LLEIDA HOSTALERIA & CO 16

MAIG 2014

Núm. 16

HOSTALERIA & CO EMPRESA, OCI i TURISME

Artur Peguera Coses que em fan feliç

Un projecte local amb recorregut internacional

“Perseguits i salvats”

15a Festa de les Trementinaires Festes populars/Fires

On anar

Isona i Conca Dellà

Foment Torisme Val d’Aran. Fotografo: Rafael Lopez.

Diputació de Lleida

La Cambra ajuda a traspassar negocis

LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Artur Peguera

Ruta per Lleida

Fira

09 Parlem de

L’Aplec 2.0

13

Coses que em fan feliç...

Artur Peguera

14 Banquets & Càterings 16 Diputació

La Diputació i la Generalitat tanquen amb Arkia

l’acord per a vols de Tel-Aviv - Lleida

“Perseguits i salvats”, un projecte local amb recorregut internacional

SUMARI

18 La Noguera

Consell Comarcal del Pallars Jussà

El Pla d’Almatà

Isona i Conca Dellà

20 On anar

22 Pallars Jussà

Històries de la gent del Pallars

24 Segrià

M LL: “El relat pintat. Antoni Viladomat” Ruta Lleida medieval Almacelles: la rambla de la Il.lustració i Carles III

32 Festes populars i fires

Trementinaires, natura i saviesa popular

36 Castells 41 Cambra de Comerç

La Cambra ajuda a traspassar negocis Una vintena de comerços de Lleida es revitalitzen La Cambra prepara una missió comercial inversa amb la Xina

traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com torsitrad@torsitrad.com Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida Fax 973 28 99 70

C/C/Mossèn Reig,11baixos baixos Mossèn Reig, 25008 25008 LLEIDA LLEIDA

Tel. 973

00 80 40

(DEP. PUBLICITAT) PUBLICITAT) (DEP. publicitat@geminiedicions.com publicitat@geminiedicions.com DL 92-2013 DL L 92-2013 Gèmini edicions no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats

EDITORIAL

Hi sortiràs guanyant!

La neu, el petroli de Lleida?

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Coordinació fotogràfica: Defoto Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org Hostaleria i Turisme del Berguedà c/ Rafael Casanova, 6 08600 Berga.

A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

A Lleida tenim neu. Tenim la major superfície esquiable d’Espanya. El turisme d’esquí està demostrat que és dels més profitosos per al territori, té una despesa per turista elevada, un índex de repetició alt, crea adicció, és una afició que es pot fer amb família, amb amics, a l’entorn de l’empresa, té glamur...

Aquest fet ha situat Lleida durant anys com una destinació líder d’interior a l’Estat espanyol, amb la combinació de temporada d’estiu i d’hivern.

Amb tot, dins del mercat mundial, neu, el Pirineu, i encara menys Lleida, pràcticament no existeixen.

Les infraestructures d’esquí a Lleida, exceptuant Baqueira, són en mans de Ferrocarrils de la Generalitat i Boí, que està en una situació financera que frega el límit i que la impossibilita a competir en condicions.

Què han fet els nostres competidors més directes i què hem fet nosaltres?

Aquí s’ha fet palesa la manca d’estratègia per part d’un sector cabdal per al Pirineu. S’hi ha anat posant pegats. Amb el teló de fons del canvi climàtic, que tot i que sembla que aquí no afecti o que afecti nevant més, el cert és que tenim una regressió molt important en aquests anys a les glaceres del Pirineu, i que tard o d’hora acabarà afectant de ple aquesta activitat. Però què estem fent per preveure aquesta situació? Si no podem preveure la instal·lació d’uns paraallaus abans de finalitzar la temporada, com podem pensar que algú pensi en quina afectació pot tenir el canvi climàtic i què podem fer per preparar-nos?

Què fem a l’estiu amb les estacions d’esquí ? Què fan en altres zones del món, com Àustria, Alemanya, el Canadà o els EUA? Al final de temporada ens trobem que la carretera de Portainé està tallada, i aquesta Setmana Santa no s’ha pogut accedir a pistes. On rau l’error? Al meu entendre, el principal problema és que no tenim estratègia, no sabem si hem d’apostar decididament o no per la neu, no sabem quin model hem de seguir, ni tan sols tenim clar com, ni amb qui. Aquest és el principal problema i el principal error. No disposem d’estratègia per a un sector estratègic per al nostre territori.

I aquesta situació es repeteix en altres camps del turisme.

Tot va per inèrcia. En l’àmbit d’empreses individuals, tenim grans campions, però com a destinació global, i hem de tenir en compte l’estiu, quan perdem posicions.

Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida

PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

ambient control

L a s o l u c i ó p ro f e s s i o n a l Desinsectació Desratització Desinfecció

Tractament d'aigua Control de legionel·la

C/ Tarragona, 29 · 25005 Lleida Tel. 973 24 55 71 · Mòbil 610 43 08 17 E-mail: acplagues@lleida.com

8

HOSTALERIA & CO

Pda. Llívia - C/. Gran, 39 - Tel. 973 23 86 68 Fax 973 23 89 43 - 25195 LLEIDA info@codina-catering.com www.codina-catering.com

Parlem de... ...l’Aplec 2.0 Avellanencs, bovers, plans, d’ànec, de bruixa, de boca molla, de foradet, jueus… Som a les portes de la festa per excel·lència dels lleidatans i les lleidatanes: l’Aplec del Caragol, pronúncia, aquesta de caragol, pròpia de la Conca del Segre (Garrigues, Segrià, Noguera), en comptes de cargol, més estesa a la resta del territori.

Què n’hem de dir, dels caragols, que és la menja més preuada de la gent de les terres de Ponent? Això és un fet indiscutible. Ara bé, no oblidem tampoc el caragol de mar: que pot ser de tap, de plata, lluent, punxós; encara que aquest, per raons òbvies, no s’estila gaire per Ponent… Sigui com sigui, del caragol podem treure’n molt de suc. Vegem-ho.

De caragol, n’és l’escala; també és l’instrument de ferro o de fusta del mateix nom o bé una de les tres cavitats internes de l’orella. Ah!, i els rissos o rínxols també són caragols. Compte, però, amb el famós tornillo castellà: en català l’hem d’anomenar caragol.

Si anem més avall, cap al País Valencià, sentirem el terme caragol com la closca o corfa de mol·lusc que serveix de trompa per convocar gent, és a dir, el que feien servir els antics pregoners que voltaven pels pobles. Uns versos de Llorente així ho il·lustren: “...per l’horta, donant lo crit de guerra, retrona el caragol”.

Sabíeu que -també per als valencians- els caragols són diners? Així, podem sentir amb normalitat l’expressió

“tenir caragols”. I, en la cultura popular, se us acut una cançó més famosa i més cantada per la quitxalla que el “Caragol treu banya”?

Tornem, però, a l’Aplec, o, més ben dit, a l’Aplec 2.0.

Ara com ara, sabem que no gaudirem de la festa si no fem un postureig, que, segons el Termcat, és l’actitud de mostrar un comportament o uns gustos determinats, generalment, a les xarxes socials, amb la intenció de fer-se veure. És clar que segurament per quedar amb la colla haurem creat un grup de whatsap per tenir-ho tot ben controlat. (Ep!, en contextos informals, sí, podem escriure whatsap, però no oblidem que és una marca registrada, per tant, en segons quins textos haurem de referir-nos-hi amb el terme Whatsapp.)

Culminarem la festa, després de llepar-nos els dits, és clar, amb una autofoto (mot proposat pel Termcat en comptes del terme anglès selfie) per penjar-la després al Facebook, al Twitter, a l’Instagram, etc. Hi afegirem alguna etiqueta (terme proposat en comptes del hashtag anglès), com ara #aplecdelcaragol o #lleida i llestos. Així, doncs, preparem-nos per viure l’Aplec més interactiu, però sempre tenint en compte la citació següent: “Estudis recents demostren que es pot anar a un lloc i tornar-ne sense necessitat de publicar-ho.”

(Anònim)

HOSTALERIA & CO

9

PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

ANUNCIA

AQUÍ EL TEU NEGOCI

973 00 80 40

10

HOSTALERIA & CO

Mollerussa veu néixer la iniciativa

“VI PER VIDA”

per recaptar fons per a la investigació de la metàstasi

Jordi Bort, Xavi Ayala, Marc Solsona i Elena Sancho.

L’Ajuntament de Mollerussa va acollir la presentació de la iniciativa solidària “Vi per vida”, promoguda pel sommelier mollerussenc Xavi Ayala amb l’objectiu de contribuir a la investigació de la metàstasi. La primera acció que impulsa aquesta associació és el I Tast Solidari, que tindrà lloc el proper 31 de maig, coincidint amb el Dia Mundial Sense Tabac, al pavelló poliesportiu Onze de Setembre, amb l’objectiu de recaptar fons per a aquesta causa segons ha explicat Ayala, que ha indicat que la intenció és fer un tast cada any, l’últim cap de setmana de maig, a la capital del Pla d’Urgell i un altre a la tardor d’itinerant per altres DO catalanes. Els diners que es recaptin es destinaran a l’Institut de Recerca Biomèdica

(IRB) de Barcelona, on es desenvolupen projectes avalats per Joan Massagué, capdavanter mundial en l’estudi de la metàstasi, i cofundador de l’IRB amb Joan Guinovart, director del centre, segons ha indicat el promotor, que ha dit que “aquesta iniciativa sorgeix de la passió per la meva feina i la desgràcia familiar de la mort del meu pare a causa d’una metàstasi”.

El Tast Solidari, en què s’espera comptar amb la participació de 500 persones, consistirà en un tast conduït pel mateix Ayala a través de set vins, un per cadascuna de les set subzones de la DO Costers del Segre.

La reserva per assistir al tast, per al qual s’haurà de fer una dona-

ció de 5 euros, cal fer-la a través del blog “Vi per Vida” (http:// vipervida.blogspot.com.es/) i el donatiu es recollirà el mateix dia del tast. Totes aquelles persones que sense poder assistir al tast vulguin col·laborar en la campanya podran fer les seves donacions al mateix blog del “Vi per Vida”, i entraran en un sorteig de tres lots dels vins DO Costers del Segre que es tastaran el dia 31, segons ha afegit Ayala, que ha agraït la col·laboració de la il·lustradora Pilarín Bayés, autora del logotip de “Vi per Vida”.

Ayala també ha explicat que “un 95% dels consumidors de vi no són experts i aquest és un tast inspirat en aquest 95%”, motiu pel qual serà “un tast dinàmic amb sorpreses en els vins i amb formats nous”.

HOSTALERIA & CO

11

Artur Peguera Coses que em fan feliç Als 18 anys entra en el món del periodisme com a col·laborador del diari “La Mañana”. El que va començar com un entreteniment es converteix en una passió a “Segre”. El següent el porta a Ràdio Lleida, que li obre la finestra a programes d’abast estatal —“Hora25”, “Carrusel deportivo”, “Hoy por hoy”, “La ventana”...—, i grans esdeveniments esportius com els Jocs Olímpics, la Vuelta a Espanya, el Tour de França o la Copa Davis, entre d’altres. I de la ràdio, a la televisió. Després d’un primer contacte amb el mitjà a Televisió Fragatina, el 1993, coincidint amb l’ascens del Lleida a Primera Divisió —que va viure com a corresponsal del diari “Sport”—, “fitxa” per TV3 com a responsable de la informació esportiva a les comarques de Lleida. Set anys després s’incorpora al Departament d’Esports a Sant Joan Despí, on va dirigir i presentar l’Esport33, abans de fer-se càrrec de la informació esportiva dels “Telenotícies” —cap de setmana, migdia i actualment al “Telenotícies vespre”.

Al marge de la feina, la seva passió són les curses populars —ha fet una quinzena de maratons i una prova de 100 quilòmetres—, però l’esdeveniment esportiu que més espera cada setmana és el partit de voleibol que juga la seva filla.

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana...

Un esmorzar: suc de mango, cafè amb llet i pastes de cereals.

Un plat: espaguetis amb cloïsses i filet de vedella dels Pirineus a la brasa.

Un vi: com a blanc, Llabustes Riesling, del Celler Vilacorona, a Vilamitjana (Pallars Jussà), i com a negre, Excuses, també de les terres de Lleida.

Una copa: no n’he assaborit cap tant com una cervesa gelada just després d’acabar una marató.

Un llibre? Una sèrie?: Sóc més de llibres que de sèries. L’últim que he llegit és “Domingo Catalán, de 0 a 100”. Dels anteriors, recomanaria “El Chino”, de Henning Mankell, i “Tor. Tretze cases i tres morts”, de Carles Porta.

Un museu: vaig gaudir molt al Louvre i a la National Gallery, però cap m’il·lumina els ulls tant com el Dalí de Figueres.

Una escapada: al Pont de Suert i, d’allà a qualsevol dels mil racons que l’envolten.

Un paisatge: el que es pot veure des de l’ermita de la Mola, amb vistes al pantà d’Escales, la Faiada, la Vall de Boí...

Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: viatjar a l’Alta Ribagorça, aparcar el cotxe a l’hotel, deixar el mòbil a l’habitació... i descobrir el paradís.

HOSTALERIA & CO

13

Els nostres jardins amb encant ofereixen la possibilitat de celebrar cerimònies civils en un espai plàcid i envoltat de tranquil·litat.

A cinc minuts de Lleida i prop de l’ermita de Butsènit es troba el restaurant Cal Nenet, on des de fa més de 40 anys preparem amb molta delicadesa els plats tradicionals de la cuina lleidatana innovant-los al gust d’avui i adaptant-los per als banquets i les celebracions.

Els nostres jardins amb encant ofereixen la possibilitat de celebrar cerimònies civils en un espai plàcid i envoltat de tranquil·litat. També disposem d’una zona per a l’aperitiu de benvinguda abans de començar l’àpat.

La nostra carpa amb capacitat de fins a 160 comensals permet donar un toc de distinció i elegància a la cerimònia, on gastronomia i natura es fusionen per convidar els comensals a gaudir i a relaxar-se.

Finalment, la nostra pista de ball i la zona de copes donaran un punt final exclusiu a la vostra celebració i faran del dia del vostre enllaç un esdeveniment màgic i inoblidable.

Tel. 973 260 016 · Partida de Butsènit, 38 · 25194 Lleida

www.calnenet.cat

BANQUETS & CÀTERINGS

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

15

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

LA DIPUTACIÓ I LA GENERALITAT

TANQUEN AMB ARKIA L’ ACORD PER ALS

VOLS DE TEL-AVIV - LLEIDA El sector turisme és un dels puntals de l’economia lleidatana i té una gran importància per al futur desenvolupament del territori.

Representa prop del 14% del nostre PIB i és un motor econòmic que dóna feina i sortida professional a molts dels nostres joves.

La balança comercial de les terres de Lleida marca una tendència clarament a l’alça des de fa quatre anys. Som una àrea netament exportadora, i les dades del 2013 corroboren, altra vegada, una indissimulada tendència exportadora a l’alça, i, molt important, cap a països tercers.

Catalunya –i sobretot la seva capital– està considerada una destinació preferent per al turisme israelià. L’entrada de turistes israelians a tot el país se situa en els 300.000 anuals. A més, el Pirineu de Lleida, en general, i el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, en particular, s’estan mostrant cada cop més com una destinació de primer ordre, per al turisme de paisatge La nostra gastronomia, i cultura, com ho és el que prové d’aquest estat. a base de productes de Per això, la Diputació de quilòmetre zero i de la Lleida continua les accions màxima qualitat, és també un promocionals per mostrar dels actius turístics de les l’oferta turística del Pirineu i les Terres de Lleida nostres terres i un pol al mercat d’Israel, des d’on d’atracció per a nous mercats a partir del pròxim mes de juny l’aerolínia israeliana emergents, com el d’Israel.

Arkia posarà en marxa els vols xàrter amb l’Aeroport

“

16

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

de Lleida-Alguaire, juntament amb una oferta de packs turístics vinculats a les comarques lleidatanes per a estades de 7 o 15 dies.

La Diputació de Lleida, per mitjà del Patronat de Turisme, va donar a conèixer l’última setmana d’abril l’oferta turística lleidatana davant d’una seixantena d’operadors turístics israelians, els quals van participar en el workshop, organitzat per l’Agència Catalana de Turisme, que va tenir lloc a Tel-Aviv.

Durant la presentació de l’oferta del conjunt de Catalunya al mercat israelià es va projectar l’audiovisual “Perseguits i salvats”, que forma part del projecte que impulsa la Diputació de Lleida sobre els itineraris d’evasió dels jueus pel Pirineu de Lleida durant la Segona Guerra Mundial. La presentació d’aquest projecte es va fer coincidint amb la commemoració a Israel del Yom Hasboah, o Dia de l’Holocaust.

“PERSEGUITS I SALVATS” UN PROJECTE LOCAL AMB RECORREGUT INTERNACIONAL El president de la Diputació amb l’ambaixador d’Israel a Espanya durant la visita a Tavascan.

El projecte “Perseguits i salvats”, que es va presentar la tardor del 2013, ha estat un dels factors determinants perquè l’aerolínia israeliana Arkia iniciï els vols comercials entre la capital d’Israel, Tel-aviv, i l’aeroport Lleida-Alguaire. En aquest sentit, el projecte “Perseguits i salvats” ens

aboca a expectatives internacionals excepcionals i obre nous horitzons per a l’economia lleidatana. La proposta cultural i turística “Perseguits i salvats” és un projecte de territori que –després de la seva presentació a la Fira de Turisme de Tel-Aviv– ha esdevingut d’interès internacional i ha estat un factor determinant perquè l’operadora turística Arkia apostés per les terres de Lleida com a destinació turística, amb vols directes entre Tel-Aviv i l’aeroport Lleida-Alguaire, durant els períodes vacacionals estiu-hivern 2014.

Aquest acord turístic a què hem arribat és el primer pas d’una estratègia general, de promoció conjunta i transversal de les terres de Lleida i els seus sectors productius. Per al mercat israelià, Lleida és exportadora de fruita, productes d’origen animal i vegetal, maquinària agrícola, tecnologia, productes químics i matèries plàstiques; així com també, paper i cartó, entre d’altres.

Per tant, més enllà del sector turisme, aquesta estratè-

gia de visualització internacional i d’obertura del territori a un mercat com l’israelià pot ser útil i beneficiosa per tal d’obtenir una més gran rendibilitat econòmica dels sectors més importants de la nostra economia, enfortir les relacions comercials i empresarials ja existents i afavorir-ne de noves.

La voluntat de la Diputació – compartida pel sector empresarial, el territori i la Generalitat de Catalunya– se centra en aconseguir una més gran promoció turística de les terres de Lleida, que atragui i fidelitzi mercats emissors com el d’Israel, i en captar l’interès internacional pel sector agroalimentari i de la restauració, un aparador dels productes de qualitat, artesanals i únics que tenim a les terres de Lleida.

w w w. d i p utaciolleida.cat Telèfons de contacte: 973 70 41 25 premsa@diputaciolleida.cat

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

17

LA NOGUERA

EL PLA D’ALMATÀ És el jaciment d’època andalusina més gran que es conserva a Catalunya i un dels principals de l’antiga Al-Andalus.

Balaguer conserva un dels tresors més importants de l’època andalusina, el jaciment del Pla d’Almatà, una important ciutat àrab d’unes 27 hectàrees, de les quals, fins ara, només se n’han excavat dues.

Aquestes, però, estan perfectament documentades i es poden visitar cada cap de setmana i festius d’11 a 14 hores. De l’1 de juliol al 15 de setembre està obert cada dia entre les onze del matí i les vuit del vespre, excepte els dilluns, que tanca.

La ciutat islàmica del Pla d’Almatà data del segle VIII. Inicialment concebuda com un campament militar, es va acabar convertint en una madina (ciutat islàmica) plenament consolidada al segle XI. Tot i el poc terreny que s’ha excavat, hi ha constància que la ciutat comptava amb una zona residencial, un alcàsser, una necròpolis i una àrea industrial, a més d’una mesquita ubicada als terrenys que actualment ocupa el santuari del Sant Crist.

Els 700 metres de muralla conservada que l’envolten són una construcció datada a inicis del segle VIII i atribuïda a les tropes àrabs i berbers que, a partir de l’any 711, van conquerir l’antiga Hispània. Es tracta d’una construcció realitzada amb carreus de pedra sorrenca a la base, utilitzats per anivellar el terreny natural, i un pany de muralla superior realitzat amb encofrades de tàpia. A intervals regulars s’alternen 27 torres massisses de tàpia construïdes seguint la mateixa tècnica.

18

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

La menció escrita més antiga data de l’any 863, quan una expedició que anava de Saragossa a Castres traslladant el cos de sant Vicenç es va aturar a passar la nit davant l’“oppidum Balagivum”. A l’interior del recinte fortificat es troben les restes arqueològiques de l’antiga madina Balaguer distribuïdes entorn de carrers que dibuixen una ciutat regular i ordenada, amb zones residencials, zones industrials, zones de culte religiós i cementiris.

A la zona sud-oest del jaciment es pot visitar el Parc Arqueològic Pla d’Almatà, on s’han excavat i museïtzat quatre cases i dos trams de carrers: les cases són de planta baixa, d’entre 130-150 m2, amb habitacions distribuïdes entorn d’un pati central on s’obren diverses sitges d’emmagatzematge. Totes les cases disposaven de llars de foc per escalfar-se i cui-

Ajuntament de Balaguer

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI

973 00 80 40

BALAGUER

HOTEL-BAR-REST.

Pedra Negra

Carretera de la Seu, 108 Ponts (Lleida)

973 460 019 - 973 460 100

CAL XIRRICLÓ

Tradició, innovació, matèria primera de la millor qualitat i un servei molt personal són els condiments bàsics del nostre restaurant perquè el client en surti satisfet. Menjar a Cal Xirricló és, en certa manera, tornar als àpats de l’àvia. www.calxirriclo.com C/ Dr. Fleming 53 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 011

nar, i també de latrines que desaiguaven en pous negres. Entre aquestes, destaquen les guixeries que decoraven el palau àrab que es va construir entre el 1046 i el 1050, i que representen un dels pocs conjunts de l’arquitectura islàmica d’aquesta època a la península Ibèrica comparables amb les restes de l’Alfajarería de Saragossa o l’alcassaba de Màlaga L’any 1991 es van excavar tres forns i un taller de terrisser a la zona nord oest del jaciment que van permetre un acurat estudi de la vaixella i els atuells de ceràmica que s’utilitzaven a la ciutat del segle XI. Posteriorment s’ha identificat dues zones de cementiri on s’han excavat més de vint sepultures que han proporcionat dades antropològiques i patològiques de la població de madina Balaguer.

TASTET DEL RENG

Concepte gastronòmic associat a la cuina tradicional, original, fresca, natural i autèntica, amb essència de l’antic mercat del “reng” de Balaguer.

MENÚ MIGDIA DIARI, 13 € MENÚ MIGDIA FESTIUS, 20 € Nits obert de dijous a diumenge CARTA PREU MITJÀ, DE 15 A 30 € www.tastetdelreng.com C/ Barcelona 58 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 255

Les excavacions arqueològiques han proporcionat una important col·lecció d’objectes de la vida quotidiana que es poden veure i consultar al Museu de la Noguera.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

19

Panoràmica estany de Basturs

Isona i Conca Dellà

Gaudeix d’un ric patrimoni històric i natural Situat a l’extrem oriental de la conca de Tremp, el municipi d’Isona i Conca Dellà (el Pallars Jussà - Pirineus) gaudeix d’un ric patrimoni històric i natural. Fa 65 milions d’anys aquesta zona va ser habitada pels darrers dinosaures, que ens han deixat la seva empremta en nombrosos jaciments, alguns de visitables. La presència romana al municipi, manifestada per vestigis abundants de la ciutat romana d’Aeso (la Isona actual) i la seva àrea d’influència van donar pas, ja a l’època medieval, a una variada mostra d’arquitectura religiosa i militar exemplificada per l’església de Santa Maria de Covet o el Castell de Llorda, ambdós del segle XI. El dramàtic episodi de la Guerra Civil també ha quedat enregistrat a Isona i Conca Dellà amb un conjunt de construccions bèl·liques com búnquers i trinxeres.

MONUMENTS HISTÒRICS EL MUSEU DE LA CONCA DELLÀ. Gestiona el patrimoni històric i natural de la Conca Dellà. S’estructura en tres espais diferents. La planta baixa mostra una presentació de la Conca Dellà, fent èmfasi en els seus elements patrimonials. A la primera planta es poden observar diferents objectes recuperats durant les excavacions arqueològiques dutes a terme a la ciutat romana d’Aeso. Finalment, a la segona planta es mostren restes de diferents tipus de dinosaures que van viure a la Conca fa 65 milions d’anys: www.parc-cretaci.com.

CASTELL DE LLORDÀ. Palau residencial del segle XI que va ser propietat d’Arnau Mir de Tost. Consta de dos recintes: l’inferior, tancat per un mur que va de cingle a cingle, conté l’església i la canònica, així com també el que devia haver estat l’antic poble; el superior constitueix el veritable castell, on trobem separats l’edifici noble, al punt més elevat, i les estances del servei o de la tropa, en un nivell més baix.

ESGLÉSIA DE SANTA MARIA DE COVET. L’església parroquial de Santa Maria (segle XII) és al centre del petit poble de Covet, al sud del municipi d’Isona i Conca Dellà. És un edifici d’una sola nau amb transsepte de la qual surten l’absis i dues absidioles, tots oberts amb finestres de doble esqueixada. La façana principal presenta dues torres amb escales a l’interior que porten a una galeria porxada que dóna sobre la nau. La portada es llegeix de fora cap a dins, i transmet la idea que com més ens atansem al centre més a prop 20

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Santa Maria de Covet.

Foto: Amadalvarez.

som de Déu i de la salvació de l’ànima. És un dels conjunts d’escultura romànica més excepcionals dels que es conserven a Catalunya i va ser declarat monument nacional l’any 1921.

ESPAIS NATURALS ESTANYS DE BASTURS. Juntament amb els de Banyoles i el de Montcortès, representen els estanys d’origen càrstic més importants de Catalunya. A Basturs, el conjunt aqüífer és format per dos estanys circulars, en què un és més del doble de gran que l’altre. L’elevat contingut en calç de les seves aigües condiciona que hi visquin espècies vegetals i animals que no es troben en altres espais aquàtics del nostre país. A causa de la seva singularitat natural, són inclosos dins del Pla d’Espais d’Interès Natural de Catalunya.

JACIMENT PALEONTOLÒGIC DE LA POSA. Aquest jaciment paleontològic és constituït per una enorme super-

ON ANAR

fície corresponent al sostre d’un estrat de gres en què es conserven més de 2.000 depressions arrodonides o ovalades. Atès que des de fa molt temps se sap que tota la zona de la Conca Dellà té una riquesa excepcional en restes de dinosaures, quan es va descobrir el jaciment es va considerar que les depressions conservades a la Posa corresponien a petjades de dinosaures. No obstant això, el jaciment presenta una sèrie de característiques que van fer dubtar els paleontòlegs. Per aquesta raó, es va fer un estudi molt detallat del jaciment que posa en dubte la teoria antiga. Actualment es creu que les depressions que s’observen al jaciment podrien haver estat causades per l’activitat alimentària d’un grup de peixos: les rajades.

MUSEU DE LA CONCA DELLÀ. El Museu de la Conca Dellà, centre d’acollida del Parc Cretaci, és l’escenari d’un apassionant viatge en el temps.

Aquest centre museístic ofereix la possibilitat de descobrir una zona que temps enrere va ser ocupada per la cultura romana, i molt abans, habitada per alguns dels últims dinosaures que van trepitjar la Terra. Així doncs, el Parc Cretaci permet a tothom que arriba fins a aquesta àrea de la comarca lleidatana del Pallars Jussà poder descobrir aquest territori en els seus diferents àmbits temàtics: jaciments paleontològics, restes arqueològiques, edificis historicoartístics i el mateix entorn natural que el composa.

siguin molt concretes, la ciutat romana d’Aeso i els dinosaures de la Conca són el reflex del patrimoni de tota la Conca Dellà, per la qual cosa a la planta baixa s’ha fet una presentació de tots els llocs d’interès dels pobles que la componen. Museografia. El discurs museogràfic es desenvolupà al voltant del criteri d’interpretació “La Conca Dellà: el temps dels homes, el temps dels dinosaures”.

El criteri exposa les transformacions d’un paisatge comú, el de la Conca Dellà, a través del pas del temps i a partir dels principals recursos patrimonials del territori. El Museu està dividit en diferents àmbits, que aprofiten els pisos que l’integren: Al soterrani hi ha el celler, on s’explica la importància de la vinya des d’època romana fins a mitjans del segle XX.A la planta baixa, que és la de l’entrada, es mostren les característiques fonamentals del marc geogràfic i la riquesa cultural i natural de la Conca Dellà a través dels diferents pobles que la integren. Seguint l’escala del temps, nexe d’unió de les col·leccions del Museu, ens traslladem 2.000 anys enrere fins al primer pis, moment en el qual Isona era una important ciutat romana de l’interior de Catalunya. Es pot veure l’evolució cronològica de la ciutat romana d’Aeso, conèixer com era i qui hi vivia. Continuant el viatge, en arribar al segon pis endarrerim el rellotge 65 milions d’anys, fins al període cretaci. La Conca era molt diferent de l’actualitat i els dinosaures eren alguns dels animals que hi vivien.

Les restes paleontològiques que s’hi veuen permeten explicar com era la vida i l’entorn dels dinosaures i com han arribat fins als nostres dies.

El museu també disposa dels serveis següents: visites guiades i programa pedagògic.

HORARI D’HIVERN (16 setembre - 30 juny) De dimarts a dissabte: d’11 a 14 h i de 17 a 19 h Diumenges: d’11 a 14h Dilluns festius: obert HORARI D’ESTIU (1 juliol - 15 setembre) De dilluns a diumenge: de 11 a 14h i de 17 a 19h.

INFORMACIÓ I VISITES CONCERTADES MUSEU DE LA CONCA DELLÀ: C/ Museu, 4 - 25650 ISONA - Lleida - Tel.: 973 66 50 62.

Castell d’Orcau

Encara que les col·leccions del Museu LLEIDA, PUNT DE TROBADA

21

PALLARS JUSSÀ

Detall de la sala “Històries de la gent del Pallars”

EL LLEGAT HISTÒRIC D’UN POBLE RECULL ELS TESTIMONIS DELS PROTAGONISTES DELS GRANS ESDEVENIMENTS I TAMBÉ DE LES PERSONES ANÒNIMES. EL PALLARS JUSSÀ NO N’ÉS UNA EXCEPCIÓ. EL SEU PASSAT ENS ARRIBA A TRAVÉS DE MULTITUD D’HISTÒRIES; HISTÒRIES PERSONALS AMB DIFERENTS PERSPECTIVES, PERÒ AMB UN ELEMENT EN COMÚ: TOTES SÓN HISTÒRIES DE PALLARESOS I PALLARESES

Façana de l’Epicentre

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Històries de la gent del Pallars L’Epicentre, el centre de visitants del Pallars Jussà, us proposa un viatge en el temps que us permetrà conèixer com vivien els pallaresos i les pallareses al llarg de diverses èpoques, des de la prehistòria fins a temps molt recents.

A l’àmbit “Històries de la gent del Pallars”, diversos personatges d’època us explicaran, en primera persona, la seva història: CAÇADOR-RECOL·LECTOR “Aquesta nit fa fred a la cova. Tothom 22

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

dorm i descansa per anar demà a caçar ben d’hora al matí. Cal alimentar tota la família i el territori és ric en cérvols, senglars i conills. Aprofito aquesta estona de calma per pintar, a la paret de la cova, unes figures que persegueixen un cavall...”.

PAGÈS ROMÀ D’ISONA “Avui he anat a Aeso a vendre els meus productes i a pagar els tributs. He sortit de bon matí de la meva vila de Llorís carregat amb blat, oli i vi. L’any ha estat bo per als tres productes. He enfilat pel camí de les Torretes cap al mercat on he fet els tractes amb comerciants procedents d’Ilerda. Després he pagat els tributs a l’administració de la ciutat. Amb la feina feta, he anat una estona a les termes a prendre un bon bany...”.

VITALI, ESCRIVÀ DE RAMON V DE PALLARS “El comte Ramon és molt generós amb la seva muller, Valença. Li ha donat el castell de Mur amb els seus termes i pertinences de l’esmentat castell, que té

Agenda CASTELL DE MUR Aplec de Mur 4 de maig

ISONA i CONQUES

Festivitat de Santes Creus (Festa Major Petita) 4 de maig Portes obertes al Museu de la Conca Dellà 17 i 18 de maig

LA POBLA DE SEGUR

Tren dels Llacs Tots els dissabtes de maig Aplec de Sant Miquel del Pui 8 de maig Visita guiada gratuïta al Museu dels Raiers 17 i 18 de maig

LLIMIANA

Visita guiada gratuïta a Casa Bonifaci 17 de maig, a les 12 i a les 13 h

SALÀS DE PALLARS

Jornada portes obertes a les botigues museu 18 de maig, de 10.15 a 13.30 h

TREMP

com a afrontacions, a orient, el terme de Llimiana; al sud, el terme d’Àger; a occident, el camí del coll de Sarga, Castell Nou i Eroles; i, al nord, toca amb el terme de Talarn i de Galliners...”.

TRACTANT DE BESTIAR “Avui he anat a la Fira de Salàs i he venut una mula. És una fira molt antiga, diuen que de l’any 1380. Hi ve gent de tot Espanya a comprar i vendre bestiar de peu rodó, arreus, guarnicions, quincalla i, fins i tot, hi ha xarlatans de carrer i artistes de revista. Cada casa és una fonda i totes tenen corrals per guardar el bestiar. I a la nit, hi ha ball a la taverna...”.

La Caminada dels Mocadors (la Terreta) 3 de maig, a les 8 h Fira de Primavera 10 i 11 de maig Jornada de portes obertes a l’Epicentre 10, 11 i 18 de maig

VALL FOSCA

Rutes Vall Fosca: La Plana – Castell-Estaó Antist - Beranui - La Plana 3 de maig, a les 9.00 h Entrada gratuïta al Museu Hidroelèctric 17 de maig, a les 12 h

NEN DE SARROCA DE BELLERA “El senyor Violant Simorra, que és d’aquí, de Sarroca de Bellera, i ara l’han fet amo del Museu de Barcelona, m’ha dit que tots aquests trastos de llaurar d’aquí a cinquanta anys valdran una fortuna i que tots els de Barcelona vindran a veure com era la vida a pagès i voldran menjar i dormir aquí a casa. No sé on els posarem, però a fe de Déu que amb l’escudella que fa la padrina es lleparan els dits...”.

A més a més, també hi trobareu l’audiovisual “El Pallars, un sentiment”, que explica, a través d’entrevistes a pallaresos de diverses generacions i procedències, com aquests han viscut, viuen i pensen que viuran la seva vida a la comarca. No us el perdeu!!

Si voleu saber-ne més, us esperem a l’EPICENTRE, EL CENTRE DE VISITANTS DEL PALLARS JUSSÀ (Pg. del Vall, 13, Tremp, Tel: 973 653 470)

www.pallarsjussa.net

Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 Tel. 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

C/ Del Museu, 4 Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com

EL SEGRIÀ

EL RELAT PINTAT Antoni Viladomat 1678-1755 CAFÈ DEL MUSEU BAR-RESTAURANT

Sala d’exposicions temporals Del 12 de maig al 2 de novembre de 2014

Cuina casolana

La cafeteria disposa d’una gran terrassa exterior, ideal per als fumadors durant l’hivern i per als amants del sol i el bon temps durant l’estiu.

Tenim entrepans, tapes i plats combinats.

Els nostres plats estan elaborats amb ingredients frescos i de primeríssima qualitat.

Menú diari de 10 (cafè inclòs)

€

OBRIM DE DILLUNS A DISSABTE, A LES 08.30 H, I ELS DIUMENGES, DE 10 A 14 H

C/ Sant Crist, 1 · 25002 LLEIDA ·Tel. 973 27 43 00 cafedelmuseu.multiespaciosweb.com / Cafè del Museu

Pol. Ind. El Segre · C/ La Indústria, parc. 506 25191 Lleida · Tel. 973 20 30 46

24

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

El Museu de Lleida: diocesà i comarcal acull l’exposició Antoni Viladomat 1678-1755. El relat pintat, que mostra un conjunt d’obres d’Antoni Viladomat, el pintor més important del barroc català. La mostra, emmarcada en el conjunt d’actes que commemoren el Tricentenari, està inclosa en un gran projecte expositiu repartit en cinc seus diferents: Museu d’Art de Girona, Museu de Mataró, Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró, Museu Nacional d’Art de Catalunya i Museu de Lleida: diocesà i comarcal. Cadascuna d’aquestes seus posa l’accent en un aspecte concret de l’extensa i variada producció d’aquest pintor. El visitant que faci el recorregut per cadascuna de les exposicions tindrà una visió global i completíssima de la figura de Viladomat i de la primera meitat del segle XVIII. La mostra està comissariada pel Dr. Francesc Miralpeix, professor de la Universitat de Girona, especialista en Viladomat i en l’art i arquitectura del període.

Antoni Viladomat 1678-1755. El relat pintat mostra a Lleida el vessant més pedagògic de l’art d’aquest pintor. Entre les obres exposades al Museu de Lleida destaquen sis de les vint que conformen el cicle de la vida de sant Francesc, el conjunt que li va donar fama, cedides per a l’ocasió pel Museu Nacional d’Art de Catalunya. Són sis pintures a l’oli que mostren alguns dels episodis de la vida del sant: “Naixement de sant Francesc”, “Un home estén la seva capa perquè la trepitgi el jove Francesc”, “Aparició d’un àngel a sant Francesc que li mostra la puresa del sacerdoci”, “Trobada de sant Francesc i santa Clara al convent de Santa Maria dels Àngels”, “Conversió de Fra Bernat de Quintaval” i “Mort de Sant Francesc”, datats c. 1729-1733.

A més a més, també s’hi exposen dues obres de Viladomat conservades al monestir de carmelites

LLEIDA PALLARS SOBIRÀ

descalces del Sagrat Cor de Jesús de Lleida: “Jesús troba la seva mare (quarta estació del Viacrucis)” i “Aparició de Crist a santa Teresa” (c.

1730-1740); una de procedent del Museu del monestir de Montserrat —“Jesús entre els doctors” (c. 1720-1750)—; una altra de pertanyent als fons del Museu de Lleida: diocesà i comarcal —“Sant Sopar” (c. 1725-1730), i una obra d’una col·lecció particular, “Santa Quitèria Màrtir amb una vista de la ciutat de Lleida al fons” (c. 1720-1740), que a la part inferior presenta un escut de la ciutat de Lleida i una visió idealitzada de la població.

Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) és l’artista català més rellevant del període i un dels més destacats de la nostra història de l’art. En pocs anys, Viladomat, actiu durant la guerra de Successió, va esdevenir el pintor de referència de la Catalunya de la Nova Planta. La seva obra, caracteritzada per un llenguatge formal senzill i directe, es va anar estenent per tot el territori, arreu del país. A finals del segle XIX va ser lloat pels intel·lectuals de la Renaixença per haver obert la pràctica de la pintura cap a la modernitat, fora de l’academicisme imperant del Col·legi de Pintors de Barcelona.

La temàtica de la seva pintura és variada i heterogènia i inclou retrats, natures mortes, escenes de gènere, escenografies i composicions religioses. La seva clientela també és diversa: gremis, burgesos, nobles, religiosos o pagesos li encarreguen la realització de diferents obres.

ACTIVITATS PARAL·LELES Entre les activitats paral·leles organitzades amb motiu de l’exposició destaca un cicle de conferències dedicat a la figura de Viladomat. El 22 de maig, el comissari de la mostra, Dr. Francesc Miralpeix, parlarà de “Antoni Viladomat i Lleida”; el 8 d’octubre, el Dr. Ximo Company, catedràtic d’Història de l’Art Modern de la Universitat de Lleida, ho farà sobre “Art d’època moderna a Lleida: un patrimoni sofert”; i per últim, el 29 d’octubre, serà el Dr. Isidre Puig, professor d’Història de l’Art de la Universitat de Lleida, qui parlarà de “Lleida, el paisatge perdut”.

A més, també farem l’activitat familiar “L’artista.

A la recerca del pintor Antoni Viladomat”, els dies 15 i 29 de juny i 5 i 19 d’octubre.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

25

Llorenç. de Sant 7.Església ga nnyCiene Autor: Pe

EL SEGRIÀ

RESTAURANT L’ÀLZUMAR

Concepte gastronòmic, associat.

L’únic restaurant a Lleida on tenim a la teva disposició una línia de plats/tapes amb productes de mercat i la nostra línia de cuina d’autor amb arrels locals i de la mediterrània.

T’encantarà!

C/

Sant

Martí,

59

Convent del Roser.

Carrer

baixos

LLEIDA // Telèfon: 973 247 413

2. Església romàni

ca de Sant Martí.

Autor: João Carval

1. Portal de Sant Martí

Era una de les set portes d’entrada a la ciutat medieval que tenia adossada la façana lateral de l’església que porta el seu nom.

2. Església romànica de Sant Martí

És un dels edificis romànics més emblemàtics de la ciutat i va ser bastit al segle XIII. El 1300 va esdevenir capella de l’Estudi General, on es van celebrar els més importants actes acadèmics. El 1648 es va reconvertir en caserna militar, arran de la guerra dels Segadors i al segle XIX es va utilitzar com a presó municipal. El 1893, el bisbe Messeguer i Costa va manar restaurar-la, i tres anys després va ser oberta al culte novament.

3. La Panera. Au

26

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

tor: Jordi V. Po

u.

ho

Cavallers

PALLARS SOBIRÀ LLEIDA

LA ROCA DEL CORB BRASERIA-RESTAURANT

L’itinerari que us proposem és una experiència gratificant per a totes aquelles persones interessades en els monuments i l’art lleidatans.

Esmorzars a la brasa Vermut calent Sopars d’empresa

Menú diari BRASA: 11,50 €

Especialistes en cuina a la brasa i caragols a la llauna

...i tot a la brasa!

3. La Panera

NOVA GERÈNCIA

C/ Alfred Perenya, 56 / LLEIDA · Tel. 973 835 222

L’almodí vell, conegut popularment amb el nom de la Panera, és una construcció d’estil romanicogòtic bastida entre els segles XIV i XV. A la façana que dóna al carrer de la Panera encara es pot apreciar un portal dovellat en posició elevada per tal de facilitar la càrrega i descàrrega del gra. Actualment acull el Centre d’Art la Panera.

4. Pla dels Gramàtics

A partir del segle XIV el Pla esdevé una espècie de “campus”, segons els termes actuals. Aquest espai aplegava els diferents edificis que conformaven les escoles de l’Estudi General, edificis que originalment havien estat magatzems. Aquesta situació més o menys regularitzada (les escoles sempre van ser provisionals) es mantindrà fins al 1707, any en el qual l’Estudi serà foragitat de la ciutat i tota la zona militaritzada.

5. Carrer Cavallers

Al segle XIII el carrer de Cavallers, des del carrer Major fins a la plaça de la Cadena, era el “vico apelatur” Romeo. En quedar fixades les parròquies de Lleida el 1168, el aquest sector va quedar com a límit de les parròquies de Sant Llorenç i Sant Andreu.

6. Plaça de l’Ereta

El pas dels segles va deixar la seva petjada a la popular placeta, situada en una cruïlla de carrers que comunicaven la ciutat alta amb el pla, un recés de pau entre els pobles que van conviure sota uns mateixos murs: cristians, sarraïns i jueus.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

27

EL SEGRIÀ

EL RINCÓN DE LOS CHACHOS BAR-RESTAURANT Braseria

Oferta: plats combinats a la brasa: 8,50 € (15 a escollir) Plats brasilers (cupí i picanya) Organitzem celebracions i sopars de grup (80 persones. Wi-Fi) Dilluns-dissabte: de 6.30 a 0.00 h Menús personalitzats per a grups

Menú diari de 9.00 € C/ Manuel Gaya i Tomás, 7 i 9 Cappont. LLEIDA

Telèfon: 973 200 557

7. Església de Sant Llorenç

Església d’origen romànic amb ampliacions gòtiques, esdevé el segon temple en importància després de la Seu Vella. Té tres naus de la mateixa alçària, amb tres absis.

8. La Palma

A l’extrem del carrer, és a dir, al lloc de l’actual plaça de l’Almodí, hi havia l’assoc o mercat principal dels sarraïns, que després de la conquesta van romandre a la ciutat.

9. Almodí vell

RESTAURANT LLOBREGAT Les propostes gastronòmiques, tant si es decanta pels plats clàssics com per les innovacions: els nostres menús i l’oferta de temporada satisfaran el paladar més exigent.

Disposem d’una gran varietat per als nostres clients. Suggerim la gran varietat de supertorrades i la nostra espectacular brasa per fer les nostres carns i els millors caragols a la llauna de Lleida. · Organització personalitzada de festes amb bufet o a la carta · Gran pantalla per als espectacles esportius · Disposem d’una sala privada amb projector i pantalla gegant per projectar-hi esdeveniments familiars o d’empresa

Riu Llobregat, 7· Cappont · LLEIDA · Tel. 973 201 897 www.braseriallobregat.com

28

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

En els capbreus del 1350/1382, s’esmenta l’edifici de la Bladeria en referència al nou almodí que aleshores havia estat traslladat a aquest sector. Un espai associat precisament al món del mercat tal com hem vist amb el nom de la plaça de l’Assoc.

10. Antic Hospital de Santa Maria

Construcció gòtica civil dels segles XV-XVI, d’estructura senzilla però d’equilibrades proporcions.

L’antic Hospital de Santa Maria va ser projectat per reunir-ne un de sol, els set petits hospitals que hi havia a la ciutat a fi de poder-hi acollir els pobres, malalts i pelegrins que acudien a Lleida, i va esdevenir una realitat gràcies als esforços i liberalitat del Capítol de la Catedral i la Paeria de Lleida.

PALLARS SOBIRÀ LLEIDA

“

allers, un dels Amb el carrer Cav st medieval de vials amb més regu sic, el la ciutat, com a eixarbàedificis ir m visitant pot ad t diversos però d’estil i usos mol ar. de factura singul

11. Capella del Peu del Romeu

Capella dedicada a sant Jaume, va ser alçada al segle XV aprofitant que estava sobre l’antiga via romana, via de peregrinació de la ruta compostel·lana. És un dels punts de parada de la romeria dels Fanalets que se celebra a la ciutat el vespre de la festivitat de Sant Jaume.

12. Palau de la Paeria

El Palau de la Paeria és el nom amb què es denomina l’Ajuntament de Lleida. Construït al segle XIII com a residència de la família Sanaüja, l’any 1383 va ser cedit a la ciutat com a seu del govern municipal. El terme “paer” (del llatí “paciari”, home de pau) prové del privilegi atorgat el 1264 pel rei Jaume I. Font: www.turismedelleida.cat

11. Capella de

Sant Jaume

o del Peu de

l Romeu. Au

Cl’Estona afeteria MOMENTS DE BONA CUINA Dins d’un ambient acollidor podreu gaudir dels millors menús “low cost” amb la qualitat de la cuina tradicional de sempre.

MENÚ DEL DIA: 10€ MENÚ FESTIUS: 15€ Prat de la Riba, 5 · 25004 LLEIDA

Te l . 9 7 3 2 2 9 9 6 5

tor: PMRMae yaert.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

29

Rambla de Carles III

ALMACELLES...la ciutat ideal LA RAMBLA DE LA IL·LUSTRACIÓ I DE CARLES III ELS NOUS PASSEIGS D’ALMACELLES

Un cop aprovat definitivament el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Almacelles (POUM) el 2007, aviat es va veure oportú estendre cap al sud un dels passeigs naturals de la vila: les rambles. Aquest nou sector, i per extensió la nova o noves rambles que hi nasquessin, tindrien clars referents al passat il·lustrat de la vila.

LA RAMBLA DE LA IL·LUSTRACIÓ El primer tram de la rambla en sentit descendent porta el nom de rambla de la Il·lustració. Aquest passeig resta emmarcat, d’una banda, per l’extens Parc d’Europa, i, de l’altra, per un nou Skate-Park. En aquest sentit, dos equipaments clau per a l’esbarjo i el gaudi dels almacellencs i visitants. Dos equipaments que es complementen i que donen sortida a diferents inquietuds: el passeig i la tranquil·litat que ofereix una de les zones verdes més extenses del municipi (2,5 ha) i l’esport més extrem que permet l’altre.

Al mateix temps, l’inici de la rambla de la Il·lustració està presidida per la reconstrucció de l’antiga tribuna que presidia el Palau dels Barons d’Esponellà d’Almacelles. L’únic ves30

LLEIDA, LLEIDA,PUNT PUNTDE DETROBADA TROBADA

tigi que resta del gran edifici civil de l’Almacelles de la Il·lustració del segle XVIII i que, malauradament, es va enderrocar l’any 1955, en què aquesta part de la façana est és l’única que es va salvaguardar i es va desmuntar.

Més endavant trobem la font d’Atena.

Les característiques d’aquesta gran font són un estany allargassat de 18 metres de longitud per 4,8 d’amplada, dividits en cinc estanys i tres salts d’aigua. Aquesta font pretén jugar amb els efectes mirall de les làmines d’aigua, els brolladors escumosos i els mateixos salts d’aigua que aprofiten el desnivell de la part central del passeig on està ubicada per fer un bell recorregut d’aigua. Al bell mig del primer estany i centrant la primera làmina d’aigua, se situarà una escultura de la deessa Atena en bronze, en una base de 0,80 per 0,80 metres i una alçada de 2 metres aproximadament que presideix tot el conjunt.

Atena era la deessa protectora de la ciutat d’Atenes i de moltes altres poblacions. D’aquí que moltes ciutats i viles li hagin dedicat alguna escultura com a símbol protector dels seus habitants.

Font d’Atena.

Per què Almacelles ha batejat amb el nom d’Atena aquesta font? La resposta la trobarem en el

fet que tots els referents d’aquesta zona d’expansió de la vila estan dedicats a la cultura europea, i més concretament a l’època del Renaixement i la Il·lustració, que, com és ben conegut, es basa en la recuperació del món clàssic (grec i romà), moment també en què Almacelles va renéixer de les seves cendres i d’haver estat despoblada durant més de cent anys.

D’aquí que el parc annex s’anomeni Parc d’Europa, que aquest tram de la rambla sigui de la Il·lustració i que a l’extrem més al sud s’hagi recol·locat l’antiga tribuna que presidia l’antic Palau del Senyor d’Almacelles construït en aquells temps. En la intersecció més important de la vila s’ha ubicat la

ALMACELLES

plaça de les Llums, llums que representen la saviesa. Al centre d’aquesta plaça hi trobem l’obelisc, el més alt de Catalunya, amb 23 metres d’alçada i dedicat als 38 primers colons que van venir a repoblar l’Almacelles l’any 1773, l’any zero de la nova Almacelles. L’obelisc és un element egipci, però que moltes poblacions europees van incorporar a les seves places per després estendre aquest element arquitectònic arreu de les noves ciutats del continent americà que s’havien anat creant des de principis del segle XVI. D’aquesta plaça s’inicia una altra rambla cap al nord anomenada de Carles III i l’avinguda est-oest que la creua, que porta el nom de Josep Mas Dordal, dos personatges de gran importància al segle XVIII i vitals per al naixement de la nova Almacelles.

LA RAMBLA DE CARLES III Una escultura de l’artista argentí i resident a Lleida Miguel Ángel González presideix l’encapçalament de la rambla de Carles III, el tram més nou i el que arriba fins al mateix vessant de la serra de l’Olivar. Aquesta escultura porta per títol “Natura. Vida. Cultura” i intenta integrar en un sol conjunt escultòric la cultura (en forma d’un llibre i una ploma) i la vida i la natura (en forma d’un arbre que puja cap al cel).

El significat i la ubicació és doble. D’una banda, té molt a veure amb l’esperit il·lustrat de Carles III, el monarca que va afavorir la repoblació de la nova vila d’Almacelles durant el segle XVIII i la seva tasca ingent a favor de la cultura i d’apropar el coneixement a la gent (no hem d’oblidar que va ser el promotor de les Reials Escoles d’Arts i Oficis arreu del país, de les primeres expedicions científiques botàniques, de les primeres i grans biblioteques i escoles públiques i, en definitiva, el gran monarca culte i impulsor d’una infinitat de publicacions científiques i de divulgació).

REST. LA TABOLA Restaurant a la carta Menú diari Reunions d’empresa Festes i aniversaris Bodes i comunions Plats típics de la zona que coexisteixen amb la gastronomia més moderna.

(Complex Betula Alba) Pla de la Creu, s/n · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 193 050

BAR RESTAURANT EL CAFÉ

Menú diari de dilluns a dissabte

10.00 €

(beguda, pa, postres i cafè)

Especialitats en esmorzars Cada tarda et convidem a una tapa!

C/ Melcior de Guàrdia,31 ·ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 741 913

MOBLES BALTASAR

Ofereix des de mobiliari i objectes de decoració fins a l’assessorament més tècnic en disseny d’interiors, distribució d’espais, llum i pintura.

INFORMAR-SE’N NO COSTA GENS!! www.moblesbaltasar.com C/ Sant Roc, 81 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 432

LA PARRILLA RESTAURANT Especialidades a la brasa y económicos menús diarios. laparrillaestbar@hotmail.com C/ Canigó, 56 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 077

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

31

FESTES POPULARS / FIRES

15a

FESTA I FIRA DE LES

TREMENTINAIRES

NATURA I SAVIESA

POPULAR

VALL DE LA VANSA I TUIXÉN ELS DIES 31 DE MAIG I 1 DE JUNY 2014

FRANKFURT EL PASSADÍS

Veniu a gaudir dels partits, tenim pantalla gran i terrassa.

Assortit en vermuts.

Entrepans i plats casolans.

Menú diari.

- Dimarts tancat, excepte: partits i vigília de festiu.

C/ Corregidor Escofet, 6

(Pardinyes)

LLEIDA // Telèfon: 973 228 311

32

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

L’HERBORISTERIA, L’ARTESANIA, LA MÚSICA, LA CUINA I ELS PRODUCTES ALIMENTARIS CENTREN LA MOSTRA L’ofici de trementinaire se situa en el moment en què la pressió demogràfica de mitjans del segle XIX va provocar l’èxode estacional de molts homes i dones d’aquestes valls cap a zones més riques.

I va ser en aquest marc de desmembració social que moltes dones de la vall es van dedicar a extreure d’aquesta terra aspra i poc agraïda un mitjà per sobreviure a les transformacions d’una Catalunya per on, tot caminant i carregades d’herbes i olis, anirien “guarint i curant tots els mals”.

Les trementinaires que anaven pel món eren dones de la vall, mares de família, esposes, filles o joves que, durant uns mesos a l’any, marxaven de casa per emprendre el seu viatge. Qualsevol dona de la vall podia arribar a dedicar una part del seu temps a fer de trementinaire en alguna etapa de la seva vida, però aquesta opció es vinculava sobretot a les necessitats concretes de determinades cases... Treballaven al camp amb els homes al mateix temps que s’encarregaven de les feines de la casa i de criar els fills. El viatge es feia a peu pels camins que de ben antic havien comunicat les terres del Pirineu amb la plana i el litoral, de poble en poble, de masia en masia, fent nit en refugis precaris, pallers, fins i tot algun cop a la serena i molt poques vegades en un llit. Anar pel món volia dir estar molt temps fora de casa. Calia sortir a l’hivern, quan les tasques agrícoles quedaven sota mínims i la seva feina no era tan necessària. Quan hi havia fills pel mig, la cosa es complicava.

La coneixença de les plantes, les seves virtuts medicinals i els processos d’elaboració de remeis ancestrals adquirits per transmissió oral varen ésser, entre

d’altres, els factors que les varen motivar a exercir aquest nou ofici. El seu nom el deuen a la trementina, el remei que més popularitat els va donar.

Aquest ofici va absorbir la major part de la població femenina de la vall durant més de cent anys.

L’últim viatge el va fer Sofia d’Ossera, l’any 1982.

Marxaven un o dos cops a l’any i podien ser fora des de tan sols uns dies fins a quatre mesos.

La majoria de les trementinaires seguien sempre la mateixa ruta, ja que la major part de les masies on anaven esdevenien clients any rere any. No acostumaven a entrar a les grans ciutats ni freqüentaven els mercats per vendre els seus remeis, ja que utilitzaven una relació més personal i directa amb la gent.

Tuixén (Alt Urgell) reivindicarà la figura de les trementinaires, les dones que tenien cura de recollir la trementina de les coníferes, així com també herbes remeieres que posteriorment venien elles mateixes anant a peu per tota la geografia catalana. Aquest ofici, que havia estat exercit gairebé d’una manera exclusiva per dones de les valls de la Vansa, Tuixén i Alinyà, encara és poc conegut, per això aquesta població celebra anualment una festa per divulgar aquest patrimoni i tot allò que hi està relacionat, des de l’artesania fins a la riquesa popular de les músiques del Pirineu.

Les trementinaires de la vall de la Vansa i Tuixén anaven pel món carregades d’herbes guaridores i remeis casolans. D’aquell vell ofici en fem avui la festa de la natura i la saviesa popular.

La Festa de les Trementinaires oferirà, al llarg del cap de setmana, als visitants itineraris botànics, tallers, demostracions, xerrades, exposicions, danses i cançons tradicionals, animació infantil i una fira d’herbes remeieres i productes naturals.

També podeu visitar el Museu de les Trementinaires. www.trementinaries.org

14/06 22.15h

Joan Dausà El llop solitari de la música melòdica catalana presentarà el seu nou disc, “On seràs demà?”, a Sala Manolita Després de l’èxit inesperat del “Jo mai mai”, que l’ha portat a fer una gira de més de 80 concerts que va culminar el passat 15 de novembre en un Palau de la Música ple de gom a gom, Joan Dausà presentarà el seu segon disc a Sala Manolita, on compartirà amb tots nosaltres la relació de complicitat i proximitat que durant gairebé dos anys ens ha fet nostre el “Jo mai mai”.

Joan Dausà és un llop solitari. L’actor i cantant s’ha forjat una carrera com a bandautor i arriba amb tots els deures fets el seu segon capítol, un disc que apareix després de l’èxit del debut amb “Jo mai mai” (2011) i d’haver culminat una gira omplint contra tots els pronòstics el Palau de la Música Catalana.

Dausà és un lluitador contra els elements, que aconsegueix tot allò que es proposa, i ho torna a demostrar amb un recull de

www.salam

à Dausà presenta aquest nou disc,

“On seras demà?”,

d’una manera molt especial, amb un videoàlbum que consta de fragments de 6 de les 10 cançons que formen part del disc. cançons pop i un curtmetratge dirigit per Dani de la Orden, que li serveix de carta de presentació. Apadrinat per músics de Manel i Love of Lesbian, la seva carrera evoluciona en la recerca d’un espai propi per a la cançó melòdica en català, que fins ara no havia tingut cap representant prou creïble.

A “On seràs demà?” escoltem un Dausà madur i confiat en la seva capacitat per encomanar passió al públic. Una garantia evident en lletres i arranjaments que viatgen en el mateix tren que Manel, Antònia Font o fins i tot Álex Ubago, i que, amarades de malenconia, són autèntics èxits del pop que haurien de sonar a qualsevol emissora, festival o sota la dutxa.

manolita.com

Castell de l’Espluga Calba

Tel. 973 402 045

CASTELL DE LA COMANDA

montsonis@castellscatalunya.com www.castellscatalunya.com

UNA VISITA AL CASAL DE LA COMANDA HOSPITALERA DE L’ESPLUGA CALBA, AVUI BALUARD TURÍSTIC DE LA COMARCA.

La Fundació promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de Castells amb visita guiada”, els Premis Catalunya Nostra i el cicle “Música als castells”.

El seu nom ve del llatí “spelunca” i fa referència a unes coves excavades a la roca que encara es conserven avui i que es poden veure en diferents indrets de la vila, algunes transformades en estables o cellers. El lloc, probablement habitat ja a la prehistòria en aquestes coves, va ser un important baluard durant el domini àrab, un enclavament disputat durant el domini feudal i una important comanda de l’orde de l’Hospital.

Gaudeix Lleida a través del seu inabastable patrimoni i regala experiències als teus amb els Xecs Regal, que també trobaràs a la web. Informa’t sobre la visita guiada de tots aquests castells i d’altres activitats als castells catalans.

FES-TE MEMBRE AMIC DE LA FUNDACIÓ per només 30 euros anuals. És vàlid per al titular més un acompanyant.

Gaudiràs d’un munt d’avantatges! Consulta’ls al nostre web. I, a més, si t’acredites amb aquesta revista t’obsequiarem amb el llibre “100 castells per a descobrir Catalunya”.

EN TEMPS DE LA RECONQUESTA El lloc de l’Espluga Calba va ser una important fortalesa àrab avançada, del valiat de Siurana, i la seva església parroquial de Santa Maria era una antiga mesquita en temps dels musulmans. La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV. Quan Lleida encara era sarraïna, va atorgar la carta de població de la vila i va fer donació del castell de l’Espluga Calba, amb la vila closa i el territori del voltant, a un grup de cinc famílies.

El 1251 Jaume I va donar a l’abadessa Eliarda d’Anglesola, de Vallbona de les Monges, l’Espluga Calba com a feu, i aquest es va vendre un segle després a Pere de Carcassona. I així va anar de mà en mà fins a arribar a Antoni de Montsuar, senyor de Torregrossa, que finalment va vendre l’Espluga a l’orde militar dels Hospitalers. El 29 de

febrer del 1836, els hospitalers van abandonar el castell, que al cap d’uns anys va adquirir l’espluguenc Joan Cendra, apotecari.

CASTELL I VILA Els darrers anys l’Ajuntament hi ha fet unes obres de rehabilitació importants i ha creat la infraestructura necessària perquè el castell es pugui visitar. Així, durant la vostra estada al casal gòtic de planta quadrangular refet totalment pels hospitalers visitareu els diversos cossos construïts al voltant d’un pati central, dels segles XIII-XIV, que feia les funcions de pati d’armes.

A l’interior visitareu l’aula magna, antic punt de trobada de l’orde de Sant Joan de Jerusalem; abans d’entrar-hi es pot admirar un fresc que representa la donació de la primera carta de població de l’Espluga Calba. Al pati d’armes podreu veure una gran pica de pedra que es feia servir per guardar l’oli. I també hi trobareu la sala de l’orde de Malta a què ens hem referit abans, una sala d’exposicions i un museu dedi- cat a la pagesia.

Val la pena que, un cop vist el castell, completeu la visita i us esmunyiu pels carrerons del seu voltant, alguns amb arcs coberts, i us arribeu fins a l’església del segle XVIII, que va ser edificada al mateix lloc on va haver l’anterior, a la façana principal hi veureu una imatge de la Immaculada Concepció, patrona de la vila, i als laterals hi ha esculpits el sol i la lluna.

Ramon Orpinell

Dia 19 de juliol, a les 22.30 h, CONCERT

DE VEUS.KAT

dins del cicle “Musica als castells” http://www.veuskat.org/

CASTELLS

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià.

El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i el 1350.

Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia.

Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell.

S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups.

També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions.

Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE LES PALLARGUES El castell de les Pallargues és una barreja d’arquitectura del segle XI al XVI. Cal destacar l’impressionant arc gòtic de la façana.

Entrar al castell ens transportarà a la vida quotidiana dels seus habitants. L’entrada, la cuina, el celler, la sala, la capella, la presó, etc. estan ambientades perquè el visitant gaudeixi d’una visita inoblidable.

La vida dels nobles, els criats, els vassalls i els presoners va forjar la història encara viva del castell de les Pallargues.

Horaris de visita sense reserva, els diumenges i festius, 11, 12 i 13 h Cada dia, mínim 4 pax amb reserva prèvia

Castell de les Pallargues C. Prat de la Riba, 5· 25212 – Les Pallargues (la Segarra) // Tel. 973 520 041 info@castelldepallargues.com www.castelldepallargues.com

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

37

CASTELLS

ÀPATS MEDIEVALS AL CASTELL DE MONTCLAR El majestuós castell de Montclar, declarat monument historicoartístic de caràcter nacional, obre les portes al públic per oferir la possibilitat de gaudir d’una jornada medieval i posa a disposició les sales del castell per a dinars o sopars, menú medieval, vestuari i possibilitat d’espectacle per a tots els assistents, que reviuran l’època medieval. L’activitat inclou: - Visita guiada per les dependències del castell de Montclar - Dinar medieval en una de les sales del castell, decorada segons l’època - Vestuari per a tots els assistents i ambientació i espectacle medieval durant la jornada El castell de Montclar ofereix la possibilitat de celebrar-hi noces, banquets, celebracions i visites guiades. Els horaris de les visites guiades per a particulars (sense reserva prèvia) són: Diumenges: 11, 12 i 13 h. Visites guiades per a grups, tots el dies de la setmana, prèvia reserva.

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

Des de 43,70 €/persona

VISITES TEATRALITZADES AL CASTELL DE MONTSONÍS Viatja en el temps... Visites teatralitzades nocturnes, en què diferents personatges vestits com al segle XII expliquen les variades facetes de la vida al castell, tot combinant la visita amb l’ús de torxes i altres sistemes d’il·luminació i a través d’un fil conductor al voltant dels dies revolts que es vivien en aquestes terres de frontera en temps de la Reconquesta, amb les lluites entre àrabs i cristians.

Els visitants no són sols espectadors, sinó que des de l’inici de la visita teatralitzada ja s’hi senten implicats i hi participen.

Horaris de visita guiada per a particulars (no teatralitzada): De dilluns a divendres: 12 i 18 h Dissabtes: 12, 17, 18 i 19 h Diumenges: 11, 12, 13 i 18 h

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

Des de 9,50 €/persona

CASTELL-PALAU D’ARBECA

El castell-palau comptava amb una estructura de planta quadrada envoltat d’un gran fossat com a element de defensa i presidit per la torre de l’Homenatge, a la part de ponent, i flanquejat per quatre torres més, la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta de la qual desconeixem el nom. Tenia dues galeries construïdes entre la torre dels Vents i la de les Dames enganxades al castell, l’una sobre l’altra. Dins el castell també s’hi trobava l’església de Sant Jaume, que dóna nom al patró de la vila i a la seva església actual, dedicada al mateix sant. Per destacar la riquesa del castell-palau, s’han trobat diferents inventaris relatius a les armes emmagatzemades a la torre del Porgador i dels articles decoratius de gran qualitat que en vestien les parets i les estances, elaborades amb sedes, or i altres materials de gran noblesa.

Visites guiades: els diumenges a les 12 hores. Altres dies, amb reserva prèvia al telèfon, els dimecres de 12 a 14 hores, els dijous, divendres, dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores.

Oficina de Turisme d’Arbeca Lleida, 32 · 25140 Arbeca - Tel. 973 160 000 turismearbeca206@arbequina.coop // www.arbeca.cat

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes.

A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència.

Horari visites: diumenges, 12.30 h Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

38

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

PUBLIREPORTATGE

“El porter electrònic va suposar una petita revolució, fins i tot en l’àmbit social” ENTREVISTA AMB ISIDRO GOLARONS CAMPOS I JAIME FARRERO MUÑOZ, DIRECTOR GENERAL I DIRECTOR COMERCIAL DE GOLMAR SISTEMES DE COMUNICACIÓ.

Els sistemes de Golmar permeten tenir tot el control de la nostra llar i el nostre negoci al telèfon mòbil, PDA o PC El videoporter, el control d’accessos per radiofreqüència o per biometria, la domòtica, les tecnologies IP i les passarel·les residencials són altres fites crucials en un sector que es beneficia clarament del desenvolupament tecnològic que la indústria fa seu en pro d’una llar més segura i confortable. Pionera en aquest àmbit, Golmar va desenvolupar el primer porter electrònic el 1958 i centra la seva activitat en el disseny, el desenvolupament i la comercialització de porters i videoporters, així com en tot el que es relaciona amb la intercomunicació i el control d’accessos.

Des de l’any de la seva fundació, el 1954, en quin sentit han canviat les necessitats de control d’accessos i seguretat?

El porter electrònic va suposar una petita revolució, fins i tot en l’àmbit social. Abans, els immobles disposaven de

timbres i, en alguns casos, de conserges. El porter electrònic oferia i ofereix intercomunicació i la seguretat que la porta de l’immoble està tancada. En contra d’una creença bastant estesa, els conserges i els videoporters són complementaris si es té compte la durada d’una jornada laboral.

Quins sistemes de suport tenen per a l’instal·lador?

Per instal·lar els nostres productes és necessari no només tenir coneixements tècnics, sinó també, en moltes ocasions, disposar dels carnets professionals adequats per a cada tasca. Es tracta, com hem indicat en diferents punts, de productes de seguretat, sistemes de so per a instal·lació de la llar, terciària i industrials, per a obres de nova construcció i rehabilitacions.

La presència global de Golmar L’exportació ha estat una part consubstancial de l’activitat de l’empresa des de 1968. Actualment, representa més del 35% de la producció i s’estén a més de 30 països, amb especial incidència en els exigents membres de la Unió Europea, i ocupa una posició de lideratge a Portugal i, sobretot, a Holanda. En els dos últims anys, Golmar ha constituït filials a França i Holanda amb previsió de creixement. En aquesta direcció, Golmar participa en les principals fires internacionals del sector, al voltant d’una dotzena a l’any.

973 245 749 630 534 175 w w w. e l e c t r o n i c a r i b e s . c o m C/ Comtes d’Urgell, 46 · 25005 Lleida Fax: 973 225 214 ribes@electronicaribes.com

39

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

TERRITORI

Escapada

familiar per

l’estany d´Ivars VOLEU PASSAR UN CAP DE SETMANA AMB LA FAMÍLIA? NO US PERDEU CONTEMPLAR EL PARATGE NATURAL DE L’ESTANY D’IVARS VILA-SANA EN PLENA RECUPERACIÓ.

Hi podreu albirar aus, portar la bicicleta i fer un tomb per l’estany. Un indret tranquil i relaxant per gaudir amb els més petits! Si voleu dormir, us aconsellem recuperar-vos de la jornada en una bona casa de pagès, i si l’endemà us queden forces, us proposem endinsar-vos en el temps del silenci i la pau: el santuari del Castell del Remei i el santuari de la Mare de Déu de l’Horta. Sens dubte, un cap de setmana diferent. Us hi apunteu?

D’ençà que el 2005 es va iniciar la inundació, l’estany ja mostra un paisatge plenament transformat amb una important diversitat biològica. Les seves dimensions són molt importants: 126 ha de làmina d’aigua que constitueixen un perímetre de gairebé 6 km, amb una amplada màxima de 800 m, una longitud de 2.200 m i una profunditat mitjana d’1,9 m.

Actualment, l’aigua prové del canal d’Urgell i es correspon a la mateixa dotació que fins fa poc temps s’emprava per conrear aquestes terres. Originàriament era un estany endorreic que gairebé s’assecava a l’estiu. Amb l’arribada de les aigües del canal, però, es va convertir en una gran zona humida.

Foto: Pierre

Dalous

Des del punt de vista ornitològic, l’estany d’Ivars i Vilasana s’ha convertit en una de les zones humides més importants de Catalunya pel que fa a l’observació de les aus. Destaca la diversitat d’espècies que s’hi poden observar: més de 210 al llarg de l’any, entre sedentàries, estivals, hivernants o de pas. D’altra banda, a l’hivern s’hi fan concentracions de centenars d’ànecs, fotges, gavines, fredelugues, etc., que han comportat que l’estany esdevingui la principal zona humida de l’interior de Catalunya.

L’estany disposa de dos punts d’informació situats a les zones d’arribada d’on parteixen els itineraris naturals equipats amb miradors, aguaits i plafons d’interpretació ambiental. En conjunt, es tracta d’un espai natural de gran interès ecològic i preparat per fer-hi agradables passejades a peu i amb bicicleta.

Font: lleidatur.com

> > > > > > > > > > > > > > > > > > > > > w>w w . e s t a n y i v a r s v i l a s a n a . c a t 40

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Indústries agroalimentàries Indústries agropecuàries Sector del metall Sector de la construcció Sector serveis Comerç Altres sectors

42

CAMBRA DE COMERÇ

La Cambra t’ajuda a traspassar el teu negoci Cambra de Comerç de Lleida fa més d’un any que té en marxa la BORSA DE TRASPASSOS. Aquest nou servei preveu garantir la continuïtat empresarial fent públiques les oportunitats de traspàs de negoci de la demarcació i afavorint les condicions més avantatjoses de l’acord per al propietari i l’emprenedor.

Atesa la complicada situació del sector del comerç i la distribució derivada de l’actual conjuntura econòmica, amb aquesta iniciativa la Cambra de Lleida pretén garantir la continuïtat dels petits negocis de comerç i serveis de Lleida i comarques.

Actualment, la Borsa compta amb més de 30 locals en traspàs del sector comerç i serveis. Aquesta iniciativa compta amb una mitjana de 150 consultes virtuals al mes, xifra que representa més d’un miler de visites des que es va endegar. La valoració de la Borsa de Traspassos és molt positiva per a ambdues parts atès l’alt interès que ha generat el servei, que cada mes atén noves ofertes i demandes, si bé cal tenir en compte la lentitud del procés i de l’acord, així com la dificultat actual d’accedir a finançament.

COM FUNCIONA? • Cambra de Comerç de Lleida, a través del servei de creació d’empreses, compta amb una base de dades d’emprenedors que poden estar interessats en negocis en traspàs.

• A la seva pàgina web es faran públiques les oportunitats de traspàs i es buscarà entre les persones emprenedores les possibilitats d’encaix amb els negocis existents.

• Cambra de Comerç de Lleida acompanyarà l’empresa en el seu procés de traspàs i garantirà la màxima transparència i les millors condicions per a ambdues parts. Així mateix, s’oferiran les eines i l’assessorament necessari als negocis no viables per capgirar la seva situació.

Consulteu la llista de traspassos actualment disponibles en l’enllaç següent: http://www.cambralleida.org/index.php?option=com_content &view=section&layout=blog&id=8&Itemid=270&lang=ca

PROGRAMA DE SUPORT PER A EMPRESES QUE VULGUIN INICIAR-SE O CONSOLIDARSE EN L’EXPORTACIÓ Cambra de Comerç ha endegat els programes de suport per a empreses que desitgin iniciarse o consolidar-se com a empreses exportadores durant el 2014. Mitjançant aquests serveis s’aconsegueix, en primer lloc, identificar a través d’una diagnosi quines són les mancances o correccions que l’empresa hauria de dur a terme inicialment. Posteriorment, a través d’un Pla de Promoció Internacional, es dissenya l’estratègia més adequada per internacionalitzar-se. Per saber-ne més, contacteu amb l’Àrea d’Internacional de Cambra de Comerç de Lleida (973 23 61 61)

CAMBRA DE COMERÇ

43

Una vintena de comerços de Lleida es revitalitzen de la mà de Cambra de Comerç de Lleida

PARTICIPEN EN EL PLA INTEGRAL DE SUPORT A LA COMPETITIVITAT DEL COMERÇ MINORISTA 2014 PER OPTIMITZAR LES SEVES VENDES Cambra de Comerç de Lleida, sensibilitzada per la situació per la qual travessa el teixit del petit i mitjà comerç urbà i pel descens observat en el consum en els serveis i l’activitat comercial, ha apostat per oferir un nou servei per tal d’optimitzar les vendes en el sector del petit comerç.

“

El Diagnòstic Punt de Venda (DPV) és un servei gratuït que presta Cambra de Comerç de Lleida sota el lema “Revitalitza el teu negoci” a través del Pla Integral de Suport a la Competitivitat del Comerç Minorista 2014, subvencionat pel Ministeri d’Economia i Competitivitat.

S’adreça a autònoms, microempreses i pimes del sector comercial minorista que comptin amb establiment o punt de venda.

Els tècnics de Cambra de Comerç de Lleida analitzen i valoren les claus en la gestió del punt de venda amb l’objectiu de millorar i optimitzar les vendes dels comerços. Enguany hi prendran part una vintena de pimes comercials de diferents municipis de les terres de Lleida pertanyents als sectors de la informàtica, el parament de la llar, l’alimentació i el mobiliari, entre d’altres.

44

CAMBRA DE COMERÇ

La Cambra prepara una missió comercial inversa amb la Xina al juny La III International Wines and Gourmet Business Meetings

Cambra de Comerç va organitzar l’octubre de 2012 una exitosa missió inversa de compradors de productes gurmet i vins amb països de Llatinoamèrica.

Cambra de Comerç de Lleida ha obert ja la convocatòria de la III International Wines and Gourmet Business Meetings, que en l’edició de l’any 2014 tindrà la Xina com a país convidat i que es farà a Lleida durant la setmana del 9 al 13 de juny. La Xina és a hores d’ara un país que registra una tendència alcista en consum de vi i, al seu torn, les importacions xineses de productes alimentaris procedents de l’Estat espanyol estan augmentant de forma espectacular.

El principal obstacle que els cellers i els exportadors es troben a l’hora d’introduir-se en el mercat xinès és la dificultat de localitzar importadors fiables, amb una certa experiència en el sector i que es mantinguin permanentment en el mercat. Per aquest motiu, la Cambra de Comerç de Lleida ha decidit convidar una selecció d’importadors de la Xina amb l’objectiu d’incrementar la presència dels vins, caves i productes gurmet en aquest mercat.

CAMBRA DE COMERÇ

45

PROGRAMA

“RESPIRA LA VIDA”

ABORDATGE INTEGRAL DEL TABAQUISME EN L’ENTORN LABORAL Si vols conèixer com podem ajudarte a deixar de fumar, no ho dubtis.

Truca’ns i comença a gaudir de la teva vida lluny del fum del tabac. sp.activa, amb l’objectiu de vetllar per la salut dels treballadors, fa un pas endavant i se suma als esforços col·lectius de la societat de lluita contra el tabaquisme. Utilitzant el medi laboral com a escenari, ofereix un programa integral que inclou: - Xerrades informatives i de sensibilització davant aquest greu problema de salut.

- Programes d’ajuda per a la deshabituació tabàquica conduïts per personal amb experiència en el tractament del tabaquisme i adaptats a les necessitats de cada individu.

MÉS INFORMACIÓ: Contacta directament amb la nostra àrea mèdica a Lleida: vigilancialleida@spactiva.es

/

Tel.

973

242

969

w w w . s p a c t i v a . e s 46

CAMBRA DE COMERÇ