Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Seminari Construir Comunitats ETSAB-UPC Curs de cinquè 2017-18 Primer Quadrimestre
Professors Coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Composició) Professors de taller: Ricardo Flores i Eva Prats (Projectes), Jordi Maristany (Estructures), Daniel Mòdol (Urbanisme). Becària: Yuki Roig. Girafa. Foto: Adrià Goula
Blog: habitatgeirehabilitacio.wordpress.com
Recull les activitats, conferències, treballs de recerca i projectes que es duen a terme al taller. Conté tot el material dels cursos anteriors, essent una eina útil de consulta i referència per a treballar i fer públiques les activitats i discussions que es porten a terme al taller.
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Context En una situació global de crisi, l’habitatge col·lectiu pot ajudar a donar estabilitat i tornar la confiança que sembla haver-se perdut en moltes capes de la societat actual. La confiança en els veïns, en comptar amb ells, generant una comunitat en la que hom pugui sentir-se acompanyat i pugui recolzar-se en qualsevol moment; és una necessitat que l’arquitectura pot col·laborar a resoldre de manera decisiva. Col·laborar a invertir una tendència a l’aïllament i la individualitat, afavorint la comunicació, conèixer-se i relacionar-se, el contacte físic i comunicatiu entre veïns. Ens importa el caràcter inclusiu de l’habitatge social, amb la seva capacitat d’incorporar sectors de la societat en perill d’exclusió, no solament econòmica sinó també cultural. L’habitatge col·lectiu pot funcionar com a un primer cercle social dins l’estructura més gran de la societat i la ciutat. És per això que la formació multi disciplinar de l’arquitecte és fonamental per tal d’entendre la repercussió social implícita en el disseny d’habitatges.
Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs. Foto: César Lucadamo
Creiem que la investigació i la innovació sobre noves formes d’habitar han de produir-se en el camp de l’habitatge social. L’habitatge promogut i subvencionat per les entitats públiques és, per definició, el lloc on la societat ha de veure propostes no solament tipològiques, sinó també d’agrupacions i organitzacions socials. És aquí on la investigació ha de produir-se i on treballar en com incorporar les noves formes de conviure que estan ja presents a la societat, però que no són presents als programes de l’Escola. El taller proposa connectar la capacitat d’investigació de la Universitat amb les realitats de l’habitar latents a la societat, a partir d’una línia de treball específica en aquest camp.
El Taller. El taller proposa treballar en barris degradats de la ciutat, llocs que per diferents raons han arribat a un estat de fragmentació i discontinuïtat física, però també social i del teixit veïnal. L’habitatge col.lectiu, com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes i socials molt diverses, pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la ciutat. Així, la introducció de nous habitatges cerca recuperar la continuïtat i unitat d’aquests barris, amb l’objectiu d’arribar a construir una comunitat. El programa es complementa amb un teatre o centre cívic, un equipament de barri, que a l’actuar de lloc de trobada del veïnatge reforça la construcció de la comunitat. El taller tracta a la vegada de l’habitatge i de la ciutat, estudiant la ciutat des de l’habitatge i l’habitatge des de la ciutat. Un i altre han de mirarse per a definir-se i fer-ho en correspondència. L’habitatge es recolzarà a l’estructura social existent per a formar part activa de la ciutat, a la vegada que el barri s’ajudarà de la nova inserció d’habitatge per a regenerar-se.
El taller treballa amb dos objectius paral.lels: 1. La recuperació d’un teixit urbà desarticulat, estudiant les possibilitats de rehabilitació a partir de la inserció de nous programes, on l’habitatge serà el principal però no l’únic. L’assaig concret de transformació física d’estructures existents per a la incorporació d’habitatges o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i la rehabilitació d’arquitectures obsoletes, seran el material de treball de l’assignatura. 2. La definició del tipus d’habitatge i la seva agrupació -la comunitatadaptant-se cada vegada a l’àrea de ciutat on es treballa. El taller proposa desenvolupar exercicis d’habitatge a diferents contexts urbans, per a poder estudiar la tipologia residencial sempre lligada a un sector específic de la ciutat i la societat.
Descampats. Foto: Adrià Goula
La infraestructura ferroviària provoca 2 situacions molt diferents a un costat i un altre del seu pas: grans equipaments i grans descampats.
Zona de Treball Treballarem en un fragment desarticulat i fragmentat de la ciutat de Barcelona, un àmbit de discontinuïtat entre trames: el barri del Poble Nou a la seva trobada amb l’Eixample. A la vista aèria es pot encara veure clarament la coexistència de les dues trames i l’acord entre elles, generant geometries inesperades a la trobada entre parcel.les, o entre aquestes i els carrers. A la zona que treballarem aquest any també s’evidencia la presència de les línees de tren que surten de les estacions del Nord i de França, i que passen semi-soterrades generant discontinuïtats en planta i en secció. Aquesta gran infraestructura, d’escala molt diversa a la dels habitatges i els espais públics relacionats, provoca en la trobada amb aquestes edificacions zones de contacte no sempre resoltes, que no obstant són les encarregades d’articular un element amb l’altre: infraestructura amb persones. En secció, el pas del tren provoca desnivells importants en un barri tan pla i predominantment horitzontal com és el Poblenou. Aquests canvis de nivell són, també, una oportunitat de treball per a relacionar i connectar zones que ara es troben fragmentades. És doncs en aquestes zones de desconnexió entre trames tant en planta com en secció, que fixarem la mirada i els interessos durant aquest any, amb l’objectiu d’articular els fragments, valorant però l’estat d’enorme complexitat amb el que ha arribat fins avui, combinant escales i mides molt diverses, antiguitat de construccions molt distants entre elles, programes i usos molt variats, donant al barri un caràcter de lloc inacabat i precisament per això ric i ple d’oportunitats, de possibilitats d’apropar-se i entrar en ell tant a viure com a treballar-hi. La situació actual del barri, a mig camí de transformació, amb construccions que evidencien un passat industrial de treball i vida associativa intensa, noves edificacions que plantegen una ciutat amb usos majoritàriament empresarials i d’oficines, i en mig enormes descampats i demolicions, espais abandonats i edificacions tancades a punt per ser enderrocades, presenta un estat ideal de barreja i complexitat espacial tan intensa que és ideal per a la reflexió i el pensament crític sobre quin tipus de ciutat hauria d’acabar sent aquest lloc. El Poblenou, tan a prop del centre de la ciutat i encara amb un caràcter tan obert i perifèric, no definit ni tancat com a tipus de ciutat, amb espais d’una escala inusual per a Barcelona, grans naus i edificis industrials en mig de nous usos que avancen des del centre, es presenta com a un lloc d’oportunitat per investigar des del projecte.
Ruïnes i descampats
Assentaments temporals
L’enderroc d’antics habitatges i naus industrials deixa grans descampats i distàncies entre edificacions, sense escales intermèdies que articulin la relació entre aquestes i els buits que s’obren davant seu.
Treballarem en llocs en ruïna, amb la intenció de recuperar-los tot valorant el potencial implícit en l’edificació i el seu estat de decadència física. La memòria incorporada als llocs... els records i la inèrcia d’ocupacions anteriors ha de servir de punt de partida per als nous projectes.
Buits per demolicions al Poblenou. Fotos: Adrià Goula
Assentaments temporals. Fotos: Adrià Goula
També queden a la vista rastres de les anteriors ocupacions del lloc, paviments o revestiments en parets que abans eren interiors, i que ara passen a ser part dels espais vacants abandonats a la espera de noves ocupacions.
Mitgeres o salts de nivell tanquen solars on hi havia hagut una activitat industrial organitzada, i avui mostren assentaments temporals molt precaris.
Ciutat a diferents nivells
Discontinuitats topogràfiques
El pas de les vies del tren generen als carrers del voltant dos nivells de circulació que poden multiplicar l’activitat urbana.
L’arribada o sortida en tren des de l’Estació de França passa pels darreres de la ciutat. Un paisatge de fragments i parts inacabades de les construccions s’obren a les mirades d’una manera fràgil i desprotegida. Un tall violent a l’estructura urbana deixa passar els trens amb velocitat, alineant façanes posteriors de caràcter molt divers unes de les altres.
Circular pels carrers elevats suposa tenir a la vista el paisatge de les cobertes o primeres plantes de les construccions que comencen als carrers inferiors.
És difícil de reconèixer aquelles façanes inacabades i fragmentades que donen cap als trens quan ens acostem a les mateixes naus des dels carrers, des de les seves façanes principals.
Poblenou 2017. Fotos: Adrià Goula
Antecedents del lloc “Fins ben entrat el segle XIX, l’edificació als voltants de la ciutat era variada; en tot el que és avui la Llacuna i el Poblenou, l’edificació era molt escassa perquè els terrenys no eren bons: mig anegats i ocupats per les activitats d’explotació intensiva del cultiu del cànem. Formar sèquies i establir camins són dues operacions que van sempre juntes: d’una banda, formar corredors d’aigua i canalitzacions per treure l’aigua fora, assecant el terreny, i, paral·lelament, construir camins al costat. L’edificació en la part de llevant de la ciutat es comença a col·locar respecte a aquests camins.
El que era l’antiga Llacuna, un cop dessecada, queda organitzada en funció del camí de sortida de la ciutat cap a Mataró, l’actual carrer Pere IV. L’aparició d’aquesta carretera provoca la formació de nous tipus de parcel·lació: sobre aquells cultius de forma més o menys irregular i de mesura prou extensa per a l’explotació rural, comencen a aparèixer, amb façana a la carretera, horts més petits o parcel.les d’edificació suburbana que, per la seva mida, donen a entendre el camí de propietat que s’ha produït, origen del que seran molts d’aquests pobles.“ Manuel de Solà Morales, Deu lliçons sobre Barcelona.
Els terrenys de Sant Martí, compressos entre la sèquia de la Madriguera i la Barcelona enmurallada. Ja es pot veure la carretera de Mataró, posteriorment el Carrer Pere IV. Font: Arxiu Històric de Barcelona.
Lectura de Plànols Històrics Conèixer l’evolució de la ciutat actual, entenent el temps com a eina de projecte. Aproximar-se als plànols històrics com a material de treball per a comprendre el lloc de l’enunciat com a un lloc en evolució, que ha viscut canvis i reconstruccions. Això permetrà tenir més llibertat per a continuar modificant el territori, donant entrada als interessos propis.
“En el moment d’estendre l’Eixample, sobreposant-ho als pobles de la plana, la resistència dels municipis va ser duríssima i la voluntat integradora del govern de Barcelona respecte dels municipis més petits comportar trenta o quaranta anys de pugnes i de lluites intenses.
Al començar el projecte penses en quin moment d’aquest lloc iniciar el treball, en quin moment de la seva cronologia et situes, i quina és la naturalesa del lloc en aquest moment concret: valen més els camps o els carrers?
El conflicte amb Sant Martí de Provençals va ser un dels més difícils, ja que veia com tot el seu terme quedava afectat pel traçat de Cerdà, passant literalment per sobre del mateix nucli. Els propietaris de Sant Martí no volien sentir parlar del Pla d’Eixample, ho consideraven una imposició injusta i tenien, a més, plans i criteris propis sobre el seu futur creixement.
Mirant els plànols històrics de Barcelona veiem que la indefinició en l’evolució d’aquesta zona és una constant des del moment que el teixit de l’Eixample comença a acostar-se als antics camps conreats, els torrents, el Cementiri, la Rambla del Poble Nou...
L’eix principal d’aquesta població, que havia comportat dessecar tot el que eren aiguamolls i maresma, connectava des de l’antic nucli fins al mar, on pensaven crear un port propi. Havien assentat una població nova al costat del mar, al Poblenou, que responia a una clara voluntat d’estructura pròpia d’aquest Ajuntament.” Manuel de Solà Morales, Deu lliçons sobre Barcelona.
Plànol históric de Barcelona de 1891
Plànol históric de Barcelona de 1929
Interessos del Taller 1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera. El taller comença completant l’enunciat pel propi alumne durant els primers mesos del taller, confrontant-se amb la realitat del fragment urbà proposat per l’exercici. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que l’uneix amb la ciutat. 2. Reconèixer les qualitats d’allò construït. L’exercici incorporarà una estructura urbana en desús, i per tant demana aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques, més enllà de l’ús per al que van ser construïdes. Reutilitzar edificis existents com a possibilitat per a noves ocupacions, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i l’obsolescència de certes estructures i programes. Considerar el procés de projecte com una acció que pugui ser tant additiva com sostractiva.
3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com un activador, un intensificador de la ciutat, creient en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà sistemes urbans existents per tal d’evitar l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat. 4. Entendre el projecte com a recerca. Investigar i qüestionar a partir del projecte, considerat com una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que treballem. 5. Valorar l’habitatge col.lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i de relació, entenent la comunitat com el lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança, relacionar-se i intercanviar experiències dia a dia.
Poblenou 2017. Foto: Adrià Goula
6. La tipologia és sempre específica. La tipologia i les seves variacions sempre estan lligades a la forma urbana, social i històrica del context urbà on s’insereix. Entendre la capacitat de variació dels tipus d’habitatge segons l’orientació urbana, solar o social, la mida i la relació amb els espais comunitaris, és la base del projecte d’habitatge social col·lectiu. 7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre. En l’elecció del lloc i la manera d’ocupar-ho quedarà ja implícita la qualitat del futur projecte.
8. Escales de treball. Treballar a diverses escales per entendre el lloc i el programa en la seva totalitat, atenent la seqüència d’espais intermedis que formen el recorregut des de la casa a la comunitat i a la ciutat. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. 9. Observació directa. Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que la conformen, ja sigui la construïda, la de la memòria o la social. Tan sols a partir de la comprensió d’aquesta condició múltiple de la ciutat es podrà entendre i definir un projecte que pugui ser inclusiu i ampli com el propi lloc en el que s’insereix. Poblenou 2017. Fotos: Adrià Goula
Procés del Taller 1. Aula. S’intercalen períodes de treball a l’aula amb períodes de sortida al carrer. L’exercici comença amb un període a l’aula que ens introdueix al lloc i es treballa en grups, a partir de documents, plànols de la ciutat, lectures i dades amb les que conèixer i relacionar temes... 2. Carrer. Més tard es visita el lloc, per observar directament, físicament, i trobar interlocutors que informin del dia a dia, aportant opinions i experiències. Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball, ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social...
Paper vegetal damunt de plànols històrics.
3. Presa de dades a partir d’entrevistes al lloc, com a forma d’aprendre a incorporar al projecte el caràcter múltiple de la realitat, sintetitzant-ho en una proposta que no perdi la complexitat i intensitat d’allò real. Treballar amb les opinions de la gent, convertint les dades de les converses en dades de projecte. Entrevistar als veïns de la zona i d’altres agents socials o polítics actius, actors de la realitat cívica del lloc. 4. Multidisciplinarietat. Incorporar els coneixements i dades d’altres camps d’estudi de manera que enriqueixin el projecte, introduint-los en el moment adequat per a que puguin ajudar a la conformació de la proposta. 5. Escales de treball. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. Treballar a diverses escales per entendre el lloc i el programa en la seva totalitat.
Estudiants i veïna. Prenent dades als carrers de Barcelona.
6. Documentació i discussió. La documentació recollida pels estudiants del taller serà compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor dels documents. Interessa recollir i presentar el material amb el que fem les coses, valorant-lo no amb el caràcter transitiu de la inspiració, que sempre és des d’alguna o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, de cosa, idèntic en qualsevol moment d’un procés.
8. Visites. Visitar exemples d’habitatge col·lectiu que construeixen comunitats de grups socials i culturals diversos. Aproximar-se directament als temes que l’enunciat planteja, prenent dades in situ a partir de les diferents tècniques explicades anteriorment: dibuixos, maquetes, films... Els exemples seran distants en el temps per a comprendre com ha anat canviant la proposta comunitària amb el pas dels anys.
7. Tècniques de representació. Investigar i experimentar en com diferents mètodes de representació poden ser pertinents per a cada aspecte del projecte. Utilitzar diferents tècniques per al desenvolupament de l’exercici. Dibuixos d’observació a mà i dibuixos a ordenador, construcció de maquetes, collages, filmacions curtes. Aprendre a utilitzar el film com a eina d’investigació per a mostrar escenaris o situacions del lloc que ajuden a enfocar l’enunciat.
9. Tot el material produït per avançar en el projecte, és ja entrega. El material de treball té un valor propi, independent de qualsevol ús posterior. Un projecte és també la suma de tots aquests materials. Així, el projecte pot ser narrat a través dels materials que formen la seva construcció.
El agua como cohesor social
Nerea Mota i Miriam Fuster
El Programa en dos objectius Objectiu 1: Rehabilitació
Objectiu 2: Construir comunitats
El Taller Habitatge i Rehabilitació, obre l’opció que el nou programa d’habitatge es col.loqui en una estructura existent, en qualsevol estat físic, o en un solar vacant, o que sigui una combinació d’ambdues coses. En qualsevol cas, la decisió de la ubicació del nou programa ha de suposar una activació del teixit urbà on ens trobem.
Un dels objectius del programa coincideix amb el títol del seminari, els habitatges que proposeu durant el curs han de convidar a la construcció d’una comunitat.
La superfície total en planta dels habitatges nous o renovats sumarà uns 8.400 metres quadrats que es distribuiran de manera conjunta o dispersa, segons cada projecte: 1.600 m2 en Habitatges per a 1 persona de 40m2. Total 40 unitats. 2.800 m2 en Habitatges per a 3 persones de 70 m2. Total 40 unitats. 2.000 m2 en Habitatges per a 5 persones de 100m2. Total 20 unitats. Total: 100 habitatges o 300 nous veïns. A més, cada habitatge ha de tenir un mínim de 10m2 a l’aire lliure, que es sumaran en superfície als anteriors m2. El tipus d’habitatge variarà segons els perfils socials que anem coneixent a la zona, dibuixant per tal de respondre a aquests perfils: gent gran sola, artistes o artesans sols, famílies monoparentals, famílies amb nens petits o amb fills ja adults, grups d’adults, gent que treballa molt a la casa... 1000 m2 de Comerç de proximitat. 1000 m2 en Tallers vinculats a algun dels habitatges. Vint dels habitatges tindran un taller vinculat, que pot quedar unit o separat de l’habitatge. Seran tallers de 50 metres quadrats.
Per ajudar a construir-la es sumarà als habitatges un espai de trobada de dimensions generoses on poder organitzar les activitats que es porten a terme als centres cívics. Aquest centre, igual que els habitatges, podrà ocupar un solar buit o aprofitar una estructura existent. És un lloc obert a tota la ciutat, però es vol assegurar la bona relació del centre amb el barri, ja que seran els veïns els que donaran una dinàmica regular al Centre Cívic. Comptarà amb: - Bar Restaurant obert al barri de 200m2. A la cuina del restaurant es podran fer classes de cuina. - Dues sales grans, una per fer teatre i concerts de 300m2 i una altra per a balls també de 300m2. Les dues sales han de tenir característiques espaials diferents i l’alçada mínima ha de ser de 5 metres. - Zona de magatzem de 70m2 -Zona per a l’administració de 100m2, on distribuir 3 oficines de 25m2 i 1 sala de reunions de 25m2. També i haurà àrees de serveis per al públic, zona de neteja i serveis per al personal. El total de superfície del Centre suma 970m2. A més de les àrees que ocuparan els programes d’habitatge i centre cívic, l’exercici ha de desenvolupar amb especial interès les qualitats del perímetre resultant i com aquest qualifica els espais exteriors adjacents a l’edifici: els que són públics urbans o els comunitaris.
Obrador d’Estiu a la Sala Beckett del Poblenou. Foto: Nani Pujol.
Seminari Construir Comunitats Professor Coordinador: Toni Ramon.
Avaluació.
El seminari Construir Comunitats es proposa donar eines diverses al Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació. El seminari s’estructura en tres àmbits: un d’abast urbanístic, un altre de caire més teòric, i el tercer, un cicle de conferències que ha d’aportar un seguit de coneixements generats des de fora de la disciplina més específicament arquitectònica.
La nota de curs serà la mitjana ponderada de tres exercicis. Un dels treballs serà en equip -de tres o quatre persones màxim- que consistirà en l’anàlisi d’una proposta d’habitatge comunitari contemporani. El segon serà un treball individual, que consistirà en un comentari de text a escollir entre uns escrits de teoria teatral que es lliuraran a començament de curs. Una tercera qualificació s’obtindrà a partir dels exercicis duts a termes durant les classes del curs.
L’aproximació urbana donarà a conèixer el territori de la intervenció del Taller: Poblenou, situant-lo en la història urbana de Barcelona i estudiant la seva morfologia i altres trets que caracteritzaven el barri. El rol del planejament urbanístic i de l’especulació immobiliària són aspectes a estudiar amb especial cura per tal d’entendre la situació actual. La literatura, el cinema, la geografia humana, l’antropologia, el coneixement del teixit social encara existent, ens ajudaran a comprendre el territori del que s’ocupa el taller. Unes aproximacions que es duran a terme mitjançant conferències, sessions de cinema documental, recorreguts pel barri... La reflexió de caire més teòric s’estructurarà en dues parts, que tractaran les dues peces claus del projecte: l’habitatge i el centre social. En relació a l’habitatge, les classes resseguiran la genealogia de les cases comuna a partir de l’estudi d’algunes propostes utòpiques que es confrontaran amb les realitzacions dutes a terme. Les dels socialistes utòpics, com el falansteri de Charles Fourier i el familisteri de Guisa. Les germinades per la revolució soviètica, com els treballs del Stroikom i el Narkomfin de Moisej Ginzburg. Les propostes i realitzacions d’espais comunitaris produïdes en el període de les noves avantguardes dels anys seixanta del segle XX. L’espai implícit en textos com Walden Dos de B. F. Skinner, Lo pequeño es Hermoso de Ernst Friedrich “Fritz” Schumacher, Libertad para construir de John F. C. Turner o El lenguaje de paterns de Christopher Alexander. A l’hora d’estudiar els ateneus, centres cívics, com a llocs de sociabilitat, observarem el seu rol en el mapa de Barcelona. La mirada a les propostes en arquitectura teatral nascudes sota el impuls de la idea de teatre com a lloc de trobada de les noves avantguardes de finals dels anys seixanta serà especialment útil pel projecte plantejat pel Taller. En aquest sentit el repàs als textos sobre teatre i espai escènic i la mirada a alguns teatres serà d’un interès especial. L’espai buit de Peter Brook i les Bouffes du Nord; El Théâtre du Soleil i Ariane Mnouchkine a la Cartoucherie del Bosc de Vincennes a París; Les illes flotants d’Eugenio Barba i la granja de l’Odin Teatret a Holstebro, Dinamarca.
Invitacions al Primer Quadrimestre Ricard Fayos, Arquitecte: Planejament urbanístic del Poblenou. Ton Salvadó, Arquitecte: Planejament urbanístic del Poblenou. Mercé Tatjer, Historiadora: El patrimoni industrial i associatiu del Poblenou. Núria Benach, Geògrafa: Participació: perquè, cóm?, experiències. Les sessions dels convidats seran obertes a la resta de l’Escola, per tractar possibles temes d’interès general per l’estudiantat. Tots els professors convidats estaran presents a les correccions generals del taller temàtic. D’aquesta manera, a les seves conferències donen les eines de pensament, i ells mateixos fan aparicions durant el curs per tal de veure com s’estan utilitzant aquestes eines. Teatre de les Bouffes du Nord, París.
Calendari Taller Habitatge i Rehabilitació + Seminari Construir Comunitats
Calendari paral.lel del taller i el seminari al primer quadrimestre del curs 2017-18.
L’exercici del primer quadrimestre contempla una etapa inicial, que abasta les sis primeres setmanes, on es documenta la situació en que es troba el barri al moment de començar a treballar, a partir de dibuixar cartografies –històriques, topogràfiques, socials...-, com a forma d’observar la realitat. Així, cada estudiant podrà prendre coneixement i posicionar-se en relació a temes o interessos del lloc, abans de fer una proposta. A continuació i fins a final del quadrimestre, es desenvoluparà un projecte d’implantació del programa d’habitatges i centre social, que cercarà conformar una comunitat amb la ciutat existent. Al final del quadrimestre els projectes han de poder arribar a una escala general d’implantació urbana, amb una proposta d’agregació i funcionament dels habitatges i del centre social. El projectes inclouran també un avenç de les tipologies d’habitatges, tenint en compte el caràcter i els perfils d’usuaris que s’han pogut conèixer durant l’estudi del lloc. Aquestes tipologies han de ser especifiques per aquest barri, inspirades en els diferents perfils de veïns que s’han conegut a les entrevistes realitzades, i a la vegada possibilitar noves formes de viure. Setmana 1. - Dimarts 12 de setembre. 8.30h Seminari. El teatre espontani, espai i societat. Toni Ramon. 10.30h Taller Temàtic. Presentació del curs. Eva Prats i Ricardo Flores. A continuació, inici del treball: Cartografies d’observació. - Dijous 14 de setembre. 10.30h Taller. Treball a l’aula sobre les cartografies d’observació. Setmana 2. - Dimarts 19 de setembre. 8.30h Seminari. Genealogia de la Casa Comuna I. Socialistes Utòpics. Toni Ramon. 10.30h Taller. - Dijous 21 de setembre. 10.30h Taller. Mapes, cartografies, plànols de situació. Ricardo Flores. A continuació, treball a l’aula sobre les cartografies d’observació. Setmana 3. - Dimarts 26 de setembre 8.30h Seminari. Genealogia de la Casa Comuna II. Avantguardes Soviètiques. Toni Ramon. 10.30h Taller. Primera presentació puntuada: Cartografies d’Observació. - Dijous 28 de setembre. 10.30h Taller. Introducció del segon element d’observació: la maqueta. Treball a classe a partir de còpies de la cartografia d’observació. 12.30h Llistat de temes d’investigació sobre el barri on treballem.
Setmana 4. - Dimarts 3 d’octubre. 8.30h Seminari. Planejament urbanístic al Poblenou: Present i Futur. Ricard Fayos + Daniel Mòdol. 10.30h. Taller. Treball de maquetes d’observació a l’aula. - Dijous 5 d’octubre. 10.30h. Taller. Revisió dels treballs d’investigació, i de la manera de presentar-los. Setmana 5. - Dimarts 10 d’octubre. 8.30h Seminari. Genealogia de la Casa Comuna III. Neo avantguardes dels anys 60es. Toni Ramon. A continuació, treball en els temes d’investigació, per grups. - Dijous 12 d’octubre. Festiu. Setmana 6. - Dimarts 17 d’octubre. 8.30h Taller. Segona presentació puntuada: Temes d’investigació. 15 minuts per tema. 12.00h. Collages. Com utilitzar les estisores. Eva Prats. - Dijous 19 d’octubre. 11.00h - 13.30h El patrimoni industrial i associatiu del Poblenou. Visita al barri amb la historiadora Mercé Tatjer. Setmana 7. - Dimarts 24 d’octubre. 8.30h Tercera presentació puntuada: Documents d’observació: Plànols, Maquetes i Collages. - Dijous 26 d’octubre. 10.30h Participació: perquè, cóm?, experiències. Núria Benach, Geògrafa. 12.30h Taller. Organització dels grups i elaboració del qüestionari per als habitants de Poblenou. Setmana 8. - Dimarts 31 d’octubre 8.30h Seminari. Genealogia de la Casa Comuna IV. La situació contemporània. Toni Ramon. Treball al carrer, fent entrevistes als veïns del barri. Anar a diferents hores per trobar diferents edats i perfil de veí. - Dijous 2 de novembre. 10.30h Taller. Revisió dels treballs d’entrevistes a veïns, i la manera de presentar-los. Setmana 9. - Dimarts 7 de novembre. 8.30h Seminari. Teatres i Centres socials I. Topologia escènica.Toni Ramon. 10.30h Taller. Treball a classe. - Dijous 9 de novembre. 10.30h Taller. Tercera presentació puntuada: Dades preses al barri. Presentació i discussió a classe, a partir de vídeos i entrevistes transcrites. Amb Zaida Muxí.
Setmana 10. - Dimarts 14 de novembre. 8.30h Seminari. Teatres i Centres socials II, vers una definició tipològica. Toni Ramon. 10.30h Taller. Primer encaix individual a 1/500, en dibuix i maqueta. Definició dels límits del projecte. - Dijous 16 de novembre. 10.30h Taller. Humanització de l’arquitectura. Eva Prats. A continuació, treball a classe, dibuixos de planta i seccions a escala 1/500. Setmana 11. - Dimarts 21 de novembre. 8.30h Seminari. Teatres i Centres socials III, vers una definició tipològica. Toni Ramon. 10.30h Taller. Treball a classe, dibuixos de planta i seccions a escala 1/500. - Dijous 23 de novembre. 10.30h Taller. Escala 1/500, incorporació de l’escala 1/50 en dibuix i maqueta. Setmana 12. - Dimarts 28 de novembre. 8.30h Seminari. Teatres i Centres socials IV. Espais escènics de petit format: Pautes de disseny. Toni Ramon. 10.30h Taller. Escala 1/500, i escala 1/50 en dibuix i maqueta. - Dijous 30 de novembre. 10.30h Taller. Quarta presentació puntuada: Escales 1/500 i 1/50 Setmana 13. - Dimarts 5 de desembre. 10.30h Taller. De la ciutat a l’habitació. Ricardo Flores. A continuació, treball a classe a escala 1/200, projecte i ciutat. - Dijous 7 de Desembre. Festiu Setmana 14. - Dimarts 12 de desembre. 15.30h Seminari. Presentació dels treballs del Seminari, amb convidats. 16.30h Taller. Treball a classe a escala 1/200, projecte i ciutat. - Dijous 14 de desembre. 16.30h Taller. Treball a classe a escala 1/200, projecte i ciutat. Setmana 15. - Dimarts 19 de desembre. 15.30h Seminari. Presentació dels treballs del Seminari, amb convidats. 16.30h Taller. Treball a classe a escala 1/200, projecte i ciutat. - Dijous 21 de desembre. 15.00h Entrega final. Amb convidats.
Bibliografia. Barcelona. - Solà-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: COA de Catalunya, 2008 Cartografies d’Observació. - Kapuscinski, Ryszard. Viajes con Heródoto. Anagrama, 2009 - John Berger. Sobre el dibuix. Viena edicions, Barcelona: 2016; v. o.: 2002 - Kubler, Georges. La configuración del tiempo. Nerea, 1988 Geografia Humana. - Garcés, Marina. Un mundo común. Edicions Bellaterra, 2013 - Sennet, Richard. Juntos: rituales, placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012 - Sennet, Richard. El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009; v. o.: 2008 - Evans, Robin. Traducciones. Pre-Textos, 2005 - Santiago de Molina. Hambre de arquitectura. Necesidad y práctica de lo cotidiano. Ediciones asimétricas, Madrid: 2016 Teatres i Centres Socials. - Barba, Eugenio. Les illes flotants. Barcelona: Institut del Teatre, 1983 - Brook, Peter. El espacio vacío. Barcelona: Península, 1969 - Brook, Peter. Más allá del espacio vacío. Escritos sobre teatro, cine y ópera. 1947-1987, Barcelona: Alba Editorial, 2001 - Todd, Andrew, Lecat, Jean Guy. El Círculo abierto. los entornos teatrales de Peter Brook. Barcelona: Alba, 2003 Cases Comunes. Socialistes Utòpics. - Fourier, Charles. El falansterio. Buenos Aires: Ediciones Godot, 2008 - Owen, Robert. El libro del nuevo mundo moral, Mèxic: Grijalbo, 1970 Cases Comunes. Avantguardes Soviètiques. - Coocke, Catherine. Russian avant-garde. Theories of art, architecture and the city. Londres: Academy editions, 1995 - Khan-Magomedov, Selim Omarovich. Pioneers of soviet architecture: the search for new solutions in the 1920s and 30s. London: Thames & Hudson, 1987 - El Lissitzky. 1929. La reconstrucción de la arquitectura en la U.R.S.S. Barcelona: G. Gili, 1970 - Kopp, Anatole. Arquitectura y urbanismo soviéticos de los años veinte. Barcelona: Lumen, 1974 - Pasini, Ernesto. La “casa-comune” e il Narkomfin di Ginzburg. Roma: Officina Edizioni, 1980 Cases Comunes. Neo-avantguardes dels anys 60es. - Alexander, Christopher. Un lenguaje de patrones: ciudades, edificios, construcciones. Barcelona: Gustavo Gili, 1980 - Habraken, N. J. (et altr.). El diseño de soportes. Barcelona: Gustavo Gili, 1979 - Lewis, D. (ed.). El crecimiento de las ciudades. Barcelona: Gustavo Gili, 1975 - Schumacher E. F. Lo pequeño es hermoso. Small is beautiful. Por una Sociedad y una técnica a la medida del hombre. Madrid: H. Blume, 1978 - Skinner, B. F. Walden dos. Hacia una Sociedad científicamente construïda. Madrid: mr. ediciones, 2012 - Turner, J.F. C., Fichter, R. (eds.). Libertad para construir. Madrid: Siglo XXI editores, 1976.