TotCETT nº 19 by Grup CETT

ABRIL 2010. Segona etapa - Núm. 19

www.cett.cat

Joan Gaspart Entrevistem el president del Consorci Turisme de Barcelona i del Grupo Husa

El Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona La Visió, el Model i els Reptes del turisme donen pas al Desenvolupament d’Actuacions Opinió Barcelona Pirineu 2022 Notícies La nova Agència Catalana de Turisme ja és una realitat El Grup CETT se suma al projecte Marca Cuina Catalana Balanç molt positiu de la Xa Trobada Escola+Universitat+Empresa

La Responsabilitat Social Empresarial en el CETT

Estudis i investigacions Viatjant a les albors del turisme El rol de la creativitat en les ciutats

Publicació del Grup CETT President: Miquel Alsius Consell de redacció: Maria Abellanet, Manel Bassols, Carme Cassà, Elisabet Ferrer, Nan Ferreres, José A. Pérez-Aranda, David Peguero, Enrique Portales Han col·laborat en aquest número: Ramon Arcarons, Vinyet Capdet, Àlex Climent, Assumpta Domènech, Tina Domínguez, Elisenda Farràs, Mercè Garcia, Isabel Lugo, Maite Martínez, Roser Martínez, Eugeni Osácar, Helena Puig, Patrícia Rodríguez, Monique Rous, Dolors Salcedo, Damià Serrano, Mar Úbeda, Eva Viciano Agraïments: Ferran Adrià, Gemma Albert, Pepa Aymamí, Marcos Berasaluce, Manel Casals, Aroa Casas, Esther Cels, Centre del Romànic de la Vall de Boí, Joan Coll, Robert Comabella, Montse Costa, Alfonso Cuadrillero, Ignasi de Delàs, Pere Duran, Àngels Font, Xavier Miquel Fontanet, Eloi Forn, Isabel Galobardes, Joan Gaspart, Laia Grifoll, Gabriel Guilera, Laura Hevia, Francesc López Palomeque, Jaume Marimon, José Martí, Susana Martín, Núria Mulero, Rocío de Paz, Montse Planas, Maria Reig, Jaume Renyer, Humberto Salerno, Francesc Santacana, Rafael Serra, Jaime Tejedor, Jordi Torrell, Turisme de Barcelona, Marcos Vecino, Marc Vilà, Roser Vilardaga, Alexis Villanueva Edició: Mar de Paraules Redacció: Olga Prat Dipòsit legal: B-52.226/2001 Grup CETT Av. Can Marcet, 36-38 08035 Barcelona Tel.: 93 428 07 77 – Fax: 93 428 67 77 www.cett.cat – cett@cett.es

Editorial

ESTUDIAR... TURISME!

a pocs dies, els titulars de la premsa escrita feien referència a uns treballs de recerca sobre el número i la situació dels qui, anys enrere, van ser estudiants.

Les dades revelen que, mentre alguns, un cop finalitzats els estudis, es van incorporar al món laboral, altres també ho van fer, però sense deixar l’aprenentatge, generalment cursant una formació més específica i concreta, a fi de millorar les possibilitats professionals. Un de cada deu segueix en el món científic, de millora i transmissió del coneixement. Finalment, de cada cent alumnes, noranta revelen estar treballant en allò en què s’havien format. Una altra qüestió que cal destacar és que la meitat dels professionals troben que hi ha una mancança pel que fa als estudis de noves tecnologies, presa de decisions, gestió... temes habituals en el món laboral que, en general, hom aprèn fent camí. En aquest cas, cal pensar en el fet que l’experiència no vol dir passar temps fent una cosa, sinó més aviat aprofitar-lo i aprendre de les coses del dia a dia. És evident, però, que qui duu estudis a la motxilla -i com més en dugui, millor- ho té més fàcil. A més, a mesura que s’aprenen més disciplines, formar-se en una de nova resulta més senzill i ràpid. Els professionals fan referència, segons la recerca esmentada, al baix nivell de formació en idiomes existent, amb el corresponent desavantatge competitiu evident en tots els àmbits. El més dramàtic, però, és que aquesta mancança també es dóna en el món del turisme. Com és possible que avui dia, quan viatjar arreu del món és cada cop mes fàcil, als qui estimem i treballem en l’amplíssim món del turisme ens manquin coneixements d’idiomes? I tota aquesta informació, de què ens serveix? És obvi que els estudis i la formació permeten l’accés al món laboral amb millors condicions. L’actual situació, amb l’evident dificultat per trobar feina, presenta un bon moment per millorar la formació, en lloc de compadir-se i justificar-se fent esment de la “crisi”. Però... per què triar els estudis en turisme en lloc d’altres? El sector turístic és essencial per a l’economia mundial i és present i afecta moltes altres activitats i serveis. Genera no només riquesa i llocs de treball, sinó també il·lusions i desenvolupa la creativitat, tan necessària avui dia per fer front als reptes de futur. Formar-s’hi i desenvolupar-hi una carrera professional vol dir desenvolupar capacitats i aptituds polivalents, i obrir un ampli ventall de possibilitats de treballar arreu del món, en un sector que, fins i tot en temps de crisi, manté la seva força i fins i tot n’ajuda altres a continuar endavant. En les diferents vessants, el món del turisme també permet estar en contacte amb diferents persones i cultures, de forma molt intensiva. Des del sector es presten serveis i se solucionen necessitats, per la qual cosa el contacte diari amb el client fa conèixer molt millor les persones, molt més del que succeeix en altres rams de la indústria o els serveis. Al Grup CETT ens dediquem intensament a tot allò relacionat amb el coneixement i la seva transmissió en el món del turisme. Per això animem l’alumnat de tots els cursos -cicles, grau, màsters, doctorats, formació contínua... a veure la realitat d’aquest sector, que té un futur esplèndid i ple d’oportunitats per desenvolupar-hi il·lusions, treballar-hi i gaudir-ne, arreu del món. No s’ha de tenir por d’emprendre iniciatives; si es duen a terme amb professionalitat, emprant els coneixements adquirits i amb esforç, l’èxit arribarà amb seguretat, més d’hora o més tard. Miquel Alsius i Juriol. President del Grup CETT

TOT SUMARI

Editorial 1

Estudiar...

turisme!

Notícies Agència Catalana de Turisme ja és una realitat

La nova

Es presenta el llibre

JJOO 2022: L’horitzó somiat per a la candidatura Barcelona Pirineu

Ramona Closa o l'alquímia d'una cuinera

Notícies del CETT 7

L’Hotel Alimara

El Grup CETT se suma al projecte

Tast històric: 100 anys de

CETT Consultors

XXVI lliurament dels

celebra els

15 anys

renovant instal·lacions i serveis

Marca Cuina Catalana

Vins Dolços Naturals

del Rosselló

estrena nou espai web

Premis Alimara

Opinió 11

Barcelona Pirineu 2022.

Competitivitat i reequilibri

Espai Estudiant Empresa-E3 12

Balanç molt positiu de la Trobada Escola+Universitat+Empresa

Fundació

Tema 15

S’estrenen nous equipaments

Els guardons als CS, PFC i a la recerca en turisme i hoteleria de batxillerat

a l’ÀGORA BCN

El Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona

CETT Formació 22

L’Àmbit de Coneixement Expert

El màster en

El CETT aposta per la

Ferran Adrià

d’Empreses Hoteleres

direcció d’empreses hoteleres compleix 10 anys formació integral en hoteleria i turisme

visita l’Escola d’Hoteleria del CETT

Entrevista 27

Joan Gaspart,

president del Consorci Turisme de Barcelona i del Grupo Husa

Responsabilitat social 28

La RSE en el CETT

AAA CETT Associació d'Antics Alumnes del CETT d’inserció laboral de l’alumnat

El nivell

L’exalumnat i antic alumnat

emprenedor

Internacional 32

Alumnes de l’EUHT CETT-UB i de l’Inholland University desenvolupen conjuntament els

10 Anys

PFG

d’intercanvi d’alumnat amb l´escola francesa UTEC Marne-la-Vallée

La recepta • Coneguem Catalunya

Estudis i investigacions albors del turisme

Viatjant a les

La transposició de la

El rol

de la

DSMI

creativitat

en les ciutats turístiques

Tot Flaix

Recursos turístics

Notícies

La nova AGÈNCIA CATALANA DE TURISME ja és una realitat L’Agència Catalana de Turisme (ACT) és l’ens que, des del passat 1 de gener, substitueix l’anterior Consorci de Turisme de Catalunya. La nova agència, nascuda amb els principis de codecisió i de cofinançament dels agents públics i privats, vol dotar el sector turístic d’un instrument de promoció més eficaç, que contribueixi a promocionar Catalunya com a destinació turística de referència internacional, d’acord amb la seva diversitat, la seva qualitat i la seva rendibilitat social i econòmica. El passat 29 de gener va tenir lloc la reunió constitutiva de l'Agència Catalana de Turisme, a través del seu màxim òrgan de govern, el Consell de Direcció (vegeu requadre adjunt). El nou organisme respon a dues necessitats. D’una banda, pretén renovar la gestió de la promoció turística del país, passant del model tradicional -on el sector públic assumeix la major part del finançament i gestió de la promoció turística-, a un nou model que fomenti una participació més gran del sector privat. D’altra banda, vol donar resposta a la voluntat compartida amb el conjunt del sector de treballar més coordinadament amb la resta d’administracions públiques i en col·laboració amb el conjunt de les empreses privades. L’ACT (al Tot CETT número 15, s’especifiquen les funcions i principals objectius de l’ACT, així com la seva estructura orgànica) està formada per la Generalitat de Catalunya; el Consell General de Cambres de Comerç de Catalunya, en representació del sector privat; i per part dels ens locals i el territori, el consorci Turisme de Barcelona i els Patronats de Turisme de les quatre diputacions provincials. La creació del nou ens és una actuació contemplada en el Pla de Govern de la Generalitat, una de les accions més destacades contemplades al Pla Estratègic de Turisme a Catalunya 2005-2010, i era una petició reclamada pel sector ja en el Segon Congrés de Turisme de l’any 2004.

Propostes i accions L’ACT disposa, per al present exercici, de 24,6 milions d’euros per a les seves actuacions i accions de promoció turística,

xifra que suposa un increment del 15% respecte a l’any anterior. Pel que fa als principals objectius per al present any, ja s’han programat fins a 300 accions promocionals. Entre aquestes accions destaca la celebració, el 21 de maig, del Buy Catalunya (jornada comercial en la qual participaran més de 200 empreses turístiques catalanes, que podran donar a conèixer les propostes als més de 150 operadors turístics

EL CONSELL DE DIRECCIÓ El Consell de Direcció de l’Agència és el màxim òrgan col·legiat de l’organisme i està format pel sector públic -representat per la Generalitat de Catalunya i els organismes promocionals locals- i el sector privat -representat pel Consell General de Cambres-. Per formar-ne part és necessària una aportació econòmica atenent els criteris bàsics de responsabilitat dels seus membres en la codecisió i cofinançament. Així, són membres del Consell el conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet (president), el director general de Turisme de la Generalitat, Joan Carles Vilalta (vicepresident), Ignasi de Delàs (director de l’ACT), així com Jaume Font, sotsdirector general de Programació Turística; Patrick Torrent, sotsdirector de l’ACT; Dolors Batallé, directora del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona; Octavi Bono, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona; Àngel Vidal, director del Patronat de Turisme Terres de Lleida; i Carles Ruiz, delegat de Turisme de la Diputació de Barcelona. Representant el sector privat, el Consell de Direcció compta amb Joan Gaspart, president del Consorci Turisme de Barcelona; Enric Dotras, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona; Josep Martí Seró, vicepresident de la Cambra de Comerç de Tarragona; Joan Molas, president de la Confederació Empresarial d’Hostaleria i Restauració de Catalunya; Francisco Carnerero, president de l’ACAV; i Jaume Genover, president de la Federació de Càmpings de Catalunya.

Notícies

Es presenta el llibre RAMONA CLOSA o l'alquímia d'una cuinera, d’Antonieta Zaccarelli L’OPINIÓ D’IGNASI DE DELÀS, DIRECTOR DE L’AGÈNCIA CATALANA DE TURISME La creació de l’ACT suposa un pas endavant en la promoció turística del país per diferents motius. Per esmentar-ne només dos, direm, en primer lloc, que modernitza un organisme que treballava en benefici del sector turístic però actuava amb paràmetres només de l’Administració pública. El finançament i les decisions les aportava únicament la Generalitat. Ara, amb l’ACT, canviem el model i donem cabuda als actors principals en la presa de decisions, els territoris i les empreses. Conformem un organisme de promoció poc habitual en ciutats -la ciutat de Barcelona en seria una de les excepcions-, i gens habitual en l’àmbit de les regions o els estats federats. En segon lloc, perquè l’ACT és el resultat d’una suma de complicitats. Tot el sector aposta per aquest organisme, hi participa i això el fa més fort. Es tracta d’un projecte il·lusionant que, en els propers anys, estic convençut, demostrarà la bondat de la iniciativa.

europeus i dels Estats Units), i l’aposta pels mercats de proximitat, mitjançant el disseny d'un pla específic per als mercats francès i espanyol. L’ACT està enfocada a l’obtenció de resultats, a donar resposta a les necessitats del sector que té un producte i el vol situar en els mercats. En definitiva, és un organisme professionalitzat i més eficient que aportarà les eines perquè la promoció estigui orientada cap a les necessitats de les empreses i els territoris. En aquest sentit, l’ACT donarà suport a la comercialització, a la venda del producte turístic i també a l’autogeneració de recursos que podran reinvertir-se per augmentar la promoció. Així doncs, pel que fa als reptes per als propers anys, l’ACT vol aconseguir recursos propis, mitjançant productes de promoció, marxandatge i patrocini, i la gerència -en conjunció amb els operadors turístics- de rutes turístiques. L’objectiu és doblar el pressupost general en uns 5 anys. A més, l’Agència també contempla que el sector privat incrementi les aportacions, a mesura que es consolidi l’activitat de l’ens. n Més informació: www.actnoticies.cat

El Palau Robert va ser l’emplaçament escollit, el passat 25 de març, per a la presentació del llibre Ramona Closa, o l’alquímia d’una cuinera. Aromes del record, escrit per Antonieta Zaccarelli i editat per Pagès Editors. L’acte va comptar amb la presència de Josep-Lluís Carod-Rovira, vicepresident del Govern de la Generalitat de Catalunya; Lluís Pagès, director de Pagès Editors; Fermí Manteca, capellà i traductor; Jaume Terribas, economista i autor del pròleg; Antonieta Zaccarelli, autora, i Jaume Marimon, de l’Hostal Jaumet, que van adreçar unes paraules als assistents per donar a conèixer com va néixer l’obra. El projecte d’escriure un llibre sobre Ramona Closa, els seus records, receptes i vida -sempre entre els fogons de la cuina de casa nostra-, va sorgir a partir de les converses entre la protagonista i Antonieta Zaccarelli, que va iniciar fa temps la tasca d’entrevistar-se assiduament amb la Ramona, qui li va obrir el cor i explicar les seves experiències. Nascuda a Torà el 1919, Ramona Closa ha estat coneguda com a mare, àvia, padrina i ànima de la cuina catalana. Va formar part de la tercera generació de l’Hostal Jaumet, fundat el 1890, i la seva trajectòria, marcada per la saga familiar dedicada a donar un bon servei d’acollida i bon menjar, ha estat un exemple en tots els sentits. La seva dedicació al treball senzill però constant, el seu amor a la tradició familiar i comarcal, i el seu bon fer a la cuina, van fer que al llarg de la seva vida recuperés els plats tradicionals de la cuina segarrenca. En aquest llibre, Antonieta Zaccarelli tracta magistralment tots els temes relacionats amb la intensa i extensa tasca que, durant desenes d’anys, va realitzar l’autèntica responsable de les veritables “aromes” que, metafòricament, bategen el títol de l’obra. Amb tot, l’autora s’ha referit a bastament a la important aportació feta per la padrina o àvia de Cal Jaumet de Torà, com ha estat coneguda Ramona Closa a la Segarra i pels milers de famílies catalanes que han gaudit dels variats plats que l’estimada senyora oferia a la clientela de la casa, atesa amb l’amabilitat pròpia de qui, sense cap esforç, sap tractar amb una senzillesa i modèstia exemplars. n

Notícies

JJOO 2022: L’horitzó somiat per la candidatura Barcelona Pirineu Acollir els Jocs Olímpics i Paralímpics d’Hivern de l’any 2022. Aquest és l’objectiu final del projecte Barcelona Pirineu 2022, que pretén reviure el somni olímpic i convertir la Ciutat Comtal en la primera capaç d’organitzar les dues versions dels jocs, després de l’exitosa experiència de l’any 1992. El passat 13 de gener, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va fer oficial, al Museu Olímpic i de l'Esport de Barcelona, el desig de la ciutat d’organitzar els Jocs Olímpics d’Hivern de 2022. Hereu va expressar públicament la voluntat que Barcelona, juntament amb els Pirineus, sol·liciti ser candidata a acollir aquest esdeveniment esportiu: “És el moment de plantejar la proposta d’esdevenir la primera ciutat a organitzar uns jocs olímpics d’estiu i d’hivern. Comença ara un procés que ens ha de portar a assolir, el juny del 2013, la designació com a candidata per part del Comitè Olímpic Espanyol; a superar, el 2014, el tall del Comitè Olímpic Internacional, i l’octubre del 2015, a la nominació olímpica. Aquest és l’objectiu i el camí que hem de recórrer”. Hereu també va indicar que Barcelona vol reviure, 30 anys més tard, el somni olímpic i que la ciutat està preparada i té experiència per aconseguir-ho. El procés cap a Barcelona Pirineu 2022, “un projecte de Barcelona per a Catalunya, que es vincula plenament al

paper d’aquestes a Europa i al món” va començar amb un complet informe al Consell Plenari Municipal (vegeu el requadre adjunt). Segons la proposta, els Jocs es durien a terme a la ciutat (on, segons sembla, se celebrarien les cerimònies d’inauguració i clausura i les proves indoor de patinatge, hoquei gel i cúrling) i també a diferents punts del Pirineu, on tindria lloc el gruix de les competicions. Les estacions d’esquí de la Cerdanya (la Molina i Masella), per exemple, hi tindrien un gran protagonisme. Així, es preveuen poques obres a la Ciutat Comtal, mentre que el gruix de les inversions en infraestructures es duria a terme a les comarques pirinenques. A favor de l’opció Barcelona juga el fet de ser una gran ciutat, amb molta població i ben comunicada per acollir els esports de gel i les cerimònies, mentre que els esports de neu es disputarien en serralades situades a tan sols una o dues hores en cotxe. De fet, les últimes edicions dels jocs d'hivern, des de Nagano 1998 fins a la d’enguany, a Vancouver (Canadà), passant per Salt Lake 2002 i Torí 2006, han seguit aquest model, que també es donarà a Sochi 2014. En qualsevol cas, caldrà superar, en el camí cap al 2022, la resta de ciutats candidates: Munic (que, com Barcelona, opta a ser la primera ciutat a organitzar els dos tipus de jocs olímpics), la conjunta entre les ciutats aragoneses de Jaca, Saragossa i Osca, Nova Zelanda o Roma. n * Els jocs olímpics d’hivern duren uns 15 dies i compten amb la participació d’uns 2.500 esportistes provinents d’uns 80 països, que competiran en 15 disciplines.

L’INFORME BARCELONA PIRINEU 2022. JOCS OLÍMPICS I PARALÍMPICS L'informe, elaborat per l’Institut Barcelona Esports i presentat en la sessió plenària del Consell Municipal del 5 de febrer, va donar el tret de sortida als debats dels grups municipals. El document, que parla del binomi Barcelona-esport, manifesta la voluntat de la ciutat de plantejar aquest projecte col·lectiu com una formulació conjunta de tots els agents del territori. També defineix els requeriments tècnics del COI i valora les infraestructures de què es disposa, i en destaca alguns dels punts forts: la nova terminal T1 de l’aeroport, el recinte de la Fira de Barcelona, l’Anella Olímpica, la capacitat hotelera de Barcelona (més de 35.000 habitacions el 2010), les 22 estacions d’esquí del Pirineu català i la capacitat hotelera de muntanya. L’informe inclou un calendari i full de ruta on es planifiquen els passos que cal seguir: pel que fa al projecte de la candidatura olímpica, Enric Truñó va ser nomenat a finals de març comissionat de la Candidatura Barcelona Pirineu 2022. Truñó s'ha d’encarregar de l'impuls polític de la candidatura, així com de la supervisió de l'Oficina Tècnica, de la qual ara haurà de proposar l'estructura i el nom del director. L’Oficina és l’òrgan executiu encarregat de desenvolupar el projecte, sota la supervisió de la Comissió de Seguiment, on seran representats tots els grups municipals, a més de les institucions que donin suport al projecte. L’Oficina Tècnica i la Comissió de Seguiment formaran la Comissió de Coordinació Municipal Barcelona Pirineu 2022, presidida pel primer tinent d’alcalde. © Turisme de Barcelona / Espai d’Imatge

Notícies del CETT

L’Hotel Alimara celebra els 15 ANYS renovant instal·lacions i serveis Com ja us informavem al passat Tot CETT , el proper mes de setembre, l’Hotel Alimara, del Grup CETT, farà 15 anys, i els celebrarà amb instal·lacions renovades i actualitzant els productes i serveis. Tot això, per seguir oferint la millor qualitat i l’atenció cap a la clientela del més alt nivell. Amb la constant voluntat de millora que caracteritza la manera de fer de l’Hotel, des del mes de gener és en marxa el projecte del Nou Alimara Barcelona que, amb una durada aproximada de sis mesos, preveu comptar amb nous espais i serveis. L’objectiu és que, al setembre, l’establiment celebri els 15 anys (1995-2010) amb la millor oferta possible, posant a disposició de la clientela tot el seu potencial, i mantenint l’orientació cap al segment MICE i el sector familiar. L’Hotel Alimara no necessita presentacions en el sector turístic. És de sobres conegut pels milers de persones i centenars d’empreses, agències i organismes que hi confien totalment a l’hora d’organitzar una estada d'oci o de negoci. I és que l’emplaçament privilegiat a la zona nord de Barcelona, l’acurada atenció cap a la clientela, l’oferta de serveis i d’instal·lacions (vegeu l’anterior edició del Tot CETT), i la professionalitat de l’equip, fan de l’Alimara un consolidat destí de referència per allotjar-se a Barcelona.

Un pas més cap a l’excel·lència Atesa la seva trajectòria i experiència, l’Hotel Alimara s’ha especialitzat en el públic del sector MICE (Meetings, Incentives, Conventions and Exhibitions) i corporatiu, en el sector familar (Family Hotel) i en els serveis destinats cap a la clientela d’oci internacional que visita la ciutat de Barcelona. Per incrementar encara més l’oferta de possibilitats i facilitats que assegurin a qui s’hostatja la millor estada, s’estan realitzant canvis que no només afecten les instal·lacions, sinó també la imatge de l’Hotel. Entre altres, es renoven i milloren diversos espais i se’n creen de nous: nova entrada principal, nou Restaurant & Bar, nou La Ronda, nou Foyer, nou Gran Saló Mediterrània... i les habitacions estàndard, les habitacions superiors, les Family Room i les Junior Suites. També s’estrenen serveis com ara el gimnàs (Fitness Room), el Business Center Service..., o els especialment pensats per a les famílies (complements a les habitacions, regals per als més

petits, menú infantil, junior i petit gurmet, programa “Family Welcome”), i s’ha actualitzat l’espai web www.alimarahotel.com. Com a resultat del sòlid compromís i l’estreta vinculació entre l’Hotel i el projecte formatiu i pedagògic del CETT pel que fa a la preparació teòrica i pràctica de l’alumnat, l’Alimara compta amb un equip de professionals experimentat i altament qualificat que treballa amb il·lusió per oferir una atenció excel·lent i personalitzada a la clientela. n

LA VISIÓ DE FUTUR Per Enrique Portales, director de l’Hotel Alimara, “el projecte del Nou Alimara Barcelona s’ha dissenyat per a la nostra clientela, després d’atendre les recomanacions que ens han fet durant els darrers mesos, en les quals suggerien actualitzar el producte i crear nous espais, amb la consolidació del jardí com a eix central de tot l’establiment. Volem oferir un hotel actualitzat en una ciutat que se situa a l’avantguarda en molts aspectes, entre els quals destaca el seu posicionament com a destí de referència per a la celebració d’esdeveniments. En moments com l’actual, de grans canvis, hem d’estar ben preparats i oferir els serveis que la clientela demana; per això hem cuidat especialment la nostra oferta gastronòmica, ja que la nostra clientela visita cada cop més el Restaurant & Bar, on la relació qualitat-preu es valora molt positivament”. “Amb vista al futur -segueix Portales- entenem que el visitant serà més exigent i coneixedor del destí, i que valorarà les connexions de l’Hotel amb la ciutat i l’experiència d’altres clients. També creiem en la creixent importància d’un segment com el family, cap al qual s’ha orientat gran part del projecte. Al capdavall, estem convençuts que els canvis programats reforçaran el posicionament del nou Hotel Alimara Barcelona a la ciutat.“

Notícies del CETT

El Grup CETT se suma al projecte MARCA CUINA CATALANA L’Aula Restaurant de l’Escola d’Hoteleria del CETT i el restaurant de l’Hotel Alimara ja ostenten la distinció Marca Cuina Catalana, un projecte impulsat per l’Institut Català de la Cuina que pretén salvaguardar el nostre patrimoni culinari. Pepa Aymamí, directora d’aquesta fundació, ens en parla. Pepa Aymamí

Un dels objectius del projecte Marca Cuina Catalana és fer que el consumidor identifiqui, en les cartes dels restaurants, els plats que pertanyen a la cuina tradicional. Amb aquest fi, i des del passat 19 de març, els restaurants que ho desitgin i que compleixin els requisits de la Marca pel que fa a la inclusió de receptes tradicionals i la utilització de producte de proximitat, poden distingir-se mitjançant un símbol a les seves cartes i ostentant una placa visible a l’exterior dels establiments. La campanya es va posar en marxa el dia de Sant Josep, amb la penjada simultània de plaques a tots els establiments adherits. Aquell dia, l’Aula Restaurant de l’Escola d’Hoteleria i el restaurant de l’Hotel Alimara es van sumar al projecte en l’acte simbòlic que va tenir lloc a l’Aula Restaurant, en una diada que va culminar amb un dinar de cuina tradicional catalana. “La Marca Cuina Catalana és un símbol d’identitat que va més enllà d’un logotip i d’un identificador dels establiments. Representa un valor patrimonial que és necessari convertir en tangible i reconegut, tant per al sector de la restauració i la gastronomia, com per al gran públic”, explica Pepa Aymamí, directora de la Fundació Institut Català de la Cuina, entitat que ha impulsat el projecte. “Marca Cuina Catalana va néixer l’any 2001-segueix Aymamí-, emmarcat en un ampli procés d’estudi, reflexió i promoció de la cuina catalana que es va fer arran del 1r i 2n Congrés Català de la Cuina i la creació de la Fundació Institut Català de la Cuina, projectes en què vaig participar molt activament. Em vaig adonar que no hi havia cap marca gastronòmica global dotada de significat que permetés treballar de manera conjunta a tot el territori amb un únic objectiu comú: la preservació i la difusió del nostre patrimoni culinari. Per tant, vaig presentar el projecte a la Fundació Institut Català de la Cuina i la Fundació Viure el Mediterrani i començar a treballar en aquest sentit. El primer que calia fer era un inventari del nostre llegat culinari i és així com va néixer el Corpus de la Cuina Catalana, per dotar la Marca de

contingut. Després vam crear una normativa per aplicar els criteris en una marca. L’objectiu principal del projecte és la identificació de tots els establiments que fan cuina catalana tradicional i la senyalització dels plats a les cartes. Contribuïm així a la seva valorització, al manteniment i protecció del patrimoni gastronòmic de Catalunya, incentivant alhora el consum de productes del territori i de temporada. Pel que fa al Corpus de la Cuina Catalana, estem preparant la nova edició revisada i ampliada. Mentre esperem tenir aviat una data de sortida, la primera edició, quasi exhaurida, i les noves incorporacions estaran disponibles en línia al nou web de la Marca, www.cuinacatalana.com”. Quan preguntem a Pepa Aymamí sobre la salut actual de la restauració catalana, diu que “és més coneguda, més internacional i té un lligam amb la qualitat i la innovació gastronòmiques més estret que mai. Per la nostra realitat geogràfica, som un país que ofereix una diversitat gastronòmica molt àmplia, i hem d’aprofitar l’onada mediàtica. Existeix també una clara tendència del mercat turístic i de la restauració envers la tradició i la cerca de l’autenticitat. És, doncs, un bon moment perquè la cuina tradicional es posicioni. Però, en molts casos, els cuiners d'avui dia se senten arrossegats per la moda de l'alta cuina, per l'estètica imperant basada en la tradició de l'alta cuina francesa, i pel repte que suposen els nous plats i les grans innovacions tecnològiques en el camp culinari. Tot això està molt bé, però no podem deixar de banda els procediments de la cuina tradicional, base del coneixement de qualsevol cuina, ni oblidar que, en molts casos, els nostres plats estan fets a base de paciència, de respectar uns temps pautats, unes tècniques culinàries que és necessari conèixer... És per això que alguns dels plats de la cuina tradicional són difícils de preparar per qui no estigui disposat a jugar amb les veritables regles del joc. n

Notícies del CETT

Tast històric: 100 ANYS de VINS Dolços Naturals del Rosselló, al CETT El passat mes de novembre, l’Escola d’Hoteleria del CETT va ser l’escenari de la presentació dels Vins Dolços Naturals del Rosselló, un acte coorganitzat per la revista Cupatges i l’agència de comunicació Desembolic. Fa un any, les ciutats escollides per acollir aquest tast històric, anomenat 100 anys de Vins Dolços Naturals del Rosselló, van ser Perpinyà i París. En aquella ocasió, es va presentar un vi per dècada del període comprès entre els anys 1910 i 2008, una apassionant odissea entre Ribesaltes, Moscats, Maurí i Banyuls, les quatre DO rosselloneses de vins dolços naturals. Al novembre, Barcelona i el CETT van destacar com a ciutat i espai escollits per fer la presentació. Al Saló Sitges de l’Hotel Alimara, l’alumnat de l’EH CETT va participar en el servei d’aquests vins, considerats icones de la viticultura nord-catalana. Uns 40 assistents vinculats a empreses de distribució de vins, al periodisme, a la sommelieria i a l’enologia més representativa del nostre país van gaudir dels atributs d’aquesta selecció històrica de vins dolços. “La cultura dels vins dolços és molt mediterrània però també molt catalana, i crec que hem de fer esforços perquè el missatge passi els Pirineus”, va comentar Yves Zier, el responsa-

ble de comunicació del Consell Regulador: “Feia temps que volíem presentar aquests vins a Barcelona, i estic molt orgullós que per fi ho haguem pogut fer”. El tast, perfectament guiat i comentat per Éric Aracil, responsable de les exportacions de les DO rosselloneses, va començar amb un vi de l’any, un Muscat de Rivesaltes 2008 del Domaine Rière Cadène -explosiu de fruites fresques, mescs, gingebre i coriandre-, i va acabar amb un increïble Rivesaltes Cuvée Veuve Parahy de 1910. Aquest 90% garnatxa i 10% carinyena va fascinar per la seva brillantor, el seu color cafè i una altíssima concentració d’espècies, ceres i mel vella. L’acte al complet va esdevenir, en definitiva, un gran moment de tast i de presentació de la gran riquesa i diversitat d’aquests vins catalans encara tan desconeguts al sud dels Pirineus. n

CETT Consultors estrena el nou espai web www.cett.es/cettconsultors Per tal d’oferir un espai web més funcional i modern, CETT Consultors ha realitzat un redisseny de la pàgina www.cett.es/cettconsultors. El canvi d’imatge i contingut pretén mostrar la informació més actualitzada sobre els nous productes que ofereix aquesta unitat de negoci del Grup CETT. L’espai explica de forma clara la tasca que desenvolupa CETT Consultors (projectes d’investigació, formació i assessorament per a empreses públiques i privades, a nivell nacional i internacional) en els àmbits del turisme i l’hoteleria (planificació i desenvolupament, qualitat i operacions, inversions i nous projectes, comercialització i màrqueting de serveis), F&B solutions (solucions, instal·lacions i equipaments) i de la formació contínua (àrees d’hoteleria, de restauració i cuina, i de turisme). Finalment, s’hi dedica un apartat als projectes de recerca turística dins el marc dels àmbits de coneixement expert (ACE), i s’hi ofereixen les dades de contacte. n

Notícies del CETT

XXVI lliurament dels PREMIS ALIMARA L’esperada Nit dels Alimara, durant la qual es realitza l’entrega dels prestigiosos Premis, enguany té lloc el 15 d’abril, coincidint amb la inauguració del Saló Internacional de Turisme de Catalunya (SITC). Un cop més, l’escenari escollit per a la festa és l’Hotel Alimara de Barcelona.

ELS GUARDONATS • Àmbit territorial estatal, autonòmic i regional: Enguany ha estat guardonada la campanya “Feste fan de Catalunya” presentada per l’Agència Catalana de Turisme, mentre que l’espai web ub.edu/mapaturismecat ha rebut una menció. • Àmbit territorial local: L’espai web www.lloretdemar.org, de LLoret Turisme, mentre que s’ha fet una menció per a la campanya “El Camí dels Cavalls”, de la Fundació Destí Menorca. • Àmbit de grans empreses del sector turístic i hoteler: L’espai web www.parador.es, de la campanya “Paradores como siempre, hoteles como nunca”, de Paradores de Turismo.

Els salons de l’Hotel Alimara de Barcelona són la seu, un any més, de l’entrega dels Premis Alimara, guardons creats pel CETT i organitzats amb el SITC, que suposen un reconeixement públic a l’esforç del sector turístic i hoteler en la divulgació dels seus recursos. Ja fa 26 anys que té lloc aques• Àmbit de pimes, fundacions, associacions, ta convocatòria per posar en valor la qualitat del material de promoció turísorganitzacions...: tica, tant de les institucions públiques com de les empreses. El premi ha estat, ex aequo, per al llibre “L’emoÉs una cita entranyable a què assisteixen autoritats de Catalunya, del ció de descobrir la costa de Barcelona-Maresme Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, de la Secretaria de Políen imatges”, realitzat per Publintur; i l’espai web tica Lingüística de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barwww.nekatur.net, de l’Asociación de Agroturiscelona, de la Universitat de Barcelona, consellers i directors generals de mos y Casas Rurales de Euskadi. Turisme de diverses comunitats autònomes, així com representants de les • Premi Alimara CAT Turisme: institucions catalanes, personalitats i professionals dels sectors acadèmic, Atorgat a la campanya “Del Medio Campidano turístic i hoteler, representants d’universitats, d’institucions estrangeres i Ambiente, Storia, Arte e Cultura” (Sardenya), pred’empreses. sentada per la Provincia de Medio Campidano. En la present edició 2010 dels Alimara han format el jurat el Sr. Miquel Alsius, president del Grup CETT i, per ordre alfabètic, la Sra. Maria Abellanet, direc• Premi Alimara dels estudiants del CETT: El premi ha estat per a la campanya “Enkarterri tora general del Grup CETT; la Sra. Carme Ayala, d’Onda Rambla/Punto Radio; en ti”, de Turismo Encartaciones-Enkartur. el Sr. Enric Domingo, director de Comunicatur; el Sr. Jaume Font, sotsdirector general de Programació Turística de la Generalitat de Catalunya; el Sr. • Premi Alimara especial: Joan Miquel Gomis, director del Programa de Turisme dels Estudis En el moment del tancament de la present edid’Economia i Empresa de la UOC; la Sra. Dolors Perramón, cap del Servei de ció del Tot CETT, manca conèixer el guanyador Foment de l’Ús de la Llengua Catalana de la Secretaria de Política Lingüístid’aquest guardó. n ca de la Generalitat, i la Sra. Marta Serra, directora del SITC. A la festa dels Alimara i en el transcurs de l'acte de lliurament de guardons també s'atorgarà el Premi Alimara CAT Turisme. Creat amb el suport de la Secretaria General de Política Lingüística i de la Direcció General de Turisme de la Generalitat, juntament amb el SITC, el guardó vol reconèixer l’esforç que fan les empreses i les institucions fora de l’àmbit lingüístic català a l’hora de produir i editar material gràfic de promoció. n

La comunitat del CETT es solidaritza amb Haití i Xile Alumnat de les diferents formacions del CETT, una gran part de l’equip humà, i des del Comitè de Responsabilitat Social Empresarial (vegeu les pàgines 28 i 29), van posar en marxa recentment un seguit d’accions per recollir fons i donar suport a la població d’Haití i Xile, països afectats per terratrèmols devastadors. Les accions van implicar els diferents serveis i aules del CETT: “Solidaris des de l’aula BarCafeteria” proposava un muffin i un menú ètnic; a l’Escola i a Àgora BCN, un grup d’alumnat voluntari va reconstruir un “Trencaclosques Solidari” per recaptar fons (mitjançant adhesius per valor d’un euro que havien de formar un pòster); i a la Residència Universitaria Internacional es va organitzar un dinar solidari amb tota la comunitat CETT. En totes les iniciatives, el CETT s’ha fet càrrec de les matèries primeres, per tal que la totalitat dels ingressos es destini a les persones afectades per les catàstrofes. n

Opinió

BARCELONA PIRINEU 2022. Competitivitat i reequilibri Barcelona ha manifestat la voluntat de presentar al Comitè Olímpic Internacional la candidatura per a lórganització dels Jocs Olímpics i Paralímpics d´Hivern de lány 2022, el que ja es coneix com a Barcelona Pirineu 2022. No ens hauria de sorprendre ni la voluntat manifestada per la ciutat -que encaixa amb la seva història més propera dels Jocs del 92, o la més llunyana de les exposicions universals dels anys 1888 i 1929-, ni tampoc que aquesta iniciativa hagi estat ben rebuda pel conjunt del país. Perquè tenim una ciutat i un país démprenedors, de gent acostumada a posar idees damunt la taula, a encetar grans processos de transformació i dinamització urbana, econòmica, cultural, i amb una gran vocació internacional. Hom pensa en les expectatives i il·lusions que genera un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud, fins i tot des del mateix moment en què es posa en marxa la candidatura i es dóna a conèixer el projecte, en què es desencadenen tot un seguit d’accions i sinergies per tal d’assolir l’adjudicació, la qual cosa és, en si mateixa, positiva. La iniciativa, tot i que es troba en un estat embrionari, ha estat molt ben valorada tant pel sector turístic -no només per l’impacte econòmic directe i indirecte que pot generar durant la celebració dels Jocs-, sinó també pel que significa de millora del posicionament de la nostra destinació en l’oferta dels esports d’hivern, i per les institucions públiques que aposten per l’activitat turística, que la valoren com una oportunitat més de desenvolupament econòmic i social del territori. És, en definitiva, una idea que neix des de Barcelona, però que es projecta sobre el territori. Cal recordar que, en altres jocs d´hivern precedents, les activitats s´han celebrat en un radi dácció a partir de la ciutat, en la qual s´han desenvolupat diverses activitats (hoquei gel, cúrling, etc). En el cas de Torí, es van disputar esdeveniments a 80 i 100 quilòmetres; a Vancouver es van celebrar en un radi d’entre 20 i 120 quilòmetres; i a Sochi, el 2014, la majoria dels esdeveniments es celebraran a 60 quilòmetres de la seu olímpica. No és una qüestió capritxosa. El COI encoratja des de fa temps lélecció de grans ciutats que assegurin la projecció mediàtica de lésdeveniment esportiu, i que projectin aquesta activitat per i més enllà del territori metropolità. I, dáltra banda, láposta de Barcelona encaixa amb léstratègia de la Comissió Europea per un desenvolupament urbà més equilibrat entre els espais urbans i rurals, la creació dínfraestructures que facilitin el desenvolupament policèntric del territori i les macroregions europees, i tanmateix, el desenvolupament de la natura i el patrimoni natural i la diversitat cultural de les ciutats i territoris europeus. En l’àmbit més sectorial, la proposta Barcelona Pirineu 2022 visualitza un debat interessant: el del mapa de marques turístiques territorials en el nostre país. En aquest cas, de la marca Barcelona, coneguda i reconeguda tant pels mercats pròxims com llunyans; de la marca

Catalunya, més arrelada en els mercats més pròxims però no tant com la marca Barcelona en alguns mercats més llunyans i, finalment, de la marca Pirineus, que fins ara ha estat emparellada, bàsicament, amb la marca Catalunya. En aquest debat és palesa la capacitat de Barcelona i la força de la seva marca per atraure grans esdeveniments internacionals, amb tot el que això significa pel que fa a la generació d’oportunitats de desenvolupament, i l’irradiament de láctivitat turística més enllà del seu territori. Aquesta capacitat s’ha d’aprofitar i, de fet, ja s’aprofita, com en el cas recent de la creació de la marca Costa de Barcelona Maresme, entre altres, però també cal valorar l’aportació que des del territori es fa a la marca Barcelona, sumant atractius històrics, arquitectònics, naturals, paisatgístics i culturals, donant una major potència a la seva oferta. Catalunya, per la seva banda, és la marca que vertebra els nostres productes i engloba la nostra oferta, i la fa més atractiva i competitiva. És, en definitiva, una marca de qualitat que suma els esforços de la indústria turística i d’aquells territoris que aposten per desenvolupar l’activitat turística com a eina de progrés econòmic i social, i que haurà de participar molt activament en el projecte olímpic. Tenim, doncs, eines potents per competir, però caldrà també que creiem en les nostres possibilitats i esmercem els esforços necessaris per assolir la fita Barcelona Pirineu 2022. Aquesta decisió de país requerirà estudiar i mesurar acuradament les inversions, i dimensionar les infraestructures necessàries amb una vocació de durabilitat més enllà dels Jocs, amb criteris de sostenibilitat i solidaritat intergeneracional. Els jocs olímpics d´hivern mobilitzen milers de visitants, a més de 2.500 atletes i 5.300 familiars, 2.700 funcionaris olímpics i milers de periodistes acreditats, que requereixen vora 20.000 places dállotjament. Els jocs tenen, finalment, una audiència global potencial de 2.100 milions déspectadors. És, per tant, una ocasió extraordinària per treballar colze a colze, sumar esforços i il·lusions, i posar en valor els actius que configuren l’oferta rica i diversa del nostre territori. És coneguda aquella frase del fundador de lólimpisme, Pierre de Coubertin, que diu que “límportant no és guanyar, sinó més aviat participar” i continua afirmant que “léssencial en la vida no és pas assolir l´èxit, sinó més aviat esforçar-se per tal dássolir-lo”. L’ocasió ho mereix! n Isabel Galobardes Exdirectora general de Turisme Advocada i Membre del Comitè Executiu de PIMEC

Espai Estudiant Empresa

Balanç molt positiu de la Xª Trobada ESCOLA+UNIVERSITAT+EMPRESA Les jornades, organitzades pel CETT per facilitar l'accés dels futurs professionals qualificats al mercat laboral i conèixer la realitat actual del sector turístic, es van celebrar els dies 2 i 3 de març a l’Hotel Alimara, i es va superar la participació d'empreses i d’alumnat de l’anterior edició.

45 empreses turístiques participants, 150 ofertes laborals i en pràctiques, més de 800 entrevistes concertades, 27 contractacions laborals i 30 convenis de pràctiques signats fins al tancament de l’edició d’aquesta revista... són algunes de les dades més rellevants de la X edició de la Trobada Escola+Universitat+Empresa, que consoliden l’èxit d’aquesta iniciativa. Un cop més, s’han superat les xifres de l’anterior edició, amb la participació de 3 empreses més i l’increment de les entrevistes concertades en més de 100. La Trobada, que anualment s’organitza des de l’Espai Estudiant Empresa-E3 del CETT, pretén aconseguir un major apropament entre els estudiants del sector turístic, l’antic alumnat i el món empresarial, i facilitar l’accés al mercat laboral dels futurs professionals qualificats. Per això, durant el work– shop, cada empresa va disposar de 20 minuts per exposar els trets fonamentals de la companyia i donar a conèixer les ofertes de treball i de pràctiques destinades als participants.

El sector valora la Trobada En la Trobada van participar empreses de primer nivell del sector turístic i representatives de l’Administració pública, com ara l’Hotel Arts, l’Hotel Mandarin, el Real Hotels, l’Hotel Majestic, l’Hesperia a part of NH Hoteles, l’Hotel Juan Carlos I (premi a la millor empresa col·laboradora del CETT durant el

curs 2008-2009), el Grup Sagardi, la Unió Catalana d’Agències de Viatges Emissores, Porta 22 (Barcelona Activa), el Grup Serhs, Viatges El Corte Inglés, Palau Robert, Eurest Colectividades, Grupo Aramon (Cerler i Formigal), i el Servei Català d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya, entre altres. La valoració de la Trobada va ser més que positiva. Les empreses presents, a la recerca de nous talents i bons professionals, van coincidir a destacar la importància d’establir un contacte directe amb l’alumnat, amb gent de la professió, amb candidats, “per conèixer les seves necessitats i saber què busquen, ja que són el futur del sector. És una oportunitat per a ambdues parts, ja que als estudiants se’ls facilita la inserció laboral, o l’accés a pràctiques i beques”. “Tot el que sigui donar suport i orientar l’alumnat és vital”, afirmava Cristina Bou, cap de promoció i relacions externes de l’UCAVE. Segons Jorge Prieto, director de RRHH de l’Hotel Juan Carlos I- Hoteles Husa, “la Trobada permet a les empreses conèixer el món universitari, que és on hi ha el futur d’un sector molt necessitat de gent capacitada, preparada i amb una formació adequada. Iniciatives com aquesta, que s’haurien d’impulsar encara més, també són molt profitoses per a l’alumnat que vol fer pràctiques o iniciar la trajectòria laboral”. Tanmateix, Yolanda Ferrando, directora de RRHH del Grup Sagardi, va defensar “la necessitat d’incorporar gent jove al sector, ja que per a la professió són una injecció de motivació, il·lusió i passió, valors essencials”. Bona part de les empreses participants a la Trobada repetien l’experiència: fa anys que mantenen estrets vincles amb el Grup CETT (alguns representants presents a la Trobada n’eren antic alumnat), i han incorporat exestudiants als respectius equips. Atès aquest vincle, les empreses valoren molt el nivell i valor formatiu i acadèmic de l’alumnat, i l’actitud, l’ètica i la filosofia de treball rebut al CETT. “Se’ls transmet vocació, estimació per un sector complex. Els estudiants surten molt preparats, amb un molt bon nivell acadèmic, tant teòric com pràctic”, diu Jorge Prieto, d’Hoteles Husa. Com a resultat de la Trobada, per citar alguns exemples...

• La cadena hotelera Real Hotels & Resorts, la més reconeguda a l’Amèrica Central i que opera les marques InterContinental, Marriott i Choise Hotels, ha seleccionat 16 alumnes del CETT per a un programa d’entrenament executiu de sis mesos, amb l’objectiu d’incorporar-los posteriorment a treballar a la cadena. • L’hotel Roger Smith de Nova York ha seleccionat dos alumnes per al seu Internship Program Training d’un any. • La selecció realitzada per l’Hotel Hilton London Metropole per incorporar personal, ha tingut resultats excel·lents. De moment,

s’incorporarà a la cadena un antic alumne de diplomatura turística i 3 alumnes del grau en turisme, que realitzaran el programa Supervisor in Training Programme in Housekeeping. Aquest programa té una durada d’un any. • L’Hotel Chancellor de San Francisco ha tornat a escollir un antic alumne de la diplomatura de turisme per realitzar un internship, per tal de realitzar-hi tasques de supervisió en les principals àrees.

La Jornada sobre la Gestió de les Persones en el Sector En el marc de la Jornada, la taula rodona “Claus per a la transferència de coneixement i millora de la competitivitat” va comptar amb una àmplia representació del sector turístic, tant de l’àmbit privat com de l’Administració. Van participar en el debat Carme Verdaguer, directora general de la Fundació Bosch i Gimpera (UB); Alicia Estrada, directora de Màrqueting de GEBTA; Peio Ruiz, director general de Microsoft Innovation Center; Damià Serrano, cocoordinador de l’Àmbit de Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB; Francesc Vila, comissionat per Turisme de la Diputació de Barcelona; Jaume Marimón, president de Pimec-Turisme, i Jordi Portabella, regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Tots van coincidir en la conveniència d’ampliar el marc de relació entre les universitats i les empreses del sector turístic per potenciar el traspàs de coneixement entre ambdós àmbits, amb l’objectiu de millorar la competitivitat empresarial, més necessària que mai en temps de crisi. Carme Verdaguer va exposar que, “per transferir coneixement, cal fomentar i orientar l’esperit emprenedor des de les universitats”, afegint que “les empreses han d’aplicar una cultura corporativa oberta cap a aquestes per facilitar l’accés a la innovació”. Damià Serrano va destacar el paper de la recerca que s’aplica des de l’ACE, i l’esforç per transferir-lo a l’alumnat i a les empreses. Va reconèixer que “encara hi ha barreres d’accés a les empreses i, per això, cal ampliar noves vies de comunicació que complementin les publicacions científiques o especialitzades”. Jaume Marimón, des de la perspectiva de les empreses turístiques, majoritàriament pimes i microempreses, aposta “per la innovació com a garantia de relleu generacional i un valor diferencial del servei i la professionalitat que ofereixen. Per això, les empreses s’han de relacionar més amb les universitats i oferir més suport logístic i institucional”. Durant el col·loqui, Jordi Portabella va demanar que l’Estat espanyol ampliï les inversions en matèria de recerca i investigació en el sector turístic. “L’Ajuntament té un paper rellevant per crear espais idonis per fomentar la innovació però, després, són convenients recursos de l’Estat i privats per dotar el sector de continguts necessaris”. Francesc Vila va apuntar que tot just es comença en la transferència de coneixement. Per això, “és important donar suport als ajuntaments, mitjançant recursos econòmics i tècnics en coordinació amb les universitats. A més, cal orientar-los cap al món empresarial (hotels, agències de viatge, etc.) però també a les comarques reconegudes com a destí turístic”. D’altra banda, Alicia Estrada va demanar a les universitats més consciència dels reptes del sector, i més complicitat en el model de gestió de les agències de viatges, ja que els referents actuals es basen en el model d’empreses nord-americanes”. Finalment, Peio Oiz va defensar la professionalització del sector turístic mitjançant el diagnòstic i el desenvolupament de les competències que convenen al lideratge actual, que és en tots els nivells de les organitzacions”. n

Instal·lacions i serveis de qualitat adequats per a l’alumnat universitari, el professorat i col·lectius acadèmics, en un entorn natural, tranquil i agradable i en un ambient internacional. Disposa d’una molt bona comunicació amb el centre de Barcelona i les diverses universitats de la ciutat, mitjançant el transport públic.

Fundació

NOUS EQUIPAMENTS per a ÀGORA BCN

En la línia de la millora constant de les instal·lacions i els serveis, i amb el fi de donar una millor resposta a les necessitats dels residents, Àgora BCN s’ha dotat de nous equipaments per al present curs 2009-2010. Per una banda, s’ha construït una nova bugaderia dotada amb el doble de maquinària que l’anterior (4 rentadores i 2 assecadores), i ubicada en un millor emplaçament, que restarà oberta les 24 hores. La Sala de Música s’ha estructurat en dos ambients, i s’hi han incorporat dos instruments bàsics: un piano de cua i una bateria. Finalment, s’ha potenciat el servei de connexió a Internet amb un nou servidor que garanteix una millor distribució de l’ample de banda entre els residents. n

www.agorabcn.com

La residència universitària del CETT oberta a tota la comunitat universitària

Fundació

La Fundació GASPAR ESPUÑA-CETT atorga, un any més, els GUARDONS als CS, PFC i a la recerca en turisme i hoteleria de batxillerat El passat 23 d’octubre, en el marc de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2009/2010 del CETT, va tenir lloc el lliurament d’una bona part dels premis que atorga la Fundació Gaspar Espuña-CETT, per fomentar el desenvolupament de la investigació, el coneixement del turisme i de l’hoteleria i la formació dels estudiants.

• V Premis als Millors Crèdits de Síntesi dels Cicles Formatius de l’EHT CETT El Premi al Millor Crèdit de Síntesi dels Cicles Formatius TSAL, TSAV i TSCIT va ser per al treball “Geocaching”, realitzat per M. Jimena Rodríguez i Davinia Rabadán. Es tracta d’un projecte innovador que combina el joc o entreteniment, l’aventura i la cultura, i permet descobrir una ciutat d’una forma lúdica, amb el foment del turisme actiu i participatiu. • V Premis als Millors Projectes Final de Carrera de la Diplomatura de Turisme de l’EUHT CETT-UB En aquesta convocatòria, el premi al millor PFC de DT fou exaequo i va guardonar Saray Fandiño pel seu treball “Derecho del turismo en Cataluña. Aproximación turisprudencial”, i David Romo i Elisenda Borràs per “Turisme de sofà a Barcelona?”, que tracta d’una nova forma de fer turisme a baix cost, i consisteix a allotjar-se gratuïtament a casa de desconeguts de tot el món.

• III Premis als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria de Batxillerat* Entre els 7 treballs finalistes, el jurat va entregar el primer premi a Roser Cussó, de l’EASD Pau Gargallo de Badalona, pel treball “Fa 2000 anys que em pentino a Barcelona”, que proposa un itinerari per la ciutat a partir de l’anàlisi de la història dels moviments artístics i del testimoniatge de personatges de cada època. El jurat va valorar l’originalitat de la temàtica i la qualitat del contingut i el disseny, amb una important tasca de recerca de fons historicoartístiques., reconeixent que aquest “passeig per Barcelona a través dels pentinats femenins desenvolupa un producte nou: el turisme vinculat amb la moda”. El segon premi va ser per a Pau Tena, de l’IES Sales i Ferré d’Ulldecona, per ”Climatització ecològica d’una piscina”, un treball de recerca experimental i innovador sobre els mitjans per escalfar ecològicament i sostenible l’aigua d’una piscina. En aquest cas, el jurat va valorar el rigor científic del projecte, la seva aplicabilitat immediata i la sensibilitat ecològica demostrada. Laia Jeréz, de l’Escola Pia de Sabadell, va ser la guardonada amb el tercer premi, pel treball de recerca “Creació del meu Restaurant”, un estudi i alhora pla d’empresa per a la creació d’un restaurant de cuina de mercat sòlid i equilibrat, a través del qual el jurat va valorar l’orientació professionalitzadora del treball i els valors d’emprenedoria de l’alumna. * Els Premis reconeixen tant l’autor com el suport del professor-tutor i del centre de formació de batxillerat i compten amb el patrocini de la Generalitat de Catalunya, la Fundació Caixa Laietana i Àgora BCN, la col·laboració d’ABACUS, i el suport de la Universitat de Barcelona, del Departament d’Educació de la Generalitat i de l’Agència Catalana de Joventut. n

S’obren les noves convocatòries dels Premis Ja s’ha obert la convocatòria del VI Concurs de projectes emprenedors al sector turístic, els VI Premis als Millors Crèdits de Síntesi i Projecte Final de Carrera i els IV Premis als Treballs de Recerca en Turisme i Hoteleria, destinats a l’alumnat de batxillerat. Més informació: www.cett.cat/lafundacio n

Tema

El PLA ESTRATÈGIC de Turisme de la Ciutat de Barcelona

El turisme, en els seus diferents aspectes, ha esdevingut un dels fenòmens de major creixement i repercussió social i econòmica a la Barcelona dels darrers temps, i comporta canvis i efectes notables al conjunt de la ciutat, que avui dia és una destinació turística de consolidat reconeixement internacional. Per això, Barcelona es planteja nous reptes i propòsits, que requereixen un profund procés de reflexió que passa pel replantejament d’algunes qüestions clau, com ara el tipus de creixement i model de gestió turística, els límits territorials de la destinació, la quantitat i conseqüències dels impactes i efectes del turisme, i les formes de convivència que es produeixen entre barcelonins i visitants. Fruit d’aquesta reflexió, l’Ajuntament de Barcelona va incloure l’elaboració del Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat dins les línies d’actuació integrades en el Programa d’Actuació Municipal (PAM) elaborat pel període 2008-2011 i aprovat a 31 d’octubre de 2008, i n’encarregà la gestió a Turisme de Barcelona. Així, el Pla es va posar en marxa a mitjan any 2008 i, amb una durada de dos anys, es preveu que finalitzi el proper estiu. Un cop constituïts els òrgans de gestió del Pla (l’Oficina de Treball conformada per un coordinador, Enric Truñó, i un equip de tècnics pluridisciplinars; el Comitè Tècnic, el Consell d’Assessors i el Consell Directiu), es van definir els principis inspiradors del projecte: la identitat de ciutat, la sostenibilitat (econòmica, social i ambiental), la cooperació i participació, l’equilibri territorial, la qualitat, la innovació i l’alt valor afegit i, finament, l’orientació a la clientela per gestionar la demanda. Els dos grans objectius de treball vers l’horitzó 2015 es van concentrar en afavorir la millora de l’activitat turística a la ciutat de Barcelona, i la de l’encaix del turisme a la ciutat. Per assolir-los, el Pla se centra en quatre grans propòsits:

El Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona endega un procés de reflexió sobre el turisme i la ciutat amb l’horitzó de l’any 2015. L’interès principal del Pla és la millora del sistema turístic i el seu encaix a la ciutat, mitjançant un procés de participació de tots els agents implicats que permeti definir estratègies d’actuació futures consensuades. El desenvolupament i el procés de treball del Pla es troba actualment en un punt clau. Després de la presentació pública de la Proposta Estratègica del Pla i els Reptes del turisme a Barcelona, el passat mes de gener, en un acte al Saló de Cent presidit per l’alcalde de la ciutat, Jordi Hereu, i el president de la Cambra de Comerç, Miquel Valls, s’ha encetat la fase de Propostes d’actuacions, que ha de definir, fins al mes de juny, els principals programes i actuacions del turisme amb vista al futur.

• Determinar els impactes i efectes que l’activitat turística genera a la ciutat, tenint en compte les seves diferents manifestacions, tant qualitatives com quantitatives. • Reflexionar sobre el model de turisme a la ciutat. • Emmarcar el desenvolupament turístic de la ciutat de Barcelona en la línia del creixement sostenible. • Implicar positivament la ciutadania en el projecte turístic de la ciutat.

La Fase de Diagnosi Estratègica Aquesta fase (de setembre de 2008 a octubre de 2009) va desenvolupar la part analítica i de diagnosi del turisme a la ciutat. Ho va fer parant una atenció especial als aspectes territorials, sectorials, econòmics, socials i culturals, assumint una perspectiva integral del fet turístic, i comptant amb l’àmplia participació i implicació de la societat en la reflexió.

En aquest període van tenir lloc 6 sessions de treball Focus Grups, i la confecció, emissió i anàlisi d’un qüestionari sobre el turisme i la ciutat a un col·lectiu significatiu de persones relacionades amb el turisme i Barcelona, per tenir múltiples opinions i percepcions sobre aquesta temàtica. Simultàniament, es van recollir dades i informacions objectives per conèixer amb precisió i rigor la realitat del turisme a Barcelona, es van encarregar estudis i informes a grups de recerca universitaris i a empreses especialitzades en l’anàlisi del turisme, es van crear cinc Grups de Treball Tècnic sobre aspectes específics del turisme a Barcelona, i es van realitzar entrevistes de persones representatives de la ciutat. Les Comissions de Treball (Àmbit territorial, sectorial i de producte), amb la participació de més de 250 persones, van obrir debats i contrastar les visions a propòsit del turisme a Barcelona, amb la vocació d’elaborar una diagnosi en clau DAFO (debilitats i amenaces, fortaleses i oportunitats). També es va constituir la Taula Tècnica Turisme i Ciutat en el si de l’Ajuntament de Barcelona, com a instrument de coordinació transversal. Fruit de tot aquest treball, la Fase va cloure, a la tardor de 2009, amb la presentació del document Diagnosi Estratègica del turisme a Barcelona. El cos central del text consistia en un llistat de 150 punts que, com a conclusions, conformaven el més destacat de la complexa realitat del turisme i la ciutat a Barcelona: els aspectes clau a considerar. Finalment, la Síntesi estratègica presentava el compendi de dades i informacions més destacades de l’anàlisi i diagnosi del turisme a Barcelona, des del punt de vista econòmic, social, cultural i territorial.

La Proposta Estratègica La segona Fase del Pla s’ha dividit en la Proposta Estratègica (de novembre de 2009 a gener de 2010), on es defineix la Visió, el Model turístic i els Reptes del turisme a Barcelona; i el Desenvolupament d’Actuacions i la definició de Propostes, que durarà fins l’estiu de 2010. La definició de la Proposta Estratègica es va presentar el passat 26 de gener al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona. A l’acte, presidit per Jordi Hereu, alcalde de la ciutat, i Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, van intervenir Joan Gaspart, president del Comitè Executiu de Turisme de Barcelona, Jordi Williams Carnes, tercer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda i Promoció Econòmica, i Enric Truñó, coordinador del Pla. També es va comptar amb l’assistència de prop de 300 participants en el procés de reflexió del Pla Estratègic. El document inclou els següents punts: 1. El Model de ciutat Aquest Model reuneix els principals aspectes i trets caracte-

rístics que defineixen la Barcelona actual i futura, és a dir, del tipus de ciutat al qual s’aspira d’acord amb la realitat existent. Com mostra el requadre adjunt, integra els trets definits per un gran conjunt d’actors de la ciutat (entre ells, el govern municipal, les institucions i els representants de sectors econòmics, socials i culturals) i s’entén com un model desitjat que marca les principals decisions de ciutat i, per tant, conforma un element fonamental en el procés de conceptualització i proposta del Model turístic desitjat. 2. La Visió del TurismeBCN2020 Encara que el present Pla té un Horitzó 2015, s’ha projectat una Visió de la Barcelona turística del futur a 10 anys vista (2010-2020), per establir un treball de major recorregut:

BARCELONA VOL SER UNA CIUTAT... • • • • • • • • • • • • • • • • • • • •

heterogènia i diversa, que posa l’accent en les persones. tolerant i cívica. inclusiva, que aposta per la cohesió social. amb actitud oberta per acollir el visitant. que aposta per la cultura i l’esport. que compta amb un teixit associatiu ampli i divers, que està compromès amb la ciutat. amb lideratge municipal i complicitats compartides. conformada pels seus barris. densa i compacta, que defuig la segregació o la compartimentació. plurifuncional, amb diversificació d’usos a nivell territorial. metropolitana. capital i motor de Catalunya. “capital” de la Mediterrània. diversificada, amb pluralitat de sectors econòmics, entre ells, l’activitat turística. emprenedora, creativa, innovadora, que aposta per formar, atreure i retenir el talent. on l’economia dels serveis i del coneixement en són peça clau. amb un comerç amb identitat pròpia i que fa ciutat. sostenible. amb forta projecció internacional, ben connectada i oberta al món, tot i que preservant les identitats pròpies. capdavantera i amb vocació de lideratge.

Tema

“Al 2020, Barcelona segueix essent reconeguda com la destinació turística més dinàmica i vibrant de la Mediterrània i una de les principals ciutats turístiques del món, i s’ha consolidat com una destinació que va molt més enllà dels seus límits administratius. És una ciutat on el turisme està totalment inserit a la seva dinàmica econòmica, comercial, social i cultural, i on la ciutadania reconeix els visitants de tota mena com uns ciutadans (temporals) més. El caràcter hospitalari dels barcelonins fa que sigui una ciutat volguda, amable i diferent. Una ciutat metropolitana que es distingeix per la seva sostenibilitat ambiental, per la seva excel·lència en el servei, per una contínua capacitat de sorprendre i per la novetat de les seves propostes. La cultura, la creativitat i el coneixement són motors de la ciutat i el seu territori. La ciutat real, la seva identitat i el seu dinamisme són la base del seu atractiu i no hi ha lloc per als “guettos” ni per als barris exclusivament turístics. L’activitat turística segueix contribuint a l’èxit de Barcelona i ho fa contribuint a la millora de la qualitat de vida dels seus ciutadans, al manteniment i creació de nous equipaments, a l’èxit d’altres sectors econòmics i a la difusió de Barcelona al món”.

3. El Model turístic desitjat Expressa el tipus de turisme al qual Barcelona aspira, el rol que aquesta activitat ha de jugar en la ciutat i en el conjunt del territori, i les complicitats que han d’acompanyar el seu desenvolupament. El Model justifica, respon i “treballa” per a la Visió definida, i es defineix mitjançant tres principis bàsics: la coherència amb el Model de ciutat, l’equilibri o relació sinèrgica visitant-resident, i la sostenibilitat econòmica, social, ambiental i patrimonial. Els principals trets són: 1. Una activitat considerada i gestionada com a transversal, multisectorial i d’ampli abast territorial. 2. Fonamentada en l’activa gestió pública, la cooperació i implicació interinstitucional i la concertació publicoprivada. 3. El turisme és un dels pilars econòmics de la ciutat, entre altres, i fomenta la distribució de rendes al conjunt del territori i a la ciutadania. 4. Una activitat turística integrada de manera natural a la vida ciutadana. 5. Una activitat turística ben integrada en la política econòmica i en la gestió global de la ciutat, on el binomi turisme i negocis és una prioritat. 6. Una activitat turística desenvolupada amb la complicitat ciutadana. 7. El visitant és “ciutadà temporal”, més enllà del concepte tradicional de turista.

8. Una demanda diversificada, desestacionalitzada i multimotivacional. 9. Un turisme inclusiu i no excloent, amb drets, deures i respectuós. 10. Una oferta turística caracteritzada per la seva excel·lència. 11. La cultura com un dels principals elements vertebradors de l’oferta. 12. Una ciutat per a la ciutadania que agrada als visitants. 13. Preservant i oferint els símbols d’identitat de Barcelona. 14. La ciutat s’ofereix com un tot, amb relats amplis i compartits entre ciutadans i visitants. 15. Una ciutat en la qual el barri és una peça clau. 16. Preservant la mixtura d’usos al territori. 17. Una ciutat metropolitana. 18. Barcelona, capital de Catalunya i de la Mediterrània.

4. Els Reptes del turisme a Barcelona Són les principals palanques de transformació que han d’induir canvis i millores en el turisme actual, en la línia del Model turístic desitjat per al futur de Barcelona. Perquè això sigui així, cal que el més ampli ventall possible d’agents implicats els assumeixi, generant acords, compromisos i actuacions compartides. Els 10 principals Reptes que, atesa la Diagnosi Estratègica expressada, cal afrontar per avançar en la línia del Model turístic i fer possible la Visió proposada són: • 1. 2. 3.

Desconcentració territorial de l’activitat turística De Barcelona a la destinació Barcelona De les icones tradicionals a les noves icones De les icones al barri La desconcentració implica l’ampliació de la destinació a l’àmbit metropolità, aprofitant les possibilitats del nou espai turístic i de l’entorn. Alhora, posa en valor nous recursos i espais urbans, i dóna un major protagonisme als barris. Pretén ampliar el marc d’actuació de l’activitat, afavorir un repartiment més equitatiu dels efectes econòmics i socials produïts pel turisme, i un reequilibri territorial, i alleugerir, d’aquesta manera, la pressió que tenen algunes zones de la ciutat.

• 4. 5. 6.

Governança del turisme a la ciutat i l’entorn territorial De turista a visitant De la promoció turística a una governança de l’activitat turística De les dades a la generació de coneixement compartit Els efectes de les transformacions socials i econòmiques, les dinàmiques pròpies de l’urbs, la sofisticació i importància creixent del turisme i la multiplicitat d’actors públics i privats que hi intervenen, impliquen canvis, adaptacions i reformulacions en la forma de plantejar i governar les ciutats. Cal, doncs, des-

envolupar noves estructures de gestió i coordinació de l’activitat turística i les seves relacions amb la ciutat i els territoris, tenint present els rols actuals i desitjats de les diferents institucions, governs i sector involucrats. La generació i difusió d’informació ha de jugar un paper important per ajudar a la consecució de les complicitats necessàries, prendre les millors decisions i afavorir la credibilitat de l’activitat. Generació de complicitats amb la societat i les institucions 7. De la indiferència a la complicitat ciutadana 8. De la competència a la complicitat amb Catalunya Per al bon funcionament i la natural integració del turisme a la ciutat és cabdal comptar amb el màxim de complicitats, destacant especialment la ciutadana (condició necessària per a la sostenibilitat econòmica i social de l’activitat) i la complicitat amb Catalunya i les seves institucions, quelcom ineludible que cal millorar en benefici mutu. Considerar el barceloní vol dir també fomentar l’hospitalitat, la bona acollida del visitant i la convivència i els intercanvis recíprocs. Generar complicitats institucionals, en tots els àmbits, vol dir reforçar la capitalitat de Barcelona i la projecció de Catalunya.

•

• Millora competitiva de la destinació i de les activitats relacionades amb el turisme 9. Del creixement “accelerat” en anys de bonança a la consolidació d’un creixement sostenible “postcrisi” 10. De ciutat turística al lideratge en turisme i ciutat El boom turístic de Barcelona experimentat en els darrers anys ha demostrat la fortalesa del producte, la solvència dels negocis i la competitivitat de la destinació fins avui; tot i això, l’enrariment de l’entorn econòmic-financer actual, així com la forta competència entre destinacions, obliga a plantejar una evolució sostenible al llarg del temps, tot consolidant els mèrits obtinguts. Tot i disposar de condicions i aptituds per assolir un lideratge en turisme urbà continuat en el temps, Barcelona ha de treballar per a la contínua millora de la competitivitat de la destinació i dels diferents sectors involucrats.

Per tal de donar resposta a aquests Reptes, la Fase de Desenvolupament d’Actuacions, que es desenvolupa actualment i es clourà aquest estiu, estableix línies d’acció agrupades en Programes i Subprogrames.

Més informació: http://www.turismebcn2015.cat/

Les opinions A continuació s’exposen les opinions de Pere Duran, director general de Turisme de Barcelona, entitat que desenvolupa el Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona, i de diverses personalitats del món turístic sobre aquest projecte (per ordre alfabètic).

PERE DURAN DIRECTOR GENERAL DE TURISME DE BARCELONA Membre del Comitè Tècnic del Pla Estratègic Turisme de Barcelona, per encàrrec de l’Ajuntament de la capital de Catalunya, està desenvolupant el Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona, el procés de reflexió que busca garantir l’encaix del turisme a la ciutat, així com la sostenibilitat i la continuïtat de l’èxit turístic barceloní. El Pla vol implicar positivament la ciutadania en el projecte turístic de Barcelona, en la mesura que pretén construir les bases d’un model turístic que potenciï l’equilibri entre residents i visitants, tot preservant els valors d’identitat i de convivència a la ciutat. El Pla consta de dues fases: una inicial de diagnosi de la realitat, que s’ha desenvolupat durant el 2009, i una de decisiva, que durant el 2010 analitzarà el model del sector, les línies estratègiques i el pla d’actuacions. El Pla establirà objectius i accions de futur amb l’horitzó del 2015, i deixarà obert un espai permanent d’avaluació i de reflexió sobre l’activitat turística de la ciutat. Per portar a terme el procés de reflexió, Turisme de Barcelona va constituir, en l’àmbit de l’entitat, una oficina de treball ad hoc -l’Oficina del Pla- a fi d’executar l’encàrrec de l’Ajuntament. L’estructura de gestió del Pla s’organitza en funció de tres òrgans principals: el Comitè Tècnic, el Consell d’Assessors i el Consell Directiu (Comitè Executiu de Turisme de Barcelona), que garanteixen el desenvolupament del Pla. Així mateix, s’ha identificat un ampli col·lectiu de persones que es consideren coneixedores i líders d’opinió amb incidència en el sector, i representatives de totes les sensibilitats, per a participar en el Pla. Com a resultat s’ha obtingut l’aportació d’unes 500 persones, que s’ha enriquit amb una ingent tasca de documentació, recerca, debat i anàlisi que obre, ara, la decisiva Fase d’Estratègia i Propostes. Des de Turisme de Barcelona afrontem aquesta última etapa amb la màxima energia i responsabilitat: hi ha en joc un sector que té una repercussió directa sobre l’economia de la ciutat de 7.500 milions d’euros, aproximadament el 10% del PIB barceloní, i 90.000 llocs de treball. n

MANEL CASALS SECRETARI GENERAL DEL GREMI D’HOTELS DE BARCELONA Membre de les Comissions de Treball i del Comitè Tècnic del Pla El Pla és una eina fonamental en el procés estructural de l’economia i la societat de la capital catalana, i és en aquest sentit que he volgut col·laborar en la seva elaboració. Pel que fa a l’organització del treball, l’estructura, els objectius i la finalitat, voldria destacar aspectes com ara la metodologia altament participativa que ha involucrat els agents de la ciutat relacionats o afectats pel turisme i, donada la importància del turisme per la ciutat, la concepció d’una governança adequada al sector. També la referència que el Pla fa de Barcelona, situant-la com a motor de Catalunya i referència per al sud d’Europa i la Mediterrània, i la projecció que fa dels fluxos de visitants, cercant l’equilibri pel que fa a motivació i estacionalitat. Barcelona té encara molt a oferir en el futur i, com reflecteix el Pla, això passa per avançar-nos a la demanda, per la innovació, la creativitat i el coneixement per dur a terme les accions pertinents. Cal destacar la importància d’haver definit el model turístic que desitgem per al futur, destacant com a trets principals l’acceptació i la integració del turista i la relació publicoprivada, la desestacionalització i diversitat en la demanda, i la qualitat del servei i dels visitants. n

JOAN COLL EMPRENEDOR I GERENT DE CULTRUTA, SL Un dels grans encerts d’aquest Pla Estratègic és que es posa en marxa justament quan parlem d’una consolidació de Barcelona com a marca turística i quan la ciutat s’ha posicionat com un dels destins urbans internacionals més atractius. Iniciar un procés de planificació en aquests moments representa una voluntat de millora del model existent, a través de la reflexió, l’autocrítica i el diàleg amb els agents implicats, especialment amb la ciutadania, que és qui més ha patit els impactes negatius d’un model turístic que ha crescut sense comptar amb ella. Des de Cultruta compartim especialment la idea del Pla de “fer una ciutat per als ciutadans, que agradi als visitants”. Amb aquest objectiu contribuïm a crear habitants orgullosos del lloc on viuen i els ensenyem a mirar i a estimar Barcelona perquè es converteixin en els seus ambaixadors arreu del món. Creiem que involucrar la població de manera activa és necessari si el que volem és millorar el model actual i legitimar l’activitat turística, un sector imprescindible per al desenvolupament econòmic i sociocultural de la ciutat. n

FRANCESC LÓPEZ PALOMEQUE CATEDRÀTIC D’ANÀLISI GEOGRÀFICA REGIONAL DE LA UB Membre del Consell Assessor del Pla Estratègic De la Proposta Estratègica cal subratllar tres aportacions, amb relació als antecedents en planificació i gestió del turisme: 1. Explicita la consideració del model de ciutat com a element clau per a la proposta del model turístic. El turisme és part de la ciutat. El model de ciutat marca les principals decisions de ciutat i, per tant, és referència fonamental en el procés de conceptualització i proposta del model turístic. 2. Formalitza el model turístic desitjat, que expressa el tipus de turisme al qual Barcelona aspira. Dels 18 trets que caracteritzen el model, cal destacar el fet que el turisme ha d’estar fonamentat en una activa gestió pública, una cooperació i implicació interinstitucional i una concertació publicoprivada. 3. Identifica els reptes de futur. Dels 10 reptes identificats destaca el primer, és a dir, el pas de Barcelona com a ciutat turística (municipi) a la destinació Barcelona, que abraça un territori metropolità i més ampli, que ultrapassa el municipi. Aquest nou escenari farà imprescindible una major i real cooperació i implicació interinstitucional. n

MARIA REIG PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DE PROSPECTIVA DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA La nova Barcelona està cada vegada més enfocada a consolidar una economia basada en el coneixement, fet que implica que s’ha de garantir la qualitat en els serveis per millorar el posicionament de la ciutat i per aconseguir una major competitivitat i diferenciació. El turisme és un dels pilars econòmics de Barcelona. Ara, però, cal vertebrar una nova oferta, associant l’activitat turística a altres sectors que li aportin més valor afegit, per generar una demanda més diversificada, no tan estacionalitzada i multimotivacional. Hem d’aconseguir un producte competitiu que aporti beneficis a la ciutat i a Catalunya, i que ofereixi complicitats econòmiques als altres sectors. Hem d’apostar per promoure un turisme associat a experiències autèntiques i serveis de qualitat. Per fer-ho, cal crear noves estructures de governança, gestió i coordinació de l’activitat turística que garanteixin la transversalitat amb la cultura, l’oci, els esports, la salut, l’educació, els congressos i fires, el disseny... Tot això, tenint cura de l’excel·lència en els productes i serveis, impulsant la professionalització del sector, i potenciant l’anglès com a llengua vehicular internacional. n

FRANCESC SANTACANA COORDINADOR GENERAL DEL PLA ESTRATÈGIC METROPOLITÀ DE BARCELONA

Amb prop de 100.000 persones ocupades en un sector que ve a ser al voltant de l’1% del PIB de Barcelona, la realització d’un Pla Estratègic específic semblava una proposta assenyada. El turisme, que s’ha desenvolupat d’una forma espectacular d’ençà de la gran transformació de la ciutat el 1992, és un dels elements més destacables de la nova imatge de la ciutat. Per la seva pròpia visibilitat i per la seva magnitud. Cal felicitar els responsables que ho han fet possible –òbviament el fenomen no s’ha produït d’una manera espontània– i que, a més, han considerat necessari obrir un període de reflexió sobre com reorientar el sector amb vista al futur. Des del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona hi ha dos temes prou rellevants de destacar del Model turístic desitjat: la transversalitat i el nou abast territorial, que va més enllà de la ciutat de Barcelona. El turisme no és una activitat aïllada. Influeix en molts altres sectors i, a la vegada, ve influït per molts d’altres que el poden afectar positivament o negativa. I, òbviament, no es pot deixar de banda que Barcelona ja és una metròpoli. n

EL CETT PARTICIPA activament en el PLA ESTRATÈGIC Maria Abellanet, consellera delegada i directora general del Grup CETT, i David Peguero, director de CETT Consultors i professor del màster en direcció d’empreses hoteleres i de restauració de l’EUHT CETT-UB, van ser presents, el passat 26 de gener a l’Ajuntament de Barcelona, a la presentació de la Proposta estratègica. Ambdós van ser convidats a l’acte per la seva participació en el procés de reflexió de la primera fase del Pla. Maria Abellanet ha format part dels Focus Grups, de les Comissions de Treball i els Grups de Treball Tècnic, i de la Taula Sectorial d’Allotjament, mentre que David Peguero ha estat relator de la Taula Sectorial de Restauració. En aquestes pàgines, aquests i altres membres de l’equip del CETT dónen la seva opinió sobre el Pla Estratègic. n

MARIA ABELLANET Directora general del Grup CETT

RAFAEL SERRA PRESIDENT DE L’UCAVE Membre del grup d’experts de les Comissions de Treball del Pla Estratègic En vista dels difícils moments pels quals travessem, l'elaboració del Pla tindrà, d’aquí pocs anys, una importància que potser ara no sabem valorar. En ell, la Diagnosi i la Proposta Estratègica no es limiten a veure com pot venir més gent; ben al contrari, assoleixen un model de ciutat de component turístic, però que prima l’interès i el benefici del ciutadà, buscant la complicitat de la ciutat amb els visitants. Som amables perquè estem a gust i ens sentim orgullosos de la nostra vila; per això la volem compartir. No ens sentim envaïts; ens sentim visitats i valorats. En efecte, més enllà d’institucions, estaments i organitzacions, el món turístic gira al voltant de les persones. I no podem amagar ni oblidar que certs models turístics, inclòs darrerament el de Barcelona, estaven en entredit. La ciutadania veia amb preocupació un cert deteriorament en el target dels turistes. I si al ciutadà l'incomoda la vinguda de gent, mala peça al teler. Afortunadament, un dels grans actius i encerts dels treballs del Pla ha estat que tots els actors socials de la ciutat n’han esdevingut claus, i les seves aportacions, bàsiques. Comptar amb ells ja permet que Barcelona es refermi com a destí turístic de primer ordre, primer pas per generar cultura turística, font de riquesa, generador d'oportunitats de negoci, creador d'ocupació. Tots ens hi sentim involucrats i compromesos. Tots hi guanyarem. n

Un dels aspectes més positius de l’elaboració del Pla Estratègic és que ha estat un procés de reflexió molt participatiu i obert a moltes persones i sectors d’activitat, que han compartit l’afirmació que Barcelona és una ciutat turística, i han aportat una visió polièdrica del fet turístic i de la ciutat. S’ha pres una gran consciència del valor que genera el turisme per a la ciutat i per a la ciutadania, del seu impacte positiu en altres sectors econòmics, i de la necessitat que segueixi contribuint, amb dinamisme i sostenibilitat, a l’èxit de Barcelona, que ha de seguir sent un referent en qualitat i innovació turística. La fase de Diagnosi del Pla ha identificat la importància cabdal que té, per a la ciutat, l’economia dels serveis i del coneixement. Per oferir serveis turístics excel·lents, la professionalitat esdevé un tema clau i demana un fort compromís amb la formació de les persones que treballen en el sector, tant en nivells operatius i de contacte amb els usuaris, com en nivells directius, a fi de liderar els equips impulsant els canvis i la innovació. Per assolir l’excel·lència en la prestació, i la innovació en productes i serveis (dos dels grans reptes de futur) cal, de nou, una bona formació i generar coneixement turístic d’aplicació a les empreses i al sector. En aquest procés, les universitats i els centres de formació turística han de poder jugar un rol actiu, en estreta col·laboració amb les empreses i les institucions. n

DAVID PEGUERO

PATRÍCIA RODRÍGUEZ

Director de CETT Consultors

Directora del màster oficial en direcció d'empreses hoteleres i restauració de l’EUHT CETT-UB

Oportuna, participativa i concreta són tres característiques que han marcat la reflexió estratègica que, en matèria de turisme, s’ha produït a Barcelona. Si bé és cert que l’encàrrec de l’Ajuntament es va produir atesa la preocupació creixent per part de la ciutadania, els agents turístics i la mateixa administració local sobre com gestionar ciutat i turisme, també ho és que ha coincidit amb un moment crític en l’economia local i també internacional. Així doncs, aquest conjunt d’ingredients ha generat una veritable i real oportunitat d’endegar la mencionada reflexió. La participació dels diferents col·lectius sectorials, de la comunitat universitària, de l’administració local i de tota la ciutadania mitjancant la campanya “Digues la teva... Barcelona i el turisme” garantitza un conglomerat suficient d’opinions i punts de vista necessari per a la posterior aplicació de mesures. En considerar el fet turístic com un element concret i únic d’estudi i reflexió, se l’ha dut a un elevat nivell d’importància estratègica per a la ciutat. I és que el turisme representa el 10% del PIB local, però a més, Barcelona s’ha consolidat com una destinació turística d’ordre mundial amb una marca altament reconeguda, i hem de vetllar per mantenir-ne el valor. Del resultat final n’esperem també oportunitat, participació i concreció. n

D’ençà dels JJOO, el 1992, el nombre de pernoctacions hoteleres a Barcelona s’ha incrementat prop del 300%. Malgrat el creixement turístic dels darrers 20 anys, l'actual conjuntura econòmica ha posat de manifest la necessitat de replantejar el Model Turístic desenvolupat fins ara, per mantenir i reforçar la posició de lideratge enfront de destins competidors. En aquest sentit, l’esperat Pla Estratègic ha estat el mitjà utilitzat des de l’Administració pública per iniciar el procés de reflexió sobre els “aspectes clau” en què s’haurà de focalitzar l’activitat turística de la ciutat a llarg termini i establir propostes estratègiques sòlides amb què afrontar els nous reptes de futur. L’ excel·lent document de Diagnosi resultant de la primera fase del Pla permetrà definir les línies estratègiques a desenvolupar en els propers 5 anys. A partir d’aquí, cal concretar accions per a la millora competitiva de Barcelona i activar processos d’innovació que permetin oferir nous serveis referents i productes turístics de qualitat que la diferenciïn de la competència. Per dur-ho a terme, seran imprescindibles les aportacions dels “generadors de coneixement” en pro de la formació de qualitat en el sector, les inversions en infraestructures i serveis de l’Administració pública, i la correcta relació qualitat-preu dels serveis que ofereixen les empreses del sector. n

ISABEL LUGO

RAMON ARCARONS

Coordinadora de l’ACE (Àrea de Coneixement Expert) en Cuina i Gastronomia, del Grup CETT

Professor titular de política turística i dret turístic de l’EUHT CETT-UB

Una de les facetes més atractives de la imatge turística que Barcelona projecta al món és la seva riquesa gastronòmica. Una riquesa feta de tradició, d’excel·lència en el producte, una àmplia oferta de restauració, modernitat culinària i un particular art de viure. Els nostres visitants –els “ciutadans temporals” que acollim-, però, no apreciaran veritablement el patrimoni culinari de la ciutat si els mateixos barcelonins no se senten orgullosos, identificats, amb el model gastronòmic de la ciutat. I això només s’aconsegueix amb coneixement i experiència quotidiana. Si vol ser reconeguda per la seva dimensió gastronòmica, no n’hi ha prou que Barcelona ofereixi uns serveis de restauració professionals, o que utilitzi la seva cuina com a eina de promoció turística. Ha de generar coneixement gastronòmic, i sobretot viure’l, per transmetre la cultura culinària de la ciutat. El Pla Estratègic de Turisme de la ciutat de Barcelona ens ofereix una oportunitat única per integrar l’anàlisi de la imatge i, sobretot, de la identitat gastronòmica de Barcelona, en el procés general de reflexió de la ciutat sobre si mateixa. n

Davant la necessitat d’una reflexió profunda i rigorosa sobre el futur turístic de Barcelona i després de quasi un any i mig de treball, la ciutat ja disposa, gràcies al Pla Estratègic del sector, de la millor i més completa diagnosi de l’activitat turística (que suposa uns ingressos diaris per a Barcelona d’uns 20 milions d’euros) i afronta la fase decisiva del Pla, que ha de culminar l’estiu del 2010 amb l’aprovació de les mesures amb què la capital de Catalunya ha de mantenir el lideratge turístic. Tot un seguit de problemàtiques -detectades durant el procéspoden enterbolir aquest lideratge: excessiva concentració turística en determinades zones, dependència de les icones turístiques, manca d’entesa amb la ciutadania, descoordinació administrativa, manca d’informació, estudis i formació, inseguretat, etc. L’agenda és plena de reptes, però els instruments fixats en el Pla per assolir-los són més sòlids que mai. Així, una de les principals eines de la nova gestió pública del turisme ha de ser la incorporació de la governança, entesa com a procés d’obertura de la participació de tots els agents implicats en la presa de decisions de gran transcendència per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat. Amb la seva implementació, el futur turístic de Barcelona està assegurat. n

CETT Formació

Sobre l’ACE d’Empreses Hoteleres L’Àmbit de Coneixement Expert (ACE) d’Empreses Hoteleres (vegeu el darrer Tot CETT) constitueix el grup de treball de professorat, investigadors i col·laboradors professionals de l’EUHT CETT-UB, que desenvolupa la seva activitat en l’hoteleria i la restauració, i prioritza i focalitza els recursos del Grup per al desenvolupament i la transferència d’innovació i tecnologia a les empreses i entitats del sector. Una de les peculiaritats del Grup CETT és la presència que l’hoteleria té en molts dels àmbits d’actuació de les formacions d’especialitat hotelera: als cicles formatius en la vessant d’allotjament i de restauració, a l’especialitat en direcció hotelera del grau en direcció turística i hotelera de l’EUHT CETT-UB... o al màster oficial en direcció d’empreses hoteleres. Hi és present en qualitat de gestors d’establiments hotelers, com a consultors especialitzats en hoteleria i, per descomptat, com a docents. Sota aquestes consideracions es basa l’aproximació especialitzada del CETT al món hoteler, a la qual es suma l’experiència de projectes desenvolupats en el terreny de les operacions hoteleres, la qualitat a les empreses, la comercialització i el yield management, així com les solucions en aliments i begudes per al sector alimentari. Aquests projectes representen una part del patrimoni del CETT i, a més, aporten valor al capital de coneixement, al conjunt de professionals de la docència, la recerca, la consultoria, la gestió i al conjunt de les operacions que s’hi duen a terme. En el Grup, el personal docent és especialista en operacions hoteleres i, per tant, coneix els processos en tot el seu abast, ja que aquest coneixement en conforma el background professional. Des de l’ACE d’Empreses Hoteleres de l’EUHT CETT-UB s’han focalitzat quatre línies de treball, que marquen la pauta de la tasca d’estudi, recerca i desenvolupament que es realitza: • Operacions hoteleres. A les empreses de serveis, les operacions marquen les diferencies estratègiques -la forma de fer és la qüestió més valorada per la clientela i, probablement, la vessant més tècnica- i s’han de dissenyar com un procés que consideri el cost, l’oportunitat, el coneixement acumulat i les expectatives del client. El mètode, la capacitat d’entendre i interpretar les necessitats i els aspectes més valorats per la clientela, el domini dels costos, dels temps i de les diferents formes de fer, són competències que es desenvolupen des d’aquest àmbit. • Comercialització, Pricing, Revenue Management, coneixement del client, hàbits de consum, canals de venda, plataformes

electròniques, web 2.0, xarxes socials, motor de reserves... són alguns dels conceptes que amaguen el coneixement clau i necessari que permetrà dominar el mercat i conduirà les empreses hoteleres a resultats comercials i rendibilitats òptimes. Vendre, en la forma i en el fons, ajuda a construir els ciments de la rendibilitat hotelera. Es tracta d’una operació tan estratègica i fonamental que a l’ACE s’ha aïllat de la resta d’operacions. Per l’Àmbit, la comercialització en el mercat hoteler constitueix una peça fonamental d’estudi i reflexió; per això, es pretén aportar valor al sector mitjançant els casos d’estudi duts a terme i de la recerca contínua de noves fórmules més eficients. • Solucions en aliments i begudes, F&B Solutions. El canvi en els hàbits de consum exigeix a les empreses del sector un procés de renovació constant per donar resposta a les noves tendències en la gestió dels aliments i les begudes. En l’ACE s’uneixen les dues disciplines de F&B Solutions per realitzar projectes d’investigació, desenvolupament i innovació en l’àmbit de la gastronomia i la restauració. En aquest, els projectes d’assessorament vinculats a la millora i el llançament de nous negocis, productes i/o línies de producte; a la comunicació, promoció i comercialització, així com a la creació de serveis per a clients i consumidors duts a terme al llarg dels anys, fonamenten l’expertesa adquirida per part del CETT. • Producte hoteler. L’hotel és un actiu amb personalitat pròpia, que obliga l’inversor a definir amb concreció la seva inversió, i l’hoteler a garantir un tipus d’operacions coherents i adequades al producte en qüestió. Hotels per a determinats col·lectius i conceptes com ara “cocooning”, “slow”, “fast”, “celeb”, “micro”... volen imprimir un caràcter concret al producte hoteler; són fórmules que defineixen l’èxit o el fracàs d’un producte d’aquestes característiques. La complexitat en la gestió és creixent. Les apostes cada cop més arriscades afegeixen a les inversions unes primes de risc que han de ser valorades i avaluades tenint en compte la necessària diferenciació que ha d’oferir l’establiment hoteler. Des de l’ACE es posa èmfasi en la reflexió que els operadors, inversors i futurs directius han de desenvolupar en aquest aspecte.

L’ACE d’Empreses Hoteleres vol influir en el sector desenvolupant recerca aplicada i realitzant estudis clau, encaminats a adquirir nous coneixements, competències i aptituds útils per al desenvolupament de nous productes, processos o serveis que repercuteixin en l’èxit dels professionals i les empreses. Així, s’hi han desenvolupat múltiples projectes i recerques vinculades amb l’hoteleria, com ara: • El disseny i desenvolupament d'un sistema de gestió de qualitat en establiments hotelers d'una mateixa cadena, segons les normes de l'ICTE, en una cadena hotelera espanyola d’àmbit internacional. • La identificació, disseny i millora dels processos operatius de l'àrea de restauració en una estació d’esquí (34 punts de venda) del Pirineu andorrà. • El servei d'assessorament per a la impantació de la marca "Destinació de turisme familiar" i desenvolupament del model de turisme familiar per a restaurants de Catalunya.

• El disseny i desenvolupament del model de gestió de la restauració a la Xarxa d’Albergs de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i la millora del servei “alimentació”. • Assessoraments diversos per a l’elaboració d’estudis de mercat, la conceptualització del producte hoteler i plans de viabilitat. • La investigació per a la redefinició del producte “entrepà”, la capacitat saciable, la formulació de nous productes per a un grup de restauració de presència internacional. • L’assessorament i el desenvolupament de productes, de tests organolèptics, del test de producte d’alimentació... per a importants firmes de gran consum alimentari i de distribució.

Seguint amb la tasca investigadora, a l’ACE hi ha actualment en marxa una sèrie d’investigacions d’iniciativa pròpia que es volen posar a l’abast del sector i que contribuiran al desenvolupament de coneixement en l’àmbit hoteler. Els estudis es basen en: • Identificar, des del punt de vista del client, les tendències que hauran de seguir els hotelers en les futures decisions estratègiques. Es vol saber com evoluciona la clientela hotelera i de restauració, com canvien els seus gustos, quines són les seves noves necessitats. En definitiva, avançar el comportament i les tendències dels consumidors perquè el sector es beneficiï d’aquesta informació. • Per afegir valor al sector i atès que els projectes implicaran una càrrega molt elevada d’enquestes, s’utilitzarà un òmnibus, que permetrà extreure la informació complementària per a aquelles empreses i administracions que vulguin aprofitar el vehicle sense necessitat de realitzar una despesa important. L’òmnibus és una

manera econòmica però eficaç i fiable d’accedir a una mostra gran i aleatòria; gràcies a una enquesta òmnibus es pot dur a terme un complet estudi de mercat o una enquesta d'opinió a un cost reduït. • Un tercer projecte pretén analitzar l’impacte del conjunt normatiu i legal sobre el compte de resultats dels establiments hotelers petits i mitjans, en una mostra de regions europees. Es vol establir un comparatiu amb el resultats existents del projecte elaborat per PIMEC per al mateix sector català, i conèixer com afecta aquest impacte en termes de competitivitat turística. La professora i directora del màster en direcció d’empreses hoteleres, Patrícia Rodríguez, dirigeix el projecte, que es realitza amb el suport i la col·laboració de PIMEC.

Aquests projectes són fruit de la política de transferència de coneixement amb què el CETT es sent compromès i que permet aportar coneixement especialitzat al sector, proporcionant al mateix temps una gran oportunitat d’aprenentatge i reflexió als membres de la comunitat CETT, l’alumnat, professorat i personal de serveis. n Els projectes poden ser patrocinats i rebre el suport d’institucions i empreses que tinguin un especial interès en la matèria o vulguin contribuir al desenvolupament de la recerca, la investigació i el coneixement en el sector turístic. Es prega contactar amb David Peguero a david.peguero@cett.es Nota: Al proper Tot CETT es presentarà l’ACE de Cuina i Gastronomia, així com les principals línies de R+D+I associades.

L’ACE de Turisme, Cultura i Territori de l’EUHT CETT-UB coordina el número 2 de la revista HER&MUS. Heritage & Museography El segon monogràfic de la revista HER&MUS. Heritage & Museography, nascuda amb la voluntat d’exposar els escenaris i patrimonis emergents, així com els mecanismes i sistemes per a la seva gestió, posada en valor i difusió, està dedicat al turisme cultural, amb el títol “Turismo cultural en el entorno del patrimonio”. El número ha estat coordinat per Eugeni Osácar, professor de l’EUHT CETT-UB i coordinador de l’Àmbit de Coneixement Expert de Turisme, Cultura i Territori, i Magda Fernández, professora del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la UB i membre de l’ACE. Ambdós es troben entre els pioners en el posicionament del turisme cultural com a disciplina acadèmica aplicada i des de fa més d’un lustre dirigeixen el màster en gestió turística del patrimoni cultural i natural de l’EUHT CETT-UB, creat l’any 2004 amb el nom de màster en turisme i mediació didàctica del patrimoni. En el marc d’aquest màster s’han format alguns professionals i autors dels articles del monogràfic. És el cas de la colombiana Andrea Cote (“El turismo en áreas protegidas como aliado para la conservación: un anàlisis desde el contexto colombiano”) i la mexicana Adriana Orlaineta (“San Francisco de Campeche, un destino muy singular”) que, amb Jaime Migone, professor de la Universidad Internacional SEK de Xile (“Patrimonio y turismo cultural en Chile”), presenten l’estat de la qüestió i exemples del turisme cultural en l’àmbit llatinoamericà. Les diverses modalitats i tipologies emergents de turisme cultural -com ara l’enoturisme, el turisme industrial i el cinematogràfic- també són protagonistes d’aquesta edició d’HER&MUS. És el cas del professor de l’EUHT CETT-UB, Damià Serrano (amb l’article “Turismo y vino. Un viaje por los sentidos”) i dels ja citats Magda Fernàndez (que juntament amb Antoni Vilanova, ha publicat “La di-

mensión turística del patrimonio industrial”), Eugeni Osàcar (“Del turismo y el cine al turismo cinematográfico”) i Juan Antonio Mondejar i altres tres professors de la Universidad de Castilla-La Mancha (“El perfil del turista cultural en España”). A més, el número compta amb articles que posen de manifest la relació directa entre el turisme cultural i els equipaments museogràfics, amb exemples de creació, implementació i comercialització d’activitats turisticoculturals i de sistemes en xarxa per iniciativa d’algunes institucions museístiques. Així, en l’apartat Desde el museo al turismo, Carme Prats, coordinadora del Sistema Territorial del MNACTEC, signa l’article “Museos y territorio: del recurso cultural al producto turístico”; Joan Roca, director del MUHBA, presenta “El Museu d’Història de Barcelona, portal de la ciudad”, i la directora de la Fundació Arqueològica Clos/Museu Egipci de Barcelona, Mariàngela Taulé, intervé amb “Fundació Arqueològica Clos: la gestión del turismo cultural como propuesta de sostenibilidad”. HER&MUS també inclou un article sobre les ciutats espanyoles Patrimoni de la Humanitat, que compten amb un espai comú de comunicació i gestió a través del Grupo de Ciudades Patrimonio de la Humanidad de España, i clou el monogràfic l’apartat dedicat a ressenyes de llibres, pàgines web i tesis doctorals relacionades amb el turisme cultural i la didàctica, comunicació i difusió patrimonial. n

CETT Formació

El màster en DIRECCIÓ D’EMPRESES HOTELERES compleix 10 anys El CETT va iniciar, ara fa deu anys, el màster en direcció hotelera, actualment un dels programes oficials d’educació superior amb major reconeixement i tradició. A més, aquesta formació s’ha consolidat, des de l’any 2007, com a màster universitari professionalitzador, plenament adaptat al nou Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), amb dues vies d’especialització: la direcció d’empreses hoteleres i la direcció de la restauració comercial i per a col·lectivitats. El sector turístic s’ha convertit, des de fa dècades, en un dels sectors més dinàmics i que ha experimentat un major creixement en el nostre país. En aquest àmbit, els establiments hotelers, peça clau de la indústria turística, precisen de professionals altament qualificats, capaços d’actuar en un mercat molt competitiu i en constant evolució. El CETT, amb la finalitat de formar els millors professionals del sector turístic i hoteler, ofereix, des de fa deu anys, el màster en direcció hotelera. Gràcies a la vinculació de l’Escola amb les empreses i institucions turístiques i, molt especialment, amb la col·laboració del Consell Assessor Universitat-Empresa CETT-UB, aquesta formació permet a l’alumnat comptar amb un programa plenament adequat a les necessitats actuals del sector, un valor que s’aconsegueix gràcies a un quadre docent format per professorat especialitzat i directius hotelers de contrastada experiència en empreses líders. El contingut del màster desenvolupa en l'alumnat un raonament estratègic amb una perspectiva de 360 graus del negoci hoteler, que el capacita per dissenyar les estratègies adequades en funció de l'entorn específic de l'organització, i les adaptacions necessàries per mantenir el nivell de competitivitat desitjada. El màster aplica una metodologia d’aprenentatge orientada a l’acció que utilitza tècniques de dinàmica de grup, role-playing, outdoor trainning... per garantir una formació amb aplicabilitat immediata a l’empresa que faciliti la promoció professional en l’àmbit laboral. A més, la teòrica es comple-

menta amb la realització d’un projecte final de màster que permet a l’alumnat investigar, analitzar, experimentar i aprofundir en els conceptes treballats a l’aula. Des de l’any 1995, un total de 277 alumnes han cursat el màster, procedents de països tan diversos com Alemanya, Argentina, Australia, Brasil, Bèlgica, Bulgària, Colòmbia, Corea, Costa Rica, Equador, França, Grècia, Holanda, Itàlia, Jordània, Lituània, Macedònia, Marroc, Mèxic, Nicaragua, Panamà, Perú, Polònia, Portugal, Regne Unit, República Dominicana, Rússia, Suècia, Veneçuela i Xile. Per conèixer què ha aportat aquesta formació a la trajectòria professional de l’antic alumnat del CETT, hem parlat amb estudiants de diverses promocions. Xavier Miquel Fontanet, de 29 anys, és director de l’Hotel Panorama Andorra. Va cursar el màster el 2008-2009, “amb el qual vaig adquirir els coneixements tècnics i la solidesa en tots els àmbits relacionats amb la direcció hotelera com per poder-me fer càrrec d’un hotel de 4* i 180 habitacions”. “L’alt nivell del professorat i dels col·laboradors i l’alt grau de compromís del CETT a l’hora de formar, fer créixer i obrir portes a l’alumnat” són alguns dels trets que convé destacar, segons el seu parer. Marcos Berasaluce Ortíz, de 37 anys, va ser alumne de la promoció 2004-2005. És responsable comercial de l´Hotel Himàlaia Baqueira i assegura que el màster en direcció hotelera “és una bona formació per a persones interessades a ocupar càrrecs de responsabilitat en un hotel, fent especial menció als aspectes formatius en l´anàlisi de balanços i de lideratge d´equips”. Pel que fa al CETT, ambdós coincideixen a dir que gràcies a la seva bona connexió amb el món professional, és un centre de formació d’alta qualitat i d’introducció al món de l’empresa turística, en constant evolució. n

CETT Formació

El CETT aposta per la FORMACIÓ INTEGRAL en hoteleria i turisme nar amb altres estudis. L’objectiu pot ser l’especialització en un camp determinat o el fet de complementar la formació per créixer en coneixement. Cursar un cicle superior professional i el grau universitari en hoteleria i turisme suposa un binomi perfecte per al currículum personal (vegeu el requadre adjunt). Els coneixements tècnics i polivalents, les competències per a la utilització de metodologies i eines específiques, i el domini profund de les operacions i dels processos que proporciona la formació de cicle formatiu es complementen amb les competències que proporciona el grau en l’especialitat escollida: planificació, gestió dels recursos econòmics, humans i materials, i la capacitat d’adaptació per treballar en contextos diversos. Així mateix, l’alumnat dels cicles superiors o del grau en turisme pot continuar i potenciar l’especialització, i cursar un dels programes de màster o d'extensió universitària de l'EUHT CETT-UB. Aquesta opció brindarà l'oportunitat de desenvolupar les competències directives, concretament les capacitats vinculades al disseny, l’anàlisi, el diagnòstic i la gestió estratègica en les organitzacions i empreses del sector hoteler o turístic. n

Una oferta formativa a mida El sistema integral d’estudis en hoteleria i turisme del CETT ofereix una formació especialitzada de partida que, un cop finalitzada i si es desitja, es pot combi-

Prova d’accés +19

El CETT disposa d’un ampli ventall de solucions formatives per a tota una vida i trajectòria professional; i és que l’elecció de la formació de partida no condiciona ni tanca la possibilitat de continuar-hi estudiant altres productes que complementin i millorin el perfil professional, o que serveixin per actualitzar permanentment els coneixements. En aquest sentit, un dels grans avantatges del Centre és que reconeix les competències de les titulacions que s’hi han obtingut anteriorment. Per exemple, l’alumnat dels cicles for• Diplomat en Cuina d’Alta matius superiors en turisme i hoteleria Gastronomia Executiva i Creativa (150 hores) es pot confeccionar un pla de carrera, i • Diplomat en Sumilleria (360 hores - 2 anys) hi ha diferents itineraris i passarel·les • Curs d’elBullirestaurant: “Elaboracions Característiques” entre la formació professional i la for(80 hores) mació universitària destinades a millorar FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA el perfil tècnic i directiu dels futurs proCONTÍNUA fessionals en turisme i hoteleria. Al CETT, el sistema de formació integral i • Tècnic Superior en Gestió d’Allotjaments Turístics de reconeixement de crèdits entre for• Tècnic Superior en Restauració macions permet realitzar itineraris for• Tècnic Superior en Guia, Informació i Assistència Turístiques matius en un temps inferior al que supo• Tècnic Superior en Agències de 3 anys Viatges i Gestió d’Esdeveniments saria cursar-lo de manera independent. 2 anys

FORMACIÓ PROFESSIONAL SUPERIOR

• Tècnic en Cuina – Gastronomia i Serveis de Restauració

3 anys FORMACIÓ PROFESSIONAL TÈCNICA

• Màsters en Direcció d’Empreses Hoteleres i de Restauració (1 any) - Empreses Hoteleres - Restauració Comercial i per a Col·lectivitats • Màsters en Gestió Estratègica en Empreses Turístiques (1 any) - E_Tourism - Qualitat i Medi Ambient • Màster en Gestió Turística del Patrimoni Cultural i Natural (1 any)

FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA POSTGRAU

• Grau en Turisme - Especialitat Direcció Hotelera • Grau en Turisme - Especialitat Direcció Turística

Convalidacions (2+3 anys)

FORMACIÓ CONTÍNUA

El CETT compta amb diferents nivells educatius en les especialitats de turisme, hoteleria i restauració, a l’abast de l’alumnat i els professionals. Aquesta oferta, àmplia i complementària, obre un ventall complet de possibilitats de formació especialitzada que es poden cursar amb continuïtat, a fi de desenvolupar un perfil exitós i incrementar les possibilitats de promoció i la polivalència. El CETT, com a centre integral, reconeix la formació realitzada prèviament al Centre, optimitzant el temps global dedicat als estudis.

4 anys FORMACIÓ UNIVERSITÀRIA GRAU

ITINERARIS FORMATIUS CURS 2010-2011

HOTELERIA I RESTAURACIÓ TURISME

CETT Formació

FERRAN ADRIÀ visita l’Escola d’Hoteleria El 16 de febrer, el considerat millor cuiner del món, Ferran Adrià, va fer una xerrada al CETT per a l’alumnat dels cursos d’extensió universitària d’especialització en cuina i, posteriorment, al Gran Saló Catalunya de l'Hotel Alimara, per als estudiants dels cicles de grau mitjà i superior de l'Escola d'Hoteleria. Un cop més, en la ja quarta edició del curs Elaboracions característiques d’elBullirestaurant, l’Escola ha comptat amb la presència d’Adrià i amb el suport del seu equip de professionals.

Passió per la cuina Durant la primera intervenció, Ferran Adrià va invitar des d’un primer moment l’alumnat a participar en la ponència, fet que va possibilitar que la xerrada s’orientés a temes relacionats amb les preguntes que formulaven els assistents. Així doncs, va donar valor a l’aportació que, pel que fa als ingredients i estils, poden fer els països d’Amèrica Central i del Sud a la cuina d’avantguarda, va transmetre el missatge de voler continuar treballant en l’estudi i l’experimentació en la cuina creativa, i va insistir que les darreres tècniques culinàries que han emprat a elBulli encara tenen un llarg recorregut de desenvolupament i millora. En la segona intervenció, va defendre el pensament i el rao-

nament com a eines imprescindibles a l’hora d’acostar-se a la cuina, des del punt de vista del consumidor però, sobretot, del professional. Va dir que és necessari tenir una actitud sempre desperta i interessada per anar més enllà en l’apreciació sensorial dels productes, l’anàlisi de les tècniques o el coneixement d’altres maneres de cuinar. Per Adrià, l’honestedat i la normalitat –més que la humilitat- són virtuts necessàries per dedicar-se a la cuina, mentre que el lideratge natural i l’absència d’ego resulten qualitats essencials per dirigir un grup de professionals. El cuiner va afirmar que la cuina és un ofici que només es pot dur a la pràctica amb passió, element imprescindible tant si es treballa en un bar de tapes com si es regenta un restaurant d’alta gastronomia. Precisament, un model d’aquesta actitud és l’equip d’elBulli –format pel mateix Ferran, Albert Adrià, i Oriol Castro, entre altres- que, amb una feina apassionada realitzada sense personalismes, com a conjunt, ha promogut una revolució a la cuina i ha motivat que milers de joves hagin pres la decisió d’estudiar cuina. Posteriorment a aquesta introducció, Ferran Adrià va donar pas al diàleg amb l’alumnat del CETT, responent totes les preguntes que se li van plantejar sobre els seus inicis a la cuina, les preferències culinàries personals i professionals, l’opinió respecte a diferents temes referents a l’actualitat gastronòmica i sobre el futur d’elBulli. Pel que fa a aquesta darrera qüestió, Adrià va confirmar que elBulli renaixerà com una fundació dedicada a l’estudi i a la reflexió sobre la cuina que, mitjançant un sistema de beques, permetrà que els joves professionals ampliïn els seus coneixements. Serà un centre de pensament on la degustació gastronòmica continuarà tenint el seu espai. n

La 1ª promoció de graduats en turisme, en marxa

Exitosa participació del CETT en el Català de l’Any

L’EUHT CETT-UB ha iniciat, el curs 2009-2010, el nou grau en turisme, amb dos itineraris d’especialització: el de direcció turística i el de direcció hotelera. La implantació de la nova formació s’ha realitzat de forma completa, és a dir, iniciant els quatre cursos del grau, fet que ha permès a l’alumnat de la diplomatura en turisme (les darreres promocions) adaptar-se a la nova formació, i continuar i finalitzar els estudis com a graduat. Pràcticament el 100% de l’alumnat de la diplomatura ha comprès el valor afegit del grau i ha decidit traslladar-hi l’expedient acadèmic. El proper mes de juny, el CETT celebrarà, amb els estudiants i el sector turístic i hoteler, el lliurament de diplomes als primers graduats en turisme de l’EUHT CETT-UB, una fita històrica en la formació turística universitària de caràcter superior. n

El passat 16 de març, l’alumnat de l’Escola d’Hoteleria i Turisme CETT va col·laborar en la preparació i el servei del sopar que va seguir al lliurament del Xè premi Català de l’Any 2009, atorgat pels lectors d’El Periódico de Catalunya. El sopar de la gala celebrada al Palau de Congressos de Catalunya va tenir com a leit motiv la cuina asiàtica i la fusió gastronòmica, va ser coordinat pel Grup GSR-Producciones de Gastronomía i el van confeccionar xefs de gran prestigi. n

Entrevista

JOAN GASPART, president del Consorci Turisme de Barcelona i del Grupo Husa “Hem de seguir generant valor i riquesa per a la nostra societat, com hem fet i farem en el futur, quan tindrem una ciutat millor, una millor destinació turística, i estarem ultimant els preparatius per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2022.”

• Vostè pertany, com a representant del sector privat, al Consell de Direcció de l’Agència Catalana de Turisme, una eina innovadora en la promoció turística, ja que és el primer ens mixt públic-privat que es constitueix a nivell de comunitat autònoma i un model de codecisió i cofinançament. Valori els reptes i objectius d’aquest organisme. Podríem resumir els objectius i reptes de l’Agència en treballar per fer més i millor promoció turística de Catalunya, amb l’horitzó final d’incrementar, any rere any, el volum d’activitat turística del país, perquè el turisme segueixi sent un factor de riquesa per a Catalunya i per al conjunt dels catalans. • Com valora el sector privat el fet de poder participar en l’ACT? És una moneda amb dues cares. D’una banda, representa tot un repte i un estímul la il·lusió de poder participar activament en la promoció turística del teu país. De l’altra, suposa una gran responsabilitat que, a més, és doble, ja que és, a la vegada, aportació econòmica i participació en la presa de decisions, involucració en el dia a dia. • Una part del pressupost de l’ACT prové del sector privat. Tenint en compte que entre els reptes de l’Agència per als propers anys es contempla que aquestes aportacions s’incrementin a mesura que es consolidi l’activitat de l’ens, quina creu que serà la implicació del món empresarial?

Cal veure quina serà la resposta a curt i a mitjà termini, però en principi cal preveure una entrada gradual d’empreses privades en l’Agència. • Creu que algunes iniciatives de l’ACT per generar recursos propis poden entrar en conflicte amb el sector privat? Sempre hi pot haver situacions de certa fricció, de malentesos, però ja ens encarregarem de fer caminar l’Agència amb el consentiment generalitzat del sector. Altrament, a Turisme de Barcelona fa anys que treballem en la generació de recursos propis per a la promoció turística de la ciutat, i diria que sempre ens hem sabut entendre amb els interessos que encarnen les empreses privades i la seva activitat empresarial. • Recentment s’ha presentat la Proposta Estratègica referent al Pla de Turisme de la ciutat de Barcelona, que exposa la Visió del turisme, el Model desitjat per a Barcelona i els Reptes per assolir-lo. Faci una valoració del Pla. El Pla està fent molt bona feina, tant pel que fa a la generació de coneixement com al contrast i el diàleg amb tots els agents implicats directament o indirecta, sense oblidar-nos de la formulació, sí, del que han de ser els reptes del futur per al nostre sector, i per a la mateixa ciutat. Ara, precisament, ens trobem en la fase decisiva d’aquest procés que l’Ajuntament ha encarregat a Turisme de Barcelona, i en uns mesos estarem en condicions de visualitzar cap a on s’hau-

ria d’encaminar el sector turístic barceloní i el seu encaix en el dia a dia de la capital de Catalunya. • Quins creu que són, segons vostè, els principals reptes del turisme a Barcelona? Com s’imagina la ciutat a deu anys vista en aquest sentit? El principal i últim repte de Turisme de Barcelona és seguir generant valor i riquesa per a la nostra societat, com hem fet en els últims 16 anys. I com farem en el futur, també d’aquí a deu anys, quan tindrem una ciutat millor, una millor destinació turística, i estarem ultimant els preparatius per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2022. • Als Jocs Olímpics del 1992 vostè va desenvolupar un paper destacat en la planificació hotelera de Barcelona. Què en pensa de la candidatura Barcelona Pirineu 2022? La candidatura per als Jocs Olímpics d’Hivern de 2022 és una idea molt audaç, que permet ampliar els referents (els segments) que s’associen a l’activitat turística de Barcelona, a la vegada que es pot convertir en una immillorable plataforma per al reforç de la projecció internacional de la ciutat. Per a Turisme de Barcelona, implica, a més, nous arguments per a la promoció de la ciutat. En un moment en què tothom busca marcar un perfil propi, surar entre la resta, esdeveniments d’aquesta mena permeten fer sonar el nom de Barcelona arreu. I això és poc menys que impagable. n

Responsabilitat social

La RESPONSABILITAT SOCIAL EMPRESARIAL (RSE) en el CETT Per al Grup CETT, la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) forma part de la filosofia fundacional arrelada a la cultura de l’empresa. És una actitud implícita que els fundadors, i molt especialment el Sr. Gaspar Espuña, van voler incloure al Grup des de la seva creació, ara fa 40 anys, i que sempre ha estat molt present en el dia a dia del CETT. Els socis i patrons actuals no només subscriuen la RSE, sinó que l’han impulsat més que mai incorporant-la als objectius estratègics amb vista al futur, fent una passa més cap a la generació de noves oportunitats, un millor posicionament i major competitivitat, tant de l’empresa com de l’equip humà. Al CETT, com a grup d’empreses dedicades a la formació i a l’oferta de serveis d’hoteleria i turisme de qualitat, la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) forma part del compromís fundacional i permet fer-lo realitat. En el Grup, l’esforç i el treball s’orienten a assolir un sector més compromès amb la societat i les persones; es potencia la iniciativa, la integritat i l’autodesenvolupament, i es treballa en equip en un context internacional, mantenint el compromís amb el país. L’eficiència es tradueix en competitivitat, un tret fonamental per garantir la continuïtat del CETT, que reinverteix els resultats en la formació i en la comunitat (la Fundació Gaspar Espuña-CETT, constituïda fa 10 anys, garanteix i promou la perdurabilitat d’aquesta filosofia i compromís fundacional, mitjançant, per exemple, l’atorgament de beques, mentre que un altre dels exponents d’aquesta filosofia és el fet que no es reparteixin dividends). Partint d’aquests valors, la visió de futur al CETT passa perquè el Grup segueixi sent un referent d’excel·lència acadèmica i de serveis en hoteleria i turisme en l’àmbit internacional, compromès amb el desenvolupament responsable del sector, les persones, la societat i el país, que aporti formació, recerca, innovació i coneixement expert, i aposti decididament pel creixement personal i professional dels qui en formen part. En aquest context, la RSE s’ha contemplat i es contempla, al CETT, com una eina de millora corporativa integrada en la filosofia i en la cultura del Grup, perquè assolir una RSE

L’APLICACIÓ DE LA POLÍTICA DE RSE AL CETT* • Elaboració de la política de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) al CETT. • Desenvolupament d’un sistema central de control i seguiment dels indicadors de responsabilitat social. • Creació d’un comitè de responsabilitat social format per personal de l’empresa (gener del 2010). • Creació d’un espai al web per presentar la política i gestió en RSE. • Elaboració de la primera memòria de sostenibilitat corresponent a l’exercici 2009 (maig del 2010). • Comunicació de la RSE, internament i externa.

VECTOR SOCIAL • Aplicació de mesures per fomentar la igualtat d’oportunitats i la conciliació. • Avaluació de la satisfacció de l’equip. • Pla de formació interna de l’equip. • Inclusió de la RSE en la revisió curricular dels diferents programes formatius del CETT. • Accions per fomentar la interrelació entre l’equip. • Formació per a col·lectius desfavorits (immigrants, discapacitats...). • Beques i premis per als estudiants del CETT. • Accions de fidelització de l’alumnat. • Premis per fomentar l’emprenedoria. • Participació de l’equip i els estudiants en accions solidàries. • Projectes de cooperació, desenvolupament i transferència del coneixement amb països menys desenvolupats. • Iniciatives per al foment de l’ús del català amb la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

VECTOR ECONÒMIC • Incorporació de la responsabilitat social en el Pla Estratègic. • Incorporació de la innovació en la planificació estratègica.

VECTOR AMBIENTAL • Estudi de la mobilitat generada i implantació de mesures per a la seva optimització, amb el foment de la mobilitat sostenible tant dels estudiants com de l’equip del CETT. • Control de les emissions de GEH (gasos d’efecte hivernacle). • Control dels residus generats.

competitiva suposa fer un pas més pel que fa a la competitivitat, el valor i el posicionament empresarial i de la comunitat que el forma. També és una oportunitat: mitjançant la seva aplicació en molts àmbits i nivells de l’organització, on cal que les fites de RSE es facin conscients i siguin compartides -es desenvolupa la pròpia Responsabilitat Social Individual (RSI)-, es generen complicitats destinades a una millora contínua i s’afavoreix la participació de tot l’equip. Segons Maria Abellanet, directora general del Grup CETT, “la RSE és una filosofia al CETT, una actitud interior, un denominador comú a l’hora de transmetre el compromís amb la societat a través de la nostra feina. A més, com a institució de formació, tenim la responsabilitat de treballar, amb els estudiants i des de diferents perspectives, els valors de la responsabilitat social que hauran de desenvolupar en les activitats acadèmiques i de relació, i en l’activitat professional. El millor actiu que podem tenir és el compromís individual de tota la comunitat CETT (alumnat, residents, professorat, professionals...) perquè comparteixi criteris i sensibilitat en matèria de RSE i s’impliqui de manera molt participativa en l’actual programa d’implantació que es duu a terme.”

Els compromisos RSE Des dels inicis, el CETT s’ha proposat assolir fites de RSE, una actitud que s’ha dut a terme progressivament gràcies a diverses accions i mesures emmarcades en aquest sentit. Ara, aquesta intenció s’ha intensificat més que mai, assolint nous compromisos i, per tant, responsabilitats, en la línia de

treball del Grup cap a l’excel·lència i amb una visió a llarg termini des d’una mirada responsable. Per a la consecució d’una òptima RSE, ja incorporada com a objectiu en la revisió del Pla Estratègic de l’empresa 20082013, el Grup CETT participa en el programa RSE Pime, que promou el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb el Consell General de Cambres de Catalunya. Aquest programa aporta un mètode i elements per a la planificació de la RSE, i alhora és un estímul per al desenvolupament de l’objectiu estratègic. Ha resultat de gran utilitat, per exemple, per obtenir una diagnosi externa (ajuda a determinar les accions que cal desenvolupar, a detectar els punts forts i febles de l’empresa, a definir les accions de millora i definir els indicadors de mesura), i per posar en valor, tant internament com externa, la Política de RSE del Grup CETT i l’inventari d’accions (vegeu el requadre adjunt). “El programa RSE Pime -afirma Maria Abellanet- ha estat un gran estímul per a l’equip directiu; ens ha proporcionat un mètode i formació, i ens ha ajudat a definir les accions de millora gràcies a la diagnosi externa realitzada”. “Som molt conscients de tot el que podríem fer en matèria de RSE, però no ens preocupa tant el que ens manca com les nostres accions per assolir fites, ja que treballem amb una visió a llarg termini. Som davant d’un procés inevitable de transformació de la manera de fer, i volem prendre-hi part activa. En aquest procés, la RSE ens dóna un sentit de transcendència com a empresa, i tot allò que fem resulta molt valuós, perquè estableix les bases per millorar. És un compromís pel qual som valorats i del qual som responsables”. n * Nota: En propers articles descriurem les diverses accions emmarcades en el Pla Estratègic del Grup pel que fa a la RSE, i que es desenvolupen al CETT o amb altres entitats sense finalitat de lucre.

Primera experiència del CETT a l'Àfrica subsahariana Pels turistes més intrèpids, Namíbia és un país d'aventura, exòtic i molt llunyà, on es troben les dunes més altes d'Àfrica, els mamífers més grans del món i les platges més inhòspites i misterioses del planeta. Pel CETT, Namíbia és un nou motiu per establir llaços de cooperació per al desenvolupament turístic, i processos de transferència de coneixement turístic entre el Centre i les universitats locals. En els darrers números del TotCETT ja explicàvem aquesta nova iniciativa sorgida de la col·laboració del CETT amb la Fundació Internacional Olof Palme i la Agencia Española de Cooperación Internacional al Desarrollo (AECID). Durant el present semestre s'han posat en marxa les dues primeres accions d'aquest programa de cooperació interuniversitària: la primera ha estat l'acollida de tres alumnes de la Universitat Politècnica de Namíbia al grau de turisme de l’EUHT CETT-UB. Fins al mes de juny, cursaran diferents assignatures dels estudis de grau i conviuran a la Residència Àgora BCN. La segona activitat ha estat l'organització del Primer Seminari sobre Turisme i Desenvolupament realitzat a la capital del país, Windhoek, el passat 18 de febrer. Les autoritats del país amfitrió, l'ambaixador d'Espanya a Namíbia i Maria Abellanet, directora general del Grup CETT i una de les ponents de les Jornades, van

inaugurar les sessions, que van comptar amb la intervenció de Damià Serrano, professor de l’EUHT CETT-UB, en una conferència sobre la gestió de la Transferència de Coneixement en Turisme entre els països del Nord i els del Sud. El seminari va servir perquè les empreses del sector turístic de Namíbia i la Universitat Politècnica de Namíbia es posessin en contacte, a fi de millorar conjuntament els programes de formació del centre universitari, aprofitant el bagatge del CETT en aquest àmbit, especialment després de l’intens treball realitzat per l'EUHT CETT-UB en el disseny i posada en marxa del nou grau en turisme, amb la participació del Consell d'Empreses. En definitiva, ha estat una experiència inoblidable de treball conjunt entre ambdues universitats i una mostra més de la necessitat d'establir ponts de transferència de coneixement col·laboratiu entre l’Escola i els països en vies de desenvolupament. Un pas més per a la consolidació de la xarxa CETT al món. n

Més informació: www.cett.es/ace-tct

AAA CETT

Elevat nivell d’inserció laboral de L’ALUMNAT FORMAT AL CETT L’estudi sobre l’evolució professional de l’antic alumnat del CETT i la percepció i valoració dels estudis realitzats*, ha estat impulsat i tutoritzat des del departament Espai Estudiant EmpresaE3. Les conclusions indiquen que la formació és un factor determinant per a l’ocupació. Després de mesos d’intens treball de camp, el passat dia 3 de març, en el marc de la Trobada Escola+Universitat+Empresa celebrada a l’Hotel Alimara, Elisenda Farràs, directora de l’E3 i tutora del projecte, va presentar oficialment les conclusions del complet estudi sobre l’evolució laboral de l’antic alumnat format al CETT. Una de les dades especialment rellevants de l’informe realitzat a partir d’una mostra de 1.156 exalumnes és que el 86% de l’antic alumnat treballa actualment. Aquest elevat percentatge és molt significatiu si tenim en compte que, quan es va realitzar l’enquesta, el sector turístic havia tocat fons en el context de crisi, i que la conjuntura econòmica del país és la pitjor de la dècada. Per tant, es valora molt favorablement l’elevat nivell d’inserció laboral malgrat les circumstàncies ocupacionals adverses. D’altra banda, amb relació al 14% dels exalumnes que no treballen, un 58% manifesta estar cercant feina i el 33% restant està ampliant els estudis o, per diversos motius, no busca una relació laboral. Malgrat ésser un sector on s’imposa la temporalitat, crida l’atenció que el 72% de l’antic alumnat que ha participat en l’estudi compta amb un contracte indefinit i un 9% treballa pel seu compte. D’aquesta dada es pot interpretar que la contractació temporal no incideix tant quan es tracta de professionals amb formació, alhora que es confirma la capacitat emprenedora de l’alumnat.

El 62% dels enquestats afirma haver trobat la primera feina abans de finalitzar els estudis i un altre 25% diu que va tardar entre un i tres mesos. Un 75% del total ho va fer ja dins el sector. Pel que fa a la via d’accés a aquest primer treball, un 35% ho va fer arran de contactes professionals i personals (networking). Cal destacar aquí la importància del CETT a l’hora d’afavorir la inserció de l’alumnat, ja que un 29% dels enquestats assegura que va trobar la primera feina gràcies als serveis de l’E3. Amb referència a la feina actual, un 40% hi ha accedit mitjançant contactes personals i professionals i un 23% a través de la Universitat (E3). Aquesta dada posa en relleu que l’antic alumnat, tot i estar ja treballant en el sector amb anys d’experiència, encara recorre al CETT quan decideix canviar o cercar una nova feina. Es reafirma així el fet que, des del CETT (cal fer esment de la tasca conjunta realitzada des de l’E3 amb CETT Alumni), se’ls continua donant suport al llarg de tota la carrera professional. Pel que fa al CETT, les dades posen de manifest l’elevat reconeixement d’aquesta marca en el sector turisme i restauració. Així ho demostra el fet que el 76% dels enquestats la valora com a molt bona i bona. A més, el 77% afirma que tornaria a escollir el CETT com a centre formatiu. n * L’informe -el primer que avalua i analitza a fons aquesta perspectiva- l’ha dut a terme Anna Alastrue, alumna finalitzadora del nou grau en turisme, i ha comptat amb la col·laboració de CETT Alumni i la Fundació Gaspar EspuñaCETT. La investigació s’ha realitzat d’acord amb una mostra de 1.156 exalumnes (un 30,51% de la població enquestada), dels següents estudis finalitzats: TEAT amb revàlida (primer curs el 1983), TCR (primers graduats el 1997 fins a l’actualitat), TSR (primers graduats el 1998 fins a l’actualitat), DT (primers graduats el 1997 fins a l’actualitat) i alumnat dels màsters. Més informació: http://www.cett.es/web/cat/40anys.htm

Madrid Fusión reconeix el talent d’antic alumnat del CETT L’equip de cuina del restaurant Libentia de Barcelona, format per Sergi Ferrer, Dídac Moltó i Jaime Tejedor, va rebre, en el marc de Madrid Fusión, el premi Prodemar al Cuiner Revelació 2010, que reconeix la millor trajectòria al llarg de l’any. L’organització del certamen celebrat el passat mes de gener, un dels més prestigiosos de la gastronomia internacional i que posa especial atenció en les tendències, la creativitat i els nous talents, va valorar el fet que l’equip practica l’alta cuina a preus ajustats i que el restaurant és un projecte intel·ligent. Els tres guardonats, així com el responsable de sala del Libentia, José Maria Alpuente, són antics alumnes del CETT (podeu veure més informació al darrer Tot CETT). Sergi Ferrer, que també ha estat professor de l’Escola d’Hoteleria entre els anys 2004 i 2008, va treballar anteriorment al restaurant Locanda Locatelli de Londres; Dídac Moltó ho va fer a l’Alkimia i al Drolma, i Jaime Tejedor, al Restaurant Saüc. Precisament en Jaime ens fa una reflexió sobre la repercussió que ha tingut al Libentia el fet d’haver rebut el premi Prodemar: “Ens ha canviat la vida. Hem passat de treballar molt a treballar moltíssim, per a clientela molt més “especialitzada” en restaurants d’alta cuina, que està al dia en matèria de gastronomia, i que s’ha sentit atreta per la nostra proposta”. n

AAA CETT

Associació d’Antics Alumnes del CETT

L’ANTIC ALUMNAT del CETT

AVUI

Esther CELS

Robert COMABELLA

L’Esther Cels, de 38 anys, treballa a American Express, al Departament de Training. Allà fa, entre altres, tasques de suport a la formació de travel counselors en la nova etapa de la “Joint Venture”, d’elecció i formació de nous becaris, cursos d’ADM, ACM i reemborsaments... en una empresa que compta, pel que fa a l’equip, amb una vintena de persones que, com ella, van estudiar al CETT. La trajectòria professional de l’Esther està marcada per una dilatada experiència -10 anys- desenvolupant una feina que l’apassiona i que, ara com ara, no canviaria. Des que va finalitzar els estudis de TEAT al CETT, l’any 1994 (diu que va sortir de la millor escola), ha treballat en empreses punteres del sector. Es va familiaritzar amb els viatges d’empresa i de vacances a Viajes Star; d’allà va passar a Halcón Viajes, on exercí de responsable d’oficina, a l’Hospitalet de Llobregat. El 1998 va entrar a formar part de Carlson Wagonlit Travel, com a travel counselor per a viatges d’empresa, on va “conèixer la majoria dels processos de gestió d’aquests viatges”. Les següents passes professionals de l’Esther es van donar a Back Up i al departament d’outplants de Frape Behr (2001-2004) on, “com a responsable del compte de Barcelona i Tarragona, gestionava les reserves d’avió, hotel, tren… per a més de 500 treballadors”. El 2005 i fins l’any passat va treballar a outplants del Csc de Barcelona, gestionant comptes clau, fent reserves en línia/fora de línia, sales, visats, vols, trasllats... i compaginant-ho amb les Task Force de Piscis. I per acabar-ho d’arrodonir, el 2008 i el 2009 va fer cursos de formació per a l’equip alemany i francès de l’Emergency Travel Service. n

Té 29 anys i, des del 2006, és responsable de vendes d’Abba Hoteles. A l’empresa, Robert Comabella, que va realitzar la diplomatura en turisme al CETT, s’encarrega de la captació de comptes, de l’empresa directa i del client agència de viatges, de la negociació de tarifes per als hotels de la cadena (allotjament, salons per a esdeveniments, reunions...), col·labora i participa en les campanyes publicitaries i de màrqueting, etc. En Robert va utilitzar el servei de Borsa de Treball del CETT per trobar aquesta feina, de la qual se sent molt satisfet: “he compaginat bé els meus estudis amb altres habilitats i aptituds personals, fet que m’ha permès desenvolupar un perfil molt comercial, enfocat a les ventes”, i afegeix que li agradaria seguir en la branca comercial “perquè et pot obrir camí en el sector i en d’altres”. Des que va acabar la diplomatura al CETT, en Robert va treballar com a recepcionista a l’Hotel Catalonia Berna**** (2005-06) i a l’Aparthotel Bertrán*** (2004-2005), on també va dur les reserves i va exercir de comercial, entre moltes altres feines. A més, mentre estudiava va realitzar pràctiques, per exemple, com a cambrer al Parlament de Catalunya o de recepcionista a l’Hotel Alimara, per citar-ne dues. “És útil tenir un mínim d’experiència per accedir amb més facilitat al món laboral un cop s’acaba la carrera”, assegura. I és que l’interès d’en Robert pel sector turístic i hoteler va començar fa molts anys: “sempre he pensat que és un sector que, a Espanya, pot aportar molt com a país receptor, i pot generar molta ocupació, així com diverses i interessants oportunitats professionals. n

Eloi FORN

EMPRENEDOR

“ViSH, Visit Shanghai Travel Consultants, va néixer a Shanghai el setembre de l’any passat, amb la idea d'oferir serveis personalitzats als visitants de la ciutat. La intenció és donar-ne a conèixer la història i analitzar les particularitats de la societat actual explicant les tradicions, costums i ideologies. Hem creat recorreguts històrics per la ciutat, per entendre’n els orígens, descobrir les etapes històriques dels segles XIX i XX, i veure en directe el desenvolupament actual i els plans de futur. Per això hem format un equip mixt de professionals del sector (xinès-espanyol), per oferir la visió real del país però des d'una vessant més accessible als ulls occidentals, apropant les diferències ideològiques però mantenint les arrels culturals.” Així descriu Eloi Forn, de 30 anys i diplomat en turisme al CETT (1999-2003), el seu projecte. Pel que fa als inicis, “un cop acabat l'any d'estudis de llengua xinesa a la Universitat de Fudan, a Shanghai, volia seguir descobrint a fons la ciutat. Veient que mancaven professionals del sector dirigits al mercat hispà i europeu, vaig iniciar el projecte. Shanghai, una ciutat generalment desconeguda,

acostuma a formar part de tots els circuits turístics de la Xina, però, amb la seva història mil·lenària i com a primera potència econòmica del país, s’hauria de començar a veure com a destí únic.” La visió emprenedora de l’Eloi no té fi: “Sempre hi ha a noves possibilitats per a explorar, idees interessants. Entre mans tinc un projecte per portar el concepte ViSH a Barcelona, i fer conèixer la riquesa de la Ciutat Comtal al mercat xinès”. Pel que fa a la relació amb el CETT, diu que “en un futur no massa llunyà, tindrem la possibilitat d'oferir estades a estudiants que tinguin interès per la Xina”. Els recomana “ser capaços d’enfrontar-se a projectes complexos i desconeguts, sense por als reptes; estudiar idiomes, fer pràctiques a diferents empreses nacionals i internacionals i, sobretot, treballar en un país estranger. El sector turístic s'està globalitzant cada dia més, i és imprescindible que els professionals tinguin una visió internacional de la realitat”. n

Internacional

Alumnes de l’EUHT CETT-UB i de l’INHOLLAND UNIVERSITY de Diemen desenvolupen conjuntament els PFG L’Escola Universitària d’Hoteleria i Turisme CETT -UB participa en un projecte interuniversitari amb l’Inholland University de Diemen (Holanda), per tal que els estudiants d’ambdues universitats desenvolupin conjuntament els projectes finals de grau. Durant el segon semestre del curs 2009-10, una vintena d’estudiants participen en la realització de dos treballs fi de carrera: un de vinculat a l’oferta del turisme de golf a Catalunya, i l’altre, sobre la del wellness com a producte tu-

rístic a la ciutat de Barcelona. L’objectiu principal d’ambdós estudis és l’anàlisi de correlació entre les característiques de l’oferta amb els requeriments de la demanda de la potencial clientela holandesa. En aquest sentit, els estudiants de l’EUHT CETT-UB s’encarreguen de la realització de l’anàlisi de l’oferta, mentre que els de l’Inholland University focalitzen el treball en l’estudi del perfil de la demanda. La finalització dels treballs coincidirà, el mes de juny, amb un “Final Meeting” presencial a la seu de l’EUHT-CETT-UB entre tots els estudiants. La trobada no només inclou unes jornades de treball en què l’alumnat prepararà i presentarà conjuntament les conclusions dels estudis, sinó que, a més, es complementarà amb visites professionals en empreses dels subsectors objecte dels estudis. L’aposta de l’EUHT CETT-UB per la col·laboració amb l’Inholland University forma part dels objectius estratègics d’internacionalització del Grup CETT per a la millora de les competències professionals dels estudiants. n

Antic alumnat del CETT ARREU DEL MÓN... José MARTÍ L’actual gerent general de l’Hotel Intercontinental West Miami, de 5 estrelles, 265 habitacions, 10 sales de conferències... i tots el serveis d’un hotel de luxe, té 44 anys i el 1989 va obtenir la titulació de TEAT al CETT. És José Martí, que també col·labora amb el Corporatiu de Real Hotels & Resorts, com a chairman del Comitè de Màrqueting i Vendes dels 27 hotels, i s’està preparant per ser director d’Operacions de la cadena i fer-se càrrec de l’operació i la coordinació dels establiments del grup. Parlar de l’experiència laboral de José Martí suposa fer un recorregut arreu del món: mentre estudiava va treballar a l’Hotel Barcelona de la Cadena HUSA (recepció, comercial, regidoría de pisos, comptabilitat...), i després va ser director comercial de l’Hotel Almirante de Barcelona. L’any 1990 va marxar a Amèrica. Va treballar 5 anys a Mèxic, a l’àrea de màrqueting i vendes de les cadenes Radisson i Camino Real. Va viure a Monterrey, Tijuana i Chihuahua. El 1995 va desplaçar-se a Costa Rica, per iniciar la trajectòria amb el nou Real Hotels & Resorts i les marques InterContinental, Choice i Marriott, que comencava l’expansió a l’Amèrica Central. “Hi sóc des de fa 15 anys, i hi he desenvolupat

càrrecs de màrqueting, F&B, Rooms Division i Nous Projectes. He estat director de l’Hotel InterContinental San Salvador, de l’InterContinental San Pedro Sula d’Honduras, i de l’InterContinental de Miami. El 20072008 vaig fer un parèntesi per dirigir el famós Hotel Camino Real Polanco (Mèxic), hotel emblemàtic a Llatinoamèrica, amb 700 habitacions, 10 restaurants, salons per a més de 2.000 persones i 1.500 treballadors: una experiència increïble!”. Parla del CETT dient que “vaig sortir molt preparat en coneixements i també va ser primordial el nivell d’idiomes assolit”. En José, que acaba de participar a la Trobada Escola+Universitat+Empresa “amb el propòsit d’incorporar estudiants del CETT en el Programa de desarrollo Gerencial, perquè siguin els futurs directors dels nostres hotels”, recomana a l’alumnat “tenir sempre una actitud positiva, i ganes d’aprendre més. És importantíssima la passió per allò que es fa, la voluntat de millorar cada dia, i estar actualitzats amb les noves tendències -sobretot en revenue i e-comerce. Un bon director d’hotel ha de ser generalista i conèixer, per experiència, totes les àrees; dominar el màxim d’idiomes possible i no tenir por de l’experiència laboral internacional, ja que conèixer diferents tipus de servei hoteler enriqueix el coneixement i obre la possibilitat de poder treballar per tot el món”. Per acabar, un consell: “Que tinguin honestedat, dedicació i ganes d’aprendre, i que cada tasca que desenvolupin la facin pensant com a propietaris, com si l’hotel fos seu”. n

Internacional

10 ANYS d’intercanvi d’alumnat amb léscola francesa UTEC MARNE-LA-VALLÉE Lány 2000 va tenir lloc el primer intercanvi dálumnat dels cicles formatius d´hoteleria amb léscola UTEC Marne-la-Vallée. Des d’aleshores, 224 estudiants del CETT han participat, durant tres setmanes, de l’estada en una de les 33 empreses franceses participants. El CETT sempre ha donat una gran importància a promoure la mobilitat de lálumnat. L’estada a léstranger li permet conèixer la realitat social i laboral del país dácollida, practicar l'idioma i guanyar en experiències pel que fa a l’especialització, gràcies a les pràctiques en empreses. Els resultats d’aquests 10 anys d’intercanvis són altament satisfactoris i molt valorats pels estudiants, que en molts casos es plantegen realitzar noves estades individuals i de major durada un cop acabats els estudis, amb un contracte laboral. En el cas de la relació entre el CETT i la UTEC, l’alumnat que ha viatjat a França durant aquesta dècada ha estat el dels cicles de cuina i serveis de restaurant i bar, del cicle superior en restauració i, des de l’any 2005, també els del cicle superior en allotjament turístic. Per part de la UTEC, 196 alumnes d’aquestes especialitats han estat al CETT. Un total de 27 empreses col·laboradores de restauració han participat en l’acollida de l’alumnat francès, entre elles l’Hotel Condes de Barcelona, l’Hotel Rey Juan Carlos I, els restaurants ABAC, Ca lÍsidre, Manairó, Saüc i la Fonda Gaig. A França, els estu-

diants del CETT han realitzat pràctiques als hotels Intercontinental, Golf i Royal, i als restaurants Au Pied de Cochon, Chez Jean, La Tour dÁrgent, "Le Cinq”-Hôtel Georges V, Le Procope i Le Train Bleu. Els intercanvis han estat finançats pel programa dájuts del Departament dÉducació de la Generalitat a grups dálumnes de formació professional, per a la realització d’una estada de pràctiques en empreses estrangeres, i han rebut el suport de la Fundació GasparEspuña-CETT. “Les estades permeten a l’alumnat cursar hores del crèdit de Formació en Centres de Treball (FCT) en una empresa d’un altre país”, afirma Àngels Font, cap del Servei de Programes Internacionals de Formació Professional del Departament d’Educació. “Els beneficis són múltiples: més enllà d’adquirir i aprofundir en el coneixement del món productiu d’altres països, es desenvolupen capacitats clau lingüístiques, socials i personals (independència, adaptabilitat, capacitat d’iniciativa, autoestima, etc). Aquestes experiències beneficien també els centres de formació, atès que la dimensió internacional els aporta informació sobre altres sistemes educatius i l’oportunitat d’intercanviar experiències i bones pràctiques. Tot això es tradueix en una millora de la qualitat del sistema educatiu i de l’entorn productiu, en tant que introdueix elements innovadors als continguts de formació.” n

18 alumnes estudien a l’estranger en el marc del programa Erasmus Enguany, 19 estudiants del grau en turisme del CETT han pogut gaudir d’una estada a l’estranger, en el marc programa europeu Erasmus. Onze ho han fet durant el primer semestre i sis en el segon, a l’École Supèrieure de Commerce La Rochelle (França), la Haaga-Helia University of Applied Sciences de Helsinki (Finlàndia), la Inholland Diemen (Holanda), la NHTV Breda (Països Baixos), la Hoschschule Bremen (Alemanya), la Stavanger University (Noruega) i a la Klaipeda University (Lituània) . Els dos alumnes restants han fet l’estada a la Université de Québec à Montréal (Canadà), gràcies al conveni bilateral del CETT amb aquest centre docent. Hem parlat amb alguns dels estudiants que ja han tornat. La Gemma Albert, de 24 anys, ha fet l’estada a la University of Stavanger (Noruega), durant 4 mesos i mig. Diu que “ha estat una experiència genial, formidable i única. Poder viure i veure com es viu en un altre país t’enriqueix. Estudiar en un altre centre et permet experimentar una altra forma d’ensenyar, millor o pitjor, però de la qual, en qualsevol cas, aprens. I és que l’experiència Erasmus t’ofereix l’oportunitat d’aprendre o millorar un idioma, conèixer millor i entendre la gent d’altres països (un fet molt enriquidor per a estudiants de turisme)... Recomano a tothom que aprofiti l’oportunitat que et dóna el CETT.” En Marc Vilà i la Susana Martín han realitzat l’estada a Finlàndia, a la Haaga-Helia, durant 4 mesos, i també recomanen l’experiència. En Marc, de 25 anys, diu que l’experiència Erasmus “ha estat molt positiva, increïble, emocionant, recomanable, enriquidora, tant en l’àmbit acadèmic com personal. He vist una forma d’aprenentatge totalment diferent, he millorat en l’idioma, he fet grans amistats d’arreu del món, he viatjat molt, he conegut llocs increïbles, paisatges únics, noves cultures diferents a la nostra i he après a viure sol. En menys d’una setmana ja em sentia com un d’ells -són gent molt acollidora i agradable-. Costa prendre la decisió de fer l’estada, però un cop allí tot és molt més fàcil del que sembla”. La Susana Martín Martí, de 23 anys, ho confirma: “Tot han estat avantatges. Vius, descobreixes i entens amb el temps els trets i les tradicions d’una cultura diferent, el que et permetrà poder-los relacionar en el futur amb possibles clients o demandes. Vius moments especials (com ara veure una aurora boreal, banyarte a l’Àrtic amb la platja nevada, donar de menjar als rens... El que és segur és que un programa de mobilitat internacional com l’Erasmus és molt més que un viatge d’estudis, és una experiència única que cadascú decideix com viure-la. Si hi vas amb mentalitat positiva aprens molt. Des del meu punt de vista pràcticament no hi ha aspectes negatius, i si n’hi ha algun, crec que es compensa.” n

La Recepta Faves a la catalana, en memòria de la Sra. Ramona Closa Recepta per a 4 persones

Ingredients 1 kg de favetes petites, 1/4 l d´oli d’oliva, 2 tomàquets madurs, 1/2 copa d’anís, 1/2 copa de menta, 4 grans d’all, 1 ceba, 2 fulles de llorer, 3 botifarres negres, 3 botifarres blanques, 1/2 kg de cansalada viada, 1/2 l de brou.

Sra. Ramona Closa (Hostal d’en Jaumet)

Elaboració i muntatge Fem el sofregit (només l’enrossim), hi posem la carn i deixem que es cogui lentament. A continuació hi afegim l´anís, la menta i el brou de les faves que haurem bullit prèviament. Quan hagi arrencat el bull, ho col·loquem en una cassola de terra amb les faves, rectifiquem de sal i hi afegim les fulles de llorer. Deixem que faci xup-xup durant una hora, i ho servim en una cassola de fang o un plat soper. n

Coneguem Catalunya

EL ROMÀNIC DE LA VALL DE BOÍ compleix 10 ANYS com a Patrimoni Mundial de la Humanitat El 2010 és un any de celebració a la Vall de Boí, ja que es compleixen 10 anys des que el 30 de novembre de l’any 2000, la UNESCO va inscriure el conjunt romànic català de la Vall de Boí a la llista dels llocs considerats Patrimoni Mundial. Per commemorar l’aniversari, el Patronat de la Vall de Boí i el Centre del Romànic de la Vall de Boí han preparat un complet programa d’actes culturals i lúdics que tindran lloc durant tot l’any. La primera iniciativa és la presentació oficial d’un logotip amb motiu de l’aniversari i un titular, que actuarà de concepte paraigua de totes les accions. El marc ideal per a un conjunt monumental únic El 30 de novembre de l’any 2000, quan les nou esglésies romàniques de la Vall de Boí van ser declarades Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO (el conjunt de temples dels segles XI i XII format per les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll, Sant Joan de Boí, Santa Eulàlia d’Erilll la Vall, Sant Feliu de Barruera, la Nativitat de Durro, Santa Maria a Cardet, l'Assumpció de Coll i l’ermita de Sant Quirc de Durro), les seves campanes van repicar a l’uníson i feren sortir al carrer tots els habitants dels pobles

d’aquesta part del Pirineu lleidatà. "Un exemple pur i homogeni" -va declarar en el seu dia el comitè de la UNESCO- del que és l’art romànic en el seu entorn natural. I és que la vall ofereix un marc rural incomparable que atorga un valor afegit a la bellesa pròpia del Romànic i a la conservació del conjunt patrimonial, essent alhora un dels aspectes que dóna identitat al municipi de la Vall de Boí. Així, la celebració del desè aniversari servirà per donar a conèixer millor la riquesa de la Vall en el seu conjunt i mostrar al món com els seus habitants l’han sabut conservar sense renunciar a les comoditats ni a una de les principals fonts d’ingressos de la zona: el turisme. El Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el balneari de Caldes de Boí, les pistes d’esquí de Boí Taüll Resort són, juntament amb el conjunt d’esglésies romàniques, els principals atractius turístics de la Vall. n Més informació: Centre del Romànic de la Vall de Boí: www.centreromanic.com Tel. 973 69 6715 Patronat de la Vall de Boí: www.vallboi.com

Estudis i investigacions

Viatjant a les ALBORS del TURISME El projecte final de màster elaborat per Marcos Vecino, alumne de la formació en gestió turística del patrimoni cultural i natural del curs 2008-09, es va centrar en el turisme en l'època de la Generalitat republicana. A continuació mostrem les principals línies d’aquesta recerca. La historiografia turística ens permet desenterrar les nostres arrels i orígens com a territori turístic. En el cas de l’estudi de la gestió turística de Catalunya anterior a la Guerra Civil espanyola, realitzat per Marcos Vecino (vegeu el resum adjunt del projecte), les fonts bibliogràfiques existents -i en general sobre el turisme- eren molt minses i fragmentades. Això feia realment difícil obtenir una concepció conjunta de la tasca turística exercida pels poders públics en el període d’autonomia que es va donar als anys trenta del segle XX, amb la dificultat afegida de la creença errònia en l’imaginari col·lectiu que el turisme es va formular a partir del turisme costaner –de sol i platja– o de masses dels anys cinquanta. Això suposava un repte i una oportunitat immillorable per desfer l’error preconcebut de la societat envers el fenomen turístic i la seva gestió sobre el territori català, i per desenteranyinar l’evolució i les circumstàncies que van envoltar la política turística de la Generalitat republicana; també per abocar llum envers la gestió turística catalana i servir com a eina de formació i coneixement, aportant una dosi més a l’unificació de la historiografia turística de Catalunya. Un cop realitzat l’estudi i amb la perspectiva del temps, es pot dir que els poders públics de l’època van exercir la primera gestió seriosa i professional del turisme català en la història, creant un precedent turístic i un mirall on reflectir-se; una gestió no exempta d’un gran esforç institucional que, malgrat tenir una vida molt curta –només 4 anys-, va posar les bases teòriques i administratives turístiques del que, dècades després, es convertiria en un fenomen de masses, sobretot a la Costa Brava. Es va assumir la tasca de coordinació atorgada pel Patronat estatal, amb l’Oficina del Turisme de Catalunya, i es va diversificar l’oferta turística, amb un discurs turístic sorprenent, ple de vitalitat i modernitat. Era una primerenca gestió regional dels recursos turístics de Catalunya, quan el turisme només era un fenomen bucòlic, allunyat del que es començà a donar a partir de la democratització del turisme a Europa. La present investigació pretenia unir totes les aportacions existents per fer palesa l’existència d’un període en què uns polítics van treballar a base d’intuïcions i premonicions però, sobretot, van tenir el valor de comunicar que Catalunya s’havia de posicionar en el mercat turístic, fet que va originar una tasca pionera en l’ordenació, la planificació i la gestió dels recursos turístics del territori. El treball pretén fer comprendre l’esforç realitzat per part dels polítics catalans per obtenir, del Govern republicà, un percentatge en la gestió i ordenació del turisme a Catalunya, i en el seu des-

ELS PRIMERS ANYS DE TURISME CATALÀ. L’OBRA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA REPUBLICANA (1931-1936) El primer govern de la Segona República espanyola semblava, en un primer moment, més aviat escèptic pel que feia a les possibilitats del futur desenvolupament del turisme a Espanya. Així, no és gens estrany que ben aviat s’entaulessin negociacions entre Madrid i Barcelona, el resultat de les quals es va concretar en un conveni (sempre tenint en compte que l'Estatut d'Autonomia encara no havia estat aprovat), amb el qual la Generalitat de Catalunya s’afanyava a suplir, amb una actuació decidida, l’actitud vacil·lant i recessiva adoptada pel govern de Madrid respecte al sosteniment dels seus serveis de turisme. Formalitzat l’acord (el primer de juny de 1932) en virtut del qual el Patronat Nacional del Turisme conferia la seva representació a la Generalitat de Catalunya, aquesta institució no va trigar a adoptar les disposicions necessàries perquè resultés efectiu l’exercici d’aquella delegació de funcions. En la reunió del Consell Executiu de la Generalitat del 6 de juny de 1932 i a proposta del conseller d’Economia i Treball, Manuel Serra i Moret, es van adoptar una sèrie d’acords, entre els quals cal remarcar l’organització de les competències i el nomenament d’Ignasi Armengou i Torra com a director dels serveis i les oficines de turisme cedides en usdefruit pel Patronat Nacional de Turisme. El conjunt de serveis turístics, dels quals tenia cura la Generalitat, es va englobar sota la denominació d’Oficina de Turisme de Catalunya. Primerament, l’Oficina va dependre del Departament d’Economia i Treball, i en desdoblar-se aquest, va passar al d’Economia i Agricultura i, a partir de maig de 1935, del d’Obres Públiques. Per decret del 10 de juny de 1933 es va declarar corporació oficial a Catalunya el Patronat de Turisme de Catalunya, amb caràcter d’òrgan consultiu del Govern de la Generalitat. Del maig de 1935 a les eleccions de febrer de 1936, es van produir canvis importants en l’estructuració dels serveis de turisme, centrats en una nova corporació oficial —la Touring Associació de Catalunya—, a la qual fou adscrita l’Oficina de Turisme de Catalunya, mentre es retirava el caràcter oficial al Patronat de Turisme. Al cap d’uns pocs mesos, abans que esclatés la guerra civil, que va posar fi a aquest període republicà, es tornà a l’estructura anterior. Marcos Vecino

Estand del Saló del Turisme i l'Esport (1934)

envolupament i estructuració durant el període, malgrat les circumstàncies històriques (polítiques, econòmiques, socials i ambientals) i les que van envoltar el procés d’adaptació del turisme a les particularitats de la societat catalana. n

Estudis i investigacions

La transposició de la DIRECTIVA de SERVEIS en el MERCAT INTERIOR (DSMI) La Directiva Bolkestein va ser la denominació d’origen amb què fou coneguda la vigent Directiva Europea de Serveis, presentada per la Comissió Europea el febrer de 2004 i aprovada el 12 de desembre de 2006, entrant en vigor el 28 de desembre del mateix any (Directiva 123/2006/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre). El passat 28 de desembre va finalitzar el termini de tres anys de què disposaven els estats membres per a la transposició d’aquesta Directiva, que té com a objectiu la creació d’un mercat interior de serveis dins la Unió Europea. La mencionada és una directiva marc que pretén liberalitzar la circulació de serveis dins la Unió Europea de manera similar al que ja es va fer amb els béns. Pretén facilitar la llibertat d’establiment dels prestadors de serveis en altres estats membres i la llibertat de prestació de serveis entre els estats membres, simplificant els procediments i tràmits d’accés a les activitats de serveis i al seu exercici. La directiva estableix poques normes de caràcter general i deixa en mans dels estats la capacitat de decidir l’aplicació dels seus principis. No contempla alguns àmbits que ja estan regulats per altres normatives comunitàries, com ara els serveis financers o els serveis de transport, entre d’altres. La UE considera la Directiva de Serveis com "una de les peces fonamentals de l'estratègia comunitària d'impuls econòmic i de consolidació del mercat interior que s'han instrumentat en el context de l'agenda de Lisboa", i el seu objectiu com el "d’assolir un autèntic mercat únic de serveis a la Unió Europea a través de l'eliminació de barreres legals i administratives que actualment limiten el desenvolupament d'activitats de serveis entre els Estats membres".

Definicions i àmbit d’aplicació La Directiva, en l’article 4, defineix com a “servei” qualsevol activitat econòmica que es faci pel seu compte, prestada

LA TRANSPOSICIÓ DE LA DIRECTIVA El 28 de desembre de 2006 va entrar en vigor la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis al mercat interior (Directiva de Serveis). Els Estats membres disposaven d'un termini de transposició de tres anys, que va finalitzar el 28 de desembre de 2009. Tal com explica el llibre blanc per a la reforma del sector serveis, la transposició de la Directiva de Serveis es presenta a Espanya com un repte i al mateix temps com una gran oportunitat. En efecte, el procés de transposició constitueix una ocasió única per reduir traves injustificades o desproporcionades a l'accés i exercici d'una activitat de serveis en determinats sectors. Per dur a terme una correcta transposició de la Directiva, Espanya ha optat per l'elaboració d'una llei horitzontal de transposició que promogui una aplicació àmplia dels principis generals de la Directiva amb poques restriccions (Llei 17/2009, de 23 de novembre, sobre el lliure accés a les activitats de serveis i el seu exercici). En aquest mateix sentit, les CCAA, en aquelles competències que li són pròpies, estan adaptant les seves normatives, incloses les turístiques, a les noves directives. A Catalunya, el 5 de juny de 2008 va entrar en vigor el Decret 106/2008, de 6 de maig, de mesures per a l'eliminació de tràmits i la simplificació de procediments per facilitar l'activitat econòmica (DOGC núm. 5131 de 15.5.2008). El text modificava una trentena de decrets i ordres, entre els quals es trobava la normativa de turisme.

normalment a canvi d’una remuneració, contemplada en l’article 50 del Tractat. Estem en el camp de les activitats econòmiques que com a principi general han de sotmetre’s a un règim de competència i mercat (article 86.2 del TCE). Les mesures de simplificació que preveu la Directiva han de facilitar considerablement la vida i augmentar la transparència de les PIME i els consumidors quan desitgen proporcionar o utilitzar els serveis en el mercat únic. La Directiva promou l'harmonització de les legislacions dels països membres en àmbits com ara la tutela dels consumidors, les assegurances professionals i la resolució de disputes, i promou la

col·laboració entre les diverses autoritats nacionals i la creació de codis de conducta. La Directiva estableix per als Estats membres 3 línies de treball: • La incorporació de la Directiva de Serveis al Dret intern. • La cooperació administrativa entre Estats membres. Es crearà a tal fi el Sistema d’Informació del Mercat Interior, Internal Market Information system (IMI). Aquesta eina electrònica proporciona un sistema per a l'intercanvi d'informació, de manera que els Estats membres puguin mantenir una cooperació diària més eficaç en l'aplicació de la legislació del mercat interior. • La Finestreta única de la Directiva de Serveis, Point of Single Contacts (PSC), a través de la qual els prestadors de serveis d’altres països de la UE podran trobar tota la informació sobre els tràmits i requeriments necessaris per a l’establiment o prestació dels seus serveis als Estats membres de la UE, així com realitzar aquests tràmits electrònicament. Així mateix, el destinatari del servei tindrà informació sobre el prestador i els seus serveis. Aquest nou marc, teòricament, beneficia especialment les PIME i els autònoms, que proporcionalment suporten més càrregues administratives i més costos d’inici d’activitat. Les finestretes han de garantir que tot prestador disposi d’un únic interlocutor a qui dirigir-se per realitzar tots els procediments i tràmits, i podran estar constituïdes no tan sols per autoritats administratives, sinó també per cambres de comerç, col·legis professionals o organismes privats als quals els Estats atorguin aquesta funció. El nou règim d’intervenció administrativa en el sector serveis substitueix les autoritzacions per declaracions responsables i s’encamina cap a la generalització del silenci positiu i la intensificació de l’Administració electrònica (Nogueira, A., 2009). És un règim que aporta com a important millora una disminució de la burocràcia administrativa. Atès que els consumidors podran contractar prestadors de serveis ubicats en altres estats, les administracions tenen l’obligació d’assessorar i assistir els consumidors que reclamin o tinguin litigis pendents contra prestadors ubicats en altres estats. Així mateix, els usuaris tenen dret a contractar serveis a qualsevol prestador que es trobi en un estat membre de la UE, en condicions de no discriminació per tractarse d’un consumidor d’un país diferent al del prestador.

Una reflexió necessària L’aplicació de la Directiva Bolkestein pot suposar un pas important en l’evolució del sector serveis, a l’eliminar barreres territorials, atorgar seguretat jurídica als consumidors i afavorir la internacionalització dels serveis de petites i mitjanes empreses. També, però, cal fer una reflexió sobre altres conseqüències de la seva aplicació, per les quals ha generat fortes polèmiques. Alguns problemes que podria comportar són, per exemple, una reducció dels drets laborals i retributius o una disminució de la seguretat jurídica en el moment en què les autoritats comencin a legislar i a aplicar la directiva. Els establiments prestadors podran estar operant en virtut d’un silenci, amb els consegüents problemes de seguretat associats. Segons Alba Nogueira, “l’omissió de tota referència a la inspecció administrativa, en un context en el qual la substitució d’autoritzacions per meres comprovacions resoltes amb silenci positiu pot reduir dràsticament la qualitat, seguretat i garanties dels serveis prestats, resulta sorprenent”. Amb l’autoregulació, els controls periòdics i els plans d’inspecció poden ser imprescindibles si es volen donar plenes garanties als usuaris consumidors, que han de disposar de mecanismes de reclamació també davant d’empreses amb seu en altres països. Els requisits normatius poden ser diversos segons quina sigui l’administració competent, fet que pot generar conflicte en cas d’incompliment d’un prestador que no tingui seu física en un determinat territori. Cal considerar també els efectes sobre la protecció de la llengua que suposa disposar de l’habilitació d’una administració que no contempli la protecció de la llengua pròpia d'un país com ara Catalunya. És important reflexionar si amb l’aplicació de la Directiva es millora o no la competitivitat de les empreses i l’eficàcia de les administracions, si s’ofereixen les garanties necessàries als consumidors, i si queden disminuïdes les competències autonòmiques en àmbits com ara el turisme. També cal remarcar que, en igualtat de condicions per a tothom, es poden trobar clars avantatges en la simplificació administrativa i en la facilitat d’establiment en altres mercats. n Maria Abellanet i Meya Directora general del Grup CETT Nota: En propers articles desenvoluparem l'impacte de la DSMI en les diferents normatives turístiques a Catalunya

Bibliografia i recursos en línia • Fortes, M. (2009). «La libertad de establecimiento de los prestadores de servicios en el mercado interior bajo el nuevo régimen de la Directiva 206/123 de 12 de diciembre», a De la Quadra-Salcedo, T. (Coord.). València: Marcial Pons. • Linde, E. (2008). “Libertad de establecimiento de los prestadores de servicios en la Directiva relativa a los servicios en el mercado interior” a Revista de Derecho de la Unión Europea. Núm. 14 (2008) p. 83-101. • Nogueira, A. (2009). “Simplificación administrativa y régimen de control previo administrativo de actividades de prestación de servicios. ¿Hay espacios para los derechos linguisticos?”, a Revista de Llengua i Dret. Núm. 52 (2009). • Text de la Directiva Bolkestein. Text íntegre de la Directiva 2006/123/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, relativa als serveis en el mercat interior [Diari Oficial L 376 de 27.12.2006]. Consultat el 28/02/2010 a http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?

uri=OJ:L:2006:376:0036:0068:es:PDF • Texto de la Ley ómnibus - Ley 25/2009, de 22 de diciembre, de modificación de diversas leyes para su adaptación a la Ley sobre el libre acceso a las actividades de servicios y su ejercicio. Publicada al BOE núm. 308, de 23 de desembre de 2009. Modifica 47 lleis estatals per adaptar-les als principis de la Directiva Bolkenstein, recollits en la Llei paraigua. Consultat el 28/02/2010 a http://www.boe.es/boe/dias/2009/12/23/pdfs/BOE-A-2009-20725.pdf • Derogación de normas de turismo estatales por la Directiva Bolkestein - Real Decreto 39/2010, de 15 de enero, por el que se derogan diversas normas estatales sobre acceso a actividades turísticas y su ejercicio. Publicat al BOE núm. 30, de 4 de febrer de 2010. Consultat el 28/02/2010 a http://www.boe.es/boe/dias/2010/02/04/pdfs/BOEA-2010-1704.pdf

Estudis i investigacions

El rol de LA CREATIVITAT en les ciutats turístiques Actualment, els espais de creativitat són dels més visitats per part dels gestors d’empreses i activitats turístiques. Partint d’aquesta realitat, el passat mes d’octubre es van celebrar, als salons de l’Hotel Alimara, les jornades de turisme en les ciutats “La creativitat en les ciutats turístiques: des de l’imaginari de Cerdà”, una iniciativa de l’EUHT CETT-UB (ACE Cultura, Turisme i Territori) i del Departament d’Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Les Jornades, que van comptar amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, Turisme de Barcelona i la Direcció General de Turisme de la Generalitat de Catalunya, tenien com a objectiu donar a conèixer solucions creatives en la gestió turística de les ciutats, identificar com la creativitat es defineix en l’operativa diària de les zones urbanes i explorar els camps on proporciona nous productes i permet establir nous límits en la gestió turística, tot descobrint alhora l’imaginari de Cerdà en la realitat de la Barcelona d’avui. A l’acte es van inscriure més de 110 persones i hi van participar professionals dedicats a l’ordenació i la gestió dels espais urbans, polítics responsables de turisme, tècnics i gestors turístics d’entorns urbans i metropolitans, que van exposar els seus punts de vista sobre els diversos blocs temàtics en què es van dividir les jornades: • La creativitat en la gestió del turisme a les ciutats Aquest bloc va comptar amb la presència com a ponents d’un referent internacional en la matèria, el professor Jean Pierre LozatoGiotart, de la Universitat de La Sorbonne (París, França), i del geògraf urbà Jordi Borja, una de les veus més qualificades en l’anàlisi de l’evolució de les ciutats arreu del món. Pel que fa a la taula rodona posterior, hi van participar els dos conferenciants, Enric Truñó (coordinador del Pla Estratègic del Turisme Barcelona 2015) i la professora Carme Miralles, geògrafa urbanista de la Universitat Autònoma de Barcelona. • L’imaginari de Cerdà en la Barcelona turística d’avui La figura d’Ildefons Cerdà va ser la protagonista del segon bloc, com a magnífic exemple de la temàtica general de les Jornades (la creativitat a l’hora de visionar el creixement d’una ciutat) i la celebració enguany de l’Any Cerdà. Ambdós aspectes es van tractar en

la presentació de la figura de Cerdà per part de l’historiador Daniel Giralt-Miracle i en la posterior taula rodona, en la qual tant aquest com els arquitectes Miquel Coromines i Ricard Pié, i la geògrafa Mercè Tatjer, van realitzar una profunda reflexió pedagògica sobre Cerdà. Van analitzar la manera com l’enginyer va projectar la ciutat de Barcelona, i com la Barcelona d’avui en dia encara n’aprofita l’imaginari, més enllà de la lectura urbanística del pla i aprofundint en les condicions socials projectades en una realitat ciutadana molt monopolitzada per l’activitat turística. • Les cròniques d’iniciatives creatives en ciutats turístiques El tercer bloc va tenir en compte les diferents trobades de reflexió que s’han celebrat al nostre territori entorn de la creativitat, el turisme i la ciutat. Així, diversos representants van exposar les diferents propostes creatives generades sota aquests tres conceptes: les ciutats gastronòmiques (Xavier Medina), el simposi “Marca Ciutat” (Pau Canaleta), les Ciutats Creatives (JM Llop), Turisme XXL (Ricardo Falcó) i les Ciutats de Cinema (Eugeni Osácar).

Finalment, com a conclusions de les Jornades es va destacar que les estratègies de desenvolupament humà troben el seu màxim interès i resultats en la ciutat i en la força del fet urbà. Les estratègies més proactives posen l’èmfasi del desenvolupament urbà en la suma dels valors del patrimoni sociohistòric de la ciutat, amb la necessitat de renovació constant a partir de la capacitat pròpia d’innovació en el coneixement. La qualitat d’una ciutat radica en el seu genius loci, essent el Genius la base del concepte de creativitat urbana. La creativitat es dóna en un procés individual, però és en la coincidència d’un estat social i comunitari de generació de noves idees, propostes... quan és més eficient i transformadora de les societats urbanes. La consciència dels recursos a disposició i el desig de nous valors genera un estat proactiu i fèrtil per a la modernització de la gestió de les ciutats i, en ella, la de tots els aspectes fonamentals per al seu desenvolupament. Parlar de creativitat urbana és referir-se a la coincidència i sinergies entre actors urbans diversos, interactuants i proactius, interessats per la qualitat de vida de la ciutadania, més enllà dels interessos personals o de lobbys corporatius. Per això, a part del sectors clàssics del desenvolupament econòmic, la creativitat urbana diposita en les indústries culturals, en la gestió del turisme i en la participació ciutadana, els eixos centrals d’una política cultural renovada, per contribuir a la generació i atracció de talent que dugui al desenvolupament socioeconòmic de la comunitat-ciutat. n Més informació: www.cett.es/ace-tct

TOT FLAIX La universitat russa DSTU i el CETT signen un acord. Entre el 25 i el 27 de novembre passat, el CETT va ser convidat per la Universitat DSTU, Universitat Tècnica del Don, a Rostov (Rússia), amb l’objectiu d’establir relacions comercials i acadèmiques entre ambdós centres. Fruit de la trobada, el CETT i la DSTU van signar un conveni de col·laboració per fomentar l’intercanvi d’alumnat, el desenvolupament de coneixement conjunt en el camp del turisme, la comercialització de programes a mida per als estudiants i la possibilitat d’organitzar seminaris de cultura russa al campus del CETT, entre d'altres iniciatives. També es va aprofitar l’ocasió per celebrar diverses reunions amb empresaris turístics del mar Negre i el mar d’Azov.

El CETT visita la universitat mexicana UDEM. Durant la setmana del 15 al 20 de febrer, David Peguero, com a representant del CETT, va viatjar a Monterrey (Mèxic), per assistir a una sèrie de fires educatives sota el títol Study Abroad. El CETT va ser present a les fires internacionals de les prestigioses universitats mexicanes ITESM Tecnológico de Monterrey, UR Universidad Regiomontana i UDEM Universidad de Monterrey, que formen part d’un grup d’elit de centres de l’Amèrica Llatina. El CETT va oferir a aquestes institucions els productes formatius per a graduats i els programes d’estiu per als pregraduats, atès que les citades universitats fomenten entre l’alumnat la necessitat d’incorporar al pla formatiu una estada acadèmica de caràcter internacional. L’Escola també va ser convidada a participar en diverses sessions acadèmiques, durant les quals es va comprovar l’alt nivell acadèmic de l’alumnat. Conveni de col·laboració entre el Grup CETT i l’Istituto Europeo di Design pel curs Food Event Design. El propòsit del conveni és desenvolupar un programa formatiu conjunt dirigit als professionals dedicats a l’organització d’esdeveniments i actes, on l’alimentació, els àpats o els productes gastronòmics en són protagonistes. La metodologia del curs, que es va iniciar el 23 de febrer a l’IED, comprèn teoria del concepte, tipologies de l'esdeveniment, història de l'art culinari, recerca de referències en la cultura, exercicis de caràcter pràctic, cates a l'Aula Sensorial del CETT, classes magistrals amb xefs i gastrònoms de referència... i finalitzarà amb l’organització d’un esdeveniment per una empresa. D’altra banda, gràcies a un altre acord entre Àgora BCN i l’Istituto, la residència prestarà el servei d’allotjament a l’alumnat del centre que vingui de tot el món.

Professorat i alumnat del CETT, de nou a Alimentaria. Alimentaria 2008

Un cop més, l’Escola d’Hoteleria del CETT va col·laborar amb la fira Alimentaria 2010, que es va celebrar entre el 22 i el 26 de març al recinte de Gran Via de Barcelona. L’EH CETT va participar en diferents mostres: a BCN Vanguardia, a la final del concurs Cocinero del Año i en diverses activitats emmarcades en l’espai “Taste & Flavours of Spain” (seminaris i tasts, barra de tast d’olis gourmet, barra de tast de vins espanyols, restaurant Ibérico en compañía, etc.).

Propera Assemblea General d'Euro-Toques España.

Els dies 16, 17 i 18 de maig és previst que tingui lloc, a les instal·lacions de la Fundació Alícia, a Sant Fruitós de Bages, l'Assemblea General d'Euro-Toques España. El passat 24 de gener, Vinyet Capdet, cap de lÀrea de Restauració de l’Escola d’Hoteleria del CETT i delegada provincial a Barcelona de l'Associació Euro-Toques, va assistir a l’Assemblea General Euro-Tques Internacional que es va celebrar a Luxemburg, en qualitat de representant d’Euro-Toques España.

Inauguració de la Trobada de l’any 2009

La IV Trobada Gastronòmica, el maig. Durant una setmana, del 17 al 21 de maig, l'EHT CETT serà l’espai d'enllaç entre l’alumnat que es prepara per formar part del sector i els professionals de la cuina, el servei de restaurant i la recerca gastronòmica. El calendari d'activitats inclou xerrades, tallers, demostracions de cuina i tasts de productes de qualitat, a càrrec de rellevants personalitats del món de la restauració.

Recursos turístics • Abreu, J.C. La industria de las reuniones o el "solomillo" del turismo. Madrid: Fundación Promoción Turismo de Negocios, 2009.

• Eguizábal, R. Industrias de la conciencia. Una historia social de la publicidad en España (1975-2009). Barcelona: Península, 2009.

• Altinay, L.; Paraskevas, A. Planning research in hospitality and tourism. Oxford: Elsevier, 2008

• Gascón, J. El turismo en la cooperación internacional. De las brigadas internacionalistas al turismo solidario. Barcelona: Icaria, 2009.

• Molinas, Ll. Costa Brava plató de cinema.

• International Tourisme XXL. Barcelona: Generalitat, 2009.

• Otero, M. T. Protocolo y organización de

• Jamal, T.; Robinson, M. The SAGE handbook of tourism studies. Los Angeles: SAGE, 2009.

• Ramos, J.M.- Vinos internacionales. Barcelona:

• Atles de turisme a Catalunya. Mapa nacional de l'oferta i els productes turístics. Barcelona: Generalitat, 2009 • Brisciani, R. El secreto de un restaurante magnético. Estella (Navarra): La revista de Pizza & Restauración italiana, 2009 • Cirdón, F. Cocinar hizo al hombre. 7ª ed. Barcelona: Tusquets, 2009.

• Ludberg, C.C.; Young, C.A. The hospitality

case manual. Developing competencies in critical thinking and practical action. Londres: Prentice-Hall, 2009.

Girona: Ullyssus, 2009.

eventos. Barcelona: UOC, 2009.

Scyla, 2009. • Latiesa, M.; Puertas, I.; Paniza, J.L. El turismo en el Mediterráneo. Posibilidades de desarrollo y cohesión. Madrid: Ramón Areces, 2009.

L’Atles del Turisme a Catalunya. Mapa Nacional de l’Oferta i els Productes Turístics Departament d’Innovació, Universitats i Empresa de la Generalitat de Catalunya L’Atles del Turisme a Catalunya constitueix la resposta específica al compliment de l’Acció 2.1 del Pla Estratègic del Turisme a Catalunya (2005-2010). L’obra, pionera a l’Estat espanyol, posa a l’abast del sector turístic una informació completa i territorialitzada de l’oferta i els productes turístics de Catalunya. L’Atles proporciona una visió integradora de l’estat actual del turisme català, de les capacitats actuals i futures dels diversos subsectors, i de les millores d’atractiu turístic d’un territori concret. Alhora esdevé una potent eina de treball i gestió, ja que permet identificar els punts forts i els punts febles i els principals reptes i amenaces que ha d’afrontar el turisme català en el context actual, les actuacions prioritàries, i facilitar la coordinació i la col·laboració interadministrativa, sectorial i intersectorial. En la realització de l’Atles del Turisme a Catalunya hi han participat més de 40 especialistes de 13 institucions diferents –8 universitats catalanes, 2 internacionals i 6 organismes universitaris i empresarials–, que han radiografiat l’estat de cadascun dels segments del turisme català. El contingut de l’obra s’ha dividit en dues parts: la primera analitza i avalua els usos i els productes turístics relacionats amb el patrimoni natural i cultural de Catalunya; i la segona, conté un exhaustiu anàlisi sectorial i territorial de l’oferta i la demanda turística del país.

• Tesone, D.V. Handbook of hospitality human

resources management. Oxford: Elsevier, 2008.

International Symposium Tourism XXL Manuel Gausa, Silvia Banchini, Luis Falcón Intelligent Coast Intelligent Coast presenta, en aquesta obra, la investigació objecte del debat produït arran del segon Simposi Internacional dedicat al Turisme XXL i als processos d'innovació urbana en metropolis turístiques, que va tenir lloc a Barcelona l’any passat. La trobada va permetre una reflexió, conjuntament amb els agents implicats en els processos de presa de decisió, sobre els criteris qualitatius d'actuació en les grans concentracions urbanes turístiques d’Europa. Quins són, avui dia, els indicadors per mesurar el grau d’innovació urbana i el nivell de competitivitat d’una metròpoli turística dins d’un mercat que busca una diferenciació qualitativa, més que el superàvit quantitatiu? Barcelona, cas de l’estudi central del debat, ha estat una experiència de gestió local reconeguda arreu, que ha tractat de combinar la millora de les infraestructures i l’equipament urbà, la correcció de les desigualtats socials de la ciutat, la qualitat de vida, el disseny destinat a millorar l’espai urbà, la descentralització cap als districtes i entitats autònomes i la participació ciutadana. Ara, vol ser una metròpoli creativa i turística que accepta el repte de reinventar-se a través d’un nou relat, capaç de traçar els nous criteris per a un model urbà amb qualitat de vida i coherent amb la seva vocació de destinació turística. El nou relat parteix de les 6 “T” d’excel·lència de les ciutats innovadores: Territori, Turisme, Temps, Tecnologia, Talent i Tolerància.

HER&MUS. Heritage & Museography. Núm. 2. Podeu trobar tota la informació sobre el segon monogràfic de la revista a la pàg. 23 d’aquest Tot CETT.

Àmbit estatal, comunitats autònomes, províncies i regions turístiques www.turismo.navarra.es/esp/home www.gastroteca.cat www.costablanca.org www.diputaciondezamora.es • www.helcom.es/patronato/index.html www.nowinterblues.com www.haztefandecatalunya.com www.turismodeportugal.pt www.catalogne-midipyrenees.eu

Àmbit local www.lloretdemar.org www.turismepriorat.org www.zamoravision.tv www.castelldefelsturisme.com www.enkartur.net www.baixgaiaturistic.cat www.vitoria-gasteiz.org www.sitges.cat • sitgestur.cat

Sector privat

Sector públic

Pàgines web preseleccionades de la XXVI edició dels Premis Alimara Grans empreses www.nnhotels.com www.oceanhotels.net www.denit.com www.parador.es • www.paradores.tv www.murmuri.com

Pimes i altres www.rutaslegadoandalusi.es www.ub.edu/mapaturismecat www.monstbenet.cat experiencias.barcelonahotels.es www.nekatur.net www.travelfriends.es www.bestdive.es www.cartavariada.com

ABRIL 2010. Segona etapa - Núm. 19

www.cett.cat

Joan Gaspart Entrevistem el president del Consorci Turisme de Barcelona i del Grupo Husa

La Responsabilitat Social Empresarial en el CETT

Estudis i investigacions Viatjant a les albors del turisme El rol de la creativitat en les ciutats