TOT CETT 23 cat

Abril 2012. Segona etapa - Núm. 23

Irene Rigau Entrevistem la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

La taxa turística, a debat Notícies del CETT Rècord de propostes laborals a la XII Trobada Escola+Universitat+Empresa Responsabilitat Corporativa El CETT presenta la Memòria de Sostenibilitat 2009-2010 i 2010-2011 Ferran Adrià al CETT-UB: junts, amb la Marató de TV3

El projecte Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat

Estudis i investigacions Tour&Her, la nova publicació al servei de la investigació turística El Dark Tourism a Barcelona

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Vinyet Capdet, Oscar Casanovas, Àlex Climent, Mercè Colom, Assumpta Domènech, Adriana Espinet, Elisenda Farràs, Enric López, Nayra Llonch, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Eugeni Osácar, Diana Perales, Xavier Puertas, Patrícia Rodríguez, Monique Rous, Òscar Teixidó, Bert Verduin, Andreu Vilaginés Agraïments: Fernanda Adán, Pepa Aymamí, Joaquim Coello, Elianne Espejo, Montse García, Judith Gómez de la Lastra, Miquel Gotanegra, Jorge López, Patricia Lledó, Ferran Macià, Claudi Mans, Miguel Ángel Mayor, Marian Muro, Josep M. Pla, Glòria Prunés, Marta Puigsegur, David Riba, Irene Rigau, Humberto Salerno, María Paz Solar, Joaquim Solé, Mercè Solé, Joan Torrella, Karel Werdler Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat cett@cett.cat

1

Editorial

PERTÀNYER AL CETT, PER QUÈ?

A

vui en dia, l’ocupabilitat esdevé una de les principals preocupacions per a tots i cadascun de nosaltres, i també de la societat en general. Per això cal reflexionar sobre quines són les competències i els requisits amb més possibilitats d’ocupabilitat.

Les podem agrupar en grans tipus: la formació específica/tècnica en un producte o servei, les competències lligades al talent a fi d’aportar valor, una bona gestió empresarial, i el correcte desenvolupament i aplicació de tots aquests requisits a l’hora de treballar.

Tenint en compte aquestes reflexions, hi ha moltes raons per les quals tothom qui vulgui desenvolupar-se professionalment en el sector del turisme i l’hoteleria hauria i ha de valorar els diferents avantatges que implica pertànyer i sentir-se lligat a una entitat com el Grup CETT. El CETT ofereix moltes possibilitats per cursar els estudis de Turisme, ja que integra diferents tipus de formació. Això permet a l’alumnat adquirir les competències tècniques pròpies de cada àmbit del sector, com per exemple les del món de l’hoteleria, la cuina, la cultura i el territori, entre moltes altres.

Al CETT s’adquireixen les competències necessàries per a una òptima gestió empresarial, i hi ha una constant inquietud per fomentar les associades a la innovació i el lideratge.

També es fa una clara i permanent aposta per l’emprenedoria.

Gràcies a l’aplicació pràctica de tots els coneixements teòrics esmentats anteriorment i a les pràctiques que es realitzen en l’entorn real del sector, l’alumnat compta amb un gran ventall de possibilitats i oportunitats en molts àmbits i tipus d’empreses del món del turisme i l’hoteleria.

Un altre dels grans avantatges del CETT és que les titulacions són homologades, i l’experiència demostra que un títol reconegut arreu del món és una molt bona credencial a l’hora d’accedir i obtenir una feina.

Pertànyer al col·lectiu CETT Alumni, que dia a dia creix i s’estén per tot el món, permet mantenir una sòlida vinculació amb el Grup CETT per a tota la vida, gaudir de les accions i activitats que s’hi organitzen, i conèixer la realitat i l’actualitat del sector.

En definitiva, ser del CETT és sinònim de participar activament en un model formatiu de primer ordre, que es desenvolupa en els espais tècnics i en les empreses d’aplicació pròpies del Campus CETT i en el sector, i que és conduït per un potent equip -una gran majoria del planter, del CETT-. Tot això proporciona a l’alumnat una experiència d’aprenentatge activa i única.

Un valor afegit que cal tenir molt molt en compte.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

2

TOT SUMARI Editorial

1

Pertànyer al CETT,

per què?

Notícies 4

La Mediterrània i els nous formats turístics, protagonistes al

5

Sobre el projecte

6

El nou

SITC

Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat

Hotel Catalonia Fira, el jardí del disseny

Opinió

7

Sobre

Spanair

Notícies del CETT XXVIII Premis Alimara reconeixen la millor promoció turística

8

Els

9

Projecte conjunt interdisciplinari

9

L’Hotel Alimara rep les certificacions a la

9

L’EUHT CETT-UB s’incorpora a l’OCUE

entre el CETT i l’Escola Massana

gestió sostenible

Espai Estudiant Empresa-E3 10

Rècord de propostes laborals

11

L’emprenedoria, eix de la X Jornada Gestió de les Persones en el Sector Turístic

a la XII Trobada Escola+Universitat+Empresa

Tema

12

La taxa turística, a debat

Entrevista 18

Irene Rigau, consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya

CETT Formació 20

L’alumnat viu la gastronomia professional a la

20

El CETT, amb el

VI Trobada de l’EH

projecte Cuina Catalana

Patrimoni de la Humanitat

3

21

I edició del Màster en Gestió del Patrimoni

22

Els

23

L’aposta per la formació de

Culinari i Gastronòmic

màsters de l’EUHT CETT-UB: l’èxit de l’alumnat, el millor reconeixement màsters en anglès

24

Els

docents del CETT

Responsabilitat corporativa 26

El CETT presenta la

27

Ferran Adrià

Memòria de Sostenibilitat 2009-10 i 2010-11

al CETT-UB: junts, amb la

Marató de TV3

CETT Alumni CETT Alumni

29

L’exalumnat i antic alumnat

es converteix en el

Club de Turisme

emprenedor

La recepta • Coneguem Catalunya Ciència i Cuina

31

© Jorge López

30

29

Ous cúbics?

Internacional 32

Els projectes de mobilitat professional dels estudiants

33

Col·laboració amb el Tecnológico de Monterrey

33

Ready, Steady and go!

Estudis i investigacions

39

34

Tour&Her, la nova publicació al servei de la investigació turística

35

La revista

36

El sector

37

El Dark Tourism a Barcelona

38

El turisme cinematogràfic, protagonista de l’ACE TCT del CETT

Tot Flaix

Ara, vinculada a TOURbanISM-toURBANISM

hoteler de luxe, un mercat en creixement

40

Recursos turístics

4

Notícies

La Mediterrània i els nous formats turístics, PROTAGONISTES al SITC El Saló Internacional del Turisme a Catalunya (SITC) presenta, del 20 al 22 d'abril i al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, les idees més innovadores per a les vacances. Entre l’àmplia oferta nacional i internacional, enguany destaquen les destinacions mediterrànies i propostes especialitzades com ara el turisme sostenible, esportiu, gastronòmic o dirigit al col·lectiu gai.

El certamen, a més, acull trobades professionals per dinamitzar un sector que mou cada any prop de mil milions de turistes al món.

El SITC (www.saloturisme.com) és una de les cites més importants de l'any per als aficionats a viatjar. "Més de la meitat dels visitants hi decideixen les vacances, essent la principal plataforma perquè operadors turístics, majoristes, companyies de transport, agències de viatges, empreses de serveis i organismes oficials de tot el món presentin les seves propostes al públic. I ho fan a Catalunya, un dels més grans mercats emissors i receptors de turistes d'Espanya i Europa", explica el president del certamen, Raimon Martínez Fraile.

En aquesta edició, el SITC reuneix una gran oferta turística de proximitat, amb les propostes de comunitats autònomes com ara Euskadi, Galícia, les Canàries, la Rioja o Madrid, i de ciutats com ara Bilbao, València, Castelló, Alacant (Costa Blanca) o Barbastre. El Saló, així mateix, mostra viatges de mitjana i llarga distància a diferents països per conèixer la cultura, gastronomia i estils de vida, i en destaquen enguany les destinacions de la zona de la Mediterrània, la regió més visitada del món, amb més de 200 milions de turistes a l’any.

Per als visitants que vulguin dissenyar unes vacances a mida, s’exposen nous formats turístics especialitzats: rutes gastronòmiques i d'enoturisme, amb la presència d'empreses d'allotjaments i marques amb denominació d'origen, i propostes de turisme esportiu, una tendència que combina l’aventura de viatjar amb la pràctica de l'esport.

Per la seva banda, els interessats a fer un creuer hi poden descobrir els itineraris, vaixells i serveis de les principals navilieres. Aquest és el tercer any en què el SITC potencia aquest espai, destinat a un mercat en creixement que l’any 2010 va assolir els 18,8 milions de creueristes. A més, és d'especial interès a Barcelona, ja que el Port és un dels més importants del món, amb 2,6 milions de passatgers el 2011.

El certamen acull novament La Porta del Desert, zona que aglutina l'oferta turística d'aquesta zona geogràfica, i el Pink Corner, amb propostes adreçades al col·lectiu LGTB (lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals), que representa el 10% del turisme mundial i genera el 15% de la despesa turística.

Per als visitants amb un pressupost més ajustat, les agències de viatges presenten promocions especials per viatjar a preus més assequibles. I el Saló també reuneix una mostra de ciutats i hotels que aposten per un model turístic innovador i sostenible. En relació amb les noves tecnologies, se celebra el II Congrés de Bloggers Volta al Món, en què es donen consells per optimitzar recursos a l'hora de viatjar i per escriure un bloc. Però, a més, el SITC és una festa de la gastronomia i de l’oci: durant tres dies, els assistents poden gaudir d'espectacles, mostres de folklore, degustacions de productes típics, tastos de vins, sortejos de viatges i activitats lúdiques.

Trobades professionals El SITC renova la seva aposta per l'àmbit professional i, per segon any consecutiu, celebra el Workshop de l'Associació Catalana d'Agències de Viatges (ACAV), que serveix perquè els principals operadors turístics, oficines de turisme, cadenes hoteleres, companyies de transport, tècnics en programes de gestió, especialistes en assegurances i altres operadors presentin els nous productes a les agències minoristes.

A més, en el marc del Saló té lloc una reunió de directors de les principals oficines de turisme a Espanya, una sessió de joves empresaris d'hotels per reflexionar sobre el futur de la indústria hotelera, i s’organitza per primer cop una jornada dedicada a les Smart Destinations. I, com ja és habitual, un dels moments més esperats és l’entrega dels prestigiosos Premis Alimara organitzats pel CETT, que enguany celebren la XVIII edició, i que esdevenen un punt de trobada anual per als professionals del sector turístic (vegeu la pàgina 8). I

5

Notícies

Sobre el projecte CUINA CATALANA PATRIMONI de la HUMANITAT La Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) treballa, amb l’Institut d’Estudis Catalans, els departaments d’Història i d’Antropologia Social de la UB, el Departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat de la UOC, i amb el suport de la Generalitat de Catalunya, perquè la UNESCO reconegui la cuina catalana com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

La cuina catalana presenta uns trets que la fan única al món.

D’entrada compta amb una llarga tradició històrica, com evidencien receptaris escrits en català, com ara el Llibre de Sent Soví , amb més de sis-cents anys d’història.

A més, la varietat paisatgística del territori català dóna com a resultat una àmplia gamma de productes que, d’altra banda, es troben en bona part certificats amb una garantia de qualitat, tal com ho demostren distintius com les DO, DOQ, DOP o la marca Q de qualitat, entre altres.

En aquest context no és estrany que Catalunya compti amb alguns dels cuiners de més renom mundial. És evident que la seva projecció internacional té molt a veure amb la seva capacitat per innovar, però també amb el fet de viure i treballar en un entorn amb una forta tradició culinària, on al llarg de la història s’ha elaborat i gaudit de la bona cuina.

Aquest 2012, des de la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) volem donar un pas endavant per posicionar la cuina catalana allà on pensem que hauria d’estar: com un referent de qualitat arreu del món. Per això estem treballant, juntament amb les entitats esmentades a l’inici de l’article, perquè la UNESCO reconegui la cuina catalana com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

Celebració de la Diada de la Cuina Catalana 2012, el passat 19 de març, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, i tret de sortida de la campanya

Si volem que el nostre país s’associï amb valors de qualitat, cal valorar i donar a conèixer els aspectes de la nostra cultura que destaquen en aquest sentit. I la cuina n’és un. Al voltant del fet culinari s’involucren molts sectors professionals: pagesos, pescadors, ramaders, restauradors, flequers, productors… Valorar-lo i donar-lo a conèixer serà un important dinamitzador de la nostra economia. Al voltant del fet culinari hi som tots, perquè tots seiem a taula buscant nodrirnos, però també gaudir, compartir, experimentar o retrobarnos amb antics sabors. El projecte Cuina Catalana Patrimoni Immaterial de la UNESCO és un projecte de país que volem que arribi i que facin seu tots els sectors de la societat.

Les línies de treball es centren bàsicament en la investigació i la sensibilització social envers aquest patrimoni. De la mà de les universitats, les escoles d’hostaleria, les biblioteques i els arxius es duu a terme una tasca de recerca i de compilació de documents, fins ara dispersos, que es concretarà amb l’edició de l’obra Història i Cultura de la Cuina Catalana, de manera que el patrimoni quedi registrat i sigui a l’abast de tothom. Amb la col·laboració d’institucions, gremis i altres associacions promocionarem els productes i les receptes típiques de totes les comarques de Catalunya, perquè es coneguin dins i fora de casa nostra. Serem a jornades gastronòmiques, fires i congressos gastronòmics...

Es pot seguir tota aquesta activitat al Facebook i al Twitter, a la pàgina i al perfil de Marca Cuina Catalana, o al web www.cuinacatalana.eu, on es pot participar, entre moltes altres, a la campanya ‘Apadrina una recepta’ (www.apadrinaunareceptea.eu), que permet gaudir de descomptes en restaurants i mostrar el suport a determinats plats catalans.

Fem pinya per mostrar dins i fora de Catalunya el valor de la nostra cuina! El seu futur és a les vostres mans. I Pepa Aymamí. Directora de la FICC El CETT desenvolupa projectes dins l´àmbit de la cuina catalana des de fa més d’una dècada. Per citar uns exemples, fa anys, amb Llorenç Torrado es va dur a terme una iniciativa mitjançant la qual el CETT reunia a les seves instal·lacions cuineres de les diferents comarques perquè cuinessin davant l’alumnat, i es va fer una presentació de la cuina comarcal al Palau Robert per difondre aquest coneixement a la societat. El CETT també ha participat en l´elaboració del Corpus de la Cuina Catalana. Forma part activa en projectes de recerca com a centre universitari, en l’Àmbit de Coneixement Expert de Cuina i Gastronomia, pertany al col·lectiu de restaurants de Marca Cuina Catalana i dóna suport al projecte de candidatura endegat per la FICC.

6

Notícies

El nou HOTEL CATALONIA FIRA, el jardí del disseny El passat mes de febrer, el conseller delegat d'Hoteles Catalonia, Guillermo Vallet, va signar un acord de col·laboració amb el director de Desenvolupament Internacional de Marriott a Espanya i Portugal, Emilio Bogado, mitjançant el qual la cadena estatunidenca incorporava l'Hotel Catalonia Fira al seu dossier. Dues torres de 110 metres d’alçada, 239 palmeres i la dualitat cromàtica entre el blanc i el negre són les credencials de presentació de l’Hotel, un sorprenent jardí vertical situat a la plaça Europa de l’Hospitalet de Llobregat, dissenyat per Ateliers Jean Nouvel i Ribas & Ribas, que obrirà les portes durant el segon trimestre de l’any.

L'espectacular edifici, ubicat al costat del recinte de Gran Via de Fira de Barcelona, disposa de 357 habitacions, un restaurant panoràmic, bar terrassa-mirador amb piscina exterior climatitzada, solàrium, 11 salons per a esdeveniments amb capacitat per a més de 1.000 persones i 140 places d'aparcament, entre d'altres serveis.

La multinacional hotelera Marriott està formada per uns 3.600 establiments distribuïts en més de 70 països.

Pel que fa a Hoteles Catalonia, aquesta cadena hotelera de caràcter familiar, fundada a principis dels anys vuitanta pels germans Vallet, actualment compta amb 62 establiments: 53 hotels a Espanya -cinc en procés d'obertura i un en rehabilitació-, un a Brussel·les (Bèlgica), set resorts al Carib i una pròxima inauguració a Budapest (Hongria). A Barcelona disposa de 24 hotels amb més de 5.500 places disponibles. Amb l’obertura de quatre nous projectes, els propers anys aquesta xifra s’ampliarà superant les 6.500 places, 2.500 de les quals s’ubicaran al centre històric i comercial de la Ciutat Comtal.

Des de fa anys, Hoteles Catalonia col·labora estretament amb el CETT, a través de l’E3. Participa en jornades i acull alumnat perquè realitzi pràctiques en diferents departaments de la cadena. També, i gràcies a l’excel·lent relació amb el Departament de RRHH i Alta Direcció, molt antic alumnat del CETT pot accedir a les ofertes i actualment treballa a Hotels Catalonia. En el cas de l'apertura del nou establiment, l’E3 està preseleccionant diferents perfils de candidats perquè es puguin incorporar laboralment al projecte.

Gràcies a la signatura de l’acord, l'Hotel Catalonia Fira es beneficiarà de les línies de distribució de Marriott, operant sota les directrius del nou soci. L’establiment, propietat d’Hotels Catalonia, tindrà accés a la infraestructura i recursos comercials de la cadena estatunidenca, que inclou els més de 40 milions de membres de Marriott Rewards.

Natura en plena ciutat L’Hotel Catalonia Fira oferirà els avantatges de la natura al bell mig de la ciutat, gràcies a l’edifici singular i original, amb una estructura formada per dues torres de 110 metres d’alçada unides per un espectacular restaurant panoràmic.

L’Hotel està integrat en un visual jardí vertical amb 10 tipologies de palmeres i més de 30 espècies vegetals diferents, que es converteixen en elements arquitectònics per transformar l’establiment en un autèntic refugi natural.

Els colors blanc i negre tenen un paper molt important a l’interior i a l’exterior de l’edifici, amb una dualitat cromàtica que també es trasllada a les habitacions. José Garrido, gerent de l’hotel, afirma que “l’edifici destaca notablement per l’originalitat de la proposta formal i cromàtica que planteja. L’Hotel serà un reclam per al turisme de negocis a causa de la proximitat amb la Fira Barcelona Gran Via, però també un gran atractiu per al turisme d’oci pel sorprenent disseny”.

L’Hotel Catalonia Fira respon a la voluntat de construir un element viu i en permanent transformació. El resultat s’ha aconseguit gràcies a la incidència de la llum sobre l’edifici: la natural del dia i l’artificial de la nit provoca un efecte d’ombres xineses potenciat per l’abundant presència de vegetació. Segons l’arquitecte Josep Ribas Folguera, “el projecte sorprendrà molt perquè és innovador, diferent, juga amb elements tradicionals i alhora aporta coses com un jardí vertical de 100 metres d’alçada amb un recorregut de palmeres mitjançant passarel·les que permeten anar descobrint l’hotel”. I

7

Opinió

Sobre SPANAIR La desaparició d’una línea aèria impulsada per la societat civil catalana, pel Govern de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i institucions públiques i semipúbliques ha suposat una desil·lusió perquè suposa el fracàs explícit d’un projecte suportat per molts i compartit per una majoria de la població.

La raó d’aquest suport social i polític rau en la voluntat d’aconseguir més connectivitat de l’Aeroport de Barcelona amb el món i, singularment, amb destinacions transoceàniques d’Amèrica i d’Asia. Aquesta és una necessitat real per al desenvolupament de Barcelona i Catalunya en l’àmbit dels negocis, la cultura, la recerca, l’educació, la comunicació, el comerç i també el turisme.

Spanair, quan va ser adquirida, era una línea aèria no d’àmbit transcontinental, sinó domèstic i europeu. Si es volia utilitzar per incrementar la connectivitat de Barcelona, era obvi que havia de ser profundament transformada, però era una bona plataforma si s'acceptava la necessitat de reestructurar-la; fer-ho de bell nou era més difícil.

A les línies aèries amb vols transcontinentals, les pèrdues en els vols de curt recorregut es compensen pels beneficis obtinguts en el de llarg. És cert també que els passatgers de les línies de curt recorregut que alimenten les de llarg no volen el mateix servei que les de baix cost, perquè és aquell un passatger més lligat als viatges de negocis, que requereix i paga un servei que no vol el de les línies de baix cost, per a qui el preu ho és tot.

La conclusió és clara: la xarxa de curt recorregut de Spanair tenia sentit si alimentava al de llarga distància, però no si havia simplement de competir amb el baix cost.

El benefici net de les línies aèries està al voltant del 0% respecte de les vendes en els últims deu anys, variant entre el +2% i el -2% en funció de les regions. Guanyen lleument les línies aèries asiàtiques i perden les europees i les americanes.

Els beneficis acumulats, és a dir, la suma dels beneficis i pèrdues experimentades per totes les línies aèries del món en aquests darrers nou anys ha estat de –2 BU$. Del 1999 al 2003 van ser de -4 BU$. Així, doncs, en els últims quinze anys les línies aèries han perdut –6 BU$ o el –1% de les vendes acumulades del període.

Les línies aèries, tant a Europa com als EUA, estan subsidiades pels governs. Els ajuts rebuts a fons perdut per Air Lingus, Air France, Air Itàlia, British Airways, Iberia, Luftansa, Olympic, Quantas i TAP han suposat, del 1990 al 2008, 14 BU$.

En aquest mateix període, línies tan diverses com Air Canadà, Air Newzealand, Asiana, Brussels Airlines, Croatia Airlines, SAS o SWISS han rebut subsidis per valor de 4 BU$. És a dir, els subsidis a l’explotació són una constant del negoci -també passa amb les línies aèries asiàtiques i de l’Orient Mitjà però, en aquest cas, les economies poc transparents d’aquests països les fan inidentificables i desconegudes-.

Aquesta és la regla d’or del transport aeri arreu i és aquesta la raó per la qual els estats subsidien un sector permanent en pèrdues en un mercat progressivament més dur per la major competència, l’encariment del preu del petroli i, en certes rutes, l’excés d’oferta.

La recent desaparició de Spanair ha generat dos comentaris reiteradament repetits en els mitjans: la companyia no tenia beneficis perquè estava mal gestionada, i els empresaris que la van impulsar i hi van invertir pensaven fer beneficis que no s’han produït. Els fets, és a dir, la situació estable i permanent del sector, que no les opinions, desmenteixen en gran manera aquestes afirmacions.

L’experiència de Spanair és clara. Es pot tenir una línea pròpia que faci connexions trasncontinentals des de Barcelona.

Això requereix el compliment de dues condicions: que es compti amb un capital públic/privat d’uns 500 M d’euros i que el govern estigui a llarg termini compromès a ajudar la companyia en els moments de crisis cícliques de l’economia, per mantenir un servei que sempre serà útil per al territori atès l’ingrés econòmic que genera, però que pot ser deficitari per a la línia aèria. Fer-ho de vell nou és probablement més fàcil que a través de la transformació d’una companyia existent perquè no es tenen costos de transformació, els nivells de sous i despeses no són alts perquè no vénen del passat i s’eviten ineficiències que, per competir ara, necessiten eliminar-se si es parteix d’una línia existent. Per tant, res essencial no s’ha perdut. Es pot tornar a intentar perquè certament és aquest un projecte de país. La qüestió és saber si a llarg termini -ara la crisi ho fa especialment difícil- hi ha la voluntat social i la determinació política per fer un projecte important per al desenvolupament i la consolidació de l’economia catalana. Fracassar té un únic avantatge: s’aprèn per al futur i, si l’experiència s’aprofita i s’estructura, es pot tenir èxit on abans no se n’ha tingut. I Joaquim Coello Brufau. Enginyer

8

Notícies del CETT

Els XXVIII PREMIS ALIMARA reconeixen la millor promoció turística Durant la Nit dels Premis Alimara, el 19 d’abril, es lliuren els prestigiosos guardons a la promoció turística creats pel CETT i organitzats amb el suport del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC) i de la Generalitat de Catalunya. Són el reconeixement públic a l’esforç del sector turístic i hoteler i d’altres sectors vinculats al turisme, en la divulgació dels seus recursos i productes.

Enguany, la Nit dels XXVIII Alimara, que compta amb la participació activa de l’alumnat de l’EHT CETT, té lloc la vesprada abans de la inauguració del SITC, i l’escenari escollit per a la festa de lliurament dels Premis torna a ser l’Hotel Alimara de Barcelona. És la gran festa del turisme, en què no falten els representants polítics i autoritats dels departaments d’Empresa i Ocupació, de Cultura, d’Ensenyament, d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona, de la Universitat de Barcelona i d’altres destacades institucions catalanes, a més de consellers i directors generals de Turisme d’altres comunitats autònomes i professionals del sector acadèmic, turístic i hoteler tant nacionals com de l’àmbit internacional.

En la present edició 2012 dels Alimara, han format el jurat Miquel Alsius, president del Grup CETT i, per ordre alfabètic, Maria Abellanet, directora general del Grup CETT; Miquel Alabern, director de promoció de l’Agència Catalana de Turisme; Carme Ayala, de Punt Ràdio Catalunya; Enric Domingo, director de Comunicatur.info; Ester Franquesa, cap del Servei de Foment de l’Ús de la Llengua Catalana de la Generalitat de Catalunya; Joan Miquel Gomis, director del Programa de Turisme dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC; Alfonso Pena, director de l’Associació Empresarial de Publicitat, i Monique Rous de Madinhac, coordinadora dels Premis Alimara.

Com a novetat destacada d’aquesta edició, els Premis Alimara han estat més presents que mai a Internet, amb una nova pàgina web, la publicació de les campanyes participants a la pàgina de Facebook del CETT i una gran divulgació a través dels canals de difusió i informació sobre el turisme de la Direcció General de Turisme, de l’Agència Catalana de Turisme i del departament de Política Lingüística, i a través de la pàgina web del SITC. S’han realitzat accions d’internacionalització dels Premis i d’altres per facilitar el coneixement de les campanyes a les aules del CETT i trobar la implicació dels estudiants i del professorat en la recerca acadèmica i la valoració de les campanyes.

A més, s’ha incorporat el nou Premi Alimara Mass Media, amb què el CETT vol reconèixer la importància dels mitjans de comunicació en la divulgació i la promoció del turisme. I

ELS GUARDONATS PREMIS ALIMARA DESTINACIÓ • Àmbit territorial estatal, autonòmic i regional: El premi ha estat per a la campanya, mitjançant twitter, “Curators of Sweden”, presentada per Visit Sweden & Swedish Institute, i per la campanya Blogtrip#InCosta Brava, del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona.

• Àmbit territorial comarcal i local: A la campanya “Gorbeia Central Park - Euskadi. Experiencias en el paraíso perdido”, de la Asociación de Desarrollo Rural Gorbeialde (Biskaia) - Cuadrilla de Zuia (Álava), i per a la campanya “8 raons per gaudir Segre Rialb”, del Consorci Segre Rialb.

PREMIS ALIMARA EMPRESA • Àmbit de grans empreses del sector turístic i hoteler: A Groupalia, plataforma de compra col·lectiva on line, pel canal “Especial Viajes”, a www.groupalia.com.

• Àmbit de pimes, fundacions, associacions, organitzacions...: El premi ha estat per a la campanya ”Labtrip. Smart Travel Experiences”, de Labtrip.

PREMI ALIMARA CAT A la microweb en català http://turismogranada.es/ microweb/catalan/home.php, del Patronato Provincial de Turismo de Granada.

PREMI ALIMARA

DELS

ESTUDIANTS

DEL

CETT

Atorgat a la campanya “Especial Viajes”, de l’empresa Groupalia.

PREMI ALIMARA MASS MEDIA

DEL

CETT

Al Canal “Viajar”, de Fox International Channels España, com a pioner en el sector dels viatges a Espanya, que engloba temes i gèneres relacionats amb el món dels viatges, amb què s’estimula els espectadors a viatjar.

PREMI ALIMARA ESPECIAL

DEL

CETT

Amb l’aprovació del Jurat, el CETT ha acordat reconèixer l’aportació de la cuina i de la gastronomia catalanes a la promoció turística del país, i ha atorgat aquest guardó a tres entitats rellevants: • El Restaurant 7 Portes, en el 175è aniversari, per contribuir al llarg dels anys a difondre la cultura i les tradicions gastronòmiques catalanes, essent un referent de la ciutat i de la cuina del país per als turistes i per als catalans.

• El Restaurant elBulli de Ferran Adrià, per tot el que ha significat i significa com a etapa de projecció internacional de l'alta cuina catalana i la seva evolució, preludi d'una nova etapa prometedora que s'inicia amb la creació d’elBulli Foundation i l'exposició "Ferran Adrià i elBulli. Risc, llibertat i creativitat", al Palau Robert de Barcelona.

• La Fundació Institut Català de la Cuina, com a entitat de llarga trajectòria en la protecció i divulgació del patrimoni culinari català, promovent-lo perquè sigui declarat per la UNESCO com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat.

9

Notícies del CETT

PROJECTE conjunt INTERDISCIPLINARI entre el CETT i l’Escola Massana La confluència entre els àmbits de la gastronomia i el disseny es fa realitat gràcies a la col·laboració entre l’Escola d’Hoteleria del CETTUB i l’Escola Massana. El projecte en comú es tradueix en l’elaboració conjunta de menús degustació per part d’alumnat de l’àmbit culinari i del món del disseny dels cicles formatius de grau superior.

Des de fa anys, el CETT i l’Escola Massana col·laboren en projectes conjunts interdisciplinaris. El resultat és un gran enriquiment per part de l’alumnat gràcies al treball en equip, la suma d’esforços i l’interrelació i la transversalitat entre els estudis d’ambdues especialitats, amb un mateix objectiu.

En el present curs 2011-2012, una cinquantena d’alumnes de 2n curs del Cicle Formatiu Superior en Restauració (2TSR) de l’EH CETT, organitzats per grups, preparen un menú gastronòmic, mentre que una trentena de 2n curs del Cicle Formatiu Superior de Modelisme Industrial de l’Escola Massana dissenyen l’atuell per servir-lo. Brauli Muñoz, amb la col·laboració d’Òscar Teixidó, i Miquel Donat, respectivament, són els professors responsables de l’activitat.

Per realitzar el menú, basat en el concepte de “Cuina catalana actualitzada on es combini la tècnica tradicional i la tècnica d’avantguarda”, l’alumnat del CETT (on l’activitat es vincula al mòdul formatiu d’Elaboracions culinàries) explica per escrit a l’alumnat de l’Escola Massana com són els plats que es prepararan, perquè puguin dissenyar i idear elements on el continent sigui coherent amb el contingut. Es defineix el títol del plat, els sabors i les aromes que hi predominen, els colors més representatius, i s’adjunten les fitxes tècniques i un esborrany de la presentació/muntatge dels plats.

Després es duen a terme trobades pràctiques a les instal·lacions d’ambdues escoles i xerrades sobre tècnica culinària, presentació de l’oferta gastronòmica, teoria del disseny... i es procedeix al disseny dels continents. El resultat final del treball conjunt de l’alumnat és previst que s’exposi properament al CETT. I

L’EUHT CETT-UB S’INCORPORA A L’OCUE L’EUHT CETT-UB s’ha incorporat a l’associació OCUE (Oficines de Congressos d’Universitats i Fundacions Universitàries), formada pels departaments d’aquestes entitats de l’Estat espanyol encarregats de l’organització d’activitats i congressos. La missió principal de l’OCUE és compartir coneixements i intercanviar idees i experiències sobre l’organització d’esdeveniments i la utilització dels espais i els serveis universitaris per a aquesta finalitat, així com contribuir a la consolidació de les universitats com a espais de trobada i d’organització d’activitats.

L’associació pretén potenciar la posició estratègica de les Oficines de Congressos d’Universitats i Fundacions Universitàries com a entitats professionals preparades i amb l’expertesa necessària per a l’organització dels corresponents esdeveniments i reunions de les universitats.

Elisabet Ferrer, directora de l’Hotel Alimara Barcelona, representa el CETT a l’OCUE, que celebra la VII Trobada Anual els dies 26 i 27 d’abril a Granada. I

L’Hotel Alimara rep les certificacions ISO 14001 i EMAS a la gestió sostenible Tal com anunciàvem en l’anterior Tot CETT, l’Hotel Alimara Barcelona va superar amb èxit l’auditoria del sistema de gestió ambiental realitzada per la TÜV Rheindland i ha obtingut les certificacions d’abast internacional UNE-EN-ISO 14001 i EMAS III (Eco-Management and Audit Scheme), en reconeixement a la gestió sostenible que s’aplica a les seves instal·lacions i activitats en benefici de l’entorn i de la clientela. El 19 de gener, Elisabet Ferrer, directora de l’Hotel, va rebre la certificació ISO 14001 i la verificació EMAS de mans de Susana Vendrell, responsable de Turisme, i de Gonzalo de Castro, sotsdirector general de TÜV Rheinland Ibérica, Inspection, Certification & Testing, S.A. L’acte va tenir lloc a l’estand de l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya, en la 32a edició de la Feria Internacional de Turismo, FITUR, a IFEMA, Madrid. I

10

Espai Estudiant Empresa

Rècord de propostes LABORALS a la XII Trobada Escola+Universitat+Empresa Amb més de 1.400 entrevistes concertades, la presència de més de 60 empreses líders en el sector i més de 200 propostes de col·laboració, la XII edició de la Trobada ha superat les xifres de les edicions anteriors i s’ha consolidat com l’esdeveniment número 1 d’aquestes característiques.

La Trobada Escola+Universitat+Empresa se celebra cada any a l’Hotel Alimara Barcelona del CETT amb un clar propòsit: facilitar l’accés dels estudiants i l’antic alumnat al mercat laboral i conèixer la realitat actual del sector turístic. Enguany, la dotzena edició -que va tenir lloc els dies 12 i 13 de marçs’ha tancat amb un balanç més que positiu, superant totes les expectatives tant pel que fa a la participació d’empreses consolidades i de primer nivell del sector turístic/hoteler, de la restauració i representants de l'Administració pública, com pel grau de participació de l’alumnat. A les més de 1.400 entrevistes concertades a priori es van sumar totes les que es van anar succeint sense cita durant les sessions de l’esperat workshop, amb un atractiu: durant la Trobada les empreses assistents van presentar més de 200 propostes de col·laboració, entre vacants laborals, propostes de pràctiques i propostes per a la realització de diversos projectes.

La Trobada, organitzada per l’E3 (l’Espai Estudiant-Empresa CETT-UB), va aconseguir de nou que l’alumnat i el món empresarial del sector intercanviessin informació, inquietuds i propostes, amb resultats més que enriquidors per a ambdues parts. A més de disposar d'un espai per atendre els estudiants, cada empresa disposava de 20 minuts per exposar les característiques de la companyia i donar a conèixer les ofertes de treball i pràctiques destinades als participants.

Segons Maria Abellanet, directora general del Grup CETT, “la Trobada és un mercat d’intangibles. Pel CETT no s’entén l’ex-

cel·lència acadèmica sense aquesta proximitat al sector”.

Abellanet va afegir que “cal que uns i altres participem activament en el procés d’innovació del sector turístic, que superem amb convicció les limitacions econòmiques actuals, i aportem iniciativa, treball, creativitat i, el que és més important, una visió compartida del sector”.

Fruit d’aquest contacte entre el món acadèmic i el laboral, les empreses valoren la Trobada com una excel·lent oportunitat per conèixer de primera mà els futurs professionals, captar talents i per incorporar alumnat a les organitzacions, ja sigui mitjançant pràctiques o amb posteriors ofertes laborals. Coincideixen que els resultats són molt satisfactoris (es pot trobar un resum de les seves declaracions a http:// www.cett.es/trobadacett/) i una bona prova és que la majoria fa anys que participen en aquesta iniciativa (la valoració que enguany han fet les empreses de la seva participació a la Trobada ha estat d’excel·lent, amb una puntuació d’un 9).

Un altre indicador de l’èxit de la Trobada i de la inserció laboral resultant és que, des de l’àmbit professional, cada cop és més nombrosa la participació d’antic alumnat del CETT que forma part de la plantilla de diferents empreses presents, i que pot explicar la seva experiència als futurs candidats. I és que la participació de l’antic alumnat del CETT a la Trobada és essencial. Tal com afirma Elisenda Farràs, directora de l’E3, “el vincle amb els nostres antics és molt important. Des de la fundació, l’any 1994, de l’Associació d’Antics Alumnes del CETT, avui CETT Alumni, ja són més de 1.200 els estudiants que en formen part i participen d’una relació que continua durant tota la carrera professional. En l’Europa del coneixement i arreu del món, l’antic alumnat juga un paper cada vegada més important per a la reputació de la Universitat i, en el cas del CETT, aquest col·lectiu n’és el principal valor i prescriptor. Empleabilitat, networking, emprenedoria, lideratge, formació de qualitat, internacionalització, expertesa, prestigi... formen part de la transferència entre el Centre i l’alumnat, que repercuteix en les empreses del sector i, en definitiva, en la societat”.

Però, sens dubte, la millor dada per valorar la Trobada són les futures col·laboracions i incorporacions que se’n derivaran.

Per exemple, ara com ara ja es coneixen algunes dades d’alumnat que, gràcies a aquesta iniciativa, podrà gaudir d’estades a l’estranger per desenvolupar-se professionalment (vegeu la pàgina 32). Són els primers resultats del Mou-te, que, un any més, va acollir durant la segona jornada les presentacions i sessions informatives d’institucions i empreses dins l’àmbit internacional per tal de fomentar la mobilitat.

El mateix dia també es va celebrar, de nou, una sessió dedi-

11

L’ EMPRENEDORIA: NOUS ENFOCAMENTS I OPORTUNITATS, EIX DE LA X JORNADA GESTIÓ DE LES PERSONES EN EL SECTOR TURÍSTIC Ja fa deu anys que el CETT celebra la Jornada sobre la Gestió de les Persones en el Sector Turístic, com a cloenda de la Trobada E+U+E. En la present edició, el passat 13 de març, el marc de reflexió va ser el foment de l’esperit emprenedor, la innovació com a estratègia competitiva de l'empresa turística i la creació d'empreses i serveis en el sector turístic, línies estratègiques, valors i principis que el CETT sempre ha volgut desenvolupar entre els estudiants i col·laboradors.

La Jornada, que va comptar amb la participació d’alumnat i antic alumnat del CETT i professionals del sector turístic, es va dissenyar partint de dos elements clau: una ponència contextualitzadora i la taula rodona amb diferents exemples d’emprenedors turístics. Leandro Mayola, gerent del Servei de Desenvolupament Econòmic i Ocupació de la Diputació de Barcelona, i José Antonio Pérez-Aranda, director de l’EUHT CETT-UB, van inaugurar l’acte. Ambdós van incentivar els assistents a prendre bona nota de les oportunitats que pot aportar un mercat en crisi, i els van motivar perquè posin la “llavor” de l’emprenedoria en el sector turístic, aportant noves idees i oportunitats de negoci.

A continuació, Xavier Dumont, responsable del Centre de Recursos per Emprendre de Barcelona Activa, va introduir en una ponència els conceptes clau de l’emprenedoria, destacant, entre d’altres, les competències de lideratge, el treball en equip i l’orientació cap a la clientela i al mercat, com a bàsics d’aquest perfil. També va destacar que institucions com ara la Diputació de Barcelona, el CETT i la mateixa Barcelona Activa posen a l’abast dels emprenedors els seus recursos, l’expertesa i l’experiència, aspectes que s’haurien d’aprofitar.

La taula rodona posterior va ajudar a visualitzar diferents trajectòries d’emprenedoria vinculades al sector turístic. En la majoria d’aquestes existeix un vincle amb el CETT, ja sigui perquè en els projectes hi ha exalumnat o perquè han participat en els Premis d’Emprenedoria de la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Així, doncs, els ponents de la taula rodona van ser Jordi Gámez, cofundador i CEO de www.labtrip.com; Maria Paz Solar, fundadora i codirectora de www.circa1905. com; Joan Sales, fundador i director de www.burricleta.com, i José Luis Vilar, cofundador i CCO de www.changeyourflight.com, mentre que Elisenda Farràs, directora de l’E3, l’Espai Estudiant-Empresa CETT-UB, va actuar com a moderadora. Els participants van mostrar els respectius elements d’avantatge competitiu, van parlar dels inicis “reals” (amb els problemes de finançament habituals, de “comprensió” per part de la família, amics...), i van destacar la satisfacció que implica tirar endavant el projecte, anar veient com evoluciona, com és acceptat per la clientela. Tots van coincidir a animar els estudiants a “provar-ho”, a contemplar l’emprenedoria com una sortida professional real, i alhora van recordar que l’emprenedoria també pot ser “intraemprenedoria”, és a dir, que es pot desenvolupar dins de l’empresa on es desenvolupa l’activitat professional.

Com a cloenda, David Peguero, director de CETT Consultors, va tornar a incentivar l’alumnat a explotar la vessant emprenedora, “comptant amb tots i cadascun dels elements i els avantatges que ofereix el CETT”. I

cada a potenciar les petites pimes i les experiències innovadores i emprenedores, dins l’espai “Petites empreses, gran talent”, un marc on aquestes comparteixen els seus projectes amb els futurs professionals i amb altres empreses ja consolidades, per tal d’incentivar l’emprenedoria. En aquesta edició, hi han participat i s’hi han presentat quatre experiències innovadores (Triping, Pax#, La Burricleta i Dans le noir). I com a punt final de la XII edició de la Trobada, va tenir lloc la X Jornada sobre Gestió de les Persones en el Sector Turístic (en el requadre adjunt).

Però a més de les presentacions i els workshops, durant la Trobada també va tenir lloc el lliurament del Premi a la Millor Empresa Col·laboradora del CETT durant el curs 2010-2011. American Express Barcelo va rebre aquest reconeixement i la distinció com a empresa més valorada,

“per la voluntat demostrada al llarg dels anys participant en xerrades a les aules i a les jornades, per la flexibilitat i generositat a l’hora d’acollir visites a les seves instal·lacions, per les excel·lents valoracions obtingudes per part de l’alumnat que hi ha realitzat pràctiques, per l’alt grau d’inserció laboral dins l’empresa i per fer realitat el projecte conjunt “Fem Talent”, un pla de carrera professionalitzador del qual s’han pogut beneficiar 10 alumnes del CETT. Sergi Torres, team leader d'Operacions del Bussines Travel Center de Barcelona va recollir el premi, en un acte al qual van assistir Raimond Blasi, regidor de Comerç, Consum i Mercats, d'Adolescència i Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, i Esther Berastegui, delegada de la vicerectora d’estudiants de la UB. I Més informació: www.cett.cat/trobadacett

12

Tema

La TAXA TURÍSTICA, a debat El passat 21 de febrer es va celebrar una nova edició de l’Observatori CETT, amb el títol “La taxa turística afavorirà o perjudicarà en l’impacte i la qualitat del turisme a Catalunya?”. Aquest debat, que va comptar amb la presència de Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat, i amb importants representants del sector, va tenir lloc pocs dies després que el Govern català hagués decidit ajornar l’aplicació d’aquest impost fins al mes de novembre i arran de la pressió de veus crítiques del sector que es queixaven de la falta d’interlocució. En aquestes pàgines s’exposen les conclusions de la jornada, a continuació s’analitzen els pros i els contres de la taxa turística, i es publiquen les opinions de part dels agents implicats.

El darrer debat de l’Observatori CETT, centrat en la taxa turística i la seva repercussió en el futur del sector turístic al nostre país, va comptar amb la participació, per ordre alfabètic, de Miquel Gotanegra, vicepresident de l’Associació d’Hosteleria de l’Alt Empordà i president de l’Estació Nàutica RosesCap de Creus; Marian Muro, directora general de Turisme; Josep Maria Pla, president de l’Associació de Càmpings de Girona; David Riba, president d’Apartur; Joaquim Solé Vilanova, catedràtic d’Hisenda Pública de la UB, i Joan Torrella, director de Promoció Territorial i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona (vegeu les pàgines 16 i 17).

En la primera compareixença pública davant del sector turístic, Marian Muro (vegeu l’entrevista de la pàgina 14) va explicar que l’aplicació de la taxa turística respon a la necessitat d’evitar posar en risc la competitivitat de Catalunya com a destinació turística, com a conseqüència de la reducció de les despeses públiques. Tanmateix, va exposar que l’aplicació d’aquest impost en diversos països no ha repercutit negativament en la recepció de turistes i va assegurar que “és la millor taxa que hi ha a Europa” i que “en tot moment s’ha mantingut un diàleg constant i fluid amb el sector privat”.

Muro va perseverar en el fet que aquesta interlocució es va produir des de l’inici perquè “era imprescindible comptar amb qui intervé en la recaptació de l’impost”. Va precisar que el Govern ha volgut fer una diferenciació territorial entre Barcelona i la resta de Catalunya “per entendre que existeixen dues realitats diferents, i que s’havia de resoldre amb un acord que s’hi correspongués”.

Muro va deixar la porta oberta a un possible increment del percentatge corresponent als municipis, fixat en un 30% respecte al 70% que recaptarà l’executiu català. En tot cas, va dir que prèviament caldrà avaluar la despesa directa i indirecta que té el Govern en l’àmbit turístic. Pel que fa a la destinació dels recursos econòmics recaptats, la Direcció de Turisme assegura que exercirà aquestes funcions amb un criteri de correspondència amb el sector privat, que participarà en el reglament i en com es destinaran els diners.

En el seu torn d’intervenció, el Dr. Solé Vilanova va remarcar que la taxa turística ha de compensar la despesa que generen els visitants. Va dir que, en aquest sentit, els ajuntaments pateixen un desequilibri a l’hora d’oferir serveis directes, perquè en canvi reben pocs recursos econòmics derivats del turisme. Per aquest motiu va destacar que la coparticipació dels municipis amb el Govern era una condició necessària des del punt de vista financer i moral. Malgrat tot, es va mostrar sorprès pel silenci que han mostrat els ajuntaments en la negociació de la taxa, tenint en compte que fa anys que hi treballen. Va valorar positivament que Catalunya s’hagi avançat en l’iniciativa d’aplicar la taxa abans que la resta de comunitats autònomes perquè d’aquesta manera no hi haurà competència fiscal entre territoris. Finalment, va advertir que “l’impost no suposarà un fre a l’entrada de visitants, però reduir els serveis turístics podria ser una barrera”.

Joan Torrella va explicar que la principal amenaça de Barcelona com a destinació turística és la manca de finançament i que, per això, la taxa és un bon camí per millorar el dèficit. Va fer èmfasi en la conveniència d’incrementar els recursos que es destinen a la promoció turística per ser competitius i va dir que “una font d’ingrés com la taxa pot afavorir-ne la disponibilitat per compensar les despeses que genera el turisme. És una gran oportunitat si som capaços d’explicar als visitants per què han de pagar i a què es destinen els ingressos”.

13

Tenint en compte l’actual context, Miquel Gotanegra va considerar la taxa turística com un fre més per a les empreses turístiques, però va agrair al Govern les converses que ha mantingut amb el sector privat per arribar a un consens. “En aquests moments tenim molts interrogants -va dir-. Si tenim en compte que en un municipi com ara Roses un 30% del sector turístic és reglat, mentre que la resta d’activitats operen en el marc de la il·legalitat, això pot suposar una discriminació entre els turistes a l’hora de pagar.” Tanmateix, va considerar “injusta” la proporció d’ingressos que de moment s’ha fixat per als municipis, “ja que hauria d’arribar al 50%”.

Per al president d’Apartur, David Riba, “malgrat que la mesura no agrada, la taxa pot afavorir la qualitat d’aquest sector a mitjà i llarg termini”. Va afegir que “si tenim en compte els models que s’estan aplicant a la resta de països, la proposta de l’Executiu català és molt correcta i una de les millors fórmules que hi ha a Europa perquè el preu que han de pagar els turistes per allotjar-se és molt raonable”.

Riba creu que els ajuntaments haurien de rebre més ingressos i va advertir sobre les conseqüències que pot tenir la taxa en els àmbits on predomina la il·legalitat, com en el cas dels apartaments turístics: “per això les institucions haurien de vetllar perquè els establiments s’adaptin a les exigències del tribut”.

Per la seva banda, Josep Maria Pla es va mostrar preocupat perquè la taxa incrementarà els preus de les parcel·les dels càmpings en un 7% i això pot tenir conseqüències negatives, sobretot en l’època de temporada baixa. Pla també va demanar als ajuntaments que mantinguin un diàleg constant amb els visitants perquè sàpiguen a què es destinaran els recursos recaptats amb l’impost. I

CONTEXT i objectius La taxa turística de Catalunya ha estat aprovada com a impost sobre les estades en establiments turístics a la Llei 5/2012 (DOGC 23-03-12). Tècnicament és un impost finalista o afectat, és a dir, la recaptació que s’obtingui d’aquest tribut propi de la Generalitat s’haurà de destinar a despesa -autonòmica o local- relacionada amb el turisme.

L’estructuració de l’impost sembla raonable: tarifes segons categoria d’establiment, màxim de 7 estades per persona i exempció dels menors de 16 anys. Destaca el tractament territorialment diferenciat de Barcelona, amb tarifes més elevades. Aquest gravamen superior pot quedar justificat per la singularitat de Barcelona, que és inqüestionable. Tan inqüestionable que fa temps que Turisme de Barcelona reflexionava sobre una taxa turística només per a la ciutat, sense por de la competència fiscal amb els municipis de la resta de Catalunya, i amb el propòsit clar de destinar la recaptació a la promoció turística de Barcelona.

Malgrat la crisi econòmica generalitzada, el sector turístic no està en crisi: probablement per això la Generalitat de Catalunya ha tingut la temptació de gravar els turistes per augmentar els seus ingressos, o perquè se li reduïssin menys. Com tot sector econòmic, el turístic ja està gravat pels impostos habituals dels beneficis de societats, IRPF i IVA. I els turistes, a més de pagar l’IVA, paguen impostos especials quan consumeixen alcohol, tabac i carburants. L’impost de societats és 100% estatal, però l’IRPF i l’IVA és compartit al 50% entre l’Estat i les CCAA, i els impostos especials (alcohol, etc) són compartits en la proporció de 42/58. L’Estat i la Generalitat proporcionen infraestructures, seguretat i promoció turística, però els municipis proporcionen tants o més serveis o equipaments. Però els municipis no es beneficien dels grans impostos que comparteixen l’Estat i la Generalitat.

Aquest desequilibri financer municipal és el que havia portat a diferents trobades entre el sector turístic i els ajuntaments de Catalunya els darrers anys, ja que es podia argumentar que la balança fiscal municipal amb relació al turisme estava desequilibrada malgrat que es tingués per rics els municipis turístics. Tanmateix, la forta crisi econòmica de la Generalitat, que també tenen els ajuntaments, ha fet que fos aquesta qui aprovés un impost turístic per aconseguir nous ingressos. Això segurament permetrà retallar menys els recursos destinats a la promoció turística, una inversió en un sector decisiu per a Catalunya.

El que sorprèn és el silenci municipal. Hom no sap si la iniciativa de l’impost ha agafat als seus representants fora de joc. Però els ajuntaments estaven carregats d’arguments per demanar l’aprovació d’un impost turístic i una coparticipació de la Generalitat en un 30% i dels ajuntaments turístics en l’altre 70%. Però la nova llei preveu un repartiment invers: del 70% per a la Generalitat i del 30% per als ajuntaments, amb un tractament especial per a Barcelona, que participarà en un 50% de la part addicional de les tarifes.

S’ha d’entendre que l’anomenada taxa turística, sigui amb el 70% o només amb el 30%, amorteix el problema financer només dels municipis amb allotjament turístic. No resol el problema dels municipis amb visitants de dia o excursionistes, excepte a Barcelona i les ciutats amb ports per creuers, on la llei contempla el gravamen per als creueristes. El problema és inexistent en els municipis amb segones residències: disposen d’un IBI que permet gravar tots els immobles.

La taxa turística repercutirà positivament en la qualitat dels serveis turístics o en un turisme de més qualitat? Probablement el turisme de qualitat es veu atret si s’ofereixen serveis de qualitat, privats i públics. I la taxa turística hauria d’ajudar modestament a oferir uns serveis de més qualitat.

La Llei de l’impost d’estades en establiments turístics crea un fons per al foment del turisme de la Generalitat, que gestionarà el 70% dels recursos. Però les administracions locals -i compte, que la llei, al dir administracions locals pot tenir en la ment no només els ajuntaments sinó també els consells comarcals i les diputacions!- també estan obligades a destinar el seu 30% a “actuacions concretes en l’àmbit de la promoció turística”. Aquí hi ha la clau de l’impacte sobre la qualitat. Per poder valorar això caldrà esperar el reglament que definirà de forma més concreta el destí i el control d’eficiència de la despesa. Aquest reglament ha d’ajudar a aclarir els dubtes sobre la utilització eficient dels recursos derivats de l’Impost turístic. I Joaquim Solé Vilanova. Catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona

14

Tema: La taxa turística

Entrevista a MARIAN MURO, directora general de Turisme “El nostre lideratge i la nostra competitivitat no depenen ni es mesuren pel fet o no de cobrar una taxa, sinó per la qualitat de la nostra oferta, l’excel·lència dels nostres serveis, la diversitat i l’atractiu de la destinació.”

• La taxa era l'única alternativa per generar ingressos addicionals per a la promoció turística?

La situació econòmica actual fa que els recursos per dur a terme una òptima promoció de Catalunya com a destinació turística a escala mundial a fi de mantenir els alts índexs d’ocupació i despesa turística al nostre territori, siguin insuficients. Entre d’altres coses, pel nivell de competència creixent enfront d’altres destinacions.

En aquest sentit, i en el marc de la línia traçada per la Generalitat de Catalunya d’aixecar recursos dinamitzadors dels sectors econòmics, una de les opcions és la implantació d’aquest impost turístic que, en els inicis, haurà de contribuir a finançar les despeses que sorgeixen del desenvolupament de la nostra política turística i, en un futur, tan aviat com la situació econòmica evolucioni, contribuir en la promoció turística de la nostra destinació.

• Quins són els aspectes clau del nou reglament que entrarà en vigor el proper mes de novembre?

En primer lloc vull destacar que és un impost que paga el turista i que no implica cap novetat, ja que és un sistema generalitzat i aplicat a molts països. A diferència, però, de les taxes turístiques que s’apliquen en d’altres països, el nou tribut que s’implantarà a Catalunya no penalitzarà el turisme familiar -els menors de 16 anys estan exempts de pagar-; tampoc perjudicarà les estades llargues -es cobrarà un màxim de set nits- i preveu excepcions per als programes socials de turisme.

S’aplicarà a les estades que es facin a establiments hotelers, apartaments turístics, càmpings i establiments de turisme rural, d’acord amb la legislació aplicable en matèria de turisme; habitatges d’ús turístic, d’acord amb la legislació aplicable en matèria de turisme; i embarcacions de creuer turístic.

Les tarifes varien segons la categoria dels allotjaments i també hi ha algunes diferències entre la ciutat de Barcelona i la resta. El 30% de la recaptació del Fons es destinarà a les administracions locals, excepte en el cas de Barcelona, on

aquest tant per cent és major perquè les tarifes són més elevades.

• Creu que aquest impost contribuirà a incrementar el turisme de qualitat?

Aquest impost nodrirà el Fons per al Foment del Turisme amb què el Govern vol garantir la viabilitat del sector turístic català, coneixedor de la seva importància i rellevància. Els recursos d’aquest Fons es destinaran a impulsar, entre altres, el turisme sostenible, responsable i de qualitat, i també a la protecció, preservació, recuperació i millora dels recursos turístics.

• Com es beneficiaran els municipis turístics dels ingressos generats per la taxa?

En un moment complicat on la manca de recursos econòmics és un greu problema que afecta també i molt els ajuntaments, podran disposar d’uns ingressos fins ara inexistents per destinar a la promoció turística, un sector clau en molts casos per a les economies locals.

• La taxa pot frenar l'entrada de turistes a Catalunya en l’actual context de crisi?

Cap dels països ha vist reduït el nombre de turistes a conseqüència d’haver aplicat la taxa. Entenem que una destinació madura i consolidada com Catalunya no arrisca la seva hegemonia per aquest fet.

En aquest punt, vull destacar que un 91% dels establiments turístics (hotels, càmpings i cases rurals) tenen menys de 4 estrelles i, per tant, corresponen a la franja baixa de l’impost: 0,5 euros per pernoctació.

15

• Creu que els catalans saben que també hauran de pagar aquest impost?

Hem de tenir en compte que el 75% del nostre turisme prové de fora de Catalunya i, a més, és el que genera estades més llargues. Per tant, la incidència de l’impost recau bàsicament sobre el turista de fora i això suposa que l’impacte entre els catalans és menor.

• Què pot passar amb sectors com ara el dels apartaments turístics, amb un percentatge d’il·legalitat tan gran? Es prendran noves mesures de control?

Els habitatges d’ús turístic han passat d’estar contemplats a la Llei d’Habitatge a estar-ho a la Llei de Turisme. Amb els habitatges d’ús turístic sota la competència de Turisme, ara iniciem el seu procés de regularització.

Podrem marcar uns estàndards de qualitat i de serveis turístics com ara introduir una categorització com en la resta d’allotjaments. En tot aquest procés, estem comptant amb el suport dels ajuntaments i de les principals associacions del sector.

• Com valora el rol que ha tingut el sector a l’hora de configurar la proposta definitiva de l’impost?

En tot moment hem estat negociant amb el sector la fórmula més adecuada. El sector és conscient del moment de restriccions econòmiques i del fet que necessitem disposar d’instruments que puguin garantir la viabilitat i mantenir la competitivitat del sector turístic català. Hem recollit les seves peticions: per exemple, hem deixat fora de la taxa els programes de turisme social Imserso i el turisme sènior, que tenen una forta incidència en la temporada baixa; hem exclòs els menors fins als 16 anys, fet que té incidència en el turisme familiar; hem posat un topall de set dies màxim en el cobrament de la taxa i hem acordat no aplicar-la sobre aquells contractes ja tancats, com per exemple els signats amb els operadors turístics internacionals tot respectant els contingents per al 2012.

• Ara que el sector privat tindrà una implicació directa en els ingressos, participarà en les decisions a l’hora d’escollir les àrees a què es destinaran?

Els diners es destinaran al turisme i, per tant, no té sentit que decidim unilateralment on s’han d’invertir els recursos.

Mantindrem, doncs, la implicació del sector també en aquest aspecte.

• Com justifica que els ajuntaments recaptin el 30% i el Govern el 70%, tenint en compte que moltes despeses directes dels turistes corren al seu càrrec? Creu que en un futur els ajuntaments tindran una major participació?

Els ajuntaments no recapten, ho fa la Generalitat i el Govern ha estat sensible a l’administració local i trasllada aquest

important tant per cent als municipis. L’impost es crea com a tribut propi de la Generalitat -el recaptarà l’Agència Tributària de Catalunya- i la quantitat que es pugui recaptar s’haurà de destinar a fer front a determinades despeses turístiques, com per exemple la promoció, la dinamització del territori, el manteniment d'infraestructures turístiques, a les polítiques de qualitat de les nostres empreses turístiques...

• Com valora el fet que Catalunya hagi pres aquesta iniciativa abans que la resta de l’Estat? Quines conseqüències pot tenir aquest fet per a la resta de comunitats autònomes?

Catalunya és la destinació líder a Espanya i, en molts aspectes, com en aquest cas, és pionera a l’hora de prendre mesures i endegar iniciatives per fomentar i dinamitzar el sector turístic.

Alguns consideren que es produirà un greuge comparatiu entre Catalunya i la resta d'Espanya que, de moment, no aplica cap taxa, però considerem que el nostre lideratge i la nostra competitivitat no depenen ni es mesuren pel fet o no de cobrar una taxa, sinó per la qualitat de la nostra oferta, l’excel·lència dels nostres serveis, la diversitat i l’atractiu de la destinació. Quan aquests últims aspectes o característiques fallen és quan efectivament una destinació posa en perill la seva competitivitat.

En un moment tan delicat com el que estem vivint, demanar als turistes que ens visiten que contribueixin al manteniment de l’activitat turística és una idea que és possible que estudiïn altres destinacions de la resta d’Espanya.

• Finalment, creu que s’assoliran resultats exitosos?

Quin és el model a seguir?

L’objectiu és garantir uns recursos que assegurin la qualitat, la competitivitat i la promoció d’una de les indústries mes importants de Catalunya. I

16

Tema: La visió dels experts sobre l’impacte de la taxa turística en

MIQUEL GOTANEGRA Vicepresident de l'Associació d'Hostaleria de l'Alt Empordà La implantació de la taxa turística a Catalunya en un context ja molt complicat per al sector de l'hostaleria i el turisme és difícil d'acceptar. La conseqüència directa és l'augment en el cost dels serveis i les estades, i això suposa un fre a les empreses catalanes del sector i ens resta potencial per atraure turistes, ja que la relació qualitat/preu es desequilibra.

Aquest fet té una incidència especial en les temporades baixes de molts establiments, com ara els hotels o els càmpings, en els quals la taxa turística comportarà un increment considerable en el cost de l'estada per persona i dia.

Després d'uns mesos de negociació per part dels sectors implicats amb la Generalitat, cal agrair l'esforç que l'Administració ha fet per apropar-se a la realitat del país i deixar de banda unes primeres propostes totalment impossibles d'assumir.

Però com a recaptadors de la taxa turística ens cal anar més enllà i vetllar perquè puguem decidir el destí final de l'impost. I aquí és on encara cal acostar posicions amb l'Administració. Des del nostre punt de vista, un plantejament equitatiu seria el repartiment 50/50 (Generalitat i ajuntaments), i no el que s’ha plantejat fins ara del 70% per a la Generalitat i el 30% per als ajuntaments. Cal recordar que el municipi turístic és una part fonamental del producte turístic i també és un dels principals responsables de la imatge que els turistes s'enduen del destí que han escollit.

No podem menysprear els costos associats que aquesta responsabilitat comporta i, encara menys, en un context on les administracions municipals tenen dificultats per continuar assumint molts d'aquests serveis. És per això que, des de l'Associació d'Hostelaria de l'Alt Empordà, treballarem al llarg dels propers mesos perquè la implantació de la taxa turística no només suposi un fre mínim, sinó que contribueixi a mantenir la qualitat en un sector que és un dels motors principals de l'economia del nostre país. I

JOSEP M. PLA President de l’Associació de Càmpings de Girona Amb el projecte d’implantació de la taxa turística a Catalunya som clarament en un nou escenari en què es donen canvis importants sobre els quals cal reflexionar. Des de l’Associació de Càmpings de la Província de Girona estem relativament preocupats, atès que qualsevol variació a l’alça sobre el preu dels serveis turístics pot afectar d’una forma important en l’elecció o no d’una destinació turística. En el sector dels càmpings catalans pot afectar especialment en temporada baixa, ja que el cost de la taxa de 0,5 euros per persona i nit pot representar un augment de l’ordre del 6-7% sobre el preu de la parcel·la ocupada per dues persones (preu mitjà de 15 euros).

Segons la I Encuesta Hosteltur & Deloitte Turismo 2012, un 68% dels agents de viatges entrevistats creu que el factor preu és molt rellevant per a l’usuari com a criteri per a l’elecció d’un destí turístic, i prop del 24% pensa que el factor preu és bastant rellevant. Així, doncs, qualsevol augment important en el preu dels serveis turístics pot afectar clarament.

En un primer període l’aplicació de la taxa pot afectar el sector turístic; per tant, caldria deixar clar que el que es recapti mitjançant aquest impost anirà destinat a la promoció i la millora de les destinacions turístiques, per tal que l’usuari afectat vegi un cert retorn del que ha pagat.

En aquesta línia, és positiu que el 30% del total que es recapti per via de la taxa turística sigui gestionat pels ajuntaments, i que aquests tinguin uns ingressos extres per millorar les destinacions. Des del sector privat turístic, hem de col·laborar amb les administracions locals, obrint un procés de diàleg conjunt per determinar en quines actuacions és interessant fer un esforç. En aquesta qüestió, cal fer una reflexió sobre la transversalitat del turisme: en una localitat turística, per exemple, invertir en la millora d’un centre d’assistència primària pot representar una clara millora del destí, atès l’augment de població que es produeix durant la temporada turística.

Des del sector privat hem de procurar que, al cap d’un any de l’aplicació de la taxa turística, a finals del 2013, la Generalitat de Catalunya revisi la idoneïtat de continuar o no amb aquest impost. El procés de diàleg previ a la definició de la taxa ha estat molt intens i s’ha de continuar en aquesta línia. I

17

la qualitat del turisme a Catalunya

DAVID RIBA

JOAN TORRELLA

President de l’Associació d'Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR)

Director de Promoció Territorial i Turisme de l’Ajuntament de Barcelona

A APARTUR, la taxa turística, que a Barcelona hauria de servir per millorar els serveis de la ciutat per als turistes, en un principi no ens agrada, ja que en un moment com l’actual, on el preu és un atribut tan important, aquesta mesura ens farà menys competitius versus altres destinacions que no apliquen cap impost directe sobre els turistes.

Entenem que la taxa no ajuda un sector que és clau per a la recuperació econòmica de Catalunya i que, malgrat les dificultats del moment, genera ocupació i negoci per a la resta del sector serveis.

Ens preocupa la pèrdua de competitivitat de Barcelona amb relació a d’altres destinacions turístiques estrangeres i de la resta de l’Estat. A Espanya, les Balears, Madrid, el País Valencià o Andalusia han rebutjat la taxa, i allotjar-s’hi serà més econòmic que fer-ho a Barcelona.

A més, la mesura pot ser especialment dura per als allotjaments que s’ubiquen en comarques frontereres.

Però, dit això, celebrem que finalment l’impost quedi limitat als majors de 16 anys, i a un màxim de set dies, tot i que finalment no s’ha aplicat el límit d’un màxim d’aplicació a dues persones, tal i com s’havia parlat.

Aquesta mesura hauria estat especialment beneficiosa en el cas dels apartaments, atès que en un 40% allotgen famílies.

D’altra banda, veiem amb bon ull que els ajuntaments, especialment el de Barcelona, puguin gestionar entre el 30% i el 50% de la recaptació. També cal recalcar que el sistema d'aplicació de la taxa que s'ha adoptat és molt millor que el que s'aplica en d’altres ciutats d'Europa. En aquest sentit, s'ha de felicitar la Direcció de Turisme.

Per finalitzar, cal dir que Catalunya i Barcelona s’han de comprometre a utilitzar la taxa per millorar els serveis i l’atenció als turistes. Es tracta d’aprofitar aquesta oportunitat per consolidar les marques Catalunya i Barcelona com a referents i fer més gran la satisfacció dels nostres allotjats.

Perquè, quan tornin a casa, parlin del que han vist com un dels millors destins turístics del món. Si és així, APARTUR ofereix el colze per treballar. I

És possible mantenir la qualitat i la competitivitat d’una destinació turística sense millorar els seus recursos econòmics? Es poden millorar sense la participació dels visitants? És just que no hi participin?

La veritable amenaça per a la qualitat del turisme és un finançament insuficient, i l’anomenada “taxa turística” és un instrument (encara que no l’únic) per millorar-lo, perquè ha de permetre fer front amb més solvència a necessitats essencials.

Els municipis tenen un paper clau en el desenvolupament del sector turístic del seu territori i hi contribueixen tant amb programes de promoció turística com amb el reforç de serveis de caràcter general adreçats tant als residents com als visitants.

El turisme encareix la seguretat, la protecció civil, la neteja viària, la gestió de residus, etc., però no té un efecte equivalent en els ingressos municipals. Aquest desequilibri comporta una pèrdua de competitivitat i un greuge per als ciutadans.

D’altra banda, cal disposar de més recursos per a la promoció turística, per tal de competir amb altres destinacions amb recursos equivalents. La promoció turística de ciutats com ara Londres, París o Nova York està altament subvencionada pels governs locals i depèn molt poc dels ingressos autogenerats. A Barcelona la promoció turística la fa el consorci Turisme de Barcelona, que és, entre els seus principals competidors, un dels que rep menys aportacions i el que genera més recursos propis amb la venda dels seus productes. És cert que això li dóna més autonomia, però també ho és que li dificulta competir amb aquelles destinacions.

Finalment, un sistema de turisme responsable i sostenible requereix de criteris de sostenibilitat ambiental, social, cultural i econòmica; de la corresponsabilitat dels ciutadans en l’hospitalitat i l’acollida, i de la del visitant en la compensació de l’impacte que genera. És essencial explicar bé, tant als visitants com als residents, la vessant solidària i sostenible d’aquest impost, així com a què aniran destinats els recursos que se n’obtinguin. Aquesta pedagogia facilitarà l’encaix de l’activitat turística en la dinàmica de la ciutat i crearà les condicions per millorar la seva qualitat. I

18

Entrevista

IRENE RIGAU, consellera d’Ensenyament “El CETT, amb més de 40 anys de trajectòria, és un referent en la formació dels professionals de l’hoteleria i el turisme a Catalunya.

L’avala el fort lideratge de l’equip i la seva oferta educativa en diferents nivells i amb una visió integrada, que es combina amb una relació directa amb les empreses i els professionals del sector, i permet la projecció transnacional del centre amb programes internacionals.”

• L’Estudi d’Inserció Laboral dels Ensenyaments Professionals del 2011 conclou que la taxa d’ocupació dels graduats en formació professional es manté malgrat el context econòmic actual de crisi, i que la taxa d’atur dels graduats en ensenyaments professionals és menor que la mitjana d’atur de Catalunya. Analitzi aquestes dades.

Les dades presentades pel Departament d'Ensenyament i el Consell General de Cambres de Catalunya demostren que la formació professional és una via de formació amb qualitat. La mitjana d’atur a Catalunya, en especial en el sector dels més joves, és gairebé del 44%, i en canvi en els graduats en FP la xifra és només del 13%.

La bona salut de la formació professional és la millor garantia de lluita contra l’atur.

Crec que en aquest sentit estem fent allò que cal fer per assolir els objectius de l’Europa 2020.

• Vostè assegura que tenim una fortalesa i una bona salut a la formació professional, i que aquesta és la millor manera de lluitar contra l’atur, ja que atorga una alta ocupació i prepara per a una inserció de qualitat. Creu que aquesta situació encara pot millorar? Com? Com tot, sempre hi ha marge de millora i en aquest sentit treballem perquè les dades siguin encara millors. El Departament d'Ensenyament ja ha introduït algunes mesures que van en el sentit de millorar la qualitat de la FP, com ara incloure l’anglès en tots els cicles formatius, i crear títols de nova formació més adaptats a les necessitats del territori i dels temps actuals. El proper curs 2012-2013, per exemple, s’oferiran 9 títols nous de FP. A més, ja hem aprovat que els centres privats puguin fer formació a distància, un

fet que s’emmarca dins de la política del país d’ampliar l’oferta formativa. La formació professional és una aposta de futur.

• L’estudi revela que un 39,2% de les persones graduades en ensenyaments professionals continuen estudiant. A més, cada cop més alumnat de grau superior opta per seguir formant-se en estudis universitaris. Vostè encoratja els estudiants a seguir formant-se? Per què creu que és clau aquesta dada?

La formació és un aspecte vital en el desenvolupament personal, però no sols la formació inicial, sinó la formació al llarg de la vida. Com més formats estiguem, més preparats estarem per als reptes de la societat, tant des d’un punt de vista d’inserció laboral com de país. En algunes ocasions he explicat que allò que aprenen els nostres nois i noies és l’arbre que es va fent gran i que fa ombra a tota la societat. Com més gran fem l’arbre, més ombra farà a aquells que hi hagi sota. Els joves d’avui, els adults de demà, són l’arbre, i l’ombra són els coneixements que donaran a la nostra societat.

• Vostè ha dit que els centres, l’Administració i el món empresarial estan fent els deures. Creu que estem en el bon camí per a assolir els objectius de l’Europa 2020? Quines són les prioritats de treball? En quins àmbits creu que s’haurien d’obtenir els primers resultats i quan?

Europa 2020 és l’estratègia de creixement de la UE per a l’actual dècada, que es proposa un creixement intel·ligent, sostenible i integrador, tot garantint la governança econòmica. Per estimular el progrés cap a aquest objectiu ha establert uns indicadors que mesuren la millora del nivell de

formació i qualificació de la població. En concret, es tracta, entre altres coses, de disminuir l’abandonament escolar prematur (entès com els joves d’edats compreses entre els 18 i 24 anys que no han completat ensenyaments secundaris postobligatoris), així com d’incrementar el nombre de persones de 30 a 34 anys que han completat nivells de formació terciària, incloent-hi la formació professional de grau superior.

Hi ha un desavantatge a l’Europa del Sud (i també a Catalunya) amb relació a la mitjana europea de tècnics qualificats de formació professional. Davant aquest repte, cal seguir treballant per mantenir els relativament bons resultats de la FP pel que fa a l’ocupació i per fer-la més atractiva i més adaptable per als usuaris, per tal que es mantingui i fins i tot creixi l’interès per cursar els cicles de formació professional. La flexibilització acadèmica, amb mesures com ara la millora del règim d’alternança o la modalitat a distància, ajuden a atreure més usuaris a la formació professional. L’increment de la qualitat formativa (amb perfils formatius més actualitzats, millors metodologies didàctiques i millors processos de gestió, i amb adaptacions curriculars a l’entorn productiu dels centres) també actua en aquest mateix sentit. En definitiva, des del Govern estem orientant la formació professional inicial a contribuir a la millora de la qualificació de la població i de la competitivitat de les empreses que exigeix l’economia del coneixement globalitzada i interdependent.

• L’aposta per la FP, ampliant l’oferta de formació ha estat un dels eixos del Departament d’Ensenyament per al present curs escolar. Valori aquesta iniciativa.

19

Què es fa per donar a conèixer les oportunitats que ofereix la FP? Quin ha estat el creixement de la demanda de la FP? La formació professional inicial, en la modalitat presencial, ha passat dels 62.000 alumnes del curs 2001-2002 als 101.000 alumnes en el curs 2011-2012.

Això representa un increment net de gairebé 40.000 alumnes en règim presencial.

Això ha estat possible perquè ha crescut l’oferta de places de FP. Però l’oferta ha crescut perquè també ha crescut la demanda. Des d’Ensenyament fem una valoració positiva d’aquest creixement, ja que mostra la bona imatge que ha assolit la formació professional inicial, especialment pel que fa a dos aspectes essencials: la seva flexibilitat per adaptar-se a les condicions de les persones i de les empreses, i la seva capacitat per facilitar la inserció laboral als titulats.

La normativa reguladora de la formació professional inicial a Catalunya, especialment el Decret d’1 de març de 2011, d’ordenació general de la formació professional inicial, ens ha permès adequar la formació a les situacions particulars de les persones demandants i a les seves necessitats de mobilitat laboral, reconèixer els aprenentatges assolits per les persones al llarg de la seva vida laboral, així com adaptar-nos a les necessitats de qualificació plantejades per les empreses.

Tanmateix, hem de seguir fent esforços per tal que, tant l’oferta com la demanda de formació professional inicial, continuïn creixent per assolir els objectius de l'estratègia Europa 2020. I per acostar encara més la formació a les necessitats dels sectors productius. També per divulgar la utilitat de la FP entre els estudiants i les seves famílies, cosa que fem cada any a través, per exemple, de les fires d’ensenyament que es realitzen a Catalunya, com ara el Saló de l’Ensenyament.

• Quines mesures es poden dur a terme per seguir oferint la FP com una opció sòlida de futur? És que ja és una formació sòlida. Els successius estudis d’inserció laboral corroboren que els nivells d’ocupació dels graduats de FPI és molt superior a la mitjana catalana i, alhora, amb nivells retributius i d’estabilitat laboral més elevats, tot mantenint una alta relació entre estudis i ocupació.

Diverses mesures poden ajudar a mantenir aquest diferencial positiu en termes d’ocupabilitat. La dimensió europea de l’aprenentatge n’és un. Més d’un miler de joves catalans fan anualment la seva formació pràctica en empreses d’altres països de la Unió Europea. Aquest és un valor afegit a la formació, que es complementa amb la formació en llengua estrangera que hem inclòs en la formació professio-

nal inicial. La participació més gran de l’empresa en la formació a través d’un nou esquema de formació professional de tipus dual, que començarem a implantar el proper curs, també ajudarà a mantenir el bon nivell d’inserció. Igualment, l’impuls a la formació per a l’emprenedoria mitjançant un programa específic, “L’empresa a prop”, ens ha de servir per millorar les possibilitats d’autoocupació.

• Pot fer una anàlisi de les darreres mesures que s’han dut a terme en l’àmbit de la formació professional per ajustar-la al nou model integrat?

Estem convençuts que els diversos tipus de formació professional (la inicial i la contínua) poden guanyar eficiència si sabem integrar-les des de dues perspectives: des de l’oferta i des de la demanda.

Des de l’oferta, nosaltres hem de facilitar que els centres educatius contribueixin a la impartició de les accions formatives per a l’ocupació. Cal tenir present que els centres docents de la FP inicial són la xarxa més consistent que tenim disponible a Catalunya. I això és per diversos motius: tenen claustres estables amb gran coneixement pedagògic i tecnològic acumulat, disposen d’equipaments didàctics valuosos i tenen una extensa distribució territorial. És, doncs, convenient que aquest actiu del Departament d’Ensenyament, els centres educatius, pugui cooperar en l’execució de la formació professional sense adjectius, tant si s’adreça a joves que obtenen la seva primera qualificació, com si s’adreça prioritàriament a adults aturats o a treballadors ocupats. De fet, espontàniament, la societat ja li confereix aquest rol. En aquest curs, la FP inicial, la del sistema educatiu, ja té matriculades més de 20.000 persones adultes, amb 25 o més anys.

També hem de completar la integració de la FP des del cantó de la demanda. Això implica que, per a l’usuari, qualsevol formació professional que realitzi (inicial, ocupacional o de reciclatge) pugui acumular-se en un únic portafoli formatiu. En altres paraules, que les competències adquirides mitjançant qualsevol tipus de formació professional siguin reconegudes i capitalitzables. Fins i tot els aprenentatges derivats de l’experiència laboral pràctica han de poder ser reconeguts i acreditats. Empresa i Ocupació, juntament amb Ensenyament, ja treballen conjuntament en aquest sentit, amb l’objectiu últim d’elevar el nivell de qualificació del país.

• El sector del turisme i l’hoteleria representa una de les principals fonts de riquesa per al nostre país i és clau per al futur econòmic. Com valora el nivell de formació en aquest àmbit? Considera que la relació entre el món acadèmic i

empresarial és prou fluida? Quins aspectes caldria millorar per afavorir-la?

En primer lloc, cal diferenciar entre els diferents tipus de formació que actualment es troben disponibles en el sector de l’hoteleria i el turisme.

Tenim, d'una banda, la formació professional regulada per l'Administració educativa o per l’Administració laboral i que s'ofereix en centres públics i en centres privats autoritzats. Aquesta formació comprèn tres nivells: la formació professional inicial, que condueix a una titulació acadèmica; la formació contínua que es realitza des del sector i que es dirigeix als professionals per a la seva actualització o especialització; i la formació ocupacional, dirigida a la formació per a la recerca d'ocupació.

Existeix, a més, una important oferta privada de les empreses del sector i/o centres de formació no acadèmica que ofereixen cursos de durada i característiques molt variables i que contribueixen també a la professionalització del sector.

Fa almenys una dècada que s’ha produït un fort creixement de l’interès per la formació en el sector de l’hoteleria i el turisme, que està relacionat amb la millora de la posició de Catalunya com a objectiu turístic, i amb el desenvolupament i la projecció internacional de la restauració catalana. L’important és que hi ha hagut iniciatives per donar resposta a aquesta situació, vinculant la formació a l’activitat pràctica en contextos professionals reals. El CETT n’és un bon exemple.

• Finalment, com valora el model i el paper del CETT com a centre de referència de formació integral i especialitzat en hoteleria i turisme que treballa estretament i directa amb el sector?

El CETT és un centre pioner en aquest àmbit. Amb més de 40 anys de trajectòria, ha esdevingut merescudament un referent en la formació dels professionals de l’hoteleria i el turisme a Catalunya. L’avala el fort lideratge que ha exercit Gaspar Espuña i el seu equip, i la seva oferta educativa en diferents nivells i amb una visió integrada: tots els cicles formatius de formació professional de la família professional, especialitzacions del Grau de Turisme i màsters universitaris com a programes de postgrau; tot plegat combinat amb una important oferta de formació especialitzada (diplomes, cursos i tallers). Aquesta àmplia oferta es combina amb una relació directa amb les empreses i els professionals del sector i permet la projecció transnacional del centre amb programes internacionals. El CETT persegueix l’excel·lència formativa i això es nota en el treball de les actituds i competències personals, més enllà de la simple instrucció tècnica. I

20

CETT Formació

L’alumnat viu la GASTRONOMIA professional a la VI TROBADA de l’EH Per sisè any consecutiu, l’Escola d’Hoteleria del CETT va esdevenir de nou, del 7 al 9 de febrer, l’espai d’enllaç entre l’alumnat que es prepara per formar part del sector i les empreses d’alimentació, els professionals de la cuina, el servei de restaurant i la recerca gastronòmica. I tot això, mitjançant un calendari d’activitats que va incloure xerrades, tallers, demostracions de cuina i tasts de productes de qualitat a càrrec de rellevants personalitats del món de la gastronomia i la restauració.

Viure la realitat de la gastronomia professional en l’entorn pedagògic i posar l’alumnat en contacte directe amb l’activitat dels seus protagonistes, continuen sent els objectius principals de la Trobada Gastronòmica que organitza, amb periodicitat anual, l’Escola d’Hoteleria del CETT. En la present edició, la inauguració va comptar amb tres plats forts; les sessions de tres grans personatges del món gastronòmic: Quique Dacosta, cuiner i propietari del restaurant Quique Dacosta (2* Michelin), famós pels seus treballs sobre l’arròs, els germinats o les gambes, per la seva tècnica i innovació culinària, i un referent imprescindible de l’avantguarda culinària espanyola; Josep Roca, cap de sala, sommelier i copropietari d’El Celler de Can Roca (3* Michelin), gran coneixedor i expert del món del vi; i Pau Arenós, periodista gastronòmic i creador del concepte de cuina “tecnoemocional”, que va presentar el seu llibre La Cocina de los Valientes, sobre l’evolució de la cuina.

Durant la següent jornada, les protagonistes van ser les ponències sobre el foie (Jordi Terol, de Collverd), el pa (Xevi

Demostració a càrrec de Carles Tejedor

Ramon, de Triticum), els germinats i els microvegetals (Annette Bos, de Kopper Cress) i sobre el món de les textures (Ana Alvarado, de Solé Graells). Tot seguit es va realitzar un tast de vins (Joan Cusiné, del Celler Parés Baltà) i de cervesa (David Rius, d’Arts Cervesers). Finalment, el 9 de febrer, darrer dia de la Trobada, l’alumnat de l’EH CETT va poder gaudir de demostracions i tasts de productes gourmet (Joaquim Arasanz, de Guzmán Gastronomía), de pernil ibèric (Juan Muñoz, d’Estirpe Negra) i de tonyina (Issac Hermo, de Balfegó). També van aprendre dels coneixements i les experiències de Carles Tejedor Gramona (Restaurant Via Veneto) i dels exalumnes i joves emprenedors Jordi Brau (Momos Restaurant) i Jordi Vallès (Aqua). I el cava va centrar el darrer tast, a Estirpe Negra càrrec de Toni Pèrez i Lluís Prats, de Gramona.

La VI edició de la Trobada va cloure amb la sessió de demostració de La Cocteleria 41º, amb Marc Àlvarez. I

EL CETT, AMB LA CANDIDATURA DE LA CUINA CATALANA COM A PATRIMONI CULTURAL IMMATERIAL DE LA HUMANITAT PER AL 2013 L’Escola d’Hoteleria del CETT participa activament i dóna suport a la recent estrenada campanya Cuina Catalana Patrimoni de la Humanitat: Candidatura UNESCO 2012, promoguda per la Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) (vegeu la pàgina 5 d’aquest Tot CETT).

El passat 19 de març, dia de Sant Josep i de la Crema Catalana, i Diada de la Cuina Catalana, es va organitzar un acte a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, en què van participar més de 80 alumnes de Cuina del CETT. Totes les accions i mobilitzacions que es desenvolupen s'orienten sota la denominació del III Congrés Català de la Cuina. I

21

CETT Formació

I edició del Màster en GESTIÓ del PATRIMONI Culinari i Gastronòmic El passat mes d’octubre, l’EUHT CETT-UB va posar en marxa el nou Màster Universitari en Innovació de la Gestió Turística i, com un dels itineraris d’especialització, la menció de Gestió del Patrimoni Culinari i Gastronòmic.

Els recursos culturals es contemplen actualment com a elements fonamentals per desenvolupar un turisme de qualitat, sostenible i amb un important valor afegit, i la noció de patrimoni cultural s’ha fet extensiva a la gastronomia com a signe identitari. Aquesta especialitat, per tant, es presenta com una oportunitat formativa única en l’àmbit universitari per als estudiants que vulguin orientar el seu futur professional cap al disseny i la gestió de projectes de promoció turística i desenvolupament territorial que posin en valor el patrimoni gastronòmic.

Per la seva condició de màster universitari oficial, la nova formació que ofereix l’EUHT CETT-UB possibilita als estudiants l'accés als estudis de doctorat, fet que contribuirà a incrementar la pedrera d'investigadors i doctors que donin resposta a les necessitats de coneixement expert al voltant

del caràcter cultural del patrimoni gastronòmic i la seva anàlisi des de la perspectiva del turisme.

La primera promoció del Màster està formada per onze alumnes, titulats universitaris procedents de diverses àrees de coneixement: turisme, filologia, periodisme, humanitats o gestió cultural.

Fins al mes d’abril s’han impartit assignatures específiques de la menció, en les quals han intervingut com a responsables acadèmics o docents els doctors Jesús Contreras (ODELA), Jaume Font i Xosé A. Armesto, de la UB; la Dra. Gema Barceló (cap de Reglamentació i Coordinació Científica d’aigües Font Vella i Lanjarón); Montserrat Domènech (cap del Servei de Promoció de la Qualitat Agroalimentària del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural-GENCAT); Joan Ribas (ODELA), M. Pilar Leal (UB); Damià Serrano (EUHT-CETT i Laboratori de Turisme-DIBA); Valentí Mongay (Slow Food-Km0); Martí Terés (Oleum Flumen); Enric Canut o Jordi Butrón, entre molts altres acreditats especialistes procedents de l’àmbit de la docència universitària, l’administració, l’empresa gastronòmica o el món del turisme. I Més informació: http://www.cett.es/html/cat/gestio-delpatrimoni-culinari-gastronomic.html

L’EHT CETT participa en el I Congrés Internacional “Comer en la escuela” Del 29 de maig a l’1 de juny tindrà lloc a Barcelona el I Congrés internacional “Comer en la escuela”, organitzat per l’Observatori de l’Alimentació (ODELA), l'Institut de Recerca en Nutrició i Seguretat Alimentària (INSA·UB) i la Fundació ALÍCIA. El Congrés reunirà especialistes en nutrició, responsables de centres educatius, de l’Administració i d’empreses d’alimentació, per analitzar el complex escenari del menjador escolar, un espai fonamental d'aprenentatge d’hàbits i actituds relacionats amb el menjar, i també de detecció i prevenció de possibles trastorns alimentaris.

Com a agent especialment implicat en aquesta realitat, l’Escola d’Hoteleria del CETT presentarà en el Congrés una comunicació sobre “La triple exigència del menjador escolar en una escola d'hoteleria: alimentació saludable, formació culinària, promoció d'hàbits correctes en el futur professional". A l’EHT, l’elaboració del menú escolar compleix el seu objectiu funcional i, alhora, forma part del procés d'aprenentatge, un recurs de primer ordre per treballar la tècnica culinària de forma aplicada i sistemàtica. És per això que els menús es dissenyen seguint criteris d’equilibri nutricional, i s'organitzen en funció dels currículums que s’han d’impartir i d'un correcte aprenentatge de les bases de la cuina, aplicades a unes preparacions de caràcter clàssic o tradicional.

Però a l’escola no només es menja, sinó que s'aprenen bons hàbits alimentaris en la seva dimensió nutricional, social i cultural, amb l'important factor afegit que els usuaris són, en aquest cas, els futurs professionals de la restauració. Per tant, l'equip docent que dissenya els menús ha de conjugar totes aquestes exigències, amb l’aplicació de criteris clarament pedagògics i sense perdre de vista el principal objectiu del menjador escolar.

La comunicació ha estat elaborada per un equip de professorat integrat per Isabel Lugo, responsable de l’ACE de Cuina i Gastronomia, Daniel López, professor de Cuina i un dels responsables del disseny del menú intern, i Lluís Riera i Elvira Fernández, professors d’Higiene Alimentaria i Nutrició, respectivament. I

22

CETT Formació

Els màsters de l’EUHT CETT-UB: L’ÈXIT de l’alumnat, el millor reconeixement Des de fa més de 10 anys, l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB desenvolupa la formació de màster en diverses disciplines i sectors, i respon així a les necessitats de les organitzacions turístiques. L’oferta formativa s’ha anat adaptant i incrementant, com també ho ha fet el nombre d’alumnes que s’ha incorporat i promocionat professionalment en el mercat. El seu èxit laboral i personal és el millor reconeixement al valor dels màsters que imparteix l’Escola.

El contingut dels màsters de l’EUHT CETT-UB -en les especialitzats d’hoteleria, restauració, qualitat i medi ambient, patrimoni cultural i natural i gastronòmic, destinacions urbanes i “eTourism”...- es renova constantment per aportar les millors solucions a la realitat i les demandes del sector turístic, un sector que transmet les seves inquietuds a la direcció d’aquestes formacions durant tot el curs acadèmic, mitjançant reunions i trobades periòdiques, i a través del Consell Assessor Universitat-Empresa CETT-UB. L’augment de l’oferta formativa de màsters ha afavorit que cada cop més alumnat cursi aquests estudis i, per tant, s’incorpori i es promogui professionalment al món laboral. És el cas d’antic alumnat de l’EUHT CETT-UB, com Alejandro Godoy1, responsable d’e-Commerce de l’Hotel Barcelona Princess; Fayçal Ragala2, actual senior revenue analyst de Royal Caribbean, Albert Homs5, supervisor de Alifresh, o Marta Nieves3, resident director de l’Academic Programs International, exemples a seguir per als actuals i futurs estudiants dels màsters, i un repte de superació per als responsables de la formació de postgrau.

Gràcies a les més de 2.000 hores de formació presencial, sumades a les d’acompanyament, de tutorització i les de

coaching que l’equip docent del CETT dedica als estudiants, es configura el marc ideal perquè aconsegueixin les competències professionals que demana el sector. Jesús Bocos4, responsable de qualitat de l’àrea de restauració de Baqueira Beret, o Georgina Casals5, manager food & beverage de l’Hotel Arts, s’han incorporat a empreses de prestigi en àrees professionals cada cop més importants en les organitzacions del sector turístic. Resultats brillants com aquests exigeixen que el contingut dels plans docents tingui un component pràctic i d’aplicació real especialment valorat per les entitats turístiques i pels mateixos estudiants.

Com s’ha comentat, aquest enfocament pedagògic té la base en l’equip docent, format principalment per professionals en actiu de cada àmbit de les formacions, que adquireixen un compromís pel que fa a la capacitació dels estudiants a través de la seva experiència i proximitat a la realitat laboral, a més d’aportar una gran via de networking per a l’alumnat, que sol aprofitar-la. De fet, l’antic alumnat és convidat regularment a sessions dels màsters perquè il·lustri la seva trajectòria professional, el resultat d’una formació i un esforç adequats, i col·labora en els treballs finals de màster, projectes, etc. És el cas de l’Alba Boixader6, directora del Museu de les Mines de Cercs (Berguedà), de Charles Elias7, business developer d’Offerum, i de Francisca Hernández8, resort assistant manager del Four Season Resort (Costa Rica).

Aquest escenari permet contemplar, amb reafirmat optimisme, la millora gradual dels estudiants de màster pel que fa a la seva ocupabilitat. Es compleix així un dels aspectes fonamentals de l’Ordenació dels Ensenyaments Universitaris Oficials9 que, a l’introducció, assenyala que “la nova organització dels ensenyaments incrementarà l’ocupabilitat dels titulats…”. I s’està aconseguint, no sense esforç i amb l’autoexigència que caracteritza els projectes del Grup CETT. A més, per tal de potenciar aquest objectiu, la formació de màster rep el suport de les diverses àrees del CETT. Destaca la que es manté amb els centres d’aplicació pedagògica propis, com ara l’Hotel Alimara Barcelona o CETT Consultors, que, en participar als plans docents, aporten als estudiants una experiència directa i propera sobre la realitat de les organitzacions i el mercat turístic actual. Cristina Carbonell10, SEO-SEM & Affiliate Marketing Manager de Viajes Iberia, Lara Sabater5 o Joan Mompart11, assistants manager del restaurant Arola i de l'Ohla Hotel, respectivament, són alumnes que han aprofitat aquestes experiències per orientar el seu perfil professional. Tanmateix, els departaments d’E3 i CETT Alumni contribueixen en tot allò que fa referència a la relació amb

23

les empreses i entitats turístiques, per mantenir i augmentar el networking, i contribuir a la realització dels treballs finals de màster en aquestes organitzacions, un pont natural per a la incorporació laboral, com ha succeït amb Alejandro Piñera12, actual SEO assistant a l’Hoteljuice, amb Vladimir Filieski13, coordinador d’esdeveniments al Palau de Congressos de Catalunya, o amb Juliana Velloso14, directora d’Anis Gastronomía Corporativa.

Un capítol a part mereix el col·lectiu d’estudiants estrangers que ha cursat i cursa les formacions de màster del CETT, que han fet una aposta per un canvi d’entorn professional i cultural15, i per un centre on els valors tenen gran importància, tant en la vessant acadèmica i professional com en la personal. Isabel Sun16, de la Xina, incoming Asia manager a Nextel, i Ginée Moronta16, de la República Dominicana, supervisora digital a Omnicom Media Digital Dominicana, són dos exemples d’alumnat17 que va escollir l’oferta formativa de postgrau del CETT per completar la seva formació i orientació professional.

Dins del Màster Universitari Oficial en Innovació de la Gestió Turística18, única formació de postgrau que contempla dos itineraris -el professionalitzador i, especialment, el de recerca-, enguany s’incorporaran al mercat laboral estudiants de dues noves especialitats: Gestió Turística de les Destinacions Urbanes, i Gestió del Patrimoni Culinari i Gastronòmic.

Pel curs acadèmic vinent hi haurà també nou alumnat finalitzador dels nous itineraris en anglès (potenciant l’aposta del CETT per la internacionalització): el Màster en Direcció d’Empreses Hoteleres i el Màster en Direcció d’Esdeveniments. Finalment, l’èxit de tots i cadascun dels alumnes de màster del CETT és la millor recompensa a l’esforç que el Grup fa per oferir una formació excel·lent. I Enric López. Coordinador dels màsters de l’EUHT CETT-UB 1,7,10,12,16. Exalumnat del Màster Universitari Oficial en Gestió Estratègica d’Empreses Turístiques, especialitat en E-Tourism.

Promocions: 10 (2008-2009); 1,7 (2009-2010); 12,16 (2010-2011).

2,8,11,13. Exalumnat del Màster Universitari Oficial en Direcció Hotelera i Restauració, especialitat en Direcció d’Empreses Hoteleres.

Promocions: 8 (2007-2008); 2 (2008-2009); 11,13 (2009-2010).

3,6,14. Exalumnat del Màster en Gestió Turística del Patrimoni Cultural i Natural. Promocions: 14 (2006-2007); 3,6: (2008-2009).

4 Exalumne del Màster en Gestió Estratègica d’Empreses Turístiques, especialitat en Qualitat i Medi Ambient. Promoció 2005-2006.

5 Exalumnes del Màster Universitari Oficial en Direcció Hotelera i Restauració, especialitat en Gestió de la Restauració Comercial i Col·lectivitats. Promocions 2009-2010 i 2010-2011.

9 Reial Decret 1393/2007, de 29 d’octubre.

15 La mitjana de nacionalitats a cada curs acadèmic dels estudiants en els darrers anys ha estat de 20, fet que demostra la confiança que depositen en el CETT. 17 Al web de cada màster (http://www.cett.es/html/cast/masteren-turismo.html) es poden trobar més exemples d’estudiants que han cursat la formació de màster de l’EUHT CETT-UB i la seva situació professional actual.

18 En aquest Màster també s’imparteix l’especialitat en Gestió Turística del Patrimoni Cultural i Natural.

CETT Formació

L’aposta per la FORMACIÓ de MÀSTERS en ANGLÈS L’EUHT CETT-UB iniciarà en el curs 2012-2013 les formacions de màsters en anglès. L’aposta s’adequa a la realitat del sector i a la voluntat del CETT de prosseguir amb l’estratègia d’internacionalització i de seguir innovant en l’àmbit educatiu a tots els nivells.

• La posada en marxa del Màster en Direcció d’Empreses Hoteleres en anglès constitueix un pas més en l’evolució d’un dels programes oficials d’educació superior amb més reconeixement i tradició dins l’actual oferta universitària d’alta especialització en l’àmbit de l’hoteleria; una evolució constant i d’acord amb les demandes del sector.

• L’inici, el curs 2012-2013, del Màster en Direcció d’Esdeveniments, impartit íntegrament en anglès, respon al fet que aquest sector és un dels que més ha impulsat el desenvolupament de la indústria turística en els últims temps. En aquest sentit, el sector ha patit canvis substancials, no només a causa de la diversificació de les tipologies d’esdeveniments, sinó també per l’augment de la seva complexitat i, sobretot, pel seu impacte en el conjunt d’estratègies comercials i de màrqueting. En conseqüència, tant les empreses pertanyents a la indústria com les d’altres sectors estan aprofitant el potencial dels esdeveniments com a eina de promoció i com un factor clau per a construir notorietat de marca. L’impacte d’aquests factors obliga el sector a estar en contínua transformació per mantenir la competitivitat i evolucionar en consonància amb les noves realitats.

El nou Màster, amb una clara vocació internacional, endinsarà els participants en la industria dels esdeveniments des d’una perspectiva global, fent que assoleixin una comprensió integral de la realitat i fent especial incidència en les noves tendències i necessitats del sector. El programa -que oferirà una formació de caràcter transversal però altament especialitzada- està pensat per a professionals que desitgin aprofundir els coneixements i desenvolupar amb èxit la seva carrera en aquest àmbit. I Més informació: http://www.cett.cat/masters

24

CETT Formació

Coneguem els DOCENTS del CETT VINYET CAPDET Tècnic en Cuina i graduada en Turisme, des de l’any 1997 és professora de Cuina al CETT i, des del 1998, exerceix de coordinadora d’estudis de cicles formatius en restauració.

Es defineix com a extravertida, perseverant, positiva, impulsiva i proactiva.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? La meva entrada en el CETT va ser molt accidental: una antiga companya de feina d’una altra escola havia de començar a treballar en el CETT com a professora de Tècniques Culinàries i, precisament uns dies abans de començar, no li va anar bé i em va demanar si m’agradaria acceptar la feina. Aleshores jo també treballava en d’altres escoles fent classes de cuina, i els dies que hauria d’impartir classe eren els que jo tenia lliures... I fins a la data d’avui. El temps passa molt de pressa!

• Des de quan exerceixes com a professora? Com creus que et valora i percep l’alumnat?

Vaig començar el mes de setembre de 1997 i és dificil comptar l’alumnat que he tingut però, en números rodons, deu rondar el miler. Crec que en general em valora força bé, encara que sóc molt insistent per tal que conegui el sector i la seva actualitat, els cuiners de referència, l’evolució de la gastronomia i, en definitiva, la realitat i cap on evoluciona. De tota manera, el retorn el tens quan l’alumnat que ja ha finalitzat els estudis et ve a veure. Aleshores t’adones de com valora la formació rebuda en el CETT. Crec que el gran repte del professorat és la motivació. Tenim la sort, en la formació professional, que la majoria de l’alumnat fa el que els agrada. Hi ha il·lusió, factor imprescindible per treballar la motivació. En alguns casos hem de treballar l’autoestima (parlem d’adolescents), que és el seu punt feble..., el secret de la recepta. Cada alumne és diferent, per això i en general hem de transmetre confiança, seguretat i dir al jovent que pot aconseguir tot el que es proposi.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

Al cicle de grau mitjà, imparteixo classes d’Ofertes Gastronòmiques i, a grau superior, de Gastronomia. Aporto el meu granet de sorra mitjançant el coneixement general del món gastronòmic, el sector, les tendències, els personatges rellevants de la cuina contemporània. A més de donar a conèixer els conceptes i procediments, també intento sensibilitzar l’alumnat cap a la professió, fer que l’estimi i la respecti, fet del tot fonamental per ser bons professionals.

• Explica’ns una anècdota curiosa de la teva trajectòria.

D’anècdotes n’hi ha moltíssimes, sobretot en els exàmens.

Coses que l’alumnat escriu sobre com ha interpretat el que tu has explicat. A vegades rius sola quan corregeixes, però el que realment és sorprenent és l’aprenentatge que faig com a professora, el que aprenc de l’alumnat perquè cada dia és nou i cada alumne és diferent. Això t’aporta un bagatge que difícilment el tens fora de les aules. I pel que fa a l’anècdota, esperar que bulli l’oli per fregir patates...

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

Seguir treballant en una oferta de formació dirigida al món de la cuina i la gastronomia, per donar continuïtat a l’alumnat de Formació Professional. Volem crear itineraris formatius que serveixin per complementar la formació i fer créixer els nostres estudiants amb formació d’àmbit universitari. I

25

Com es defineix a si mateix el professorat del CETT? Com va començar el lligam amb l’Escola?

Com és la seva relació amb l’alumnat? Què en pensa, de la seva tasca docent?

Quina ha estat l’anècdota més increïble viscuda durant la trajectòria professional?

Al Tot CETT inaugurem una nova secció, en la qual coneixerem una mica més el professorat.

OSCAR CASANOVAS Llicenciat en Dret, exerceix de professor de Dret Turístic (des de l’any 1996), de Política Turística (des del 2008) i, des de fa dos anys, del Projecte Final de Grau. Anteriorment va ser professor de francès, en el període comprès entre mitjan anys 80 i fins al 2004.

Es defineix com a tossut, obsessiu, treballador, tolerant i lleial.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Als anys 80 jo començava la carrera de Dret i a donar classes de francès en una escola de Mataró, Freta, que contractava tot el professorat d’idiomes del CETT. El seu director, Helios Xaudaró, també cap d’idiomes del CETT, em va oferir la possibilitat de donar-hi classes i em va ensenyar bona part del que sé. Posteriorment, amb els estudis de Dret ja acabats i l’entrada del Turisme a la universitat, el meu enyorat amic, company i mestre, Ramon Arcarons, em va “fitxar” com a professor de Dret i em va inculcar el “virus” del turisme. Avui en dia, em segueixo negant a vacunar-me.

• Quant alumnat ha passat per les teves classes? Com creus que et valora i percep? Com intentes motivar-lo?

Són més de 20 anys, sense arribar als 30, com a professor, i la xifra d’estudiants em podria provocar un curtcircuit emocional! M’agradaria pensar que l’alumnat em percep com algú proper i preocupat per les seves inquietuds, però rigorós des d’un punt de vista més científic que personal, i que gaudeix apassionadament exercint una professió que pot ser cruel per als qui no la gaudeixen. D’altra banda, crec que motivar és clau i de vegades es queda en un intent. Però no s’hi val a desanimar-se. Per mi motivar és provocar, dissentir (cordialment, s’entén) i saber transformar les inquietuds i les preocupacions de l’alumnat en reptes.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

Tot i ésser un àmbit força tècnic i tradicionalment vetat a formacions de recent aparició, entenc que els coneixements jurídics són susceptibles d’aportar una capacitat crítica, d'anàlisi de la realitat i de presa de decisions força útil en un sector tan dinàmic i canviant com és el turístic. A més, la ja tradicional dificultat -a vegades no tan real- de la matèria també pot incentivar la cultura de l’esforç i de la superació.

• Quina és l’anècdota més curiosa o sorprenent de la teva trajectòria com a professora?

El meu primer dia al CETT, a la secretaria del carrer Canuda, l’Helios m’estava presentant a la gent del Departament. Jo era darrere el taulell, quan va entrar l’aleshores director i actual president honorífic del Grup, mestre de mestres, Gaspar Espuña.

Tota la vida recordaré la frase que, amb veu tronadora (no es una metàfora), va pronunciar: “Quantes vegades us he de dir que no vull veure alumnes a secretaria!”. Conclusió: definitivament, vaig començar molt jove.

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

Enllestir la formació pendent, seguir treballant i col·laborant en la formació de professionals, continuar formant-me, contribuir en la mesura del possible en el progrés de la ciència del Turisme, fent recerca, publicant i, per què no, arribar a poder donar la mà als primers doctors en Turisme. I, sobretot, continuar gaudint de la professió i de la família. Déu n’hi do! I

26

Responsabilitat corporativa

El CETT presenta la MEMÒRIA de SOSTENIBILITAT 2009-10 i 2010-11 El Grup CETT, en compliment del seu compromís amb la Responsabilitat Social Empresarial (RSE), presenta la Memòria de sostenibilitat dels cursos 2009-2010 i 2010-2011 per donar a conèixer els avenços aconseguits. Arran de la voluntat per millorar any rere any les dades recopilades, en aquesta edició s’ha ampliat l’abast de la informació respecte a la memòria del curs anterior.

Per segon any consecutiu, el CETT publica una memòria de sostenibilitat per donar a conèixer el seu compromís amb la responsabilitat social, amb informació de l’estratègia i iniciatives socials, ambientals i econòmiques que han marcat el seu progrés. La documentació publicada correspon al període comprès entre l’1 d’octubre de 2009 i l’1 d’octubre de 2011, i s’ha elaborat de conformitat amb els principis internacionals establerts per la Guia d’elaboració de memòries de sostenibilitat versió 3.0 (G3) del Global Reporting Initiative.

L’abast de la informació i les dades que s’inclouen a la memòria s’han ampliat respecte a la corresponent al curs 2008-2009, incloent l’activitat de CETT Formació, l’Hotel Alimara i d’Àgora BCN Residència Universitària Internacional. Pel que fa a les dades de l’àmbit social, es presenten les agregades del Grup CETT i les dades ambientals segregades segons l’empresa, per tal de poder-les analitzar en funció de l’activitat realitzada.

Segons Maria Abellanet, directora general del Grup, “per al CETT, la Memòria és un exercici per satisfer les necessitats d'informació i transparència cap als nostres grups d'interès. És un reflex de les actuacions més rellevants del Grup CETT durant els cursos 2009-2010 i 2010-2011 i posa de manifest

els esforços per millorar, a través d'aquestes activitats, el nostre entorn social i ambiental. La nostra raó de ser s’assenta en la formació i la transmissió del coneixement i a incorporar el compromís social en el sentit més ampli, incloent les activitats per fomentar la cohesió del nostre equip humà i la interrelació entre l’estudiant i l’empresa, fins a iniciatives vinculades a l’activitat del Grup CETT (sector turístic i formació), la participació en accions solidàries o les iniciatives per fomentar l’ús del català.

L’aposta per la sostenibilitat, inherent al compromís fundacional, forma part de la nostra planificació estratègica -Pla Estratègic de l’empresa 2008-2013-, a partir de la qual definim i desenvolupem accions en els àmbits social, ambiental i econòmic. Treballem per tenir una oferta estable i significativa de formació, i som capaços d'adaptar-nos i de donar resposta a altres necessitats emergents de la societat.”

Mesures i millores En el context actual de recessió econòmica, el Grup CETT ha sabut imposar mesures d'ajust sense que hagin afectat a les actuacions i iniciatives en matèria de responsabilitat social empresarial. Pel que fa a la gestió d’aquesta RSE, un pas més per a la seva millora va ser la constitució, el gener de 2010, del Comitè de RS del CETT, a fi de coordinar l’estratègia i ferne partícips els diferents professionals del Grup. Un altre fet que ha de marcar la trajectòria del Grup CETT en aquesta matèria serà la integració de la RSE en el pla d’estudis per tal de difondre el concepte entre tots els estudiants.

Durant aquest curs s’ha avançat en la comunicació interna gràcies a la millora del CETT Informa pel que fa a la imatge i el contingut, aportant més informació i passant a tenir una periodicitat setmanal. També s’ha impulsat la presència del CETT a les xarxes socials.

En la vessant social, un dels pilars fonamentals del Grup CETT, des de l’inici s’han impulsat i desenvolupat diferents iniciatives amb els grups d’interès. Amb l’equip humà, es fomenta la interrelació amb les persones que formen part de l’equip. Amb l’alumnat destaquen les accions de fidelització, com ara les beques, i les activitats per fomentar la interrelació entre l’estudiant i l’empresa. Amb la comunitat, sota la base d’un compromís educatiu i social, s’impulsen iniciatives per formar bons professionals en actituds i aptituds; respondre a les necessitats del sector i la comunitat acadèmica i, en definitiva, servir el país. En aquest sentit, cal remarcar el

27

paper promotor en matèria de RSE de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, fundació privada i inherent al CETT. A escala ambiental, s’ha continuat treballant per millorar la gestió, amb l’objectiu de minimitzar els impactes: control de consums, minimització de residus, etc.

Un dels temes destacats d’aquest àmbit és la incorporació de criteris de sostenibilitat en les reformes de l’Hotel Alimara.

Responsabilitat corporativa

FERRAN ADRIÀ al CETT-UB: junts, amb la MARATÓ de TV3

El Pla d’Igualtat, en curs Una altra de les accions que duu a terme el Grup CETT, en el marc del desenvolupament de la RSE, és l’elaboració d’un projecte per fomentar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones a l’organització.

Per desenvolupar el Pla es compta amb l’assessorament de Lavola, empresa especialitzada amb la qual s’implanta la RSE, i amb el suport de la Secretaria de Estado de Igualdad del Ministerio de Sanidad, Política Social e Igualdad. I Carme Cassà. Directora de Màrqueting i Relacions Exteriors del Grup CETT i membre del Comitè de RS del CETT

RECOLLINT SOMRIURES

El Grup CETT al complet es va implicar, el passat desembre, en una campanya de recollida de joguines, col·laborant amb l’organització Joguines per Somriure, per tal que cap nen es quedés sense joguet durant la nit de Reis.

Del 15 al 21 de desembre, els halls del CETT i d’Àgora BCN es van convertir en els punts de recollida de joguines noves o de segona mà en bon estat.

Tots els interessats a contribuir amb la campanya podien deixar-les en les caixes habilitades per a tal fi. Les joguines que es van recollir es van destinar a l’associació Recursos Educatius per la Infància en Risc (REIR-reir.cat-). I

La relació entre Ferran Adrià i el CETT ha tornat a donar fruits, aquest cop per col·laborar amb la Marató de TV3. Gràcies a una iniciativa solidària es van recaptar 6.186,61 euros, que van anar íntegrament al projecte que enguany contribueix a l'avenç de la recerca biomèdica sobre malalties sense guariment conegut.

El passat 15 de desembre, el CETTUB, la Fundació Alícia i el Campus de l’Alimentació de Torribera de la Universitat de Barcelona, sensibles amb el projecte solidari de la Marató de TV3, van sumar esforços i van coorganitzar una conferència a l’Hotel Alimara Barcelona, amb el títol “elBullifoundation a desembre 2011”, a càrrec del famós xef Ferran Adrià i presentada pel carismàtic periodista Albert Om. L’activitat va ser un èxit. Unes 700 persones totalment entregades, entre les quals hi havia estudiants de cuina, universitaris de grau i postgrau, professorat, representants de la Universitat de Barcelona, de la Fundació Alícia i del CETT, familiars d’alumnat, professionals del sector i mitjans de comunicació..., van seguir durant dues hores els parlaments, primer del periodista Albert Om, que va explicar la seva vinculació personal amb la causa de la Marató de TV3, i de Ferran Adrià, que va parlar de la Fundació, de les seves experiències i els plans de futur vinculats amb l’obertura del nou “Bulli” el proper any.

La principal missió de l’activitat, però, va ser la recaptació de fons per a la 20a Marató de TV3, que en l’edició d’enguany (el 18 de desembre) estava dedicada a la regeneració i el trasplantament d'òrgans i teixits. A través del CETT es van recaptar un total de 6.186,61 euros.

Per al Centre, la Universitat de Barcelona i la Fundació Alícia ha estat tan important la recaptació econòmica i la divulgació científica, com la conscienciació i l’educació solidària de l’alumnat i de la societat en general. I

28

CETT Alumni

CETT Alumni es converteix en el CLUB DE TURISME, dins Alumni UB L’associació d’antics alumnes del CETT, CETT Alumni, i de la Universitat de Barcelona, Alumni UB, han signat un acord de col·laboració pel qual s’ha constituït el Club de Turisme dins la comunitat UB, representat per CETT Alumni.

La presentació del Club va tenir lloc el passat 19 de gener a Madrid, a l'estand de l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya en la 32a edició de la Fira Internacional de Turisme, FITUR. Amb aquest acord, CETT Alumni es convertirà en el club d’experts en turisme dins de la comunitat UB Alumni, aportant la seva experiència i compartint i organitzant activitats per a tots els membres (UB Alumni compta amb més de 7.000 associats).

Tanmateix, els més de 1.200 CETT Alumni podran gaudir de les activitats que s’organitzin a través de UB Alumni i dels seus 24 diferents clubs sectorials, i dels descomptes que s’ofereixin. A més, en breu s’estrenarà una nova pàgina web i una intranet que permetrà a ambdues associacions connectar-se. Segons la presidenta de CETT Alumni, Teresa Díaz, "el conveni suposa per als associats del CETT i de la UB l'accés a importants i noves xarxes professionals de networking, i a una àmplia gamma d'activitats informatives, formatives i divulgatives (conferències, seminaris, trobades...) gratuïtes, a més de gaudir d'avantatges i preus especials en empreses de diferents sectors". I

L’ANTIC ALUMNAT del CETT Ferran MACIÀ En Ferran Macià té 31 anys i és diplomat en Turisme pel CETT. Des que va acabar els estudis, l’any 2001, ha treballat en diferents destinacions. A San Francisco, als Estats Units, va exercir de customer services al parc temàtic Great America de la Paramount Pictures, i a Miami, a les Bahames i al Carib ha estat fotògraf de creuers (té un postgrau en fotografia) per la Royal Caribbean, amb port base a Miami.

A Barcelona, ha estat informador turístic per Turisme de Barcelona a l’Aeroport, i també al Palau Robert, contractat pel Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya.

També ha treballat de product manager a Last minute.com, com a tècnic de Joventut a Turisme Juvenil de Catalunya, i com a tècnic del projecte Turespaña, desenvolupant la web de les estacions nàutiques. Finalment, a Madrid ha estat corresponsable del punt d’Informació Turística de Turisme de Catalunya.

Precisament aquesta feina és la que el va conduir fins on és ara.

I és que des de fa cinc anys i mig, en Ferran treballa de tècnic turístic a l’Agència Catalana de Turisme (Turisme de Catalunya),

AVUI

a l’àrea de promoció. Així, doncs, s’encarrega de l’organització, el desenvolupament i l’execució de les accions de promoció, a escala nacional i internacional (viatges de premsa, de familiarització per a operadors turístics, bloggers…, fires, workshops, presentacions i esdeveniments especials, entre d’altres tasques).

“Vaig començar amb la beca de Turisme de Catalunya al centre de promoció de Madrid, on vaig treballar durant dos anys, i posteriorment em van contractar a l’ACT, fins ara. Estic força satisfet, ja que la feina està plenament relacionada amb els meus estudis i experiència laboral.” I afegeix que li agradaria “seguir desenvolupant-se professionalment en aquesta branca, en l’àmbit de la promoció turística de l’administració pública”.

Explica que va decidir estudiar Turisme “pel fet de viure a Barcelona, ciutat puntera en el sector i per les diferents possibilitats laborals que oferia”, i que del CETT va obtenir “una visió genèrica tant de la branca privada com pública del sector turístic”.

“Gràcies al servei de Borsa de Treball del CETT vaig tenir coneixement i vaig accedir a les primeres pràctiques de formació, que un cop finalitzades em van donar la possibilitat de seguir treballant a Turisme de Barcelona, a l’oficina de l’Aeroport. L’any següent, la Borsa de Treball també em va ser molt útil en les tasques d’assessorament pel que fa a la recerca de feina i a les gestions per aconseguir els visats als Estats Units.” I

29

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT María Paz SOLAR L’any 2009, la María Paz Solar Mac Pherson va finalitzar el Màster en Direcció Hotelera al CETT i va començar a fer realitat una il·lusió: “La creixent manca de treball com a arquitecta (la meva antiga professió), causada per la crisi, em va dur a canviar de rumb. El Màster i el Projecte Final van ser el primer pas per realitzar el somni de tenir un petit hotel. Des d’aleshores i fins ara he estat desenvolupant aquesta iniciativa i emprenent-la”.

Diu que la idea va sorgir perquè quan va començar el projecte, amb 51 anys (ara en té 54), tenia “la necessitat vital d’endegar una cosa pròpia i més independent del que havia fet fins al moment. Estava cansada de dependre dels altres, d’un cap, de les administracions, d’intermediaris... per exercir la meva professió. I intuïa que, en un hotel, la relació amb la clientela seria molt més directa. Que si ho feia bé, m’aniria bé (en l’arquitectura no sempre es dóna aquesta relació tan directa)”.

Ara, aquest somni, que va centrar el tema del projecte final de màster, està funcionant. És el CIRCA 1905, un petit Bed & Breakfast a Barcelona. “Crec que ja hi pensava des de ben petita. Sempre he gaudit programant viatges, i donava molta importància a l’hotel on m’allotjaria. I quan hi dormo, m’interessa “xafardejar-ne” el funcionament. També m’agrada fer d’amfitriona, sorprendre els convidats. Això, sumat al gust per fer coses “boniques” a través de la meva professió d’arquitecta, va donar lloc a una combinació apropiada per pensar: “I per què no?”.”

Al CIRCA 1905 “les tasques són innumerables perquè en un esta-

Miguel Ángel MAYOR “Quan vaig acabar l’ESO, i per una d’aquelles casualitats de la vida, vaig començar a treballar en una pastisseria. Aleshores mai no hauria pensat que aquell seria l’eix de la meva trajectòria professional.” Així s’explica en Miguel Angel Mayor, de 27 anys, que va cursar els estudis de Tècnic en Cuina i Restauració al CETT durant els anys 2002-2005. Posteriorment, va fer una estada al restaurant Quique Dacosta i després va passar les darreres tres temporades a elBulliRestaurant com a cap de partida, i cinc mesos a elBullitaller.

Des de fa set mesos és cap de cuina del Restaurant Arola Barcelona, on s’encarrega dels costos, de la creació de la carta, dels menús i dels seus escandalls. Diu que se sent plenament satisfet amb aquesta feina, ja que hi pot aplicar els coneixe-

EMPRENEDOR

bliment tan petit s’ha de ser polivalent. Som sis persones en plantilla, dues a Direcció: en Javier Mendiola, antic company del Màster del CETT, que prové de la recepció d’hotels de 5* i que va deixar l’anterior feina per acompanyar-me en l’empresa -ara és amb mi en el dia a dia de l’hotel-, fa les principals funcions de vendes, revenue i formació; i jo, que em dedico a les pròpies de la intendència, és a dir, al manteniment, l’aprovisionament, a més de dur la comptabilitat, el tracte amb els bancs, etc. També hi ha dues persones a la recepció de dia i dues més a la nit. Les tasques de neteja i bugaderia les realitzen empreses externes.”

Ara com ara, en el projecte no hi participa alumnat del CETT, “però hi pensarem perquè creiem que pot ser atractiu per a ells conèixer totes les parts d’un hotel en un estabiment tan petit.”

El que sí s’ha iniciat és una relació de col·laboració amb l’Escola: “Em van trucar per participar a la Taula rodona d’emprendedors, fet que vaig acceptar amb il·lusió pel que suposa el CETT per mi.

M’ha proporcionat el coneixement de cadascuna de les àrees que formen el meu projecte, però també m’ha permès conèixer moltes persones que m’han donat un cop de mà. Encara ara consulto els apunts, i truco i consulto els qui hi vaig conèixer. La formació que vaig rebre ha estat la base de tot, perquè tenir la idea no és suficient. Serveix per tenir un objectiu, però la forma que va prenent la proporcionen els estudis i la investigació.”

Anima l’alumnat del CETT a començar amb una sòlida formació.

“Els idiomes també són bàsics al sector. Ambdos aspectes marquen la diferència de qualitat davant la clientela. Però, sobretot, els recomanaria una bona dosi de confiança en si mateixos, en les pròpies idees, i que treballin molt, moltíssim”. Pel que fa al futur, la María Paz no deixa de tenir plans: “CIRCA 1905 és com un fill a qui cal ajudar a créixer i això implica temps. Després pensaré a obrir un altre establiment, i un altre, i un altre...” I Fotografia: d’esquerra a dreta, María Paz Solar, Mamen Alejos, Pau Forés (dret), Javier Mendiola (dret) i Paola de Lara.

L’ANTIC ALUMNAT

AVUI

ments que ha adquirit durant els darrers anys sobre el sector. Per això voldria seguir la seva trajectòria professional en aquesta branca. “Ara com ara m’agradaria seguir com estic, tot i que no em vull tancar cap porta.”

Del CETT diu que els estudis li van permetre “iniciar-me en el món de l’hostaleria i aprendre les bases de la cuina, que crec que és el més important. A més, vaig tenir molt bona relació amb tot el professorat, sobretot amb l’Oscar Teixidó i amb en Dani Otero, per l’afinitat que suposava ser a la cuina. A tots els vull mostrar el meu agraïment”. I

30

La Recepta

Pèsols amb la seva crema i xof sofregit

Recepta per a 4 persones

Ingredients Xof de sofregit: 200 g de ceba tendra, 300 g de tomàquet canari, 50 ml de vi ranci, 20 g d’all, 50 g d’oli d’oliva, 15 g de gelatina vegetal, 1/2 l d’aigua mineral, sal.

Daus de cansalada: 100 g de cansalada crua, 25 g d’oli d’oliva, sal, pebre.

Pèsols ofegats a la menta: 100 g de pèsols, 25 g d’oli d’oliva, 1 branca de menta fresca, sofregit, sal.

Crema de pèsols: 300 g de pèsols, 1 dl d’aigua, sal, pebre, oli d’oliva verge.

Elaboració Xof de sofregit: En una cassola, escalfem l’oli d’oliva i sofregim els alls picats. Tallem la ceba ben petita i la sofregim a la mateixa cassola. Un cop ben caramel·litzada, afegim el tomàquet tallat ben petit i fem un sofregit ben fosc. Hi afegim el vi ranci i ho deixem reduir completament. Emmotllem la meitat del sofregit en motlles de silicona petits semiesfèrics i els congelem. La resta del sofregit l’utilitzarem per saltar els pèsols.

En un cassó posem l’aigua i la gelatina vegetal i ho portem a ebullició. Quan els glaçons semiesfèrics de sofregit estiguin fets, els punxem amb un escuradents i els passem tres cops per la gelatina calenta, perquè es creï una capa consistent. Els reservem en fred.

Daus de cansalada: Tallem la cansalada en daus de 0,5 cm. En una paella ben calenta i amb una mica d’oli, deixem que agafin color i els reservem.

Pèsols ofegats a la menta: En una paella amb oli, posem el sofregit que havíem reservat i els pèsols, i els saltem. Ho deixem coure tot durant cinc minuts i al final de la cocció afegim la menta perquè el preparat n’agafi l’aroma. Ho rectifiquem de sal.

Crema de pèsols: Introduïm tots els ingredients menys l’oli d’oliva a la Thermomix i els triturem. Ho colem. Ho duem a ebullició molt lentament i rectifiquem la crema amb l’oli i la sal.

Muntatge Col·loquem al centre d’un plat fondo els pèsols.

Distribuïm els daus de cansalada i, quan servim el plat, afegim un xof de sofregit, i ho acompanyem tot amb la crema calenta. I

Coneguem Catalunya

© Jorge López

Catalunya i el TURISME ORNITOLÒGIC

Catalunya, a causa de la seva situació i del seu enorme gradient altitudinal, és una destinació privilegiada per a l’observació d’aus. Així, doncs, i gràcies a les àrees de fàcil

accés especialment destinades a aquesta finalitat, se’n poden arribar a observar 395 espècies diferents, de les quals 232 nidifiquen, segons dades publicades a la pàgina web de l’Agència Catalana de Turisme (www.act.cat), on es pot descarregar la interessant Guia de Turisme Ornitològic.

Catalunya és natura.

Catalunya ha rebut diversos rècords europeus en la marató ornitològica celebrada anualment per SEO/BirdLife, ja que és l’única regió europea amb més de 200 espècies d’ocells identificades en 24 hores.

Entre algunes curiositats ornitològiques presents a Catalunya, destaca la colònia més important del món de gavina corsa, o una de les poblacions europees més importants de trencalòs als Prepirineus i Pirineus. I

31

Ciència i Cuina

OUS cúbics?

Coure un ou consisteix a coagular, és a dir, desnaturalitzar les proteïnes de la clara i del rovell. Això es pot aconseguir per diversos procediments i metodologies. Però, és possible fer un ou dur cúbic? Doncs sí, és possible si es disposa de l'utensili oportú.

Les proteïnes de la clara d'ou es coneixen generalment com a albúmines, i n'hi ha de molts tipus diferents. Tenen en comú que són proteïnes globulars, és a dir, que les seves molècules estan enroscades sobre elles mateixes formant unes hèlices que es pleguen donant uns grumolls o glòbuls, d'on els ve el nom. La resta de la clara és aigua. Equival a una suspensió aquosa, amb propietats de líquid viscós, que tècnicament es coneix com a sol. El rovell té una estructura similar, però amb una proporció elevada de greixos dispersos en forma de gotes, pel mig de la massa aquosa d'aigua i proteïnes del rovell.

Coure l'ou és desnaturalitzar-ne les proteïnes: és fer que els glòbuls proteínics es desenrotllin. Les cadenes de proteïna, inicialment independents les unes de les altres, s'enreden entre elles formant una estructura similar a una esponja, que es coneix com a gel, perquè és similar a l'estructura de la gelatina. Les molècules d'aigua de la clara estan unides a les molècules de proteïna amb enllaços químics febles, denominats ponts d'hidrogen, però prou forts perquè l'estructura de la clara d'ou dur no perdi l'aigua quan se l'apreta.

Quan fem un ou dur dins de la seva closca, el resultat és un ou dur ovoide, amb el rovell més o menys al centre, perquè la closca no ha deixat escapar gens del líquid interior.

Es pot fer un ou escumat trencant simplement un ou sobre aigua bullent, i retirant-lo al cap de 4 o 5 minuts amb un colador fi. Moltes receptes recomanen trencar l'ou sobre paper film, que es tanca amb un filferro de bossa, perquè la clara no s'escampi tant. El resultat és una clara coagulada i un rovell encara líquid. La clara coagula a uns 63ºC, sense que es coaguli el rovell (això té lloc a 67ºC, però tarda una mica més perquè el rovell és embolicat per la clara i retarda alguns minuts més la coagulació). Quan es trenca un ou en aigua bullent la tendència és que agafi una forma esfèrica, perquè és la forma que espontàniament agafen els líquids quan es submergeixen en altres d'una densitat similar.

També és possible coagular les proteïnes en fred mitjançant un àcid fort, o amb un deshidratant com ara l'alcohol de farmàcia. Es pot fer un simulacre de truita barrejant un ou batut amb una mica de salfumant (precaució!) o amb alco-

hol de farmàcia. En ambdós casos les proteïnes es desnaturalitzen i el resultat és una pasta similar a una truita i tòxica, per descomptat.

També es pot fer un ou al microones. Es trenca l'ou, es diposita en un got -més o menys cilíndric- i es posa al microones a potència baixa. Jo el poso a un 20% de la potència màxima, i tarda uns cinc minuts a quedar coagulat. El resultat és un ou dur, amb la forma del got on s’ha posat: un ou cilíndric. No és recomanable intentar fer un ou dur amb closca al microones, perquè sol rebentar-se pel vapor d'aigua que es genera dins.

Es poden fer ous cúbics si es disposa de l'utensili oportú. Es tracta d'una càpsula de metacrilat, de forma cúbica, amb el fons mòbil i una tapa que es pot anar acostant al fons enroscant-la més o menys. Es fa un ou dur normal, amb closca. Després es pela, es col·loca a l'utensili i la tapa es cargola fins que l'ou està totalment esclafat dins del recipient.

L'ou dur, ja cuit, agafa la forma de l'entorn que té, perquè el gel calent és una estructura flexible i pot agafar –fins a cert punt- la forma del recipient que el conté. Amb l'ou a l'interior, aquest es diposita en un refrigerador domèstic, a uns 6ºC, i a l'endemà es pot treure l'ou dur cúbic, que manté la seva forma durant algunes hores. És un objecte intrigant per als que no saben com s'ha aconseguit. Amb el temps, aquest ou dur cúbic va evolucionant cap a la forma esfèrica-ovoide, que és la seva forma espontània. És, en certa manera, com si féssim la permanent als cabells.

Pel que fa a l'utensili d'ous cúbics, jo el vaig comprar al Museu d'Idees i Invents de Barcelona. Es diu Egg Cuber i l’ha dissenyat SCI Cuisine International (Camarillo, California). El fan a la Xina, i em va costar 9,95 euros. I Claudi Mans Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona

32

Internacional

Els PROJECTES de MOBILITAT PROFESSIONAL dels ESTUDIANTS L’organització i celebració per part del CETT d’actes com ara la Trobada Escola+Universitat+Empresa facilita que l’alumnat pugui gaudir d’estades a l’estranger amb l’objectiu de desenvolupar-se professionalment. Concretament, i a través del Mou-te -on es realitzen les presentacions i sessions informatives d’institucions i empreses de l’àmbit internacional per tal de fomentar la mobilitat entre els estudiants-, en aquests moments ja es poden confirmar diversos acords. A continuació se n’exposen alguns.

• Arran de la presentació de l'hotel Hilton London Metropole en les activitats de la pre-Trobada, quatre alumnes de Grau en Turisme van ser seleccionats per realitzar el programa STI (Supervisor in Training Programme) que, durant un any, combina tant classes teòriques com pràctiques. L'objectiu és que els candidats desenvolupin totes les capacitats que es requereixen per treballar com a supervisors a Hilton Hotels & Resorts.

• Aquest estiu, i també arran de la recent Trobada, de moment dos alumnes del CETT faran pràctiques en una cadena hotelera a Alemanya, dos més les faran a Croàcia, i dos més a París.

• Sis antics alumnes de Grau en Turisme van obtenir una beca Leonardo da Vinci i Eurodissea a través del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC), per realitzar una estada pràctica en una empresa de congressos a Gal·les, una ofici-

na de turisme a Croàcia i França, un departament de recepció d'hotel a Itàlia i Bèlgica, i una oficina receptiva a Portugal. Les estades, d’entre 3 i 7 mesos en funció del projecte, són el resultat de la presentació de les beques al Mou-te del curs 2010-11. Enguany, el SOC hi ha tornat a participar amb noves propostes.

• 4 alumnes del Grau de Cicle Superior en Restauració van participar en la recent edició de la Fira Hotelympia London (del passat 26 de febrer a l’1 de març), per mà de l'empresa Josper.

• Després de la col·laboració de l’alumnat del CETT al Congrés Wystec, celebrat el passat setembre a Barcelona, 4 estudiants han estat escollits per participar en l'organització de la propera edició. Dos seran a la seu central, a Holanda, i dos més participaran al Congrés de Sant Diego, el proper setembre.

• També es pot confirmar que 4 antics alumnes s’incorporaran en breu a treballar en un nou restaurant d’alta gamma a Singapur, per mà d’una de les companyies més importants a l’Àsia.

• Una alumna que estava realitzant el Projecte Final de Grau en una empresa localitzada a Sud-àfrica s’hi ha incorporat laboralment.

• En aquests moments, s’estan a punt de tancar dos processos més de selecció: un d’ells fa referència a la incorporació de dos alumnes del CETT a un training en un hotel situat a Nova York, mentre que l’altre procés és per una oferta al Vietnam. I

33

Internacional

CONVENI de COL·LABORACIÓ amb el Tecnológico de Monterrey L’intercanvi d’estudiants, la impartició de programes conjunts i la possibilitat d’oferir una doble titulació comuna són els principals objectius que persegueix l’important conveni que el CETT ha signat amb una de les institucions universitàries més prestigioses de Llatinoamèrica, el Tecnológico de Monterrey.

L’Instituto Tecnológico y de Estudios Superiores de Monterrey és una universitat privada de Mèxic, fundada l’any 1943. Actualment imparteix estudis de pregrau i postgrau distribuïts en departaments acadèmics (facultats) que s’ubiquen en diferents ciutats del país.

Acreditada mundialment, prop de 100.000 estudiants estudien a les seves aules. Gràcies al conveni signat, ambdues

institucions desenvolupen programes conjunts en la direcció d'empreses hoteleres, on s’estableix un intercanvi d'estudiants perquè puguin realitzar cursos tant al CETT-UB com al Tecnológico de Monterrey. I

Ready, steady and GO!, o com descobrir les EXPERIÈNCIES internacionals 25 alumnes del CETT van participar a les 3 sessions del projecte Ready, Steady and Go!, organitzat i coordinat per l’Espai Estudiant-Empresa E3. L’objectiu era estimular, orientar i donar a l’alumnat les eines necessàries per conèixer i triar alguna de les experiències internacionals que s’ofereixen des del CETT. Durant la sessió Ready, el 27 de gener, es van presentar les diferents opcions de què disposa l’alumnat per a la seva internacionalitació, en funció dels interessos i les necessitats particulars, i es va explicar la importància d'una experiència d'aquest tipus. A la Steady, el 17 de febrer, l’alumnat va reflexionar sobre els aspectes i les motivacions a tenir en compte a l’hora d’escollir el destí (aprendre idiomes, conèixer el país, adquirir experiència..) i es va facilitar una guia per dissenyar l’estada (canals de recerca, tipus d’empresa, com realitzar un CV, carta de presentació, entrevista, temes legals a tenir en

compte, assegurança de viatge, visats i permisos...). A la darrera sessió Go!, el 16 de març, es van revisar els contactes realitzats per l’alumnat i els resultats, se’n van oferir de nous, es va donar suport a la recerca i es van resoldre els dubtes que havien sorgit (adreces d'interès sobre el destí i el marc legal, normativa de pràctiques, documentació necessària abans, durant i a la tornada del viatge...). I

34

Estudis i investigacions

TOUR&HER, la nova publicació al servei de la investigació turística El CETT, juntament amb l’editorial Trea, de referència en l’àmbit de les publicacions sobre la posada en valor i la gestió del patrimoni, ha creat una nova revista científica sobre turisme i cultura que es publicarà amb periodicitat semestral, en format paper i on line. Tour&Her. Tourism and Heritage neix com la nova eina per a la investigació en turisme.

La feina feta en els darrers anys des de l’àmbit de recerca del CETT i, en concret, des de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT), posa de manifest el potencial d’una recerca basada fonamentalment en la posada en valor i la dinamització turística d’un territori a partir dels seus atractius patrimonials.

Certament, en els darrers tres o quatre anys s’han creat i consolidat diverses línies sobre aquesta temàtica en les quals el CETT n’és pioner i a les quals ja s’han sumat un nombre interessant d’aportacions: des de la participació en diversos congressos d’àmbit nacional i internacional, a l’organització de simposis, la publicació de treballs dels quals són autors els investigadors de l’ACE, la realització de projectes finals de grau i de màster relacionats, o la creació d’un màster de Recerca en Innovació de la Gestió Turística que té una triple menció (una enfocada a la gestió turística del patrimoni cultural i natural en general; una altra dedicada a la gestió d’una tipologia específica de patrimoni, el gastronòmic; i una tercera que aborda la innovació de la gestió turística des del punt de vista de les principals destinacions del turisme patrimonial, les destinacions urbanes).

A aquesta experiència aconseguida en els darrers temps pel CETT, i que en altres països i regions és una realitat amb tradició, cal afegir, per fi, la complicitat política i administrativa tant dels gestors del patrimoni com dels diversos ens turístics del nostre país. Efectivament, de manera força vinculada a l’actual situació de crisi general, els gestors i administradors del nostre patrimoni, durant llarg temps reticents a dotar-lo d’instruments eficaços d’ús turístic, cada cop més vinculen la seva supervivència no ja a inversions públiques,

sinó a ingressos provinents, en gran part, d’una gestió turística de qualitat que afavoreixi, d’una banda, la comprensió del territori per part del turista i que, de l’altra, aporti elements descodificadors del patrimoni -tant material com immaterial- i vetlli, alhora, pel gaudi del visitant.

Davant d'aquesta complexitat es troba a faltar l'existència d'una publicació que pugui vertebrar de manera científica i rigorosa la gestió turística del patrimoni. Aquest és el propòsit de la nova revista, Tour&Her. Tourism and Heritage, que neix amb vocació de publicació semestral -amb un número de primavera, a l’abril, i un de tardor, a l’octubretant en suport paper com en línia, i amb la voluntat de seguir els criteris de les publicacions científiques vigents. La revista estarà dirigida i encapçalada per membres de l’ACE TCT del CETT, i comptarà amb un consell assessor i de redacció format per acadèmics i experts en la gestió del turisme cultural d’àmbit nacional i internacional. L’editorial asturiana Trea, la més important en publicacions sobre patrimoni, museografia i eines de gestió del turisme cultural, és l’encarregada de la publicació.

En aquesta revista es vol donar cabuda i difusió a treballs de l'àmbit del turisme patrimonial, tant en llengua castellana com en altres llengües, a partir de números monogràfics que ajudin a abordar i acotar aquesta temàtica tan rica i extensa. En aquest sentit, es publicaran periòdicament els temes de les monografies en preparació per tal de facilitar la tramesa d'originals relacionats amb el contingut específic del monogràfic, tot i que en els altres apartats de la revista ("Experiències i opinió", "Propostes d'itineraris" i "Miscel·lània turística") tindran cabuda treballs sobre diverses temàtiques relacionades amb el turisme cultural i natural, sense que necessàriament estiguin relacionats amb l'àmbit temàtic de la monografia.

Durant el proper mes d’abril veurà la llum el primer número de la revista titulat “Turismo escolar: aprender viajando” i dedicat al turisme educatiu. Com a llibre d’actes, recollirà les intervencions més importants del I Simposi Internacional de Turisme Educatiu, organitzat pel CETT juntament amb els grups de recerca del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB, DIDPATRI i DHIGECS, i que va tenir lloc a l’abril de 2011. El següent monogràfic estarà dedicat al turisme cinematogràfic, que, com el turisme educatiu, és una altra de les línies de recerca de l’ACE TCT. I Nayra Llonch i Eugeni Osácar Directors de Tour&Her. Tourism and Heritage

35

Estudis i investigacions

El número especial de la revista ARA, vinculat a TOURbanISM-toURBANISM El CETT-UB, arran de l’interès per ampliar i aprofundir en les relacions acadèmiques i fomentar els estudis acadèmics i de ciència aplicada en tots els àmbits del turisme, va col·laborar amb els organitzadors de la 6a conferència de l’IFoU (International Forum on Urbanism)* que, amb el títol TOURbanISM-toURBANISM, va tenir lloc a la Universitat Politècnica de Catalunya, a Barcelona, del 25 al 27 de gener. Fruit d’aquesta relació, s’ha editat un número especial de la revista d’investigació en turisme Ara (www.arajournal.net), que recull els 16 articles seleccionats pel comitè acadèmic de la conferència per la seva aportació a la ciència i la investigació sobre la relació entre el turisme i l’urbanisme.

L’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC, en col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, la Casa Àsia i la resta d’universitats que formen part de la xarxa IFOU, van organitzar la Conferència Internacional TOURbanISM-toURBANISM, basada en l’impacte del desenvolupament turístic sobre l’entorn urbanístic (vegeu el requadre adjunt).

L’objectiu de la trobada era generar un intercanvi entre el món acadèmic i el debat professional, a fi d’investigar les oportunitats i els riscs per al desenvolupament turístic sostenible, i discutir visions, conceptes i bones pràctiques. En aquest marc es van analitzar les causes, les raons i les dependències dels processos de transformació de tot el món, i es van explorar estratègies de planificació i conceptes de disseny per a un desenvolupament més sostenible del turisme.

Una de les qüestions centrals de la conferència va ser: ¿Poden els projectes urbans i regionals establir criteris per garantir un impacte positiu del desenvolupament turístic en les estructures socials afec-

tades? Els articles seleccionats per a l’edició especial de la revista Ara , vol. 3(2), una coproducció de l’EUHT CETT i la Fundación Global Democracia y Desarrollo (FUNGLODE), de la República Dominicana, fan referència a aquesta pregunta central, com ara “The Tourist Project of the Setap Group for the International Bid of Ideas for Maspalomas Costa Canaria”, “New Holiday Towns as Non-Places. The Case of Marina d’Or”, “Selling Global Seoul: Competitive Urban Policy and Symbolic Reconstruction of Cities”, “Tourism Reclaiming Urban Case Study: City of Macau in the Pearl River Delta Region, China”, “Venice as Pedestrian City and Tourist Magnet: Mass Events and Ordinary Life” i “An Implicit Plan. Landscape, Art and Lanzarote’s Tourism Development 1960-1974”. I “Necessitem una reflexió teòrica sobre quina ha estat la contribució de l’arquitectura, l’urbanisme i el paisatge en la construcció i el desenvolupament del turisme. En un inici, l’arquitectura dels centres turístics i els hotels era una simple versió de l’arquitectura urbana. Més tard, la creixent demanda d’allotjament en les àrees turístiques va comportar nous hotels panoràmics, edificis d’apartaments i habitatges de baixa densitat, de manera que oferí el millor escenari per al desenvolupament de l’arquitectura moderna. El pastitx folklòric, l’arquitectura postmoderna i l’arquitectura de posat tecnològic o de simulació ambiental, apareixen finalment. Pel que fa a la planificació, hem passat dels programes governamentals per a àrees deprimides a plans de turisme regionals o propostes per a la renovació d’àrees turístiques.

La mala consciència professional i els mals exemples d’arquitectura turística no han d’impedir la reivindicació i l’estudi d’aquestes propostes que, atès el seu gran interès professional, hauríen d’esdevenir referències de futur.”

International Forum on Urbanism Gener de 2012

* L’International Forum on Urbanism (IFOU) es va crear l’any 2005 com una xarxa d’universitats asiàtiques i europees, instituts d’investigació i centres de coneixement per reforçar la col·laboració entre Àsia i Europa en l’àmbit de l’urbanisme. L’actual xarxa de l’IFOU la formen 13 universitats participants, 9 d’Àsia i 4 d’Europa.

36

Estudis i investigacions

El sector hoteler DE LUXE, un mercat en CREIXEMENT L’actual conjuntura econòmica ha evidenciat notables diferències en el comportament dels diversos segments socioeconòmics, i la indústria hotelera no n’és l’excepció. Si el sector es troba, en trets generals, immers en un procés de recuperació lent però constant des de l’inici del 2010, el mercat dels hotels de luxe presenta xifres de creixement molt superiors a la mitjana.

Segons publica l’Observatorio del Mercado Premium y de Productos de Prestigio (de l’Instituto de Empresa), en l’informe Mercado Premium al Alza en Tiempos de Crisis, el mercat total de luxe s’estima en uns 680 mil milions d’euros, dels quals 111.000 milions corresponen al sector hoteler, la qual cosarepresenta un 16% del consum total en béns i serveis de luxe. Malgrat la crisi financera, el mercat de luxe manté des de fa vuit anys un ritme de creixement accelerat gràcies, per exemple, a l’increment en la despesa de productes i serveis de luxe per part dels turistes. La zona d’Àsia i el Pacífic, coneguda com la Gran Xina (la Xina, Hong Kong, Macau i Taiwan) n’és, segons l’estudi, el principal motor d’expansió.

A Catalunya, i en concret a Barcelona, l’augment del nombre de visitants estrangers, sobretot procedents d’aquests països emergents, i l’aparent debilitat del valor de l’euro davant el dòlar americà, el ien japonès i el iuan xinès, han propiciat la creació d’un entorn molt favorable per al desenvolupament del segment de luxe, on s’inclouen els hotels 5* GL. Partint d’aquesta realitat, l’Àmbit de Coneixement Expert d’Hoteleria i Restauració de l’EUHT CETT-UB ha elaborat recentment un treball d’investigació basat en el concepte del luxe i la seva incidència en el sector hoteler, a fi d’establir els paràmetres no escrits pels quals es regeixen els establiments

hotelers, i comparar-los amb les principals tendències del mercat. L’estudi ha establert dues línies ben diferenciades: • La més tradicional i popularment reconeguda, més clàssica, vincula el terme “luxe” amb productes i serveis exclusius (a causa del seu elevat preu), de qualitat superior als de la seva gamma, amb una imatge innovadora i fàcilment identificable, que proporcionen als qui els posseeixen prestigi i reconeixement. Eulogio Bordas, president de THR, asegura que “el concepte de luxe va evolucionant en la ment de cada persona” i considera aquesta conceptualització del luxe com una primera fase que es dóna quan algú accedeix per primer cop a productes i serveis d’aquest tipus. Bordas denomina aquest contacte inicial el luxury 1.0 “del marbre i la brillantor que caracteritza encara molts dels consumidors adinerats de Rússia i l’Orient Mitjà, que consumeixen productes com el Burj Al Arab, cotxes i rellotges ostentosos, iots gegants... principalment atrets per l’aspecte material i el prestigi que proporcionen”.

• Paral·lelament, emergeix una altra idea que es desvincula dels aspectes materials i evoluciona cap a experiències úniques i autèntiques; per tant, cap a aspectes molt més intangibles i subjectius. Aquest gir en la conceptualització del luxe respon als reptes plantejats per les noves generacions consumidores d’aquests béns i serveis (amb una mitjana d’edat d’uns 35-45 anys), més influenciables per les xarxes socials i les recomanacions d’altra clientela que pel poder de les marques que van captivar els seus antecessors. “Som al món del luxury 2.0 -afirma Bordas- propi de països madurs com els de l’Europa occidental, els Estats Units, el Japó... on el consumidor s’adona que el verdader luxe és llegir un llibre enmig de la natura, assistir a la posta de sol des d’un lloc excepcional o viure un moment d’alegria amb la família.”

El sector hoteler de gran luxe ha de poder oferir instal·lacions i serveis que permetin cobrir les necessitats específiques de dos perfils de consumidors diferenciats. Tot i que un segment no ha d’excloure forçosament l’altre, les cadenes hoteleres internacionals estan optant per l’especialització, com en el cas de l’espanyola Meliá Hotels International amb les marques ME i Gran Meliá, o l’americana Starwood amb W i The Luxury Collection, les quals han optat per associar cada marca a un únic segment i al respectiu estil de vida. I Patrícia Rodríguez. ACE d'Hoteleria i Restauració del CETT

37

Estudis i investigacions

El DARK TOURISM* a Barcelona Emmarcat en el propòsit d’internacionalitzar els estudis de Grau en Turisme, recentment s’ha iniciat en el CETT un projecte d’investigació sobre el Dark Tourism. La seva tutoria i direcció és el resultat de l’estreta col·laboració entre dos professors i tres universitats europees: Xavier Puertas, de l’EUHT CETT-UB, i el professor Karel Werdler, que representa l’InHolland University d’Amsterdam i la South Bank University de Londres, on imparteix docència. Ambdós signen aquest article.

A l’EUHT CETT-UB, l’equip d’investigació del projecte, format per tres alumnes liderades pel professor Xavier Puertas, ha analitzat amb profunditat el potencial més significatiu de la ciutat respecte a aquest Niche Tourism (o turisme de nínxol).

Entre els atractius destaquen els cementiris del Poble Nou i el de Montjuïc. Un altre punt d’interès ha estat el Museu de Carruatges Fúnebres que en breu s’obrirà al públic, després de ser traslladat des de Sancho d’Avila a Montjuïc. “Es tracta d’un dels pocs en el món en la seva categoria”, afirma Werdler. Però a més de l’anàlisi de la potencialitat de la ciutat, el projecte contempla un ampli estudi de les motivacions, dels perfils i els comportaments dels turistes, seguint el model creat pel professor Werdler i aplicat en treballs anteriors realitzats a Berlín, Amsterdam i Londres.

Arrelat a la història i al turisme cultural, el Dark Tourism sembla que és una de les noves formes de turisme que alguns relacionen amb modes efímeres o hypes. Es connecta amb conceptes com ara el turisme funerari, el turisme del dolor o el turisme d’holocaust, i ja s'ha convertit en l'objecte de recerca d'un bon nombre de científics d’arreu.

Però tot i que sembli el contrari, el Dark Tourism no és un fenomen recent; té una llarga història que es remunta més enllà de l'època de les civilitzacions antigues i clàssiques.

Transgredint els límits de la cultura occidental, els exemples més significatius són les visites a tombes de personatges insignes que es feien en l’antiguitat.

No obstant això, i comportant-se com a una empresa, el turisme no acaba de veure les oportunitats de comercialització d'aquests recursos com a producte, tot i que en els casos en què s’ha produït, els resultats han estat espectaculars. Un dels millors exemples és el de les tombes dels faraons a Giza.

Però no tothom està d'acord amb un enfocament comercial més ampli i, òbviament, es qüestionen els aspectes ètics associats a aquest tipus de turisme. La visita a un lloc con-

nectat amb la mort pot tenir un significat diferent per a cadascú: només cal pensar en els camps nazis centreeuropeus.

Així, arran de la investigació sobre l’autèntica motivació dels visitants, alguns analistes consideren que els aspectes ètics associats a aquest turisme són la raó per la qual el Dark Tourism no ha estat pròpiament recollit per la indústria turística com una autèntica veta de mercat, un bon argument per plantejar-ne l’anàlisi, de la qual sorgeixen preguntes com ara si estem, com a turistes, sempre a la recerca de noves experiències, tot i que es puguin considerar mòrbides. O si, com a éssers humans curiosos, busquem exemples que confirmin la finitud del nostre ésser. Òbviament, aquestes qüestions no són fàcils de respondre i el turisme com a disciplina acadèmica no pretén arribar a solucions.

En qualsevol cas, en els darrers anys el Dark Tourism s'ha convertit en un fenomen àmpliament conegut entre els acadèmics interessats en el turisme i ha donat lloc a gran varietat d'articles i publicacions. Com a concepte va ser encunyat per Lennon i Foley, el 1995, després d'una extensa investigació sobre els camps de batalla de la Primera Guerra Mundial.

El van veure com un tipus específic de turisme cultural molt influenciat per la velocitat i els mitjans moderns de comunicació que apel·len als sentiments d'incertesa i el dubte d'una societat postmoderna. L’any 2004 el definirien com "l'acte dels viatges i les visites als llocs, atraccions i exposicions que tenen la mort real o recreada, el sofriment o l'aparença macabra com a tema principal". Segons Seaton, creador del concepte Thanatourism, és l’interès especial dels visitants, la seva motivació i la participació dels actors implicats el que determina no sols la tipologia, sinó també aspectes com ara la qüestió ètica que tant preocupa els analistes. En els seus estudis sobre el Dark Tourism identifica característiques del producte basades en la percepció que el porten a tipificar-lo en diferents graus d’intensitat que van des del "més lleuger", en els casos de les Dark Fun Factories (El passatge del terror) al "més dark", com ara els camps de concentració nazis. I * Molts analistes internacionals mantenen la denominació Dark Tourism en anglès, encara que parlin en un altre idioma, ja que el significat traduït sol tenir connotacions negatives, i pel fet que en la llengua anglesa les opcions d’aplicació són més amplies. Així, el concepte n’implica d’altres més concrets (turisme de dolor, mòrbid, funerari, turisme de cementiri, de la presó, de l'esclavitud, de camps de batalla, de desastres...), trobats en publicacions d’autors com ara Aries (1997), Lennon i Folley (2004), Bristol (2004), Holguín (2005), Turnell (2009), Hitchcott (2009), Stone (2006) i Enklaar (2007).

38

Estudis i investigacions

El TURISME CINEMATOGRÀFIC, protagonista de l’ACE TCT del CETT Des de l’any 2007, l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT) del CETT desenvolupa una línia de recerca vinculada a l’audiovisual i el turisme, a fi de generar i transferir coneixement i tecnologia a ambdós sectors.

Enguany es desenvolupen dos nous projectes.

El turisme cinematogràfic continua expandint-se globalment com a modalitat de turisme cultural. La majoria de destinacions turístiques hi aposten com a eina estratègica i de promoció turística. Des de les iniciatives pioneres de meitat dels anys noranta d’Anglaterra, amb la creació dels primers movie maps, o de Nova Zelanda, amb la primera campanya de promoció turística d’un país a partir de la trilogia de The lord of the rings, fins al moment actual en què països com ara Malta o la República Txeca utilitzen el cinema com a element clau de posicionament i promoció turística.

Altres països capdavanters en la indústria audiovisual com ara el Canadà o França aprofiten al màxim les sinergies entre el cinema i el turisme, desenvolupant estratègies i accions conjuntes entre els organismes audiovisuals i els turístics.

A Espanya, per primer cop, el pla de promoció internacional de turisme cultural 2010-2012 incorpora com a línia d’actuació l’ús de les pel·lícules, sèries i espots publicitaris com a elements de promoció. Així, el cinema, el turisme i les TIC són una molt bona combinació de gran utilitat per als gestors de destinacions turístiques i organitzacions de creació i comercialització de productes i experiències de turisme cultural.

En aquest context, l’ACE TCT del CETT va crear, el 2008, el web Barcelona Movie (www.barcelonamovie.com), amb la participació de Turisme de Barcelona i la Barcelona-Catalunya Film Commission. Els anys 2010 i 2011 es va potenciar el CETT com a centre de referència sobre turisme cinematogràfic en l’àmbit acadèmic i professional, amb diverses publicacions i la participació en dotze congressos i jornades. I per seguir reforçant la línia de recerca, enguany s’han establert acords importants per desenvolupar nous projectes.

• Horta-Guinardó de pel·lícula. Aquest districte ha creat un pla de turisme, emmarcat en els Plans de Turisme de Districte que deriven del Pla Estratègic de Turisme de Barcelona 2015. El Districte ha estat escollit entre els “plans pilot”, atenent a la potencialitat dels recursos i a la seva visió i volun-

tat de desenvolupar el turisme com a mitjà per a la millora econòmica i social dels seus barris. En aquest context, el CETT hi ha establert un acord per desenvolupar un projecte sobre turisme i cinema. En una primera fase (febrer-juny), a partir de la identificació i l’anàlisi de les pel·lícules rodades als seus barris, es crearà l’itinerari turísticocultural “Un passeig de pel·lícula pels barris d’Horta-Guinardó”, basat en les produccions audiovisuals. En una segona fase es dissenyaran les eines de comunicació per desenvolupar la campanya de promoció turística per millorar el coneixement i el posicionament d’alguns barris o zones del Districte.

• Guies temàtiques sobre cinema i turisme per a smartphones. L’ús generalitzat de les TIC i les xarxes socials implica un nou escenari per al turisme. Entre les iniciatives del darrer any, destaca l’empresa Labtrip, que ofereix una solució innovadora per a les escapades a Europa a través del web i d’aplicacions per a mòbils i tauletes (disponible per a iOS i Andorid): a partir de guies personalitzades, pràctiques i completes, es vol millorar l’experiència del viatge.

Una de les claus de l’èxit d’empreses com ara Labtrip és disposar de continguts atractius, personalitzats i únics que els facin ser competitius, i és aquí on la recerca universitària i la transferència tecnològica pot esdevenir fonamental. L’ACE TCT aposta per aquestes noves formes de turisme a fi de consolidar la recerca. A partir de l’acord amb Labtrip, es creen i comercialitzen conjuntament guies temàtiques sobre cinema i turisme a diferents ciutats europees (vegeu la pàgina següent). I Eugeni Osácar. Director de recerca de l’EUHT CETT-UB i coordinador de l’ACE TCT del CETT El Perfum: història d’un assassí.

Pla de Rachel Hurd-Wood al Parc del Laberint d’Horta

39

TOT FLAIX El CETT, responsable de l’elaboració dels Menús Optimisme.

L’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT va elaborar els plats que van composar els Menús Optimisme–Nadal 2011 promoguts pels Gremis Majoristes de Fruites i Hortalisses (AGEM), i de Peix i Marisc de Barcelona (GMP). Els Menús Optimisme són plats festius, elaborats amb peix i marisc, fruites i verdures, que inclouen una tria d’ingredients, saludables i saborosos, que propicien l’optimisme. Amb aquests menús, amb un cost d’entre 13 i 15 euros aproximadament, els majoristes de fruites i hortalisses, i de peix i marisc de Barcelona volen contribuir que els catalans gaudeixin plenament del Nadal, amb àpats festius que propicien l’alegria, a preus molt raonables.

La Xina premia dos alumnes de cuina del CETT com a millors cuiners de cuina europea. Dos antics alumes de l’Escola d’Hoteleria del CETT, Jordi Valls i Laia Pons, han estat elegits i guardonats a la Xina, país on treballen i viuen, amb un dels premis gastronòmics que atorga la prestigiosa revista Modern Weekly -d’àmbit nacional i amb una tirada de més d’un milió d’exemplars-, en una gala que es va celebrar a l’hotel Park Hyatt de Pequín. El premi Best European Cuisine Restaurant l’han guanyat ex aequo Laia Pons, la xef executiva de l’hotel Raffles de Pequín, on alterna aquesta funció amb la de cap de cuina del Jaan, el restaurant amb què ha guanyat el premi, i Jordi Vallès, el responsable del restaurant Agua, també de Pequín. El jurat, composat exclusivament per xinesos, també ha fallat altres premis dedicats a la millor cuina de fusió, cantonesa, japonesa, americana i contemporània. Els restaurants que han optat als premis pertanyen a algunes de les ciutats més grans i importants de la Xina, com ara Pequín, Xangai, Guangzhou i Shenzen.

Èxit de participació a les Open Master Class del Màster en E-Tourism del CETT. En el marc del Màster de Gestió Estratègica de les Empreses Turístiques del CETT-UB, en l’especialitat d’E-Tourism, s’han realitzat dues Open Master Class, sessions obertes a tots els col·lectius de la comunitat acadèmica CETT-UB, amb un gran èxit de participació: entre l’alumnat de màsters, exalumnes i professionals, es van comptabilitzar més de 100 assistents. En la primera Open Master Class, el 6 de febrer, es va poder conèixer de primera mà la visió de Google Spain, en la seva divisió “Travel”, sobre les tendències en l’àmbit de l’e-Tourism que seran clau els propers anys, és a dir, els buscadors, els mòbils, els social media i els videos, segons Marta Gracia, Senior Account Manager de Google Spain. En la segona Open Master Class, el 27 de març, es va debatre sobre la reputació on line com a element clau a l’hora de prendre decisions estratègiques. RJ Friedlander, CEO de Review Pro, va conduir l’acte tot destacant la importància de la monitorització de la marca i les seves valoracions a fi de prendre les mesures més adients per aconseguir la millora d’aquesta reputació.

L’Espai Estudiant Empresa CETT-UB, a Porta 22. En el marc de diàleg amb el mercat de treball organitzat per Porta 22, Elisenda Farràs, com a directora de l’E3 Espai Estudiant Empresa CETT-UB, va conduir el passat 28 de març el taller “Descobreix com buscar feina en el sector del Turisme i l’Hostaleria”. Un total de 35 persones interessades a trobar feina en el sector van presenciar l’acte, que va tenir loc a les instal·lacions de Porta 22, al carrer Llacuna de Barcelona.

L’ACE TCT del CETT crea guies temàtiques sobre cinema i turisme per a smartphones. Gràcies a l’acord entre Labtrip i l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT) del CETT (vegeu la pàgina anterior), ja es poden adquirir (http://www.labtrip.com/es/comprar-guia) les cinc primeres guies, corresponents a la ciutat de Barcelona. Woody Allen, Pedro Almódovar i pel·lícules com ara Manuale d’amore, El perfum i Una casa de locos en són els protagonistes. Les properes seran de París, Londres i Roma, amb directors com ara Woody Allen i Federico Fellini, i pel·lícules com ara Midnight in Paris, Nothing Hill i La Dolce Vita.

40

Recursos turístics • Alcover, J.; Naranjo, S. Guia de vins de Catalunya 2012 a cegues. Inclou els territoris de l'Alguer (Alghero) i el Rosselló (Roussillon). Inclou la primera Guia de cerveses de Catalunya. Barcelona: Pòrtic, 2011.

• Alemany, L.; Planellas, M. Emprender es posible . Barcelona: Centro de libros PAPF, 2011.

• Alonso, M. del Mar; Rodríguez, J.M. (coords.). Turismo y género. Madrid: Síntesis, 2011.

• Análisis territorial del turismo y planificación de destinos turísticos. València: Tirant lo Blanch, 2011.

• Arenós, P. La cocina de los valientes.

Barcelona: Ediciones B, 2011.

• Díaz, Á. Recetas con historia. Barcelona: Ariel, 2011.

• Donaire, J. A. Turismo cultural. Entre la

• Picazo, C. Procesos de guía i asistencia turística. Madrid: Síntesis, 2011.

experiencia y el ritual. Bellcaire d'Empordà: Vitel·la, 2012.

• Fennelland, D. A.; C. Malloy, D. Codes of ethics in tourism. Practice, theory, synthesis. Clevedon: Channel View Publications, 2007.

• Ghosn, D. N. Manual de formación. El vino y su servicio. Madrid: Anaya formación, 2012.

• Jolliffe, L. Coffe culture, destinations and turism. Bristol: Channel View Publications, 2010.

• Pulido, J.I.; Sáez, A. Estructura general del mercado turístico . Madrid: Síntesis, 2011.

• Rodríguez, A. Periodismo turístico.

Análisis del turismo a través de las portadas. Barcelona: UOC, 2009.

• Sharpley, R.; R. Stone, P. The darker side of travel. The theory and practice of dark tourism. Bristol: Channel View Publications, 2009.

• Stonehouse, B.; M. Snyder, J. Polar tourism. An environmental perspective.

Bristol: Channel View Publications, 2010.

• Küster, I. (coord.). Marketing del vino.

Madrid: Pirámide, 2012.

• Morgan, M.; Lugosi, P.; Brent Ritchie, J.R. The tourism and leisure experience.

Consumer and managerial perspectives.

Bristol: Channel View Publications, 2010.

• Parra, J. Manual de cata ¿Es bueno este vino? Madrid: Mundi Prensa, 2011.

• Talón, P.; González, L.; Segovia, M. Yield revenue management en el sector hotelero estrategias e implantación. Madrid: Delta, 2012.

Guia de vins de Catalunya 2012 Tast a cegues

Yield revenue management en el sector hotelero. Estrategias e implantación

Jordi Alcover, Sílvia Naranjo Editat per Pòrtic

Pilar Talón, Lydia González, Mónica Segovia Editat per Delta

La guia de vins de Catalunya 2012 ofereix, de la mà de dos grans enòlegs, Jordi Alcover i Sílvia Naranjo, una anàlisi de la nova collita del vi català, amb el rigor i la imparcialitat de sempre.

En l’edició d’enguany, la guia conté 1.600 referències de vins procedents de 370 cellers (prop del 75% de la producció catalana), que han estat tastats a cegues (sense saber-ne el preu ni l’origen) i que s’ordenen segons la puntuació -com en anys anteriors-. Aquest cop, però, el llibre incorpora una secció estadística amb els 110 vins més ben puntuats, la nota mitjana de cada celler i cada DO, una secció dedicada als vins de pagès i nous espais com ara l’Alguer i el Rosselló, amb els quals compartim part de la nostra història agrària.

També inclou la primera Guia de cerveses de Catalunya. És, doncs, una guia completa i de referència, molt didàctica i per a tot tipus de públics, per descobrir els millors vins de Catalunya.

L’entorn del sector hoteler internacional és cada vegada més competitiu. Això fa necessari un canvi important en la gestió de les empreses per tal que s’adaptin a noves fórmules de comercialització, a clientela més exigent i experimentada, i a competidors forts i agressius. El Yield Revenue Management n’és la resposta, atès que ofereix una gestió analítica i estratègica on la rendibilitat i la satisfacció de la clientela són les màximes. Figures rellevants del sector reconeixen que el Yield Revenue Management i la tecnologia són les principals fites en la gestió hotelera actual. Per això cal un compromís i el suport de la direcció i dels propietaris dels hotels amb la nova estratègia, a més de l’acceptació per part del personal, essent essencial el coneixement profund d’aquesta nova forma de gestió. Aquest llibre respon a les qüestions que es plantegen sobre la seva aplicació d’una forma clara i pràctica, i és una obra de referència obligada per a gerents, treballadors del sector i estudiosos del tema.

Àmbit estatal, comunitats autònomes, províncies i regions turístiques www.tveuskadi.net www.costabrava.org www.murciaturistica.es www.clubcalidadcantabriainfinita.es www.curatorsofsweden.com

Àmbit local www.segrerialb.cat www.plazaola.org www.visitgandia.com www.larutadelcister.info www.muntanyescostadaurada.cat www.solsonaturisme.com

Grans empreses www.groupalia.com

Sector privat

Sector públic

Pàgines web preseleccionades de la XXVIII edició dels Premis Alimara Pimes i altres www.visitmenorca.com www.caligae.info www.sierranevada.es www.ohlahotel.com www.hotansa.com www.femturisme.cat www.labtrip.com

www.cett.cat