TOT CETT 27 cat by Grup CETT

Abril 2014. Segona etapa - Núm. 27

Joan Roca Entrevistem el xef d’El Celler de Can Roca

XXX Premis Alimara Els guardons a la promoció turística celebren 30 anys acompanyats del sector Tema Innovació en Promoció Turística Opinió Regular per avançar CETT Formació Nou màster universitari oficial especialitzat en la Direcció d’Esdeveniments

Es presenta el grau interuniversitari (UB-UPC) de Ciències Culinàries i Gastronòmiques TotCETT OLGA OKOKOK.indd 1

Estudis i investigacions Intel·ligència turística per a competir en el mercat xinès La gestió sostenible de les destinacions de Barcelona província 24/03/14 0:37

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Mercè Colom, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero Han col·laborat en aquest número: Anna Alfonso, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Laia Coma, Meritxell Cuní, Núria Díaz, Assumpta Domènech, Elisenda Farràs, Isabel Gallego, Nayra Llonch, Enric López, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Esther Obiols, Eugeni Osácar, Monique Rous de Madinhac, Ramon Serrat, Maria Soy, Anna Torres, Andreu Vilaginés, Agraïments: María José Arpi, Sukeina Badaoui, Ana Laura Barba, Sílvia Bermúdez, Jordi Blanch, Josep Cabasés, Ernest Cebrián, Carlos Cuffí, Jaume Font, Mònica Garcia, Carolina Guillén, Mónica Rosa Gil, Judith Gómez de la Lastra, Rafael González, Sofía Griñán, Matilde Jiménez, Claudi Mans, Lorena Martínez, Marian Muro, Josep Puigbó, David Riba, Anna Ros, Ariadna Sargatal, Sònia Serracarbassa, Pilar Torrellas, Alexis Villanueva, Eduardo Villar Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat cett@cett.cat

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 2

24/03/14 0:37

TOT SUMARI Notícies del Sector

Editorial NOVES FITES I CAMINS

nguany celebrem una efemèride destacable: la XXX edició dels Premis Alimara. Nosaltres, el Grup CETT, centre internacional de formació i transferència de coneixement en Turisme, Hoteleria i Gastronomia, adscrit a la Universitat de Barcelona, premiem des de fa tres dècades les millors campanyes de promoció turística de l’any anterior.

El CETT en Acció

Tema

Entrevista

Opinió

El turisme és una activitat que evoluciona, innova i s’adapta contínuament a les circumstàncies del moment i de l’entorn, des del turisme de sol i platja a l’actual, amb infinitat de matisos.

CETT Formació

El CETT, com ha de ser, també va evolucionant, millorant i innovant de forma continuada. Avui dia, amb la perspectiva del temps, podem constatar el llarg camí recorregut: destacaria que el projecte CETT és un projecte viu, que com a tal creix, canvia i reacciona segons allò que la societat necessita i demana. Prepara, innova, crea i pensa, sempre buscant l’excel·lència.

Ciència i Cuina

L’alumnat

Internacional

La recepta

Coneguem Catalunya Estudis i Investigacions Recursos Turístics

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 3

Les primeres campanyes eren molt diferents de les actuals; no únicament pel fet que quan es van iniciar els Premis es centraven en l’àmbit de Catalunya (ara és internacional), sinó que els formats han evolucionat tant, que avui la campanya s’entén com un tot global: idea, impacte, web, presència a les xarxes...

Un dels nostres grans objectius és la permanència: tenir un bon projecte que es vagi adaptant a l’entorn, molt canviant durant tots aquest anys i en funció de les circumstàncies del moment. Una altra fita d’enguany és el nou grau interuniversitari de Ciències Culinàries i Gastronòmiques, creat conjuntament amb la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb l’objectiu d’obtenir cuiners ben formats, amb nous coneixements; una formació que uneixi les ciències de l’alimentació amb la nutrició, la cuina i la gastronomia, una tecnologia aplicada adequada i la gestió econòmica específica, pensant en la salut i en la prevenció. En definitiva, estem un cop més d’enhorabona per les noves fites i camins oberts, que s’han aconseguit gràcies al treball ben fet, l’esforç diari, la suma dels coneixements tècnics i científics, i la qualitat en la gestió dels mitjans i les persones. No podem oblidar la fonamental comprensió i coordinació de totes les parts implicades, professionals d’alta vàlua compromesos amb un treball d’equip real i eficaç que ens fa sentir orgullosos de ser i pertànyer al CETT.

Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

24/03/14 0:37

Notícies del Sector

Mantenir el lideratge turístic de Catalunya

El document conté les pautes per desenvolupar un model turístic regit per criteris de “competitivitat sostenible”. Això és l’equilibri de la quantitat amb la qualitat del turisme, essent tractor d’un turisme de valor afegit que permeti assegurar-ne la continuïtat futura sobre la base de la sostenibilitat econòmica, mediambiental, cultural i social. Per aconseguir-ho, cal una nova orientació en la governança del turisme, que permeti la participació i la implicació de tots els agents turístics en l’orientació i la consecució dels resultats previstos. En aquest sentit, la formulació del Pla i les Directrius Nacionals de Turisme 2020 ja han comptat amb una àmplia participació i aportació d’agents públics i privats del sector. Pla d’actuacions El Pla Estratègic s’estructura a partir de les següents cinc Directrius Nacionals de Turisme que fonamenten l’estratègia turística de Catalunya en l’horitzó 2020: 1. Un projecte de país internacional. El turisme com a un dels fonaments del projecte nacional de Catalunya, amb una projecció cada cop més internacional. 2. Catalunya, destinació de destinacions. Catalunya, un conjunt harmònic de destinacions autònomes, sostenibles i competitives. 3. El producte, base del màrqueting. Una oferta de qualitat orientada a una demanda de qualitat. 4. Una direcció de turisme transversal. Intel·ligència, eficiència i influència transversal com a fonaments de la Direcció General de Turisme. 5. Excel·lència. Formació, innovació, idiomes i noves tecnologies com a elements clau per a l’excel·lència.

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 4

Cadascuna d’aquestes grans directrius té vinculat un programa d’actuacions i uns objectius específics: 1. Governança. Per dur a terme el Pla Estratègic s’ha d’establir el marc de governança clar i efectiu i articular una política d’estat a llarg termini en matèria turística amb el compromís de tots els departaments de Govern i de l’Administració. 2. Destinacions. Aquest programa ha d’assentar les bases del desenvolupament a l’espai turístic sota el model de competitivitat sostenible. Alguns dels objectius són crear nous instruments d’ordenació i planificació de l’ús de l’espai turístic, generar experiències pilot per crear nous models de destinacions intel·ligents, i augmentar la qualitat de l’experiència turística. 3. Producte. Desenvolupar una oferta de productes turístics diversificada, competitiva i sostenible que permeti competir en un entorn internacional i atreure un perfil de clientela cada cop més segmentada i exigent. 4. Administració i gestió. Té com a missió adequar el model organitzatiu i les eines de gestió de l’Administració de Turisme amb criteris d’eficiència i eficàcia. 5. Excel·lència: Elements com ara la formació, la innovació, els idiomes i la responsabilitat social són clau per posicionar Catalunya a l’avantguarda de les destinacions turístiques internacionals.

Catalunya és una destinació turística de referència a Europa, consolidada gràcies a uns recursos culturals i naturals propis i únics, i a una oferta diversificada, singular i de primer nivell. La Generalitat, conscient del caràcter estratègic del turisme, treballa per mantenir aquesta posició de lideratge. Un dels eixos d’actuació que ha posat en marxa és el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya 2013-2016, que defineix els principis bàsics del model turístic a mitjà termini i orienta la política turística de tots els agents del sector, públics i privats, i especialment la del Govern. El Pla també estableix les Directrius Nacionals de Turisme amb l’any 2020 com a horitzó.

La implementació d’aquests cinc programes requereix la definició d’actuacions detallades que facilitin la concreció dels seus objectius i les línies estratègiques del Pla. El Pla n’identifica 37, alguns dels quals ja són una realitat i d’altres s’estan treballant. Destaquen, per exemple, l’establiment del Pacte Nacional per al Turisme, la posada en marxa de la Taula de Turisme, el desenvolupament d’un marc per al finançament de projectes turístics, un Pla director de rehabilitació de la planta d’allotjament obsoleta, la creació del Compte Satèl·lit de Turisme a Catalunya i el llançament d’una campanya de sensibilització dirigida als ciutadans catalans. Amb l’execució d’aquests projectes els objectius principals per al 2016 seran augmentar la despesa i els ingressos dels turistes, amb especial incidència en el període de setembre a juny. També es vol aconseguir un augment de l’estada mitjana del turista, de l’índex de repetició i de l’índex de satisfacció dels turistes. n Marian Muro. Directora general de Turisme

24/03/14 0:37

Notícies del Sector

Barcelona, Mobile World Capital... més que mai! Barcelona, per novena vegada consecutiva i per tercer cop com a Mobile World Capital, ha acollit el Mobile World Congress, un esdeveniment on la Ciutat Comtal esdevé, durant quatre dies, el punt de referència a nivell mundial de la tecnologia mobile. Però l’edició d’enguany, que ha tingut lloc del 24 al 27 de febrer, no ha estat com les anteriors. No només pel fet de batre de nou rècords d’anys enrere, amb 85.000 visitants procedents de més de 200 països, o pel fet d’haver-los atès amb una oferta turística competitiva, sinó perquè al Congrés de Barcelona s’hi han afegit noves iniciatives que obren la porta mobile a altres sectors, a emprenedors i, sobretot, als ciutadans.

Fira de Montjuïc, durant els dies del Congrés, va acollir mPowered Industries, conferències sectorials focalitzades sobre indústries directament impactades per la tecnologia mòbil, com ara la sanitat, media, màrqueting i adverstising, i travel. Així mateix, des de la capitalitat es va dur a terme 4 Years From Now (4YFN), una trobada d’emprenedors amb caràcter internacional. Amb la participació de més de 2.000 emprenedors d’arreu, 100 inversors i 80 conferenciants, l’esdeveniment pretén que la ciutat sigui la capital de l’emprenedoria, amb projectes i negocis innovadors mobile. I és que Mobile World Capital Barcelona pretén fer de Barcelona, Catalunya i Espanya un lloc on les persones, empreses i institucions treballin de forma conjunta per aprofitar la tecnologia mòbil com un element per transformar la vida quotidiana de les persones i generar noves oportunitats de negoci. Així, en els últims mesos, s’han dut a terme projectes i iniciatives que estan transformant àmbits com ara l’educació, la salut o les smart cities, sense oblidar sectors estratègics de la ciutat i del país com ara el turisme i el comerç. En aquest sentit es va presentar Mobile Ready, una iniciativa que obre la capitalitat del mòbil a la ciutadania i als visitants durant tot l’any. Per començar, des del 22 de febrer a l’1 de març van poder gaudir d’una ruta mobile d’experiències singulars que unia els punts turístics, culturals i comercials més destacats de Barcelona, i viure en primera persona “la transformació mobile“ que poden experimentar aquest sectors. Referents com ara Casa Batlló o el Museu d’Art Contempo-

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 5

rani de Barcelona, entre d’altres, s’han unit a Mobile Ready i ofereixen experiències innovadores com per exemple la possibilitat de donar vida al drac de Gaudí, conèixer la biomimètica arquitectònica de Casa Batlló amb realitat augmentada, o visitar exposicions mobile, com Megaphone, una mostra d’imatges preses amb el mòbil per part de grups marginals en diferents ciutats del món. També sota la iniciativa Mobile Ready va tenir lloc la Smart Shopping Barcelona, on en el centre comercial de Les Arenes i de l’eix comercial Creu Coberta, els ciutadans van poder gaudir, el 27 de febrer, de diferents experiències de compra a través dels dispositius mòbils. En certs establiments del Passeig de Gràcia i de la mà de socis tecnològics, també es van desenvolupar diferents experiències de compra mitjançant tecnologia de realitat augmentada, NFC, Google Glasses, i reconeixement d’imatge, entre d’altres. Mobile Ready pretén que aquestes solucions i experiències mobile sobre els sectors estratègics de país, començant pel turisme, siguin sostenibles, s’arrelin en les empreses i institucions, i ajudin a transformar el teixit empresarial. Al marge de l’impacte econòmic estimat de 356 milions d’euros a la ciutat que deixa la present edició del Mobile World Congress, que no és peccata minuta, Barcelona esdevé i es posiciona més que mai com a referent mundial en innovació i tecnologia mobile, no només per a l’empresa i durant el Congrés, sinó també per a la ciutadania i els visitants, amb projecció i durant tot l’any; visitants que, d’altra banda, exerceixen d’ambaixadors de Barcelona als propis països. Tot i que el proper Mobile World Congress se celebrarà a la ciutat del 2 al 5 de març de 2015, som Mobile World Capital durant tot l’any, i esdevenim un pol d’atracció del turisme, els negocis i les inversions. Aprofitem-ne l’oportunitat! n Carlos Cuffí. Competence Centre Manager del Mobile World Capital Barcelona

24/03/14 0:37

Notícies del Sector

L’Hotel Alimara, present al I FÒRUM de Turisme de reunions de Catalunya El Fòrum, celebrat el passat 11 de febrer al Disseny Hub Barcelona, és una iniciativa promoguda per l’Agència Catalana de Turisme, des del Catalunya Convention Bureau. Pretén ser una reunió de treball de les empreses que intervenen en el sector del turisme de reunions (MICE) de Catalunya, per formar, informar i crear relacions, així com proporcionar eines a la indústria catalana del sector per promoure’s i promoure el destí.

L’Hotel Alimara Barcelona del CETT, representat per la directora, Elisabet Ferrer, i per la directora comercial, Cristina Santolaya, va participar al I Fòrum de Turisme de Reunions de Catalunya, on van assistir uns 600 professionals, que en van fer una valoració molt positiva (un 93% té previst participar-hi en properes edicions). El Fòrum (en podeu trobar les principals conclusions a l’edició digital del Tot CETT), respon a les línies estratègiques marcades pel nou Pla de Màrqueting Turístic de Catalunya.

Gran tasca de l’alumnat del CETT Una part de l’èxit de l’esdeveniment es pot atribuir a la gran tasca que va dur a terme l’alumnat del CETT de l’optativa d’Organització d’Esdeveniments del grau de Turisme, que es va encarregar, entre d’altres, de l’acollida i la recepció dels assistents. Així ho va reconèixer el Catalunya Convention Bureau, que en va fer palès l’agraïment a través d’una recomanació al perfil de Linkedin dels estudiants. n

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 6

CLIMENT GUITART, un referent Amb el traspàs de Climent Guitart ens ha deixat un home clau en el desenvolupament turístic de Catalunya, de la Costa Brava, i de Lloret de Mar en particular. Un empresari i directiu molt vinculat al CETT. Nascut el 1951 a Puigcerdà, Guitart va ser testimoni i protagonista de primera línia dels grans canvis experimentats pel sector, des dels seus inicis fins a la seva eclosió. La dècada dels seixanta va significar el boom definitiu del turisme a Espanya i, especialment, a la Costa Brava. Aquesta època de creixement va ser per a Climent Guitart una etapa d’estudi, de la qual va emergir com a Llicenciat en Ciències Empresarials, Màster en Direcció d’Empreses per ESADE i Doctor en Economia i Dret del Turisme per la Universitat de Dret, Economia i Ciències d’Aix-Marseille III, a França. A la segona meitat dels anys 70, un jove Climent Guitart es va incorporar a l’equip d’en Gaspar Espuña, al CETT, aportant la seva experiència en el camp de la gestió hotelera, com a professor d’aquesta matèria. Guitart va participar, entre d’altres, en el Curs d’Habilitació de Directors d’Empreses Turístiques i va compatibilitzar la seva faceta de professor amb la tasca d’investigador, dissenyant una trilogia d’estudis sobre el mercat turístic inèdits en aquell moment, l’any 1978, a Europa: Anàlisi de l’oferta i la demanda als països de l’àrea mediterrània, Estudi dels preus dels packages turístics europeus amb destinació a les zones turístiques mediterrànies i Estudi de la demanda turística de l’Estat espanyol cap a la mediterrània. Després de l’estada al CETT, Climent Guitart es va dedicar de ple a configurar i internacionalitzar Guitart Hotels, assumint la direcció de la cadena hotelera creada pel seu pare, Francesc Guitart. Guitart va ser sempre un home de consens, exquisidament educat. Per això, va presidir nombroses associacions, com ara el Club d’Economia de Lloret de Mar, la Mesa Empresarial de Turisme de Lloret de Mar o l’associació Costa Brava Hotels de Luxe. Se n’ha anat un referent del turisme de casa nostra que el sector turístic trobarà molt a faltar. Climent, amic, descansa en la pau que et mereixes! n Manel Bassols. Dir. de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

24/03/14 0:37

Notícies del Sector

Palladium Hotel Group, més de quaranta anys d’èxits Palladium Hotel Group, la cadena hotelera espanyola propietat del Grupo Empresas Matutes, té 50 hotels en sis països, que es caracteritzen per oferir a la clientela un alt estàndard de qualitat, tant pel que fa als productes com als serveis, i una excel·lent relació qualitat-preu. Fruit del seu vincle amb el CETT, l’empresa ha rebut el Premi a la Millor Empresa Col·laboradora del curs anterior, en el marc de la Trobada Escola+Universitat+Empresa (vegeu la pàg. 8) Palladium Hotel Group disposa d’hotels a Espanya, Mèxic, la República Dominicana, Jamaica, Sicília (Itàlia) i Brasil, i opera amb nou marques: The Royal Suites by Palladium, Palladium Hotels & Resorts, Fiesta Hotels & Resorts, Ushuaïa Ibiza Beach Hotel, Hard Rock Hotel, Ayre Hoteles, Only You Hotel &Lounge, Agroturismo Sa Talaia i Mallorca Rocks Hotel.

Una trajectòria de més de quatre dècades A finals dels anys 60, la família Matutes va començar la seva aventura en el sector del turisme amb l’obertura de dos hotels a Eivissa. Als 70 va néixer la marca Fiesta Hotels & Resorts i, amb ella, l’expansió de la cadena a Eivissa, Menorca, Mallorca i, posteriorment, a les Canàries. Als 90 va iniciar la seva expansió al Carib inaugurant tres resorts de luxe a Playa Bávaro i un hotel urbà a Santo Domingo. Amb el naixement del nou segle, Fiesta Hotels & Resorts va inaugurar el seu primer hotel a Itàlia, concretament a Sicília. La cadena va ampliar la seva oferta l’any 2002 al Carib, amb dos nous eco-resorts de gran luxe a la Riviera Maia (Mèxic). Amb aquesta inauguració naixia Palladium Hotels & Resorts,

una nova marca que engloba els hotels de la categoria superior de la cadena. Dos anys més tard, la cadena passaria a denominar-se Fiesta Hotel Group, realitzant una segmentació dels seus establiments i marques. El primer resort de marca Palladium a Espanya va obrir les seves portes a Eivissa, el 2006. La cadena va seguir amb les obres d’un nou complex de 1.800 habitacions a Jamaica: Grand Palladium Jamaica Resort & Spa, i Grand Palladium Lady Hamilton Resort & Spa, inaugurats el 2008. A Vallarta es van construir les noves Royal Suites, una zona de luxe exclusiva només per a adults, que també és a Punta Cana i a la Riviera Maia. En aquell període es va presentar la nova marca Ayre Hoteles, que passaria a formar part del grup, definint el segment d’hotels urbans. El 2007, Abel Matutes Prats va ser nominat director general de Fiesta Hotel Group, i posà en marxa una estratègia que duplicaria la xifra d’habitacions en cinc anys, i tindria l’estandardització de producte i la recerca de nous destins com a prioritats. El 2009 la cadena va començar el seu projecte al Brasil, amb un resort inaugurat el 2010, i un any més tard obria les seves portes Ushuaïa Ibiza Beach Hotel, un modern hotel de luxe, capdavanter en noves tecnologies, i l’Ayre Hotel Oviedo, al Palacio de Congresos de Calatrava. El 2012, el grup va renovar la seva imatge, convertint-se en Palladium Hotel Group, i triant el nom de la seva marca cinc estrelles per transmetre la seva filosofia corporativa d’excel· lència i estàndards de qualitat, la seva projecció internacional i el seu desig de progrés. L’any passat va néixer l’Ushuaïa Tower, mantenint l’esperit Ushuaïa però dotat d’una major exclusivitat i intimitat. També a través d’Ayre Hoteles, va obrir Only You Hotel & Lounge Madrid, que es va sumar a la inauguració del Hard Rock Café Ibiza. I al maig tindrà lloc l’obertura del Hard Rock Hotel Ibiza, el primer establiment hoteler de Hard Rock a Europa, que comptarà amb 480 habitacions.

La relació amb el CETT, molt fructífera

Marian Muro, dir. gral. de Turisme; Elisenda Farràs, dir. del Servei E3 del CETT i Mònica Rosa Gil, resp. de Selecció i Desenvolupament de Palladium

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 7

La relació entre Palladium Hotel Group i el Grup CETT és molt propera i s’ha consolidat a través dels anys. Gràcies a una gran disposició per ambdues parts i a una comunicació fluida entre l’empresa i l’Espai Estudiant-Empresa CETT-UB (E3), es col·labora en la publicació de les ofertes laborals, la signatura de convenis de pràctiques per a l’alumnat, en programes de desenvolupament directiu, projectes final de grau, i en la contractació per part de la cadena de nous treballadors. Recentement s’han incorporat dos alumnes finalitzadors com a treballadors a Palladium. n

24/03/14 0:37

El CETT en Acció

Nous rècords de la XIV Trobada Escola+Universitat+Empresa 1.500 estudiants i antics alumnes de turisme, hoteleria i gastronomia del CETT i 70 empreses del sector es van reunir, els dies 3 i 4 de març, al Campus CETT, amb motiu de la Trobada Escola+Universitat+Empresa que el Grup organitza anualment. L’edició d’enguany, la 14a, ha tornat a batre rècords: cal destacar l’augment d’un 81% del nombre d’ofertes laborals dirigides als estudiants –les empreses n’han presentat 189, mentre que a l’edició anterior en van oferir 104–, les 114 propostes de pràctiques i les 2.418 entrevistes individuals realitzades (speed-networking).

Viajes El Corte Inglés, AMEX, Sodexo, Dry Martini, Hilton Barcelona, AN Grup, Club Med, Turisme de Barcelona o el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) són algunes de les 70 empreses que, en aquesta XIV Trobada Escola+Universitat+Empresa, han presentat propostes de col·laboració (ofertes laborals, pràctiques o projectes) als estudiants que cursen el grau de Turisme (Direcció Turística i Direcció Hotelera), màsters o cicles formatius al CETT, i a l’antic alumnat del Centre (membres del CETT Alumni). Però a més de les entrevistes entre les empreses i l’alumnat, les corporacions també han pogut explicar als assistents, en format de conferències breus, els respectius models d’inserció laboral, la seva política de formació i opcions de creixement professional. Entre la resta d’actes destacats de la Trobada, cal mencionar la presentació de propostes dins dels àmbits de la internacionalització, l’emprenedoria i la responsabilitat social; el Moute, que serveix per presentar diferents propostes destinades a promoure la mobilitat dels estudiants; i l’espai Petites Empreses, Gran Talent. Un any més, doncs, aquest networking talent del sector ha assolit els seus objectius: esdevenir la plataforma de relació escola-alumnat-empresa, on es consoliden vincles entre els participants i oportunitats de desenvolupament laboral, s’exploren noves tendències, i les organitzacions troben el talent necessari per nutrir-se.

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 8

El millor any de la història del turisme català Durant el ja tradicional dinar oficial de la Trobada, Marian Muro, directora general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, va manifestar que “l’any 2013 ha estat el millor exercici de la història del sector turístic català”, tot i recordar que “encara hi ha empreses que es troben en dificultats”. Per la seva banda, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, va assenyalar que “la Trobada del CETT és una iniciativa que contribueix a l’excel·lència, ja que fomenta la proximitat i la visió compartida entre els diferents agents del sector turístic”. Segons Abellanet, “un dels principals objectius de la formació ha de ser l’ocupació”.

Premi a la Millor Empresa Col·laboradora Durant aquest acte, Marian Muro va entregar a Palladium Hotel Group el guardó a la millor empresa col·laboradora del CETT de l’any 2013 (vegeu la pàgina anterior). Elisenda Farràs, directora de l’Espai Estudiant Empresa CETT-UB (E3), va ressaltar que, “entre altres motius, se li ha concedit el guardó per la diversitat de programes de pràctiques, la bona valoració que li ha atorgat l’alumnat del CETT que ha col·laborat amb l’empresa i per les possibilitats de creixement professional que ofereix”. n Més informació: Podeu trobar més dades i conclusions sobre la Trobada, el llistat de les empreses participants, així com vídeos sobre les activitats a: www.cett.cat/trobadacett • http://youtu.be/qmVT8hEmTE0 • http://youtu.be/QxNF15xtv4M

24/03/14 0:37

El CETT en Acció

L’Hotel Alimara estrena web responsive L’Hotel Alimara Barcelona, fidel a la seva voluntat d’oferir el millor servei a la clientela, ha adaptat la pàgina web a les noves tendències de compra del mercat i a les necessitats dels usuaris. La nova web responsive permet que aquesta sigui visible d’una manera òptima i funcional des de tauletes, mòbils o ordinadors, i faciliten la navegabilitat.

La nova web permet a l’usuari, des de qualsevol d’aquests dispositius, navegar-hi amb la màxima facilitat i comoditat. Mentre es manté la imatge pròpia i característica de l’Hotel, elements com ara el motor de reserves, eina indispensable per generar-les en línia, sempre resta visible, així com la resta d’elements de la pàgina, que s’adapten al format de pantalla del dispositiu. n Podeu accedir-hi a: www.alimarahotel.com

Nou showroom a l’HoTEL El 30 de març va tenir lloc al Gran Saló Mediterrània i al Gran Saló Catalunya de l’Hotel Alimara Barcelona el primer showroom del 2014, dedicat als banquets de casament i altres celebracions. La presentació, dirigida a la clientela potencial d’aquest tipus d’esdeveniments (casaments, aniversaris, comunions...) serveix per presentar les diverses instal·lacions i serveis, tant del propi Hotel com d’altres complementaris, i les diverses decoracions i possibilitats dels espais, des de les sales fins al jardí. Un cop més, el showroom va rebre les felicitacions tant dels proveïdors com dels compradors, que van destacar la qualitat de l’aperitiu servit i el gust amb què s’havien preparat els muntatges. n

Responsabilitat Corporativa La 3a edició de la Tapa Solidària recapta 22.000 euros

El Restaurant Arola va ser, el 4 de febrer, la seu de la clausura de la 3a edició de la Tapa Solidària. Un cop més, el sector de la restauració s´ha compromès amb el Casal dels Infants, una mostra de solidaritat i compromís en què han participat 79 restaurants, amb 44.000 tapes venudes i una recaptació de 22.000 euros, destinats al projecte Vincles. Nan Ferreres, com a directora de l’Escola d’Hoteleria (EH) del CETT, va representar l’Aula Restaurant, que ha participat de nou la iniciativa.

Èxit de la campanya de recollida de joguines

El mes de desembre, la comunitat del CETT (professorat, personal d’administració i serveis, i alumnat) va col·laborar amb la campanya de recollida de joguines organitzada per la Universitat de Barcelona (Comissionat per a Desenvolupament Social i Envelliment), juntament amb la Fundació Solidaritat UB i Creu Roja Joventut. La campanya es va materialitzar en la recollida de 800 joguines, que Creu Roja Joventut va repartir entre les famílies més necessitades i en coordinació amb els serveis socials.

Participació en el Gran Recapte d’Aliments

La comunitat del CETT també va participar com a voluntària, un any més, en el Gran Recapte d’Aliments que va organitzar la Fundació Banc dels Aliments per als dies el 29 i 30 de novembre. La recollida es va dur a terme al supermercat Consum del carrer Berruguete, en diferents torns.

Acte en honor de Miquel Martí i Pol

L’11 de novembre es van complir 10 anys de la mort de Miquel Martí i Pol. Des de la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) i l’Associació d’Amics de Miquel Martí i Pol es va impulsar un acte per recordar-lo, al Teatre Victòria de Barcelona, amb el suport d’institucions, artistes, empreses, entitats i intel·lectuals. 25 alumnes de l’EH del CETT i els professors Isabel Flo i Guillermo Vives van col·laborar-hi servint l’aperitiu. n

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 9

24/03/14 0:37

El CETT en Acció

La Nit dels XXX PREMIS ALIMARA, una vetllada més que especial Els premiats Enguany, la Nit dels Premis Alimara, que té lloc a l’Hotel Alimara Barcelona el 3 d’abril, és més màgica que mai. El motiu n’és la celebració del seu 30è aniversari, en una vetllada que, a més d’incloure el lliurament d’aquests reconeguts guardons a la promoció turística creats pel CETT (vegeu la pàgina 12), esdevé l’espai de trobada del sector públic i privat del turisme, l’hoteleria i la gastronomia.

PREMIS ALIMARA DESTINACIÓ

La present edició d’aquesta gran festa del turisme, que cada any se celebra la vesprada abans de la inauguració del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), s’ha dissenyat amb un programa d’actes especial per commemorar els 30 anys de l’esdeveniment. Així, Jordi LP conduirà l’acte, mentre que Josep Puigbó presentarà els Premis. A l’esdeveniment hi assisteixen els més alts representants polítics, personalitats i professionals del sector acadèmic, turístic, hoteler i gastronòmic, nacionals i internacionals, i l’alumnat de l’EHT CETT participa en la realització i el servei del bufet servit durant la festa, animada pel mag Jordi Caps. En la present edició dels Alimara (http://www. cett.cat/premisalimara), han format el jurat Miquel Alsius, president del Grup CETT i, per ordre alfabètic, Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT; Carme Ayala, de la Cadena Cope; Enric Domingo, director de Comunicatur.info; Joan Miquel Gomis, director del Programa de Turisme a la UOC; Montserrat Nadal, cap del Servei de Foment de l’Ús de la Llengua Catalana de la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat; Joan Nogués, membre del Comitè Executiu del Gremi de la Indústria i de la Comunicació Gràfica de Catalunya; Alfonso Pena, director de l’Associació Empresarial de Publicitat; Trini Rodríguez, cap de publicitat de l’Agència Catalana de Turisme; Martí Sarrate, president de l’ACAVE; Marta Serra, directora del SITC; Damià Serrano, cap del Laboratori de Turisme de la Diputació de Barcelona, i Anna Puig, professora de l’Escola Massana.

PREMIS ALIMARA EMPRESA

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 10

• Àmbit territorial estatal, autonòmic i regional: El Premi ha estat per a la campanya “Colombia es realismo mágico en FITUR 2014”, presentada per Sístole SA, per impulsar el país partint d’un esforç important de recerca del mercat turístic internacional. També l’ha obtingut “Guardianes del paraíso”, de la Sociedad Pública de Gestión y Promoción Turística y Cultural del Principado de Asturias, SAU. Ha rebut el guardó per la seva creativitat en vincular el territori amb les persones que millor el coneixen i l’estimen. • Àmbit territorial comarcal i local: Al vídeo promocional “Penedès pura emoció”, presentat per Enoturisme Penedès, per difondre de forma ben diferenciada el paisatge del vi i vivències per a tots els públics. I també a la guia i campanya “Save the dates”, de Turisme de Barcelona, per dinamitzar la ciutat durant tot l’any i de forma original, amb la promoció a la revista Time Out de 50 activitats per fer. • Àmbit de grans empreses del sector turístic i hoteler: A la campanya “Widen your world”, de Turkish AirLines. S’ha valorat la qualitat, el disseny, el dinamisme i la claredat de la web, com a suport de campanya, original i impactant de la companyia aèria, en què participen figures de l’esport. • Àmbit de pimes, fundacions, associacions, organitzacions...: A la campanya de Bru & Bru Barcelona, ”Only in Bru & Bru”, per ser molt treballada i per una web que destaca per la seva qualitat. D’altra banda, la campanya “Com ser una startup en el món del travel online, introduir un nou model de negoci i portar-lo a la internacionalització”, de By Hours.com, ha rebut una menció per presentar amb molta claredat un model de negoci únic i innovador, que proporciona serveis en línia als hotels i als turistes amb packs per hores.

PREMI ALIMARA CAT Aquest premi, promogut pel SITC, la Generalitat –a través de la Direcció General de Política Lingüística–, la Direcció General de Turisme i el CETT, reconeix l’esforç d’empreses i institucions fora de l’àmbit lingüístic català a l’hora de produir i editar material promocional turístic. Enguany l’ha merescut la campanya d’Euskadi Jaurlartizia - Govern basc de consolidació de turisme català, plasmada en quatre guies en suport gràfic: “Euskadi”, “Costa basca, cultura del mar”; “Escapades urbanes“ i “Gastronomia & Enoturisme”. Ha rebut el guardó per la seva qualitat, tant pel que fa a l’idioma com pel contingut i la resolució gràfica.

PREMI ALIMARA DELS ESTUDIANTS DEL CETT Atorgat a la campanya “Save the dates”, de Turisme de Barcelona.

PREMI ALIMARA MASS MEDIA DEL CETT Atorgat a Màrius Carol Pañella, per la seva prolífica activitat periodística i literària sobre temes vinculats al turisme, l’hoteleria i la gastronomia.

PREMI ALIMARA ESPECIAL DEL CETT El Premi, que entrega el CETT amb l’aprovació del Jurat, a institucions, empreses o persones per la seva dedicació o influència a favor del sector turístic, ha reconegut la tasca de la Xarxa de Centres de Promoció Turística de Catalunya a l’exterior, pel seu rol, des del 1993, com a ambaixadors de Catalunya al món a través de la promoció de l’oferta turística catalana i de la marca Catalunya. n

24/03/14 0:37

El CETT en Acció

FLAIXOS Debat sobre el dret a decidir, a Àgora BCN

La residència universitària internacional d’estudiants Àgora BCN va acollir, el passat 12 de desembre, un debat sobre el dret a decidir i les polítiques de joventut, organitzat conjuntament per Àgora, l’associació juvenil Cat Jove, i el Club de Lideratge Jove, amb la participació de diferents representants de les seccions de joventuts dels partits polítics amb representació parlamentària. El periodista Josep Puigbó va exercir de moderador de l’acte.

Acord entre la Conselleria d’Agricultura i el CETT

El 5 de desembre, Josep M. Pelegrí, conseller d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat, i Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, van signar al campus CETT-UB un conveni de col·laboració per augmentar el coneixement i l’ús de productes alimentaris catalans autòctons a través de diverses iniciatives conjuntes. Mitjançant aquest acord, el centre de formació ampliarà la presència del coneixement sobre productes catalans en els programes d’estudis d’hoteleria, donarà suport a les activitats que divulguin la producció autòctona i contribuirà a la seva aplicació en el món de la gastronomia, entre altres iniciatives.

Cinema i turisme: un binomi d’èxit

El 21 de novembre, el Prat de Llobregat va acollir el segon fòrum d’aquestes característiques, amb el títol “Rodat al Prat, un Prat de cine”. Organitzada per l’Ajuntament del Prat de Llobregat i La Porta del Delta, la trobada pretenia posar en comú l’aposta estratègica del municipi com a plató de rodatges audiovisuals i aprofundir en el seu impacte econòmic i l’ús amb relació a la promoció turística del territori. El professor i director de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori del CETT, Eugeni Osácar, com a referent de les iniciatives més destacades en turisme cinematogràfic en l’àmbit català, va impartir-hi la ponència inaugural “Cinema i Turisme: un binomi d’èxit”. Enllaç: http://www. portadeldelta.cat/blog/2013/11/segon-forum-de-l%E2%80%99economia-del-turisme/

El CETT ja disposa d’un libdup

El 20 de novembre tot l’alumnat i l’equip del CETT va celebrar una gran festa per inaugurar les noves instal·lacions del campus CETT-UB, esdevenint els protagonistes de la jornada. Per deixar constància d’un dia tan especial, es va gravar un libdup amb la participació de tots i totes. Durant el recorregut d’aquest vídeo musical, es van organitzar diferents activitats i coreografies senzilles, i com a final de festa, va tenir lloc un gran dinar al jardí de l’Hotel Alimara Barcelona. Enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=e9hSprCrXd8&feature=youtu.be

I Foro de Turismo, Cine y Media de las Islas Baleares El 15 de novembre de 2013 es va celebrar al CaixaForum de Palma de Mallorca el primer fòrum dedicat al turisme i l’audiovisual, organitzat per la Conselleria de Turisme i Esports de les Illes Balears. Aquesta trobada entre professionals del sector turístic i del cinema és conseqüència del Pla Integral de Turisme de les Illes Balears (PITIB), que estableix el turisme cultural com a una eina essencial per a la promoció de la indústria turística. Eugeni Osácar, com a expert en turisme cinematogràfic i autor del llibre Barcelona, una ciutat de pel·lícula, hi va exposar les diverses iniciatives que ha liderat en aquest àmbit. http://www.turismoaccesiblebaleares.es/Downloads/Programa_I_Foro_Turismo_Cine.pdf

El paper del turisme i els mapes en la jornada sobre “Els usos de la cartografia en la geografia actual”

El professor i membre de l’ACE TCT del CETT, Daniel Imbert, va participar, el 8 de novembre, en la jornada “Els usos de la cartografia en la geografia actual”, organitzada pel Laboratori de Cartografia i SIG de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. La seva intervenció es va centrar a explicar el lligam existent entre el turisme i el món cartogràfic, tant des del punt vista de l’ús de plànols per part dels turistes i dels visitants, com de la utilització dels mapes com a element de suport per a la planificació i la gestió del turisme. n

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 11

24/03/14 0:37

Tema

Els PREMIS ALIMARA celebren XXX ANYS acompanyats del Sector Ara fa trenta anys, el 1984, el CETT va crear els Premis Alimara, els guardons a la promoció turística que actualment organitza amb el suport del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC) i la Generalitat de Catalunya, destinats a reconèixer públicament l’esforç dels sectors turístic, hoteler i d’altres de vinculats, en la divulgació dels seus recursos i productes. Tres dècades després, el lliurament dels Premis s’ha convertit en una cita imprescindible i un punt de trobada entre els agents més importants d’aquest apassionant món.

El context polític i social L’any que es van instituir els Premis Alimara (a finals del 1984) correspon a una dècada en què es consolidaven les primeres institucions públiques de promoció turística en l’àmbit regional i local (patronats de turisme, mancomunitats turístiques, foments del turisme) i es creaven nombroses institucions arreu de l’Estat; institucions que no només rebien el suport de les diputacions provincials o dels ajuntaments, sinó també, arran de les transferències del Govern central, de les recent creades conselleries de Turisme de les diferents comunitats autònomes. El país, després del període de transició i, per tant, de construcció democràtica, entre els anys 1975-80, entrava en un moment de consolidació democràtica interna i de voluntat d’obertura a l’exterior. Fruit d’aquesta política, es van crear 17 comunitats autònomes: es va reconèixer la identitat de cadascuna d’elles i gradualment es va iniciar el traspàs de competències. Va ser a partir d’aleshores quan es va reforçar la imatge d’Espanya a l’exterior, amb la presència de les insti-

Celebració dels Premis, al Palau de Congressos, el 1985.

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 12

tucions en fires i salons internacionals a l’estranger, amb l’objectiu de mostrar la diversitat del país i d’atraure i generar un major moviment de fluxes turístics cap al país. En aquestes accions van influir, considerablement, no sols la iniciativa dels nous organismes promocionals autonòmics, regionals i locals, sinó també el suport institucional i empresarial: d’una banda, la Secretaría de Estado de Turismo i, posteriorment, la Secretaría General de Turismo (a través d’accions concertades, accions promocionals i ajuts al material divulgatiu publicat); de l’altra, la Generalitat i la resta de comunitats autònomes, diputacions provincials, cambres de comerç... A partir de la dècada dels vuitanta, es va començar a crear material promocional específic i concret sobre indrets i zones determinades, oferta d’allotjament i oferta complementària. Aquests primers elements promocionals van constituir els complements dels fullets creats pel Govern central. Eren uns anys en què la societat en general s’havia tornat més permissiva, més oberta, més inquieta. Hi havia més ganes de conèixer i de fer conèixer, mentre que l’intent de cop d’estat del 23 de febrer del 1981 va arrelar amb escreix el sentiment de preservació de la democràcia i el profund desig de pau. Arribava, també, la idea de la societat del benestar, basada en la productivitat, el consumisme i la qualitat de vida.

La promoció turística Els cartells i fullets de promoció turística reflecteixen en certa mesura la història turística d’un país, des dels genèrics de les diferents costes del litoral, passant pels de localitats turístiques amb platges assolellades i preparades per atraure un turisme de masses, fins als de rutes temàtiques o de turisme cultural, d’oferta diversificada, de turisme alternatiu,

La taula dels premiats, a l’Hotel Ritz, l’any 1992.

Premiats dels Premis Alimara, l’any 2008.

Entrega d

24/03/14 0:37

d’oci, fent palesa, a inicis del s. XXI, la conscienciació social de la necessitat d’un turisme sostenible i de qualitat. I precisament a inicis del nou segle, la qualitat, la sostenibilitat, la diferenciació i la innovació són els aspectes que més destaquen en el material de promoció turística, tant gràfic com digital (vídeos, CD-ROM i webs). Progressivament s’estén l’ús de les noves tecnologies en la difusió de les destinacions, dels béns i dels serveis turístics, que posen a l’abast de la demanda potencial un amplíssim ventall d’ofertes turístiques amb informació detallada, vídeos incrustats, motors de cerca, reservació en línia, etc. Molt ràpidament, la navegabilitat, més i més àgil i intuïtiva, modifica les polítiques de comercialització i les pautes de comportament de la demanda que, cada cop més informada, es converteix en creadora directa del seu oci, però també en prescriptora de destinacions i productes gràcies a les xarxes socials i als blogs. D’una oferta adreçada al turisme passiu s’ha passat, en les dues darreres dècades, a una de turisme actiu; un turisme sensible amb l’entorn, basat en el coneixement més profund de la destinació, de la seva cultura i gent i, en definitiva, de la seva identitat i autencitat. Es tracta de sensibilitzar el turista generant-li emocions, experiències... que, a la vegada, reverteixin en la captació de demanda.

La rellevància dels Premis Alimara El CETT, com a centre dedicat des de la seva fundació a la formació, la investigació i l’assessorament turístics, i per tant, inquiet pel desenvolupament del turisme al nostre país, va instituir, el 1984, a iniciativa del Sr. Espuña, els Premis Alimara al material de promoció turística, limitat inicialment a Catalunya, tot i que un any després s’estendria a tot l’Estat. Seguint la filosofia que ha marcat els objectius en totes les seves activitats, el CETT s’ha mostrat sempre sensible a l’esforç que realitzen les empreses turístiques i les corporacions i institucions en el camp de la difusió dels productes turístics. Els Premis Alimara són guardons que es convoquen anualment i en què participen institucions i empreses privades relacionades directament o indirecta amb el sector turístic, sempre que presentin material promocional turístic a concurs, segons diverses categories i àmbits. El seu lliurament s’ha anat celebrant, durant la Nit dels Alimara, en hotels prestigiosos de Barcelona, com ara l’Hotel Ritz,

Entrega de l’Alimara Especial al Sr. Bagó, el 2010.

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 13

l’Hotel Plaza i l’Hotel Alimara. A l’esdeveniment assisteixen personalitats del sector turístic del país: consellers i directors generals de Turisme de les diferents comunitats autònomes, alcaldes, presidents d’associacions professionals turístiques, representants de les institucions i del sector turístic català, professionals del turisme, i professorat i alumnat del CETT, que també participa en l’organització de l’esdeveniment.

Innovació i canvis A partir de l’any 2000, el CETT i el Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), gran aparador de destinacions i productes turístics, van acordar unir esforços i convocar i organitzar conjuntament els Premis, que van incloure els nous elements promocionals que incideixen en el mercat: el material digital i, especialment, les pàgines web. El 2008 s’hi va incorporar el Premi Alimara CAT per al foment de la promoció turística en català amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística, la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya i el SITC. El 2012 se’n van establir noves categories (vegeu la pàgina 10 d’aquest Tot CETT), alhora que es creava el Premi Alimara Massmedia, que reconeix la contribució dels mitjans de comunicació a la promoció. Es mantenia el Premi dels Estudiants del CETT i el Premi Alimara Especial del CETT, atorgat fora de concurs pel CETT i amb l’aprovació del Jurat, a les persones o entitats que hagin sobresortit en la seva tasca i dedicació en favor del turisme. Fins el 2014 inclòs s’han lliurat 285 Premis Alimara, 23 Premis Alimara Especial del CETT i cinc campanyes han merescut una menció especial per part del Jurat. Al llarg d’aquests anys, diverses personalitats han format part de la mesa del jurat dels guardons, procedents tant del sector turístic nacional i internacional com del món de la comunicació, les arts gràfiques, la fotografia, el disseny, la publicitat i la producció digital. n Monique Rous de Madinhac. Coordinadora dels Premis El nom Alimara, d’origen aràbic, fa referència a la foguera que s’encenia antigament a les muntanyes per guiar els vianants, referent aplicable al material de promoció turística i símbol de la filosofia del CETT, que es manté viva en l’afany de formar, assessorar i investigar en l’àmbit del turisme, l’hoteleria i la gastronomia.

El Sr. Rigol, als Premis Alimara de l’any 2011.

24/03/14 0:37

Tema

Jornada d’Innovació en Promoció Turística Amb motiu de la celebració de la XXX Edició dels Premis Alimara, i en el marc del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC), que tindrà lloc del 4 al 6 d’abril al Palau de Congressos de Fira de Barcelona, el CETT ha organitzat, per al divendres dia 4, la Jornada d’Innovació en Promoció Turística 2014 (vegeu la pàgina següent). Aquesta trobada acadèmica-professional gira entorn de diferents àmbits del màrqueting i la innovació aplicats a la promoció del sector turístic. L’esdeveniment compta, en aquesta edició, amb interessants presentacions, conferències i taules rodones.

La promoció turística en segments específics: el cas del turisme LGTB Sens dubte, la maduresa del mercat turístic a escala mundial i la forta competència entre destinacions ens aboca a la segmentació i a la recerca de nínxols de mercat específics, amb els quals treballar i aconseguir uns fluxos turístics cap a la destinació diferenciats i amb un valor afegit. Mercats amb forta capacitat de creixement i un considerable potencial de despesa com ara l’LGTB (lèsbic, gai, transgènere i bisexual) es perfilen com a opcions de gran interès per a les destinacions que busquen nous mercats en segments concrets de la població. La promoció turística adreçada a aquest mercat específic esdevé un repte de primer ordre i requereix tenir un coneixement ben estudiat i precís sobre les seves necessitats i sobre la manera de satisfer-les. Però, per sobre de tot, aquest és un mercat que, a més de demanar una oferta d’establiments d’allotjament o d’oci adreçats al seu col·lectiu, on es puguin sentir còmodes i respectats, precisa d’un ambient en la destinació que traspuï tolerància, respecte i bones vibracions. No n’hi ha prou amb els espais específicament adreçats a aquest segment o amb els productes creats i comercialitzats per donar-li satisfacció: és la destinació com a tal que ha de ser percebuda com un espai acollidor que no només accepta la seva presència, sinó que s’hi sent a gust i vol que formi part del seu mosaic social.

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 14

Posicionar-se en el mercat del turisme LGTB requereix, sens dubte, una bona feina de comunicació i promoció, i uns serveis i uns productes turístics que donin satisfacció a les seves necessitats, que tampoc són comunes i uniformes per a tot el col·lectiu. Però sobretot, i això sí que ho comparteix la totalitat d’aquest segment de mercat, una experiència acollidora on no hi hagi gens de rebuig per causa de la seva sexualitat. Al nostre país, ciutats com ara Barcelona o Sitges han aconseguit posicionar-se en aquest mercat gràcies a l’ambient cosmopolita i respectuós que s’hi respira. Cal continuar la feina de promoció dels establiments i els productes turístics genèrics i específics per tal que la seva experiència turística a Catalunya sigui satisfactòria. Això ens portarà a augmentar els fluxos d’aquest col·lectiu i a fidelitzar-ne la presència. Però, a més a més, aquesta promoció i els seus resultats també contribuiran a la imatge global com a destinacions obertes i acollidores que avui es consolida com un valor a l’alça del turisme urbà, i que contribuirà a la promoció turística de les destinacions que així ho facin en la resta de segments i mercats. n Ramon Serrat CETT Consultors

24/03/14 0:37

L’objectiu de la Jornada d’Innovació en Promoció Turística 2014 és ser el preludi d’un congrés internacional, interuniversitari i professional, que se celebrarà cada dos anys i tindrà aquesta temàtica com a eix central. L’objectiu del Congrés és incentivar el debat, la reflexió i la generació de coneixement expert per a la identificació d’aplicacions i pràctiques vinculades a aquests àmbits. Enguany, la Jornada d’Innovació, organitzada pel CETT amb la col·laboració del SITC, l’Agència Catalana de Turisme i la UOC, i amb Comunicatur com a partner media, comença amb una ponència magistral a càrrec de Jordi Blanch sobre la incorporació de la innovació en la promoció turística: la seva influència des de l’òptica de les destinacions que s’han de donar a conèixer, i els canvis que han suposat en el comportament del turista. El tema central tracta dues temàtiques principals: l’oferta turística i la demanda turística. En el primer cas, s’aprofundeix en la diferenciació com a factor clau en la promoció turística d’un territori. S’explica com diferents destinacions turístiques rellevants, amb una identitat pròpia, desenvolupen una estratègia de promoció turística basant-se en aquesta diferenciació. Amb Catalunya, Euskadi i el Quebec com a destinacions convidades, es presenten els trets principals d’aquesta estratègia, mentre que en la taula rodona es parlarà de la importància d’impulsar polítiques turístiques enfocades a la diferenciació i es preguntarà sobre les fórmules de promoció turística d’aquests territoris als òrgans competents. En el cas de la demanda turística, es tracten els principals reptes i les oportunitats que ofereixen els mercats turístics emergents i els segments específics. Aquesta part de la Jornada se centra en dos països de turisme emissor molt potents –la Xina i Rússia–, i en el posicionament d’un segment de turisme molt específic: el LGTB. S’explica com el sector turístic nacional pot atraure turistes dels citats mercats emissors (dos dels que tenen més perspectives de creixement), exposant les claus principals que cal tenir en compte per aconseguir aquesta fita. Es donen les pautes de comportament i consum turístic propis de cadascun dels dos països, per tal que el sector pugui complaure les necessitats i expectatives d’aquests turistes, i es presenta el resultat de l’estudi “Monitor de Mercats Online Xina 2013”, sobre l’Índex de Reputació Online d’Hotels espanyols segons els turistes xinesos, realitzat per Vivential Value i l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT-UB. També es presenten les experiències de dues empreses catalanes que treballen amb turistes provinents d’aquests països: Nextel Travel, a la Xina, i Sehrs Tourism, a Rússia. A més, es parlarà de l’aposta d’un territori pels segments específics, com ara l’anomenat LGTB, a través d’una empresa catalana pionera i d’èxit com Axel Hotels.

Un tast, quatre perspectives diferents En aquestes pàgines us oferim quatre articles relacionats amb la temàtica de la Jornada, a càrrec d’alguns dels ponents. Informació: http://www.cett.es/jornada-promocio-turistica

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 15

L’evolució de les TIC, del TURISME i de la promoció turística Sens dubte, existeix una clara relació entre aquestes “evolucions”, ja que no podríem entendre la de la promoció turística sense contemplar la constant evolució de les tecnologies amb les quals convivim diàriament en l’activitat turística, tal com es pot comprovar en la història dels Premis Alimara, que ja han arribat als 30 anys! Fa 30 anys, fa 20 anys i (quasi) en fa 10 no existien la majoria d’eines i plataformes tecnològiques que utilitzem i dominem (creiem) en l’actualitat. Feu un ràpid repàs, si us plau, sobre quan va néixer Internet, Google, Facebook, les OTA, els Channels Manager, el mobile, els lloc web, el big data... i la rapidesa amb què el sector turístic les ha “adoptat” i millorat gràcies al seu ús diari i extensiu. Tant, que quasi no es pot entendre el turisme, les organitzacions turístiques, les destinacions, sense aquestes tecnologies. I tampoc s’entenen els “nous” (ja antics) perfils professionals associats: SEM manager, web design manager, mobile marketing manager, online reputation manager, ecommerce manager, edistribution manager, social media strategy, community manager... Crec que, afortunadament, podríem afegir-hi un parell de pàgines més amb perfils professionals nascuts a l’albor d’aquestes tecnologies (i les que vindran), les quals – també afortunadament (encara)– ens necessiten per ser realment eficients. Necessiten plantejaments estratègics previs, l’assumpció de decisions abans d’actuar... En definitiva, el nostre “talent”, el nostre tarannà emprenedor, que fan millor encara la mateixa tecnologia. Hem de ser capaços, doncs, d’integrar les TIC en les organitzacions, en les destinacions turístiques, perquè ajudin la nostra clientela, els usuaris i turistes, a gaudir, en mans dels professionals, d’una millor experiència memorable i positiva, abans, durant i després de la mateixa. Tant de bo que mai no arribi a suplir-la. n Enric López. Director del màster oficial de Direcció d’Empreses Turístiques (eTourism) de l’EUHT CETT–UB

24/03/14 0:37

Tema

LA Promoció turística territorial avui: marques o experiències? El turisme està immers en un procés de creixement sense precedents a escala mundial. Segons dades publicades per l’Organització Mundial del Turisme, l’any 2012 es va assolir la xifra de 1.000 milions de turistes internacionals, fet que converteix aquest sector econòmic en el que ostenta els increments més alts i sostinguts pel que fa a la xifra de negocis. A aquesta expansió hi contribueixen molts factors, tant interns com externs al mateix sector turístic; és el cas, per exemple, del progrés dels països emergents, el màxim exponent dels quals és la Xina. Tot plegat comporta una transformació del mapa geoturístic a escala mundial, tant pel que fa al nombre de turistes internacionals com respecte a la puixança o declivi de les destinacions. Entre els factors que expliquen el desenvolupament del sector a escala global sobresurten l’impacte de les noves tecnologies i la millora de les infraestructures i dels sistemes de transports. En són un bon exemple l’increment de l’eficiència de les grans infraestructures (ports i aeroports), de les xarxes viàries i ferroviàries, i de la logística. Són millores que repercuteixen en tot el procés de creació, gestió i comercialització dels productes turístics, de manera que el turista té a mà un variat catàleg de productes i serveis que li permeten construir una experiència personalitzada en cada cas. Per aquesta raó, destinació i producte conformen avui un binomi indissociable. En aquest nou context turístic molt sovint es planteja el dilema de si la promoció turística s’ha de fonamentar en la potenciació de la marca territori —o marca destinació— com ha estat tradicional, o bé si cal focalitzar-la en l’experiència turística, fins i tot deixant al marge la destinació. És a dir, es tracta de saber si és més efectiu posar l’accent en l’activitat (senderisme, esport, art, cultura, gastronomia, espectacles...) i en la vivència de l’experiència (família, parella, amics, singles, LGBT...), que en la destinació. Al nostre entendre, la promoció turística no s’hauria de plantejar aquest dilema, sinó que hauria de fer complementàries una cosa i l’altra. És a dir, la marca-territori i l’experiència turística conformen sempre un binomi guanyador (win-win). Es fa evident, doncs, que la força de la marca atorga un valor afegit a l’experiència concreta que es pot viure en una destinació, que per sí mateixa posseeix una potentíssima capacitat de seducció. A més, avui en dia, l’aprofitament de les sinergies que ofereix l’asso-

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 16

ciació marca-experiència es fa més necessari que mai, sobretot en un mercat en què la lluita pel posicionament turístic esdevé una competició a escala global. I amb més raó encara quan es tracta de destinacions consolidades que volen mantenir-se en els primers llocs del rànquing. Ara bé, la marca no ha de ser simplement un eslògan i un logotip més o menys afortunat que evoca una destinació: ha de contenir molt més que això i s’ha d’associar a la vivència d’experiències turístiques satisfactòries. Per tant, si la marca no va acompanyada d’una oferta específica de productes turístics solvents i competitius no acaba essent res més que un mer contenidor sense contingut. A més de les premisses anteriors, la creació d’una marca forta i ben posicionada requereix de l’existència d’una voluntat de col·laboració entre tots els actors públics i privats del sector turístic, que són els que principalment es beneficiaran del rendiment turístic d’un territori concret. I en la col·laboració també cal implicar-hi la societat civil, que molt sovint, per bé o per mal, suporta els impactes col·laterals del desenvolupament del turisme. La construcció d’una marca no és, doncs, una tasca senzilla, ans al contrari: cal destinar-hi temps, recursos i esforços constants que han de complir dos requisits: la complicitat de tots els agents que hi intervenen (sectors públic i privat, i ciutadania) i el disseny d’estratègies comunes que marquin el camí a recórrer i les accions a empendre. Només d’aquesta manera s’aconseguirà al desitjat efecte win-win de l’associació marca–experiència turística. n Mercè Colom. Directora de CETT eLearning Jaume Font. Coordinador de l’especialitat de Destinacions Urbanes del màster universitari d’Innovació de la Gestió Turística de l’EUHT CETT-UB

24/03/14 0:37

De la racionalització emotiva a l’emocionalització racional: l’autèntica innovació Crec que no feia ni una setmana que havia pres possessió del meu càrrec al capdavant del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, quan va arribar un correu electrònic curiós. No sabria dir si era de queixa o de lloança, o d’ambdues coses al mateix temps.

Era una parella de l’Aragó, d’aquella edat on tot és pausa i s’assaboreix amb calma, tots dos antics professors (d’universitat i d’institut, si no ho recordo malament) i havien escollit la nostra zona per fer el que els tècnics anomenem “turisme ornitològic”. El motiu fonamental del seu missatge era posar en el nostre coneixement –i retreure’ns– que hi havia un petit espai, de tots els que varen visitar, que segons ells no complia amb els mínims de visitabilitat que dos experts com ells requerien. Suposo que es van anar animant a mesura que teclejaven: van anar fent un repàs força detallat de tots aquells aspectes que no havien cobert les seves expectatives i n’explicaven el perquè. Jo, mentre llegia, pensava: “és d’agrair que els clients et proporcionin de forma tan clara les claus per a millorar la teva destinació... però quina sort que no coneguin Tripadvisor!”. Era evident que havíem perdut dos clients per a sempre més. Però, tot just al final de l’escrit, manifestaven la seva voluntat de tornar i les ganes que tenien d’explicar als seus amics les meravelles d’aquella terra, així com el tracte rebut durant el seu viatge. De nou, per enèsima vegada, em van venir al cap les paraules de la poetessa nord-americana Maya Angelou: “En mis numerosos viajes y charlas por el mundo, he podido comprobar algo... que la gente seguramente olvidará aquello que le dijiste, olvidará incluso cómo y dónde se

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 17

lo dijiste, però nunca olvidará cómo la hiciste sentir al decírselo” (en castellà ho vaig llegir i així se m’ha quedat). La breu història dels dos detallistes i crítics (però agraïts) visitants aragonesos és un exemple vàlid per il·lustrar el títol d’aquest escrit: “De la racionalització emotiva a l’emocionalització racional: l’autèntica innovació”. Passar del pensar i sentir, al sentir i pensar. Sembla un joc de paraules, però no ho és. I faríem molt bé, tant els responsables turístics públics d’un territori com l’oferta privada que el compon, de tenir-ho ben present, i evidentment no perquè ho digui jo, sinó perquè ens ho diuen –sovint sense dir-ho– ells, la clientela, els visitants..., els turistes, en definitiva. Racionalment, no hi havia cap variable que portés a pensar que la parella maña ens tornaria a visitar. Emocionalment, sembla, per les seves paraules, que sí. Les destinacions turístiques hem d’aprofundir en aquest terreny si volem reeixir en el globalitzat món de les preferències. I dic “preferències” i no “destinacions” o “turisme”, perquè ja no lluitem contra altres destinacions. La nostra competència no és només el territori veí, el país del costat o l’hotel de més enllà. És molt més. Ara, la competència és absolutament tot, qualsevol espai, situació, cosa o moment capaç de provocar un canvi d’hàbit i/o decisió. Un cap de setmana al Pirineu es pot transformar en la compra d’un mòbil nou, en un sopar amb amics o en una bici autoregalada. Qui serà aleshores la competència dels gestors del Pirineu? Qui aconsegueixi, de les quatre possibilitats, emocionar més el comprador. Tan senzill, antic, conegut i lògic com això, perquè només hi ha un input que uneix transversalment tot el que una persona pot arribar a fer en un moment determinat: l’emoció. I és en el terreny de les emocions on hem d’innovar. Ferho mitjançant les xarxes socials, la publicitat, les relacions públiques, el màrqueting viral, l’inbound marketing, la ultrasegmentació de la demanda, la megatecnologia, l’ordenació de l’oferta, la gastronomia, la cultura o el contacte directe... ja és una decisió de cadascú. En aquest sentit, a les Terres de Lleida estem apostant per quatre línies ben clares d’actuació: la creació de producte turístic experiencial, l’ús de les noves tecnologies, el suport a la comercialització... i la imaginació! (que és el sistema més econòmic i eficaç d’optimitzar els limitats recursos existents). Precisament aquesta darrera és la que més resultats ens està donant i la que ens portarà, entre altres actuacions, a posar en el mercat, properament, una eina novedosa per gaudir d’un espai, d’un territori i d’uns recursos que –magnífics ja de per sí– realçaran l’experiència del visitant... via les emocions, naturalment. Us deixo amb la intriga... en breu tindreu més notícies. n Jordi Blanch. Director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida

24/03/14 0:37

Entrevista

JOAN ROCA,

xef d’El Celler de Can Roca

‘‘La cuina, l’art culinari, s’ha de prendre seriosament, ja que té una gran incidència en aspectes tan diversos com ara l’alimentació, la salut, la cohesió social o la sostenibilitat. Per això és tan important proporcionar-li eines i professionals ben formats, i incloure en l’àmbit universitari estudis com el nou grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques (UB-UPC).’’

• Ja fa un any que El Celler es va convertir en el millor restaurant del món. Pot valorar aquest període? Com ha canviat la vida dels germans Roca? Intentem que tot això no canvïi res, i seguim fidels als nostres principis i valors, contents que aquest reconeixement sigui, sobretot, important per projectar la nostra cultura i també el nostre territori. • Quins són actualment els seus objectius com a xef? I els d’El Celler de Can Roca amb vista al futur? Ser feliç cuinant en el nostre restaurant, que seguirà compromès

amb l’inconformisme, la innovació i la creativitat. • Vostè és assessor gastronòmic del nou grau de Ciències Culinàries i Gastronòmiques (UB-UPC), els primers estudis interuniversitaris sobre aquests àmbits de l’Estat espanyol, que es començaran a impartir el curs 20142015. Com defineix la raó de ser d’aquests estudis? La raó d’aquest projecte, que uneix moltes entitats, és aconseguir cuiners més ben formats que nosaltres i que puguin continuar amb la feina feta, adquirint nous coneixements. Avui en dia la cuina, l’art culina-

ri, s’ha de prendre seriosament, ja que té una gran incidència en aspectes tan diversos com ara l’alimentació, la salut, la cohesió social o la sostenibilitat. Per aquest motiu és tan important proporcionar-li eines i professionals ben formats, normalitzar la gastronomia i incloure aquests estudis en l’àmbit universitari. • Quin és el seu paper com a assessor del grau? He assumit el repte de supervisar el projecte amb molta il·lusió i m’hi he involucrat, com altres cuiners, perquè ho considero una responsabilitat. En sóc assessor, de manera desinteressada proporciono consells i, puntualment, hi impartiré classes. • Els promotors del nou grau són la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech (UPC), mitjançant l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, el Campus de l’Alimentació de la UB a Torribera, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC) i la Fundació Alícia. És una gran aliança per a un projecte únic, que compta amb la participació d’altres cuiners de gran prestigi.

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 18

24/03/14 0:37

El nou grau és un projecte imbatible de consens, seriós i rigorós, encaminat a la recerca de l’excel· lència gastronòmica i culinària, que aportarà un valor afegit i una solidesa incontestable. És una realitat perquè el sector el demanava. L’actual moment que viu la cuina i la gastronomia a Catalunya és únic. És un moment dolç en què som referents: se’ns mira i escolta, es reconeix la tasca dels nostres cuiners, que és el resultat de la feina realitzada anteriorment, del talent, dels productes, de la situació geogràfica. Per això és important aprofitar la nostra visibilitat a tot el món com una oportunitat per donar un nou impuls a aquests estudis des de la universitat. Tenim la possibilitat de donar a entendre a tothom que la cuina cal prendre-la seriosament, ja que és una eina cada cop més rellevant per donar a conèixer el nostre país, els nostres productes, i potenciar el turisme des de la vessant gastronòmica. D’altra banda, com a país de serveis que som, hem d’intentar ser dels millors i, per aconseguir-ho en l’àmbit dels estudis sobre cuina i gastronomia i amb vista al futur, era necessari passar per la universitat. Finalment, pel que fa als estudiants, gràcies al grau es podran formar, a casa nostra, al màxim nivell, i podran agafar el relleu de la nostra tradició gastronòmica. • Al grau es podran cursar les especialitzacions de Direcció d’Alta Cuina i Innovació Gastronòmica, i la de Direcció Culinària i Innovació a la Indústria Alimentària i Col·lectivitats. Creu que sorgiran nous perfils professionals? La formació serà un punt de sortida cap a la innovació, la creació de nou coneixement i de valor afegit. Estic segur que els estudis donaran cobertura a nous perfils professionals, en un món –el de la

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 19

gastronomia– que canvia i evoluciona constantment. En qualsevol cas, el que és segur és que els qui cursin el grau estaran molt més ben formats i capacitats que nosaltres, i que possiblement en sorgiran xefs de gran renom. • Quin és el paper de la recerca en els nous estudis? La recerca hi desenvolupa un paper essencial. De fet, una de les claus de la iniciativa, també en la vessant de la investigació, és que és molt transversal: el grau compta amb la col·laboració dels sectors públic i privat, i s’han signat convenis amb universitats d’abast internacional. El fruit d’aquesta realitat és la suma de l’esforç de diferents institucions que ja disposen d’estructures molt potents i que des de fa temps treballen en aquesta direcció dins l’àmbit de la cuina i la gastronomia. Un cas que cal destacar és, per exemple, el de la Fundació Alícia. • El nou grau suposa el reconeixement a una activitat professional que ha evolucionat paral·lela a la innovació i la creativitat? La ciència culinària i gastronòmica ja fa anys que s’ha integrat a les ofertes docents internacionals de diverses universitats especialitzades en l’alimentació. A més, forma part dels eixos prioritaris de la recerca europea del programa Horitzó 2020 i és probable que també formi part de l’oferta del Knowledge and Innovation Communities Food4Future.

• I parlant d’innovació, com s’imagina el futur de la cuina al nostre país? M’imagino una cuina en la qual es consolidin tots els projectes de recerca i de transmissió de coneixement presents, compromesa com ara amb el seu entorn i amb la cultura, i molt sensible amb la sostenibilitat, l’ètica i el compromís social. • Des de fa molts anys vostè ha mantingut una estreta relació amb el CETT i hi ha participat activament en la docència, fent presentacions i classes en diferents formacions. Com valora aquesta relació i la tasca que realitza el CETT com a centre? Tinc una relació molt vital amb els centres i les institucions que impulsen la gastronomia. Amb el CETT col·laboro molt estretament des de fa molts d’anys: he vist créixer la seva tasca docent i com dóna llum a diferents iniciatives, entenent la cuina des del món acadèmic, amb rigor i qualitat. n

24/03/14 0:37

Opinió

REGULAR per AVANÇAR El sector turístic, a Catalunya, avança amb peu ferm cap a l’excel·lència i la transparència. Des del passat mes de gener està en vigor un nou marc legal que obliga els establiments turístics a acreditar en tot moment la seva legalitat. Arreu on hi hagi un anunci, des del càmping més senzill fins a l’hotel més luxós, hi haurà d’haver també el número d’inscripció de l’establiment en el Registre de Turisme de Catalunya.

Aquesta és, sense dubte, una llei exigent que obligarà els empresaris a fer petits canvis per adaptar el seu establiment a la normativa. És també una legislació que apunta, sense embuts, que el seu objectiu són els habitatges d’ús turístic i, concretament, la persecució del que vulgarment en diem “els apartaments il·legals”. Però contràriament al que pugui semblar, la nova normativa no representa cap amenaça per als apartaments turístics, sinó tot el contrari. Les exigències d’aquesta regulació permetran al sector dels apartaments facilitar a les administracions públiques les eines definitives per perseguir plegats l’oferta il·legal d’allotjament. Un exemple rotund del que ha de ser la col·laboració pública-privada. I és que els apartaments il·legals representen una economia submergida que encara avui taca, i molt, el bon nom d’un sector que sempre s’ha caracteritzat per la bona salut i transparència, per la qualitat, la vocació de país i un alt valor afegit per als turistes que visiten Catalunya.

Un nou indicador de qualitat El fet de regular no és sempre sinònim d’ombres, obstacles i dificultats. Les exigències als allotjaments per acreditar-ne la legalitat en són un exemple, com també ho és la categorització dels apartaments turístics. Fins a dia d’avui tothom sap, o almenys ho intueix, amb quin tipus d’habitació es trobarà quan, per a les seves vacances o per a un viatge de negocis, per exemple, tria un hotel d’una, tres o cinc estrelles. Això que sembla tan senzill no passava fins ara amb els apartaments –els legals, òbviament–, ja que no disposaven de cap element que els diferenciés de la seva competència, que n’identifiqués la qualitat, els serveis o les prestacions dels uns per sobre dels altres. Des del passat mes de desembre, però, els apartaments també poden optar a aquesta categorització. Tindran la seva particular “estrella”, i esdevenindran establiments d’entre una i cinc “claus”. La tramitació per a l’obtenció d’aquesta nova

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 20

categoria no és obligatòria, però sí que és cert que el sector la veu molt i molt necessària per continuar el camí engegat cap a l’excel·lència i, de retruc, combatre també l’economia submergida o, si més no, debilitar els apartaments il·legals. Per més luxosos que puguin arribar a ser, en cap cas hi haurà habitatges turístics que puguin optar a una categorització mentre es mantinguin al marge de la llei. Però com en tot, quan s’analitza la regulació dels apartaments turístics que es fa a casa nostra també es topa, sovint, amb alguns obstacles, dificultats i ombres, i ben foscos. A la gran Barcelona, amb un cens de prop de 7.500 habitatges d’ús turístic, es dóna un cas preocupant de persecució indiscriminada del sector –el legal–. Al barri de Ciutat Vella hi ha censats 614 apartaments, els mateixos que l’any 2005. Des d’aleshores l’Ajuntament de Barcelona no ha atorgat noves llicències, mentre que en altres districtes la legalització d’apartaments s’ha multiplicat en els darrers anys per sis o per set i, en alguns casos, amb xifres absolutes molt superiors (3.519 a l’Eixample, 841 a Sants, 834 a Gràcia o 866 a Sant Martí). I per si no n’hi hagués prou frenant la voluntat de regulació del sector i, per tant, afavorint l’aflorament d’habitatges il· legals, recentment l’Ajuntament ha aprovat un pla d’usos a Ciutat Vella que estigmatitza del tot els apartaments turístics i els obliga a agrupar-se en blocs sencers d’edificis, fet que crea guetos de turistes i trenca l’enriquidor equilibri existent fins ara entre turistes i veïns. Això és el que se li fa a un sector que crea centenars de llocs de treball directes, un impacte econòmic a la ciutat, i que l’any 2013 va recaptar prop d’un milió d’euros en concepte de taxa turística. n David Riba. President de l’Associació d’Apartaments Turístics de Barcelona (APARTUR)

24/03/14 0:37

CETT Formació

Es presenta el grau interuniversitari (UB-UPC) de Ciències Culinàries i Gastronòmiques El Campus CETT va ser la seu, el 14 de febrer, de la presentació del grau, el primer d’aquestes característiques de l’Estat espanyol. En són promotors la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Politècnica de Catalunya-BarcelonaTech (UPC), mitjançant l’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT-UB, el Campus de l’Alimentació de la UB a Torribera, on els estudis estan adscrits a la Facultat de Farmàcia, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona (UPC) i la Fundació Alícia, mentre que compta amb Joan Roca, xef d’El Celler de Can Roca, com a assessor gastronòmic, a més de la col·laboració de cuiners de primer ordre. L’estudiant, per cursar-lo, disposarà de quatre campus especialitzats en agroalimentació, nutrició i salut, tecnologia dels aliments, turisme i hoteleria, i recerca en cuina, i del treball acadèmic de la Unitat UB-Bullipèdia de Ferran Adrià.

assolit Catalunya en l’àmbit de la cuina i la gastronomia. Hem aconseguit una agregació estratègica d’excel·lència que permet crear sinergies d’alt valor afegit.” Nan Ferreres, coordinadora general del grau i directora de l’EHT CETT, va presentar-ne el contingut i l’estructura acadèmica, mencionant les característiques del sector, “molt dinàmic i en constant evolució”. Seguidament, Màrius Rubiralta, director del Campus de l’Alimentació de la UB a Torribera, va remarcar que “un valor afegit dels estudis, sumat a la ciència i la innovació, és la preocupació per la salut i la prevenció“. Roser Romero del Castillo, coordinadora del grau per part de la UPC, va explicar la importància que aportaran els coneixements de la matèria primera de la cuina, és a dir, del producte. Que els cuiners més o menys innovadors disposin d’aquest coneixement “els ajudarà a fer que puguin demanar o proposar al sector productiu millores i canvis en els productes, en funció de les necessitats de la cuina o del disseny dels plats, creant un feed back i donant sentit a la famosa frase “del camp a la taula”. Finalment, Elena Roura, responsable del Departament de Salut i Hàbits Alimentaris d’Alícia, va declarar que la Fundació aportarà el seu objectiu de recerca perquè la gent mengi millor, en definitiva més sa.

Experiència acadèmica i coneixement expert “Es tracta d’un projecte imbatible d’excel·lència gastronòmica i culinària”. Joan Roca (vegeu l’entrevista de les pàgines 18 i 19) descrivia així la nova formació, durant la presentació del primer grau interuniversitari (UB-UPC) de Ciències Culinàries i Gastronòmiques. Les manifestacions del xef català van tenir lloc davant de nombrosos cuiners congregats a l’EUHT CETTUB per conèixer les característiques de la formació i poder aportar possibles millores al pla d’estudis proposat. Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, va explicar que el grau “respon a una ambició col·lectiva: contribuir, a través del coneixement, al lideratge internacional que ha

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 21

El mes de setembre d’enguany es posarà en marxa el grau interuniversitari, que també és pioner pel seu model de col· laboració públic-privat i per la participació en el seu disseny dels cuiners i professionals del sector més rellevants, i de la indústria gastronòmica i de l’alimentació. Es tracta d’una formació universitària homologada i adaptada als requeriments de l’Espai Europeu d´Educació Superior (EEES). Atès el seu caràcter multidisciplinari i les possibilitats de desenvolupament professional que ofereix, facilita diferents nivells d’especialització, mitjançant dos itineraris: el de Direcció d’Alta Cuina i Innovació Gastronòmica, i el de Direcció Culinària i Innovació en la Indústria Alimentària i Col· lectivitats. El programa formatiu pretén proporcionar nous perfils professionals amb més competències, que atenguin les noves exigències de la societat, l’empresa alimentària i el sector de la restauració, i que responguin a la constant transformació que experimenten les activitats relacionades amb la cuina i la gastronomia. La nova titulació s’orienta amb la idea que els graduats comptin amb la millor formació en les matèries relacionades amb la ciència i la tecnologia aplicades, l’operativa i la gestió econòmica de la pràctica culinària, a més d’incloure àmbits més recents, com la consultoria, la promoció del patrimoni gastronòmic, la comunicació o la recerca. n

24/03/14 0:37

CETT Formació

Qualitat i innovació a la VIII TRobada gastronòmica Del 17 al 19 de febrer, l’Escola d’Hoteleria (EH) del CETT va celebrar la VIII Trobada Gastronòmica. Amb més força que mai, la cita va reunir grans protagonistes de la gastronomia, com ara Mario Sandoval, Jordi Roca i Javier de las Muelas que, amb les seves creacions, van entusiasmar els més de 500 estudiants presents.

Carles Gaig, padrí de la Trobada, va donar, com ja és tradició, el tret de sortida a les activitats de la primera jornada, dirigida a l’alumnat de l’EH CETT. Gaig va parlar del vincle cuina-escola i va centrar la lliçó magistral en la importància del treball en equip, la posada en valor del rol del servei a sala i la rellevància de la gestió del negoci, “sense la qual no hi ha restaurant”. Va mencionar la cuina tradicional: “Quan la domines, ja pots anar a l’avanguardista” i va afegir que “quan vas pel món vols trobar cuina moderna però amb arrels”. A continuació va arribar el torn de l’esperat xef Mario Sandoval, del Restaurant Coque, 1* Michelin. Amb una actitud molt humil, Sandoval va contagiar als estudiants la seva gran il·lusió pel treball, les ganes de superació, d’anar més enllà i d’aportar el seu gra de sorra a la ciència gastronòmica. Va parlar dels seus orígens, de la importància del producte de primera categoria com a base de la cuina actual, així com del coneixement, de l’elaboració i del procés del producte primari. Va parlar de la “hidrolització de la clara d’ou”, producte estrella de la cuina que fa al seu restaurant, i de com Ferran Adrià va ser decisiu en la seva carrera i en la manera d’entendre la cuina. Segons Sandoval, Adrià “ha marcat la llibertat en la gastronomia. Ja no hi ha límits i ara podem somiar”. El xef madrileny va compartir el procés organitzatiu del seu restau-

rant, un treball acurat i que no deixa res a la improvisació: des del control alimentari a la creativitat, passant per una avaluació sensorial, sense oblidar la comercialització o els preus. També va posar en relleu el seu interès per col·laborar amb institucions científiques com ara el CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científicas) per aportar innovació a la cuina, un fet que li ha permès aconseguir grans fites. Finalment, Sandoval va posar punt i final a la ponència parlant de la seva implicació en la lluita contra la desnutrició infantil a l’Àfrica i la voluntat de compartir-la. Jordi Roca, d’El Celler de Can Roca, 3* Michelin, va fer un recorregut molt visual sobre aspectes clau que han marcat la filosofia d’aquest prestigiós restaurant i que ajuden a comprendre el seu procés creatiu. Cada aspecte clau relacionat amb la innovació i la creativitat anava lligat a l’elaboració d’un plat, que va enlluernar els estudiants. Roca també va voler compartir amb l’alumnat el darrer projecte de la família, “El somni”, l’experiència de sentir amb tots els sentits, “una òpera en dotze plats, un banquet en dotze actes”. La darrera intervenció del primer dia la va realitzar Javier de las Muelas, director del grup Cocteleria Dry Martini. Durant la seva ponència, va explicar com es construeix una marca començant des de baix, “fent grans els petits detalls que són clau per aconseguir l’èxit del negoci i que donen valor a aquest gran ofici”, fins a arribar a consolidar una marca de luxe, actualment posicionada en els millors hotels del món.

Tallers, demostracions i tastos La Trobada Gastronòmica també va destacar pels nombrosos tallers, demostracions i tastos culinaris i gastronòmics. El 18 de febrer es van presentar productes com ara la tonyina, gràcies a Balfegó, amb Issac Hermo i Àngel Camacho; els fumats de Carpier, liderat per Carlos Piernas; el millor aviram i foie, amb Cadaico i Josep Capdevila; el tall de pernil, amb 5 Jotas; i Amer Gourmet va oferir un tast de diferents whiskys, de la mà de César Villar. El dia 19, l’alumnat va gaudir amb la demostració culinària del xef Victor Quintillà, del Restaurant Lluerna, 1* Michelin, i la de cuina xinesa, amb el Restaurant Shangai 1930 i del seu xef, Apok Lam. Lluís Prats, amb Gramona, va impartir una classe de diferents escumosos, i Art Cervessers i El Racó d’en Cesc van protagonitzar una magnífica degustació de cervesa artesana i maridatge. L’empresa Sempio va impartir un taller culinari i de degustació sobre l’aplicació en cuina de fusió de la salsa Jang Sauce i el xef Carles Tejedor va protagonitzar una gran demostració culinària. n Vídeos: http://www.youtube.com/watch?v=BhUxsNFZ0Es http://youtu.be/FL1dFx4dFhM • http://youtu.be/mhW3ucNn2Yo

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 22

24/03/14 0:37

CETT Formació

Nou màster oficial especialitzat en la DIrecció d’esdevenimentS El mercat de les reunions de negoci i l’organització d’esdeveniments (Meetings, incentives, conferences and exhibitions, MICE) segueix creixent i genera, avui dia, considerables beneficis a empreses i destinacions turístiques. En aquest sector, el nou màster universitari oficial del CETT en Direcció d’Empreses Turístiques, en la seva especialitat de Direcció d’Esdeveniments, permetrà als professionals, a partir del curs 2014-2015, desenvolupar les competències necessàries per crear i executar projectes innovadors i competitius.

Espanya és un dels primers destins internacionals per a la realització de MICE (el 2013 ha ocupat la tercera posició mundial en el rànquing de l’ICCA), i Barcelona és una de les primeres ciutats d’Europa i del món pel que fa a l’acollida de congressos internacionals (ocupa la cinquena posició del mateix rànquing i la setena en el de la UIA de l’any 2012). Les multinacionals líders trien Barcelona per realitzar-hi convencions i presentacions de productes i la ciutat demostra les seves capacitats per organitzar amb èxit grans esdeveniments, como ara el recent Mobile Word Congress. Paral·lelament, el creixement d’aquest sector ha donat lloc, en els darrers anys, a un increment considerable de la de-

manda de professionals que coneguin totes les claus d’aquesta indústria: des de la presentació d’una candidatura a un congrés esportiu fins a la gestió dels viatges i reunions de directius d’empreses, la gestió dels salons d’un hotel, la promoció d’una destinació per a captar reunions, etc. En aquest sentit, el present màster capacita l’alumnat per adquirir una visió general i pràctica de la conceptualització, disseny, organització i gestió d’un esdeveniment (congrés, reunió, convenció, megaesdeveniment, fira...), i forma experts capaços d’organitzar-ne sobre temàtiques diverses, en diferents entorns i escales (local, nacional o internacional) i amb diferents plantejaments (relacional, experiencial o científic). L’estudiant dominarà les tècniques i les operacions pròpies de l’organització i la producció d’esdeveniments, la planificació i l’execució de projectes, la gestió de comptes i de la clientela, el coneixement de les matèries legals relacionades, i la gestió estratègica, comercial i de màrqueting especialitzada, així com el desenvolupament de tècniques d’investigació per innovar i millorar la competitivitat de les empreses. Tot un repte per a persones amb visió de futur. n José Antonio Pérez-Aranda. Director de l’EUHT CETT-UB

L’EHT CETT participa de nou a ALIMENTARIA Del 31 de març al 3 d’abril, l’Escola d’Hoteleria i turisme CETT participa, amb més d’un centenar d’alumnes de Cuina, Restauració i Turisme, en diferents espais i empreses d’Alimentaria, el centre de negocis internacional per a tots els professionals de la indústria de l’alimentació i les begudes, i una cita obligada amb la innovació, les darreres tendències i la internacionalització del sector, que se celebra al recinte Gran Via de Barcelona. Els estudiants del CETT col·laboren tant en els espais de la mateixa organització com dins de l’Alimentaria HUB (que acull més de 8.000 reunions entre expositors i compradors internacionals i és l’epicentre de la innovació i les tendències) i The

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 23

Alimentaria Experience, un nou show gastronòmic innovador i interactiu que compta amb més de 40 xefs que sumen prop de 50 estrelles Michelin. També ho fan en els tallers magistrals amb aquests cuiners amb estrelles Michelin i amb empreses com ara Makro, Josper, Prodeca, Triticum, Liderou, Do Navarra, Roler, i Companyia General Carnia. Aquesta és una oportunitat de sumar valor afegit per a l’alumnat de l’EHT CETT, que té l’oportunitat de viure una fira tan important en directe. n

24/03/14 0:37

CETT Formació

Coneguem els Docents del CETT eugeni osácar Graduat en Turisme i Màster en Direcció d’Empreses Turístiques, al CETT és director de Recerca i del màster universitari d’Innovació de la Gestió Turística. Responsable de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori, és dinàmic, rigorós, amb visió, capacitat d’anàlisi i iniciativa.

meritxell cuní Té els estudis de Magisteri d’Educació Especial i el grau superior de Restauració, i des de l’any 2004 exerceix de professora de Cuina al CETT. Experta en cultura gastronòmica i gran coneixedora de productes alimentaris, diu que és treballadora, puntualíssima, apassionada, divertida i llaminera.

• Com i quan va néixer el teu vincle amb el CETT? L’any 1988 el Sr. Espuña em va fitxar per dirigir Família Hotels, una cadena d’hotels independents, de la qual el CETT era el soci majoritari. El 1992 vaig deixar la cadena, però des d’aleshores, amb més o menys intensitat, sempre he estat vinculat al CETT.

L’any 2004, el CETT buscava una professora de Cuina. Jo treballava de segona de cuina a l´Hotel Claris de Barcelona, i la meva vocació de mestra i l´oportunitat d´ensenyar en una escola d´hoteleria van constituir la situació perfecta per iniciar una nova etapa professional, de la qual estic molt satisfeta.

• Com creus que et valora i percep l’alumnat? Des de principis de la dècada dels noranta vaig compaginar les meves responsabilitats directives en empreses turístiques amb la docència i la consultoria. D’altra banda, i pel que fa a l’alumnat, crec que em valora com una persona propera, rigorosa i a qui li agrada el que fa.

Valoren molt el tipus de formació que els imparteixo perquè són classes molt dinàmiques, i el coneixement del producte fa que obrin els ulls a noves possibilitats, tant a la cuina com a la sala. Veuen, toquen, oloren i tasten centenars de productes diferents durant els estudis i jo els dono a conèixer les aplicacions d’aquests productes a la cuina. Crec que em veuen com una persona exigent i rigorosa, però alhora molt propera.

• Què consideres que aportes als futurs professionals des del teu àmbit de coneixement? A partir d’una visió global i transversal del turisme, intento que identifiquin i valorin la importància del binomi turisme i cultura, com una de les claus de les destinacions per crear i comercialitzar nous productes i experiències turístiques.

Intento transmetre l’interès pel coneixement. Els remarco que han de conèixer tot el que hi ha al mercat i tastar-ho, saber-ne les aplicacions i no parar mai d´estar al dia de les novetats. Els transmeto la passió per l’ofici, l’amor per la cuina i, sobretot, la importància de fer les coses ben fetes.

• Explica’ns alguna anècdota curiosa de la teva trajectòria. No n’és una en concret, sinó diverses que han coincidit en el mateix fet. Es tracta d’alumnat que després d’haver suspès algunes vegades i més d’una assignatura que impartia, em va demanar que fos el seu tutor del Projecte Final de Grau. S’ha de dir que tothom el va superar amb èxit.

Un alumne, per fer una broma, va canviar la sal pel sucre a la cuina. Havíem fet crema catalana i s’havia de cremar. Impossible. El “sucre” no es caramelitzava. Fins que ens vam adonar que era sal. Quan ho recordem encara ens fa riure!

• Parla’ns dels teus projectes de futur... Consolidar l’ACE TCT del CETT, que tantes satisfaccions dóna a l’organització i als membres que la formem. I seguir aportant valor amb docència, recerca, publicacions i conferències, sobretot com a expert en turisme cinematogràfic. n

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 24

Formar-me i ampliar el meu coneixement del producte (elaboracions, tendències...), en un sector amb novetats constants, per aportar el màxim valor a l’alumnat. n

24/03/14 0:37

CETT Formació

FLAIXOS Classe pràctica d’anglès al CETT amb l’alumnat de l’Arcadia University

Al febrer, 18 alumnes americans, acompanyats del seu professorat d’espanyol, van realitzar una activitat conjunta amb alumnat dels grups d’Anglès 2 del grau de Turisme. Mitjançant el treball en petits grups, com si es tractés d’agències de viatges especialitzades, l’alumnat del CETT va preparar una presentació promocional sobre diferents zones d’Espanya (atractius, gastronomia, cultura, tradicions, dialectes, etc.). Els estudiants americans van “visitar” les agències per rebre la informació en anglès, i després van realitzar una activitat en espanyol. Finalment, tots van intercanviar impressions. Amb vista al futur, l’alumnat del CETT serà convidat a una festa d’intercanvi organitzada per l’Arcadia University.

Ferran Adrià imparteix la classe “Anàlisi evolutiva de la cuina d’elBulli”

El 14 de gener, el xef va impartir a l’Espai UB-Bullipèdia.CETT una classe sobre l’evolució de la cuina d’elBulli al grup d’alumnat de l’Escola d’Hoteleria que col·labora en el projecte BulliPedia. Durant la sessió, Adrià va comptar amb la participació activa dels estudiants, que es van mostrar entusiasmats de poder treballar amb el xef d’una forma tan propera.

Quatre membres de l’ACE TCT del CETT publiquen a Her&Mus. Heritage and museography

La darrera publicació de la revista inclou un text coral signat per Daniel Imbert-Bouchar, Nayra Llonch, Carolina Martín i Eugeni Osácar. Aquest monogràfic, dedicat al paper creixent de les tecnologies mòbils en la didàctica del patrimoni, recull articles fruit de la recerca derivada d’un projecte d’I+D del Ministerio de Economía y Competitividad. L’article dels membres de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT), “Turismo cultural y apps. Un breve panorama de la situación actual”, posa de manifest, entre altres temes, la forta repercussió de les aplicacions mòbils en l’àmbit turístic, analitza apps d’ús turístic rellevants i repassa empreses que n’han desenvolupat d’exitoses i han creat una nova forma de concebre els viatges, com ara Tripadvisor, Labrip i Minube.

Les receptes de l’Aula Restaurant del CETT, al programa Cuines de TV3

El programa referent gastronòmic Cuines, de TV3, va emetre el mes de gener quatre programes dedicats a les receptes de l’Aula Restaurant del CETT. El xef responsable de les elaboracions davant les càmeres va ser el professor de cuina Òscar Teixidó. Enllaç: http://www.tv3.cat/cuines/ultimes-receptes

El CETT va acollir la IV semifinal del concurs Cuiner de l’Any

La IV semifinal –de Catalunya, Balears i Aragó– del concurs Cuiner de l’Any va tenir lloc el 4 de desembre a les instal·lacions de l’Escola d’Hoteleria del CETT i de l’Hotel Alimara Barcelona, juntament amb la IV semifinal del Concurs Cambrer de l’Any, una novetat d’aquest any. El CETT va col·laborar en aquest esdeveniment amb les instal·lacions i donant suport a l’organització. A més, els professors de Cuina Òscar Teixidó i Dani Otero van fomar part del jurat tècnic de Cuina, mentre que el professor de Sala, Guillermo Vives, ho va ser del concurs de cambrers.

Professorat de l’ACE TCT del CETT participa a les I Jornades de Patrimoni Defensiu d’Època Moderna

Els professors de l’ACE TCT del CETT Carolina Martín i Eugeni Osácar van presentar-hi, el 19 d’octubre de 2013, la ponència “Claus per desenvolupar el patrimoni defensiu en projectes turístics”. Les jornades es van celebrar al castell de Sant Ferran de Figueres, del 17 al 20 d’octubre, per difondre i comunicar l’estat de la qüestió pel que fa a la recerca, la innovació, la didàctica, el turisme i la comunicació de l’entorn del patrimoni de guerra de l’època moderna, amb el recull del punt de vista d’especialistes de diferents disciplines. Enllaç: https://sites.google.com/site/jornadespatrimonidefensiu/home. n

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 25

24/03/14 0:37

Ciència i Cuina

EL DANACOL redueix el colesterol? Sí! Quan jo pontifico i faig afirmacions de temes dels quals no sé prou, vull dir que estic fent confiança en experts que em diuen que sí. En afirmacions sobre temes alimentaris, confio en l’Agència Europea de Seguretat Alimentària EFSA, que és qui té la darrera paraula a l’hora de permetre que les empreses facin les afirmacions que fan. Un cop aclarida aquesta qüestió, entrem en matèria. No hi ha colesterol bo i colesterol dolent. Tot el colesterol té la mateixa fórmula química, C27H46O, i una relativament complicada estructura química. És un greix de tipus esteroide, amb quatre anells d’hidrocarbur. Es diu colesterol perquè es va trobar a la bilis (en grec chole-), a temperatura ambient és sòlid (stereos-) i té un grup alcohol -OH a la molècula, d’on li ve el sufix -ol. És una molècula imprescindible per a la vida, forma part de les membranes cel·lulars i té un important paper a les cèl·lules nervioses. És també un precursor de diferents hormones, sals biliars i la vitamina D. Els nivells de colesterol a la sang i què els influeix és un tema molt discutit i encara obert. El colesterol humà procedeix de la síntesi pròpia (via endògena) i de la ingesta (via exògena) en una proporció mitjana de dos a un. Mengem colesterol amb els aliments animals greixosos, i especialment amb el formatge, els rovells d’ou, les carns de bou, de porc i de cavall, amb el peix, les gambes i la llet. Actualment els investigadors consideren que la ingesta té relativament poca importància en la salut, perquè molt del colesterol ingerit ho és en una forma que s’absorbeix poc. El 25% del colesterol endògen es fa al fetge i la resta a altres òrgans, com ara els intestins, les glàndules suprarenals i els genitals. El colesterol és transportat entre el fetge, els intestins i els teixits musculars per la sang. Però, com que és un greix insoluble en el líquid plasmàtic –que és aquós–, ha de formar estructures complexes amb proteïnes, que són arrossegades com si fossin partícules pels vasos sanguinis. Aquestes estructures són de diversos tipus. Depenent de la seva densitat, són lipoproteïnes de baixa densitat o “colesterol dolent” (LDL), que contenen unes 1.500 molècules de colesterol, o lipoproteïnes d’alta densitat (HDL) o “colesterol

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 26

Figura 1. Colesterol

Figura 2. Esterol

bo”, amb menys colesterol i més proteïna. El colesterol és el mateix: el que el fa bo o dolent són les seves bones o males companyies... Les LDL porten el colesterol des del fetge fins a les cèl·lules. Les cèl·lules que moren deixen molècules de colesterol lliures, que són atrapades per altres proteïnes, i donen estructures de densitat més elevada, les HDL. Aquestes reaccionen químicament i donen noves estructures de LDL. Però la cosa és, evidentment, molt més complexa: hi ha també les VLDL (lipoproteïnes de molt baixa densitat) i els quilomicrons. En termes generals, ara es recomana que el valor del colesterol total en sang hauria de ser de menys de 200 mg/dL, i que hi hauria d’haver com a màxim 150 mg/dL de LDL i, com a mínim, 40 mg/dL de HLD. Almenys, aquests són els paràmetres de les màquines que analitzen la meva sang. Hi ha altres valors de referència més restrictius.

Els fitosterols Les plantes no fan colesterol sinó fitosterols, que tenen una estructura química similar. N’hi ha en molts productes vegetals, com ara les taronges o la col, en concentracions molt baixes. Els fitosterols poden ser absorbits als budells, igual que el colesterol. Aquest és el fonament de l’ús de fitosterols com a sistemes de reducció del colesterol a l’organisme: com més fitosterols absorbits, menys colesterol s’absorbirà.

24/03/14 0:37

Hi ha dos tipus bàsics de fitosterols: els esterols i els estanols (la marca Danacol, de Danone, conté esterols, i la marca Benecol, de Kaiku, estanols). La seva estructura química s’assembla una mica a la del colesterol, com es pot veure a les figures 1 i 2. Té els quatre anells centrals similars, mentre que el que és diferent són les ramificacions. L’EFSA va emetre una opinió científica en què acceptava les al·legacions de Danone el 31 de juliol de 2009, i recomanava que el tractament amb Danacol hauria de ser supervisat per un metge. La barreja d’esterols que Danone va sotmetre a aprovació en contenia 7 o 8, de noms tècnics que no vénen al cas. I això és el que Danone ven amb el seu Danacol. Una dosi conté 1,6 g d’esterols, i es recomana no passar dels tres al dia, o sigui que caldria prendre menys de dues ampolletes. És interessant llegir tota la literatura de l’etiqueta amb lletra petita:

LECHE FERMENTADA DESNATADA CON EDULCORANTES, ESTEROLES VEGETALES AÑADIDOS Y AROMAS. Ingredientes: Leche desnatada, éster de esterol vegetal (2,6%, del cual 1,6% esterol vegetal libre), oligofrutosa, leche en polvo desnatada, proteína de suero, estabilizante (pectina), aromas, edulcorantes (acesulfamo-K y sucralosa) y fermentos lácticos activos. Altres empreses venen productes similars. El Benecol, de Kaiku, conté estanols, que fan aproximadament el mateix efecte que els esterols, és a dir, bloquegen parcialment l’absorció de colesterol als intestins. L’empresa McNeil, filial de Johnson&Johnson, va estudiar els estanols abans que els esterols; i el 1995, l’empresa Raisio, una altra filial, va comercialitzar el Benecol a Finlàndia, i després a altres països. Kaiku es va aliar el 2004 amb Valio, de Finlàndia també, que tenia la representació del Benecol, i des de llavors el comercialitza. Danone va comercialitzar a Espanya el Danacol també l’any 2004. D’altra banda, tant els esterols com els estanols es poden afegir a les margarines, i hi ha països en què, per raons comercials, aquesta és l’única forma permesa.

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 27

L’acció Aquests productes s’han de prendre com a postres, perquè cal que siguin als budells quan hi arribi la resta de menjar, amb el colesterol que es pretén evitar que s’absorbeixi. Els experts –i Manolo Escobar i Vicente del Bosque– deien en els anuncis que són productes que funcionen. Els estudis de l’agència europea EFSA, i també agències independents, com ara l’OCU, així ho accepten. L’eficàcia que tenen aquests productes ve donada per la reducció del colesterol total en sang després de prendre’l durant unes tres setmanes. Afirmen que s’assoleixen reduccions d’entre el 7% i el 10% del colesterol total, ja que redueixen la presència en sang de les LDL, el colesterol “dolent”. No modifiquen ni el nivell de HDL ni el dels triglicèrids. Per aquesta darrera raó, en certs cercles denosten aquests productes, dient que la millora que aporten no compensa el seu preu, ni està assegurada per a tothom. Són productes que es troben a mig camí entre l’aliment i el medicament, cosa que no és cap novetat al món. Però, de fet, no són prou medicaments perquè ni esterols ni estanols no s’absorbeixen gaire i no entren a l’organisme, i menys els estanols: topològicament parlant, el tub digestiu és “l’exterior”, com el forat d’un dònut. Els productes amb estanols estan menys concentrats que els que porten esterols, i tenen una flexibilitat d’ingesta superior. Et pots prendre fins a cinc Benecols, però no es recomana prendre més d’un Danacol al dia. Danone està tan segura de l’eficàcia del Danacol que es permet anunciar que si algú segueix la dosi indicada i en tres setmanes no redueix significativament el colesterol, li tornen els diners: un màxim de 16 euros, sotmès a un conjunt de condicions que es poden trobar a la web de Danacol. Si una persona té un colesterol total de 220, pren aquests productes i tot va bé i el redueix un 10%, passa a estar a 198, que ja és per sota del llindar de perill. El problema és si això la deixa tranquil·la... perquè si deixa de prendre el suplement i manté la dieta com abans la xifra tornarà a pujar. D’altra banda, aquests valors no són fronteres entre la vida i la mort: són valors indicatius. O sigui que.. a fer bondat! n Claudi Mans. Departament d’Enginyeria Química de la UB

24/03/14 0:37

CETT Alumni

L’antic alumnat del CETT avui Mònica GARCIA

Eduardo VILLAR

Ca GU

Una de les responsables de l’àrea de congressos del Barcelona Convention Bureau (BCB), de Turisme de Barcelona, és la Mònica Garcia. Fa 14 anys (ara en té 41) que treballa en aquest departament encarregat de la promoció de la ciutat per captar congressos i convencions. Antiga estudiant del TEAT al CETT, explica que “la tasca principal del departament és la promoció de la ciutat per a la captació de congressos, essent el nexe d’unió entre l’organitzador i la ciutat. Preparem candidadures, visites d’inspecció, assistim a fires i workshops especialitzats del sector... mentre que altres companys estan especialitzats en les convencions i les reunions d’empresa. En el meu cas, per exemple, presento candidatures com a ciutat o bé ajudant algun professional local que és membre d’una societat de la seva especialitat i que vol atreure el congrés; acompanyo els organitzadors a les visites d’inspecció, coordino l’agenda de visites i sóc el seu suport un cop confirmat el congrés, en temes de ciutat.” “La meva feina m’agrada molt –afirma– perquè és un luxe vendre una ciutat com Barcelona, amb tan bones infraestructures i grans professionals del sector. No és casual que la ciutat ocupi el cinquè lloc del món com a ciutat de congressos. A més, treballar al BCB em permet conèixer molts llocs de la ciutat que no són oberts a tothom i, sobretot, conèixer gent que és mot reconeguda en les seves especialitats, com ara metges, empresaris, polítics, etc. Per tot això espero poder seguir fent aquesta feina durant molt temps, perquè és molt enriquidor.” La Mònica Garcia diu que sempre l’ha apassionat aquest sector: “Sempre m’ha agradat conèixer altres idiomes i, sobretot, viatjar”. Quan li preguntem pel CETT, diu que ella pertany “a la generació del carrer Canuda, una escola que es va quedar petita però que facilitava molt la relació entre els estudiants i el professorat.” “Tinc molts bons records d’aquella època. El CETT em va aportar uns coneixements bastant amplis del turisme en general i va ser un bon facilitador, no només de pràctiques (vaig utilitzar el servei de Borsa de Treball durant l’època d’estudiant per poder realitzar pràctiques tant en agències com en hotels), sinó també de bons amics que encara conservo. A més, hi vaig conèixer el meu marit. També recordo amb especial afecte les “Montses” de secretaria.” n

L’Eduardo Villar, que actualment té 47 anys, va estudiar TEAT al CETT entre els anys 1993 i 1996. També es va formar com a Gestor i Auditor de la Qualitat certificat per l’European Organitation for Quality (2002) i té la titulació d’Especialista en Transports Terrestres, una formació que va adquirir a la Univesidad Politénica de Madrid (2003). Des de fa aproximadament dos mesos exerceix de cap de Producte del Tren de Luxe Al Ándalus i cap de Producte del Train & Breakfast de Renfe: “En aquesta nova feina, de la qual estic molt content, sóc el responsable de tot el disseny, el desenvolupament i la producció. També superviso la comercialització i les tasques de comunicació.” Tot i que fa poc que ha iniciat aquesta nova etapa de la seva vida, abans l’Eduardo Villar va treballar com a maquinista a Barcelona i com a supervisor de producció al Puesto de Mando de Chamartín. També ha estat responsable de Base a Mèrida i responsable de Renfe-Viajeros a Extremadura. Diu que en el nou projecte, així com en les anteriors feines que ha tingut, ha pogut aplicar totes les eines que va adquirir al CETT. Per aquesta raó explica que n’està molt satisfet: “El CETT –assegura– em va formar com a professional del turisme i em va aportar una visió clara de la transformació que necessitava el sector. A l’Escola, els professors sempre van aconseguir que sentís com es preocupaven i treballaven per al meu desenvolupament com a professional.” I afegeix un agraïment: “Fa vint anys vaig tenir la sort de cursar la carrera de Turisme al CETT, i vull aprofitar la meva recent incorporació a l’equip de Trens Turístics de Renfe, per agrair totes les coses bones que em va proporcionar durant aquests anys tan fructífers, i que m’han ajudat durant tota la meva carrera professional. Gràcies a la llavor que el CETT va sembrar en mí, he tingut una progressió professional satisfactòria, que m’ha dut a ser el responsable de Renfe a Extremadura durant els darrers cinc anys.” “Ara –afegeix–, per fi, m’incorporo a la recentment creada Gerència de Mercat de Trens Turístics de Renfe, amb l’emocionant missió de posar en marxa aquest nou i innovador producte, el Train & Breakfast, que revolucionarà els viatges d’oci en tren. Sóc molt feliç de poder-me dedicar a allò pel qual em vau ensenyar: apropar les persones. Gràcies, CETT. Sense vosaltres no ho hauria aconseguit.” n

“Uns m el gra (espec Hotele ton em mana house zar el ferida Actua tions M les Ille La Ca explic d’Escò faig c (Front tation Mana de dep a l’hor feina sacrifi aques Quan quan ler: “V que m els an

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 28

24/03/14 0:37

CETT Alumni

L’antic alumnat arreu del mÓN Carolina GUILLÉN “Uns mesos abans d’acabar el grau de Turisme al CETT (especialitat en Direcció Hotelera), l’any 2010, Hilton em va agafar per fer un management program en housekeeping. Vaig finalitzar el grau des de Londres, i des d’aleshores he estat “transferida” a diferents Hilton del Regne Unit i del Middle East. Actualment, i des del mes de desembre del 2012, sóc Operations Manager (pre-opening and rebranding of new Hilton) a les Illes Seychelles.” La Carolina Guillén, de 28 anys i antiga estudiant del CETT, explica que aquesta feina li va sorgir “quan estava al Hilton d’Escòcia i vaig demanar el transfer. Ara, a les Seychelles, em faig càrrec de tots els departaments operacionals de l’Hotel (Front Office, F&B, Kitchen, Housekeeping, Security, Transportation and Engineering), amb report directe al Cluster General Manager. Tinc al meu càrrec unes 80 persones, més els caps de departament, i de tot l’equip valoro que siguin constants a l’hora de treballar, saber que puc confiar-hi, i saber que la feina es farà seguint els estàndards, amb dedicació i, si cal, sacrifi. Si rebo això, reconec el bon treball i m’encarrego que aquestes persones rebin un bon reconeixement, etc.” Quan la Carolina valora el seu bagatge professional, recorda quan es va començar a interessar pel sector turístic i hoteler: “Va ser des de ben petita. Quan tenia 14 anys ja sabia que m’agradava. És purament vocacional!” I també recorda els anys en què va estudiar al CETT: “La formació és sempre

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 29

molt important –sempre se’t demana una titulació–, però encara és més important saber aplicar els coneixements a les pràctiques laborals. Per mi, el gran suport va ser la Borsa de Treball i Pràctiques del CETT. De fet, tot i que actualment no mantinc cap relació professional amb el Centre, sí que segueixo contactant amb els responsables d’aquest servei i l’E3, per informar-los cada cop que canvio de país i assumeixo un nou repte.” Positiva i amb uns objectius i una visió de futur molt clara, la Carolina diu que vol “arribar a ser directora d’Operacions i, en cinc anys, ser General Manager”. Per la seva experiència personal, sap que l’esforç és fonamental per aconseguir el que una persona vol. Per això dedica unes paraules als actuals estudiants del CETT: “Si realment desitgen fer carrera professional, és essencial saber idiomes, com a mínim l’anglès, i tenir la fortalesa i la dedicació per sacrificar la vida personal i moure’s de mica en mica per diferents països. Una bona ajuda pot ser entrar en una companyia internacional que els ofereixi l’oportunitat de desenvolupar-se professionalment, com ha passat en el meu cas. n

24/03/14 0:37

CETT Alumni

L’antic alumnat emprenedor Ana Laura BARBA “La meva passió ha estat, és i serà viatjar; en bona part pel fet de conèixer gent nova i diferent. Crec que la indústria de l’hoteleria és molt bella, ja que la seva principal característica són les persones.” Amb aquestes paraules, l’Ana Laura Barba, de 26 anys, expressa com ha estat la seva relació amb el món del turisme. Antiga estudiant al CETT del màster oficial de Direcció Hotelera i de Restauració, actualment és professora de Càtedra a l’ITESM Campus Monterrey, a Mèxic, país on ha endegat un nou projecte. “El gener de 2013 vaig iniciar l’empresa The Q Project Hotel Revenue Management, una agència de comercialització per a petits hotels independents (www. theqprojectmx.com). Treballem aplicant als hotels estratègies de Revenue Management i el comerç electrònic. És com una mena de departament comercial en outsourcing. Actualment tinc una persona al meu càrrec i acostumo a demanar suport als meus col·legues del CETT per qüestions relacionades amb les estratègies de revenue. De fet, si visquessin a Mèxic, segur que ja els hauria convidat que s’associessin amb mi per fer créixer l’empresa amb més rapidesa!” Quan preguntem a aquesta emprenedora com va sorgir la iniciativa de començar un projecte propi, l’Ana Laura Barba ens explica que “mentre treballava en un petit hotel independent, amb recursos limitats però amb un potencial infinit, em vaig adonar del nínxol de mercat que hi havia al meu país. Hi ha moltes persones que no tenen la formació en

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 30

hoteleria però que, per un motiu o un altre, gestionen un hotel i necessiten el capital humà per fer créixer els seus establiments. No obstant això, com que es tracta de petites propietats, no es poden permetre el luxe de comptar amb un departament comercial que s’hi dediqui al 100%. Aquí és on vaig veure l’oportunitat d’ajudar aquestes persones, a un preu menor del que els costaria disposar d’un departament intern.” I també, respecte al projecte, l’Ana Laura parla dels seus objectius professionals: “A curt termini vull seguir creixent amb aquesta empresa, obrir nous mercats i donar-me a conèixer. Més endavant, voldria que The Q Project fos l’empresa número u al país. I a llarg termini voldria obrir un hotel boutique.” I del futur... a recordar el seu passat com a estudiant: “La formació que vaig obtenir al CETT ha marcat un abans i un després a la meva vida professional: com que havia estudiat la llicenciatura en Comerç Internacional, necessitava conèixer a fons el món de l’hoteleria, cosa que vaig poder fer gràcies al màster, tant per les classes com pel Projecte Final de Màster. A més, el fet que Espanya sigui un dels països pioners del món en formació turística m’ha permès dur tot allò més innovador a la indústria del meu país, que és en vies de desenvolupament per aconseguir el seu màxim potencial. “D’altra banda, després del màster vaig poder assistir, al CETT, a un curs d’estiu de màrqueting hoteler internacional. Sense cap mena de dubte, crec que en el futur el CETT serà sempre una font d’actualització pel que fa al coneixement de la indústria del sector.” Assegura que, segons el seu parer, el més important de la indústria del turisme és la passió: “En una indústria que mai descansa i que té tant potencial, és essencial tenir una actitud proactiva cap a la feina. La formació és, doncs, de summa importància, ja que és la base sobre la qual treballem dia a dia. Sempre hem d’aprendre coses noves; cal que ens actualitzem constantment en tot allò relacionat amb les tendències i les noves tecnologies, i hem d’aprendre sobre altres cultures i idiomes.” n

24/03/14 0:37

er un ionen el cacréixer s. No ue es ropiemetre mb un l que quí és unitat sones, ue els

El CE Internacional

El CETT viatja a la XINA per a fomentar la FORMACIÓ PROFESSIONAL Nan Ferreres, com a directora de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT, i David Peguero, director de CETT Consultors, van assistir, a mitjan mes d’octubre passat, a la cerimònia que es fa anualment a Qhuzou (la Xina), on se situa el temple de Confuci, per la celebració del 2.564è aniversari del seu naixement. Ferreres i Peguero van ser convidats a l’acte (on també hi havia representades altres universitats d’Argentina, Finlàndia, Corea...) per l’Institut Confuci de Barcelona, atès que vol dedicar l’any a fomentar la formació professional. Durant el transcurs de l’estada, van visitar dues universitats, i amb una, la Quzhou Technician Institute Zheijiang, van signar un conveni de col·laboració. n

El CETT, al món

s seus eixent a comprehotel

Beca d’estudis del Govern australià Un alumne del CETT i un altre de l’Institut William Angliss d’Austràlia es beneficiaran de la beca de $10.000Aud que el Govern australià donarà per finançar aquest intercanvi acadèmic entre ambdues universitats. Notícies com aquesta són possibles gràcies a la impartició de les assignatures del tercer i quart curs del grau de Turisme en anglès i a l’esforç que el CETT realitza en temes d’àmbit internacional.

nt: “La s i un tudiat conèir grànal de ioners ò més e des-

Visita del rector de la Politècnica de Namíbia El passat 26 de novembre va visitar el CETT el rector de la Politècnica de Namíbia, el Dr. Tjama Tjivikua, i Erling Kavita, director de l’Escola de Gestió Turística i Hotelera del mateix centre. Durant la trobada amb diferents departaments del CETT, es va tractar sobre la possibilitat d’estrènyer els vincles ja existents entre ambdues institucions i la proposta de continuar amb els intercanvis d’estudiants i de professorat en un futur. Actualment, dos estudiants procedents d’aquest centre d’ensenyament namibià cursen al CETT els estudis de grau de Turisme.

The Next European Renaissance Conference

l CETT, Sense empre la in-

Maria Abellanet, consellera delegada del Grup CETT, i Manel Bassols, director de la residència d’estudiants del CETT, Àgora BCN, van assistir, la segona setmana de novembre i a Amsterdam, a la conferència “The Class of 2020 proudly presents: The Next European Renaissance”, que va tenir com a eix principal la formació superior i l’allotjament d’estudiants. A la sessió es va tractar el futur dels campus universitaris estretament vinculats a les ciutats i a l’inrevés, amb l’objectiu d’inspirar un entorn integrat d’educació i coneixement.

de la ue mai a actisumballem ue ens s tenaltres

El CETT, present a la China Education Expo Els dies 2 i 3 de novembre de 2013, el CETT-UB va ser present a la China Education Expo, juntament amb la Universitat de Barcelona. Tot i que la fira se celebrava en diferents ciutats del país asiàtic, el CETT ha participat a l’edició de Beijing. La delegació també va comptar amb la presència de la vicerectora de la UB, M. Remedios Callejón. n

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 31

24/03/14 0:37

Internacional

La MOBILITAT ACADÈMICA, segons cinc alumnes del CETT Un dels pilars del model pedagògic del CETT-UB és la internacionalització, com a instrument per al desenvolupament de competències clau com ara la pluridisciplinarietat, el creixement personal i la multiculturalitat. Aquesta aposta de futur, tant en la vessant acadèmica com en la pràctica, es consolida, any rere any, mitjançant les estades internacionals.

L’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme (EUHT) CETT-UB ofereix a l’alumnat la possibilitat de gaudir d’aquesta experiència acadèmica sota el marc Erasmus, amb universitats europees de països com per exemple Suïssa, França, Holanda, Itàlia o Àustria, entre d’altres; o mitjançant convenis bilaterals amb universitats d’arreu del món: a Austràlia, Canadà, Mèxic, Corea, Brasil, Shangai... Les pràctiques internacionals en empreses ajuden els estudiants a desenvolupar-se professionalment i a millorar les competències lingüístiques, pel fet de conviure en entorns multiculturals. Alhora, aquesta experiència els permet incorporar un valor afegit al currículum, atès que la mobilitat en el sector turístic és de vital importància i un factor que les empreses del sector cada cop tenen més en compte a l’hora d’incorporar professionals. A continuació s’exposen alguns exemples d’alumnat que ha gaudit d’alguna experiència internacional, en la vessant pràctica i/o acadèmica. Matilde Jiménez “Vaig realitzar un Erasmus pràctic com a supervisora de Housekeeping i recepcionista de l’Eurostars Grand Central Hotel

Matilde Jiménez

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 32

Sukeina Badaoui

de Munic, a Alemanya, durant quatre mesos (de juny a setembre del 2013). En general ha estat una experiència molt gratificant tant a nivell personal com professional, ja que he tingut la sort d’allotjar-me i de treballar en el centre de Munic, de gaudir d’aquesta magnífica ciutat i de conèixer la cultura alemanya, concretament de Baviera. D’altra banda, he millorat molt el meu nivell d’alemany i he après la importància del departament de Housekeeping i el seu funcionament intern, alhora que he pogut perfeccionar les meves habilitats en el departament de Recepció, en el qual ja havia treballat amb anterioritat. “Actualment sóc a Sierre, a Suïssa, realitzant un Erasmus Estudi durant cinc mesos, a la Universitat HES-SO Valais (Haute École de Gestion & Tourisme), cursant l’últim semestre del quart any de grau, que finalitzaré el proper mes de juny. Visc en un petit poble situat prop de Lausanne i els paisatges són espectaculars. Pel que fa al sistema educatiu, m’agrada el fet de realitzar molts projectes innovadors i creatius en totes les assignatures, així com conèixer altres estudiants amb inquietuds diferents a les meves. En conclusió, m’agradaria destacar que les dues experiències internacionals que he realitzat

Ernest Cebrián

24/03/14 0:37

a sea molt que he e Mua culda, he ortànament bilitats eballat

us EsHaute re del y. Visc es són el fet tes les inquidestaalitzat

fins ara m’han ajudat a veure el sector hoteler i turístic des de diferents perspectives, ja que he adquirit coneixements tant pràctics com teòrics, que penso que em seran molt útils amb vista al meu futur professional. I, sobretot, a créixer com a persona. He tingut molta sort de poder viatjar i viure uns quants mesos en altres països, coneixent altres cultures, des del meu punt de vista fascinants.“

Sofía Griñán

Sukeina Badaoui “Sóc estudiant de tercer curs del grau de Turisme i fa tres mesos que he tornat de la meva estada internacional a Mèxic. Durant quatre mesos i mig he estat estudiant a la Universitat Anáhuac Cancún, i per a mi aquesta ha estat una gran experiència, tant personal com professional. “He conegut moltíssima gent de tot el món, i a més he pogut descobrir llocs increïbles. No canviaria per res del món tot el que he viscut intensament en aquell paradís i sempre portaré al cor el contacte que he tingut amb la natura, els colors, la gent i la bellesa que he trobat a Mèxic.” Ernest Cebrián “Curso quart del grau de Turisme i Direcció Hotelera, i estic realitzant una estada internacional a Méxic, a la Universitat Anahuac Cancún, durant un semestre. “Com que la universitat és la darrera petjada abans de la vida real, aprofitar les oportunitats de viatge que ens facilita el CETT és una forma de viure i d’experimentar el turisme. “Sense cap dubte, recomanaria o fins i tot obligaria tot l’alumnat a fer com a mínim una estada internacional durant els estudis per poder-ho comprovar i gaudir de tot allò que s’aprèn durant aquests viatges. La meva experiència ha estat increïble.” Sofía Griñán “Jo, com l’Ernest i la Sukeina, també vaig passar sis mesos a Cancún. Mai oblidaré el meu pas per Mèxic, ja que és un país increïblement bonic, amb una gent extraordinària. “La meva experiència va ser molt intensa i interessant, atès que ja sabia que no només participava en un Programa de

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 33

Ariadna Sargatal

Mobilitat, sinó que això també em serviria per créixer laboralment. Així, doncs, vaig decidir treballar en un resort als matins i estudiar durant les tardes a la Universitat Anáhuac Cancún. Aquí em van acollir amb els braços oberts; sempre em van ajudar en tot allò que vaig necessitar i vaig tenir uns companys excel·lents. Però la meva estada al país es va centrar més en l’àmbit laboral, ja que vivia al resort i hi passava bona part del temps. “Cal dir que, tot i que hi va haver moments durs, atesa la meva situació (haver de compaginar l’activitat laboral i lectiva), no canviaria l’experiència per res del món. M’ha fet créixer com a persona en molts aspectes. “Sense cap mena de dubte, Mèxic canvia la gent per a bé, i és un destí perfecte.” Ariadna sargatal “Estic fent quart del grau de Turisme (Direcció Hotelera), sóc alumna finalitzadora, i quan cursava tercer (durant el segon semestre del curs) vaig realitzar una estada a Breda (Holanda), durant cinc mesos, a la NHTV Breda, una universitat molt reconeguda al país. “L’estada en general m’ha servit no només per aprendre anglès i per adquirir nous coneixements de les diverses assignatures que he realitzat, sinó també per viure una experiència nova que recomano a tot l’alumnat. “Actualment disposem de moltes facilitats per poder realitzar un programa internacional i, segons el meu punt de vista, cal aprofitar-ho, ja que això t’obre moltes portes amb vista al futur. Crec, també, que per a moltes carreres, però sobretot per a la nostra, el fet de realitzar un programa internacional és indispensable.” n

24/03/14 0:37

La recepta de l’Escola d’Hoteleria

Pèsols ofegats amb escamarlà i vel ibèric Recepta per a 4 persones Ingredients 250 g de pèsols desgranats, 250 g de cansalada viada tallada, 50 g de cansalada viada en llenques primes, 100 g de bull negre, 4 escamarlans, 200 g de ceba tendra, 2 alls tendres, 0,01 g de menta fresca, 1 fulla de llorer, oli, sal, pebre, aigua i porradell.

Elaboració En una cassola enrossim la cansalada i la reservem. Després tallem els alls a trossets i els sofregim, amb la ceba a brunoise, utilitzant el mateix oli. Un cop sofregits hi afegim els pèsols, les herbes i el bull tallat ben petit, hi afegim l’aigua i ho salpebrem. Ho tapem i ho deixem a foc fluix fins que els pèsols estiguin tendres. Netegem l’escamarlà retirant-li la closca i l’intestí amb

un escuradents. Agafem quatre llenques de la cansalada prèviament tallada amb la màquina de tallar embotits i les enrotllem al voltant de l’escamarlà cru, per posteriorment marcar-les en una planxa ben roenta.

Muntatge Emplatem els pèsols en un plat soper i hi posem l’escamarlà a sobre. Ho decorem amb una mica de porradell. n

Coneguem Catalunya

Practicar el TURISME RURAL Segons informa l’Agència Catalana de Turisme (ACT) a http://www.act.cat/programes/turisme-rural/, el turisme rural presenta un alt grau d’implantació i de penetració en el mercat català, amb més de 2.000 establiments registrats a la Direcció General de Turisme de Catalunya. Per aquesta raó, existeix un sistema de categorització per a aquests establiments basat en espigues, equivalents a les estrelles dels hotels. Si es vol optar per aquesta oferta a l’hora de preparar una escapada o unes vacances, es pot visitar aquesta mateixa pàgina o http://establimentsturistics.gencat. cat, que mostra tota l’oferta d’establiments certificats. D’altra banda, el passat 30 de gener es van fer públiques, al Campus CETT-UB, les dades sobre el turisme rural a Catalunya (http://www.escapadarural.com/observatorio/ turismo-rural-cataluna) fonamentades en la investigació de l’Observatori del Turisme Rural (OTR), pilotada per EscapadaRural.com, el CETT-UB i Netquest. Ana Alonso, directora de Comunicació d’EscapadaRural. com i Enric López, director del màster d’eTourism del CETT-UB, van presentar les dades, basades en 2.183 respostes de viatgers i 325 de propietaris. Entre els aspectes més destacables de la investigació trobem els relatius a la procedència del viatger. Segons els propietaris, la majoria de la clientela procedeix de tot Espanya i sobre-

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 34

Mas Ros (Sant Esteve de Guialbes) Font: www.escapadarural.com

tot de Catalunya, si bé en un 19% dels casos hi ha una combinació de clientela nacional i internacional. Aquesta xifra apunta a un major potencial de creixement fora de les nostres fronteres. Essent el client intern un dels més importants per als allotjaments de Catalunya (90%), cal dir que es tracta d’un consumidor previsor: el 41,5% reserva amb més d’un mes d’antelació (a la resta d’Espanya disminueix fins a un 32,5%). A més, acostuma a viatjar en família (61.1%) o amb amics (56.3%), així que és lògic que la modalitat habitual de contractació sigui el lloguer de casa sencera (41,8%). Pel que fa als propietaris d’allotjaments catalans, apunten a certs índexs de professionalitat per sobre de la mitjana espanyola: el 77.8% dels establiments disposen de connexió a Internet (a Espanya l’índex se situa en un 58,55%) i gairebé la meitat (48%) usen una base de dades informatitzada (7 punts més que la mitjana espanyola). n

24/03/14 0:37

Estudis i investigacions

Ser capaços de tenir feina tota la vida Sovint, com a psicòloga i alhora directora d’una firma de consultoria dedicada a la gestió del talent, palpo la normal inquietud, tant en joves (quan es tria allò que es vol estudiar, quan es qüestiona si s’ha triat bé o si cal canviar, quan es cerca la primera feina...) com en persones amb experiència en el mercat laboral (quan es vol fer un gir, per necessitat o perquè han variat els interessos...), pel que fa a com es gestionarà la carrera professional. Tots hem tingut aquest tipus de dubtes. Però hem de tenir present, sempre, que la vida és una cursa plena d’oportunitats.

Com a psicòloga, veig aquests dubtes (que tenen a veure amb el nostre valor d’ocupabilitat) com un diàleg entre l’hemisferi dret (HD) –emocional, global i sintètic– i l’hemisferi esquerre (HE) –racional, seqüencial, lògic...–. D’altra banda, a la visió de “tenir una feina o una professió per a tota la vida” li podem oposar la de “ser capaços de tenir feina tota la vida”. I per a això cal un reciclatge, canvis d’orientació, versatilitat.... Quan observem l’evolució i la trajectòria de les persones del nostre voltant, trobem totes les combinacions possibles: des de la d’una persona molt especialista en un nínxol que ha anat creixent verticalment en aquell àmbit i l’ha desenvolupat més i més (el cuiner que ha esdevingut un crack en rebosteria), la d’un especialista (cuiner) que s’obre a temes més transversals (evoluciona fins a ser director territorial d’una empresa de col·lectivitats), la d’un generalista (director d’hotel familiar) que vol anar cap a una especialització que aglutina la fusió de diferents sectors (li apassiona el món comercial i el digital, i fa carrera com a responsable de comercialització), un especialista (gestor d’esdeveniments) que passa de realitzar funcions operatives a estratègiques i de gestió (director d’esdeveniments corporatius internacionals), etc. Tot això és possible i real a partir de qualsevol formació de base i en qualsevol trajectòria professional. I és aquí on vull destacar tres conceptes (i eines) clau que ens ajuden a transitar de la primera frase (el mite) a la segona (una visió més realista en l’entorn actual, però també més exigent).

1. La formació al llarg de la vida Aquest recurs ens permet fer allò que fan els éssers vius racionals i relacionals: créixer, evolucionar, raonar, comunicar-nos, sentir, gaudir… L’entorn canvia –i nosaltres–, per adaptar-nos a les necessitats vigents. També pel que fa als

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 35

coneixements. A tall d’exemple, sols cal mirar l’actual oferta de formació de postgrau del CETT. Si a més aconseguim alinear les motivacions personals amb les oportunitats que hi ha al mercat, amb les capacitats personals i professionals, i el capital de coneixement i formatiu que es té o es pot obtenir, llavors serem no sols més competitius, sinó, el més important, més feliços en allò que fem i com ho fem. Aquest procés és evolució, i evolucionar és canviar.

2. Universitat i competències: el valor afegit Els estudis universitaris ens aporten coneixements sobre un àmbit concret, que ens permetran desenvolupar les competències funcionals. La formació universitària ens estructura una forma de pensar i d’argumentar, ens dóna unes bases conceptuals i ens fa desenvolupar habilitats intel·lectuals. Però també ens ajuda a consolidar una manera de fer i de treballar, i ens aporta habilitats i coneixements que van més enllà de la seva aplicació al món professional específic que s’estudia i que són aplicables a altres professions i entorns: les competències transversals.

3. Versatilitat i transversalitat El CETT és un referent de best practices: els estudis que s’hi imparteixen, a més, estan imbuïts d’una sèrie de valors i orientacions empresarials, que propicien que es desenvolupin competències transversals com ara l’orientació vers la clientela, la visió de negoci, la iniciativa i la creativitat, la flexibilitat, la interculturalitat, la gestió de la diversitat, la innovació... Aquestes competències són les més demandades en els nous entorns empresarials. En el món actual és molt probable que ens haguem de reinventar professionalment diverses vegades al llarg de la nostra trajectòria. Els mercats, els consumidors, els productes i, per tant, les empreses, les professions i els serveis canvien contínuament. Per això ens ha d’interessar sobretot tot allò que té a veure amb els valors i les actituds, i amb les habilitats que ens permetran no només desenvolupar amb èxit la professió que iniciem, sinó també adaptar-nos a les noves demandes de l’entorn i de les professions de futur. El cas de l’hoteleria i el turisme és particularment versàtil i ric en oportunitats, tant pel que fa a com es mou el sector econòmic, a les peculiaritats orogràfiques, històriques... del nostre país, com també a l’oferta formativa de gran qualitat que, per exemple, ofereix el Grup CETT. Aquest sector ofereix espai vital, amb moltes possibilitats consolidades i molt recorregut per innovar en noves formes de fer i de ser. El segell diferencial sobre com descobrir les oportunitats el poses tu! n Anna Ros. Sòcia fundadora i directora general de KTC&R Global, i patrona de la Fundació Gaspar Espuña-CETT

24/03/14 0:37

Estudis i investigacions: ACE TCT

Indicadors per a la gestió sostenible de les destinacions de Barcelona província* L’activitat turística ha de ser una pràctica sostenible que contribueixi al desenvolupament econòmic, l’equitat social, la revalorització cultural i la preservació de l’entorn. No obstant això, aconseguir que el turisme sigui sostenible no és fàcil, sobretot tenint en compte que la imprecisió del concepte sostenibilitat en dificulta l’aplicació. No hi ha un únic model de desenvolupament turístic universalment correcte, sinó que cada àmbit té unes necessitats socials, qualitats territorials i objectius econòmics diferents que cal tenir en compte a l’hora de construir col·lectivament alternatives sostenibles. Per això, no es pot parlar en termes de sostenibilitat absoluta, sinó de tendència a partir d’un equilibri entre la diversitat de situacions locals i uns referents (comparatius, temporals o científics) que orientin l’activitat sota criteris de sostenibilitat. Cal cercar instruments que permetin transformar aquesta idea teòrica en un valor pràctic, és a dir, en una sèrie de paràmetres identificables i quantificables operatius per mesurar-la. Amb aquest pas la sostenibilitat turística ha de deixar de ser una estratègia general, amb moltes possibles interpretacions i actuacions, per esdevenir una realitat assolible i adaptada a les circumstàncies específiques de cada lloc. És necessari desenvolupar metodologies d’identificació i quantificació d’impactes del turisme per facilitar la incorporació de la sostenibilitat en els processos de decisió i gestió. Amb aquest objectiu, el Laboratori de Turisme (LABturisme) de l’Oficina Tècnica de Turisme (Gerència de Serveis de Turisme de la Diputació de Barcelona) i el Grup de Recerca Consolidat d’Anàlisi Territorial i Desenvolupament Regional (ANTERRIT) de la Universitat de Barcelona han signat un conveni de col·laboració per desenvolupar el projecte “Creació i aplicació d’un sistema d’indicadors de turisme per a la gestió sostenible de les destinacions de la província de Barcelona”. L’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori (ACE TCT) del CETT participa activament en la direcció tècnica d’aquest ambiciós projecte que pretén millorar l’eficiència dels processos de gestió territorial (local i comarcal) del turisme. A través de l’estandardització d’un conjunt d’indicadors i l’elaboració d’un protocol d’implementació, les destinacions han de poder disposar d’informació útil per a la gestió turística i identificar disfuncions respecte a la sostenibilitat per de-

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 36

terminar-ne orientacions i accions encaminades a progressar cap a escenaris més sostenibles.

L’estructura de la investigació La investigació es basa en la transferència de coneixement en l’àmbit de la recerca aplicada al camp del desenvolupament i la gestió territorial turística, partint dels resultats obtinguts en la tesi doctoral Turisme i sostenibilitat. Una proposta metodològica per a l’estudi de la sostenibilitat turística a escala municipal (Torres-Delgado, 2012) i la referència al Sistema Europeu d’Indicadors Turístics (SEIT) per a destinacions sostenibles (Comissió Europea, 2013). Aquests dos estudis serveixen de punt de partida per a desenvolupar la base de dades que recull la informació primària que ha de nodrir el càlcul d’un sistema d’indicadors (SEIT) i un Índex de Sostenibilitat Turística (ISOST) per a 35 destinacions turístiques de la província de Barcelona. L’aplicació d’aquests dos instruments permet una aproximació a la sostenibilitat turística de les destinacions a dos nivells: a) el SEIT aconsegueix un tractament de la informació indicador a indicador, i proporciona un nivell de profunditat analítica valuós; b) l’ISOST defineix un resum estadístic en forma de valor únic, simplificat i global del fenomen.

Imatge 1. Esquema conceptual de la metodologia del projecte

El projecte es desenvoluparà al llarg del 2014 però es concep com una eina estructural de continuïtat en el temps, amb una actualització periòdica perquè sigui eficaç en la gestió sostenible de les destinacions turístiques i mantingui aquesta condició en el futur. A més, permetrà que la província de Barcelona participi en el projecte pilot desenvolupat pel Departament d’Empresa i Indústria de la Comissió Europea per testejar el SEIT com a instrument de mesura i monitorització de la sostenibilitat en unes 100 destinacions europees. n Dra. Anna Torres. Membre de l’ACE TCT del CETT

13/04/14 18:15

le ia*

Referències:

• Comissió Europea (2013). Sistema Europeu d’Indicadors Turístics (SEIT) per a destinacions sostenibles. Unió Europea. Disponible el 25 de febrer de 2014 a http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/ tourism/sustainable-tourism/indicators/documents_indicators/ eu_toolkit_indicators_es.pdf • Torres-Delgado, A. (2012). Turisme i sostenibilitat. Una proposta metodològica per a l’estudi de la sostenibilitat turística a escala municipal. Tesi doctoral en xarxa. Universitat de Barcelona, Barcelona. Disponible el 25 de febrer de 2014 a http://hdl.handle. net/10803/97159

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 37

13/04/14 18:15

Es crea l’ESPAI de creativitat i innovació del CETT L’atractiu disseny de l’Espai de Creativitat i Innovació acompanya el desenvolupament de noves dinàmiques i metodologies docents: així, compta amb la incorporació de diversos recursos i materials didàctics que permeten treballar i analitzar el sector turístic d’una manera més atractiva i motivadora per a l’estudiant. Aquest espai es concep, doncs, com una àrea d’innovació pedagògica aplicada a l’ACE TCT, amb una estètica dinàmica i viva.

El disseny de l’Espai, a l’aula 3.12 (situada a la tercera planta de l’edifici del CETT) presenta recursos innovadors per al professorat i l’alumnat de l’EUHT CETT-UB, i té un format dinàmic i canviant, perquè es pugui adaptar a les necessitats docents i pedagògiques. Les novetats més destacables són, en primer lloc, la incorporació en una de les parets laterals d’un mapamundi a gran escala imantat i retolable, que permetrà treballar el turisme des d’una vessant territorial i geogràfica. Una línia de rellotges digitals complementa l’espai, fet que permet treballar “en directe” les diferències horàries que van des de l’est fins a l’oest del territori terrestre. En segon lloc, a l’altra paret lateral de l’aula cal destacar un mòdul tripartit de disseny integral que permet diferenciar tres zones de treball pensades pedagògicament. D’una banda, hi ha un gran espai fotogràfic imantat i retolable que permet tractar els continguts de les assignatures que s’imparteixin a través de la imatge; com si es tractés d’una mena de trencaclosques o mosaic. D’altra banda, a la part central del mòdul s’ha reservat un espai dinàmic d’exposició per crear escenografies concretes, com si es tractés d’una sala de museu. Finalment, s’ha reservat un espai de treball col·laboratiu on l’alumnat podrà exposar les feines que es facin a l’aula de manera grupal. El tercer i últim dels elements que fan singular aquesta àrea és la incorporació d’uns laboratoris mòbils que contenen materials educatius sorprenents i atractius per contribuir a desenvolupar les sessions de treball. L’Inno Lab és el laboratori d’innovació i conté tot tipus de materials, objectes i elements necessaris per incentivar la creativitat i la producció de noves idees que acompanyin la reflexió i la innovació. D’altra banda, el laboratori de Turisme Cultura i Territori, TCT Lab, disposa

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 39

de tot el material i recursos necessaris (fonts primàries, mapes, guies i publicacions, objectes d’art, pel·lícules, làmines, fotografies...) per introduir i treballar les línies temàtiques de l’ACE des d’una nova perspectiva pedagògica, on l’experimentació i la vivència en primera persona convida a una major motivació per part de l’alumnat, fet que es tradueix en uns millors resultats en l’aprenentatge.

Nous recursos, noves dinàmiques pedagògiques Més enllà de revestir les parets de l’Espai de Creativitat i Innovació amb un disseny atractiu que convidi a participar i passar una bona estona mentre s’aprèn, aquesta àrea es conceptualitza partint d’una base més profunda que va més enllà del que es veu a simple vista: el disseny del nou espai i els recursos dels quals disposa tenen una raó de ser des del punt de vista de la innovació pedagògica; en aquest cas, el disseny no només respon a una qüestió estètica, sinó també funcional. Com a espai de creativitat i d’innovació vinculat a l’ACE TCT, es pretén que es duguin a terme altres dinàmiques d’ensenyament i d’aprenentatge diferents a les que fins ara tenen lloc en la majoria d’aules ordinàries. Vol ser un espai de reflexió, creació, inspirador, dinàmic, expositiu, motivador i sorprenent... i això és possible gràcies als recursos i materials que s’han dissenyat ad hoc per a l’Espai. Així doncs, cal entendre’l i fer-ne ús com un autèntic laboratori experimental en el qual s’analitzi el sector turístic (concretament les línies de l’ACE TCT), amb metodologies didàctiques actives i de participació grupal. n Dra. Laia Coma. Membre de l’ACE TCT del CETT

13/04/14 18:15

Estudis i investigacions: ACE H

intel·ligència turística per a competir en el mercat xinès. La reputació en línia dels hotels espanyols des de la visió dels turistes xinesos* Sens dubte, el turisme emissor xinès s’està convertint en un objecte de desig per a les destinacions turístiques mundials: no només segueix experimentant un elevat nivell de creixement constant, sinó que a més gaudeix de l’evolució de la tipologia del turista xinès que viatja fora del seu país, un fet que es tradueix en un increment molt important dels turistes individuals i tecnològicament avançats.

Aquesta realitat és la que propicia la investigació que dóna títol al present article, desenvolupada conjuntament entre l’empresa Vivential Value i el CETT –des de l’ACE d’Hoteleria, en la seva línia d’investigació centrada en el màrqueting en línia, i amb la col·laboració d’alumnat del màster de Direcció d’Empreses Turístiques, en la seva especialitat “eTourism: Estratègies de Màrqueting i Comercialització en línia”–. És la primera anàlisi sobre la reputació en línia dels hotels espanyols des de la visió dels turistes xinesos per tal que, en un exigent sentit de la transferència de coneixements des de la col·laboració universitat-empresa, els diferents actors del sector turístic espanyol, públics i privats, puguin prendre les decisions més adequades als seus interessos per poder satisfer aquests nous turistes xinesos, i també incentivar el seu engagement en forma de valoració, recomanació, comentari, fotografia, vídeo... positiu, diferenciador, exclusiu, que ajudi els turistes a contemplar la nostra elecció entre les seves principals opcions.

La Xina i el turisme: el mercat, Internet, les xarxes socials i la reputació en línia La Secretaría de Estado de Turismo1 espanyola, a la jornada tècnica que va organitzar a finals de 2012, ja va oferir dades sobre la presència cada cop més important de turistes xinesos a Espanya: 203.000 fins a l’octubre de 2013 (un 33% més que en tot l’any 2012), un fet que impulsa encara més el sector turístic espanyol a apropar-se de forma definitiva a aquest potencial de turistes. En el mateix període i a tot Europa, la xifra arriba als tres milions, i en total, els turistes

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 40

xinesos que han viatjat fora del seu país són uns 80 milions, per la qual cosa la perspectiva d’aconseguir més quota de mercat és molt significativa. A escala mundial, l’any 2013, la Xina s’ha convertit per primer cop2 en el mercat emissor de turisme número u per despesa total a l’estranger, superant Alemanya i els Estats Units. I tenint en compte que la tendència d’aquest creixement encara és de dos dígits, no es preveu que disminueixi a curt termini. Una altra dada clau en aquest àmbit és la constatació que s’estan modificant les tendències3 de viatge dels turistes xinesos, amb una importància creixent del viatge independent amb relació a l’habitual realitzat en grup. En concret, el 62% dels turistes xinesos prefereixen viatjar sols4, essent la gran majoria d’aquests joves d’entre 25 i 44 anys: un gran potencial per explotar a curt-mitjà termini. D’altra banda, Internet es fa més poderós a la Xina, no només en xifres absolutes (a finals del 2013 es va arribar a la xifra de 6185 milions d’usuaris, i a un 81% amb connexió via mòbil), sinó també per la seva implicació en el sector turístic. Gegants del sector Internet com ara Baidu, Alibaba, principalment, i Qunar, Ctrip o eLong en l’àmbit específic d’Internet i el turisme, són cada cop més importants com a players de primer nivell en aquest sector, també un dels principals en l’àmbit econòmic. Finalment, el poder de les xarxes socials a la Xina segueix creixent sense parar. Evidentment, ens referim a les pròpies xarxes socials xineses6, no a les occidentals. RenRen té més de 160 milions d’usuaris registrats, amb un perfil principalment jove i amb estudis; SinaWeibo té més de 400 milions

13/04/14 18:15

d’usuaris registrats, essent la xarxa més popular a les grans ciutats, com ara Shanghai, Beijing i Guangzhou; i Tencent QQ Weibo té més de 500 milions d’usuaris registrats i també una gran penetració a les grans ciutats xineses. WeChat compta amb 350 milions d’usuaris, i YouKu7 en té més de 300 milions, essent el número u en aquest tipus de serveis (allotjament de vídeos). També és significatiu observar l’augment de la confiança8 en les webs i pàgines d’opinió xineses (tot i que encara per sota de les recomanacions de familiars i amics), arribant ja al 27% (el 33% en turistes menors de 35 anys) la xifra dels qui utilitzen les xarxes socials per ajudar-los a decidir la destinació de les seves vacances. La importància dels comentaris compartits a Internet pels turistes pel que fa a la seva experiència en una destinació, hotel o restaurant, és inqüestionable, com apunten numerosos estudis que situen les opinions en línia com a elements d’alta credibilitat i influència per a més d’un 70% dels usuaris9. Aquest fenomen, més enllà d’afectar només als prestadors privats de serveis turístics, amb els hotels com a gran paradigma de l’impacte de les reviews en línia, afecta també de manera directa les mateixes destinacions, fins al punt que un 40% de la clientela10 tria una destinació diferent a la que havia previst inicialment després de llegir les ressenyes en línia en un portal com Tripadvisor. D’altra banda, dades com ara que el 84% dels usuaris afirmen que una resposta de la direcció d’un hotel davant una mala opinió d’un usuari millora la percepció que tenen de l’hotel en qüestió11, ja pot suposar una palanca de millora competitiva per a les organitzacions turístiques, tant públiques com privades. En resum, estem davant de tots els elements propicis per contemplar cada cop més clarament la importància de les estratègies específiques del sector turístic dirigides exclusivament a un turista xinès que viatja independent, que està tecnològicament preparat i que és actiu a les xarxes socials. Un repte per al sector turístic espanyol i mundial.

La intel·ligència dels mercats en línia al servei del sector turístic Sens dubte, per poder definir i implementar aquestes estratègies és necessari tenir insights que ens ajudin en aquest procés, un fet gens fàcil habitualment i encara menys quan parlem d’una tipologia de turista quasi desconegut pel sector turístic espanyol. Per aquest motiu, prenen especial importància els diferents estudis que es realitzin per conèixer millor aquest nou turista xinès com un potencial públic a tenir en compte. En aquest sentit, i unificant els coneixements de dos partners12 qualificats en aquest tema, s’ha dut a terme el Monitor de Mercados Online (Edició Xinesa 2013)13, on s’ha analitzat una mostra de 4.000 opinions i valoracions de turistes xinesos compartides en portals líders del seu propi mercat, como ara Qunar o Ctrip, relatives a més de 500 hotels urbans peninsulars, permetent-nos una anàlisi quantitativa (volums d’opinions, puntuacions, etc.) i qualitativa (anàlisi

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 41

semàntica de les dimensions de l’experiència de la clientela). A continuació destaquem els principals resultats obtinguts en aquest estudi preliminar: • L’Índice de Reputación Online iRON per al conjunt de les opinions analitzades de turistes xinesos, es situa en el 7,97 sobre 10, essent inferior al d’altres nacionalitats, tant emergents com consolidades, que visiten els nostres hotels i destinacions. • La dimensió millor valorada pels turistes xinesos respecte a la seva experiència hotelera ha estat el personal, citat en més del 40% de les opinions positives. • El confort dels allotjaments és la dimensió pitjor valorada pels mateixos turistes, acumulant més del 55% de les opinions i mencions negatives. • En una segmentació més precisa, s’ha pogut identificar que els turistes xinesos que viatgen sols són els més crítics i exigents (iRON amb un 7,82), mentre que les parelles joves es van mostrar més satisfetes en general (iRON amb un 8,11). • En funció del portal, un 20%-35% dels establiments analitzats ja tenen alguna opinió de turistes xinesos, fet que denota que el fenomen creixent d’aquests visitants comentant a Internet, a més es troba molt distribuït entre una gran quantitat d’establiments. Així, doncs, té i tindrà una influència en la reputació general tant dels hotels com de les destinacions en conjunt. Aquests resultats són una prova evident de la necessitat del sector turístic espanyol de conèixer amb més exactitud el perfil d’aquest turista xinès que comença a ser molt important, no només a nivell qualitatiu, sino també quantitatiu, ja que el seu nombre no deixarà d’incrementar. D’altra banda, no només hem de pensar en aquest tipus d’estudis com una font d’informació puntual, sinó que cal promoure un ampli ventall d’investigacions, projectes, etc., que puguin contribuir a entendre millor la clientela, i adaptar així les estratègies de màrqueting de les organitzacions turístiques d’Espanya. n Enric López Director del màster oficial de Direcció d’Empreses Turístiques (eTourism) de l’EUHT CETT–UB. Rafael González Fundador i soci director de Vivential Value,

empresa consultora pionera en Intel·ligència de Mercats Turístics en l’entorn en línia, amb clientela que acumula més de 55 milions de turistes l’any, i responsables del desenvolupament de metodologies i indicadors de referència sectorial com ara l’Índice de Reputación Online iRON, aplicat des de l’any 2008 a hotels, restaurants, atraccions o destinacions.

13/04/14 18:15

Bibliografia 1 Hosteltur (2012). Turismo chino, un desafío para el mercado español. Recuperado el 29 de noviembre de 2012, de http://www.hosteltur. com/ 124970_turismo-chino-desafio-mercado-espanol.html 2 Hosteltur (2013). Top 20 de mercados emisores: China en cabeza y España a la cola. Recuperado el 20 de noviembre de 2013, de http:// www.hosteltur.com/121980_top-20-mercados-emisores-chinacabeza-espana-cola.html 3 Hotels.com (2013). Chinese International Travel Monitor 2012. Recuperado el 30 de agosto de 2013, de http://press.hotels.com/en-gb/files/2012/07/Hotels.com-Chinese-International-Traveller-MapCITM. pdf 4 Skift (2013). Rise of the Chinese Independent Traveler. http://skift. com/2013/09/11/skift-global-trends-report-the-rise-of-the-chinese-independent-traveler/ 5 Hong, K. (2014). China’ s Internet population hit 618 million at the end of 2013, with 81% connecting via mobile. Recuperado el 20 de enero de 2014, de http://thenextweb.com/asia/2014/01/16/ chinas-internet-population-numbered-618m-end-2013-81-connecting-via-mobile/ 6 Según datos de la empresa Kawo. Recuperado el 15 de diciembre de 2013, de http://kawo.com/ 7 Carrasco E. (2012). Could China’s Youku Tuduo overtake Youtube in the global video market? Recuperado el 20 de diciembre de 2012, de http://newmediarockstars.com/2012/09/will-chinas-youku-tudouovertake-youtube-in-the-global-video-market/ 8 Hosteltur (2013). Los chinos modifica sus tendencias de viajes y rechazan los desplazamientos en grupo. Recuperado el 30 de agosto de 2013, de http://www.hosteltur.com/158500_chinos-modifican-sustendencias-viaje-rechazan-desplazamientos-grupo.html 9 NH Hoteles (2013). El viajero social. Recuperado el 20 de diciembre de 2013, de http://blog.nh-hoteles.es/social-travel/ 10 Tripadvisor Global Research Panel (2012). Recuperado el 30 de noviembre de 2013, de www.eden.gov.uk/EasySiteWeb/GatewayLink. aspx?...‎ 11 PhoCusWright (2012). Custom Survey Research Engagement. Recuperado el 29 de diciembre de 2013, de http://www.phocuswright. com/custom-research 12 Vivential Value y EUHT CETT–UB (ACE Hotelería) 13 http://www.slideshare.net/ViventialValue/monitor-mercados-reputacion-online-chinos-2013

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 42

13/04/14 18:15

Estudis i investigacions: ACE CG

Turisme i gastronomia: una relació que és objecte de recerca La producció alimentària local, la cuina, el vi, les tradicions populars al voltant de la taula... s’han convertit durant la darrera dècada en importants elements de motivació dels desplaçaments, fins a donar lloc a tipologies o subtipologies de turisme, com ara el turisme culinari o gastronòmic, l’enoturisme, l’oleoturisme o l’holeriturisme. Cada cop més viatgers planifiquen el seu viatge atrets pel patrimoni gastronòmic de la destinació, cercant una experiència única i enriquidora, sostenible, arrelada en l’economia i la cultura del territori, canviant amb les estacions... més enllà del comú denominador de tot desplaçament turístic, que radica en la necessitat o el plaer de menjar cada dia. Conseqüentment, la transversalitat de la gastronomia ha estimulat la recerca especialitzada sobre el seu abast com a motor del creixement turístic i el desenvolupament territorial.

El turisme i la gastronomia caminen de la mà des dels inicis del segle XX, però la seva relació va començar a ser objecte de recerca científica a finals de la dècada dels 80 i durant la dècada dels 90 del segle passat, quan l’un va experimentar forts canvis en la seva realitat, i l’altre, en la seva concepció. D’una banda, es va evidenciar que el turisme massiu, basat en el model exclusivament recreatiu de sol i platja, començava a entrar en crisi. De l’altra, s’ampliaven les perspectives en la concepció de l’alimentació i la gastronomia: de ser considerades, la primera, com un conjunt de tècniques i coneixements orientats a satisfer una necessitat, i la segona, com “l’art de preparar, degustar i apreciar un bon àpat”, tal com la defineixen els diccionaris, esdevenien objecte d’estudi de la història, la sociologia, la psicologia i, especialment, l’antropologia, que establien el seu paper de dipositàries de continguts culturals i reivindicaven la seva contribució al procés de construcció identitària de les societats. Això succeïa en un context en què ja eren evidents els efectes uniformitzadors del model socioeconòmic propi de les societats industrialitzades, i es manifestava la por a la pèrdua identitària. Un temor que es reflectia en el desenvolupament de destinacions i modalitats turístiques relacionades amb el món rural, l’ecologia i el folklore. L’eclosió d’un turisme mo-

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 44

tivat per la gastronomia com a manifestació de la identitat cultural formava part d’aquest fenomen. És en aquest moment quan es formulen des de l’àmbit acadèmic anglosaxó les primeres definicions del “turisme culinari”, com aquella activitat que permet conèixer i experimentar la cultura de la destinació a través del menjar (Culinary Tourism: A Folkloristic Perspective on Eating and Otherness. Lucy M. Long, 1998). A finals del segle XX i començaments del segle XXI, la gastronomia comença a protagonitzar multitud de projectes estratègics de desenvolupament turístic arreu del món. Cal recordar també que aquests seran uns anys d’optimisme econòmic, que faran possible, entre altres coses, l’espectacular creixement de les manifestacions relacionades amb la cuina, els xefs de prestigi, els restaurants, la producció agroalimentària de qualitat... del qual és un exemple el lloc privilegiat en l’escena gastronòmica que ha assolit Espanya, i en concret Catalunya, en els darrers anys. Paral·lelament, es desenvolupa la recerca especialitzada des de diferents perspectives respecte a la intersecció entre gastronomia i turisme: s’examinen les motivacions del turista, l’impacte en el desenvolupament local, les seves conseqüències econòmiques i socials, la patrimonialització gastronòmica i el manteniment de les tradicions, els riscos de la mercantilització, etc. A poc a poc se supera la concepció que relegava la gastronomia a la categoria de part integrant dels serveis de restauració i allotjament en la indústria turística, en coherència amb el paper secundari que havia jugat tradicionalment entre les motivacions del turista.

Reivindicant el turisme gastronòmic La celebració de la cimera Local Food and Tourism, promoguda per l’Organització Mundial del Turisme (OMT) i celebrada a Xipre l’any 2000, manifesta l’evidència que el corrent turístic motivat per l’interès gastronòmic ha pres carta de naturale-

13/04/14 18:15

sa, i que s’està convertint en un fenomen amb unes implicacions i un potencial socioeconòmic extraordinari. Entre l’any 2000 i el 2012, en què l’OMT va publicar el seu informe sobre aquesta temàtica (Global Report on Food Tourism, UNWTO Affiliate Members’ series, vol. 4), el turisme gastronòmic ha evolucionat de manera constant, així com l’atenció que li atorga el món acadèmic. Cal mencionar també que la reivindicació cultural de la gastronomia s’ha vist potenciada durant aquesta dècada amb la inclusió de diverses pràctiques culinàries nacionals o supranacionals en la llista representativa de manifestacions que integren el Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO, com és el cas de la cuina tradicional mexicana, la dieta mediterrània, l’àpat gastronòmic dels francesos i, darrerament, les tradicions Washoku del Japó. A Catalunya va suposar un punt d’inflexió la celebració, l’any 2005, del Simposi Internacional sobre Patrimoni Gastronòmic i Turisme Cultural a la Mediterrània, organitzat per l’Institut Europeu de la Mediterrània, la Universitat de Barcelona i la Fundació Viure el Mediterrani, que va abordar, des de diferents disciplines, la transcendència cultural de la gastronomia i el seu ús turístic. Significativament, el simposi es va celebrar en el context de l’Any de la Cuina i la Gastronomia, organitzat per Turisme de Barcelona.

La investigació a Catalunya Catalunya és la segona regió més visitada d’Europa per part de turistes estrangers, i una de les millors valorades pel que fa a la seva gastronomia. El turisme gastronòmic s’hi ha desenvolupat d’una manera molt dinàmica i creativa, sobre la base de moltes petites iniciatives privades, però també de l’empenta de les diferents administracions. Paral·lelament, les universitats catalanes, principals contribuents a la investigació turística, aporten al voltant d’un 20% de la recerca realitzada en el context espanyol. Segons els darrers estudis bibliomètrics, que han possibilitat la definició del Mapa del Coneixement Turístic (UVic-Observatori del Turisme, Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya, 2010), el volum i la qualitat de la investigació turística a Catalunya s’han incrementat notablement durant la primera dècada del segle XXI, com a conseqüència del creixement del sector i de la consolidació dels estudis turístics de grau i postgrau. Com succeeix amb el turisme en general, la transversalitat que caracteritza el turisme gastronòmic motiva que el seu estudi s’abordi des de disciplines molt diverses: geografia, economia, sociologia, antropologia, estudis alimentaris, ciències ambientals, etc., per la qual cosa existeix, en pràcticament totes les universitats catalanes, una producció científica que aborda aquesta temàtica. Existeixen, però, grups de recerca de diferents categories que mantenen línies d’investigació específiques o directament vinculades. Són els casos del GRATET (URV), que lògicament desenvolupa una important generació de coneixement relacionat amb l’enoturisme, característic en

TotCETT OLGA OK per a PDFS 2.indd 45

l’àmbit territorial de les comarques tarragonines, el TUDISTAR (UAB), amb una línia específica dedicada al turisme, el paisatge i el patrimoni alimentari, i ANTERRIT (UB), amb una notable activitat vinculada als principals aspectes en què es desenvolupa la recerca en matèria de gastronomia i turisme: turisme i desenvolupament local, patrimoni cultural i turisme, i gestió i planificació territorial del turisme. El nombre de tesis doctorals llegides en totes les universitats és també indicativa de la reivindicació acadèmica dels estudis turístics des de diferents disciplines. És precisament en l’àmbit d’ANTERRIT, a la Universitat de Barcelona, on s’ha elaborat i llegit l’única tesi doctoral que fins ara aborda el turisme gastronòmic a Catalunya en la seva globalitat, des de la perspectiva del desenvolupament territorial (Turismo gastronómico y desarrollo local en Cataluña: El abastecimiento y la comercialización de los productos alimenticios. M. Pilar Leal Londoño, 2013). Com ja s’ha apuntat, la creació de centres de recerca i d’estudis de màster i programes de doctorat ha estimulat la investigació turística en general, i la recerca sobre turisme i gastronomia en particular. Aquest ha estat un dels objectius del màster universitari d’Innovació en la Gestió Turística, que s’imparteix a l’EUHT CETT-UB (tercera edició); un objectiu assolit pel que fa al tema que ens ocupa, atès que dues antigues alumnes de l’especialitat en Gestió del Patrimoni Culinari i Gastronòmic d’aquest màster ja han iniciat estudis de doctorat, i han enfocat els temes de recerca en la relació entre el patrimoni alimentari, el turisme i el desenvolupament local. Finalment, és segur que el III Congrés Internacional Cultura, Turisme, Desenvolupament, de la Càtedra UNESCO/Xarxa UNITWIN-UNESCO, que tindrà com a leitmotiv “Turisme i patrimoni gastronòmic: paisatges alimentaris, cuina i destinacions de turisme gastronòmic”, i que se celebrarà a Barcelona el proper mes de juny, esdevindrà l’ocasió perfecta per valorar l’estat de la qüestió de la recerca científica sobre el turisme i la gastronomia a Catalunya. n Isabel Lugo Coordinadora de l’ACE CG del CETT

13/04/14 18:15

Recursos Turístics • Alfaro E. El ABC de la FANScination. Una guía práctica de cómo generar fans a través de experiencias. Madrid: Wolkers Kluwer, 2013. • Arana, J. Embarquen por la biblioteca. Una aproximación a los viajes literarios. Gijón: Trea, 2013. • Atxa, E. Azurmendi. Barcelona: Montagud, 2013. • Camarero, G. Ciudades europeas en el cine. Madrid: Akal, 2013. • Chamorro, P. Vinum Nature. La guía de los vinos ecológicos, naturales y sostenibles. Barcelona: Ecomundis Editorial, 2013. • Cocinas del mundo. La guía para los apasionados de la gastronomía. Barcelona: Planeta, 2013. • Diekmann, A.; Jolin, L. Regards croisés sur le tourisme social dans le monde: l’apport de la recherche= Social tourism: International perpectives: the

contribution of research. Montréal: Presses de l’Université du Quebec, 2013. • Fontal, O. La educación patrimonial. Del patrimonio a las personas. Gijón: Trea, 2013. • Gómez, J. Vinos naturales en España. Placer auténtico y agricultura sostenible en la copa. Barcelona: RBA, 2013. • González, Y.; Escobar, A. J.; Romero, S. Dirección de entidades de intermediación turística. Madrid: Síntesis, 2013. • González, I. 200 años de cocina. Madrid: Cultivalibros, 2013. • Interpretar la Frontera. Jornadas de Patrimonio, Turismo y desarrollo local, 26-28 de julio de 2013. Salamanca: Lasalina, 2013. • Josep M. Huertas Claveria i els barris de Barcelona. Antologia de reportat-

ges (1964-1975). Barcelona: FAVB, 2013. • Martín, C. Manual del centro de interpretación. Gijón: Trea, 2013. • Martínez, T.; Santacana, J. La cultura museística en tiempos difíciles. Gijón: Trea, 2013. • Pérez, P. Manual de la exposición sensitiva y emocional. Gijón: Trea, 2012. • Rey-Reguillo, A del. Turistas de película. Sus representaciones en el cine hispánico. Madrid: Biblioteca Nueva, 2013. • Ruiz, D. La realidad aumentada y su aplicación en el patrimonio cultural. Gijón: Trea, 2013. • Uccella, F. R. Manual de patrimonio literario. Espacios, casas-museo y rutas. Gijón: Trea, 2013. • Valle, J.; Ferri, J. C.; González, N. Técnicas culinarias. Barcelona: Altamar, 2013.

Manual del Centro de Interpretación

Història de Sitges IV Època Contemporània (I)

Dra. Carolina Martín Editorial Trea

Francesc-Xavier Mingorance et al. Ajuntament de Sitges

Escrita per la Dra. Martín, de l’ACE TCT del CETT, l’obra s’inscriu dins de la col·lecció Manuales de Museística, Patrimonio y Turismo Cultural. Recull part de la seva tesi i és una invitació a conèixer el fenomen dels centres d’interpretació i les temàtiques referents a aquest equipament cultural: la necessitat de la seva existència, el boom relacionat amb la seva creació i expansió, i el seu declivi, que evidencia la necessitat d’una bona gestió per a la seva conservació.

El professor del CETT-UB i membre de l’ACE TCT, Francesc-Xavier Mingorance, és coautor d’aquesta obra, la primera part del volum corresponent a l’època contemporània, que abraça el període 1800-1939, amb el capítol “El llegat urbanístic, arquitectònic i artístic”. El llibre, que forma part de la col·lecció Fragments d’Història, ha comptat amb la participació d’onze autors, que s’han repartit els diversos capítols atenent a les seves especialitats.

Àmbit estatal, comunitats autònomes, províncies i regions turístiques www.colombia.travel www.ytuqueplanes.com www.guardianesdelparaiso.org Àmbit local www.enoturismepenedes.cat www.mataro.cat/web/portal/ca/vineamataro/nadal/index.html www.tortosaturisme.cat

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 42

Sector privat

Sector públic

Pàgines web preseleccionades per als XXX Premis Alimara Grans empreses www.turkishairlines.com/ www.starwoodhotels.com/lemeridien/index.html Pimes i altres www.bru-bru.com www.eivissa.es/afterweek www.byhours.com

24/03/14 0:37

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 43

24/03/14 0:37

Grup CETT

Escola d’Hoteleria i Turisme Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme

Centre adscrit a la Universitat de Barcelona

Escola de Formació Contínua Escola d’Idiomes CETT Consultors

BAS Barcelona Academic Services Viatges Century Hotel Alimara Àgora BCN

Residència Universitària Internacional

TotCETT OLGA OKOKOK.indd 44

Av. Can Marcet 36-38 08035 Barcelona Tel. 93 428 07 77 Fax 93 428 67 77 cett@cett.cat www.cett.cat

24/03/14 0:37