Bibliografia bàsica.
Projecte Final de Carrera
Barcelona. - Solà-Morales, Manuel de. Deu lliçons sobre Barcelona: els episodis urbanístics que han fet la ciutat moderna. Barcelona: COA de Catalunya, 2008
ETSAB-UPC. Curs 2018-19, Primer Quadrimestre
Cartografies d’Observació. - Kapuscinski, Ryszard. Viajes con Heródoto. Anagrama, 2009 - Berger, John. Sobre el dibuix. Viena edicions, Barcelona: 2016; v. o.: 2002 - Kubler, Georges. La configuración del tiempo. Nerea, 1988 Geografia Humana. - Garcés, Marina. Un mundo común. Edicions Bellaterra, 2013 - Sennet, Richard. Juntos: rituales, placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012 - Sennet, Richard. El artesano. Barcelona: Anagrama, 2009; v. o.: 2008 - Evans, Robin. Traducciones. Pre-Textos, 2005 - Santiago de Molina. Hambre de arquitectura. Necesidad y práctica de lo cotidiano. Ediciones asimétricas, Madrid: 2016
Habitatge i Rehabilitació Professors del grup: Eva Prats (Projectes), Ricardo Flores (Projectes), Jordi Maristany (Estructures), Núria Miralles (Instal·lacions), Cossima Cornadó (Construcció). Tribunal: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Composició), Héctor Mendoza (Representació), Roger Paez (Convidat Extern).
Teatres i Centres Socials. - Barba, Eugenio. Les illes flotants. Barcelona: Institut del Teatre, 1983 - Brook, Peter. El espacio vacío. Barcelona: Península, 1969 - Brook, Peter. Más allá del espacio vacío. Escritos sobre teatro, cine y ópera. 1947-1987, Barcelona: Alba Editorial, 2001 - Todd, Andrew, Lecat, Jean Guy. El Círculo abierto. los entornos teatrales de Peter Brook. Barcelona: Alba, 2003 Dinar d’estiu. Foto Adrià Goula
Blog: habitatgeirehabilitacio.wordpress.com
El blog recull les activitats, conferències, els treballs de recerca i els de projecte que es duen a terme al taller. Conté tot el material de les edicions anteriors del curs, i ha de ser una eina útil de consulta i referència per treballar i fer públiques les activitats i discussions que es porten a terme a l’aula. Girafa. Foto Adrià Goula
Taller Projecte Final de Carrera Habitatge i Rehabilitació Presentació A partir dels interessos que cada estudiant ha trobat i ha començat a teballar a cinquè curs, el projecte Final de Carrera és l’oportunitat de continuar desenvolupant més intensament el treball iniciat el curs anterior, i portar les vostres afinitats i preocupacions a un camp on poder elaborar-les de manera més complerta, fins a aconseguir un projecte que us representi. El Projecte Final de Carrera és el treball on decantar tot el que heu après a l’escola, d’una manera coherent i creativa. És el treball que us acompanyarà en la sortida de l’acadèmia al carrer, i on podeu explicar el que cadascú de vosaltres té per a oferir a la societat que us rebrà. Ja sabeu que durant el curs de cinquè, el traspàs d’acadèmia a carrer ha estat la manera d’alimentar el projectes d’escola. La riquesa del carrer, els temes d’investigació paral•lels al projecte i les vostres reflexions, han d’arribar a explicar un projecte i el seu món d’interessos, que l’enriqueix, l’envolta i també ajuda a fer-lo transmissible i compartir-lo.
Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs. Foto: César Lucadamo
Entrega final Taller Temàtic 2017-2018. Estudiant Elisabeth Lucas.
El taller La nostra experiència acadèmica comparteix un mètode de treball comú amb el nostre estudi: el dibuix a mà com a mitjà per fer progressos mentals a la vista d’altres persones. En aquest sentit, els taulells de les escoles són semblants a les nostres taules d’estudi, on el dibuix és una eina que permet entrar en dubte, que fa visible les dificultats d’avançar; al mateix temps, aquest mètode permet el progrés, precisament perquè aquestes dificultats estan a la vista. Ens agraden considerar les sales de la nostra oficina i les de l’escola com a espais equivalents on parlar sobre els problemes que apareixen amb els projectes, tractant de passar de les taules de les oficines a aquells de l’aula en continuïtat, com si fos sobre reflexions contínues amb diferents interlocutors. Els temes dels exercicis, per tant, sempre estan relacionats amb les nostres pròpies preocupacions sobre la ciutat i el teixit construït. L’estudi de disseny que estem ensenyant des de l’any 2014 a l’ETSAB se centra en els dos temes principals que, al nostre parer, l’arquitecte té avui un desafiament: Rehabilitació i Habitatge Social. Portem aquests temes a l’escola, ja que creiem que hi ha que desenvolupar l’experimentació i la investigació sobre noves maneres de viure i sobre com tocar el teixit construït. La ciutat de Barcelona és el camp per reflexionar i estudiar aquests problemes, treballant en totes les diferents escales que afecta el problema, des de l’escala del veí i la comunitat fins al domini privat i la definició dels espais de vida personal.
Treballant a l’aula en les Cartografies d’Observació.
Context Social. En una situació global de crisi, l’habitatge col·lectiu pot ajudar a donar estabilitat i tornar la confiança que sembla haver-se perdut en moltes capes de la societat actual. La confiança en els veïns, en comptar amb ells, generant una comunitat en la que hom pugui sentir-se acompanyat i pugui recolzar-se en qualsevol moment; és una necessitat que l’arquitectura pot col·laborar a resoldre de manera decisiva. Col·laborar a invertir una tendència a l’aïllament i la individualitat, afavorint la comunicació, conèixer-se i relacionar-se, el contacte físic i comunicatiu entre veïns. Ens importa el caràcter inclusiu de l’habitatge social, amb la seva capacitat d’incorporar sectors de la societat en perill d’exclusió, no solament econòmica sinó també cultural. L’habitatge col·lectiu pot funcionar com a un primer cercle social dins l’estructura més gran de la societat i la ciutat. És per això que la formació multi disciplinar de l’arquitecte és fonamental per tal d’entendre la repercussió social implícita en el disseny d’habitatges.
Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs. Foto: César Lucadamo
Creiem que la investigació i innovació sobre noves formes d’habitar han de produir-se en el camp de l’habitatge social. L’habitatge promogut i subvencionat per les entitats públiques és, per definició, el lloc on la societat ha de veure propostes no solament tipològiques, sinó també d’agrupacions i organitzacions socials. Es aquí on la investigació ha de produir-se i on treballar en com incorporar les noves formes de conviure que estan ja presents a la societat, però que no son presents als programes de la Universitat. El taller proposa connectar la capacitat d’investigació de la Universitat amb les realitats de l’habitar latents a la societat, a partir d’una línia de treball específica en aquest camp.
Context Físic. El taller proposa treballar en barris degradats de la ciutat, llocs que per diferents raons han arribat a un estat de fragmentació i discontinuïtat física, però també social i del teixit veïnal. L’habitatge col.lectiu, com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes i socials molt diverses, pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la ciutat. Així, la introducció de nous habitatges cerca recuperar la continuïtat i unitat d’aquests barris, amb l’objectiu d’arribar a construir una comunitat. El programa es complementa amb un teatre o centre cívic, un equipament de barri, que a l’actuar de lloc de trobada del veïnatge reforça la construcció de la comunitat.
El taller treballa amb dos objectius paral.lels:
El taller tracta a la vegada de l’habitatge i de la ciutat, estudiant la ciutat des de l’habitatge i l’habitatge des de la ciutat. Un i altre han de mirarse per a definir-se i fer-ho en correspondència. L’habitatge es recolzarà a l’estructura social existent per a formar part activa de la ciutat, a la vegada que el barri s’ajudarà de la nova inserció d’habitatge per a regenerar-se.
2. La definició del tipus d’habitatge i la seva agrupació -la comunitatadaptant-se cada vegada a l’àrea de ciutat on es treballa. El taller proposa desenvolupar exercicis d’habitatge a diferents contexts urbans, per a poder estudiar la tipologia residencial sempre lligada a un sector específic de la ciutat i la societat.
1. La recuperació d’un teixit urbà desarticulat, estudiant les possibilitats de rehabilitació a partir de la inserció de nous programes, on l’habitatge serà el principal però no l’únic. L’assaig concret de transformació física d’estructures existents per a la incorporació d’habitatges o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i la rehabilitació d’arquitectures obsoletes, seran el material de treball de l’assignatura.
Poblenou 2016. Foto: Adrià Goula
Zona de treball Taller Temàtic 2016 - 2017. El curs ha treballat un fragment molt desdibuixat de la ciutat de Barcelona, un àmbit de discontinuïtat entre trames: el barri del Poble Nou, i en particular la trobada entre la vella trama dels camps de conreu i l’Eixample, quan el Carrer Pere IV abandona el centre del barri i es dirigeix cap al Riu Besòs. La zona considerada és àmplia: segueix el Carrer Pere IV, inclou antigues indústries en desús i buits entre aquest carrer i la trama de l’Eixample, terrenys erms provocats per l’enderrocament d’antics habitatges... És una voluntat treballar amb les naus i altres edificacions sense ús, en l’interès per recuperar-les i rehabilitar-les per al nou programa. A aquesta zona encara es troben àrees de indefinició en els límits de parcel.la, carrers que es desdibuixen i es converteixen en descampats, no deixant entendre on comença una propietat i on acaba una altre. Canvis de direcció deguts a les antigues traces dels terrenys de cultiu es barregen amb la parcel.lació de la trama de l’Eixample, generant situacions sorprenents i inesperades que obren noves possibilitats d’interpretació i de treball. Barreja també de l’escala del teixit construït, amb peces d’habitatge unifamiliar coexistint amb grans naus industrials molts cops buides i edificis d’habitatge col.lectiu. L’enderroc d’antics habitatges i naus industrials han produït grans descampats i distàncies llargues entre les edificacions, amb manca d’escala intermèdia entre els buits i construït. Els enderrocs van deixant a la vista els rastres de les anteriors ocupacions del lloc. Buits per demolicions al Poblenou, 2016. Foto: Adrià Goula
Ruïnes, espais vacants i assentaments temporals.
Poblenou 2016. Fotos: Adrià Goula
Es treballa a llocs en ruïna, amb la intenció de recuperar-los tot valorant el potencial implícit en la edificació i el seu estat de decadència física. La memòria incorporada als llocs... els records i la inèrcia de ocupacions anteriors ha de servir de punt de partida per als nous projectes.
Els canvis de rasant als carrers ha produït amb el temps que molts antics habitatges unifamiliars es quedin “enfonsats” respecte als nous carrers, amb finestres que toquen a terra, o portes que s’han reduït d’alçada...
En aquest sentit, la observació atenta de les ocupacions temporals que molts grups de persones han estat ja fent a l’àrea de treball serveix de guia i d’aprenentatge en la manera d’acostar-se i apropiar-se del teixit construït i inacabat tan característic d’aquest barri.
Conèixer els assentaments temporals que ocupen el àrea serveix de registre dels diferents perfils socials que hi conviuen, com a informació a l’hora de dissenyar noves tipologies d’habitatge.
Zona de treball Taller Temàtic 2017 - 2018. Hem treballat a un fragment desarticulat i fragmentat de la ciutat de Barcelona, un àmbit de discontinuïtat entre trames: el barri del Poble Nou a la seva trobada amb l’Eixample. A la vista aèria es pot encara veure clarament la coexistència de les dues trames i l’acord entre elles, generant geometries inesperades a la trobada entre parcel.les, o entre aquestes i els carrers. A la zona s’evidencia la presència de les línees de tren que surten de les estacions del Nord i de França, i que passen semi-soterrades generant discontinuïtats en planta i en secció. Aquesta gran infraestructura, d’escala molt diversa a la dels habitatges i els espais públics relacionats, provoca en la trobada amb aquestes edificacions zones de contacte no sempre resoltes, que no obstant són les encarregades d’articular un element amb l’altre: infraestructura amb persones. En secció, el pas del tren provoca desnivells importants en un barri tan pla i predominantment horitzontal com és el Poblenou. Aquests canvis de nivell són, també, una oportunitat de treball per a relacionar i connectar zones que ara es troben fragmentades. És doncs en aquestes zones de desconnexió entre trames tant en planta com en secció, que s’ha fixat la mirada i els interessos durant aquest any, amb l’objectiu d’articular els fragments, valorant però l’estat d’enorme complexitat amb el que ha arribat fins avui, combinant escales i mides molt diverses, antiguitat de construccions molt distants entre elles, programes i usos molt variats, donant al barri un caràcter de lloc inacabat i precisament per això ric i ple d’oportunitats, de possibilitats d’apropar-se i entrar en ell tant a viure com a treballar-hi. La situació actual del barri, a mig camí de transformació, amb construccions que evidencien un passat industrial de treball i vida associativa intensa, noves edificacions que plantegen una ciutat amb usos majoritàriament empresarials i d’oficines, i en mig enormes descampats i demolicions, espais abandonats i edificacions tancades a punt per ser enderrocades, presenta un estat ideal de barreja i complexitat espacial per a la reflexió i el pensament crític sobre quin tipus de ciutat hauria d’acabar sent aquest lloc. El Poblenou, tan a prop del centre de la ciutat i encara amb un caràcter tan obert i perifèric, no definit ni tancat com a tipus de ciutat, amb espais d’una escala inusual per a Barcelona, grans naus i edificis industrials en mig de nous usos que avancen des del centre, es presenta com a un lloc d’oportunitat per investigar des del projecte.
Ciutat a diferents nivells, assentaments temporals...
...ruïnes i discontinuïtats topogràfiques.
L’enderroc d’antics habitatges i naus industrials deixa grans descampats i distàncies entre edificacions, sense escales intermèdies que articulin la relació amb els buits que s’obren davant. Queden a la vista rastres de les anteriors ocupacions, paviments o revestiments en parets que abans eren interiors i que ara passen a ser part dels espais vacants abandonats, a la espera de noves ocupacions.
Treballem en llocs en ruïna, amb la intenció de recuperar-los tot valorant el potencial implícit en l’edificació i el seu estat de decadència física. La memòria incorporada als llocs... els records i la inèrcia d’ocupacions anteriors ha de servir de punt de partida per als nous projectes.
El pas de les vies del tren generen als carrers del voltant dos nivells de circulació que poden multiplicar l’activitat urbana. Circular pels carrers elevats suposa tenir un paissatge de primeres plantes, de les construccions que comencen als carrers inferiors.
L’arribada o sortida en tren des de l’Estació de França passa pels darreres de la ciutat. Un paisatge de fragments i construccions inacabades s’obren a les mirades d’una manera fràgil i desprotegida. Aquest tall violent a l’estructura urbana deixa a la vista façanes posteriors de caràcter molt divers unes de les altres.
Interessos que treballarà el PFC. 1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera, però amb una nova mirada. El curs comença completant l’enunciat pel propi alumne durant els tres primers mesos del taller, al confrontar-se amb la realitat del fragment urbà proposat per l’exercici. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que la uneix amb la ciutat. 2. Reconèixer les qualitats del construït. L’exercici incorporarà una estructura urbana en desús, i per tant demanarà aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques, més enllà de l’ús per al que van ser construïdes. Reutilitzar edificis existents com a possibilitat per a incorporar noves ocupacions, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i la obsolescència de certes estructures i programes. Considerar el procés de projecte com a una acció que pugui ser tant additiva com sostractiva.
4. Entendre el projecte com a recerca. El taller investiga i qüestiona a partir del projecte, considerat com a una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que treballem. 5. Valorar l’habitatge col.lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i de relació, entenent la comunitat com el lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança. 6. La tipologia és sempre específica. La tipologia i les seves variacions sempre estan lligades a la forma urbana, social i històrica del context urbà on s’insereix. Entendre la capacitat de variació dels tipus d’habitatge segons l’orientació urbana, solar o social, la mida i la relació amb els espais comunitaris, és la base del projecte d’habitatge social col·lectiu.
3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com a un activador, un intensificador de la ciutat, creient en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà a sistemes urbans existents per tal d’evitar l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat.
7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre. En l’elecció del lloc i la manera d’ocupar-ho quedarà ja implícita la qualitat del futur projecte.
Poblenou 2016. Foto: Adrià Goula
Poblenou 2017. Foto: Adrià Goula
Programa, àrea de treball i cultura del projecte. Dimarts 2 d’Octubre, cada estudiant farà la presentació del projecte que ha decidit desenvolupar en relació al projecte de cinquè curs. Per començar a conèixer els límits i l’entorn d’interessos del vostre projecte, es presentaran tres documents de gran mida (mínim A1) i tècnica lliure on es definiran els tres temes següents: 1. Descripció de l’àrea de treball. Memòria de màxim 400 paraules que descrigui la zona de treball. Plànol urbà on identifiquem Barcelona i la zona on treballeu. Plànol d’emplaçament on s’entengui els límits del vostre projecte. Reportatge fotogràfic del lloc durant les diverses hores del dia, que es vegi la variació de l’activitat i la llum del sol. En el cas que treballeu en un edifici existent, heu de tenir ja tota la informació d’arxiu amb plànols i dades sobre l’any de construcció de l’edifici i els seus usos anteriors. 2. Descripció del programa. Memòria de màxim 400 paraules del projecte que us plantegeu portar en davant, segurament un fragment del projecte elaborat a cinquè curs. Podeu utilitzar plànols i fotos de maquetes del projecte de cinquè per a explicar el programa. Segons el programa que plantegeu, situeu en un plànol del barri programes similars o complementaris al vostre. Elaborar el llistat dels diferents usos que hi haurà dins el vostre edifici i la seva superfície. El total de metres quadrats interiors ha d’anar al voltant dels 3.000m2. 3. Cultura del projecte. Expliqueu els temes al voltant del projecte que us interessen desenvolupar. Referències de qualsevol tipus: urbanes, arquitectòniques, llibres, pel.lícules, afinitats que ja té el projecte i altres que us plantegeu explorar durant el curs.
Cultura del Projecte. Document de Maria Antònia Nadal, PFC 2017.
Calendari Primer Quadrimestre Setmana 2 - Dimarts 18 de setembre 8.30h Presentació del curs. Setmana 4 - Dimarts 2 d’octubre 8.00h Presentació del tema de projecte en tres documents: Àrea de treball, descripció del programa i cultura del projecte. Primera entrega puntuada. Setmana 5 - Dimarts 9 d’octubre 8.00h Entrega d’un quadern que contingui els documents presentats el dimarts 2 d’octubre. Treball a classe a escala 1/200.
Setmana 11 - Dimarts 20 de novembre 8.00h Es continua amb el dibuix detall constructiu a escala 1/20 11.00h Sessió introductòria d’instal.lacions amb la professora Núria Miralles. Setmana 12 - Dimarts 27 de novembre 8.00h Presentació Detall constructiu a escala 1/20. Quarta entrega puntuada. Amb la professora Cossima Cornadó. - Dijous 29 de novembre 10.30h a 14.00h Presentació de l’estructura a escala 1/100. Cinquena entrega puntuada. Amb el professor Jordi Maristany.
Setmana 6 - Dimarts 16 d’octubre 8.00h Presentació de plantes, seccions i alçats a escala 1/200. Segona entrega puntuada. Treball a classe. Construcció de la maqueta a escala 1/200.
Setmana 13 - Dimarts 4 de desembre 8.00h Dibuix del projecte a escala 1/200 amb un primer replanteig de les instal.lacions. Revisió dels treballs amb la professora Núria Miralles.
Setmana 7 - Dimarts 23 d’octubre 8.00h Dibuix i maqueta del projecte a escala 1/200.
Setmana 14 - Dimarts 11 de desembre 8.00h Dos perspectives que permetin entendre el projecte, a color o blanc i negre.
Setmana 8 - Dimarts 30 d’octubre 8.00h Dibuix i maqueta del projecte a escala 1/200. Setmana 9 - Dimarts 6 de novembre 8.00h Entrega de la maqueta 1/200. Tercera Entrega Puntuada. Dibuix del projecte a escala 1/100. - Dijous 8 de novembre 10.30h a 14.00h Revisió de l’estructura del projecte, amb el professor Jordi Maristany. Setmana 10 - Dimarts 13 de novembre 8.00h Dibuix detall constructiu a escala 1/20 amb la presència de la professora de construcció Cossima Cornadó.
Setmana 15 - Dimarts 18 de desembre 8.00h Entrega final i presentació a classe de tots els documents desenvolupats aquest quadrimestre. Amb tots els professors del curs.