TotCETT núm. 11 by Grup CETT

Editorial

HOMENATGE AL FUNDADOR DEL CETT quest número del Tot CETT el volem dedicar especialment a la figura del nostre fundador, inspirador i pal de paller de totes les activitats, motor de totes elles. La possibilitat de dedicar-li un número d’aquesta revista tan entranyable per a nosaltres ens permetrà, per una banda, fer-li el reconeixement que es mereix i, per l’altra, recopilar i fer un recordatori de les moltes accions i bones obres que ha dut a terme l’amic Gaspar Espuña.

El CETT, des dels seus inicis, ha estat molt vinculat al sector turístic i aquesta n’és la seva raó de ser. El sector és doncs el motor fonamental de l’activitat del CETT. El Grup CETT es basa en un grup d’empreses en què la formació turística és la principal i destacada activitat. La formació és doncs la seva raó d’ésser, és el cor business, com ara agrada dir. És un grup empresarial amb una missió molt clara, enfocada a la formació dins el sector turisme, amb programes propis i amb un lligam molt especial i fonamental amb la Universitat de Barcelona, com a centre adscrit. Actualment, com a apèndix a aquesta activitat, afrontem un nou repte amb l’obertura aquest estiu de l’Agòra BCN, Residència Universitària Internacional, un nou espai intercultural per a l’estudi i la convivència. Al CETT, l’activitat docent es complementa pel fet diferencial de tenir uns centres d’aplicació propis (Hotel, Col·legi Major, Agència de Viatges, Restaurants, etc.). Cadascun d’ells és, per si mateix, un sector d’activitat que dóna servei al mercat, competint en les mateixes condicions que la resta d’empreses. Així, les pràctiques que fa l’alumnat no es realitzen en un laboratori sinó en empreses reals, en les quals tot l’equip està involucrat i compromès en el projecte pedagògic. Per tot això, la gran vinculació que té el CETT amb el sector turístic és i continuarà essent fonamental. En el Grup Cett no tan sols es formen els professionals del demà del sector, sinó que també es formen, es reciclen i amplien coneixements els professionals que avui són l’ànima del sector. Volem acabar aquest editorial expressant el nostre reconeixement al Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC), amb qui unim sinergies, des de fa uns anys, en l’organització dels Premis Alimara, guardons que, com sabeu, valoren les actuacions que en matèria de promoció fan les empreses i institucions turístiques; en definitiva, la labor de ser una vertadera llum, guia per a tothom. Miquel Alsius i Juriol President del Grup CETT

TOT SUMARI Editorial 1

Homenatge al fundador del CETT

Notícies 4

El SITC acull la primera edició del Meda Tourism Forum

La gestió de la

Grup Serhs, el primer grup turístic de Catalunya, fa 30 anys

higiene alimentària

a la restauració

Notícies del CETT l’Hotel Alimara

Molt més que gastronomia, a

Naturalment.e,

VI Trobada Escola-Empresa:

La nova imatge dels

el restaurant biomètric del Grup CETT al districte 22@ un sòlid compromís amb la formació

XXII Premis Alimara

Fundació 12

La Residència Universitària Internacional Àgora

Noves convocatòries de

BCN,

una realitat

premis i concursos

Tema 14

L’homenatge a Gaspar Espuña, el reconeixement més entranyable

Entrevista 18

Raimon Martínez Fraile,

secretari general de Turisme

CETT Formació 21

El nou grau

Sobre la realitat de la gastronomia molecular i la “Síntesis de nuestra cocina”, per

en turisme

El desplegament dels

Parlem de recerca

Ferran Adrià

àmbits de coneixement expert

en el CETT

amb Carme Muñoz i Lahoz

Turisme sostenible 26

Qualitat en el sector:

paradoxes, coincidències i decisions

Opinió 27

Sobre la

immigració i el turisme

a Catalunya

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT Antics alumnes

es retroben després de 10, 20 i 30 anys

Cuina i química Per què no s’enganxen a les paelles de tefló

Internacional 32

L’experiència dels Erasmus:

les truites

altament recomanable!

Estudis i investigacions Pla Estratègic del Turisme a Catalunya

Presentació del

L’enoturisme

Constituïda la

Un cop d’ull a la

a Catalunya

Taula del Mercat de Treball del Turisme formació contínua en el sector 39

Tot Flaix

Recursos turístics

Notícies

El SITC acull la primera edició del MEDA TOURISM FORUM Del 4 al 7 de maig se celebra a Montjuïc el Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC). Organitzat per Fira de Barcelona i presidit per Ramon Bagó, enguany el certamen acull la primera edició del Meda Tourism Forum, la major trobada de la indústria turística del Mediterrani que, sota l’epígraf “El turisme està canviant, el desafiament mediterrani”, reunirà líders empresarials i polítics del sector, amb l’objetiu de potenciar el debat sobre els nous reptes i oportunitats de desenvolupament econòmic que comportarà la futura Zona de Lliure Comerç Pan Euro-Mediterrània a partir del 2010. Organizat pel SITC i la Cambra de Comerç de Barcelona, el Meda Tourism Forum compta amb la col·laboració de l’Asociación Española de Empresarios de Actividades de Turismo, Cultura y Entretenimiento (AEEATCE) i de l’Asociación de Cámaras de Comercio e Industria del Mediterráneo (ASCAME). S’estructurarà en sessions plenàries i trobades empresarials que comptaran amb la presència d’alguns dels respresentants polítics més destacats de la indústria turística, com ara el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, José Montilla; el secretari general de Turisme del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, Raimon Martínez Fraile; el ministre de Turisme del Marroc, Adil Douiri; el ministre de Turisme del Líban, Josep Sarkis; el ministre de Turisme de Grècia, Dimitris L. Avramopoulos; el conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya, Josep Huguet; el president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Miquel Valls, i el president de l’Asociación de Cámaras de Comercio e Industria del Mediterráneo (ASCAME), Jilani Ben’mbarek, entre d’altres. El Meda Tourism Forum 2006 també analitzarà temes relatius al turisme mitjançant les intervencions d’empresaris i representants de les principals línies aèries, cadenes d’hotels i del món acadèmic, que presentaran els seus darrers estudis, projectes i avanços del sector. Entre els participants a les sessions plenàries destaquen el conseller delegat de Vueling España, Carlos Muñoz; el president de Royal Air Maroc, Driss Benhima; el president d’Amadeus Global Travel España, Antonio Tazón; el fundador i conseller delegat de eDreams, Javier Tenessa de Block, i el president de Turisme

de Barcelona, Joan Gaspart. Al Mediterranean Market Exchange, les diverses autoritats, agències de turisme, empreses privades, institucions i associacions nacionals i internacionals tindran l’oportunitat de donar a conèixer els seus projectes. Aquesta zona també estarà a disposició dels participants per mantenir reunions, intercanviar experiències, informació i cursos.

El SITC celebra el 15è aniversari potenciant el vessant professional La present convocatòria del SITC, plataforma de debat del sector i certamen líder a Espanya entre els que es dirigeixen al consumidor final, comptarà amb 45.000 m2 de superfície i una oferta de prop de 1.350 expositors procedents de més de 80 països i de la totalitat de les comunitats autònomes espanyoles. Perú i la Comunitat Valenciana són, respectivament, el país i la comunitat autònoma convidats. Entre les novetats del Saló, que espera atreure uns 200.000 visitants, cal mencionar el sector del turisme on-line (que agruparà destacades empreses que operen exclusivament per Internet, com ara Lastminute, Vueling o eDreams) i l’Área Hoteles (que inclourà les propostes d’algunes de les cadenes d’establiments més prestigioses del país). Els diversos formats turístics, com ara el turisme actiu i d’aventura, el turisme rural, cultural o diverses rutes gastronòmiques, també formaran part de la variada oferta del certamen, que acollirà el XV Simposio Internacional de Turismo y Ocio organitzat per ESADE Business School, l’exposició dels Premis Alimara, la V edició del concurs fotogràfic La fotografia de les teves vacances, la celebració dels Premis ACPETUR–SITC i la tercera edició dels Premis CAT-Turisme. Per celebrar els 15 anys del Saló i agrair als assistents el seu suport, s’ha previst un intens calendari d’activitats lúdiques, com ara concursos i interessants promocions. ■

Notícies

La gestió de la HIGIENE ALIMENTÀRIA a la restauració Davant la necessitat del compliment legal de la normativa en matèria d’higiene alimentària, la restauració es troba amb el repte d’implantar un sistema d’autocontrol basat en la metodologia de l’Anàlisi de Perills i Punts de Control Crític (APPCC). La sistemàtica de prevenció aplicable a la gestió de perills amb què compta l’APPCC té, en el camp de la seguretat alimentària, l’objectiu d’assegurar la innocuïtat dels aliments mitjançant l’anàlisi i el control de possibles riscos que poden aparèixer en totes i cadascuna de les fases de producció i comercialització. Per facilitar l’autocontrol a l’empresa i la posterior supervisió per part de la Conselleria de Salut, s’han publicat guies de referències per a l’autocontrol als establiments alimentaris, les quals recomanen l’elaboració prèvia d’uns plans de requisits d’higiene o prerequisits, com a programes de suport a l’APPCC que en facilitaran la implantació. Però un sistema d’autocontrol de l’APPCC només serà eficaç si els prerequisits funcionen correctament, si se’n segueixen les indicacions marcades; en cas contrari, i tot i que hi hagi un pla d’APPCC eficaçment dissenyat, serà difícil garantir la seguretat dels productes alimentaris. Per aquest motiu no s’ha de caure en l’error de gestionar els requisits separadament del pla d’APPCC, sinó com una fase prèvia a la bona implantació d’un sistema d’autocontrol.

Una base sòlida Els prerequisits s’han de documentar i verificar de manera regular (mitjançant la descripció del Pla i dels registres que se’n derivin) per poder comprovar-ne el grau d’implantació, i han de ser específics per a cada establiment, d’acord amb les activitats que s’hi desenvolupin. Cadascun d’ells té la finalitat de complir un detreminat objectiu, adreçat a reduir o eliminar perills generals, alhora que garanteix la seguretat alimentària; els més comuns que s’identifiquen dins el sector de la restauració són: 1. Pla de locals, instal·lacions i equips 2. Pla de potabilitat de l’aigua 3. Pla de neteja i desinfecció

4. Pla de control de plagues 5. Pla de formació de manipuladors d’aliments 6. Pla de bones pràctiques de manipulació 7. Pla de control de proveïdors 8. Pla de control de traçabilitat Tenint en compte que totes les instal·lacions que es dediquen al desenvolupament de la restauració són susceptibles de la corresponent verificació dels sistemes d’autocontrol per part de la Conselleria de Salut, es poden esmentar els punts més crítics per tal que es tinguin en consideració: • Tenir en correcte estat d’ús i manteniment els locals, equips

i utensilis. • Disposar d’espai suficient per emmagatzemar els aliments

tant en refrigeració com en congelació i en sec. • Tenir totes les instal·lacions en correcte ordre i neteja. • Fer un bona manipulació dels aliments evitant les contaminacions creuades. Com a consultors en aquesta temàtica i gestors de restaurants propis, experts del Grup CETT han dissenyat mecanismes i instruments per facilitar-ne la implantació i garantirne la utilitat i eficàcia. ■ Mònica Mur Coordinadora de Qualitat i Medi Ambient d’Hoteleria del Grup CETT

Notícies

GRUP SERHS, el primer grup turístic de Catalunya, FA 30 ANYS La Nit del Grup Serhs d’enguany ha tingut un significat molt especial per a aquesta entitat. La festa ha servit per commemorar els seus primers 30 anys d’existència i alhora ha conclòs 12 mesos de celebracions, que van iniciar-se el mes de febrer del 2005. El Grup Serhs és una corporació catalana formada per 69 empreses organitzades en sis àrees operatives i dues d’estratègiques, resultat d’una gran experiència adquirida al llarg de 30 anys. Qualificat com el «primer grup turístic de Catalunya» i posicionat entre els líders a nivell de l’Estat espanyol, la seva missió empresarial s’emmarca i gira a l’entorn de tres grans puntals: el vessant humà, la gestió econòmica i l’entorn social. El portafoli de negoci d’aquesta entitat presenta una important diversificació amb l’objectiu final d’oferir un servei integral als clients. Adreçat bàsicament al sector turístic, de l’hostaleria, la restauració i les col·lectivitats, presenta un ampli ventall d’activitats estructurades amb la voluntat d’oferir productes específics o serveis globals d’acord amb cadascun dels àmbits d’actuació. L’experiència acumulada al llarg d’aquests 30 anys d’història ha anat teixint el propi know how del Grup Serhs i alhora ha conformat una forta cultura organitzativa i empresarial que permet que, ara més que mai, la corporació pugui exportarla més enllà de Catalunya.

TOT VA COMENÇAR L’ANY 1975... L´any 1974 havia finalitzat amb un cúmul de preocupacions per als hotelers de Calella (Maresme) i la seva zona d’influència, ja que acabaven de viure un «estiu negre». La greu conjuntura que travessava la Gran Bretanya, fruit de la crisi energètica, va provocar que nombroses agències britàniques suspenguessin un gran contingent de vols i anul·lessin un gran nombre de places hoteleres a la zona, cosa que ocasionà la fallida d’importants operadors turístics. Per altra part, la celebració el 1974 del Mundial de Futbol a Alemanya, que tenia un pes notable a Calella, va provocar una alteració d’aquest mercat. Això va comportar que, durant el mes de març de 1975, els industrials Ramon Bagó, Josep Janer i Cristóbal Villegas acaronessin la possibilitat d’unir esforços per formar una cooperativa de compres, amb l’objectiu de millorar l’explotació, la comercialització i la rendibilitat dels seus establiments. Així, van acollir-se a la formulació cooperativa, testimoniant la seva voluntat de mantenir unes relacions mercantils humanitzades. El 30 de desembre de 1975 es convocà una reunió de tots els hotelers, «cafeters» i qualsevol persona de Calella que estigués interessada a formar part de la nova cooperativa, la futura SERHS. D’aquesta manera va néixer l’entitat de Serveis Mancomunats d’Hostaleria i Similars Societat Cooperativa (SERHS SCOOP), que inicialment va aplegar 17 socis i un capital de 850.000 pessetes (5.108 euros). L’esperit d’obertura va fer créixer i diversificar l’entitat: hotels, restaurants, bars, col·lectivitats com ara hospitals, escoles i geriàtrics van formar de mica en mica el gran gruix de la SERHS, i van configurar també la seva implantació territorial al llarg de la costa catalana. Aquesta cooperativa va esdevenir el nucli del Grup SERHS, corporació avui integrada per 69 empreses participades i 2 de vinculades, que ha rebut nombrosos reconeixements com la Placa d’Honor del Turisme de Catalunya, l’any 2001, i la Placa al Mèrit Turístic en la categoria d’Or, l’agost del 2003, en consell de ministres presidit pel rei Joan Carles I. ■

Identitat i filosofia corporativa

5 estrelles per a la 30a Nit de la Serhs

Grup Serhs és un referent en el sector turístic a nivell europeu, com a empresa catalana que actua sobre principis humans i amb criteris de qualitat, servei i eficàcia. Entre els valors d’actuació que a nivell institucional i operatiu en configuren la identitat destaquen, d’una banda, la vocació d’oferir un servei integral, una major competitivitat i especialització, així com la màxima satisfacció als clients; i de l’altra, la vocació d’aprofitar les pròpies sinergies i la capacitat de plantejar projectes d’expansió nacional i internacional. Per al Grup Serhs, l’objectiu dia a dia és continuar millorant per oferir béns i serveis a través d’una gestió acurada, entenent la creació de prosperitat i la generació de benestar per a totes les persones vinculades al grup «com una manera pròpia de fer empresa i país». Pel que fa a l’organigrama de la corporació, la personalitat dels membres del consell d’administració, presidit per Ramon Bagó i Agulló, garanteix el rigor i una visió sectorial i plural de cada àrea de negoci, així com l’eficàcia, transparència i viabilitat en la presa de decisions. Per reforçar el desenvolupament de les seves funcions compta amb un comitè executiu i el suport d’un equip directiu professional i entusiasta.

El Grup va celebrar el passat 16 de març la seva 30a Nit de la Serhs, a Natal (Brasil). La corporació catalana va reunir en el tot just inaugurat Serhs Natal Grand Hotel, de categoria 5 estrelles, a 450 accionistes i col·laboradors, i a autoritats, encapçalades pel Molt Honorable Sr. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya. La Nit de la Serhs és l’acte més simbòlic i tradicional de la corporació i s’ha celebrat cada any des del seu naixement com a coorporativa de serveis, ara fa 30 anys. Durant l’acte institucional es realitzen diferents discursos sobre l’actualitat de Serhs, es concedeixen els guardons que reconeixen el treball realitzat per diverses empreses del Grup, i també diversos premis emblemàtics com el del “treballador distingit” i el “directiu de l’any”. Per primer cop en tota la seva història, i excepcionalment, l’edició d’enguany tenia lloc fora de Catalunya, aprofitant la posada en marxa i recent inauguració oficial, el passat 20 de febrer, de l’impressionant Serhs Natal Grand Hotel, conegut col·loquialment com “la joia de la corona”. L’hotel té 396 habitacions i està ubicat a primera línia de mar, en un espai de 20.000 m2 i disposa d’un alt nivell de qualitat, serveis i instal·lacions que el converteixen en un dels millors hotels del nord-est del Brasil. En la construcció d’aquest “ressort de luxe amb spa” s’han invertit 120 M de reals (uns 50 milions d’euros) i creat prop de 400 llocs de treball. En aquest entorn únic -el primer establiment hoteler que Grup SERHS ha construït a l’estranger-, Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya durant els anys 1980 fins al 2003, va rebre en nom del consell d’administració la Medalla d’Or del Grup Serhs, així com la distinció de soci d’honor. Entre la nodrida representació d’autoritats de l’Estat de Rio Grande do Norte que van assistir a l’acte, cal destacar la presència del governador de l’Estat (en funcions), el Sr. Robinson Faria, i la vicealcaldessa de Natal, la Sra. Micarla De Sousa. La Nit de la Serhs va posar punt i final als actes de celebració del 30è aniversari del Grup. Des de febrer de 2005 s’han succeït nombroses accions commemoratives (ExpoSerhs Barcelona, concerts al Castell Jalpí, viatges de la Serhs, primera pedra Vilar Rural de Arnes, Fòrum SERHS...) que han volgut homenatjar la trajectòria d’aquesta entitat de futur. ■

Grans xifres per a un gran Grup L’alt nivell d’acció i activitat del Grup Serhs, implantat a tres continents, es tradueix en grans xifres. A la passada junta general extraordinària d’accionistes es van comunicar dades del tancament de l’exercici 2005, que van evidenciar un increment significatiu en totes les xifres de negoci. Així doncs, els beneficis abans d’impostos van passar dels 3,69 milions d’euros (ME) a 4,93 ME, la qual cosa suposa un increment del 33% respecte a l’any anterior. També van augmentar considerablement el flux de caixa i els resultats pròpiament operatius. La facturació consolidada de l’exercici 2005 va ser de 354,06 milions d’euros (352,51 ME el 2004). Del número de socis, 1.143, cal destacar que una tercera part són treballadors d’alguna de les prop de 70 empreses que formen la Serhs, fet que manifesta l’alt grau d’identificació i la forta integració de l’equip humà amb la corporació, actualment amb més de 2.000 persones de plantilla mitjana. El fort ritme d’inversió va continuar durant l’exercici 2005, destinant a aquesta partida 34,69 milions d’euros, un 10% més d’increment que l’any anterior, i els recursos propis van passar de 70 milions d’euros a 78 milions d’euros, un increment sobre l’any passat d’un 11%.

Notícies del CETT

L’HOTEL ALIMARA: molt més que gastronomia L’Hotel Alimara, amb 10 anys d’història, és tot un referent en la gastronomia de l’hoteleria a la ciutat de Barcelona. Anualment, són més de 150.000 els clients de la variada restauració de l’Hotel, que abraça des del bufet d’esmorzars amb productes mediterranis o el Bar Hall en què conviuen els còctels clàssics amb els més innovadors i creatius, a La Ronda, el restaurant, que compta amb una cuidada cuina de

mercat que fa les delícies dels comensals. També cada any unes 35.000 persones utilitzen les sales i el jardí de l’Hotel per celebrar tot tipus d’esdeveniments familiars, aniversaris i sopars de gala per a empreses, entre d’altres. Per al Grup CETT la restauració a l’Hotel Alimara és un objectiu fonamental i estratègic, no només pel seu vessant purament empresarial i de qualitat del servei, sinó també per la participació en la formació pràctica de l’alumnat de diplomatura en turisme o dels cicles formatius d’hoteleria. Tots els membres de l’equip de l’Hotel Alimara són tutors d’aprenentatge dels molts alumnes que dia a dia, setmana a setmana, curs a curs, passen per les seves instal·lacions per rebre el complement més valuós de la seva formació acadèmica: l’experiència de la realitat d’una empresa hotelera amb una forta activitat de restauració. Tutors d’escola, tutors d’empresa i d’aprenentatge revisen els diferents programes de pràctiques amb l’objectiu que l’alumnat incorpori a la seva formació les tècniques de servei i cuina més actuals, sense obviar les claus mestres i clàssiques. El compromís del CETT, mitjançant el centre d’aplicació pràctica que representa l’Hotel Alimara, és treballar per millorar i estimular les competències de l’alumne com a persona i futur professional, i incentivar-lo en la recerca de l’equilibri entre les aptituds i les actituds que li permetran obrir-se el camí en el mercat laboral. ■

En la mort de Frederic Roda, l’inspirador del nom Alimara El passat mes de març ens va deixar el Sr. Frederic Roda Pérez, Creu de Sant Jordi, advocat polifacètic i home compromès amb la societat. Amant de la cultura i molt especialment del teatre, va fundar l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB), que va permetre la introducció als escenaris de les obres d’autors catalans contemporanis, així com les dels dramaturgs estrangers traduïts al català. Va ser, també, director de l’Institut de Teatre i gran amic del CETT. La seva aportació al Centre fou considerable: en els anys vuitanta, ell i els seus fills van donar suport i van col·laborar en la creació de la primera escola a Espanya d’animació sociocultural i turística al CETT. Instigador i president del jurat dels Premis Plaça Major del Centre, fou, a més, l’inspirador del nom dels Premis Alimara -que se celebren anualment- i membre del Jurat durant molts anys. En la seva aportació al llibre dels XX anys dels Premis Alimara, deia: “Vaig suggerir el nom Alimara per insòlit, per eufònic i, sobretot, perquè en el cas de promoció turística hi esqueia un mot que designés foguera i, especialment, la que es fa, com a senyal, en talaies o altres llocs elevats. I no és aquest senyal d’identificació, el que es proposa qualsevol acció promocional?”. El nom, extremadament encertat, ha esdevingut el símbol de la filosofia i de l’acció del Grup CETT. ■

El senyor Frederic Roda, rebent l’Alimara especial

Notícies del CETT

NATURALMENT.E, el restaurant biomètric del Grup CETT al districte 22@ Situat al barri tecnològic de Barcelona 22@, Naturalment.e és un concepte de restauració que neix de la necessitat d’anar més enllà dins dels models desenvolupats fins ara. La filosofia de l’establiment: crear un espai que convidi a estar-s’hi, on el client se senti confortable, i que alhora compti amb les eines tecnològiques més actuals, com ara la biometria. Més enllà de l’interès per saber què és allò que busquen les persones que es troben a l’àrea d’influència del restaurant, a Naturalment.e es dedica una atenció especial a l’equilibri alimentari i es procura que el client gaudeixi d’una alimentació sana, amb productes senzills i ben combinats. El servei es caracteritza per un tracte agradable i lliure de tot formalisme, però que alhora és cortès, pròxim, càlid i humà; una proximitat que també intenta ser present a la pàgina web. Aquest mitjà d’informació i de comunicació va néixer com una eina dinàmica i participativa que, per exemple, ofereix la possibilitat de formar part del Club Naturalment.e, i estar informats constantment de les novetats que s’hi incorporen. Des de ja fa més de dos anys i mig incorpora una de les primeres innovacions tecnològiques en la restauració: la

possibilitat de fer reserves per al restaurant per internet o convidar a qualsevol altre membre del Club, que rebrà la notificació d’aquesta invitació per correu electrònic. Seguint aquest model, Naturalment.e vol continuar sent pioner en la implantació de noves tecnologies i, en aquests moments, aposta per la biometria, una tecnologia de seguretat basada en el reconeixement d’una característica física i intransferible, com ara l’empremta dactilar. El sistema que s’està desenvolupant actualment, un projecte embrionari, permetrà als clients l’opció del pagament a caixa sense diners, ni targetes de crèdit, ni tiquets. Mitjançant la creació d’una base de dades de clients lligada a la seva empremta dactilar, cada persona que es doni d’alta obrirà un compte a Naturalment.e amb un saldo mínim de diners de lliure utilització. Després de cada consumició, a l’hora de pagar, només cladrà identificarse amb l’empremta dactilar mitjançant la utilització d’un “hàmster” (un petit aparell per identificar-la). En aquest procés, que dura menys d’un segon, el sistema descompta del saldo la factura que cal pagar. El nou sistema millorarà la rapidesa del servei, estalviarà als clients d’haver de dur diners a sobre i també els permetrà gaudir de diferents promocions i descomptes exclusius. ■ Jordi Llord Director del restaurant Naturalment.e

JORNADES GASTRONÒMIQUES AL RESTAURANT En el marc de l’Any de la Gastronomia Barcelona 2005-2006, Naturalment.e organitza diverses jornades gastronòmiques on es presenten les especialitats catalanes més representatives per cada època de l’any. Així, cada iniciativa s’ha vinculat a una comarca catalana que es caracteritza per tenir un plat típic de la nostra cuina que simbolitza l’època de l’any que es vol mostrar. Aquesta primavera, entre els dies 18 i 27 d’abril, tots aquells que es van acostar al restaurant van poder conèixer la cuina del Baix Penedès, on el mar, la vinya i les oliveres en constitueixen els pilars, amb plats de la tradició del xató, els arrossos mariners i els peixos. Pel que fa a les properes jornades gastronòmiques a Naturalment.e, tot just abans del solstici d’estiu i la festa de St. Joan (12 i 13 de juny) es podrà gaudir de les especialitats més fresques i variades de la cuina empordanesa. Del 18 al 29 de setembre, i coincidint amb la festivitat de les patrones de Barcelona i de Tarragona -la Mercè i Sta. Tecla, respectivament-, el bolet en serà el protagonista: els rovellons, les llanegues, les trompetes de la mort i els ceps ens aproparan a una de les cuines més elaborades, completes i diverses de la terra del nostre país: la del Segrià i l’Urgell. A l’hivern (del 13 al 24 de novembre) ens trobarem amb plats típics de les comarques pirinenques, on destaquen productes com ara els civets de caça i els embotits, però sobretot aquells amb una forta personalitat pròpia com ara el trinxat de la Cerdanya o l’òlha aranesa (olla aranesa). Finalment, en acabar l’any i com a edició especial (de l’11 al 22 de desembre), es podrà tastar la cuina de Nadal; el restaurant no només acollirà els plats típics de la festa més tradicional del nostre país, sinó que també es transformarà, a les nits, en un espai de diversió per a tots aquells que vulguin celebrar el Nadal amb la família, els amics o companys de feina. ■ Més informació: naturalment.e@cett.es

WWW.NATURALMENT.ES

4 10

Notícies del CETT

VI TROBADA ESCOLA-EMPRESA: un sòlid compromís amb la formació L’Hotel Alimara va acollir el passat mes de febrer la VI edició de la Trobada Escola-Empresa que cada any organitza el CETT. Les empreses capdavanteres del sector van assistir a la cita, que ja s’ha consolidat com un punt de convergència entre el món empresarial i els professionals i futurs professionals. La trobada amb les empreses és fruit del compromís del Grup CETT amb la formació: amb la formació professional i universitària i també amb la formació contínua, amb la formació al llarg de la vida entesa com a complement necessari a mesura que avança l’experiència professional. Es tracta d’un compromís que el vincula estretament amb el sector turístic i la seva competitivitat i amb les persones que hi treballen, perquè el procés de formació i adquisició de competències professionals no es produeix només a l’escola, ni acaba quan s’acaba l’escola. Durant dos dies la Trobada va permetre als estudiants i antics alumnes del CETT conèixer de forma directa algunes de les millors empreses del sector amb l’objectiu de facilitar un intercanvi de coneixements, feina, projectes… Per a les empreses la Trobada representa tant una gran oportunitat per donar-se a conèixer i descobrir les inquietuds dels futurs professionals, com una plataforma per mostrar les seves propostes i explicar els valors i coneixements que cerquen a l’hora de cobrir les vacants laborals. En definitiva, l’objectiu és crear un espai comú de relació empresa-alumnes-professionals-universitat, i promoure i consolidar-ne els vincles per obtenir un desenvolupament professional exitós. Enguany, es calcula que van ser prop de 1.000 els alumnes que van visitar els diversos estands de la Trobada i 150 les propostes laborals i convenis en pràctiques presentats. Isabel Galobardes, directora general de Turisme, va ser l’encarregada d’inaugurar les jornades, que van comptar amb la presència dels representants de les diferents empreses participants, membres del Consell de Direcció del Grup CETT i del Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPC) de l’entitat, i amb l’assistència de nombroses personalitats, com ara la Dra. Marien André, directora de l’Observatori de Turisme; Josep Francí, director general de Formació Professional i Educació Permanent; Narcís Bosch, secretari general del Consell de Cambres de Catalunya; Josep M. Navarro, sotsdirector general de Turisme; i Joana Homs,

EMPRESES PRESENTS AC HOTELES, ACCIONA TRASMEDITERRANIA, ACCOR HOTELES, ÀGORA RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA, ALTRACUINA 2001, ARAMARK, ATLANTA VIAJES, ATRACZION, BALNEARI VICHY CATALAN, BESTOURS VIATGES, CAMPING CAMBRILS PARK I SANGULÍ, EL BULLI, EUREST COLECTIVIDADES + VILAPLANA, EUROPCAR IB, EXPO HOTELES & RESORT, FOUR SEASONS , FUNDACIÓ TERRITORI I PAISATGE, GLOBALIA, GRAND VALIRA ÀREA SOLDEU TARTER, GRUP D’ANIMADORS PROFESSIONALS, GRUP FREIXENET, GRUP SERHS, GRUP SOTERAS, GRUPO HUSA, HALCON VIATGES, HOTEL DOLCE SITGES, HOTEL HILTON BARCELONA, HOTEL ROGER SMITH NY, HOTELES CATALONIA, HOTELES HESPERIA, HOTELES SILKEN, HOTELS PLAZA (Andorra), LIZARRAN TABERNAS SELECTAS, MARRIOT RENAISSANCE, NH HOTELES, OFICINA D'INFORMACIÓ TURÍSTICA DE CATALUNYA PALAU ROBERT, PARADIS GROUP, PARADORES, PARC D'ATRACCIONS TIBIDABO SA., RESIDENCIA DE ESTUDIANTES CSID. MADRID, SERUNION, SODEXHO ESPAÑA S.A., SOL MELIÀ S.A, TANDEM LUXURY TRAVEL, THE EAT OUT GROUP, TURISME DE BARCELONA, TURISME DE CATALUNYA, VIAJES EL CORTE INGLÉS, VIAJES IBERIA.

directora de Promoció de Turisme i Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona. La valoració de la Trobada d’enguany va ser molt positiva, tant per les empreses que hi van assistir com pels estudiants i professionals del sector. Pere Clarós, d’Acciona Transmediterránea, afirmava que la Trobada suposa una bona oportunitat de conèixer les aspiracions dels futurs professionals i recollir els currículums. L’empresa ja hi ha participat en més de 5 ocasions i, a més, compta amb un contracte de pràctiques, formació i contractació amb el CETT. Per a Ruth Galiana, d’Hesperia Hoteles, els objectius a la Trobada eren donar-se a conèixer i potenciar la imatge de la companyia, així com deixar palesa la importància que per a aquesta té la figura de l’estudiant en pràctiques. En aquesta edició han recollit més de 80 currículums i candidatures per a les diver-

115

ses ofertes laborals i en pràctiques, en una experiència que consideren molt positiva ja que els permet conèixer les persones personalment, cara a cara. Per a Josep Hostau, del Grup Soteras, la Trobada d’enguany ha superat el nivell de les anteriors. “S’han acostat al nostre estand persones formades que tenen ganes de compaginar experiència i estudis”. Debbie Cross, del Four Seasons Hotel, destaca que els estudiants del CETT que s’interessen per la seva companyia hi veuen oportunitats de créixer dins el grup i viure en primera persona la filosofia de “tractar i servir els altres com t’agradaria que et tractessin a tu”, on la qualitat del servei és essencial. Pel que fa als estudiants, feien cua en alguns estands com ara els de Tandem Luxury Travel o el de l’Àgora BCN. Christel Tirado explicava que el seu objectiu era obtenir una oferta de pràctiques i treball en alguna de les empreses de la Trobada: “La iniciativa està molt bé, ja que ens ofereix facilitats per accedir al mercat laboral”. Però a més de les diverses diverses presentacions corporatives per part de les empreses i workshop, el programa de la Trobada va incloure altres propostes destinades a analitzar l’estat actual del mercat laboral turístic i fomentar l’apropament entre l’escola i l’empresa. Així, el CETT va atorgar el premi a la millor empresa col·laboradora del curs anterior a Viajes el Corte Inglés. Josep Francí va lliurar el guardó a Joan M. Saperas, cap de l’Àrea de Catalunya i Balears, i a Elisabeth Méndez, responsable de RRHH de l’Àrea de Catalunya i Balears. Un altre dels actes rellevants va ser la taula rodona que, amb el títol “Com ser competitiu en el mercat laboral turístic”, va permetre a cinc destacades personalitats del món empresarial i esportiu analitzar els valors, aptituds i actituds que les empreses cerquen en els futurs professionals, basant-se en la seva dilatada experiència. Miquel Bonet, gerent de Select, empresa de selecció; Silvia Font, entrenadora del primer equip de l’UB-Barça, Lluís Llongueras, propietari i gerent de Llongueras; Eduard Moret, director de l'àrea turística del FC Barcelona, i Reinhard Wall, director general de l’Hesperia Tower van donar a conèixer la seva opinió sobre les claus per facilitar la integració al mercat laboral dels estudiants. El Dr. Joan Guàrdia, director acadèmic de l’EUHT CETT-UB, va actuar com a moderador en aquesta sessió magistral. ■

Els XXII PREMIS ALIMARA estrenen imatge La festa dels Alimara, guardons creats pel CETT i organitzats amb el Saló Internacional de Turisme de Catalunya per premiar l’esforç del sector turístic i hoteler en la divulgació dels seus recursos, arriba a la seva XXII edició, coincidint de nou amb la inauguració del SITC. A l’acte de lliurament dels Premis, el dia 4 de maig als salons de l’Hotel Alimara de Barcelona, és previst que hi assisteixi el primer conseller de la Generalitat de Catalunya, Josep Bargalló, i la directora general de Turisme, Isabel Galobardes, així com consellers i directors generals de Turisme de diverses comunitats autònomes, cònsols generals i representants de les institucions catalanes i professionals del sector turístic i hoteler. Un any més, i prèviament a la celebració d’aquest acte, bona part del material presentat al concurs ha estat exposat al CETT i al recinte del SITC, per tal que els membres del jurat, els estudiants del Centre i els visitants professionals del Saló l’avaluessin. De les propostes que s’han presentat s’ha pogut observar la diversificació dels productes promocionals, passant de la divulgació del turisme rural que s’ha anat extenent des de fa uns anys a la dels recursos culturals i gastronòmics. Els membres del jurat d’enguany han estat, per ordre alfabètic, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT; Jordi Fort, president del Grup PreImpressió, en representació del president del Gremi d’Indústries Gràfiques de Barcelona; Joan Miquel Gomis, professor del programa de turisme a la UOC; Josep M. Navarro, subdirector general de Turisme; Ramón Raventós, director d’Octo Europa Comunicació i editor gastronòmic; Enric Sagrera, vicepresident de l’Associació Empresarial Catalana de Publicitat; Fernando Santos, director de l’ICEP; Marta Serra, directora del SITC i Norbert Tomàs, president de l’Associació Espanyola de Fotògrafs Professionals. Un cop analitzat el material que optava als Premis Alimara -que en aquesta edició estrenen nova imatge, ja que el guardó és una reproducció de vidre feta a mà de l’escultura L’Alimara de Jaume Rodri- el jurat ha acordat recomanar al sector que no escatimi esforços per seduir la demanda potencial amb el material que produeix. ■

ELS GUANYADORS*

restauració, el catàleg Cooking Concepts, d’International Cooking Concepts

• Àmbit territorial estatal: La campanya de promoció Disfruta de Andorra, estarás como en casa del Govern d’Andorra, presentada per SCACS

• Àmbit d’empreses de viatges i transports: Els catàlegs de Bru & Bru, de Bru and Bru Exclusive Travel Designer

• Àmbit territorial comunitats autònomes, províncies i regions turístiques: El catàleg de prestigi Catalunya és del Consorci de Turisme de Catalunya

• Millor web del sector públic: www.keepingexploring.ca, del Canadà • Millor web del sector privat: www.terminalA.com

• Àmbit territorial local: El prospecte del programa Noches de embrujo de Córdoba del Consorcio de Turismo de Córdoba

• Alimara especial: Sr. Josep M. Espinàs, escriptor i viatger

• Àmbit d’empreses d’allotjament turístic: La campanya d’imatge corporativa de l’Hesperia Tower

• Premi Alimara que ha recollit la majoria dels vots dels estudiants del CETT: Els catàlegs "ABAMA" de Tropical Hoteles

• Àmbit d’empreses de restauració i de càtering: www.foodandmambo.es, web presentada per Xavier Olivé i Associats, i com a empresa vinculada al món de la

* Manca conèixer el Premi Alimara que ha rebut la majoria dels vots dels professionals que han visitat el SITC’06, pendents de la votació que té lloc el mes de maig).

4 12

Fundació

La Residència Universitària Internacional ÀGORA BCN ja és una realitat Al TotCETT núm. 9 de maig de 2005 s’informava de la propera construcció, per part de la Fundació Gaspar Espuña–CETT, d’una nova residència per a estudiants al costat del Campus Universitari de Mundet: l’Àgora BCN, Residència Universitària Internacional. Un any després, les obres estan molt avançades i ja hi ha data d’obertura per al Col·legi Major, adscrit a la Universitat de Barcelona: el 16 de juny de 2006. Durant aquest any trepidant i a mesura que l’edifici agafava forma, s’ha anat configurant tota la filosofia de l’establiment, així com els procediments de funcionament i resta d’elements operatius, i des del mes de gener s’han iniciat les accions comercials amb la intenció de donar-lo a conèixer. Aprofitant els 37 anys d’experiència del Grup CETT tant en el camp de la formació com en el de l’allotjament, l’objectiu de la Fundació és aconseguir que l’Àgora BCN esdevingui un nou model de Col·legi Major: obert, jove, intercultural, internacional i dotat d’equipaments dissenyats per al confort, l’estudi i la convivència. Amb més de 12.000 m2 i 220 habitacions, la residència està situada al costat mateix del Campus Universitari Mundet de la Universitat de Barcelona, en un entorn natural envoltat d’espais verds i equipaments esportius. Té un fàcil accés en metro a totes les facultats de Barcelona i també molt bones comunicacions amb els punts neuràlgics, culturals i d’oci de la ciutat. Les habitacions han estat dissenyades amb molta

cura pensant sempre en la comoditat, el descans i l’estudi. Poden ser individuals o dobles; són àmplies, lluminoses, funcionals, amb cambra de bany pròpia, taula d’estudi, telèfon, connexió a Internet, sortida de TV, calefacció central i aire condicionat. A més, també es disposa d’habitacions per a professors i/o investigadors i d’habitacions polivalents adaptades per a persones amb discapacitat. Els residents disposaran de servei de menjador amb cuina elaborada en el mateix centre. Pel que fa a les instal·lacions comunes, hi haurà una sala d’informàtica, biblioteca-aula d’estudi, aula de treball, Wi-fi a les zones comunes, sala de TV, sala de música, gimnàs, sala d’actes, un ampli saló social, consigna, infermeria, bugaderia, aparcament i jardí. ■

ENDEGANT UN NOU PROJECTE El nostre Col·legi Major ja té parets, ja té terra sobre el qual podem trepitjar. Ja tenim les habitacions i bona part de les instal·lacions, però ens falta el més important, l’objectiu de tot plegat: els residents, els col·legials que s’incorporaran a partir del proper setembre. A Àgora BCN acollirem noies i nois majors d’edat que iniciaran una nova etapa a les seves vides: alguns hi començaran una carrera universitària o la continuaran, hi estudiaran un cicle formatiu i d’altres residiran a Àgora BCN mentre estudien un màster. Arribaran professors per fer una conferència, assistir a un curs o impartir-lo i hi haurà llicenciats preparant el seu doctorat. Tots formaran part del nostre univers, i els professionals que formem part de l’equip d’Àgora BCN procurarem que no els manqui res. Hem pensat en ells per oferir-los no només comoditats, sinó també un ambient d’estudi adient i la realització de diferents tipus d’activitats acadèmiques (tutories, xerrades tècniques...), culturals (conferències, cine-fòrum, music-fòrum, grup de teatre...), recreatives (excursions, concerts, festes...) i activitats esportives, amb la finalitat que el concepte “com a casa” sigui una realitat diària. Aquest és el nostre principal repte i el nostre compromís. Àgora BCN obrirà les portes el 16 de juny. Durant els mesos d’estiu, juliol i agost funcionarà com a alberg de joventut i la resta de l’any, de setembre a juny, com a Col·legi Major. Amb tota la il·lusió d’engegar un nou projecte, l’equip d’Àgora BCN us convida a visitar l’establiment. Us hi esperem! ■ Manel Bassols. Director de la Fundació Gaspar Espuña–CETT

WWW.AGORABCN.COM

135

Fundació

LA RECERCA en matèria de turisme i hoteleria ES PREMIA al batxillerat La Fundació Gaspar Espuña-CETT, en el seu afany per potenciar i fomentar el desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i l’hoteleria i la formació dels estudiants, convoca el Premi als millors treballs de recerca de batxillerat en matèria de turisme i hoteleria per tal d’incentivar l’alumnat a desenvolupar aquest tipus d’investigació, i aporta un estímul perquè es realitzin amb rigor, qualitat i profunditat. El Premi s’adreça a qualsevol alumne de batxillerat de Catalunya que presenti el seu treball de recerca en el curs acadèmic 2006-07. El jurat seleccionarà els millors treballs a partir de la seva innovació, originalitat, creativitat, l’ús d’una metodologia d’investigació rigorosa, el contingut, l’estructura acadèmica, una presentació acurada, l’aportació de coneixement i la qualitat global. • 1r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’alumne amb un màxim de 3.000 euros, un PC portàtil i un val de 1.000 euros per a l’escola per a material educatiu. Si el guanyador resideix a més de 50 km de Barcelona i té intenció d’estudiar a una universitat de Barcelona, obtindrà un descompte del 20% de l’import de l’estada durant el primer curs universitari a l’Àgora BCN, Residència Universitària Internacional. • 2n premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’alumne amb un màxim de 2.000 euros i un val de 500 euros per a l’escola per a material educatiu. • 3r premi: El cost dels estudis universitaris que decideixi cursar l’alumne amb un màxim de 1.000 euros i un val de 300 euros per a l’escola per a material educatiu. ■

II CONVOCATÒRIA DELS PREMIS AL MILLOR PROJECTE FINAL DE CARRERA I CRÈDIT DE SÍNTESI Per segon any consecutiu la Fundació Gaspar Espuña–CETT vol incentivar l’alumnat del CETT en els seus estudis mitjançant la convocatòria de dos premis, els guanyadors dels quals es donaran a conèixer a finals de juliol. • El primer està destinat a l’alumnat de diplomatura en turisme del CETT i té com a objectiu reconèixer el millor projecte final de carrera que, havent-se presentat a la convocatòria de setembre de 2005, febrer de 2006 o juny de 2006, hagi obtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor. El Premi consisteix en l’import total d’un màster (excepte les taxes de la UB) impartit al CETT l’any acadèmic següent. • El segon s’adreça a alumnes de tècnic superior en agències de viatges, tècnic superior en informació i comercialització turística, tècnic superior en allotjament i tècnic superior en restauració, mentre que s’acceptaran a la convocatòria tots els treballs que es presentin el mes de juny d’enguany. El Premi consisteix en l’import total del primer curs de la diplomatura en turisme (excepte les taxes de la UB) o del primer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETT l’any acadèmic següent. ■

Més informació: www.cett.cat/cat/fundacio.html

En marxa el II Concurs de projectes emprenedors en el sector turístic L’objectiu d’aquest concurs, ideat per la Fundació Gaspar Espuña–CETT, és impulsar l’esperit emprenedor, la innovació i la creació d’empreses en el sector turístic. Del total de projectes que s’han presentat al certamen, set han passat la primera fase de selecció. Per delegació del jurat, un equip tècnic especialitzat ha seleccionat aquelles idees que s’han considerat més innovadores i econòmicament viables. Un cop superada aquesta fase, els participants han dut a terme el Pla d’Empresa del seu projecte. A partir d’aquí, el jurat durà a terme la selecció definitiva dels guanyadors. El lliurament dels premis es farà el 8 de juny al paranimf de la Universitat de Barcelona, coincidint amb l’acte de graduació de la darrera promoció de totes les formacions que s’imparteixen al CETT. Paral·lelament es donarà el tret de sortida de la convocatòria del III Concurs. • Projectes seleccionats: Els autors dels set projectes que han passat la primera selecció del jurat són Nadav Bar Kama, Romina Daniela Bompani, Marta Carbonell, Sandra Gard Buscarons, Justi Hidalgo, Oliver Sharpe i Andrea Fabiana Tourn. ■

4 14

Tema

L’HOMENATGE A GASPAR ESPUÑA, el reconeixement més entranyable El passat dijous 16 de març va tenir lloc a la Llotja de Mar de Barcelona el sopar d’homenatge a la persona de Gaspar Espuña i Berga, president honorífic del Grup CETT i president de la Fundació Gaspar Espuña CETT. El reconeixement s’ha dut a terme amb motiu del seu 70è aniversari, arran de la seva jubilació recent després dels 36 anys al capdavant del CETT i de la feliç coincidència de l’atorgament de la Creu de Sant Jordi del Govern de Catalunya i de la Medalla d’Honor de Barcelona. La trajectòria personal de Gaspar Espuña s’ha caracteritzat sempre per la seva presència en tota mena de projectes turístics, cívics, docents, solidaris, polítics i un llarg etcètera, als quals sempre ha volgut imprimir un tret distintiu: treballar des d’un “estil de fer país” creant riquesa, obrint perspectives de futur i cercant la cooperació i la col·laboració de tots, des de la fidelitat i, sobretot, des de la catalanitat. Per aquest motiu, el comitè organitzador de l’homenatge, format per l’Hble. Sr. Josep Huguet, conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya; l’Excm. Sr. Raimon Martínez Fraile, secretari general de Turisme del Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio; l’Il·lm. Sr. Jordi Portabella, segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; l’Excm. i Mgfc. Sr. Joan Tugores, catedràtic d’Economia Internacional; el Sr. Ramon Bagó, president del Grup SERHS; i el Sr. Joan Gaspart, membre del comitè executiu de la Cambra de Comerç de Barcelona, van convocar aquest acte d’homenatge, en considerar Gaspar Espuña mereixedor d’un emotiu reconeixement públic. Més de 350 persones del món eclesiàstic, polític, solidari i turístic, amics i familiars van omplir de gom a gom el Saló de Contractacions de La Llotja. A partir de les vuit de la tarda van començar a arribar els assistents, i s’inicià un aperitiu amenitzat per la música del Quartet de Corda. A les nou en punt s’iniciava pròpiament l’acte amb l’entrada al saló d’en Gaspar Espuña, acompanyat per les autoritats assistents i pels membres del comitè organitzador. Josep Puigbó, conductor de l’acte, va explicar el motiu de la reunió i de l’homenatge, fent un resum de la biografia del Sr.

Espuña. Tot seguit va donar la benvinguda a l’Excm. Sr. Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i a continuació van intervenir Fèlix Martí, president de Lingua Pax qui, en el seu parlament, va aglutinar les facetes eclesiàstica, política, social, solidària... de l’homenatjat. En qualitat d’amic d’en Gaspar, i representant a tots els amics, va intervenir Àngel Baró. Tot seguit, la seva filla Laia Espuña adreçà unes paraules en nom de la família, i per acabar la primera part de l’acte, Miquel Alsius, president del Grup CETT, va parlar en nom dels socis del Grup CETT, dels patrons de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i del seu equip humà, i va lliurar al Sr. Espuña un llibre amb el recull dels escrits de més de 80 amics, familiars i professionals que hi han volgut plasmar els seus sentiments i records. Després de degustar l’esplèndid sopar ofert pel sector turístic, en arribar al cafè es va reprendre l’acte amb un vídeo que recollia les paraules de Ramon Bagó i Raimon Martínez Fraile, membres del comitè organitzador, i del M. Hble. Sr. Jordi Pujol i el M. Hble. Sr. Pasqual Maragall, president de la Generalitat de Catalunya, els quals, per problemes d’agenda, no van poder ser presents a l’acte. Tot seguit va intervenir l’Il·lm. Sr. Jordi Portabella i l’Hble. Sr. Josep Huguet, els quals, en representació del comitè organitzador i del sector turístic, van adreçar unes paraules als assistents. En acabar, el mateix conseller, Jordi Portabella i Joan Gaspart, en representació de tots els assistents, van lliurar a Gaspar Espuña una placa commemorativa amb forma de càntir que citava: “En reconeixement a la teva contribució a la societat i, de forma especial, al sector turístic, al sector acadèmic, al món eclesiàstic, al món polític, al món solidari, als amics i a la família, et retornem amb agraïment el càntir que tantes vegades ens has regalat. Gràcies per la teva obra!”.

155

Posteriorment a la solemne interpretació per part dels músics d’El Cant dels Ocells, va prendre la paraula l’Il·lm. Sr. Xavier Casas, 1r tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i alcalde accidental, i finalment va arribar l’esperada rèplica de Gaspar Espuña, el qual, visiblement emocionat però sense perdre el sentit de l’humor, va agrair l’homenatge tot comentant, amb el seu tarannà desenfadat, diverses facetes de la seva vida. Per acabar el sentit homenatge, tots els assistents es van posar drets i van cantar l’himne que ens uneix, ens representa i ens agermana: Els Segadors.

Aportacions a la Fundació Gaspar Espuña-CETT Amb motiu de l’homenatge a Gaspar Espuña, els assistents al sopar i les diferents Administracions turístiques, tant el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio com la Conselleria de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Barcelona, van decidir atorgar una aportació a la Fundació Gaspar Espuña–CETT perquè es destini a beques, a recerca o a creació de coneixement en el camp del turisme.

RESUM BIOGRÀFIC DE GASPAR ESPUÑA I BERGA 70 ANYS DE COMPROMÍS SOCIAL I PROFESSIONAL Gaspar Espuña i Berga neix a Olot el 3 d’agost de 1935. Fill d’uns masovers, inicia els estudis al Seminari de Girona. Posteriorment es llicencia en filosofia i teologia (Roma), ciències polítiques (Ginebra) i cursa estudis de psicologia a Barcelona. Inicia la seva activitat com a docent al col·legi El Collell a finals dels anys 50. A l’inici dels anys 60 és nomenat rector a la Bisbal d’Empordà, a Canet i finalment a Calella, on realitza tasques de pastoral així com activitats socials i educatives –hi organitza jornades postescolars i hi difon els valors de l’escoltisme-. El 1965 crea Joventut i turisme, grup que va reunir durant tres anys joves de països i condicions diferents que estiuejaven a la Costa Brava i al Maresme, amb la finalitat que entre ells es forgés una relació humana i espiritual entre ells. És en aquests anys quan, en entrar en contacte amb l’incipient món del turisme i conscient de les mancances d’un sector econòmic creixent i amb gran trascendència social, es proposa fundar un centre d’estudis i de formació de futurs professionals del turisme. A principis dels anys 70, la Fundació Jaume Bofill l’envia a Ginebra perquè faci conèixer la situació de Catalunya als organismes internacionals, es posi al servei dels catalans exiliats, organitzi els Jocs Florals del 1972 a la ciutat de Calvin, etc. Com a secretari general de Justícia i Pau, lluita contra la pena de mort. Col·labora en la creació de la Fundació Internacional d’Estudis Històrics i Socials. Contacta amb organismes no governamentals, tant nacionals com internacionals, com ara Pax Christi, Amnistia Internacional i Pax Romana Internacional, entre d’altres. L’activitat professional vinculada al sector turístic: el CETT Tot va començar l’any 1969, ara en fa 37, en un famós tren entre Canet i Barcelona. Allà, en Josep M. Trias i en Gaspar Espuña van gestar el CETT, el Centre d’Estudis Tècnics Turístics, que tindria com a vocació inicial formar professionals per al sector turístic, assessorar empreses i institucions turístiques i investigar els diferents camps del sector turístic. El Centre va iniciar la seva activitat en un petit despatx del

carrer Ausiàs March i el mateix any es va traslladar a la seu del carrer Canuda. L’any 70 ja es va impartir formació turística: amb el nom de tècnic en empreses turístiques eren estudis no reconeguts pel Ministerio de Educación, sinó que depenien del de Turismo. Es donava la paradoxa que algú que s’acabava de titular en turisme tenia la mateixa puntuació per entrar en aquest Ministerio que algú que hagués fet només COU, i menys puntuació que algú que hagués cursat, posem per cas, veterinària. Només hi havia una Escuela Oficial de Turismo a tot Espanya -a Madrid-, a qui les altres havien de retre pleitesia (cal recordar que es tractava del període predemocràtic). Al CETT, des d’un primer moment, van haver-hi unes línies d’actuació ben clares, que s’han mantingut tots aquests anys fins a l’actualitat: • El de mantenir la identitat: va ser la primera empresa del sector turístic en editar tota la documentació en català (papers de carta, sobres, documentació...). Més tard, l’Hotel Alimara també ha estat el primer en retolar-ho tot en català. • La reinversió total dels beneficis empresarials, únic cas al sector. • Ha estat el primer centre privat de formació turística de tot Espanya que atorga beques pròpies al seu alumnat.

4 16

Tema

d’hotels independents, Família Hotels, i un any després el CETT va adquirir Viatges Century. L’any 1984 va ser el torn del naixement dels Premis Alimara, el 1985 es va crear la borsa de treball i pràctiques, antecessora de l’actual SOPCP, i un any després l’Escola d’Animació, la primera a Espanya i pionera a Europa. L’any següent s’internacionalitzava Família Hotels amb la creació de la Cadena Transeurope Hotels, es duia a terme la gestió del complex turístic de Núria i començaven els cursos ocupacionals.

I així un llarg etcètera. En definitiva, el CETT s’ha caracteritzat i es caracteritza pel servei al país, a Catalunya i al seu turisme. Durant els primers anys aquesta formació es va anar consolidant i van començar els assessoraments a empreses i institucions, així com l’organització de simposis i reunions com el de Turisme de muntanya, celebrat l’any 1974. Es van iniciar també cursos de reciclatge com els aleshores famosos cursos per obtenir el carnet de director d’hotel, dirigits a professionals del sector. En els inicis de la transició es va treballar activament en el Congrés de Cultura Catalana, liderant-ne l’àmbit de Turisme. No eren anys fàcils, i atès que moltes institucions turístiques no tenien ni els mitjans ni el coneixement necessari, el CETT les va representar: va representar totes les zones turístiques catalanes en pràcticament totes les fires de Turisme d’Europa. L’any 1979 en Gaspar Espuña va ser assessor de la Generalitat en el traspàs de competències en matèria de turisme. Des de Madrid només es volia traspassar la inspecció i les sancions a les empreses turístiques, les menys agraïdes. Finalment, a poc a poc però amb determinació, es van anar aconseguint pràcticament competències plenes. ELS ANYS 80 L’any 80 va arribar el primer ordinador al CETT. Des del 81, i durant molts anys, el Centre va tenir la primera i més completa biblioteca-centre de documentació turística privada de tot Espanya: des de la Generalitat, l’administració central i les diferents universitats es demanava poder consultar-ne la documentació. I és que la dècada dels 80 va ser d’un enorme creixement. Per exemple, l’any 1982 es va crear una cadena

LA DÈCADA DELS 90 Però si els anys 80 van ser vertiginosos per al CETT, la dècada dels 90 encara ho havia de ser més. L’any 1990 el Centre es va poder adscriure per fi a l’Escola Oficial de Turisme catalana, i el 1991 es va participar activament en la creació del Col·legi Oficial de Tècnics en Empreses Turístiques, que encara avui té la seu al CETT. Es va participar en la realització dels JJOO de Barcelona’92, aportant, d’entre els alumnes, més de 600 voluntaris especialitzats i alguns professionals de la casa. L’any 1993 va començar a rutllar l’Escola d’Hoteleria a l’Hotel Plaza, i un any més tard naixia l’Associació d’Antics Alumnes del CETT. L’any 1995 va destacar la inauguració de l’Hotel Alimara i, pocs mesos després, el trasllat del CETT a la nova ubicació a la Vall d’Hebró. Si el 1996 es van incorporar noves formacions -els cicles formatius de turisme, hoteleria i restauració-, l’any següent seria molt més important, ja que es va començar a impartir la diplomatura, com a centre adscrit a la Universitat de Barcelona. El 1998 van arribar els primers màsters i postgraus, i un any més tard es va reconèixer la labor del CETT, que va rebre la Placa d’Honor del Turisme de la Generalitat de Catalunya. ... I PER MOLTS ANYS! La present dècada també és plena de fruits i satisfaccions. L’any 2000, per exemple, va néixer la Fundació Gaspar Espuña-CETT. El 1991 es duia a terme la primera Trobada Escola–Empresa i el 2002 s’assolien els primers certificats de qualitat ISO 9001, els ambientals, etc. Fa només tres anys es van inaugurar els nous salons de l’Hotel Alimara; l’estiu del 2004 es va adquirir el terreny on s’ubicaria la futura Residència, l’any passat se’n van iniciar les obres i el 16 de juny d’enguany obrirà les seves portes ÀGORA BCN, Residència Universitària Internacional. El resultat d’aquest llarg camí és un grup d’empreses en constant creixement dedicades bàsicament a la formació turística, que compten amb un equip humà de més de 250 persones i que formen al voltant de 1.400 alumnes l’any. Aquesta fita hauria estat impossible sense la figura de Gaspar Espuña i Berga. Precisament, en reconeixement a la seva tasca, el senyor Espuña ha rebut recentment la Creu de Sant Jordi (2005) i la Medalla d’Honor de Barcelona.

175

D’EN GASPAR S’HA DIT... “En el meu camí professional has estat una Alimara sempre encesa, “l’Alimara””. Maria Abellanet “Han passat deu anys i, per sorpresa meva, has aconseguit entusiasmar-me pel teu projecte ...”. Miquel Alsius “... en Gaspar sempre ha portat la Creu de Sant Jordi gravada al cor”. Ramon Bagó “...s’havia establert una relació de complicitat que amb el temps esdevindria amistat, una amistat que fa més de 30 anys que dura”. Manel Bassols “...en Gaspar va tenir la bona pensada de treure tot el positiu que té tot turisme intel·ligent”. Salvador Batalla “.. hi ha dues constants en la seva trajectòria... Primer, un fort sentit social.... i segon, una inquietud educativa d’ajudar els altres a ser persones lliures i responsables”. Joan Busquets “.... un itinerari vital tan ric i generós com el que has recorregut fins el present”. Joan Cals i Güell “En Gaspar Espuña ha estat capaç d’aglutinar, d’engrescar, d’entusiasmar i de sumar, sempre més que restar”. Arcadi Calzada i Salavedra “...et valoro com a persona que Déu un dia va posar en el meu camí”. Jaume Camprodón "Nosatrus, sa teu colla de Cadaqués, mos sentim orgullosos de tenir-te com amic, de sa teu calidesa humana... de sa teu companyia en cada un des moments de sa nostra lluita particular i personal”. Sa colla de Cadaqués “...a més de la feina feta, hi ha hagut sempre l’amic entranyable”. Narcís Coll i Frigola ”... tres valors han inspirat el seu treball, la seva vida: catalanitat, coneixement i consciència social”. Narcís Coll i Ferrer “...un dels homes del nostre país que, els últims 40 anys, ha treballat amb més fermesa per arrelar i consolidar l'activitat turística a casa nostra”. Jordi Comas i Matamala

“Gràcies per donar-me les primeres ales per volar”. Montse Espuña i Pons “...Té l’honor de formar part de la poca gent genial, inclassificable, que fan que aquest món sigui una mica menys avorrit i, en el seu cas, una mica més habitable”. Miquel Gallofré i López

“... persona rigorosa, amb criteri i amb un discurs propi que, amb una gran coherència, ha aplicat a la seva pròpia vida i ha sabut traslladar a l’àmbit professional amb igual fortuna...”. Jordi Portabella “...la seva vida. Un camí d’exemple, ple d’il·lusions”. Pere Reixach

“No diguis prop de bé, digues MOLT BÉ!”. Isabel Galobardes

“...el seu CETT era a sou i a Vida”. Jaume Rodri

“...forjador per excel·lència dels professionals del turisme...” Joan Gaspart i Solves

“Un visionari tossut que sempre ha volgut anar mes enllà...”. Josep Anton Rojas i Diago

“...sempre l’he considerat el meu “pare professional” i el CETT, la meva segona casa”. Pere Gelis “...parlar amb en Gaspar és com un oasi fet realitat al bell mig de tanta rutina i banalitat”. Joan Guàrdia i Olmos “D’ell admiro (...) la seva capacitat d'aglutinar persones i idees al servei de grans projectes.” Climent Guitart i Pascual “Ardent défenseur de la langue catalane, Gaspar était devenu un défenseur du français en terre canadienne. Ce fut le début d’une belle amitié!”. Louis Jolin “...per damunt de tot, tinc la ferma impressió que a través de Juventut i Turisme vaig tenir una oportunitat única, de començar a entrar com a persona a Europa vint anys abans que ho pogués fer el propi país...”. Josep M. Lloveras i Soler “La seva activitat posterior ha demostrat que d’això (del turisme) ell en sabia”. Joan Majó i Cruzate “En Gaspar és un homenot i podria ser objecte de biografies molt diverses perquè, com altres homenots, ha anat vivint experiències difícils d’integrar en una biografia única”. Fèlix Martí “En Gaspar Espuña és un somiador que acabà sent empresari”. Raimon Martínez Fraile “...la millor qualitat que tens...: el teu gran amor al país, al nostre país, a Catalunya!!!”. Jordi Martínez i Planas

“...persones com ell han fet el món una mica millor del que és...”. Monique Rous de Madinhac “…mai podíem imaginar (...) que amb el temps arribaries a ser tan estimat per aquesta colla tocada per sa tramuntana”. Sa Colla de Cadaqués “En José María se sentiria molt orgullós en veure que els vostres esforços (...) han estat reconeguts”. M. Josefa Salas, vídua de Josep M. Trías “Perquè el teu futur ha de ser de mil colors, com els que tu has escampat en aquest món tan fosc.” Família Serra-Coma “En Gaspar Espuña, un home de fe i de tremp compromès amb el país”. Jordi Ten i Figueras “Tu llavors ja parlaves clar i ens empenyies a ser agosarats i oberts, a estimar el país –en una època ben difícil– i a treballar per un món més fraternal i més just. Les teves dèries de llavors s’han anat enfortint, refinant i ampliant amb el pas dels anys”. Josep M. Terricabras “...ell va començar a mostrar-me el que significava (...) el tracte amb les persones”. Roberto Torregrosa “Sabíem el que volíem però no coneixíem les dinàmiques professionals del món del turisme. En Gaspar ens hi va ajudar.” Enric Truñó i Lagares “Negociador tenaç, (...) l'altre gran tret de la seva personalitat: una humaníssima cordialitat”. Joan Tugores i Ques

“Sempre has estat un home de fe. (...) Aquesta fe és una actitud de vida que sempre t’ha portat a anar més enllà”. Josefina Díez i Pascual

“...Vaig conèixer aleshores les teves capacitats d’organització i també d’influència envers persones significatives i de bona voluntat”. Arcadi Oliveres i Boadella

“En el més fons de l’amistat... hi consta, amb lletres destacades, el concepte recíproc de la confiança”. Pere Duran i Vall-llossera

“...Gaspar Espuña segueix essent un referent, tant del país com del sector”. Josep M. Pallàs i de Pineda

“Em va impressionar la dinàmica i la força de voluntat d'en Gaspar i, perquè no dir-ho, la valentia que demostrava volent crear una escola per formar futurs professionals turístics (...)”. Jordi Úbeda i Bauló

“..nous sommes impressionnées par sa capacité à mettre en oeuvre de gros projets à caractère humaniste”. Annie i Denise Fayolle

“Vull felicitar-te, ben sincerament, per la teva immensa humanitat, per la dosi d’energia positiva (…) i per tot el que has imaginat i has portat a la pràctica”. Josep Huguet

“Són molts els bons records que tinc de la meva època d’estudiant (...) i especialment de tu com a persona, formador i professor”. Francesc Ventura Zabala ■

4 18

Entrevista

RAIMON MARTÍNEZ FRAILE, secretari general de Turisme Raimon Martínez Fraile és una persona que coneix bé el CETT, tan bé com coneix l’àmbit en què es desenvolupa la seva activitat. Secretari General de Turisme del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç d’Espanya, des de l’abril de 2004, quan li demanem que s’adreci als professionals i futurs professionals del sector, reivindica que hi hagi una major consciència sobre la importància del turisme, “la primera indústria del país i la més important a nivell mundial, ja que crea riquesa econòmica, social i cultural”.

• De la secretaria general que vostè dirigeix depenen les competències de promoció exterior. Quines són les novetats que ha emprès la seva administració en aquest sentit? Les polítiques i estratègies de promoció exterior són elements essencials del nou desenvolupament en turisme. Es coneix quin producte vol el client, es disposa d’aquest producte i és bo, però cal determinar de quina manera aquest bon producte es trasllada al client. L’eix central d’aquesta manera de fer, d’aquesta manera de promoure el model turístic de manera eficaç mitjançant accions de promoció recau en la segmentació, tant en l’origen com en el destí, i en aquest aspecte és on estem treballant. És a dir, tenim de tot però un mateix producte ofertat pot no servir a diversos clients, ja que cadascun pot voler una cosa diferent i, per tant, hem de saber què vol concretament cada client. Per això cal analitzar i segmentar tant en origen com en destí, coneixent a fons de què parlem en ambdós casos. Així, a l’hora de vendre també és vital conèixer el producte -què venem- i saber potenciar la intel·ligència del mercat -com i on ho podem vendre-. Emprant eines estadístiques i aprofundint mitjançant enquestes en els origens, en els diversos mercats, podem saber què és

el que el client –estranger, però també espanyol- demana, de manera que podrem actuar amb més eficàcia en el destí. • Com es duu a terme la coordinació amb les comunitats autònomes en aquest àmbit? Estem molt orgullosos de les campanyes corporatives que s’han dut a terme fins ara. El 2005 s’han signat acords amb 7 comunitats autònomes i es preveu que es pugui arribar a acords amb un total de 9 o 10 comunitats. Aquesta coordinació és molt important, bàsica, ja que no val la pena fer promoció exterior del conjunt d’Espanya si aquesta promoció no es fa de comú acord amb la comunitat autònoma en qüestió. L’any passat es van fer campanyes cooperatives entre l’Administració i el sector privat, però també a tres bandes -les que realment creiem que són més efectives-, entre la Secretaria General, la comunitat autònoma i el sector privat. Paral·lelament, des del 2005, i amb l’objectiu de promoure Espanya com a destí turístic fora de les fronteres i en els mercats més propers, s’ha realitzat la campanya genèrica “Somrigui, vostè és a ...”, és a dir “Smile, you’re in Catalonia”, o “Smile, you’re in Galicia”, o “Smile, you’re in ...”, a qualsevol altra comunitat. En

aquest missatge, la imatge de marca del turisme espanyol ha estat i és un sol potent -el de Miró- amb la paraula “Espanya” adjunta. La imatge com a motiu de reclam ha tingut una elevadíssima acceptació. Es tracta d’una marca de prestigi que t’indica i et dirigeix cap al destí, el país, i la comunitat autònoma. N’estem molt satisfets. • Com organitza la secretaria general de Turisme la major implicació de tots els agents turístics en la formulació de les polítiques del sector? Seguint la intel·ligència de mercat mateixa i partint de la segmentació de què parlàvem anteriorment, realitzem estudis genèrics, intentem conèixer a fons quants turistes vénen, des d’on, què cerquen, què gasten... Analitzem els grans mercats europeus d’origen, que representen el 85% del turisme internacional que ens visita, per determinar quines polítiques s’han d’aplicar. Totes aquestes accions les duu a terme la secretaria general de Turisme conjuntament amb les comunitats autònomes i els sectors empresarials, i bàsicament des de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales (CEOE), els sindicats, i les comunitats autònomes mateixes i ajuntaments.

195

També es realitzen reunions sectorials i trobades amb empresaris (hotelers, restauradors, comerciants, representants del sector sol, platja, neu...), mentre que paral·lelament tots aquests vincles entre l’àmbit públic i el privat també es donen a cada comunitat autònoma, que planifica l’acció basant-se en la intel·ligència de mercat i la coordinació amb el sector turístic de la zona. En tots aquests àmbits, la col·laboració és fonamental per dur a terme una bona política sectorial. • Quin és el paper d’instruments com ara la Conferència Sectorial de Turisme? La Conferència Sectorial de Turisme, presidida pel ministre, representa les 17 comunitats autònomes més Ceuta i Melilla i la seva funció és coordinar les accions que es desenvolupen en matèria de turisme. A la Mesa de Directors Generals de Turisme es preparen els temes perquè siguin aprobats per la Conferència Sectorial, que és qui ratifica els Plans i accions (inversions en infraestructures turístiques, pressupostos, planificació…) que, abans s’han negociat amb els diversos sectors. Els recursos sempre són escassos, però els que dediquen les administracions -des de la central fins a l’ajuntament més petitsón suficients; el que cal és posar-se d’acord en com s’han d’utilitzar. Com que no hi ha votacions, les sessions de la Mesa de Directors Generals de Turisme acostumen a ser molt dures però eficients, perquè sempre s’arriba a acords i aquests sempre suposen accions positives amb vista al sector turístic. Hi ha una gran solidaritat entre els membres de la Mesa. • Algunes veus comenten que caldria afinar les capacitats comercials dels professionals del sector a l’hora de decidir quin producte vendre i a qui vendre’l. Com poden intervenir la universitat i la formació continuada amb referència a aquesta mancança? Personalment he estat prop de 10 anys dins el món de la docència, i després d’un temps, quan explicava una assignatura al batxillerat o a la universitat, en definitiva, el que pretenia és que la gent sabés llegir, escriure, sumar, restar, multiplicar... és a dir, saber fer les funcions bàsiques, i saber aplicar el sentit comú. Aquests són els grans estudis o coneixements que et donen eines per anar per la vida.

En la formació en el sector turístic, a més dels coneixements que normalment s’imparteixen, cal que tant professors com alumnes -empreses, professionals i, en definitiva, tothom que hi estigui implicatentenguin i transmetin que el turisme és una activitat bàsica, fonamental per a l’economia. És l’activitat número 1 en el panorama de l’economia catalana, espanyola i europea, fins i tot mundial. A les universitats i centres de formació com el CETT cal tenir ben present aquesta realitat per transferir als alumnes que el turisme és una activitat essencial per al desenvolupament econòmic, social i cultural del país. L’altra gran base és que s’ensenyi a fer bé les coses. El CETT ha d’ensenyar els coneixements i les “artesanies” de la professió, ha d’assegurar-se que els futurs professionals donin un bon servei, i sàpiguen què venen, com ho han de vendre i a qui, prioritzant la qualitat. Aquesta doble consciència s’ha de transmetre des del professorat. Ells són els primers que han d’estar convençuts que el sector capdavanter és el turisme, cosa que malauradament no es té massa present a la nostra societat -els mitjans de comunicació en són un exemple, ja que haurien d’atorgar-li més importància-, però que cal remarcar constantment. Escoles com el CETT han de transmetre coneixements, però també entusiasme pel sector. • Vostè ha declarat que el nostre país compta amb molts atractius turístics però que això no vol dir que alhora siguin productes turístics. Com es pot redreçar aquesta situació? És cert que hi ha molts atractius turístics, però hi ha qui creu que perquè n’hi hagi en un poble, en una zona, en una regió, ja està parlant d’un producte turístic, i això no és així. Perquè una cosa esdevingui l’altra cal potenciar l’atractiu i transformar-lo en producte perquè generi una activitat econòmica: s’ha d’aconseguir donar-lo a conèixer i integrar tots els serveis possibles perquè el visitant no sigui merament això, un visitant, sinó que es converteixi en turista, i com a tal dormi, mengi, compri, faci activitats... a la zona on és aquell atractiu. El millor atractiu turístic -que hi és de forma innata- no serà conegut, no tindrà repercussió si no es treballa, si no es converteix en producte, i això s’ha de guanyar.

• Com podem posar en valor la nostra rica oferta complementària (gastronomia, esports, comerç)? Precisament canviant aquesta forma de pensar des de l’arrel. S’ha de pensar que precisament aquesta oferta en gastronomia, esports, comerç, oci... no és complementària a, posem pel cas, el turisme de sol i platja, sinó que també n’és l’oferta bàsica. Realment, la gent no tria on viatja pel propi destí en si, sinó també tenint en compte què hi podrà fer, quines activitats podrà realitzar, de quines opcions disposarà en l’àmbit cultural, comercial, de l’oci, esportiu... més enllà de les activitats essencials com dormir, menjar i el transport, que poden variar molt en funció de la disponibilitat econòmica de cadascú. El destí mateix no és tan determinant a l’hora de triar, sinó les opcions de què disposes, allò que hi podràs fer a més a més. Aquesta és la base i per això cal no només donar a conèixer la bona oferta turística de què disposem, sinó també potenciar aquests àmbits donant-los a conèixer i procurant que siguin de qualitat. • Finalment, vostè és una persona que sempre ha mantingut un estret lligam amb el CETT. Què diria i aconsellaria als estudiants i futurs professionals del sector turisme que hi estudien actualment? En primer lloc els voldria felicitar perquè han escollit bé; han triat per desenvolupar el seu futur el sector més important i dinàmic de l’economia espanyola i mundial. També els aconsellaria que, a més de la important formació que els ensenyin a les aules del CETT, tinguin en compte que també aprendran -i molt!- als passadissos, fomentant-hi les relacions humanes. Els recomanaria que llegissin molt i de tot, ja que s’aprèn molt llegint i aquesta és una via per conèixer i tenir una mentalitat més oberta. Els diria que en el sector, quan comencin a desenvolupar-se professionalment, no pensin que han de començar fent de directors, sinó des de la base, sabent fer de tot, per poder anar pujant, anar ascendint amb ambició, per millorar en i pel sector turístic. Que siguin conscients que ells són el futur del turisme, i que aquest es basa en la qualitat. ■

4 20

CETT Formació

Representació del CETT a MADRID FUSIÓN ‘06, la IV Cimera Internacional de Gastronomia El mestre cuiner Jordi Herrera, xef i propietari del Restaurant Manairó (Barcelona) i exprofessor i cap de cuina del Grup CETT, va ser un dels grans protagonistes, junt amb Juan Antonio Zaldúa, de la ponència “Carnes rojas: parrillas de última generación”, presentada a Madrid Fusión. Daniel Otero, professor de l’Escola, va ser l’ajudant d’Herrera en aquest acte, que va servir per presentar dues tècniques novedoses i de pròpia creació: la graella de claus i la sonda de vapor.

La ponència de Jordi Herrera i Juan Antonio Zaldúa a Madrid Fusión no va deixar indiferent ningú. Patrocinada per Los Norteños, aquesta lliçó de cuina va servir per conèixer les tècniques culinàries més avantguardistes. El filet de porc ibèric elaborat amb la tècnica de la graella de claus i amb una guarnició de carxofes realitzades amb la sonda de vapor, i uns escamarlans al vapor fets amb aquesta mateixa tecnologia van ser les estrelles de la ponència. La graella de claus, també anomenada Fakircook, dissenyada i desenvolupada per Jordi Herrera, és una estructura d’acer inoxidable dotada de nanses i diverses fileres de punxes d’acer, on es poden cuinar carns i peixos uniformement i amb rapidesa, mitjançant una cocció efectuada des del centre del producte que evita la pèrdua de sucs i nutrients. La sonda de vapor, com el mateix nom indica, és una sonda amb la part final en punxa que es clava dins de l’aliment, i hi injecta el vapor. També es tracta la cocció contrària: de l’interior cap a l’exterior. En el cas dels escamarlans, per exemple, se’ls introdueix la sonda per la cua i per la part de sota, i s’hi injecta el vapor durant uns segons. ■

CUINA I TECNOLOGIA Què pot pensar algú mitjanament vinculat al món de la cuina, quan s'assabenti que en algun restaurant de Barcelona hi ha un boig que cou la carn punxant-la amb una mena de matalàs de faquir, o als crustacis injectantlos vapor a pressió? És coherent i fins i tot fàcil caure en el tòpic que els cuiners avui dia s'han tornat tots bojos i només cerquen l'excentricitat, els equilibris gustatius impossibles i la quadratura del cercle. De fet, en l'espectacular evolució de la culinària que hem viscut i vivim a Catalunya hi ha de tot, i hem patit aquestes errades lògiques que comporta el ritme vertiginós del canvi a la cuina. Però el que és inqüestionable és que avui dia la tecnologia és cabdal per superar reptes en altre temps impensables. La primera vegada que em vaig plantejar con havia de ser-ne, de bona, una sardina a la brasa amb la textura d'una sardina molt poc feta no em podia pas imaginar que la solució seria tan fàcil com el foc directe, i vaig estar fent proves amb tota una sèrie de materials i estris habituals a la cuina, sense cap progrés en l'objectiu. Això sí, en cap moment vaig cedir ni una mica en els paràmetres de qualitat i aquest fet va ser determinant per seguir cercant la forma de fer-ho bé, fins que un dia, fixant-me en com el Sr. Valero arreglava no sé què amb el bufador, em vaig adonar que ja ho tenia. Abans de provar-ho, ja sabia que funcionaria. Això demostra que un objectiu gastronòmicament acceptable i coherent sempre precedeix una tècnica nova, és a dir, en cap cas es pot crear o pensar en una tècnica si no hi ha un objectiu gastronòmic o sensorial ben clar. Objectiu

Tècnica

Concepte

Sardina a la brasa Filet de vedella a la graella Escamarlans al natural

bufador

foc directe

graella de claus sonda vapor

cocció interna cocció interna al vapor

Aquests raonaments no van pas contra la cuina tradicional, de cap de les maneres! Sóc un apassionat de la cuina en gairebé totes les seves formes i el que ara pot semblar trencador d'aquí a uns anys serà tradicional, és a dir, no hi ha cuina moderna sense cuina tradicional, així com la cuina tradicional un dia va ser moderna. La cuina, el que ha de ser, és intel·ligent i raonable. ■ Jordi Herrera

215

CETT Formació

Èxit de les “elaboracions César Cánovas, de camí al característiques” de ELBULLI MUNDIAL DE SUMILLERS La 2a edició del curs d’extensió universitària elBullirestaurant “elaboracions característiques”, que realitza el CETT conjuntament amb elBulli, ha conclòs amb un alt grau de satisfacció per part de l’alumnat que hi ha participat. Des del mes de gener fins al mes d’abril, i amb una durada de 80 hores, el curs s’ha s’adreçat als professionals del sector en actiu o bé amb experiència professional o titulació en cuina, i ha estat impartit per professionals del sector, professorat del CETT, i l’equip d’elBullirestaurant, amb la participació de Ferran Adrià en la classe magistral. Un total de 20 alumnes d’entre 24 i 50 anys, caps de cuina i propietaris, segons de cuina i cuiners, s’han aproximat a la cuina d'avantguarda, amb l’objectiu de reciclar els seus coneixements a partir de les experiències de l’equip d’elBullirestaurant, conèixer i aprofundir en les darreres tendències de cuina creativa i d’autor, i practicar i analitzar els nous conceptes culinaris. El programa del curs ha inclòs classes sobre la història de la cuina, sessions participatives i demostratives, tallers de tast, tallers de creativitat, la visita a elBulliTaller i l’elaboració del projecte final. ■

César Cánovas, professor del curs d’extensió universitària de sommeliers que imparteix el CETT (restaurant El Racó d’en Cesc) i millor sumiller d’Espanya segons el premi que concedeix la Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres (UAES), es prepara a fons per participar al XII Campionat Mundial de Sumillers que tindrà lloc el proper mes de març a Barcelona. Per poder ser present al prestigiós concurs amb les màximes possibilitats, i com que aquesta cita només té lloc cada tres anys, ja en fa dos que César Cánovas estudia per superar amb èxit l’examen teòric, la primera gran prova eliminatòria. Aquells que obtinguin la nota més alta en aquesta avaluació de coneixements, que s’ha confeccionat a partir d’una selecció de les preguntes que els membres de les associacions nacionals de sumillers proposen al Comitè Tècnic, passen a disputar les semifinals, amb proves de tast, de servei de vins, etc. La preparació actual de César Cánovas consisteix a estudiar i tastar vins, tot i que després se centrarà en les proves específiques. El seu objectiu és molt clar: “al darrer campionat vaig quedar en desè lloc. Aquest cop aspiro a fer-ho millor”. ■

El nou grau en turisme Han aparegut, en grau de consultes, les primeres propostes de titulacions universitàries a l’empara de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), titulacions pioneres al nostre Estat amb relació als propers canvis universitaris en el grau, el postgrau i el doctorat. La nova estructura, que s’ha generat a l’empara dels treballs previs dels Llibres blancs d’ANECA i està suposant el punt d’arrencada de la construcció dels nous plans d’estudi, implicarà en poc temps els estudis de diplomatura en Turisme, ja que sembla que les darreres informacions acrediten que el proper mes de setembre aquestes directrius pròpies ja estaran disponibles per al títol de grau de turisme i, així, es donarà pas al títol de grau ja definit de ple en l’òptica EEES. Per anar fent boca, el gràfic adjunt mostra l’estructura que aquestes primeres directrius proposen com a articulació de les noves titulacions. Òbviament, cal considerar-ho com una primera aproximació i mai com a estructura definitiva, ja que caldrà esperar el redactat final dels decrets corresponents. És, però, una primera informació rellevant per saber quin pot ser el futur del títol de grau en turisme. ■

4 22

CETT Formació

Sobre la realidad de la GASTRONOMÍA MOLECULAR y la “Síntesis de nuestra cocina”

Parece claro que a estas alturas, si debo guiarme por las preguntas que me suelen hacer en las entrevistas, todo el mundo culinario debe considerar que yo soy el pionero, o el creador, o el máximo representante de la cocina molecular. No exagero si digo que, de cada diez entrevistas, en nueve de ellas se hace referencia a este hecho, cuando en realidad nunca he dicho nada al respecto ni, por supuesto, considero que mi cocina sea “molecular”. Por ello me gustaría dejar escritas mis opiniones al respecto. Pero para empezar me interesa mucho señalar que el trabajo de los científicos merece el más absoluto de los respetos, la máxima admiración, ya que desde hace siglos han realizado un trabajo de una enorme seriedad, y sería imperdonable caer en la frivolidad.

Los orígenes El término “cocina molecular” viene precedido por otro, “gastronomía molecular”. Hacia la década de 1980, una serie de científicos aficionados a la gastronomía (Nicholas Kurti, Harold McGee y Hervé This, entre otros) empezaron a interesarse por los procesos físicos y químicos que se producían en una cocina. Se trataba de un movimiento que quería dilucidar el por qué de estas reacciones, y al que dieron este nombre, “gastronomía molecular”. De hecho se trata de una práctica que hacía décadas que se producía en la industria alimentaria, y en este caso presentaba una novedad fundamental, la de centrarse en la cocina. A partir de entonces divulgaron sus investigaciones e incluso las publicaron con éxito, pero por desgracia, salvo en contadísimas ocasiones, no hubo relación con los grandes cocineros. Pero debemos ser ecuánimes y poner las cosas en su contexto. La gastronomía molecular nunca investigó, por ejemplo, hechos que hoy en día son diferenciales entre la cocina de hace diez años y la actual, como los nuevos hidrocoloides (espesantes, gelificantes, emulsionantes, etc.). Afirmar que el uso de estos productos es cocina molecular no deja de ser una operación de confusión del público, como también lo ha sido afirmar que el hecho de que un cocinero ela-

bore una espuma o un helado salado obedece a una razón científica. En nuestro caso, hasta 2003 nuestros contactos con el mundo de la ciencia habían sido esporádicos, y el conocimiento de Harold McGee o Hervé This se limitaba a algún congreso reciente (la excepción sería una intervención de This que pudimos ver en 1996, en Biarritz). Por ello, no podemos decir que nuestras creaciones (que nacieron a partir de una búsqueda meramente culinaria) se realizaran con apoyo científico. Por poner otro ejemplo, cuando en 1998 descubrimos que el agar-agar podía aguantar altas temperaturas y creamos la gelatina caliente, este hallazgo se apoyó puramente en la observación, sin ninguna base científica, simplemente informándonos. A partir de 2003 comenzamos a colaborar con Pere Castells, científico y amante de la gastronomía, un hecho que condujo, por ejemplo, a la creación de la Fundación Alicia. Con Pere pudimos concretar lo que habíamos intentado ya alguna vez con otros científicos, un diálogo que no había llegado a buen puerto, ya que establecer el sistema de trabajo no resultaba nada fácil. A partir de ahí comenzamos a trabajar de manera seria durante un año y medio, y nos dimos cuenta de lo difícil que resultaba establecer este diálogo. Entre los frutos ya concretos de esta colaboración está, por ejemplo, la publicación del Léxico científico gastronómico, una herramienta con la que queremos establecer un puente entre ambos mundos. Pero volviendo a mi papel como “pionero” de la cocina molecular. Aquí debo ser radical. Creo que se trata ni más ni menos que de una operación de márketing, y considero que no podemos confundir al público afirmando que la cocina molecular es un tipo de cocina. En efecto, por mucho que hoy exista una voluntad por conocer los procesos científicos que se producen en cocina, se trata de dos cosas distintas. Si hablamos de cocinar, la investigación no dejará de ser un apoyo. Cocinar representa conocer (la historia, las técnicas, los productos, la tradición y la modernidad, los procesos culinarios), pensar, ensayar, reflexionar, elegir y también investigar. Si para el resultado final ha sido necesario consultar a la ciencia, o estudiar libros de historia o de cualquier otra disciplina creativa, este hecho será solamente un conocimiento que incorporamos a nuestra filosofía de cocina. Esta confusión fue uno de los motivos que nos llevó a redactar la “Síntesis de nuestra cocina”, es decir, los 23 puntos con los que pretendíamos definir y delimitar nuestra manera de entender y practicar la cocina. Esta síntesis nos ha servido ya para muchas cosas, y entre ellas la de darnos cuenta de que el papel de la investigación o de la ciencia, aun siendo importante, queda limitado a uno sólo de los 23 puntos que la integran. La cocina es más, o es otra cosa, pues repito, se debe tener un respeto máximo por el mundo científico, un respeto que debería pasar, en primer lugar, por no banalizar su trabajo. A partir de aquí, si algún cocinero desea calificar su trabajo como cocina molecular, es muy libre de hacerlo. Pero, insisto, en nuestro caso no lo es. ■ Ferran Adrià. Cuiner i propietari de elBulli*. Dirigeix el curs d’extensió universitària elBullirestaurant “elaboracions característiques” al CETT. *El passat mes d’abril, elBulli va ser nominat a Londres millor restaurant del món, títol que atorga la prestigiosa revista Restaurant Magazine

5 23

CETT Formació

El desplegament dels ÀMBITS DE CONEIXEMENT EXPERT en el CETT Aquest any cal fer el desplegament del àmbits de coneixement que s’han considerat com a prioritaris en el camp del turisme, en la seva dimensió més àmplia. Per les entitats que conformen el Grup CETT aquest fet no es planteja com un pla tancat i/o per satisfer les demandes del sector, sinó com un mecanisme general per poder donar resposta a l’obligada actualització del coneixement, per a la generació de nous camps de treball i l’evident i necessària transferència al sector productiu. Per situar el propòsit d’aquest desplegament, s’han d’identificar alguns punts d’anàlisi: 1. Cal considerar que aquest és un repte transversal per a totes les estructures de l’entitat: no s’ha de pensar ni en àrees tancades, ni en grups formals, ni en estructures rígides de treball i pensament. Al contrari, el que es vol és generar una mínima pauta general de referència que identifiqui tot el Grup i que, mitjançant persones que liderin aquests processos, es posi a disposició de tothom –intern i extern- la capacitat del capital humà del CTT al servei del coneixement, de la transferència de tecnologia i del sector productiu del turisme. 2. Aquest propòsit no pot ser independent dels objectius estratègics del Grup CETT i de la seva posició com a entitat de referència. Tot aquest esforç ha d’estar dirigit a millorar els nivells i continguts de l’oferta formativa, de la recerca, de les publicacions que se’n derivin, dels recursos i projectes captats, etc. 3. La llista de les àrees de coneixement no és ni tancada ni impermeable i cal reconsiderar-ne els continguts de forma regular, especialment en les planificacions estratègiques. Saber ajustar l’oferta a la demanda real i, millor encara, marcar el camí amb visió de futur per ser una entitat capaç de fer bones prospeccions, és vital perquè el pla tingui èxit. Per tant, el CETT no pot ser una entitat subsidiària del ritme i temes que altres marquen. Al contrari, a partir del debat i l’actualització constant de continguts i producció s’han de definir els propis objectius de futur. 4. Com que aquest objectiu té una voluntat doble, és a dir, acadèmica (perquè les escoles mantinguin els alts nivells de qualitat i actualització) i professional (per ser un referent en el sector per la qualitat del producte i serveis en el sector), no es pot pensar que el desplega-

ment es refereixi només al domini estrictament acadèmic -seria un risc que aquesta potencialitat quedés restringida a les escoles-. Cal la complicitat de totes les entitats i estructures del Grup CETT per obtenir l’objectiu compartit que es pretén. 5. De tots els àmbits de coneixement del turisme alguns han tingut tradicionalment una gran repercussió en el Grup CETT, i en d’altres caldrà ser especialment creatius i actius per generar expertesa i coneixements. S’ha d’assumir que aquest desplegament sempre tindrà una certa asimetria estructural.

Els àmbits de coneixement expert prioritaris en turisme (planificació i gestió de la destinació turística, productes turístics -turisme i cultura, gastronomia, turisme esportiu...- i empreses turístiques -allotjament, restauració, intermediació i viatges, altres serveis complementaris i d’oci-) poden servir de punt de partida per començar-ne el desplegament, tot i que hauran de ser revisats i ajustats d’acord amb les estratègies internes i amb el sector. A més cal desenvolupar de forma transversal els fonaments del turisme i de gestió empresarial, i establir nexes amb altres àrees afins (alimentació, salut, relacions públiques...), tot i que aquesta n’és una primera aproximació. Per al Grup CETT, més enllà d’actualitzar i ampliar la informació de les diverses àrees, de posar-les en comú i mostrar els resultats als mitjans de difusió propis (plana web, Tot CETT, etc.), si es desitja un correcte desenvolupament caldrà que el sector productiu tingui ple coneixement d’aquest actiu i de la possible activitat de recerca i de transferència de tecnologia turística que es pot fer. Per tant, és important considerar CETT Consultors com una veritable entitat de I+R+I, per tal que, a través de la seva acció, els coneixements que puguin mostrar les diferents àrees de coneixement siguin coneguts pel mercat i, el que és més important, siguin objecte de reconeixement fins a l’extrem de disposar de projectes efectius de recerca aplicada i transferència de tecnologia. ■ Joan Guàrdia. Director de l’EUHT CETT-UB

El màster en direcció dels recursos humans en turisme, a L’ EUHT CETT En l’escenari actual, marcat per una creixent competència i per forts canvis en la demanda, el capital humà s’ha de configurar com un clar element diferenciador i, per tant, un factor clau per fer competitiu el sector. En la conjuntura del mercat turístic, en la qual no es pot competir en preu si la relació qualitat/preu que s’ofereix no és l’adequada, els clients canvien de destinació o d’empresa. En aquest marc, un personal degudament qualificat -i dirigit- garanteix un servei de qualitat i, alhora, una empresa competitiva i preparada per afrontar els reptes futurs. Per aquest motiu, els empresaris i les direccions de les empreses turístiques també s’han d’assegurar una direcció prou capaç de les persones que tenen sota la seva responsabilitat, com a vehicle perquè es donin els nivells d’eficàcia, qualitat i resultats de rendibilitat esperats. Així mateix, els directius i professionals exigents necessiten millorar la seva capacitació en competències clau, per tal de respondre als requeriments de les organitzacions turístiques, millorant les seves habilitats directives i coneixements sobre la gestió eficaç de les persones, aportant valor afegit i compatibilitat, i creixent ells mateixos i fent créixer a les empreses i a l’equip humà. El màster en direcció dels recursos humans en turisme que l’EUHT CETT-UB impartirà durant el curs 2006-07 neix amb la finalitat de proporcionar als assistents els coneixements i competències necessaris per assolir aquest repte, amb un equip de professors i de professionals expert en les particularitats i necessitats del sector. ■

4 24

CETT Formació

ELS M STERS DEL CETT responen a l’especialització Parlem amb CARME MUÑOZ I LAHOZ, del sector adjunta al Vicerectorat de Recerca per a la Promoció i Avaluació de la Recerca en Humanitats i Ciències Socials de la UB “Tenim el millor laboratori de turisme del món, en extensió, intensitat i abast”

• Quines són les característiques de la recerca en ciències socials? És realment tan diferent de la recerca en l’àmbit més experimental? La recerca en ciències socials comparteix amb la recerca en àmbits científics i experimentals característiques bàsiques derivades de l’objectiu compartit d’avançar en el coneixement. Però també té característiques pròpies i diferenciadores, fruit de l’especificitat del seu objecte d’estudi, que són els fets socials. La recerca en aquest àmbit respon a demandes que s’originen en espais diferents, adopta metodologies que li són pròpies i requereix també formes específiques de transferència dels seus resultats, els quals poden tenir un impacte directe en els agents socials i la població en general. En conseqüència, els procediments d’avaluació de la qualitat de la recerca tampoc poden ser exactament els mateixos que en els camps científics, on la recerca té un impacte més concentrat en la mateixa comunitat científica i, per tant, es pot mesurar de manera relativament planera mitjançant, per exemple, la quantitat de cites de les publicacions especialitzades. L’avaluació de la recerca en ciències socials és més complexa i més difícil de quantificar i automatitzar.

comença per reconèixer-ne les característiques diferenciadores i reivindicar-les. Aquest esforç ha d’anar acompanyat de l’acceptació de dos grans reptes: donar-ne a conèixer els resultats i afrontar les conseqüències que se’n derivin. Hem d’esforçar-nos per guanyar prestigi social i fomentar una visió amplia i ambiciosa de la recerca entre els més joves.

• És factible parlar del turisme com una disciplina integrada en les ciències socials? Evidentment. Els estudis de turisme tenen un component molt fort de formació en àrees de les ciències socials, com ara el dret, la gestió d’empreses o el màrqueting. Però, a més, cap dels grans temes que caracteritzen la nostra societat actual, com la interculturalitat, els hàbits de convivència, les religions, la mobilitat, la comunicació i la gastronomia, li són aliens. I també s’hi ha de reconèixer un component interdisciplinari, atès que els interessos del turisme connecten amb d’altres àrees, com ara les ciències de la salut i les humanitats.

• Si hagués de recomanar a la gent jove de l’EUHT CETT-UB una forma d’incorporar-se a la recerca, què recomanaria? A la gent que s’inicia en la recerca li recomanaria incorporar-se a grups de recerca amb experiència per poder-ne adquirir coneixements i procediments adequats. I, a partir d’aquí, que fossin estrictes en l’observació, creatius en les hipòtesis i exigents en la qualitat dels seus treballs. També que siguin ambiciosos a l’hora de buscar ajudes i col·laboracions nacionals i internacionals, i que aprofitin les noves tecnologies de la informació per conèixer altres experiències i iniciar contactes nacionals i internacionals.

• En la seva opinió, com s’ha d’estimular la recerca en aquests àmbits, a vegades tan oblidats? La UB està fent un esforç per estimular la recerca en els àmbits de les ciències socials i de les humanitats, que

• La UB s’ha compromès amb el CETT en el foment de la recerca en turisme. Què més es pot fer conjuntament per tal que aquesta àrea de treball esdevingui una de les importants per a la Universitat?

5 25

La responsabilitat és compartida per tothom, perquè només la coresponsabilitat entre els agents permet crear fonaments sòlids pel futur. De fet tenim tot el que necessitem per a aprofitar la nostra centralitat tant geogràfica com temàtica i prendre el lloc de generadors d’innovació. Per altra banda, el CETT es troba en una molt bona situació. Ja ha implantat amb èxit els nous sistemes d’aprenentatge promoguts per la Declaració de Bolonya (1999), i pot afrontar els reptes de la convergència cap a l’Espai Europeu i beneficiar-se dels processos d’internacionalització que facilitaran la mobilitat, la cooperació i la millora de la qualitat de la Universitat.

Les iniciatives futures han de reforçar la interdisciplinarietat en la recerca, de manera que els investigadors en turisme arribin a participar en grups potents i competitius a nivell del país i a nivell europeu • La recent convocatòria en recerca que el CETT i la UB han endegat donarà els seus fruits d’aquí a un temps. Què n’espera, d’aquesta iniciativa? D’entrada espero que serveixi per estimular la recerca en aquest àmbit i per motivar la recerca conjunta amb grups i investigadors de la UB. Però no només això: espero que aquestes iniciatives provoquin canvis d’actitud, que es perdin les pors i s’aprofiti el fet que tenim el millor laboratori de turisme del món, en extensió, intensitat i abast. Sense anar més lluny, la nostra ciutat és i ha estat des de fa molts anys un pol atractor de fires, congressos professionals, trobades, oci, cultura, gastronomia, i tot un seguit d’activitats que han donat lloc a processos importants, que estan davant nostre i que mereixen ser objecte d’estudi. Espero que es cerqui la complicitat dels agents socials, empreses i institucions, ja que estem parlant de la principal riquesa econòmica del país. I que a nivell ampli ens traiem els complexos i ens atrevim a ser no solament receptors, sinó experts capdavanters en turisme. • Quines iniciatives podria endegar el consell assessor en matèria de recerca del CETT en un futur proper? En primer lloc, caldrà garantir la visibilitat de la recerca i dels seus resultats, aprofitant els fòrums de trobada existents o creant-ne de nous, i facilitant les eines de connexió internacionals. Crec que les iniciatives futures també hauran de reforçar la interdisciplinarietat en la recerca, de manera que els investigadors en turisme arribin a participar en grups potents i competitius a nivell del país i a nivell europeu. ■

Els màsters europeus en el marc de l’EEES: una nova etapa, una nova oportunitat S’han dit tantes coses sobre l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EESS) que sembla que se n’oblidi el fonament essencial: una millor adequació de la formació a les necessitats i demandes de la societat, en un entorn de creixent complexitat i competitivitat globals. En el cas del turisme no cal insistir en com l’emergència de destinacions novedoses, d’una banda, i la creixent exigència i diversificació de les preferències dels consumidors, de l’altra, han fet cada vegada més complexa la gestió i planificació tant de les activitats de lleure com de totes les altres dimensions del turisme. L’objectiu de la nova fornada de màsters del CETT, com ara el màster europeu en gestió estratègica del turisme, és respondre a aquestes noves realitats per tal de continuar garantint la formació de més alt nivell acadèmic i professional de les persones que han de liderar el sector més important de la nostra economia, contemplant: • La tradicional cooperació entre els àmbits acadèmics i el sector en matèria de projecció professional i interaccions que garanteixin l’adequació de la formació a les necessitats del país. • Una renovada implicació en xarxes de cooperació internacional, per tal que l’alumnat conegui millor les sensibilitats dels socis i alhora competidors. • La presència de les més modernes i innovadores eines de planificació i gestió, des del disseny del producte turístic a la seva comercialització passant pels temes més estrictes de direcció i gestió, que garanteixin arribar als clients amb precisió i empenta, i avalin una utilització òptima dels recursos (de tota mena) utilitzats per l’activitat de l’empresa turística.

Amb aquestes premises, la renovada figura dels màsters en el marc de l’Espai Europeu (de vegades anomenat “la universitat a la bolonyesa” assolirà el nivell de qualitat i credibilitat que li garantirà el reconeixement i la valoració per part dels professionals, de les empreses i de les generacions que es volen formar amb creixent qualitat i exigència. És cert que encara manquen concrecions jurídiques i administratives sobre l’estructura de titulacions, però aquest tret no és coartada per a la inacció. Ben al contrari, és un estímul addicional per a la polivalència i flexibilitat en el disseny del màster, combinant els coneixements de caire més analític amb els vessants més professionalitzadors, encaixant amb pragmatisme la formació més transversal o generalista amb les aplicacions més especialitzades o sectorials, i posant en marxa un programa formatiu que satisfaci alhora els criteris de rigor i els de pragmatisme. L’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT, adscrita a la UB, un cop més, destaca com a centre pioner en desenvolupar aquesta iniciativa, i posa a disposició del sector i del conjunt de la societat i del país la formació i el capital humà necessaris. ■ Joan Tugores. Catedràtic d’Economia. Director del màster europeu en gestió estratègica del turisme, de l’EUHT CETT-UB

4 26

Turisme sostenible

QUALITAT EN EL SECTOR:

paradoxes, coincidències i decisions AENOR, entitat dedicada al desenvolupament de la normalització i la certificació en tots els àmbits industrials i de servei, ha publicat recentment un extens informe sobre les activitats de certificació en el sector turístic espanyol i la seva evolució fins l’any 2004. A continuació n’analitzem el contingut. De l’informe publicat per AENOR se’n poden extreure, en resum, dues conclusions positives: per una banda, la constatació del creixement a tots els nivells de l’activitat empresarial relacionada amb el turisme, i per l’altra, el progressiu augment de la implantació de sistemes de gestió de la qualitat i el medi ambient associat a aquest creixement, documentat per l’atorgament, des de l’any 1995 fins al 2004, d’un total de 569 certificacions. No obstant això, aquestes dades que mostren un indiscutible salt qualitatiu en un sector consolidat com a motor de l’economia estatal es poden analitzar, potser no amb pessimisme, però sí amb un cert esperit inconformista que pot dur a un raonament fonamentat en els tres conceptes que donen títol a aquest article. • Paradoxes. Tot i la tendència a la millora, sobretot en el període 2001-2004, en el qual s’han certificat anualment més de 100 sistemes de gestió de la qualitat i/o el medi ambient en empreses turístiques, no deixa de resultar paradoxal que, en comparació amb altres sectors amb un pes específic inferior al del turisme, encara ens movem en uns percentatges d’implantació i certificació baixos.

Possiblement aquest fet sigui propiciat per la perspectiva errònia que duu a pensar que l’aplicació d’aquests sistemes resulta més adient per a activitats de producció i no de serveis, sense ser conscients que conceptes com l’orientació al client, el lideratge, la participació activa del personal, la presa de decisions en funció de resultats objectius, l’assoliment d’un cicle de millora contínua o el respecte al medi ambient són, precisament, els principis que qualsevol responsable d’una empresa turística voldria aplicar i que fonamenten els sistemes de gestió que possiblement no considera adients. • Coincidències. Resulta igualment singular que, tot i que cada cop més les empreses d’èxit opten no només per la incorporació de sistemes de gestió a la seva operativa sinó també per la difusió d’aquest fet com un símbol d’excel·lència, en el sector turístic això no generi una forta tendència a adoptar un model recolzat pels resultats. És com si es pensés que el binomi empresa d’èxit i sistemes de gestió fos una casuística fruit de la casualitat quan potser s’hauria d’aplicar el conegut axioma que diu que en el món empresarial no existeixen les coincidències i que tots els efectes, aparentment casuals, si s’analitzen correctament acaben semblant causals. • Decisions. En definitiva, sembla que la conclusió de tot aquest raonament es pot simplificar, com si es tractés de la incògnita d’una equació, determinant que l’element clau que ha d’accentuar el canvi cap a la millora en la gestió de les empreses turístiques no és altre que la simple elecció a què s’enfronten els seus gestors actuals i futurs: l’alternativa entre formar part de les paradoxes i creure en les coincidències en el món de l’empresa, o decidir formar part del salt qualitatiu del sector. El Grup CETT fa temps que va decidir formar part de l’única de les alternatives que sembla viable, convertint-se en un dels pioners en la implantació de sistemes de qualitat i medi ambient en el sector turístic i oferint formació especialitzada als gestors del futur*. ■ David Tinoco Tècnic en Qualitat i Medi Ambient del Grup CETT * Des del 2004 el CETT ofereix el màster en direcció estratègica de la qualitat i el turisme sostenible, mentre que l'Hotel Alimara ha refermat el seu lideratge en la implantació de sistemes de gestió mediambientals amb la renovació de l'EMAS.

5 27

Opinió

Sobre LA IMMIGRACIÓ i EL TURISME a Catalunya Els serveis turístics són el camp de treball més important per als immigrats al nostre país, però malauradament la visió de la immigració està massa unida a estereotips -moltes vegades sense fonament- que cal trencar. S’hauria de veure aquest col·lectiu com a persones, ciutadans i ciutadanes amb drets i deures, com a treballadors i treballadores, com a persones que vénen a guanyar-se la vida per assegurar el futur dels seus fills i filles i que, sovint, han de marxar del seu país a causa de la persecució, repressió o per manca de llibertat. Recentment he rebut uns papers del Grup Joan Alsina de Girona -al qual agraeixo aquesta aportació- que fan una anàlisi de la immigració molt positiva, i que m’han engrescat per la seva profunditat, delicadesa i objectivitat, de manera que n’he tret alguns conceptes i, fins i tot, algunes expressions. Com deia, malauradament la visió de la immigració s’associa en molts casos a pasteres, a conflictivitat social: “Que no passi aquí com a París o com a Ceuta i Melilla, que són perillosos i terroristes”, hem arribat a sentir. Cal trencar amb aquest tipus de criteris, amb aquesta visió, donar-hi un tomb en rodó i plantejar una nova manera de valorar aquesta realitat. La immigració, desafortunadament, està unida a situacions de pobresa i exclusió. Els immigrants viuen, en general, a les zones de les ciutats que pateixen dificultats econòmiques i han de suportar una doble càrrega: ser pobres i “forasters”. Si a més afegim els condicionants imposats per la societat, moltes discriminacions, lleis o reglaments d’estrangeries aberrants i l’arbitrarietat en el moment en què s’apliquen... trobem que la societat afegeix a la seva situació un grau més de sofriment arbitrari i en gran manera evitable.

Cal escoltar, conèixer i valorar Recordem que els immigrants també ens poden aportar valors que potser la nostra societat ha “enfosquit” molt: l’atenció als més grans, el valor de la família nombrosa, la capacitat d’acollir altres persones -sobretot si estan en pitjor situació-, i tirar endavant amb joia, amb capacitat de festivar enmig de situacions molt precàries. Personalment em

sembla que hem de donar pas a una cultura de l’acollida, malgrat les dificultats que comportarà sempre el fet de la immigració. Tal com diu el document del Grup Joan Alsina, “hem de fer coses per als immigrants, fer coses amb els immigrants i, realment, amb un protagonisme compartit”. Per això, és necessari, en primer lloc, escoltar i conèixer a fons els altres i, en segon lloc, valorar tant els aspectes que creiem positius com els negatius. Fer això, no només amb tolerància sinó també amb respecte, dóna pas al diàleg, a la comprensió i a la confiança. A partir d’aquí repeteixo el que vaig dir al final de l’homenatge que els professionals em vàreu tributar: el sector turístic té l’oportunitat, a Catalunya, de crear una cooperativa Integra’t d’immigrants i de professionals amb tres objectius: donar suport al treball, procurar l’habitatge i fer formació. Si no hi ha habitatge i formació no podem tenir la integració. Per això repeteixo aquest missatge i faig una crida als professionals perquè l’assoleixin. Si vàrem ser capaços d’assumir el procés immigratori que va viure Catalunya als anys 60, ara podem ser el model i els líders d’aquesta integració que avui demana la societat. ■ Gaspar Espuña i Berga President de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

4 28

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

Els EXALUMNES DEL CETT

AVUI

Judith PERXÉS

Neus_CARRUESCO

Té 31 anys i va cursar en el CETT la diplomatura en turisme. Un cop finalitzats els estudis, el 1998, va viatjar a Nova York. Va treballar 8 mesos a l’Hotel Roger Smith, al departament de reserves i al de comptabilitat, va ampliar els seus coneixements amb cursos de continuing studies, i després va trobar feina en el mateix cor de Manhattan, en el grup de Travelplan-AirEuropa: “era al departament de Fit–reserves i era divertídissim confirmar les estades que feien els turistes espanyols a la ciutat”. Quan va tornar a Barcelona “tenia ganes de menjar-me el món!”. Després de diverses feines esporàdiques i d’acabar el projecte de final de carrera, el 2002 va anar a viure amb la seva parella a Llavorsí, al Pallars Sobirà. Casualment, ell, també vinculat al sector turisme, ja feia uns anys que havia muntat pel seu compte Rocroi (www.rocroi.com), una empresa d’esports d’aventura i venda de material especialitzat en piragüisme. “Ja fa quasi 5 anys que hi treballo, al departament de reserves i promoció. Com que és una empresa familiar, et permet ser bastant autodidacta, i disposar de llibertat a l’hora d’inventar ofertes, canals comercials, i fer de tot una mica. L’activitat del ràfting és totalment estacional –de març a mitjan octubre-, i tot i que l’empresa també es dedica a les activitats d’hivern perquè té un centre dins l’estació de Grand Valira (Andorra), és en aquesta època quan preparo la temporada següent, i assisteixo a fires -la major part internacionals-, vaig a workshop organitzats per Turisme de Catalunya, i visito clients-agències perquè ens enviïn molta gent! Realment, estic molt satisfeta amb la meva feina, ja que cada dia puc aplicar el que he après del sector, i alhora nutrir-me de mil experiències noves. M’agrada el que faig.” La Judith, que es va començar a interessar pel sector turístic i hoteler des de ben petita, confessa que recorda moltíssim el CETT: “els estudis em van aportar el que buscava: disposar de coneixements del sector i fer realitat unes de les meves passions: poder viatjar i treballar d’allò que hagués estudiat. A més, gràcies al Servei de Borsa de Treball vaig poder fer pràctiques a Anglaterra i, posteriorment, marxar als EEUU per iniciar la meva trajectòria professional”. ■

Amb 37 anys, la Neus Carruesco forma part, des de fa 10 mesos, de l’equip d’obertura del nou Hesperia Tower Hotel & Convention Center, de 5 estrelles, com a directora comercial. La seva tasca consisteix en la creació i formació de l’estructura de l’equip comercial extern i intern, la creació de la política de vendes del departament, la coordinació del lideratge en el posicionament de l’hotel dins el mercat local i internacional, la supervisió del departament de yield managment, i la participació dins de l’equip de direcció executiva de l’hotel. “És tan satisfactori que la feina ha superat les meves expectatives, ja que puc aplicar els coneixements adquirits durant tots aquests anys dins el sector”. La Neus va estudiar al CETT la diplomatura en tècnic en empreses i activitats turístiques, però a més també ha realitzat un màster en gestió de vendes, així com diversos seminaris -d’estratègia comercial, tècniques de venda i comunicació, de negociació... Quan va acabar els estudis, va començar a treballar de maître a l’Hotel Campanile de Barberà del Vallès. “Ja havia enfocat la meva carrera, però aleshores vaig donar un cop de timó i, després de passar per la Consultoria del CETT supervisant un projecte sobre la Xarxa C7, vaig entrar a formar part de l’equip comercial de Keytel i Skitel (des del Servei de Borsa de Treball del CETT em van motivar a presentar-me a les entrevistes, tot i que buscaven nois!). Després de tres anys ja dirigia l’oficina de vendes de Barcelona. L’any 2000 vaig ocupar el lloc de directora comercial de l’Hotel Alimara, el 2003 vaig entrar a formar part del Grup Expo, i l’any 2004 vaig passar a ocupar la posició de directora comercial al Gran Hotel Princesa Sofia, de 5 estrelles, on es destaca el pla d’acció comercial del canvi de la cadena Intercontinental a Concorde Hotels”. Per arribar a l’actual feina, “van contactar amb mi i vaig accedir a fer l’entrevista. Obrir un hotel d’aquestes característiques era un repte professional i personal molt important”. Pel que fa al futur, “un dels meus somnis seria obrir un petit establiment de luxe, on posaria en pràctica els meus coneixements; seria com el meu hotel ideal”. Diu que ser membre de l’AAA del CETT li permet assabentar-se de “noves oportunitats d’estudis i de tot el que està passant al sector”. ■

5 29

La Recepta

AAA CETT

ANTICS ALUMNES es retroben després de 10, 20 i 30 anys 17 de febrer de 2006, a les 21.00 hores. Entro a l’Hotel Alimara i a l’hora de registrar-me, m’entreguen la fotografia sense nom d’algun antic alumne del CETT amb la consigna: “Busca’l”. Començo la difícil tasca de reconèixer aquella persona i, entretant, em vaig retrobant amb antics companys. Quina alegria! Definitivament és més difícil reconèixer els nois, perquè són els que -com jo- hem canviat més físicament. Les noies... com sempre, estan tan joves! I això que ja han passat... Quants anys? La trobada, el passat mes de febrer, de les promocions del 1972-75, 1982-85 i 1992-95, organitzada per l’Associació d’Antics Alumnes del CETT, va reunir a exestudiants del Centre que feia 10, 20 i fins i tot 30 anys que no es veien. L’èxit d’assistència va ser extraordinari: més de 100 antics alumnes van participar en aquest emotiu acte, procedents de diversos punts de Catalunya, Espanya i fins i tot de Bèlgica. A més, també van ser-hi presents una vintena de professors de les diverses promocions, i el soci d’honor, el Sr. Gaspar Espuña. L’ambientació de la sala també convidava al record: l’espai de l’aperitiu estava decorada amb cartells, anuncis de col·loquis, ofertes de treball, viatges... de l’època del CETT al carrer Canuda. Al menjador les taules duien els noms de les antigues aules de l’antic edifici, i s’hi podia trobar un “confeti” de fotografies dels antics alumnes. Durant el sopar es van anar recordant anècdotes i curiositats d’aquells temps, de les activitats de l’Associació, del passat, del present i del futur, mentre es projectaven imatges i fotografies. Va ser una nit de retrobament, de tornar a recuperar amistats, que convida a repetir l’experiència. ■ Vicent Serrano. Vocal de la junta de l’Associació d’Antics Alumnes del CETT i conductor del sopar

Bacallà amb crema d’alls Recepta per a 4 persones

Ingredients 800 g de morro de bacallà, 100 g d’all, 4 g de bitxo, 1,5 l d’oli d´oliva verge, 500 g de patata Mona Lisa, 1 pa de baguet, 2 g de pebre vermell de la Vega, 0,5 l d’aigua mineral, 30 g de sal, 8 g de pebre negre, 5 g de sal Maldon, herbes aromàtiques.

Elaboració Bacallà confitat: Quadriculem el morro de bacallà, el tallem en porcions de 200 g i el reservem. Pelem els alls i els tallem a làmines. Fem el mateix amb el bitxo. En una bossa de cocció al buit posem un dau de bacallà, all, bitxo, oli d´oliva, ho segellem a la màquina de buit i ho reservem. Courem el bacallà al Ronner*, a una temperatura controlada de 60ºC durant 10 minuts. (*El Ronner és una màquina que actua mitjançant el control de temperatura d’un bany maria, entre els 30º i 80ºC. Originàriament s’utilizava en biologia i va ser adaptada al món de la gastronomia per Joan Roca, d’El Celler de Can Roca. Permet coccions a baixa temperatura, estables. Per aconseguir resultats perfectes s’ha de combinar amb productes envasats al buit).

Patata confitada: Pelem les patates, les quadriculem a 4x4 cm i les potxem amb oli d´oliva a 50ºC fins que estiguin al dente. Alhora d’emplatar les enrossirem en una paella i les rectificarem amb sal i pebre. Crema d’alls: Pelem els alls, els tallem a làmines i els sofregim. Afegim el pa tallat a llesques, ho deixem torrar, ho traiem del foc i hi afegim el pebre vermell de la Vera. Ho posem a foc suau, ho mullem amb aigua, i deixem que es cogui durant 20 minuts. Ho triturem, ho colem i ho lliguem amb oli d´oliva. Ho rectifiquem de sal i pebre i ho reservem.

Muntatge En un plat soper gran col·loquem al fons un cordó de crema d´alls. En un costat hi posem la patata i al damunt el bacallà amb una miqueta de sal Maldon, oli d’oliva verge i herbes aromàtiques. ■

4 30

Cuina i Química

Per què NO S'ENGANXEN LES TRUITES a les paelles de tefló* Em venia de gust un entrepà de truita. Però les dues paelles habituals de casa eren brutes. La mandra congènita em portà a fer servir aquella altra paella, la de ferro esmaltat. I això que sabia perfectament que en aquesta paella les truites s'enganxen, però... Bato l'ou, la sal..., i un cop més es complí la llei: la truita s'enganxà, es cremà i calgué llençar-la. I només quedava pernil dolç, oh desgràcia! Quin malefici, quin sortilegi té -encara avui- aquesta paella, i totes les que són com ella? Pensem científicament. Sempre se m'han enganxat les truites a la paella de ferro. I mai no se m'han enganxat a les paelles amb recobriment antiadherent. No sóc jo, són les paelles les responsables. L'explicació ha de raure en el fet que una té recobriment i l'altra no. I si fem una truita sense oli? A la paella sense recobriments s'enganxa amb una força de mil dimonis, però a la que té recobriment no s'enganxa: és la superfície, i no l'oli, la responsable d'aquest comportament.

Per què s'enganxen les truites al ferro? El pol nord d'un imant atreu el pol sud d'un altre, i es queden enganxats. S'ha de fer un treball per separar-los. Un cos carregat d'electricitat positiva n'atreu un altre carregat negativament, i també s'ha de fer un treball per separar-los. La terra atreu els cossos que té a prop, i cal també un treball per a alçar-los, és a dir, separar-los. I les gotes d'aigua estan unides entre elles. I la paella atreu la meva truita, i també cal un esforç per a separar-les. Els científics, per tal de comprendre com és el món, intenten reduir l'explicació dels fenòmens a algunes causes bàsiques i generals. Per exemple: i si la paella atreu la meva truita per acció gravitatòria, igual que la terra atreu la lluna? Ni parlar-ne! Són tan extraordinàriament petites les masses de les molècules, que l'atracció gravitatòria entre elles és absolu*Extracte de l'article Meditació davant d'una truita cremada. Mullar, adherir i rentar, que va guanyar el Premi Divulga 1983 del Museu de la Ciència de la Fundació Caixa de Pensions. Reproduït al llibre La truita cremada. 24 lliçons de Química, editat pel Col·legi de Químics de Catalunya (2005).

tament menyspreable, tot i que les distàncies a que es troben són també ínfimes. No és pas, doncs, la gravitació la que actua en les adhesions. I el magnetisme? Res d'això. Hi ha pocs cossos magnètics i ni l'aigua ni les truites en són pas bons exemples. Doncs només queda l'electricitat. I, ves per on, són forces elèctriques les que uneixen entre elles les partícules d'un cos, i un cos amb un altre. Resulta que si poguéssim observar la matèria a una escala extraordinàriament engrandida, veuríem que està formada per tot de tipus de partícules, que tenen càrregues elèctriques positives o negatives, permanents o momentànies. La molècula d'aigua té dos pols elèctrics de signes oposats de forma permanent. i pols oposats de diferents molècules s'atreuen entre si pels seus extrems de signe contrari. El resultat és l'aigua líquida, amb molta cohesió interna. Aquests lligams entre molècules fan que una molècula de dins del líquid estigui atreta per totes les seves veïnes. Però les de la superfície només són atretes per les de sota seu i per les dels costats. Per dalt, només tenen l'aire, que té una densitat molt petita i ben poc pot atreure les molècules superficials. En resum, que les partícules superficials tenen més energia, perquè no han gastat la seva capacitat d'atreure per la part de dalt. I tot això es manifesta en el fet que els

315

líquids sembla que tinguin com un tel, com una pell a la superfície, que és una mica difícil de trencar. Per això alguns insectes poden caminar per sobre l'aigua; per això una agulla de ferro pot arribar a surar, si està una mica greixosa; per això podem fer botar una pedra plana damunt de l'aigua. Aquesta propietat es diu tensió superficial, i fa que els líquids tinguin tendència a tenir la menor superfície possible, i per això les gotes tenen una forma aproximadament esfèrica: l'esfera és el cos geomètric que té la menor superfície possible de tots els d'igual volum.

Mullar és adherir Quan posem una gota de mercuri damunt d'un plat de plàstic, què fa la goteta? No s'escampa gens ni mica. Queda en forma de gota. El plàstic té tan poca energia superficial, i el mercuri té tanta tensió superficial que el mercuri prefereix "mullar-se" a ell mateix, abans que mullar el plàstic. Traiem ara el mercuri i posem-hi aigua. Quan aboquem l'aigua del plat se'n va tota i només queden quatre gotetes rodones. L'aigua té menys tensió superficial que el mercuri, i per això mulla més, però encara no és capaç de mullar el plat de plàstic. Fem ara les mateixes proves amb un plat de vidre o de porcellana, veurem que l'oli el mulla bé; l'aigua també el mulla: si aboquem l'aigua damunt del plat queda com una pel·lícula d'aigua damunt del plat. El vidre i la porcellana tenen una energia superficial més elevada que el plàstic, i per això tenen més tendència a ser mullats. Però si posem mercuri al plat, res de res. Queda ben clar que hi ha dues tendències contràries: si "guanya" el líquid -és a dir, si el líquid té més cohesió que no pas l'atracció per part del sòlid- el líquid no mulla el sòlid. Si "guanya" el sòlid -si el sòlid atreu una gota de líquid més que no pas el propi líquid- el líquid mulla el sòlid. Mullar és

adherir. Si un líquid mulla al mateix temps dos sòlids, ambdós restaran units. L'adhesió serà més o menys forta segons els sòlids, el líquid i la forma de les superfícies. Els adhesius corrents el que fan és, primer, mullar els sòlids; després s'evapora el dissolvent i així es crea una estructura sòlida de l'adhesiu entre els dos sòlids; el resultat és una unió sòlida. Ara sí que podem entendre què passa amb la truita. La paella de ferro atreu molt, perquè té molta energia superficial. Per això s'hi enganxa l'ou. Quan s'escalfa, l'ou batut enganxat es cou, i el resultat és una truita enganxada que fàcilment es crema. De fet, la truita és l'adhesiu. Una paella antiadherent és de ferro amb un recobriment molt fi d'un plàstic que té el nom de politetrafluoroetilè o tefló. És un compost de carboni i fluor, i té una energia superficial molt baixa. Quan fem una truita en aquesta paella, ni l'ou batut ni l'oli mullen el recobriment, i per això no s'hi enganxen les truites.

Els trets distintius de la superfície Encara hi ha un altre factor que intervé en el mullat: les característiques de forma de la superfície. Un líquid que no mulli la superfície llisa, encara mullarà menys la superfície rugosa. Així s'explica per què els animals amb plomes no es mullen: estan recoberts d'una capa de substància greixosa, que no es deixa mullar per l'aigua. A més, les plomes tenen una superfície extraordinàriament rugosa, amb molts fils i barbes. Aquesta superfície externa fa que, en contacte amb l'aigua, l'aire que toca la pell no s'escapi, i l'aigua no arriba ni a tocar la pell de l'animal. Els ànecs neden gairebé a fora de l'aigua, i els humans, amb l'aigua al coll. La densitat de l'ànec i de la persona són força similars, i ens hauríem d'enfonsar en la mateixa proporció. Però els ànecs tenen plomes, i sobre cada ploma actua una força de sustentació a causa, principalment, del fet que la ploma no es mulla. La suma de totes les petites forces sobre cada una de les plomes és capaç de mantenir l'ànec a l'ensurada, com l'agulla de ferro que no arriba a entrar dins de l'aigua. - Bé, després d'escriure tot això, m'ha agafat un xic de gana. Em vindria de gust un entrepà de truita... ■ Claudi Mans i Teixidó Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu

4 32

Internacional

L’experiència dels Erasmus: ALTAMENT RECOMANABLE! Els alumnes del CETT traspassen cada any fronteres per aprendre, formar-se i viure noves experiències a l’estranger, gràcies als convenis d’intercanvi i acords del Centre amb les universitats europees més prestigioses i la Université du Québec, a Montreal (Canadà). Els becaris d’Erasmus es mostren molt contents de la seva estada, i no dubten a recomanar-la a tothom. Són moltes les universitats estrangeres que actualment tenen vigent un conveni d’intercanvi amb el CETT: l’Universitá degli Studi di Bologna (Itàlia), la Université de Savoie i la Université d’Angers (França), la Hochschule Bremen i la Universitat Paderborn (Alemanya), la Haaga Institute Polytechnic de Hèlsinki (Finlàndia), la Breda University of Professional Education (Holanda), la University of Stavanger (Noruega) i la Klaipeda University (Lituània). Fora d’Europa, el programa d’intercanvi amb el Canadà permet fer una estada a l’École des Sciences de la Gestion, a la Université du Québec, a Montreal. Amb aquesta varietat de destins, qualsevol alumne amb inquietuds, amb ganes de conèixer altres sistemes d’aprenentatge, millorar el bagatge acadèmic, aprofundir en el coneixement i la pràctica d’un altre idioma, enriquir-se amb la cultura d’un determinat país, viatjar, conèixer gent nova i, en definitiva, ampliar el seu bagatge internacional i personal..., es pot dirigir al Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPC) per tal d’informar-se i iniciar així el camí cap a aquesta vivència única. L’experiència acostuma a ser altament recomanable. L’opinió d’aquells que recentment han gaudit d’una beca Erasmus n’és una mostra.

Una oportunitat per créixer “És una experiència inoblidable que recomanaria a tothom, tant en l’àmbit personal com en l’acadèmic, professional i social. És una vivència única que et permet no només aprendre acadèmicament, sinó també un idioma, una cultura, i fer noves coneixences i amistats de nombroses nacionalitats. A més, aprens a espavilar-te i a ser més independent i tolerant”. Així s’expressen la Silvia i la Marta Neichel, un cop han tornat de la seva estada a Chambéry, a França. Com la majoria dels alumnes d’Erasmus que aquest any han passat uns mesos lectius a l’estranger, no dubten a recomanar aquesta experiència: “un intercanvi acadèmic d’aquestes característiques és inoblidable”, diu en Dani Verdugo, que ha estat al Canadà. I afegeix: “només em lamento de no haver tingut l’oportunitat de quedar-m’hi més temps”. Pel que fa a l’idioma, la Silvia Neichel ens diu que “no he tingut cap problema amb el francès pel que fa a la parla i comprensió; potser he tingut més dificultat a l’hora d’escriure’l, però no massa. La gent m’ajudava i, en general, he après molt”. En Dani afegeix que en el cas del Quebec, “és difícil de comprendre el francès que s’hi parla, ja que mai abans has escoltat aquell accent, però t’hi adaptes amb facilitat gràcies a la convivència”. Per a en Xavier Vall, viure a Lituània durant cinc mesos no li ha suposat cap problema de comunicació: “amb l’anglès pots sobreviure-hi perfectament”. El mateix succeïa a Noruega, on, a més, l’Àlex Longa i la Nina Ginesta van poder aprendre una mica el noruec. Pel que fa a Hèlsinki, la Teresa Carbó i l’Auba Previ també van expressar-se en anglès: “hi ha un nivell increïble i al principi costa una mica arrancar, però després tot va sobre rodes. Això sí, és important que et puguis defensar bé amb l’idioma”. Quan parlen dels avantatges pel que fa a la docència, la Cèlia Garcia i la Maria Reurer destaquen que “la Universitat de Bremen facilita molt l’estada dels estudiants d’Erasmus, tant pel que fa a l’allotjament i el transport com per les classes. La majoria d’estudiants acostumen a donar-te un cop de mà”. La Noemí Puigfel i en Daniel Marí destaquen de la seva experiència a Angers que “les ajudes del Govern als estudiants eren molt interessants; per exemple, rebíem un 40% del preu de l’allotjament”. Els Erasmus de Hèlsinki destaquen com a molt positiu “l’intercanvi cultural i l’aprenentatge d’altres sistemes d’organització i educatius”. Pel que fa als aspectes més negatius, també coincideixen: “a vegades rebíem poca comprensió per part dels professors. Una altra cosa que no ens va agradar van ser els horaris: ho trobaves

5 33

MOU-TE AMB EL SOPCP

tot tancat; fins i tot les festes s’acabaven massa aviat”. D’altra banda, l’Àlex Longa i la Nina Ginesta diuen que “malgrat que vius algunes dificultats, com ara no trobar una bona residència els primers dies, que et cancel·lin una asignatura o viure amb un pressupost mínim, no dubtaríem a tornar-hi”. Destaquen que s’ha d’aprofitar la possibilitat de viatjar des del lloc on es fa l’estada i recorden que “un cop acabada, com que has fet amics de diverses nacionalitats, pots organitzar viatges per anar a visitar els teus companys”. Quan parlen de la convivència, asseguren que “hi ha de tot, però sobretot ens ho hem passat molt bé amb altres alumnes d’Erasmus”, diu la Silvia Neichel. La Marta afegeix: “fas bones amistats amb gent fascinant de molts països -fèiem festes multiculturals!- i t’ajudes mútuament”. A Lituània, en Xavier Vall va rebre “molt bon tracte de tothom, de professors, tutors, alumnes... He fet moltes activitats amb altres estudiants -festes, sopars, assistir a concerts”. En resposta a la pregunta de si recomanarien l’experiència, en Dani Verdugo diu: “Sí. La repetiria amb els ulls tancats, a qualsevol moment. La recomano a tothom. Quan has passat un temps al destí t’adones que les pors que poguessis haver tingut abans de marxar resulten insignificants al costat dels avantatges que et comporta l’estada”. La resta d’Erasmus coincideixen: “Aprens a ser més independent, a sobreviure i conviure”, “És una experiència recomanadíssima. No us ho podeu perdre, perquè no s’oblida. Si ho pogués repetir, no ho dubtaria ni un instant”, “És increïble. S’ha de viure. Et fas gran i comences a afrontar-ho tot d’una altra manera. Madures, incorpores nous punts de vista a la teva forma de fer. T’enriqueixes com a estudiant, però sobretot com a persona. Tothom ho hauria de poder experimentar”. ■

Paral·lelament a la VI edició de la Trobada EscolaEmpresa 2006, el passat 15 de febrer es va celebrar el Mou-te, un programa organitzat pel Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPC) de l’EUHT CETT destinat a promoure la mobilitat acadèmica i geogràfica dels estudiants del CETT dins l’àmbit nacional i internacional -Programes Sòcrates, Erasmus, Lingua, entre d’altres... En el marc d’aquesta iniciativa, es va exposar a l’alumnat els diversos procediments i requisits de les estades a l’estranger (què cal fer per inscriure’s, quina durada tenen les estades, on es poden realitzar, què cal tenir en compte...) i se’l va animar a participar en una experiència docent d’aquest tipus. Durant la presentació, el Dr. Joan Guàrdia, director acadèmic de l’EUHT CETT-UB, a més de fer cinc cèntims sobre les possibilitats que suposarà l’Europass en formació, una mena de passaport que en breu es farà realitat i on constarà tota l’activitat d’intercanvi i mobilitat de l’alumne per Europa, va convidar els estudiants a bellugar-se i exercir la seva capacitat de ser estudiants europeus durant la implantació dels nous plans d’estudi que comporta el Procés de Bolonya, i a fer-ho de forma original i creativa, cursant a l’estranger tot allò que no es pot cursar al nostre país. Guàrdia va explicar que participar en intercanvis a d’altres universitats permet tenir una posició més competitiva al mercat com a professionals del sector turístic, i que tot i que calen uns certs requisits per acollir-se a un programa de mobilitat, es poden buscar sistemes de finançament i beques, com ara les que ofereix la Fundació Gaspar Espuña, assegurant que els guanys que s’obtenen d’aquesta experiència bé mereixen un esforç. Finalment, va comentar les dades de l’Observatori Europeu Universitari, segons les quals els estudiants del sistema universitari europeu que han estat subsidiaris de qualsevol programa de mobilitat escurcen fins a cinc vegades el temps d’inserció laboral. ■

Entrevista amb el president de la República Dominicana Durant la gira per Europa de l’Excel·lentíssim Sr. Leonel Fernández, president de la República Dominicana, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT i David Peguero, director de CETT Consultors, van ser rebuts a la seu del rectorat de la Universitat de Barcelona pel dignatari americà. Durant aquesta entrevista es va tractar, entre d’altres temes, l’interès conjunt per desenvolupar el projecte de l’Escola d’Hostaleria de Santo Domingo, a més de programes específics de formació contínua en matèria d’allotjament, restauració i agències de viatge. ■

4 34

Estudis i investigacions

Presentació del PLA ESTRATÈGIC DEL TURISME a Catalunya El Pla fixa els objectius de la política turística per cinc anys, i posa les bases del model turístic de Catalunya, tot oferint al sector públic i privat un instrument de planificació així com noves fórmules per a l’optimització dels recursos turístics. El primer Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (PETC) és un document que recull les línies mestres, així com les actuacions concretes, que han d’orientar la política turística per al període 2005-2010. D’aquesta manera, i després de mesos de feina intensa i amb la participació de múltiples i diversos agents, Catalunya disposa per primera vegada d’un full de ruta pel que fa a la planificació turística del país, tot tenint en compte la seva diversitat i riquesa, però també els reptes que es plantegen davant l’escenari canviant del turisme, i en general del context econòmic i social a nivell mundial. El PETC esdevé sens dubte una eina clau per al manteniment i millora de la posició competitiva de Catalunya en el mapa

OBJECTIUS DEL PETC 1. Millorar la gestió integral del turisme per tal de consolidar el posicionament turístic de Catalunya i augmentar els ingressos per turista. 2. Ordenar i integrar el desenvolupament turístic d’acord amb les capacitats, les potencialitats i la planificació del territori. 3. Incrementar la competitivitat del sector turístic mitjançant la millora de la qualitat i la innnovació tecnològica. 4. Augmentar la qualitat i la diversitat de l’oferta turística mitjançant la millora contínua, la reinversió, la consolidació i diversificació de productes i una política integral de promoció. 5. Posicionar Catalunya com una marca turística que sigui reconeguda i valorada pels seus valors específics i singulars. 6. Potenciar la qualitat de la formació especialitzada i la seva adaptació al mercat i fomentar la qualitat dels llocs de treball del sector. 7. Impulsar un model de turisme ambientalment sostenible. 8. Sensibilització de la importància del turisme pel reequilibri territorial i els seus efectes en els ciutadans i altres sectors econòmics. 9. Generar noves fórmules per atendre les necessitats de finançament pròpies de les destinacions turístiques. 10. Adequar el marc normatiu a les necessitats actuals i futures del sector per garantir-ne l’eficiència.

PROGRAMES D’ACTUACIÓ Programa 1: Territori, paisatge i societat Programa 2: Foment i integració de productes turístics Programa 3: Identificació i potenciació dels trets diferencials de l’oferta turística de Catalunya. Programa 4: Màrqueting i promoció Programa 5: Modernització i millora de la informació turística Programa 6: Qualitat Programa 7: Formació i recursos humans en turisme Programa 8: Recerca aplicada, tecnologia i innovació Programa 9: Enfortiment institucional i sectorial i marc normatiu Programa 10: Comunicació i sensibilització

turístic internacional, a la vegada que aborda les vies per a resoldre qüestions com el reequilibri territorial, la sostenibilitat (en el seu triple vessant), la necessitat d’innovació o el compromís per la qualitat i la formació, partint d’un enfocament integral i transversal, i plantejant actuacions adreçades al sector públic —en els seus diferents nivells territorials alhora que a les diverses àrees d’interès per a l’activitat—, sector privat, universitats i centres de formació i recerca i societat civil. Entrant en aspectes de contingut, val a dir que el PETC s’estructura a partir de l’anàlisi de la situació actual del turisme i de la descripció dels elements que influeixen en l’activitat turística. En aquest sentit, la diagnosi s’ha realitzat a partir de l’anàlisi d’un entorn competitiu i de la identificació d’amenaces i oportunitats a partir de tres grans eixos: territori i societat, gestió i activitats turístiques i promoció. A partir d’aquesta diagnosi s’han definit la missió, visió i objectius del Pla, i s’han generat els corresponents programes d’actuació. A més, cal destacar que un dels punts forts del PETC rau en el fet que ha estat elaborat seguint un ampli procés participatiu, on s’ha escoltat la veu d’experts acadèmics i empresarials, agents i operadors del sector, turistes, i administracions turístiques a través de comissions, taules rodones, entrevistes i enquestes. D’aquesta manera, es pot afirmar que es tracta d’un document en el qual la participació, interacció i consens dels agents implicats ha estat clau, alhora que ha d’esdevenir garantia pel que fa a la seva implementació. ■ * Es preveu que tinguin lloc diverses conferències de presentació del Pla enfocades a promoció (a Turisme de Barcelona, el 24 d’abril, i a la Cambra de Comerç de Barcelona, el 25 d’abril), a territori (al CETT, el 27 d’abril) i a competitivitat i gestió de l’empresa turística (IESE Barcelona, el 12 de maig).

5 35

Estudis i investigacions

L’ENOTURISME a Catalunya* L’enoturisme -aquelles activitats i recursos turístics i d’oci i lleure que el turista realitza per descobrir i gaudir del vi, del territori, de la cultura i de la gastronomia autòctona de les regions vitivinícoles- es comença a desenvolupar a Catalunya gràcies a la gran tradició turística i a la importància de l’activitat vitivinícola en moltes àrees territorials. El present article recull part de léstudi LÉnoturisme a Catalunya, realitzat per un grup déstudiants de projecte final de carrera del CETT amb la tutorització del professor Damià Serrano. L’estudi evidencia que el turisme del vi no és només visitar una bodega o cava, sinó també descobrir els secrets de l’elaboració d’un vi de qualitat, assaborir i apreciar-ne les aromes i sabors, i gaudir del paisatge homogeni dels camps de vinyes en la variada orografia de Catalunya, així com de la història i del patrimoni cultural dels pobles i ciutats on s’hi desenvolupa aquesta activitat econòmica, de la gastronomia i el folklore que sorgeix al voltant del món del vi i el cava.

Radiografia de lénoturisme a Catalunya • El 75% dels cellers de Catalunya (amb un volum de resposta del 68% sobre el total) afirmen que en láctualitat realitzen visites guiades per als seus visitants, de vegades combinades amb un àudiovisual explicatiu de les caves, recorreguts per les vinyes, o fins i tot el desenvolupament dálgun curs d’iniciació a la cata de vins i caves. S’ha de dir que d’aquests cellers que fan visites, només un de cada de cada 10 ofereix un servei de traducció organitzat amb guies i en diferents idiomes, i un 37% disposa d’enòlegs amb formació de guiatge de grups. Amb aquestes dades es pot afirmar que existeix una oferta bàsica dénoturisme a Catalunya, que procedeix clarament del turisme domèstic (àrea metropolitana de Barcelona i de la resta de Catalunya), mentre que sorprèn la igualtat entre els mercats de turisme espanyol i europeu. • El 50% dels cellers han tingut un increment en el volum de visitants en els últims 5 anys, cosa que indica que el sector està en alça, encara que només un 12% han superat els 1.500 visitants a l’any. Les sumes totals són sensiblement inferiors si es comparen amb altres regions vitivinícoles

europees, com per exemple el nord d´Itàlia -amb 3,5 milions de visitants anuals- o la regió de Bordeus -amb més de 3 milions de visitants a l´any-. • El turisme rural i el sector vitivinícola estan totalment relacionats, ja que la majoria de regions vitivinícoles comparteixen el mateix espai rural. Un 63% dels allotjaments ubicats a les denominacions d’origen (DO) de Catalunya són establiments rurals i, d’aquests, 4 de cada 10 són Allotjament Rural Independent (ARI). De cada 10 allotjaments 7 només tenen capacitat per a un màxim de 15 places. Les dades indiquen que sembla que, malgrat la relació entre el turisme rural i el turisme vinícola pel que fa al territori, no es disposa d’instal·lacions o espais reservats per realitzar activitats com ara cates, recintes per fer exposicions, etc. A Catalunya, només un 26% dels allotjaments estan capacitats per realitzar aquestes activitats, cosa que significa que no hi ha un intermediari que faci d’unió entre uns i altres, és a dir, entre cellers i allotjaments per tal de crear activitats, rutes, excursions, etc, que facin de nexe d’unió, turísticament parlant, entre els allotjaments rurals i el món del vi. L'article segueix a la pàgina 37

4 36

Estudis i investigacions

Constituïda la TAULA del MERCAT DE TREBALL DEL TURISME La recent creació de la primera Taula del Mercat de Treball del Turisme pretén donar resposta a la demanda històrica dels agents socials i turístics de disposar d’un espai de debat i elaboració de propostes d’actuacions en matèria laboral i de formació turística.

El sector turístic català disposa, des del passat 17 de febrer, de la primera Taula del Mercat de Treball del Turisme. L’acte de constitució i la primera reunió del grup de treball van comptar amb la presència del secretari general de Comerç, Turisme i Consum, Alfons Garcia; la directora general de Turisme, Isabel Galobardes, i la coordinadora de l’Observatori de Turisme de Catalunya, Marien André, que van presidir la sessió.

Composició i funcionament La Taula està integrada per una trentena de membres: diversos departaments de la Generalitat, la Delegació del Govern de l’Estat a Catalunya, les organitzacions empresarials (Foment del Treball, PIMEC, Consell General de Cambres de Catalunya i representants d’associacions i federacions sectorials i territorials) i les principals organitzacions sindicals (CCOO i UGT). La posada en marxa de la Taula del Mercat de Treball del Turisme s’emmarca dins les actuacions impulsades des de l’Observatori de Turisme de Catalunya. Neix com un espai de treball, debat i discussió que permetrà establir mesures pràctiques i consensuades per tal de fer front als reptes plantejats a curt, mitjà i llarg termini. Com a marc de funcionament de la Taula s’han acordat quatre eixos d’actuació: • Sistematització del coneixement quantitatiu i qualitatiu sobre el funcionament i les característiques del mercat laboral dels diferents subsectors d’activitat del turisme a Catalunya. • Disseny d’un pla d’actuacions interadministracions i de col·laboració públic-privat per incidir en les carències i dificultats detectades. • Implementació d’un pla de seguiment de les actuacions. • Establiment de mecanismes que permetin la difusió i retroalimentació del sistema.

El CETT, agent actiu a les taules de Treball i de Qualitat El Grup CETT, com a entitat de referència al sector, forma part de la nova Taula del Mercat de Treball del Turisme. A l’acte d’inauguració, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup, va parlar de la formació en turisme, tot comentant alguns dels aspectes que caldria millorar. Per exemple, va citar que al sector turisme hi manquen professionals qualificats (especialment als nivells més baixos de qualificació) i que alhora es detecta una manca d’idoneïtat entre alguns perfils professionals, en general qualificats, i els llocs de treball que ofereix el sector. Dirigint-se a les empreses, va comentar la importància que coneguin i reconeguin la formació i, en conseqüència, els professionals amb formació, mentre que també va fer referència al fet que caldria endegar polítiques de RRHH que permetin el desenvolupament professional dels treballadors. En aquest sentit, va incidir en el fet que el procés formatiu no es produeix només a l’escola ni finalitza quan hi acaben els estudis, i va ressaltar el paper de les empreses tant en el període de formació pràctica com en la incorporació al lloc de treball i el desenvolupament de la carrera professional. Com a proposta concreta, va mencionar alguns temes que podrien ser treballats en el marc de la Taula: • La gestió coordinada de la formació ocupacional per garantir l’aplicació dels recursos disponibles, ja que sovint és difícil com-

L’OBSERVATORI DE TURISME L’Observatori de Turisme de Catalunya, adscrit a la Direcció General de Turisme, es va crear per donar resposta a un dels compromisos assolits a l’Acord Estratègic per a la Internacionalització, la Qualitat de l’Ocupació i la Competitivitat de l’Economia Catalana. Té com a objectiu potenciar el coneixement de l’activitat turística, establint un marc de referència que doni resposta a les necessitats informatives, d’anàlisi i estudi de l’activitat esmentada, comptant amb la participació dels agents implicats (és un espai obert a la participació dels diferents agents econòmics i socials, les administracions públiques i els centres de recerca en turisme de Catalunya), per tal d’orientar la presa de decisions. Per assolir aquest objectiu, l’Observatori es dota de grups de treball específics, que permeten generar una dinàmica de treball àgil, especialitzada i participativa.

5 37

Continuació de l’article L’enoturisme a Catalunya, de la pàgina 35

plir-los per manca de candidats, tot i que responen a perfils molt sol·licitats pel sector. • La possibilitat que la Taula faci d’enllaç en l’organització d’esdeveniments com ara el Congrés de Turisme i pugui fer propostes de ponències. En aquest marc es podrien desenvolupar algunes de les accions que es van exposar en el darrer Congrés, a “Com donar resposta a les necessitats laborals i de formació del sector”, com per exemple el codi de fidelització de col·laboradors. • Articular iniciatives per arribar als joves i aconseguir que s’interessin pel turisme, per treballar i formar-se (crèdits de lliure elecció). Oferir feines estacionals per a joves universitaris, premis per a treballs de recerca en turisme al batxillerat... • Disposar d’informació sobre el desenvolupament professional al sector, especialment de les persones formades. • Coordinar la Taula de Treball amb d’altres taules de l’Observatori de Turisme, com la de Recerca, per fomentar la innovació al sector.

Durant la primera reunió formal del grup de treball de la Taula també es van analitzar temes tan diversos com la problemàtica de la contractació i condicions de treball, la incorporació al sector de diversos col·lectius (joves, dones, aturats de llarga durada), i la integració d’immigrants (contractació i formació en origen). David Peguero, director de CETT Consultors, va ser convidat a la Taula de Qualitat, per parlar del model de qualitat turística de Catalunya. Peguero va fer especial incís en el fet que factors com l’atenció al client amb dedicació, l’eliminació de barreres arquitectòniques o l’acompliment de les premisses més exigents amb el medi ambient són practicats diàriament per més de 15.000 professionals altament qualificats a Catalunya, que compta amb més del 20% dels establiments amb certificació de qualitat d’Espanya. CETT Consultors va proposar a la Direcció General de Turisme la consecució d’un model “paraigua”, assimilable a les estructures ja existents i que permetés la seva adaptació de manera eficient a escales territorials diverses amb garanties de continuïtat operativa, per: • Impulsar la qualitat, harmonitzant els nivells d’acompliment subsectorials, intersectorials i territorials. • Afavorir la generació d’actuacions integrals. • Coadjuvar en el reforçament del teixit empresarial. • Garantir la continuïtat dels criteris tècnics i de les polítiques d’actuació sobre la destinació Catalunya. • Cercar una consciència integral de la destinació Catalunya i la seva focalització a objectius comuns de qualitat, gràcies a la sensibilització i compromís aconseguits amb i entre els diferents agents. • Donar prioritat als atributs subsectorials de qualitat per harmonitzar el nivell d’acompliment, atenent les circumstàncies territorials i els criteris i necessitats de la demanda. Així, va proposar l’aplicació de sistemes de gestió de la qualitat senzills i l’establiment d’uns requisits rigorosos però accessibles i adequats per a la realitat del sector turístic català, assequibles en termes d’inversió i d’esforç humà, i atractius, perquè considerarien la generació de beneficis per a l’emprenedor mitjançant sistemes de reconeixement i promoció dels participants. ■

Lénoturisme al món Si es compara amb altres regions internacionals, sóbserva que hi ha DO a Catalunya que es troben en una fase molt primària de desenvolupament del seu model enoturístic. A Califòrnia, per exemple, les bodegues venen entre un 15% i un 25% del seu vi als turistes que els visiten. Hi ha cellers petits que basen gran part dels seus ingressos en la venda directa al públic; d’aquesta manera els cellers són els primers beneficiaris de l’enoturisme. Seguint amb l’exemple de Califòrnia, algunes empreses realitzen viatges d’uns 10 dies on es combina el vi i la gastronomia, es menja en els millors restaurants i es dorm en allotjaments de luxe. S’ofereixen viatges a mida, dinars en restaurants i transport de tot tipus: bicicleta, autocaravana, tren, o fins i tot limusines, bus-limusines, o rutes en globus i helicòpters. D’altres es dediquen a preparar esdeveniments corporatius. També es realitzen circuits de turisme enològic en països com Itàlia, Austràlia, Nova Zelanda, Xile, Argentina, Sudàfrica, França i, per descomptat, Califòrnia, on es visiten les ciutats on el vi és important per a la regió; tot això acompanyat d’un bon menjar, on es mostra la gastronomia típica de la regió o país. El vi destaca com a producte de gran luxe, ja que els desplaçaments es fan en transport de luxe, i l’allotjament també n’és. A Austràlia s’organitzen rutes en bicicleta a tots els estats del país, en què es combina el tast d'excel·lents vins amb la visita als millors restaurants locals. S’ofereixen viatges guiats a cellers, que són com petites tendes de moda, on el visitant té el plaer de conèixer el vi gràcies als productors. El client s'allotja en hotels i posades de luxe i posades del país, i visita hàbitats de fauna, jardins botànics, serres espectaculars i selves tropicals. Un altre cas és Sud-àfrica, on existeixen rutes oficials del vi. Cadascuna acull diferents regions del país i té els seus propis cellers on es dóna informació sobre la zona. Moltes d’elles introdueixen a la seva pàgina web informació turística sobre allotjaments i restaurants, direccions de tendes i activitats per realitzar, normalment relacionades amb el turisme del vi i el folklore, encara que també ofereixen la possibilitat de realitzar-ne d’altres, com ara esports o visites culturals. ■ Grup de Treball Enoturisme Més informació: damia.serrano@cett.es * Léstudi LÉnoturisme a Catalunya, que es presentarà en breu al sector turístic i enològic català, contempla una mostra de 1.234 empreses (cellers i allotjaments rurals en regions vitivinícoles, oficines i patronats de turisme i empreses dóci); això vol dir, dues terceres parts del total démpreses inventariades a Catalunya.

4 38

Estudis i investigacions

Un cop d’ull a la FORMACIÓ CONTÍNUA en el sector turístic Una de les vies per assegurar la qualitat i la competitivitat del servei que ofereixen les entitats i organitzacions del sector passa per millorar les aptituds del personal que les gestiona, mitjançant una formació contínua adaptada als canvis i en constant evolució.

forma que la resta de formacions que pretenen crear professionals. Per exemple, el professor, que és expert en la matèria que imparteix, ha de potenciar mitjançant casos d’estudi la reflexió d’un participant que és professional en el seu àmbit i, a partir d’aquesta activitat dinamitzadora, guiar-lo en l’assoliment dels coneixements clau de l’acció formativa. ■ David Peguero i Glòria Sanmartin CETT Consultors

La professionalització del sector turístic és un fet que actualment està garantit per una oferta formativa reglada, a nivell mitjà, pels cicles formatius especialitzats en hoteleria i turisme, i a nivell superior, amb la diplomatura de turisme i tota l’oferta de cicles formatius superiors. Al mateix temps, el caràcter multidisciplinari de les activitats relacionades amb el sector és la raó de ser de diverses formacions postgrau d’especialització en aspectes relacionats amb la gestió d’empreses i destinacions. No obstant això, el ritme vertiginós de canvi que s’està experimentant en tots els àmbits i que afecta també les necessitats dels turistes, visitants, clients… fa que l’exigència d’aquestes formacions reglades com a perfil d’entrada per a la integració d’un equip a una companyia o entitat no en garanteixi l’èxit a llarg termini. Per aquest motiu, les entitats i organitzacions del sector que treballen amb la visió d’oferir serveis que satisfacin plenament els clients han de ser sensibles a aquests canvis continus i saber adaptar a la nova realitat la seva oferta, activitats i, evidentment, el perfil, coneixements, habilitats… i, en definitiva, les competències del personal que les gestiona. Partint d’aquesta afirmació, les entitats del sector turístic que aposten per gestionar-se amb eficàcia i eficiència, i treballen per assolir la satisfacció dels seus clients (externs i interns) integren al seu Pla de Formació accions de requeriment legal (plans d’emergència, higiene alimentària…), però també d’altres com la formació d’integració al lloc de treball o d’acollida, la d’adaptació al canvi (davant qualsevol canvi operatiu, de sistemes de tecnologia d’informació…) i de millora.

Incorporant un valor afegit La formació contínua no reglada, tan necessària pel desenvolupament de les entitats i el creixement personal dels equips que les integren, no es pot plantejar de la mateixa

L’ÈXIT DEL REVENUE MANAGEMENT El Revenue Management és una de les formacions tècniques en què l’Escola de Formació Contínua del CETT té un alt grau diferenciador. Es tracta d’una eina metodològica per a la gestió de les vendes, que cerca la maximització de la rendibilitat de la capacitat de venda de qualsevol servei perible i amb unes característiques comunes a les dels serveis que ofereixen les companyies aèries (venda anticipada de bitllets, cost variable de venda relativament baix...). Incideix en la gestió integral de la comercialització, des de la correcta diferenciació dels serveis/productes per a la seva venda -com a base per poder dirigir la capacitat de venda de forma òptima (a partir de sòlides previsions de demanda)- a la certera definició d’estratègies de preus. La globalitat dels aspectes als quals afecta fan més rellevant la necessitat d’un important coneixement de totes les variables del procés. Els resultats i beneficis obtinguts per les organitzacions que han aplicat el Revenue Management, juntament amb el relatiu baix cost del seu desenvolupament, fan que aquesta formació sigui cada cop més atractiva per als directors i propietaris dels establiments hotelers, restaurants, teatres, empreses de transport de viatgers, etcètera. Però a més d’aquesta relació positiva, s’ha de tenir present que els grans eixos en què es basa l’èxit de la implementació d’aquesta metodologia són dos: un complet coneixement metodològic de tot l’equip relacionat amb la venda dels serveis, i un profund compromís per part de la direcció de l’organització. Al CETT, les primeres accions en Revenue Management es van iniciar l’any 1994. Actualment, l’especialització i formació tècnica dels experts ha fet que l’oferta d’aquests cursos, específics per als diversos subsectors turístics, hagi derivat cap a la realització de formacions dimensionades i aplicades directament a empreses (assessorament).

5 39

TOT FLAIX Signatura del conveni BCU-CETT. El proppassat 14 de febrer va tenir lloc a l’Hotel Alimara la signatura de l’acord de col·laboració entre el BCU (Barcelona Centre Universitari) i el Grup CETT. Aquest conveni té com a objectius fonamentals potenciar les relacions entre ambdues entitats en el servei ofert a la comunitat universitària en general, impulsar accions d’interès mutu en esdeveniments culturals, acadèmics i d’oci destinats a aquest col·lectiu, i donar a conèixer el nou Col·legi Major–Residència d’estudiants Àgora BCN, adscrit a la Universitat de Barcelona. Així mateix, el CETT facilitarà l’operativa de gestió adient perquè, des del Barcelona Housing Service for Students –central d’allotjament oficial del BCU- es pugui gestionar la inscripció dels universitaris forans a l’Àgora, i per poder efectuar reserves de curta estada per a professors, investigadors i qualsevol altre perfil vinculat a la comunitat universitària. L’Escola d’Hoteleria participa a Alimentària’06. L’EUHT-CETT ha estat present recentment al Saló Restaurama (Alimentària '06), que va tenir lloc entre els dies 6 i 10 de març, col·laborant amb Mercabarna realitzant l'activitat Cuina en Directe, en què elaborava diferents plats davant el públic assistent.

El CETT ja disposa de domini.cat. El Grup CETT, fidel a la seva política de contribució als fets d’identitat catalans i, tal i com propugnen els seus principis, en la contribució a la consolidació de la consciència del nostre país, Catalunya, es podrà identificar en breu a la xarxa Internet per mitjà dels seus dominis .cat: cett.cat, naturalment.cat, cettconsultors.cat, alimarahotel.cat i agorabcn.cat. El 13 de febrer es van iniciar els tràmits per poder reservar els dominis. El CETT, com a centre educatiu, es va poder acollir a la fase I, la qual ja permet disposar del domini cett.cat. Des del 20 de febrer, la resta de dominis es van acollir a la fase II, oberta a les entitats que disposen d’un website en llengua catalana. Presents en el 1r Saló de l’Ocupació a Catalunya i a ESTUDIA Saló de l’Ensenyament. L'EUHT CETT va ser l'escola designada pel departament de Treball i Indústria de la Generalitat de Catalunya, per organitzar els Tallers Professionals d'Hoteleria i Turisme en el Saló de l’Ocupació, els dies 16, 17, 18 i 19 de febrer, a la Farga de l’Hospitalet. Aquest Saló té com a finalitat aproximar la inserció laboral de les persones que busquen feina a través de la formació ocupacional professional reglada i no reglada. A més, el CETT també va ser present de nou al Saló de l'Ensenyament, del 22 al 26 de març, informant des dels estands ubicats en les diferents àrees (àrea de formació professional -cicles formatius-, àrea universitària -diplomatura en turisme-) i des del Saló Futura (específic de màsters i postgraus) als futurs estudiants que hi estaven interessats.

Jornada de portes obertes al CETT. Per a tots aquells interessats a estudiar Turisme i/o Hoteleria, el CETT va celebrar el dia 2 d'abril una jornada de portes obertes per a futurs alumnes, amics i familiars, amb un gran èxit d’assistència. Durant aquesta diada festiva per al Centre, els futurs estudiants van poder gaudir d’assessorament personalitzat i assitir a la presentació dels diferents estudis. Després de les sessions informatives es van realitzar visites guiades a l’Hotel Alimara i a la nova residència d’estudiants Àgora BCN i durant tot el matí es van poder visitar les diferents Aules de Tecnologia Aplicada de l’Escola, Viatges Century i la resta d’instal·lacions. Com a novetat d’aquest any, durant la jornada també es va dur a terme una activitat de turisme virtual per a tots els visitants.