Lleida Hostaleria & Co 14 by REVISTA HOSTALERIA

MARÇ 2014

Núm. 14

HOSTALERIA & CO

EMPRESA, OCI i TURISME

Mary Bometón

Coses que em fan feliç

Cambra de Comerç

Al servei de les empreses lleidatanes

La Ruta del Cister

On anar...

Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya

LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Ruta del Cister

Mary Bometón

STM

11 Sommeliers

El vi del convidat

Coses que em fan feliç...

Mary Bometón

14 Diputació

Presentació de “Perseguits i salvats” Premi Pica d’Estats commmemora els 25 anys Presentació del rodatge “Segon Origen” S’amplia la col.laboració amb la Fundació FC Barcelona

18 On anar...

SUMARI

Consell Comarcal del Pallars Jussà

GR175 la Ruta del Cister

20 Pallars Jussà

Convencions i gastronomia

22 Segrià

Edifici la Paeria M LL: “Esteve Màrtir, una visió actual de lapidació” Almacelles: el Parc d’Europa

30 La Noguera

90è aniversari de l’arribada del tren a la Pobla

32 Festes populars

10a Fira del Trumfo i de la Tòfona

36 Banquets 40 Oci nocturn

Afterwork

42 Cambra de Comerç

Les exportacions de les empreses Lleidatanes

traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com torsitrad@torsitrad.com Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida Fax 973 28 99 70

C/ Mossèn Reig, 1 baixos 25008 LLEIDA

Tel. 973

00 80 40

(DEP. PUBLICITAT) publicitat@geminiedicions.com DL L 92-2013 Gèmini edicions no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats

EDITORIAL

Hi sortiràs guanyant!

SHOW COOKING Aquest hivern, pràcticament totes les cadenes de televisió a Espanya tenen un programa relacionat amb un concurs de cuina. Està de moda. La cuina espanyola i la catalana, en concret, són de les més reconegudes del planeta, i no és un fet puntual, ja fa dies que som al capdavant. El fenomen Ferran Adrià se’n va encarregar, d’aquest reconeixement, i ara el Celler de Can Roca continua amb el lideratge. A aquest fenomen s’hi va sumar l’èxit d’un concurs de cuina que es va emetre per televisió l’any passat. A Lleida fa 25 anys que organitzem el Concurs de Joves Cuiners. L’objectiu sempre ha estat el mateix, aconseguir motivar la gent jove que treballa al nostre sector. Federació d’Hostaleria de Lleida President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano,CarmePuyal,MargaJuanós,Javier Portolés,XavierSocias,KarinaCaseny,Judit Rosell Coordinació fotogràfica: Defoto Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org

Gràcies als col·laboradors hem aconseguit mantenir el concurs de manera ininterrompuda, i també gràcies als molts que s’han dedicat altruistament a aquesta missió, entre d’altres, els membres del jurat, que amb la seva presència han donat també reconeixement al concurs i als concursants. Amb 25 anys, hi han passat uns 200 concursants, i hem de dir que alguns repeteixen edicions, i que els primers avui ja són figures consolidades i reconegudes al nostre panorama professional. A la gastronomia de Lleida li manca un pas endavant, el nostre futur passa per compaginar la tradició i els productes locals amb l’actualitat, i qui hauria de donar valor a la nostra gastronomia són els professionals. Els participants en el concurs són els màxims exponents del nostre futur professional. Per aquest motiu, continuem, amb més il·lusió que mai, organitzant el concurs. Gràcies a tots els que l’heu fet possible i als que continueu treballant-hi. La vostra recompensa serà veure com podrem deixar un llegat a les properes generacions en forma d’un model de relació i esperit de millora professional del nostre sector.

Hostaleria i Turisme del Berguedà Passatge de l’Arquitecte Porta, 2 bis Tel. 938 222 495 A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida

VIVIM UN MOMENT EN QUÈ LA “CUINA” S’HA APODERAT DE GRAN PART DELS PLATÓS TELEVISIUS D’ESPANYA. EL FENOMEN MEDIÀTIC DE LA CUINA HA ARRIBAT, DONCS, A TOTS ELS RACONS I HA ACONSEGUIT MOLTS SEGUIDORS, NEÒFITS I PROFESSIONALS.

Nosaltres, des d’Hostaleria de Lleida, ja fa 25 anys que fem una aposta decidida pels joves i la cuina. Una aposta que es tradueix en el Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí, que se celebra el dia 10 de març. Una iniciativa d’Hostaleria de Lleida que es desenvolupa a les instal·lacions de l’Escola d’Hoteleria de la ciutat. Es tracta d’un concurs en el qual els participants han de realitzar en tres hores tres racions d’un plat i les mateixes d’unes postres. La dificultat afegida és que els participants no saben fins al dia del mateix concurs quin és l’ingredient principal del plat que han de desenvolupar. Potser ara sembla una cosa molt comuna, però aquest concurs, que es fa així des de fa 25 anys, va ser nou amb aquest sistema que ha durat fins avui. Aquest any, 11 joves es trobaran a la cuina, primer amb un paper i un bolígraf per escriure i detallar la recepta que elaboraran, i després davant dels fogons per començar a executar, seguits de ben a prop per la mirada de dos professionals de la cuina que avaluen la seva manera de treballar. Tres hores després serà el moment de presentar el plat davant del jurat de degustació.

Joves Cuiners esdevé un referent primordial per a altres proves similars i està considerat un dels concursos més prestigiosos de tot l’Estat. Per aquesta raó, i per les positives conseqüències que se’n deriven, de donar suport a la cuina de Lleida i als nostres professionals, enguany, i com sempre, comptem amb la presència i participació d’un jurat degustador de prestigi: Carles Polo, cap de cuina del restaurant Can Jubany de Calldetenes; Jordi Vilà, del restaurant Alkimia de Barcelona, i Jordi Farres, de BCN Cookies, que compartiran els seus coneixements amb els/les participants. Pel que fa al jurat tècnic, Martin Lippo i Juanba Agreda repeteixen edició.

TOT UN ÈXIT PER A LA CUINA DE LLEIDA!

Benvinguts Joves Cuiners

PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

ambient control

L a s o l u c i ó p ro f e s s i o n a l Desinsectació Desratització Desinfecció Pol. Ind. El Segre · C/ La Indústria, parc. 506 25191 Lleida · Tel. 973 20 30 46

HOSTALERIA & CO

Tractament d'aigua Control de legionel·la

C/ Tarragona, 29 · 25005 Lleida Tel. 973 24 55 71 · Mòbil 610 43 08 17 E-mail: acplagues@lleida.com

Parlem de... ...Olor de primavera En aquesta època tot comença a fer olor de primavera. És ben cert que, si passegem pels camps, muntanyes, platges, rius..., podem olorar els sembrats com neixen, els ametllers que comencen a florir, els primers brots de les branques dels arbres i l’herba de la riba del riu. El riu Segre també fa olor de primavera. Al març estrenem estació, l’estació del “tot està per fer i tot és possible”, que deia en Martí i Pol. Però, alerta, hi ha dies que l’aigua no fa gaire bona olor, sobretot si hi ha poc cabal o l’aigua està estancada. Podem dir amb el cap ben alt, doncs, que el riu fa pudor. La primavera dóna el tret de sortida a l’època de desglaç, i, si el temps ho permet i fa sol i bo, aviat veurem créixer el cabal del nostre Segre. Llavors, no té marxa enrere, creix i creix, baixa i baixa, engolint el cabal dels rius muntanyencs que hi desemboquen, com la Noguera Pallaresa, declarat el millor riu de muntanya d’Europa per a la pràctica d’esports d’aigües braves.

Són, doncs, els amants d’aquests esports els qui tenen una cita als rius pallaresos quan desglaça. Faran ràfting, piragüisme, descens de barrancs, etc. És clar que també hi ha qui li agrada més anar a pescar o simplement navegar per desplaçar-se, com feien els raiers. Els rius baixaran ben cofois durant la primavera. I culminarem el descens a principis de juliol amb dues festes: d’una banda, la Transsegre, a Balaguer, festa reconegudíssima arreu de les Terres de Lleida, en què la calor, l’aigua i les embarcacions casolanes són els elements principals del descens esbojarrat per riu Segre, i, de l’altra, la Festa dels Raiers, a la Pobla de Segur, homenatge a aquest ofici. Jacint Verdaguer en parla a la “Cançó del raier”: “Só fill del Noguera, dins d’un rai nasquí, ma esposa és raiera, raier vull morir.” L’olor de festa i poesia està assegurada. Servei d’Assessorament, CNL de Lleida

HOSTALERIA & CO

PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

Pda. Llívia - C/. Gran, 39 - Tel. 973 23 86 68 Fax 973 23 89 43 - 25195 LLEIDA info@codina-catering.com www.codina-catering.com

HOSTALERIA & CO

sommeliers

EL VI DEL CONVIDAT lleida@sommeliers.cat

23 de febrer del 2014

Quan ens conviden a un sopar o a un dinar a casa dels amics, és d’agraïts portar algun present, i sens dubte el millor que podem fer és optar per una bona ampolla de vi! A qui no li ha passat de portar un bon vi, amb tota la il·lusió del món, amb ganes de fer gaudir, i sense tenir cap explicació lògica el vi en qüestió no ha sorprès, simplement ha passat sense pena ni glòria, i fins i tot no ha agradat. En els següents punts miraré d’explicar diferents aspectes del que ha pogut passar i el que podem fer! 1. COPA. El vi en qüestió no estava servit en una copa adequada! Sens dubte un dels aspectes bàsics per poder gaudir d’un vi és la copa. En termes generals, la copa ha de ser específica per a vi, si pot ser de la forma que recomani el fabricant segons el vi. La meva recomanació és que si no creieu que la copa sigui tan determinant, proveu de tastar el mateix vi en diferents copes i segur que ho entendreu! 2. TEMPERATURA. La temperatura del vi no és la correcta! Partiu sempre d’una temperatura més baixa que la recomanada i observeu-ne les qualitats a mesura que va agafant temperatura. Així podreu determinar en quin moment ens aporta més plaer per tal d’ajustar amb més o menys fred (sobretot, mai el refredeu al congelador!).

3. MARIDATGE. El plat que acompanya el vi no és l’adequat! Mireu d’equilibrar la intensitat o potència del plat amb la del vi, i eviteu els fregits, precuinats, concentrats i aliments amb el contingut umami (all, ceba crua, espàrrecs, carxofes...). 4. PREDISPOSICIÓ. No hi ha indicis de cultura del vi a la taula! Intenteu que tastin el vi, molta paciència, discreció i respecte! 5. MONOCULTURA. Compartiu taula i en general amb el paladar acostumat a un estil de vi o zona en concret! Tast a cegues. Eliminació de la predisposició de marca o zona i deixeu parlar! 6. REDUCCIÓ. El vi no ha tingut el temps suficient per obrir-se i mostrar-nos les seves qualitats! Serviu en decantador o *avineu copes de gran format per accelerar-ne el procés (avinar és mullar la paret de la copa amb el vi que s’ha de servir, perquè ajudarà a eliminar aromes de detergent, a més d’afavorir-ne l’oxidació/oxigenació). 7. DEFECTES DEL VI. Defecte del suro (T.C.A), que afecta un 5% del vins. Pot ser per una mala conservació, contaminació de celler, botiga o a casa. - Tapeu ràpidament l’ampolla amb el mateix tap i mireu que us la canviïn al lloc de compra. Si fa temps que el teniu, a l’aigüera! 8. ABSTEMIS. No beuen vi! Mireu de gaudir al màxim de la companyia i penseu que tindreu més vi per a vosaltres. Sigueu mesurats i vigileu la cartera.

Jaume Gaspà Vila.! President dels sommeliers de Lleida

HOSTALERIA & CO

Coses que em fan feliç Mary Bometón N

ascuda a Lleida el 25 de maig de 1946. Casada i mare de quatre fills. És tècnica de Radiodifusió en l’especialitat d’Emissions i Produccions. De molt jove ja la va seduir el món de la ràdio, on ha desenvolupat la seva tasca professional com a locutora, directora o realitzadora de programes des del 1962 fins al 1999. Durant aquests anys ha realitzat sempre programes informatius, culturals i socials, i ha donat un important suport a totes les activitats programades pels diferents col·lectius de Lleida i comarques, impulsant els valors de la cultura, la solidaritat i especialment la igualtat. Coordinadora i presentadora en diferents actes socials, gales i festivals, és responsable de Comunicació de l’AECC a Lleida i col·laboradora en l’equip de Mitjans de Comunicació del Bisbat.

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana... Un esmorzar: fruita, un iogurt, una torrada amb mantega i melmelada i un cafè llarg (cada dia). Si som de vacances o tenim més temps, una torrada amb tomàquet, pernil, embotits i un formatge d’ovella de qualsevol obrador del nostre Pirineu! Un plat: arròs en totes les seves possibilitats. Un vi: un ull de llebre de Raimat.

Un museu: Museu Etnològic, a Vielha. Una escapada: a la muntanya (Vall de Boí). Un paisatge: un bosc amb els colors de la tardor... Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: qualsevol lloc del nostre Pirineu pot ser bo (si pots gaudir del silenci i la natura).

Una copa: de cava brut. Un llibre? Una sèrie?: “Misión Olvido”, de María Dueñas. HOSTALERIA & CO

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

El president de la Diputació es va entrevistar amb els principals turoperadors israelians a la Fira IMTM de Tel-Aviv i va presentar “Perseguits i salvats” La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, intensifica enguany la promoció turística del Pirineu i les Terres de Lleida al mercat internacional, coincidint, d’una banda, amb el 25è aniversari de la creació del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i, de l’altra, com a part de la línia estratègica que s’ha fixat per a aquest any 2014 la Diputació d’internacionalitzar les Terres de Lleida. En aquest sentit, el Patronat de Turisme haurà estat present durant els tres mesos d’hivern d’aquest 2014 a les fires més importants del sector turístic que tenen lloc a Israel (Fira dels Mercats Turístics de la Mediterrània de Tel Aviv els dies 11 i 12 de febrer); Amsterdam-Països Baixos (Fiets & Wandelbeurs, l’1 i el 2 de març) i a Moscou (la MITT, del 19 al 22 de març), com també a la Fira Internacional del Turisme-Fitur 2014, que es va celebrar a Madrid el mes de gener. La participació del Patronat de Turisme a totes aquestes fires s’ha fet dins l’estand de l’Agència Catalana de Turisme.

A la Fira Internacional dels Mercats Turístics de la Mediterrània (IMTM) de Tel-Aviv, el president de la Diputació, Joan Reñé, davant d’una trentena de turoperadors i agents de viatges que es van aplegar al centre de convencions Israel Trade Fairs and Convention Center de Tel-Aviv, va presentar el projecte “Perseguits i salvats”, que consisteix en la senyalització de quatre rutes d’evasió al Pirineu lleidatà utilitzades per jueus per fugir del nazisme i dels camps d’extermini durant la Segona Guerra Mundial. La proposta va rebre una acceptació excel·lent entre els assistents i per aquest motiu les comarques de Lleida són encara més conegudes per a la turoperació israeliana.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Presentació del projecte “Perseguits i salvats” a Tel Aviv

La Diputació intensifica la promoció internacional aquest hivern amb la participació a les fires de turisme d’ Israel, els Països Baixos i Moscou Reñé va destacar que aquesta aposta de la Diputació de Lleida pel turisme israelià pretén intensificar l’aposta per la internacionalització, i al mateix temps explorar les possibilitats d’organitzar vols xàrter des de l’aeroport de Lleida-Alguaire per augmentar el nombre de turistes israelians que any rere any ja visiten les comarques de Lleida. El president de la Diputació de Lleida també va explicar que els turistes israelians creixen exponencialment a les comarques lleidatanes i va recordar que el segon grup internacional de turistes que visiten el Parc Nacional d’Aigüestortes i que demanen informació en algun dels punts d’acollida del parc és l’israelià. En aquest sentit, va indicar que hi ha una important oferta de restauració i hotelera que fa encara més atractiu el Pirineu lleidatà per als turistes israelians. El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, i el director del Patronat de Turisme, Jordi Blanch, acompanyats del cap de promoció del Patronat, Juli Alegre, es van reunir amb una quinzena de turoperadors amb els quals es vol obrir possibles vies de col·laboració.

Entre aquestes, destaca la trobada amb la responsable de l’empresa Astha-suranga, Suranga Yizhaky, que ja ha començat a programar entre la seva oferta el Pirineu de Lleida dins de les estades d’una setmana que organitza aquesta empresa per a dones de 40 a 60 anys d’edat. La Diputació de Lleida va contactar amb aquesta turoperadora l’estiu passat i les trobades s’han materialitzat en aquesta fira amb una oferta que portarà turistes israelianes a la Val d’Aran, els dos Pallars i l’Alt Urgell.

El Premi Pica d’Estats canvia enguany de format per commemorar els 25 anys del certamen periodístic Foto jurat Pica

La deliberació del jurat es donarà a conèixer a la tardor en el decurs de la Nit del Turisme El Premi Pica d’Estats, que convoca anualment el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, canvia enguany de format per commemorar els 25 anys del guardó. Per aquest motiu la Diputació de Lleida farà públic el veredicte del jurat en el decurs de la pròxima Nit del Turisme de Lleida, que se celebrarà a la tardor. Els membres del jurat es van reunir el dissabte 15 de febrer de 2014 al Palau de la Diputació de Lleida per deliberar sobre els treballs i els autors guardonats en cadascuna de les 8 categories de què consta el premi. Aquesta és una de les novetats que ha incorporat enguany el Premi Pica d’Estats i que s’afegeix a la reformulació de les bases, que ha ampliat la dotació econòmica del certamen fins a arribar als 38.000 € distribuïts en 8 categories i també ha augmentat el nombre de membres del jurat. El premi destina en aquesta convocatòria 5.000 € a les categories de premsa escrita d’informació general, premsa especialitzada en viatges i turisme, ràdio, televisió, premsa internacional, reportatge fotogràfic i mitjans de comunicació local, mentre que el millor treball sobre les Terres de Lleida emès per Internet està dotat amb 3.000 €. El president de la Diputació, Joan Reñé, i el vicepresident del Patronat de Turisme, Gerard Sabarich, es van reunir amb els membres del jurat una vegada va finalitzar la seva deliberació. El Premi Pica d’Estats arriba en aquesta 25a edició plenament

consolidat, tant pel nombre de treballs que s’hi han presentat com per la qualitat dels seus reportatges i el prestigi dels membres del jurat. Bona prova d’això és el fet que es va tancar el període d’inscripció amb 197 treballs, una xifra que situa aquesta inscripció en la setena millor de la història del guardó periodístic. Del total, 153 corresponen a treballs d’àmbit estatal, 20 a treballs d’àmbit internacional i 24 a mitjans locals. Val a dir que 52 reportatges es presentaven a més d’una categoria, la qual cosa eleva el nombre d’inscripcions fetes entre les 8 categories del premi fins a 249 registres, una xifra que no s’havia donat mai fins a aquesta edició. El major nombre d’inscripcions va tenir lloc l’any 2000, amb 217 treballs presentats. Van poder optar a aquesta convocatòria tots els treballs periodístics que tractessin sobre qualsevol dels atractius turístics de les Terres de Lleida, publicats o emesos en qualsevol idioma en el període comprès entre el 19 d’octubre de 2012 i el 21 d’octubre de 2013.

Un jurat de prestigi

Han format part del jurat del 25è Premi Turístic Pica d’Estats reconeguts professionals del món de la comunicació, i són: el president Enric Frigola, secretari del Col·legi de Periodistes de Catalunya; els vocals Josep Lluís Cadena, president a la demarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Santiago Costa, director de redacció del diari “Segre”; Josep Cuní, director del programa “8 al dia”, de 8TV; Lluís Foix, periodista i analista polític del diari “La Vanguardia”; Antonio Franco, assessor a la presidència del Grupo Zeta; Eduard Navarro, director general de Cadena Pirenaica de Ràdio i Televisió; Mariano Palacín, president de la Federació Espanyola de Periodistes i Escriptors de Turisme; Josep Pont, vicepresident del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC); Mònica Terribas, directora i presentadora d’“Els matins de Catalunya Ràdio”, i actuant com a secretari, el director del Patronat de Turisme, Jordi Blanch.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

DIPUTACIÓ DE LLEIDA Joan Reñe. Presentació del rodatge amb el actors de “Segon origen”

l Reñé assisteix a la presentació de rodatge de “Segon origen” Lleida, 21 de febrer de 2014

La marca Ara Lleida patrocina aquesta pel·lícula de l’adaptació de “Mecanoscrit del segon origen” i protagonitzada per Rachel Hurd-Wood, els joves Andrés Bastista i Ibrahim Mané, i Sergi López El president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va assistir a la presentació de l’inici del rodatge de la pel·lícula “Segon origen”, l’adaptació de l’obra de Manuel de Pedrolo “Mecanoscrit del segon origen”. El projecte, iniciat per Bigas Luna, està dirigit pel lleidatà Carles Porta, productor i coguionista del film. “Segon origen” compta amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, atès que promocionarà la marca Ara Lleida, una participació per part de la institució que el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va qualificar de molt satisfactòria “perquè redundarà en l’objectiu de posar Lleida al món”. 16

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

En l’acte de presentació als mitjans de comunicació, Reñé va assegurar que “ens podem sentir molt orgullosos que aquesta sigui la primera producció cinematogràfica feta pràcticament tota a Lleida”, començant pel mateix autor de “Mecanoscrit del segon origen”, Manuel de Pedrolo, a qui ha definit com un dels escriptors “més prolífics i coneguts de les comarques lleidatanes”.

El rodatge, que va començar a la capital del Segrià el passat 24 de febrer, es desenvoluparà a Lleida i a Tarragona durant set setmanes. Per recrear la Catalunya postapocalíptica, la producció compta amb un equip de FX encapçalat per Ben Sheperd i el director artístic Balter Gallart, així com el director de fotografia Albert Pascual i el compositor anglès David Julyan. Per donar vida als personatges, la producció compta amb l’actriu anglesa Rachel Hurd-Wood (“El perfum” i “Peter Pan”), que interpreta l’Alba, i els joves Andrés Bastista i Ibrahim Mané, que donen vida al Dídac en les diferents etapes (nen i jove). La pel·lícula comptarà amb Sergi López (“El laberinto del fauno”, “Harry, un amic que us estima”), que interpretarà un enigmàtic personatge.

La coproducció internacional trasllada l’espectador en clau de ciència-ficció a un món totalment destruït, on l’amor entre els dos únics supervivents serà l’origen d’una nova humanitat. “Mecanoscrit del segon origen” és una novel·la escrita l’any 1974 per Manuel de Pedrolo amb més de 2.300.000 exemplars venuts. Tot un referent del gènere de la ciència-ficció i la pedra angular de la literatura catalana contemporània.

La Diputació amplia la col·laboració amb la fundació FC Barcelona perquè el programa “Futbolnet” arribi a cent escolars més Bellpuig, les Borges Blanques i Almacelles s’incorporen en aquesta nova edició La Diputació de Lleida va acollir el mes de febrer la presentació de la nova etapa del projecte “FutbolNet”, que es desenvoluparà en diferents municipis de les comarques lleidatanes. Després de l’èxit assolit per aquesta metodologia durant els anys anteriors, enguany són tres les localitats que s’han sumat a aquest projecte que pretén educar en valors, fomentar la cohesió i la integració social i millorar la convivència familiar i ciutadana mitjançant l’esport. Es tracta de Bellpuig, les Borges Blanques i Almacelles. L’acte de presentació va comptar amb la participació del president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé; del vicepresident primer de la Fundació FC Barcelona, Ramon Pont; de l’alcalde de Bellpuig, Salvador Bonjonch; de l’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, i de l’alcalde d’Almacelles, Josep R. Ibarz. El president Joan Reñé va manifestar la satisfacció de la Diputació per poder participar de nou en aquesta iniciativa, que ja s’ha dut a terme a Mollerussa, Tàrrega, Balaguer, Cervera i la Seu d’Urgell. En l’àmbit internacional, és present en diferents països de manera reeixida pel fet de ser liderada pel Barça.

“FutbolNet” és un projecte que pretén educar els infants i els joves mitjançant el foment dels valors positius que es deriven de la pràctica esportiva, concretament del futbol. El programa té una durada de 24 setmanes, amb dues sessions de dues hores per setmana, i es practica en espais urbans (interiors o exteriors) cedits pels ajuntaments de cada municipi.

www.diputaciolleida.cat Telèfons de contacte: 973 70 41 25 premsa@diputaciolleida.cat

En total, més d’un centenar d’infants i joves de 10 a 16 anys d’aquestes tres localitats són els beneficiaris de “FutbolNet” en aquest territori, un projecte que s’emmarca en el conveni establert entre la Fundació FC Barcelona, la Diputació de Lleida i els ajuntaments de Bellpuig, les Borges Blanques i Almacelles.

Acord amb la Diputació de Lleida i els ajuntaments

‘FutbolNet’ és una metodologia educativa dirigida a infants i joves vulnerables que utilitza el futbol com a eina de transmissió de valors i que converteix el joc en font de diàleg al seu voltant. El programa incideix en cinc valors: esforç, respecte, treball en equip, ambició i humilitat. A cada sessió es treballa un valor per mitjà de jocs esportius i es disputa un partit de futbol en el qual els participants han d’aplicar el valor en pràctica de la millor manera possible, mitjançant la reflexió.

GR175

Muralla Montblanc

La Ruta del Cister

El GR175 la Ruta del Cister està integrat dins l’extensa xarxa de senders abalisats d’Europa i és l’únic sender homologat que enllaça els tres monestirs més emblemàtics d’aquest orde a la Catalunya Nova: Santes Creus, Poblet i Vallbona de les Monges, situats a les comarques de l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, respectivament. El recorregut total suma 105 quilòmetres i compta amb 4 variants en els llocs més complicats per al trànsit dels ciclistes. Està totalment senyalitzat amb les característiques marques blanca i vermella de GR (sender de Gran Recorregut), amb pals direccionals ben identificats que, a més a més, incorporen informació del lloc i de l’alçada, i també compta amb les infraestructures necessàries: passeres, baranes, escales, etc. per fer més còmoda i segura la caminada.

aquesta ruta trobareu, no us decebran. I és que el GR 175 la Ruta del Cister és molt més que un sender: és el vincle d’unió entre els tres monestirs del Cister més rellevants de Catalunya, el fil conductor per a la història dels seus pobles, l’aproximació a unes terres modelades per l’home en alguns indrets i a una natura salvatge en d’altres, el tast d’una gastronomia autèntica arrelada a la terra i el contacte amb la gent que hi viu i que estima aquests paisatges.

Aquesta ruta és apta per a qualsevol practicant acostumat a fer senderisme, ja que no comporta cap més dificultat que la distància que s’ha de recórrer i uns desnivells moderats. Us podeu plantejar fer-la amb més o menys etapes, tenint en compte els dies de què disposeu, els vostres objectius i la preparació física. Podreu gaudir d’algunes experiències impactants, com participar en la pregària de vespres tot escoltant el cant dels monjos de Poblet, després d’haver realitzat una magnífica excursió per les muntanyes de Prades-Paratge de Poblet i l’endemà, una vegada arribats a Vallbona de les Monges, i un cop travessades les vinyes de la Conca i els sembrats de l’Urgell, participar en les pregàries de les monges i deixar-se embolcallar pels seus cants, o bé caminar per la feréstega carena del Cogulló i les terres planes de l’Alt Camp fins a arribar a Santes Creus i passejar tranquil·lament pel monestir, gaudint de tots els racons i poder escoltar les llegendes medievals que expliquen els guies. De ben segur que aquestes vivències, que només en

Es pot adquirir el Carnet 6T als consells comarcals de l’Alt Camp, Conca de Barberà i l’Urgell, i a les oficines de turisme amb pas del GR175 la Ruta del Cister pel cost d’1 euro. El Carnet 6T s’identifica amb les sigles 6 /sis/ i T /te/ = Cister /sisté/ i és un document personal per als usuaris del GR175 la Ruta del Cister, que el realitzin a peu o en BTT. Els usuaris han de segellar els sis espais en sis establiments diferents, que s’indiquen al carnet. Es pot segellar en diferents establiments adherits, a les cinc oficines de turisme i als tres monestirs que apareixen al carnet.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

CARNET 6T, LA TARGETA DE PAS DEL GR175 LA RUTA DEL CISTER

El CARNET 6T serveix per obtenir el DIPLOMA 6T, que acredita que l’usuari ha completat el GR175 la Ruta del Cister. L’objectiu d’aquesta iniciativa és facilitar l’accés dels usuaris del GR175 la Ruta del Cister als recursos i serveis turístics que contribueixen a augmentar el nombre de visitants, i afavoreixen el desenvolupament rural i econòmic de les tres comarques que configuren de La Ruta del Cister. El GR175 és un producte turístic de La Ruta del Cister que ja compta amb més de 10.000 usuaris anuals, dels quals el 80% fan la ruta a peu i un 20%, en bicicleta. Aquestes dades es recullen a través dels quatre ecocomptadors instal·lats i distribuïts per les tres comarques, que permeten diferenciar quants usuaris la fan a peu i en BTT, el sentit de la marxa i els sectors més utilitzats.

ON ANAR...

Informació dels tres monestirs MONESTIR DE SANTA MARIA DE VALLBONA DE LES MONGES

REIAL MONESTIR DE SANTA MARIA DE POBLET

MONESTIR DE SANTES CREUS

(URGELL)

(CONCA DE BARBERÀ)

Santa Maria de Vallbona de les Monges és un monestir cistercenc situat al municipi de Vallbona de les Monges a la comarca de l’Urgell. Les primeres notícies del monestir daten del 1153, però no fou fins a l’any 1176 quan s’integrà plenament a l’orde del Cister.

L’any 1991 va ser declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

Dels tres monestirs cistercencs, Santes Creus és el que reprodueix amb més fidelitat el pla bernardí de construcció.

Es tracta de l’únic monestir femení de la Ruta i l’únic que ha conservat ininterrompudament la comunitat durant més de 850 anys, llevat, és clar, dels temps de guerra. El de Vallbona és un monestir preciós. De dimensions reduïdes i dotat d’una bellesa singular, és l’exponent més clar de la impor-

Monestir de Vallbona de les Monges.

tància de la dona en l’època medieval. Dins la seva història trobem un abaciologi ple de filles de la noblesa catalana. Un dels trets més importants del monestir és que podem fer-hi estada mercès a la seva cuidada hostatgeria. Va ser declarat monument historicoartístic l’any 1931. L’església constitueix un clar exemple de transició romanicogòtica. La planta de creu llatina consta d’una sola nau i de tres absis rectangulars amb ornamentació escultòrica. Cada una de les galeries del claustre és d’un estil diferent: àrab, romànic i gòtic. La sala capitular (segle XIV) acull una imatge de Nostra Senyora de la Misericòrdia (segle XV). www.monestirvallbona.cat

El monestir de Santa Maria de Poblet es troba situat dins la comarca de la Conca de Barberà, entre les poblacions de Vimbodí, terme municipal al qual pertany, i de l’Espluga de Francolí, arrecerat al vessant nord de les muntanyes de Prades, en un bell paratge on brollen fonts abundants i on es troba la gran massa forestal del bosc de Poblet (des de 1984, paratge natural d’interès nacional). Poblet constitueix un impressionant conjunt arquitectònic i és el conjunt cistercenc habitat més gran d’Europa. Conserva quasi totes les construccions que es van anar bastint d’acord amb les necessitats d’una comunitat en plena vitalitat i expansió i amb la protecció dels sobirans de la confederació catalanoaragonesa: especialment des que Pere III el Cerimoniós (1336-1387) va fer del monestir panteó reial de la dinastia. Poblet és el monestir més gran de la Ruta del Cister i dels dos masculins és l’únic que manté comunitat de monjos.

(ALT CAMP)

Monestir de Santes Creus.

És un dels més grans i més ben conservats conjunts monàstics cistercencs que podem visitar en l’actualitat. Fundat el 1168, protegit per la noblesa i els reis, es va convertir en un centre espiritual, d’estudis i de colonització del territori. La vida monàstica s’hi va mantenir, ininterrompudament fins al 1835. L’església, de sòbria i imponent arquitectura, té les tombes reials de Pere el Gran i de Jaume II i la seva esposa, Blanca d’Anjou, així com la del gran almirall Roger de Llúria. També podem admirar els vitralls cistercencs i gòtics i un retaule barroc de Josep de Tremulles. Destacarem també la sala capitular, l’“escriptorium”, el gran dormitori dels monjos i el claustre gòtic (s. XIV) atribuït a l’anglès Reinart des Fonoll, amb una elegant decoració esculpida.

Monestir dePoblet.

www.poblet.cat

El muntatge escenogràfic i audiovisual “El món del Cister”, considerat entre els millors d’Europa del seu gènere, dóna una idea molt completa i fascinant de l’orde i el seu llegat. www.larutadelcister.info LLEIDA, PUNT DE TROBADA

PALLARS JUSSÀ

Edifici CITA Convencions i gastronomia al Pallars Jussà

GESTIÓ

Els àmbits mencionats donen contingut a l’edifici CITA, on la part principal són els dos primers àmbits destinats a les convencions, reunions, esdeveniments i gastronomia. Aquest mes de març ha sortit a concurs l’explotació d’aquest edifici per als quatre propers anys amb un cost mensual de 1.000 euros, IVA exclòs, que inclouen els principals subministraments.

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Per saber-ne més, contacteu amb el Consell Comarcal del Pallars Jussà, a consell@pallarsjussa.cat o per telèfon al 973 650 187.

Agenda ISONA La Guixa (escudellada popular) 4 de març

LA POBLA DE SEGUR Carnaval i escudellada 1 de març Enterrament de la sardina 5 de març, a les 20 h XXXII Olimpiada Flamicell 15 de març

TREMP L’edifici CITA és un espai d’atenció turística en sentit ampli, ubicat a tocar de Tremp, al punt quilomètric 90,2 de la carretera C-13 dins el terme municipal de Talarn (Pallars Jussà). Es tracta d’un edifici amb una superfície de 1.000 m2 en planta baixa i 300 en planta semisoterrani, tots construïts el 1992 i que han estat recentment remodelats. La seva ubicació privilegiada al marge de l’embassament de Sant Antoni, just a la falda d’un turó, fa que es gaudeixin d’unes excel·lents vistes de l’embassament, la presa i la vall fluvial de la Noguera Pallaresa, i de les poblacions de Tremp i Talarn. L’edifici i els terrenys annexos són propietat del Consell Comarcal del Pallars Jussà en una finca d’aproximadament 7 hectàrees. Es tracta d’un entorn amb bosc de pi, pàrquing, accés a zona de bany i a miradors sobre l’embassament, la conca fluvial i la presa hidroelèctrica de Sant Antoni. L’equipament s’estructura en tres àmbits de funcionament diferenciats però complementaris: 1. ÀMBIT TURÍSTIC I DE REUNIONS Espai de recepció amb informació turística, d’organització de trobades i reunions amb una sala per a 20 persones i un auditori amb capacitat per a 126 persones. 2. ÀMBIT DE RESTAURACIÓ És un espai de 344 m2 amb zona de cuina que permet la celebració de banquets i on es fa incidència en la degustació de producte local. Ha estat tres anys en funcionament en règim de concessió a un jove professional de la comarca que també ha gestionat un espai d’exposició i venda de producte agroalimentari i aquest 2014 tornarà a sortir a licitació. 3. ÀMBIT DE VIVER D’EMPRESES Espai de 200 m2 amb cinc despatxos i àrees comunes, destinat als emprenedors que requereixen un espai assequible des d’on iniciar els seus projectes.

www.pallarsjussa.net

Rua de Carnaval i ball de disfresses 1 de març Escudellada popular 4 de març, a les 21 h Sardinada popular 5 de març, a les 21 h Caminant per la comarca: Castell de Sant Gervàs 8 de març, de 8 a 14 h Concert de Burruezo & Bohèmia Camerata 15 de març, a les 22 h, a La Lira Caminant per la comarca: Mont-rebei i la nova passarel.la 22 de març, de 8 a 14 h

VALL FOSCA Ball de Nit de Carnestoltes 1 de març, a les 23.30 h (la Pobleta de Bellveí) Cinefòrum: “Las horas” 8 de març, a les 22 h (la Torre de Capdella)

Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 Tel: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

C/ Del Museu, 4 Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com

EL SEGRIÀ

EL RINCÓN DE LOS CHACHOS BAR-RESTAURANT Braseria

Ofertón: Plats combinats a la brasa: 8,50 € (15 a elegir) Plats brasilenys (Cupí i Picanya) Organitzem celebracions i sopars de grup. (80 persones.WIFI) Dilluns-dissabte: de 6:30h a 0:00h Menús personalitzats per a grups

Menú diari de 9.00€ C/ Manuel Gaya i Tomás, nº 7 i 9 Cappont. Lleida

La Paeria L’Ajuntament de Lleida se situa al bell mig de l’Eix Comercial.

Telèfon: 973 200 557 El Palau de la Paeria, l’obra més representativa de l’arquitectura civil romànica a Lleida, també és una de les construccions monumentals més emblemàtiques de Catalunya. La Morra (antiga presó del segle XVI situada al soterrani), l’arxiu municipal i el pati interior en són algunes de les joies.

RESTAURANT LLOBREGAT Les propostes gastronòmiques, tant si es decanta pels plats clàssics com per les innovacions: els nostres menús i l’oferta de temporada satisfaran al paladar més exigent. Disposem d’una gran varietat per als nostres clients. Suggerim la gran varietat de supertorrades i la nostra espectacular brasa per fer les nostres carns i els millors caragols a la llauna de Lleida. · Organització personalitzada de festes amb bufet o a la carta · Gran pantalla per als espectacles esportius · Disposem d’una sala privada amb projector i pantalla gegant per projectar esdeveniments familiars o d’empresa

Riu Llobregat, 7· Cappont · Lleida · Tel. 973 201 897 www.braseriallobregat.com

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

El seu aspecte presenta diverses intervencions. La façana que s’obre al riu Segre respon a l’arquitectura d’estil neoclàssic i el 1929 es va optar per una remodelació de caràcter neomedieval. El resultat és una construcció perfectament equilibrada. Construït a començament del segle XIII, s’alça sobre “estrats” d’història que els tècnics municipals i de la Universitat de Lleida han posat al descobert després de successives excavacions. Al segle XIV —concretament el 1383— els senyors de Sanaüja, propietaris i precursors de la construcció actual, van cedir l’edifici a la ciutat perquè fos la seu del govern municipal. Avui dia, la Paeria, tal com la coneixen els lleidatans, és a dir, la casa del paer en cap (alcalde), acull nombrosos tresors que reflecteixen la identitat de la ciutat. El terme “paer” procedeix de la paraula llatina “patiarii”, que significa “home de pau”. Els batlles de la ciutat van adoptar aquest sobrenom després de la concessió del privilegi atorgat pel rei Jaume I el 1264 als antics cònsols de Lleida.

LLEIDA

Cl’Estona afeteria MOMENTS DE BONA CUINA

El retaule de la Verge dels Paers El retaule gòtic del segle XV (1451-1454) que adorna la sala noble —on se celebren els matrimonis civils— presidia originalment l’altar de la capella de la Paeria. L’obra té com a figura central la Mare de Déu flanquejada pels arcàngels Gabriel i Miquel. La Mare de Déu, envoltada dels quatre paers, simbolitza la protecció sobre el govern de la ciutat.

Dins d’un ambient acollidor podreu gaudir dels millors menús “low cost” amb la qualitat de la cuina tradicional de sempre.

MENÚ DEL DIA: 10€ MENÚ FESTIUS: 15€

La Morra El 1486 es van reformar els soterranis de la Paeria per crear una presó amb estances separades per a homes i dones. La Morra és el nom amb què es coneix la cambra destinada als presos condemnats a mort. Els carreus de les parets de la presó recullen nombrosos grafits que daten dels segles XVI o XVII i representen la crucifixió i claus en senyal de devoció religiosa i manca de llibertat.

Prat de la Riba, 5 · 25004 Lleida

Te l . 9 7 3 2 2 9 9 6 5

L’Arxiu Municipal i la Carta Pobla En aquest espai hi ha un preciós armari barroc de fusta que es coneix com l’Armari dels Privilegis. Un altre dels tresors de l’arxiu és el Llibre dels Usatges, que data del segle XIV. Tanmateix, sens dubte, el document històric més important que s’ha catalogat a l’arxiu municipal és la Carta Pobla, primera constitució dels habitants de les terres de Lleida datada de l’any 1150. LLEIDA, PUNT DE TROBADA

EL SEGRIÀ

LA ROCA DEL CORB BRASERIA-RESTAURANT Esmorzars a la brasa Vermut calent Sopars d’empresa

Menú diari BRASA: 11,50€

Especialistes en cuina a la brasa i caragols a la llauna

...i tot a la brasa!

NOVA GERÈNCIA

C/ Alfred Perenya, 56 / Lleida · Tel. 973 835 222

ESTEVE, MÀRTIR. UNA VISIÓ ACTUAL DE LA LAPIDACIÓ TERESA GIRONÉS, FINS AL 25 DE MAIG L’Espai 0 del Museu de Lleida és un espai destinat a acollir petites mostres o instal·lacions, algunes de les quals són d’artistes contemporanis que s’inspiren en les mateixes obres del Museu per realitzar les seves creacions. Aquest és el cas de la instal·lació “Esteve màrtir”, una visió actual de la lapidació, de la ceramista catalana Teresa Gironés, inaugurada el passat 12 de febrer i que es podrà visitar fins al 25 de maig. La Teresa, una dona menuda amb una tremenda vitalitat, reflexiona amb la seva obra sobre el tema de la lapidació, una forma de tortura que causa un gran turment en els que la pateixen. Es practica des de l’antiguitat, però es continua fent avui dia, no només de forma literal, és a dir, apedregant les víctimes, sinó també de maneres més “subtils”, aquelles que comporten la injustícia i la humiliació que pateixen les persones víctimes de conflictes armats o les que suporten les conseqüències de la terrible crisi econòmica mundial. La ceramista ha pres com a punt de partida Esteve, el primer màrtir de l’Església cristiana, que va morir a Jerusalem poc després de la crucifixió de Jesús al mont Gòlgota. I s’ha inspirat en l’escultura gòtica del Sant Esteve procedent de Ventolà (Alta Ribagorça) per crear una potent instal·lació, en què confronta

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

LLEIDA

CAFÈ DEL MUSEU BAR-RESTAURANT Cuina casolana

La cafeteria disposa d’una gran terrassa exterior, ideal per als fumadors durant l’hivern i per als amants del sol i el bon temps durant l’estiu. Tenim entrepans, tapes i plats combinats. Els nostres plats estan elaborats amb ingredients frescos i de primeríssima qualitat.

Menú diari de 10€ (cafè inclòs)

dos plafons amb objectes ceràmics, que representen, d’una banda, els que lapiden i, de l’altra, les seves víctimes. A més de sant Esteve, Gironés ha pres com a font d’inspiració el frontal de Tresserra, també del Museu de Lleida, i les pintures murals de Sant Joan de Boí, conservades al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). Teresa Gironés no només fa objectes ceràmics, sinó que intenta dotar-los d’humanitat. Perquè el que li interessa, finalment, és l’ésser humà i els seus sentiments. Com ella mateixa diu: “Gran part de la meva obra, d’una sola peça o de diverses, tracta sobre l’angoixa de l’home contemporani, el que jo conec, la mateixa angoixa que ell ha experimentat durant tota la història de la humanitat. Res de nou, però no és el mateix experimentar en present.” “Esteve, màrtir”, una visió actual de la lapidació es pot visitar a l’Espai 0 del Museu de Lleida fins al 25 de maig.

OBRIM DE DILLUNS A DISSABTE, A LES 08.30 H, I ELS DIUMENGES, DE 10 A 14 H

C/ Sant Crist, 1 · 25002 LLEIDA ·Tel. 973 27 43 00 cafedelmuseu.multiespaciosweb.com / Cafè del Museu

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

SEGRIÀ

PISCOLABIS

BAR-RESTAURANT-CAFETERIA MONTADITOS A 1€

Per encàrrec:

Espatlla de Xai-Galtes de Porc Paelles-Caragols

OFERTA: 6 CALÇOTS + CANYA: 3,50€ C/ Camí de Corbins, 35. Lleida

Telèfon: 973 192 167-660 790 671

Parc infantil i planetes del sistema solar

El Parc d’Europa MOLT I MOLT INTERESSANT!

A més del parc infantil, també n’hi ha un altre destinat a fer exercicis per a la gent adulta o més gran, així com pistes de bàsquet i altres serveis indispensables per passar una bona estona. I fins i tot hi ha una reixa dels enamorats, on totes aquelles parelles que així ho vulguin puguin perpetuar el seu amor etern amb un cadenat fixat en aquesta reixa que ja ha esdevingut tot un referent a la zona. Així doncs, en la vostra estada a Almacelles, no us perdeu una visita al Parc d’Europa, un dels indrets més interessants i que no pot faltar en la vostra agenda si veniu per aquesta ciutat ideal.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

ALMACELLES

REST. LA TABOLA Restaurant a la carta Menú diari Reunions d’empresa Festes i aniversaris Bodes i comunions Plats típics de la zona que coexisteixen amb la gastronomia més moderna. (Complex Betula Alba) Pla de la Creu, s/n · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 193 050

BAR RESTAURANT EL CAFÉ

Menú diari de dilluns a dissabte

10.00 €

(Beguda, pa, postres i cafè)

Especialitats en esmorzars Cada tarda et convidem a una tapa! C/ Melcior de Guàrdia,31 ·ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 741 913

ALMACELLES ...la ciutat ideal

El Parc d’Europa d’Almacelles neix el 2012 com un espai de trobada, gaudi i de relació, de lleure, però alhora de tranquil·litat, on la natura resulta propera i amable, tot conformant una essencial habitabilitat ciutadana que requereix, alhora, un procés divulgatiu i un element dinamitzador que conformi actituds, com ara el coneixement, però també el respecte i l’estima. Vol, a més, ser punt de trobada, però també un lloc on aprendre i reflexionar sobre el passat, el present i el futur d’Europa i de la vila d’Almacelles com a municipi català i europeu.

RESTAURANT MALENA

Dins d’un ambient càlid i distingit, podreu gaudir de les exquisides creacions d’en Xixo. Disposem de sales privades per les vostres celebracions. www.malenagastronomia.com Recinte La Vaqueria s/n · Gimenells

Lleida // Telèfon: 973 748 523

Un formidable espai de 2,5 hectàrees d’extensió, amb un llac de 60 metres de diàmetre i un sortidor al bell mig que centren una zona verda de dolços desnivells, travessada per camins que s’estenen a recer d’una gran varietat d’arbres, aglutinats per àrees climàtiques: mediterrània, de muntanya, prepirinenca... No cal obviar l’emplaçament del Parc d’Europa: entre la Rambla de la Il·lustració i els seus monuments més significatius, com ara la Tribuna de l’antic Palau dels Barons d’Esponellà que ens dóna LLEIDA, PUNT DE TROBADA

SEGRIÀ

RESTAURANT L’ÀLZUMAR

Concepte gastronòmic, associat. L’únic restaurant a Lleida on tenim a la teva disposició una línia de plats/tapes amb productes de mercat i la nostra línia de cuina d’autor amb arrels locals i de la mediterrània. T’encantarà! C/

Sant

Martí,

baixos

Lleida // Telèfon: 973 247 413

A cada aturada, a més, hi ha un estel groc amb una petjada de l’època referida marcada al costat sota el títol

Escultura en ferro i obelisc al fons Llac i sortidor

LA PETJADA DE LA HISTÒRIA

El color groc de l’estel contrasta amb el verd de la gespa i el vermell dels arbres.

la benvinguda com si d’un arc triomfal es tractés; la Font d’Atena, amb els seus salts d’aigua i l’estàtua de la divinitat grega que ofereix protecció a la ciutat, i més enllà, on la Rambla es creua amb l’avinguda de Josep Mas Dordal i en un dels angles del Parc, hom hi troba la plaça de les Llums, amb l’Obelisc de 23 m d’alçada dedicat als primers colons que van repoblar Almacelles al segle XVIII, i que ara mateix es tracta de l’obelisc més alt de Catalunya. En aquest marc, doncs, s’estén aquesta gran zona verda, cridada a ser el gran pulmó de l’Almacelles. Aquest parc, a més dels usos lúdics i d’esbarjo inherents a qualsevol zona verda del nostre entorn, ha estat creat perquè els visitants que ho vulguin puguin interactuar a partir del concepte “Europa” i del concepte “pensament”. S’aconsegueix mitjançant una possibilitat enriquidora: conformar l’existència d’un circuit interactiu i dinàmic que no destorba, sinó que complementa i defineix l’essència pròpia de qualsevol parc urbà. Es dibuixa un recorregut per la història d’Europa des de la prehistòria fins als nostres dies, i encara cap al futur, on a cada aturada hi ha una peça 28

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

ALMACELLES

MOBLES BALTASAR

Ofereix des de mobiliari i objectes de decoració fins a l’assessorament més tècnic en disseny d’interiors, distribució d’espais, llum i pintura. INFORMAR-SE’N NO COSTA GENS!! www.moblesbaltasar.com C/ Sant Roc, 81 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 432

Parc d’Europa i nova Residència d’Avis Obelisc i llac del Parc d’Europa

LA PARRILLA RESTAURANT Especialidades a la brasa y económicos menús diarios. laparrillaestbar@hotmail.com C/ Canigó, 56 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 077

escultòrica de ferro perfectament integrada en l’espai i l’ambient natural del parc que permet una sinopsi del pensament i de l’època a la qual va referida, amb tres llegendes gravades amb làser i un logo QR d’enllaç amb la pàgina web del Parc en l’època concreta. La concreció d’elements visuals molt definits acompanyats de complements que, de manera individual, però també en conjunt, conformen la “identitat” específica d’aquest parc urbà d’Almacelles, combinant els elements esmentats, fent-los comprensibles, amables i atractius, conviden al gaudi individual i en grup, al pensament personal i col·lectiu, al joc i l’esport participat així com al lleure de les persones. A més d’aquest recorregut interactiu, hom hi pot trobar un curiós parc infantil, amb gronxadors i tobogans que conformen el sistema solar. Cadascun dels planetes té una dimensió a escala i estan situats en una escala real respecte al sol, que és el gran sorral central. És força didàctic i pedagògic comprovar com els nens, jugant entre els planetes, s’assabenten de l’enormitat de Júpiter i la insignificança de Venus, o de la proximitat dels uns i els altres respecte al sol. LLEIDA, PUNT DE TROBADA

LA NOGUERA

Balaguer commemora el 90è aniversari de l’arribada del tren de la Pobla Una exposició repassa la història de la línia que havia d’arribar a França Balaguer, 18 de febrer de 2014

El passat 3 de febrer es van complir 90 anys de la inauguració de la línia de ferrocarril entre Lleida i Balaguer. Un pas endavant en les comunicacions entre ambdues poblacions i el primer tram de la línia de la Noguera Pallaresa, que havia d’unir Lleida amb la ciutat francesa de Saint-Girons, creuant els Pirineus pel port de Salau, al Pallars Sobirà. S’estrenava una línia, doncs, en la qual s’havia dipositat molta il·lusió i esperances de progrés econòmic i industrial per a les comarques de Ponent. Per tal de commemorar aquesta efemèride, el Museu de la Noguera ha preparat una mostra sobre l’arribada del ferrocarril de la Pallaresa a Balaguer, que es podrà veure fins al 30 de març a la sala d’exposicions de l’Ajuntament. Després de molts anys de lluita, s’aconseguia que el 1914 s’iniciessin les obres i que, al cap de deu anys, s’inaugurés el primer tram entre Lleida i Balaguer. Tot i que les obres van continuar de seguida cap a les comarques pirinenques, la gran dificultat de l’orografia, només salvable amb la construcció de ponts i túnels, i la irrupció de la Guerra Civil

Imatge: Fons municipal (1949) tram Tremp- La Pobla

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Ajuntament de Balaguer

BALAGUER

30-5-09 (20) Oscar Urgelés

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI 973 00 80 40

(1936-1939), van fer que el tram entre Balaguer i Cellers no s’inaugurés fins al 1949. Dos anys més tard, el 1951, la línia arribava a la Pobla de Segur, on moriria definitivament. L’exposició està dividida en sis parts: els orígens del projecte, ideat la segona meitat del segle XIX entre els governs francès i espanyol; el tren de Balaguer a Mollerussa, també anomenat tren de la Sucrera i que va funcionar durant la primera meitat del segle XX; el ferrocarril entre Lleida i Balaguer; la línia de Lleida a la Pobla de Segur; la crisi de la via del tren de la Pobla, i l’aprofitament turístic de la via amb el Tren dels Llacs.

HOTEL-BAR-REST.

Pedra Negra

Carretera de la Seu, 108 Ponts (Lleida)

973 460 019 - 973 460 100

CAL XIRRICLÓ

Tradició, innovació, matèria primera de la millor qualitat i un servei molt personal són els condiments bàsics del nostre restaurant perquè el client en surti satisfet. Menjar a Cal Xirricló és, en certa manera, tornar als àpats de l’àvia. www.calxirriclo.com C/ Dr. Fleming 53 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 011

TASTET DEL RENG Una història recollida a través de fotografies d’època, plafons explicatius, plànols originals, maquetes i alguns documents; així mateix, es presentarà el segell que Correus ha editat per commemorar aquesta efemèride i el 9 de març, coincidint amb la celebració de la VIII Trobada de Plaques de Cava i col·leccionisme Ciutat de Balaguer, es presentarà una placa de cava que rememora aquesta data.

Concepte gastronòmic associat a la cuina tradicional, original, fresca, natural i autèntica, amb essència de l’antic mercat del “reng” de Balaguer. MENÚ MIGDIA DIARI, 13 € MENÚ MIGDIA FESTIUS, 20 € Nits obert de dijous a diumenge CARTA PREU MITJÀ, DE 15 A 30 € www.tastetdelreng.com C/ Barcelona 58 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 255

Oscar Urgelés

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

FESTES POPULARS / FIRES

BRASERIA L’AVI PEP

Menú executiu durant la setmana (inclosos els dissabtes al migdia)

1r plat: per escollir entre fideuà i llauna de caragols 2n plat: per escollir entre entrecot, calamars a la romana i gambes a la planxa Beguda, pa, postres i cafè inclosos Menús personalitzats per a grups C/ Segrià, 36 · Alcarràs Lleida // Telèfon: 973 791 491

FRANKFURT EL PASSADÍS

Veniu a gaudir dels partits, tenim pantalla gran i terrassa. Assortit en vermuts. Entrepans i plats casolans. Menú diari. - Dimarts tancat, excepte: partits i vigília de festiu. C/ Corregidor Escofet, 6

10a Fira del Trumfo i de la Tòfona de Catalunya Ja anem per la 10!

Qui ho diria, que aquella idea de la Unió de Botiguers i Comerciants de Solsona d’organitzar una petita fira per promocionar el trumfo del Solsonès arribaria a la desena edició i es consolidaria dins el panorama firal de la comarca i català com a certamen de referència? I arriba plena de salut i ampliant perspectives any rere any: més productors, més activitats i més visitants. Un any més, doncs, el cap de setmana dels dies 15 i 16 de març, Solsona es tornarà a convertir en la capital del trumfo i la tòfona. En aquesta edició hem continuat amb la tendència dels últims anys: potenciar el trumfo i la tòfona a partir de la venda directa dels seus productors i recol·lectors i a partir de tallers, degustacions i exposicions.

(Pardinyes)

Lleida // Telèfon: 973 228 311

Imatge: Resol Fotografia

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

AGENDA Dissabte 15 de març De 9.30 a 12 h: visita guiada a una explotació de tòfones de la comarca. Inscripcions al Consell Comarcal del Solsonès. A partir de les 10 h: venda de trumfos i tòfones a la plaça Major. Fira de productes alimentaris. Exposició i venda de productes de l’Associació de Productes Artesans i de Qualitat del Solsonès. Venda de cava a la plaça Major. Exposició sobre el món de la tòfona a la sala Gris. “Fora estocs!” Al portal del Camp. 12 h: demostració de fer llavor de trumfos. Lloc: plaça de l’Església A partir de les 15 h: demostració d’escalivar trumfos a l’estil de muntanya. Lloc: aparcament de sota l’avinguda del Pont 17 h: inauguració oficial de la fira. Lloc: Pati Gòtic del Consell Comarcal 17.30 h: concurs de pelar trumfos. Tot seguit, lliurament de premis dels diferents concursos. Lloc: plaça de Palau 19 h: Degustació de les diferents varietats de trumfos del Solsonès a càrrec dels restaurants del Gremi d’Hostaleria del Solsonès.

Diumenge 16 de març A partir de les 10 h: venda de trumfos i tòfones a la plaça Major. Fira de productes alimentaris a la plaça de la Catedral, plaça de Palau i carrer de Sant Miquel. Venda de cava. Exposició sobre el món de la tòfona a la sala Gris. “Fora estocs!” Al portal del Camp 10 h: IX Trobada d’Intercanvi de Plaques de Cava i presentació de la placa dels Cavallets de Solsona. Lloc: plaça de Palau D’11 a 13 h: petits trumfaires: vine a plantar trumfos, agricultura ecològica. Lloc: plaça Major 12 h: homenatge Premi Bufet 2014. Lloc: Sala Gòtica del Consell Comarcal del Solsonès. Demostració de fer llavor de trumfos. Lloc: plaça de l’Església 13 h: degustació de patates amb bacallà. Lloc: plaça Major 18 h: teatre: “Terra baixa”. Lloc: Teatre Comarcal de Solsona 19 h: ball de tarda de la gent gran.

HORARIS FIRA Dissabte, de 10 a 20 h, i diumenge, de 10 a 14 h HORARIS EXPOSICIÓ EL MÓN DE LA TÒFONA Dissabte, de 12 a 13.30 h, i 17 a 19 h i diumenge, de 10 a 13.30 h

EL SALÓ DE L’ESPORT I TURISME DE MUNTANYA VOL ESDEVENIR UN REFERENT INTERNACIONAL EL CERTAMEN LLEIDATÀ TANCA AVUI LES PORTES AMB LA PREVISIÓ D’ASSOLIR ELS 8.000 VISITANTS I AMB MÉS DEL 85% DELS EXPOSITORS DISPOSATS A TORNAR Aproximadament uns 8.000 visitants, segons les previsions de Fira de Lleida, poden passar pel Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya de Lleida (STM), certamen que tanca les portes avui diumenge. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha explicat també que unes 900 persones han participat en les activitats esportives paral·leles al saló celebrades aquest cap de setmana (cursa, caminada i pedalada populars) i que les jornades tècniques han aplegat uns 400 participants. Ros ha qualificat d’“èxit” l’STM, i ha indicat que els resultats de les enquestes electròniques fetes als visitants han estat positius. En aquest sentit, un 91% ha manifestat que ha trobat tot o alguna cosa del que estava buscant (un 44% ho ha trobat tot i un 47%, una bona part del que buscava) i més del 90% dels visitants han dit que tornaran a visitar la fira. Quant a l’origen geogràfic, un 70% procedia de la ciutat i la plana de Lleida, un 17% del Pirineu, un 12% de Barcelona i un 1% d’altres indrets.

Segons el paer en cap, el Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya, manifestació firal destinada a mostrar l’oferta de turisme i esports de muntanya de Lleida i d’altres indrets de l’Estat i de la resta del món, mostra clarament l’estreta vinculació històrica, geogràfica i social de la ciutat de Lleida amb el Pirineu lleidatà. Oriol Oró, director general Fira de Lleida, ha afirmat que l’STM “ha començat a caminar amb bon peu, tant pel que fa a la resposta de visitants com a la d’expositors”, i que l’objectiu és que el saló vagi creixent progressivament i que en tres o quatre anys esdevingui un certamen de referència internacional. Oró ha valorat especialment la diversitat de l’oferta present a la fira, el nivell de les activitats tècniques que s’hi han desenvolupat i l’èxit de les activitats esportives paral·leles. Quant a la delegació russa que ha visitat la fira, ha destacat “l’interès que ha mostrat i els contactes que ha fet amb empreses d’esports d’aventura, un àmbit potser no prioritari, però amb molt potencial com a activitat complementària entre els turistes russos”. Juan A. Serrano, coordinador de la Fira i president de la Federació

d’Hostaleria, ha destacat la satisfacció general dels expositors, “la major part dels quals s’ha endut una grata sorpresa tenint en compte que aquesta era la primera edició”. Segons Serrano, més del 85% de les empreses expositores preveuen repetir l’any vinent, “i molts amb estands més grans”. El coordinador de la fira ha afegit que abans d’acabar aquesta edició “ja hi ha empreses de fora que estan demanant informació per venir l’any vinent” i ha reiterat que l’organització considera que les dates escollides per al saló són bones, ja que van entre el final de la temporada de neu i l’inici de les activitats “outdoor” a la primavera. Serrano creu que en pocs anys l’STM pot entrar a formar part de les grans cites firals internacionals del sector. La primera edició del Saló de l’Esport i Turisme de Muntanya (STM) té lloc al Pavelló 3 de Fira de Lleida amb la presència de 60 expositors directes que representen un centenar d’empreses. El saló acull una vintena d’activitats paral·leles, entre jornades tècniques, conferències, demostracions, presentacions i competicions esportives.

Diumenge, 16 de febrer de 2014

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Palermo Restaurant Palermo, combinació de cuina tradicional i cuina moderna. Apostant per

matèries primes de primera qualitat i sensibilitzant-nos amb els productes de proximitat. Especialistes en carns, peixos i arrossos. I com no, els caragols de Lleida. Espai còmode i tranquil per disfrutar dels àpats sense pressa, i també disposem d’espais per dinars i sopars de grups. Ens avala una llarga trajectòria de més de 25 anys Oberts de dimecres a diumenges als migdies, i de dijous a dissabtes, migdies i nits. I la resta de dies sota reserva prèvia.

A Gran Palermo Events t’ajudem que la teva boda i celebracions siguin moments especials i per recordar. Ens avala una llarga trajectòria de més de 25 anys organitzant tot tipus d’actes. Ens agrada apostar per una cuina i posada en escena innovadores. Imagina i ho farem realitat.

Contacta amb nosaltes trucant al 973 263 961 o al 649 206 363 També ens pots trobar al Restaurant Palermo, a l’avinguda de l’Exèrcit, 48

www.restaurantpalermo.es info@restaurantpalermo.es

BANQUETS & CATERINGS

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

CASTELLS

ÀPATS MEDIEVALS AL CASTELL DE MONTCLAR El majestuós castell de Montclar, declarat monument historicoartístic de caràcter nacional, obre les portes al públic per oferir la possibilitat de gaudir d’una jornada medieval i posa a disposició les sales del castell per a dinars o sopars, menú medieval, vestuari i possibilitat d’espectacle per a tots els assistents que reviuran l’època medieval. L’activitat inclou: - Visita guiada per les dependències del castell de Montclar - Dinar medieval en una de les sales del castell, decorada segons l’època - Vestuari per a tots els assistents i ambientació i espectacle medieval durant la jornada El castell de Montclar ofereix la possibilitat de celebrar-hi noces, banquets, celebracions i visites guiades. Els horaris de les visites guiades per a particulars (sense reserva prèvia) són: Diumenges: 11, 12 i 13 h. Visites guiades per a grups, tots el dies de la setmana, prèvia reserva. Proper banquet: 9 DE MARÇ.

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

Des de 43,70 €/persona

VISITES TEATRALITZADES AL CASTELL DE MONTSONÍS Viatja en el temps... Visites teatralitzades nocturnes, on diferents personatges vestits com al segle XII expliquen les variades facetes de la vida al castell, tot combinant la visita amb l’ús de torxes i altres sistemes d’il·luminació i a través d’un fil conductor al voltant dels dies revolts que es vivien en aquestes terres de frontera en temps de la Reconquesta, amb les lluites entre àrabs i cristians. Els visitants no són sols espectadors, sinó que des de l’inici de la visita teatralitzada ja s’hi senten implicats i hi participen. Horaris de visita guiada per a particulars (no teatralitzada): De dilluns a divendres: 12 i 18 h Dissabtes: 12, 17, 18 i 19 h Diumenges: 11, 12, 13 i 18 h

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

Des de 9,50 €/persona

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350. Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència. Horari visites: diumenges, 12.30 h Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

CASTELLS

CASTELL-PALAU D’ARBECA

El castell-palau comptava amb una estructura de planta quadrada envoltat d’un gran fossat com a element de defensa i presidit per la torre de l’Homenatge, a la part de ponent, i franquejat per quatre torres més, la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta de la qual desconeixem el nom. Tenia dues galeries construïdes entre la torre dels Vents i la de les Dames enganxades al castell, l’una sobre l’altra. Dins el castell també s’hi trobava l’església de Sant Jaume, que dóna nom al patró de la vila i a la seva església actual, dedicada al mateix sant. Per destacar la riquesa del castell-palau, s’han trobat diferents inventaris relatius a les armes emmagatzemades a la torre del Porgador i dels articles decoratius de gran qualitat que en vestien les parets i les estances, elaborades amb sedes, or i altres materials de gran noblesa. Visites guiades: els diumenges a les 12 hores. Altres dies, amb reserva prèvia al telèfon, els dimecres de 12 a 14 hores, els dijous, divendres, dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores.

Oficina de Turisme d’Arbeca Lleida, 32 · 25140 Arbeca - Tel. 973 160 000 turismearbeca206@arbequina.coop // www.arbeca.cat

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia. Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell. S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE LES PALLARGUES El castell de les Pallargues és una barreja d’arquitectura del segle XI al XVI. Cal destacar l’impressionant arc gòtic de la façana. Entrar al castell ens transportarà a la vida quotidiana dels seus habitants. L’entrada, la cuina, el celler, la sala, la capella, la presó, etc. estan ambientades perquè el visitant gaudeixi d’una visita inoblidable. La vida dels nobles, els criats, els vassalls i els presoners va forjar la història encara viva del castell de les Pallargues. Horaris de visita sense reserva, els diumenges i festius, 11, 12 i 13 h Cada dia, mínim 4 pax amb reserva prèvia

Castell de les Pallargues C. Prat de la Riba, 5· 25212 – Les Pallargues (la Segarra) // Tel. 973 520 041 info@castelldepallargues.com www.castelldepallargues.com

EL CASTELL DE BALAGUER El castell va ser construït l’any 897-898, quan Lubb b. Muhammad va derrotar Guifré el Pilós. Durant el segle XI, el castell passa de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en un palau andalusí, residència senyorial. L’any 1105, amb la conquesta d’Ermengol VI, el castell entra en fase cristiana. Amb la conquesta de Balaguer (1105) per part de les tropes d’Ermengol VI, el castell entra en la fase cristiana i passa a ser residència temporal dels successius comtes d’Urgell fins a l’any 1314. Malauradament, un afer polític, el Compromís de Casp, va ser el responsable de la desaparició del castell (setge del 1413) a mans de les tropes de Ferran d’Antequera, i també de la fi del Comtat d’Urgell amb l’últim comte, Jaume II el Dissortat. Horaris de visita: dissabtes, diumenges i festius, d’11 a 14 h. TANCAT: 25 de desembre, 1 de gener i Dilluns de Pasqua. Actualment roman tancat per excavacions. ENTRADA GRATUÏTA.

Castell de Balaguer Telèfon Oficina de Turisme: 973 445 194 www.balaguer.cat/turisme/ // turisme@balaguer.cat

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

LLEIDA S’APUNTA AL FENOMEN

Amb Baba Room hi ha vida

després del treball!

Una tendència que enforteix les relacions entre colegues de professió o serveix per a què empresaris i clients es coneguin d’una manera distesa, lluny dels típics menjars de negocis i els freds despatxos. Acostumes anar de canyes al finalitzar la teva jornada? O prefereixes prendre’t un bon vi? Davant d’aquestes consolidades i tradicionals costums, a poc a poc s’està imposant un nou format batejat com “afterwork” (textualment, “després de la feina”). Aquestes són les seves característiques: espais informals i moderns; que a vegades corresponen a cocteleries o racons dins de restaurants o multiespais; funcionen en una franja horaria de tarda, sobretot, a partir de les 18:00 o 19:00 hores; l’oferta sols combinar cocteleria i picoteig; tot i que a vegades, també hi ha locals que auguren llargues vetllades acompanyades d’un combinat (sovint, de marques prèmium) i alguna cosa de menjar. A Espanya ja són 10.625.000 persones què, al menys un cop a l’any, dediquen un moment a socialitzar-se amb els seus companys després de la jornada laboral. La xifra no és petita,

ja que suposa més de la meitat de la població ocupada del nostre país (18.151.700 treballadors , segons l’Enquesta de la Població Activa). Aquesta tendència anglosaxona o similar a l’apperitivo italià és una nova manera de socialitzar-se en un moment de relax per a oblidar els problemes i per a gaudir del temps lliure.

Malgrat la crisi o gràcies a ella, molt espanyols busquen cada vegada més un moment de relax per a oblidar els problemes i gaudir del temps lliure.

AFTERWORK BABA ROOM A partir de les 18:00h, Baba Room obre les seves portes per a rebre als treballadors de lleida de la manera més distesa i chic, dins d’una ambient “casual” i modern. El públic que vingui a conèixer els nous vespres de Baba Room gaudiran d’una nova forma de picoteig amb tapes gurmet que satisfaran els paladars de molts. Les patates braves es transformen en Bababraves, els croquetons de pollastre es fargeixen de curri, els bikinis de sempre s’elaboren amb pernil ibèric juntament amb formatge manxec i tòfona, els ous ferrats s’acompanyen de gules amb sobrassada i ceba caramel.litzada, les tapetes de temporada del xef et sorprendran, entre altres deliciosos montaditos. En definitiva, cuina i tapes elaborades amb productes de proximitat, de temporada i de qualitat. Tot gràcies a les tècniques avantguardistes i de tradició que usen els gran xefs de Baba Room.

Cambra, amb la nova “lleiLaestarà encara més a prop de les empreses lleidatanes ENTREVISTA JOAN SIMÓ JOAN SIMÓ PRESIDEIX LA CAMBRA DE COMERÇ I INDÚSTRIA DE LLEIDA DES DE FA MÉS DE VINT ANYS. I DES DE 2012 OSTENTA, A MÉS, LA VICEPRESIDÈNCIA DE L’ASSEMBLEA IBEROAMERICANA DE CAMBRES DE COMERÇ (AICO).

Ara és un moment de canvi per a les cambres de comerç catalanes. Encara tocades per la derogació el 2011 de les aportacions econòmiques obligatòries per part de les empreses, ara esperen l’aprovació en breu al Congrés de la nova norma estatal sobre cambres. El text del govern espanyol crea la Cambra de Comerç d’Espanya com a òrgan superior i també confereix noves funcions a aquestes institucions territorials. Simó admet certs temors, però alhora subratlla avenços. Quines són les principals novetats de la nova Llei de Cambres? Pel que fa al finançament, la nova llei sembla que deixa una porta oberta. Però en general quedarà gairebé com després de la derogació de les quotes obligatòries, és a dir, n’hi haurà de voluntàries per part d’aquelles empreses que vulguin ser al costat de les cambres o vulguin formar part dels seus òrgans de govern amb un percentatge dels membres del ple. En segon lloc, la creació de la Cambra de Comerç d’Espanya com a evolució del Consell Superior de Cambres fa témer que sigui la única interlocutora amb l’administració de l’Estat i, per tant, qui tindrà capacitat de negociar programes de promoció econòmica, qui rebi compensacions econòmiques que després es distribuiran a les cambres, etc. Sóc de l’opinió que aquest òrgan hauria d’estar presidit per un president d’una cambra i tot indica que no serà així. Finalment, destacaria el fet que la nova llei posa en relleu la importància de les cambres a escala mundial, atès que n’hi ha a tot el món i són, precisament, l’organisme que permet entrar a qualsevol mercat. I de fet, i en clau de Cambra de

CAMBRA DE COMERÇ

Comerç de Lleida, tenir la vicepresidència d’AICO ha permès afavorir molt els contactes comercials amb altres cambres i ens. La nova llei suposarà, en definitiva, un augment del suport de les cambres a la internacionalització i a la millora de la competitivitat de les petites i mitjanes empreses lleidatanes. Quina és la situació econòmica i empresarial a Lleida? L’agroalimentació continua essent el motor de l’economia de les comarques de Lleida, mentre que la construcció encara arrossega les conseqüències de la crisi i el comerç està força afeblit a hores d’ara. Precisament, segons les nostres dades, el comerç és el sector que més està patint les conseqüències de la profunda recessió, tot i que el govern central insisteixi a dir el contrari. Les dades de la balança comercial revelen que les empreses de Lleida compensen la caiguda dels intercanvis interns amb les exportacions, que el 2013 van registrar un nou màxim històric. Malauradament, la manca d’accés al crèdit segueix sense insuflar oxigen al petit empresari, que ja es troba al límit de la seva capacitat de resistència.

Indústries IndústriesAgroalimentàries Agroalimentàries Indústries IndústriesAgropecuàries Agropecuàries Sector Sector del del Metall Metall Sector Sector de de la la Construcció Construcció Sector Sector Serveis Serveis Comerç Comerç Etc. Altres sectors

Roda de premsa Balaça Comercial

LES EXPORTACIONS DE LES EMPRESES LLEIDATA

ARRIBEN ALS 1.726 MILIONS D’EUROS EL 2013 LES VENDES INTERNACIONALS DE LLEIDA AUGMENTEN MÉS QUE A LA RESTA DE DEMARCACIONS CATALANES I SUPEREN LA MITJANA DE CATALUNYA I D’ESPANYA Les relacions amb països extracomunitaris s’incrementen alhora que també ho fa el nombre d’empreses lleidatanes exportadores regulars. Així, s’exporta més i a més destinacions. Els resultats de la balança comercial de la demarcació de Lleida de l’exercici 2013 posen en relleu que aquesta continua amb la seva tendència ascendent i torna a batre el seu màxim històric, amb el total d’intercanvis comercials internacionals (exportacions i importacions) als 2.554,66 milions d’euros, amb un augment de 161,56 milions d’euros respecte a l’any precedent, que suposa un creixement del 6,75%. Les dades han estat presentades avui pel president de la Cambra de Comerç de Lleida, Sr. Joan H. Simó, que ha estat acompanyat del secretari general de la Cambra de Comerç de Lleida, Sr. Josep Ramon París, i del responsable de l’Àrea d’Internacional de Cambra, Sr. Jordi Quejido. Simó ha subratllat que l’any 2013 l’activitat internacional de les empreses de Lleida ha seguit la tendència ascendent que ja es va registrar els anys 2010, 2011 i 44

CAMBRA DE COMERÇ

2012, i posa de manifest un cop més la importància que té la internacionalització per a les empreses de Lleida en un moment en què el consum intern segueix estancat. Les exportacions continuen essent el motor de la balança comercial, que ha assolit el nivell més alt de tota la història. En aquest sentit, s’ha arribat als 1.726,48 milions d’euros, xifra que suposa un augment del 6,65% respecte al 2012. És important destacar que Lleida ha estat la demarcació catalana on, de llarg, han augmentat més les exportacions. El comportament de les exportacions ha estat molt positiu i s’ha assolit un nou rècord històric, segons ha precisat Simó, i s’ha arribat a un índex de crei6,65% MÉS xement força elevat, tot i el context internacional negatiu que des de ja fa alguns exercicis es caracteritza per una marcada crisi financera global, unes condicions de crèdit molt dures per part de les entitats financeres i la persistència d’un euro molt apreciat respecte al dòlar EUA. Les importacions també augmenten, en concret, en un 6,96% respecte a l’exercici anterior, i s’ha arribat als 828,18 milions d’euros (+53,86 que el 2012).

TANES

3, UN

Pel que fa al comportament de les balances comercials de Catalunya i Espanya, cal dir que les exportacions catalanes han disminuït un 0,67% respecte a l’any 2012, mentre que les espanyoles han augmentat un 3,66%, bastant menys que les exportacions lleidatanes. Fruit d’aquesta tendència, la balança comercial de Lleida de l’any 2013 presenta un superàvit comercial previst de 898,30 milions d’euros amb una ràtio de cobertura del 211%. Així mateix, cal recordar que les balances comercials de Catalunya i Espanya són deficitàries. Atès aquest superàvit comercial, la ràtio de cobertura d’exportacions/importacions se situa en les xifres anteriors, en què les exportacions són 211 punts més elevades que les importacions, dades que representen la ràtio de cobertura més elevada de tota la història i que per primera vegada les exportacions ja doblin les importacions. Lleida, 27 de gener de 2014

CAMBRA DE COMERÇ

PROGRAMA DE FORMACIÓ

sp.activa 2014

La formació representa un valor estratègic bàsic en l’estructura de l’empresa, ja que contribueix directament a la integració de l’activitat preventiva en l’organització, promou la cultura preventiva i garanteix l’assumpció de coneixements, procediments i actituds sobre les condicions de seguretat. Per desenvolupar una acció formativa completa, continuada i adaptada a les necessitats de la seva empresa, sp.activa li ofereix diferents programes formatius: FORMACIÓ D’EQUIPS AUTOMOTORS (TEÒRICA I PRÀCTICA) •Plataformes elevadores de manipulació de persones •Carretons elevadors •Tractors agrícoles •Pont grua PROMOCIÓ DE LA SALUT •Abordatge integral del tabaquisme •Com evitar els trastorns de la veu SECTOR DE LA CONSTRUCCIÓ I METALL Convenis •Formació Específica per sectors 20 hores (Segon Cicle) •Formació Específica per sectors 6 hores ( Segon Cicle - Ampliació altres oficis) •Formació personal directiu per a la integració de la prevenció (REA) •Nivell Bàsic en PRL semipresencial 60 hores (20h presencials) Cursos pràctics •Treballs en alçada i treballs verticals •Espais confinats FORMACIÓ D’EQUIPS D’EMERGÈNCIA •Plans d’Autoprotecció •Plans d’Emergència Interior FACTORS I RISCOS PSICOSOCIALS MÉS INFORMACIÓ I INSCRIPCIONS A: www.spactiva.es o bé contactant directament amb el nostre departament de formació a Lleida: administraciolleida@spactiva.es Tel. 973 270 518

CAMBRA DE COMERÇ