TotCETT núm. 16 by Grup CETT

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Carme Cassà, Marta Cusó, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Helena Puig, Enrique Portales Han col·laborat en aquest número: Ramon Arcarons, Manel Bassols, Andreu Besolí, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Mercè Garcia, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Xavier Puertas, Monique Rous, Glòria Sanmartín, Damià Serrano, Xavier Torres, Bert Eric Verduin, Eva Viciano TOT CETT: Agraïments: publicació Centre Anna d’Estudis d’Hosteleria i TurismeMagda Caparrós, Ramona Closa, ACAV, Glòriadel Almirall, Bayarri, Laura Bujalance, Narcís Jordi Comas, Xavier Crespo, Glòriai Turisme Diluvio, Elisa Fernández, Assumpta Fort, CETT, iColl, de l’Escola Universitària d’Hosteleria Fundació Gala-Salvador Dalí, Raquel Gella, Joan Pere Gerbolés, Hostal Jaumet de Torà, CETT, Mans, centreEva adscrit a laMercè Universitat Barcelona. Marco, Martín, de Verònica Mas, Imma Parada, Patronat de Turisme Claudi Costa Brava Girona, Antoni Pitxot, Maria Pla, Mònica Querol, Montserrat Rey, Anna Riera, LLuís Roura, Martí Sabrià, Jordi Sargatal, Jaume Subirós, Blanca Viladoms, Enric Vilert PRESIDENT: Gaspar Espuña.

Edició CAP DE REDACCIÓ: Joan Massanés. Mar de Paraules HAN COL.LABORAT EN EL PRESENT NÚMERO: Redacció Olga Prat Maria Abellanet, Margarita Arasa, Carme Cassà, Vinyet Capdet, legal: Elisenda Farràs, Nan Ferreres, Ramon Dipòsit B-52.226/2001 Iglesias, Pepe Macías, Jordi Oller, Xavier Puertas, JosepCETT Maria Rabanal, Damià Serrano, Delfí Torns, Grup Av. Can Marcet, Llorenç Torrado,36-38 Juan Tugores, Mireia Vila i Andreu 08035 Barcelona Vilaginés. Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat – cett@cett.es REDACCIÓ: Av. Can Marcet, 36-38 08035 BCN.

Editorial

DOBLE CELEBRACIÓ EN EL MÓN DEL TURISME n aquest editorial no voldria deixar de fer especial referència a dos temes importants per al sector turístic. Un d’ells és el Centenari del bateig de la Costa Brava. Per als qui en som fills ens resulta molt difícil dir algunes paraules objectives sobre aquest esdeveniment, ja que, com s’acostuma a dir, veure l’arbre des de ben a prop no ens deixa veure el bosc. Per nosaltres, la Costa Brava és un sentiment i, sobretot, una vivència que duem a la sang, a vegades sense adonar-nos d’aquesta vinculació, de tan estreta com és.

L’escriptor Josep Pla, a El meu país (El paisatge), deia que “dos mil cinc-cents anys d’història han donat origen al paisatge d’aquest país”, i també que “una de les coses més agradables és la immobilitat de la terra, la seva falta de sorpreses, saber que així ho hem trobat i així ho deixarem”. En qualsevol cas, la Costa Brava, si bé físicament es correspon amb el que descriu el magnífic escriptor, no nomes és això; el més important, el que l’ha fet diferent, és la gent, les persones que dia a dia li han atribuït caràcter. Són les persones les que configuren una terra i en marquen el caràcter. El turisme, sense les persones, no existiria. Qui s’aturaria a contemplar les muntanyes, les pedres, les cales, els pins? Des del CETT volem recordar especialment aquesta efemèride, fent especial menció a la gent que viu i treballa a la Costa Brava, ja que són les persones les que li donen el verdader nom. Per molts anys! L’altre tema important és que ja estem immersos en el curs del nou grau, una magnífica oportunitat de fer, dissenyar i treballar en un nou projecte formatiu de qualitat excel·lent a nivell europeu, i que per al CETT suposa l’oportunitat d’esdevenir un cop més el referent universitari en aquesta matèria. En aquesta nova trajectòria... endavant, treball i molta sort! Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

TOT SUMARI

Cala sa Conca Castell, de Platja dAro. Francesc Tur. Arxiu fotogràfic Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Editorial 1

Doble celebració

en el món del turisme

Notícies 4

L’ACAV

(Associació Catalana d’Agències de Viatges) fa 30

El sistema educatiu,

Hoteles Hesperia, membre del

anys

eix del debat al CETT

Consell d’Empreses

CETT-UB

Notícies del CETT 8

El CETT

es prepara per celebrar els 40

anys

Projecte de col·laboració entre l’EH CETT i la Fundació Alícia

L’Escola d’Hoteleria del CETT inaugura la nova

L’Hotel Alimara

L’E3

Sobre la XIX Trobada

(1969-2009)

aula cuina

ofereix menús exclusius per al proper Nadal

registra un màxim històric de demandes laborals

Escola+Universitat+Empresa

Fundació 14

La recerca en turisme i hoteleria de batxillerat premia el turisme cultural

Premis i beques

Tema 16

Un any per celebrar

el centenari del naixement del nom

Costa Brava

Entrevista 20

Enric Vilert,

president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona

CETT Formació 22

Eduardo Mendoza inaugura el curs acadèmic 2008-09

35 grau en direcció hotelera i turística, a l’EUHT CETT-UB

El millor

S’entrega la

El CETT crea un nou “Curs de direcció de serveis de restaurant” amb el suport dels establiments més prestigiosos

I Beca a l’excel·lència acadèmica Ramona Closa-CETT

Cuina i química 26

Ferran Adrià: Pa sucat amb perfum

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT 28

L’aeroport del Prat, eix del darrer sopar col·loqui

Els exalumnes i antics alumnes emprenedors

Coneguem Catalunya 31

Un passeig per

Barcelona amb Eduardo Mendoza

Internacional clau de l’èxit per a la gestió i els serveis turístics

La internacionalització,

El CETT,

Antics alumnes del CETT

present a l’estranger arreu del món

Opinió 35

Responsabilitat social 35

La Costa Brava 1908-2008

Cooperació a Namíbia

Estudis i investigacions 36

Andreu Besolí, professor del CETT, es doctora amb una tesi excel·lent

S’edita el 2n número d’ARA 39

Tot Flaix

Recursos turístics

Notícies

L’ACAV (Associació Catalana d’Agències de Viatges) fa 30 ANYS El passat 11 de juny va tenir lloc a l’Hotel Juan Carlos I de Barcelona la celebració dels 30 anys de l’ACAV (Asociació Catalana d’Agències de Viatges), que va comptar amb l’assistència de nombroses personalitats del món empresarial i turístic. Un dels moments clau de la vetllada va ser el discurs commemoratiu del president de l’entitat. Francisco Carnerero va fer balanç de la trajectòria de l’ACAV i va analitzar la situació actual del sector, fent-ne projeccions de futur. “Esta asociación se creó con la finalidad de estructurar el sector, defender los intereses del colectivo de las agencias de viajes y prestar servicios a sus asociados en todo el territorio nacional.” Així descrivia Francisco Carnerero el naixement de l’ACAV, ara fa 30 anys. Durant el discurs commemoratiu amb motiu de l’aniversari de l’entitat, el president va descriure’n el passat, va valorar-ne el present i va fer-ne un diagnòstic de futur. En primer lloc, va repassar el paper de les agències de viatges en el desenvolupament del turisme al nostre país i el seu posicionament com a destí turístic de primera magnitud. Va parlar del turisme receptiu a finals dels anys 60 i la tasca de les agències de la costa en la promoció del destí Catalunya a Europa; dels canvis i l’increment de l’activitat emissora als anys 80, durant els quals el turista català començava a programar les vacances a Europa, Amèrica, Àfrica i Àsia; i de la consolidació del turisme de platja com un dels puntals del sector. Va mencionar els canvis que es van propiciar als 90, en gran part amb els Jocs Olímpics de l’any 1992, que van situar Catalunya i Barcelona al mapa dels principals destins turístics. Aquest fet va propiciar que s’incrementés la demanda turística de productes culturals i que les agències de viatges receptives fessin una aposta per la diversificació de l’oferta, contribuint a la desestacionalització. Carnerero va fer esment a la importància del turisme de reunions, convencions i congressos, i els viatges de negocis, així com del turisme de creuers, en alça des de finals dels anys 90, que ha fet que Barcelona esdevingui un dels principals ports tant emissors com receptius del món. També va destacar les millores durant aquests 30 anys pel que fa a infraestructures i comunicacions, “determinantes para el posicionamiento de nuestra oferta turística. No obs-

tante, el entorno altamente competitivo exige una continua inversión para mantener la calidad y competitividad de nuestro país como destino turístico de primer orden”.

Una mirada al present i al futur del sector Fent referència a l’actualitat del sector, Carnerero va fer cinc cèntims de la major comptència que ara té el turisme receptiu, que es veu obligat a incidir més en la qualitat, el servei i la professionalitat. També va parlar de les noves tecnologies: “las agencias de viajes emisoras han tenido que adaptarse a su irrupción -en especial la de Internet-, y ya pueden darse a conocer en todo el mundo. Han pasado a ser asesoras y consultoras de viajes, dando significado al “valor añadido”, que se traduce en conocimiento, asesoramiento, experiencia, especialización, tecnología, atención al cliente... en definitiva, calidad en la prestación de los servicios”. Un cop realitzat aquesta anàlisi, el president de l’ACAV va aprofitar l’ocasió per reclamar una major atenció i consideració per part de les administracions al paper i la contribució de les agències de viatges en el desenvolupament turístic: “si la aportación del turismo al PIB es de un 11%, estimamos que la de las agencias de viajes es del 2,8%. Asimismo el volumen de negocio de las agencias de viajes está en unos 18.000 millones de euros y es una actividad que genera aproximadamente 71.000 empleos. Por eso es necesario que se nos consulte, escuche y valore en los temas y cuestiones que de forma directa o indirecta afectan a nuestra actividad; que las administraciones hagan un frente común en la lucha contra el intrusismo; que se establezca un diálogo fluido y continuo entre el sector privado y el sector público sobre las políticas promocionales; que nos permitan transmitir nuestras inquietudes, retos, problemáticas, así como iniciativas”.

L’ACAV: tres dècades al servei del turisme Després de mencionar que l’ACAV sempre estarà a disposició de les administracions per afavorir el desenvolupament del turisme, Carnerero va repassar el paper de l’entitat en els darrers 30 anys: “Desde sus inicios ACAV ha desarrollado una labor unificadora y ha actuado como interlocutora sectorial en defensa de los intereses de las agencias de viajes, prestando servicios útiles para el desarrollo de su actividad. Hoy, la asociación cuenta con casi 400 agencias de viajes emisoras y receptivas, mayoristas y minoristas, y más de 800 puntos de venta en todo el territorio nacional. Asimismo ACAV está presente y ha destacado por su participación y dedicación en todas las entidades y organismos vinculados directa o indirectamente con su actividad: Turismo de Cataluña, Turismo de Barcelona, la Cámara de Comercio, Fomento del Trabajo, la Organización Mundial del Turismo... y tiene un papel importante en la patronal europea ECTAA, pues representa a las agencias de viajes españolas en sus comités receptivos, fiscal, de tour operación y jurídico”. “El otro gran eje de la actividad de ACAV -va continuar el president- es la prestación de servicios útiles para sus asociados. Por ejemplo, hace poco más de 5 años se creó Legal ACAV, un servicio de asesoría jurídica integral creado específicamente para las agencias de viajes. La promoción de las agencias de viajes es otra de nuestras prioridades, desde informar a los usuarios de las ventajas y seguridad que obtendrán contratando sus vacaciones a través de una agencia de viajes, hasta acompañar a entidades como Turismo de Barcelona y Turismo de Cataluña en sus viajes promocionando las agencias de viajes receptivas de ACAV por todo el mundo. En el área emisora, los work shops de ACAV se han consolidado como el gran encuentro entre profesionales del sector turístico, mientras que nuestros foros son un referente tanto por el nivel de ponentes como por el interés que suscitan en el sector los temas tratados. Finalmente, destacar los viajes anuales que realiza la asociación, que permiten profundizar en el conocimiento de otros destinos y fomentar las relaciones con sus agentes turísticos”. Francisco Carnerero va finalitzar el discurs amb els agraïments: “Los logros de ACAV no habrían sido posibles sin la participación desinteresada de personas y profesionales que destinan parte de su tiempo a la labor asociativa”. Va fer una menció especial als presidents i juntes directives de l’entitat durant tota la trajectòria, a l’equip professional que hi treballa, a les entitats que han fet possible la celebració del 30è aniversari, a les autoritats, als presents i als socis d’ACAV “por su confianza y participación en la asociación”. “En estos 30 años el sector ha sido dinámico y ha sabido adaptarse al nuevo entorno. Como en otras ocasiones las agencias serán capaces de superar la actual coyuntura con el esfuerzo, profesionalidad y capacidad de adaptación que siempre las ha caracterizado. Por todo ello, ante los nuevos tiempos y nuevos retos hemos de lograr la máxima unión del sector y de su tejido asociativo para afrontar con más fuerza las dificultades que surjan y la prosperidad de nuestros negocios. Os animo a colaborar y recorrer juntos el camino hacia el futuro.” n

Notícies

CLAUDI MANS, delegat de la Universitat de Barcelona per al Campus de l'Alimentació de Torribera El passat mes de juliol, el rector en funcions de la Universitat de Barcelona, el Dr. Josep Samitier, va nomenar el professor Claudi Mans, catedràtic d'Enginyeria Química de la UB i col·laborador del CETT, delegat per al Campus de l'Alimentació de Torribera. Aquest campus és un projecte conjunt de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet i la Universitat de Barcelona, per a la creació d'un espai de docència, de recerca i de transferència de tecnologia en els àmbits relacionats amb l'alimentació. Torribera és una gran finca de la Diputació de Barcelona, on des de fa molts anys hi ha ubicat un sanatori. Les noves orientacions d'usos dels edificis de la Diputació han permès una aliança amb la UB per destinar-ne molts a activitat universitària (en són exemples el campus Mundet i el recinte de la Maternitat de Barcelona). Així, la masia de Torribera acull des de fa anys el CESNID, el Centre d'Ensenyament Superior de Nutrició i Dietètica, promogut per la UB. Actualment s’està dissenyant un projecte conjunt entre la UB i la UAB per desenvolupar a Torribera els ensenyaments adaptats a l'EEES de Nutrició i Dietètica, i de Ciència i Tecnologia dels Aliments, que es preveu que comencin el setembre de 2010. Els edificis Gaudí i Marina acolliran el professorat i diverses iniciatives de recerca i serveis de la UB, del Parc Científic de Barcelona-UB, de la UAB, d'hospitals i centres de documentació i d'altres institucions. Per a un futur proper es construiran tres nous edificis en el mateix recinte, adequats per a la docència i la recerca, i es crearà un centre d'empreses i institucions vinculades a l'alimentació. En tot aquest projecte, Claudi Mans, com a delegat de la UB, té com a missions la vertebració de les diferents iniciatives relacionades amb el projecte global, l’articulació de les relacions amb la UAB per a la seva vinculació al projecte global, i l’ordenació del procés de trasllats d'ensenyaments, de l’equipament i del professorat a les noves instal·lacions. n

Notícies

EL SISTEMA EDUCATIU, eix del debat al CETT El Cercle per al Coneixement–Barcelona Breakfast ha organitzat la primera edició de les Jornades sobre Educació que, amb periodicitat anual, tindran per missió l’anàlisi i el debat sobre l’estat de l’educació a Catalunya. Maria Abellanet, directora general del Grup CETT, com a membre de la junta del Cercle, va participar activament en aquesta trobada, celebrada el 3 de juliol a l’Hotel Alimara. “L’estat de l’Educació a Catalunya. Perspectives de futur” va ser el lema d’una taula rodona que va comptar com a ponents amb la presència de cinc experts del món educatiu. La primera edició de les Jornades sobre Educació, coordinada per Lina Zulueta i Maria Abellanet, vocal i tresorera, respectivament, de la junta del Cercle per al Coneixement– Barcelona Breakfast, es va iniciar donant a conèixer una reflexió per part d’ambdues, mitjançant la comunicació “Formació, un repte estratègic”. En aquest escrit, es va remarcar la importància de l’educació com a clau per impulsar el desenvolupament personal i col·lectiu dels humans, augmentar la productivitat i la competitivitat, facilitar la convivència i garantir la qualitat de vida. Zulueta i Abellanet van apuntar que fins ara, i tal com certifiquen diversos informes (UNESCO, OCDE, PISA i informe de la Fundació Bofill), el sistema educatiu no ha complert amb la seva missió, ja que no s’han assolit els nivells adequats tant en actituds com en aptituds. En el comunicat van destacar que és necessari superar la despesa en formació per aconseguir una formació de qualitat, i també millorar la relació entre el sistema educatiu i la societat, incrementant el sentit de la responsabilitat i la cultura de l'esforç, i considerant simultàniament el sistema escolar, l’organització familiar i l’entorn sociocultural. A continuació, cinc experts del món educatiu van contrastar impressions amb el conseller d’Educació, Ernest Maragall, sobre les millores que cal endegar en l’àmbit de l’educació, en el context de redacció de l’avantprojecte de la Llei d’Educació de Catalunya. Moderada pel president del Cercle, Enric I. Canela, la sessió va tenir per títol “L’Estat de l’Educació a Catalunya. Perspectives de futur”. Joaquim Prats, catedràtic de la Universitat de Barcelona i

president del Consell Avaluatiu del Sistema Educatiu, va ressaltar que no s’han assolit els objectius d’excel·lència i equitat que s’havien plantejat anys enrere, per la qual cosa “ara hem de potenciar el centre educatiu com a nucli fonamental d’acció i dotar-lo d’un grau molt elevat d’autonomia, a la vegada que hem de desregularitzar el sistema i estar per sobre del component ideològic”. Trina Milan, antropòloga, periodista i professora de la Universitat Oberta de Catalunya, va fer una crida a la introducció intel·ligent de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el sistema educatiu, de manera que permetin que els continguts i procediments d’antuvi variïn, i s’explotin les possibilitats que ofereix la interconnexió en xarxa. Xavier Melgarejo, director del Col·legi Pare Claret de Barcelona, va proposar entendre l’escola com el model de forma d’aprenentatge i com a cor de la comunitat. En aquest sentit, considera que hem de reforçar la descentralització de decisions per tal de convertir-la en el motor de desenvolupament social i cultural. Maite Gorriz, directora de l’IES Priorat de Falset, que també va participar en la taula rodona, va partir de la premissa que “el centre del sistema educatiu és el centre educatiu”, i va reclamar una major estabilitat del sistema i un major reconeixement social als professionals del món educatiu. La taula rodona va finalitzar amb la ponència de Ferran Ferrer, catedràtic d’Educació Comparada a la Universitat Autònoma de Barcelona i coautor de l’informe sobre L’estat de l’educació a Catalunya 2006, de la Fundació Bofill. Per Ferrer, s’ha d’entendre el sistema educatiu com una eina per aplicar les mesures d’equitat i excel·lència que la societat demana. En la cloenda de l’acte, el conseller d’Educació, Ernest Maragall, va argumentar que el gran repte de la llei d’educació passa per aglutinar l’esforç i la corresponsabilitat de tots els actors implicats. “Hem de sobrepassar la tradicional cultura de la gestió del sistema educatiu per entrar en una veritable governança de l’educació. No només es tracta de mantenir els equilibris, sinó de canviar el sistema, cercar i trobar la síntesi necessària des del punt de vista dels rols i encàrrecs que ha de tenir l’administració pública, la comunitat docent, els centres i la societat. S’està intentant endegar un procés de reforma que comporti un alliberament del sistema, i compti amb el major suport polític possible. Ara cal que ens plantegem com fer l’autonomia dels centres educatius tangible i real, com establir quin ha de ser el grau de capacitat per decidir i gestionar els recursos, així com encarar les mesures d’avaluació del sistema”. n

Notícies

Hoteles Hesperia, membre del CONSELL D’EMPRESES CETT-UB El compromís i vincle d’Hoteles Hesperia amb el CETT va més enllà de la participació en el Consell d’Empreses Turístiques CETT- UB com a membre fundador. Des de l’any 2004, alumnes de l’Escola s’han incorporat a l’empresa mitjançant les pràctiques. “Desde Hoteles Hesperia apostamos por la formación continua de nuestros trabajadores como vía de desarrollo y crecimiento profesional dentro de la compañía. Por ello, cada año llevamos a cabo una planificación de la formación que incluye a todos los trabajadores y que abarca temáticas relacionadas con las habilidades personales, conocimientos técnicos y ayudas para realizar cursos o estudios superiores. Dentro de esta apuesta por la formación entra nuestra colaboración como miembros del Consell d’Empreses del CETT y la incorporación de alumnos en prácticas a nuestro trabajo diario. La relación Escuela-Empresa empezó a afianzarse a partir del 2004 cuando se creó al área de prácticas en Hoteles Hesperia, desde donde, de forma centralizada, se gestionan la asignación de plazas de prácticas y el seguimiento de los alumnos. Desde entonces han pasado por la cadena 25 alumnos, con oportunidad de trabajar con equipos tanto de hoteles, en departamentos como recepción, cocina, reservas o eventos y en Servicios Centrales en áreas como RRHH, Comercial, Revenue o Marketing. Está relación nos proporciona un enriquecimiento mutuo en

varios aspectos. En primer lugar, nos permite conocer la realidad de lo que los futuros profesionales de la hostelería esperan de las compañías a las que formaran parte en un futuro. Así mismo, nos sirve como vía de actualización, por el contacto con otras empresas, y para conocer de primera mano la realidad del sector. De la misma manera, nos permite transmitir a los alumnos del CETT la realidad actual de nuestro sector y nos convierte en facilitadores en el acceso al mercado de trabajo de los alumnos que acogemos. Y, por último, como Compañía damos la oportunidad de conocer el sector hotelero a personas que se están formando en el sector turístico, convirtiéndonos en un complemento fundamental para poner en práctica los conocimientos adquiridos durante la carrera.” n Departament de RRHH d'Hoteles Hesperia

Turisme i competitivitat a Catalunya La normativa turística com a repte pel sector a Catalunya va ser l’eix de la jornada prèvia del III Congrés de Turisme de Catalunya del passat 4 de juliol a l’Ampolla. Amb la ponència “Turisme i competitivitat a Catalunya”, el Dr. Ramon Arcarons, professor de l’EUHT CETT-UB, va parlar dels cinc factors a tenir en compte per augmentar la competitivitat a Europa en matèria de desenvolupament turístic (polítics, econòmics, mediambientals, socials, tecnològics i d’innovació) i de les eines existents per quantificar el nivell competitiu del sector, com ara el TTCI (Travel & Tourism Competitiveness Index). Segons Arcarons,

aquesta mesura es pot conèixer a partir del grau de rendibilitat de les inversions turístiques, la quantitat i qualitat de l’ocupació turística, el seu grau de productivitat i la generació de nivells de riquesa sostinguts en el temps. Tot això, amb els menors costos socials i ambientals, i en un marc regulador i de governament turístic clar i transparent, funcional i eficaç. A tall de resum de les ponències de la jornada, de la taula d’experiències i de la participació del públic, es van presentar 10 recomanacions, que es poden consultar al web www.congresturisme.org. n

Notícies del CETT

EL CETT es prepara per celebrar els 40 ANYS (1969-2009) El proper any, el CETT celebrarà els 40 anys de vida, i vol celebrar-ho amb l’alumnat, persones i empreses que durant aquesta trajectòria hi han estat vinculades. Per aquest motiu s’estan programant diverses activitats i actes, tenint en compte la participació activa d’aquests col·lectius i del sector, i amb la finalitat de convertir l’aniversari en un retrobament tan significatiu com entranyable. Han passat quasi quaranta anys des que, el 1969 i gràcies a la iniciativa del fundador, el Sr. Gaspar Espuña, el CETT va iniciar l’activitat en el món del turisme i l’hoteleria. La seva evolució ha permès que, de la mà del sector, de l’alumnat, professorat, equip professional, empreses... avui en dia s’hagi consolidat com un referent pel que fa a la docència i la formació en aquest àmbit. Per celebrar aquests primers 40 anys de projectes, d’il·lusions, de vida, el CETT ha previst realitzar tot tipus d’activitats commemoratives, i vol fer-ho conjuntament amb aquells que han participat activament en aquesta trajectòria. Així, bona part dels actes volen convidar a la implicació dels qui se senten lligats a l’entitat. Precisament en aquesta línia, a finals d’aquest any es crearà un espai web especial dedicat a l’aniversari del Grup CETT, www.cett.es/40anys, que recollirà l’agenda d’activitats dels 40 anys, un recull fotogràfic d’aquest període, dades i xifres sobre el CETT, etc. A més, s’activarà un espai dedicat als antics alumnes, on es podrà volcar i actualitzar la informació sobre les seves experiències, amb la finalitat de facilitar el contacte entre aquest col·lectiu tan important per a l’Escola.

La realització d’una jornada dedicada als recursos humans amb una dimensió més internacional -que tindrà lloc durant la Trobada Escola+Universitat+Empresa i el Mou-te de l’any vinent-, les jornades sobre turisme i cultura, sobre turisme i territori, o la celebració de la Trobada Gastronòmica especial 40 anys... són algunes de les propostes per convertir l’aniversari del CETT en una festa participativa i oberta al sector. Els ja tradicionals concursos -el de cuina i restauració, o el de cocteleria, entre altres- també comptaran amb un component commemoratiu, que s’estendrà a un torneig de caire esportiu destinat a l’alumnat del CETT, els antics alumnes i els residents de la residència universitària internacional Àgora BCN. Però com en tota festa, les celebracions col·lectives seran els esdeveniments idonis per reunir persones, empreses i entitats relacionades amb el Grup CETT. Al maig, el sector en ple del turisme i l’hoteleria festejarà el 40 aniversari amb una trobada especial, durant els XXV Premis Alimara, mentre que la inauguració al CETT del curs acadèmic 2009/2010 comptarà amb una notable presència d’antics alumnes i professors convidats, amb la finalitat que l’acte es converteixi en la gran diada del retrobament dels qui van compartir i comparteixen els anys de formació a l’Escola. Al proper TOT CETT, que inclourà un especial dedicat als 40 anys de l’entitat, presentarem els actes més emblemàtics de l’aniversari. Tots aquells que vulguin participar en la celebració, antics alumnes, professors, empreses que vulguin ser presents als actes del 40è aniversari, fer suggeriments... poden dirigir-se a l’adreça de correu electrònica que s’ha habilitat amb aquesta finalitat: 40anys@cett.es n

Notícies del CETT

PROJECTE DE COL·LABORACIÓ entre l’EH CETT i la Fundació ALÍCIA L’Escola d’Hoteleria CETT i la Fundació ALÍCIA han posat en marxa un projecte de col·laboració consistent en l’anàlisi de les utilitats i aplicacions tècniques dels estris i els aparells emprats en la cuina professional. Es tracta de posar a l’abast del professional, dels estudiants de cuina en procés de formació, i del públic interessat, un recull d’informació sistematitzada amb clara vocació de suport i aplicació pràctica. El projecte -que es va presentar oficialment el dia 17 d’octubre al Palau de Congressos de Fira Barcelona, en el marc d’Hostelco 2008- parteix de l’anàlisi de les característiques i utilitats dels utensilis i aparells de cuina, per arribar a descriure i explicar les tècniques culinàries associades en cada cas. Ho fa d’una manera didàctica i amb una metodologia entenedora i aplicada, que pugui ser d’utilitat per tots els perfils professionals de cuina. Així, doncs, la finalitat d’aquesta tasca de recerca és donar resposta a un buit de coneixement tècnic: la descripció d’utilitats professionals específiques més enllà dels manuals i la presentació de les tècniques que possibiliten els estris i aparells més significatius en la cuina contemporània. Alhora, els objectius del projecte coincideixen plenament amb els que persegueixen ambdues institucions: pel que fa a ALÍCIA, Fundació Centre Internacional de Cultura de l'Alimentació i Recerca Gastronòmica, la innovació tecnolò-

CETT

cursos

gica en cuina i la difusió del patrimoni agroalimentari i gastronòmic; i en el cas de l’Escola d’Hoteleria CETT, la formació integral dels futurs professionals i la contribució a l’aprenentatge especialitzat i permanent dels professionals en actiu del sector de la restauració. n

Andreu Besolí, nou coordinador científic d’ARA La publicació ARA, que edita la Fundación Global Democracia y Desarrollo (FUNGLODE), de la República Dominicana, i l’EUHT CETT-UB (vegeu pàgines 37 i 38), estrena nou coordinador científic. És l’Andreu Besolí Martín (Barcelona, 1974), doctor per la Universitat de Barcelona (UB) i llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i en comunicació audiovisual per la UB. Professor de l’àmbit de coneixement expert: Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB, està especialitzat en els mitjans de comunicació social del patrimoni historicocultural, concretament en l'àmbit turístic i museístic. També és membre del Grup de Recerca DIDPATRI (Didàctica del Patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies) de la UB. n

cuina i enologia

ESCOLA D’HOTELERIA I TURISME

PER ELS AMANTS DE LA GASTRONOMIA

CURSOS PER AMATEURS CURSOS ACTIUS TÈCNIQUES BÀSIQUES DE CUINA 11, 12, 13, 18 i 19 de novembre de 2008 INICIACIÓ A LA PASTISSERIA 20, 21, 22, 27 i 28 de gener de 2009 TÈCNIQUES AVANÇADES DE CUINA 17, 18, 19, 24 i 25 de març de 2009 EL MÓN DE LA XOCOLATA 21, 22, 28 i 29 d’abril de 2009 BASES I ESPECIALITATS DE LA CUINA CATALANA 9, 10, 11, 16 i 17 de juny de 2009

SESSIONS DE TAST TAST DE VINS DELS NOUS MÓNS 25 de novembre de 2008 TAST DE FORMATGES DE CATALUNYA 4 de febrer de 2009 TAST DE VINS DE XERÈS 5 de maig de 2009 TAST DE FUMATS 4 de juny de 2009

DEMOSTRACIONS DE CUINA ELS SECRETS DEL FOIE 11 de desembre de 2008 UN SIFÓ A LA MEVA CUINA: COM TREURE-LI PARTIT 18 de febrer de 2009 PASTISSERIA SALADA 31 de març de 2009 FER UN SOPAR A CASA SENSE SABER CUINAR 26 de maig de 2009 GRANISSATS, SORBETS I GELATS 7 de juliol de 2009

CURSOS MONOGRÀFICS EL PROTOCOL DE LA TAULA 2 i 3 de desembre de 2008 CUINA I CULTURA DELS BOLETS 28 i 29 de gener de 2009 CUINA SANA I SEGURA, EN TEORIA... I A LA PRÀCTICA! 10 i 11 de febrer de 2009 COM FER PA I BRIOIXERIA A CASA 3 i 4 de març de 2009

Per a més informació contactar amb: Escola d’Hoteleria i Turisme CETT. Av. Can Marcet, 36-38. Barcelona. Tlf. 93. 504.04.49. Isabel Lugo o infocett@cett.es www.cett.cat

4 10

Notícies del CETT

L’Escola d’Hoteleria del CETT inaugura la NOVA AULA CUINA El CETT millora constantment les seves instal·lacions, amb l’objectiu d’oferir a l’alumnat una formació d’alta qualitat adaptada a les necessitats tecnològiques actuals que requereix la professió. La darrera acció en l’àmbit de la restauració ha estat la inauguració a l’EH CETT de la nova aula cuina, equipada amb la tecnologia més puntera. Les noves instal·lacions de l’aula cuina van entrar en funcionament el 15 de setembre, coincidint amb l´inici del curs 2008-2009, tot i que la inauguració oficial es va celebrar al cap d’unes setmanes, el 6 d’octubre. Els convidats -entre els quals cal destacar la presència de Katy Carreras, comissionada de l’alcaldia de Barcelona per a Relacions Ciutadanes, en representació de l’alcalde de Barcelona, i Josep Francí, director general d’Ensenyaments Professionals, Artístics i d’Especialitat de la Conselleria d’Educació, a més de molts altres proveïdors i amics del CETTvan poder apreciar com la cuina s’ha dissenyat a partir de diferents espais independents, i com s’ha instal·lat l’equipament tecnològic més actual i complet per satisfer les necessitats de formació de l’alumnat de grau mitjà de cuina i serveis de restaurant i bar, i de grau superior en restauració (ara fa uns mesos, també es va reformar l’aula de demostracions i es va equipar la nova aula taller de cuina). Les reformes permeten que l’aula es pugui visualitzar des de l´aula restaurant mitjançant un gran finestral, de manera que des de la sala es pot apreciar el funcionament real de la cuina. n

Neix el web de l’aula restaurant www.cett.es/aularestaurant L’aula restaurant ja té web en actiu. Des d’ara, l’espai www.cett.es/aularestaurant ofereix informació actualitzada sobre l´oferta gastronòmica de l´aula, els vins de la carta, les receptes dels plats amb el seu maridatge, notícies i actualitat gastronòmica. A més, des del web es poden gestionar les reserves de taules i consultar els menús gastronòmics disponibles. En un moment en què l’ús dels mitjans tecnològics és vital per mantenir un contacte viu amb els clients i posar al seu abast coneixements sobre els productes que es poden degustar en un espai com l’aula, el web servirà perquè l’alumnat de l’EH CETT es familiaritzi amb aquestes eines en la tasca de comercialitzar un establiment de restauració i de relacionar-se amb els clients. n

115

Notícies del CETT

L’HOTEL ALIMARA ofereix menús exclusius per al proper Nadal Durant aquestes festes, Nadal i Sant Esteve es converteixen en els dies estrella de la gastronomia, amb la típica escudella i carn d’olla o els canelons. L’Hotel proposa gaudir d’aquests plats, amb un toc actual que encara els fa més atractius i un equip de professionals que els farà sentir com a casa. Any Nou també és un dia especial per celebrar en família. Després d’una llarga nit, reunir-se i fer un àpat lleuger que ajudi a digerir els excessos de la nit anterior resulta un veritable plaer. Finalment, arriba el màgic dia dels Reis. Els amplis espais que ofereix l’Hotel Alimara Barcelona permetran als veritables protagonistes de la jornada gaudir de les joguines en un entorn únic. I a banda dels àpats pròpiament familiars, una festa que no pot passar per alt és la nit de Cap d’Any. Un establiment hoteler ofereix la seguretat i garantia de fruir, en un ambient agradable, d’un sopar inoblidable acompanyat de música en viu fins a altes hores de la matinada. Si a tot això afegim una habitació al mateix hotel, tenim el paquet perfecte per donar la millor benvinguda al 2009. n

Any rere any s’incrementa el nombre de famílies que decideix celebrar els tradicionals àpats nadalencs fora de casa, per exemple en un hotel. Menjadors privats, menús tradicionals, tot tipus de comoditats i un servei excel·lent fan que l’Hotel Alimara Barcelona esdevingui una opció de primera. A l’hora de celebrar un esdeveniment o una festivitat especial hi ha moltes raons per triar un establiment hoteler; no obstant això, és possible que la principal sigui que les famílies creixen i les cases es queden petites per encabir besavis, avis, fills, néts i besnéts. Tothom treballa quasi fins al darrer dia i gairebé no hi ha temps per cuinar. L’Hotel Alimara ofereix alternatives per compartir en família menús tradicionals, amb l’avantatge de no haver de rentar plats quan acaba l’àpat, i el més important, que tot estigui recollit en arribar a casa. L’Hotel Alimara Barcelona proposa per a cada dia de celebració un menú diferent, equilibrat i d’acord amb les tradicions del país.

Nadal 25

desembre

St. Esteve 26

desembre

Més informació: alimara.banquets@cett.es

Any Nou 01

gener

Reis 06

gener

Cap d’Any 31

desembre

aperitiu

Bombó de foie i ametlla

Tàrtar de salmó i llagostins

Broqueta d’ànec confitat, codonyat i cruixent de pa

Coca de pernil ibèric

Xarrup de crema de carabassa amb mousse de trufa

Llaminadura de tomàquet, anxova i parmesà

menú

Escudella de Nadal amb premsat de carn d’olla

Canelons de Sant Esteve gratinats amb formatge Idiazábal

Coca de foie i Ruibarbo amb vinagreta de figa confitada

Rissotto de bacallà i carxofes amb cruixent de pernil

Cuixa de cabrit i patata rostida a la menta

Turnedó de Gratapaller amb escamarlans Mousse de torró i xocolata amb iogurt

Corball a la planxa amb verduretes d’hivern i salsa bearnesa

Carrat de xai rostit amb mosaic de samfaina

Tronc de Nadal

Mini-quiche de bolets

Llaminadures de Nadal

Mousse de vainilla, mango i ametlla garrapinyada

Tortell de Reis Llaminadures de Nadal

Llaminadures de Nadal Viña Heredad Blanc de Blancs D.O. Penedès Solar Viejo Crianza D.O. Rioja Aria Brut Nature Segura Viudas D.O. Cava Cafès i licors

Viña Heredad Blanc de Blancs D.O. Penedès Solar Viejo Crianza D.O. Rioja Aria Brut Nature Segura Viudas D.O. Cava Cafès i licors

Viña Heredad Blanc de Blancs D.O. Penedès

59 € iva inclòs

Raviolis de llagostins amb brou de marisc al gingebre Granissat amb Ratafia i escuma de llima Filet amb salsa de trufa i fals rissotto amb bolets Textura de xocolata i plàtan Gormanderies, neules i torrons

Viña Heredad Blanc de Blancs D.O. Penedès

Solar Viejo Crianza D.O. Rioja

Aria Brut Nature Segura Viudas D.O. Cava

Creu de Lavit D.O. Penedès.

Aria Brut Nature Segura Viudas D.O. Cava

Cafès i licors

Valdubón Reserva D.O. Ribera del Duero

59 € iva inclòs

Raïm de la sort

Brut Barroco Freixenet D.O. Cava

Cafès i licors

59 € iva inclòs

menú Foie micuit amb consomé geleé fumat

Cafès i licors

59 € iva inclòs

149 € iva inclòs

4 12

Notícies del CETT

L’E3 registra un màxim històric de demandes laborals El passat curs escolar 2007-2008, l’Espai Estudiant Empresa E3 del CETT va registrar un màxim històric pel que fa al nombre total d’ofertes rebudes, amb un total de 2.311 demandes laborals (l’any anterior se’n van comptabilitzar 1.700). Aquestes dades poc tenen a veure amb l’actual allau de notícies econòmiques negatives i que indiquen l’increment de l’atur. De moment, i pel que fa a les dades registrades durant aquests mesos, són lleugerament inferiors a les de l’any passat, tot i que caldrà esperar a finalitzar el curs per fer el balanç definitiu. En qualsevol cas, ara és moment d’analitzar les dades del curs 2007-08.

Incorporacions laborals Pel que fa a la tipologia de les demandes laborals rebudes per part de les empreses, destaquen dues grans àrees: d’una banda, els perfils relacionats amb allotjament (aquells que es poden classificar dins l’entorn d’empreses hoteleres o afins) i els d’intermediació (perfils per treballar a les agències de viatges, minoristes, majoristes...), amb 382 i 388 demandes respectivament. També cal mencionar l’increment de les relacionades amb el transport i la logística, amb un total de 260 demandes, mentre que els àmbits de formació, investigació i consultoria compten amb 53 demandes rebudes. Un altre aspecte interessant és l’aparició de nous perfils professionals, que hem englobat com a planificació i gestió pública de destins (tècnic de l’administració pública, responsable del pla de dinamització/excel·lència, director de producte, responsable d’oficina de turisme, informador turistic) i el de productes i activitats (tècnic assessor de la gestió del patrimoni cultural, oci, esports, responsable d’administració, promoció i comercialització, guia, guia d’espais culturals...), amb gairebé

Ofertes laborals/ Incorporacions (de juliol de 2007 a juliol de 2008)

50 demandes. Aquests nous perfils són fruit del coneixement, per part de les empreses, dels nous màsters que des de fa un temps s’imparteixen al CETT i que capaciten l’alumnat per incorporar-se dins aquests nous àmbits de treball. D’altra banda, hi ha un total de 1.043 demandes laborals que engloben tots els perfils professionals relacionats amb la restauració (des de cambrers i cuiners fins a responsables de locals, o directors de F&b, destacant com a novetat el perfil del sommelier, cada cop més sol·licitat), que indiquen que la demanda de professionals qualificats dins aquest entorn segueix creixent. Per finalitzar, cal citar les 124 demandes de personal que, si bé no es pot classificar dins el sector turístic, pot encaixar amb el perfil de l’alumnat del CETT: es tracta d’aquells professionals que han de tenir un bon coneixement d’idiomes, facilitat i do d’atenció al públic... o perfils base per a treballs amb horari de mitja jornada i compatibles amb els estudis. Una anàlisi més exhaustiva indica que un 15% de les demandes rebudes recauen en perfils de càrrecs directius, el 55% en càrrecs mitjans i la resta en personal base. Una dada a considerar és l’augment de demandes del tipus directiu, en sintonia amb l’alumnat finalitzador dels màsters que imparteix el CETT. Des de l’Espai Estudiant Empresa E3, la gestió de les demandes laborals es fa a través del campus, on es publiquen totes les ofertes per tal que l’alumnat pugui consultar-les. Paral·lelament s’envien comunicats i ofertes a tots els antics alumnes del CETT que pertanyen a l’Associació d’Antics Alumnes, que també compten amb un campus propi on poden consultar les demandes laborals rebudes i, si ho desitgen, adjuntar el seu curriculum vitae perquè des de l’E3 es pugui redirigir a les empreses. El resultat de la gestió són 238 incorporacions labo-

135

Notícies del CETT

La XIX Trobada ESCOLA+ UNIVERSITAT+EMPRESA tindrà lloc el 2 i 3 de març Ofertes de pràctiques rebudes/ Incorporacions per mesos (de juliol de 2007 a juliol de 2008)

rals reals (pot haver-n’hi moltes d’altres que no s’han comptabilitzat perquè ni l’alumne ni l’empresa les ha comunicat). Amb referència a la formació pràctica de l’alumnat a les empreses del sector -l’altre gran capítol que es gestiona des de l’Espai Estudiant Empresa E3-, enguany s’han rebut més de 1.000 sol·licituds d’empreses que volen acollir alumnes en pràctiques, de les quals se n’ha cobert un 50%. En aquests casos, l’E3 orienta l’alumne perquè triï l’empresa que més s’ajusta a les seves necessitats (prèvia validació del programa de pràctiques i de l’assignació d’un tutor, que juntament amb l’E3, serà el màxim responsable de l’alumne dins l’entorn professional). Una dada que resumeix molt bé l’èxit de la formació pràctica i de les empreses seleccionades és l’elevat grau d’inserció que es produeix. Durant el curs 2007-2008, per exemple, en finalitzar les pràctiques es van generar de forma immediata més de 70 contractes laborals. D’altra banda, destaca l’elevat grau de satisfacció, per part de les empreses, de les pràctiques que realitza l’alumnat del CETT (qualificat amb una mitjana de puntuació d’un 8,6), de qui es destaca l’alt nivell de formació, el grau de responsabilitat i integració dins l’equip, la motivació, la qualitat de la feina i l’actitud de servei demostrada. n Més informació: Elisenda Farràs elisenda.farras@cett.es Directora de l’Espai Estudiant Empresa E-3 CETT-UB Les empreses interessades a publicar una oferta laboral o de pràctiques, poden fer-ho a traves de l’enllaç que trobaran al web www.cett.es, a l’apartat d’Espai Estudiant Empresa

La propera edició de la Trobada Escola+Universitat+Empresa del CETT amb les empreses se celebrarà els dies 2 i 3 de març de 2009, a l’Hotel Alimara. L’objectiu principal d’aquesta trobada, que s’organitza anualment des de l’E-3 (Espai Estudiant Empresa), és facilitar l’apropament dels estudiants i antics alumnes del CETT amb algunes de les millors empreses del sector, per tal que intercanvïin informació, coneixements, projectes, oportunitats laborals, programes de pràctiques... Per a les empreses també representa una gran oportunitat per donar-se a conèixer i descobrir les inquietuds dels futurs professionals, així com una plataforma per presentar i oferir les propostes i explicar els valors i coneixements que cerquen a l’hora de cobrir les vacants. En definitiva, la Trobada -que cada any reuneix més de 45 empreses i rep la visita d’un miler d’alumnes- pretén crear un espai comú de relació empresa-alumnat-professionals-universitat, i promoure i consolidar-ne els vincles a fi d’obtenir una relació laboral exitosa. Una de les novetats destacades de la XIX edició és l’entorn campus, on alumnes i antics alumnes del CETT podran reservar prèviament a la Trobada les entrevistes amb les empreses, així com consultar les ofertes laborals. A més, el dia 3 de març tindrà lloc el Mou-te, un programa destinat a promoure la mobilitat acadèmica i geogràfica dels estudiants del CETT dins l’àmbit nacional i internacional, mentre que, com ja és habitual, clourà la Trobada la conferència i la taula rodona sobre els recursos humans, a càrrec d’experts en la matèria. El mateix dia també hi ha prevista una nova sessió de treball del Consell d’Empreses CETT-UB. n Més informació: elisenda.farras@cett.es

Port Aventura s’incorpora al Consell d’Empreses CETT-UB L’EUHT CETT- UB va crear, l’octubre del 2007, el primer Consell d’Empreses Turístiques CETT-UB, que presideix el rector de la UB. Des d’aleshores, aquestes empreses han participat en diversos actes realitzats al CETT, des de la VIII edició de la Trobada EscolaEmpresa fins a les jornades sobre les competències transversals més necessàries a l’empresa turística. Un dels objectius del Consell és establir ponts de comunicació i diàleg permanent amb algunes de les empreses turístiques més implicades amb la formació d’aquest país. Amb l’objectiu de seguir avançant i aconseguir tenir la millor representació d’empreses, el passat 18 de juliol es va formalitzar la incorporació de Port Aventura com a membre del Consell d’Empreses. Així, doncs, actualment el Consell està compost per la Fundació Alícia, Hotel Arts, Hoteles Hesperia, Grupo Husa-Hotel Juan Carlos I, Paradis Grup, Port Aventura, Turisme de Barcelona, Sodexo, Grup Soteras, Vueling, Carlson Wagonlit Travel, la Universitat de Barcelona, la Fundació Gaspar Espuña-CETT i el CETT. n

4 14

Fundació

La RECERCA en turisme i hoteleria de batxillerat premia el turisme cultural “Un passeig per Barcelona amb Eduardo Mendoza”, de Raquel Gella (Escola Joviat de Manresa), ha resultat l’obra guanyadora del segon certamen d’aquest concurs, que convoca la Fundació Gaspar Espuña-CETT per guardonar els millors treballs de recerca en turisme i hoteleria realitzats per l’alumnat de batxillerat de tot Catalunya. Les propostes de nous productes turístics basats en el turisme literari i artístic, i la creació d’una marca i imatge identificativa, entre altres, han estat les protagonistes de la segona convocatòria dels Premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat, l’entrega dels quals va tenir lloc el passat 13 d’octubre, durant l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2008-09. Ara fa dos anys, i com a entitat d’interès social, la Fundació Gaspar Espuña-CETT va crear aquests premis per donar a conèixer als estudiants de batxillerat de Catalunya el sector turístic i de l’hoteleria, i incentivar-los a desenvolupar treballs de recerca en aquest àmbit amb rigor, qualitat i profunditat. L’elecció dels guanyadors es va fer el passat 2 de juliol. Dels 16 treballs procedents dels diferents instituts i escoles de batxillerat de la geografia catalana que s’havien presentat a la convocatòria, un equip de tècnics especialitzats va seleccionar 7 treballs finalistes. Després de la deliberació, el jurat va acordar, per unanimitat, atorgar: • El primer premi a “Un passeig per Barcelona amb Eduardo Mendoza”, de Raquel Gella (Escola Joviat, de Manresa). Aquest projecte d’investigació (vegeu pàg. 33 d’aquesta edició del Tot CETT) és un treball sòlid de recerca personal realitzat amb metodologia, que reflecteix el buidat de les obres de l’autor. Els coneixements de l’autora sobre l’obra de Mendoza i l’estimació per Barcelona i els seus recursos literaris i artístics són la base d’aquest treball que desenvolupa un nou producte: el turisme literari i artístic com a pro-

Instal·lacions i serveis de Instal·lacions i serveis qualitat adequats perdea qualitat adequats per l’alumnat universitari, ael l’alumnat universitari, el professorat i col·lectius professorat i col·lectius acadèmics, en un entorn acadèmics, en un entorn natural, tranquil i agradable natural, tranquil i agradable i en un ambient internacional. i Disposa en un ambient internacional. d’una molt bona Disposa d’una molt bona comunicació amb el centre comunicació centre de Barcelonaamb i leseldiverses de Barcelona ide les la diverses universitats ciutat, universitats ciutat, mitjançant de el latransport mitjançant el transport públic. públic.

ducte turístic complementari a l’oferta de Barcelona, que permet descobrir a propis i forans la ciutat comtal d’una forma diferent. • El segon premi a “Com fer recordar Girona”, de Carlota Molas (IES Lasalle, de Girona). Es tracta d’un bon treball en l’àmbit del disseny i del màrqueting turístic, que cerca una imatge específica d’identificació de Girona, així com elements que promocionin aquesta localitat com a ciutat única i que generin demanda turística. • El tercer premi a “El turisme al Delta de l’Ebre”, d’Anna Bertomeu Navarro (IES Deltebre). És un treball ben estructurat i amb un contingut ben equilibrat, tant en la part teòrica com en la pràctica, del qual en destaca l’anàlisi que fa del turisme al Delta de l’Ebre.

Els Premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat premien no només l’autor -que pot costejar-se els estudis universitaris que decideixi cursar-, sinó també el professor-tutor i l’escola. Els patrocina la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, la Caixa Laietana, l’EUHT CETT-UB i Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, i compten amb la col·aboració d’Abacus, societat cooperativa, i MT Noves Comunicacions, i el suport de la Universitat de Barcelona, del Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, i el d’Educació, de la Generalitat de Catalunya, i de l’Agència Catalana de Joventut. n

www.agorabcn.com www.agorabcn.com

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

155

Fundació

La Fundació atorga els guardons al millor CRÈDIT DE SÍNTESI I PROJECTE FINAL DE CARRERA L’acte de lliurament dels premis va tenir lloc el 13 d’octubre, en el marc de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2008/2009 del CETT. • El passat 3 de juliol es va reunir a Barcelona el jurat de la IV edició dels Premis als millors crèdits de síntesi(1), que convoca la Fundació Gaspar Espuña-CETT per incentivar els estudiants de l’EHT CETT perquè desenvolupin els crèdits de síntesi i premiar-los amb l’ampliació dels estudis. Entre els 7 treballs proposats, es va acordar per unanimitat concedir el Premi al millor crèdit de síntesi dels cicles formatius TSAL, TSAV i TSCIT, al treball “Hotel Sea & Wave”, realitzat pels estudiants de TSAL Jéssica Badia, Montse Barrantes, Carla Lorente, Gemma Oliveras i Paola Teijeira, sobre la remodelació d’un hostal familiar de platja per convertir-lo en un hotel de 4 estrelles, a LLafranc. El Premi al millor crèdit de síntesi de TSR l’ha merescut el treball “Ponent Col·lectivitats S.A.”, d’Albert Pineda, Pedro López, Josep Masó i Florian García-Tenorio, que consisteix en la creació d’una empresa de menjars per a col·lectivitats situada a Ivars d’Urgell, amb l’objectiu de guanyar el concurs dels menjadors laborals de l’Exposició Internacional de Saragossa de 2008 i de dedicarse a distribuir els seus productes a altres col·lectivitats. • Pel que fa a la IV convocatòria dels Premis als millors projectes final de carrera(2) de diplomatura de turisme, als quals podien optar els estudiants de l’EUHT CETT que haguessin obtingut la qualificació d’excel·lent o matrícula d’honor i manifestat a la Fundació la voluntat de participar en el certamen, el 9 de setembre el jurat va premiar per unanimitat, “Aún se pueden ver las estrellas?”, de Núria González i Víctor Goitia, un estudi exhaustiu i rigorós de les diferents normatives hoteleres existents a Europa. (1) El premi consisteix en una beca del 70% de l’import del primer curs de la diplomatura en turisme (excepte les taxes de la UB) o del primer curs d’un altre cicle formatiu impartits al CETT l’any acadèmic següent. (2) El premi consisteix en una beca del 80% de l’import d’un màster (excepte les taxes de la UB) impartit al CETT l’any acadèmic següent. n

Beques a la mobilitat del CETT Aquest estiu, tres estudiants de diplomatura en turisme han estat els mereixedors, en el marc d'ERASMUS, de la beca a la mobilitat de la Fundació Gaspar Espuña–CETT: Vanessa Mejías, a la Klaipeda University (Lituània); Maria Fernández, a la Norwegian School of Hotel Management (Stavanger, Noruega) i, en el marc del conveni bilateral entre l’UQAM i l’EUHT CETT, Mònica Lajara, a la Universitat del Quebec (Montreal, Canadà). n

Els millors PROJECTES EMPRENEDORS d’enguany El Paranimf de la UB va ser l’escenari, al juny, del lliurament de premis del IV Concurs de projectes emprenedors, coincidint amb l’entrega de diplomes als estudiants de l’EUHT CETT-UB que van finalitzar els estudis. Els Premis, patrocinats per l’Obra Social de Caixa Sabadell, els convoca anualment la Fundació Gaspar Espuña–CETT per estimular la iniciativa emprenedora i sensibilitzar per al creixement sostenible del turisme. El jurat va atorgar el primer premi (3.600 euros) a “AGTECH Tours S.L.”, de Cristina Dalmau, diplomada en ciències empresarials amb MBA d’administració i direcció d’empreses. Es tracta d’una agència de viatges, en funcionament, que organitza rutes tècniques formatives per a agricultors i professionals del sector agrari. El primer accèssit (2.400 euros) va ser per a “Cultur Brazil-Brazil Pass Festival”, de Fernanda Linhares, màster en cooperació internacional i alumna del màster de gestió del patrimoni cultural a l’EUHT CETT-UB. El projecte consisteix en la creació d’una ONG per promoure el patrimoni cultural immaterial del Brasil (rutes de festes populars i esdeveniments culturals) i afavorir la inclusió social i cultural de les comunitats locals. El segon accèssit (1.800 euros) el va rebre “La Manreana, aprèn el camp, viu la granja”, de Jaume Graus i Teòfil Camí. Aquesta granja-escola de Juneda permet descobrir tot allò referent a la vida rural en una masia catalana, a fi de recuperar la tradició i l’autenticitat de la vida del camp. Fora de concurs, el Sr. Espuña, president de la Fundació, va atorgar a títol pòstum el Premi honorífic a l’emprenedor pioner a Jordi Cartanyà, persona clau en el turisme a la Costa Daurada. n

S’obren noves convocatòries dels premis de la Fundació Ja s’ha obert la convocatòria del V Concurs de projectes emprenedors al sector turístic, els V Premis als millors crèdits de síntesi i projecte final de carrera i els III Premis als treballs de recerca en turisme i hoteleria, destinats a l’alumnat de batxillerat. Més informació: www.cett.cat/cat/fundacio.html n

4 16

Tema

UN ANY PER CELEBRAR el centenari del naixement del nom COSTA BRAVA El passat 12 de setembre va fer 100 anys de la publicació a La Veu de Catalunya de l’article “Per la Costa Brava”, de Ferran Agulló, on per primer cop es parlava amb nom propi d’aquesta zona, fent referència a les cales i pobles del Mediterrani, des de la desembocadura del riu Tordera fins a la frontera amb França. Transcorregut un segle, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona, màxim organisme de promoció turística de la Costa Brava, commemora l’efemèride amb actes, iniciatives artístiques i culturals, i accions promocionals que, fins al 12 de setembre de 2009, difondran i projectaran els atributs i valors del destí a nivell nacional i internacional. Un segle després del naixement del nom Costa Brava referit al litoral de la demarcació de Girona, el Patronat de Turisme Costa Brava Girona ha programat una sèrie d’actes per commemorar l’esdeveniment, que tenen com a principals objectius: • Homenatjar la zona costanera que Agulló va descriure com “brava i rienta, fantàstica i dolça, treballada pels temporals a cops d’onades com un alt relleu, i brodada pels besos de la bonança com una esquisidesa de monja pacient per qui les hores, els dies i els anys no tenen valor de temps.” i les persones que han promogut i impulsat el turisme a la regió. • Impulsar la participació dels 22 municipis integrants de la Costa Brava i les institucions públiques i privades, en la commemoració del Centenari, a fi de difondre entre la població un sentiment d’identitat, pertinença i orgull. • Promocionar i posicionar internacionalment el destí Costa Brava com a marca turística de prestigi, i donar a conèixer els valors que permetin reconèixer-la com a destí desestacionalitzat i consolidat. El programa dels actes commemoratius del Centenari de la Costa Brava s’estructura en diverses categories en funció de la temàtica i del públic, i inclou exposicions, l’edició de llibres, produccions audiovisuals i productes turístics, a més de les activitats principals (l’acte inaugural celebrat el passat 12 de setembre a Calella de Palafrugell -vegeu requadre adjunt-; l’acte central que tindrà lloc el 23 de juny de 2009 al recinte de la Ciutadella de Roses; i l’acte de tancament, el 12 de setembre de 2009 al Nou Auditori del Casino de la Costa Brava de Lloret de Mar).

REIVINDICANT UNA MARCA TURÍSTICA Personalitats de l’àmbit polític, econòmic i social van ser presents, el passat 12 de setembre, a l’acte multitudinari que va donar el tret de sortida als actes de celebració del Centenari del topònim Costa Brava. Per commemorar aquesta efemèride, l’auditori dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, es va convertir en l’escenari del concert inaugural, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès i els germans Lluís i Gerard Claret. Durant els parlaments van destacar les intervencions de Josep Huguet, conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, que va parlar del turisme com “un sector sòlid que ha d’avançar cap a la sostenibilitat i l’harmonia amb el territori, i que ha de recuperar la identitat i la història com a turisme modern”. Joan Manel Tresserras, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, va explicar que “la cultura pot ser un dels ingredients per afegir al valor turístic de la Costa Brava”, mentre que Enric Vilert, president de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme Costa Brava Girona, va afegir que el Centenari és una oportunitat per reivindicar “una de les marques turístiques més importants del mercat espanyol”.

Així, quatre exposicions mostren l’evolució de la Costa Brava en els últims cent anys: “La Costa Brava en l'art al llarg d’un segle”, amb obres d’artistes importants que hi han estat vinculats al llarg de la història; “Objectes curiosos” relacionats amb la història del turisme en aquest territori, “Exposició de fotografies antigues” i “Fotografies actuals de la Costa Brava en gran format”. Durant l’any del Centenari també s’ha previst l’edició especial d’obres vinculades a la Costa Brava, la seva gent, la seva cul-

175

Ruïnes d’Empúries (1), cala Cap Roig de Calonge (2) i cala sa Conca Castell, de Platja d’Aro (3), fotografies de Francesc Tur. Girona (4), d’Ariadna Álvarez. Restauració a Peratallada (5), de Pep Iglesias. Vies verdes (6), del Consorci Vies Verdes. Gastronomia (7), de Josep Lluís Banús. Aiguamolls de l’Empordà (8), de Josep Padilla. Ceramista de la Bisbal d'Empordà (9), del PTCBG. Dona i mero (10), de Salvador Coll. Camos (11), del Consell Comarcal Pla de l’Estany. Focs d’artifici a Blanes (12), de Carlos Herrero: Arxiu fotogràfic Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

Reforçant els valors de la marca La difusió del Centenari de la Costa Brava i de cadascun dels seus esdeveniments i activitats s’acompanya d’una campanya global de comunicació (campanyes publicitàries gràfiques, d’Internet, de televisió i radiofòniques d’àmbit nacional i internacional) destinada a divulgar i reforçar els valors de la Costa Brava com a marca centenària i pionera en turisme a nivell internacional, la seva imatge i també la d’aquelles entitats i empreses que participen en la commemoració del Centenari. L’altre gran mitjà per donar a conèixer els actes del Centenari és la pàgina web www.costabrava.org/centenari, on es pot trobar documentació de suport i història (escrits, imatges, documents d’àudio) sobre la Costa Brava. La pàgina web és interactiva –web 2.0- i convida els navegants a viure i compartir l’experiència de la Costa Brava amb altres persones que han gaudit i gaudeixen dels seus paisatges, activitats, la seva gent i els seus personatges. A més d’informar sobre els esdeveniments i les iniciatives culturals que tindran lloc durant un any, per exemple, als 22

municipis que pertanyen a la Costa Brava, la pàgina web dedica un espai a les institucions i entitats involucrades en el Centenari (Comitè d’Honor, Comissió Coordinadora, patrocinadors i entitats col·laboradores), i a descriure els trets i valors característics de la zona. Es fa una descripció general -geogràfica, climatològica, històrica i cultural- dels espais naturals (paisatges, parcs naturals, cales, jardins...), i s’informa sobre la cultura i civilitzacions (jaciments arqueològics, art, museus, festes tradicionals), activitats i experiències que s’hi poden relitzar (esports relacionats amb el mar i la platja com ara el submarinisme, el senderisme, cicloturisme, golf...), salut i bellesa (serveis i cures), oferta gastronòmica, de congressos i convencions, sobre la varietat i qualitat de l’allotjament, o sobre la xarxa de comunicacions i l’excel·lent accessibilitat, entre altres.

UN RECORREGUT CRONOLÒGIC PER CENT ANYS D’HISTÒRIA La Costa Brava ha estat al llarg de la seva història, i especialment en els últims cent anys, bressol i residència de grans artistes de diferents disciplines. El pas o l’estada en el territori de nombroses personalitats d’àmbit polític, intel·lectual i social ha contribuït a transformar i projectar a nivell nacional i internacional la seva imatge. Poblacions com ara Cadaqués, Tossa de Mar i espais com el Mas Juny, a Palamós, o la finca El Paradís, a Begur, han estat pols d’atracció d’artistes i intel·lectuals de la talla de Salvador Dalí, Pablo Picasso, Marc Chagall, Federico García Lorca, Paul Eluard, Man Ray, André Masson, Luis Buñuel, John Cage, Marcel Duchamp i Suzanne Phocas, entre molts altres. Són precisament les visites i obres d’una inacabable llista de pintors, músics, poetes, escriptors, escultors, actors i pensadors les que han inspirat treballs i atorgat glamur a la Costa Brava a mitjan segle. Més informació: Al web www.costabrava.org/centenari es pot consultar, per ordre cronològic, el llistat d’esdeveniments i personalitats que han marcat la història de la Costa Brava durant aquests 100 anys.

Calella de Palafrugell. Pep Callís. Arxiu fotogràfic Patronat de Turisme Costa Brava Girona

tura i els seus paisatges: La guía de la Costa Brava, de Josep Pla; Jardines de Cap Roig, Historia-Cultura-Natura; Reencontrar la Costa Brava; La guia cultural de la Costa Brava; Homenots de la Costa Brava; i Cien años de la Costa Brava. Alhora, s’ha realitzat un clip promocional i un documental sobre la història d’aquests cent anys, i s’ha impulsat la creació de dos productes turístics específics que es basen en els principals atractius de la Costa Brava: una ruta del Centenari pels llocs clau de la zona -inclou els llocs que suposadament van inspirar Ferran Agulló, entre els quals es troben les poblacions de Begur, Sant Feliu de Guíxols i Blanes-, i un menú gastronòmic a base dels plats que tradicionalment han format part de la gastronomia de la Costa Brava, elaborat i assessorat pels millors cuiners de la demarcació de Girona, com ara Ferran Adrià, (elBulli), Joan Roca (El Celler de Can Roca) i Jaume Subirós (restaurant Hotel Empordà).

4 18

ANTONI PITXOT

JORDI SARGATAL

PINTOR I DIRECTOR DEL TEATRE-MUSEU DALÍ DE FIGUERES

DIRECTOR DE TERRITORI I PAISATGE OBRA SOCIAL CAIXA CATALUNYA

La meva vinculació amb la Costa Brava ha estat i és total. Vaig néixer a Figueres i visc a Cadaqués des de l’any 1966. Considero que és un racó privilegiat per moltes raons. Per mi, la més important és que ha estat el centre d’inspiració de tants artistes. No oblidem que és principalment Cadaqués el lloc de tota la Costa Brava on es va iniciar la peregrinació de grans artistes a nivell mundial cap a aquest indret. Entre ells, Pablo Picasso, l’any 1910, convidat per la meva família, i més tard, Salvador Dalí. Amb vista al futur, confio que els tan maltractats polítics faran el possible per conservar-la tal com està. La meva família és un exemple de bona conservació. n

Sóc de Figueres, a segona línia del litoral però en plena Costa Brava. Vaig tenir la sort d’enamorar-me dels Aiguamolls i dels seus ocells quan era jovenet, i vaig ajudar a evitar el desastre que hauria significat la urbanització de la zona entre les goles de la Muga i del Fluvià (Port Llevant), i d’altres de més petites però significatives, com ara Fluvià Marina a la gola del Fluvià, Cinclaus, la Pletera i les Basses d’en Coll al Baix Ter… I vaig ser director del Parc Natural dels Aiguamolls durant 14 anys. Com a soci fundador de la IAEDEN també vàrem treballar per la protecció del cap de Creus i el Montgrí. La Costa Brava era una costa molt bonica, que per sort encara manté molts d’encants malgrat alguna zona “esbravada”, i que té potencial per continuar sent un lloc bonic on retorni la vida, fet que indicarà el seu bon grau de qualitat ambiental i de civilització. De fet, m’imagino la Costa Brava d’aquí a cent anys com un lloc on haurem aconseguit que no s’hagi fet malbé ni un centímetre quadrat més, ans al contrari, que es puguin restaurar zones degradades. On els parcs naturals hagin posat en valor la zona, i coexisteixin amb activitats humanes sostenibles i respectuoses. I que el vol de les àguiles pescadores, de les baldrigues, de les gavines corses i dels corbs marins, acompayin els vells marins i els dofins, símbols i indicadors de bellesa i de vida.

JORDI COMAS EMPRESARI HOTELER I VICEPRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE SANT FELIU DE GUÍXOLS He estat vinculat permanentment a la Costa Brava ja que, de nano, ja tenia inquietud per participar en el desenvolupament turísitc del meu poble, Platja dÁro. Posteriorment vaig participar activament en les accions de promoció que poguessin colocar-lo al mapa de les principals destinacions turístiques dÉuropa. Crec que la Costa Brava és un conjunt harmònic, on la naturalesa ha privilegiat la zona, donant-li una qualitat paisatgística molt particular, i on el clima no és excessivament calorós a léstiu ni rigorosament fred a l´hivern. A més, disposa d’establiments turístics i una oferta gastronòmica d’excel·lent qualitat. Dáquí a cent anys, la veig amb una xarxa de comunicacions molt racional i plenament articulada amb Barcelona i Perpinyà, amb un TGV plenament actiu, una anella de les Gavarres ben articulada per tren i carretera, i una via transversal que vingui de Blanes, connecti amb lánella, i a Corçà enllaci amb la carretera de Figueres. La imagino respectuosa amb el paisatge, atractiva per viure-hi gràcies a la qualitat de vida i l’alta prestació de serveis, i gaudint de la confiança de la clientela internacional. n

NARCÍS COLL HOTELER I PAGÈS Visc i treballo a la Costa Brava. He estat durant 4 anys membre del Consell de la Comunitat Turística de la Costa Brava i 4 anys més sent-ne el president, i des de fa 30 anys sóc membre del Consell del Patronat de Turisme. Aquesta terra és única i diversa, amb qualitat ambiental i serveis per a totes les economies, on el turisme ha actuat com a motor econòmic. D’aqui a cent anys penso que la Costa Brava serà la mateixa costa de roques, pins i platges. Amb els pobles que hauran crescut segons l’economia i les normes urbanístiques. n

195

ASSUMPTA FORT MEMBRE DEL CONSELL D’ADMINISTRACIÓ DEL PATRONAT DE TURIME RURAL GIRONA I MESTRESSA DE CASA Sóc filla de la Garrotxa. Vaig viure durant nou anys a Lloret de Mar en el moment de la seva gran moguda; llavors encara podíem anar a passejar a Sta. Crisina, la Roca Grossa, a St. Pere del Bosc... Ara ja no ho conec. Com a membre del consell d’administració del Patronat de Turime Rural Girona, si hagués d’explicar com és la Costa Brava a algú que no la coneix, diria que és molt variada pel seu paissatge, que li queden alguns llocs verges i que la mou una activitat turística de primer ordre. Que ha estat i és pintada i descrita per tot tipus d’artistes i escriptors, mentre que en negatiu trobo que està una mica massa edificada. Per això espero que d’aquí a cent anysmillori en ordre i urbanisme i que pugui continuar essent un dels nostres emblemes. n

XAVIER CRESPO

JAUME SUBIRÓS EMPRESARI HOSTALER I CUINER IL·LUSTRE Des de l’Almadraba Park Hotel, el meu vincle amb la Costa Brava parteix de cuidar tots els petits detalls que són els més importants per a les persones que la visiten. Si hagués de parlar a algú que no coneix aquest territori, diria que aquí trobareu l’aigua més clara, la llum més extraordinària del món, i podreu gaudir de les millors cales i caletes del Mediterrani. D’altra banda, quan imagino la Costa Brava d’aquí a cent anys m’agradaria veure-la endreçada, amb els pobles acabats, que les parets mitjanes no fossin la fatxada principal, que realment fos una Costa Brava de silenci, de repòs, plàcida, on fos fàcil viure les millors vacances. n

ALCALDE DE LLORET DE MAR

Fa 22 anys em vaig establir a Lloret de Mar per desenvolupar la meva professió com a metge. Ara, si hagués de definir el meu vincle amb la Costa Brava, el definiria com a “intens” per molts motius: per una banda perquè em considero privilegiat de poder viure en aquesta costa i gaudir del seu entorn. Encara, a dia d’avui, gaudeixo llegint, fent esport, passejant per les nostres platges i paratges. Intens també perquè, des de fa més de cinc anys, sóc alcalde d’aquest municipi, considerat com la principal destinació de la Costa Brava, i com a tal i juntament amb el meu equip, treballem constament per desenvolupar projectes de futur que posin en valor tots aquests atractius. La Costa Brava és una de les destinacions amb més poder d’atracció de Catalunya i Espanya. Gaudeix d’un entorn privilegiat gràcies a les magnífiques platges, l’entorn natural i un important llegat cultural. Jo crec que el nom “Costa Brava” la descriu clarament: pinars que arriben fins a tocar el mar, platges envoltades de vegetació, cales i penya-segats. La Costa Brava és natura en pura essència i en aquesta bellesa agresta és on radica el seu principal potencial.

Catalunya declara l’any 2009 Costa Brava El passat mes de maig, Turisme de Catalunya, organisme de promoció turística de la Generalitat de Catalunya, va declarar l’any 2009 de la Costa Brava amb motiu de la seva adhe-

La Costa Brava, per altra banda, compta amb un valor afegit: ofereix moltes activitats per gaudir d’aquest entorn natural i cultural, de l’oferta comercial, gastronòmica... valors que, juntament amb la infraestructura hotelera i d’allotjament turístic, la situen com una de les zones turístiques amb més varietat i qualitat del país. A més, també cal destacar la proximitat amb Barcelona, amb Girona, amb la Catalunya interior o els Pirineus, obrint un ampli ventall de possibilitats pels que també volen gaudir dels esports de neu o realitzar rutes culturals. Pel que fa a la Costa Brava del futur, crec que se situarà com un referent turístic pel que fa a la preservació del litoral, l’entorn natural i cultural. Penso que aleshores podrem veure el fruit del treball de tots aquests anys i es consolidarà la nostra aposta per la diversificació de productes turístics i la potenciació d’un turisme més interactiu amb l’entorn, amb la població local i mediambientalment més sostenible. n

sió a la commemoració dels cent anys de Costa Brava. Aquesta iniciativa comporta l’elaboració d’un pla d’actuacions específic per part de Turisme de Catalunya que reforça les actuacions promocionals i de comunicació planificades pel Patronat de Turisme Costa Brava Girona. n

4 20

Entrevista

ENRIC VILERT, president del Patronat de Turisme Costa Brava Girona “A fi d’afrontar el futur de la Costa Brava amb garanties de competitivitat turística s’ha d’invertir en infraestructures i promoció, dissenyar noves línies estratègiques per enfortir els principals mercats i obrir-nos als emergents... Cal consolidar una oferta turística de qualitat, posant en valor el patrimoni natural, històric, cultural i social, i els atractius intangibles del territori. Això ens ajudarà a desestacionalitzar i estimular la demanda en un mercat altament competitiu.”

• Quin és l’objectiu principal de la celebració del Centenari? Des del Patronat de Turisme Costa Brava Girona volem que l’any del centenari sigui una bona oportunitat per millorar el posicionament de la marca Costa Brava en el mercat turístic global i una ocasió per homenatjar les persones que han estat i estan vinculades a aquest espai i al sector turístic. Volem aprofitar l’embranzida mediàtica i promocional que aquest conjunt d’actes tindrà arreu per consolidar els nostres principals mercats i per obrir-ne de nous. • Els actes programats volen promocionar internacionalment el destí Costa Brava com a marca turística de prestigi i com a destí desestacionalitzat. Quines accions es duran a terme per millorar-ne el reconeixement i la projecció internacional? Aquest centenari, que tenim la satisfacció de promoure des del Patronat, ha de generar un nou impuls a la tasca ja iniciada per la nostra entitat vers una millor estructuració dels nostres productes turístics i l’adequació d’aquests a la demanda. Volem dirigir-nos a segments i mer-

cats específics. El Centenari de la Costa Brava compta amb un ampli i variat programa d’activitats que abraça tot un any d’iniciatives de diversa naturalesa que tindran per objectiu fer participar els visitants i donar notorietat a la marca i a la destinació. Entre aquestes actuacions hi ha planificada una campanya promocional d’àmbit internacional en què rebrem el suport d’entitats com ara Turisme de Catalunya i Turespaña. Molt lligat a la difusió de la Costa Brava a l’exterior, estem organitzant viatges de familiarització adreçats a agents de viatges i premsa internacional, alhora que aprofitem la participació en les fires de turisme internacional per divulgar el Centenari. La creació del microsite específic del Centenari www.costabrava100.cat contribueix a projectar la nostra imatge arreu, convertint-se en un espai dinàmic i viu on el visitant troba informació àmplia sobre la Costa Brava i sobre tots els actes, esdeveniments, exposicions, etc. que tenen relació amb l’any del Centenari que encetem i que aplegaran tant iniciatives institucionals com privades.

• Deixant de banda Barcelona, la marca Costa Brava destaca com la primera destinació turística. Per mantenir aquesta dinàmica cal cercar, però, noves fórmules de promoció. El futur passa per atraure i potenciar el turisme de qualitat? A fi d’afrontar el futur amb garanties de competitivitat turística és totalment imprescindible invertir en infraestructures i promoció, i que els agents públics i privats de la indústria turística cooperin conjuntament. En aquest sentit el sector s’ha de coordinar en l’elaboració i execució de plans i línies estratègiques de turisme que es derivin d’estudis de mercat i de la implantació de les noves tecnologies, amb l’objectiu de captar i fidelitzar clients de l’actual mercat globalitzat. Des del Patronat de Turisme es treballa en el disseny de noves línies estratègiques que ens permetran consolidar els nostres principals mercats i obrir-nos als emergents. Estem creant nous productes i els adaptem a les actuals tendències i hàbits de la demanda. Hem de consolidar una oferta turística de qualitat, posant en valor el patrimoni natural, històric, cultural i social, i tots els atractius intangibles d’a-

215

quest territori. Pensem que això ens ajudarà a desestacionalitzar i a estimular la demanda en un mercat altament competitiu. • Josep Huguet, conseller d'Innovació, Universitats i Empresa, va comentar durant l’acte inaugural del Centenari que el turisme és un sector sòlid que ha d’avançar cap a la sostenibilitat i l’equilibri amb el territori, i que ha de recuperar la seva identitat i història. Creu que aquesta és la fórmula per a un turisme de futur a la Costa Brava? Des del Patronat de Turisme treballem per aconseguir implantar un model turístic de futur que ens permiti desenvolupar una activitat turística sostenible en el territori, que alhora es converteixi en motor econòmic del nostre país. Coincidim doncs, amb l’opinió del conseller Huguet quan afirmem que hem de trobar les fórmules per diferenciarnos i desmarcar-nos d’altres destinacions turístiques similars posant en valor els nostres principals actius culturals i identitaris. Un dels principals objetius de la nostra institució, així com també ho és per a Turisme de Catalunya, és assolir la desestacionalizació en les nostres destinacions turístiques. Actualment duem a terme estratègies i accions a fi de trencar amb la temporalitat turística per mitjà de la segmentació de productes i de clients. • Durant el mateix acte el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manel Tresserras, va assegurar que el Govern vol canviar l’oferta turística de Catalunya, i que la cultura pot ser un ingredient a afegir a l’atractiu turístic de la Costa Brava. Què en pensa? Tenim el convenciment que la diferenciació i l’especialització permetrà al nostre sector desenvolupar una activitat empresarial continuada al llarg de tot l’any. Si reprenem les paraules del conseller Tresseras, apuntem que la cultura i els productes catalogats de culturals -equipaments museístics, festivals de músi-

ca, tradicions, rutes basades en la interpretació històrica o rutes literàries...- són clars elements potenciadors de l’oferta turística catalana actual. No es tracta de voler canviar l’oferta turística de Catalunya, sinó d’ampliar-la amb valors afegits que la facin més atractiva als visitants. Concretament, la demarcació de Girona ofereix als visitants, a més del producte vacacional, altres productes que, com la cultura, no es troben subjectes a l’estacionalitat, atès que estan estructurats en base a característiques pròpies i no solament climatològiques. Per exemple hi ha el golf, les vies verdes, el senderisme o la gastronomia, que són complementaris entre si i amb altres com ara el producte de sol i platja, o el turisme de neu. • Hi ha qui considera que el patrimoni de la Costa Brava, avui, està infravalorat i caldria revaloritzarlo, per exemple, recuperant actius com ara el camp i els cultius. A més de la indiscutible oferta de sol i platja, la Costa Brava compta amb un important patrimoni històric i cultural, paisatgístic i gastronòmic. Aquests són els grans reptes del turisme de futur a la zona? Generalment el patrimoni i tot el que aquest terme engloba -paisatge, monuments, art, tradicions populars, gastronomia, etc.- requereix d’una contínua recuperació i inversió econòmica, que té per objectiu optimitzar els recursos de la demarcació i, en el cas del turisme, potenciar-los com a actius bàsics de la destinació. Precisament el Centenari de la Costa Brava se’ns presenta com una bona oportunitat per posar en relleu aspectes artístics i patrimonials molt estretament lligats a la cultura de la nostra terra. A tall d’exemple, recentment hem creat el web del Centenari www.costabrava100.cat on podem consultar una selecció sintètica de textos literaris i periodístics dedicats als municipis de la Costa Brava i la filmografia produïda a la demarcació de Girona, a més de l’organització d’exposicions fotogràfiques, i l’edició i reedi-

ció de llibres relacionats amb la Costa Brava, tant per la seva temàtica com pels seus autors. A banda, com a reptes, des del Patronat ens marquem diversificar l’oferta i impulsar el sector turístic gironí a emprendre noves iniciatives. El Patronat s’ofereix com a plataforma promocional a l’exterior i com a instrument dinamitzador del nostre sector a la demarcació gironina. • Fa quatre anys es parlava del perill de sobreexplotació urbanística al qual estava sotmesa la Costa Brava, mentre que avui molts celebren la preservació del litoral i que s’hagi posat fre a l’ampliació de les autopistes i la massificació urbanística. Es parlava d’un model de desenvolupament i ordenació del territori que el deslligués del negoci immobiliari, la massificació i la proliferació d’infraestructures, i es defensava un equilibri entre el manteniment del potencial econòmic i la conservació dels recursos. Creu que aquest model s’ha dut a terme? El risc de sobreexplotació cal tenirlo sempre present per no oblidar mai la importància de la preservació del patrimoni. En els últims anys s’ha anat generalitzant la creació d’instruments determinants per garantir aquest equilibri necessari entre el desenvolupament econòmic i la conservació dels recursos naturals i mediambientals. • Com s’imagina la Costa Brava d’aquí a cent anys? Aquesta pregunta resulta molt difícil de respondre, però penso que hauríem de seguir essent una destinació turística de primer ordre, perquè significaria haver sabut fer bé les coses des d’un punt de vista global: hauríem sabut trobar l’equilibri entre l’activitat econòmica humana en el territori i la conservació del medi, tot preservant els nostres orígens i identitat. En definitiva, ens agradaria deixar a les generacions futures un llegat evolucionat i saber-los traslladar un sentiment de respecte per aquesta terra, la seva història i la seva gent. n

4 22

CETT Formació

L’escriptor EDUARDO MENDOZA inaugura el curs acadèmic 2008-09 La lliçó inaugural que enguany ha donat pas a l’inici del curs acadèmic al CETT va comptar, el passat 13 d’octubre, amb la brillant exposició del reconegut escriptor Eduardo Mendoza, que va explicar algunes anècdotes de la seva experiència com a “detectiu gastronòmic”, per donar a entendre la importància del món de l’hoteleria en la història quotidiana i col·lectiva. El Gran Saló Catalunya de l'Hotel Alimara es va omplir de gom a gom per escoltar l’exposició de l’autor de llibres de tant renom com ara La verdad del caso Savolta, Sin noticias de Gurb i La Ciudad de los Prodigios. Amb el títol de "Detective Gastronómico en Barcelona", Eduardo Mendoza va fer un repàs a la seva trajectòria com a documentalista, treball previ a l’escriptura de qualsevol de les seves obres. Per exemple, es va referir a la novel·la històrica i a la creació de La Ciudad de los Prodigios. Aleshores, va explicar, Barcelona era una ciutat sense història política amb majúscules. Per tal de recrear la realitat de l’època calia conèixer, doncs, el dia a dia de la gent, les petites històries de la quotidianitat: com es vivia, menjava i vestia, com era el transport, els hotels de l’època de l’Exposició Universal, com va ser el banquet públic que es va fer per celebrar aquest esdeveniment, etc. Fruit del treball de recerca i investigació, Mendoza va explicar com ha aconseguit il·lustrar-se amb tot tipus de curiositats sobre el món de la restauració. L’anecdotari i les descobertes de l’escriptor sobre plats tan curiosos com ara la paella, “el plat més universal de la Península Ibèrica, però de procedència desconeguda”, van fer riure els presents a la inauguració del curs acadèmic del CETT, que no es van voler perdre la teoria de Mendoza sobre

la gastronomia i el soroll als restaurants de categoria d’avui dia. Finalitzada la dissertació, va concloure que el món de l’hostaleria, en totes les seves manifestacions -gastronomia, hotels, transport, viatges...- constitueix una part molt important de la nostra vida, de la nostra història i realitat individual i alhora col·lectiva, i que qui la gestiona hi desenvolupa un paper molt important, ja que està contribuint a construir la realitat quotidiana que, en bona part, després es converteix en la història en lletres majúscules. Per acabar, Mendoza va desitjar molta sort a l’alumnat del CETT i tots els qui treballen en el sector i els va agrair els seus serveis, així com a l’Escola pel fet d’haver-lo convidat. Prèviament a la intervenció de Mendoza, el director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta, va dirigir unes paraules als presents, referint-se al turisme com una conquesta social “de la qual tots en som beneficiaris, mentre que depèn de tots vosaltres, els professionals, que seguim sent una de les destinacions punteres al món”. Després de la lliçó inaugural, Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña–CETT, va parlar del paper de la institució, a fi de presentar i fer el lliurament dels premis que atorga aquesta entitat: els premis als millors crèdits de síntesi i projectes final de carrera, i els premis als treballs de recerca en turisme de batxillerat. A continuació, Nan Ferreres, directora de l’EHT CETT, i José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT-UB, van donar la benvinguda a l’alumnat i van desitjar a tothom un bon curs. També van definir els objectius del CETT pel que fa a la formació de grans professionals i la seva incorporació al món laboral amb les competències i actituds necessàries, i van demanar a l’alumnat que sigui exigent, innovador i que aprofiti al màxim els recursos de què disposa. El director del Grup CETT, Miquel Alsius, també es va referir a aquestes competències i a la tasca que s’està realitzant des del Consell d’Empreses CETT-UB per definir-les (precisament i prèvia a la inauguració del curs va tenir lloc una nova jornada de treball del Consell presidida pel rector de la UB, Josep Samitier, sobre els continguts del nou grau en turisme i hoteleria, on es va fer èmfasi sobre la importància d’una formació pràctica molt tutoritzada dins l’empresa, de la incorporació de la recerca al turisme, la internacionalització i el domini de l’anglès, entre altres aspectes). Finalment, van posar punt i final a l’acte les paraules de Rosa Nonell, vicerectora de Política Acadèmica i Convergència Europea de la UB, que, en representació del rector, va parlar de l’oportunitat que representa per a tots la nova titulació de grau que aviat s’impartirà al CETT (vegeu pàgina següent). n

5 23

CETT Formació

El millor GRAU EN DIRECCIÓ hotelera i turística, a l’EUHT CETT-UB El proper curs 2009-2010, coincidint amb la celebració del 40 aniversari del CETT, l’EUHT CETTUB té previst començar a impartir el nou grau en direcció hotelera i turística. Aquesta formació, dissenyada amb el suport de tots els agents del sector, no només s’equipararà a la resta de titulacions universitàries pel que fa al reconeixement oficial segons els nous requeriments de l’Espai Europeu d’Educació Superior, sinó que mitjançant l’especialització permetrà que es desenvolupin nous perfils professionals amb les competències i la projecció internacional necessàries per garantir un futur exitós dels graduats.

La materialització de la proposta de grau en direcció hotelera i turística dissenyada per l’EUHT CETT-UB (que ja s’ha presentat a ANECA, organisme responsable de la revisió dels protocols de grau a l’Estat espanyol, que és qui l’ha d’aprovar) suposarà l’adaptació total de l’Escola a la formació a l’Espai Europeu d’Educació Superior. El nou grau de l’EUHT CETT-UB s’ha dissenyat amb l’estreta col·laboració del sector turístic, dels professionals i del professorat del Grup CETT. Amb les seves aportacions s’han identificat les tendències d’evolució del mercat i els principals reptes estratègics que s’han d’afrontar per garantir el futur d’un sector innovador i competitiu, com ara el turístic. El coneixement expert, útil, aplicable, ha estat l’eix vertebrador del disseny del pla d’estudis i el corresponent desplegament curricular, incorporant els coneixements i competències necessaris per formar els millors professionals. El nou grau profunditza en els principis i bases del coneixement del turisme, en la creació, producció, comercialització i distribució dels productes turístics -posant en valor els recursos disponibles per dissenyar productes i serveis que donin resposta a les noves necessitats dels turistes, que reclamen més experiències i emocions-, i en la gestió d’empreses turístiques. La implantació del nou grau suposarà el ple reconeixement de la formació hotelera i turística, que s’equiparà a la resta de carreres universitàries, passarà a tenir una durada de 4 anys i permetrà a l’alumnat amb vocació investigadora continuar els estudis cap a la realització d’un doctorat.

Una de les característiques del nou grau és l’especialització, a fi de crear nous perfils professionals que donin resposta a les noves demandes i exigències del sector turístic. Així, l’alumnat pot triar entre dos itineraris: • L’especialitat en direcció turística prepara l’alumnat perquè opti a diferents opcions professionals en l’escenari de les activitats, els serveis i les destinacions turístiques, a fi de preparar futurs responsables. L'especialitat contempla el disseny innovador de productes i activitats turístiques i relaciona l'alumnat amb les noves tendències del sector, com ara les consultories turístiques especialitzades, l'administració pública, les empreses de serveis i transports, preparant perfils professionals especialitzats en la gestió turisticocultural, l'enogastronomia i l'enginyeria de destinacions. • L’especialitat en direcció hotelera, plenament justificada amb la realitat de l’entorn turístic i econòmic, capacita l’alumnat per comprendre les variables competitives del sector i per donar-hi resposta amb pràctiques i solucions eficaces, amb un profund coneixement i domini dels processos clau, els sistemes de comercialització, la gestió de les vendes i dels clients, en un context internacional. En el sector de la restauració, els continguts es desenvolupen tenint en compte tant la vessant operativa i la gestió, com la perspetiva del disseny d’ofertes atractives que considerin les noves necessitats dels consumidors. El nou grau s’ha orientat cap a l’adquisició i el desenvolupament de les competències personals, interpersonals i professionals que el sector turístic i hoteler ha valorat com a necessàries per exercir la funció directiva i el lideratge de projectes i persones. Per exemple, el sector valora que els graduats tinguin iniciativa i valors, i que incorporin la capacitat de treballar en equip i de treballar en un context internacional. Amb la finalitat de respondre a aquestes prioritats, el grau garantitza el domini de l’anglès i la possibilitat d’assolir amplis coneixements d’una segona llengua estrangera, i convida l’alumnat a participar en programes de mobilitat en empreses i universitats internacionals, així com la realització de pràctiques a les empreses del Grup CETT o en les més de 1.000 empreses compromeses amb el model formatiu propi de l’EUHT CETTUB. Entre els instruments per facilitar el desenvolupament de la dimensió internacional i l’esperit emprenedor, destaca el projecte final de grau, que l’alumne podrà orientar cap a la investigació aplicada o al desenvolupament d’un projecte en una empresa o institució hotelera o turística (a nivell local o internacional), o d’un projecte innovador i emprenedor, gràcies als convenis que l’Escola té amb universitats i empreses a nivell internacional. Amb el nou grau, l’actual alumnat de la diplomatura en turisme tindrà l’oportunitat d’acabar com els primers graduats en hoteleria i turisme, gràcies a la definició de les passarel·les que els permetin adaptar-se a la nova formació, reconeguda a nivell europeu i internacional; una oportunitat única que els aportarà un perfil encara més atractiu i competitiu per al sector turístic. n

José Antonio Pérez-Aranda. Director de l’EUHT CETT-UB

4 24

CETT Formació

S’entrega la I BECA a l’excel·lència acadèmica RAMONA CLOSA-CETT La iniciativa, dirigida a l’alumnat que ha finalitzat la formació de tècnic superior en restauració a l’EH CETT per tal que pugui realitzar el curs déxtensió universitària “Cuina dálta gastronomia, executiva i creativa”, pretén donar a conèixer i reconèixer la trajectòria de Ramona Closa en el món de l’hostaleria, i suposa una oportunitat per a l’alumnat de cicle d’accedir a estudis universitaris. La beca Ramona Closa-CETT a l’excel·lència acadèmica sorgeix com una iniciativa del petit empresariat, que aposta pel futur i la professionalització d’un sector viu i de futur. El CETT s’ha sumat a aquesta proposta formativa, una convocatòria que té com a finalitat que l’alumnat que ha aconseguit la beca* pugui realitzar el curs d’extensió universitària en cuina dálta gastronomia, executiva i creativa (vegeu requadre inferior) durant el present any acadèmic. Per concedir-la i seleccionar-ne el beneficiari, s’ha valorat l'expedient acadèmic de l'alumne corresponent als estudis de tècnic superior en restauració i la trajectòria professional adquirida.

RAMONA CLOSA I COSCOLLOLA Als seus 89 anys, i des de la comarca de la Segarra, Ramona Closa ha dedicat tota la seva vida a la cuina i al món de l’hostaleria (el seu establiment, l’Hostal Jaumet de Torà, amb més de 115 anys, és regentat per la quarta generació). D’ella en destaquen la tenacitat a l’hora de dur a terme projectes, i el servei als altres. Ramona Closa, tot i que mai no va poder estudiar en el sector de la cuina, va aprendre de l’herència dels pares i els avis, mantenint la cuina tradicional de casa nostra, però alhora adaptant-se a la nova tecnologia. És una persona que estima aquest món i que sempre es mostra disposada a ajudar aquells que volen que la nostra cuina tingui cada cop més nivell de professionalització, i que mantingui la identitat, com a expressió cultural.

*Jordi Fernández Berges gaudirà de la beca Ramona Closa. Exalumne del CETT, treballa com a cuiner de partida de primers i quarto fred a Arkasa, empresa de col·lectivitats que gestiona la cuina de l´Hospital Teknon de Barcelona. n

Més informació: merce.garcia@cett.es

Comença el V Curs de cuina d’alta gastronomia executiva i creativa Des del passat 20 d’octubre i fins al 20 de maig de l’any vinent, té lloc a l’EH CETT el V Curs de cuina d’alta gastronomia executiva i creativa, amb un total de 150 hores. Davant la necessitat, avui dia, que els cuiners estiguin capacitats per aplicar els avantatges competitius que els permetin desenvolupar el seu projecte personal de cuina creativa, incorporant tècniques d’avantguarda, aquest curs d'extensió universitària dóna resposta a la demanda de formació global en alta cuina, reconeixent el valor pedagògic de l'experiència dels professionals. Compta amb la participació de cuiners de prestigi del sector, com ara Joan Roca (Celler de Can Roca), Carles Gaig (Restaurant Gaig), Jordi Herrera (Restaurant Manairó), Xavier Franco (Restaurant Saüc), Montse Estruch (Restaurant El Cingle), Jaume Biarnés (Fundació Alícia i elBulliRestaurant), Dani Garcia (Restaurant Calima-Hotel Meliá Don Pepe), Paco Guzmán (Restaurant Santamaría) i amb col·laboradors com ara Pere Castells (responsable del departament científic d'Alícia) o el Dr. Claudi Mans (catedràtic en enginyeria química a la UB). També hi participen empreses del sector i docents especialitzats en l'àrea de restauració del CETT. Precisament fa uns mesos -al maig-, l’alumnat de la 4a edició del Curs va fer el lliurament del projecte final (en el decurs de les darreres sessions va tenir lloc l’exposició dels estudis davant la comissió d’avaluació i la resta de companys). Entre els treballs realitzats destaca el lliurat per Emilio Erazo, centrat en l’aplicabilitat de la tècnica de l’osmosi a la cuina -el rovell d’ou ha estat el producte que li ha permès crear una major varietat d’elaboracions-. D’altra banda, el projecte presentat per Alejandra Bernadis s’ha basat en l’estudi del mate, un ingredient molt popular al seu país d’origen, l’Argentina, mitjançant el qual ha creat una oferta gastronòmica diferent i divertida, tot treballant diverses textures de presentació. La IV edició del Curs també va comptar amb la col·laboració de professionals de l’alta gastronomia, com ara Carles Gaig, Jordi Herrera, Dani Garcia, Montse Estruch, Jaume Biarnés, Paco Guzmán, Jean Louis Neichel (Restaurant Neichel) i Zaraida Cotonat (Restaurant El Fogony). n

5 25

CETT Formació

CUINA I ENOLOGIA PER A AMANTS DE LA GASTRONOMIA Aquest mes de novembre comença la programació 2008-2009 (IV edició) de “Cuina i enologia per a amants de la gastronomia”, realitzada a l’EH CETT i adreçada al públic amateur interessat en temes relacionats amb la cuina, la pastisseria o l’enologia. Precisament fa uns mesos va finalitzar la III edició d’aquesta formació: els cursos de cuina, les sessions de tast, les demostracions i les setmanes gastronòmiques van interessar un nombre creixent de persones, que van valorar de manera molt positiva els continguts de les activitats, les aules de tecnologia aplicada i la qualitat dels docents. Així, entre gener i juliol de 2008, més de 120 alumnes es van matricular en els 11 programes disponibles. La columna vertebral de la programació són els cursos de cuina i pastisseria, pràctics i participatius, que pretenen donar a conèixer les tècniques dels professionals i posar-les a l’abast del públic amateur perquè, després d’haver-ne adquirit les bases, l’alumnat pugui desenvolupar els coneixements apresos en funció dels propis interessos. En cada àrea es parteix de nivells d’iniciació a les tècniques per avançar cap als programes de major dificultat i a la realització pràctica d’especialitats. Un cop més, la programació es complementa amb activitats de demostració o tast, que en la tercera edició es van centrar, entre altres, en l’oli, la cervesa, la xocolata, les tècniques domèstiques d’elaboració de pa, la cuina del bacallà, les tapes o la cuina creativa. Com a novetat, s’hi van incloure dues temporades gastronòmiques sobre la cuina de primavera i la de tardor, al llarg de les quals l’aula restaurant de l’Escola va oferir un menú de degustació elaborat amb productes de temporada. Per dur-les a terme, el CETT va comptar amb la col·laboració de la Federació Catalana de Productors d’Aliments de Qualitat (FCPAQ), organització que aglutina els productors d’aliments distingits amb Denominació d’Origen i Indicació Geogràfica Protegida. n Més informació: Programació 2008-2009, a www.cett.es/cuinaienologia

L’EH CETT, de nou amb la gastronomia Amb un centenar d’alumnes de cuina i servei de sala, l’Escola d’Hoteleria del CETT va participar, el passat 23 de setembre, en la celebració del 100 aniversari del Colmado Quilez, de Barcelona, situat a la cruïlla entre els carrers Aragó i Rambla de Catalunya. L’alumnat es va fer càrrec del servei en aquesta festa ciutadana i gastronòmica, emmarcada dins els actes de la Mercè. A la ruta gourmet i en l’homenatge a la cuina barcelonina, de la mà de xefs tan reconeguts com Carles Gaig, Xavier Pellicer, Mey Hofmann, Nandu Jubany i Jordi Vila, entre altres, com a representants del moviment gastronòmic de la ciutat. Al seu costat, l’alumnat de l’EH CETT va realitzar el suport a la cuina i el servei, vetllant pel bon desenvolupament de l’acte, que va ser tot un èxit. n

El CETT crea un NOU CURS de DIRECCIÓ de SERVEIS de RESTAURANT amb el suport dels establiments més prestigiosos Del 20 de gener i fins al 20 de maig del 2009 és previst que s’imparteixi a l’EHT CETT el nou Curs d’extensió universitària sobre la direcció de serveis de restaurant que, amb el suport d’establiments de renom, vol donar resposta a la demanda de formació específica tècnica i de gestió en la direcció del departament de sala, i donar valor a un perfil professional sense el qual l’èxit del projecte global d’un establiment de restauració no seria possible. El 15 de setembre, professionals del departament de sala de restaurants de reconegut prestigi, així com del món de la gastronomia, van participar en la primera reunió de la comissió tècnica relacionada amb aquest nou curs d’extensió universitària. Els membres d’aquesta comissió, Juli Soler (propietari d’elBullirestaurant), Pedro Monje (propietari del Via Veneto), Pitu Roca (sommelier i copropietari d’El Celler de Can Roca), Agustí Torelló (propietari de les Caves Agustí Torelló), Ferran Centelles (sommelier d’elBullirestaurant), Alfred Romagosa (maître del Restaurant Drolma), Fina Gaig (maître i copropietaria del Restaurant Gaig i Fonda Gaig), Roser Torras (directora de GSR), i Nan Ferreres, Vinyet Capdet i Mercè Garcia, del CETT, van analitzar i debatre la primera proposta del pla docent, aportant noves idees i validant els objectius i continguts d’aquest nou producte formatiu. Des del dia 20 d’octubre resta obert el període d’inscripció del curs de direcció de serveis de restaurant, que s’estructurarà en 7 mòduls: El nou marc de la restauració Tecnologia de servei Coneixement culinari Direcció estratègica i gestió integral del negoci Mòdul 5. Guest management Mòdul 6. Sommelier i tallers de tast Mòdul 7. Projecte final n Mòdul 1. Mòdul 2. Mòdul 3. Mòdul 4.

Més informació: http://www.cett.es/ curs-direccio-serveis-restaurant.html

4 26

Cuina i Química

FERRAN ADRIÀ:

Pa sucat amb perfum* Robert Musil, a la seva novel·la L'home sense atributs, descriu certa cosa poc desitjable amb una analogia directa: "És com pa sucat amb perfum". La barreja de dues coses bones s'integra a la ment com un conjunt rebutjable. Els neuròlegs, els psicòlegs, els fisiòlegs ens expliquen i ens explicaran millor com es generen els valors personals a partir dels estímuls sensorials rebuts. Mentrestant, per la via de l'experimentació culinària, Ferran Adrià i el seu equip ens ho proposen constantment.

Com descriure plaers sensorials Fins a quin punt els plaers sensorials poden descriure's i analitzar-se de manera racional? La música, la gastronomia, el plaer sexual, només es poden expressar amb termes analògics, transposant sensacions d'un camp a altres camps. Així, parlem de «música colorista» o d'una «amanida harmònica». Però hi ha una altra forma de gaudi, més analítica, obtinguda a partir de la informació que es pot obtenir de l'anàlisi de la construcció de la sensació. El plaer intel·lectual que s’obté en el mateix moment de comprendre o intuir algun fenomen, activa la producció de les mateixes hormones que els plaers físics i emocionals. Quan en un mateix moment obtenim plaer físic, emocional i intel·lectual del mateix origen, la sensació de plenitud és màxima. A mi, per exemple, em resulten especialment plaents certes escultures de Subirachs, que contenen internament el codi i l’índex de com llegir l'escultura. O els quadres autoal·lusius, com Las Meninas de Velázquez: estètica i alhora un argument. O els quadres de Vasarely, i tota l'obra d’Escher. O certs contes de Borges o algunes novel·les de Màrius Serra o de Cortázar. O certa música de Wagner, amb referents musicals específics de cada personatge. O les Alícies de Lewis Carroll. O, per a molta gent, les elaboracions de Ferran Adrià i el seu equip, que inclouen i integren la presentació, la descripció de l'elaboració, la tecnologia d'ingestió i les diverses percepcions multisensorials d’allò ingerit.

Ciència, cuina i desenvolupament La ciència té en la cuina i, més genèricament, en tot allò relacionat amb l’alimentació, un important camp de desen-

volupament, de subministrament de problemes a resoldre i d’exemples didàctics. El moviment actual fou iniciat per Nicholas Kurti i Hervé This, i desenvolupat en les trobades biennals a Erice; s’ha fet una important tasca d'explicació de molts dels fenòmens culinaris habituals, i s'ha generat un moviment denominat gastronomia molecular, que persegueix el coneixement dels fenòmens físics i químics que tenen lloc en les elaboracions culinàries, per acostar-se a la perfecció en la seva preparació. Però la perspectiva de Ferran Adrià és, en certa manera, la inversa: la creació de noves preparacions, usant la ciència com a subministradora d’idees i la metodologia científica com a pauta. En el seu document «Síntesi de la cuina d’elBulli», de 2006, es descriuen -en vint-i-tres punts- les idees que orienten el seu treball de creació. No és habitual una expressió escrita dels principis orientadors d’una cuina, però menys encara la integració de conceptes culinaris, científics, de percepció i fins i tot ideològics que es formulen en el document, i que han influït en la gastronomia a escala mundial. Una afirmació com el punt 3 i que diu "Tots els productes tenen el mateix valor gastronòmic, independentment del seu preu" és tota una declaració de principis.

5 27

elBulli és creació Ens interessen aquí els punts més relacionats amb la tecnologia i la ciència, com ara el punt 7, "... les noves tecnologies són un suport per als progressos de la cuina"; el punt 9, "La informació que dóna un plat es gaudeix a través dels sentits; també es gaudeix i es racionalitza amb la reflexió"; el punt 11, "La recerca tecnicoconceptual és el vèrtex de la piràmide creativa"; o el punt 12, "Es crea en equip. [...] La investigació es confirma com una nova característica del procés creatiu culinari". La declaració culmina en el número 23, on s'afirma que "la cooperació amb la indústria alimentària i amb la ciència ha significat un impuls fonamental". Aquesta reflexió no es queda en les paraules. Tota l'estructura creativa d'elBulli és l'expressió tangible de l'aplicació de les idees anteriors. Això permet que cada any canviï totalment la carta i es generi una mitjana de 120 elaboracions noves. I és que un dels punts fonamentals és que l'estructura de disseny, desenvolupament i producció segueix l’estructura d'un departament o laboratori científic. La generació de noves propostes prové de qualsevol dels membres de l'equip, en constant moviment pel món. Un cop es considera que una idea és potencialment fructífera, passa a un procés de recerca sistemàtica per acceptar-la o rebutjar-la. La creació d'elBulli taller és un concepte ben poc habitual en el món culinari: un equip de professionals científics, químics, de ciències dels aliments i d'altres camps investiga sobre temes suggerits pels creatius o proposats pels mateixos científics. S’hi fa servir instrumental tècnic de laboratori clàssic, com ara viscosímetres, rotavapors, destil·ladors, sistemes de calefacció o refrigeració diversos, banys termostàtics, nitrogen líquid, encapsuladores de laboratori i altre utillatge. De la mateixa manera, és tasca del taller la cerca, selecció i assaig de nous productes, o l’estudi de productes ja coneguts als quals es busquen noves aplicacions o formes de presentació. A vegades aquests productes provenen de tecnologies

usades en altres camps i a les quals s'ha donat una nova vida en aplicacions culinàries insòlites. S'usen les eines típiques del disseny sistemàtic d'experiments per tal de validar els conceptes ideats. La precisió de les mesures és, en aquest aspecte, fonamental. Com en tot treball de laboratori, s'anoten de manera sistemàtica tots els resultats, que en permetran la reproducció posterior. I, finalment, un cop desenvolupada una idea que es considera que pot formar part de l'oferta culinària de l'any, es redacta amb tota precisió la recepta, que passa a formar part de la col·lecció de receptes d'elBulli i que serà publicada sistemàticament. La tasca duta a terme per elBulli en aquest sentit és ingent, amb la publicació de totes les receptes dels plats preparats des de l’any 1987. Però la trajectòria de Ferran Adrià no es limita a l'aspecte de creació d'elaboracions culinàries. La Fundació Alícia -de la qual és impulsor, ideòleg i president del Consell Assessor-, finançada per Caixa Manresa, pretén integrar el fet culinari a la recerca en nutrició, la restauració especialitzada en col·lectius específics -d’hospitals, de celíacs, de diabètics-, l'educació en dietètica, l'antropologia –tradicions culinàries, recursos locals-, i tots aquells camps en els quals l’alimentació i la cuina hi tinguin algun paper. Aquest projecte, una magnífica realitat física amb instal·lacions a les edificacions annexes del monestir de Sant Benet de Bages, és ja un referent mundial i comença a ser imitat en altres països, i per descomptat per Espanya. n Claudi Mans. Departament d'Enginyeria Química i Metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona.

* Aquest és un extracte del discurs de presentació pronunciat per l'autor en l'acte de conferiment a Ferran Adrià de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Barcelona. Pot llegir-se el text complet a la web de l'autor aaa.angel.qui.ub.es/mans, o a la revista Notícies per a Químics núm. 438 de 2008, pàg. 16 a 20.

4 28

AAA CETT

El futur de L’AEROPORT DEL PRAT, eix del darrer sopar col·loqui

El passat 6 de maig va tenir lloc el sopar col·loqui organitzat per l’Associació d’Antics Alumnes CETT. El doctor Ramon Tremosa, professor del departament de teoria econòmica de la Universitat de Barcelona, va ser l’encarregat d’analitzar “El futur de l’Aeroport del Prat, el futur de Catalunya” davant els assistents.

Vols participar a la celebració dels 40 anys del CETT? Doncs envia’ns les teves dades! T’estem buscant! Amb motiu de la celebració del 40è aniversari del CETT, volem comptar amb la participació del màxim nombre d’alumnes i antics alumnes de l’Escola. Volem que tots aquells que en algun moment vau passar i compartir moments entranyables a les aules del CETT us retrobeu, reprengueu el contacte, intercanvieu experiències professionals i recordeu plegats els inicis, el professorat, les festes... Per això, ens agradaria que contactéssiu amb nosaltres per aconseguir la màxima convocatòria d’alumnes. Volem saber quina ha estat la vostra trajectòria professional, on esteu treballant, què esteu fent... Envieu les vostres dades, informació i suggerències a l’adreça de correu electrònic que s’ha habilitat amb aquesta finalitat: 40anys@cett.es Comptem amb TU perquè els 40 anys del CETT siguin tot un èxit!

Durant el sopar col·loqui a l’Hotel Avenida Palace de Barcelona, Ramon Tremosa, col·laborador de revistes de nivell nacional i internacional, i autor del llibre -entre d’altres- Catalunya serà logística o no, va explicar el seu punt de vista respecte al futur de l’aeroport i va fer una anàlisi de les possibles repercussions d’aquesta gestió. Els presents, entre els quals cal esmentar el president i el vicepresident de l’UCAVE (Unió Catalana d’Agències de Viatges) i el vicepresident de l’ACAV (Associació Catalana d’Agències de Viatges), van escoltar la reflexió de Tremosa sobre la gestió aeroportuària d’AENA, “basada en una gestió cent per cent estatal i centralitzada, que comporta que els comptes de resultats es regeixin per la denominada caixa única, és a dir, els guanys d’un aeroport ajuden a paliar les pèrdues dels altres. Segons aquest plantejament, la xarxa d’Aena és, en teoria, solidària, però és evident que Barajas va rebre molta més inversió que la resta d’aeroports, sense tenir en compte els 7.000 millons que va costar la T-4, sense que generés tant trànsit de passatgers”. “Iberia -va explicar- està deixant d’operar molts vols entre ciutats espanyoles i europees, fent-los passar per Madrid, i fent perdre als passatgers temps i diners. Els empresaris de les agències de viatges s’han queixat de la situació, perquè els viatges s’encareixen sense que hi puguin fer res.” Tremosa també va plantejar el cas del mercat asiàtic, on les companyies aèries no entenen per què els vols han de passar per Madrid si Barcelona està més a prop. Per l’economista, “hi ha un importantíssim desequilibri respecte als vols intercontinentals. Com que Madrid és l’única capital política, econòmica i financera d’Espanya, Barajas és l’única porta d’entrada i sortida intercontinental. Això perjudica Barcelona i els principals aeroports espanyols, que es converteixen en subsidiaris de Barajas”. “En un món globalitzat, una regió amb un alt nivell de desenvolupament industrial necessita vols intercontinentals i ha de figurar en el mapa, i el mateix suceeix amb la resta d’infraestructures”. Per Tremosa, “els ports són les grans infraestructures del s. XXI. Fan créixer l’economia terra endins, la indústria, fan desenvolupar la resta d’infraestructures... El de Barcelona i el de Tarragona són ports de primera i no ens els podem deixar perdre davant de cap port de la Mediterrània. Són portes d’entrada del mercat asiàtic (sobretot el xinès) cap a Europa”. Per acabar el col·loqui, el professor va expressar als presents la seva esperança amb vista al futur: “tot i els anys de crisi, Catalunya tendirà a recuperar en breu el seu posicionament, i potser fins i tot el millorarà, ja que hi ha excel·lents expectatives de futur dins d’aquest món globalitzat”. n

5 29

AAA CETT

Els exalumnes EMPRENEDORS Elisa_FERNÁNDEZ Ara fa tres anys i mig, l’Elisa Fernández, de 36 anys, va decidir iniciar el propi negoci: Open Espais estancias y servicios, S.L. (www.openespais.com), una agència dedicada a l’organització d’esdeveniments i viatges d’incentiu en què també desenvolupa una segona activitat vinculada, com és el lloguer per temporades curtes d’apartaments de luxe situats a Barcelona i destinats a clients de negocis. “Organitzem esdeveniments de tot tipus i viatges d’incentius a Espanya i a l’estranger per als nostres clients nacionals. A més, des de fa un any realitzem tasques d’Incoming amb agències estrangeres -franceses i poloneses- com a clients, que a l’hora de dur grups confien en nosaltres.” L’Elisa es va interessar pel sector turístic des de ben petita. Ens diu que “veia el serial Hotel i tenia claríssim que volia treballar-hi i, si és possible, fer el mateix que la Coni Selleca, la protagonista. Més tard, el meu oncle em va informar sobre la carrera tècnica en turisme. Vaig fer el primer curs d’aquests estudis als jesuïtes de Sarrià i la resta al CETT, on vaig adquirir els coneixements i les experiències bàsiques i necessàries per desenvolupar la meva feina. El CETT em va obrir les portes en molts sentits, ja que és una escola que gaudeix d’un important reconeixement en el sector.” Abans de decidir-se per dur a terme el seu projecte, l’Elisa va treballar com a relacions públiques comercial en dos clubs de vacances a Salou, Andorra i Baqueira, com a recepcionista a l’Hotel Hesperia Sarrià, i com a assessora tècnica al Departament d’Incentius, Congressos i Convencions de les agències Barceló Bussines Travel i Congress XXI. “Després de desenvolupar la meva feina durant uns anys a les agències ja tenia molt clar que això era el que volia fer, però d’una altra manera. Quan treballes pels altres fent el que t’agrada veus el que estan fent bé i el que no, i penses com ho faries tu si fos teu. En un moment donat es van donar una sèrie de circumstàncies en la meva vida que van ser propícies per iniciar el

que ja feia temps que tenia al cap: crear una agència d’organització d’esdeveniments donant un servei molt exclusiu i personalitzat als clients; una agència petita des d’on dur a la pràctica totes les inquietuds que tenia al meu cap i que en determinats llocs no pots materialitzar. Així, doncs, no ha estat dins del sector hoteler on he desenvolupat el meu projecte, però sí en el sector agències i dins d’un camp molt específic: l’organització d’esdeveniments, i puc dir que em considero una persona molt afortunada per treballar realitzant una feina que m’apassiona.” “Amb vista al futur, la meva trajectòria i fites professionals passen per seguir gaudint amb el que faig i consolidar el meu projecte en el mercat. No és un camí fàcil perquè hi ha molta competència i el moment que ara estem vivint no hi ajuda gaire; per això mateix també estic estudiant la idea d’establir algun tipus de col·laboració amb una altra agència amb oficina a Madrid i Oviedo, amb la finalitat d’unir les nostres sinergies per tal d’oferir un servei més ampli.” Com a directora d’Open Espais, l’Elisa compta amb dues persones al seu càrrec “i en èpoques de molta feina acostumo a agafar una persona en pràctiques. De fet, he tingut una noia del CETT fent pràctiques durant 3 mesos”, ens explica, i aprofita per dirigir-se a l’alumnat de l’Escola, aconsellant tres pautes: “Jo recomano als alumnes que, durant l’etapa d’estudis, aprofitin al màxim totes les possibilitats per fer el major nombre de pràctiques possible i, si és possible, en diferents sectors, ja que aquestes experiències proporcionen una visió mes global del sector. També que tinguin en compte els idiomes; personalment, continuo pensant que al nostre país -i potser parlo pensant en la gent de la meva generació- no disposem del nivell d’idiomes que s’hauria de tenir per treballar en el món del turisme. I finalment, els recomano que facin alguna estada a l’estranger”. n

4 30

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

Els EXALUMNES DEL CETT

AVUI

Blanca VILADOMS

Anna BAYARRI

La Blanca Viladoms, de 26 anys, inaugurarà d’aquí a un mes un restaurant localitzat al carrer Tusset de Barcelona, on farà de directora de l’àrea de restauració. L’establiment no només obrirà cada dia (el preu mitjà de la carta serà d’entre 50 i 60 euros per persona, amb una extensa carta de vins), sinó que, a més, la nit dels dimecres oferirà actuacions en directe, i la dels dijous, divendres i dissabtes es transformarà en un bar de copes especialitzat en la cocteleria, ja que comptarà amb dos dels millors coctelers d’Europa. Fins fa poc, la Blanca era l’encarregada de La Paninoteca D’E, el restaurant d’en Sergi Arola a Barcelona. Hi va treballar des dels inicis, durant 8 mesos. “Vaig veure néixer el projecte. Era la responsable que tot funcionés correctament: partint d’un bon servei, supervisava totes les tasques de la plantilla (comandes, reserves, servei, arquejos, horaris…), i alhora mantenia el projecte en la línia que la cadena establia des de Madrid”. Aquesta feina li va suposar “una molt bona oportunitat per seguir creixent professionalment. Cada dia aprenia coses noves. Durant la carrera al CETT -la Blanca va estudiar tècnic superior en restauració (2001-2003) i la diplomatura de turisme (2002-2005)- vaig aprendre a conèixer l’entorn, les eines... però quan comences a treballar veus que has de seguir aprenent, perquè el client, el servei, les ofertes... tot canvia constantment”. De fet, la seva vida laboral ha estat marcada per un constant aprenentatge: “vaig treballar en alguns restaurants mentre estudiava, i després em vaig incorporar com a assistant al departament de Tour Operación Internacional Comercial de la cadena Hoteles Hesperia. Més tard em vaig traslladar a Düsseldorf (Alemanya) i durant un any hi vaig dirigir un restaurant de la cadena Restaurantes Tapelia (Elda, Alacant); tota una experiència. Finalment, i gràcies a la Borsa de Treball del CETT vaig accedir, ja com a antiga alumna, a La Pinacoteca D’E”. Del CETT diu que li va proporcionar una titulació, molts coneixements tècnics i la possibilitat de realitzar pràctiques reals, “un fet molt productiu si treballes de cara al públic. A més, el professorat ens va saber transmetre aspectes tan importants com ara la professionalitat. Per això, m’agradaria enviar una salutació a les persones del CETT que van deixar la seva empremta a la meva vida, i sobretot als companys d’estudi, amb qui vam passar grans històries i amb els qui encara mantinc el contacte”. Sobre el futur, la Blanca té molt clar el que vol: “El món de l’hostaleria està format per gent que treballa (i molt bé) per guanyar-se la vida, i gent que ho duu a la sang. Quan és així t’hi enganxes i no vols fer res més. L’hostaleria és molt sacrificada, però si t’agrada, saps com adoptar un bon punt de vista. T’envoltes de l’equip adequat... i es converteix en una feina molt gratificant en què cada dia intentes aportar tot el que pots per oferir un bon servei”. n

“Al CETT vaig obtenir els primers coneixements sobre el sector, els hotels, les agències de viatges, i vaig descobrir el que es fa a les consultores turístiques -vaig tenir l’oportunitat d’estar un temps a CETT Consultors, on també vaig veure altres tasques que es realitzaven a l’Escola-. Estudiar-hi va suposar per a mi una etapa fantàstica en què vaig gaudir moltíssim, i on vaig fer molts bons amics, que encara mantinc.” D’aquesta manera defineix l’Anna Bayarri, de 30 anys, la trajectòria com a estudiant al CETT, on va cursar, entre els anys 1997 i 2000, la diplomatura de turisme. “Vaig utilitzar el Servei de Borsa de Treball de l’Escola, i com a conseqüència, vaig entrar a Sol Meliá. Al principi, l’any 1999, vaig començar fent pràctiques al departament comercial de l’Hotel Meliá Barcelona, després em van proposar que m’hi quedés... i avui encara hi treballo.” Així doncs, l’Anna va començar la carrera professional immediatament després d’acabar els estudis. A l’Hotel Meliá Barcelona va exercir de coordinadora de grups i esdeveniments durant quatre anys, i del 2004 al 2007 va fer de responsable de vendes (reunions, convencions i congressos) a l’Hotel Meliá Sitges. En aquest establiment ocupa, des de fa dos anys, el càrrec de cap de màrqueting i vendes. Ella és la responsable de generar negoci a l’hotel mitjançant la planificació, implementació i execució d’estratègies i accions -fet que es reflecteix al Busines Plan Anual -, i també és responsable de l’administració i el desenvolupament de la força de vendes interna de l’hotel, tasca per la qual compta amb un equip comercial de 15 persones. L’Anna ens detalla algunes de les seves responsabilitats i funcions: “preparo el Business Plan i els pressupostos anuals de l’hotel, basant-me en la investigació i l’anàlisi de les tendències del mercat; coordino totes les accions de tipus comercial que es duen a terme per tal d’arribar als pressupostos establerts, i m’encarrego de la negociació i la revisió de contractes amb les empreses i agències” -ens explica. “També estableixo les tarifes de l’hotel, i coordino i participo en les diferents activitats de promoció, ja siguin fires, workshops, visites, etc.” Troba fascinant el món hoteler, tot i que confessa que s’hi va interessar quasi per casualitat: “vaig fer la formació professional en administració hotelera, em va agradar i vaig decidir continuar. Realment, ara puc dir que estic fent una feina que em permet gaudir-ne moltíssim, ja que és apassionant. De fet, amb vista al futur m’agradaria continuar en la mateixa branca professional, tot i que no descarto passar-me a l’altre costat més endavant, és a dir, a la part del client d’empresa, organitzant-ne les convencions, reunions o incentius. n

315

La Recepta Bretona amb aspic de fruites Recepta per a 4 persones

Ingredients Pasta brisa bretona: 2 rovells d’ou, 140 g de sucre, 150 g de mantega, 4 g de sal, 200 g de farina, 20 g de llevat, 4 motlles rodons de silicona lékué de 4 cm de diàmetre per 5 cm d’alçada. Aspic de fruites: 300 g de pinya, 300 g de taronja, 500 ml d’aigua, 14 g de fulles de gelatina, 70 g de sucre. Avellanes garrapinyades: 100 g d’avellanes torrades sense pell, 25 g de sucre, 20 g de mantega. Menta i groselles

Elaboració Pasta brisa bretona: Deixem la mantega a temperatura ambient fins que tingui la consistència d’una pomada. Agafem un bol, hi posem els rovells i el sucre, i ho remenem tot bé amb l’ajut d’una espàtula. Afegim a poc a poc la mantega i la sal. Finalment incorporem la farina i el llevat i ho barregem tot. Reservem la pasta. Després l’estirem i tallem discs de 4 cm d’amplada per 0,5 cm d’alçada i els col·loquem dins dels motlles. Deixem les bretones al forn calent a 180º C, fins que estiguin ben daurades. Aspic de fruites: Pelem la pinya i la tallem en daus petits d’un centímetre quadrat aproximadament, evitant la part del cor, que és més dura. La reservem. Tot seguit pelem les taronges i en traiem els grills amb cura d’agafar la part blanca. Els reservem. Posem l’aigua en un pot, hi afegim la gelatina i el

sucre i ho escalfem fins que arribi a bullir. Als motlles i sobre la pasta cuita de les bretones, posem els dauets de pinya i els grills de taronja, alternant acuradament les fruites. Les banyem amb la gelatina calenta, vigilant que l’aspic quedi el més uniforme possible. El deixem refredar i el reservem. Avellanes garrapinyades: En un pot antiadherent posem a coure el sucre i les avellanes torrades sense pell. Quan estiguin garrapinyades, les apartem del foc, hi afegim la mantega, i les remenem amb una espàtula perquè no quedin enganxades. Les estirem sobre un paper de forn i les deixem refredar.

Muntatge Retirem els aspics dels motlles amb cura perquè no es trenqui la pasta ni la gelatina amb les fruites. Els repartim en quatre plats de postres i guarnim cada plat amb avellanes garrapinyades, unes petites fulles de menta i un penjoll de grosella. Podem acompanyar les postres amb un coulis de nabius o una salsa de taronja amb Grand Marnier, procurant que les salses no potenciïn massa el sabor àcid de la pinya i la taronja de l’aspic. n

Coneguem Catalunya

Un passeig per BARCELONA amb Eduardo Mendoza El treball “Un passeig per Barcelona amb Eduardo Mendoza”, de Raquel Gella, de l’Escola Joviat de Manresa, ha resultat guanyador del primer premi a la recerca en turisme i hoteleria de batxillerat (vegeu pàg. 13 d’aquest Tot CETT). “Aquest treball d’investigació està basat en la creació d’una ruta literària i artística a través de la bibliografia d’Eduardo Mendoza. Hi ha diverses raons que m’han motivat a escollir aquest tema com a objecte principal d’estudi; la més important és que recull dues de les meves passions: l’art i la lectura. També hi ha intervingut el fet que és un tema original i poc explotat dins dels treballs de recerca, ja que les rutes literàries i artístiques constitueixen una forma de turisme molt jove i, en conseqüència, poc conegut, tot i que gràcies a llibres com El Codi Da Vinci o L’ombra del vent cada vegada és més popular. Resulta també un tipus de turisme en expansió, ja que és una manera

molt original i divertida de conèixer una ciutat o un país, fugint de l’habitual recorregut que consisteix a visitar un seguit de museus, monuments, etc., en alguns casos sense gaire sentit i amb poca informació aplicada a les necessitats del turista.” Eduardo Mendoza era l’autor adequat per al treball, ja que Barcelona té una gran importància en les seves obres. Pel que fa a la recerca, està estructurada en dues parts: una part teòrica on es fa un repàs històric del turisme des dels origens fins a l’actualitat, una anàlisi del perfil del turista del segle XXI i l’exemplificació d’alguns tipus de turisme actual; i una part pràctica centrada en la creació de la ruta literària i artística. Per realitzar aquesta última part es va dur a terme la lectura i anàlisi dels llibres de l’escriptor en busca de carrers de la ciutat de Barcelona. Un cop identificats es va fer la tria dels barris per on passaria la ruta (Barri Gòtic, la Ribera, el barri de la Mercè, el Raval i les Rambles) i es va establir que la durada seria d’unes 3 hores. Posteriorment es va elaborar el recorregut (seguint l’ordre cronològic dels barris) i l’anàlisi dels monuments importants per on passa. n Més informació: raxu_ela@hotmail.com

4 32

Internacional

La internacionalització, CLAU de L’ÈXIT a l’hora de PROFESSIONALITZAR la gestió i els serveis turístics Si parlem de l’ensenyament en l’entorn del sector turístic i hoteler, la internacionalitat ha de ser l’essència, la raó de ser, de totes les institucions que es dediquen a la formació dels futurs professionals en el mercat global. El sector educatiu s’està internacionalitzant de manera vertiginosa. Aquesta orientació internacional es intrínseca al món acadèmic, que no pot funcionar, existir ni créixer o profunditzar en els estudis si no disposa d’una xarxa extensa de contactes internacionals que garanteixi el flux de coneixement. El knowhow global i sense fronteres dóna sentit a la recerca, entesa com a esforç individual d’investigació, en aspectes que garanteixen el coneixement universal. Al Grup CETT, com a organització internacional amb 40 anys d’experiència que treballa per a la professionalització del sector turístic i hoteler en un àmbit global, aquesta necessitat ha sorgit en el plantejament i naixement de tots i cadascun dels projectes. Any rere any s’amplia el grup d’institucions de caràcter internacional amb qui el CETT manté una estreta col·laboració en el desenvolupament de projectes formatius, la creació de producte i l’assessorament tècnic especialitzat. Es tracta d’organitzacions dedicades a la gestió turística, a la pròpia oferta de serveis al turisme i/o hostaleria, i a la vessant acadèmica, sense la qual seria impossible assolir els nivells de qualitat que actualment ofereix la indústria turística internacional.

Formació i projectes en actiu El compromís del CETT amb la formació i la internacionalització es tradueix, any rere any, en multitud d’accions. Per citar en aquestes línies tan sols alguns exemples, en l’àmbit de la formació reglada, l’any acadèmic 2008-2009 es comptabilitza en 75 el nombre d’alumnes que participen en el programa de mobilitat Erasmus i d’estades a l’estranger. A més, un grup d’alumnes becats pel govern de Panamà i un altre becat pel govern de la República Dominicana participa en les diferents formacions que s’imparteixen al CETT. Referent a la formació continuada, en destaquen els cursos, com ara el d’estiu sobre “Mercadotecnia y Retail Marketing”, de

la UDEM/ Universidad de Monterrey (Mèxic) i que té lloc al CETT, o el curs anual “Gestió del negoci d’hostaleria i turisme”, a la Universitat de l’Economia Mundial i les Relacions Internacionals de Moscou (Rússia), que compta amb la realització de blocs a Barcelona i Moscou. Una altra de les propostes formatives exitoses és el CETT Barcelona Tourism Summer School, amb participants d’arreu del món (vegeu requadre de la pàgina següent). Com a exemples de projectes d’assessorament en què participa el CETT, cal mencionar la creació de la revista científica de turisme ARA per a l’entitat FUNGODE (República Dominicana), o l’assessorament per a la definició de la titulació de grau en turisme (Secretaría de Estado de Estudios Superiores, Ciencia y Tecnología de la República Dominicana). D’altra banda, i gràcies a les relacions internacionals -mitjançant acords i convenis de col·laboració-, el Grup CETT viu un procés continu d’intercanvi d’estudiants, coneixements, tècniques pedagògiques i d’ensenyament, experiències didàctiques, professorat, etc. Així, l’equip docent participa en presentacions, congressos i conferències a nivell nacional i internacional -vegeu requadres de la pàgina següent i de la pàgina 34-, però a més, el CETT acull a professionals d’altres organitzacions internacionals a fi de compartir models pedagògics i el coneixement expert dels visitants. Altres exemples són els agermanaments amb organitzacions internacionals i les col·laboracions permanents, ja sigui dins l’espai europeu mitjançant xarxes i universitats (projectes de mobilitat com ara els Erasmus, etc.), i amb universitats del Canadà i amb escoles de turisme i hostaleria de Llatinoamèrica, que actualment centren els esforços del CETT per obrir fronteres. A més, actualment podem trobar alumnes del CETT desenvolupant les seves carreres professionals a multitud de companyies nacionalsi internacionals i arreu del món. n Bert Verduin Glòria Sanmartín CETT International Tourism Programmes

5 33

Internacional

El CETT, PRESENT A L’ESTRANGER La celebració d’importants esdeveniments relacionats amb el sector turístic a ciutats com ara Montevideo (Uruguai), Buenos Aires (Argentina) i el Quebec (Canadà) han dut imprès el segell del CETT, que hi ha participat amb les intervencions i ponències de diversos professors.

• MONTEVIDEO (URUGUAI) El professor de l’EUHT CETT-UB, Xavier Puertas, com a expert en oci i recreació en l’àmbit turístic, va ser convidat a prendre part a les IV Jornadas de Recreación*, organitzades per la Universidad Católica, l’Instituto Universitario, l’Asociación Cristiana de Jóvenes i la Intendencia de Montevideo, a la Universidad Católica de Montevideo (Uruguai), del 12 al 17 d’agost. Puertas va participar als tallers “La animación en el ámbito turístico” i “Programas y proyectos de animación en ámbito turístico”, i a la taula rodona “Ocio y recreación, la alternativa del turismo”. Les jornades van comptar amb la participació de professionals i docents de diferents països i universitats -Veneçuela, Argentina, Brasil, Xile...-, i d’experts del país organitzador. * Les Jornadas se celebren des de l’any 2002, per promoure els principals enfocaments curriculars que es fan en la formació d’oci i recreació, i crear un espai de trobada i intercanvi entre els seus actors.

• BUENOS AIRES (ARGENTINA) Ramón Arcarons, professor de l’EUHT CETT-UB, va participar, en qualitat d’advocat i professor de dret del turisme i política turística de l’EUHT CETT-UB, com a

El Secretario de Turismo de la Nación Argentina, Carlos Enrique Meyer; el degà de la facultat de Dret, el Dr. Atilio Alterini; i el predident de l’IFTTA Argentina, el Dr. Juan Carlos Fairstein.

ponent al Primer Congreso Iberoamericano de Derecho del Turismo celebrat a la Universidad de Buenos Aires (Argentina), i organitzat per la facultat de Dret d’aquesta universitat i per l’IFTTA Argentina (International Forum of Travel and Tourism Advocates). Durant els dies 21 i 22 d’agost, 500 persones (advocats, funcionaris públics, professionals del dret i el turisme, i empresaris del sector) van assistir a aquest esdeveniment internacional, considerat com el més important en la matèria i declarat com d’interès turístic nacional per la Secretaría de Turismo de la Nación Argentina. Arcarons va intervenir en la sessió “Modalidades del alojamiento turístico. Principales desafíos de su marco regulatorio”, on es va parlar dels nous requeriments d’allotjament turístic en relació amb els canvis que s‘han produït en la demanda, per tal d’avaluar les regulacions vigents. Per a més informació: www.derechodelturismo.net • QUEBEC (CANADÀ) Del 6 al 9 d’octubre, la ciutat del Quebec (Canadà) va acollir l’assemblea anual del BITS* (Bureau International du Tourisme Social) i el Congrés Mundial del Turisme Social. Paral·lelament es va celebrar el X Congrés Internacional d’Oci, que va congregar més de 4.500 persones d’uns 60 països d’arreu del món i unes 450 comunicacions, entre ponències, panells i tallers. El professor de l’EUHT CETT-UB, Xavier Puertas, amb una beca de doctorand de la Fundació Gaspar Espuña-CETT (membre associat del BITS des del 2005), va participar en diversos tallers i va ser convidat com a ponent, amb “Ethics and cultural mediation in the tourist area. The mediators of tourist leisure and the tourist entertainer”, que va despertar molta expectació entre els assistents. A la ponència, Puertas va proposar la revisió dels elements que integren la mediació i dels actors que l’exerceixen, amb la intenció de fomentar en el turista un major índex de satisfacció en les experiències d’oci, en el marc dels establiments turístics d’allotjament. Va parlar de la figura del mediador d’oci o animador turístic, incidint en les seves funcions, que han d’assegurar que la mediació sigui prou ètica, decorosa i adequada com per satisfer les expectatives d’oci dels turistes, i alhora els objectius mercantilistes de les empreses que l’exerceixen. A més de participar com a ponent al Congrés, Puertas va aprofitar l’estada al Canadà per enfortir els contactes entre el CETT i la UQAM (l’Escola d’Hoteleria de Montreal), i diverses institucions vinculades amb el turisme. * Com a organisme internacional, el BITS té com a objecte analitzar i afavorir el turisme social -actor de l’ordenació del territori i del desenvolupament local- dins el marc del desenvolupament sostenible i durable. n

4 34

Internacional

Antics alumnes del CETT ARREU DEL MÓN... Mònica QUEROL Entre els anys 1992 i 1996, la Mònica Querol va cursar la formació de tècnic en empreses i activitats turístiques (TEAT) al CETT. “Quan vaig acabar la carrera -explica- vaig passar un any a Alemanya, treballant per Sol Inn (Meliá Group) de cambrera, i després com a encarregada. De Dusseldorf me’n vaig anar a Londres (1998), on vaig tobar feina d’ajudant de governanta i, després d’un any, a la recepció. Durant quatre anys vaig treballar a la recepció d’hotels de 4 estrelles, en diferents càrrecs, l’últim com a segona cap de recepció del Novotel London City South, hotel on se’m va oferir la possibilitat de tornar a treballar al departament d’aliments i begudes com a cap de restaurant. Vaig dirigir-hi l’equip durant dos anys, fins que em va sorgir l’actual feina, de coordinadora de recursos humans al Novotel London Excel, Accor.” Diu que va acceptar la feina perquè el que més li agradava era tot allò que tenia a veure amb el desenvolupament profesional de l’equip. “Ja fa més de dos anys (ara en tinc 37) que em dedico exclusivament a recursos humans. Dono consell i suport als caps de departament en temes d’ocupació, m’encarrego de gestionar els salaris i altres beneficis, d’atraure i mantenir els candidats amb més talent i

desenvolupar-ne les aptituds. La meva funció predilecta, però, és entrenar grups d’empleats en programes d’atenció al client.” De fet, quan la Mònica imagina el seu futur professional reconeix que li agradaria dissenyar i distribuir el seu propi programa d’atenció al client adaptant-lo a diferents empreses, així com estudiar un màster en recursos humans a Londres i en un futur proper trobar una feina a Catalunya. Està acostumada a participar en la selecció de treballadors per a l’empresa: “el que més valoro és l’actitud del treballador; volem gent positiva, amb iniciativa i ganes d’aprendre, gent que es prengui la feina seriosament. Tenim molt en compte el temps que han estat a cada empresa, ja que un mínim d’un any és el recomanable per fer de qualsevol experiència laboral una expèriencia sòlida”. Per això recomana a l’alumnat del CETT que demostri professionalitat i entusiame faci el que faci. “Sovint em trobo amb estudiants que busquen la seva primera feina i gairebé sempre volen treballar a la recepció. Treballar al restaurant ofereix les mateixes possibilitats d’entrar en contacte amb el món del servei al client i el món laboral. També volia transmetre’ls que a l’estranger hi ha moltes oportunitats laborals, i que les empreses dediquen molt de temps i recursos a desenvolupar les qualitats dels treballadors.” A més, ens confessa que, com que compta amb la garantia que els estudiants del CETT estan ben formats i tenen les ganes i motivació de treballar en el sector, l’empresa que representa ofereix llocs de treball a Novotel Hotels -a Londres-, a través de la borsa de treball. n

Parla l’alumnat del CETT Barcelona Tourism Summer School El juliol es va dur a terme, a través de l’EUHT CETT-UB, el I CETT Barcelona Tourism Summer School, el nou programa d’estiu adreçat a estudiants de turisme i/o direcció hotelera de tot el món, que es realitza en anglès. Amb un temari enfocat a l’aprofundiment d’aspectes innovadors i diferenciadors en la gestió turística actual, el nou projecte aprofita la ubicació immillorable de la ciutat de Barcelona i la multitud d’exemples d’aplicació que ofereix. Durant dues setmanes i amb la finalitat de potenciar l’intercanvi d’experiències entre els participants -en aquest cas de 9 nacionalitats diferents-, el programa va incorporar activitats i dinàmiques de grup, que es van alternar amb sessions multidiciplinars, tallers i visites a diverses organitzacions vinculades a l’oferta turística de la ciutat. Així en parlen alguns alumnes: • “For me was great, I knew different people from all around the world. We exchanged our ideas, opinions, e-mails. I learned a lot of things about tourism and tourism of Barcelona. I also learned about marketing on-line. The cooking activity was very interesting and funny where we did our "creations" and all of us put some of our gastronomic culture. Thanks for all.“ Ariela (El Salvador)

• “Very good experience. I've enjoyed the course so much. I met people from very distant countries. I hope you continue with this kind of courses to make CETT one of the best summer course programmes in Europe. You can do it because you have the people and the centre structure needed.“ “I think you could do special courses of seven days (Revenue Management, Quality, Marketing...)“ Pablo Diego (Argentina) • “I had a very good time with all of the staff, the lecturers and of course all the participants. I felt warmly welcomed by everyone, and the subjects are informative and useful for professionals. All the best for CETT. “ Sully (Indonèsia)

• “These have been two amusing weeks. I have met people from all over the world and at the same time I've learned a lot. The staff, participants and everybody involved enriched me. Now, I know better what is Barcelona and Catalonia. I had a really good time: thank you.” Ana (Portugal)

• “More practical lessons. It would be great if this course was divided into two subjects: Hotel Industry and Tourism. I am personally interested in Hotels.” Alyona (Rússia) n

5 35

Opinió

Responsabilitat social

LA COSTA BRAVA COOPERACIÓ 1908-2008 a Namíbia El passat 12 de setembre es van complir 100 anys d’ençà de la publicació per primera vegada del nom Costa Brava com a marca o denominació del litoral gironí. En un univers tan canviant com el nostre, el fet que marques o productes tinguin una durada tan llarga no acostuma a ser fàcil, i cal suposar que només arriben a aquesta xifra mítica aquells que realment disposen d’un gran atractiu. Avui la Costa Brava viu, doncs, el resultat d’un èxit incontestable, que ens ha internacionalitzat en les èpoques més tancades, que ens ha obert el tarannà, que ha generat progrés i benestar econòmic i que, naturalment, també ha deixat empremtes en el territori que potser ens agradaria esborrar. Però la Costa Brava ha de viure aquest centenari sense nostàlgia, mirant al passat només de reüll, per recordar sempre el que no cal repetir i també el que ens va situar en aquesta situació d’avantguarda quan la resta del litoral català vivia d’esquena a la costa. Encarar una segona centúria d’activitat turística amb tot aquest bagatge de coneixement és un avantatge competitiu de primera magnitud. És cert que les destinacions turístiques a casa i a fora s’han multiplicat i que la competència és més dura que mai, però seguim disposant d’un territori magnífic i d’un rerepaís incorporat més recentment a l’activitat turística carregat d’atractiu, de singularitat i d’història mil·lenària. És cert també que la nostra oferta cultural, sobretot la musical, és avui potser la millor de tota la Mediterrània, que la nostra gastronomia apassiona el món sencer i que disposem d’una planta hotelera singular fonamentada en el tracte i la qualitat. Però l’èxit de qualsevol projecte rau també en les persones, i estic cert que disposem de noves generacions d’empresaris més viatjats i més preparats, i també de polítics capaços d’entendre que la col·laboració pública i privada és clau en un projecte turístic. Uns i altres tenen l’encàrrec i l’obligació de conduir la nau novament a l’èxit. El repte no és fàcil atesa la gran competència, però ja voldrien la majoria dels nostres competidors disposar de tantes i tan bones cartes per jugar la partida! n

Martí Sabrià Geògraf i gerent de l’Associació Hotelera de la Costa Brava

Fruit de la continuada col·laboració entre l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETTUniversitat de Barcelona i la Fundació Internacional Olof Palme, recentment s’ha signat un acord per desenvolupar un projecte de cooperació tècnica internacional en aquest país per als propers quatre anys.

Namíbia és un país situat al sud-oest del continent africà. Té una població de dos milions d’habitants però un territori tan extens que la densitat dels seus pobladors no arriba a les 2,2 persones/km2. Tot i que l’activitat econòmica principal al país és l’agricultura, la pesca i la mineria, el turisme és un valor en creixement gràcies, especialment, als magnífics recursos naturals turístics que posseeix. A Namíbia el turista gaudeix de milers de quilòmetres de costes i interiors desèrtics (la costa dels Esquelets, el desert del Kalahari, el desert del Namib), de la fauna de la sabana al nord del país (elefants, rinoceronts, girafes, zebres, antílops, etc.) i de la multitud de granges, reserves de caça i comunitats indígenes. En aquest context, l’acord de col·laboració entre l’EUHT CETT-UB i la Fundació Internacional Olof Palme pretén desenvolupar un projecte de cooperació tècnica internacional al país. En concret, es tracta de dur a terme un paquet d’accions entre les dues institucions catalanes i la Namibia Hotel & Tourism School, de la Universitat Politècnica de Namíbia (NHTS). La proposta, redactada pel grup de treball de cooperació i desenvolupament de l’àmbit de coneixement expert: Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB, ha estat aprovada pel Joint Equipment Aid Fund (JEAF), amb fons de la cooperació espanyola internacional i sota els auspicis del govern de Namíbia. El projecte planteja dues línies d’actuació: l’ajuda a l’ampliació d’infraestructura de la NHTS i el desenvolupament d’un programa de transferència de coneixement. En aquesta segona línia, les principals activitats se centren en la realització d’un Seminari Internacional de Turisme de coordinació conjunta, un programa de formació per a professors i alumnes de la NHTS amb una estada formativa a l’EUHT CETT-UB durant els propers quatre cursos acadèmics, un programa d’intercanvi de línies de recerca Nord-Sud (turisme social, turisme comunitari, safaris, etc.), així com tallers d’experiències pràctiques a Namíbia per part de professorat del CETT. És previst que les primeres activitats relacionades amb el projecte tècnic s’inicïin a partir del segon semestre de l’actual curs acadèmic 2008-2009. n Damià Serrano Miracle. Cocoordinador de l’ACE Turisme, Cultura i Territori, de l’EUHT CETT-UB

4 36

Estudis i investigacions

ANDREU BESOLÍ, professor del CETT, es doctora amb una TESI excel·lent Andreu Besolí, professor de l’àmbit de coneixement expert: Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB (vegeu pàg. 9), es va doctorar el passat 18 de juny al Departament de Didàctica de les Ciències Socials, de la Universitat de Barcelona, amb la tesi “Estratègies i recursos de comunicació audiovisual en museografia: estat de la qüestió i estudi de cas del Museu d’Història de Catalunya”. El treball, que resumim en aquesta secció, va ser aprovat amb la qualificació d'excel·lent cum laude. El principal objetivo planteado por este trabajo de investigación es el análisis del papel comunicativo de las fuentes y los medios de tipo visual, sonoro, audiovisual y multimedia en entornos museísticos. Concretamente, el interés se centra en conocer qué uso hacen los visitantes de esta tipología de equipamientos y evaluar si existen determinadas estrategias y/o recursos expositivos que se muestran más funcionales que otros en términos de comunicación museográfica. Aunque la introducción de las nuevas tecnologías audiovisuales es un fenómeno muy extendido en una amplia variedad de centros museísticos, la tesis se preocupa prioritariamente por el caso de los museos de historia. En este sentido, la investigación se enmarca en el ámbito de conocimiento de la Didáctica de las Ciencias Sociales y del Patrimonio, y concretamente en el campo de la museología y museografía. En última instancia, el estudio aborda una de las líneas emergentes en el panorama museológico académico y profesional: la denominada museografía audiovisual. La tesis se divide, formalmente, en dos volúmenes. El principal contiene los capítulos dedicados a la definición del tema de estudio, la formulación de las hipótesis de trabajo y objetivos de la investigación, el marco teórico, el estado de la cuestión, la metodología, el estudio de caso del Museo de Historia de Cataluña (Barcelona), el análisis de los resultados y, finalmente, las conclusiones. Por su parte, el segundo volumen incluye los anexos que complementan la investigación. Los objetivos de la tesis se pueden resumir, básicamente, en tres: (a) determinar cuál es la situación de la museografía audiovisual como campo de investigación aplicada en el marco de los estudios museológicos (estado de la cuestión) y como metodología técnica expositiva en museos y exposiciones de temática histórica (estado de la cuestión y estudio de caso); (b) observar la eficacia comunicativa de diferentes estrategias y recursos museográficos de carácter audiovisual en el contexto del Museo de Historia de Cataluña

(estudio de caso); y (c) definir, a partir de la revisión bibliográfica y los resultados de la observación empírica, unas directrices prácticas para favorecer un uso optimizado de los medios y fuentes audiovisuales como recursos didácticos en museos de temática histórica (conclusiones). La fundamentación epistemológica ha sido elaborada ex profeso a partir de principios procedentes de dos áreas de conocimiento principales: la Didáctica de las Ciencias Sociales, y más concretamente la Didáctica del Patrimonio y Museología; y la Teoría y Tecnología de la Comunicación Audiovisual. Para el estudio de caso se ha utilizado la metodología propia de los estudios de público en museos, concretamente la técnica de observación directa no participante del comportamiento de los visitantes. Este instrumento permite valorar el impacto comunicativo de un recurso museográfico determinado a partir del análisis de su poder de atracción (attracting power) y de su capacidad para captar el interés del usuario que interactua con él (holding power). El análisis de los datos derivados de la investigación empírica permite concluir que, en el uso comunicativo y didáctico de recursos visuales, sonoros y audiovisuales en el Museo de Historia de Cataluña, la captación de la atención e interés del visitante no depende exclusivamente de la tipología del medio técnico, ni del carácter primario o secundario de las fuentes históricas. En este sentido, la investigación demuestra que hay otros aspectos formales y de contenido que influyen favorable o desfavorablemente en la mediación entre el usuario y el recurso expositivo. Por otra parte, el uso de la voz humana (alocuciones, canciones, dramatizaciones, etcétera) en los equipamientos de tipo sonoro y audiovisual parece predisponer una mayor atracción y atención por parte del visitante, incluso a pesar de las limitaciones idiomáticas. Además, los resultados muestran que existen algunos recursos museográficos que incitan un mayor interés de un determinado segmento de edad con respecto a otros. Finalmente, los equipamientos de tipo informático (fundamentalmente concebidos como bases de datos de consulta para ampliar información) presentan, en general, un poder de atracción y de captación de la atención más bajo que otras tipologías de medios audiovisuales de carácter narrativo, demostrativo y dramático. n

Andreu Besolí. andreu.besoli@cett.es

5 37

Estudis i investigacions

S’edita el 2n número d’ARA El segon número de la publicació semestral ARA, Journal of Tourism Research/ Revista de Investigación en Turismo, ja és una realitat. A continuació s’exposen els resums corresponents als articles de la revista, que és fruit de la col·laboració entre FUNGLODE i l’EUHT CETT-UB.

St. Kitts at a Crossroad • Rachel Dodds. Ted Rogers School of Hospitality and Tourism Management, Ryerson University, Toronto, Ontario (Canada) • Jerome L. McElroy. Department of Business Administration and Economics, Saint Mary's College, Notre Dame, Indiana (USA) Like many island economies St. Kitts is at a crossroads. The acceleration of globalization and the decision of the European Union in 2005 to remove preferential treatment for its main industry, sugar cane, have left the island with limited options. Tourism has now become the key avenue for economic growth. Destinations go through various cycles, both popular and unstable, which are affected by market and tourism trends as well environmental and social factors. For many tourism destinations, especially islands, there is intense competition and weak differentiating factors and the product has become commoditized. As tourism has been put forth as the key driver for economic growth and sustainability within the island, long term strategies need to be put in place to adapt to changing trends and markets. There is a need for strong governance and resource management using an integrated and holistic framework. The destination life cycle model provides a useful framework for a discussion of the factors which inhibit sustainable tourism development in islands and various measures that are needed to ensure a stable economy. St. Kitts will be used as a specific case to illustrate these factors in an island context.

Ecotourism as a means of Community Development. The case of the Indigenous Populations of the Greater Caribbean • Jasmin Garraway. Out-going Director of Sustainable Tourism, The Association of Caribbean States, St. Clair, Port of Spain (Trinidad and Tobago) There are many types of tourism on offer in the world market, with tourism types being as diverse as the kind of experience that the visitor demands. Destinations characteristically engage in tourism models that cater to the needs and wants of the tourist market they attract. However, research and experience have shown that different tourism models affect the local people of a destination in different ways. For example, some models favor greater participation of historically marginalized communities than others. This paper focuses on two tourism

La revista bilingüe ARA, sorgida arran de la col·laboració entre la Fundación Global Democracia y Desarrollo (FUNGLODE), de la República Dominicana, i l’EUHT CETT-UB, centra la seva línia editorial prioritàriament en la recerca turística bàsica i aplicada en l’àmbit geogràfic del Carib. En aquest sentit, ARA pretén convertir-se en una eina divulgativa de les iniciatives vinculades a diferents àmbits del turisme sostenible, però també servir de camp de debat a nivell internacional entre investigadors i professionals del sector. Tot i que la problemàtica dels països caribenys té un marcat protagonisme en els articles publicats fins a l’actualitat, la línia de la revista no és restrictiva i està oberta a qualsevol experiència que tingui una aplicació o aporti una reflexió criticoconstructiva a la realitat dominicana i de la resta de països veïns. El segon número de la publicació (Vol. 1/Núm. 2) arriba puntualment en aquest segon semestre de 2008 amb un total de sis articles, cinc redactats en anglès i un en llengua espanyola: • El primer estudi, titulat “St. Kitts at a Crossroad”, és una anàlisi de l’impacte creixent del turisme en l’illa caribenya de St. Kitts, fenomen que es perfila com una important alternativa de futur per a l’economia local dins el paradigma del turisme sostenible. • “Ecotourism as a means of Community Development”, és una reflexió conceptual centrada en dos paradigmes del turisme contemporani, l’ecoturisme i el turisme basat en la comunitat, a partir de diverses investigacions acadèmiques dutes a terme en el marc de les poblacions indígenes del Gran Carib. • “Caribbean Delight: Moving Beyond the Sustainability Discourse in Tourism” proposa una reflexió sobre el turisme en països en vies de desenvolupament i, en aquest context, la necessitat d’introduir la noció de sostenibilitat tant des de la perspectiva econòmica com cultural i mediambiental. Pels autors, aquesta circumstància implica l’acció d’agents locals que actuïn a escala micro, com demostren les dades empíriques referides a dos casos d’estudi: Belice i la República Dominicana. • El quart article, “Financial markets, microfinance and tourism in developing countries”, és un text sobre les oportunitats que ofereixen els microcrèdits per al desenvolupament sostenible del turisme, en la seva vessant econòmica, en països com les Filipines, Nicaragua i la República Dominicana. • El cinquè treball, “Ética y mediación cultural en el ámbito turístico”, versa sobre el paper crucial dels intermediaris i els promotors turístics com a mitjà de dinamització entre l’oferta d’oci de qualitat i el turista, en l’àmbit dels establiments d’allotjament. • Finalment, “International Tourism in the Caribbean; its contribution over the last 25 years: 1980-2005”, és una panoràmica teoricopràctica sobre els paràmetres que caracteritzen el turisme internacional en l’àmbit del Carib a partir de dades economètriques que permeten conèixer el volum d’ingressos en la regió. n

Andreu Besolí. Coordinador científic d’ARA models: ecotourism and community-based tourism. It is conceptual in nature and builds on previous academic research and secondary data in addressing the very topical theme of the use of ecotourism as a means of community development. It presents successful case studies

4 38

of community-based ecotourism, making particular reference to the indigenous populations of the Greater Caribbean to make these connections. There is reason to believe that the lessons derived from these case studies will be of interest and use to other indigenous communities in the Greater Caribbean and similar geographical regions in search of an alternative path of development that conserves natural areas while capitalizing on the opportunity for social welfare development and economic diversification for present as well as future generations.

Caribbean Delight: Moving Beyond the Sustainability Discourse in Tourism • Carel Roessingh, et al. Faculty of Social Sciences, Department of Culture, Organization and Management, Vrije Universiteit, Amsterdam (The Netherlands) In the tourism literature a lot of attention is paid to different approaches towards tourism development, especially when it comes to developing countries. Often it is argued that it is necessary to come to a sustainable approach, whereby it is stressed that attention should be paid to the way tourism organizations influence (and are influenced by) the natural environment as well as the cultural, and economical context in which they are situated. Although the debates on sustainable forms of tourism development are a positive direction for the tourism field, we will argue in this paper that these debates will not really contribute to the progress of the field as long as there is a lack of local accounts of actors in such tourism destinations. By presenting empirical data from Belize and the Dominican Republic, the aim is to move beyond the dominant ‘sustainability discourse’ in the field of tourism in which mass-tourism is per definition ‘bad’ and small-scale tourism is ‘good’, and gain an insight into what is actually going on at the micro level.

Financial markets, microfinance and tourism in developing countries • Jos van der Sterren. Master Course Tourism Destination Management, NHTV Breda University of Applied Sciences (The Netherlands) Many developing countries consider promoting tourism as a main strategy for achieving economic growth. The tourism sector at destinations is mainly organized through micro- and small-scale enterprises. In developing countries, these lack access to credit and other finance: financial markets do not consider them as clients and government support is mainly aimed at attracting foreign direct investments (FDI), not oriented towards expansion of domestic business in tourism. Financial sector modernization in some developing countries has been pushed in recent years through so-called Microfinance Institutions (MFIs). These deliver credit to micro- and small enterprises and contribute to poverty reduction by providing poor people access to financial services. Until now, in tourism destinations, these MFIs do not seem to close this aforementioned finance gap in supply and demand for finance. Given their lack of access to credit, domestic (tourism) microand small enterprises in developing countries are unable to compete against large international suppliers of accommodation and tourism services. As a consequence, the potential of positive local economic impacts from growth through tourism is not fully used in most developing countries. Further research is required to develop appropriate (tailor-made) financial instruments that fit the needs of these tourism micro- and small enterprises. These should include investment subsidies, tax measures, long-term loans, and leasing and insurance products. Com-

mercial banks could play a leading role in innovating financial markets in tourism destinations, and make use of the experience of MFIs when it comes to uncollateralized lending techniques. Governments in developing countries that emerge as tourism destinations should facilitate the reform of their domestic financial sector and the delivery of specific financial products oriented towards micro and small-scale tourism enterprises. This could well be done through specific credit lines, just like agricultural and industrial development banks that have supported agribusiness and industrial development in the past.

Ètica i mediació cultural en l’àmbit turístic. Els mediadors de l’oci turístic i els animadors turístics. • Xavier Puertas. Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT-UB, Barcelona (Espanya) La realitat cultural d'una zona és un argument més que suficient per singularitzar una oferta turística, encara que, per diverses circumstàncies, es realitzen pràctiques que han arribat a desvirtuar aquest potencial inicial, en nom d'un benefici turístic molt més proper a una estandardització popular que a una altra cosa. Les seves conseqüències en l'actualitat poden ser d'un abast insospitat, ja que el turista cada vegada té més informació sobre el context en el qual es troba, i tendeix a valorar molt més l'autenticitat i la singularitat en les propostes. Així, entre els atractius turístics i els viatgers se situen els intermediaris i els promotors, que representen les empreses en què se situen els autèntics vehiculadors de les propostes que, disposats a dinamitzar la destinació, posen en valor molts dels aspectes potencials de la zona. Aquest és el context dels mediadors turístics. I actuen des de tres àrees ben diferenciades: les agències de viatges, les institucions i els establiments d'allotjament. Amb tota seguretat els animadors, en la tercera àrea mencionada, són els menys analitzats i, tanmateix, representen una peça clau de l'engranatge turístic. Analitzant aquest perfil se’n pot arribar a determinar les funcions essencials (relació, producció i organització), que són les que han de possibilitar les propostes adequades, decoroses i reals perquè la mediació exercida sigui el màxim d’autèntica i fidel al context cultural en el qual es troba l'establiment, i possibiliti una òptima dinamització que afecti positivament el viatger, la zona i les intencions més mercantilistes de les empreses que exerceixen la mediació. n

International Tourism in the Caribbean: Its contribution over the last 25 years: 1980-2005 • Fred Célimène, Bruno Marques. CEREGMIA - Centre d’Etude et de Recherche en Economie, Gestion, Modélisation et Informatique Appliquée, Faculty of Economics and Law, Université des Antilles et de la Guyane, Schoelcher (Martinique) Over many years international tourism has become a specialisation of the Caribbean region. The question as to whether the contribution from International Tourism Earnings has impacted on the incomes of the people of the Caribbean has evolved into both a theoretical and practical area of study. By structuring the concept of contribution around the notions of causality and elasticity, this article presents various summarised data which are applicable to the whole of the Caribbean and hence looks beyond the diversity that characterises the region. Econometrics of panel data supplies the framework for the observations that follow and the regressions that can be estimated therefrom provide information on the dynamic contribution of international tourism to the revenue of the region. n

5 39

TOT FLAIX Gaspar Espuña, nominat Important del Turisme 2008. El 28 de setembre, amb motiu del XIIè aniversari del Dia Mundial del Turisme, el Sr. Gaspar Espuña fou nominat Important del Turisme 2008 pel Comitè Organitzador del Dia Mundial del Turisme d’Skal Internacional de Barcelona i per Turisme de Barcelona. Altres distincions als Importants del Turisme 2008 van recaure en Joaquim Ferreruela, Francesc Orobitg, ADIF, GSMC i el Palau de la Música Catalana. Per part del Grup CETT, Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, en representació del Sr. Espuña, va recollir la placa, de mans del Sr. Santiago Soteras, president del Comitè Organitzador del Dia Mundial de Turisme i antic alumne del CETT.

CETT Consultors, responsable de l'organització tècnica de Turispro’08. Del 4 al 6 de novembre va tenir lloc, a l’Hotel Alimara de Barcelona i a l’Hotel Carlemany de Girona, l’onzena edició de TURISPRO, el fòrum professional del turisme a Catalunya, adreçat a professionals del sector del turisme i l’hoteleria amb estudis superiors que cerquen un lloc de treball qualificat. TURISPRO és un programa en format de workshops que facilita la selecció de candidats i que permet realitzar entrevistes laborals amb empreses capdavanteres del sector, amb l’elaboració prèvia d’agendes personalitzades per a cada empresa i per a cada candidat/a. L’organitza la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya i CETT Consultors, que pertany al GRUP CETT, empresa guanyadora del concurs públic convocat per a l'organització tècnica de TURISPRO’08.

Gran èxit de l’alumnat de l’Escola d’Hoteleria del CETT en els Eurotrophées Utec. L’equip de deu alumnes que el passat 1 d’octubre va participar en la trobada “Europa a través de la gastronomia” i en el concurs de cuina i servei de restaurant i bar organitzat per l’escola UTEC HRT d’Emerainville (Marne-la Vallée, França), en el marc de la Semaine Europe (Eurotrophées 08), va resultar guanyador en diferents categories, en competència amb els equips representants de les escoles UTEC HRT i Barthélemy de Laffemas (França), EHS Trier (Alemanya) i IPSSAR Nocera Inferiore (Itàlia).

El CETT representa els centres universitaris de formació turística de l’Estat espanyol al Canadà. En el marc del Xè Congrés Internacional de l’Oci, celebrat del 6 al 10 d’octubre a la ciutat canadenca del Quebec, el Bureau International du Tourisme Social (BITS) atorgà el seu premi anual, en la setena edició, al millor projecte mundial de turisme social. Aquest guardó, que va recaure sobre el Govern espanyol pel seu projecte IMSERSO, el va recollir l’ambaixador d’Espanya al Canadà, l’Excel·lentíssim Sr. D. Mariano Alonso-Burón Aberasturi. A l’acte d’entrega hi van assistir, com a representants de les institucions de l’Estat, la senyora Dolores Ordóñez Martínez, de la Conselleria de Treball i Formació del Govern de les Illes Balears, i el Sr. Xavier Puertas, professor de l’EUHT CETT-UB, com a representant dels centres universitaris de formació turística de l’Estat.

Àgora BCN incorpora nous equipaments.

Amb vista al nou curs acadèmic 2008-09, Àgora BCN s’ha dotat de noves instal·lacions. Amb 540 m2, la pista poliesportiva, a l’aire lliure i dotada d’il·luminació, està preparada per a la pràctica de futbol sala, basquetbol, voleibol, handbol i bàdminton. El gimnàs d’Àgora BCN s’ha equipat amb 8 noves màquines isotòniques que conformen un circuit complet de musculació. Finalment, la residència s’ha dotat d’una sala taller, on els residents poden elaborar treballs pràctics (maquetes, projectes artístics, mecànics, electrònics, etc.).

4 40

Recursos turístics • Abert, J-F. Pierre Gagnaire lúcido & lúdico. Barcelona: Montagud, 2007.

• Guía de viaje por balnearios de España. Madrid: Anaya, 2008.

• Amat, O. Las claves del nuevo PCG. Una guía pra comprender los aspectos clave de la nueva contabilidad. Barcelona: Gestión 2000, 2008. • A practical guide to tourism destination management. Madrid: OMT, 2007.

• Guía práctica para viajar. Derechos y obligaciones del turista. Madrid: Síntesis, 2008.

• OMT. Yearbook of tourism statistics "2001-2005". Madrid: OMT, 2007.

• Hermé, P. Ph 10 Antología Pierre Hermé. Barcelona: Montagud, 2008.

• Pérez, R.; González, I. El alojamiento turístico: problemática y soluciones en la ejecución del contrato de hospedaje. Madrid: La Ley, 2008.

• Hotels Catalunya Guia 2008. Barcelona: Generalitat, 2008.

• Càmpings Catalunya Guia 2008. Barcelona: Generalitat, 2007.

• Huertas, R.; Domínguez, R. Decisiones estratégicas para la dirección de operaciones y servicios en empresas de servicios y turísticas. Barcelona: UBE, 2008.

• Conocer España por la ruta de los paradores. Madrid: Gaesa, 2008. • De Pablo, C. Riesgos laborales en hostelería y restauración. Jaén: Formación Alcalá, 2007.

ciencia que hay detrás de lo que comes. Barcelona: Planeta, 2007.

• Puertas, X. Gestión del ocio en el ámbito del turístico. Madrid: Síntesis, 2007. • Ribera, A.; Ribera, S.; Vallés, O. Los secretos de los chefs. Técnicas y trucos de 50 estrellas Michelin. Barcelona: Robinbook, 2008. • Ruta del modernisme Barcelona. Galeria d'autors. Barcelona: Ajuntament, 2008.

• Domínguez, A.; Hermo, S. Métricas del marketing. Madrid: ESIC, 2008.

• Iglesias, J.R.; Talón, P.; García-Viana, R. Comercialización de productos y servicios turísticos. 2ª ed. Madrid: Sínesis, 2007.

• Donaire, J.A. Turisme cultural entre l'experiència i el ritual. Bellcaire d'Empordà (Girona): Edicions Vitel·la, 2008.

• Karina M. Barreiro, K.;M. (coordinadora). Protección legal del turista en el derecho comparado. Buenos Aires: Ladevi Ediciones, 2008.

• El nuevo sistema de información de marketing (SIMK) Garmendia, F.; Romeiro, J. Madrid: ESIC, 2007.

• La educación superior en el mundo 2007. Acreditación para la garantía de la calidad: ¿Qué está en juego? Madrid: Mundi Prensa, 2006.

• Els formatges de Catalunya. Barcelona: Generalitat, 2008.

• Landeta, A. Buenas prácticas de e-learning. Pasajes (Guipúscoa): @nced, 2007.

• Santos, L.E. El desarrollo turístico del litoral de Huelva: factores, procesos y conflictos territoriales en un espacio turístico emergente. Sevilla: Junta de Andalucía, 2008.

• Establiments de turisme rural. Catalunya Guia 2008. Barcelona: Generalitat, 2007.

• Miralbell, O. Gestió d'oficines de turisme. Barcelona: UOC, 2007.

• Turismo y sociedad en Andalucía. Sevilla: Junta de Andalucía, 2007.

• Fálder, A. Enciclopedia de los alimentos. Madrid: Mercasa, 2007.

• Moret, X. Viatge per la Costa Brava. Figueres: Brau, 2008.

• Guaracino, J. Gay and lesbian tourism: The essential guide for marketing. Oxford: Elsevier, 2007.

• Munuera, J.L.; Rodríguez, A.I. Estrategias de marketing. Un enfoque basado en el proceso de dirección. Madrid: ESIC Editorial, 2007.

• Xerardo Pereiro, X.; De León, X.; Inawinapi, S. Los impactos del turismo en Kuna Yala (Panamá). Turismo y cultura entre los Kuna de Panamá. Madrid: Ramón Areces, 2007.

• Guía de alojamientos rurales de España 2008. Madrid: Santillana, 2007.

• Núñez, R. Un científico en la cocina. Descubre la

• Sánchez, M.; Pulido, J.I. Medida de la sostenibilidad turística. Propuesta de un índice sintético. Madrid: Ramón Areces, 2008. • Santacana, J.; Lonch, N. Museo local. La cenicienta de la cultura. Barcelona: Trea, 2008.

• Yagüe, M.J. Nuevos enfoques del marketing y la creación de valor. El Ejido (Almería): Fundación Cajamar, 2007.

Viatge per la Costa Brava. Paisatge, memòria, glamur i turisme

Medida de la sostenibilidad turística. Propuesta de un índice sintético

Xavier Moret. Brau Edicions

Juan Ignacio Pulido, Marcelino Sánchez Ramón Areces Centro de Estudios

En aquest viatge plantejat sense pressa i en la calma de fora de temporada, les veus dels pescadors, mestres d'aixa, historiadors, hotelers i restauradors es complementen amb les històries d'estiuejants glamurosos, d'artistes tocats per la tramuntana, de gent que va viure l'eufòria del suro i de somiadors que van fer les Amèriques abans que el boom del turisme transformés aquesta costa que durant molts anys va viure al marge del món i del temps.

Aquesta obra presenta la metodologia per abordar la creació d’un índex sintètic de sostenibilitat turística, denominat ST. INDEX, que té com a missió donar resposta a les necessitats d’agregar la informació que planteja el concepte de sostenibilitat, esdevenint una eina de gran utilitat per avaluar la gestió dels destins turístics i per comparar els esforços que s’han realitzat en aquesta matèria.

Pàgines web d’interès Blogs www.zapin.info/directorio-blogs/index-13.html http://locuraviajes.com/blog http://blog.minube.com

Destinacions turístiques www.guiasparaviajar.com www.travelview.es www.tripsay.com

Aplicacions socials www.myopencity.it www.wayn.com/waynsplash.html www.witur.com

Agències de viatge http://acavsocial.ning.com www.expertosenmarruecos.com www.goplanit.com

Allotjament www.unusualhotelsoftheworld.com www.trivop.com www.zangoa.com

Càmares on-line www.webcams.travel www.ventanasalparaiso.es www.earthcam.com

Serveis complementaris www.turitec.com www.worldtaximeter.com www.unctadxi.org/ templates/ Startpage____1208.aspx

5 ESCOLA DE FORMACIÓ CONTÍNUA CETT CALENDARI DE CURSOS 2009 ÀREA DE TURISME

PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

Gestió del municipi turístic sostenible, enfocament, Agenda Local 21 2 i 3 de febrer Gestió d’eines i canals electrònics en la comercialització de les destinacions turístiques 2 i 3 de febrer Creació i comercialització de projectes de turisme cultural 9 i 10 de febrer La innovació com a resposta a les noves tendències en el turisme mundial 9 i 10 de febrer La gestió del patrimoni cultural i el seu ús turístic 23 i 24 de febrer Estar al mercat, estratègies de comunicació i comercialització 23 i 24 de febrer Gestió eficaç d’oficines de turisme i centres d’informació 2 i 3 de març Gestió de vendes: la comunicació i persuasió com a eines de la venda en el sector turístic 2 i 3 de març Planificació estratègica per al desenvolupament turístic local 16 i 17 de març Finançament de municipis, creació i gestió de productes turístics 27 i 28 d’abril Direcció estratègica del màrqueting turístic 4 i 5 de maig

16 i 17 de novembre 4 i 5 de maig 18 i 19 de maig 11 i 12 de maig 27 i 28 d’abril 25 i 26 de maig 5 i 6 d’octubre 19 i 20 d’octubre 2 i 3 de novembre 19 i 20 d’octubre 16 i 17 de novembre

ÀREA D'HOTELERIA La venda i comercialització hotelera en els canals electrònics Finances per a no financers a l’hoteleria Gestió econòmica per a responsables del manteniment hoteler Gestió del F&B. Optimització de recursos La web 2.0 aplicada al turisme. Travel 2.0 Bones pràctiques ambientals en els hotels L'atenció al client: una oportunitat de venda Anàlisi i resolució de conflictes. La presa de decisions en les organ. turístiques (NOU) Revenue Management I Gestió eficaç del temps i prevenció de l'estrès en el sector turístic Gestió de banquets i congressos d'un hotel. Optimització de recursos Implantació de sistemes de qualitat en empreses hoteleres: un cas pràctic Tècniques de venda i comercialització en el sector hoteler Revenue Management II Gestió de l'allotjament en establiments hotelers. Optimització de recursos Anàlisis de costos en el sector hoteler Gestió del manteniment hoteler Posicionament i optimització de webs d'establiments hotelers Gestió hotelera: Direcció d'equips

PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

2 i 3 de febrer 2 i 3 de febrer 9 i 10 de febrer 9 i 10 de febrer 23 i 24 de febrer 23 i 24 de febrer 2 i 3 de març 2 i 3 de març 16 i 17 de març 23 i 24 de març 23 i 24 de març 30 i 31 de març 30 i 31 de març 27 i 28 d’abril 27 i 28 d’abril 4 i 5 de maig 18 i 19 de maig 8 i 9 de juny 15 i 16 de juny

8 i 9 de juny 8 i 9 de juny 25 i 26 de maig 14 i 15 de setembre 19 i 20 d’octubre 15 i 16 de juny 28 i 29 de setembre 5 i 6 d’octubre 28 i 29 de setembre 2 i 3 de novembre 19 i 20 d’octubre 16 i 17 de novembre 21 i 22 de setembre 19 i 20 d’octubre 2 i 3 de novembre 16 i 17 de novembre 26 i 27 d’octubre 23 i 24 de novembre 14 i 15 de desembre

ÀREA D'IDIOMES

ÚNICA EDICIÓ

Francès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per al personal de sala (nivell bàsic) Anglès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per al personal de sala (nivell mitjà) Francès per al personal de recepció i allotjament d’establiments hotelers (nivell mitjà) Anglès per a comercials d’establiments hotelers (nivell mitjà)

ÀREA DE RESTAURACIÓ I CUINA

Del 2 de març a l’1 d’abril Del 2 de març a l’1 d’abril Del 27 d'abril al 27 de maig Del 27 d'abril al 27 de maig Del 28 d’octubre al 2 de novembre Del 2 de novembre a l’1 de desembre PRIMERA EDICIÓ

SEGONA EDICIÓ

Tècniques de servei de restaurant Del 2 al 23 de febrer Creativitat, la intuïció al plat 2 i 3 de febrer Disseny i elaboració de pa per a la restauració 16 de febrer Taller de pastisseria d’avantguarda en restauració 23 i 24 de febrer 2 i 3 de març Aplicacions del buit a la cuina Iniciació a sommeliers Del 3 al 26 de març Perfeccionament de tècniques de servei de restaurant i iniciació a la direcció de sala Del 16 al 31 de març Gelats i postres fredes 16 de març Planificació de menús i dietes especials 30 i 31 de març La gestió del capital humà a la restauració 27 i 28 d’abril Tècniques i tecnologies innovadores a la cuina 27 i 28 d’abril Gestió de restauració en grans esdeveniments 4 i 5 de maig 18 i 19 de maig Revenue Management en Restauració Del 18 de maig al 10 de juny Tècniques de servei de cafeteria i bar (barman)

Del 5 al 26 d’octubre 5 i 6 d’octubre 19 d’octubre 2 i 3 de novembre 26 i 27 d'octubre Del 3 al 26 de novembre Del 9 al 24 de novembre 9 de novembre 16 i 17 de novembre 2 i 3 de novembre 23 i 24 de novembre 16 i 17 de novembre 28 i 29 de setembre Del 19 d’octubre a l’11 de novembre