Lleida Hostaleria & CO 12

GENER 2014

Núm. 12

Els vestits d’Agramunt

Recuperació, estudi i procés de restauració

El pas de les cultures Pallars Jussà

Josep Ordi Ros

Coses que em fan feliç...

LA REVISTA S’encarta gratuïtament amb el Diari “SEGRE”

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

Sala “El pas de les cultures”

11

“Lligadura cranial de la dona”.

Imatge: Quico Ortega/CDMT

Josep Ordi Ros

Parlem de... ...les rebaixes

15 Sommeliers

El mite del gas carbònic i la cullereta imperial

17 Coses que em fan feliç...

Josep Ordi Ros

18 Diputació

SUMARI

Consell Comarcal del Pallars Jussà

Lliurament dels Premis Lo 25è Premi Turístic “Pica d’Estats” Trobada d’Instagramers a les Borges Blanques Concurs Fotogràfic #aralleidaneu

22 Pallars Jussà

El pas de les cultures

24 Els vestits d’Agramunt

Recuperació, estudi i procés de restauració

26 La Noguera

La febre de l’or arriba a Balaguer

28 Segrià

Passejant pel conjunt monumental de la Seu Vella Almacelles...La ciutat ideal. Centre Històric.

36 Festes populars

El Ball del Contrapàs. Tremp

40 Castells Culturals de Catalunya

traducció I correcció I interpretació 973 28 81 38 www.torsitrad.com torsitrad@torsitrad.com Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida Fax 973 28 99 70

C/ Mossèn Reig, 1 baixos 25008 LLEIDA

Tel. 973

00 80 40

(DEP. PUBLICITAT) publicitat@geminiedicions.com DL L 92-2013 Gèmini edicions no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits signats

EDITORIAL

Hi sortiràs guanyant!

PROPÒSITS En començar l’any tots fem una sèrie de propòsits, i al sector també n’hauríem de fer.

Ens hauríem de proposar buscar contínuament l’excel·lència als nostres establiments, comptant amb la complicitat dels nostres clients, els nostres proveïdors-col·laboradors, cercant la innovació, la millor relació qualitatpreu i la diferenciació.

Hauríem de treballar l’excel·lència del servei en concret i ser capaços d’introduir una gestió de recursos humans adaptada a les nostres micropimes, de manera que la gent que treballi amb nosaltres se senti a gust i transmeti il·lusió als clients. Hem de mantenir ben format tot l’equip durant la vida laboral. La política de recursos humans comença amb la selecció.

Federació d’Hostaleria de Lleida President: Juan Antonio Serrano Director: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Serrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit Rosell Coordinació fotogràfica: Defoto Grèmi d’Ostalaria dera Val d’Aran C. Arnals, 5 - Vielha Tel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73 A/e: aran@hostaler.org Associació d’Hostaleria de l’Alt Urgell C. Mare Janer, 25 La Seu d’Urgell Tel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74 A/e: alturgell@hostaler.org Aula de Formació Manel Martín C. Segrià, 35 baixos Tel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72 A/e: aula@hostaler.org

Hauríem de proposar-nos buscar nous clients, d’especialitzar-nos en algun tret diferencial i anar a buscar el segment de clients a qui pugui interessar el nostre producte. En funció del nostre servei (allotjament, restauració, bar, oci nocturn...), haurem d’analitzar què podem oferir i a quins segments els pot interessar més.

Hauríem de proposar-nos exigir que no s’abandonin les infraestructures a Lleida. Difícilment podem competir amb un futur si ens continuen marginant.

Hauríem de rebaixar les exigències normatives i adequar-les a les realitats de les nostres micropimes, perquè ens estan ofegant a poc a poc.

Esperem que aquest any ens situï en una posició de consolidació d’una nova realitat econòmica i a poc a poc ens n’anem fent a la idea. Tenim la gran sort que l’oci en general s’ha convertit en un producte de primera necessitat, que lògicament s’ha d’adaptar a aquesta nova realitat, i que evolucionarà. Qui vol evolucionar amb ell?

Als clients us animen que ens ajudeu a millorar amb els vostres comentaris constructius al mateix local o a les xarxes.

Gràcies a tots els que feu possible aquesta realitat.

Hostaleria i Turisme del Berguedà Passatge de l’Arquitecte Porta, 2 bis Tel. 938 222 495 A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

Ramon Solsona Secretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida

CONSTRUCTORS DE CUINES PROFESSIONALS Amb més de 60 anys d’experiència i més de 10.000 instal·lacions a tot el territori nacional, Grupo Rull està especialitzat en la construcció de cuines professionals i en la creació d’espais gastronòmics i d’oci.

Sota el segell del grup empresarial s’integren Frinovo i Cadeco, orientades a la venda i distribució de maquinària i equipament hostaler, i Sermatel, servei tècnic de manteniment i reparació de maquinària i instal·lacions.

Dimensionem el seu projecte segons les seves necessitats A l’Oficina Tècnica de Grupo Rull es dissenya cada projecte de forma particular i personalitzada. Dimensionem cada cuina i obra segons les necessitats reals del seu negoci, optimitzant la seva inversió i incorporant els professionals necessaris segons cada fase de desenvolupament del projecte.

Exclusivitat en Inox

Grupo Rull construeix a la seva planta de fabricació d’acer inoxidable mobiliari i estructures arquitectòniques totalment a mida, amb dissenys exclusius i materials de gran qualitat que garanteixen acabats estètics i funcionals que milloren les condicions de treball i ús en cuines, sala i àrees comunes.

Cuines orientades a l’excel·lència

A Grupo Rull orientem la nostra activitat a l’excel·lència.

El nostre producte, el nostre servei i la nostra metodologia de treball fan que entre els nostres clients s’hi trobin restauradors d’alta gamma i importats cadenes de restauració i hoteleria nacionals.

PATROCINADOR D’HOSTALERIA DE LLEIDA

“La construcció de cuines amb idees”

A Grupo Rull també estem especialitzats en la creació i remodelació de cuines industrials per a col·lectivitats: hospitals, geriàtrics, centres educatius, menjadors col·lectius… Coneixem les seves necessitats i, per tant, a banda del disseny, oferim espais d’alta usabilitat i funcionalitat.

Les primeres marques del mercat i cobertura nacional Som una empresa clau en la gestió de les principals marques d’hostaleria del mercat, amb referents de maquinària i equipament de gamma mitjana, alta i de gran qualitat. Tant en període de garantia com en seguiments posteriors, li oferim diferents modalitats de contractes de manteniment amb l’objectiu d’allargar la vida útil i la rendibilitat dels seus equips.

Canals), al complex hostaler hi convergeix tot el nostre potencial empresarial.

Totes les divisions i àrees de producció, servei tècnic, comercialització, logística i administració es plantegen como àrees connexes per donar continuïtat i elasticitat als projectes que desenvolupem.

La singularitat de la nova nau es troba, sens dubte, en el plantejament de l’àrea de “show-room”, orientada al flux d’opinions i suggeriments dels treballadors del nostre grup, clients restauradors, gastrònoms i consumidors finals. Un espai per percebre sensacions i veure tendències —dins i fora de l’empresa— transferibles a la construcció de cuines professionals sota l’objectiu comú de “la construcció de cuines amb idees”.

Imminent obertura de la nova seu de Grupo Rull

Grupo Rull està immers actualment en un dels seus projectes més ambiciosos: la nova seu del Grup.

Amb més de 5.000 m2, i ubicada en un dels principals centres logístics de Lleida (Polígon Industrial Les

HOSTALERIA & CO

7

www.gruporull.com

PATROCINADOR D’HOSTALERIA DE LLEIDA

PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

GIRBAU

PROMOU L’EFICIÈNCIA A LA BUGADERIA DE L’HOSTALERIA AMB UN PLA RENOVE

AMB ELS NOUS EQUIPS S’ESTALVIA FINS A UN 40% D’ENERGIA, UN 30% DE TEMPS I UN 60% D’AIGUA Incrementar la productivitat i la competitivitat als negocis d’hostaleria és fonamental per diferenciar-se de la competència i mantenir els nivells de rendibilitat que garanteixen la viabilitat del negoci.

Per als que aposten per la bugaderia pròpia al seu negoci per millorar el control de la despesa d’aquesta partida i la qualitat, Girbau ha creat un Pla Renove, respecte a les màquines amb anys de funcionament, porten a xifres d’estalvi impactants.

XIFRES D’ESTALVI CONTUNDENTS: Tenint en compte que en bugaderia l’assecadora és la màquina que té una despesa d’energia més alta i que és la que suposa una menor inversió a l’hora de comprar-la, l’estalvi, comparant-la amb un assecadora ED Girbau, arriba a unes 347 hores anuals (ja que es poden fer dos cicles en una hora), a banda del 40% d’estalvi en energia, la qual cosa puja a 1.050 € anuals.

Les noves assecadores ED, amb capacitats d’entre 13 i 33 kg, rendibilitzen el costós procés de l’assecat de diverses maneres i amb diferents avenços tecnològics, com el flux d’aire Transflow, el Heat Capture System (retenció de l’escalfor pel doble panell i el doble vidre de la porta), l’Speed Control (possibilitat de programar la velocitat de rotació del tambor en cada fase de l’assecat) o l’Humidity Control (sistema de control de la humitat fiable i precís).

En rentadores, les xifres són iguals de contundents. Si es compara una rentadora HS de Girbau del 1992 amb un model actual de la Sèrie 6, l’estalvi és d’un 40% d’energia (4.809 € en un any), el 30% de temps (694 hores/any) i el 60% d’aigua (3.700 € anuals). Així, en un any, canviar una sola rentadora pot portar a estalviar 8.500 € i unes 700 hores de feina gràcies a una major eficiència dels cicles de rentat. Les rentadores de la Sèrie 6 (de 8 a 110 kg de capacitat) ofereixen processos que optimitzen els consums d’aigua, energia i productes químics gràcies a la precisió dels seus controls i a la possibilitat d’ajustar tots els paràmetres a les necessitats de rentat de cada bugada. A més, el seu factor de centrifugació de més de 300 G facilita l’extracció d’aigua i estalvia després energia en el procés d’assecat.

Finalment, canviar les planxadores existents per les noves PB de Girbau incrementa la productivitat en un 24% (576 € anuals), a més de l’increment en un 8% de l’eficiència (656 hores anuals). Les planxadores PB (amb diàmetres de cilindres de 325 mm i 510 mm), a banda d’estalviar espai perquè són murals, permeten que un sol operari realitzi el procés de planxat.

El cilindre cromat i el sistema Autospeed (regulació automàtica de la velocitat de planxament en funció del grau d’humitat de la roba) incrementen la productivitat i estalvien energia.

BONIFICACIÓ EN L’ADQUISICIÓ DE RENTADORES, ASSECADORES I PLANXADORES: Si després de llegir aquestes xifres que mostren la facilitat i rapidesa d’amortització dels nous equips, gràcies a la rapidesa d’estalvi que s’assoleix, encara es dubta de fer el pas, Girbau ha preparat unes bonificacions de descompte per la compra de maquinària en funció del model.

GIRBAU SERVEI TÈCNIC: 698 570 908 www.girbaulleida.com

Parlem de...

...les rebaixes Expressions com ara “Per fi!, ja han arribat les rebaixes!” o bé “Me’n vaig de rebaixes” són habituals en aquesta època de l’any. I és que després dels excessos, tant de menjar com els que afecten la butxaca, necessitem una mica de dieta i d’austeritat.

Establiments comercials, botigues i botiguetes van abillats amb els mateixos guarniments: rètols o adhesius de totes mides on podem llegir “REBAIXES”, en vertical, horitzontal, diagonal, amb les síl·labes separades, etc. És cert que ja és un costum i fins i tot una tradició el fet de dedicar un dia de gener a anar de rebaixes. És clar, però, que per trobar les millors ofertes hem de matinar, així és quan podem trobar les gangues més inversemblants i fins i tot la liquidació de saldos.

Però, desenganyem-nos: anar de rebaixes no vol dir gastar poc, al contrari. Per això, normalment agafarem la targeta de crèdit per fer el pagament (sempre, això sí, després d’haver comprovat que al compte corrent hi queda saldo!), orgullosos del descompte que ens fan, que pot arribar al seixanta o setanta per cent.

N’hi ha que fins i tot demanen una rebaixa sobre el preu de l’oferta, però potser aquí ja entraríem en un altre món terminològic, que per cert s’estila molt en segons quines cultures i que fins i tot es fa necessari practicar-lo, que no és altre que el de regatejar. Nosaltres, aquí de moment no ens fa falta, clar que no es pot dir mai d’aquesta aigua no en beuré...

Servei d’Assessorament, CNL de Lleida

HOSTALERIA & CO

11

EL PALLARS SOBIRÀ PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

Rose noire

Nippon

Vine a descobrir les noves tendències De Tot i més per A BOTIGA i Restauració

Truca’ns al 973 24 82 66 o vine sense avisar a l’exposició lliure que tenim al carrer Valls d’Andorra, 52 (Balàfia, a 20 m de la ferreteria Albert Soler)

12

HOSTALERIA & CO

R E S TA U R A N T El Malena és un restaurant familiar regentat pel xef Xixo Castany, la seva dona i dos treballadors més. Va estar obert fa 15 anys a Lleida i l’any 2000 va obtenir una estrella Michelin, que va conservar fins que van haver de tancar l’any 2004.

No va ser fins al 2008 que van decidir reobrir el restaurant a la població lleidatana de Gimenells, que situa Lleida al catàleg de restaurants de qualitat de referència mundial.

Josep Maria Castany ha explicat que d’entrada esperen que l’estrella Michelin suposi l’arribada de més clientela al seu restaurant i una major projecció a l’exterior, encara que el premi suposarà per al seu equip “redoblar esforços”, ja que és “molt inconformista”.

El restaurant ha aportat una tècnica que no existia i que aprofita molt bé l’energia. “Produïm vapor a partir de brases mitjançant un sistema que fa que els aliments absorbeixin les aromes que surten de les brases i en quedin impregnats.” Aquest sistema nou conjuga “amb un bon producte i un servei molt acurat”.

La seva línia actual de treball manté tot allò que li va donar prestigi temps enrere. L’esperit innovador i creatiu d’aquest cuiner propicia la brillant utilització de productes locals, sobretot de caràcter hortícola, així com també l’encertada reinterpretació d’antigues receptes del Segrià.

Per confeccionar el menú, en Xixo recorre a productes que estiguin en el seu moment òptim de qualitat i preu, aprofita els productes de temporada i evita les elaboracions complexes, que exigeixen una despesa notable de mà d’obra.

HOSTALERIA & CO

13

PROVEÏDORS D’HOSTALERIA

Pda. Llívia - C/. Gran, 39 - Tel. 973 23 86 68 Fax 973 23 89 43 - 25195 LLEIDA info@codina-catering.com www.codina-catering.com

14

HOSTALERIA & CO

sommeliers

El mite del gas carbònic i la cullereta imperial Fa dies que teníem ganes d’escriure respecte a un article que va publicar fa unes setmanes l’amic Fer-ran Centelles. Es tracta d’un estudi realitzat conjuntament amb la coneguda marca de tònica Fever Tree sobre el comportament del gas carbònic en l’elaboració dels combinats. Com molt bé explica Centelles en el seu article, “La majoria de productors de mixers o refrescos preparen els seus productes amb la saturació de CO2 que consideren més oportuna i amb què volen que la beguda arribi al consumidor. A partir d’aquí el bàrman pot decidir si vol conservar el gas carbònic o si, al contrari, vol fer que el mixer perdi el CO2 i es transformi en una beguda menys espurnejant”.

Actualment se senten moltes teories i s’expliquen mil maneres de com s’han de servir les tòniques, però la idea que ha pres més força és la que diu que cal abocar la tònica sobre una cullereta imperial perquè no perdi gas carbònic.

Arribats a aquest punt, en David, juntament amb un equip de professionals, va decidir fer la comprovació química per determinar el tant per cent de gas carbònic que es perd en funció de com se serveix la tònica.

Els resultats més rellevants obtinguts van ser els que s’exposen a continuació:

PREPARACIÓ G&T Fever Tree preparat amb una tònica a temperatura ambient (25ºC) i servida suaument per sobre del gel.

G&T Fever Tree preparat amb una tònica freda (8ºC) i servida suaument per sobre del gel.

G&T Fever Tree preparat amb una tònica freda (8ºC) i servida suaument per sobre del gel, mesura presa 12 minuts després del servei.

G&T Fever Tree preparat amb una tònica freda (8ºC) i servida amb el suport d’una cullereta imperial per la qual es desplaça la tònica abans de contactar amb el gel.

PERCENTATGE DE PÈRDUA DE CO2 Pèrdua de CO2 = 20% de l’origen només en servir-lo.

Pèrdua de CO2 = 1% de l’origen només en servir-lo.

Pèrdua de CO2 = 4,5% de l’origen en 12 minuts.

Pèrdua de CO2 = 15,2% de l’origen només en servir-lo.

Amb aquests resultats, les conclusions extretes van ser les següents: Primera: preparar un gintònic amb una tònica calenta provoca una pèrdua de CO2 del 20% i canvia absolutament la qualitat del combinat.

Segona: contràriament a l’opinió d’alguns professionals, servir el gintònic amb el suport d’una cullereta imperial no afavoreix de cap manera mantenir el carbònic i el seu efecte en la pèrdua de CO2 és gairebé igual que el de servir una tònica calenta.

Tercera: la millor manera de servir un gintònic respectant el CO2 del mixer és fent-ho suaument a la distància més pròxima possible al gel.

Quarta: si un client consumeix el gintònic en un temps estàndard i sense remenar-lo gaire amb la mà, aquest pràcticament no perdrà CO2.

HOSTALERIA & CO

15

Coses que em fan feliç Josep Ordi-Ros.

Doctor, fundador i president de la Fundació Catalana de Lupus Eritematós Generalitzat Josep Ordi Ros és natural de Son (Lleida), viu a Esplugues de Llobregat de Barcelona, està casat amb la Dra. Imma Camprubí Sociats, especialista en Anestesiologia, i és pare de Queralt i Anna.

La seva infància transcorre a Son, un poble rural del Pallars Sobirà a 4 km de la carretera que creua el port de la Bonaigua. De Casa Sastre de Son, on convivien padrins, pares i dues germanes i dos germans. Un poble sense carretera fins al 1960 però on vivien més de 50 famílies i amb una gran activitat rural i una sensació de vida ja irrecuperable. A l’única escola del poble va cursar el batxillerat fins als 14 anys, moment en què es va traslladar a estudiar a Barcelona gràcies a la impagable col·laboració familiar. Les primeres sensacions de la gran Barcelona i el seu mar són inesborrables: la primera televisió, les rambles, altres races humanes i el Barça.

Des del 1981 fins al 2011, el Dr. Josep Ordi Ros ha participat en 184 publicacions de la majoria de revistes científiques de l’especialitat, com ara “New Engl J Med”, “Lancet”, “J Clin Investigation”, “Medicine De Baltimore”, “Ann Intern Med”, “Arthritis and Rheumatism” o “Am J Medicin”. Ha presentat més de 100 comunicacions en congressos nacionals i internacionals de Medicina Interna, Reumatologia, Lupus, Hematologia o d’Anticossos Antifosfolípids. Ha dirigit 14 tesis doctorals relacionades amb el lupus eritematós sistèmic i els anticossos antifosfolípids. Ha escrit 24 capítols de llibres relacionats amb el lupus o amb la síndrome antifosfolípida. Ha estat investigador principal de 10 projectes nacionals del Fons d’Investigació Sanitària i col·laborador de 16 projectes més. Tutor de Becaris FIS Predoctorals i del CSIC. Ha realitzat múltiples ponències relacionades amb el lupus, la síndrome antifosfolípida i estats d’hipercoagulació en congressos nacionals i internacionals. Ha estat revisor de múltiples articles sobre lupus en revistes nacionals i internacionals. Ha participat com a investigador principal de 18 assaigs clínics terapèutics Fase II i Fase III de noves molècules en el tractament del lupus eritematós sistèmic i diversos assaigs clínics nacionals com a promotor d’aquests.

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana...

Un plat: ous ferrats.

Un esmorzar: pa torrat a la brasa amb oli d’oliva, all i sucre.

Un vi: un blanc de Tomàs Cusiné.

Una copa: de cava Un llibre? “Cómo perdonar” (llibre).

Un museu: Dalí de Figueres.

Una escapada: a Son del Pi. Un paisatge: el Tesol de Son. Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: viure a la vall d’Àneu.

HOSTALERIA & CO

17

EL DIPUTACIÓ PALLARSDE SOBIRÀ LLEIDA

La Diputació de Lleida lliura els Premis LO a l’emprenedoria d’empresaris lleidatans de l’anualitat 2012

Joan Reñé i els premiats amb els Premis LO

La Diputació de Lleida va acollir, amb data 17 de desembre de 2013, l’acte de lliurament de la 14a edició dels Premis LO als millors projectes empresarials de l’anualitat 2012, que va tenir lloc a la sala d’actes de la corporació provincial.

L’esdeveniment, presidit pel president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé, va comptar amb la participació del vicepresident tercer de la Diputació de Lleida i vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Pau Perdices. Els Premis LO han estat creats i són impulsats per la Diputació de Lleida amb l’objectiu de reconèixer la innovació i l’emprenedoria d’empresaris lleidatans que han destacat per la feina en cadascuna de les seves activitats.

En aquesta 14a edició dels Premis LO, el guardó Especial Prestigi ha estat per a Jesús Serra, vicepresident i conseller delegat de Baqueira Beret i president d’honor de l’Associació Catalana d’Esquí i Muntanya (ACEM). El premi a la Innovació es va lliurar a l’empresa Repaq Packaging Consulting; el premi Jove Emprenedor ha estat per a l’empresa Eficiència i Creació; el premi a l’Empresa Sostenible, per a l’empresa 2 Llacs Centre d’Aventura Esports i Gestió, i el de Responsabilitat Social Empresarial, per a l’Associació Shalom pel seu projecte “Nou Bo”.

El president de la Diputació de Lleida va destacar en el seu parlament que els Premis LO a l’emprenedoria i a la referència empresarial “volen ser un merescut reconeixement 18

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

a empresaris i emprenedors l’activitat dels quals té un retorn directe a les persones i als pobles, a un territori ric i que vol participar en la seva projecció en tot l’àmbit de país”.

Reñé va recordar que els 12 centres d’empreses innovadores que la Diputació ha distribuït pel territori “estan funcionant molt bé”, i que el nivell d’èxit de les empreses que passen pel CEEILleida és d’un 80%, un percentatge molt més elevat que la mitjana general, que se situa en un 30%.

En referència al guardonat amb el premi Especial Prestigi, el president de la corporació va destacar la seva trajectòria professional i la “incansable capacitat emprenedora” de Jesús Serra al capdavant de Baqueira Beret.

“Si Baqueira Beret s’ha convertit en

l’estació d’esquí més important de l’Estat espanyol i una de les millors d’Europa no és només pel criteri empresarial aplicat, sinó també pel compromís social i amb el territori que han tingut sempre present”, va assenyalar Reñé.

Els diferents guardons LO els van recollir les persones següents: el premi Especial Prestigi, Jesús Serra; el premi a la Innovació, Montse Castillo; el premi al Jove Emprenedor, Jordi Pifarré; el premi a l’Empresa Sostenible, Xavier Roy, i el premi a la Responsabilitat Social, Teresa Benet.

EL

25è PREMI TURÍSTIC “PICA D’ESTATS” TANCA EL

PERÍODE D’INSCRIPCIONS AMB 197 REPORTATGES DE PREMSA, RÀDIO, TV I INTERNET

Premiats 24 Premi “Pica d’Estats” 2013

El 25è Premi “Pica d’Estats” de Premsa, Ràdio, TV i Internet ha tancat el període d’inscripció amb un dels 7 millors registres de tota la història del guardó periodístic que convoca anualment la Diputació de Lleida mitjançant el Patronat de Turisme. En total s’hi han inscrit 197 treballs, dels quals 153 corresponen a obres d’àmbit estatal, 20 a treballs d’àmbit internacional i 24 a mitjans locals. Cal dir que 52 reportatges es presenten a més d’una categoria, la qual cosa eleva el nombre d’inscripcions fetes entre les 8 categories del premi fins a 249 registres, una xifra que no s’havia donat mai fins a aquesta edició. El major nombre d’inscripcions va tenir lloc l’any 2000, amb 217 treballs presentats. El certamen va rebre en la convocatòria anterior 192 obres.

D’aquesta edició destaquen, d’una banda, la diversitat de mitjans presentats, tant d’àmbit estatal com internacional, i, de l’altra, l’increment de treballs procedents de les categories de Televisió, Ràdio i Mitjans Locals.

Quant a la procedència de les obres, 153 provenen de l’Estat espanyol; 24, de les comarques lleidatanes, i 20, de l’estranger. Els 20 treballs internacionals procedeixen de 7 països estrangers, amb França al capdavant en nombre de treballs presentats, amb 5 inscripcions. La resta de reportatges internacionals provenen d’Alemanya i Bèlgica, amb

4 treballs cadascun; Itàlia, els EUA i Ucraïna, amb 2 obres cadascun, i finalment 1 d’Israel, essent la primera vegada que s’hi presenta un treball del país hebreu.

El Premi “Pica d’Estats”, que enguany celebra el 25è aniversari de la seva creació, “ha estat una eina eficaç de promoció del territori, de projecció d’uns recursos naturals, patrimonials i culturals i de suport a un dels motors econòmics com és el turisme”, tal com va manifestar el president de la Diputació, Joan Reñé, durant l’acte de lliurament de guardons de la darrera convocatòria del certamen.

El Premi “Pica d’Estats” destina a aquesta 25a edició del guardó 38.000 € en premis, distribuïts en 8 categories, que el situen com el més ben dotat econòmicament en la seva temàtica en l’àmbit de tot l’Estat espanyol. El jurat del 25è Premi Turístic “Pica d’Estats”, format per reconeguts professionals del món de la comunicació, es reunirà a la ciutat de Lleida i farà públic el seu veredicte el dissabte 25 de gener de 2014.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

19

EL DIPUTACIÓ PALLARSDE SOBIRÀ LLEIDA

La Diputació organitza una TROBADA D’INSTAGRAMERS Una a les Borges Blanques per promocionar el turisme de la comarca i l’oli amb la DOP les Garrigues Instagram és una aplicació mòbil gratuïta que va tenir el seu llançament l’octubre del 2010 i permet als usuaris fer fotos, aplicar-hi filtres i compartir-les tant a la mateixa plataforma com en altres

xarxes socials, com ara Twitter, Facebook o Foursquare. Aplega més de 150 milions d’usuaris arreu del món i cada dia s’hi pengen més de 5.000.000 de fotografies noves.

La Diputació de Lleida, mitjançant el seu Patronat de Turisme, ha organitzat una nova acció de promoció i difusió dels atractius turístics i gastronòmics de les comarques de Lleida per mitjà de les xarxes socials amb les imatges captades per l’aplicació per a mòbils Instagram. La trobada, amb el nom “Instagastro Oli DOP Les Garrigues”, ha tingut lloc aquest mes de desembre al municipi de les Borges Blanques amb l’objectiu de promocionar l’oferta turística i gastronòmica de la comarca de les Garrigues, d’una banda, i fer un recorregut a través de la cultura, la història i el procés d’elaboració del seu producte estrella, l’oli amb la DOP Les Garrigues, de l’altra.

La jornada va tenir lloc l’1 de desembre i va aplegar una cinquantena d’Igers (nom amb el qual es denominen els usuaris d’Instagram), procedents de les comarques de Lleida, Barcelona i Girona i de la franja de Ponent. Les altres dues convocatòries es van centrar en l’oferta de natura al Pirineu de Lleida i van tenir lloc a la primavera al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany Sant Maurici i aquesta tardor al Parc Natural de l’Alt Pirineu. En aquests dues últimes activitats hi van participar una trentena de persones.

La cinquantena de participants a la jornada de les Borges Blanques van visitar un camp d’oliveres, van poder seguir el procés d’elaboració de l’oli d’oliva extra verge a la Cooperativa Sant Isidre de la capital garriguenca, en van fer un tast a la Masia Sa20

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

lat —ofert per la DOP Oli Les Garrigues— i van gaudir d’un dinar elaborat amb els productes locals i amb l’oli extra verge de la comarca, coincidint en aquelles dates amb la XIX Mostra Gastronòmica de les Garrigues. Per cloure la jornada van poder fer un recorregut a través de la cultura i la història del producte estrella de la comarca amb una visita guiada pel Parc Temàtic de l’Oli de les Borges Blanques.

L’activitat va ser organitzada per la Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, amb la col·laboració del Consell Comarcal de les Garrigues, la DOP Oli Les Garrigues, la Cooperativa Sant Isidre, el Parc Temàtic de l’Oli de les Garrigues i Igers Lleida.

Igers-Tast

La Diputació de Lleida crea el

Concurs Fotogràfic #aralleidaneu

per emmarcar les emocions a la neu La temporada de neu 2013-14 al Pirineu de Lleida ha començat amb molt bones expectatives gràcies a la gran quantitat de neu caiguda durant la segona quinzena de novembre, que ha permès unes condicions immillorables per a la pràctica de l’esquí, tant alpí com nòrdic, alhora que també ha deixat uns paisatges de postal que conviden a immortalitzar-los amb una fotografia. La Diputació de Lleida, mitjançant el Patronat de Turisme, ha convocat un concurs fotogràfic a través dels mitjans socials com ara Twitter i Instagram en el qual poden participar totes aquelles persones a les quals els agradi la neu i vulguin transmetre la seva experiència, emocions i les diverses activitats que s’hi poden fer al seu voltant.

El de en en

premi consistirà en un cap setmana per a dues persones règim de pensió completa un indret de les comarques

de Lleida amb activitats d’oci i wellness. El jurat format escollirà el/la guanyador/a i farà públic el veredicte el dia 10 de març de 2014.

El Pirineu de Lleida continua representant la major oferta de neu de tot l’Estat espanyol amb les seves 11 estacions d’esquí, amb 4.000 hectàrees esquiables, 461 km de pistes abalisades entre alpí i nòrdic, 217 pistes i més de 130 km de circuits per a raquetes. Al Pirineu de Lleida s’hi pot practicar totes les modalitats d’esports de neu: esquí, curses de trineus, surf de neu, patinatge sobre gel, excursions amb raquetes, recorreguts amb motos de neu, esquí de telemarc... I a més a més en un entorn immillorable pel fet d’acollir un patrimoni artístic fascinador i gaudir d’una gastronomia autòctona i singular!

El concurs fotogràfic forma part de la campanya de promoció

Per a més informació: www.diputaciolleida.cat Telèfons de contacte: 973 70 41 25 premsa@diputaciolleida.cat

turística de la temporada de neu 2013-14 del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida, que té com a lema “On la neu és més que neu” i com a objectiu promocionar l’oferta d’esquí alpí i nòrdic dels 11 centres d’hivern del Pirineu de Lleida, a més de difondre el turisme de neu i l’après-ski i l’àmplia i variada oferta turística de què el visitant pot gaudir al conjunt de la demarcació de Lleida durant la temporada d’hivern, la qual va més enllà de la pràctica de l’esquí.

Els participants poden fer una o més fotografies del que representa per a ells la neu i penjar-les a Twitter (@aralleida, @aralleida_es) o a Instagram fins al 28 de febrer de 2014 amb els hashtags #aralleidaneu i #aralleidanieve.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

21

EL PALLARS JUSSÀ SOBIRÀ

Detall de la sala “El pas de les cultures”, a l’Epicentre

EL PAS DE LES CULTURES Un territori dur però alhora generós

L’EPICENTRE, EL NOU CENTRE DE VISITANTS DEL PALLARS JUSSÀ, US CONVIDA A CONÈIXER QUI VAN SER ELS PRIMERS PALLARESOS I COM ES VAN ADAPTAR AL NOSTRE ENTORN. DES DE LA PREHISTÒRIA FINS AL MOMENT ACTUAL, EL PALLARS HA ACOLLIT CIVILITZACIONS BEN DIVERSES QUE HAN DONAT FORMA AL QUE ÉS EL PALLARS AVUI DIA.

T

erra que evoca els orígens de la vida i l’essència de la natura, el Pallars Jussà conserva també testimonis de l’aparició de l’home i de la seva adaptació al medi. Un territori dur però alhora generós, on les diferents cultures han trobat recursos per evolucionar. La història d’aquesta comarca s’ha escrit en els escenaris més diversos.

llavors de blat i ordi, i fins i tot ceràmica, que daten de fa 3.500 anys.

També destrals, ganivets o braçalets, que demostren l’aparició de la metal·lúrgia.

El poblament prehistòric El poblament prehistòric del Pallars Jussà s’inicia fa 200.000 anys, durant el paleolític mitjà, amb la presència dels neandertals. Aquests habitaven diversos espais de la comarca, com la cova de les Llenes, la muntanya dels Nerets o la cova de Muricecs. Amb la seva extinció, fa uns 35.000 anys, hi ha un llarg període de desocupació humana fins que apareixen les primeres comunitats d’Homo sapiens fa uns 10.000 anys (a la balma de Moror).

A la cova Colomera o la de Toralla s’han trobat

La romanització Al segle I, el nostre territori és ocupat pels romans de la Hispània per tal de controlar-ne els recursos naturals. Funden la ciutat d’Aeso (Isona) i viles romanes com les de Llorís a través de les quals articulen el territori i implanten les formes

22

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Interior de l’Epicentre, a Tremp

Consell Comarcal del Pallars Jussà

socioeconòmiques de Roma. Un personatge il·lustre d’aquell temps és Luci Emili Patern, militar romà nascut a Aeso que, ateses les seves proeses, va ser condecorat tres vegades per l’emperador Trajà.

Agen da

Terra de frontera Tres segles després de l’enfonsament de l’Imperi Romà i de successives dominacions de visigots, musulmans i francs, al segle IX es crea el comtat de Pallars. L’any 1010, el comtat es divideix i es crea així el comtat de Pallars Jussà amb Ramon IV com a primer comte. Ramon IV estén el seu domini sobre la Conca de Tremp cap a la frontera meridional del Montsec, on topa amb el comte d’Urgell, interessat a controlar els assentaments musulmans de la vall d’Ager. Arnau Mir de Tost, feudatari del comte d’Urgell, en serà el conqueridor, l’any 1048. Acabat el conflicte amb els musulmans, Arnau Mir casa la seva filla Valença amb Ramon V i contribueix així a la pau i a l’estabilitat del comtat.

DIVERSES POBLACIONS DE LA COMARCA

El llarg camí de la modernitat Al segle XIX la societat pallaresa viu encara molt aïllada dels centres urbans, amb una economia de subsistència i un sistema de valors tradicionals que entra en crisi a principis del segle XX. L’arribada de la fil·loxera va provocar també l’emigració de molts pallaresos cap a Amèrica. No obstant això, a partir de 1912 les obres hidroelèctriques donen un nou impuls demogràfic i econòmic a la comarca, que es veurà frenat per la Guerra Civil. La segona onada d’obres hidroelèctriques a les comarques veïnes durant la postguerra i l’arribada del ferrocarril a la Pobla de Segur l’any 1951 impulsaran novament l’economia pallaresa.

Durant la dècada de 1960 es modernitzen les estructures agràries, però la industrialització de les grans àrees urbanes i la mecanització del camp provocaran una nova onada d’emigració massiva. Amb la transició política a la democràcia es reforcen els factors econòmics, socials i culturals de la comarca, base d’un nou desenvolupament.

TREMP

Cavalcada de Reis 5 de gener Sant Antoni 17 de gener

ISONA Aplec de Sant Sebastià 25 de gener

TALARN Aplec de Sant Sebastià 19 de gener

Conferència: “El català i els seus dialectes”, a càrrec Ramon Sistac 15 de gener, a les 18 h Ball del Contrapàs 17 de gener al vespre Caminant per la comarca: Aransís 25 de gener, de 9 a 14 h Conferència: “Despertaferro!!!”, a càrrec de Marta Sancho 29 de gener, a les 18 h

VALL FOSCA Cinema infantil amb valors: “El medallón perdido” 4 de gener, a les 17 h (la Pobleta de Bellveí) Cine fòrum: “En la ciudad” 17 de gener, a les 22 h (la Torre de Capdella)

Oficines de turisme Centre de Visitants (Tremp)

Passeig del Vall, 13 Tel: 973 653 470 oficinaturisme@pallarsjussa.cat

Si voleu saber-ne més, no us podeu perdre la visita de l’Epicentre, el nou Centre de Visitants del Pallars Jussà: Pg. del Vall, 13, Tremp, Tel.: 973 653470.

La Pobla de Segur

Av. Verdaguer, 35 Tel. 973 680 257 turisme@pobladesegur.cat

La Vall Fosca

Ajuntament de la Torre de Capdella Tel. 973 663 001 turisme@vallfosca.net

Isona i Conca Dellà

www.pallarsjussa.net

C/ Del Museu, 4 Tel. 973 665 062 ofturisme@parc-cretaci.com

elsgvestits d’a ramunt

REPORTATGE

RECUPERACIÓ, ESTUDI I PROCÉS DE RESTAURACIÓ DE LES RESTES D’INDUMENTÀRIA TROBADES AL SEPULCRE DEL PEU DE CAMPANAR DE SANTA MARIA L’any 1996, durant les obres de restauració de l’església de Santa Maria d’Agramunt, es va procedir a treure del seu emplaçament el sarcòfag situat a l’arcosoli del campanar. Abans de restituir-lo al seu emplaçament original, se’n va sol·licitar l’obertura, ja que, segons la tradició local recollida per Frederic Renyé (1880), al sarcòfag, llis, de pedra sorrenca de color grisenc, sense heràldica ni epigrafia, hi havia enterrada una noble parella que va contribuir en la construcció de l’església. Segons el mateix autor, el sarcòfag el van obrir durant la primera guerra Carlina (segle XIX). En obrir-lo es va comprovar la presència de dos esquelets semimomificats sobreposats, un de femení en primer terme i un de masculí al fons, encaixat en morter de calç, que conservaven en bon estat part de les vestimentes mortuòries.

El 29 de juliol de 1997 es va dur a terme l’extracció de les restes, autoritzada per la Direcció General del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura i promoguda pel Servei d’Arqueologia i Paleontologia. L’any 2005 se’n va encarregar la seva restauració al Centre de Documentació Museu Tèxtil de Terrassa.

DESCRIPCIÓ DELS ENTERRAMENTS

L’individu masculí es trobava situat al fons del sarcòfag i estava en decúbit supí, encaixat en morter de calç. Les restes de teixit que conservava l’esquelet presentaven una gran taca d’òxid de fer-ro allargada i restes d’òxid, des de la zona del pit fins a la part superior de les extremitats inferiors, la qual cosa confirmaria que es va obrir el sarcòfag durant la primera guerra Carlina i se n’hauria tret una peça de ferro, possiblement una espasa.

En el cas de l’individu femení, presenta un moviment “post mortem” cap a l’esquerra amb un despreniment del crani, segurament en ser profanat durant el segle XIX. Segons l’estudi antropològic i paleopatològic, tots dos individus, d’entre 20-30 anys, estan pseudomomificats. La causa de la mort no es va poder determinar de “Còfia de l’home”. Imatge: Quico Ortega/CDMT.

“Lligadura cranial de la dona”.

Imatge: Quico Ortega/CDMT.

forma científica, i l’única evidència segura és que la mort de l’home va ser prèvia a la de la dona.

LA INDUMENTÀRIA

La dona conservava posada una gonella —peça característica de la roba interior femenina del segle XIV— de lli, confeccionada en forma de T, i la part davantera i posterior és d’una sola peça, més ampla de baix i amb una obertura per passar-hi el cap. Les mànigues són tubulars, més estretes quan arriben a la bocamàniga.

Al peu esquerre s’hi va trobar una calça curta de lli, que no arribava al genoll i que estava subjectada mitjançant una tira d’un altre teixit, pròpia de l’edat mitjana.

Prop del cap s’hi va trobar la lligadura. És d’un teixit estret de lli amb dos voravius que s’enrotlla al voltant del cap i forma un tipus de lligat, segurament d’origen andalusí, molt proper al turbant.

La indumentària de l’individu masculí es trobava en un estat de conservació pitjor, segurament a causa de la calç que havia cobert el cos. Conservava una còfia al cap i a sobre el cos només es van localitzar restes de la indumentària, però totalment fragmentada. Al costat del cos hi havia un teixit gran, pràcticament sencer, del qual en desconeixem la funció real al sarcòfag.

La còfia, de lli amb unes petites decoracions fetes amb bastes, estava molt adherida al crani i va haver de ser extreta amb l’ajut d’un bisturí. Aquest tipus de peça, durant part del segle XIII, XIV i començament del XV, la portaven els homes de les classes benestants.

PROCÉS DE CONSERVACIÓRESTAURACIÓ

El context arqueològic d’aquestes peces ens implica parlar d’un estat de conservació fragmentari,

L’estat inicial de les peces era de volums rígids i replegats. La degradació, la fragmentació i la pèrdua de teixit són el resultat de diverses variables: l’envelliment de les fibres, les condicions mediambientals a l’interior del sepulcre, la interacció de substàncies orgàniques de descomposició dels cossos, l’atac biològic i els dipòsits de brutícia acumulats.

Aquestes variables han desembocat en fragilitat, sequedat i pèrdua de capacitat elàstica a les fibres i canvis cromàtics. Els estrips i els plecs impliquen la inestabilitat del conjunt com a peça i la inestabilitat del teixit.

La intervenció es va iniciar amb un procés biocida d’anòxia, realitzat per substitució d’oxigen per nitrogen, i s’aprofita per crear un ambient amb un 50% d’humitat relativa amb l’objectiu d’humidificar les peces. A continuació es va realitzar un procés d’humidificació amb vapor fred que va permetre el redescobriment de la forma i la primera correcció de deformacions. Durant aquest procés es van anar eliminant els dipòsits de brutícia. Es va realitzar una aspiració de succió controlada i de forma puntual, i una acció mecànica amb espàtula i bisturí per reduir les concrecions. En les d’origen greixós va ser necessari l’estovament previ amb etanol.

Es va procedir al bany per immersió per aconseguir una neteja més profunda. A causa de l’estat de fragilitat del teixit, vam encapsular el teixit original entre dues peces de tul sintètic per mantenir cada fragment al seu lloc i poder girar la peça.

El procés d’assecatge es va fer per oreig i amb ventilació. Un cop seca, es va anar retirant parcialment el tul, i vam fer l’alineació de trama i ordit.

Les costures originals descosides es van tornar a fixar realitzant el mateix punt i aprofitant els forats originals.

En el cas de la gonella, vam incorporar un sistema d’encapsulament entre el teixit de suport i una crepelina, ja que les zones més deteriorades no admetien la realització de punts de restauració.

Considerada la voluntat d’exposició de totes les peces, s’han creat volums tridimensionals per a la seva exhibició. Per a la presentació en vertical de la gonella, s’ha dissenyat un suport intern en forma de T, i per a la lligadura i la còfia s’ha fet un motlle dels cranis originals sobre els quals reposaran les peces.

La calça, en canvi, a causa del fràgil estat de conservació, haurà de reposar en pla per ser exhibida. I el mantell es podrà exhibir en pla.

“Calça esquerra de dona”.

Imatge: Quico Ortega/CDMT.

CONCLUSIÓ

Malgrat se’n desconeix la identitat dels dos individus, el lloc destacat de la façana de l’església on es trobaven fa suposar que podria tractar-se de membres de la petita noblesa local o família de classe benestant.

Els estudis antropològics realitzats revelen que probablement la causa de la mort seria la pesta.

Les restes tèxtils trobades són íntegrament de lli, i no es tracta d’un aixovar funerari, sinó de peces de vestir portades en vida. La cronologia que ens aporta la seva tipologia correspon al segle XIV, i corrobora les datacions de radiocarboni de les restes òssies. En conclusió, es pot afirmar que són les restes tèxtils civils més antigues que s’han localitzat a Catalunya, i d’aquí la gran importància d’aquests troballa.

L’alcalde d’Agramunt, Bernat Solé, ha destacat el valor històric i sentimental d’aquests vestits, ja que porten a l’origen de la població, i ha assegurat que l’arribada d’aquests vestits després de 20 anys permetrà incorporar un nou atractiu al patrimoni històric i cultural d’Agramunt.

FONT: Extret de l’estudi RECUPERACIÓ, ESTUDI I RESTAURACIÓ DE LES RESTES D’INDUMENTÀRIA TROBADES AL SEPULCRE DEL PEU DE CAMPANAR DE SANTA MARIA (AGRAMUNT, L’URGELL) ELISABET CERDÀ i DURÀ, ROSA M. MARTÍN i ROS, Dr. JOAQUIM BAXARIAS, ELENA GARCIA-GUIXÉ i JOSEP GALLART i FERNÀNDEZ

Les peces restaurades s’exhibiran a la Sala de Plens de l’ajuntament acompanyades d’un audiovisual del procés de recuperació i restauració i es podran visitar a través de visites concertades a l’oficina de turisme (Tel. 973 391 089 o turisme@agramunt.cat ) LLEIDA, PUNT DE TROBADA

25

“Gonella de la dona”. Imatge: Quico Ortega/CDMT.

inestabilitat dels materials i informació històrica limitada.

En aquest cas, el desenvolupament del tractament de redescobriment de les formes i primera fase de neteja era el que paral·lelament ens permetia avançar en el reconeixement i l’anàlisi dels fragments.

LA NOGUERA

La febre de l’or arriba a Balaguer EL CENTRE D’INTERPRETACIÓ DE L’OR DEL SEGRE OFEREIX AL VISITANT UNA EXPERIÈNCIA ÚNICA:

CONVERTIR-SE EN BUSCADOR D’OR Balaguer, 16 de desembre de 2013

Convertir-se en buscador d’or per un dia. Aquesta és l’experiència que proposa el Centre d’Interpretació de l’Or del Segre de Balaguer al visitant. Un repte per als sentits: tocar l’aigua, l’arena i l’or; escoltar la remor del riu; enlluernar-se amb la brillantor de l’or, i sentir l’olor de la sorra mullada, que converteix aquest espai museístic en un centre únic. Només n’hi ha un altre de similar a Europa, concretament a Tankavaara, a Finlàndia.

Com qualsevol immersió en un nou ofici o pràctica, primer cal que el visitant adquireixi unes nocions teòriques bàsiques i que l’entorn l’acompanyi en aquest procés. Només posar els peus al centre, el visitant és rebut per una gran imatge d’un buscador d’or al riu Segre. Ja en aquest vestíbul, mentre es treu l’abric i les bosses, la remor de l’aigua el comença a transportar per aquest viatge que tot just acaba de començar.

D’aquí s’accedeix a l’exposició, una successió de vitrines i plafons envoltats per una reproducció d’un bosc de ribera o bultra (tal com es coneix a Balaguer), que crea la sensació en el visitant que es troba al bell mig del riu Segre.

26

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

És en aquest espai on s’explica la història de l’explotació aurífera del Segre, ja documentada en època romana a la Cerdanya, però que té el seu moment àlgid en època andalusina i, posteriorment, durant els segles XVI i XVII, quan es comença a utilitzar el mercuri com a amalgamant per poder extreure l’or de l’arena.D’aquí s’accedeix a la sala dels safareigs, distribuïda en dos espais situats a diferent nivell. El primer està destinat als més petits i el precedeix un gran mural il·lustrat amb llegendes i històries inspirades en la recerca i el valor de l’or, com la del rei Mides, o la dels tresors del comte Pere d’Urgell. Aquí els nens i les nenes poden fer una pràctica de recerca d’or en uns safareig adaptats i contemplar un audiovisual sobre la recerca de l’or amb l’àbac.

Una col·lecció d’àbacs de diferents materials i èpoques d’arreu del món

Ajuntament de Balaguer

dóna pas al segon espai, destinat al públic en general, on el visitant pot fer una pràctica de la recerca d’or amb l’àbac i l’arena aurífera del Segre, facilitada pel centre. El visitant pot acabar el viatge fent una ullada a dossiers més tècnics i especialitzats en la història i tècnica de la recerca d’or al Segre.

UN MUSEU SITUAT EN UN ANTIC MOLÍ FARINER El centre està ubicat a l’edifici annex al Molí de l’Esquerrà, un antic molí fariner que va ser reformat al segle XIX i que aprofitava la força de l’aigua de la segla que l’abastia per aconseguir moure una roda hidràulica que accionava el mecanisme per moldre el gra.

El projecte de crear aquest espai va sorgir arran de les investigacions del doctor en Geologia i professor de la Universitat de Barcelona Manel Viladevall, que va constatar l’abundant presència d’or a l’arena del Segre al seu pas per la Noguera.

Els estudis de Viladevall han permès confirmar que el Segre és un riu aurífer que transporta or des del Pirineu fins a la seva desembocadura.

ANUNCIA AQUÍ EL TEU NEGOCI

973 00 80 40

BALAGUER

HOTEL-BAR-REST.

Pedra Negra

Carretera de la Seu, 108 Ponts (Lleida)

973 460 019 - 973 460 100

CAL XIRRICLÓ

Tradició, innovació, matèria primera de la millor qualitat i un servei molt personal són els condiments bàsics del nostre restaurant perquè el client en surti satisfet. Menjar a Cal Xirricló és, en certa manera, tornar als àpats de l’àvia. www.calxirriclo.com C/ Dr. Fleming 53 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 011

TASTET DEL RENG

Concepte gastronòmic associat a la cuina tradicional, original, fresca, natural i autèntica, amb essència de l’antic mercat del “reng” de Balaguer.

MENÚ MIGDIA DIARI, 13 € MENÚ MIGDIA FESTIUS, 20 € Nits obertes de dijous a diumenge CARTA PREU MITJÀ, DE 15 A 30 € www.tastetdelreng.com C/ Barcelona 58 - 25600 Balaguer

(Lleida) · Telèfon: 973 445 255

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

27

EL SEGRIÀ

RESTAURANT L’ÀLZUMAR

Concepte gastronòmic, associat.

L’únic restaurant a Lleida on tenim a la teva disposició una línia de plats/tapes amb productes de mercat i la nostra línia de cuina d’autor amb arrels locals i de la mediterrània. T’encantarà!

C/

Sant

Martí,

59

baixos

Lleida // Telèfon: 973 247 413

““

BAR RESTAURANT L’ESCAIRE

Esmorzar de forquilla Menú diari, 9 € Menú cap de setmana, 15 € Especialitat en “migas”, bacallà al pil-pil, pollastres de corral, cabrit al forn i arròs de llamàntol.

La proposta de declaració de tot el conjunt monumental de la Seu Vella com a patrimoni mundial està feta amb la il·lusió i l’orgull de ser lleidatans, però deixant de banda els arguments subjectius que veiem en el nostre gran tossal, hi ha veritablement una sèrie de valors clarament objectius que són prou importants per considerar seriosament la seva singularitat.

C/ Corregidor Escofet, 72 Lleida // Telèfon: 973 834 174

E

l Turó de la Seu Vella és el més gran de tots els tossals que hi ha escampats per la plana de Lleida. El gran tossal de Lleida és vora el riu Segre i esdevé una cruïlla privilegiada dels camins naturals que porten de la costa a l’interior de la Península i de la vall de l’Ebre al Pirineu. Aquestes característiques faran força atractiu el turó per a l’ocupació humana.

LA ROCA DEL CORB

BRASERIA-RESTAURANT Esmorzars a la brasa Vermut calent Sopars d’empresa

Menú diari BRASA: 11,50€

Especialites en cuina a la brasa i caragols a la llauna

...i tot a la brasa!

NOVA GERÈNCIA

C/ Alfred Perenya, 56 / Lleida · Tel. 973 835 222

28

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

L’ocupació del Turó de la Seu Vella comença amb la cultura ibèrica. Al punt més alt del tossal es bastí Iltirda, la capital dels ilergets. Després esdevindrà una ciutat romana, Ilerda, amb categoria de municipi.

L’arribada de l’islam l’any 714 va convertir la vella ciutat hispanoromana en Madina Larida. El turó tindrà una fisonomia semblant a l’actual: un castell-palau, o suda dalt de tot, una mesquita major a sota i envoltant-la les cases dels habitants que arribarien fins al riu.

La conquesta cristiana l’any 1149 permetrà la conversió de la ciutat àrab en una moderna població cristiana, amb un règim municipal representatiu i una universitat primerenca, però sobretot amb la il·lusió d’un gran projecte: bastir una formosa catedral. L’obra continuà durant els segles XIV i XV amb la construcció del claustre i el campanar i durant els segles XVI i XVII s’hi faran algunes intervencions. El conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida està format per tres edificacions, independents l’una de l’altra, però a la vegada totalment integrades: el Castell del Rei, o Suda, la Catedral i el Temple.

LLEIDA

PASSEJANT PEL CONJUNT MONUMENTAL DE LA...

Seu Vella de Lleida

El més peculiar del temple lleidatà són les portes amb la seva singular decoració. La Porta dels Fillols és el paradigma d’aquest darrer estil romànic català, que féu escola i es difongué per la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià, la Franja i la Terra Alta, i que arribà fins a la mateixa ciutat de València.El valor monumental del conjunt del Turó de la Seu Vella ha esdevingut un símbol per a tot un territori, que és sobradament superior al de la pròpia ciutat de Lleida i arriba a bona part de les poblacions que l’envolten en un radi aproximat de cinquanta quilòmetres.

De tot el conjunt monumental, destaca el campanar com a element amb més força representativa. El seu poder simbòlic està potenciat pel fet de no haver deixat mai de servir per allò que fou construït a l’edat mitjana: una meravellosa torre de campanes. El campanar de la Seu Vella de Lleida fou l’única construcció que no va ser adequada als usos de la caserna.

EL CASTELL DE LA SUDA

El Castell de la Suda, actualment restaurat, està situat al costat de la Seu Vella de Lleida. La seva existència està documentada des de l’any 882, època en què Lleida era ocupada pels sarraïns. El construïren allà perquè dominava tota la plana de Lleida i era un excel·lent lloc de defensa.

A partir de la conquesta cristiana, el Castell de la Suda fou seu d’alguns fets històrics remarcables. El 1150, probablement s’hi celebrà el casament entre el comte Ramon Berenguer IV i Peronella, filla del rei Ramir d’Aragó. Aquesta unió segellà l’entroncament de la Casa d’Aragó amb el Casal de Barcelona. El 1214, en aquest castell, els nobles catalans i aragonesos juraren fidelitat a l’infant Jaume, que es convertiria en el rei Jaume I. En el moment de màxima esplendor, el Castell de la Suda arribà a ser la residència lleidatana dels comtes de Barcelona.

Cl’Estona afeteria MOME N T S D E B O N A C UI N A Dins d’un ambient acollidor podreu gaudir dels millors menús “low cost” amb la qualitat de la cuina tradicional de sempre.

MENÚ DEL DIA: 10€ MENÚ FESTIUS: 15€ Prat de la Riba, 5 · 25004 Lleida

Te l . 9 7 3 2 2 9 9 6 5

En l’època de l’ocupació militar es destinà a polvorí; les voladures dels anys 1812 i 1936 la destruïren en gran part i només en quedà dempeus la nau sud-est, la més antiga del conjunt. De les edificacions d’aquesta època solament se’n conserva una ala de la fortalesa, formada per un cos allargat, amb unes torres de base rectangular i contraforts a la

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

29

Imatge reproduïda sota la GFDL amb l’autorització del Turisme de Lleida (Ajuntament de Lleida)

EL SEGRIÀ

FRANKFURT EL PASSADÍS

Veniu a gaudir dels partits, tenim pantalla gran i terrassa.

Assortit en vermuts.

Entrepans i plats casolans.

Menú diari.

- Dimarts tancat, excepte: partits i vigília de festiu.

C/ Corregidor Escofet, 6

(Pardinyes)

Lleida // Telèfon: 973 228 311

Braseria EL RINCÓN DE LOS CHACHOS Menú diari: 9 € Oferta: plats combinats a la brasa: 8,50 € (15 per escollir).

Plats brasilers (cupí i picanya) Organitzem celebracions i sopars de grup (80 persones. Wi-Fi).

Dilluns-dissabte, de 6.30 a 0.00 h Menús personalitzats per a grups C/ Manuel Gaya i Tomàs, 7 i 9 Lleida // Telèfon: 973 200 557

banda interior i a l’exterior. En temps de Felip V, i durant bona part del segle XVIII, s’edificaren, dins de les concepcions de Vauban, quatre baluards i diferents fortificacions al voltant de l’antiga Suda, que atorgaren una nova fesomia al conjunt. Tot el recinte estava emmurallat i s’hi accedia per un pont llevadís que travessava un fossat.

LA CATEDRAL La construcció de la Seu Vella de Lleida començà l’any 1203, sota la direcció de Pere de Coma, que fou el primer mestre d’obra i autor del projecte. Aquest dissenyà una catedral sota els estrictes cànons del romànic (planta i alçats articulats “ad quadratum” amb rectangles de proporcions 1,3; arrel quadrada de 2; 1,5, i arrel quadrada de 3).

L’obra de la catedral es féu sobre l’antiga i començà per la part del braç del creuer esquerre i la porta de Sant Berenguer, seguint per l’absis fins a arribar al braç dret i la porta de l’Anunciata l’any 1215, es creu que amb el mestre Pere de Coma arribaren les obres fins al segon tram de la nau i la porta dels Fillols.

Malgrat que és d’origen romànic, les noves construccions de finals del segle XIII conformaren nous conceptes arquitectònics gòtics sense grans alteracions que feren que l’edifici presentés una unitat equilibrada i harmònica.

RESTAURANT LLOBREGAT Les propostes gastronòmiques, tant si es decanta pels plats clàssics com per les innovacions: els nostres menús i l’oferta de temporada satisfaran al paladar més exigent.

Disposem d’una gran varietat per als nostres clients és un exemple de la nostra varietat , suggerim la gran varietat de supertorrades i la nostra espectacular brasa , per fer les nostres carns i dels millors caragols a la llauna de Lleida . ·Organització personalitzada de festes amb bufet o a la carta ·Una gran pantalla per als espectacles esportius ·Disposem d’una sala privada amb projector i pantalla gegant per projectar esdeveniments familiars o d’empresa

Riu Llobregat, 7· Cappont · Lleida · Tel. 973 201 897

www.braseriallobregat.com

Segons Puig i Cadafalch, els plànols de les catedrals de Lleida i Tarragona responen a un tipus estès a la França septentrional (Normandia) i lligat als monjos benedictins, caracteritzat per grans absis i un creuer de grans dimensions.

El Cister donà a conèixer solucions tecnològiques emprades al final del romànic borgonyó, com la sustentació de l’edifici mitjançant l’arc ogival o la volta de creueria. Així, en aquestes dues catedrals s’hi incorporaren elements de finals del romànic o protogòtics.

EL TEMPLE Construcció romànica de tres naus i un llarg creuer; gruixudes columnes amb capitells esculturats sostenen les voltes de creueria; el monumental cimbori octogonal ens indica ja el llenguatge gòtic i il·lumina generosament l’església, juntament amb les tres rosasses existents. Les pintures murals conservades van des de les de gust romànic i mudèixar fins a les dels diversos estils del gòtic. El més peculiar del temple lleidatà són les portes amb la seva singular decoració.

La Porta dels Fillols és el paradigma d’aquest darrer estil romànic català, que féu escola i es difongué per la Noguera, l’Urgell, les Garrigues, el Segrià, la Franja i la Terra Alta, i que arribà fins a la mateixa ciutat de València.

Referències: Amics de la Seu Vella i altres fonts.

30

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Portada dels Fillols, s. XIII-XIV. Autor: PMRMaeyaert

Claustre de Lleida. Autor: PMRMaeyaert

LA SEVA RELACIÓ ESDEVÉ UN RESUM D’ALLÒ DIT: 1. La força plàstica i monumental d’un conjunt únic, per les singularitats de forma i de mida, però sobretot per la coexistència de construccions tan diferents, com esglésies i castells en un ús compartit, amb la corresponent usurpació de funcions al llarg del temps.

2. La mostra de la difícil història d’un tros del planeta al llarg de 2.500 anys.

3. Un referent en la retina de tots aquells que viuen a la seva empara i un reclam irresistible per a tots aquells que el veuen per primer cop.

4. L’autèntic símbol en el paisatge d’una terra extrema però bella.

5. L’element d’unió dels homes i dones actuals respecte a tots aquells que construïren i fruïren al llarg de 800 anys el conjunt monumental de la Seu Vella de Lleida.

EL SEGRIÀ

LA PARRILLA RESTAURANT

Especialidades a la brasa y económicos menús diarios. laparrillaestbar@hotmail.com C/ Canigó, 56 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 077

MESÓN SAN CLEMENTE Veniu al Mesón a gaudir del nostre menú diari de 10 €.

Especialitats en carns, esmorzars, etc.

C/ Mercè 59 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 741 084

ALMACELLES EL CENTRE HISTÒRIC D’ALMACELLES L’ESSÈNCIA DE LA RAÓ APLICADA A L’URBANISME El Centre Històric d’Almacelles, així, en majúscules. En majúscules per ser un àmbit amb identitat pròpia, i amb més motiu des que fou declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 2009 per la Generalitat de Catalunya, la màxima distinció en protecció i salvaguarda d’un bé patrimonial.

Destaca per la seva excepcionalitat i per ser l’únic exemple de població projectada i construïda segons els paràmetres de la Il·lustració del segle XVIII. Tres foren els personatges principals que van dur a terme aquesta empresa: el rei Carles III, que posà a la venda el despoblat d’Almacelles; el ric comerciant barceloní Melcior de Guàrdia i Matas, que se’l féu seu amb un projecte ambiciós de repoblament, i l’arquitecte barceloní Josep Mas Dordal, autor del projecte i de molts dels edificis més emblemàtics de la Barcelona del set-cents.

LA PLAÇA DE LA VILA, EL CARRER MAJOR I EL CARRER DE LA MERCÈ D’aquest Centre Històric del segle XVIII, destaca per les seves dimensions la plaça de la Vila. Una gran àgora creuada per l’eix est-oest dels carrer Major i de la Mercè, i pels eixos nord-sud dels carrers del Nord i Orient i d’Albert Lleó i Canigó. Aquest gran espai està presidit per l’església parroquial de Nostra Sra. de la Mercè, en una banda (1774-1787), i l’edifici porticat de caire s comercial El carrer Major mé ement restaurada. ent rec , rcè Me la rer de Senyor.

Casa Clara, al car de l’antiga Casa del que encara resten amb les dues naus

32

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

EL PALLARS ALMACELLES SOBIRÀ

RESTAURANT MALENA

Dins d’un ambient càlid i distingit, podreu gaudir de les exquisides creacions d’en Xixo.

Disposem de sales privades per les vostres celebracions.

Plaça de la Vila des de l’estàtua de Josep Mas Dordal

www.malenagastronomia.com

...la ciutat ideal

Recinte La Vaqueria s/n · Gimenells

Lleida // Telèfon: 973 748 523

CHAMBERT

PASTISSERIA I CAFETERIA Una acurada selecció de les millors primeres matèries, una elaboració tradicional i artesana, juntament amb una atenció personalitzada

C/ Major, 92 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 741 639 Porxos a la pla

ça de la Vila

neoclàssic, on es troba la Casa de la Vila, en una altra (1873). En un dels extrems de la plaça es pot trobar una estàtua en bronze de l’arquitecte de la nova població, Josep Mas Dordal, així com diversos plafons informatius on s’expliquen amb deteniment alguns detalls de la plaça, del temple parroquial i d’un giny força original i únic d’Almacelles: la sirena que anuncia algunes hores del dia, en funcionament des del 1937 i fins als nostres dies.

Dins d’aquest àmbit de l’Almacelles del segle XVIII, també cal tenir en compte un tram del carrer Major, d’on destaquen les úniques naus que queden dempeus del que fou el Palau dels Barons d’Esponellà o Casa del Senyor (núm. 28 i 30); la Casa de les Sitges o Pòsit General de la Població (núm. 5); la Casa Serra o dels Telèfons, (núm. 19) recentment restaurada; la Casa de Cal Petit (núm. 12), que acollí la primera escola de la població entre 1840 i 1890, o d’altres també força interessants.

Del carrer de la Mercè, el tram orientat cap a Ponent des de la plaça de la Vila, destaquen possiblement els edificis més ben conservats d’aquella primera època. Cal citar la Casa de Cal Clara (núm. 19), la veïna de Cal Bisart (23) o la mateixa casa que se li concedí a l’arquitecte Josep Mas Dordal en concepte de pagament pels seus treballs en la nova vila (núm. 27).

REST. LA TABOLA Restaurant a la carta Menú diari Reunions d’empresa Festes i aniversaris Bodes i comunions Plats típics de la zona que coexisteixen amb la gastronomia més moderna.

(Complex Betula Alba) Pla de la Creu, s/n · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 193 050

BAR RESTAURANT EL CAFÉ

Menú diari de dilluns a dissabte

10.00 €

(Beguda, pa, postres i café)

Especialitats en esmorzars Cada tarda et convidem a una tapa!

C/ Melcior de Guàrdia,31 ·ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 741 913

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

33

EL SEGRIÀ

BRASERIA L’AVI PEP

Menú executiu durant la setmana (inclosos els dissabtes al migdia)

1r plat: per escollir entre fideuà i llauna de caragols 2n plat: per escollir entre entrecot, calamars a la romana i gambes a la planxa Beguda, pa, postres i cafè inclosos Menús personalitzats per a grups C/ Segrià, 36 · Alcarràs Lleida // Telèfon: 973 791 491

HOTEL/REST. STOP

Menú diari-cap de setmana Per a tota mena de celebracions en un ambient agradable i acollidor, on podreu degustar la nostra cuina casolana. Tenim dues sales, terrassa, jardí amb zona infantil, habitacions amb TV, bany privat, aire condicionat. Wi-Fi. www.hotelrest.stop.es Ctra. Nacional II, km 494 · Bellpuig Telfs: 973 320 865· 620 652 367

Plaça de la Vila. Ima

tge d’Amaneceres

L’ESGLÉSIA PARROQUIAL DE NOSTRA SRA. DE LA MERCÈ Edifici de caire neoclàssic que presideix la banda nord de la plaça de la Vila. Projectada per l’arquitecte Josep Mas Dordal, la dotà d’una sobrietat i una simplicitat clàssica i molt academicista. Destaca la rosassa de la façana principal i la portalada emmarcada per unes pilastres adossades al mur amb un frontó triangular al capdamunt de la porta d’entrada. El campanar originari s’enderrocà després de la Guerra Civil i se substituí per un de maó massís, obra de l’arquitecte lleidatà Mariano Gomà Pujadas. La seva sobrietat exterior no ho és tant en l’interior, d’on destaca el seu altar major, obra de l’escultor lleidatà Ramon Borràs Vidal, i les seves vuit capelles laterals amb criptes, on tenien dret a ser enterrades les famílies que es feien càrrec del manteniment de cada capella.

PORXOS DE LA VILA Edifici porticat de caire neoclàssic ubicat a l’espai on originàriament havia d’haver-se construït el Palau dels Barons d’Esponellà. Obra de l’arquitecte lleidatà Blai Lamolla, es començaren a bastir cap al 1873 i no finalitzaren en la seva totalitat fins als anys vint del segle passat.

La construcció d’aquest espai porticat es féu necessari per arrecerar tots els venedors ambulants que venien a Almacelles, nombre que s’incrementà notablement a partir de la posada en marxa del ferrocarril el 1861.

L’EDIFICI CONSISTORIAL Situat a l’extrem oriental de la zona porticada, és interessant de veure els grans murals al fresc que es troben a la planta baixa de l’edifici, obra de l’artista targarí Josep Minguell. Representen l’Almacelles medieval d’una banda i l’Almacelles que reneix al segle XVIII, de l’altra.

També trobem una interessant obra escultòrica d’aquest mateix artista a la rotonda de l’avinguda de Sucs amb la dels Esports, coneguda com la Porta de Ventafarines.

A més de tota aquesta riquesa patrimonial, cal també remarcar el gran teixit comercial que hom hi pot trobar, així com les terrasses, bars i cafeteries que donen sempre un toc de vitalitat i de color a un Centre Històric així, en majúscules. Vine i coneix-lo.

34

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

ALMAC

ALMACELLES

MOBLES BALTASAR

Ofereix des de mobiliari i objectes de decoració fins a l’assessorament més tècnic en disseny d’interiors, distribució d’espais, llum i pintura.

INFORMAR-SE NO COSTA GENS!! www.moblesbaltasar.com C/ Sant Roc, 81 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 432

ELÈCTRICA RODA

Venda i reparació d’electrodomèstics.

Instal·lacions elèctriques domestiques i Industrials.

Mes de 50 anys al seu servei. electricaroda@telefonica.net C/ Sant Jaume, 120 · ALMACELLES

Lleida // Telèfon: 973 740 362

Terrasses

al carrer

Major

Plaça de la Vila i carrer Major.

Imatge d’Amaneceres Fotográficos

CELLES

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

35

FESTES POPULARS / FIRES

El Ball del C PER LA DIADA DE SANT ANTONI El Ball del Contrapàs actualment encara es balla a la ciutat de Tremp (el dia 17 de gener, festa de Sant Antoni Abat, patró dels pagesos), a la plaça Francesc Pujol, i al poble de Palau de Noguera, nucli agregat al municipi de Tremp (la vigília i el dia de la Festa Major).

En ambdós casos, el ball s’ha convertit en una tradició arrelada i amb un gran índex de participació, perquè, entre altres motius, els dos són ballats per gent del poble, fet que n’incrementa l’expectació. Es ballen a la nit i és tradició convidar els assistents a galetes i vi mentre es realitza el ball.

Històricament, el Contrapàs a la ciutat de Tremp només l’han ballat els homes que es dediquen al món de la pagesia.

Actualment, el ball es fa en sessions de 4 o 5 vegades.

Cada vegada que els joves pagesos intenten cremar la cua i no se’n surten van a beure un xatet de vi per recuperar forces als diferents bars que hi ha a la vora de la plaça. I així fins que a la darrera sessió, quan el fadrí aconsegueix cremar la cua, canvia el ritme de la música i la plaça en ple es posa a aplaudir. Un cop cremada, els joves pagesos fan una reverència al sant individualment traient-se la gorra.

36

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

654 720 154

’ S inicia amb la col·locació de la imatge de sant Antoni Abat i la seva posterior benedic-

ERIKA ESCRIBÀ

CONTRAPÀS

facebook.com/ErikaEscribaPhotography

BALL DEL CONTRAPÀS TREMP EL PALLARS/SOBIRÀ

ció a càrrec de la persona que obre el ball i després, a poc a poc, s’hi van afegint els altres balladors, agafats per la cintura i un darrere l’altre. Al costat, hi trobem els músics, que amenitzen el ball i fan sonar la tradicional tonada del Contrapàs. En total, el ballen entre 6 i 12 fadrins, joves pagesos de les cases del poble.

Davant la imatge del sant es deixa un espai perquè el fadrí elegit en l’anterior festa de Sant Antoni surti a fer les reverències al sant per donar les gràcies per la collita de l’any anterior i demanar-li que la propera sigui igual o millor.

Aquest fadrí escollit surt el primer i tot sol balla durant un minut davant el sant fins que es treu la gorra per reverenciar-lo i comença a fer tombs a la plaça a ritme de la música.

Després agafa la teia encesa i marca el territori a la plaça i comencen a sortir els joves pagesos de dos en dos i s’agafen per la corretja de qui tenen davant. L’últim porta una cua de paper a la cintura, que ha de ser cremada pel fadrí que ha iniciat el ball.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

37

PUBLIREPORTATGE

Videoporters Protegeix la llar, la família i la comunitat El videoporter és un sistema autònom que serveix per gestionar les trucades que es fan a la porta d’un edifici (sigui complex residencial, habitatge unifamiliar, centres de treball, etc.) i controlar-ne l’accés mitjançant la comunicació audiovisual entre l’interior i l’exterior.

La característica principal del videoporter és que permet que la persona que ocupa l’interior identifiqui la visita i pugui si ho desitja, entaular una conversa i/o obrir la porta per permetre l’accés.

EL VIDEOPORTER EL FORMEN D’ELEMENTS AL CARRER I A L’HABITATGE: una placa a l’exterior, un obridor de portes elèctric i un monitor per a l’interior. La placa exterior o placa de carrer és un panell que s’instal·la al costat de la porta de l’entrada i on s’integren diferents elements preparats per al seu ús en qualsevol circumstància climàtica: un o diversos polsadors per realitzar la trucada a l’interior (habitualment un per habitatge), una microcàmera adaptada per a visió nocturna que capta la imatge de la persona que truca, un micròfon que en recull la veu i un altaveu que reprodueix, al carrer, la veu de qui ocupa l’interior.

Hi ha múltiples variants sobre aquest format bàsic. A més de les plaques de carrer amb un polsador per habitatge, és possible trobar-ne altres que compten amb un teclat numèric: en aquest cas, adaptat per a grans grups residencials, els habitatges s’identifiquen per codis. D’altres incorporen plaques informatives estàtiques o fins i tot petites pantalles per guiar els usuaris o per facilitar l’ús a persones amb discapacitat. Al monitor de videoporter és possible trobar models amb un auricular similar al d’un telèfon al costat d’altres de denominats “mans lliures”. Hi ha també monitors amb memòries, que emmagatzemen una imatge cada vegada que algú truca a la porta, i videoporters amb pantalla tàctil, per exemple.

Es tracta del primer element de seguretat de l’habitatge, que permet veure qui està trucant i obrir mitjançant la funció d’obridor de portes.

Ofereixen imatges de perfecta nitidesa i amb un major camp de visió, que fins i tot en condicions adverses d’escassa lluminositat ,gràcies a la forma Dia/Nit, permet una òptima visió. És la millor garantia i el millor sistema d’alarma per donar-nos un 100% de seguretat i tranquil·litat.

Tel. 973 402 045 montsonis@castellscatalunya.com www.castellscatalunya.com

La Fundació promou la recuperació dels castells catalans mitjançant un seguit d’activitats, com la “Ruta de Castells amb visita guiada”, els Premis Catalunya Nostra, el cicle “Música als castells”.

Gaudeix Lleida a través del seu inabastable patrimoni i regala experiències als teus amb els Xecs Regal, que també trobaràs a la web. Informa’t sobre la visita guiada de tots aquests castells i d’altres activitats als castells catalans.

FES-TE MEMBRE AMIC DE LA FUNDACIÓ, per només 30 euros anuals. És vàlid per al titular més un acompanyant.

Gaudiràs d’un munt d’avantatges! Consulta’ls al nostre web. I a més, si t’acredites amb aquesta revista t’obsequiarem amb el llibre “100 castells per a descobrir Catalunya”.

DE “MALIGNUM CASTRUM” A MUSEU DE LES CAMPANES EL MONTSEC ÉS TERRA DE SORPRESES AGRADABLES,I EL CASTELL D’OS DE BALAGUER ESTÀ ENTRE LES MILLORS Els sarraïns controlaven la part alta del riu Farfanya des d’aquest castell, situat als Aspres de Montsec, comarca natural dintre de la comarca administrativa de la Noguera. Quan arribareu a les portes d’entrada del castell d’Os de Balaguer, el vertiginós espadat que descobrireu de sobte sobre el riu us sorprendrà, sens dubte. Tant l’estampa del castell que veureu a la vostra arribada com la suau pujada a l’edifici des del poble, no us donaran pistes de la imponent altura del castell sobre el barranc.

Potser va ser aquesta inaccessibilitat sumada a la ferotge defensa que van fer d’aquests dominis els àrabs el que va portar el vescomte Guerau Ponç de Cabrera a qualificar-lo de maligne, quan va poder arrabassarlos aquesta preuada possessió l’any 1116.

EL CASTELL MALIGNE: Els basaments primitius sobre els quals s’assenta el castell, que veureu a la vostra arribada, corresponen als de la fortalesa sarraïna utilitzada per defensar la frontera d’al-Làridi contra els carolingis, el castell d’Os formava part d’una línia defensiva

composta per nombrosos castells, entre els quals es comptaven: Àger, Albesa, Almenar, Algerri, Alguaire, Castelló de Farfanya, Corbins, Llorenç i Santa Linya.

Un cop conquerit, va ser infeudat a la família Berenguer d’Àger i durant els segles XII i XIII hi va haver serioses disputes entre els Cabrera, vescomtes d’Àger, i els comtes d’Urgell per la potestat sobre diferents dominis, entre els quals hi havia el castell d’Os. Al segle XIV les disputes van decantar la balança cap al comte d’Urgell, i ja formava part del seu comtat. Ja al segle XVI va ser propietat de la família Siscar, fins que els hereus en van fer donació a l’Ajuntament l’any 1990.

Una torre cilíndrica del segle XIII us donarà la benvinguda i l’haureu de deixar enrere per arribar fins a la porta principal, un cop dintre el castell, come çareu, de la mà del vostre guia, una interessant visita en què coneixereu la història del castell i de les seves diferents estances, des de la planta baixa fins a fer el cim al cap-damunt d’aquesta torre que us ha Ramon Orpinell rebut...

Fotos: Ramon Orpinell.

CASTELL D’OS DE BALAGUER

CASTELLS

ÀPATS MEDIEVALS AL CASTELL DE MONTCLAR El majestuós castell de Montclar, declarat monument historicoartístic de caràcter nacional, obre les portes al públic per oferir la possibilitat de gaudir d’una jornada medieval i posa a disposició les sales del castell per a dinars o sopars, menú medieval, vestuari i possibilitat d’espectacle per a tots els assistents que reviuran l’època medieval. L’activitat inclou: - Visita guiada per les dependències del castell de Montclar - Dinar medieval en una de les sales del castell, decorada segons l’època - Vestuari per a tots els assistents i ambientació i espectacle medieval durant la jornada El castell de Montclar ofereix la possibilitat de celebrar-hi noces, banquets, celebracions i visites guiades. Els horaris de les visites guiades per a particulars (sense reserva prèvia) són: Diumenges: 11, 12 i 13 h. Visites guiades per a grups, tots el dies de la setmana, prèvia reserva.

Des de 43,70 €/persona

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

VISITES TEATRALITZADES AL CASTELL DE MONTSONÍS Viatja en el temps... Visites teatralitzades nocturnes, on diferents personatges vestits com al segle XII expliquen les variades facetes de la vida al castell, tot combinant la visita amb l’ús de torxes i altres sistemes d’il·luminació i a través d’un fil conductor al voltant dels temps revolts que es vivien en aquestes terres de frontera en temps de la Reconquesta, amb les lluites entre àrabs i cristians.

Els visitants no són sols espectadors, sinó que des de l’inici de la visita teatralitzada ja s’hi senten implicats i hi participen.

Horaris de visita guiada per a particulars (no teatralitzada): De dilluns a divendres: 12 i 18 h Dissabtes: 12, 17, 18 i 19 h Diumenges: 11, 12, 13 i 18 h

Des de 9,50 €/persona

Castells de Lleida, SL C. Major, 14· 25737 – Montsonís // Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com www.castellsdelleida.com

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA La repoblació del terme de l’Espluga Calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de Cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de Cruzillada, Guillem Bertran, Arnau Bosquet i Mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el Conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les Monges, el lloc de l’Espluga Calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350.

Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005 Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

Ajuntament de l’Espluga Calba Av. Pau Casals, 15· 25410 – L’Espluga Calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA Visita el castell d’Os de Balaguer i el Museu de Campanes.

A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os Malignum Castrum o Castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del Museu de Campanes de Catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el Carnet Oficial de Tocacampanes de Catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència.

Horari visites: diumenges, 12.30 h Altres dies, horaris concertats

Tu i LLeida, SL Sant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

41

CASTELLS

CASTELL-PALAU D’ARBECA

El castell-palau comptava amb una estructura de planta quadrada envoltat d’un gran fossat com a element de defensa i presidit per la torre de l’Homenatge, a la part de ponent, i franquejat per quatre torres més, la de les Dames, la dels Vents, la del Porgador i una quarta de la qual en desconeixem el nom. Tenia dues galeries construïdes entre la torre dels Vents i la de les Dames enganxades al castell, l’una sobre l’altra. Dins el castell també s’hi trobava l’església de Sant Jaume, que dóna nom al patró de la vila i a la seva església actual, dedicada al mateix sant. Per destacar la riquesa del castell-palau, s’han trobat diferents inventaris relatius a les armes emmagatzemades a la torre del Porgador i dels articles decoratius de gran qualitat que en vestien les parets i les estances, elaborades amb sedes, or i altres materials de gran noblesa.

Visites guiades: els diumenges a les 12 hores. Altres dies, amb reserva prèvia al telèfon, els dimecres de 12 a 14 hores, els dijous, divendres, dissabtes i diumenges, de 10 a 14 hores.

Oficina de Turisme d’Arbeca Lleida, 32 · 25140 Arbeca - Tel. 973 160 000 turismearbeca206@arbequina.coop // www.arbeca.cat

El SentinelLa de la Vall, El Castell de Ciutadilla El castell de Ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia.

Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell.

S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups.

També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions.

Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

Castell de Ciutadilla Ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010 www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

CASTELL DE LES PALLARGUES El castell de les Pallargues és una barreja d’arquitectura del segle XI al XVI. Cal destacar l’impressionant arc gòtic de la façana.

Entrar al castell ens transportarà a la vida quotidiana dels seus habitants. L’entrada, la cuina, el celler, la sala, la capella, la presó, etc. estan ambientades perquè el visitant gaudeixi d’una visita inoblidable.

La vida dels nobles, els criats, els vassalls i els presoners va forjar la història encara viva del castell de les Pallargues.

Horaris de visita sense reserva, els diumenges i festius, 11, 12 i 13 h Cada dia, mínim 4 pax amb reserva prèvia

Castell de les Pallargues C. Prat de la Riba, 5· 25212 – Les Pallargues (la Segarra) // Tel. 973 520 041 info@castelldepallargues.com www.castelldepallargues.com

EL CASTELL DE BALAGUER El castell fou construït l’any 897-898 quan Lubb b. Muhammad derrotà Guifré el Pilós. Durant el segle XI el castell passarà de ser un lloc purament defensiu a convertir-se en un palau andalusí, residència senyorial. L’any 1105, amb la conquesta d’Ermengol VI el castell entra en fase cristiana.

Amb la conquesta de Balaguer (1105) per les tropes d’Ermengol VI, el castell entra en la fase cristiana i passa a ser residència temporal dels successius Comtes d’Urgell fins a l’any 1314. Malauradament, un afer polític, el Compromís de Casp, fou el responsable de la desaparició del castell (setge del 1413) a mans de les tropes de Ferran d’Antequera, i també de la fi del Comtat d’Urgell amb l’últim comte, Jaume II el Dissortat.

Horaris de visita: dissabtes, diumenges i festius, de 11 h a 14 h. De l’1 de juliol al 15 de setembre, d’11h a 20 h (dilluns tancat). TANCAT: 25 de desembre, 1 de gener i dilluns de Pasqua.

Actualment roman tancat per excavacions. ENTRADA GRATUÏTA.

Castell de Balaguer Telèfon Oficina de Turisme: 973 445 194 www.balaguer.cat/turisme/ // turisme@balaguer.cat

42

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

MUSEUS Museu Comarcal de Cervera Casa Museu Duran i Sanpere

C. Major, 115 – 25200 Cervera Més informació i reserves: 973 533 917 www.museudecervera.cat

Museu de la Noguera

Pl. dels Comtes d’Urgell, 5 – 25600 Balaguer Més informació: 973 445 194 www.museucn.com

Ecomuseu de les Valls d’Àneu

C. del Camp, 22-24 – 25580 Esterri d’Àneu Més informació i reserves: 973 626 436 o reserves@ecomuseu.com www.ecomuseu.com

Museu de Guissona Eduard Camps

C. Tint, 2 – 25210 Guissona Més informació: 973 551 294 o museu@guissona.cat www.museudeguissona.cat

Museu Comarcal de l’Urgell C. Major, 11 – 25300 Tàrrega Més informació: 973 312 960 www.museutarrega.cat

Museu de la Conca Dellà-Isona C. Del Museu, 4 – 25650 Isona Més informació: 973 665 062 www.parc-cretaci.com

Musèu dera Val d’Aran

C. Major, 26 – 25530 Vielha Més informació i reserves: 973 641 815 www.conselhgenerau.org

Xavier Gosé:

Jardí d’hivern, 1914 (Museu d’Art Jaume Morera, Lleida)

Els museus de Lleida us conviden a visitar uns equipaments que us sorprendran per la seva singularitat i pel ric i variat patrimoni que custodien i mostren. Sentireu la història, us aproximareu a les creences i cultures del passat, reviureu els treballs i la vida quotidiana d’èpoques antigues i gaudireu de la creativitat de tots els temps.

APROFITEU LA TARDOR PER FER CULTURA I CONÈIXER EL PASSAT I EL PRESENT DEL TERRITORI DE LLEIDA

Museu de Lleida

C. Sant Crist, 1 – 25002 Lleida Més info i reserves: 973 283 075 o museu@museudelleida.cat www.museudelleida.cat

Museu d’Art Jaume Morera

C. Major, 31, edifici Casino – 25002 Lleida Més informació: 973 700 419 o mmorera@paeria.cat www.paeria.cat/mmorera

Museu Diocesà d’Urgell

Casa del Bisbat. Entrada pel Claustre (al costat de la Catedral) - 25700 La Seu d’Urgell Més informació i reserves: 973 353 242 o museudiocesa@bisbaturgell.org www.museudiocesaurgell.org

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

43

PROPOSTES TURÍSTIQUES

10

25

euros/pers.

EXCURSIÓ A PEU PEL TÚNEL DE MONTCLAR ’14 Apunta-t’hi si busques noves sensacions. Porucs i claustrofòbics, absteniu-vos-en. Una excursió “diferent”, una experiència impactant, perquè bona part es fa dins un túnel que en el seu temps va ser una de les obres d’enginyeria més importants d’Europa per la seva llargària, envergadura i per l’esforç humà que va representar (hi van treballar 6.000 persones!).

Dates: diumenge 26 de gener de 2014. Diumenges, 2 i 23 de febrer de 2014. Diumenge 2 de març de 2014. També pots fer la reserva “a la carta” amb el teu grup (mín. 12 persones).

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís (Lleida) - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

14

euros/pers.

SOPARS EN ANGLÈS A LA BOTIGA DE MONTSONÍS DIVERTEIX-TE APRENENT ANGLÈS!

Abans, mentre i després de sopar es practica l’anglès... amb l’objectiu de practicar el poc o molt anglès que sabem i de millorar el nostre nivell, a la vegada que ens ho passem bé. No sols sopem, sinó que coneixem noves persones, juguem a jocs divertits en anglès i aprenem molt de l’experiència vital del convidat especial que ens acompanya a cada sopar. Consulteu properes dates programades o bé feu la reserva “a la carta” amb el vostre grup (mín. 12 persones). Hora inici: 20.30 h. Durada de l’activitat: 2 h 30 min, aprox.

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís (Lleida) - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

890

euros/pers.

OBSERVACIÓ ASTRONÒMICA A MONTSONÍS. NO TE LA PERDIS!

VIATGE D’IDIOMES PER A ADULTS SENDERISME A GAL.LES!

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís (Lleida) - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís (Lleida) - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

Al caure la nit a Montsonís, i si les condicions del cel ho permeten, podrem contemplar la Lluna creixent, amb els seus cràters i els seus “mars”, i el planeta Saturn i els seus espectaculars anells. Coneixerem el que són els telescopis i a través d’aquests descobrirem que a l’Univers hi ha estrelles dobles de colors cridaners, bells cúmuls estel·lars i nebuloses gasoses. Consulteu properes dates programades o bé feu la reserva “a la carta” amb el vostre grup (mín. 12 persones). Inclou: observació astronòmica amb monitors, telescopis i aparells d’observació.

44

euros/pers.

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

T’oferim un circuit on des del matí fins a la nit tot caminant anirem descobrint la franja litoral de Pembrokeshire, al país de Gal·les, que és un dels parcs nacionals més emblemàtics del Regne Unit. Anirem descobrint uns paisatges inoblidables de la costa amb una combinació de penya-segats impressionant, observarem les aus típiques de la zona, degustarem la gastronomia, coneixerem la història...

Durada: 1 setmana (7 nits), des de diumenge tarda fins diumenge matí. Dates: del 28 de juny al 5 de juliol de 2014 - Del 5 al 12 de juliol de 2014

EXPERIÈNCIES

135,5 euros/pers.

RUTA DE SANTUARIS I ESGLÉSIES MARIANES

18

euros/pers.

MONTSERRAT INSÒLITA I EL CONGOST DE MONT-REBEI

SORTIDA DE 2 DIES: SANT RAMON, SALGAR, MONTSONÍS, CUBELLS, LES AVELLANES I BALAGUER. Es visita el monestir de Sant Ramon, el monestir i santuari de Salgar i el castell de Montsonís. El segon dia, visita guiada a la població de Cubells, es continua fins al monestir de les Avellanes i s’acaba a Balaguer, on es visiten el santuari del Sant Crist, l’església de Santa Maria i el convent franciscà de Sant Domènec. L’activitat inclou dos dinars, un sopar i una nit d’allotjament i esmorzar a Montsonís. També un tastet a La Botiga de Montsonís. Fes la reserva “a la carta” amb el teu grup (mín. 15 persones).

Dues rutes recomanades: De la mà d’un guia especialitzat descobrirem els paratges naturals i històrics de dos llocs emblemàtics de Catalunya.

Apunta-t’hi i deixa’t sorprendre!!!

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís (Lleida) - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

41,5 euros/pers.

Dates: Consulteu properes dates programades o bé feu la reserva “a la carta” amb el vostre grup (mín. 12 persones).

23

euros/pers.

RUTA DE SANTUARIS I ESGLÉSIES MARIANES

EL MÓN DELS BOLETS... COLLIM BOLETS TOT L’ANY!

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís (Lleida) - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

CASTELLS DE LLEIDA, SL C/ Major, 14 - 25737 Montsonís (Lleida) - Tel. 973 402 045 info@castellsdelleida.com - www.castellsdelleida.com

SORTIDA D’1 DIA: SANT RAMON, SALGAR I MONTSONÍS Comença amb la visita guiada al monestir de Sant Ramon, conegut popularment com L’Escorial de la Segarra, després es trasllada fins al monestir de Salgar, on s’esmorza i es visita el conjunt arquitectònic.

Es dina i després de dinar es fa una visita guiada al castell de Montsonís. Per finalitzar l’activitat, un tastet de productes típics de la zona a La Botiga de Montsonís.

Feu la reserva “a la carta” amb el vostre grup (mín. 15 persones).

També podeu consultar altre rutes de santuaris i esglésies marianes.

La visita guiada al centre de cultius micològics, dedicat al cultiu, manipulació i comercialització de diferents classes, com la gírgola, el bolet de xop i el “shitake”, permetrà conèixer el tractament que se’ls dóna i el procés que segueixen abans d’arribar a les superfícies comercials. Un cop visitat el lloc, ens desplaçarem a un magnífic restaurant a poca distància, on farem un àpat en el qual la major part dels plats estan cuinats amb bolets.

Consulteu properes dates programades o bé feu la reserva “a la carta” amb el vostre grup (mínim 12 persones).

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

45

PROPOSTES TURÍSTIQUES

28

euros/pers.

ESCUDELLA I CARN D’OLLA

BOTIGA-MUSEU LA FLOR DE VIMBODÍ

“Comença la temporada” La Cuina de la Carmen recupera un dels plats més antics de la cuina tradicional catalana: escudella i carn d’olla.

Gaudeix d’aquest exquisit àpat en exclusiva a Lleida.

Antiga fàbrica de begudes carbòniques situada al carrer Bergadà, número 2 de Lleida i fundada l’any 1931. Actualment, a la segona planta es pot trobar l’antiga maquinària que, en el seu moment, va fer possible la fabricació de diferents marques de begudes carbòniques.

La planta baixa s’ha reconvertit en botiga-degustació amb una gran varietat en alimentació i begudes.

Tots els dimecres!!!

RESTAURANT OASIS. La Cuina de la Carmen C/ Agustins 1, 25001 Lleida. Tel. 973 202 749/ 664 312 853 www.eloasis.cat

HORARI DE VISITA AL MUSEU Dissabtes, de 9 a 14 h · Diumenges i festius, de 12 a 14 h Telèfon de contacte: 973 203 046

8

euros/pers.

46

VISITA LA COVA DELS VILARS

FES DEL TEU ENLLAÇ EL DIA MÉS DOLÇ

Situada a Os de Balaguer, la Cova dels Vilars forma part de l’art rupestre de la conca del Mediterrani de la península Ibèrica i ha estat declarada patrimoni de la humanitat. La balma arriba a acollir a l’interior fins a vint-i-vuit pintures rupestres i rastres de l’edat de bronze.

Posteriorment, va arribar a ser durant anys refugi de pastors, i actualment els seus sostres i algunes de les seves parets encara es troben intensament fumades.

Preu: per persona en excursió 4x4. Durada: 1 h 15 min.

Horaris: els diumenges, 10.30 h (imprescindible amb reserva prèvia). Altres dies, en horari concertat.

ET CASES?

TU I LLEIDA, SL Sant Antoni, 4 - 25610 Os de Balaguer. Tel. 973 438 232 A/e: info@lleidaitu.com - www.lleidaitu.com

SUGAR BERRY C/ D’Igualada, 4 - 25007 Lleida. Tel. 973 438 232 Més info: consulteu al blog jensugarberry.blogspot.com

LLEIDA, PUNT DE TROBADA

Aquest mes de novembre, Sugarberry convida tots els nuvis a demanar un mostrari gratuït del seu pastís nupcial.

Originals, dolces i creatives idees us esperen.

Sugarberry és un dels establiments pioners en rebosteria decorada amb servei personalitzat de “cupcakes”, pastissos i galetes.

Vine a visitar-nos!