3
Coneix la Literatura Educació Literària
Introducció a la literatura medieval La literatura és un reflex de la societat en què es desenvolupa; per tant, a l’hora d’estudiar els textos literaris, cal inserir-los en el context social. Abans d’endinsar-nos en la literatura medieval coneixerem alguns aspectes del món en què va sorgir.
L’edat mitjana Aquest període comença amb la caiguda de l’Imperi romà el segle v i abasta, més o menys, fins al 1450, any en què Gutenberg inventa la impremta. Amb l’expressió «edat mitjana» els humanistes de final del segle xv designaren, de manera despectiva, l’època fosca i bàrbara compresa entre dos moments històrics d’esplendor, l’edat antiga i el Renaixement que ells representaven.
La societat medieval Trobaràs un quadre cronològic amb els autors més representatius de la nostra literatura en anayaeducacion.es.
La societat medieval es caracteritzava per la gran desigualtat entre les classes socials: la noblesa, el clergat i la població pagesa. El sentit religiós, o teocentrisme, impregnava aquesta societat on el rei era el senyor més important i tenia poder sobre tots els habitants del regne.
• La
noblesa vivia de rendes que aportaven els vassalls i gaudia de molts privilegis amb l’única obligació de defensar el regne en cas de conflicte.
• L’estament religiós era l’altre grup privilegiat. Els monestirs estaven envoltats de terres pròpies, conreades per la pagesia i els serfs. A més de les funcions religioses, els clergues tenien un paper transcendental, ja que havien rebut una educació superior que els capacitava per dirigir la societat.
• La pagesia era la base i el grup més nombrós. Entre aquesta, cal distingir les persones lliures i les esclaves, o serfs i serves de la gleva, vinculats a la terra i que es podien vendre amb aquesta. Tant els uns com els altres treballaven per a la noblesa i el clergat, als quals pagaven rendes i devien fidelitat i vassallatge, no podien vendre ni comprar els productes de la terra que treballaven sense l’autorització del senyor, ni collir-ne el blat, trepitjar el raïm ni coure pa en un forn que no fos del senyor. Cap al segle xiii, els pagesos començaren a tenir llibertat de moviments. Es començà a fer negocis i aparegué la burgesia urbana, que arribà a tenir un gran poder a les ciutats i aspirà a governar-les. Els artesans també s’hi instal·laren. Va sorgir, així, un incipient proletariat artesà. Paral·lelament, l’Església s’adaptà als nous temps i va construir convents a les urbs.
La cultura medieval Durant els primers segles de l’edat mitjana, la cultura residia als monestirs, autèntics centres de cultura. Les seves biblioteques i scriptoria eren els nuclis d’aquesta producció cultural on s’estudiava llatí clàssic, història i literatura antigues, gramàtica, retòrica i dialèctica, aritmètica, astronomia, geometria i música, i es copiaven textos antics. La població era majoritàriament analfabeta. Per això els eclesiàstics solien llegir en veu alta la Bíblia i altres textos religiosos. A més, mitjançant les representacions teatrals religioses i els relats de vides de sants, donaven mostres de virtut i popularitzaven la devoció a la Mare de Déu. Actualment, encara es fan algunes d’aquestes representacions com el Misteri d’Elx o el Cant de la Sibil·la.
34
