Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Seminari Tecnologia de la Rehabilitació ETSAB-UPC Curs de cinquè 2017-18 Segon Quadrimestre Professors coordinadors: Eva Prats (Projectes), Antoni Ramon (Teoria). Professors del taller: Ricardo Flores i Eva Prats (Projectes), Jordi Maristany (Estructures). Becària: Yuki Roig. Girafa. Foto: Adrià Goula
Blog: habitatgeirehabilitacio.wordpress.com
Recull les activitats, conferències, treballs de recerca i projectes que es duen a terme al taller. Conté tot el material dels cursos anteriors, essent una eina útil de consulta i referència per a treballar i fer públiques les activitats i discussions que es porten a terme al taller.
Taller Temàtic Habitatge i Rehabilitació Context En una situació global de crisi, l’habitatge col·lectiu pot ajudar a donar estabilitat i tornar la confiança que sembla haver-se perdut en moltes capes de la societat actual. La confiança en els veïns, en comptar amb ells, generant una comunitat en la que hom pugui sentir-se acompanyat i pugui recolzar-se en qualsevol moment; és una necessitat que l’arquitectura pot col·laborar a resoldre de manera decisiva. Col·laborar a invertir una tendència a l’aïllament i la individualitat, afavorint la comunicació, conèixer-se i relacionar-se, el contacte físic i comunicatiu entre veïns. Ens importa el caràcter inclusiu de l’habitatge social, amb la seva capacitat d’incorporar sectors de la societat en perill d’exclusió, no solament econòmica sinó també cultural. L’habitatge col·lectiu pot funcionar com a un primer cercle social dins l’estructura més gran de la societat i la ciutat. És per això que la formació multi disciplinar de l’arquitecte és fonamental per tal d’entendre la repercussió social implícita en el disseny d’habitatges.
Quiosquer i la seva família a la Plaça Pius XII de Sant Adrià de Besòs. Foto: César Lucadamo
Creiem que la investigació i la innovació sobre noves formes d’habitar han de produir-se en el camp de l’habitatge social. L’habitatge promogut i subvencionat per les entitats públiques és, per definició, el lloc on la societat ha de veure propostes no solament tipològiques, sinó també d’agrupacions i organitzacions socials. És aquí on la investigació ha de produir-se i on treballar en com incorporar les noves formes de conviure que estan ja presents a la societat, però que no són presents als programes de l’Escola. El taller proposa connectar la capacitat d’investigació de la Universitat amb les realitats de l’habitar latents a la societat, a partir d’una línia de treball específica en aquest camp.
El Taller. El taller proposa treballar en barris degradats de la ciutat, llocs que per diferents raons han arribat a un estat de fragmentació i discontinuïtat física, però també social i del teixit veïnal. L’habitatge col.lectiu, com a programa capaç d’adaptar-se a situacions urbanes i socials molt diverses, pot ajudar a regenerar teixits desarticulats de la ciutat. Així, la introducció de nous habitatges cerca recuperar la continuïtat i unitat d’aquests barris, amb l’objectiu d’arribar a construir una comunitat. El programa es complementa amb un teatre o centre cívic, un equipament de barri, que a l’actuar de lloc de trobada del veïnatge reforça la construcció de la comunitat. El taller tracta a la vegada de l’habitatge i de la ciutat, estudiant la ciutat des de l’habitatge i l’habitatge des de la ciutat. Un i altre han de mirarse per a definir-se i fer-ho en correspondència. L’habitatge es recolzarà a l’estructura social existent per a formar part activa de la ciutat, a la vegada que el barri s’ajudarà de la nova inserció d’habitatge per a regenerar-se.
El taller treballa amb dos objectius paral.lels: 1. La recuperació d’un teixit urbà desarticulat, estudiant les possibilitats de rehabilitació a partir de la inserció de nous programes, on l’habitatge serà el principal però no l’únic. L’assaig concret de transformació física d’estructures existents per a la incorporació d’habitatges o altres programes complementaris, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i la rehabilitació d’arquitectures obsoletes, seran el material de treball de l’assignatura. 2. La definició del tipus d’habitatge i la seva agrupació -la comunitatadaptant-se cada vegada a l’àrea de ciutat on es treballa. El taller proposa desenvolupar exercicis d’habitatge a diferents contexts urbans, per a poder estudiar la tipologia residencial sempre lligada a un sector específic de la ciutat i la societat.
Descampats. Foto: Adrià Goula
La infraestructura ferroviària provoca 2 situacions molt diferents a un costat i un altre del seu pas: grans equipaments i grans descampats.
Zona de Treball Treballarem en un fragment desarticulat i fragmentat de la ciutat de Barcelona, un àmbit de discontinuïtat entre trames: el barri del Poble Nou a la seva trobada amb l’Eixample. A la vista aèria es pot encara veure clarament la coexistència de les dues trames i l’acord entre elles, generant geometries inesperades a la trobada entre parcel.les, o entre aquestes i els carrers. A la zona que treballarem aquest any també s’evidencia la presència de les línees de tren que surten de les estacions del Nord i de França, i que passen semi-soterrades generant discontinuïtats en planta i en secció. Aquesta gran infraestructura, d’escala molt diversa a la dels habitatges i els espais públics relacionats, provoca en la trobada amb aquestes edificacions zones de contacte no sempre resoltes, que no obstant són les encarregades d’articular un element amb l’altre: infraestructura amb persones. En secció, el pas del tren provoca desnivells importants en un barri tan pla i predominantment horitzontal com és el Poblenou. Aquests canvis de nivell són, també, una oportunitat de treball per a relacionar i connectar zones que ara es troben fragmentades. És doncs en aquestes zones de desconnexió entre trames tant en planta com en secció, que fixarem la mirada i els interessos durant aquest any, amb l’objectiu d’articular els fragments, valorant però l’estat d’enorme complexitat amb el que ha arribat fins avui, combinant escales i mides molt diverses, antiguitat de construccions molt distants entre elles, programes i usos molt variats, donant al barri un caràcter de lloc inacabat i precisament per això ric i ple d’oportunitats, de possibilitats d’apropar-se i entrar en ell tant a viure com a treballar-hi. La situació actual del barri, a mig camí de transformació, amb construccions que evidencien un passat industrial de treball i vida associativa intensa, noves edificacions que plantegen una ciutat amb usos majoritàriament empresarials i d’oficines, i en mig enormes descampats i demolicions, espais abandonats i edificacions tancades a punt per ser enderrocades, presenta un estat ideal de barreja i complexitat espacial tan intensa que és ideal per a la reflexió i el pensament crític sobre quin tipus de ciutat hauria d’acabar sent aquest lloc. El Poblenou, tan a prop del centre de la ciutat i encara amb un caràcter tan obert i perifèric, no definit ni tancat com a tipus de ciutat, amb espais d’una escala inusual per a Barcelona, grans naus i edificis industrials en mig de nous usos que avancen des del centre, es presenta com a un lloc d’oportunitat per investigar des del projecte.
Ruïnes i descampats
Assentaments temporals
L’enderroc d’antics habitatges i naus industrials deixa grans descampats i distàncies entre edificacions, sense escales intermèdies que articulin la relació entre aquestes i els buits que s’obren davant seu.
Treballarem en llocs en ruïna, amb la intenció de recuperar-los tot valorant el potencial implícit en l’edificació i el seu estat de decadència física. La memòria incorporada als llocs... els records i la inèrcia d’ocupacions anteriors ha de servir de punt de partida per als nous projectes.
Buits per demolicions al Poblenou. Fotos: Adrià Goula
Assentaments temporals. Fotos: Adrià Goula
També queden a la vista rastres de les anteriors ocupacions del lloc, paviments o revestiments en parets que abans eren interiors, i que ara passen a ser part dels espais vacants abandonats a la espera de noves ocupacions.
Mitgeres o salts de nivell tanquen solars on hi havia hagut una activitat industrial organitzada, i avui mostren assentaments temporals molt precaris.
Ciutat a diferents nivells
Discontinuitats topogràfiques
El pas de les vies del tren generen als carrers del voltant dos nivells de circulació que poden multiplicar l’activitat urbana.
L’arribada o sortida en tren des de l’Estació de França passa pels darreres de la ciutat. Un paisatge de fragments i parts inacabades de les construccions s’obren a les mirades d’una manera fràgil i desprotegida. Un tall violent a l’estructura urbana deixa passar els trens amb velocitat, alineant façanes posteriors de caràcter molt divers unes de les altres.
Circular pels carrers elevats suposa tenir a la vista el paisatge de les cobertes o primeres plantes de les construccions que comencen als carrers inferiors.
És difícil de reconèixer aquelles façanes inacabades i fragmentades que donen cap als trens quan ens acostem a les mateixes naus des dels carrers, des de les seves façanes principals.
Poblenou 2017. Fotos: Adrià Goula
Habitatge i Usuaris “Sí, podría empezar así, aquí, de un modo un poco pesado y lento, en ese lugar neutro que es de todos y de nadie, donde se cruza la gente casi sin verse, donde resuena lejana y regular la vida de la casa. De lo que acontece detrás de las pesadas puertas de los pisos casi nunca se percibe más que esos ecos filtrados, esos fragmentos, esos esbozos, esos inicios, esos incidentes o accidentes que ocurren en las llamadas “partes comunes”, esos murmullos apagados que ahoga el felpudo de lana roja descolorido, esos embriones de vida comunitaria que se detienen siempre en los rellanos. Los vecinos de una misma casa viven a pocos centímetros unos de otros; los separa un simple tabique; comparten los mismos espacios repetidos de arriba abajo del edificio; hacen los mismos gestos al mismo tiempo: abrir el grifo, tirar la cadena del wáter, encender la luz, poner la mesa, algunas decenas de existencias simultáneas que se repiten de piso en piso, de casa en casa, de calle en calle.
Se atrincheran en sus partes privadas -que así se llaman- y querrían que de ellas no saliera nada, pero lo poco que dejan salir -el perro con su correa, el niño que va por el pan, el visitante acompañado o el importuno despedido- sale por la escalera. Porque todo lo que pasa pasa por la escalera, todo lo que llega llega por la escalera: las cartas, las participaciones de bodas o defunciones, los muebles que traen o se llevan los mozos de las mudanzas, el médico avisado urgentemente y el viajero que regresa de un largo viaje. Por eso es la escalera un lugar anónimo, frío, casi hostil. En las casas antiguas había aún peldaños de piedra, barandillas de hierro forjado, esculturas, grandes hachones, a veces una banqueta entre piso y piso para que descansara la gente mayor. En las casas modernas hay ascensores con las paredes llenas de graffiti que quieren ser obscenos y escaleras llamadas “de socorro” de cemento desnudo, sucias y sonoras. En esta casa, en la que hay un ascensor viejo, casi siempre averiado, la escalera es un lugar vetusto, de una limpieza sospechosa...” Georges Perec, La vida instrucciones de uso. Capítulo 1. En la escalera.
Saul Steinberg. Dibuixos per l’exposició Modern Living. The Detroit Institute of Arts, 1949.
“La historia del pasillo como dispositivo para eliminar el tránsito a través de las habitaciones todavía está por escribir. A partir de las pequeñas pruebas que he sido capaz de recojer, el pasillo hizo su primera aparición en Inglaterra en la Beaufort House, en Chelsea, proyectada por John Thorpe alrededor de 1597. A pesar de que, evidentemente, se trata de una curiosidad, comenzaba a reconocerse su fuerza pues en la planta había escrita la frase: Una gran entrada a través de todo. A medida que la arquitectura italianizante se iba instaurando en Inglaterra, también lo hizo, de una manera bastante irónica, el pasillo central, mientras, simultáneamente, las escaleras empezaron a pegarse a los pasillos y ya no acababan en las habitaciones. Después de 1630, estos cambios de distribución interna pasaron a ponerse muy de manifiesto en las casas construidas para los ricos. Halls de entrada, una gran escalera abierta, pasillos y escaleras traseras se fundían para formar una red penetrante de espacio de circulación que llegaba a todas las habitaciones principales de la casa.
La aplicaión más minuciosa de esta distribución novedosa se realizó en Coleshill, en Berkshire (hacia 1650-1657), construida por Sir Roger Pratt para su primo, donde los pasillos se abrían atravesando toda la longitud del edificio en cada una de las plantas, en cuyos extremos se ubicaban escaleras traseras. En el centro del edificio se encontraba una gran escalera en un hall de entrada a doble altura que, a pesar de su tratamiento solemne, no era más que un vestíbulo, puesto que los habitantes vivían al otro lado de los muros. Cada habitación tenía una puerta que daba al pasillo o hacia el hall. En su libro de arquitecutra, Sir Roger Pratt sostenía que el recorrido común central en toda la longitud de la casa era para evitar que los locales de servicio [esto es, los lavaderos] de una habitación molestaran a otra por el paso contínuo a su través, asegurando que en el resto de la casa los sirvientes nunca puedan aparecer públicamente cruzando de un lado para otro en sus quehaceres.
John Thorpe. Beaufort House, Chelsea, 1597.
Sir Roger Pratt. Coleshill, Berkshire, 1650-1667.
Robin Evans, Traducciones. Figuras, puertas y pasillos.
Definició constructiva del projecte Encara que l’arquitectura té en la forma construïda l’inici d’una aproximació física, l’elaboració d’aquest pensament ens allunya de l’objectiu en si mateix. Els dibuixos es transformen en escriptura, personal, confusa... un bon exemple per comentar aquest problema seria analitzar la permanent confusió que es produeix en l’obra d’Alvaro Siza entre els àngels que sobrevolen les visions aèries dels seus projectes i els detalls constructius dels mateixos. O la cal.ligrafia com a model i lloc d’experimentació de la construcció mateixa en el treball de Mario Ridolfi. El caràcter d’aquests dibuixos que recullen i presenten les decisions constructives amb què es farà l’obra és necessàriament narratiu, seguint sempre la lògica de desenvolupar el pensament que hi ha darrere del disseny. Més de tenir una noció precisa, moltes vegades es tracta de fixar un pensament constructiu i estètic, un desig que no sabem construir però que podem explicar... El dibuix permet fixar aquest pensament, el fa avançar i ho fa visible. Seguim el pensament amb abatiments, seccions i detalls o dimensions que es barregen amb textos, ja que les dimensions sempre estan referides a una altra cosa... moltes vegades són aspectes de la percepció, difícils de mesurar però fàcils de proporcionar. Edifici d’habitatges a la Via Neghelli, Roma. Mario Ridolfi, 1951.
Observacions, advertències, comentaris... generalment no dibuixem el que ja sabem, sinó que el dibuix es converteix en el que fa visible un esforç per imaginar allò que no coneixem, amb el caràcter experimental i de descoberta que aquest procés implica. Les línies del dibuix es transformen en lletra escrita com a forma de deixar en el paper les múltiples dimensions de la realitat que busquem construir. Els dibuixos de detalls contenen una part d’invenció, amb solucions que mai es repeteixen, i no es tornaran a repetir. No les hem construït abans, així que en aquest procés seguim projectant, no representant solucions conegudes o abans utilitzades sinó que el detall es converteix, ell mateix també, en un material que conté tota la proposta projectual de l’edifici complet, la seva innovació i la seva sorpresa , el seu caràcter propositiu, investigant sobre els mateixos temes des d’una altra escala d’aproximació, des d’un altre punt de vista. En aquesta aproximació constructiva el projecte es desenvolupa amb una complexitat diferent, que l’escala gran no pot contenir i que farà que aquesta es torni a modificar, ja que les idees darrere del projecte han canviat ara. La mirada des dels materials, la seva forma de col. locació i ordre, han modificat la nostra idea del conjunt, ho han canviat tot. Ricardo Flores, El detalle en la arquitectura. Revista Arquis, 2014.
Interessos del Taller 1. Re-visitar el tema de l’habitatge. Tornar a reflexionar sobre el tema de l’habitatge, ja visitat durant el tercer curs de carrera. El taller comença completant l’enunciat pel propi alumne durant els primers mesos del taller, confrontant-se amb la realitat del fragment urbà proposat per l’exercici. Estudiar els límits de l’habitatge, considerant-los no només com a l’àmbit definit dins la pròpia casa, sinó dins de la seqüència que l’uneix amb la ciutat. 2. Reconèixer les qualitats d’allò construït. L’exercici incorporarà una estructura urbana en desús, i per tant demana aprendre a observar les seves qualitats espacials i físiques, més enllà de l’ús per al que van ser construïdes. Reutilitzar edificis existents com a possibilitat per a noves ocupacions, dins de criteris de sostenibilitat a partir de l’economia de medis i l’obsolescència de certes estructures i programes. Considerar el procés de projecte com una acció que pugui ser tant additiva com sostractiva.
3. Intensificar la ciutat. Considerant l’habitatge col·lectiu com un activador, un intensificador de la ciutat, creient en la seva capacitat d’adaptació, aquest programa s’incorporarà sistemes urbans existents per tal d’evitar l’exclusió social i quedar absorbit dins la dinàmica de la ciutat. 4. Entendre el projecte com a recerca. Investigar i qüestionar a partir del projecte, considerat com una eina d’investigació i experimentació on reconèixer els límits i les possibilitats de la matèria amb la que treballem. 5. Valorar l’habitatge col.lectiu amb la seva capacitat de generar comunitat. Aquesta comprensió permetrà dissenyar els llocs de trobada i de relació, entenent la comunitat com el lloc que ajudarà als seus membres a agafar confiança, relacionar-se i intercanviar experiències dia a dia.
Poblenou 2017. Foto: Adrià Goula
6. La tipologia és sempre específica. La tipologia i les seves variacions sempre estan lligades a la forma urbana, social i històrica del context urbà on s’insereix. Entendre la capacitat de variació dels tipus d’habitatge segons l’orientació urbana, solar o social, la mida i la relació amb els espais comunitaris, és la base del projecte d’habitatge social col·lectiu. 7. Aprendre a definir els límits del projecte. Decidir la dimensió i àrea d’influència del projecte, la seva escala, límits i posició, sempre en relació a les condicions que trobem i a les que vulguem atendre. En l’elecció del lloc i la manera d’ocupar-ho quedarà ja implícita la qualitat del futur projecte.
8. Escales de treball. Treballar a diverses escales per entendre el lloc i el programa en la seva totalitat, atenent la seqüència d’espais intermedis que formen el recorregut des de la casa a la comunitat i a la ciutat. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. 9. Observació directa. Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que la conformen, ja sigui la construïda, la de la memòria o la social. Tan sols a partir de la comprensió d’aquesta condició múltiple de la ciutat es podrà entendre i definir un projecte que pugui ser inclusiu i ampli com el propi lloc en el que s’insereix. Poblenou 2017. Fotos: Adrià Goula
Procés del Taller 1. Aula. S’intercalen períodes de treball a l’aula amb períodes de sortida al carrer. L’exercici comença amb un període a l’aula que ens introdueix al lloc i es treballa en grups, a partir de documents, plànols de la ciutat, lectures i dades amb les que conèixer i relacionar temes...
4. Multidisciplinarietat. Incorporar els coneixements i dades d’altres camps d’estudi de manera que enriqueixin el projecte, introduint-los en el moment adequat per a que puguin ajudar a la conformació de la proposta.
2. Carrer. Més tard es visita el lloc, per observar directament, físicament, i trobar interlocutors que informin del dia a dia, aportant opinions... Observar i conèixer un fragment de la ciutat de Barcelona a través d’un contacte físic amb les diferents realitats que conformen el lloc de treball, ja sigui la realitat construïda, la memòria, la social... Tan sols a partir de la combinació d’aquesta condició múltiple del lloc es podrà entendre i definir un projecte que pugui ser inclusiu, que incorpori aquesta condició tan amplia del lloc.
5. Escales de treball. Cada pensament té una escala gràfica on desenvolupar-se. Treballar a diverses escales per a entendre el lloc i el programa en la seva totalitat.
3. Presa de dades a partir de entrevistes al lloc, com a forma d’aprendre a incorporar al projecte el caràcter múltiple de la realitat, sintetitzant-ho en una proposta que no perdi la complexitat e intensitat d’allò real. Treballar amb les opinions de la gent, convertint les dades de les converses en dades de projecte. Entrevistar als veïns de la zona i d’altres agents socials o polítics actius, actors de la realitat cívica del lloc.
6. Documentació i discussió. La documentació recollida pels estudiants del taller serà compartida i discutida a classe, prestant atenció al valor dels documents. Interessa recollir i presentar el material amb què fem les coses, valorant-lo, no amb el caràcter transitiu de la inspiració, que sempre és des d’alguna o cap a alguna cosa, sinó reconeixent el caràcter material, de cosa, idèntic en qualsevol moment d’un procés. 7. Tècniques de representació. Investigar i experimentar en com diferents mètodes de representació poden ser pertinents per a cada aspecte del projecte. Utilització de diferents tècniques per al desenvolupament de l’exercici. Dibuix d’observació a mà i dibuixos a ordenador, construcció de maquetes, collages, filmacions curtes. Aprendre a utilitzar el film com a eina d’investigació per a mostrar escenaris o situacions del lloc que ajuden a enfocar l’enunciat. 8. Visites. Visites a exemples d’habitatge col·lectiu que construeixen comunitats de grups socials i culturals diversos. Aproximar-se directament als temes que el enunciat planteja, prenent dades in situ a partir de les diferents tècniques explicades anteriorment: dibuixos, maquetes, films... Els exemples seran distants en el temps per a comprendre com ha anat canviant la proposta comunitària amb el pas dels anys. 9. Tot el material produït per avançar el projecte, es ja entrega. El material de treball té un valor propi, independent de qualsevol ús posterior. Un projecte és també la suma de tots aquests materials. Així, el projecte pot ser narrat a través dels materials que en formen la seva construcció.
Estudiants a l’aula. L’activitat al taller es concentra damunt de les taules, i els treballs són a la vista de tothom.
El Programa en dos objectius Objectiu 1: Rehabilitació
Objectiu 2: Construir comunitats
El Taller Habitatge i Rehabilitació, obre l’opció que el nou programa d’habitatge es col.loqui en una estructura existent, en qualsevol estat físic, o en un solar vacant, o que sigui una combinació d’ambdues coses. En qualsevol cas, la decisió de la ubicació del nou programa ha de suposar una activació del teixit urbà on ens trobem.
Un dels objectius del programa coincideix amb el títol del seminari, els habitatges que proposeu durant el curs han de convidar a la construcció d’una comunitat.
La superfície total en planta dels habitatges nous o renovats sumarà uns 8.400 metres quadrats que es distribuiran de manera conjunta o dispersa, segons cada projecte: 1.600 m2 en Habitatges per a 1 persona de 40m2. Total 40 unitats. 2.800 m2 en Habitatges per a 3 persones de 70 m2. Total 40 unitats. 2.000 m2 en Habitatges per a 5 persones de 100m2. Total 20 unitats. Total: 100 habitatges o 300 nous veïns. A més, cada habitatge ha de tenir un mínim de 10m2 a l’aire lliure, que es sumaran en superfície als anteriors m2. El tipus d’habitatge variarà segons els perfils socials que anem coneixent a la zona, dibuixant per tal de respondre a aquests perfils: gent gran sola, artistes o artesans sols, famílies monoparentals, famílies amb nens petits o amb fills ja adults, grups d’adults, gent que treballa molt a la casa... 1000 m2 de Comerç de proximitat. 1000 m2 en Tallers vinculats a algun dels habitatges. Vint dels habitatges tindran un taller vinculat, que pot quedar unit o separat de l’habitatge. Seran tallers de 50 metres quadrats.
Per ajudar a construir-la es sumarà als habitatges un espai de trobada de dimensions generoses on poder organitzar les activitats que es porten a terme als centres cívics. Aquest centre, igual que els habitatges, podrà ocupar un solar buit o aprofitar una estructura existent. És un lloc obert a tota la ciutat, però es vol assegurar la bona relació del centre amb el barri, ja que seran els veïns els que donaran una dinàmica regular al Centre Cívic. Comptarà amb: - Bar Restaurant obert al barri de 200m2. A la cuina del restaurant es podran fer classes de cuina. - Dues sales grans, una per fer teatre i concerts de 300m2 i una altra per a balls també de 300m2. Les dues sales han de tenir característiques espaials diferents i l’alçada mínima ha de ser de 5 metres. - Zona de magatzem de 70m2 - Zona per a l’administració de 100m2, on distribuir 3 oficines de 25m2 i 1 sala de reunions de 25m2. També i haurà àrees de serveis per al públic, zona de neteja i serveis per al personal. El total de superfície del Centre suma 970m2. A més de les àrees que ocuparan els programes d’habitatge i centre cívic, l’exercici ha de desenvolupar amb especial interès les qualitats del perímetre resultant i com aquest qualifica els espais exteriors adjacents a l’edifici: els que són públics urbans o els comunitaris.
Madrid 1963. Foto: Francisco Ontañón.
Seminari Tecnologia de la Rehabilitació Professor Coordinador: Jordi Maristany.
Invitacions al Segon Quadrimestre
Ens interessa reflexionar sobre el caràcter necessari de la construcció en la definició d’un edifici o de qualsevol infraestructura. La construcció ha d’anar sempre lligada al sentit d’investigació que es planteja a tot el procés projectual, no considerant-la com a moment especial del projecte, sinó parlar de la definició constructiva i també estructural com a una de les etapes necessàries, objectivables, mai com a fi.
Xavier Bustos. Habitatge col.lectiu a Suïssa. Ivan Alcázar. Sobre Casals i Teatres Emiliano López + Mónica Rivera. Els projectes des del detall.
Per això, és important definir en quin moment del procés de treball s’afronta aquest tema, partint de l’idea de que la construcció és projecte, reflexionant sobre com dissoldre el caràcter constructiu i material del projecte tot al llarg del procés de disseny.
Les sessions dels convidats seran obertes a la resta de l’Escola, per tractar possibles temes d’interès general per l’estudiantat. A més, tots els professors que van ser convidats del Seminari al primer quadrimestre, seran convidats també a les correccions generals durant el segon quadrimestre.
Proposem un seminari en el que s’exerciti sobre la manera d’incorporar estructura i construcció com a un moment més de l’experimentació del projecte, aprenent que a la definició constructiva ha d’haver un pensament global i no sistemàtic ni tipificat. Durant aquest seminari es tractaran les diverses maneres de definir les estructures i la construcció d’un projecte com a un pensament estretament lligat al desenvolupament projectual de tot el conjunt, a partir de l’estudi de diversos autors que son exemple de com la definició constructiva no pot separar-se de la globalitat del projecte. El seminari Tecnologia de la Rehabilitació es concentra en donar eines de desenvolupament tecnològic als projectes del taller. En aquest cas, el contingut es relaciona amb les diferents possibilitats de construcció en contacte amb edificis existents, ja sigui la rehabilitació directa d’un edifici que interessi recuperar, com també la construcció d’una nova part o un creixement per a ampliar un edifici existent, etcètera. Com rehabilitar o construir en contacte amb peces existents que trobem al lloc de treball es una discussió bàsica que s’ha de donar a aquest taller, procurant que al cap de l’any els estudiants aconsegueixin fer-se un primer posicionament respecte a aquest tema de projecte, que avui creiem fonamental en el disseny de la ciutat.
Conferències del Primer Quadrimestre
Calendari Taller Habitatge i Rehabilitació + Seminari Tecnologia de la Rehabilitació
Calendari paral.lel del taller i el seminari al segon quadrimestre del curs 2017-18.
Habitatge i Usuaris Setmana 1. Aula. - Dimarts 30 de gener. 10.30h. Ricardo Flores + Eva Prats. Introducció al segon quadrimestre. 11.00h. Presentació de cada estudiant de les reflexions i modificacions als dibuixos de l’entrega del primer quadrimestre. - Dijous 1 de febrer. 10.30h. Workshop intensiu per equips sobre els diferents tipus d’habitatge. Estudi de la relació entre l’habitatge, els espais intermedis, l’edifici i la ciutat. Setmana 2. Aula. - Dimarts 6 de febrer. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. Presentació. 10.30h. Presentació dels habitatges resultants del workshop, amb la presència d’estudiants dels cursos anteriors. - Dijous 8 de febrer. 10.30h. Treball de taller. Incorporació dels resultats del workshop als projectes propis. 12.00h. Xavier Bustos. Habitatge col.lectiu a Suïssa.
- Dijous 22 de febrer. 10.30h. Ivan Alcázar. Sobre Ateneus i Centres Cívics. Desprès de l’expliació es faran grups de treball i es triaran uns centres cívics de Barcelona. Un cop asignat el Centre, cada grup marxarà a estudiar-lo.
Centre Cívic. Setmana 5. Carrer. - Dimarts 27 de febrer. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. Breu història del disseny estructural. 10.30h. Visita per grups de 3 persones a un centre cívic, a la vegada que cada estudiant avança en la definició del centre cívic del seu projecte. - Dijous 1 de març. 10.30h. Visita per grups de 3 persones a un centre cívic, a la vegada que cada estudiant avança en la definició del centre cívic del seu projecte. Setmana 6. Aula. - Dimarts 6 de març. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. L’estàtica gràfica. 10.30h. Segona Entrega Puntuada. Power point de presentació dels treballs de recerca sobre els Centres Cívics (5 min/grup). - Dijous 8 de març. 10.30h. Treball de taller. Encaix del centre cívic dins del projecte sencer. Escala 1/200 i 1/100.
L’edifici i l’estructura.
Setmana 3. Aula. - Dimarts 13 de febrer. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. Introducció al disseny estructural. 10.30h. Treball de taller. Incorporació dels resultats del workshop als projectes propis. Maqueta a escala 1/100 de l’habitatge i espais intermedis fins a arribar al carrer.
Setmana 7. Aula. - Dimarts 13 de març. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. L’estàtica gràfica. 10.30h. Treball de taller. Encaix del centre cívic dins del projecte sencer. Escala 1/200 i 1/100. Incorporar l’estructura dins l’edifici del Centre Cívic a escala 1/200.
- Dijous 15 de febrer. 10.30h. Treball de taller. Incorporació dels resultats del workshop als projectes propis. Maqueta a escala 1/100 de l’habitatge i espais intermedis fins a arribar al carrer.
- Dijous 15 de març. 10.30h.Treball de taller. Encaix del centre cívic dins del projecte sencer. Escala 1/200 i 1/100. Incorporar l’estructura dins l’edifici del Centre Cívic a escala 1/200.
Setmana 4. Aula. - Dimarts 20 de febrer. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. Bases de disseny d’estructures d’edificis. 10.30h. Primera Entrega Puntuada: La unitat d’habitatge. 3 propostes d’habitatge per a perfils diferents, a escala 1/50. Plantes, seccions i alçats desplegats. Incloure l’encaix de la unitat de l’habitatge dins tot l’edifici, a escala 1/200, i maqueta a escala 1/100 d’un habitatge escollit per cada estudiant. Amb la presència de Zaida Muxí i Núria Benach.
Setmana 8. Aula. - Dimarts 20 de març. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. El formigó: el gros de l’obra. 10.30h.Treball de taller. Encaix del centre cívic dins del projecte sencer. Escala 1/200 i 1/100. Incorporar l’estructura dins l’edifici del Centre Cívic a escala 1/200. - Dijous 22 de març. 10.30h. Tercera Entrega Puntuada. La unitat, l’edifici i el centre cívic. Revisió dels treballs des del seu caràcter estructural per el prof. Jordi Maristany.
Setmana 9. - Setmana Santa. Festiu. Setmana 10. Aula. - Dimarts 3 d’abril. 8.30h. Seminari + Taller. Quarta Entrega Puntuada. Una secció a escala 1/50 de la part més representativa del projecte, incorporant els criteris constructius i estructurals de cada projecte. - Dijous 5 d’abril. 10.30h. Treball de taller. Es continua desenvolupant la secció constructiva a escala 1/50. Setmana 11. Setmana de dia. - Dimarts 10 d’abril. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. El ferro: el procés d’execució. 10.30h. Presentació d’un power point per estudiant, de 10 minuts de durada, on es revisa el projecte a partir dels documents fets des del inici del curs, al setembre 2017. Servirà per fer una reflexió col·lectiva de tots els treballs de classe. - Dijous 12 d’abril. 10.30h. Presentació d’un power point per estudiant.
Detall constructiu. Setmana 12. Aula. - Dimarts 17 d’abril. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. La fusta: dissenyant amb fusta. 10.30h. Treball a classe. Posada en comú de totes les parts del projecte: habitatges, centre cívic, i espais públics i intermedis. - Dijous 19 d’abril. 10.30h. Cinquena Entrega Puntuada: Relacions del projecte en el seu caràcter comunitari. Es prepararà un document del caràcter comunitari de cada projecte. 12.00h. Emiliano López + Mónica Rivera. Els Projectes des del detall.
Documentació del projecte a escala 1/100, 1/50 i 1/20. Setmana 13. Aula. - Dimarts 24 d’abril. 8.30h. Seminari. Jordi Maristany. Els reforços en edificis malalts. 10.30h. Treball a classe. Una secció a escala 1/50 representativa del caràcter comunitari, que mostri la multiplicitat d’usos i programes al projecte. Treballarla des de l’aspecte tècnic i estructural, que acabarà donant qualitat material al projecte. - Dijous 26 d’abril. 10.30h. Treball a classe.
Setmana 14. Aula. - Dimarts 1 de maig. Festiu. - Dijous 3 de maig. 10.30h. Treball a classe. Es revisaran maquetes del projecte sencer a escala 1/200 i els plànols de situació, per a l’entrega final. Setmana 15. Aula. - Dimarts 8 de maig. 8.30h. Seminari. Aplicació pràctica de l’alumne dels coneixements anteriors. 10.30h. Treball a classe. Es treballarà completant tots els plànols a escala 1/200. - Dijous 10 de maig. 10.30h. Treball a classe. Es treballarà completant tots els plànols a escala 1/200. Setmana 16. Aula. - Dimarts 15 de maig. 10.30h. Presentació final del quadrimestre, amb comentaris de professors convidats a l’aula. Entrega d’un bloc A3 de tota la evolució del segon quadrimestre, barrejant dibuixos, fotografies de maquetes, fotografies de referències pel projecte, textos de referència, collages... amb totes les fases per les què ha anat passant el treball, amb escàners dels dibuixos més representatius que es col.locaran de la manera més clara i gran possible. A més, aquest mateix dossier s’entregarà en un CD o DVD.
Bibliografia. - Bachelard, Gaston. La poética del espacio. Fondo de Cultura Económica de España, 1965 - Evans, Robin. Traducciones. Pre-Textos, 2005 - Garcés, Marina. Un mundo común. Edicions Bellaterra, 2013 - Habitar grup de recerca. Rehabitar. La casa, el carrer i la ciutat. Barcelona com a cas d’estudi. Universitat Politècnica de Catalunya, Barcelonatech, 2013 - Jacobs, Jane. The last interview and other conversations. Melville House Publishing, 2016 - Perec, Georges. La vida instrucciones de uso. Anagrama 1997. v.o.; Hachette, 1978 - Rybczynski, Witold. La casa: historia de una idea. Nerea, 2009 - Sennet, Richard. Juntos: rituales, placeres y política de cooperación. Barcelona: Anagrama, 2012 - Sennet, Richard. El artesano. Anagrama, 2009; v. o.: 2008 - Sennet, Richard. Carne y Piedra. El cuerpo y la ciudad en la civilización occidental. Alianza Editorial, 1997 - Todd, Andrew, Lecat, Jean Guy. El Círculo abierto. los entornos teatrales de Peter Brook. Alba, 2003