotel Alimara i jo ens coneguéssim. Va passar com en tota relació: ens van presentar i de mica en mica, la relació s’ha fet més forta. Com en tots els principis, tot són bons sentiments per les dues parts, ja que per a tots dos eren els primers passos en el camp de la restauració. Ens quedava molt camí per endavant per recórrer, però quan hi ha ganes i il·lusió per superar els obstacles, res no pot interpolar-se en un camí dins de l’elit de la restauració de Barcelona. Vitoriano Fernández. Cuiner Hotel Alimara (va començar de rentaplats)

PROMOCIÓ INTERNA Quan vaig començar com a cambrera de pisos fa 10 anys a l’Hotel Alimara, no tenia coneixements sobre hoteleria. En aquest temps hi ha hagut molts canvis que m’han marcat i m’han omplert professionalment. He pogut ascendir en el meu lloc de treball i gràcies a l’Alimara, i als professionals que tinc al voltant, se m’ha obert un camí dins del camp de l’hoteleria. Encara em queda molt per aprendre, per això crec que encara necessito, com a mínim, uns altres 10 anys més d’estada aquí. Ana Chaves Segona governanta de l’Hotel Alimara (va començar de cambrera de pisos)

SEMBLA QUE VA SER AHIR, PERÒ JA HA PASSAT UN TEMPS... Quantes alegries, quants nervis, quines sensacions durant aquest temps. A alguns de nosaltres ens han sortit els queixals del seny durant aquest període i fins i tot algun cabell blanc (quina injustícia). Quina satisfacció tan gran veure a la premsa les fotografies i reportatges d’alumnes que són professionals reconeguts i que a la nostra ment continuen sent aquells nois i noies plens de dubtes i il·lusions que ens feien tantes preguntes fa deu anys. Quina sort compartir tantes emocions amb companys quan començàvem a caminar junts per l’hotel, sense taules del restaurant ni salons ni tantes coses amb què avui en dia sí que comptem. L’Alimara també està creixent. Sembla que va ser ahir... Guillermo Vives. Maître de l'Hotel (va començar de segon Maître) i Professor a cicles d’hoteleria

Entrevista

“La competitivitat del turisme català passa per la incorporació de valors afegits, en qualitat i en identitat” JOSEP HUGUET, conseller de Comerç, Turisme i Consum Quan en Josep Huguet va accedir al seu actual càrrec de conseller, el passat mes d’octubre de 2004, va establir les accions previstes pel seu Departament en Turisme: elaborar un pla estratègic, crear un observatori del sector, unes noves línies per a la seva promoció i la reforma de la Llei del turisme; unes línies necessàries per mantenir la competivitat del nostre turisme.

• En quin punt es troben aquests quatre eixos d’actuació en turisme? És un any intens i estem treballant de valent per impulsar les principals línies d’actuació estratègica que fixaran l’horitzó turístic dels propers anys. Una primera línia que ja tenim en ple procés d’elaboració és el Pla Estratègic de Turisme. La missió d’aquest pla és definir el model turístic de Catalunya, i posar a l’abast del Govern i del sector privat una eina per aconseguir un turisme amb futur, de qualitat i amb identitat pròpia. Una aposta per la qualitat que comptarà amb el suport de l’Observatori de Turisme de Catalunya, un instrument ja en funcionament, de treball sistemàtic i periòdic d’anàlisi i evolució i comportament de l’activitat turística que ens serveix per a la presa de decisions, tant per part del Departament com de la resta de sector turístic. L’altra gran fita estratègica d’aquest any és la creació del nou ens de promoció turística de Catalunya, que comptarà amb la participació de tot el sec-

tor i que enfortirà la col·laboració entre les administracions i el sector privat. • Concretem-los una mica. Quins són els trets distintius d’aquest Pla Estratègic? El Pla Estratègic orientarà la política de les administracions públiques i del sector privat alhora que establirà les bases per a un desenvolupament i creixement sostenible. Per tant, hi ha tres eixos fonamentals que inspiren el Pla Estratègic de Turisme. D’una banda, sostenibilitat, entesa com a sostenibilitat econòmica, social i mediambiental; d’altra, identitat cultural -hem de posar en valor tots els recursos que ens identifiquen com a país, i que ens fan diferents dels altres-. Això implica desenvolupar els recursos lligats al nostre patrimoni arquitectònic i paisatgístic, a les festes populars, a les fires i a la gastronomia, per citarne alguns. El tercer eix és que el Pla Estratègic es fonamenti en la qualitat; hem de ser capaços de donar alterna-

tives al sol i platja en la mesura que ens trobem en un procés de canvis en el comportament de la demanda. A més, cal continuar treballant en el disseny de nous productes, que a la vegada ens permetrà reduir l’estacionalització. Tot plegat en un marc empresarial competitiu, afavorint la millora de la formació turística, i la dels professionals i empresaris del sector. Un model turístic que aporti sostenibilitat social, econòmica i mediambiental, i que contribueixi a l’equilibri territorial. • En què s’han de basar les noves línies de promoció turística? Les iniciatives de promoció previstes per a l’any 2005 contemplen un pla d’actuacions que es fonamenta en la consolidació de la marca Catalunya en els mercats emissors com una marca que identifica una destinació diferenciada, tant per la varietat de l’oferta com per la seva qualitat. Per tant, el gran repte actual és omplir la marca Catalunya de continguts, i afavorir la

posada en valor de tots els recursos turístics de Catalunya. La competitivitat del turisme català passa necessàriament per la incorporació de valors afegits, tant en qualitat com en identitat. Acabem d’impulsar en col·laboració dels consells comarcals la campanya ‘Destapa’t, mostra qualitat’ per sensibilitzar els empresaris de la importància de la gestió de la qualitat, amb l’objectiu d’arribar a totes les empreses turístiques que tenim al territori, especialment les més petites, o amb més dificultats per accedir als sistemes de qualitat. D’altra banda, aquest any hem incrementat notablement el nombre d’accions de promoció de la marca Catalunya, i també la presència a fires d’àmbit turístic i donant a conèixer la riquesa gastronòmica catalana, en el marc de l’Any de la Gastronomia. • Quina “marca” de la Catalunya tan polifacètica s’ha de vendre? Apostem per vertebrar el territori creant un producte turístic que és d’abast nacional, i que és la marca Catalunya. L’any 2005 hem incrementat considerablement les accions de promoció i estem treballant en un nou portal turístic. L’objectiu és actuar en dues vessants. La primera, millorar la participació empresarial en els òrgans de decisió del nou organisme de promoció de turisme. La segona, demanar una major participació econòmica perquè entenem que la promoció de Catalunya no és només cosa de l’Administració, ja que requereix de la complicitat del sector privat. D’altra banda, cal insistir en el fet d’omplir la marca Catalunya de continguts i productes, i que aquest contingut s’adeqüi a la demanda. I això sí que és responsabilitat de les empreses, a les que donarem el màxim suport des del Govern. • Respecte a la reforma de la Llei del Turisme… en quin punt es troba i cap a on ha de tendir la renovació? Actualment estem en desplegament reglamentari de la Llei de turisme. Estem elaborant la normativa de turisme rural on, per primera vegada, s’ha debatut a fons amb el sector sobre

com afrontar les necessitats d’un dels productes estrella de l’oferta catalana, i que en els darrers anys ha incrementat notablement la seva presència en el territori. També estem treballant en l’elaboració de la normativa d’apartaments turístics i de càmpings. D’altra banda, i per coherència, no entrarem en la modificació de la Llei fins tenir enllestit el Pla Estratègic. • Durant el Congrés de Turisme de Catalunya, a Girona, es van plasmar les mancances i necessitats del sector. El turisme pateix una manca de professionals qualificats… Quines línies d’actuació s’han d’emprendre? El problema és la manca de professionals i les dificultats que tenen els empresaris en contractar personal en puntes de demanda. Estem davant d’un sector de gran rotació laboral, i que es veu influenciat per la temporalitat, però el procés de desestacionalització que vivim esperem que ajudi a mantenir els llocs de treball. Per altra banda, i d’acord amb l’objectiu de qualitat que impulsem des del Departament, cal incidir també en la necessitat de comptar amb una formació professional adequada a la situació actual i a les noves demandes. En aquest sentit, estem treballant en actuacions per tal de fomentar entre els empresaris la cultura de la qualitat en els serveis i en la formació contínua dels treballadors. El Departament de Comerç, Turisme i Consum, juntament amb la delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, estem treballant en la creació d’una comissió de treball per abordar la problemàtica de la manca de personal qualificat al sector de l’hostaleria i la restauració, principalment per posar solució a la dificultat de contractació a l’estiu. • Un altre dels temes pendents és el finançament dels ajuntaments. Quina n’és la solució? Som molt conscients de les dificultats dels municipis, i més concretament dels municipis turístics de disposar d’un finançament adequat, quan és precisament el món local qui ofereix una part molt important dels serveis als nostres

turistes. A més, per poder-ho fer amb garanties, calen fórmules que resolguin aquest finançament. La solució comporta necessàriament la reforma de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, per tal que els municipis augmentin el percentatge d’impostos estatals cedits als ajuntaments. Esperem, a més, que des del Parlament de Catalunya surti un nou model de finançament que incorporarem dins l’Estatut que ens ajudi en aquesta tasca. • Un fet diferencial del turisme és la competitivitat dels seus professionals. Però la professió encara té una imatge social poc atractiva. És molt important que la societat entengui la importància que té el turisme en el conjunt de l’economia catalana. Catalunya és un país turístic, i això forma part de la nostra fisonomia social i cultural. El turisme és generador de riquesa i benestar social, amb un important pes a les economies de les nostres comarques. Per tant, és important que no ens girem d’esquena i que entre tots impulsem actuacions que incrementin el prestigi d’aquesta professió i, especialment, el d’alguns llocs de treball amb percepció negativa per alguns. • Tenint en compte que estem en el preàmbul de la temporada turística, quines previsions de visitants hi ha? Actualment podem afirmar que l’evolució de l’activitat turística a Catalunya constata un flux turístic continu durant els dotze mesos de l’any. Estem parlant, doncs, d’un procés de desestacionalització, i d’uns resultats molt positius també durant els mesos d’hivern, com és el cas del passat mes de novembre, amb un increment de turistes del 23%. Per altra banda, ens mantenim com la primera destinació de turisme estranger a l’Estat espanyol, acollint una quarta part del total de turistes que rep la península. També és l’opció més triada pels espanyols que viatgen. A diferència d’altres destinacions, estem consolidant un creixement interanual positiu, per sobre fins i tot de la mitjana estatal. ■

CETT Formació

MERCA-REST’05: refresca’t en les tendències més fresques per al restaurador d’avui Sota l’eslògan Refresca’t: submergeix-te en les tendències més fresques per al restaurador d’avui, el proper 6 de juny se celebrarà a Mercabarna una nova edició de Merca-Rest organitzada per Mercabarna i l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT. Després de l’èxit assolit la passada edició de MercaRest, enguany es preveu que hi assisteixin més de 1.500 professionals del sector de la restauració de tota Catalunya. L’acte, que es durà a terme en un sol dia, inclourà conferències i debats, exposició comercial de productes nous amb gran presència d’expositors de producte fresc, i demostracions culinàries a càrrec de les principals escoles de restauració de Catalunya i de xefs de gran prestigi.

La participació de les escoles de restauració i les cuines interactives

Conferències d’interès per al restaurador

Exposició, cuina i tast

A Merca-Rest es debatran els temes que preocupen als restauradors. Entre les ponències previstes es destaquen “Les diferents formes en què un restaurador pot proveir-se a Mercabarna i la importància del valor afegir en el producte fresc”, a càrrec de Mariano Lechardoy, responsable d’Estudis i Desenvolupament de Mercabarna, i “Competir per les persones, el nou paradigma de la restauració”, tema sobre el que tractarà la ponència de Maria Abellanet, gerent-consellera delegada del Grup CETT.

Un altre dels plats forts de Merca-Rest serà l’exposició comercial, on una quarantena d’expositors, entre empreses ubicades dins de Mercabarna i firmes proveïdores de productes i serveis innovadors per a la restauració, presentaran els seus nous productes dirigits al sector de la restauració. ■

Participaran en aquesta edició de Merca-Rest, juntament amb l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, l’Escola de Restauració i Hostalatge de Barcelona, l’EUHT Sant Pol i l’Escola Superior d’Hostaleria i Turisme Sant Ignasi–Sarrià. Diferents xefs de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT cuinaran plats de menú amb productes de l’exposició comercial, i Joan Roca, xef de prestigi distingit amb dues estrelles Michelin, farà l’última demostració del dia, que els assistents podran seguir a través d’una pantalla gegant.

Més informació: Tel.: 93 556 30 00 o atencomprador@mercabarna.es

Novetats en l’oferta de màsters i extensió universitària del CETT Dins de l’ampli ventall d’oferta en formació contínua que ofereix el CETT, i fidel al compromís de donar resposta a les noves necessitats del mercat turístic, s’ha programat per al proper mes d’octubre el Màster en E-Tourism, Estratègies de Màrqueting i Comercialització, resultat de l’evolució d’anteriors edicions del Màster en E-Business aplicat al Turisme. Aquest programa incorpora les tècniques més recents del màrqueting turístic, explora els nous canals de comercialització, comunicació i venda de productes turístics posant especial èmfasi en les possibilitats que genera l´entorn d’Internet per fer augmentar les vendes, la investigació de nous mercats, la creativitat en la comunicació on-line i la gestió de continguts i productes. De la mateixa manera, no faltaran els cursos de sempre. Per cinquè any consecutiu, el CETT i Viatges El Corte Inglés presenten el Màster en Agències de Viatge, un curs superior que ha suposat que gairebé un centenar d’alumnes s'hagin incorporat a l'equip humà de Viatges El Corte Inglés dins dels diversos departaments de l'empresa com a especialistes en gestió i comercialització de viatges. Com a novetat d'enguany s'ha incorporat un mòdul d'habilitats directives amb la finalitat de preparar els alumnes en temes de lideratge, bàsic en les empreses de viatges actuals. En cursos d’extensió universitària, que compten amb la titulació de la Universitat de Barcelona, es destaca el Curs de Cuina d’Alta Gastronomia, Executiva i Recreativa, que té per objectiu dotar els professionals de cuina del coneixement necessari per desenvolupar les seves competències en l’àmbit executiu i creatiu de la cuina d’alt nivell, així com ampliar i consolidar les capacitats professionals des d’una vessant pràctica. ■ Més informació: www.cett.es

CETT Formació

NITRÓGENO LÍQUIDO: “La técnica al servicio del gusto” El passat 4 d’abril, el Dani Garcia, futur cap de cuina del Restaurant Calima a l’Hotel Don Pepe, de Marbella, va realitzar una conferència demostrativa davant els alumnes de Cuina i Sala sobre l’ús del nitrogen líquid en la cuina i la seva aplicació dins de la restauració de l’alta gastronomia.

dando texturas inverosímiles e increíbles al igual que inéditas. Siempre es más agradable cuando se pasa por nitrógeno elementos con más cantidad de grasa como el aceite de oliva y siempre nos dará un peor resultado aquellos que contienen mayor cantidad de agua.

Una técnica muy real “Nitrógeno líquido: La técnica al servicio del gusto” es probablemente la frase que más he utilizado últimamente cuando empiezo a hablar sobre nitrógeno líquido. Y tiene una explicación muy sencilla. La cocina es sabor, gusto primordialmente, y toda técnica que se utiliza en cocina (no sólo la del nitrógeno líquido) debe estar al servicio del gusto, nunca la técnica por la técnica -claro que, en muchas ocasiones, si el nitrógeno líquido no se utiliza bien puede ocurrir que la técnica esté por encima del plato-. Dicho esto, el nitrógeno es un líquido transparente, incoloro e inodoro que tiene aspecto de agua cuando está estable y que cuando se mueve se evapora y sale humo. Está a una temperatura de -196 ºC , por lo cual en cuanto toma contacto con cualquier producto se produce un cambio brusco de temperatura

Puede parecer una técnica extraterrestre, pero no más lejos de la realidad. A mí también me lo pareció la primera vez que hicimos pruebas en Granada, en el laboratorio de Raimundo García del Moral y Paco O. Valle, que son gente imprescindible para nosotros por lo que nos aportan en todos los sentidos, además nos explican científicamente todo lo relacionado con el nitrógeno en nuestro último libro editado por Montagud Editores y que se llama “Técnica y contraste”, donde además de explicar nuestra cocina de siempre basándonos en diferentes contrastes de sabores, se explica todos los pasos a seguir para utilizar el nitrógeno y diferentes recetas.

El nitrógeno se encuentra a una temperatura de -196 ºC , por lo que en cuanto toma contacto con cualquier producto se produce un cambio brusco de temperatura dando texturas inverosímiles e inéditas Esta es una parte muy importante para mí, ya que, como anteriormente he comentado, era imprescindible que todo tuviera sentido en torno al N2, y la aplicación de esta técnica a nuestra cocina ha sido lo que más nos ha costado, pero creo que finalmente pudimos hacer platos realmente donde la técnica estuviera para servicio del gusto. Comentar algunas texturas inéditas que hicimos para los alumnos de la escuela de hostelería del CETT de Barcelona como la sémola helada de aceite de oliva con pan tostado y ajo, las palomitas de tomate raf con quisquillas de motril y gazpacho de las cabezas cuajado, merengue salado de jamón con huevo, perlas de fino con jugo de centolla de Marbella… Por último quería dejar caer una frase de un poeta y científico llamado Wendell Holmes: “La ciencia es un magnífico mobiliario para el piso superior de un cocinero, siempre y cuando su sentido común esté en la planta baja“. ■ Dani García

CETT Formació

L’EUHT CETT-UB col·labora amb un projecte de COOPERACIÓ INTERNACIONAL A PALESTINA

Per la majoria de nosaltres, parlar de Palestina és parlar de guerra, “intifades”, injustícies, murs de formigó, assentaments, etc. Però en l’actualitat, a pocs ens passaria pel cap relacionar aquests territoris del Pròxim Orient amb el turisme de sol i platja o el turisme cultural. El passat 18 de febrer, l’EUHT va emprendre una aventura de la mà de la Fundació Internacional Olof Palme (FIOP) i el Vicerectorat d’Estudiants de la Universitat de Barcelona, per col·laborar en un projecte de cooperació internacional a la franja ocupada de Gaza (Palestina). Durant 5 dies (del 18 al 22 de febrer) la professora Tasha Boorah (el Canadà) i jo mateix, vam realitzar diversos treballs de camp en la regió, amb l’objectiu d’avaluar les possibilitats de posar en marxa uns estudis universitaris de turisme en l’Institut Hispà Palestí d’Educació Superior que la FIOP acaba de construir conjuntament amb l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI). El treball es va concentrar a dissenyar un pla d’estudis en turisme de dos anys, el contingut del qual hauria de reflectir les necessitats formatives d’aquest país, on els projectes

de desenvolupament turístic es troben aturats des de l’última “intifada”. Les oficines del professorat funcionen a bon rendiment, les aules ja estan preparades per rebre els primers alumnes, fins i tot les aules del laboratori d’ofimàtica disposen dels respectius PC, així com de connexió a Internet. Durant la nostra estada vam ser rebuts pel rector de la Universitat d’Al-Aqsa (universitat on l’Institut es troba adscrit), qui ens va mostrar la seva gratitud per l’esforç de les nostres institucions perquè aquest projecte de cooperació conjunt segueixi endavant. Ell, com la resta de professors palestins amb què vam treballar, es mostren molt esperançats amb la situació política actual i el període de calma que s’està vivint a la franja de Gaza. Qualsevol reunió, dinar o sopar, es convertia en un magnífic espai d’intercanvi d’idees i suggerències per maximitzar l’esforç de la nostra cooperació i l’èxit d’aquest curs pel fet de ser reconegut per l’UB com a curs d’extensió universitària. En els darrers dies, l’AECI va mostrar molt interès perquè visitéssim els lectors d’espanyol que el Ministeri d’Afers Estrangers té a diferents universitats dins de Palestina. Cal dir que en el pla d’estudis que vam estar dissenyant, la llengua espanyola tenia un pes significatiu i serà necessari la creació d’una plaça de lector en espanyol. De la breu part lúdica del viatge, ens quedem amb Jerusalem. El substrat en formació turística ens obliga a recomanar la visita a aquesta ciutat emmurallada i venerada per diverses religions, on els seus habitants són precisament l’atractiu principal compartit amb els records històrics d’un passat llunyà escrits en els llibres més sagrats del món civilitzat. ■ Damià Serrano. Professor d’EUHT CETT-UB

Nova edició dels concursos de COCTELERIA I PASTISSERIA El passat 10 de maig va tenir lloc al restaurant del CETT, la X edició del Concurs de cocteleria i la VII edició del Concurs de pastisseria que l’escola promou entre els seus alumnes de tercer de cicles de cuina i restauració. Cinc grups finalistes per al concurs de cuina i tres grups per al concurs de pastisseria van defensar les seves propostes davant un jurat que valorava la temporalitat dels productes, la coherència en els tècniques utilitzades, presentació de la documentació, creativitat i originalitat. El jurat per a les dues modalitats, com sempre, va ser de excepció. Francesc Sosa, de la Comercial Artesana Sosa; Jordi Roca del Restaurant El Celler de Can Roca, Jean Louis Neichel, del Restaurant Neichel, Francesc Marfull, de Montagud Editores i Joan Pique, de l’Hotel Mas Torrent van valorar les creacions del concurs de pastisseria. Per la seva banda, van composar el jurat de cocteleria l’Antoni Balagueró, gerent Comptes Nacionals Hosteleria Bacardi-Martini; Toni Vilanova, membre del Club del Barman; Jordi Reig, secretari del Club del Barman; Manel Villalante, Relacions Públiques del Club del Barman; Ruth de Andrés, de les Bodegues Torres; Cesar Cánovas, sommelier del Restaurant el Racó d’en Cesc; Marisa Lozano, RRPP del grup Vichy Catalán i Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT. ■

Turisme sostenible

VISIT: una mica de claredat entre el gran nombre de MARQUES DE QUALITAT AMBIENTAL A EUROPA L’estructura turística europea ocupa un espai més que destacat en l’economia de la Unió Europea, fet que els ha portat en els darrers anys a incorporar en el seu funcionament criteris respectuosos amb el medi ambient. La proposta Visit, nascuda en el marc europeu, intenta posar ordre al gran nombre de premis i distincions mediambientals relacionades amb el turisme. Més que qualsevol altre tipus de desenvolupament, el turisme necessita un medi ambient protegit. El nostre sector representa el 5% de PIB de la Unió Europea i disposa de més de mig milió d’allotjaments turístics. Des de petites cases rurals fins a grans cadenes hoteleres, tots formen part de l’enorme estructura turística i tant els seus professionals com els turistes es mostren cada vegada més sensibles als impactes negatius que poden causar a l’entorn. Freqüentment, aquestes empreses es troben situades en llocs agradables però fràgils i, per tant, afecten els recursos naturals locals d’aigua i energia, i poden alterar seriosament la biodiversitat sense una bona gestió dels residus i de la informació necessària per sensibilitzar el turista i millorar el seu comportament ambiental. Durant els darrers anys han aparegut nombroses guies de bones pràctiques ambientals dirigides al sector, i s’han creat noves normes i estàndards. Aquest conjunt pot causar, en els turistes i en el mercat en general, certa confusió, reduint l’impacte positiu que sense cap dubte aquestes iniciatives comporten. Ja l’any 2000 hi havia prop de 60 ecoetiquetes i premis ambientals per al turisme a Europa, la major part, del sector d’allotjament. Els seus esforços i experiències són molt importants però la seva efectivitat en comparació amb el potencial que tenen i l’immens mercat turístic és bastant limitat.

Ordre en l’etiquetatge ambiental La iniciativa Visit, desenvolupada en el marc dels projectes “Life” de la Unió Europea, pretén proporcionar una mica

Logotip de l’ecoetiqueta del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya

d’ordre a aquest escenari, recolzant el desenvolupament d’ecoetiquetes per al turisme a Europa però proporcionant un marc comú de comunicació que permeti al mercat reconèixer fàcilment el compromís i l’eficàcia ambiental de les empreses. Entre els objectius d’aquest projecte, ja fet una realitat, destaquen: • Crear una federació europea d’ecoetiquetes, que condueixi cap a estàndards comuns i contribueixi a augmentar la transparència, qualitat i promoció conjunta. • Aconseguir que les empreses ecoetiquetades (especialment les PYME) i els seus productes i serveis s’integrin en ofertes de turisme europeu mitjançant la informació i agrupació d’activitats respectuoses amb el l’entorn. • Potenciar la conscienciació dels consumidors i la demanda d’un turisme sostenible mitjançant la implementació de campanyes europees d’imatge. Gràcies a Visit s’han publicat guies amb les empreses que compleixen estàndards sostenibles i es disposa d’una pàgina web pròpia que permeten als tour operators i turistes més exigents i sensibilitzats triar amb èxit un allotjament que respecti el medi ambient. Catalunya, mitjançant el departament de medi ambient també col·labora en aquesta iniciativa, així com els establiments que disposen de l’EMAS o del Distintiu de Garantia Ambiental, com és el cas de l’Hotel Alimara, que precisament aquest any ha renovat aquest distintiu. ■ Jose Antonio Pérez-Aranda Director de Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

Els EX-ALUMNES DEL CETT

AVUI

Santiago MARTÍN

Gerard MARTRET

Amb 30 anys, el Santiago Martín ocupa, des de fa dos mesos, el càrrec de Marketing Maneger de Derby Hotels, un departament de nova creació en la cadena hotelera. És precisament aquest fet, el de crear una cosa de nou, el que l’ha motivat a deixar el departament comercial de la mateixa empresa, on portava tres anys. Ja des de molt petit, el Santiago tenia molt clar que volia dedicar-se a la gestió hotelera. De fet, seguint els seus desitjos va estudiar gestió i direcció d’empreses hoteleres a l’Escola d’Hoteleria de Sitges, va fer un postgrau en la matèria al CETT i es va diplomar en Turisme amb la primera promoció que sortia de l’escola. Llavors, gràcies a la borsa de treball del CETT va trobar la seva primera feina comercial com a professional: a la delegació comercial de Trip Hoteles. El Santiago recomana molt fer ús d’aquest servei, “ja que fan un seguiment personal de cada cas”. Tot i així, el Santiago Martín ja comptava amb experiència al sector de l’hoteleria. Des que va començar els estudis sempre ha volgut compatibilitzar estudis i treball: “És una manera de començar a entrar en contacte amb la realitat i posar en pràctica els coneixements que vas adquirint. Treus més profit dels estudis”. Va anar agafant experiència a la recepció del Melià Gran Sitges, el Sitges Madison Bahía (un hotel familiar on es feia de tot) i a la cadena NH en el departament de convencions. De Trip Hoteles, on va ocupar el lloc d’executiu de comptes de la zona de Catalunya, Aragó i Andorra, va passar al departament comercial de Derby Hotels i ara al departament de màrqueting. Al Santiago li agrada molt la vessant comercial i de gestió d’una cadena hotelera. De fet, amb el creixement de la planta hotelera tant de Barcelona com de Madrid, reconeix que els hotels s’han hagut de posar les piles i buscar productes que els diferenciïn de la competència. De fet, aquesta és la seva tasca, Derby Hotels no ofereix només pernoctació, esmorzar i aparcament a l’hotel sinó que proposa al turista des d’una visita a la Barcelona modernista a un viatge en helicòpter, passant per anar a una “corrida de toros”. ■

Darrere de Drivania, una empresa de Serveis Integrals de Xofer, s’hi troben en Gerard i l’Osvald Martret, dos germans que quatre anys enrere van veure un forat en el segment de viatges de negoci per establir la seva pròpia empresa. La iniciativa, pròpiament, prové d’en Gerard, diplomat en Turisme en la branca de gestió hotelera en el CETT l’any 2000. En Gerard sempre ha estat una persona que creu que els estudis s’han de complementar paral·lelament amb l’experiència laboral. Per això, mentre estudiava turisme va estar treballant en una empresa de lloguers de cotxes com a xofer. Va ser aquí, i a causa del mal funcionament de l’empresa, que va veure les possibilitats que hi havia en aquest segment. “Els clients de negocis necessitaven una oferta global. Les agències de viatges normalment gestionen hotels i vols i el trasllat corre a càrrec de l’hotel o bé va per lliure. Va ser llavors quan vaig veure que no existien al nostre país centrals de reserves que revessin comandes i gestionessin el trasllat de les persones a qualsevol ciutat d’Espanya.” Per confirmar si el seu projecte tenia possibilitats reals, en Gerard va viatjar a diferents països i va participar en fires internacionals de cotxes de lloguer, on va aconseguir els primers contactes, sobretot nord-americans. A partir d’aquí neix Drivania, una empresa que s’ha hagut de readaptar a les necessitats del moment. Just un mes després d’haver creat l’empresa, l’agost del 2001, va tenir lloc l’atemptat de l’11 de setembre i les fronteres del país americà es van tancar. Va ser el moment, comenta en Gerard, de reconvertir la idea i d’oferir el mateix servei però per a espanyols que viatgen a l’estranger. Des de Drivania s’ofereix servei de xofer a 60 països d’Europa, Amèrica i Àsia i dóna cobertura a 30 ciutats de la Península Ibèrica. Del local inicial on va començar la idea, l’empresa se situa en l’actualitat en una oficina de 200 m2 i esperen obrir aviat una delegació a París. En Gerard té només 27 anys i, tot i que veu moltes possibilitats de futur al seu segment, no descarta un dia dedicar-se a una altra cosa. Allò important és tenir empenta, saber què es vol i lluitar per aconseguir-ho. ■

ASSOCIA’T! • Informació • Borsa de treball

• Formació • Activitats • Altres serveis...

NOU!

CAMPUS VIRTUAL

E-mail: aaacett@cett.es Tel.: 934 280 777 Horari: De dilluns a divendres de 15 a 19 hores www.cett.es/aaacett

AAA CETT

Els antics alumnes es retroben als sopars-col·loquis

Més conectats que mai amb el CAMPUS VIRTUAL de l’AAA Mantenir-te en contacte amb els companys d’estudis, disposar dels recursos bibliogràfics de l’escola, accedir a les ofertes de treball… tot això ho tens a l’abast al Campus Virtual de l’AAA del CETT. Si ets antic alumne del CETT i vols continuar mantenint contacte amb els teus companys de la promoció o de l’escola tens una bona manera, ràpida i senzilla, de fer-ho. Només cal que t’associïs i rebràs un password exclusiu que et permetrà tenir accés al Campus Virtual de l’escola i intercanviar informació amb ells. Des de gaudir de descomptes i participar en activitats fins a consultar en el directori d’associats i, buscant per diferents camps de cerca, saber què estan fent els teus companys i contactar-hi, això clar, si és que abans no t’has xatejat amb ells. Des de l’espai central de la pantalla tindràs accés a les notícies relacionades amb l’Associació. Podràs veure i estar informat de les darreres activitats que s’han fet (excursions, trobades, conferències, sopars…) i de les programades per a un futur. Els serveis professionals que t’ofereix estar associat estan penjats a la banda dreta. Aquí podràs accedir a totes les ofertes de treball vigents amb possibilitat de fer recerques (amb una mitja de 250) o consultar el centre de recursos bibliogràfics del CETT. També podràs donar d’alta el teu currículum i enviar modificacions sempre que vulguis. A banda de totes aquestes possibilitats, el Campus Virtual anirà ampliant els seus serveis als associats. ■ Més informació: aaacett@cett.es

Els antics alumnes del CETT han tingut darrerament bones oportunitats per tornar a retrobar-se gràcies a les activitats que convoca, periòdicament, l’Associació d’Antics Alumnes. El passat 24 de febrer, per exemple, el director de Màrqueting i Vendes de la companyia Vueling, Víctor Manuel Bañares, va realitzar una xerrada durant el sopar-col·loqui que l’Associació va preparar al restaurant Naturalment.e, a Barcelona Activa. A banda de presentar l’empresa, Víctor Manuel va voler recalcar que Vueling no és una companyia de baix cost sinó una empresa de nova generació, que vola a aeroports principals i no secundaris. Sobre el recel que desperta en alguns el fet que el preu més baix pugui repercutir en la seguretat dels vols, Bañares va insistir que no és cert, ja que el preu més assequible ve per les vendes directes, sense intermediaris, per ser una flota d’avions nova, i per tant necessita un menor manteniment i consumeixen menys combustible, i que la tripulació dorm a casa, cosa que redueix les despeses del viatge i dietes del personal. Més recent és el sopar que es va organizar sobre el boom de les ofertes de consum adreçades al públic gailèsbic, centrant-se en els viatges. Per a la vetllada, que va tenir lloc a finals del mes d’abril, l’Associació va convidar el director Comercial i de Màrqueting del Grupo Zero Comunicación que, a banda de fer una presentació de l’empresa, va centrar la seva participació en els canvis accelerats que ha experimentat la societat espanyola vers el col·lectiu LGTB i les principals pautes de consum del col·lectiu. Al tancament de l’edició d’aquest TotCETT, l’associació havia previst una sortida nocturna al Tibidabo amb sopar per al 13 de maig i la presentació del Campus Virtual el 26 de maig, al Saló de Turisme de Catalunya. ■ Més informació: aaacett@cett.es

Coneguem Catalunya

El CETT a L’ANY DE LA GASTRONOMIA La gran varietat d’oferta culinària de Barcelona i la seva consistència fan possible que la ciutat se situï com a capital gastronòmica de la cuina mediterrània. L’ajuntament de la ciutat i Turisme de Barcelona han decidit dedicar el període de març de 2005 a març de 2006 a la promoció nacional i internacional de la cultura gastronòmica de Catalunya, on el CETT hi tindrà una participació activa. Barcelona té una cita amb la gastronomia i durant els propers dotze mesos viurà immersa en un seguit d’esdeveniments, reflex de la seva cultura culinària. L’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT s’ha compromès amb “Barcelona, alimentació, cuina, gastronomia 2005-2006”, donant a conèixer la seva tasca didàctica i de recerca en l’àmbit de la gastronomia i programant un calendari especial d’activitats on tenen cabuda cursos, conferències i xerrades, demostracions de cuina, menús de degustació temàtics i sessions de tast. Dins dels cursos el CETT ha programat el curs d’estiu “Noves vides, noves cuines” on experts i joves professionals de la gatronomia presentaran la seva visió particular de com els nous hàbits estan influint en la cuina. Pel que fa referència a conferències i demostracions de cuina, el 9 de novembre, en plena temporada de bolets, tindrà lloc una introducció a la micologia culinària amb demostració de les múltiples possibilitats que ofereix aquest producte i, ja al març de 2006, “Cuina fresca, cuina de primavera”, a l’entorn dels productes d’aquesta temporada. Durant dies puntuals de l’Any de la Gastronomia, els alumnes i professors del CETT elaboraran i serviran uns menús de degustació centrats en diferents especialitats gastronòmiques que podran ser degustades a l’Aula-Restaurant de l’escola. Del 14 al 25 de novembre se celebrarà la Setmana de la cuina del bolet i del 13 al 24 de març de 2006 la Setmana de la cuina de primavera. Finalment, al llarg de l’Any de la Gastronomia tindrem l’oportunitat de tastar i aprofundir en el coneixement dels aromes (15 de juny) i de productes com el pa (13 de juliol), els vinagres (22 de setembre), els embotits (19 d’octubre), els vins (16 de novembre), productes de l’ànec (14 de desembre), formatge (18 de gener) i fumats (15 de febrer). ■ Més informació: www.cett.es

La Recepta Raviolis d’ànec amb salsa escumada de Pedro Ximénez Recepta per a 10 persones

Ingredients Farcit d’ànec: 2,200 kg confit d’ànec, 400 g mascarpone, 350 g formatge tou de til·lers, 6 grills d’alls, 1 manat de cerfull, oli o greix d’ànec, fulles de llorer, sal, pebre negre mòlt. Salsa escumada de Pedro Ximénez: q.s brou d’ànec, 1/2 Pedro Ximénez, q.s mantega. Amanida: 20 g rucula selvàtica, 20 g dent de lleó, 20 g mâche, 10 g fulla d’espinacs vermells. Brou d’ànec: 2 carcasses d’ànec. Bresa: 200 g ceba, 200 g porro, 200 g pastanaga, 2 dl oli oliva, aigua. Raviolis: 30 uni. fulles pasta Woonton, farsa d’ànec.

Elaboració Farcit d’ànec: Tallem l’ànec en 1/2 i el posem durant 1 hora en remull amb aigua freda per dessagnar-lo. El traiem de l’aigua, l’assequem i el posem amb una bossa de cocció del buit amb el llorer, l’all i el greix d’ànec, l’envasem i el coem al vapor a 80º durant 3 hores. Tot seguit l’esmicolarem i el barregem amb el mascarpone i el cerfull picat i posem a punt de sal i pebre. Reservem el farcit. Brou: Rostirem les verdures i hi afegirem els ossos i els enrossirem amb la bresa, mullarem amb aigua freda i ho deixarem bullir d’una a dues hores. Colem. Salsa escumada de Pedro Ximénez: En una cassola posarem a reduir el Pedro Ximénez fins una mitja part, mullarem amb el brou calent i deixarem reduir. En el moment del servei escalfarem la salsa fins que arranqui a bullir. La retirarem del foc i afegirem mantega i la muntarem amb l’ajut del turmix, fins aconseguir una escuma per damunt de la salsa; amb aquesta escuma taparem els raviolis. Raviolis: Bullirem les fulles de pasta en aigua abundant amb sal i una mica d’oli durant un minut i la refredarem amb aigua i gel. Un cop freda la traurem de l’aigua freda i l’estirarem a la taula damunt de paper film, la deixem assecar uns minuts i posem el farcit al centre i ho emboliquem. Reservem.

Muntatge: En un plat soper col·loquem els raviolis al centre i al costat una mica d’amanida i, per últim, la salsa escumada per sobre. ■

Coneguem Catalunya

Excursió a les GORGUES DE SANT ANIOL D’AGUJA (la Garrotxa) Ara que ve el bon temps, us proposem una excursió de dificultat mitjana per fer tranquil·lament durant un dia. No és que el recorregut sigui llarg, en quatre hores el pots fer ben bé, el que és interessant de la nostra proposta és passar un dia i aturar-nos per gaudir del paisatge i remullar-nos. Si fa calor, el nostre cos i la nostra ment ens ho agrairà. La ruta que proposem surt de Sadernes i arriba al monestir de Sant Aniol d’Aguja. Per arribar-hi, si ho fem des de Barcelona, agafarem l’AP-7 direcció Girona fins la sortida 6 de Banyoles i seguirem la carretera direcció Besalú-Olot. Deixarem enrere Besalú, Argelaguer, Sant Jaume de Llierca i a Montagut de Fluvià, just abans de Castellfollit de la Roca, deixarem la carretera principal i tirarem cap a Sadernes, un petit nucli que conserva una església i un mas. La carretera continua, deixa de ser asfaltada però no té pèrdua. Arribarem a un punt amb una cadena on haurem de deixar el cotxe i començarem la nostra excursió. El camí està molt ben senyalitzat i de tant en tant anirem trobant indicadors de “Sant Aniol d’Aguja”. Un cop agafem el camí, passant la cadena, hi ha una forta baixada, però es camina per un camí ample i pedregós. Som a la serra de Monars i aviat veurem unes carenes de roca ideals per a la pràctica de l’escalada. No és el nostre cas, almenys en aquest moment, així que seguirem el camí que ens deixarà, a l’altre costat, el llit, a primera vista sec, del riu Llierca. Si continuem caminant veurem que no és que el riu estigui sec sinó que es filtra sota terra just abans que nosaltres arribem a la primera gorga. Aquí podrem fer el primer descans. Hem caminat uns 40 minuts i no està de més capbussar-nos en les seves aigües una estoneta. Fins i tot, podem ascendir nadant una mica riu amunt. Agafem energies i reprenem el camí per la llera dreta que, a partir d’ara, bordejarà durant una estona el riu. El camí es torna més estret i durant l’hora i mitja que trigarem en arribar al monestir de Sant Aniol d’Aguja, el tra-

vessa diverses vegades. Pel camí trobarem una font amb aigua potable, encara que, segons l’època, no raja gaire aigua. També hi ha un refugi dins l’església, però si l’època ho permet la millor opció és demanar permís per poder fer acampada lliure.

Les últimes forces… Des d’aquí podríem desfer el camí i tornar al cotxe, però per aquells que encara conservin una mica de forces, us recomanem caminar només una mica més. I és que al cap de 15 minuts arribarem a una de les gorgues més espectaculars, amb cascada inclosa. Per baixar, el camí és un pèl més dificultós, no està marcat, així que és una mica “camp a través”. Val la pena banyar-se, tot i que en ple estiu la temperatura de l’aigua és d’11 o 12 graus. Ara ja podem fer la tornada, el camí ens serà més familiar i podrem gaudir del paisatge. ■

Cuina i Química

LA TAULA PERIÒDICA

dels aliments* El dia a dia ens fa veure que la complexitat de la química dels aliments està més inserida del que ens sembla en la nostra realitat quotidiana. Sinó només hem de fixar-nos en els aliments que ens envolten. Un dia coneixerem persones que es diran Vanadi o Indi, com els elements de la taula periòdica.

Un metge denominat J. Alexander va determinar el ferro en els espinacs, i en va trobar 0,003 g per cada 100 g. Però es veu que la persona que va transcriure els resultats en net va equivocar-se i va escriure 0,03, deu vegades més. La fama injustificada del ferro als espinacs havia començat. L’error va durar fins el 1937, quan uns metges alemanys van recalcular-lo i van posar les coses al seu lloc (Bouvet, 1999). Però tant era, des del 17 de gener de 1929 Dave i Max Fleischer ja havien dibuixat en Popeye, i tothom sabia que la força del mariner li venia dels espinacs que ingeria a dotzenes de llaunes, perquè contenien ferro. Dos preconceptes erronis arreladíssims i totalment falsos: que els espinacs portin molt ferro, i que “de lo que se come se cría”, és a dir, si els espinacs porten ferro i en menges, agafaràs la força del ferro. En una dieta normal de promig es necessiten 14 mg de Fe per dia (Mariné i Vidal, 2004), cosa que voldria dir menjar uns 470 g d’espinacs al dia... si el cos l’assimilés. El ferro dels espinacs, però, es troba en la forma no hemo, del que només se n’assimila un 2% aproximadament. Per tant, per aconseguir els 14 mg diaris només

amb espinacs caldria que en mengéssim 23,5 kg diaris. Crec que no m’he equivocat en la coma... No ens enganyem, el millor per assimilar ferro és menjar llenties, ou, carn o embotits. Els cereals d’esmorzar també porten ferro, normalment com a FePO4, però poc assimilable. Potser el ferro dels espinacs ha estat un dels primers casos en què s’ha valorat de forma popular un nodrient específic en un aliment. Ara que vivim una època on els aliments funcionals ens envolten, honorem els humils espinacs que, amb els seus antioxidants i la seva fibra, segueixen sent una bona opció en la dieta. Encara que a mi no m’acabin de convèncer... Els aliments funcionals són aquells aliments a qui se’ls atribueix algun efecte saludable positiu més enllà del valor nutritiu normal, normalment perquè se’ls ha afegit algun component addicional, com vitamines, minerals o altres micronodrients.

Un experiment Un dia vaig voler constatar quants i quins d’aquests productes hi havia en un hipermercat. I em vaig dedicar a fotografiar etiquetes. Per sort, no em van dir res. Em van cridar l’atenció les llets i preparats làctics, amb greix, amb mig greix, sense greix, amb calci, amb calci natural, amb calci de la llet, amb magnesi, amb àcids omega-3, sense greix animal i amb greix vegetal, sense lactosa, amb suc de taronja... Dotzenes de beuratges. El més sorprenent és que l’additiu s’anuncia a l’envàs amb lletres grans, com dient: “Begui d’això, que porta química de la bona!”. Em va semblar esperançador que, després de tants anys fugint dels aliments que porten “química”. ara es promocionin precisament per la seva composició química, ni que fos amb ambigüitats tan notables com això del “calci natural procedent de la llet”. La primera tria d'etiquetes fou la de la Figura 1: dues llets, amb calci i amb magnesi, i un suc, amb ferro. Em sentia Döbereiner1, però jo aspirava a Mendelejev: allò podia ser l’embrió de la Taula Periòdica dels Aliments. I vaig seguir la meva cerca, amb noves energies, per passadissos i jungles on abans mai no havia passat, pels prestatges de potets infantils, tan llunyans en el temps, pels prestatges de menjars dietètics plens d’envasos de 5 kg de proteïna “pura” –qui J. Döbereiner va ser un químic alemany que, l’any 1829, va observar algunes regularitats entre els elements coneguts. Els químics d'aquell moment ho van considerar una casualitat.

Figura 1. Els tres primers "elements" que vaig veure

s’ho deu menjar?-, pels aliments “ecològics”, pels aliments exòtics, tot a la recerca d’elements als aliments. La cerca va donar els seus fruits, però menys dels que m'esperava. De compostos n'hi havia molts: àcid fòlic, fructosa, sacarosa, lecitina... Però d'elements, vaig aconseguir-ne només sis: calci i magnesi, a les llets; ferro, a un suc i fluor, fósfor i iode, a una sal de cuina. N'hi havia més, però estaven com a combinacions, i jo buscava només elements. Passejant pels passadissos vaig veure l’únic element que es ven quasi pur als supermercats i pel seu nom: l'alumini, en forma de paper d'embolicar aliments. El seu descobriment em va deixar fascinat. L'alumini no era un aliment, però em sabia greu deixar-lo fora. I vaig modificarme les pròpies regles. Les noves regles de cerca serien: 1. Busco envasos que tinguin escrits noms d’elements, en català o castellà, amb excepcions: per exemple, “Platinum” val. 2. Els elements no han de ser en els ingredients en lletra petita, sinó en la denominació o la publicitat de l’envàs, en lletres grans. 3. No valen productes no envasats. 4. Sí que valen productes que tenen el nom d’un element, encara que no en continguin ni un àtom: “Nescafé Oro” val. 5. Els han de vendre als grans magatzems. No busquem botigues especialitzades, seria massa fàcil. Quants noms d’elements creieu que he trobat que compleixin les condicions indicades? Trenta-un! A mi em semblen molts. Tenint en compte que dels 110 elements només n'hi ha a la terra en quantitat apreciable uns 90, en representa un 34%. Vegeu-los a la Taula 1. Hi ha vuit elements purs, un aliatge, dos en composites, quinze com a compostos, i tres que realment no hi són presents, perquè només són a la marca. Em vaig trobar amb unes galetes que es deien "Mini O2". Mini-oxigen, amb un dibuix com de moleculetes en un fons aeri. És un perillós precedent. Potser la moda que ve serà deixar de posar noms inventats (tronkitos de mar, brasador), i posar-hi noms ja existents trets de context, com fan els físics amb els quarks. De fet, ja fa anys que des de Nova Zelanda ens van exportar el fruit de les actinídies, però com que amb aquest nom no haurien anat enlloc, els van dir kiwis. I kiwi s’ha quedat, malgrat que un kiwi era i és un ocell petit, el símbol nacional d'aquell país. Vés a saber si ja estan preparant un iogurt Titani (que vol dir "resistència amb lleugeresa", o un fuet Tel·luri ("de la Terra, de la nostra Terra")... I per què no els noms de persona? De fet, Shakespeare va donar al pare de Hamlet el nom de Poloni. I algunes noies ara es diuen Heli2. I des de la sèrie de Matrix, segur que hi haurà nens que es diran Neó, o era Neo? Igual que ara tots coneixem alguna Ona, 2 Igual que hi ha qui escriu Helena o Elena, es deu poder escriure Heli o Eli, no?

ESPÈCIE QUÍMICA

TIPUS

liti pila, greix lubricant hidrur o metall carboni raqueta de tennis fibra de carboni oxigen lleixiu "oxígeno activo" perborat fluor sal de cuina, dentifrici fluorur neó llum de neó gas magnesi llet amb magnesi sal alumini film de cuina metall silici cosmètic ciclohexasiloxà fòsfor sal de cuina fosfat sofre fungicida element clor depurador de piscina diòxid de clor calci llet amb calci caseinat titani raqueta de tennis metall vanadi clau anglesa metall crom cinta de casset òxid ferro cereals. suc fosfat de ferro (III) cobalt pintura decorativa sal níquel fregall metàl·lic element coure utensili de cuina metall zinc xampú piritionat seleni xampú disulfur de seleni plata pintura decorativa no n’hi ha cadmi pintura artística sulfur estany metall de soldar metall iode sal de cuina iodur fars de cotxe gas xenó ceri oli lubricant sal luteci galetes LU no n’hi ha platí fulla d’afaitar no n’hi ha or Nescafé Oro no n’hi ha mercuri termòmetre metall

compost composite compost compost element compost element compost compost element compost compost composite aliatge compost compost compost element element compost compost marca compost element compost element compost marca marca marca element

NOMBRE ATÒMIC NOM 3 6 8 9 10 12 13 14 15 16 17 20 22 23 24 26 27 28 29 30 34 47 48 50 53 54 58 71 78 79 80

ON ES TROBA

Taula 1. La Taula Periòdica dels Aliments i dels Elements Publicitats. En negreta, elements als aliments.

i alguna Gemma, hi haurà en Vanadi Vila, en Neodimi Garcia, o l’Indi Pi. És una mica més difícil de trobar noms de noia lligats a la taula periòdica però tot arribarà. Com els ciclons tropicals, que abans tenien tots noms de dona i ara ja els van alternant amb noms d'home, per què els noms dels elements han de ser tots masculins? ■ (Continuarà) Claudi Mans i Teixidó Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu *Adaptat per l’autor a partir de l’article “La taula periòdica dels aliments”, publicat a la Revista de la Societat Catalana de Química, número 5, Novembre 2004.

Internacional

LA FAMÍLIA ERASMUS, un món

sense fronteres Gaudir d’una beca Erasmus, ser un Erasmus i pertànyer a la família, és una opció que cada vegada és més a l’abast dels estudiants. Tot i que la beca no cobreix, ni de lluny, el 100% del cost del viatge i l’estada al país, la trentena d’alumnes del CETT que enguany s’han llançat a fer-ho, no deixen de recomanar-ho. La família Erasmus s’amplia cada curs escolar que passa. Són milers de joves de diferents països que, tot i no haver coincidit, potser, ni en país ni en promoció, tenen en comú una cosa: haver marxat uns mesos a un país estranger, amb la voluntat d’aprofundir en el coneixement i sobretot la pràctica de l’idioma i conèixer una nova cultura. Cada país és un món, una cultura, i cada experiència és particular i intrasmissible, així que per molt que t’ho expliquin l’única manera que hi ha d’entendre’ls és arriscant-te a fer-ne un. Ho proves? Els trenta alumnes que aquest curs han entrat a la comunitat Erasmus t’ho recomanen.

Vivències molt personals Per alguns alumnes, aquest Erasmus ha estat la primera vegada que marxaven un temps llarg a l’estranger, d’altres ja ho havien fet abans, però tots han tornat amb una bona impressió. Irlanda, Alemanya, Holanda, Finlàndia, Lituània, Itàlia, Noruega i Canadà (el Quebec) ha estat l’oferta formativa d’enguany per fer un Erasmus. L’elecció d’un país o un altre ha estat, en la majoria de les ocasions, la voluntat de profunditzar en la pràctica de l’idioma. És el cas de l’Ester Moragrega, que ha estat a Itàlia, o de la Carolina Vázquez, a Finlàndia, tot i que l’experiència formativa ha estat diferent. L’elecció italiana de l’Ester ha comptat amb un mètode formatiu més acadèmic i distant. El sistema de la Universita’degli studi di Bologna, a Rimini, dista molt de la proximitat i l’atenció per part dels professors que es rep al CETT; tot i així, la relació amb els companys, immillorable. Ho confirma la Diana Bretón, ara exErasmus que també ha anat a la mateixa universitat: “El funcionament és una mica caòtic, les assignatures no quadraven, hi havia moltes diferències amb el temari, no hi havia tutories, les classes eren massives...”. Tot i així, les dues tornarien a fer un Erasmus i, fins i tot, l’Ester repetiria a la mateixa universitat. Al final el que

Irlanda, Alemanya, Holanda, Finlandia, Lituània, Italia, Noruega i Canadà (el Québec) ha esta l’oferta formativa d’enguany del CETT per fer un Erasmus compta és el conjunt i, tot i que analitzant-ho hi trobes pegues, l’experiència és positiva. El que sí recomana és “pendre-s’ho amb calma, al principi és dur perquè t’has de valdre per tu mateixa, però passada la primera setmana, la cosa canvia”. Per la seva part, la Carolina Vázquez va escollir anar al Haaga Institute Polytechnic, a Hèlsinki, a banda de l’idioma per buscar alguna alternativa diferent a Anglaterra, on havia estat uns mesos treballant. El seu pare treballa en una empresa finlandesa i tenia molts bons informes de la cultura i les característiques del lloc on anava. “La universitat de Hèlsinki és molt semblant al CETT, acadèmicament tens molt bona relació amb els professors, hi ha un control del teu estudi... M’he sentit molt bé, tant a l’escola com amb els companys”.

La Carolina Vázquez, per la seva part, es va decantar per Holanda, per la Breda University of Professional Education i ratifica la dificultat que tens al principi amb l’idioma: “En aquesta universitat fan tota la formació en anglès i no hi ha distincions per Erasmus. Al principi em va costar però al final ho entenia bé”. Fer un Erasmus t’ajuda a conèixer altres realitats i a trencar idees preestablertes: “Amsterdam, la capital i ciutat de referència d’Holanda, no té res a veure amb el país. Ha estat una meravella poder-lo conèixer, tot i la humitat i la fredor del país”. Com a anècdota, ens explica la màfia que hi ha amb les bicicletes: “Tothom sap que allà la gent va molt en bici, però el que no coneixem és que hi ha una màfia impressionant i que te la roben contínuament i els canvien els colors. Al final, el que tots acabem fent és agafar una bici que no és nostra”.

Cada país és un món, una cultura, i cada experiencia és particular i intransferible Finalment, l’Andreu Font és un dels tres alumnes del CETT que aquest curs han estat o estaran a Montreal, a l’École des Sciences de la Gestion, a l’Université du Québec. Ja havia estat a molts països europeus i buscava una oportunitat de millorar el francès amb un repte nou: conèixer un continent nou. L’experiència ha estat irrepetible, ja que al Quebec ha trobat una gran barreja de cultures i de formes

de fer: “Tot i el fred, el clima més sec i que enyores el sol, quan arriba el final no vols tornar a casa. El record és inesborrable”. ■

Des de la República de Panamà al CETT Tot i que ja coneixia Europa com a turista, els meus estudis en el CETT em van donar l’oportunitat de conèixer una ciutat europea, Barcelona, des d’una perspectiva com a resident d’una ciutat i, realment, la cosa canvia. El principi va ser una mica difícil perquè Amèrica i Europa són molt diferents. Al CETT vaig estudiar el Màster en e-Tourism, Estratègies de Màrqueting i Comercialització. Em vaig trobar moltes coses en català i la veritat, per a mi, llavors, era una cosa desconeguda que amb el temps vaig anar comprenent. El mateix curs és dictat amb modalitats molt diferents a què estava acostumada a tractar, però amb el pas dels mesos vaig veure que era un bon mètode d’estudi i que tot el que em van ensenyar professionalment, m’està servint avui en dia. A les classes es comentaven idees de diferents temes i cadascun profunditzava en allò que li era més necessari. Des d’un bon principi, tenia molt clar què volia fer. Així que quan vaig tornar al meu país d’origen, Panamà, no vaig deixar passar ni dues setmanes per posar-ho en pràctica. Així es va crear la meva empresa All About Panama. Vaig començar a treballar amb programadors, dissenyadors de pàgines d’Internet, representants de bancs que utilitzaven contes d’E-commerce i va ser llavors quan em vaig adonar de tot el que havia après amb el Màster del CETT. Fins i tot em vaig trobar, en ocasions, amb persones que em parlaven d’un tema i quan els feia certes preguntes que hi feien referència no sabien què respondre. Començar un web és un treball ben cansat, ja que no és només la seva estructura que ha de funcionar perfectament, sinó quins continguts escollir, com presentar-los i la manera de comercialitzar la pàgina. Una vegada en marxa, és un treball de constant actualització que, si està ben organitzat i amb una base de dades ben feta, no és una feina difícil. Actualment, a la meva empresa, em trobo en el procés de captar clients perquè s’anunciïn al web. Una feina que pot semblar complicada pèro estic rebent una acollida molt satisfactòria per part dels mercats turístics de la República de Panamà. ■ Olimpia Fernández Màster en e-Tourism, Estratègies de Màrqueting i Comercialització

Opinió

Elogi de la (inexistent) CRISI TURÍSTICA En els darrers temps s'ha convertit en un "tema comú" parlar de la crisi del turisme. Determinats indicadors s'han esgrimit per assenyalar una desacceleració, o fins i tot retrocés, de la xifra de turistes o de la seva despesa, encara que les xifres agregades suavitzen les presumptes tendències negatives. Fins i tot des de l'olimp del Banc d'Espanya es va dedicar no fa gaire un article al seu Boletín Económico (setembre de 2004), “La competitividad del sector turístico”, en què s’incorporaven les reflexions sobre la crisi turística a l’ortodòxia de l'anàlisi econòmica. I a casa nostra, algunes destacades autoritats municipals i catalanes no només insisteixen en la noció de crisi, sinó que la fan servir d'argument -o coartada- per proposar alternatives urgents. Em semblen molt exagerades -i fins i tot en alguns casos interessades- aquestes visions. És ben cert, afortunadament, que el turisme és una activitat que cada vegada té més interès i valoració socioeconòmica en un nombre creixent de països del món, fet que incorpora més oferta turística a nivell mundial. Això incrementa, certament, les "pressions competitives" bàsicament en preus i també -per què no dirho- en "originalitat" de noves destinacions més exòtiques, però el que s’ha de destacar és l'increment de la valoració estratègica del turisme com a font de creació de riquesa i ocupació a nivell internacional. Efectivament, la "globalització" té un tret rellevant en l'increment de competència també entre destinacions turístiques, però és encara més cert que s'incrementa al mateix ritme o fins i tot superior el nombre de persones que incorporen a la seva vida el temps de lleure i de vacances, i comencen a tenir oportunitats de fer demandes turístiques.

“Crisi” en la vessant positiva Fer servir el terme "crisi", en aquest cas, és inexacte en el sentit catastrofista que sovint se li dóna, però és adient en el sentit etimològic del terme "crisi" que vol dir, específicament, "canvi que pot ser decisiu". I en quin sentit sigui decisiu depèn bàsicament de la capacitat d'adaptació de cada empresa o sector. Els fonaments del turisme a Catalunya, i al conjunt d'Espanya, són sòlids, encara que cal aprofitar l'escenari de crisi per retallar les borses d'ineficència i, en alguns casos, d'abusos que de totes maneres eren insostenibles. Cal una visió a mig i llarg termini i coordinar esforços. Si la "crisi" serveix per articular les respostes en la direcció correcta, benviguda sigui, reactiu de nova creativitat. I si les coses surten malament no servirà de res culpar a "la crisi". No serà ni útil ni veritat. Des d'aquesta perspectiva, al turisme li passa el mateix que a algunes activitats econòmiques en parlar de globalització. Quan es parla de "l'amenaça xinesa" en sectors manufacturers i es constata un increment enorme del paper exportador de la Xina -que ja ha pujat el 2004 al tercer lloc del rànquing mundial, després només dels Estats Units i la Unió Europea- no es pot oblidar que la Xina és des de 2003 el tercer importador mundial, i per tant també -i sobretot- un mercat immens per a les empreses i sectors més dinàmics i innovadors, i una font de demanda de serveis turístics. A més, afortunadament, el turista, viatger o visitant augmenta el nivell d'exigència de qualitat i de diversificació de les seves demandes i formes de gaudir del seu lleure. El resultat és un increment de valor afegit per a les empreses i activitats turístiques que tinguin la capacitat i la creativitat per donar resposta a aquestes demandes que, cal insistir, complementen i no substitueixen les tradicionals turístiques. En tot cas, cal rebutjar -i deplorar- les apel·lacions a la "crisi" per minimitzar o menystenir el paper del turisme a Catalunya, tractant de presentar-lo com un "sector en regressió" de baix valor afegit que requereix ser substituït per alternatives. Òbviament, l'estructura productiva de Catalunya s'ha de modernitzar. I molt. Però en aquesta tasca el turisme no és part del problema, sinó que és de forma clara, aprofitant els revulsius del nou marc de competència i demanda, una part -important- de la solució. ■ Joan Tugores Catedràtic d'Economia

Estudis i investigacions

ELS VIATGES COMBINATS,

15 anys després El temps passa, els meus estudis de turisme avancen i comença la carrera professional. Encara estic a segon, però és ben cert que a mesura que passa el temps quan estudies una carrera, el que vols és acabar i començar a treballar, veure la realitat i començar a pujar esglaons... però com fer-ho amb tot el que has de tenir per finalitzar una carrera? Quan vaig iniciar els meus estudis de Turisme em proposava acabar-los en tres anys, una intenció compartida amb la majoria dels meus companys. Aquesta és i continua sent la meva intenció, però quan vaig veure totes les assignatures que havia de fer, les pràctiques i combinar-ho amb el treball vaig pensar que era impossible. Encara em quedava el Projecte Fi de Carrera (PFC)! Tot just començava el curs acadèmic 2004/05 quan des de la Direcció de Recerca de l’escola em van proposar la realització d’un Practicum vinculat al PFC. Em vaig informar i vaig pensar que era una bona manera d’acabar la carrera com m’havia proposat, així que vaig acceptar la proposta i la vaig tirar endavant. El resultat en aquests moments és que tinc els tres practicums de la carrera fets, el Projecte Fi de Carrera començat i estic a segon curs, així que quan comenci tercer tindré una bona part avançada.

Recerca en “Turisprudència” La idea del projecte va sortir de la Direcció de Recerca de l’Escola i de l’Àrea de Dret. Es tractava d’iniciar una recerca sobre la jurisprudència en turisme en els darrers anys, que hem batejat com “Turisprudència”. Era un tema vinculat evidentment al Dret Turístic i encara que la idea era força interessant, m’espantaven alguns aspectes com els termes jurídics amb què em podia trobar o si després de tres mesos de fer les pràctiques, el resultat no s’ajustaria a les meves expectatives. He rebut tot el suport de la Direcció de Recerca i de l’Àrea de Dret de l’Escola i l’ambient del treball i de la recerca ha estat l’idoni. Era molta la feina, però sempre he comptat amb la col·laboració i el suport dels tutors i responsables de la recerca, que m’han facilitat tot tipus d’informació vinculada al “practicum-projecte” tant per treballar dins com fora de l’escola, així com la possibilitat de treballar amb les bases

de dades, indispensables per poder dur a terme la recerca. La idea d’analitzar la jurisprudència en turisme ha estat un encert, però eren molts els temes a tractar i vam decidir fer blocs temàtics. Vaig començar a tractar la problemàtica de les Agències pel que respecta a la contractació turística i a la seva responsabilitat enfront del consumidor. Es tractava d’analitzar les sentències dictades pels tribunals espanyols a partir de l’entrada en vigor de la Directiva 90/314 i la Llei 21/95 amb l’intenció d’esbrinar quines línies han seguit els tribunals espanyols en els darrers 15 anys en matèria de Responsabilitat. Els resultats que estic obtenint són força interessants i permetran definir les principals solucions aportades pels tribunals espanyols davant dels casos plantejats i elaborar-ne un recull significatiu. Però aquests resultats han d’esperar encara a la finalització del PFC, que serà quan es definiran clarament les línies jurisprudencials que s’han seguit, així com les destinacions i les empreses turístiques més afectades. Una de les coses que més recompensa és saber que hi ha associacions, empreses, entitats... interessades en el teu projecte i que n’esperen els resultats. És una manera de demostrar que les pràctiques, al cap i a la fi, serveixen per al nostre futur. Només em queda aconsellar a aquells que hi estiguin interessats que hi ha oportunitats per fer coses diferents als projectes i les pràctiques habituals. És una sort haver pogut comptar amb l’oportunitat de fer aquest binomi “practicum-projecte” i explicar l’experiència i vull agrair a totes les persones que han confiat en mi per portar-lo a terme, especialment a la Direcció de Recerca i a l’Àrea de Dret de l’Escola. ■ Paqui Hernández Alumna de la diplomatura en Turisme EUHT CETT-UB

Estudis i investigacions

Propostes a les NECESSITATS LABORALS DEL SECTOR El passat desembre els professionals del turisme es van reunir a Girona en el Congrés de Turisme de Catalunya. Els canvis patits en el sector fan necessària una revisió per continuar sent el motor econòmic del país. Un dels temes a tractar va ser la manera de donar resposta a les necessitats laborals del sector, sobre les quals es van proposar cinc línies d’actuació a seguir.

2. Pla d’actuació permanent de sensibilització respecte a les professions turístiques

Després de moltes sessions de debat realitzades al CETT, d’entrevistes amb agents sindicals, entitats de formació, Administració pública, reunions, taules de debat, contactes, i l’elaboració d’un DELPHI, prop de 400 persones vinculades a la problemàtica han intervingut en les propostes sobre necessitats laborals en el sector turístic, un dels quatre temes en què es va centrar el congrés (veure TotCETT núm. 8). Cinc han estat les propostes finals del tema monogràfic “Com donar resposta a les necessitats laborals del sector”, coordinat per Joaquim Majó, de la Universitat de Girona, i Maria Abellanet, de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, centre adscrit a la UB.

Justificació: El gran ventall de professions turístiques que el sector necessita s’ha de fer públic a la societat, més tenint en compte el pes de l’activitat turística. Un dels problemes que hem d’encarar avui és la percepció negativa que es té d’alguns llocs de treball, que presenten un escàs interès per als treballadors, especialment pel que fa referència a l’hoteleria i la restauració. Això comporta un efecte de taca d’oli a tot el conjunt de les professions turístiques. És necessari realitzar un conjunt d’actuacions adreçades a la millora i al prestigi de les professions turístiques i a una percepció positiva del sector que es correspongui amb el pes que l’activitat turística té en la societat i en el conjunt de l’economia del país. Proposta: Creació d’un pla d’actuació permanent de sensibilització respecte a les professions turístiques a Catalunya que inclogui una campanya d’imatge i de sensibilització de les professions turístiques i de la formació, amb enfocaments diferenciats en funció dels col·lectius a què s’adrecin (professionals en actiu, alumnes potencials, noves incorporacions), que suposi un reconeixement de tots ells per àmbits d’activitats i nivells professionals a l’hora de projectar una imatge del sector i la creació d’un estat d’opinió positiu.

1. Crear l’observatori del mercat laboral turístic català

3. Gestió conjunta de la immigració en el turisme

Justificació: Considerant la creixent importància social i econòmica del sector de l’hoteleria, restauració i turisme, resulta fonamental assolir un coneixement de les seves dimensions econòmiques, laborals, socials, culturals, etc. Actualment no es disposa d’informació ni dades sectorials oficials prou desagregades i suficients sobre l’oferta i la demanda laboral. Això dificulta que es pugui efectuar un correcte diagnòstic de la situació real del mercat de treball i de les necessitats de personal, les previsions corresponents i una adequada planificació de recursos. Proposta: Realització d’estudis periòdics i puntuals sobre les característiques de l’oferta i la demanda de llocs de treball en el sector turístic català i la seva evolució. Aquests estudis han d’aportar informació fiable i en el moment adient dels àmbits d’activitat, nivells laborals, tipus de contractes, formació, etc. Les dades han de poder oferir informació prou segregada –origen, sexe, distribució territorial…- per permetre el disseny i la implementació de plans d’actuació concrets en resposta a les diferents necessitats i col·lectius implicats.

Justificació: La immigració constitueix avui per al turisme una aportació imprescindible de treball que cal gestionar adequadament donades les dificultats que plantegen l’acollida i la integració laboral i social d’aquest col·lectiu divers. L’atomització de les empreses del sector i la complexitat del problema de la immigració fa necessari que s’abordi conjuntament des de les diferents administracions socials. Proposta: Creació d’una comissió de gestió conjunta, entre la Generalitat de Catalunya, la Delegació del Govern, autoritats locals, les empreses i els agents socials, per tractar la repercussió de la immigració en el turisme./ Determinar les necessitats de persones immigrants i els requeriments de formació. Necessitats d’un millor reconeixement de les dades qualitatives i quantitatives./ Programes de reclutament i formació. Regularització de treballadors estrangers./ Establiment del sistema de contingents i temporals en el sector turístic. La formació i selecció en origen./ Definició de polítiques i pràctiques d’integració dels treballadors estrangers a les empreses i a tots els àmbits de la societat, incorporant

mesures per a la participació laboral de les dones immigrants. Plans d’acollida i d’integració corporativa, de formació i d’acomodació./ Acords de les empreses i participació activa dels sindicats per evitar la discriminació en la contractació d’immigrants./ Consolidar els centres d’informació en origen i a la pròpia destinació per a treballadors estrangers./ Servei d’assessorament i suport a les empreses sobre legislació i altres aspectes del mercat de treball local per a la correcta contractació de persones immigrants, així com sobre la tramitació de la documentació./ Formació per a immigrants en llengua, cultura i coneixement de l’entorn del nostre país.

4. Fòrum de les professions i la formació turística Justificació: A causa de la transversalitat de l’activitat turística esdevé imprescindible que es promoguin polítiques i criteris comuns entre les diferents administracions i els agents sectorials i s’impulsin programes d’actuació conjunts que afavoreixen un tractament més coordinat i coherent de les diferents actuacions en formació i turisme. Proposta: Constitució d’una taula permanent de les professions i la formulació turísitica en què participin l’empresariat, els departaments de Comerç, Turisme i Consum, de Treball, d’Educació i d’Universitats, centres de formació, universitats i altres empreses i entitats interessades a impulsar programes d’actuació conjunts. Les diferents accions s’orientaran a la formació, la integració de la immigració, l’obtenció de dades i a promoure la difusió de la imatge del sector turístic. Aquest fòrum hauria de ser un nucli estable, amb òrgans propis de gestió, amb l’objectiu de promoure fonamentalment: * Una major col·laboració entre les entitats i les administracions implicades en inserció laboral i en promoció de l’ocupació en l’àmbit local i coordinació dels serveis d’orientació, formació, insersió i seguiment./ La col·laboració entre centres educatius, agents sectorials i administracions implicades per posar en marxa o intensificar accions de formació./ La definició de les línies d’actuació prioritàries per a una eficient gestió dels fons per formació./ La definició de nous marcs de treball per a becaris, investigadors, formació pràctica, intercanvis, etc./ L’obtenció de dades./ L’impuls d’accions de sensibilització i de dinamització per fer atractiu el turisme i les professions turístiques./ La gestió de la immigració en el turisme./ Un Codi de fidelització dels col·laboradors a l’empresa.

5. Codi de fidelització dels col·laboradors Justificació: Les persones són l’element clau de la competitivitat i de la qualitat. En aquests moments en què hi ha una manca de professionals que vulguin treballar en les empreses turístiques, calen mesures i polítiques de fidelitza-

ció dels col·laboradors que permetin a les empreses desenvolupar la seva capacitat amb la màxima eficàcia. Aspectes com equips estables, flexibilitat, qualificacions, estructures professionals, delimitacions de competències… han de ser recollides i sintetitzades com a guia de la gestió del capital humà. Així mateix, les persones treballadores trobaran en aquest codi les polítiques que l’empresa vol seguir en la relació laboral amb la definició de compromisos per ambdós costats. Proposta: Creació d’un codi de fidelització dels col·laboradors de les empreses amb l’objectiu de millorar la gestió i la fidelització dels professionals i el seu compromís amb l’empresa, i de donar un reconeixement a les empreses turístiques que s’hi adhereixin. La definició i acceptació conjunta d’aquest codi i la seva aplicació particular a cada empresa facilitaria fer extensives determinades polítiques a empreses de dimensions reduïdes freqüents en el sector. Els principals aspectes en què se centrarien les propostes són: * Millora de l’adequació dels temps de treball que permetin conciliar vida laboral i familiar garantint la igualtat per a tots els col·lectius de treballadors./ Igualtat d’oportunitats i d’integració laboral per a les dones, tant en el desenvolupament del treball com en la promoció a llocs de responsabilitat./ Disseny de programes de formació per als diferents nivells a l’empresa que permetin capacitar tots els treballadros per al seu lloc de treball./ Disseny de programes de fidelització i de promoció professional i d’acollida i d’integració de nous treballadors a l’empresa d’acord amb les seves característiques./ Creació de protocols per als processos operatius bàsics. ■

Joaquim Majó. EUT, Universitat de Girona Maria Abellanet. EUHT-CETT, Universitat de Barcelona Més informació: m.abellanet@cett.es

PROPOSTES GENERALS Les 10 grans propostes a les quals es va arribar a Girona van ser: Reformular l’ens gestor de la promoció turística de Catalunya mitjançant un model mixt de partenariat públic-privat; Definir una estratègia global de màrqueting de destinació al voltant de la marca Catalunya i els seus productes i territoris; Crear un pla d’actuació permanent de sensibilització i conscienciació respecte a les professions turístiques a Catalunya; Crear un codi de fidelització dels col·laboradors; Posar en funcionament el Fòrum de les professions i de la formació turística; Impulsar el planejament urbanístic de caràcter supramuncipal i l’elaboració de plans directors i de paisatge entesos com a documents adjunts als plans territorials parcials; Proposar la inclusió del territori i el paisatge en els sistemes de gestió de la qualitat turística; Reconèixer la singularitat dels municipis turístics i la població assistida en la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya; Reformar les participacions en impostos de l’Estat regulades per la Llei d’hisendes locals; Proposar el disseny i execució d’un programa de renovació de les destinacions turístiques.

Estudis i investigacions

ÉCOTOURISME

et développement à Madagascar El passat 4 de març, els alumnes de la Diplomatura de Turisme del CETT van assistir a la conferència sobre l’ecoturisme i el desenvolupament a Madagascar que el professor Bruno Sarrasin, de la Universitat del Quebec, a Montreal, va impartir a les instal·lacions de l’escola. Comme le développement durable duquel il relève, l’écotourisme est un sujet à la mode. Quel gouvernement, du Nord ou du Sud, peut faire l’économie de réflexions et d’actions en matière de protection de la biodiversité et de développement local? À ce sujet, Madagascar n’est pas en reste, du moins sur le plan des énoncés de politiques. Un Plan d’action environnemental d’une durée de 15 ans est mis en œuvre depuis le début des années 1990 et l’écotourisme y est évoqué à la fois comme un moyen de mise en valeur des ressources naturelles et un catalyseur de devises. Cette stratégie pose cependant un certain nombre d’enjeux qui placent l’écotourisme davantage dans une volonté d’accélération de la croissance (macro) économique, de justification et de financement des aires protégées dans les zones rurales que d’une véritable alternative de développement pour la population concernée. Depuis quelques années, le marché du tourisme dans la région Océan Indien progresse à un rythme annuel moyen entre 9 et 13%, proche du double du rythme moyen mondial (5,5%)1. Les grandes destinations comme la Réunion, les Seychelles et l’île Maurice sont davantage visitées, mais

cette dernière se taille la part du lion en captant plus de la moitié du trafic aérien régional. Quant à l’île de Madagascar, elle représente une destination encore peu explorée et réalise une modeste performance, aussi bien dans le marché mondial (0,01% de part de marché) que dans le marché océano-indien. À Madagascar, le nombre de voyageurs non-résidents a crû en moyenne de 11,7% par année au cours de la dernière décennie. Malgré cela, le nombre d’arrivées en 2000 demeurait très modeste sur la Grande île avec 160.071 touristes, alors que ses atouts –principalement naturels– lui conféreraient une demande potentielle située entre 250.000 et 450.000 touristes par an. Malgré cette faible performance, le tourisme occupe une place de première importance à Madagascar. Sa contribution économique et, plus spécifiquement mesurée en entrée de devises, dépasse celles des autres grandes industries d’exportation comme la crevette, le café ou la vanille. Pays d'une grande biodiversité, l'offre touristique de Madagascar ne peut donc pas se dissocier de l'environnement naturel sur lequel il repose.

La relation difficile du tourisme et de l'environnement La dégradation des ressources naturelles est aujourd’hui un enjeu politique d’une évidence telle qu’il est devenu difficile d’en relever les nuances et les éventuelles contradictions. Qui peut, en effet, s’en prendre à l’impératif de protéger la biodiversité? Comment ne pas être interpellé par la dégradation de l’environnement dans un contexte où les médias nous décrivent une situation qui semble s’aggraver chaque jour et toucher tous les aspects de la vie humaine, particulièrement en Afrique. Pourtant, avant la fin des années 1970, on faisait peu de cas, au sein des institutions bilatérales et multilatérales de crédit, du caractère limité des ressources naturelles. Du point de vue des économistes de la Banque mondiale cependant, des «avancées considérables», sur les plans de la préoccupation environnementale, de la recherche sur l’écologie et de l’application des principes de l’économie néoclassique à «l’environnement» se sont réalisées depuis la décennie 1970. Pour eux, la Stratégie mondiale de conservation –World Conservation Strategy– publiée en Évaluations du ministère du Tourisme de la République de Madagascar, 2000.

tion rurale» qui est peu concernée par le tourisme de masse, surtout concentré dans les villes et les sites balnéaires.

Pour ou contre l'écotourisme à Madagascar?

1980 par l’Union internationale pour la conservation de la nature et des ressources naturelles est considérée comme l’événement qui a présidé à l’émergence du «développement durable» et contribué à placer «l’environnement» sur l’agenda des décideurs politiques, autant au Nord qu’au Sud. Nous croyons que ces conditions révèlent un certain nombre d’enjeux que nous proposons d'explorer brièvement.

L’écotourisme comme stratégie de conservation Le tourisme de masse est souvent perçu comme une source de dégradation du milieu culturel, social et naturel. Le principal défi repose donc sur une fréquentation qui permettra d’assurer des retombées économiques optimales (revenus, emplois) tout en conservant les ressources. Dans cet esprit, la notion de «tourisme durable» a précédé celle d’écotourisme dans la mesure où la première s’insère dans la démarche du «développement durable» qui vise à ne pas compromettre la pérennité des ressources par des actions présentes. Bien que cet objectif reste vague et général, la définition du «tourisme durable» va dans le même sens , c'est-à-dire qu'il représente un moyen de réaliser le «développement durable». Mais cette forme de tourisme ne représente pas une alternative au tourisme de masse dans la mesure où, si la capacité du milieu le permet, l’objectif demeure l’accroissement du nombre de visiteurs. Bien qu’on suggère d’éviter la dégradation, la raison d’être du «tourisme durable» n’est pas la conservation, mais le «développement», c’est-à-dire la croissance économique. Dans le cas malgache comme dans celui de plusieurs autres pays africains, l’écotourisme apparaît comme un moyen de conserver des ressources naturelles, de stimuler l’économie locale et nationale et de créer des emplois. A contrario, les effets «pervers» de l’écotourisme s’apparentent à ceux du tourisme (importation des intrants, dépendance économique), en plus d’affecter plus précisément ce qu’il est possible de nommer, malgré les risques de simplification, la «popula-

L’écotourisme connaît la croissance la plus rapide de toute l’industrie du voyage à Madagascar avec un taux annuel se situant entre 10 et 30% contre une croissance globale du tourisme à 4% par an2. Sur le marché touristique malgache, on note en particulier une hausse de la demande pour les produits écotouristiques axées sur la visite d’aires protégées. Les statistiques d’entrées compilées par l’ANGAP (Association nationale pour la gestion des aires protégées) depuis 1992 traduisent un intérêt de plus en plus marqué pour les parcs et réserves naturelles de l’île. En s’appuyant sur les quelques données touristiques disponibles à Madagascar, il est possible d’évaluer de façon approximative la proportion des écotouristes en comparant le nombre total des visiteurs étrangers pénétrant dans les aires protégées par rapport au total des arrivées touristiques dans une même année. Selon ces calculs, les écotouristes constituent 43% de la demande touristique totale de Madagascar3. La grande majorité des arrivées de touristes étrangers à Madagascar provient de l’Europe (75% des écotouristes et 82% des touristes.) La proportion d’écotouristes (43%) par rapport à la demande touristique totale est appelée à croître compte tenu du potentiel de Madagascar (diversité des paysages, faune et flore, richesse éthno-culturelle, diversité de ses sites naturels: grottes, formations calcaires, aires protégées, etc.) Loin de représenter la panacée du développement, l’écotourisme a contribué de façon marginale à ralentir la dégradation des ressources naturelles à Madagascar et s’est souvent placé en dehors des intérêts de ceux qu’il prétend servir (la population rurale, notamment) au profit des groupes d’acteurs qui possèdent les moyens économiques et politiques les plus importants. De plus, le tourisme et l’écotourisme à Madagascar s’insèrent dans la perspective de l’ajustement structurel du Fonds monétaire international et de la Banque mondiale. En ce sens, ils visent principalement l’accroissement des entrées de devises, ce qui ne va pas nécessairement dans le sens du développement des communautés locales. Ces conditions placent invariablement le tourisme et l'écotourisme dans une logique principalement économique qui est loin de contribuer à la protection des ressources naturelles et à l'arbitrage d'enjeux sociaux qui ne peuvent être pris en charge par l'économie. ■ Bruno Sarrasin Département d'études urbaines et touristiques. École des sciences de la gestion. Université du Québec à Montréal (Canadá) 2 3

Ministère du Tourisme / ANGAP – 2001. Idem.

FLASH Reunions amb la Fundació Global de República Dominicana. A través del Departament de Relacions Internacionals de la UB, la Fundació Gaspar Espuña-CETT, va rebre els representants de la Fundación Global Democracia y Desarrollo de la República Dominicana, entitat sense ànim de lucre, dedicada a formular propostes innovadores de natura estratègica, així com formular estratègies i polítiques públiques que promoguin el desenvolupament sostenible del país, entre d’altres. Arrel de la visita de Rocío Pichardo, vice-cònsol i representant a Espanya de la Fundació republicana, han tingut lloc una sèrie de reunions i contactes posteriors a fi d’estudiar el tipus de col·laboració a emprendre.

Dia de la solidaritat amb el Tsunami al CETT. El 15 de març es va organitzar al CETT tot un seguit d’accions per tal de recaptar el màxim de diners possibles per donar-los al fons català de cooperació internacional. Aquests diners es destinaran a reconstruir escoles a la zona afectada pel Tsunami. Entre les moltes accions que es van dur a terme remarquem les conferències a càrrec d’Unicef, Intermon Oxfam, Creu Roja i Solidaritat UB, i el dinar solidari amb plats típics del sudest asiàtic que els alumnes de l’Escola d’Hoteleria van oferir a l’Aula Bar i a l’Aula Restaurant.

XXI Concurs de cocteleria per a professionals Trofeu Ciutat de l’Hospitalet. El passat 24 de abril, es va celebrar el XXI Concurs de Cocteleria per a menors de 25 anys Trofeu Ciutat de l’Hospitalet, al qual optaven tant escoles com professionals en actiu. Dos alumnes del CETT van participar: l’Elena López i en Guillermo Fernández, de 2n TSR i 3r TCR, respectivament. L’Elena López va quedar en 2n lloc absolut. Aquest és el 3r any consecutiu que un alumne del CETT guanya un Premi en aquest concurs.

Els secrets de l’Agustí Torelló a l’Aula dels Sentits. L’Agustí Torelló va compartir, el 25 de novembre, els secrets del cava amb els assistents a l’acte, d’una manera molt agradable i divertida. La vetllada va començar a l’Aula dels Sentits, on Agustí Torelló va il·lustrar les seves explicacions de la comarca de l’Alt Penedès i de les seves vinyes. Més tard, es va passar al restaurant a on, abans de servir cada plat del menú degustació, va comentar l’anècdota de l’especialitat de cava que se servia i el per què era apropiat amb aquell plat. Els assistents van poder degustar fins a cinc caves diferents.

FLASH Acte de lliurament de diplomes de les formacions del CETT. L’acte final d’estudis i lliurament de diplomes del CETT es va celebrar el dia 3 de maig al paranimf de la Universitat de Barcelona. L’acte va ser presidit pel rector de la Universitat de Barcelona, Joan Tugores i pel president del Grup CETT, Gaspar Espuña Berga. L’acte va comptar amb la presència de Josep M. Francí, director general de Formació Professional i Educació Permanent de la Generalitat de Catalunya i de Josep M. Navarro, sots-director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Visita al CETT del responsable en turisme de l’estat de Bahia a Brasil. El passat 12 d’abril vam rebre la visita de Paulo Renato Dantas Gaudenzi, màxim responsable de la Secretaria de Cultura i Turisme del Govern de l’Estat de Bahia a Brasil. El motiu de la visita era conèixer el projecte pedagògic del CETT en vistes a establir possibles col·laboracions.

Concurs “Cocinero del Año”.

El passat 6 d'abril el cap de cuina del restaurant Estany Clar, de Berga, Jordi Cruz Mas, de 27 anys, va ser el guanyador de la quarta semifinal del concurs “Cocinero del Año”, celebrat a l’Escola d'Hoteleria del CETT. Deu cuiners professionals van competir per convertir-se en un dels finalistes de la competició que se celebrarà en la propera edició d'Alimentaria 2006.

El Grup CETT, 10 anys de suport als sopars Ball Taxi. L’Hotel Alimara va acollir el 25 d’abril la desena edició del Sopar Ball Taxi. Aquest sopar benèfic, que organitza anualment la Fundació Escleròsi Múltiple per lluitar contra aquesta malaltia, ha comptat durant aquests 10 anys d’història amb el suport incondicional del Grup CETT per mitjà dels seus alumnes de sala i cuina.

El CETT, present a ICQP.

L’Institut Català de Qualificacions Professionals (ICQP), que treballa per aconseguir un sistema integrat de qualificacions i formació professional, està fent una revisió i adaptació de les Qualificacions Professionals a Catalunya. La Comissió Tècnica, responsable de materialitzar aquestes tasques, està formada per professionals especialitzats en cada una de les branques de formació. Nan Ferreres, directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, forma part de la comissió de la família d’hoteleria i turisme encarregada de revisar i desenvolupar les qualificaciones en aquestes àrees.

Recursos turístics • Iñigo J. M., Aradillas A. Balnearios de España. León: Everest, 2004.

• Huertas J. M. La Barcelona desconeguda. Barcelona: Angle editorial, 2004.

• Conocer España por la ruta de los paradores. Madrid: Gaesa, 2004.

• Larousse gastronomique en español: Con la asesoría del Comité Gastronómico presidido por Joël Robuchon. Barcelona: SPES Editorial, 2004.

• Adrià F., Soler J., Adrià A. El Bulli 1983-1993. Roses: Bullibooks, 2004. • Mesalles Ll. El jefe de recepción. Barcelona: Laertes, 2005. • Obiols I., Ferrer P. El mercat de la Boqueria. Barcelona: Edicions 62, 2004.

• De Pablo Redondo R. Las nuevas tecnologías aplicadas al sector turístico. Madrid: Ramón Areces, 2004.

• Delgado M. Elogi del vianant. Barcelona: Edicions 1984, 2005.

• Juste A., Calduch E. Les millors cases rurals de Catalunya. Barcelona: Columna, 2004.

• Alonso J. Geografía turística: Europa y el resto del mundo. Madrid: Ramón Areces, 2004.

• Santacana Mestre J., Serrat Antolí N. Museografía didáctica. Barcelona: Ariel, 2005.

• Adell J. A., Orpinell R. Guia RACC de castells de Catalunya. Barcelona: Edicions 62, 2004.

• Anton Clavé S. Parques temáticos: más allá del ocio. Barcelona: Ariel, 2005.

• Horner S, Swarbrooke J. International cases in tourism. Oxford: Elsevier, 2004.

• Jaimez Gago M. I. Políticas públicas y turismo. Sevilla: Consejería de Turismo, Comercio y Deporte, 2004. • Pardellas X. X. (dir). Potencial turístico

de territorios periféricos. Vigo: Servizio de publicacións Universidade de Vigo, 2004. • Álvarez Cuervo R. Principios de investigación del mercado turístico. Gijón: Gorditur, 2004 • García D. Técnica y contrastes (Tragabuches). Barcelona: Montagud, 2004. • Técnicas y métodos estadísticos aplicados al sector turístico. Palma de Mallorca: CITTIB, 2004. • Cano de Mauvesín J. M. Turismo cultural: Manual del gestor del patrimonio. Córdoba: Almuzara, 2005. • Peña M. J., Jiménez P. Manual del gestor de alojamientos rurales. Córdoba: Almuzara, 2005. • Caballero Ó. Texto y pretexto a texturas. Madrid. Gourmands Books, 2004. • Turismo del silencio: Hoteles en espacios naturales. Barcelona: Salvat, 2004.

“Manual del gestor de alojamientos rurales”

“Las nuevas tecnologías aplicadas al Turismo”

Almuzara

Editorial universitaria Ramón Areces

Si estàs analitzant la idea de promoure un allotjament rural i vols saber si el teu projecte és viable, aquest manual et pot ser de gran ús. Els autors del llibre, M. J. Peña i P. Jiménez, utilitzant un llenguatge pràctic, directe i rigurós amb les dades, ajuden a respondre preguntes sobre com es pot transformar una casa en un establiment rural, quines perspectives té, com s’ha de gestionar un establiment d’aquest tipus i a conèixer aspectes sobre els clients d’allotjaments rurals o la comercialització d’aquest producte. En definitiva, a partir de la lectura d’aquesta obra podràs saber si el teu projecte és viable i rendible.

L’objectiu central de l’obra de Rosana de Pablo Redondo consisteix a estudiar de quina manera les noves tecnologies estan influint en les empreses del sector turístic i quines alteracions es produeixen en la seva estructura i competitivitat. A Las nuevas tecnologías aplicadas al Turismo s’analitza la dicotomia que es produeix entre les empreses turístiques tradicionals i les virtuals per buscar els punts forts i dèbils de cadascuna i proposar unes pautes d’actuació que permetin corregir els aspectes on hi hagin carències o formes d’actuació incorrectes i en potenciïn els avantatges.

Pàgines web d’interès Pàgines web seleccionades per categories de la XXI edició dels Premis Alimara Àmbit estatal www.czechtourism.com www.visitportugal.com www.austria.info/es

Àmbit local www.grancanaria.com/patronato_turismo www.mazarron.es www.altpenedes.net

Hotels www.bchoteles.com www.habitathoteles.com www.campinglasdunas.com

Àmbit regional www.comunitatvalenciana.com www.turgalicia.es www.catalunyaturisme.com

Restauració www.cuinavolcanica.com www.oriolbalaguer.com www.elbulli.com

Agències de viatge www.ruralesalmeria.com www.excellencetours.com

Oci www.entrevinos.org www.marqalicante.com Portals www.bcnplus.net www.eventoplus.com

Publicació del Grup CETT President: Gaspar Espuña Consell de redacció: Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Eva Espuña, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Gaspar Rosselló, Roberto Torregrosa Han col·laborat en aquest número: Elia Aldaguer, Ramon Arcarons, Vinyet Capdet, Ana Chaves, Elisenda Farràs, Vitoriano Fernández, Maite Martínez, Roser Martínez, Pepa Olmo, Monique Rous, Damià Serrano, Ramon Serrat, Eva Viciano, Jordi Vilaseca, Guillermo Vives Agraïments: Jose María Alpuente, Marién André, Joan Arnalot, Ana Belén Ávila, Ferran Centelles, Olimpia Fernández, Gemma Fernández Vila, Marc Fibla, Cristina Gallardo, Carles de Gispert, Víctor Gómez Cayetano, Jesús González, Paqui Hernández, Josep Huguet, Joaquim Majó, Claudi Mans, Santiago Martín, Gerard Martret, Laurier Ngilimana, Josep Oriel Peñafiel, Iván Rodríguez Torrecillas, Maria del Mar Rosselló, Bruno Sarrasin, Joan Tugores, Roger Viñas Edició Mar de paraules, S.L. Redacció Esther Frías Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.es – cett@cett.es