DEMO
INCLOU
IC
ÈN
S
LL
PROJECTE DIGITAL C IA 1 2 ME
SO
1 ESO
VALENCIÀ: LLENGUA I LITERATURA A. Berenguer; H. Garcia; V. Gómez; G. López-Pampló; M. Monar; P. Santacreu
r e p
ió c a
n ó O m
Índex Els continguts del curs
La teua llengua importa
1 De la a A la Z
Què lliges? Què escrius? ..........................................................................
8
1. Comunica’t Lectura: La marca al front .................................................................................. 10 Vocabulari: La família ................................................................................................ 14 Expressió oral i escrita: La comunicació ...................................... 16 2. Coneix la llengua Llengua i societat: La variació lingüística (I) ......................................................................................................................... 20 Gramàtica: Els sons i les grafies .............................................................. 22 Ortografia: Les vocals obertes ................................................................. 24 3. Coneix la literatura Educació literària: Els textos literaris .............................................. 26 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències ................................................................................................29
2 Pedra, paper, pantalla
.. .................................... 30
1. Comunica’t Lectura: El flautista encantat ...................................................................... 32 Vocabulari: La població ...................................................................................... 36 Expressió oral i escrita: La comunicació oral i escrita ........................................................................................................................................ 38 2. Coneix la llengua Llengua i societat: La variació lingüística (II) ..................... 42 Gramàtica: La síl·laba. Diftong, triftong i hiat. Separació sil·làbica ortogràfica ............................................................... 44 Ortografia: Les vocals àtones .................................................................... 46 3. Coneix la literatura Educació literària: La literatura infantil i juvenil (LIJ) ..... 48 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències ................................................................................................ 51
3 Textos
..................................................................................................
52
1. Comunica’t Lectura: Bon Nadal ................................................................................................... 54 Vocabulari: Els aliments ..................................................................................... 58 Expressió oral i escrita: Els tipus de text .................................. 60 2. Coneix la llengua Llengua i societat: El plurilingüisme ................................................ 64 Gramàtica: Les classes de paraules .................................................. 66 Ortografia: L’accentuació i la dièresi ............................................... 68 3. Coneix la literatura Educació literària: Els gèneres literaris ......................................... 72 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències ............................................................................................... 75 Dossier d’aprenentatge
2
4 Xarxes
................................................................................................ 76
4. Comunica’t Lectura: #ProhibitProhibir ................................................................................ 78 Vocabulari: Les xarxes socials ..................................................................... 82 Expressió oral i escrita: Els textos instructius ..................... 84 5. Coneix la llengua Llengua i societat: Els prejudicis lingüístics ...........................88 Gramàtica: El nom ...................................................................................................... 90 Ortografia: La esse sonora ............................................................................. 94 6. Coneix la literatura Educació literària: Poesia (I). Els elements formals ..... 96 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències ............................................................................................... 99
5 Poemes i cançons
....................................................... 100
1. Comunica’t Lectura: Cançons de bressol .................................................................... 102 Vocabulari: El relleu ................................................................................................ 105 Expressió oral i escrita: Les modalitats oracionals ............................................................................. 106 2. Coneix la llengua Lèxic: La sinonímia i l’antonímia ............................................................ 110 Gramàtica: L’adjectiu .............................................................................................. 112 Ortografia: La esse sorda ................................................................................. 114 3. Coneix la literatura Educació literària: Poesia (II). Els elements retòrics ................................................................................................. 116 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències .............................................................................................. 119
6 Mites
..................................................................................................... 120
1. Comunica’t Lectura: El vol d’Ícar. .............................................................................................. 122 Vocabulari: La mitologia .................................................................................. 126 Expressió oral i escrita: Els textos narratius ....................... 128 2. Coneix la llengua Lèxic: Els barbarismes i els vulgarismes .................................. 132 Gramàtica: Els determinants i els pronoms ........................ 134 Ortografia: L’apòstrof i les contraccions ................................. 138 3. Coneix la literatura Educació literària: La narració ............................................................... 140 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències ............................................................................................ 143 Dossier d’aprenentatge
Organitzem un festival literari!
7 Drets
..................................................................................................... 144
4. Comunica’t Lectura: Caramels, pilotes de tennis i budes de Swat ............................................................................................................. 146 Vocabulari: Creences i religions ............................................................ 150 Expressió oral i escrita: Els textos descriptius .................. 152 5. Coneix la llengua Lèxic: Les locucions i les frases fetes ............................................ 156 Gramàtica: El verb (I). Conjugacions i formes verbals ............................................................................................................ 158 Ortografia: La b i la v ............................................................................................ 162 6. Coneix la literatura Educació literària: Elements de la narració ......................... 164 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències ..............................................................................................167
8 Iguals i diferents
...................................................... 168
1. Comunica’t Lectura: El xiquet que volia una falda escocesa .......... 170 Vocabulari: Les professions ......................................................................... 174 Expressió oral i escrita: Els textos conversacionals ........................................................................... 176 2. Coneix la llengua Lèxic: La derivació .................................................................................................... 180 Gramàtica: El verb (II). Els temps verbals ............................. 182 Ortografia: P, b, t, d, c i g finals .............................................................. 186 3. Coneix la literatura Educació literària: El teatre ............................................................................ 188 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències .............................................................................................. 191
9 Descans?
. . ...................................................................................... 192
1. Comunica’t Lectura: Joventut pel Clima ....................................................................... 194 Vocabulari: Els mitjans de transport ............................................. 198 Expressió oral i escrita: Els textos expositius ................ 200 2. Coneix la llengua Lèxic: La composició .......................................................................................... 204 Gramàtica: L’oració ................................................................................................ 206 Ortografia: G, j, tg i tj ............................................................................................ 210 3. Coneix la literatura Educació literària: L’assaig ............................................................................ 212 Comprén, reflexiona i posa a prova les teues competències ............................................................................................ 215 Dossier d’aprenentatge
Annex BIBLIOGRAFIA CONJUGACIONS VERBALS
3
5 Poemes i cançons Què fou primer, l’ou o la gallina? Aquesta pregunta ens la podem fer també si ens plantegem la relació entre la música i la poesia. La poesia és una manifestació del llenguatge que té ritme, entonació… La música és una manifestació artística que comunica, fraseja… Potser la poesia va nàixer per a posar paraules a la música? O potser la música va aparéixer per a acompanyar les paraules amb una melodia? De qualsevol manera, l’una i l’altra s’han complementat molt bé al llarg de la història i ens han donat productes artístics que són una autèntica delícia per a l’oïda.
Reflexiona i respon LA MÚSICA
100
Què és la música?
Toques algun instrument?
Per què cançó i poesia van tan unides?
Quina finalitat té?
Has anat a algun concert de música clàssica, pop, jazz, tradicional…?
Coneixes cantants que hagen musicat poemes?
Què estudiaràs? 1
Comunica’t
Lectura
SEGUIX AQUESTA SEQÜENCIA DEL DESAFIAMENT EN LA UNITAT
Cançons de bressol
Vocabulari El relleu
Expressió oral i escrita Les modalitats oracionals Classes d’oracions
2
Coneix la Llengua
Lèxic La sinonímia i l’antonímia
Gramàtica
COMUNICA’T: Exposem 5.1. Exposem de forma individual les nostres experiències davant la resta de la classe. Utilitzem la terminologia i el vocabulari adequat. 5.2. Fem preguntes a la persona que ha exposat sobre algun aspecte que ens haja cridat l’atenció.
L’adjectiu La forma dels adjectius
CONEIX LA LITERATURA:
La formació del gènere
Compartim
La formació del nombre
6.1. Analitzem les experiències proposades: anotem temes comuns, gèneres literaris, estil, etc.
El grau dels adjectius
Ortografia La esse sorda
3
6.2. Posem en comú les anotacions preses abans i en traiem conclusions.
Coneix la Literatura
Educació literària Poesia (II) Els elements retòrics La comparació i la metàfora L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació
+ orientacions en anayaeducacion.es Obri la ment. Mira el vídeo inicial de la unitat en anayaeducacion.es.
101
1
Comunica’t Lectura
Cançons de bressol Cançó de bressol del nen mariner L’ombra dels plàtans, camí del far, llinda de plata
Pots escoltar aquests poemes en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.
de cega mar. Pujant la costa el vent dirà:
Què llegiràs? Recordes quan abans de dormir et contaven històries fantàstiques, llegendes, rondalles, et recitaven algun poema o et cantaven una cançó? Ací tens tres cançons de bressol escrites per a tres infants que viuen en llocs diferents. Llig i escolta els textos amb atenció i descobriràs referències als paisatges que els envolten.
de quina banda voldràs la mà? Mare, mareta, deixa-m’hi anar, llinda de plata de cega mar.
Cançó de bressol del nen de bosc Ara respira la llum dels líquens al meu cabàs Vocabulari Llinda: línia, sovint imaginària, que dividix un terreny o una propietat d’altres. Liquen: organisme vegetal format de la unió d’un fong i una alga. Apareix en llocs humits, damunt de les pedres o sobre els troncs dels arbres. Bresca: estructura de cera construïda per les abelles i composta per foradets en forma hexagonal on depositen la mel, el pol·len i les larves.
102
ple de dolçors. A tu et duria, infant que dorms, la mel de l’aigua, i un poc de núvols en bresca d’or. Per tu camino de matinada: l’ocell de l’alba s’envola i plou.
U5
Cançó de bressol del nen de plana Canta la rella dels bous del camp que planten arbres amb veus d’infants. Res no diria del teu bressol: blat i granotes, poal i nous. Tota la plana fa mamballetes d’espiga i aire quan el nen dorm. Susanna Rafart. El gran llibre de les cançons de bressol.
Vocabulari Rella: peça de ferro tallant per a llaurar la terra i obrirhi solcs. Mamballetes: aplaudiments.
Ha escrit el text... Susanna Rafart i Corominas Va nàixer a Ripoll l’any 1962 i va estudiar per a ser professora de llengua i literatura. A més de fer classes, s’ha dedicat a la crítica i a la traducció literària, ha participat en l’organització de projectes culturals i ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació. Com a escriptora, ha conreat diferents gèneres literaris (poesia, narrativa, assaig) i ha obtingut diversos guardons. Ha escrit per a adults i per a joves. La seua obra s’ha traduït a diferents llengües.
barem reculls de poemes que ens ajudaran a introduir-nos en aquest món. Un exemple és El gran llibre de les cançons de bressol, d’on s’han extret els textos que has llegit, i aquestes dues propostes. A més, en Internet també pots trobar diversos blogs de poesia on descobriràs infinitat de poemes.
Pots llegir... Antologies poètiques El llenguatge poètic és un joc que consistix a endevinar imatges, paraules i sons a través de les idees proposades en els versos. El poeta no conta, sinó que suggerix o insinua, la qual cosa obri un gran ventall d’interpretacions per a passar-ho bé. Una manera d’acostar-se a la poesia és accedir a les antologies on tro-
103
Treballa la lectura Aprén paraules 1 Identifica en el primer poema les paraules que
11 Compta les síl·labes de cada vers de la segona cançó. Són d’art major o menor?
formen part del camp semàntic del món mariner.
2 Copia les paraules de la segona cançó que fan referència a la muntanya o el bosc.
3 Quines paraules relacionades amb la plana o el camp apareixen en el tercer poema?
12 Identifica la rima dels versos. Quins tenen rima assonant?
13 Entre altres recursos, el llenguatge poètic fa servir personificacions. Aquesta figura consistix a atribuir qualitats o accions pròpies de les persones a animals o éssers inanimats. Localitza’n una en el tercer poema.
4 Relaciona cada metàfora amb el seu significat. llinda de plata
bresca d’or
El mar, que té el color de la plata, és el límit. Hi ha una corona de plata en el límit. La bresca és d’or massís. El color de la mel de la bresca és com l’or.
Comenta la lectura 5 Respon aquestes preguntes sobre la primera cançó. a) Qui parla en el primer poema? b) A qui es dirigix? Què li demana? c) Què pregunta el vent?
6 Comenta ara «Cançó de bressol del nen de bosc». a) A qui es dirigix la poeta? b) Què fa l’infant? c) Q uè li duria la poeta? És possible? Raona la resposta.
7 De què està fet el bressol del nen de plana? 8
Quines d’aquestes emocions associaries amb cada poema? ràbia – dolçor – angoixa – tendresa – pena preocupació – estima – llibertat – coratge
Escriu 14
Inventa una cançó de bressol per a un infant de ciutat. Pensa els elements propis d’un entorn urbà que pots incorporar-hi i en allò què voldries dir o oferir a l’infant. Després crea oracions i distribuïx-les en versos. No importa si no tenen el mateix nombre de síl·labes o si no rimen.
Parleu a classe 15 T’agrada la poesia? Penses que el llenguatge poètic és fàcil d’entendre? Raona la resposta.
Descobrix-ne la forma i l’estructura 9 Quants versos té cada poema? 10 En quantes estrofes es distribuïxen els versos de cada poema?
104
16 Creus que les cançons que cantem o escoltem són poemes? Explica’t.
17 Parleu sobre la funció que creieu que fan la poesia o les cançons en l’actualitat.
1
U5
Comunica’t
Vocabulari El relleu ACTIVITATS
1 Classifica les paraules segons que fan referència
3 Quines d’aquestes paraules pertanyen al camp
a accidents del relleu relacionats amb la mar o la muntanya. Pots consultar el diccionari.
vaixell – marjada – llobarro – timó – bancal – séquia xarxa – olivera – ametlerar – falç – cala – blat – hort
vall
arxipèlag
falda
oceà
platja
serralada
badia
cap
cidents geogràfics, tenen altres significats. Fes-hi oracions per a demostrar-ho.
puig
escull
Estany, falda, pic, massís, illa.
tossal
coll Mar
2
semàntic de la plana?
4 Les paraules següents, a més de referir-se a ac-
5 Muntanya
1-2-4 A quin topònim valencià correspon cada accident geogràfic? barranc – vall – illa – foia – puig – cap - … d’Albaida
- … de Tabarca
- … de Bunyol
- … de l’Infern
- … de Sant Antoni
- … Campana
La toponímia és una disciplina que estudia els noms propis de lloc, generalment a partir de l’etimologia, és a dir, de l’origen d’aquest nom. La toponímia dona informació sobre diversos aspectes d’un lloc: el relleu, la flora, la fauna, etc. (cova dels Coloms, font de l’Ombria, tossal Blanc…). Els topònims, a més, informen sobre els pobles que han viscut anteriorment en un indret. • Investiga l’origen del topònim de la localitat on vas nàixer i explica la informació que dona. • Quins coneixements creus que cal tindre per a fer aquesta tasca? Et resulta interessant el treball d’especialista en toponímia? Per què?
La Vall de Gallinera.
105
1
Comunica’t
Expressió oral i escrita
Les modalitats oracionals L’oració és un conjunt ordenat de paraules amb sentit complet. L’oració, a més, expressa un pensament que és una afirmació, una negació, una ordre, un desig, un dubte, una pregunta, una emoció…
Classes d’oracions Segons la intenció del parlant, hi ha sis tipus d’oracions:
– La Terra és el tercer planeta del Sistema Solar. – Els tres amics no arribaren a temps d’agafar el tren.
– Tant de bo anàrem a nadar! – M’agradaria tindre díhuit anys per a traure’m el carnet de conduir.
• Expressen un desig. Sovint porten un signe d’exclamació.
• Informen d’un fet.
– Quin gelat vols? – Li va preguntar quin gelat volia.
• Servixen per a preguntar alguna cosa. • Si duen un signe d’interrogació, són directes. Si no en porten, són indirectes. • Les interrogatives directes tenen una entonació especial en la llengua oral.
Enunciatives
Interrogatives
Desideratives
CLASSES D’ORACIONS Exclamatives
Dubitatives Imperatives
• Expressen els dubtes del parlant sobre alguna cosa.
– Probablement aniré a Banyoles a l’agost. – Si ve més gent a sopar, potser haurem d’anar a comprar pa.
106
• S’usen per a donar ordres i instruccions. • El verb apareix en imperatiu. • Poden dur un signe d’exclamació per a reforçar l’ordre o cridar l’atenció del receptor.
• Servixen per a expressar un sentiment (alegria, por, sorpresa…). • Duen un signe d’exclamació i, en la llengua oral, tenen una entonació especial.
– Quin arbre més alt! – No han arribat encara! – No toqueu els quadres. – Veniu ja!
U5
ACTIVITATS
1 Per parelles, llegiu en veu alta el fragment següent extret d’El petit príncep. Pareu atenció a l’entonació de les oracions exclamatives, les imperatives i les interrogatives.
Al segon planeta vivia un vanitós. —Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador! —va exclamar el vanitós així que va veure el petit príncep. Perquè, per als vanitosos, els altres homes són admiradors. —Bon dia —va dir el petit príncep—. Porteu un barret molt divertit. —És per a saludar quan m’aclamen —li va respondre el vanitós—. Malauradament per aquí no passa mai ningú. —Ah, sí? —va dir el petit príncep que no ho havia entés. —Pica de mans, l’una contra l’altra —li va aconsellar aleshores el vanitós. El petit príncep va picar de mans. El vanitós va saludar modestament alçant el barret. —I perquè caiga el barret —va preguntar— què s’ha de fer? Però el vanitós no el va sentir. Els vanitosos només senten les alabances. —Realment m’admires molt? —va preguntar al petit príncep. —Què vol dir admirar? —Admirar vol dir reconéixer que soc l’home més ben plantat, més ben vestit, més ric i més intel·ligent del planeta. —Però si només hi ets tu sol, al teu planeta! —Fes-me aquest favor. Admira’m de totes maneres! —T’admire —va dir el petit príncep, arronsant un poc les espatles—, però de què et pot servir, això? I el petit príncep se’n va anar. «Decididament, les persones grans són molt estranyes», es va dir a si mateix durant el viatge. Adaptat d’El petit príncep. Antoine de Saint-Exupéry.
2 A quin tipus correspon cada una d’aquestes oracions del text anterior? a) Al segon planeta vivia un vanitós. b) Ah, ah! Mira, la visita d’un admirador! c) Malauradament per ací no passa mai ningú. d) Realment m’admires molt? e) Què vol dir admirar?
Enunciativa Interrogativa Exclamativa
3 Assenyala una oració del text anterior que expresse tristesa i una altra que expresse desig.
107
1
Comunica’t Expressió oral i escrita ACTIVITATS
4 Unix els fragments i copia en la llibreta les oracions que podrien dir el petit príncep o el vanitós. M’agradaria tant que …
Potser hi ha …
Quina llàstima, no puc …
Tant de bo …
… persones més ben plantades que tu.
… saludar ningú amb el meu barret!
… tornes a visitar-me.
… em digueres que soc el millor.
5 Llig les oracions que has format en l’activitat anterior i digues què vol expressar cada una: dubte, desig, ordre, pena…
6 Digues de quina classe és cada una de les oracions següents segons la intenció del parlant. – Agafa el paraigua. – Potser plourà a la nit. – No sap parlar francés. – Quina manera de nevar! – Hi ha algun bar a prop on prendre una til·la? – Bocairent és una població de la Vall d’Albaida. – Com m’agradaria visitar la meua amiga Tina! A gafa el paraigua. ➝ Imperativa.
7 Llig en veu alta les oracions de cada grup i explica la diferència que hi ha entre aquestes. – No li has dit qui ve a la festa. A
– No li has dit qui ve a la festa? – No li has dit qui ve a la festa!
– He suspés l’examen d’anglés. B
– He suspés l’examen d’anglés! – He suspés l’examen d’anglés?
108
U5
8 Completa les converses en el quadern amb oracions interrogatives, exclamatives o imperatives.
A
C
9
B
De què et disfressaràs?
No entenc l’enunciat.
D
Anem a la desfilada!
Fes la foto ja, Carles!
Escriu el diàleg que poden mantindre aquestes persones en cada situació. Identifica quines classes d’oracions has usat en cada cas.
A
B
109
2
Coneix la Llengua Lèxic
La sinonímia i l’antonímia La sinonímia Les paraules sinònimes són aquelles que tenen el mateix significat. L’ús de sinònims evita repeticions. – Hem de dur el ruc a l’estable. – Hem de portar l’ase a l’estable. Els verbs dur i portar i els noms ruc i ase són sinònims. Ara bé, la major part dels sinònims no es poden intercanviar en qualsevol context, ja que no tenen exactament el mateix significat. Els verbs aclarir i explicar són sinònims en aquestes oracions: – Li he aclarit els dubtes = Li he explicat els dubtes. però no en aquestes: / Li he explicat la salsa. – He aclarit la salsa = El mateix passa amb els noms sistemes i procediments. – Pots usar diversos sistemes / procediments per a classificar les paraules. – Hem de resoldre aquests sistemes d’equacions. – Hem de resoldre aquests procediments d’equacions. Els sinònims totals es poden intercanviar en qualsevol context. Els parcials tenen el mateix significat en alguns contextos, però en d’altres, no. De vegades l’ús d’un sinònim o l’altre depén…
• de la situació comunicativa (segons amb qui parlem o on ens trobem). – He d’anar a l’oftalmòloga. / He d’anar a l’oculista.
• de la zona geogràfica (geosinònims). – Quan fa fred, el iaio es posa pantalons de pana, calcetins grossos i barret. – Quan fa fred, el padrí es posa calçons de pana, mitjons gruixuts i capell.
L’antonímia Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris: fosc / clar. Poden ser paraules diferents o es poden formar amb prefixos, com ara anti-, des-, contra-, a-, in-: antibel·licista, desacord, contraatac, anormal, incòmoda. El prefix in- pren la forma:
• im- davant de paraules començades amb p, b i m: impagat, imbatut, immotivat;
• il·l- quan la paraula comença amb l: il·legal; • ir- quan comença amb r: irreal. Com els sinònims, no tots els antònims ho són en tots els contextos. – Hui el cel està net, però ahir estava molt fosc. – El plat està net, però el got està brut. En la primera oració, l’antònim de net és fosc, però en la segona, no pot ser fosc, sinó brut.
110
U5
ACTIVITATS
1 Identifica en cada oració els verbs sinònims. Intercanvia’ls de lloc i comprova que el sentit de la frase no varia. –S i t’agraden els documentals d’animals, gaudiràs amb un safari. – Quan aprecies algú, estimes tots els seus defectes. – Em complau veure’t feliç, em satisfà la teua rialla. –C al promoure la lectura: fomentar la literatura infantil i juvenil ajuda a crear l’hàbit lector.
2 Substituïx les paraules subratllades de les oracions pel sinònim corresponent. Potser en algun cas hauràs de canviar-ne el gènere i el nombre. Humit, ras, escandalós, entretingut. – La roba estava molla perquè havia plogut tot el dia. –N o m’agraden els programes televisius que només presenten persones vociferants. – Quin joc de taula et sembla més amé? – El cel estava clar i el vent bufava suaument.
3 Usa sinònims per a eliminar les repeticions d’aquestes oracions.
6 Inventa una oració amb l’antònim de cada verb. Enlairar-se, vetlar, despullar, embrutar, minvar.
–C ontesteu les preguntes i si les contesteu totes bé, tindreu un deu.
7 Reescriu aquesta descripció canviant les paraules
–M iquel portarà entrepans i Àngela portarà refrescos.
Redons, prims, rulls, juntes, pentinats, basta, xato, curts, brutes, desagradables, morena, rectes.
–C làudia toca el piano molt bé i toca les peces amb delicadesa. –L ’automòbil accidentat tenia el parabrisa trencat, el morro trencat i una de les rodes trencada.
4 Forma parelles d’adjectius sinònims. Brillant, insòlit, tranquil, inquiet, fals, pacífic, habitual, mat, nerviós, fingit, autèntic, real, lluent, extraordinari, usual, opac. • Ara, fixa’t en l’exemple i forma parelles d’antònims. Brillant = lluent ↔ mat = opac
subratllades per l’antònim corresponent.
La nova companya de classe té la pell molt pàl· lida i fina i els ulls ametlats. Els llavis són molsuts i el nas, aguilenc. Els seus cabells són llisos i llargs i els porta sempre despentinats. Té les dents tortes, netes i separades. Quan somriu, se li fan uns clotets molt graciosos a les galtes. 8 Forma l’antònim de les paraules següents amb prefixos. Després, completa-hi les oracions. Mortal, oferta, esportiu, simètric, real.
5 Relaciona els geosinòmims. • blat de moro
– El València CF vol contractar el defensa brasiler, però el seu equip actual li ha fet una … .
• sorra
– El seu comportament durant el partit va ser … .
• patata
– Segons la llegenda, Dràcula és … .
creïlla •
• escombra
– El polígon era irregular i … .
arena •
• petó
dacsa •
• mirall
– Em va contar una història … plena de contradiccions.
granera • bes • espill •
111
2 Coneix la Llengua
Gramàtica
L’adjectiu L’adjectiu assenyala les qualitats del nom que acompanya, i hi concorda en gènere i nombre. Habitualment es posa darrere del nom, tot i que també hi pot anar al davant: arbre sec, amics divertits; bon matí, gran idea.
La forma dels adjectius Alguns adjectius són invariables, és a dir, tenen la mateixa forma per al masculí i per al femení: informe actual ➝ notícia actual
venedor impacient ➝ clienta impacient
teixit suau ➝ tela suau
vellet amable ➝ velleta amable
D’altres són variables i presenten formes diferents per al masculí i per al femení: informe extens ➝ notícia extensa
vestit blau ➝ falda blava
dia trist ➝ setmana trista
pastís dolç ➝ coca dolça
La formació del gènere Com a regla general, es forma el femení afegint una -a al masculí: alt ➝ alta, fugisser ➝ fugissera. Ara bé, cal tindre en compte aquests aspectes: Si el masculí acaba en -e, -o àtones, es canvien per -a. Quan el masculí acaba en vocal tònica, el femení es fa amb -na.
tendre ➝ tendra, flonjo ➝ flonja seré ➝ serena, mallorquí ➝ mallorquina trencat ➝ trencada, antic ➝ antiga, tranquil ➝ tranquil·la
Algunes consonants finals varien. Alguns adjectius acabats en -s la dupliquen.
gros ➝ grossa, rus ➝ russa
La formació del nombre Per a la formació del plural s’afig una -s al singular: blanc ➝ blancs, suau ➝ suaus, ample ➝ amples. També s’ha de tindre en compte aquestes situacions: En els adjectius acabats en -a, aquesta es canvia per -es. Això comporta a vegades canvis ortogràfics.
egoista ➝ egoistes, tendre ➝ tendres, groga ➝ grogues
Les paraules que acaben en vocal tònica afigen -ns.
fí ➝ fins, casolà ➝ casolans, comú ➝ comuns
Les paraules acabades en -s, -ç, -x, -xt, -sc, -ix afigen -os.
gris ➝ grisos, feliç ➝ feliços, fix ➝ fixos, mixt ➝ mixtos, fresc ➝ frescos, fluix ➝ fluixos
Alguns adjectius acabats en -s la dupliquen.
escàs ➝ escassos, suís ➝ suïssos
Tin en compte, però, que els adjectius acabats en -aç, -iç i -oç presenten una terminació per al singular i dues per al plural: home feliç / dona feliç, però homes feliços / dones felices.
112
U5
El grau dels adjectius Els adjectius poden qualificar amb diferent intensitat un nom:
• En grau positiu • En grau comparatiu: • En grau superlatiu
{
una xica alta. de superioritat d’igualtat d’inferioritat
una xica més alta que un pi. una xica tan alta com jo. una xica menys alta que tu.
una xica molt alta; una xica altíssima.
ACTIVITATS
1 Llig el text i respon les preguntes. Un món sense adjectius Què passaria si un dia ens despertarem sense adjectius qualificatius? Ens quedaríem orfes de matisos. Seria un món sense cap característica que el definira, en què tan sols podríem designar la nostra realitat quotidiana amb noms. «Veig un arbre…» però un arbre com: sec, verd, frondós? «…al final d’un camí», estret?, llarg? No, seria un camí i prou. En les relacions personals succeiria el mateix. Tots en tenim, de mare, però cada un en té una de pròpia i diferent. Pot ser comprensiva i amable; severa i seriosa; divertida i afectuosa. Amb milers de possibilitats. I què em dieu dels amics? Que depriment, amics sense res més! Perquè els meus m’agraden divertits, graciosos, fidels, de vegades sorprenents, capaços de ferme riure en els moments tristos i de seguir-me en les aventures més esbojarrades pels llocs més estranys imaginables. Sí, jo no podria viure sense adjectius, i vosaltres? •
Què et fa dir això? Segons el text, com seria un món sense adjectius? N’estàs d’acord? Raona la resposta.
• Amb quins adjectius es qualifiquen en el text els noms següents: llocs, amics, aventures, moments? • Assenyala en el text tres noms en femení plural i tres en masculí singular.
2 Fes aquestes activitats. • Passa al masculí cada un d’aquests adjectius: valenta, altiva, guapa, nadiua, dolenta, tèbia, minsa, malhumorada, ampla, flonja, europea, necessària. • Escriu, si en tenen, la forma femenina dels adjectius següents: partícip, unànime, oblic, fidel, digne, afí, fofo, enorme.
• Ara, escriu el plural d’aquests altres adjectius. Sa, nu, fix, fals, ambigua, marroquí.
3 Omple la graella amb la forma adequada dels adjectius. Ves alerta amb els canvis ortogràfics. Masculí singular Femení singular Masculí plural Femení plural boigs / bojos grises blaus pobre ferms addictes
4 Completa les oracions amb la forma en femení d’aquests adjectius: comú, exquisit, lleig. –L a tortada és un pastís … que es fa amb ametles, ous i sucre. –A quella ciutat em va semblar bruta, … i amb massa trànsit. –E scriure harmònica sense hac és una errada … que cal evitar.
5 Escriu el femení i el plural d’aquests adjectius. Alguns dupliquen la esse; si cal, consulta el diccionari. Massís, precís, postís, aigualós, gros, francés, espés, escàs, ras, rus, difús. Massís: massissa, massissos, massisses.
6 Anota cinc adjectius que qualifiquen cada un d’aquests elements de l’aula. Procura no repetir-los. Pissarra, pupitre, prestatges, mapa. Pissarra: llarga, verda, neta, il·luminada, visible…
7 Aquestes expressions contenen errors de concordança. Corregix-les. postres dolços
espinacs fresques
llegums cuites
dents corcats
olor fort
mala costum 113
2 Coneix la Llengua
Ortografia
La esse sorda El so de la esse sorda es representa amb les grafies següents:
• ss només entre vocals (cassola, assenyalar, possible, ressò). • s en qualsevol altra posició de la paraula: a començament
de mot (sabata, sòl, soterrani, surera), a final de paraula (camions, sedàs, pas) i entre consonant i vocal (dansa, farsa, melsa, capsa, premsa).
• c davant de e, i (ceba, cella, cicle, cirera, ocell). • ç davant de a, o, u (amenaça, llençol, forçut) i a final de mot (braç, capaç, feliç, feroç, atroç, lluç).
Recorda Davant de e i de i no s’escriu mai ç.
ACTIVITATS
1 Classifica les paraules següents en una graella com la que et donem segons la grafia que representa la esse sorda. Passar, pensar, cirerer, dissabte, setrill, difícil, capatàs, cansalada, príncep, dolçor, sal, esperança, avís, pissarra, somni, estruç, dissoldre, ceba, assignatura.
ss entre vocals c davant e, i
ç davant a, o, u i a final de paraula s a principi i final de paraula s entre consonant i vocal
2 El femení d’algunes paraules es forma amb el sufix -essa. Canvia de gènere aquests noms. Comte, alcalde, duc, metge, jutge, poeta. Comte: comtessa.
3 Consulta el diccionari i completa les paraules en el quadern. pre…ió
agre…or
transmi…or
progre…ió
mi…ió
expre…ió
comi…ió
impre…or
4 Forma el plural d’aquestes paraules. Fixa’t que totes mantenen el so de esse sorda. Arròs, congrés, mos, nas, granís, barnús, capatàs, pastís, interés, andalús, suís, rus. Arròs: arrossos.
5 Observa l’exemple i escriu una oració amb el superlatiu, en masculí o en femení, de cada adjectiu. important – gran – fort – feliç – interessant – contenta Important: Maria Sibylla Merian va ser una científica importantíssima.
114
U5
ACTIVITATS
6 Convertix aquestes paraules en verbs. Ingrés, fracàs, embós, tapís, progrés, pas. Ingrés: ingressar.
7 Completa aquestes paraules en la llibreta amb s o ss. dan…a
…anefa
cabà…
gro…a
ca…ola
…arago…à
proce…ó
…ípia
…etrill
mu…ol
8 Fixa’t en l’exemple i completa les famílies de paraules. veloç ➝ veloços, veloces, velocitat braç ➝ bra…os, abra…ada, bra…ejar capaç ➝ incapa…os, capa…es, capa…itat dolç ➝ dol…a, dol…or, endol…ir, dol…es feliç ➝ feli…os, infeli…, feli…itat, feli…es llaç ➝ lla…os, enlla…ar, lla…et
9 Completa el quadre en la llibreta amb les formes verbals que hi falten. Infinitiu
1a persona singular present indicatiu
3a persona singular present indicatiu
Participi
Pots consultar la conjugació verbal en anayaeducacion.es.
desplaçar alça convenç
10 Completa les oracions en el quadern amb els mots següents. sofre
calç
sotsobrar
sentinella
Sardenya
safrà
salpà
Còrsega
–E l vaixell … cap a les illes de … i … . Transportava …, … i … . El … el veié … abans d’arribar a port.
11
Escolta les paraules i escriu-les al dictat classificades en una graella com aquesta. Consulta, si et cal, el diccionari. Amb esse sorda s pansa
ss
c
Amb esse sonora ç
s
z Pots escoltar les paraules de l’activitat 11 en el banc de recursos de la unitat en anayaeducacion.es.
115
3
Coneix la Literatura Educació Literària
Poesia (II). Els elements retòrics Com hem vist en la unitat anterior, la poesia usa el llenguatge de manera diferent de l’habitual per a provocar emocions en el lector i crear bellesa. Això s’aconseguix, com ja saps, amb el ritme i la rima, però també amb l’ús de figures retòriques. Així, en el llenguatge poètic l’estructura sintàctica de les oracions es trenca, les paraules prenen un significat diferent (sentit figurat) i s’usen repeticions, comparacions, metàfores, personificacions, etc.
La comparació i la metàfora Entre els recursos més emprats a l’hora de construir versos hi ha la comparació i la metàfora.
• En la comparació s’establix una relació d’analogia o semblança entre allò de què es parla (un objecte, un fet, una idea) i allò imaginat per l’autor. S’hi empren expressions com ara: sembla, pareix, com, igual que, etc.
Què és l’amor, nina, em preguntes? Senyal que no l’has sentit; i amb mes pobres comparances, com te’l podré definir? No en parla el mestre a l’escola, ni en la llar se’n parla als fills, i als quinze anys l’amor arriba sobtat com un terbolí. Se sent com una harmonia que conforta l’esperit, dolça com la veu dels àngels, pura com el seu somrís. Marià Aguiló
L’amor es compara amb un terbolí que arriba de sobte, i és viscut com una harmonia dolça i pura com la veu i el somriure dels àngels.
• La metàfora consistix a substituir un mot per un altre amb el qual compartix algun tret significatiu comú.
Mes no hi ha instrument que puga est cant del cel fer sentir fins que el cor se torna una arpa que ressona en altre pit. Marià Aguiló
La metàfora s’establix en substituir la paraula amor per l’expressió cant del cel, ja que el poeta pretén lloar aquest sentiment i equiparar-lo a un cant bellíssim.
116
U5
L’hipèrbaton, la personificació i l’al·literació
• L’hipèrbaton és un trencament de l’ordre sintàctic habitual de l’oració. Amb les barbes de llana, ve l’hivern. Frances Almela i Vives
Enfront, movien, entre la fina boira, els verds pollancres, les fulles. Blai Bonet
• La personificació consistix a atribuir característiques, qualitats o accions humanes a objectes o elements de la natura.
Amb la neu, si n’ha caigut, fem un ninot de neu que ens contempla i té el nas molt punxegut. Miquel Martí i Pol
• L’al·literació
consistix a repetir alguns sons per a donar ritme al poema i per a evocar sensacions.
I enmig del mar immens la mallorquina nau. Bonaventura Carles Aribau
Organitze les idees POESIA
Elements formals
Elements retòrics
Ritme
Rima
Mesura de versos
• Consonant: es repetixen tots els sons. • Assonant: sols es repetixen les vocals.
•C omparacions: sobtat com un terbolí. • Metàfora: llinda de plata. •H ipèrbaton: amb les barbes de llana, ve l’hivern. • Personificació: canta la rella.
-8 síl·labes ➝ art menor +8 síl·labes ➝ art major
• Sinalefa: les vocals juntes es compten en una síl·laba.
•A l·literació: Vinyes verdes vora el mar.
• Hiat: les vocals juntes es compten en síl·labes separades.
117
3 Coneix la Literatura Educació Literària ACTIVITATS
1 Ací tens uns quants versos de Vicent Andrés Estellés. En quins hi ha metàfores i en quins, comparacions? a) Vaig com un tronc, com una fulla solta. b) Aquella mar a mamelletes ràpides. c) El teu nom com la pedra que cau, de sobte, en l’aigua. d) L’amor… un desembre plujós i abril florit. • Explica què creus que signifiquen les metàfores anteriors.
2
Llig l’Elegia a la Marina de Salvador Bolufer i fes les activitats.
Que bonica estàs Marina, vestida de verd blau, amb perfums de mandarina flairant-te la pell suau. Que bonic!, el cap de la Nau que corona els teus relleus… Que gentils remors de veus mussiten sorolls de pau de compassos semibreus. No hi ha llavis com els teus humits amb rellent de mar, i ungits amb nèctar dels déus que alenen ton sospirar. Que bonic sona el sonar, quan ressona amb veu fraterna la teua llengua materna… I que estrany gruny el parlar d’aquell que la desgoverna. Ai, Marina sempiterna!, seductora seducció!, anhel d’avarícia externa que reclama destrucció. a) De què parla el poema? Justifica amb exemples l’opció triada. – D’una xica que es diu Marina. – De la comarca alacantina de la Marina. b) Anota el nombre de síl·labes i la rima dels versos de la tercera estrofa. c) Assenyala alguna metàfora del poema. d) Indica les al·literacions de les estrofes segona i quarta. • Què suggerix cada al·literació? e) Identifica en el poema algunes personificacions. Vestida de verd i blau… f) Escriu un poema de huit versos inspirat en una persona o un paisatge que estimes.
118
U5
En anayaeducacion.es tens més activitats interactives per a practicar.
1 Completa les oracions següents com consideres.
çal i fes les activitats.
– Tant de bo…
– Vols…?
– Dis-me…
– He de saber…!
– Potser…
– M’he menjat un…
• De quina classe és cada una de les oracions que has format?
2 Relaciona cada paraula amb el sinònim i l’antònim corresponent. dret espontani proper esmolat
recte pròxim natural afilat
8 Llig la «Cançó de saltar a corda» de M. Mercè Mar-
artificial antic sinuós esmussat
3 Forma antònims de les paraules següents. legal – virus – maquillar – normal – mòbil – real
4 Canvia les paraules subratllades del text per sinònims. Jo vaig clavar incrèdul els ulls al paquet. De segur que no era per a mi. Devia haver-hi algun error, perquè un gran científic difícilment es molestaria a enviar-me paquets. El vaig posar a l’inrevés i allí, escrit amb la seva lletra pulcra i cantelluda, hi havia el meu nom. Vaig estripar el paper al més de pressa que vaig poder. Dins hi havia una capseta. Adaptat de La meva família i altres animals. Gerald Durrell.
5 Identifica els adjectius que hi ha en el text anterior. • Quin és invariable? • Escriu el masculí i el plural dels adjectius que hi ha en femení.
6 Ompli els buits del text amb s, ss, c o ç. ca…ola
feli…os
tra…
auda…
de…cal…
prín…ep
…o…ial
as…en…or
dan…a
7 Escriu tres paraules de la família de cada una d’aquestes. velocitat – felicitat – tros – gros – braç – dolç – llaç
La pluja és una bruixa amb els cabells molt llargs. Cascavells li repiquen tota la trena avall. A la nit, si venia, ho fa sense avisar, estalzim a la cara i el vestit estripat. Si fa córrer l’escombra conillets, a amagar! amagats que seríem que no ens atraparà. Darrere la cortina fem-li adeu amb la mà. a) Explica amb què es compara la pluja. b) Identifica una personalització i una al·literació. c) Compta les síl·labes dels versos. Són d’art major o d’art menor? d) Copia dos versos que rimen.
REFLEXIONA I VALORA En les activitats 5 i 6 del desafiament hem exposat la nostra experiència lectora. Hem practicat la destresa comunicativa usant vocabulari adequat. Hem fet preguntes i hem analitzat les experiències per traure’n elements comuns i conclusions. Reflexiona sobre el teu treball i compartix després la graella. Aspectes
Totalment aconseguit
Bastant aconseguit
Aconseguit
Quasi aconseguit
He llegit totes experiències. He anotat curiositats per a fer preguntes. He exposat clarament i amb respecte i la meua experiència.
POSA A PROVA LES TEUES COMPETÈNCIES (ODS 3, 4 I 5) Realitza l’autoavaluació anayaeducacion.es
competencial
inclosa
en
119
©DEMO VALENCIANO © GRUPO ANAYA, S.A., 2022 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid. Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems, ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.
