TOT CETT 22 cat

Novembre 2011. Segona etapa - Núm. 22

Xavier Trias Entrevistem l’alcalde de Barcelona

El turisme juvenil, clau per al futur Opinió Young travellers and development Notícies El CETT, amfitrió del Congrés WYSTC Barcelona 2011 GEBTA, vint anys al capdavant del Business Travel El 1r Fòrum RED INTUR CETT-UB 2011, tot un èxit CETT Formació Revenue Management on line, a l’Escola

CETT Barcelona Tourism & Hospitality Summer School

Capacitats, competències i valors per a l’ocupabilitat

Publicación del Grup CETT Presidente: Miquel Alsius Consejo de redacción: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han colaborado en este número: Josep M. Arcos, Vinyet Capdet, Àlex Climent, M. Isabel Crespo, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Jaume Font, Daniel Imbert, Enric López, Nayra Llonch, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Diana Perales, Monique Rous, Glòria Sanmartin, Cristina Santolaya, Ramon Serrat, Òscar Teixidó, David Tinoco, Andreu Vilaginés Agradecimientos: APARTUR, Julio Barluenga, Anna Boada, Jordi Brau, Cristina Calvó, Raquel Carlús, Sandra Carvao, Mercè Civera, Rachael Dines, Xavier Espasa, Deborah Fitzgerald, Espen Fitzgerald, Marcel Forns, Laura Garrete, GEBTA, Peter Jordan, Alberto Lalinde, Raquel Lamazares, Peter Liney, Steve Lowy, Claudi Mans, Eva Marsal, Glòria Mateos, Su Mills, Maria Picado de Puig, Fina Pons, Sònia Recasens, Taleb Rifai, Mercè Sala, Guillem Saló, Montserrat Suari, Joan Torrella, Xavier Trias, Francesc Vila Edición: Mar de Paraules Redacción: Olga Prat Depósito legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat – cett@cett.cat

1

Editorial

MIRAR ENDAVANT, SEMPRE AMB IL·LUSIÓ

E

l món del turisme el conformen un conjunt de sectors que presten serveis mitjançant les persones i per a les persones, amb un clar objectiu: donar la millor resposta a necessitats de la societat.

En el Grup CETT acabem d’iniciar un nou curs amb tota la il·lusió pròpia de qui comença quelcom nou. Tots els professionals que són al Centre o bé hi han passat aporten qualitat i servei al sector, i són persones que estan participant o són líders pel que fa al disseny de nous productes, de nous sistemes de viatges, allotjaments o activitats lúdiques, entre moltes altres activitats i productes turístics.

En un món que canvia permanentment, el turisme també ho fa.

Per això, ningú es pot permetre el luxe de no posar-se al dia. En tot moment, la formació contínua -que tot professional necessitacontribueix i empeny la persona a reciclar-se periòdicament per no quedar estancada i per millorar.

Avui, i ja fa uns quants anys, Barcelona és una ciutat amb una atracció turística de primer ordre; és un dels destins del turisme de ciutat més importants del món. Barcelona té l’espai que té, entre el mar, la muntanya, els rius i els municipis veïns, però alhora disposa d’una estructura “vital de ciutat” que la fa molt propera i familiar, accessible a tots els visitants. Fa poc, hem gaudit d’un magnífic pont per Tots Sants i feia goig veure la gent, de totes les edats, a primera hora del matí amb un plànol i una càmera, de visita per tot arreu (al Parc Güell, la Sagrada Família, la Pedrera, Can Batlló...).

El turisme té edat? És evident que no, però sí és cert que hi ha diferents interessos, formes de viatjar, d’allotjar-se, de moure’s per la ciutat. Fa pocs dies hem celebrat, amb la participació activa del CETT, un Congrés Mundial de Turisme Juvenil que ha agrupat més de 800 delegats d’arreu del món, fet que per si sol demostra l’interès creixent del turisme per als joves.

I pel que fa a la formació en aquest sector, coincidint amb el nou curs és essencial dir a l’alumnat que aprofiti aquesta etapa per potenciar i desenvolupar amb rigor les competències i els valors, tal com caldrà fer al llarg de tota la vida en el món laboral, atès que el camp del treball en turisme és inesgotable i anirà evolucionant permanentment.

El sector turístic necessita persones amb capacitat d’innovació, amb ganes de crear i d’iniciar aventures empresarials. Mentrestant, cal divertir-se estudiant -formar-se amb alegria i il·lusió-, ser creatius i tenir una visió positiva i constructiva de la realitat. La vida només pot ser compresa mirant enrere, però només pot ser viscuda mirant endavant.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

2

TOT SUMARI Editorial

1

Mirar endavant,

sempre amb il·lusió

Notícies 4

GEBTA, XX anys al capdavant del Business Travel

5

El Govern espanyol atorga enguany set

5

La conferència anual d'Experts

medalles al Mèrit Turístic

Científics en Turisme, al CETT

Notícies del CETT 6

El sector hoteler

7

El

1r Fòrum Red INTUR CETT-UB 2011, tot un èxit

7

El

Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, i el CETT

8

Gestió sostenible

8

Viu la nova experiència web

reflexiona sobre el seu

futur

a l’Hotel Alimara Barcelona

www.alimarahotel.com

Opinió 9

Young travellers and development 10

Fundació

Nova entrega de Premis de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

Tema 11

Youth, The Future of Travel

Entrevista 18

Xavier Trias, alcalde de Barcelona

Espai Estudiant Empresa-E3 20

La Borsa de Treball del CETT rep

20

El CETT, en la

1.400 demandes laborals

jornada sectorial sobre turisme i hostaleria

3

CETT Formació 21

S’inaugura

22

L’únic Màster en Gestió del Patrimoni

23

Revenue Management on line, al CETT

24

Capacitats, competències i valors per a

el curs 2011-2012

Culinari i Gastronòmic, al CETT 24

Els

docents del CETT

l’ocupabilitat

Responsabilitat corporativa 27

Intercanvi de

coneixement

Ciència i Cuina

28

29

La RSE, també present al

WYSTC

Etilè a la cuina

CETT Alumni 30

En actiu

30

L’exalumnat i antic alumnat

emprenedor

Internacional 32

El CETT arreu

del món

34

Sobre el turisme immobiliari 35

33

Descobrint la República

Txeca

34

CETT Barcelona Tourism & Hospitality Summer School

La recepta • Coneguem Catalunya

Estudis i investigacions

39

Tot Flaix

apartaments d’ús turístic a Barcelona opinen...

36

Els usuaris dels

37

“L’Alquímia de les Pedres”, un projecte final de màster singular

38

“Guia de les formatgeries artesanes dels Pirineus catalans” 40

Recursos turístics

4

Notícies

GEBTA, XX ANYS al capdavant del BUSINESS TRAVEL Ara fa vint anys, el 1991, naixia GEBTA (Guild of European Business Travel Agents), la primera associació espanyola especialitzada en viatges d’empresa. Amb motiu d’aquest aniversari, el director general, Marcel Forns, fa una valoració de la trajectòria i el rol que desenvolupa l’entitat, així com del paper d’aquest tipus de viatges en el panorama turístic actual.

Quan, el 1991, un reduït col·lectiu d’agències de viatges de Barcelona i Madrid constituïen la primera associació espanyola especialitzada en viatges d’empresa, és probable que no haguessin previst del tot la repercussió i la trajectòria que, amb els decurs dels anys, prendria aquella aventura per al sector de l’anomenat Business Travel.

Malgrat que el nombre de membres que han anat constituint GEBTA s’ha mantingut relativament estable, a l’entorn de les 20 empreses, el pes consolidat d’aquestes no ha deixat de créixer any rere any, fins a arribar a representar prop del 40% del mercat espanyol dels viatges d’afers. Aquest creixement s’ha vist acompanyat amb un increment del volum i el pes dels viatges d’empresa al conjunt de l’Estat, on representen gairebé un terç del total dels desplaçaments realitzats, en termes de facturació.

Però l’evolució de GEBTA durant aquest període de temps no només s’ha de valorar des d’una perspectiva numèrica. Més enllà d’aquest fet, la trajectòria de l’entitat s’ha de considerar des de la perspectiva de les aportacions que ha fet al Business Travel, en termes de desenvolupament de models de negoci, solucions per a la millora de l’eficiència, generació d’intel·ligència de mercat o, simplement, garantia i protecció dels viatgers, tant en l’àmbit espanyol com a Europa, on GEBTA disposa d’una secretaria permanent i exerceix d’organisme consultiu de la UE per a qüestions relacionades amb el transport, la competència o la fiscalitat, en matèria de viatges.

GEBTA ha tingut un rol destacat en tots aquests àmbits, en la mesura en que ha sabut defensar models econòmics transparents i innovadors de relació entre les companyies de gestió de viatges i les empreses; models basats en l’aportació de valor a aquestes a partir de l’optimizació i estalvi dels recursos en moments de limitacions pressupostàries, de divulgació de solucions pensades per a aportar informació

Acte de lliurament dels Premios GEBTA 2011, amb la presència dels presidents històrics i del director general

estratègica als directius, seguretat als viatgers, o de defensa de les bones pràctiques sectorials.

Els viatges d’afers, un element estratègic Durant aquest periple de 20 anys, GEBTA ha tingut clar que els viatges d’afers són un element estratègic per al creixement dels negocis i per a l’extensió de l’activitat econòmica.

L’estudi “Exportaciones y Viajes de Negocio en España. ROI, valor estratégico e impacto del Business Travel en la economía española 2009/2010” ha servit per evidenciar aquest fet: el creixement de les exportacions espanyoles depèn directament del nivell d’intensitat dels viatges de negocis, mentre que l’impacte mitjà generat per cada euro invertit per les empreses en viatges, en termes de retorn en facturació, és de l’ordre del 12%. Totes aquestes conclusions, validades per informes internacionals, situen el Business Travel com a palanca de creixement mundial, i a organitzacions com ara GEBTA, en claus per afavorir la represa de l’activitat econòmica de les empreses.

Arribar fins aquí ha estat un llarg camí, en el qual persones i organitzacions han fet un notable esforç de generositat, posant a disposició temps, capital i coneixements per fer avançar tota una indústria. El camí no l’hem fet sols; ens hi han acompanyat les nostres empreses, de la mà dels directius i equips humans; però també els proveïdors, i fins i tot els clients de les nostres empreses, travel managers, responsables de compres o viatgers. A tots ells hem d’agrair haver arribat fins aquí, i a tots ells hem volgut oferir un modest tribut, en el marc de la recent celebració dels Premios GEBTA 2011, a Barcelona, la ciutat que ens va veure néixer.

Marcel Forns. Director general de GEBTA

5

Notícies

El Govern espanyol atorga enguany set MEDALLES al MÈRIT TURÍSTIC El passat mes de setembre, el Consell de Ministres va aprovar, a proposta del Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç, deu reial decrets pels quals concedia set medalles al Mèrit Turístic i tres plaques al Mèrit Turístic en diferents àmbits, a persones i institucions per la seva dedicació, la tasca i el suport a favor del turisme a Espanya. Des d’aquestes pàgines, el Grup CETT felicita tots els guardonats.

Creats l'any 1962, aquests premis són condecoracions nacionals de caràcter civil honorífic que volen premiar les persones físiques (nacionals i estrangeres) i institucions (públiques o privades, empreses o indústries) que hagin prestat serveis eminents al turisme en qualsevol de les seves branques. També a aquells que hagin destacat en favor del foment del turisme, tot participant o col·laborant amb l'acció de l'Administració. Posseeixen aquestes condecoracions personalitats rellevants, tant del sector turístic com de la vida social i empresarial, així com les principals empreses i institucions del sector. Enguany, el Consell de Ministres ha atorgat les medalles al Mèrit Turístic a*: • En el sector de l'allotjament, a Juan Molas Marcellez, president de la Confederación Española de Hoteles y Alojamientos Turísticos (CEHAT). Actualment és membre de la Junta Directiva de la CEOE i vocal del Consejo de Turismo.

• En el sector de l’hostaleria, a Francesc Solé Parellada, propietari des de l’ay 1972 del restaurant 7 Portes de Barcelona, un establiment que enguany compleix 175 anys.

• En el sector d'altres serveis turístics, a Pedro Trapote Avecilla, propietari de la discoteca Pachá, la xocolateria San Ginés i, des de fa 30 anys, de la discoteca Joy Eslava. És un dels empresaris més actius en el sector de l'oci nocturn madrileny.

• En el sector públic, a Jesús Atienza Serna, cònsol general d'Espanya a Moscou, càrrec des del qual ha donat suport a l'obertura en la política de concessió de visats d'aquest mercat emissor, el de més potencial de creixement turístic cap a Espanya en els darrers anys.

• En l'àmbit del coneixement turístic, a Domènec Biosca Vidal, president de la Asociación de Expertos en Empresas Turísticas i de l'Associació Catalana de Periodistes i Escriptors d'Economia i Turisme.

• En l'àmbit internacional, a Taleb Rifai, secretari general de l'Organització Mundial del Turisme, l'única agència de les Nacions Unides que té la seu a Espanya, a Madrid. Destaca la seva obstinació a divulgar que el turisme és un sector clau per a la generació d'ocupació i riquesa dels països.

• Pels extraordinaris serveis prestats al turisme, a Vicente del Bosque González, seleccionador de la Selecció Espanyola de Futbol. Seleccionador i futbolistes han aconseguit, després de l’èxit en el mundial de Sud-àfrica, la màxima transcendència popular, social i esportiva a Espanya i fora d’ella, convertint-se en excel·lents ambaixadors de la marca Espanya, amplificant l'atractiu turístic del país a escala mundial.

Pel que fa a les plaques al Mèrit Turístic, s’han entregat a la Asociación de Cuevas Turísticas Españolas (ACTE), al Patronato de la Alhambra y Generalife, i a l’empresa Repsol, per la Guía Repsol. *Font: Real Decreto 1290/2011, de 16 de septiembre

La conferència anual d'Experts Científics en Turisme, al CETT El Grup CETT va organitzar i acollir, el passat mes de setembre, la 61a conferència anual de l'Associació Internacional d’Experts Científics en Turisme (AIEST), que es va celebrar a l'Hotel Alimara. La conferència d’enguany s’ha centrat en la temàtica “Promoció Turística: Nous reptes per al sector turístic” i ha comptat amb la participació d’una seixantena de científics i experts en turisme d’arreu del món.

Més informació: http://www.aiest.com

6

Notícies del CETT

El SECTOR HOTELER reflexiona sobre el seu FUTUR El passat 7 de juny, l’Observatori CETT va reunir diversos experts del món de l’hoteleria per debatre sobre el futur del sector, arran de l’estudi de tendències elaborat per la consultora Deloitte, “Hospitality 2015”.

L’Obervatori CETT, com a marc d’anàlisi i reflexió, es va iniciar amb la presentació de les principals conclusions de l’estudi “Hospitality 2015”. El soci de la Indústria Hotelera i Turisme de Deloitte, Jordi Schoenenberger, va parlar dels principals factors que en els propers anys influiran en els establiments hotelers. Segons les previsions de la consultora, augmentarà notablement la quota de turistes procedents de mercats emergents com ara la Xina o l’Índia que podran viatjar, però això no es farà notar tant en el cas d’Espanya, com a mínim a mig termini. Tot i això, Schoenenberger creu que ens hem de preparar per absorbir aquesta demanda de turistes amb un perfil domèstic; un segment mitjà que s’interessarà per establiments de 3 i 4 estrelles. A més, el consumidor asiàtic està disposat a pagar per aspectes vinculats amb el luxe però no tant per una habitació.

Pel que fa a les tendències vinculades a la demografia, la previsió per al 2015 és que el 60% de la despesa turística provingui dels baby boomers: persones que ara tenen entre 40 i 50 anys, amb un nivell de renda rellevant. Es tracta d’un perfil de consumidor madur que espera dels viatges noves experiències i valora el nivell de confort.

L’estudi de Deloitte també posa èmfasi en la importància de les marques en un món global on el consumidor pot accedir fàcilment a tot tipus d’informació. Però malgrat la rellevància de la marca, els establiments hotelers hauran de mantenir la millor relació qualitat-preu per ser competitius.

Altres factors determinants en l’horitzó 2015 són el desenvolupament de les noves tecnologies en el model de negoci i la influència de les xarxes socials en les noves generacions; ambdues seran decisives en la futura comercialització dels hotels i en les pautes de compra dels consumidors turístics.

Pel que fa al capital humà, els hotels hauran de tenir presents tots els aspectes que s’hi relacionen: les persones marcaran la diferència i per això convindrà que els treballadors tinguin un compromís més elevat amb el projecte empresarial. Finalment, els models de negoci de les companyies hauran ser molt àgils per respondre a situacions imprevisibles.

Posteriorment a l’exposició de les conclusions de l’estudi, va

tenir lloc el debat, que va comptar amb la participació, a la taula, de Neus Carruesco, sòcia-directora de Oui Sell You; Joan Molas, president de la Confederació Espanyola d’Establiments Hotelers i Allotjaments Turístics; David Peguero, director de CETT Consultors, i Roberto Torregrossa, director de la zona 5 estrelles i càtering Prats Fatjó, del Grup Husa.

Neus Carruesco es va referir a les noves experiències que buscarà el turista emergent relacionat amb el baby boom, ja que suposaran una oportunitat de creixement per als establiments vinculats a l’estil de vida, i va diferenciar el concepte marca -que estableix conceptes i valors estàndard que poden potenciar la demanda- del de producte -el que acaba oferint satisfacció al turista-. Per la seva banda, Joan Molas va posar de manifest que a Espanya s’ha assolit un nivell de confort i de relació qualitat-preu excepcional, per damunt de la mitjana d’altres països. Per contra, va dir, és un sector que pràcticament no ha invertit en innovació perquè s’ha preocupat més del model de creixement, tot i que la situació està canviant: si fa 10 anys el 80% dels hotels no tenia pàgina web, ara la dada s’ha invertit. Molas confia en les generacions més joves com a target potencial de creixement en el turisme, malgrat que tindran una disponibilitat de rendes més baixa que la generació del baby boom. Alhora, reivindica l’explotació del turisme vinculat a l’especialització (religiós, cultural, gastronòmic...), amb molt bons resultats.

Durant la sessió, David Peguero va manifestar que, en general, els hotels espanyols tenen un nivell molt alt de qualitat i, per això, el client prioritza el factor preu i la localització de l’establiment. En opinió de Peguero, tot i que els hotels fan un esforç extraordinari per ajustar els preus, el model low cost ha arribat al límit. A més, els desplaçaments aeris de llarga distància cada vegada seran més cars.

D’altra banda, Roberto Torregrossa va explicar que, malgrat que la conjuntura econòmica encara travessa dificultats, s’estan produint canvis, com en l’àmbit de la comercialització, amb una gran reconversió en els models que evolucionarà més en els propers cinc anys. En canvi, es va mostrar més pessimista amb relació a la sostenibilitat com a factor diferencial dels hotels, ja que el turista estranger no està disposat a pagar més per aquest valor afegit. Torregrossa creu que la qualitat del servei i la formació seran determinants en la diferenciació dels establiments, “però cal un canvi de mentalitat per part dels quadres directius, que han d’estar més ben preparats per gestionar persones i talent”.

Més informació: http://observatoricett.blogspot.com

7

Notícies del CETT

Èxit del 1r FÒRUM RED INTUR CETT-UB 2011 La temàtica “Coneixement, Innovació i Talent al servei del sector turístic” ha estat l’eix central del 1r Fòrum RED INTUR CETT-UB 2011, al qual han assistit les universitats espanyoles de la Red Interuniversitaria de Posgrados en Turismo, RED INTUR*. La trobada, organitzada per l’EUHT CETT-UB, va tenir lloc el passat 20 d’octubre, a les instal·lacions de l’Hotel Alimara Barcelona.

El 1r Fòrum RED INTUR CETT-UB 2011 es va crear com un espai de debat sobre la formació de postgrau i la investigació en turisme a Espanya, les seves implicacions en el sector turístic i la millora de la seva competitivitat, tant en les empreses privades com en les administracions públiques.

En aquest sentit, el Fòrum s'ha estructurat en taules rodones que, amb la participació d'experts i professionals d'aquests àmbits, han volgut potenciar la visió de la importància de la formació de postgrau en Turisme, i donar a conèixer la "I+D +i" que les universitats duen a terme i la seva influència en la millora de la competitivitat del sector turístic.

Gràcies al patrocini del Instituto de Estudios Turísticos, Intelitur i la col·laboració de Segittur, entre d'altres, el 1r Fòrum RED INTUR CETT-UB 2011 ja és una referència obligada en el sector per aprofundir en les relacions entre el sector turístic, les administracions públiques i la universitat, centrada en aquest cas en la formació de postgrau i la investigació en Turisme. Es potencia així la generació de professionals i de coneixement expert aplicable en el sector.

* L'objectiu de la RED INTUR és la cooperació en l'estudi, l'intercanvi d'experiències i, si escau, la proposta d'actuacions amb vista al compliment de les exigències derivades del procés d'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior en l'àmbit dels estudis oficials de postgrau en matèria de turisme, per avançar en la cooperació en la docència, la investigació i la mobilitat d'estudiants, i col·laborar en la millora contínua en la seva aplicació a la universitat.

D’altra banda, un dels panells del Fòrum s’ha centrat en la presentació pública dels 8 treballs finals de màster seleccionats d’entre el total de treballs presentats per les universitats que formen part de la RED INTUR. Entre aquests, cal destacar “L'Alquímia de les Pedres”, realitzat per la professora del CETT Mercè Civera (vegeu la pàgina 37).

Més informació: http://www.cett.es/forumredintur2011 www.red-intur.org

El Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme i el CETT col·laboren El passat mes de setembre, Antoni Graupera, president del Gremi d’Hostaleria i Turisme de Mataró i el Maresme, i Maria Abellanet, directora general del CETT, van formalitzar un conveni de col·laboració que implica ambdues entitats en la gestió de l’Escola de Restauració i Cambreria de Mataró, propietat de l’entitat gremial.

L’objectiu d’aquesta aposta és crear sinErgies entre el teixit empresarial del sector i el coneixement, mitjançant els diferents programes de formació contínua, a mida i ocupacional. Així, el Gremi consolida la seva oferta formativa de la mà d’una entitat de reconegut prestigi en l’àmbit del turisme i l’hoteleria.

El conveni suma els esforços i el know how d’ambdues entitats: el Gremi aporta el seu edifici i les instal·lacions ubicades al carrer Germans Thos i Codina de Mataró, així com el teixit empresarial, i el CETT aporta el seu model pedagògic, és a dir, el coneixement, els programes, el professorat i la gestió.

El resultat: el Maresme disposarà d’una oferta de formació de qualitat i adequada a les necessitats del sector turístic, ja que es programaran cursos d’iniciació, de reciclatge i a mida de les empreses.

8

Notícies del CETT

GESTIÓ SOSTENIBLE a l’Alimara D’acord amb la voluntat de seguir apostant per la gestió de la qualitat i el respecte al medi ambient com a signe d’identitat de tots els productes i serveis del Grup CETT, l’Hotel Alimara Barcelona ha estat auditat recentment per la TÜV Rheindland i ha obtingut les certificacions d’abast internacional UNE-EN-ISO 14001 i EMAS III (Eco-Management and Audit Scheme).

Els certificats UNE-EN-ISO 14001 i EMAS III suposen un reconeixement a la gestió sostenible que s’aplica a totes les instal·lacions i activitats de l’Hotel Alimara Barcelona, en benefici de l’entorn i de la clientela. Aquestes certificacions, recuperades després de l’obligat parèntesi propiciat per la realització de les obres de reforma i millora de l’edifici, consoliden la trajectòria de l’Hotel, que sempre ha treballat per ser un referent en matèria de responsabilitat mediambiental.

Cal recordar que aquesta determinació d’esdevenir pioners a combinar una excel·lent oferta de serveis hotelers amb la preservació del patrimoni natural va dur l’Hotel Alimara a ser el primer establiment d’aquestes característiques a ser distingit, l’any 2001, amb el Distintiu de Garantia Ambiental de la Generalitat de Catalunya, així com a obtenir i conservar, des de l’any 2002, les certificacions ISO 14001 i EMAS. En aquest sentit, la renovació de les certificacions s’afegeix al segell ISO 9001 en gestió de la qualitat que va assolir i manté des del 2002 el centre de formació, abastant les activitats de l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme, l’Escola d’Hoteleria i Turisme, l’Escola de Formació Contínua i CETT Consultors. Aquest fet avala no tan sols la tasca realitzada en les diferents unitats de negoci del Grup CETT, sino també la inclusió d’aquests continguts en la formació teòrica i pràctica de l’alumnat per tal d’aconseguir la transmissió dels millors coneixements acadèmics en matèria de gestió, i dels principis i valors que conformen la identitat corporativa del Grup.

WWW.ALIMARAHOTEL.COM VIU LA NOVA EXPERIÈNCIA WEB! L’Hotel Alimara Barcelona estrena aquesta tardor nova web, amb l’objectiu d’adequar-se encara més a les necessitats dels clients. És una nova web molt visual, que dóna importància a la imatge per posar en valor el disseny dels espais recentment renovats. En harmonia amb aquesta renovació s’ha dissenyat l’espai web, tot jugant amb les tonalitats de l’Hotel i amb l’estil modern, sobri i elegant que el caracteritza, transmetent la contemporaneïtat requerida en un hotel urbà i el màxim confort que exigeixen i valoren els hostes de l’Alimara Barcelona.

La recent estrenada web, més dinàmica i intuïtiva, posa especial atenció a la navegabilitat, a fi que els clients, ja siguin de negoci, d’oci o familiar, accedeixin d’una manera fàcil i ràpida als serveis i les promocions que ofereix l’Hotel.

La nova versió destaca, d’una forma molt especial, el contingut de l’oferta de salons, visible ja des del menú superior de la pàgina inicial. L’Hotel, a més, ha complementat la informació amb una innovadora aplicació que té en compte la ubicació, la capacitat i el tipus de muntatge i que, gràcies a un sistema ràpid i gràfic, permet als organitzadors d’esdeveniments, d’una forma molt pràctica, veure les dimensions i les característiques dels diferents espais destinats a la celebració de congressos, convencions, reunions i actes socials corporatius i particulars.

La nova web de l’Hotel Alimara espera la teva visita.

Gaudeix d’una experiència única i especial a www.alimarahotel.com

9

Opinió

YOUNG TRAVELLERS and DEVELOPMENT At the recent UNWTO General Assembly in the Republic of Korea, UNWTO long term forecast ‘Tourism Towards 2030’ was central to debates that took place between delegations from around the world on the trends shaping in the tourism sector over the next 20 years.

As tourism emerges as a main socio-economic driver, it is significant to witness how young people are increasingly taking part in this global phenomenon.

NWTO estimates that 20% of the 940 million international tourists travelling the world in 2010 were young people.

There are many reasons to believe that this proportion will increase in the years to come as more and more young people from emerging markets travel for the first time.

Yet the importance of the youth market goes far beyond the numbers. Young people have been recognized by the United Nations as a major force for development and social change.

This is true also for tourism, with youth travellers leading positive change in the sector; investing in local tourism businesses and championing environmental protection. Travelling ‘off the beaten track’ or during times of crisis brings muchneeded economic resources to remote communities and helps these to maintain an important social link with the outside world. Such travel experiences can also make a profound impact on young people themselves, as they return from their travels more educated, resourceful, tolerant and globally aware -essential for working in today’s interconnected world.

We must not forget that young travellers seeking to interact with and make a difference to the lives of local communities can be decisive in encouraging dialogue and mutual understanding between cultures, the objective at the heart of the 2010-2011 UN International Year of Youth.

It is particularly appropriate that UNWTO has marked this

important occasion by strengthening its partnership with the World Youth Student and Educational Travel Confederation (WYSETC), an Affiliate Member of UNWTO of over 30 years. This September, I was honored to be at the opening of the WYSETC annual global conference in the Barcelona where I met delegates and supporters of the event, including CETT, and learned about the work they are doing to help young people worldwide to benefit from quality, educational travel experiences. Through its diverse courses in tourism and hospitality CETT is contributing to raising the quality of service in this exciting segment of tourism and I wish to congratulate them for this.

Indeed, it is important that tourism stakeholders around the world realize that providing quality services that are well adapted to the means and expectations of young people is essential. It is essential because providing young people with positive travel experiences is making a clear commitment for sustainable tourism, as the young visitors of today will be the repeated visitors we want to see tomorrow.

This is in fact one of the conclusions of the new UNWTOWYSETC report The Power of Youth Tourism, which proposes a roadmap for how youth travel can best be developed in the future. We, at UNWTO are engaged in continuing working together with all the players in the innovative industry.

Taleb Rifai. Secretary General of the World Tourism Organization (UNWTO)

10

Fundació

Nova entrega de PREMIS de la Fundació GASPAR ESPUÑA-CETT El 24 d’octubre, en el marc de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011/2012 del CETT, va tenir lloc el lliurament de bona part dels guardons que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT, per fomentar el desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i l’hoteleria i la formació dels estudiants.

• VII Premis als Millors Projectes de Crèdit de Síntesi de Cicles Formatius i Grau Superior de Catalunya El primer premi va ser per als alumnes de TSALT Marcos Crespo, Gerard Font, Míriam Juste, M. Blanca Martí i Marc Roural, per “Aktium hotel curatiu”, un projecte d'hotel de 4 estrelles centrat en l'estètica i els tractaments mèdics; un producte d'oferta d'allotjament innovador i ambientalment sostenible destinat a fomentar un turisme d'alta qualitat i a captar un nou segment de demanda d'alt nivell adquisitiu a Barcelona.

El Premi consisteix en l’import total del 1r curs de Grau en Turisme (llevat de les taxes acadèmiques i els nivells intermedis d’idiomes) impartit en el CETT o del 1r curs d’un altre cicle formatiu en el CETT, per realitzar el curs 2011/2012.

• Premis 2011 Ramon Arcarons als Millors Projectes Final de Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UB

Dels 16 treballs que van rebre la menció d’excel·lència, el jurat va guardonar per unanimitat Raquel Lamazares, antiga alumna de Grau en Turisme, pel treball de recerca “La guia de formatgeries artesanes dels Pirineus catalans” (vegeu la pàg.

38 d’aquest Tot CETT).

El premi consisteix en l’import total d’un màster (llevat de les taxes acadèmiques de la UB) impartit en el CETT i per realitzar durant el curs 2011/2012.

• V Premis als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat El jurat va entregar el primer premi a Miquel Vilches, de l’EASD Pau Gargallo de Badalona, per “Reconstrucció virtual del Call Major de Barcelona: Recorregut de Jaume Colom, senyor eminent”, una proposta centrada en l’època medieval i basada en la recerca històrica i pictòrica, i l’aplicació de noves tecnologies per a la realització d’un vídeo en 3D. El segon premi va ser per a Mònica Fernández i Agnès Lluch, de l’IES Joan Brudieu de la Seu d’Urgell, per ”One day, one holiday: La Seu d’Urgell”, un treball basat en la recerca d’estratègies publicitàries i la seva aplicació en la creació d’una guia bilingüe sobre la Seu. Els Premis reconeixen tant l’autor com el suport del professor-tutor i del centre de formació de batxillerat i compten amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caixa Laietana-Bankia i Àgora BCN, i el suport de la Universitat de Barcelona, del Departament d’Ensenyament de la Generalitat i de l’Agència Catalana de Joventut.

Més informació sobre les noves convocatòries dels Premis: www.cett.cat/lafundacio

• VII CONCURS DE PROJECTES EMPRENEDORS EN TURISME. El lliurament d’aquests guardons, que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT, amb el patrocini de l’Obra Social d’Unnim, va tenir lloc el 14 de juny al Paranimf de la UB. El primer premi (3.600 euros) va ser per a “Burricleta”, de M. Regina Casas i Joan Sales, per la maduresa d’una iniciativa que promou valors a través del turisme ecològic, la clara estratègia de futur i la voluntat de dinamització el territori. El primer accèssit (2.400 euros) va ser per a Núria Cervantes, per “Màrqueting tecnològic mòbil”, un projecte en funcionament d’alt interès per al sector turístic i d’altres de vinculats. El segon accèssit (1.800 euros) va ser per a “IWANNA.travel”, de Marc García, que proposa la creació d’una plataforma de comercialització en línia que, en filtrar les necessitats de la clientela, esdevé un punt d’encontre entre l’oferta i la demanda hotelera. Finalment, el Premi Honorífic a l’Emprenedor Pioner va recaure en Jaume Soteras, per l’extensa i productiva tasca en el sector de l’hoteleria i de la restauració, iniciada amb el restaurant Can Soteras i seguida per la creació d’un grup que potencia la cuina catalana, el Grup Soteras.

11

Tema

YOUTH, The Future of Travel Youth travel has seen rapid development over the past decade. As the industry matures more research is available to help fill out the picture of the motivations, needs and behaviours of young travellers and the industry that serves them. It is clear from research undertaken by WYSE (World Youth Student and Educational) Travel Confederation and UNWTO (World Tourism Organization) that youth travel has moved way beyond its original status as a specialised tourism niche.

The social, cultural and economic value of youth, student and educational travel is increasingly recognised by employers, educational institutions, official tourism organisations and governments worldwide. More than any other market segment, youth and student travellers are leading with innovation and paving the way for responsible tourism as they take responsibility for the impact of their travel ambitions on climate change. These multiple, distinctive impacts of youth travel have much broader relevance to the global tourism agenda and governments across the world are increasingly taking a more active role in developing youth travel policies, products and marketing campaigns.

Young people are invariably at the leading edge of change and innovation – and the travel industry is no exception. Young people think outside the box, push boundaries and experiment with the new. In an era of unprecedented challenge for the travel industry, youth travel represents not just an important market segment, but also a vital resource for innovation and change.

Travel is no longer solely dependent on the infrastructure of the old economy – airline seats, hotel beds and travel agents’ shelves.

We are entering a new, flexible, networked economy in which ICT, local culture and society, education, work and play become part of the tourism value chain. In fact, the inter-relationships between travel, other economic sectors and society as a whole have become so integrated that we might conceive of a ‘value web’ rather than the old value chain. As early-adopting, heavy users of new technology, young people are pioneering the use of social networking sites and mobile media in searching for travel information and purchasing products.

Young people are the future of travel Youth travel has grown rapidly in recent decades as living standards have risen and the populations of developing countries are starting to travel for the first time. Indeed, these first-time travellers are often characterised by being young and comparatively affluent.

The global youth travel industry is now estimated to represent almost 190 million international trips a year, and the youth travel industry has grown faster than global travel overall. By 2020 there will be almost 300 million international youth trips per year, according to UNWTO forecasts.

The youth market therefore represents a major opportunity for future growth in the travel industry. With effective development and marketing, the potential of the youth market can be increased still further.

Why youth travel is important Youth travel is important because it is a market for the future – not just for the future development of the young people themselves, but also the places they visit. WYSE Travel Confederation research shows that young travellers: • Often spend more than other tourists • Are likely to return and give more value to the destination over their lifetime • Are a growth market globally, while the spending power of older generations in Western economies may decline in the long term • Young people are less likely to be deterred from travelling by terrorism, political and civil unrest, disease or natural disasters • Are the pioneers who discover new destinations • Are at the cutting edge of using new technology • Gain cultural benefits from their travel, and contribute to the places they visit

UNWTO and WYSE Travel Confederation are convinced that youth travel has moved far beyond its original status as a specialised travel niche to become an important element of the travel mix in any tourism destination. One of the reasons for this is that travel underpins many different aspects of youth lifestyles. For young people, travel is a form of learning, a way of meeting other people, a way of getting in touch with other cultures, a source of career development, a means of self development, and is part of their identity – you are where you’ve been.

Young people see travel as an essential part of their everyday lives, rather than just a brief escape from reality. This has farreaching consequences for the places they visit. Because of the way they travel, the social and cultural consequences of hosting young people are becoming even more important than the economic effects. The added value to be extracted from youth travel lies in innovation, positioning, cultural links, international trade and exchange, social support, education, learning support for local communities, and so on.

The following sections explore the broader economic, social and cultural impact of the expanding world of youth travel.

Espen Falkenhaug. Director General WYSE Travel Confederation Note: A version of this article featured in The Power Of Youth Travel – a special joint report with UNWTO, launched at the World Youth and Student Travel Conference, September 2011 Barcelona

12

Tema: El CETT, la recerca i el turisme juvenil

El CETT, amfitrió del Congrés WYSTC BARCELONA 2011 Barcelona va ser la ciutat escollida per a la celebració, del 20 al 23 de setembre, del congrés anual de la Confederació Mundial d’Organitzacions de Viatge Juvenil i Educatiu. Prop de 800 delegats relacionats amb el turisme juvenil i acadèmic d’arreu del món es van reunir a les instal·lacions del CETT, que, com a entitat amfitriona, va participar activament en diversos àmbits.

En paraules de Taleb Rifai, secretari general de l’Organització Mundial del Turisme (OMT), “la generació d’avui dia de gent jove està més ben informada, és més mòbil i més aventurera que mai”. Segons estimacions d’aquesta entitat, el turisme juvenil suposa actualment (dades del 2010) 190 milions de viatges l’any, i genera una despesa de 165 bilions de dòlars, i la previsió amb vista al 2020 és que s’arribi als 300 milions de viatges. Es tracta, doncs, d’un fenomen social, cultural i econòmic de gran abast i en constant creixement.

Per als joves, el viatge és una part essencial de la vida que els ajuda a aprendre, conèixer altres persones, entrar en contacte amb altres cultures i desenvolupar-se personalment, acadèmicament i professional. En conseqüència, el turisme juvenil esdevé un mercat de present i també de futur.

El turisme juvenil i educatiu, al WYSTC La WYSE Travel Confederation (World Youth Student and Educational Travel Confederation, www.wysetc.org) és la xarxa mundial més gran de professionals del turisme acadèmic, una confederació internacional formada per diferents organitzacions relacionades amb el turisme juvenil i acadèmic: ISIC (student card), IAPA (au pair), IASIS (assegurances per a estudiants), ISTC (International Student Travel Confederation), SATA (Student Air Travel Association), STAY WYSE (allotjament), WYSE WORK ABROAD (work abroad i programes de voluntarietat), STUDY WYSE (language & study abroad) i WYSE VOLUNTEER & TRAVEL, entre altres. Aquesta organització sense ànim de lucre promociona i desenvolupa oportunitats per a joves, estudiants i per a la indústria del viatge educatiu, amb una missió: afavorir la comprensió entre els pobles mitjançant la promoció d’aquests viatges.

El congrés anual de l’entitat representa, a data d’avui, l’esdeveniment en el camp internacional més important en l’àm-

bit del turisme juvenil, acadèmic i educatiu. Enguany, el WYSTC Barcelona 2011 (www.wystc.org), ha aplegat uns 800 delegats a escala mundial (emissors, receptors, agències, allotjament, assegurances, escoles d’idiomes, universitats, au pair, work abroad...). Entre els objectius de la trobada destacaven l’aprenentatge i l’intercanvi d’informació i coneixements; l’activitat comercial agrupada en una fira amb més de cent expositors; el business mitjançant un sistema d’entrevistes preconcertades entre els delegats i el networking.

En aquest marc, el CETT ha esdevingut l’entitat amfitriona de l’esdeveniment (en el congrés anterior, celebrat a Beijing l’octubre de 2010, la iniciativa privada, de la mà del CETT, va aconseguir que s’adjudiqués a Barcelona la celebració del Congrés 2011), amb un paper destacat al WYSTC: • Organització: el CETT ha assessorat l’equip del WYSTC en tots els aspectes (elecció del Palau de Congressos, dels hotels seu, dels espais per al networking (MNAC)...) i ha facilitat les instal·lacions del Grup per a diferents activitats.

• Perspectiva acadèmica: ha participat en sessions de la Conferència i ha aportat alumnat de grau com a voluntaris.

• Comercial i màrqueting: el CETT ha esdevingut Platinum Sponsor, oferint el sopar-festa de la Welcome Reception del Congrés als jardins de l’Hotel Alimara Barcelona. Servit per l’Escola d’Hoteleria del CETT, el sopar va comptar amb la presència de Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, i amb l’actuació dels Castellers del Poble Sec, del Grup de Geganters i Trabucaires de Sant Feliu i del grup de jazz Andrea Motis i Joan Chamorro Quartet.

• RSE: s’ha dissenyat el WYSTC Volunteer Charity Project (vegeu la pàgina 28 d’aquest Tot CETT).

• Institucional: el CETT ha actuat com a intermediari entre l’organització del Congrés i les institucions públiques: Generalitat de Catalunya (Turisme i Joventut), Ajuntament de Barcelona i Diputació de Barcelona.

• Serveis: s’ha ofert l’Hotel Alimara Barcelona com a segon hotel del Congrés, Àgora BCN com a tercer allotjament, i el BAS (Barcelona Academic Services) ha gestionat el servei d’autocars i els Post Tours, que també ha organitzat.

• Finalment, des de la perspectiva de país, s’ha donat a conèixer a un nombrós col·lectiu de prescriptors, la realitat turística, cultural i nacional de Catalunya.

Manel Bassols. Director de la Fundació Gaspar Espuña–CETT. Host Chair WYSTC Barcelona 2011

13

Tema: El CETT, la recerca i el turisme juvenil

APRENDRE VIATJANT: del gran tour a l’era de la telefonia mòbil L’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT) de l’EUHT CETT-UB dedica esforços a l’estudi, la teorització i l’aproximació pràctica i aplicada pel que fa als viatges de descobriment i aprenentatge des d’edats molt inicials, atesa la seva potencialitat educativa.

Cada societat, època històrica i grup cultural concep una manera d’educar els individus que en formen part. Així, per exemple, a l’Europa medieval existia una triple fórmula educativa: hi havia una educació indirecta per a les classes socials més baixes, tramesa pel grup familiar, fonamentada en la supervivència i fora de qualsevol institució organitzada; en un esglaó superior existia un tipus d’ensenyament pràctico-professional controlat pel sistema d’organització gremial, que preparava alguns nens i joves per realitzar treballs artesanals; finalment, hi havia una educació universitària de transmissió de sabers i de coneixements a què tan sols accedien membres de les classes privilegiades. Aquest esquema tripartit d’ensenyament es corresponia, de fet, amb l’estructura de la societat, dividida en tres estaments clarament diferenciats als quals els pertocaven coneixements, funcions i privilegis també molt diferenciats. Com és sabut, el sistema afectava els homes, ja que l’educació de les dones anava a part. Fou molt més tard, quan aquest sistema social va començar a desmembrar-se, que es va instaurar un nou sistema educatiu basat en el concepte d’una escola d’ensenyament públic a la qual poguessin accedir tots els infants i on se’ls formés per ser “bons ciutadans” dels nous estats emergents arreu d’Europa, sota una nova classe dirigent.

Avui, ja endinsats en la segona dècada del segle XXI, les regles del joc són molt diferents a les de qualsevol època anterior. Així, doncs, si el panorama social, econòmic, ideològic i polític ha canviat, és lògic que el camp d’actuació de l’educació també sigui diferent. En efecte, en un món en què l’accés al coneixement és una realitat, les fórmules educatives no es redueixen a les institucions d’ensenyament formal, sinó que en traspassen les portes. La televisió, Internet, la telefonia mòbil, els equipaments museístics i fins i tot el carrer poden ser eines i espais d’educació. És més, les parets de l’escola, dels centres de batxillerat i de la universitat són insuficients perquè, més enllà d’aquest espai reclòs, els infants, els adolescents i els joves saben que hi ha tot un món a través del qual aprendre de manera experiencial.

I és precisament l’experiència i la participació activa, a través d’involucrar els sentits i les emocions, la que permet fonamentar aprenentatges i coneixements efectius i de llarga durada, molt més que no pas el coneixement enciclopèdic i passiu basat en la repetició i memorització de dades, la reproducció de metodologies imitatives d’aprenentatge i l’espai tancat de l’aula, poc suggerent per a la imaginació.

El context actual és ric en facilitats i possibilitats perquè infants i joves gaudeixin d’aquest aprenentatge vivencial, que els primers didactes ja comprenien com a fonamental.

Els il·lustrats van intuir que aquest era el veritable camí vers el coneixement, i no van dubtar a instigar els joves a viatjar més enllà dels murs dels palaus i de les ciutats per aprendre de la natura i la cultura d’altres pobles. En la línia d’aquests pensadors, els grans renovadors de la pedagogia del segle XX van posar èmfasi en els sistemes d’aprenentatge basats en l’experiència i l’observació directa de l’entorn. Avui, sembla absurd que, gaudint d’avantatges que no existien fa cent o tres-cents anys, no es fomenti de manera sistemàtica i amb el rigor i la constància que mereix aquest aprenentatge. És en aquest sentit que, des de l’ACE TCT de l’EUHT CETT-UB, conscients de la potencialitat i la importància educativa dels viatges de descobriment i aprenentatge des d’edats molt inicials, ens posicionem en l’estudi, la teorització i l’aproximació pràctica i aplicada a aquestes activitats. Els primers passos ens han dut a analitzar quines són les problemàtiques i les tendències del turisme escolar educatiu en l’actualitat, centrant-nos en l’àmbit català com a punt de partida.

Aquest primer treball es va formular a través de dos projectes de final de grau i es va presentar en el I Simposi Internacional de Turisme Escolar Educatiu, que va tenir lloc a Barcelona a l’abril. En aquesta línia, el proper abril se celebrarà, sota els auspicis de l’ACE de TCT i el Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, el II Simposi Internacional de Turisme Escolar Educatiu, “Tendències i experiències d’una tipologia d’actualitat: el turisme idiomàtic”, entenent aquesta tipologia amb un abast més ampli que el simple viatge per aprendre i perfeccionar una llengua. Finalment, des de l’ACE esmentat s’ha realitzat, durant el curs 2010-2011 i amb un grup de primer del Grau en Turisme i dos grups de l’especialitat en Direcció Turística, un viatge educatiu a Berlín a fi d’estudiar, analitzar i desenvolupar conceptes treballats a les assignatures de Turisme i Patrimoni, Creació de Productes Turisticoculturals i Mediació Turisticocultural.

Dra. Nayra LLonch. Professora i investigadora de l’ACE de Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB

14

Tema: La visió dels experts sobre el turisme juvenil

LAURA GARRAT

PETER LINEY

Events Manager for the World Youth Student Travel Conference (WYSTC)

Chief Executive Officer Sta Travel

WYSTC, the event

Go West Young Man!

WYSTC is the essential global youth travel industry event. WYSTC, the flagship event of the World Youth Student & Educational Travel Confederation (www.wysetc.org), is the meeting point for key stakeholders and organisations providing youth, student and educational travel from all over the globe. WYSTC connects the diverse markets that serve the millions of young people who travel to study, work and gain international experience and skills. The event combines a business-to-business trade fair, niche sector meetings, industry-focused seminars and practical workshops with nonstop daily networking opportunities. WYSTC is truly the one global event where business meets business in a community atmosphere in the only travel industry sector that continues to grow year on year. Mr Taleb Rifai, Secretary-General of the UNWTO opened WYSTC 2011 and said, “From the moment I arrived, I felt the energy, the future. And the UNWTO looks forward to increasing its collaboration with WYSE Travel Confederation in the months and years ahead.”

Of the many benefits that WYSTC promotes, not only is an entire industry under one roof, relationships are built and maintained over many years with industry and market insight growing year on year.

WYSTC is truly a global forum at your feet where new partnerships can be discovered and youth travel and tourism business grow exponentially with the new trusted trade partners.

In Barcelona, WYSTC 2011, the Events Team of the WYSE Travel Confederation were fortunate enough to collaborate with CETT in the provision of Volunteers. Each and every Volunteer from the School of Tourism, University of Barcelona, really did add a special something to what was an extraordinary event. Their continuous enthusiasm and desire to help was second to none. These volunteers, are the business leaders of tomorrow. They were passionate about the travel and tourism industry; a real asset to CETT and Catalunya. WYSTC 2011 would not have been at all possible without Manel Bassols, Director of the CETT Foundation, a true inspiration, not only to the youth and travel industry in Cataluyna, but also across Spain, Europe and World. A visionary and ambassador for the youth of tomorrow.

WYSTC for 2012 will be held in San Diego, California. Espen Falkenhaug, Director General of the WYSE Travel Confederation said “We are very excited to be returning to North America for the next World Youth and Student Travel Conference, and San Diego offers world-class conference facilities and amenities that will be a natural draw for our international delegates” WYSTC will be celebrating its 20th anniversary in 2012 and the event remains the only one of its kind as it is specific to the US$165 billion youth travel industry, bringing together over 450 organisations and 800 participants from 80 countries.

Running STA Travel has many advantages, and one of them is the view it affords across over sixty different geographies as to what the big trends of 2011 have been.

Firstly the last nine months have shown how much the new global economic reality is impacting on people very differently. Buoyed by a strong economy, good job prospects and a strong currency both Germans and Australians have travelled heavily. In contrast in the UK and USA we have seen a slowdown and a real move away from high cost destinations.

Secondly we are seeing is a move towards “travel with purpose”. This is not about spending six months of your life in a volunteer project but about much shorter duration stays.

The combining of volunteering with a trip. The key ingredient here is that of authenticity. Today’s student is rightly very sceptical about the “value” of such projects and needs to know they are “sustainable” are “locally led” and that the time they stay there will have an long last impact.

The move towards “travel with purpose” extends beyond volunteering and into “working abroad” and “learning abroad”. In part this reflects the need for today’s student to build their CV ahead of entering a tough job market.

So learning a language, taking a semester abroad or working as an intern or on a summer camp in USA becomes more than just a great experience, it becomes part of that future job application process.

Thirdly the USA is back “in” as a place to go and leading the way is New York with Asia replacing Australia for the big “GAP year trip”. In Asia, Thailand remains the key destination but Vietnam is definitely growing in popularity as are Laos and Cambodia. In contrast Australia is not as popular. The very strong Aussie dollar is putting people off and if you are not working “down under” it is seen as an expensive place to travel.

One final word on how travel is booked and where information is found. It is now all about the online communities people are part of, what sort of rich media they are watching and most importantly of all... the device they are using to watch it . If the lap top was King for the last five years the mobile phone is definitely the next in line to the throne.

15

DRA. NAYRA LLONCH

STEVE LOWY

Professora i investigadora de l’ACE de Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB

Founder & Owner of Umi Hotels

Aprendre viatjant

Helping to spread my love of travel

El fet que els viatges que realitzen joves d’entre 15 i 25 anys corresponguin a més del 20% de les arribades internacionals de turistes (segons dades de l’OMT), ja ens dóna, sense necessitat d’entrar a analitzar més dades, la magnitud i la importància d’aquesta tipologia turística.

Si reduíssim l’abast geogràfic, ens adonaríem probablement que aquests joves també realitzen activitats turístiques en l’àmbit nacional. Si reduíssim la franja d’edat, detectaríem que també els nens i nenes menors de 15 anys es desplacen i pernocten fora de casa per realitzar activitats de naturalesa diversa. En tots els casos, els viatges poden organitzar-se des dels àmbits escolars o universitaris, o des d’àmbits extraescolars i extrauniversitaris, a través d’empreses i agències especialitzades. La durada d’aquests viatges pot anar des d’un parell de dies a mesos. Pel que fa als motius d’aquests viatges, són també molt diversos: aprendre idiomes, estudiar cursos formatius o graus i postgraus en universitats estrangeres, realitzar tasques de voluntariat, fer activitats esportives, tenir les primeres experiències laborals, etc.

Aquest panorama presenta una gran complexitat que va més enllà del que anomenem turisme juvenil, ja que contemplaria el que en podríem dir “turisme infantil” (en els casos en què els nens i nenes fossin menors de quinze anys) o “turisme escolar” (en el cas que es realitzés dins els àmbits o sota la coordinació de la institució educativa); però també podríem parlar de pràctiques de turisme esportiu, turisme idiomàtic o, fins i tot, de turisme cultural o turisme educatiu.

En qualsevol cas, sigui quin sigui el motiu dels viatges i la tipologia explícita de turisme realitzat per nens i nenes, adolescents i joves, una de les motivacions subjacents acostuma a ser l’educació, l’assoliment de valors, l’ampliació de coneixements i la formació a través de la cerca d’experiències fora dels àmbits coneguts i dels espais habituals. I és en aquest sentit que crec que, avui en dia, és imprescindible la presència i la participació conjunta d’agents turístics i agents educatius per garantir i fomentar viatges juvenils, infantils, acadèmics i escolars de qualitat, a través de productes de turisme cultural adaptats a aquesta tipologia de viatgers.

Given the option, it’s likely that most people starting out in the travel industry would be eyeing up the luxury sector; the 5 star hotels, the top cruise ships and the remote destinations. Of course, that’s all very nice, but my passion lies at the other end of the scale. I studied hospitality and tourism at Salford University and following a fair amount of time back-packing and working abroad after this, I became very passionate about travel, people and also about learning. So, I created a hotel environment where young people can be nurtured in their chosen career and where fantastic service is provided without the need for a platinum card.

Youth travel is an exciting, bright and evolving industry sector and it’s an honour to be a part of it. There are constantly new experimental products aimed at young people that encourage them to explore the world. Whether it is volunteering in Asia or trekking in Africa, the youth travel industry keeps growing with the additions of newly accessible destinations and the ever increasing understanding of others’ cultures, beliefs and needs. It is the fastest growing travel sector and there is a continual warning from tourism bodies that it should not be underestimated. I think this growth will continue as developing countries’ younger generations start wanting to see the world and access the global community. The human make up means that we crave human interaction, so I believe that the products in youth travel combined with social media, will really spread the desire for travel to young people everywhere.

With umi hotels my aim was to create a fun, relaxed and young environment combined with the comforts of a hotel.

A lot of our guests are “young corporates”; those that can’t afford boutique hotel but want more than a hostel. The friendly, customer-focussed service that my staff provide is based on the warm welcome received at hostels across the world. Umi also provides meaningful work placement experiences to young people to help them develop their skills and allow them to flourish. It’s hard to find this kind of support within the hotel industry in general and my work with young people is how I came to be involved with BETA and STAY WYSE. Last year, I volunteered on a mentoring project in Cambodia and it was a privilege to be able to share my business experience and skills. My advice to young people would be to take every opportunity you get and don’t be afraid to step out of your comfort zone.

16

Tema: La visió de les entitats públiques catalanes

XAVIER ESPASA

SÒNIA RECASENS

Director de l’Agència Catalana de Turisme

Segona tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona

Catalunya, oberta als joves

Els joves: turistes de qualitat

Catalunya és un destí molt atractiu per als joves. Les nostres ciutats disposen d’una oferta lúdica i cultural de primer ordre que té en Barcelona el seu vaixell insigne, però que s’estén també a altres ciutats catalanes.

Barcelona és, a més, l’amfitriona de nombrosos esdeveniments que atrauen a joves turistes de tot el món, com són els partits del Barça o festivals de música com el Sónar o el Primavera Sound.

Però més enllà de la capital, Catalunya disposa d’una variada oferta de qualitat, pel que fa a serveis, equipaments, instal·lacions, restauració i oci. A l’hivern, les estacions d’esquí del Pirineu català atrauen milers de joves desitjosos de gaudir d’aquest esport, mentre que a l’estiu, els 580 quilòmetres del litoral català i l’àmplia oferta de turisme actiu i de natura permeten practicar tot tipus d’esports d’aigua i d’aventura.

En aquest sentit, cal destacar els centres BTT, una iniciativa pionera a l’Estat espanyol implantada ara fa dotze anys. Es tracta d’espais de lliure accés amb un mínim de 100 quilòmetres d’itineraris senyalitzats.

Estan repartits per tota la geografia catalana i disposen d’un punt d’acollida amb informació turística i serveis per a la bicicleta. Actualment, la xarxa està formada per 18 centres BTT, amb 306 rutes i 6.400 quilòmetres senyalitzats amb diferents nivells de dificultat.

Però no tots els joves que arriben aquí ho fan motivats únicament pel turisme i l’oci. Catalunya està considerada com un dels millors indrets d’Europa on venir a estudiar. L’oferta educativa, que inclou més de 1.000 titulacions oficials en universitats de gran prestigi, nombrosos centres de formació i un ampli ventall d’escoles d’idiomes, són els factors que atrauen cada any més de 4.000 estudiants estrangers que ens escullen com a destí per completar la seva formació. És per tot això que podem dir que Catalunya és un destí obert als joves. I des de l’Agència Catalana de Turisme volem seguir treballant perquè continuï sent-ho.

Segons l’OMT, el turisme juvenil (16-29 anys) representa el 20% dels més de 940 milions de turistes internacionals mundials. A Barcelona, amb més de 12 milions de turistes l’any, un 24% dels més de 7 milions que es van allotjar en hotels l’any 2010 tenien entre 18 i 34 anys,1 i en apartaments turístics, la proporció s’acosta al 40% (entre 18 i 39 anys).2 És un col·lectiu que ha canviat en els darrers anys, que ja no és assimilable a una demanda de baixa qualitat, i que té motivacions molt diverses: explorar altres llocs i cultures, descansar i divertir-se, visitar familiars i amics, estudiar, treballar fora de casa, fer voluntariat, aprendre idiomes, fer intercanvis, esports... A més, els viatgers joves viuen el turisme com una necessitat. Són cada cop més educats, preparats, exigents, ben informats i connectats. Tenen més capacitat de triar productes i destinacions, fan viatges més curts però freqüents, planifiquen segones o terceres vacances, donen més importància a la cultura, demanen productes turístics propis i les seves opinions marquen tendència. Molts tenen un alt poder adquisitiu i surten per primer cop de les economies emergents.

Barcelona, en una clara inversió de futur, ha de donar-los resposta amb una oferta adequada que encaixi bé en les necessitats de la ciutat. Molts estudis mostren com aquest col·lectiu contribueix amb importants beneficis socials i econòmics a les comunitats que visita, i representa els potencials turistes del demà, amb preferències que caldrà tenir en compte. Suposa, també, una oportunitat d’atracció de talent per tal que Barcelona sigui identificada com un entorn per estudiar o treballar.

En aquest sentit, la ciutat disposa d’una àmplia oferta educativa i de qualitat, des d’una diversificada oferta de formació professional, passant pels estudis universitaris i una oferta de màsters i postgraus de màxim nivell amb projecció i prestigi internacional que cada cop atrau més talent forà.

La formació de qualitat és una clara aposta de present i de futur, l’oportunitat que els joves vegin la ciutat com un espai on es promou l’emprenedoria i el valor de l’esforç i del treball, i una oportunitat educativa. Fer turisme afavoreix l’intercanvi i el coneixement mutu entre els visitants i la comunitat que els acull, estreny lligams i educa en la diferència i la tolerància. Ja sigui com a receptora o emissora de turisme juvenil, Barcelona aposta per fer-lo vehicle de ciutadania a fi d’avançar en la cohesió social i en la fraternitat entre els pobles. Treballem per a un turisme sostenible que respongui a les expectatives dels diferents públics i s’integri bé en la vida de la ciutat i dels residents.

1 Dades de Turisme de Barcelona. 2 Estudi del CETT i APARTUR (dades gener-abril 2010)

17

MONTSERRAT SUARI

FRANCESC VILA

Directora general de l’Agència Catalana de la Joventut

Comissionat per a Turisme de la Diputació de Barcelona

El turisme juvenil a Catalunya

La potencialitat del turisme juvenil a la província de Barcelona

Catalunya va confirmar, el 2010, la posició de primera destinació turística a l’Estat espanyol, amb més de 34 milions de visitants i de 178 milions de pernoctacions. Si bé aquestes xifres no estan segmentades per franges d’edat, podem suposar que el percentatge de turistes d’entre 18 i 30 anys és important. Sabem del cert que l’any passat es van registrar 6,5 milions de pernoctacions a les 391 instal·lacions juvenils que hi ha a Catalunya. Es tracta d’allotjaments amb serveis dirigits a les persones joves que estan gestionats per alguna entitat o institució i que estan registrades per la Direcció General de Joventut, amb uns criteris de qualitat i legalitat. Hi ha albergs de joventut, aules de natura, campaments juvenils, cases de colònies o granges escola, que promouen un turisme de natura i de coneixement de l’entorn.

Aquestes dades dibuixen, doncs, el panorama del turisme juvenil a casa nostra. Des de la Generalitat de Catalunya, i concretament des de l’Agència Catalana de la Joventut (ACJ), tenim l’encàrrec legal de potenciar la mobilitat internacional i el turisme de la gent jove. En aquest sentit, gestionem la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya (Xanascat), formada per 42 albergs repartits per tot el territori, en indrets de gran interès turístic. En total, representen unes 800.000 pernoctacions anuals, majoritàriament d’usuaris catalans (68%), seguits per turistes de la resta de l’Estat (15%) i internacionals (17%). Cal dir, a més, que la Xanascat forma part de la xarxa mundial d’albergs més important, la Hostelling International (HI), amb més de 4.000 instal·lacions arreu del món. Actualment estem intensificant el caràcter internacional de la Xanascat a través de la HI. D’altra banda, des de l’ACJ també potenciem la mobilitat internacional a través dels programes i serveis del Carnet Jove (més de 500.000 joves el tenen), gràcies a la integració del carnet amb l’European Youth Card Association (EYCA), que ofereix més de 80.000 avantatges a 35 estats d’Europa en àmbits com ara la cultura o l’allotjament. Així mateix, també expedim el carnet d’identitat d’estudiant internacional (ISIC), que ofereix descomptes, sobretot en cultura.

Amb aquestes eines, volem promoure el coneixement de Catalunya entre els joves d’arreu del món, tot fomentant un turisme econòmic, a l’abast dels joves, però de qualitat. I, a més, volem que els nostres joves coneguin altres realitats, es relacionin amb joves de diferents països i adquireixin experiències enriquidores.

Des de la Delegació de Turisme de la Diputació de Barcelona contemplem el turisme juvenil com un dels sectors amb més creixement per a les nostres destinacions en els propers anys. Des de la visió dels mercats existeixen dos aspectes clau que ens permeten assegurar aquesta afirmació. Per una banda, el fet que, en l’actualitat, el turisme juvenil en el món representi prop del 20% de les arribades de turistes i projecti un creixement sostingut per als propers anys, ja que s’amplia el temps d’estada i es millora la despesa en la destinació. Per altra banda, la realitat que representen els turistes joves a la nostra província atès que, sense considerar la ciutat de Barcelona i els viatges d’estudi i les estades llargues de formació, ja suposen gairebé el 9% (turistes menors de 24 anys) del total de turistes que ens visiten.

Però el que ens permet mirar amb optimisme el futur del turisme juvenil a casa nostra és la gran potencialitat dels nostres productes i destinacions turístiques en atendre les necessitats d’aquest segment. Des d’aquest punt de vista, la província de Barcelona reuneix tots els requisits per ser competitius, amb nombroses destinacions especialitzades en les pràctiques del turisme del litoral, el turisme actiu i de natura, centres d’interpretació cultural i educatius, campus universitaris d’excel·lència i centres de recerca avançada, competicions esportives internacionals, turisme industrial, etc. L’excel·lent climatologia, la localització i la presència de la ciutat de Barcelona ajuden, i molt, a consolidar-nos com una referència en els principals mercats de joves europeus i llatinoamericans.

La Diputació de Barcelona, conjuntament amb els consorcis de Turisme i els ajuntaments de la província, han desenvolupat en els darrers anys nombroses actuacions, tant pel que fa a la creació i millora de productes turístics especialitzats, com a la seva promoció en el mercat nacional i internacional.

No obstant això, som conscients que ens queda encara un llarg recorregut per captar més i millor l’atenció d’aquest segment, especialment amb referència a l’ús i la presència a les xarxes socials, conscients de la importància que tenen les noves tecnologies entre la gent jove; però, també, en l’acompanyament i el suport a les noves iniciatives empresarials del turisme acadèmic, de voluntariat i del turisme idiomàtic que sorgeixen des del propi territori.

18

Entrevista

XAVIER TRIAS, alcalde de Barcelona

• El 2011 és un any amb xifres rècord en l’àmbit del turisme, sector que, segons vostè, és clau en el creixement econòmic, en la generació de llocs de treball i que ajudarà a sortir de la crisi. Quines són les seves expectatives per als propers anys?

Barcelona acollirà enguany al voltant dels vuit milions de turistes, una xifra rècord que supera amb escreix la de l’any passat. També estem al 90% de l’ocupació hotelera i, fins i tot en alguns moments, com el cap de setmana de la Mercè, hem arribat al 100%. Això és molt important perquè significa que el turisme s’ha tornat a estabilitzar, i fins i tot s’ha incrementat després de patir una lleugera davallada l’any passat.

A més, estem canviant les procedències i les tipologies del turisme que ens visita. Enguany hem aconseguit atreure molts turistes nordamericans i també un 30% més de turistes del nord d’Europa, de Rússia i de la Xina.

Això ens marca una tendència de futur molt positiva que caldrà con-

solidar amb vista als propers anys.

• Vostè defensa que el turisme és necessari per generar riquesa, però que cal reduir les incomoditats i els problemes que genera en algunes zones. Com creu que s’ha de dur a terme aquesta iniciativa?

El turisme és clau per a la nostra economia. Però el turisme de qualitat i, sobretot, el turisme ben gestionat. Per fer-ho haurem d’organitzar millor el flux de visitants i generar nous espais d’atracció turística que descongestionin el centre. Hi ha molts llocs de la ciutat amb una gran potencial turístic.

L’Hospital de Sant Pau n’és un bon exemple.

També hem d’insistir molt en dos aspectes clau, com són la neteja i la seguretat. Ja hem encetat més coordinació entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra, que està donant molt bons resultats, sobretot en llocs especialment sensibles com ara el metro. Els delictes menors han disminuït un 25% al metro i l’atenció a les víctimes ha millorat substancialment. Pel que

© 2011 - Ajuntament de Barcelona

“Barcelona té uns actius únics per atreure els turistes més exigents. Té una oferta cultural i patrimonial de primer nivell, i una oferta d’allotjament, comercial i de restauració com poques altres ciutats.

D’altra banda, hem d’apostar per l’excel·lència i la qualitat. I en aquest darrer cas, la formació i la recerca juguen un paper fonamental.

Hem d’apostar per professionals del turisme altament qualificats perquè són claus per atreure aquest nou model de turisme.”

fa a la neteja, hem de treballar més per arribar a nivells òptims que ara mateix no tenim. Ja hi ha iniciatives en marxa, com ara l’aplicació de materials antiadherents especials al mobiliari urbà per evitar determinades conductes vandàliques. També pressionarem més les empreses de neteja per tal que el servei sigui l’adequat.

• Determinades polítiques municipals fomenten una imatge de la ciutat que és qüestionada. Quina és la imatge de Barcelona que vostè vol projectar internacionalment?

Barcelona ha esdevingut un referent internacional en molts àmbits perquè ha sabut projectar uns valors, una forma de ser que li és pròpia: la tradició, l’estima per la nostra història, la cultura, la modernitat, la innovació, el respecte, el pluralisme... I no podem renunciar a la nostra pròpia identitat. Hem de projectar allò que som de veritat, no una imatge prefabricada totalment allunyada de la realitat que només respon a clixés antiquats.

19

• Darrerament ha parlat de la voluntat de negociar un nou sistema de finançament municipal i de l’opció que el Govern espanyol cedeixi part de la recaptació d’impostos especials que siguin fruit del turisme, per finançar la promoció de Barcelona i compensar les zones amb més saturació turística amb equipaments i serveis municipals. Parli’ns de la viabilitat d’aquesta proposta.

Barcelona necessita un nou sistema de finançament que s’adeqüi a les necessitats reals de la ciutat. I que reflecteixi també el que nosaltres aportem, que és molt. Per això reclamem un nou sistema equilibrat i just. Per exemple, defenso que ens cedeixin allò que nosaltres generem, com és l’IVA i l’IRPF derivat d’activitats turístiques, per tal de poder dotar de més equipaments municipals de qualitat aquells districtes que, com Ciutat Vella, reben milions de turistes però que pateixen dèficits en àmbits essencials. No podem condemnar aquests barris a l’oblit.

Penso que és una proposta perfectament legítima i coherent.

• Vostè descarta implantar la taxa turística. Per què?

Senzillament, perquè no funcionaria. No serveix per modificar el comportament dels turistes, ni ajuda econòmicament a sufragar serveis, ni ens serveix per finançar equipaments per a aquells districtes que més turistes reben. Simplement, no té cap sentit.

• Vostè defensa que es segueixi promocionant la marca Barcelona, apro-

par el turisme als ciutadans i aconseguir que la gent s’entusiasmi amb la ciutat. Quines mesures i quin tipus de turisme creu que cal potenciar en aquest sentit? Com en planteja la promoció?

Vull atreure turisme de més poder adquisitiu. Enguany ja hem aconseguit incrementar la mitjana de despesa que fa un turista a casa nostra i això és bo.

Barcelona té uns actius únics per atreure els turistes més exigents.

Tenim una oferta cultural i patrimonial de primer nivell, amb una oferta d’allotjament, comercial i de restauració com poques altres ciutats.

Hem d’apostar per l’excel·lència i la qualitat.

Al mateix temps, vull potenciar la celebració de fires i congressos de gran importància tant a nivell local com internacional, perquè tenen un impacte més que positiu en la nostra economia i ajuden a crear llocs de treball de qualitat.

• Amb referència al decàleg de propostes en matèria de turisme que vostè va presentar, quins aspectes s’han de treballar amb més intensitat?

Tots els elements del decàleg que vaig presentar són fonamentals, però en destaco dos: la importància del turisme de qualitat i sostenible, i la importància de tenir una ciutat

segura, cívica i neta per a tothom.

Hem de treballar per aconseguir-los.

• Diu que cal esdevenir una destinació caracteritzada per l’excel·lència i la qualitat dels serveis i dels professionals, potenciant la formació contínua i les sinergies entre els actors d’aquest sector (universitats, centres de formació, institucions públiques, empreses...). Així, doncs, quin creu que és el paper de la formació i de la recerca en el sector? És un paper fonamental. Si volem un turisme de qualitat hem d’apostar per professionals del turisme també altament qualificats. Hem de posar en relleu la professionalitat i la formació de les persones que es dediquen al turisme, perquè són claus per atreure aquest nou model de turisme de qualitat.

• El CETT és un centre de formació integral i especialitzat en hoteleria i turisme que treballa directament i estreta amb el sector. Com valora el paper que desenvolupa?

Ho valoro molt positivament, perquè centres de formació com ara el CETT ens ajuden a avançar fórmules innovadores i a desenvolupar productes nous de qualitat, adaptats a les noves demandes dels turistes. I això és bàsic per atreure el turisme de qualitat que volem.

© 2011 - Ajuntament de Barcelona

Barcelona té un potencial d’excel·lència enorme, amb una oferta turística de molta qualitat. Fa poc, per exemple, Barcelona va ser distingida amb la “Biosphere World Class Destination”. Som la primera ciutat en rebre aquesta distinció que premia, entre altres coses, la protecció del patrimoni cultural i natural, l’aposta pel transport públic i l’estalvi energètic.

Aquest és el futur: projectar valors, excel·lència en la gestió i qualitat en els serveis.

20

Espai Estudiant Empresa

La BORSA DE TREBALL del CETT rep 1.400 DEMANDES LABORALS Enguany, i malgrat les preocupants xifres de l’atur a tot l’Estat, les dades del baròmetre laboral que ha elaborat l’E3 sobre el curs 2010-2011 són positives, ja que indiquen un lleuger increment de les demandes respecte als darrers anys.

Efectivament, les demandes laborals rebudes per part de les empreses ha estat de 1.398, 132 més que en el curs anterior. Si analitzem com s’han distribuït (vegeu la gràfica), podem dir que la majoria de les demandes laborals rebudes corresponen a perfils relacionats amb l’entorn de la restauració (38%) i l’allotjament (20%). En el primer cas, segueix la tendència cap a la recuperació que s’ha anat evidenciant els darrers anys, i en l’allotjament també s’ha detectat una lleugera millora respecte a l’exercici anterior (aquesta branca s’ha vist reforçada per les demandes d’empreses en l’entorn internacional). Pel que fa als transports i la logística, malgrat l’estancament dels últims exercicis, sembla que comencen a recuperar-se, sobretot gràcies a les demandes relacionades amb el món dels creuers. Amb relació a la branca d’intermediació, després del fort cop patit els darrers anys (quan un gran nombre d'agències de viatges van tancar les portes i la inestabilitat era present en el mercat), aquest curs s'ha produït un lleu augment de les demandes laborals, fet que convida a l'opti-

misme moderat cap a noves formes d'empreses vinculades.

Una altra dada interessant és que les empreses són més conscients de la importància d’incorporar personal format i qualificat; per això valoren molt els serveis que ofereixen les universitats i confien cada cop més en el Servei de Borsa de Treball del CETT*. D’altra banda, l’alumnat i antic alumnat valora molt positivament el fet de poder disposar d’orientacions personalitzades i serveis exclusius, ja que els ofereixen millors recursos per a l’ocupabilitat. A més, enguany, i amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat i la visibilitat de les demandes laborals rebudes, el Servei ha estrenat un nou canal a Twitter. Segueix-lo a @JOBSCETT. *La propera edició de la Trobada Escola+Universitat+Empresa que organitza l’E3 tindrà lloc el 12 i 13 de març de 2012, al CETT: www.cett.cat/trobadacett

EL CETT PARTICIPA EN LA JORNADA SECTORIAL SOBRE TURISME I HOSTALERIA ORGANITZADA PER BARCELONA ACTIVA La directora de l’E3, l’Espai-Estudiant-Empresa del CETT, Elisenda Farràs, va participar el passat mes d’abril com a ponent a la taula rodona que va tenir lloc amb motiu de la jornada sectorial “Ocupació en el sector de turisme i hostaleria”, organitzada per Barcelona Activa.

L’acte, destinat a persones que volen treballar en el sector, pretenia fer una anàlisi de la seva realitat, les oportunitats i les noves tendències d’ocupació, de la mà d’experts i d’empreses representatives.

La jornada va comptar amb l’assistència de més de 150 persones i es va iniciar amb la presentació i la contextualització del sector, i amb un repàs dels recursos de Porta 22 relacionats, a càrrec d'Alícia Egea, responsable del Programa per al Desenvolupament Professional de la línia de Capital Humà-Barcelona Activa, i de Carlos Sánchez, tècnic de continguts de Porta 22.

A continuació, la ponència marc "Turisme sostenible, factor de competitivitat de les destinacions", presentada per Àngel Diaz, president d’ALS (Advanced Leisure Services), va donar pas a la taula rodona, en què van intervenir Roger Vall, director de Serveis Centrals i RR.HH. de Majestic Hotel Group; Elisenda Farràs, representant al CETT; i Juan Antonio Martínez Arambudo, responsable de RR.HH. d’Atrapalo.com. Joan Torrella, director de Promoció Territorial i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, va exercir-ne com a moderador.

21

CETT Formació

S’inaugura el CURS 2011-2012 L’Hotel Alimara Barcelona va acollir, el passat 24 d’octubre, l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2011-2012 del CETT. La reflexió sobre el turisme i el consum com un sector ple de dinamisme i oportunitats de futur va ser l’eix central d’aquesta cita amb l’alumnat.

La sessió de l’acte inaugural va ser presidida pel Dr. Gaspar Rosselló, vicerector de Política Acadèmica i Qualitat de la Universitat de Barcelona, per delegació de Dídac Ramírez, rector de la UB; Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats, d’Adolescència i Joventut de l’Ajuntament de Barcelona; Miquel Alsius, president del Grup CETT; i José Antonio Pérez-Aranda i Nan Ferreres, directors de l’EUHTCETT-UB i de l’EHT CETT, respectivament.

Pérez-Aranda va iniciar el torn de parlaments parlant del present any com un període de rècords en el món del turisme i va assegurar que aquesta conjuntura ofereix noves oportunitats per assolir els objectius professionals i acadèmics. En aquest context, va aconsellar a l’alumnat que tingui una actitud positiva i aprofiti al màxim la formació i els recursos que el CETT posa a disposició. A continuació, Nan Ferreres es va referir al projecte educatiu del CETT i va demanar als futurs professionals del sector rigor i compromís, tot desitjant un molt bon curs a tothom.

Raimond Blasi va ser l’encarregat d’impartir la lliçó inaugural "El turisme i el consum, un sector dinàmic ple d’oportunitats empresarials", per delegació de Sònia Recasens, segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona. En primer lloc, va fer balanç de la importància del sector turístic, “que resisteix la crisi i alhora contribueix a la recuperació econòmica, essent el motor d’altres sectors com ara els transports i les comunicacions”, i va esmentar que Barcelona i Catalunya, com a destinacions turístiques consolidades, s’han d’adaptar contínuament als canvis que es donen, especialment en els tres àmbits principals de desenvolupament: la restauració, l’allotjament i la planificació i la gestió dels recursos turístics. Així, doncs, Blasi va parlar de la importància de potenciar la professionalització, d’Internet i les noves tecnologies que amplien l’oferta, i de les noves vies de comercialització dels productes. També va reflexionar sobre la diversificació turística (turisme ecològic, urbà, d’oci, de negocis, arquitectònic, cultural, gastronòmic...) com a eina imprescindible que cal potenciar perquè el sector sigui més dinàmic i ple d’oportunitats. Blasi va fer referència a les bones perspectives de futur i amb vista a l’ocupació, gràcies

a la vinculació i la simbiosi entre el turisme i altres àrees econòmiques com ara el comerç. En aquest àmbit, va destacar l’atractiu de propostes del tipus Shopping nights, que potencien, en aquest cas, la imatge de Barcelona com a destí de moda i de compres. Pel que fa a aquestes propostes, va parlar de la contribució de les iniciatives de tipus privat, que se sumen a la iniciativa pública, amb “empreses vinculades al turisme que s’han implicat per diversificar i ampliar l’oferta de la ciutat”. Ja per acabar, Blasi es va dirigir als assistents com als “professionals del futur d’un sector tan important” i, desitjant-los molta sort, els va demanar que assoleixin una bona formació, “que és la suma d’ingredients com ara la constància i la cultura de l’esforç”.

Un cop finalitzada la lliçó inaugural, es va passar a fer entrega dels premis que atorga la Fundació Gaspar Espuña CETT (vegeu la pàgina 10). A continuació, Miquel Alsius va recordar que la missió del Grup CETT és oferir una formació excel·lent, mitjançant la internacionalització, la investigació i l’emprenedoria. El president va animar l’alumnat, ateses les oportunitats que es presenten en temps de crisi, a emprendre sense por i va fer incís en valors com ara la responsabilitat, la competitivitat, la constància, la perseverança, el treball en equip, l’esforç i l’ètica. Alhora, va demanar als futurs professionals ”que es formin amb alegria, il·lusió i creativitat, i que tinguin una visió positiva i constructiva de la realitat”.

Per acabar, Gaspar Rosselló va parlar dels nous reptes per a l’alumnat en un marc ple d’oportunitats i dins l’Espai Europeu d’Educació Superior. Va mencionar el lligam entre la UB i els centres adscrits -com ara el CETT-, “un vincle que es potencia per oferir una excel·lència acadèmica basada en l‘educació i la recerca, que es tradueixi en bons professionals, en els quals descansa el progrés social”. Rosselló va felicitar l’alumnat del CETT per haver triat aquest centre i, abans d’inaugurar oficialment el curs, va encoratjar els presents amb unes paraules del recentment desaparegut Steve Jobs, el fundador d’Apple: “Tingueu el valor de seguir el vostre cor i la vostra intuïció".

22

CETT Formació

L’únic Màster en GESTIÓ del Patrimoni CULINARI I GASTRONÒMIC, al CETT L'Escola Universitària d'Hoteleria i Turisme CETTUB va posar en marxa, el passat 18 d'octubre, el primer màster oficial a Espanya centrat en l’estudi de la gestió del patrimoni culinari i gastronòmic, que permetrà a l’alumnat que el cursi la professionalització en empreses i institucions i possibilitarà l’accés als estudis de doctorat.

Aquesta formació forma part, com a itinerari, del Màster en Innovació en la Gestió Turística*.

La societat actual demana investigadors i professionals que entenguin el fenomen gastronòmic com un àmbit on desenvolupar coneixement i com una oportunitat d'innovació i de creativitat; persones capacitades per interpretar les noves perspectives que s'han obert en el terreny de l'alimentació i les seves formes de consum, i en les activitats d'oci, turisme i desenvolupament territorial que s'hi associen.

Amb la nova iniciativa, el CETT i la Universitat de Barcelona seran pioners a atorgar el reconeixement universitari oficial als futurs màsters, experts en patrimoni gastronòmic.

El nou Màster és l’únic oficial sobre el fenomen gastronòmic que aborda el seu l'estudi com a manifestació cultural des d'una perspectiva multidisciplinària. Pretén dotar l'alumnat del coneixement, la capacitat d'anàlisi i la competència en gestió de projectes que li permetin accedir a la recerca i/o

emprendre plans innovadors vinculats al patrimoni gastronòmic. Com que es tracta d’un màster oficial, permetrà per primera vegada la possibilitat de seguir els estudis en programes de doctorat relacionats.

Isabel Lugo, coordinadora de l'Àmbit de Coneixement Expert de Cuina i Gastronomia del CETT-UB, és la responsable del Màster.

Més informació: http://www.cett.es/masters

*EL MÀSTER EN INNOVACIÓ EN LA GESTIÓ TURÍSTICA, UNA REALITAT Com avançàvem en l’anterior edició de la revista, ja és possible cursar al CETT aquest programa de postgrau.

Amb una orientació de recerca i professional, és l’únic màster de recerca i innovació en turisme a Barcelona que ofereix als estudiants la possibilitat de continuar la formació en el camp de la recerca en turisme i seguir els estudis en programes de doctorat relacionats. El Màster s’estructura en tres itineraris d’especialització on es desenvolupen les competències d’innovació en: • La gestió turística del patrimoni cultural i natural.

• La gestió turística de les destinacions urbanes.

• La gestió del patrimoni culinari i gastronòmic.

Les assignatures d’especialització de tercer i quart del Grau en Turisme s’imparteixen en anglès Amb la incorporació de les formacions de l’EUHT CETT-UB a l’Espai Europeu d’Educació Superior, els reptes de la globalització i la internacionalització dels mercats, és més important que mai la possessió de competències lingüístiques d’idiomes estrangers, especialment de l’anglès.

Són necessàries tant per esdevenir bons professionals com per afrontar projectes que comportin la mobilitat en un escenari internacional.

En aquest sentit, i a fi de donar resposta a aquests requeriments, el Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UB proposa que l’anglès sigui l’idioma vehicular de determinades àrees de coneixement no lingüístiques; és a dir, s’hi aplica un model d’aprenentatge integrat de continguts especialitzats en turisme i hoteleria en aquest idioma, amb la utilització de tecnicismes propis d’ambdós sectors. D’aquesta manera, l’estudiant aprèn a desenvolupar-se en una altra llengua en contextos reals als quals haurà de fer front com a professional.

Estudiar el Grau en anglès facilita la mobilitat internacional en el marc dels objectius de la convergència europea i alhora permet a l’alumnat experimentar una formació en un entorn internacional, amb companys de classe provinents d’altres països i cultures; expandir els coneixements; desenvolupar la seva adaptabilitat i flexibilitat davant noves circumstàncies, i fins i tot ampliar la xarxa de contactes internacionals.

A més, la formació bilingüe queda reflectida en l’expedient acadèmic de l’estudiant. Aquesta certificació esdevé un clar element diferenciador en el món laboral: mitjançant la seva posada en valor en el currículum de l’estudiant, se’n demostra l’esperit emprenedor.

23

CETT Formació

REVENUE MANAGEMENT on line, al CETT Des de fa anys, el Grup CETT, mitjançant l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB i l’Escola de Formació Continuada, aposta per la formació en l’àmbit del Revenue Management.

Actualment s’està fent un pas més enllà, amb el disseny d’un nou programa de formació on line, que es posarà a disposició del sector a l’inici del 2012.

Després de dècades en què les organitzacions basaven la recerca de l’eficiència i l’eficàcia empresarial en la millora organitzativa interna, i dilucidant molt a llarg termini els resultats econòmics d’aquesta inversió, el Revenue Management es centra en cercar la millora pel que fa a la relació de l’organització amb el seu mercat, fet que, a més, reverteix a curt i/o mitjà termini en un important increment dels ingressos.

I és que, en l’actual situació competitiva, per poder garantir l’assoliment d’una òptima rendibilitat de l’inventari, resulta imprescindible fixar molt bé a qui volem vendre, quin producte adrecem a cada segment, quins elements diferenciadors aportem, i un coneixement molt important de la clientela i el seu procés de compra; elements claus que cal tenir en compte a l’hora de gestionar l’inventari i d’establir el preu dels productes, dins el procés de venda.

El Revenue Management, com a filosofia comercial, ha de ser liderat per les posicions més elevades dels organigrames empresarials, i conegut i entès pels treballadors, proveïdors i per la clientela. Això fa que la formació en aquest àmbit esdevingui essencial per al desenvolupament dels professionals del sector i per garantir l’èxit comercial i econòmic de les organitzacions.

El turisme i el patrimoni gastronòmic, protagonistes d’un nou Juliol de la UB Del 14 al 18 de juliol, l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB va tornar a col·laborar en l’organització d’una formació d’estiu, en el marc de la programació d’Els Juliols de la UB. En aquesta ocasió, el tema central de debat del curs “Rutes per menjar i beure: patrimoni gastronòmic i turisme a Catalunya”, que es va impartir a les instal·lacions del CETT, va ser el procés de patrimonialització de la gastronomia, i el paper que protagonitza en el turisme contemporani i en el desenvolupament local. Tot seguit s’exposa el programa del curs: 1. Història i arrels culturals del patrimoni gastronòmic a Catalunya. Dra. M. Ángeles Pérez Samper, de la UB. 2. Enogastronomia: primer paradigma d’un nou turisme.

Damià Serrano, professor de l’EUHT CETT-UB. 3. Psicologia del gust: raons socials i emocions individuals en l’apreciació de la cuina tradicional. Dr. Jordi Pich, Universitat de les Illes Balears.

4. Cuina catalana: rutes gastronòmiques a través del tast . Daniel Otero, de l’EHT CETT-UB. 5. La imatge gastronòmica de Catalunya: evolució d’un sentiment.

Isabel Lugo, de l’EHT CETT-UB. 6. Informació gastronòmica i noves tecnologies. Ramon Sentmartí, tècnic en circuits curts de comercialització i agro-gastroturisme.

7. La cuina de Nandu Jubany: de la tradició a la innovació. Nandu Jubany, xef i propietari del restaurant Can Jubany, a Calldetenes.

8. Vins de Catalunya: tastar la geografia copa a copa.

Juan Muñoz, enòleg i president de l’Associació Catalana de Sommeliers.

9. La interpretació del patrimoni gastronòmic: el centre d’interpretació gastronòmica Domus Sent Sovi, d’Hostalric.

Eduard Padró, d’STOA. 10. Rebosteria tradicional a través de la geografia i el calendari. Òscar Teixidó, de l’EHT CETT-UB. Com a expressió de diversitat cultural, la gastronomia és avui en dia protagonista i motiu de reflexió en diferents contextos -mediàtics, econòmics, culturals- de la nostra societat. Molt més enllà de la cuina, de l’acte individual i social de menjar i beure, la gastronomia ha deixat de ser el complement necessari de l’activitat turística per esdevenir una eina imprescindible d’aproximació cultural al lloc que es visita, un element clau de les noves estratègies de creació de productes turístics, i un important instrument de desenvolupament territorial.

24

CETT Formació

Coneguem els DOCENTS del CETT JOSEP M. ARCOS Tècnic en Cuina i Restaurant, ocupa el càrrec de primer maître de l’Hotel Alimara Barcelona des del setembre de 2005.

Alhora, és responsable del seguiment de l’alumnat de cicles que realitza pràctiques a l’Hotel, i exerceix de professor de matèries teòriques relacionades amb el servei als cicles formatius.

Es defineix com a constant, responsable, comunicatiu, inquiet i emotiu.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Vaig començar en el món de la restauració l’any 1992, treballant en diversos bars i restaurants, fins que vaig decidir que era una professió que m’agradava. Em vaig matricular en el CETT el 1995 i vaig finalitzar els estudis el 1998. Després d’anys d’experiència en diferents àmbits del sector, vaig tornar al CETT com a maître de l’Hotel Alimara Barcelona, el 2005.

• Des de quan exerceixes com a professor? Com creus que et valora i percep l’alumnat?

Imparteixo classes al CETT des del 2007, i també vaig exercir en una altra escola els anys 1999 i 2000. A les aules he tingut uns 400 alumnes, i uns 900 més han fet pràctiques a l’Hotel, on sóc el responsable directe. Crec que l’alumnat em veu com algú entusiasmat amb la professió, i espero que això els faci tenir la mateixa il·lusió en la futura carrera professional. Intento inculcar-los la vocació de servei que la professió requereix, i estic segur que recordaran i posaran en pràctica bona part dels coneixements que els he transmès.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

Intento transmetre el meu amor i la dedicació a la professió mitjançant, sobretot, l’actitud. Aprofito el meu coneixement del mercat hoteler, les experiències professionals i els coneixements teòrics per donar a les aules una formació actual, adaptada al món laboral i de gran valor acadèmic. Tinc, a més, el privilegi de compartir temps amb l’alumnat a l’Hotel durant unes setmanes, i consolidar amb la pràctica bona part dels coneixements teòrics impartits.

• Quina és l’anècdota més curiosa de la teva trajectòria com a docent?

Cada dia de classe és diferent. Per molt après que portis el guió, sempre hi ha moments en què has d’improvisar, i he viscut moltes situacions diferents: incòmodes, emotives, divertides... i còmiques, com el dia que vaig entrar a classe, em vaig dirigir a la taula del professor, vaig desplegar-hi el meu material, i quan vaig aixecar el cap em vaig trobar molts alumnes que no coneixia mirant-me, i un professor al fons de la sala també mirant-me sorprès... Feien una prova escrita. M’havia equivocat d’aula i no era ni el meu alumnat.

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

Treballar a l’Hotel Alimara Barcelona converteix la meva feina en exclusiva, ja que s’hi pot combinar l’operativa diària d’un hotel amb la docència. Em permet continuar creixent com a professional del sector en un hotel cada cop més conegut i amb més bona reputació, i alhora créixer com a docent, ensenyant i aprenent cada dia. Així, a mig termini em plantejo seguir formant-me contínuament, ja que la feina m’aporta tot el que necessito. Potser a més llarg termini, per qüestió d’edat, em decanti més cap a la docència, però no sé si seré capaç de deixar el contacte directe amb el client, pel que m’ha donat durant tants anys.

25

Com es defineix a si mateix el professorat del CETT? Com va començar el lligam amb l’Escola?

Com és la seva relació amb l’alumnat? Què en pensa, de la seva tasca docent?

Quina ha estat l’anècdota més increïble viscuda durant la trajectòria professional?

Al Tot CETT inaugurem una nova secció, en la qual coneixerem una mica més el professorat.

M. ISABEL CRESPO Llicenciada en Filosofia i Lletres (especialitat en Geografia) i diplomada en Magisteri. És professora de diferents matèries dins l’àmbit del turisme i el territori: Geografia del Turisme, Anàlisi de Destinacions Turístiques, Turisme Urbà, Mobilitat Turística... i ha estat professora i tutora del Cicle Formatiu d’Informació i Comercialització Turística. Es defineix com a exigent, perfeccionista, compromesa, propera i generosa.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? La meva vinculació i activitat docent al CETT es va iniciar l’any 1986. Una molt bona i estimada amiga i professora del CETT, la Dra. Llanos Tarruella, em va comentar que el cap d’estudis, en Frank Frzop, buscava una professora per a les assignatures de geografia. La relació ha estat continuada des d’aleshores, excepte en el període setembre 2001-2003, quan vaig haver de deixar d’impartir classes per motius personals.

• Quant alumnat ha passat per les teves classes? Com creus que et valora i percep?

Crec... que uns 5.000 alumnes. Penso que molts valoren positivament la meva exigència envers mi mateixa i cap a ells. Alhora, saben que si em necessiten poden comptar amb mi en l’àmbit acadèmic i personal; de fet, tinc molt bones amistats entre l’antic alumnat.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

Intento que tinguin una “cultura turística”, que reconeguin o identifiquin aquells territoris o indrets amb interès turístic i tot allò que es pugui derivar de la seva anàlisi: impactes, factors etc. De fet, avui, això ens obligaria a conèixer tot el món, però sí que és cert que hi ha llocs amb més especialització turística i qualsevol professional del turisme té l’obligació, al meu entendre, de tenir un mínims coneixements. Tanmateix, però, potser la meva metodologia a les aules els ensenya a sintetitzar, a ser concrets.

• Quina és l’anècdota més curiosa o sorprenent de la teva trajectòria com a professora?

Vaig demanar a l’alumnat que fes una anàlisi turística d’una ciutat. Quan una alumna em va lliurar el treball sobre Còrdova, jo, a mesura que llegia, m’anava posant nerviosa, perquè hi havia coses que desconeixia i pensava: “com és possible que no hagi visitat aquests monuments i llocs d’interès alguna de les vegades que hi he anat. I pitjor: que no sàpiga ni de la seva existència”. Al final vaig entendre què passava. L’alumna havia fet el “copiar i enganxar” que ara els resulta tan fàcil gràcies a les TIC, i havia inclòs coses de Còrdova, la ciutat argentina. No havia fet l’esforç de llegir ni de contrastar la veracitat de la informació.

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

Doncs col·laborar amb el nou Màster en Destinacions de Turisme Urbà que tot just ara iniciem al CETT i que crec que és una aposta clara de l’Escola per formar bons professionals de la gestió del turisme a les ciutats. Tenim la sort de viure i impartir-lo a Barcelona, ciutat que avui és un model per a moltes altres ciutats del món. També vull continuar fent recerca sobre aquesta temàtica, especialment un ambiciós projecte: el de les CIMES i el turisme, amb l’arquitecte i urbanista Dr. Josep M. Llop i Torné, ànima d’aquesta xarxa de ciutats d’arreu del món.

26

CETT Formació

Capacitats, competències i valors per a L’OCUPABILITAT “La universitat europea està en un procés de profunda transformació que es fonamenta en la Declaració de Bolonya de 1999 per part dels ministres d’Educació dels països signants. Els termes clau de la reforma són ocupabilitat, competitivitat, influència internacional, societat del coneixement i adquisició de competències per part dels ciutadans a través de les universitats.”

Rioja, A., 2010 La Universitat de Barcelona, en el Pla Marc Horitzó 2020, quan destaca les funcions de la universitat -educació i formació, investigació i progrés científic, i actitud reflexiva davant la societat i l'home- ja fa referència a les seves implicacions de preparació per a una activitat professional i posa de manifest que la universitat, com a institució generadora de coneixement i motor de desenvolupament social i econòmic, ha de ser capaç de transferir a la societat coneixements d'interès social i comunitari, econòmic i empresarial.

Centrant-nos en el concepte d’ocupabilitat, la Confederació de la Indústria Britànica (2007) la definia com “el conjunt de coneixements, qualitats i competències que un individu ha de posseir per garantir la seva eficàcia en el treball i afrontar les canviants necessitats en benefici de si mateixos, dels seus ocupadors i de l’economia en general”.

Cal tenir en compte, però, que l’ocupabilitat és un terme que ha anat canviant de significat en els últims anys. S’utilitzava inicialment per identificar exclusivament les competències necessàries per a un lloc de treball específic, en el sentit d’una competència laboral (Saterfield i McLarty, 1995).

L’Organització Internacional del Treball (OIT) la considera com “la capacitat per aconseguir i conservar una ocupació i la capacitat de sintonitzar amb

el mercat de treball, de poder canviar d’ocupació sense dificultats o de trobar un lloc de treball”. D’altra banda, en les conclusions generals del Seminari Oficial de Bolonya, celebrat a Bled (Eslovènia) l’octubre de 2004, en feien la següent interpretació: “el conjunt d’assoliments -habilitats, comprensions i atributs personals- que proporcionen als graduats les millors condicions per guanyar una ocupació i per tenir èxit en les diferents ocupacions que poden triar, amb beneficis per a ells mateixos i per al conjunt del col·lectiu dels treballadors, de la comunitat i de l’economia”. (Ventura, J.; Martínez, F. 2007).

La proposta docent del CETT És important remarcar que el concepte d’ocupabilitat incorpora, a més dels coneixements que cada individu posseeix, les capacitats i competències que ha adquirit, així com la manera de posar en valor i desenvolupar els propis trets diferencials, ja sigui per presentar-los als empresaris o a l’entorn laboral, com per emprendre un projecte personal.

En conseqüència, en el moment de la definició, avaluació i actualització de programes i processos d'aprenentatge, i sense que això representi limitar les propostes de les universitats a la formació per a la inserció laboral dels titulats, caldrà ser permeables també a les demandes socials. El CETT, en coherència amb els seus principis i amb els criteris de la UB, cerca en les seves propostes docents una combinació entre la formació per a l'ocupació i una altra que permeti als estudiants continuar formant-se amb un bon nivell de comprensió crítica i amb bona disponibilitat per a l'autoformació. Per a l’estudiant, la formació ha de representar una via d’accés no tan sols al mercat laboral, sinó també al coneixement.

En el cas dels estudis de Turisme, tradicionalment s’ha insistit més en els resultats de la formació -en els coneixements assimilats, els processos d’aprenentatge i les competències adquirides- que en la transmissió de coneixements tradicional. Segons la classificació que proposa l’informe Universitat 2000, conegut com a informe Bricall, es tractaria d’estudis universitaris d’aproximació professional. Aquest fet pot ser degut a les pròpies característiques d’un sector de serveis intensiu en capital humà, i també a la tardana incorporació de la formació superior en Turisme a la universitat, que no es va produir fins al 1996, amb la diplomatura en Turisme.

Des del punt de vista de rellevància per al mercat laboral, cal considerar l’ocupabilitat com a potencialitat, versatilitat i

27

adaptació a les necessitats canviants. Cada individu esdevé protagonista i responsable de la pròpia ocupabilitat.

Això li ha de comportar necessàriament assumir la conveniència/necessitat de mantenir-se al dia i l’ambició de millorar. Comporta també la necessitat de ser flexible i mantenir la cultura de l’esforç per donar resposta tant a les necessitats de les empreses com a les demandes socials. La voluntat de la persona, per tant, té una forta incidència en l’ocupabilitat sense que això exclogui el necessari compromís que han d’adquirir tots els agents i actors socials per fomentar-la, incloses les universitats i les empreses.

La Comissió de les Comunitats Europees (2001, p.32), en la seva definició d’ocupabilitat com “la capacitat de la gent per ser empleada”, fa referència no només a l'adequació del seu coneixement i competències, sinó també als incentius i oportunitats que s’ofereixen als individus per buscar ocupació, i està subratllant la responsabilitat comuna d'individus, organitzacions i societat.

Malgrat que actualment, amb la crisi, es produeix un cert desequilibri entre ocupabilitat i ocupació, les persones formades acostumen a tenir més ocupabilitat i, sens dubte, més marge i capacitat per dirigir la seva carrera.

No cal oblidar, però, que la potencialitat individual procedeix de la diferència. Cada persona ha d’identificar quines són les seves qualitats més destacades i aprofitar-les i cultivar-les, ja que la diferenciaran de la resta de persones. Mantenint sempre viva la capacitat i la inquietud per aprendre coses noves, fent de la curiositat la millora personal contínua i de l’aprenentatge permanent el millor quadern de ruta, amb una actitud positiva davant dels canvis, es pot dinamitzar la pròpia ocupabilitat i assumir amb èxit els nous reptes. Com deia René Char, poeta francès del segle XX, “desenvolupeu la vostra legítima raresa”.

Maria Abellanet. Directora general del Grup CETT Referències: • Bologna Follow-Up Group. “Employability in the context of the Bologna process”. Disponible a: http://www.ub.edu/ub/europa/ [accés: 19 gener 2007]. 2004.

• Bricall. ”Informe Universidad 2000”. http://www.uam.es/presentacion/univ2000/inf_bricall.htm, consultat el 24/08/11. 2000.

• Comissió de les Comunitats Europees. “Hacer realidad un espacio europeo del aprendizaje permanente”. Brussel·les, COM, pp. 678final. 2001.

• Council of British Industry. “Embedding employability in work experience”. http://www.cbi.org.uk/pdf/timewellspent.pdf, consultat el 25/08/11. 2007.

• Organització Internacional del Treball. www.ilo.org • Rioja Nieto, Ana. “¿Hacia qué modelo de universidad converge europa?”. IC – Revista científica de información y comunicación, 7, pp. 357-369. 2010.

• Saterfield, T.; McLarty, J. “Assessing Employability Skills”. ERIC Digest, ED391109. 1995.

• UB. “Pla marc horitzó 2020”. http://www.ub.edu/horitzo2020/ docs/pla_marc_ub_horitzo2020_es.pdf. 2008.

• Ventura Blanco, Javier; Martínez Olmo, Javier. “Inserció laboral i empleabilitat en el marc de l’Espai Europeu d’Educació Superior: el cas de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona”.

Temps d’Educació, 32. 1r semestre 2007.

Responsabilitat corporativa

INTERCANVI de coneixement Al llarg del darrer curs 2010/2011 es va dur a terme la segona fase del Projecte de Cooperació en Transferència de Coneixement Turístic entre l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETTUB i la Universitat Politècnica de Namíbia (UPN).

Aquest acord, que compta amb el suport de la Fundació Internacional Olof Palme i l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional, té com a principal motivació promoure la transferència tècnica i acadèmica de l’activitat turística entre ambdós països, mitjançant seminaris i estades de professorat i alumnat.

Sota aquesta premissa, en la segona fase del projecte destaquen dues accions: d’una banda, l’estada al CETT de dues alumnes namíbies cursant diferents assignatures de grau al llarg del segon semestre; de l’altra, la realització d’un programa de formació en coneixement turístic i hoteler per a personal docent de la UPN, a les instal·lacions del CETT i en empreses del sector. El resultat d’aquesta darrera acció ha permès millorar l’optimització dels processos i procediments de la universitat africana per integrar alumnat en els espais de pràctiques, perfeccionar la metodologia d’impartició de les diferents assignatures de la carrera i buscar l’eficiència en la gestió de tasques pròpies de la UPN i dels seus centres d’aplicació en turisme i hoteleria. L’experiència entre ambdues universitats fomenta, a més, un intercanvi d’aprenentatge cultural i de la manera d’entendre la realitat turística dels dos països.

El projecte s’executa i es coordina des de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori del CETT, que duu a terme, entre altres, línies estratègiques i tasques de sensibilització i cooperació en països menys desenvolupats, mitjançant l’aportació de coneixement i experiència turística, i amb la col·laboració d’organismes internacionals, empreses del sector i universitats locals.

Més informació: www.cett.es/ace-tct

28

Responsabilitat corporativa

La RSE, també present al WYSTC En el marc de la implantació de la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) en el Grup CETT, i fruit de la col·laboració entre l’organització del Congrés WYSTC i l’associació WYSE Volunteer & Travel, enguany, el Congrés WYSTC Barcelona 2011* ha ofert als delegats l’oportunitat de contribuir a la millora de la comunitat local que l’ha acollit, mitjançant dues iniciatives: el WYSTC Volunteer Charity Project i la WYSTC Charity Fund.

The WYSTC Charity Fund va néixer per primer cop en el Congrés WYSTC de Barcelona, a fi d’utilitzar la conferència com a plataforma per demanar fons als participants. Ja sigui en efectiu o en espècies (viatges, estades...), les aportacions s’utilitzaran en forma de beques per a aquells estudiants de turisme amb necessitats econòmiques, a través d’una organització local sense ànim de lucre (el 2011, l’entitat escollida ha estat la Fundació Gaspar Espuña-CETT).

Així, doncs, la iniciativa promoguda per l’associació WYSE Volunteer & Travel ha tingut com a objectius: • “Retornar” l’esforç a la comunitat de Barcelona, com un

llegat del WYSTC. El primer dia del Congrés i durant tot un matí, el The Youth Travel Industry Giving Back - WYSTC Volunteer Charity Project va desenvolupar una activitat de voluntarietat que va permetre als participants experimentar de primera mà aquest concepte. En la present edició, i comptant amb l’organització per part del CETT, es van dur a terme dos projectes. Així, doncs, els delegats podien triar entre visitar el Banc dels Aliments o l’Inout Hostel.

• La Fundació Banc dels Aliments de Barcelona és una gran

ONG que treballa per ajudar a pal·liar la pobresa i l’exclusió social; lluitar contra el malbaratament d’aliments; mantenir la cadena de solidaritat alimentària (establint un pont entre els excedents d’aliments de les indústries productores i les necessitats més properes); promoure un desenvolupament més sostenible i eficient dels recursos (convertint els aliments no comercialitzables en recursos solidaris); i assegurar una justa distribució dels aliments recaptats als qui més ho necessiten.

Al Banc dels Aliments, un grup de 35 voluntaris del WYSTC va empaquetar 8.700 ampolles d’oli de gira-sol.

• L’Inout Hostel és, des de l’any 2005, un centre especial de

treball en hoteleria i restauració. Situat al cor del Parc Natural de Collserola, disposa de 190 llits distribuïts en habitacions de 4, 6 i 10 persones. Comparteix amb les principals empreses del sector turístic els objectius d’oferir el millor servei a la clientela i generar un nivell de recursos suficient per obtenir beneficis, amb una particularitat: és el primer servei d’hoteleria d’Europa on el 90% de la plantilla està formada per treballadors amb discapacitat, fonamentalment psíquica.

A l’Inout Alberg, 12 voluntaris del WYSTC van compartir amb els treballadors de l’establiment les tasques quotidianes, complint el lema de l’entitat: “vine amb el cor obert i vés-te’n amb un somriure que no podràs esborrar”.

• Fomentar els estudis universitaris de turisme entre perso-

nes que, d’altra manera, no s’ho podrien permetre.

• Recompensar el CETT pel suport que l’Escola Universitària

i l’Escola d’Hoteleria i Turisme, els estudiants i el professorat, han ofert per contribuir que el Congrés WYSTC 2011 hagi estat reeixit i exitós.

En el transcurs del sopar de comiat del Congrés, els delegats assistents al WYSTC Barcelona 2011 van procedir al lliurament dels fons recaptats a Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. En total, es van recollir 14.050 euros: 4.050 euros en efectiu i 10.000 euros més en espècies (bàsicament, viatges de voluntarietat i internships), una dotació que s’aplicarà en el capítol de beques que la Fundació destina a l’alumnat del CETT. Des d’aquestes línies, el CETT vol mostrar el seu agraïment per aquesta iniciativa, que tindrà continuïtat en el proper Congrés WYSTC 2012 que se celebrarà a San Diego, Califòrnia.

Carme Cassà. Directora de Màrqueting i Relacions Exteriors del Grup CETT i membre del Comitè de RS del CETT * Podeu trobar més informació sobre el Congrés WYSTC Barcelona 2011 a les pàgines 11-17 d’aquest Tot CETT.

29

Ciència i Cuina

ETILÈ a la cuina L’etilè és un gas incolor de pressió i temperatura ambient. Però tots el toquem i en respirem una mica, especialment a la cuina.

A les classes de química elemental s’estudien els hidrocarburs saturats: metà, età, propà, butà, pentà, hexà… acabats en à. I els no saturats, amb un doble enllaç: etè, propè, butè, acabats en è. I els no saturats, de triple enllaç: etí, propí… acabats en í. I a vegades també s’explica que, de l’etè, se’n diu també etilè, i que l’etí es diu també acetilè. Quan es qüestiona que com és que tenint un triple enllaç acaba en è, la resposta és que és una denominació històrica. Per a molta gent, aquest és el primer i darrer contacte acadèmic amb l’etilè, de fórmula C2H4 o CH2=CH2, però tots el toquem i en respirem una mica, especialment a la cuina.

L’etilè s’obté en grans quantitats del petroli o del gas natural –i abans del carbó- mitjançant reaccions químiques, perquè ni al petroli ni al gas ni al carbó no hi ha etilè. És un dels productes químics produïts en més quantitat, una commodity genuïna. Serveix per fer polietilè per a bosses i pel·lícules de plàstic (que ara als supermercats comencen a cobrar), es barreja amb propilè per fer polímers polietilèpolipropilè, i es pot transformar en centenars de productes més. L’etilè s’havia usat també com a anestèsic.

L’etilè, doncs, és vist com un derivat artificial, i ho és. Però no se sol visualitzar com a un producte de la naturalesa, que també n’és. I és que, des de sempre, a la cuina tenim etilè.

L’etilè és una hormona vegetal. Les plantes en desprenen i l’etilè les estimula perquè madurin. El món de la maduració de les plantes és complicat, com qualsevol camp científic i tècnic, quan hi entres a fons. Resumint de manera salvatge, hi ha plantes climatèriques, que desprenen etilè i hi són sensibles, i plantes no climatèriques, que no en desprenen.

D’aquestes, algunes poden ser sensibles a l’etilè produït per altres plantes o a l’etilè present a l’atmosfera d’on hi hagi la planta. Això és el que els passa a moltes verdures.

Una poma madura o podrida desprèn més etilè que quan és verda, i d’aquí que la poma podrida acceleri la maduració i la putrefacció de les altres pomes. I d’aquí que es recomani que determinades fruites verdes –alvocats, peres- s’emboliquin amb paper de diari per ajudar-les en la maduració: retenen l’etilè que desprenen i així no es perd per l’ambient.

Des de fa molts anys que certes fruites es recullen verdes i s’emmagatzemen en càmeres fredes i amb ambient baix en oxigen i alt en nitrogen i diòxid de carboni. Se n’evita així la maduració. I quan es vol que maduri, es modifica l’atmosfera de la càmera i s’hi posen quantitats controlades d’etilè.

Les concentracions usades són molt baixes, de parts per milió, que és suficient per afavorir la maduració en uns dies.

Aquests conceptes comencen a arribar a les llars, almenys als Estats Units d’Amèrica. He estat allà usant recentment un refrigerador d’aquells enormes que, en un full d’instruccions, classificava les fruites i verdures com a e+ i e-. e+ indica productor d’etilè, i e- indica que és sensible a l’etilè de l’entorn. Això pot ajudar a ordenar fruites i verdures a l’interior del refrigerador, posant en un calaix productes e+ i en un altre els e-. Heus aquí una breu llista: Productors d’etilè (e+): albercoc, alvocat, figa, kiwi, mango, nectarina, papaia, pera, plàtans madurant, poma, préssec, pruna, tomàquet.

Sensibles a l’etilè (e-): albergínia, bròquil, cogombre, col, col de Brussel·les, coliflor, enciam, endívia, espinacs, meló, mongeta tendra, pastanaga, patata, pebrot, pèsol, plàtan verd, síndria.

Hi ha refrigeradors amb un sistema interior absorbidor d’etilè, dels quals desconec el procediment d’actuació. Així s’assegura que les fruites i els vegetals que s’hi guarden es conserven més temps, i s’eviten les interferències entre uns i altres. Però... i si el refrigerador no té aquest sistema absorbidor? Doncs hi ha una altra solució: es ven un dispositiu per posar a l’interior del refrigerador, similar a un absorbidor d’olors, que absorbeix l’etilè de l’ambient interior del calaix de les fruites i verdures. Afirmen que dura 3 mesos i és barat: menys de cinc dòlars. Com funciona? Doncs dins del disc absorbidor hi ha grànuls de zeolita natural, que s’han saturat amb una disolució de permanganat de potassi, un potent oxidant. L’etilè s’hi oxida donant diòxid de carboni i vapor d’aigua. Afirmen que el 97% de l’etilè produït per les fruites és absorbit i desapareix.

Química a la cuina, de la més elemental.

Claudi Mans.

Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona

30

CETT Alumni

CETT Alumni, en ACTIU • CASUAL NETWORKING RAVAL El 5 de juliol va tenir lloc un nou Casual Networking, a la terrassa 360º de l'11è pis de l'hotel Barceló Raval. Els assistents van tenir l'oportunitat de fer nous contactes, aconseguir nous projectes, exposar-ne de propis, conèixer empreses del sector... Tot un èxit, que va comptar amb l’assistència de 40 professionals del sector, amb perfils molt diferents, fet que va propiciar un intercanvi de contactes i impressions molt interessant.

• NOU SOPAR COL·LOQUI El 20 d’octubre es va celebrar, a l’hotel 5* GL Husa Miramar de Barcelona, un nou sopar col·loqui amb el títol “Les oportunitats del Turisme mèdic”. El convidat va ser el Dr. Enric Mayolas, director del Barcelona Centre Mèdic (BCM), associació que aplega centres mèdics avançats de la ciutat i proporciona informació en l’àmbit internacional sobre una oferta mèdica de qualitat. Abans de la xerrada, Isaac Mestres, director de l’Hotel i antic alumne del CETT, va proposar una visita guiada per aquest distingit establiment.

MONTSE DESPRADEL, PRIMERA AMBAIXADORA CETT ALUMNI El 6 d’octubre, CETT Alumni va organitzar un acte de presentació a la República Dominicana, destinat a l’antic alumnat que resideix en aquest país del Carib, amb David Peguero, director de CETT Consultors, com a representant de l’Associació. Durant l’acte, presidit per la ministra de Educación Superior, Ciencia y Tecnología, Dña. Ligia Armada Melo de Carmona, i emmarcat en el projecte “Ambaixadors CETT Alumni arreu del món”, es va nomenar Montserrat Despradel, alumna de les primeres promocions del CETT, primera ambaixadora CETT Alumni. Despradel és directora de Congresos e Incentivos al Ministerio de Turismo de la República Dominicana.

Mitjançant el projecte, CETT Alumni pretén ampliar la seva xarxa social i mantenir els vincles amb el nombrós alumnat estranger que, any rere any, passa per les aules del CETT. La idea és cercar ambaixadors arreu del món perquè esdevinguin un punt de referència per a l’antic i actual alumnat.

Més informació: www.cett.es/aaacett

L’ANTIC ALUMNAT Jordi BRAU “El restaurant Momos. Tapes amb palillos, del carrer Martínez de la Rosa, 71 a Gràcia (Barcelona), és la culminació de 15 anys en la professió i dels 7 anys que he passat a Àsia, que per a mi han representat una experiència extraordinàriament rica tant professionalment com personal.” Així descriu el seu projecte en Jordi Brau, de 31 anys, propietari i director de l’establiment i antic alumne de la formació de Tècnic en Cuina i Restaurant al CETT (1996-1999). El Jordi, que també té estudis de Sommelier, i de Gestió i Administració d’Empreses, de ben petit ja tenia un somni: “volia ser pastisser”.

Des dels 15 anys ha treballat en el món de l’hoteleria: “Vaig començar al restaurant Taktika Berri, amb la Mamen, la meva mare professional i amiga, una cuinera fantàstica que em va motivar molt i de la qual he après el que sé de gastronomia vasca i de superació personal. Sempre li estaré agraït. A partir d’aquí, vaig decidir estudiar al CETT”.

Després, va treballar a l’Hotel Hacienda Na Xamena d´Eivissa, com a xef de rang; a l’Hotel Pikes d´Eivissa, com a maître; a l’Escola d’Hostelería del Masnou, com a professor de

EMPRENEDOR pràctiques i gràcies a un antic professor del CETT; i al restaurant gastronòmic italià Via Veneto de Marbella, com a supervisor.

L’any 2000 va fer-ho a Can Gaig, i després a l’Espai Sucre, i a La Vinya del Senyor, a Barcelona. “El 2002 vaig marxar a Austràlia, on vaig combinar la feina amb els viatges. El 2006, després d’una trucada de l’Elisenda Farràs, de l’E3 del CETT, vaig participar en l’apertura del Mare Nostrum de Beijing, a la Xina, de la mà del gran amic Xavi Franco i, fins al juliol del 2010, vaig fer de consultor per a apertures a l’Àsia de restaurants gastronòmics.

Ara, des de l’experiència del Momos i mirant endavant, si el Restaurant segueix amb l’èxit actual, m’agradaria crear-ne un altre de la mateixa línia o bé innovar amb una proposta nova.”

Pel que fa a la formació i les competències adquirides, el Jordi Brau té molt clar que “amb el temps t’adones de la seva importància per dur a terme amb èxit un projecte professional.

L’experiència t’enriqueix i amplia els coneixements, però a partir de la base sòlida fonamental que et dóna una bona escola”.

Parla del CETT, “que de fet m’ho va donar tot, amb molt afecte i molt bons records. Procuro informar-me del que s’hi fa i he fet consultes professionals. Sempre he sigut ben rebut i he trobat una resposta competent que m’ha ajudat.” I recomana a tothom de la professió “aprendre idiomes. En una ciutat multicultural com Barcelona, són una eina indispensable en el tracte amb els clients. Personalment, apendre altres llengües m’ha donat un avantatge important a l’hora de treballar en diferents països.”

31

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT del CETT

AVUI

Julio BARLUENGA

Maria PICADO de PUIG

El recorregut professional d’en Julio Barluenga, amb 31 anys, ja és una història d’èxits. Antic alumne del CETT (hi va estudiar Gestió i Direcció Hotelera en Restauració Comercial i Col·lectivitats els anys 2007-2008), diu que aquests estudis li van permetre unir la professionalització adquirida a la sala durant els anys de pràctica, amb la professionalitat acadèmica que li van aportar les diferents branques del curs d’especialització. Explica que es va iniciar en la sommelieria hotelera (F&B) i poc després es va iniciar la seva relació amb elBulli Restaurant. “Allà, gràcies a Ferran Centelles i a David Seijas, vaig realitzar l’estada el 2009 i ja vaig formar part de l’equip de sommeliers, fins un mes abans del recent tancament. Pel que fa a la formació, durant l’estada vaig fer el curs d’extensió universitària elBulli Restaurant i Vins. També he estudiat fins al segon curs de l’especialització internacional de sommelieria a l’Escola Universitària Wine & Spirit Education Trust de Londres, i l’abril del 2012 faré el curs de Maestro de Jérez mitjançant el Consejo Regulador DD.OO Jérez-Xeres-Cherry y Manzanilla de Sanlúcar.”

Des que va estudiar al CETT, el Julio Barluenga va accedir a la Borsa de Treball i la va utilitzar: “una eina clau. Gràcies a ella, al meu currículum i a la formació vaig optar a grans ofertes laborals.” Avui dia, i des del mes de juny, és director de Restauració a l’Hotel Spa Relais & Château Mas de Torrent 5*, a Torrent (Baix Empordà), una posició que era “una de les meves prioritats després dels anys d’experiència a la sala. M’encarrego del departament d’esmorzars, del restaurant gastronòmic (canvis a les cartes, bon funcionament de l’equip, programes d’horaris, costos, pautes d’higiene al centre de treball...), l’àrea d’esdeveniments i celebracions, un equip de cuina i faig el seguiment de possibles candidats per a les pràctiques d’estiu a l’Hotel”.

Està encantat que l’Hotel hagi pensat en ell per ocupar aquest càrrec: “Sóc el primer que hi exerceix aquestes funcions i me’n sento molt orgullós. Sempre he volgut arribar a la posició més alta en sala i crec que, després de molts anys de treball i esforç, arribar a elBulli i ser durant tres temporades a l’equip de sala i sommelieria ja va ser una fita consumada. Ara, els meus objectius són aprendre noves tècniques de direcció, realitzar més cursos de gestió financera i desenvolupar els coneixements en la nova experiència laboral que he iniciat. I si un dia gestiono la direcció d’un hotel, serà una fita molt important per a la meva carrera.” Una carrera, una vocació, que ja li cridava l’atenció des de ben petit: “Quan tenia tres anys i anava a Osca, als estius, el meu avi em veia, en un dels seus restaurants, jugar amb les ampolles de Coca-Cola i ordenar-les a les respectives caixes!”

“Vaig estudiar Criminologia i després de set anys exercint com a detectiva privada, vaig voler fer un canvi a la meva vida i ser... animadora turística!

D’aquí a una recepció, una altra… fins a estudiar el Màster en Direcció Hotelera al CETT (2009-2010).” Així explica com va néixer el seu vincle amb el sector turístic la Maria Picado de Puig, de 34 anys, que també és diplomada en Criminologia per la UB. Explica que el seu pas pel CETT va ser molt bo i profitós:“La relació amb el professorat va ser immillorable. Trobo que tots el professors van ser fantàstics, però sobretot la directora del Màster, la Patricia Rodríguez, a qui tinc molt a agrair. De fet, només tinc paraules d’agraïment per a tot l’equip. Em van fer costat en un moment molt dificil de la meva vida i això no s’oblida. De debò.

Gràcies. Hi tinc un deute”.

Mentre cursava el Màster, la Maria Picado va realitzar el projecte a l’Hotel Arts sobre la qualitat en el departament de neteja.

“Posteriorment, un cop acabat -ens diu-, des de l’Hotel em van oferir l’oportunitat de treballar com a cap de bugaderia a l’Hotel Abama, també de la cadena Ritz Carlton.” Comenta que els estudis al CETT li van aportar molt: “No només molts coneixements acadèmics, sino també l’opció de poder-los aplicar en una empresa tan important com Ritz-Carlton i, ara, a l’Hospital Clínic de Barcelona. Però, a més, gràcies al servei de Borsa de Treball del CETT vaig poder veure moltes ofertes i molt bones, i vaig enviar el meu currículum. Em van trucar des de l’Hospital Clínic, vaig fer quatre entrevistes i dos psicotècnics, i vaig aconseguir la feina.”

Així, doncs, la Maria treballa, des del passat mes de setembre, com a cap de Neteja i Serveis Ambientals del Clínic: “Dirigeixo el Departament de Neteja i de Serveis Ambientals. Coordino i gestiono l’activitat de neteja i de residus sanitaris i urbans, roba i bugaderia. Gestiono un equip de personal de més de 160 persones i col·laboro en l’elaboració de presupostos, en el seguiment de la qualitat del servei i en la facturació de les empreses proveïdores.”

Fa una valoració molt positiva de la seva situació actual: “Estic més que satisfeta amb la meva feina. M’encanta i m’enriqueix professionalment cada dia. I, a més, puc aplicar molts dels coneixements que vaig adquirir durant el Màster i els posteriors treballs realitzats.” Per això, diu, el seu plantejament amb vista al futur segueix vinculat a aquesta feina: “Ara com ara, tinc un projecte molt important per davant, de manera que no m’he plantejat cap canvi. En tot cas, seguir aprenent i millorant on sóc actualment.”

32

Internacional

EL CETT,

d’abast mundial Un dels principals objectius del CETT és treballar per la internacionalització dels futurs professionals i la mobilitat del professorat i l’acadèmica, tant de l’alumnat de l’Escola que decideix cursar estudis o treballar a l’estranger, com de l’alumnat internacional que arriba al CETT per formar-se. És significatiu, doncs, que el curs 2010-2011 hagin passat pel CETT 345 estudiants estrangers, procedents de 53 països, majoritàriament d’Amèrica (215), Europa (93), Àsia (25) i Àfrica (12). Una altra dada important és la que fa referència als programes de mobilitat dels estudiants. Així, doncs, el CETT ha acollit un total de 55 estudiants (20 de cicles formatius, 25 erasmus i 10 d’altres formacions) i 60 alumnes de l’Escola han estudiat en diversos centres a l’estranger (35, 21 i 4, respectivament). I és que el CETT manté 19 convenis amb nombroses institucions i universitats internacionals. El professorat que participa en algun programa de mobilitat també és un fet que cal destacar: 8 docents de l’Escola han impartit classes en altres institucions, mentre que el CETT n’ha acollit 9, fet que repercuteix en la formació i l’intercanvi de coneixements.

La internacionalització és, doncs, essencial per al CETT: l’experiència assegura una millora lingüística, facilita el desenvolupament laboral en entorns multiculturals, permet adquirir i ampliar nous coneixements, proporciona un valor afegit al currículum i incrementa l’ocupabilitat de l’alumnat. I, és clar, afavoreix el creixement personal fora de l’entorn habitual. El CETT, com a centre, la promou i en facilita les eines necessàries, mitjançant la tasca dels professionals (professorat, tutors, serveis, empreses col·laboradores, orientadors…) i diverses vies. A més de la formació teòrica també hi ha la possibilitat de desenvolupar una experiència pràctica en empreses o entitats, on l’alumnat realitza trainnings, plans de carrera o desenvolupa el projecte final de curs. En el cas de les estades pràctiques, a més del Moute, des de l’espai E3 es realitzen sessions per ajudar l’alumnat en la recerca i el coneixement de les diverses oportunitats internacionals de què disposa. En aquesta línia, enguany s’iniciarà el nou taller “Ready, steady and go”. i es comparteixen les experiències de l’alumnat al Bloc (http://e3cett.blogspot.com/), que inclou una guia pràctica i enllaços d’interès que ajuden a reforçar aquesta tasca.

El curs 2010-2011, més de 90 alumnes o antics alumnes han tingut una experiència internacional o en territori nacional a través de l’E3: • 45 alumnes han realitzat estades en empreses (26 internacionals i 19 nacionals), al Regne Unit, Alemanya, França, Hongria, la República Txeca, Bèlgica, Holanda, i també a les illes Canàries, les Balears, Galícia i Sevilla.

• 4 alumnes han optat per realitzar el projecte final de grau al Regne Unit, Alemanya, el Vietnam i Sud-àfrica.

• 20 alumnes finalitzadors han estat seleccionats per incorporar-se a carreres professionals en diferents països (Costa Rica, EEUU, Alemanya, Irlanda, Colòmbia, República Txeca... ).

• La resta d’alumnat s’ha incorporat al món laboral, amb un contracte.

Alumnat internacional al CETT* Programes de mobilitat acadèmica* Programes d’estades pràctiques i laborals* Projectes de consultoria i de formació* * Dades any 2010

GUIM VALLS I LA VOLTA AL MÓN El 7 d’octubre, Guim Valls, antic alumne del CETT, va explicar a l’alumnat de l’Escola la seva aventura, l’Electric Bicycle World Tour.

El projecte de donar la primera volta al món en un híbrid de bicicleta solar elèc trica va néixer per sensibilitzar sobre el canvi climàtic i promoure l’ús de mitjans de transport alternatius amb un menor impacte sobre el planeta, així com el d'energies alternatives com ara la solar.

Valls va explicar les seves experiències i vicissituds durant el viatge i les motivacions que el van dur a engrescar-se en l’aventura, deixar la còmoda vida a Barcelona i pedalejar. Des del 5 de juny de 2009, quan va iniciar el viatge des de l’Estadi Olímpic de Pequín, ha recorregut més de 20.000 km i ha visitat 16 països, on públic i mitjans de comunicació l'han rebut amb gran expectació i interès, han provat la bicicleta i han assistit a les presentacions i conferències en centres culturals, universitats i ajuntaments.

Info.: www.electricbicycleworldtour.com

33

ARREU DEL MÓN

Internacional

ANTIC ALUMNAT del CETT Alberto LALINDE El hotel manager del Meliá Bali, a Indonèsia, és l’Alberto Lalinde, de 30 anys i antic alumne de la Diplomatura en Turisme al CETT (1999-2003). És el màxim responsable dels resultats econòmics, de qualitat i de clima laboral de l’Hotel, que reporta al general manager de l’establiment i al Gran Meliá Jakarta. “Aquesta posició va suposar per a mi una promoció interna dins la cadena Meliá, on he treballat des de l’any 2003, en vuit hotels diferents.

Fa deu mesos que sóc a Indonèsia, amb un projecte a termini mitjà per tal de consolidar el posicionament de la nostra unitat de negoci en un mercat tan competitiu com és l’hoteleria a l’illa de Bali. A curt termini, la meva fita és mantenir l’equilibri entre les relacions, necessitats i exigències dels propietaris, gestors, clients i treballadors, fet que ens ajudarà a tancar l’excercici 2011 amb bons resultats i a plantejar el 2012 amb força i amb una línia clara que cal seguir. Finalment, també m’agradaria assolir la direcció general d’una unitat de negoci de Meliá Hotels Internacional.”

L’Alberto Lalinde explica que és possible que la seva vocació s’iniciés gràcies a l’esperit viatger dels seus pares: “Quan tenia 12 anys ens van dur, a la meva germana i a mi, a un conegut hotel del centre de Londres. Recordo clarament com em va fascinar l’edifici, aquelles noies que anaven amunt i avall (pertanyien al departament de Room Service) i recordo especialment la simpatia i la professionalitat dels bell boys.” Anys més tard, i a més de la formació rebuda al CETT, ha realitzat cursos d’especialització en direcció de persones i lideratge, i en forecasting and availa-

bility controls, entre altres.

Està habituat a comptar amb personal al seu càrrec, de qui valora la sinceritat, la humilitat, la capacitat de superació i la passió per l’atenció personalitzada a la clientela.

Per arribar on és ara, ha realitzat tot tipus de feines i ha ocupat llocs de treball diversos: ha fet d’ajudant de cambrer, ajudant de recepció, recepcionista, night audit, sales executive, cap de vendes i màrqueting, assistant general manager, deputy manager, i ara, de hotel manager. Una trajectòria marcada per l’aplicació de tot el que va aprendre al CETT: “Personalment, considero que la teoria és imprescindible, però resulta molt més profitosa sempre que es vegi clarament com es pot aplicar. Per això recomano a l’alumnat del CETT que aprofiti al màxim les classes i sobretot les magnífiques pràctiques que se’ls ofereix. Valors tan importants com ara l’empatia o la constància els vaig apendre al CETT, amb grans professors com el Sr. Osàcar o el Sr. Iglesias.”

També els aconsella dedicar els recursos necessaris a la formació especialitzada que requereixin els llocs que vulguin assolir, “i que desenvolupin la capacitat de tenir una visió interior positiva i valors constructius a llarg termini amb la clientela, els equips i l’entorn.”

Descobrint la REPÚBLICA TXECA L’Oficina Nacional Txeca de Turisme a Espanya ha organitzat recentment al CETT tot un seguit d’activitats formatives i lúdiques a fi de promocionar el país entre l’alumnat. La iniciativa s’emmarca en la campanya www.findyourlike.com.

La nit del 20 d’octubre, la residència internacional Àgora BCN va esdevenir la seu de la Festa de la República Txeca, un acte obert

a l’alumnat del CETT i als residents, que va reunir prop de 300 persones. Durant la celebració es van sortejar atractius premis relacionats amb la promoció del país, com ara dos bitllets d’avió a Praga amb la companyia Smart-Wings, una estada d’hotel, i un sopar al Hard Rock Cafe de Praga per a dues persones.

L’endemà, l’alumnat de Grau en Turisme va poder assistir, al CETT, a la presentació de la República Txeca com a destinació turística; mentre que el 7 de novembre va tenir lloc la Cooking Class, dirigida als estudiants de Tècnic Superior de Direcció de Cuina.

34

Internacional

Sobre el TURISME IMMOBILIARI A l’abril, el Prof. Dr. Jaume Font, col·laborador del CETT, va intervenir com a ponent en el Meeting sobre Turismo Inmobiliario que es va celebrar a Santo Domingo, a la República Dominicana.

“El turismo inmobiliario en España: una aproximación crítica” va ser el títol de la ponència presentada per Jaume Font, professor titular de la Universitat de Barcelona, col·laborador del CETT i exsubdirector general de Programació Turística de la Generalitat de Catalunya els anys 2006-2010.

Per començar, Font va contextualitzar el turisme i va parlar de les diverses modalitats i pràctiques turístiques, segons les directrius de l’OMT. També va fer una completa anàlisi del fenomen del turisme immobiliari o residencial a Espanya, destacant-ne l’impacte econòmic, social i ambiental, independentement de les conseqüències de l’esclat de la bombolla immobiliària l’any 2008. Com a conclusions, el professor va explicar que l’experiència espanyola suggereix que l'apogeu i la sustentació de la destinació turística es deuen inicialment al desenvolupament de les infraestructures i els equipaments turístics convencionals (hoteleria, restauració, apartaments turístics d'alta mobilitat), associats a la posada en valor d'aspectes tangibles i intangibles com ara el paisatge, el confort climàtic, la cultura i el tipus de vida. També va confirmar la importància del turisme immobiliari a Espanya, un sector que, pel que fa al volum de negoci i abans del

2008, quasi es podia equiparar al turisme convencional.

En tercer lloc, va fer referència als nombrosos punts dèbils del turisme immobiliari; per exemple, el seu gran impacte ambiental (per l’ocupació del sòl i l’ús dels recursos naturals), l’elevat cost social i la ràpida deterioració o obsolescència dels edificis, apartaments i infraestructures, com succeeix en nombrosos indrets de la costa espanyola. Finalment, Font va esmentar la major sustentació econòmica del turisme convencional, un dels pocs sectors que encara resisteix la crisi, mentre que el sector immobiliari s’ha desplomat.

Per acabar la intervenció, Font va dir que “el turisme residencial es pot considerar com a positiu perquè dóna a conèixer una zona o estableix un embrió de desenvolupament en zones poc turístiques. Això és especialment important en països en vies de desenvolupament, sempre àvids d’inversions que contribueixin a incrementar la riquesa i el nivell de vida. No obstant això, aquesta inversió s’ha d’acompanyar d’un desenvolupament paral·lel del turisme convencional, si el que es pretén és crear un model turístic ambiental i econòmicament sostenible a llarg termini.”

Nou èxit de la CETT Barcelona Tourism & Hospitality Summer School Un total de 82 joves de 7 nacionalitats van participar en la IV edició de la CETT Barcelona Summer School, que va tenir lloc del 4 al 21 de juliol i va comptar amb quatre programes diferents: “Marketing of services, successful sales management” i “Cultural and urban trends in a global environment” (en anglès); i “New trends in Gastronomy and Cooking” i “Architecture and Design in the Hotel Industry” (en espanyol). Les formacions tenien una durada de tres setmanes i un total de 48 hores lectives, ampliades amb un mínim de 15 hores d’activitats professionals-educatives, com ara visites professionals a hotels, institucions turístiques, al port de creuers, a la FCBarcelona Experience, museus... i altres destinacions.

Després d’una jornada dedicada a les presentacions i a la introducció a la ciutat de Barcelona (història i transformació de la ciutat), les sessions es van centrar en la participació de professionals i experts en actiu del sector, sota la coordinació del professorat del CETT. Un any més, es va posar especial atenció al treball en grup, aprofitant les experiències acadèmiques i professionals dels participants, i els coneixements i especificacions dels països d’origen. Gràcies a aquest plantejament, els participants han valorat de nou la combinació entre els elements acadèmics i culturals com a l’element més positiu d’una experiència enriquidora en tots els sentits.

La V edició de la CETT Barcelona Tourism & Hospitality Summer School tindrà lloc del 2 al 19 de juliol de 2012, amb descomptes per als CETT Alumni que s’inscriguin i vulguin inscriure un amic o company de feina.

Més informació: www.cett.es (a l’apartat “International Programs”) o a l’enllaç: www.cett.es/html/ang/inteprog.html

35

La Recepta Coca de blat, cecina, verat i orella de porc ibèrica Recepta per a 4 persones

Ingredients Coca de blat: 250 ml d’aigua mineral, 300 g de farina de força, 5 g de sal, 9 g de llevat fresc, 150 g de massa mare, 100 g de farina de civada, 125 g de nous, 50 g de panses.

Cecina: 100 g d cecina.

Verat: 400 g de verat, 6 g de sal Maldon, 1 branca de farigola, 1 branca de romaní, 1 branca de farigola llimonera, 50 ml d’oli d’oliva verge.

Orella de porc ibèrica: 150 g d’orella de porc, 500 g d’oli d’oliva, 1 fulla de llorer, 50 g de xampinyons, 50 g d’all sec.

Amanides: 50 g de ceba tendra, 50 g d’escarola, 10 ml de vinagre de Xerès, 3 g de sal Maldon, 50 ml d’oli d’oliva de coure l’orella, 4 branques de porradell.

Elaboració Coca de blat: Barregem en un bol tots els ingredients i hi afegim a poc a poc l’aigua, fins que quedi una massa elàstica. Remenem la massa durant una hora. Amb un corró estirem la massa en forma de coca i la deixem fermentar en una placa de forn fins que dobli el volum, en un lloc tebi i lleugerament humit. Enfornem la coca a 230ºC i, quan agafi color, abaixem la temperatura a 180ºC. Deixem refredar la coca i la tallem a trossos d’uns 10 cm.

Cecina: La tallem en fines làmines i la reservem.

Verat: Tallem en filets els verats i en traiem les espines.

Hi posem al damunt les herbes aromàtiques i les cremem amb un bufador (si no en tenim podem coure el verat amb el grill del forn, tenint en compte que no quedi massa cuit). Deixem el verat en oli d’oliva i el reservem.

Orella de porc ibèrica: Netegem bé l’orella de pèls amb un bufador. La confitem en una cassola durant dues hores, cobrint-la d’oli, amb els xampinyons, el llorer i l’all sec. La traiem i la tallem a daus petits. La colem i reservem l’oli.

Amanides: Netegem bé l’escarola i tallem la ceba en juliana prima. Ho reservem.

Muntatge Col·loquem al mig d’un plat pla un tros de coca i al damunt hi posem unes làmines de cecina i dos filets de verat. A sobre hi col·loquem l’escarola, la ceba tendra i l’orella, amanida amb l’oli i el vinagre. Ho decorem amb branques de porradell.

Coneguem Catalunya

EL TURISME a Catalunya, ACCESSIBLE a tothom Com s’indica a la pàgina web de l’Agència Catalana de Turisme (www.act.cat), “el sector turístic català impulsa, des de fa temps, l’accessibilitat dels seus serveis, fent realitat el principi que a les persones amb diversitat funcional se’ls reconegui la igualtat de condicions en una societat plural i respectuosa”. Amb aquest fi, al setembre s’anunciava que, ben aviat, el camí de la Sèquia, fins ara accessible a peu, en bici i a cavall, també ho serà a persones usuàries de cadires de rodes, gràcies a un projecte presentat per la Fundació Centre Tecnològic de Manresa.

La iniciativa busca fer accessible el recorregut

del canal a persones amb diferents tipus de discapacitats.

Les obres d’adaptació inclouran la instal·lació de panells sensorials per a invidents i sistemes de localització que permetin als visitants saber on són a través del telèfon o altres dispositius mòbils. Els responsables del pla preveuen que unes 1.500 persones es puguin beneficiar cada any de les millores. El projecte disposarà d’una aportació de 15.000 euros per part de l’obra social de La Caixa.

Més informació: A www.turismeperatothom.com/ca es fa referència a les 21 destinacions accessibles de Catalunya (se’n pot descarregar una audioguia), el llistat d’establiments i allotjaments accessibles, les propostes d’activitats i espais per a l’oci i la cultura, les agències de viatge especialitzades en turisme accessible, transports, notícies… i molt més.

36

Estudis i investigacions

Els usuaris dels APARTAMENTS D’ÚS TURÍSTIC a Barcelona opinen...

Per encàrrec de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR), CETT Consultors va realitzar durant el primer semestre de 2011 una enquesta de satisfacció als usuaris dels apartaments turístics d’aquesta entitat. La finalitat de l’estudi era conèixer de primera mà la seva opinió respecte a aquesta oferta d’allotjament i l’estada a la ciutat. A continuació es presenten les principals conclusions de l’enquesta.

• La motivació principal de l’estada a Barcelona, de forma molt majoritària, és l’oci (85,3%), tot i que també ocupen un lloc significatiu la feina (9,5%) i les visites familiars i els tractaments mèdics (2,4%).

• L’aspecte més mencionat com a positiu a l’hora de triar Barcelona com a destinació ha estat l’oferta cultural (90,8%), seguida de l’oferta d’oci (69,4%) i de clima i l’oferta gastronòmica (64,2%).

• Per a un 45,5% dels enquestats, el fet de poder allotjarse en un habitatge d’ús turístic s’ha valorat com a decisiu a l’hora de triar la ciutat com a destinació, fent palesa la importància de disposar d’aquesta oferta d’allotjament.

• Un 47,2% dels enquestats repetia visita a Barcelona i un 94,3% creu que tornarà a visitar la ciutat, mostrant l’alt grau de satisfacció amb referència a l’experiència de l’estada.

• L’aspecte que més va influir els usuaris per triar un apartament turístic en lloc d’un altre tipus d'allotjament, és el preu (21,1%), seguit de la grandària del grup (18,9%), la ubicació (17,3%) i l’espai vital (14,3%).

• A l’hora de comparar dos apartaments turístics, el preu és l’aspecte més valorat (24,8%) i, en segon lloc, la ubicació (24,2%), seguida de les fotografies i vídeos (12,8%), les places de l’habitatge (12,5%) i els comentaris en línia (9,7%).

ubicació: un 68,7% ha trobat que superava les expectatives i un 27,6% les igualava. La tranquil·litat, tot i la valoració general positiva, és l’únic aspecte en el qual s’ha considerat pitjor la realitat que les expectatives (11%).

• En un 93,7% dels casos, la reserva de l’habitatge d’ús turístic es va realitzar via web.

• En cas de tornar a visitar la ciutat, un 51,4% afirma que és segur que s’allotjaria de nou en un apartament i un 47,3% diu que probablement ho faria.

• La tipologia de grup predominant és el familiar (49%), seguit dels amics (23,5%) i de les parelles (19%).

• La procedència dels usuaris d’apartaments turístics és bàsicament estrangera (90,2%) i, dins d’aquest grup, destaquen els usuaris europeus (66,2%) i, d’entre aquests, els francesos (20,9%) i els britànics (12,4%).

• La despesa per persona i dia és força alta, d’entre 30 i 59 euros (33,9%), seguida d’entre 60 i 89 euros (25,5%), de més de 120 euros (15,6%), d’entre 90 i 119 euros (13,5%) i de menys de 30 euros (11,5%).

• Entre les persones que han accedit a mencionar la xifra d’ingressos mensuals de la llar, un 35,2% ingressa 4.500 euros o més, seguit dels que es troben entre els 1.500 i 2.499 euros (24,2%). Un 18,7% ingressa entre 2.500 i 3.499 euros, un 12,6% entre 3.500 i 4.499 euros, i un 9.3%, menys de 1.500 euros. Trobem, doncs, un perfil mitjà-alt predominant.

• Una majoria significativa d’enquestats (61,1%) creu que una classificació per categories dels apartaments ajudaria molt (20,4%) o bastant (40,7%) a l’hora de triar.

• La despesa mitjana per persona i dia és de 74 euros.

Tenint en compte aquesta xifra i comptant el nombre d’apartaments turístics de la ciutat, l’ocupació mitjana i el nombre mitjà de persones per apartament turístic, podem inferir que la despesa total anual estimada dels usuaris d’apartaments turístics a la ciutat és de 146.228.967,95 d’euros. Això significa un impacte econòmic de gran rellevància per a la ciutat de Barcelona.

• Per aspectes, la millor valoració ha estat respecte a la

Ramon Serrat. CETT Consultors

37

Estudis i investigacions

“L’ALQUÍMIA DE LES PEDRES”, un projecte final de màster singular A continuació s’exposa un resum del projecte final de carrera realitzat per Mercè Civera i que correspon al Màster en Gestió Turística del Patrimoni Natural i Cultural que imparteix el CETT.

Quan pensem en el món clàssic i en la cultura romana, el primer que ens ve al cap és la imatge d’una ciutat monumental i de les grans construccions.

L’herència de la romanització a Hispània i, en concret, a Tàrraco, ens va llegar un abundant patrimoni històric, monumental i arqueològic. Però més enllà d’apreciar aquesta magnificència, algun cop ens hem plantejat: ¿d’on es va obtenir el material constructiu per realitzar aquestes obres?

Certament es disposa de molta informació sobre els monuments, però no dels recursos -tant materials com humansque els van fer possibles.

El projecte “L’Alquímia de les Pedres” proposa la creació d’un centre d’interpretació, la temàtica del qual tracta sobre com la civilització romana va modelar el món antic, transformant-lo en el món que hem heretat, a través d’un element clau: la pedra.

Els romans van ser capaços de convertir un material inorgànic aparentment sense valor, en la pedra filosofal que els permetria no només crear una xarxa de calçades per conquerir territoris i expandir el seu imperi, sinó també crear noves ciutats i equipar-les amb les infraestructures necessàries tant per viure-hi com per enriquir i glorificar l'imperi: aqüeductes, temples, fòrums, viles, arcs triomfals... un tresor i una riquesa patrimonial que han perdurat fins als nostres dies.

El Centre d'Interpretació utilitza un model de descobriment i ens passeja per la història, mentre ens revela el funcionament de la pedrera romana: el treball dels esclaus i les tècniques que van possibilitar la monumentalitat i majestuositat de Tàrraco. El Centre té la seva ubicació base al municipi tarragoní de Roda de Berà (situat a uns 20 km al nord-est de la ciutat de Tarragona), encara que s’ha dissenyat per a ser itinerant. Consta de dos àmbits: el Centre d'Interpretació, amb el seu espai museu gràfic, i la pedrera de Roda de Berà, declarada espai lliure d'interès arqueològic el 1986. D'aquí es va extreure la pedra per

construir, al segle I aC, l'arc triomfal situat en plena Via Augusta (actualment la carretera nacional 340) i que marca la porta d'entrada a l'àmbit geogràfic de la Tàrraco romana.

Tractat com un museu all'aperto, l'espai de la pedrera -on encara es poden apreciar in situ les marques d'extracciós'ha equipat amb mòduls museogràfics per il·lustrar i explicar el treball que s’hi va desenvolupar. Es posa en valor la importància de la cantera i dels qui hi van treballar. A través del llegat petri es pretén fer comprensible al visitant com era aquella societat que va existir al nostre territori fa més de dos mil anys i que ens va transmetre una concepció de la ciutat i de la societat de la qual som hereus.

El Centre es converteix en un recurs turisticocultural que duu a terme una tasca de divulgació per donar a conèixer els béns patrimonials locals, diversifica l'oferta turística existent al municipi -majoritàriament de sol i platja- i ofereix productes per complementar i potenciar l’oferta turisticocultural de la zona d'influència de Tàrraco.

“L’Alquímia de les Pedres” és un projecte singular perquè agrupa tres elements amb un gran potencial d'atracció turística i estretament relacionats: la pedrera i l'arc de Berà-la matèria primera i el producte final-, i el Centre d'Interpretació, que estableix el diàleg entre el visitant i l'element patrimonial i facilita les claus interpretatives que fan comprensible com la pedrera ha generat el monument, sense oblidar la mà d'obra que ho va fer possible. Aquesta suma d'elements i llocs patrimonials posa en valor la importància de la pedra en el món romà.

En aquesta gestió turística integral del patrimoni arqueològic es combinen la investigació científica i la conservació, la difusió i la mediació didàctica, en un procés complex atesa la participació dels diversos agents. Precisament perquè un projecte de gestió turística del patrimoni cultural és de caràcter multidisciplinari i sovint requereix estratègies de desenvolupament a mitjà i llarg termini, on intervenen diferents institucions, és imprescindible la coordinació i l’entesa entre les institucions responsables de gestionar aquest patrimoni.

D'altra banda, l'existència de diversos plans d'actuació de millora i dinamització del turisme cultural pot causar la dispersió dels objectius. Per això cal procurar-ne la coordinació, a fi de concentrar esforços que persegueixin objectius comuns, per potenciar i millorar l'oferta de turisme cultural en aquesta zona de la Costa Daurada.

38

Estudis i investigacions

“Guia de les FORMATGERIES ARTESANES dels Pirineus catalans” Aquest és el nom i la temàtica del projecte final de grau en Turisme del CETT realitzat per l’alumna Raquel Lamazares*, que posa en valor la importància d’un producte artesà com el formatge al nostre país i el seu paper com a instrument gastronòmic i cultural de dinamització turística local.

Segons explica una llegenda, el formatge va ser descobert per un mercader àrab que, mentre realitzava un llarg viatge pel desert, va posar llet en un recipient fabricat a partir de l’estómac d’un xai. Quan va voler consumir-la va veure que s’havia coagulat i fermentat (com a resultat del quall de l’estómac del xai i de l’alta temperatura del desert). Probablement, la troballa va tenir lloc a l’Àsia Central o a l’Orient Mitjà i, des d’allà, la fabricació d’aquest producte es va estendre a Europa. Ja en l’època romana, s’havia convertit en una empresa sofisticada.

Avui en dia, el formatge és un dels productes làctics que més es consumeix arreu del món i del qual es coneixen més varietats, unes 1.000 tipologies diferents. Cada varietat posseeix uns components específics que li proporcionen unes característiques peculiars, una senya d’identitat i el diferencien dels altres formatges.

Catalunya, terra de formatges Catalunya és un país de formatges. Ho és per la seva tradició ramadera, forjada durant segles d’història, i per l’impuls que ha donat el sector en els darrers trenta anys. Tot i això, durant molt temps la manca d’una tradició sòlida ha provocat que ni Catalunya ni els seus formatges gaudissin del prestigi i el reconeixement que sí tenen els formatges elaborats en països com ara França, Itàlia, Suïssa o Anglaterra.

En aquest marc, el projecte ha proposat la creació d’una guia de les formatgeries artesanes dels Pirineus catalans, per tal

de donar a conèixer la situació actual del sector formatger en aquesta zona, amb informació sobre els 22 obradors que s’han visitat prèviament. El treball ha volgut remarcar diversos aspectes que cal conèixer abans de consumir un producte artesà arrelat a la terra -d’on ve, qui el fa, on es fa i com s’elabora- d’una manera propera i a l’abast de tothom.

Un dels objectius principals del projecte és oferir al lector una àmplia visió del formatge originari de la nostra terra. Es tracta, doncs, d’una guia estructurada per formatgeries, que n’explica la història, els formatges i l’entorn: una clara i desgraciadament poc habitual imatge de l’activitat artesanal en el segle XXI. També hi queda palès un tema tan actual com és el consum de proximitat, sobretot alimentari.

La guia s’ha convertit en una font de promoció del turisme local de les zones escollides. Pot servir per donar importància a les polítiques de proximitat que potencien el turisme a la zona, ja que sempre es valora més un producte autòcton, de fàcil accés i arrelat al territori, que no un de desconegut.

Segons l’autora, Raquel Lamazares, “la guia ha estat una excusa per satisfer la meva curiositat davant d’una de les coses que més aprecio: el formatge.”

“En el fons som el que sabem, el que sentim, el que llegim i, per què no, el que mengem”, ens explica. “Així, la grandesa d’aquest projecte és poder parlar i explicar, en ple segle XXI, el treball d’unes persones que continuen un ofici mil·lenari, és a dir, la continuació d’una tradició formatgera arrelada al territori des de fa segles. Aquesta part del projecte és potser la que més satisfacció m’ha proporcionat. M’he trobat molt a gust parlant i visitant aquestes persones i podent viure amb ells una part del seu ofici, un ofici que és una forma de vida.” * El treball ha resultat guanyador dels Premis 2011 Ramon Arcarons als Millors Projectes Final de Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UB (vegeu la pàgina 10 d’aquest Tot CETT).

39

TOT FLAIX L’Escola d’Hoteleria del CETT rep el Premio Nacional de Fomento a la Calidad en la Restauración. L’EH CETT ha estat guardonada, en la categoria de centre de formació, amb aquest premi que atorga bianualment l’Asociación Nacional de Maîtres de Hotel y Camareros Españoles (AMYCE). L’acte de lliurament del guardó va tenir lloc l’11 de maig durant la celebració de la Fira FENAVIN 2011, a Ciutat Reial. Altres premiats van ser Josep Roca, del Celler Can Roca, establiment reconegut com a millor segon restaurant del món; Arturo Cantoblanco, en la categoria de millor establiment d’hostaleria; l’editorial Prensa Ibérica, com a mitjà de comunicació; Silken, com a cadena hotelera; i San Sebastián Gastronomika, en la categoria de fira especialitzada.

Google Travel Spain participa en un Màster Events CETTUB. El passat mes de juny, l'EUHT CETT-UB, en col·laboració amb Google Travel Spain, va organitzar el primer THINKTRAVEL CETT-UB a l'Hotel Alimara Barcelona. Aquesta jornada, emmarcada dins d'un acte de Màster Events, va mostrar les últimes tendències a Internet per al sector turístic, amb l'objectiu de transferir el coneixement als estudiants del CETT i als professionals. Les ponències dels directius de Google Travel Spain es van centrar en les estratègies per abordar el màrqueting on-line i el comerç electrònic en el sector turístic, i la utilització del vídeo i la plataforma Youtube. L'acte també va incloure una taula rodona sobre el panorama actual vinculat als "Social Media", on empreses de reconegut prestigi (Port Aventura, Atrápalo, Spanair i Axel Hotels) van compartir les seves experiències.

Nova col·laboració entre l'EUHT CETT-UB i l’Inholland University of Applied Sciences. Ja fa tres anys que existeix un acord entre el CETT i la universitat holandesa a fi que els estudiants d'ambdues institucions realitzin projectes finals de carrera conjunts. Entre els dies 14 i 16 de juny, l’alumnat va compartir, al CETT, el procés de recerca i l'elaboració de les conclusions, i el 16 de juny es va dur a terme, a l'Hotel Alimara, la presentació dels treballs que s’han desenvolupat al llarg del semestre: "City dwellers with a wellness lifestyle and how they change the cityscape. The yoga case in Barcelona and in Amsterdam" i "Urban sports: skateboard practice in the cities of Amsterdam and Barcelona". Atès que el nivell de les investigacions ha superat les expectatives i que els resultats han estat excel·lents, ja s’acorden les línies per als projectes de l’any vinent.

El professor Eugeni Osácar participa a l’Ischia Film Festival.

El professor i coordinador de l’ACE de Turisme, Cultura i Territori del CETT, en qualitat d’expert i referent en l’àmbit del turisme i el cinema, va participar amb la ponència “Barcelona Movie City” al 9º Convegno Internazionale sul Cineturismo (www.ischiafilmfestival.it/), celebrat del 5 al 7 de juliol a l’illa italiana d’Ischia i organitzat per la Borsa Internazionale delle Location e del Cineturismo (BILC), una de les entitats europees capdavanteres en aquest àmbit. La convenció va comptar amb la participació d’experts italians i de representants internacionals procedents d’Austràlia, Anglaterra, Alemanya, França, Suècia, Valònia i Catalunya, i es va desenvolupar en el marc de l’Ischia Film Festival, un dels principals certàmens internacionals dedicats a les localitzacions.

El reportatge de TV3 “Bitllet d’anada” es fa ressò de l’experiència internacional d’una antiga alumna de DT. El programa "La nit del màster" de TV3, emès el passat 18 d'octubre, va incloure un reportatge, gravat en part al CETT, sobre quatre joves catalans que després d’acabar els estudis superiors han decidit emigrar per motius professionals. La Júlia, antiga alumna de Diplomatura de Turisme al CETT, explica que, en el seu cas, la internaciolització ha estat més una oportunitat que una necessitat, i el paper que hi ha jugat l’Escola. Elisenda Farràs i Diana Perales, de l'E3, també apareixen en el reportatge. Es pot visionar el vídeo complet a http://www.tv3.cat/videos/3753050/La-nit-del-master o accedir a l’entrevista amb la Júlia al compte del CETT de Youtube, http://www.youtube.com/watch?v=jwfgzWQh1Z4

40

Recursos turístics • Andrews, C. Reinventar la cocina.

Ferran Adrià: un viaje incesante por la gastronomía. Londres: Phaidon Press Limited, 2011.

• Aranda Hipólito, A.; Delgado Estirado, L.M. Turismo: una visión global. Pamplona: Aranzadi, 2010.

• Castel Bardají, D. Costos i pressupostos i altres eines per a empreses de restauració i hoteleria. Madrid: Bubok, 2011.

• Crespi, M.; Planells, M. Destinos turísticos. Madrid: Síntesis, 2011.

• Dorado, J. A. Dirección de alojamientos turísticos. Madrid: Síntesis, 2011.

• Escobar, A. Marketing turístico. Madrid: Síntesis, 2011.

• Font i Garolera, J. Pla d'implementació dels recursos turístics intangibles de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2010.

• Gallego Agueda, M.A.; Casanueva Rocha,

C. Dirección y organización de empresas turísticas. Madrid: Pirámide, 2011.

• Gómez Rico, M. El turismo enológico desde la perspectiva de la oferta. Madrid: Ramón Areces, 2011.

• O´Connor, N. A film marketing action plan for film induced tourism destinations. Using Yorkshire as case study. Leipzig: Lambert Academic Publishing, 2010.

• OMT. Policy and practice for global tourism. Madrid: OMT, 2011.

• Hernandis, L. Gestión administrativa y comercial en restauración. Madrid: Síntesis, 2011.

• OMT. Yearbook of Tourism Statistics. Data 2005-2009. Madrid: OMT, 2011.

• La actividad turística española en 2009.

Madrid: Ramón Areces, 2010.

• Pla estratègic de turisme de les comarques de Girona 2011-2015. Girona: Patronat de turisme, 2011.

• LLonch, N.; Santacana, J. Claves de la museografía didáctica. Barcelona: Editorial Milenio, 2011.

• Medina, X.; Serrano, D.; Tresserras, J. Turismo del vino. Análisis de casos internacionales. Barcelona: UOC, 2011.

• Nitschke, H. El camping del futuro.

Camping Resort - Parque de Vacaciones.

Guía para planificar, ampliar, modernizar y dirigir el camping del futuro.

Barcelona: Heinzelatzke, 2010.

• Santacana i Mestre, J.; Martín Piñol, C. Manual de museografía interactiva.

Gijón: Trea, 2010.

• Verona Martel, Mª. C.; Hernández Sánchez, M. Decisiones de inversión y financiación en empresas del sector turístico. Madrid: Delta, 2011.

Reinventar la cocina. Ferran Adrià: un viaje incesante por la gastronomía

Turismo del vino.

Análisis de casos internacionales

Colman Andrews.

Editat per Phaidon Press Limited

Francesc Xavier Medina, Damià Serrano, Jordi Tresserras. Editat per la UOC

La biografia, escrita pel gran crític gastronòmic nord-americà Colman Andrews, després de compartir durant dos anys el dia a dia de Ferran Adrià i d’elBulli, narra com el xef es va convertir en el “millor cuiner del planeta” i com l’establiment va ser escollit el millor restaurant del món durant quatre anys consecutius. El relat sobre la trajectòria vital i professional d’Adrià es centra en la història d’un jove sense massa interès per la cuina, que es va iniciar com a cuiner en el servei militar i va acabar revolucionant el món gastronòmic, amb la invenció de noves tècniques culinàries i la consecució d’un èxit sense precendents. El llibre revela què hi ha rere la “gastronomia molecular”, explora el desenvolupament de les tècniques que han fet famós elBulli, i explica les raons del seu tancament i de la intenció de reobrir-lo dos anys després com a fundació dedicada a la investigació gastronòmica.

Fa relativament pocs anys que el vi s'ha convertit en un component important del desenvolupament rural i de la promoció regional. No obstant això, el turisme del vi es consolida avui amb un mercat propi cada vegada més important, que s'estén en els principals països productors d'Europa i la Mediterrània, però també, i cada cop amb més rellevància, en d’altres destinacions internacionals. En el cas del turisme del vi com a producte de tendència en un sector emergent, el mercat editorial de parla hispana no disposava fins ara d’un manual que aportés aquesta visió exemplificadora de bones pràctiques. L'objectiu d'aquest llibre és, doncs, donar a conèixer algunes experiències enoturístiques destacades que s'estan desenvolupant en diferents regions vitivinícoles del món, a través de l'estudi de diferents casos, bona part dels quals són poc coneguts o "típics".

Pàgines web d’interès Blocs www.losapuntesdelviajero.blogspot.com www.petonsambgust.blogspot.com www.blogtrw.com

Destinacions turístiques www.visitnorway.es www.grancanaria.com/patronato_turismo www.stasusanna-online.com

Cuina i restauració www.anardetapes.cat www.grupolizarran.com www.bodegasbreton.com

Recerca turística http://jht.sagepub.com www.recercat.net www.recercaenaccio.cat

Agències de viatge www.viajeselcorteingles.es www.catai.es www.taranna.com

Allotjament www.nnexperiences.com www.hesperia.es www.theperfecthotels.com

Oci www.itinerannia.net www.forfree.cat/index.php www.joobili.com

Serveis complementaris www.viajerossinlimite.com www.bookingfax.tv www.minube.com

( )

www.cett.cat