TotCETT núm. 12 by Grup CETT

Editorial

EL CETT, AMB EL MÓN ACADÈMIC I EMPRESARIAL La principal missió del Grup CETT –la qual es vol renovar constantment- és la de proporcionar una formació excel·lent als professionals -d’avui i del demà- del turisme i l’hoteleria, mitjançant un model pedagògic propi. Aquest model es recolza en l’explotació coordinada i eficaç dels centres d’aplicació (empreses del sector que lluiten en un mercat lliure), una realitat que permet als alumnes vincular els estudis teòrics a pràctiques reals en empreses competitives, mentre que a nosaltres ens ofereix la possibilitat de complementar el nostre treball diari amb un plus educatiu envers els estudiants.

En aquest marc, i tenint en compte que Barcelona s’ha consolidat en els darrers anys com a ciutat universitària capdavantera del sud d’Europa, acollint una de les comunitats universitàries més grans, aquest estiu hem posat en marxa un gran projecte, el Col·legi Major Universitari Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, adscrita a la Universitat de Barcelona, amb què arrodonim la nostra missió educativa. Es tracta d’un centre d’aplicació totalment complementari als actuals (hoteleria, conferències, activitats educatives, intercanvis internacionals, professors d’arreu del món, etc.), un espai propici per a l’aflorament del coneixement, la recerca i la convivència obert a tota la comunitat universitària i caracteritzat per un ambient acollidor, internacional i de qualitat, i tot tipus de serveis. Un altre element que ens permet complementar i unir perfectament el món de la empresa i el món acadèmic és el fet que els socis privats i la Universitat de Barcelona siguin els socis de referència de les empreses del Grup CETT. Precisament pel que fa a aquestes empreses, perquè tinguin una continuïtat i es desenvolupin en el mercat, han de disposar de trets diferencials, el seus productes han de tenir quelcom diferent i difícil d’imitar, i han de fer una gestió eficaç dels seus recursos. Els trets diferencials del Grup CETT són el coneixement i la transferència de la tecnologia turística, de nous productes i nous mercats, un model pedagògic propi i el lideratge social i sectorial. En definitiva, el Grup CETT és i vol ésser un referent internacional de formació en turisme i hoteleria, de recerca i innovació amb transferència de coneixements, que doni un servei de qualitat al sector. Els professionals de totes les branques d’activitat que han passat pel CETT aporten qualitat i bon servei, i aquesta és una de les nostres missions vigents i de futur. Però a més, amb la innovació i recerca permanentment hem de dissenyar nous productes, nous sistemes de viatges, d’allotjaments, d’activitats lúdiques, i, en tot moment, proporcionar al sector la formació contínua que tot professional necessita per reciclar-se periòdicament i no quedar-ne al marge. Perquè en un món de canvis permanents, en què el turisme i l’hoteleria també estan sotmesos a l’evolució constant, ningú pot permetre’s el luxe de no posar-se al dia. Les empreses, destinacions, productes i agents del sector s’han d’adaptar amb èxit a la transformació per tal de ser més competitives en el nou escenari del futur.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

TOT SUMARI

Editorial 1

El CETT, amb el món acadèmic i empresarial

Notícies 4

El BCU, un projecte pioner

L’acreditació

La gestió del conflicte

competències professionals

en el sector

com a indicador de qualitat de l’atenció al turista

Notícies del CETT 8

S’inaugura

Baròmetre laboral del

Les

La formació en valors i competències centra la Trobada Anual

Acreditacions ISO: reconeixement a l’aplicació de sistemes de qualitat

Presència

Turisprudència: pels camins del dret i del turisme

el curs 2006-2007

SOPCP

empreses del sector valoren l’aptitud laboral de l’alumnat del CETT

internacional del CETT a Síria

Fundació 14

Premis

Educació i formació en turisme per

als PFC, crèdits de síntesi i del concurs de Projectes Emprenedors

combatre la pobresa

Tema 17

Àgora BCN,

una

residència universitària

per al segle XXI

Entrevista 20

Pere Duran,

director general de Turisme de Barcelona

CETT Formació recerca en turisme

Nou impuls a la

Premis del XI concurs de Cuina, Pastisseria i Serveis de Restaurant i del XI de Cocteleria

amateurs

Gastronomia

El cicle formatiu d’allotjament del CETT, líder

per a

en qualitat

Opinió La formació intercultural al turisme

Turisme sostenible El medi ambient

a l’Hotel Alimara

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT Els sopars col·loqui

se centren en el

turisme de futur

Cuina i química 32

Badalona

destil.la vins...

Internacional 34

L’EUHT CETT-UB, convidada a

On fer pràctiques?

certàmens i congressos

A l’estranger!

Coneguem Catalunya 36

S’edita la nova guia de la

Ruta Romana de Tarragona

Estudis i investigacions 37

L’enoturisme

El turisme sostenible al

a Catalunya (II)

Mig Atles marroquí

Tot Flaix

Recursos turístics

Notícies

El Barcelona Centre Universitari (BCU) constitueix una acció única tant a l’Estat espanyol com a la resta d’Europa, i és, pel seu caràcter transversal, una excel·lent eina per ajudar a donar encara més valor afegit d’alta competitivitat al nostre sistema universitari. La seva missió: impulsar, coordinar i dirigir totes les accions que les principals institucions polítiques i docents de Catalunya considerin convenients per a la promoció de Barcelona com a centre universitari internacional. Creat l’any 1997, el BCU ja era aleshores un projecte pioner i avui ho continua essent, amb un clar objectiu que s’extén a les accions que duu a terme en aquesta matèria la Generalitat de Catalunya (a través del Departament d’Educació i Universitats i del Departament de Presidència, mitjançant la Secretaria General de la Joventut), l'Ajuntament de Barcelona, les universitats de Barcelona i la seva àrea d'influència (Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra, Universitat Ramon Llull, Universitat de Vic, Universitat Internacional de Catalunya i Universitat Abat Oliba CEU) i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Si es té en compte que els propers anys seran claus per definir el nou model universitari, que fomentarà la mobilitat de la comunitat universitària (estudiants, professors, investigadors, PAS) tant a escala nacional com internacional -Espai Europeu d’Educació Superior-, cal esperar que el nombre d’estudiants forans (estrangers i de la resta de l’Estat) continuï augmentant a les universitats barcelonines.

EL BCU, un projecte pioner

El punt d’informació del BCU, el π-BCU

El passat mes de gener va entrar en funcionament el π-BCU (C. Torrent de l’Olla, 219, de Barcelona; tel. 93 238 90 49; http://www.bcu.cesca.es), un espai especialitzat en l’acollida extraacadèmica de la comunitat universitària forana, mitjançant l’articulació del Programa d’Integració Cultural i Ciutadana per a universitaris forans. El π-BCU pretén: • Estalvi de temps: oferir en un sol espai la informació i els serveis necessaris per a la vida quotidiana (allotjament*, informacions pràctiques –mobilitat, assistència, turisme, contractació de productes i serveis-, etc.). * El Barcelona Housing Service for Students (BHSS) és un projecte impulsat per Residencias de Estudiantes SA (RESA) que es va crear l’any 2002 per esdevenir la central d’allotjament oficial del BCU. Facilita allotjament a estudiants, investigadors i professors universitaris de la resta de l’Estat espanyol o de l’estranger que, per motius d’estudi, treball, pràctiques o investigació, s’han de desplaçar a Barcelona.

• Estalvi econòmic: oferir serveis sense cap cost per l’usuari o amb avantatges, gràcies als diferents convenis de col·laboració que el BCU -organisme sense afany de lucreté signats amb diferents empreses i institucions. n Albert Montull i Aced Gerent del Barcelona Centre Universitari

Segons dades del Departament d’Educació i Universitats de la Generalitat de Catalunya, a les universitats catalanes es van matricular, durant el curs 2005-06, un total de 229.566 estudiants de 1r, 2n cicle i 3r cicle -doctorat-, xifra que representa quasi el 15% del total estatal. A les universitats de Barcelona, el nombre de matriculats va ser de 166.081, el qual representa un 72,3% del total català i un 11% del de l’Estat. Una part important d’aquesta xifra representa al col·lectiu d’alumnes forans (durant el curs 20042005, van ser més de 21.000), tant de la resta de l’Estat espanyol com d’altres països, ja que Barcelona és un dels destins escollits per a universitaris de primer i segon cicle majoritàriament, provinents de països de la Unió Europea –bàsicament en el marc del programa Erasmus- com ara Itàlia, França, Alemanya, el Regne Unit, Bèlgica... així com d’altres països com Andorra, l’Argentina, el Marroc, el Perú o Colòmbia –alumnes de nou ingrés-. Pel que fa a la nacionalitat de l’alumnat de tercer cicle i postgraus cal ressaltar que la majoria provenen de països llatinoamericans (l’Argentina, Mèxic, Colòmbia, el Brasil...), tot i el creixent nombre d’estudiants procedents de països de la Unió Europea.

EL COL·LECTIU D’UNIVERSITARIS FORANS A BARCELONA

Notícies

L’ACREDITACIÓ de COMPETÈNCIES PROFESSIONALS en el sector En l’àmbit de l’hoteleria o el turisme, l’acreditació d’aquestes competències, a càrrec de l’Institut Català de Qualificacions Professionals, permet a aquelles persones que fa temps que treballen en el sector i/o han realitzat estudis d’aquest àmbit, adquirir un reconeixement oficial de l’experiència i/o formació. L’acreditació de les competències professionals és una iniciativa europea que pretén, d’una banda, validar i reconèixer de forma oficial la competència professional adquirida per la persona, ja sigui a través de l’experiència o bagatge laboral, o bé a través de qualsevol tipus de formació professional realitzada al llarg de la vida. De l’altra, vol garantir la seva mobilitat i la promoció professional dins de la mateixa empresa i del mercat laboral. En el cas de l’hoteleria i el turisme, les persones que siguin aptes per a l’acreditació, un cop finalitzat el procés obtenen de l’Institut Català de Qualificacions Professionals un certificat oficial sobre les unitats de competència d’un títol de formació professional (FP) de la família d’hoteleria i turisme en què s’hagin acreditat. Aconsegueixen, també, l’exempció d’aquells crèdits formatius del cicle d’hoteleria i turisme associats amb les unitats de competència que hagin acreditat, en el supòsit de voler aconseguir el corresponent títol de la formació professional reglada. Actualment, en les proves d’acreditació de les competències professionals relacionades amb el sector, s’utilitzen com a referents tres títols: els de grau mitjà de cuina i de serveis de restaurant i bar, i el de grau superior d’informació i comercialització turístiques. n

REQUISITS I PROCESSOS NECESSARIS PER FER L’ACREDITACIÓ DE LES COMPETÈNCIES Per dur a terme el procés d’acreditació de les competències professionals en l’àmbit de l’hoteleria i el turisme s’ha de complir un d’aquests dos requisits:

• Tenir un mínim demostrable de dos anys d’experiència en el sector.

• Haver cursat alguna formació professional en aquest àmbit.

Si es donen aquestes aptituds, s’han de seguir els següents passos:

• En primer lloc la persona se sotmet a un procés d’informació i orientació individual. • Amb l’assessorament d’un orientador s’analitza la trajectòria laboral i formativa de la persona per identificarne el perfil professional i les competències assolides. • Cal omplir el dossier de competències i defensar-lo davant d’una comissió avaluadora, que analitza si s’han assumit les unitats de competència d’un títol de FP de la família d’hoteleria i turisme. • Finalment, i en funció de la valoració que faci la comissió avaluadora, es lliura o denega l’acreditació de les competències professionals. Institut Català de Qualificacions Professionals

Notícies

LA GESTIÓ DEL CONFLICTE

com a indicador de qualitat de l’atenció al turista Tradicionalment, el conflicte, en tots els àmbits i també en l’empresarial, és vist com una realitat negativa i es tracta amb un enfocament defensiu. Però la veritat és que el conflicte és inherent a la vida i la realitat empresarial no n’és una excepció. Enfocar-lo proactivament, reconeixent obertament la possibilitat que s’esdevingui i articulant mecanismes per a la seva gestió i resolució, són passes cap a una millor qualitat dels productes i serveis oferts. En el sector turístic, la gestió del conflicte com a indicador de qualitat de l’atenció al client aposta per l’arbitratge de consum turístic in situ. En l’àmbit turístic, els conflictes que sorgeixen són molt heterogenis –en el transport de viatgers, en el seu allotjament, en els llocs que visiten…- però tenen en comú dues característiques: d’una banda, la poca eficàcia amb què es resolen i, de l’altra, la particular indefensió en la qual es troba el turista com a consumidor, en ser lluny del seu lloc habitual de residència i sovint desconèixer l’idioma i els tràmits a seguir per formular una reclamació. L’Organització Mundial del Turisme (OMT), conscient d’aquesta problemàtica, insta, tant al Codi del Turista (1985) com al Codi Ètic Mundial per al Turisme (1999), a garantir als turistes la protecció dels seus drets com a consumidors. Aquest impuls donat per l’OMT s’ha sumat a les iniciatives legislatives europees en matèria de protecció del consumidor i a les pròpies dels diferents països membres.

La normativa a l’Estat espanyol A l’Estat espanyol la normativa en matèria de protecció dels consumidors i usuaris té el seu fonament en l’art. 51.1 de la Constitució, que estableix que els poders públics protegiran, mitjançant procediments eficaços, la seguretat, la salut i els legítims interessos econòmics dels consumidors i usuaris. Aquest article va tenir una primera concreció en la Llei 26/1984 General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris,

on es preveu la creació d’un sistema arbitral, sense formalitats especials, per atendre i resoldre amb caràcter vinculant i executiu per a totes les parts les queixes i reclamacions dels consumidors i usuaris. És a dir, la creació d’un sistema equivalent a la jurisdicció ordinària on les parts, que prèviament s’hi han d’haver sotmès voluntàriament, poden obtenir una decisió (laude) emesa per una tercera persona (àrbitre) que posa fi al conflicte amb tots els efectes de la cosa jutjada. Aquest sistema arbitral de consum es regula en el Reial Decret 636/1993, que preveu la seva articulació a través de Sistemes Arbitrals de Consum (SAC) i la seva administració a través de Juntes Arbitrals de Consum (JAC). Tot i que la regulació és competència estatal, la iniciativa de crear una JAC correspon a qualsevol administració pública (autonòmica, provincial, mancomunal o municipal) i així, en l’actualitat, a l’Estat n’existeixen prop de vuitanta. L’any 1997, a la Comunitat Valenciana va sorgir el projecte d’adaptar l’arbitratge de consum als conflictes sorgits en l’àmbit turístic, amb un triple objectiu: fer possible la resolució dels conflictes turístics en el lloc on succeeixen (in situ) i en un termini realment curt –una setmana-; incrementar tant la protecció dels turistes com a consumidors com la qualitat dels serveis; i afavorir la imatge turística del lloc. El municipi elegit per al projecte pilot va ser Benidorm, pel fet de tractar-se d’un centre turístic important que rebia visitants, no només de la resta de l’Estat, sinó també d’altres països de la Unió Europea. L’èxit va ser absolut: el 31 de juliol d’aquell any es signava l’acord marc entre la Conselleria d’Indústria i Comerç de la

A Catalunya, per erigir un sistema arbitral de consum turístic in situ que permeti oferir un producte turístic global de qualitat que deixi satisfet el turista, amb bona imatge del destí escollit i amb desig de tornar-hi, cal la participació de l’Administració en sentit ampli, i el compromís i promoció per part del sector empresarial turístic.

Comunitat Valenciana, l’Ajuntament de Benidorm, la Diputació d’Alacant, l’Agència Valenciana de Turisme de la Generalitat Valenciana, l’Institut Nacional de Consum i la Direcció General de Justícia de la Generalitat Valenciana. Dos anys més tard, al maig de 1999, s’ampliava l’àmbit d’actuació del projecte a la comarca de la Marina Baixa, que inclou municipis de turisme tant de platja com rural. L’any 2000 el projecte pilot, que havia nascut amb caràcter temporal i experimental, quedava consolidat en projecte de caràcter i vocació permanents. Altres comunitats autònomes han iniciat projectes amb objectius similars, però la davantera segueix sent la Valenciana, que recentment ha creat a València una iniciativa d’aquestes característiques per atendre els conflictes que sorgeixin en ocasió de la celebració de la Copa Amèrica.

L’impuls dels paràmetres de qualitat a Catalunya Catalunya compta amb un sector turístic molt desenvolupat que, els darrers anys, s’ha caracteritzat per impulsar significativament els paràmetres de qualitat. En aquest marc, posar en marxa projectes d’arbitratges de consum turístic in situ seria una aposta clara per a l’ulterior desenvolupament d’aquests paràmetres. Evidentment s’han de tenir en compte les característiques del turisme de cada lloc. No es pot traslladar directament un model de resolució de conflictes en zones de turisme massiu de platja, on l’estada mitjana del turista és d’una setmana, a zones turístiques de característiques sensiblement diferents, on el número de pernoctacions per persona és més baix, però el disseny existent és un possible i aconsellable punt de partida. Els eixos necessaris per erigir un sistema arbitral d’aquest tipus són dos: d’una banda, és evident, cal la participació de l’Administració en sentit ampli; de l’altra, el compromís i la promoció per part del sector empresarial turístic. Amb la conjunció integral d’ambdós es pot apostar per oferir un producte turístic global de qualitat que deixi satisfet el turista, amb bona imatge del destí escollit i amb desig de tornar-hi. L’eix de l’Administració a Catalunya ja està articulat perquè,

a més a més d’un Estatut propi del Consumidor (Llei 3/93), es disposa d’un SAC estructurat des de 1993 amb nou JAC, una d’àmbit autonòmic i vuit de municipals. Per tant, és a l’eix empresarial a qui queda la decisió de portar endavant el projecte: • El seu compromís és crucial per incentivar les ofertes públiques de submissió a arbitratge per part de les empreses turístiques, és a dir, per adherir-se obertament al sistema, acceptant que els turistes puguin presentar demandes d’arbitratge contra elles. • La seva participació és necessària per proposar els representants del sector que han de participar com a àrbitres en els col·legis arbitrals, conjuntament amb l’àrbitre representant de l’Administració i l’àrbitre representant dels consumidors. • El seu benefici és coadjuvar en una millora de la percepció del servei i de la imatge del país com a destí turístic. n M. Mercedes Tarrazón. Advocada, àrbitre i mediadora Més informació: mmtr@dispmanag.com

BIBLIOGRAFIA • Pérez Martell, R. Conflictos en el ámbito turístico: vías de solución. Defensa del arbitraje de consumo turístico. Vegeu http://noticias.juridicas.com/areas.

• Romero Herrero, F. J. El arbitraje de consumo en la defensa del consumidor-turista. Anuario de justicia alternativa. Derecho arbitral, 4, pp. 9-52, 2003. • Romero Herrero, F. J. El arbitraje de consumo turístico. Ponència presentada a Puerto de la Cruz, Tenerife: 2003.

• Ruiz Jiménez, J. A. Arbitraje de consumo turístico ‘in situ’. Un estudio para la eventual implantación del arbitraje de consumo turístico ‘in situ’ en Euskadi como medio de incrementar la protección de los consumidores y la calidad de los servicios turísticos ofertados, 134 pp. Vegeu http://www.euskadi.net/turismo /datos/arbitraje.pdf

• Sistema Arbitral de Consumo. Memoria de actividades. Instituto Nacional del Consumo: 1998, 1999, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004. Vegeu www.consumo-inc.es/arbitraje

Notícies del CETT

El rector de la UB, MÀRIUS RUBIRALTA, INAUGURA el curs acadèmic 2006-2007

Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona, va inaugurar, el passat 25 d’octubre, el curs acadèmic 20062007 del Grup CETT. L’acte, celebrat a l’Hotel Alimara, va comptar amb la presència del Sr. Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona, com a convidat a impartir la sessió inaugural, que en aquesta ocasió va tractar sobre “La Barcelona turística del futur”. Per donar la benvinguda al nou curs i a l’alumnat, Màrius Rubiralta va dirigir-se als presents fent referència a la funció de l’educació superior, que “no es pot desvincular dels models i objectius econòmics i socials, i que ha de garantir un nivell de qualitat i professionalització elevat i transversal”. Rubiralta també va convidar a “innovar i aportar un valor afegit per crear nous mercats”. José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT, va mencionar els nous reptes de l’escola amb vista al futur, com ara el treball per adaptar la formació als nous requeriments de l’espai europeu, o la creació de coneixement expert en turisme mitjançant projectes de recerca i investigació, amb el compromís de la UB i del sector turístic. En la funció del Grup CETT d’oferir els millors professionals per al sector, va

parlar de la necessitat de treballar conjuntament amb tots els agents turístics, per millorar la competitivitat del sector i contribuir-ne al creixement. Dirigint-se a l’alumnat va suggerir que aprofiti al màxim la formació i els recursos de què disposa i que tingui visió de futur: “Preneu consciència de les vostres competències personals i professionals, i desenvolupeu-les perquè seran les claus del vostre futur i del de les empreses turístiques, ja que vosaltres en sou un pilar important.” Nan Farreres, directora de l’EHT CETT, va afegir que “el sector de l’hoteleria i el turisme necessita professionals formats tècnicament, amb un alt nivell de coneixements, habilitats i aptituds. El projecte del CETT és porporcionar les eines perquè disposeu d’aquesta formació. Vosaltres hi heu de posar l’esforç, el compromís i la il·lusió per gaudir del treball i tenir una brillant carrera professional”. Miquel Alsius, president del Grup CETT, va mencionar “la tasca del Grup com a escola de turisme i hoteleria de la ciutat de Barcelona, que ha de proporcionar una formació excel·lent als professionals del sector d’avui i del demà mitjançant un model pedagògic propi”, mentre que en referència a la sessió magistral de Pere Duran, el director general de Turisme de Barcelona va mencionar la importància econòmica i social del turisme, i la seva aportació a la riquesa i al benestar de les persones. A més de referir-se a la capacitació com a element imprescindible per donar bon servei als turistes, va demanar a l’alumnat del CETT que treballi “de valent i amb entusiasme, perquè el sector necessita bons professionals amb talent i ganes de fer bé la feina”, i la complicitat de tots els agents perquè la interactuació recíproca permeti “caminar junts cap a l’excel·lència”. n

Baròmetre laboral del SOPCP: Prop de 1.500 ofertes per al curs 2005/2006 (de setembre a juliol) El Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPCP) del CETT ha rebut, aquest curs 2005-2006 (de setembre a juliol) un total de 1.497 ofertes laborals. Tenint en compte la classificació de les demandes segons les àrees, cal destacar el considerable volum d’ofertes en l’àrea d’allotjament, amb un total de 404, sent els perfils de recepció els més sol·licitats. Respecte a l’àrea de restauració, hi ha hagut un total de 333 demandes laborals de perfils vinculats a sala i 325 d’ofertes de cuina. Finalment, encara que amb un nombre inferior d’ofertes laborals, és interessant fer incís en les 200 demandes de personal de l’àrea de transport i viatges, entre les quals han destacat especialment les relacionades amb les agències de viatges. n

TOTAL OFERTES BORSA DE TREBALL: 1497

Notícies del CETT

Les EMPRESES DEL SECTOR valoren l’aptitud laboral de l’alumnat del CETT Com valoren les empreses del sector hoteler i turístic les aptituds i actituds de l’alumnat del CETT que hi treballa o hi realitza pràctiques? Què opinen de la seva formació? Us en fem cinc cèntims...

JAVIER DE MERCADER, DE ELBULLICATERING Javier de Mercader és director administratiu de elBullicatering (Horbul, SL). Fa anys que l’empresa treballa amb alumnes del CETT: “tenim una persona en pràctiques i en la duració d’un curs universitari poden passar-hi de dos a tres estudiants, ja siguin alumnes de diplomatura o alumnes que cursen TCR. La nostra filosofia és que agafin una idea global del funcionament d’un càtering, de manera que fem que passin pels diferents departaments: gestió, pressupostos, logística, cuina i comercial. D’aquesta forma poden conèixer cada àrea i definir quina els pot interessar més amb vista al seu futur professional. També donem l’opció de poder assistir a algun esdeveniment”. Javier de Mercader explica que, en general, l’alumnat del CETT té una actitud molt bona i ganes d’aprendre. “Cada persona és diferent i té inquietuds diferents, però estem molt contents -cada vegada més- amb els estudiants i l’interès que mostren. Actualment tenim una alumna que, després de fer les pràctiques, ha continuat col·laborant amb nosaltres eventualment. Això vol dir que hi ha hagut un altíssim grau de satisfacció per ambdues parts.” Pel que fa a la facilitat que suposa el fet de realitzar pràctiques en una empresa pensant en la futura inserció laboral d’aquests professionals, el director administratiu d’elBullicatering opina que “és molt important que l’alumnat pugui fer pràctiques a les empreses, no només per aprendre, sinó sobretot perquè vegi reflectida la realitat laboral dels estudis i pugui definir en quina direcció vol anar o quina especialitat desitja desenvolupar en un futur. Per això suggeriria a les empreses que intentin ajudar l’alumnat a definir el seu futur, ja que sovint no té clar cap on vol anar o desconeix la realitat laboral”. n

MARIBEL RODRIGUEZ, DE L’AJUNTAMENT DE VILANOVA I LA GELTRÚ Al llarg d’aquests darrers anys aproximadament 11 alumnes del CETT han treballat a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, a l’Oficina Municipal de Turisme. Ens ho explica la Maribel Rodríguez, cap d’aquesta Oficina, que afegeix que “principalment, escollim estudiants de segon o tercer curs de la diplomatura de turisme, perquè desenvolupin tasques de tot tipus, des de l’atenció al públic fins a la gestió de reserves als allotjaments del municipi, passant per la recopilació de dades per a l’elaboració de les estadístiques, o la realització de tasques administratives. Demanem a la Maribel si ens pot descriure quines són les aptituds i l’actitud de l’alumnat del CETT davant la feina, i ens respon que “per una part, gràcies a l’ampli coneixement del sector turístic de què disposen i de domini de diferents idiomes com per exemple l’anglès, el francès i l’alemany, ha permès que a l’Ajuntament es pugui atendre el visitant més acuradament. Per l’altra, i respecte a la seva actitud, generalment han tingut molta predisposició, interès i moltes ganes d’aprendre”. “Creiem que l’alumnat del CETT té una bona formació, està molt ben preparat i això fa que es reflecteixi a la feina. Estem molt satisfets de la col·laboració que mantenim amb el CETT i de la bona selecció de l’alumnat que ha arribat des de l’escola, amb qui hem comptat per treballar a l’Oficina de Turisme. Fins ara mai hem tingut cap tipus de problema, i això ens permet assegurar que en el futur esperem seguir comptant amb l’ajut de l’alumnat com fins ara per seguir desenvolupant la nostra tasca”. n

4 10

Notícies del CETT

LA FORMACIÓ en valors i competències centra el col·loqui de la TROBADA ANUAL Enguany, la Trobada Anual del Grup CETT s’ha celebrat, per primer cop, a l’Àgora BCN. A més de conèixer les darreres dades del balanç corporatiu, els projectes i les novetats per al proper curs, els assistents van poder visitar les instal·lacions de la Residència Universitària Internacional, nova seu de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. El 12 de setembre va ser la data escollida per celebrar la Trobada Anual del Grup CETT que, com cada edició, serveix per presentar al personal de l’entitat i als assistents el balanç de situació del Grup, així com les iniciatives que es preveu dur a terme en el futur. Abans de començar els parlaments, els assistents que ho volien van poder visitar l’Àgora BCN. Més tard, el president del Grup CETT, Miquel Alsius, va donar la benvinguda als presents, i va cedir el torn de paraula a Maria Abellanet, consellera delegada del Grup, que va ser l’encarregada de donar a conèixer la informació corporativa. Un dels moments centrals de l’acte, que va finalitzar amb un sopar al jardí amb música en directe, va ser la conferènciacol·loqui a càrrec de Miquel Martínez, catedràtic de la Facultat de Pedagogia i director de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona.

“Formació en valors i desenvolupament de competències personals i socials” Amb aquest encapçalament, la conferència impartida per Miquel Martínez es va centrar en l’anàlisi del concepte de qualitat de l’educació, fent referència tant a la formació professional com a la formació universitària, i especialment en l’anàlisi del terme competència i del model de formació centrat en les competències. En aquest marc, el catedràtic va plantejar un conjunt de reflexions sobre una de les dimensions de la formació dels futurs graduats i graduades: la dimensió ètica, però no des d’una perspectiva deontològica i professional, sinó des d’una perspectiva formativa en relació amb el procés d’aprenentatge de l’estudiant. Va apuntar algunes raons per les quuals caldria ocupar-se d’aquesta qüestió a la formació professional i a la universitat, i va fer referència a aquells espais i contextos formatius, formals i informals, que poden ser bons espais d’aprenentatge ètic per als estudiants. • La funció de les institucions formatives Les institucions formatives, com ara les que integren el grup CETT, es poden plantejar com a objectiu la formació de professionals i entendre que la seva responsabilitat formativa és aquesta i només aquesta; o entendre que a més, i fins i tot principalment, la seva tasca consisteix a formar professionals i també persones, ciutadans i ciutadanes. És a dir, entendre que són un bon espai per aprendre a saber i per aprendre a saber fer, i a més són també un excel·lent lloc on aprendre a ser i a conviure, en societats plurals i diverses com ho són les societats de principis del segle XXI.

115

• Les competències personals i socials Miquel Martínez va argumentar que una formació de qualitat no pot reduir-se a una formació per a la inserció laboral, per molt òptima que aquesta pugui resultar. En el món laboral cada vegada són més valorats aquells graduats que mostren, a més de les competències específiques del seu àmbit de formació, algun altre tipus de competències més genèriques, com ara la pràctica del treball en equip, la incorporació al teixit social, la presa de decisions sobretot si afecten persones o tenen importància social o ètica-, la convivència en grups heterogenis o l'actuació de manera autònoma, amb iniciativa i disponibilitat emprenedora. Aquestes són competències relacionades amb l'aprenentatge de continguts informatius i procedimentals, i també amb actituds i valors associats, com a mínim, a la professionalitat, la superació i l’esforç, la recerca de la veritat, el sentit crític, la responsabilitat, la ciutadania activa, el respecte i la inclusió social. Al llarg de la conferència-col·loqui es va apostar per un model de formació que faciliti als estudiants apreciar els anteriors valors, denunciar-ne la falta o la presència de contravalors i, sobretot, que els permeti, davant les situacions socialment controvertides i moralment rellevants, construir sistemes propis o matrius de valors singulars de manera autònoma i dialògica. Es van presentar cinc espais on es poden identificar moments, relacions i processos susceptibles de generar un aprenentatge ètic en la formació professional i la formació universitària, insistint en la importància de la funció formadora de tot el personal del grup, en la mesura que són docents en sentit estricte, tutors de pràctiques i, en tot cas, models d’aprenentatge social per als estudiants, en ser referents de pràctica professional que cal imitar o rebutjar. En concret, els espais són els de continguts curriculars; relació entre estudiants i professorat i personal del grup; formes d'organització social de les tasques d'aprenentatge; cultura participativa i institucional; i el de la implicació entre l’aprenentatge acadèmic i el servei a la comunitat. Finalment, i parlant del Grup CETT, Miquel Martínez va formular alguns criteris i pautes per orientar l’acció formativa del professorat i personal de l’entitat, un referent en la formació dels estudiants. n

LES ACREDITACIONS ISO al Grup CETT reconeixen la seva tasca en l’aplicació de sistemes de qualitat Cada cop més empreses del sector turístic aposten per incrementar tant l’excel·lència dels seus productes i serveis mitjançant la implantació de sistemes per a la gestió de la qualitat i el medi ambient, com ara la capacitació del seu equip humà, incorporant persones amb formació universitària o tècnica, especialitzada en turisme. De tota aquesta realitat n’és molt consient el Grup CETT, atès que des de fa més de 35 anys treballa per formar els millors professionals del sector. La voluntat d’ésser pioners en l’aplicació de sistemes de gestió de la qualitat ve acreditada pel certificat ISO 9001 per a tots els productes formatius. A més, cal destacar que pròximament s’afegirà el mateix reconeixement per a les activitats de l’Hotel Alimara que, d’acord amb la seva política mediambiental, ja comptava amb la certificació ISO 14001, a més d’haver acceptat la vicepresidència del club EMAS. En efecte, any rere any creix la implicació dels ens públics i de les empreses del sector en la millora global de la qualitat de l’oferta turística, com s’exemplifica en el cas del CETT. Aquesta és una dada més que ens permet fer palesa la bonança d’un sector que, en l’àmbit de l’Estat, enguany ha assolit els millors resultats dels últims cinc anys, tot i estar immersos en un cicle de recessió econòmica. Però a més de revisar el nombre total de turistes o els resultats econòmics del sector (les dades que habitualment citen els mitjans de comunicació a l’hora de donar a conèixer els resultats anuals de l’activitat turística en el conjunt de l’Estat espanyol, tots els mesos de setembre), també podem constatar que, per exemple, en l’àmbit de Catalunya, no només ha augmentat l’ocupació sinó també la mitjana de pernoctacions d’un turisme que, segons mostren els diferents indicadors, cada cop es mostra menys estacional i sembla distribuirse de manera més uniforme per la geografia catalana, encara que Barcelona segueix sent el destí més visitat i el que genera més interès. De la mateixa manera, un altre indici relacionat amb la creixent qualitat de l’oferta turística a l’Estat espanyol en general i a Catalunya en particular és, per exemple, el fet d’haver rebut la major part dels prestigiosos World Travel Awards atorgats als millors productes i destins turístics del 2005, en què destaca el reconeixement de Barcelona com a destinació líder a Europa. Potser per tots aquests motius no ens sembla gaire difícil trobar les causes del bon moment del turisme, ja que les entitats que dediquem el nostre esforç diari a fer possible el sector que tots volem, sabem que, tot i que els resultats finals es coneixen al setembre, tan sols es poden valorar en funció d’allò que s’ha fet durant els onze mesos restants. n David Tinoco Tècnic en qualitat i medi ambient del Grup CETT

4 12

Notícies del CETT

PRESÈNCIA INTERNACIONAL del CETT A SÍRIA Els dies 2 i 3 de maig, Maria Abellanet va participar, representant el Grup CETT i amb la ponència Estratègies competitives per a Pymes davant el nou escenari turístic a Catalunya, al I University Spanish-Syrian Cooperation Seminar, que va tenir lloc a la Universitat de Damasc (Síria). A continuació oferim un resum d’aquesta cita internacional. Per a mi va ser un honor participar en aquest esdeveniment, organitzat per la Fundació Internacional Olof Palme i la Universitat de Damasc, amb la col.laboració de l’ambaixada espanyola, la Cambra de Comerç de Barcelona, el Banc de Sabadell, la Generalitat de Catalunya i la Universitat de Barcelona, amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació, i sota la direcció del Dr. Joan Tugores, catedràtic d’Economia. Pel que fa al tema de la ponència Estratègies competitives per a Pymes davant el nou escenari turístic a Catalunya, i com a representant del Grup CETT, puc afirmar que en l’actual context de globalització, oferir productes i serveis excel.lents i innovadors, clarament diferenciats, pot ser la clau de la competitivitat de les empreses turístiques i del sector, especialment en mercats madurs. Per tal de posicionar-se amb força en el mercat del futur, les empreses han d’evolucionar i millorar constantment amb una nova cultura orientada a satisfer les necessitats dels clients i a fidelitzar-los, incorporant en la gestió la formació i la satisfacció de l’equip, i procurant pels interessos generals de la societat. Així, si hem de definir quines són les estratègies competitives per a les petites i mitjanes empreses del sector davant el nou escenari turístic a Catalunya, abans cal analitzar l’estat del turisme en el nostre país, de l’evolució sociològica i les noves motivacions per fer turisme, fent incís en el canvi de model que s’imposarà durant els propers anys. Partint d’aquesta base podrem divulgar les bases perquè empreses, destinacions, productes i agents del sector s’adaptin amb èxit a aquesta transformació per tal de garantir-ne la competitivitat. I és que la revisió del model de turisme és primordial i necessària perquè Catalunya es consolidi com a destinació turística de qualitat en el nou escenari de competitivitat. • Un sector en constant evolució Per raons conjunturals i estructurals, la indústria turística actual es troba sotmesa a forts canvis que posen el sector en

SÍRIA, UN DESTÍ DE FUTUR Síria té molt a oferir al visitant. És una de les destinacions turístiques més belles del món, encara poc explotades tot i el seu enorme potencial. La seva particular localització, a la confluència d’Àfrica, Àsia i Europa, ha fet que nombroses civilitzacions deixessin la seva empremta al llarg de la seva geografia. Potser és per aquesta raó que el poble sirià és tan amable i acollidor, i que el visitant es troba a Síria com a casa. Per acabar-ho d’arrodonir, no hi ha problemes de seguretat i tampoc reaccions antioccidentals. Hom intenta impulsar el turisme, que en l’economia siriana ocupa un lloc menor, potenciant sobretot els atractius de la costa mediterrània, de Damasc i altres ciutats, així com el patrimoni historicoarqueològic. I és que el turisme podria ser una de les activitats amb més perspectives de creixement del país, que contribuiria notablement a la generació de riquesa econòmica i social. A Síria, el turisme cultural podria jugar-hi un paper essencial, oferint una alternativa al turisme de masses. La inquietud per conèixer noves cultures, de cercar els orígens, d’assaborir les creacions de l’home, el patrimoni paisatgístic… són motivacions essencials del turista cultural, que pot trobar el seu oasi a Síria. La riquesa del patrimoni cultural i natural, l’autenticitat dels pobles i ciutats, el contacte amb la població, la relació càlida i de proximitat amb els turistes, la convivència amb les diferències religioses i culturals, poden constituir un ecosistema ambiental irrepetible, al qual cal, però, dedicar molta atenció perquè sigui sostenible. És en aquest punt on voldria remarcar la necessitat vital, imperiosa, de preservar el patrimoni: la profunda relació entre turisme, cultura i patrimoni ho exigeix. Tanmateix, aquesta hauria de ser una responsabilitat ineludible per als sirians, ja que el patrimoni és el resultat del seu passat i present, i conforma la seva identitat. La creació de paquets i productes turístics ben concebuts i dissenyats, on la història i les tradicions hi juguin un paper bàsic, és un aspecte fonamental per al desenvolupament del turisme cultural, una activitat amb un gran futur. Desenvolupar simultàniament i de forma conscient una política turística i una política cultural, d’explotació i conservació dels recursos, podria ajudar a la protecció del patrimoni i al finançament de la cultura. En un destí tan ric culturament, aconseguir l’equilibri entre el patrimoni i el turisme és fonamental per no hipotecar l’herència històrica i el futur de l’activitat turística.

135

una situació fortament imprevisible. Els conflictes bèl·lics, els atemptats terroristes, les recessions econòmiques que se n’han derivat... han colpejat fortament les empreses i el sector mundial. No obstant això, a Catalunya, les dades dels darrers anys i les previsions positives per aquest 2006, sustentades en un marc de consolidació de la millora econòmica, en la reactivació de la demanda i en les vendes d’última hora, reflecteixen la recuperació incipient del turisme i demostren que el sector s’ha vist obligat a aprendre a gestionar els riscos esperats. Elements del tipus estructural com l’entrada en escena de les companyies aèries de baix cost, la irrupció d’Internet com a canal de comercialització i el canvi de tendències en els hàbits dels consumidors han fet que la xifra de negoci tendeixi a incrementar-se, malgrat que aquesta dada no suposi necessàriament un augment de la rendibilitat. Per exemple, i en el cas dels hotels, l’increment de l’oferta global és una de les causes principals del descens dels preus mitjans, fet que repercuteix en els resultats empresarials. En referència a la distribució del producte turístic, es detecta un procés clar de concentracions, fusions i moviments estratègics dins del sector. La integració, tant vertical com horitzontal, s’accentua i mostra un camí del qual no es pot tornar enrere. Els principals grups turístics replantegen les seves estratègies i la distribució es transforma. Els nous turistes del segle XXI, amb independència de l’edat o l’estat civil, són consumidors més sensibilitzats pels aspectes qualitatius de l’oferta de les destinacions, que se senten atrets per l’oferta cultural i d’activitats esportives i el turisme actiu. L’oci adopta un paper de turisme basat en l’entreteniment: oci actiu, turisme d’aventura, emoció i coneixement. El lleure és un dret irrenunciable i això suposa una garantia de demanda de serveis turístics. Per finalitzar aquesta anàlisi del sector, hauria de mencionar que per tal que en un futur el turisme doni una resposta efectiva a les necessitats, desitjos, motivacions i comportaments dels clients, ha de tenir en compte les previsions generades a partir de l’impacte directe que tenen en el turisme els canvis demograficosocials europeus que s’estan produint, així com l’aparició de nous segments de mercat. Aquestes tendències indiquen doncs que el turisme s’haurà d’enfrontar, a curt i a mig termini, a un nou escenari competitiu. Per posicionar-s’hi amb força, empreses i destinacions han de revisar els seus objectius i actuacions. • Catalunya com a destinació turística Tot i que existeixen factors incontrolables que modifiquen el comportament turístic, les destinacions turístiques han de treballar intensament per garantir la seva competitivitat. Els principals eixos sobre els quals hauria de girar l’actuació política en matèria de turisme són l’ordenació territorial, la planificació de les infraestructures, una òptima dotació i gestió dels serveis públics, el desenvolupament de destinacions turístiques de qualitat (socialment, culturalment i ambiental), el reconeixement de la identitat de la destinació com a valor per al turisme, i una excel·lent promoció de les destinacions i la recerca de nous mercats potencials.

TOT UN REPTE En el nou escenari marcat per una creixent competència i per forts canvis en la demanda, el repte de la competitivitat de les empreses turístiques passa per repensar els actuals models de gestió i fonamentar les seves estratègies en: • La innovació: la capacitat permanent de transformar l’activitat que es realitza per oferir productes i serveis més adaptats als mercats; la creació de nous productes que n’afavoreixin l’especialització (turisme cultural, gastronòmic, esportiu, acadèmic, rural, de negocis...) per diversificar l’oferta i adaptar-la a les noves demandes i als nous mercats potencials, cercant elements diferenciadors i amb elevat valor afegit per als clients. • La qualitat: la voluntat constant de millora en la recerca i solució de les necessitats i desigs del públic objectiu i grups d’interès. Atès que els preus ja no tenen prou al·licient, cal oferir nous productes amb la qualitat com a principal objectiu i una clara orientació al client, de qui en caldrà conèixer les motivacions i les principals inquietuds per poder oferir-li respostes altament satisfactòries, superant l’oferta dels competidors. • Millores en la gestió i organització: les estructures organitzatives s’han d’adaptar a la nova visió estratègica, en un procés que requereix visió global del negoci, flexibilitat, especialització i agilitat en la presa de decisions. També cal identificar, controlar i reduir els costos, i millorar el procés de comercialització i distribució dels serveis turístics, factors claus per donar resposta als canvis de tendència. • Formació i qualificació dels recursos humans: es tracta d’una necessitat indissociable per a la competitivitat del sector, sustentada no només en els coneixements teòrics, sinó especialment en l’adquisició i desenvolupament d’aptituds i actituds. Cal incidir en la professionalització de tota l’oferta per facilitar als clients una experiència vacacional organitzada.

A Catalunya, el gran repte per a la competitivitat passa per la diferenciació pel que fa als productes turístics. El model tradicional de turisme, si bé els darrers anys ha seguit experimentant creixements en el nombre de visitants, presenta un cert nivell de maduresa que obliga a una revisió i renovació per part de les administracions i empreses, aplicant nous models de gestió, curosos amb els elements diferenciadors i d’identitat de les destinacions, i responsables territorialment i ambiental. Aquest valor afegit, diferenciador, ha d’anar associat a una prestació de qualitat -que s’ha de fer extensiva a les infraestructures, al territori, al patrimoni...- i al tracte personalitzat, per respondre amb eficàcia als interessos i necessitats dels clients i a la seva satisfacció. Parlaríem d’un model de turisme sostenible, és a dir, viable econòmicament i socialment sense deteriorar el medi ambient ni la cultura local, amb bons resultats econòmics i empresarials, i amb oportunitats de treball i beneficis per a la comunitat local. L’objectiu, en definitiva, és identificar quin és, per als turistes, el valor de Catalunya i les seves diferents destinacions turístiques, quina imatge de país es vol donar i com reforçar la pròpia identitat. Per exemple, i atès que un dels problemes del model turístic actual és la concentració i la saturació física i temporal, la creació d’oferta turística diferent del model de sol i platja passa per desenvolupar productes turístics vinculats al patrimoni natural i cultural del país, i les manifestacions culturals pròpies que poden generar un fort interès (gastronomia, disseny, moda, arquitectura i formació, entre d’altres). n Maria Abellanet. Directora general del Grup CETT

4 14

Notícies del CETT

Fundació

TURISPRUDÈNCIA: pels camins del dret i del turisme

El millor PROJECTE FINAL DE CARRERA i CRÈDITS DE SÍNTESI

Sota el títol de Turisprudència, i des dels àmbits de coneixement del dret i del turisme, durant el curs 20032004 i des de l’EUHT CETT-UB es va iniciar un conjunt d’accions destinades a dotar de contingut científic, acadèmic i professional totes aquelles problemàtiques, sovint llunyanes, que relacionen el turisme amb el dret. Avui, amb el temps transcorregut i amb la inestimable col·laboració dels estudiants, es pot dir que els resultats obtinguts comencen a ser considerats, amb major o menor mesura i, a la vegada, que la Turisprudència ja és una realitat. En el present curs 2006-2007 la Turisprudència implica diversos projectes fi de carrera finalitzats i en procés de realització, la participació colze amb colze amb els estudiants en fòrums, simposis i jornades, articles i reportatges publicats a la premsa turística i en revistes jurídiques, la creació i participació en blogs especialitzats (turislexcat, turisdret, lexturistica), manuals, guies divulgadores, etc. Precisament és previst que en els propers mesos es publiqui un manual de dret laboral turístic i una guia per viatjar. La participació dels estudiants de l’EUHT CETT-UB, amb les seves aportacions a les classes de la diplomatura en turisme i amb els seus projectes fi de carrera, ha estat, sense cap mena de dubte, fonamental perquè avui es comencin a veure els resultats d’aquesta iniciativa. Ho demostren projectes fi de carrera ja finalitzats com ara El turisme a judici: 10 anys de Turisprudència, arrel de la publicació de la Llei de Viatges Combinats, de Francisca Hernández; Transport aeri: queixes, reclamacions i Turisprudència, de Maria Martínez; Jurisprudencia turística en el sector hotelero, d’Adrià Giménez; o d’altres en fase d’estudi i recerca inicial, com ara Guía para viajar: derechos y obligaciones de los turistas, de Narcís Forrellat; Els mercats hotelers i de viatges a la Unió Europea, uns mercats poc comuns, de Víctor, Núria, Júlia i Carmen; El turisme i els seus contenciosos..., entre d’altres. La Turisprudència, doncs, sempre ha estat per a nosaltres una idea engrescadora, mitjançant la qual hem caminat i volem continuar caminant pels camins del dret i del turisme. Totes i tots esteu convidats a participar en aquest projecte. Us hi esperem. n

Per segon any consecutiu, la Fundació Gaspar Espuña-CETT ha volgut incentivar l’alumnat de diplomatura en turisme de l’EUHT CETT-UB i dels cicles formatius de grau superior de l’EUHT CETT-UB a desenvolupar el seu projecte de final de carrera i crèdits de síntesi, respectivament. Un cop tancada la convocatòria 2005/2006 del Premi als millors crèdits de síntesi dels cicles formatius tècnic superior en restauració (TSR), tècnic superior en allotjament (TSAL), tècnic superior en agències de viatges (TSAV) i tècnic superior en informació i comercialització turística (TSICT), així com el Premi al millor projecte final de carrera de diplomatura, el jurat va acordar atorgar els guardons als següents treballs:

Ramón Arcarons i Òscar Casanovas Professors de Dret del Turisme de l’EUHT CETT-UB

• Amb relació als crèdits de síntesi dels cicles formatius de TCR, TSAL, TSAV i TSICT, el jurat, reunit el 13 de juliol, va premiar el treball “VIATGES SAKA”, sobre la creació d’una agència d’activitats d’aventura, realitzat per l’alumnat de TSAV: Alexandra Ortíz, Kimberly León, Ariadna Presseguer i Sofía Zianas, perquè es tracta d’un treball molt elaborat, sobretot a nivell de comercialització i de màrqueting. • Amb relació als crèdits de síntesi del cicles formatiu de TSR, el jurat, reunit també el 13 de juliol, va aprovar unànimement premiar el treball “GRANDMA COOKING 4 U”, que consistia en una empresa de restauració col·lectiva, dut a terme per l’alumnat de TSR: Maria Farré, Eduard Soler, Alfredo Fernández i Marc Fernández. El projecte va ser guardonat per la seva gran coherència i creativitat, sent un projecte ben estructurat i viable. El premi per a cada categoria consisteix en l’import total del primer curs de la diplomatura en turisme (llevat de la matrícula, les taxes acadèmiques de la UB i els nivells intermedis d’idiomes) impartit al CETT o del primer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETT (llevat de la matrícula), a realitzar durant el present curs 2006-07. • Amb relació al Premi convocat per la Fundació al millor projecte final de carrera destinat a l’alumnat de diplomatura en turisme de l’EUHT CETT-UB, del total de 107 projectes presentats, 7 han obtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor (requisit per a participar-hi). Un cop feta la deliberació, el passat 19 de juliol, el jurat va aprovar per unanimitat concedir el guardó al treball “Barcelona Bus Turístic: cuestión de calidad”, realitzat pel Sr. Alberto Cifuentes, per la seva alta qualitat, utilitat i vinculació del propi autor amb el Bus Turístic. El premi consisteix en l’import total d’un màster (llevat de les taxes acadèmiques de la UB) impartit al CETT, a realitzar durant el present curs 2006-07.

Felicitats a tots els guardonats! n

4 14

Notícies del CETT

Fundació

TURISPRUDÈNCIA: pels camins del dret i del turisme

El millor PROJECTE FINAL DE CARRERA i CRÈDITS DE SÍNTESI

Ramón Arcarons i Òscar Casanovas Professors de Dret del Turisme de l’EUHT CETT-UB

Felicitats a tots els guardonats! n

155

Fundació

Entrega de premis del II CONCURS DE PROJECTES EMPRENEDORS RECONEIXEMENT PÚBLIC ALS PIONERS Fora de concurs, la Fundació Gaspar Espuña-CETT va voler realitzar novament un reconeixement públic a emprenedors pioners del turisme a Catalunya i va atorgar el Premi Honorífic a l’Emprenedor Pioner a Franciscu Pomes Siso, “l’avi Cari” (a títol pòstum) i a Maria Gonsales Costa, “l’àvia Maria”, fundadors de l’Hostal S’Aguarda de Cadaqués, per contribuir al creixement turístic d’aquesta localitat i, per tant, de la Costa Brava i de Catalunya.

Coincidint amb l’acte de lliurament de diplomes de les diferents formacions que s’imparteixen al CETT, el passat 8 de juny va tenir lloc, al paranimf de la Universitat de Barcelona, l’entrega de premis de la segona edició del Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic, que convoca la Fundació Gaspar Espuña-CETT i que compta amb el patrocini de l’Obra Social de Caixa de Sabadell. Sandra Gard, l’autora del Golden Quads, és la guanyadora de la segona edició d’aquest certamen, al qual es van presentar, inicialment, 8 projectes. Amb aquesta decisió, el jurat, format per professionals del sector, ha vogut premiar el projecte perquè disposa d’un bon pla d’empresa, està ben desenvolupat i és coherent, pel bon coneixement per part de l’autora del negoci que vol emprendre i, sobretot, per la seva actitud realment emprenedora, ja que ha estat capaç de fer-lo realitat. A l’acte de lliurament dels guardons van assistir-hi els representants dels premiats en altres categories. Així, el projecte 4Bodeguers, presentat per Marta Carbonell, fou premiat amb el primer accèssit per tractar-se “d’un projecte original, innovador i creatiu, que potencia la cultura del vi del país,

que és viable i, a més, té un caràcter solidari”. El segon accèssit, però, va ser declarat desert.

Els guardons Pel que fa als guardons, a més del reconeixement que suposa guanyar el II Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic, el projecte vencedor obté un premi de 3.600 euros, mentre que el primer accèssit rep 2.400 euros. n

4 16

Fundació

Educació i formació en turisme per COMBATRE LA POBRESA “Tourisme et Lutte contre la Pauvreté” va ser el títol del col·loqui internacional sobre Turisme i Desenvolupament celebrat el passat mes de maig a la ciutat francesa de Tolouse i impulsat per la Organització No Governamental (ONG) francesa Groupe Developpement. El professor Damià Serrano va participar en aquesta sessió representant la Fundació Gaspar Espuña-CETT, la qual és membre de la comissió executiva d’aquesta reconeguda i prestigiosa organització internacional. El programa que des de fa anys impulsa l’ONG Groupe Developpement es fonamenta en el treball que diferents experts mundials en matèria de turisme, ètica i desenvolupament realitzen en nombrosos països en vies de desenvolupament. La trobada de Tolouse va servir precisament perquè, durant dos dies, els coordinadors exposessin i sotmetessin a debat bona part d’aquests projectes, davant la nombrosa presència d’alts representants d’institucions i organitzacions vinculades amb el turisme (OMT, UNESCO, CNUCED, PNUE, etc.), així com ONG convidades i membres de l’administració turística francesa. En la sessió de tancament, el professor Damià Serrano va presentar el treball realitzat per la Fundació Gaspar EspuñaCETT sobre el paper de l’educació i la formació en turisme per poder combatre la pobresa, exemplificant moltes de les tasques que ha dut a terme el president de la Fundació, Gaspar Espuña, al llarg dels darrers anys. Una de les més recents, i també la més debatuda en la xerrada posterior, va ser el treball iniciat per la Fundació sobre la immigració a Catalunya, relacionat amb el Pla d’Immigració 2005-2008.

La finalitat del projecte, basada en la responsabilitat de garantir bons professionals per al sector, va ser molt aplaudida i avalada per altres escoles de turisme internacionals, com ara l’Escola d’Hoteleria de Lausanne i el Centre d’Alta Direcció Turística de Niça, que també participaven en el col·loqui. Durant l’estada a Tolouse el professor Damià Serrano també va assistir a diverses reunions a fi de coordinar intercanvis de projectes finalitzadors de màster en matèria de desenvolupament i turisme entre l’EUHT CETT i la Universitat de Tolouse. Fruit d’aquest treball, els dies 19 i 20 d’octubre aquest professor va realitzar dues sessions sobre Gestió Territorial del Turisme al màster internacional de turisme de la Universitat de Tolouse, i és previst que a finals del mes de maig de 2007 la universitat francesa participi en el darrer Master Event del curs 2006-2007, en la direcció tècnica d’un seminari monogràfic sobre “Turisme i el compromís amb el desenvolupament”. n

175

Tema

ÀGORA BCN, una RESIDÈNCIA UNIVERSITÀRIA per al segle XXI La Fundació Gaspar Espuña-CETT posa en marxa la Residència Universitària Internacional Àgora BCN. Ubicada al campus universitari de Mundet, té l’objectiu d’esdevenir un centre punter i innovador en l’allotjament de la comunitat universitària a la ciutat de Barcelona.

Barcelona, ciutat universitària Barcelona s’ha consolidat en els darrers anys com a ciutat universitària capdavantera del sud d’Europa, acollint una de les comunitats universitàries més grans, amb xifres que es mouen sobre els 196.000 estudiants i els 12.000 professors, distribuïts en set universitats i amb una oferta de 317 titulacions universitàries. No en va, la ciutat acumula ja 500 anys d’història universitària i construeix sobre aquesta sòlida base un projecte universitari adaptat als canvis que genera l’espai europeu. Però una ciutat universitària moderna no és simplement una ciutat que acull centres universitaris; és també un espai on es fa imprescindible un treball conjunt i coordinat, no només amb el món cultural de la ciutat, sinó també i sobretot, amb el món de l’empresa i la recerca. Amb la intenció de generar aquest espai propici per a l’aflorament del coneixement, la universitat ha de promoure tot tipus d’accions d’intercanvi i mobilitat, tant d’estudiants com del professorat, aprofitant els programes europeus i internacionals que persegueixen aquest mateix objectiu. Cal, a més, facilitar amb tots els mitjans possibles l’estada dels estudiants en els centres respectius i la incorporació als programes amb una organització directa i efectiva. Els darrers anys les universitats hi han dedicat molts esforços, la qual cosa permet parlar d’una àmplia oferta de serveis a l’estudiant, com ara centres de recursos, llibreries, instal·lacions esportives, activitats culturals i centres d’allotjament. Però potser l’oferta d’aquests darrers no cobria fins ara totes les necessitats pel que fa a serveis i places necessàries, per la qual cosa des de la Fundació Gaspar Espuña CETT s’ha decidit fer una aposta clara en aquest sentit.

La residència acull estudiants i professors del CETT, de la UB i de la comunitat universitària en general, que gaudeixen no només d’un ambient intel·lectual, sinó també de les activitats complementàries que s’hi organitzen amb l’objectiu de fomentar l’estudi, la recerca i la convivència.

La Fundació

• Fomentar un major coneixement turístic. • Impulsar la ciència del turisme fomentant la investigació. • Impulsar el creixement sostenible del turisme i de l’hoteleria. • Potenciar la internacionalització del CETT. • Mantenir i ampliar la vinculació amb el sector turístic i amb membres de l’Associació d’Antics Alumnes del CETT. • Ajudar l’alumnat en l’ampliació dels coneixements. • Tenir una responsabilitat social.

Des dels seus inicis, fa més de 36 anys, el Grup CETT s’ha consolidat com a referent en el sector turístic. A banda de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT adscrita a la UB, l’Escola d’Hoteleria i Turisme, Viatges Century, CETT Consultors, CETT Restauració i l’Hotel Alimara, base empresarial del Grup, l’any 2000 naixia la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Els principis essencials de la Fundació, oberta, creativa i motor de la pròpia activitat del centre, la defineixen, són la seva raó de ser i n’orienten l’actuació:

En aquest sentit, la Fundació atorga beques per a l’estudi, organitza un concurs anual de joves emprenedors i, ara, després d’un període de reflexió pel que fa a les necessitats de la comunitat universitària i d’un procés de recerca d’ubicació i finançament per al projecte, ha promogut la construcció d’una Residència Universitària-Col·legi Major per a estudiants que compta, a més, amb el suport de la Universitat de Barcelona, institució a la qual també està adscrita.

4 18

LA DARRERA PEDRA, PRIMER PAS D’UNA NOVA ETAPA

L’acte d’inauguració de l’Àgora BCN Residència Universitària Internacional, que va tenir lloc el dia 28 de juny, va comptar amb la presència de nombroses personalitats: l’Il·lustríssim Sr. Jordi Portabella, 2n tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona; la Sra. Isabel Galobardes, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya; el Sr. Gaspar Coll, adjunt al vicerectorat de Política Acadèmica i Convergència Europea de la Universitat de Barcelona; la Il·lustríssima Sra. Elsa Blasco, regidora del Districte d’Horta-Guinardó; el Sr. Pere Torra, sotsdirector general d’Universitats de la Generalitat de Catalunya; l’Il·lustríssim Sr. Xavier Trias, president del Grup Municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Barcelona; la Sra. Sònia Serracarbassa, directora de TUJUCA; i el Sr. Albert Montull, director de Barcelona Centre Universitari. També hi van assisitr vicerectors d’altres universitats; diputats al Parlament de Catalunya; alcaldes; altres autoritats; representants sindicals; l’equip humà del Grup CETT; representants de l’alumnat; veïns; representants d’altres col·legis majors i residències d’estudiants; amics i familiars. Durant aquest emotiu acte, Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña–CETT, va fer especial èmfasi al fet que l’Àgora hagi estat la culminació d’una ambició de la Fundació i el Grup CETT des de fa molts anys, fent possible el fet de vincular els seus dos àmbits principals d’actuació: la formació i el turisme i l’hoteleria. Amb la creació del Col·legi Major es fa realitat aquesta simbiosi, ja que es dóna servei d’allotjament i manutenció als estudiants universitaris que rep Barcelona, i a més es compleix la principal missió: crear un clima entre els residents que, a més de facilitar-ne i promoure’n la convivència, n’afavoreixi l’enriquiment personal de caràcter cultural i també social, mitjançant la programació de moltes i variades activitats, ja siguin de caràcter acadèmic, cultural, lúdic o esportiu. Manel Bassols va agrair a les persones i institucions que han fet possible -amb el seu ajut, participació, assessorament o suport- que el projecte de l’Àgora BCN sigui una realitat, des de Gaspar Espuña, president honorífic del Grup CETT i president de la Fundació Gaspar Espuña–CETT, per la seva idea i el seu lideratge, “per anar sempre més enllà de les utopies, ser l’ànima del Grup CETT i per tant també d’aquest projecte”, als socis i consellers del Grup i dels patrons de la Fundació, passant per les autoritats implicades -Generalitat, Ajuntament de Barcelona, la Regidoria del districte d’Horta-Guinardó...-, la Universitat de Barcelona i

resta d’universitats, els col·legis majors de la ciutat, el BCU (Barcelona Centre Universitari), la direcció facultativa de l’obra, la constructora i el seu equip, així com la resta de proveïdors, el veïnat, familiars i amics i, per descomptat, l’equip humà del Grup CETT i el propi de l’Àgora BCN. Però l’acte central i més simbòlic de la inauguració de la nova Residència Universitària Internacional va ser el protagonitzat pel Sr. Gaspar Espuña i el Sr. Jordi Portabella, que van procedir a la col·locació de la darrera pedra de l’edifici mentre sonava Qualsevol nit pot sortir el sol, de Jaume Sisa, nou mesos després de situar la primera pedra, el 16 de setembre de 2005, als fonaments de l’Àgora. També es van plantar tres xiprers, com a senyal de benvinguda i símbol d’acolliment, d’hospitalitat. Els encarregats de fer-ho van ser Miquel Alsius, Isabel Galobardes i Xavier Trias; Maria Abellanet, Elsa Blasco i Gaspar Coll; i Roberto Torregrosa, Sònia Serracarbassa i Albert Montull. A continuació Manel Bassols va fer referència a la història del districte d’Horta–Guinardó, on s’ubica l’Àgora BCN i la seu de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, i tot seguit va donar pas als parlaments, a càrrec del Sr. Miquel Alsius, president del Grup CETT, i del Sr. Gaspar Espuña. Visiblement emocionat, el president honorífic del Grup CETT i president de la Fundació Gaspar Espuña–CETT va fer un repàs als 37 anys de treball, d’esforç, de tenacitat, que han permès que el Col·legi Major sigui una realitat, com una realització més del Grup CETT a través de la Fundació. “La Fundació té com a finalitat bàsica ser un impuls per a la formació i la investigació en general, i pel coneixement del turisme i l’hoteleria en particular. Es tracta d’una fundació oberta, creativa, amb responsabilitat social, i motor de la pròpia activitat del Grup CETT”, va dir Gaspar Espuña, afegint que “amb la inauguració d’Àgora BCN no hem arribat al final del recorregut. És una etapa més. Una etapa important, però en vindran d’altres: nous objectius, nous reptes, noves realitzacions. Aquesta és la filosofia del Grup CETT i de la Fundació que el vetlla”. Agraint la col·laboració i dedicació a tots els qui han fet possible el projecte, va expressar la seva voluntat que “el Grup CETT i la seva Fundació continuï creixent amb criteris de servei a Catalunya i al turisme del nostre país”. Després d’aquest emotiu parlament, el Sr. Gaspar Coll, la Sra. Isabel Galobardes, i el Sr. Jordi Portabella van adreçar unes paraules als presents que van donar per inaugurada l’Àgora BCN. Finalment, es van iniciar les visites guiades a les instal·lacions i el còctel. n

195

La Residència Universitària Amb una inversió aproximada de 24 milions d’euros, finançats en un 33% amb recursos propis del Grup CETT, gràcies a la seva política de no repartiment de dividends, Àgora BCN ocupa una superfície de 12.228 m2 repartits en sis plantes (dues de subterrànies) i té una capacitat per a 368 estudiants. La nova Residència Universitària Internacional Àgora BCN està situada al costat mateix del campus universitari Mundet de la Universitat de Barcelona (al passeig dels Castanyers, 21, al costat del Velòdrom i del parc del Laberint), en un entorn natural, envoltada d’espais verds i equipaments esportius i ben a prop de la resta d’instal·lacions del Grup CETT. Té un fàcil accés en metro (L3) a totes les facultats de Barcelona i també molt bones comunicacions amb els punts neuràlgics, culturals i d’oci de la ciutat. L’edifici és obra de l’equip d’arquitectes format per Miquel Castells i Joan Garcia Borés, que han sabut combinar funcionalitat i elegància tant en el disseny exterior com a les estances interiors, amb materials com ara el vidre, la fusta i l’alumini. La residència, que es va inaugurar el passat mes de juny, està oberta a tota la comunitat universitària de Barcelona i rodalies. Alumnat i professorat hi poden gaudir d’un ambient acollidor, internacional i de qualitat, i participar de totes les activitats complementàries que s’hi organitzen amb l’objectiu de fomentar l’estudi, la recerca i la convivència. Les habitacions han estat dissenyades amb molta cura pensant en la comoditat, el descans i l’estudi. Poden ser individuals o dobles; són àmplies, lluminoses, funcionals, amb cambra de bany pròpia, taula d’estudi, telèfon, connexió a Internet, sortida de TV, calefacció central i aire condicionat. A més, també es disposa d’habitacions per a professors i/o investigadors i d’habitacions polivalents adaptades per a persones amb discapacitat. Moderna i projectada per cobrir totes les necessitats dels estudiants, els residents disposen d’espais comuns a compartir i tot tipus de serveis (vegeu requadre adjunt).

INSTAL·LACIONS • Sala d’estar polivalent • Sala de TV • Aula de treball • Aula d’informàtica • Aula de lectura i estudi • Espai cultural i d’actes • Menjador • Gimnàs • Pista poliesportiva

• Terrassa solàrium • Elements lúdics (billar, ping-pong, etc.) • Sala de música (per a assaigs i audicions) • Business Corner • Infermeria • Consigna • Sala de visites • Bugaderia • Aparcament (76 places)

RESIDENTS 2006-2007 • PROCEDÈNCIA: Catalunya (40,7%), Illes Balears (14,3%), resta d’Espanya (14,3%), estranger (31,4%) • UNIVERSITAT: Universitat de Barcelona (UB) (42,9%), CETT (25,7%), Universitat Politècnica de Catalunya (11,4%), Universitat Pompeu Fabra (5,7%), Universitat Ramon Llull (5,7%), altres (8,6%) • TIPUS D’HABITACIÓ: Hab. individual (33,3%), hab. compartida (doble) (66,7%) • SEXE: Femení (60,6%), masculí (39,4%)

cia dels seus hostes. Tanmateix, l’excel·lència també és present en la restauració, amb serveis propis que reflecteixen l’àmplia experiència del Grup CETT en aquesta matèria, oferint una cuina casolana de tipus bufet de qualitat, que permet un ampli ventall de possibilitats. A mesura que l’activitat de la residència agafi embranzida s’aniran incorporant a l’oferta bàsica d’allotjament i restauració, la realització d’altres tipus d’activitats acadèmiques (tutories, xerrades tècniques...), culturals (conferències, cinefòrum, musicfòrum, grup de teatre...), recreatives (excursions, concerts, festes...) i activitats esportives, amb la finalitat que el concepte “com a casa” sigui una realitat diària. A més, per tal de rendibilitzar la inversió realitzada en aquest equipament i amb vista a mantenir-hi un alt nivell d’ocupació i activitats, durant els mesos d’estiu, juliol i agost, Àgora BCN funcionarà com a alberg de joventut i la resta de l’any, de setembre a juny, desenvoluparà la seva funció bàsica com a col·legi major. n

CONVENI ENTRE ÀGORA BCN I LA UB

Un nou model de col·legi major Aprofitant l’experiència del Grup CETT, tant en el camp de la formació com en el de l’allotjament, l’objectiu de la Fundació és aconseguir que Àgora BCN esdevingui un nou model de col·legi major: obert, jove, mixt, laic, intercultural, internacional i dotat d’equipaments dissenyats per al confort, l’estudi i la convivèn-

El mes de juny, el Sr. Màrius Rubiralta, rector de la Universitat de Barcelona, com a representant d’aquesta institució, i el Sr. Gaspar Espuña, en qualitat de president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT i en representació del Col·legi Major Universitari Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, van signar un conveni marc de col·laboració, mitjançant el qual s’han establert les condicions d’adscripció del Col·legi Major a la Universitat de Barcelona.

MÉS INFORMACIÓ: WWW.AGORABCN.COM

TEL. 93 166 90 00

4 20

Entrevista

PERE DURAN, director general de Turisme de Barcelona “Ara que la ciutat ha consolidat i reforçat els seus números turístics, treballem més a fons per captar i fidelitzar cap a la ciutat segments turístics amb valor afegit, com pot ser el turisme de reunions, els creuers i el turisme cultural.”

• La marca Barcelona té un valor elevat i una percepció positiva important arreu del món. El turisme té una gran importància dins del PIB que es genera i la transformació de la ciutat és evident en els seus indrets més turístics. Segons la seva opinió, quins són els grans motors que en l’actualitat fomenten que Barcelona segueixi sent un reclam turístic de primer ordre? Barcelona és, certament, una ciutat amb personalitat pròpia. Una ciutat que, aquests últims anys, s’ha convertit en una de les principals referències mundials del turisme urbà. La barreja combinada de diferents elements patrimonionals com ara l’arquitectura i l’urbanisme, el llegat de 2.000 anys d’història, la cultura, la mediterraneïtat, la nostra gent, la gastronomia, l’oferta comercial, així com la preparació i professionalitat del sector, juntament amb la qualitat del parc hoteler i de les infraestructures de la ciutat, són els arguments sobre els quals s’edifica l’excel·lent realitat turística de Barcelona. Sense oblidar-nos d’altres aspectes, com ara la identitat, el dinamisme i el caràcter obert de la ciutat. També voldria pensar que la feina de Turisme de Barcelona hi té també alguna cosa a veure. • La ciutat bat nous rècords turístics cada any, però les conseqüències del creixement fan que hi hagi veus discordants sobre el model de ciutat que s’està generant. Què opina sobre aquest debat?

El turisme, a la ciutat de Barcelona, ha estat probablement l’activitat econòmica de més fort creixement dels últims anys, fins a convertir-se gairebé en un fenomen socioeconòmic. De manera que és lògic que el turisme esdevingui, sovint, tema de reflexió en el si de la societat. En aquest sentit, crec que la reflexió i el debat públics mai no són sobrers, sempre que es tractin amb suficient informació i elements de judici i sense lectures esbiaixades apriorístiques. Des de Turisme de Barcelona ens hauran sentit dir més d’una vegada que el ciutadà, el veí, sempre ha de prevaldre davant del turista. I això vol dir que des del consorci, en la mesura de les nostres possibilitats, treballem perquè aquesta gradació de prioritats i interessos no faci mai el tomb.

des a descansar i fer negocis a la nostra ciutat. Fet que significa una alça del nombre de turistes que generen despesa a la ciutat, ja sigui en la restauració, el comerç, els serveis, la cultura, etcètera. És a dir, que hi ha més vímets per al cistell que es confecciona amb els diners que deixen els turistes, en què intervenen no pocs agents econòmics. Amb això els vull dir que els ingressos que es generen per una habitació d’hotel són un indicador del turisme a la ciutat, però no l’únic. Ni molt menys. Per apamar la realitat del turisme, el seu rendiment, no s’hi val a mirar únicament la rendibilitat d’una plaça d’hotel. No. A més, diria que en els últims mesos aquest indicador concret del preu per habitació, que no és l’únic ni el més revelador, s’ha recuperat.

• El nombre d’estrangers que visiten Barcelona creix anualment més d’un 10% i la xifra ja s’acosta als 4 milions. No obstant això, els ingressos per habitació disminueixen des de fa 4 anys. Tenint en compte la pressió immobiliària a què està sotmesa la ciutat i la previsió de properes inauguracions d’hotels, existeix el risc d’un excés d’oferta? La realitat és que cada any vénen més turistes a Barcelona, a un ritme de creixement que ha permès assimilar amb total naturalitat els milers i milers de noves places hoteleres que el sector ha obert els últims anys a la ciutat. Això vol dir que cada any arriben més persones, disposa-

• Barcelona ha aconseguit eliminar l’estacionalitat de la demanda turística. El nombre de visitants per negocis i vacances és similar i es reparteix al llarg de tot l’any, però les estances s’han reduït. Quines mesures es poden aplicar per augmentar les pernoctacions de llarga estada? De fet, no tinc del tot clar que, en una destinació de turisme urbà, les estades llargues tinguin més valor per a la ciutat i per a la seva economia que les estades curtes. Segurament, en les estades curtes el turista té més capacitat de despesa per càpita per dia que no la persona que s’hi està el doble de temps. Per al conjunt dels serveis turístics i l’oferta complementària

215

de la ciutat, segurament interessen més persones amb més capacitat de despesa per dia que no persones que, al quart o al cinquè o al sisè dia d’estada, han posat a “descansar” la cartera o el moneder. • En els darrers dos anys l’oferta hotelera a Barcelona ha crescut moltíssim però també ho ha fet, i de manera alegal, l’oferta de lloguer d’apartaments turístics i d’habitacions d’estades curtes com el Bed & Breakfast. La normativa turística hauria de recollir aquest model per oferir garanties i més qualitat als visitants? A Turisme de Barcelona som partidaris de la regulació de l’activitat turística. Per responsabilitat social i cívica envers el nostre país i els seus habitants, però també per professionalitat i seriositat amb relació als turistes i visitants. • L’aeroport del Prat creix com a infraestructura estratègica per al turisme i es consolida com a punt d’entrada de visitants a la ciutat. Com han afectat els recents conflictes relacionats amb l’aeroport la imatge de la ciutat? Episodis com el de la vaga salvatge al Prat, aquest mes de juliol, van absolutament en detriment de la imatge turística, i fins i tot econòmica, del nostre país. Es va poder calcular que el desafortunat incident, pel qual cal demanar les degudes excuses als afectats directes, va danyar la imatge de Barcelona per un valor aproximat de 400.000 euros, en funció de la repercussió de tot plegat en els mitjans de comunicació. • Quina és la seva opinió en la discussió generada sobre el traspàs de la gestió comercial i financera de l´aeroport del Prat a les institucions catalanes? Com podria beneficiar aquest canvi al desenvolupament territorial de Catalunya? La ciutat de Barcelona i Catalunya en conjunt necessiten un aeroport en consonància amb la seva capacitat econòmica i atractivitat turística. Això vol dir més vols intercontinentals, més flexibilitat comercial i operacional, més capacitat de maniobra, més gestió ad hoc i menys burocràcia i caixa comuna. Negar un Prat modern, eficaç i preparat per al creixement desacomplexat, més enllà de consideracions polítiques, és posar pals a la roda del nostre desenvolupament econòmic. I, el que és més important, del benestar de les persones.

• El fet que en els darrers anys hi hagi moltes més companyies aèries de baix cost fa que molts dels turistes que visiten Barcelona –i també Catalunya- les escullin per viatjar-hi, entre ells molts visitants professionals. Creu, doncs, que no és cert que aquesta opció comporti un turisme de baix nivell econòmic? Aquesta és una de les lectures reduccionistes i allunyades de la realitat que ha fet fortuna. Com és obvi, no puc compartir la idea que les companyies de baix cost s’associen a un determinat perfil de client. És evident que amb tarifes menors, hi ha un determinat segment de la població que ara pot optar als serveis de les aerolínies; això, per definició, no hauria de ser negatiu. Però és també evident que les low cost permeten fer més vols o escapades al llarg de l’any que les que es feien; o faciliten els vols de famílies senceres, amb fills, per exemple, que no responen precisament a pautes de despesa reduïdes. I, com és lògic, han captat també com a clients persones de capacitat econòmica mitjana o mitjana-alta, que prefereixen gastar més diners en l’estada, en les compres o les visites que no pas en el vol -que fet i fet dura unes hores-. En definitiva, benvingudes siguin les companyies de baix cost, si mantenim també, en aquest cas al Prat, uns alts índexs d’activitat i de presència de les companyies anomenades tradicionals. • Quin és el perfil de turista que més interessa fidelitzar? Des de Turisme de Barcelona, ara que la ciutat ha consolidat i reforçat els seus números turístics, treballem per captar i fidelitzar cap a la ciutat segments turístics que podríem anomenar de valor afegit, amb alta capacitat de despesa, com pot ser el turisme de reunions, els creuers i el turisme cultural. Tot plegat, tenint ben present que mai no hauríem de tenir un no per als turistes que vulguin visitar Barcelona però que ho facin des de la modèstia d’un pressupost limitat. • La ciutat viu un moment de gran efervescència com a seu de grans esdeveniments, com és el cas de les fires EIBTM, el 3GSM World Congress i el Congrés Mundial de Cardiologia. Quin paper juga Turisme de Barcelona en la captació d’aquesta mena d’esdeveniments? Turisme de Barcelona, de la mà del seu Barcelona Convention Bureau, ha jugat

un paper molt actiu en els últims anys en el que és la captació per a la ciutat de reunions de gran format, d’importància estratègica. De fet, vam viure gairebé com un èxit propi l’obtenció de la fira de turisme de reunions més important del món, l’EIBTM, que de moment se celebra a casa nostra fins a l’any 2008. El mateix ha passat amb el 3GSM World Congress i el Congrés Mundial de Cardiologia. En aquest sentit, és una satisfacció poder oferir a la ciutat, i a l’economia catalana en general, l’obtenció de premis d’aquesta envergadura, especialment perquè, per aconseguir-los, ha estat imprescindible la cooperació entre diferents agents dels país. • Barcelona ocupa actualment el tercer lloc com a millor ciutat europea per viure i fer negocis darrere de París i Londres, és la ciutat amb més Erasmus i, des dels Jocs Olímpics, està en una contínua redefinició de la seva imatge que aporta més atractius turísitcs. Quins són els pròxims passos que donarà la ciutat en aquest sentit? La ciutat la fem entre tots. Entre la ciutadania, les institucions, l’Administració, les empreses i la societat civil. En aquest cas, Barcelona serà la ciutat que vulguem que sigui, la ciutat que doni continuïtat a aquesta Barcelona amb identitat pròpia i cosmopolita a la vegada, dinàmica i creativa, mediterrània i europea... Tanmateix, el futur turístic de Barcelona el trobem en la pervivència d’aquesta pròpia identitat. El manteniment, la continuïtat de la nostra singularitat com a ciutat i com a poble és el que ens mantindrà a l’alça entre els valors turístics. Com és precisament l’èxit turístic el que també ajudarà al manteniment i a la continuïtat, a l’enfortiment, de la nostra cultura. • I ja per finalitzar, quina valoració fa de la formació turística? El futur del sector a casa nostra passa per la preparació? La formació és absolutament primordial per al present i el futur del turisme a casa nostra. I més si l’horitzó en què ens fixem és el del turisme d’alta capacitat econòmica. En aquest sentit, la tasca de centres com ara el CETT, que pràcticament és una institució en aquest àmbit, és del tot indispensable per consolidar el múscul del nostre sector turístic: per oferir bon servei als visitants, sí; però també per crear riquesa i gestionar les empreses del país que treballen en aquesta activitat. n

4 22

CETT Formació

Nou impuls a la RECERCA EN TURISME L’EUHT CETT-UB disposa dels recursos humans i els coneixements per convertir-se en un referent estatal i internacional en matèria de recerca, punter a l’hora de subministrar coneixement expert als agents turístics. Partint d’aquest objectiu, el procés de revisió de la pròpia política científica ha culminat amb el Pla Estratègic de Recerca en Turisme de l’EUHT CETT-UB (2006), que definirà les orientacions, el sistema i els recursos per desenvolupar grups d’investigació que liderin el desenvolupament de coneixement i l’aportació d’innovacions al sector. Les darreres dades aportades per l’administració catalana segueixen parlant per si mateixes: Catalunya ha batut un nou rècord turístic, amb 10,1 milions de viatgers en establiments hotelers en els primers vuit mesos de l’any, xifra que suposa un increment del 19,6% respecte al mateix període de l’any anterior. També és destacable l’increment del 5,3% en el nombre de pernoctacions en els establiments hotelers catalans, ja que se n’han comptabilitzat un total de 30,2 milions. Catalunya es manté com la primera destinació de turisme estranger de l’Estat espanyol fins al mes d’agost, amb 10,7 milions de turistes i un increment del 7,1% interanual. Per consolidar aquesta realitat, el Pla Estratègic de Turisme pretén establir les mesures necessàries i oportunes per millorar en la cura, promoció i desenvolupament sostenible d’aquesta activitat, des de la vessant econòmica, social i ambiental, que permetin aprofitar les oportunitats i beneficis que en comporta el desenvolupament. La funció de les universitats és essencial per aportar al sector els coneixements i les innovacions que permetin a les organitzacions turístiques i hoteleres afrontar amb èxit els reptes competitius. En aquest sentit, les línies estratègiques del Pla Nacional de Recerca en Turisme (PNRT) de la Generalitat de Catalunya mostren clarament les àrees prioritàries que l’administració vol contemplar com a punt d’interès. Dins d’aquest ample ventall de possibilitats, l’EUHT CETT-UB té els recursos humans i els coneixements per ferhi front (de forma solidària amb la resta del sistema universitari català), per convertir-se en un referent en matèria de recerca en turisme i, d’acord amb la seva missió i visió

empresarial, liderar el desenvolupament i el subministrament de coneixement expert als agents turístics. Amb aquesta finalitat, es deriva el procés de revisió de la política científica que culmina amb el Pla Estratègic de Recerca en Turisme de l’EUHT CETT-UB (2006). Els principals objectius són els següents: • Definir les línies prioritàries de recerca aplicada en l’entorn del turisme, d’acord amb els àmbits de coneixement expert en turisme que el CETT i la Universitat de Barcelona considerin prioritaris, que orientin i ajudin a prioritzar en la presa de decisions i assignació de recursos. • Establir un sistema d’impuls, lideratge i seguiment per a la generació d’una massa crítica de recerca i generació de coneixement aplicat al voltant de l’activitat turística, amb la corresponent transferència de tecnologia a les empreses i territoris. • Detectar permanentment les temàtiques i necessitats emergents de coneixement i recerca en l’àmbit turístic i hoteler. • Contribuir al reconeixement social de la ciència turística i impulsar-ne la divulgació, posicionant l’EUHT CETT-UB com a promotora de la recerca turística.

És important apuntar que el desenvolupament de la investigació en turisme comporta certes dificultats, atès que el contingut de la ciència del turisme és poc clar, poc definit en els estàndards habituals de la ciència i, en definitiva, es considera una disciplina pròpia de les ciències socials o com una aplicació específica de diverses entitats d’estudi com ara l’economia o la geografia. Així mateix, plantejar la recerca en turisme significa desenvolupar-la a partir de la consideració de moltes àrees d’aplicació, que van des d’aspectes associats a l’aplicació (com ara qüestions de caire molt professionalitzador) fins a detalls molt bàsics i vinculats a la ciència més dura (la dietètica o la cuina i la bioquímica, passant per l’estudi antropològic o estrictament social i/o jurídic).

5 23

Finalment, cal comentar com a darrera reflexió que encara que la inversió en recerca, desenvolupament i innovació es valora fonamentalment a través de l’excel·lència científica (originalitat, qualitat metodològica), de la productivitat científica (publicacions), així com de l’obtenció de patents de caràcter més industrial, cal tenir present que, en l’àmbit turístic, és igualment important i necessari mesurar-ne l’aplicabilitat real, amb una transferència de coneixement i amb la difusió com a elements clau perquè la recerca es tradueixi en millores en àrees com ara la planificació, la gestió o la provisió de béns i serveis turístics. Fetes aquestes puntualitzacions, un dels primers passos del Pla ha estat la primera convocatòria interna d’ajuts per a projectes de recerca i investigació en turisme, que s’han de desenvolupar durant el present curs acadèmic: • Tourism Destination Placement: La imatge dels destins turistics a través dels llargmetratges. Investigador responsable (IR): Sr. Eugeni Osàcar. • Competitivitat dels destins turístics. Diagnòstic de models de gestió i projeccions estratègiques. IR: Dr. Jesús Álvarez. • Potencialitats turístiques de les poblacions autòctones de la regió de Sicca Veneri. IR: Sr. Damià Serrano. • Escala de Clima Laboral en l’activitat hotelera. IR: Dra. Maribel Peró. • Comportament turístics dels estudiants estrangers a Barcelona. IR: Dr. Jaume Font. • Estudi bibliomètric de la producció científica en turisme. IR: Dra. Maite Barrios. • L’excel·lència en la petita i mitjana empresa de restauració a Catalunya. IR: Sr. Manel Roig.

La intensa i excel·lent activitat dels investigadors implicats, i la rellevància en els àmbits estratègics de coneixement expert turístic que s’han escollit augura l’assoliment dels objectius marcats. n José Antonio Pérez-Aranda Director de l’EUHT CETT-UB

José Antonio Pérez-Aranda, nou director de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB José Antonio Pérez-Aranda és, des del passat mes de juliol, el nou director de l'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB. Amb 38 anys, Pérez-Aranda ha cursat TEAT al CETT, és llicenciat en ciències del treball per la UB, ha realitzat un màster en enginyeria i gestió ambiental a l’Institut Català de Tecnologia (ICT) i a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), i un curs d’especialització en gestió de la qualitat – ISO 9001. A més, disposa d’una àmplia experiència docent, ja que és professor de l’assignatura gestió de la qualitat en turisme de la diplomatura en turisme, de gestió de la qualitat i gestió ambiental en els diferents màsters que oferta el CETT, i professor de formació contínua en les anteriors matèries. També ha estat responsable del sistema de qualitat implantat en els diferents programes formatius del Grup CETT, del manteniment i millora dels sistemes corresponents (ISO 9001 – 14001/EMAS) implantats al Grup CETT, del desenvolupament dels sistemes de gestió de les persones, i ha realitzat tasques de suport a l’alta direcció per a la planificació estratègica empresarial i la seva implantació. Alhora va dirigir el 1r màster a Espanya en direcció estratègica de la qualitat i el medi ambient en els serveis turístics, i ha estat consultor en gestió de la qualitat i del medi ambient. Per a José Antonio Pérez-Aranda, les principals línies d’actuació al capdavant de l’EUHT CETT-UB “es centren en la definició i desenvolupament del projecte pedagògic, dins el nou espai europeu; la potenciació de la recerca i dels àmbits d’expertesa propis del Grup CETT; la formació i desenvolupament de l’equip docent; la millora del compliment dels processos i mètodes formatius; i crear escola”. n

Nou catàleg de formació contínua 2007 Aquest mes de novembre l’Escola de Formació Contínua del Cett ha editat el nou catàleg de formació contínua 2007, en el qual es pot consultar l’oferta de formació de l’escola adreçada a professionals del sector. Com a resposta a la demanda i amb l'ànim d'adaptar l’oferta a les necessitats dels clients actuals i potencials, es proposa com a novetats l’obtenció dels diplomes de Revenue Manager i Food & Beverage Manager, realitzant una formació integral de diferents cursos relacionats i complementaris, a més de noves especialitats com ara Gelats i postres freds, Aplicacions del buit a la cuina o Disseny i elaboració de pa per a la restauració. A més, l’Escola de Formació Contínua segueix oferint el servei de formació a mida, adaptant l’oferta a les necessitats de l’empresa i realitzant-la in company, amb l’objectiu de facilitar-ne l’assistència i l’aprofitament. n Més informació: Ricard Edo

formacio.continua@cett.es

www.cett.cat/formacio_continua

4 24

CETT Formació

Premis del XI Concurs de CUINA, PASTISSERIA I SERVEIS DE RESTAURANT i del XI de COCTELERIA

El passat 26 de maig va tenir lloc a l’Hotel Alimara el lliurament de premis corresponent a l’onzena edició del Concurs de Cuina, Pastisseria i Serveis de Restaurant, i del Concurs de Cocteleria del CETT, celebrats els dies 16 i 18 del mateix mes, amb un elevat nivell de les elaboracions i del servei per part de l’alumnat. El jurat del primer certamen estava format per Carles Gaig (Gaig Restaurant), Jordi Cruz (restaurant l’Estany Clar), Marc Calabuig (ICC Cooking Concepts), Oriol Balaguer (mestre pastisser), Joan Gaspart (Prats i Fatjó) i Pedro Monje (restaurant Via Veneto). Carles Gaig va felicitar els participants del certamen per la “maduresa, intel·ligència i seny que han demostrat tant a nivell de cuina com de sala, trets que s’haurien de recuperar en aquesta professió. Es percep que estan vocacionalment apassionats per la feina, que és precisament el que requereix aquest ofici. Cal seguir per aquest camí”. Marc Calabuig es va mostrar “molt content pel resultat final del concurs”, i va afegir que “quan algú va a un restaurant el que hi troba és la suma de diversos components i del que es tracta és que cadascú posi la seva part perquè la suma sigui un èxit”. Oriol Balaguer va explicar que “la percepció que he tingut del nivell de l’alumnat, del menú i del servei ha estat molt interessant i elevada. Crec que l’EHT CETT és una escola amb molta professionalitat i grans inquietuds”. També va voler fer un suggeriment als participants: “En un ofici en què els que ens hi dediquem ens apassiona sentir, aconsellaria que els futurs professionals hi aportéssiu dedicació i esforç. A partir d’aquí les coses vindran soles”. Pel que fa a Joan Gaspart, es va sumar a les felicitacions dient que “ha estat un honor ser-hi convidat com a jurat, gaudint de la cuina i de la sala del CETT. La final ha estat espectacular, amb un nivell altíssim”. Finalment, Pedro Monje va voler “felicitar tothom perquè hem gaudit molt. El nivell és molt elevat, amb plats molt treballats i pensats, i un servei d’altíssim nivell, que ha buscat el detall i ens ha fet gaudir”.

En el sopar de finalització d’estudis de l’EHT CETT, Maria Abellanet, directora general del Grup CETT i Jordi Cruz, cap de cuina del restaurant l’Estany Clar i vencedor del concurs Cocinero del Año 2006, van procedir a lliurar els diplomes a tots els participants i els premis als guardonats. El premi al Millor Equip de Cuina va ser per a Carles Colomé, Lara Zaballa i Issam Kouhkouh. El guardó al Millor Equip de Servei va recaure en Miguel Ortega i Ester Moraleda, mentre que el premi al Millor Equip de Restaurant (cuina i servei en conjunt) va ser per a Carles Colomé, Lara Zaballa, Issam Kouhkouh, i Itziar Fontana i Neus Sabat. L’onzena edició del Concurs de Cocteleria també va destacar per un altíssim grau de professionalitat. El jurat tècnic i d’habilitat va estar format per José Antonio Pérez-Aranda (expert en cocteleria, director de Qualitat i actual director de l’EUHT CETT-UB), Manel Villalante (RP del Club del Barman), Federico Ruiz (expert en restauració i professor del CETT), mentre que els membres del jurat degustador van ser Josep M. Arcos (maître de l’Hotel Alimara), David Peguero (director de CETT Consultors) i César Cànovas (sommelier del restaurant El Racó d’en Cesc i millor sommelier d’Espanya segons el premi que concedeix la Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres). Federico Ruiz i Manel Villalante van lliurar els diplomes i premis, que van ser per a Kevin Albors (1r classificat), Ester Moraleda (2n premi) i Zetkin Lian Arroyo (3r premi). n

5 25

CETT Formació

GASTRONOMIA PER A AMATEURS al CETT Al setembre de 2005, l’EUHT CETT va posar en marxa la nova línia de formació “Cuina i Enologia per amants de la gastronomia”, adreçada al públic no professional. La formació per a amateurs inclou cursos d’entre dotze i divuit hores, a més de demostracions de cuina, tallers i sessions de tast de diferents productes. Atès l’interès que generen la cuina, la pastisseria o l’univers dels vins entre el públic no professional, i al fet que es tracta d’un món apassionant, cada cop més accessible als aficionats però encara ple de secrets, l’aprenentatge en aquests àmbits s’ha convertit en una activitat creativa, de lleure i de realització personal, que interessa cada vegada més persones. A Barcelona ciutat, malgrat tot, aquest tipus d’oferta formativa és escassa, especialment pel que fa als centres professionals i especialitzats. Per aquest motiu, amb la programació “Cuina i Enologia per amants de la gastronomia”, el CETT ha volgut omplir un cert buit en el context de l’ensenyament de les matèries pròpies de l’hoteleria, oferint una programació estable, que es renova cada temporada en funció de les inquietuds de la demanda. La formació per a amateurs incorpora dues particularitats que s’han convertit en importants avantatges competitius: dins de cada àrea –cuina, pastisseria, enologia- s’incorpora l’esperit clarament didàctic inherent a una escola d’hoteleria, donant a conèixer les tècniques dels professionals, i posant-les a l’abast del públic amateur. L’objectiu és fer possible que, després d’ha-

ver adquirit les bases tècniques necessàries en el nivell adequat, l’alumnat pugui desenvolupar els coneixements apresos en funció dels propis interessos. Així doncs, es parteix de nivells d’iniciació a les tècniques de base, per anar avançant cap als programes de més dificultat, les especialitats de cuina o rebosteria, o la pràctica del tast de vins avançat. D’aquesta manera, l’alumnat pot valorar el propi grau de coneixements i triar el programa que millor s’hi ajusti, sense descartar la possibilitat de començar en un nivell bàsic i anar avançant de manera progressiva. El segon aspecte diferenciador de la formació per a amateurs és que les aules de tecnologia aplicada de l’EHT CETT permeten que l’alumne “es posi mans a l’obra”, supervisat pel professorat tècnic, i participi en grups reduïts en unes classes de cuina, pastisseria, o tast de vins totalment actives. Fins ara la resposta per part del públic ha estat altament positiva: des de l’inici de la programació han passat per l’escola més de vuitanta persones, que han seguit un total de deu cursos o activitats puntuals amb un alt nivell de satisfacció, i aporten amb les seves valoracions nous suggeriments per continuar millorant aquesta iniciativa de formació. n Isabel Lugo Coordinadora de Formació Tècnica Professional de l’EHT CETT

El cicle formatiu d’allotjament del CETT, líder en qualitat Des que el cicle formatiu d’allotjament es va incorporar a l’oferta acadèmica de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, ara fa 3 anys, l’interès que ha despertat no ha parat de créixer, tal i com ho demostra l’increment en el nombre d’alumnes que decideixen cursar-lo. Aquest cicle especialitzat té com a objectiu preparar professionals amb capacitat per administrar l’àrea d’allotjament i assegurar l’acollida i atenció al client i la correcta prestació dels serveis durant l’estada. Entre les sortides professionals hi ha la de director d’àrea d’allotjament, cap de recepció i de reserves, recepcionista, governant, relacions públiques o comercial d’establiments hotelers o d’allotjament. L’alt nivell de coneixements que adquireixen els alumnes que cursen aquest cicle al CETT es deu, entre d’altres factors, al fet que el 50% de la formació pràctica es realitza a l’Hotel Alimara, amb tutors de pràctiques que són un complement de luxe en aquest aprenentatge, ja que aconsegueixen que l’alumne adquireixi les competències clau necessàries per l’entorn hoteler actual. D’altra banda, el professorat apropa l’alumne a la realitat d’un sector en contínua evolució. Pel que fa a les empreses, l’acceptació cap aquesta formació queda palesa amb el volum de demandes d’incorporació al treball que arriben al CETT, en un nombre molt superior al d’alumnes. n

4 26

Opinió

ELS STERS DEL CETT resLA MFORMACIÓ ponen a l’especialització del

INTERCULTURAL

al turisme Valorar la influència de la cultura en el treball i les relacions entre persones com a element orgànic a què cal prestar atenció estratègicament, ens porta a analitzar tota una sèrie de qüestions relacionades amb la multiculturalitat en les empreses turístiques. Desenvolupar competències interculturals es pot traduir en una millora de la professionalitat, la resolució de conflictes i repercutir en una millora en els resultats de negoci de l’empresa. La concepció del nostre món ha canviat substancialment en poc més de cinquanta anys. D’un planeta immens, on països i cultures restaven recòndites i inaccessibles per a la majoria de la humanitat, i gràcies als avenços tecnològics, s’ha passat a veure en directe qualsevol esdeveniment i a viure en el lloc més recòndit del planeta. En aquest escenari, el turisme és l’activitat econòmica més eminentment multicultural. El desplaçament de persones entre països, motivat per les més diverses causes, la convivència i el contacte més o menys perllongat de persones de diverses procedències.... forma part inherent de l’activitat turística. Si fins ara la cultura era apreciada bàsicament com un producte, com quelcom sobre el qual articular noves activitats i serveis, ara és el moment d’apreciar-la com un component més de l’organització turística, com un element orgànic a què cal prestar atenció estratègicament, tot aprofitant els reptes i les oportunitats que planteja aquesta realitat per al sector. Per valorar adequadament l’abast i l’impacte d’aquest fenomen cal reflexionar sobre diverses qüestions: • Com ens afecta pertànyer a una cultura, quan treballem? Quan parlem de cultura, sovint ens ve al cap la imatge de la religió, certes pràctiques o rituals característics, el menjar, el vestir i, a vegades, la llengua d’expressió. Però la cultura és un concepte més complex que ha arribat a reunir més d’un centenar de definicions diferents. Des del nostre punt de vista hem adoptat un concepte de cultura complex, dinàmic i amb una clara finalitat adaptadora; format per un gran cúmul de sabers, valors, pràctiques, objectes, símbols, conei-

xements i presumpcions sobre la persona, la naturalesa i altres conceptes transcendents. La majoria són inconscients però determinen profundament tant aspectes individuals com socials de la persona. Així, la cultura afecta, mitjançant un complex procés de socialització i ensenyament formal i informal, la manera en què la persona elabora el seu autoconcepte, el valor i estructura de la seva imatge personal, les seves prioritats respecte al sentit de la vida i les estratègies per assolir-les, així com la manera de relacionar-se amb els altres en les diverses situacions i a través dels diferents rols que la persona ha de dur a terme al llarg de la vida. Si s’analitzen els components de tota empresa des del prisma cultural es pot apreciar com aquestes orientacions generals sobre el sentit i efectes de la cultura afecten les persones de l’organització i els seus objectius, expectatives i valors; les relacions d’autoritat; la manera de fer les coses, planificar, controlar...; com s’estableixen i respecten les normes; com es treballa coordinadament, es participa i es comuniquen les persones integrants de l’empresa, etc. Si som conscients d’aquesta relació podrem apreciar que treballar amb persones de cultures diferents a la nostra pot implicar tot un conjunt de fenòmens i desajustos, tant a nivell personal com professional i social, que poden tenir greus conseqüències. Per exemple, imaginem que som el director d’una empresa: si no ens parlen de vostè no ho interpretem com una falta de respecte, esperem una participació i un interès de l’equip per exposar les seves idees i opinions, planifiquem amb la previsió d’un marge de maniobra per compensar un possible incompliment de terminis, preferim resoldre els problemes i conflictes amb discreció, evitant les grans discussions i controvèrsies, intentem motivar el nostre equip amb reconeixements afectius i incentius materials. Per persones de cultures diferents a la nostra, aquests comportaments es podrien interpretar de manera molt negativa, com una manca d’autoritat, de poca professionalitat, d’inseguretat o falsedat. I és que per algunes cultures la direcció implica jerarquia, autoritat i control. Per d’altres, el respecte escrupulós als terminis i a les normes és tan important que l’incompliment, per lleu que sigui, pot implicar la pèrdua de credibilitat en la persona o l’empresa, mentre que en altres cultures aspectes tan diferents com l’èxit personal o el benestar familiar poden ser les motivacions prioritàries de l’àmbit professional.

5 27

• Per què és necessari estar atents a les competències interculturals? Les competències interculturals serien, sobre aquesta base, el conjunt de competències professionals que capaciten la persona en l’exercici de la seva tasca i funció, a relacionarse amb l’entorn social de l’empresa i a adaptar-se i superar els requeriments que puguin sorgir en aquesta empresa culturalment diversa. Les competències poden incidir en una millora de la professionalitat i en la reducció del nivell d’estrès i angoixa que pot generar el contacte amb altres cultures (donada l’ansietat generada en aquelles situacions on el dubte sobre una correcta interpretació i l’adequació de la resposta hi és present). A més, també poden contribuir a reduir el grau de tensió i els conflictes que podrien generar-se, i incidir en els resultats de negoci de l’empresa. A aquest efecte, als Estats Units s’han elaborat nombrosos estudis quantificant les milionàries pèrdues econòmiques que una incorrecta política de creixement i expansió internacional, erròniament gestionada a efectes culturals, pot arribar a comportar. Fitxatges milionaris per dirigir importants inversions a l’estranger poden fracassar si abans no s’han tingut en compte els elements culturals a l’hora de relacionar-se, seleccionar, motivar i gestionar el capital humà de l’altre país o les dificultats d’adaptació d’aquesta persona i la seva família al nou entorn. En el cas de les petites empreses, les competències interculturals són vitals per a la seva supervivència, i les conseqüències d’una incorrecta gestió en aquest sentit poden tenir greus efectes tant a nivell individual com corporatiu. Imaginem per exemple una empresa on el supervisor que ostenta el màxim control sobre els processos productius manifesta un clar i explícit rebuig cap al personal no autòcton, personal que resulta vital a l’empresa, ja que el personal autòcton no s’interessa pels llocs de treball que ocupa. En una situació així, el petit empresari es trobarà en una trampa mortal si no sap gestionar-la amb competències culturals, ja que no pot prescindir de cap dels dos elements en conflicte, que li són vitals.

• Competència intercultural implica integració a l’empresa? El fet que les persones integrants d’una empresa multicultural tinguin una qualificació professional adequada i a més siguin competents interculturalment, ofereix grans garanties de que en aquesta empresa hi haurà integració sociocultural (situació en què l’empresa respecta la identitat cultural de cada persona i cada persona és capaç d’adaptar les seves conductes professionals als requeriments tècnics, personals, socials i culturals de l’empresa). Així, serà més senzill assolir una competència professional, una productivitat empresarial i un clima organitzatiu caracteritzat pel benestar psicològic.

Com formar i acreditar les competències interculturals Tot i que la formació intercultural és una disciplina educativa relativament nova al nostre país, va néixer als Estats Units cap als anys vuitanta. Des de llavors s’ha desenvolupat a nivells extraordinaris, fonamentalment a les grans corporacions multinacionals de tot el món. La formació intercultural és una disciplina que es podria considerar com una modalitat específica de l’educació intercultural, la formació de persones adultes, la formació permanent i la formació professional ocupacional. Un disseny de formació i acreditació de competències professionals interculturals transversals permetria tant l’adquisició d’aquestes competències de diagnòstic, relació i afrontament de les situacions interculturals, com fer-ne una avaluació amb diverses finalitats: l’avaluació de les pròpies activitats formatives, l’establiment de determinants estàndards per a finalitats normatives, la selecció i valoració dels recursos humans des de la perspectiva intercultural... és a dir, un important ventall d’oportunitats per als professionals de l’educació. Hi ha nombroses associacions i empreses internacionals dedicades a la formació, l’assessorament i la recerca intercultural. Seguint aquesta tendència internacional, en el nostre país s’estan implementant aquests continguts en els programes d’algunes carreres universitàries i també hi ha consultores, com ara CETT Consultors, que ofereixen aquests serveis als seus clients: serveis adreçats a facilitar el retorn de professionals que han treballat molt temps fora de Catalunya, i assessorar sobre la millor manera de negociar, vendre o planificar amb empreses de cultures específiques, com per exemple la xinesa. La formació intercultural es pot desenvolupar mitjançant seminaris, workshops intensius, programes de coaching... i hi ha un ampli ventall de recursos didàctics especialment desenvolupats per facilitar la competència cultural genèrica -com ara la “comunicació internacional”- o bé amb cultures específiques -com “fent negocis amb...”, “el detectiu cultural”, etc.. Es tracta de recursos especialment dissenyats per oferir respostes concretes i operatives als professionals de l’empresa. I és que la competència intercultural és, ja, una competència clau a valorar i formar dins de les empreses turístiques. n Assumpta Aneas Àlvarez Facultat de Pedagogia, Universitat de Barcelona Col·laboradora de CETT Consultors

4 28

Turisme sostenible

EL MEDI AMBIENT a l’Hotel Alimara El Sistema de Gestió Mediambiental implantat a l’Hotel Alimara, que identifica i avalua els aspectes ambientals que hi ha a l’hotel i en revisa permanentment la significació, va ser certificat amb l’ISO 14.001 i amb l’EMAS (Eco Management Audit System) de la CE l’any 2002, i compta amb el Distintiu de garantia de qualitat mediambiental que atorga la Generalitat de Catalunya. Aquest és el premi als esforços de la implantació d’una filosofia d’empresa que, basada en el respecte i la preservació del medi natural on vivim, té com a objectiu la transferència del coneixement mediambiental a l’alumnat, mitjançant la pràctica. A l’Hotel Alimara, la revisió del Sistema de Gestió Mediambiental es fonamenta en aspectes que incideixen en el funcionament diari, com ara el consum dels subministres utilitzats: • Consum d’aigua. Es va reduir notablement els primers anys, gràcies a les mesures implantades, com ara la substitució de les dutxes per d’altres de certificació ambiental que garantien més cabal d’aigua però amb un consum inferior, la regulació del cabal d’aigua de les cisternes dels WC, o el canvi dels filtres de les aixetes dels lavabos per tal d’aprofitar millor l’aigua. A partir de l’any 2002 la Companyia d’Aigües de Barcelona va substituir l’equip de mesura i, des d’aleshores, el consum general s’ha estabilitzat i s’ha assolit una baixada, el 2005, d’un 11,5% respecte a l’any anterior.

nombre de serveis que s’ofereixen relacionats amb el consum del gas de cuina, i al descens o a l’increment de les temperatures, que fa que els clients utilitzin més o menys aigua calenta, respectivament.

• Consum d’electricitat. L’Hotel Alimara ha dut a terme nombroses accions encaminades a disminuir el consum elèctric. Per exemple, s’han instal·lat commutadors generals d’electricitat amb targeta, s’han substituït progressivament tots els llums incandescents per equips de baix consum a les àrees públiques i internes, s’ha instal·lat un equip intel·ligent per a la gestió energètica, s’han separat les línies d’enllumenat perquè s’aprofitin millor, i els fluorescents s’han canviat per d’altres amb balastre electrònic, de manera que s’ha millorat la il·luminació i s’ha complert la legislació vigent. Malgrat aquestes mesures, el consum d’electricitat ha experimentat un augment progressiu. Una de les causes d’aquest comportament ha estat la construcció dels nous salons de l’Hotel, l’any 2004.

• Consum de gas. Els alts i baixos que s’observen en el gràfic es deuen bàsicament a l’augment o a la disminució del

Altres aspectes importants a tenir en compte en el funcionament del Sistema de Gestió Mediambiental són la recollida selectiva i la prevenció de la contaminació acústica.

5 29

L’HOTEL ALIMARA OSTENTA LA SOTSDIRECCIÓ DEL CLUB EMAS

• Recollida selectiva de matèria orgànica i rebuig. Tot i que en termes absoluts ha augmentat la producció d’ambdues fraccions a causa d’un increment en el nombre de serveis efectuats, a nivell percentual la meitat de la recollida efectuada correspon a la matèria orgànica i un 31% al rebuig, amb una disminució d’aquesta darrera fracció respecte a anys anteriors. Això significa que cada vegada s’està seleccionant millor la recollida selectiva efectuada. • Recollida de vidre, paper i envasos. La primera ha disminuït globalment, i se n’ha estabilitzat la producció en funció dels serveis efectuats, mentre que on s’ha notat una millora significativa ha estat en reciclatge del paper i els envasos, gràcies a l’ús de productes de neteja concentrats, evitant generar envasos i productes en esprai amb gasos propel·lents, i a la utilització d’envasos PET i paper reciclat per als detalls de benvinguda a les habitacions. • Contaminació acústica. Per tal de prevenir-la es van substituir tots els vidres de finestres per d’altres antisoroll acústicSIF. També es va realitzar un prova d’immissió de sorolls per poder verificar i demostrar a l’Administració que l’operativa diària de l’Hotel no provoca contaminació acústica i que el soroll que s’hi percep prové principalment de la ronda de Dalt.

La conscienciació, una eina essencial El correcte funcionament del Sistema de Gestió Mediambiental depèn de la rigorosa gestió i seguiment dels paràmetres esmentats i d’altres -el control de les analítiques de les aigües residuals abocades al clavegueram, de les emissions a l’atmosfera dels gasos de les calderes, la revisió del grup electrogen…-, però l’element clau és la formació i conscienciació del personal de l’Hotel sobre la importància de la realització de les tasques diàries tenint en compte el respecte al medi ambient on es treballa i habita. Així, el Sistema implantat seguirà actiu i vigent per tal d’afrontar els reptes del futur. n

El Club EMAS, iniciativa pionera a la Unió Europea, és una associació privada, sense ànim de lucre, formada per empreses i organitzacions de diferents sectors i dimensions que tenen en comú la voluntat de millora ambiental, materialitzada en la participació en el sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS), l’abast del qual inclou, com a mínim, un centre ubicat a Catalunya. L’Hotel Alimara, que des de fa sis anys desenvolupa una important tasca vers la gestió del medi ambiental -les certificacions del Distintiu de qualitat mediambiental de la Generalitat de Catalunya, l’ISO 14001 i l’EMAS, acrediten la correcta gestió de les polítiques adreçades a la conservació del medi ambient-, és membre d’aquest Club i actualment n’ostenta la sotsdirecció. L’Hotel no només ha adquirit el compromís d’adoptar mesures integrades als procediments operatius (reducció de subministres, reciclatge de residus, sensibilització dels clients…) sinó que, com a part del Grup CETT, transfereix a través de la mediambientalització curricular dels estudis, el coneixement de certificacions mediambientals, i dels sistemes de gestió i bones pràctiques aplicades al seu àmbit. Des de fa dos anys, i amb força èxit, també ho fa des del màster de qualitat i medi ambient del sector turístic, dirigit a professionals responsables d’aquestes matèries en empreses turístiques. • El Club EMAS... està format per 40 membres (amb data de 23 d'agost de 2006), un dels quals hi és adherit, que representen el 23% de les 168 organitzacions que actualment participen a Catalunya en el sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS). Les empreses i organitzacions del Club EMAS es caracteritzem per l’esforç voluntari en defensa del medi ambient, més enllà del compliment de la legislació ambiental. Des de sectors tan diversos com l’industrial, el químic i el del transport, passant per la indústria farmacèutica, de la construcció i la sanitària, i fins a sectors com les arts gràfiques, la logística i, per descomptat, el turisme, aquest Club té l’objectiu de promoure i vetllar per la millora contínua del comportament ambiental de les organitzacions i de la societat en general, i defensar els interessos comuns de les organitzacions associades, amb relació a la seva participació a l’EMAS. El Club EMAS ofereix a l’Administració i a les organitzacions EMAS un espai de trobada per treballar de manera coordinada en els temes d’interès comú. Als seus membres se’ls permet formar part d’un col·lectiu que exerceix la seva influència per donar resposta a les necessitats comunes amb relació al sistema EMAS, participar en grups de treball d’àmbits relacionats, gaudir d’una xarxa d’informació específica d’interès per al seu sistema de gestió ambiental, avantatges especials (descomptes en serveis d’actualització de requisits legals, assegurances...), etc. El Club també posa l’experiència dels seus membres a disposició d'aquelles empreses que estiguin valorant la implantació d'EMAS en el si de les seves organitzacions. Presentació del Club EMAS a l’Hble. Sr. Conseller de Medi Ambient i Habitatge, el passat mes de juny

4 30

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

Els EXALUMNES DEL CETT

AVUI

Albert OLIANA i Bruno ZANDONADI Ambdós són tècnics superiors d’animació turística, titulació que van cursar al CETT, tot i que en diferents anys. L’Albert Oliana i en Bruno Zandonadi, de 38 i 27 anys, van finalitzar els estudis el 1992 i el 1999, respectivament. Aleshores, l’Albert va realitzar pràctiques dánimació en un establiment i s´hi va quedar 13 anys. “Quan vaig marxar, havíem passat de tres animadors en el meu primer any, a coordinar dos establiments amb una capacitat total de 8.000 persones i un equip dánimadors de 40 persones.” Pel que fa al Bruno, va treballar d’animador turístic, de cap d’animació, d’speaker i de coordinador d’animació. Però tots dos comparteixen avui en dia un projecte en comú: són socis de lémpresa Grup d’Animadors Professionals GAP, que es dedica des de fa sis anys a la gestió integral de l’oci. L’Albert n’és el creador, director i administrador, i en Bruno n’és el sotsdirector. “Gestionem els departaments d’animació de diversos establiments turístics de Catalunya, organitzem esdeveniments per a particulars i empreses, fem l’animació d’una agència de viatges amb destinació arreu del món (Kènia, Tailàndia, els EEUU, Lapònia, el Marroc, Tuníssia...). Per exemple, aquesta última feina la fem des de fa dos anys i la vàrem aconseguir gràcies a la Trobada Escola Empresa organitzada pel CETT, on hem trobat un munt de persones per treballar amb nosaltres. Enguany n’han estat 10 en la temporada d’estiu, i un nombre igual o superior durant la resta de lány.” L’Albert ens explica que va crear l’empresa “després que algunes empreses del sector turístic em demanessin que ho fes”. Al cap de dos anys s’hi va incorporar en

Bruno: “Estem molt satisfets, ja que ens dediquem al que vàrem estudiar i per sort els resultat ens acompanyen. Intentem aplicar a l’empresa tot el que sabem, i com que el sector està en constant desenvolupament, això fa que la feina sigui encara més atractiva”. Pel que fa als objectius de futur, per a l’Albert passen per seguir creixent amb l´empresa. En Bruno diu: “Sóc i seré animador, i encara queden molts objectius per assolir. Entre ells obrir pas a nous àmbits com ara l’animació solidària”. Del CETT, l’Albert destaca que “fa 15 anys que hi vaig estudiar i encara hi estic en contacte, fins i tot hi he fet de professor en cursos de formació ocupacional, grau superior i seminaris. Suposo que ha format i forma part de la meva vida laboral i personal. Crec que la majoria d’alumnes no ens adonem de la importància que té el CETT fins que ja no hi estudiem i en aplicar tot el que hem après veiem que hem fet una bona inversió”. El Bruno recorda l’escola com “un gran moment de la meva vida”. L’Albert afegeix que va utilitzar el servei de borsa de treball durant el primer any de pràctiques: “vaig ser contractat per una empresa que hi estava relacionada”, i el Bruno diu que “tot i que no l’he utilitzat, entenc que és un servei molt útil i fonamental per als alumnes. De fet, ara sí que el fem servir, però per contractar personal per a la nostra empresa”. n

Ruben_CARMONA Amb 19 anys, el Rubén Carmona treballa, des de fa un any i mig, al restaurant Drolma (Hotel Majèstic), com a xef de rang. Va començar-hi com a ajudant, de seguida que va acabar els estudis al CETT. Allà va cursar el grau mitjà de cuina i restauració, i actualment hi fa un curs de sumiller. La seva vida professional es va iniciar paral·lelament a l’arribada a l’EUHT: “Des que vaig començar al CETT vaig treballar d’extra a l’Hotel Alimara, després vaig formar part de la plantilla i més tard vaig marxar al restaurant Drolma. Ara estic molt satisfet de la meva feina, ja que és una professió que m’agrada i que faig a gust. Penso que és una professió que s’aprèn amb la pràctica i el dia a dia” -ens diu. “De moment vull continuar en la branca de l’hostaleria, però alhora m’agradaria provar de fer alguna feina més especialitzada en vins, ja que és el que estudio en l’actualitat.” Li preguntem pels inicis de la seva vocació i el Ruben ens explica que “jo mai m’havia plantejat l’hoteleria com un ofici. Però vaig decidir deixar d’estudiar i vaig voler ser cuiner, que és un ofici de moda i que es considera un treball d’artistes. Dins del CETT vaig veure que la cuina no era el que més m’apassionava (crec que he sigut el pijtor alumne de cuina de tota la meva promoció!), però alhora vaig descobrir el meu actual ofici, que és molt més del que sembla, i que per a mi suposa un món apasionant”. Recorda tot el que ha après al CETT: “Em van ensenyar una base per començar en el meu ofici. Tot i que considero que la gent d’escola no sortim prou preparats per exercir càrrecs importants en empreses, tenim una base molt àmplia sobre la qual treballar. El professorat que hi ha és magnífic. Personalment, sobretot he d’estar molt agraït a un professor que ja no hi és, el Sr. Federico Ruiz, per mi el mestre per excel·lència de l’escola i el que va transmetre a molts alumnes la passió per l’ofici de cambrer. També he de dir -i pensava que mai no ho diria - que es troba a faltar moltíssim l’etapa d’alumne del CETT. Quan hi ets és una mica dur, i vols acabar els estudis, però un cop fora...”. n

315

AAA CETT

Els SOPARS COL·LOQUI se centren en el TURISME de futur “Barcelona, ciutat de reunions: posicionament actual i perspectives de futur” i “El turisme de creuers”, van ser els temes del novè i desè sopar col·loqui de l’Associació d’Antics Alumnes del CETT, que van tenir lloc el 6 de juliol i el 19 d’octubre, respectivament. El col·loqui sobre “Barcelona, ciutat de reunions” va centrar el novè sopar organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes del CETT, celebrat el mes de juliol a l’Hotel Hesperia Tower. A l’acte, que va comptar amb la participació de 45 persones, entre associats, alumnes i professionals del sector (cal remarcar l’alta participació de representants del sector hoteler de Barcelona, en gran part per la difusió de l’acte a través del Gremi d’Hotels), hi va assistir com a experta convidada Airy Garrigosa, directora del Barcelona Convention Bureau des de la seva creació, l’any 1983. Garrigosa va compartir amb els assistents la seva experiència i perspectives de futur, i va destacar el posicionament de Barcelona dins el mercat de reunions. La ciutat, que ocupa el tercer lloc en el món segons l’ICCA (2005) i la setena posició segons l’UIA (2004) en nombre de reunions internacionals, és la primera destinació d’incentius per alguns dels principals mercats d’origen. La Sra. Garrigosa va insistir en la necessitat d’oferir professionalitat i un bon nivell de qualitat si es vol encarar un mercat tan competitiu. Va destacar la importància que té per a Barcelona el fet d’haver aconseguit per primer cop atreure grans esdeveniments que se celebraran anualment a la ciutat, com són l’EIBTM (10.000 pers.), el 3GSM (52.000 pers.), el Bread & Butter (45.000 pers.), o el World Retail Congress, a més de grans congressos com el de Cardiologia (35.000 pers.), celebrat el mes de setembre. Com a directora del Barcelona Convention Bureau va explicar que treballen per a tot tipus de reunions -petites, mitjanes i grans-, i per vendre en tot moment allò que la ciutat pot oferir. L’acte va finalitzar amb un torn de preguntes protagonitzat per representants del sector hoteler i pels alumnes presents. • El turisme de creuers, una activitat a l’alça El desè sopar col·loqui de l’AAAC va tenir com a protagonista el món del turisme de creuers, amb la participació d’Antoni Wangüemert, president de Latitud 4, com a expert convidat. El ponent va iniciar l’exposició fent un repàs històric del fenomen dels creuers turístics, per passar tot seguit

a analitzar el present de l’activitat. En l’actualitat, el total mundial de passatgers de creuer se situa al voltant dels 13 milions (uns 9 són americans i 3 són europeus) i l’inventari de vaixells que es dediquen als creuers suma unes 270 naus, amb una cartera de comandes de 26 nous vaixells fins al 2010. El creuer més gran, el Freedom of the Seas, de la companyia Royal Caribbean, té capacitat per a 3.900 passatgers. El producte creuer ha evolucionat molt ràpidament en els darrers temps: s’ha popularitzat -de la mà d’EasyCruise ha aparegut també el fenomen dels low cost- i ha ampliat el ventall de potencials clients oferint-los noves experiències (gastronomia, flexibilitat horària, spa/fitness, espectacles, comunicació, esports...). Als anys noranta tres companyies espanyoles (Pullmantur Cruises, Iberojet i Globalia) van contribuir a popularitzar el turisme de creuers entre els consumidors. Actualment es calcula que Espanya genera uns 250.000 creueristes, essent el país europeu amb la taxa de creixement més elevada (la xifra podria arribar a 500.000 passatgers el 2010, i a un milió de passatgers el 2015). Barcelona, que ja és el primer port de creuers d’Europa i el desè a escala mundial, va rebre 1,2 milions de passatgers el 2005, i preveu arribar als 2 milions el 2010. Prop d’un 50% del total de passatgers hi embarquen i/o hi desembarquen, i una bona part hi fan una estada per visitar la ciutat. L’altre 50% dels passatgers hi són de trànsit i hi fan una escala de dia. Es calcula que un 50% dels passatgers que visiten Barcelona compren l’excursió organitzada per la companyia, i la resta ho fan de manera independent. Segons Antoni Wangüemert, el turisme de creuers seguirà creixent en els propers anys a tot el món, i també al Mediterrani: segons la CLIA (Cruise Lines International Association) ho farà un 10% (un 15% al mercat espanyol). Els vaixells del futur seran cada cop més grans, amb camarots més petits i espais comuns més amplis, i incorporaran innovacions per marcar diferències amb els competidors. n

4 32

Cuina i Química

Badalona DESTIL·LA VINS...* L'Antoni Bori Fontestà, mestre i poeta de Badalona de començament del segle XX, en el seu llibre El trobador català, diu de la ciutat de Badalona que "destil·la vins". I probablement el destil·lat més famós de Badalona sigui l'Anís del Mono.

Algunes peculiaritats de l’Anís del Mono L'ampolla de l'Anís del Mono va ser la primera a tenir el format de vidre gravat amb rombes o diamants, que s'usa com a instrument de percussió per part de grups folklòrics tradicionals. A l'etiqueta hi diu "DESTILLACION ESPECIAL". Per què aquesta "LL"?. Sembla que les primeres etiquetes les van fer a París, d'on provenia també l'ampolla. En francès, destil·lació s'escriu distillation. Es tracta, doncs, d'un error ortogràfic del primer impressor. La segona peculiaritat és la cara del mico del dibuix, que de fet és una cara d'home. Hi ha qui diu que és un fabricant de la competència a qui van voler ridiculitzar. Hi ha qui diu que es tracta del mateix fabricant. I hi ha qui diu que es tracta de Charles Darwin. Aquesta darrera tesi ve corroborada per la tercera peculiaritat de l'etiqueta: la inscripció del pergamí del mico. Diu: “ES EL MEJOR. LA CIENCIA LO DIJO Y YO NO MIENTO.” Què es pot dir d'una sentència tan radical? La qualitat de l'anís ve determinada, no pels premis ni pel fet que eren proveïdors de la Reial Casa, sinó... perquè la ciència ho diu! Els científics hauríem de fer un monument al mico. L'Enric Satué, en la seva obra El llibre dels anuncis. I. El temps dels artesans (1830-1930) fa tota una teoria de les idees revolucionàries i lleument anarquitzants del Sr. Sala, i considera el mico com una afirmació de darwinisme en la discussió llavors ferotge sobre evolucionisme i creacionisme. El mico, un homenatge a en Darwin? De fet, el científic anglès s'assembla força al mico de l'etiqueta... Potser és casualitat, potser no.

Elaboració i destil·lació Pel que fa a l'elaboració de l'anís, es parteix d'un alcohol sense gust obtingut per destil·lació de melasses procedents de la fabricació del sucre. Per altra banda es prepara un xarop amb aigua i sucre i, finalment, l'ingredient específic de l'anís: l'oli essencial de matafaluga. Per obtenir-lo es fa

una destil·lació amb arrossegament de vapor d'una massa de grans de matafaluga trinxats. Els vapors condensats se separen en dues fases de diferent densitat. La capa superior és l'oli de matafaluga, un 2% del total de la matafaluga inicial. Aquest oli es barreja amb l'alcohol i el xarop en les proporcions adequades, i es deixa reposar. L'anís sec té 40 graus alcohòlics, i el dolç 36 graus. L'alcohol que es fa servir per a l'anís, i per a molts altres licors, s'obté de la destil·lació de sucs alcohòlics procedents de la fermentació de sucres de sucs de fruites o d'altres hidrats de carboni. És a dir, de la destil·lació de vins normals, de vins de baixa graduació, de cerveses i de masses fermentades de procedència molt diversa. Com que Badalona destil·la vins, parlarem de la destil·lació. Tothom sap, o creu saber, què és la destil·lació, tot i que molts diccionaris l'erren. Ara que l'arqueologia industrial agafa empenta, hi ha molts museus i exposicions de tema popular on s'explica la destil·lació i s'hi descriuen les fassines -nom tradicional de les destil·leries d'aiguardent, algunes d'elles portàtils- o qualsevol dels processos d'obtenció de tota mena de licors. Però en pràcticament tots els textos s'hi comet el mateix error. L'error es produeix quan s’afirma que, quan es destil·la un suc alcohòlic, s'evapora primer l'alcohol, que es condensa i s'aprofita, i després bull l'aigua. - I no és així? No em diguis que primer bull l'aigua i després l'alcohol, no fumem.

5 33

No, tampoc. Mira, imagina't que vols fer un cremat. Agafes un rom de 40 graus i el poses a escalfar en una cassola. Vas escalfant i escalfant. En la pressió atmosfèrica l'aigua bull a 100ºC, i l'alcohol etílic pur, a 78,3ºC. Què passarà quan s’arribi a 78,3ºC de temperatura? - Que comença a bullir l'alcohol de la barreja i es desprenen vapors d'alcohol. Doncs no. Vapors, ja se'n van desprenent des del primer moment. O és que quan destapes l'ampolla de rom no notes res? No notes olor d'alcohol? Això és que alguns vapors es deuen desprendre a temperatura ambient, no? - Vapors d'alcohol, és clar. No. Són vapors d'una barreja d'alcohol i d'aigua, el que passa és que el vapor d'aigua no el notes perquè l'aigua no té olor, o, més ben dit, per sort no tenim receptors olfactius sensibles a l'aigua. Si l'aigua tingués olor sempre estaríem olorant aigua, tenim el nas sempre humit... Seguim amb el cremat. Et preguntava què passaria en arribar a 78,3ºC, i el que passarà no és res qualitativament diferent d'abans: la barreja no bull. Simplement succeeix que, com que hem anat escalfant, es van desprenent vapors en més quantitat. Però hi ha un moment en que sí que comença a bullir. A quina temperatura? - I jo què sé.

una temperatura d'ebullició que s'anirà acostant a la de l'aigua (o a la de la barreja d'aigua i sucre, si hi hem tirat sucre al començament). El fet que hi hagi més foc no augmenta la temperatura de l'ebullició, només la fa més intensa i més viva. Això és com quan bulls patates amb l'olla destapada: no cal una gran ebullició, no acabaràs abans, n'hi ha prou amb anar mantenint una ebullició mínima. Més foc no vol dir més temperatura d'ebullició, simplement se t’acabarà l'aigua abans.

Una curiositat… La meva àvia, quan jo estava refredat, em deia que el nas em destil·lava. He buscat a la web de la Real Academia Española de la Lengua aquest concepte de destil·lar. I efectivament, almenys des de 1791, destilación vol dir "fluxión de humor que corre de la cabeza al pecho u otras partes del cuerpo". I des de 1925 s'accepta que vol dir “flujo de humores serosos o mucosos". Aquesta accepció segueix sortint al diccionari de 2001. Quan jo estava refredat, efectivament destil·lava. Ja em venia de petit això. I quan destil·lava el nas, hi posaven gotes. Contra destil·lació, instil·lació. n Claudi Mans i Teixidó Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia Universitat de Barcelona. cmans@ub.edu

Tens raó, no es pot saber. Depèn de la concentració del rom. Si és de 40 graus, com hem dit, resulta que bull a uns 83ºC. Es veu l'ebullició clara i franca... - ... i és quan crema. No, no barregem les coses. Els vapors d'aigua i alcohol es poden haver encès abans, i de fet es procura que passi com més aviat millor, fent aquell ritual de la cullereta escalfada, i tot allò. Però jo estic imaginant que encara no ha començat a cremar. Doncs bé, a 83ºC comença a bullir la barreja, i es van desprenent vapors de barreja d'aigua i alcohol. Aquests vapors són molt més rics en alcohol que la barreja líquida. Per exemple, aquest rom desprèn inicialment uns vapors que, condensats, donen un líquid del 80% en volum d'alcohol, i només el 20% d'aigua. El que passa és que quan fem un cremat aquest condensat no el veiem mai, perquè els vapors els fem cremar. A mesura que es va fent el cremat, el líquid va perdent la graduació perquè es va cremant l'alcohol. També es va desprenent vapor d'aigua del líquid (a més del vapor d'aigua que es produeix en la combustió). I la temperatura d'ebullició del líquid va augmentant paulatinament. És obvi, no? - És clar, és obvi... perquè el foc de la combustió dels vapors escalfa el líquid. No. És obvi perquè a mesura que es crema l'alcohol la barreja a la cassola té menys proporció d'alcohol, i per tant tindrà

*Adaptat per l’autor del capítol 11 del llibre La truita cremada. 24 lliçons de Química, editat pel Col·legi de Químics de Catalunya (2005).

4 34

Internacional

L’EUHT CETT-UB, convidada A CERTÀMENS I CONGRESSOS La participació del professorat del CETT en congressos, conferències i certàmens internacionals, com ara el I University Spanish-Syrian Cooperation Seminar celebrat a Síria (vegeu pàgina 12), o bé a Turiciencia, a l’Argentina, permet posicionar el Grup Cett com a referent internacional de formació turística, de recerca i innovació amb transferència de coneixements, donant a conèixer els treballs que en matèria de formació es realitzen des de l’escola. • Turiciencia 2006. Buenos Aires (Argentina). Del 18 al 20 de setembre, la professora Alícia Nuzzolese va participar en el congrés internacional Turiciencia 2006, exposant l’experiència dels Clubs de Productes a Catalunya, a partir d’una ponència elaborada conjuntament amb el professor Jesús Àlvarez, com a part dels treballs que realitza el grup de recerca sobre Competitivitat de Destins Turístics de l’EUHT CETT-UB. La presència internacional del CETT a certàmens se suma, però, a la representació que l’escola té a diversos congressos que se celebren a l’Estat espanyol: • Coloquio de Geografía de Turismo, Ocio y Recreación 2006. Cuenca. Els dies 28, 29 i 30 de setembre, els professors Eugeni Osàcar i Enric López van ser presents al X Coloquio de Geografía de Turismo, Ocio y Recreación 2006, organitzat per la Universitat Complutense de Madrid. La comunicació, que forma part de la línia de recerca desenvolupada per aquests dos professors sobre el que anomenem I2C: Identity to Consumer, va versar sobre "Internet com a eina de transmissió de la identitat de les destinacions turístiques culturals i urbanes per ajudar a aconseguir el seu reposicionament".

• Turitec 2006. Màlaga. L’EUHT CETT-UB també va tenir representació al congrés Turitec 2006, que es va celebrar a Màlaga del 18 al 20 d’octubre. El professor Jesús Álvarez va ser l’encarregat de presentar una ponència sobre l’ús de les webquests en l’ensenyament dels estudis universitaris de turisme. La ponència forma part dels treballs que realitza el grup d’aplicació de les webquests a l’ensenyança, presidit per Helena Puig i integrat per Esther Boix, Marta Oliva, Mireia Ros, Isabel Crespo i el propi Jesús Álvarez. • II Congrés de la Gastronomia Mediterrània. Cambrils. La segona edició del Congrés de la Gastronomia Mediterrània va tenir lloc els dies 30 i 31 d’octubre, a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils, i va reunir a cuiners de reconegut prestigi internacional, i a experts professionals vinculats al sector. En aquesta ocasió i a petició del comitè organitzador, Nan Ferreres, com a directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, va participar en la taula rodona “Formació a les Escoles”, que va comptar amb l’assistència dels directors de les principals escoles d'Hoteleria i Turisme de Catalunya. • Pre-Conference Academic: Sport and Tourism Destinations Global Network for regional development: the selection of a sports portfolio for the development and Image of a tourism destination. Palma de Mallorca. Del 21 al 23 de novembre, els professors Eugeni Osàcar i Enric López participen, en representació de l’EUHT CETT, en aquest certamen, dins de l’Illes Balears Fòrum, organitzat per la Universitat de les Illes Balears i l'Institut Noos. La comunicació versa sobre "Internet com a eina de transmissió de la identitat de les destinacions turístiques esportives. Cs: Tarifa, wind and surf sports destination", que forma part de la línia de recerca que desenvolupen aquests professors sobre l’I2C: Identity to Consumer. n

5 35

Internacional

On fer pràctiques? A L’ESTRANGER! Explicar a l’alumnat els diversos procediments de recerca de pràctiques a l’estranger, els requisits de les estades i facilitar-ne l’accés, és una de les possibilitats que ofereix el Servei d’Orientació Professional, Col·locació i Pràctiques (SOPC) de l’EUHT CETT. Les vivències dels alumnes són la prova de l’èxit d’aquesta iniciativa, que els permet gaudir d’una experiència laboral i/o docent molt enriquidora, amb el valor afegit que suposa fer-ho fora de les nostres fronteres. La Vanessa Abad, de 22 anys, va finalitzar la diplomatura de turisme al CETT durant el curs 2005-2006. És una de les alumnes que aquest any ha realitzat pràctiques a l’estranger. Ho ha fet a França, a la Costa Blava, en un poblet anomenat la Croix Valmer, prop de Saint-Tropez, on feia d’informadora a l’oficina de turisme. “Han estat unes pràctiques remunerades amb uns 400 euros, que està molt bé, ja que em permetien pagar-me la manutenció, molt cara en aquella zona. A més, em donaven allotjament i fins i tot 15 dies de vacances pagades.” La Vanessa ens explica l’experiència: “Vivia a només dos minuts de l’oficina de turisme, en una de les zones més boniques i exclusives de França. A l’oficina de turisme, la meva tasca principal era la faire l’accueil, és a dir, havia d’atendre i orientar els clients que venien buscant informació bàsica de Saint-Tropez. Els explicava les activitats que podien realitzar a la regió, les festes principals d’estiu i les possibilitats de fer excursions a la zona. A més, sovint havia de preparar cartells de promoció de les activitats nocturnes que s’hi organitzaven”. I afegeix: “Des que vaig començar la carrera la meva màxima il·lusió era poder

viure aquesta experiència a l’estranger. L’any passat vaig ser a punt de realitzar pràctiques a París gràcies al CETT, però al final no va ser possible. Així que aquest any, i arran de la Trobada Escola-Empresa que organitza el CETT vaig posarme les piles. Vaig parlar amb el SOPC, ja que em trobava molt perduda. Buscava pràctiques de la modalitat de turisme, viatges i oci. Ja ho havia provat per Internet i per correu, sense èxit. Ells em van posar en contacte amb la Maison de la France. La visita a aquest centre va ser decisiva, ja que em van donar informació i les adreces de totes les oficines de turisme de França. Em vaig dedicar a enviar currículums i... encara vaig poder escollir l’estada que més em convenia! Quan vaig rebre el correu electrònic de la Croix Valmer vaig veure que era el que havia estat buscant. I a més... en un poble de platja on podria gaudir dels meus dies lliures!”. “Aquesta experiència no te la poden explicar; l’has de viure. Cada dia aprens coses noves, com ara que has de millorar l’idioma. Ha estat una experiència molt positiva, que m’ha fet madurar professionalment (l’experiència internacional en el món del turisme és molt important!) i personal. Tots els estudiants de turisme hauríem de viure-ho: sortir fora del nostre entorn, conèixer gent nova, nous costums, i ampliar els nostres punts de mira. Ho recomano a d’altres alumnes sense cap mena de dubte! Jo faria les maletes ara mateix, però aniria a un país de parla anglesa. n

Els nous Erasmus ja participen en l’experiència internacional Cada any són més els alumnes del CETT que fan ús dels diversos programes que l’escola posa a la seva disposició per promoure’n la mobilitat acadèmica i geogràfica dins l’àmbit nacional i internacional. Gràcies al programa ERASMUS, i dins dels Programes d’Intercanvi Internacionals del CETT, 20 alumnes han iniciat el present semestre en diverses universitats europees. Per la seva part, 16 alumnes procedents d’aquestes universitats -Breda (Holanda), Bremen (Alemanya), Bolonya (Itàlia) i Stavanger (Noruega), entre d’altres- han començat el curs al CETT per estudiar-hi durant sis mesos, i es preveu que un nombre similar ho faci durant el segon semestre del curs. Pel que fa a d’altres intercanvis, i mantenint la col·laboració amb la Universitat del Quebec (Canadà), 3 alumnes del CETT hi cursen estudis durant aquest primer semestre, mentre que dos alumnes del Quebec reben formació durant el mateix període al CETT. n

4 36

La Recepta Fals garrinet amb patata en adob Recepta per a 4 persones

Ingredients Papada: 1 kg de papada, 20 g de sal gruixuda, 10 g d’all, 2 g de farigola, 2 g de romaní, 2 g de pebre negre en gra, 1/2 dl d’oli d’oliva verge, 180 g de greix d’ànec, q.s. d’aigua, una unitat de bossa de buit de cocció gran o paper film. Patates en adob: 800 g de patata Monalisa, 4 g d’all sec, 20 g d’ametlla torrada, 35 g de mantega, 15 g de nyores, 1 dl d’oli d’oliva verge, 5 g d’orenga, 3 g de pebre negre mòlt, 3 g de pebre vermell dolç, 1 g de romaní fresc, 5 g de sal gruixuda,1 g de farigola fresca, 1 dl de vinagre de Xerès.

Elaboració Papada: Posem la papada de porc en remull amb aigua i sal durant 24 hores. Després l’assequem bé. Posem la papada seca amb tots els ingredients dins de la bossa de buit* i la tanquem. La deixem coure durant 8 hores en aigua bullint. Un cop bullida, deixarem refredar la papada i en farem porcions d’uns 150 g. La reservarem fins el moment de l’emplatat. *Si no disposem de la bossa de buit, la podem substituir amb força quantitat de paper film ben enrotllat, posant-hi tots els ingredients a dins i submergint-lo en l’aigua bullint a foc lent durant 8 hores.

Adob: Posem a coure la patata, amb la pell, en una cassola amb abundant aigua. Mentrestant triturem tots els ingredients, menys la mantega, i reservem aquest adob per barrejar-lo amb les patates. Un cop cuites les patates, les pelem sense que es refredin, les posem en un bol i les trinxem amb una forquilla. Durant aquest procés anem afegint l’adob i, per últim, la mantega tallada en daus (és molt important que la barreja encara estigui calenta per poder desfer-hi la mantega). El rectifiquem de sal i pebre i el reservem.

Muntatge Agafem una paella antiadherent i hi daurem la papada a foc lent, mirant que tingui un bon color per tots els costats. Quan sigui l’hora de l’emplatat escalfem el puré de patata adobat a foc lent perquè no agafi color. En un plat posem com a base el trinxat de patata en adob, amb l’ajut d’un motlle per tal que quedi més rodó. Al damunt hi col·loquem la papada, ben calenta. Per finalitzar el plat hi posarem sal Maldon i un rajolí d’oli d’oliva verge, i el decorarem amb herbes aromàtiques fresques com les que hem utilitzat per a l’adob. n

Coneguem Catalunya

S’edita la nova guia de la RUTA ROMANA de Tarragona El Patronat Municipal de Turisme de Tarragona, compromès amb la declaració de la ciutat com a Patrimoni Mundial per part de la UNESCO, ha editat recentment una guia, la Ruta Romana, per tal de promoure la difusió de la ciutat monumental a tot el món i oferir tota la informació essencial sobre les rutes més sol·licitades pels visitants de Tarragona. La nova guia, de 24 pàgines i de la qual se n’ha fet una edició de 20.000 exemplars (12.000 en català/castellà, 6.000 en francès/anglès i 2.000 en italià/alemany), s’ha creat en un format pràctic, mida DIN A5, perquè esdevingui un monogràfic divulgador i molt útil. Començant per una fotografia de la maqueta romana i una breu introducció històrica de Tàrraco, aquesta eina de promoció inclou textos de l’historiador Jordi López i imatges de prestigiosos fotògrafs, per tal d’oferir una mostra de com era Tarragona en l’època romana. Amb aquesta finalitat s’enumeren cadascun dels 14 monuments i museus romans escollits: muralles, temple, fòrum provincial, circ, amfiteatre, Museu Nacional Arqueològic, fòrum local, necròpolis paleocristiana, i conjunt paleocristià del Francolí, vila de Centcelles, aqüeducte, torre dels Escipions, pedrera del Mèdol, vila dels Munts i arc de Barà. A més, cada pàgina compta amb informació individual i detallada i un petit plànol d’ubicació. Finalment, per tal d’orientar millor el visitant s’inclou un plànol general de Tarragona. Seguint amb aquesta línia de promoció, també s’ha fet una reedició del fulletó Tarragona Promocional, que es fa servir per divulgar els atractius de la ciutat en fires, congressos i promocions dirigides al sector turístic professional. En ambdues publicacions es fa menció a la targeta turística de Tarragona, la Tarragona Card, que dóna dret a visitar sense cap cost afegit els diferents recintes de la ciutat, a més d’incloure-hi nombroses ofertes culturals, d’oci i serveis. n Més informació: Patronat Municipal de Turisme de Tarragona Tel. 977 250 795 www.tarragonaturisme.es

5 37

Estudis i investigacions

L’ENOTURISME a Catalunya (II) En l’anterior número del Tot CETT es va presentar el primer informe de l’estudi L´Enoturisme a Catalunya, que s’ha anat desenvolupant des de l’Escola Universitària, amb la participació d’alumnes que han finalitzat la Diplomatura i d’alumnes del Programa de Màsters, a través dels respectius projectes final de carrera i amb la tutorització del professor Damià Serrano. En aquest segon article s’exposen les principals propostes de desenvolupament d’aquesta activitat al nostre país. La primera fase del treball L´Enoturisme a Catalunya, a què es va fer referència en la darrera edició de la revista, es va centrar en l’anàlisi dels agents involucrats en l’enoturisme les activitats i recursos turístics i d’oci i lleure que el turista realitza per descobrir i gaudir del vi, del territori, de la cultura i de la gastronomia autòctona de les regions vitivinícoles-, des del punt de vista de l’oferta (cellers, empreses de serveis, oficines d’informació turística i allotjaments rurals dins les respectives denominacions d’origen). En aquest cas es presenten les principals propostes i estratègies de desenvolupament que se’n deriven, així com el treball realitzat per iniciar l’anàlisi fenomenològica per a l’estudi de la planificació territorial i el desenvolupament regional (accions que han d’articular cadascuna de les propostes): • Estratègia núm. 1: Dotar de més valor l’activitat vinícola i turística a través del coneixement del turisme del vi, mitjançant polítiques de formació, de suport, i amb sistemes de planificació integrals. • Accions: - Promoure les oportunitats que genera l’activitat relacionada amb el turisme del vi en totes les àrees estratègiques de planificació i desenvolupament de què disposa Catalunya. - Generar aliances entre RECEVIN, INCAVI, la Direcció General de Turisme de la Generalitat, i les universitats i centres d’estudi que formen professionals dels serveis turístics. - Millorar el coneixement del turisme del vi entre cavistes, bodeguers, serveis d’allotjament, restauració i oficines d’informació turística, en àrees de servei i acollida, d’administració, gestió del negoci, disseny de caves, gestió de la informació i sistemes de comercialització. - Generar xarxes de comunicació entre les denominacions d’origen (DO) per reforçar i definir els elements diferenciadors del territori, i dissenyar productes enoturístics que siguin complementaris.

- Dissenyar manuals d’ajuda dirigits a les caves per professionalitzar l’activitat. - Generar publicacions relacionades amb el turisme del vi a Catalunya.

• Estratègia núm. 2: Generar facilitats de comunicació i coordinació entre el sector turístic i el vinícola. • Accions: - Incorporar més programes de creació de producte enoturístic en el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya. - Ampliar les funcions de l’Observatori de la Vinya. - Constituir comitès de Turisme del Vi entre DO, ajuntaments, comarques, l’INCAVI i la DGT. - Ampliar la presència de la comercialització de productes enoturístics a Internet. - Participar en conferències i congressos que permetin conèixer altres regions enoturístiques i les seves estratègies de desenvolupament.

• Estratègia núm. 3: Desenvolupar la recerca en matèria del turisme del vi en forma de xarxes públiques/privades amb la implicació de la Universitat. • Accions: - Dissenyar diagnòstics de la situació actual en matèria enoturística. Inventariar els serveis turístics vinculats. - Identificar les àrees de col·laboració actual en matèria d’investigació. - Sol·licitar ajuda a centres de formació pel desenvolupament d’investigacions a nivell de màster i doctorat. - Dissenyar instruments per conèixer més la demanda i així generar polítiques de comercialització ben orientades. - Promoure l’estudi de casos d’altres regions.

• Estratègia núm. 4: Dissenyar estratègies de comercialització eficients que permetin captar la demanda actual i potencial en el mercat nacional i internacional. • Accions: - Promoure les claus d’èxit que posicionen Catalunya com a destinació cultural de primer ordre, i el seu vincle amb la gastronomia i la història dels seus vins. - Analitzar els canals de comercialització més adequats.

En el proper article presentarem l’àmbit de la demanda de l’enoturisme a Catalunya, tancant la trilogia de recerca iniciada a inicis del curs passat i que haurà permès fer una extensa anàlisi de la situació actual d’aquesta activitat emergent al nostre país. n Grup de Treball Enoturisme Més informació: damia.serrano@cett.es

4 38

Estudis i investigacions

El turisme sostenible al MIG ATLES MARROQUÍ Els estudis de desenvolupament turístic sostenible al Mig Atles marroquí elaborats per estudiants de PFC de l’EUHT CETT-UB, amb la tutorització del professor Damià Serrano, s’ubiquen dins el marc de cooperació entre la Fundació Gaspar Espuña-CETT i WWF/Adena (World Wilde Life Foundation), que es va iniciar el 2004. Enguany, el projecte s’insereix en la realitat nacional i sectorial del turisme rural marroquí per generar iniciatives de cooperació en diversos nivells. Hablar de la realidad del Medio Atlas es hacerlo sobre una zona de trabajo que tiene el potencial turístico para convertirse en un destino natural por excelencia. Guarda la riqueza natural de sitios de interés biológico-ecológico (SIBES) y constituye el hogar de pueblos autóctonos que aún conservan la riqueza de su patrimonio cultural. Es aquí donde surge la necesidad de un desarrollo sostenible que promueva el equilibrio entre la actividad turística y la conservación de las áreas protegidas. Las estadísticas muestran que la demanda y la oferta de la región están en aumento, pero la realidad es más amplia, ya que el crecimiento es desestructurado y poco homogéneo, constituyéndose en un destino de baja competitividad si se compara con otras zonas al norte y sur del país. ¿Será posible dar un impluso positivo al Medio Atlas para mejorar su participación en la cuota de mercado, sin afectar los principios de sostenibilidad que deberían caracterizarlo? Para ello, el estudio evidencia las necesidades inminentes de crear una red de sosteniblidad, y de orientar los esfuerzos de planificación hacia la mejora promocional y formativa de la oferta en general. En este sentido, uno de los logros más importantes que se alcanzan dentro del ámbito del proyecto es la alianza entre ONG’s cuyos recursos y conocimientos se complementan. La WWF ofrece su aporte en el plano de conservación y control de impactos ambientales, mientras que Rencontre1 brinda su experiencia en cuanto al turismo solidario, a través de su proyecto Iberdan Bladi. Las iniciativas de cooperación generadas se alinean con la estrategia del gobierno para el turismo rural, constituyendo la plataforma para una red mayor de sostenibilidad en la región.

Para la mejora promocional, la propuesta es poseer una marca integral con el fin de posicionarse en la mente del consumidor. Siendo un destino natural, el proyecto orienta las técnicas promocionales hacia actividades de marketing verde y logra la elaboración de la que será la primera guía de turismo rural del Medio Atlas, que podría servir de base para una posterior página web de información turística. El estudio aprovecha la necesidad formativa de la población rural del Medio Atlas para proponer talleres y seminarios a los interesados (guías, asociaciones locales y propietarios de servicios turísticos) sobre temas relevantes como la problemática paisajística o el buen manejo del negocio turístico. A nivel externo, los visitantes pueden recibir una “cuota de sensibilización” por medio del Código de Conducta creado para el turista del Medio Atlas, cuya galería fotográfica de especies en peligro demuestra la importancia de ayudar. La estrategia de mercadeo debería ser mixta: no sólo para aumentar la participación de los servicios a través de esfuerzos de mercadotecnia, sino también para mejorar integralmente el producto. Finalmente, ¿qué iniciativas se definen como prioritarias en una región rica en paisaje, en flora y fauna? En un destino promocionado como “verde”, las actividades deben hacer énfasis en la sostenibilidad. De allí que la mejora del producto incluirá la señalización de recursos y áreas, su integración en los planes de restauración forestal, y la adecuación de la oferta al turismo nacional. El Medio Atlas es una región cuyo valor natural la convierte en un centro educativo para personas de toda edad. Si los recursos se utilizan de forma racional, el turismo puede constituir un medio económico importante para las poblaciones, así como un generador de financiamiento para programas de conservación y regeneración de las áreas protegidas. Y poder, entonces, sentar un precedente en el país. n María Teyté Arce Montero. Alumna del màster en direcció de la qualitat i el medi ambient per a un Turisme Sostenible Més informació: teytearce@gmail.com

1 Centro de Educación y Formación Intercultural de Encuentros (www.cefir.com)

5 39

TOT FLAIX L’Hotel Alimara acull els Premis de Disseny 2006 García de Pou-Escola Massana. L'Hotel Alimara va acollir la presentació dels Premis de Disseny 2006, convocats per García de Pou, empresa proveïdora d'articles d'un sol ús per a l'hostaleria, en col·laboració amb el centre d'art i disseny Escola Massana. L'exposició dels treballs guanyadors d'aquest certamen es va realitzar durant el transcurs d'un còctel-sopar dissenyat per a l'ocasió per l’alumnat de l'Escola d'Hoteleria del CETT. © Isabel Acevedo

Una alumna de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT guanya el 1r premi de la II Beca Gallo de la Pasta. Lara Zaballa, estudiant de 3TCR del CETT, ha aconseguit la II Beca Gallo de la Pasta, una iniciativa que potencia la projecció dels joves talents de la cuina. El certamen, que es va celebrar a la cuina del restaurant La Broche, de Madrid, va comptar amb un jurat d’excepció, format per prestigiosos cuiners reconeguts amb Estrelles Michelin: Sergi Arola, del Restaurant La Broche (Madrid); Joan Roca, del Restaurant El Celler de Can Roca (Girona); Andoni Luis Aduriz, del Restaurant Mugariz (Donostia) i Toño Pérez, del Restaurant Atrio (Cáceres). Per completar aquest grup, també va participar com a jurat l’actriu Ana Duato. A més de la dotació del premi en metàl·lic -3.000 euros-, gràcies a la Beca Gallo de la Pasta, la Lara Zaballa realitzarà un stage en el restaurant d’un dels quatre xefs que han apadrinat el projecte.

Estudiants de la Universitat de Monterrey, al CETT. Aquest estiu vint estudiants de la llicenciatura en mercadotècnia de la Universitat de Monterrey, de Mèxic, han participat en un curs d’estiu ofert per l’Escola Universitària del Grup CETT. El curs, que forma part d’un acord d’intercanvi i mobilitat d’estudiants entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Monterrey, inclou un programa de tres assignatures de màxim interès per a aquests estudiants: Mercadotècnia dels Serveis Turístics, Retail Marketing i la Gastronomia com a Ambaixadora Turística Global. En aquesta última assignatura, no sols s’imparteixen els aspectes teòrics de la restauració com a element fonamental de la cadena de valor dels serveis turístics, sinó que s’inclouen també classes pràctiques de cuina mediterrània. Paral·lelament al programa acadèmic s’han realitzat diferents visites a empreses i a llocs d’interès turístic, dins d’un ampli pla d’activitats complementari, que ha permès als estudiants mexicans obtenir una visió completa de l’activitat turística de Catalunya.

L’equip de futbol sala del Grup CETT, campió de la Copa del Rei de la Meiland. El passat mes de setembre, l’equip de futbol sala del Grup CETT va aconseguir, vencent per 5 a 2 els adversaris, la copa del campionat anomenat “Copa del Rey” de la Lliga Meiland (Barcelona). Fernando Castro com a porter, Antonio Correa com a ànima de l’equip i delegat, Òscar Teixidó com el veritable “pichichi” -amb una mitjana de 40 gols per temporada, ha estat el millor golejador dels 16 equips de la Meiland-, Jordi Perelló, Ramón Puerto, Sergi Fernández i Cristòbal Osuna, entre d’altres, han demostrat, amb esforç, bon joc i compenetració, que l’equip del CETT està plenament consolidat. Palmarès: tercer lloc a la divisió d’honor i campions de la lligueta “Copa del Rey” (2006), subcampions de la divisió d’honor (2005), tercer lloc a la divisió d’honor (2004), campions a la 1a categoria (2004).

4 40

Recursos turístics • Alicia & elBullitaller. Fund. Alicia Lèxic científic gastronòmic. Les claus per entendre la cuina d'avui. Barcelona: Planeta, 2006.

tos monumentales. Capacidad de acogida turística y gestión de flujos de visitantes. València: Tirant lo Blanch, 2003.

• Evans, N.; Campbell, D.; Stonehouse, G. Strategic management for travel and tourism. Oxford: Elsevier, 2005.

• Herremans, I.M. Cases in sustainable tourism an experiential approach to making decisions. New York: The Haworth Hospitality Press, 2006.

• Fernández Ortega, A. Introducción al derecho para el sector turístico. Madrid: Thomson, 2005.

• Informació turística 2006/2007. Guia per a professionals. Barcelona: Turisme de Barcelona, 2006.

• Ferri, J.; Monfort Mir, V.M.; Uriel, E. Nuevos enfoques en el estudio económico del turismo. Madrid: Fundación de las Cajas de Ahorros, 2005.

• Institut Europeu de la Mediterrània. Los valores hoy. Barcelona: IEMED, 2005.

• Foros de reflexión. Perspectivas de futuro del sector turístico hotelero. La apuesta de Paradores. Santander: UIMP, 2006. • García Bermejo, A. Ofertas gastronómicas y sistemas de aprovechamiento. Madrid: McGraw-Hill, 2005. • García Hernández. M. Turismo y conjun-

• Jiménez Abad, C.E. Producción y venta de servicios turísticos en agencias de viajes. Madrid: Paraninfo, 2005. • Parra López, E; Calero García, F. Gestión y dirección de empresas turísticas. Madrid: McGraw-Hill, 2006. • Paniza Prados, J.L. La percepción social del golf en Andalucía. Tesi doctoral. Sevilla: Consejería de turismo, comercio y deportes, 2005.

• Pulido Fernández, J.A. Criterios para una política turística sostenible en los parques naturales de Andalucía. Tesi doctoral. Sevilla: Consejería de turismo, comercio y deportes, 2005. • Santacana Mestre, J.; Hernández Cardona, F.X. Museología crítica. Gijón: Trea, 2006. • Sanz Domínguez, C. Régimen jurírdicoadministrativo de la intermediación turística. Tesi doctoral. Sevilla: Consejería de turismo, comercio y deportes, 2005. • Travel and tourism. Oxford: McMillan Education, 2006. • Viajar por el Mundo. Un recorrido por todos los países de la A a la Z. Barcelona: Planeta, 2005. • Wine tourism around the world: Development, management and markets. Oxford: Elsiever, 2004.

“Wine tourism around the world”

“Gestión y dirección de empresas turísticas”

Editat per Michael Hall, Liz Sharples, Brock Cambourne i Niki Macionis

Eduardo Parra, Francisco Calero Editorial McGraw Hill

El turisme de les anomenades rutes del vi és una activitat econòmica que ha experimentat un creixement molt ràpid en els últims temps, acompanyat de l'interès acadèmic que suscita aquest tema. Els canvis en el comportament del mercat de consumidors mostren que els turistes no busquen simplement viatjar, sinó experimentar. Aquest llibre (en anglès) resultarà de gran utilitat tant per a estudiants com per a practicants d’aquest tipus de turisme.

Aquesta obra (primera edició) vol contribuir a l’escassa literatura existent en llengua castellana pel que fa a manuals de turisme. Els 28 capítols abasten amb gran profunditat una extensa cobertura temàtica d’actualitat i estan redactats basant-se en una concepció teoricocientífica molt precisa, amb exemples actuals de negoci, així com referències bibliogràfiques i investigacions turístiques recents.

Pàgines web d’interès Destinacions www.tiscover.at www.agroturismosnavarra.com www.festivalperalada.com

Transports www.alsa.es www.ryanair.com www.skyeurope.com

Allotjament www.hospes.com www.hotelomm.es www.campings.net

Agències de viatge www.mundoviaje.com www.ebookers.es www.ofertas-viajes.com

Restauració i càtering www.restaurantesantceloni.com www.labroche.com www.restaurantgaig.com

Oci www.kindiasports.com www.ciutatoci.com www.arrivalguides.com

Portals www.turismoresponsable.net www.revistaiberica.com www.poraqui.net

5 ESCOLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA CETT CALENDARI DE CURSOS 2007 ÀREA DE TURISME Planificació estratègica per al desenvolupament turístic local Gestió del municipi turístic sostenible, enfocament, Agenda Local 21 Gestió d’eines i canals electrònics en la comercialització dels destins turístics Creació i comercialització de projectes de turisme cultural La innovació com a resposta a les noves tendències en el turisme mundial La gestió del patrimoni cultural i el seu ús turístic Estar al mercat, estratègies de comunicació i comercialització Gestió eficaç d’oficines de turisme i centres d’informació Gestió de vendes: la comunicació i persuasió com a eines de la venda en el sector turístic Finançament de municipis, creació i gestió de productes turístics Direcció estratègica del màrqueting turístic

ÀREA D'HOTELERIA Gestió d’equips interculturals Tècniques de venda i comercialització en el sector hoteler Gestió de l'allotjament en establiments hotelers. Optimització de recursos Finances per a no financers a l’hoteleria Gestió hotelera: Direcció d'equips Gestió econòmica per a responsables del manteniment hoteler La venda i comercialització hotelera en els canals electrònics Gestió de banquets i congressos d'un hotel. Optimització de recursos Bones pràctiques ambientals en els hotels Revenue Management I L'atenció al client: una oportunitat de venda Management Global Revenue Management II Gestió del F&B. Optimització de recursos Posicionament i optimització de webs d'establiments hotelers Implantació de sistemes de qualitat en empreses hoteleres: un cas pràctic Anàlisis de costos en el sector hoteler Gestió del manteniment hoteler

PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

22 i 23 de gener 29 i 30 de gener 29 i 30 de gener 5 i 6 de febrer 12 i 13 de febrer 19 i 20 de febrer 26 i 27 de febrer 26 i 27 de febrer 12 i 13 de març 9 i 10 de juliol 8 i 9 d'octubre

2 i 3 d'abril 5 i 6 de març 14 i 15 de maig 7 i 8 de maig 23 i 24 d'abril 4 i 5 de juny 1 i 2 d'octubre 12 i 13 de març 25 i 26 de juny 12 i 13 de novembre 10 i 11 de desembre

PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

15 i 16 de gener 22 i 23 de gener 22 i 23 de gener 22 i 23 de gener 29 i 30 de gener 5 i 6 de febrer 5 i 6 de febrer 12 i 13 de febrer 12 i 13 de febrer 19 i 20 de febrer 26 i 27 de febrer 12 i 13 de març 19 i 20 de març 19 i 20 de març 16 i 17 d'abril 7 i 8 de maig 21 i 22 de maig 18 i 19 de juny

7 i 8 de maig 17 i 18 de setembre 21 i 22 de maig 4 i 5 de juny 18 i 19 de juny 14 i 15 de maig 1 i 2 d'octubre 17 i 18 de setembre 2 i 3 de juliol 14 i 15 de maig 21 i 22 de maig 23 i 24 d'abril 11 i 12 de juny 15 i 16 d’octubre 25 i 26 de juny 17 i 18 de desembre 5 i 6 de novembre 5 i 6 de novembre

ÀREA D'IDIOMES

ÚNICA EDICIÓ

Anglès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Francès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per al personal de sala (nivell bàsic) Anglès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Francès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per al personal de sala (nivell mitjà)

ÀREA DE RESTAURACIÓ I CUINA Gelats i postres freds Tècniques de servei de restaurant Gestió de restauració en grans esdeveniments Disseny i elaboració de pa per a la restauració Creativitat, la intuïció al plat Perfeccionament tècniques servei restaurant i iniciació direcció de sala Aplicacions del buit a la cuina Iniciació a sommeliers La gestió del capital humà Tècniques de servei de cafeteria i bar (barman) Taller de pastisseria d’avantguarda en restauració Planificació de menús i dietes especials Tècniques innovadores emprades a l’alta cuina Revenue Management en Restauració

Del 16 de gener al 15 de febrer Del 5 de febrer al 7 de març Del 6 de febrer al 8 de març De l'1 de març al 3 d'abril Del 5 de març al 4 d'abril Del 6 de març al 5 d'abril PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

15 de gener Del 22 de gener al 7 de febrer 22 i 23 de gener 29 de gener 12 i 13 de febrer Del 19 de febrer a l’1 de març 19 i 20 de febrer Del 27 de febrer al 28 de març 5 i 6 de març Del 12 al 22 de març 12 i 13 de març 26 i 27 de març 2 i 3 d’abril 23 i 24 d’abril

29 d’octubre De l’1 d'octubre al 17 d’octubre 2 i 3 d'abril 12 de novembre 1 i 2 d'octubre Del 5 al 15 de novembre 17 i 18 de setembre Del 30 d'octubre al 28 de novembre 26 i 27 de novembre Del 5 al 15 de novembre 15 i 16 d'octubre 1 i 2 d'octubre 8 i 9 d’octubre 17 i 18 de setembre

www.cett.cat/formacio_continua

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, Pilar Matamala, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Roberto Torregrosa Han col·laborat en aquest número: Ramón Arcarons, Manel Bassols, Vinyet Capdet, Òscar Casanovas, Àlex Climent, Assumpta Domènech, Ricard Edo, Elisenda Farràs, Isabel Lugo, Esther Obiols, Jordi Perelló, Maite Martínez, Roser Martínez, Mònica Mur, Dolors Salcedo, Yolanda Saumell, Damià Serrano, Ramón Serrat, David Tinoco, Xavier Torres TOT CETT: Agraïments: publicació delIsabel CentreAcevedo, d’EstudisAssumpta d’Hosteleria i Turisme Vanessa Abad, Aneas, Jesús Bocos, Ruben Carmona, Montse Costa, PereUniversitària Duran, Gabriel Guilera, Teresa Llordés, Claudi Mans, Miquel CETT, i de l’Escola d’Hosteleria i Turisme Martínez, Javier de Mercader, Albert Montull, Albert Oliana, Maribel Rodríguez, CETT, centre adscrit a laTeyté, Universitat de Barcelona. Tarrazón, María Toni Tirado, Cristina Vilà, Bruno Zandonadi Mercedes

Edició PRESIDENT: Gaspar Espuña. Mar de paraules, S.L. CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés. Redacció Olga Prat HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO: Dipòsit legal: Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà, B-52.226/2001 Vinyet Capdet, Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon Grup CETTPepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas, Iglesias, Av. Can Marcet, 36-38 Josep Barcelona Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns, 08035 Tel.: 93 428 07 77 Juan – Fax:Tugores, 93 428 67 77 Vila i Andreu Llorenç Torrado, Mireia www.cett.cat – cett@cett.es Vilaginés. REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.