Què aprendrem?
ARI
ISCIPLIN
INTERD
SITUACIÓ D’APRENENTATGE OBJECTIU EN ACCIÓ
ODS
PÀG.
1
Feim ciència!
2
Classificam… per protegir
8
26
• Situació d’aprenentatge: A partir d’un fet observable (com es dissol el cacau en pols) s’acosta la ciència a la vida quotidiana. • Objectiu en acció: Utilitzam eines científiques per resoldre el misteri del cacau en pols.
• Situació d’aprenentatge: Una sortida a un entorn pròxim a l’escola farà reflexionar l’alumnat sobre la necessitat de classificar i organitzar els éssers vius per poder protegir-los. • Objectiu en acció: Cream la nostra proposta de classificació que ajudi a conservar espècies que s’han fotografiat durant una excursió.
Educació de qualitat
Vida d’ecosistemes terrestres
REPÀS TRIMESTRE 1
3 4
Coneixem el nostre cos
Cuidam la nostra salut
48
70
• Situació d’aprenentatge: Un grup d’al·lotes i d’al·lots han trobat uns trucs a Internet per cuidar els seus cossos. • Objectiu en acció: Exploram el cos humà per entendre com funciona i decidir si els trucs que ha trobat el grup a Internet són fiables o no.
Salut i benestar
• Situació d’aprenentatge: Una al·lota, na Sandra, té molta por a posar-se malalta i decideix no sortir de l’habitació. • Objectiu en acció: Preparam arguments i escrivim una carta per convèncer na Sandra que surti de la seva habitació.
Salut i benestar
REPÀS TRIMESTRE 2
5
Experimentam amb la matèria i amb l’energia
6
Feim projectes... … cercam solucions
92
112
• Situació d’aprenentatge: Una al·lota, n’Eli, analitza la quantitat de recursos que va utilitzar en la seva darrera festa d’aniversari per veure com pot millorar la següent. • Objectiu en acció: Analitzam com utilitzam els recursos materials i energètics per dissenyar una proposta que millori la sostenibilitat en les nostres vides. • Situació d’aprenentatge: Una al·lota està enfadada perquè pensa que el món està mal fet. Enumera la quantitat de problemes des de la seva perspectiva d’al·lota jove. • Objectiu en acció: Preparam una fira on mostrarem els projectes que hem dissenyat per lluitar contra els problemes del nostre món.
REPÀS TRIMESTRE 3
Producció i consum responsables
Ciutats sostenibles
SABERS PER: APRENDRE, APLICAR I INVESTIGAR
• • • • • •
El mètode científic La recerca d’informació El disseny d’experiments L’anàlisi de les dades i la seva interpretació La difusió dels resultats de la investigació El pensament computacional
Activitats per treballar competències • Respostes per a tots? • Cercant informació. Però, què és el cacau? • La meva professió: tècnica de laboratori • La meva professió: ecòleg • Comunicant la ciència • Mira com pens: Posa un algoritme a la teva vida!
• • • • • •
Les funcions vitals Els nivells d’organització Els cinc regnes Moneres, protoctists i fongs El regne de les plantes El regne dels animals
Activitats per treballar competències • Hem d’ordenar això! • De qui és aquesta cèl·lula? • Els éssers vius tenen «nivell». • La meva professió: botànica • Classificam animals • Mira com pens: L’ús de condicionals
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · La nostra cimera pel clima: Equip d’investigació
• • • • • •
Nutrició, aliments i nutrients La digestió, la respiració, la circulació i l’excreció La funció de relació. Els sentits El sistema nerviós L’aparell locomotor Els aparells reproductors
• La salut i la malaltia • Les malalties infeccioses i no infeccioses • El diagnòstic i el tractament de les malalties • La prevenció de les malalties • El sistema sanitari • Una nova pandèmia
Activitats per treballar competències • La meva professió: nutricionista • El viatge mític de la brisa, de Corpus a Pululung • Alarma a l’escola! • Què passa aquí fora? • Superconnecats • Com estam canviant! • Mira com pens: Faig un model: L’autopista digestiva Activitats per treballar competències • Influeix l’entorn en la meva salut? • És contagiós? • La meva professió: pediatre • La meva professió: infermer • Mira com pens: Codi malaltia
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Feim camí: Camin i mir
• • • • • • •
La matèria i les seves propietats Les propietats específiques Les substàncies pures i les mescles Els canvis químics i físics L’aerodinàmica L’energia Característiques i producció d’energia elèctrica
Activitats per treballar competències • Refrescs i adobs científics • Un canvi químic i un de físic per inflar globus • Jocs i concursos • Construïm avions de paper • La meva professió: Assessora energètica • Mira com pens: L’algoritme de les galetes sostenibles
• • • • • •
Què és un projecte? Identificar problemes, proposar solucions El disseny La planificació La construcció La comprovació i la presentació
Activitats per treballar competències • La meva professió: Enginyera • Mira com pens: Els esquemes: Així funciona un sistema de control • Mira com pens: Faig el meu projecte pas a pas • Mira com pens: Faig un videojoc pas a pas
PROJECTE INTERDISCIPLINARI · Un lloc per al nostre esplai: Un pati sostenible
Així és el teu llibre
Per a què serveix el que aprenc?
ODS
Cada unitat proposa una situació d’aprenentatge i un objectiu per al final d’aquesta.
I sabeu què és el pitjor? Que em fa molta ràbia, però no puc fer-hi res. Si només Feim projectes... som una nina!
6
I sabeu què és el pitjor? Que em fa molta ràbia, però no puc fer-hi res. Si només som una nina!
... cercam solucions
11 11
Hi ha un munt de menjar que es tira als fems sense que ningú se’l mengi. La naturalesa s’umpl de contaminants i s’extingeixen milers d’espè cies....
Sabeu per què estic enfadada? Perquè el món està mal fet! No em creis? Està ple de problemes! Per exemple, no feim més que gastar sense aturar els recursos del planeta fabricant coses noves que en poc temps tiram a un abocador.
Hi ha un munt de menjar que es Com ho veus? tira als fems sense que ningú se’l Na Lídia està molt enfadada per mengi. La naturalesa de com és el s’umpl món en què vivim. Com et sents tu? Estàs d’acord amb el que diu? milers contaminants i s’extingeixen Creus que és veritat que al món només hi ha problemes? d’espè cies.... Estàs d’acord que els al.lots
Se’m pot reutilitzar!
No acumuleu deixalles!
Se’m pot reutilitzar!
M’ofeg! Necessit respirar!
i les al.lotes no poden fer res per afrontar els problemes que detecten al seu voltant?
La dada Una solució pot ser un objecte, un programa informàtic o qualsevol altra cosa que ens serveixi per resoldre un problema o reduir-ne la gravetat.
Per a aquesta unitat...
No acumuleu deixalles!
Objectiu en acció Preparam una fira on mostrarem els projectes que hem dissenyat per lluitar contra els problemes del nostre món.
Identificar problemes, proposar solucions
El disseny
La planificació
2
3
4
El projecte pas a pas: pensar problemes... i solucions
El projecte pas a pas: dissenyar, dibuixar...
El projecte pas a pas: planificar
Què és un projecte
Segueix el fil!
1 Com es comença un projecte?
La comprovació i la presentació
La construcció
5 El projecte pas a pas: construir
6
7
El projecte pas a pas: comprovar i presentar
Faig els meus projectes pas a pas
8 Faig un videojoc pas a pas
112
113
M’ofeg! Necessit respirar! U5
6 Què produeix els canvis?
Segueix el fil!
Les fonts d’energia renovables
La meva professió: assessora energètica
Les fonts d’energia renovables són aquelles que no s’esgoten amb l’ús o que es regeneren de manera natural.
U6
L’AIGUA
• Energia elèctrica que es genera amb el moviment de l’aigua emmagatzemada als embassaments quan es deixa caure al llit dels rius i fa girar una turbina.
EL VENT
quan mou les pales • Energia cinètica, que s’obté per produir energia dels aerogeneradors. S’utilitza elèctrica.
4
El projecte pas a pas: planificar
PROJECTE
ocells. • Representa un perill per als • Produeix contaminació acústica. intensitat del vent. • És intermitent, depèn de la
B
Material
bolicar
r s,i de diari o cartolina
mini
Nom de l’energia generada pel
• Cúter • Pintura
pas: es...
llista de materials
REPART FornIM solar ENT DE TASQUE S
5è Primària
Avantatges
Sol: solar.
• L’ús de residus forestals i agrícoles disminueix el risc d’incendis i elimina residus orgànics. • Les terres dedicades al cultiu de biomassa són una ajuda econòmica en molts pobles.
ncidències que sorgeixin.
radiació solar no arriba • És intermitent, pel fet que la llocs ni en tots els la mateixa intensitat a tots els
• El rendiment energètic de la biomassa és menor que el del carbó i els derivats del petroli.
i algunes • El rendiment energètic és baix molt cares. tecnologies per aprofitar-la són
• Alguns tractaments de la biomassa generen productes contaminants.
Els al·lots i al·lotes de l’acampada han decidit fer un forn solar. 106
• Cola
ROL
• Estisores
Forn solar
Curs
Anna Ma ria T.
Coordina dora 5è Primàr • Paper d’alumini ia TA • Paper • Respon SQnegre i de diari o cartolina sable de docume nts • Gestió dels doble Eines rs
Eld’anomenar disseny En aquest document s’han totes les
• Cúter • Pintura
Química
Lluminosa
Cinètica
Sempre ho faig
Mai ho faig
Intentaré fer-ho
Aire condicionat Il·luminació
?
Televisor Ordinador
A la cuina Ordinador
Pila Assecador
Pren nota! Gairebé tot el que feim consumeix energia. Usar fonts d’energia netes i renovables ens ajuda a conservar el nostre planeta.
Caldera de gas
Document de la llista de materials i eines.
• Retallar una pestanya a la tapa de la caixa de pizza o de sabates deixant una vora de LA SEQÜÈNCIA DE TASQUES 2,5 cm• Retallar d’amplària. una pestanya a la tapa de la caixa
ENT DE TASQUES
EQUIP NOM Anna Maria T.
ROL
107
ra
• Respo nsabl documents e de • Gestió dels doble
rs
NOM
Jordi S.
Material ROL
La planificació • Plàstic d’embolicar TASQUES
Jordi S.
NOM
ROL
cretari
TASQUES
Secretari
• Cobrir el fons de la caixa amb cartolina o amb paper negre.
La construcció
Daniela
• Decorar el forn solar.
La planificació ens Treure el forn, • Cobrir •el fons amb cartolina o posar-lo al sol de la caixa ajuda a tots a saber i provar-lo. amb paper negre. què fer i quan. Així és.
Responsabl e de materials • Subm inistrament de mater ials • Atenc ió de de l’equip la caixa
4
ROmaterials. L
5
La comprovació i la presentació REPART
• Cobrir •la pestanya Posar una capa de porexpan per l’interior o de paper Prenamb paper de periòdic folrant per dins les parets de la caixa per aïllar-la. d’alumini. nota!
• Respo nsable de l’atenció i del bon ús de les eines
IMENT DE TASQUE S EQUIP
NOM
Anna Ma ria T.
ROL
Pren TASQ UES nota!
NOM ens La planificació ajuda a totsROa saber L què121fer i quan. Així és. més fàcil crear alguna TASQUE S cosa genial!
6
Coordina
dora
• Respo nsable de document s • Gestió dels doble rs
El projecte pas El projecte El projecte pas Eines a pas: comprovar El projecte pas pas a pas: a pas: dissenyar, • Cúter La seqüència • Estisores • Pintura i presentar a pas: construir 3 Per què creus planificar que dibuixar... és important fer una llista c) Creus que es podria eliminar alguna tasca En aquest document representam amb un esquema Respon sable de materials • Subm inistrame nt de mater • Atenció ials de la ca ixa de l’eq•uip Cola
b) Reflectir les incidències que sorgeixin.
El pressupost és una taula que recull els costs del 120 TASQUE S projecte. S’hi anota la quantitat de cada tipus de material que s’ha comprat, el preu i el cost total.
b) Creus que alguna tasca s’hauria de dividir en diversos passos més senzills?
Indica algun motiu pel qual creguis que un •6Treure el forn, equip pot no funcionar. posar-lo al sol i provar-lo.
NOM
ROL
Document de la llista de materials
4 Observa l’exemple del forn i eines.solar.
a) Creus que es podria canviar l’ordre de les tasques sense que això afecti el resultat final?
de la llista sense que això afectàs el fun cionament final del forn? TA
SQUES
5 Quins problemes creus que poden sorgir en el repartiment de tasques i com els evitaries?
Jordi S.
Secretari
• Respo nsable de l’atenció i del bon ús de les eines Daniela
Responsa ble de materials • Submin istr de mater ament ials • Atenci ó de de l’equip la caixa
a! Pren not
3 Perque quèun creus que és important fer una llista 6 Indica algun motiu pel qual creguis b) Creus que alguna tasca s’hauria de dividir de tasques? 1 Com s’anomena el document en equip en pot no funcionar. s’in passosa)més Reflectir el pressupost d’un projecte en què diversos senzills? clouen els preus dels materials utilitzats en un projecte?
2 Fixa’t en l’exemple del document de la llista de materials i eines i fesne un de semblant per:
què s’han utilitzat aquests materials: 2 tubs de cola, 1 xapa de fusta i 1 fulla per a un cúter. Cerca els preus de cada un d’aquests materials.
b) Reflectir les incidències que sorgeixin.
ts A c t iv i t a l s ncia compete
de pizza o de sabates deixant una vora de
2,5 cm d’amplària. • Cobrir •el buit rectangular de la tapa amb Cobrir el buit rectangular de la tapa amb una capa doble de plàstic d’embolicar, una capa doble deamb plàstic d’embolicar, enganxant-lo a les vores cinta adhesiva. enganxant-lo a les vores amb cinta • Cobrir la pestanya per l’interior amb paper d’alumini. adhesiva.
B
Coordinado
TASQUES
• Caixa de cartó Se
3
de materials i eines i fesne un de semblant
Tèrmica
Bombeta
LA SEQÜÈNCIA DE TASQUES
Equip
REPARTIM
més fàcil crear alguna TAprojecte. • Respon SQUES accions que es necessiten per realitzar el sable de cosa genial! • Posar una capa de porexpan • Paper l’aten o de paper ció i deld’alumini 3 Per què creus que Per a cada tasca, anotarem els materials i les eines és important fer una llista bon c) periòdic Creus que es podria eliminar alguna tascales parets de ús de les folrant per dins de tasques? eines de la llista sense que això afectàs el fun Com s’anomena el document en què s’in • Paper a) Reflectir el pressupost d’un projecte en negre i de4 diari requerides, el 1temps estimat deutilitzats de la caixafinal per duració i les persocartoli NO cionament clouen els preus dels materials del aïllar-la. forn? Observa o nasolar. l’exemple en del forn què s’han utilitzat aquests materials: 2 tubs M un projecte? de cola, 1 xapa de fusta i 1 fulla per 5 Quins problemes creus que poden sorgir en a un a) Creus que • Porexp es podria canviar nes de l’equip que l’ordre de les les realitzaran. an Da • Decorar eldeforn solar. cúter. Cerca els preus de cada un d’aquestsniela el repartiment 2 Fixa’t en l’exemple del document de la llista tasques i com els evitaries? tasques sense que això afecti el resultat final? per: El pressupost
Elèctrica
Na Llum t’ha deixat a anayaeducacion.es alguns consells per estalviar energia. Consulta’ls i umpl i amplia al quadern una taula semblant a aquesta:
Rentadora
Planxa
Inconvenients
Inconvenients
U6
c) Aquest consum d’energia es coneix com consum fantasma. Per què creus que s’anomena així? 6
B
i les persoUES A l’hora de planificar • Porexpan de nes de l’equip queel les nostre realitzaran. projecte, haurem El pressupost preparar els documents següents: una llista de tasEl pressupost és una taula que recull els costs del NOM projecte. S’hi anota la quantitat de cada tipus de ques, un pressupost i una seqüència. material que
de tasques? en pressupost d’un projecte en quin ordre es realitzen les tasques i com es relacionen les unes amb les altres.
tzat aquests materials: 2 tubs pa de fusta i 1 fulla per a un ls preus de cada un d’aquests
Equip
EQUIP
A l’hora de planificar el nostre projecte, haurem de NO Planificar consisteix a decidir, i organit-M preparar els documents següents: una ordenar llista de tasMaterial ques, un pressupost i una seqüència. zar les tasques necessàries per posar el projecROL La llista de tasques • Caixa de cartó En aquest document s’han d’anomenar totes les te en marxa. • Plàstic d’embolicar
en quin ordre es realitzen les tasques i com es relacionen les unes amb les altres.
4 A la taula es mostren alguns aparells que, generalment, es troben en una casa. Anota al quadern quin tipus d’energia produeixen o consumeixen.
• És l’energia química que contenen els éssers vius. S’extreu de combustibles, com ara fusta, resines, olis i greixos. Genera electricitat.
PROJECTE
PROJECTE
La seqüència La llista deEn tasques aquest document representam amb un esquema
b) Ajuda na Llum i proposa algunes mesures per reduir el consum d’energia del mode en espera.
Els al·lots i al·lotes de l’acampada han decidit fer un forn solar.
Quan ja tenim el disseny del nostre projecte, el pas
s’ha comprat, el preu i el cost total.
Eines
U6
Així planificam
Quèplanificació és la planificació Què és la
accions que es necessiten per realitzar el projecte. Per a cada tasca, anotarem els materials i les eines requerides, el temps estimat de duració
a) Cerca informació i explica què és el mode en espera.
b) Quin tipus d’energia consumeixen aquests aparells?
Què és? Què proporciona? que es produeix en • Energia lluminosa i tèrmica, i energia panells solars per generar electricitat, aigua. tèrmica, que ens permet encalentir
amb Així planificam moments.
següent és la planificació. Quan ja tenim el disseny del nostre projecte, el pas Planificar consisteix a decidir, ordenar i organitCurs següent és la zar planificació. les tasques necessàries per posar el projecte en marxa.
tó
5 Un consum d’energia que preocupa molt na Llum és el conegut com mode en espera (standby). No se li dona molta importància, però pot suposar fins al 10 % del consum total en una casa.
3 Hauràs comprovat que un dels consums més elevats d’energia és per l’ús d’electrodomèstics.
L’ENERGIA DE LA BIOMASSA
4
ria
En què es consumeix més quantitat d’energia en una casa?
2 En què se’n consumeix menys?
EL SOL
Quan tenim una bona idea, ens entren ganes El projecte pas a pas: planificar de posar-nos ràpidament a construir-la; però abans… necessitam un pla! Quan tenim una bona idea, ens entren ganes de posar-nos ràpidament a construir-la; però abans… necessitam un pla!
1
a) Què són els electrodomèstics?
• L’ús no causa perjudicis.
Equip
Ajuda na Llum a interpretar el gràfic i a proposar algunes mesures d’estalvi.
Inconvenients
• Fan falta línies elèctriques molt llargues des de les preses fins als centres de consum, que solen estar molt enfora.
Avantatges • És una font d’energia inesgotable.
Forn solar
• El rendiment energètic és molt alt i l’energia és barata.
• Els embassaments destrueixen zones de cultius i provoquen la desaparició d’ecosistemes.
Inconvenients
Descobrim sabers bàsics a través de la situació d’aprenentatge.
El meu nom és Llum Castells meva feina i som assessora energètica. La reduir consisteix a donar solucions per el consum d’energia de les empreses, del les cases, etc. Observa el gràfic consum energètic d’una casa.
Calefacció 50,25 %
Electrodomèstics 18,70 %
• L’aigua embassada pot servir per al consum humà, per al reg...
és inesgotable. • La matèria primera (el vent) residus. • No emet gasos ni produeix
Els al·lots i al·lotes de l’acampada han decidit fer un forn solar.
Aire condicionat 1,65 %
Aigua calenta 18,24 %
Avantatges
vent: eòlica.
Avantatges
Així planificam
Il·luminació 3,98 %
Nom de l’energia generada per l’aigua: hidràulica.
Què proporciona?
Nom de l’energia generada pel
Cuina 7,16 %
Què proporciona?
Algunes de les fonts d’energia renovables són el vent, l’aigua, el Sol o l’energia de la biomassa.
4 Observa l’exemple del forn solar.
LA SEQÜÈNCIA DE TASQUES
t ndre fen Per apre otivadores... m s 7tasque 8
• Retallar una pestanya a la tapa de la caixa de pizza o de sabates deixant una vora de 2,5 cm d’amplària. • Cobrir el buit rectangular de la tapa amb una capa doble de plàstic d’embolicar, enganxant-lo a les vores amb cinta adhesiva.
Faig els meus projectes pas a pas
• Cobrir la pestanya per l’interior amb paper d’alumini.
• Cobrir el fons de la caixa amb cartolina o amb paper negre.
• Posar una capa de porexpan o de paper de periòdic folrant per dins les parets de la caixa per aïllar-la.
• Decorar el forn solar.
• Treure el forn, posar-lo al sol i provar-lo.
Faig un videojoc Pren nota! pas a pas
La planificació ens ajuda a tots a saber què fer i quan. Així és. més fàcil crear alguna cosa genial!
c) Creus que es podria eliminar alguna tasca de la llista sense que això afectàs el fun cionament final del forn?
a) Creus que es podria canviar l’ordre de les tasques sense que això afecti el resultat final?
5 Quins problemes creus que poden sorgir en el repartiment de tasques i com els evitaries?
b) Creus que alguna tasca s’hauria de dividir en diversos passos més senzills?
6 Indica algun motiu pel qual creguis que un equip pot no funcionar.
121
113
1
3
Les imatges es corresponen amb fragments d’alguns materials i instruments per investigar. Identifica’ls i digues per a què s’utilitza cada un.
Troba tres semblances i tres diferències entre aquestes cèl·lules.
5 Moltes de les expressions que usam habitualment aprofiten les característiques d’alguns éssers vius per ressaltar qualitats humanes. Per exemple: estar més fresc que una lletuga, ser un linx, estar més fort que un roure, etc.
A
Pensau, preguntau en el vostre entorn i anotau al quadern tres expressions d’aquest tipus. Justificau per què s’utilitzen o a quina característica de l’ésser viu fan al·lusió.
B
C E
Localitza l’intrús a cada grup de paraules. Tija, teixit, òrgan, aparell, cèl·lula
F
Citoplasma, membrana, floridura, nucli, orgànuls
Petri, Matràs, placa de bec de Bunsen, prismàtics
G
Granota, dofí, truita, sargantana, pop, estruç
Pi, alzina, molsa, roure, ametler
H
A quina científica coneguda pertany aquest quadern de camp? Si no ho saps, a veure si t’ajuden aquestes pistes.
Floridura, bolet, rent, ameba
2 Elabora un passaparaula amb alguns conceptes que hagis après durant aquest trimestre. Crea oracions com les d’aquests exemples per a les lletres de la roda que apareix a la imatge.
Q
M
P
A
• Comença per Q: Diari de treball en què es fan anotacions sobre les observacions al camp o al laboratori. Resposta: Quadern.
S
V
Quan tenguis el teu passaparaula, juga amb els companys i companyes. Guanya qui endevini les paraules en menys temps.
Vaig néixer al Regne Unit el 1934.
U
I
He investigat durant molts d’anys a la selva de Gombe.
G
E
Espai STEAM Descobreix una científica resolent un misteri.
11: 35 Un movim ent a les herbes altes a uns cent metres de la meva posició. Un individu aïllat. Identific en David amb els prismàtics. 11: 43 Canvii de posició per veure millor què fa en David. 11: 52 En David està acotat al costat d’un termite r. Té tija d’una herba llarga la a mà. La fica al termite la r! 11: 55 Torna a treure la tija i la xucla. Què menja? En David utilitza una eina!
He creat un institut que duu el meu nom, dedicat a la defensa dels ximpanzés i del seu entorn natural .
Escaneja-ho i descobreix la científica misteriosa.
44
45
Emprenedoria
Gamificació
4
DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI
TRIMESTRE 1
TIC
Pla lingüístic
ODS
Desenvolupament del pensament
Àudio
Avaluació
PRES EN
Repàs trimestral Amb activitats lúdiques.
Educació emocional
1
Pistes
R
H
• Comença per P: Cèl·lules amb el material genètic dispers al citoplasma. Resposta: Procariotes.
Aprenentatge cooperatiu
Estar més fort que un roure
sTEA M D e s c o b r e i x l a c i e n t í f i c a m i s t e r i o s a
4
D
Icones
T R I M E S T R E
R RE EP A P À S O S
I per a cada trimestre...
TA e
La nostra cimera pel clima:
Sta
EQUIP D’INVESTIG ACIÓ Què passa amb el canvi climàtic?
TES JEC PRO QUE N E
Parlau-ne amb arguments!
Podeu penjar-la en un racó que dediqueu al clima a l’escola, pujar-la al vostre blog o a la pàgina web del centre...
T
RU
E IX
e
r
2
k
n
Quan hàgiu recollit tota la informació, és a dir, titulars de premsa, articles en revistes científiques...
DISS
... Seleccionau i organitzau la que sigui més interessant per a la tertúlia sobre el clima.
E
NY
Heu sentit moltes coses sobre el canvi climàtic, però:
A
Què sabeu en relación con tema?
... Resumiu-la deixant només les dades més importants, els titulars més impactants...
n
Què vos agradaria saber? A classe, parlau-ne i posau-vos en marxa per documentar-vos.
Podeu organitzar-vos en grups per començar la investigació.
És temps d’investigar!
Pensau en diferents aspectes que vulgueu saber sobre aquest tema.
PR
5
O VA
CO
M
g
De
On podeu cercar informació fiable?
si
Tes
t
Què heu après amb el projecte?
Cada grup es pot encarregar d’un tema; per exemple: notícies pròximes sobre canvi climàtic, fauna i flora nacional afectadas per això, notícies internacionals, dades de diferents
Són fiables les fonts d’informació que heu consultat?
organitzacions... Mol important: apuntau la font d’on obteniu la informació!
47
U2
46
Objecti
Què he après? 1
Dues bolletes, una de plàstic i una altra de metall, tenen el mateix volum: 100 mL. Tenen la mateixa massa? I la mateixa densitat? Raona la resposta.
Els fongs són éssers unicel·lulars o pluricel·lulars 1 Duesvius bolletes, una de plàstic i una altra que de no formen 11 Com separaries les mescles següents? teixits i que tenen nutrició Produeixen una substància metall, tenenheteròtrofa. el mateix volum: 100 mL. Tenen a) Aigua i oli. Dossier la mateixa I lahumits mateixai densitat? Raona anomenada quitina. Viuenmassa? en llocs amb temperatures suaus. b) Aigua i arena.
2 La massa i el volum són propietats generals de la matèria. Serveixen aquestes propietats per distingir un tipus de matèria d’un altre? Explica-ho amb un exemple.
5 Recorda que un objecte surarà en un líquid si l’objecte és menys dens que el líquid. Observa les imatges i explica per què surarà l’ou quan s’afegeix sal a l’aigua.
8 En quins estats podem trobar l’aigua a la naturalesa?
U1 4 Una pilota està feta d’un material ambU 2Floridures una denFongs unicel·lulars Fongs que formen bolets sitat de 2 g/cm3. Sabent que ocupa un volum Les tècniques del pensament computacional 3 de 50 cm , quina massa té? Com els rents Són pluricel·lulars tenen Les principals tècniques de iquè es val elun pensament computacio- Com el xampinyó o l’esclata-sang, El regne dels fongs Les tècniques del pensament computacional nal per donar solució als problemes que ens plantejam són les en un líquid si o llevats, que 5 Recorda que un objecte surarà aspecte són pluricel·lulars. Es desenvolupen següents: semblant al del cotó. el líquid. viuen al terra, a lesl’objecte és menys dens que Solen créixerObserva sobre les fruites, al terra, i només en sobresurt la Pensament computacional les imatges i explica per què l’ou humit. quan fruites, en el nèctar el pasurarà o el terra part reproductora, que són els a) Quina creus que s’ha conservat fora de la Descompondre s’afegeix sal a l’aigua. de les flors... bolets. Reconèixer patrons gelera? Per què? 9 Què és un canvi d’estat?
10 Relaciona al quadern els termes de les dues columnes:
líquid a) Pas de sòlid a gas b) Pas de líquid a
c) Pas de gas a líquid sòlid d) Pas de líquid a
D O S S I E R
Com els rents o llevats, que viuen al terra, a les fruites, en el nèctar de les flors...
Descompondre
problema ignorant-ne els detalls.
Abstreure L’ús de condicionals pens Mira com
1
Observa la clau dicotòmica per classificar microorganismes. Aplicant el pensament computacional, podem expressar el recorregut a través de la clau utilitzant frases amb condicional. Observa com s’han redactat les frases per a alguns microorganismes i completa les que falten per a la resta de microorganismes de la clau.
Com preparar una tassa de cacau
SI és procariota,
• Posar dues cullerades de cacau en pols a la tassa.
Posa un algoritme a la teva vida!
Començarem a practicar el pensament computacional utilitzant una de les seves tècniques: crear algoritmes. Aplicarem un algoritme a la preparació d’una tassa de cacau en pols!
• Obrir la llet. • Beure i gaudir d’una tassa de
• Abocar la llet a la tassa.
cacau.
• Agafar la cullera del calaix dels coberts. • Remoure-ho perquè el cacau es dissolgui
a Llegeix les instruccions per preparar una tassa de podemla llet. millorar-la o trobar-ne d’altres. cacau calent i respon: Creus que totes aquestes • Posar la tassa amb la llet al microones. instruccions per preparar la tassa de cacau són • Ecalentir-ho durant dos minuts. Pren correctes? En realitat, totes ho són, però els passos • Treure la tassa del microones. nota! de l’algoritme per preparar la tassa de cacau estan desordenats. El pensament
Microorganismes
SI és eucariota, LLA Nuclear VORS és un protoctist o un fong Te n’adones? . SI NO és Per fer subgrups dins Com preparar una eucariota,?LLAVOR computacionaltassa ens permet de cacau d’aquests tres regnes, Mira com pens S solucionar tot tipus és un bac ? hem hagut d’usar diversos • Posar dues cullerades de? de problemes icacau dissenyaren pols a lateri. criteris: la forma, el tassa. tecnologies noves. tipus de pigments, etc. SI és euc ario ta i és heteròtrof i amb • Obrir la llet. Començarem a practicar el pensament computacional quitina, • Beure LLA 23 i gaudir VOR d’una tassaun S és de cacau. 35 fong 6 Escriu el nom de cinc materials naturals i cinc . utilitzant una de les seves tècniques: crear algoritmes. • Abocar la llet a la tassa. Per classificar microorganismes, podem utilitzar una clau Aplicarem un algoritme a la preparació d’una tassa Fonts SI és euc • Agafar d’artificials. la cullera ario del calaix ta i pot delsautò coberts. ser ? de cacau en pols! trof o d’energia • Remoure-ho perquè dicotòmica, que funciona de manera que a cada pas es preheteròtr el cacau es dissolgui of, LLAVORS és un prota 1 Llegeix les instruccions per preparar una tassa de la llet. octist. 7 Digues què és un material fràgil, un d’elàstic cacau calent i respon: Creus que totes aquestes BACTERI
2
Eucariota
Autòtrof o heteròtrof
Només heteròtrof i amb quitina
PROTOCTIST
FONG
PROTOZOU
l
1
? No oblidis omplir l’àlbum de fotos d’aquesta unitat que està disponible a anayaeducacion.es.
Prova a fer el mateix que n’Eli i umpl l’organitzador següent (raones, poses pegues, contestes i sintetitzes) al quadern amb una proposta que serveixi per fer un consum de recursos més responsable.
4
A quina conclusió arribes? Et continua semblant bé la teva proposta o creus que l’hauries de canviar?
Pensa en una altra tasca que fas tots els dies i redacta els passos o algoritmes que implica fer-la. Et pot ajudar si imagines que dones instruccions a una altra persona perquè la faci.
ALGA
s.
m
sa as
1
• Posar la tassa amb la llet al microone
instruccions per preparar la tassa de cacau són • Ecalentir-ho durant dos minuts. i un de plàstic. Posa dos exemples de cada correctes? En realitat, totes ho són, però els passos • Treure la tassa del microone s. de l’algoritme per preparar la tassa de cacau estan un. dicotòmica per classificar Renovables Observa la clau microorganismes. Aplicant el pen-
Pren nota!
ol
senten dues alternatives entre les quals s’ha de decidir.
Raona
3
Com respondries a les pegues que has posat? Com defensaries la teva proposta?
Què fas no que necessite materials o
Anota al dossier d’aprenentatge què t’ha fet comprendre millor, omplint les taules de la dreta.
2 Reflexiona i respon les preguntes.
a) Què faig millor quan faig feina en equip?
El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina.
b) Quina companya o company treu el millor de mi?
si has sabut la resposta si has necessitat ajuda
c) Què aconseguesc amb l’ajuda de…?
o si no has sabut respondre-la
d) La millor qualitat de... és…
?
111
La festa d’aniversari de n’Eli ha anat molt bé. Llegeix com ha anat finalment. 1
Què opines dels canvis que ha fet n’Eli respecte a la festa de l’any passat? Quins han servit per estalviar recursos materials, estalviar energia o reduir els residus que produeix la festa?
2 Creus que hi ha coses que podries fer que fossin més respectuoses amb el medi ambient? 3
Prova a fer el mateix que n’Eli i umpl l’organitzador següent (raones, poses pegues, contestes i sintetitzes) al quadern amb una proposta que serveixi per fer un consum de recursos més responsable.
Carbó
Autòtrof
Heteròtrof
?
Avaluar si la solució proposada funciona bé o podem millorar-la o trobar-ne d’altres.
Mira com pens
La paraula microorganisme significa ‘organisme petit (mi-textos...) idees, dades...) en un sistema (paraules, Prenla comunicació amb les persones o que permeti nota! amb els ordinadors (programar). cro)’. Des del punt de vista de la classificació, aquest és un terme confús, perquè agrupa éssers vius tan diversos com bacteris, protozous, rents, algues i virus. Posa un algoritme a la teva vida! Procariota
Fonts d’energia
Renovables
Crear algoritmes
13 Anomena efectes produir les Proposardos solucions als problemes que basades poden en instruccions que s’han de seguir pas a pas. forces sobre els objectes en què actuen.
1
?
Comprovar
Transformar la informació (imatges, conceptes,
Codificar
3
Nuclear
Proposar solucions als problemes basades en instruccions que s’han de seguir pas a pas.
LLAVORSde ésles unfonts bacteri 14 Copia i completa l’esquema d’enerComprovar SI NO és procario ta, LLAVORS és un gia:prot octisist o unproposada Transformar la informació (imatges, conceptes, Avaluar la solució fong.funciona bé o
SI és eucariota i pot ser autòtrof o heteròtrof, LLAVORS és un protoctist.
14 Copia i completa l’esquema de les fonts d’energia:
?
Què opines dels canvis que ha fet n’Eli respecte a la festa de l’any passat? Quins han servit per estalviar recursos materials, estalviar energia o reduir els residus que produeix la festa?
2 Creus que hi ha coses que podries fer que fossin més respectuoses amb el medi ambient?
Crear algoritmes Cercar i identificar similituds amb altres
idees, dades...) en un sistema (paraules, textos...) Detectar els elements importants d’un que permeti la comunicació amb les persones o problema ignorant-ne els detalls. amb els ordinadors (programar).
SI és procariota, LLAVORS és un bacteri SI NO és procariota, LLAVORS és un protoctist o un fong.
Enguany hem celebrat la festa al vespre i al jardí, a Sintetitza fi de no posar l’aire aire Contesta condicionat ni encendre els llums.. A més, hem utilitzat estovalles de tela, coberts de metall i plats normals. També he dit a tots que preferia els regals embolicats en paper Aprenc millor après ho he après? Comreciclat s quan... les explicacion o? sense embolicar. Finalment, com Comprenhan vengut era de dia, molts convidats c millo he estudiat r el que quan... amb autobús, amb bici o caminant, i així M’ajuda a aprendre... gasten molt poca benzina. Ha sigut un èxit! 1
13 Anomena dos efectes que poden produir les forces sobre els objectes en què actuen.
?
Posa pegues 2
Què dirien els teus familiars i amics? Quins problemes podria tenir la teva proposta? És més cara, més lenta, més complicada...?
La meva proposta
La festa d’aniversari de n’Eli ha anat molt bé. Llegeix com ha anat finalment.
a) Quina creus que s’ha conservat fora de la gelera? Per què?
problemes semblants. b) Proposa una explicació perquè es doni aquesta diferència.
Codificar
SI és eucariota, LLAVORS és un protoctist o un fong. SI NO és eucariota, LLAVORS és un bacteri. SI és eucariota i és heteròtrof i amb quitina, LLAVORS és un fong.
L’ús de condicionals Per classificar microorganismes, podem utilitzar una clau dicotòmica, que funciona de manera que a cada pas es presenten dues alternatives entre les quals s’ha de decidir.
Cercar i identificar similituds amb altres problemes semblants.
Dividir un problema complex enAbstreure problemes més senzills i fàcils de resoldre. Detectar els elements importants d’un
Com el xampinyó o l’esclata-sang, són pluricel·lulars. Es desenvolupen al terra, i només en sobresurt la part reproductora, que són els bolets.
pens Mira com
La paraula microorganisme significa ‘organisme petit (micro)’. Des del punt de vista de la classificació, aquest és un terme confús, perquè agrupa éssers vius tan diversos com bacteris, protozous, rents, algues i virus.
4) Condensació
Reconèixer patrons
Dividir un problema complex en problemes més senzills i fàcils de resoldre.
Fongs que formen bolets
Són pluricel·lulars i tenen un aspecte semblant al del cotó. Solen créixer sobre les fruites, el pa o el terra humit.
1) Evaporació
2) Fusió
3) Solidificació
Pensament computacional
Floridures
b
a
Raona 1
Què fas normalment que necessites recursos materials o energia?
110
Les principals tècniques de què es val el pensament computacional per donar solució als problemes que ens plantejam són les següents:
Classificació dels fongs
Enguany hem celebrat la festa al vespre i al jardí, a fi de no posar l’aire aire condicionat ni encendre els llums.. A més, hem utilitzat estovalles de tela, coberts de metall i plats normals. També he dit a tots que preferia els regals embolicats en paper reciclat o sense embolicar. Finalment, com era de dia, molts convidats han vengut amb autobús, amb bici o caminant, i així gasten molt poca benzina. Ha sigut un èxit!
d) Llentilles i llimadures de ferro.
So
7 Digues què és un material fràgil, un d’elàstic i un de plàstic. Posa dos exemples de cada un.
Fongs unicel·lulars
c) Aigua salada.
b) Proposa una explicació perquè es doni aquesta diferència.
6 Escriu el nom de cinc materials naturals i cinc d’artificials.
Els fongs es poden classificar en tres tipus segons el nivell d’organització corporal: unicel·lulars, floridures i fongs que formen bolets.
b) Aigua i arena.
12 Observa la imatge d’una poma tallada. Una de les meitats s’ha conservat a la gelera, i l’altra, fora.
4 Una pilota està feta d’un material amb una densitat de 2 g/cm3. Sabent que ocupa un volum de 50 cm3, quina massa té?
12 Observa la imatge d’una poma tallada. Una de per distingir un tipus matèria d’un altre? ... de i per exercitar el les meitats s’ha conservat a la gelera, i l’altra, Explica-ho amb un exemple. pensament computacional U1 Classificació dels fongs fora. 3 Calcula la densitat d’un objecte amb una massa 3 de 40 g i que ocupa un volum de 20 cm . a b
Els fongs són éssers vius unicel·lulars o pluricel·lulars que no formen teixits i que tenen nutrició heteròtrofa. Produeixen una substància anomenada quitina. Viuen en llocs humits i amb temperatures suaus.
a) Aigua i oli.
Carbó
D O S S I E R
3 Calcula la densitat d’un objecte amb una massa de 40 g i que ocupa un volum de 20 cm3.
TIU OBJEC IÓ C EN AC Reflexionem sobre el consum i sobre les maneres de millorar-lo
11 Com separaries les mescles següents?
sa as m
d’aprenentatge Activitats c) Aigua Els fongs es poden classificar en tres tipus segons el nivell d’orgasalada. 2 La massa i el volum són propietats generals nització corporal: unicel·lulars, floridures i fongs que formen bolets. competencials d) Llentilles i llimadures de ferro. de la matèria. Serveixen aquestes propietats la resposta.
IU OBJECT IÓ C C A EN Reflexionem sobre el consum i sobre les maneres d U5
D ’A P R E N E N T A T G E
Què he après? El regne dels fongs
u en acció
Bio
D ’A P R E N E N T A T G E
3
Mak
Thi
Projecte interdisciplinari Per integrar amb un objectiu comú les diferents àrees del coneixement.
Compartir aquesta informació ajudarà a crear consciència sobre el tema.
CONS
1
Vos atreviu a preparar documentació sobre el canvi climàtic?
PE
N
QU MAR
SA
g
Compartiu aquesta documentació amb altres classes, amb les famílies, amb el professorat... Com?
Com ho he après? après?
Sintetitza
A quina conclusió Et continua sem bé la teva pro o creus que l’h de canviar
Així és el teu projecte digital
Un projecte que t’ofereix tots els continguts del curs a través del llibre digital, juntament amb una gran diversitat de recursos. Descobreix una altra forma d’aprendre senzilla, intuïtiva i compatible amb qualsevol plataforma i dispositiu.
5 Com faries subgrups dins del grup de les plantes? Encara que totes les plantes tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que les diferencien i realitzen algunes funcions vitals de forma distinta. Això ens permet establir criteris per classificar-les.
Com hi accedeixes?
El regne de les plantes
La classificació de les plantes Fulla
Anvers
Limbe
Normalment, les plantes es classifiquen tenint en compte aquests dos criteris: • Que tenguin vasos conductors o que no en tenguin. • Que produeixin llavors o que no en produeixin.
Vasos conductors
La meva professió: botànica
Revers
La majoria de les plantes viuen en medis terrestres, encara que també és possible trobar-les en medis aquàtics. Són organismes pluricel·lulars eucariotes amb teixits. En la majoria de les plantes, els teixits s’organitzen formant òrgans com l’arrel, la tija i les fulles.
Tens totes les indicacions necessàries per accedir-hi al costat de la primera pàgina del teu llibre.
Plantes AMB vasos con
Plantes SENSE vasos conductors
Tenen nutrició autòtrofa i realitzen un procés anomenat fotosíntesi. Es reprodueixen de forma sexual i asexual.
Plantes SENSE llavors
Tija Molses Tenen teixits, però no tenen vasos conductors, arrel, fulles i flors.
Els òrgans de les plantes • Les fulles. Són els òrgans encarregats de realitzar la fotosíntesi.
No produeixen llavors ni flors.
• La tija. És l’òrgan que sosté la part aèria de la planta. Pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o gruixada i llenyosa; en aquest cas, s’anomena tronc.
Falgueres Tenen arrel, tija, fulles i vasos conductors. No tenen flors. No produeixen llavors.
Gim
Tenen vasos tija i fulles. lles agrupa tructures an Produeixen troben a l’int
Vasos conductors
• L’arrel. És l’òrgan que subjecta la planta al sòl. Absorbeix l’aigua i les sals minerals de la terra. • Els vasos conductors. La majoria de les plantes tenen uns conductes en forma de tub que recorren l’interior de l’arrel, la tija, les branques i les fulles. Per l’interior d’aquests circulen aigua i altres substàncies. Com veuràs més endavant, no totes les plantes tenen vasos conductors.
1
Ajuda’m ara a classificar aquestes plantes. Seguint l’esq les plantes, digues de quina planta es tracta. a) Planta que produeix llavors, però no fruits.
1
Anomenau, almenys, tres característiques que diferenciïn les plantes d’altres éssers vius.
2 Tria la planta que més t’agradi i dibuixa-la al quadern indicant els òrgans que hi observes.
36
b) Planta que no té vasos conductors ni produeix llavor c) Planta que produeix llavors dins de fruits.
Full giratori
d) Planta que no produeix llavors i té vasos conductors. 2 Pèls absorbents
Arrel
Cerca informació per a tres exemples de cada tipus criu-ne els noms al quadern i enganxa-hi una imatge de teus exemples.
Com és?
Una resposta global per a un entorn educatiu divers.
Intuïtiu Fàcil d’utilitzar per a tu. Multidispositiu S’adapta i es visualitza en qualsevol tipus de dispositiu (ordinador, tauleta, smartphone...).
Descarregable Et permet treballar sense connexió a Internet i descarregar-ho en més d’un dispositiu. Sincronitzable Els canvis que facis se sincronitzen automàticament en connectar qualsevol dels dispositius en els quals estiguis utilitzant-ho.
U2
Què t’ofereix? Conté diversitat de recursos; és molt més que una reproducció del llibre en paper.
El meu nom és Violeta Carrasca i som botànica. La meva feina consisteix a classificar plantes. Observa l’esquema de classificació de les plantes.
Amb aquests recursos podràs:
s nductors
Plantes AMB llavors
mnospermes
s conductors, arrel, Tenen flors senziades en unes esnomenades cons. llavors que no es terior d’un fruit.
Exercitar activitats interactives
Angiospermes Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles. Les flors són complexes i vistoses. Produeixen llavors que es troben dins d’un fruit.
Estudiar resums interactius, esquemes...
quema de classificació de
rs.
.
de planta. Ese cada un dels
Pren nota! Te n’adones? Per fer subgrups de plantes, hem hagut d’usar criteris diversos: tenir o no vasos conductors i fixar-nos en si tenen llavors i en si formen fruits o no. 37
Aprendre àudios, vídeos, gameroom... Avaluar autoavaluació, dossier d’aprenentatge...
Universal Compatible amb tots els sistemes operatius, els entorns virtuals d’aprenentatge (EVA) i les plataformes educatives (LMS) més utilitzades en els centres escolars.
1
Feim ciència!
M’encanta la xocolata! Intent no menjar-ne massa, però de vegades no em puc resistir a preparar un bon tassó de llet amb cacau en pols. En fer-ho, he notat una cosa molt, molt rara. Fixa’t en les notes que he pres:
Estiu
ar. Per beren
Com ho veus? Cada dia, milions de persones investiguen per comprendre millor el món en què vivim. Per què creus que ho fan? Com pot ajudar-nos a cuidar-lo? Alguna vegada has detectat en el teu entorn fenòmens que no sabies explicar? Quins? Fixa’t en les notes d’en Manel. Tens alguna idea que pugui explicar el misteri que ha detectat?
Per a aquesta unitat...
eure de ada de tr let acab L . la gelera cacau detes de ra e ll u c s Due en pols. pols ure-ho, la En remo er i una ix rè a esap tarda a d ns. ueda al fo ó part es q rr a m e color Queda d t. molt clare
H iv er n
Pe r be re na r al de m at í. Llet calenteta, acab ada de treure del microones. Dues culleradetes de cacau en pols. En remoure-ho, la po ls desapareix de seguida. Queda de co lor marró fosc.
La dada La ciència és el conjunt de coneixements que obtenim fent observacions i raonant sobre el món que ens envolta.
Objec tiu en acció Utilitzam eines científiques per resoldre el misteri del cacau en pols dissenyant experiments senzills.
El mètode científi c
Segueix el fil! 8
1 Cercam respostes a les preguntes
La recerca d’infor mació
2 Com cercam informació?
4
El misteri del cacau en pols
El disseny d’experiments al laboratori i en el medi natural
3 Dissenyam experiments
L’anàlisi de les dades i la seva interpretació
La difusió dels resultats de la investigació
4
5
6
Com s’analitzen les dades de una investigació?
Per què s’han de compartir els resultats de la nostra investigació?
Cercam solucions als problemes
El pensament computacional
9
1 Cercam respostes a les preguntes Alguna vegada t’han sorgit preguntes observant el món on vius? Felicitats, ja has donat el primer pas per convertir-te en una persona científica!
Quan ens imaginam un científic o una científica, gairebé sempre pensam en una persona amb bata blanca fent feina en un laboratori ple d’aparells i d’instruments estranys. No obstant això, qualsevol persona que intenti trobar explicacions als fenòmens del món que ens envolta pot ser científica. Ara bé, per fer ciència no només s’han de cercar explicacions als fenòmens. El que ens fa científics o científiques de veritat és la manera en què cercam les respostes a les nostres preguntes.
Un mètode per cercar respostes Per cercar respostes a les preguntes sobre el món que ens envolta, la comunitat científica utilitza l’anomenat mètode científic. El mètode científic és el conjunt de passos ordenats que permeten donar una explicació fiable o científica a un fenomen.
Per què vola un avió? Com es contagia el constipat? Hi ha vida en altres planetes?
Respostes per a tots? La ciència permet obtenir explicacions basades en les anomenades evidències científiques, però no pot oferir-nos respostes a qüestions sobre preferències personals o opinions, ni sobre valors. 1
Assemblea d’idees
Tenint en compte aquesta afirmació, llegiu les preguntes que es fa aquest personatge i responeu en grup: a) Quines preguntes poden ser respostes per la ciència i quines no? Explicau per què. b) De les preguntes a les quals sí que pot respondre la ciència, creis que totes tenen ja una resposta? c) Proposa ara tres preguntes que es puguin respondre utilitzant el mètode científic.
10
A qui he de votar com a delegat o delegada de classe?
La xocolata és més bona que el bròquil? Els trèvols de quatre fulles duen sort?
Què menja un os polar? Què és un ratapinyada?
Quina escultura de l’exposició és la que més t’agrada?
U1
1
2
Observ i em faig una pregunta
Cerc informació sobre aquest tema He trobat informació sobre aquest assumpte.
Per què les plantes són de color verd?
4
3
Planteig una hipòtesi o resposta a la pregunta
5
Faig observacions per comprovar la hipòtesi
Analitz els resultats i trec conclusions
En les plantes hi ha uns pigments verds que són els que els donen el color que tenen.
6
Comunic la meva investigació als altres
Araaa! Pigment de color verd.
BLA
BLA BLA A BLA BL BLA
BLA BLA BLA
BLA
Si NO es compleix la hipòtesi... he de tornar al pas 3.
1
2
Les imatges següents es corresponen amb els passos del mètode científic aplicat a una investigació en el medi natural. Indica en quin ordre haurien d’estar col·locades i inventa una frase per a cadascun dels personatges. A
D
La ciència no té lloc només als laboratoris o en les investigacions de camp. Es pot aplicar a moltes situacions de la vida quotidiana. Basant-te en les imatges, dibuixa un exemple de com apliques el mètode científic en el teu dia a dia. Pots inspirar-te visualitzant el vídeo «El mètode científic en la vida diària» disponible a Pren anayaeducacion.es.
nota!
F B
C E
El que diferencia les persones científiques és la forma de cercar respostes a les preguntes que es plantegen: el mètode científic. 11
2 Com cercam informació? Hi ha moltes persones en el món que es fan preguntes i investiguen misteris. Podem consultar el que ja han descobert cercant informació! Abans de començar a investigar, hem de fer una recerca d’informació sobre el tema que ens interessa. Amb això, esbrinarem què és el que se sap sobre la qüestió. La informació que trobarem és el resultat de l’activitat de molts científics i científiques que han investigat abans sobre el mateix tema. Per aquesta raó, es diu que la ciència és acumulativa.
On puc cercar informació científica? Un primer pas en el procés de recerca consisteix a consultar llibres científics, enciclopèdies, guies, articles o blogs de divulgació científica per trobar informació general sobre el tema que ens interessa. A continuació, per localitzar informació més detallada o especialitzada, se solen consultar articles publicats en revistes acadèmiques o científiques. Hi ha milers de revistes d’aquest tipus classificades per especialitats. El que és més habitual és que aquesta informació estigui publicada en anglès.
Com aconseguesc la informació? L’accés a les fonts d’informació és molt divers. Pots trobar informació a la biblioteca escolar pública. També hi ha biblioteques especialitzades. A més, actualment es pot accedir a la informació científica de manera ràpida i còmoda a través d’Internet. Però, atenció!, és necessari conèixer una sèrie de trucs per distingir la informació rigorosa i fiable de la que no ho és.
1
Explica què vol dir que la ciència és acumulativa.
2 Quines fonts d’informació ens proporcionen informació científica més especialitzada i quines més general?
12
Llibres científic
s. Recullen la info rmació relacionada am b un tema científic concre t.
Les enciclopèdies. Són documents d’investigació científica o tècnica redactats per un nombrós grup d’especialistes. Comprenen diferents àrees de la ciència: medicina, zoologia, ciències de la salut, etc. Les guies.
Són llibres amb imatges i descripcions d’éssers vius, minerals, fòssils o roques... que permeten la identificació d’una espècie, d’un tipus de roca, etc.
Els articles de divulgació. Són publicacions que recullen informació científica, redactada de forma comprensible per a tots els públics.
Consulta la fitxa «Cercam informació» del teu pla TIC-TAC, disponible a anayaeducacion.es, per aprendre com cercar informació i per saber com diferenciar la informació fiable de la que no ho és.
U1
Cercant informació. Però, què és el cacau? En fer una recerca sobre els efectes del cacau i de la xocolata en la salut, s’han trobat aquestes quatre notícies. Llegeix-les amb atenció i respon les qüestions.
2
1
’encanta. lata, a mi m co xo la a d ra ueix acne. A tots ens ag colata prod xo r ja en m ó, ta i Però, atenci Menj xocola comprovat. he nets. Així ho x ra g ei e at d Jo m pl la cara m ’u m se t en ... immediatam rtin granets u que vos su le vo no si , que
No mengeu xocolata
La majoria de les publicacions sobre la relació entre el mal de cap i les ganes de menjar xocolata no són certes, declara el doctor Latorre, de l’Associació Espanyola de Neurologia. «Menjar xocolata no provoca mal de cap, sinó que, en realitat és el mal de cap el que provoca ganes de menjar xocolata».
4 L’estudi «Cocoa: 3 a tasty source of vitamin D», realitzat a la Universitat de Trobe Wittenberg i a l’Institut Max Rubner, ha arribat a la conclusió que el cacau i la xocolata contenen vitamina D. Així i tot, el nutricionista Gabriel Stangl no recomana que es consumeixin grans quantitats de xocolata per cobrir la necessitat de vitamina D, ja que «seria molt poc saludable», per l’alt contingut de sucre i de greix que té.
1
Digues quines de les notícies trobades et semblen fiables i quines no. Explica els criteris en què t’has basat per a aquesta classificació.
2 Quins termes introduiries en el cercador per comprovar la informació de la notícia 3? 3 Creus que una notícia sobre els beneficis del cacau que recull l’opinió d’una persona és igual de fiable que una notícia publicada en una revista científica? Significa això que el que s’ha publicat en la primera és mentida? Raona la resposta.
Tot el món sap que la xocolata és molt sana i, a més, no és veritat que engreixi. He menjant mitja pastilla de xocolata al dia durant una setmana i la veritat és que em sent fenomenal. A més, com que he deixat de menjar patates i pa, no només no he engreixat, sinó que m’he aprimat. Queda clar: la xocolata aprima!
4 Imagina que haguessis de fer un treball sobre «cacau i salut». Quines de les fonts següents consultaries?
Pren a) Web Associació de Pediatria nota! Espanyola. b) Revista en línia La Conversació. No totes les fonts c) Blog «Em torna d’informació són igual de fiables. És boig la xocolata». molt útil aprendre a d) Pàgina web d’una distingir les fonts de persona famosa. bona qualitat! e) Un diari. 13
3 Dissenyam experiments Per descobrir coses noves necessitam observar els fenòmens de forma organitzada i controlada. És a dir... experimentar! Les investigacions en ciències naturals es poden fer de dues formes: • Per mitjà d’una experimentació, que generalment es duu a terme al laboratori. • Fent observacions en l’entorn natural.
Experiments al laboratori Un laboratori és un lloc que permet fer experiments en condicions controlades. Hi ha diferents tipus de laboratoris segons el tipus d’experiments que s’hi fan. Un laboratori de biologia és diferent d’un de física o d’un de química.
Disseny d’experiments Els experiments de laboratori tenen dues característiques importants: • Es fan seguint instruccions molt detallades anomenades procediments. L’objectiu és que els pugui fer o repetir qualsevol persona seguint les mateixes instruccions. • Es fan en condicions controlades. Per exemple, podem estudiar l’efecte de la temperatura en el creixement d’una planta fent que tots els factors que hi influeixen, com la quantitat de nutrients, de llum o d’humitat, siguin iguals en tots els assaigs i variar només la temperatura.
El quadern de laboratori El quadern de laboratori és el diari de la feina dels científics i científiques que fan experiments en un laboratori. Confeccionar un bon quadern de laboratori és tan important com dissenyar i dur a terme bons experiments.
14
1
Explica què significa fer els experiments en condicions controlades.
2
Consulta el recurs «El quadern de laboratori», disponible a anayaeducacion.es, i explica com han de ser els quaderns que s’usen per fer feina al laboratori.
3
Pluja d’idees
Imaginau que sou d’un grup d’investigació que farà un estudi sobre com influeix la temperatura en el creixement d’una planta. Si haguéssiu de fer tres experiments per comprovar-ho, indicau com ho duríeu a terme.
U1
La meva professió: tècnica de laboratori Al laboratori tenim molts recipients. Els que més utilitz per posar líquids són aquests:
Matràs Erlenmeyer
ica de laboratori. El meu nom és Cèlia i som tècn diverteix M’encanta fer experiments, em a més de a, moltíssim. Per fer la meva fein guants ta, (ba l’equip de seguretat que duc erials de mat ts i ulleres protectores), utilitz mol ns algu laboratori. Te n’ensenyaré i et diré per a què serveixen.
Per mesurar volums de forma exacta, no em val qualsevol recipient, he d’usar aquests:
Comptagotes
Tubs
Vas de precipitats Quan he d’observar alguna cosa molt petita o microscòpica, utilitz un instrument anomenat microscopi; és aquest:
Proveta
Matràs
lt diversos. Hi ha altres materials d’usos mo antació dec de but l’em tz Per exemple, utili , per nou la i ort sup el ids; líqu per separar un faig subjectar els materials mentre de Bunsen, experiment; el bec o encenedor ri, per fer Pet de ues plaq les per a encalentir; cultius o germinar llavors, etc.
De vegades necessit fer mesuraments diferents. Per exemple, per mesurar la massa, la balança; per a la temperatura, un termòmetre; per al temps, un cronòmetre; etcètera.
Embut de decantació Cronòmetre
Suport i nou
Bec de Bunsen
Balança
Termòmetre
Microscopi
Placa de Petri
Fixa’t en el material de laboratori que ens ha ensenyat na Cèlia. Quins materials de laboratori hauríem d’utilitzar per comprovar si el fet d’afegir sal a l’aigua fa que augmenti o disminueixi el temps perquè aquesta es congeli? Et donam algunes pistes. Per dur a terme aquest experiment necessitaràs:
Mesurar amb exac
que tens.
titud el volum d’aigu
a
Pesar una quantit at coneguda de sal.
Dissoldre la sal a l’aigua. Comptabilitzar te mps.
15
3 Dissenyam experiments
Observacions en el medi natural A l’entorn natural no és possible controlar totes les condicions en què es desenvolupen els experiments o observacions. La investigació a l’entorn natural es fa en condicions reals.
Disseny de l’estudi de camp La investigació en el medi natural s’ha de planificar molt bé i s’han de tenir en compte diversos aspectes: • Triar correctament l’època de l’any en què es farà l’estudi, ja que el fenomen o ésser viu que es vol estudiar podria observar-se sol en un cert període. • Localitzar la zona en què es farà la investigació, estudiar les condicions del terreny, etc. • Decidir la manera de fer les observacions o la recollida de mostres: nombre, freqüència, durada, etc. Una mostra és una resta d’éssers vius (plomes, excrements, flors, etc.) o una porció d’un sistema (un fragment de roca, etc.), que s’analitza al laboratori. • Decidir altres aspectes com quantes observacions es faran, durant quant de temps, etc.
El quadern de camp Els científics i les científiques que fan feina en el medi natural recullen tota la informació de les seves investigacions en un quadern de camp. El quadern de camp és el diari de la feina dels científics i científiques que fan observacions en el medi natural. Un bon quadern de camp serveix per reflectir tot el que s’observa o es recull i les condicions en què ho feim. Pot contenir dades, dibuixos, fotografies, etc. El quadern de camp ha d’incloure tot el que és necessari per analitzar i treure conclusions sobre la investigació que hem fet. 4 Explica per què creus que és important tenir en compte l’estació de l’any a l’hora de dissenyar una investigació en el medi natural. 5
16
Pluja d’idees
Imaginau que pertanyeu a un grup d’investigació que farà un estudi sobre un animal en el seu entorn natural (triau el que vulgueu). Explicau com dureu a terme
l’estudi: quins instruments necessitau, quantes observacions fareu, etc. 6
Consulta el recurs «El quadern de camp», disponible a anayaeducacion.es, i explica com han de ser els quaderns que s’usen per fer una investigació en el medi natural.
U1
La meva professió: ecòleg
Hola, el meu nom és Francesc i som ecòleg; és a dir, em dedic a l’estudi dels ecosistemes. És una tasca que exigeix molta paciència i hores d’observació.
que al camp és difícil, ja L’etapa d’observació . A més a es iqu ons meteorològ depèn de les condici , he de viu r se és r un determinat més, si vull observa ssible po rà se re perquè no semp fer una planificació trobar-lo. de i del meu uada per estar còmo A part de roba adeq sts són ue aq , r anotar-ho tot quadern de camp pe meves les fer s que utilitz per alguns dels material investigacions. Si he d’observar coses que estan enfora (distingir tz animals o arbres de lluny) utili pi. sco tele un o ics màt els pris
Quan necessit observar coses en detall (insectes petits, estructures de plantes, etc.) utilitz una lupa.
Els mapes de la zona, les brúixol es o els GPS em resulten molt útils per orientar-me quan nec essit moure’m per la zona d’estudi i per situar alguns elem ents, com ara rius, muntanyes, llacunes, etc.
b mi una Sempre duc am que em permet s to fo càmera de erístiques captar les caract vegetació, la del paisatge, de s i rastres te em registrar empr d’animals, etc.
Avui he de comptar el nombre d’individus de la població d’òliba europea de la comarca del Pla. Ajuda’m a planificar la investigació de camp completant el quadre següent (tria una de les opcions). Pots consultar informació sobre aquest ocell meravellós a la web de la Societat Espanyola d’Ornitologia (www.seo.org).
Època d’any Moment del dia Instrument d’observació Hàbitat
Les guies de camp m’ajuden a identificar els éssers vius o les roques i minerals que observ. Hi ha guies de camp per a gairebé tot: plantes, fongs, ocells, mamífers, insectes, etc. Les pots trobar en forma de llibre, però també en aplicacions per a dispositius mòbils.
Pren nota!
Primavera, estiu, tardor, hivern. , de nit. A l’alba, durant el dia, al vespre Prismàtics, microscopi, xarxa gravadora.
n,
per caçar papallones, micròfo ra, zones urbanes.
de ribe Basses, terres de cultiu, bosc
Al laboratori podem controlar-ho gairebé tot i al camp podem estudiar la naturalesa sense alterar-la. Ambdues formes d’investigar es complementen! 17
4 Com s’analitzen les dades d’una investigació? Quan investigam, recopilam moltes dades sobre el misteri que intentam resoldre. Però, com podem treure conclusions sense fer-nos un embull?
Quins tipus de dades hem obtengut? Com has vist a l’apartat anterior, durant els experiments i les observacions es registren les dades, que és necessari analitzar més tard. Les dades són les observacions i mesures que realitzam durant la investigació. Podem obtenir dos tipus de dades:
Les dades numèriques Les dades numèriques o quantitatives s’expressen amb nombres. Alguns exemples són: el temps, la massa d’un objecte, el nombre d’individus, la grandària d’un ésser viu, la quantitat d’una substància, etcètera.
Les dades no numèriques Les dades no numèriques poden ser: • Observacions. Per exemple, la descripció d’un comportament, les característiques d’un ésser viu o d’un paisatge, els tipus d’éssers que observam amb un microscopi o amb una lupa, etc. • Registres audiovisuals. Són fotografies, vídeos o gravacions de so obtenguts tant a l’entorn natural com al laboratori que proporcio nen informació durant la investigació.
Analitzam les dades i treim conclusions Quan ja tenim les dades, és necessari tractar-les i analitzar-les. Aquest pas del mètode científic és molt important perquè permet obtenir les conclusions. La forma més habitual d’analitzar dades numèriques consisteix a representar-les en forma de taules o de gràfics. Es fa així amb dos objectius: comparar dades entre experiments i trobar patrons o tendències comunes en les dades. Les conclusions obtengudes a partir de dades no numèriques pot ser molt diversas. Per exemple, amb la informació audiovisual, s’obtenen conclusions de forma directa, però a més, per, mitjà de l’ús d’ordinadors, és possible obtenir un altre tipus d’evidències, ja que relacionan milions de dades d’aquest tipus.
18
1
Posa dos exemples de dades numèriques obtengudes al laboratori i dos al camp.
2 Els registres audiovisuals es poden obtenir tant a l’entorn natural com al laboratori. Proposa dos exemples de cada cas. 3 Explica quin tipus d’eines s’usen per a l’anàlisi de dades numèriques.
U1
3
Atenció a la dada! Un grup de científics i científiques han fet diferents investigacions. Observa les dades que han recollit i ajuda’ls a ordenar i a analitzar els resultats per extreure conclusions.
2
1
5 x 100
4
6
Nombre de mussols observades
Medi natural
Dia 1
Dia 2
Dia 3
Dia 4
Zona urbana
2
3
2
3
Bosc de ribera
6
7
7
6
Pineda de repoblació
3
4
3
4
Zona de cultiu
0
0
0
0
1
Classifica les dades segons que si s’ha obtengut al laboratori o en el medi natural. Digues quines s’han obtengut en condicions controlades i quines no. Explica-ho.
2 Digues de quin tipus és cada una de les dades que han recopilat el grup de científiques i científics. 3 Relaciona cada tipus de dada amb la conclusió corresponent. Però, alerta, hi ha una conclusió errònia. Esbrina quina és i explica per què.
7
Nombre de llavors germinades
Temperatura oC
Planta A
Planta B
10
0
10
20
10
100
30
100
60
40
30
0
45
0
0
A
d’aigua es deu El color verd d’aquesta mostra òpiques. rosc mic s gue d’al a la presència
B
La planta A és típica de llocs amb clima molt fred, mentre que la planta B ho és de llocs amb clima càlid.
E
C A la zona d’estudi s’ha detectat la presència de llops.
Aquestes aus volen en cercles quan albiren una presa.
F
Aquestes aus prefereixen els boscs a les zones de cultiu.
Aquest mamífer es comunica així amb altres individus de la seva espècie.
G
D
Els ossos trobats al jaciment són d’un Tyrannosaurus rex.
Pren nota! Podem organitzar les nostres dades en taules, gràfics, mapes... Així és molt més fàcil analitzar-les i treure conclusions. 19
5 Per què s’han de compartir els resultats de la nostra investigació? Cada dia, científiques i científics de tot el món comparteixen els resultats de les seves investigacions perquè altres persones se’n puguin beneficiar. Per què hem de comunicar els resultats
La comunicació dels resultats, ja sigui per mitjà d’un article científic, una comunicació oral o un cartell, es duu a terme seguint una estructura molt pareguda a aquesta:
La comunicació de les investigacions és d’una gran importància, ja que permet assolir els objectius següents: • Que la comunitat científica conegui els resultats. D’aquesta manera, altres científics i científiques poden continuar la investigació utilitzant els nostres resultats com a punt de partida. • Que la comunitat científica pugui analitzar els resultats. Així s’evita que investigacions errònies es donin per correctes. • Que la comunitat científica i la societat coneguin la nostra aportació al coneixement científic.
Com es comuniquen els resultats El més habitual és que els resultats de les investigacions científiques es difonguin a través de: • La redacció d’articles científics, que són informes científics que es publiquen en revistes científiques especialitzades. • La presentació de la investigació en congressos científics, bé a través de cartells o efectuant una comunicació oral, és a dir, fent una xerrada sobre el que s’ha investigat. Cada dia és més important que els avenços de la ciència es difonguin a la societat. Aquesta tasca es denomina divulgació científica i es pot fer de diverses maneres: amb articles divulgatius en diaris o revistes, per mitjà de la gravació de reportatges per a la televisió o canals d’Internet, a través de blogs científics, etc.
20
Títol Defineix el tema sobre el qual es realitza la investigació.
Autoria
Introducció
S’indiquen els noms de les persones que han duit a terme la investigació.
Presenta el treball explicant l’objectiu que perseguix. Materials i procediments
Resultats
S’indiquen els materials que s’han utilitzat i com s’han fet les observacions o els experiments.
Recull les dades que s’han obtengut amb les observacions o els experiments.
Anàlisi dels resultats i conclusions
S’explica quines conclusions s’obtenen a partir de l’anàlisi de les dades.
Bibliografia S’indiquen totes les fonts d’informació consultades.
U1 Títol Autoria Materials i procediments
Comunicant la ciència Ajuda ara una de les científiques de l’apartat anterior a comunicar els seus resultats per mitjà d’un cartell. Fixa’t en la plantilla que et suggerim per elaborar-lo i en els textos i en les imatges que han d’acompanyar el cartell. Relaciona cada text amb el seu apartat corresponent, situa les imatges on creguis que han d’estar i, finalment, posa-hi un títol que resumeixi bé l’objectiu d’aquesta investigació. A anayaeducacion.es disposes d’aquests textos i imatges perquè puguis elaborar el cartell tant en paper com en format digital.
Resultats
Anàlisi dels resultats
Conclusions
?
Bibliografia
Llavors A i B, cotó, aigua, plaques de Petri, estufa i incubadora
• En una placa de Petri es posen 100 llavors de A embolicades en cotó humitejat amb aigua. • S’introdueix cada placa de Petri en incubadores a diferents temperatures (10°, 20°, 30°, 40° i 50°).
una planta que La planta A és mperatures te tolera millor qual cosa és la r elevades, pe imes càlids. una planta de cl
• 7 dies després s’anota quantes llavors han germinat a cada placa a cada temperatura.
A 20 oC s’observa una quantit at major de llavors de la planta B germinades.
Nombre de llavors germinades Temperatura oC
Planta A
Planta B
10
0
10
20
10
100
30
100
60
40
30
0
45
0
0
La planta B és una planta que tolera millor temperatures baixes, per la qual cosa és una planta de climes freds. R. Smith. Influence of temperature on seed germination. Seed Sci Technol. 2020; 28(1): 80–88.
at major A 30 C s’observa una quantit ades. min de llavors de la planta A ger o
No oblidis consultar la fitxa 2: «Cream continguts digitals» del teu pla TIC-TAC a anayaeducacion.es per aprendre a elaborar els teus recursos digitals.
Pren nota! Gràcies a les investigacions que es publiquen contínuament, tota la humanitat progressa i troba respostes a les seves preguntes. 21
6 Cercam solucions als problemes Per resoldre els problemes que ens sorgeixin, podem ajudar-nos de la tecnologia.
Exemples d’ús del pensament computacional en la nostra vida Quan jugues a les endevinalles fas una abstracció:
La ciència ens envolta. Està present en la nostra vida quan encenem un llum, agafam l’autobús, escrivim, utilitzam un dispositiu mòbil, etc. Si et fixes, usam contínuament productes obtenguts gràcies a l’aplicació del coneixement científic. Utilitzam tecnologia. La tecnologia és l’aplicació d’un conjunt de coneixements científics i habilitats tècniques que permeten donar una solució a un problema o necessitat.
Un mètode per resoldre problemes
anca «Una capseta bl es no ja i, que, si s’obr . a» tanc Moltes són fent el camí, i no fan ni pols ni remolí...
Quan utilitzam emoticones per expressar emocions sense utilitzar les paraules, estam codificant.
L’anàlisi del problema i el procés de cercar una solució possible és una de les etapes més importants en l’elaboració d’un producte tecnològic. Si el problema és complex, serà necessari descompondre’l en altres de més senzills, fer simplificacions, crear passos per analitzar-lo, etc. Tots aquests passos són estratègies o tècniques de l’anomenat pensament computacional. El pensament computacional és una forma de pensament que permet la resolució de problemes del món que ens envolta basant-se en tècniques utilitzades habitualment en informàtica.
Quan et rentes les dents o et prepares la motxilla, utilitzes el pensament algorítmic, és a dir, fas una successió de passos ordenats en una seqüència lògica.
Aquest tipus de pensament té nombroses aplicacions; per exemple: • L’elaboració d’un programa informàtic. • La realització d’un projecte (com veurem a la unitat 6 d’aquest llibre). • La resolució dels problemes de matemàtiques. • En el nostre dia a dia. Encara que no ens n’adonem, també l’aplicam de forma constant per a la resolució de problemes quotidians (llegeix els exemples d’aquesta pàgina).
22
1
Explica amb les teves paraules què és el pensament computacional.
2 Proposa exemples de com apliques el pensament computacional en la teva vida diària.
U1
Les tècniques del pensament computacional Les principals tècniques de què es val el pensament computacional per donar solució als problemes que ens plantejam són les següents: Pensament computacional
Descompondre
Reconèixer patrons
Dividir un problema complex en problemes més senzills i fàcils de resoldre.
Cercar i identificar similituds amb altres problemes semblants.
Abstreure
Crear algoritmes
Detectar els elements importants d’un problema ignorant-ne els detalls.
Proposar solucions als problemes basades en instruccions que s’han de seguir pas a pas.
Codificar
Comprovar
Transformar la informació (imatges, conceptes, idees, dades...) en un sistema (paraules, textos...) que permeti la comunicació amb les persones o amb els ordinadors (programar). Mira com pens
Posa un algoritme a la teva vida! Començarem a practicar el pensament computacional utilitzant una de les seves tècniques: crear algoritmes. Aplicarem un algoritme a la preparació d’una tassa de cacau en pols! 1
Llegeix les instruccions per preparar una tassa de cacau calent i respon: Creus que totes aquestes instruccions per preparar la tassa de cacau són correctes? En realitat, totes ho són, però els passos de l’algoritme per preparar la tassa de cacau estan desordenats.
2 Pensa en una altra tasca que fas tots els dies i redacta els passos o algoritmes que implica fer-la. Et pot ajudar si imagines que dones instruccions a una altra persona perquè la faci.
Avaluar si la solució proposada funciona bé o podem millorar-la o trobar-ne d’altres.
Com pre par ar una tas sa de cac au
• Posar dues cullerades de cac au en pols a la tassa. • Obrir la llet. • Beure i gaudir d’una tassa de
• Abocar la llet a la tassa.
cacau.
• Agafar la cullera del calaix dels coberts. • Remoure-ho perquè el cacau es dissolgui a la llet. • Posar la tassa amb la llet al mic
roones. • Ecalentir-ho durant dos min uts.
• Treure la tassa del microones .
Pren nota!
El pensament computacional ens permet solucionar tot tipus de problemes i dissenyar tecnologies noves.
23
D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R
Què he après? 1
Observa les imatges següents i respon les preguntes. A
4 Classifica els materials i instruments de l’exercici anterior segons aquests criteris: a) Els que s’usen en investigacions de camp i els que s’usen al laboratori.
B
B
b) Els materials i instruments per observar, els que serveixen per mesurar i els que no són per a cap de les dues coses. c) Els que proporcionen dades numèriques i els que proporcionen dades qualitatives.
a) Quina etapa del mètode científic representan cada una? Explica en què consisteixen. b) Quines altres etapes d’aquest mètode hi falten? Dibuixa-les al quadern explicant com es duen a terme.
5 Anomena: a) Tres documents on trobar informació científica fiable. b) Tres formes de comunicar els resultats d’una investigació.
2 Indica dues diferències entre una investigació de laboratori i una altra en el medi natural.
c) Tres tècniques del pensament computacional.
3 Relaciona cada una de les imatges amb el nom corresponent.
6 Indica si les dades següents recollides en una sortida al camp són de tipus qualitatiu o quantitatiu.
a) Matràs.
a) Presència d’empremtes de porc senglar.
b) Lupa. B
c) Proveta.
b) Un rierol amb aigües molt netes. c) Vuit nius d’ocell a l’àrea d’estudi (200 m2).
d) Balança. e) Microscopi.
d) La temperatura ambiental a diferents hores del dia.
A
f) GPS. C
g) Prismàtics. h) Bec de Bunsen. D E
e) Un esquirol menjant una pinya. 7 Cerca informació sobre el terme «quadern de bitàcola» i explica si estàs d’acord amb l’afirmació següent: «El quadern de laboratori dels científics és com el quadern de bitàcola dels navegants». 8 Consulta un diari de tirada nacional al llarg de cinc dies i recopila els titulars de les notícies de divulgació científica que hi apareguin.
H
F G
No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat disponible a anayaeducacion.es. El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la
24
U1 IU OBJECT IÓ EN ACC Utilitzam eines científiques per resoldre el misteri del cacau en pols 1
Llegeix novament les notes d’en Manel. Quines coses són iguals a l’hivern i a l’estiu? Quines coses canvien?
2 En Manel ha pensat dues possibles hipòtesis per explicar les diferències en el comportament de la llet amb cacau. Dissenya un experiment que en Manel pugui dur a terme a ca seva per comprovar si alguna de les seves hipòtesis és correcta. Has de detallar quins materials es necessiten i quins passos s’han de seguir. T’animes a posar-ho en pràctica tu a ca teva? 3
HIPÒTESI 1 La tempe ratura de la llet afecta la quanti tat de cacau que es pot dissold re. Com més calent a està, més cacau «cap» en el tassó de llet.
HIPÒTESI 2 at de cacau L’hora del dia afecta la quantit la llet està que es pot dissoldre. Al dematí, oldre més menys «cansada» i s’hi pot diss dissol n’hi cacau. A l’hora del berenar se menys.
Quan observam detalladament el món en el què vivim, hi trobam misteris contínuament. Umpl l’organitzador gràfic (Veigpens-em deman) amb les preguntes que et fas i comparteix-les amb la classe.
Veig
Pens
Observa el teu entorn. Quins fenòmens es produeixen al teu voltant?
Em deman
Sabries explicar per què es produeixen?
Quines preguntes et fas sobre els fenòmens que no saps explicar? Què podries fer per respondre-les?
Com ho he après? 1
Anota en el dossier d’aprenentatge com t’has sentit. Avalua’t posant: bé, regular o malament.
Durant l’estudi d’aquesta unitat.
classe. Durant les explicacions a En la feina amb els companys i companyes de classe. ?
2 Demana a un company o companya que t’avaluï de l’1 al 10 en aquests aspectes: a) Atenció a classe. b) Participació a classe. c) Ganes d’aprendre. d) Gust per allò que s’ha après a la unitat. e) Estàs d’acord amb la valoració que t’han fet? Quin aspecte és el millor valorat? Per què creus que és així?
25
2
Classificam... per protegir
Avui ha estat un dia fantàstic! Hem sortit tota la classe a passejar pels voltants de l’escola i hem fet fotos dels éssers vius silvestres que anàvem trobant. La professora diu que si volem cuidar l’entorn de l’escola, primer hem de conèixer-lo bé, i que el primer pas és classificar els éssers vius de les fotos...
Por iol
Com ho veus? Quines coses classificau a ca vostra tu i la teva família? Quins avantatges té fer-ho? Un criteri és una regla que serveix per classificar coses segons les característiques que presenten. Quins criteris es podrien tenir en compte per classificar els éssers vius de les fotos? Per què el fet d’agrupar éssers vius pareguts pot ajudar-nos a conservar-los?
Card
La dada
S’han descobert aproximadament 1,2 milions d’espècies d’éssers vius, però es creu que a la Terra en viuen gairebé nou milions. Classificar-los és el primer pas per conèixer-los i protegir-los!
Per a aquesta unitat...
Objec tiu en acció Fixant-nos en com són els criteris de classificació que usen els científics i les científiques, podem crear la nostra proposta de classificació, perquè ajudi a conservar les espècies que han fotografiat en Dídac i la seva classe.
Segueix el fil!
26
ll Coni
Ro se lla
Les funcion s vitals i les cèl·lule s
Els nivells d’organ ització
1
2
Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?
Són tots els éssers vius igual de complexos?
15
Gorr ió Els cinc regnes d’éssers vius
3 Faig grups grans d’éssers vius aplicant el que he après
Aranya Moneres, protoctists i fongs
4 Classific éssers vius dins de les moneres, els protoctists i els fongs
El regne de les plantes
El regne dels animals
5
6
Com faries subgrups dins del grup de les plantes?
Com faries subgrups dins del grup dels animals?
27
1 Per què saps que alguna cosa és un ésser viu? En Dídac i la seva classe han fet fotos de diferents éssers vius. Però, com han pogut diferenciar els éssers vius dels no vius?
Nutrició autòtrofa Energia del sol Diòxid de carboni
Els éssers vius es diferencien de la matèria no viva en dos aspectes: • Realitzen les tres funcions vitals (nutrició, relació i reproducció). • Estan formats per unes estructures anomenades cèl·lules.
Les funcions vitals La funció de nutrició La nutrició consisteix a prendre substàncies de l’entorn, utilitzar-les per obtenir energia, créixer o reparar les parts danyades, i eliminar els rebuigs. Segons la forma d’obtenir els nutrients, hi ha dos tipus d’éssers vius: els autòtrofs i els heteròtrofs.
Els éssers vius autòtrofs fabriquen els seus nutrients
Aigua i sals minerals
Nutrició heteròtrofa
• Els éssers vius autòtrofs, com les plantes i les algues, utilitzen l’energia del sol per transformar les substàncies que prenen de l’aire i de la terra en els nutrients que necessiten. • Els éssers vius heteròtrofs, com els animals, no poden fabricar els seus nutrients i els obtenen alimentant-se d’altres éssers vius.
La funció de relació La funció de relació consisteix a percebre allò que passa dins i fora del cos i reaccionar-hi.
1
Les plantes solen estar en un mateix lloc durant tota la seva vida. Per què no necessiten desplaçar-se per obtenir l’aliment?
2 Observa els éssers vius que apareixen a la imatge de la dreta. a) Indica, en cada cas, si es tracta d’un ésser viu autòtrof o heteròtrof i explica-ho. b) Quina funció vital permet a la gasela fugir del lleó? Explica la resposta.
28
Els éssers vius heteròtrofs obtenen nutrients d’altres éssers vius
U2
La funció de reproducció La reproducció és la capacitat que tenen els éssers vius per produir descendents amb característiques iguals o molt paregudes a les seves.
Reproducció asexual Un sol progenitor
Hi ha dos tipus de reproducció: la sexual i l’asexual. Alguns éssers vius només en realitzen una, d’altres poden utilitzar ambdues.
Descendent idèntic al progenitor
Gemma
• En la reproducció asexual, un sol ésser viu produeix un o més descendents idèntics a ell. • En la reproducció sexual, dos individus, un de sexe masculí i un altre de sexe femení, produeixen cèl·lules reproductores o gàmetes. La unió de dos gàmetes dona lloc a un o més descendents pareguts als progenitors, però no idèntics.
Reproducció sexual Dos progenitors
Hem d’ordenar això! Volem utilitzar aquestes fotografies i cartells per muntar una exposició sobre les funcions vitals. El problema és que estan completament desordenats! Ajuda a organitzar-los associant a cada fotografia dos peus de foto que creguis que hi estan relacionats.
Ésser viu heteròtrof
Jo no necessit prendre aliments, una estoneta al sol i ja està!
El meu menjar preferit són els bacteris, em puc morir si no en tenc.
Ésser viu autòtrof
Ésser viu amb reproducció asexual
Descendència semblant als progenitors, no idèntica
La meva descendència és idèntica a mi, som com dues gotes d’aigua.
Els meus fills no s’assemblen molt a mi, però sí que tenen les orelles de son pare.
Ésser viu amb reproducció sexual
29
1 Per què saps que alguna cosa és un ésser viu?
Estam formats per cèl·lules A més a més de realitzar les funcions vitals, tots els éssers vius estan formats per cèl·lules. Una cèl·lula és la part més petita d’un ésser viu capaç de realitzar les funcions vitals.
Cèl·lula procariota Citoplasma Material genètic dispers pel citoplasma
Com són les cèl·lules La majoria de les cèl·lules són tan petites que només es poden observar amb l’ajuda d’un microscopi. Totes les cèl·lules tenen una estructura comuna formada per tres parts fonamentals:
Membrana plasmàtica
• La membrana plasmàtica, que és l’embolcall que envolta la cèl·lula. • El citoplasma, un líquid espès que umpl l’interior de la cèl·lula i és on es troben altres estructures i les substàncies cel·lulars. • El material genètic, que és la substància que conté les instruccions per al funcionament de les cèl·lules.
Cèl·lula eucariota Material genètic dins d’un nucli
Membrana plasmàtica
Tipus de cèl·lules Les cèl·lules es classifiquen en procariotes i eucariotes: • Les cèl·lules procariotes són les més petites i senzilles i tenen el material genètic dispers al citoplasma. Per exemple, els bacteris són cèl·lules procariotes. • Les cèl·lules eucariotes són més grans i complexes. Tenen al citoplasma unes estructures anomenades orgànuls, que realitzen diferents funcions. El material genètic es troba protegit dins d’un d’aquests orgànuls: el nucli. Per exemple, els animals i les plantes estan formats per cèl·lules eucariotes.
3 En què es diferencien les cèl·lules procariotes de les eucariotes. 4 Com s’anomena la part de les cèl·lules eucariotes que conté el material genètic?
30
Orgànuls
Citoplasma
Per comprendre millor les diferències entre les cèl·lules procariotes i les eucario tes, «T’ho explic en un moment» amb el vídeo «Unboxing de microorganismes» a anayaeducacion.es.
U2
De qui és aquesta cèl.lula? Observa les cèl·lules de les fotografies. S’han obtengut utilitzant un microscopi que permet veure les estructures cel·lulars amb molt de detall. 1
A
Quines estructures tenen en comú aquestes tres cèl·lules? Localitza-les.
2 Dibuixa les tres cèl·lules al quadern representant i retolant aquestes estructures. En cada cas, indica si la cèl·lula té nucli o, al contrari, si té el material genètic dispers al citoplasma. 3 Observa les estructures numerades a la fotografia C, descriu-les i afegeix-les al dibuix. Estan presents en les altres dues cèl·lules? 4 Ara, llegeix aquestes descripcions. Alguna podria correspondre a les estructures de la fotografia C que acabes de descriure? Indica a quina part de la cèl·lula correspon cada una.
B
s orgànuls grans Els cloroplasts són un rd. Realitzen la i allargats de color ve n a les cèl·lules fotosíntesi i es trobe vegetals. La paret cel·lular és una estructura rígida que recobreix la membrana i que dona a les cèl·lules vegetals una forma poligonal. Els vacúols són uns orgànuls pl ens d’aigua i d’altres substànc ies que ajuden les cèl·lules vegetals a man tenir la seva fo rma.
5 Tenint en compte les respostes a les preguntes anteriors, completa al quadern les oracions següents. La fotografia ... és d’una cèl·lula procariota. La fotografia ... és d’una cèl·lula eucariota vegetal. La fotografia ... és d’una cèl·lula eucariota animal.
C 3 2
1
Pren nota! Les distintes formes en què els éssers vius realitzen les funcions vitals i el tipus de cèl·lules que tenen ens ajuden a classificar-los. 31
2 Són tots els éssers vius igual de complexos? El nombre de cèl.lules i les agrupacions entre aquestes varien d’uns éssers vius a uns altres. És a dir: en els éssers vius hi ha diferents nivells de complexitat o nivells d’organització.
Teixits, òrgans, aparells i sistemes forme
Els nivells d’organització
n
Cèl·lules
fo
Els éssers unicel·lulars Estan formats per una sola cèl·lula que realitza les funcions vitals. Els organismes unicel·lulars poden ser procariotes o eucariotes.
e rm
n
Teixits
Els éssers pluricel·lulars
fo r
m
en
Estan formats per moltes cèl·lules, sempre de tipus euca riota. Aquestes cèl·lules es poden agrupar formant teixits o no. En els éssers pluricel·lulars més complexos, les cèl·lules s’agrupen i formen:
Òrgans
• Els teixits, que són agrupacions de cèl·lules especialitzades en una mateixa funció. • Els òrgans, que són associacions de diferents teixits que realitzen una funció més àmplia. • Els aparells o sistemes, que són conjunts d’òrgans que s’agrupen per dur a terme un procés més complex.
Aparells i sistemes de l’organisme
Els éssers vius tenen «nivell» No tots els éssers vius pluricel·lulars tenen els mateixos nivells d’organització. Llegeix els exemples següents i respon les qüestions.
1
Copia la taula al quadern i completa-la.
Algues
En les algues pluricel·lulars i en els fongs, les cèl·lules es troben agrupades però sense formar teixits.
En algunes plantes senzilles, com itzen les molses, les cèl·lules s’organ no formant teixits, però aquests formen òrgans definits.
32
pluricel·lulars Fongs Molses Vaca
Aparells
Pluricel·lulars
Teixits
Òrgans
Sí
...
...
No
Sí
...
...
...
...
...
...
...
Sí
...
...
...
2 En quin dels éssers vius trobam més nivells d’organització? En quin trobam menys nivells?
i sistemes
Pren nota!
Els teixits i òrgans que formen els éssers vius també serveixen per classificar-los.
3
U2
Faig grups grans d’éssers vius aplicant el que he après Tenint en compte el tipus de cèl.lula, el nombre de cèl.lules, la presència o no de teixits i el tipus de nutrició, es poden classificar els éssers vius en cinc grans grups, anomenats regnes.
1
En quins dos regnes podem trobar tant organismes unicel·lulars com pluricel·lulars que no formen teixits? Què diferencia entre si aquests dos regnes?
2 Fixa’t en la descripció del regne dels protoctists i escriu al quadern la descripció dels altres quatre regnes seguint aquest model.
Els cinc regnes Anomenam biodiversitat l’enorme varietat d’éssers vius que hi ha al planeta. Per estudiar la biodiversitat, classificam els éssers vius; és a dir, feim grups d’éssers amb característiques comunes, com el tipus de cèl·lules, el tipus de nutrició…
Regne dels protoctists Són éssers amb cèl·lules eucariotes. N’hi ha d’unicel·lulars (protozous, algues microscòpiques...) i de pluricel·lulars que no formen teixits (algues grans). Els protozous tenen nutrició heteròtrofa; les algues, autòtrofa.
Els grups més grans que es poden fer s’anomenen regnes. Hi ha cinc regnes d’éssers vius: el de les moneres, el el dels protoctists, el dels fongs, el de les plantes i el dels animals.
Regne de les moneres
Regne dels protoctists
Regne dels fongs
Regne de les plantes
Regne dels animals
Tipus de cèl·lula
Procariota
Eucariota
Eucariota
Eucariota
Eucariota
Nombre de cèl·lules
Unicel·lular
Unicel·lular o pluricel·lular
Unicel·lular o pluricel·lular
Pluricel·lular
Pluricel·lular
Teixits
No
No
No
Sí
Sí
Tipus de nutrició
Autòtrofa i heteròtrofa
Autòtrofa i heteròtrofa
Heteròtrofa
Autòtrofa
Heteròtrofa
Protozous
Invertebrats
Rents Molses
Algues microscòpiques
Exemples
Floridures
Bacteris
Algues pluricel·lulars
Bolets
Falgueres
Altres plantes
Amfibis
Aus
Peixos Peces
Pren nota! Per definir els cinc regnes, hem hagut d’usar diversos criteris de classificació al mateix temps.
33
4 Classific éssers vius dins de les moneres, els protoctists i els fongs Encara que tots els éssers vius que formen el grup de les moneres, el dels protoctists i el dels fongs tenen característiques comunes, dins de cada grup hi ha particularitats que permeten diferenciar-los i serveixen com a criteris per classificar-los.
El regne de les moneres
Classificació dels bacteris
Cocs Bacils
Vibrions
Les moneres són procariotes unicel·lulars, que poden ser autòtrofs o heteròtrofs.
Espirils
El grup més abundant d’aquest regne són els bacteris, éssers microscòpics que poden viure en qualsevol ambient. Els bacteris es classifiquen, segons la forma, en: cocs (forma esfèrica), bacils (forma de bastonet), vibrions (forma de coma) i espirils (forma d’espiral allargada).
El regne dels protoctists El regne dels protoctists inclou els protozous i les algues.
Classificació dels protoctists
Protozous
Amb flagels
Els protozous Són eucariotes, unicel·lulars i heteròtrofs. Viuen en medis aquàtics, en terres humits o a l’interior d’altres éssers vius. Els protozous es classifiquen, segons les estructures que tenen per desplaçar-se, en: protozous amb flagels, amb cilis i amb pseudopodis.
Algues
Unicel·lulars
Pluricel·lulars Amb cilis
Verdes
Amb pseudopodis
Vermelles
Les algues Les algues són eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars que no formen teixits. Tenen nutrició autòtrofa i viuen en medis aquàtics. Les algues es classifiquen, segons la complexitat cel·lular, en unicel·lulars o pluricel·lulars. Les pluricel·lulars, al seu torn, es classifiquen, segons el color, en algues verdes, marrons o vermelles.
34
Marrons
U2
El regne dels fongs Els fongs són éssers vius unicel·lulars o pluricel·lulars que no formen teixits i que tenen nutrició heteròtrofa. Produeixen una substància anomenada quitina. Viuen en llocs humits i amb temperatures suaus. Els fongs es poden classificar en tres tipus segons el nivell d’organització corporal: unicel·lulars, floridures i fongs que formen bolets.
Classificació dels fongs
Floridures
Fongs unicel·lulars Com els rents o llevats, que viuen al terra, a les fruites, en el nèctar de les flors...
Fongs que formen bolets
Són pluricel·lulars i tenen un aspecte semblant al del cotó. Solen créixer sobre les fruites, el pa o el terra humit.
Com el xampinyó o l’esclata-sang, són pluricel·lulars. Es desenvolupen al terra, i només en sobresurt la part reproductora, que són els bolets.
pens Mira com
L’ús de condicionals La paraula microorganisme significa ‘organisme petit (micro)’. Des del punt de vista de la classificació, aquest és un terme confús, perquè agrupa éssers vius tan diversos com bacteris, protozous, rents, algues i virus. Per classificar microorganismes, podem utilitzar una clau dicotòmica, que funciona de manera que a cada pas es presenten dues alternatives entre les quals s’ha de decidir.
SI és eucariota, LLAV ORS és un protoctist o un fong. SI NO és eucariota, LLAVORS és un bacteri. SI és eucariota i és he teròtrof i amb quitina, LLAVORS és un fong. SI és eucariota i pot ser autòtrof o heteròtrof, LLAVOR S és un protoctist
.
Observa la clau dicotòmica per classificar microorganismes. Aplicant el pensament computacional, podem expressar el recorregut a través de la clau utilitzant frases amb condicional. Observa com s’han redactat les frases per a alguns microorganismes i completa les que falten per a la resta de microorganismes de la clau.
Microorganismes
1
SI és procariota, LLAV ORS és un bacteri SI NO és procariota, LLAVORS és un protoctist o un fong.
Procariota Eucariota Autòtrof o heteròtrof
BACTERI Només heteròtrof i amb quitina
PROTOCTIST Autòtrof
Heteròtrof
FONG
PROTOZOU
Pren nota! Te n’adones? Per fer subgrups dins d’aquests tres regnes, hem hagut d’usar diversos criteris: la forma, el tipus de pigments, etc.
ALGA
35
5 Com faries subgrups dins del grup de les plantes? Encara que totes les plantes tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que les diferencien i realitzen algunes funcions vitals de forma distinta. Això ens permet establir criteris per classificar-les. El regne de les plantes
Fulla
Anvers
Limbe
Vasos conductors Revers
La majoria de les plantes viuen en medis terrestres, encara que també és possible trobar-les en medis aquàtics. Són organismes pluricel·lulars eucariotes amb teixits. En la majoria de les plantes, els teixits s’organitzen formant òrgans com l’arrel, la tija i les fulles. Tenen nutrició autòtrofa i realitzen un procés anomenat fotosíntesi. Es reprodueixen de forma sexual i asexual.
Tija
Els òrgans de les plantes • Les fulles. Són els òrgans encarregats de realitzar la fotosíntesi. • La tija. És l’òrgan que sosté la part aèria de la planta. Pot estar ramificada o no. A més, pot ser prima, verda i flexible, o gruixada i llenyosa; en aquest cas, s’anomena tronc.
Vasos conductors
• L’arrel. És l’òrgan que subjecta la planta al sòl. Absorbeix l’aigua i les sals minerals de la terra. • Els vasos conductors. La majoria de les plantes tenen uns conductes en forma de tub que recorren l’interior de l’arrel, la tija, les branques i les fulles. Per l’interior d’aquests circulen aigua i altres substàncies. Com veuràs més endavant, no totes les plantes tenen vasos conductors.
36
Full giratori
1
Anomenau, almenys, tres característiques que diferenciïn les plantes d’altres éssers vius.
2
Tria la planta que més t’agradi i dibuixa-la al quadern indicant els òrgans que hi observes.
Pèls absorbents
Arrel
U2
La classificació de les plantes Normalment, les plantes es classifiquen tenint en compte aquests dos criteris: • Que tenguin vasos conductors o que no en tenguin.
a El meu nom és Violet . ica tàn bo m so i a sc Carra eix La meva feina consist s. nte pla ar fic ssi a cla Observa l’esquema de classificació de les plantes.
• Que produeixin llavors o que no en produeixin.
La meva professió: botànica Plantes AMB vasos conductors
Plantes SENSE vasos conductors Plantes SENSE llavors Molses
Plantes AMB llavors
Falgueres
Gimnospermes
Angiospermes
Tenen teixits, però no tenen vasos conductors, arrel, fulles i flors.
Tenen arrel, tija, fulles i vasos conductors.
Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles.
No produeixen llavors ni flors.
No produeixen llavors.
Tenen vasos conductors, arrel, tija i fulles. Tenen flors senzilles agrupades en unes estructures anomenades cons. Produeixen llavors que no es troben a l’interior d’un fruit.
1
No tenen flors.
Les flors són complexes i vistoses. Produeixen llavors que es troben dins d’un fruit.
Ajuda’m ara a classificar aquestes plantes. Seguint l’esquema de classificació de les plantes, digues de quina planta es tracta. a) Planta que produeix llavors, però no fruits. b) Planta que no té vasos conductors ni produeix llavors. c) Planta que produeix llavors dins de fruits. d) Planta que no produeix llavors i té vasos conductors.
2 Cerca informació per a tres exemples de cada tipus de planta. Escriu-ne els noms al quadern i enganxa-hi una imatge de cada un dels teus exemples.
Pren nota!
Te n’adones? Per fer subgrups de plantes, hem hagut d’usar criteris diversos: tenir o no vasos conductors i fixar-nos en si tenen llavors i en si formen fruits o no. 37
6 Com faries subgrups dins del grup dels animals? Encara que tots els animals tenen característiques comunes, també presenten certes estructures que els distingeixen. Aquestes diferències ens serveixen com a criteris per classificar-los.
Les característiques dels animals Els éssers vius del regne dels animals són pluricel·lulars eucariotes amb teixits. Generalment, els teixits s’associen en òrgans que, al seu torn, constitueixen aparells i sistemes d’una gran complexitat. Els animals poden ser ovípars o vivípars. Viuen tant en medis aquàtics com terrestres. Alguns viuen a dins d’altres éssers vius.
Els animals invertebrats La majoria dels animals són invertebrats, és a dir, no tenen un esquelet intern amb columna vertebral. Tots són ovípars.
Característiques
Porífers
• Animals aquàtics. • Cos gelatinós o fibrós, perforat per nombrosos porus. • Viuen fixos a un substrat.
Cnidaris
• Animals aquàtics. • Cos simple d’aspecte gelatinós. • Tentacles verinosos al voltant de la boca.
Anèl·lids
• Animals terrestres o aquàtics. • Cos molt allargat, que pot ser pla, en forma de cordó o dividit en anells.
Mol·luscs
• Animals aquàtics o terrestres. • Tenen un òrgan musculós anomenat peu, i òrgans interns dins d’un embolcall anomenat mantell. • Molts tenen una closca dura.
Artròpodes
Equinoderms
38
• Animals aquàtics o terrestres. • Cos cobert per una closca de peces articulades i mòbils. • Nombre variable de potes segons els tipus. • Animals marins. • Cos en forma d’estrella o de bolla. • Cuirassa formada per plaques molt dures amb sortints o pues.
1
Digues si estàs d’acord amb aquestes afirmacions sobre els animals i explica per què: a) Són heteròtrofs. b) Tots tenen sistemes complexos. c) Tots tenen estructures per desplaçar-se. d) Tots són ovípars.
Exemples
U2
Els animals vertebrats Els vertebrats són menys nombrosos que els invertebrats, però més complexos. Tenen un esquelet intern amb columna vertebral i el seu cos està dividit en: cap i tronc, que pot tenir o no una coa i d’on surten, quasi sempre, quatre extremitats. Poden ser ovípars o vivípars. Característiques
Peixos
• Animals aquàtics. • Cos cobert d’escates. • Extremitats transformades en aletes. • Prenen oxigen de l’aigua. • Són ovípars.
Amfibis
• Animals terrestres, però han de viure a prop de l’aigua. • Prenen oxigen de l’aigua i de l’aire. • Pell molt fina. • Són ovípars.
Rèptils
• Animals terrestres o aquàtics. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos cobert d’escates i, de vegades, d’una closca. • Quatre potes, excepte les serps. • Ovípars.
Aus
Mamífers
Exemples
• Animals terrestres. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos cobert de plomes. • Les extremitats davanteres són ales amb les quals, gairebé totes, volen. Les posteriors són potes cobertes d’escates. • Ovípars. • Animals terrestres o aquàtics. • Prenen oxigen de l’aire. • Cos sovint cobert de pèl. Extremitats diverses segons el tipus de locomoció (potes, ales o aletes). • Gairebé tots són vivípars. • Les mares alleten les cries amb la llet que produeixen les seves mamelles.
Classificam animals Llegeix amb atenció la informació continguda a les taules dels animals invertebrats i vertebrats, i classifica i indica les característiques de cada un dels animals següents:
r
Milpeus
Salmó
Eriçó de ma
Gallina
Manatí Dragó
39
6 Com faries subgrups dins del grup dels animals?
Som animals mamífers Els éssers humans som animals i, com a tals, tenim les característiques següents: • Tenim un esquelet d’ossos amb columna vertebral. Som vertebrats. • Tenim pèl a la pell, som vivípars i les mares tenen mamelles que produeixen llet per als seus infants. Som mamífers. • De tots els mamífers, els més pareguts a l’ésser humà són els lèmurs, els orangutans, els goril·les, els ximpanzés... Tots formam el grup dels primats. Com ells, tenim una cara amb els ulls cap endavant, mans a les extremitats superiors, ungles planes i un cervell gran.
Per fora
Cervell molt desenvolupat
Què ens diferencia d’altres animals Els éssers humans tenim característiques que ens diferen-
cien de la resta dels primats: • Tenim menys pèl a la pell que els altres primats.
Polze oposable
• Caminam sempre amb les cames i drets. • Només tenim mans amb el polze oposable als braços.
Poc pèl a la pell
• Les nostres cames acaben en peus. Els altres primats tenen quatre mans. • Les nostres mans són molt més àgils, sensibles i precises que les de qualsevol altre primat. • El nostre cervell està molt desenvolupat i ens permet comunicar-nos a través d’un llenguatge ric i complex, pensar, estudiar, aprendre, comprendre el món, crear obres d’art, inventar, imaginar... fins i tot fer bromes!
2
Observa la imatge d’aquesta pàgina, compara l’ésser humà amb el ximpanzé i fes una llista amb els trets comuns i amb els trets diferenciadors de cada un. El mirall
3 Anomena tres característiques que els éssers humans compartim amb els dofins i tres característiques que ens en diferenciïn.
40
Posició bípeda
U2
Així som els éssers humans Per dins
El nostre organisme està format per aparells i sistemes.
Aparell respiratori
Aparell digestiu
Aparell circulatori
Aparell locomotor
Fetge
Ronyons Els aparells i sistemes estan formats per òrgans. Encèfal
Teixit ossi
Els òrgans estan formats per diferents tipus de teixits. Teixit epitelial
Teixit muscular
Pren nota!
Neurona Els teixits estan formats per diferents tipus de cèl·lules, totes són eucariotes de tipus animal.
Cèl·lula muscular
Òvul
Glòbul vermell
Hi ha moltes característiques dels animals que serveixen per classificar-los, però una molt important és si tenen o no esquelet intern. 41
D ’A P R E N E N T A T G E D O S S I E R
Què he après? 1
Explica què tenen en comú tots els éssers vius.
2 Indica si els conceptes següents fan referència a un tipus de cèl·lula, un teixit, un òrgan o un aparell o sistema.
7 Escriu els noms de les estructures senyalades amb nombres i indica de quin tipus de cèl·lula es tracta. 2
1
a) Òvul. b) Pell. c) Digestiu. d) Neurona.
3
e) Fetge. 4
f) Circulatori.
8 Estableix les diferències entre: 3 Fixa’t en les imatges d’aquests éssers vius i respon les qüestions en una taula. 2 1 5 6
9 Explica quins criteris s’utilitzen per classificar una molsa i una margalida. 10 Explica quins criteris aplicaries per classificar una mosca i una gasela. 11 Troba l’intrús en cada un d’aquests grups:
a) Tenen teixits?
a) Cocs, espiroquetes, rents, vibrions.
b) Tenen òrgans?
b) Floridura, xampinyó, bacteri, rent.
c) Quin tipus de nutrició tenen?
c) Rosella, trèvol, alga verda, molsa.
d) Quines formes de reproducció presenten?
d) Cuc, truita, goril·la, ratapinyada.
e) A quins regnes pertanyen? 4 Anomena: a) Els regnes amb cèl·lules procariotes i els regnes amb cèl·lules eucariotes. b) Els regnes amb organismes que tenen teixits i els regnes amb organismes sense teixits. c) Els regnes amb organismes només amb nutrició autòtrofa, els regnes només amb nutrició heteròtrofa i els regnes amb ambdós tipus de nutrició. 5 Descriu les estructures que permeten moure’s a alguns protozous. 6 Anomena les característiques principals de les plantes.
42
b) Una alga verda i una alga vermella. c) Un bolet i una floridura.
3
4
a) Un coc i un bacil.
12 Quines similituds trobes entre els vasos conductors de les plantes i el sistema circulatori dels animals? Per quines parts estan formats els uns i els altres? Quins productes transporten? No oblidis completar el teu àlbum de fotos d’aquesta unitat, disponible a anayaeducacion.es. El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la
U2 IU OBJECT IÓ EN ACC Creem la nostra llista de criteris per classificar éssers vius 1
En Dídac i la seva amiga, na Núria, han classificat a la seva manera les fotos que han fet durant l’excursió. Fixa’t en les seves propostes i compara-les utilitzant la tècnica del mirall.
Llista d’en Dídac Les dues Es diferencien s’assemblen en... en...
?
?
Llista de na Núria Llista d’en Dídac Vermells
Llista de na Núria
Rosella
Es diferencien en...
Poriol
?
Planteja’t això!
guit dividir cacions han aconse a) Les dues classifi tos? en grups totes les fo es fonaa de les característiqu b) Han utilitzat algun aquesta vius que has après en mentals dels éssers
Que fan mal Card Aranya Bonics Gorrió Conill
unitat?
Que fan la fotosíntesi Rosella Card Amb esquelet intern i plomes Gorrió
Sense esquelet intern Aranya Poriol Amb esquelet intern i pèl Conill
r classificar es que han emprat pe c) Les característiqu rs vius o n pròpies dels ésse el que han trobat, só de cada persona? depenen de l’opinió 2 En Dídac acaba de trobar una foto més que s’havia perdut! En quin grup la posaries usant la classificació d’en Dídac? I la de na Núria? Estau d’acord tota la classe en ambdós casos? 3 Ara et toca a tu! Crea la teva proposta utilitzant els criteris científics que has après per classificar les fotos d’en Dídac. Finalment, afegeix per a cada un dels grups una mesura que pugui servir per protegir els éssers vius que conté.
Com ho he après? 1
Segur que, en estudiar la unitat, hi ha hagut coses que t’han resultat senzilles d’aprendre i d’altres que t’han costat un poc més. Escriu en el dossier d’aprenentatge les tres coses que t’han resultat més difícils i per què.
2 El que ara ja saps dels éssers vius, t’ha fet pensar en com has de protegir-los? Has canviat algun dels teus hàbits quan et trobes amb alguna planta o amb algun animal? Explica com has canviat.
El que més m’ha costat aprendre Perquè...
43
R RE EP A P À S O S
1
3
Les imatges es corresponen amb fragments d’alguns materials i instruments per investigar. Identifica’ls i digues per a què s’utilitza cada un.
Troba tres semblances i tres diferències entre aquestes cèl·lules.
A B
C E
D
4 Localitza l’intrús a cada grup de paraules. Tija, teixit, òrgan, aparell, cèl·lula
F G
H
Citoplasma, membrana, floridura, nucli, orgànuls
Petri, Matràs, placa de , bec de Bunsen s ic àt prism
Granota, dofí, truita, sargantana, pop, estruç
Pi, alzina, molsa, roure, ametler
Floridura, bolet, rent, ameba
2 Elabora un passaparaula amb alguns conceptes que hagis après durant aquest trimestre. Crea oracions com les d’aquests exemples per a les lletres de la roda que apareix a la imatge. • Comença per Q: Diari de treball en què es fan anotacions sobre les observacions al camp o al laboratori. Resposta: Quadern. • Comença per P: Cèl·lules amb el material genètic dispers al citoplasma. Resposta: Procariotes. Quan tenguis el teu passaparaula, juga amb els companys i companyes. Guanya qui endevini les paraules en menys temps.
44
M
Q
P
A
R
H V
S
I
U E
G
5 Moltes de les expressions que usam habitualment aprofiten les característiques d’alguns éssers vius per ressaltar qualitats humanes. Per exemple: estar més fresc que una lletuga, ser un linx, estar més fort que un roure, etc. Pensau, preguntau en el vostre entorn i anotau al quadern tres expressions d’aquest tipus. Justificau per què s’utilitzen o a quina característica de l’ésser viu fan al·lusió.
Estar més fort que un roure
sTEA M D e s c o b r e i x l a c i e n t í f i c a m i s t e r i o s a 11: 35 Un movim ent a les herbes altes a uns cent m etres de la meva posició. Un individu aïllat. Identific en David amb els prismàtic s. 11: 43 Canvii de posició per veure millor què fa en D avid. 11: 52 En David està acotat al costat d’un termit er. Té la tija d’una herba ll arga a la mà. La fica al term iter! 11: 55 Torna a tr eure la tija i la xucla. Què menja ? En David utilitza una eina!
1
Pistes Vaig néixer al Regne Unit el 1934. He investigat durant molts d’anys a la selva de Gombe.
He creat un institut que du u el meu nom, dedi cat a la defensa de ls ximpanzés i de l seu entorn natural.
Escaneja-ho i descobreix la científica misteriosa.
45
T R I M E S T R E
A quina científica coneguda pertany aquest quadern de camp? Si no ho saps, a veure si t’ajuden aquestes pistes.
DESCOBREIX EL PROJECTE INTERDISCIPLINARI
La nostra cimera pel clima:
EQUIP D’INVESTIGACIÓ TES C E J PRO QUE N E
Què passa amb el canvi climàtic? Parlau-ne amb arguments!
PE
QU R A M
A NS
1
Vos atreviu a preparar documentació sobre el canvi climàtic?
k
Thin
2
DISS EN
Heu sentit moltes coses sobre el canvi climàtic, però:
YA
Què sabeu en relación con tema? i
g
On podeu cercar informació fiable?
n
Què vos agradaria saber? Des
A classe, parlau-ne i posau-vos en marxa per documentar-vos.
Podeu organitzar-vos en grups per començar la investigació.
És temps d’investigar!
Pensau en diferents aspectes que vulgueu saber sobre aquest tema. Cada grup es pot encarregar d’un tema; per exemple: notícies pròximes sobre canvi climàtic, fauna i flora nacional afectadas per això, notícies internacionals, dades de diferents organitzacions... Mol important: apuntau la font d’on obteniu la informació!
46
PRES EN
4
TRIMESTRE 1
TA g
e
Sta
Compartiu aquesta documentació amb altres classes, amb les famílies, amb el professorat... Com?
U TR
E IX
3
Compartir aquesta informació ajudarà a crear consciència sobre el tema.
e
r
CONS
Podeu penjar-la en un racó que dediqueu al clima a l’escola, pujar-la al vostre blog o a la pàgina web del centre...
Mak
Quan hàgiu recollit tota la informació, és a dir, titulars de premsa, articles en revistes científiques... ... Seleccionau i organitzau la que sigui més interessant per a la tertúlia sobre el clima.
PR
5
O VA
CO
M
... Resumiu-la deixant només les dades més importants, els titulars més impactants...
Tes
t
Què heu après amb el projecte? Són fiables les fonts d’informació que heu consultat?
47
3
Coneixem el nostre cos
Navegant per internet, n’Andreu i els seus amics han trobat trucs molt interessants per cuidar millor els seus cossos.
Com ho veus? Creus que tota la informació que ha trobat la colla de n’Andreu és certa? Per què? Què podrien fer per decidir si la informació que troben és fiable o no? Creus que conèixer bé com funciona el cos humà podria ajudar-los a saber si el que llegeixen és veritat?
Jo he vist que venen unes polseres que augmenten l’energia del teu cos perquè tenguis més força!
La dada Internet és una font d’informació molt valuosa. No obstant això, a través de la xarxa, la informació falsa s’estén tant o més que la vertadera.
Per a aquesta unitat...
Objec tiu en acció Exploram el cos humà per entendre com funciona i decidir si els trucs que ha trobat la colla de n’Andreu són fiables. Prepararem un discurs per expressar la nostra conclusió.
48
Nutrici ó, alimen ts i nutrien ts
Segueix el fil!
1 La nostra funció de nutrició
La digesti ó i la respira ció
La circula ció
2
3
Com obtenim la matèria i l’energia?
Com es distribueixen els nutrients i l’oxigen?
3
I aquí diu que és molt perillós menjar xiclets, que si te n’envies un es quedarà més de set anys enganxat al teu estómac!
Mirau això! En aquesta pàgina venen uns penjolls amb pedres precioses que milloren la circulació de la sang.
Jo he trobat uns sucs de dieta depurativa que eliminen totes les toxines que tens al cos!
L’excreció
Les fases de la funció de relació
4
5
Com expulsam els rebuigs?
La nostra funció de relació
Els sentits
6 Com rebem la informació de l’exterior?
El sistema nerviós
L’aparell locomotor
Els aparells reproductors
7
8
9
Com interpretam la informació?
Com executam les respostes?
La nostra funció de reproducció
49
1 La nostra funció de nutrició T’has preguntat alguna vegada per què és necessari menjar? Les nostres cèl.lules requereixen constantment materials per poder funcionar.
Aparells per a la nutrició
L’aparell respiratori obté l’oxigen de l’aire i el passa a la sang. Elimina d’aquesta el diòxid de carboni, que s’expulsa a l’exterior.
Com realitzam la funció de nutrició? La nutrició consisteix a obtenir els nutrients que necessitam per viure, utilitzar aquestes substàncies al nostre cos i expulsar els rebuigs que produïm. Les nostres cèl·lules obtenen la matèria i l’energia que necessiten a partir dels nutrients que incorporam a través dels aliments i de l’oxigen que respiram. Però les cèl·lules del nostre organisme no poden aconseguir aquests nutrients per si mateixes i depenen d’aparells i sistemes perquè els hi proporcionin.
Els aliments i els nutrients Els nutrients que contenen els aliments realitzen diferents funcions, i són:
L’aparell digestiu descompon els aliments en parts més petites, els nutrients. Aquests són absorbits i passen a la sang.
• Les proteïnes. S’utilitzen per fabricar components que necessitam per al nostre organisme o per reparar els que s’han fet malbé. Hi ha proteïnes en aliments com la llet, els ous, el peix i la carn.
L’aparell circulatori distribueix per tot el cos la sang amb nutrients i oxigen gràcies al bombament del cor. La sang també arreplega les substàncies de rebuig i les duu fins el aparell excretor.
• Les vitamines i les sals minerals. Són les «ajudants» que necessita el nostre cos per realitzar correctament les seves funcions i evitar danys. Les fruites, les hortalisses i les verdures contenen aquesta classe de nutrients. • Els hidrats de carboni. Funcionen com a combustible, és a dir, quan el nostre organisme els utilitza, s’allibera energia que aprofitam per al funcionament de les nostres cèl·lules. Els aliments rics en aquest tipus de nutrients són la pasta, el sucre i els cereals, entre altres. • Els lípids. Alguns, com els greixos, proporcionen energia; altres ens serveixen de reserva energètica, i el nostre organisme els acumula per disposar d’energia quan la necessiti. Alguns aliments rics en lípids són la mantega, els olis, etc. • L’aigua. Sense aquesta no funcionària el nostre organisme. Tots els processos de la funció de nutrició tenen lloc en aquest medi.
50
L’aparell excretor és l’encarregat d’eliminar de la sang els productes de rebuig que alliberen les cèl·lules i d’expulsar-los al medi exterior. També hi ha altres òrgans excretors, com les glàndules sudorípares.
U3
Aliments i energia Consumim energia en totes les activitats que realitzam: caminar, jugar, pensar, fer esport..., fins i tot per dormir. Obtenim aquesta energia dels aliments. La quantitat d’energia que necessita cada persona depèn de factors com l’edat, l’estatura, el pes, l’activitat física que realitza, etc. La quantitat d’energia es mesura en unes unitats anomenades quilocalories.
La meva professió: nutricionista Hola, em dic Víctor i som nutricionista. La meva feina consisteix a ajudar les persones a solucionar els seus problemes relacionats amb la nutrició i a adoptar hàbits alimentaris saludables.
Entre altres coses, prepar dietes adequades per a cada persona. La dieta és la quantitat i varietat d’aliments i d’aigua que una persona consumeix habitualment. 1
Ajuda’m a preparar un menú amb les dades de les taules per a cada un d’aquests pacients.
tura. anys, 1,83 m d’esta Carles: Tenista, 25 tica a. Necessitat energè Entrena 6 hores al di diària: 3 463 kcal. Marina: Professora, 41 anys, 1,63 m d’estatura. Passeja una vegada al dia, però no fa cap altre esport. Necessitat energètica diària: 1 918 kcal.
Pracys, 1,71 m d’estatura. Eva: estudiant, 17 an sta s per setmana, la re tica esport 2 vegade ssitat activitat física. Nece del temps té poca 083 kcal. energètica diària: 2
2 Com has pogut comprovar, cada un d’aquests pacients té unes necessitats energètiques diferents. A què creus que es deuen aquestes diferències?
3
Plat
kcal/ració
Pilotes
485
Plat
kcal/ració
Ous fregits amb patates
550
Cereals amb llet
413
Macarrons amb tomàtiga
521
Iogurt
114
Llenties estofades
470
Plàtan
95
Pastís de xocolata
922
Albergínies al forn
204
Lluç arrebossat
402
Ensalada de tomàtiga
313
Poma
54
Compara amb els companys i companyes els menús que heu dissenyat i comentau les diferències que trobau entre les distintes propostes. Sumam
Pren nota! Els aliments que menjam ens aporten materials i energia que les nostres cèl.lules utilitzen.
51
2 Com obtenim la matèria i l’energia? Al nostre cos, el treball es divideix entre els distints aparells i sistemes. L’aparell digestiu i l’aparell respiratori col.laboren per aconseguir materials de l’exterior.
L’aparell digestiu
Glàndules salivars
L’aparell digestiu
Faringe
Boca
L’aparell digestiu s’encarrega de dividir els aliments en els seus components més senzills, els nutrients, perquè aquests puguin travessar-ne les parets i passar a la sang.
Esòfag
Les parts de l’aparell digestiu L’aparell digestiu està format pel tub digestiu i les glàndules digestives.
Fetge Estómac
• El tub digestiu. És un conducte llarg compost per la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’intestí gruixat i l’anus. • Les glàndules digestives. Són òrgans que es troben fora del tub digestiu, però que hi aboquen les substàncies que produeixen. Aquestes substàncies poden separar els nutrients que contenen els aliments. Les glàndules digestives són les glàndules salivals, el fetge i el pàncrees.
Pàncrees
Intestí gruixat
Intestí prim
Mira com pens
Faig un model: autopista digestiva Preparar la tasca
En grup, fareu un model del tub digestiu en línia recta amb les seves mesures reals. Per representar la boca, utilitzareu paper; per a la resta dels òrgans, cintes de colors. Dibuixau i pintau la boca, retallau-la i enganxau-la a la paret de l’aula. A continuació, en ordre i amb les mesures reals, hi afegireu les cintes de colors que representen
52
cadascun dels elements del tub digestiu. Les mesures reals aproximades són: La boca fa 10 cm; la faringe, 13 cm; l’esòfag, 25 cm; l’estómac, 25 cm; l’intestí prim, 625 cm, i el gruixat, 150 cm. Raona: com és possible que els intestins prim i gruixat càpiguen dins del nostre cos?
U3
La digestió, pas a pas
La digestió La digestió és el procés pel qual es transformen els aliments i s’extreuen els nutrients que s’absorbeixen i passen a la sang. Les restes no aprofitables s’expulsen a l’exterior.
1
Al llarg del tub digestiu, la digestió té lloc en diverses etapes:
L’aliment descendeix per l’esòfag.
1. De la boca a l’estómac La digestió comença a la boca. Les dents tallen i trituren l’aliment, i la llengua ajuda a mesclar-lo amb la saliva produïda per les glàndules salivals. Des de la boca, l’aliment passa per la faringe i per l’ esòfag fins a arribar a l’estómac.
2
Sucs
2. A l’estómac A l’estómac, els aliments es transformen en un puré, en mesclar-se amb unes substàncies anomenades sucs gàstrics.
A la boca mastegam els aliments i els . mesclam amb la saliva
3
A l’estómac es forma un puré que passa a l’intestí prim.
3. A l’intestí prim El puré format a l’estómac passa a l’intestí prim, on actuen diverses substàncies que acaben de digerir els aliments, extraient-ne els nutrients bàsics. Quan s’han extret aquests nutrients bàsics, passen a la sang a través de les parets de l’intestí per uns replecs anomenats vellositats. Aquest procés es denomina absorció.
4. A l’intestí gruixat
A l’intestí prim, 4 els sucs que aboquen el fetge i el pàncrees acaben d’extreure els nutrients, que passen a la sang.
La resta dels aliments sense digerir passen a l’intestí gruixat, on se n’extreu l’aigua i es formen els excrements, que s’expulsen per l’anus.
1
Quin procés de l’aparell digestiu creus que es produeix abans, la digestió o l’absorció? Raona la resposta.
2 L’aparell digestiu, absorbeix tots els nutrients, tant si els necessitam com si no? Què creus que fa el nostre organisme amb els nutrients que no necessita?
3 Què passarà al nostre organisme si absorbeix menys nutrients dels que necessita? 4 Quina substància produeixen les glàndules salivals?
5 Les restes d’aliments passen a l’intestí gruixat, que forma les excrements.
Pren nota! El material que forma els xiclets no es pot digerir. Aleshores... què passarà si algú se n’empassa un? 53
2 Com obtenim la matèria i l’energia?
L’aparell respiratori L’aparell respiratori és l’encarregat d’extreure de l’aire l’oxigen que necessiten les nostres cèl·lules. Al mateix temps, elimina un gas, el diòxid de carboni, que produeixen les cèl·lules com a rebuig.
5 Copia i completa aquestes frases utilitzant una de les paraules següents: tràquea, diafragma i fosses nasals. a) El … separa els pulmons de l’abdomen.
Les parts de l’aparell respiratori L’aparell respiratori està format per:
b) L’aire entra i surt de l’aparell respiratori per les …
• Les vies respiratòries. Són els conductes pels quals entra i surt l’aire. Estan formades per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la tràquea i els bronquis. Les vies respiratòries tenen forma de tub i són rígides, perquè l’aire hi circuli amb facilitat. • Els pulmons. Són dos òrgans situats al tòrax, a un costat i a l’altre del cor, i separats de l’abdomen per un múscul anomenat diafragma. Estan formats per les ramificacions dels bronquis i pels alvèols. Els alvèols estan envoltats per vasos sanguinis molt fins pels quals circula contínuament la sang. Els pulmons són òrgans esponjosos, que poden contreure’s i dilatar-se ajudats pel moviment del diafragma.
c) La … té forma de tub i condueix l’aire fins als pulmons.
6
Que passaria si...
la tràquea no fos un tub rígid o els pulmons fossin òrgans massissos.
Parts de l’aparell respiratori Fosses nasals Faringe Vasos sanguinis
Laringe Tràquea
Pulmó
Els alvèols són saquets diminuts envoltats de vasos sanguinis molt fins per on circula contínuament la sang.
54
Diafragma
Bronquis
U3
La respiració
7 Indica al quadern en quina etapa de la respiració tenen lloc aquests fets:
La respiració consisteix a prendre l’oxigen de l’aire i expulsar el diòxid de carboni que es genera com a producte de rebuig.
a) Sortida d’aire carregat amb diòxid de carboni.
L’aparell respiratori realitza la seva funció en tres fases que se succeeixen contínuament:
b) L’oxigen passa als capil·lars, i el diòxid de carboni, als alvèols.
La inspiració En la inspiració, el diafragma es contreu i descendeix, els pulmons es dilaten i l’aire exterior entra per les vies respiratòries fins a arribar als alvèols.
c) Entrada d’aire carregat d’oxigen. 8 Pensa en com canvia la composició de l’aire durant el procés de respiració i contesta la pregunta següent: Per què és saludable airejar l’aula de tant en tant?
L’intercanvi de gasos Durant aquesta fase, l’oxigen que conté l’aire inspirat passa dels alvèols a la sang, que circula pels vasos sanguinis que els envolten. Al mateix temps, el diòxid de carboni de la sang passa als alvèols.
L’expiració En aquesta fase, el diafragma es relaxa i ascendeix, els pulmons es contreuen i l’aire carregat de diòxid de carboni és expulsat dels alvèols, passa per les vies respiratòries i arriba a l’exterior.
La respiració, pas a pas 1
La inspiració L’oxigen de l’aire arriba als pulmons.
2
Intercanvi de gasos
Entra oxigen
Sang rica en oxigen
El diafragma es contreu, descendeix i els pulmons s’inflen.
L’oxigen passa de l’alvèol a la sang.
Surt diòxid de carboni
3
L’expiració El diòxid de carboni surt dels pulmons.
Sang rica en diòxid de carboni
El diòxid de carboni passa de la sang a l’alvèol.
El diafragma es relaxa, ascendeix i els pulmons es contreuen.
55
3 Com es distribueixen els nutrients i l’oxigen? L’aparell circulatori és com una gran cinta transportadora propulsada pel cor. Transporta nutrients i productes de rebuig per tot el cos.
El cor Artèries Venes
L’aparell circulatori L’aparell circulatori s’encarrega de distribuir els nutrients absorbits per l’aparell digestiu i l’oxigen procedent de l’aparell respiratori fins a les cèl·lules. A més, retira els productes de rebuig procedents de les cèl· lules perquè siguin expulsats.
Aurícula dreta
L’aparell circulatori és un circuit format pels vasos sanguinis i el cor. Per dins circula la sang.
Els vasos sanguinis Els vasos sanguinis són els conductes per on circula la sang. Són de tres tipus: • Les venes. Són vasos per on circula la sang des dels òrgans fins al cor.
Aurícula esquerra Vàlvula Vàlvula Ventricle dret
• Les artèries. Són vasos per on circula la sang des del cor fins als òrgans.
Ventricle esquerre
• Els capil·lars. Són uns conductes finíssims que connecten les venes amb les artèries i arriben a totes les cèl· lules del cos.
El cor El cor és un òrgan musculós i buit, dividit en dues parts incomunicades, la dreta i l’esquerra. Al seu torn, cada part es divideix en dues: la zona superior s’anomena aurícula i la inferior s’anomena ventricle. Cada aurícula es comunica amb el ventricle del seu costat mitjançant una vàlvula.
La sang La sang és el mitjà de transport de l’organisme. Està composta per cèl·lules i plasma sanguini. El plasma sanguini és una mescla líquida d’aigua i sals minerals. Transporta els nutrients i les substàncies de rebuig. Les cèl·lules sanguínies són els glòbuls vermells, que donen color a la sang i transporten l’oxigen i el diòxid de carboni; els glòbuls blancs, que tenen funcions defensives, i les plaquetes, que taponen les ferides perquè no perdem molta sang.
56
1
A quin tipus de vas sanguini ens referim? a) Duen la sang des del cor fins als òrgans. b) Arriben a totes les parts del cos. c) Duen la sang des dels òrgans fins al cor.
2 Explica quina és la funció de l’aparell circulatori. 3 Quines cèl·lules de la sang transporten l’oxigen?
U3
La circulació de la sang 4
La circulació sanguínia és el recorregut que realitza la sang per l’aparell circulatori, impulsada pel cor.
Cerca informació i explica què és el pols.
Com funciona el cor
Pren nota!
El cor realitza un moviment continu i rítmic de contracció i dilatació, anomenat batec cardíac, mitjançant el qual impulsa la sang. • Quan el cor es contreu, les cavitats es comprimeixen i la sang surt per les artèries cap als òrgans.
Creus que un penjoll podria fer que la sang circulàs millor d’alguna forma?
• Quan el cor es dilata, les cavitats s’eixamplen i la sang entra al cor per les venes des dels òrgans.
El viatge mític de la brisa, de Corpus a Pululung Un grup de valents s’enfronta a l’aventura de dur brisa fins a la ciutat de Corpus perquè els seus engranatges continuïn funcionant. Guia’ls en el seu camí, que tendrà lloc en dues fases. Via Pantanosa
Via Celeste
AD
VD
VE
Pululung
Segona
Avinguda Perdurable Avinguda Àurea
1
• La recerca de la brisa comença en Vehicle Daurat (VD) que els impulsarà per l’Avinguda Perdurable. • Els camins de l’Avinguda Perdurable els conduiran fins a Pululung, la casa de la brisa, on descansaran i es renovaran gràcies a la brisa que carregaran i protegiran a les seves motxilles.
AE
Corpus
Primera fase del viatge:
Llegeix el text i compleix la teva missió. a) Dibuixa el camí que segueix el grup de valents. b) Canvia els noms dels llocs per parts del sistema circulatori perquè es descrigui el recorregut que fa la sang a través del cos. c) Què creus que és la brisa? Explica-ho.
fase del
viatge: • La br isa s’ha d e transpo a l’Atri Im rtar fins maculat (AI) per Pantano la Via sa i, si e l grup e suficien n transp t, podra orta n arriba Immacu r fins al lat, que V ehicle els impu l’Avingu lsarà pe da Àure r a per dist per tots ribuir la els raco brisa ns de C • L’ús d o r pus. e la bris a a Corp que els us deixa herois i residus heroïne transpo s hauran rtar de de tornada Destí (A a l’Atri d D) per la e l V ia Celes seu viatg te, on e e tornarà l a cicle se començ nse fi. ar en un
57
4 Com expulsam els rebuigs? L’aparell excretor serveix de depuradora per a la nostra sang. Separa les substàncies útils de les que no ho són i expulsa aquestes darreres fora del cos. L’excreció L’excreció és la funció que permet al nostre organisme eliminar els productes de rebuig que generen les cèl·lules.
1
Si el cos humà fos una ciutat, quina de les instal·lacions següents funcionaria com l’aparell excretor: el poliesportiu municipal, l’hospital, l’estació depuradora d’aigües o l’ajuntament? Raona per què.
L’aparell excretor Ronyons
La funció d’excreció té lloc a l’aparell digestiu, al respiratori, a l’excretor i a les glàndules sudorípares.
L’aparell digestiu L’aparell digestiu elimina els rebuigs que es formen en la digestió.
L’aparell respiratori L’aparell respiratori elimina el diòxid de carboni que es forma a les cèl·lules a través de l’aire expirat.
L’aparell excretor L’aparell excretor expulsa la resta dels rebuigs. Està format pels ronyons i les vies urinàries. • Els ronyons. Són dos òrgans situats a l’abdomen, a l’altura de la zona lumbar. Estan formats per milers de tubs finíssims envoltats de capil·lars sanguinis anomenats nefrones. Les nefrones reben sang des de totes les parts del cos, la filtren per netejar-la i produeixen un líquid aquós carregat de substàncies de rebuig: l’orina. • Les vies urinàries. Són els conductes que transporten l’orina des dels ronyons fins a l’exterior. Estan formats per dos urèters (un per cada ronyó), la bufeta urinària i la uretra. Les vies urinàries tenen parets elàstiques per permetre la circulació i l’emmagatzematge de líquids.
Les glàndules sudorípares Les glàndules sudorípares estan situades a la pell i segreguen un líquid anomenat suor, carregat de sals i de substàncies de rebuig.
58
Urèter Urèter Bufeta urinària
Uretra
Detall d’un ronyó Vena Artèria Urèter
Nefrona
Pren nota! Creus que un suc de dieta depurativa és capaç de fer el mateix que els teus ronyons?
5
U3
La nostra funció de relació La funció de relació és la que ens permet xerrar amb les nostres amistats, ballar, tocar la guitarra o llegir una novel.la emocionant.
Què és la funció de relació?
Alarma a l’escola! Els detectors de fum de l’escola acaben d’enviar un senyal telefònic al lloc de comandament de l’estació de bombers més pròxima. En pocs minuts, dos camions de bombers arriben a l’escola i apaguen el foc.
La funció de relació ens permet percebre el que passa al nostre voltant i a l’interior del nostre cos, interpretar la informació que percebem i respondre-hi.
1
Un estímul és qualsevol informació interna o externa que és capaç de percebre el nostre cos. La resposta és la reacció que produeix el nostre cos en percebre l’estímul.
2
Fases de la funció de relació La funció de relació es duu a terme en tres fases o etapes: • Fase 1. Captació dels estímuls. Els receptors situats als òrgans dels sentits perceben els estímuls (llum, vibracions sonores, substàncies, temperatura...) i els transformen en senyals, denominades impulsos nerviosos.
3
• Fase 2. Interpretació de la informació. Els impulsos nerviosos arriben al sistema nerviós, que els analitza i ordena la resposta adequada. • Fase 3. L’execució de la resposta. Les ordres produïdes pel sistema nerviós arriben als òrgans efectors. Els òrgans efectors poden ser músculs, que responen amb moviments, o glàndules, que responen produint diferents substàncies com la saliva o la suor.
1
Què és un estímul?
2 Escriu dos exemples d’estímuls que poden percebre els òrgans receptors.
1
Podries identificar en la situació que es descriu els elements de la funció de relació?
2 Series capaç de descriure una situació semblant utilitzant el teu cos?
Pren nota!
Constantment captam estímuls, els processam i elaboram respostes. Ho fas ara mateix!
59
6 Com rebem la informació de l’exterior? Al nostre entorn es produeixen moltíssims estímuls diferents al mateix temps. Afortunadament, disposam d’òrgans especialitzats que poden rebre una gran varietat d’informació. 1
Els sentits
Què passaria si...
Què passaria si:
a) El nas no tengués pituïtària. b) A la llengua no existissin les papil·les gustatives.
Els òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn i d’enviar-la al sistema nerviós perquè aquest la processi i elabori una resposta adequada.
c) La pell no tengués receptors per al fred.
Els òrgans dels sentits són: l’olfacte, el gust el tacte, la vista i l’oïda.
Nervi olfactori
Els sentits de l’olfacte i del gust L’òrgan de l’olfacte és la pituïtària, que es troba a la part superior de les fosses nasals. Conté milers de cèl·lules receptores que poden reconèixer substàncies químiques presents a l’aire. Aquestes cèl·lules envien senyals pels nervis olfactoris al cervell, que reconeix les olors. El sentit del gust està format per les papil·les gustatives, situades principalment a la llengua. Les papil·les gustatives reconeixen substàncies químiques que entren a la boca i envien senyals pels nervis gustatius al cervell, que identifica els gusts.
Pituïtària Fosses nasals
Papil·les gustatives de la llengua Llengua
El sentit del tacte Pell
L’òrgan del tacte és la pell. A la pell hi ha diferents tipus de cèl·lules receptores que poden percebre estímuls com el fred, la calor, la pressió o el dolor. Envien els senyals al cervell, que elabora sensacions tàctils.
Receptors
60
U3
El sentit de l’oïda
El sentit de la vista Els òrgans de la vista són els ulls. A la part posterior dels ulls hi ha una estructura anomenada retina, on se situen les cèl·lules que poden percebre estímuls lluminosos com la quantitat de llum o els colors. Perquè la llum arribi a la retina, ha de travessar el globus ocular. L’ull envia la informació que ha captat al cervell a través del nervi òptic. Retina
Còrnia
Les orelles són òrgans complexos que ens permeten captar les vibracions de l’aire que formen els sons. Les cèl·lules que poden realitzar aquesta funció se situen en una estructura denominada caragol. A més, a l’interior de l’orella es troba l’òrgan de l’equilibri, format pels conductes semicirculars. En aquests es troben unes cèl·lules receptores sensibles als moviments. Orella Nervi auditiu
Pupil·la
Iris
Conductes semicirculars Ossets
Caragol Timpà Nervi òptic Cristal·lí
Conducte auditiu
Què passa aquí fora? El cervell de na Iris s’ha quedat dormint al jardí. De sobte, li han començat a arribar un munt de sensacions procedents dels òrgans dels sentits. Com que encara està confús per la son, no sap com interpretar-les. L’ajudes? 1
Identifica quin òrgan percebrà les sensacions següents: a) Toquet humit a la cara i a les mans. b) Fogonada de llum. c) Renou a damunt del cap. d) Olor de terra banyada.
2 Què interpretarà el cervell de na Iris?
Pren nota! Els nostres sentits capten moltíssimes coses, però no absolutament tot. Els cans, per exemple, senten sons que nosaltres no percebem. 61
7 Com interpretam la informació? El nostre sistema nerviós és increïblement complex. Pot memoritzar, raonar, planificar, imaginar...
El sistema nerviós El sistema nerviós és un conjunt d’estructures que s’encarreguen de processar els estímuls procedents dels òrgans dels sentits i d’elaborar respostes en forma de moviments, producció de substàncies, pensaments, etc. Totes les estructures del sistema nerviós estan formades per unes cèl·lules especials anomenades neurones. El sistema nerviós es divideix en dues parts: el sistema nerviós central i el sistema nerviós perifèric.
La neurona Les neurones tenen forma estrellada i s’hi pot distingir: • El cos cel·lular, que és la part més voluminosa de la cèl·lula. • L’axó, que és una prolongació llarga. • Les dendrites, que són prolongacions curtes i ramificades.
El sistema nerviós central
Cos cel·lular
El sistema nerviós central es compon de l’encèfal i la medul·la espinal. • L’encèfal es troba dins del crani i l’integren el cervell, el cerebel i el bulb raquidi.
Dendrites
–E l cervell relaciona la informació i elabora respostes com moviments voluntaris, emocions, pensaments, records, etc.
Axó
–E l cerebel controla els moviments voluntaris rítmics i coordinats com caminar, nedar, ballar, etc. –E l bulb raquidi controla els moviments involuntaris de molts òrgans, com el cor. • La medul·la espinal connecta el cervell amb el sistema nerviós perifèric.
El sistema nerviós perifèric El sistema nerviós perifèric està format per grups d’àxons denominats nervis, que connecten el sistema nerviós central amb les distintes parts del cos. Hi ha dos tipus de nervis: • Nervis sensitius. Duen informació des dels òrgans dels sentits fins al sistema nerviós central. • Nervis motors. Duen ordres des del sistema nerviós fins als òrgans efectors, que executen les respostes.
62
1
Mentre dorms, hi ha òrgans que es mouen. Anomena’n dos i explica qui s’encarrega d’enviar les ordres perquè es moguin.
U3
Medul·la espinal
L’encèfal i la medul·la espinal Cervell
Nervis
Pren nota!
Nervis
Cerebel
Bulb raquidi
N’Andreu i els seus amics utilitzen el seu sistema nerviós per raonar si els trucs que han trobat a Internet són fiables o no..
Medul·la espinal
Superconnectats Perquè et facis una idea de la gran quantitat de connexions que s’estableixen entre les neurones, les representarem d’una manera senzilla. línia d’un gres grossos en una Dibuixa deu punts ne tre si, i en ts estiguin equidistan foli, procurant que ta una en res erior. Cada punt rep deu més a la part inf entre ies lín ça olador vermell, tra neurona. Amb un ret de nts pu els s part superior i tot el primer punt de la une ió ex nn co representa una la inferior. Cada línia r do ola ret un representa amb ronal. A continuació, de na uro ne na exions de la sego blau, traça les conn erior, i amb b totes les de la inf la part superior am següents, ne , les de les neuro s altres colors diferents imatge. com es mostra a la
1
Pots calcular quantes connexions has dibuixat en total?
2 Ara llegeix el text i compara-ho amb dades reals. El cervell té una massa aproximada d’1,4 kg, entre 86 i 100 mil mili ons de neurones. Cada neurona estableix ent re 5 i 50 000 connexions amb les cèl·lules veïnes. Això equival a construir una xarxa neuronal intercomunicada per 100 000 000 000 000 connexions.
a) Com creus que és possible que aquesta quantitat enorme de connexions càpiga dins del nostre crani? Proposa’n una explicació raonada. b) Pot existir alguna relació entre la quantitat de connexions neuronals al nostre cervell i la capacitat humana per relacionar idees, records, sensacions i conceptes? Raona la resposta.
63
8 Com executam les respostes? El nostre aparell locomotor s’encarrega d’executar la majoria de les respostes que elabora el sistema nerviós.
Els ossos
L’aparell locomotor L’aparell locomotor és el conjunt d’estructures que ens permeten moure’ns de forma voluntària. Està format per l’esquelet i els músculs.
L’esquelet L’esquelet és el conjunt format pels ossos i les articulacions.
Mandíbula Clavícula Omòplat Estèrnum Húmer
• Els ossos són òrgans rígids formats per sals de calci que donen forma i consistència al nostre organisme. Segons la forma que tenen, els ossos es classifiquen en llargs, com el fèmur; curts, com les vèrtebres; i plans, com els ossos del crani.
Costelles
Cúbit
• Les articulacions són les zones d’unió entre dos ossos. Les articulacions poden ser fixes (si no es mouen), mòbils (si permeten una gran mobilitat, com la del colze o el genoll) i semimòbils (que permeten només un cert grau de moviment, com les que uneixen les vèrtebres).
Pubis
Els músculs Els músculs són òrgans formats per cèl·lules que es contreuen en resposta a un senyal nerviós. En contreure’s, gasten energia, i el múscul s’escurça. En relaxar-se, el múscul recupera la seva forma inicial. Hi ha dos tipus de músculs: • Els músculs de l’aparell locomotor, que es contreuen de forma voluntària i estan units als ossos per mitjà d’uns teixits molt resistents anomenats tendons. Els tendons són els que ens permeten moure de forma voluntària les distintes parts del nostre cos. • Altres músculs que es contreuen de forma involuntària, com el cor o les parets de l’intestí. Aquests músculs no estan units als ossos .
64
Columna vertebral
Fèmur Falanges Ròtula Tíbia Peroné
Falanges
Tars Metatars
Radi
U3
Els principals ossos i músculs Els músculs
Temporal
Orbicular
Masseter Esternoclidomastoidal
Trapezi Dorsal
Deltoide
Pectoral
Tríceps Bíceps Abdominals
Costals
Quàdriceps
Gluti
Adductor Bíceps
Tibial
Bessons
Tendó d’Aquil·les
1
Enumera quatre ossos llargs de les extremitats.
2 Anomena dos músculs del braç, dos de les cames i dos del tronc.
Per comprendre millor la nostra funció de relació, «T’ho explic en un moment» amb el vídeo «El sistema nerviós explicat amb el meu ratolí gamer» a anayaeducacion.es.
Pren nota! La nostra velocitat corrent, la nostra força o la nostra flexibilitat depenen de les característiques del nostre aparell locomotor. Una polsera podria alterar-les? 65
9 La nostra funció de reproducció Les primeres persones de la nostra espècie varen aparèixer fa centenars de milers d’anys. Avui en dia, continuam existint gràcies a la nostra funció de reproducció.
Què és la funció de reproducció? La reproducció humana és la funció que ens permet tenir descendents (és a dir, fills i filles que hereten parcialment les nostres característiques).
1
Podem realitzar aquesta funció gràcies a l’aparell reproductor.
Si l’escrot es defineix com la bossa de pell que envolta els testicles, com definiries... a) Úter?
Els aparells reproductors
b) Trompa de Fal·lopi?
Els nostres aparells reproductors generen unes cèl·lules especialitzades en la reproducció: els gàmetes.
c) Vagina?
Hi ha dos classes d’aparells reproductors segons el tipus de gàmeta que produeixen:
d) Pròstata? e) Bufeta urinària?
• Els que generen espermatozoides, que són gàmetes petits, nombrosos i mòbils. Es formen en uns òrgans anomenats testicles. • Els que generen òvuls, que són gàmetes més grans i de forma esfèrica. Es formen en uns òrgans anomenats ovaris.
Els aparells reproductors que... ... generen espermatozoides
... generen òvuls Úter Ovari
Bufeta urinària
Trompa de Fal·lopi
Pròstata
Coll uterí
Uretra
Vagina
Escrot Vulva
66
Penis Testicle
U3
La fecundació, l’embaràs i el part
La fecundació
• La fecundació és la unió de les dues cèl·lules reproductores, un òvul i un espermatozoide, per formar el zigot, que és la cèl·lula que es desenvoluparà fins a arribar a constituir un nou ésser. • El desenvolupament embrionari o embaràs és el procés que transcorre des que es forma el zigot fins al naixement de l’infant, i dura uns nou mesos. Això només ocorre quan el zigot s’implanta a l’úter. • El part, que és el naixement de l’infant.
Òvul
Espermatozoides
Com estam canviant! La pubertat és l’edat en què madura el nostre aparell reproductor i es produeix, generalment, entre els 10 i els 16 anys. Només després de madurar, l’aparell reproductor pot produir gàmetes. Quan arribam a la pubertat, tots experimentam canvis en el nostre organisme. De vegades, aquests canvis tenen lloc en un interval de temps curt i ens provoquen inseguretat fins que ens hi acostumam. I tu, com gestiones aquests canvis? Les activitats següents t’ajudaran a comprendre’ls i a comprendre’t millor.
Aquest qüestionari m’ajudarà a reflexionar sobre els canvis que he experimentat:
a) Què és el que més t’agrada del teu nou «jo»? Escriuré una carta o millor un correu electrònic al meu «jo» del futur per...
... recordar algunes de les coses que m’importen ara, quins somnis i aspiracions tenc i què he de fer si no els he complit...
b) Què trobes a faltar del teu «jo» més infantil? c) Com ha canviat la relació amb els altres? d) Quines emocions noves has experimentat en relació amb aquests canvis? e) Com descriuries la teva forma de ser en aquest moment de la teva vida? f) Què és el que més et costa acceptar del teu nou «jo»? Què creus que podries fer per acostumar-t’hi? g) Quins somnis i aspiracions que depenguin de tu tens per al futur? h) Què pots fer perquè es compleixin?
Recorda consultar la fitxa 4 del pla TIC-TAC a anayaeducacion.es.
Pren nota! Totes les persones naixem i canviam al llarg de la nostra vida. Quan som adults, podem elegir tenir descendència o no. 67
D ’A P R E N E N T A T G E
Què he après? 1
Digues si les oracions següents són vertaderes
8 Quina conclusió treus de cada una d’aquestes
o falses i escriu la falsa de forma correcta al
dades?
quadern.
a) Els humans tenim uns 100 milions de receptors a la pituïtària, i els cans, 300 milions.
a) La funció d’excreció només es produeix en el sistema excretor. b) Per mitjà de la funció d’excreció, el nostre cos elimina substàncies de rebuig acumulades en la sang. c) Les glàndules sudorípares no tenen funció excretora.
b) Els humans tenim unes 200 000 cèl·lules receptors per cada mm2 de retina. Algunes aus rapaces en tenen 1 milió. c) La massa del cervell d’un humà adult és d’uns 1 500 g; la d’un cavall, de 700 g.
9 En cada grup de paraules hi ha un intrús. Localitza’l i explica per què creus que ho és.
d) L’aparell respiratori té funció excretora perquè elimina diòxid de carboni de l’organisme.
Venes, artèries, C cor i diafragma
Boca, faringe, fetge i pulmons
A
2 Completa les frases utilitzant una de les paraules
D O S S I E R
següents: ronyó, bufeta, uretra, urèters. Ronyons, B urèters, uretra i cor
a) La ... és una bossa que emmagatzema l’orina. b) Els ronyons i la bufeta estan connectats pels …. c) L’orina surt a l’exterior per la …. d) Els ... produeixen orina filtrant la sang.
D
Bronquis, laringe, tràquea i estómac
10 Escriu al quadern els noms de les parts de l’ull que es mostren a la imatge.
3 Pensa en el següent: si el nostre cos té més o menys 5 litres de sang i els ronyons poden
F
A
filtrar fins a 200 litres de sang cada dia, això vol dir que: a) La sang només passa una vegada al dia pels
B
ronyons. b) Això és impossible. c) La sang passa moltes vegades al dia pels ronyons. 4
En aquesta frase enigmàtica hi ha amagats
4 termes relacionats amb els òrgans dels sentits. Els has pogut trobar? «A l’illa Pituïtària, als voltants del poblet d’Iris, hi ha uns caragols estranyíssims amb el cos cristal·lí». 5 Quina diferència hi ha entre l’aire que expiram i el que inspiram? 6 Anomena les glàndules digestives i descriu les tasques que realitzen. 7 Descriu els moviments del cor.
68
C E D No oblidis omplir l’àlbum de fotos d’aquesta unitat disponible a anayaeducacion.es. El semàfor. Al quadern, pinta la cara corresponent al costat de cada activitat d’aquesta pàgina. si has sabut la resposta si has necessitat ajuda o si no has sabut respondre-la
U3 IU OBJECT IÓ EN ACC Desenvolupar estratègies senzilles per pensar de forma crítica N’Andreu i els seus amics han après a l’escola com funciona el cos humà. Fixa’t en el que opina n’Andreu ara sobre la polsera que va trobar a Internet:
CONCLUSIÓ
meus músa força depèn dels Tenc clar que la mev m an era po sa al ca ne ll, de es ra lse po a Un cu ls. preg un t: nt ac te. Pe r ta nt , em qu e no hi està en co estigat lguna manera? He inv podria afectar-los d’a pugui ra rma en què una polse i no he trobat cap fo so bte m és m ús cu ls sig uin de fe r qu e els m eu s informació ò, crec que era una grans i forts. Per aix nt re na r-l os Crec qu e ha uré d’e fa lsa ... Qu ina pe na ! a po c a po c.. .
Pens Què saps ara mateix sobre els trucs que han trobat els altres al· lots i al.lotes? A quins aparells o òrgans afectaran i com?
a)
Torna a llegir els altres trucs que han trobat els amics de n’Andreu i, per mitjà de la tècnica pens, m’interessa, investig, completa al quadern l’organitzador gràfic de la part inferior amb les teves idees sobre aquests trucs.
b) Què opines ara sobre els trucs que han trobat n’Andreu i la seva colla? c) Tria’n un i prepara un discurs en què expliquis als companys i companyes si et pareix o no un truc fiable i per què opines això. d) Coneixes alguna altra dada sobre el cos humà que no tenguis clar si és fiable o no? Què podries fer ara per decidir si te l’has de creure?
M’interessa Quines preguntes et sorgeixen respecte a això?
Investig Cerca informació en aquest llibre, en altres, a Internet, pregunta a altres persones... Has esbrinat alguna cosa interessant? Quina conclusió en treus?
Com ho he après? 1
Reflexiona i respon al quadern: a) M’he sentit bé quan he après ………………........................……. b) M’he enfadat quan no ho he aconseguit …………............……….. c) Em provoca ansietat ………………………………………………............…….
M’he sentit bé quan...
d) Em sent més segur quan ………………………........……………......….
...
2 En aquesta unitat, a més dels continguts, has tractat aspectes relacionats amb el teu desenvolupament físic i emocional. Escriu al quadern com t’has sentit en tractar aquests temes:
...
a) El respecte entre companyes i companys.
...
b) El desenvolupament de la personalitat en al·lots i al·lotes de la teva edat.
...
c) La resolució de conflictes.
69