TOT CETT 26 CAT

INTERIOR COBERTES 26 Crèdits CASTELLÀ.QXP

2/12/13

20:50

Página 1

Publicación del Grup CETT Presidente: Miquel Alsius Consejo de redacción: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han colaborado en este número: Melani Aróstegui, Laia Barbosa, Vinyet Capdet, Òscar Casanovas, Àlex Climent, Laia Coma, Núria Díaz, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Mercè Garcia, Enric López, Nayra Llonch, Isabel Lugo, Adriana Martínez, Maite Martínez, Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osácar, Monique Rous, Cristina Santolaya, Ramon Serrat, Andreu Vilaginés Agradecimientos: Lidia Aranda, Gerard Ardanuy, José Juan Balaguer, Iris Bretones, Albert Campanyà, Ernest Cañada, Joan Codina, Natalia Díaz, David Domínguez, Isabel Garaña, Carme Garcia, Marta Garrido, Marta Gregori, Víctor Julià, Adèlia Llopis, Marta Luna, Claudi Mans, Màrius Montmany, Javier de las Muelas, Víctor Pardo, Ester Perelló, Jordi Poch, Josep M. Prat, Taleb Rifai, Marcelo Risi, Víctor Ródenas, Mireia Rosell, Gemma Sagué, Patrícia Sánchez, Yolanda Saumell Edición: Mar de Paraules Redacción: Olga Prat Depósito legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat cett@cett.cat

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 1

1

TOT SUMARI

COMPROMISOS DE FUTUR

Notícies del Sector

2

A

El CETT en Acció

6

Tema

12

Entrevista

16

Opinió

18

CETT Formació

19

Ciència i Cuina

24

L’alumnat

25

Internacional

30

La recepta

32

Coneguem Catalunya Estudis i Investigacions

32

33

Editorial l CETT iniciem un nou curs oferint un itinerari curricular complet en l’àmbit de l’Hoteleria, el Turisme i la Gastronomia. Amb una trajectòria de prop de 45 anys, la nostra missió és proporcionar una formació excel·lent amb un model pedagògic propi, que ve avalat per les xifres: l’equip del CETT el formem 188 persones i més de 60 professors col·laboradors. Comptem amb 950 alumnes universitaris, entre els estudiants de grau, màsters i cursos d’extensió universitària; 500 alumnes de cicles formatius de grau mitjà i grau superior; i també 400 alumnes d’ensenyaments no reglats, formació contínua i programes internacionals. Del total d’estudiants d’enguany, el 24% són estrangers, que representen un total de 46 nacionalitats diferents. A més, tenim, com a ambaixadors del Grup a tot el món, 12.500 Alumni, que ocupen diferents càrrecs professionals en el sector turístic.

Partint d’aquestes dades presents, seguim impulsant i desenvolupant permanentment millores per innovar i oferir la millor formació; un esforç que vol dir implicació amb el sector i una aposta de futur, alhora que un compromís amb els estudiants, als quals oferim les millors eines per al seu creixement personal i professional.

Treballem per consolidar un model pioner d’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior en el nostre àmbit, per innovar en la creació d’itineraris curriculars integrats a Catalunya.

També, des del Campus CETT, impulsem per al proper curs la creació del nou grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques en l’àmbit internacional, conjuntament amb el Campus de l'Alimentació de Torribera (UB), i amb la col·laboració de la UPC i la Fundació Alícia. Participem activament en el projecte de la unitat de treball UB-Bullipèdia.CETT, essent els coordinadors de les escoles de cuina d’arreu del món que s’hi han sumat.

Però, a més, coincidint amb la inauguració del curs, hem inaugurat les noves instal·lacions, corresponents al projecte d’ampliació de l’Escola. Les obres, amb la renovació del 46% de les instal·lacions existents, han permès posar al servei de la formació noves aules totalment equipades, més aules taller, nous espais per a les tutories i l’atenció a alumnat...; tot això, dotat de millores tècniques per estimular la creativitat, la innovació i l'esperit emprenedor dels estudiants.

Aquesta ampliació és, doncs, un senyal més del compromís màxim del CETT amb i al servei de la formació reglada i internacional de primer ordre.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

Recursos Turístics

40

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 2

2

Notícies del Sector

La NORMATIVA TURÍSTICA CATALANA, contribuint a la IDENTITAT de PAÍS Seguint en la línia endagada en números precedents del Tot CETT, els autors d’aquest article proposen un breu repàs per l’evolució recent de la normativa turística catalana, i apunten alguns dels temes que, de ben segur, convidaran en el futur a seguir escrivint sota el paraigua del Dret Turístic.

L’any 2002 es va produir un dels fets més importants pel que fa a l’evolució de la regulació jurídica del turisme a Catalunya: la promulgació de la Llei de Turisme de Catalunya (LTC), una llei molt fragmentada sobre l’ordenació i la promoció del turisme, que pretenia impulsar-lo i que es fonamentava amb principis de desenvolupament sostenible. Amb finalitats de promoció turística, la Llei va incorporar Catalunya com a marca turística global. Malgrat tot, el marc normatiu del turisme a Catalunya seguia essent insuficient per assolir els reptes de futur d'un sector clau per al país, tal com succeïa amb la regulació de la formació superior turística.

Fruit d'aquesta realitat, el Pla Estratègic de Turisme a Catalunya (PETC) 2005-2010, la primera acció de planificació del turisme a Catalunya, va voler, entre altres actuacions, adequar el marc normatiu i potenciar la qualitat de la formació especialitzada per tal de mantenir el lideratge del sector i garantir-ne l'eficiència futura. Com a conseqüència, durant l'any 2009 es va iniciar el procés de codificació i d'actualització normativa de conformitat amb l'esmentat PETC i amb la transposició en l'àmbit turístic de la Directiva de Serveis en el Mercat Interior (DSMI), la directiva marc de l'any 2006, que tenia com a objectiu la creació d’un mercat interior de serveis dins la Unió Europea, simplificant els procediments i tràmits d’accés a les activitats de serveis i al seu exercici. Un repte important per a Catalunya i el turisme, que ha coincidit amb el procés d'integració de la formació superior a l'Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i amb la implantació dels nous graus de Turisme, que van substituir la diplomatura de Turisme.

La Generalitat de Catalunya, en el procés de revisió iniciat l'any 2009, va elaborar vuit

propostes normatives. Destaca la que fa referència a la LTC, modificada pel Decret Llei 3/2010, de 5 d'octubre, i per la Llei 9/2011, de 29 de desembre, i que incideix sobre el conjunt de la normativa turística. Els principals canvis fan referència fonamentalment a aspectes relacionats amb la classificació de les empreses turístiques, les autoritzacions i declaracions responsables, els establiments i les activitats d’interès turístic, els guies de turisme i la inscripció al Registre de Turisme de Catalunya, tot i que no va resoldre temes tan importants com ara el finançament dels municipis turístics o la regulació d'alguns establiments d'allotjament (albergs i residències d'estudiants), als quals classifica com a establiments d'interès turístic i manté fora de l'àmbit competencial del turisme.

Els establiments de restauració i els parcs aquàtics van ser considerats activitats d'interès turístic i, com a tals, van quedar exclosos d'aquesta normativa. Entre les competències de l'Administració de la Generalitat manté la potenciació dels ensenyaments de Turisme, i de la formació i el perfeccionament dels professionals del sector.

Com a resultat de la transposició de la DSMI i del desenvolupament del PETC (2005-2010), es van aprovar quatre nous decrets: el Decret (D) d'establiments d'allotjament turístic (D 183/2010, de 23 de novembre), que integra i fusiona fins a 14 disposicions normatives anteriors, i el Decret dels habitatges d’ús turístic (D 164/2010, de 9 de novembre), que pren com a referència el principi d’autonomia municipal i l’atenció sistemàtica al règim de la propietat horitzontal i d’arrendaments urbans, es limita a disposar les exigències mínimes per als habitatges d'ús turístic, i dóna als ajuntaments la competència per regular les condicions mitjançant les quals podran obtenir aquest ús. Els dos decrets restants són el Decret per a la creació de la xarxa de serveis d’informació, difusió, dinamització i atenció turística de Catalunya (D 127/2010, de 14 de setembre), que aporta nous plantejaments, un ferm compromís amb l’acollida turística, i pretén potenciar la imatge i l'atractiu de Catalunya a través del territori, els productes autòctons i els fets diferencials que configuren la seva identitat singular; i el Decret de creació de la Taula del Turisme de Catalunya (D 420/2011, de 20 de desembre), que pretén donar resposta a l'entorn canviant i dinàmic del sector, incentivant la formació i la investigació.

L’impuls definitiu L’any 2012 es va aprovar el D 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic, que derogava el D 183/2010 i el D 164/2010, anteriorment esmentats. S’estableix una regulació diferenciada però

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 3

3

Notícies del Sector amb elements comuns (categorització voluntària, fulls de reclamació i registre de viatgers) entre les dues activitats d’allotjament. Respecte a la primera, s’estableix un tronc regulatori comú i una regulació tècnica específica per a cadascuna de les seves modalitats. Respecte als hotels, es suprimeix la modalitat de balneari i es dóna un impuls als aspectes qualitatius per adequar l’activitat a la realitat del sector, a través d’un barem que incideix en la classificació a partir de l’existència o no de diferents elements de confort, encara que no s’assoleixi la superficie requerida. També hi ha canvis en apartaments i càmpings, però cal remarcar els que es produeixen en l’àmbit del turisme rural, amb la voluntat d’incrementar els elements de proximitat i autenticitat; en definitiva, de vinculació de l’activitat empresarial al territori.

Pel que fa als habitatges d’ús turístic, es produeix la seva integració definitiva en el sistema turístic, configurant-los com una activitat econòmica diferent de l’habitatge d’ús residencial i coordinant la seva regulació amb la normativa de règim local i el Dret Civil català.

Pel que fa a la reglamentació de les agències de viatges, s’assumeix la necessitat d’adequar la norma a la DSMI i es planteja una reforma profunda d’aquest sector, amb l’eliminació de barreres legals i administratives que dificultaven i restringien l’inici i l’exercici de les activitats, com ara l’exigència d’una forma societària i la necessitat d’obtenció de la preceptiva autorització administrativa, a part de la pèrdua del règim d’exclusivitat per a la venda de serveis turístics (només es manté per a les agències de viatges en el cas dels viatges combinats). També planteja canvis significatius com ara facilitar als agents de viatges domiciliats a la resta de la Unió Europea la possibilitat d’operar lliurement a Catalunya, complint amb la normativa dels països d'origen, i el fet que les agències de viatges puguin ubicar-se en altres establiments i vendre productes o serveis complementaris.

En definitiva, doncs, es pot parlar d’un procés de transició de les agències cap als agents, fet que reforça el rol d’assessorament que precisa una elevada qualificació professional, davant la tradicional i mera intermediació, un pas necessari per afrontar els reptes que proposa el futur de l’activitat, marcats també pel procés de reforma engegat per les institucions europees en la Directiva 90/314 de viatges combinats.

Un procés que haurà de continuar Es pot concloure, doncs, que malgrat l'esforç esmerçat en el lent procés de revisió de la normativa turística, la nova regulació no garanteix que no es produeixin conflictes entre els diferents àmbits competencials (la Unió Europea, l'Estat espanyol, Catalunya, els municipis) i que, en l'àmbit català, la normativa turística encara no està prou relacionada amb les competències d'altres departaments que també incideixen en el turisme i en l’activitat turística. Així, el procés de revisió normativa haurà de continuar, aportar una major coherència a l'actuació entre departaments i fer un esforç per incorporar el turisme com un vector estratègic transversal. L’entorn competitiu del segle XXI requereix el desenvolupament i la transició del turisme a Catalunya cap a un model més ordenat, sostenible i de qualitat. n Maria Abellanet. Directora general del Grup CETT Òscar Casanovas. Professor de Dret Turístic i Política Turística de l’EUHT CETT-UB

L’OITS celebra el 50è aniversari L’OITS (Organisation Internationale du Tourisme Social), que es va crear l’any 1963 amb el nom de Bureau International du Tourisme Social (BITS), amb seu a Brusel·les, celebra enguany el 50è aniversari.

Concretament, ho ha fet en el marc del 7è Fòrum Europeu per al Turisme Social, que ha tingut lloc de l’1 al 3 d’octubre, al Floreal Blankenberge de Bèlgica.

L’OITS és una associació sense afany de lucre (www.oits-isto.org/es), la missió de la qual és promoure l’accés a l’oci, a les vacances i al turisme per a un segment ampli de joves, famílies, jubilats i persones amb discapacitat. Pretén promoure, per tant, el turisme solidari i sostenible. Té dos objectius essencials: d’una banda, la sensibilització dels governs i de les institucions internacionals i regionals per les polítiques socials del turisme i les bones pràctiques; de l’altra, esdevenir una plataforma d’intercanvis i de serveis, afavorint l’intercanvi d’experiències.

Actualment en formen part 165 organismes públics i privats de 35 països d’Europa, Amèrica i Àfrica, entre els quals figura la Fundació Gaspar Espuña-CETT. Atès aquest vincle i la naturalesa de l’OITS, el CETT s’ha volgut sumar a la celebració del 50è aniversari de l’entitat. Per aquest motiu, Maria Abellanet, directora general del Grup, ha enviat un vídeo de felicitació als membres de l’associació.

Memoràndum sobre el Turisme Social L’aniversari de l’OITS s’ha celebrat el 4 d’octubre, posant punt i final al Fòrum Europeu per al Turisme Social, que en la present edició ha tingut com a lema “Social tourism: what future in Europe?”.

Durant el decurs de les jornades (http://www.estf50isto.com), s’ha preparat un memoràndum sobre el Turisme Social, amb vista a les eleccions europees de 2014. El document es va presentar al Parlament Europeu, a Brusel·les, també el 4 d’octubre. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 4

4

Notícies del Sector

El sector TURÍSTIC viu una TEMPORADA D’ESTIU que convida a L’OPTIMISME Els vuit primers mesos de l’any 2013, amb la temporada d’estiu inclosa, mostren un balanç força positiu a Catalunya, amb xifres que superen els onze milions de turistes, la qual cosa suposa un increment del 6,5% respecte de l’any anterior.

En moments de recessió econòmica com l’actual, si hi ha un sector d’activitat econòmica que a casa nostra no mostra signes de debilitat, aquest és el turisme. Així es desprèn de les dades publicades en la darrera nota de conjuntura Frontur, de l’Institut d’Estudis Turístics, i que indiquen que, fins a principis de setembre de 2013, l’activitat turística al nostre país ha superat les previsions inicials. Són resultats que milloren les xifres del mateix període del que va ser un any de rècord com el 2007, l’anterior a l’inici de la crisi, segons els especialistes. Si focalitzem l’atenció en la temporada d’estiu, els registres també mostren que ens trobem davant la millor temporada de la història turística del país.

D’aquesta manera, Catalunya s’erigeix en una de les destinacions europees de referència, superant els onze milions de turistes estrangers entre els mesos de gener i agost; un significatiu increment del 6,5% respecte al mateix període de l’any anterior, que la situa al capdavant de la resta de territoris de l’Estat espanyol que, en el seu conjunt, també ha superat el seu propi rècord, amb 42,3 milions de turistes procedents de la resta del món en el període indicat.

Xifres i causes Aquestes dades conviden a l’optimisme i deixen un balanç molt positiu per al sector, sobretot quan les arribades es tradueixen en els beneficis que generen al territori, des del punt de vista macroeconòmic. En aquest sentit, la despesa turística ha suposat un increment interanual d’un 11,4% en el mateix període citat anteriorment, a Catalunya, amb uns 9.753 milions d’euros en termes absoluts. Es tracta d’unes xifres de rècord que permeten assegurar que, en consonància amb l’augment d’arribades, cada cop més predomina un perfil de turista estranger disposat a gastar, ja que ha deixat uns 887 euros de mitjana durant la seva estada.

Aquests registres es produeixen en part gràcies al creixement i la consolidació en els darrers anys de nous mercats, que han trobat en el nostre país un lloc idoni per consumir el temps de lleure, gràcies a la combinació d’una oferta cultural, comercial i d’oci ajustada als seus interessos i necessitats. Així, més enllà d’aquells països emissors considerats

tradicionals, que també han intensificat la seva afluència cap a Catalunya, com ara França, el Regne Unit o els Països Baixos, cal destacar la irrupció dels mercats emergents que han acabat de refermar aquest creixement tan marcat. I és que països com ara Rússia o els Països Nòrdics han augmentat la seva afluència d’arribada un 29,3% i un 20%, respectivament, respecte al període gener-agost de 2012. A més, amb França, encapçalen la llista de països que han crescut més en termes de despesa amb relació al mateix període.

Hi ha, però, altres factors que expliquen aquesta conjuntura tan optimista a l’hora de fer un primer balanç dels primers vuit mesos de l’any. Els mercats emissors han evidenciat una falta de confiança en altres mercats que competeixen directament amb Catalunya, especialment els de la riba mediterrània i l’Orient Mitjà que, donada la inestabilitat política i social a què han estat sotmesos en els darrers mesos, han vist minvar espectacularment les arribades turístiques. Això no treu, però, que part de l’èxit el puguem atribuir a unes correctes polítiques promocionals d’oferta i de gestió per part de l’empresariat i l’Administració catalans.

Disminueix el turisme interior Però no tot són bones notícies. Si fem balanç dels viatges de turisme a Catalunya per part dels residents a la resta de l'Estat, les darreres dades publicades pel Departament d'Empresa i Ocupació, a partir de les dades Familitur de l'IET, referents al primer trimestre del 2013, indiquen una davallada del 2% respecte al mateix període de l’any anterior, constatant la tendència descendent del mercat espanyol.

Cal, per tant, no abaixar la guàrdia i seguir treballant, tant des del sector privat com des del públic, en la promoció turística de Catalunya en tots aquells mercats que puguin contribuir a l’èxit de la nostra oferta arreu del món. n Ramon Serrat. Professor de l’EUHT CETT-UB i consultor

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 5

5

Notícies del Sector

Projecte de COL·LABORACIÓ entre el CETT i JAVIER DE LAS MUELAS-PARADORES Amb l'objectiu de fomentar el talent i la carrera professional de l’alumnat de Restauració del CETT, aquest estiu s'ha iniciat un projecte de col·laboració entre l'Escola d'Hoteleria del CETT i Javier de las Muelas-Paradores, mitjançant el qual un grup d’estudiants realitza una formació pràctica en diferents Paradors de l’Estat, adquireix experiència i coneixements de la mà de l’equip de la prestigiosa empresa i, un cop acabat aquest procés, s’hi incorpora a treballar durant la resta de la temporada. Inicialment, quatre estudiants van ser seleccionats per participar en un exitós concepte innovador de restauració al Mar i Vent Restaurant & Cocktail Bar d’Aiguablava, a Begur, amb Paradores, i és previst que la iniciativa s’amplïi a altres projectes.

Javier de las Muelas (Barcelona 1955) és un dels intèrprets més importants de la cultura del cocktail a escala mundial. Empresari, innovador, creador de tendències i gestor gastronòmic de restaurants i cocteleries a Barcelona, Madrid, Sant Sebastià, Aiguablava, Palma de Mallorca i Bali, el proper mes de desembre iniciarà dos nous projectes. Un és a Singapur, amb Four Seasons, i l’altre, amb Paradores de Turismo, a l’Hostería Gaspar de Portolá, annex al Parador d’Arties, a la Vall d’Aran.

En aquest marc, el Dry Snow, Restaurant & Cocktail Bar presenta un concepte renovat de la cuina de la zona, amb els clàssics de la cocteleria internacional i noves creacions dissenyades especialment per a l’establiment, que compta amb un ambient molt acollidor i càlid.

Espais amb personalitat i experiències úniques Tots els espais de Javier de las Muelas compten amb una personalitat pròpia i s’emmarquen sota la mateixa filosofia:

Jordi Tarré i Carlos Moreno (cuina) i Marta Matamoros i Àngela González (sala), els quatre alumnes de l'EH del CETT al Mar i Vent

A l’espai Mar i Vent Restaurant & Cocktail Bar, a la platja de la Cala del Parador, a Begur, Paradores de Turismo i Javier de las Muelas presenten una innovadora proposta de gastronomia integral. Combinen una suggerent carta d’especialitats amb productes i plats típics de la zona, i un menú de còctels basats en textures i gustos inspirats en el paisatge d’Aiguablava. L’establiment compta amb una decoració basada en els materials naturals i els dissenys tradicionals, amb una il·luminació que ofereix, també a la zona chill out, un ambient càlid i acollidor que convida a relaxar-s’hi i gaudir de l’ambient.

crear experiències úniques cuidant les sensacions mitjançant productes genuïns dins el món de la gastronomia.

La cultura del servei és, doncs, un eix clau pel que fa a la interpretació i la filosofia de vida de Javier de las Muelas, que imparteix conferències en fòrums gastronòmics i escoles de negocis, i col·labora amb mitjans de comunicació que divulguen els seus articles d’opinió, així com la seva trajectòria professional. És consultor i assessor estratègic de Food & Beverage en importants companyies hoteleres globals: Meliá, Starwood, Paradores de España i Four Seasons, i per a companyies líders del sector com ara Bacardí Martini, Mahou San Miguel, Freixenet, o Schweppes, i ha realitzat una col·lecció d’àmbit mundial amb Nespresso.

El reconeixement El passat 10 d’octubre, a Londres, Dry Martini Barcelona by Javier de las Muelas es va consolidar com el primer bar espanyol a la prestigiosa llista dels 50 millors bars del món, per quart any consecutiu. En aquesta edició, ocupa la posició 14 del món i la número 2 de l’Europa Continental. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 6

6

El CETT en Acció

“El TURISME i la CATALUNYA del futur”, objecte de debat a L’OBSERVATORI La realitat econòmica i política actual, marcada per la crisi, ha intensificat la possibilitat de nous escenaris per a la Catalunya del futur. En aquest context, el passat 9 de maig, l'Observatori CETT, el marc de debat i reflexió sobre temes estratègics en l'àmbit de l'economia i el turisme per potenciar el coneixement des de la formació, va reunir a l’Hotel Alimara diferents perfils per analitzar les possibles conseqüències que tindria per al turisme, un dels principals motors econòmics del país, un possible escenari de sobirania a Catalunya.

En el debat hi van participar el Dr. Jaume Font, director del màster de Gestió Turística de les Destinacions Urbanes de l’EUHT CETT-UB i professor de Geografia i Història de la UB; Joan Domènech Abad, subdirector general d’Ordenança Turística de la Generalitat de Catalunya; Joan Carles Valero, periodista i delegat a Catalunya del Grup Vocento; i Xavier Cuadras, economista i autor del llibre Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència.

Durant la seva exposició, Jaume Font va parlar de la importància del turisme, com un dels sectors més emergents del món, amb més potencial de creixement en els propers anys i, per tant, amb més futur. Va dir que l’Organització Mundial del Turisme calcula que, l’any 2020, hi haurà 1.600 milions de turistes al món. En aquest escenari, Font va apuntar que “Catalunya té molta projecció en el sector per l’experiència i la tradició acumulada, a més dels recursos i la qualitat del producte”. També va especificar que el sector turístic té per davant molts reptes, que s’han de focalitzar a aprofitar tots els actius potencials que encara no s’han explotat, com ara el coneixement de moltes empreses i centres de formació.

D’altra banda, Joan Domènec Abad va exposar que el sector turístic representa el 13% del PIB català que contribueix de forma rellevant a la riquesa nacional. De fet, va dir, és dels pocs sectors que sobresurt en el context de crisi econòmica.

El subdirector general d’Ordenança Turística també va explicar que la Generalitat ha dissenyat un pla estratègic per al període 2013-1016, en què s’han detallat tots els eixos operatius i el model turístic a assolir, basat en una destinació de qualitat i amb valor afegit, en un marc de competitivitat sostenible. Segons Domènec Abad, “les destinacions catalanes continuen creixent mitjançant la internacionalització i, d’aquesta manera, han aconseguit trencar la seva depen-

dència respecte al turisme de la resta de l’Estat espanyol. Per tant, un escenari d’independència suposaria poc risc per al turisme des del punt de vista econòmic”.

Amb relació a aquest tema, durant el seu torn d’intervenció, Xavier Cuadras, economista i professor de la Universitat Pompeu Fabra, va argumentar que una possible independència de Catalunya tindria evidents conseqüències econòmiques. Per a Cuadras, “des de l’any 1986 fins al 2009 s’ha produït un dèficit fiscal que equival al 8% anual de manera sistemàtica”. D’altra banda, va mencionar que un estat sobirà afavoriria tenir una política econòmica pròpia. Va citar l’exemple de les infraestructures, que actualment estan desplegades des d’una perspectiva centralista, fet que dificulta la competitivitat de les empreses catalanes. Pel que fa a una hipotètica situació de boicot per part de la resta de l’Estat espanyol respecte als productes i serveis catalans, l’economista va explicar que això suposaria una reducció de les relacions comercials del 40% en un cas extrem i tindria un impacte negatiu del 4% en el PIB català.

En contraposició a la resta de ponents, Joan Carles Valero, periodista i delegat a Catalunya del Grup Vocento, va exposar el seu convenciment que les coses anirien millor sense un procés d’independència. Segons Valero, l’èxit de Catalunya està molt relacionat amb els Jocs Olímpics de Barcelona perquè van ser “la millor campanya publicitària que mai s’ha fet a la història del nostre país. Amb les olimpíades del 92 ens vam col·locar en l’ideari de milions de persones arreu del món, i aquest fet va ser fruit d’un consens, malgrat les diferències polítiques entre els partits que ostentaven responsabilitats en les diverses administracions implicades en el projecte. Ara estem gaudint dels resultats d’aquella campanya i aquell consens polític en què el català va ser l’idioma oficial”. n Més informació: http://observatoricett.blogspot.com.es

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 7

7

El CETT en Acció

EL CETT se suma al MOVIMENT de CIUTATS EDUCADORES Amb perspectives d’obrir noves línies d’investigació i d’acció des del sector turístic, l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB està establint nous llaços de compromís amb el Moviment de Ciutats Educadores. Amb una notable repercussió internacional, l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT) del CETT participarà en el XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores que se celebrarà al Palau de Congressos de Barcelona, del 13 al 16 de novembre de 2014, amb el tema "La Ciutat Educadora és una ciutat que inclou”.

Les noves demandes del sector turístic apunten cap a un turisme d’oci i de qualitat que aporti experiències d’aprenentatge vinculades amb la cultura i les formes de viure del lloc visitat. En aquest sentit, la motivació principal del turista rau en la possibilitat de viure una experiència més emotiva i vinculant al punt de destinació. Aquesta nova visió del turisme comporta que les ciutats turístiques, més enllà del model clàssic de sol i platja, reformulin la seva oferta, posant èmfasi en la forma de presentar i gestionar el seu patrimoni. Així, doncs, és necessari apuntar cap a una nova via on les ciutats esdevinguin grans espais generadors d’experiències d’aprenentatge per als turistes, i la millor manera de fer-ho és convertir-se en el que s’anomena una “Ciutat Educadora”.

Noves línies de recerca i actuació de l’ACE TCT La Dra. Laia Coma i la Dra. Nayra Llonch, com a membres de l’ACE TCT, participaran activament en el proper XIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores de Barcelona. Actual-

ment s’està perfilant un pla d’actuació, amb l’objectiu de donar a conèixer les accions i els programes que es fan des de l’EUHT, vinculats a les temàtiques centrals del Congrés. Concretament, es preveu dur a terme diverses activitats, simposis, tallers i taules rodones paral·leles al certamen, així com participar directament en el mateix Congrés amb comunicacions i/o ponències per part de diversos membres de l’Escola.

Què és una Ciutat Educadora? És una ciutat que promou activitats i projectes, des de l’àmbit privat, el públic i des de les administracions, per oferir a la ciutadania (als residents fixos o temporals) possibilitats de coneixement i d’aprenentatge en qualsevol dels seus àmbits: polític, econòmic, social, cultural i també turístic, entre d’altres. Es tracta, doncs, de ciutats amb una clara voluntat educativa convençudes del seu potencial formador, des de múltiples esferes i per a tots els seus habitants.

A dia d’avui, ja són centenars les ciutats de tot el món declarades autèntiques ciutats educadores i, per tant, membres inscrits a l’Associació Internacional de Ciutats Educadores (AICE). En destaca Barcelona, per ser una de les pioneres del moviment que ha aportat una nova perspectiva a les ciutats i als recursos que posseeixen. Ja el 1990, va acollir el I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, durant el qual es va redactar i aprovar la Carta de Ciutats Educadores. n Laia Coma. Membre de l’ACE TCT del CETT Més informació: www.edcities.bcn.es

El conseller Felip Puig visita el CETT El passat 31 de maig, el conseller d'Ocupació i Empresa, Felip Puig, va visitar les instal·lacions del CETT. En el transcurs de la seva visita, el conseller va conèixer de primera mà les diferents accions que duu a terme el Grup per reforçar els vincles entre el sector empresarial i l'alumnat, així com les dades referents al volum d'ofertes de pràctiques i laborals que rep l’entitat, i va tenir l'oportunitat de conèixer el grup d'estudiants que havia de fer una estada a l’estranger durant l’estiu. Posteriorment, Felip Puig va dinar amb components de l'equip directiu del CETT i amb la directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, Marian Muro. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 8

8

El CETT en Acció

TROBADA per enfortir vincles amb el turisme RURAL COMUNITARI de l’Amèrica Llatina Al mercat català i espanyol, el turisme rural comunitari (TRC) encara no està tan consolidat com en altres països europeus, com ara Alemanya, Holanda, Anglaterra o França. Per aquest motiu, Alba Sud, l’EUHT CETT-UB, l’Ajuntament de Sant Cugat, Èxode Viatges i TOSCA, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van organitzar, del 20 al 29 d’octubre, una trobada dirigida a consolidar els vincles entre les operadores de TRC de l’Amèrica Llatina i diferents actors del turisme a Catalunya (agències, universitat, ONG i Administració local).

El TRC, a l’Amèrica Llatina, és un tipus de turisme que es duu a terme en zones rurals on la població local –especialment pobles indígenes i famílies camperoles–, a través de diferents estructures organitzatives de caràcter col·lectiu, té un paper central en el seu desenvolupament, la gestió i el control, així com en la distribució dels beneficis. Habitualment aquest tipus d’activitat no substitueix les activitats agropecuàries tradicionals (agricultura, ramaderia, pesca, activitats forestals, artesania...), sinó que és una forma d'ampliar i diversificar les opcions productives de les comunitats rurals i complementar així les economies camperoles.

Per als visitants, aquesta oferta permet conèixer de la mà de la població local els entorns naturals, la vida quotidiana, activitats productives tradicionals, la història... Un dels seus principals atractius és la possibilitat d’establir relacions personals i directes amb la gent de cada lloc, a més de l’afegit de saber que s’està contribuint a la millora de les economies locals. En bona mesura, el TRC s’inscriu en el marc del turisme responsable.

Ampliant els canals de comercialització Durant els darrers anys, un dels aspectes crítics per a la consolidació d’aquestes propostes ha estat la dificultat d’ampliar i enfortir els canals de comercialització, als mateixos països i a l’exterior. Per això és clau per a moltes iniciatives comunitàries disposar d’operadores turístiques especialitzades en TRC. En alguns països llatinoamericans, les pròpies iniciatives han creat les seves operadores a través de les xarxes; en altres casos s’ha arribat a acords amb operadores privades que treballen específicament aquest segment.

En el cas de la trobada del 20 al 29 d’octubre, una delegació de deu representants d’operadores turístiques especialitza-

© ACTUAR. Costa Rica

des en TRC de diferents països de l’Amèrica Llatina* va visitar Catalunya per enfortir els llaços comercials amb agències catalanes, intercanviar experiències i conèixer iniciatives de turisme al nostre país que poden servir de font d’inspiració per al disseny de productes i serveis als llocs d’origen.

El dia 23 es va organitzar una xerrada al CETT per donar a conèixer les diferents propostes del TRC, i el 25 d’octubre s’hi va celebrar un workshop per reforçar la relació amb agències de turisme catalanes i estudiants de turisme interessats a col·laborar amb les propostes. Entre les visites a experiències exitoses de turisme a Catalunya, la delegació va descobrir, a la comarca de la Garrotxa, la gestió d’espais naturals i el desenvolupament d’un model turístic vinculat a la producció agropecuària local; el turisme vinculat al vi a la comarca del Penedès; la gestió d’un turisme de sol i platja articulat amb una oferta complementària al municipi del Vendrell; o l’experiència de Granollers, amb la recuperació de la memòria històrica recent com a part de l’oferta turística. n Ernest Cañada. Coordinador d’Alba Sud Més informació: www.albasud.org * La delegació la van formar Roxana Flamenco, d’El Salvador, directora de ToururalES, presidenta de la Mesa Nacional de TRC de El Salvador, i de la Red de TRC de Centroamérica, Belice i República Dominicana; César René, d’El Salvador, responsable de Turisme de l’Ajuntament de Tamanique; Madelyn Castro, de Costa Rica, coordinadora de Producte d’ACTUAR; Flora Acevedo, de Nicaragua, responsable d’Èxode Nicaragua i docent de Turisme de la Universitat Nacional Autònoma de Nicaragua (UNANManagua); Rosa Maria Martins, coordinadora de la Red Cearense de Turisme Comunitari (Red TUCUM); Christian Alfredo, de l’Equador, gerent general de Runa Tupari Native Travel; Sandro Bladimir, de Bolívia, coordinador nacional de la Red TUSOCO; José Gerstle, de Xile, responsable comercial de Travolution; Carlos Ramiro, de l’Argentina, assessor tècnic de la Red de Turismo Campesino de Salta i coordinador de l’equip tècnic de la Red Argentina de TRC. També va acompanyar-los Felipe Zalamea, d’Anglaterra, director de l’agència de viatges Sumak Travel.

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 9

9

El CETT en Acció

Responsabilitat Corporativa Participació en la III edició de la Tapa Solidària. L’Aula Restaurant del CETT torna a adherir-se a aquest projecte, per unir el seu esforç al del Casal dels Infants, associació que, des de fa 30 anys, concentra els esforços en els barris més vulnerables per aconseguir millores concretes i duradores en la qualitat de vida dels infants, els joves i les famílies en situació o risc d’exclusió social i les comunitats on viuen, afavorint la transformació social des de l’entorn proper. Des del passat 7 d'octubre i fins al 7 de gener de 2014 s’inclourà a la carta el plat Suflé de patata amb tòfona, com a Tapa Solidària, i el CETT destinarà 1,50 euros de cada venda d'aquest plat al Casal dels Infants. A més, amb la consumició es participa en el sorteig d'un viatge a Dubai per a dues persones, ofert pels 71 restaurants col·laboradors. Podeu trobar més informació a les xarxes: a http://tapasolidaria.org, a http://www.facebook.com/tapasolidaria i a http://twitter.com/tapasolidaria

Nova col·laboració entre l’EUHT CETT-UB i la Polytechnic of Namibia.

El 9 de juliol, Ramon Serrat, membre de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori del CETT, va participar a Namíbia en el seminari “Towards Sustainable Tourism In Namibia: Management Models and Trends”, amb la ponència “Tourism management: mechanisms and tools to create successful experiences in a destination”. L’acte, organitzat per la Universitat Politècnica de Namíbia (UPN) i la Fundació Internacional Olof Palme (FIOP), s’emmarca en la realització de la IV Fase del Projecte de Transferència de Coneixement en Països en Vies de Desenvolupament iniciat el 2010 entre l’EUHT CETT-UB, la FIOP i la UPN, amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECID), mitjançant el qual dos estudiants de Namíbia, al llarg d’aquest semestre, cursen diferents assignatures de grau, realitzen pràctiques i s’allotgen a Àgora BCN.

El CETT, amb Nocilla i el Banc dels Aliments. Com a tret de sortida de la campanya “La fam no fa vacances”, l’1 de juny, al Passeig Marítim de la Barceloneta, Nocilla va batre el rècord Guinness de l’entrepà més llarg a la ciutat de Barcelona, i va convertir l’esdeveniment en un acte solidari, amb l’aportació de 25.000 quilos d’aliments al Banc dels Aliments de Barcelona i el repartiment de bona part de l’entrepà entre entitats benèfiques col·laboradores del Banc. Alumnat i professorat de l’Escola d’Hoteleria van coordinar el fet de tallar, manipular i estirar la nocilla amb la paletina pels 3.000 metres d’entrepà.

El CETT se suma a la campanya “Barcelona comparteix el menjar”.

Des del passat mes de maig, l’Hotel Alimara, l’EH CETT i Àgora BCN participen en aquest projecte, nascut de l’ONG Nutrició sense Fronteres i que té com a finalitat l’aprofitament i la recollida d’excedents de menjar cuinat a grans hotels i restaurants de Barcelona, per ser distribuït a menjadors socials de l’entorn i reduir la situació de pobresa a la ciutat. Fruit de la col·laboració, el CETT lliura, un cop per setmana, el menjar als responsables dels diferents menjadors socials, que es fan càrrec de la seva distribució.

El CETT, seu de la presentació de la iniciativa Masroig Vi Solidari 2013.

El propietari de Vila Viniteca, Quim Vila, i l'escriptora Empar Moliner van presentar el 9 de maig, al CETT, la III edició d’aquesta iniciativa que uneix vi i solidaritat amb l’objectiu de recaptar fons per a la investigació del càncer infantil, de la mà de set cellers del Masroig (DO Montsant): Orto Vin, Coca i Fitó, Dit Celler, Cellers Can Blau, El Vi a Punt, Celler El Masroig i Mas de l'Abundància. Durant l'acte es va presentar la nova anyada de Masroig Vi Solidari i la proposta d'etiquetatge duta a terme per l'estudi Atipus, amb la participació en el disseny de l’alumnat de cinc escoles del Priorat i dels pacients de la unitat d'oncologia infantil de l'Hospital Sant Joan de Déu. En total es van posar a la venda 1.500 ampolles de vi solidari, que es van vendre a un preu de 10 euros durant la III Fira del Vi Solidari que va tenir lloc el 8 de juny, a Masroig.

L’Hotel Alimara participa en un press trip per promocionar el turisme sostenible. El Club EMAS, l'Agència Catalana de Turisme i altres col·laboradors van participar en un viatge de premsa per Catalunya per fomentar el turisme sostenible al país. L’acció es va dur a terme del 25 al 28 d'abril, i va portar a periodistes alemanys, anglesos i espanyols per la comarca del Berguedà, per fomentar el territori i el seu turisme sostenible. Abans del viatge, Turisme de Barcelona va rebre el grup de periodistes a l'Hotel Alimara, on membres del Club Emas van explicar en què consistiria el cap de setmana, i Eva Viciano i Cristina Santolaya, per part de l’Hotel Alimara, van presentar el programa de sostenibilitat que es duu a terme a l’establiment, on el grup es va allotjar durant la primera nit.

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 10

10

El CETT en Acció

Es lliuren els IX PREMIS EMPRENEDORS Enguany s’ha celebrat la IX edició del Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic, certamen que organitza la Fundació Gaspar EspuñaCETT, amb el patrocini de la Diputació de Barcelona, per estimular aquestes iniciatives i sensibilitzar per a un creixement sostenible del turisme.

El lliurament d’aquests guardons va tenir lloc el 6 de juny, al Paranimf de la Universitat de Barcelona i en el marc de l’acte de finalització dels estudis de màsters i dels cursos d’extensió universitària del CETT. Dels 19 projectes presentats a la convocatòria, el jurat va concedir: • El primer premi (3.600 euros) a “Prometeo: Deaf Display”, de Sara Giménez. Consisteix en la creació d’una plataforma social per a viatgers amb discapacitat auditiva, per tal de facilitar a aquest col·lectiu i a les seves famílies l’accés al turisme, l’oci i la cultura. És un producte innovador i útil, amb un marcat sentit social, fet pel qual és mereixedor del qualificatiu de projecte d’emprenedoria social.

• El primer accèssit (2.400 euros) a “Emotioners, SL”, de Berta Creus. Proposa la creació d’un tipus d’agència de viatges receptiva que pretén ser botiga d’emocions i treballar les experiències personalitzades. Ja en actiu, actualment ofereix uns 120 productes i es dirigeix a empreses i col·lectius d’usuaris d’arreu, però, especialment, nord-americans.

• El segon accèssit (1.800 euros) a “Retaste Spain”, d’Anna Torres. Es tracta d’un projecte de comerç electrònic, amb una proposta de 13 packs de tapes adreçada als estrangers que han visitat Espanya. Amb originalitat i de forma simpàtica i divertida, la web www.retastespain.com presenta un servei de venda de tapes i vins d’Espanya, i difon una mostra dels plats més típics.

• El Premi Honorífic a l’Emprenedor Pioner va recaure en Jordi Comas (a títol pòstum) i Carme Hospital, per dedicar part de la seva vida al sector turístic, essent pioners en la promoció i la gestió turística, i contribuint a situar Platja d’Aro en el mapa de destinacions turístiques d’Europa. n Més informació sobre la X convocatòria 2014 a: http://www.cett.es/fundacio-gaspar-espuna

L’Obra Social La Caixa i la Fundació Gaspar Espuña-CETT col·laboren en temes d’emprenedoria i responsabilitat social La FGE–CETT, amb l’objectiu de seguir aprofundint en l’emprenedoria en l’àmbit del turisme, ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Obra Social La Caixa. Fruit d’aquest acord, l’esmentada Obra Social participarà en la difusió del Concurs de Projectes Emprenedors en el Sector Turístic que organitza la Fundació i que enguany encara la X edició, formarà part del Jurat i col·laborarà en el finançament del certamen. El concurs incidirà més en temes d’emprenedoria social, un camí per resoldre una necessitat social mitjançant un projecte empresarial.

Paral·lelament, el Grup CETT col·laborarà amb el Programa Incorpora de La Caixa, que té com a objectiu principal la inserció laboral de persones en situació o risc d’exclusió social. També en el marc d’EduCaixa, el CETT farà difusió entre el seu alumnat del kit d’emprenedoria que elabora aquest programa de l’Obra Social i que té com a finalitat posar al servei de la comunitat educativa activitats pensades per reforçar els valors, el compromís social i el treball en equip, amb l’objectiu de despertar vocacions emprenedores, científiques, difondre l’art i la cultura, i promoure el creixement personal, mitjançant el foment dels hàbits saludables, l’educació en valors i la sensibilització social. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 11

11

El CETT en Acció

Més DEMANDES laborals La Borsa de Treball del CETT-UB ha recuperat, durant l’exercici 2012-2013, la tendència a l’alça iniciada el curs 2010-2011, amb més de 1.500 demandes laborals rebudes durant el darrer curs.

Les àrees d’allotjament i restauració (vegeu el gràfic sobre la distribució de les ofertes laborals rebudes) són les que han crescut més en nombre de demandes al llarg del darrer curs, i s’ha detectat una lleugera recuperació dins l’àmbit de la intermediació respecte als darrers anys, sobretot pel que fa a perfils relacionats amb les agències en línia i especialitzades.

També hi ha un clar creixement cap a la internacionalització de les demandes, en destins tan diversos com ara el Regne

Unit, Alemanya, Qatar, la Xina, Dinamarca, Mèxic, França, Suïssa, els EUA o el Vietnam. Pel que fa a les incorporacions, el 52% correspon a antic alumnat del CETT –ara professionals del sector– que canvien de feina o es trobaven a l’atur.

Cal destacar que un 7% dels convenis tramitats com a pràctiques tot just en finalitzar esdevenen contractes laborals. n

FLAIXOS L’Escola d'Hoteleria participa a la Fira Seafood.

Alumnat de l’Escola d’Hoteleria del CETT, juntament amb el professor Pau Díaz, van col·laborar a l’estand de PRODECA-Promotora d'Exportacions Catalanes, ubicat a la Fira SEAFOOD, el punt de trobada del sector del peix i el marisc del Sud d’Europa i del Magrib, que es va celebrar a Barcelona, del 22 al 24 d’octubre, al recinte firal de Gran Via.

El CETT, de nou a Mercat de Mercats.

Del 18 al 20 d’octubre, l'Ajuntament de Barcelona i l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona es van tornar a bolcar en la dinamització comercial dels mercats amb la quarta edició d’aquesta fira, que de nou va ocupar l'avinguda de la Catedral i l'avinguda de Francesc Cambó. A més dels 44 paradistes dels mercats municipals, productors i distribuïdors alimentaris d’arreu de Catalunya, el certamen va comptar amb una aula gastronòmica (en què xefs de prestigi van exposar diversos aspectes de la gastronomia i l’alimentació), el Celler dels Sommeliers, i tastets en forma de tapes oferts per 14 establiments. L’Escola d’Hoteleria del CETT, alumnat i professorat, va participar-hi activament donant suport en aquests diferents àmbits.

Implicats en el Pla per qualificar la formació hotelera a l’Hospitalet. El 27 de setembre, Elisenda Farràs, com a responsable de l’E3, el Servei Estudiant-Empresa del CETT, va ser convidada a participar a la Taula de Treball que I'Ajuntament de l'Hospitalet va organitzar per tal d'establir les prioritats de la qualificació i la formació d'hoteleria en aquesta ciutat. La Taula s’emmarca en el Pla per a la qualificació i la formació en el sector de l'hoteleria de l’Hospitalet, i va tenir lloc al Centre d'Empreses de I'Àrea de Promoció i Ocupació del municipi.

Col·laboració amb el programa de TV3 Valor Afegit.

El 26 de juny, TV3 va emetre el programa Valor Afegit, sobre com el turisme s'ha convertit en un mannà d'efectes balsàmics que ajuda a suportar la profunda crisi actual.

El professor del CETT-UB i consultor, Ramon Serrat, va tenir-hi un paper destacat.

Serrat va explicar com es treballa en temes de qualitat des de CETT Consultors i va posar com a exemple el cas de l’Hotel Volga i el programa SICTED. El vídeo es pot veure a http://www.tv3.cat/3alacarta/#/videos/4622391

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 12

12

Tema

S’INAUGURA el nou edifici del campus CETT-UB El passat 17 d’octubre, el president de la Generalitat, Artur Mas, va inaugurar les noves instal·lacions de l’edifici principal del CETT, acompanyat pel rector de la Universitat de Barcelona (UB), Dídac Ramírez; pel president del Grup CETT, Miquel Alsius; pel president de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, Antoni Sansalvadó; i Maria Abellanet, consellera delegada del Grup. En el transcurs de la visita al campus CETT-UB es va presentar el nou edifici que, amb una inversió de 3,5 milions d’euros, ha ampliat un 15% el seu espai, que ha passat de 5.920 m2 a 6.720 m2, amb la renovació del 46% de les instal·lacions existents. L’ampliació l’ha projectat l’arquitecte Joaquin Ortega Arévalo.

Amb el descobriment d’una placa commemorativa, el passat 17 d’octubre, el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, inaugurava les noves instal·lacions del CETT, amb una notable presència d’autoritats del sector turístic i de mitjans de comunicació, que es van fer ressò de l’esdeveniment.

Del total de la inversió -3,5 M d’euros- per ampliar i reformar l’edifici principal del CETT, un 55% s’ha destinat a nova tecnologia i equips de darrera generació, amb la intenció de millorar l’atenció pedagògica en un nou aulari que inclou espais sensorials, sales interactives i de demostració, i tallers de gastronomia. Aquesta aposta de futur pretén atendre l’important creixement que experimenta el CETT pel que fa al nombre d’alumnat (la demanda internacional ha incrementat un 116% en els darrers cinc anys) en la majoria de formacions, i també de l’oferta de formacions reglades, com ara la nova proposta de cicles formatius, els nous màsters oficials amb cinc programes formatius, els programes internacionals (els Winter i Summer Courses, els Semmester Programs...) i la formació a mida per a empreses i col·lectius internacionals.

Noves aules, tecnologia punta, més equipaments L’ampliació (vegeu el requadre de la pàgina següent i la informació de les properes pàgines) ha donat lloc a set noves aules teòriques (incloent-hi l’espai UB-Bullipèdia.CETT), noves aules tècniques, un espai multimèdia, una sala de juntes i noves àrees per a tutories i atenció a l'alumnat. Els nous espais de treball s’han dissenyat per estimular en l’alumnat competències com ara l'esperit emprenedor i la creativitat, la participació i el treball en equip, i desenvolupar el coneixement especialitzat.

Pel que fa a les instal·lacions, el CETT ha destinat un 35% del total de la inversió a realitzar millores tècniques en l’edifici, sobretot en l’àmbit de la climatització, el control d’accessos, la il·luminació i el tractament acústic. També s'han renovat i ampliat els punts d'accés Wi-Fi per garantir la cobertura total

en les diferents àrees de l’edifici. Algunes aules s’han equipat amb connexió per pack multimèdia amb l’objectiu d’augmentar les gravacions i el video-streaming a les classes.

L’equipament, amb un 20% de la inversió, ha contemplat, entre d’altres, la incorporació de cuines industrials d’última generació que s’utilitzaran a les aules tècniques de cuina per a pràctiques i de demostració.

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 13

13

S’inaugura el curs acadèmic 2013-2014 La presentació de les noves instal·lacions del CETT va coincidir amb la inauguració del curs acadèmic. L’acte, que va tenir lloc al Saló Mediterrània de l’Hotel Alimara, ple de gom a gom d’alumnat i autoritats, també va comptar amb la presència del president de la Generalitat de Catalunya.

El rector de la UB, el Dr. Dídac Ramírez, va començar els parlaments fent referència a la història i la trajectòria conjunta del CETT i la Universitat de Barcelona. Ramírez va parlar “del camí iniciat fa més de 20 anys, i que ens ha dut fins aquí; un camí fonamentat en una característica molt pròpia de Catalunya: la confiança”. Va esmentar el projecte endegat aleshores per ambdues institucions, de la confiança que la UB va dipositar en el pioner Gaspar Espuña i en l’equip liderat per Maria Abellanet [actual consellera delegada del CETT], i va celebrar el maridatge entre la Universitat i el CETT, “que seguirà durant molts anys, perquè encara queden molts anys per treballar per al futur del país i del sector”.

A continuació, Miquel Alsius, president del Grup CETT, va manifestar que, “amb prop de 45 anys de trajectòria dedicada a la formació excel·lent, es pot afirmar que el nostre mètode, tan propi i característic, és tot un èxit”.

Assegurant que “la vida només es pot comprendre mirant enrere, però s’ha de viure mirant endavant”, es va referir a la inauguració dels nous espais i al nou grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques que començarà el curs vinent, i d’iniciatives com ara la BulliPedia, en què el CETT participa activament amb la subunitat UB-Bullipèdia.

CETT. Alsius va explicar els pilars del projecte del Grup CETT –sempre de la mà de la UB, del sector i les empreses, d’un equip ple d’il·lusions, i de l’alumnat, les persones i els professionals–, i va destacar el paper de la institució per seguir contribuint a posicionar Barcelona i Catalunya com a referents.

Finalment, es va dirigir a tots els estudiants, tot convidant-los a desenvolupar al CETT les competències, els valors i les aptituds necessàries durant el seu recorregut vital i professional, a divertir-se mentre es formen, i a ferho amb creativitat i il·lusió.

MARIA ABELLANET Consellera delegada del Grup CETT

UNA NOVA FITA FETA REALITAT Enguany celebrem una nova fita. Es tracta de l'ampliació i la remodelació de les instal·lacions acadèmiques, que el CETT ha fet realitat després d'un estiu maratonià d'obres, sense aturar ni l'activitat ni els serveis.

Les dues noves plantes (800 m2), que afecten la part de l’edifici orientada al jardí de l'Hotel Alimara, juntament amb la remodelació d'alguns espais ja existents (2.700 m2, un 46% de l'edifici), han donat com a resultat una ampliació d’un 15% de les instal·lacions, que han passat a ocupar un total de 6.720 m2. S’han construït set noves aules teòriques, noves aules tècniques ubicades a la planta -1 (amb llum natural a través d'un magnífic pati anglès de nova construcció), una sala de gravació i videoconferències, una sala de juntes, i nous espais per a tutories i atenció a l'alumnat.

El nou aulari aporta nous recursos per estimular la creativitat, la innovació i l'esperit emprenedor de l'alumnat, i la nova configuració dels espais facilita la implantació de dinàmiques participatives a fi de fomentar les esmentades competències. Alguns detalls, com ara la recepció de l'escola i la de l'Aula Restaurant, fan més tangible l'orientació del centre vers el servei. A més, els espais de treball, que també s'han reordenat, fomenten el treball en equip i el desenvolupament de coneixement especialitzat, seguint els criteris de la visió estratègica del CETT. En aquest sentit, el disseny arquitectònic i la configuració dels espais s’han plantejat per tal que influeixin en el benestar de les persones, tant de l'alumnat com de tot l'equip del CETT, i perquè tinguin un impacte positiu directe en els processos d’aprenentatge.

Amb els nous espais, el CETT té com a objectiu consolidar el seu model pedagògic, un model pioner i referent en l’aplicació de l'Espai Europeu d'Educació Superior (EEES) en l'àmbit del Turisme, l'Hoteleria i la Gastronomia (THG). Un model formatiu que es desenvolupa a les aules, als espais tècnics i a les empreses pròpies d’aplicació del campus CETT-UB, així com al sector. Una formació multidisciplinar i integradora, per a totes les especialitats i nivells del sector turístic i hoteler, i amb reconeixement oficial, que ofereix a l’alumnat la possibilitat de realitzar tot l’itinerari curricular i li proporciona una experiència d’aprenentatge activa i única.

Totes les millores realitzades al nou CETT tenen com a objectiu la innovació en la transmissió de coneixement i la millora de l'excel·lència acadèmica. Créixer, en el context actual, representa una aposta ferma per la formació especialitzada en Turisme i pel sector. Un important sector econòmic que demana professionals amb una sòlida formació i amb competències per innovar i per emprendre en un context internacional, i que valora positivament l'alumnat i l'antic alumnat del CETT. Aquest nou creixement, doncs, revalida el compromís del CETT amb el Turisme i amb la formació, amb la voluntat de continuar essent un referent per al sector. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 14

14

Tema

Després de l’acte d’entrega dels Premis a l'Excel·lència Acadèmica que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT, i que va presentar Manel Bassols, director de la Fundació (podeu trobar més informació a http://www.cett.es/home2011pages/ noticia.aspx?idNoticia=95831), el president de la Generalitat, Artur Mas, va dirigir unes paraules als assistents.

Artur Mas va iniciar el parlament felicitant el CETT-UB: "Quan s'amplia la casa vol dir que hi ha projecte, un projecte sòlid. Hi ha ganes de fer coses, de caminar endavant, i gent per fer-ho", va dir. Va mencionar la trajectòria de la institució, “de gairebé 45 anys, que va néixer per l’impuls dels pioners, amb el senyor Gaspar Espuña, i que segueix endavant”, i va recordar aquells inicis, gairebé paral·lels a l’eclosió del turisme a Catalunya. Així, va comentar, “el CETT ha anat creixent a mesura que ho ha fet el turisme”.

El president de la Generalitat també va fer referència a la realitat actual del CETT com a filosofia de campus integral, que reuneix el professorat, l’alumnat, els professionals, les empreses, la Universitat, la recerca, la projecció internacional... en un mateix espai. Un model molt necessari en el camp del turisme i en d'altres –va dir- i que permet que la innovació i la formació es vagin filtrant a tots els sectors: “En aquest model hi ha una línia estratègica de futur, en un àmbit, el turisme, que és un àmbit de futur.”

Segons Mas, “al nostre país, el turisme és una activitat central –tot i que no n’és l’única, ja que tenim una economia molt diversificada–, i per tant, és estratègica. Per això ens interessa molt, com a país, seguir-hi treballant amb empenta, perquè segueixi essent capdavantera en el futur.” Va expressar que cal seguir aquesta direcció, com ho fan altres zones capdavanteres del món en aquest àmbit, i va posar com a exemple Califòrnia, com a punt neuràlgic on la gran indústria turística conviu amb d'altres d’igual o més importància, i consolida la seva solidesa econòmica. En aquest sentit, el president va destacar que “Catalunya ha de tenir aquesta aspiració. Ho tenim a l’abast, amb una realitat molt bona que podem millorar”.

Amb referència a la situació política del país, i davant de tota mena de discursos sobre el futur, Artur Mas va dir que “sigui quina sigui la situació, no hem de tenir por i seguir el nostre

camí com a país, ja que continuarem tenint els nostres paisatges, la nostra arquitectura, el patrimoni cultural, una gran oferta d'allotjament i de lleure a tot el territori, seguirem a l’avantguarda del món de la gastronomia, i seguirem essent atractius des de tots aquests punts de vista. A més, tenim i tindrem empreses i, gràcies a centres com ara el CETT, tenim i tindrem molt bons professionals”. “Més enllà de la situació política de Catalunya en el futur –va afegir–, això ho seguirem tenint i, si ens ho proposem, podrem fer que vagi a millor. Tenim molt bones cartes a les nostres mans i el repte és saber-les jugar. En el camp del turisme ho hem sabut fer, cada cop millor, i cal fer-ho en el futur, també en la resta d’àrees del país. Això només depèn de nosaltres.”

Mas va explicar que en el cas del turisme aquesta realitat és fruit de l’esforç de molta gent. Va citar els pioners, els qui van tenir la visió fa molts anys, els qui s’han incorporat a la trajectòria, va mencionar la feina ben feta i la tasca del CETT, que “s’ha convertit en un centre de formació d’alt nivell que juga una posició central en aquest àmbit del turisme, l’hoteleria i la gastronomia al nostre país”. Finalment, el president va acabar la seva intervenció agraint aquesta tasca i el lligam del Grup CETT amb la UB i, dirigint-se als estudiants, a qui va desitjar un bon curs acadèmic 2013-2014, va dir que “omple de goig veure que aquest país té tanta gent jove amb ganes, amb voluntat de formar-se amb bons valors; persones amb empenta per tirar el país endavant”.

ELS NOUS ESPAIS TÈCNICS DEL CETT PLANTA -1 Aula Tecno-Culinària Aquesta sala, que es pot dividir en dos espais si es desitja, es pot utilitzar com a aula demostrativa i com a espai d’assaig de proves i desenvolupament d´I+D. Disposa de maquinària i estris de darrera tecnologia per fer de la investigació gastronòmica l´eix clau per desenvolupar una formació de qualitat. En aquest sentit, l´alumnat pot posar en pràctica projectes d´investigació en un espai adequat a aquest fi.

Taller de Restauració Aula Tecno-Culinària

Aquest espai té una doble funcionalitat: és l’espai menjador per a l’alumnat i el personal del CETT, i en les franges de matí i tarda és una aula de tecnologia de servei, on l’alumnat rep formació tècnica en matèria de serveis bàsics i mise en place. Això permet que adquireixi, en un espai sense clientela real, les habilitats tècniques que posteriorment posarà en pràctica a les aules Restaurant i Bar.

Aula de Preelaboracions És l’espai d’aprenentatge especialitzat en les tècniques de preelaboració: la manipulació de les matèries primeres, el reconeixement del producte, el despecejament, els talls i la

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 15

15

correcta conservació. La destresa i l’habilitat que adquireix l’alumnat són les bases per a la posterior aplicació a les elaboracions culinàries.

PLANTA 1 Espai UB-Bullipèdia.CETT És l’espai creat per fomentar la reflexió i treballar el procés creatiu a l’hora de desenvolupar la investigació de productes, tècniques i elaboracions culinàries (vegeu la pàgina 20).

Compta amb els recursos adients per desenvolupar la creativitat de forma individual i grupal, tant quan es treballa amb el professorat i l’alumnat del CETT com quan es col·labora amb l’equip d’ElBulli. L’espai disposa de plafons de suro situats al lateral de l’aula per visualitzar de forma mural el desenvolupament de les temàtiques, i d’armaris per guardar el material que es va creant. La tasca coordinadora del CETT en el projecte pel que fa a les escoles participants d’arreu del món es pot visualitzar al mapamundi mural.

PLANTA 2 Aula Recepció Dissenyada perquè l’alumnat adquireixi les competències professionals de recepció pel que fa a les operacions que es realitzen al Front Office d’un hotel o allotjament turístic, permet combinar en un mateix espai la classe teòrica i una aplicació pràctica/demostrativa i de roll play. L’estudiant s’hi ubica com si es tractés d’un espai professional, i usa elements tecnològics com el TPV per reproduir una situació de reserva d’habitacions, registre de clients, facturació, cobrament...

Centre de Recursos natural i el predomini del color blanc creen una bona predisposició al tast i eviten distorsions en els matisos dels colors.

El resultat n’és un espai idoni per a la valoració visual.

Espai dels Sentits En aquesta aula de tast, on s’ha creat l’ambient idoni per despertar els sentits, l’experimentació és l’eina que permet descobrir gustos, aromes, textures i matisos. L’alumnat hi adquireix coneixements per detectar, en diferents productes i elaboracions, les característiques organolèptiques més representatives. La renovació de l’espai ha aportat llum natural, essencial per a l’anàlisi sensorial rigorós del producte.

PLANTA 3 Espai de Creativitat i d’Innovació

Destinades a la pràctica de l’anàlisi sensorial, aquestes aules disposen de tot el material necessari per a la pràctica del tast.

Com a elements específics cada aula disposa d’un armari per refredar vins, una pica i l´utillatge necessari per al tast (copes, vins...). Els armaris d’emmagatzematge de material i vins faciliten la logística i la dinàmica, fet que transforma l’aula en un espai polivalent per a altres formacions. A més, la llum

L’aula s’ha dissenyat per analitzar el sector turístic amb metodologies didàctiques actives i de participació grupal. L’alumnat disposa de tot el material i els recursos necessaris (mapes, guies, objectes d’art, kits mòbils, pel·lícules, etc.) per experimentar de primera mà situacions que tot professional de l’àmbit turístic ha de dominar, i que abraça els diferents àmbits del sector: turisme i patrimoni, turisme i territori, creació de productes turístico-culturals, mediació turístico-cultural, turisme i cinema, gestió d'equipaments patrimonials, gestió de destinacions turístiques, etc. Es concep, doncs, com un laboratori i un espai de creació, innovació i creativitat turística. n

Espai UB-Bullipèdia.CETT

Espai dels Sentits

Aules Sommeliers

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 16

16

Entrevista

TALEB RIFAI, United Nations World Tourism Organization (UNWTO) Secretary-General ”From art and culture to architecture, gastronomy and varied landscapes, Catalunya has a multitude of attractions that draw tourists from all over the world.”

• Which are the UNWTO’s main challenges and aims for the following ten years?

In spite of tourism´s continued growth over the years, there is still significant room for improvement with regard to visa facilitation, improved connectivity and balanced taxation, which have been UNWTO´s key policy priorities.

Regarding visa facilitation, 63% of the world population is still requested to obtain a traditional visa before departing. Our research shows that improving visa processes could generate an extra US$ 206 billion in tourism receipts for the G20 economies and create as many as 5.1

million additional jobs between 2012 and 2015.

On connectivity, air transport and tourism have a fundamental symbiotic relationship, but there still remain many obstacles to policy integration between the aviation and tourism sectors. For a more sustainable and competitive growth, tourism and air transport need to come closer and work towards an integrated policy position.

With regard to taxation, there is growing concern regarding a proliferation of levies on both air transport and tourism. There is a need to evaluate the net impact of changes in taxation, and work towards poli-

cies for more balanced, fair taxation.

• How do you think tourism will develop in these next few years? How should it help toward the UN Millenium Development Goals (MDG’s)?

International tourism has been the only sector largely unaffected by the global economic crisis. In fact, it has maintained a strong growth momentum. If you look at the first eight months of 2013, there has already been a 5% growth, which exceeded UNWTO´s long-term forecasts and projections made at the beginning of the year.

A key mandate of UNWTO is contributing to the UN Millennium Development Goals (MDGs). Tourism has been recognized by the United Nations as a key contributor to achieving 4 out of the 8 MDGs, namely eradicating extreme hunger and poverty, promoting gender equality, ensuring environmental sustainability and fostering partnerships for development. The fact that over a billion tourists are now traveling the world every year means that tourism can be a powerful vehicle for global development, environmental sustainability and social inclusion.

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 17

17

• How is Catalunya internationally identified as a tourist destination?

From art and culture to architecture, gastronomy and varied landscapes, Catalunya has a multitude of attractions that draw tourists from all over the world. Its capital city of Barcelona, which is one of the most popular cities in Spain, received 7.4 million tourists and nearly 16 million overnight visits in 2012. Yet apart from Barcelona, the cities of Tarragona, Girona and Figueres, and the coastlines of Costa Brava are a few other examples of Catalunya´s standout destinations on the tourist map.

• Which are the main challenges tourism has to tackle here, in Catalunya?

Sustainability is an ongoing challenge, especially for prominent tourist destinations like Catalunya.

Mass tourism, when left unchecked or managed improperly, could negatively impact the environment or cause the denigration of cultural assets that are main tourist draws.

Abiding by the principles of sustainability means preserving these environments, assets and societies, mitigating negative impacts while maximizing tourism´s economic benefits.

• And which are the keys to the competitiveness of tourism enterprises?

The rise of the IT revolution has spurred a more competitive environment. Tourism enterprises would benefit from more creative and innovative approaches in their promotional activities.

In a heightened competitive arena, creative marketing approaches are not only welcome, but are necessary. “Smart tourism” is one such example, offering the tourist a more seamless experience with on-the-go Internet access and the use of smart devices.

• Next year Barcelona will hold the UNWTO Conference on Cities.

Please comment on this phenomenon and, in particular, on Barcelona.

It is appropriate to have the conference in Barcelona, a model city that is a major cultural and economic center in Europe, and famous worldwide for its unique culture, architecture, art and gastronomy. It is also a growing financial center, and one of the world´s leading tourist, economic, trade fair/exhibitions and cultural sports centers, and an epicenter of commerce, education, entertainment, media, fashion, science and the arts.

Barcelona is a premier transport hub with one of Europe´s principal ports, an international airport that handles over 34 million passengers per year and an extensive motorway network. Recently, the city has also become a hub for high-speed rail as it has joined the new link between Spain and France, currently the second longest in the world.

The Conference on Cities will highlight the importance of cities as some of the world´s most important tourism destinations, drawing visitors from all over the world for their diversity, vibrancy and culture.

According to United Nations data, in all countries there is an almost perfect correlation between urbanization and prosperity. Tourism posi-

tively impacts the local economy and creates employment, stimulate investment in infrastructure, promotion and conservation. Yet with metropolitan areas quickly growing, new issues and challenges are emerging. Such crucial issues will be addressed during the Conference to ensure sustainable tourism development.

• To what extent do you think specialized education and training contributes to the development of tourism?

UNWTO has always championed knowledge and education in the field of tourism, and just as importantly, the transmittance into practice of this knowledge. As far back as the 1970s, UNWTO´s predecessor.

The International Union of Official Travel Organizations, or IUOTO, was already involved in tourism research and training. Over the years, these initiatives slowly evolved into higher tourism education and knowledge management dispensed in a network of universities all over the world, which today support our efforts to make tourism development knowledge-based. Tourism education, research and training is crucial for formulating intelligent economic plans and policies that stimulate sound investments, leading to job creation and overall socioeconomic development and growth. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:06

Página 18

18

Opinió

Un MODEL d’integració Fa uns dies, el president de la Generalitat de Catalunya, acompanyat del rector de la Universitat de Barcelona, del president del Grup CETT i de tot el personal de l’entitat, van inaugurar les noves instal·lacions del centre internacional de formació en Turisme, Hoteleria i Gastronomia. Des d’aquestes línies vull felicitar tota la comunitat que forma part del Grup CETT. Des d’aquestes línies vull felicitar el Grup CETT per l’ampliació de la seva infraestructura i dels serveis formatius, que confirmen la consolidació del model iniciat fa més de quatre dècades i que té vigència en l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut popularment com Pla Bolonya, el qual va ser fortament contestat en el seu moment, amb el retard en la seva implantació. Aquest model d’inspiració anglosaxona estava dissenyat en el seu origen com un sistema flexible, però l’aplicació pràctica a l’Estat espanyol n’ha canviat la fórmula.

Estudiar al Grup CETT, sens dubte, és singular, atès que es pot combinar una formació pràctico-teòrica per formar-se en graus i màsters universitaris, i en cicles formatius. Aquest fet diferenciador al nostre país és molt habitual en països europeus, en els quals hi ha un sistema de relació adequat entre la formació en estudis superiors i el món empresarial, de manera que es produeix una optimització dels recursos.

Aquest model d’integració en un mateix grup de tota la cadena cap al món productiu i de serveis, des dels cicles formatius fins a la recerca, el doctorat o els màsters, permet l’existència de perfils formatius que s’adeqüen a les necessitats reals de les empreses del sector, i alhora permet una actualització dels continguts curriculars amb l’entorn empresarial.

Aquestes fórmules d’oferir titulació universitària adaptades a les necessitats del sector, juntament amb la coincidència i la convivència dels estudiants de cicles formatius, és motivadora, ja que provoca el desenvolupament de més i millors activitats de transferència al sector productiu per al conei-

xement i la pràctica del que s’ha estudiat al grau superior, a més de tenir a l’abast les eines i els equipaments tecnològics més avançats. En aquest model la universitat s'apropa al món de l’empresa i facilita el contacte més directe dels graduats amb el mercat laboral; és una metodologia d’aprendre treballant i, a més, col·laborativament i en equip. Amb la convergència de títols que possibilita l’EEES, implica més decididament l’empresa privada en l’activitat universitària.

L’EEES té uns eixos molt definits: en primer lloc, l’homologació de les titulacions mitjançant el document del Suplement Europeu al Títol (SET), el qual té una doble vessant acreditativa: de la informació unificada dels estudis cursats, i per facilitar el reconeixement en qualsevol altra universitat de l’EEES, de manera que s’evita un possible error d’avaluació dels títols universitaris. En segon lloc, suposa la introducció de les noves tecnologies i promou la lliure mobilitat d’estudiants per a l’aplicació del programa life-long learning (Erasmus). Finalment, i en tercer lloc, compromet els estats, que assoliran uns estàndards de qualitat educativa simultàniament a la implantació del Pla Bolonya perquè la R+D+I arribi al 3% del PIB de l’Estat.

Un altre repte que cal tenir present és la formació contínua al llarg de la vida, on l’aplicació de les noves tecnologies que facilita la formació en línia ofereix una alternativa a la millor formació dels treballadors. Cal creure en la formació dels empleats i fomentar el seu desenvolupament professional, com també cal creure en la necessitat d’ajustar la seva formació als requeriments presents i futurs dels llocs de treball, per donar sortida a les exigències de formació superior, que repercutiran en la millora del sistema productiu i de la societat en conjunt. n Gerard Ardanuy. Regidor d'Educació i Universitats de l’Ajuntament de Barcelona

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 19

19

CETT Formació

L’eLEARNING, la NOVA FORMACIÓ EN LÍNIA del CETT, en actiu El CETT, com a centre pioner en la formació en Turisme, Hoteleria i Gastronomia, ha incorporat, en el nou Pla Estratègic per als propers tres anys, la unitat CETT eLearning per al desenvolupament de la formació en línia. Aquests estudis es conceben com una formació modular i sorgeixen per cobrir les necessitats de les noves generacions d’estudiants i dels actuals professionals del turisme en actiu o en recerca de feina. Com a resultat d’aquesta voluntat, ja és possible realitzar durant el present curs acadèmic 2013-2014 el primer itinerari en línia i modular: el màster de Gestió d’Equipaments Patrimonials d’Ús Turístic.

L’evolució de la tecnologia, la immediatesa de la informació, la complexitat i l’especialització del mercat laboral, l’entorn cada cop més globalitzat i competitiu... obliga el professional actual a adquirir constantment noves competències, habilitats i coneixements. Per tant, és indispensable el plantejament de la formació permanent al llarg de la vida, adequada a les necessitats de cadascú, tant pel que fa als coneixements i l’especialització, com a la flexibilitat temporal, espaial i econòmica.

La nova formació que ofereix CETT eLearning respon a aquestes necessitats, amb la incorporació dels elements didàctics i pedagògics més innovadors, d’experts en les temàtiques i docents amb una contrastada experiència en aquesta modalitat.

Ja en el present curs 2013-2014, el primer itinerari en línia i modular, el màster de Gestió d’Equipaments Patrimonials d’Ús Turístic, neix de la necessitat de conèixer com gestionar de forma apropiada els equipaments patrimonials des d’un prisma turístic. En un moment com l’actual, on els recursos són limitats, és necessari optimitzar la gestió dels equipaments i saber-hi incorporar la innovació i la creativitat per tal d’atraure els visitants i turistes, cada dia més formats i informats.

El programa s’imparteix durant dos cursos i compta amb la participació de docents, experts i empreses col·laboradores.

L’alumnat pot escollir entre cursar el màster en línia en la seva totalitat, o bé, si ho desitja, realitzar un dels dos cursos postgraus que el conformen. També pot matricular-se, de forma individual, en els mòduls que més li interessin. Una altra innovació és que pot comptar amb l’accés al contingut digital de bibliografia de la prestigiosa editorial TREA, especialitzada en

temàtiques i autors de referència en l’àmbit del patrimoni.

A més de l’àmbit en línia, també s’ofereix a l’alumnat la possibilitat de realitzar, al final de l’any acadèmic, un mòdul presencial anomenat Petit Tour. El Petit Tour permet, durant uns dies i de la mà d’experts, gestors i del professorat, conèixer ciutats com ara Barcelona, per aprofundir i reforçar la temàtica impartida durant el curs.

El Curs de Sommeliers, en línia CETT eLearning, conjuntament amb l’Escola d’Hoteleria del CETT, també està desenvolupant un nou producte formatiu semipresencial en l’àmbit de l’elaboració, el servei i el tast de vins i altres begudes. Aquests estudis semipresencials conviuran amb l’actual oferta presencial de sommelier, el curs amb Diploma d’Extensió Universitària reconegut per la Universitat de Barcelona, que es realitza durant dos anys acadèmics.

La nova formació amb modalitat semipresencial permetrà a l’alumnat realitzar en línia el primer Curs de Sommeliers, que es completarà amb tallers presencials intensius per garantir l’assoliment del nivell òptim. A més, l’alumnat que superi aquest curs podrà accedir al segon curs, presencial, per complementar la seva formació.

La nova oferta oferirà als professionals en actiu la flexibilitat necessària per actualitzar o ampliar la formació, amb una millor organització del temps disponible i sense necessitat de desplaçar-se al centre docent. El Curs de Sommeliers semipresencial permetrà, per una banda, que la teoria i les activitats vinculades es realitzin de forma virtual, amb l’ús de les eines digitals més innovadores i amb el suport de docents experts, mitjançant la tutorització personalitzada. Per altra banda, la part del curs més pràctica, destinada a la teoria aplicada, permetrà consolidar els coneixements adquirits anteriorment.

S’utilitzarà la metodologia d’aprenentatge pròpia del CETT i es realitzarà en les renovades instal·lacions del centre. n Mercè Colom. Directora de CETT eLearning Més informació: cettelearning@cett.cat

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 20

20

CETT Formació

FERRAN ADRIÀ inaugura l’espai UB-BULLIPÈDIA.CETT El passat 17 de setembre, coincidint amb l’inici del curs acadèmic dels cicles d’Hoteleria del CETT, Ferran Adrià va donar el tret de sortida a l’espai UB-Bullipèdia.CETT, situat a les instal·lacions de l’Escola. La Unitat UB-Bullipèdia.CETT és fruit del conveni marc de col·laboració entre el CETT, la Universitat de Barcelona i Ferran Adrià amb la futura fundació elBullifoundation, per al desenvolupament i l’elaboració del projecte BulliPedia.

Conferència a l’alumnat de Restauració Un cop celebrada la visita a l’aula UB-Bullipèdia.CETT, Ferran Adrià va impartir una ponència als més de 450 alumnes que iniciaven la formació professional en Hoteleria. Durant l’ac-

Adrià, amb Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, Nan Ferreres, directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, i el professorat de l’Escola que participa activament en la BulliPedia. s Impartint la conferència

s

L’espai UB-Bullipèdia.CETT, inaugurat per Ferran Adrià, és la nova aula del CETT que facilitarà a l’alumnat, al professorat i a l’equip d’ElBulli un entorn idoni per a la recerca i la reflexió sobre el coneixement culinari, tant pel que fa als productes com a les tècniques i les elaboracions. En el nou espai anirà prenent forma part del projecte BulliPedia que, segons Adrià, podria estar operatiu en dos o tres anys. Precisament basada en el model BulliPedia, en el nou grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques que s’oferirà el curs 2013-2014, s’impartirà una assignatura sobre gestió del coneixement culinari.

L’elecció del CETT per ubicar la UB-Bullipèdia.CETT respon al fet que el centre universitari coordinarà el treball de totes les escoles de cuina i centres de formació oficial –tècnica i superior– de cuina, gastronomia, hoteleria i restauració, d’arreu del món, que vulguin participar en el projecte, per treballar especialment en els àmbits de les tècniques culinàries aplicades al producte i dels processos d’organització i gestió.

El projecte BulliPedia està integrat en la formació del CETT, amb la participació activa de l’alumnat i el professorat dels cicles formatius. Fins ara el CETT hi ha treballat, amb l’equip del Taller El Bulli, posant en comú els mapes conceptuals de les tecnologies culinàries i els esquemes bàsics de la classificació de les tècniques culinàries primàries. Des de l’escola universitària s’ha donat el propi parer i s’ha aportat academicisme a la proposta de l'equip culinari de Ferran Adrià.

Aquest curs, per segon any, es treballarà en el desenvolupament de treballs específics sobre productes i la seva aplicació culinària, tasca que s’estendrà a altres escoles de Catalunya.

te, Adrià va explicar la motivació del projecte BulliPedia, el futur arxiu que ordenarà el coneixement de la història de la cuina i que esdevindrà una eina molt útil per al procés creatiu, i va donar a conèixer el treball que es desenvolupa i la rellevància que tindrà per al sector. Va reflexionar sobre la història i l’evolució de l’art culinari, i va incidir en la importància del coneixement i la seva correcta ordenació amb el nou enfocament que proposa el projecte BulliPedia sobre la cuina i la gastronomia, amb una nova classificació on es tindran en compte els productes, les tècniques culinàries... amb la incorporació de les noves tecnologies. “És fonamental el procés mental que hi ha rere la cuina. Que un cuiner s’ho plantegi tot. Que es faci preguntes i busqui els perquès”, va dir. “I també és clau catalogar”, va afegir, amb un objetiu: “situar en el temps tots els canvis, les innovacions i les aportacions que es vagin produint en el món de la gastronomia, un fet que constituirà l’anàlisi evolutiva de la cuina.” n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 21

21

CETT Formació

La VII TROBADA GASTRONÒMICA del CETT reuneix les PROPOSTES més innovadores Del 3 al 5 d'abril, l'Escola d'Hoteleria del CETT va celebrar la VII Trobada Gastronòmica. Un any més, la cita va reunir ponents de gran prestigi d’aquest món, com ara Carles Gaig, que va inaugurar el certamen amb una xerrada a 380 alumnes.

Carles Gaig, padrí de la Trobada, va iniciar les activitats de la primera jornada, dirigida a l’alumnat de l’EH del CETT. La seva lliçó magistral sobre les competències i actituds del professional de la cuina i de la sala va incloure una pinzellada sobre la necessitat de la formació per a un futur millor en els serveis de la restauració. A continuació, va arribar el torn de Joan Roca, el germà gran d’El Celler de Can Roca, 3* Michelin, que durant dues hores va parlar de filosofia, de conceptes, del procés creatiu, del treball, l’esforç i la dedicació aplicats al millor restaurant del món.

Joan Roca va instruir els estudiants sobre la profunditat culinària del Celler, i va fer un passeig per les darreres elaboracions, un menú degustació, les parts més marcades de la seva cuina, la cuina de la memòria, els cromatismes, la cuina de l’Escola... que van permetre aprofundir i interioritzar en el criteri, el concepte i la filosofia del millor restaurant.

La darrera intervenció del primer dia la va realitzar Manel Sarasa, de Wine is Social, una empresa innovadora en la venda en línia de vins, que ha identificat els perfils de gustos dels seus associats i personalitzat les eleccions de vins per a la seva clientela, de la mà de sommeliers tan interessants com ara Ferran Centelles, d’elBulli. Sarasa, com a responsable de l’empresa, va impartir una ponència molt engrescadora basada en el màrqueting en línia i en què féu referència a com es pot ser innovador a les noves empreses.

La resta de jornades, a més d’incloure ponències, es van centrar en els tallers, les demostracions i els tastos culinaris i gastronòmics. El primer dia va destacar-ne Gramona, que va oferir un tast de diferents escumosos, de la mà de Toni Pérez; Sergio i Javier Torres van representar el Restaurant Dos Cielos, 1* Michelin; hi va haver un taller de textures de Ferran Adrià, a càrrec de Solé Graells; una demostració culinària de cuina xinesa, de la mà del Restaurant Shangai i el seu xef, Apok Lam; i l’Institut del Cava va impartir una classe de diferents escumosos, a càrrec de Roso Gabarro. El 5 d’abril, per part de l’empresa Triticum, Xevi Ramon (pans amb ànima) i Albert Iglesias, van introduir el tast, el concepte i l’elaboració del pa. L’empresa Sempio va impartir un taller culinari i de degustació sobre l’aplicació en cuina de fusió de la salsa Jang Sauce. Els professionals i didàctics xefs Carles Tejedor, del Restaurant Via Veneto, 1* Michelin, i Jordi Herrera, del Restaurant Manairó, 1* Michelin, van protagonitzar una gran demostració culinària.

Finalment, Albert Roca va parlar de l’aplicació del vinagre d’Augustus i va oferir-ne una degustació; Cesar Villar va presentar un tast de destil·lats de l’empresa Amer Gourmet, i Albert Tinto va presentar el de les cerveses artesanes d’Art Cervesers. n

Viatge acadèmic a Berlín: l’aproximació a una destinació de turisme cultural Per tercer any consecutiu, alumnat de primer curs del grau de Turisme del CETT, acompanyat per professorat de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori, va gaudir, el passat mes d’abril, d’un viatge acadèmic que va tenir com a escenari Berlín, la capital d’Alemanya. El viatge, concebut dins el marc de l’assignatura Turisme i Patrimoni, i estructurat en quatre dies, tenia com a principal objectiu mostrar pautes per aprendre a interpretar ciutats patrimonials europees. Es va organitzar al voltant de quatre grans temes: l’evolució urbanística de la ciutat (les ciutats dins la ciutat); els escenaris de poder dels kàisers (recorregut pels segles XVIII i XIX); les restes i escenaris subterranis del segle XX (Tercer Reich, Segona Guerra Mundial i Guerra Freda), i el riu Spree i els canals com a referents de la ciutat. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 22

22

CETT Formació

Coneguem els DOCENTS del CETT MELANI ARÓSTEGUI

ENRIC LÓPEZ

Tècnic en Cuina i Serveis de Restaurant i Bar, estudis que va cursar al CETT, des de l’any 2001 hi exerceix de professora de Serveis de Restaurant i Bar, i és responsable de l’espai pràctic de l’Aula Bar i tutora de primer curs. Els cinc adjectius que millor la descriuen són alegre, impulsiva, constant, organitzada i empàtica.

Llicenciat en Ciències de la Informació, al CETT és director del màster oficial de Direcció Estratègica d’Empreses Turístiques-e-Tourism, i professor-investigador i responsable del bloc de Màrqueting de l’EUHT CETT-UB. Es defineix com a “nosaltres més que jo”, intraemprenedor, win, win, win, responsable i amb ètica professional.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? Vaig conèixer el CETT fa 15 anys, mitjançant un amic que hi cursava l’últim curs de TCR. Vam xerrar del que feia, de l’Escola, i em va encantar. Vaig venir a veure el CETT, em vaig informar i vaig formalitzar la matrícula per estudiar-hi.

Sempre ha estat un referent turístic en la meva trajectòria professional i docent. Crec que va ser Ramon Iglesias, professor de Màrqueting, qui em va obrir la porta a col·laborar-hi en diversos projectes de formació, de recerca, etc. I fins ara!

• Com creus que et valora i percep l’alumnat?

Sóc professora a l’Escola des del 2001, en la branca de l’Hoteleria. Realitzo classes teòriques d’operacions bàsiques de bar cafeteria, sóc responsable de l’espai pràctic de l’Aula Bar i tutora de primer curs. Pel que fa a l’alumnat, penso que em veu com una persona propera i implicada en la formació.

Ja porto molts anys ajudant a formar professionals al CETT, especialment en l’àmbit turístic. Espero que em vegin com a dinamitzador del seu potencial, com a pont real entre la realitat professional i les aules, implicant-me en el seu aprenentatge.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement?

Crec que principalment els transmeto la importància que té Els recordo que en l’àmbit del màrqueting, i especialment el servei en l’orientació cap a la clientela, i valors essencials en línia, és clau mantenir el client, el turista, en el focus com ara que tinguin passió per la feina ben feta, que siguin principal de l’activitat. També és essencial que se centrin en responsables i exigents a l’hora d’executar les tasques i, una o dues idees estratègiques clau i que realitzin la resta de sobretot, que gaudeixin amb el tasques amb l’equip intern o professionals “Km 0”, és a dir, que fan. que comptin amb els grans professionals que tenim al país.

• Explica’ns una anècdota curiosa de la teva trajectòria.

Una anècdota divertida... Doncs Les anècdotes més sorprenentment aquell cop que un client va agradables es produeixen quan tinc sol·licitar al Bar un Cacaolat l’oportunitat de convidar a les aules calent a l’alumne encarregat del professionals antics estudiants, i servei. Ell va entendre que li diuen a l’alumnat actual: “Fa poc, jo havien demanat cacauets calents i també era on sou vosaltres i...”. no s’ho va pensar dues vegades.

Aquesta frase activa els somnis proVa escalfar els cacauets! Va ser fessionals reals i propers dels estudivertit! diants, als quals nosaltres contribuïm. És una gran satisfacció.

• Parla’ns dels teus projectes de futur…

Ara concentro les meves energies a perfeccionar i millorar el meu nivell d’idiomes, ja que és el meu punt feble. D’altra banda, sempre intento ampliar i aprofitar els coneixements en gestió i innovació en els serveis de restauració, les noves tècniques... per tal d’aplicar-les al lloc de treball. n

Per sort, com a organització no parem de generar projectes motivadors i engrescadors, i és fàcil que col·laborem plegats (us hi convido des d’aquí) en algun d’ells: recerques, publicacions, treballs finals de carrera... especialment en el meu àmbit d’expertise vinculat al màrqueting en línia. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 23

23

CETT Formació

FLAIXOS La Dra. Montserrat Iglesias publica dos articles a les revistes científiques Journal of University Teaching & Learning Practice i Linguistics and Literature Studies.

La Dra. Montserrat Iglesias, professora del CETT i coordinadora de CETT Idiomes, ha publicat l'article "Practical Implications of a Constructivist Approach to EFL Teaching in a Higher Education Context" a la revista Journal of University Teaching & Learning Practice (http://ro.uow.edu.au/jutlp/vol10/iss2/3). D'altra banda, "An Analysis of the Communication Strategies Employed by Learners of English as a Foreign Language" s’ha divulgat a Linguistics and Literature Studies (http://www.hrpub.org/journals/article_info.php?aid=329).

El CETT participa al I Wellness & Spa Experience Event.

En el marc de Piscina Barcelona, els dies 15 i 16 d'octubre es va celebrar la primera edició d’aquest esdeveniment internacional dels professionals del wellness. El professor Enric López, de l’Àmbit de Coneixement Expert d’Hoteleria del CETT, va impartir-hi la ponència “Els canals de venda a utilitzar per a promocionar i vendre el meu producte", dins del bloc temàtic dedicat a la comercialització. La trobada, que va incloure tres blocs més dedicats a les tendències de la indústria wellness, els punts clau en la seva gestió, i el wellness sostenible, va fer especial èmfasi en les temàtiques empresarials rellevants per al sector, i va tractar facetes tan necessàries per potenciar el negoci com ara el networking, les relacions entre professionals, el mentoring i els nous coneixements.

Activitat amb l'alumnat de l'Arcadia University.

Un grup de 18 alumnes americans de l’Arcadia University, acompanyats del seu professorat d'espanyol, van realitzar al CETT, el 8 d’octubre, una activitat conjunta amb els estudiants dels grups d'Anglès 2 del grau de Turisme. Treballant en petits grups, com si es tractés d’una agència de viatges especialitzada, l’alumnat del CETT va preparar una presentació promocional sobre diferents zones d'Espanya (atractius turístics, gastronomia, cultura, tradicions, dialectes...). Els estudiants americans, en parelles, van visitar les diferents “agències” per rebre la informació en anglès i després van fer una activitat en espanyol. Finalment, ambdós grups van dialogar sobre diferents temàtiques.

S’imparteix el curs “Traditional Catalan Cuisine and Wine-Making” per al William Angliss Institute. Entre el 18 i el 19 de setembre, el Departament BAS del CETT va organitzar aquest seminari per a un grup d’estudiants australians del prestigiós centre universitari William Angliss Institute. La formació consistia a donar a conèixer la cuina i els productes típics de la gastronomia catalana i espanyola. Els estudiants, a més, van visitar les caves Freixenet i diferents mercats de Barcelona, i van realitzar un taller de tapes.

L’Escola d'Hoteleria col·labora en el Sopar del Català de l'Any. El 15 de maig, alumnat i professorat de cuina i sala de l’Escola d’Hoteleria del CETT van col·laborar, al Teatre Nacional de Catalunya, en la celebració del Sopar del Català de l’Any, que organitza El Periódico de Catalunya. L’alumnat va treballar amb els millors xefs del país per oferir un àpat per a més de 600 persones. Ja és la vuitena vegada que el CETT participa en aquest esdeveniment.

Un exalumne del Curs de Sommeliers del CETT es proclama Millor Sommelier de Catalunya 2013. El 8 d’abril,

© Como Pomona

el CETT va acollir les proves classificatòries del concurs corresponents a la província de Barcelona, que també es van realitzar, a la mateixa hora i amb el mateix examen, a les altres tres províncies de Catalunya. Els 20 millors classificats totals van assistir a la final, que va tenir lloc el 10 de juny al Palau de Congressos de Lleida, coincidint amb el sopar anual de l’Associació Catalana de Sommeliers (ACS). El guanyador va ser Toni Lara, sommelier de l’Estel de la Mercè i antic alumne del Curs de Sommeliers que el CETT imparteix amb titulació de la UB, i que té el reconeixement de l'ACS i la UAES (Unión de Asociaciones Españolas de Sumilleres). Lara va participar, del 6 al 9 d’octubre, en l’edició espanyola del concurs que va tenir lloc a Sant Sebastià, en el marc de Gastronomika 2013.

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 24

24

Ciència i Cuina

Ajuda L'ACTIMEL les nostres defenses?

Curiosament, cent anys després els iogurts tornen a ser gairebé medicaments, com quan van crear-se.

Durant la meva infància, almenys a casa nostra, els iogurts tenien com a usuaris principals els malalts. Els feien a la lleteria, en alguna de les quals també hi havia iogurts Danone, primer d'envàs de pisa i després de vidre, instaurat el 1941. No hi havia iogurts "naturals"; només iogurts, sense adjectius.

La història dels làctics coincideix força amb la de l'empresa Danone, que ha estat sempre líder del mercat i de la innovació.

No va ser fins al 1972 que va inventar els Petits Suisses (ara es diuen Danoninos): formatge fresc. El 1974 les Natillas. El primer iogurt desnatat no es va fer fins al 1985. Els Bio (que ja no es poden dir Bio perquè no procedeixen de la ramaderia ecològica, i per això es diuen Activia) són del 1988. I l'Actimel, del 1995. Abans i després, tota mena de marques i variants: iogurts amb trossets, de sabors, grecs, búlgars, enriquits, mousses, recuits, arròs amb llet, Danet, Dan-up, Vitalinea, Yoplait, Yolado, Danacol, Savia, Essensis...

L'èxit del producte tipus Actimel (de marques similars, siguin marques de fabricant o marques blanques) és, per mi, un dels més notables canvis en els hàbits alimentaris europeus occidentals. Ja no es tracta de menjar amb cullereta llet fermentada per postres, sinó beure llet fermentada per ajudar les defenses. Un canvi radical. S’ha passat de l'alimentació a la salut, de les postres del dinar o del sopar a qualsevol moment del dia, de menjar a beure... Un nou producte, en un nou format i per a una nova funció.

Això no deu fer gràcia als nutricionistes de 5aldia, que insisteixen que es prenguin cinc peces de fruita o verdura al dia: quasi cada làctic ve a substituir-ne una, i això no és bo.

Què són les defenses?

Què seria, "ajudar-les"?

L'organisme disposa de barreres per impedir les agressions exteriors: les defenses. La pell és una barrera primària, físicament i química: la suor o les secrecions de mucoses immobilitzen microorganismes. Les secrecions gàstriques, les llàgrimes i la flora bacteriana intestinal ataquen microorganismes indesitjables. Les barreres secundàries són certs leucòcits o glòbuls blancs de la sang, que fagociten els microorganismes segregant enzims destructors i envoltant-los. Les barreres terciàries són els limfòcits, uns altres leucòcits. N'hi ha que generen anticossos específics contra determinades toxines segregades per

microorganismes invasors. Així, les barreres secundàries i terciàries són part del sistema immunitari, que ens fa parcialment immunes des de dins a les agressions exteriors. "Ajudar les defenses", doncs, vol dir contribuir que les barreres citades siguin més eficaces, i això es pot fer per múltiples vies independents.

Els aliments probiòtics, com tots els iogurts i altres llets fermentades no pasteuritzades com ara el quefir o els productes amb bifidobacteris, contenen microorganismes vius que poden superar parcialment les agressions dels sucs gàstrics i arribar als intestins, on poden proliferar amb la flora bacteriana resident i millorar la digestió.

Però l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) és extraordinàriament restrictiva -potser massa i tot, per por que els acusin d'afavorir els fabricants- i no accepta els arguments que els probiòtics en general -i els tipus Actimel en particularajudin el sistema immunitari. En una resolució relativament recent accepta que només hi ha deu ingredients que han demostrat amb prou evidències experimentals que actuen positivament sobre el sistema immunitari, i per tant només aquells aliments que en portin d'afegits podran fer al·legacions publicitàries (claims) basant-se en això. Els deu ingredients són les sals dels metalls coure, ferro i zinc, i del no-metall seleni; un compost denominat folat (que és vitamina B9); i les vitamines A, B12, B6, C, i D. Conclusió: la publicitat d’aquells productes en què s’afirmava que ajudava les defenses no es podia mantenir a la UE, amb la composició que tenia (no hi havia cap ingredient dels que ajudaven les defenses). La resposta d'alguns fabricants en els països on feien publicitat amb l'argument de les defenses, entre ells Espanya i França: han modificat la composició del producte, i li han afegit nous ingredients, en concret vitamines B6 i D. N'hi han posat una quantitat modesta, equivalent al 15% de les necessitats diàries mitjanes, però suficient per poder-ho publicitar. El preparat pot dir, ara de forma correcta segons l'EFSA, que ajuda el sistema immunitari. Però no pel preparat làctic que és, sinó per les vitamines que li afegeixen.

I tot això, no cal dir-ho, no té res a veure amb la qualitat del producte, que deu ser excel·lent. Una altra cosa és que sigui apropiat per a tothom o en tot moment. Anar ingerint cada dia 84 kcal més suposa un increment d'alimentació que hauria de venir compensat per la reducció d'una altra cosa.

D’altra banda, avui dia, si algú vol "ajudar les seves defenses" pot prendre qualsevol aliment que tingui algun component de la llista, i que s'assimili. Per exemple, ostres, que contenen elevades concentracions de zinc. Ous, pa, patata amb pell, cereals... que contenen seleni; o espinacs, bledes, enciam o altres vegetals de fulla fosca, que contenen folat. Però jo menjaria de tot una mica -també Actimel, si agrada-, i deixaria de preocupar-me per les defenses, si no ho diu el metge. Elles ja saben defensar-se. n

Claudi Mans. Departament d'Enginyeria Química de la UB

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 25

25

CETT Alumni

L’EXCEL·LÈNCIA ACADÈMICA, principal VALOR del CETT per L’EXALUMNAT La imatge que l’antic alumnat del CETT té de la institució és un factor clau de competitivitat i de diferenciació en el mercat actual. Al CETT, l’Observatori sobre els professionals exalumnes, iniciat durant el curs 2012-2013, pretén conèixer de forma continuada en el temps els valors i les funcions que destaquen en la institució, segons aquest col·lectiu.

L’objectiu és seguir millorant i esdevenir encara més un referent per a l’alumnat, l’exalumnat, i per al sector turístic, i capacitar els millors professionals per a les seves organitzacions. En una primera fase s’ha realitzat l’estudi de l’univers màster i, en breu, es farà de la resta de formacions que s’imparteixen al CETT, amb un univers d’aproximadament 8.000 alumnes.

anys. L’estudi es realitzarà anualment (amb les promocions finalitzadores), mentre que cada tres anys es farà una anàlisi global per actualitzar la informació i detectar les diferents tendències (entre altres elements) dels àmbits analitzats. Per a la recerca, com a tècnica principal s'utilitza l'enquesta en línia, que s’administra a través de la plataforma tecnològica del col·laborador Netquest (www.netquest.com).

Principals eixos científics de la recerca El paper de les institucions acadèmiques en el desenvolupament econòmic i professional de la societat és cada cop més rellevant, un rol que esdevé fonamental quan s’assumeix que són les persones, els professionals, les que aconsegueixen que sigui així. En conseqüència, la missió del CETT s’enforteix pel fet d’ajudar a créixer professionalment i personal els estudiants durant l’etapa formativa, que continua al llarg de tota la vida professional (lifelong learning).

D’altra banda, també és cada cop més necessari establir i desenvolupar, a les institucions acadèmiques, estratègies de business intelligence que millorin la contribució als estudiants. En aquest sentit, al CETT i durant el curs acadèmic, ja es posen en pràctica eines que permeten copsar l’efectivitat dels diferents elements d’un procés de formació i d’aprenentatge, com ara enquestes, entrevistes personals, etc., que contribueixen a adaptar millor aquesta realitat a les expectatives dels estudiants i de les organitzacions del sector.

Finalment, tot i que sempre hi ha hagut un feed back per part de l’exalumnat, l’autoexigència de millora continuada al CETT ha comportat que s’introdueixi un nivell més en aquest procés de business intelligence per conèixer més a fons els elements de l’institució considerats fonamentals per als estudiants que hi han finalitzat una etapa de la formació i que ja són exalumnat (egressats) i professionals del sector.

En aquest context s’emmarca el citat Observatori dels Professionals Exalumnes del CETT, que contempla totes les formacions (màsters, grau, cicles formatius, etc.) dels darrers

La investigació contempla aspectes tan interessants com ara la percepció que l’antic alumnat té del CETT com a institució, quin sentiment li desperta o quina predisposició té a actuar-hi. Amb la informació obtinguda s’està construint el CETT Índex, que serveix per constatar les variacions globals dels diferents elements de l’estudi, del conjunt de les formacions, i de cadascuna de les formacions, per anys, estudis específics, etc. També aporta, en l’àmbit intern del CETT, una informació d’incalculable valor que contribueix a la millora contínua, amb vista a beneficiar directament els estudiants.

Per exemple, ja es coneix que els trets que l’antic alumnat del CETT més valora, a més de l’excel·lència acadèmica de la institució, són el fet que contribueixi a la millora de l’ocupabilitat, la generació de coneixement expert, l’especialització professional i el desenvolupament personal. També aspectes com ara la vinculació amb les organitzacions del sector, la innovació, el prestigi i la vocació internacional, l’equip docent i les instal·lacions, les sessions formatives i el Networking. Les eines que el CETT ofereix als estudiants i a l’antic alumnat per millorar les opcions d’ocupació estan especialment reconegudes, des del mateix Networking a la Borsa de Treball, les pràctiques en empreses o esdeveniments com ara la Trobada Escola+Universitat+Empresa. n Enric López. Investigador principal i responsable del projecte Laia Barbosa. Investigadora tècnica del projecte

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 26

26

CETT Alumni

AVUI

L’ANTIC ALUMNAT del CETT Gemma SAGUÉ

Iris BRETONES

Va cursar al CETT la diplomatura de Turisme –Gestió d’Allotjament i Restauració– (1995-1998), el grau de Turisme (2009-2010), i el 20102011 va fer la tesina en Càtedra UNESCO sobre ciutats CIMES, tutoritzada per la Isabel Crespo, del CETT, amb una qualificació de matrícula d'honor. A més, ha cursat estudis de postgrau de Direcció Comercial i de Màster Assistent de Direcció. És la Gemma Sagué, que reconeix que el CETT li va proporcionar una bona formació, seguretat i molts contactes, alhora que va marcar la seva vida: “Tinc molt bon record de tot el que vaig viure a classe (i fora de classe!) i em sorprèn quan passejo per l'edifici i em reconeixeu! Al CETT també he fet bons amics i, de retruc, vaig trobar-hi el meu marit i pare dels meus fills! A més, és simpàtic assistir cada any als Premis Alimara i trobar-me de nou amb moltes cares conegudes, tot i que hi trobo a faltar en Ramon Arcarons, un gran mestre que em va ensenyar a pensar i a tenir criteri.”

La Gemma ha treballat en hotels, des de la multinacional americana HYATT (“la meva gran escola”), fins a cadenes de luxe europees o propietats particulars. “Vaig començar de zero, venent diaris en un cinc estrelles en jornades d'onze hores, fins que em van donar l'oportunitat de desenvolupar-me en l'àrea de Vendes i Màrqueting, on realment em vaig fer a mi mateixa com a professional. Després, la vida i la maternitat van fer que em decantés pel sector turisme en la seva vessant més cultural, en una de les empreses pioneres de gestió cultural a l'Estat: MagmaCultura.”

Actualment, i amb 36 anys, la Gemma Sagué en fa dos i mig que és coordinadora de l'Àrea d'Atenció al Públic al Palau Güell, obra de Gaudí: “És una joia arquitectònica del Modernisme català desconeguda però ubicada al centre de la ciutat de Barcelona, al Raval. Allà coordino un equip de 32 persones en totes les àrees de la visita vinculades amb el públic (venda d'entrades, reserves de grups, acollida i accessos, audioguies, informació i visites guiades, esdeveniments i botiga), superviso que tot rutlli per tal de donar un servei de molta qualitat, faig feina de gestió (administrativa, de motivació, de formació contínua, d'avaluació...), i tasques de gestió de la millora (o innovació en els processos), d'estadística i informes, i de planificació. D’altra banda, des de fa anys també faig formació a treballadors d’equipaments culturals gestionats per MagmaCultura, segons les necessitats de cada equip.”

Tot i que no descarta nous reptes (“els canvis són enriquidors”), se sent molt satisfeta amb el projecte i pel fet de sentir que aprèn constantment: “Poso el meu gra de sorra per fer créixer l'equip i gaudir del desenvolupament d'un producte que, tot i que té més d'un segle de vida, com a producte és encara un nadó.” n

“El meu pas pel CETT ha sigut bastant llarg”, diu l’Iris Bretones, de 25 anys, que hi va obtenir les titulacions de Tècnic Superior en Allotjament (2007) i el grau de Turisme i Direcció Hotelera (2007-2011).

“Vaig començar amb el Tècnic Superior i em vaig animar a continuar amb la carrera de Direcció Hotelera que el precedia. Ha estat una bona experiència que a vegades m’agradaria que tornés a passar. Va ser una època plena de coneixements amb les diferents assignatures, d’aprenentatge d’idiomes..., mentre que una de les coses que més em va marcar va ser poder tenir la possibilitat de fer un Erasmus durant cinc mesos a la localitat francesa de la Rochelle. He d’agrair al CETT l’oportunitat que m’ha ofert d’endinsar-me en el món turístic. Els estudis em van fer créixer personalment per poder-m’hi dedicar i el bon professorat va fer que els meus anys de carrera fossin molt més fàcils.

Per exemple, vaig aprendre molt sobre les diferents tasques dels diversos departaments d’un hotel, amb les pràctiques de comercial o amb les d’assistent de maître a l’Hotel Alimara.”

L’Iris diu que el turisme i els estudis l’han convertit en una persona molt més extravertida: “L’últim any de batxillerat vaig adonar-me que el sector turístic tenia una bona sortida i, a més, em podria ajudar a vèncer la meva timidesa. Gràcies a ell, al tracte amb la clientela, etc., he canviat totalment. D’altra banda, també em volia desenvolupar professionalment en aquest món, ja que tinc familiars que s’hi dediquen i sempre els he tingut com a referència. M’agradava el tipus de vida que duien, endinsats en el sector turístic.”

Després de viure diverses experiències laborals, mentre estudiava i tot just acabada la formació (“vaig començar com a checkin al port de Barcelona amb Intercruises Shoresides and Port Services i, de tant en tant, hi treballava per tal d’adquirir una mica d’experiència i confiança amb el tracte a la clientela i el món del turisme”), actualment, i des de fa dos anys i uns mesos, l’Iris Bretones treballa com a Rental Agent a Sixt Rent a Car, una empresa alemanya pionera en el seu sector en l’àmbit europeu: “Principalment realitzo tasques d’atenció a la clientela, de comercial. També preparo la flota del dia, realitzo el control de vehicles de sortida i entrada i, paral·lelament, sóc l’encarregada del blog de la pàgina web de la ciutat de Barcelona. Crec que aquesta feina em serveix per enriquir-me professionalment, mentre que en el futur també m’agradaria provar a dedicar-me al sector dels hotels, ja que és el que vaig estudiar durant l’època universitària. Encara que el món del lloguer de cotxes comparteix moltes tasques semblants a les dels hotels.” n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 27

27

CETT Alumni

L’ANTIC ALUMNAT Víctor JULIÀ La combinació entre la seva passió pel món dels viatges i les facilitats per trobar feina un cop acabada la carrera van dur el Víctor Julià a cursar la diplomatura de Turisme al CETT, durant els anys 2004-2007, en l’especialitat de Direcció i Gestió Hotelera.

“Quan vaig acabar els estudis -diu- vaig marxar a Londres. Em va contractar l’Hotel Caesar 4*, de la cadena Derby Hotels Collection, per traballar primer de grum, i després de recepcionista. Uns mesos més tard vaig ser cap de torn de recepció, després vaig treballar al departament de reserves individuals, i finalment vaig acabar com a responsable de Grups & Meetings de l’Hotel (com veieu, DHC és una empresa que aposta molt pels treballadors joves i ofereix moltes possibilitats internes).”

“Més tard -segueix-, com que la central de DHC és a Barcelona, m’hi van oferir una posició, al departament de Revenue, on gestionàvem el yield de tota l’empresa. Vaig passar-hi quasi un any i tot seguit va sorgir la possibilitat de treballar al departament comercial, com a responsable de MICE a les oficines centrals.

Yolanda SAUMELL Rainforest Life Tours és una petita agència de viatges que ofereix tours naturalistes i ecològics a Tortuguero, Costa Rica. La pionera d’aquest projecte és la Yolanda Saumell, antiga alumna de la diplomatura de Turisme al CETT (2003-2007), que fa dos anys va decidir amb la seva parella, guia naturalista, emprendre un negoci propi. Ara fa sis mesos que s’hi dedica plenament.

“Crec que vaig descobrir que em volia dedicar al turisme tot estudiant-lo”, afirma. “Tot just acabada la diplomatura vaig treballar uns mesos al Servei E3 i a l’Associació d’Antic Alumnat del CETT, a Viatges El Corte Inglés i, finalment, durant sis anys, a Viatges Años Luz, on realment em vaig desenvolupar professionalment com a agent de vendes i programadora de viatges.”

“Després de diversos viatges a Costa Rica, la meva parella i jo vam decidir oferir activitats naturalistes i ecològiques a Tortuguero, tractant de fer quelcom diferent al que ja oferien altres operadors i especialitzant-nos en tours personalitzats i didàctics.

Es tracta no només de gaudir del paisatge i la fauna, sinó també sortir-ne amb un bon aprenentatge sobre el medi i sobre com preservar-lo i conservar-lo. Aquest és l’objectiu de Rainforest Life Tours, que gestionem entre la meva parella i jo, amb la col·laboració de guies freelance.”

“L’objectiu professional és desenvolupar i fer créixer el projecte,

ARREU DEL MÓN Després d’ocupar aquest càrrec durant quasi dos anys, vaig tornar a Londres com a Regional Sales Manager de DHC en aquest país, tasca que desenvolupo actualment, i on hi ha molta feina a fer.”

Avui, amb 28 anys, en Víctor Julià reconeix que la formació i les ganes de treballar et donen molts avantatges davant de la resta de professionals. Del personal que té al seu càrrec, valora “que siguin responsables, tinguin ganes de treballar, i també sentit del humor i positivisme, essencials en el món del turisme.” També recomana als estudiants “que surtin de casa, sense por. Que descobreixin món, noves experiències i maneres diferents de fer les coses, per tornar un dia i poder aportar els coneixements adquirits per millorar la societat. Els idiomes són importants, però perdre la por ho és molt més!”.

En Víctor manté el contacte amb el CETT: “Sempre que puc, participo en trobades i estic atent per si l’Escola amplia l’oferta en e-learning, una molt bona opció per als qui som a l’estranger“. n

EMPRENEDOR estendre els tours a tota la zona del Carib de Costa Rica, i oferir activitats amb el mateix tarannà.”

Amb 30 anys, parla del CETT: “Dec a la formació les bases de l’actual vida professional, en la part teòrica i també humana. Vaig gaudir de la companyia i els consells de molt bon professorat, consells que he aplicat contínuament.” Per això demana als qui ara hi estudien que extreguin de cada assignatura i professor el millor, tot pensant en com trauran profit en el futur dels anys de formació i pràctiques en empreses, “la base que sostindrà la seva vida professional”. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 28

28

CETT Alumni

El RECRUITMENT 2.0, una eina imprescindible per a la inserció laboral “Recruitment 2.0: Posiciona’t, busca i troba feina a les xarxes socials” va ser el lema de la X Jornada sobre la Gestió de les Persones en el Sector Turístic organitzada pel CETT-UB, que va tenir lloc el 23 de maig, a l’Hotel Alimara.

El sector turístic és un dels que resisteix millor l’actual situació econòmica i que segueix generant oportunitats per als seus professionals, tot i que cada cop calen més esforços per aconseguir una entrevista de treball. Per aquest motiu, la X Jornada d’enguany va voler presentar l'estat actual de la cerca de treball en el sector turístic, i aportar eines per facilitar la incorporació al món laboral a través de les xarxes socials, un mitjà indiscutible en els processos de selecció.

L'encarregat d'inaugurar la jornada va ser José Antonio Pérez Aranda, director de l’EUHT CETT-UB, que va contextualitzar el tema central des de la seva experiència personal i professional. Va donar pas a la intervenció de Rosaura Alastruey, directora de ProyectosTIC i conferenciant experta en networking professional i en eines 2.0, que va protagonitzar un dels moments destacats de l'acte, amb la ponència “Recruitment 2.0: Posiciona't, cerca i troba treball a les xarxes socials”. Alastruey, amb una exposició dinàmica, plena de força i molt participativa, va explicar que amb el 2.0 neix la necessitat de crear la pròpia marca digital, que pot esdevenir un mirall d’augment de les nostres capacitats i desenvolupament professional, però també pot deixar veure aspectes negatius no desitjats.

“Hem d'aprendre a promocionar-nos a les xarxes i a definir el personal branding, tan potenciat en el nou mercat del talent”, va dir. I va afegir que per crear una bona marca digital cal estar segurs del que publiquem (eliminar la informació és difícil), decidir quines eines volem utilitzar i treballarles amb coherència, ser actius i actualitzar la informació, demanar recomanacions i valorar el fet que ser a les xarxes implica molt més que donar-s’hi d'alta.

Alastruey, com a experta en eines 2.0, va parlar de plataformes professionals com ara Lindkedin, Xing i FB professional –pràcticament desconegut a Espanya- i va compartir recomanacions i bones pràctiques per treure'n el màxim rendiment. Va parlar dels nous portals específics i generalistes per trobar feina, on cal ser presents, i va donar a conèixer nombrosos programes per donar nous formats al currículum.

El networking i les xarxes socials Tot seguit, Elisenda Farràs, directora de l’Espai Estudiant Empresa-E3 del CETT, va presentar la taula rodona, que va comptar amb la presència de Melissa Torres, Cluster Director Human Resources del Hilton Diagonal Mar Barcelona; Anna Jiménez, responsable de Màrqueting de Hotel.info// hotel.de a Espanya, Portugal i Amèrica Llatina; Núria Camps, HR Bussiness Partner a American Express Barceló; i Pilar Fortes, cap de Reclutament i d’Integració de Sodexo. Les ponents van confirmar que utilitzen i tenen en compte les xarxes socials per seleccionar candidats, contactar-hi i ampliar la informació, sense oblidar les possibilitats de networking que ofereixen: s’observa, es participa, es conversa amb les persones que conformen la xarxa, i s’identifiquen sinergies, es detecten necessitats i hi ha una connexió d’interessos.

El punt final de la Jornada el va posar Elisenda Farràs, amb dades molt reveladores: actualment el 50% de les empreses reconeixen l’ús de les xarxes en els processos d’incorporació de personal, segons l'últim informe d’Infoempleo, i el 78% dels professionals de la gestió de les persones creuen que el futur d’aquests processos passarà per les xarxes.

Finalment, es va arribar a la conclusió que trobar talent a les xarxes és barat, mentre que no utilitzar-les pot sortir car.

També es va afirmar que, des del punt de vista de les organitzacions, la selecció 2.0 no es basa a buscar professionals a les xarxes quan són necessaris, sinó a conèixer-los i a interactuar amb ells abans que calgui reclutar-los. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 29

29

CETT Alumni

Activitats

Podeu trobar més informació a la secció Activitats, a http://www.cett.es/aaacett/ Jornada sobre les noves tecnologies en el patrimoni turístico-cultural CETT eLearning i CETT Alumni van organitzar, el 9 d’octubre i a l’Hotel Alimara, la sessió “Com aplicar amb èxit les noves tecnologies en el patrimoni turístico-cultural”, que va comptar amb més de 100 assistents. Després de la ponència contextualitzadora a càrrec del Dr. Jaume Font, doctor en Geografia i director del màster de Gestió de les Destinacions Urbanes CETT-UB, es va iniciar la taula rodona, amb el Dr. Joan Santacana, director del grup de recerca DIDPATRI; la Dra. Carolina Martín, directora del màster online de Gestió d’Equipaments Patrimonials d’Ús Turístic; Àngel Díaz, president d’Advanced Leisure Services S.L.; i Leire González, mànager de màrqueting i vendes de les destinacions Espanya & Portugal a TripAdvisor.

Nova edició del Casual Summer Networking El 3 de juliol, més de 40 persones van assistir a la trobada organitzada per CETT Alumni, que es va celebrar a l'Espinaler Experience Tapas-Bar. En aquest espai renovat, situat als jardins de l'Hotel Rey Juan Carlos I, i en un ambient acollidor i modern, es va crear una dinàmica per afavorir la interacció entre els assistents: es van repartir imatges en forma de trencaclosques, de manera que els participants havien de buscar "la seva meitat" per poder gaudir de la consumició patrocinada per CETT Alumni. A més, la iniciativa va comptar amb la col·laboració de Barcelona Activa, que va dinamitzar les activitats proposades per afavorir que els assistents intercanviessin contactes i fessin networking.

Un antic alumne del Curs de Sommeliers del CETT-UB guanya la V semifinal del concurs Millor Sommelier d'Espanya en Cava

© Cupatges

El passat mes de maig i a les instal·lacions del CETT, Albert Teixidó, actual sommelier de la vinoteca Mar de Tierra, es va proclamar guanyador d’aquesta convocatòria organitzada pel Consell Regulador del Cava, que va reunir més de 40 participants de Catalunya i les illes Balears, tant professionals com estudiants de diferents escoles d'hostaleria. Teixidó, juntament amb el segon classificat, Xavi Roig, de la vinoteca Cal Feru de Sant Sadurní d'Anoia, seran els representants de Catalunya a la final del concurs nacional, que tindrà lloc el 2014.

Taula rodona sobre “Els virus i el seu impacte en el turisme” El 6 de maig, CETT Alumni i el Club de Turisme d’Alumni UB van organitzar, conjuntament amb el president del Club de Biologia i Biotecnologia d’Alumni UB, la taula rodona “Els virus i el seu impacte en el turisme”. L’esdeveniment va tenir lloc a l’Hotel Alimara i va comptar, entre altres ponents, amb la presència de Tomàs Molina, cap del Servei de Meteorologia de TV3. Durant la sessió es va debatre sobre com els canvis ambientals i climàtics, i els moviments de persones arreu, poden condicionar l’epidemiologia i com, des del sector turístic, es poden afrontar els riscos que se’n deriven. En un món cada cop més globalitzat, el coneixement de les malalties infeccioses és clau en la prevenció i/o gestió dels impactes en el sector.

“La innovació, la web 3.0 i el turisme” El 20 de març es va dur a terme, a l’Hotel Atrium Palace, el col·loqui “La innovació, la web 3.0 i el turisme”, organitzat per CETT Alumni. La convidada va ser Montserrat Peñarroya, CEO de Quadrant Alfa, empresa dedicada a la investigació i formació en màrqueting digital.

L’evolució de la web 1.0 (que va néixer cap a l’any 1994) fins a la 3.0 (d’avui en dia), i la manera com afecta al turisme, van centrar la sessió, en què es va parlar del Mobile Marketing i de l’ús de les pàgines web, ja no com un catàleg on donar a conèixer el producte, sinó com a espai d’interrelació amb la clientela.

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 30

30

CETT Formació

Les PRÀCTIQUES PROFESSIONALS a l’estranger, la millor inversió de FUTUR “Una experiència única, a vegades dura però molt enriquidora, que enganxa i que, sens dubte, repetiríem i recomanem a tots els companys.” Aquesta és la impressió generalitzada de l’alumnat del CETT que, aquest any i durant uns mesos, ha estat treballant, mitjançant les pràctiques, a l’estranger. El balanç de l’estada: “Més que positiva; cal viure-la”.

Fa molts anys que el Departament E3 del CETT –l’Espai Estudiant Empresa CETT-UB– recomana, facilita i promou que els estudiants facin estades professionals en establiments internacionals de primer ordre, on posen en pràctica els coneixements, descobreixen com desenvolupar-se laboralment, i aprenen al costat dels millors professionals i en destacades empreses del sector. Enguany, ha aprofitat aquesta oportunitat alumnat del grau de Turisme, de Tècnic Superior en Direcció de Serveis de Restauració i de Tècnic Superior en Direcció de Cuina.

Pel que fa a aquestes pràctiques a l’estranger (outgoing internacional), durant l’estiu, set alumnes es van beneficiar de les beques Erasmus Pràctiques: dos van viatjar a Noruega, tres a França, un a Alemanya i un més a Croàcia, mentre que Mèxic, Jamaica o la República Dominicana han estat altres destinacions on els estudiants han realitzat pràctiques en empreses. En el cas de l’antic alumnat, 20 exestudiants (15 de l'Escola Universitària i 5 de l'Escola d'Hoteleria) van obtenir una Beca Leonardo da Vinci-Projecte Fundació Marfà i E3 "Move Yourself" (que inclou una preparació lingüística i cultural de 40 hores) per realitzar pràctiques professionals: cinc les van fer a Anglaterra, onze a la República Txeca i dos a Alemanya. I, finalment, set antics alumnes cursen un pla de carrera: dos a Nova York, un a San Francisco (EUA), tres a Londres (Regne Unit) i un a la República Dominicana.

de seguida t’acostumes al ritme i que l’estada ha estat “la millor inversió, una experiència que enganxa, que et permet veure com funcionen les millors empreses del sector des de dins, on participes com un més”. Expliquen que han millorat l’aprenentatge d’idio- Alumnat que ha realitzat estades professionals mes, han fet molt bons amics i contactes (fins i tot hi ha a qui ja han ofert feina), i que han rebut ajuda per treballar com un més de l’equip professional. Tots parlen de les recompenses i l’experiència que han acumulat i que sens dubte els ajudarà pel seu currículum i la trajectòria, i si han de demanar alguna cosa, proposen “estades més llargues”. “No ho dubteu: apunteu-vos-hi”, recomanen als companys. “No us en penedireu.”

Algunes opinions • "Gràcies a la Trobada Escola+Universitat+Empresa que organitza l’E3, vaig conèixer Club Med, amb qui he treballat. La seva filosofia com a empresa és única, no té res a veure amb l’hoteleria tradicional: no només hi treballes; convius amb els companys i els hostes. Perds la vergonya, desenvolupes habilitat socials... És una experiència que recomano amb il·lusió, si hi ha ganes de treballar i practicar idiomes." Lidia Aranda. Club Med Yasmina. Marroc.

• "Treballar i conviure en un ambient multicultural al centre d'Europa està essent una experiència absolutament única i enriquidora en tots els àmbits: el cultural, el professional i el personal. Definitivament, sortir a l'estranger és una bona decisió." Adèlia Llopis. Barceló Hotel & Resorts. Praga, República Txeca.

• "És una experiència enriquidora, que engrandeix la ment i l'esperit".

Ester Perelló. Erasmus a Stavanger, Noruega. n

Professionalment, més grans Són més d’una vintena. Alumnes que, un cop finalitzada la seva experiència pràctica, ens l’han volgut explicar per compartir-la amb la resta d’estudiants del CETT. Han estat en llocs ben diferents, però de seguida en treuen conclusions conjuntes: diuen que, si bé al principi aquesta vivència no els atreia gaire, ara mateix la repetirien amb tota seguretat.

Parlen dels dubtes inicials, de la por, de l’adaptació, de la duresa de la feina, de les hores invertides, de l’esforç, dels serveis i els torns... però immediatament després diuen que

L’E3 també promociona estades professionals en l’àmbit estatal. Aquest estiu, la xifra d’alumnes que han viscut l’experiència ha estat de 37, en destinacions molt diverses i bona part en restaurants amb estrella Michelin. Podeu ampliar la informació sobre les estades estatals i internacionals a la versió digital del Tot CETT (www.cett.es/totcett) i veure les imatges a:

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 31

31

Internacional

EL CETT, present al CONGRÉS WYSTC Del 16 al 20 de setembre es va celebrar a Sydney (Austràlia) la 22a edició del Congrés WYSTC, la conferència anual de la World Youth Student and Educational Travel Confederation (WYSTEC), la major organització mundial d’operadors de turisme juvenil i acadèmic. Manel Bassols, director de la Fundació Gaspar Espuña-CETT, va ser present a aquesta cita en representació del Grup CETT i va ser escollit, en el marc de l’Assemblea General Anual de la WYSETC, membre de l’Executive Board de l’organització per als propers tres anys.

Enguany, prop de 700 delegats -en representació d’unes 500 organitzacions de 58 països- van debatre sobre el Youth Travel. El Congrés, en el qual van destacar els seminaris i les conferències, la fira, les activitats de networking i les entrevistes preconcertades cara a cara (B2B), va esdevenir un lloc d’intercanvi de coneixements, experiències i expertesa sobre aquest important segment del sector turístic, i alhora un dels mercats més dinàmics. A més, i fruit de l’experiència del Congrés WYSTC celebrat a Barcelona fa dos anys i l’any passat a San Diego, es va consolidar el Dia de l’Estudiant, on uns 150 alumnes d’Hospitality and Tourism Management de diverses

universitats de Sydney van compartir un dia de Congrés amb els delegats, assistint a una taula rodona, a la fira i contactant amb els professionals.

La WYSETC és una confederació internacional sense ànim de lucre formada per diferents organitzacions relacionades amb el turisme juvenil i acadèmic, entre les que destaquen l’ISIC (student card), l’IAPA (au pair), l’IASIS (assegurances per a estudiants), la SATA (transport aeri), l’Stay WYSE (allotjament), l’Study WYSE (language & study abroad), la WYSE Work Abroad (work abroad i programes de voluntariat), i la WYSE Volunteer & Travel (voluntariat).

Entre els seus principals objectius hi ha el d’inspirar els joves, a través del viatge, a trencar les barreres culturals entre els pobles i dotar-los de competències internacionals en el món global, entenent que facilitar treball, estudis i oportunitats de viatge als joves és part vital de la seva educació i creixement personal. n

El CETT, al món • SIGNATURA D’ACORD AMB UNA UNIVERSITAT XINESA. El CETT va signar fa uns mesos un conveni d'intercanvi i un memoràndum d'entesa amb la prestigiosa institució universitària Xianda College of Economics & Humanities, Shanghai International Studies University (Xianda Sisu), ubicada a la dinàmica i turística ciutat xinesa de Xangai. La signatura d'aquests documents facilita que l’alumnat de grau de Turisme del CETT-UB i de la Xianda Sisu puguin realitzar intercanvis acadèmics, i contribueix a augmentar la projecció internacional del Grup CETT tant en l’àmbit institucional com en l’acadèmic. Es tracta del primer conveni bilateral del CETT amb una universitat xinesa, la Xianda Sisu, que esdevé així un soci de gran valor per al desenvolupament del Grup al continent asiàtic.

• VISITA DEL RECTOR DE LA FUNDACIÓN UNIVERSITARIA CAFAM DE COLOMBIA. El passat mes d’abril, Francisco Aurelio Cajiao, rector de la Fundación Universitaria Cafam (UNICAFAM) de Bogotà (Colòmbia), va visitar les instal·lacions del CETT-UB i va signar un conveni de col·laboració amb el Grup que contempla la futura creació d'un programa superior de formació especialitzat en Hoteleria i Turisme. n

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 32

32

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Suflé de patata amb tòfona Recepta per a 5 persones

Ingredients 5 patates noves mitjanes, sal, oli d’oliva, 300 g de ceba de Figueres, 200 g de botifarra negra, pebre, 100 ml de crema de llet, 1 rovell d’ou, 2 clares d’ou, 1 ml d’oli de tòfona, 100 g de cansalada ibèrica, 1 barra de pa, 25 g de tòfona.

Elaboració Rentem les patates i les tallem pel mig. Hi posem sal i oli i les coem al forn a 180ºC durant 40 minuts. Un cop cuites, buidem la part interior amb una cullera petita i les reservem per elaborar el suflé. Tot seguit, preparem el farcit: tallem la ceba a daus petits, i la coem lentament en oli d’oliva fins que quedi caramel·litzada. Tallem la botifarra a dauets i la saltem en una paella. Ho reservem.

Per elaborar el suflé, aixafem la patata reservada amb l’ajut de dues forquilles, i la barregem amb l’oli de tòfona, la crema de llet i el rovell de l’ou, i salpebrem. Muntem les clares a punt de neu i les hi afegim a poc a poc. Per fer el cruixent de cansalada, la tallem molt prima, la posem en un paper de forn i la coem al forn a 150ºC fins que quedi cruixent. Tallem el pa en llesques ben primes, les torrem al forn i les reservem.

Muntatge Per muntar el suflé, col·loquem en una safata de forn les bases de les patates, i les farcim amb una mica de ceba caramel·litzada i uns daus de botifarra negra saltats.

Cobrim completament les mitges patates amb la textura de suflé, i les coem al forn durant 10 minuts a 200ºC, fent una cocció lleugera.

Per muntar el plat, n’agafem un de pla, hi posem la patata suflé, i la decorem amb el cruixent de cansalada.

Al damunt hi ratllem la tòfona, i hi posem una llesca de pa torrat i unes gotes d’oli de tòfona. n

Coneguem Catalunya

LES VALLS D'ÀNEU, Destinació de Turisme Familiar L'Agència Catalana de Turisme (www.act.cat) ha certificat recentment les Valls d'Àneu com la primera Destinació de Turisme Familiar (DTF) de l'interior de Catalunya. Fins ara només tretze destinacions del litoral català tenien aquest segell d’especialització, que s’atorga a aquell municipi o conjunt de municipis que ofereixen serveis i equipaments adaptats a les necessitats de les famílies amb nens.

Amb un territori de gairebé 400 km2, les Valls d’Àneu ha aconseguit el segell DTF gràcies a un entorn natural privilegiat on es troben el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu, i a una oferta turística de gran qualitat (en destaca l’estació d’Espot Esquí) i una gran varietat d’activitats per a nens: rutes adaptades per a famílies, hípica, passejades en canoa, BTT, i el festival de teatre per a nens Esbaiola’t, entre d’altres.

L’obtenció d’aquest segell posa en valor l’esforç i la col·laboració entre el sector turístic privat i les entitats públiques dels quatre municipis per oferir una oferta de qualitat i diferenciada, i per dinamitzar l’economia local a través del turisme. D’altra banda, la certificació reforça la promoció de l’oferta turística de l’interior de Catalunya, una de les línies d’acció prioritàries de la Direcció General de Turisme.

Podeu trobar informació sobre les Valls d'Àneu (agenda, rutes, patrimoni, pobles, centres d’interès, serveis...) a: http://www.vallsdaneu.org/

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 33

33

Estudis i Investigacions

Les últimes ACCIONS de L’ÀMBIT de CONEIXEMENT EXPERT TCT del CETT L’ACE TCT (Turisme, Cultura i Territori) del CETT ha tancat l’exercici 2012-2013 (setembre 2012-agost 2013) amb més de 100 accions realitzades, que inclouen publicacions, la participació en congressos i jornades, projectes implementats i/o tutoritzats, i cursos i docència no habitual (la no corresponent als graus, màsters i postgraus). La dada que corrobora l’interès d’aquesta transferència de coneixement és que 55 mitjans de comunicació s’han fet ressò de les accions de l’ACE TCT o han entrevistat algun membre del grup. A continuació es desglossen, per línies de treball, les actuacions més destacades del període setembre-novembre de 2013.

seminari sobre diverses temàtiques turístiques, entre les quals “La posada en valor turístic del patrimoni cultural”, desenvolupada per Eugeni Osácar.

• El 9 d’octubre es va celebrar la taula rodona “Com aplicar amb èxit les noves tecnologies en el patrimoni turístico-cultural”, organitzada pel CETT eLearning i encapçalada per una ponència del Dr. Jaume Font. Van participarhi, entre altres, els membres de l’ACE TCT Daniel Imbert i la Dra. Carolina Martín.

• A Tarragona, el 5 de novembre la Dra. Laia Coma va participar, com a ponent i amb el Dr. Joan Santacana, a la Jornada “La Smart City: una ciutat eficient i educadora”.

2. Turisme i territori 1. Turisme cultural • La Dra. Laia Coma va participar en la III Jornada de Ciutats Educadores del Grup de Treball de Recursos Tecnològics i Patrimoni, que es va celebrar a Oriola el 19 i 20 de setembre. La ponència “La educación ante el embate del mundo digital” va ser presentada conjuntament amb el Dr. Joan Santacana, de la Universitat de Barcelona i estret col·laborador del CETT. • El 18 d’octubre es va celebrar, a la Seu d’Urgell, la Jornada Tècnica sobre Turisme, Cultura i Formatge, en què participà Damià Serrano amb la ponència “Gastronomia i cultura en el sector turístic. El cas del formatge”.

• Eugeni Osácar i la Dra. Carolina Martín van participar a les I Jornades del Patrimoni Defensiu d’Època Moderna, celebrades del 17 al 20 d’octubre al castell de Sant Ferran de Figueres, amb la ponència “Claus per desenvolupar el patrimoni defensiu en projectes turístics”.

• S’ha signat un acord amb BTV.CAT (la web de Barcelona Televisió) per participar en reportatges audiovisuals sobre espais poc coneguts del Districte d’Horta-Guinardó. En total, seran 8 intervencions amb periodicitat mensual. De moment, ja s’han emès dos reportatges: el dedicat a la Vila Olímpica de la Vall d’Hebron, que va comptar amb la participació de Francesc Xavier Mingorance, i el de Can Travi Nou, amb la intervenció de la Dra. Carolina Martín.

• Eugeni Osácar i Ramon Serrat van participar en el programa “Hasekura 2.0 Business Exchange Program”, de col·laboració entre Catalunya i un grup d’empresaris del Japó. En concret, el 4 d’octubre es va realitzar al CETT un

• Ramon Serrat va presentar, el 25 de setembre, la ponència "Paisatge i turisme: identitat i globalitat", emmarcada en el grup de diàleg Paisatge, Urbanisme i Desenvolupament Territorial en temps de crisi: reptes i oportunitats.

L’activitat forma part del Fòrum Catalunya 21: Territori i Urbanisme - Estat i alternatives, previ al Congrés del 2014.

3. Turisme cinematogràfic • Barcelona Movie Walks, la versió en anglès del llibre Barcelona, una ciutat de pel·lícula, d’Eugeni Osácar, s’ha publicat al setembre, i també en format de llibre electrònic.

• Eugeni Osácar va participar com a membre del grup organitzador i com a ponent, amb “El present i el futur del cinema a Horta”, a l’exposició “Horta i el cinema”, celebrada al Centre Cívic Matas i Ramis del barri d’Horta, del 21 d’octubre al 8 de novembre.

• El 15 de novembre, Palma de Mallorca va acollir el I Foro de Turismo, Cine y Media en las Islas Baleares, organitzat pel Govern de les Illes Balears i l’Agència de Turisme de les Illes Balears. Eugeni Osácar va presentar-hi els diferents projectes sobre turisme, cinema i Barcelona que ha liderat en els darrers anys.

• El 21 de novembre es va celebrar al Prat de Llobregat el Fòrum de l’Economia del Turisme, organitzat per l’ajuntament de la ciutat. Dedicat al cinema, va comptar amb la participació d’Eugeni Osácar, que va realitzar la ponència inaugural “Cinema i turisme: un binomi d’èxit”. n Eugeni Osácar. Coordinador de l’ACE TCT del CETT

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 34

34

Estudis i Investigacions: ACE TCT

TURISME i PAISATGE: un vincle que cal GESTIONAR amb criteri El turisme i el paisatge són dos conceptes que van plegats. Així, doncs, cal ser conscients de la seva estreta relació i saber-la gestionar de manera profitosa i sostenible.

El turisme ha estat un gran consumidor de paisatges i, al nostre país, el seu desenvolupament els ha alterat de forma notable, fins al punt de degradar-los enormement en alguns indrets. D’aquesta manera, no es pot entendre la fesomia del paisatge actual sense l’empremta que hi ha deixat l’activitat turística. Partint d’aquesta realitat es fa necessària una reflexió profunda sobre aquest vincle i els escenaris de futur que poden dibuixar-se, per tal de preservar i fer evolucionar els paisatges des de l’òptica de la sostenibilitat en tot allò que fa referència a l’activitat turística.

Un recurs turístic més Tot i que potser de forma inconscient ja es venia fent, es constata que, cada cop de forma més general, el paisatge és considerat per part dels estudiosos del turisme com un recurs turístic més, conjuntament amb altres tradicionalment més assimilats al concepte, com ara l’allotjament, la restauració o infraestructures d’oci i entreteniment.

El paisatge identifica una destinació turística. Quan una persona tria un indret per viatjar-hi ho fa en gran part per les referències que té del seu paisatge, tant físic com cultural o humà. Cada paisatge compta amb uns atributs que l’identifiquen, el fan singular i diferent de la resta.

El turisme altera formes de vida amb la seva irrupció. En l’espai rural, pot accelerar l’abandó de les activitats tradicionals que, en gran manera, són les responsables de la configuració del paisatge, i introduir noves activitats que alterin la fesomia de l’entorn. D’altra banda, també és cert que moltes activitats tradicionals del medi rural difícilment haurien pogut perviure en l’actualitat si no hagués estat pel seu interès antropològic vinculat al turisme. Representacions culturals, d’artesania popular i d’altres sobreviuen gràcies al consum dels visitants i contribueixen en certa manera a conservar identitats paisatgístiques.

En el cas del turisme urbà, hi ha un procés de substitució de les activi-

tats econòmiques directament generades per la quotidianitat de les necessitats dels residents (i que han creat un teixit de gran riquesa i diversitat que les fa enormement atractives), per una oferta bàsicament comercial i de serveis, adreçada fonamentalment al consum turístic. El paisatge comercial i humà de moltes ciutats, que les feia especialment atractives al visitant, es va simplificant i estandarditzant a poc a poc.

Natura i cultura, un patrimoni essencial L’ésser humà sempre ha alterat el paisatge amb la seva presència i activitats, i el turisme és una de les que ha contribuït a la transformació profunda de l’entorn. La necessitat d’infraestructures importants per part de la indústria turística, la forta vinculació amb la construcció d’allotjaments i el consum dels paisatges més atractius, que òbviament són els que interessen més al visitant, han provocat i continuen provocant efectes perversos en l’entorn.

Segons el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013– 2016, “la matèria primera essencial d’una destinació per crear productes turístics és el seu patrimoni natural i cultural, és a dir, el seu paisatge en un sentit ampli”. Aquest reconeixement del paisatge com a base sobre la qual construir l’oferta turística del país és un bon punt de partida per treballar de manera seriosa el desenvolupament turístic futur de Catalunya.

Encara disposem d’un territori i d’uns paisatges de prou valor i prou atractius per seguir exercint una forta atracció per als visitants potencials. Fins i tot els paisatges fortament transformats pel turisme poden convertir-se en novament atractius si sabem adaptar-los als interessos canviants del turista del futur.

Cal planificar estratègies i prendre mesures concretes que ens permetin recuperar allò recuperable, repensar allò transformat i, sobretot, no destruir el que es manté amb prou qualitat i mostra identitat. Tot això sense impedir els processos d’evolució i canvi que es puguin produir de forma espontània.

Només els paisatges amb identitat i ben gestionats seran objecte d’interès turístic en el futur, però, sobretot, constituiran un espai de qualitat per als seus habitants. n Ramon Serrat Membre de l’ACE TCT del CETT

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:07

Página 35

35

BARCELONA, una ciutat de PEL·LÍCULA Aquesta singular obra és la primera guia turística de Barcelona dedicada al cinema, i mostra les diverses mirades i visions de la ciutat a través de les pel·lícules que s’hi han rodat. Proposa un viatge històric, geogràfic i sobretot turístic des dels anys vint del segle passat fins als nostres dies, amb rigor històric i científic, però alhora en un to amè i divulgatiu.

Barcelona, una ciutat de pel·lícula és un llibre coeditat per l’editorial Diëresis i l’Ajuntament de Barcelona, que ofereix al lector la possibilitat de viure i sentir els diferents indrets i paisatges de Barcelona a través del cinema català, espanyol i internacional. Actualment hi ha disponibles les versions originals en català i castellà, editades els passats mesos d’abril i juny, respectivament; la versió traduïda a l’anglès i publicada al setembre, i la versió en anglès en format de llibre electrònic, distribuïda al novembre.

L’obra s’estructura en 15 capítols, que s’han plantejat a partir de criteris que tenen com a objectiu prioritari crear un llibre-guia atractiu i útil. Així, doncs, com a pas previ per a definir els capítols, es va realitzar una recerca exhaustiva sobre els rodatges a Barcelona, que permetés concretar els moments més destacats del cinema a la ciutat, identificar els principals gèneres amb presència significativa de rodatges, escollir els escriptors més rellevants de Barcelona amb adaptacions cinematogràfiques rodades a la ciutat, definir les pel·lícules nacionals i internacionals amb èxit de taquilla i/o crítica rodades a Barcelona, recopilar els principals directors amb èxit relacionats amb la ciutat, i documentar la relació entre aquesta i Hollywood.

Com a conseqüència d’aquest treball rigorós, hi ha capítols dedicats a Michelangelo Antonioni i la pel·lícula The passenger, a la comèdia francesa dedicada als Erasmus Una casa de locos, a les comèdies italianes, a la superproducció europea El perfum, a les Barcelones de Ventura Pons, a Pedro Almodóvar i l’oscaritzada Todo sobre mi madre, a produccions internacionals, als nous directors del s. XXI, i a la crònica del triomf de Woody Allen i Vicky Cristina Barcelona. Altres capítols es centren en gèneres com ara el terror i el fantàstic, la visió de modernitat de l’Escola de Barcelona, les adaptacions cinematogràfiques de Juan Marsé i Eduardo Mendoza, moments històrics com ara la Guerra Civil i la tràgica història de Salvador Puig Antich, i la relació de Hollywood amb Barcelona.

Cada capítol inclou apartats que faciliten l’ús de la guia i el fet de poder gaudir al màxim dels continguts: • Títol i subtítol que contextualitzen el tema tractat.

• Relació dels barris de la ciutat inclosos en la ruta del capítol.

• Introducció del tema: Informació rigorosa i amena que permet al lector conèixer millor la temàtica del capítol i relacionar-la posteriorment amb la ruta proposada.

• Ruta: Descripció en forma d’itinerari turístic dels espais escollits que configuren la ruta. Els llocs proposats estan marcats en negreta.

• Per saber-ne més: Informació addicional per als més aficionats al setè art.

• L’escenari protagonista: Informació detallada del lloc que representa millor la proposta temàtica del capítol.

• Destacat: Dades o anècdotes sobre els protagonistes i els espais de cada capítol.

• Icones: Representacions gràfiques dels llocs significatius de Barcelona relacionats amb el cinema que s’esmenten.

• Ampli suport gràfic: 115 fotografies que complementen i enriqueixen la informació de cada capítol.

• Mapa amb la proposta de ruta: Cartografia detallada amb tots els espais seleccionats al passeig temàtic i un zoom ampliat d’una zona destacada del recorregut. Les etapes de la ruta apareixen amb els llocs identificats.

• Codis QR: Imatges que s’escanegen amb un smartphone o una tauleta i obren mapes de Google interactius a fi de seguir la ruta proposada de la manera més pràctica.

En definitiva, aquesta proposta innovadora i atractiva ofereix 20 rutes per la ciutat a través de 90 pel·lícules i 200 espais, que fan d’aquest llibre una guia imprescindible per a tots els interessats en Barcelona i en el món del cinema.

D’altra banda, una dada que corrobora l’interès de l’obra i les novetats que aporta és el ressò que ha tingut entre els mitjans de comunicació. Des del mes d’abril ja ha generat 45 notícies, entre entrevistes a l’autor, articles i ressenyes a televisió, ràdio, premsa escrita i mitjans digitals. n Eugeni Osácar Coordinador de l’ACE TCT del CETT i autor del llibre

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:08

Página 36

36

Estudis i Investigacions: ACE H

La RSE i el desenvolupament SOSTENIBLE en el SECTOR HOTELER espanyol Des de l'aparició del conegut com a Informe Brundland i la definició del concepte de desenvolupament sostenible que va proposar, ha crescut considerablement la xifra d'empreses i sectors productius que han iniciat, en el marc de la responsabilitat social empresarial (RSE), processos d'anàlisi i reflexió sobre l’impacte de les seves activitats en l'entorn. Així mateix, ha crescut la conscienciació de la societat (i dels clients d'aquestes empreses) sobre la necessitat d'implantar models eficaços de desenvolupament sostenible. En el cas de les organitzacions i empreses del sector turístic, també s'han sumat a aquest corrent, encara que de manera més tardana, i han iniciat actuacions per revisar i millorar el seu comportament respecte a l'entorn.

El sector hoteler és un dels principals components de la cadena de valor turística, i apareix com un dels sectors on el desenvolupament de polítiques sostenibles té més incidència, atesa la seva aportació tant en termes de renda i ocupació, com pel que fa a la generació d'impactes ambientals i socials en les localitats que n’acullen les activitats.

La RSE com a palanca de canvi per al sector hoteler La Comissió Europea va presentar, l’any 2002, “l’estratègia europea a favor de la responsabilitat social de les empreses (RSE)” com la integració voluntària per part de les empreses d'objectius socials i mediambientals en les seves operacions comercials i en les relacions amb la resta d'actors implicats.

El 2010, sota la presidència espanyola de la UE, la Comissió va elaborar la “Declaració de Madrid. Cap a un model turístic socialment responsable”, en la qual es formulen una sèrie de recomanacions relatives a l'aplicació d'una política europea del turisme consolidada, que permeti reforçar la competitivitat sostenible del sector.

A la Declaració, els Estats membres expressen el seu desig de "fomentar el turisme ètic i responsable i, especialment, la sostenibilitat social, mediambiental, cultural i econòmica del turisme". Així mateix, diuen que "la responsabilitat social corporativa és essencial en la indústria turística i, per tant, s’hauria de tenir en compte en les activitats i pràctiques turístiques, tant a nivell de les destinacions com de les empreses i dels turistes".

Actualment, la UE està realitzant una consulta als grups d'interès per recollir informació i recomanacions per a la definició d'una carta europea de turisme sostenible i responsable que reculli les polítiques i directrius per al desenvolupament d'un turisme responsable.

Pel que fa a les organitzacions i empreses del sector hoteler, la RSE hauria de ser entesa com un concepte que pot facilitar, com s’ha dit, la integració voluntària de les dimensions socials i mediambientals en les seves activitats empresarials i relacions amb els grups d'interès. Aquest enfocament facilitaria a l'empresa turística el desenvolupament del seu model de negoci de manera sostenible, i contribuiria a millorar la qualitat de vida dels seus treballadors i de la comunitat local, amb la participació activa en la protecció dels atractius turístics i dels recursos naturals i culturals de l’entorn.

Els canvis que s’introdueixen en una empresa que desenvolupa la RSE hi acaben repercutint positivament i també en el compte de resultats. Alhora, alguns dels avantatges derivats de la RSE, per citar el més destacats, són: treballadors més motivats i formats, un major coneixement de la clientela i serveis més adaptats a les seves necessitats, més coneixement dels grups d'interès de l'organització, l'eliminació de tensions, o la reducció dels consums energètics o dels costos de producció.

Els instruments voluntaris per al desenvolupament de la RSE en el sector hoteler El sector hoteler espanyol té a l’abast tot un seguit de normes i instruments de caràcter voluntari que van més enllà dels referents legislatius. La major part d’aquests sorgeixen de la iniciativa pròpia d'empreses, grups empresarials o associacions, que tenen la intenció de millorar el seu comportament responsable, i suposen una mostra del compromís del sector turístic amb la sostenibilitat.

E

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:08

Página 37

37

Aquests instruments, més eficaços i flexibles que els governamentals, són els preferits per part de les empreses, atès que solen requerir menys esforços econòmics i impliquen un major reconeixement extern: amb freqüència van acompanyats de certificacions o etiquetes que permeten a l'empresa responsable diferenciar-se en el mercat i oferir al turista un producte adaptat a les seves expectatives i exigències. Els instruments poden ser classificats sota tres epígrafs: sistemes de certificació; models i etiquetes amb reconeixement (premis, segells, etiquetes, etc.); i guies i recomanacions per al desenvolupament de la RSE. Tot i que la major part d'aquests instruments són d'aplicació general en qualsevol tipus de sector industrial, n’hi ha d’altres que han estat creats per a un ús específic del sector turístic. Entre els referents genèrics destaquen les normes ISO, en què destaca l'encara jove ISO 26000 (2010), que recull les polítiques i accions que una empresa ha de desenvolupar per a la implantació de la RSE, i un sistema que la mantingui i la revisi contínuament. Així mateix, l'any 2012 va aparèixer el primer sistema de RSE certificable: el Sistema de Gestió de la Responsabilitat Social IQNet SR10.

En el cas dels instruments de caràcter específic per al sector turístic i hoteler, aquests són escassos. Les Directrius per a l'Elaboració de Memòries de Sostenibilitat, del Global Reporting Initiative (GRI), i en concret, la Guia per a l’aplicació d’indicadors GRI en el sector turístic, de la Tour Operators' Initiative for Sustainable Tourism Development (TOI), són útils per a l'elaboració de memòries de responsabilitat i sostenibilitat empresarial.

El desenvolupament de la RSE en el sector hoteler espanyol Les investigacions realitzades per l’Àmbit de Coneixement Expert d'Empreses Hoteleres (ACE H) de l’EUHT CETT-UB posen de manifest que l'estat d'implantació de la RSE és en una fase molt incipient. No obstant això, el nombre de cadenes i establiments que estan desenvolupant la RSE s'està incrementant notablement en els últims anys.

A continuació es mostren les cadenes amb hotels a l'Estat espanyol que realitzen informes de sostenibilitat i responsabilitat social, que es poden consultar a les pàgines web corporatives:

• AC Hotels by Marriott • Barceló Hotels & Resorts • Grupo El Fuerte • Meliá Hotels International • NH Hoteles • RIU Hotels & Resorts/ Grupotel (TUI)

Aquestes formen part de les 25 principals cadenes que operen en territori espanyol i il·lustren l'interès creixent en aquesta matèria. D’altres cadenes i establiments són en una fase avançada de desenvolupament de la RSE, tot i que encara no n’han publicat les accions i els resultats obtinguts: destaquen els casos de la cadena H10 o de l'Hotel Barcelona Princess.

La gestió de la qualitat i del medi ambient com a primer pas en el camí cap a la RSE Si analitzem l'estat de desenvolupament en el sector hoteler de dues de les dimensions més importants de la RSE –la gestió de la qualitat i la gestió del medi ambient–, els resultats són interessants.

Nombre d'hotels certificats amb les ISO 9001 i la ISO 14001 fins al 2013

A la gràfica s’observa l'estat actual de les certificacions en el sector hoteler ISO 9001 (gestió de la qualitat) i ISO 14001 (gestió del medi ambient). En total, hi ha a 392 hotels en l’àmbit estatal amb aquestes certificacions, dada que situa Espanya entre els països capdavanters a Europa.

Destaca també el lideratge en l'aplicació de la certificació europea Eco-Management and Audit Scheme (EMAS): Espanya ocupa les primeres posicions en el marc europeu pel que fa al seu desenvolupament en el sector hoteler, amb 128 establiments certificats, com en el cas de l'Hotel Alimara del CETT. Finalment, també és necessari apuntar l'estat d'implantació del sistema de qualitat de l'Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE) i la marca Q que promou. Al sector hoteler espanyol, hi ha 408 establiments certificats, concentrats bàsicament en les principals destinacions turístiques de l'Estat i especialment de turisme estatal (el turista que més valora i reconeix aquesta marca de qualitat): Andalusia, la Comunitat Valenciana, Galícia, Catalunya i les illes Canàries.

Des del CETT celebrem el creixement de les empreses implicades en el desenvolupament de la RSE; empreses que analitzen com poden afectar les seves activitats empresarials i funcions de producció a les comunitats on se situen, i busquen la manera de contribuir a la millora de l'entorn social, cultural i ambiental, buscant no només la generació de beneficis econòmics, sinó també els d'índole social, cultural, i ambiental. n José Antonio Pérez-Aranda. Director de l’EUHT CETT-UB

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:08

Página 38

38

Estudis i Investigacions: ACE CG

RESTAURACIÓ i DIETES ESPECIALS, eixos del projecte GASTRONOMIA I SALUT El projecte Gastronomia i Salut, presentat el 29 d’abril, s’ha dut a terme per conèixer les necessitats que tenen les persones amb requeriments alimentaris especials per motius de salut quan mengen fora de casa, i saber quines són les inquietuds de la restauració comercial respecte a l’adaptació de la seva oferta gastronòmica per a aquests col·lectius.

L’estudi l’ha promogut el campus d’excel·lència internacional Health Universitat de Barcelona Campus (HUBc), gràcies al finançament obtingut del programa CEI del Ministeri d’Educació, i en el seu desenvolupament hi han participat l’EUHT CETT-UB, a través del ACE de Cuina i Gastronomia (ACE CG), el Grup d’Investigació en Nutrició Aplicada (GRNA) del Campus de l’Alimentació de Torribera (UB), i la Fundació Alícia.

Menjar fora de casa, un fet excepcional fins fa no gaire temps, ha esdevingut una activitat quotidiana –en bona mesura, una necessitat– en el complex escenari de l'alimentació de les societats econòmicament més desenvolupades.

Un context en el qual el sector de la restauració adquireix un paper socioeconòmic cabdal, pel fet d’assumir la prestació dels aliments elaborats com a producte-servei. Les decisions de compra i la preparació dels àpats, que fins fa uns anys s'assumien majoritàriament en l'àmbit familiar, són ara en bona part en mans d'establiments comercials o de la restauració col·lectiva. Segons la darrera Encuesta Nacional de Ingesta Dietética (ENIDE 2011), elaborada per l’Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN), un 47,07% de la població menja fora de casa entre 2 i 8 dies al mes, i un 20,37% ho fa entre 9 i 22 dies. En definitiva, s’estima que un 29% del pressupost que destinen les llars espanyoles a l'alimentació s’inverteix en el consum extradomèstic de lliure decisió, és a dir, aquell que s’efectua en establiments de restauració comercial.

Abans, la funció social i la responsabilitat envers la qualitat nutricional de la dieta diària, s’atribuïen gairebé en exclusiva a la restauració col·lectiva, pel fet d’atendre una clientela captiva i freqüentment sensible

–hospitals, escoles, centres de treball–. Aquestes responsabilitats, però, ara també s'estenen a la restauració comercial, perquè forma part igualment de la nostra vida quotidiana. Si bé la decisió última sobre les eleccions alimentàries correspon al consumidor (sempre que tingui accés a una informació nutricional fiable i homogènia), és clar que la restauració assumeix una important participació en matèria de seguretat i compromís amb una alimentació saludable. I no només amb pautes aplicables a tota la població, sinó també tenint en compte les necessitats de les persones que tenen requeriments nutricionals especials per qüestions de salut, com ara les diabètiques, les al·lèrgiques o les intolerants a determinats aliments.

El projecte Gastronomia i Salut sorgeix de la preocupació pels col·lectius que pateixen algun tipus de restricció, intolerància i/o al·lèrgia alimentària, i de l’interès de poder-los oferir una alimentació sana, equilibrada, variada, segura, atractiva i adaptada a les seves necessitats. S’adreça especialment als establiments i als professionals de la restauració comercial, amb la voluntat de conèixer les seves inquietuds o motivacions respecte a una eventual adaptació de l’oferta gastronòmica per a aquests col·lectius, així com la seva opinió sobre els problemes, els avantatges i els inconvenients que han experimentat els que ja han iniciat l’adaptació de les cartes.

La primera fase del projecte, que es remunta al febrer de 2012, va consistir a elaborar una recerca bibliogràfica i un acurat estat de la qüestió a escala nacional. Es van definir les patologies que calia considerar en l’estudi –intolerants al gluten, intolerants a la lactosa, al·lèrgics i persones amb dietes adaptades a alguna patologia-, així com la metodologia que s’havia de seguir, i es van establir contactes amb les entitats, organitzacions d’afectats, i associacions professionals o gremials que haurien de col·laborar en el projecte.

Partint dels objectius principals que es perseguien, es van realitzar dos focus grup (amb membres de l’Associació Catalana de Diabètics i l’Associació de Celíacs de Catalunya), i es van dissenyar qüestionaris -quatre adreçats als diferents col·lectius d’afectats i un a la restauració comercial-, que van ser canalitzats a través de diverses associacions, i gestionats mitjançant una plataforma en línia per agilitzar-ne la difusió, la recollida i l’anàlisi de les dades, amplificar l’espectre i

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:08

Página 39

39

volum de la població consultada, i disposar de resultats en temps real.

Els resultats Les dades recollides es van analitzar entre el novembre de 2012 i el mes de gener de 2013. En el sondeig van participar un total de 2.583 individus. De les respostes obtingudes entre els afectats per restriccions alimentàries es poden extreure conclusions força homogènies: un 92,9% dels afectats per al·lèrgies alimentàries creu que els professionals del servei d'aliments que són responsables de l'atenció al client tenen poca o cap informació sobre aquest tema. Entre els afectats per la diabetis, el 53,2% creu que la informació proporcionada en els menús és insuficient i no en facilita la tria, de manera que crea inseguretat, mentre que al 52,4% li agradaria que inclogués informació nutricional. Un 81,5% de les persones que tenen intolerància al gluten va opinar que a l’oferta gastronòmica dels establiments li falta varietat, mentre que el 50,9% de les persones amb intolerància a la lactosa estima que cap establiment de menjar dins del seu entorn habitual ofereix opcions per a la seva condició.

Pel que fa als professionals de la restauració, es van elaborar dos qüestionaris diferents, que permetien distingir les respostes dels establiments que ja han començat l’adaptació de la seva oferta, dels que no ho han fet encara. Entre els establiments sense oferta adaptada, un 56,2% dels responsables declara que inclouria aquest tipus d’elaboracions per responsabilitat social, però el 70,6% valora que els coneixements i la formació dels professionals són escassos.

En el cas dels establiments amb oferta gastronòmica adreçada a col·lectius amb necessitats dietètiques especials, un 34% té una oferta adaptada a persones amb al·lèrgies alimentàries, un 28% per a celíacs, un 15% per a diabètics, un 12% ofereix menús saludables, i un 11% disposa d’oferta d’elaboracions per a intolerants a la lactosa. Per la seva banda, el 56% dels responsables d’aquests establiments afirma que va implantar aquest tipus d’oferta com a resposta a la demanda de la clientela, però un 68% declara que no en té informació suficient, i el 66,2% que estaria disposat a rebre’n formació específica.

Les conclusions En definitiva, l’estudi va fer palesa una clara mancança de formació específica per part dels professionals de la restauració, que facilitaria la seva capacitat de respondre a la demanda social de grups de població que pateixen restriccions mèdiques relacionades amb el consum d’aliments.

Alhora, aquesta capacitat esdevindria una eina que els permetria augmentar la competitivitat dels negocis.

El treball realitzat al llarg del projecte i les conclusions de l’estudi es van presentar al públic en una jornada tècnica sobre dietes especials celebrada el passat 29 d’abril, que va inaugurar la Dra. Conxa Castell, representant de l’Agència de

Salut Pública de la Generalitat de Catalunya; Laia Tordera, regidora d’Infància, Joventut i Salut de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet; i el Dr. Màrius Rubiralta, director del Campus de l’Alimentació de la UB, en representació també de la direcció del CEI Health Universitat de Barcelona Campus. En nom de les institucions participants juntament amb la UB, van intervenir la Dra. Elena Roura, responsable del Departament d’Hàbits Alimentaris de la Fundació Alícia, i la directora general del Grup CETT, Maria Abellanet.

La jornada va transcórrer en dues parts: al matí, a l’Edifici La Masia del Campus de l’Alimentació de Torribera (UB), es va establir un interessant diàleg entre investigadors, representants d’associacions d’afectats i restauradors comercials, mitjançant taules de debat, l’exposició d’iniciatives i experiències, i la participació virtual de responsables de departaments de nutrició d’institucions de formació de Mèxic i Argentina, que van aportar informació sobre aquests països.

Les activitats de la tarda, de caire més pràctic, van consistir en tres tallers formatius organitzats per la Fundació Alícia, el CETT i el Gremi de Restauració de Barcelona, que es van impartir a l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT-UB. Els tallers, adreçats als restauradors, es van dissenyar a partir de les conclusions extretes del sondeig d’opinió, amb l’objectiu de proporcionar eines als establiments per poder dur a terme una oferta d'alimentació adaptada a les necessitats de les persones amb restriccions alimentàries, d'una manera senzilla, atractiva, equilibrada i segura. n Isabel Lugo. Coordinadora de l’ACE CG del CETT Més informació: http://www.ub.edu/campusalimentacio/ ca/historic_destacats.html

INT TOT CETT 26 OKOKOK.qxp

24/11/13

21:08

Página 40

40

Recursos Turístics • El cliente social. Los retos de la atención al cliente en el universo de las redes sociales. Barcelona: Profit, 2013.

• Martín, M. Luz; Díaz, E. Fundamentos de dirección de operaciones en empresas de servicios. Madrid: ESIC, 2013.

• El libro del marketing interactivo y la publicidad digital. Madrid: ESIC, 2013.

• Martínez, R. Gran turismo. Mitos y verdades de uno de los motores de la economía. El turismo y la creación de empleo. Barcelona: Urano, 2013.

• Ferrandis-García, G. Gestión de la calidad y de la seguridad e higiene alimentaria. Madrid: Síntesis, 2013.

• García, I. Gestión de recursos humanos en empresas turísticas. Madrid: Paraninfo, 2013.

• Juan, F; Solsona, J. Alojamiento turístico rural. Gestión y comercialización. 2ª ed.

Madrid: Síntesis, 2013.

• Martínez, B.; Rojo, R. Destinos turísticos. Madrid: Paraninfo, 2013.

• Osácar, E. Barcelona, una ciutat de pel·lícula. Barcelona: Diéresis, 2013.

• Pérez-Carballo, J. F. Control de gestión empresarial. Madrid: ESIC, 2013.

ingredientes para la pastelería actual.

Barcelona: Grupo Vilbo, 2013.

• Roca, Joan; Roca, Jordi; Roca, Josep.

El Celler de Can Roca. Barcelona: Librooks, 2013.

• Soldvila, P. Recursos humanos y dirección de equipos en restauración.

Madrid: Síntesis, 2013.

• Vives, R.; LLauradó, M.; Coll, Ll. Operaciones básicas y servicios en restauración y en eventos especiales.

Madrid: Síntesis, 2013.

• Puigvert, J. Evolution. Técnicas e

El Cliente Social

El Celler de Can Roca

Cristina García, Rocío Núñez, Núria Salas i Olga Suanya. Profit Editorial

Joan, Jordi i Josep Roca.

Editat per Librooks

Amb les noves tecnologies i les xarxes socials, presents arreu, les empreses tenen un nou repte. Han d’interactuar amb la clientela en un mitjà en el qual tothom pot opinar i en què els consumidors tenen un rol molt més actiu: en són els protagonistes, decideixen què volen, quan i com ho volen, i cal que l’organització respongui a aquestes necessitats. No obstant això, poques empreses disposen d’informació suficient sobre com utilitzar les xarxes socials en els respectius centres d’atenció a la clientela, els nous social centers que, en l’àmbit de la clientela social i l’empresa social, adquireixen una importància vital. L’obra El Cliente Social. Los retos de la atención al cliente en el Universo de las redes sociales mostra totes les possibilitats de què disposen aquests centres per comunicar gràcies a les xarxes, atès que les entitats que en facin el millor ús tindran un gran avantatge competitiu, i proporciona eines per facilitar l’adaptació a la nova gestió pel que fa a la manera de relacionar-se amb efectivitat amb el consumidor.

Aquest llibre de gran format (240 x 325 mm), editat amb tot luxe de materials i detalls, és l’obra definitiva d’El Celler de Can Roca, on, segons els autors, “no només s’ensenya el que fem, sinó que expliquem com ho fem i per què ho fem”. El llibre consta de 16 capítols organitzats en funció de les fonts d’inspiració que nodreixen els tres germans Roca: Tradició, Memòria, Academicisme, Producte, Paisatge, Vi, Cromatisme, Dolç, Transversalitat, Perfum, Innovació, Poesia, Llibertat, Atreviment, Màgia i Sentit de l’Humor. També inclou la seva història, filosofia, tècniques, valors, fonts d’inspiració, processos creatius, més de 90 receptes detallades i un catàleg amb els 240 plats més emblemàtics dels 25 anys d’història d’aquest magnífic restaurant. Una porta oberta de bat a bat per conèixerne els secrets.

Il·lustrat en color amb fotografies de David Ruano, Paco Amate i Francesc Guillamet, inclou el dietari d’un dia al Celler, escrit per J. M. Fonalleras.

Pàgines web d’interès Blogs www.theplanetd.com www.blogvacaciones.com www.earthxplorer.com Agències de viatge www.southerncross.es www.patagonline.com www.bru-bru.com

Destinacions turístiques www.femturisme.cat www.andalucia.org www.castelldefelsturisme.com

Oci tricentenari.bcn.cat/ca www.cypsela.com www.acuariodegijon.com

Recerca turística www.invattur.org www.hotelmarketing.com www.gencat.cat/diue/ambits/turisme/ observatori_turisme/full_turisme/index.html

Allotjament www.derbyhotels.com www.theperfecthotels.com www.h10hotels.com

Cuina i restauració www.enoturismepenedes.cat www.delinostrum.com www.canalcocina.es Serveis complementaris www.ecoagroturismo.es www.casonasasturianas.com www.iberiarural.es

INTERIOR COBERTES anunci contraportada OK.QXP

12/11/13

17:52

Pรกgina 1

Grup CETT

Escola d’Hoteleria i Turisme Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme

Centre adscrit a la Universitat de Barcelona

Escola de Formació Contínua Escola d’Idiomes CETT Consultors

BAS Barcelona Academic Services Viatges Century Hotel Alimara Àgora BCN

Residència Universitària Internacional

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 44

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona Tel. 93 428 07 77 Fax 93 428 67 77 cett@cett.cat www.cett.cat

24/03/14 0:37