TOT CETT 25 cat

Abril 2013. Segona etapa - Núm. 25

Felip Puig Entrevistem el conseller d’Empresa i Ocupació

Bullipedia Molt més que una enciclopèdia temàtica sobre la cuina i el procés creatiu Opinió La universitat i el turisme, companys estratègics Notícies Més de 65 empreses i 2.000 entrevistes concertades en la XVIII Trobada CETT El SITC presenta totes les novetats en productes turístics especialitzats El talent i la iniciativa empresarial, amb gran ressò al CETT

Mou-te: l’experiència de formar-se a l’estranger

Estudis i investigacions Conclusions del primer Observatori del Turisme Rural a Espanya

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Vinyet Capdet, Òscar Casanovas, Mercè Civera, Àlex Climent, Núria Díaz, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Montserrat Gimeno, Enric López, Isabel Lugo, Adriana Martínez, Maite Martínez, Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osàcar, Diana Perales, Monique Rous, Dolors Salcedo, Ramon Serrat, Andreu Vilaginés, Guillermo Vives Agraïments: Júlia Abad, Ferran Adrià, Clara Aracil, Pepa Aymamí, Anna Benítez, Jordi Casals, Arnau Contel, Xavier Cusí, M. del Mar Díaz, Ana Domingo, Alicia Escobar, Marc Falgueras, Begoña Fernández, Olga Garcia, Àlex Giménez, Joaquim Gutiérrez, David López, José Mariano López-Urdiales, Claudi Mans, Esther Márquez, Manu Marín, Patricia Martinena, Sara de Montagut, Felisa Palacio, Felip Puig, Janira Quesada, Dídac Ramírez, Cristian Rodríguez, Màrius Rubiralta, Marta Ruiz, Manel de la Rubia, Cristian Rubio, Patrizia Spagnolo, Jordi Tell, Joana Vallès, Ismael Vallvé Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat cett@cett.cat

1

TOT SUMARI Notícies del Sector

2

El CETT en Acció

6

Tema

12

Entrevista

16

Opinió

18

CETT Formació

19

Ciència i Cuina

24

L’alumnat

26

Internacional

30

La recepta

32

Coneguem Catalunya Estudis i Investigacions

32

33

Editorial TRIEM CORRECTAMENT, I EN CADA MOMENT, LA NOSTRA ALIMARA

L

a paraula alimara es refereix al foc que s'encenia en llocs alts, normalment a les talaies o al capdamunt de tossals, a fi de donar algun avís i/o fer de guia als vianants en tot un territori. D’aquests focs els grecs en deien angaros i els van usar per comunicar-se i com a llum guia. A la costa catalana i mallorquina, en temps molt més propers, l’única forma d’avisar del perill era encendre alimares en punts alts o mitjançant el repic de campanes.

El nom Alimara ha quedat permanentment unit al CETT en dues ocasions: primerament, l’any 1985, amb la creació dels Premis Alimara a la promoció turística, que enguany celebren la XXIX edició, i posteriorment, amb la inauguració de l’Hotel Alimara, en la Barcelona postolímpica.

En el moment actual, és evident la manca de referents o guies en la nostra societat, tant en el món polític com en el professional. Des del punt de vista de les relacions de convivència, som en un món amb escassos valors, en una societat mancada de valors reals. Necessitem actituds fermes que empenyin moltes actuacions. Per això voldria reivindicar la necessitat de saber trobar la millor llum-guia per a cada qüestió, en cada moment de la vida i per a cadascun de nosaltres; un fet que, de ben segur, requereix preparació, esforç i seny.

Els estudiants i els professionals del turisme hem d’apuntar ben alt amb les nostres aspiracions i fites, i la formació és un pilar fonamental per ajudar-nos a triar el millor camí i els objectius més adients. Qui primer detectarà si ho hem aconseguit és la clientela, que en l’àmbit del turisme és sempre molt propera i amb qui tenim un contacte molt estret. I, encara més important, si som en el bon camí nosaltres mateixos estarem més satisfets: el treball ens aportarà vida i interès, i no hi ha res millor que la satisfacció de la feina ben feta.

En aquest número trobareu diferents articles referents als nous reptes del CETT, com ara el magnífic projecte Bullipedia o les noves prioritats del Àmbits de Coneixement Expert. I és que en el nostre món, globalitzat i que canvia cada cop amb més rapidesa, és imprescindible que el camí també s’adapti contínuament i permanent, sense perdre l’objectiu final, la meta, l’alimara.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

Recursos Turístics

40

2

Notícies del Sector

El SITC presenta totes les novetats en productes turístics ESPECIALITZATS La 22a edició del Saló Internacional del Turisme a Catalunya (SITC), que té lloc del 19 al 21 d'abril al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona, torna a presentar les millors destinacions nacionals i internacionals, així com les últimes propostes turístiques especialitzades en la zona de la Mediterrània i en àmbits com ara l'enoturisme i la gastronomia, el turisme sostenible, la tecnologia o l'esport, entre d'altres. A més, compta amb un destacat programa de jornades per promoure el coneixement, els contactes professionals i els negocis.

El SITC, líder del sector a Espanya entre els certàmens dirigits al consumidor final, s'ha convertit en una de les cites més importants de l'any per als aficionats a viatjar. El seu públic -més de 178.800 persones en l'edició anterior- té un gran poder de decisió (més de la meitat dels visitants tria en el Saló la destinació de les vacances) i, a més, és molt viatger: Catalunya és un dels mercats emissors i receptors més importants d'Europa i principal destinació turística d'Espanya. "En aquest context, i en un marc privilegiat com Barcelona, el SITC es postula un any més com una potent plataforma per a les empreses del sector, que donen a conèixer les seves novetats directament al client final", explica el president del Saló, Raimon Martínez Fraile.

El SITC mostra aquest any les millors destinacions de proximitat, amb la presència de comunitats autònomes, així com viatges de mitjana i llarga distància a diferents països d'Europa -amb especial èmfasi en els països de la conca de la Mediterrània, una de les zones més turístiques del món pel seu atractiu natural, cultural i gastronòmic- i la resta del món.

A més, i com cada any, el SITC acull una gran varietat d'activitats culturals, lúdiques i d'oci per a tota la família: espectacles, mostres de folklore, degustacions de productes típics, tasts de vins, etc., per tal que el visitant pugui viure un món d'experiències sense sortir de Barcelona.

L’aposta pel turisme d’experiències El SITC, en la seva aposta per innovar i captar les últimes tendències i amb l’objectiu d’esdevenir un referent del turisme d'experiències -una de les tendències de futur-, ha creat per primera vegada deu comissions de treball liderades per experts del sector, a fi d’atraure al Saló la millor oferta turística especialitzada: agències de viatges, destinacions in-

ternacionals i de la Mediterrània, enoturisme, creuers, càmping, turisme sostenible, turisme tecnològic, turisme esportiu i turisme de proximitat. A més, una altra comissió ha organitzat activitats per ajudar els professionals a debatre sobre el futur del sector turístic i plantejar solucions per ajudar les empreses a adaptar-se als canvis globals del mercat i garantir la seva competitivitat.

Els grups els han format representants d'organismes públics i d'importants empreses privades relacionades amb diferents àmbits del turisme.

Les trobades professionals "Volem continuar fent de l'oci de viatjar un negoci per a les nostres empreses expositores i un punt de debat i de reunió de tots els professionals del turisme", assegura la directora del SITC, Marta Serra. En aquest sentit, el Saló acull novament importants trobades de les principals associacions, organismes i empreses turístiques per debatre sobre les últimes tendències del sector i els reptes de futur per tal de promoure el coneixement i els nous contactes comercials. Segons Serra, "les conferències d’enguany mantenen l'alta qualitat de l’any passat", que va comptar amb ponents de primer nivell i amb la visita de més de 4.300 professionals.

Emmarcat en la present edició del SITC, també tindrà lloc el III Congrés Internacional de Turisme Asiàtic, organitzat per Casa Àsia, Turespaña, l’Agència Catalana de Turisme, Turisme de Barcelona i el SITC mateix. La trobada comptarà amb la participació de més de 30 especialistes, procedents sobretot de la regió Àsia-Pacífic.

I, un any més, els prestigiosos Premis Alimara organitzats pel CETT, que enguany celebren la XIX edició amb la ja tradicional Festa, esdevindran l’esperat punt d’encontre dels professionals del sector (vegeu la pàgina 9). n

3

Notícies del Sector

El Govern atorga els XXVII GUARDONS DEL TURISME DE CATALUNYA El passat 26 de novembre va tenir lloc, al Palau de la Generalitat, l’acte de lliurament dels Guardons del Turisme de Catalunya 2012 per reconèixer els professionals, les empreses i les entitats del sector que han contribuït, amb el seu esforç, al desenvolupament del turisme a Catalunya.

La Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família de Barcelona va rebre la Placa d’Honor del Turisme, en reconeixement al valor espiritual, religiós, cultural i artístic de primer ordre mundial de la basílica, una atracció turística de present i futur per a Catalunya i la seva capital, Barcelona.

També es van concedir les Medalles del Turisme de Catalunya a sis destacats empresaris del sector per la seva dedicació i esforç continuat a favor del turisme català: Joan Antoni Forcadell Pinyol, xef i propietari del restaurant Rosa Pinyol, de Tortosa; Climent Guitart Pascual, president de Guitart Hotels; Josep Martí Seró, president emèrit de l’Associació d’Empresaris d’Hostaleria de la província de Tarragona i vicepresident de la Cambra de Comerç de Tarragona; Jordi Martí Utset, director general de Viatges Traveltec Tourist Service; Josep Mestres Blanch, propietari de l’Hotel Gaudí; i Fausto Di Niro, director tècnic de Grimaldi Lines.

En aquesta edició, les 10 empreses i entitats del sector guardonades amb els Diplomes Turístics de Catalunya per la seva tasca a favor del turisme van ser: l’allotjament rural Casa Leonardo (Senterada); el Celler Cooperatiu i Secció de Crèdit de Gandesa (Gandesa); el Club Nàutic de Cambrils (Cambrils); el Consorci Ripollès Desenvolupament (Ripoll); la Federació Professional d’Allotjaments d’Agroturisme i de Turisme Rural de Lleida (Lleida); l’Hotel Casamar (Llafranc); el Museu de les Mines de Cercs (Cercs); el Restaurant Les Moles (Ulldecona); la Ruta Castells del Sió (Cervera); i Tarannà Club de Viatges (Barcelona).

La Generalitat també va dedicar un reconeixement especial, a títol pòstum, a Joan Carles Vilalta, exdirector general de Turisme entre els anys 2006 i 2010. n

4

Notícies del Sector

La TEMPORADA TURÍSTICA 2012, un BALANÇ amb pros i contres Les dades facilitades per Exceltur (de l’estudi "Valoración turística empresarial del ejercicio turístico 2012 y previsiones para 2013”) mostren un panorama agredolç, amb xifres positives però d’altres que mostren un escenari menys optimista. Les dades oficials sobre l’increment d’arribades de turistes estrangers contrasten amb el descens de l’activitat turística. Aquesta davallada s’ha deixat notar de forma generalitzada i intensa en les vendes i els resultats de la major part de les empreses turístiques d’un sector empresarial que es mostra més caut i que acusa la crisi especialment a causa de la contracció del mercat interior, si bé de forma no tan acusada com altres sectors econòmics.

Segons les dades proporcionades per Exceltur, en l’àmbit espanyol l’any 2012 va tancar amb una caiguda estimada del PIB turístic del -1,6%. Per mercats, el descens dels nivells d’activitat turística del conjunt del 2012 s’explica exclusivament per la reducció del consum turístic dels espanyols (-3,1% en termes de PIB), que no va poder ser compensat per l’increment de l’activitat turística real derivada del turisme estranger (+0,4%).

Les dades de moviments turístics en fronteres de FronturIET indiquen que durant l’any 2012 hi va haver un increment pel que fa al nombre de turistes del 2,7%, la qual cosa va suposar assolir els 57,7 milions d’arribades. Els dos exercicis rècord anteriors van ser el 2007, amb 58,7 milions d’arribades, i el 2006, amb 58 milions. França, Alemanya i Rússia van ser els mercats que més van impulsar aquesta pujada, essent

Catalunya la destinació que més en va incrementar la xifra, captant un 25% de les entrades (14,4 milions).

Pel que fa a la despesa dels turistes internacionals, el 2012 va assolir els 55.594 milions d’euros, la qual cosa suposa una millora del 5,7% respecte a l’any anterior, segons les xifres proporcionades per l’enquesta de despesa turística Egatur, elaborada pel Ministeri d’Indústria, Energia i Turisme.

La despesa mitjana diària va augmentar un 6,6%, fins als 108 euros, la despesa mitjana per turista es va incrementar un 2,8%, fins als 966 euros, i l’estada mitjana va mostrar un retrocés del 3% i es va situar en les 8,9 nits.

Catalunya va ser la comunitat que va liderar la despesa global, amb 12.608 milions d’euros, que suposen un 22,7% del total i un creixement del 13,8% respecte al 2011, seguida de les Canàries, amb 10.618 milions de euros, un 4,4% més.

Cal remarcar també que Barcelona va ser la ciutat on els turistes internacionals van fer més despesa amb targetes de crèdit, fins a superar els 2.384 milions, amb un increment del 25,4% respecte al 2011.

Les dades, més optimistes per a Catalunya En general, Catalunya pot mostrar unes xifres més encoratjadores, gràcies en gran part a la seva major dependència de les arribades internacionals i de la tirada de la ciutat de Barcelona, amb un increment de turistes, però sobretot amb un augment de la despesa realitzada. n Ramon Serrat Professor de l’EUHT CETT-UB i consultor

La nova Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica La Fundació Institut Català de la Cuina (FICC) ha passat a denominar-se Fundació Institut Català de la Cuina i la Cultura Gastronòmica (FICCCG), amb un clar objectiu: que en el mateix nom quedi palesa la importància de la vessant cultural de la cuina i la gastronomia.

La FICCG, paral·lelament a la preparació del projecte Cuina Catalana, Patrimoni Immaterial de la Humanitat -la presentació de la candidatura a la UNESCO s’ha ajornat fins al 2014-, treballa actualment perquè el Parlament reconegui la cuina catalana com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Aquesta tasca es duu a terme amb la Universitat de Barcelona i la Universitat Oberta de Catalunya; el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural; el Consorci de Comerç i Artesania; i el Departament de Cultura de la Generalitat. n

5

Notícies del Sector

Neix ONFAN, una innovadora PLATAFORMA GASTRONÒMICA Andoni Luis Aduriz, millor xef de l’any 2012 i propietari del Mugaritz (el tercer millor restaurant del món), s’ha embarcat en una nova aventura empresarial. És Onfan, una innovadora microblogosfera gastronòmica, una plataforma web que funciona com una xarxa social, nutrint-se del crowdsourcing. El principal objectiu és estalviar temps a l’usuari i proporcionar-li una experiència satisfactòria a l’hora de trobar una bona especialitat culinària.

quing per classificar les millors especialitats que hagi provat.

La pàgina, en anglès, català, gallec i eusquera, té accés des dels principals dispositius mòbils.

Pel que fa a la relació entre el CETT i aquest nou projecte, Ismael Vallvé, CEO d’Onfan, va impartir uns cursos sobre noves tecnologies i eines 2.0 per a la restauració a l’alumnat dels grups finalitzadors de Cicles de Restauració, que va poder conèixer de primera mà el projecte abans que es presentés públicament, esdevenint el BetaTester de l’aplicació.

ANDONI LUIS ADURIZ Onfan (www.onfan.com) ha reinventat el concepte de guia gastronòmica. "Volíem fer una eina que satisfés tots els perfils d'usuaris: un estudiant de cuina o un cuiner professional, un gran cuinetes o un gurmet, un amant del bon menjar o un crític gastronòmic”, diuen els creadors, que han donat vida a un espai on qui utilitza el servei és qui tria a qui seguir. “L’usuari també és el jutge, un prescriptor i pot ser el favorit dels seus seguidors. La seva opinió val tant o més que la d'un crític gastronòmic professional.” Però, a més, Onfan és diferent perquè no valora la qualitat d'un restaurant en la seva totalitat, sinó que se centra en el seu plat estrella, en allò en què sobresurt, el millor, les especialitats.

Com funciona?

Quan l’usuari es dóna d’alta a Onfan, pot seguir a amics, usuaris, cuiners, blocaires..., divulgar el seu coneixement, els seus llocs secrets, les millors especialitats de restaurants o establiments segons el seu criteri, i crear així una xarxa de prescriptors de qualitat. D'aquesta manera, aconseguirà que els usuaris que tinguin gustos similars el segueixin.

Els professionals de la gastronomia i els estudiants de cuina poden afegir les pròpies receptes i generar contingut en un bloc. Aquestes funcionalitats els permeten generar-se una reputació en línia i un bon currículum a les xarxes socials, fet indispensable per optar a un bon treball, per exemple, o com a eina de màrqueting per a un establiment culinari.

En la pàgina d’inici d’Onfan disposa d’apartats on es poden deixar comentaris, o realitzar accions per dissenyar el propi perfil. L’usuari pot ressenyar plats i establiments (explicar per què agraden, com és el servei o l'ambient, etc.), crear un bloc on publicar els últims descobriments i els invents gastronòmics, comentar notícies sobre del món de la gastronomia, deixar una llista de desitjos (amb plats i llocs que li agradaria conèixer de primera mà), i fins i tot pot fer un ràn-

“Quan els fundadors d’Onfan em van presentar el projecte, vaig tenir la sensació que m’havien llegit el pensament. És tot allò que crec que mancava a les guies gastronòmiques tradicionals. Em van presentar un projecte fet a mida per a mi, com a usuari d’aquestes guies! De seguida vaig saber que funcionaria molt bé.

Onfan és una guia gastronòmica atípica, un tripadvisor depurat: no es basa en restaurants, sinó en especialitats. No hi ha crítics gastronòmics que et dicten què pots menjar. Aquí el crític gastronòmic també ets tu. És totalment diferent a tot allò que ja existeix.

A més, com a propietari de Mugaritz (i com passa a molts professionals del sector), m'inquietava la idea dels comentaris fraudulents que s'aboquen a la web per fer mal o per coaccionar molts col·legues. Onfan s'ha creat amb funcionalitats que resolen aquest tipus de situacions. Per començar, l'usuari és algú amb nom i cognoms, i amb una reputació en línia, que es crea a mesura que va tenint seguidors. Si algú només publica comentaris negatius sobre les especialitats, el més probable és que no tingui seguidors i, per tant, ningú llegirà el que publica. Onfan és una web en positiu, es basa a penjar allò que agrada, els plats que sobresurten. Per tant, els comentaris negatius sense cap base no tenen tanta cabuda com a la resta de guies gastronòmiques. Acceptem qualsevol tipus de crítica, però Onfan se centra en la construcció, no en la destrucció. n

6

El CETT en Acció

Més de 65 EMPRESES i 2.000 entrevistes concertades en la XVIII TROBADA CETT És el networking talent del sector, la Trobada Escola+Universitat+Empresa que organitza el CETT i que, any rere any, ha incrementat el seu poder de convocatòria fins a convertir-se en la plataforma de referència entre la universitat i les empreses turístiques. En aquesta XVIII edició, abans de les jornades ja s’havien concertat 2.000 entrevistes i s’havien presentat 225 propostes de col·laboració.

Durant els dies 18 i 19 de febrer, el CETT va celebrar la XIII Trobada Escola+Universitat+Empresa, on més de 1.500 estudiants i CETT Alumni van poder conèixer personalment les propostes que oferien les empreses, assistir a les presentacions corporatives i mantenir entrevistes (speed-networking) amb els diferents directors de recursos humans.

La trobada del CETT ha esdevingut, des dels seus inicis, una plataforma comuna de relació escola-alumnat-empresauniversitat, on es generen, promouen i consoliden vincles encaminats a millorar la col·laboració entre tots els participants, s’ofereixen oportunitats de desenvolupament professional als recentment titulats, s’aporta talent a les organitzacions, s’exploren noves tendències... en definitiva, s’apropa el món empresarial a la universitat.

Les xifres fan palesa la importància de l’esdeveniment: en la XVIII edició han participat 65 empreses -moltes de les quals han assistit a totes les trobades-, i una setmana abans, l’E3 (l’Espai Estudiant Empresa del CETT i servei organitzador de l’acte) ja havia rebut més de 225 propostes.

Però a més de les entrevistes i presentacions, la Trobada acull moltes altres activitats. Per exemple, ja és tradicional el dinar amb les empreses, que en aquesta ocasió va comptar amb la presència de la directora general de Turisme, Marian Muro,

el director general de Joventut, Antoni Reig, la directora de Política Lingüística de la Generalitat, Ester Fraquesa, i el subdirector general d’Ordenació de la Formació Professional Inicial i d’Ensenyaments de Règim Especial, Jordi Blanch, entre altres personalitats del sector acadèmic i turístic. Durant el transcurs de l’acte, el CETT va atorgar el Premi a la Millor Empresa Col·laboradora del curs anterior (vegeu la pàgina 21) a Tarannà Club de Viatges.

El 19 de febrer es va dedicar a la presentació de propostes dins dels àmbits de la internacionalització, l’emprenedoria i la responsabilitat social. El Mou-te (vegeu la pàgina 30) va presentar diferents propostes destinades a promoure la mobilitat dels estudiants, i l’espai Petites Empreses, Gran Talent (pàgina 28) va comptar amb la participació dels projectes emprenedors ByHours, GoandBe, Cool&Chic Hostel i Zero2Infinity. Finalment, UNICEF va donar a conèixer als estudiants un programa de conscienciació sobre el turisme sexual, també molt ben rebut. n

Més informació: Podeu trobar més dades i conclusions sobre la Trobada, el llistat de les empreses participants, així com vídeos sobre les activitats a www.cett.cat/trobadacett

7

El CETT en Acció

Sobre la incidència del DRET de la UNIÓ EUROPEA en el turisme Arran de les jornades dedicades a analitzar aquesta temàtica, organitzades a l’Hotel Alimara el passat mes d’octubre gràcies a la col·laboració entre l’EUHT CETT i la UB (vegeu l’anterior Tot CETT), s’ha publicat el llibre La incidencia del Derecho de la Unión Europea en el Turismo.

L’obra, de divulgació científica i publicada per l’editorial Atelier, recull els articles dels participants que van servir de base a les ponències presentades en l’esmentat acte acadèmic, i s’inscriu en el marc de la tasca realitzada des del Projecte de Recerca R+D+I: Drets de la ciutadania, llibertat d’establiment i circulació de serveis a la Unió Europea (DER 2009-08579). L’investigador principal d’aquest projecte finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació, el Dr. Vicenç Aguado, i el professor de l’EUHT CETT, Òscar Casanovas, n’han coordinat la publicació, a més de participar com a ponents a la Jornada i com a autors en el llibre. La importància d’aquesta tasca cal inscriure-la en el procés de construcció del dret turístic, del qual és actora destacada la UE. Efectivament, des de la posada en marxa del Tractat de Lisboa, podem trobar preceptes que es poden considerar l’autèntic germen de la futura política turística europea, cosa que permet afirmar que Europa està consolidant el procés que l’ha de dur de les polítiques turístiques cap a la política turística, necessitat ja posada de relleu per la doctrina des de feia temps (Arcarons, 2001). Així, l’article 6 del Tractat Fundacional reconeix a la Unió competències en matèria de turisme per complementar, coordinar o donar suport a l’actuació dels Es-

tats membres, i l’article 195 del Tractat de Lisboa concreta l’anterior precepte a través de la promoció de la competitivitat de les empreses del sector. El compromís i la participació dels diferents actors és considerat un factor clau perquè la implementació de tot el procés pugui arribar a bon terme (Martinié, 2011).

Molt important haurà de ser també la implementació de la Directiva de Serveis, que en el nostre país ja té el marc jurídic adient amb les normes aprovades per la Generalitat els darrers anys i que tenen com a exponent més recent els Decrets 158 i 159/2012 de 20 de novembre (DOGC de 5 de desembre de 2012) que, respectivament, modifiquen el Decret d’agències de viatges de 1994 i estableixen el nou règim jurídic dels establiments d’allotjament turístic i d’habitatges d’ús turístic per adaptar-los al nou escenari europeu. Cal destacar en aquest sentit el capítol que el llibre dedica a l’adaptació de la normativa catalana al marc de la UE. El futur immediat sembla esperançador per al dret turístic. En l’horitzó hi ha el programa de recerca “Público y privado en la ordenación y prestación de actividades y servicios: intereses generales, derechos sociales y libertades económicas”, marc idoni per aprofundir en l’estudi del turisme des de la perspectiva jurídica. El projecte, liderat pel Dr. Vicenç Aguado, convida a pensar en una producció científica interessant en la qual el turisme tingui la seva part alíquota de presència. n Òscar Casanovas. Professor de Dret Turístic i Política Turística a l’EUHT CETT-UB

El conseller Josep M. Pelegrí visita el CETT El CETT va rebre, el 22 de febrer, la visita oficial del conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, Josep M. Pelegrí, acompanyat de Jordi Bort, conseller executiu de Prodeca. Pelegrí va recórrer les aules de demostració, el Centre de Recursos, una aula de grau i l’Espai Estudiant-Empresa E3. El Grup CETT manté una estreta col·laboració amb la Conselleria i participa en l´assesorament i l’execució d´activitats (amb Prodeca, a la Fira Alimentaria, a la Mostra de Vins i Caves celebrada durant la Mercè...) i a través de la Conselleria ha establert un conveni amb la Federació Catalana DOP-IGP per donar a conèixer els productes i productors a l’alumnat i promocionar-los en l’àmbit gastronòmic. n

8

El CETT en Acció

”La TELEFONIA MÒBIL i el turisme”, a debat El 7 de març, la Diputació de Barcelona va encarregar al CETT l’organització d’aquesta jornada de debat a l’Hotel Alimara. L’objectiu era explicar els principals avenços en el sector i com afecten a la forma de fer turisme i la manera de gestionar-lo.

La jornada va fer èmfasi en els programes estatals existents vinculats a aquesta temàtica i que poden ajudar a les destinacions a optimitzar la seva presència a través de la telefonia móbil. Després de la presentació a càrrec de Ferran Civil, vicepresident primer de la Diputació de Barcelona, el director del Màster en Direcció Estratègica d’Empreses Turístiques e-Tourism: Estratègies de Màrqueting i Comercialització on line de l’EUHT CETT-UB, Enric López, va presentar la ponència “Telefonia mòbil i turisme: com la mobilitat pot transformar el turisme”. A continuació, Luís Javier Gadea, gerent de

la Direcció de R+D+I turística de SEGGITUR, va parlar de les “Destinacions turístiques intel·ligents: la telefonia mòbil, un factor clau” i Carlos Esteve, director de Marketing Online de Atrapalo.com, va fer-ho sobre “Atrápalo.com: experiències d'usuari en destinació i amb la telefonia mòbil”. Rafael González, director de Vivential Value, va exercir de moderador de la taula de debat “Elements clau de l’optimització de les estratègies de telefonia mòbil”, que va comptar amb la presència de Toni Mascaró, director d’eMascaró, Carles Sanabre, director de Sanabre Comunica, Eladi Martos, director de Trendditude, i Pablo Hernández, director de TechIdeas.

Finalment, es va celebrar la taula de debat “La telefonia mòbil al servei de l’experiència del turista en destinació”, moderada per Enric López, i amb la participació de Jordi Gámez, director de Labtrip, d’Eduard Vandellòs, director de Creactivitat, i Juan Carlos Arriaga, director comercial i de màrqueting del Grupo Sagardi. Ramon Riera, diputat delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona, va cloure l’acte. n

Responsabilitat corporativa El CETT i la campanya “Dóna vida, ho portes a la sang”. El 19 de març, el Banc de Sang i Teixits va organitzar una nova campanya de donació de sang a les instal·lacions de l’Escola, amb uns resultats molt satisfactoris, ja que es van superar les 70 donacions de l’any passat.

L’EUHT CETT-UB participa en un programa de suport educatiu en nutrició per a pacients amb malaltia hepàtica crònica. El projecte d’implementació de les TIC en el context del citat programa és liderat per la Unitat d'Hepatologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, amb la col·laboració del Campus de l'Alimentació de Torribera (UB). El CETT, a través del Curs d'Alta Gastronomia Executiva i Creativa, dissenya l'oferta gastronòmica adaptada a les necessitats dels malalts en cada fase del tractament. Les receptes es publiquen a www.infohepatologia.blogspot.com

UNICEF exposa als estudiants el programa “Hotels Amics”. El 19 de febrer, en el marc de la XIII Trobada E+U+E, l’entitat va donar a conèixer el programa “Hotels Amics”, una iniciativa d'UNICEF Espanya amb el sector turístic per a la protecció i defensa de la infància, i per a la lluita contra l'explotació sexual comercial infantil en els viatges. Durant la xerrada es va conscienciar l’alumnat sobre el paper de les empreses i els professionals del sector turístic a l’hora de denunciar i prevenir aquesta realitat. L’Hotel Alimara Barcelona i Àgora BCN ja es van sumar, el passat juliol, a la iniciativa.

Exitosa 2a edició de la Tapa Solidària. Al gener va finalitzar la 2a edició de la Tapa Solidària organitzada pel Casal dels Infants i destinada a generar noves oportunitats de futur per a les mares i els nadons més vulnerables de la nostra societat. L’Aula Restaurant del CETT, com a restaurant col·laborador, es va adherir al projecte i durant tres mesos va incloure a la carta el plat Arròs de muntanya com a Tapa Solidària, i va destinar 1,50 euros de cada venda del plat al Casal. Podeu trobar més informació al web http://tapasolidaria.org/ i al youtube http://youtu.be/SQfptLZcz8E. Col·laboració en el "Gran Recapte d'Aliments a Catalunya" de la Fundació Banc dels Aliments. El 30 de novembre i l’1 de desembre, el Grup CETT va participar en aquesta campanya de recollida d’aliments bàsics a tot Catalunya per aconseguir que les persones més necessitades rebin ajuda alimentària. El col·lectiu CETT en ple es va bolcar en aquesta acció social: alumnat i residents d'Àgora BCN, professorat, personal d'administració i dels serveis del centre de formació i dels centres d'aplicació van col·laborar com a voluntaris en el supermercat Consum proper al CETT.

9

El CETT en Acció

Se celebra la XXIX edició dels prestigiosos PREMIS ALIMARA ELS GUARDONATS La Nit dels Premis Alimara, el 18 d’abril, es lliuren els guardons a la promoció turística creats pel CETT i organitzats amb el suport del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC) i de la Generalitat de Catalunya. Són el reconeixement públic a l’esforç del sector turístic i hoteler i d’altres de vinculats, en la divulgació dels seus recursos i productes.

Com cada any, l’Hotel Alimara Barcelona es converteix en la seu de l’esperada Nit dels XXIX Alimara, que compta amb la participació activa de l’alumnat de l’EHT CETT i té lloc la vesprada abans de la inauguració del SITC. És la gran festa del turisme, en què no falten els més alts representants polítics, autoritats, personalitats i professionals del sector acadèmic, turístic i hoteler, tant nacionals com de l’àmbit internacional.

En la present edició 2013 dels Alimara (http://www.cett.cat/premisalimara), han format el jurat Miquel Alsius, president del Grup CETT i, per ordre alfabètic, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT; Carme Ayala, de Punt Ràdio Catalunya; Anna Barluenga, assessora jurídica de l’ACAV; Enric Domingo, director de Comunicatur.info; Montserrat Nadal, cap del Servei de Foment de l’Ús de la Llengua Catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya; Joan Miquel Gomis, director del Programa de Turisme a la UOC; Alfonso Pena, director de l’Associació Empresarial de Publicitat; Marta Serra, directora del SITC; Jordi Secall, director de màrqueting de l’Agència Catalana de Turisme; i Xema Vidal, dissenyador i exdirector de l’Escola Massana. n

PREMIS ALIMARA DESTINACIÓ • Àmbit territorial estatal, autonòmic i regional: El premi ha estat per a la campanya “Si yo fuera bruselense”, de l’Oficina de Turisme de Bèlgica: Brusel·les i Valònia, pel seu plantejament original i innovador de promoció, amb l'ús de recursos adients en temps de crisi, com ara el Facebook, on a través d’un eslògan, l'usuari se sent cridat a participar en un concurs sobre el coneixement de Brusel·les, i n'és l'actor. També ha obtingut el premi la campanya “Innovar en temps de crisi”, de l’Agència Catalana de Turisme, que inclou dos projectes: "Ambaixadors sobre rodes de Catalunya", al qual es van adherir 300 camions de transport internacional, i "Catalunya vista per instagramers d'Europa i Estats Units”, amb més de 500.000 seguidors. S’ha valorat l'enginy i l'esforç per trobar noves vies de promoció basades en la col·laboració del sector privat i de la ciutadania.

• Àmbit territorial comarcal i local: A “Sensaciones con denominación de origen”, del Consorcio Ruta del Vino Ribera del Duero, per ser una campanya emocional i gràficament ben resolta que permet conèixer aquesta ruta, els seus productes, els valors i l’autenticitat de la seva gent, i la presenta com una destinació d'enoturisme de qualitat, competitiu, sostenible i diferenciat. I també a la “Guia de veu, a través del mòbil”, de Solsona Turisme, per la idea innovadora i l'esforç del municipi a l’hora d’utilitzar un nou mitjà com ara l'audioguia per promocionar el patrimoni a través de rutes guiades en veu, i per fer-les accessibles a persones amb dificultats visuals.

PREMIS ALIMARA EMPRESA • Àmbit de grans empreses del sector turístic i hoteler: A la campanya “Vine i gaudeix amb els cinc sentits”, del Gourmet Bus del Grup Julià, per l'aposta per la creativitat (la creació d’un producte conceptualment innovador) i per la perspectiva i l'esforç empresarial a l’hora de fer realitat una proposta que potencia una altra forma de fer turisme.

• Àmbit de pimes, fundacions, associacions, organitzacions...: El Premi ha estat per a la campanya d’Advanced Leisure Services, S.L., ”Gaudí Lab (Cripta Gaudí)”, molt elaborada tant pel que fa al disseny com a l’eslògan, i que ha tornat a situar aquest lloc en els circuits de turisme cultural, vinculant-lo amb Barcelona. S’ha valorat l'esforç per posar en valor el patrimoni.

PREMI ALIMARA CAT Aquest premi promogut pel SITC i la Generalitat de Catalunya a través de la Direcció General de Política Lingüística, la Direcció General de Turisme i el CETT reconeix l’esforç que fan les empreses i institucions fora de l’àmbit lingüístic català a l’hora de produir i editar material promocional turístic. Enguany ha merescut el premi la campanya “Perú, imperi de tresors amagats”, de la Comisión de Promoción del Perú para la Exportación y el Turismo (PROMPERÚ). Ha rebut el guardó per l'esforç d'aquest país en la traducció al català de la campanya i per la seva qualitat, especialment per la tasca de veracitat del primer tràiler "El Principi", amb les aportacions de l'arqueòleg Bruno Alva per a la recreació de les antigues civilitzacions, a la qual es contraposen les modernes infraestructures de qualitat existents en el país i exposades en el tràiler "El Llegat".

PREMI ALIMARA

DELS

ESTUDIANTS

DEL

CETT

Atorgat a la campanya "Llegan las ofertas fugaces", d’EscapadaRural.com.

PREMI ALIMARA MASS MEDIA

DEL

CETT

El Premi ha estat per a la National Geographic Society, pels seus 125 anys de trajectòria, en què ha difós cultures, civilitzacions, ciutats i països d'arreu el món, expedicions científiques... tot vetllant per la sostenibilitat del planeta, i ha estimulat els lectors a descobrir destinacions llunyanes o properes, o simplement a veure-les amb una nova mirada.

PREMI ALIMARA ESPECIAL

DEL

CETT

El Premi, que atorga el CETT amb l’aprovació del Jurat, a institucions, empreses o persones per la seva dedicació o influència a favor del sector turístic, enguany ha reconegut, a títol pòstum, l’empresari turístic de Platja d’Aro, Jordi Comas Matamala, per la seva gran tasca de promoció d’aquesta localitat, de la Costa Brava i de les comarques de Girona.

10

El CETT en Acció

En record de JORDI COMAS I MATAMALA M’han demanat un article sobre en Jordi i no sé quin titular triar. Per això només he posat el seu nom, perquè en tinc tants, de titulars...: “L’ambaixador de la Costa Brava”, “Un pioner de la promoció turística”, “L’home que sempre hi era” (escrivia en Jordi Grau), “El somriure de la Costa Brava” (d’en Màrius Carol), “La tramuntana justa” (del poema “Oració al Crist de la Tramuntana”, d’en Carles Fages de Climent, que tant li agradava i que representa tant el seu tarannà: seny i rauxa), “Un home generós amb el país”... Els necessito tots i d’altres que em deixo, perquè copseu qui era en Jordi Comas.

El proppassat 18 de novembre ens el van arrabassar, el vam perdre víctima d’un robatori amb violència a casa seva.

Nascut a Juià el 1945, va passar la infantesa i primera joventut a Flaçà (Gironès), anant a estudi a Girona fins que es va traslladar a Madrid per estudiar a la Escuela Superior de Hostelería.

Es va iniciar en el sector turístic formant parella i tàndem professional amb Carme Hospital, amb l’obertura del Restaurant Aradi, a Platja d’Aro. Era l’any 1963. A còpia de treball i esforç, i amb l’esperit emprenedor que el caracteritzava, el 1979 va comprar l’Hotel Aromar i, pocs anys després, el 1983, va adquirir i remodelar l’Hotel Costa Brava i el seu restaurant Can Poldo, establiments emblemàtics a Platja d’Aro i a la Costa Brava. Poc temps després entrà en l’accionariat de l’Hotel S’Agaró, un altre magnífic establiment de la Costa Brava.

En paral·lel a aquesta faceta d’empresari i a causa de l’esmentat esperit emprenedor i de servei al país, es va involucrar en moltíssimes institucions i organitzacions: com a regidor de Turisme de l’Ajuntament de Platja d’Aro, membre del Patronat de Turisme de Girona; des de l’Associació d’Hostaleria de la Costa Brava Centre fins a la FOEG (Federació d’Organitzacions Empresarials de Girona), passant per les Cambres de Comerç, l’Skal Club Internacional i un llarg etcètera.

La vinculació d’en Jordi amb el CETT va néixer l’any 1979 arran d’una ampliació de capital del CETT que va impulsar el seu fundador, Gaspar Espuña, amb l’objectiu que en el Consell d’Administració hi fossin representats -i, per tant, s’impliquessin en la formació del sector turístic- els diferents subsectors (hotels, càmpings, restauració, oci, agències de viatges...) i els diferents territoris de Catalunya. I un dels primers a apuntar-s’hi fou en Jordi Comas.

Però també van coincidir en moltes altres coses: entre els anys 1978 i 1985, quan el CETT assessorava el Patronat

abans esmentat i la Comunitat Turística de la Costa Brava, en temes, sobretot, de promoció turística, vam compartir amb en Jordi moltes accions, com ara la participació en fires. Però més enllà d’aquestes dades biogràfiques, m’interessa destacar el seu tarannà: era afable, educat, somrient, el millor relacions públiques que mai ha tingut la Costa Brava, amic, generós, compromès, brillant, conciliador, interessat per tot i per tothom, vital, un enamorat de la seva terra i, com he dit abans, seny i rauxa.

Permeteu-me que us expliqui tan sols una de les seves iniciatives, per exemplificar aquest tarannà: quan va ser regidor de Platja d’Aro va endegar una de les primeres grans campanyes de promoció destinades a la captació de turisme internacional. Era “El amor se cita en Playa de Aro” (iniciada el 1964), amb la qual s’obsequiava, a través d’un concurs, 50 parelles a passar una setmana amb totes les despeses pagades a la població: 25 d’elles acabades de casar i les altres 25 que celebressin les noces de plata. Per promocionar el concurs es van distribuir cartells promocionals pels aparadors de les oficines d’informació turística i de les agències de viatges d’arreu d’Europa. El concurs va tenir una gran repercussió i va generar un gran boom de turisme a la població, situant-lo en el mapa de les destinacions turístiques internacionals. En Jordi va ser un dels impulsors i l’ànima d’un concurs que pretenia aportar turisme fora de la temporada d’estiu, afavorint la desestacionalització.

Com explica el periodista Oriol Puig, la figura de Jordi Comas està estretament lligada al turisme i a la consolidació de la Costa Brava i de Platja d’Aro com a destins de primer ordre.

Jordi Comas va dedicar part de la seva vida al sector turístic, essent un pioner en la promoció i contribuint a situar Platja d’Aro en el mapa de destinacions turístiques d’Europa.

Podria allargar-me molt més, però he de concloure. És un privilegi per nosaltres haver compartit moltes estones i molt treball amb en Jordi Comas i la Carme, i és un privilegi poder atorgar a en Jordi el Premi Alimara Especial 2013 en reconeixement a la seva magnífica, brillant, innovadora i exhaustiva dedicació a la promoció del turisme a casa nostra.

Jordi, conservarem sempre el teu record entre nosaltres. n Manel Bassols. Director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

11

El CETT en Acció

FLAIXOS El CETT, al Saló de l’Ensenyament.

El recinte firal de Montjuïc va acollir, del 17 al 21 de març, una nova edició del Saló de l’Ensenyament. El CETT hi va ser present amb tres estands, ubicats en l’àrea d’universitats, en l’àrea de formació professional, i un tercer destinat a la residència Àgora BCN. Un any més cal destacar el gran nombre d'estudiants que es van interessar per les formacions de l’Escola i per l’oferta d'allotjament.

Es celebra el primer showroom de l’any a l’Alimara.

El 3 de març va tenir lloc al Gran Saló Mediterrània i al Gran Saló Catalunya de l'Hotel Alimara Barcelona el primer showroom de l’any, dedicat als banquets de casament i celebracions. Hi van assistir 110 persones i es van atendre 36 visites. L'esdeveniment va merèixer les felicitacions tant dels proveïdors com dels compradors, que van destacar la qualitat de l'aperitiu servit i el gust amb què s’havien decorat els diferents muntatges.

Maria Abellanet, nou membre de la Comissió de la Taula de Turisme de Catalunya. La directora general del CETT, Maria Abellanet, va ser nomenada oficialment, el passat mes de febrer, vocal de la Comissió Sectorial de Coneixement i Estratègia de la Taula de Turisme, que treballa temes relacionats amb la formació, la innovació, la investigació i les anàlisis turístiques.

La Taula de Turisme, adscrita al Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, és una plataforma d’interlocució amb el sector, on tots els agents que incideixen en l’activitat turística de Catalunya participen de forma estable i permanent.

El CETT s’adhereix a l’Associació de Centres Adscrits a les Universitats Públiques. Un total de 14 institucions, amb 19 convenis d’adscripció a universitats públiques de Catalunya, es van constituir en associació, el 26 de febrer, a Manresa. La seu de la Fundació Universitària del Bages (FUB) va acollir l'assemblea constituent d'aquesta nova entitat, els objectius de la qual són posar en valor el paper dels seus membres dins el sistema universitari català, participar activament en els òrgans on es prenen decisions que els afecten i contribuir a una definició més clara, transparent i operativa del marc de relacions amb la resta d'institucions universitàries.

Emprenedors made in CETT, al programa #Tinc una Idea de RTVE. El 22 de novembre, el programa es va fer ressò de dos casos d’antics alumnes del CETT que van obrir el seu propi negoci en el món de l’hoteleria a Barcelona, i també va incloure les declaracions de la directora del Màster en Direcció d'Empreses Hoteleres, Patricia Rodríguez, sobre l'experiència emprenedora al CETT.

L’Hotel Alimara Barcelona estrena Facebook.

L’Hotel Alimara Barcelona (www.alimarahotel.com) segueix ampliant, renovant i millorant els serveis.

Ara ja disposa de pàgina oficial en aquesta important xarxa social. L'objectiu serà facilitar i incorporar aquest canal com a mitjà de comunicació habitual entre la clientela i els amics de l'Hotel, i fer-los partíceps de les totes les novetats, tant gastronòmiques com pel que fa a les activitats que hi tenen lloc. Així mateix, s'utilitzarà per informar sobre els esdeveniments de la ciutat que els puguin ser d'interès. Us animem a visitar-la i a marcar el “M’agrada”. L’enllaç és http://www.facebook.com/HotelAlimaraBarcelona

L’Aula Cuina del CETT va acollir l’exposició del 10è Concurs Raima. L’Aula Cuina va ser l’espai escollit, l’octubre passat, per a l’exposició de les obres que van optar al 10è Concurs Raima d’il·lustració i disseny, que tenia com a temàtica la relació existent entre “El Paper i la Cuina”. L’acte va incloure el lliurament de premis als guanyadors i un sopar que es va celebrar a l’Hotel Alimara Barcelona.

12

Tema: Bullipedia

BULLIPEDIA, molt més que una enciclopèdia temàtica sobre la cuina i el procés creatiu El passat 18 de març, en un acte celebrat a la Universitat de Barcelona, el xef Ferran Adrià va presentar el projecte Bullipedia i la Unitat UB-Bullipèdia a cuiners, periodistes especialitzats i escoles de cuina. Prèviament, Adrià, en nom de elBulliFoundation, Maria Abellanet, consellera delegada i directora general del Grup CETT, i Dídac Ramirez, rector de la UB, van signar l’annex a l’acord marc per a la creació de la Unitat UB-Bullipèdia.CETT. Aquesta entitat aplegarà totes les escoles de cuina oficials del món que vulguin participar en el projecte, especialment en els àmbits de les tècniques culinàries aplicades al producte i dels processos d’organització i gestió.

Acte de presentació del projecte Bullipedia, a la UB ss

Reunió amb els representants de diverses escoles de cuina s Ferran Adrià amb els cuiners i cuineres assistents a la presentació

s

La Bullipedia és un dels objectius principals d’elBullifoundation*, la iniciativa impulsada per Ferran Adrià que pretén, mitjançant les noves tecnologies de la informació i la comunicació, aportar a la societat en general, i al món culinari especialitzat en particular, tota la informació de qualitat disponible sobre el fons creatiu d’elBulli. Tal com va destacar Adrià -doctor honoris causa per la UB- en la seva presentació sobre Bullipedia, “és un projecte únic al món que permetrà divulgar tot el coneixement que generi elBullifoundation, però també permetrà crear-ne de nou”. Segons el famós xef, amb aquesta eina professional, cuiners i docents dels ensenyaments relacionats amb la cuina i la gastronomia podran incorporar les noves tecnologies en el seu dia a dia.

Adrià (vegeu la pàgina 14) va destacar que Bullipedia, “un projecte i un repte fet des de Catalunya per al món”, ha nascut de “la preocupació perquè les noves generacions puguin treballar pel futur gastronòmic del nostre país”. Va exposar les claus i l’estructura d’aquest futur arxiu en què s’ordenarà el coneixement de la història de la cuina i que esdevindrà una eina molt útil per al procés creatiu, i va parlar de la importància del vincle amb la Universitat de Barcelona mitjançant la Unitat UB-Bullipèdia (vegeu el requadre).

El xef, que va destacar la necessitat de “pensar en projectes a llarg termini”, va parlar de com s’ha desenvolupat Bullipedia, del seu origen i objectius com a eina professional vinculada a les noves tecnologies. Va explicar que s’ha analitzat la història i evolució de la informació sobre l’art culinari occidental fins arribar a la conclusió que era necessari crear una nova enciclopèdia temàtica única al món, actualitzada, eficient i útil, la Bullipedia, que serà una realitat l’any 2016.

13

LA UNITAT UB-BULLIPÈDIA I LA SUBUNITAT UB-BULLIPÈDIA.CETT La Universitat de Barcelona acull la Unitat acadèmica UB-Bullipèdia, de suport i assessorament a la Bullipedia. Aquesta unitat, ubicada a la primera planta de l’edifici de la Masia del Campus de l’Alimentació de Torribera, de la UB, a Santa Coloma de Gramenet, és conseqüència del l’acord signat entre el rector de la UB, Dídac Ramírez, i Ferran Adrià, en nom d’elBullifoundation, el 23 d’octubre de 2012.

Abel Mariné, catedràtic emèrit del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB, ha estat nomenat pel rector com a coordinador acadèmic de la UB-Bullipèdia. En relació amb aquest projecte, Mariné destaca que “la unitat incorpora investigadors de la UB sobre temes relacionats amb l’alimentació i la tecnologia dels aliments i coordina la participació d’aquells centres i universitats d’arreu del món que s'hi vulguin integrar”. Actualment, ja hi participen especialistes d’altres centres i disciplines, així com estudiants dels ensenyaments de Nutrició i Dietètica i de Ciència i Tecnologia dels Aliments i de Química.

La Unitat UB-Bullipèdia ha encarregat a Pere Castells la coordinació i l’enllaç amb elBullifoundation.

La part acadèmica de la Bullipedia es desenvoluparà en diversos àmbits interrelacionats: història de l’art culinari occidental, mitjançant la recuperació de documentació històrica; ciència i cuina, amb què es pretén aplicar el coneixement científic a la cuina per desenvolupar idees i projectes nous; estudi de les tècniques culinàries que es treballen actualment a les universitats i escoles de cuina per tal d’estructurar-ne la informació; estudi de productes culinaris; terminologia de la cuina; creativitat i cuina (aplicació del procés creatiu que uneix art i cuina), i organització i gestió d’empreses.

La Unitat UB-Bullipèdia tindrà un paper especial en la definició i validació de l’arxiu creatiu de productes, que s’iniciarà amb una classificació rigorosa i amb base científica dels productes alimentaris per tal que puguin ser aplicats pels professionals de la cuina i en els ensenyaments.

Més informació: http://www.bullipedia.com http://www.ub.edu/campusalimentacio/es/ recerca_bullipedia.html http://www.elBullifoundation.org * El passat 7 de febrer es va constituir elBullifoundation, una fundació privada promoguda per Ferran Adrià i Juli Soler, i amb seu social a Cala

El CETT, coordinador de les escoles i centres de formació Per tal d’organitzar el treball s’han creat estructures o subunitats de la UBBullipèdia, amb base acadèmica en diferents disciplines. En aquest sentit, el 18 de març va tenir lloc la signatura de l’acord marc, amb la finalitat de crear la Unitat UB-Bullipèdia.CETT. El CETT, com a centre universitari internacional d’hoteleria i turisme, adscrit a la UB, coordinarà les escoles i centres de formació oficial -tècnica i superior- de cuina, gastronomia, hoteleria i restauració, a escala mundial, que vulguin formar part del projecte, per treballar sobretot en tot allò relacionat amb les tècniques culinàries aplicades al producte i amb l’àmbit de gestió.

Un vincle sòlid i productiu Des de fa anys, la relació entre Ferran Adrià i el CETT s’ha traduït en múltiples col·laboracions. El xef i l’equip d’elBulli han protagonitzat al CETT conferències, cursos i sessions magistrals destinades a l’alumnat. El passat 8 de febrer, per exemple, Adrià va explicar als estudiants i professorat el procés de transformació d’elBulli en el nou concepte elBulliFoundation, i va exposar el projecte Bullipedia. Posteriorment, va fer una reflexió sobre la història i el procés culinari, l’estructuració i classificació del fet culinari i dels productes i les tècniques aplicades, i la necessitat d’utilitzar les noves tecnologies de forma correcta. Adrià va mostrar un gran nivell de complicitat amb l’alumnat, a qui va convidar a formar part de Bullipedia com a voluntaris en l’elaboració i gestió de continguts, sota la supervisió del professorat.

Més informació: http://www.cett.cat/bullipedia

Montjoi, amb una doble vocació: en primer lloc, salvaguardar el llegat d'elBulli -espai físic, infraestructura, documentació i tot allò generat en l’àmbit del coneixement-. Per això elBulli es transformarà en un espai on hi haurà una exposició permanent i on es duran a terme diferents activitats amb especial èmfasi en la creativitat, amb un equip que publicarà tota la creació a través d'Internet. El segon projecte és Bullipedia.

D’altra banda, s'ha iniciat el diàleg amb la Generalitat, a fi de buscar la millor fórmula perquè elBulli quedi com a patrimoni de tot el país. n

14

Tema: La visió dels experts sobre Bullipedia

FERRAN ADRIÀ Xef d’elBulli Quan el 30 de juliol de 2011 elBulli va tancar les portes com a restaurant i va passar a transformarse en elBullifoundation, ja sabíem que el projecte hauria de tenir dues potes ben definides: la primera, a la Cala Montjoi, amb un centre creatiu i un centre expositiu. La segona, un projecte que ja anunciàvem en la nota de premsa que, al gener de 2010, vam presentar a Madrid Fusión: volíem analitzar la nostra cuina i, a partir d’això, preguntar-nos què és la cuina i com va néixer. I per això vam pensar en una enciclopèdia temàtica que ordenés la cuina per productes, tècniques, conceptes, elaboracions, estils... Això havia de ser Bullipedia.

Per què volíem fer Bullipedia? En primer lloc, volíem tornar a la societat tot el que ens ha donat, i no se’ns acut millor manera que donar el que nosaltres sabem fer millor: la creativitat. Estimem el nostre ofici, i volem que millori contínuament, i ja que generalment no hi ha temps per crear, Bullipedia ha de ser una eina amiga que ajudi a optimitzar el procés creatiu. A més, per a l’equip d’elBullifoundation, un cop endegada la transformació, Bullipedia és un camí clar per al futur.

Ens sembla clar que Bullipedia és sobretot per als cuiners professionals, tant per als interessats a millorar la seva cuina i el seu negoci, com per als d’alta cuina interessats en I+D. Però també per a les empreses de restauració i d’hostaleria, així com d’alimentació. Ara bé, quan em pregunten per a qui hem fet Bullipedia, no en tinc cap dubte: és una eina per als joves, per a una generació més preparada que cap altra i que és capaç d’entendre, d’assimilar i d’aprofitar el que és Bullipedia com a eina i com a ajuda.

També teníem clar que aquesta nova “enciclopèdia” havia de néixer aprofitant Internet, un recurs que ha canviat la manera d’informar-nos i de divulgar el coneixement. A partir d’aquesta premissa, vam pensar que a Internet ens agradaria trobar una eina per obtenir informació d’una manera ràpida, que s’actualitzés constantment i que, sobretot, busqués l’eficiència en la informació i a l’hora de crear.

A partir d’aquí, entre març i setembre de 2012 vam començar a treballar en el concepte i a crear el primer mapa de l’ADN del procés culinari, que és el subjecte general del nostre treball. Paral·lelament, de juny a setembre se’n va anar desenvolupant la tecnologia i el primer disseny. Quan a l’octubre vam fer la primera presentació a Londres, a la seu de Wired, i Bullipedia va ser portada d’aquesta revista, vam veure que es tractava d’un projecte molt interessant.

La gran empenta es va produir el novembre de 2012, amb la signatura de l’acord amb la Universitat de Barcelona i la creació de la Unitat UB-Bullipèdia. Bullipedia és un gran repte que sens dubte no podem dur a bon port nosaltres sols, els cuiners. Per això, el fet de comptar amb la col·laboració estreta de la Universitat constitueix un punt crucial i definitiu. La Unitat UB-Bullipèdia, a més de treballar creant continguts, coordinarà els treballs de totes les universitats del món.

Paral·lelament, el CETT, centre associat a la UB, serà l’encarregat de la mateixa feina amb les escoles de cuina, mentre que elBullifoundation s’encarregarà de coordinar tots els cuiners del món. D’aquesta manera tindrem la possibilitat de coordinar una xarxa mundial amb els millors especialistes. El repte, com dic, és engrescador.

Les properes passes ens han de dur a formar equips amb els cuiners catalans per tal de debatre tot el contingut de Bullipedia. Això s’ha de produir entre abril i juliol d’aquest any 2013, per presentar-ho al setembre. També en aquestes dates tenim previst definir l’estructura de la Unitat UB-Bullipèdia i el model de treball per crear les xarxes de col·laboradors a tot el món, així com fer un business plan del projecte i de la Unitat, i acabar de determinar com ha de ser la pàgina web.

Pel setembre organitzarem un concurs entre universitats per debatre el model de sostenibilitat econòmica i l’adequació de la conceptualització. Entre setembre i gener es crearà l’espai Bullipedia a Barcelona. Al llarg dels dos anys vinents, i amb l’horitzó de 2016 com a data d’obertura, treballarem en la creació de contingut i, un cop desenvolupada la tecnologia i la navegació necessària, ho farem en la seva introducció.

Aquestes són les grans línies del projecte en què treballem actualment i que, si tot va bé, ens mantindrà ben ocupats en els propers anys.

Repeteixo, quan vam fer la transformació d’elBulli ara fa gairebé dos anys, sabíem què havíem de construir: un projecte que funcionés sol quan nosaltres ja no estiguéssim empenyent al darrere, una realitat que fos al mateix temps un llegat per al país i per a les properes generacions. I aquesta és la vocació última i més important de Bullipedia. n

15

MARIA ABELLANET

MÀRIUS RUBIRALTA

Directora general del Grup CETT

Director del Campus de l’Alimentació de Torribera

La participació i la posició del CETT en el projecte Bullipedia, mitjançant la unitat UB-Bullipèdia.CETT, representa un reconeixement formal de la nostra institució i del nostre model formatiu i de generació de coneixement en l’àmbit de la cuina, la gastronomia i la gestió, un model que desenvolupem amb una estreta vinculació amb el sector. Per a l’equip, el professorat i l’alumnat, la participació activa en un projecte tan important i innovador significa una oportunitat inestimable que hem pres amb la il·lusió i l’empenta que necessita una iniciativa d’aquesta magnitud. Fins ara s’ha treballat posant en comú els mapes conceptuals de les tecnologies culinàries i els esquemes bàsics de la classificació de les tècniques culinàries primàries, i s’ha donat el propi parer i aportat academicisme a la proposta de l'equip culinari de Ferran Adrià.

Entre els conceptes de base que cal valorar, hi ha el fet que es pretén que sigui un projecte que, nascut a Catalunya, comporti inicialment la participació dels professionals i les escoles catalanes, per deixar pas més endavant a la incorporació del treball d’equips i persones d’arreu. A més, la participació oberta dels centres formatius sota la coordinació del CETT, i la sistematització de les dinàmiques d’un treball basat en la col·laboració, en què el rigor i el diàleg seran fonamentals per innovar i assolir els objectius desitjats, aportaran molt valor afegit al resultat. La participació posterior d’escoles internacionals serà una altra fita que exigirà noves dinàmiques i competències que, sens dubte, contribuiran al desenvolupament personal i professional dels implicats.

La Bullipedia crea un nou enfocament sobre la manera de pensar i entendre el coneixement sobre la cuina i la gastronomia. Des d’una perspectiva acadèmica, en aquest àmbit encara no s’ha desenvolupat una disciplina que estudïi tots els seus components amb una visió sistemàtica i holística, i que s’ocupi del fenomen culinari i gastronòmic en la seva totalitat, situant-lo com a objecte d’estudi específic i buscant-ne els límits. Aquest és un dels reptes que el CETT-UB, amb el Campus de l’Alimentació de Torribera (UB), ens hem plantejat seriosament. L’agregació estratègica del coneixement, les capacitats, els recursos i l’experiència d’ambdós és un actiu amb una gran potencialitat a l’hora de desenvolupar projectes que, com en el cas de la unitat UB-Bullipèdia.CETT, impulsin la generació i la transferència de coneixement en alimentació, cuina i gastronomia. n

El cuiner Ferran Adrià rebia, el 17 de desembre de 2007, la màxima distinció de doctor honoris causa per la UB un cop valorats els seus mèrits culturals i científics i les seves aportacions a la ciència i la química dels aliments. Tres anys i set mesos més tard tancava el restaurant elBulli i s’iniciava un nou projecte derivat de la seva experiència creativa sota la fórmula jurídica de fundació elBullifoundation, que es constituïa legalment el passat 7 de febrer.

Des del tancament d’elBulli, Ferran Adrià no ha deixat d’imaginar la importància de desenvolupar la Bullipedia per al futur de la professió culinària, amb l’aportació d’un sistema contrastat de coneixement que englobi tots els camps que, segons la seva opinió, són fonamentals per a la cuina de qualitat i d’autor del futur. Un projecte que hauria d’incorporar un model tecnològic que facilités la seva versatilitat i utilitat en el món canviant de la comunicació, la formació i el coneixement. Validar amb la marca elBulli la millor informació sobre un producte, un avenç històric en la cuina europea, una creació culinària que aporti innovació, una explicació científica d’una activitat culinària, o la immensa quantitat d’informació disponible avui des de qualsevol telèfon intel·ligent és una forma de veure el gran repte que Ferran Adrià s’havia proposat i ha proposat a la societat.

Aquest gran projecte requeria d’un acompanyament d’experts que ajudessin a validar acadèmicament algunes de les propostes. Amb la signatura d’un conveni, el 23 d’octubre de 2012, la Universitat de Barcelona s’ha compromès a establir i gestionar durant quatre anys un consell acadèmic multidisciplinar, obert a totes les institucions, i a nomenar un coordinador acadèmic. S’ha creat la Unitat UB-Bullipèdia, responsable d’establir el lligam entre el grup d’experts culinaris sota el paraigua d’elBullifoundation, i els especialistes universitaris i no universitaris. La seu de la Unitat UBBullipèdia és l’edifici de la Masia del Campus de l’Alimentació de Torribera, de la UB, tot i que la seva activitat es reparteix en grups de treball ubicats en altres espais o institucions sota una única coordinació acadèmica.

Els darrers mesos l’activitat de la Bullipedia i de la Unitat acadèmica UB-Bullipèdia ha estat frenètica, amb la constitució de grups de treball i l’aportació de documentació. El nombre de voluntaris per a participar-hi, especialment d’estudiants i professorat, segueix augmentant. Queda molt de camí per fer, però el llarg viatge està ben planificat. n

16

Entrevista

FELIP PUIG, conseller d’Empresa i Ocupació

“La diversificació de la nostra oferta, la bona relació qualitat/preu, els productes generadors d’un alt valor afegit i uns serveis al turista cada cop millors afavoreixen la consolidació del sector turístic català.”

• Malgrat l’actual crisi econòmica, les dades sobre el turisme a Catalunya referents al 2012 que ha facilitat l’Agència Catalana de Turisme (ACT) són positives, i vostè ja ha dit que es preveuen bons resultats per al present exercici.

Pot fer una valoració d’aquesta realitat?

Em permetran ser prudent respecte a les valoracions de resultats de l’any en curs. Les dades de l’any 2012, així com les informacions que anem rebent de les nostres delegacions turístiques, permeten preveure una bona temporada. Semblen consolidar-se els augments en importants mercats emissors tradicionals, i encara més en mercats emissors com ara Rússia i altres exrepúbliques soviètiques, Japó i Estats Units.

• Catalunya segueix sent una destinació capdavantera i manté el seu lideratge com a destinació turística de l’Estat i l’entorn del Mediterrani. La clau per mantenir aquests resultats és seguir apostant per la qualitat, l’excel·lència i la diversificació en un sector estratègic per a l’economia del país?

Quin és el model de turisme que volem amb vista al futur? És cert, Catalunya ha esdevingut una destinació líder i capdavantera

com a destinació turística de l’Estat i de l’entorn mediterrani. Catalunya és una “destinació de destinacions”.

Amb nou marques territorials, el sector turístic català es reinventa constantment per aconseguir que la oferta turística catalana continuï sent una oferta de qualitat, moderna, sostenible i amb visió de futur.

Ara ho fa també incorporant fórmules de promoció i comercialització via web i xarxes socials. La diversificació de la nostra oferta, la bona relació qualitat/preu, els productes generadors d’un alt valor afegit i uns serveis al turista cada cop millors, estan afavorint la consolidació del sector turístic català com un sector de gran importància en l’economia del país.

• Les dades referents al turisme estranger compensen la davallada del turisme interior i són molt esperançadores, amb més de 14,4 milions de visitants durant el 2012, i una despesa superior als 12.600 milions d’euros, una xifra que ha situat aquest any com el millor de la història en despesa turística a Catalunya. Davant d’aquestes xifres, vostè ha deixat clar que, malgrat la intenció del Govern espanyol de retallar l'acció exterior de la Generalitat, Catalunya man-

tindrà les delegacions turístiques a l’estranger. Quin és el rol d’aquestes oficines per a la promoció del país?

Les nostres delegacions exteriors estan efectuant una tasca extraordinària. Són els nostres ulls en els diferents mercats emissors i la seva funció modula que la nostra oferta sigui present en els principals operadors turístics de cada país i, també, en la majoria de catàlegs presents en les agències de viatges de cadascun dels mercats emissors.

En aquest sentit, és emblemàtica la delegació turística de Moscou, que aquest any compleix el 20è aniversari i que treballa el mercat emissor rus i altres exrepúbliques soviètiques, amb uns resultats excepcionals. Resulta evident que la Generalitat de Catalunya mantindrà aquesta xarxa de delegacions turístiques que tan bon resultat estan donant. Són una autèntica inversió.

• Vostè també ha demanat que l'Estat reforci els equips diplomàtics per agilitzar la concessió de visats, a fi de mantenir el ritme de creixement turístic de Catalunya.

Com afectaria aquesta mesura?

L’agilització en la tramitació dels visats és clau per continuar mantenint el bon ritme en l’arribada de turistes internacionals a Catalunya.

17

Amb més personal per fer aquests tràmits fins i tot podríem arribar a multiplicar per quatre el contingent de turistes que vénen a visitar-nos.

• El Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2012-2020, amb la participació i aportació d’agents públics i privats del sector, pretén contribuir a consolidar-ne i impulsar-ne la competitivitat. En quina fase es troba el projecte i com creu que afavorirà el turisme al nostre país?

El Pla Estratègic de Turisme està pràcticament enllestit. Falten els últims estudis necessaris per a l’aprovació definitiva del Govern.

• L’ACT ha de promocionar Catalunya en 42 fires turístiques durant el present 2013 i assistirà a les cites internacionals més importants, a les dels principals mercats emergents i a salons especialitzats de gran interès per al país. Quin tipus de turista es vol atraure?

Catalunya ha estat, de moment, a Fitur, a la ITB de Berlín i a la MITT de Moscou, les fires turístiques internacionals més importants, juntament amb la World Travel Market de Londres del mes de novembre. També és al Saló Internacional de Turisme de Catalunya.

Els mercats emergents del Brasil, la Xina i el sud-est asiàtic també tindran un paper destacat en el calendari de fires 2013 de l’ACT. Així, Catalunya assistirà a la World Travel Market de Sao Paulo (del 23 al 25 d’abril), la ITB Àsia de Singapur (del 23 al 25 d’octubre), i la China International Tourism Industry de Guangzhou (al setembre).

Així mateix, l’Agència Catalana de Turisme serà present en diverses fires i salons especialitzats en un segment de la demanda concret, amb l’objectiu d’atraure un turista altament especialitzat. Així, Catalunya serà a l’IMEX de Frankfurt (del 21 al 23 de maig) i a l’EIBTM de Barcelona (del 19 al 21 de novembre), ambdues fires especialitzades en turisme de negocis.

Amb aquesta presència pretenem fidelitzar el turisme tradicional i obrir-nos als nous productes conso-

lidats, com ara el turisme gastronòmic, cultural, actiu, de neu, etc. I cerquem noves possibilitats en mercats emergents a l’Àsia i a Sudamèrica. En aquest sentit, també volem potenciar-nos en segments de demanda concrets, com per exemple el turisme de negocis, de luxe, ornitològic, de creuers... a la recerca d’un turista molt especialitzat i amb un alt poder adquisitiu.

Hem d’aconseguir la presència de turistes de forma harmònica, que beneficiï tot el territori, de qualitat, sostenible i amb alt valor afegit, que permeti, dintre del possible, la desestacionalització de l’oferta i una ocupació més sostinguda.

• Quins són, segons vostè, els principals reptes del turisme a Catalunya en el futur? Com s’imagina el país a deu anys vista?

Justament serà el Pla Estratègic de Turisme qui ho determinarà. Aquest document avança l’estratègia que ens durà a un sistema turístic que continuï aportant riquesa al país.

De forma equilibrada i amb més distribució pel territori, especialment a l’interior del país. Un turisme de valor afegit, respectuós amb una activitat turística equilibrada de futur.

• Com valora els primers resultats de l’aplicació de la taxa turística?

La majoria de països del nostre voltant està aplicant una taxa turística des de fa temps i en molts casos amb imports superiors.

La valoració dels primers mesos d’impost és positiva; no hem tingut cap inconvenient remarcable. El que podem afirmar és que la implantació d’aquest nou impost a Catalunya produirà més recursos per a la promoció turística.

• En l’actual context i en l’àmbit del turisme, quines accions creu que s’han de dur a terme per dinamitzar el sector, afavorir les empreses i promocionar les iniciatives emprenedores i la creació de nous projectes? Com es pot optimitzar la col·laboració entre el Govern i el sector en aquest sentit, un dels

eixos del Pla Estratègic de Turisme?

Fa poques setmanes vam constituir la Taula del Turisme. Neix com la plataforma d’interlocució amb el sector, on els agents públics i privats que incideixen en l’activitat turística de Catalunya participaran, de forma estable i permanent, per cooperar en la definició i l’execució de les polítiques en aquest àmbit.

La Taula del Turisme constitueix, per tant, un nou marc d’actuació, integrador i flexible, que propicia la màxima cooperació de tot el sector per fer front als reptes que es plantegen en l’ordenació, programació, coneixement, estratègia, qualitat i innovació en el sector turístic de Catalunya. Una de les funcions de la Taula de Turisme serà fer el seguiment i vetllar per la implementació i l’execució del Pla Estratègic de Turisme de Catalunya (2012-2020).

• El Pla Estratègic menciona que, en la situació competitiva actual, la formació, el coneixement i la innovació són elements clau per avançar en el camí de l’excel·lència turística. Quines mesures cal emprendre en aquests àmbits?

Les mesures les determinarà la Taula del Turisme en la seva comissió corresponent. Es farà amb la implicació de tots els agents. La Taula del Turisme haurà de recomanar i proposar actuacions en l’àmbit de la formació turística; també proposarà línies prioritàries d’anàlisi, investigació i innovació i, entre altres objectius, impulsarà l’emprenedoria i el creixement empresarial.

• Finalment, què destacaria de la proposta formativa del CETT? El CETT està fent una important tasca docent que permet la formació de bons professionals que cada any es van incorporant al sector turístic. El fet que aquest sector disposi, cada cop més, de personal amb una formació d’alt nivell com la que ofereix el CETT, permetrà sens dubte la consolidació i el desenvolupament del sector turístic català, fent front a les permanents demandes de formació i innovació. Us felicito per la vostra tasca! n

18

Opinió

La UNIVERSITAT i el TURISME, companys estratègics L’any 2012, més de 57,9 milions de turistes van visitar Espanya, fet que suposa un milió més respecte a l’any precedent, mentre que la despesa total efectuada per aquests turistes internacionals va arribar als 55.777 milions d’euros. Malgrat la complicada conjuntura econòmica, aquest sector de l’activitat ha estat capaç de romandre com un dels principals motors de l’economia catalana i estatal durant els últims anys.

La importància del turisme per a la nostra economia és cabdal, com així ho indica el gran ventall de serveis directes i indirectes que ofereix als visitants locals, nacionals i internacionals, i que comprenen àmbits com ara la mobilitat, l’allotjament, la gastronomia o les activitats culturals i científiques, entre d’altres. Aquesta gran diversitat en la oferta fa que el turisme representi, ara mateix, més del 10% del PIB estatal.

Normalment s’associa aquest sector a la demanda d’oci i de confort, però també s’ha de considerar la part que inclou activitats de projecció nacional i internacional, donant peu a diferents tipus de turisme: cultural, científic, de salut, etc.

Aquesta diversificació és fruit de la sofisticació d’un sector dinàmic i innovador.

El desenvolupament del sector ha anat paral·lel al seu creixement com a camp científic, amb un recorregut ampli i estratègic que té com a objectiu la transformació a llarg termini del territori, la millora de la sostenibilitat de l’entorn i la internacionalització sociocultural. Aquesta vessant del turisme és un gran valor afegit per als visitants, que veuen complementada la seva estada al país.

Tenint en compte aquest turisme del segle XXI, quin paper ha d’adoptar la universitat? En aquest context, l’educació superior actua com a factor dinamitzador que fomenta la qualitat del turisme, amb una docència i formació de qualitat, estudis sòlids, innovacions, avenços i valors d’integració i mobilitat claus per a la sostenibilitat i el creixement del sector.

El turisme necessita una formació especialitzada, de major nivell i profunditat, per continuar exercint com a motor de l’economia. La universitat pot i ha de facilitar la transversalitat i l’adquisició de noves competències per part del sector.

Disciplines com ara la geografia, la nutrició i l’alimentació, la química, l’economia i l’empresa aborden el turisme des de

diferents punts de vista per respondre a les seves necessitats, i l’enriqueixen.

En el cas de la Universitat de Barcelona, el CETT és el nostre centre adscrit internacional de formació i transferència de coneixement en hoteleria i turisme. El CETT ofereix programes de grau i postgrau i formació professional de gran qualitat, mitjançant un model formatiu propi i amb interrelació creixent amb altres campus i estudis de la Universitat. El desenvolupament de la unitat UB-Bullipèdia, un projecte coordinat de manera conjunta entre Ferran Adrià i la seva fundació, la UB i el CETT, per impulsar la recerca científica en l’àmbit gastronòmic, n’és un bon exemple.

El turisme, avui en dia, pot reforçar-se amb elements poderosos. La diversitat de llengües, la logística o les noves tecnologies constitueixen una part important per a l’oferta turística. La universitat en representa l’altra.

L’educació superior forma en competències científiques i tecnològiques cada vegada més necessàries per les demandes i necessitats del sector, al complementar el desenvolupament d’altres activitats econòmiques. La universitat ha d’acompanyar la projecció estratègica i a llarg termini del sector, amb observatoris, centres de documentació, recerca d’excel·lència i formació especialitzada, i configurar una oferta turística de qualitat i sostenible.

L’impuls de les sinergies entre la universitat i el sector turístic és el millor camí per assegurar la preeminència del sector en l’economia del país.

Des de la Universitat de Barcelona continuarem impulsant projectes de llarg termini i de creixement que reforcin el turisme com un sector dinàmic, atractiu i de gran valor afegit. n Dídac Ramírez Rector de la Universitat de Barcelona

19

CETT Formació

L’optimització de la PRESÈNCIA EN LÍNIA de les entitats turístiques El 12 de febrer, des del Màster en Direcció Estratègica d’Empreses Turístiques - e-Tourism: Estratègies de Màrqueting i Comercialització on line de l’EUHT CETT-UB, es va organitzar el Master Event "Google i les estratègies d’optimització de la presència on line de les organitzacions turístiques". La jornada pretenia apropar la realitat del sector als assistents (alumnat de màster, exalumnat del CETT, professionals del sector turístic...) i fer evident les bones pràctiques posades en valor per les empreses líders del sector.

Enric López, director del Màster, va conduir l'acte, al qual van assistir, com a representants del sector, Pedro Espín, Industry Manager Travel Sector Spain de Google; Carlos Esteve, director de màrqueting en línia d’Atrápalo.com; Anna Gil, directora d’eCommerce d’Hoteles Catalonia; Miquel Alabern, director de promoció de l’Agència Catalana de Turisme; i Víctor Oliver, soci responsable de turisme de RocaSalvatella.

Posteriorment, López, partint de The 5 Stages of Travel de Google, esquema que contempla les fases dreaming, planning, booking, experiencing i sharing, va destacar les noves funcions/professions que sorgeixen al seu voltant, i que precisen una formació específica, com ara l’eMarketing Manager, el SEO Manager, el SEM Manager, el Social Media Strategist o el Web Analytic Manager, entre d’altres.

Víctor Oliver, durant la seva presentació, va destacar la importància d’una correcta gestió de la “nova” intermediació (Google, Booking, Trivago, Tripadvisor...) per part de les organitzacions turístiques i del nou paradigma enfocat a “primero capturar el dato, luego vender”.

Miquel Alabern va compartir amb l’auditori el projecte “#catalunyaexperience: del bloctrip al instagramtrip” i va

explicar aquesta acció promocional amb el col·lectiu d’instagramers, que ha aconseguit un gran èxit: 447 fotos pujades, 471.153 “m’agrada”, 17.855 comentaris i 31 “populars”, i una gran repercussió als mitjans de comunicació, aconseguint fins i tot una portada de diari.

Anna Gil va presentar les accions que es desenvolupen des de la cadena hotelera Catalonia, fent èmfasi en la seva adaptació en funció de la clientela, el mercat i el producte.

Finalment, Carlos Esteve i Pedro Espín van fer una magnífica exposició dels projectes que estan realitzant sobre l’àmbit del big data i del SoLoMo (la unió efectiva de les estratègies i accions en l’àmbit dels social media, del location i del mobile).

Durant el debat es van tractar temes com ara la importància de tenir una bona base de dades i com fer-ne ús amb la informació que ens proporciona Internet, com gestionar la inversió en la presència en línia de les organitzacions per aconseguir el màxim retorn (ROI), l’obligada entesa entre les centrals de reserves i els propis hotels, les tendències de futur amb les aplicacions mòbils, o l’ecosistema integral que Google posa a disposició del sector turístic envers la seva presència en línia, incloent-hi nous projectes com ara Google Hotel Finder i Google Flight Search. n

20

CETT Formació

WILLIAM WONGSO, gurú de la gastronomia d’Indonèsia, imparteix una classe al CETT El prestigiós restaurador és un poderós xef mediàtic a Indonèsia, amb audiències milionàries en el seu programa de televisió The cooking adventure, des d’on presenta el món de la cuina com una aventura per descobrir nous sabors.

L’alumnat de primer curs del Cicle de Grau Superior de Direcció de Cuina del CETT va rebre, el passat 10 de desembre, una gran classe de cuina de mans del considerat gurú de la gastronomia d’Indonèsia, el prestigiós restaurador William Wongso.

Divulgador incansable de la cuina senzilla i tradicional d’Indonèsia -segons ell, erròniament considerada forta- és un enamorat del pernil ibèric i un prescriptor incansable de l’oli d’oliva a l’Orient. És l’organitzador de l’Indonesian Food Festival i ha estat nomenat Cavaller de l’Ordre del Mèrit

Agrícola a França per la divulgació de la gastronomia francesa. També ha estat reconegut per l’autoritat certificadora professional del seu país, per la seva educació culinària i la seva gran vocació, i pel Ministeri de Turisme, pels seus esforços per promoure la cuina d’Indonèsia arreu del món. n

El CETT, present al Fòrum Girona d’enguany La presència i participació del CETT dins del Fòrum Girona 2013, del 24 al 26 de febrer, va ser molt activa. Un total de 200 alumnes del Cicle Formatiu de Grau Mitjà i de Cicle Formatiu de Grau Superior, del Curs d’Extensió Universitària d’Alta Cuina, del Màster de Gastronomia i del Màster de Restauració, van assistir-hi com a visitants. Les ponències, que es poden consultar a www.forumgirona.com, van tenir com a eixos el món de la cuina, la gastronomia i l’empresa.

En l’àmbit dels expositors, 10 alumnes de Grau Mitjà de Cuina i Restauració i alumnat de Tècnic Superior de Cuina i de Restauració van ser els responsables de dinamitzar l’espai restaurant d’un grup d’empreses gurmet que compartien un espai en comú: des de les conserves La Brújula, l’ànec Collverd, els ous Liderou, els formatges Caseus Afinadors, la pasta fresca Artipasta, la tonyina Balfegó i el pa Triticum; tot això maridat amb vi Bodegues Eccoci i cava L’estand de Damm Agustí Torelló i Mata. En aquest espai, el CETT es va encarregar del servei i la cuina. A l’estand de Josper, empresa especialitzada en forns, 4 alumnes van fer el suport de servei de sala en les seves elaboracions, mentre que a l'estand de Damm van tenir una presència puntual, amb el maridatge de la tonyina de Balfegó i la cervesa.

Amb aquesta representació al Fòrum Girona 2013, es confirma l’aposta clara de l’Escola d’Hoteleria del CETT perquè l’alumnat pugui viure de prop experiències tan enriquidores com una fira d’aquestes característiques, i d’un congrés culinari gastronòmic Alumnat de l’Escola d’Hoteleria, al Fòrum amb tant reconeixement. n

21

CETT Formació

TARANNÀ CLUB DE VIATGES, millor empresa col·laboradora del curs 2011-2012 El 18 de febrer, durant el ja tradicional dinar amb les empreses del sector que té lloc durant la Trobada E+U+E (vegeu la pàgina 6), el CETT va lliurar el Premi a la Millor Empresa Col·laboradora del curs 2011-2012 a Tarannà Club de Viatges. Es va acordar entregar el guardó per la seva implicació i predisposició a l’hora de donar suport als estudiants del CETT tant pel que fa als plans de pràctiques com en els projectes finals de grau en l’àmbit internacional, per l’impuls a les carreres professionals, per les col·laboracions acadèmiques, i per promoure el turisme sostenible i alternatiu, entre moltes altres activitats.

Tarannà Club de Viatges (www.taranna.com) és una agència especialitzada en viatges a mida i en grups per tot el món.

Durant més de 20 anys, l’empresa ha dissenyat milers de rutes, amb una intenció: innovar i oferir a la clientela els millors serveis i itineraris per a cada viatge, amb un fil conductor basat a aconseguir experiències diferents, interactives, plenes de connexions amb el país receptor i la seva gent.

Especialista en Amèrica, Àfrica, Oceania i Àsia, diversifica la seva oferta per tipologia i perfils de clientela, així com per l'essència dels propis viatges: de nuvis, especials per a famílies, basats en el turisme sostenible i en la visita de projectes socials o mediambientals, de cooperació, d'autor -fotogràfics de la mà de fotògrafs reconeguts, d'alts cims per als amants del trekking, en camió per fer safaris, grups especials per a dones que connecten el sentir femení de les viatgeres

amb les dones locals...-, de relax, i fins i tot viatges amb matís espiritual de la mà d'un professor de ioga i meditació.

L’equip humà i el vincle amb el CETT Tarannà està formada per un equip de 20 professionals i compta amb especialistes en cada regió, a cada país. La visita continuada, la prospecció de serveis i el contacte habitual amb els proveïdors promou l'actualització de la destinació i la innovació en les rutes i experiències de viatge.

L’empresa, premiada amb els Guardons del Turisme de la Generalitat de Catalunya 2012 per promoure el turisme sostenible i alternatiu, sempre ha mantingut una fructífera relació de col·laboració amb el CETT (un total de 23 alumnes han realitzat pràctiques a Tarannà i 11 antics alumnes han treballat o encara segueixen vinculats a l’empresa).

Segons Ferran Martí, director general, “Tarannà se sent orgullosa del vincle que s'ha generat amb el CETT durant molts anys. Gran part de l’equip de professionals de l’empresa ha estudiat en aquesta Escola, i un nombrós grup d’alumnes del CETT ha fet les seves pràctiques a Tarannà. La unió es manté per diversos motius: perquè és un vincle consolidat a través dels anys i perquè tant Tarannà com el CETT mantenen uns valors semblants i que sempre miren en pro de l'alumnat. El CETT és una escola ressenyable per molts motius, entre ells, pel fet d’innovar, saber-se adaptar als canvis, fer sorgir el talent i la il·lusió dels estudiants i, per descomptat, per oferir una formació altament qualificada. Esperem, per molt temps i conjuntament, seguir donant suport i impulsant les carreres dels qui seran els futurs professionals del turisme, intentant incorporar conceptes del segle XXI com ara l’emprenedoria, amb l'objectiu d'arribar a exercir un turisme sostenible”. n

22

CETT Formació

Coneguem els DOCENTS del CETT MONTSERRAT GIMENO

GUILLERMO VIVES

Llicenciada en Administració i Direcció d’Empreses, en Filosofia i Ciències de l’Educació (Psicologia), Diploma d’Estudis Avançats en Psicologia Social i de les Organitzacions, i diplomada en Empresarials, és la responsable del Bloc d’Economia i Comptabilitat del CETT. És treballadora, responsable, seriosa, lleial i flexible.

Format en restauració i sumilleria, és professor i tutor dels cicles formatius de Grau Mitjà i de Grau Superior, i coordinador dels espais de restauració Aula Restaurant i Aula Bar Cafeteria del CETT. També és tutor de pràctiques de l’Hotel Alimara. És optimista, treballador, un apassionat de la restauració, inquiet i perseverant.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Vaig començar en el CETT el curs 1989-1990. Necessitaven un professor per a dues assignatures: Costos i Matemàtiques Financeres, en el torn de tarda. M’ho va comentar el meu germà, que va impartir classes durant un curs... i fins ara!

Ja fa vint anys... Va néixer a l’Hotel Plaza el 1993, quan jo hi treballava i l´Escola d’Hoteleria iniciava la seva activitat, a la setena planta, i l’alumnat feia les pràctiques a l’espai de sales i banquets. En guardo un record molt emotiu.

• Com creus que et valora i percep l’alumnat?

La meva entrada a les aules va de la mà del CETT. Durant tot aquest temps m’he dedicat a altres ocupacions en l’empresa: Departament de Comptabilitat, assessorament, empresa pròpia... però mai no m’he desvinculat del CETT. Em sento respectada per l’alumnat, com a professional i com a persona.

Vaig començar com a professor tècnic i tutor de pràctiques de l’alumnat de Restauració a l’Hotel Alimara, l’any 1995, i després a l’Escola, amb plena dedicació des de l´any 2000.

Crec que l’alumnat valora la meva experiència en el sector i la passió que li transmeto per la nostra professió.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

En càrrecs de certa responsabilitat són necessaris coneixeEls aporto experiència en el sector, ja ments del sistema d’informació comptable: confecció dels que després de 28 anys treballant en estats anuals, anàlisi i presa de decisions en l’àmbit econòdiferents hotels de 4-5* i Gran Luxe, he mic i financer... Jo intento transmetre’n la rellevància, fer tingut la sort de conèixer a fons totes més entenedor el que per a molt alumnat és una part dura les empreses on he treballat, adquirint dels estudis, i aconseguir que a bastants els agradi. coneixements de l’entorn laboral.

• Explica’ns una anècdota curiosa de la teva trajectòria.

No es pot anar d’incògnit enlloc, sempre apareix un exalumne o alumne del CETT: visites un poble per veure la processó de Setmana Santa i n’hi ha un fent de centurió. En el primer passeig en cotxet amb el meu fill, per la poca pràctica, vaig “atropellar” una noia i -que estrany- era una exalumna. I això és constant. La família CETT és molt àmplia.

D’anècdotes en tenim moltes, quasi a diari amb l’alumnat. Mai t’esperes les sortides que tenen i és molt divertit.

Molt sovint també ens passa que anem amb l’alumnat de l’Escola a participar en algun acte i ens trobem que el responsable del lloc és un exalumne. I fa uns dies, al passadís del CETT, em cridaven “Sr. Vives! Li haig d’entregar el treball que ens va demanar!” Era broma. Eren dues antigues alumnes que ens visitaven per explicar-nos diversos projectes per treballar a la Xina.

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

L’objectiu professional és incrementar les meves competències, i el meu projecte ara és desenvolupar la tesi doctoral en el programa de Recerca en Empresa de la Facultat d’Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona. n

Donar una bona formació acadèmica a l’alumnat de l’Escola i ampliar els meus coneixements fent formació específica del sector. Vull créixer amb el Grup CETT i ampliar fronteres, que l’alumnat sigui un referent del sector al nostre país i arreu del món. n

23

CETT Formació

FLAIXOS El CETT celebra la VII Trobada Gastronòmica.

Del 3 al 5 d'abril, l'Escola d'Hoteleria ha acollit a ponents de gran prestigi del món de la gastronomia. Carles Gaig ha fet la xerrada inaugural davant 300 alumnes del CETT i ha donat pas a les ponències de Joan Roca, del Celler de Can Roca, 3* Michelin, i de Manel Sarasa, de Wine is Social. El 4 d’abril, la jornada s’ha centrat en els tastos, els tallers i les demostracions culinàries sobre els caves, les textures, els germinats microvegetals, els productes de l'ànec, els fumats... i el 5 d’abril han tingut lloc 5 ponències simultànies, a més de demostracions, tastos i xerrades protagonitzades per la cuina xinesa, els caves, el pa, el vinagre, la cervesa, els aiguardients i les ostres, de la mà de les millors empreses del sector i dels professionals més destacats en cada àrea.

Podeu trobar més informació sobre la Trobada a www.cett.es/trobadagastronomica.

L’experiència del restaurant Catalunya Singapore, al CETT. El 18 de març, Ruben Carmona, Assistant Restaurant Manager del restaurant Catalunya de Singapur i antic alumne del CETT, va presentar a l’alumnat de 2n curs del Tècnic Superior de Restauració el projecte de la seva companyia i els plans d'expansió arreu del món, i va esperonar els futurs professionals a emprendre projectes internacionals a l’Àsia. Carmona va demanar als estudiants que siguin tenaços en els seus objectius, que aprenguin com a mínim un idioma, que s'aventurin a noves experiències i, sobretot, que continuïn formant-se.

L’alumnat participa en un taller motivacional.

El 15 de març, l’alumnat de 4t curs de Grau i Màsters del CETT va participar en el workshop motivacional “From bucket list to reality”, de la mà de Mise En Place. El departament Human Talent de l’empresa va dinamitzar la sessió, amb la intenció que els participants aprenguin a focalitzar els seus objectius i els facin realitat. Va ser una sessió activa, divertida i participativa on els estudiants van descobrir com aprofitar el millor de sí mateixos per vèncer les pors i assolir els somnis.

Steve Lowy imparteix una sessió d’emprenedoria a l’alumnat. L’onze de març va visitar el CETT Steve Lowy (fundador & CEO d’umi

Digital, fundador de Book it With, i Board Member-Stay Wyse de World Youth Student & Educational Travel Confederation). Lowy va impartir una sessió a l’alumnat de 4t de Grau, en la qual va aportar idees clau per a esdevenir un bon emprenedor.

Després, els estudiants van preparar un projecte, que van presentar el dia següent a classe davant d’un tribunal. El grup guanyador va ser premiat amb els bitllets d'avió d'anada i tornada a Londres, i una estada de dues nits. D’altra banda, Lowy també va impartir una sessió a l’alumnat de l’assignatura de Comunicació i Comercialització Turística, en la qual va explicar la seva experiència a UMI Hotels.

Jacotte Brazier visita el CETT.

El CETT va rebre, el 28 de febrer, la visita de Mme. Jacotte Brazier, néta d'Eugénie Brazier. És la primera dona que va aconseguir la tercera estrella Michelin l’any 1933, i que en va lluir tres en cadascun dels dos restaurants de què va ser propietària a Lió. Ja retirada de la direcció del restaurant familiar, la mítica "Mère Brazier" es dedica, entre altres activitats, a gestionar l'associació Les amis d'Eugénie Brazier, dedicada a la transmissió del patrimoni culinari de les dones. Mme. Brazier va visitar les instal·lacions de l'Escola i va gaudir d'un menú especialment elaborat i servit per l’alumnat dels Cicles Formatius de Cuina i Restauració.

Classe magistral de la professora Sally Webster, de la Victoria University d’Austràlia, al CETT. La professora de màrqueting va visitar el CETT el 5 de desembre, i va impartir una classe magistral a l’alumnat de Grau. La Victoria University i la University of Technology Sydney (UTS) són els dos centres referents a Austràlia pel nivell d’estudis en l’àmbit empresarial i turístic, i el CETT hi té vigents convenis. Amb la presència en aquest país, el CETT reforça la presència internacional i amplia les possibilitats de mobilitat d’estudiants i professorat.

24

Ciència i Cuina

HAMBURGUESES: Cal estar ALERTA? La darrera setmana del passat mes de gener, les hamburgueses van protagonitzar una alarma alimentària a Irlanda i a Espanya. Adulteració amb carn de cavall, excés de sulfits, baixa qualitat... van ser els tòpics repetits. La denúncia de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va omplir les pàgines dels diaris durant alguns dies, fins que la van superar les informacions sobre corrupcions diverses.

El concepte d'hamburguesa és americà. L'hamburguesa -el burger- és el conjunt de la carn, el pa i tot el que s'hi posi més. La carn picada i cuita és el patty. A Alemanya, la carn de l'hamburguesa es diu frikadelle i del producte n'hi diuen burger, sense el ham. A França és l’steak hachés, i a Itàlia l’hamburguer. Hi ha qui diu que el nom prové dels emigrants alemanys pobres als USA que menjaven carn picada de no gaire qualitat. A casa, quan jo era petit, menjàvem bistec rus, que era carn picada amb pa ratllat i ou, i m'agradava perquè solia venir amb patates fregides.

Hamburgueses i pseudohamburgueses El Codi Alimentari Espanyol distingeix entre carn, carn picada i derivats càrnics. Entre aquests darrers, hi ha els preparats de carn (frescos; i crus adobats, com en el cas de molts embotits), els productes càrnics (morcilles i botifarres negres), altres productes d'origen animal (llardons, per exemple) i els plats cuits càrnics.

La carn picada és això: carn picada, una mica de sal i res més.

Si s'hi afegeixen cereals, greix, sal, condiments, conservants... passa a ser un preparat càrnic fresc. Aquí trobem les mandonguilles, la pilota de l'escudella, les hamburgueses, i les pseudohamburgueses o burger meat. Les hamburgueses poden contenir condiments (sal, espècies), addi-

tius antioxidants o colorants, ceba, pa ratllat... I les pseudohamburgueses, que legalment a Europa es coneixen com a burger meat (aquí se les denomina així, tot i que el nom s’escriu sovint burguer meat) han de tenir un mínim d’un 4% de cereals o hortalisses, i s'hi poden afegir sulfits, que habitualment hi són presents. Però ningú en diu burguer meat sinó hamburgueses, perquè els consumidors relacionem aquest terme amb la forma i no amb la composició.

Observem, sobre aquestes línies, l’etiqueta d'un d'aquests burguer meats, comprat en un establiment de prop de casa (Caprabo). És una mostra de bon etiquetatge: hi ha la marca, el producte de què es tracta (preparat de carn), els ingredients, la quantitat, la data de caducitat, informació sobre el fabricant, sobre l'envasat, sobre com cuinar-lo, sobre el tractament dels envasos...

Mirem els ingredients. Hi diu el percentatge de carn de vacum: 78%. Conté aigua, proteïna de soia, el midó de patata i la fibra (i així arriba al 4% mínim legal de cereals o hortalisses). Com a additius hi ha l'antioxidant E-331, que és el citrat de sodi, totalment innocu; també el E-301, l’ascorbat de sodi, que és la sal sòdica de la vitamina C. Ells s’oxiden i s'evita així que s'oxidi la carn i agafi colors foscos. Com a conservant hi ha el sulfit sòdic: és l'additiu E-221, un bon conservant que impedeix la proliferació de microorganismes patògens, que en les carns picades poden proliferar per la seva elevada àrea superficial exposada a l'aire, i en presència d'humitat.

El colorant és l'E-120. És el carmí de cotxinilla, derivat d'insectes que, un cop assecat i reduït a pols, conté molt àcid carmínic. Combinat amb algun àlcali (amoníac, hidròxid d'a-

25

lumini o de calci) dóna un to vermell molt intens a menjars, begudes i pintallavis... És innocu i natural.

Una burger meat amb carn de cavall?

Una hamburguesa o una burger meat pot tenir carn de cavall? Naturalment, sempre que en l’etiquetatge no s’afirmi que només és de vacum. Les hamburgueses i burger meats mixtes porc-vaca són habituals, com les de pollastre.

No és obligatori dir les proporcions de la barreja, ni el percentatge total de carn.

I, si diu que és de vacum, pot tenir carn de cavall? No. La denúncia de l'OCU que hi havia carn de cavall es va fer, diuen, a partir d'anàlisis fetes mitjançant la tècnica del PCR. PCR vol dir "reacció en cadena de la polimerasa" (Polymerase Chain Reaction), patentada per l'empresa farmacèutica i d'anàlisis clíniques Hoffmann-La Roche. Aquesta tècnica es va inventar el 1986, i consisteix a agafar algunes molècules d'ADN i, mitjançant uns enzims denominats ADN-polimerasa, duplicar o replicar cadenes o trossos de cadena d'ADN a gran velocitat, fins a milers de milions en unes hores. Això permet obtenir quantitats suficients d'ADN d'una mostra per poder-ne fer la seqüenciació total o parcial. Els aparells, denominats termocicladors, són habitualment usats en la investigació criminal (vegeu CSI i altres sèries). És possible amplificar seqüències de gens específiques, d'interès en anàlisis genètiques, en la investigació forense, la identificació d'adulteracions, la detecció d'infeccions en donants de sang, i mil aplicacions més. Actualment és una tècnica de rutina. És una tècnica apta, per exemple, per determinar si hi ha ADN de cavall en una carn que hauria de ser només de vaca.

Però cal tenir en compte que la tècnica es basa a reproduir ADN o seqüències específiques a partir d'ADN inicial. Si el ganivet o la màquina amb què s’ha trinxat carn de vacum havia trinxat abans carn de cavall i no s'havia netejat a la perfecció –fins a la darrera molècula d'ADN-, podria passar que l’aplicació de la tècnica PCR mostrés la presència d'ADN de cavall. Això no necessàriament és indici d'adulteració cul-

pable de la carn de vacum amb carn de cavall, sinó d'una contaminació -potser impossible d'evitar- en la manipulació. Potser si l’OCU hagués buscat ADN humà també n'hauria trobat...

La resposta de l'OCU a les crítiques que l'associació ANICE (Asociación Nacional de Industrias de la Carne) li ha fet no aporta més dades que les que hi havia a l'article citat.

I la qüestió dels sulfits?

Hi ha massa sulfits? La ingesta diària admisible dels sulfits és de 0,7 mg/kg de pes. Això vol dir que una persona de 70 kg podria menjar 49 mg de sulfits cada dia al llarg de la seva vida i estaria molt lluny de posar-se en risc.

El límit legal de sulfits a la carn picada és de 450 mg/kg de producte, però habitualment n'hi posen molt menys.

Com que solen haver-hi sulfits als vins, la salsa de tomàquet, la mostassa i altres aliments, la seva ingesta total en un dia pot acostar-se o superar la IDA els dies en què s'acumulin els sulfits, sempre lluny dels valors perillosos, però per sobre dels valors legals.

Les autoritats sanitàries hauran d'estudiar què cal fer, si augmentar el valor de l'IDA (cosa que no sembla adequada) o reduir les quantitats de sulfits que es deixen posar als aliments. No és un tema alarmant, però la denúncia de l'OCU té sentit en aquest punt.

També hi ha molta sal, i caldria anar rebaixant el seu contingut a tots els aliments preparats. Però la sal dóna bon gust, i costarà que els fabricants en redueixin la quantitat, excepte si es legisla.

En resum, les hamburgueses són perfectament aptes per al consum, compleixen la llei i estan força ben etiquetades.

Sobre el tema de la carn de cavall, no es pot afirmar res fins que es facin anàlisis qualitatives. Sembla que seria convenient, en tot cas, anar reduint les quantitats de sal i de sulfits a tota mena de preparats. n Claudi Mans Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona

Nota: En el moment de tancar aquest número, els diversos controls fets a tot Europa han mostrat l'existència d'un frau força general generat per la substitució de carn de vacum per carn de cavall, i diverses primeres marques de productes frescos i congelats s'hi han vist involucrades.

Les anàlisis quantitatives així ho mostren.

En tot cas, es tracta d'un frau i no d'un problema de seguretat alimentària.

26

CETT Alumni

AVUI

L’ANTIC ALUMNAT del CETT Jordi TELL

Ana DOMINGO

Ha fet carrera en el sector de l’hoteleria “per casualitat: vaig començar els estudis d’enginyeria, que compatibilitzava amb una feina de cambrer. Em vaig adonar que el servei m’agradava. I així va continuar tot”, diu en Jordi Tell, de 38 anys, que va cursar la Diplomatura de Turisme al CETT durant els anys 1996-1999, en l’especialitat de Direcció i Gestió Hotelera. Allotjament i restauració. Diu que encara hi té un peu, perquè “des de l’any 2009 formo part de la junta de CETT Alumni, fet que em permet estar actualitzat a la xarxa de contactes, compartir coneixement, i estar informat de les novetats del sector.” I afegeix que “alguns professors, avui, són bons amics i col·laboradors.“ El Jordi va aprofitar de seguida els coneixements adquirits al CETT: “trobava necessari conèixer de primera mà tot el que m’ensenyaven a l’aula. Quan vaig començar, treballava de cambrer i en el segon any de carrera, gràcies als estudis, vaig poder optar a una feina millor qualificada”. Així, des del 1998 fins ara ha treballat com a recepcionista a l’Hotel Atenas, d’Hoteles Catalonia, a Barcelona; com a recepcionista i cambrer a l’HotelGrill Campanile, de Ste. Foy les, a Lyon; de nou com a recepcionista a l’Hotel Meliá Barcelona i a l’Hotel Tryp Apolo, a Barcelona, i a l’Hotel Meliá Whitehouse, a Londres. I, entre altres, també ha estat responsable de grans comptes per a Rafael Hoteles i Vincci Hoteles, i sales manager i quality manager per a Sol Meliá.

“Actualment m’encarrego de la direcció de tres establiments hotelers d’Acta Hotels, a Barcelona -ACTA Atrium Palace, Splendid i BCN40-, amb un total de 156 habitacions, i un equip humà de 65 treballadors. Gestiono, coordino i superviso tots els recursos disponibles per aconseguir la satisfacció de la clientela, del personal, i els proveïdors/col·laboradors.”

“Vaig començar l’abril del 2011 al MiMiC, i aquest gener m’han promocionat a la posició actual”, diu, i comenta que va accedir a aquesta feina gràcies a un contacte del CETT, que el va informar de la vacant. “També vaig utilitzar el Servei E3 quan estava estudiant -afegeix-, per fer una estada a França, i quan vaig tornar em va anar molt bé per entrar al món laboral. Des d’aleshores he continuat relacionat amb CETT Alumni”.

El Jordi es mostra plenament satisfet amb el nou càrrec: “aplico allò que he après durant la meva trajectòria, i adquireixo habilitats a partir de les noves experiències. Cada dia és diferent, en un sector que m’ha transmès formació i coneixements en diferents àmbits i departaments que ara, des de la direcció, puc transmetre a l’equip, i que em serveixen per valorar la feina feta”. n

L’Ana Domingo, de 25 anys i antiga alumna del CETT, on va cursar el Grau en Turisme i Direcció Hotelera (2005-2010) i va realitzar un intercanvi Erasmus, a Finlàndia, explica que “gràcies al CETT he pogut viure les millors experiències laborals i personals de la meva vida, com ara l’Internship in Building Community a la Columbia University de Nova York i el Management training, també a la ciutat nordamericana”, i destaca que “el professorat de l’Escola marca la diferència pel seu caràcter familiar, personalitzat i motivador”.

Diu que la setmana després de presentar el Projecte Final de Grau, va tenir l’oportunitat d’anar a l’Hotel Roger Smith de Nova York, per participar en el mencionat Management training. “Allà vaig realitzar pràctiques en quatre departaments: pisos, aliments i begudes, vendes i revenue i, finalment, recepció; una experiència que em va ajudar a entendre la importància i les característiques de cadascun dels departaments.”

Quan vaig tornar a Barcelona vaig treballar a l’Hotel Meliá Barcelona com a subgovernanta, on m’encarregava principalment de l’organització, l’administració i la supervisió de les tasques del departament de housekeeping. Al finalitzar el contracte vaig començar a treballar, l’abril de 2012, al nou hotel de Jumeirah a Port Sóller (Mallorca), que aleshores obria les seves portes per primera vegada i on actualment segueixo desenvolupant la tasca de housekeeping supervisor.” Afegeix que el fet d’haver format part de l’equip d’obertura de l’hotel, va suposar una gran oportunitat per créixer i aprendre a desenvolupar un projecte des de zero.

“Actualment, les principals tasques pròpies de la meva posició són la supervisió, avaluació i formació de l’equip de housekeeping, per assegurar que els procediments es duguin a terme correctament i que es compleixin els estàndards per oferir a la nostra clientela un servei excel·lent. És una feina dura però a la vegada gratificant que, com que està vinculada a gairebé totes les àrees d’un hotel, t’obliga a estar activa constantment (jo sempre dic que housekeeping és el cor d’un hotel).”

L’Ana parla del passat i del futur. Diu que el seu interès pel sector va néixer a Menorca, “quan de petita estiuejava amb la família. Ens allotjàvem en un hotel i en gaudíem tant que repetíem any rere any. L’equip humà era maquíssim i feien que la nostra experiència fos única. Això sempre em va marcar: d’alguna manera jo volia ser com ells i fer que la gent fos tan feliç com ells ens feien a nosaltres.” Pel que fa a l’endemà, assegura que té “la ment oberta. M’agrada el que faig, però tinc ganes de créixer i començar a aprendre noves coses.” n

27

CETT Alumni

ARREU DEL MÓN

L’ANTIC ALUMNAT Cristian RUBIO “La possibilitat de fer un Erasmus a Noruega gràcies al CETT, i la seva magnífica Borsa de Treball, m´han obert molt les portes i m´han servit com a trampolí per arribar on sóc ara. La resta... una mica de sort i el fet de ser espavilat”. Des del Vietnam, en Cristian Rubio, de 27 anys, que l’any passat va acabar el Grau en Gestió Hotelera, ens parla de la seva experiència.

“Un cop acabats els estudis (només em faltava el Projecte Final de Carrera) vaig marxar durant sis mesos al Vietnam a fer un internship, molt positiu per cert, en un operador turístic vietnamita, com a customer service coordinator. Després vaig trobar feina a l'agència HG travel, on treballo actualment i des del mes de febrer desenvolupant les tasques de marketing executive.

També m´encarrego, entre altres, dels mercats europeu, australià i llatí.

La formació és molt important -explica-, però més enllà de la teoria, allò que et dóna experiència és la pràctica. No és fàcil ser competent, i per això cal tenir una bona base.”

El Cristian té la intenció de seguir desenvolupant la carrera professional a l’Àsia: “penso a seguir creixent i adquirint conceptes nous i, per què no, idiomes (ara estic estudiant vietnamita).

Perquè, sens dubte, el més important són els idiomes; sense ells, no ets ningú. L'anglès és bàsic però saber un segon o fins i tot

un tercer idioma és ideal en el nostre sector.“ “Quan era petit ja m'agradava molt l´anglès i vaig estudiar-lo. A mesura que m´he fet gran m’he relacionat amb gent estrangera i he viatjat bastant.

A Internet hi ha moltes pàgines web i comunitats com ara Couchsurfing, Mylanguageexchange, Air Bnb, Hospitality Club... on pots conèixer moltíssima gent d’arreu, fer intercanvis d´idiomes, fer amics, llogar habitacions, convidar gent a casa... Jo animo tothom a fer això, a marxar fora, obrir bé els ulls i descobrir que formem part d’un sector que, malgrat l’actual crisi econòmica, ofereix oportunitats a tot el món. Molta sort!” n

Àlex Giménez L’Àlex Giménez té 22 anys i treballa com a Front Office Shift Leader, al Djibouti Palace Kempinski (República de Djibouti), on dirigeix un equip de recepcionistes en les tasques diàries d’aquest departament. Va aconseguir aquesta feina arran d’una oferta publicada en el campus virtual del CETT, on ha cursat el Grau en Turisme (2008-2012). Diu que “el CETT m’ha donat l’oportunitat d’endinsar-me en aquest món i m’ha aportat el coneixement que, a còpia d’esforç, he pogut aplicar en les meves experiències professionals.”

L’Àlex segueix molt vinculat a l’Escola. Forma part de CETT Alumni i té molt present la tasca de l‘equip de l’E3, “que mereix una menció especial, perquè sempre m’ha donat suport a l’hora de buscar ofertes laborals”.

Reconeix que, amb el pas dels anys, cada cop valora més l’encert d’haver escollit aquest sector “i la sort que tinc de formar-ne part”, i ara que ocupa un càrrec de responsabilitat, amb personal al seu càrrec, assegura que “el més important és la professionalitat, des de la puntualitat fins a la solidaritat amb els companys, passant per la responsabilitat”. Té molt clar que la mobilitat és vital, imprescindible, per créixer en l’àmbit del turisme; per això creu que l’alumnat que cursa aquests estudis sempre hauria de

tenir present aquesta opció: “destacaria, en primer lloc, la inquietud per viatjar i conèixer món: a partir d’aquí, la resta -l’experiència, els idiomes- ja arribarà”. I ell és un exemple d’aquesta inquietud, especialment quan fa projeccions de futur: “Els meus objectius professionals són seguir acumulant el màxim d’experiència professional possible, i si pot ser a Kempinski, millor. Crec que és l’empresa idònia per créixer internacionalment.” n

28

CETT Alumni

EL TALENT i la iniciativa EMPRESARIAL es fan ressò al CETT El 19 de febrer, en el marc de la Trobada Escola+Universitat+Empresa del CETT va tenir lloc una nova edició de l’espai Petites Empreses, Gran Talent, on diversos emprenedors van presentar a l’alumnat el procés de creació i desenvolupament de quatre propostes innovadores. L’objectiu: transmetre aquest esperit als futurs professionals del sector turístic perquè facin realitat els seus somnis i endeguin nous projectes.

ByHours, GoandBe, Cool&Chic Hostel i Zero2Infinity són els quatre projectes que van ser presentats durant l’acte, que va comptar amb una àmplia assistència d’alumnat. Els emprenedors responsables de les respectives iniciatives (dues d’elles han estat desenvolupades per antic alumnat del CETT) van compartir la seva experiència emprenedora i van sorprendre i captivar l’auditori amb la seva energia i entusiasme.

Cristian Rodríguez, CEO Fundador de ByHours, va parlar d’aquesta plataforma en línia pionera en la reserva d’habitacions d’hotel per hores (www.byhours.com), en la qual la clientela pot decidir l’horari d’entrada i de sortida de l’establiment i pagar en funció de la franja d’hores escollida, tot triant l’hotel segons l’oferta disponible a la plataforma. Va explicar que, des del seu naixement -el març del 2012- ja són 25 persones les que treballen en el projecte, que va creixent. “Volíem revolucionar el sector i canviar-ne les normes, flexibilitzar-les; adaptar l’hotel a les necessitats del consumidor. ByHours és exitós perquè beneficia la clientela, que guanya en estalvi i comoditat, i a l’hoteler, que optimitza els seus recursos”, explica. Ara, quan són líders en aquest àmbit, segueixen creant noves eines i productes, han signat acords d’exclusivitat amb les principals cadenes hoteleres, i segueixen en expansió. Partint de l’experiència, Cristian Rodríguez

va animar l’alumnat a desenvolupar les idees creatives.

Begoña Fernández, antiga alumna i professora del CETT, va explicar que el projecte GoandBe (www.goandbe.es), Creative African Holidays, va néixer el novembre passat a partir de la seva passió per aquest continent, i amb la voluntat de dissenyar viatges personalitzats “amb ànima i a mida”. Va destacar la importància de disposar d’informació i coneixement actualitzat del territori, de la confiança que s’ha creat fruit dels anys d’experiència, de la necessitat de donar un molt bon servei (en el seu cas, tant a la clientela final com a l’agència de viatges) i un valor afegit, per exemple, mitjançant un producte diferent a tot allò que ja existeix. Va dir que cal reinventar-se, desenvolupar l’esperit emprenedor i, sobretot, creure en el que un vol fer.

En Xavier Cusi i l’Arnau Contel, també antics alumnes del CETT, actualment són els gestors i gerents del Cool&Chic Hostel (www.coolandchichostel.com), un nou concepte d’alberg juvenil a Barcelona, inaugurat el juny del 2012. Ambdós van presentar el projecte, que va sorgir de la passió i les ganes d’endegar un negoci propi partint d’un concepte que ja funcionava a l’estranger, d’un estudi de mercat exhaustiu previ i de l’anàlisi de la viabilitat, i van assegurar que el Cool&Chic Hostel “segueix creixent i té una molt bona valoració per part de la clientela, que valora el tracte, la comoditat i el servei”. Van convidar tothom a ser emprenedor, a vèncer la por i a fer realitat els somnis, un desig que també va exposar amb entusiasme José Mariano López-Urdiales, fundador i CEO de Zero2Infinity (www.0ll00.com). Mariano va explicar la seva iniciativa, una empresa que proposa explorar l’espai amb “la tecnologia del segle XXI, un globus d’heli”, i viatjar en aquest mitjà i una càpsula per veure la sortida del sol des de l’espai, vivint una experiència única. El Petites empreses, gran talent d’enguany va finalitzar amb la sorprenent exposició d’aquest enginyer aeronàutic, que va recordar que Catalunya és el segon productor mundial de globus. Mentre donava a conèixer aquest producte innovador, dirigit al segment premium i que properament serà una realitat, va recordar a l’alumnat del CETT que, sense cap mena de dubte, si un s’ho proposa, “pot fer qualsevol cosa”. n Més informació: http://www.cett.cat/trobadacett

29

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT Manu MARIN El cap de cuina del Restaurant KILO Barcelona (www.kilorestaurante.com) és en Manu Marín, de 39 anys, que des del passat mes de setembre també és el propietari de l’establiment. Va emprendre aquest negoci després d’haver voltat per diversos restaurants i adquirit suficient experiència: “El que més em motivava era muntar el meu restaurant, i així ho vaig fer.”

En Manu compta amb una extensa experiència professional. Des que va acabar els estudis d’hostaleria al CETT (Tècnic en Cuina i Restauració), on va aprendre “els coneixements bàsics per dedicar-me a aquesta professió tan dura”, va realitzar pràctiques com a cuiner al restaurant Arzak, va ser cuiner al restaurant Ca l’Isidre, segon de cuina a l’Hotel Cala Sant Vicenç, a Mallorca (Relais & Château) i a l’Hotel Longville Manor, a Anglaterra (Relais & Château), i cap de cuina a l’Hotel Neri de Barcelona. També ha estat cap de cuina i propietari del restaurant UBUD de Sant Cugat del Vallès, i cap de cuina i gerent de l’Hotel Qgat de Sant Cugat del Vallès.

EMPRENEDOR Explica que “de petit sempre anava a sopar amb els meus pares a restaurants d’alta gastronomia i això va fer despertar les meves inquietuds culinàries”. Ara, el seu objectiu al capdavant del KILO és aconseguir que esdevingui un referent a la ciutat de Barcelona. El secret: “treballar amb il·lusió, preparar cada plat amb passió, amb els millors productes, i inventar i reinventar per sorprendre”. I així ho fan, amb una carta que inclou una quarentena de plats i que es divideix en tres apartats (pikoteo, del mar, del monte), a més de les postres.

L’equip de treball està format per vuit persones: “Som la meva dona a la sala, jo a la cuina, i tenim al nostre càrrec sis treballadors més.” “Mantinc -segueix- el contacte amb el Servei E3 del CETT per a futures col·laboracions. De fet, tenim en projecte una futura participació amb l’Escola i estarem encantats de col·laborar-hi l’any que ve, quan ja estiguem més situats en el nou projecte. De fet, espero poder ensenyar ben aviat els nostres coneixements a l’alumnat del CETT”, un alumnat a qui recomana “que es formi en restaurants de renom, on s’aprenen conceptes d’alta gastronomia, i que viatgi a l’estranger per conèixer com es treballa a altres països.” n

30

Internacional

MOU-TE: més enllà d’una experiència FORMATIVA a l’estranger Emmarcada dins la recent celebració al CETT de la Trobada Escola+Universitat+Empresa, el passat 19 de febrer va tenir lloc una nova edició del Mou-te, la plataforma on es realitzen les presentacions i sessions informatives d’institucions i empreses de l’àmbit internacional per tal de fomentar la mobilitat entre els estudiants. A més, una part de l’alumnat del CETT que ha realitzat estades a l’estranger va compartir la seva experiència amb la resta de companys.

Al CETT, la mobilitat dels estudiants és un element essencial del procés d’aprenentatge i formació. Per aquest motiu es promouen les iniciatives, els projectes i els acords destinats a fomentar la internacionalització i, des de l’E3 -l’Espai Estudiant Empresa CETT-UB-, es faciliten tots els processos perquè l’alumnat pugui gaudir d’estades a l’estranger amb l’objectiu de desenvolupar-s’hi professionalment.

Enguany, del total d’alumnes que han pogut gaudir d’una experiència d’aquest tipus (vegeu el requadre de la següent pàgina), un nombrós grup va participar, dins el Mou-te, en una sessió en la qual van poder explicar a altres companys les seves vivències.

Després de parlar de tot tipus de qüestions relacionades amb l’estada, com ara el procés previ (visats, titulacions, inversió econòmica...), i de donar a conèixer un munt d’anècdotes particulars en països tan diversos com ara el Vietnam, el Canadà, Austràlia, Holanda, Lituània o Rumania -altament recomanat-, van coincidir que havien rebut el suport de la comunitat d’estudiants internacionals, i en “les ganes de repetir l’estada, malgrat la por inicial i les primeres setmanes d’adaptació, que no sempre són fàcils”.

Diuen, molt satisfets, que aquesta és una experiència vital, el millor que han fet mai, i “un assaig per a la independència, per al futur”. Van destacar que, a més d’esdevenir una oportunitat única per viatjar -també per a les families, que aprofiten per visitar-los i viatjar als països d’acollida-, és quelcom que “cal fer en aquest moment, perquè és necessari per al currículum i, sobretot, perquè som en el sector turístic, on l’experiència internacional està molt ben valorada per les empreses”. L’alumnat, que va animar tothom a apuntar-se i aprofitar els serveis que ofereix el CETT pel que fa als programes de mobilitat (pràctiques professionals, activitat acadèmica...) defineix d’aquesta manera l’estada:

• Anna Benítez. 4t curs. Estada al mar Mediterrani, en un creuer, durant 3 mesos (pràctiques): “Han sigut unes pràctiques diferents en un ambient multicultural i en un entorn laboral estricte però d'alt aprenentatge.”

• Jordi Casals. 3r curs. Estada a Diemen, als Països Baixos, durant 5 mesos (Erasmus): “Una experiència inoblidable, he conegut gent increïble i he après coses que no s'aprenen a cap classe. És 100% recomanable.”

• M. del Mar Díaz. 4t curs. Estada a Lanzarote i Croàcia, durant 3 mesos en cada cas (pràctiques): “Marxar lluny i conèixer gent nova és emocionant, i treballar-hi és molt instructiu, però l'abraçada dels amics i la família quan tornes a casa és indescriptible.”

• Alicia Escobar. 4t curs. Estada a Cluj-Napoca, a Romania, durant 6 mesos (Erasmus): “El millor de l'experiència ha estat... tot! Sí, sembla un tòpic, però és cert. Una experiència internacional com aquesta és un máster en superació personal. No només hi vas a estudiar, sinó a aprendre a viure, i quan tornes has après tant d’allò bo com d’allò dolent que, indiscutiblement, saps que ha estat una de les millors experiències de la teva vida.”

• Olga Garcia. 4t curs. Estada a Melbourne, a Austràlia, durant 6 mesos (conveni bilateral): “El millor d'estar a Austràlia ha estat poder descobrir un nou país/continent envoltada de nous amics i noves cultures”.

31

Internacional

• Sara de Montagut. 4t curs. Estada a Disneyland Paris, a França, dos cops en període de Nadal, durant dues setmanes, i una altra d’un mes i mig, durant les vacances d'estiu (contracte laboral).

“Penso que ha estat molt enriquidor treballar i formar part d'una empresa multinacional dedicada al lleure; i a la vegada conviure amb gent jove i aprofitar la possibilitat de visitar la ciutat de París i el parc d'atraccions.”

• Janira Quesada. 4t curs. Estada a Tenerife durant 3 mesos i a Disneyland Paris (contracte laboral): “Ha estat una oportunitat per tornar a començar de nou, tenir noves experiències, créixer com a persona i com a professional, conèixer nous amics i crear records inesborrables.”

• Patrizia Spagnolo. 4t curs. Estada a Santo Domingo, a la República Dominicana, durant 3 mesos (pràctiques de direcció al Dominican Fiesta Hotel & Casino): “Poder marxar a un altre país, a un altre continent on hi ha una altra cultura m'ha mostrat que hi ha moltíssim per descobrir i que disposem de les eines per fer-ho. Ha estat una experiència molt enriquidora que, sense cap mena de dubte, tornaré a repetir.” n

El CETT participa en la competició europea EMCup

Durant el 9 i 10 de gener, les alumnes de Grau en Turisme Ylenia Gómez, Judith Grau, Elvira Homs i Estefania Robles van participar representant al CETT en l’EMCup 2013 (European Mise en Place Cup). A la competició, que va tenir lloc a Amsterdam, les alumnes, acompanyades de les tutores Patrícia Rodríguez i Mònica Subirats, van defensar el seu Treball Final de Grau sobre la indústria dels creuers davant d'un jurat especialitzat en aquesta temàtica. Aquesta ha estat la primera participació del CETT a l’EMCup, que ja compta amb 5 edicions i una participació total de 25 universitats europees en direcció hotelera. n

MÉS DE 160 ALUMNES VIUEN LA MOBILITAT AL CETT (CURS 2011-2012) • Outgoings: 26 alumnes del CETT han realitzat un intercanvi amb universitats estrangeres (21 d’Erasmus i 5 per acords bilaterals). Han estat al MCI Management Center Innsbruck (Àustria), l’Haaga-Helia Institute (Finlàndia), la Université de Savoie (França), el Group Sup de Co La Rochelle (França), la NHTV Breda University of Professional Education (Holanda), l’Inholland Diemen University of Applied Sciences (Holanda), la Universita’degli studi de Bologna (Itàlia), la Klaipeda University (Lituània) i a la Université du Québec à Montréal (Canadà).

• Incomings: El CETT ha acollit 26 alumnes d’universitats estrangeres per realitzar una estada Erasmus. Procedien de totes les universitats mencionades en el cas dels outcomings, i també de l’Instituto Politecnico de Beja (Portugal), The Hague University of Applied Sciences (Holanda), i la Universidad de Monterrey (Mèxic). També ha estudiat al CETT (Seneca) un alumne procendent de la Universidad Rey Juan Carlos I (Madrid).

• Experiències professionals: L’Espai Estudiant Empresa

E3 del CETT impulsa l’alumnat a incorporar una experiència internacional en el seu currículum. Per aquest motiu està en contacte amb les empreses del sector que els ofereixen la possibilitat de créixer-hi professionalment. Així ho evidencien els resultats del curs 2011-2012: 52 alumnes van realitzar un internship a Alemanya, França, Hongria, Bèlgica, Holanda, la República Dominicana, Jamaica, Croàcia i els EUA. Un total de 25 alumnes es van incorporar a empreses internacionals amb un contracte laboral, a França, Singapur, el Regne Unit, Bèlgica i els EUA. Nou alumnes es van incorporar a grans companyies per realitzar carreres professionals (estades de llarga durada mitjançant un training per diferents departaments), al Regne Unit, els EUA i el Vietnam. I, finalment, el CETT va acollir 26 estudiants d’altres escoles i universitats internacionals per a la realització de pràctiques als Centres d’Aplicació. L’alumnat procedia de la NHTV Breda University of Applied Sciences (Holanda), la Klaipeda University (Lituània), l’UTEC Marne-la-Vallée HôtellerieRestauration-Tourisme (França), i el Landeshaupststadt München Referat für Bildung und Sport (Alemanya). n

32

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Steak tartar Recepta per a 4 persones

Ingredients 600 g de carn picada de filet de vedella, 6 cl d’oli d’oliva, 3 g de mostassa de Dijon, 3 rovells d’ou cru, 1/2 llimona (per posar-n’hi unes gotes), 6 g d’anxoves, 10 g de ceba, 6 g de tàperes, 6 g de cogombrets en vinagre, 3 g de julivert, 3 g de rovell d’ou dur, 3 g de clara d’ou dur, unes gotes de tabasco, unes gotes de salsa Perrins, unes gotes de brandi, sal i pebre al gust.

Elaboració Necessitem un joc de bols, un més gran que l’altre.

Omplim el més gran amb gel pilé, i a sobre hi col·loquem el més petit, on farem l’elaboració de l’steak tartar.

Per preparar-lo hi posem el rovell cru, sal, pebre, 3 cl d’oli d’oliva, tabasco, salsa Perrins, la mostassa i ho lliguem bé.

Després hi afegim quatre gotes de llimona i unes gotes de brandi i ho barregem, afegint-hi la resta de l’oli.

Tot seguit hi incorporem la carn i l’obrim una mica per salpebrar-la bé abans de barrejar tots els ingredients.

Hi afegim la picada que elaborarem amb les anxoves, la

ceba, les tàperes, els cogombrets, el rovell i la clara de l’ou dur, i el julivert. Tornem a barrejar els elements i procedim a emplatar.

Muntatge Posem un ració d’steak tartar al plat i l’acompanyem d’una guarnició de diferents enciams amb una vinagreta i unes torradetes Melba. També el podem acompanyar amb unes patates suflé. n

Coneguem Catalunya

ASK THE OFFICE, la nova oficina de turisme virtual El Departament d’Empresa i Ocupació, a través de la Direcció General de Turisme i de l’Agència Catalana de Turisme (ACT), ha creat Ask the office, una oficina de turisme virtual a la pàgina de Facebook de l’ACT Catalunya Experience (www.facebook.com/catalunyaexperience).

Aquesta iniciativa, pionera a l’Estat espanyol, és accessible tant des de l’ordinador com des dels dispositius mòbils.

L’oficina, que atén en català, castellà, anglès, francès, italià i alemany, compta amb mur propi, on es publiquen les consultes i les respostes facilitades. No obstant això, l’usuari pot sol·licitar que el procés sigui privat i, en aquest cas, se li respon per correu electrònic.

L’oficina virtual també disposa d’una secció de “Preguntes més freqüents”, amb informació pràctica per viatjar a Catalunya.

Amb la creació d’aquesta oficina virtual, emmarcada dins de l’estratègia de l’ACT per potenciar la promoció turística a través d’Internet i les xarxes socials, Catalunya esdevé capdavantera en la promoció turística 2.0: a més de la pàgina al Facebook (on és la primera destinació turística de l’Estat espanyol, amb més de 67.000 seguidors), compta amb un perfil a Twitter (http://twitter.com/catexperience), canal de YouTube (http://www.youtube.com/Catalunya Experience), i el hashtag #catalunyaexperience a Intagram. n

33

Estudis i Investigacions

El coneixement expert al CETT i la transferència al SECTOR TURÍSTIC Des de la seva creació, l’any 2006, els Àmbits de Coneixement Expert (ACE) del CETT han esdevingut un instrument clau i eficaç per a la generació de coneixement especialitzat en turisme i hoteleria, i la seva transferència al sector i a la societat.

Durant aquests anys, la missió dels Àmbits de Coneixement Expert s'ha articulat i desenvolupat a l’entorn de tres eixos d'actuació fonamentals: l'actualització i generació de nous coneixements, innovadors i aplicables; la transferència d'aquest coneixement i valor afegit al sector turístic; i, per últim, l'actualització i millora dels continguts de l’oferta formativa del CETT. Les línies de treball prioritàries s'han centrat en els ACE de Turisme, Cultura i Territori, d’Empreses Hoteleres, i de Cuina i Gastronomia, els tres existents, que han estat desenvolupats per grups de professorat i alumnat, amb la col·laboració d’empreses i professionals del sector.

Els projectes desenvolupats als ACE tenen com a objectiu la recerca aplicada i la realització d’estudis encaminats a adquirir nous coneixements, competències i aptituds útils per al desenvolupament de nous productes, processos o serveis turístics, o que permetin millorar els ja existents, alhora que repercuteixin en l’èxit dels professionals i de les empreses.

Entre els plantejaments futurs dels ACE destaquen com a prioritats:

• Participar en publicacions rellevants i d'impacte professional i acadèmic. Es renova la voluntat d’ampliar i millorar la participació en publicacions d’àmbit científic i sectorial, així com la participació en publicacions del CETT. • Ampliar i millorar l’assistència i la participació en congressos, com un fet natural de l’activitat mateixa, amb una visió internacional.

• Incrementar la participació i el treball de col·laboració en xarxes de treball d'experts en turisme i hoteleria (grups de recerca, d'innovació, etc.)

• Organitzar actes de dinamització i de sensibilització sobre la importància estratègica del contingut dels ACE entre els responsables turístics de les diferents administracions i/o empresaris del sector, buscant la seva complicitat per facilitar el desenvolupament d’investigacions, l’organització d’accions formatives, etc.

L’etapa de consolidació que tot just comença té com a principal prioritat que el treball realitzat fins ara permeti la creació dels primers grups de recerca emergents del Centre.

Pel que fa a aquesta secció de la revista, reestructurada, la principal finalitat és donar a conèixer els projectes i resultats obtinguts en les línies d'especialització prioritàries per al CETT. n José Antonio Perez-Aranda. Director de l’EUHT CETT-UB

34

Estudis i Investigacions: ACE TCT

L’activitat de L’ACE TCT del CETT segueix CREIXENT a bon ritme Durant els darrers mesos del 2012 i els primers del 2013, l’activitat del professorat i de l’equip investigador de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT) del CETT ha continuat la tònica de ritme i intensitat creixent que ha marcat el treball dels tres darrers cursos. A continuació es desglossen, per línies de treball, els fets més destacats.

1. TURISME CULTURAL Publicacions • La Dra. Nayra Llonch i el Dr. Joan Santacana (professor del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona i col·laborador del CETT-UB) han publicat Manual del museo rodante: una aproximación al automóvil como objeto de museo. Es tracta d’un nou llibre de la col·lecció Manuals de museística, patrimoni i turisme cultural, que publica l’editorial Trea i de la qual són directors els dos autors esmentats. El llibre aborda, d’una banda, la importància del patrimoni automobilístic com a font de coneixement de la història del segle XX i, de l’altra, la problemàtica relacionada amb la seva conservació i exposició.

• La Dra. Carolina Martín ha finalitzat el Manual del Centro de Interpretación, que forma part dels cinc títols de la col·lecció de Manuals de museística, patrimoni i turisme cultural de l’editorial Trea, que veuran la llum durant la primavera. El treball recull, en part, la recerca doctoral realitzada per l’autora, i serà un dels primers llibres monogràfics que tracta el fenomen dels centres d’interpretació com a recurs cultural i turístic.

• El passat mes de novembre es va presentar l’edició en castellà del llibre Monasterio de Sant Joan de les Abadesses. Francesc-Xavier Mingorance ha estat autor del capítol “Las restauraciones del monasterio de Sant Joan de les Abadesses”.

• La Dra. Carolina Martín va publicar el passat mes de desembre l’article “Universidad y sector audiovisual: un diálogo necesario”, a la revista Educación, Cultura y Deporte.

Congressos i jornades • La Dra. Nayra Llonch va participar en el Congrés Anual de l’International Committee for the Trainig of Personnel de l’ICOM (International Council of Museums), que es va celebrar a Amsterdam els dies 13, 14 i 15 de setembre. Va presentar la ponència “Is it necessary to educate educators?”, que abordava els nous reptes dels educadors i del personal de mediació dels museus i altres equipaments de turisme cultural.

• La Dra. Llonch també va participar, al novembre, en un curs organitzat pel Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, al Museo de América de Madrid. En concret, el 7 de novembre va impartir una sessió sobre turismo e interactividad al curs “El patrimonio cultural como recurso para el desarrollo. Nuevas tecnologías para su gestión”.

• I el 23 de novembre va realitzar la conferència inaugural de les V Jornades de Didàctica del Museu Local, celebrades anualment al Museo de Calatayud i organitzades tant per aquesta institució com per membres del grup de recerca d’excel·lència URBS, de la Universitat de Saragossa. El títol de la ponència va ser “Turismo escolar y educación patrimonial”.

2. TURISME I TERRITORI Publicacions • La Dra. Anna Torres i el Dr. Francesc López Palomeque (Catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional i Director del Departament de Geografia Física i Analisi Geogràfica Regional i col·laborador del CETT-UB) han publicat l’article “The growth and spread of the concept of sustainable tourism: The contribution of institutional initiatives to tourism policy” a la revista Tourism Mangement Perspectives. L’article aporta coneixement sobre el procés de creació i ús del concepte de turisme sostenible,

35

a través de l’anàlisi i valoració de les iniciatives institucionals sobre política turística que s’han desenvolupat en els darrers 20 anys.

Lectura de tesi doctoral • La Dra. Anna Torres va defensar, el passat mes de desembre, la tesi doctoral titulada “Turisme i sostenibilitat. Una proposta metodològica per a l’estudi de la sostenibilitat turística a escala municipal”, duta a terme dins l’àmbit de recerca del grup ANTERRIT, del Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfica Regional de la Facultat de Geografia i Història de la UB, i dirigida pel Dr. Francesc López Palomeque. Aquesta recerca aprofundeix en la relació entre la sostenibilitat i el turisme, i proposa una metodologia aplicable en l’àmbit local per orientar els municipis en la consecució d'un major grau de sostenibilitat turística. La metodologia proposada està basada en indicadors i s'aborda a dos nivells complementaris: el primer, amb l'aplicació d'un sistema d'indicadors de sostenibilitat social, econòmica i ambiental en diversos casos d'estudi de Catalunya i, el segon, amb la construcció d'un Índex de Sostenibilitat Turística (ISOST) elaborat a partir de l'anàlisi empíric realitzat i amb vocació d'ús general. Aquest procediment metodològic proporciona un marc operatiu als gestors turístics per facilitar la incorporació de la sostenibilitat en els processos de decisió, de planificació i de gestió.

3. TURISME CINEMATOGRÀFIC Publicacions • Eugeni Osàcar acaba de publicar (abril 2013) el llibre Barcelona, una ciutat de pel·lícula. Editat per l’Ajuntament de Barcelona i l’editorial Diéresis, és la primera publicació (en suport paper) sobre turisme i cinema a Barcelona. El llibre-guia pretén mostrar les diverses mirades i visions de Barcelona a través de les pel·lícules rodades a la ciutat. Un viatge històric, geogràfic i, sobretot, turístic, des dels anys vint del segle passat fins els nostres dies. Amb rigor històric i científic, però alhora amè i divulgatiu, el lector podrà viure i sentir els diferents espais i paisatges de Barcelona a través del cinema català, espanyol i internacional.

• Es publica el núm. 2 de la revista TOUR&HER. Tourism and Heritage (primavera 2013). La revista, que va néixer el 2012 com una nova eina per a la recerca en turisme, és una iniciativa del CETT i de l’editorial Trea, de referència en l’àmbit de les publicacions sobre la posada en valor i

la gestió del patrimoni. Aquesta nova revista científica sobre turisme i cultura (en format paper i en línia) dedica el monogràfic del segon número al turisme cinematogràfic, una de les modalitats de turisme cultural més emergents. El número està coordinat per Eugeni Osàcar, codirector de la revista amb la Dra. Nayra Llonch.

• Eugeni Osàcar publica un article a la revista Descobrir Catalunya corresponent al mes d’abril de 2013. L’article “Catalunya de pel·lícula” pretén transportar el lector, de manera amena i divulgativa, a set pel·lícules vinculades a set llocs de Catalunya, proposant un viatge turístic per Catalunya de la mà del cinema.

Congressos i jornades • El passat 29 de novembre, Eugeni Osácar va realitzar la conferència inaugural de l’Assemblea General de L’European Film Commision Network, associació que engloba totes les Film Commission europees i que té com a principal objectiu la promoció de la indústria cinematogràfica europea i la cultura. Les jornades es van celebrar els dies 29 i 30 de novembre a Màlaga i van ser organitzades per la Andalucia Film Commision, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Màlaga i la Diputació de Màlaga. El títol de la ponència va ser “Barcelona Movie City”.

Projectes • El 25 d’abril es presenta als mitjans de comunicació i al sector cinematogràfic (productors i localitzadors) el projecte desenvolupat a l’ACE TCT del CETT, “Horta-Guinardó de pel·lícula” (per a més informació vegeu el Tot CETT núm. 24, de novembre de 2012). L’acte, que s’ha de celebrar a la seu del Districte d’HortaGuinardó comptarà amb la presència, entre altres personalitats, de la Sra. Francina Vila, regidora del Districte d’Horta-Guinardó, i del Sr. Llucià Homs, responsable de la direcció de Promoció de Sectors Culturals a l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona (ICUB). Després de les diverses intervencions, entre elles la d’Eugeni Osàcar, que presentarà els principals resultats del projecte, és previst que es realitzi una visita en autocar a alguns dels espais més significatius i cinematogràfics dels barris del Districte. n Eugeni Osàcar Coordinador de l’ACE TCT del CETT

36

Estudis i Investigacions: ACE H

CONCLUSIONS del primer OBSERVATORI del TURISME RURAL a Espanya L’ACE d’Hoteleria del CETT ha participat activament en la creació de l’OTR, l’Observatorio del Turismo Rural en España, un projecte innovador en aquest sector. Durant la seva presentació, el mes de gener a Barcelona i Madrid, se’n va destacar el fet que posarà al servei del sector les dades obtingudes, mitjançant la seva component de transferència de coneixement al sector turístic. L’objectiu és conèixer i difondre les tendències, necessitats i problemàtiques del turisme rural, tant des del punt de vista de la demanda (els viatgers) com de l'oferta (els propietaris). L'OTR serà un instrument de suport per a tots els agents implicats, ja que l'anàlisi de la informació permet la comprensió del món del turisme rural, afavoreix l'avaluació d'actuacions realitzades, aporta coneixement per a crear-ne de noves i, en definitiva, ajuda el sector en la millora de la seva competitivitat, potenciant la innovació.

El primer Observatorio del Turismo Rural en España ha estat realitzat per tres partners: el CETT-UB; EscapadaRural.com, portal especialitzat en turisme rural; i Netquest, empresa de camp en línia i tecnologia d'enquestes. Fruit de la tasca i les dades obtingudes pel Grup de Recerca sobre viatgers i allotjaments rurals, serà un espai per al coneixement i la recerca del turisme rural, amb vocació de continuïtat.

L'Observatorio, una font de dades sense precedents, comparteix les conclusions obtingudes sobre les tendències, necessitats i problemàtiques del turisme rural amb els diferents col·lectius relacionats: entitats turístiques i institucions acadèmiques, propietaris d'allotjaments, associacions, i mitjans de comunicació i professionals del sector. Per això s'han abordat diverses línies d'anàlisi sobre els viatgers (motivacions, tendències de consum, canals de comprareserva...) i sobre els propietaris dels establiments (ús de les eines en línia, gestió de la clientela, etc).

EL PROJECTE L’OTR neix d’un treball final de carrera del Màster Oficial en Direcció Estratègica d’Empreses Turístiques - e-Tourism: Estratègies de Màrqueting i Comercialització on line de l’EUHT

CETT-UB. Això ha garantit que s’hagi desenvolupat seguint una metodologia cientificoacadèmica que ha comprès diverses fases: revisió de la literatura existent, investigació qualitativa i quantitativa, recopilació i explotació de les dades, anàlisi de la informació obtinguda i elaboració dels informes de resultats. La investigació quantitativa s’ha basat en una enquesta administrada en línia, la qual es detalla en la següent fitxa tècnica: Àmbit: Nacional Univers: Viatgers: 2.715.986 INE 2011 Propietaris: 15.672 INE 2011 Mida mostral: 10.219 viatgers i 2.275 propietaris Error mostral: 1% viatgers i 1,9% propietaris Nivell de confiança: 95% Qüestionari en línia: 3 enviaments per viatgers 2 per propietaris Període de realització: Des de l’1 de novembre de 2012

Principals valors diferencials • El seu caràcter científic-acadèmic garanteix la fiabilitat dels resultats.

• És un estudi pioner en el sector: per la seva dimensió, metodologia i voluntat de continuïtat (cada dos anys).

• Aporta noves dades d'interès sobre l'estacionalitat, categorització, grau de penetració de les noves tecnologies, professionalitat de l'oferta, prioritats de la demanda...

• A la pàgina web http://www.cett.es/ambitsconeixementexpert hi ha l’enllaç a l’OTR, que es configura com una font d'informació constant i fidedigna (atès el gran volum de dades recollides, es preveu publicar un mínim d'un informe cada mes).

37

ELS RESULTATS

Presentació del projecte a Barcelona

Des del punt de vista científic, un dels factors més importants que s’ha aconseguit amb l’Observatorio de Turismo Rural en España ha estat el gran nombre d’elements mostrals (10.219 viatgers i 2.275 propietaris) i el baixíssim error mostral (1% viatgers i 1,9% propietaris). Aquest fet permet analitzar les diferents variables amb gran cura, per la fiabilitat de les respostes recollides. En aquest sentit, a continuació s’exposen algunes de les conclusions dels informes: 1. Motivacions principals dels viatgers rurals. Es confirmen les tres raons principals per fer turisme rural: per estar amb la família, els amics..., per estar en contacte amb la natura i per desconnectar del dia a dia. Com a elements novedosos, cal destacar l’aparició de motivacions vinculades a experiències (enogastronòmiques, esportives, etc.); i la relacionada amb el preu (cada cop amb menys importància). Pel que fa a l’opinió dels propietaris, coincideixen a indicar que el contacte amb la natura és la motivació principal de la seva clientela.

En un primer nivell d’anàlisi conjunt, es pot suggerir que els propietaris (i el teixit empresarial de cada zona), amb el suport de les destinacions, podrien informar (i vendre) més activament els recursos del seu territori als turistes rurals.

2. Canals d’inforRoda de premsa a l’Hotel Alimara mació i reserva per part del viatger rural: Els canals d’informació i reserva en línia comencen a tenir molta importància, tot i que els sistemes tradicionals encara són els més utilitzats.

Els portals especialitzats -el quart canal de reserva per als viatgers i el tercer per als propietaris, en realitat no integren un sistema de reserva directe. Es tracta d’aparadors de l’oferta; així, doncs, cal tenir en compte que la reserva, en aquests casos, també s’acabaria produint vía correu electrònic o telèfon. L’escenari és molt diferent al del turisme de vacances on, segons les dades de l’Observatori Digital de l’IAB Spain (abril de 2012), la majoria de les reserves es realitzen mitjançant pàgines especialitzades en hotels.

3. Connectivitat dels viatgers. Gairebé el 60% del viatgers (un 59,4%) utilitza Internet durant la seva estada rural, fet que demostra una necessitat a vegades no coberta del tot per part dels establiments rurals.

4. Usos d’internet per part del viatger durant l’estada rural. La gran majoria l’utilitza per consultar rutes, excursions, llocs d’interès i localitzar serveis (restaurants...), fet que pot ajudar a les destinacions, per exemple, a promoure accions conjuntes entre les empreses del territori, creant paquets amb l’establiment rural, o desenvolupant accions de comunicació i comercialització conjuntes.

5. Coneixement de les eines en línia per part dels propietaris. Es detecta un coneixement creixent d’aquest tipus d’eina, especialment per la seva utilitat i importància per a la comercialització i la reputació dels establiments rurals en el mercat, la qual pot influir a l’hora de ser escollits o no pels viatgers. Tot i això, el camí per recórrer encara és molt llarg, essent la formació especialitzada una de les accions per millorar aquesta mancança global.

6. Gestió de la reputació en línia per part dels propietaris. Quasi el 70% (un 67,9%) realitza la gestió de la seva reputació, essent conscient de la seva importància a fi que l’establiment sigui visible als ulls del viatger entre el total d’establiments rurals del país i com a element qu influeix en la contractació.

7. Opinió dels propietaris sobre la seva preferència pel que fa al símbol normalitzador dels establiments rurals. L’espiga és el símbol més acceptat (és el símbol únic que representa els establiments rurals a França, i que Catalunya ha adoptat). n Enric López Director del Màster Oficial en Direcció Estratègica d’Empreses Turístiques - e-Tourism: Estratègies de Màrqueting i Comercialització on line de l’EUTH CETT-UB. Més informació: http://www.cett.es/ambitsconeixementexpert http://www.cett.es/masters

38

Estudis i Investigacions: ACE CG

LA FIRA AGROALIMENTÀRIA, un producte turístic i cultural de valor patrimonial Atès el creixent interès per la gastronomia com a recurs turístic cultural, Mercè Civera ha dedicat el seu treball final del Màster Oficial en Innovació de la Gestió Turística - Gestió del Patrimoni Culinari i Gastronòmic del CETT a la creació d'un marc definitori -i no tant regulador- del que podria considerar-se un model de fira de producte agroalimentari/gastronòmic, reconeguda oficialment per un segell de qualitat, d'interès turisticocultural i valor patrimonial, estretament vinculat al territori i/o a les tècniques tradicionals de cultiu i elaboració artesanal del producte.

Catalunya és un país de contrastos: litoral, alta muntanya, planes interiors, deltes... Les diferències paisatgístiques i climàtiques propicien una producció agropecuària rica i diversa, amb productes marcadament distintius. Alguns adquireixen un reconeixement especial atès que doten d'identitat a zones geogràfiques concretes i constitueixen un patrimoni alimentari de gran valor per la seva qualitat i singularitat.

Moltes zones rurals recorren a aquesta riquesa per atraure visitants, tot celebrant fires agroalimentàries que s'han convertit en un recurs turístic molt apreciat per dinamitzar els territoris.

La popularitat d'aquests esdeveniments es deu principalment a tres factors: 1. El patrimoni alimentari com a element intangible identificador de pobles i cultures.

2. El producte agroalimentari de qualitat com a expressió tangible d'aquest patrimoni. S'observa una tendència del sector agroalimentari cap a productes de més valor, la diferenciació per l’origen i les marques de qualitat, i un gir cap als canals de venda directa.

3. El seu atractiu com a lloc de trobada i proveïdor d'experiències. A l’intercanvi comercial i social, s’hi suma l'atractiu turístic, fet que genera un canvi en el paradigma de l'experiència de la visita i de la compra.

L'estat de la qüestió mostra una realitat en la qual l'auge de la gastronomia genera una sobreoferta de fires amb qualitats diferents. Sovint els aspectes culturals i patrimonials relatius al territori i al producte hi són absents o reben un tractament poc professional, fet que pot desvirtuar la fira i generar desconfiança entre els productors i visitants. D'altra

banda, l'apreciació i la valoració del producte gastronòmic, i les iniciatives institucionals a fi de promoure el turisme en les zones rurals són una oportunitat per a la celebració d'aquests esdeveniments.

A partir d'aquest panorama sorgeix la següent reflexió: de la mateixa manera que hi ha figures de protecció que emparen la qualitat, l’autenticitat i la territorialitat de diversos productes agroalimentaris i la seva elaboració artesanal (DOP, IGP, ETG...), pot existir un segell que garanteixi les mateixes qualitats en una fira de producte agroalimentari i que en reconegui el valor patrimonial?

Un model de fira d'aquestes característiques i certificat oficialment pot esdevenir un producte turisticocultural de gran valor. La certificació procediria d'un organisme integrat per entitats públiques i privades: associacions empresarials, agricultors, productors... que aportessin coneixement expert sobre els sectors implicats en aquests esdeveniments.

L’ESTUDI Anàlisi i conclusions Alguns resultats del treball de camp efectuat en el marc del projecte final del citat Màster del CETT indiquen que les fires són organitzades per l'Administració local, tenen una mida mitjana, venen bàsicament productes locals i artesanals, i ofereixen la seva degustació. El programa d'activitats sol incloure jornades tècniques per a professionals, i propostes relacionades amb el producte, la cultura local, i d'oci vinculades amb la temàtica de la fira.

El productor participa a les fires segons criteris de proximitat i prefereix les especialitzades en producte de qualitat. Es

39

denuncia l'existència de males pràctiques com ara la presència de revenedors que s'aprofiten de la imatge de l'artesà o l'engany sobre l'autenticitat del producte. Hi ha una preocupació per la proliferació d'esdeveniments similars, ja que poden causar la "banalització" del patrimoni i la pèrdua de la seva autenticitat.

El perfil del visitant mostra una persona d'entre 29 i 55 anys, que visita entre 1 i 4 fires l'any, principalment en família. Diu que està força interessat en la gastronomia, la seva motivació és conèixer i degustar productes, i gasta una mitjana de 10-30 euros en formatges, embotits i vins. Un 66% desitjaria rebre més informació sobre l'origen, l’elaboració, la tradició i la relació del producte amb el territori. Un 70% valoraria positivament una fira reconeguda amb un segell de qualitat i preferiria que el producte també el tingués, i prefereix el casc històric com a ubicació de la fira, ja que contribueix a crear un ambient afí. El visitant s'informa sobre els esdeveniments per Internet, tot i que el boca-orella és una font de difusió important.

Els paràmetres avaluatius per a aquest model de fira es refereixen a la seva gestió turística i cultural, la qualitat de la matèria primera, els processos d'elaboració i una sèrie de recomanacions sobre aspectes com ara la ubicació de la fira al casc històric, la utilització d'edificis patrimonials per allotjar activitats culturals complementàries que donin a conèixer el producte i altres atractius culturals locals, i contribueixin a augmentar el grau de satisfacció del visitant.

Es proposen visites a tallers artesans, la recreació i demostració dels oficis tradicionals, sessions per conèixer el producte, per propiciar la implicació de la població local en les activitats i la seva interacció amb el visitant. Es recomana una web institucional pròpia com a canal obert que mantingui informats a productors i visitants, i que actuï d'aparador tant de la fira com dels productes i les activitats culturals del territori. Com a punts forts destacarien la garantia i el reconeixement de qualitat i autenticitat, i la funció de conservació i difusió del patrimoni alimentari que comportaria la certificació de la fira, fet que la diferenciaria de la resta d'esdeveniments, aportaria valor afegit i contribuiria a generar beneficis mitjançant activitats turístiques.

En definitiva, es pretén donar un enfocament innovador, una visió integradora i responsable de l'activitat firal, i crear un espai i un temps únics per transmetre experiències, on la gestió i les accions destinades a protegir el patrimoni alimentari divulguin valors i coneixement. Es proposa un model de fira que pugui donar resposta a les problemàtiques detectades, que contribueixi al desenvolupament econòmic, social i cultural del territori i que garanteixi una relació sostenible entre patrimoni i activitat turística. n Mercè Civera. Professora del Grau en Turisme al CETT. Màster en Innovació de la Gestió Turística Gestió del Patrimoni Culinari i Gastronòmic

ALIMENTACIÓ SALUDABLE i cuina de qualitat L’ACE de Cuina i Gastronomia del CETT participa en el projecte multidisciplinari “Gastronomia i Salut”, impulsat per la Universitat de Barcelona a través del Campus d’Excel·lència Internacional (HUBc), en el qual col·laboren diversos professors del Campus de l’Alimentació de Torribera (UB), el Grup d’Investigació en Nutrició Aplicada (GRNA) del Departament de Nutrició i Bromatologia (Facultat de Farmàcia) i la Fundació ALÍCIA. El mencionat projecte pretén analitzar les necessitats específiques de les persones amb algun tipus de restricció, intolerància o al·lèrgia alimentària quan mengen fora de casa, i conèixer la problemàtica de la restauració comercial pel que fa a l'adaptació de la seva oferta gastronòmica per a aquests col·lectius, així com la valoració, respecte dels avantatges i inconvenients experimentats, que fan els establiments que ja han iniciat l’adaptació de les seves cartes a les demandes d’aquests afectats. Els experts participants en l’estudi tenen un objectiu comú: promoure una alimentació sana i equilibrada, alhora que saborosa, atractiva i segura, per a aquest tipus d'usuaris quan mengen fora de casa. Per aconseguirlo, s’ha definit un acurat estat de la qüestió, s’han portat a terme diversos focus group, i també s’han realitzat enquestes entre els afectats i els professionals de la restauració comercial.

Aquest projecte, que es desenvolupa des de fa més d’un any, culmina en una jornada tècnica que té lloc el 29 d’abril al Campus de l’Alimentació de Torribera i a les instal·lacions de l’EUHT CETT-UB. Al llarg d’aquesta jornada, en què participen experts en nutrició, portaveus de les associacions d’afectats, representants d’empreses de restauració comercial, i centres de formació i investigació d’àmbit internacional, s’han de presentar els resultats de l’estudi, es portaran a terme taules rodones i debats sobre les necessitats dels afectats i el nivell d’implicació dels operadors, i s’impartiran tallers formatius adreçats als professionals del sector de la restauració. n

40

Recursos Turístics • Aguado, V.; Noguera de la Muela, B. El impacto de la directiva de servicios en las administraciones públicas: aspectos generales y sectoriales.

Barcelona: Atelier, 2012.

• Aguado, V.; Casanovas, O. El impacto del Derecho de la Unión Europea en el turismo. Barcelona: Atelier, 2012.

• Ameigeiras, C. Venta de servicios turísticos. Madrid: Síntesis, 2012 • Arméndáriz, J.L. Seguridad e higiene en la manipulación de alimentos.

Madrid: Pirámide, 2012.

• Castellano, M. I. Procesos de servicios en restaurante. Madrid: Sínesis, 2012.

• Cirici, A. Barcelona pam a pam.

Barcelona: Comanegra, 2012.

• González, I. Per no perdre peu.

Barcelona: Comanegra, 2012.

• Guia Michelin España y Portugal 2013.

Hoteles & Restaurantes. Madrid: Michelin, 2012.

• Llonch, N.; Santacana, J. Manual del museo rodante. Una aproximación al automóvil como objecto de museo.

Gijón: Trea, 2012.

• López, J.M.; López, L.M. Investigación de mercados turísticos. Madrid: Pirámide, 2013.

• López-Menchero, V.M. Manual para la puesta en valor del patrimonio arqueológico al aire libre. Gijón: Trea, 2012.

• Ocaña, I. Gestión de productos turísticos. Madrid: Síntesis, 2012.

• OECD. OECD Tourism Trends and Policies 2012. OECD, 2012.

de pisos. Madrid: Síntesis, 2012.

• Pedro, J. Manual de historia de la museografía. Gijón: Trea, 2012.

• Pérez, N.; Civera, J.J.. Gestión de la producción en cocina. Madrid: Síntesis, 2012.

• Pulido, J.I. Política económica del turismo. Madrid: Pirámide, 2012.

• Rodríguez, J.P. Guía de gestión de servicios en bares y cafeterías.

Madrid: Síntesis, 2012.

• Sala, T.M. Pensar i repensar l’oci.

Passatemps, entreteniments, aficions i addiccions a la Barcelona del 1900.

Barcelona: Universitat, 2012.

• Ventosa, M. Gestión de la diversidad cultural en las empresas. Barcelona: Fundación Bertelsmann, 2012.

• Olmo, M. J. Gestión del departamento

El impacto del Derecho de la Unión Europea en el turismo

Barcelona, una ciutat de pel·lícula Eugeni Osácar. Editat per Diëresis i l’Ajuntament de Barcelona

Vicenç Aguado, Òscar Casanovas Editat per Atelier

En aquest llibre (vegeu la pàgina 7) es fa una anàlisi, des del punt de vista jurídic, de diversos aspectes de rellevància en l'àmbit del turisme, i es fa una especial referència a com ha impactat en aquest sector el dret de la Unió Europea. Això es duu a terme a través de l'estudi d'una sèrie de normes com ara la Directiva de serveis en el mercat interior, la Directiva de viatges combinats o el Reglament de l'overbooking, que han comportat canvis rellevants en aquest sector.

És la primera guia turística de Barcelona dedicada al cinema, que mostra les diverses mirades i visions de la ciutat a través de les pel·lícules que s’hi han rodat. Mitjançant 20 itineraris temàtics per 36 barris, 180 espais i 80 pel·lícules, i amb rigor històric i científic, però alhora amè i divulgatiu, el lector pot viure i sentir indrets i paisatges de Barcelona a través del cinema català, espanyol i internacional. Un viatge històric, geogràfic i turístic des dels anys vint del segle passat fins als nostres dies.

Àmbit estatal, com. autònomes, províncies i regions turístiques http://magradacompartir.catalunya.com/ca http://hiddentreasures.peru.travel/index.php?lang=es http://www.murciaturistica.es http://www.belgica-turismo.es Àmbit local http://www.riberate.com http://www.solsonaturisme.com

Sector privat

Sector públic

Pàgines web preseleccionades de la XXIX edició dels Premis Alimara Grans empreses http://www.axelhotels.com http://www.gourmetbus.com http://wbarcelonainsiders.com http://www.royalcaribbean.es

Pimes i altres http://www.gaudicoloniaguell.org http://www.webarcelona.com http://www.ayrehoteles.com http://www.pateatusmontes.com http://www.roomtab.com http://www.habitacionthinkblue.com

www.cett.cat