Pràctiques i estratègies del mercat cultural de Valònia
Funcionament politicocultural
L’any 1999, el circ va ser reconegut a Valònia com a disciplina professional dins les arts escèniques i, l’any 2000, la comunitat francòfona li va atorgar per primera vegada pressupost específic. L’any 2014 s’incrementa el pressupost fins a arribar als 1,23 M€ destinats només al circ, i l’any 2022 (tal com es pot veure desglossat més endavant) s’hi han destinat 2.759.000 €.
Només a la regió de Brussel·les-Capital ja s’hi troben més de 50 companyies de circ registrades2, i a la regió de Valònia, 423. En total, sumen 92 companyies de circ a la regió valona i a la capital de Bèlgica. Aquestes companyies de la Federació ValòniaBrussel·les es poden desglossar de la manera següent:
• Companyies joves (> 5 anys): 22 %
• Companyies estables (5-9 anys): 31 %
• Companyies experimentades (10-19 anys): 31 %
• Companyies de llarga trajectòria (< 19 anys): 16 %
Pel que fa a la distribució de les empreses del sector del circ, la major part s’ubiquen a la regió de Brussel·les-Capital 4. Aquest fet es deu en bona part a la presència, sobretot, d’escoles superiors de circ de renom internacional com l’ESAC (École Supérieure des Arts du Cirque) i espais dinamitzadors com l’UP – Circus & Performing Arts, La Roseraie o Les Halles de Schaerbeek, entre d’altres. La posició geogràfica de la capital, a més, representa un altre atractiu que reforça la concentració d’activitat en aquesta regió: des de Brussel·les és fàcil accedir a la regió de Flandes, a la de Valònia i al mercat internacional en general, gràcies als diversos aeroports ubicats en un radi pròxim.
2Dades extretes de l’estudi fet per la revista Cirq! en capitale: https://cirqencapitale.be/article/lescompagnies-de-cirque-bruxelloises-a-la-loupe/
3Dades extretes de la revista Le Nomade: http://www.creationartistique.cfwb.be/index.
php?id=nomade&tx_solr%5Bfilter%5D%5B0%5D=category%253ACies%2B%2526%2BArtistes
4Dades extretes de l’estudi Structuration de la filière des arts vivants en espace public. Arts forains, du cirque et de la rue. État lieux socio-économique et recherche-action pour le développement de la filière, publicat el març de 2022 per Aires Libres.
8
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES DEL MERCAT CULTURAL DE VALÒNIA
A Valònia, l’agrupament empresarial del circ és força dispar, tot i que la província d’Hainaut destaca per englobar el nombre més gran d’empreses. Aquest fet respon a la presència estructuradora del Centre d’Arts de Carrer d’Ath, adscrit a la Maison de la Culture.
Una altra característica del sector del circ de Valònia és que una gran part d’empreses es constitueixen com a entitats sense ànim de lucre, fet que guarda una relació estreta amb l’obtenció de subvencions per part d’aquestes entitats. A més, el circ de la regió de Valònia i Brussel·les-Capital està molt enfocat a l’exportació internacional, sobretot pel que fa al mercat francès. És per això que existeixen agències com la Wallonie-Bruxelles International (WBI) i la Wallonie-Bruxelles Théâtre-Danse.
Valònia i Brussel·les-Capital compten amb el nombre més gran d’escoles de circ de Bèlgica, les més importants de les quals són les ubicades a la capital (ESAC i École de Cirque de Bruxelles), però a la resta de la regió valona en trobem a totes les províncies. A Brabant Wallon hi ha l’École de Cirque du Brabant Wallon i l’Histrion Circus. A la província de Liège, l’École de Cirque Polichinelle, el Centre d’Expression et de Créativité d’Engis, l’École de Cirque du Marchin i el Centre d’Expression et de Créativité de la Reid. A la província de Namur, l’École de Cirque de Gembloux, la Créacirque i Nes Coiffés. A la província de Luxemburg, el Gipsy Circus – École de Cirque du Arlon, i finalment, la província que engloba més quantitat d’escoles de circ, la d’Hainaut, on es troben la Circomédie, el Cirque du Doudou, Les Ateliers de la Tête en l’Air, l’École de Cirque de Honnelles, Mômes Circus, Cirqu’en Bulles, el Labo des Arts et du Mouvement, Magical Time i Ball’Istik.
La Federació Valònia-Brussel·les (FWB, Fédération Wallonie-Bruxelles) és l’òrgan de govern de la comunitat francòfona i la institució que assumeix i gestiona les competències de cultura dels parlants francòfons de Bèlgica. En l’organització de l’FWB, no hi ha un ministeri fix que s’ocupi de l’Administració General de Cultura, ja que les funcions de cada un d’aquests ministeris canvien segons el govern. Recentment, l’Administració General de Cultura s’inclou dins del Ministeri d’Infància, Salut, Cultura, Mitjans de Comunicació i Drets de les Dones.
9
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES DEL MERCAT CULTURAL DE VALÒNIA
L’Administració General de Cultura vetlla per millorar les condicions d’accés diversificat a les pràctiques artístiques, creatives i culturals, i arriba al màxim nombre de ciutadans mitjançant eines financeres, promocionals i de formació. Aquesta administració està formada per set departaments operatius i dos serveis transversals:
• Servei General d’Audiovisuals i Mitjans de Comunicació
• Departament General de Lletres i Llibres
• Servei General de la Inspecció de Cultura
• Servei General d’Acció Territorial
• Departament General de Creació Artística
• Servei General del Patrimoni
• Servei General de Formació Continuada i Joventut
• Departament de Suport Administratiu
• Direcció Estratègica
El Servei de Difusió (Service de la Diffusion) de l’FWB és, dins del Departament General de la Creació Artística, un dels tres serveis que integren l’Administració per al Foment de les Arts Escèniques (Administration de la Promotion des Arts de la Scène).
La seva finalitat és promoure i difondre les arts escèniques a Brussel·les-Capital i Valònia. Com a tal, intervé en la circulació d’espectacles en directe destinats a:
• Un públic general (“Tournées Art et Vie”, espectacles d’arts escèniques presentats els caps de setmana, els vespres o els dimecres a la tarda).
• Un públic escolar (“Spectacle a l’École”, espectacles d’arts escèniques presentats durant horari escolar).
Tournées Art et Vie constitueix una de les principals àrees d’activitat del Servei de Difusió. Tenen com a objectiu promoure la programació regular d’espectacles d’arts escèniques en directe i de qualitat a les comunitats francòfones. Els ajuts es tradueixen en la concessió de subvencions per a espectacles. Aquest sistema es pot reforçar amb ajuts addicionals concedits pels serveis culturals de les províncies francòfones i per la COCOF. La línia de subvencions aposta per la descentralització, la difusió d’espectacles de qualitat i la prohibició de la gratuïtat de les actuacions culturals.
D’altra banda, el programa Spectacle a l’École vetlla perquè els infants i els joves puguin assistir, dins el marc escolar, a espectacles de qualitat, per contribuir, d’aquesta manera, a la seva educació artística i cívica. Pretén, especialment, despertar en l’alumnat el gust per les arts i la cultura i aguditzar la reflexió, el pensament crític i la creativitat per contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la seva integració en la vida econòmica, social i cultural.
Dins aquest programa específic, es troba una mesura rellevant impulsada a les escoles: el PECA (Parcours d’Éducation Culturelle & Artistique). Valònia i Brussel·les-
10
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES DEL MERCAT CULTURAL DE VALÒNIA
Capital integren la cultura dins l’educació de manera transversal. Això es reflecteix en iniciatives com el PECA, que ha posat en marxa l’FWB i que té com a objectiu promoure la relació entre els operadors culturals del territori que treballen amb un públic escolar.
Així doncs, el PECA és un recurs en el marc del Pacte per a un ensenyament d’excel·lència (Pacte pour un Enseignement d’Excellence), destinat a tots els alumnes des del seu ingrés a la llar d’infants fins al final del seu recorregut acadèmic secundari, amb l’objectiu de donar-los un accés igualitari a la cultura i a l’art a través de les seves diferents formes d’expressió i reforçar la dimensió cultural de totes les àrees d’aprenentatge.
Gràcies a iniciatives com aquestes, la població belga francòfona creix essent educada des de la vessant artística, i es fomenta així un consum cultural ja en edat més adulta. A més d’educar, programen artistes, fet beneficiós per a ells, ja que els seus escenaris travessen els límits convencionals i veuen possibilitats en els centres escolars. D’altra banda, gràcies al PECA, s’ofereixen i s’organitzen residències artístiques en centres educatius.
El pressupost dedicat al circ l’any 2022 ha estat de 2.759.000 €, destinats a iniciatives diverses del sector del circ, com companyies, festivals o ajuts a projectes i promoció 5 Durant el període 2021-2022, a Valònia s’ha augmentat el pressupost destinat a les arts de carrer, fruit de la crisi que va ocasionar la pandèmia. El pla de recuperació incideix a augmentar fins al 50 % les quotes dels programadors i incrementar la programació fins a arribar a la mateixa quota d’abans de la pandèmia:
• Iniciatives diverses en matèria de circ, arts foranes i arts de carrer: 33.000 €
• Companyies de circ: 510.000 €
• Festivals: 287.000 €
• Ajuts destinats a projectes: 924.000 €
• Promoció: 1.005.000 €
5Es pot consultar el pressupost desglossat a l’enllaç següent: http://www.creationartistique.cfwb.be/ index.php?eID=tx_nawsecuredl&u=0&g=0&hash=ba3b7569f3ba3f9e8f3416dfcdb8c19a66d61d00&fi le=fileadmin/sites/artsscene/upload/artsscene_super_editor/artsscene_editor/documents/isma/23-3/ Budget_2022_DO_21_initial.pdf
11
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES DEL MERCAT CULTURAL DE VALÒNIA
Agents institucionals que afavoreixen la circulació del circ
El Servei General de Creació Artística (Service Général de la Création Artistique, SGCA), anteriorment sota el nom d’Arts Escèniques, persegueix dos objectius: donar suport a la creació artística i fer que les obres siguin més accessibles per a tota la població. Per aconseguir-ho, es concedeixen beques i ajuts a la creació, s’atorguen subvencions a empreses i festivals i es donen ajuts a la promoció.
El 10 d’abril de 2003, el Parlament de la comunitat francòfona va aprovar un segon decret relatiu al reconeixement i la subvenció del sector professional de les arts escèniques. Aquest decret regulava tots els camps afectats (teatre, música, dansa i circ i arts de carrer) i establia tres tipus de subvencions:
1. Beques per a l’ajuda a la creació artística, la formació continuada o la recerca
2. Ajuts per a projectes de durada d’un a tres anys
3. Suport durant cinc anys per al desenvolupament d’activitats d’una persona jurídica
L’octubre de 2016 es va modificar, tot i que la modificació afectava només els procediments de presentació de sol·licitud i els tipus de subvencions. El decret del 2003 també va establir un consell per a cada àrea de les arts escèniques, amb la tasca d’assessorar les diferents disciplines. El 2007 va ser quan es va crear el Consell del Circ i les Arts de Carrer (Commission des Arts Vivants).
En clau internacional, l’FWB també compta amb l’agència Wallonie-Bruxelles International (WBI). Una de les seves missions principals és donar suport a les empreses culturals de l’FWB en els seus projectes de difusió internacional. Des del 2017, la WBI ha posat en marxa dos programes de suport internacional per a tres sectors en particular: la dansa, el teatre infantil i el circ i les arts de carrer. La majoria se centren en ajuts per participar en residències internacionals i presentar els espectacles dins el circuit internacional.
La Wallonie-Bruxelles Théâtre Danse (WBTD) (Valònia-Brussel·les Teatre Dansa) és una agència cogestionada pel Ministeri de la Federació Valònia-Brussel·les i la WBI, amb el suport de l’Agència Valona d’Exportació. La WBTD estimula la difusió de les obres d’arts escèniques de l’FWB i duu a terme la seva activitat dirigida als artistes belgues francòfons per mitjà de quatre eixos principals:
• Assessorament
• Xarxes
• Màrqueting
• Suport financer
12
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES DEL MERCAT CULTURAL DE VALÒNIA
La WBTD, tot i no esmentar-ho en el nom, també s’ocupa del sector del circ i les arts de carrer.
L’Agence Wallonne à l’Exportation et aux Investissements Étrangers (AWEX) és l’agència de Valònia per a l’exportació i és el departament de la regió valona que s’encarrega de promoure el comerç exterior i de rebre els inversos estrangers.
El Hub.Brussels – Brussels Agency for Business Support és el servei del Commerce Extérieur et des Investissements Étrangers du Service Public Régional de Bruxelles (SPRB) i depèn de Bruxelles Économie et Emploi. L’agència vol convertir Brussel·les en un dels llocs europeus més atractius per iniciar i fer créixer un negoci. El Hub. Brussels té com a objectiu contribuir al desenvolupament sostenible de l’economia de Brussel·les.
A Valònia també hi ha altres administracions públiques que donen suport a la cultura, com:
La Comissió Comunitària Francesa (COCOF), de la comunitat francòfona de la regió de Brussel·les-Capital, la qual compta amb el Servei Cultural, enfocat a donar suport a organitzacions i institucions sense ànim de lucre actives en els camps de la creació, la difusió, la mediació, la iniciació, la conservació del patrimoni, la formació i la sensibilització sobre la diversitat d’expressions artístiques i culturals.
Regions: la regió de Brussel·les-Capital i la regió de Valònia ofereixen ajuts en matèria cultural, sobretot enllaçats amb la promoció turística.
Províncies: disposen d’ajuts i altres recursos enfocats a la cultura. Pel que fa a l’FWB, hi trobem les províncies d’Hainaut, Lieja, Luxemburg, Namur i Brabant Való.
Municipis: donen ajuts econòmics i programen espectacles tant en les seves festes locals com en col·laboració amb els centres culturals, els espais i els teatres municipals que financen. Tenen un pes important en el sector cultural.
Altres agents que contribueixen a dinamitzar el sector
Asspropro – Associació de programadors professionals de la comunitat francòfona a Bèlgica
www.asspropro.be
Entitat sense ànim de lucre que aglutina programadors, centres culturals, associacions i entitats amb l’objectiu d’afavorir la circulació cultural. Tracta tots els àmbits referents a teatre, música, circ, dansa o espectacles infantils. Té una base de dades oberta al públic amb documents i recursos del sector.
13
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES DEL MERCAT CULTURAL DE VALÒNIA
La seva missió té enfocaments diferents, que van des de donar suport a l’organització o la coorganització de gires d’artistes belgues o estrangers fins a coordinar trobades i actes per als diferents socis.
Participa en l’organització del festival Propulse, dedicat a les arts escèniques i a la música, i coordina les gires que en sorgeixen amb el propòsit d’optimitzar recursos pel que fa a despeses tècniques, transport o promoció.
Paral·lelament, aquesta associació també ha impulsat una xarxa específica per a la mobilitat internacional d’artistes francòfons, l’ARÉA International, que busca fomentar l’intercanvi entre programadors i artistes de diferents cultures i països.
Aires Libres – Federació professional de circ i arts de carrer www.aireslibres.be
Aires Libres és una entitat sense ànim de lucre reconeguda per la Federació ValòniaBrussel·les i que des del 2015 agrupa els diferents operadors del sector del circ (artistes, empreses, festivals, espais de creació i distribució, agents de producció…).
Avui dia, compta amb més de 180 membres repartits per tot el territori de Valònia i Brussel·les. Els valors que es defensen des de la federació són els següents:
• Solidaritat entre els actors del sector
• Valorització del caràcter multidisciplinari del sector
• Accessibilitat per tots els públics
En relació amb els valors que vertebren Aires Libres, es vetlla per crear una xarxa de professionals del circ on s’incentivin les assemblees i les trobades temàtiques relacionades amb l’actualitat, alhora que es pretén actuar davant dels poders com a representants del sector del circ i, finalment, professionalitzar el sector donant resposta a les seves necessitats, com, per exemple, mitjançant la creació de tallers específics, publicacions científiques i organització de trobades professionals, entre d’altres.
Fédécirque – La Fédération des Écoles de Cirque Amateur en Fédération WallonieBruxelles
www.fedecirque.be
La Fédécirque neix l’any 2012 arran de la voluntat de diversos actors del sector d’unir la seva força i experiència per donar més pes i visibilitat al sector del circ amateur. Les diferents escoles de circ de la comunitat francòfona s’aglutinen en aquesta federació a fi de fomentar l’intercanvi i la trobada entre els socis que en formen part i representar, promoure i defensar les escoles de circ de l’FWB a escala nacional i internacional.
14
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES DEL MERCAT CULTURAL DE VALÒNIA
15
Pràctiques i estratègies al mercat
cultural de Flandes
Funcionament politicocultural
Flandes també té el seu propi parlament i govern regional. Les competències en cultura les gestiona el Govern de la comunitat de Flandes. Un dels 11 ministeris o departaments del Govern és el de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació (Cultuur, Jeugd en Media), del qual depèn la legislació de les disciplines artístiques.
La regió de Flandes disposa d’una estructura consolidada d’organismes i agències que donen suport a les arts escèniques, amb accions que impliquen atorgar subvencions, ajudar a difondre les arts, fer recerca i potenciar la promoció internacional, en especial la darrera, gràcies a la diplomàcia cultural flamenca i al Departament d’Afers Exteriors, el qual fa de pont entre l’ampli àmbit cultural flamenc i la xarxa diplomàtica del govern de Flandes. La facilitació de xarxes i instruments de finançament (no només subvencions) és cabdal perquè les empreses culturals siguin sostenibles i competitives en el mercat.
De la mateixa manera, el Parlament de Flandes assigna competències a les autoritats locals per desenvolupar les seves polítiques culturals, fet que es tradueix en una participació directa i activa en la circulació de propostes culturals. Per tant, es pot dir que és una cadena pública que ajuda a fer circular la cultura.
En referència al circ, durant l’última dècada s’ha integrat totalment dins la política, després de la promulgació d’una llei especial provinent del Parlament Flamenc i centrada en el circ. A Flandes hi ha el decret de les arts, que engloba de manera genèrica les diferents arts menys el circ, el qual disposa d’un decret propi aprovat l’any 2008. El primer Decret del Circ reconeixia per primera vegada l’especificitat d’aquesta disciplina i, a partir d’aquell moment, va oferir oportunitats focalitzades a artistes circenses i a festivals. El decret responia a la necessitat de construir una identitat pròpia dins el sector del circ i, alhora, créixer cap a un paisatge circense flamenc divers. Així mateix, va significar subvencionar un centre de circ (Circuscentrum) que té com a missió promoure i expandir el circ de Flandes en l’àmbit nacional i internacional, i donar-hi suport.
La voluntat de separar el circ de les altres arts rau en la necessitat de reunir esforços per professionalitzar aquesta disciplina, molt present i rellevant en la regió flamenca. Actualment, hi ha actives 100 companyies de circ, es disposa de quatre espais de
16
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES AL MERCAT CULTURAL DE FLANDES
creació oficials (i subvencionats pel decret) de renom a la regió (l’activitat principal d’aquests espais són les residències) i, alhora, hi ha més de 40 espais de residències repartits arreu de la regió.
L’any 2019 s’aprova el segon Decret del Circ, amb l’objectiu principal d’abastar tota la cadena del circ, des de la recerca fins a la creació, les residències i la presentació d’espectacles, dirigida no només a professionals, sinó també a artistes amateurs. La intenció principal era evitar la fragmentació dins aquesta disciplina i desenvolupar una política de suport clara i eficient. Gràcies al nou decret, s’atorguen ajuts estructurals dirigits de manera específica a espais de creació, escoles de circ i artistes. Així doncs, els ajuts del nou decret del circ es desglossen de la manera següent:
• Finançament estructural per a companyies de circ
• Finançament estructural per a “espais de treball per al circ” (werkplaats)
• Finançament de projectes plurianuals per a creacions
• Finançament estructural per a escoles de circ (circusateliers)
Si bé és cert que Brussel·les compta amb una formació reglada completa (ESAC), a la regió de Flandes hi manquen institucions d’aquest calibre. Gràcies al nou decret del circ, s’han reforçat els diferents centres de circ juvenils (circusateliers), que operen enguany com a escoles de circ per a joves i adults, la major part de les quals tenen un component social. Recentment, Flandes disposa de 20 circs juvenils repartits per tota la regió, on més de 5.000 persones assisteixen a les classes setmanals que s’hi organitzen. Els més rellevants són Cirkus in Beweging (Lovaina), Circusplaneet (Gant), Ell Circo D’ell Fuego (Anvers), Circolito (Malines), Woesh (Bruges) i Circus Zonder Handen (Brussel·les).
Tot i que Flandes no té una gran extensió, gairebé totes les ciutats tenen el seu propi festival a l’aire lliure. Els més importants són: Theater op de Markt (Neerpelt i Hasselt), Perplx (Marke), Cirkl (Lovaina), Miramiro (Gent), Zomer van Antwerpen (Anvers), De Gevleugelde Stad Ieper (Ypres), Cirque Plus (Bruges), Cirk! (Aalst) i De Groote Stooringe (Roeselare).
17
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES AL MERCAT CULTURAL DE FLANDES
Les residències a Flandes estan subvencionades pel nou decret del circ i funcionen de manera híbrida. Així, quatre festivals reconeguts de la regió són els principals que actuen com a residències (werkplaats): Perplx, Cirklabo, Miramiro i Dommelhof (Theater op de Markt).
El pla de subvencions que s’ha elaborat per als anys 2021-2025 per al circ des del Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació de Flandes (Department Cultuur, Jeugd en Media) mitjançant el decret del circ es desglossa així:
• Circuscentrum: 650.000 €
• Espais de creació (werkplaats): 1.497.000 €
• 30CC
• Miramiro
• Perplx
• Circuswerkplaats Dommelhof
• Escoles de circ (circusateliers): 1.325.00 €
• Circus Atelier Salto
• Circolito
• Circusplaneet
• Cirkus in Beweging
• Ell Circo D’ell Fuego
• Locorotondo
• Woesh
• Circus Zonder Handen
• Companyies de circ: 828.000 €
• Circus Ronaldo
• Rode Boom
• Side Show
Total: 4.300.000 €
A més, també s’atorgaran beques per a la creació d’artistes individuals, subvencions per a l’organització de festivals de circ i ajuts per a viatges internacionals. També, el ministeri destina 250.000 € dins la seva política cultural internacional per fer focus amb altres països. Actualment, s’ha apostat pel Focus França, una relació de tres anys (2021-2023) que incentiva que dins la programació dels diferents festivals de circ de Flandes hi hagi una presència elevada d’espectacles francesos.
Com ja es pot intuir, a Flandes hi ha una forta vocació internacional que els porta a organitzar nombrosos festivals i trobades professionals per incentivar l’exportació d’artistes flamencs i l’atracció de programadors internacionals. Els artistes i les organitzacions estrangeres també poden optar als ajuts públics, tot i que és fonamental exposar la rellevància que pot tenir la iniciativa en el context cultural de Flandes. A continuació, s’esmenten les principals col·laboracions internacionals que es tenen en compte:
18
PRÀCTIQUES
I ESTRATÈGIES AL MERCAT CULTURAL DE FLANDES
• Projectes: tenen l’objectiu d’incentivar les coproduccions i els intercanvis internacionals, amb un interès especial en la nova creació.
• Residències: s’ofereixen visites (de llarg termini) d’artistes flamencs o membres d’organitzacions artístiques per treballar a l’estranger amb institucions artístiques destacades o sota el guiatge d’artistes estrangers rellevants.
• Ajuts a la mobilitat: són per a viatges, allotjament i despeses de transport d’anar i tornar a països estrangers amb la intenció de fomentar la participació activa d’artistes, crítics, comissaris, mediadors i organitzadors de Flandes en iniciatives a petita escala a l’estranger. Excepcionalment, també es pot concedir una bonificació a estrangers convidats a Flandes.
• Programes de finançament europeu: els organismes que hi vulguin optar poden demanar ajuts per cobrir les despeses internacionals que els pot ocasionar la seva preparació.
• Xarxes internacionals: la finalitat d’aquestes xarxes és intercanviar i construir coneixements entorn d’un tema determinat o sector i contribuir a influir en una política cultural internacional. Actualment, Flandes dona suport a la International Network for Contemporary Performing Arts (IETM) i la European Festivals Association (EFA), entre altres iniciatives.
Agents institucionals que afavoreixen la circulació del circ
El Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació (Department Cultuur, Jeugd en Media) és el departament del Govern encarregat de promoure la política de Flandes pel que fa a la cultura. És el responsable de gestionar les subvencions i donar suport a les diferents institucions i agents culturals. Al mateix temps, ha posat en marxa eines externes de suport al sector, com Cultuurkrediet o Cultuurloket.
A Flandes, cada ministeri compta amb els punts de suport (steunpunten), organitzacions de dret privat que, en nom del Govern flamenc, fan tasques dins d’un domini de polítiques concret, alhora que desenvolupen serveis i donen suport als agents del sector. Pel que fa a la cultura, l’organisme que se n’encarrega és l’ Institut Flamenc de les Arts (Kunstenpunt – Flanders Art Institute).
Kunstenpunt – Flanders Arts Institute
www.kunsten.be
Institut adreçat a qualsevol professional o entitat del camp de les arts visuals, les arts escèniques i la música. Ofereix orientació i suport en diferents aspectes, com ara les diverses opcions de finançament, la millora de l’autoorganització i la infraestructura, la remuneració, la internacionalització i el treball just, inclusiu i sostenible. Impulsa la recerca, mitjançant l’elaboració de documents d’actualitat especialitzats, i incentiva la interacció entre els agents del sector. Té una important base de dades
19
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES AL MERCAT CULTURAL DE FLANDES
sobre infraestructures, formacions o plataformes de distribució. Pel que fa a la internacionalització, mitjançant la col·laboració amb socis i xarxes, ofereix recursos i informació sobre les tendències principals. A més dels països propers a Bèlgica, té un interès especial en el sud i l’est d’Europa. En clau internacional, destaca per:
• Ser think tank sectorial i de recerca aplicada.
• Formar part de xarxes internacionals, com s’ha esmentat més amunt.
• Treballar amb diverses organitzacions de promoció per a l’organització de conferències i seminaris als Països Baixos i Bèlgica.
A Flandes també hi ha altres administracions públiques que contribueixen al sector cultural, com:
Vlaamse Gemeenschapscommissie (VGC)
www.vgc.be
La Comissió Comunitària Flamenca de la regió de Brussel·les-Capital. La seva homòloga seria la COCOF, a la part francòfona de Brussel·les. Té la Direcció General de Cultura, Joventut i Esports, que ofereix ajuts per a projectes d’artistes, organitzacions i sales culturals. Entre els requisits, cal tenir seu a Brussel·les-Capital i promoure la cultura flamenca.
Regions: la regió de Flandes i la regió de Brussel·les-Capital ofereixen ajuts en matèria cultural, sobretot enllaçats amb la promoció turística.
Províncies: ofereixen suport econòmic i promocional. En el cas de Flandes, hi ha les províncies d’Anvers, Limburg, Flandes Oriental, Brabant Flamenc i Flandes Occidental.
Municipis: són un dels eixos principals de la cultura a Flandes. Financen els centres culturals i els espais municipals on es programen els espectacles, a més de ser organitzadors de festivals o activitats culturals.
Altres agents que contribueixen a la dinamització del sector
Flanders Culture
www.flandersculture.be
Plataforma cultural en què col·laboren el Govern flamenc i centres de suport cultural i fons per a activitats culturals de la regió de Flandes a l’estranger. El seu objectiu és estimular la cooperació cultural internacional i augmentar la visibilitat de l’art, la cultura i el patrimoni flamenc. Els seus socis poden accedir a una completa base
20
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES AL MERCAT CULTURAL DE FLANDES
de dades. En formen part Kunstenpunt, Vlaams Audiovisueel Fonds (VAF), Vlaams Architectuur Instituut (VAI), Circuscentrum, FARO (Vlaams steunpunt voor cultureel erfgoed), Vlaamse Kunstcollectie (VKC) i Literatuur Vlaanderen.
Cultuurkrediet www.cultuurkrediet.be
Nou instrument financer impulsat per iniciativa del Departament de Cultura, Joventut i Mitjans de Comunicació el 2008 i gestionat per Hefboom, adreçat a agents professionals del sector cultural (tant persones jurídiques com persones físiques) que no poden accedir a préstecs d’altres entitats financeres.
Cultuurloket www.cultuurloket.be
Instrument creat pel Govern flamenc que està enfocat a promoure l’emprenedoria dins de l’àmbit cultural i donar-hi suport, potenciant l’orientació a un finançament addicional. Amb aquest plantejament, busquen mobilitzar i desplegar els recursos necessaris per fer un projecte cultural des d’una pràctica cultural específica i una mentalitat empresarial. Ofereixen multitud de recursos i informació.
Circuscentrum www.circuscentrum.be
El Circuscentrum és el vincle oficial entre el Govern de Flandes i el sector del circ.
A través de les seves activitats i projectes, vetlla per convertir Flandes en una regió de circ diversa, donant un ampli suport cultural i el nombre més gran d’oportunitats.
Circuscentrum és:
• Una base sòlida per a totes les arts del circ.
• Un centre de coneixement obert centrat en el present, el passat i el futur del circ, així com el patrimoni circense de Flandes.
• Un interlocutor dins la política, en l’àmbit internacional i nacional.
• Un espai de trobada per als diferents actors del circ.
• Mitjançant el suport i la promoció, Circuscentrum vol fer de la regió de Flandes una comunitat on el circ sigui pròsper.
Les activitats del Circuscentrum es construeixen entorn de cinc pilars:
• Suport artístic
• Suport pedagògic
• Patrimoni i documentació
• Promoció i comunicació
• Implicació internacional
21
PRÀCTIQUES I ESTRATÈGIES AL MERCAT CULTURAL DE FLANDES
Punts d’entrada / Recursos
A continuació s’exposen les principals referències del sector del circ a Bèlgica agrupades segons la seva naturalesa (festivals, equipaments, agents, escoles, associacions...). Per tenir una visió més acurada s’ha optat per subdividir alguns punts segons la regió on pertany la institució (regió de Flandes, regió de Brussel·les o regió de Valònia). Pel que fa als topònims, s’adopten les formes originals de les ciutats, a excepció de Brussel·les.
Cal tenir en compte que, en determinades ocasions, la institució respon a més d’una funció o objectiu, de manera que algunes referències es troben repetides en les diferents agrupacions donat el seu caràcter multifuncional.
Finalment, per raó de la importància que rep el circ no només per part de la ciutadania, sinó també per part de les administracions públiques, hi ha un gran nombre d’agrupacions i festivals de petit format que s’han obviat en aquest document, ja que s’ha donat cabuda tan sols als més rellevants.
Festivals, fires i trobades professionals
REGIÓ DE FLANDES
Antwerpen Open Wintervuur
www.wintervuur.be/
Antwerpen. Desembre. Festival biennal d’hivern de circ i arts de carrer de vuit dies de durada.
Contacte: Dré Demet, direcció artística
Boulevard De Haan
www.visitdehaan.be
De Haan. Juliol. Festival d’arts de carrer. L’organitza el Departament de Turisme de De Haan. Programa teatre i circ de carrer per a totes les edats.
Contacte: Freddy Masson, programació
Boulevart Straattheaterfestival
www.ccbelgica.be/nl/programma/boulevart-2022/
Dendermonde. Setembre. Festival de circ i teatre de carrer gratuït.
Contacte: Lieve Van Cauwenberge, programació
26
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Brouwsels op Straat
www.brouwselsopstraat.com
Nazareth-Eke. Setembre. Festival de circ i teatre de carrer gratuït.
Contacte: Danny Claeys, programació
CIRK!
http://cirk.aalst.be/
Aalast. Agost. Festival de circ a l’aire lliure ubicat en diferents espais de la ciutat i dedicat a un públic ampli.
Contacte: Kathleen Keymeulen, programació
CIRKL
www.cirklcircus.be
Leuven. Maig. Festival de circ de tres dies de durada amb programació nacional, internacional i per a públic juvenil.
Contacte: Koen Adams, direcció artística
Cirque Plus
www.cirqueplus.be
Brugge. Juliol. Festival de circ gratuït i a l’aire lliure, amb un clar enfocament al circ social.
Contacte: Peter Grymonprez, coordinació
De Gevleugelde Stad
www.gevleugeldestad.com
Ieper. Abril. Festival de circ i teatre de carrer. Té una durada de dos dies i també organitza una fira d’artistes per als organitzadors.
Contacte: Jan Victoor, direcció artística
De Groote Stooringe
www.despil.be/pQPobhb/de-groote-stooringe
Roeselare. Setembre. Festival de circ i teatre de carrer que se celebra cada tres anys.
Contacte: Gwendolien Sabbe, programació
27
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Festival Hopla!
www.hopla.brussels
Brussel·les. Abril. Festival de circ organitzat per l’Ajuntament de Brussel·les que té lloc en diferents punts de la ciutat i és gratuït.
Contacte: Marion Chourane, direcció
Festival Miramiro
www.miramiro.be/festival/festival
Gent. Juliol. Festival internacional de circ i arts de carrer de quatre dies de durada.
Contacte: Céline Verkest, direcció artística
Gentse Feesten Parade
www.gentsefeesten.stad.gent
Gent. Juliol. Festa major de la ciutat de Gent (Gant). Durant 10 dies es pot gaudir d’espectacles a l’aire lliure, concerts i diverses activitats per a tota la família.
Contacte: Bij Sint-Jacobs i Guido de Leeuw, coordinació
Hors Pistes
www.halles.be
Brussel·les. Març. Festival de circ contemporani i d’acrobàcies amb incorporació de noves tecnologies organitzat per Les Halles de Schaerbeek.
Contacte: Christophe Galent, direcció
Houthalen-Helchteren “Internationaal Lachfestival”
www.lachfestival.be
Houthalen-Helchteren. Juliol. Festival de teatre de carrer i de circ per a tots els públics, amb una llarga tradició.
Contacte: sense especificar
Internationaal Straattheaterfestival
www.beveren.be
Beveren. Agost. Festival de teatre de carrer gratuït repartit per diferents espais de Beveren.
Contacte: Erik Apers, coordinació
Isotopia
www.isotopiafestival.be
Izegem. Agost i setembre. Festival d’estiu, dansa, música, cinema, comediants i teatre. És biennal.
Contacte: Geerwin Vandekerckhove, direcció
28
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Mad Festival
www.madfestival.be
Antwerpen. Abril. Festival de quatre dies vinculat a una convenció internacional. Ofereix residències i classes a més de donar suport a companyies i artistes de circ emergents.
Contacte: Dré Demet, programació
Namur en Mai
www.namurenmai.org
Namur. Maig. Festival internacional de teatre de carrer i dansa (Festival des Arts
Forains). Es programa durant quatre dies durant el cap de setmana de l’Ascensió.
Contacte: Samuel Chappel i Sandra Reyckers, direcció
PERPLX
www.perplx.be
Kortrijk, Marke. Juny. Festival internacional d’arts de carrer biennal de tres dies de durada.
Contacte: Aukelyn Allary, coordinació artística
Planeet Sierk
www.miramiro.be/en/act/planeet-sierk/
Gent. Juliol. Festival de circ organitzat per Circusplaneet durant les festes de Gant (Gentse Feesten).
Contacte: Matthias Vermael, coordinació
Plein de Cirque
www.warande.be/pQAbWtW/plein-de-cirque
Turnhout. Setembre. Festival de circ nacional i internacional.
Contacte: Tom Landeloos, coordinació
Rue du Bocage
www.ruedubocage.be
Herve. Agost. Festival de teatre de carrer.
Contacte: Guy Daron, presidència
Sierk Masjiek
www.ronse.be/nl/sierk-masjiek
Ronse. Juliol. Festival de circ de carrer gratuït dirigit a un públic infantil.
Contacte: Veerle Sanspeur, programació
Sinjor Circo
www.antwerpen.be/nl/overzicht/sinjor-circo/welkom
Antwerpen. Juny i setembre. Festival de teatre de carrer que programa en petites places d’Antwerpen (Anvers) cada diumenge de juny i setembre. Gratuït.
Contacte: sense especificar
29
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Smells Like Circus
www.vooruit.be/nl/pQZAwcl/smells-like-circus-2022
Gent. Març. Cinc dies d’espectacles multidisciplinaris, a més de trobades i tallers per a professionals i programadors. Organitzat per Circuscentrum.
Contacte: Noemi De Clercq, direcció
Sortilèges, Rue et Vous
www.mcath.be/Arts-de-la-rue/Sortileges.html
Ath. Maig. Festival internacional de teatre de carrer.
Contacte: Mélanie Straus, coordinació
Strapatzen
www.strapatzen.com
Sint-Pietersleeuw i Wambeek. Agost. Festival de circ i teatre de carrer.
Contacte: Jan Raspoet, coordinació
Theater aan Twater
www.theateraantwater.be
Boom. Maig. Festival de teatre i circ de carrer gratuït.
Contacte: Patrick Poppe, programació
Theater op de Markt
www.theateropdemarkt.be
Hasselt. Agost i novembre. Festival internacional de circ i teatre de carrer. Els anys parells s’organitza un festival d’estiu a Hasselt i, els anys senars, un festival de sala a Neerpelt durant la tardor.
Contacte: Martine Linaer, direcció artística
Zomer Van Antwerpen
www.zva.be
Antwerpen. Juliol. Temporada completa que proposa espectacles durant els mesos d’estiu per diferents espais de la ciutat. És multidisciplinari, ja que programa circ, teatre, música, cinema, etc.
Contacte: Patrick De Groote, programació
REGIÓ DE BRUSSEL·LES-CAPITAL
Festival Bitume
www.festivalbitume.com
La Roche-en-Ardenne. Juliol. Festival de petites dimensions organitzat per Miroir
Vagabond ASBL.
Contacte: Sylvie Dardenne, coordinació
30
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Festival Embarquement Immédiat
www.festival-embarquement-immediat.be Brussel·les. Setembre. Festival de circ amb una zona d’iniciació per a nens i joves, espectacles, animacions i cursos de funambulisme. També disposa d’una zona culinària, música i un mercat. Organitzat per l’École de Cirque de Bruxelles.
Contacte: Marie Hermant, coordinació
Festival Esprit de Famille
www.roseraie.org
Brussel·les. Juny. Festival de teatre familiar que organitza el teatre La Roseraie, al barri d’Uccle de Brussel·les.
Contacte: Emmanuelle Van Overschelde, coordinació
Festival Théâtres Nomades
www.festivaltheatresnomades.be
Brussel·les. Agost. Festival d’arts de carrer i circ per a públic familiar que té lloc al parc de Brussel·les. L’organitza La Compagnie des Nouveaux Disparus. Públic familiar.
Contacte: Louise Simon, programació
Festival XS
www.theatrenational.be/en/group/2040-festival-xs Brussel·les. Març. Festival multidisciplinari durant tres dies on una part de la programació es fa al Théâtre National i una altra a la plaça de la Bourse.
Contacte: Pierre Thys, direcció
Fête de l’Iris
www.fetedeliris.brussels
Brussel·les. Maig. Festa institucional de la regió de Brussel·les-Capital. Festival de carrer multidisciplinari per a tots els públics.
Contacte: Martha Meeze, coordinació
Fêtes des Fleurs
www.lavenerie.be/programme/fete-des-fleurs-2022/ Watermael-Boitsfort. Juny. Festival organitzat per La Vénerie ASBL i el CC Watermael-Boitsfort.
Contacte: Virginie Cordier, direcció
Les Fêtes Romanes
www.wolubilis.be/fetes-romanes-festival-du-cirque-et-des-arts-de-la-rue/ Woluwe-Saint-Lambert. Setembre. Festival organitzat per Wolubilis, centre cultural i de creació d’arts escèniques, circ i arts plàstiques.
Contacte: France Deblaere, programació
31
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Météores – Festival International Jeunes Publiques
www.pierredelune.be
Brussel·les. Novembre. Festival que té lloc cada tes anys organitzat pel Centre d’Art
Dramàtic Pierre de Lune.
Contacte: Christian Machiels, direcció
Nuit Blanche
www.nuitblanche.brussels
Brussel·les. Octubre. Festival d’una nit d’arts pels carrers de Brussel·les.
Contacte: Nancy Galant, coordinació
Off Festival
www.garage29-offestival.be
Brussel·les. Maig. Festival que se celebra al teatre Garage 29. Té una programació d’espectacles, tallers de creació, performances culinàries i exposicions interactives a través d’un equip molt variat d’artistes (actors, músics, ballarins, clowns, arquitectes, cuiners i fotògrafs, entre d’altres).
Contacte: Sabina Scarlat, direcció
UP! Festival
www.upupup.be/festival/
Brussel·les. Març. Centre internacional per a la creació d’arts circenses que organitza anualment un festival de circ i arts escèniques. És una de les principals referències en el seu camp.
Contacte: Catherine Magis, direcció artística
Visueel Festival Visuel
www.visueelfestivalvisuel.be
Berchem-Sainte-Agathe. Juny. Festival d’arts de carrer, que organitza el Centre Cultural Flamenc De Kroon i el Centre Cultural Berchemois (Le Fourquet).
Contacte: Thim Vandecauter, programació
Voenk Festival
www.essegem.be/voenk-wintervoenk
Jette. Festival de música, circ i arts de carrer d’un dia a l’aire lliure i gratuït. L’organitza el centre comunitari Essegem.
Contacte: Ilse Verbeke, direcció
Zinneke Parade
www.zinneke.org
Brussel·les. Maig. Cercavila de produccions artístiques que es fa per barris cada dos anys.
Contacte: Leen De Spiegelaere, direcció
32
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
REGIÓ DE VALÒNIA
Août en Éclats
www.aouteneclats.be
Soignies. Agost. Festival gratuït, familiar i multidisciplinari que comprèn una vintena d’espectacles, un espai infantil, un mercat de sabors del món i animació de carrer.
Contacte: Véronique Bultiau, secretariat general
Charleroi Bis-Arts
www.pba.be/le-festival-bis-arts/programmation/ Charleroi. Octubre-novembre. Festival multidisciplinari organitzat pel Palais des Beaux-Arts (PBA). Hi predominen els espectacles híbrids de dansa amb altres disciplines artístiques.
Contacte: Pierre Noëlle, programació
EN L’AIR Festival CIRQUE
www.ccbw.be/projet/festival-en-lair/ Court-Saint-Étienne. Novembre. Festival en el qual les companyies de circ residents mostren els espectacles de nova creació. També presenten espectacles de nous talents. Festival d’àmbit local.
Contacte: Christophe Rolin, coordinació
Festival des Tchafornis
www.lestchafornis.com
Engis. Juliol. Festival organitzat pel Centre Cultural d’Engis.
Contacte: Michaël Willems, direcció
Festival International du Rire de Rochefort
www.festival-du-rire.be
Rochefort. Maig. Festival organitzat pel Centre Culturel des Roches.
Contacte: Jean-Marc Mahin, presidència
La Piste aux Espoirs
www.lapisteauxespoirs.com
Tournai. Març. Festival internacional de circ. L’organitza la Maison de la Culture de Tournai. Se celebra un cop cada dos anys.
Contacte: François Guilbert, direcció
LaSemo
www.lasemo.be
Enghien. Juliol. Festival de música, teatre, circ i art al carrer, per a tots els públics.
Contacte: Samuel Chappel, direcció
33
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Les Tilleuleries
www.nassogne.be/centre-culturel/les-tilleuleries
Nassogne. Juliol. Festival organitzat pel centre cultural local Nassogne ASBL.
Contacte: Jean-Pierre Clinckx, direcció artística
Les Tornades www.lestornades.be
Dour. Juny. Festival d’arts de carrer organitzat pel centre cultural de Dour.
Contacte: Guillaime Delcourt, programació
Les Unes Fois d’un Soir
www.1x1soir.be
Huy. Abril. Festival d’un dia d’arts al carrer, amb teatre, circ i infantil.
Contacte: Luc de Groeve, direcció
P’tit Cirq’en Palc
www.ptitcirqenpalc.be
Wavre. Juliol. Festival de circ organitzat per l’École de Cirque du Brabant Wallon.
També és residència.
Contacte: Julie Patiny, coordinació
Scène de Villages
www.ccbw.be/projet/scene-de-villages/ Court-Saint-Étienne. Festival de quatre mesos (maig-octubre) que té lloc en diferents pobles de Bèlgica. Se celebren diferents activitats, tallers i espectacles de carrer a les places principals dels pobles de Valònia. L’organitza el Centre Culturel du Brabant Wallon.
Contacte: Christophe Rollin, coordinació
Turbulences – Festival International Jeunes Publiques
www.turbulences.be
Namur. Novembre. Festival multidisciplinari centrat en un públic juvenil.
Contacte: Sarah Colasse, direcció
HAASTe Töne6
www.haastetoene.be
Eupen. Agost. Festival internacional d’arts de carrer i circ amb l’objectiu de fer difusió i programació cultural de la comunitat germanòfona a Bèlgica.
Contacte: Chantal Heck, programació
6Pertany a la comunitat germanòfona de Bèlgica
34
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Equipaments, teatres i centres culturals
REGIÓ DE FLANDES
Cultuurcentrum Brugge
www.ccbrugge.be
Brugge. Equipament cultural centrat en la distribució de produccions nacionals i internacionals de circ, dansa contemporània, teatre, música i projectes multidisciplinaris.
Contacte: Filip Strobbe, direcció
Cultuurcentrum De Velinx
www.develinx.be
Tongeren. Centre cultural que disposa de teatre, sales d’assaig i espais d’exposició.
Contacte: Johan Wouters, direcció
Cultuurcentrum De Werf
www.ccdewerf.be
Aalst. De Werf és el centre cultural d’Aalst on la música, la dansa, el teatre i l’art per tots els públics es reuneix.
Contacte: Arnoud Van Der Straeten, direcció
Cultuurcentrum Hasselt
www.ccha.be
Hasselt. Equipament cultural que programa dansa, circ i música i amb una clara tendència internacional.
Contacte: Gerhard Verfaillie, direcció
Cultuurcentrum Leopoldsburg
www.ccleopoldsburg.be
Leopoldsburg. Equipament cultural de la localitat de Leopoldsburg. Programen teatre, música i circ.
Contacte: Evi Lommers, direcció
De Spil
www.despil.be
Roeselare. Centre cultural que organitza el festival De Groote Stooringe.
Contacte: Hilde Cuyt, direcció
De Warande
www.warande.be
Turnhout. Centre cultural amb programació multidisciplinària de teatre, música, òpera i arts escèniques. Programa nacional i internacional.
Contacte: Bert Heylen, direcció artística
35
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Kunstencentrum Vooruit
www.vooruit.be
Gent. Centre cultural de grans dimensions que programa dansa, teatre i música nacional i internacional.
Contacte: Franky Devos, coordinació
Wasco / Casino Koksijde
www.casinokoksijde.be
Koksijde. Centre de difusió amb una programació multidisciplinària i internacional.
Contacte: Veerle Decroos, direcció
30CC
www.30cc.be
Leuven. Centre cultural que dinamitza la ciutat de Leuven (Lovaina) amb esdeveniments culturals de tota mena i en multitud d’ubicacions. També ofereix residència per a artistes a través de CIRKLABO. Organitza el festival de circ CIRKL.
Contacte: Jonas Van Soom, coordinació
REGIÓ DE BRUSSEL·LES-CAPITAL
Garage 29
www.garage29-offestival.be
Brussel·les. Teatre que dona suport a trobades artístiques entorn de la dansa, el circ, el teatre, la música i el digital. Aquestes trobades són una oportunitat per a la reinversió de nous quadres, sistemes i fórmules de creació. Organitza l’Off Festival.
Contacte: Sabina Scarlat, direcció
La Roseraie
www.roseraie.org
Brussel·les. Centre de creació i difusió de les arts escèniques. Fa programació contínua d’espectacles infantils. Es presenta com a centre cultural. Proposa tallers de circ per a professionals del sector.
Contacte: Emmanuelle van Overschelde, coordinació
Le Senghor
www.senghor.be
Brussel·les. Centre cultural del barri d’Etterbeek. Programen música, cinema, dansa i circ i tenen espais per exposicions.
Contacte: Emmanuelle Poznanski, direcció
36
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
La Vénerie
www.lavenerie.be
Watermael-Boitsfort. Centre cultural de creació i programació d’espectacles.
Contacte: Virginie Cordier, direcció
Le 140 www.le140.be
Brussel·les. Teatre caracteritzat per la seva programació internacional i interdisciplinària. Ofereix comèdia, dansa, teatre, música i circ. Fa èmfasi en la novetat, la pluralitat i la creació de ponts entre àmbits diversos.
Contacte: Julie Bougard, assistent de direcció administrativa i artística
Les Halles de Schaerbeek www.halles.be
Brussel·les. Centre cultural i saló internacional que durant més de 30 anys ha produït els espectacles d’arts escèniques més singulars i innovadors i n’ha fet difusió. Ha contribuït al desenvolupament i ha donat suport tant a programadors i institucions nacionals com internacionals, a la vegada que ha impulsat la creació contemporània a Europa.
Contacte: Matthieu Goeury, direcció general i artística
Maison des Cultures et de la Cohésion Sociale de Molenbeek
www.lamaison1080hethuis.be
Brussel·les. Servei de la comuna de Molenbeek on s’ofereix un gran ventall d’activitats artístiques i culturals.
Contacte: Dirk Deblieck, coordinació
Théâtre La Montagne Magique
www.lamontagnemagique.be
Brussel·les. Centre de referència del teatre infantil i juvenil. Programa espectacles, fa formació i és residència i centre de recursos.
Contacte: Cali Kroonen, direcció
Théâtre Marni
www.theatremarni.com
Brussel·les. Sala multidisciplinària que programa teatre, circ, música i dansa, majoritàriament. També és residència i programa festivals.
Contacte: Joëlle Keppenne, direcció
Théâtre Varia
www.varia.be
Brussel·les. Centre dramàtic de la comunitat francòfona de Valònia i Brussel·les.
Contacte: Coline Struyf, direcció
37
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Wolubilis www.wolubilis.be
Brussel·les. Centre cultural i de recerca creativa de la ciutat de Brussel·les. És una entitat molt dinàmica que programa artistes, coreògrafs i professionals del sector de la música, el teatre i la dansa, siguin coneguts en l’àmbit nacional o de renom internacional.
Contacte: Valérie Mahieu, direcció i programació artística
REGIÓ DE VALÒNIA
Ékala
www.eklapourtous.be
Strépy-Bracquegnies. Sala referent del teatre infantil a Valònia (fundada el 1982).
Té dues línies d’actuació: programa espectacles familiars i ofereix cursos i tallers a les escoles. També és residència. Organitza el Festival International Jeune Public Turbulences.
Contacte: Sarah Colasse, direcció
L’Eden www.eden-charleroi.be
Charleroi. Centre cultural de referència de Charleroi amb programació activa de la disciplina circense.
Contacte: Fabrice Laurent, direcció
Les Chiroux www.chiroux.be
Liège. Centre cultural amb una programació molt activa i un ampli programa d’exposicions.
Contacte: Jérôme Wyn, direcció
Les Riches-Claires www.lesrichesclaires.be
Brussel·les. Sala per a espectacles de petit format per a totes les arts escèniques. Es defineix com una finestra per a joves talents i un espai perquè companyies consolidades s’obrin a nous horitzons.
Contacte: Éric de Staercke, direcció
Maison de la Culture d’Arlon www.maison-culture-arlon.be
Arlon. Centre cultural reconegut per la Federació Valònia-Brussel·les que treballa per desenvolupar drets culturals com la llibertat artística, la promoció del patrimoni i l’accés i la participació en la cultura per part de la ciutadania.
Contacte: Luc Delhaye, direcció
38
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Maison Cultures d’Ath
www.mcath.be
Ath. Centre cultural i de creació artística que organitza el festival d’arts de carrer Sortilèges.
Contacte: Magali Dereppe, direcció
Maison de la Culture Tournai
www.maisonculturetournai.com
Tournai. Centre cultural, centre escènic i centre d’expressió de la creativitat que també organitza tallers i activitats per a les escoles. Disposa d’una programació variada durant tot l’any.
Contacte: Anaëlle Kins, direcció
Mars. Mont Des Arts de la Scène
www.surmars.be
Mons. Centre cultural multidisciplinari que uneix el Théâtre Royal a Mons (Bèlgica) i Théâtre du Manège a Meubeuge (França). Programen teatre, música, circ i dansa entre altres.
Contacte: Philippe Degeneffe, direcció
Théâtre de Namur
www.theatredenamur.be
Namur. El Teatre de Namur és el nom genèric del Centre Cultural Regional de Namur i del Centre Escènic. El Centre Cultural Regional és un lloc de difusió i acció cultural, mentre que el Centre Escènic és un lloc de creació. Ofereix espectacles, concerts de música clàssica o contemporània, exposicions, reunions, etc.
Contacte: Virginie Demilier, direcció
Agents de distribució i empreses de management
Ad Libitum
www.adlibdiffusion.be
Brussel·les. Empresa de management. Ofereix producció, difusió i servei de comunicació als artistes de les arts escèniques perquè es puguin posicionar a Bèlgica i a l’estranger.
Contacte: Anna Giolo, difusió
Caravan Production
www.caravanproduction.be
Brussel·les. Agència de producció dedicada a les arts escèniques (teatre, dansa, circ…) que ofereix serveis de preproducció i postproducció, promoció, administració i gestió financera. Gestiona projectes nacionals i internacionals.
Contacte: Karen Dombrecht, coordinació
39
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Chudoscnik Sunergia VoG
www.sunergia.be
Eupen. Associació cultural que s’encarrega de la difusió i la programació cultural de la comunitat germanòfona de Bèlgica. Organitza festivals de teatre, música i dansa. Un exemple és el HAAste Töne ?! – Internationales Straßentheater-Festival.
Contacte: Judith Thelen, coordinació teatre i dansa
Frans Brood Productions
www.fransbrood.com
Gent. Agència de teatre centrada en la distribució internacional de produccions des del 1983. Se centra tant en produccions de dansa contemporània com en teatre, circ i entreteniment a l’aire lliure, al carrer o en espais poc convencionals.
Contacte: Gie Baguet, direcció
Habemus Papam
www.habemuspapam.be
Brussel·les. Empresa de management encarregada de fer difusió de projectes de teatre, sobretot d’artistes belgues francòfons, a Bèlgica i a l’estranger.
Contacte: Cora-Line Lefèvre, direcció
La Chouette Diffusion
www.lachouettediffusion.com
Brussel·les. Empresa de management de les arts escèniques que produeix i distribueix.
Contacte: Cecile Imbernon, producció i difusió
Mademoiselle Jeanne ASBL
www.mademoisellejeanne.be
Ruisbroek. Promoció i difusió d’espectacles a Bèlgica i l’estranger. Ofereix contacte amb organitzacions o festivals i elabora gires.
Contacte: Anne Hautem, coordinació
Met-X
www.metx.be
Brussel·les. Ofereix producció i difusió. Enllaça amb festivals. Majoritàriament música, però també circ i arts de carrer.
Contacte: Leen de Spiegelaere, direcció
MTP Memap
www.mtpmemap.be
Brussel·les. Entitat encarregada de la difusió i la producció dels artistes i les seves creacions.
Contacte: Daniel Dejean, direcció i producció
40
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Panache Diffusion
www.panachediffusion.com
Brussel·les. Empresa de difusió de les arts escèniques. Majoritàriament espectacles d’adults i francòfons.
Contacte: Alain Leempoel, direcció
Promanbo
www.promanbo.com
Brussel·les. Empresa de management. Ofereix promoció, management i reserves. Dedicada principalment a la música, però també a les arts de carrer i de circ.
Contacte: Philippe Dessauvage, coordinació
Salto Humano
www.tom1140.wixsite.com/httpwwwsaltohumano-portfoliobe
Mechelen. Empresa de management i consultora de les arts escèniques, centrada en el circ.
Contacte: Tom Vermeylen, direcció
Walrus Productions ASBL
www.walrus.eu
Ath. S’encarrega de la difusió d’espectacles a Bèlgica i França. Fa funcions de producció, programació i gestió de festivals.
Contacte: Luc de Groeve, direcció artística
ZoArtMusic
www.zoartmusic.com
Brussel·les. Empresa/entitat que promou la difusió cultural a través de la música, les arts escèniques i el circ.
Contacte: Bouchra Hbali, direcció
Centres de formació, escoles i residències
REGIÓ DE FLANDES
Circolito
www.circolito.be
Mechelen. Escola de circ per a nens i adults amb una visió i una identitat particulars.
Contacte: Lieven Leemans, coordinació
Circus Atelier Salto
www.circussalto.be
Tienen. Centre de formació i creació.
Contacte: Tom Cools, coordinació
41
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Circusplaneet
www.circusplaneet.be
Gent. Escola de circ que ofereix cursos per a totes les edats.
Contacte: Pieter De Vis, coordinació
Circus Zonder Handen
www.circuszonderhanden.be
Brussel·les. Escola de circ social i inclusiva que ofereix activitats circenses a partir dels quatre anys. Està activa en nou barris vulnerables de Brussel·les i organitza casals d’estiu, classes, processos de producció i esdeveniments.
Contacte: Mathilde Renson, coordinació
Circuswerkplaats Dommelhof
www.circuswerkplaats.be
Pelt. Taller de circ que ofereix temps i espai als artistes i els creadors perquè desenvolupin les seves idees. Assumeix compromisos financers per a projectes i processos concrets i disposa d’un escenari i d’audiència durant els espectacles programats en el festival Theatre op de Markt, entre d’altres.
Contacte: Gert Nulens, direcció
Cirklabo
www.30cc.be/nl/cirklabo
Leuven. Laboratori a Leuven (Lovaina) on s’exploren les arts circenses en totes les seves formes. Els artistes disposen de l’espai físic i mental per experimentar, crear i produir. És una continuació i una commemoració de les activitats de residència i del festival CIRKL.
Contacte: Koen Adams, direcció artística
Cirkus in Beweging
www.cirkusinbeweging.be
Heverlee. Institució del circ a Leuven (Lovaina) que ofereix classes, a més de col·laborar en festivals de la ciutat.
Contacte: Rika Taeymans, direcció
Ell Circo D’ell Fuego
www.ecdf.be
Antwerpen. Escola molt potent de circ que ofereix una àmplia formació en les arts circenses, a més de disposar de residència per a artistes i programar l’Atlas Festival i l’Acrobat Festival.
Contacte: Ann Nicolaï, coordinació
42
PUNTS
D’ENTRADA / RECURSOS
Locorotondo www.locorotondo.be
Herentals. Escola de circ que imparteix classes setmanals, tallers gratuïts, casals i espectacles.
Contacte: Lien, coordinació
Miramiro www.miramiro.be
Gent. Centre de creació especialitzat en circ.
Contacte: Celine Verkest, direcció artística
PERPLX www.perplx.be
Kortrijk, Marke. Festival internacional d’arts de carrer biennal de tres dies de durada. També és centre de residència.
Contacte: Aukelyn Allary, coordinació artística
Woesh www.woesh.be
Escola on es fan classes, tallers i casals de circ per mitjà de projectes inclusius sostenibles i solidaris.
Contacte: Elise Roose, coordinació
Altres centres de formació, escoles i residències
Bolwerk VZW www.bolwerk.be
Circodans www.kurioza.eu
Cirkant VZW (Kay Fou I Hawdoe) www.cirkant-vzw.be
Jonna VZW www.jonnavzw.be
Sarakasi www.sarakasi.be
Spelati VZW www.spelati.be
43
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
’t Sirk www.tsirk.be
Twist VZW
www.twistvzw.be
REGIÓ DE BRUSSEL·LES
Atelier de Trapèze
www.atelier-trapeze.be
Escola de circ i de trapezi.
Contacte: Nicolas Eftimov, direcció
Centre Européen de Funambulisme
www.centrefunambule.eu
Brussel·les. Centre que promou l’ensenyament de l’equilibrisme amb corda i pal d’equilibri.
Contacte: Vincent Wauters, direcció
Centre Pierre de Lune www.pierredelune.be
Escola d’arts escèniques per a joves a Brussel·les.
Contacte: Christian Machiels, direcció
Cirqu’Conflex ASBL
www.cirqu-conflex.be
Brussel·les. Ofereix activitats i cursos de circ. Cirqu’Conflex és un espai de circ social i de desenvolupament creatiu obert als joves i els adults de vuit a 88 anys.
Contacte: Caroline Detroux, coordinació
École de Cirque de Bruxelles
www.ecbru.be
Escola de formació de circ, a partir dels tres anys. Ofereix cursos multidisciplinaris de circ.
Contacte: Vicent Wauters, direcció
École de Cirque d’Etterbeek
www.initiation-cirque.be
Brussel·les. Escola de circ d’Etterbeek.
Contacte: Simon Saintmard, direcció
44
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
École de Cirque Mandarine
www.cirquemandarine.be
Brussel·les. Escola de tres a 17 anys que ofereix diversos cursos de circ.
Contacte: Christian Bodart, direcció
École du Cirque Volant
www.tissuaerien.com
Brussel·les. Escola on es fan tallers de circ i creativitat per a un públic molt ampli, des de joves fins a grans, passant per principiants o professionals.
Contacte: sense especificar
ESAC (École Supérieure des Arts du Cirque de Bruxelles)
www.esac.be
Escola oficial subvencionada per la comunitat francesa de Bèlgica. Per poder accedir-hi, l’alumnat ha d’haver superat la secundària superior. Són tres anys d’estudis i, un cop acabats, obtenen el batxillerat artístic en l’especialitat de circ.
L’ESAC és una de les sis escoles europees de circ que ofereixen i atorguen aquest diploma oficial.
Contacte: Philippe Vande Weghe, direcció
La Roseraie
www.roseraie.org
Brussel·les. Centre de creació i difusió de les arts escèniques. Fa programació contínua d’espectacles infantils. Es presenta com a centre cultural. Proposa tallers de circ per a professionals del sector.
Contacte: Emmanuelle van Overschelde, direcció
L’L (Lieu de recherche et d’accompagnement pour la jeune création)
www.llasbl.be
Brussel·les. Espai de recerca, creació, difusió i formació per a joves artistes.
Contacte: Michèle Braconnier, direcció artística
Trapèze ASBL
www.trapeze-asbl.be
Brussel·les. Entitat que ofereix activitats relacionades amb el trapezi per potenciar la integració de joves en risc d’exclusió social.
Contacte: Philippe de Coen, direcció
Up – Circus & Performing Arts
www.upupup.be
Brussel·les. Centre internacional per a la creació d’arts circenses. És una de les principals referències en aquest camp.
Contacte: Catherine Magis, direcció artística
45
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Workspacebrussels
www.workspacebrussels.be
Brussel·les. Organització que dona suport als joves artistes mitjançant un programa de residència intensiu, oferint coproduccions i assessorament a projectes emergents i de recerca.
Contacte: Elke de Coker, direcció artística
REGIÓ DE VALÒNIA
ASBL Mômes Circus, École de Cirque de Loisirs
www.momescircus.be
Tournai. Centre de creació artística que organitza diferents activitats.
Contacte: Jean Pierre Dardenne, direcció
CAR (Centre des Arts de la Rue)
www.mcath.be/Au-CAR.html
Ath. Centre de creació artística de les arts del circ i de carrer.
Contacte: Engelbert Petre, direcció
Centre d’Expression et de Créativité d’Engis
www.ccengis.be
Engis. Centre cultural. Organitza capacitacions, esdeveniments, cursos i tallers a través del CEC (Centre d’Expressió i Creativitat).
Contacte: Jean-Pierre Houet, direcció
Creacirque
www.creacirque.be
Namur. Escola de circ de Namur.
Contacte: Didier Oriol, direcció
École de Cirque du Brabant Wallon
www.ecbw.be
Formació i difusió del circ. Organitza el festival anual P’tit Cirq’en Palc.
Contacte: Julie Patiny, direcció
École de Cirque de Gembloux
www.ecoledecirquedegembloux.be
Gembloux. Escola de circ de Gembloux.
Contacte: Beatriz Martin, direcció
46
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Et Qui Libre ASBL – École de Clown
www.ecoledeclown.be
Grez-Doiceau. Escola de pallassos.
Contacte: Daphne Robin, direcció
Historion Circus ASBL
www.histrioncircus.be
Jodoigne. Fundada l’any 1989 amb l’objectiu d’ensenyar les diferents disciplines de circ a través de la formació tècnica, la formació artística, la sensibilització dels públics i el desenvolupament físic i psíquic.
Contacte: Caroline Becker, direcció
Imagine ASBL
www.imagineasbl.be
Wezembeek-Oppem. Escola fins als 18 anys que ofereix diversos cursos de circ.
Contacte: Nicolas Siron, direcció
Latitude 50
www.latitude50.be
Marchin. Centre de creació i difusió de les arts del circ i de carrer.
Contacte: Olivier Minet, direcció
La Petite Fabriek
www.lapetitefabriek.be
Tournai. Espai multifuncional obert a la cultura, al turisme i a tota mena d’activitats creatives.
Contacte: Piet Decoster, direcció
Le Leû
www.leleufestival.com
Honnelles. Setembre. Festival d’arts de carrer, programa circ, teatre i música.
Contacte: sense especificar
Les Fêtes de la Solidarité
www.lessolidarites.be
Namur. Agost. Festival multidisciplinari (incloent-hi conferències i projeccions cinematogràfiques) per a tots públics i a l’aire lliure. Organitzat per Solidaris –
Mutualité Socialiste. Diverses ONG donen suport al festival.
Contacte: Denis Gerardy, direcció
47
PUNTS
/ RECURSOS
D’ENTRADA
Maison des Jeunes et de la Culture de la Reid ASBL www.mjlareid.be
La Reid. Organitza cursos de circ a través del Centre d’Expression et de Créativité de la Reid.
Contacte: Christopher Martin, coordinació
Nez Coiffés ASBL www.nezcoiffes.be
Jemeppe sur Sambre. Centre d’expressió i creativitat que organitza cursos de circ i teatre.
Contacte: Bernard Hesbois, coordinació de circ
Wolubilis www.wolubilis.be
Brussel·les. Centre cultural i de recerca creativa de la ciutat de Brussel·les. És una entitat molt dinàmica que programa artistes, coreògrafs i professionals del sector de la música, el teatre i la dansa, siguin coneguts en l’àmbit nacional o de renom internacional.
Contacte: France Deblaere, programació de circ
Altres centres de formació, escoles i residències
ASBL Cirque de Doudou
www.cirquedudoudou.be
Ateliers la Tête en l’Air
www.cestcentral.be/agenda-atelier
Attention Jongleurs! ASBL
www.attentionjongleurs.be
Carolo Circus
www.lepetitmoutard.be/place/carolo-circus-espace-6001_charleroi_33360
Circabulle ASBL. École de Cirque de Marchin
www.ecoledecirquedemarchin.be
Circomedie ASBL. École de Cirque de Charleroi
www.circomedie.be
Cirq’en Bulles ASBL
www.cirqenbulles.be
48
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
École de Cirque Ball’Istik ASBL
www.ballistik.be
École de Cirque de Honnelles
www.ecoledecirquedehonnelles.be
École de Cirque Polichinelle de Seraing www.ecoledecirquepolichinelle.be
Gipsy Circus
www.gipsy-circus.be
Le Labo des Arts et du Mouvement ASBL www.labo-am.be
Magic Arts ASBL
www.magic-arts-lessines.com
Magical Time / Matizi Circus
www.magicaltime.be
Pré en Bulle – École de Cirque de Chapelle Lez Herlaimont www.ecoledecirque.be
Entitats, associacions, federacions, xarxes i projectes europeus
Aires Libres
www.aireslibres.be
Associació federativa que representa el sector del circ de Valònia. Es crea a partir de la FAR i està sostinguda financerament pel Service du Cirque, des Arts forains et de la Rue, de l’FWB.
Contacte: Adriane Leonard, coordinació
Brugge Plus
www.bruggeplus.be
Agència cultural. Programa arts de carrer i circ. Bons coneixedors i programadors d’espectacles catalans.
Contacte: Peter Grymonprez, coordinació
49
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Circostrada
www.circostrada.org
Circostrada és la xarxa europea de circ contemporani i arts de carrer que té com a missió principal afavorir el desenvolupament, l’empoderament i el reconeixement d’aquests camps en l’àmbit europeu i internacional. És un interlocutor clau en el diàleg amb els responsables de les polítiques culturals arreu d’Europa.
Contacte: Stéphane Segreto-Aguilar, coordinació
EYCO (European Youth Circus Organization)
www.eyco.org
EYCO és l’organització paraigua oficial que representa totes les agrupacions de circ juvenil europeu. L’organització existeix per estimular i promoure, en l’àmbit nacional i europeu, el procés de reconeixement i estructuració del circ juvenil, i donar-hi suport.
Contacte: Eveline Alders, coordinació
FACE (Fresh Arts Coalition Europe)
www.fresh-europe.org
FACE treballa amb altres xarxes institucionals europees per estructurar l’àmbit cultural i crear canvis sistèmics, unint forces per investigar àrees d’interès comú i oferir activitats. Actua en projectes de cooperació, campanyes en defensa de la cultura i la sostenibilitat, desenvolupament de capacitats i oportunitats de treball en xarxa.
Contacte: Yohann Floch, secretariat general
FEDEC (Fédération Européenne des écoles de Cirque Professionnelles)
www.fedec.eu
Fundada el 1998, és una xarxa de més de 42 escoles de circ professionals i 13 grans organitzacions del sector de 26 països europeus. Té com a objectiu principal donar suport al desenvolupament, l’evolució, l’ensenyança i la creació en el camp de les arts circenses.
Contacte: Isabel Joly, direcció
Fédécirque (Fédération des Écoles de Cirque Amateur de la Fédération Wallonie-Bruxelles)
www.fedecirque.be
Xarxa d’escoles de circ fundada el 2012 que promou i desenvolupa la pràctica del circ a la regió.
Contacte: Nathalie Pirard, coordinació
IETM (Internationals Network for Contemparary Performing Arts)
www.ietm.org
Xarxa internacional de les arts escèniques que dona veu a més 500 organitzacions, membres professionals i individuals d’arreu d’Europa.
Contacte: Ása Richardsdóttir, secretariat general
50
PUNTS
/ RECURSOS
D’ENTRADA
Kunstenloket VZW
www.kunstenloket.be
Ofereix suport jurídic als aspectes comercials i legals d’una activitat artística.
Contacte: Maarten Quaghebeur, direcció
La FAR (Fédération des Artistes de Rue, de Cirque et Forains)
www.creationartistique.cfwb.be
Federació de Companyies Professionals de les Arts de Carrer, de les Arts del Circ i de les Arts Foranes de Valònia.
Contacte: Andréas Christou, presidència
Studio Dynamo ASBL
www.subtopia.se
Associació de producció audiovisual especialitzada en circ i arts escèniques.
Contacte: sense especificar
Subtopia
https://www.subtopia.se/start-page/
Centre de producció per a la indústria cultural creativa i social internacional. Enfocat principalment al circ contemporani, el cinema i els mitjans de comunicació, així com a l’art urbà. Disposa d’un clúster i un estudi de producció.
Contacte: Helena Halling, producció de circ
51
PUNTS D’ENTRADA / RECURSOS
Conclusions
El sector del circ a Bèlgica, gràcies a la seva llarga tradició i expansió actual, es considera dinàmic i ben estructurat. Això es deu també al suport institucional que reben des de les diferents regions, que dibuixen un país on el circ té identitat pròpia i és reconegut internacionalment.
La situació geogràfica de Bèlgica i la mobilitat cultural que hi conflueix dins el seu espai territorial fan que el país es caracteritzi per tenir una mentalitat oberta, cosa que es fa evident en les 140 nacionalitats que hi conviuen. La diversitat cultural també influeix en l’educació i el circ: l’ESAC és una universitat d’alt prestigi que imparteix un grau circense i atreu talent d’arreu del món.
Així mateix, la distribució geogràfica de les companyies il·lustra el dinamisme de Bèlgica, com també la importància de la seva capital: Brussel·les. La capital es beneficia d’atractius innegables per a les empreses emergents: infraestructures (sales d’assaig), nombroses estructures de difusió i una ubicació estratègica que permet desplaçar-se fàcilment a Valònia, a Flandes i al mercat internacional.
Tanmateix, no tota l’activitat es concentra a Brussel·les. El fet que cada regió tingui competències en matèria de cultura repercuteix de manera directa en el dinamisme tan característic de Bèlgica, que fa que durant tot l’any estiguin actius nombrosos festivals de circ arreu del país.
El circ a la regió flamenca és molt rellevant. Trobem el primer indici d’aquesta afirmació en el primer decret del circ aprovat el 2008 i l’actualització del mateix decret el 2019. Gràcies a això, el circ es tracta aïlladament respecte a les altres arts i, d’aquesta manera, rep les seves pròpies subvencions i pren importància a tota la regió.
La tradició del circ a Flandes està molt arrelada al territori pràcticament des de la Segona Guerra Mundial, i les subvencions que s’hi han destinat han anat dirigides no només a professionalitzar aquest sector, sinó també a potenciar-lo internacionalment, a contribuir que es creï la seva pròpia marca en l’àmbit nacional i fora del país i a incentivar els processos de creació i la creativitat més enllà de la tecnicitat. Aquest fet ha portat el circ flamenc a ser reconegut i valorat arreu del món per oferir una escena contemporània molt atractiva.
Pel que fa al circ a Valònia, gràcies a l’FWB i xarxes com la Fédécirque, l’organització i el sistema associatiu de tot l’entramat que conforma el sector del circ són eficients
52
CONCLUSIONS
i tenen un fort impacte no només en l’àmbit nacional, sinó també en l’internacional. Com s’ha esmentat més amunt, la presència de l’ESAC vertebra bona part de la reputació del circ nacional.
Gràcies al mapatge, s’ha pogut constatar la rellevància que té el circ a Bèlgica i el ressò que té internacionalment. Les diferents regions de Bèlgica ofereixen un circ contemporani, amb opcions innovadores i pluridisciplinàries, atributs que han contribuït a atorgar-li una identitat pròpia i de referència a aquest art, no només a Europa, sinó també arreu del món.
Al llarg de l’any, i com a resposta al dinamisme cultural que vertebra la societat belga, s’organitzen nombrosos festivals en totes les regions. Bona part d’aquests festivals tenen programació destinada exclusivament a professionals, cosa que incentiva la seva presència dins el sector circ internacional i esdevé una oportunitat única i molt efectiva perquè les companyies puguin promocionar-se.
La voluntat d’obrir-se cap a fora s’evidencia també amb la iniciativa del Govern flamenc de destinar fons per crear focus amb altres països que els vinculin culturalment en una relació de tres anys de durada.
Bèlgica convida de manera molt regular companyies de circ catalanes a actuar en festivals de renom arreu del país. Festivals com l’UP! Festival, el HOPLA!, CIRKL, De Gevleugelde Stad Ieper, Theater op de Markt, Smell Like Circus o O-Parade han mostrat any rere any interès en les produccions catalanes.
Per tots aquests motius, aquesta anàlisi porta a considerar que Bèlgica té un mercat circense atractiu i innovador, que pot oferir múltiples opcions al sector del circ català a l’hora d’introduir-se i establir-se dins els circuits europeus. Així mateix, el fet que el circ no requereixi text per transmetre’s agilitza la inserció de les companyies catalanes dins el seu mercat, i les residències que s’ofereixen específicament a artistes internacionals també faciliten aquest contacte.
Definitivament, Bèlgica és un mercat interessant per a les companyies catalanes, ja que el sector està consolidat, té formació reglada, gaudeix de suport polític i compta amb una xarxa de programadors i festivals que serveixen d’altaveu a les creacions més emergents.
53
CONCLUSIONS
