CONSUM I RETAIL
shopping
La crisi està en boca de tothom i la consigna general és estrènyer-se el cinturó. Aquesta tendència juntament amb una nova actitud del consumidor cada cop més actiu i intel·ligent ha disparat la febre del low cost, un concepte que no és nou i que romandrà un cop escampi la tempesta financera.
La revolució low cost Ara per ara les notícies econòmiques semblen anunciar l’apocalipsi; caigudes borsàries, empreses amb l’aigua al coll i d’altres que s’enfonsen en la marea de la crisi. Però no tothom les està passant magres. IKEA ha registrat un augment en la facturació del 19 per cent entre setembre 2007 i agost 2008 i continua invertint en la seva expansió a la península. L’estiu passat, McDonald's va augmentar el seu volum de vendes mundial en un 8,5% i la seva plantilla en 4.000 treballadors només al Regne Unit.
Actualment, quan un 40% del pressupost familiar es destina a pagar la hipoteca, els consumidors miren amb lupa les seves despeses i no estan disposats a pagar un euro de més per productes i serveis bàsics. Empreses com Ikea o McDonalds donen resposta a aquesta demanda gràcies a una política d’optimització de costos. En definitiva, donen una oferta low cost. Una dècada de low cost Segons el director de programes de màrqueting d’EADA, Martín Vivancos, “el
low cost sorgeix com a tal, en la dècada dels 90, amb la liberalització de l'espai aeri a Europa. Aleshores es van desenvolupar les companyies aèries de baix cost inspirades en l'antecedent nord-americà de l’aerolínia Southwest Airlines”. El que van fer les noves aerolínies va ser minimitzar l’estructura de costos fixos i oferir un servei bàsic desproveït de tots els extres superflus, la qual cosa permetia oferir un preu més baix. La fórmula va tenir èxit i encara triomfa. El 2008, les aerolínies de baix cost han superat per 21