TOT CETT 24 cat by Grup CETT

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Vinyet Capdet, Oscar Casanovas, Àlex Climent, Núria Díaz, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Nayra Llonch, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Eugeni Osácar, Diana Perales, Ramon Rodrigo, Monique Rous, Antoni Sansalvadó, Ramon Serrat, Mireille Spalacci, Andreu Vilaginés Agraïments: Pablo Argullós, Ana Barluenga, Cristina Bou, Marta Brió, Marta Buzón, Ruben Carmona, Francisco Carnerero, Marta Conill, Arnau Contel, Xavier Cusi, Pol Deumal, Marta Duran, Aida Escabias, Jaume Font, Teresa Gámez, Marc Garcia, Armand Gasulla, Tomàs Gironès, Mireia Gonell, Marc Gubern, Carlos Humoa, Peter Jordan, Estefania Lorca, Claudi Mans, Sònia Recasens, Albert Reverté, Arnau Sabaté, Joan Santacana, Rafael Serra, Guillem Silvestre, Jordi Soy, Joan Torrella, Javier Velat, Francina Vila, Ki Won Kim Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat cett@cett.cat

Editorial

ENTRENANT COMPETÈNCIES

ecentment hem començat un nou curs il·lusionats i plens de bons propòsits que després hem de dur a la pràctica. A la vida és molt important tenir bones intencions i bones idees, però perquè tinguin valor, és essencial portar-les a terme, encara que tan sols es faci amb una d’elles.

Les coses que de veritat estimem són aquelles per les quals fem esforços, per les quals esmercem energies a fi d’obtenir-les, amb treball i constància. Pensar que cada dia és el primer de la resta dels nostres dies ens condueix a definir que, avui, el més important és fer precisament tot allò que tenim per endavant. Voldria aprofitar el moment dels propòsits de l’inici de curs per remarcar la necessitat d’adquirir i entrenar competències que són absolutament necessàries per a tots els àmbits de la vida, i més concretament, per treballar: La responsabilitat n’és una, en especial la responsabilitat davant un mateix -per coherència de vida-, davant els companys de classe, la clientela, els proveïdors, els empresaris o propietaris i, en general, davant la societat. La competitivitat ens diferencia de la resta, de la competència. Implica fer les coses amb eficiència i unint esforços en un imprescindible treball en equip. Millorar-la, tant empresarialment com personal, és un exercici similar a una cursa de marató, on l’important és la constància i el fet de mantenir el ritme. L’esforç és un valor imprescindible a l’hora d’estudiar, investigar i treballar. Esforçar-se implica constància i, també, perseverança. Hom estima, s’esforça per les coses que estima, i estima les coses que li han costat un esforç. I finalment, parlant de valors, no puc deixar de banda l’ètica en el tracte a les persones, el respecte pels altres, pel medi ambient i per la societat. Tan sols hi ha una forma de vida, i no hi ha dues ètiques. Treballar amb ètica implica viure amb ètica, i a l’inrevés. Al CETT ens preparem i preparem l’alumnat per estar en forma i preveure tots els canvis que han d’arribar, i també per comptar amb la capacitat de reacció suficient per respondre davant situacions inesperades. A tots els estudiants, els demano que aprofitin aquesta època de formació per potenciar i desenvolupar amb rigor les competències i els valors, tal i com hauran de fer durant tota la trajectòria professional. La vida pot ser compresa mirant enrere, però només pot ser viscuda mirant endavant. Bon curs a tothom i molta sort! Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

TOT SUMARI Editorial

Entrenant

competències

Notícies PLA Turístic i Cultural d’Horta-Guinardó

Sobre el

L’impacte dels

The

Jocs Olímpics en el model turístic de Barcelona

Hostel Box, un nou concepte d'allotjament a Barcelona

Declaració sobre Turisme Juvenil i Acadèmic de San Diego

Notícies del CETT Pla Estratègic 2012-2015

El CETT presenta el

Participació al

El CETT desenvolupa l’IMIFOPtur

Èxit de la jornada sobre l’impacte de la Unió Europea en el Dret Turístic

Buy Catalunya 2012

Espai Estudiant Empresa-E3 10

L’E3 rep

1.400 demandes laborals

XIII Trobada

Fundació

Opinió Tema

durant el curs 2011-2012

Escola+Universitat+Empresa tindrà lloc el 18 i 19 de febrer

La Diputació de Barcelona col·labora en el VIII Concurs de Projectes Emprenedors

Nova entrega de Premis de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

ACAV i UCAVE es fusionen

Turisme cultural i educació, dues cares d’una mateixa moneda

In memoriam Entrevista

En record de

Joan Carles Vilalta

Antoni Sansalvadó, president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona

CETT Formació 20

L’OMT inaugura el nou curs

El CETT rep la donació de la biblioteca de

L’alumnat, entre estrelles

S’amplia la col·lecció

Coneguem els

Luis Bettonica

Michelin

Manuals de museística, patrimoni i turisme cultural, de Trea

gestió pública del turisme: passat, present i futur docents

CETT Alumni

L’exalumnat i antic alumnat

emprenedor

Responsabilitat corporativa 30

L’Hotel Alimara i Àgora BCN s'adhereixen a Hotels

Ciència i Cuina

amics d’UNICEF 31

Sobre l’estèvia

Internacional WYSTC

El CETT, al Congrés

Singapur, més a prop 34

32 33

Les beques Leonardo

da Vinci Antic alumnat arreu del món

per als estudiants de l’EH

La recepta • Coneguem Catalunya

Estudis i investigacions

Turisme i sexe a Barcelona

Excel·lent tesi sobre un

Horta-Guinardó

Tot Flaix

U-Room, la nova eina de gestió hotelera

mètode didàctic innovador en francès

de pel·lícula, una proposta turística de 40

Recursos turístics

cine

Notícies

Sobre el PLA Turístic i Cultural D’HORTA-GUINARDÓ El passat juliol es va presentar a Barcelona el Pla Turístic i Cultural d’Horta-Guinardó, que pretén posicionar turísticament els diferents barris del Districte a partir d’accions emmarcades sota la marca “Horta-Guinardó, la Ciutat de l’Aigua”. “En la conjuntura actual de crisi pel la qual travessa la nostra societat, una de les preocupacions bàsiques dels qui tenim encomanades tasques de govern ha de ser la generació de riquesa i la millora de les condicions de vida dels ciutadans. És per això que, contemplant les potencialitats d’Horta-Guinardó, es va veure pertinent el desenvolupament d’una estratègia de promoció que tingués en consideració, per un costat, una dinamització del teixit comercial dels diferents barris del Districte, i per l’altre, la generació d’un seguit d’accions que tendeixin a la seva potenciació cultural i turística. Centrant-nos en aquesta darrera vessant, a les poques setmanes d’haver accedit al Govern, vam observar que Horta-Guinardó disposa d’un gran nombre d’atractius turístics i culturals, la majoria dels quals no eren gaudits per un gran nombre dels visitants que rep Barcelona al llarg de l’any, però tampoc per la ciutadania barcelonina i del Districte. Parlem d’espais d’un gran atractiu turístic com ara els del recinte de l’antic Hospital de Sant Pau, els racons de memòria històrica i de perspectiva de la ciutat del cim del turó de la Rovira, la zona del Laberint o el nucli antic d’Horta, per citar alguns exemples. La idea era que el turisme, un sector econòmic que necessita una redistribució a Barcelona, havia de ser un focus d’atenció per tal de revitalitzar l’economia dels nostres carrers i places i, amb aquest objectiu, al llarg de diversos mesos vam elaborar el Pla Turístic i Cultural d’Horta-Guinardó, un document-marc de desenvolupament de la referida estratègia cultural i turística, que fou presentat el passat 12 de juliol al Mas Guinardó. L’objectiu fonamental d’aquest Pla és el de posicionar turísticament els diferents barris d’Horta-Guinardó, a partir d’un seguit d’accions emmarcades sota el paraigua de la marca “HortaGuinardó, la Ciutat de l’Aigua”. Efectivament, en el moment de traçar aquest pla d’accions es va considerar important trobar un eix vertebrador que vinculés un territori molt heterogeni com ara el nostre. En aquest sentit es va observar que l’aigua, present històricament en la vitalitat social, laboral i econòmica dels habitants del nostre territori, era el denominador comú de tots els barris que dotava de coherència el nostre Pla. Així, doncs, “La Ciutat de l’aigua” constitueix el marc d’aquest full de ruta per a la promoció turística i cultural del Districte que hem traçat amb l’ajuda de diferents entitats i agents econòmics i turístics del territori.

Com deia, el Pla Turístic i Cultural es vertebrarà a partir de múltiples accions, algunes de les quals ja estan en funcionament. En aquest sentit, voldria destacar la pàgina web www.laciutatdelaigua.cat, que fa una proposta de 10 rutes turístiques que transcorren per Horta-Guinardó, a partir de la implicació del Grup d’Estudis El Pou, associació del Districte dedicada a la recuperació històrica i patrimonial. També podem citar com a fites aconseguides l’edició d’una guiaplànol turístic (amb la ubicació de 36 punts d’interès i la proposta de tres rutes que uneixen punts significatius), i d’un producte per als hotels del Districte (que facilita als qui hi pernocten informació d’espais visitables propers a l’establiment). A més d’aquestes accions realitzades, estem treballant per millorar el coneixement dels atractius d’Horta-Guinardó, a partir del seu posicionament a Internet i a les xarxes socials. Amb vista a un futur pròxim, volem posar èmfasi en el desenvolupament de rutes temàtiques (relatives a l’activitat esportiva, la literatura, el factor cohesionador de l’aigua, etc.), que col·laboraran en el desplegament del Pla, i fer-lo proper, no tan sols als qui ens visiten des de l’estranger o de fora de Barcelona, sinó també al veïnat dels nostres barris, entre els quals vull destacar el col·lectiu dels escolars d’Horta-Guinardó. Precisament un dels eixos temàtics que s’estan treballant de forma intensa és el del cinema. En una estreta col·laboració amb el CETT, fa poques setmanes va veure la llum el document d’anàlisi i proposta de desenvolupament de l’activitat turística al Districte, vinculada a aquesta temàtica. Aquest document és la base de les accions que, relacionades amb el setè art (rutes i punts cinematogràfics, nou web, etc.), es presentaran properament -segurament el proper mes de desembre al CETT- per tal de fer veure que Horta-Guinardó és un districte de pel·lícula i atraure tots aquells que hi estiguin interessats al nostre territori.* Per acabar, cal tenir present que el repte fort, però, comença ara, amb l’impuls d’accions que s’aniran desenvolupant al llarg dels propers mesos i que tenen com a protagonistes aspectes relatius a l’urbanisme, l’accessibilitat, la mobilitat i la senyalització, mitjançant els quals pretenem superar l’accidentada orografia dels barris del Districte i facilitar-hi l’accés dels visitants. n

Francina Vila. Regidora d’Horta-Guinardó * Vegeu la pàgina 38 d’aquest Tot CETT

Notícies

L’impacte dels JOCS OLÍMPICS en el MODEL TURÍSTIC de Barcelona La celebració dels Jocs Olímpics a Barcelona l’any 1992 va significar un punt d’inflexió importantíssim per a la ciutat. Aquest esdeveniment, que va facilitar una promoció i un posicionament internacional sense precedents, va anar acompanyat d’una profunda transformació urbanística que permetia presentar una ciutat oberta al mar, amb nous equipaments i modernes infraestructures, així com la recuperació d’espais per a ús ciutadà, en especial al front marítim. Els Jocs Olímpics i la projecció de Barcelona a l’exterior van ser el motor d’acceleració d’un element clau i estratègic per al futur econòmic i social de la capital catalana: el sector turístic. Per a Barcelona no hi ha dubte que l’oportunitat dels Jocs va ser essencial per millorar un àmbit que, fins aleshores, no era significatiu en l’economia de la ciutat. Recordem que l’any 1990 el nombre de turistes allotjats en hotels de Barcelona va ser d’1.775.000, dels quals un 80% visitaven la nostra ciutat per negocis i fires, mentre que el nombre de pernoctacions va ser de 3.795.522. Aquestes xifres contrasten enormement amb les darreres dades de què disposem, ja que l’any 2011 han visitat la nostra ciutat 7.390.777 turistes i hi ha hagut 15.529.218 pernoctacions, cosa que ens permet situar-nos actualment en el quart lloc en el turisme internacional. El turisme de reunions i negocis és un altre indicador que ha experimentat un creixement espectacular, i on cal destacar importants èxits per a Barcelona com ara la celebració, durant els propers anys, del Mobile World Congress. Així, si l’any 1990 van tenir lloc un total de 373 congressos i convencions, en el darrer any la xifra ha estat de 2.283, cosa que ha facilitat un favorable posicionament de la capital catalana en diversos rànquings, entre ells l’ICCA (International Congress & Convention Association), on ocupa el tercer lloc per davant de ciutats com ara Berlín, Londres o Madrid. Aquestes dades, que demostren un increment considerable any rere any, responen a diversos factors iniciats en el context posterior als Jocs Olímpics. Un d’ells va ser la creació del Consorci Turisme de Barcelona, l’any 1993, que endegava una nova etapa en la promoció turística de la ciutat, posant l’èmfasi en la col·laboració público-privada i en la promoció turística tant a nivell nacional com internacional, seguint el

model dels Jocs Olímpics. Un altre element cabdal va ser, sens dubte, el Pla d’Hotels, també iniciat durant aquells anys, i que va esdevenir l’inici de l’excel·lent posicionament de la ciutat, que actualment disposa de 339 hotels i més de 63.000 places hoteleres. Un cop finalitzats els Jocs Olímpics, la creació d’una comissió per a l’elaboració d’un primer Pla Estratègic de Turisme, l’any 1993, va posar les bases de l’actual model de promoció turística de Barcelona. Així, doncs, es van establir principis i objectius per reforçar l’atractiu turístic de la capital catalana i per donar valor als seus trets diferencials. La combinació d’aquestes factors, units a l’adequada oferta cultural, d’oci, gastronòmica, arquitectònica i, fins i tot, climàtica de Barcelona, la converteixen en una destinació turística internacional de primer nivell. La marca Barcelona, sinònim d’excel·lència, de qualitat de serveis i d’innovació, té el suport d’una important oferta d’allotjament, comercial i de restauració molt valorada per les persones que visiten la ciutat, i que, molt sovint, repeteixen. El turisme, com a element que incideix transversalment en el conjunt de la societat, afecta la vida econòmica, social, cultural i territorial d’una ciutat. Per això, una de les prioritats del Govern municipal és assolir l’equilibri i l’encaix de la seva convivència amb la ciutadania i amb la resta d’activitats que tenen lloc a Barcelona. Des de l’Ajuntament volem seguir impulsant aquest model de turisme responsable i sostenible, donant suport a aquelles iniciatives creatives i innovadores que generin activitat econòmica i ocupació. n Sònia Recasens. Tinent d'alcalde d'Economia, Empresa i Ocupació de l'Ajuntament de Barcelona

Notícies

THE HOSTEL BOX, un nou concepte d'allotjament a BARCELONA Les dues finalitats principals de The Hostel box són, d'una banda, donar un bon servei al turista backpacker que visita la ciutat durant un parell o tres de dies i, de l'altra, oferir un plus de privacitat a la clientela mentre descansa o dorm a les lliteres especials, els box beds. La idea original que finalment duria a la creació de The Hostel Box (www.thehostelbox.com) va sorgir el novembre del 2011, quan dos amics, Carlos Humoa (que va estudiar empresarials a la UB) i Javier Velat (antic alumne de la Diplomatura de Turisme al CETT), van arribar a la conclusió que, a Barcelona, no existia el concepte "d'alberg boutique". Aleshores es van plantejar la idea de presentar un projecte a possibles inversors: es tractava d’un establiment hoteler destinat al viatger de baix cost d'arreu del món, amb totes les característiques d'un bon hotel, atès que una de les idees principals era que no per tractar-se d’un viatger de tipus "motxiller" s’havia de privar de comptar amb els serveis mínims d'un hotel (comoditat, privacitat, tecnologia Wi-Fi...) Així, doncs, el projecte “The Hostelbox. New sleeping concept”, que ha obtingut el primer premi del Concurs de Projectes Emprenedors en Turisme 2012 que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT (vegeu la pàgina 12), es va centrar a intentar oferir més privacitat a la futura clientela, respectant el concepte d’alberg, en què la característica principal són els dormitoris compartits, en què qui s’hostatja dorm en lliteres. D'aquesta manera es va originar el concepte "box" (lliteres amb una única entrada lateral, amb llum independent i un endoll per poder connectar l’ordinador o carregar el telèfon mòbil). Partint d’aquest base, els dos ideòlegs van presentar la proposta a institucions públiques catalanes, bancs i possibles

inversors externs i privats. El projecte va ser molt ben rebut per part de tothom i, finalment, amb l’ajut d’un microcrèdit de l’Institut de Crèdit Català i un parell de socis capitalistes més, es va posar en marxa el procés per obrir aquest nou “alberg boutique” a la ciutat de Barcelona. El següent pas va consistir a buscar un bon local o establiment que complís tots els requisits que marca la Normativa d'Albergs Juvenils de la Generalitat de Catalunya i del Consell Comarcal del Barcelonès. Després de 2-3 mesos va aparèixer un local de 250m2 distribuït en dues plantes i amb una terrassa-jardí de 50m2, molt ben ubicat, al carrer Albareda, 6-8, al final de l'avinguda del Paral·lel, i a cinc minuts caminant de les Rambles i del centre de Barcelona. Després de tres mesos d'obres, reformes i anècdotes, The Hostel Box va ser inugurat el passat mes d’agost, amb un aforament de 42 persones i totes les característiques i serveis necessaris per donar el servei esperat: un establiment adaptat per a minusvàlids, Wi-Fi gratuït, cuina, bugaderia, terrassa... i les esperades habitacions tipus "box", amb un plus de privacitat. n

Notícies

La DECLARACIÓ sobre Turisme JUVENIL i ACADÈMIC de San Diego En el marc del darrer Congrés WYSTC organitzat per la World Youth Student and Educational Travel Confederation, s’ha redactat, consensuat i fet pública, conjuntament amb l’Organització Mundial del Turisme (OMT), la Declaració de San Diego sobre Turisme Juvenil i Acadèmic. San Diego (Califòrnia, EUA) va acollir, del 17 al 21 de setembre passat, la 21a edició del Congrés WYSTC, la conferència anual que organitza la WYSE Travel Confederation (WYSTEC), la major organització mundial d’operadors de turisme juvenil i acadèmic (vegeu la pàgina 32 d’aquest Tot CETT). En aquest marc, aquesta entitat i l’OMT van presentar una declaració mundial per promoure els viatges dels joves.

Una declaració històrica A la Conferència, més de 700 delegats de 63 països van instar els governs i les empreses de tot el món a aprofitar el potencial dels viatges del jovent, en vista de la seva capacitat d'impulsar el creixement del turisme i el desenvolupament global, una crida que va tenir el suport de l'OMT. Aquesta recomanació, i moltes més, figuren en la històrica Declaració de San Diego (es pot consultar el text íntegre a http://c.ymcdn.com/sites/www.wysetc.org/resource/resmgr/ media/sandiegodeclaration-final.pdf). El text és el fruit d'una àmplia consulta amb els membres de la WYSE Travel Confederation (Confederació Mundial de Viatges Juvenils, Estudiantils i Educatius) que, mitjançant la comunicació via Twitter i correu electrònic, van votar i publicar en els mitjans socials els seus suggeriments sobre les prioritats dels viatges dels joves en les pròximes dècades. L'OMT estima que aquests viatges generen més de 185.000 milions de dòlars en ingressos per turisme internacional. Una gran part d'aquesta xifra la generen els mercats emergents i la determinació dels joves de les economies avançades de seguir viatjant, tot i la incertesa econòmica. “El 20% dels 990 milions de turistes internacionals que van viatjar pel món el 2011 eren joves”, va explicar el secretari general de l'OMT, Taleb Rifai, durant l’acte d’inauguració del Congrés WYSTC. “Aquests joves viatgers són sensibles a les preocupacions ambientals i tendeixen a quedar-se més temps i a interactuar més estretament amb les comunitats que visiten que no pas el turista mitjà. Per això, els viatges

Taleb Rifai, secretari general de l’OMT, acompanyat per David Chapman i Espen Falkenhaug, president del Comitè Executiu i director general de la WYSETC, respectivament.

de joves obren un dels camins més prometedors per a un sector turístic més responsable i sostenible”. El director general de la WYSETC, Espen Falkenhaug, molt satisfet per la Declaració, va manifestar que “els viatges del jovent contribueixen cada vegada més al creixement positiu del sector dels viatges en conjunt. Estem contents d'unir les nostres forces amb l'OMT per dur aquest missatge vital als governs en nom dels nostres membres i del jovent a qui representem. Les investigacions segueixen demostrant que els viatgers joves aporten un valor econòmic, cultural i social a la destinació de la seva elecció i que, a més, tornen a casa enriquits per l'experiència. Les seves particulars vivències aconsegueixen capgirar l'enteniment cultural i el nostre objectiu és vetllar perquè la Declaració de San Diego segueixi promovent aquestes interaccions tan essencials”. La contribució del turisme a la pau i al desenvolupament mundial també es posa de manifest a la Declaració, que subratlla l'aportació tan positiva que els viatges de joves poden fer als Objectius de Desenvolupament de les Nacions Unides per al Mil·lenni, ja que sovint, en aquests viatges, els joves busquen descobrir noves cultures, gastar els diners sense intermediaris en els negocis locals o participar en programes de voluntariat. n La 22a edició de WYSTC tindrà lloc a Sydney (Austràlia), el mes de setembre de 2013. Més informació: www.wystc.org

Notícies del CETT

El CETT presenta el PLA ESTRATÈGIC 2012-2015 Amb el suport de

Emmarcat en la voluntat del Grup CETT de seguir essent una institució referent en formació i recerca en el sector del turisme i l’hoteleria, amb un model formatiu propi, recentment s’ha presentat a tot l’equip que en forma part la Direcció i Planificació Estratègica 2012-2015, un full de ruta on s’estableixen els objectius de l’entitat per als propers anys i que suposa un pas més en la línia d’accions que des de fa temps es desenvolupen en aquest sentit. Maria Abellanet explica l’essència del Pla. El CETT, conscient dels reptes que planteja l’actual entorn acadèmic, empresarial, tecnològic i social, i amb la voluntat de seguir essent una institució referent en formació i recerca en turisme i hoteleria, es planteja nous reptes en un context cada vegada més internacional que enforteixin la seva posició global. És fruit d’aquesta reflexió que sorgeix la idea de posar en marxa l’execució de la Direcció i Planificació Estratègica 2012-2015, i tancar amb un any d’antelació l’anterior Pla Estratègic 2008-2013, el balanç del qual ha estat positiu. El nou Pla, plantejat com un treball participatiu, ha comptat amb les aportacions dels membres del Consell d’Administració -amb qui s’han revisat els valors del CETT sobre els quals s’ha fonamentat la filosofia del nou Pla-, l'equip de Direcció del Grup i professorat dels diferents àmbits de coneixement. El nostre objectiu és avançar impulsats per aquesta nova direcció i planificació estratègica, i enfocar els esforços en el nostre creixement i posicionament, un repte que com-

portarà necessàriament reforçar les capacitats, fortaleses i èxits actuals, i desenvolupar noves estratègies i aptituds que ens connectin amb el canvis importants que es produeixen en l’entorn -acadèmic, tecnològic, d’aliances...-. Estem preparats per assumir aquest esforç perquè ens sentim compromesos amb tots els àmbits: amb el projecte empresarial -de futur i flexible-, amb la innovació com a motor de canvi, amb el sector turístic i, sobretot, amb l’excel·lència acadèmica. També, pel que fa al factor humà, el CETT compta i vol comptar amb persones que comparteixen la il·lusió per un projecte creixent i amb vitalitat. Creiem que aquest treball és un magnífic full de ruta que ens permetrà obtenir els èxits que desitgem per ser millors, més competitius i oferir un millor servei al nostre alumnat i a la societat. Vull agrair el treball de totes les persones que hi han intervingut i que hi han participat, als socis, patrons i altres membres de l’equip del CETT, i animar tothom a treballar els objectius estratègics que s’han definit i que s’hauran d’assolir d’aquí al 2015. Totes les persones de l’equip tenim el nostre rol dins la construcció d’aquest futur i a tots ens uneix la il·lusió i el compromís amb el projecte comú del CETT.” n Maria Abellanet. Directora general del Grup CETT

El CETT participa al BUY CATALUNYA 2012 Enguany, el Grup CETT ha col·laborat amb l'Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya com a Supporting Sponsor del Buy Catalunya 2012, l'esdeveniment bianual on les empreses catalanes líders del sector turístic es troben amb operadors turístics de tot el món. El passat mes de juny, el CETT va participar en diferents activitats: el 4 de juny va ser present a la Welcome Party celebrada als jardins del Palau Robert, per donar la benvinguda a 170 operadors turístics de 31 països diferents; i el 7 de juny i durant el Workshop, l'Hotel Alimara Barcelona i la residència Àgora van participar en taules de contractació per contactar i establir relacions comercials amb operadors turístics i agències internacionals interessades en l’allotjament a Barcelona. Alhora, Enric López, director del Màster en E-Tourism, va realitzar com a representant de l'EUHT CETT-UB la sessió de formació davant 181 empreses catalanes. La formació va versar sobre "La presència on line de les Pimes Turístiques de Catalunya: estratègia Vs eines". n

Notícies del CETT

El CETT desenvolupa l’IMIFOPTUR El CETT, en col·laboració amb la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona, ha engegat un programa formatiu d’educació superior presentat en itineraris modulars integrals de formació permanent, específic per a l’àmbit del turisme. És l’anomenat IMIFOPtur, els crèdits dels quals estan reconeguts per la UB. Aquest projecte està finançat pel Ministerio de Educación, en el marc del Programa d’Atenció Integral i Ocupabilitat dels Estudiants Universitaris. El programa facilita la circulació entre els diferents estudis d’educació superior, amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat i la capacitat emprenedora dels estudiants. Alhora, s’ha dissenyat per ser presentat en format presencial, semipresencial (blended) i no presencial per Internet (e-learning). El projecte compta amb el suport i la col·laboració de l’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV), el Gremi d’Hotels de Barcelona, el Gremi de Restauració de Barcelona, la Unió Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (UCAVE), Skäl International Girona, l’empresa hotelera HUSA i l’empresa de viatges i transports Julià Tours. El projecte s’ha dividit en tres fases d’anàlisi: en una primera s’han estudiat les necessitats del sector turístic espanyol en termes de formació; en una segona, les prioritats de formació entre els estudiants i graduats superiors -l’alumnat finalitzador del CETT i els Alumni hi han participat de forma activa a través d’una enquesta on line-. Recentment i en una tercera fase, s’ha organitzat el Focus Grup d’empreses que ha comptat amb la participació del sector públic i privat: Hotel Medes, ACAV, CIBERNARIUM, UCAVE, Grup Sagardi, Grup Hotusa, Grup Husa, Turisme de Barcelona i Hotel Terraza. L’objectiu: analitzar les necessitats presents i futures de formació dels professionals del sector turístic i hoteler, fent especial èmfasi en les competències actuals i les que cal que es desenvolupin. Les primeres conclusions que s’han extret són: la necessitat de posar en valor la formació contínua especialitzada per al sector turístic, i d’enfocar i personalitzar-la segons les necessitats de l’empresa (preferentment de curta durada i amb resultats tangibles). Pel que fa a les competències clau que cal desenvolupar des de la formació contínua destaquen les vinculades als àmbits del “saber” –coneixement d’idiomes, noves tecnologies, temes mediambientals, gestió empresarial- i del “saber fer”-orientació vers la clientela, treball en equip, habilitats comunicatives, lideratge...-. La formació i el reciclatge són aspectes clau per millorar la competitivitat de les empreses; així, doncs, s’haurien de reconèixer en els plans de carrera i de projecció professional. És previst que el desenvolupament del programa IMIFOPtur finalitzi cap a finals d’any. n

Èxit de la jornada sobre l’impacte de la Unió Europea en el Dret Turístic

Des del seus inicis, el Dret Turístic, “Dret del Turisme per un sector majoritari de la doctrina” (Pierre Py, 2002), ha sofert una evolució accelerada tant en els aspectes que fan referència al Públic (règim jurídic de les activitats i empreses turístiques) com al Privat (contractació turística, tant relativa a les relacions de consum com a les relacions interempresarials). L’entrada d’Espanya a la CEE, el 1986, va suposar la incorporació de tota una normativa comunitària que, especialment de manera transversal, va implicar un nou marc jurídic, que ha sofert una progressiva delimitació amb cadascuna de les reformes del Tractat, fins arribar a la situació actual, en què el Tractat de Lisboa (2007) reconeix de manera explícita a la Unió la competència per dur a terme accions amb l’objctiu de donar suport, coordinar o complementar les accions dels Estats membres (art. 2 E) d). L’article 176 B desenvolupa aquesta competència en el sentit d’assolir la creació d’un entorn favorable al desenvolupament de les empreses del sector, en el qual s’ha d’incloure un marc adequat de seguretat jurídica. A més, s’ha d’afegir la consolidació de les competències de la UE en àmbits sectorials de tanta transcendència com ara la lliure circulació de persones i serveis, la protecció dels consumidors, els transports, el medi ambient o l’agricultura. El que s’ha produït, en definitiva, és un procés de convergència de diverses polítiques turístiques cap a una política turística implícitament reconeguda no només de facto sinó de iure. Aquesta transversalitat del fenomen turístic posa de manifest la seva difícil delimitació i condiciona el seu reconeixement com a àmbit específic del Dret i com a disciplina jurídica (J. Abad, 2012). És, doncs, una tasca encara pendent, com posa de manifest Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, integrar una definició de Dret Turístic, concepte que ve delimitat per l’acció de la UE i la dels seus Estats membres. Com a contribució a aquesta tasca es va desenvolupar, el passat 15 d’octubre i a les instal·lacions de l’Hotel Alimara, la jornada dedicada a analitzar “L’impacte de la Unió Europea en el Dret Turístic”, un acte organitzat conjuntament per la Facultat de Dret de la UB i l’EUHT CETT, en el marc del Projecte de Recerca R+D+I: Drets de la ciutadania, llibertat d’establiment i circulació de serveis a la Unió Europea, que va deixar palesa la importància i entitat de la disciplina, així com la necessitat de continuar treballant en la seva delimitació conceptual. n Més informació a l’apartat de notícies de www.cett.cat

Espai Estudiant Empresa

L’E3 rep 1.400 DEMANDES laborals durant el curs 2011-2012 Un any més l’E3 presenta el baròmetre laboral, resultat de l’estudi de les demandes rebudes al Departament durant el curs 2011-2012. Tot i la complicada cojuntura econòmica actual, les dades registrades són positives i es mantenen en la línia dels darrers anys, amb gairebé 1.400 sol·licituds. Destaca l’interès de les empreses pels perfils relacionats amb l’entorn on line i pels que tenen una millor formació i experiència pràctica. El total d’ofertes laborals rebudes pel que fa a les tres grans àrees que configuren el sector (allotjament, restauració i intermediació) ha crescut lleugerament respecte als darrers anys, un fet especialment remarcable en el cas de la restauració. La intermediació manté la tendència iniciada el curs 20102011: després de la forta davallada patida des de l’inici de la crisi, se segueix produint una lleugera recuperació. També s’aprecia un canvi pel que fa als perfils sol·licitats, majoritàriament relacionats amb empreses de l’entorn on line. En el cas de l’allotjament, la millora ha estat més vinculada a les demandes en l’àmbit internacional. Amb referència a les categories, de l’anàlisi s’extreu que el 16% del total de les demandes són per ocupar càrrecs directius, un 65% càrrecs mitjans i un 19% càrrecs base. Entre les característiques més demanades per part de les empreses a l’hora de seleccionar els col·laboradors, es fa evident el valor clau de la formació. Un altre aspecte valorat és el grau d’experiència prèvia dels candidats: en els currículums de l’alumnat del CETT tot just titulat, aquesta competència queda perfectament coberta amb l’experiència pràctica que s’ha aconseguit al llarg de la formació al CETT, ja sigui a través de la FCT (Formació en Centres de Treball) en el cas dels Cicles, el Pràcticum en el cas del Grau (assignatura troncal) o a través de les pràctiques o projectes finals de màster en el cas de l’alumnat de màster. En aquest sentit, s’han rebut gairebé 1.500 propostes de pràctiques formatives i s’han formalitzat més de 650 convenis de col·laboració amb un grau de satisfacció per part de les empreses i de l’alumnat participant superior al 8,5. També cal constatar la importància de la formació pràctica com a pas per a la inserció laboral: el 35% de l’alumnat finalitzador que va signar un conveni de col·laboració amb una empresa, s’hi ha incorporat a treballar.

Altres competències molt valorades són el treball en equip, la proactivitat, la capacitat d’adaptació a equips multiculturals, la mobilitat geogràfica i el coneixement de l’entorn on line. El coneixement d’idiomes -una de les exigències més importants- és essencial, especialment de l’anglès, i es valora molt el coneixement d’una altra llengua, que aporta al futur professional més possibilitats d’incorporació al lloc de treball respecte a la competència (cal citar la importància que estan adquirint el xinès i el rus en algunes àrees).

Valoracions Per a l’E3, les dades que s’extreuen de l’estudi són positives i, en aquest sentit, es continua treballant per millorar les opcions d’ocupabilitat de l’alumnat, la seva orientació vers el mercat laboral i la futura evolució professional en el sector. D’altra banda, un dels grans avantatges que ofereix el Servei a les empreses és que ajuda a agilitzar els processos de selecció, ja que garanteix una tria acurada de perfils (actualment, per cada lloc de treball publicat als portals de feina genèrics, s’ha duplicat el nombre de candidats, fet que es tradueix que hi hagi menys oportunitats per als que hi opten i s’incrementi el temps dedicat a la selecció). La gestió de l’E3, doncs, dóna més opcions a l’alumnat del CETT. Cal recordar que per facilitar més l’accés de l’alumnat a la Borsa de Treball, l’E3 treballa, a part del Campus i d’entorns com ara el Linkedin, on hi ha un grup de CETTAlumni, amb Twitter a través del perfil @jobscett. n

Fundació

La XIII TROBADA Escola+Universitat+ Empresa tindrà lloc el 18 i 19 de febrer

La DIPUTACIÓ de Barcelona col·labora en el VIII CONCURS de Projectes EMPRENEDORS en el Sector Turístic

Des de l’E3 ja es treballa per a la propera edició, al CETT, de la Trobada Escola+Universitat+ Empresa, que espera mantenir l’èxit aconseguit els darrers anys, amb la participació de més de 60 empreses. Aquest any s’impulsarà encara més el Mou-te -dedicat a les sessions informatives d’institucions i empreses dins l’àmbit internacional a fi de fomentar la mobilitat internacional- i destacarà l’espai “Petites empreses, gran talent”, amb la participació d’empreses innovadores i emprenedores. Com sempre, l’alumnat podrà consultar a través del Campus totes les propostes de les empreses i sol·licitar una entrevista personalitzada amb els responsables de RRHH de les companyies. Prèviament a la Trobada, l’E3 organitzarà tallers orientatius per tal d’ajudar l’alumnat en la recerca de feina.

L’entitat col·labora i uneix esforços amb la Fundació Gaspar Espuña-CETT en el patrocini i la difusió d’aquest certamen d’àmbit estatal, que té com a objectiu estimular la iniciativa emprenedora i sensibilitzar per a un creixement sostenible del turisme. Es pretén fomentar tant la innovació com la creació d’empreses i serveis en el sector turístic, a fi que els participants desenvolupin idees de negoci i les plasmin en un pla d’empresa que analitzi el projecte i en determini la viabilitat. A més, pel que fa als projectes corresponents a la província de Barcelona, la Diputació també ofereix assessorament tècnic als participants, i participa en la selecció dels candidats als Premis. Pel que fa als guanyadors del VIII Concurs de Projectes Emprenedors en Turisme 2012, el lliurament dels guardons va tenir lloc el 4 de juny al Paranimf de la Universitat de Barcelona, en el marc de l’acte d’entrega de diplomes als estudiants de màsters i de cursos d’extensió universitària del CETT. El jurat va acordar concedir:

Més informació: e3@cett.cat http://www.cett.es/trobadacett/

• El primer premi (3.600 euros) a “The HostelBox. New sleeping concept”, de Javier Velat i Eduardo Albors. Consisteix en la creació d’un producte innovador d’allotjament turístic, adreçat a un target definit (els turistes flashpackers i backpackers), que ja és en actiu a Barcelona (vegeu la pàgina 6). • El primer accèssit (2.400 euros) a Jordi Gámez i Demis Torres, pel projecte “LABTRIP, Smart Travel Experiencies (Guías de viaje móvil personalizadas)”, una plataforma social de planificació i d’assessorament per a la realització d’escapades urbanes a través del web i les aplicacions mòbils. • El segon accèssit (1.800 euros) a “PAX# Genuine Tourism Advisors”, de Pau Pitarch i Pablo Urani. Es tracta d’una empresa de consultoria i d’assessorament professional turístic i d’oci, creada el 2011 amb un radi d’acció nacional i internacional, que ha obtingut bons resultats. Cal remarcar que, enguany, els emprenedors premiats Javier Velat, Jordi Gámez i Pau Pitarch van ser alumnes del CETT. Finalment, el Premi Honorífic a l’Emprenedor Pioner va recaure, a títol pòstum, en l’empresari Jaume Genover, per la seva àmplia tasca en defensa del sector de càmpings com a creador i president de l’Associació de Càmpings de Girona durant 22 anys i president, també, de la Federació Catalana de Càmpings.

Fins al 28 de desembre és oberta la convocatòria 2013 del Concurs (se’n poden consultar les bases a www.cett.cat/lafundació). n

Fundació

Se celebra l’entrega de PREMIS de la Fundació GASPAR ESPUÑA-CETT El 23 d’octubre, en el marc de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2012/2013 del CETT, va tenir lloc el lliurament de bona part dels guardons que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT per fomentar el desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i l’hoteleria i la formació dels estudiants.

• VIII Premi al Millor Projecte de Crèdit de Síntesi de Cicles Formatius i Grau Superior de Catalunya El primer premi va ser per als alumnes de TSALT Marcos Budiño, Gemma Cailà, Marc Carulla, José Antonio Gavira i Sara Guerra, per “Hotel Barcelona Futur@”, un projecte innovador de creació d’un hotel de 4 estrelles enèrgicament sostenible al districte 22@, molt enfocat en l’ús de les energies naturals, amb 300 habitacions i 3.500 m2 per a sales de convencions. El Premi consisteix en l’import total del 1r curs de Grau en Turisme (llevat de les taxes acadèmiques) impartit en el CETT o del 1r curs d’un altre cicle formatiu en el CETT, per realitzar en el curs 2012/2013. També hi ha la possibilitat de gaudir del 50% de l’import de l’estada a Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, durant el primer curs. • Premi 2012 Ramon Arcarons al Millor Projecte Final de Carrera de Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UB Dels 8 treballs que van rebre la menció d’excel·lència, requisit per participar, el jurat va guardonar per unanimitat Marc García i Pablo Argullós, antics alumnes de Grau en Turisme i dos dels tres autors, amb Anna Prieto, del treball de recerca “U-Room, la nova eina de gestió hotelera”, que consisteix en la creació d’un producte innovador d’aplicació mòbil per a l’automatització de processos hotelers i de gestió de les necessitats de la clientela (vegeu la pàg. 36).

El premi consisteix en l’import total d’un màster (llevat de les taxes acadèmiques de la UB) impartit en el CETT, per realitzar en el curs 2012/2013. En aquest cas, ambdos guanyadors han escollit realitzar el Màster en Gestió Estratègica d’Empreses Turístiques. Especialitat en e-Tourism: Estratègies de Màrqueting i Comercialització de l’EUHT CETT-UB. • VI Premis als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat El jurat va entregar el primer premi a Anna Farrés, alumna de l’Escola Vedruna de Ripoll, per “La difusió d’experiències turístiques”, un estudi sobre els mitjans de difusió utilitzats per a la promoció turística i la seva proposta a través de les noves tecnologies 2.0 en la potenciació de la comarca del Ripollès. El segon premi va ser per a Clara Reverter, de l’IES Joaquim Bau de Tortosa, per ”Tivenys. Pla de dinamització cultural”, un treball de recerca sobre els recursos culturals de Tivenys a través d’una diagnosi del municipi, i del plantejament d’actuacions mitjançant un pla de dinamització cultural, a fi de potenciar el seu desenvolupament econòmic. El tercer premi el va rebre Ramon Casas, de l’INS Guillem de Berguedà de Berga, per ”El geocaching: la ruta de l’aigua d’Avià”, que aprofita una ruta creada per l’Ajuntament d’Avià, la potencia a partir d’una afició personal com és el geocaching, i converteix els molins hidràulics fariners de la contrada com a recurs turístic. Els Premis reconeixen tant l’autor com el suport del professortutor i del centre de formació de batxillerat, i compten amb el patrocini d’Àgora BCN i el suport de la Universitat de Barcelona, la Direcció General de Turisme, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i l’Agència Catalana de Joventut. n Més informació sobre les noves convocatòries dels Premis: www.cett.cat/lafundacio

Opinió

ACAV i UCAVE es fusionen L’Associació Catalana d’Agències de Viatges (ACAV) i la Unió Catalana d’Agències de Viatges Especialitzades (UCAVE) s’unificaran en una sola associació empresarial a partir de l’1 de gener de 2013. D’àmbit estatal i amb seu a Catalunya, la nova entitat serà la més representativa d’Espanya: integrarà més de 550 centrals d’agències de viatges i prop de 1.000 punts de venda. En formaran part tot tipus d’agències: emissores, operadors turístics, receptives de costa i de ciutat, agències de productes propis, agències en línia i empreses de creuers. Els objectius: la representació, la defensa i el foment dels interessos dels seus membres i del sector. De camí a la unió

Construïm junts

Després de diversos anys en què ACAV i UCAVE han intentat en diferents ocasions configurar-se com una única entitat, el passat mes de març les assemblees generals d’ambdues associacions van aprovar el protocol d’unió, la qual que es farà efectiva el proper 1 de gener de 2013. Indubtablement, aquest fet significa un gran pas endavant en el sector associatiu de les agències de viatges i és una notícia de gran importància i rellevància per al sector turístic. Darrerament, ambdues associacions hem realitzat moltes actuacions conjuntes envers les diferents administracions públiques i hem anat caminant de tal manera que s’ha anat gestant un clima molt favorable per a la unió, que es culminarà en poc més de dos mesos, quan les dues associacions passem a formar part d’una única entitat. La unió aportarà la força necessària per aconseguir un major pes específic en la lluita pels interessos de les agències de viatges associades com a lobby i ens posicionarà com l’Associació amb un major nombre de socis a nivell estatal, ja que passarem a tenir prop de 1.000 punts de venda ubicats per tot el territori estatal. D’igual manera, la integració de dos equips professionals que es produirà amb l’esmentada unió ens permetrà disposar d’una major infraestructura pel que fa al personal, que possibilitarà que la nova associació pugui donar un servei encara més complet i personalitzat a les agències associades. Atès que la unió resultarà molt positiva, tant pel que fa a les agències associades com en el sector turístic en general, m’enorgulleix haver pogut participar i promoure aquest procés entre les dues associacions, unió que l’1 de gener ja serà una realitat. n

Com a professional del sector amb més de vint anys amb agència de viatges, i com a president de la UCAVE durant els darrers quatre anys, considero que el procés de fusió representa un gran pas que dignifica el sector, aporta garanties i qualitat, i suposa una gran suma désforços per part de dues entitats que súneixen per avançar i construir una nova etapa envers la reorganització associativa catalana. Més que mai, cal que el valor associatiu sigui imprescindible; un valor que, a l’agència de viatges PIME independent, li representi disposar de més serveis i prestacions, una millor atenció personalitzada per a cada perfil i tipologia dágència, i un enfortiment dels departaments propis de cada associació que, junts, procuraran treballar en equip i sumar sinergies. ACAV i UCAVE serà la plataforma dágències de viatges més forta dÉspanya, amb més de 500 empreses adherides amb representació a la CEAV (Confederación Española de Agencias de Viajes) i a l’ECTAA (Asociación Europea de Agencias de Viajes y Turoperadores). És el fruit dún llarg procés de converses que finalment, enguany, ha estat aprovat i que es materialitzarà el gener del 2013, a fi de començar un nou any amb un full de ruta ple de compromisos i reptes vinculats al nostre sector, i amb una nova entitat que esdevingui un lobby representatiu, dinàmic, jove i vital que doni suport al sector turístic i faci front al futur amb força i capacitat. Malgrat el difícil panorama econòmic i social, cal que lácord de fusió sigui un revulsiu positiu que engresqui les empreses turístiques a continuar lluitant i a consolidar el motor més important de l’economia nacional i catalana: el turisme. Sumar, aportar, unir i construir junts, són valors que cal potenciar perquè el nostre sector gaudeixi de tot allò que mereix. n

Francisco Carnerero. President de l’ACAV

Rafael Serra. President de la UCAVE.

Tema: El turisme educatiu

TURISME CULTURAL I EDUCACIÓ, dues cares d’una mateixa moneda Els viatges de turisme cultural, en el fons, són viatges amb finalitats educatives, ja que el gaudi pel coneixement i l’aprenentatge n’és la principal motivació. Parlar de turisme educatiu implica emprendre un viatge cap als orígens del turisme. Perquè el turisme, entès com a viatge efectuat per plaer, va tenir des del principi finalitats d’aprenentatge. Les dones i els homes han hagut de recórrer llargues distàncies i endinsar-se en indrets desconeguts des de, probablement, els inicis de la humanitat. No és agosarat pensar que aquests desplaçaments no han estat fàcils al llarg de la història, i molt sovint, per les incomoditats, perills i incògnites que plantejaven, no es concebien com a viatges de gaudi, sinó que es patien com una obligació. De totes maneres, però, de ben segur que la naturalesa curiosa de l’ésser humà va fer que aquestes incursions en espais i indrets desconeguts fossin, a poc a poc i en determinades circumstàncies, viscudes per alguns com a oportunitats per eixamplar els coneixements i obtenir certs avantatges. De fet, des de ben antic, aquestes percepcions del viatge, a vegades com a càstig, com a exili, altres com a element iniciàtic, d’obertura al coneixement, es troben recollides en diferents tradicions de cultures d’arreu del món. L’individu que viatjava, sobretot quan ho feia a llocs desconeguts per a la resta, si tornava, era vist tant com una espècie de savi -per haver acumulat experiències i coneixements nous-, com un element de distorsió i fins i tot perillós per al grup, sobretot si allò que explicava dels viatges podia implicar canvis en la percepció i organització de l’orde de la societat. Aquesta idea, en essència, no ha canviat massa al llarg del temps i els viatges s’han continuat practicant amb aquesta dicotomia latent entre el perill que implica defugir la comoditat d’allò conegut i l’al·licient de saber que, si tot va bé, la persona ja no serà mai més la mateixa, sinó que haurà acumulat experiències i coneixements que la faran diferent de la resta. D’alguna manera, aquests viatges, tenint en compte els condicionants que els envoltaven, eren patrimoni d’uns pocs i per aquest motiu les seves històries i narracions, a vegades recollides en llibres de viatges, servien per fomentar la imaginació de la gran majoria. Avui, però, aquest component de perill s’ha anat difuminant fins al punt de pràcticament desaparèixer; el nou panorama implica que són molts els que han realitzat aquests viatges i

els expliquen, ja no només amb històries i portant objectes curiosos per il·lustrar i dotar de veracitat les narracions, sinó que, a través de les noves tecnologies de la informació i la comunicació i dels mitjans de comunicació, cada cop més se’ns posen a l’abast aquests viatges, de manera que hi podem accedir des de la quotidianitat de les nostres cases. De totes maneres, consumir de manera passiva experiències alienes, si bé acontenta algunes persones, no satisfà en absolut al potencial turista, sinó que l’incita a realitzar els viatges i contrastar experiències. D’alguna manera, el turista actual que emprèn aquests viatges, si bé ho fa en circumstàncies i condicionants molt diversos als d’abans, ho fa imbuït del mateix esperit àvid d’aprenentatge directe. De forma que es podria dir que moltes de les tipologies turístiques que existeixen en l’actualitat -el turisme etnològic, l’arqueològic, el científic, l’industrial, l’enològic, l’urbà, el gastronòmic...- tenen els orígens en les pràctiques de viatgers d’altres èpoques. Així, per exemple, Michel de Montaigne, en el periple d’un any i mig que va emprendre al darrer quart del s. XVI des de la seva Gascunya natal fins a Itàlia, passant per Suïssa i Àustria i recorrent gran part de França, no es descuida d’observar res. Pren nota del menjar que pren, el vi i les aigües que beu, les característiques dels allotjaments, els vestits i tocats de dones i homes, els paisatges que travessa, les tipologies de conreu, les obres d’enginyeria hidràulica que admira, les ciutats que visita, els monuments i ruïnes que troba pel camí, els costums de cada contrada, les llengües i accents que percep i un llarg etcètera. Tot aquest material li serveix no només per escriure una espècie de diari de viatge, sinó que dóna peu a moltes de les reflexions dels seus famosos Assaigs. De manera similar, el turista cultural actual, a través dels viatges, exerceix un procés autodidacta i de formació contínua que forma part del que es coneix per Lifelong Learning. n Dra. Nayra Llonch Investigadora de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori del CETT

Tema: El turisme educatiu

El CETT, centre pioner en la RECERCA en TURISME EDUCATIU El CETT no només investiga i teoritza sobre el fenomen poc estudiat del turisme educatiu, sinó que en fomenta i n’encapçala experiències.

Dir que el turisme educatiu té un paper protagonista en la nostra societat no és exagerat. El cert és que, com s’ha dit en l’article precedent, el turisme com a eina d’aprenentatge no és en absolut un fenomen nou i té un llarg recorregut. Però en l’actualitat pren uns matisos particulars. D’una banda, podríem dir que ens trobem en un món en què les comunicacions, els transports i el coneixement semblen no tenir límits i això aporta sens dubte avantatges a la percepció turística del món; d’altra banda, però, aquest fet implica sovint que es confongui la facilitat d’accés a la informació amb el coneixement en si mateix. D’alguna manera, conèixer la realitat a través de la xarxa, de la gran pantalla o de llibres que altres han escrit mai pot confondre’s amb aprendre plenament allò que se’ns mostra. Des d’antic, aquells qui estan sensibilitzats amb una educació completa de les persones han entès que la veritable comprensió del món, de la realitat, passa per percebre-la en la seva plenitud i, per tant, passa per aprendre-la a través no només de l’intel·lecte, sinó implicant també en el procés tots els sentits. Dit d’altra manera, comprendre el món que ens envolta no és possible sense percebre’l des de l’experiència directa, a través d’activitats que fomentin aquest aprenentatge. Entès d’aquesta manera, sembla que el procés d’aprenentatge implica necessàriament sortir de l’oficina, del menjador de casa, anar més enllà dels murs de les biblioteques o traspassar les aules per poder accedir a la font del coneixement a través de les vivències i l’experiència. En aquest sentit, el turisme hi té molt a dir; té, com s’ha dit, un paper fonamental a jugar, ja que, a més, el viatge que implica s’associa a l’oci, a estones de distracció, a desvinculació amb la rutina, i allò que s’aprèn de manera desenfadada i informal té més garanties d’èxit. Des de l’EUHT CETT-UB entenem el paper preponderant que el turisme educatiu té en la societat actual, i és per això que des de ja fa un temps és una de les línies de recerca més actives dins l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT). Fins al moment hem dut a terme diverses dinàmiques per fomentar la recerca en aquesta tipologia turística i amb aquesta perspectiva s’han celebrat dos simposis internacionals de turisme educatiu. El primer,

celebrat l’abril de 2011, va girar al voltant del turisme escolar, i el segon, celebrat fa uns mesos -també a l’abril- ha estat dedicat al turisme idiomàtic. La voluntat de l’ACE és endegar la recerca en els diferents àmbits que abasta el terme turisme educatiu com a concepte genèric, i que va des del turisme escolar al turisme acadèmic, el turisme cultural o el turisme idiomàtic, per citar-ne alguns exemples. En aquest sentit, s’han desenvolupat experiències de turisme acadèmic amb alumnat de primer de Grau en Turisme associades amb l’assignatura de Turisme i Patrimoni, però en les que es troben referències a altres assignatures relacionades. Així, durant el curs 2010-2011 es va realitzar un viatge acadèmic a Berlín per conèixer l’estructura actual de la ciutat tot desvetllant les petjades del passat, els principals museus i la seva gestació i evolució històrica. El viatge del curs 20112012 es va fer a Roma, i es va plantejar com un viatge de descobriment a les capes de la ciutat menys conegudes i visitades pels turistes, per entendre la multiplicitat de formes de les estructures urbanes i per fomentar l’estudi i l’anàlisi en profunditat d’una destinació de turisme cultural canònica. En aquesta línia, per al present curs 2012-2013 s’han plantejat dos viatges d’estudi al golf de Nàpols per conèixer els condicionants naturals i visitar les ruïnes de la zona vesuviana, i analitzar-les en clau evolutiva i interpretativa pel que fa a les intervencions arqueològiques; i per apropar-nos a les meravelles artístiques de l’antic regne de Nàpols i la seva capital. Amb aquest viatge, a més, es consolida el conveni de col·laboració signat el passat mes de juliol amb la Fundació RAS (Restoring Ancient Stabiae). n Eugeni Osácar. Coordinador de l’ACE de Turisme, Cultura i Territori del CETT

Tema: La visió dels experts sobre el turisme educatiu

MARTA CONILL

MIREIA GONELL

LA INQUIETUD PER CONÈIXER

VIATJAR, CONVIURE, CRÉIXER I APRENDRE

Alumna de 3r curs del Grau en Turisme a l’EUHT-CETT, especialitat en Direcció Turística En l’imaginari col·lectiu normalment associem el turisme a una forma d’oci fora del nostre indret habitual de residència, però els qui l’estudiem sabem que hi ha múltiples formes de turisme: de negocis, mèdic, religiós... i, per què no, educatiu, que no necessàriament exclou l’oci. Viatjar, per mi, suposa creixement personal, obertura de mentalitat, descobriment, generació d’inquietuds i també aprenentatge. Així, doncs, pot haver-hi res millor que fer-ho amb la companyia del professorat i dels experts que et donaran les claus per interpretar allò que estàs admirant? De fet, aquest tipus de viatges són els que he experimentat com a alumna al CETT. Les persones som pous inesgotables d’aprenentatge. Suposo que aquestes inquietuds per conèixer i descobrir vénen causades pel fet que som conscients que només som sabedors d’una petita part del tot. En el meu cas, aquesta és la font d’on sorgeixen les ganes de viatjar. A més, sóc de l’opinió que per consolidar allò après cal experimentar-ho, viure-ho, trepitjar el lloc dels fets... En definitiva, materialitzar conceptes per comprendre millor el que ens envolta, és a dir, associar el coneixement a la realitat. En el nostre cas això implica viatjar i veure amb ulls propis allò que s’ha estat treballant a classe. En els viatges que hem realitzat amb el CETT, tant l’alumnat com el professorat hi hem participat amb esperit adult i crític, professional, amb els ulls ben oberts per comparar realitats, maneres de fer, pensar i viure. Hem jugat el paper d’experts analistes que busquen detalls com ara veure com una destinació es mostra turísticament al món, què ofereixen els seus museus i monuments, si els espais d’interès estan ben senyalitzats... amb ganes de posar cara a allò que hem vist en fotografies o per Internet. Els dos viatges que he realitzat amb el CETT m’han servit per conèixer noves ciutats, Berlín i Roma. La descoberta no ha estat banal o passatgera: he aprofitat el màxim l’estada intentant desxifrar tot allò que contenen, agafant el transport públic, intentant ser una turista camuflada de ciutadana. A més, viatjant amb els companys i les companyes de l’aula i el professorat no només vius la història, visites museus, fas fotos, camines molt, sinó que aprens a conviure amb ells fora de l’espai habitual de relació. n

Llicenciada en Químiques. Professora de Física i Química d’educació secundària És evident que infants, adolescents i adults tenen necessitats i capacitats diferents que fan que els processos i estratègies de coneixement i aprenentatge siguin també diferents. D’igual manera, en els viatges educatius els elements que entren en joc no són els mateixos si aquells que els realitzen són nens i nenes, noies i nois o alumnat de cicles d’ensenyament superior, encara que per a tots ells tenen un efecte enriquidor. Si ens centrem en els adolescents, organitzar i realitzar un viatge de diversos dies presenta similituds, però al mateix temps també diferències, en relació amb les sortides d’estudiants d’altres edats. Així, trobem evidències, tant en infants com en adolescents, d’algunes limitacions o condicionants de l’alumnat i el seu entorn: problemes econòmics familiars que els impedeixen realitzar la sortida, menjars que no els agraden, problemes d’al·lèrgies i altres malalties que necessiten una cura especial, i un llarg etcètera. Malgrat aquestes similituds, les problemàtiques associades als viatges educatius a secundària són unes altres, ja que, en primer lloc, les seves necessitats i la forma de relacionar-se amb l’entorn han canviat i per a molts encara resulta difícil aquesta reubicació de l’individu i, en segon lloc, sovint es perceben aquestes sortides com a moments d’alliberament de la supervisió familiar. De fet, els adolescents no s’adonen dels avantatges que els proporcionen aquestes sortides i, presoners de la seva inconsciència, en ocasions mostren comportaments inadequats que sovint inhibeixen el professorat de proposar sortides. Des del meu punt de vista, crec que cal donar-los un vot de confiança i no perdre l’oportunitat de viure aquestes experiències perquè, si bé inicialment associen les sortides a independència del nucli familiar, aviat s’adonen que realment aquesta convivència amb els seus companys, fora de les aules, crea forts nexes d’unió com a grup. I, a més, acaben essent conscients que mitjançant l’observació, l’experimentació i l’exploració d’allò que els ofereix el viatge, experimenten un aprenentatge molt més enriquidor i significatiu. n

In memoriam

DR. JOAN SANTACANA EL CREUER DEL 1933 O EL PARADIGMA DEL TURISME ACADÈMIC Professor titular del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB i professor col·laborador del CETT L’any 1933, un grup d’estudiants i professorat de la Universitat de Barcelona va realitzar un viatge en vaixell -el Ciutat de Cadis-, que va durar 45 dies. El vaixell va recórrer les costes de la Mediterrània, atracant a Tuníssia, Malta, Egipte, Palestina, Creta, Rodes, la Turquia asiàtica, Istanbul, Grècia, Sicília, Nàpols i Mallorca. Els afortunats viatgers, uns dos-cents, eren nois i noies estudiants, historiadors, arqueòlegs, poetes i arquitectes, i van convertir el vaixell en una universitat flotant. Per primera vegada podien veure allò que havien estudiat! Entre ells hi havia Guillermo Díaz-Plaja, Salvador Espriu, Antonio Garcia Bellido, Blas Taracena, Manuel Gómez Moreno, Antonio Tovar, Jaume Vicens Vives, Julio Martínez Santa Olalla, Gregorio Marañón, Isabel García Lorca, Martín Almagro, Lluis Pericot... Una de les participants, la Maria Elena Gómez Moreno, va dir de l’experiència que “des d’aquell viatge la nostra vida va arrencar en una nova era: un abans i un després del creuer”. I, en efecte, no és possible explicar la trajectòria científica de molts dels participants sense l’existència del viatge. El periple va servir per desenvolupar una tradició científica de la qual encara vivim. Per exemple, qui pot imaginar moltes poesies de Salvador Espriu sense aquest viatge? O com explicar la visió que tenia Jaume Vicens i Vives de la Mediterrània sense el periple? Aquest hauria de ser el paradigma del turisme acadèmic: hauríem de convertir aquest tipus de viatges en autèntiques ambaixades culturals, en experiències de vida que impulsen les persones cap a la recerca, cap a la curiositat científica i el desig de descobrir noves fronteres de la ment. L’experiència del turisme acadèmic vol dir transformar el viatge en una aula on el professorat i l’alumnat conviuen; una aula que es desplaça amb ells i on tot -fins i tot la diversió i l’oci- és una experiència educativa perquè ensenya una nova forma de viure la vida i d’anar pel món. n

En record de JOAN CARLES VILALTA El passat 17 d’octubre moria Joan Carles Vilalta Serrano, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya els anys 2006-2010 i professor col·laborador de l’Escola Universitària. Va ser una persona molt propera al CETT, amb qui vam compartir nombrosos actes i celebracions i a qui recordarem pel seu compromís amb el turisme i la formació del nostre país. Des d’aquestes pàgines el Grup expressa la condolença per la seva mort. “El Joan Carles era un home compromès i al servei del poble, entregat a la seva gent, a qui se li il·luminaven els ulls quan parlava de Berga i, sobretot, quan explicava el simbolisme de la Patum... Un Joan Carles fidel als seus orígens, a la seva gent i a la seva identitat. Una persona que es feia estimar. Vaig tenir l’honor de compartir cinc anys de treball amb ell –colze amb colze-, primer com a cap seu i desImpartint la lliçó inaugural, prés com a subordinat. No va canen l’acte d'obertura del curs viar res en la nostra relació. No li acadèmic del CETT 2010/2011 van pujar els fums al cap quan va ser nomenat director general. A tots ens va tractar igual a la Direcció General de Turisme. Tots admiràvem el seu coneixement, dedicació i “saber fer“. Que orgullós se sentia de servir el país! Com li agradava dir que tenia l’honor de ser un “servidor públic”, un funcionari. Per ell, el turisme era “una conquesta social”. La conquesta del dret al lleure, el repòs, les vacances, la cultura, l’enriquiment personal... Parlava entusiasmat de fomentar un turisme basat en l’aprofitament de tot el potencial del país: la història, el paisatge, les llegendes, les festes, la gastronomia, les tradicions... Quan va arribar el retorn a la vida de cada dia, en Joan Carles va tornar a la seva plaça, però va trobar temps per donar classes i, particularment, estava molt content de col·laborar com a docent en el Màster Oficial en Innovació en la Gestió Turística del CETT. Incansable, també va tenir temps de cursar un màster oficial sobre gestió del patrimoni amb un treball excel·lent sobre el turisme en els llocs de memòria d’Europa. I havia començat a preparar temes de formació, perquè hi creia. “Necessitem quadres formats”, solia dir. D’aquí la seva dèria pel coneixement i per donar a conèixer, per publicar.” n Dr. Jaume Font. Professor titular de la UB. Director i professor de l'especialitat de Gestió Turística de les Destinacions Urbanes del Màster Oficial en Innovació en la Gestió Turística de l'EUHT CETT-UB

Entrevista

ANTONI SANSALVADÓ, president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona “La societat civil ha d’exigir el màxim de les administracions per resoldre l’actual situació de crisi, però també s’hi ha d’implicar, perquè l’Estat del benestar és feina de dos.”

• Parli’ns dels objectius principals dels bancs dels aliments. Els bancs dels aliments es van fundar -en el cas del de Barcelona ara fa 25 anys- amb la missió de lluitar contra la fam, amb l’evitació del malbaratament dels aliments. Molts aliments es destrueixen per diferents raons (excedents de fabricació, defectes d’envàs o d’etiquetatge, irregularitats en el pes, proximitat del termini de caducitat...) i això fa que no siguin acceptats pels comerços i les cadenes de distribució. Són aliments comestibles, amb totes les regles d’higiene i sanitat alimentària, però no comercialitzables, i parlem de quantitats bastant importants. Els bancs d’aliments han anat establint contacte amb les empreses fabricants perquè els facin arribar aquests aliments, a fi de repartir-los entre les entitats benèfiques que ajuden a les persones pobres i més necessitades. Des de fa uns anys, la missió inicial s’ha ampliat i els bancs promouen la solidaritat de les persones i institucions amb campanyes i col·lectes, per tenir una altra font d’aprovisionament d’aliments. • Com a resultat de la crisi, s’han incrementat les aportacions al Banc dels Aliments, però també ha crescut la demanda. Faci un balanç de les conseqüències de l’actual situació per a l’entitat que representa. Amb la crisi han crescut les aportacions de les empreses, però no a un gran ritme, ja que es controlen més

les produccions i hi ha menys excedents. S’han incrementat les donacions corresponents a la seva responsabiliat social i les de particulars i altres entitats com ara escoles, agrupacions, etc. Però la demanda ha crescut bastant més. En el cas del Banc de Barcelona, en dos anys i mig, el nombre de persones ateses s’ha més que doblat -el d’aliments recollits s’ha incrementat aproximadament en un 60%, encara que últimament creix a més ritme-. • Quantes entitats i persones reben ajuda actualment del Banc dels Aliments? Poden fer front a totes les peticions d’ajuda que reben? Com s’organitza aquesta ajuda? El Banc de Barcelona reparteix aliments a 318 entitats benèfiques, que els fan arribar a unes 124.000 persones. L’any 2011 es van repartir quasi onze milions de kilos, que representen un valor de mercat d’uns divuit milions d’euros. L’ajuda sempre és poca, perquè no cobrim tota la necesitat d’aliments i nutrients que necesita la persona, però atenem a tothom que acudeix a les entitats esmentades. Les entitats vénen al Banc a carregar aliments una o dues vegades al mes, segons la capacitat del magatzem. D’altra banda, el Banc reparteix els aliments freds i congelats que necessiten un transport issotèrmic o frioritzat per no trencar la cadena del fred. En aquest àmbit, el Banc funciona com una empresa de logística. Un programa basat en el nombre de per-

sones, en l’edat, en si es tracta d’un menjador o de lots per repartir proporciona la quantitat que cal carregar dels aliments de què es disposa. La mitjana és d’uns 30.000 kilos/dia. Actualment el Banc funciona amb set persones assalariades i 183 voluntaris, que atenen el magatzem i els altres departaments del Banc: aprovisionament, relació amb entitats benèfiques, recursos humans, administració, comunicació, etc. • Quina és la previsió d’inversions del programa d’aliments de la UE per als propers anys? Per al present 2012 i el 2013 dedicarà 510 milions d’euros, dels quals uns 65 milions corresponen a l’Estat espanyol. Això s’ha aconseguit després d’un any de discussions a Brusel·les, ja que alguns països volien rebaixar la xifra a una tercera part. Per l’any 2014 les perspectives no són bones, però queda temps i cal tenir esperança. • Un estudi de la FAO certifica que els europeus llencem a les escombraries 280 kg d’aliments a l’any. Com ens hem de conscienciar per evitar el malbaratament d’aliments? És una feina de tots. La crisi hi ajuda, ja que tots mirem de comprar d’acord amb el que necessitem. Hem de formar els nois no només a les escoles, sinó també en l’àmbit familiar. Els restaurants i els càterings llencen força menjar i el criteri de “com que ho he cobrat, no hi perdo i ho puc llençar” no és vàlid. Les botigues i els supermercats comencen a no llençar els ali-

ments que per diferents causes han de retirar, però que són aprofitables, com una millora que també beneficia la seva imatge d’empresa. En aquest aspecte crec que millorarem, però el problema és global i fruit de les especulacions, com quan es llencen o cremen grans quantitats de productes per mantenir preus alts, o quan no es deixen entrar aliments que provenen de països del tercer món. Els estats han d’actuar contra el malbaratament. • Què es pot fer perquè les persones siguin més solidàries? Amb la conscienciació i l’educació de base, com fan amb el Programa Escoles? Les persones són solidaries, i més ara, que tots tenim un amic o parent proper que s’està apropant a la situació de pobresa. La majoria de persones tenim la solidaritat a flor de pell i hem de trobar l’estímul o l’ocasió per desenvolupar-la. El Programa Escoles és una via per fer-ho, tant pel que fa a la formació dels nois i noies, com perquè s’aprofita el gran poder de comunicació que tenen amb les famílies. Ho comprovem amb les col·lectes que ells mateixos organitzen mobilitzant els pares. D’altra banda, la difusió que es fa a través dels mitjans de comunicació també és una gran ajuda. • Cada cop són més les persones que han de recórrer a entitats com ara el Banc dels Aliments per subsistir. Com creu que es podria capgirar aquesta situació? Aquesta situació no es resoldrà a curt termini. El factor que més la incrementa és l’atur i el temps molt llarg durant el qual moltes persones estan sense feina, persones que s’han de dirigir a les entitats o als familiars més propers. El sector de les persones grans amb pensions molt baixes seguiran necessitant que, periòdicament, algú els porti una ajuda d’aliments. També els infants que provenen de families desestructurades hauran de seguir essent ajudats i acollits per les entitats que es dediquen a inserir-los en la societat. Però ho hem d’enfocar com una situació que no és tan conjuntural, sinó estructural. La societat civil s’ha de preocupar per ajudar a resoldre-la, no confiant que ja ho resoldran les administracions. Hem d’exigir el màxim de les administracions, però no ens en podem desentendre. L’Estat del benestar és feina de dos: de l’Administració i de la societat civil.

• Cada any el Gran Recapte és més popular i els resultats són millors. Els catalans, som solidaris? Com podem ser-ho encara més? Amb l’exemple i, sobretot, convencent-nos que és necessària una justícia social i que els problemes dels altres també són nostres. Això és el que tots volem quan tenim un problema. Tots tenim algú a prop a qui podem ajudar i a vegades només es tracta de dedicar-li un temps. Si hi pensem trobarem la manera, sovint gens difícil, de materialitzar la nostra solidaritat; no tot són diners. • Quins projectes de futur tenen previst dur a terme? Seguir fent més esforços per recaptar més aliments i, sobretot, de valor nutrient més alt. Tenim també l’objectiu de recollir un milió de kilos de préssecs i nectarines de les cooperatives, que seran excedents i es destruirien, amb un programa d’ajuda de la Comunitat Europea (Fruita de Retirada). Volem transformar-los en sucs d’alta concentració: pensem que en podrem fabricar uns 800.000 litres. I estem estudiant un projecte per tenir cent mil litres d’oli embotellat especialment per al Banc, ja que és l’aliment que menys recollim. Confiem de trobar la manera de finançar-lo. • Vostè, a més de presidir el Banc dels Aliments, presideix la Fundació Gaspar Espuña-CETT, també amb un clar compromís social. Com convergeixen els valors d’ambdues entitats? Ambdues tenen un objectiu comú: ajudar els altres, buscar la seva felicitat, millorar la seva qualitat de vida. Tots els esforços i els resutats que s’obtenen es dediquen a la millora del país i de les persones que confien en aquestes dues fundacions. Una es dedica a lluitar contra la fam i les persones necessitades, i l’altra, a

millorar la qualitat dels serveis turístics, a través de la formació que es dóna al grup CETT i fent possible, mitjançant allotjament, beques i ajudes, que molt jovent hi pugui participar. • El Grup CETT ha mantingut vincles amb el Banc dels Aliments per col·laborar en les campanyes. Com valora aquesta relació? L’ajuda del Grup CETT a la Fundació és un model del que poden fer moltes entitats: col·laborar amb la participació de les persones dels diferents àmbits que formen el Grup. Crec que tots estem d’acord que el vincle continuarà i potser s’ampliarà. • Com engrescaria l’alumnat del CETT perquè segueixi participant en el projecte del Banc dels Aliments? I a les empreses del sector turístic, tenint en compte que vostè ha tingut una àmplia experiència professional en el món empresarial? Potser els hem de donar a conèixer més la tasca del Banc. Amb la Direcció del Grup CETT hem parlat de trobar algun projecte concret, com ara participar en un menjador social: contribuir a la formació dels cuiners, a preparar receptes fàcils i atractives perquè es trenqui la monotonia que suposa menjar sempre igual. Amb una mica de creativitat trobarem la manera. Pel que fa a les empreses del món turístic, s’han d’esforçar a ser conscients de la seva contribució a la millora de l’economia i la conseqüent disminuició de l’índex de pobresa del país, i també a ser generoses en la contractació de persones formades. • Finalment, creu possible un món sense pobresa? És una utopia en què hem de creure, encara que la realitat ens ho presenti difícil. No ens hem de cansar de lluitar per aconseguir-ho. n

CETT Formació

L’ORGANITZACIÓ MUNDIAL del TURISME inaugura el nou CURS El passat 23 d’octubre, el Gran Saló Mediterrània de l’Hotel Alimara Barcelona es va omplir de gom a gom per acollir l’acte d’obertura del curs acadèmic 2012-2013 del CETT. “La importància del turisme jove per al turisme mundial” va protagonitzar la lliçó central d’aquesta ja tradicional cita amb l’alumnat. La sessió de l’acte d’obertura va ser presidida per Gemma Fonrodona, vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la Universitat de Barcelona; Isabel Garaña, directora regional per a Europa de l’Organització Mundial del Turisme (OMT); Jordi Blanch, subdirector d’Ordenació de la Formació Professional i d’Ensenyaments de Règim Especial; i Miquel Alsius, president del Grup CETT. Gemma Fonrodona va conduir l’acte i, en primer lloc, va cedir la paraula a Isabel Garaña, encarregada d’impartir la lliçó inaugural "La importància del turisme jove per al turisme mundial". En l’inici de la intervenció, la representant de l’OMT va felicitar el CETT per la tasca que duu a terme i va demanar a l’alumnat que aprofiti les oportunitats que se’ls ofereix des del Grup. Un cop presentada la tasca de l’OMT, va comentar que els recursos humans -els professionals del sector- són el factor clau de la indústria turística, allò que en defineix l’èxit i el que aporta valor. Va explicar que Espanya és el segon país del món, després dels EUA, en ingressos per turisme, tant pel que fa a l’internacional com al turisme intern, i va destacar que, malgrat la crisi, aquest sector es manté en creixement constant i és un fenomen econòmic i de creació de treball, molt jove encara, que ha experimentat grans canvis des de l’any 1950. Entre les xifres que cal destacar, va dir que s’estima que a finals d’any hauran creuat les fronteres internacionals un bilió de turistes. Amb vista al futur, va esmentar que un dels reptes de l’OMT és seguir agilitzant i facilitant l’emissió de visats, una gran barrera encara vigent avui dia a l’hora de viatjar. També va parlar del sector com un generador de llocs de treball i d’opcions laborals, assegurant que “mil milions de turistes internacionals impliquen mil milions d’oportunitats”. Ja amb referència al turisme dels joves, eix de la ponència, Garaña va comentar que també es tracta d’un fenomen. Va mencionar que els joves generen moda, passen més temps a les destinacions, exploren, tenen altres inquietuds, desenvolupen tasques de voluntariat... i va parlar dels desafiaments que suposa aquest col·lectiu per a les destinacions. Va animar

els estudiants del CETT a realitzar viatges d’estudi i de pràctiques, ja que són molt enriquidors, i va desitjar que aquest sigui un curs ben fructífer i feliç, que contribueixi a crear professionals més globals que millorin encara més les expectatives del sector. Un cop finalitzada la lliçó inaugural, Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, va passar a fer entrega dels premis que atorga la Fundació Gaspar Espuña CETT (vegeu la pàgina 12). A continuació, Jordi Blanch va parlar d’aquests guardons, “un reconeixement a l’esforç” i va parlar també de la tasca col·lectiva i com a projecte que realitza el CETT. Va felicitar l’alumnat per la tria del Centre, va encoratjar-lo a aprofitar totes les oportunitats i va esmentar que amb aquest curs inicia una nova etapa d’aprenentatge que l’ha d’acompanyar durant tota la vida. Va recordar que la vida personal i professional s’ha de viure com un viatge obert, de recerca i de coneixement, i va demanar que s’aprofités l’aprenentatge -dels èxits i també de les errades- per créixer, amb un retorn d’aquesta experiència cap a la societat. El següent torn va ser per a Miquel Alsius. El president del CETT va mencionar la missió del Grup i va explicar que el turisme és un pont d’enllaç entre cultures, un camí bàsic per contribuir a la pau mundial. També va animar l’alumnat a iniciar el nou curs amb il·lusió, a divertir-se estudiant, i va fer incís en valors com ara la creativitat, la responsabilitat, el servei a les persones, la perseverança, el treball en equip, l’esforç i l’ètica. Per acabar, Gemma Fonrodona també va demanar als estudiants treball i esforç. La vicerectora d’Estudiants i Política Lingüística de la UB va recordar-los la sort que tenen de cursar allò que els agrada i els va demanar que conservin la passió per la seva feina durant tota la trajectòria professional. Va demanar-los responsabilitat, atès que també seran la targeta de visita del CETT i de la UB, i va cloure l’acte desitjant un bon curs amb millors fruits. n

CETT Formació

El CETT rep la DONACIÓ de la BIBLIOTECA de LUIS BETTONICA El fons bibliogràfic del Centre de Recursos es veurà notablement incrementat gràcies a la donació de la biblioteca gastronòmica del periodista i escriptor barceloní Luis Bettonica (Barcelona 1933-2007), un dels referents més importants de l’escriptura gastronòmica a Espanya en els darrers quaranta anys. Ha estat la filla de Luis Bettonica, Natalia Bettonica, periodista també i actual editora i directora de la revista El Pipiripao, qui ha decidit donar aquest importantíssim llegat al CETT, que des d’aquestes pàgines agraeix públicament el gest. Ho ha fet interpretant la voluntat del seu pare, la seva generositat amb els llibres i, sobretot, el gran respecte que sentia per la formació i per la tasca que desenvolupen les escoles d’hoteleria. Una iniciativa que pretén descobrir a l’alumnat la biblioteca de qui va ser una figura clau del periodisme gastronòmic a Catalunya, juntament amb Néstor Luján i Xavier Domingo, i que, a través del Centre de Recursos del CETT, serà a l’abast de totes les persones interessades en la gastronomia. El fons Luis Bettonica s’acosta a la xifra de 1.000 volums, tots de temàtica gastronòmica. Inclou obres en català i castellà, en anglès, però també, i molt especialment, en italià i francès. Es compon d’obres de referència -enciclopèdies, manuals de cuina, diccionaris i publicacions periòdiques...-, així com col·leccions, receptaris i monografies publicades majoritàriament a partir dels anys 50 del segle XX. Els estudiants del CETT i totes les persones interessades podran consultar aquesta abundant bibliografia que inclou àrees temàtiques com ara la cuina catalana, la cuina regional espanyola, la història de la gastronomia, la cuina internacional, el coneixement de productes, o la nutrició. L’amor per la cuina i els llibres, una cultura enciclopèdica i la dedicació professional al periodisme i a la crítica gastronòmica van portar Luis Bettonica a reunir moltes de les obres que es van escriure sobre aquesta temàtica a Espanya -i un bon nombre de les que es van publicar a França i a Itàliadurant les dècades que van del 1970 al 2000, és a dir, durant els anys fonamentals per al desenvolupament de la Nouvelle Cuisine a França i de la cuina moderna a Catalunya i a Espanya. Ignasi Domènech, Josep Pla, Néstor Luján, Xavier Domingo, José Luís Lapitz, Manuel Martínez Llopis, Simone i

Inés Ortega, Manuel Vázquez Montalbán, Jaume Fàbrega o José Carlos Capel són algunes de les signatures que reuneix la col·lecció. A les seves obres, i a moltes altres, se suma un gran nombre de llibres molt difícils de trobar en l’actualitat, publicats per editorials de referència en l’escriptura gastronòmica a Itàlia o França, com ara Mondadori, Rizzoli, Canesi, Albin Michel, Flamarion o Robert Laffont (aquesta darrera, segell editor de la major part de les grans figures de la Nouvelle Cuisine francesa).

Trajectòria professional Luis Bettonica, membre de l‘Acadèmia Espanyola de Gastronomia i Premi Nacional de Gastronomia 1982, va iniciar la seva activitat professional als diaris barcelonins El Mundo Deportivo i El Noticiero Universal. Va residir a Itàlia i va col·laborar en diferents diaris i revistes d’aquell país, i a la seva tornada a Espanya, va desenvolupar durant vuit anys la tasca de corresponsal del diari milanès El Corriere della Sera. Va col·laborar assíduament en nombrosos mitjans de comunicació, com ara La Vanguardia, Jano: Medicina y Humanidades, Club de Gourmets, Cocina y Hogar, Cinco Días, El Norte de Castilla, El Correo de Andalucía, Vino y Gastronomía, etc., conduint també diversos espais de tema gastronòmic en els magazins Tiempo Libre i Cosas de Televisió Espanyola. Va dirigir les revistes Muy Personal y Extrísimo, i el 1981 va presentar, amb en Máximo Fernández, El Pipiripao, programa setmanal de gastronomia i cuina d'Onda Rambla Catalunya. A partir de 1987, i fins a la seva mort, va ser codirector de la publicació escrita El Pipiripao, diari al servei de la restauració i l'hoteleria. Va publicar diversos llibres, entre els quals es troben Los Cavas de Cataluña, Cocina Regional Española i Adelgazar y mantener el peso perfecto, i va ser autor també de dos llibres d'història del feixisme italià: ... y Mussolini creó el Fascismo (escrit conjuntament amb Néstor Luján) i El Fascismo triunfante: la Marcha sobre Roma. n

CETT Formació

Entre ESTRELLES MICHELIN Fa més d’una dècada que els millors restaurants del país acullen l’alumnat del CETT perquè hi realitzi pràctiques de formació, tant a la sala com a la cuina. Enguany han estat 31 els estudiants de Tècnic en Cuina-Gastronomia i Serveis de Restauració (TCGR), de Tècnic Superior en Direcció de Serveis de Restauració (TSDSR) i de Tècnic Superior en Direcció de Cuina (TSDC) que han passat uns mesos, a l’estiu, en establiments prestigiosos distingits amb tres, dues i una estrella Michelin. Per a molts són les primeres pràctiques en un restaurant i, és clar, començar a treballar al ritme de les estrelles sempre impressiona. I més si tenim en compte que, excepte en un parell de casos, els estudiants del CETT que han fet pràctiques en els restaurants guardonats amb estrelles Michelin són molt joves, amb edats compreses entre els 17 i els 23 anys. El balanç final: “més que positiu, excel·lent”. “Ens hi haguéssim quedat tots”, coincideixen. I és que, malgrat que compartir el dia a dia amb els equips de treball dels xefs més prestigiosos exigeix treballar molt i moltes hores, i amb molta exigència, l’aprenentage és constant. “En cada moment s’aprèn alguna cosa. S’adquireix confiança, molta responsabilitat i experiència. Hi ha un creixement constant personal i professional enorme. I a més de la feina específica, per exemple, es practiquen idiomes amb els companys i amb la clientela, per exemple, durant el servei de sala.” Diuen que la “por” inicial de seguida es va transformar en entusiasme. “Tots repetiríem sense dubtar-ho ni un segon. Hem tingut una molt bona acollida i ens han fet molta confiança. Ens han ajudat sempre i ens han tractat molt bé. I això és d’agrair, en un entorn, el de l’alta gastronomia, on el ritme de treball és frenètic i es demana molta responsabilitat.” I afirmen que han après de la “humiltat” dels grans xefs, que han guanyat amb tant esforç el seu reconeixement. Expliquen la seva estada amb passió: l’Albert Reverté diu que

a El Celler de Can Roca ha après a agafar ritme, durant i fora del servei: “Tot i que et sents una mica pressionat, estàs molt motivat per fer bé les tasques. A més, com que és una cuina tan diferent a la tradicional, aprens molt. Ho recomano totalment.” Al Celler també hi va fer l’estada l’Aida Escabias, a sala: “Ho recordaré sempre. En un gran restaurant, amb grans professionals i millors persones, he format part de l’equip com un cambrer més. Em van acollir amb els braços oberts.” Al Calima, en Ki Won Kim diu que ha tingut “l’oportunitat de conèixer els futurs cuiners d’arreu, en una cuina labortori on el detall i la perfecció comptaven molt”, mentre que la Marta Duran explica que quasi sempre va ser a la sala, “exercint de cap de rang. La meva experiència va ser molt bona (coneixements, el meravellós equip de sala i cuina...) i fins i tot em van oferir un contracte laboral”. La Marta Buzón afegeix que “ha estat genial. He pogut agafar el ritme d’un restaurant amb estrella, conèixer una gran familia i, sobretot, gaudir de la cuina, que és el que més m’agrada”. Al Miramar, Tomàs Gironès diu que “cada dia era un repte i aprenia coses noves a la cuina”, mentre que a Can Jubany, en Pol Deumal parla d’haver viscut una bona experiència: “Ha estat molt divertit i he treballat amb un gran equip, tant a la sala com a la cuina.” Pel Marc Gubern ha sigut “molt positiu. He tingut accés a dinàmiques -emmagatzament, preelaboració, mise en place i pase d’entrants freds- en un context laboral real on, tot i estar en procés de pràctiques, la exigència era notable”. A Cinc Sentits, en Guillem Silvestre explica que “ha estat una experiència molt bona. He après moltes coses i m'ho he pas-

El Celler de Can Roca

Calima

Miramar

Mugaritz

Quique Dacosta

Can Jubany

CETT Formació L’ALUMNAT EN PRÀCTIQUES Tres estrelles Michelin • El Celler de Can Roca. Girona. Albert Reverté (3r TCGR), Juan Ramon Villalba (2n TSDC), Aida Escabias (2n TSDSR, sala) i Adrià Gimeno (2n TSR)

Dues estrelles Michelin • Àbac. Barcelona. Agustí de Barrios (2n TSDC). • Calima. Marbella. Ki Won Kim (3r TCGR), Marta Duran (2n TSDSR, sala) i Marta Buzón (2n TSDC). • Miramar. Llançà. Tomàs Gironès (3r TCGR). • Mugaritz. Rentería. Sergi Ricou (3r TCGR), Paul Raynald (3r TCGR) i Gemma Vázquez (3r TCGR, sala). • Quique Dacosta. Dènia. Carlos Bernal (2n TSDC).

Nous números de la col·lecció MANUALS DE MUSEÍSTICA, PATRIMONI I TURISME CULTURAL de l’editorial Trea L’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori del CETT (ACE TCT) participa en aquesta nova iniciativa de publicacions científiques.

Una estrella Michelin • Alkimia. Barcelona. Enric Rius (2n TSDC). • Can Jubany. Calldetenes. Pol Deumal (3r TCGR), Marc Gubern (2n TSDC). • Capritx. Terrassa. David Cano (3r TCGR). • Cinc Sentits. Barcelona. Guillem Silvestre (2n TSDC) i Neus Herrero (2n TSDSR, sala). • Dos Cielos. Barcelona. Oscar Cenizo (2n TSDC). • Els Tinars. Llagostera. Jordi Plancheria (2n TSDC). • Gaig. Barcelona. Jordi Soy (3r TCGR) i Xavier Maza (2n TSDC). • La Finca. Elx. Denisse Quilez (2n TSDC) i Alba Garcia (2n TSDC). • Mainaró. Barcelona. Antoni Janos Framis (3r TCGR). • Neichel. Barcelona. Pau Andalúz (2n TSDC). • Nerua. Bilbao. Violeta Almirón (2n TSDC). • Saüc. Barcelona. Lidia Uclés. (3r TCGR), Adrià Toldrà (2n TSDC) i Antonio Díaz (2n TSDSR). • Via Veneto. Barcelona. Robert Ruiz (2n TSDC).

sat molt bé”, i al Gaig, en Jordi Soy diu que ha pogut “saber de primera mà què és treballar en una cuina professional i amb plats de la cuina catalana, que és la que m’apassiona”. La Lidia Uclés explica que “a la cuina del Saüc alternàvem diferents tècniques, cuinant amb productes de la terra i realitzant plats molt detallats”. I a la Finca, Denisse Quilez diu haver “après que viure entre fogons és realment el que m'agradaria per al futur”, mentre que l’Alba Garcia reconeix que ha estat “genial, inoblidable i molt didàctic. M'han tractat com si fos algú molt especial; afalagant-me, ensenyant-me, intentant que ho provés tot.... He sigut molt feliç dins d'aquella cuina”. n

Des de la passada primavera, l’editorial Trea, de referència al país en l’àmbit dels estudis en museologia i patrimoni, publica la col·lecció Manuals de museística, patrimoni i turisme cultural, dirigida pels col·laboradors del CETT el Dr. Joan Santacana i la Dra. Nayra Llonch. També hi participen, formant part del comitè científic, Eugeni Osàcar i Carolina Martín, membres de l’ACE TCT. La idea de la gènesi d’aquesta col·lecció va sorgir de la constatació que el públic anglosaxó disposa d’una bibliografia abundosa i de qualitat dedicada tant a la museística com a la posada en valor del patrimoni i la seva gestió. Existeixen nombrosos manuals escrits per especialistes en aquests camps que, molt sovint, són objecte de traduccions per part d’editorials de llengua espanyola. En canvi, no existeix en l’àmbit hispanoamericà cap col·lecció de manuals redactats des de la problemàtica pròpia i específica de la tradició cultural mediterrània i llatinoamericana. En aquest sentit, la col·lecció pretén cobrir aquest important buit editorial que no es correspon amb el creixement exponencial que els espais de presentació del patrimoni han tingut en les últimes dècades. De fet, tant Catalunya com la resta de l’Estat espanyol, així com els territoris llatinoamericans, formen avui un dels conjunts patrimonials més importants del món; no és cap secret que som un dels líders del turisme cultural a Europa i els nostres museus conserven una part significativa del patrimoni mundial. És necessari, doncs, que des d’aquesta perspectiva s’incorpori el pensament científic de la museografia catalana i espanyola, dels seus representants més importants i dels autors més clarividents. La col·lecció també vol obrir l’edició de manuals a investigadors i investigadores, conservadors i conservadores, gestors del patrimoni i museòlegs de les institucions llatinoamericanes, tan fèrtils en idees i iniciatives, però que molt sovint han passat desapercebudes més enllà del seu àmbit immediat d’acció. Per fer més accessible el material publicat a la col·lecció, s’ha concebut la doble edició dels manuals tant en format imprès com en versió digital, sobre la que s’ha treballat amb molta cura per tal de fer-la llegible per tot tipus de programaris i a través de totes les tipologies de dispositius de telefonia mòbil i de tauletes electròniques. A més, per facilitar al màxim l’accessibilitat als continguts, l’editorial ofereix un sistema de venda a través de la seva pàgina web www.trea.es. Fins ara s’han publicat onze títols de la col·lecció i ja n’hi ha una cinquantena de programats més que sortiran a la llum durant els propers mesos. n Dra. Nayra Llonch. Investigadora de l’ACE TCT del CETT

CETT Formació

LA GESTIÓ PÚBLICA del turisme: passat, present i futur El titular del present article va ser el tema central de la taula rodona que va tenir lloc durant el XIII Col·loqui de Geografia del Turisme, Oci i Recreació, que es va celebrar a Barcelona al juny. Maria Abellanet, directora general i consellera delegada del Grup CETT, presenta un resum de la seva intervenció com a ponent en aquest acte. Les polítiques públiques tenen una forta incidència sobre la configuració del model turístic i el seu desenvolupament. Centrant-nos en Catalunya, es pot dir que té un històric de 30 anys de política turística. Configurar-hi un model turístic responsable i posicionar-la de manera diferenciada com a destinació ha estat i segueix essent responsabilitat de l’Administració catalana. Tot i que el marc normatiu facilita l’execució de les polítiques, un desenvolupament empresarial ordenat i ofereix als usuaris seguretat jurídica, en el cas de Catalunya la normativa ha anat per darrere del desenvolupament del sector turístic. No podem saber com hauria evolucionat el turisme a Catalunya si l’ordenació turística hagués marcat el pas, però podem constatar l’efecte d’una lenta adequació de la normativa i de períodes en què semblaria que no ha existit pròpiament política turística. Catalunya té competències exclusives sobre turisme (art. 9 i art. 171 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 i 2006, respectivament), però els governs han estat més centrats en la promoció turística i en l’ordenació dels requeriments tècnics d’instal·lacions i equipaments que a desenvolupar una visió integral orientada a la clientela que abastés altres departaments transversals. Fins el 2002 no apareix la Llei 13/2002, de 21 de juny, de Turisme de Catalunya (LTC), una llei general i poc sistemàti-

ca que neix fruit de l’experiència acumulada i de la necessitat d’impulsar el sector, amb l’objectiu de regular l’ordenació i la promoció del turisme. Més endavant, el 2005, es defineix el Pla Estratègic del Turisme de Catalunya 2005-2010 (PETC), sense que vagi acompanyat d’una revisió normativa. Més endavant, i amb l’objectiu de la transposició de la Directiva de Serveis en el Mercat Interior (DSMI), a Catalunya va entrar en vigor el Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l’eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l’activitat econòmica, que modificarà substancialment la normativa de turisme. El procés de transposició i modificació normativa, tot i ser molt lent, ha esdevingut una gran oportunitat per a la simplificació administrativa i per al desenvolupament del mercat únic de serveis. Hauria de servir, també, per disminuir els costos d’activitat, especialment per a les petites i mitjanes empreses turístiques. L’Administració, l’empresa i la universitat són el trinomi bàsic per gestionar el turisme amb un enfocament de futur. Sovint han estat tres mons a part, però el repte ara és treballar de manera radicalment diferent i orientar-se vers la gestió del turisme: • Són àmbits competencials de l’Administració, entre d’altres, establir els límits responsables de l’activitat turística, crear espais d’oportunitat perquè el sector privat pugui desenvolupar negocis i finançar els serveis primaris i les infraestructures necessàries per al desenvolupament del turisme i que no corresponen al sector privat (serveis de salut, carreteres...). • El turisme, instrument imprescindible per al reequilibri territorial, és un motor de dinamització econòmica. Per aquesta raó, el món empresarial ha de jugar un rol en la configuració d’un model turístic responsable, amb un desenvolupament empresarial ordenat, desenvolupant negocis turístics rendibles dins del marc legal establert, adoptant criteris de qualitat i sostenibili-

tat ambiental acreditats i valorats per la clientela, generant ocupació de qualitat i contractant persones formades en els diferents nivells d’especialitat de la família d’hoteleria i turisme. • La Universitat ha de generar coneixement i ocupabilitat. Ha de formar professionals gestors (públics i privats) i crear coneixement, amb el necessari rigor científic però amb rellevància pràctica. Utilitzant les paraules de Jerry Engel, fundador de l’Entrepreneurship Program a la Universitat de California-Berkeley, “We are not just teachers and professors. We are educators but we also practice”. Cal recordar que els estudis de turisme no es van implantar a la universitat espanyola fins el curs 1997-1998, amb la Diplomatura de Turisme. Fins aquell moment, els ensenyaments superiors especialitzats en turisme (TEAT), que a Catalunya depenien de l’Escola Oficial de Turisme de Girona, tenien una orientació eminentment pràctica i de gestió empresarial. Si convenim que el repte del turisme està en la gestió, pública i privada, aquesta també hauria de ser la finalitat dels estudis universitaris de turisme. En aquest cas, seria convenient que el professorat, o una part important del cos docent, tingués experiència en la pràctica professional de la gestió, a més d’experiència en investigació. Les facultats i les escoles universitàries de turisme han d’assumir el rigor científic sense abandonar el coneixement pràctic i desenvolupar un nou model d’excel·lència que no estigui exclusivament centrat en la investigació científica. Segons quina sigui la gestió pública de la universitat turística es formaran graduats amb diferents tipus de competències, fet que incidirà directament en el desenvolupament del sector.

En un futur on Administració-empresa-universitat treballin en col·laboració oberta, suggereixo aspectes que cal millorar: l’Administració hauria de fomentar espais de treball en què es compartissin els reptes del turisme de Catalunya, i practicar una major imparcialitat i obertura a l’hora de definir la xarxa de coneixement, que no s’hauria de fonamentar en criteris polítics. Les polítiques públiques haurien d’indicar i fomentar els àmbits prioritaris de coneixement estratègic, i les universitats i centres adscrits podrien alinear-se, en funció de la seva especialització, amb aquestes polítiques a

l’hora de desenvolupar línies de recerca i coneixement. L’Administració i les universitats haurien de fomentar l’emprenedoria en turisme, que no s’hauria de limitar a l’autoocupació. Cal un nou model d’emprenedoria ambiciosa, global, oberta, que incorpori la innovació en la conceptualització de nous negocis turístics, directes o indirectes. Les empreses han de col·laborar activament amb el sistema acadèmic i amb el sector públic. Han d’exercir la seva representativitat de manera transparent i compromesa, per a tot tipus i dimensions empresarials. Han de valorar la formació i el coneixement en turisme, contractar tècnics i graduats en aquesta disciplina i establir polítiques de formació contínua que garanteixin l’evolució de les empreses d’acord amb les noves pràctiques i tendències que puguin afectar el sector. Les universitats, a més de treballar per impulsar l’ocupabilitat dels graduats i oferir resultats rellevants per al sector, hauran de plantejar-se canviar alguns dels indicadors de mesura, aprofitant que el turisme encara no està plenament desenvolupat, acadèmicament parlant. Probablement l’equilibri científic-tècnic de les universitats politècniques s’adequaria a les necessitats dels estudis universitaris de turisme. Personalment, considero que cal una conceptualització clara del turisme des del turisme. Com afirmava el Dr. Troitinyo a la taula rodona, “la yuxtaposición de doctrinas no es el método”. En aquest punt deixo oberta la possibilitat de reconèixer la ciència del turisme. La doctrina turística conté una part de la ciència que li és pròpia i sobre la qual ha de pivotar l’activitat pedagògica, podent utilitzar altres ciències per a desenvolupar-se, com ho fa la medicina amb la bioquímica. Penso que l’important de debò no és que ens posem d’acord l’Administració, l’empresa i la universitat, sinó que tinguem ben clar quin és el nostre repte en turisme i compartim els objectius per assolir-lo. Planificant, instrumentalitzant l’execució, i fent-ne un seguiment sistematitzat per poder millorar. El turisme del segle XXI demana una nova gestió! n Maria Abellanet. Directora general del Grup CETT

CETT Formació

Coneguem els DOCENTS del CETT MIREILLE SPALACCI Licence de Lettres Modernes, màster de Français Langue Étrangère i doctorada en Didàctica de Llengua i la Literatura, exerceix al CETT des del 1986 i actualment és professora responsable de les assignatures de francès del Grau en Turisme i dels cicles de Tècnic Superior de Gestió d’Allotjaments Turístics. És inquieta, independent, alegre, imaginativa i tenaç.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Fa molts anys, un amic meu, professor d’anglès al CETT, em va trucar per dir-me que buscaven un professor nadiu de francès. Jo era a punt de sortir de casa per assistir al naixement del meu fillol! Vaig anar a fer la entrevista amb el cap d’estudis, i després a la clínica a corre-cuita, amb el neguit d’arribar massa tard al part! Finalment, la criatura de la meva amiga va néixer el matí següent i jo, l’endemà, començava la meva carrera docent al CETT. • Des de quan exerceixes com a professora? Com creus que et valora i percep l’alumnat? Quan vaig arribar a Barcelona per treballar d’au pair, vaig impartir les primeres classes a l’acadèmia Eurolingua de Barcelona, on estudiava “español para extranjeros”. Era molt joveneta, tenia 19 anys. Em van proposar substituir una professora de francès durant la baixa maternal. Excepte els nens, l’alumnat era molt més gran que jo, així que mentia sobre la meva edat, deia que tenia 25 anys! Ensenyar francès, fer que la gent aprengui una llengua, em va engrescar i encara m’apassiona. Després de tants anys, és clar que he tingut milers d’alumnes, però mai m’he parat a pensar com em perceben, i no m’agrada pensar-hi... Crec que em deuen veure com una professora molt interessada en la feina, una mica caòtica però que es prepara les classes minuciosament. Sigui com sigui, espero que se sentin en confiança i ben atesos. Crec que el professorat de llengües estrangeres som docents privilegiats, ja que els idiomes acostumen a interessar a l’alumnat. Jo, a més, sóc una professora altament motivada, i crec que això es contagia. Triar continguts coherents amb les necessitats de l’alumnat, preparar activitats variades i participatives, estar pendent de les seves reaccions (interès, avorriment, dificultat, etc.)... fa que les classes surtin bé i agradin. • Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement? Dominar una segona llengua estrangera és un valor afegit innegable en tots els àmbits professionals i encara més en turisme, així que els intento convèncer perquè continuïn la seva formació en francès més endavant. • Explica’ns una anècdota curiosa de la teva trajectòria. Les anècdotes i situacions més curioses les vaig experimentar quan impartia classes particulars, al principi de la meva carrera. Pel que fa a les aules del CETT, sempre em sorprèn veure com l’alumnat es prepara “xuletes” per als exàmens d’idiomes. Sovint, qui la porta es detecta de seguida, observant com s’asseu a la taula. Normalment dissimulo i faig com si no res, excepte alguna vegada: el dia que un estudiant ho tenia tot apuntat a la cinta de coll de les claus, era massa descarat! En general, les noies ho fan millor... • Parla’ns dels teus projectes de futur… He defensat fa pocs mesos la tesi doctoral i encara m’estic recuperant de l’esforç tan gran que vaig fer! De moment, vull tornar a gaudir d’una vida sense tesi, amb més temps lliure per atendre millor els meus fills i amics. I, evidentment, vull seguir innovant a les aules per oferir la millor formació a l’alumnat. n

Com es defineix a si mateix el professorat del CETT? Com va començar el lligam amb l’Escola? Com és la seva relació amb l’alumnat? Què en pensa, de la seva tasca docent? Quina ha estat l’anècdota més increïble viscuda durant la trajectòria professional? Al Tot CETT inaugurem una nova secció, en la qual coneixerem una mica més el professorat.

RAMON RODRIGO Tècnic en Empreses Turístiques, diplomat en Turisme i màster en Gestió de la Qualitat i el Medi Ambient, des de l’any 2000 és professor de Gestió Hotelera al CETT. També és tutor del Cicle Superior d’Allotjament des del curs 2002-03 i coordinador de la Formació Professional en Turisme des del 2011. Es defineix com a treballador, implicat, cooperatiu, positiu i lleial.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Vaig conèixer el CETT l’any 1973. M’interessava això del turisme i m’hi vaig quedar a fer els estudis de Tècnic en Empreses Turístiques (que van derivar posteriorment en el Grau en Turisme). L’any 1993 hi vaig col·laborar breument i m’hi vaig quedar definitivament a partir de l’any 2000. • Quant alumnat ha passat per les teves classes? Com creus que et valora i percep? Després de dedicar-me durant més de 20 anys al sector hoteler, el CETT em va donar l’oportunitat de començar a impartir-hi classes, en una primera etapa. Després de sis anys i mig (l’any 2000) i amb una mica més d’experiència docent, vaig exercir-hi com a professor de diplomatura i del que fos necessari. No sé quant alumnat ha passat per les meves aules, però em satisfà moltíssim el fet que, quan me’ls trobo fora del centre, em saluden molt contents de tornar-me a veure, o em vénen a veure per prendre un cafè o demanar-me qualsevol consell de caràcter personal o professional. Els intento motivar explicant què demana el sector i transmetent el que sento per aquest àmbit tan dur com apassionant. • Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement? La meva experiència global del sector, ja que he tingut la sort de treballar en diverses empreses hoteleres de diferents categories i en diferents posicions. A partir d’aquí, els intento induir que es formin professionalment, que es mantinguin al dia, que restin oberts a experiències professionals arreu del món i que desenvolupin una actitud positiva i de constant aprenentatge. • Quina és l’anècdota més curiosa o sorprenent de la teva trajectòria com a professor? El curs passat em va venir a veure un antic alumne del Cicle d’Allotjament, José Luís Ortiz, per comunicar-me que marxava a Tailàndia. Treballa en una companyia hotelera internacional, Four Seasons, des que va acabar els estudis al CETT. Atès que un dels objectius més importants per mi és motivar l’alumnat, el vaig convèncer perquè aquell mateix dia (dos dies més tard sortia cap al seu nou destí) fes una xerrada als estudiants dels cicles de Turisme, com un exemple a seguir. L’èxit va ser espectacular entre el nou alumnat i crec que va ser una de les classes més satisfactòries, tot i que jo no la vaig impartir. • Parla’ns dels teus projectes de futur… Ara que ha començat un nou curs i hem superat les expectatives de matriculació respecte a anys anteriors, el meu projecte és millorar en la vessant acadèmica, aconseguir que l’alumnat tingui un grau de satisfacció cada cop superior i contribuir que desenvolupi la carrera professional amb èxit, transferint al sector el segell del CETT pel que fa a coneixements. I, sobretot, vull sentir-me volgut i apreciat per l’alumnat, personalment i professional, com crec que ho he estat fins ara. n

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT Xavier CUSI i Arnau CONTEL En Xavier Cusi i l’Arnau Contel, de 32 i 29 anys, respectivament, van estudiar la Diplomatura de Turisme al CETT i actualment són els gestors i gerents d’un nou concepte d’alberg juvenil, el Cool and Chic Hostel (www.coolandchichostel.com) que, des del passat mes de juny, funciona a ple rendiment a la ciutat de Barcelona. Diuen que el CETT els va proporcionar “una formació molt completa per poder afrontar amb garanties la dura competència del món laboral. Els mètodes de gestió que hem aplicat al nostre negoci són fruit de l’experiència professional però també, i sobretot, dels coneixements que vam obtenir durant els estudis”. “Ens vam conèixer a la Universitat i, durant 10 anys, hem mantingut el contacte. Per diferents circumstàncies, vam viatjar pel món per separat, però sempre comentàvem la possibilitat que, si tornàvem a Barcelona, seria per establir-hi un negoci propi. Durant aquests viatges vam absorvir idees i va sorgir la de crear un Youth Hostel.” I així és com va néixer el Cool and Chic Hostel, on ambdós desenvolupen tant tasques de direcció com de comercialització, administratives i d’atenció a la clientela. “Actualment som 5 persones a l’equip. Ara com ara no hi ha alumnat del CETT, però volem establir-hi llaços de col·laboració

EMPRENEDOR perquè els estudiants facin pràctiques amb nosaltres, i per oferir una relació laboral a antic alumnat.” Precisament aconsellen l’alumnat del CETT, “tot i que potser és agosarat per part nostra “recomanar”, ja que som en una etapa de constant aprenentatge”, que es decantin cap a aquell segment del sector turístic que els agradi més. “Un cop decidit, que es formin constantment, i que dominin com més idiomes millor, ja que el mercat és molt global. També, que desenvolupin part de la vida professional fora del país, ja que és la millor forma de veure i conèixer diferents punts de vista”. Ells, asseguren, van viure aquesta experiència. En Xavier Cusi, que sempre s’havia dedicat a treballar dins l’empresa familiar desenvolupant tasques de direcció i gerència a diferents hotels i restaurants a la localitat de Roses (Costa Brava), va treballar durant un any a Austràlia i durant sis mesos a Hawaii, fent tot tipus de tasques en diferents hotels. L’Arnau Contel va viure sis mesos a la República Dominicana -treballava al departament comercial d’un Resort Hoteler- i dos anys a Londres, treballant per a un majorista informàtic. També va ser Comercial Corporate Nacional a la Cadena Eurostars Hotels (Grup Hotusa). Ara, ambdós volen “consolidar i posicionar el negoci com a establiment de referència a Barcelona dins la nostra categoria. Després, valorar la posibilitat d’expandir-nos dins del turisme juvenil urbà, especialment a la Ciutat Comtal”. n

CETT Alumni

AVUI

L’ANTIC ALUMNAT del CETT Marta BRIÓ

Arnau SABATÉ

“Quan vaig acabar la Diplomatura de Turisme al CETT, l’any 2006, vaig marxar a provar sort a Londres”, explica la Marta Brió, de 28 anys. “Allà vaig treballar a la recepció d’un hotel de la cadena Meliá i, al cap d’un any, al departament de Relacions Públiques i Màrqueting. Després vaig fer-ho a Jumeirah Hotels & Resorts, on em vaig endinsar en el món dels esdeveniments, i al departament de Comercial Intern i a les oficines regionals de la cadena. En total vaig viure cinc anys a Londres.” Ara és a Barcelona i des de fa mig any treballa d’Account Manager a la Central Regional de Barceló Hotels & Resorts: “M’encarrego de la comercialització dels esdeveniments de Barceló Hotels & Resorts. Aquest món em fascina i treballar en una cadena internacional em fa aprendre coses noves cada dia. M’agraden molt els hotels i estic contenta de treballar al Departament Comercial i conèixer la clientela, desenvolupar-hi relacions professionals i establir-hi negociacions. Principalment porto una cartera de clients de Catalunya que s’encarreguen d’organitzar esdeveniments i faig prospecció de clientela internacional (mercat europeu) amb interès en la cadena, amb l’objectiu d’incrementar la confirmació de grans i petits esdeveniments (incentius, congressos, convencions, reunions d’empresa, etc.). I un cop al mes viatjo per Europa. Ser al departament comercial d’un hotel implica que has de tenir coneixements sobre el sector turístic, el màrqueting, l’organització d’esdeveniments, la coordinació entre els diferents departaments… i bona part d’aquests els vaig començar a aprendre al CETT.” Assegura que els estudis li van aportar molta experiència teòrica en el sector turístic i hoteler: “Recordo que fèiem molts treballs en grup i això ajuda a treballar en equip quan t’incorpores al món laboral i has de coordinar tasques amb els companys. I també destaca que va poder aprofundir en els idiomes -anglès i francès- i que va fer molt bones amistats. Precisament els idiomes han estat sempre presents a la seva vida: “Des de sempre he estiuejat a Tossa de Mar i he vist nacionalitats diferents, accents molt diversos i altres estils de vida, i això sempre m’ha encuriosit. Vaig començar a aprendre anglès des de ben petita i em vaig adonar que cada vegada m’agradaven més els idiomes. Qui hauria dit que ara parlaria anglès cada dia a la feina!” També ha viatjat molt: “Durant els estudis i gràcies a la Borsa de Treball del CETT vaig treballar a Do&Co, un càtering de luxe encarregat de donar servei de restauració als clients VIP de la Fórmula 1. Així vaig poder viatjar durant tres anys per tot el món i conèixer gent molt diferent”. Recomana aquest tipus d’experiències i considera “molt important treballar en diferents empreses i posicions, i agafar de cada lloc el que més t’agrada”. n

“El turisme és una eina importantíssima, no només a nivell econòmic, sinó també social. Representa un percentatge molt rellevant en el PIB, especialment al nostre país. Tanmateix, és la nostra carta de presentació al món, i ens permet posar de manifest tot allò que ens reafirma culturalment. Jo no interpreto el turisme únicament com un motor econòmic, sinó com quelcom enriquidor; suposo que per això sempre m’hi he dedicat des del sector de la comunicació i la cultura”. Aquesta és l’opinió de l’Arnau Sabaté, de 28 anys, que a més de ser llicenciat en Econòmiques, ha estudiat el Grau en Turisme al CETT (2007-2010) i té un postgrau en Direcció i gestió de Plataformes, Empreses i Institucions Culturals. “Fins ara -diu- he treballat bàsicament en el sector de la comunicació en línia, dedicat especialment a l’àmbit cultural i turístic, i realitzant tasques relacionades amb màrqueting, comunicació i premsa. L’experiència dins d’aquest sector l’he aconseguit en feines a les quals vaig arribar a través del Servei de Borsa de Treball del CETT, que permet que hi hagi un gran pont entre el món universitari i el món laboral. A través del CETT vaig aconseguir tres feines: l’E3 em va facilitar l’accés com a becari a Sinnamon Records, organitzadors de festivals musicals com ara el Summercase, i com a treballador a la consultora de màrqueting turístic eMascaró Crossmedia, on vaig aprendre les primeres nocions de màrqueting en línia, que després vaig perfeccionar en una posició sènior a l’empresa alemanya hotel.info.” Quan parla del professorat del CETT, recorda especialment les classes d’en Ramon Arcarons, “un professor a qui respectava molt perquè convidava a la reflexió. Era molt crític amb el sector i te’l descobria a través de fets vinculats a l’actualitat”. Avui dia, l’Arnau és Social Media Strategist i Community Manager de l’Ajuntament de Barcelona, on treballa des de fa aproximadament dos anys: “La meva feina actual consisteix a coordinar tasques de comunicació entre l’Ajuntament i la ciutadania. Això significa realitzar les campanyes de comunicació de les diferents etapes de l’any.” “Estic molt satisfet -segueix-. El meu equip i jo hem desenvolupat el pla de comunicació en xarxes socials per a l’Ajuntament. És un sector molt innovador i que actualment està en auge: per sort no està gaire afectat per la crisi i té la virtut que permet anar-te reciclant constantment, per la qual cosa no et sents estancat. I pel que fa al futur, tot i que no treballo directament en el sector del turisme -i això és un indicador que la nostra carrera universitària permet adquirir coneixements transversals en àmbits molt diversos-, intentaré seguir vinculat al sector cultural i/o del turisme des de l’àmbit de la comunicació. n

Responsabilitat corporativa

L’Hotel Alimara Barcelona i Àgora BCN s'adhereixen a la iniciativa HOTELS AMICS D’UNICEF Seguint amb l’esperit solidari i d’implicació que marquen les polítiques corporatives de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) del CETT, el Grup demostra una vegada més el seu compromís amb la societat i el sector turístic, mitjançant la signatura d’un acord de col·laboració amb UNICEF. L'Hotel Alimara Barcelona i Àgora BCN, Residència Universitària Internacional, s'han sumat a la iniciativa Hotels Amics d'UNICEF Espanya, que insta els establiments turístics a convertir-se en plataformes de comunicació i mobilització de la clientela i dels empleats per fomentar el respecte i la promoció dels drets de la infància. UNICEF considera que els hotels són una plataforma idònia per a la difusió i la sensibilització sobre els drets de la infància, i alhora són claus en l'avanç pel que fa a la seva educació i protecció davant de qualsevol abús -especialment de l'explotació sexual comercial- i amb vista a un turisme responsable. L'adhesió de l'Hotel Alimara i Àgora BCN a la iniciativa Hotels Amics es va iniciar el 13 de juliol i recull diferents línies d'actuació dirigides a la sensibilització a favor de la infància, així com la captació de fons a través de la posada en marxa de diferents activitats entre la clientela de l'hotel. Dos exemples d’aquestes accions de captació són: durant el check-in, es comunica a la clientela la possibilitat de donar un euro en la factura a favor dels projectes de protecció

d’UNICEF, mentre que en les reserves en línia, s’ofereix aquesta possibilitat en el moment de formalitzar-les. Les aportacions econòmiques es destinaran íntegrament als programes d'UNICEF dirigits a la protecció de la infància. Segons paraules de la directora de l'Hotel Alimara, Elisabet Ferrer, "per a l'Hotel, per a la residència Àgora BCN i, en definitiva, per a tot el Grup CETT, és tan important la recaptació econòmica i la divulgació d'aquest tipus d'iniciatives, com l'esforç per aconseguir la conscienciació solidària de la nostra clientela i dels empleats, així com la de l’alumnat i dels residents i, en definitiva, de la societat en general". L'adhesió de l'Hotel Alimara Barcelona a la iniciativa Hotels Amics d'UNICEF se suma a la realitzada per altres hotels o grups hotelers d'Espanya, com ara l'Hotel Arts Barcelona, Melia Hotels Internacional, Luabay Hotels & Leisure, la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca i Ashome Associació Hotelera de Mallorca. D’altra banda, cal dir que la iniciativa de la col·laboració va ser promoguda per una antiga alumna del CETT, Núria Prieto, voluntària d’UNICEF. n

El CETT i l’ONCE signen un conveni de col·laboració El passat 4 de setembre, el CETT i l’ONCE van signar un conveni marc de col·laboració, a fi de facilitar l’aprenentatge en l’atenció a les persones cegues i deficients visuals a l’alumnat del Cicle de Grau Mitjà de Cuina, Gastronomia i Serveis de Restauració i al de Tècnic Superior en Direcció de Serveis de Restauració. n

Ciència i Cuina

Què en sabem, de l’ESTÈVIA? Hi ha un sector de la població que s’ha anat decantant en la seva dieta cap a productes que abans no s’acostumaven a incloure en la dieta clàssica. Els motius pels quals han tingut èxit són, bàsicament, els d’oferir uns beneficis per a la salut -pretesos o reals- que els aliments clàssics no semblaven oferir. Naturalment, els aliments tradicionals -pa, patates, arròs, macarrons, salsitxes, sardines, pèsols, i tota la resta- no eren mai anunciats com a productes beneficiosos per a la salut. Va ser cap als anys setanta que es va començar a popularitzar el fet que determinats menjars tenien virtuts per a la salut: les sardines eren bones per al cor, la llet per als ossos, les pastanagues per a la vista i la pell, les taronges per les vitamines que porten… No és que no se sabés abans, tot això, però la dieta diària no es comprava ni es componia basant-se en la salut. Quan comencem a mirar què ens aporta un determinat aliment, s’obre l’aixeta a tota mena d’afirmacions publicitàries. Per exemple, els kiwis es promocionen pel seu contingut en vitamina C (68 mg/100 g) tot i que els pebrots en tenen molta més (152 mg/100 g). Avui es consumeix, a més o en lloc del blat clàssic, cereals com ara l’espelta, el kamut, la quinoa o l’amarant… Si algú encara no ha sentit a parlar d’algun d’aquests productes, ja se n’assabentarà aviat. I, com a edulcorant natural, ara ve l’estèvia. Stevia és un gènere de plantes amb més de 240 espècies, com ara la Stevia rebaudiana, la més coneguda i usada. Originària de l’Amèrica del Sud, va ser portada a Espanya, on fou estudiada pel metge i botànic valencià del segle XVI, Pere Jaume Esteve, de qui pren el nom. Les fulles o els seus extractes són molt dolços, i per això s’ha fet servir tradicionalment als països d’origen com a edulcorant. Amb un procés d’extracció amb aigua, purificació de l’extracte i posterior recristal·lització, se n’extreuen els glucòsids d’esteviol, com ara el rebaudiòsid A, amb una puresa del 95% o més. Tenen un poder edulcorant 300 vegades superior al del sucre. Els seus devots li atribueixen, a més, propietats de regulació de la concentració de la glucosa en sang; així, doncs, el seu ús per part dels diabètics tindria una doble avantatge: no s’ingeriria sucre i es regularia la glucosa. Per raons comercials i sanitàries, la comercialització de l’estèvia o els seus derivats ha sofert diferents vicissituds. Es comercialitzen des de fa temps al Japó, a Sud-amèrica, a la Xina i a altres països. El 1995, la Food and Drugs Agency dels

EUA havia aprovat els glucòsids d’esteviol com a suplement dietètic segur, i el 2008, el rebaudiòsid va ser reconegut com a GRAS (Generaly Recognised as Safe). Les empreses Coca-Cola i Cargill han desenvolupat un edulcorant basat en els glucòsids d’esteviol denominat Truvia; PepsiCola, un altre denominat PureVia, i hi ha altres productes d’altres marques, com ara Rebiana (s'usa en alguns refrescos i sucs de fruita i com a edulcorant de taula). Després de llargs estudis sobre la toxicitat, la UE va acceptar, des del 12 de novembre de 2011, els glucòsids d’esteviol com a additius edulcorants amb el número E-960. Aquest additiu es pot afegir a molts tipus d’aliments, com ara gelats, certes conserves, begudes, melmelades... sempre que siguin productes que no continguin sucre afegit. La ingesta admissible diària és de 4 mg/kg de massa corporal, que es pot superar si es prenen moltes quantitats de begudes amb aquest additiu, i per això ara hi ha obert un procés de reavaluació de la ingesta diària admissible. Hi ha empreses a Europa que ja comercialitzen edulcorants a base de glucòsids d’esteviol. Per exemple, la marca Natreen té una línia de comprimits i granulat. L’estèvia, com a planta, s’ha classificat com a novel food, productes que tenen una legislació molt estricta si volen ser aprovats. Mentrestant, activistes i militants comercialitzen per Internet de forma alegal la planta, que els usuaris prenen en quantitats no prou controlades. Els col·lectius que sempre es queixen que les avaluacions dels additius i dels medicaments són massa laxes, ara es queixen que l’avaluació de l’estèvia és massa lenta... Penso que l'estèvia i els seus derivats es faran un lloc entre els edulcorants. Ara només falta que algun cuiner comenci a fer experiments amb l’estèvia, com a edulcorant de postres i pastissos. Com ara fan amb la marihuana. n Claudi Mans. Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona

Internacional

El CETT, al CONGRÉS WYSTC Del 17 al 21 de setembre passat es va celebrar a San Diego (Califòrnia) la 21a edició del Congrés WYSTC, la conferència anual de la World Youth Student and Educational Travel Confederation, la major organització mundial d’operadors de turisme juvenil i acadèmic. Enguany, més de 700 delegats -en representació de més de 500 organitzacions de 63 països- van debatre sobre el fenomen del Youth Travel i van elaborar la Declaració de San Diego sobre turisme juvenil i acadèmic (vegeu la pàgina 7 d’aquest Tot CETT). Entre el conjunt d’activitats programades, van destacar els seminaris i conferències, la fira, les activitats de networking i les entrevistes preconcertades cara a cara (B2B). El Congrés va esdevenir un lloc d’intercanvi de coneixements, experiències i expertesa sobre aquest important segment del sector turístic que, segons Taleb Rifai, secretari general de l’OMT, és un dels mercats més dinàmics del sector turístic. Fruit de l’experiència del Congrés WYSTC que es va celebrar a Barcelona l’any passat, a San Diego s’ha incorporat el Dia de l’Estudiant, on un centenar d’alumnes de la L. Robert

Payne School of Hospitality and Tourism Management, de la San Diego State University, van compartir un dia de Congrés amb els delegats, van assistir a una taula rodona sobre el present i el futur del Youth Travel i van visitar la fira. Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT -i membre de l’Advisory Committy de WYSTC- va ser present a aquesta cita en representació del Grup. Bassols va aprofitar l’ocasió per acordar un conveni de col·laboració amb la San Diego State University i establir contactes amb la University of San Diego i la University of California. n

Manel Bassols amb Patricia Pineda, d’Au Pair Mexico & Training S.C. de Cuernavaca (Mèxic), i Andy Jones, de Work and Travel Abroad de Fort Worth (EUA).

SINGAPUR, més a prop Catalunya Singapore és un restaurant ubicat al Fullerton Pavilion, una cúpula de vidre amb una estructura flotant al cor del districte de Marina Bay Sands, a Singapur, amb una oferta gastronòmica basada en la cuina espanyola moderna. La seva història és curiosa: Pol Perelló, que va treballar 12 anys a la sala d’El Bulli, mentre era de vacances a Singapur va conèixer uns empresaris amb un projecte: un restaurant batejat amb el nom de ‘Catalunya’ per al qual mancava un equip disposat a liderar-lo i a executar una oferta gastronòmica contemporània ‘made in Spain’. En Pol va fer la proposta a en Ruben Carmona, antic alumne dels estudis de Grau Mitjà de Restauració, Sumiller i del Màster de Gestió de la Restauració al CETT, i ambdós van endur-se un equip de 25 professionals, molts preseleccionats per l’E3 del CETT, i van tirar endavant el restaurant. Ara, a més d’en Ruben, hi treballen els antics alumnes del CETT Lara Sabater (Màster en Restauració), Francesc Moreno (Tècnic Superior en Restauració), Alex Ruiz (Grau en Turisme), Laura Herrero (Màster en Restauració) i Mainard Aparici (Tècnic en Cuina i Serveis de Restaurant i Bar i Sumillers). El Catalunya Singapore, amb 450 m2, suma tres conceptes en tres espais diferents i tres formules culinàries. Compta amb una barra de tapes tradicionals espanyoles plantejades de forma contemporània (bomba de la Barceloneta, truita de patates en deconstrucció, biquini de trufa i formatge...).

El segon espai és el restaurant, amb capacitat per a 120 persones (inclou un privat per a 20 comensals) i una oferta més tradicional. El Catalunya, amb vistes espectaculars sobre la badia de Singapur, es completa amb un bar cocteleria amb DJ que gira al voltant d’una barra central. Després de tres mesos de vida, la valoració és més que positiva. “Hem tingut una molt bona acollida a la ciutat i el concepte ha encaixat a la perfecció”- diu en Ruben. “Estic molt satisfet d’haver vist créixer un projecte tan gran i que funcioni tan bé. I tenim un altre repte: obrir un altre Catalunya a Hong-Kong, encara més gran, a principis de l’any que ve.” I reflexiona: “Després de força anys treballant fora, enyoro el meu país, però animo els professionals a provar sort a l’estranger. Àsia és un destí immillorable per a la gent de F&B. La marca ‘Espanya’ està de moda i, amb ella, els seus professionals. El concepte “tapes”, l’ambient desenfadat, el respecte pel producte… són, cada cop més, sol·licitats pel públic asiàtic. Recordo quan, de petit, la gent parlava dels EUA com un lloc ple d’oportunitats. Avui, ciutats com Singapur o Hong-Kong ho són per als professionals de la restauració. n

Internacional

Dues beques LEONARDO DA VINCI per a l’alumnat de l’Escola d’Hoteleria Dos alumnes de l’Escola d’Hoteleria del CETT que han finalitzat els cicles de formació professional (FP) gaudeixen d'una beca Leonardo da Vinci que els permet realitzar una estada de pràctiques en empresa en una de les 23 ciutats europees que formen part de l'Associació Xarxa FP. La concessió dels ajuts als estudiants del CETT (les beques Leonardo da Vinci es destinen a l’alumnat recentment graduat en formació professional, major de 18 anys) es deu a la participació de l’EHT CETT en el projecte de mobilitat FITRAB (First Training Abroad), coordinat per la Fundació BCN Formació Professional, amb qui el CETT manté vincles de col·laboració. Les estades dels estudiants tenen lloc durant dos mesos, des de l’1 d’octubre fins al 30 de novembre de 2012, després d’haver realitzat un curs intensiu de perfeccionament d’idiomes finançat pel programa Leonardo da Vinci. Sara Guerra, alumna del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) en Gestió d’Allotjaments Turístics, és a la ciutat belga d’Anvers, i Salvador Andreu, alumne del CFGS en

ANTIC ALUMNAT Estefania LORCA “Recordo el correu de l'Elisenda Farras on em deia "Felicitats, has estat seleccionada per fer un training com a F&B assistant a Guatemala”. La meva primera reacció va ser de sorpresa. Mai hauria imaginat que acabaria per terres "chapines" (aquí és com diuen als guatemaltecos). Volia viure una experiència internacional, però sovint, quan ens hi referim, parlem dels EUA, Londres, Alemanya, França... mai Guatemala, oi?”. Així s’expressa l’Estefania Lorca, de 26 anys i graduada al CETT en Turisme en l’especialitat en Direcció Hotelera, que actualment és gerent d’Aliments i Begudes a l’Hotel Real InterContinental San Pedro Sula, a Hondures. Quan vaig rebre la notícia treballava al FAD (Foment de les Arts i del Disseny); abans havia marxat 9 mesos a Londres i havia treballat en hotels, restaurants i càterings. Així que vaig fer les maletes, amb molt valor i ànims. He estat dos anys a Guatemala i ara sóc a Hondures. Òbviament, no tot és un camí de roses, però l’experiència ha influït molt en la meva vida

Restauració, gaudeix de la beca a Roma. A més d’aquestes ciutats, els estudiants dels centres de formació barcelonins beneficiaris de les beques poden fer l’estada a Berlin, Colònia, Munic o Westerburg (Alemanya), Derry (Regne Unit), Göteborg (Suècia), La Rochelle, Lió, Sète o Toulouse (França), Kuopio, Rovaniemi, Ouolo o Kokkola (Finlàndia), Torino (Itàlia) i Istambul (Turquia). El programa Leonardo da Vinci està coordinat per l’OAPEE (Organisme Autònom de Programes Educatius Europeus, adscrit al Ministeri d’Educació), com a gestor del Programa d’Aprenentatge Permanent (PAP) de la Unió Europea. Els objectius fonamentals són: • Donar suport als participants en activitats de formació per a l’adquisició de competències i qualificacions professionals • Impulsar la millora contínua dels sistemes educatius • Augmentar l’atractiu de la formació professional i la mobilitat per a les empreses, els estudiants i els treballadors en procés de formació. n

ARREU DEL MÓN professional i personal. Guatemala és un país meravellós, amb llocs impressionants -m'atreviria a dir que té alguns dels millors paisatges del mónperò la seguretat condiciona molt l’estada i s'ha de saber viure en aquestes condicions. Pel que fa al training, el grup Real Hotels and Resorts va elaborar un programa de desenvolupament gerencial. Afortunadament, jo vaig "caure" en les mans d'excel·lents professionals que van apostar molt per mi i gràcies a ells sóc on sóc. També gràcies al CETT, ja que aquesta és la segona feina a què he accedit mitjançant la Borsa de Treball (la primera va ser el FAD). Finalment, vull animar a tots els estudiants a fer un trainning o agafar la maleta i aventurar-se a recórrer món! Aquestes experiències són enriquidores tant professionalment com personal i obren moltes portes en el futur. n

La Recepta de l’Escola d’Hoteleria Crema de carxofes en textura Recepta per a 4 persones

Ingredients Crema de carxofes: 50 g de carxofa fregida, 50 g de carxofa al forn, 50 g de carxofa bullida, 250 ml de l’aigua de les carxofes, sal, oli d’oliva. Xip de carxofa: 100 ml d’oli d’oliva, 200 g de carxofa, 1/4 de manat de julivert. Carxofa fregida i rostida: 400 g de carxofa, 200 ml de fumet vermell, 200 g de llimona, 2 ml de vinagre de Xerès, 5 ml d’oli de cacauet, 5 ml d’oli d’oliva, sal fina, pebre negre mòlt. Gambes: 200 g de gamba vermella, 100 ml d’oli d’oliva, 1 g de pebre vermell picant, sal fina. Carxofa en oli de tòfona: 400 g de carxofa neta, 1 ml d’oli de nous, 1 ml d’oli de raïm, 5 ml d’oli de tòfona, 5 g de tòfona indicum, sal fina. Carxofa bullida: 400 g de carxofa, 30 g de ceba, 30 g de tomàquet, 300 ml d’aigua, 5 g de pinyons, 1/4 de manat de julivert, 10 g d’all sec, 40 ml d’oli d’oliva, 30 ml de vi blanc, sal fina, pebre negre mòlt.

Elaboració Crema de carxofes: Netegem les carxofes i les repartim en tres parts. En fregirem una part, l’altra la bullirem i la darrera la farem al forn. Amb l’ajuda d’un triturador, ho triturem tot bé amb una mica d’aigua de coure les carxofes. Salpebrem i ho reservem fins a l’hora de l’emplatat. Xip de carxofa: Netegem la carxofa i la tallem amb el ganivet en làmines ben primes. La deixem en aigua i julivert perquè no s’ennegreixi. L’escorrem i la fregim en oli d’oliva, i la deixem sobre un paper absorbent. Si la carxofa no ha quedat prou cruixent la posem al forn a 60ºC fins que ho estigui. La reservem fins a l’emplatat.

Carxofa fregida i rostida: Netegem les carxofes i les tallem en quarts amb el tronc. Les coem amb el fumet vermell i unes gotes de llimona a foc lent, fins que siguin ben tendres. Dividim les carxofes en dues parts. En salem una i, amb oli, la passem pel bufador per canviar-ne l’aroma. A l’altra part hi posem unes gotes de vinagre i la saltem amb l’oli de cacauet. Reservem ambdues parts per a l’emplatat. Gambes: Les netegem, i en reservem a banda els bigotis per fregir-los. Confitem les gambes pelades en oli d’oliva amb la pols de pebre vermell picant. Reservem ambdues elaboracions. Carxofa en oli de tòfona: Tallem la carxofa en dauets petis i els fregim en els olis de raïm i de nous. Escorrem l’oli i afegim a les carxofes l’oli de tòfona, la tòfona picada i la sal. Ho reservem. Carxofa bullida: Netegem la carxofa i la resta de verdures. Ho tallem tot a la juliana i ho fem coure, amb la resta d’ingredients, a foc suau fins que les carxofes estiguin tendres. Ho colem i guardem per una banda la carxofa i el caldo per l’altra.

Muntatge Col·loquem al centre d’un plat fondo la crema, unes gotes d’oli de tòfona al damunt, i després les gambes, les carxofes rostides, les bullides i, finalment, els bigotis de les gambes. Ho servim ben calent. n

Coneguem Catalunya

Practicant el SENDERISME Tal com indica la pàgina web de l’Agència Catalana de Turisme, el senderisme gaudeix d’una tradició molt àmplia a Catalunya i permet conèixer la història i el patrimoni natural i cultural del país de manera agradable i senzilla. Catalunya reuneix totes les condicions per a aquesta pràctica, amb una xarxa d’uns cinc mil quilòmetres de camins

de llarg recorregut i uns quatre mil més de petit recorregut, a més de senders locals que travessen 12 parcs naturals i 144 espais naturals protegits. A l’enllaç www.actiunatura.catalunya.com, qui ho desitgi pot consultar i descarregar la guia Catalunya és Senderisme, amb diverses propostes de recorreguts pel país i consells pràctics. La publicació és complementaria al contingut en línia, el qual amplia la informació de les rutes. La pàgina web és d’accés fàcil, i inclou mapes i una descripció precisa dels diferents recorreguts, els tracks per al GPS de les etapes i imatges dels espais per on discorren. n

Estudis i investigacions

TURISME i SEXE a la ciutat de BARCELONA Arran de la taula rodona “L'explotació sexual: l'esclavatge del segle XXI”, organitzada per la Fundació Fòrum Barcelona el passat 10 de maig (podeu trobar tota la informació a http://www.fundacioforumbarcelona.cat/taula-120510-totes. html), l’expert en territori i turisme del CETT, Ramon Serrat, participant de la taula, proposa unes reflexions amb relació a l'impacte que aquest fenomen té en el model de ciutat. Probablement Barcelona no transmet en l’actualitat cap imatge directament vinculada al turisme sexual: en projecta una de ciutat oberta i tolerant, on els aspectes relacionats amb la sexualitat s’aborden des d’una òptica liberal, cosmopolita i de gran tolerància. No es perceben uns fluxos destacables de desplaçaments a la ciutat amb la principal motivació del consum sexual, ni una tria de la ciutat com a destinació turística per aquesta raó, la qual cosa no significa que no hi hagi un consum de prostitució per part d’aquells que la visiten. No és cap secret que alguns dels turistes que visiten la part baixa de la Rambla de matinada busquen els serveis sexuals que s’hi ofereixen. Tampoc sorprèn ningú el fet que, en els períodes en què se celebren les grans fires i congressos a la ciutat, funcionin a ple rendiment els serveis vinculats amb l’oferta sexual. Així, doncs, hi ha un comerç del sexe vinculat a les persones que ens visiten com pot succeir en qualsevol altra ciutat del món, però en cap cas hi ha, a hores d’ara, una identificació específica de la ciutat en aquest sentit. Hi ha altres ciutats, com ara Amsterdam amb el Districte Vermell, Hamburg amb la Herbert Strasse o inclús París i la zona de la Place Pigalle, que han convertit el negoci del sexe en un atractiu turístic, no pas amb un component sòrdid o únicament vinculat al consum, sinó que ho han plantejat, o simplement ha esdevingut un atractiu que pot ser consumit inclús per un turisme familiar (evidentment, des del punt de vista de l’observador). És una combinació, si més no curiosa, que mostra la versatilitat de l’activitat turística i la visió més lúdica i aliena a la problemàtica de l’explotació sexual. És ben cert que Barcelona té una tradició i un barri específic amb un historial vinculat a allò que Manuel Vázquez Montalbán anomenava “la ciudad pecadora, portuaria y torva”. El Barri Xino (el Raval d’avui en dia), retratat per autors locals com ara Josep Maria de Sagarra a Vida Privada, o per autors

vinguts de fora com Jean Genet al seu Diari d’un lladre o Pyerre de Mandiargues a El Marge, conté un imaginari prou ric com per convertir-lo en atractiu de ciutat. Fins ara no hi ha hagut una aposta ferma per mostrar des d’una perspectiva turística el patrimoni urbà vinculat a la història d’aquesta activitat. És cert que hi ha el perill de projectar o vendre una imatge romàntica o superficial d’un tema que té un rerefons a vegades complex per a les persones implicades, però no deixa de ser part de la història passada i viva d’una ciutat que fóra bo mostrar i divulgar. Tornant a la nostra realitat més actual, la prostitució, bàsicament la que s’exerceix al carrer, genera problemes de convivència ciutadana vinculats als usos de l’espai i a la seva visibilitat, tant per als residents com, en menor mesura, per als visitants. Eradicar l’activitat al carrer, com es proposa des de l’actual Govern municipal, pot solucionar alguns d’aquests problemes, però probablement si no s’acompanya d’altres mesures complementàries, pot tenir uns efectes limitats. En nombroses ocasions, la imatge de la ciutat s’ha vist perjudicada quan s’han publicat a la premsa fotos de prostitutes amb la seva clientela realitzant actes sexuals en indrets com ara els porxos de la Boqueria o en portals del Barri Vell. També quan s’han difós les imatges de prostitutes amb actitud agressiva cap als vianants de la part baixa de la Rambla, molts dels quals són turistes de pas. No són, sense cap dubte, la millor carta promocional de la ciutat i cal prendre les mesures pertinents per tal d’evitar-les. Des de la perspectiva del turisme, i lluny de voler convertir Barcelona en una destinació de l’anomenat turisme sexual, l’aportació d’aquesta realitat a l’imaginari turístic de la ciutat, i la possibilitat de convertir-lo en un recurs turístic més, pot ser una oportunitat afegida de diversificació de l’oferta i de creació de producte en un àmbit tan ric i complex com és el del turisme urbà. n Ramon Serrat. CETT Consultors

Estudis i investigacions

U-ROOM, la nova eina de GESTIÓ HOTELERA U-Room és una inciativa amb base tecnològica creada per dos joves emprenedors, els estudiants del CETT Pablo Argullós i Marc García. La idea que va donar peu a aquest projecte mereixedor del Premi 2012 Ramon Arcarons al Millor Projecte Final de Carrera de Grau en Turisme de l’EUHT CETT-UB que atorga la Fundació Gaspar EspuñaCETT (vegeu la pàgina 12), va néixer d’aquests dos joves experts en turisme i direcció hotelera, quan van veure la necessitat de crear una eina de gestió per als hotels que reinventés el funcionament del sector turístic, tot adaptant-se a les noves tecnologies de la informació. La gestió en els serveis turístics està antiquada i necessita canvis. El món està canviant i les empreses evolucionen. Vivim en l’era de la tecnologia i cal que tots els sectors s’hi adaptin per ser més competitius i diferencials. En un context de crisi econòmica i social, en Pablo Argullós i el Marc Garcia han trobat una oportunitat en el mercat i treballen a fi de millorar-lo. De la crisi neixen les idees i es creen empreses que en un futur poden crear ocupació i activitat econòmica. Es tracta, doncs, de crear productes i/o serveis innovadors i atractius que aportin valor afegit i que revolucionin el mercat. U-Room (www.uroomapp.com) és un projecte pioner: s’ha dissenyat com una potent eina de gestió empresarial per als hotels que pot proporcionar grans beneficis a les empreses i als usuaris. Les empreses que hi apostin poden incrementar

els beneficis a mitjà i llarg termini, atès que, gràcies a la innovadora aplicació mòbil, la clientela pot ser autosuficient per contractar i gestionar els serveis hotelers des de qualsevol part del món, tot realitzant un únic clic amb l’Smartphone o la Tablet. La interacció entre persones i serveis fan de U-Room una eina clau i diferencial per potenciar el consum: es pot contractar un massatge des de les Rambles o un servei d’habitació a l’hotel per a una hora determinada, demanar un taxi per al dia següent, una trucada despertador o fins i tot controlar la factura. U-Room disposa d’una interface molt simple i atractiva que permet a tot tipus d’usuaris utilitzar-la amb rapidesa i comoditat. La practicitat i mobilitat que aporta la seva aplicació és la clau del projecte. Així mateix, les bases de dades que proporciona a les empreses hoteleres els permet conèixer millor la clientela, descobrir els seus gustos i preferències i, per tant, anticipar-se pel que fa a la venda de productes i serveis: es poden crear productes més personalitzats en funció de cada client, es comprenen les seves necessitats i, partint d’aquesta informació, s’aplica el producte més idoni per a la clientela idònia, en el moment idoni. L’oferta es segmenta per cada tipus de demanda i s’optimitzen les vendes. Les enquestes de qualitat pel que fa al servei que s’ofereix són molt dinàmiques i és senzill emplenar-les. La filosofia de U-Room és crear un producte útil, senzill, de fàcil ús i elevada practicitat, visual i atractiu. La seva incorporació al sistema de gestió empresarial hoteler modernitza o reinventa els actuals i tradicionals sistemes de la informació i fa que la comunicació sigui més àgil, organitzada, directa i fiable. El futur de U-Room és favorable. En un entorn com el de la ciutat de Barcelona, una “Smartcity” amb 7.450.000 turistes l’any, que compta amb 389 hoteles i es vol posicionar com la ciutat de les noves tecnologies, amb hotels d’empreses i congressos tan importants como ara el GSMA Mobile World Congress, aquesta aplicació pot facilitar la vida a empreses i usuaris. De fet, les previsions apunten que l’aplicació ja estarà disponible el proper any. Ara com ara, la idea ja ha despertat l’interès de diversos hotels que esperen expectants poder-la incorporar al seu dia a dia. n

Estudis i investigacions

EXCEL·LENT TESI sobre un mètode didàctic INNOVADOR en francès Enfocament oral i recursos digitals en un curs de francès com a llengua estrangera (FLE) és el nom de la tesi amb què Mireille Spalacci, professora de francès de l’EUHT CETT-UB, es va doctorar el passat mes de juny, amb una qualificació d’excel·lent. El treball planteja i analitza una proposta didàctica duta a terme a les aules de Francès troncal del CETT, durant el curs 2007-2008, a fi de millorar la pronunciació de l’alumnat mitjançant activitats exclusivament auditives i orals concebudes per l’autora amb recursos digitals. El treball l’ha dirigit el Dr. Francisco José Cantero, del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Universitat de Barcelona. Tradicionalment, l’ensenyament de la pronunciació a les aules de francès consisteix a aplicar estratègies de fonètica correctiva que apunten principalment els errors, i exerciten la discriminació i la producció correcta dels sons. Encara que es considerin eficaços i necessaris, els exercicis de correcció fonètica no agraden gaire ni a l’alumnat ni al professorat, i sovint no es fan a classe per manca de temps. Per aquesta raó, investigadors com ara Aubin, Bartoli, Cantero, Iruela o Lhote assenyalen que cal trobar noves vies per ensenyar la pronunciació (la forma material de la llengua oral), que s’ha de deixar de confondre amb la fonètica (l’estudi dels fonemes). Cal abandonar l’enfocament fonològic orientat envers els sons de la llengua, i centrar-se més en l’eficàcia fònica basada en el desenvolupament de l’oralitat, que inclou la comprensió auditiva. En efecte, l’audició juga un paper central però, segons Lhote, escoltar no és suficient; es necessita la interacció dels tres vectors de la comunicació oral: percepciócomprensió-producció. D’altra banda, Cantero argumenta que l’adquisició fònica només s’aconsegueix per mitjà de la llengua oral i sense la intromissió de la lectoescriptura. Malauradament, a les nostres aules la llengua escrita és omnipresent en totes les operacions d’aprenentatge, i l’adquisició de les llengües estrangeres es realitza essencialment per escrit, fet que provoca les dificultats de comprensió auditiva i de pronunciació que podem observar. Amb la finalitat d’aplicar un enfocament oral propici per al desenvolupament de la pronunciació, la professora-investigadora Mireille Spalacci va dissenyar una proposta didàctica que consistia en una sessió setmanal d’activitats orals a l’aula d’informàtica del CETT, durant un semestre. Va anomenar enfocament oral digital al plantejament metodològic, ja que potencia la dimensió oral de la comunicació -escoltar, comprendre i produir-, mitjançant

procediments orals i materials digitals lingüístics (textos orals en format MP3) i instrumentals (activitats creades i realitzades amb recursos digitals). Va elaborar el dispositiu d’activitats utilitzant els programaris gratuïts Audacity (editor de so), Hot-Potatoes (generador d’exercicis autocorrectius) i Nvu (editor html). Durant cada sessió a l’aula d’informàtica, l’alumnat havia de realitzar en parella tasques orals amb la prohibició d’escriure. No es podien prendre notes durant les comprensions auditives ni preparar per escrit els diàlegs que gravarien amb l’Audacity. Els diaris d’observació d’Spalacci evidencien que els procediments exclusivament orals costaven a l’alumnat però fomentaven la seva implicació, ja que se sentia reptat per la dificultat de no poder escriure, i això feia que s’hagués d’esforçar i concentrar molt. El component lúdic del exercicis auditius creats amb HotPotatoes feia que l’alumnat s’afanyés mentre s’entretenia. Pel que fa a les gravacions del “Jeux de rôles”, el fet de no poder escriure ni llegir les oracions dels diàlegs l’obligava a memoritzar i a fixarse més en la interpretació, i a assajar abans de gravar-se. Per valorar l’evolució de la pronunciació, es vanz recollir gravacions al principi i al final del curs, i es va constatar que tot l’alumnat havia millorat en fluïdesa i s’expressava amb més comoditat. Els qüestionaris d’opinions finals evidencien la satisfacció unànime per haver fet “tant d’oral” durant el curs. Tot i no ser conscients dels progressos en pronunciació, la majoria assegurava parlar i entendre amb més rapidesa el francès i haver ampliat molt el vocabulari. També deien que, treballant en parella i amb recursos digitals, s’aprenia més que amb procediments tradicionals. De fet, es va constatar que la comprensió escrita també va millorar significativament. La triangulació final dels resultats de la investigació (figura adjunta) apunta que l’enfocament oral digital aplicat va generar una sinergia de factors motivacionals que van afavorir l’aprenentatge de la llengua en la seva globalitat, oral i escrita. Actualment, la professora està adaptant aquesta metodologia oral al nou perfil de l’alumnat de francès del Grau en Turisme. n

Estudis i investigacions

HORTA-GUINARDÓ de PEL·LÍCULA, una proposta turística DE CINE El Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona (2011-2015) ha impulsat l’elaboració de Plans de Turisme de Districte i, com s’anunciava en l’anterior Tot CETT, Horta-Guinardó ha estat escollit entre els “plans pilot”. En aquest context, l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT) del CETT va establir-hi, a principis del present 2012, un acord de col·laboració per desenvolupar un projecte sobre turisme i cinema als barris. El Pla Estratègic de Turisme pretén un model turístic basat en la sostenibilitat econòmica, social i ambiental, i que afavoreixi el desenvolupament econòmic local, de proximitat, i la desconcentració de l’activitat turística al conjunt de la ciutat. Pel que fa a l’elaboració de Plans de Turisme de Districte, l’elecció d’Horta-Guinardó entre els “plans pilot” respon a la potencialitat dels recursos i a la seva visió i voluntat de desenvolupar l’activitat turística com a mitjà per a la millora econòmica i social dels seus barris. A més, el pla vol donar a conèixer el Districte, vinculant-lo amb propostes socioculturals i de recuperació del patrimoni tangible i intangible, en molts casos desconegut. En el context del desplegament del Pla de Turisme, la primera fase del projecte sobre turisme i cinema de l’ACE TCT del CETT (febrer-juny) ha consistit en la identificació i l’anàlisi de les pel·lícules rodades als seus barris, per a continuació plantejar diverses propostes turísticoculturals basades en les produccions audiovisuals. A continuació es detalla breument la metodologia i els principals resultats del projecte: • S’han analitzat 130 pel·lícules, de les quals se’n van seleccionar 40, aquelles on apareix algun espai del Districte. • Fruit d’aquesta selecció es van seleccionar 13 espais del Districte per crear la proposta Horta-Guinardó de pel·lícula. • A partir dels espais seleccionats es va crear una matriu d’atractiu turístic i cinematogràfic. • Els resultats de la matriu identifiquen tres espais amb gran potencialitat; el parc del Laberint d’Horta, l’Hospital de Sant Pau i el turó de la Rovira, a partir dels quals es creen els ‘Llocs de pel·lícula’, amb propostes turísticoculturals més detallades.

Algunes xifres i dades destacades de la proposta Horta-Guinardó de pel·lícula són:

• S’han rodat 13 produccions internacionals. • Directors de prestigi com ara Woody Allen, Tom Tykwer o Alejandro González-Iñarritu han rodat seqüències al Districte. • Hi han estat presents reconeguts directors espanyols i catalans com Pere Portabella, Vicente Aranda, Cesc Gay o Patricia Ferreira. • S’han rodat diverses escenes de Vicky Cristina Barcelona, la pel·lícula més internacional i exitosa de les rodades a Barcelona. • Estrelles internacionals com ara Scarlett Johansson, Julian Moore o Alan Rickman han rodat al Districte. • Joves actors i actrius revelació com ara Mario Casas, Leticia Dolera, Clara Lago o Àlex Monner han rodat als barris.

Més enllà dels resultats obtinguts, diverses reflexions finals sobre el projecte que haurien de permetre desenvolupar noves fases en el futur: • En el marc del Pla Estratègic de Turisme d’Horta-Guinardó, la proposta de turisme i cinema pot ser un bon producte complementari de suport o reforç. • Les propostes Horta-Guinardó de pel·lícula i Llocs de pel·lícula realitzades en aquest estudi són prou atractives per ser utilitzades com a elements de comunicació. • S’ha observat que diverses pel·lícules parteixen d’una base literària, amb la qual cosa es contemplen possibles sinergies entre cinema i literatura per tal de crear un producte turístic. • La diversitat d’espais detectada al Districte per a possibles localitzacions cinematogràfiques, i el posicionament de Barcelona com a plató per a produccions audiovisuals són una bona base per aconseguir potenciar els rodatges als barris del Districte.

El projecte s’ha inclòs en l’estratègia de promoció turística i cultural del Districte que es va presentar el passat mes de juliol (vegeu la pàgina 4 d’aquest Tot CETT). n Eugeni Osácar. Director de recerca de l’EUHT CETT-UB i coordinador de l’ACE TCT del CETT Vicky Cristina Barcelona. Pla de Rebecca Hall i Pablo Schreiber a l’Hospital de Sant Pau

TOT FLAIX Acord entre el CETT, l’Editorial Trea i el grup de recerca Didpatri de la UB. El passat 24 d'abril es va celebrar una reunió de treball entre el grup de recerca Didpatri (representat pel Dr. Santacana, de la Universitat de Barcelona), l'editorial TREA (amb la presència d’Alvaro Huici i Pablo Garcia) i el CETT, on es van prendre acords que es materialitzaran en noves estratègies docents i editorials vinculades al CETT eLearning. Per part del CETT van assistir a la reunió Maria Abellanet, Mercè Colom, i la Dra. Carolina Martin, la Dra. Nayra Llonch i Eugeni Osácar, que formen part també del Grup de recerca Didpatri.

Maria Abellanet, membre del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. Maria Abellanet, directora general del Grup CETT, ha estat nomenada membre de la Comissió d'Experts del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona. El Laboratori és un instrument local clau a l’hora de canalitzar totes les iniciatives en aquest àmbit i garantir el retorn de l’esforç econòmic en forma de millora competitiva del turisme a la província de Barcelona.

Participació a l’Hospitality Industry World Congress, en el marc d’Hostelco. Del 17 al 19 d'octubre va tenir lloc a Barcelona l’Hospitality Industry World Congress, on es van tractar temes relacionats amb l’eficiència i la rendibilitat hotelera, el creixement i l’expansió empresarial, la comercialització i el màrqueting, les persones i el canvi i, finalment, l’spa com a font de negoci en els establiments hotelers. En aquest darrer cas, el professor Enric López, director del Màster en E-tourism de l’EUHT CETT-UB, va participar com a ponent a la taula rodona principal i com a moderador en la sessió paral·lela sobre "Noves Tecnologies: comunicació i comercialització on line en la indústria del wellness".

L’Aula Restaurant del CETT s’adhereix al projecte Tapa Solidària contra la pobresa infantil. L’Aula Restaurant del CETT ha unit el seu esforç al del Casal dels Infants i s’ha sumat al projecte Tapa Solidària. Fins al proper mes de gener s'inclourà a la carta el plat Arròs de Muntanya com a Tapa Solidària. El CETT destinarà 1,5 euros de cada venda d’aquest plat al Casal dels Infants. I amb la consumició de la tapa, es podrà participar en el sorteig d'un àpat per a dues persones cedit per cadascun dels 71 restaurants col·laboradors. Tapa Solidària va néixer com a projecte l’octubre del 2011, apadrinat per Albert i Ferran Adrià, amb l’objectiu d’unir esforços en la lluita contra la pobresa infantil. Després de la bona resposta de la 1a edició, enguany s´ha engegat de nou aquesta iniciativa, amb la participació de nous establiments.

Turijobs i el CETT es comprometen per potenciar la formació del sector turístic. El portal líder en ofertes d'ocupació i formació per al sector Turístic, Turijobs, i el CETT han signat un acord de col·laboració amb l'objectiu de generar sinergies entre ambdues entitats: d'una banda, impulsar la carrera de l’alumnat en l’àmbit internacional des de Turijobs, i de l'altra, divulgar l'àmplia oferta formativa del CETT a Llatinoamèrica per atreure nou talent. A través d'aquest important conveni, les dues organitzacions generen serveis de valor afegit per a la comunitat d'alumnat i antic alumnat del CETT i complementen la tasca que realitza el servei E3, l’Espai Estudiant-Empresa CETTUB. Es potencien així les oportunitats de creixement professional de l’alumnat en la indústria turística, nacional i internacional. D’altra banda, amb la nova aliança Turijobs i CETT refermen el seu compromís amb la formació i l'ocupació en el sector.

Recursos turístics • Aguado, V.; Noguera de la Muela, B. El impacto de la directiva de servicios en las administraciones públicas: aspectos generales y sectoriales. Barcelona: Atelier, 2012. • Alacreu, J. R. Planificación y dirección de servicios y eventos en restauración. Madrid: Síntesis, 2012. • Albacete, C. A.; Herrera, M. Las tecnologías de la información y comunicación en el sector turístico. Una aproximación al uso de las redes sociales. Madrid: Ramón Areces, 2012. • Fullagar, S.; Markwell, K.; Wilson, E. Slow oturism. Experiences and mobilities. Bristol: Channel View Publications, 2012. • Heeley, J. Inside city tourism. A european perspective. Bristol: Channel View Publications, 2011. • Hernàndez, F. X.; Rojo, M.C. (coordinadors). Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos. Gijón: Trea, 2012. • Jégouzo, L. Le droit du tourisme. París:

Lextenso éditions, 2012. • Llonch, N.; Santacana, J. Claves de la museografía didáctica. Lleida: Milenio, 2011. • Llop, J. M.; Usón. E. (ed.). Ciudades intermedias dimensiones y definiciones. Lleida: Milenio, 2012. Capítol 3, M. Isabel Crespo Antón, "Ciudades intermedias y turismo". • López, D. (ed.). Renovación de destinos turísticos consolidados. XIII Congreso Internacional de Turismo, Universidad y Empresa 2012. València: Tirant lo Blanch, 2011. • Pearce, D. G. Frameworks for Tourism Research. Cambridge (Massachusetts): Cabi, 2012. • Picon-Lefevre, V.; Chaouni, A. Desert tourism tracing the fragile edges of development. Cambridge (Masachusetts): Harvard University, 2011.

• Santacana, J.; Llonch, N. Manual de didáctica del objeto en el museo. Gijón: Trea, 2012. • Schänzel, H.; Yeoman, I.; Backer, E. Family tourism. Multidisciplinary perspectives . Bristol: Channel View Publications, 2012. • Sigala, M.; Christou, E.; Gretzel, U. Social media in travel, tourism and hospitality. Theory, practice and cases. Surrey: Ashgate, 2011. • Tatjer, M. Els banys de mar a Catalunya. Barcelona: Albertí, 2012. • Tsiotsou, R. H.; Goldsmit, R.E. Strategic marketing in tourism services. Bingley: Emerald Group, 2012. • Yeoman, I. 2050 - Tomorrow's tourism. Bristol: Channel View Publications, 2012.

• Roca Prats, J.L. Comercialización de eventos. Madrid: Síntesis, 2012.

Claves de la museografía didáctica

• Santacana, J.; Masriera, C. La aqueología reconstructiva y el factor didáctico. Gijón: Trea, 2012.

Slow Tourism. Experiences and Mobilities Simone Fullagar, Kevin W. Markwell, Erica Wilson Editat per Channel View Publications Ltd

Nayra Llonch, Joan Santacana Editat per Milenio Aquest és un manual fruit d'un llarg treball en el camp de la museografia i el patrimoni, amb especial èmfasi en el factor didàctic. La distinció fonamental entre la museografia clàssica i la museografia didàctica rau en el fet que, des de la didàctica, no es concep la museografia com una experiència estètica. La didàctica, tant al museu com a l'escola, és una disciplina instrumental que parteix del principi que sobre l'avorriment no es poden construir coneixements sòlids ni duradors. Per tant, la museografia didàctica aspira a educar eficaçment i de forma lúdica.

Aquest llibre examina el fenomen emergent de l’anomenat slow tourism o turisme lent. Explora tota una gamma d'experiències de viatges i analitza les creixents preocupacions dels consumidors vers el temps d'oci de qualitat, la sostenibilitat ambiental i cultural, així com l'experiència corporeitzada de lloc. Partint com a base d'una sèrie d'estudis de casos internacionals, el llibre descobreix com el turisme lent engloba una sèrie de pràctiques d'estil de vida, mobilitat i ètica que es connecten a moviments socials com ara l’slow food i les slow cities, així com a sectors especialitzats com per exemple l’ecoturisme.

Pàgines web d’interès Blocs www.ellasviajan.com www.megustaelturismo.es/blog www.gastronomiaycia.com Agències de viatge www.terminala.com www.hoobing.com www.traveljungle.es

Destinacions turístiques www.turismepriorat.org www.visitsweden.com www.ametllamar.cat/turisme

Cuina i restauració www.anardetapes.cat www.cartavariada.com www.viajerosdelvino.com

Recerca turística www.ifitt.org www.springerlink.com/content/?k=tourism www.etc-corporate.org

Allotjament www.hrjuancarlos.com www.barceloraval.com www.derbyhotels.com

Serveis complementaris www.scoop.it/t/les-tics-en-turisme www.coneixmon.org www.amicsdemontserrat.cat

Oci www.ciutatoci.com www.zoobarcelona.cat/ca/el-zoo/120e-aniversari-del-zoo www.timeout.cat/barcelona/ca

COBERTES 24 1 OK.QXP

1/11/12

18:57

Página 1

Novembre 2012. Segona etapa - Núm. 24

www.cett.cat

Antoni Sansalvadó Entrevistem el president de la Fundació Banc dels Aliments de Barcelona

Turisme cultural i educació Dues cares d’una mateixa moneda Opinió La fusió entre l’ACAV i la UCAVE Notícies Sobre el Pla Turístic i Cultural d’Horta-Guinardó La Declaració sobre Turisme Juvenil i Acadèmic de San Diego CETT Formació El CETT rep la donació de la biblioteca de Luis Bettonica

L’impacte dels JJOO en el model turístic de Barcelona

L’alumnat, entre estrelles Michelin