TOTCETT 21

Abril 2011. Segona etapa - Núm. 21

Marian Muro Entrevistem la directora general de Turisme de Catalunya

La promoció turística, un repte de país Opinió Els estudis de turisme en el sistema universitari de Catalunya Notícies El model turístic de Barcelona vist pels candidats a l’alcaldia L’aeroport del Prat com a plataforma turística CETT Formació El màster en innovació en la gestió turística, al CETT

Èxit total de l’XI Trobada Escola+Universitat+Empresa

Es perfila el Programa Talent per a l’alumnat de restauració RSE: compromís per a l’excel·lència

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Vinyet Capdet, Òscar Casanovas, Àlex Climent, Assumpta Domènech, Adriana Espinet, Elisenda Farràs, Rat Iglesias, Enric López, Nayra Llonch, Maite Martínez, Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osácar, Monique Rous, Antoni Sansalvadó, Cristina Santolaya, Ramon Serrat, Òscar Teixidó, Andreu Vilaginés Agraïments: Rocío Alcalá, Dolors Batallé, Marta Capdevila, Antoni Castellà, J. Castelló, Ingrid David, Júlia Estivill, Alberto Fernández Díaz, Lidón Figuerola, Ricard Gomà, Jordi Hereu, Saray Fandiño, Jordi Garcia, Jordi Gomà, Daniel González, Marta Guinart, Claudi Mans, Irene Martínez, O. Martínez, Raimon Martínez Fraile, Marian Muro, Agustí Nacente, Robert Pascual, Jordi Portabella, Josep M. Prat, Glòria Prunés, Andrea Resmini, Humberto Salerno, Maria Sansalvadó, Jordi Secall, Jordi Solé, Eduard Soler, Xavier Trias, Catiana Tur, Francesc Vila, Jenny Xufré Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat – cett@cett.es

1

Editorial

I A LA PRIMAVERA, PENSEM...

QUÈ FAREM AQUEST ESTIU? ins fa poc temps, la paraula i sobretot el concepte de globalitat encara s’havia d’explicar. Avui en dia, però, en un món en el qual podem veure a l’instant les espectaculars i esfereïdores imatges d’una onada del tsunami del Japó, o com els ordinadors i les taules d’una oficina es mouen pels efectes del terratrèmol, les explicacions sobren.

F

Que som en el món del coneixement, potser sí que és necessari explicar-ho i reflexionar-hi un xic més. Potser gràcies als programes “escombraria” o als concursos de no se sap ben bé què, pensem que estem en una societat que no valora gaire el coneixement. Res no és més fals: la relació entre el saber i les possibilitats de treballar és més que proporcional; exponencial com a mínim.

Els coneixements són cada cop més necessaris. Hom ha de procurar saber el màxim possible sobre allò que fa, però això tampoc no és suficient. Conèixer “el què” és imprescindible, però li manca la companyia d’“el com”, que li dóna valor: actituds com ara la iniciativa, el compromís, el fet de veure mes enllà dels desitjos de la clientela o el treball en equip (tothom creu que sap què suposa, però... qui treballa realment en equip? Us asseguro que quan es fa, es nota, i molt).

Parlem de turisme, en totes les seves vessants. Els estudis preparen la persona i són necessaris, ara i al llarg de la professió, però no són suficients, atès que quan cal optar a un lloc de treball, sempre es necessita i es demana experiència laboral.

A l'hora de trobar feina, es valora molt el fet de tenir iniciativa, les “ganes de fer”, les “ganes d’aprendre” i les inquietuds; també els treballs i les pràctiques que ha realitzat l'estudiant -encara que no tinguin res a veure amb el turisme-, i els viatges a l'estranger (es valora com s’han aprofitat aquestes oportunitats).

Ara que ja som a la primavera, senyal inequívoca que en tres mesos serà estiu, animo tothom a pensar a viatjar i, per què no, mentre es viatja, aprofitar per treballar i fer créixer l’experiència professional.

Els viatges ajuden a conèixer nous idiomes i altres cultures diferents a la nostra, la qual cosa, en un futur, ens ajudarà a comprendre millor la clientela, a avançar-nos a les seves peticions i a saber-la tractar.

Preparar i viure una activitat d’estiu aporta diversió, coneixement, la pràctica d’idiomes, el descobriment d’altres cultures, d’altres formes de veure les coses i, de ben segur, nous valors per a tota la resta de vida.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

2

TOT SUMARI Editorial

1

Què farem aquest

estiu?

Notícies conflictes a l’Orient Mitjà

4

L’impacte dels actuals

en el turisme

5

El model turístic de Barcelona, vist pels candidats a l’alcaldia

Notícies del CETT

Fundació

8

El dret i el turisme, d’actualitat

9

Sobre

10

El BAS, el proveïdor integral de serveis educatius de la ciutat

11

Els

12

Turisme i oci:

13

Antoni Sansalvadó,

l’aeroport de Barcelona com a plataforma turística

Premis Alimara

brillen en la XXVII edició

una visió des de la formació universitària del CETT nou president de la FGE-CETT

Tema 14

La promoció turística, un repte de país 18

Opinió 20

Els estudis de turisme en el

Entrevista

Marian Muro,

directora general de Turisme de Catalunya

sistema universitari

de Catalunya

CETT Formació innovació en la gestió turística, al CETT

21

El màster en

22

La

23

Es perfila el Programa

24

Coneguem els

V Trobada Gastronòmica: el sector en l’entorn pedagògic Talent per a l’alumnat de restauració

docents del CETT

3

Espai Estudiant Empresa-E3 26

Rècord de participació en l’XI

Trobada Escola+Universitat+Empresa

Responsabilitat corporativa 27

La RSE en el sector turístic, un

compromís per a l’excel·lència

CETT Alumni

30

comissions de treball

28

La Junta Directiva crea 8

29

L’exalumnat i antic alumnat

emprenedor

La recepta • Coneguem Catalunya Ciència i Cuina 31

La cuina... un

laboratori?

Internacional 32

L’experiència de 10 alumnes en un programa

internacional

Estudis i investigacions 34

Les TIC

35

Aparells i utensilis aplicats a la cuina professional

36

El turisme cinematogràfic es consolida com a

38

El

i el turisme

turisme escolar 39

línia de recerca

a Catalunya, una recerca incipient

Tot Flaix 40

Recursos turístics

4

Notícies

L’impacte dels actuals CONFLICTES a L’ORIENT MITJÀ en el turisme Les revoltes socials que es van iniciar en primer lloc a Tunísia i després a Egipte, que han estat seguides per altres països de l’Orient Mitjà i que en aquests moments tenen el punt àlgid a Líbia, han paralitzat l’activitat turística en aquesta zona.

El passat mes de gener, les agències de viatges es van veure obligades a cancel·lar tots els viatges a Tunísia, i posteriorment, el mes de febrer, van haver de fer-ho amb els viatges a Egipte i a Líbia. Davant d’aquesta situació, les agències han tractat d’oferir a la clientela viatges a destinacions alternatives, però els viatgers no sempre han acceptat aquesta possibilitat de canvi, i en molts casos s’ha optat per cancel·lar el viatge.

En aquest supòsit, en què la clientela no ha acceptat l’alternativa que se li ha ofert, l’agència de viatges, d’acord amb l’establert en la legislació vigent, s’ha vist obligada a reemborsar totes les quantitats pagades, sense poder aplicar cap despesa d’anul·lació. Així, doncs, per a les agències de viatges emissores, i especialment les agències i operadors turístics especialitzats en aquestes destinacions, els perjudicis causats han estat importants.

Les principals repercussions Egipte ja ha demostrat en altres ocasions una ràpida capacitat de recuperació, atès el seu elevat component històric i cultural. Tot i que la situació és complicada a tota la zona de l’Orient Mitjà, a principis de març, un mes després de l’inici de la revolució a Egipte, es podia dir que s’havien tornat a rebre les primeres peticions de reserves i que els operadors turístics del nostre mercat havien tornat a incloure Egipte en les seves programacions. Per part del Ministeri d’Assumptes Exteriors, es va retirar la recomanació de no viatjar i Egyptair

havia tornat a programar els vols. Tot això apunta a una propera recuperació d’Egipte; no obstant això, aquesta recuperació amb vista a la Setmana Santa és molt difícil, ja que la crisi ha coincidit amb el moment en què es realitzen les reserves per a la primavera.

D’altra banda, en una destinació com ara Tunísia, on el principal atractiu és el sol i la platja, i per tant, hi ha una major competència entre tots els països de la conca mediterrània, podríem dir que la situació actual del país ha beneficiat al sector receptiu espanyol. Operadors turístics britànics i alemanys han ofert destinacions com ara Catalunya, les illes Balears o les Canàries com alternatives a Tunísia i Egipte.

Així, ja en el mes de gener i de febrer es va constatar un augment dels viatges realitzats per turistes estrangers, amb relació a l’any passat.

Finalment, no podem deixar de banda la influència que tindrà l’augment del preu del carburant en el sector dels transports i molt especialment en el transport aeri, com a conseqüència de la situació de Líbia. Sens dubte, això afecta tant al turisme receptiu com a l’emissor, ja que suposa un increment en el preu del transport. Caldrà veure, doncs, la seva influència en els viatges que es realitzaran aquest 2011.

Catiana Tur Gerent de l’ACAV (Associació Catalana d’Agències de viatges)

Marian Muro, nova directora general de Turisme Des del passat mes de gener, Marian Muro (vegeu l’entrevista de la pàgina 18) ocupa el càrrec de directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya i forma part de l’equip del conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena. Muro, llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona, ha estat durant 15 anys gerent de l’ACAV, càrrec que actualment ocupa Catiana Tur.

5

Notícies

El MODEL TURÍSTIC de Barcelona, vist pels candidats a l’ALCALDIA

En aquest context preelectoral, els grups polítics que opten a l’alcaldia s’han brindat a participar en l’Observatori CETT, el proper 28 d’abril, per debatre obertament i davant el públic i els mitjans de comunicació quin ha de ser el model turístic de la Ciutat Comtal en els propers anys. Conscients de la importància del turisme com un dels principals motors econòmics de la ciutat i de la força de la marca a escala internacional, els cinc candidats exposaran les principals línies d’actuació dels respectius programes electorals en aquest

àmbit. Tanmateix, també han volgut reflectir la seva visió al Tot CETT mitjançant els articles d’opinió que acompanyen aquestes pàgines, on s’argumenten les prioritats d’actuació i el model ideal de ciutat turística.

L’actual alcalde i candidat del PSC, Jordi Hereu, aposta per la capacitat de sorprendre i innovar en una ciutat on la cultura, la creativitat i el coneixement siguin els tractors. El candidat de CiU, Xavier Trias, es decanta per promocionar un turisme de qualitat, l’excel·lència dels serveis i els professionals. Per part del PPC, Alberto Fernández Díaz posa èmfasi en la millora de la seguretat i l’aplicació de mesures per recuperar la imatge que Barcelona mereix. Jordi Portabella, candidat d’ERC, creu que Barcelona ha de ser la capital del turisme del futur, amb l’aportació de valor afegit al sector. I Ricard Gomà, d’ICV-EUiA, posa l’accent en un model turístic corresponsable dels impactes que genera sobre els serveis de la ciutat, el patrimoni, l’espai públic i el medi ambient.

JORDI HEREU. PSC EL MODEL TURÍSTIC DE BARCELONA Tal com hem consensuat de manera oberta amb tots els agents rellevants de la ciutat, a través del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2010-2015, vull que Barcelona continuï essent reconeguda com la destinació turística més dinàmica i vibrant de la Mediterrània i una de les principals del món, i es consolidi com una destinació que representa molt més que el municipi que li dóna nom.

Vull una ciutat on el turisme s’entengui com a actor en l’àmbit econòmic, comercial, social i cultural, i on la ciutadania reconegui els visitants com altres ciutadans, que ho són en una perspectiva més temporal. Estic segur que l’actitud hospitalària dels barcelonins i barcelonines jugarà a favor d’una ciutat atractiva, amable i diferent.

Vull una ciutat on la cultura, la creativitat i el coneixement en siguin els tractors. Que destaqui per la sostenibilitat ambiental, la gestió excel·lent i la contínua capacitat de sorprendre i innovar. Vull una ciutat eminentment metropolitana i que no posi fronteres entre ciutadania i visitants; no vull barris exclusivament turístics ni barris que facin fora el turisme.

I vull que l’activitat turística segueixi contribuint a construir Barcelona i que ho faci aportant una millora de la qualitat de vida i cohesió social. Que permeti finançar el manteniment i la creació de nous espais i equipaments, que faci rendibles sectors econòmics rellevants de la nostra ciutat i ajudi a difondre Barcelona al món. Per tant, els principis del model turístic que vull són: • Un model turístic en línia amb el model de ciutat: el turisme i la ciutat s’han d’alimentar en un sentit bidireccional i a base de sinergies positives. El model de turisme forma part i a la vegada ajuda a dibuixar el model de ciutat. Per tant, la gestió del turisme a Barcelona no es pot separar del marc general de la gestió de la ciutat.

• L’equilibri entre els usos turístics i els ciutadans: la interrelació entre residents i visitants ha de ser equilibrada; els diferents usos de la ciutat no han de competir ni ser motiu de conflicte, sinó que han de conviure de manera harmònica. Encara més, la convivència ha de ser sinèrgica, produint intercanvis i influències positives recíproques, tant culturals i socials com econòmiques.

• La sostenibilitat econòmica, social, ambiental i patrimonial: vull abordar la sostenibilitat de manera integral i amb polítiques socials i econòmiques, que només funcionen si hi ha implicació del conjunt de la societat. Per tant, entenc que el turisme inclou un ampli conjunt d’aspectes relacionats amb la sostenibilitat de futur del model productiu, de la cohesió social i de l’entorn ambiental i patrimonial de la ciutat.

Maria Espeus. © 2010 - Ajuntament de Barcelona

El proper 22 de maig se celebraran les eleccions municipals i el consistori de Barcelona és una de les places més determinants en el desenvolupament turístic del país.

6

XAVIER TRIAS. CIU BARCELONA, LA CIUTAT DEL TURISME DE QUALITAT El sector turístic es configura com un dels sectors principals i més importants de la ciutat per sortir de la crisi actual, tant per l’aportació que fa al creixement econòmic i a la creació d’ocupació -aporta el 14% del producte interior brut de la ciutat i ocupa directament més de 65.000 persones-, com per la seva contribució a la projecció internacional de Barcelona.

L’objectiu de CiU per als propers anys es donar un nou impuls al model turístic de Barcelona. L’activitat turística fomenta l’emprenedoria i les iniciatives innovadores, i contribueix a millorar el posicionament internacional i el nivell de competitivitat de Barcelona en general, mitjançant la captació de talent, empreses, inversions, visitants i esdeveniments de tota mena. El turisme ha de seguir sent un motor de generació de riquesa i ocupació per a la ciutat i l’entorn metropolità, i el ciutadà ha de percebre els beneficis d’aquesta activitat. Promocionarem, doncs, un turisme de qualitat per convertir-nos en una destinació caracteritzada per l’excel·lència dels serveis i dels professionals, i promourem la convivència entre els barcelonins i els turistes. Us avanço alguns dels eixos del nostre programa en aquest àmbit. Estem compromesos per fer de Barcelona una ciutat més segura, cívica i neta. Això vol dir que desenvoluparem un model de coordinació efectiu entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, i intensificarem el nombre d’agents en zones considerades d’ús intensiu.

Vetllarem per assolir uns nivells òptims de seguretat i de neteja de la ciutat, i garantirem un turisme cívic. Aplicarem l’Ordenança de civisme sense cap complex, i preservarem el patrimoni cultural, monumental, artístic i arqueològic de la ciutat.

Necessitem que Barcelona estigui connectada amb Europa i el món, i això només s’aconsegueix impulsant unes infraestructures de qualitat; per aquest motiu, treballarem per aconseguir que l’aeroport de Barcelona sigui un hub internacional, perquè el port de Barcelona continuï sent referència internacional en creuers i potenciarem els trens d’alta velocitat (TAV).

També volem fer de Barcelona un referent de la destinació del turisme comercial. El comerç de Barcelona s’ha convertit, per la seva competitivitat, la seva especialització i la preparació professional de les persones que hi treballen, en un gran atractiu turístic de la ciutat. En definitiva i per acabar, volem que Barcelona obtingui els recursos que necessita per a la promoció de la ciutat com a destí turístic i per als majors serveis que l’afluència de turistes provoca.

ALBERTO FERNÁNDEZ DÍAZ. PPC MILLOR TURISME I MÉS SEGURETAT Barcelona és una de les marques turístiques de major prestigi en l’àmbit internacional i l'impacte d'aquesta activitat suposa el 14% del producte interior brut. Parlem de xifres que arriben fins als 8.000 milions d'euros l'any i de més de cent mil llocs de treball vinculats a l'activitat turística. Així, doncs, el turisme és un sector estratègic clau per a l'evolució econòmica de Barcelona, més encara quan la greu crisi econòmica que travessem té en aquesta activitat una font d'ingressos i d'ocupacions que suavitza els efectes dels moments de penúria a la capital catalana.

Les administracions han de col·laborar i facilitar al sector el desenvolupament de la seva activitat i, al mateix temps, vetllar i prendre mesures perquè la imatge de Barcelona no es deteriori davant l'augment de la inseguretat ciutadana o la pèrdua de qualitat dels serveis que s'ofereixen als turistes, o proliferi una oferta que atregui un turisme low cost, que aporta poc o cap benefici. Des del Partit Popular apostem perquè el lideratge de la gestió del turisme estigui en el sector i no a les administracions. Es tracta d'aplicar el principi de llibertat i posar fi a l'intervencionisme mal entès que es practica a l'Ajuntament de Barcelona. L'alcalde Hereu, en les seves hores més baixes i al final d'un mandat marcat per la ineficàcia, ha utilitzat el Pla Estratègic de Turisme (2010-2015) com una eina partidista i de promoció personal, sense tenir en compte propostes del sector implicat o les aportacions de grups municipals que ens hem dedicat a escoltar els protagonistes d'aquesta activitat i a traslladar-ne les inquietuds.

Enfront de l'intent de l'actual Govern municipal d'imposar un nou tribut turístic, conegut com l'ecotaxa, nosaltres proposem recuperar l'IVA que els turistes paguen per l’allotjament, per destinar aquests recursos a la promoció internacional de Barcelona o reinvertir-los en ajudes al sector.

A més de l'escassa inversió per promocionar la marca Barcelona, hem viscut episodis negres en què la premsa internacional s'ha fet ressò de la creixent inseguretat ciutadana als nostres carrers, amb la proliferació de furts i robatoris, la permissivitat davant la prostitució al carrer o el creixent incivisme. Més seguretat suposa, sens dubte, una inversió addicional a favor del turisme.

Per tot això, des de l'Ajuntament s’han de prendre mesures per corregir i recuperar la imatge que Barcelona mereix i posar en mans del sector el lideratge en la gestió del turisme, un dels actius importants que cal ajudar.

7

JORDI PORTABELLA. ERC BARCELONA, TURISME AMB VALOR AFEGIT El turisme és un dels sectors econòmics principals de Barcelona i també n'és el primer o segon del món, rivalitzant amb l’automoció.

Les grans ciutats d’Europa i del món, les que tenen una personalitat més marcada i atractiva, com ara París, Londres, Roma, Nova York, San Francisco, Rio de Janeiro o Tòquio són, de la mateixa manera que ho és Barcelona, destinacions turístiques de primer ordre que, sense renunciar a la seva identitat, són també ciutats cosmopolites.

Barcelona és una ciutat turística perquè la seva forta personalitat i la seva indiscutible bellesa l’han convertit en un referent mundial. Aquesta és una realitat que genera molta riquesa i benestar per als barcelonins i els catalans.

El turisme també genera inconvenients i han de ser compensats amb inversions en equipaments i serveis que beneficiïn la població que ha de conviure amb el turisme.

Barcelona té un model únic en el món que combina el públic i el privat, i que cal defensar. Els interessos particulars i legítims harmonitzen amb els interessos col·lectius que representa la ciutadania: aquest és el model Barcelona que ha donat tants èxits a la nostra ciutat. Però part dels enormes guanys del turisme han de servir per finançar els guanys del futur. És en aquest sentit que cal que Barcelona sigui no només la capital del gòtic i del Modernisme. També ha de ser la capital del turisme del futur, el que tingui valor afegit.

Sense valor afegit no hi ha activitat econòmica amb un futur segur. Per això proposo la creació d’un clúster turístic, una associació d'empreses que generin riquesa en diversos sectors i que treballin juntes per millorar l’atractiu turístic de Barcelona, que aglutini hotels, restaurants, agències de viatges i comerç. Un clúster que permeti a la nostra ciutat liderar les moltes demandes de serveis tecnològics que té el sector turístic. És així com podem esdevenir la capital del turisme del futur: aportant valor afegit, resolent els problemes tecnològics del futur, resolent els desajustos que el turisme pot generar en la quotidianitat de la ciutadania.

RICARD GOMÀ. ICV-EUiA TURISME AMB RESPONSABILITAT SOCIAL I AMBIENTAL A l’inici d’aquest mandat, des d’ICV-EUiA vam plantejar la necessitat d’obrir un debat a fons sobre el model de turisme de la nostra ciutat. L’elaboració del Pla Estratègic de Turisme, un pla fet des de la perspectiva de ciutat i no estrictament del sector turístic, suposa un salt endavant per superar una etapa d’expansió massa ancorada en la lògica de l’increment de pernoctacions, i que ha acabat generant problemes d’encaix en una ciutat que volem que continuï sent convivencial i sostenible.

El turisme no pot posar en risc la capacitat de càrrega social, ambiental i econòmica de Barcelona, és a dir, no pot superar aquells límits a partir dels quals passa a ser percebut com un entrebanc per a la vida quotidiana, o bé genera problemes ambientals o desplaça altres activitats de l’economia urbana que doten de sentit els barris.

Cal promoure un turisme socialment i ambientalment responsable, que primi la qualitat -que no vol dir el turisme d’elit- i afavoreixi el que podríem denominar ‘les 3D del nou model’: desconcentració, diversificació i desestacionalització. Tenim un turisme vinculat en excés a uns territoris (Ciutat Vella, Eixample), a certes icones tradicionals (Rambla, Sagrada Família, Parc Güell) i a determinats esdeveniments o períodes. Calen noves dimensions geogràfiques i simbòliques, nous productes, nous agents configuradors de l’oferta i l’atracció de nous segments de qualitat.

En aquest sentit, des d’ICV-EUiA celebrem haver aprovat, aquest mandat, un nou Pla d’Usos de Ciutat Vella, que suposa una aposta per la descongestió territorial, en la mesura que congela l’increment de places hoteleres al districte i n’afavoreix la redistribució i la millora qualitativa, per tal de reduir l’impacte sobre el veïnat i l’espai públic.

I aquest és l’altre gran repte que cal abordar, l’aposta de futur que ens queda pendent: el turisme ha de ser corresponsable dels impactes que genera sobre els serveis de la ciutat, sobre el seu patrimoni, sobre l’espai públic, sobre el medi ambient. Tal com han fet moltes altres ciutats, ens hem de dotar d’un instrument que ens permeti compensar una part d’aquests impactes. Des d’ICV-EUiA hem defensat sempre la creació d’una taxa turística com a mesura imprescindible, que serà palanca de canvi per superar un model de beneficis concentrats i costos dispersos, cap a un altre escenari de compensació de costos i de dispersió social dels beneficis del turisme.

8

Notícies del CETT

El DRET i el TURISME, d’actualitat El CETT és present en dos dels esdeveniments monogràfics sobre dret i turisme més destacats del panorama actual, organitzats per la Universitat de Barcelona i l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona. En ambdues cites, el professor de dret turístic del CETT, Òscar Casanovas, participa com a ponent en representació de l’Escola.

El passat mes de març van tenir lloc, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, les jornades L’impacte de la Directiva de Serveis i de la Legislació de Transposició en les Administracions Públiques: Aspectes Generals i Sectorials, organitzades pel Departament de Dret Administratiu de la Facultat de Dret, en el marc del projecte I+D+I ”Derechos de la ciudadanía, libertad de establecimiento y prestación de servicios en la Unión Europea”.

Pel que fa a les exposicions per part dels experts, Maria Abellanet, directora general del Grup CETT, va presentar l’Escola i va realitzar una breu introducció sobre l’evolució del règim jurídic del turisme a Catalunya. A continuació, el responsable del Bloc de Dret i Política Turística i del Bloc de Projecte de Fi de Grau de l’EUHT CETT-UB, Òscar Casanovas, va intervenir amb la ponència “L’impacte de la Directiva de Serveis en el turisme”. El professor va parlar de la problemàtica que pot generar la transposició de la directiva europea en l'àmbit estatal i autonòmic en el terreny de les empreses i les activitats d’interès turístic. Va centrar la seva intervenció en les agències de viatges i els guies de turisme, que poden viure un alt grau de conflictivitat o incertesa en aquests moments de canvis profunds, però que suposen més una oportunitat que no pas una amenaça amb vista al futur.

El Congrés Internacional Turisme & Dret Òscar Casanovas també participa, amb la ponència “La transposició nacional de la Directiva Bolkestein i els seus efectes en el Dret del Turisme”, qüestions pràctiques, en les sessions de treball del Congrés Internacional Turisme & Dret. Organitzat per l’ICAB (Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona), el Congrés es celebra els dies 7-9 d’abril a Barcelona i Sitges, coincidint amb el Saló Internacional del Turisme de Catalunya (SITC). Especialistes de primer nivell, representants dels sectors públic i privat, advocats/des i professorat universitari hi tracten temes d'actualitat relatius a qüestions jurídiques rellevants en l'àrea del turisme, pedra angular de la recent legislació europea i internacional.

SOBRE LA REVISIÓ DE LA NORMATIVA TURÍSTICA 2010 Durant l’any 2009 es va iniciar un procés de codificació i actualització de la normativa turística. La Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya estava elaborant nou propostes normatives de futur, responent a la transposició de la Directiva de Serveis en el Mercat Interior i al Pla Estratègic del Turisme de Catalunya (PEC) 2005-2010.

Durant l’any 2010 s’havia previst l’aprovació de cinc d’aquests projectes normatius: es tractava de tres projectes de decret -el d’establiments d’allotjament turístic, el dels habitatges d’ús turístic i el de la creació de la Xarxa de Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya-, a més de la modificació de la Llei de Turisme i la modificació del Reglament d’Agències de viatges.

Simultàniament, s’estaven elaborant dos projectes de nous decrets: el Projecte de decret regulador del Sistema Català de Qualitat Turística i el projecte de decret de creació de la Comissió Interdepartamental de Turisme i Mesa sectorial de Turisme. També s’havia de modificar l’Ordre referent al reconeixement de les habilitacions de guia de turisme expedides per altres administracions públiques, i es va publicar l’Ordre sobre la convocatòria per concedir incentius en l’àmbit del Pla de Desenvolupament Turístic (2010).

El 28 de febrer de 2011, de les normatives pendents d’aprovació només han sortit publicades les següents: • Decret 127/2010, de 14 de setembre, de regulació de la Xarxa de Serveis d’Informació, Difusió i Atenció Turística de Catalunya.

• Decret legislatiu 3/2010, de 5 d’octubre, per a l’adequació de normes amb rang de llei a la Directiva 2006/123/CE, del Parlament i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior. El capítol 7, que regula els serveis turístics, modifica la Llei 13/2002, del 21 de juny, de turisme de Catalunya.

• Decret 183/2010, de 23 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic.

• Decret 164/2010, de 9 de novembre, de regulació dels habitatges d’ús turístic.

El procés d’actualització de la normativa continua amb el nou Govern de la Generalitat de Catalunya, que el podria completar amb la creació d’una recopilació normativa o codi turístic de Catalunya. En properes edicions del Tot CETT, i un cop s’hagin publicat tots els nous projectes normatius, se’n farà una valoració. És probable que algun dels decrets ja aprovats sofreixin encara alguna modificació, fruit del consens i el compromís del sector. Caldrà esperar, doncs, abans de poder fer una valoració general del procés.

Maria Abellanet, directora general del Grup CETT

9

Notícies del CETT

Sobre l’AEROPORT de BARCELONA com a plataforma turística El passat 22 de desembre, l’Observatori CETT* va reunir diversos experts en gestió d’aeroports per valorar el present i futur de l’aeroport de Barcelona com a plataforma turística, després que el Govern espanyol hagués aprovat un decret per privatitzar parcialment AENA, la gestió dels controladors i la gestió dels aeroports. A continuació s’exposen les principals conclusions de la trobada.

El segon Obervatori CETT va comptar amb la participació, a la taula de debat, de Juan Luís Burgué, gerent de la patronal espanyola de companyies aèries, ALA (Asociación de Líneas Aéreas); Òscar Casanovas, professor de dret i política turística de l’EUHT CETT-UB; Germà Bel, catedràtic d’economia de la UB i expert en infraestructures; Joaquín Trigo, director executiu de Foment del Treball, i Adrià Canals, responsable d'Infraestructures Aeroportuàries d’Abertis Airports.

Durant la sessió, el representant de les companyies aèries, Juan Luís Burgué, va dir que cal posar condicionants a la gestió privada. Així, doncs, per Burgué “el més important és l’orientació de la gestió i l’eficiència del seu model, en detriment del perfil del gestor, tant si és públic com privat”. Per Burgué, no hi ha una relació causa-efecte entre la gestió pública o privada per a la configuració d’un hub (punt d’enllaç de vols intercontinentals), tal com aspira a convertir-se l’aeroport de Barcelona.

En opinió del professor del CETT-UB Òscar Casanovas, els models de gestió privada comporten més eficiència que els models d’empresa pública. Per aquest motiu es va mostrar esperançat que, amb el decret del Govern, la gestió privada del Prat el converteixi en un aeroport més competitiu. Segons Casanovas, “l’eficiència dels viatges no depèn només de les companyies aèries, sinó d’altres serveis addicionals i complementaris com ara el trànsit d’equipatges, la senyalització o l’atenció als passatgers, entre altres”.

D’altra banda, l’expert en infraestructures i economista Germà Bel va puntualitzar que als indrets que són una destinació turística, com és el cas de Catalunya, l’accessibilitat és molt important. Segons Bel, a Europa hi ha exemples de gestió pública amb un model eficient i exemplar: és el cas de Munic o de Frankfurt, amb un model mixt. En canvi, hi ha models menys eficients gestionats per empreses privades, com ara Heathrow, a Londres. Així, doncs, la gestió privada no és necessàriament garantia d’un model d’èxit. Pel profes-

sor Bel, “la gestió pública està condicionada a les urnes electorals i això provoca que hi hagi una inversió important per part de l’Estat en determinats serveis. En canvi, en la gestió privada hi ha una tendència a desinvertir”. Tanmateix, va advertir que, en el cas d’Espanya, les taxes es fixen en funció dels costos del conjunt dels aeroports, quan el més correcte seria ajustar-les en funció del volum de passatgers i dels costos de cada aeroport.

El representant d’Abertis, Adrià Canals, va expressar que encara és aviat per valorar si el model que proposa el Govern és atractiu. En tot cas, va manifestar que una infraestructura aeroportuària permet que una regió sigui més competitiva, en termes turístics. Va dir que en aquests moments, a Europa, la tendència és liberalitzar la gestió dels aeroports i que “el preu de les tarifes aeroportuàries no ha de condicionar que el Prat es converteixi o no en un hub, atès que Barcelona és una gran destinació turística i això ha de donar peu que les companyies aèries hi apostin”.

Finalment, Joaquín Trigo, en representació de la patronal empresarial Foment del Treball, va exposar “que la privatització no és cap garantia de bon funcionament d’un aeroport, ja que el més important és el model de gestió”. Tanmateix, Trigo va comentar que “és fonamental millorar l’atenció i la informació que s’ofereix als passatgers quan es produeix alguna incidència, ja que en aquests casos estan molt desemparats”. * L'observatori CETT és un marc de debat i reflexió de temes estratègics en l'àmbit de l'economia i el turisme, que pretén potenciar el coneixement des de la plataforma de la formació. S’hi realitzen debats i es generen opinions per analitzar temes vigents del sector turistic des de la perspectiva econòmica i empresarial.

Podeu trobar més informació a: http://observatoricett.blogspot.com/

10

Notícies del CETT

El BAS, el proveïdor integral de SERVEIS EDUCATIUS de la ciutat La ciutat de Barcelona és un referent acadèmic internacional en els àmbits de la gestió d’empreses, la medicina i l’arquitectura, i a més, com a destinació turística, ofereix il·limitades alternatives educatives i d’oci. En aquest context, el Grup CETT ha creat recentment el Barcelona Academic Services (BAS), a fi de cobrir les necessitats de les organitzacions acadèmiques i dels participants individuals que cerquen noves experiències educatives a la ciutat.

El Barcelona Academic Services (BAS) del Grup CETT ofereix serveis integrals per a estades formatives a la ciutat de Barcelona i posa a l’abast del mercat varietat d’experiències acadèmiques. Ho fa a través de l’oferta de diferents programes de study abroad, allotjament (entre les diverses opcions s’inclou la residència universitària pròpia, Àgora BCN, i l’Hotel Alimara), aules i sales per a reunions totalment equipades, així com un ampli ventall de serveis complementaris. Pel que fa als programes de study abroad, inclouen programes d’any acadèmic, semestres i cursos d’estiu en els àmbits del turisme i l’hoteleria. A més, en paral·lel, es dissenyen programes a mida sota demanda, adaptats a les necessitats de les empreses i les universitats.

El valor afegit del Barcelona Academic services rau no solament en l’experiència que aporta el conjunt d’unitats de negoci del Grup, sinó també en l’alta complementarietat dels serveis que ofereix.

L’experiència tant en el món acadèmic com en el sector turístic permet oferir serveis complets per a esdeveniments de tipus acadèmic (congressos, seminaris, conferències i meetings...) i incloure serveis de secretariat tècnic i científic, d’assessorament i de planificació. A continuació es presenten dos dels esdeveniments més rellevants per a aquest 2011, com a mostra de les activitats en curs.

• AIEST Conference L’AIEST (Association Internationale d’Experts Scientifiques du Tourisme), fundada el 1941, és una associació internacio-

nal que reuneix experts en el camp del turisme. Va néixer amb la voluntat de fomentar les relacions entre els seus membres, promoure l’activitat científica, donar suport als instituts i centres de recerca i d’educació especialitzats en turisme, i organitzar conferències periòdiques per tal de generar coneixement científic en aquest àmbit.

El Barcelona Academic Services gestionarà l’organització de la conferència d’enguany de l’entitat que, amb la temàtica “Promoció Turística: Nous reptes per el sector turístic”, es celebrarà entre el 28 d’agost i l’1 de setembre a l’Hotel Alimara del Grup CETT. • WYSTC Conference La WYSE Travel Confederation és la major xarxa mundial d’operadors de viatges per a joves i estudiants, una associació sense ànim de lucre dedicada a connectar les organitzacions que donen servei a milions de joves que viatgen per estudiar, treballar i créixer professionalment i personal.

La World Youth & Student Travel Conference és l’esdeveniment anual de la WYSE Travel Confederation. Avalat per l’OMT i la UNESCO, és la fira més important per a les organitzacions dedicades a la indústria dels viatges educatius.

Cada any, la conferència permet a joves, estudiants i professionals del sector reunir-se amb la finalitat de compartir experiències i coneixements, aprofitar noves oportunitats de negoci i generar xarxes de contactes a tot el món.

La conferència, que comptarà amb la participació d’uns 800 delegats i 450 empreses de viatges per a joves de 80 països, es celebrarà enguany a la ciutat de Barcelona i comptarà amb el suport logístic de BAS. Més informació: www.bcnacademicservices.com

11

Notícies del CETT

Els PREMIS ALIMARA brillen en la XXVII edició ELS GUARDONATS El dia 7 d’abril té lloc la Nit dels Alimara, durant la qual es realitza el lliurament dels prestigiosos Premis, coincidint amb la inauguració del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC). Com ja és habitual, l’escenari escollit per a la festa és l’Hotel Alimara de Barcelona.

Els salons de l’Hotel Alimara de Barcelona són la seu, un any més, de l’entrega dels Premis Alimara, guardons creats pel CETT i organitzats amb el SITC, que suposen un reconeixement públic a l’esforç del sector turístic i hoteler en la divulgació dels seus recursos. Ja fa 27 anys que té lloc aquesta convocatòria per posar en valor la qualitat del material de promoció turística, tant de les institucions públiques com de les empreses. És una cita entranyable a què assisteixen autoritats de Catalunya, dels departaments d’Empresa i Ocupació, de Cultura, d’Ensenyament, d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, consellers i directors generals de Turisme de diverses comunitats autònomes, així com de més representants de les institucions catalanes, personalitats i professionals dels sectors acadèmic, turístic i hoteler, representants d’universitats, d’institucions estrangeres i d’empreses.

En la present edició 2011 dels Alimara han format el jurat el Sr. Miquel Alsius, president del Grup CETT i, per ordre alfabètic, la Sra. Maria Abellanet, directora general del Grup CETT; la Sra. Carme Ayala, de Punt Ràdio Catalunya; el Sr. Enric Domingo, director de Comunicatur.info; el Sr. Joan Miquel Gomis, director del Programa de Turisme dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC; la Sra. Ester Franquesa, cap del Servei de Foment de l’Ús de la Llengua Catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat; el Sr. Francesc Ivars, director docent de l’Escola Antoni Algueró i membre del Gremi d’Indústries Gràfiques de Catalunya; el Sr. Enric Sagrera, vicepresident de l’Associació Empresarial Catalana de Publicitat; la Sra. Marta Serra, directora del SITC i la Sra. Catiana Tur, gerent de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV).

A la festa dels Alimara i en el transcurs de l'acte de lliurament de guardons, també s'atorgarà el Premi Alimara CAT Turisme. Creat amb el suport de la que fou la Secretaria General de Política Lingüística i de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, juntament amb el SITC, el guardó vol reconèixer l’esforç que fan les empreses i les institucions fora de l’àmbit lingüístic català a l’hora de produir i editar material gràfic de promoció.

• Àmbit territorial estatal, autonòmic i regional: El premi ha estat per a la campanya “Asturias, lo dice todo el mundo”, presentada per la Sociedad Regional de Turismo SA, i la Guia Braille de la Costa Brava, del Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

• Àmbit territorial local: El premi ha estat per a la campanya “Centre d’Observació de l’Univers del Montsec, el millor cel de Catalunya. Un planetari únic al món”, del Consorci del Montsec, i a l’espai web www.zaragozaturismo.es, de Zaragoza Turismo.

• Àmbit de grans empreses del sector turístic i hoteler: Els catàlegs i l’espai web de la campanya de nova imatge d’Ambassador Tours/Royal Vacaciones.

• Àmbit de pimes, fundacions, associacions, organitzacions...: El premi ha estat per al portal www.buscounviaje.com, realitzat per Recomendaciones Personalizadas, SL. • Premi Alimara CAT Turisme: Atorgat a la campanya en català d’Oñati, presentada per Oñatiko Garapen Eta Turismo Ajentzia SA. • Premi Alimara dels Estudiants del CETT: El premi ha estat per a www.andalucia.org, de la campanya de la nova comunitat turística d’Andalusia, presentada per Turismo y Deporte de Andalucía SA. • Premi Alimara Especial: S’ha atorgat aquest guardó a la Fundació de la Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família, perquè és una institució que ha projectat la basílica de la Sagrada Família no sols com a símbol de fe, de religió i de catalanitat, sinó que l'ha convertit en un símbol universal i en una icona turística excepcional.

12

Fundació

TURISME i OCI: una visió des de la FORMACIÓ universitària del CETT La Delegació de la Pastoral del Turisme del Bisbat de Girona va organitzar, el passat 7 de març, a Blanes, la XXII Trobada de Professionals del Turisme. El CETT va ser present a la taula de debat sobre el futur del turisme a la demarcació, amb la intervenció de Maria Abellanet, directora general del Grup, que va analitzar el rol de l’oci com a base del producte turístic.

La Trobada, presidida pel bisbe de Girona, Monsenyor Francesc Pardo, va comptar amb la presència de l’alcalde de Blanes, Josep Tries, i de Salvador Batalla, delegat episcopal de la Pastoral de Turisme del Bisbat (que van inaugurar i presentar l’acte, respectivament), a més de professionals del món del turisme, el comerç i l’hoteleria.

La jornada es va iniciar amb la conferència “La Sagrada Familia com a bellesa i contemplació. El turisme i l’oci com a retrobament”, a càrrec del degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Armand Puig. Després d’un breu descans va tenir lloc la taula rodona sobre “El futur i les perspectives del turisme a les comarques gironines”, coordinada per Jordi Comas (president de la FOEG i de la Comissió Diocesana de Turisme).

Per tal de donar a conèixer una visió des del món empresarial, de la universitat i de l’administració, el debat va tenir com a participants l’empresari hoteler Climent Guitart, la directora general del Grup CETT, Maria Abellanet, i el coordinador de l’Observatori de Turisme de Catalunya de la Direcció de Turisme de la Generalitat, Josep Miralpeix.

A continuació s’exposa la ponència que va presentar Maria Abellanet, sobre la relació entre el turisme i l’oci, vista des de la vessant universitària.

L’oci, un dels pilars del segle XXI L’oci es va començar a implantar com a valor el segle passat i avui és un element d’identificació de les persones. La vida a les societats desenvolupades no s’entén sense oci, és a dir, sense TV, ni música o anar a passejar o de viatge, practicar o veure esports. Però l’oci no s’ha entès sempre de la mateixa manera: a les civilitzacions clàssiques no tenia una utilitat concreta, era sinònim de llibertat i felicitat i es referia a la vida contemplativa. El cristianisme va recuperar el concepte

d’oci, emprat per fomentar i divulgar uns valors. El Dr. Armand Puig afirma que l’oci humà és un oci carregat d’energia, actiu. Un oci que construeix la persona.

A l’època moderna, industrial, l’oci repara i prepara pel treball i s’entén com un temps de descans i de recreació de l’esperit. Finalment, en l’època actual, l’oci es converteix en un dret per a tothom, una experiència irrenunciable i un indicador de la qualitat de vida. Segons el professor Cuenca, de la Universitat de DEUSTO, l’oci és una qualitat que mou les persones i les capacita per viure experiències satisfactòries, més o menys enriquidores, però que donen un sentit a l’existència del ser humà.

Avui es donen noves condicions socials en les quals l’oci s’ha incrementat: la disminució de la jornada laboral, el retard de l’accés dels joves al mercat de treball, l’augment de les expectatives de vida, l’accés massiu als mitjans de transport i a les TIC, entre altres. Totes han afavorit uns estils de vida en què l’exercici de l’oci té una gran incidència personal, econòmica, política i també social. Actualment el treball s’ha convertit en un mitjà per proporcionar oci i ha convertit la idea de temps lliure reparador en la idea d’un temps restaurador i estructurador d’una forma de vida en què la gamma d’activitats que es poden practicar s’ha ampliat fins a límits insospitables. La mateixa indústria de l’oci (també la turística) se n’encarrega.

Segurament podríem estar d’acord amb la professora Maradiaga, de la Universitat de DEUSTO, quan afirma que és important que les persones estiguin preparades per gaudir de l’oci des del coneixement i la llibertat per preservar-se de la manipulació i allunyar-se del consumisme. Segons ella, la clau per gaudir de l’oci són determinats valors basats en el respecte per la persona humana i les seves potencialitats.

L’oci és, des de l’actual concepció, una experiència humana positiva determinada per l’actitud amb què es duu a terme una acció sense obligacions. La indústria de l’oci s’obre camí potenciant l’accés a determinades vivències al major nombre de persones possible, en el benentès que l’oci no és universal, ja que no provoca les mateixes reaccions i emocions a tothom. El coneixement, l’experiència prèvia i les expectatives sobre aquell temps o activitat en són els condicionants més significatius.

Des de la perspectiva del subjecte podem entendre l’oci com una experiència i com un fi en si mateix. Parlaríem de la coordenada autotèlica de l’oci, amb una manifestació lúdica, ecològica, creativa, festiva, solidària... Des de la perspectiva del promotor ens trobaríem amb un plantejament mer-

13

cantilista de l’oci, és a dir, l’oci exotèlic o com a mitjà que té diferents dimensions (productiva, educativa, terapèutica...).

La indústria turística ha utilitzat aquestes connotacions recreatives per posicionar els productes, que ha promocionat basant-se en les característiques més autotèliques per aconseguir un major consum i benefici econòmic. Aquesta utilització es pot fer en positiu o en negatiu, i en funció de la responsabilitat -dels promotors i dels consumidorses podria saltar cap a coordenades nocives (amb dimensions instintives, addictives, inconvenients o il·legals) o absents (per incapacitat o impossibilitat).

Segons el professor de l’EUHT CETT-UB Xavier Puertas, des d’aquest plantejament exotèlic de l’oci, en què s’ofereix una experiència a canvi de diners, el productor ha d’afrontar amb contundència l’ètica en l’oci, a través de les seves propostes.

Cal, doncs, situar l’ètica i la responsabilitat tant en qui consumeix l’oci com en qui n’és el promotor. Avui en dia, la gestió adequada de les propostes d’oci és bàsica en la indústria turística; una gestió que s’ha de fonamentar en la responsabilitat social, empresarial i individual, amb la incorporació de les preocupacions socials, laborals, mediambientals i de respecte als drets humans. Les estratègies de responsabilitat s’han d’incorporar a les activitats i als negocis clau. Cal un correcte exotelisme de les propostes d’oci, fonamentat en plantejaments mercantilistes responsables.

La formació és clau per gestionar les destinacions i les empreses turístiques i el seu potencial d’oci. Calen nous lideratges i persones individualment responsables que siguin el motor d’un sector turístic en el qual, a mitjà i llarg termini, tothom hi surti guanyant. Tal i com ha dit el Sr. Climent Guitart, “el futur depèn de nosaltres”.

Fundació

ANTONI SANSALVADÓ, nou president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT “En l’última reunió de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, el president, Gaspar Espuña, va exposar el seu interès per deixar el càrrec que ostentava des del seu origen, l'any 2000.

Creia que era l'hora que un altre membre del Patronat agafés el relleu. Els patrons van acceptar aquesta decisió que donava un merescut descans al Sr. Espuña i, d'acord amb els estatuts actuals, van proposar que hi seguís vinculat com a president d'Honor vitalici, amb la possibilitat d’assistir a totes les reunions i deliberacions del Patronat que cregués oportú.

El Patronat va escollir-me per assumir el càrrec de president, crec que d'una manera especial, per la meva vinculació amb el Sr. Espuña des de l'origen del CETT, fa més de trenta-cinc anys; això representa una renovació i al mateix temps una continuïtat, al mantenir l'esperit fundacional del Grup.

Succeir Gaspar Espuña és un repte difícil, i això no és un tòpic; en el cas d'una successió, és una realitat. La seva personalitat, la seva creativitat i la seva empenta capaç de superar totes les dificultats que es puguin presentar, han estat sempre un exemple. En tenim una mostra en la seva última aventura, la creació de la Residencia Universitària Internacional Àgora BCN, un objectiu que semblava quasi inassolible, que ja té cinc anys de vida, un èxit reconegut per tothom i que és un referent de la Fundació.

Així doncs, seguint l’esperit de Gaspar Espuña, aquest repte és un honor i també un compromís que em fa molta il·lusió acceptar, comptant amb l'ajuda i la cooperació del mateix Sr. Espuña i de la resta de patrons i directius de la Fundació i del Grup CETT. Un altre canvi a la Fundació ha estat la renovació del Patronat, que ha incorporat quatre nous patrons provinents de diferents àmbits, per ajudar en la nova etapa i aportar noves visions i experiències. Són M. Teresa Díaz Comas (presidenta de CETT Alumni), Anna Ros Gutiérrez, Jaume Marimon Closa i Albert Domingo Melgosa.

Com molts sabeu, la raó de l’existència de la Fundació és assegurar el manteniment i la perdurabilitat de la visió i la missió de les empreses i activitats del Grup i les pròpies, en el marc dels principis i valors fundacionals. Les empreses del Grup han de tenir la seva personalitat i autonomia, però la Fundació els ha de proporcionar noves idees, projectes i suport per al seu desenvolupament, i fer una tasca activa d'acompanyament i d'impuls, generant sinèrgies i facilitant la relació entre les empreses del CETT i el sector.

Ara se’ns presenta un ventall d'actuacions important: en aquests moments difícils de crisi, és especialment necessari vetllar per l'acompliment del nostre compromís social, tant en els països del tercer món com aquí, a casa nostra. Seguirem donant suport al pla de Responsabilitat Social Empresarial que ja és un model en empreses del nostre sector; també el foment dels treballs de recerca i investigació, les beques i la internacionalització.

La Fundació ha de tenir creativitat i capacitat per estudiar projectes de futur que aconsegueixin que el Grup CETT segueixi creixent com un referent cada vegada més important en el món del turisme i l'hoteleria. Tot això ho hem de fer sense grans ostentacions, però amb una bona difusió, amb molta professionalitat, rigor i generositat, característiques del nostre Grup. Per aconseguir-ho comptem amb la col·laboració i ajuda de tothom: els directius, l’antic alumnat i l’alumnat. Gràcies per endavant!”

Antoni Sansalvadó i Tribó

14

Tema

LA PROMOCIÓ TURÍSTICA, un repte de país L’observatori Esmorzars CETT, amb el títol “Quines han de ser les politiques de promoció del turisme català?", va reunir, el passat 16 d’abril, a l’Hotel Alimara, diversos experts i representants de l’Administració pública. L'objectiu era debatre l’eficiència de les actuals plataformes de difusió turística i plantejar la conveniència de potenciar-les o ampliar-les per tal de reactivar un dels sectors més estratègics de l’economia catalana. També es va analitzar quina ha de ser la imatge i el model de difusió d’aquest sector en els propers anys. A la taula hi van participar Jordi Secall, director de Relacions Institucionals i Projectes Estratègics de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat; Francesc Vila, comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona; Raimon Martínez Fraile, president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya; Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme de la Costa Brava i Ramon Serrat, professor de l’EUHT-UB i consultor.

En un context de crisi que està configurant nous escenaris per al sector turístic, Jordi Secall, de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat, va argumentar la conveniència de revisar i mesurar amb més rigurositat i de forma constant totes les accions de promoció que es duen a terme. “Així es pot valorar si cal seguir el mateix camí, o bé buscar noves alternatives que millorin l’eficiència d’aquestes accions”.

Secall també va afegir que és un moment oportú per optimitzar els recursos que es diposen i, per això, recomana “potenciar i reforçar la coordinació entre les institucions públiques i les empreses privades, per racionalitzar les accions”. El representant de l’Agència Catalana de Turisme veu oportú tenir un grau de coneixement més elevat dels mercats per saber què pensen, què fan i com es comporten, amb la finalitat d’ajustar amb més precisió les accions promocionals del nostre turisme. En la seva exposició, Secall també va fer referència a la necessitat de fidelitzar i reposicionar els turistes de mercats de proximitat, encara que això suposi perdre quotes en segments específics.

L’any passat, el turisme va moure 780 milions de persones i va generar una activitat econòmica a escala mundial per valor de 862 mil milions de dòlars. A més, es va crear una ocupació de 440 milions de llocs de treball. Amb totes aquestes dades, Raimon Martínez Fraile, president del Saló Internacional de Turisme de Catalunya, va defensar que el turisme és la primera indústria econòmica mundial, per davant d’altres sectors com ara l’energia i l’automoció, entre altres, i és generadora d’un gran valor afegit.

En opinió de Martínez Fraile, les polítiques de promoció es basen en 3 grans qüestions: què venem, on venem i com ho venem. Fraile és partidari de difondre totes les marques que hi ha a Catalunya, “però cadascuna ha de respondre a un

concepte molt ben definit que reclami l’atenció de la demanda turística”. Davant les adversitats econòmiques actuals, el president del SITC va considerar que s’estan aplicant suficients recursos per a la promoció del nostre turisme, però va remarcar que cal tenir “més consciència de la seva efectivitat”. Per això, és partidari que s’apliquin taxes, i evitar així que el turisme sigui un sector que depengui de les ajudes de l’Administració. Pel que fa a la cooperació i el partenariat públic-privat, Martínez Fraile va ser molt contundent a l’hora d’exigir a les empreses privades la seva participació en l’impuls d’accions, com a condició explícita per tal que les administracions també s’hi impliquin. Va posar com a exemple la iniciativa per impulsar la promoció de Barcelona Shopping Line, destinada a convertir el centre de la Ciutat Comtal en un destí comercial per als estrangers.

En el seu moment, Martínez Fraile, com a director de Turisme de Barcelona, va posar com a condició per invertir diners públics que també ho fessin els comerciants. Després d’algunes desavinences en les negociacions inicials, es va aconse-

15

guir un acord que ha acabat consolidant aquesta iniciativa.

Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme de la Costa Brava, va apuntar a la taula de debat que “Catalunya és una destinació turística rellevant, però això no vol dir que sigui una marca suficientment ben posicionada als mercats”.

Segons Batallé, “quan es parla de polítiques turístiques l’objectiu prioritari és promocionar Catalunya, però això no respon necessàriament a posicionar la marca Catalunya. Segons els mercats, cal promocionar les 10 marques que té el nostre país, ja que ens ajudaran a promocionar el conjunt de Catalunya”. Batallé va afegir que hem d’oferir productes i experiències diferenciadores d’altres destins, i va posar de manifest la força i l’impacte de les noves tecnologies a través de les xarxes socials, com a canals de comunicació per promoure la prescripció de destins turístics de casa nostra.

Dolors Batallé també va posar de manifest una creixent sensibilitat pels aspectes mediambientals, “atès que tenim un territori amb una elevada qualitat i quantitat d’espais naturals. Per exemple, a les comarques de Girona, el 30% del territori són espais naturals i per això s’hauria de potenciar més aquest valor a l’hora de promocionar el turisme de la zona”. Pel que fa als recursos econòmics que s’han d’emprar per a la promoció, Batallé va demanar prioritzar les accions tenint en compte les limitacions actuals de l’Administració, i es va mostrar partidària de posar en pràctica una coparticipació entre el sector públic i el privat.

Per la seva banda, Francesc Vila, comissionat de Turisme de la Diputació de Barcelona, també va exposar que la marca Catalunya no és prou reconeguda i, per aquest motiu, és necessari dinamitzar la promoció de les 10 marques que conviuen en el territori. Vila va insistir en la urgència de dissenyar un pla de màrqueting que posi en relació els recursos que té Catalunya amb les seves marques turístiques i la diversitat de productes que s’hi ofereixen. “Estem en una etapa econòmica que ens obliga a reinventar-nos, perquè tenim menys recursos i, per tant, hem de ser més eficients per aconseguir que el turisme sigui un motor econòmic de primer nivell”, va afegir. Per assolir aquest objectiu, Francesc Vila va proposar coordinar millor tots els recuros de les administracions públiques i les empreses, ja que “s’ha de fer un canvi qualitatiu en la metodologia de treball i tenir molt clar quin ús s’ha de fer de les marques i quina ha de ser la política de comunicació”.

Finalment, Ramon Serrat, professor de l’EUHT CETT-UB i consultor, va explicar que el reconeixement exterior d’una marca sovint va vinculada a la visió que es té d’un estat, o bé a la identificació d’un imaginari que identifica un territori. En aquest sentit, va puntalitzar que “Catalunya no té aquest concepte imaginari i per això s’hauria de treballar per una promoció turística diferenciada”. En opinió de l’expert, no s’han d’invertir més recursos econòmics sinó millorar-ne el control i fer més esforç creatiu. Per Serrat, “l’objectiu de la campanya de promoció de la marca turística ha de ser genèrica, perquè quan el turista arribi al nostre territori descobreixi les diferents ofertes disponibles”.

A continuació s’exposen les opinions dels participants a la taula de debat de l’observatori (per ordre alfabètic), sobre la qüestió “Quines han de ser les politiques de promoció del turisme català?

DOLORS BATALLÉ Directora del Patronat de Turisme Costa Brava Girona

Probablement la primera reflexió que caldria compartir abans de debatre sobre les polítiques de promoció del turisme català és la diferenciació que hauríem de fer entre el reconeixement de la importància de Catalunya com a destinació turística i el grau de penetració que Catalunya, com a marca turística, té en els mercats.

Probablement, també, i com a conseqüència de la reflexió anterior, hauríem de fonamentar les polítiques turístiques en conceptes com ara la diversitat i la diferenciació, a la vegada que, quan ens promocionem en mercats exteriors, hauríem d’utilitzar estratègicament i en benefici del conjunt de Catalunya aquelles marques turístiques catalanes amb més projecció internacional i amb un alt grau de reconeixement.

La diversitat de Catalunya, que s’expressa en una gran diversitat de paisatges, tant naturals com humans, en diversitat de ciutats i pobles, de recursos turístics, d’establiments turístics, és, treballada estratègicament, una gran oportunitat que ens permet disposar d’una oferta turística per a gairebé tots els segments de la demanda.

Al mateix temps, aquesta diversitat ens obliga a prioritzar, ens obliga a identificar els nostres millors recursos, per estructurar els productes que els mercats demanen.

La diferenciació que Catalunya té com a país és també un valor turístic que hem d’aprofitar i que ha d’impregnar les polítiques de promoció turística. Els elements diferenciadors fonamentats en la nostra cultura, en el seu sentit més ampli i expressats a través del nostre patrimoni, història, manera de viure, els nostres catalans universals... han de relacionar-se, acompanyar i afegir valor a la nostra oferta de sol i platja, de turisme urbà, de turisme d’interior i de muntanya. Tenim tots els elements per diferenciar-nos d’altres destinacions i per posar en el mercat productes i experiències irrepetibles en altres llocs igualment atractius per les condicions naturals i per la modernitat dels establiments turístics.

Finalment, hem de fer un pas decidit cap a l’ús de nous canals de promoció i comunicació, posicionant-nos amb força a Internet, especialment en les xarxes socials, fent d’aquells que ens visiten els nostres principals prescriptors. A banda de l’eficàcia, el cost de la promoció a través d’aquests canals és molt inferior als costos de les accions promocionals convencionals i, aquest fet, cal tenir-lo especialment en compte en uns moments en què les disponibilitats pressupostàries per fer promoció turística són clarament insuficients.

16

RAIMON MARTÍNEZ FRAILE

JORDI SECALL

President del SITC (Saló Internacional del Turisme de Catalunya)

Director de Relacions Institucionals de l’Agència Catalana de Turisme

Que el debat sobre aquesta qüestió es plantegi en el marc d’un observatori és un bon auguri. Vol dir que es vol fer aprofundint en els diferents aspectes amb els quals es poden arribar a albirar pautes i camins per obtenir resultats. Resultats que, s’entén, han de tenir dues vessants: l’econòmica, naturalment, i també la social.

Els instruments per plantejar aquesta observació són, al meu entendre, els clàssics: Què? On? Com? Si trobem resposta a aquestes tres preguntes sabrem utilitzar exactament els instruments (aquests sí que són canviants) adequats per aconseguir els objectius.

Així, doncs, és bàsic contestar la pregunta Què estem venent? Crec que aquesta qüestió, la definició del producte Catalunya, o millor dit, del producte turístic de Catalunya, té una resposta fàcil, encara que sincerament, en els últims temps l’hem complicat a còpia de crear “ínsulas de Baratavia” per tot arreu que, més que ajudar, distorsionen aquesta imatge del nostre producte turístic. El meu parer, que defenso des de fa molt temps, és que la definició del producte turístic ha de ser senzilla i clara per atreure precisament els futurs turistes.

Canviem l’odre de les respostes. Com estem venent? És essencial que, en el sistema de venda que adaptem, siguem capaços de definir clarament l’objecte principal i l´objecte a partir del qual atraurem els turistes, i oblidar-nos de tots els altres. Un exemple: ningú va a Nova York per menjar, encara que tothom sap que a Nova York tindrà a l’abast els millors restaurants del món. En canvi, en altres racons, la gastronomia serà l’element bàsic per provocar l’afluència de turistes. Com sempre, cal escollir, i això és el més difícil.

Finalment, on hem de vendre? Fa uns anys em vaig inventar els “10 manaments” que he anat repetint pel món al llarg del temps, i cada vegada contemplo estorat que continuen vigents. El primer d’ells diu, textualment: “En la promoció turística, les inversions són inversament proporcionals: com més inverteixes, menys benefici obtens”. I és així. Pensin i veuran que tinc raó.

Les grans línies estratègiques que considero que haurien de guiar la promoció turística en els propers anys són: • Revisar a fons els formats actuals de promoció de la manera més rigorosa possible i a través de la mesura de resultats, en la línia que ja ho fa l’Agència Catalana de Turisme en la majoria de les seves accions.

• Apostar per les fórmules de col·laboració en general i, especialment, pels partenariats públics-privats.

• Apostar per l’especialització en els macrosegments més estables: el turisme familiar (certificacions de costa, d’interior, urbanes); el turisme esportiu (pràctica i grans esdeveniments); els short breaks; el turisme cultural (explotar millor les icones universals i el patrimoni popular), i el turisme de negocis.

• Pel que fa als mercats emissors, mantenir les quotes en els mercats tradicionals i realitzar una exploració efectiva i racional dels mercats llunyans emergents (problemàtiques de vols i visats i de serveis receptius adequats).

• Apropar a la promoció turística els sectors beneficiaris no turístics, amb actuacions compartides que generin beneficis comuns. Cal cercar fórmules de col·laboració per estar presents en les múltiples presentacions que cada any fan al món les empreses catalanes (Freixenet, Torres, Mango, Custo, grans xefs instal·lats a l’estranger, Tous, Cola-cao, Desigual, Sónar..., amb missatges compatibles amb els de la promoció turística.

• Incorporar eines i tecnologies d’aproximació al públic final sense oblidar els canals i els actors convencionals de promoció, en funció dels productes i dels mercats: cal fer-ho de la forma més racional i amb el menor cost possible, optimitzant l’ús de tots els recursos tecnològics que ja existeixen.

• Desenvolupar, a llarg termini, una vertadera xarxa de grans prescriptors (catalans coneguts i reconeguts), que esdevinguin ambaixadors mundials de Catalunya.

• I, last but not least, desenvolupar un sistema de coneixement de mercats que permeti generar intel·ligència de MKT per a les mateixes entitats de promoció i, sobretot, per al sector. Més que les xifres macro (el nombre de visitants, les xifres per països, els mitjans de transport, etc.) cal conèixer els detalls: qui són, com són, per què vénen, què fan i què els agrada fer, si estan satisfets, etc.

17

RAMON SERRAT

FRANCESC VILA

Professor de l’EUHT CETT-UB i consultor de CETT Consultors

Comissionat per a Turisme.

Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona

En situacions de conjuntura econòmica desfavorable com l’actual, s’imposa més que mai justificar les inversions que des de les diverses administracions es fan en l’àmbit de la promoció turística. Segurament és un bon moment per revisar i replantejar-se la feina feta fins ara en aquest àmbit; analitzar quant, com i en què s’ha invertit, i sobretot, estudiar els resultats obtinguts i, per tant, l’eficiència i l’eficàcia de les estratègies seguides fins al moment. És potser una tasca feixuga però necessària si volem redissenyar les polítiques de promoció turística del país sobre una base real de coneixement i fer noves propostes que maximitzin les inversions i els posteriors resultats.

D’altra banda, les eines utilitzades en la promoció turística han canviat de forma espectacular en els darrers anys. Maneres de fer tradicionals han quedat obsoletes, mentre sorgien oportunitats que s’havien de portar a la pràctica, de vegades precipitadament, per por de no quedar enrere i sovint sense ni temps per copsar-ne la utilitat real o l’abast. Cal analitzar amb serenitat les oportunitats que ens brinden les tecnologies de la informació i la comunicació; treballar per tal d’adoptar uns procediments que permetin anar incorporant les novetats que ajudin a una promoció turística més segmentada i focalitzada; posar en valor i oferir allò que més ens interessa a qui més pot interessar, i utilitzar els canals i el format que millor s’adaptin i satisfacin al destinatari final.

Catalunya ha de vendre identitat, certament, però dins d’aquest paraigüa genèric ha d’oferir productes concrets que responguin a les necessitats conscients o subconscients de la potencial clientela. I ho ha de fer utilitzant aquells recursos amb què compta i que la fan única i singular en un context global. Ha d’aconseguir que se la identifiqui amb unes icones tangibles o intangibles de referència, saber oferir aquelles que puguin resultar més atractives per a cada mercat emissor, per a cada segment de mercat i, si és possible, no deixar ni un sol turista sense un motiu per visitar el país.

Sabem que tenim un territori molt divers que compta amb una oferta de productes turístics molt àmplia, i que un cop el turista ens visita, tenim moltes possibilitats que repeteixi i que, a més, ens faci de prescriptor allà on vagi. La millor promoció pot ser la que ens facin aquells que ja ens coneixen, però si volem que ens coneguin haurem d’haver fet una bona promoció.

Per analitzar quines han de ser les polítiques de promoció del turisme català, cal veure’n primer els antecedents: • Amb la recuperació democràtica van emergir les necessitats de promoció del turisme català, a partir de realitats locals/ comarcals i amb evolucions diferents.

• El PETC 2005-2010 del Parlament de Catalunya va fixar el mapa de les 10 marques turístiques territorials (MTT), i va reconèixer que algunes no aportaven valor al conjunt. El PETC va establir que calia actuar en algunes d’aquestes 10 MTT, ja que no funcionaven com a tal.

• Les MTT i els Clubs de Producte ordenen la promoció turística de Catalunya. Sovint hi ha una falta de sincronització entre l’ús de les MTT, els seus productes i els mercats d’origen.

• La promoció del turisme espanyol amb prou feines ha inclòs la promoció del turisme català, reflectint una qüestió de fons, i afectant negativament aquest sector econòmic crucial.

Ara cal establir noves bases i orientacions per a les polítiques de promoció del turisme català. S’ha d’aprofitar l’experiència dels darrers 20 anys, valorar encerts i errors, i prendre la distància necessària per iniciar una nova etapa que respongui a la configuració del món d’avui, a les dinàmiques dels mercats, a la competència, i a les tecnologies de la comunicació i la informació; que sigui capaç de crear un canvi d’escala i generi noves oportunitats per al turisme català; i que actualitzi les MTT i la seva gestió per tal de comunicar l’oferta de productes turístics als mercats i segments més apropiats. És necessari un nou mapa de MTT i de productes ajustat als criteris del mercat i dels públics, que connecti amb la demanda. Ho ha de fer revisant les MTT segons el diagnòstic del PETC 2005-2010, prioritzant l’orientació de marques i productes a la demanda i centrant-se en el turisme com a factor de desenvolupament econòmic i del progrés; definint la relació entre les MTT i els seus productes, cercant sinergies i eficiència en la penetració dels diversos mercats; i flexibilitzant l’ús de les MTT per arribar a cada mercat de la forma més adient i per a representar el conjunt.

El Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya facilitaria les tasques d’analitzar i posar en relació els productes turístics, les seves MTT i els respectius mercats amb un mètode rigorós i científic; definir un nou posicionament de futur per a les MTT; i dissenyar les estratègies de promoció més eficients i adequades per assolir aquest nou posicionament. És un exercici pendent i urgent per evitar perdre oportunitats en aquest sector econòmic capdal de l’economia del nostre país.

18

Entrevista

MARIAN MURO, directora general de Turisme de Catalunya “Atès que és del tot necessari crear plataformes de diàleg amb el sector turístic, la taula del turisme tindrà aquesta funció i un paper destacat en el Pla Estratègic que elaborarem conjuntament. En l’àmbit de la promoció, l’Agència Catalana de Turisme ja compta amb la participació del sector, però encara hi ha moltes altres esferes on aquesta interlocució serà fonamental.”

• Vostè compta amb una àmplia experiència en el món del turisme, que coneix de primera mà. Quins són els reptes al capdavant de la Direcció General?

Un repte important serà la definició del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya per als propers anys. De la mà del sector definirem aquest full de ruta. També tinc sobre la taula, com a prioritat, donar suport especial a les petites i mitjanes empreses turístiques, amb la revisió de normatives i la cerca d’instruments de suport al finançament i d’estímul a la inversió.

• Quins són, segons vostè, els principals reptes del turisme a Catalunya? Com s’imagina el país a deu anys vista en aquest sentit?

Com a reptes del sector, evidentment, mantenir la posició de lideratge de Catalunya en el mercat turístic internacional. Això passa indiscutiblement per ser competitius, per saber adaptar-nos permanentment a la demanda, per buscar noves fórmules de promoció.

El futur me l’imagino molt encoratjador per al turisme. Hem passat uns anys difícils que han afectat tota la societat i el teixit empresarial. Les previsions són esperançadores per al turisme; sembla que comença una certa inflexió en la tendència. Si som capaços d’aprofitar les oportunitats que oferirà la recuperació dels mercats, podem consolidar la posició de Catalunya com a destinació turística de referència.

• Per on passen les polítiques amb vista a millorar la projecció internacional del país i promocionar la marca Catalunya? Quina és la fórmula per a un turisme de futur?

La promoció turística ha d’evolucionar. Estem en un context diferent i

no podem basar les polítiques de promoció, únicament, en les fórmules tradicionals. Fa uns anys les xarxes socials no existien; ara, aquest nou escenari ens permet anar a buscar els nostres clients allà on són. També hem de vincular la marca Catalunya a les grans firmes que compten amb projecció internacional, col·laborar-hi i buscar sinergies en la promoció a l’exterior. En definitiva, si la marca Catalunya és la suma de les deu marques turístiques territorials, la promoció turística de Catalunya ha de sortir de la suma i la coordinació de tots els esforços que es fan en matèria de promoció en els diferents mercats.

• Vostè ha defensat recentment la creació d'una taula del turisme amb representants públics i privats del sector que estableixi les línies mestres de la política turística catalana. Parli’ns d’aquesta iniciativa. És del tot necessari crear plataformes de diàleg amb el sector turístic.

La taula del turisme tindrà aquesta funció. En l’àmbit de la promoció, l’Agència Catalana de Turisme ja compta amb la participació del sector turístic, però hi ha molts altres àmbits, com ara el normatiu o el

19

desenvolupament territorial, on serà fonamental comptar amb la interlocució del sector. La taula del turisme tindrà un paper destacat en el Pla Estratègic que elaborarem conjuntament.

• També ha comentat que aposta per eliminar la regulació excessiva que pugui perjudicar la competitivitat en el sector. Quins passos creu que s’han de dur a terme, en aquest sentit? Com afectaria les empreses turístiques?

Sí, vull revisar les normatives que tenen incidència en les empreses i simplificar-les tant com sigui possible per evitar limitacions i càrregues desproporcionades que entorpeixen l’activitat del sector, especialment en les petites i mitjanes empreses.

La normativa ha de ser racional i no pot posar fre a la competitivitat.

Quan parlo de revisar la normativa no només em refereixo a l’estrictament turística, sinó també a totes aquelles reglamentacions d’altres departaments i administracions que han de complir les empreses i que poden ser redundants o desproporcionades per a la realitat del sector.

• Un dels reptes del nou Govern en matèria de turisme és la correcta aplicació i transposició de la Directiva de Serveis Bolkestein a Catalunya. Parli’ns d’aquesta aplicació, que ja ha rebut crítiques com ara les de les principals associacions d’agències de viatges, a les quals vostè ha estat estretament vinculada durant 16 anys.

Certament, la transposició de la Directiva de Serveis europea a l’ordenament català ha rebut algunes crítiques de les agències catalanes i les autoritats europees també l’han qüestionat. Per això, el que farem serà revisar els dos o tres punts que sembla que contradiuen l’esperit de la Directiva Bolkestein, per adequarlos oportunament. No crec que generi cap controvèrsia i, discutintho, estic convençuda que arribarem a una transposició satisfactòria per a tothom.

• Si volem una Catalunya de futur

amb un teixit empresarial sòlid i innovador, quines accions s’han de dur a terme en l’àmbit del turisme per promocionar les iniciatives emprenedores i la creació de nous projectes empresarials?

En primer lloc, des de l’Administració hem de ser capaços d’identificar aquells projectes innovadors i novedosos que puguin aportar un valor especial a la nostra oferta actual, diversificant-la, enriquint-la i fentla més atractiva per als nostres visitants. Un cop identificades les propostes, hem d’estar al costat dels seus impulsors, ja sigui facilitant tràmits, en termes de promoció o, fins i tot, si és necessari, buscant fórmules i creant canals de finançament per tal d’ajudar-los a convertir la seva idea en una realitat.

• Si tenim en compte que, en l’àmbit turístic, la formació és essencial per a la competitivitat d’un sector que és vital per a l’economia del país, quines mesures cal emprendre en aquest àmbit? Per quin tipus de formació aposta vostè?

En el turisme, com en tants altres àmbits, la formació passa per apostar per l’especialització, sobretot en les noves activitats professionals que requereixen una base acadèmica. L’evolució de la indústria turística està donant lloc a l’aparició de nous perfils professionals, als quals cal donar resposta amb una formació especialitzada i de qualitat que proporcioni noves sortides laborals en un sector clau com és el turístic.

Més enllà de la formació del període estrictament acadèmic i postacadèmic, els avanços tecnològics, els canvis de comportament dels viatgers, etc. dibuixen un panorama on també es fa imprescindible l’aposta per la formació continuada. Entre tots plegats hem de ser capaços de generar oportunitats de reciclatge i de posada al dia, i posar-les a l’abast d’aquelles persones que ja estan incorporades al mercat laboral.

Una de les últimes tendències que també està agafant força és la de l’autoocupació com a una de les possibilitats per accedir al món laboral, especialment dirigida als més joves i emprenedors. Una major preparació permet incrementar la capacitat de la persona per crear, definir i oferir els seus serveis professionals.

• Finalment, què destacaria de la proposta formativa del CETT? Destacaria el seu caràcter pioner en l’àmbit de l’ensenyament i, sobretot, la capacitat per renovar-se i adaptar-se als canvis assumint-los com a reptes, mantenint aquesta posició de referència.

L’activitat del CETT, a més, va més enllà de la docència i s’ha guanyat una imatge d’institució activa i dinàmica.

Entenc que aquest esperit impregna també el programa formatiu de l’entitat. Per tot això, espero que aquesta tasca a favor del desenvolupament de l’activitat turística continuï per molts anys més.

20

Opinió

Els estudis de TURISME en el sistema universitari de Catalunya Catalunya compta amb una oferta de títols universitaris variada i prou estesa en el territori (7 universitats públiques i 4 universitats privades) per tal que qualsevol persona que vulgui cursar estudis universitaris tingui al seu abast un centre d’estudis superiors. Així mateix, el sistema universitari català compta amb una universitat virtual, la Universitat Oberta de Catalunya, que permet cursar aquests estudis a distància des de qualsevol indret del territori o del món.

En un moment de canvi per adaptar els estudis universitaris a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), es va realitzar una anàlisi de l’oferta existent i es van preveure els mecanismes per ajustar-la a la demanda real, amb la finalitat d’avançar en la concreció de les necessitats i donar resposta als requeriments socials. El sistema universitari de Catalunya ha dut a terme un seguit d’actuacions per potenciar la qualitat, mitjançant l’impuls de la col·laboració i la cooperació interuniversitàries i l’aprofundiment de les relacions amb els agents socials que incideixen en els diversos àmbits d’actuació.

En aquest marc, l’any 2008 es va acordar el nou mapa universitari dels estudis adaptats a l’EEES, els estudis de grau i de màster universitari, que s’ha acabat de desplegar el curs 20102011, la qual cosa ha comportat tenir en compte l’equilibri territorial, d’especialització i de diversificació universitària, mentre que s’ha afavorit la cooperació interuniversitària.

La situació econòmica ha comportat la necessitat de contenció dels pressupostos públics, de manera que la política universitària ha d’estar, ara més que mai, presidida per l’optimització de recursos i la rendició de comptes sobre l’eficiència de les inversions efectuades en el període anterior. Per tant, cal començar una nova etapa en què la planificació i la programació s’han de guiar per criteris d’especialització i concentració i d’eficàcia i eficiència en la gestió dels recursos, de manera que la universitat guanyi sobretot en excel·lència i qualitat, amb una visió del sistema universitari global i cohesionat.

La importància dels estudis de turisme i del sector en general La vitalitat i la transcendència de les activitats relacionades amb el turisme, dins del context de l’economia de Catalunya, determinen que aquest àmbit jugui un paper molt important en el camp de la formació superior. L’existència d’un sistema

de formació complex i complet dóna resposta a les necessitats educatives en el sector del turisme a Catalunya i s’ajusta a la present situació del sistema universitari de Catalunya i a la realitat socioeconòmica actual.

En relació amb els estudis de grau vinculats a l’àrea del turisme, cal indicar que el sistema universitari de Catalunya presenta una oferta global de 1.220 places, i una matrícula associada de 1.043 estudiants (881 en modalitat presencial de nou accés i 162 en modalitat no presencial) per al curs 2010-2011. A banda de l’oferta no presencial, els estudis esmentats disposen d’una distribució força homogènia arreu del territori, atès que tenen presència a totes les províncies de Catalunya: 55,74% a Barcelona ciutat, 23,77% a la província de Barcelona (fora de la capital), 9,84% a la província de Girona, 6,56% a la província de Tarragona i 4,1% a la província de Lleida. S’ha de tenir present que dins d’aquest marc, el percentatge d’ocupació de les places (presencials) dels estudis de turisme a Catalunya és del 72,21%.

Pel que fa al sistema de preus aplicable als estudis de turisme, cal assenyalar que dels 12 centres presencials i un estudi virtual, 9 imparteixen els estudis a preu privat -bé perquè es tracta d’universitats privades o de centres adscrits a universitats públiques- i 4 centres imparteixen els estudis a preu públic, d’acord amb allò que fixa el Decret 98/2010.

Amb referència als màsters universitaris, estudis de caràcter avançat i orientats a l’especialització acadèmica o professional, cal destacar l’oferta de 140 places de l’Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETT, de la Universitat de Barcelona, i les 80 places de la Facultat de Turisme de la Universitat de Girona.

Finalment, per al curs 2011-2012, és previst que aquesta oferta especialitzada en l’àmbit del turisme s’ampliï, amb dos nous màsters de la Universitat de Barcelona: el màster universitari en innovació en la gestió turística i el màster universitari en innovació en disseny per al secor turístic.

Resulta evident, doncs, que el paper cabdal que suposa l’activitat turística en el conjunt de l’economia del país s’ha de correspondre amb una estructura de formació i de renovació permanent com la que, a hores d’ara, garanteix el nostre sistema universitari.

Antoni Castellà. Secretari d’Universitats i Recerca

21

CETT Formació

El MÀSTER en INNOVACIÓ en la GESTIÓ TURÍSTICA, al CETT El màster, actualment en procés d'aprovació per part de l’AQU Catalunya (Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari), podria ser una realitat el proper curs 2011-12. El seu objectiu principal seria desenvolupar i potenciar les competències necessàries per al treball professional i per al treball de recerca en l’àmbit de la valorització dels recursos turístics i de lleure, i la creació i el desenvolupament de productes i serveis associats, sobre un territori eficaçment planificat i gestionat des de la perspectiva de l’ús sostenible dels seus recursos turístics.

L’inici del segle XXI, des del punt de vista del turisme, s’està caracteritzant per la irrupció amb força del turisme vinculat als recursos culturals dels territoris i de les ciutats. Tant a Catalunya com a les principals destinacions turístiques a escala internacional, la cultura es contempla com un element bàsic per desenvolupar un turisme de qualitat, sostenible i amb un important valor afegit. Els turistes del present busquen nous coneixements, però, sobretot, noves experiències que es percebin com a úniques i memorables. Les grans ciutats, ciutats mitjanes i poblacions rurals utilitzen els recursos culturals per posicionar-se i atreure més turistes.

La cultura i el turisme a Catalunya i Espanya són elements complementaris però associats que encara tenen un llarg camí per recórrer per convertir-se en els autèntics vertebradors del turisme futur. Ha de ser un turisme basat en el patrimoni historicoartístic, però també en altres facetes del patrimoni menys divulgades, com ara la gastronomia, els costums i el paisatge; un patrimoni que s’identifiqui com el resultat del nostre present i passat, i que jugui un paper clau a l’hora de conformar la identitat dels nostres pobles i ciutats, donantlos un caràcter diferenciador adequat als objectius de singularitat i autenticitat que busca la demanda.

Per afrontar aquests i altres reptes del món global, qualsevol territori, ciutat o país ha de disposar de gestors i de polítiques de desenvolupament turístic, cultural i urbanístiques coordinades, que garanteixin el desenvolupament de la ciutat, del turisme i del benestar dels habitants. En aquest sentit, el màster del CETT pretén desenvolupar les competències professionals i les recerques necessàries per tal de millorar les capacitats innovadores del sector turístic i dels seus agents productius.

El màster s’estructura en tres itineraris d’especialització on es desenvolupen les competències d’innovació en: • La gestió turística de les destinacions urbanes. Pretén formar experts en la valorització i gestió dels recursos turístics en l’àmbit urbà. Desenvolupa les competències vinculades a les polítiques de planificació, mobilitat i promoció urbanes, seguint els principis del desenvolupament sostenible.

• La gestió turística del patrimoni cultural i natural. Respon a la necessitat de formació d'un nou tipus d'especialista: el mediador didàctic del patrimoni. La seva funció principal consistirà a implicar els agents turístics amb els agents del món del patrimoni i la cultura, a fi de satisfer-ne les necessitats i reforçar la cooperació.

• La gestió del patrimoni culinari i gastronòmic. Dóna resposta a la demanda actual de professionals que entenguin el concepte de gastronomia com una oportunitat d’innovació i de creativitat; persones capacitades per donar resposta als nous camins i canvis que es donen en el món de l’alimentació i les formes de consum, i especialment en les activitats de lleure i de turisme associades, amb la valorització dels recursos culinaris i gastronòmics i la creació i el desenvolupament de productes i serveis associats de lleure i turístics.

L’únic màster de recerca en turisme a Barcelona Atès l’objectiu principal del màster que s’ha comentat a l’inici d’aquest article, aquest programa de postgrau té l’orientació de recerca i la professional. En aquest sentit, el pla d’estudis estarà format per matèries que les alimenten simultàniament: permeten situar l’alumnat en el llindar de la recerca i alhora li possibiliten l’adquisició dels coneixements i les competències necessàries per tal d’exercir en una determinada professió. És l’únic màster de recerca i innovació en turisme a Barcelona que ofereix als estudiants la possibilitat de continuar la formació en el camp de la recerca en turisme i seguir els estudis en programes de doctorat relacionats.

22

CETT Formació

La V TROBADA GASTRONÒMICA: el sector en l’entorn pedagògic Per cinquè any consecutiu, l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT es va convertir, del 22 al 24 de març, en un espai d’enllaç entre l’alumnat que es prepara per formar part del sector i les empreses de l’àmbit de l’alimentació, els professionals de la cuina i del servei de restaurants, els experts vinculats a la recerca gastronòmica i els nous canals de comunicació.

Viure la realitat de la gastronomia professional en un entorn pedagògic i posar l’alumnat en contacte directe amb l’activitat dels seus protagonistes, són els objectius principals de la Trobada Gastronòmica, una iniciativa que el CETT organitza any rere any, amb un gran èxit d’assistència.

En aquesta edició i al llarg de tres dies, l’Escola va ser la seu de xerrades, tallers, demostracions de cuina i tasts de productes gurmet a càrrec de rellevants personalitats del món de la gastronomia i la restauració.

Com ja és habitual, el prestigiós cuiner barceloní Carles Gaig, del Restaurant Gaig (1* Michelin), va apadrinar la Trobada, tot inaugurant les sessions del 22 de març.

Gaig, respectuós i coneixedor de la cuina de sempre i protagonista de les creacions més innovadores, sempre ha estat al costat de l’Escola, fent difusió del seu coneixement i saber fer. A continuació, Joan Roca, d’El Celler de Can Roca (3* Michelin), va parlar dels orígens i l’evolució del Joan Roca restaurant, de la interrelació entre cuina i

sala i del procés creatiu d’un menú degustació. Més tard, les algues (Antonio Muiños, Portomuiños), el foie (Jordi Terol, Collverd) i la xocolata (Ramon Morató, Chocolate Academy Chocovic) en van ser els protagonistes.

El 23 de març van tenir lloc les ponències sobre el pa (Marc Martí, Triticum), la ciència i la cuina (Pere Castells, Fundació Alícia) i els gelificants (Solé Graells). Tot seguit va començar la ponència sobre el disseny del servei a ElBullirestaurant (Lluís García, maître), una sessió sobre productes gurmet de cinquena gamma (Xavier Mestres, Investigació i Recerca Culinària) i un tast del vins del Celler Parés Baltà (Joan Cusiné i Marta Casas, propietari del celler i enòloga, respectivament). La jornada va finalitzar amb una taula rodona de blocs en gastronomia moderada per Mónica Peinado, periodista de la Cadena Ser i Ràdio Barcelona, que va comptar amb la participació dels blocs 7caníbales, Gourmet de Provincias, DeVinis i Gastronomía&cia.

El 24 de març es va dedicar al coneixement i al tast de productes de qualitat: la tècnica del tall de pernil (Juan Muñoz, cofundador de la Unión de Asociaciones de Sumilleres de España) i els ibèrics (Estirpe Negra), la presentació i tast de cerveses d’elaboració artesanal (David Rius, Art Cervesers) i la presentació i degustació de productes gurmet de quarta gamma (Joaquím Arasanz, director general de Guzmán Gastronomía).

També hi va haver una demostració i tast de productes italians (Angela Barusi, Forma Libera), la presentació i tast de germinats (Santi Vilalta, Cultius Ecològics del Vallès) i de peixos (Ana Zorilla, Gran Blau). La jornada va cloure amb la ponència del Dr. Claudi Mans, “Tecnologies de laboratori a la cuina”, on desenvolupà pràctiques del seu darrer llibre Sferificaciones y Macarrones.

El títol de graduat en turisme, a l’abast dels diplomats en turisme o TEAT Els estudiants ja titulats en la diplomatura en turisme o en TEAT, o aquells que no van finalitzar aquests estudis*, ara tenen l’oportunitat de realitzar el nou grau en turisme, previ reconeixement dels crèdits cursats en aquestes formacions ja extingides. L’EUHT CETT-UB oferirà, a partir del proper curs 2011-2012, un curs d’adaptació per a aquest alumnat, facilitant-li’n la realització: considerant les obligacions professionals i/o familiars, la formació simultaniejarà la formació presencial (amb horaris còmodes i flexibles) i la formació on-line, que serà més extensa.

L’estudiant obtindrà un perfil de sortida adaptat als requeriments internacionals de l’Espai Europeu d’Educació Superior i a les necessitats estratègiques del sector turístic i hoteler, essent més atractiu i competitiu en l’àmbit professional i acadèmic. * Consulteu els requisits i les condicions a la secretaria del centre. Més informació: Susana Vidal. Tel.: 93 428 07 77 susana.vidal@cett.es

23

CETT Formació

Es perfila el PROGRAMA TALENT per a l’alumnat de restauració del CETT Ferran Adrià, Joan Roca, Carme Ruscalleda i el CETT estan treballant conjuntament en la creació d’un projecte per promocionar els joves talents dins el món de la restauració. El projecte es basa a potenciar la seva formació en el sector, al costat de grans xefs. Així, doncs, combinar treball i formació i obrir portes a joves amb talent perquè desenvolupin una carrera professional excel·lent a escala internacional són dues de les prioritats d’aquest repte de futur.

El CETT-UB, compromès amb el desenvolupament responsable del sector i la societat, i apostant decididament pel creixement personal i professional de tots els qui en formen part, i en especial de l’alumnat, impulsa iniciatives conjuntes amb el sector. La finalitat és crear un model de referència per fer-lo extensiu a altres empreses, desenvolupar experiències singulars per a l’alumnat amb talent, oferir-li possibilitats de desenvolupar carrera en un context internacional d'empreses referents del sector i participar en el marc teòric de formació del Programa Talent d'acord amb la singularitat de cada empresa, donar suport a l’alumnat amb potencialitat i desenvolupar l'àmbit de coneixement expert (ACE) de cuina i gastronomia a través de projectes aplicats i de la creació de nous models de coneixement.

Partint d’aquests principis, el Programa Talent del CETT (actualment en procés de creació, s’inicia amb l’alumnat de l'especialitat de restauració, tant dels cicles formatius com del grau universitari. Els objectius es centren en: • Impulsar carreres per a joves en procés de formació.

• Establir nous vincles entre la universitat i l’empresa.

• Donar suport a la formació per tal d’aportar professionals solvents al sector.

• Establir nous criteris de responsabilitat social empresarial (RSE).

• Compatibilitzar formació, treball i experiència.

• Sumar al procés formatiu els recursos, les capacitats i l’experiència compartida.

• Desenvolupar noves competències professionals i personals.

Amb vista a l’alumnat, la participació en aquest projecte els

suposarà poder gaudir, entre altres: • D’una oportunitat professional excel·lent al costat dels millors del sector.

• Una completa formació en competències com ara la innovació, la creativitat i el treball en equip.

• La realització d´hores de formació en el centre de treball (currículum formatiu) i una remuneració econòmica, segons el contracte laboral.

• Un impuls internacional per als talents, en establiments referents de tot el món.

Per a l’empresa, col·laborar amb el projecte suposa: • Comptar amb l’alumnat escollit dels grups finalitzadors en procés de formació i amb un grau d'experiència.

• Disposar d’alumnat compromès i amb ganes de participar activament en el procés de formació en una empresa creativa i de prestigi.

• La participació activa en el Consell Assessor d’Empreses CETT-UB, amb contribució en les línies de recerca i formació que es desenvolupen en el CETT. • Comptar amb aportacions per desenvolupar projectes de coneixement a través de la Fundació Gaspar Espuña-CETT (estudis del sector, publicacions...).

• Aportacions a través de Fundació Gaspar Espuña-CETT per a beques per formació i mobilitat.

• Avantatges econòmics i fiscals.

El Programa Talent es durà a terme properament en el TIQUETS Bar, el darrer projecte d’Albert i Ferran Adrià, i els germans Juan Carlos, Borja i Pedro Iglesias (Rías de Galicia), que serà el primer establiment a participar en el Programa i a posar-lo en funcionament. Ferran Adrià ha estat clau en el desenvolupament d’aquesta col·laboració, per la seva implicació en el Programa Talent i pel seu interès que el TIQUETS Bar sigui el lloc on s’iniciï l´experiència.

24

CETT Formació

Coneguem els DOCENTS del CETT ÒSCAR TEIXIDÓ Graduat a l’Escola del Gremi de Pastisseria de Barcelona, té la titulació de tècnic en cuina i restaurant i el màster en gestió de restauració comercial i per a col·lectivitats (CETT).

Des de l’any 1993, és responsable de pastisseria de l’Hotel Alimara i professor de pastisseria dels cicles formatius, i en fa deu que és cap de cuina de l’Escola d’Hoteleria.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? L’any 1993 vaig iniciar la col·laboració com a responsable de pastisseria i professor de classes teòriques i pràctiques. Durant l’època en què Jordi Herrera era el cap de cuina de l´Escola, vaig agafar més responsabilitats i el 2001 vaig ser cap de cuina, tot un repte, ja que a mi m’agradava treballar en pastisseria i sobretot la formació. Però ho vaig veure com una oportunitat de creixement professional, que igualment em permetia aportar coneixement i no deixar les classes.

• Quant alumnat ha passat per les teves classes? Com creus que les percep?

Actualment, més de 1.000. Hi ha de tot, segur, però pel fet de ser una assignatura teòrica demostrativa, a l’alumnat li agraden aquestes classes molt més que les que són totalment teòriques. Gràcies a la relació que tenim dia a dia, puc conèixer l’alumnat de primera mà, que també valora aquesta proximitat.

• Com et definiries com a persona i professor?

Em considero una persona disciplinada, a qui agrada l’ordre. Aquest aspecte és molt important a la cuina professional, així com tenir una clara vocació i una sòlida formació, i certes competències personals i professionals, necessàries i valorades pel sector. Sóc inquiet en totes les vessants de la vida, fet que també m’afavoreix professionalment (per treballar en una cuina cal ser-ho, i també dinàmic i creatiu).

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

La meva implicació pràctica com a cap de cuina de l´Escola em permet, cada dia, transmetre molt a l’alumnat; per exemple, aspectes com ara el rigor, el compromís amb la feina i l´evolució constant. Hem de seguir formant professionals, ja que el sector valora molt bé la tasca docent que estem duent a terme. La pastisseria de restaurant, que combina el rigor d’una fórmula i la creativitat, cada cop té més rellevància en la gastronomia i es valora que les cartes tinguin unes postres elaborades, on el toc dolç final sigui un element imprescindible per a la clientela. Hi ha alumnat que gaudeix molt a les classes, perquè mai havia entrat en aquest món i, un cop el coneix, el valora com una opció de futur.

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

La docència és una part important de la meva vida professional, després de tants anys vinculat als joves i a la formació. Quan veus la quantitat d’alumnat que ha passat per l’Escola i que ara et trobes en el sector, treballant i content de la tria que van fer, et sents molt bé i et reconforta... És clar que tots tenim il·lusions, i la meva és tenir una petita pastisseria pròpia, però mai deixaria el vincle amb l’ensenyament, ja que és una manera de no deixar mai de créixer com a professional i com a persona.

25

Com es defineix a si mateix el professorat del CETT? Com va començar el lligam amb l’Escola?

Com és la seva relació amb l’alumnat? Què en pensa, de la seva tasca docent?

Quina ha estat l’anècdota més increïble viscuda durant la trajectòria professional?

Al Tot CETT inaugurem una nova secció, en la qual coneixerem una mica més el professorat.

RAT IGLESIAS Llicenciada en traducció i interpretació, i doctora en didàctica de la llengua i la literatura, està al càrrec de la coordinació pedagògica de l’Escola d’Idiomes CETT. Es defineix com a tenaç, extravertida, implicada, minuciosa i crítica.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Quan estudiava a la facultat de Traducció i Interpretació vaig conèixer un antic professor d’anglès del CETT. L’any 1991 jo tornava d’exercir com a lectora en una universitat anglesa i aquest professor em va cridar a meitat de curs per substituir una professora d’anglès que deixava el CETT. Hi he treballat des d’aleshores.

• Des de quan exerceixes com a professora a les aules?

Quant alumnat ha passat per les teves classes aproximadament?

Com creus que et valora i percep l’alumnat? Com intentes motivar-lo?

Durant els 20 anys de professió al CETT potser hauré tingut, aproximadament, uns 1.600 alumnes. Això sí, veig que en general, l’alumnat que em vaig trobant per tot arreu en el decurs dels anys em manifesten el seu afecte, i pel que em diuen, tenen la percepció que em preocupo per ells, els intento motivar i procuro ajudar-los a esdevenir més competents.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

El turisme és comunicació: comunicació amb la clientela o amb altres professionals de procedències diverses, comunicació en contexts variats i en diferents àmbits. En l’actualitat, l’anglès, com a llengua franca, no només vehicula les relacions humanes en general, sinó que a més és una eina que fa possible l’activitat professional, ja que és una de les vies de comunicació més esteses arreu del món, principalment en el sector turístic. Per tant, qualsevol professional que desitgi formar part d’aquest sector necessita desenvolupar la competència comunicativa en aquest idioma.

• Quina és l’anècdota més curiosa o sorprenent de la teva trajectòria com a professora?

Quan el CETT encara era al carrer Canuda, les classes d’idiomes començaven a les 8.30 hores i l’alumnat de turisme estava molt apàtic, de manera que em vaig acostumar a explicar un acudit al principi de la sessió. Un dia, a final de curs, els estudiants em van regalar una casset d’acudits de Lepe perquè ampliés el repertori. D’altra banda, durant les classes amb l’alumnat d’animació turística hi va haver molts moments divertits. Ara recordo que per Nadal recorríem tot el CETT cantant Xmas carols. El Sr. Espuña sempre ens donava un bon aguinaldo.

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

Sincerament, aspiro a poder seguir gaudint de la meva feina com he fet fins ara. A mi m’agrada fer de professora, m’encanta la recerca aplicada i trobo que la gestió departamental també té la seva gràcia. Això sí, voldria tenir més temps per compatibilitzar-ho tot, organitzar-me millor i poder donar sentit a cadascun dels aspectes d’allò que faig. Miro de valorar i viure a consciència cada moment, tant en l’àmbit professional com en el personal.

26

Espai Estudiant Empresa

Rècord de participació en l’XI Trobada ESCOLA+UNIVERSITAT+EMPRESA L’XI edició de la Trobada Escola+Universitat+ Empresa va tancar amb un rècord de participació, tant per part de l’alumnat com de les empreses, superant totes les xifres d’edicions anteriors.

Aquestes xifres consoliden l’èxit d’aquesta iniciativa que, any rere any, és més valorada entre el sector professional.

La Trobada, que es va celebrar a l’Hotel Alimara els dies 28 de febrer i 1 de març, l’organitza anualment l’E3, l’Espai-Estudiant-Empresa del CETT, i té com a principal objectiu aconseguir un major apropament entre els estudiants, l’antic alumnat i el món empresarial, de manera que facilita l’accés al mercat laboral dels futurs professionals qualificats.

A més dels actes que habitualment s’emmarquen en la Trobada, com ara les presentacions i entrevistes per part de les empreses a l’alumnat i antic alumnat, enguany, com a novetat i per tal d’encabir la majoria de propostes, durant tota la setmana van tenir lloc una sèrie d’activitats prèvies, amb un gran èxit de participació: per exemple, es va presentar el programa internacional de training management de la cadena Starwood, "Vita Futura", i també es va dur a terme la sessió d'assessorament "La prova final: l’entrevista de Selecció". Aquest taller tenia com a principal finalitat ajudar l’alumnat a preparar-se per a l’entrevista abans de la Trobada, i el va dirigir el Centre per al Desenvolupament Professional Porta 22 de Barcelona Activa, que també va ser present a la Trobada. Un altre dels actes destacats va ser la presentació del programa de training management en housekeeping de l'Hotel Hilton Metropole de Londres (en el mo-

ment del tancament de la present edició del Tot CETT ja s’hi han confirmat tres incorporacions).

Pel que fa a les dades, confirmen la consolidació i l’èxit d’aquesta iniciativa del CETT. Durant els dos dies, es van superar les xifres de les anteriors edicions, amb la participació de 56 empreses i la realització de més de 2.000 entrevistes personalitzades.

De nou, les empreses van valorar la Trobada com una excel·lent oportunitat, de la qual obtenen resultats molt satisfactoris: això es veu reflectit en la participació cada cop més nombrosa d’antic alumnat que actualment forma part de la plantilla de l’empresa i que explica la seva experiència als futurs candidats. Les companyies també van destacar la possibilitat d’establir aquest contacte directe amb la comunitat universitària i entre les pròpies empreses. A més, les entitats que van participar per primer cop a la Trobada deien que havien obtingut resultats molt prometedors i confirmaven la voluntat de participar en properes edicions.

Pel que fa a la concessió del Premi a la Millor Empresa Col·laboradora del CETT durant el curs 2009-2010, elBulli va rebre aquest reconeixement i la distinció com a empresa més valorada. D’altra banda, un any més, també van tenir lloc les presentacions dins l’entorn internacional (Mou-te) i es va estrenar un nou espai destinat a les petites empreses i els emprenedors (“Petites empreses, gran talent”), per tal d’incentivar l’emprenedoria entre els futurs estudiants. I com a punt final de l’XI edició de la Trobada, va tenir lloc la Jornada sobre Gestió de les Persones en el Sector Turístic.

Podeu trobar més informació sobre la Trobada i les empreses participants, així com les seves opinions i valoracions de l’esdeveniment, a la pàgina http://www.cett.es/trobadacett Entre les personalitats assistents al tradicional dinar amb les empreses, va destacar la presència de la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marian Muro, que va elogiar la tasca que s’està duent a terme des del CETT en temes de formació, i va aprofitar per dirigir unes paraules als representants empresarials del sector. Així mateix, durant el seu parlament, la directora de l’E3, Elisenda Farràs, va voler reforçar la idea de la importància dels vincles entre la universitat i l’empresa, i va demanar als participants treballar plegats en el coneixement del mercat laboral i avançar-se a les demandes del futur per poder preparar els estudiants en sintonia amb aquestes necessitats.

27

Responsabilitat corporativa

La RSE en el sector turístic, un COMPROMÍS per a l’excel·lència La IX Jornada sobre la Gestió de les Persones en el Sector Turístic, que es va celebrar com a cloenda de la Trobada E+U+E del CETT, va tenir com a principal finalitat la identificació dels elements més importants que generen i potencien la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en aquest àmbit d’actuació.

En el marc de les polítiques corporatives de RSE, aspectes com ara la conciliació professional i personal, la flexibilitat, la igualtat, els beneficis socials o el codi ètic s’estan configurant com a veritables accions que les organitzacions posen en pràctica per retenir i atreure el talent. Enguany, la Jornada volia reflexionar sobre aquesta temàtica i sobre les polítiques de RSE que s’apliquen en les organitzacions del sector turístic; les relacions entre aquestes polítiques i la gestió de les persones; les oportunitats, els reptes i els factors a millorar en el sí de les empreses per incrementar-ne la implementació, i les dinàmiques de treball que cal establir.

Josep Miralpeix, coordinador de l’Observatori de Turisme de Catalunya, de la Direcció General de Turisme; i José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT-UB, van ser els encarregats d’inaugurar la sessió. Miralpeix va parlar de la importància de la implicació i la participació del responsable de l‘activitat turística perquè, ara que hi ha un canvi de paradigma en el sector, faci una bona gestió de l’entorn i la destinació, la qualitat del servei i la satifacció de la clientela, i va demanar que tots els agents cooperin i treballin coordinadament.

A continuació, Judit Vila, directora de Projectes de Lavola Sostenibilitat, va protagonitzar la ponència principal, en què va definir el concepte de RS i va destacar la importància del fet que una empresa sigui socialment responsable, tant pels mercats com pels consumidors i, és clar, per tots els qui formen part o tenen un vincle amb l’entitat.

Vila es va referir a les principals iniciatives i als organismes nacionals i internacionals que actuen en matèria de RSE, en descriuen els principis i són documents de referència a l’hora d’aplicar-la: el Llibre Verd de la UE (el document de referència de la política de la UE), el Llibre Blanc de la RSE a Espanya, el Pacte Mundial de les Nacions Unides (amb 10 principis bàsics basats en els drets humans, laborals, mediambientals...), l’ISO 26000 (guia sobre la RS, del passat novembre), la Global Reporting Iniciative o el Consell Estatal de RSE, adherit al Ministeri de Treball i Afers Socials. Vila també va parlar dels avantatges que suposa per a l’empresa la incorporació de pautes de gestió vinculades a la RSE (millora de la reputació, de la confiança, la legitimitat i el posicionament, la competivitat...) i va fer referència als diversos aspectes que cal tenir en compte a l’hora d’aplicar-les: per exemple, referint-se als recursos humans, va citar la igualtat d’oportunitats, la conciliació, la formació, la seguretat laboral, la satisfacció del treballador i els canals de diàleg, entre altres.

També en el marc de la Jornada, la taula rodona “Bones pràctiques en RSE en el sector turístic. Experiències en l’àmbit de les persones” va comptar amb la participació de Marta Martín, directora de Responsabilidad Corporativa de NH Hotels; Mar Matellanes, directora de Responsabilitat Social Corporativa del Grup Serhs; Sebastià Molina, cap de Formació i Desenvolupament de Sodexo, i Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT; mentre que Enric López, professor de l’EUHT CETT-UB, hi va exercir de moderador.

Martín, de NH Hotels, va explicar que cal considerar les expectatives i els interessos dels grups d’interès de l’empresa, aportar solucions consistents, eficients i sostenibles, i alhora tenir en compte els valors i les accions que es desenvolupen des d’aquests grups. Matellanes va exposar el cas del Grup Serhs, on una part dels treballadors són també accionistes. Va destacar l’impacte que pot tenir l’aplicació de la RSE en funció de l’escala i el grau en què s’implanti a l’empresa i va parlar d’una “altra manera de treballar” per ser socialment responsables, que s’apliqui en totes les polítiques de l’entitat i que tingui com a objectiu conciliar el creixement econòmic i la competitivitat amb el desenvolupament social i la millora del medi ambient.

Sebastià Molina va voler introduir els conceptes de moral i filosofia.

Va explicar que, a Sodexo, la RSE es treballa segons el “The better tomorrow plan” i en funció d’unes bases, prioritats i compromisos, el diàleg i l’acció conjunta amb els grups d’interès. A més, va destacar la importància de desenvolupar una estratègia empresarial que promogui un entorn inclusiu que valori les diferències, una realitat necessària que genera negoci. Maria Abellanet, del Grup CETT, va fer un recorregut per la història de la RSE en aquesta empresa de formació, un trajecte que es va iniciar amb el mateix CETT (1969), ja integrada en la filosofia del projecte. Per això, va dir, la implantació de la RSE es duu a terme amb la participació de totes les persones i l’equip, des de la Responsbilitat Social Individual, i té en compte la comunicació bidireccional entre les diferents seccions que conformen el CETT. Finalment, i després del torn de preguntes dels assistents, Joan Torrella, director de Promoció Territorial i Turisme de l'Ajuntament de Barcelona, va cloure la Jornada parlant dels processos en matèria de responsabilitat social que s’estan duent a terme a la Ciutat Comtal, com ara el de certificació de turisme responsable, per tal que Barcelona esdevingui, en breu, la primera destinació urbana amb aquest distintiu i compromís.

28

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT del CETT Robert PASCUAL Amb 30 anys, en Robert Pascual és el xef i el propietari, des del mes de març de 2010, del Restaurant Arigó (al carrer Aribau, 47), un restaurant de cuina tradicional creativa. “El mot sorgeix de la fusió del nom dels carrers on som, a la cruïlla entre Aribau amb Aragó. A l’Arigó fem cuina tradicional i també creativa. S’hi pot menjar unes favetes a la catalana com les feia l’àvia o una terrina de foie micuit, amb cremós de formatge de cabra, nyora, poma flamejada i “choff” de mango. De segon, un dels plats tradicionals és el suquet de peix de la costa tarragonina que feia el meu avi i una opció creativa és el caneló de cansalada ibèrica amb un guisat de trompetes de la mort, navalles a baixa temperatura i oli de cítrics amb garrapinyats.

El Robert manté un estret vincle amb el CETT. Hi va cursar el cicle formatiu de tècnic en cuina i serveis de restauració (grau mitjà), des del 2001 fins al 2004, i diu que encara té “molt bona relació amb el professorat i amb altra gent. A més, sempre que puc faig els cursos del Bulli”. Explica que la formació al CETT li va aportar gairebé tot: “il·lusió, experiència professional, saber estimar la feina i tractar-la com mereix”. Ara, estudiants de l’Escola realitzen pràctiques a l’Arigó, on “treballem com a plantilla fixa un maître i un segon de cuina (antic alumne del CETT), a part de mi”.

La idea d’iniciar un projecte propi ve de lluny, així com la seva passió per la cuina: “ja de petit cuinava amb el meu avi i la meva

EMPRENEDOR

mare. Per Nadal, feia els canelons, tallava els turrons i els disposava bé als plats, i parava la taula, ja a la meva manera. També recordo el suquet de peix que feia el meu avi, el millor que he menjat i menjaré mai, amb aromes de mar i la dedicació de molts anys de pescador”. Anys més tard i al capdavant de l’Arigó, ens explica que obrir un negoci propi era un repte: “Durant molt temps em va rondar aquesta idea pel cap. M’ha costat suor i llàgrimes, pero ja se sap que qui no s’arrisca, no pisca. Amb molt, molt d’esforç, jo i el meu equip estem tirant endavant aquest projecte tan important per a la meva vida”.

La trajectòria professional d’en Robert es va iniciar mentre estudiava al CETT: va treballar, entre altres, a l’Hotel Valle de Pineta (Osca). “Un cop finalitzats els estudis vaig exercir de cuiner i cap de partida de freds i pastisseria al restaurant Àpat de Barcelona i després, com a cap d’entremetier. Després, també a Barcelona, vaig ser xef del restaurant Imprevist, de l’escultor Josep Bofill, on es fusionava l’art i el menjar, i al restaurant SMS Delícies.

Com a emprenedor, recomana a l’alumnat del CETT “que aprengui tot el que pugui i no tingui por quan comenci a treballar; que posi en pràctica tots els coneixements.

Que faci pràctiques en el màxim nombre de restaurants, ja que apendrà diferents mètodes i formes de treballar de xefs i maîtres, en un món on, per sort, hi ha molta competitivitat.

La JUNTA DIRECTIVA de CETT Alumni crea 8 COMISSIONS de TREBALL Les comissions de treball tenen com a principal objectiu el disseny i l‘organització de les diferents activitats i accions que es duen a terme des de l'Associació.

Cadascuna d’aquestes vuit comissions (Comunicació, Sopars Promocions, Sopars Col·loquis, Casual Networking, Activitats de Lleure, Carreres Professionals, Relacions Institucionals i Grans Avantatges) compta amb la participació dels membres

de la Junta i està oberta a qualsevol membre CETT Alumni que ho desitgi (des de l’entitat se’ls convida a participar-hi activament).

Els membres que les componen es comprometen a liderar el seu treball en benefici de tots els associats i associades.

Per conèixer quines són les funcions de les diferents comissions de CETT Alumni i saber qui en forma part, es pot consultar l’espai web: http://www.cett.es/aaacett/html/cat/comidetreb.html

29

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT del CETT

AVUI

Marta CAPDEVILA

Daniel GONZÁLEZ

“L’organització de tot tipus d’esdeveniments és la meva passió i el que millor sé fer, ja que porto en aquest món des que vaig acabar la carrera. De fet, sempre m’havia cridat l’atenció i sabia que a través dels estudis de turisme hi podies accedir.” Així s’expressa la Marta Capdevila, de 30 anys, que va cursar al CETT la diplomatura en turisme (1998-2001) i el màster en direcció d’empreses hoteleres (2003) (a més, la Marta també té un màster en comunicació, relacions públiques i protocol).

Del CETT diu que una de les coses que més valora “és el treball constant per unir l’escola i l’empresa. Les pràctiques i les oportunitats professionals que trobes quan acabes la carrera són determinants i el punt de partida d’una bona evolució professional”. I afegeix: “Penso que els estudis són importants, però l’experiència professional és essencial, bàsica per arribar on altres potser no ho fan. Cada cosa que fas és un punt a favor que et diferencia de la resta. Per això valoro moltíssim les pràctiques que vaig fer al CETT, perquè em van obrir les portes a tot el que ha vingut després. Primer vaig realitzar pràctiques a la recepció i al Departament de Banquets de l’Hotel Alimara; després com a hostessa de bord a Trasmediterránea, on més tard em van contractar durant dos anys, durant la temporada alta (estius, Setmana Santa, ponts, etc.)”.

Des d’aleshores, la Marta ha treballat a Grup Paradís, com a responable de Grups i com a comercial interna al Restaurant Reno (6 mesos); al Grup Husa, de coordinadora de Banquets i Convencions a l’Hotel Ritz Barcelona 5*GL (3 anys i mig); i a Dorna Sports SL, com a Corporate Hospitality Executive del MotoGP VIP Village (4 anys i mig).

Des de fa uns mesos és responsable de Comunicació i Relacions Externes a DAMM, on es fa càrrec de les RRPP i del tracte amb els mitjans en tots els esdeveniments i les accions que es duen a terme a DAMM: rodes de premsa, patrocinis d’esdeveniments esportius (pàdel, futbol, tenis, Barcelona World Race, etc.), culturals (festivals, concerts, gastronomia, moda, etc.), notícies del grup, etc.

“Estic molt contenta. Gràcies a la carrera he pogut desenvolupar-me en el món dels esdeveniments des que vaig acabar els estudis, i he pogut aplicar els coneixements en tots els sectors en els quals he treballat (hoteleria, esports, etc). Ara tinc nous reptes en el món de la comunicació, una àrea que encara no havia pogut tocar anteriorment. I és un projecte prometedor. I amb vista al futur, la meva intenció és seguir gestionant esdeveniments de tota mena, i qui sap… algun dia m’agradaria tenir la meva empresa d’esdeveniments, comunicació i RRPP.”

El 2006, en Daniel González, que ara té 27 anys, va acabar els estudis de diplomatura de turisme al CETT. “Un any abans i gràcies a la Trobada Escola+Universitat+Empresa, vaig començar a treballar a Intercruises Shoreside & Portservices, i ja fa sis anys que sóc a l’empresa. Al principi, quan vaig trobar la feina, l’any 2005, treballava només els dies d’operativa al port de Barcelona, com a staff de check-in. Un any més tard vaig començar a fer-ho a jornada completa, ja a l’oficina i com a coordinador d’Operatives, fins al 2009. Aleshores vaig marxar a Màlaga, on exercia de supervisor d’Operatives, també a l’oficina. L’any passat vaig tornar a Barcelona com a Hotel Operations Supervisor, i ara sóc Account Manager d’Intercruises Shoreside & Portservices, és a dir, el mànager de les operatives de les escales al port de Barcelona de la companyia americana de creuers Carnival Cruises”.

Les tasques principals que en Daniel realitza són el contacte directe amb la clientela (les oficines centrals a Miami de Carnival Cruises), la preparació de les operatives d’embarcament i de desembarcament, la facturació, la gestió i la formació d’staff, la creació de procediments... A més, també exerceix de mànager de les operatives al Port quan el vaixell està atracat (dia D), etc.

Diu que realment està “molt satisfet amb aquesta feina. Vaig cursar els estudis en la branca d’hoteleria, però es podria dir que la gestió i la logística de creuers està més a prop de la branca de transports. No obstant això, a Intercruises Shoreside & Portservices tenim un departament destinat a la creació del producte excursions, un departament d’hoteleria, un departament de recursos humans… de manera que sempre pots posar en pràctica tots els coneixements rebuts en el CETT i aprendre constantment. D’altra banda, durant l’any 2010, i mentre ocupava el càrrec d’Hotel Operations Supervisor, vaig tenir l’oportunitat de fer servir i posar en pràctica el coneixements més tècnics que vaig aprendre en el CETT de la branca de la gestió hotelera”.

En Daniel insisteix en tot el que li va aportar la formació que va rebre a l’Escola: “En el CETT vaig rebre tots els coneixements essencials sobre el sector turístic i, gràcies a les pràctiques, vaig tenir les primeres experiències professionals amb la clientela”.

Quan s’imagina quina pot ser la seva trajectòria en el sector d’aquí a uns anys i parla de projectes, diu que “el futur i les possibilitats del món dels creuers són molt positives i creixents, per la qual cosa m’agradaria continuar en aquesta branca professional, pero sense menysprear o tancar possibilitats a la gestió hotelera o la gestió d’esdeveniments”. I afegeix que “des de petit sempre m’ha agradat viatjar i potser aquesta n’és la raó. Cada passatger és una nova experiència amb la qual pots créixer”.

30

La Recepta Bacallà amb poma caramel·litzada, vel de vi ranci i crema de gorgonzola Recepta per a 4 persones

Ingredients Bacallà confitat: 800 g de llom de bacallà, 1/2 manat de julivert, 10 g de sal, 5 g de pebre, 30 g d’oli d’oliva, 1/4 de manat de romaní.

Vel de vi: 500 ml de vi ranci, 3 fulles de gelatina, 3 g d’agar-agar.

Crema de gorgonzola: 400 g de formatge gorgonzola picant, 200 g de nata líquida, 10 g de sal, 10 g de pebre negre mòlt.

Poma caramel·litzada: 1 poma golden.

Elaboració Bacallà confitat: Tallem el llom de bacallà en porcions de 200 grams i el posem en una cassola al foc. Hi afegim l’oli d’oliva, els aromàtics i ho deixem uns 10 minuts a foc molt lent, sense que la temperatura de l’oli superi els 65ºC. Un cop el bacallà estigui cuit, el reservem.

Vel de vi: Posem el vi i l’agar-agar en una cassola al foc, fins que arrenqui el bull. Ho retirem, ho deixem reposar i hi afegim les fulles de gelatina prèviament rehidratades. Ho estirem en una safata per tal que ens

quedi una làmina no massa gruixuda i ho deixem reposar a la nevera. © Andrea Resmini per a Formalibera Crema de gorgonzola: Escalfem la nata i el formatge gorgonzola amb l’ajut de la Mycook a una temperatura de 80ºC. Ho salpebrem i ho reservem fins al muntatge del plat.

Poma caramel·litzada: Pelem i tallem la poma en daus molt petits. Escalfem una paella i hi afegim la poma i un polsim de sucre fins que agafi una mica de color.

Muntatge Disposem un tros de bacallà i l’emboliquem amb un tros de vel de vi. A la base d’un plat posem una llàgrima de crema de gorgonzola, el llom de bacallà embolicat amb el vel de vi i, per sobre, hi afegim la poma caramel·litzada.

Acabem el plat amb una mica de porradell tallat molt fi, sal maldon i oli d’oliva verge.

Coneguem Catalunya

Redescobrint les MUNTANYES de la COSTA DAURADA Gràcies al Pla de foment turístic (cofinançat per la Direcció General de Turisme i el Consell Comarcal del Baix Camp, el Patronat Comarcal de Turisme del Baix Camp, la Diputació de Tarragona i els programes FEDER, Leader i PUOSC, amb la col·laboració dels ajuntaments inclosos en el Pla), s'ha creat, i està en vies de consolidació, la marca Muntanyes de la Costa Daurada, que impulsa el desenvolupament econòmic dels municipis d'interior i de muntanya del Baix Camp, a través de la millora d'infraestructures i la creació d'un nou producte turístic alternatiu i complementari a les destinacions dels municipis de costa. La marca incideix en l’oferta d’interior natural i paisatgística, i aporta valor als atractius naturals, monumentals, culturals i gastronòmics.

• El Pla de foment turístic ha millorat la senyalització dels recursos turístics dels 19 municipis inclosos en el Pla, i s’han estructurat 16 rutes a peu o en BTT tematitzades, sobre una xarxa de camins tradicionals, que descobreixen les

muntanyes de Prades, la serra de Llaberia, la baronia d’Escornalbou i els paisatges de l’Avellana.

• S’ha posat en marxa el lloc web www.muntanyescostadaurada.cat, amb els principals recursos i serveis turístics de la zona.

A més de trobar-hi propostes d’activitats (llocs d’interès, rutes, touring, visites guiades, etc.), els usuaris poden interactuar i participar-hi enviant vídeos, fotografies, propostes de rutes, etc.

• Per potenciar la creació de la marca, l’any passat es va inaugurar el Centre d’Interpretació de les Muntanyes de Prades (Prades), i pel 2011 es preveu la creació del Centre d’Interpretació dels Fruits del Camp (Riudecanyes), el Centre Públic d’Escalada (Arbolí) i el Punt d’Acollida i d’Informació Natural i Etnogràfic de la Serra de Llaberia (Pratdip), espais que acolliran altres entitats i serveis d’informació i dinamització turística i mediambiental.

• A més, el Pla de foment turístic també treballa en la promoció dels productes locals amb segell de qualitat, a través d’accions de comunicació i jornades gastronòmiques.

• Finalment, s’està treballant en una campanya de comunicació per donar a conèixer aquests recursos i serveis turístics.

Més informació: www.muntanyescostadaurada.cat www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/observatori_turisme/t

31

Ciència i Cuina

La cuina... UN LABORATORI? Quan jo estudiava química, als químics ens deien que érem uns cuiners, perquè els noquímics veien els laboratoris com a cuines. I ens enfadàvem... Ara, al cap dels anys, en les xerrades que faig em diuen el mateix. El tema és si els cuiners i els químics, al marge de l'objectiu final, fem operacions similars. Hi ha similituds. S'escalfen coses, es trinxen, es trituren, s'emulsionen, es fan pastes... Però les diferències eren i són molt grans.

“Al meu entendre, la principal diferència és que a la cuina es treballa amb objectes biològics -un bròquil, una cuixa de bei en canvi als laboratoris químics es fan servir substàncies en pols, o en disolució. No és que a la cuina no es facin servir pols (sal, sucre, farina) ni líquids (aigua, oli, vinagre, llet, brous), però sobretot es treballa amb sòlids.

Una altra diferència important és que a la cuina les composicions químiques de les substàncies i objectes no és prou coneguda, ni ens preocupa. En canvi, al laboratori el coneixement de la composició és bàsic, perquè tot el que s'hi fa es basa a conèixer composicions i els seus canvis.

Finalment, el control dels processos a la cuina usa principalment els sentits: olor, color, gust... I la precisió dels termòmetres que es fan servir no sol ser gaire alta. En canvi, als laboratoris els controls de variables com ara la temperatura, el pH, la pressió o la composició han de ser precisos.

Però els darrers anys això ha canviat. Les cuines s'han equipat de termòmetres de precisió, de balances que afinen a la dècima de gram, o de pH-metres. Més encara, hi ha hagut tota una línia de desenvolupament d'aparells de cuina que abans eren exclusius dels laboratoris.

El CETT i la Fundació Alícia acaben de fer un llibre essencial: Aparells i utensilis aplicats a la cuina professional. S'hi des-

criuen 64 aparells o utensilis, que podem classificar en aparells només de cuina, com per exemple un bullidor d'arròs; aparells de cuina i també de laboratori, com ara una nevera; i aparells de cuina que deriven d'aparells de laboratori.

Els darrers són els que acosten cada cop més els químics i els cuiners. Són aparells amb noms poc habituals, com ara un Roner o bany termostàtic de temperatura molt controlada per a coccions a baixa temperatura, potser al buit; o un Rotaval, que els químics coneixem com a rotavapor. Serveix per destil·lar a baixa pressió i poder aprofitar els vapors destil·lats; i s'usa també per assecar sòlids en pols. La liofilitzadora és un assecador a temperatura molt baixa i al buit, molt car, i que pocs restaurants tindran. Però els productes liofilitzats seran cada cop més freqüents.

La cuina i el laboratori seran cada cop més propers, i cuiners i químics ens parlarem cada cop més. Però els cuiners, cuiners, i els químics, químics.”

Claudi Mans Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona

Jc aadX Y^[ZgZci bZc / &. € YZ Y^aajch V Y^jbZc\Z b^\Y^V ^ c^i AVi/ )&/'+/%' C )&#)(- $ Adc/ '/%-/). : '#&),

7Zggj\jZiZ! &'+ %-%(* 7VgXZadcV

IZa# .() ',% %%% ;Vm .() ',. '.'

]diZa#Va^bVgV5XZii#Zh lll#Va^bVgV]diZa#Xdb

BZigd/ A^c^V ( BjcYZi 7jh/ &%"',"+%",(",+"C)

32

Internacional

Antic alumnat del CETT ARREU DEL MÓN...

L’EXPERIÈNCIA de 10 alumnes en un PROGRAMA internacional L’any passat, arran de la Trobada Escola+Universitat+Empresa, i fruit de la tasca de l’E3, 10 alumnes del CETT van ser eleccionats per participar en un programa internacional dins la cadena Real Hoteles (Intercontinental i Marriot), durant sis mesos. Costa Rica, Guatemala i Mèxic, entre altres, han estat els països on aquests estudiants han pogut desenvolupar una tasca professional inoblidable i molt productiva. Íngrid David, Júlia Estivill, Saray Fandiño i Eduard Soler són quatre dels alumnes que, gràcies al programa, van poder treballar als establiments de la cadena Real Hoteles arreu del món. L’Ingrid David i la Júlia Estivill ho van fer a Mèxic; la Saray Fandiño a Costa Rica; i l’Eduard Soler, a Colòmbia. Tots coincideixen que l’experiència ha estat “molt positiva i enriquidora, que s’ha de viure, tant pel creixement personal com per l’experiència professional” i la recomanen al 100% “a tot l’alumnat del CETT, perquè et fa madurar més ràpidament, t’ensenya a ser més tolerant, a conviure i et permet conèixer noves cultures i altres tipus de vida. A més, es creix professionalment, ja que cada cadena hotelera opera d’una manera diferent, té diferent market share i requereix una adaptació al tipus de clientela que acull”. Així, conviden a “viure aquesta oportunitat laboral que pocs cops passa per davant”.

L’Íngrid David, amb 22 anys, és la més jove del grup. Estudiant de grau en turisme des del 2007, durant l’estada a l’Hotel Marriott de Puebla va fer de management internship en l’àrea de F&B (Food & Beverage). “Va ser perfecte. La ciutat de Puebla és molt acollidora i em vaig sentir com a casa.

Gràcies a aquesta oportunitat, he pogut conèixer una cultura molt diferent i molt interessant i noves maneres de treballar i pensar. He après com funciona l’àrea de F&B i, sobretot, he fet molt bons amics. Ara tinc una molt bona relació amb l’empresa, i espero que segueixi

així molts anys més.” Diu que “és una oportunitat única que cal aprofitar.

S’ha de treballar dur, però després hi ha una recompensa. En el meu cas, em van oferir un lloc de treball molt interessant i amb una gran projecció de futur, que no vaig poder acceptar, ja que tenia un compromís per continuar estudiant un màster”. I, parlant del futur, aprofita per afirmar que el seu objectiu és ser directora d’un establiment hoteler.

La Júlia Estivill, de 27 anys, també va realitzar l’estada a Puebla. Estudiant de la diplomatura en turisme al CETT els anys 2001-2004 (també ha cursat un màster en màrqueting i gestió comercial, i un màster en línia en direcció i gestió turística), explica que a Mèxic va realitzar el Programa de desarrollo gerencial, dins de la División Cuartos. Durant 6 mesos vaig treballar a tots els departaments de l’àrea (recepció, reserves, housekeeping, centre de negocis, call center…), aprenent els procediments, i intentant aportar millores amb el cap de l’àrea”. Afirma que el programa de Real Hotels li va donar l’oportunitat d’aprendre d’una cadena llatinoamericana com RHR, d’una marca com Marriott, i de la forma de treballar d’un país com Mèxic. “Ha estat un aprenentatge molt complet, i si un té realment ganes de treballar moltíssim, pot treure’n molt de profit”. Actualment, la Júlia segueix vivint a Mèxic -a Ciutat de Mèxic- i manté el contacte amb l’Hotel, els companys i caps. “La relació va ser molt bona durant tota l’estada i estic segura que continuarà així en un futur. De fet, vull seguir treballant en el món del turisme en aquest país, perquè realment crec que hi ha bones oportunitats. Segurament a molt alumnat no els atrau tant Mèxic com altres països europeus, però les oportunitats laborals a l’Amèrica Central i del Sud són molt més destacades; aquí necessiten professionals del sector amb ganes de treballar i amb bona formació.”

Qui també manté el contacte amb l’empresa és la Saray Fandiño, de 24 anys. Ho fa amb el departament de RRHH del Real InterContinental & Club Tower Costa Rica, on va fer l’estada, amb la seva cap (Revenue Manager) i amb la directora de RRHH. “És molt positiu fer contactes, perquè si has tingut una gran experiència -com jo-, és molt bo tenir les portes obertes en una empresa on pots créixer i que ha valorat tant el teu treball. A Escazú, la Saray (que va cursar en el CETT la diplomatura en turisme, en l’especialització de turis-

33

me, viatges i oci), estava al departament de Revenue “però abans vaig fer un training durant 2 mesos en tots els departaments de l’Hotel. Des del primer dia, el personal em va fer sentir com a casa; van estar contínuament pendents de mi perquè la meva estada al país fos molt positiva. Vaig apendre molt i em van brindar tota la confiança per iniciar nous projectes i assistir a cursos per als mànagers de l’Hotel. Jo no era una practicant, era una mànager més i això s’agraeix. A més, la gent de Costa Rica és molt servicial i el país és meravellós, amb una diversitat paisatgística (platges paradisíaques, boscos frondosos...) i biològica increïble”. Amb vista al futur, diu que l’objectiu és crèixer a la companyia Ritz-Carlton (actualment treballa a l’Hotel Arts de Barcelona) i arribar a ser Revenue Manager.

En el cas de l’Eduard Soler, de 30 anys, alumne de tècnic superior en restauració i de grau en turisme, el projecte immediat en el camp professional està vinculat a l’experiència en el programa de Real Hoteles. La va realitzar al JW Marriott Bogotá, a Colòmbia, al departament de F&B, on donava suport al director. Comenta que, atès que en aquest país es parla espanyol, la integració va ser més fàcil. “Al principi et xoquen una mica les diferències culturals i les maneres de fer, però de seguida t’acostumes al modus de vida del país. Pel que fa a l’entorn de treball, el fet de conèixer durant el primer mes tots els departaments de l’Hotel em va permetre crear vincles amb la gent de les diferents àrees”. Afegeix que l’experiència ha estat molt positiva, “una oportunitat de desenvolupar-me en el sector que m’ha permès treballar en un hotel d’una marca internacional, en un altre país. Ara, la meva relació amb RHR continua. M’han ofert seguir al departament de F&B en un hotel que la cadena té a Costa Rica, el Real Intercontinental de San José. Així que allà seguiré treballant i aprenent per, a la llarga, fer-me càrrec del departament de F&B d’un hotel, i qui sap si assumir una gerència”.

Internacional

L’alumnat, a Disneyland París Durant les darreres vacances de Nadal i Cap d'Any, 10 alumnes de grau en turisme i tècnic superior en restauració del CETT (Aina Roca, Cristina Gómez, Anna Benítez, Judith Grau, Sara de Montagut, Anna Albentosa, Enric Jiménez, Alicia Escobar, Ester Perelló i Ariadna Royo) van marxar a treballar a Disneyland Resort París, durant 15 dies. Aquesta col·laboració entre el parc temàtic i el CETT pretén oferir a l’alumnat la possibilitat de desenvolupar una tasca laboral en el parc, en departaments tan diversos com ara els de restauració o d’atenció al visitant, i també oferir estades de pràctiques. Fruit de la darrera estada, Disneyland Resort Paris ja ha ofert a l’alumnat la possibilitat de treballar-hi de nou en èpoques de vacances com ara Setmana Santa o estiu.

Noves beques per a l’antic alumnat de grau en turisme Gràcies al programa d’internacionalització que duu a terme l’E3, l’Espai Estudiant Empresa CETT-UB, 6 antics alumnes de grau en turisme del CETT han estat seleccionats per realitzar una estada pràctica a diferents països de la Unió Europea, en el marc del programa Lifelong Learning Programme-Leonardo da Vinci, i dins el projecte S.E.M. (Skills in european Market), que promou la Fundació Marfà per a la Formació i Desenvolupament.

L’objectiu d’aquest projecte és donar resposta a la creixent demanda, per part dels empresaris europeus, de perfils professionals especialitzats i amb coneixement d’idiomes, per a la posada en marxa d’activitats empresarials en l’entorn internacional. Els beneficiaris d’aquesta beca, de 12 setmanes de durada, són Marta Bisquerra (Alemanya); Beatriz Lloveras, Arnau-Ricard Pubill i Marco Vecino (República Txeca) i M. Carmen Arqués i Cristina Portas (Irlanda).

La segona convocatòria del projecte S.E.M. està programada per al proper mes de setembre. De nou, el principal requisit per optar a la beca Leonardo da Vinci serà que l’alumnat sigui finalitzador del grau en turisme. A més, i seguint amb aquesta línia d’internacionalització, l’E3 ha presentat el projecte Get Moving! a l’Agencia Nacional Leonardo da Vinci amb l’objectiu que més antic alumnat pugui beneficiar-se d’estades pràctiques internacionals becades.

Més informació: http://e3cett.blogspot.com/

34

Estudis i investigacions

Les TIC i el turisme En el nou escenari del procés turístic, les TIC (Tecnologies de la Informació i de la Comunicació) juguen un paper cabdal, i posen a l'abast dels diferents interlocutors que hi intervenen una sèrie d'eines imprescindibles per afrontar el cicle de vida d’aquest fenomen.

El consumidor juga un paper proactiu i rellevant en l’actual escenari turístic i és en el centre de totes les operacions. El turista influeix directament sobre els processos empresarials i les decisions que poden prendre altres consumidors. Tecnologies ja existents, reaprofitades amb aquesta finalitat, han permès dissenyar el nou panorama, però també ho han fet possible un seguit de noves solucions TIC creades precisament per adaptar els processos a la nova realitat.

En aquests moments no es pot entendre el turisme sense considerar tot el ventall de tecnologies existents, pensades per afavorir la relació entre el consumidor i el producte o el servei turístic. Per aquest motiu és important tenir presents els factors clau de les TIC que poden afavorir tant a les empreses -perquè siguin més competitives- com als consumidors -per orientar-los millor a l'hora de fer realitat els seus requisits d'oci-: • L'estandardització i la usabilitat. Internet és el màxim exponent d'aquesta estandardització que ha fet possible la socialització de les TIC. Ha estat la plataforma comuna damunt la qual s'han articulat totes les estratègies (les xarxes socials han fet possible la introducció de les TIC en col·lectius inicialment menys afavorits o preparats). La usabilitat de les eines ha jugat un paper important en la fàcil assimilació de les TIC per part d’alguns col·lectius i això està fent possible la propagació d’aquestes TIC cap a altres usos vinculats directament amb el negoci turístic, com ara l’accés a plataformes d’intermediació de productes i serveis en línia.

• L'accessibilitat de les TIC provoca un ús massiu i sense fronteres de les eines que fan possible tancar el cicle de compra del producte o servei turístic. En aquest sentit, les eines de mobilitat han afavorit aquesta accessibilitat.

• La seguretat. Tot i que era un dels principals obstacles inicials per a la implantació de les TIC, s'ha anat superant.

S’han aportat nous i millors mecanismes que garanteixen la seguretat, per exemple, en les operacions de pagament en línia per Internet. Encara cal, però, invertir esforços en donar

a conèixer la seguretat de la xarxa i els sistemes en general i fer incís en la importància que els usuaris vetllin per complir els mínims requisits de comportament, a fi de garantir la seguretat de les transaccions.

• La fiabilitat i la col·laboració en la gestió de la informació. La informació ha de ser fiable i suficientment extensa i detallada, però encara és més important que estigui correctament actualitzada. Per exemple, una destinació turística ha de cuidar els seus sistemes d’informació, perquè la percepció del turista s’ajusti el màxim possible a la realitat. Les iniciatives de promoció d’un destí han d’anar acompanyades de projectes de col·laboració entre els estaments implicats que permetin unir esforços, compartir recursos i costos, i transmetre una imatge coherent de la destinació.

• TIC sostenibles. Qualsevol projecte TIC s'ha de basar en el concepte de sostenibilitat: les inversions han de contemplar els costos de la inversió inicial, però també les repercussions posteriors en tots els àmbits, a mitjà i llarg termini.

• Disponibilitat i escalabilitat. Els sistemes considerats crítics (els que estiguin involucrats en l’obtenció d’informació rellevant per a la presa de decisions) han de garantir una alta disponibilitat. Les implementacions en TIC hauran de ser escalables per facilitar-ne el creixement i la reutilització, amb la minimització dels corresponents costos de producció.

Les TIC plantegen noves oportunitats per als professionals del sector, atès que fan que el seu treball sigui més eficient i faciliten la incorporació de valor afegit a les seves accions, fet imprescindible per diferenciar-se i ser més competitius.

Totes aquestes accions es veuen reflectides en la qualitat del servei a la clientela i, en conseqüència, en l'increment de la satisfacció. Així, doncs, estem davant d'una bona oportunitat per afrontar amb èxit els nous desafiaments.

Si ens centrem en la tecnologia basada en Internet, cal invertir esforços en dur a terme un control multicanal. Tant si estem o no implicats de forma voluntària en processos en línia, hem de saber que la nostra marca es propagarà per

35

diferents canals, com ara les xarxes socials. Això obliga a disposar d’una nova figura que pari atenció a tots els canals i els dinamitzi de forma creativa.

Aquesta és la funció del Community Manager, que ha d’administrar correctament la nostra presència voluntària en els canals i analitzar constantment la reputació en línia.

L’essència de la comunicació consisteix a escoltar i actuar, i aplicar de manera selectiva les corresponents accions correctives que millor s’avinguin al tipus de canal i al segment que s’ha de tractar. Aquest serà un dels camins que ens permetrà fer una constant reenginyeria: repensar constantment els processos i adaptar-los a les circumstàncies del moment. Podem externalitzar alguns serveis, però cal assegurar un estricte control sobre els que considerem estratègics, i deixar en mans externes els operatius.

Per transmetre un missatge correcte cal conèixer la política i l’estratègia de l’empresa, per això és essencial que les accions es desenvolupin des de dins de la corporació. De nou hem de recórrer a la figura de nova creació, el Community Manager que, a més de conèixer la idiosincràsia dels diferents nous canals, ha de tenir cura del missatge i l’ha d’adaptar com més convingui per assolir els objectius.

Cal ampliar la presència en els diferents canals, moderar les opinions i orientar el missatge en funció dels diferents segments. Cal ser-hi presents per evitar l’intrusisme i fidelitzar la clientela, entre altres.

Les TIC hi són per satisfer uns objectius que es basen en la definició prèvia d'estratègies, i no les han de condicionar mai, almenys d'entrada. Sempre cal pensar que hi haurà una tecnologia apropiada per assolir un objectiu desitjat; així, doncs, no ens hi hem de veure condicionats. Des de la perspectiva funcional i depenent dels interlocutors implicats en el procés, sempre hi haurà una tecnologia adequada per afrontar les estratègies amb èxit en termes de valor afegit, eficiència, rendibilitat, qualitat del servei... considerant que són un element necessari però no suficient per garantir la competitivitat de l'empresa turística.

Amb la voluntat de superar les situacions adverses, com ara l’actual moment de crisi econòmica, cal potenciar encara més la capacitat inventiva i deixar d’actuar per inèrcia. Hem de ser capaços de convertir la crisi en oportunitats, fent que sigui la nostra màxima aliada per evolucionar, i utilitzar-la per motivar i impulsar els canvis necessaris que ens faran ser més competitius.

La solució és arriscar més que mai, reorientar l’estratègia i invertir suficientment en TIC per afrontar els reptes que suposa la redefinició del negoci, sense perdre de vista la nostra identitat i raó de ser. Hem de poder imaginar escenaris diferents i les TIC han de ser les principals còmplices per fer-los realitat.

Andreu Vilaginés Cap de STIC del Grup CETT

Estudis i investigacions

Aparells i utensilis aplicats a la CUINA PROFESSIONAL Aquest és el títol del llibre que han publicat conjuntament el CETT i la Fundació Alícia, fruit d’un conveni de col·laboració entre ambdues institucions.

El Fòrum Gastronòmic de Girona 2011 va ser el marc escollit, el passat 21 de febrer, per a la presentació oficial davant els mitjans i els professionals de la cuina de l’obra Aparells i utensilis aplicats a la cuina professional.

El llibre analitza la transcendència culinària, les característiques i les utilitats específiques d’un ampli ventall d’estris i aparells de cuina, i alhora descriu i explica les tècniques culinàries que s’hi associen. Mitjançant una sèrie de fitxes, cada aparell i utillatge es presenta d’una manera didàctica i amb una metodologia que prioritza clarament l’aplicació pràctica. Així, s’hi inclouen capítols dedicats a les preelaboracions, els estris de mesura, la cocció, la conservació, el món fred, els aparells d’ús en el servei, els utensilis i els aparells de darrera generació. Les fitxes inclouen una definició i descripció de cada estri, així com informació sobre la seva història i transcendència, funcions, aplicacions culinàries, recomanacions, problemàtica i neteja.

L'objectiu principal de la publicació és posar aquesta informació a l'abast dels professionals de la restauració i l’alimentació, dels estudiants d’hostaleria i altres àmbits relacionats, i del públic interessat en la gastronomia.

L’obra ha estat prologada per Ferran Adrià, que en el marc de la presentació va destacar "la importància de recollir i editar la història de la nostra cuina contemporània", i ha comptat amb la col·laboració, com a autors, de diversos professionals de la Fundació Alícia (Pere Castells, Jaume Biarnés, Ingrid Farré i Heloise Vilaseca) i d’un equip de professorat de l’Escola d’Hoteleria del CETT (Isabel Lugo, Oscar Teixidó i Vinyet Capdet).

Aparells i utensilis aplicats a la cuina professional s’ha editat en català i en castellà, i ja s’està preparant l’edició en anglès.

36

Estudis i investigacions

El turisme CINEMATOGRÀFIC es consolida com a línia de recerca El 2006, el CETT va apostar pel desenvolupament d’una línia estratègica de recerca vinculada al món audiovisual i el turisme. Fruit d’aquest treball, el 2008 naixia el web Barcelona Movie, l’eina més visible sobre turisme cinematogràfic en l’àmbit català durant els darrers tres anys. Un cop consolidat el projecte, ara l’objectiu és que el CETT esdevingui un centre de referència sobre el turisme cinematogràfic, tant en l’àmbit acadèmic com el professional.

El cinema català i el rodat a casa nostra està d’enhorabona.

Durant l’any 2010 s’han estrenat a les sales comercials 40 produccions rodades en territori català, amb èxits tan espectaculars com el de Pa negre, guanyadora de 9 premis Goya, entre molts altres reconeixements de la crítica i del públic. A més, les dues pel·lícules espanyoles amb més recaptació de l’any han estat Tres metros sobre el cielo, rodada a Barcelona i Los ojos de Julia, rodada principalment a Osona. Altres títols destacats com ara Biutiful, dirigida per Alejandro González Iñarritu i protagonitzada per Javier Bardem, tenen l’àrea de Barcelona com a plató natural.

Aquests èxits comercials i, sobretot, el “descobriment” cinematogràfic de Catalunya més enllà de Barcelona no són fruit

© Biutiful - Javier Bardem (Mod Producciones-José Haro)

de la casualitat, sinó que responen, entre altres causes, a una aposta de l’Institut Català de les Indústries Culturals (ICIC) i de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) a través de TV3, per fomentar i promocionar produccions de qualitat amb vocació comercial i d’internacionalització.

El CETT, des de l’àmbit universitari, aplaudeix i dóna suport a totes aquelles iniciatives, vinguin d’on vinguin, que estimulin la producció audiovisual com a element clau de posicionament del territori i de promoció internacional.

Cada cop hi ha més països i zones del món que aposten clarament pel turisme cinematogràfic com a eina estratègica i de promoció turística. Des de països pioners com Nova Zelanda fins a regions tan dinàmiques com Andalusia tenen plans estratègics de promoció del turisme cinematogràfic.

En aquest context de col·laboració entre el món audiovisual i el turisme, les universitats hauríem de desenvolupar un paper important, sobretot per la capacitat de generar coneixement i de transferència tecnològica.

Els vincles del CETT amb el món audiovisual Com s’ha dit a l’inici d’aquest article, el CETT, des de l’any 2006, ha desenvolupat una línia estratègica de recerca vinculada al món audiovisual i el turisme, per tal de generar i transferir coneixement en col·laboració amb el sector audiovisual i el turístic.

L’any 2008 es va crear el web Barcelona Movie (www.barcelonamovie.com) com a primer resultat pràctic de la recerca sobre turisme i cinema, un projecte que des dels inicis va comptar amb la participació de Turisme de Barcelona i la Barcelona-Catalunya Film Commission. Un cop consolidat el Barcelona Movie (durant tres anys ha esdevingut l’eina més visible sobre turisme cinematogràfic en l’àmbit català), des del 2010 l’objectiu principal és aconseguir que el CETT sigui un centre de referència sobre turisme cinematogràfic en l’àmbit acadèmic i professional.

Un dels elements clau per donar a conèixer i consolidar la recerca i la transferència de coneixement és la participació en congressos i jornades nacionals i internacionals del

37

món audiovisual i del turístic. Des del 2009, l’autor de l’article ha realitzat ponències en 9 esdeveniments. Si ens centrem en el període tardor 2010–primavera 2011, cal destacar la participació en 5 congressos i jornades que han tingut com a temàtiques centrals el cinema, el màrqueting de ciutats i el turisme creatiu: • Citymarketing Elche (24-26 de novembre de 2010). Des dels seus inicis al 2004, s’ha convertit en un referent a escala nacional i internacional en la disciplina del màrqueting de ciutats.

• SILE (Seville International Location Expo) (novembre de 2010). És una de les principals fires mundials dedicades a les localitzacions, on participen organismes, empreses i persones de tot tipus relacionades amb el món del cinema. Aquest esdeveniment va tenir lloc en el marc del Sevilla Festival de Cine Europeo (SEFF 10), celebrat del 5 al 13 de novembre de l’any passat.

• International Conference on Creative Tourism (Barcelona, 9-10 de novembre de 2010). Aquesta primera conferència és una iniciativa de la xarxa internacional creada per entitats de Barcelona, París i Roma, amb l’objectiu de promoure el turisme creatiu.

• Colloque européen “Tourisme et Cinema en Régions d’Europe” (Mons-Wallonie, 24-25 de febrer de 2011). Ha comptat amb la participació d’uns 50 professionals del sector audiovisual i turístic de regions com ara la Campania, Andalusia, Flandes i diverses regions de la Gran Bretanya i França, entre altres. Aquest esdeveniment s’ha desenvolupat en el marc del 27è Festival International du Film d’Amour, que s’ha celebrat a Mons-Wallonie del 18 al 25 de febrer.

• Jornadas de Cine, Turismo y Territorio (Palma de Mallorca, 24-25 març 2011). Aquestes jornades s’emmarquen dins del llançament de la nova Mallorca Film Commission, creada el passat mes de novembre pel Consell de Mallorca i altres organismes de l’illa, per promoure les produccions audiovisuals i promocionar turísticament l’illa a partir d’un nou relat.

Tots aquests esdeveniments de primer nivell han permès al CETT donar a conèixer la recerca que es realitza sobre turisme i cinema i, sobretot, consolidar el projecte Barcelona Movie. D’altra banda, també és interessant destacar que s’han iniciat contactes per col·laborar amb ciutats i regions interessades a desenvolupar eines al voltant del turisme cinematogràfic.

Així, doncs, a partir del reconeixement acadèmic, cinematogràfic i turístic, el plantejament del període 2011-2012 per al CETT en aquest àmbit es fonamenta en tres objectius: 1. Millorar el web www.barcelonamovie.com, tant a nivell tecnològic com de continguts, amb una major usabilitat i interactivitat, i amb la creació d’itineraris temàtics personalitzats.

2. Potenciar el turisme cinematogràfic a Catalunya a partir d’una nova publicació.

3. Establir acords amb altres regions o ciutats per tal de crear projectes conjunts.

Eugeni Osácar Director de recerca de l’EUHT CETT-UB i director del projecte Barcelona Movie Més informació: e.osacar@cett.es

Estudis i investigacions

Noves bases per als Premis als MILLORS CRÈDITS de SÍNTESI Des d’ara, l’alumnat de tot Catalunya pot optar al Premi al Millor Crèdit de Síntesi/Projecte de Cicle dels Cicles Formatius de Grau Superior en matèria de turisme i hoteleria, atorgat per la Fundació Gaspar Espuña-CETT.

La Fundació Gaspar Espuña-CETT, en el seu afany per potenciar i fomentar el desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i l’hoteleria i la formació dels estudiants, vol incentivar l’alumnat dels cicles formatius de grau superior de Catalunya a desenvolupar els crèdits de síntesi/projectes de cicle en el camp del turisme i de l’hoteleria. En aquest sentit, i com a entitat d’interès social, premia des de fa uns anys els millors treballs, de manera que aporta un estímul perquè es realitzin amb rigor, qualitat i profunditat.

El Premi al millor Crèdit de Síntesi/Projecte de Cicle dels Cicles Formatius de Grau Superior en matèria de turisme i hoteleria (un guardó al qual fins ara només optaven els estudiants del CETT), enguany s’adreça a qualsevol alumne d’aquesta formació de Catalunya que presenti el seu treball a concurs durant el curs acadèmic 2010-2011. El límit de lliurament de la documentació és el proper 27 de juny.

El Premi consisteix en l’import del primer curs del grau en turisme, excepte taxes de la UB i els nivells intermedis d’idiomes, impartit al CETT o del primer curs d’un cicle formatiu de grau superior ofert i impartit pel CETT l’any acadèmic següent. A més, si algun dels premiats resideix a més de 50 km de Barcelona, també obtindrà un descompte del 50% de l’import de l’estada a Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, durant el primer curs del cicle formatiu al CETT. Més informació: www.cett.cat/cat/fundacio.html

38

Estudis i investigacions

El TURISME ESCOLAR a Catalunya, una recerca incipient A Catalunya, el turisme escolar ha agafat una forta embranzida en els darrers vint anys, vinculada als canvis que s’han produït en l’ensenyament reglat a partir de la Llei orgànica d’educació 1/1990. Partint d’aquesta realitat, l’ACE de Turisme, Cultura i Territori del CETT ha endegat la recerca sobre aquesta temàtica, mitjançant projectes de final de grau. Els resultats de les investigacions es presenten aquest mes d’abril en el I Simposi Internacional de Turisme Escolar que organitzen conjuntament el CETT i els grups de recerca DIDPATRI i DIGHECS de la Universitat de Barcelona.

L’ensenyament i l’aprenentatge de moltes disciplines escolars van acompanyats amb pràctiques i treballs de camp que impliquen desplaçaments més enllà dels centres educatius i fins i tot de la localitat. Aquests desplaçaments, que poden ser d’hores o de dies, esporàdics o cíclics, requereixen tasques importants de coordinació i organització per part dels agents implicats en el procés.

La majoria d’aquestes activitats escolars s’emmarquen dins de pràctiques habituals reglades, i fins i tot obligatòries; és el cas dels crèdits de síntesi de l’ensenyament secundari, o bé de l’ús de camps d’aprenentatge, ja sigui en el marc de les ciències naturals o de les ciències socials, que, per altra banda, són els dos grups de disciplines més directament implicats en la majoria de sortides.

També cal considerar com a turisme escolar les activitats estacionals promogudes per l’escola o els seus diversos organismes i que tenen funcions diferents a les de l’aprenen-

tatge directe; ens referim als campaments d’estiu, viatges de final de curs, viatges de final de batxillerat, etc. Tot això posa de manifest que ens trobem davant un tipus de turisme que abasta alumnat que va des de l’educació primària fins al final de l’educació secundària.

Ara bé, sembla evident que tot aquest moviment d’infants i adolescents, per la seva importància, per l’abast que té, per la funció educativa i social que acompleix i, també, pel moviment econòmic que genera, mereix ser objecte d’estudis aprofundits de caràcter educatiu, sociològic, econòmic i turístic. Però la realitat és que des del punt de vista quantitatiu i, encara més, des del punt de vista de les anàlisis qualitatives, no hi ha estadístiques fiables sobre l’abast d’aquest turisme. Dit això, és evident que és necessària una anàlisi rigorosa del panorama actual que s’hauria de fer des d’àmbits diferents però coincidents pel que fa a l’objectiu, és a dir, des de les estructures acadèmiques dedicades a la recerca i l’estudi del turisme, en especial de la modalitat del turisme cultural i, per altra banda, des de les institucions que s’encarreguen d’investigar els processos didàctics i d’aprenentatge. No es pot excloure d’aquesta anàlisi els agents implicats, és a dir, els centres d’ensenyament, les agències de viatges i els serveis de monitoratge, entre altres.

Des de l’ACE de Turisme, Cultura i Territori del CETT s’ha endegat la recerca sobre aquesta temàtica, amb projectes de final de grau destinats a analitzar -sobretot des del punt de vista quantitatiu- l’oferta d’activitats de turisme escolar al territori català, d’una banda, i la demanda d’activitats i viatges de turisme escolar per part dels centres educatius, de l’altra, a fi de configurar un punt de partida per començar a treballar. Els resultats derivats d’ambdós projectes, realitzats per alumnat que finalitza el grau en turisme, es presenten aquest mes d’abril (els dies 13, 14 i 15) en el I Simposi Internacional de Turisme Escolar que el CETT organitza amb els grups de recerca DIDPATRI i DIGHECS, del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona. A més, el Simposi s’ha concebut com un espai de diàleg i d’intercanvi entre els diversos agents implicats en el turisme escolar, amb la finalitat de ser el germen per a la creació d’una plataforma virtual basada en els espais 2.0, on professionals de l’oferta d’activitats de turisme escolar i docents puguin comunicar-se de manera recíproca per sumar i redreçar esforços i recursos.

Nayra Llonch. Professora i investigadora de l’EUHT CETT-UB. ACE Turisme, Cultura i Territori

39

TOT FLAIX Un alumne de l’Escola d’Hoteleria del CETT guanya el Premi Cum Laude de Gastronomia Erre de Vic. Marc Mañosa, alumne de l’Escola d’Hoteleria, va ser el guanyador de la segona edició del Premi Cum Laude de Gastronomia Erre de Vic que convoca aquesta empresa vigatana especialitzada en pernil cuit. Mañosa va presentar al concurs, que se celebra amb caràcter biennal, un plat de carbassó farcit de pernil. El Premi consisteix en una beca per completar un curs a l’Escola Espanyola de Sommeliers.

El CETT és present en la 5th International Technology, Education and Development Conference. Els passats dies 7 i 8 de març, la Dra. Montserrat Iglesias, coordinadora pedagògica de l’Escola d’Idiomes CETT, va assistir i participar en la 5th International Technology, Education and Development Conference (INTED 2011 http://www.iated.org/inted2011/), que va tenir lloc a València.

En el marc del congrés, organitzat per la International Association for Technology, Education and Development, la Dra. Iglesias va presentar la comunicació “Language Learning Innovation in the European Higher Education Area: a Research Diary”.

El CETT-UB participa en les jornades organitzades per la Universitat de Monterrey, a Mèxic. La professora del CETT-UB, Glòria Sanmartin, membre de l'ACE d'Hoteleria i Restauració i consultora de CETT Consultors, va ser convidada per la Universitat de Monterrey (UDEM de Mèxic) per tal de participar en les jornades Buscando la Competitividad que l’entitat va organitzar els dies 10 i 11 de març. A l’entorn d’aquest tema principal es van dur a terme diverses activitats, entre les quals va destacar la ponència de Sanmartin, que va parlar de l'experiència del sector turístic espanyol en la recerca de la millora empresarial i de la competitivitat general.

El “Pa del Teatre” surt del forn.

Com a representant dels artistes, Toni Albaladejo, de l’empresa ANEXA i vicepresident d’ADETCA (Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya), va demanar la col·laboració del CETT amb la fi d’elaborar un pa especial, el “Pa del Teatre”. Es tractava d’un pa en forma de màscara que es va poder trobar a totes les fleques agremiades, amb motiu del Dia Mundial del Teatre, els dies 25, 26 i 27 de març.

El professor de pastisseria dels cicles formatius del CETT i cap de cuina de l’Escola d’Hoteleria, Òscar Teixidó, va participar en el projecte, acompanyat d’Albert Iglesias, del forn El Nostre Pa i col·laborador habitual de l’Escola. A més, durant una de les jornades, alguns artistes es van sumar a aquesta iniciativa, venent “Pa del Teatre” a l’establiment. Entre totes les persones que van comprar el Pa es van sortejar descomptes del 50% per a entrades a diversos teatres de Barcelona, però a més, la campanya també va tenir un component solidari, ja que una part de l’import recaptat va anar destinada a la Fundació Esclerosi Múltiple.

L’Hotel Alimara s’ha adherit al CCB (Catalunya Convention Bureau). L’Hotel Alimara, del Grup CETT, forma part del CCB (Catalunya Convention Bureau) des de la creació d’aquesta entitat, el passat mes d’octubre.

El CCB és el nou programa de l’Agència Catalana de Turisme, que té com a principal missió posicionar Catalunya com una destinació líder en el turisme de reunions, congressos, convencions i viatges d’incentius. Fruit de l’adhesió, l’Alimara també ha estat escollit com a representant anual del sector allotjament de Barcelona província per integrar el comitè del CCB, conjuntament amb l’Hotel Guitart de Monterrey de Lloret de Mar, que representa la resta de comarques.

40

Recursos turístics • Anton Clavé, S. Conocimiento, reatividad y tecnología para un turismo sostenible y competitivo. Tarragona: Universitat Rovira i Virgili, 2010.

• Beas, L. Turismo, cooperación y desarrollo.

Actas I Congreso COODTUR. Tarragona: URV, 2010.

• Bel, G. España, capital París. Origen y apoteosis del Estado radial: del Madrid sede cortesana a la "capital total" . Barcelona: Destino, 2010.

• Comas i Puente, À. Vint anys d'història del cinema a Catalunya (1990-2009).

Barcelona: Laertes, 2010.

• Dixit, A.K.; Nalebuff, B.J. Pensar estratégicamente. Una arma decisiva en los negocios, la política y la vida diaria. Barcelona: Antonio Bosch Editor, 2010.

• ESADE (Barcelona). El MBA de Esade. Todos los conocimientos para alcanzar el éxito profesional . Fundació ESADE. Barcelona: Planeta, 2010.

• Fita Trias, J. La comunicación perfecta.

Barcelona: Stonberg, 2010.

• Galiana, L.; Vinuesa, J. Teoría y práctica para una ordenación racional del territorio.

Madrid: Síntesis, 2010.

• Kaushik, A. Analítica Web 2.0. El arte de analizar resultados y la ciencia de centrarse en el cliente. Barcelona: Gestión 2000, 2010.

• Kotler, P.; Kartajaya, H.; Setiawan, I. Marketing 3.0. From products to customers to the human spirit. Hoboken. New Jersey: John Willey & Sons, 2010.

• Morales Martínez, M. Analítica web para empresas. Arte, ingenio y anticipación.

Barcelona: UOC, 2010.

• Morgan, N.; Pritchard, A.; Pride, R. Destination branding: Creating the unique destination proposition. Oxford: Elsevier, 2010.

• Okumus, F.; Altinay, L.; Chathoth, P.K. Strategic management for hospitality and tourism. Oxford: Elsevier, 2010.

• Pearce, P.; Filep, S.; Ross, G. Tourists, Tourism and the Good Life. London: Routledge, 2010.

• Peñarroya, M. Màrqueting electrònic per al turisme cultural. Bellcaire d'Empordà: Vitel·la, 2010.

• Rosales, P. Estrategia digital. Cómo usar las nuevas tecnologías mejor que la competencia. Barcelona: Deusto, 2010.

• The Chicago manual of style. 16a ed.

Chicago: University, 2010.

• Torres Muñoz, M. Barcelona metro a metro.

Un viatge històric. Barcelona: Alreves, 2010.

• Turitec 2010. VIII Congreso Nacional Turismo y Tecnologías de la Información y las Comunicaciones. Málaga: Universidad, 2010. Pàg. 245-256, conferència del professor Enric López, "Análisis del comportamiento on line de la generación 'nativos digitales'".

Strategic Management for Hospitality and Tourism

Tourists, Tourism and the Good Life

Fevzi Okumus, Levent Altinay, Prakash Chathoth. Editat per Butterworth-Heinemann

Philip Pearce, Sebastian Filep, Glenn Ross.

Editat per Routledge

El llibre Gestió estratègica de la indústria internacional hotelera: contingut i procés és un text fonamental per als estudiants de les teories d'avantguarda i els punts de vista sobre la gestió estratègica. A diferència d'altres llibres en aquest àmbit, no es limita a contextualitzar la gestió estratègica de l'hoteleria i el turisme, sinó que va més enllà, i evita l'ús d’un enfocament descriptiu. Proporciona la discussió crítica i analítica sobre si aquests models i teories es poden aplicar i com en la indústria, en contextos específics com ara la cultura, les organitzacions sense ànim de lucre o els beneficis.

El turisme és una de les activitats comercials més grans per crear benestar i felicitat. No obstant això, manca una atenció específica en les formes en què podem comprendre millor i avaluar la relació entre el benestar i els viatges. Aquest llibre assenyala els vincles entre els turistes, el turisme i la psicologia positiva. S'analitzen temes com ara l'excés de materialisme i la seva fràgil relació amb el benestar, el valor de la psicologia positiva a les empreses, l'estil de vida i les idees en el camp de la recerca per al turisme d’spa i benestar. És un volum d'interès per als turistes, acadèmics i estudiants de disciplines com ara la psicologia o la sociologia.

Aparells i utensilis aplicats a la cuina professional. Trobareu més informació sobre l’obra del CETT i la Fundació Alícia a la pàg. 37.

Àmbit estatal, comunitats autònomes, províncies i regions turístiques www.andalucia.org www.gastroteca.cat www.asturiaslodicetodoelmundo.com www.tveuskadi.net www.costabrava.org

Àmbit local www.reusturisme.cat www.zaragozaturismo.es www.altaanoia.info

Sector privat

Sector públic

Pàgines web preseleccionades de la XXVII edició dels Premis Alimara Grans empreses www.parador.es www.ambassadortours.es www.royalvacaciones.com

Pimes i altres www.elsvinsdelpenedes.com www.estacionesnauticas.info www.invattur.org www.buscounviaje.com

www.cett.cat