Revista Hostaleria & CO. 2

MARÇ 2013 Núm. 2

HOSTALERIA & CO

MAGAZINE DE GASTRON0MIA, OCI I TURISME

Un hivern al Pirineu

Ciutat de Lleida

19ª Mostra cinema Llatinoamericà La Lleida Secreta II

Les Garrigues Un món per descobrir

Coses que em fan feliç

Esglesia de sant joan de Boí. Defoto

Josep Lladonosa

Coneix l’Alt Urgell

LA REVISTA S’encarta amb el Diari “SEGRE”

Amb la col·laboració de:

SUMARI 6 Ciutat de Lleida 19ª mostra de cinema La Lleida Secreta II

8 Entrevista al Xef Ramon Tudela

14 Diputació de Lleida 16 Pallars Jussà 18 Propostes/Escapades 20 Les Garrigues 22 Lo manual del sommelier 24 Porcpassió Consell Comarcal del Pallars Jussà

25 Parlem de...

26 Alt Urgell 30 Coses que em fan feliç. Josep Lladonosa

C/ Paer Casanovas, 12, Local 5 25001 LLEIDA Tel. 973 000 389 info@lleidapuntdetrobada.com DL L 92-2013

traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com torsitrad@torsitrad.com Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida Fax 973 28 99 70

COL·LABORA AMB NOSALTRES PUBLIQUEM EL TEU ARTICLE

Tel. 973 000 389

Envian’s el teu reportatge de qualsevol indret de Lleida i Província. Els millors articles seran publicats dins la nostra revista

no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats

info@lleidapuntdetrobada.com

Dep. Publicitat

publicitat@lleidapuntdetrobada.com

Tel. 973 000 389

EDITORIAL Un hivern al Pirineu La temporada d’hivern situa al Pirineu Lleidatà a l’epicentre turístic vacacional d’Espanya. Malgrat aquesta afirmació, els principals competidors, Andorra i Aragó cada vegada tenen millors equipaments i millors infraestructures.

Tenim diverses assignatures pendents i hem de trobar un model sostenible de gestió dels equipaments. Amb l’excepció de Baqueira, la resta d’ estacions tenen dificultats, o estan a mans del govern. Hem de millorar la relació qualitat/preu, de tot el que envolta les estacions.

Hem de millorar la sensibilitat turística de la societat Lleidatana, inclosa l’administració. Hem de millorar definitivament les infraestructures. I hem de fer esforços per innovar en la comercialització i ser capaços d’atraure més turisme internacional.

Estem veient com s’utilitza l’aeroport d’Alguaire, que a excepció de l’anècdota de la boira, està demostrant la seva utilitat, però a falta de dades, i sent conscients que estem sols al segon any, ens costa veure anglesos a la zona de Lleida, però algun en comencem a veure. Els russos costarà més encara.

Federació d’Hostaleria de Lleida President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Coordinació fotogràfica: Defoto Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org Hostaleria i Turisme del Berguedà Passatge de l’Arquitecte Porta, 2 bis Tel. 938 222 495 A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

Aquesta temporada està sent molt generosa de neu, hem tingut rècors de registres. El pont de la constitució va anar bé, els Nadals han anat bé, el febrer està anant bé, especialment a l’Aran, al Pallars hi ha l’Alta Ribagorça encara que per darrera i a una bona distància. Hem d’esperar el balanç a final de temporada, però tot apunta que amb la situació econòmica general que ens envolta, no ens podem queixar.

També hem pogut veure el Port de la Bonaigua tancat més d’un mes.

Els lleidatans ens hem de convèncer de que un túnel a la Bonaigua no és un luxe, és una necessitat, que unes viseres que protegeixin dels allaus en alguna zona tampoc són un luxe i prioritzar una via ràpida ( autovia ) d’accés a l’Aran, passant pel Pallars. Seria la forma més econòmica de començar a comunicar com cal el Pirineu amb Lleida, perquè a Barcelona, Girona, i Osca ja s’ha fet. Si no es prenen aviat decisions d’aquest calibre, amb 100 anys, al nostre territori no hi quedarà ningú.

Aquest any amb les nevades, no parlem del canvi climàtic, però les dades aquí estan indicant-nos que les temperatures mitges continuen pujant. No podem obviar aquesta realitat i hem de ser capaços de començar a articular un futur pel nostre territori tenint en compte aquests escenaris.

No podem oblidar l’encert en l’aposta pels canons de neu i per la millora del tractament de la neu. Amb la combinació d’ aquests dos factors s’ha pogut garantir períodes d’innovació escassa amb una molt bona qualitat de la neu.

Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida 5

CIUTAT DE LLEIDA

Braseria El Rincón de los Chachos Menú Diari: 9 € Ofertón: Plats combinats a la brasa: 8,50 € (15 a elegir) Plats brasilenys (Cupí i Picanya) Organitzem celebracions i sopars de grup. (80 persones. WIFI) Dilluns-dissabte: de 6:30 h a 0:00 h

C/ Manuel Gaya i Tomás, nº 7 i 9 CAPPONT · Lleida Telèfon: 973 200 557

19ª Mostra

de Cinema Hotel /Rest. STOP

Menú diari- cap de setmana Per a tota mena de celebracions en un ambient agradable i acollidor, on podreu degustar la nostra cuina casolana, tenim dues sales, Terrasa, Jardí. amb zona infantil, hab. amb Tv, Bany privat, aire acondicionat, Wifi.

Ctra Nacional II, KM 494 Bellpuig (Lleida) Tel: 973 320 865/620 65 23 67 www.hotelrestaurantstop.es

SER VEIS D’IMATGE Abat Escarré, 1 25001 Lleida Tel. 973 212 609 · Fax 973 213 375 defoto@defoto.net www.defoto.net

6

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Llatinoamericà de Catalunya

L

a ciutat de Lleida acollirà aquest any la 19a edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya. Uns anys que han consolidat aquest certàment com un punt de trobada entre els afeccionats del cinema, els productors, realitzadors, actors... On cada edició és una oportunitat per teixir complicitats i emprendre nous projectes. Quan el context econòmic no és prou favorable a la cultura, és quan més èmfasi hem de posar en construir aquests ponts. El cinema és una indústria on cal mantenir els engranatges en funcionament perquè produeixi riquesa espiritual i material.

Apropar la cultura de l’altra banda de l’Atlàntic i fomentar l’intercanvi i les relacions entre productores és una tasca fonamental per la bona salut de les relacions entre Europa i l’Amèrica Llatina i una excel·lent manera de promoure nous projectes que dinamitzin les nostres economies.

DE SOBIRÀ LLEIDA ELCIUTAT PALLARS

Pastisseria Glacé

Us animem a participar de la 19a edició de la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya que és celebrarà a Lleida del 12 al 19 d’abril.

Podeu consultar el programa:

Menús per esmorzar, dinar, berenar, entrepans calents, pizza, pasta...

Menú diari entre setmana........10,00€ Caps de setmana.........................12,00€ Servei de càtering i sopars d’empresa.

C/ Cavallers 10, al costat del Natura. 973 234 474 pastisseriaglace@hotmail.com /pastisseriaglace.lleida

“www.mostradelleida.com” Arribar a la dinovena edició no es fa només amb perseverança. El públic de Lleida i d’arreu ha sabut connectar amb el cinema actual i les retrospectives projectades en les diferents edicions. La diversitat de l’oferta temàtica i d’edat apropa a diferents sectors a la cinematografia llatinoamericana.

La Mostra ofereix la projecció de llargmetratges, curts, documentals i cinema infantil. A més promou mitjançant activitats paral·leles com exposicions una altra manera d’apropar-nos al cinema i a la cultura de Llatinoamèrica.

La Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya realitza també una tasca de difusió del cinema català a l’Amèrica Llatina, completant així el cercle d’intercanvi entre ambdues regions. Un treball que aquest any s’ha reconegut a Argentina on la Mostra ha estat declarada d’interès cultural.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

7

CIUTAT DE LLEIDA

ENTREVISTA A RAMON TUDELA C/ Segovia, Nº 4 · Lleida Tel. 973 279 586

XEF DEL RESTAURANT BONUM

D’Arbeca , el seu poble natal; al BOnum Restaurant de Lleida capital. En Ramón Tudela, cuiner de professió, es defineix com un xef enamorat de la cuina mediterrània i tradicional. Iniciant-se a l’Escola d’Hostaleria de Lleida i passant pel Resaurant Bulli, ens explica amb il.lusió i entusiasme, la seva experiència als 26 anys…

Perquè vas decidir emprendre la professió de cuiner?

Quan acabava la ESO no tenia cap professió encaminada… però quan em quedava sol casa m’agradava fer el sopar i veia que se’m donava bé… I un bon dia, vaig decidir anar a l’Escola d’Hostaleria de Lleida a provar el què…

M’ha influit molt la bona cuina de la meva mare i el fet de conrear els aliments que cuinàvem…

On vas aconseguir el teu primer treball com a cuiner professional?

Al Big Ben de Mollerussa on vaig fer les pràctiques de l’Escola d’Hostaleria i a posteriori m’hi vaig quedar a treballar.

Perquè BOnum? Què ens ofereixes?

Perquè BOnum vol dir bo en llatí. Perquè és un nom diferent i m’agrada.

Ofereixo un menú diari amb ingredients seleccionats i de temporada. Ofereixo un tracte personalitzat i directe amb el client, alhora d’un bon preu amb alta qualitat.

Qui t’ha ajudat a tirar endavant el teu negoci?

Sense el meu soci i familiar en Josep de Cansaladeries Puiggrós no hauria estat possible obrir el BOnum.

8

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Com definiries el teu estil de cuina?

Parteixo d’una cuina bàsica molt tradicional donant-li un toc modern. Emplato respectant els sabors naturals dels productes.

Selecciones la matèria prima tu mateix?

Sí. Cada matí vaig a comprar a la verduleria, fruiteria, cansaladería, pescadería… i selecciono ingredients de temporada i del mercat pel menú diari del BOnum.

Quin és el teu condiment i plat preferit a l’hora de cuinar?

M’agrada molt el “Pimentón de la Vera “ (pebre vermell fumat d’orígen de la Vera, amb D.O. ) perquè et dóna un gust a fumat al pop a la gallega, estofat de cigrons… i t’aporta un punt de color. Disfruto més cuinant tota la gamma de dolços i postres.

Quin consell donaries als estudiants d’Hostaleria?

Realment han de creure i estar segurs que els agrada cuinar… I ser perseverant.

Ara t’explicaré una experiència de l’Escola d’Hostaleria: quan vaig començar 1r de cuina arribava a casa decebut, inclús plorant i li deia a la mare que no volia continuar perquè no volia netejar el que els de 2n curs havien embrutat. A 2n, vaig començar a emplatar , a veure que començava a fer servir el ganivet i quan més cuinava, més disfrutava.

EL TEST Si tornés enrera... repetiria l’estage al Bulli per tornar a agafar l’empenta que tenia al sortir-n’hi.

De petit volia ser… fuster.

De gran vull ser…. empresari de la Hostaleria.

En un sopar romàntic no pot faltar… petons entre plat i plat.

Un somni: ser feliç Una realitat: la duresa del treball diari.

Un desig: tenir fills.

Un bon record: el dia que vaig conèixer a l’Alba.

Un record amarg: la mort de la meva cosina Noemi de 20 anys.

Un llibre: un dia al Bulli. Conté molts records… el dia que el vaig veure em van caure les llàgrimes.

Una pel.lícula: Breaveheart… m’encanta.

Una cançó dels Dires Strites.

Un grup musical: Extremoduro.

Una dona: Sandra Bullock.

Un esport: mountain bike i bike trial.

Una beguda: la cervesa.

Recomanacions del Xef Ramon Tudela 2n Plat: Filet de Vedella Lleidatana a la brasa amb xips de verdures.

2n Plat: Bacallà brassejat amb llit d’escalivada i reducció a l’Oporto.

Postre: Joc de Tahití.

Postre: Blanc i negre de xocolata amb Biscuit d’espècies

Distribuïdor independent: Maria Jose

CIUTAT DE LLEIDA

La Lleida secreta II Com ja vam parlar en l’anterior numero, Lleida secreta, es una ruta que permet conèixer els vestigis romans i medievals de l’antiga ciutat. Farem un recorregut per les restes de les muralles, esglésies, entre altres; tot aquests espais secrets els podem trobar en llocs a l’abast de tothom que vulgui conèixer com va ser Lleida a tráves del temps.

En aquesta part de la ruta, trobem diverses botigues, en les quals podem veure restes de l’arquitectura antiga de la ciutat, integrades a les botigues com a decoració de l’edifici, en el que el propietari ensenya amb orgull.

P

assejar per l’Eix Comercial de Lleida sinifica no només anar de compres sinó també caminar per un dels eixos viaris més antics i amb més història de la ciutat. Els carrers Sant Antoni, Major, de Magdalena i del Carme i a la més moderna avinguda Blondel amb les seves places i carrerons, constitueixen la part més important de Blondel amb les seves places i carrerons, conegut com a nucli antic de la ciutat i han estat, per tan, testimonis dels grans canvis que ha sofert al llarg dels anys. Lleida compta amb més de 2.000 anys d’història i ofereix al visitant per mitjà d’un comerç que configura un dels sectors més representatius del seu dinamisme, que ha sabut acomodar la tradició als nous temps.

10

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

CIUTAT DE LLEIDA

BOTIGUES SINGULARS

E

n són una bona mostra els establiments comercials que trobem, botigues adaptades a la història de la ciutat que han sabut respectar les restes monumentals de les anteriors fases urbanes integrant-les , i que d’altra banda, quan s’ubiquen en un edifici que forma part del nostre patrimoni monumental li donen sentit i una raó de ser. Una ciutat viva i en contínua evolució que no perd les seves arrels ni el respecte al patrimoni, sinó que, ben al contrari, el converteix en un valor afegit.

Botigues tradicionals que mostren amb orgull restes arqueològiques integrades a la decoració dels seus establiments i orgull també de formar part d’edificis catalogats.

Les Adoberies Les Adoberies, situades al número 9 de la rambla de Ferran, són les més antigues de l’estat espanyol i les que millor s’han conservat. Es tracta de dos obradors, ara restaurats, que formen part d’un complex de set adoberies construït al segle XIII. Les dues que s’han recuperat contenen encara la canalització que utilitzaven a l’Edat Mitjana, amb el curs antic de l’aigua restablert, la qual cosa dóna al visitant una idea ben clara de com s’utilitzava aquest element imprescindible en tot el procés de transformació de la pell. L’accés a les restes històriques es realitza per un pont de fusta que separa els dos obradors i que permet observar els dipòsits excavats a la roca que s’utilitzaven durant el procés de transformació de la pell. Una pell que arribava seca o salada a l’obrador i que sortia transformada en un cuir suau i flexible preparat per ser utilitzat per fer guants, barrets, caixes, bótes o arnesos, per exemple. La visita a les Adoberies ens descobrirà, a més, l’antiga mina d’aigua que encara es conserva i ens permetrà també apreciar curiositats arquitectòniques com les voltes que suportes en carrer Blanquers o les restes d’una casa andalusina.

Delegació: Tarrega-Reus

Vidres, Persianes, Cuines i WC’S · Pàrquings · Manteniments d’oficines Fàbriques · Manteniment · 2ª residència · Suplències per vacances Comunitats · Habitatges particulars · Neteja de plaques solars · Neteja de pastisseries · Forns de pa · Càmares de fermentació · Maquinària d’hosteleria · Desengreixat de filtre · Servei domestic · Cuines Industrials (S’extén certificat de la desinfecció a través d’anàlisi a certificat per escrit per ITEL)

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

11

CIUTAT DE LLEIDA

Departament de publicitat

Armeria Alberto

Caça, tiro, pesca i outdoor Avda. Garrigues, 112 25001 “La Bordeta” Lleida Tel. 973 84 44 88

Tel. 973 000 389

Bar Restaurant Braseria L’Avi Pep Elaborem els plats típics com les Parrillades de Peix. Servim especialitats de cada comunitat com: l’Anguila del Delta de l’Ebre i el “Xuletón” del País Basc. Especialitats d’alta cuina com els Callos de Bacallà, la Fideuà i les Paelles.

Menú diari de caragols: 10,50 € Cubates: 2,75 €

INDIVIL I MANDONI

C/ Segrià, Nº 36 · Alcarràs Telèfon: 973 79 14 91

MÉS DE 2.200 ANYS D’HISTORIA

E

ntre la Paeria, el centre comercial més emblemàtic de la ciutat i el Pont Vell, que uneix els dos marges del Segre, s’aixeca el monument dedicat al Cabdill Ilergeta Indívil i al seu Lloctinent Mandoni.

El nostre restaurant combina la cuina Mediterrània d'Autor conjuntant els sabors de la nostra terra amb la creativitat del nostre xef.

Menú Diari: 12, 30 € Menú Cap de Setmana: 16,30 € Servei Wifi. Sopars per a grups i d’empresa Sistema de comandes a taula C/ Riu Ebre, 39. Estem a Cap-pont.

Reserves: 20, +* ,1 1*

12

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

De tots els pobles íbers, els Ilergetes van ser els que van vendre més cara la seva llibertat al poble Romà. Ocupaven el territori que actualment són les províncies d’Osca i Lleida, encara que la seva influència va arribar a territoris tan llunyans en aquella època com les actuals Saragossa i el Nord del País Valencià. Indívil ha passat a la història com el líder més destacat entre els íbers, historiadors romans com Tito Livi o Polibi ja en parlaven en els seus escrits.

Indívil va viure entre els anys 258 i 205 a.C. Va combatre contra els romans, de vegades al costat dels cartaginesos.

La seva aliança amb Asdrúbal Barca li va atorgar la victòria davant dels romans a la batalla de Càstul. També es va enfrontar contra els cartaginesos, era el difícil equilibri entre les dos grans potències d’aquells temps. Tot per mantenir la llibertat del seu poble.

Va morir a la batalla, lluitant contra el poble romà, després de presidir l’aliança amb altres pobles hispans en l’últim intent per frenar als invasors de la Península Ibèrica.

CIUTAT DE LLEIDA

Bar Brasseria Canal

Av. Josep Tarradelles 95 25001 Lleida Tel. 973 212 202

Cafeteria L’Estona Prat de la Riba, 5 25004 Lleida Tel. 973 22 99 65

Restaurant Txema Menjar típic de Lleida, on podrà degustar plats típics de la cuina catalana i mediterrània, combinant la cuina tradicional i creativa Menú de Cap de Setmana Carta de cuina de Mercat Foto: Aaron De San Mateo

C/ Baró de Maials, nº 16 25005 Lleida Telèfon: 973 254 063

A principis del segle XX, es va immortalitzar la figura d’Indívil i el seu etern company Mandoni en la que va ser una de les ciutats més importants dels Ilergetes; Iltrida, l’actual Lleida.

El monument s’enquadra en el corrent de l’historicisme, amb evidents influències del Romanticisme. Els seus rostres són idealitzats, ja que no es conserva cap fotografía dels dos guerrers íbers.

Si ens fixem en el grup escultòric veiem a Indívil amb Mandoni, molt més jove, que porta una llança. Indívil aixeca una falca a la seva mà dreta, la famosa i temible espasa íbera, amb un clar gest de simbolisme guerrer. L’espasa és una perfecta prolongació del seu braç, que transmet la idea de la capacitat experta en el seu maneig del líder ilergeta.

A la mà esquerra sostè unes cadenes trencades simbolitzant la llibertat del seu poble que, encara que no va aconseguir preservar, va ser la lluita que va guiar tota la seva vida i li va costar la mort.

Text basat en: Villalba i Varneda, Pere. Origens dels Països Catalans: en els clásics grecs i llatins. 1ª edició.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

13

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

“ L’acció del Patronat per internacionalitzar l’oferta turística de Lleida és ferma i clara”

ENTREVISTA A JORDI BLANCH

Jordi Blanch, director del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ens avança algunes de les iniciatives en què està treballant el Patronat per promoure l’oferta turística de la demarcació de Lleida . Uns reptes en els quals hi són molt presents les noves tecnologies i un treball coordinat entre el sector públic i el privat.

14

Quin es el balanç que fa de l’actual temporada de neu, ara que ja entrem a la recta final de la campanya?

Estic convençut que el resultat final de la temporada d’esquí 2012/2013 al Pirineu de Lleida serà molt satisfactori i que s’haurà complert amb escreix l’objectiu que ens havíem fixat per a enguany d’assolir els 1.250.000 forfets.

A banda de les xifres, per a mi un dels factors més importants és el fet que gràcies a la gran quantitat de neu han pogut obrir el conjunt de les 11 estacions d’esquí del Pirineu de Lleida. La neu acumulada ha fet que algunes estacions endarrereixin el final de la temporada més enllà de Setmana Santa.

Com valora els resultats del comportament turístic de la demarcació de Lleida l’any 2012?

D’acord amb les dades de l’INE, el conjunt d’establiments d’allotjament turístic reglat de la demarcació de Lleida va mantenir l’any 2012 un nombre de visitants en termes molt similars als dels tres anys anteriors, i en canvi va baixar un 3,8% el nombre de pernoctacions. Aquest descens pot ser degut a molts factors, però sense cap mena de dubte l’actual conjuntura econòmica és un factor important. També cal tenir present que la temporada d’esquí de l’any passat no va ser bona. L’any 2012 hem aconseguit mantenir pràcticament el nombre de visitants, si bé la seva estada s’ha escurçat. En canvi, l’any 2012 va ser molt satisfactori pel que fa al turisme estranger, amb un increment d’un 9% més de turistes que l’any anterior i va representar el 15% del nombre total de turistes que ens van visitar, segons les mateixes dades de l’INE. LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Què està fent el Patronat de Turisme per continuar millorant el flux de turistes estrangers a la demarcació de Lleida?

Si bé els mercats de proximitat han estat, són i, molt probablement, continuaran essent les principals fonts de turistes cap a Lleida, l’acció del Patronat de Turisme de la Diputació per internacionalitzar la seva oferta és ferma i clara.

Tenim prou recursos per captar l’atenció, generar interès de compra i cobrir les expectatives del turista més exigent. No obstant això, cal unificar esforços entre el sector públic i el privat per tal que, el primer en l’àmbit de la promoció, el suport a la comercialització i el foment de la competitivitat, sobretot, i el segon en la vetlla del producte, l’excel·lència del servei i, naturalment, també en la seva comercialització, puguem abastar l’esmentat mercat internacional amb garanties d’èxit.

En termes generals, quins són els principals reptes de la promoció turística de les Terres de Lleida?

A curt i mitjà termini, la creació d’una major oferta vinculada entre sí mitjançant la creació de producte turístic experiencial o motivacional, de tal manera que es pugui facilitar el procés de compra a la demanda interessada. En aquest sentit, i atès que això només és possible si la voluntat del sector privat ens acompanya, ja estem treballant amb les empreses i les entitats interessades de les comarques de la Plana, a les quals s’hi afegiran pròximament també les comarques de muntanya (Pirineu de Lleida) enguany. A partir de la signatura del conveni amb l’empresa Rumbo.es, líder en vendes online turístiques a l’Estat espanyol, impulsem un projecte nou

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Trobada a la Diputació de Lleida per

analitzar propostes que minimitzin els efectes de la neu al port de la Bonaigua Representants de la Diputació de Lleida, del Conselh Generau d’Aran i del Consell Comarcal del Pallars Sobirà han mantingut una trobada el dia 26 de febrer per analitzar diferents solucions tècniques, que s’han parlat amb el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, per tal de minimitzar els efectes que les intenses nevades provoquen al Port de la Bonaigua.

Totes les institucions han assegurat que no renuncien a la construcció del túnel de la Bo-

que anirà donant resultats durant tot l’exercici i que facilitarà, d’altra banda, la integració en un procés de comercialització. Així mateix, en un futur immediat també posarem en marxa l’Observatori de Turisme Ara Lleida, que ens permetrà obtenir dades rigoroses i fiables sobre el comportament turístic en el conjunt de la demarcació de Lleida.

Quin és el paper que tindran en aquest procés de comunicació les noves tecnologies?

Crec que, a hores d’ara, ja no és una possibilitat, sinó una necessitat el fet de plantejar estratègies promocionals en base a nous canals com ara les xarxes socials. No solament per la quantitat de gent que les utilitza, sinó més aviat perquè són la nova forma de prescriure: “compartir experiències”, de tal manera que la força del missatge es realça, per verídic i contrastat. I aquesta és la base de tota promoció turística.

En aquest sentit, l’adequació de la nostra oferta al món de les TIC, ja siguin tecnològiques o socials, és un dels reptes en què estem treballant.

En aquest sentit, un dels primers productes que ja han vist la llum ha estat l’app “AraLleida365”. En què consisteix?

L’app “AraLleida365” ha estat la primera (però no l’última) d’una sèrie d’eines de promoció i comunicació que el Patronat ha posat en el mercat per tal de facilitar el coneixement de l’oferta

naigua, però que mentre es posa en marxa aquest projecte cal plantejar mesures en un tram de 4 quilòmetres mitjançant l’aplicació de paraallaus, viseres i reforestació.

Aquesta ha estat la principal conclusió de la reunió que ha mantingut el president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, amb el síndic del Conselh Generau d’Aran, Carles Barrera; el president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Llàtzer Sibís; el vicepresident tercer de la Diputació, Pau Perdices, i el diputat Gerard Sabarich.

lúdica, cultural i turística de les comarques de Lleida. El format “de butxaca” -via descàrrega als smart phones- ens permet abastar molt més públic que amb la comunicació gràfica tradicional, oferir una imatge d’innovació clara i, no menys important, optimitzar els recursos econòmics i pressupostaris dedicats a la promoció turística de Lleida. Amb l’app “AraLleida365” ara ja ningú no tindrà excusa per no saber quines activitats es duran a terme al nostre territori durant tot un any, on allotjar-se, quin museu visitar o a quina festa popular assistir, per esmentar només unes poques de les possibilitats que ofereix. És, realment, una autèntica “oficina d’informació turística virtual permanent”!

Per acabar, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha canviat la seva imatge corporativa amb un redisseny de la marca “Ara Lleida”. Per què aquest canvi?

La nova imatge corporativa s’ha dissenyat en resposta a les conclusions d’un exhaustiu estudi de mercat i de posicionament que va fer el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida l’any 2012 a gairebé 1.000 enquestats, sobretot operadors i professionals turístics. La conclusió va ser que la marca continuava plenament vigent, però la seva imatge havia registrat un cert desgast i s’aconsellava enfortir el seu reclam. Amb el canvi, es vol donar un nou impuls a la marca “Ara Lleida” i potenciar tota l’oferta turística de les comarques lleidatanes.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

15

EL PALLARS JUSSÀ

CAMINS DEL JUSSÀ vine i emociona’t

El Pallars Jussà ofereix moltes i variades postals: paisatges d’alta muntanya, serres prepirinenques i conques mediterrànies. Deixeu-vos endur per l’encant d’aquests paisatges i assaboriu novament el contacte amb la natura.

L

a diversitat del Pallars Jussà, ric en patrimoni cultural, paisatgístic, geològic, paleontològic i natural, fa que el senderisme en aquest territori sigui una de les activitats més gratificants de les que es poden fer pel Pirineu.

La comarca destaca per tenir un dels paisatges més diversos del país, que va des de l’alta muntanya dels pics i les valls profundes de la vall de Manyanet i la Vall Fosca –la qual dóna accés al parc nacional d’Aigüestortes-, fins l’aire més mediterrani de la Conca de Tremp i el Montsec.

Els castells de frontera, el romànic, els pobles amb herència medieval, els rius, els estanys, els embassaments i tot un seguit de diferents elements sorprenents, podran ser descoberts i interpretats pel senderista mentre gaudeix dels racons del Pallars.

La creixent demanda d’activitats de lleure a l’aire lliure en general i del senderisme en particular, ha obtingut resposta per part de l‘administració pública i de la cooperació pública-privada. S’han habilitat antics camins, s’han creat propostes turístiques de senderisme de diversos dies de durada i s’han dissenyat noves rutes amb criteris d’accessibilitat.

També s’ha creat la taula de senderisme del Pallars Jussà, impulsada per l’IDAPA, amb la idea de coordinar les diferents iniciatives comarcals.

16

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

El Consell Comarcal ha endegat un projecte de condicionament i recuperació dels antics camins de ferradura i altres camins històrics i tradicionals per adaptar-los a la pràctica del senderisme. El resultat són 53 rutes i més de 300 km de senders senyalitzats i adaptats en llocs d’interès estratègic, que permeten gaudir-ne a visitants de tots els nivells.

A la vegada, l’àmplia oferta d’establiments de turisme rural, d’allotjaments turístics, d’empreses de restauració i d’activitats permeten planificar una estada inoblidable pel nostre territori.

Agen da TREMP Exposició a La lira: centenari del cinema a Tremp Fins al 7 d’abril, caps de setmana de 18 a 20h 32è Aplec de l’escudella. Orfeó de Tremp 10 de març de 10h a 14:30h Teatre: El soldadet de plom 15 de març a les 18h Caminar per la comarca: dels Nerets a Vilamitjana 24 de març a les 9h Volta al Roc de Pessonada

Processó de Divendres Sant 29 de març a les 21h LA POBLA DE SEGUR

El Cinquè Llac és una sorprenent travessa circular de senderisme de mitja muntanya, assequible a tot tipus d’aficionats, que transcorre pels peus del Parc Nacional d’Aigüestortes i Sant Maurici, a través d’un itinerari senyalitzat d’uns 100 km i dividit en cinc etapes (www.elcinquellac.com).

Els itineraris tenen dificultats diverses per satisfer tots els nivells i edats

El camí és un recorregut a peu que unirà les comarques de parla catalana tot passant pels seus principals llocs de valor cultural, paisatgístic i històric (www.elcami.cat).

Properament s’obrirà un nou sender interpretat a l’entorn de l’embassament de Terradets, amb una llargada d’uns 3,5 km, que permetrà passejar pel marge de l’embassament tot aprenent sobre l’entorn. L’itinerari incorpora cartells interpretatius sobre la fauna i flora locals, i és accessible per persones amb mobilitat reduïda i discapacitat visual.

Totes les propostes de senderisme actuals i futures les trobareu a la web turística de la comarca www.pallarsjussa.net. Hi podreu seleccionar els itineraris per zones, la descripció detallada del camí a seguir, les fotografies i els tracks per descarregar-los al vostre GPS. Una publicació recomanable és el llibre Caminant el Pallars Jussà. 17 propostes per descobrir la comarca, disponible a:

Dolmen de la Casa Encantada, Senterada

Consell Comarcal del Pallars Jussà

www.cossetania.com/caminant-el-pallars-jussa-699.

XXXI Olimpíada Flamisell a la Pobla de Segur 9 de març Antikaraoke 2013 29 de març a les 23:30h VALL FOSCA 4a Excursió amb raquetes i esquís antics 3 de març Concert de gospel 29 de març a les 19:30h TALARN Processó dels Armats 29 de març a les 9h i 21h TALARN + ISONA + TREMP Cantada de caramelles 31 de març ISONA i CONQUES Aplec de la Posa i Les Esplugues 1 d’abril

Oficines de turisme Tremp Plaça de la Creu, 1 . Tel. 973 650 005 La Pobla de Segur Av. Verdaguer, 35 . Tel. 973 680 257 La Vall Fosca Ajuntament de la Torre de Capdella Tel. 973 663 001 Isona i Conca Dellà C/ del Museu, 4 . Tel. 973 665 062 LLEIDA, PUNT DE TROBADA

17

PROPOSTES / ESCAPADES

35

euros/per.

Botiga - Museu “La Flor de Vimbodi” Antiga fàbrica de begudes carbòniques situada al carrer Bergadà, Nº2 de Lleida. Fundada l’any 1931. Actualment a la 2ª planta es pot trobar l’antiga maquinària que en el seu moment va fer possible la fabricació de diferents marques de begudes carbòniques.

La planta baixa s’ha reconvertit en Botiga-Degustació amb una gran varietat en alimentació i begudes.

HORARI DE VISITA AL MUSEU Dissabtes de 9h-14h · Diumenges i festius 12h - 14h Tel. de contacte: 973 203 046

ESCAPADA RURAL

Estància amb allotjament i esmorzar, a escollir entre 8 cases rurals amb encant de la província de Lleida.

Envolta’t de pau i tranquil·litat i desconnecta amb nosaltres! Enamora’t de Lleida!

Vàlid per tots els dies, exceptuant ponts i festius. (sempre subjecte a disponibilitat) ZAFIRO TOURS C/Baró de Maials, 88 Tels. 973 225 500 . 608 608 691 C/Segrià, 40 Tels. 973 281 728 . 625 688 027

Casa Leonardo Casa rural amb encant a Senterada, l’entrada de la Vall Fosca, situada estratègicament per visitar el Parc Nacional d’Aigüestortes i el romànic de la Vall de Boí, patrimoni de la humanitat.

Oferim sopars i esmorzars amb productes locals i ecològics.

www.casaleonardo.net info@casaleonardo.net Tel.973661787

Hotel /Rest. Arturo L’hotel/Restaurant Arturo neix al 1920 a la plana de la Vall Fosca.

Disposem d’habitacions guardilles, apartaments per a 5 persones, amb 3 habitacions, i de meravelloses vistes.

C/ Major, s/n · CP: 25513 La Pobleta de Bellveí (Lleida) Telèfon: 902 100 469

43

euros/per.

AVENTURA CON JEEP 4X4 A L’ESTANY SANT MAURICI

Visita el Parc Nacional de Aiguestortes i l’Estany de Sant Maurici amb un Jeep tot terreny desde/fins Esport. 1 nit d’allotjament amb habitació doble i hotel 3*** (Esmorzar buffet).

El trajecte és fa amb un Jeep amb xofer fins l’estany de Sant Maurici, des d’allí es poden fer rutes a peu.

RESERVES PER MARÇ (EXEPTE DEL 23 AL 31), ABRIL I MAIG ZAFIRO TOURS C/Segrià, 40 Tels. 973 281 728 . 625 688 027 C/Baró de Maials, 88 Tels. 973 225 500 . 608 608 691

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

19

LES GARRIGUES

LES GARRIGUES L´Oli d´oliva de les Garrigues es produeix a partir d´olives de la varietat arbequina, la qual fou introduïda pel duc de Medinaceli, senyor d´Arbeca, que la portà de Palestina al Segle XVIII. Aquesta varietat està considerada com una de les millors del món, tant per la producció i regularitat com per la qualitat de l´oli.

L

es Garrigues , amb 799,71 Km2 i amb una població de 20.000 habitans , limiten al nord amb el Segrià, el Pla d´Urgell i l´Urgell, al sud amb el Priorat i a l´est amb la Conca de Barberà, mentre que la comarca tarragonina de la Ribera d´Ebre delimita les terres de l´oest.

El paisatge perfila oliveres i ametllers de banda a banda de la comarca, caracteritzada per un terreny sec i eixut, excepte en zones molt concretes.

L´estimació a la terra neix de la seva aridesa, de l’esforç dels qui la treballen… d’ún intent constant de guanyar la partida a la natura .

La progressiva humanització de la terra garriguenca ha afavorit una indústria pròspera que gira al voltant de l´olivera. Des de la producció fins a la comercialització, les Garrigues han fet de l´oli la seua targeta de presentació. Els serveis i els punts d´interès de la comarca queden concentrats a les poblacions.

La cuina garriguenca ofereix un gran assortiment de plats en què els productes autòctons són el principal ingredient. com l´olla barrejada, les faves i els caragols bullits amb allioli . La truita amb sanfaina (feta amb pebrot, albergínia, ceba, tomata i ou), l´escalivada , els espinacs a la cassola i l´escudella de faves tendres, sense

20

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

oblidar els caragols a la llauna, plat tipic de la major part de les comarques lleidatanes.

Les festes són fruit d´una cultura lligada a la terra i a la seva activitat principal, que és el conreu de les oliveres. Les benediccions populars d´animals, els aplecs a les ermites, les cassoles i els balls ocupen el calendari festiu.

L´Esport, a la comarca, està representat per la caça i altres esports tradicionals. Hi destaquen les rutes a peu i amb bicicleta.

Agen da Vilosell Matança del porc Mes de març Vinaixa Fira de l’oli i la Pedra 17 de març Espluga Calba Matança del porc 23 de març Floresta Setmana Cultural de la Floresta Del 24 de març fins al 1 de abril Fortalesa dels Vilars (esquerra); Castell de la Floresta (dreta)

La fortalesa dels Vilars Fou habitada ininterrompudament durant 400 anys. Els seus constructors eren gent que pertanyia al grup cultural dels camps d’urnes, anomenat així pel costum d’incinerar i enterrar en vasos ceràmics les cendres dels seus morts. Dos-cents anys després, en contacte amb altres cultures mediterrànies, els habitants de la fortalesa els Vilars van viure el procés d’iberització, esdevenint el poble anomenat pels escriptors antics com els ilergetes.

La fortalesa va ser aixecada a la plana, menyspreant els tossals de més fàcil defensa, sobre el barranc d’Aixaragall, controlant l’aigua i les terres al·luvials. Des d’un primer moment la fortalesa va ser concebuda en els seus trets urbanístics i defensius bàsics. Una muralla de cinc metres d’amplada, una dotzena de torres, una barrera de pedres clavades i un fossat la feien pràcticament inexpugnable.

La Granadella Processó dels armats de la Granadella 28 de març Arbeca Jornades Culturals d’Arbeca Del 30 de març fins al 1 de maig Festes locals Bovera 19 de març El Soleràs 19 de març Els Torms 19 de març

HORARI Dissabtes i diumenges des de: 10:00 h. a 14:00 h.

Les visites guiades s’inciaran a les 12:00 h.

Per visites concertades prèviament i més informació, podeu trucar a l’Oficina de Turisme al telèfon: 973 160 000, de dijous a diumenge de 10:00 a 14:00.

Oficines de turisme Borges Blanques Av. Francesc Masià, 54 Tel. 973 140 106 Arbeca C/ Lleida, 32 Tel. 973 160 000

Castell de la Floresta El Castell de la Floresta data del segle XIV, però amb vestigis de l’època romana. Durant el regnat de Pere el Cerimoniós, passà a la família Beatriu-Cornell (1340). Aquesta el cedí a Jaume Roger de Pallars (1376), les armes del qual apareixen encara avui al castell. Aquest darrer el vengué el 1388 a Hug, primer comte de Cardona. Ja en el segle XVII la propietat passà a la familia dels Medinaceli, i amb posterioritat als Subies de Tàrrega.

Cargols a la llauna LLEIDA, PUNT DE TROBADA

21

SUMARI

HOSTALERIA & CO

LLEIDA, PUNT DE TROVADA

01

EL SEGRIÀ

XXXXXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXXX

PALLARS SUBIRÀ XXXXXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXXX

PALLARS LLUSSÀ XXXXXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXXX

LO MANUAL DEL SOMMELIER EL SOLSONÈS

Ediciones LUMA

DESCOBREIX ELS TEUS Disseny i maquetació

Carlos Mayorga Projecte, continguts i cap de redacció

XXXXXXXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXX SENTITS XXXXXXXXXXXXXXXXXXX

EL SEGRIÁ

XXXXXXXXXXXXXXXX DIFERÈNCIA DEL SABOR I EL GUST. Edita El sabor és la suma de les aromes i el gust, i XXXXXXXXXXX per tal de certificar-ho podeu Ediciones LUMA · Sommeliers de XXXXXXXXXXXXXXXXXXX Av. de l’Estudi General, 7, altell 2 fer una petita prova: tasteu qualsevol aliment o beguda “A CEGUES”, nLleida 25001 LLEIDA 20 55 69tapat, i podreu comprovar com sols sereu capaços de amb el973nas EL SEGRIÁ detectar el gust dolç, amarg, àcid o salat de l’aliment, i fins que no Dipòsit legal: XXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXX destapeu el nas no sabreu identificar el producte.

XXXXXXXXXXX XXXXXXXXXXXXXXXXXXX · Jaume Gaspà · President

Comunicam

PREDISPOSICIÓ

En aquest món que ens toca viure, poques i comptades són les vegades que podem traducció I correcció interpretació gaudir Ide nosaltres mateixos, del que realment ens inspira 973 28 81 38i emociona com en el tast www.torsitrad.com d’un vi o menjar. Els sentits més bàsics intetorsitrad@torsitrad.com ractuen amb els coneixements i els records, Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida capaços de viatjar i reviure un moFax 973 28 fer-nos 99 70 ment o fins i tot aprendre quelcom més. Precisament això és la gran diferència entre beure LLEIDA, PUNT DE TROVADA i tastar, deopinions menjar o degustar, i malgrat tot no es fa responsable de les expressades pels col.laboradors en serà una fita inassumible sense un caràcter els escrits signats de predisposició obert a noves experiències.

22

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

EL TASTADOR EXPERT

EL SEGRIÁ

És la suma de la pràctica, coneixements i experiència disposats al tast. Aquesta és XXXXXXXXXXXXXXXX la diferència per una especialització en XXXXXXXXXXX l’art de tastar. Amb el temps i com amb tot, XXXXXXXXXXXXXXXXXXX adquireix una sensibilitat i capacitat de recepció d’informació en el tast, el que farà possible de comunicar-se i descriure ,en poques i entenedores paraules, les sensacions aportades.

LLEIDA, PUNT DE TROVADA

22

CELLER COSTERS DEL SEGRE Ubicació del consell regulador: Complex de la Caparrella, 97 25192 Lleida Tel. i fax: 973 26 45 83 secretari@costersdelsegre.es www.costersdelsegre.es

CELLER CERCAVINS, SL Polígon 8, parcel·la 17 25340 VERDÚ (Lleida) Tel. 617 619 915 info@cellercercavins.com www.cellercercavins.com Visites: sí

CELLER ANALEC

COMENÇANT A TASTAR Cada dia fem l’exercici de menjar i beure, fet indispensable i fisiològic, a partir d’ara farem el mateix però mirant d’observar el que passa en el nostre paladar, les sensacions tàctils, l’acidesa, el dolç, l’amargor . . . El nas, les aromes i la vista els colors.

Carretera a Nalec, s/n 25341 NALEC (Lleida) Tel. 973 303 190 / 618 139 317 info@analec.net www.analec.net Visites: sí

CELLER L’OLIVERA La Plana, s/n 25268 VALLBONA DE LES MONGES (Lleida) Tel. 973 33 02 76 olivera@olivera.org · www.olivera.org Visites: sí

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

23

HOSTALERIA & CO

Les campanyes gastronòmiques de promoció de la cuina Els establiments participants en la campanya de Porcpassió, volen agrair a tots el clients l’ acollida d’ aquesta campanya que té com a protagonista al porc, de gran importància socioeconòmica a la nostra província i, que, com no pot ser d’ altra manera, també te el seu gran moment al plat dels restaurants.

Participen: Ambrosa, Augusta, Buidasacs, Cal Farré, Cal Xorriclo, Centre civic, Cocou, El celler, Era Lucana, Fonda Farré, La Redolta, La Rosaleda, L’Isard, Llar de Foc, Masia d’en Valent, Nard, Nice, Restaurant 2007, Blanc i Negre, Bodegó TapesTast, Bonum, Cal Molí, Cal Nenet, Can Rubies, Click Menú, Deulleida, El Celler del Roser, El Claustre, El Tram del Nastasi, Galaxi, Gilda, La Bambola, La Fonda del Nastasi, l’Antiquaritapes, l’Hortet, Llavorsí, Mr Nyam nyam, Nelson, NH Pirineos, Oasis, París, Pastisseria Pons, Vins.

Des d’ Hostaleria de Lleida ja s’ està cuinant la propera campanya gastronòmica: ANEM DE TAPES? Edició primavera que podreu trobar als establiments d’ hostaleria i restauració del 11 al 23 d’ abril.

Aneu fent boca per gaudir de les tapes!

Organitza:

24

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

Patrocina:

ANEM DE TAPES? Edició primavera que podreu trobar als establiments d’ hostaleria i restauració

Amb la Col·laboració:

PARLEM DE...

La publicitat...

... i de la pasta

D’un imprès publicitari, propagandístic o informatiu se’n diu genèricament prospecte. El prospecte pot tenir diferents formes, però les més habituals són el full de mà o full volander (flyer en anglès), que habitualment consisteix només en un full, i el fullet (folleto en castellà), que té més d’una pàgina.

Encara que estiguem en temps de crisi podem parlar de la pasta, que és la massa feta amb farina i que serveix per a fer pa, coques, galetes, pastissos, etc. N’hi ha de molts tipus: pasta brisa o trencada (en castellà, pasta brisa o quebrada); pasta de full o fullada ( en castellà, hojaldre), que està estirada en fulls molt prims i superposats; pasta de crestes (en castellà, oblea de empanadilla); pasta fil·lo (pasta filo en castellà), que és d’origen grec. Algunes d’aquestes preparacions conserven el nom en la llengua d’origen. És el cas de la pasta choux, amb què s’elaboren les lioneses; la pasta brick, molt semblant a la pasta fil·lo; la pasta kataifi, que s’utilitza en forma de fideus i que també té origen grec...

Podem trobar aquests elements publicitaris en un display, suport de cartró, plàstic o altres materials rígids, que s’utilitza com a element publicitari en el punt de venda per a anunciar un producte, o en un distribuïdor de fullets (take-one en anglès) que ofereix diversos prospectes en autoservei.

Aquests prospectes es poden fer arribar sense personalitzar i sense ensobrar als clients potencials mitjançant una bustiada (buzoneo en castellà) o mitjançant una publitramesa (mailing en anglès i castellà), que és una publitramesa publicitària personalitzada. La publitramesa pot ser electrònica (e-mailing en anglès), que s’envia per correu electrònic a persones seleccionades prèviament.

Recordem que de treballar una sèrie de productes fins que adquireixen la consistència d’una pasta en català en diem pastar (amasar en castellà).

Servei d’Assessorament del CNL de Lleida

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

25

HOSTALERIA & CO

ALT URGELL TERRITORI OUTDOOR L’Alt Urgell disposa per la seva conformació amb uns dels millors entorns per la pràctica de diferents tipus d’esports Outdoor i aquesta és la aposta que es farà properament amb la col·laboració dels diferents agents implicats, entre ells l’Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell.

La comarca disposa de dos parcs naturals, el Parc Natural de l’Alt Pirineu i el Parc Natural del Cadí Moixeró, Pel que fa a activitats en l’entorn natural trobem dos estacions d’esquí nòrdic, Sant Joan de l’Erm, i Port del Comte, i una tercera que tot pertànyer a la Cerdanya es troba a una distància similar a les anterior, Lles – Arànser; lloc on el famós atleta català Kilian Jornet va viure els seus anys d’infantesa doncs era fill dels guardes del refugi de Lles.

La instal·lació esportiva més important és la del Parc del Segre, séu de les proves d’aigües braves entre d’altres a les olimpíades de Barcelona’92 i on es

26

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

La instal·lació esportiva més important és la del Parc del Segre, séu de les proves de aigües braves entre de les olimpíades de Barcelona’92

ambient control

desenvolupen activitats de ràfting, kayak i aigües tranquil·les, al mateix temps que és Centre BTT homologat per la Generalitat de Catalunya.

Les proves esportives estan presents en el calendari anyal amb el Circuit Fer, un conjunt de 6 curses de muntanya que es desenvolupen a tota la geografia comarcal de Maig a Setembe, la Grifone Challenge Escanyabocs és la prova que es celebra a la capital on es combinen activitats com la cursa vertical, kaiak, btt i marxa d’orientació.

Totes aquestes activitats estan apadrinades per la marca Grifone, especialitzada en material de muntanya i que té la seu a la mateixa Seu d’Urgell.

L a s o l u c i ó p ro f e s s i o n a l Desinsectació Desratització Desinfecció

Tractament d'aigua Control de legionel·la

C/ Tarragona, 29 · 25005 Lleida Tel. 973 24 55 71 · Mòbil 610 43 08 17 E-mail: acplagues@lleida.com

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

27

HOSTALERIA & CO

Altres competicions Altres competicions són la Traça-Muga, pel que fa a l’esquí de muntanya i raquetes de neu i la Urgellistan com a prova multidisciplinar de resisstència, sense oblidar la Marxa de Ressistència de la volta al Pantà d’Oliana de 84km.

Pel que fa a activitats esportives d’alçada a la comarca es poden realitzar les activitats de parapent i escalada esportiva. El parapent té el seu nucli d’acció a Organyà on des de ja fa uns anys s’ha desenvolupat un producte destinat a la pràctica d’aquest esport, amb diverses empreses que oferten diferents tipus d’activitats.

L’escalada té el seu nucli fort a Peramola, al sud de la comarca, on la força del riu Segre s’ha obert pas entre la pedra i ha deixat al descobert la mítica Roca del Rumbau, pol d’atracció d’escaladors d’arreu del món.

28

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

Totes aquestes activitats demostren el potencial outdoor de la comarca, i durant aquest any es posaran en comú tots els agents implicats per poder donar una oferta conglomerada i endreçada perquè tots els amants dels esports outdoor trobin en la comarca de l’Alt Urgell un lloc idoni per l’entrenament i pràctica de qualsevol modalitat.

El parapent té el seu nucli d’acció a Organyà on des de ja fa uns anys s’ha desenvolupat un producte destinat a la pràctica d’aquest esport, amb diverses empreses que oferten diferents tipus d’activitats.

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

29

Foto: www.gencat.cat

HOSTALERIA & CO

Coses que em fan feliç josep Lladonosa i Giró, cuiner català.

Nascut a Alguaire al 1938 és un reconegut cuiner arreu del territori català. Ha fet una gran tasca de recerca sobre la cultura del menjar a Catalunya, documentada des de l’edat mitjana, i ha escrit nombrosos llibres de cuina de divulgació.

Ha estat cap de cuina del conegut restaurant barceloní 7 Portes. L’ any 1980 va ser premi nacional de gastronomia i el 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi

i aquestes són les coses que em fan feliç Un esmorzar: pa torrat a la brasa amb xolís

Un museu: el Museu de Lleida i Diocesà.

i anxoves de l’escala.

Una escapada: Paris.

Un plat: les faves amb confitat.

Un paisatge: tot el Pirineu lleidatà.

Un vi: un Costers del Segre (d’en Josep Pla).

Una copa: una ratafia de cireres artesanes o un

Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: el Pirineu lleidatà des de

licor de nous de a Val d’Aran ( aigua de nodes ).

Llavorsí, Ribera de Cardós, i la Vall Fosca.

Un llibre: “El que hem menjat” (Josep Pla).

30

LLEIDA, HOSTALERIA & CO.

NOVA APP ARA LLEIDA

Disponible gratuitamente aralleida365

Iphone

Windows Mobile

Android

aralleida365 allotjaments a les teves mans