Memòria d'activitats de l'IEMed (2011) by IEMed (European Institute of the Mediterranean)

Memòria d’activitats 2011

portada

Memòria d’activitats 2011 .1

Índex. 1. Òrgans de Govern

2. Paraules del president de la Generalitat de Catalunya

3. Presentació

4. IEMed

5. Àrees

5.1. Política Euromed i programes regionals

5.2. Món àrab i mediterrani

5.3. Desenvolupament socioeconòmic

5.4. Cultures mediterrànies

5.5. Acció cultural

106

6. Comunicació

118

7. Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

122

8. Publicacions

130

9. Centre de documentació i biblioteca

152

10. Equip

156

6. ÀREES > 6.1. Món Àrab i Mediterrani

Òrgans de govern

Memòria d’activitats 2011 .5

òrgans de govern

Junta de Govern

President M. Hble. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya Vicepresidents Primer: Sr. José Manuel García-Margallo, ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació Segon: Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Tercer: Hble. Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals Vocals Designats per la Generalitat de Catalunya: Sr. Salvador Sedó, director general d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Cabré i Trias, director general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Serret, director executiu d’ACC1Ó

1. òrgans de govern

Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació: Sr. Juan Antonio Yáñez-Barnuevo García, secretari d’Estat d’Afers Exteriors i Iberoamericans Sr. Juan González-Barba Pera, director de Política Exterior per a la Mediterrània, Magreb i Pròxim Orient Sra. Carmen Moreno, directora de Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental Sr. Carlos Alberdi, director de Relacions Culturals i Científiques Designats per l’Ajuntament de Barcelona: Sr. Ignasi Cardelús, delegat de Presidència i Relacions Institucionals Sr. Jordi Martí, delegat de Cultura Secretari: el director general de l’IEMed, Sr. Andreu Bassols

Memòria d’activitats 2011 .7

Comissió Delegada

President Sr. Senén Florensa, designat pel president de la Junta de Govern Vocals Designats per la Generalitat de Catalunya: Sr. Salvador Sedó, director general d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya Sr. Jordi Cabré i Trias, director general de Promoció i Cooperació Cultural de la Generalitat de Catalunya Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació: Sr. Juan González-Barba Pera, director de Política Exterior per a la Mediterrània, Magreb i Pròxim Orient Sra. Carmen Moreno, directora de Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental Designats per l’Ajuntament de Barcelona: Ilma. Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Ilm. Sr. Jordi Martí i Galbis, regidor de Presidència i Territori de l’Ajuntament de Barcelona Alt Patronat Banco Bilbao Vizcaya Argentaria BBVA Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona “la Caixa” Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona Consorci de la Zona Franca de Barcelona ENDESA Iberia, Líneas Aéreas de España Telefónica de España S.A. Universitat Rovira i Virgili Consell Assessor Ferran Adrià, cuiner. Barcelona Julio Añoveros, doctor en dret. Barcelona Gustavo Manuel de Arístegui, portaveu del Grup Popular a la Comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats. Ciudad Real Joan Josep Armet, economista. Barcelona Assia Bensallah Alaoui, professora de dret i directora del Centre de Recerca per a Estudis Estratègics de la Universitat Mohamed V de Rabat (Marroc)

1. òrgans de govern

El Hassan Bin Talal, príncep del regne haiximita de Jordània i president del Club de Roma (Jordània) Ricard Bofill, arquitecte. Barcelona Salvatore Bono, president de la Societat Internacional d’Historiadors de la Mediterrània SIHMED (Itàlia) Xavier Bru de Sala, escriptor i periodista. Barcelona Anna Cabré, directora del Centre d’Estudis Demogràfics de la Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona Salvador Cardús, professor de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona Francisco Javier Carrillo, acadèmic i diplomàtic. Màlaga Lucien Castela, hispanista i diplomàtic (França) Josep Antoni Duran i Lleida, president de la Comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats. Barcelona Rafael Estrella, ambaixador i exdiputat al Congrés dels Diputats. Granada Ahmet Evin, degà fundador de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Universitat Sabanci d’Istanbul i membre de l’Istanbul Policy Centre (Turquia) Carles Gasòliba, senador. Barcelona Juan Goytisolo, escriptor. Barcelona Jean-Louis Guigou, inspector general d’Educació Nacional. En missió especial per a afers de la Mediterrània (França) Josep Maria Jordan, catedràtic d’economia de la Universitat de València. València Amin Maalouf, escriptor (Líban) Gema Martín Muñoz, directora de Casa Árabe i professora de sociologia del món àrab i islam de la Universitat Autònoma de Madrid. Madrid Predrag Matvejevic, assagista (Croàcia) Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz i exdirector general de la Unesco. Madrid Sari Nusseibeh, filòsof i rector de la Universitat Al-Quds (Jerusalem) Raimon Obiols, diputat al Parlament Europeu. Barcelona Amos Oz, escriptor (Israel) Damià Pons, escriptor. Mallorca Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya. Barcelona Carmen Romero, presidenta del Círculo Mediterráneo. Madrid Xavier Rubert de Ventós, filòsof. Barcelona Antoni Segura, vicedirector del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Barcelona Ismail Serageldin, director general de la Bibliotheca Alexandrina (Egipte) Abdelkhader Sid Ahmed, editor (Algèria) Anna Terrón, secretària d’Estat d’Emigració i Immigració Álvaro de Vasconcelos, director de l’European Union Institute for Security Studies (París) Mercè Viladrich, professora titular d’àrab i islam de la Universitat de Barcelona. Barcelona Josep Antoni Ybarra, catedràtic d’economia aplicada. Alacant

Memòria d’activitats 2011 .9

10.

6. ÀREES > 6.1. Món Àrab i Mediterrani

Missatge del president de la Generalitat de Catalunya MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2011 .11

Missatge del president de la Generalitat de Catalunya

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

La Mediterrània ha estat escenari de canvis d’un gran abast històric durant aquest 2011. L’espurna revolucionària que va esclatar a Tunísia a finals de 2010 va prendre amb tanta força entre els pobles de la riba sud i est de la Mediterrània, que a finals d’any els governants autocràtics de Tunísia, Egipte i Líbia havien estat derrocats i altres governs aprovaven importants reformes o celebraven eleccions per atendre les exigències de la ciutadania. Fruit d’aquesta rebel·lió reeixida contra un statu quo de dècades, els ciutadans del nord d’Àfrica i del Pròxim Orient senten que han recuperat el dret a decidir sobre el seu propi destí. Ara bé, després de les revoltes ve allò realment complicat: iniciar un diàleg polític constructiu que exigirà temps i dedicació. Davant seu tenen la ingent tasca de bastir els fonaments d’uns nous estats democràtics, més inclusius econòmicament, on imperi l’estat de dret i on es respectin les minories i els drets de les dones. I com ja hem constatat, es tracta d’un camí llarg i ple d’obstacles. Per fer-los costat, Europa ha començat a donar resposta als nous reptes que s’han obert a la Mediterrània. Cal que ho faci perquè es tracta d’un escenari regional on ha de continuar exercint un paper d’actor clau, atès que es tracta d’un veïnatge immediat que presenta enormes oportunitats però també seriosos riscos. La creixent influència d’altres països a la regió subratlla la importància de reforçar la seva presència i el seu ascendent en qüestions democràtiques i de drets humans, malgrat les dificultats econòmiques que està passant el continent. Catalunya, si bé pateix també els rigors de la crisi econòmica, ha apostat des de sempre, per vocació i convicció, per la Mediterrània. I vol continuar fent-ho. Per això mateix dóna el seu màxim suport a la Secretaria de la Unió per la Mediterrània, amb seu a Barcelona, i participa en múltiples iniciatives que persegueixen estrènyer els vincles polítics, socials, econòmics i culturals amb els països de la riba sud de la Mediterrània. És en aquest àmbit on compta amb l’IEMed, un centre de referència a la regió fruit de la tasca d’observació i reflexió sobre la Mediterrània que duu a terme des de l’any 1989. Un treball que ha reforçat durant el 2011 per seguir, avaluar i interpretar els canvis accelerats al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient, com posa de manifest el gruix d’activitats i publicacions realitzades enguany.

12.

2. missatge del president de la Generalitat

14.

6. ÀREES > 6.1. Món Àrab i Mediterrani

Presentació

Memòria d’activitats 2011 .15

Presentació

Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya

L’any 2011 ha marcat un punt d’inflexió a la Mediterrània de tal magnitud i transcendència que no podrem avaluar-ne l’abast en la seva justa mesura segurament fins d’aquí a uns anys. Res no tornarà a ser com abans, com no deixen de repetir alguns dels principals protagonistes de les protestes que s’han viscut al nord d’Àfrica i al Pròxim Orient. I tot sembla indicar que tenen raó, però el que no sabem a hores d’ara és on conduirà l’onada expansiva de l’anomenada Primavera Àrab. En paral·lel a les forces i les il·lusions col·lectives d’uns pobles que reclamen una nova relació amb l’Estat i un canvi decidit per la modernització i la democratització, es multipliquen els reptes que suposa establir un nou pacte entre govern i ciutadania amb les presses i urgències de revertir com més aviat millor problemes crònics que patien aquests països: la pobresa, la falta de llibertat política, la mancança d’expectatives laborals per a la generació més nombrosa de joves de la regió, la corrupció i el nepotisme, la manca de llibertat d’expressió i la discriminació o conculcació dels drets humans més bàsics, entre d’altres. Si bé cal admetre que aquests canvis sobtats i de tanta profunditat han succeït sense que ningú no els preveiés, això no ens ha d’impedir construir una resposta a l’alçada d’aquests nous reptes des de la riba nord de la Mediterrània. La Unió Europea ha mobilitzat recursos per tal d’acompanyar els incipients processos de transició política i haurà de reforçar aquest suport si vol continuar exercint un paper clau en la construcció del nou espai euromediterrani i en la

16.

3. presentació

democratització i estabilització dels tradicionals països socis mediterranis. Uns països amb qui va associar-se l’any 1995, en la històrica conferència euromediterrània que va celebrar-se a la capital catalana. Precisament des de Barcelona, la Secretaria de la Unió per la Mediterrània, amb el ple suport de la Generalitat de Catalunya, pot exercir un paper de catalitzador de projectes que permetin atreure inversions de gran impacte per a l’economia d’aquests països. Catalunya és, a més, una de les fermes partidàries de l’aposta per la Mediterrània, amb els pobles de la qual l’uneixen vincles polítics i comercials històrics. Ateses les dificultats econòmiques que pateix Europa i les oportunitats que pot brindar la ràpida estabilització del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, la regió és vista pel govern català com una àrea prioritària per a la internacionalització de l’economia. A més, tant Espanya com Catalunya estan disposades a oferir, en un pla polític i institucional, la seva experiència valuosa pel que fa a la conformació de nous estats després de recórrer el camí de difícils transicions polítiques. Els grans canvis que viu la regió, emmarcats en una època en què la globalització ve determinada per una reconfiguració dels equilibris i pesos regionals, fan imprescindible comptar amb observadors privilegiats i anàlisis rigoroses per poder prendre decisions polítiques encertades. Aquesta és en bona part la feina que any rere any, i amb especial rellevància durant aquest 2011, ha dut a terme l’IEMed. Una tasca que ara pren més vigència i justificació que mai.

Memòria d’activitats 2011 .17

18.

6. ÀREES > 6.1. Món Àrab i Mediterrani

iemed

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2011 .19

IEMed

Andreu Bassols, director general de l’IEMed

Els fets ocorreguts a la regió euromediterrània aquest any 2011 i les seves conseqüències en els propers anys tindran una enorme transcendència impossible de preveure en aquest moment. Al sud de la Mediterrània, les revoltes àrabs han fet caure règims polítics instal·lats al poder des de feia pràcticament 50 anys, ben bé des de la seva lluita per la independència de les potències colonials europees. A la banda europea, la crisi del deute ha posat en dubte la moneda comuna i en perill mig segle de construcció comunitària. Avui, com als anys cinquanta, les dues regions estan passant períodes crítics, amb factors comuns entrellaçats, el desenllaç dels quals serà determinant per al futur. L’anomenada Primavera Àrab constitueix el moviment polític més important fins ara del segle xxi. En el lapse d’uns mesos, queien tres dictadors àrabs mentre Ossama Bin Laden era eliminat i els Estats Units anunciaven la seva retirada militar de l’Afganistan i de l’Iraq. Aquests tres esdeveniments tancaven l’època de la lluita contra el terrorisme que s’havia implantat des de l’11 de setembre de 2001. Es tracta ara d’avançar cap a un nou model de relacions amb el món àrab en què caldrà saber combinar el suport a les esperances i il·lusions en un futur millor que han mobilitzat les poblacions àrabs amb l’acompanyament i el diàleg amb les opcions polítiques islamistes que, amb l’aval d’unes eleccions lliures, lideraran els nous governs. L’equilibri entre l’estat laic i l’estat religiós, el rol de les forces armades, el paper dels joves que se senten identificats amb una modernitat capaç de conciliar religiositat i canvi social, el model econòmic, els espais de llibertat per a les dones i les minories religioses i ètniques, la influència dels nous governs en el conflicte al Pròxim Orient seran qüestions, entre moltes altres, que capitalitzaran el debat en els propers mesos i anys. Tot plegat serà decisiu per resoldre el gran repte de la història política a què ens ha portat aquest any de revolucions: conjugar islamisme amb democràcia. Que els processos de transició a la riba sud de la Mediterrània s’encarrilin bé també és cabdal per a Europa. Per tal de sortir de la crisi financera, el continent es juga una part important en el fet que aquests països estratègics, des del punt de vista geogràfic, demogràfic i econòmic, vagin bé. Per tot això resulta de gran importància saber interpretar correctament el que succeeix i mirar d’identificar els nous actors d’aquesta nova etapa política a la Mediterrània. I és en aquest sentit

20.

4. IEMed

que ha treballat l’IEMed durant l’any 2011, amb la intenció que les diverses àrees de treball abordessin projectes i elaboressin anàlisis i publicacions que permetessin aclarir i identificar les claus dels fets i canvis que es produïen a la regió. I sempre amb la màxima d’implicar el màxim nombre d’institucions i experts col·laboradors possible, com es pot comprovar en el detall dels actes i projectes que recull aquesta memòria. Així, l’IEMed ha organitzat nombroses conferències i seminaris sobre l’anomenada Primavera Àrab. N’és un dels principals exemples la celebració de la conferència anual de la xarxa EuroMeSCo sota el títol «A New Mediterranean Landscape? The Arab Spring and Euro-Mediterranean Relations?». Una trobada especialment rellevant pel fet que aquesta xarxa, coordinada per l’IEMed, agrupa més de 80 centres i think tanks euromediterranis centrats especialment en política i seguretat. Altres debats sobre la qüestió han estat el fòrum «A Cry for Freedom: The Arab Spring and Its Political Impact on the Mediterranean Region», organitzat juntament amb la Fundació de Legisladors dels Estats Units (SLLF), la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya, o la col·laboració amb l’Institute for Cultural Diplomacy, entre altres entitats, en el congrés «Promoting Peace & Stability in the Mediterranean». En especial, el cas de Tunísia, el país on va esclatar aquest moviment de revoltes a finals de 2010, ha estat analitzat en el taller «Tunisia and Egypt: Promoting Democratic Reform in the Mediterranean», així com també en la sessió informativa «L’actual crisi política i social a Tunísia» o en el marc de dos seminaris organitzats a Tunísia: «Quels changements en Tunisie et quel impact sur la région de la Méditerranée» i una nova edició del Forum Réalités amb el títol «La revolution tunisienne et les enjeux de la transition démocratique». També Tunísia va ser el país convidat al VIII North African Business and Development Forum. Més enllà de les qüestions polítiques i socials de la Primavera Àrab, l’IEMed també ha posat el focus en les conseqüències econòmiques, especialment amb el V Barcelona Euromed Forum dedicat íntegrament a analitzar el tipus de governança econòmica que poden necessitar les transicions àrabs. També han constituït exercicis rellevants per analitzar i donar a conèixer els reptes que ha obert la Primavera Àrab els cicles de debats. Per una banda, «[R]Evolucions al món àrab», que ha

Memòria d’activitats 2011 .21

combinat la projecció de documentals i la celebració de debats per tal de donar a conèixer els orígens de les revoltes, l’evolució dels moviments d’oposició als règims autoritaris i els canvis que es vivien gairebé simultàniament a la celebració del cicle en països com Tunísia, Líbia, Síria, Egipte o la regió del Pròxim Orient. I per altra banda, el cicle sobre el factor religiós en els conflictes violents al nord d’Àfrica i el Pròxim Orient, que amb dues sessions ha analitzat el pes de l’islam en els conflictes polítics i socials contemporanis a la regió. En l’àmbit de les publicacions, l’Anuari IEMed de la Mediterrània Med.2011, la revista afkar/ ideas, en els quatre números de l’any, i les col·leccions «PapersIEMed» i «FOCUS» han centrat també la seva atenció en el seguiment i l’anàlisi dels orígens, el desenvolupament i les possibles conseqüències de la Primavera Àrab. Com a publicació de referència euromediterrània, l’anuari no s’oblida de la resta de l’escena internacional i ofereix també articles sobre les repercussions per a les relacions euromediterrànies de la reforma del Tractat de Lisboa, l’impacte de la crisi econòmica a la Mediterrània o la situació al Pròxim Orient, entre molts altres temes. Pel que fa a la revista afkar/ideas, els quatre títols de coberta ofereixen una bona idea de l’evolució i el seguiment que ha fet la revista de la Primavera Àrab: «Era de cambios en el mundo árabe», «Sublevaciones árabes», «Árabes año cero, la era constitucional» i «Tres victorias islamistas». Amb la col·laboració d’experts i periodistes de les dues ribes de la Mediterrània, la revista ha ofert les claus per seguir les revoltes i les manifestacions, els processos constitucionals i els seus principals actors, les incerteses sobre la culminació de les transicions o el conflicte a Síria. Per la seva banda, han estat 50 articles de la col·lecció «FOCUS» els que s’han publicat en línia a l’observatori IEMEdObs al llarg de l’any, al fil de l’actualitat dels canvis a la riba sud de la Mediterrània, a fi d’oferir destacades opinions i anàlisis d’actors euromediterranis del món acadèmic, polític, econòmic i de la societat civil. També la col·lecció «PapersIEMed» ha publicat un número sobre les valuoses lliçons de les transicions a l’Est europeu per als canvis democràtics a la Mediterrània. Però, a més, aquesta col·lecció ha iniciat una col·laboració amb la xarxa EuroMeSCo en què es plasmen en diversos números els debats que aborda aquesta xarxa, entre els quals la Primavera Àrab, el paper de la Unió Europea o d’altres actors internacionals com Turquia o Israel, o la cooperació euromediterrània i el paper de la Unió per la Mediterrània (UpM) són qüestions prioritàries. En aquest sentit, i en la línia d’actuació adreçada a contribuir als objectius fonamentals del Partenariat Euromediterrani, la Política Europea de Veïnatge i la Unió per la Mediterrània, l’IEMed ha continuat donant suport a la Secretaria de la UpM durant aquest 2011. Així, ha col·laborat en el grup de treball sobre el finançament del Pla Solar Mediterrani, un dels projectes fars de la UpM, i en diverses sessions informatives sobre els seus projectes prioritaris, especialment en el cas de la V Setmana Mediterrània de Líders Econòmics en el marc de la qual es van celebrar

22.

4. IEMed

els «Union for the Mediterranean Open Days». Pel que fa a l’orientació de la política europea a la Mediterrània, és d’especial interès l’edició d’enguany de l’Enquesta Euromed d’Experts i Actors, una publicació que compta amb finançament europeu i que ha recollit les opinions de 598 consultats sobre l’àmbit econòmic i financer de l’Associació Euromediterrània. A banda de les ja esmentades, en l’àmbit socioeconòmic s’han organitzat diverses activitats d’especial rellevància: des del V Fòrum Euromediterrani de l’Energia, dedicat a la influència a la Mediterrània de la política energètica i climàtica de la UE, a l’Euro-Mediterranean Investment Conference, sobre les vies de finançament de les petites i mitjanes empreses a la regió, o al seminari sobre l’Àrea Euromediterrània d’Educació Superior, adreçat a la identificació de vies de millora de la qualitat i de promoció de la mobilitat i l’ocupació. A més, s’han organitzat conferències i debats sobre països i actors regionals amb interessos comercials i econòmics a la regió, com en el cas del Marroc, la Xina o Turquia. El diàleg cultural i el foment de la comprensió entre pobles mediterranis, una de les vies d’actuació tradicionals de l’IEMed, ha tingut la seva plasmació en el transcurs de 2011 en el simposi «Art i mobilització a la Mediterrània» o els seminaris «Democràcia i llibertat religiosa» i «Voces mediterráneas: la memoria de las mujeres». En aquest àmbit s’han programat diverses conferències i presentacions editorials, especialment de la revista Quaderns de la Mediterrània, a banda d’una nova edició del programa «Altaveu», que ha ofert a un públic local al llarg de l’any 12 cicles de conferències sobre la diversitat cultural de l’àrea mediterrània. La difusió del patrimoni cultural i dels vincles històrics existents a la Mediterrània a través de simposis i exposicions ha estat també abordada. Destaquen, en aquest sentit, el simposi «Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament» i la mostra «Viatge a l’Orient bíblic», que dóna a conèixer la figura del pare Bonaventura Ubach, considerat el primer gran investigador català sobre el Pròxim Orient. A banda d’això, han seguit les itineràncies d’exposicions com «Ramon Llull i l’encontre entre cultures», «Un mar de lleis: de Jaume I a Lepant» o «Viure a la Mediterrània». Cal destacar també l’activitat desplegada per la xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh, de la qual l’IEMed és el coordinador, que ha organitzat reunions com el seminari «Construir puentes de diálogo sobre el Estrecho» a Tànger, així com una nova edició del concurs literari «Un mar de paraules», adreçat a joves dels 43 països euromediterranis. Finalment, cal fer esment a l’obertura dels nous llocs web de l’IEMed i de l’Observatori de Polítiques Euromediterrànies, IEMedObs. Com a eines estratègiques per a la visibilitat i la interacció amb els públics de l’IEMed, els llocs web compten amb una nova imatge i una plataforma tecnològica que els permet gestionar grans volums d’informació, reflectir tota l’activitat i la producció de continguts, així com tota la tasca d’observació, de l’IEMed.

Memòria d’activitats 2011 .23

24.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

ÀREES

Memòria d’activitats 2011 .25

5.1

Política euromed i programes regionals Àrea de seguiment i reflexió estratègica sobre els grans temes que configuren l’agenda política de la Mediterrània i de les seves relacions amb Europa. Inclou la participació en programes regionals euromediterranis i transfronterers, així com en diferents xarxes euromediterrànies. Suposa la col·laboració fonamentalment amb governs, institucions i instituts especialitzats, xarxes expertes i universitats d’Europa i de la Mediterrània.

L’actual crisi política i social a Tunísia Sessió informativa Davant el sobtat esclat d’una revolta social contra el règim de Zine El Abidine Ben Ali a Tunísia, país fins ara identificat com la imatge de l’estabilitat al món àrab, l’IEMed convoca els responsables de relacions internacionals dels grups parlamentaris catalans per tal de mantenir una reunió amb experts acadèmics i analitzar les causes d’aquest moment de ruptura i les conseqüències que se’n poden derivar per a la resta dels països del sud de la Mediterrània, una regió especialment important per a l’acció exterior catalana.

Lloc IEMed, Barcelona Data 21 de gener

Participants: Anna Arqué, responsable de Relacions Internacionals, Solidaritat Catalana. Laia Carbonell, tècnica de la Secretaria d’Afers Exteriors, Generalitat de Catalunya. Laura Feliu, professora de relacions internacionals, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Santiago Fisas, eurodiputat, Partit Popular de Catalunya. Senén Florensa, director general, IEMed. Carles Llorens, secretari executiu de Relacions Internacionals, Convergència Democràtica de Catalunya. David Minoves, secretari de Cooperació i Immigració, Esquerra Republicana de Catalunya. Esther Niubó, responsable de Relacions Internacionals, Fundació Rafael Campalans, Partit dels Socialistes de Catalunya. Maria-Àngels Roque, directora de Cultures Mediterrànies, IEMed. Salvador Sedó, secretari de Relacions Internacionals, Unió Democràtica de Catalunya. Eduard Soler, coordinador del Programa Mediterrània i Orient Mitjà, Fundació CIDOB. Pere Vilanova, professor de dret constitucional i ciència política, Universitat de Barcelona (UB).

les claus d'avui

ara DILLUNS, 31 DE GENER DEL 2011

l’acudit

l’editorial Com impedir les deslocalitzacions

El sector industrial a Catalunya, tradicionalment fort, està patint de manera excepcional l’actual crisi econòmica. La globalització ha comportat nous mercats i nous actors, cosa que, de fet, ha significattambéperalconjuntdel’economiacatalanaunagranoportunitat. Però hi ha perills evidents i situacions que fan necessari totelsuportdelGovern.ÉselcasdelafàbricadeYamaha,aPalausolità i Plegamans, que se n’anirà cap a França, amb costos, paradoxalment, més alts. No és només una fàbrica, és la més gran del sector i al seu voltant n’hi ha moltes que en depenen. Després de YamahapotvenirDerbi,propietatdePiaggio.Laqüestióésqueen períodes de molta crisi, les marques es ressituen i, habitualment, tornen als seus països d’origen. El Govern, en tot cas, ara ha d’estar al costat dels treballadors de Yamaha i veure què pot fer.

afavor/encontra

La Unió Europea ha ajudat prou en els processos de democratització del món àrab?

Sí

tiva política no. S’hauria d’haver estat més intransigent amb la manca de llibertats, però l’estil de la Unió Europea segueix les directrius del soft power. El soft power consisteix a millorar econòmicament i socialment les condicions del poble perquè ell sol faci un camí cap a la democràcia. És molt difícil cooperar amb un país si hi ha males relacions amb el govern. La UE té uns programes que es diuen Medas amb els quals es forma gent d’aquests països a Europa. Sense aquesta relació osmòtica aquests canvis socials no s’haurien produït.

ferit estar sempre al costat del dictador abans que al de la població. Per a ells, el nostre dirigent no deixa de ser una eina que poden utilitzar; en especial, en nom de la seguretat. Des d’Europa, es creu que als països àrabs ja en tenim prou amb tenir menjar, aigua i assistència sanitària, i això no és cert. De fet, és confiar molt poc en el nostre futur. Ara bé, ara és el moment en què estem construint el nostre futur, i encara hi són a temps si volen participar en aquest procés i rectificar errors del passat.

Senén Florensa, director general de l’Institut Eu- Omar Mestiri, periodista tunisià: Els líders europeus ropeu de la Mediterrània: Si ho mirem des d’una perspec- han menyspreat el poble tunisià, que és el cas que conec. Han pre-

vist, sentit, llegit “A l’Espanya plural totes les llengües del país són espanyoles ” José Luis R. Zapatero

En un discurs ambigu, el presidentespanyol,Zapatero,hadeixatcaureunafrase encara més desconcertant.

26.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

“No hi ha res a recordar amb orgull d’aquella victòria, que va ser una gran derrota” Jordi Hereu

Així acomiada l’alcalde de Barcelona l’estàtua de la Victòria,unareminiscència franquista retirada ahir.

“M’encanta el futbol anglès, i a la meva família li encanta Anglaterra” José Mourinho

Així és com pas a pas el tècnic blanc va preparant –o amenaçant– el Reial Madrid d’una possible marxa.

“Per mi, Barcelona, en literatura, és molt poc moderna” Lolita Bosch

L’escriptora descriu així la prosa barcelonina que, pel quesembla,nosegueixl’estil dels seus coetanis.

Tunisia and Egypt: Promoting Democratic Reform in the Mediterranean Taller d’experts

Les revoltes polítiques i socials al món àrab contra la corrupció, l’elevada polaritat social i la manca de llibertats, iniciades a Tunísia amb la Revolució del Gessamí i continuades de manera gairebé immediata a Egipte, han comportat la caiguda de Zine el-Abidine Ben Ali i de Hosni Mubàrak i han forçat a la introducció de reformes democràtiques a dos països que fins ara presentaven a l’exterior sistemes monolítics, relativament estables, amb règims prooccidentals que mantenien la resta d’opcions polítiques –especialment els partits de signe islamista– fora del joc polític. L’IEMed, la xarxa EuroMeSCo i el CEPS organitzen aquest seminari amb la voluntat d’identificar les claus que garanteixin l’èxit de les reformes constitucionals capaces de consolidar, a partir de la ruptura produïda, sistemes democràtics estables que ofereixin una nova òptica a les relacions euromediterrànies i a la consecució d’un espai compartit de seguretat i creixement a la Mediterrània.

Lloc IEMed, Barcelona Data 2 de març En col·laboració amb EuroMeSCo i Centre for European Policy Studies (CEPS)

Ponents: Abdul Monem al-Mashat, professor de ciència política, Future University, Egipte. Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed. Rym Ayadi, Senior Research Fellow, Centre for European Policy Studies, Bèlgica. Andreu Bassols, subdirector, Unitat Euromed, DG RELEX, Comissió Europea. Miguel Ángel Bastenier, periodista, El País. Mireia Canals, Comissió d’Acció Exterior i per a la Unió Europea del Parlament de Catalunya. Ahmed Driss, director, Centre des Études Mediterranéennes Internationales de Tunis. Josep Ferré, gerent, IEMed. Senén Florensa, director general, IEMed. Joan Foncuberta, secretari de Relacions Internacionals i Protocol, Ciutadans. Rafael Grasa, director, Institut Català Internacional per la Pau. Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain, Universitat Catòlica de Lovaina. Carles Llorens, secretari executiu de Relacions Internacionals, Convergència Democràtica de Catalunya. Hélène Michou, analista internacional, FRIDE. Salvador Milà, Grup Parlamentari d’Iniciativa per Catalunya-Els Verds, Parlament de Catalunya. Pol Morillas, coordinador de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Esther Niubó, responsable de Relacions Internacionals i Institucionals, Fundació Rafael Campalans. Mariona Rico, assessora executiva del director general, IEMed. Josep Riera, ambaixador en missió especial per a Afers Mediterranis, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Eduard Soler, responsable del Programa Mediterrània i Orient Mitjà, Fundació CIDOB. Ridha Tlili, president, Fondation Ahmed Tlili pour la Démocratie et le Développement Social, Tunísia. Léonie van Tongeren, investigadora, Institut Català Internacional per la Pau. Blanca Vilà, directora, Institut Universitari d’Estudis Europeus, Universitat Autònoma de Barcelona.

Memòria d’activitats 2011 .27

La Mediterrània com a espai jurídic compartit Fòrum Hispanomarroquí de Juristes

Un any més, l’IEMed col·labora en l’organització d’aquest espai de trobada entre juristes de les dues bandes de l’Estret que aprofundeix en la identificació de mecanismes de cooperació capaços de generar un grau òptim de seguretat jurídica i desenvolupament dels sistemes democràtics. El fòrum compta amb una sessió plenària plantejada al voltant de la modernització jurídica al Marroc, que és el fil conductor per contextualitzar els diferents aspectes abordats pels 15 tallers temàtics en què participen més de 500 experts. Les dues conferències magistrals d’obertura aborden l’harmonització normativa entre el nou dret marroquí i el dret de la UE, i el procés de regionalització posat en marxa pel Marroc com a model d’apropament del dret a la ciutadania. El fòrum compta també amb dos seminaris paral·lels sobre aspectes econòmics de les relacions comercials hispanomarroquines i sobre les perspectives de constitució d’un espai universitari euromediterrani.

28.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Lloc Col·legi d’Advocats de Barcelona Data 10 i 11 de març En col·laboració amb Associació Europea de l’Arbitratge, Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona i Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo

Ponents: Ahmed Achabar, degà, Col·legi d’Advocats de Tànger. M’Barka Achouak, president, Hotel Club Hananane Ouarzazate. Javier Albarracín, director demarç l’Àrea de Desenvomarzo lupament Socioeconòmic, IEMed. Houdaifa Ameziane, president, Universitat Abdelmalek Essaadi. Nabil Amrani, director Today Tours. Abdeslam Bakali, pel Bakkali Bonja. 9.30 -general, 11:00 h. Elaboració del document final de conclusions Comitè & organitzador del Foro.Bakkali & Bonja. Wail Benjelloun, president, Nada Bakali, ICAB. Universitat Mohamed V Agdal. Isabel Bonilla, sòcia directora, Elaboración del documento final de conclusiones por el Comité Despacho Bonilla.delHassam Bouzid, advocat. Nicerine Bres, organizador Foro. excap deICAB. projectes, MARSH Marketing et Stratégie Commerciale, París. Óscar Javier Cámara Gil, president, GÓTICO. Jordi William Carnes i Ayant, primer tinent d’alcalde, Ajunta11.30 h. º Presentació per part del Degà de les conclusions del Foro a la General de la Unió per Mediterrània (UpM). ment deSecretaria Barcelona. Santiago J. laCastellà Surribas, professor Palau de Pedralbes públic (Avingudai Diagonal, 686) Internacionals, Univerde dret internacional relacions Presentación parte del Decano de las conclusiones Foro en la sitat Rovira i Virgili.porRosendo Castillo, president,delCINGRAL. Secretaría General de la Unión por el Mediterráneo (UpM). Karim Chaïri Hourri, advocat. Charif Cherkaoui, conseller Palau de Pedralbes (Avinguda Diagonal, 686) econòmic i comercial de l’Ambaixada del Marroc a Espanya. Karim Chaudri, Suárez de la Dehesa Abogados, Tànger. José María Chillón, advocat i tractadista. Juan Pablo Correa Delcasso, president, Comissió d’Arbitratge, Col·legi d’Advocats de Barcelona i professor de dret processal, Universitat de Barcelona. Jesús María de Alfonso, president, Tribunal 'El Mediterráneo d’Arbitratge de Barcelona. Elisabeth de Nadal, Cuatrecasas – como espacio Gonçalves Pereira. Abdellatif Dehbi, advocat. Abdellah Derjurídico compartido' miche, exdegà del Col·legi d’Advocats de Casablanca. Javier Díez Hochleitner, exdegà de la Facultat de Dret, Universitat març Autònoma de Madrid; Moscardó & Asociados. Fatima El Afia, marzo mars jurista. Mohammedel Habib Belkouch, president, Centre BARCELONA d’Estudis de Drets Humans i Democràcia de Rabat. Farida El Khmlichi, jurista. Riyad Fakhri, i ConciliIl·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona | C/Centre Mallorca, d’Arbitratge 283 | 08037 Barcelona ació de Rabat. Hatim Elkhatib, soci director, despatx Elkhatib Law Firm. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Esther Giménez-Salinas, rectora, Universitat Ramon Llull. Francesc Xavier Grau i Vidal, rector, Universitat Rovira i Virgili. Sara Guerrero, empresària. Leila Hayat, directora, Banc Popular del Marroc a Espanya i presidenta de la Cambra de Comerç del Marroc a Espanya. Javier Íscar de Hoyos, secretari general, Associació Europea de l’Arbitratge. Afif Khalladi, director, Cabinet Trnasir Driss Khalladi SARL. Mohamed Lididi, secretari general de Justícia, Ministeri de Justícia del Marroc. Aurelio López de Hita, vicepresident, CEPYME. Mourad Mamoughli, Mamoughli & Mamoughli Avocats. Antonio Morlanes Remiro, director, Price Waterhouse Coopers. Miguel Moscardó Morales-Vara de Rey, exdirector del Departament Processal de Garrigues, Moscardó & Asociados. Tarik Mossadek, Centre d’Arbitratge i Conciliació de Rabat. Ramon Mullerat, expresident del Consell de Col· legis d’Advocats de la UE i president de l’Associació per al Foment de l’Arbitratge. Nadia Nair, jurista. Pilar Naval, Centre d’Estudis Legals. Tarik Nesh-Nash, fundador de www.juriste.ma. Abdelmalek Ouardighi, secretari general, Fòrum Hispanomarroquí de Juristes. Jaume Pagès Fita, conseller delegat, Universia. Raquel Pérez Mayoral, responsable de la seu de l’Associació Europea de l’Arbitraje a Barcelona. Enzo Pisa, Studio Legale Menichetti, Verona. Francisco Puchol-Quixal, president honorífic, Comissió Mediterrània de la Federació d’Advocats d’Europa. Carles Rainat Quintana, GEOBRUGG. Antonio Raventós, soci fundador, Raventós Abogados. Pablo Rodríguez-Palmero Seuma, responsable de Dret Processal i Arbitratge, Manubens & Asociados Abogados. Jawad Romaili Romaili, soci fundador, Cvriam Abogados. Adolfo Rovira, advocat. Luis Miguel Ruz Lahuerta, economista i auditor. Issam Sabour, jurista. Abderrahman Saidi, consultor jurídic. José Antonio Suárez Lozano, expert en propietat intel·lectual, Suárez de la Dehesa Abogados. María de la O Suárez Pliego, Suárez de la Dehesa Abogados. María Isabel Tomás, Consell General del Poder Judicial. Juan Carlos Trillo Baigorri, director general de Comerç, Govern d’Aragó. Sandra Vall Artiol, Cremades & Calvo Sotelo. Pedro Yúfera, degà, Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Dissabte Sábado 12

2011

VII PLENARIO FORO HISPANO MARROQUÍ DE JURISTAS

10/11/12

2011

Memòria d’activitats 2011 .29

Estratègies de desenvolupament urbà a la Mediterrània Conferència

L’objectiu d’aquesta conferència és facilitar un apropament dels conceptes de desenvolupament urbà de diversos agents mediterranis –autoritats locals, governs, inversors, xarxes de ciutats– cap a metodologies que puguin ser adaptables a contextos variats. Els debats se centren en aspectes com ara la comparació de diferents models de planificació urbana en relació amb els contextos en què sorgeixen i es desenvolupen, l’evolució prevista de la planificació estratègica urbana davant els nous reptes que plantegen les ciutats del segle xxi, la inclusió dels diferents actors socials implicats o el suport que es pot donar a les autoritats locals i altres parts implicades per part de les xarxes de cooperació entre ciutats, així com programes per a cooperació bilateral i multilateral.

Ponents: Khaled M. Abdelhalim, director executiu, Observatori de Desenvolupament Local – LDO, suport tècnic del PNUD al Programa del Ministeri de Desenvolupament Local d’Egipte. Mahmood Abdullah, adjunt a l’alcaldia de Ramallah. Giovanni Camilleri, coordinador, programa ArtGold, PNUD. Myriam Bakhoum, Orascom. Tarek Bouguerra, director d’Urbanisme, Societat de Promoció del Llac de Tunis. Pascale Chabrillat, responsable de la Unitat Mediterrània i de Cooperació Internacional, Direcció d’Afers Europeus i Internacionals, Caisse de Dépôts et Consignations. Joan Clos, director executiu, Unhabitat. William Cobbett, Program Manager, Cities Alliance. Carles Conill, gerent, Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Autoritat Metropolitana de Barcelona. Emilio D’Alessio, membre de l’Agenda 21 local italiana per ICLEI, Governs Locals per al Desenvolupament Sostenible. Manel de Forn, expert en plans estratègics urbans. Yves Ennesser, Egis Bceom. José Estrada, director, Fundació CIEDES, responsable del Pla Estratègic, Ajuntament de Màlaga. Guy Fleuret, Banc Europeu d’Inversions. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Maryse Gautier, CMICDC. Angus Gavin, director de Desenvolupament Urbà, Solidere International. Nadel Ghazal, president de la Comunitat Urbana d’al-Fayhaa i alcalde de Trípoli (Líban). Thierry Gonzalez, Agència Francesa de Desenvolupament. Khaled Abdel Halim, director per a la Descentralització, Ministeri de Desenvolupament Local d’Egipte. Jordi Hereu, alcalde de Barcelona. Mateu Hernández, gerent de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona. Xavier Hoang, responsable del programa pilotat per l’Agència Francesa per al Desenvolupament «Transports urbans sostenibles a la Mediterrània», Centre de Marsella per a la Integració a la Mediterrània. Rafiq Husseini, secretari general adjunt, Unió per la Mediterrània (UpM). Mohamed Idaomar, president, Comuna Urbana de Tetuan. Youssef Jaafar, assessor especial del valí, Direcció General de les Col·lectivitats Locals, Ministeri de l’Interior del Marroc. Tariq Kabbage, president, Consell Comunal d’Agadir. Mats Karlsson, director, Centre de Marsella per a la Integració a la Mediterrània (CMI). Adrien Labaeye, ICLEI – Governs Locals per al Desenvolupament Sostenible. Francisco Narváez, president, Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, Autoritat Metropolitana de Barcelona. Abdelmughni Nofal, director, Fons de Desenvolupament Municipal de Palestina. Bertrand Nora, Agència Francesa de Desenvolupament. Alexandra Ortiz, economista urbana, Banc Mundial. Adam Ostry, conseller, OCDE. Frédéric Ottavy, Inframed. Joan Parpal, secretari general, Medcities. Josep Miquel Piqué, conseller delegat del Districte 22@, Ajuntament de Barcelona. Thomas Pritzkat, conseller del Programa de Desenvolupament Sostenible Urbà d’Alep, GTZ. Maravillas Rojo, secretària general, CIDEU. Mariana Ruiz Alvarado, economista urbana, BEI/FEMIP. Francesc Santacana, coordinador general, Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Ingrid Schwoerer, GTZ. Meinolf Spiekermann, GTZ. Michel Sudarskis, secretari general, INTA. Michael Sutcliff, Comissió de la Planificació Estratègica Urbana, CGLU, City Manager de la ciutat de Durban. Mohamed Szouafi, membre de la Comissió Reial per a la Regionalització del Marroc. Riadh Haj Taieb, director tècnic, Ajuntament de Sfax. Farouk Tebbal, consultor internacional. Evelyn Uy, alcaldessa de Dipolog i representant de la Lliga de Ciutats de Filipines. Ferran Vallespinós, director, Àrea de Medi Ambient, Diputació de Barcelona. Laurent Vigier, director d’Afers Europeus i Internacionals, Caisse des Dépôts et Consignations. Ladin Yildran, Municipalitat Metropolitana d’Esmirna. Anwar Zibaoui, coordinador a la Presidència d’ASCAME.

30.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Lloc Casa de Convalescència, Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Data 14 i 15 de març En col·laboració amb Ajuntament de Barcelona, Caisse de Dêpots, Centre per a la Integració Mediterrània de Marsella, Àrea Metropolitana de Barcelona – Entitat del Medi Ambient, Medcités, Cities Alliance, AECID i World Bank Institute

Quels changements en Tunisie et quel impact sur la région de la Méditerranée ? Seminari

Aquest seminari forma part d’una sèrie de trobades d’experts en què participa l’IEMed, en tant que coordinador de la xarxa EuroMeSCo, juntament amb altres centres de recerca, amb motiu dels processos democratitzadors que sacsegen el món àrab. Les sessions del seminari analitzen les perspectives que l’onada democratitzadora iniciada a Tunísia i continuada a Egipte i Líbia obre per a la resta del nord d’Àfrica, l’Orient Mitjà i Europa, no només en termes de política interna sinó també pel que fa a un replantejament de les relacions euromediterrànies i dels conflictes armats oberts o latents a la regió. La caiguda de l’anomenat nou autoritarisme al món àrab i el repte que planteja per a l’acció exterior de la UE en termes de promoció democràtica, la postura dels Estats Units, les repercussions del conflicte de l’Orient Mitjà, les possibilitats de rellançament de les iniciatives d’integració regional Sud-Sud i l’aplicabilitat al sud de la Mediterrània de patrons de transició exitosos són alguns dels aspectes que centren els debats del seminari.

Lloc Hôtel Regency, Gammarth, Tunis Data 24 i 25 de març En col·laboració amb Centre des Études Méditerranéennes et Internationales (CEMI), EuroMeSCo i Konrad Adenauer Stiftung (KAS)

Ponents: Haizam Amirah, analista sènior en Mediterrània i Món Àrab, Real Instituto Elcano, Madrid. Amine Ait-Chaalal, CECRI/CERMAC, Universitat Catòlica de Lovaina. Roberto Aliboni, vicepresident, Istituto Affari Internazionali, Roma; Senior Research fellow, IEMed. Oraib al-Rantawi, director, Al Quds Centre for Political Studies, Amman. Taieb Baccouche, ministre d’Educació de Tunísia. Nouri Bourokba, Institut d’Estudis Jurídics, Gabes. Raffaella A. Del Sarto, Middle East Centre, St. Anthony’s College, Universitat d’Oxford. Ahmed Driss, director, CEMI. Josep Ferré, gerent, IEMed. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Michael Gahler, diputat del Parlament Europeu, Comissió d’Afers Exteriors. Mohamed Hadad, Càtedra Unesco de Diàleg Religiós, Tunis. Ahmed Harguem, Lliga d’Estats Àrabs. Salam Kawakibi, investigador, Arab Reform Initiative. Michael Köhler, professor, Col·legi d’Europa, Bruges. Erwan Lannon, Universitat de Gant, director d’Estudis, Col·legi d’Europa. Mhammed Malki, professor de dret, Universitat de Marràqueix. Luis Martínez, investigador, CERI, París. Bronislaw Misztal, director executiu, Departament de Sociologia, Universitat Catòlica d’Amèrica. Stefania Panebianco, professora, Universitat de Catània. Hans-Gert Pöttering, president, KAS; expresident del Parlament Europeu. Wlodzimierz Puzyna, Escola Superior de l’Administració Pública, Szczecin; president, Grup Zagranica. Erzsébet N. Rózsa, investigadora, Hungarian Institute of International Affairs (HIIA), Budapest. Chafik Saïd, professor i degà honorari, Facultat de Dret i Ciències Polítiques, Universitat de Tunis. Thomas Schiller, representant regional, KAS. Eduard Soler, investigador, Fundació CIDOB, Barcelona. Gamal Soltan, director, Al-Ahram Centre for Political and Strategic Studies, el Caire. Samir Taieb, jurista, Tunísia. Isabelle Werenfels, SWP, Berlín. Richard Youngs, director, FRIDE, Madrid. Yahia Zoubir, Euromed Management, Marsella.

Memòria d’activitats 2011 .31

Les revoltes al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà: la mobilització no violenta de la societat civil a la Mediterrània Seminari

Aquesta sessió d’intercanvi d’idees entre diferents experts de les relacions euromediterrànies i el món àrab i musulmà es convoca davant l’allau de revoltes protagonitzades per la societat civil i les xarxes socials a països del sud de la Mediterrània. Els debats analitzen les causes de les revoltes –com la pèrdua de legitimitat dels governs per les mancances democràtiques i la corrupció, l’augment dels preus dels productes bàsics o els canvis demogràfics–, la necessitat d’adaptació per part de la UE a aquest nou marc social i polític a través dels instruments existents com la Unió per la Mediterrània (UpM) i la Política Europea de Veïnatge (PEV), el paper determinant de les xarxes socials com a nou factor de poder i cohesió social i dels moviments i partits islamistes i els escenaris de futur per a la geopolítica euromediterrània.

Ponents: Adrià Albareda, Fundació CIDOB. Ana Almuedo, Fundació CIDOB. Júlia Anglès, IEMed. Àstrid Aran, Ara. Oriol Barba, investigador. Cèlia Cernades, Catalunya Ràdio. Laura Feliu, Universitat Autònoma de Barcelona. Maria Fernández, ACN. Tica Font, Institut Català Internacional per la Pau. Irene García, ESADE. Rafael Grasa, president, Institut Català Intenacional per la Pau. Laura Huici, Universitat de Barcelona. Montse Jené, TV3. Joaquim Lleixa Chavarria, Universitat de Barcelona. Ali Lmrabet, diplomàtic i periodista. Francesc-Xavier Marín, Universitat Ramon Llull. Pol Morillas, IEMed. Helena Oliván, Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans, Generalitat de Catalunya. Enric Olivé, Universitat Rovira i Virgili. Martí Olivella, NoVa. Daniel Peluffo, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Gerard Peris Asensio, Namuss Films. Miquel Àngel Prieto, Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. Eugènia Riera, Institut Català Internacional per la Pau. Elvira Sánchez, Casa Àsia. Eduard Soler, Fundació CIDOB. Pamela Urrutia, Escola de Cultura de Pau, Universitat Autònoma de Barcelona. Léonie van Tongeren, Institut Català Internacional per la Pau. Manel Vila, Ajuntament de Barcelona.

32.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Lloc Institut Català Internacional per la Pau, Barcelona Data 5 d’abril En col·laboració amb Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Fundació CIDOB

Union for the Mediterranean Senior Officials Meeting Reunió

Dins de la seva tasca de suport a la Unió per la Mediterrània i la seva Secretaria Permanent, l’IEMed col·labora en l’organització de les reunions a Barcelona de responsables polítics dels països de l’Associació Euromediterrània.

Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 5 i 6 d’abril En col·laboració amb Secretaria de la Unió per la Mediterrània i Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació

La révolution tunisienne et les enjeux de la transition démocratique : le rôle de la société civile IV Barcelona Euromed Forum – Forum Réalités

Coincidint amb una nova edició d’aquest fòrum que aplega a Tunísia destacats experts de les relacions euromediterrànies, l’IEMed organitza la quarta edició del Barcelona Euromed Forum, un punt de trobada anual per a actors públics i privats del Nord i del Sud per establir un diàleg productiu capaç de donar suport a l’agenda euromediterrània. En aquesta ocasió, la trobada centra la seva atenció en el procés de transició iniciat a Tunísia amb el triomf de la Revolució del Gessamí. El seminari proposa una reflexió inicial sobre les repercussions de la revolta en el si de la societat tunisiana i en els esdeveniments enregistrats als països veïns, i aborda els reptes que els objectius de la Revolució plantejen al nou govern interí per tal de satisfer les demandes socials i que en termes euromediterranis exigeixen un nou pacte en matèria de democràcia, desenvolupament i seguretat. Posteriorment, quatre tallers aborden el paper de la Unió per la Mediterrània en un futur de les relacions euromediterrànies marcat per les reformes a la riba sud, el lideratge dels moviments associatius i les xarxes socials en tot el procés, el paper clau dels mitjans de comunicació en el seguiment de les transicions i els factors i les mesures de convergència i integració per al desenvolupament del sud de la Mediterrània i l’Àfrica a partir de 2011.

Ponents: Soukaina Abdessamad, membre del Sindicat Nacional de Periodistes de Tunísia. Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed. Abderrazak Attia, exambaixador de Tunísia. Rym Ayadi, directora de recerca, CEPS. Nizar Bahloui, director, Business News. Raja Basli, secretari general, associació Tunisie Libre. Andreu Bassols, representant de la Comissió Europea davant la Unió per la Mediterrània. Fethi B’chir, periodista, Medafrique. Hélé Béji, escriptor. Bochra Bel Haj Hmida, advocat. Sana Ben Achour, presidenta, Associació Tunisiana de Dones Demòcrates. Superior Tunisiana de la Reforma Política. Hakim Ben Iyadh Ben Achour, president, Comissió

Projecte finançat per l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació (IEVA) de la Comissió Europea. Lloc Hôtel Alhambra Thalasso, Hamammet, Tunísia Data del 27 al 29 d’abril En col·laboració amb Réalités, Delegació de la UE a Tunísia, Banc Africà de Desenvolupament i WAITO Foundation

Memòria d’activitats 2011 .33

Hammouda, director de l’Institut de Formació i de la Divisió de Cooperació Tècnica, Organització Mundial del Comerç. Moncef Ben Mrad, periodista, cineasta i director de l’Associació Tunisiana de Directors de Diaris. H’mida Ben Romdhane, PDG, Société nouvelle d’impression. Ghazi Ben Tounes, membre del Consell de la WAITO Foundation. Habib Ben Yahia, secretari general, Unió del Magreb Àrab. Hassan Bertal, director general, Attijari Bank Tunisia. Neji Bghouri, president, Sindicat Nacional de Periodistes de Tunísia. Jean-Pierre Cassarino, Institut Universitari Europeu de Florència. Khalifa Chater, president, Associació d’Estudis Internacionals de Tunis. Khadija Cherif, profesora universitària. Laârbi Chouikha, membre de la Lliga Tunisiana de Drets Humans. Stéphania Craxi, secretària d’Estat d’Afers Exteriors d’Itàlia. Pierre Delval, president, WAITO Foundation. Ibrahim Debache, vicepresident, Idéal Démocratique. Ahmed Driss, director, CEMI. Jean Dufourcq, director de recerca, Escola Militar de París. Gérard-François Dumont, professor, Universitat de la Sorbona. Ihsane el-Kadi, director de Maghrebemergent.info i conseller de redacció d’afkar/ideas. Ahmedel-Karm, vicepresident, Amen Banque. Béji Caïd Essebsi, primer ministre de Tunísia. Nabila Hamza, presidenta, Fondation pour le Futur. Donald Kaberuka, president, Banc Africà de Desenvolupament. Arun Kapil, professor, Facultat de Ciències Socials i Econòmiques, Institut Catòlic de París. Josep Ferré, director-gerent, IEMed. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Afif Kchouck, director de Tourisme Info. Adrianus Koetsenruijter, cap de la Delegació de la UE a Tunísia. Kamel Laâbidi, president, Instància Nacional Independent per al Sector de la Informació i de la Comunicació. Slim Laghmani, professor universitari. Faycel Lakhoua, economista. Ahmed Lakhoua, president, CTFCI. Abdelhamid Larguèche, historiador. Ismail Mabrouk, president del consell d’administració, BIAT. Josep M. Martí Font, periodista, El País. Mohsen Marzouk, director, Centre al-Kawakibi. Radhi Meddeb, PDG, Comète Engineering. Ferid Memmich, conseller de la Presidència de la República Tunisiana.

34.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Réalités, 11/5/2011

János Mertonyi, ministre d’Afers Exteriors d’Hongria. Arnaud Montebourg, president del Consell General de Saona i Loira. Chakib Noira, president, Institut Arabe des Chefs d’Entreprises. Emmanuel Noutary, director, Invest in Med. Youssouf Ouedraogo, conseller especial del president, Banc Africà de Desenvolupament. Najib Ouerghi, PDG, TAP. Jean-Louis Reiffers, president del Comitè Científic, FEMISE. Ahmed Smaoui, PDG, Tunisair. Gianluca Solera, cap de coordinació de xarxes nacionals, Fundació Anna Lindh. Gamal Abdel Gawad Soltan, ACPSS, al-Ahram. Claire Spencer, directora, Programa Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Chatham House. Mehdi Taje, expert en geopolítica i en metodologia prospectiva. Ridha Tlili, historiador, Fondation Ahmed Tlili pour la Démocratie et le Développement Social. Nathalie Tocci, directora adjunta, Istituto Affari Internazionali. Mokhtar Trifi, periodista. Lech Walesa, expresident de Polònia. Taïeb Zahar, president, Forum International de Réalités. Najib Zerouali, ambaixador del Marroc a Tunísia.

L’Union européenne et la Tunisie nouvelle : sur le chemin du statut avancé Seminari

Dins del seguiment exhaustiu que l’IEMed dedica als processos de transició al món àrab i concretament als factors que els han propiciat, aquesta trobada se centra en les perspectives que obre la previsible consolidació d’un sistema democràtic a Tunísia, amb la caiguda del règim de Ben Ali, per a la cooperació política i econòmica entre la UE i el país nord-africà. Un context nou que podria oferir les condicions necessàries per a l’assoliment d’un estatut avançat similar al marroquí. En aquest sentit, la reunió aporta reflexions útils per a l’establiment d’un nou paradigma de les relacions de cooperació euromediterrànies amb un replantejament d’elements clau de la Política Europea de Veïnatge i la Unió per la Mediterrània, el paper que la UE ha de jugar en l’acompanyament de la consolidació de les transicions polítiques o l’empoderament de la societat civil com a factor de desenvolupament i estabilitat.

Lloc Hôtel Belvédère, Tunis Data 19 i 20 de maig En col·laboració amb Friedrich Ebert Stifftung i Association d’Études Internationales de Tunis (AEI)

Ponents: Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed. Rym Ayadi, directora de recerca, CEPS. Basset Ben Hassen, director, Institut Àrab de Drets Humans. Dirk Buda, Delegació de la UE a Tunísia. Khalifa Chater, president, AEI. Hafidha Chkir, professora, Facultat de Dret, Universitat de Tunis. Abdellatif Fourati, periodista, exredactor en cap d’El Sabah. Mohamed Mouldi Kéfi, ministre d’Afers Exteriors de Tunísia. Ezzedine Kerkeni, vicepresident, AEI; exambaixador de Tunísia. Boumghar Lotfi, consultor. Miloud Loukili, professor expert en dret marítim, Facultat de Dret, Universitat Mohamed V, Rabat. Azzam Mahjoub, professor emèrit d’economia, Facultat de Ciències Socials, Universitat de Tunis. Ralf Melzer, Friedrich Ebert Stifftung. Abdellaziz Razghallah, Euromed Migration II Project. Isabel Schäfer, investigadora sènior en relacions internacionals i estudis mediterranis, Universitat Humboldt, Berlín. Tahar Sioud, exambaixador de Tunísia. Souad Triki, professora experta en el sistema de les Nacions Unides. Jordi Vaquer, director, Fundació CIDOB.

Memòria d’activitats 2011 .35

Multilevel Governance in a Changing World: Bringing the Regions of the Mediterranean Closer to Citizens Medgovernance Final Forum

Representants de governs regionals i centres de recerca dels països de l’Arc Llatí debaten a Barcelona estratègies de millora del funcionament i la cooperació entre els diversos nivells de govern dels seus territoris a fi d’enfortir el desenvolupament regional conjunt. La trobada posa en comú les conclusions i bones pràctiques recollides en diferents documents de treball i anàlisi elaborats al llarg de 2009 i 2010 per diversos grups d’experts en matèria de competitivitat, immigració, cultura, energia, mobilitat, medi ambient, transport i innovació, i que ofereixen claus per modernitzar les estructures administratives i millorar la descentralització, la subsidiarietat o la gestió de proximitat a França, Espanya i Itàlia. El document de conclusions final d’aquest seminari de cloenda del projecte europeu Medgovernance es troba disponible, juntament amb la resta de materials produïts, al web www.medgov.net.

Ponents: Saki Aciman, director general, Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental (CETMO). Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed/EuroMeSCo. Fouad Ammor, membre executiu, Grup d’Estudis i Recerca de la Mediterrània (GERM), Casablanca. Francesco Attaguile, director general d’Afers Extraregionals i representant de la Regió de Sicília davant la UE. Cecilia Attard-Pirotta, subsecretària general, Divisió d’Afers Socials i Civils, Unió per la Mediterrània. Andreu Bassols, assessor sènior del secretari general de la Unió per la Mediterrània. Timo Behr, investigador, Finnish Institute of International Affairs, Hèlsinki. Katharina Bouchaar, responsable de gestió de programes, Unitat de Programes Regionals – Veïnatge Sud, Comissió Europea. Philippe Chichowlaz, subdirector d’Afers Europeus i Exteriors, Regió PACA. Antoni Durà, professor, Universitat Autònoma de Barcelona. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Juan Carmelo García, president, xarxa espanyola de la Plataforma No Governamental Euromed. Lurdes Gómez, especialista del Programa Art-PNUD, Ginebra. Afif Hendaoui, director, Escola Nacional de l’Administració, Tunis. Adly Hussein, vicepresident, Comitè per a l’Associació Euromediterrània d’Autoritats Locals i Regionals. Larabi Jaidi, professor, Universitat Mohamed V, Rabat. Elisabeth Johansson-Nogués, investigadora Ramón y Cajal, Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI). Kristina Kausch, investigadora, FRIDE, Madrid. Francisco Longo, director, Institut de Governabilitat Pública, ESADE, Barcelona. Miguel Lucena, secretari d’Acció Exterior, Junta d’Andalusia. Aly Maher, coordinador de la xarxa egípcia, Fundació Anna Lindh, Alexandria. Giulia Marcon, responsable d’Afers Internacionals, Regió Piemont. Claudio Martini, expresident de la Regió Toscana; coordinador del Laboratori Mediterrani, CeSPI, Florència. Tuomo Melasuo, director de recerca, Tampere Peace Research Institute (TAPRI). Andrea Noferini, investigador sènior, Institut Universitari d’Estudis Europeus, Universitat Autònoma de Barcelona (IUEE-UAB). Marco Olivetti, professor de dret, Universitat de Foggia. Alar Olljum, assessor, Servei Europeu d’Acció Exterior. Joana Ortega, vicepresidenta i consellera de Governació i Relacions Institucionals, Generalitat de Catalunya. Jean-Yves Petit, vicepresident de Transport i Ecomobilitat, Regió PACA. Avi Rabinovitch, assessor per a Projectes Internacionals, Ministeri de Cooperació Regional d’Israel. Vicente Rodríguez, subdirector, Unitat de Cooperació Transnacional i Interregional, Comissió Europea. Carlo Rossi, cap de Polítiques de Cooperació Descentralitzada, Regió Laci. Mina Rouchati, presidenta, Comissió d’Afers Socials, Regió Tànger-Tetuan. Antònia Sabartés, secretària general, Euroregió Pirineus-Mediterrània. Paqui Santonja, consellera executiva, Direcció General de Cooperació Regional, Ministeri de Política Territorial i Administracions Públiques. Salvador Sedó, director general d’Afers Exteriors, Generalitat de Catalunya. Mara Sori, projecte

36.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

En el marc del projecte europeu Medgovernance, finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional de la Comissió Europea. Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 7 i 8 de juliol En col·laboració amb Generalitat de Catalunya, Regió Piemont, Istituto Paralleli, Centro Studi Europeo Plural, Regió Provença-AlpsCosta Blava, Institut de la Méditerranée de Marsella, Junta d’Andalusia, Fundación Tres Culturas, Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), Regió Toscana, Centro Studi Politica Internazionali (CeSPI) i Mestratge en Afers Euromediterranis (MAEM-MEMA)

Medgovernance. Mohammed Souafi, professor, Institut Nacional de Planificació Urbana i Territorial (INAU), Rabat. Stelios Stavridis, investigador sènior, ARAID. Magali Thill, membre del Comitè Executiu, Xarxa Euromediterrània de Drets Humans (EMHRN), Copenhaguen. Massimo Toschi, assessor de Cooperació i Relacions Internacionals del president de la Regió Toscana. Jean-Claude Tourret, director, Institute de la Méditerranée, Marsella. Joan Vintró, professor de dret constitucional, Universitat de Barcelona. Anwar Zibaoui, coordinador, Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME).

Memòria d’activitats 2011 .37

A New Mediterranean Political Landscape? The Arab Spring and Euro-Mediterranean Relations EuroMeSCo Annual Conference 2011

Coincidint amb la celebració de l’Assemblea General d’EuroMeSCo, l’IEMed, institució que coordina la secretaria de la xarxa, organitza la conferència anual que enguany es dedica a l’anàlisi dels aspectes fonamentals que han desencadenat els diferents procesos de transició al món àrab mediterrani. La crisi dels models autoritaris com a conseqüència de la seva incapacitat per satisfer les demandes populars de millora econòmica, majors quotes de llibertat i la fi de les pràctiques de corrupció entre les classes dirigents és el tema de la primera sessió, que dóna pas al debat en dues sessions centrat en els diversos models de transició i resposta per part del poder a partir de les revoltes. Una quarta sessió transcendeix l’àmbit intern d’aquests països per plantejar quines són i seran les implicacions geopolítiques de les revoltes, amb especial atenció al conjunt de l’Orient Mitjà i el golf Pèrsic i al paper dels Estats Units, la Unió Europea, Turquia, Rússia, la Xina o l’Iran. Finalment, els debats analitzen les futures claus de les relacions euromediterrànies pel que fa a la revisió de la Política Europea de Veïnatge i la Unió per la Mediterrània.

Ponents: Hassan Abouyoub, ambaixador del Marroc a Itàlia. Nabil Adghoghi, director general de Relacions Bilaterals, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació del Marroc. Mensur Akgün, director, Global Political Trends, Turquia. Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed. Youssef Amrani, secretari general, Unió per la Mediterrània. Rym Ayadi, investigadora sènior, Centre for European Policy Studies (CEPS), Brussel·les. Alberto Aza, ambaixador d’Espanya. Rosa Balfour, analista sènior, European Policy Centre, Brussel·les. Lluís Bassets, subdirector, El País. Andreu Bassols, director general, IEMed. Timo Behr, investigador, Finnish Institute of International Affairs. Sihem Bensedrine, portaveu, Consell Nacional de les Llibertats, Tunísia. Ahmed Driss, director, Centre d’Estudis Mediterranis Internacionals, Tunísia. Hanaa Ebeid, investigadora, Centre Al Ahram d’Estudis Polítics i Estratègics, el Caire. Amr el-Shobaki, president, Arab Forum for Alternatives, Egipte. Juan José Escobar, ambaixador per a Afers Mediterranis, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed; coordinador de la Secretaria d’EuroMeSCo. Lluís Foix, exredactor en cap, La Vanguardia. Philip Golub, professor, Universitat Americana de París. Juan González-Barba, director de Política Exterior per a la Mediterrània, el Magreb i l’Orient Mitjà, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Kristina Kausch, investigadora, Fundación para el Diálogo y las Relaciones Exteriores (FRIDE), Madrid. Salam Kawakibi, investigador, Arab Reform Initiative, França. Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain, Universitat Catòlica de Lovaina. Christian Koch, director, Gulf Research Centre Foundation, Suïssa. Erwan Lannon, professor, Universitat de Gant i Col·legi d’Europa; investigador associat sènior, EU Institute for Security Studies, París. Gallia Lindenstrauss, investigadora, Institut d’Estudis de Seguretat Nacional, Israel. Bernabé López, professor, Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Autònoma de Madrid. Mansouria Mokhefi, director, Programa Orient Mitjà i Magreb, Institut Francès de Relacions Internacionals. Samir Radwan, exministre de Finances d’Egipte. Erzsébet N. Rozsa, directora executiva, Hungarian Institute of International Affairs. Ibrahim Saif, expert associat sènior, Carnegie Middle East Centre, Líban. Patrycja Sasnal, analista, Polish Institute of International Affairs. Isabel Schäfer, investigadora, Universitat Humboldt, Berlín. Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània, Universitat de Barcelona. Salman Shaikh, director, Brookings Doha Centre. Musa Shteiwi, director, Centre d’Estudis Estratègics, Amman. Nadine Sika, professora de ciència política, Universitat Americana d’el Caire. Eduard Soler, investigador, Mediterrània i Orient Mitjà, Fundació CIDOB.

38.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 6 i 7 d’octubre Amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació.

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2011 .39

II IBEI Summer School of the Mediterranean Curs

El programa acadèmic d’aquesta segona edició de l’Escola d’Estiu de la Mediterrània aborda els processos de transició i transformació política i social que sacsegen el món àrab mediterrani, i conté cursos sobre els moviments islamistes armats, la geopolítica de l’aigua a l’Orient Mitjà, el paper de la Unió Europea en els conflictes existents a la regió i els límits que es plantegen a les intervencions internacionals, els processos d’integració econòmica a la Mediterrània i la Mediterrània com a unitat geopolítica en el context global.

Lloc Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Barcelona

Professorat: Omar Ashour, Universitat d’Exeter. Yezid Sayigh, King’s College, Londres. Besa

En col·laboració amb Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI)

Shahini, European Stability Initiative. Eduard Soler, Fundació CIDOB. Alfred Tovias, Universitat Hebrea de Jerusalem. Pere Vilanova, Universitat de Barcelona.

40.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Data de l’11 al 15 de juliol

Exclusions i inclusions a la Mediterrània: migracions i mercat de treball al sud d’Europa i models d’educació araboisraelians Debats de la Mediterrània

La tercera edició d’aquest cicle «Debats de la Mediterrània», complementari al Mestratge d’Especialització Interdisciplinari en Migracions Contemporànies que imparteix la Universitat Autònoma de Barcelona, apropa en primer lloc el públic assistent als vincles existents actualment entre els fluxos migratoris i el mercat laboral a la riba nord de la Mediterrània en termes de capacitat d’absorció i inserció; en segon lloc, contrasta aquesta realitat amb el model educatiu existent a la Galil School, centre educatiu de Galilea, una de les regions més multiculturals d’Israel, i primera escola arabojueva d’Israel on 200 alumnes jueus, musulmans i cristians estudien i conviuen seguint un programa formatiu bilingüe orientat a una educació basada en el diàleg cultural i el respecte i la comprensió mutus.

Lloc IEMed, Barcelona Data 19 de gener i 9 de febrer En col·laboració amb Centre d’Estudis i Recerca en Migracions de la Universitat Autònoma de Barcelona

Sessions: 19 de gener Crisi econòmica, migracions i mercat de treball al sud d’Europa Francesco Carchedi, director de l’Àrea de Recerca del Consorzio Parsec i professor de la Universitat de Roma «La Sapienza». 9 de febrer Galil: A School with No Walls Aura Mor-Sommerfeld, professora del Jewish-Arab Centre, Departament de Sociologia i Antropologia, Universitat de Haifa. Sílvia Carrasco, professora d’antropologia social i subdirectora del Centre d’Estudis i Recerca en Migracions, Universitat Autònoma de Barcelona.

Memòria d’activitats 2011 .41

Processos de democratització a la Mediterrània. Les transicions democràtiques a Tunísia i Egipte Taula rodona

Aquesta taula rodona analitza els esdeveniments succeïts a Tunísia i Egipte que han comportat la caiguda dels seus respectius règims, i l’oportunitat que representen per a la democratització del sud de la Mediterrània. Destacats experts d’ambdues ribes de la Mediterrània analitzen les profundes reformes constitucionals i polítiques que hauran de dur a terme els governs interins, per tal de consolidar les transicions democràtiques i els efectes de les revoltes sobre la geoestratègia regional i les relacions dels països mediterranis amb les potències estrangeres.

Ponents: Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed. Abdul Monem al-Mashat, professor de ciències polítiques, Future University, el Caire. Rym Ayadi, Senior Research Fellow, Centre for European Policy Studies, Brussel·les. Ahmed Driss, director, Centre des Études Mediterranéennes Internationales, Tunis. Senén Florensa, director general, IEMed. Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain, Universitat de Catòlica de Lovaina. Cristina Mas, redactora d’Internacional del diari Ara i membre de l’APEC. Ridha Tlili, investigador, Institute National du Patrimoine, Tunis.

42.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Lloc IEMed, Barcelona Data 1 de març En col·laboració amb EuroMeSCo i Centre for European Policy Studies (CEPS)

Promoting Democratic Reforms in the Southern Mediterranean: The Way Forward Taula rodona

Presentació a Brussel·les de la declaració signada per diferents representants de les institucions membres de la xarxa EuroMeSCo, adoptada a Barcelona el 2 de març com a conclusió del taller d’experts «Tunisia and Egypt: Promoting Democratic Reform in the Mediterranean» i que proposa a la UE una sèrie de mesures per donar suport a la consolidació de democràcies estables al nord d’Àfrica.

Lloc Centre for European Policy Studies, Brussel·les Data 3 de març

Signants de la declaració: Rym Ayadi, Senior Research Fellow i coordinadora del projecte Mediterranean Prospects (MEDPRO), Centre for European Policy Studies, Brussel·les. Abdul Monem Al Mashat, professor de ciències polítiques, Future University, el Caire. Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed. Ahmed Driss, director, Centre des Études Mediterranéennes Internationales, Tunis. Senén Florensa, director general de l’IEMed; coordinador de la Secretaria d’EuroMeSCo. Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain, Universitat Catòlica de Lovaina. Hélène Michou, analista, FRIDE, Madrid. Eduard Soler, investigador, Programa Mediterrània i Pròxim Orient, Fundació CIDOB. Ridha Tlili, president, Fondation Ahmed Tlili pour la Démocratie et le Développement Social, Tunis. Nathalie Tocci, directora adjunta, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma.

En col·laboració amb Centre for European Policy Studies

Memòria d’activitats 2011 .43

Política comparada de les migracions: gestió migratòria en l’espai euromediterrani Debats de la Mediterrània

Amb aquest cicle «Debats de la Mediterrània», complementari al Màster en Gestió de la Immigració de la Universitat Pompeu Fabra, l’IEMed vol oferir un espai de debat i reflexió de fons on, més enllà de l’agenda diària, es parli des d’una perspectiva europea i comparada dels principals elements de gestió dels moviments migratoris a l’espai euromediterrani. Destacats experts aporten l’anàlisi de temes que van des de la dimensió exterior de les polítiques migratòries fins a la gestió dels fluxos migratoris en un espai d’intersecció entre el Nord i el Sud com és la Mediterrània.

Sessions: 7 d’abril Camins cap a la irregularitat: la construcció legal i política de la immigració irregular a través dels països membres de la UE Franck Duvell, investigador sènior, Centre on Migration Policy and Society (COMPAS), Universitat d’Oxford. 28 d’abril Immigració irregular dels països mediterranis a Europa. Diversitat complexa i la seva aplicació en les relacions euromediterrànies Peter Kraus, professor de la Facultat de Ciències Socials i cap de Relacions Ètniques a la Universitat d’Hèlsinki. 19 de maig Relacions externes de la UE a la Mediterrània Sandra Lavenex, professora de relacions internacionals i governança global, Universitat de Lucerna. 2 de juny Migracions i demografia al món àrab Philippe Fargues, director de l’Euro-Mediterranean Consortium for Applied Research on International Migration (CARIM), Institut Universitari Europeu de Florència. 7 de juny Liberalisme, ciutadania i immigració de la Mediterrània Cristian Joppke, professor de ciències polítiques, Universitat Americana, París.

44.

5. ÀREES > 5.1. Política euromed i programes regionals

Lloc IEMed, Barcelona Data del 7 d’abril al 7 de juny En col·laboració amb Departament de Ciències Polítiques i Socials de la Universitat Pompeu Fabra

La doble ausencia. De las ilusiones del emigrado a los padecimientos del inmigrado Tribuna

Presentació de l’edició en castellà d’aquesta obra del sociòleg algerià Abdelmalek Sayad (19331998), autor de nombrosos estudis sobre immigració, especialment sobre els algerians a França, i un dels màxims exponents de la sociologia de les migracions, que sintetitza el conjunt dels seus treballs. En aquest llibre, amb prefaci de Pierre Bourdieu, Sayad aborda la doble absència que pateix l’immigrant: la del cercle familiar i social més proper i la de la societat d’acollida, que el percep únicament com a força de treball.

Ponents: Xavier Aragall, Àrea de Polítiques Euromediterrànies i Programes Regionals, IEMed. Jordi Moreras, Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Danielle Provansal, catedràtica emèrita d’antropologia social, Universitat de Barcelona. Enrique Santamaría, coordinador de la traducció del llibre; professor de sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona. Carlota Solé, directora del projecte editorial «Migraciones» (Anthropos); catedràtica de sociologia, Universitat Autònoma de Barcelona.

Lloc IEMed, Barcelona Data 24 de març En col·laboració amb Editorial Anthropos

XXI SMHES-Voyage d’Études Barcelone 2011 Taula rodona

Amb motiu del viatge d’estudis a Barcelona dels alumnes del mestratge «Sessions Méditerranéenes des Hautes Études Stratégiques» organitzat per la FMES i l’IHEDN, l’IEMed acull aquesta sessió de presentació de les conclusions parcials dels treballs de recerca de tres alumnes del mestratge sobre aigua, recursos energètics i transports a la Mediterrània.

Lloc IEMed, Barcelona Data 6 d’abril En col·laboració amb Fondation Méditerranéene d’Études Stratégiques (FMES) i Institut des Hautes Études de Défense Nationale (IHEDN)

Memòria d’activitats 2011 .45

5.2

Món Àrab i Mediterrani Àrea de divulgació i difusió del coneixement de la complexa realitat i evolució dels processos polítics i socioculturals interns dels diferents països que integren la ribera sud de la Mediterrània, de les reformes que estan portant a terme en matèria de governabilitat, del desenvolupament humà, dels drets humans i dels processos de transició i democratització, així com dels conflictes que afecten la regió. Dirigida de manera destacada al conjunt de la ciutadania i també a l’àmbit acadèmic.

A Cry for Freedom: The Arab Spring and Its Political Impact on the Mediterranean Region 13th Annual Transatlantic Forum L’IEMed contribueix a l’organització i elaboració del programa de treball d’aquest fòrum, que compta amb l’assistència de parlamentaris i senadors dels Estats Units amb l’objectiu de donar a conèixer i analitzar els trets que caracteritzen l’important procés de revoltes i reformes al món àrab i les repercussions de la Primavera Àrab, amb especial atenció a la dimensió mediterrània. La trobada realitza una revisió dels factors que han propiciat l’onada de canvis al món àrab i de les diverses tipologies del procés en funció dels països, les perspectives per a la consolidació democràtica i de les llibertats i els reptes que es deriven a partir de l’exemple del món àrab per a altres països i regions del món, així com per a les dinàmiques de les relacions internacionals.

46.

5. ÀREES > 5.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc Generalitat de Catalunya i Parlament de Catalunya, Barcelona Data del 27 al 30 de juliol En col·laboració amb State Legislative Leaders Foundation (SLLF), SLLF Europe, Parlament de Catalunya, Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona

Ponents: Randa Achmawi, periodista. Roger Albinyana, director, Programa de suport a la Unió per la Mediterrània, Generalitat de Catalunya. Andreu Bassols, director general de l’IEMed; assessor del secretari general de la Unió per la Mediterrània. Mbarka Bouaida, membre del Parlament marroquí. Núria de Gispert, presidenta, Parlament de Catalunya. Charlie Cook, editor. Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain, Universitat Catòlica de Lovaina. Stephen G. Lakis, president, SLLF. Artur Mas, president, Generalitat de Catalunya. Jordi Pedret, membre de l’Assemblea Parlamentària Euromediterrània. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya. Salvador Sedó, director general d’Afers Exteriors, Generalitat de Catalunya. Alfons Schöps, vicepresident, SLLF. Lurdes Vidal, redactora en cap de la revista afkar/ideas i cap de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed. Jordi Xuclà, president, SLLF Europa.

Transformacions polítiques i econòmiques al món àrab VII Trobada de la Murtra

L’IEMed col·labora en una nova edició d’aquesta trobada d’experts organitzada per la Fundació Internacional Olof Palme, que enguany es dedica a través de dues taules rodones als canvis polítics en curs al món àrab, les conseqüències d’aquests canvis en els àmbits de la seguretat i els drets humans, el paper de la societat civil en les revoltes i mobilitzacions i els factors que han de permetre garantir la seguretat econòmica i energètica de les societats del sud de la Mediterrània.

Lloc Monestir de Sant Jeroni de la Murtra, Badalona Data 17 de setembre

Ponents: Mohamed Abdelkefi, periodista i escriptor tunisià. Albert Aixalà, director, Fundació Rafael Campalans. Luis Alejandre, general d’Estat. Haizam Amirah Fernández, investigador, Real Instituto Elcano. Ignacio Álvarez-Ossorio, professor d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat d’Alacant. Jaume Aymar, responsable del Monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Anna Balletbó, presidenta, Fundació Internacional Olof Palme. Fulgencio Coll, cap de l’Estat Major de l’Exèrcit. Luis Manuel Cuesta, secretari general de Política de Defensa, Ministeri de Defensa. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Félix Flores, periodista de política internacional, La Vanguardia. Tica Font, directora, Institut Català Internacional per la Pau. Miguel Jurado, regidor de Seguretat, Convivència i Participació, Ajuntament de Badalona. Cristina Manzano, subdirectora general, FRIDE. Aurèlia Mañé, professora, Departament de Política i Estructura Econòmica Mundial, Universitat de Barcelona. Gema Martín Muñoz, directora, Casa Árabe. Ramon Miravitllas, periodista, COMRàdio. Albert Sáez, director adjunt, El Periódico de Catalunya. Carlos Villagrasa, secretari general, Fundació Internacional Olof Palme.

En col·laboració amb Fundació Internacional Olof Palme

Memòria d’activitats 2011 .47

Promoting Peace and Stability in the Mediterranean: An International Peace-Building Congress A World without Walls 2011

L’IEMed acull, tot coincidint amb les Festes de la Mercè, aquesta conferència internacional que anualment promou l’Institute for Cultural Diplomacy de Berlín amb la voluntat de reflectir els canvis en les relacions internacionals produïts des la caiguda del Mur de Berlín i la fi del món bipolar de la Guerra Freda. L’edició de 2011 té com a protagonista la Mediterrània, epicentre de la geopolítica internacional arran dels decisius processos de canvi polític al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. A banda de dedicar diverses sessions a l’anàlisi d’aquestes transicions, les seves conseqüències i el paper d’actors com la UE i l’OSCE o de les iniciatives de diplomàcia cultural, la conferència para atenció a conflictes de la regió que també afronten moments decisius com ara el conflicte araboisraelià, els processos d’estabilització democràtica als Balcans, la qüestió xipriota, l’estabilitat al Líban, els fluxos migratoris o les repercussions de la crisi econòmica global.

Ponents: Yigit Alpogan, subsecretari general de Transport i Desenvolupament Urbà, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Milagros Álvarez-Verdugo, professora de relacions internacionals, Universitat de Barcelona. Aureli Argemí, fundador i president, Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions. Alon Bar, ambaixador d’Israel a Espanya. Juan Battlo, conseller econòmic, Consolat de la República Txeca a Barcelona. Sergi Cámara, artista i fotògraf. Carles Castellanos, professor, Facultat de Traducció i Interpretació, Universitat de Barcelona. Selmo Cikotic, ministre de Defensa de Bòsnia i Hercegòvina. Mark C. Donfried, director i fundador, Institute for Cultural Diplomacy. Petros Efthymiou, president de l’Assemblea Parlamentària de l’OSCE; membre del Parlament grec. Francesc Granell, professor, Facultat d’Economia, Universitat de Barcelona. Rolands Lappuke, ambaixador, Unitat de Planificació Política, Ministeri d’Afers Exteriors de Letònia. Caroline Madeleine, coordinadora de Governabilitat i Cooperació, Casa Mediterráneo. Ernest Maragall, exconseller d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Jack McConnell, membre de la Cambra dels Lords del Regne Unit; exprimer ministre d’Escòcia. Anna Mercadé, escriptora. Juan Merelo-Barberà, professor de filosofia del dret, Universitat de Barcelona. Joseph Mifsud, president, Universitat Euromediterrània (EMUNI). Jesmond Mugliett, ministre

48.

5. ÀREES > 5.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc IEMed, Barcelona Data del 22 al 25 de setembre En col·laboració amb Institute for Cultural Diplomacy, Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Universitat Euromediterrània (EMUNI), UNESCOCAT, The Atlantic Club of Bulgaria, Fundación Alfredo Palacio, Romanian Foundation for Democracy, European Cultural Parliament i Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya

de Desenvolupament Urbà i Carreteres de Malta. Musa Amer Odeh, ambaixador de Palestina a Espanya. Jozo Rados, membre del Parlament croat. Joao Ribeiro de Almeida, cònsol general de Portugal a Barcelona. Santiago Ripol, professor de dret internacional públic. José Mª SanchisPerales, Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya. Jaume Saura, professor, Facultat de Dret, Universitat de Barcelona. Ryszard Schnepf, ambaixador de Polònia a Espanya. Bashkim Shehu, escriptor. Nouza Skalli, ministra de Desenvolupament Social, Família i Solidaritat del Marroc. Sotiros Varouxakis, ambaixador per a Afers Euromediterranis, Ministeri d’Afers Exteriors de Grècia. Miltiadis Varvitsiotis, exviceministre d’Afers Exteriors de Grècia. Anna Terrón, secretària d’Estat d’Immigració, Ministeri de l’Interior. Ayman Zaineldine, ambaixador d’Egipte a Espanya. Zeljana Zovko, ambaixadora de Bòsnia i Hercegòvina a Espanya.

El Mediterrani àrab i les revolucions del 2011 Cursos de tardor de la Universitat Menéndez Pelayo

L’any 2011 ha demostrat que no s’equivocaven les veus que afirmaven que els pobles àrabs no eren immunes a la noció de llibertat, i que la religió no constituïa un obstacle per a la democràcia. Aquest curs pretén fer balanç dels canvis que s’han produït en una Mediterrània sacsejada per insurreccions, revoltes i revolucions al Magreb i al Maixreq i que han modificat la regió, configurant una nova realitat geopolítica. D’aquesta manera, el curs analitza els diferents processos de canvi en marxa: els que suposen una ruptura amb el règim anterior, els que representen una transició consensuada i aquells que parteixen d’una reforma impulsada pels propis actors polítics com a resposta a les mobilitzacions socials. Així mateix, s’exploren els instruments que han contribuït a impulsar els canvis, el pes dels mitjans de comunicació i els possibles escenaris que es dibuixen en el nou panorama regional, particularment pel que fa al futur del conflicte al Pròxim Orient.

Lloc Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona Data 17 i 18 de novembre En col·laboració amb Campus de la Universitat Menéndez Pelayo a Barcelona (CUIMPB) – Centre Ernest Lluch

Professorat: Andreu Bassols, director general, IEMed. Joan Fuster Sobrepere, director acadèmic, CUIMPB. Gema Martín Muñoz, directora, Casa Árabe – Instituto Internacional de Estudios Árabes y del Mundo Musulmán. Pol Morillas, coordinador de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Joan Roura, periodista, TV3. Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània de la Universitat de Barcelona i director acadèmic del curs. Mohamed Tozy, professor de ciències polítiques, Universitat Hassan II, Casablanca. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i redactora en cap de la revista afkar/ideas, IEMed.

Memòria d’activitats 2011 .49

El factor religiós en els conflictes violents de la regió MENA Debats de la Mediterrània

Aquest cicle «Debats de la Mediterrània» consta de dues sessions formades per acadèmics i experts sobre l’islam polític i els sistemes polítics àrabs, que analitzen el paper que juga el factor religiós en els conflictes polítics i socials contemporanis als països del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. La forta interrelació entre conflicte polític i identitat religiosa a la majoria d’aquests països, la identificació entre religió i nacionalisme i religió i polítiques socials o entre preceptes religiosos i principis polítics propicia que determinats conflictes existents en qualsevol societat adquireixin a la regió del sud de la Mediterrània una polaritat addicional que alenteix la seva resolució. La posada en comú de les diferents visions dels ponents sobre aquests factors es complementa amb un debat amb el públic assistent que pretén discernir entre les problemàtiques existents i els tòpics i prejudicis que es reben a Occident sobre la realitat d’aquests països.

Sessions: 14 de febrer Conflictes a la Mediterrània: quin paper per al factor religiós? Religió i conflictes violents. Algunes consideracions teòriques Laura Feliu, Universitat Autònoma de Barcelona. Senén Florensa, director general, IEMed. Rafael Grasa, president, Institut CataIà Internacional per la Pau. Ferran Izquierdo, Universitat Autònoma de Barcelona. Religió, nacionalisme i minories a la regió MENA Alain Blomard, Universitat Ramon Llull. John Etherington, Universitat Autònoma de Barcelona. Jonathan Fox, Universitat Bar-Ilan. Francesc Serra, Universitat Autònoma de Barcelona. Isak Svensson, Universitat d’Upsala. 20 de juny L’islamisme en temps de revoltes àrabs La dimensió religiosa en els conflictes violents: al final, on va la teoria? El paper de la religió en els estudis de la conflictivitat violenta Rafael Grasa, president de l’Institut Català Internacional per la Pau i professor de relacions internacionals. Anàlisi de conflictes i estudis d’àrea: una convivència difícil Laura Feliu, professora de relacions internacionals, Universitat Autònoma de Barcelona. L’islam polític davant les revoltes àrabs: la situació d’Al-Qaida en un context canviant Jean-Pierre Filiu, professor associat, Càtedra Orient Mitjà – Mediterrània, Sciences Po, París. Discurs islàmic amb finalitats polítiques i revoltes àrabs Luz Gómez, professora d’estudis àrabs i islàmics, Universitat Autònoma de Madrid. Els partits islàmics i les reformes democràtiques Shadi Hamid, director de recerca, Brookings Doha Center, Saban Center for Middle East Policy. El factor religiós en el conflicte de Síria Salam Kawakibi, investigador principal, Arab Reform Initiative.

50.

5. ÀREES > 5.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc IEMed, Barcelona Data 14 de febrer i 20 de juny En col·laboració amb Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Consolat dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona, Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) i Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

aracrònicainternacional

DIMARTS, 21 DE JUNY DEL 2011

ara

REVOLTA A SÍRIA

Al-Assad diu que no hi haurà reformes “enmig del caos” El president sirià torna a refugiar-se en la teoria de la conspiració exterior

El president sirià Al-Assad va trencar ahir dos mesos de silenci amb un discurs sense novetats: teoria de la conspiració i promeses de reforma que no convencen l’oposició, decidida a acabar amb el règim.

El discurs va coincidir amb la denúncia per part d’activistes de drets humans que el règim està impedint la fugida de la població del nord del país cap a Turquia, on ja hi ha més de 10.000 refugiats sirians. També acusaven les tropes del règim d’atacar la gent que intenta ajudar-los.

Opositors Després del discurs, milers enmig del sabotatge i el caos”, sen- La Unió Europea va amenaçar ahir de persones tenciava ahir Baixar al-Assad en un d’“ampliar les sancions” contra el van tornar a discurs a la Universitat de Damasc règim sirià si continua la repressió. reclamar la fi que va emetre la televisió pública. El Això voldria dir augmentar la llista del règim CRISTINA MAS

BARCELONA. “No hi haurà reformes

Europa vol més sancions

president va justificar dos mesos de silenci al·legant que necessitava temps per “parlar amb tothom”, però el discurs no va aportar cap novetat significativa. Com en la seva última intervenció, el 30 de març, va insistir en la teoria de la conspiració estrangera i va tornar a prometre reformes que, després de la sagnant repressió de la revolta, no tenen cap credibilitat per a l’oposició. En acabar el discurs, milers de manifestants van sortir als carrers de les principals ciutats per exigir la caiguda del règim. “Les conspiracions són com els bacteris: no es poden eliminar, sinó que cal treballar per reforçar la immunitat”, va destacar Al-Assad, que va acusar “grups armats” i “delinqüents” d’estar al darrere de les protestes. El president va diferenciar tres categories entre els opositors: “els manifestants pacífics i amb demandes legítimes”, “els vàndals” (que va xifrar en 64.000) i els “intel·lectuals blasfemis i radicals”. Baixar al-Assad va prometre posar en marxa un “diàleg nacional” amb un centenar de personalitats que han de fer propostes de reforma constitucional.Elpresidentvaanunciar la formació d’un nou parlament el mes d’agost, que s’encarregarà d’esmenar la Constitució i particularment l’article 8, que sanciona el Baas com “el partit dirigent de la societat i l’Estat”. També va prometre ampliar l’amnistia, tot i que en va excloure els delictes de sang. “Al-Assad no ha dit res de nou. Ha intentat actuar com si estigués en un procés de reforma, mentre els assassinats continuen”, explicava a l’agència Reuters l’escriptor sirià Hakam al-Baba. El dirigent opositor Walid al-Bunni denunciava que el discurs “no ha aportat res a les famílies dels 1.400 màrtirs ni a l’aspiració democràtica del poble”.

de persones i societats vinculades al règim a les quals se’ls han embargat els béns en territori europeu. El ministre d’Afers Estrangers britànic, William Hague, va advertir Al-Assad que o tirava endavant les reformes promeses o es retirava del poder. També els Estats Units van reclamar ahir fets i no paraules després del discurs d’Al-Assad. Rússia va reiterar que farà servir el dret a veto al Consell de Seguretat de l’ONU per evitar un pronunciament que empari, com en el cas de Líbia, una intervenció militar a Síria.e

Reaccions La UE amenaça amb més sancions i els EUA volen fets i no paraules

Salam Kawakibi

POLITÒLEG SIRIÀ INVESTIGADOR DE L’ARAB REFORM INITIATIVE

“Ha fet un discurs suïcida amb amenaces i reformes velles” Herència “Baixar al-Assad passarà a la història com el president que va dividir aquest país” Convivència “Fa anys que vivim junts cristians, ismaelites, musulmans i drusos sense problemes” Ingerència “Els sirians no volen una intervenció estrangera, només que s’aïlli el règim” ASTRID ARAN BARCELONA

Com valora el discurs del president sirià, Baixar al-Assad, d’ahir? Va ser suïcida. Només vam escoltar amenaces i anuncis de reformes que fa 11 anys que sentim, sense dates ni contingut. Al-Assad està jugant amb el temps en un partit entre ell i el carrer. Podria optar per una transició. Però després d’ahir és evident que no escolta el poble i que es creu la idea d’un complot. Quan pot durar aquesta situació? El règim prova totes les vies d’acció perquè en el fons li és igual. Creuen

Propaganda “Ni el dictador més cruel pot fer mentir així la televisió estatal ”

que la gent es cansarà i la comunitat internacional salvarà el president. I és cert, pocs països volen un canvi de règim a Síria. L’actual manté l’estabilitat al Pròxim Orient. I tenint Líbia i l’Iraq, no interessa una guerra a Síria. L’estratègia d’Al-Assad, com ja va fer el seu pare Hafiz, és deixar que el temps jugui a favor seu. Quin és l’equilibri actual entre les diferents confessions? A Síria no hi ha hagut mai enfrontaments entre confessions. Els lemes de les demandes pacífiques clamen per la unitat nacional. Fa anys que vivim junts musulmans, cristians, ismaelites i drusos sense pro-

Memòria d’activitats 2011 .51

La Primavera Àrab

Col·loqui

Coincidint amb el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa i a través de cinc taules rodones, experts de diversos països analitzen els orígens i les especificitats de cadascun dels processos de reforma en curs als països àrabs, el paper que hi juguen els mitjans de comunicació, el protagonisme inèdit de les xarxes socials com a vector de coordinació ciutadana, les accions de repressió o de negociació que els diferents règims han posat en marxa per fer front a la creixent oposició social, el paper d’actors clau com l’islam polític, l’exèrcit o les forces polítiques davant les perspectives democratitzadores i les diverses demandes d’una societat civil plural i activa –especialment pel que fa a les dones– o la reconfiguració dels equilibris regionals a partir del moment actual, particularment en les relacions amb la UE.

Ponents: Najib Abu-Warda, professor de dret internacional públic i relacions internacionals, Universitat Complutense de Madrid. Abd al-Monem Abo Al-Fotouh, representant dels Germans Musulmans d’Egipte. Abd Al-Kareem Al-Eryani, exprimer ministre del Iemen. Mohammed al-Oifi, professor, Institut de Ciències Polítiques de París, especialista en mitjans de comunicació àrabs. Alaa Ali-Din Arafat, investigador, Centre de Documentació i Estudis Econòmics, Jurídics i Socials d’el Caire. Lamis Andoni, periodista d’Al-Jazeera, investigadora. Bertrand Badie, professor de relacions internacionals, Institut de Ciències Polítiques de París. Lola Bañón, periodista, escriptora i vicepresidenta de la Plataforma de Dones Artistes contra la Violència de Gènere. Sana Ben Achour, professor de dret públic, Facultat de Ciències Jurídiques i Polítiques, Universitat de Tunis. Pascal Boniface, director, Institut de Relacions Internacionals i Estratègiques (IRIS). François Burgat, director, Institut Francès de l’Orient Pròxim. Andreu Claret, director executiu, Fundació Euromediterrània Anna Lindh. Gustavo de Arístegui, diplomàtic i diputat del Partit Popular. Driss El Yazami, president, Consell Nacional de Drets Humans del Marroc. Josep Ferré, gerent, IEMed. Iñaki Gil, director adjunt, El Mundo. Asma Khader, exministra de Cultura i d’Informació de Jordània; secretària general de la Comissió Nacional de les Dones de Jordània. Driss Khrouz,

52.

5. ÀREES > 5.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc Institut Français, Madrid Data 3 i 4 de maig En col·laboració amb Institut Français, Casa Árabe, Foro Complutense, Reporters sense Fronteres, Casa de Velázquez, FRIDE, Club de Madrid, Plataforma de Mujeres Artistas contra la Violencia de Género

director de la Biblioteca Nacional del Marroc; secretari general del Grup d’Estudis i Recerques sobre la Mediterrània (GERM). Amina Lemrini, presidenta fundadora, Associació Democràtica de les Dones del Marroc. Gema Martín Muñoz, professora de sociologia del món islàmic, Universitat Autònoma de Madrid; directora general, Casa Árabe. Cristina Manzano, subdirectora general, FRIDE. Abdelwahhab Meddeb, professor de literatura comparada, Universitat París Oest-Nanterre, escriptor, assagista i presentador de «Cultures d’islam» (France Culture). Pol Morillas, coordinador de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Rafael Panadero Carlavilla, cap d’Internacional dels serveis informatius de la Cadena SER. Olivier Roy, professor, Institut Europeu Universitari de Florència. Mahmoud Saber, cibermilitant i actor de la Revolució Egípcia. Ghassan Salamé, politòleg, director de recerca del Centre Nacional de Recerca Científica (CNRS) i professor de l’Institut de Ciències Polítiques de París. Gerald Sapey, president internacional, Reporters sense Fronteres. Javier Valenzuela, periodista, El País.

La crisi d’Al-Qaida en temps de revoltes Tribuna

Taula rodona amb Jean-Pierre Filiu, autor de Las 9 vidas de Al Qaeda, editat en castellà el 2010 per l’IEMed i Icaria editorial, en què l’autor exposa com després de la derrota a la guerra de l’Iraq, Al-Qaida intenta instrumentalitzar la revolta dels radicals islamistes del Waziristan contra Islamabad per escapar de la situació d’aïllament i manca de suports que l’han arraconat a la frontera entre l’Afganistan i el Pakistan, indret on l’organització terrorista va sorgir ara fa 21 anys. El debat aprofundeix, d’una banda, en les raons de la falta d’influència d’Al-Qaida en les revoltes democratitzadores que viu actualment el món àrab i, de l’altra, en la utilització que els règims autoritaris de la regió fan de l’amenaça terrorista per mantenir-se en el poder. D’igual manera, la taula rodona debat l’impacte de la mort d’Ossama Bin Laden a Islamabad l’1 de maig de 2011.

Lloc IEMed, Barcelona Data 5 de maig En col·laboració amb Icaria editorial

Ponents: Jean-Pierre Filiu, professor associat de l’Institut d’Estudis Polítics de París i autor del llibre. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Anna Monjo, directora, Icaria editorial. Antoni Segura, catedràtic d’història contemporània, Universitat de Barcelona. SÁBADO, 7 MAYO 2011

LA CONTRA Jean-Pierre Filiu, arabista, autor de ‘Las nueve vidas de Al Qaeda’

“Bin Laden era perfecto para nuestras paranoias” Ya estaba muerto

ÀLEX GARCIA

a muerte de Bin Laden es mucho menos importante que la derrota que ya le habían infligido las revoluciones árabes. ¿Antes que la CIA, a Bin Laden lo habían matado los propios árabes? Y esta segunda muerte sólo es la culminación de la decadencia operacional e ideológica del islamismo enloquecido de Bin Laden. Al Qaeda hace tiempo que era irrelevante. ¿No tenía seguidores? Siempre había fracasado entre los musulmanes: Al Qaeda ya había sido rechazada en Iraq y en Palestina, donde los propios islamistas les habían prohibido la entrada. ¿Y ahora no tiene futuro? Insignificante en todo caso. ¿Y su sucesor Al Zauahiri? Una anécdota grotesca. Ya ha demostrado su inoperancia cuando hizo de ideólogo y citó a... ¡Napoleón! Y a Al Ándalus. Nadie en el mundo árabe se lo toma en serio. Pues si Al Qaeda era una secta y Bin Laden sólo un espantajo... Bin Laden era como uno de esos gurús de secta que conducen a la muerte a sus seguidores. Y, sí, pueden causar el terror en Occidente –¡es tan fácil causarlo!–, pero sin ningún apoyo significativo en el mundo árabe. Entonces, ¿por qué fue la estrella de

9,95€ por sólo

nuestros telediarios durante once años? Porque encajaba perfectamente en nuestras paranoias y prejuicios. Confirmaba nuestros falsos clichés de que los musulmanes eran violentos y antidemocráticos. Se decía que el islam es incompatible con la democracia. Y el 11-S y Al Qaeda alimentaron esos prejuicios. En cambio, la primavera democrática árabe nos descubre ahora que los musulmanes son más parecidos a nosotros de lo que estábamos dispuestos a aceptar. ... Pues se han lucido todos esos “analistas” y “expertos” en Al Qaeda. Surgieron tras el 11-S para satisfacer la enorme demanda social de seguridad. Y los políticos, por tanto, les dieron presupuesto. ¿Ha servido de algo el dispendio? Yo advertí que, si afrontábamos el terrorismo islámico como un problema de seguridad, acabaríamos obteniendo sólo respuestas de seguridad. Pese a tanto “experto”, nadie vio llegar las revoluciones árabes. Nos sorprendieron a todos. Esa lista de sorprendidos es ilustre y bien pagada e incluye servicios secretos. Tiene usted razón: era demasiado fácil hacerse “experto” en Al Qaeda sin moverse de la pantalla de un ordenador. Máxime cuan-

Antes que la CIA, los demócratas musulmanes ya habían acabado con Bin Laden, porque las revoluciones democráticas han dado la puntilla al islamismo radical y han demostrado su aislamiento. Y mucho antes, Al Qaeda ya había sido expulsada de Iraq y Palestina por los propios musulmanes. Bin Laden fue un terrorista global, pero poco más: un líder sectario sin más influencia política real que la que Occidente le quiso atribuir porque alimentaba nuestros propios prejuicios y paranoias antiislámicas. Lo explica Filiu, convencido de que nuestros vecinos musulmanes pueden ser tan pacíficos y demócratas como nosotros. ¡Ojalá! (palabra que heredamos de la antigua invocación a Alá).

IMA SANCHÍS

LLUÍS AMIGUET

do Al Qaeda era, en cierto modo, internet. ¿En qué cierto modo? Eran meros terroristas, pero con el 11-S encontraron una plataforma global, internet, que estaba naciendo. Esa plataforma es lo único que eleva a Bin Laden sobre la legión de gurús sectarios, algunos igual de sangrientos, de la historia del islam. ¿Había demasiado “experto” virtual? Sí: el problema es que la realidad no es virtual, tiene sus propias leyes. ¿Está usted haciendo autocrítica? Yo hablo árabe, trabajo sobre el terreno y denuncié las contradicciones de Bin Laden. Por ejemplo. Al Qaeda se occidentalizó hasta el punto de que... ¡usaba el calendario cristiano y no el musulmán! ¡Es verdad! Y, en vez de Al Yazira, se servían de la CNN. En realidad, cuando, tras el 11-S, comienza el estrellato de Bin Laden en Occidente, su causa ya estaba en decadencia en todo el mundo árabe. Pero EE.UU. respondió al 11-S con dos invasiones militares a gran escala. Gravísimo error de Bush y acierto de Bin Laden. En cambio, fue más inteligente y eficaz la respuesta española al 11-M: tratar como meros delincuentes a los terroristas y juzgarlos. La prueba es que Al Qaeda quitó relevancia a esos juicios civiles, porque les hacían aparecer poco militares. A veces aquí se hacen bien cosas. Por eso, esa estrategia española de considerar a Al Qaeda como criminales aislados es la que aplica ahora Obama con éxito. En realidad, la única posibilidad para Al Qaeda de lograr algún respaldo musulmán era atraer a Occidente a grandes guerras de invasión. ¿Las actuales revueltas árabes no acabarán manipuladas por los integristas? ¿Por qué nos cuesta admitir que son demócratas como nosotros? Tal vez la revolución democrática árabe es más difícil de analizar que Al Qaeda. Pero es infinitamente más importante. Y demuestra que los musulmanes son idénticos a nosotros en sus aspiraciones. Han sido un ejemplo de organización pacífica y ordenada y mejorarán su futuro por sí mismos. Saludamos su noble empeño. Los demócratas musulmanes sólo nos piden tres cosas. Y la primera no es dinero. Un alivio. Sólo esperan que no intervengamos para apoyar a dictadores como los que hemos respaldado durante décadas a cambio de petróleo y con la excusa de frenar a Al Qaeda. ¿Qué más? Agradecerían que les cortáramos las alas financieras a dictadores como Gadafi. ¿Era necesario bombardearle? La intervención ha evitado que asesinara a miles de demócratas, pero también que un Gadafi restaurado, y con su petróleo, se convirtiera en líder de la contrarrevolución, empezando por Túnez y Egipto. LLUÍS AMIGUET

Memòria d’activitats 2011 .53

46543

VÍCTOR-M. AMELA

Tengo 49 años: ya fui cooperante en Afganistán cuando la URSS. Me doctoré en Políticas y soy profesor en Columbia. Crecí en París: allí el islam está en la calle. Soy laico: los demócratas árabes separan religión y política de un modo esperanzador. Colaboro con el IEMed

Abdelkrim i la Guerra del Rif Cinema

Projecció del documental del realitzador francès Daniel Cling Abdelkrim et la Guerre du Rif (França, 2010) sobre Abdelkrim el-Jatabi, figura central de la lluita per la independència al nord del Marroc i que va liderar les tribus rifenyes contra Espanya i França durant la Guerra del Rif, iniciada l’any 1921 i finalitzada el maig de 1926 amb la derrota dels rifenys davant els exèrcits espanyol i francès. Després de la projecció, s’obre un debat entre el director del film i el públic assistent.

Ponents: Elisabetta Ciuccarelli, tècnica de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMED. Daniel Cling, realitzador de cinema i director del documental.

54.

5. ÀREES > 5.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc IEMed, Barcelona Data 17 de maig

Diàleg per a una reforma constitucional al Marroc Jornada

En un moment decisiu per a l’estabilitat del nord d’Àfrica, el Marroc ha començat un procés de reforma política i social que pretén modernitzar el país i donar resposta a les creixents demandes de la societat civil. Aquest procés, iniciat amb el nomenament de comissions per a la reforma constitucional i per a la regionalització i descentralització del Marroc, sota els auspicis de Mohamed V, requereix un profund diàleg amb les diferents forces polítiques del país i els moviments socials. Per aquest motiu, l’IEMed organitza aquesta trobada entre representants de les principals forces polítiques marroquines i de la societat civil catalana i que serveix, a la vegada, de sessió informativa i d’espai per a l’intercanvi d’idees i punts de vista. Es tracta d’una sessió organitzada prèviament a una trobada entre els representants dels partits polítics del regne alauita amb els col·lectius d’immigrants marroquins a Catalunya.

Lloc IEMed, Barcelona Data 20 de maig En col·laboració amb Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger (CCME), Federació d’Entitats Culturals Catalanes d’Origen Marroquí i Federación Entre Orillas

Ponents: Mohamed Aoujjar, exministre de Drets Humans i membre del Comitè Executiu de l’Agrupació Nacional dels Independents (RNI). Mohamed Nabil Benabdallah, exministre de Comunicació i portaveu del govern; secretari general del Partit del Progrés i del Socialisme (PPS). Abdelah Boussouf, secretari general, CCME. Abdelillah Bouzidi, membre del Comitè Executiu del Partit Istiqlal. Mohamed Chaib, exdiputat del Parlament de Catalunya i president de la Comissió de Ciutadania i Participació Política, CCME. Lahcen Daoudi, president del grup parlamentari i membre de la Secretaria General del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD). Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Driss Lachgar, ministre encarregat de les relacions amb el Parlament; membre del buró polític de la Unió Socialista de Forces Populars (USFP).

Ara, 29/11/2011

temadeldia

ara DIMARTS, 29 DE NOVEMBRE DEL 2011

@rex2 Sóc del’AR 73 Aperquèé s un diar independe icatalà, nt, iobert ato democràtic thom.Sino existís,s’h auria d’inventar

Lahcen Daoudi

DIRIGENT DEL PARTIT DE LA JUSTÍCIA I EL DESENVOLUPAMENT DEL MARROC

“El nostre govern farà un canvi real al Marroc” Religió “Reformar el codi de família no és prioritari, la gent ens ha votat per tenir feina, no per ficar-nos en la seva vida privada” C.M.

Els islamistes moderats del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (PJD) negocien la formació de govern al Marroc. El president del grup parlamentari i membre del secretariat general del partit explica el seu projecte. Quines són les seves prioritats ara? Formar un govern amb cares noves, per demostrar que les coses han canviat. Posar fi a la corrupció i reformar el sistema de pensions, que està en fallida. Rellançar les inversions i donar feina als joves.

Daoudi és president del grup parlamentari i membre del secretariat general del PJD. IEMED

Al Marroc el rei és l’autoritat religiosa. A Europa hi ha una Església que es pot encarregar de la religió, però l’islam no té un clergat. I està molt bé que la religió estigui en mans del rei perquè si no seria una catàstrofe: hi hauria la mesquita del PJD, la de l’Istiqlal, la d’Al-Qaida...

DESIGUALTAT DE DRETS

Els nous partits islamistes no són clars pel que fa als drets de les dones. Pregonen obertura però hi ha interrogants. P. MACDIARMID / ETTY

€ 3.598 euros L'oposició siriana al règim d'Al-Assad té un fort component islamista. Les principals manifestacions surten de les mesquites i els islamistes han estat reprimits històricament per la minoria alauita

SÍRIA

€ 2.174 euros

Després de quatre anys de disputes entre el moviment islamista Hamàs (govern a Gaza) i Fatah (govern a Cisjordània), els dos partits es van aliar per convocar eleccions generals

€ 4.648 euros El partit Llibertat i Justícia –braç polític dels Germans Musulmans– és el favorit per guanyar les eleccions leccions legislatives d’ahir a Egipte

Mohamed el Beltagi, líder de Llibertat i Justícia,

€ 2.025 euros

IEMEN

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Utrilla

El president del Iemen, Ali Abdul·lah Sàleh, va signar la setmana passada el traspàs de poders al país amb la previsió de convocar eleccions d’aquí tres mesos. A l'oposició hi ha partits islamistes

Sàhara “Quan Espanya faci una consulta Cal fer canvis al codi de la família? a Catalunya, No és la prioritat. La gent ens ha vo- el Marroc farà tat per tenir feina, per l’equitat so- la seva” cial, per lluitar contra la corrupció, no per ficar-nos en la vida privada.

Només van votar el 28% de marroquins. Ens hauria agradat que hi hagués més participació, però donada la

conjuntura, amb gent cridant al boicot... Però ara que el PJD ha guanyat, la gent votarà massivament a les municipals. I el Sàhara? Nosaltres vam fer la proposta per a les autonomies abans que el rei. Volem una autonomia àmplia com la de Catalunya dins d’Espanya. El referèndum d’autodeterminació no és a l’agenda. Quan Espanya faci la consulta a Catalunya, el Marroc farà la del Sàhara. L’AKP turc d’Erdogan és el seu referent? Turquia és un referent, però no l’únic. També ho són el Brasil i la Xina. Tots els que se’n surten.e

El perquè de la desconfiança Joan B. Culla

Laura Feliu

PROFESSOR D’HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA DE LA UAB

PROFESSORA DE RELACIONS INTERNACIONALS DE LA UAB

1. Els moviments polítics basats en

1. L’islamisme s’ha transformat de

la religió m’inquieten perquè no poden reformar-se o rectificar la seva doctrina. Els partits islamistes basen la seva ideologia en la paraula de Déu i no hi ha cap líder terrenal que ho pugui contradir. Les formacions que han guanyat a Tunísia o al Marroc hauran de pactar amb altres partits i adaptaran el seu programa, però la seva ideologia es mantindrà.

2. Les societats que han liderat les revolucions al món àrab són societats que encara no han fet la cadena de revolucions que va fer Europa des del segle XVI al XX. En aquestes societats la religió domina la consciència i la vida social i és normal que en processos democràtics sorgeixi la realitat dels partits islamistes.

Les preguntes

1. Les formacions islamistes representen un perill per al procés democratitzador? 2. Per què sorgeixen amb tanta força després de la Primavera Àrab?

manera important des dels anys 70, quan des de posicions extremistes es demanava la constitució d’un estat islàmic i l’aplicació de la xaria. Les experiències de liberalització política i econòmica han permès el sorgiment d’una classe mitjana pietosa que s’ha aliat amb els islamistes. Això i la integració parcial en el joc polític ha portat a una moderació del seu programa, que continua, però, sent molt conservador.

2. L’islamisme no ha sorgit amb força ara, està present com a ideologia d’oposició des dels setanta. Els islamistes no han encapçalat les protestes, però els han beneficiat perquè són moviments organitzats i no han tingut experiències de govern.

Memòria d’activitats 2011 .55

Minarets de la discòrdia: com superar la islamofòbia? Tribuna

Amb motiu de la presentació del llibre Los minaretes de la discordia, dirigit per Patrick Haenni i Stéphane Lathion i publicat per Icaria Editorial, aquesta taula rodona aborda els interrogants al voltant del debat existent a Europa sobre elements com el vel, les mesquites o els minarets que fan visible la creixent presència musulmana i que, més enllà del fenomen migratori per se, sovint són interpretats com a símbols d’una oposició als valors fonamentals de la societat europea i rebuts amb recel.

Ponents: Xavier Aragall, assessor tècnic de Polítiques i Programes Regionals Euromediterranis, IEMed. Stéphane Lathion, director, Grup de Recerca sobre l’Islam a Suïssa (GRIS) i codirector del llibre. Anna Monjo, directora, Icaria editorial. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i redactora en cap de la revista afkar/ideas, IEMed.

56.

5. ÀREES > 5.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc IEMed, Barcelona Data 9 de juny En col·laboració amb Icaria editorial

[R]Evolucions al món àrab

DocuDebats de la Mediterrània

Conèixer els orígens de les revoltes, la llarga i complicada evolució dels moviments d’oposició als règims autoritaris i els canvis i les revoltes que viu la Mediterrània aquest any 2011. Això és el que proposa el cicle «[R]Evolucions al món àrab», que combina la projecció de documentals sobre la realitat de Líbia, Egipte, Tunísia o el Pròxim Orient amb un debat entre els seus creadors, blocaires i periodistes catalans que han cobert aquests fets històrics. Es tracta d’un cicle per apropar-se no només als fets i als protagonistes anònims de la Primavera Àrab, sinó també per entreveure els reptes que aquestes [R]Evolucions obren per al futur de la regió.

Lloc IEMed, Barcelona Data del 20 d’octubre al 24 de novembre

Sessions Tunísia 20 d’octubre Documental: No More Fear, de Mourad Ben Cheikh. Tunísia, 2011. Tres destins, tres compromisos i la mateixa por: tres protagonistes testimonis de la revolució que ha començat a Sidi Bouzid. A través dels seus actes i de la seva mirada, Mourad Ben Cheikh explica la revolta de tot un país. Taula rodona: «Quan cauen els murs de la por» Andreu Bassols, director general, IEMed. Mourad Ben Cheikh, director del documental. Marc Marginedas, redactor de la secció d’Internacional i enviat especial d’El Periódico de Catalunya a Tunísia.

Memòria d’activitats 2011 .57

Líbia 27 d’octubre Documental: Libya, Women in the Revolution, de Marie-Laure Widmer Baggiolini. Suïssa, 2011. Històries de dones de totes les edats que van començar a lluitar juntament amb les seves famílies contra el règim de Gaddafi. Taula rodona: «Dones i revolució, cap a un nou paradigma de les relacions socials?» Sahar Talaat, periodista egípcia, va cobrir la revolució líbia per a Radio France Internationale. Maria Alba Gilabert, redactora de la secció d’Internacional de Catalunya Ràdio i enviada especial a Líbia. Maria Dolors Massana, presidenta de Reporters sense Fronteres – Espanya, periodista i escriptora. Síria 3 de novembre Documental: Shout, d’Ester Gould i Sabine Lubbe Bakker. Països Baixos, 2010. Tot resseguint la vida a Damasc de dos estudiants nascuts als alts del Golan, el film mostra què significa ser jove en una regió oblidada del conflicte al Pròxim Orient. Taula rodona: «Síria, una realitat tan complexa...» Mónica Leiva, periodista, enviada especial a la revolució siriana, Cadena SER/La Vanguardia. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Mon Àrab i Mediterrani de l’IEMed i cap de redacció de la revista afkar/ideas. Radwan Ziadeh, fundador i director del Damascus Center for Human Rights Studies i activista en les revoltes de Síria. Egipte 10 de novembre Documental: The Egyptian Hell, d’Ahmed Atef. Egipte, 2011. La tortura a Egipte durant els darrers 30 anys a través dels testimonis de víctimes de diverses procedències i estrats socials. El film incorpora escenes d’abusos policials abans i durant la revolució, així com imatges inèdites de la invasió de la seu de la Seguretat de l’Estat per part dels opositors al règim de Mubàrak. Taula rodona: «Egipte, la repressió com a motor de la revolta» Kim Amor, periodista de la secció Internacional d’El Periódico de Catalunya, excorresponsal i enviat especial a Egipte. Ahmed Atef, director del documental. Carme Colomina, cap de la secció d’Internacional del diari Ara. Joan Roura, periodista de la secció d’Internacional de Televisió de Catalunya.

Global

Laecuación islamypoder EL RETO DE LA ‘PRIMAVERA ÁRABE’ Túnez,LibiayEgiptoafrontaneldesafíodeconjugarreligiónypolítica marunGobiernodeunidadnacional”,yque“enelcasodeque radicalizaran su discurso podrían ponerse en contra a mucha de la gente que se alzó contra Ben Ali”. EnEgipto,observanesteascensodelislamismomoderado ytomannota.Allílafuerzamayoritaria son los Hermanos Musulmanes, muy arraigados entodalaregión.“EgiptoyTúnez tienen un movimiento islamista con formulación ideológica”,explicaVidal,paraquien en Libia “se parte de cero”.

P. Maurell / M. Llevat ADN ● Mientras los países en que triunfó la primavera árabe dan sus primeros pasos sobre los escombros de largas dictaduras, una cuestión aparece en el horizonte compartido de la región: ¿qué papel debe jugar la religión en esta nueva era? Eldifícilencajedelasdistintas lecturas de la fe musulmana en los nuevos Gobiernos es uno de los grandes debates en países como Túnez, Egipto o Libia. Aunque lo que ya empieza a vislumbrarse en los diversos procesos electorales es que el islam ocupará un lugar relevante y próximo al poder.

BENEFICIO DE LA DUDA

Prudencia. Expertos coincidenenque Occidentenodebe caerenelalarmismo En Túnez, todo apunta a una amplia victoria de los islamistas moderados en los comicios del domingo. El partido de Rachid Ganuchi, Ennahda, lograría el 40% de los votos, ante lo que muchos se preguntan ya por su agenda religiosa. Lurdes Vidal, jefa del Área Mundo árabe y mediterráneo delInstitutoEuropeodelaMediterránea (IEMed), recuerda que Ennahda se compromete en su programa “a respetar los derechos ya adquiridos de la mujer”. El discurso de su líder se forjó en los años de exilio europeo, de forma que es un islamismomásabierto,“encontacto con la democracia, que respeta la libertad de conciencia”. Eso no significa, sigue Vidal, que Ganuchi y los suyos no intentenimprimirciertocarácter islámico como referente: “Es prácticamente seguro que presionarán para que el islam sea el margen referencial del Estado”. No obstante, recuerda que “los islamistas tunecinossehancomprometidoafor-

58.

5. ÀREES > 5.2. Món Àrab i Mediterrani

Protestas en Túnez contra el partido Ennahda, ayer. REUTERS

Lasincógnitas Mujer.Derechos

En países como Túnez se teme que la adopción de un islamismo radical suponga un retroceso en los derechos de las mujeres, cuyo papel ha sido clave en las revueltas.

Terrorismo.Origen

Una de las excusas de Occidente para apoyar a las dictaduras era que combatían el terrorismo. Muchos creen que la falta de libertades es el factor que más lo alimentaba.

Poder.Estructuras

Existe el temor a que, pese a la caída de los dictadores, se

perpetúen las viejas estructuras de poder. Y que elementos del antiguo régimen siembren el caos para regresar.

Recursos.Reparto

Es el gran motivo de las revueltas: el injusto reparto de la riqueza. El gran desafío es que los recursos repercutan en una población asfixiada.

LomismocreeJuanGarrigues, investigador principal del CIDOB.Ensuopinión,Libiaseencuentra en la primera fase de un proceso lento en que está por ver cuál será el papel de los islamistas,perocreequenohay queseralarmistaylesconcede “el beneficio de la duda”. “El islamismo en Túnez, Egipto o Libia no es lo que era hace 10 o 15 años. No son grupos monolíticos, hay facciones muy distintas y jóvenes con ideas más liberales”, apunta. Por otra parte, Garrigues afirmaque,aunquelapoblación puedasermuyreligiosa,nosignificaquequieraquelareligión tengaunpapelclaveenelpoder. Enestesentido,noveprobable que en Libia surja un régimen como el iraní, y defiende que el islam,comoocurreenTurquía, es del todo compatible con la democracia y las libertades. El analista destaca la preocupaciónporquelos42añosdel régimen de Gadafi dejan un “vacío institucional”, pero observa que el Gobierno de transición, con una fuerte presencia islamista, ha demostrado ser hasta ahora responsable y eficientealahoradeproporcionar servicios a los ciudadanos. Garrigues considera que aunqueTúnezestámuchomás avanzado en derechos que sus vecinos, cree que puede poner ellistónmuyaltoalosotrosgrupos islamistas de la región.

Una mujer pasa por el lado de un cartel contra Ben Ali, en Túnez. REUTERS

Los observadores alaban las elecciones tunecinas ● Un ejemplo para la región. Así calificó la misión de observación electoral del Consejo de Europa el desarrollo de las elecciones celebradas el domingo en Túnez. Con 75 agentes desplegados,éstafuelaprimeradelas numerosasmisionesinternacionales que ofreció su valoración de la histórica cita electoral. El jefe de la delegacióndelaAPCE,RobertoMigliori, destacó que no pudieron constatar “ninguna irregularidad extendida ni sistemática”, que “las reglas de juego fueron respetadas portodos”,yquehubo“igualdad de oportunidades” entre loscandidatos.Ensuma,afirmó Migliori, las elecciones “pueden servir de ejemplo

Los resultados se sabrán hoy.

para los países de la región”. Por su parte Andreas Gross, jefedeladelegacióndelaOSCE,destacóquelostunecinos hanconseguidounéxito“destacable” pese a haber tenido que “organizar unas elecciones a partir de la nada”.

Tunísia 17 de novembre Documental: Ni Allah ni maître, de Nadia El Fani. Tunísia/França, 2011. Agost de 2010: és l’època del ramadà a Tunísia, sota el règim de Ben Ali. Malgrat el pes de la censura, Nadia El Fani filma un país que sembla obrir-se al principi de la llibertat de consciència i a una relació liberal amb l’islam. Tres mesos després, esclata la revolta tunisiana. Documental molt controvertit que ha aixecat una gran polèmica a Tunísia entre els sectors religiosos i els seculars. Taula rodona: «El lloc de la religió a la Tunísia postrevolucionària: el debat entre islamisme i laïcitat» Andreu Bassols, director general, IEMed. Nadia El Fani, realitzadora del documental. Emna El Hammi, blocaire i ciberactivista tunisiana, autora del bloc «Ma Tunisie sans Ben Ali». Cristina Mas, redactora de la secció d’Internacional i enviada especial a Tunísia del diari Ara. Pròxim Orient 24 de novembre Documental: Zero Silence, de Javeria Rizvi Kabani, Alexandra Sandels i Jonny von Wallström. Suècia, 2011. Internet és un espai de llibertat per als joves del Pròxim Orient, però també una eina per organitzar, mobilitzar, col·laborar i lluitar contra la injustícia i la manca de llibertat d’expressió en molts àmbits. Poden estimular canvis profunds en les seves societats les xarxes socials com Facebook o Twitter o els blocs? Taula rodona: «Joves i tecnologies de la comunicació, catalitzadors de la revolució» Wael Abbas, blocaire egipci, autor del bloc «La consciència egípcia». Jordi Bertran, cap de premsa, IEMed. Xavier Mas de Xaxàs, redactor de la secció d’Internacional i enviat especial a Tunísia del diari La Vanguardia. Lali Sandiumenge, periodista especialitzada en ciberactivisme al món àrab.

TV3.cat i BTV.cat

Memòria d’activitats 2011 .59

5.3

Desenvolupament Socioeconòmic Àrea d’anàlisi de les principals tendències econòmiques i foment de la reflexió al voltant de les reformes en sectors clau per a la modernització i el desenvolupament de les economies del sud, en l’horitzó de l’establiment d’una Zona de Lliure Canvi Euromediterrània. Vinculada als actors econòmics i socials, les xarxes internacionals d’anàlisi econòmica i els organismes de projecció exterior i de relacions socioeconòmiques.

SME and Project Financing in the Mediterranean Euro-Mediterranean Investment Conference Aquesta conferència d’alt nivell reuneix experts financers i altres rellevants actors econòmics de la regió mediterrània, així com representants de diverses institucions multilaterals, per tal de debatre i plantejar instruments que permetin accelerar i enfortir les inversions a la zona, especialment en l’àmbit de les petites i mitjanes empreses. En aquest sentit, es presenten diverses iniciatives mediterrànies adreçades a promoure aquest objectiu i que contemplen aspectes essencials per a la creació i el desenvolupament d’un teixit empresarial sostenible capaç de generar riquesa i treball, com són les mesures entorn de la seguretat financera, la formació i promoció del capital humà endogen o l’accés a mecanismes de finançament.

Ponents: Albert Alsina, Managing Partner, Fons Mediterrània Capital, Grupo Financiero Riva y García, Barcelona. Rym Ayadi, Senior Research Fellow, CEPS, Brussel·les. Andrea Benassi, secretari general, UEAPM, Brussel·les. Lino Cardarelli, secretari general interí, Unió per la Mediterrània. Alberto Castronovo, cap del Departament de Finances Multilaterals, Simest S.p.A., Roma. Josep Maria Cervera, MENA-OECD Business Council; director internacional, Cambra de Comerç de Barcelona. Fernando de la Fuente, Banc Europeu d’Inversions. Olivier de Saint-Lager, EuropeAid, Comissió Europea. Bénédict de Saint-Laurent, conseller científic, ANIMA Investment Network, Marsella. Éric Diamantis, advocat mercantil; vicepresident, IPEMed, París. Korhan Eryilmaz, director de mercats de companyies emergents, Borsa d’Istanbul. Alaa Ezz, secretari general, Federació de Cambres de Comerç d’Egipte. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. José García-Montalvo, director, CREMed, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona. Michel Gonnet, consultor, França. Jean-Louis Guigou, delegat general, IPEMed, París. Khater Abi Habib, CEO, KAFALAT S.A.L., Beirut. Jaime Lanaspa, director executiu, «la Caixa», Barcelona. Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia, Generalitat de Catalunya. Radhi Meddeb, president del Comitè de Direcció, IPEMed, París. Gérard Mestrallet, CEO, GDF Suez, París. Mohammed Tawfik Mouline, director general, Institut Royal des Études Stratégiques, Rabat. Abderrahmane Hadj Nacer, soci fundador, International Maghreb Merchant Bank; exgovernador del Banc Central d’Algèria. Anthony O’Sullivan, cap de la Divisió de Desenvolupament del

60.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Lloc CaixaFòrum, Barcelona Data 16 de març En col·laboració amb «la Caixa», Institut de Prospective Économique du Monde Méditerranéen (IPEMed), Caisse des Dépôts i Caisse des Dépôts et de Gestion

Sector Privat, OCDE. Albert Olivier, delegat per a la Mediterrània, Caisse des Dépôts, França. Frédéric Ottavy, CEO, InfraMed Management, França. Josep Piqué, president, Vueling; membre del Consell Assessor, IEMed, Espanya. Ian A. Radcliffe, director de Consultoria i Planificació Estratègica, World Savings Banks Institute/European Savings Banks Group, Brussel·les. Jean-Louis Reiffers, president del Consell Científic, Institut de la Méditerranée, Marsella. Ángel Simón, president i CEO, Agbar, Barcelona. Anwar Zibawi, coordinador, ASCAME.

Memòria d’activitats 2011 .61

Mediterranean Solar Plan Working Group on Financial Issues Grup de treball

El Pla Solar Mediterrani, un dels projectes prioritaris de la UpM, té com a principals objectius l’augment de la capacitat elèctrica renovable a la regió i l’increment de la capacitat de transmissió d’electricitat, no tan sols en l’àmbit nacional sinó també en les interconnexions transfrontereres. Aquest grup de treball analitza les connotacions financeres clau per a aquest projecte, particularment pel que fa a la diferència existent entre el cost de les energies d’origen fòssil i el de les energies renovables. La finalitat és determinar maneres de superar les limitacions pressupostàries i proposar mesures d’adaptació capaces d’atreure capital privat i assistència tècnica.

Participants: Juan Alario, Banc Europeu d’Inversions. Javier Albarracín, Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Laurent Belouze, projecte de finançament d’energies renovables, NATIXIS. Daniel Calderón, MASDAR. Lino Cardarelli, UpM. Fernando de la Fuente, Banc Europeu d’Inversions. Julien Devaux, NATIXIS. Steffen Erdle, UpM. Jordi Fàbregas, ASCAME. Miguel Ángel Fernández, projecte de finançament d’energies, BBVA. David Ferrerons, Àrea d’Energia, «la Caixa». Oliver Fincke, Deutsche Bank. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada, IEMed. Chandra Govindarajalu, Banc Mundial. Katharina Hoefer, KFW. Sophie Jahblonski, Banc Europeu d’Inversions. Ioannis Kaltsas, Banc Europeu d’Inversions. Noura Lazreg, ANME. Philippe Lorec, DGEC. Joyce Liyan, Banc Europeu d’Inversions. Wolf Muth, KFW. Silvia Pariente-David, especialista sènior en energia a la regió MENA, Banc Mundial. Maria Àngels Pérez Latorre, ESTELA. Rima Le Coguic, AFD. Hervé Pouliquen, MEDGRID. Simone Rave, Comissió Europea. Álvaro Revieriego, ESTELA. Gonzalo Ruiz de Angulo, vicepresident, projecte de finançament, BBVA. John Rutherford, cap d’Institucions Financeres Multilaterals, BBVA. Nabil Saimi, MASEN. Olivier Silla, DG Energia, Comissió Europea. Marc Strauss, UpM. Paul van Son, DII. Anwar Zibaoui, ASCAME. José Miguel Zudaire Sarobe, «la Caixa».

Institucions i experts en energia esperen fer operatiu el pla solar mediterrani el 2020

dimarts, 05 abril

INICI

Últ. Noticies: 06:09:32 AM GMT

FIGUERES I COMARQUES

SUCCESSOS CATALUNYA

ECONOMIA ECONOMIA

Obama es presentarà a la reelecció del 2012

CATALUNYA

POLÍTICA

Página 1 de 4

ESPANYA

SOCIETAT

INTERNACIONAL

ESPORTS

OPINIÓ

GENT I OCI

SUPLEMENTS

SALUT

INSTITUCIONS I EXPERTS EN ENERGIA ESPEREN FER OPERATIU EL PLA SOLAR MEDITERRANI EL 2020

Institucions i experts en energia esperen fer operatiu el pla solar mediterrani el 2020

9diari al Facebook M'agrada

DILLUNS, 4 D'ABRIL DE 2011 12:11 Me gusta

Sé el primero de tus amigos a quien le guste esto.

A 74 persones els agrada 9diari.

Part de l'energia que es generi al nord de l'Àfrica i l'Orient Mitjà s'evacuarà cap a Europa. Barcelona.- Representants europeus i de països Mediterranis del sector de la indústria de l'energia, així com institucions financeres públiques i privades, han fixat l'any 2020 per fer operatiu el pla solar mediterrani amb una

Iván

M. Angels

Esteve

Pau

Kosmos

Carme

Rafa

Noemi

Victor

Henar

Susana

Jordi

Manolita

Antonio

Arena Tagesz

capacitat de generació d'energia de 20 gigawatts. La intenció és instal·lar una planta solar pilot el 2012 o el 2013, probablement al Marroc, i anar ampliant la producció d'energia fins assolir els 20 gigawatts d'aquí a nou anys. Així ho van definir en la reunió del grup tècnic que gestiona aquest projecte, que es va reunir per primera vegada dimarts passat al Palau de Pedralbes de Barcelona, la seu de la Unió per la Mediterrània (UpM). Part de l'energia que es generi al nord de l'Àfrica i l'Orient Mitjà s'evacuarà cap a Europa, si bé no està definit en quin percentatge. El Pla Solar Mediterrani es tracta d'un projecte internacional que posarà en comú els plans nacionals que ja estan desenvolupant alguns països com el Marroc, Algèria, Tunísia o Egipte i es preveu que hi hagi més Estats que s'hi sumin. "La idea és que en aquest Pla Solar Mediterrani pugui haver-hi una xarxa de producció i distribució d'energies renovables, eminentment solar, però també eòlica", ha explicat a l'ACN el responsable de l'Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic de l'Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed),

9diari en Facebook

Javier Albarracín.

CINEMA A FIGUERES

En aquesta primera reunió del grup tècnic pel finançament del Pla Solar Mediterrani hi van assistir una trentena de participants, entre els quals representats del sector públic (Comissió Europea, agències nacionals d'energia de França, Marroc i Tunísia), de bancs i institucions financeres (BBVA, La Caixa, Deutsche Bank, KfW Bankengruppe, Natixis) i de xarxes, empreses i iniciatives de la indústria, fonamentalment centrades en les energies renovables (l'Associació Europea de l'Energia Solar Termoelèctrica, Medgrid, Desertec, l'Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània i Masdar). En la trobada es van examinar els reptes tècnics per al desplegament del PSM, un dels projectes prioritaris de la Unió per la Mediterrània. Entre altres qüestions s'hi va abordar la diferència de costos entre les energies renovables i les basades en hidrocarburs, els recursos i eines per fer front a les necessitats financeres, així com

VEURE PROGRAMACIÓ DE LA SETMANA

els instruments financers que caldria crear per oferir suficients garanties i fer-lo viable. Els assistents a la reunió van apuntar la necessitat de fer realitat un projecte d'energia solar a curt termini que doni visibilitat al Pla i en testi els mecanismes de finançament.

El temps per Figueras, Spain

Van obrir la reunió el secretari general en funcions del Secretariat de la UpM, Lino Cardarelli, i el secretari general d'Afers Exteriors del Govern de Catalunya i president de la Comissió Delegada de l'IEMed. La trobada

Temp.:

16°C

Sens. Térmica:

16°C

Humitat:

va ser convocada pel secretariat de la UpM, el Banc Europeu d'Inversions (BEI) i l'Institut Europeu de la

59%

Mediterrània (IEMed). Es tracta d'un grup de treball que es reunirà dos cops cada any. El Pla Solar Mediterrani és un dels sis grans projectes que ha de tirar endavant el secretariat de la Unió per la Mediterrània, amb seu al Palau de Pedralbes. ACN

16°C

23°C

Mar

Mie

23°C

26°C

Jue

Vie

Sab

MÉS DETALLS

«<Abril 2011>» L MX J V S D 282930311 2 3

Escriure un comentari

4 5 6 7 8 9 10 11121314151617

Nom (requerido)

18192021222324

E-mail (obligatori)

62.

Sitio web

2526272829301

MENÚ PRINCIPAL Inici Figueres i Comarques Catalunya Successos Economia Política

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 29 de març En col·laboració amb Banc Europeu d’Inversions, Secretaria de la Unió per la Mediterrània (UpM)

Deu anys d’història de l’economia social a la Mediterrània Conferència

L’IEMed acull aquesta jornada que realitza un repàs dels 10 anys de la xarxa ESMED i avalua l’evolució de la cooperació nord-sud a la Mediterrània en la vinculació entre economia social i desenvolupament econòmic. Els participants analitzen també propostes per introduir l’economia social com a aspecte primordial en les polítiques de la Unió per la Mediterrània, a partir de les conclusions de la VII Conferència Euromediterrània d’Afers Exteriors (Luxemburg, 2005) que destaquen el paper de les empreses d’economia social en la creació d’ocupació.

Ponents: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Lino Cardarelli, secretari general interí, Unió per la Mediterrània. Juan José Barrera Cerezal, director general d’Economia Social, Treball Autònom i Responsabilitat Social de les Empreses, Ministeri de Treball i Immigració. Mustapha Bouchafra, inspector general, Oficina de Desenvolupament de la Cooperació del Marroc. Gilles Dangeard, administrador, Consell d’Empreses, Patrons i Grups de l’Economia Social de França. Rosa Elcarte, directora de Cooperació Sectorial i Multilateral, Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo. Moncef Fenniche, Unió Nacional de Mutualitats de Tunísia. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMEd. Abdelkhaler Harmat, portaveu del Comitè de Coordinació de Mutualitats d’Algèria. Xavier López, director general d’Economia Social i Cooperativa i Treball Autònom, Generalitat de Catalunya. Carlos Lozano, coordinador, xarxa ESMED, Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES). Stefania Marcone, responsable de Relacions Internacionals i Polítiques Europees, Lliga Nacional de Cooperatives d’Itàlia. Pedro Narro, membre del Comitè Euromed, Comitè Econòmic i Social Europeu. Abdel Belaid Ouled, Unió Nacional de Mutualitats de Tunísia. Juan Antonio Pedreño, president, Confederació Empresarial Espanyola de l’Economia Social (CEPES). Enzo Pezzini, coordinador, Oficina de Representació davant la UE de CONFCOOPERATIVE, Itàlia. Agustín Rebollo, vocal assessor per a Afers de la Mediterrània, Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació. Jerónimo Teixeira, president, Confederació de Cooperatives de Portugal (CONFECOOP). Constantin Tsakas, Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE).

Lloc IEMed, Barcelona Data 5 d’abril En col·laboració amb Xarxa Euromediterrània de l’Economia Social (ESMED) i Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo (AECID)

Memòria d’activitats 2011 .63

Unió per la Mediterrània i projectes prioritaris Sessió informativa

L’IEMed ofereix aquesta sessió informativa, adreçada a empresaris i inversors catalans, sobre l’estat actual de la Unió per la Mediterrània i dels projectes de caire econòmic definits com a prioritaris per a la seva acció, en un moment d’incertesa pels canvis que s’estan produint al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. L’enfortiment de l’entorn per a la potenciació de les pimes, les infraestructures de transport terrestre i marítim, les energies renovables –Pla Solar Mediterrani– i el sector del tractament i la gestió de l’aigua poden beneficiar-se en gran mesura d’aquest nou context i aprofitar noves oportunitas de negoci. Igualment es presenten diferents instruments financers existents, com ara la Facilitat Euromediterrània per a la Inversió i l’Associació (FEMIP), el fons Inframed o la decisió del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD) d’actuar en un futur a la Mediterrània.

Participants: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Esteban Arimany, advocat, Uria. Joan Canals, president de la Comissió Internacional, Foment del Treball Nacional. Mohammed Chaib, director al Marroc de COMSA EMTE. Casimir de Dalmau, soci director, Gea Barcelona European Consulting Slp. Mª Helena de Felipe, presidenta, Afaemme. Dominique Demessence, Business Development, Agbar. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Antoni Flos, director d’Afers Corporatius Internacionals, Gas Natural Fenosa. Salvador Guillermo, secretari general, Fepime. Carlos Gónzalez, General Manager, Astramatic. Javier González, director adjunt, Business Development, Grup Tcb. Josep Marsal, advocat i soci, Cuatrecasas. David Méndez, Area Manager, Fluidra. Gloria Mérida, Assessorament Internacional, Gremi de Contructors d’Obres de Barcelona i Comarques. Xavier Puig, director de Negoci Internacional, Banc Sabadell. Susanna Ramírez, tècnica, Departament Internacional, Foment del Treball Nacional. José Rivera, director, Idom. Joan Rojas, director general, Alg Global. Rafael Romero, president, Cambra de Contractistes d’Obres. Mario Rotllant, conseller delegat, Cobega. Adolfo Rovira, advocat, Cuatrecasas. Jacint Seguí, Managing Director, Autoterminal S.A. Ignasi Such, director de Relacions amb Institucions Financeres Internacionals, «la Caixa». Àngel Tello, secretari, Barcelona Centre Financer Europeu. David Tornos, director del Departament Internacional, Foment del Treball Nacional. Daniel Tugués, Business Development, Agbar. Ramón Vilardell, director, Sener Ingeniería y Sistemas S.A.

64.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Lloc IEMed, Barcelona Data 7 d’abril En col·laboració amb Foment del Treball Nacional i Secretaria de la Unió per la Mediterrània

Euro-Mediterranean Higher Education Area: Enhancing Quality, Promoting Mobility and Employability Seminari

En l’horitzó de l’establiment d’una Àrea Euromediterrània d’Educació Superior i a partir d’un document de base que recull l’estat de la qüestió en aquest àmbit, aquest seminari, organitzat en tres sessions, vol identificar les diverses percepcions que existeixen al voltant del concepte de qualitat aplicat a l’educació, tenint en compte les diferències culturals existents, els mecanismes d’avaluació i control a través dels quals assegurar nivells de qualitat i excel·lència comuns a tots els països que integren l’Associació Euromediterrània i la definició d’una estratègia capaç de donar resposta als diferents escenaris de futur que poden plantejar-se en els propers anys.

Ponents: Badr Aboul-Ela, director, Comissió per a l’Acreditació Acadèmica, Ministeri d’Ensenyament Superior i Recerca Científica dels Emirats Àrabs Units. Fouad Ammor, coordinador, Oficina Nacional Marroquina del Programa TEMPUS de la Comissió Europea. Andreu Bassols, representant i assessor de la Comissió Europea davant la UpM. Mohamedel-Aziz Ben Achour, director general, ALECSO. Ilan Chet, subsecretari general encarregat de Recerca i Educació, UpM. Abdellah Chichi, professor, Universitat Abdelmalek Essaadi, Marroc. Adnan el-Amine, responsable d’Ensenyament Superior i del Programa de Professorat, Oficina Regional de la Unesco per a l’Educació en els Estats Àrabs. Mourad Ezzine, responsable del Sector Educatiu per al Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, Banc Mundial. Zulima Fernández, directora, ANECA. Josep Anton Ferré, Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Éric Froment, conseller d’Afers Internacionals, Agència Francesa d’Avaluació per a la Recerca i l’Ensenyament Superior (AERES). Leonello Gabrici, cap de la Unitat de Política Regional Euromediterrània, UpM, Servei Europeu d’Acció Exterior. Laureano González, coordinador del Programa d’Avaluació Institucional, ANECA. Saleh Hashem, secretari general, Associació d’Universitats Àrabs. George Haddad, director de la Divisió d’Educació Superior, Unesco. Nick Harris, consultor, ANECA. Bernard Hugonnier, subdirector, Direcció General d’Educació, OCDE. Andreu Mas-Colell, conseller d’Economia i Coneixement, Generalitat de Catalunya. Chahrazed Mellef Manaï, president, Comissió de Formació i Ocupació, Cambra de Comerç i Indústria de Tunis; president de la Comissió de Formació, ASCAME. Joseph Mifsud, president, EMUNI. Juan José Moreno, director general de Política Universitària, Ministeri d’Educació. Enric Olivé, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona; secretari executiu, EPUF. Ramon Torrent, director de la Càtedra Internacional de l’OMC per a la Integració Regional, Universitat de Barcelona.

En el marc dels projectes europeus Medgovernance, finançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional, i Jiser-Med, finançat pel Programa Erasmus Mundus. Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 23 de maig En col·laboració amb Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), Consorci Medgovernance, Consorci JISER-Med, Euromed Permanent University Forum (EPUF), Universitat Euromediterrània (EMUNI)

Memòria d’activitats 2011 .65

Espagne – Maroc : un avenir commun : enjeux et perspectives économiques Conferència

Representants governamentals, dirigents d’empreses i administracions territorials, catedràtics i societat civil debaten sobre el futur econòmic de les relacions entre ambdós països en aquesta trobada bilateral estratègica d’alt nivell centrada en una anàlisi sobre les dinàmiques de fons que han consolidat al llarg de les darreres dècades una intensa relació de cooperació pública i privada, la qual s’emmarca en unes relacions bilaterals que compten amb el gran valor afegit d’esdevenir el punt d’ancoratge del Marroc a la UE i la porta d’entrada de les inversions espanyoles a la regió del nord d’Àfrica. L’exemple més il·lustratiu és el suport que Espanya ha ofert al Marroc en el procés d’aproximació a la UE mitjançant l’acord per a l’Estatut Avançat. Així mateix, el fòrum també presta atenció a la importància de la cooperació regional descentralitzada i la cooperació transfronterera.

Ponents: José Luis Alarcón, conseller delegat, DITEMA. Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Albert Alsina, director general, Mediterrània FCR. Joan Amorós, secretari general, Ferrmed. Omar Azziman, president, Comissió Consultiva per a la Regionalització del Marroc. Saad Benabdallah, director general, Maroc Export. Fatiha Benlabbah, directora, Institut d’Estudis Hispanolusòfons del Marroc. Fouad Brini, director general, Agence du Nord du Maroc. Joan Canals, president, Comissió Mediterrània, CEOE. Juan Antonio Delgado, director de Planificació Estratègica i Transformació, Autoritat Portuària de València. Santiago de Miguel, tècnic de cooperació al desenvolupament, Agencia de Cooperación al Desarrollo, Comunitat de Madrid. Mostafa El-Mouzani, director general, Tanger-Med. Ahmed Fassi-Fihri, director de Promoció d’Inversions, Agència Marroquina de Desenvolupament de les Inversions (AMDI). Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Borja García-Nieto, president, Grupo Financiero Riva y García. Juan González Barba-Pera, director general per al Magreb, l’Àfrica, la Mediterrània i el Pròxim Orient, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Miguel Guerrero, advocat, Cuatrecasas – Gonçalves Pereira. Mohamed Horani, president, Confederació General d’Empreses del Marroc. Larabi Jaidi, professor d’economia, Universitat Mohamed V Rabat. Tarik Kabbaj, president, Consell Municipal d’Agadir. Jawad Kerdoudi, president, Institut Marroquí de Relacions Internacionals (IMRI). Driss Ksikes, membre del consell de redacció de la revista afkar/ideas. Nadia Lamlili, redactora en cap, Économie & Entreprises. Eneko Landaburu, director de la Delegació de la UE al Marroc. Carles Llorens, director general de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya. Darío Marimón, coordinador general, Fundación Tres Culturas. Pablo Martín-Carbajal, director general de Relacions amb l’Àfrica, Govern de Canàries. Tawfik Mouline, director general, IRES, Marroc. Alberto José Navarro, ambaixador d’Espanya al Marroc. Jerónimo Páez, soci, Bufete Páez; membre del Comitè Averroes. Joaquín Rivas, director, Agencia Andaluza de Cooperación Internacional al Desarrollo. Paqui Santonja, consellera de la Direcció General de Cooperació Regional, Ministeri de Política Territorial i Administracions Públiques. Ahmadou Souilem, ambaixador del Marroc a Espanya. Francisco José Trujillo, director, Aula del Estrecho, Universitat de Cadis. Miquel Valls, president, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Enrique Verdeguer, director general, Instituto Español de Comercio Exterior (ICEX). Anwar Zibaoui, director associat, Azmeda. José Miguel Zaldo, president, Comitè Hispanomarroquí.

Lloc Hôtel Movenpick, Tànger Data 16 i 17 de juny En col·laboració amb

Économie & Entreprises i Cambra Alberto Navarro: “Il de Comerç de Barcelona Maroc en Espagne

La D

Numé Titre d

INTER

Médite des re Ambas comm

Maroc sémin bases peut-on construire cet avenir ?

Alberto Navarro: Je pense qu’aussi bien du côt l’Histoire. A mon avis, il faut regarder plus vers arabe de l’Europe et le Maroc est le pays le plu avons débattu de ce défi commun.

Mais, concrètement, qu’est-ce qu’il y a comme

Alberto Navarro: Nous allons ouvrir une ligne a à croire qu’entre deux pays voisins, cette ligne Espagne. Je pense que c’est en train de se fai général. C’est dans ce sens qu’il faut continuer espagnole au Maroc est en croissance perman touristes espagnols qui visitent le Maroc diminu d’Etat à visiter le Maroc après l’attentat terroris

Il existe en réalité un déficit d’image sur les deu

Alberto Navarro: Il y a le poids très lourd de l’H connaissent l’Espagne mieux que les Espagno dans les deux sens. Il n’y a pas mieux que le p

66.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Quels sont les véritables contraintes qui se dre l’Afrique?

Turkey’s Multiregional Foreign Policy Debat

En el marc d’un debat organitzat per l’IEMed amb empresaris, experts i periodistes espanyols, el subdirector general de Planificació Política del Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia, Levent Gümrükçu, explica les claus de la política exterior turca pel que fa a la Mediterrània i la seva evolució, que ha situat Turquia com un referent per a bona part dels països del sud de la Mediterrània. Altres dossiers centrals de la política exterior turca com el procés d’adhesió a la UE, les negociacions per a la reunificació de Xipre, les relacions bilaterals amb Grècia i Israel o el nou paper de Turquia en el món global també són objecte d’atenció durant la intervenció.

Participants: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed.

Lloc IEMed, Barcelona Data 28 de juny En col·laboració amb Consolat de Turquia a Barcelona

Bekir Aslanar, agregat comercial, Consolat de Turquia a Barcelona. Oriol Bartomeus, cap de gabinet del delegat especial de l’Estat, Consorci de la Zona Franca de Barcelona. Dimitri Barua, cap de comunicació, Representació de la Comissió Europea a Barcelona. Andreu Bassols, director general, IEMed. Xavier Batalla, periodista, La Vanguardia. Mireia Canals, portaveu, Grup Parlamentari de Convergència i Unió, Parlament de Catalunya. Peyami Çiklakalyoncu, vicecònsol, Consolat de Turquia a Barcelona. Casimir de Dalmau, CEO, GEA Barcelona European Consulting. Josep Ferré, gerent, IEMed. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Antoni Flos, director d’Afers Internacionals Corporatius, Gas Natural. Levent Gümrükçü, director general de Planificació Política, Ministeri d’Afers Exteriors de Turquia. Diego Guri, director d’Internacionalització, ACC1Ó. Amadeu Jensana Tanehashi, director, Departament de Programes Econòmics i Cooperació, Casa Àsia. Yasemen Korukçu, assessor principal a Espanya, Agència Turca de Suport a la Promoció de les Inversions (ISPAT). Josep Maria Marsal, associat, Cuatrecasas – Gonçalves Pereira. David Tornos, director, Departament Internacional, Foment del Treball Nacional. Jordi Vaquer, director, Fundació CIDOB. Anwar Zibaoui, coordinador, Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME).

Memòria d’activitats 2011 .67

China at Barcelona Summit Fòrum

«China at Barcelona Summit» és una iniciativa pionera en matèria d’inversió directa xinesa al sud d’Europa i als països socis mediterranis. Es tracta d’una trobada que aplega a Barcelona inversors presents o potencials xinesos, agències d’inversió, decisors públics, empresaris mediterranis i analistes i experts en internacionalització empresarial i economia global, amb l’objectiu de posicionar Barcelona com la millor opció per localitzar aquestes inversions a la regió. Directius de companyies xineses ja establertes aquí, com ara Cosco, Li-Ning o Blue Star Sillicones, i prop de 30 empreses destacades de Pequín, Xangai, Chongqing i Shandong que han mostrat el seu interès per conèixer de primera mà les possibilitats de negoci en aquesta àrea, participen en un programa que inclou visites a infraestructures i localitzacions clau de Barcelona, sessions informatives, trobades one-toone amb companyies locals dels seus respectius sectors i reunions amb institucions locals.

Ponents: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Josep M. Basáñez, vicepresident primer, Cambra de Comerç de Barcelona. Ivana Casaburi, professora de màrqueting, directora executiva, Master in Marketing & Sales, ESADE. Josep Maria Cervera, director d’Internacionalització Empresarial, Cambra de Comerç de Barcelona. Bryan Chen, soci, Mazars China Desk. Danni Cheng, director, Oficina de Representació de Caixa-

68.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Lloc Llotja de Mar/CaixaFòrum/ Casa Àsia, Barcelona Data 19 d’octubre En col·laboració amb Cambra de Comerç de Barcelona, Ajuntament de Barcelona, Mazars China Desk, ESADE, «la Caixa» i Casa Àsia

Bank S.A. a Xangai. Elisabet Coll-Vinent, directora, Àrea de Suport Internacional, Cambra de Comerç de Barcelona. Claudia Danesi, directora, Divisió de Promoció Internacional, Invest in Catalonia – Generalitat de Catalunya. Patrick de Cambourg, President i CEO, Mazars Group. Joan Vicenç Duran, director general, Bluestar Sillicones Spain. Santiago García-Milà, subdirector, Port de Barcelona, Autoritat Portuària de Barcelona. She Guizheng, subdirector d’Inversions i Serveis, Agència de Promoció d’Inversions de Chongqing. Juan José Herrera de la Muela, director general, Casa Àsia. Amadeu Jensana, director de Programes Econòmics i de Cooperació, Casa Àsia. Yang Lei, director, Cosco Iberia. Conrad Llorens, fundador i CEO, SUMMA Branding. Jordi Martí, responsable de Mazars China Desk a Espanya. Anna Martínez, secretària general, Casa Àsia. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. Francesc Xavier Mena, conseller de Treball i Empresa, Generalitat de Catalunya. Ignacio Mezquita, director d’Estratègia, Invest in Spain, Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Joan Maria Nin, vicepresident i CEO, CaixaBank S.A. Carme Pi-Sunyer, directora de Relacions Institucionals, Casa Àsia. Jaume Ribera, professor de producció, tecnologia i gestió d’operacions, Càtedra «Port de Barcelona» de Logística, CEIBS, Xanghai. Joan Rosàs, director d’Institucions Financeres Internacionals, CaixaBank, S.A. Mario Rubert, director de Relacions Econòmiques Internacionals, Ajuntament de Barcelona. Jordi Sacristán, director de Màrqueting i Promoció Econòmica Internacional, Ajuntament de Barcelona. Dong Tao, president associat, Shanghai Foreign Investment Development Board. Xavier Trias, alcalde de Barcelona. Miquel Valls, president, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Yunbin Xia, president, Agència de Promoció d’Inversions Internacionals de Shandong. Yu Yang, Consolat General de la Xina a Barcelona. Shui Yong, subdirector, Oficina de Promoció d’Inversions de Pequín.

La política energètica i climàtica integrada de la UE i la seva influència a la regió mediterrània V Fòrum Euromediterrani de l’Energia

Com a continuació de les edicions precedents, aquesta trobada bianual iniciada l’any 2005 proposa en la present edició un diàleg constructiu per a la cooperació, el desenvolupament i l’enfortiment de les relacions entre productors, intermediaris i consumidors d’energia. El fòrum s’estructura en tres sessions plenàries sobre seguretat de subministrament com a condició d’estabilitat i prosperitat; objectius energètics i mediambientals de la UE per al 2020; i transferència de tecnologia i finançament de projectes. Posteriorment, quatre grups de treball debaten sobre aigua i energia; la regió mediterrània i els acords post-Kioto; infraestructures d’interconnexions Sud-Sud i Sud-Nord; i iniciatives industrials pioneres –com el Pla Solar Mediterrani o el projecte Desertec. Els esdeveniments polítics i socials que des de finals de l’any 2010 estan tenint lloc als països socis mediterranis i les seves repercussions per al sector energètic són els temes transversals que condueixen els debats d’aquesta edició.

Lloc Hotel Joan Carles I, Barcelona Data 24 i 25 d’octubre En col·laboració amb Club Español de la Energía, Observatori Mediterrani de l’Energia (OME), Secretaria de la Unió per la Mediterrània i OCDEMena Investment Programme

Ponents: Obaid Amrane, membre de la Junta Directiva, Moroccan Agency for Solar Energy (MASEN). Miguel Antoñanzas, president, E-ON España. Anca-Diana Barbu, directora de Projectes Energètics i Mediambientals, Agència Europea del Medi Ambient. Andreu Bassols, director general, IEMed. Joan Batalla, conseller, Comisión Nacional de la Energía. Francisco Belil, CEO, Clúster del Sud-oest d’Europa, Siemens. Alfonso Beltrán García-Echániz, director general, Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDAE). Amina Benkhadra, ministra d’Energia, Mines, Aigua i Medi Ambient del Marroc. Santiago Bergareche, president, Compañía Española de Petróleos (CEPSA). Hassine Bouzid, ambaixador en cap de la Missió a Madrid de la Lliga Àrab. Andrea Brentan, conseller delegat, Endesa. Cristóbal Burgos, conseller de Política

Memòria d’activitats 2011 .69

Energètica, Seguretat de Subministrament i Xarxes, Comissió Europea. Alberto Carbajo, director general d’Operacions, Red Eléctrica de España (REE). Milagros Couchoud, presidenta, Institut Mediterrani de l’Aigua. Bernard Clement, director d’Infraestructures, Gas, Tècnica, I+D, Direcció General de Gas i Noves Energies, Total. Luis Crespo, president, Estela Solar. Jordi Dolader, president, AF Mercados EMI. José Domínguez Abascal, secretari general tècnic, Abengoa. José Donoso Alonso, president, Associació Empresarial Eòlica (AEE). José María Egea Krauel, director executiu de Planificació Energètica, Gas Natural Fenosa. Fakhry Eid, president i director executiu, Enginyeria de les Indústries del Petroli i Processos (ENPII). Raafat el-Beltagy, president, Observatori Euromediterrani de l’Energia; vicepresident de Desenvolupament, Egyptian Natual Gas Holding Company (EGAS). Steffen Erdle, conseller sènior, Divisió d’Energia, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. José Folgado, exsecretari d’Estat d’Energia; alcalde de Tres Cantos. Ignacio S. Galán, president, Club Español de la Energía; president, Iberdrola. Salvador Gabarró, president, Gas Natural Fenosa. Eduardo González, director general d’Energia i Sostenibilitat, Fomento de Construcciones y Contratas (FCC). José María González Vélez, president, Associació de Productors d’Energies Renovables (APPA). Arturo Gonzalo Aizpiri, president, Comitè Espanyol del Consell Mundial de l’Energia; director de Relacions Institucionals i Responsabilitat Corporativa, Repsol. Fabrizio Hernández Pampaloni, secretari d’Estat d’Energia, Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç. Rafiq Husseini, secretari general adjunt de Medi Ambient i Aigua, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Fawki Kharbat, secretari general, Unió Àrab d’Electricitat. Chahra Ksia, directora, Centre Àrab d’Estudis i Seguretat de l’Aigua, Lliga Àrab. Jesús Antonio Losa, director, Àrea de Finançament d’Energia, «la Caixa». Mari Ángeles Major-Sosias, vicepresidenta d’Estratègia Internacional, Areva. Carlos Marcos Ramón, conseller delegat, Asea Brown Boveri (ABB). José María Marín Quemada, catedràtic d’economia aplicada i política econòmica, Universitat Nacional d’Educació a Distància (UNED). Antoni Martínez, director general, Institut de Recerca de l’Energia de Catalunya (IREC). Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. Maite Masià, directora, Institut Català de l’Energia. Pedro Miras, president, Standing Group on Emergency Questions (SEQ), Agència Internacional de l’Energia. Saïd Mouline, director general, Agència Marroquina per al Desenvolupament d’Energies Renovables i l’Eficiència Energètica. Cristina Narbona, ambaixadora d’Espanya davant l’OCDE. José Alfonso Nebrera, director general, ACS Servicios. Antonio Pérez-Hernández y Torra, ambaixador en missió especial per a Afers Energètics, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Juan Pons, director general d’Estratègia i Regulació, ENAGAS. Hervé Pouliquen, director estratègic d’Economia i Finances, Medgrid. Teresa Ribera, secretària d’Estat de Canvi Climàtic, Ministeri de Medi Ambient, Rural i Marí. Francesc Rosell, director de Desenvolupament, Alstom Wind. Marc Strauss, conseller de la Divisió d’Energia, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Ferran Tarradellas, exportaveu d’Energia de la Comissió Europea. Ania Thiemann, economista sènior i coordinadora de projectes, Programa d’Inversions, MENA-OCDE. Theodore Tsakiris, director, Observatori de Polítiques Energètiques Europees EKEM. Paul van Son, director executiu, Desertec. Patricia VeeversCarter, directora d’Energia i Transport per a l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Banc Mundial. Rafael Villaseca, vicepresident, Club Español de la Energía; conseller delegat, Gas Natural Fenosa.

70.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2011 .71

Una economia verda per a un món sostenible Global Eco Forum 2011

Punt de trobada de referència per als líders d’opinió, experts i actors del canvi cap a la sostenibilitat a la regió euromediterrània, aquesta edició del Global Eco Forum se centra, en previsió de la Cimera de la Terra Rio+20 de 2012, en la generació de dinàmiques de desenvolupament sostenible –econòmic, social i ambiental– a la Mediterrània basades en un nou enfocament de la cooperació Nord-Sud, que es manifesta cada cop més necessari com evidencien els processos de transició social i política iniciats pels països del sud de la Mediterrània. El programa del fòrum es complementa amb dos cursos específics sobre iniciativa emprenedora sostenible i sobre l’aplicabilitat en l’àmbit local dels objectius de la Cimera de Rio 2012, i dues taules rodones sobre ecoturisme com a sortida de la crisi del turisme rural i sobre desenvolupament rural i agricultura sostenible.

Ponents: Idoia Arauzo, Eco-Union. Enric Aulí, director d’Intervenció Ambiental, Ajuntament de Barcelona. Heloise Buckland, cofundadora i directora de Recerca de Barcelona. Purificació Canals, consellera, Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible. Andreu Claret, director executiu, Fundació Euromediterrània Anna Lindh. Carme Colomina, investigadora, Fundació CIDOB. Hélène Connor, directora executiva, HELIO International, França. Ignasi Cubiña, EIG i Ecoemprenedors. Enrique de Villamore, CP/RAC. Sandro Donnola, especialista de Productes, Archimedes Solar Energy. Mathieu Durrande, Ecodigma. Paul Efmorfidis, fundador, COCO-MAT, Grècia. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Monica Frassoni, presidenta, European Union Alliance to Save Energy (EUASE). Jérémie Fosse, president, Eco-Union. Jesús Granados, GUNi’s. Oliver Greenfield, coordinador, Green Economy Coalition; assessor estratègic, BBC World Service, Regne Unit. Rafiq Husseini, subsecretari general, Unió per la Mediterrània. Giorgos Kallis, professor investigador, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, Universitat Autònoma de Barcelona. Johanna Klein, Global CAD. Josep Enric Llebot, secretari de Medi Ambient i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Michael Narberhaus, responsable del programa One Planet Mobility, WWF i de SMART CSOs, Regne Unit. Luisa Nenci, economista mediambiental. Damien Ollivry, HELIO International. Piero Pelizzaro, responsable de l’Àrea de Cooperació Internacional i membre del Grup de Treball d’Autoritats Locals, Club de Kyoto. Vicenç Polo, Col·legi d’Economistes de Catalunya. Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Teresa Ribera, secretària d’Estat de Canvi Climàtic, Ministeri

72.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Lloc Museu Picasso/La Pedrera, Barcelona Data 25 i 26 d’octubre En col·laboració amb Eco-Union, Ministeri de Foment – Renfe, Generalitat de Catalunya – Departament de Territori i Sostenibilitat i Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona, Fundación Biodiversidad, Catalunya Caixa – Obra Social, Club de Kyoto, Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible Rio+20, Green Economy Coalition, Nektarina Non Profit i IUCN

de Medi Ambient, Rural i Marí. Ferran Rodés, director executiu, Grup Havas; president, Neometrics. Rafael Sardà, CSIC; ESADE. Bettina Schaefer, Ecoinstitut. Peter Schmidt, investigador, projecte Super Smart Grid, Institute for Climate Impact Research, Alemanya. Michael J. Scoullos, president, Mediterranean Information Office for Environment Culture and Sustainable Development (MIO-ECSDE). Pere Torres, conseller tècnic, Institut Cerdà. Antonio Troya, director, Centre de Cooperació de la Mediterrània, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN-Med). Jeroen van den Bergh, ICTA, Universitat Autònoma de Barcelona. Ester Xicota, Ecodigma. Frederic Ximeno, ERF.

Economic Challenges in the New Mediterranean Foro Jávea de Vecindad

Partint de la identificació dels escenaris de futur més probables, una quinzena d’experts analitzen les mesures que els països del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà hauran d’adoptar en els seus sistemes econòmics per fer-los més atractius a la inversió estrangera, menys polaritzats i més competitius. De manera específica, s’aborden els mecanismes de consolidació de la seguretat jurídica i d’accés estable a fonts de finançament per a la promoció de la micro, petita i mitjana empresa.

Lloc Parador Nacional de Xàbia

Ponents: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Rym

En col·laboració amb Fundación Foro Jávea de Vecindad

Ayadi, directora de la Unitat d’Institucions Financeres, Política Prudencial i Tributs; coordinadora del Consorci MEDPRO Perspectives Mediterrànies, Centre d’Estudis Polítics Europeus (CEPS), Brussel· les. Andreu Bassols, director general, IEMed. José Luis Boronat, secretari general, Foro Jávea de Vecindad. Lino Cardarelli, vicesecretari general de Coordinació de Finançament de Projectes i Desenvolupament Empresarial, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. José Chulvi, alcalde de Xàbia. Zakaria Fahim, presidenta, Atlas Business Angels (ABA); presidenta, Associació Internacional de Joves Emprenedors (CJD International), Marroc. Antonio Fanelli, cap adjunt de la Divisió de Desenvolupament del Sector Privat, OCDE. Benita Ferrero-Waldner, excomissària europea de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge; presidenta, Fundació EU-LAC. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. José García-Montalvo, director acadèmic, Centre for Research on the Economies of the Mediterranean (CREMed); professor d’economia, Universitat Pompeu Fabra. Javier López, secretari general, CIERVAL. Gotzone Mora, Generalitat Valenciana. Miguel Ángel Moratinos, exministre d’Afers Exteriors i de Cooperació. José Ribes, president, Foro Jávea de Vecindad. Güven Sak, director executiu, Fundació de Recerca de Polítiques Econòmiques (TEPAV), Turquía. José Luis Sanjuán, director de Relacions Internacionals, CIERVAL. Ibrahim Saif, acadèmic titular resident, Carnegie Middle East Center, Líban. Anwar Zibaoui, coordinador, Associació de Cambres de Comerç de la Mediterrània (ASCAME).

Data 28 i 29 d’octubre

Memòria d’activitats 2011 .73

The North African Dilemmas VIII North African Business and Development Forum

Amb Tunísia com a país convidat d’aquesta vuitena edició, el NABDF reuneix novament representants d’empreses, organitzacions multilaterals i agències governamentals dels països mediterranis per compartir experiències exitoses, explorar noves oportunitats de negoci i aliances estratègiques i analitzar noves perspectives a la regió. En un entorn que canvia constantment i especialment en el moment actual, el NABDF explora fórmules a fi de maximitzar l’eficiència i competitivitat de les empreses del sud de la Mediterrània, així com mecanismes capaços d’atreure un major flux d’inversió estrangera directa al Magreb tot posant especial èmfasi en la millora del capital humà i més concretament en els joves treballadors i emprenedors, que reclamen polítiques efectives capaces de crear ocupació i riquesa a través de la capacitació i el suport a les iniciatives empresarials. En aquest sentit, el fòrum presta especial atenció, a través de sessions específiques, a la posada en marxa d’iniciatives públiques i privades en sectors amb un potencial de creixement més sòlid al nord d’Àfrica, com són la construcció, l’energia o les infraestructures de transport.

Ponents: Andreu Bassols, director general, IEMed. Fathi B’Chir, director, Medafrique, Bèlgica. Hatim Benjelloun, director general, Public Affairs & Services, Marroc. Ali Bensouda, associat d’Édifice Capital, responsable del Fons Édifice Infra Maroc, França. Abdellah Benmaarouf, president, SNTR GROUPE, Algèria. Abdelkader Boukhari, responsable de Relacions Internacionals, Fòrum de Directors d’Empresa, Algèria. Lino Cardarelli, secretari general adjunt, Unió per la Mediterrània. Mohammed Chemloul, conseller jurídic, Algèria. Claudio Cortese, director general adjunt, Departament d’Operacions Exteriors de la UE i dels Països Candidats, Banc Europeu d’Inversions (BEI). Ahmed Fassi Fihri, director de Promoció d’Inversions, Agència Marroquina de Desenvolupament d’Inversions. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Daniel Font, director general, Mixta África S.A., Espanya. José García-Montalvo, director acadèmic, Centre for Research on the Economies of the Mediterranean (CREMed), Espanya. Dalil Guendouz, director general, Office National des Aéroports (ONDA), Marroc. Youssef Ismael, director general, ARDIM S.A., Marroc. Eva Jimeno, cap d’operacions per al sud i l’est de la Mediterrània, European Training Foundation (ETF), Itàlia. Tahar Kellil, president, Cambra de Comerç i Indústria d’Alger. Carlos Lozano, coordinador, Xarxa Euromediterrània d’Economia Social (ESMED), Confederación Empresarial Española de Economía Social (CEPES). Saida Mendili, directora d’Afers Econòmics, Unió del Magreb Àrab. Mounir Mouakhar, president, Cambra de Comerç i Indústria de Tunis. Chekib Nouira, president, Arabic Institute of Chief Executive Officers, Tunísia. Mario Oriol, director de Desenvolupament de Mercat, Talgo, Espanya. Joana Ortega, vicepresidenta de la Generalitat de Catalunya. Mohamed Rguigue, director general, North Africa Bottling Company (NABC), Marroc. José Rivera, director, Idom Group Barcelona, Espanya. Abderrahman Saidi, president, Association Méditerranéenne pour le Patrimoine, l’Éducation et le Développement Durable (AMPEDO), Marroc. Marc Teyssier d’Orfeuil, director general, Club PPP MEDAFRIQUE, França. Imed Turki, cap de gabinet del Ministeri d’Ocupació i Formació Professional, Govern de Tunísia. Josep Maria Ureta, periodista expert en economia, El Periódico de Catalunya. Miquel Valls, president, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Paul van Son, director executiu, Dii GmbH Industrial Consortium, Desertec. Murat Yalçintas, president, Associació de Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània (ASCAME).

74.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Amb motiu de la V Setmana Mediterrània de Líders Econòmics, del 21 al 25 de novembre. Lloc Llotja de Mar, Barcelona Data 21 de novembre En col·laboració amb Cambra de Comerç de Barcelona i ASCAME

16 DE NOVEMBRE DEL 2011

el Periódico

MONOGRÀFICS TROBADA ECONÒMICA I SOCIAL

a destacar

setmana mediterrània

de líders econòmics

D D

NABD FORUM Promoció de la col·laboració empresarial i la competitivitat entre el nord i el sud UFM OPEN DAYS La Unió pel Mediterrani presenta els seus projectes i debat sobre les seves prioritats

BARCELONA ACULL UNA CITA MULTILATERAL PER DEBATRE ELS REPTES DE LA REGIÓ MEDITERRÀNIA

Un projecte en comú

D D

ECO MEDA GREEN FORUM La transició cap a una economia verda suposa una oportunitat de desenvolupament per a la regió MEDA WOMEN Plataforma per impulsar i recolzar la capacitat emprenedora de les dones

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2011 .75

Shaping the Mediterranean Future Union for the Mediterranean Open Days

Els UfM Open Days suposen l’oportunitat per a la Secretaria de la Unió per la Mediterrània de presentar els seus projectes i línies d’actuació a diferents actors públics i privats de la regió. El repte que representa per als països associats mediterranis la creació de 22 milions de nous llocs de treball en l’horitzó 2020 per garantir l’estabilitat i el creixement de les seves economies i el futur de les seves joves generacions, és objecte d’atenció durant una primera sessió que exposa els mecanismes de promoció de micro, petites i mitjanes empreses a través de la Iniciativa Mediterrània de Desenvolupament Empresarial o de l’enfortiment de la connexió entre sistemes educatius de grau superior o formació professional amb les necessitats del mercat laboral. La segona sessió estudia fórmules de participació del sector privat i de finançament de grans projectes de gestió i distribució de recursos hídrics, d’urbanisme o de descontaminació. Pel que fa al transport terrestre i marítim, una tercera sessió es dedica a la millora logística multimodal i de les xarxes de transport. Finalment, el fòrum debat l’objectiu del Pla Solar Mediterrani de crear fins a 20 GW de capacitat d’energia renovable de cara a l’any 2020 i millorar l’eficiència energètica per respondre al ràpid augment de la demanda d’electricitat i a la reducció d’emissions de CO2.

Ponents: Tarek al-Amad, director, European Jordanian Renewable Energy Projects LLC. Javier Albarracín, director, Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Mehmet Yigit Alpogan, secretari general adjunt, Unió per la Mediterrània. Urooj Amjad, consultor independent. Youssef Amrani,

76.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Amb motiu de la V Setmana Mediterrània de Líders Econòmics, del 21 al 25 de novembre. Lloc Llotja de Mar, Barcelona Data 22 i 23 de novembre En col·laboració amb Cambra de Comerç de Barcelona i ASCAME

secretari general, Unió per la Mediterrània. Jean-François Arvis, economista sènior de Transport, Banc Mundial. Alexander Auboeck, conseller executiu de Polítiques Operatives, Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament. Ahmed Baroudi, director general, Société d’Investissements Énergétiques. Rashad Bibars, director sènior, Centre de Desenvolupament Empresarial de Jordània. Raffaele Boldracchi, oficial superior d’Operacions, Institució Financera Internacional. Raymond Bourdeaux, especialista d’Infraestructura, Banc Mundial. Elena Campelo, enginyera, Banc Europeu d’Inversions. Lino Cardarelli, secretari general adjunt, Unió per la Mediterrània. Pascale Chabrillat, director, Institut OCEMO. Mohamed Choucair, president, CCI Beirut; vicepresident, Associació de les Cambres de Comerç i Indústria de la Mediterrània. Vangelis Constantianos, Associació Mundial de l’Aigua per a la Mediterrània MED/EUWI. Marie Corman, Policy Officer, Direcció General d’Indústria, Comissió Europea. Steffen Edrlé, expert sènior, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Ismail Elzabri, consultor, exdirector, AFSED, Jordània. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Patricia Fontaine, directora del Programa EuroMed Transport. Alexis Gazzo, director sènior, Ernst & Young, França. Anthony Gribben, expert sènior, Fundació Europea de Formació. Khaled Hanafy, degà, Facultat de la Logística del Transport, AAST, Egipte. Rafiq Husseini, secretari general adjunt, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Ramla Jaber, cap de comunicació, Ministeri de Formació Professional i Ocupació de Tunísia. Celine Kauffmann, experta sènior, OCDE. Corinna Klessmann, consultora sènior, Ecofys Germany. Diana Kobayter, cap de projectes, Cambra de Comerç i Indústria de Beirut. Ulrike Lehr, experta, GWS-OS Institute of Economic Structures Research, Alemanya. Xavier Maitrerobert, conseller sènior en matèria d’Aigua, AquaFed. Mona Marghani, directora en funcions, Departament de Joventut i Esport, Lliga Àrab. Joseph Mifsud, president, Universitat Euromediterrània (EMUNI). Mouldi Miled, director executiu, Desertec University Network. Anna Molero, directora general, Barcelona Activa. Slim Othmani, director executiu, Nova Fàbrica de Conserves Rouiba. Frederic Ottawy, director executiu, Inframed. Alberto Palacio, Centre d’Estudis del Transport per a la Mediterrània Occidental. Silvia Pariente, especialista sènior d’Energia, Regió MENA, Banc Mundial. Bernard Ribiollet, Divisió de Justicia, Migracions i Seguretat, Presidència de la República Francesa. Luca Scarpiello, vicepresident, Fòrum Europeu de la Joventut. Marc Strauss, consultor sènior, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Mustapha Taoumi, director regional, Programa IRENA, Emirats Àrabs Units. Vittorio Torbianelli, Universitat de Trieste, Itàlia. Jordi Torrent, cap d’Estratègia i Comerç, Port de Barcelona. Miquel Valls, President, Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona. Murat Yalçintas, president, ASCAME. Zeine Zeidane, assessor especial, Centre de Marsella per a la Integració Mediterrània.

DIMECRES 16 DE NOVEMBRE DEL 2011

Pàgines especials

el Periódico

DIMECRES 16 DE NOVEMBRE DEL 2011

Pàgines especials

el Periódico

UFM Open Days I Portes obertes ORGANISME AMB SEU A BARCELONA

La Unió pel Mediterrani debat sobre els seus projectes clau

Comerç bilateral entre Espanya i els països mediterranis no europeus (milions d’euros) Balança comerç bilateral 20.000 15.000 10.000

L’organització té com a objectiu establir un marc de cooperació multilateral que repercuteixi en el benestar social

5.000 0 -5.000 -10.000

XAVI DATZIRA Àrea Monogràfics

a Unió pel Mediterrani (UpM), amb seu a Barcelona, és l’organització que agrupa 43 països euromediterranis amb l’objectiu d’afavorir la integració regional i la cohesió de tots els seus membres. Al mateix temps, segons explica el seu secretari general, Iussef Amrani, és una “organització en favor de la ciutadania, una organització per crear un entorn mediterrani democràtic i econòmic favorable per millorar la qualitat de vida de la població i una organització on desenvolupar projectes reals que ajudin en el dia a dia les regions més desafavorides”. Una unió que té com a objectiu establir un marc de cooperació multilateral que repercuteixi directament en el benestar i que, per això, ha posat en marxa tota una sèrie de projectes per aconseguir-ho. Els UFM Open Days, que se celebren del 21 al 25 de novembre en el marc de la Setmana Mediterrània de Líders Econòmics, són el marc escollit per presentar-los, així com per debatre quines han de ser la prioritats de l’organització. Es tracta d’una qüestió especialment rellevant en aquest moment, quan els països àrabs de la riba meridional s’estan transformant a nivell polític, social i econòmic, gràcies a un procés de democratització que s’ha anat encomanant per tota la regió. “La UpM és una necessitat política, una oportunitat socioeconòmica i una prioritat estratègica que acompanya els processos de transició democràtica iniciats a la ribera sud del Mediterrani”, diu Amrani. Una de les seves principals eines, en una regió habitada per més de 800 milions de persones, passa per promoure

ANÀLISI EN QUATRE SESSIONS DLa primera ponència tractarà la necessitat de crear ocupació i, per això, analitzarà el suport a la micro, petita i mitjana empresa DLa UpM considera clau la participació del sector privat en la construcció de les infraestructures d’aigua i sanejament DMillorar la interconnexió de la població i les mercaderies a través del Mediterrani s’erigeix com a clau per al desenvolupament polític i social DL’organisme aposta per incrementar el pes de les energies renovables i potenciar l’eficiència energètica de cara a l’any 2020

2005

accions i projectes concrets que tinguin un impacte real sobre la ciutadania. Entre elles, “crear un entorn idoni per a la creació d’empreses, impulsar la competència, afavorir la transferència de coneixement i la innovació, així com recolzar les regions més desafavorides per crear projectes tangibles que ajudin a millorar la vida quotidiana de la població”. QUATRE SESSIONS Durant els dies de portes obertes, es mostraran quins són els projectes impulsats fins ara, però també es proporcionarà una plataforma perquè responsables polítics, representants del sector privat i la societat civil debatin sobre les prioritats de la UpM. La discussió tindrà lloc dimarts que ve, 22 de novembre, quan se celebrin quatre jornades al voltant dels àmbits de les micro, petites i mitjanes empreses (MPiMES), les autopistes per terra i mar, l’aigua i el medi ambient i el Pla Solar Mediterrani. DMPiMES, preparació i ocupació. En una regió on el futur econòmic depèn de la creació de 22 milions de llocs de treball addicionals per a l’any 2020, les oportunitats de feina per als joves del Mediterrani meridional i oriental sens dubte constitueixen una prioritat fonamental en l’agenda tant política com econòmica. Les tres sessions examinaran el repte de la creació d’ocupació, a més d’analitzar el suport a les MPiMES (les ja existents i les de nova creació), l’educació i la formació contínua. Entre els principals ponents d’aquestes jornades destaquen Ramla Jaber, cap de comunicació del Ministeri de Formació Professional i Ocupació de Tunísia, i Alexander Auboeck, del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament.

2006

2007

Exportació

Concepte Exportació Importació Saldo comercial Taxa cobertura

2005 8.033 11.495 -3.462 69,8%

2006 8.435 13.797 -5.362 61,1%

2008 Importació

2007 9.558 14.841 -5.283 64,4%

2009

2010

2011*

Saldo comercial

2008 11.492 16.348 -4.856 70,2%

2009 10.636 11.623 -987 91,5,%

2010 12.443 13.404 -961 92,8%

2011* 9.470 10.189 -719 92,9%

* Gener-agost 2011 (últimes dades disponibles)

Hissada de banderes durant la inauguració de la seu de la secretaria de la Unió pel Mediterrani al palau de Pedrables, el març del 2010.

les iniciatives CONSTRUCCIÓ D’UNA DESSALINITZADORA A GAZA

Millora de la qualitat de vida LA UNIÓ PEL MEDITERRANI identifica, coordina i supervisa projectes regionals, subregionals o transnacionals que tinguin impacte en la vida dels ciutadans i millorin les seves condicions de vida. Aquests projectes procedeixen del sector privat, de la societat civil, d’autoritats nacionals o regionals, d’institucions i de reunions al més alt nivell. A més, la UpM també s’encarrega de facilitar el seu accés a fonts de finançament. El primer gran projecte aprovat per la UpM consisteix en la construcció d’una dessalinitzadora a la franja de Gaza, que subministrarà aigua a més d’1,5 milions de persones. Aquest projecte no només contribuirà a solucionar el problema de falta d’aigua potable, sinó que també generarà llocs de treball i ajudarà al desenvolupament econòmic d’aquesta poblada regió. Per la seva part, la divisió d’Afers Socials treballa en un projecte que pretén promocionar l’esperit empresarial entre les dones a punt de llicenciar-se en universitats del Marroc, Jordània, Palestina i Espanya mitjançant les jornades de Dones Emprenedores. Així mateix, la Divisió d’Educació Universitària i Recerca està promovent programes de màster i doctorat dissenyats d’acord amb les prioritats de la UpM i destinats als estudiants dels països de la ribera sud del Mediterrani.

DAigua i Medi ambient. El mar Mediterrani i els seus ciutadans s’enfronten a importants amenaces relacionades amb l’aigua: l’escassetat, la distribució desigual dels recursos hídrics, la contaminació provocada per la ràpida urbanització, l’augment de la demanda i la falta d’una gestió integral de l’aigua. Ponents de la talla d’Ismael T. El-Zabri, consultor de Welfare Association, o Vangleis Constantianos, líder de l’Associació Mundial de l’Aigua per al Mediterrani, examinaran les oportunitats d’accés al finançament dels projectes i tractaran sobre els reptes relacionats amb la participació del sector privat en infraestructures hidràuliques i de sanejament. DCarreteres terrestres i marítimes. El Mediterrani és un espai de trànsit i intersecció entre diverses regions geopolítiques i econòmiques. Per això, millorar les interconnexions entre la població i el transport de mercaderies es converteix en una de les prioritats dels actors polítics i econòmics. En les sessions es reflecteixen alguns temes clau relacionats amb la interdependència, cada cop més

gran, de la conca del Mediterrani amb l’economia mundial, en termes dels sectors de transport i de logística. Hi participaran experts de totes dues ribes, com Vittorio Torbianelli, de la Universitat de Trieste (Itàlia); Khaled Hanafy, degà de la facultat de la Logística del Transport d’Egipte, o Patricia Fontaine, directora del programa Euromed Transport. DPla Solar Mediterrani. El PSM és la principal iniciativa de la UpM. El seu objectiu és la creació de fins a 20 GW de noves capacitats d’energia renovable el 2020 i la millora de l’eficiència energètica. Això contribuirà al desenvolupament socioeconòmic de la regió i ajudarà a donar resposta al ràpid creixement de demanda d’electricitat i a reduir les emissions de gasos contaminants. Les sessions –amb experts com Frederic Ottavy, director executiu d’InfraMed Management, o Tarek alamad, director de la European Jordanian Renewable Energy Projects– tractaran sobre dos temes de particular importància: el finançament del PSM i el seu impacte sobre el desenvolupament socioeconòmic i la creació d’ocupació.2

Reformes econòmiques i polítiques per vertebrar tot el territori La UpM afronta el repte de reforçar la relació estratègica entra les dues ribes M

X. D.

Àrea Monogràfics

a regió euromediterrània està cridada a tenir un paper protagonista en el panorama econòmic mundial durant les pròximes dècades, tant per una població que arriba als 800 milions d’habitants com pels avantatges específics que ofereix dins de la nova divisió internacional del treball: la competitivitat i la cooperació. No obstant, hi ha tota una sèrie de dificultats que obliguen a tothom a potenciar reformes estructurals polítiques i econòmiques per vertebrar econòmicament tot el territori mediterrani. D’aquí ve la importància que la UpM consolidi, pas a pas, el seu projecte comú. La riba sud i oriental, amb un volum comercial de 200.000 milions d’euros, es troba entre els primers socis comer-

cials de la Unió Europea. El 70% de les importacions provenen de la UE, mentre que el 12% de les exportacions comunitàries es dirigeixen als 12 països que conformen el Mediterrani sud i oriental. El 80% d’elles provenen, bàsicament, d’Itàlia, Alemanya, França, Espanya i la Gran Bretanya. Per un altre costat, més de 6.000 empreses europees estan instal·lades en aquesta zona. El 2010, les inversions a la zona mediterrània van arribar als 16.907 milions d’euros davant els 27.795 milions del 2007, a causa de la crisi. Malgrat això, la UE segueix sent el principal inversor de la zona, amb més del 50% del total. A més, gairebé el 35% del subministrament energètic de la UE prové dels països del sud del Mediterrani i a això s’hi ha d’afegir l’aposta per l’energia solar. També s’ha de tenir en compte que vuit

milions d’emigrants dels països mediterranis associats treballen a la UE i transfereixen remeses que, el 2008, arribaven a un valor de 14.000 milions d’euros. Aquestes dades evidencien que l’àrea mediterrània sud i oriental és d’una extraordinària importància estratègica per a la UE. No obstant, hi ha elements que dificulten un desenvolupament harmonitzat de la zona, com són un desenvolupament polític i democràtic desigual; nivells desiguals de nivells econòmics, amb un important pes del deute extern; estructures econòmiques i socials molt diferenciades; una certa absència de disciplina monetària i fiscal; una dependència de les exportacions energètiques i productes primaris en contrast amb un baix dinamisme de les exportacions manufactureres. Qüestions que es poden anar harmonitzant gràcies al treball conjunt i de col·laboració que impulsa la UpM.2

El Periódico de Catalunya, 16/11/2011

Memòria d’activitats 2011 .77

MedPro First Meeting of the Stakeholders Engagement Group Seminari

L’IEMed participa en aquest projecte europeu integrat per una vintena d’instituts de recerca euromediterranis per tal d’identificar, a través de diversos grups de treball, les variables econòmiques, polítiques, socials, energètiques i mediambientals que seran decisives en el desenvolupament de la regió mediterrània en els propers anys. Aquest primer seminari acollit per l’IEMed és una trobada de les institucions membres del consorci a fi de posar en comú i avaluar els resultats aconseguits fins al moment en matèria de geopolítica i governabilitat; demografia, salut, migracions i qüestió de gènere; capital humà i protecció social; energia, canvi climàtic i gestió de recursos naturals; serveis financers i mercats; i comerç, inversions i integració econòmica.

Ponents: Sébastien Abis, administrador, Secretaria General, Centre Internacional d’Alts Estudis Agronòmics Mediterranis (CIHEAM), París. Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Roberto Aliboni, Senior Research Fellow, IEMed. Albert Alsina, director, Fons Mediterrània Capital F.C.R, Grupo Financiero Riva y García, Barcelona. Xavier Aragall, assessor de Polítiques Euromediterrànies i Programes Regionals, IEMed. Rym Ayadi, coordinadora del Consorci MedPro, Centre for European Policy Studies (CEPS), Brussel·les. Andreu Bassols, director general, IEMed. Houda Ben Jannet Allal, directora d’Estratègia, Observatori Mediterrani de l’Energia (OME), París. Francesco Bosello, investigador associat, Fondazione Eni Enrico Mattei (FEEM), Milà. Pantelis Capros, director, E3M Lab, Institut de Comunicació i Informàtica, Universitat Tècnica Nacional d’Atenes. Silvia Colombo, investigadora, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma. Youssef Courbage, demògraf, Institut Nacional d’Estudis Demogràfics (INED), París. Luc de Wulf, Centre de Recerca Econòmica i Social (CASE), Varsòvia. Alia el-Mahdi, Facultat de Ciències Econòmiques i Polítiques, Universitat d’el Caire. George Groenwold, Institut Demogràfic Interdisciplinari dels Països Baixos (NIDI), la Haia. Bichara Khader, director, Centre d’Estudis i Recerca sobre el Món Àrab Contemporani (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina. Nicola Lamadalena, director, Institut Agronòmic Mediterrani (MAIB), Bari. Sami Mouley, professor, Universitat de Tunis. Domenico Rossetti Di Valdalbero, administrador principal, Direcció General de Recerca, Comissió Europea. Carlo Sessa, president, Institut d’Estudis per a la Integració de Sistemes (ISIS), Roma. Wafaa Sohby, presidenta, ANIMA Investment Network, Marsella; vicepresidenta, Autoritat General d’Inversions (GAFI), el Caire. Nathalie Tocci, subdirectora, Istituto Affari Internazionali (IAI), Roma. Consuelo Varela Ortega, professora, Universitat Politècnica de Madrid (UPM).

78.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

En el marc del projecte europeu Mediterranean Prospects (MedPro), finançat pel VII Programa Marc de la Comissió Europea. Lloc IEMed, Barcelona Data 30 de novembre En col·laboració amb Consorci MedPro

Jornades de Tunísia

Jornades

L’IEMed acull una part del programa de les jornades monogràfiques del Centre Euroàrab de Catalunya, que enguany es dediquen a Tunísia, amb la conferència «La nova realitat de Tunísia. Quins són els seus reptes?», la sessió de cinefòrum amb la projecció del film Baba Aziz, de Naceur Khmir, l’exposició del pintor tunisià Abir Fekih i la taula rodona «Les inversions a Tunísia com a font d’oportunitats», amb representants del sector bancari, d’energies renovables i turístic tunisià i català.

Lloc IEMed, Barcelona

Ponents: Hafedh Akrout, empresari. Samia Ben Tekaya, enginyera. Mourad el Garci, arquitecte

En col·laboració amb Centre Euroàrab de Catalunya

i urbanista. Abir Fekih, experta en cultura àrab. Aymen Jemni, activista estudiantil i sindical. Wafa Khlif, professora de gestió empresarial, Toulouse Business School, Universitat de Toulouse. Walid Maaouia, activista polític.

Data 28 i 29 de novembre

Memòria d’activitats 2011 .79

What Economic Governance for Arab Transitions? V Barcelona Euromed Forum

L’any 2011 hem assistit a l’inici d’un procés històric d’insurreccions per part de les societats àrabs demanant reformes democràtiques en els àmbits polític, econòmic i social. En el segon d’aquests àmbits, les exigències d’implementació d’un model de desenvolupament econòmic més inclusiu impliquen una millor distribució del creixement econòmic entre sectors socials. Els nous governs de la regió hauran de posar en marxa amb caràcter urgent reformes capaces de crear nous llocs de treball, especialment per als joves i les dones –els sectors que més pateixen l’atur–, la professionalització de l’administració pública amb la introducció de formació especialitzada i la meritocràcia com a criteri de promoció, i un nou i més integral model de governança econòmica subjecte als principis de transparència, responsabilitat i servei públic. Aquesta cinquena edició del Barcelona Euromed Forum explora les vies per aconseguir un diàleg efectiu entre tots els actors socials implicats, reformar el sector financer per orientar-lo més cap al sector privat, amb especial atenció a les petites i mitjanes empreses, i implementar una progressiva reforma impositiva i del sistema de prestacions socials i subsidis.

Ponents: Rania A. Al-Mashat, Departament de Política Monetària, Banc Central d’Egipte. Andreu Bassols, director general, IEMed. Torbjörn Becker, director, Stockholm Institute of Transition Economics (SITE). Erik Berglöf, economista en cap i assessor especial del president del Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD). Alexander Böhmer, director, MENA Programme, MENA-OECD Investment Programme. Marcos Bonturi, subdirector de Relacions Globals, OCDE. Lino Cardarelli, vicesecretari general, Unió per la Mediterrània. Olivier de Laroussilhe, cap d’unitat, Relacions Comercials amb la regió Euromed i l’Orient Mitjà, Comissió Europea. Luc de Wulf, investigador, Centre de Recerca Econòmica i Social (CASE), Varsòvia. Josep Antoni Duran i Lleida, expresident de la Comissió d’Afers Exteriors, Congrés dels Diputats. Torek Farhadi, coordinador, Enhancing Arab Capacity for Trade Programme (EnACT), International Trade Centre. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Caroline Freund, economista en cap per a la regió Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, Banc Mundial. Hassan Hakimian, director, London Middle East Institute (LMEI), SOAS, Universitat de Londres. Ioannis Kaltsas, cap de l’Unitat d’Afers Institucionals i Polítics, Banc Europeu d’Inversions. Jacob Kolster, director regional per a Egipte, Líbia i Tunísia, Banc Africà de Desenvolupament. Pilar L’Hotellerie-Fallois, subdirectora general d’Afers Internacionals, Banc d’Espanya. Paolo Lembo, responsable del Centre Regional per als Estats Àrabs, PNUD. Roby Nathanson, exdirector de l’Oficina de Planificació Econòmica i Social, Oficina del Primer Ministre d’Israel; director, MACRO – Centre for Political Economics. Maria Ortiz, gestora associada del programa ESCWA/ECRI, International Trade Centre. Alfredo Pastor, exsecretari d’Estat d’Afers Econòmics, Ministeri d’Economia i Hisenda. Fernando Perpiñá-Robert, ambaixador d’Espanya. Josep Piqué, exministre d’Indústria i d’Afers Exteriors. Jordi Pujol, expresident de la Generalitat de Catalunya. Samir Radwan, exministre de Finances d’Egipte. Debora Revoltella, economista en cap, Banc Europeu d’Inversions. Ratna Sahay, subdirectora, Departament de l’Àsia Central i l’Orient Mitjà, Fons Monetari Internacional. Ibrahim Saif, Carnegie Middle East Center. Güven Sak, director gerent, Economic Policy Research Foundation, Turquia. Gülsüm Yazganarikan, director general de Recerca Econòmica, Ministeri d’Hisenda de Turquia. Tarik Yousef, CEO, Silatech, Qatar; Senior Fellow, Brookings Institution.

80.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Projecte finançat per l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació (IEVA) de la Comissió Europea. Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 15 i 16 de desembre En col·laboració amb Banc Europeu d’Inversions (BEI), Banc Europeu per a la Reconstrucció i el Desenvolupament (BERD), Secretaria de la Unió per la Mediterrània, MENA-OECD Investment Programme, Carnegie Middle East Centre i Stockholm School of Economics – Stockholm Institute of Transition Economies (SITE)

La Vanguardia, 18/12/2011

8 LA VANGUARDIA

INTERNACIONAL

DOMINGO, 18 DICIEMBRE 2011

Un año de la inmolación que cambió el mundo árabe Tahrir, ¿la capital de Egipto?

“El ejército vela por que el país no vaya a la barbarie” Samir Raduan, ex ministro de Finanzas de Egipto ALBA TOBELLA Barcelona

inistro del último gabinete de Mubarak, Samir Raduan resistió hasta julio en el gobierno transitorio en riña constante con Tahrir. Participó en Barcelona en un seminario del IEMed sobre el futuro económico de las transiciones árabe. ¿Qué balance hace del año? El cambio que ha habido en un año, mi generación no lo habría

IEMed

Raduan el viernes en Barcelona

imaginado ni en 30 años. Los jóvenes han creado un momentum para la democracia, y tenemos elecciones de verdad. Usted ha afirmado que los jóvenes se irritan cuando se les acusa de la crisis económica. Desde el inicio de la revolución se han perdido más de 5.000 millones de euros, y se irritan cuando alguien les dice que mientras chillan en Tahrir no hacen nada productivo para el país. La mayoría todavía no está ni en el mercado laboral. Pero es más importante que pensemos en el futuro.

Los islamistas tendrán un papel fundamental en este futuro. Parece que han ganado mucha influencia entre la gente. Una parte de ellos son moderados, pero la otra dice cosas que dan pavor. Habrá que hablar con ellos. Tras las elecciones, nuestra segunda lucha será la Constitución. La mayoría parlamentaria no debe ejercer una dictadura sobre su redacción. En Sudáfrica, Mandela dijo a su partido: “Muy bien, tenéis la mayoría, pero no sois el país entero”. ¿Por qué debemos aceptar el resultado electoral? Porque queríamos democracia. Nos gustaría aceptarlo, pero no nos vamos a parar aquí. ¿El ejército aún tiene legitimidad para tutelar el proceso? El ejército quiere asegurarse de que el país no se encamina a la barbarie. Hay un vacío político producto de la desaparición del Partido Nacional Democrático de Mubarak. Alguien tiene que velar por nuestros valores, y el ejército lo hará hasta que termine la transición. Todos vemos que, al final del camino, se acabarán retirando de la vida política, como en Turquía. ¿Qué piensan en Tahrir? Están impacientes y quieren que el ejército desaparezca porque lo ven como una extensión del régimen de Mubarak. Los jóvenes ganaron la nueva democracia, pero luego no han sabido integrarse en el sistema ni crear un partido que los represente. ¿Se acabará la corrupción? El problema viene cuando el Estado y los negocios van de la mano. Debemos debatir sus separación con los islamistas, que son seres humanos y pueden ser tan corruptos como los otros, incluso más, porque lo protegen todo con la norma de Dios.c

REUTERS

Soldados egipcios golpean a una manifestante en la plaza Tahrir, que ayer desmantelaron

Los egipcios disfrutan de libertades impensables hace un año, pero la transición democrática está amenazada

Sables o islamismo

GEMMA SAURA Barcelona

os turistas no llegan, la economía se queda sin oxígeno, no hay día sin sangre (entre ayer y el viernes, nueve manifestantes murieron en El Cairo), el ejército amenaza con secuestrar la revolución y el islamismo radical anda envalentonado tras sus espectaculares –e inesperados– resultados en la primera fase de las elecciones legislativas. Negras sombras planean sobre la transición democrática, y sin embargo... “El otro día, con un grupo de amigos, nos quejábamos del rumbo que están tomando las cosas –cuenta la joven Sabah Hamamu, “periodista y activista”–. Entonces uno dijo: ‘Pero ¿no os dais cuenta? Si no fuera por la revolución, hoy Gamal Mubarak ya sería presidente, habría sucedido a su padre como estaba previsto, y el mundo no hubiera sabido nada de Egipto durante unas cuantas décadas más’”. Hoy no sólo Gamal está en prisión a la espera de juicio –como Hosni Mubarak– sino que, si bien no hay democracia, los egipcios disfrutan de libertades impensables hace un año. El país celebra la segunda fase de los comicios legislativos, los primeros libres desde 1952. En los cafés, el narguile acompasa debates políticos acalorados, perdido el miedo. Y el resurgir contestatario, esta vez contra la junta militar, es un recordatorio no sólo para el ejército sino también para los futuros gobernantes del poder de la calle. “Los egipcios –dice el médico Amr Magdi, de 28 años– no aceptarán una dictadura nunca

más, sea militar o sea islámica”. Es la eterna encrucijada (nosotros o los barbudos) que explotó el régimen de Mubarak y que los generales del Consejo Supremo Militar, a quienes el dictador confió el poder, siguen agitando. Especialmente, tras la primera fase legislativa: la sorpresa no ha sido el triunfo de los Hermanos Musulmanes (36%), relativamente moderados y la fuerza política más organizada, sino que los salafistas –que quieren prohibir el alcohol y el turismo de playa e incluso han dicho que la democracia es una herejía– quedaran segundos (24%). Como en Túnez, las urnas han noqueado LA PESADILLA HEREDITARIA

“Si no fuera por la revolución, hoy Gamal Mubarak ya sería presidente” DIVISIÓN SOCIAL

El ejército explota el miedo al islamismo para mantener su tutela y privilegios a los jóvenes idealistas que fueron motor de la revuelta. A los pocos días, un alto general convocó a varios corresponsales extranjeros –un mensaje a Occidente– y les anunció la creación de un consejo consultivo que supervisará la redacción de la Constitución, argumentando que el Parlamento electo “no será representativo” del conjunto de la sociedad. Los más activistas y los islamistas denuncian una enésima

maniobra del ejército para mantener su tutela y privilegios políticos y económicos. Pero amplios sectores ven al ejército como un pilar (el último) de la estabilidad, con la economía y la seguridad cada vez más degradadas, o como dique de contención del islamismo retrógrada. Se vislumbra una división cada vez más honda, como nunca en la revuelta contra Mubarak. El ejército está explotando el creciente cansancio social de las protestas. Ayer mismo, el primer ministro Kamal al Ganzuri (nombrado a dedo por los generales y que ya ocupó el cargo con Mubarak en los noventa) justificó la represión al acusar a los manifestantes de ser “elementos contrarrevolucionarios” y violentos. Lo cierto es que en los diez meses desde que se fue Mubarak, el ejército ha detenido y torturado a miles de activistas y sentado a doce mil ante tribunales militares. “Para la gente de a pie, aquellos cuya preocupación es conseguir comida día a día –y en Egipto son muchos millones–, la revolución aún no ha traído ningún fruto”, observa Ahmed Osama, ingeniero que dejó los Hermanos Musulmanes para dirigir la campaña presidencial del hermano disidente Abdelmoneim Abulfutuh, uno de los favoritos. Culpa al ejército de boicotear la transición y está convencido de que los islamistas “no tocarán las libertades personales”. “La mejor manera de tratar con el extremismo es integrarlo en el proceso democrático. Egipto es un país moderado y no se convertirá en Arabia Saudí. Tampoco en Europa. Occidente debe entender que nuestra democracia será distinta, como nuestros valores”.c

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2011 .81

En col·laboració amb Barcelona Graduate School of Economics

Projecte de recerca

CREMed El CREMed és un projecte comú de la Barcelona Graduate School of Economics i de l’IEMed creat el novembre de 2008. L’objectiu d’aquest centre és promoure la recerca econòmica d’alt nivell en matèria de desenvolupament, amb especial atenció a la regió mediterrània. El CREMed estudia les relacions econòmiques entre la UE i els països mediterranis a través, entre d’altres, del seguiment de les dimensions econòmiques de la Política Europea de Veïnatge. La institució compta amb el suport del Barcelona Development Research Group i fomenta la col·laboració entre els centres de recerca econòmica de la regió mediterrània. D’aquesta manera, s’afavoreix el diàleg acadèmic i les xarxes de treball en comú.

II Workshop on Economics of the Mediterranean and the Euro-Mediterranean Process Workshop

Aquest taller pertany al programa de recerca del Centre for Research on Mediterranean Economies (CREMed). A partir dels papers presentats per experts i acadèmics a la convocatòria llançada durant el segon semestre de 2010, el taller destaca les principals tendències macro i microeconòmiques que afecten la Mediterrània en relació amb l’evolució del procés euromediterrani: economia sostenible i medi ambient; transport i logística; mercats laborals i immigració; protecció social i Estat del benestar; governabilitat econòmica; polítiques fiscals i monetàries; acords de lliure comerç; cicles empresarials; desenvolupament humà i pobresa; regulació financera; el binomi mercats laborals-fluxos migratoris; els circuits comercials existents o les mesures de promoció del capital humà.

Ponents: Fabio Canova, ICREA, UPF, CREMed, Barcelona GSE. Joan Costa-Font, London School of Economics. José García-Montalvo, director acadèmic, CREMed. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Omar Licandro, director de recerca, Barcelona GSE. Mehmet Tosun, ERF, IZA, MEEA, Universitat de Nevada, Reno. Tarik Yousef, degà i Senior Research Fellow, Dubai School of Government. Ponents dels treballs presentats: Fiscal Stimulus and Credibility in Emerging Countries. H. Morsy. Fons Monetari Internacional. Macroeconomic and Fiscal Impact of Remittances in MENA Countries. A. Barajas, Y. Abdih, R. Chami, C. Ebeke. Fons Monetari Internacional. Comparing Spillover Effects of Contiguity and Trade on Economic Growth in Euro-Mediterranean Countries. S. Farahmand, M. Sameti. Universitat d’Isfahan. Shallow versus Deep Integration Scenarios in the Euro-Mediterranean Area: A Quantitative Assessment. N. Péridy, A.F. Ghoneim, J. López Gonzales. Universitat del Sud Toló-Var. Foreign Aid: Exports and Development in Euromed. I. Martínez-Zarzoso, F. Nowak-Lehman, F. Johannsen. Ibero-American Institute for Economic Research (Universitat de Gotinga) i Universitat Jaume I, Castelló de la Plana.

82.

5. ÀREES > 5.3. Desenvolupament socioeconòmic

Lloc CREMed, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Data 21 i 22 de juny En col·laboració amb Barcelona GSE i London School of Economics

Preferential vs. Full Trade Liberalisation: A Dynamic CGE Model with Heterogeneous Households for Jordan. O. Feraboli. Universitat Tecnològica de Chemnitz. Poverty and Education in Algeria: An Econometric Approach Applied to the Region of Tlemcen. S. Maliki, A. Benhabib, A. Bouteldja. Universitat Abou-Bekr Belkaid, Tlemcen. Poverty Alleviation Through Microfinance? H. Fritz, S. Ismail. Universitat Alemanya del Caire. ICT and Women Empowerment in Egypt: An Empirical Study. M. Badran. Universitat del Caire. Guest-Worker Migration, Human Capital and Fertility. L. Azarnert. Universitat Bar Ilan, CESifo. Moroccan’s Assimilation in Spain: Family-based versus Labor-based Migration. N. RodríguezPlanas, R. Vegas. Universitat Autònoma de Barcelona, IZA, MOVE, CREMed, FEDEA i InsideSpain. Legal Status and Income Allocation of Immigrant Households. F. Fasani, C. Dustmann, B. Speciale. IAE-CSIC, Barcelona GSE, CReAM. Board Characteristics, Performance and Risk Behaviour in Tunisian Banks: New Evidence from Generalized Squares Random Effect and GMM System Estimations. H. Rachdi, I. Ghazouan, B. Ameur, Universitat de Tunis El Manar. Slowdown of Credit Flows in Jordan in the Wake of the Global Financial Crisis: Supply or Demand Driven? T. Poghosyan. Fons Monetari Internacional. Egypt: Monetary Policy & the Pass-through from Relative Price Shocks. R.A. al-Mashat. Banc Central d’Egipte. The Geography of Trade and the Environment: Does Distance Matter? S. Bensassi, H. Zitouna, L. Márquez-Ramos, I. Martínez-Zarzoso. Universitat Jaume I, Castelló. Is the Road to Convergence Paved with Pollution Emissions? The Case of the Euro-Med Agreements. L. Bagdadi, I. Martinez-Zarzoso, C. Suárez-Burguet, H. Zitouna. LIM, MES cluster, Escola Politècnica de Tunis, Universitat 7 de Novembre de Cartago. Packaging Waste: Recycling and Policy Instruments in Developing Countries. F. Loukil, L. Rouached. UAQUAP, ISG, Universitat de Tunis.

10th International Conference of the Middle East Economics Association Conferència internacional

Barcelona acull més de 70 acadèmics d’una vintena de països per tal de debatre les implicacions de la Primavera Àrab en les economies dels països del nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà. Alguns dels aspectes destacats que aborda la trobada són el pes real dels índexs d’atur i del nivell d’ingressos en les revoltes que s’estan produint al món àrab, les dinàmiques i la reforma del mercat laboral, els efectes de la crisi sobre el mercat del petroli i les economies del golf Pèrsic, l’evolució dels acords d’inversió i comerç a la regió, el vincle entre el mercat d’hidrocarburs i la seguretat, l’enfortiment dels mercats de capital i d’inversió-risc o la distribució de la renda i la pobresa.

Lloc CREMed, Universitat Pompeu Fabra, Barcelona Data 23 i 24 de juny En col·laboració amb Barcelona Graduate School of Economics i Middle East Economics Association (MEEA)

Memòria d’activitats 2011 .83

5.4

Cultures Mediterrànies El diàleg cultural i el coneixement de les cultures mediterrànies constitueixen un dels focus d’activitat tradicionals de l’IEMed. L’objectiu és fomentar l’apropament i la comprensió entre els pobles mediterranis i la millora de la seva percepció recíproca, així com influir en les polítiques euromediterrànies orientades principalment al conjunt de la societat civil. La necessitat estratègica d’enfortir el diàleg intercultural va donar com a resultat la creació de la Fundació Anna Lindh, la xarxa espanyola de la qual està liderada per l’IEMed.

Construir puentes de diálogo sobre el Estrecho Seminari La xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh (FAL), a partir d’una proposta de la xarxa marroquina rebuda prèviament a la celebració a Barcelona del I Fòrum Anna Lindh (4-7 de març de 2010), considera d’especial importància la necessitat d’impulsar una acció comuna que faciliti l’intercanvi entre els membres de les dues xarxes amb l’objectiu d’enfortir el diàleg i la cooperació entre Espanya i el Marroc. Es tracta de la primera vegada en què dues xarxes de la FAL, una del nord i una altra del sud de la Mediterrània, treballen coordinades en la definició d’una estratègia i un programa d’acció en matèria de diàleg intercultural. Aquesta acció comuna es perfila al llarg de 2011, a través d’aquest seminari, per a la definició d’una estratègia hispanomarroquina en matèria de diàleg intercultural. Mitjançant quatre grups de treball sobre cultura i creativitat, educació i aprenentatge intercultural, regionalització, ciutats i espais de ciutadania, i migració, mitjans de comunicació i opinió pública, els participants posen en comú els punts de vista i les bones pràctiques recollits al document de conclusions finals que ha de servir com a base per fonamentar una estratègia de cooperació estable entre les societats civils d’ambdós països.

Ponents: Yolanda Agudo, Asociación Cultural Fabricantes de Ideas, Madrid. Horacio Alcalá, responsable de projectes audiovisuals, RECREATURA_arts&culture, Madrid. Houdaïfa Ameziane, president, Universitat Abdelmalek Essaadi; president del Club Unesco Tànger. Gemma Aubarell, directora de programes, Fundació Anna Lindh. Ousama Badaoui, col·laborador, Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, Tànger. Mhamed Benaboud, Associació ASMIR, Tetuan. Rachid Benmannana, col·laborador, Fundación Euroárabe, Rabat. Najat Benserhir, coordinadora de la xarxa marroquina de la FAL, GERM, Rabat. Amaya Blanco, tècnica en cooperació, Aula Universitaria del Estrecho, Universitat de Cadis, Algesires. Rubén Caravaca, Asociación Cultural Fabricantes de Ideas, Madrid. Reyes Castillo, responsable de la División Internacional, Asociación Comisión Católica de Migración (ACCEM), Madrid. Érika Cerrolaza Molina, responsable de Relacions Externes, Encuentro Civil Euromed. Christophe Charras, responsable de projectes al Marroc, Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, Tànger. Mounir Abbassi Chraibi, president, Associació Afak – Secció Tànger. Isabel Coll Soler, 84.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

Lloc Hotel Oumnia Puerto, Tànger Data del 15 al 17 d’abril En col·laboració amb Xarxa marroquina de la Fundació Anna Lindh

directora de projectes, Espiral de Serveis, Barcelona. Domingo del Pino Gutiérrez, conseller editorial, Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE), Madrid. Mostafa El-Hafer Touhtouh, representant al Marroc, Agència Catalana de Cooperació per al Desenvolupament. Fouadel-Omari, alcalde de Tànger. Noureddine El-Ouajih, Club Unesco, Tànger. Miquel Àngel Essomba, director, Centre Unesco de Catalunya. Cecilia Fernández Suzor, directora, Instituto Cervantes, Tànger. Josep Ferré, director-gerent, IEMed. Núria Ferrés, coordinadora, CIREM, Barcelona. Álvaro Frutos Rosado, president, Casa Mediterránea, Madrid. Annia García Moreno, tresorera, Observatori Mediterrani de la Comunicació (OMEC), Barcelona. Amparo Gea, presidenta, El Ojo Cojo, Madrid. Eugeni Giral Quintana, professor titular, UAB – CEDOC, Barcelona. Fernando Herrera Inaraja, director de Societat i Economia, Casa Mediterráneo, Alacant. Salem Hichem, col·laborador, Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, Tànger. Mercedes Jiménez, presidenta, Colectivo Al-Jaima, Tànger. Driss Khrouz, secretari general, GERM, Rabat. Juan Kindelan Rosales, director de Relacions Exteriors, Fundación Promoción Social de la Cultura, Madrid. Bernabé López García, catedràtic d’història de l’islam contemporani, Universitat Autònoma de Madrid. Íñigo López Menéndez, director, Asociación Cultural Biluts, Bilbao. Rocío Loyola Saavedra, responsable de projectes, Fundación CODESPA, Madrid. Darío Marimón, coordinador, Fundación Tres Culturas del Mediterráneo, Sevilla. Lluc Martí Pe, director de programes, Fundació Catalunya Voluntària, Barcelona. Laura Maurelo Benito, presidenta, ASTREA-ICSCE, Madrid. Chantal Mayer, directora, Pandora – Asociación para la Integración y el Progreso de las Culturas, Madrid. Nuria Medina, coordinadora de programes culturals, Casa Árabe, Madrid. Hilali Mimoun, professor, Institut Superior Internacional de Turisme, Tànger. Eduard Miralles, assessor, Diputació de Barcelona. Helena Oliván, responsable de Món Associatiu, Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans, Barcelona. Abdelkrim Ouazzani, Institut Nacional de Belles Arts, Tetuan. Ariana Potrafki, tècnica de projectes, Centre de Cooperació a la Mediterrània – Creu Roja, Barcelona. Genisa Prats, Desenvolupament Comunitari, Barcelona. Josep Robles, tècnic de projectes, IEMed. Maria-Àngels Roque, coordinadora de la xarxa espanyola de la FAL, IEMed. Waleed Saleh, professor titular, Universitat Autònoma de Madrid. Mohammed Salmoune, Associació CHIFAE, Tànger. Francisco Trujillo, Aula Universitaria del Estrecho, Universitat de Cadis, Algesires. Alberto Ucelay, ministre conseller de l’Ambaixada d’Espanya al Marroc. Mónica Vázquez Romero, Consell Nacional de la Joventut de Catalunya. Emilie Vidal, assistent de projectes, Fundació Interarts, Barcelona.

Memòria d’activitats 2011 .85

XII Reunió de la xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh Reunió

La xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh (FAL) celebra a Granada la seva reunió anual, per tal de realitzar un balanç dels sis primers anys d’activitat de la FAL i presentar als membres de la xarxa espanyola la nova estratègia 2012-2014. També per presentar les conclusions del seminari «Construir puentes de diálogo sobre el Estrecho» (Tànger, 15-17 d’abril) com a component central de la posada en marxa d’una estratègia d’acció comuna entre les xarxes espanyola i marroquina. Els membres de la xarxa estudien possibles projectes de cara al 2012 a fi de donar continuïtat a aquesta acció comuna, així com els mecanismes de coordinació de la xarxa. Finalment, els assistents participen en una visita comentada a l’exposició «Oasis: agua, biodiversidad y patrimonio» de la Fundación Euroárabe.

Ponents: Pilar Aranda, secretària executiva, Fundación Euroárabe. Josep Ferré, director-gerent, IEMed. Hassan Laaguir, Fundación Euroárabe. Darío Marimón, Fundación Tres Culturas. Lluc Martí Pe, Fundació Catalunya Voluntària. Josep Robles, tècnic de cooperació, IEMed. Manuel Pedro Rodríguez, subsecretari d’Organització i Promoció Externa, Fundación Euroárabe. MariaÀngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Gianluca Solera, coordinador de xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh. Emilie Vidal, assistent de projectes, Fundació Interarts, Barcelona.

Entitats membres de la xarxa representades: ACCEM, Madrid. AIPC-Pandora, Madrid. Arc Llatí, Barcelona. Asociación Cultural Biluts, Bilbao. Asociación Cultural Fabricantes de Ideas, Madrid. Asociación Civil Jarit, València. Asociación Cultural Tentempié, Madrid. Astrea-ICSCE, Madrid. Aula Universitaria del Estrecho, Algesires. Baile de Civilizaciones, Madrid. Casa Árabe, Madrid. Casa Egípcia, Barcelona. Centre Euro-Àrab de Catalunya, Barcelona. Centre Unesco de Catalunya, Barcelona. Consell de la Joventut de Catalunya. Centre de Cooperació a la Mediterrània

86.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

Lloc Fundación Euroárabe, Granada Data 24 de maig En col·laboració amb Fundación Euroárabe

– Creu Roja, Barcelona. DEMA, Barcelona. Desenvolupament Comunitari, Barcelona. El Ojo Cojo, Madrid. Encuentro Civil Euromed, Madrid. Escuelas Asociadas a la Unesco, Granada. Federación de Asociaciones de la Prensa, Màlaga. Fundació Catalunya Voluntària, Barcelona. Fundación Andaluza de Prensa, Granada. Fundación Anna Lindh, Alexandria. Fundación Codespa, Madrid. Fundación El Legado Andalusí, Granada. Fundación Euroárabe, Granada. Fundació Interarts, Barcelona. Fundació Olof Palme, Badalona. Fundación Tres Culturas, Sevilla. IEMed, Barcelona. Institut d’Ensenyament Secundari Pompeu Fabra, Barcelona. Instituto de Asuntos Culturales, Madrid. Innovarte, Madrid. Irènia-Jocs de Pau, Barcelona. Mediterranean Editors and Translators, Barcelona. Recreatura, València. Respect Refugiados, Barcelona. Servei Civil Internacional, Barcelona. Sociedad Española de Estudios Árabes, Barcelona. Sodepau, Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. Universitat de Granada. Xarxa de Dones Periodistes amb Visió de Gènere, Barcelona.

Cities Cultural Policies in the Context of Immigrant Related Diversity: Towards a Mediterranean Approach Seminari

Seminari final del projecte coordinat pel Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra (GRITIM-UPF) que reflexiona sobre com les ciutats poden orientar les seves polítiques culturals en els contextos de diversitat, posant una especial atenció en la dimensió social de les polítiques i en la regió mediterrània. El projecte aborda tres àrees concretes: festivitats anuals, biblioteques i museus d’història de les ciutats. En aquest seminari final es presenten els informes elaborats per a Orà, Barcelona, Tel-Aviv i Lisboa.

Ponents: Margarida Amaro, investigadora, Universitat de Lisboa. Omar Benbekhti, professor, Universitat d’Orà. Maria Lucinda Fonseca, professora, Universitat de Lisboa. Natham Marom, investigador, Universitat Ben Gurion. Jordi Pascual, responsable de l’Agenda 21 de Cultura. Samira Shaban Pina, investigadora, GRITM-UPF. Haim Yacobi, professor, Universitat Ben Gurion. Ricard Zapata-Barrero, coordinador del projecte de recerca, GRITIM-UPF. Najat Zatla, investigadora, Universitat d’Orà.

Lloc IEMed, Barcelona Data 4 de juliol En col·laboració amb GRITIM-Universitat Pompeu Fabra i Fundació Anna Lindh

Memòria d’activitats 2011 .87

Els camins de la participació: democràcia i ciutadania IV edició del concurs internacional de relats i contes «Un mar de paraules»

El concurs «Un mar de paraules» se celebra novament amb la intenció de contribuir al foment del diàleg entre pobles i l’intercanvi de coneixement i experiències entre diferents tradicions locals i internacionals. En el marc de l’Any Europeu del Voluntariat, l’actual edició del concurs s’orienta cap a la revalorització de la solidaritat social i la consolidació d’una cultura política democràtica. Un total de 165 relats han participat en l’edició d’aquest any. Les xarxes nacionals de la Fundació Anna Lindh preseleccionen els millors relats de cada país per a la seva selecció final per part del jurat internacional format per cinc personalitats del món literari, acadèmic i del periodisme dels països de l’àrea euromediterrània. Els autors dels 20 millors relats participen en la cerimònia de lliurament de premis a Barcelona, en el taller sobre tècniques narratives «Llenguatge literari: instrument de diàleg» i en un programa cultural de visites a la Barcelona modernista i a la Tarragona romana.

Membres del jurat: Najwa Barakat, escriptora. Elisabetta Bartuli, professora, Universitat de Venècia «Ca’Foscari»; presidenta del jurat. Jamila Hassoune, escriptora. Pere Antoni Pons, escriptor i periodista. Alfredo Zucchi, guanyador de la tercera edició del concurs «Un mar de paraules».

Relats i autors guanyadors: Towards Hope, Alaa Almalfouh, Palestina. A Free Choice and Participation Group, Georgios Ampatzidis, Grècia. June 29th, Antonia Asimakopoulou, Grècia. Fenêtre barricadée, laisse entrer le soleil !, Atika Belhacene, Algèria. Traffic Light, Ayah Bseisy, Palestina. THC and LCD, Ilija Djurovic, Montenegro. After el-Fawar, Pnina Geffen, Israel. Letters for a Peaceful Revolution, Lyuba Gerassimova, Bulgària. White Lies, Ayelet Goshen, Israel. Exclusive Drive, Vesna Hauschild, Eslovènia. Ladies who Travel East, or the Tunisian Seducer, Katerina Horová, República Txeca. A Story of a Revolution, Ihsan Kaadan, Síria. Sugarcane Juice, Yasser Kasho, Egipte. Love Rap, Laura Lapina, Letònia. Playing Democracy or a Girl from the Room Republic, Gintaré Laurinaviciuté, Lituània. Turning Tables, Razan Majdalawieh/Raneem Tayeh, Jordània. Thank You Ma’am, Bogdan Vasile Odagescu, Romania. Le Cadenas, Hanane Oulahillah, Marroc. Les larmes des anges, Marine Ronzi, França. Ashura, Bihter Esin Yücel, Turquia.

88.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

Termini d’enviament dels contes 31 de juliol de 2011 Lliurament de premis Institut d’Estudis Catalans, Barcelona, 28 de novembre Taller literari IEMed, Barcelona, 29 de novembre Visita cultural a Tarragona 30 de novembre Visita cultural a Barcelona 1 de desembre En col·laboració amb Fundació Anna Lindh (FAL), xarxes nacionals de la FAL i Institut Català d’Arqueologia Clàssica

X Reunió dels coordinadors de xarxes de la Fundació Anna Lindh Reunió

La reunió anual dels 43 coordinadors nacionals de xarxes de la Fundació Anna Lindh se celebra en el marc de la presidència polonesa de la UE, amb l’objectiu d’adoptar la nova estratègia de la Fundació de cara als propers tres anys. La reunió subratlla la importància de la transversalitat de les xarxes i les associacions Nord-Sud per enfortir el coneixement i respecte mutus a la regió. El programa de la reunió inclou la cerimònia d’entrega del Premi Euromed de Diàleg Intercultural. Aquest any la guardonada és l’associació egípcia Development No Borders.

Lloc International Cultural Centre, Cracòvia Data del 20 al 23 d’octubre En col·laboració amb Fundació Anna Lindh

I reunió del comitè executiu de la xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh Reunió

Partint de l’anàlisi de la situació actual als països mediterranis, especialment al sud, i de la constatació de la voluntat per part de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània de treballar conjuntament amb la societat civil, els membres del comitè consideren primordials les accions encaminades a identificar nous actors i els seus interessos. La reunió també fa un repàs de les conclusions de la X reunió de coordinadors de xarxes nacionals celebrada a Cracòvia (20-21 d’octubre) i debat l’estratègia a adoptar de cara a 2012 pel que fa a l’acció comuna amb la xarxa marroquina de la Fundació Anna Lindh.

Participants: Andreu Bassols, director general, IEMed. Blanca de Mesa, directora de Relacions

Lloc IEMed, Barcelona Data 16 de novembre En col·laboració amb Fundació Anna Lindh

Institucionals, Fundación Promoción Social de la Cultura. Neus Fábregas, responsable d’Educació per al Desenvolupament, Asociación Civil Jarit. Josep Ferré, director-gerent, IEMed. Jesús Gómez, responsable de projectes, Aula Universitaria del Estrecho. Chantal Mayer, presidenta, AIPC-Pandora. Josep Robles, tècnic de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Onno Seroo, coordinador institucional, Centre Unesco de Catalunya.

Memòria d’activitats 2011 .89

Cronache migranti. Donne fuori dai luoghi comuni Seminari

L’IEMed col·labora en la primera convenció internacional de xarxes independents de dones periodistes i comunicadores amb visió de gènere a la Mediterrània i l’Amèrica del Sud. La trobada analitza les oportunitats que el tractament de la informació amb una òptica de gènere obre per a les periodistes en relació amb els nous canals de comunicació i les dinàmiques del poder, les percepcions de la dona com a subjecte actiu i passiu de la informació amb consideracions sobre els estereotips existents, la concepció del paper de les periodistes en contextos de conflicte o la necessitat d’establir una Carta Mediterrània de Dones Periodistes.

Lloc Senat de la República Italiana, Federazione Nazionale della Stampa Italiana i Palazzo Valentini, Roma Data 4 i 5 de març

Ponents: Randa Achmawi, al Hayat, el Caire. Francesca Brezzi, presidenta, Osservatorio di Genere Interuniversitario. Paolo Butturini, secretari, Associazione Stampa Romana. Nella Condorelli, Departament de Drets i Paritat d’Oportunitats, Associazione Stampa Romana. Vittoria Franco, senadora. Silvia Garambois, NPGI. Ida Germontani, senadora. Jumana Haddad, periodista i escriptora. Sara Lovera, Red de Periodistas con Visión de Género, Ciutat de Mèxic. Rita Mattei, presidenta Associazione Stampa Romana. Montserrat Minobis, presidenta, Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores de Catalunya – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere (XIDPIC.CAT-XIPVG). Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Lucia Visca, presidenta, CPO FNSI. Arianna Voto, Departament de Drets i Paritat d’Oportunitats, Associazione Stampa Romana.

En col·laboració amb Associazione Stampa Romana

Art i mobilització a la Mediterrània Simposi

Les protestes en curs al món àrab des de finals de l’any 2010 han mostrat a través dels mitjans de comunicació els interessants vincles que la creació artística vinculada a la denúncia social presenta en aquests països mitjançant l’art digital, el grafit, el documental o la pintura. Aquest seminari, organitzat amb motiu de l’aparició del número 15 de Quaderns de la Mediterrània, reflexiona sobre com incideixen en els valors de la regió euromediterrània l’art i els artistes tot partint del principi que l’art pot afavorir la comprensió, reduir la indiferència i transformar les seves societats, anant més enllà de la seva funció estètica. En l’actualitat, les obres artístiques estan concebudes per despertar les emocions de l’espectador, però també per potenciar el sentit crític envers les problemàtiques existents.

Ponents: Vicenç Altaió, director d’Arts Santa Mònica. Emanuela Baldi, Love Difference – Artistic Movement for an InterMediterranean Politic, Biella. Herman Bashiron Mendolicchio, crític d’art, Barcelona. Pep Dardanyà, director de Can Xalant, Mataró. Domènec, artista visual, Barcelona. Cevdet Erek, artista i músic, Istanbul. Zeyneb Farhat, directora d’El Teatro, Tunis. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president

90.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

Lloc IEMed i Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona Data 4 i 5 de maig En col·laboració amb Centre d’Art Santa Mònica i Can Xalant – Centre de Creació i Pensament Contemporani de Mataró

de la Comissió Delegada de l’IEMed. Carles Guerra, director de La Virreina Centre de la Imatge, Barcelona. Manuel Guerrero, director d’art, Arts Santa Mònica. Abraham Lacalle, artista, Almeria. Rogelio López Cuenca, artista, Màlaga. Rima Maroun, artista, Beirut. Bartomeu Marí, director del Museu d’Art Contemporani de Barcelona. Ferran Mascarell, conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya. María Elena Morató, periodista i crítica d’art, Barcelona. Maria-Àngels Roque, directora de la revista Quaderns de la Mediterrània i de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Glòria Safont-Tria, artista, Barcelona.

ninguna foto da salvo esta

Memòria d’activitats 2011 .91

Societat civil a la Mediterrània: propostes per a la reflexió i l’acció Trobada estatal d’Encuentro Civil Mediterráneo

Coincidint amb les revoltes que estan tenint lloc al món àrab, Encuentro Civil Euromed (ECEM) està impulsant, amb el suport de l’Agencia Española de Cooperación Internacional para el Desarrollo, un projecte d’enfortiment de la societat civil en algun d’aquests països amb la finalitat de contribuir, en la mesura de les seves possibilitats, a reforçar la seva capacitat d’incidència social i política, tant en els seus propis països com en el conjunt de l’espai euromediterrani. En aquest context, ECEM i l’IEMed organitzen aquesta primera trobada estatal a Barcelona els dies 26 i 27 de maig –«Societat civil a la Mediterrània: propostes per a la reflexió i l’acció»– durant la qual es perfila un pla d’acció a seguir a curt i llarg termini per a la consecució d’aquests objectius.

Ponents: Josep Ferré, gerent, IEMed. Juan Carmelo García, president, ECEM. Ferran Izquierdo, professor de relacions internacionals, Universitat Autònoma de Barcelona. Carlos Lozano, coordinador, xarxa ESMED. Jesús A. Núñez, director, IECAH. Alejandra Ortega, responsable de Països Àrabs, l’Àfrica i l’Àsia, Secretaria d’Internacional, CCOO. Abdelmaksoud Rachdi, president, Plataforma No Governamental Euromed. Cristina Reinoso, coordinadora tècnica, ECEM.

92.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

Lloc IEMed, Barcelona Data 26 i 27 de maig En col·laboració amb Encuentro Civil Euromed (ECEM)

Democràcia i llibertat religiosa Seminari

L’IEMed acull aquest seminari de presentació de l’Observatori de la Llibertat Religiosa a Espanya. La jornada realitza una revisió dels diferents indicadors sobre llibertat religiosa a l’estat democràtic i de dret i planteja elements per al debat sobre les situacions en què la llibertat de creença, entesa com a dret humà, es pot veure amenaçada.

Lloc IEMed, Barcelona Data 3 de juny

Ponents: Dwight Bashir, subdirector de Política i Recerca de la Comissió de Llibertat Religiosa Internacional dels Estats Units. Heiner Bielefeldt, relator especial de les Nacions Unides sobre Llibertat de Religió i Creença. José María Contreras, subdirector de Relacions amb les Confessions, Ministeri de Justícia. Greggory D. Crouch, cònsol general dels Estats Units a Barcelona. Miquel Àngel Essomba, director, Centre Unesco de Catalunya. Xavier Puigdollers, director general d’Afers Religiosos, Generalitat de Catalunya. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed.

En col·laboració amb UNESCOCat

Memòria d’activitats 2011 .93

Voces Mediterráneas V: La memoria de las mujeres Congrés Internacional Intercultural sobre les Dones a la Mediterrània

La cinquena edició d’aquest congrés està orientada a donar visibilitat al paper actiu que la dona mediterrània ha jugat i juga en la construcció de la història i el futur de les cultures, i que en el moment actual recobra una rellevància extraordinària en la defensa de la igualtat i la dignitat, així com de la memòria històrica en la reivindicació del llegat femení i el trànsit de la impotència a la rebel·lió legítima i la transgressió de tòpics i prejudicis.

Lloc Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Santander Data del 13 al 15 de juliol

Ponents: Randa Achmawi, periodista, Egipte. Oumnia Alaoui, representant de l’Associació Democràtica de Dones del Marroc (ADFM). Nazanin Amirian, politòloga, Iran. Sarah Carmona, doctora en història i arqueologia, França. Capi Corrales, matemàtica i escriptora. Josefina Cuesta Bustillo, catedràtica d’història contemporània, Universitat de Salamanca. Yael Dayan, política i escriptora, Israel. Teresa Langle, doctora en humanitats, Universitat Autònoma de Madrid. Cristina Mateos, treballadora social i sociòloga; secretaria acadèmica del congrés. Ana Muiña, escriptora. María José Pereda, gestora cultural i coordinadora del congrés. Rosa Pereda, periodista i escriptora. Barbara Probst, artista visual, Estats Units. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies i de la revista Quaderns de la Mediterrània, IEMed. Fanny Rubio, escriptora i professora, Universitat Complutense de Madrid. Victoria Sanford, directora, Center for Human Rights and Peace Studies, Estats Units. Amelia Valcárcel, filòsofa. Ana Serrano Velasco, escriptora. Helena Taberna, cineasta.

94.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

En col·laboració amb Voces Mediterráneas, Pla Nacional per a l’Aliança de Civilitzacions – Ministeri de la Presidència, Institut de la Dona – Ministeri de Sanitat, Política Social i Igualtat, Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Presidència espanyola de la UE, Fundación Euroárabe, Casa Árabe, Casa Sefarad, Fundación Carolina, Fundación Cultura de Paz, Acción Cultural Española (AC/E), Espacio Frayle y Blanco, Women’s Knowledge

MET Workshop Programme 2011 Mediterranean Editors and Translators Meeting 2011: From Research to Practice and Back Seminari i tallers

Un any més l’IEMed acull aquestes jornades que engloben diferents seminaris d’experts traductors i editors de tota la Mediterrània. La present edició està orientada, entre altres temes, a les bones pràctiques en matèria d’excel·lència en l’educació i de promoció del diàleg intercultural i la qüestió de gènere a través de la traducció i l’edició de textos. La trobada inclou també la presentació de diversos pòsters seleccionats. Aquest seminari clou el programa de tallers previ, realitzat també a la seu de l’IEMed entre els mesos de març i setembre.

Lloc IEMed, Barcelona Data del 24 de març al 30 de setembre (MET Workshop Programme) i 20 i 21 d’octubre (MET Meeting 2011) En col·laboració amb Mediterranean Editors and Translators Meeting

Memòria d’activitats 2011 .95

Altaveu Mediterrània

Cicle de conferències

El programa «Altaveu» del Club d’Amics de la Unesco de Barcelona posa a l’abast del públic la diversitat cultural i les diferents realitats ètniques de l’àrea mediterrània, mitjançant un cicle de conferències especialitzades que tenen lloc en diversos espais de la ciutat de Barcelona. L’IEMed hi col·labora acollint els cicles dedicats a les societats i cultures mediterrànies, amb conferències de caràcter divulgatiu a càrrec de professors universitaris, periodistes, viatgers i especialistes de cada tema d’estudi.

Lloc IEMed i Club d’Amics de la Unesco (CAUB), Barcelona Data dilluns, dimarts i dijous de 2011

Altaveu Mediterrània (gener-abril): Els dilluns de Síria i el Líban (del 31 de gener a l’11 d’abril). Els dilluns de l’esperit de la Mediterrània: del modernisme al noucentisme (del 31 de gener a l’11 d’abril). Els dimarts de les històries amb la Mediterrània de fons (de l’1 de febrer al 5 d’abril). Els dijous de les 10 mirades a França (del 3 de febrer al 7 d’abril). Els dijous del món jueu (del 3 de febrer al 7 d’abril).

Altaveu Mediterrània (setembre-desembre): Els dilluns de l’islam avui (del 26 de setembre al 12 de desembre). Els dilluns del Mare Nostrum: bressol de cultures (del 26 de setembre al 12 de desembre). Els dimarts del patrimoni de la Unesco a la Mediterrània (del 27 de setembre al 13 de desembre). Els dimarts de la història de Catalunya: una visió innovadora (del 27 de setembre al 13 de desembre). Els dimarts de Iugoslàvia (del 27 de setembre al 13 de desembre). Els dijous de Grècia (del 29 de setembre a l’1 de desembre). Els dijous dels mites i les llegendes de la Mediterrània.

96.

Dins del programa del cicle «Altaveu Unesco»

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

En col·laboració amb Club d’Amics de la Unesco de Barcelona

Conferenciants: Raghida Abillamaa, arqueòloga i investigadora sobre l’alimentació del món fenici. Ronza al-Nouri, llicenciada en filologia àrab i en filologia hispànica. David Agustí, professor associat d’història moderna, Universitat Internacional de Catalunya. Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Nazanin Amirian, politòloga. Mercè Amor, Associació Ibn Batuta. Vlado Arapovic, Mestres per Bòsnia. Albert Arvanat, doctor, historiador i editor; director dels llibres Arquitectura modernista a Reus i Arquitectura noucentista a Reus. Núria Ballester, directora de la Vil·la-Museu Pau Casals de Sant Salvador (el Vendrell). Xavier Ballestín, professor, Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica, Universitat de Barcelona. Halil Bárcena, director, Centre d’Estudis Sufís de Barcelona. Juli Bàrcena, cònsol de Croàcia a Barcelona. Joan Bassegoda, arquitecte. Ana Bejarano, professora de llengua i literatura hebrees, Departament de Filologia Semítica, Universitat de Barcelona. Oleguer Biete, historiador i arqueòleg; membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Meritxell Blasco, professora d’història del judaisme, Universitat de Barcelona. Josep Bracons, doctor i historiador de l’art, membre de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Dolors Bramon, doctora en filologia semítica, Universitat de Barcelona. Joan Manuel Cabezas, doctor en antropologia social i director de la consultoria Etnosistemes. Tate Cabré, periodista. Elena Cantarell, professora, Universitat de Barcelona. Jordi A. Carbonell, doctor en història de l’art, professor de la Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Jesús Carruesco, professor, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Núria Castro, egiptòloga i arqueòloga, Museu Egipci de Barcelona; membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Mireia Comas, professora, Universitat de Barcelona. Laura Devenat, doctora en història antiga i arqueologia; membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Tamara Djermanovic, professora i directora del Seminari de Llengües Eslaves, Universitat Pompeu Fabra. Maria Djuerdjevic, filòloga i fundadora de Casa de l’Est. Francesc Espinet, professor d’història contemporània, Universitat Autònoma de Barcelona. Maria Josep Estanyol, doctora en filologia semítica. Albert EstradaRius, professor de dret públic, Universitat Autònoma de Barcelona. Jaume Fàbrega, professor d’enogastronomia, Escola de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona; historiador, escriptor i consultor gastronòmic. Teresa Fau, professora de filologia grega, Universitat de Barcelona. María Rosa Fernando, pianista, membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Llibert Ferri, periodista, excorresponsal de TV3 a la Unió Soviètica. Francesc Fontbona, doctor, historiador de l’art i director de la Unitat Gràfica de la Biblioteca de Catalunya. Manuel Forcano, doctor en filologia semítica. Josep Maria Fullola, doctor i catedràtic de prehistòria, Universitat de Barcelona; director del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Universitat de Barcelona. Raül Garrigasait, llicenciat en filologia clàssica i responsable editorial de la col·lecció «Bernat Metge». Isabel Gascón, historiadora, membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Anna Gil, traductora d’àrab i professora de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pau Gilabert, professor de filologia grega, Universitat de Barcelona. Emma González, egiptòloga, Museu Egipci de Barcelona. Jan Grau, tècnic en cultura popular, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. Mohammed Halhoul, membre portaveu del Consell

Memòria d’activitats 2011 .97

Islàmic de Catalunya. Víctor Hurtado, historiador i economista. Meri Ilic, presidenta, Associació Cultural Casa Eslava. Gani Jakupi, artista. Julia Larena, historiadora i antropòloga; membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Dalia Levinsohn, secretària general, Federació de Comunitats Jueves d’Espanya. Rosa Lluch, professora d’història medieval, Universitat de Barcelona. Jordi López, doctor en prehistòria, història antiga i arqueologia, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. M. Teresa Magadán, doctora en història antiga i especialista en arqueologia grega. Sàgar Malé, etnomusicòleg. Octavi Mallorquí, llicenciat en història, membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Ernest Marcos, professor de filologia grega, Universitat de Barcelona. Isabel Margarit, doctora en història i directora de la revista Historia y Vida. Àngel Martín, doctorand, Departament de Filologia Grega, Universitat de Barcelona. Ramon Masià, professor, Universitat Oberta de Catalunya. Felip Masó, membre d’Eridu i col·laborador de la Fundació Arqueològica Clos. Francesc Xavier Medina, antropòleg i director del Departament de Sistemes Alimentaris, Cultura i Societat, Universitat Oberta de Catalunya. Raquel Medina, crítica d’art. Victòria Medina, arqueòloga, historiadora i investigadora del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques, Universitat de Barcelona; membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Josep M. Montserrat, biòleg i director del Jardí Botànic de Barcelona. Bernat Muniesa, professor d’història contemporània, Universitat de Barcelona. Josep Murgades, doctor i catedràtic de filologia catalana, Universitat de Barcelona. Oriol Pascual, coordinador del Servei de Festes, Institut de Cultura de Barcelona, Ajuntament de Barcelona. Víctor Pallejà, islamòleg, Universitat d’Alacant i Universitat Oberta de Catalunya. Csilla Péczely, traductora i historiadora. Íñigo Pedrueza, historiador, investigador en ciències socials i professor de l’Escola Superior de Comerç de Montpeller. José María Percebal, professor agregat de la Facultat de Ciències de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor de l’École des Hautes Études en Sciences Sociales de París. Lluís Permanyer, periodista. Maria Pilar Queralt, historiadora i escriptora. Magdalena Ramos, catedràtica de grec, Institut Barcelona-Congrés. Montserrat Reig, professora, Departament de Filologia Grega, Universitat de Barcelona. Isabel Rodà, directora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica de Catalunya i catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona. Pilar Romeu, doctora en filologia semítica. Maria-Àngels Roque, directora de la revista Quaderns de la Mediterrània i de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Antoni Rossell, professor i director de l’Arxiu Occità, Universitat Autònoma de Barcelona. Jordi Roura, músic i radiofonista. José Enrique Ruiz-Domènec, escriptor i catedràtic d’història medieval, Universitat Autònoma de Barcelona. Glòria Sabaté, professora, Departament de Filologia Romànica, Universitat de Barcelona. Maria Salicrú-Maltas, etnomusicòloga. Carles Salvador, geòleg i subdelegat de Geòlegs del Món. Jordi Saura, historiador i membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Joan Silva, professor, Institut Pous i Argila, Manlleu. Josep Maria Solé, catedràtic d’història contemporània, Universitat Autònoma de Barcelona. Joan Soler, escriptor i pedagog. Leon Sorenssen, vicepresident de la Comunitat Jueva ATID de Catalunya. Dolors Soriano, conservadora del Museu Etnològic de Barcelona i membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Violeta Stefanovska, formadora de professors d’anglès, MA en Lingüística Aplicada. Lluís Maria Todó, escriptor i traductor. Xavier Torrens, professor de ciència política, Universitat de Barcelona. María Ángeles Torrente, historiadora i antropòloga, membre de l’Associació Catalana d’Estudis Històrics. Maria del Mar Tort, astròloga. Carmen Valdés, arqueòloga, Universitat de Barcelona. Lurdes Vidal, redactora en cap de la revista afkar/ideas i cap de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed. Jesús Villanueva, historiador i editor de la versió en castellà de la revista National Geographic. Vicenç Villatoro, escriptor. Kaissa Zenia, escriptora amaziga. Salem Zenia, poeta i periodista amazig.

98.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

De l’antisemitisme a la solució final: etapes d’un extermini Conferència

En el marc de la commemoració, el 27 de gener, del 66è aniversari de l’alliberament del camp d’extermini d’Auschwitz per part de l’exèrcit soviètic –Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust–, aquesta conferència del professor i historiador israelià Leandro Kierszenbaum (Yad Vashem Institute) sobre la shoah i el negacionisme adverteix dels perills que representa l’augment dels postulats que simplifiquen el que va suposar l’extermini organitzat d’un poble, pel simple precedent que estableixen de cara al futur.

Lloc IEMed, Barcelona Data 25 de gener En col·laboració amb Fundació Baruch Spinoza

La societat civil i el seu potencial democratitzador dins la diversitat cultural del Marroc Taula rodona

Coincidint amb l’exposició «Marroc, el veí desconegut», aquesta conferència-debat a càrrec de la directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies de l’IEMed, Maria-Àngels Roque, planteja quin és el paper real que juga o pot jugar la societat civil en el cas del Marroc, tot prenent com a reflexió inicial els esdeveniments que s’estan produint i la sovint obviada diversitat cultural, lingüística o ètnica del país nord-africà.

Lloc Vinseum, Vilafranca del Penedès Data 9 de febrer En col·laboració amb EqualMón

Memòria d’activitats 2011 .99

Presentacions del número 14 de la revista Quaderns de la Mediterrània: «Deu anys de diàleg mediterrani» L’IEMed presenta el número 14 de Quaderns de la Mediterrània, que commemora els 10 anys de la revista tot recollint alguns dels articles més destacats que han anat apareixent al llarg d’aquests anys, amb l’organització d’un debat a Casablanca que compta amb la participació de tres dels noms més rellevants del món de l’escriptura a Espanya i al Marroc i d’una taula rodona a Madrid amb destacats col·laboradors de la revista vinculats al món de les relacions internacionals, que debaten sobre el paper decisiu de la societat civil en els esdeveniments que sacsegen el món àrab.

Écrire aujourd’hui : expériences croisées

Lloc La Sqala, Casablanca

Amb motiu del Saló Internacional de l’Edició i del Llibre de Casablanca (SIEL) 2011.

Ponents (Casablanca): Mohammed Berrada, escriptor. Juan Goytisolo, escriptor. Abdellatif Laabi, poeta. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies i de Quaderns de la Mediterrània, IEMed.

Data 15 de febrer En col·laboració amb Instituto Cervantes i Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger

La societat civil, clau del canvi polític i del diàleg mediterrani

Lloc Centre Cultural Blanquerna, Delegació de la Generalitat de Catalunya a Madrid

Ponents (Madrid): Benita Ferrero-Waldner, excomissària europea de Relacions Exteriors i

Data 22 de febrer

Política Europea de Veïnatge. Senén Florensa, director general, IEMed. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies i de Quaderns de la Mediterrània, IEMed. Darío Valcárcel, conseller delegat d’Estudis de Política Exterior.

100.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

En col·laboració amb Centre Cultural Blanquerna

Disseny en el desenvolupament dels països mediterranis Jornada

A través de les visions dels diferents ponents, aquesta jornada, que compta amb el suport de l’IEMed, exposa de forma concreta de quina manera el disseny pot contribuir al desenvolupament econòmic i social de la regió mediterrània i, a la vegada, de quina manera els països mediterranis poden potenciar aquesta activitat econòmica i artística, en un moment en què la competitivitat amb els països asiàtics s’ha incrementat notablement.

Amb motiu de la inauguració de l’exposició «Mediterranean Design» (del 8 al 24 d’abril) i del lliurament dels premis Mediterranean Design.

Ponents: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Te-

Lloc Disseny Hub (DHUB), Barcelona

vfik Balcioglu, investigador, UEI. Anna Calvera, presidenta, Associació de Dissenyadors Professionals (ADP). Francesc Carrera, dissenyador industrial, ADP. Xavier Costa, gerent, Léuké i ADP. Marinella Ferrara, investigadora, Palermo Design. Bàrbara Flaquer, dissenyadora, ADP. Oriol Guimerà, product designer, ADP. Pau Herrera, Barcelona Centre de Disseny. Jordi Martí, Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), Ajuntament de Barcelona. Marta Montmany, directora, Disseny Hub Barcelona (DHUB). Vanni Pasca, Palermo Design. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed.

Data 8 d’abril En col·laboració amb PAD International Design Contest – Palermo Design, Associació de Dissenyadors Professionals, Ajuntament de Barcelona – Institut de Cultura, Fundació Banc Sabadell, Disseny Hub Barcelona i Barcelona Centre de Disseny

Memòria d’activitats 2011 .101

Les rebel·lions de les dones

Tribuna

Presentació a Barcelona del llibre La rebelión sigilosa. El poder transformador de la emoción feminista, una obra que parteix del concepte d’emoció feminista com a font de transformació social per la seva inherent força creativa, permanent i inevitable. L’obra aposta per la recuperació de la dignitat històrica de les dones i el seu lloc en les societats contemporànies per mitjà d’aquesta «rebel·lió sigil·losa» com a gran esperança per a que la humanitat trobi un veritable equilibri social i polític.

Lloc IEMed, Barcelona

Ponents: Victòria Camps, catedràtica de filosofia, Universitat Autònoma de Barcelona. Teresa

En col·laboració amb Icaria editorial

Langle de Paz, directora de Women’s Knowlegde, Fundación Cultura de Paz i autora del llibre. Mary Nash, catedràtica d’història contemporània, Universitat de Barcelona. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed

102.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

Data 2 de juny

Quin futur per a les revoltes primaverals al món àrab? Tribuna

Des de 1970, Tomás Alcoverro, corresponsal del diari La Vanguardia a l’Orient Mitjà i degà dels corresponsals de la premsa espanyola, ha narrat els esdeveniments decisius que han marcat una de les regions més convulses i fascinants del món. L’IEMed acull la presentació del llibre La historia desde mi balcón, editat per Destino i que recull més de 7.000 cròniques periodístiques d’Alcoverro, les seves experiències personals i les seves noves aportacions, especialment pel que fa a l’etapa present de revoltes.

Ponents: Tomás Alcoverro, corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà i autor del llibre. Màrius Carol, escriptor i periodista. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Emili Rosales, escriptor i editor.

Lloc IEMed, Barcelona Data 16 de juny En col·laboració amb Editorial Destino

Memòria d’activitats 2011 .103

Tribuna

Albània: realitats, poesia i somnis

Lloc IEMed, Barcelona Data 4 de juliol

Presentació a Barcelona i a Madrid del llibre Guía poética de Albania, de Manuel Montobbio, ambaixador d’Espanya a Albània (2006-2011), que convida el lector a acostar-se a l’essència d’aquest país i al seu ric univers simbòlic. A través de cinc etapes poètiques –«Guía de Albania», «Tirana», Búnkeres», «Mujeres-hombre» i «Cielos de Albania»–, el llibre esdevé una guia de viatge tant als indrets emblemàtics d’Albània com a l’interior d’un mateix mitjançant un redescobriment íntim dels referents històrics i geogràfics del país.

En col·laboració amb Icaria editorial

Ponents (Barcelona): Carles Duarte, poeta. Manuel Montobbio, ambaixador d’Espanya, escriptor i autor del llibre. Maria-Àngels Roque, directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies, IEMed. Bashkim Shehu, escriptor.

Guía poética de Albania Ponents (Madrid): Manuel Montobbio, ambaixador d’Espanya, escriptor i autor del llibre. Kastriot Robo, ambaixador d’Albània a Espanya. María Roces, albanòloga. Fanny Rubio, escriptora i catedràtica de literatura, Universitat Complutense de Madrid.

Lloc Centre Cultural Blanquerna, Madrid Data 26 d’octubre En col·laboració amb Icaria editorial i Centre Cultural Blanquerna

104.

5. ÀREES > 5.4. Cultures mediterrànies

5.5

Acció Cultural La promoció de la cultura de l’espai euromediterrani es fa a través d’exposicions històriques, exposicions commemoratives, mostres d’art contemporani, espectacles i actuacions de música mediterrània, tant tradicional com moderna. Amb una clara vocació d’arribar a tota la població en general, es pretén contribuir a la potenciació de Barcelona com a marc de referència d’activitats culturals mediterrànies.

Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament Simposi Experts internacionals del món acadèmic es reuneixen a Barcelona per tal de posar en comú diferents punts de vista i línies de recerca al voltant del desenvolupament de les ciutats a la conca mediterrània, des de l’origen dels primers nuclis urbans fins a l’actualitat. Des d’una perspectiva global que ajuda a afrontar els reptes que la regió té plantejats avui i que es materialitzen en els recents esdeveniments socials i polítics en curs al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà, el seminari aporta una reflexió ponderada, de llarg abast cronològic, sobre el paper civilitzador, pacificador i innovador de les ciutats al món mediterrani. Des del naixement i la configuració dels primers nuclis urbans i portuaris del món antic fins a les xarxes contemporànies de col·laboració entre ciutats, les diferents sessions aborden també l’expansió del model urbà mediterrani amb els imperis macedoni i romà, els nuclis urbans de l’alta edat mitjana, la seva transició cap als models comercials i manufacturers de la baixa edat mitjana, la nova evolució que des d’aquest període i durant l’edat moderna va suposar el concepte de ciutat del coneixement i l’expansió pròpia de les ciutats industrials del segle xix i xx.

Ponents: Jon Arrizabalaga, CSIC, Madrid. Michel Balard, Société Historique et Archéologique de Sucy-en-Brie. Michel Barmaki, Unió Mediterrània d’Arquitectes del Líban. Andreu Bassols, director general, IEMed. Brigitte Colin, Unesco, París. Emilio d’Alessio, vicepresident, Comissió Mediterrània de Desenvolupament Sostenible UNEP-MAP; president, Agència per a l’Energia d’Ancona. Dalila el-Kerdany, Universitat del Caire El Mansoura. Mohamed Hassine Fantar, Universitat de Tunis. Gaspar Feliu, Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans. Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Stefano Gasparri, Universitat de Venècia «Ca’Foscari». Samir Gharib, National Organisation for Urban Harmony, Egipte. Salvador Giner, president de l’Institut d’Estudis Catalans. Michel Gras, École Française de Rome. Roberto Greci, Universitat de Parma. Josep Guitart, Universitat Autònoma de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans. Jonathan Harris, Royal Holloway, Universitat de Londres. Simon Keay, Universitat de Southampton. Janusz Koslowski, president de la Unió Acadèmica Internacional. Lila Leontidou, Hellenic Open University. Josep M. Llop, Universitat de Lleida. Manuela Marín, CSIC, Madrid. Michael

106.

5. ÀREES > 5.5. Acció cultural

Lloc Institut d’Estudis Catalans, Barcelona Data del 16 al 19 de novembre En col·laboració amb Institut d’Estudis Catalans (IEC). Patrocinat per: Unió Acadèmica Internacional

McVaugh, Universitat de Carolina del Nord – Chapel Hill. Josef Meri, Centre for the Study of Muslim-Jewish Relations, Cambridge. Firdaous Oussidhoum, arquitecte, Tànger. Beril Özalp, Ajuntament d’Esmirna. Joan Parpal, Medcities, Barcelona. Abderrahmane Rachik, Fundació Rei Abdul Aziz. Lluís Recoder, conseller de Territori i Sostenibilitat, Generalitat de Catalunya. Antoni Riera, Universitat de Barcelona; IEC. Joan Sanmartí, Universitat de Barcelona; Institut d’Estudis Catalans. Paolo Sommella, Universitat de Roma «La Sapienza». Xavier Trias, alcalde de Barcelona. Jacques Verger, Universitat de París – La Sorbona.

Memòria d’activitats 2011 .107

XVII Festival de Fes de Músiques Sagrades del Món Presentació

Presentació d’una nova edició d’aquest festival que del 3 a l’11 de juny acull a la ciutat de Fes, sota el lema «La saviesa del món», un ampli ventall de propostes musicals d’una quinzena de països en un esdeveniment que convida a la recerca del sentit de la bellesa a través de diverses cultures i visions del món. La presentació inclou l’actuació de l’Orquestra Al Kauthar i de la cantant occitana Beatrice Lalanne, i la projecció d’un fragment del documental La bellesa salvarà el món basat en l’edició de 2010 del festival.

Lloc Palau de la Música Catalana, Barcelona

Ponents: Mohammed Chaib, president, FECCOM. Mohammed el-Idriss, representant a Espanya del Festival de Fes. Sakali Faouzi, director general, Fondation Esprit de Fès. Montserrat García-Llovera, subdelegada del Govern a Catalunya. Josep Giralt, director de l’Àrea d’Acció Cultural, IEMed. Carles Llorens, director general de Cooperació, Generalitat de Catalunya. Lluís Puig i Gordi, director, Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional, Generalitat de Catalunya. Manel Vila i Montlló, comissionat de Solidaritat, Justícia i Pau, Ajuntament de Barcelona.

En col·laboració amb Festival i Fundació Esperit de Fes, FECCOM, Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona i Alt Consell de la Comunitat Marroquina a l’Estranger

108.

5. ÀREES > 5.5. Acció cultural

Data 26 d’abril

Raimundus, christianus arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures Exposició

«Raimundus, christianus arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures» fa un recorregut per la vida i l’obra del pensador mallorquí, tot destacant la faceta del diàleg intercultural amb el món musulmà en una època, els segles xiii i xiv, en què la Mediterrània era un espai tant per al conflicte com per a un intens intercanvi comercial. Malgrat que la tolerància i la intolerància van tenir lloc a parts iguals en funció dels canviants interessos polítics, el contacte entre cultures es mostra especialment fecund i productiu a l’edat mitjana pel que fa al pensament, les arts, la literatura, el comerç, els costums socials i les creences. L’exposició presenta el cas de Ramon Llull, «català de Mallorques», com un producte paradigmàtic de la trobada de cultures a través del desenvolupament d’un projecte personal, de caire intel·lectual, religiós i polític, d’un abast excepcional i que representa una aportació amb caràcter propi a la història de les relacions interculturals.

Llocs i dates A Balaguer, del 6 de novembre de 2010 al 16 de gener de 2011 A Alcover, del 15 d’abril al 15 de maig En col·laboració amb A Balaguer, amb el Museu Comarcal de la Noguera. A Alcover, amb el Museu Municipal d’Alcover

Memòria d’activitats 2011 .109

Mirades creuades

Exposició

El pavelló de Sant Rafael, situat al recinte històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, acull l’exposició de les 30 millors fotografies de la tercera convocatòria del Concurs Internacional de Fotografia Digital «Mirades creuades», que anualment es convoca en el marc del projecte Montada –programa Euromed Héritage– del qual l’IEMed és membre del consell científic. Aquesta edició destaca per l’èxit de participació –327 persones de 21 nacionalitats– i la qualitat de les obres presentades en un certamen que pretén fomentar la plena llibertat per escollir el tema de les fotografies, privilegiant en tot moment una visió personal sobre el patrimoni material i immaterial que sorgeix dels diversos contextos de cada país i cultura mediterranis.

110.

5. ÀREES > 5.5. Acció cultural

Lloc Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona Data del 15 al 28 de febrer En col·laboració amb RehabiMed i Comissió Europea – Programa Euromed Héritage

Un mar de lleis: de Jaume I a Lepant Exposició

Amb motiu del 700 aniversari de la batalla de Cefis, recala a Atenes aquesta exposició de l’IEMed, comissariada per l’historiador Daniel Duran i Duelt i integrada per documents de l’època que mostren com el dret mercantil català va esdevenir durant la Corona d’Aragó un referent per a altres països europeus. La formació en l’àrea mediterrània d’aquest dret específic va estar lligada a un intens trànsit mercantil que va sorgir al segle xi, tot coincidint amb les croades contra l’islam. Ciutats com ara Gènova, Pisa i Venècia van ser capdavanteres en l’aplicació del dret mercantil com a conseqüència directa de la seva gran activitat comercial, però és a partir del segle xiii –amb Jaume I– quan els ports de l’àrea catalanollevantina com Barcelona, València i Palma de Mallorca entren en competència directa amb les ciutats-estat italianes. A la Corona d’Aragó, la conseqüència de l’aparició d’aquestes zones rivals d’intensa projecció exterior i de l’emergent món mercantil marítim va ser la creació dels consolats de mar, institucions representatives dels interessos de la corona a l’exterior.

Lloc Institut Cervantes, Atenes Data del 23 de març al 16 d’abril En col·laboració amb Institut Cervantes d’Atenes, Arxiu de la Corona d’Aragó, Col·legi d’Advocats de Barcelona, Museu Numismàtic d’Atenes, Biblioteca del Parlament grec

Parlaments de l’acte inaugural: Sa Majestat la Reina Sofia d’Espanya. Carmen Caffarel, directora, Instituto Cervantes. Daniel Duran i Duelt, historiador, comissari de l’exposició. Josep Giralt, director de l’Àrea d’Acció Cultural, IEMed.

ΠΗΓΗ: ΠΗΓΗ: ΑΔ. ΤΥΠΟΣ ΡΙΖΟΥ ΣΕΛΙΔΑ: ΣΕΛΙΔΑ: ΣΕΛΙΔΑ: 35 ΗΜ/ΝΙΑ ΔΗΜΟΣ/ΣΗΣ: ΗΜ/ΝΙΑ ΔΗΜΟΣ/ΣΗΣ: 22/3/2011 ΗΜ/ΝΙΑ ΑΠΟΔ/ΣΗΣ: ΗΜ/ΝΙΑ ΑΠΟΔ/ΣΗΣ: 22/3/2011 ΤΙΤΛΟΣ: ΤΙΤΛΟΣ: Η ΒΑΣΙΛΙΣΣΑ ΤΗΣ ΙΣΠΑΝΙΑΣ ΣΟΦΙΑ ΣΤΑ ΑΠΟΚΑΛΥΠΤΗΡΙΑ ΤΗΣ ΠΛΑΚΑΣ ΣΤΗΝ ΑΚΡΟΠΟΛΗ

   

        

 Kathimerini-23-03-11 Vima-22-03-11 / 23-0 11, GoOut-17-03-11, click@life-22-03-11, Pontiki-24-03-11, Parousia-24-02-11

     

        

  

  

  



Memòria d’activitats 2011 .111

Viatge a l’Orient bíblic

Exposició

Aquesta mostra, comissariada per Miquel Molist, catedràtic de prehistòria de la Universitat de Barcelona, està dedicada al reconeixement científic del primer gran investigador català sobre el Pròxim Orient, el pare Bonaventura Ubach, i ofereix un viatge en el temps a través de l’exhibició de 150 peces entre escultures, sarcòfags, ceràmiques, papirs, llibres religiosos, fotografies i altres materials arqueològics del fons museogràfic del Museu Bíblic de Montserrat, adquirides pel mateix Ubach en el decurs dels seus viatges a països com Egipte, Palestina, Iraq o Xipre. Materials històrics i arqueològics que són testimonis de la influència de les grans cultures de Mesopotàmia i Egipte en el context cronològic, geogràfic i humà de la formació del poble d’Israel i d’un dels llibres sagrats per excel·lència, la Bíblia. L’exposició, a partir del dietari del pare Ubach, recorre tota la regió del Creixent Fèrtil, des de l’Eufrates fins al Nil, per acabar a Terra Santa, seguint així el viatge del poble hebreu des dels seus orígens fins a l’època de Jesús de Natzaret. Sis àmbits temàtics guien la visita: «L’encís per l’Orient en les societats europees a partir del segle xix»; «Un marc geogràfic bressol de grans civilitzacions»; «Les primeres ciutats i estats: Mesopotàmia»; «Un imperi a la vora del Nil: la grandiositat de l’Antic Egipte»; «Assíria, Fenícia i Roma: el dinamisme comercial a la Mediterrània de Palestina i Xipre des del segon mil·lenni fins a la romanització»; i «Un origen, tres religions: les relacions entre la narració bíblica i l’arqueologia i la Bíblia de Montserrat».

Lloc Capella de Santa Àgata, Barcelona Data del 15 d’abril al 27 de juny En col·laboració amb Abadia de Montserrat – Museu de Montserrat, Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona (MUHBA) i Ajuntament de Barcelona

Parlaments de l’acte inaugural: Senén Florensa, secretari d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya; president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Jordi Martí, delegat de Cultura, Ajuntament de Barcelona. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya. Miquel Molist, professor de prehistòria, Universitat de Barcelona; comissari de l’exposició. Josep M. Soler, abat del Monestir de Montserrat.

El País, 16/04/2011

112.

5. ÀREES > 5.5. Acció cultural

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2011 .113

Viure a la Mediterrània

Exposició

La voluntat d’aquesta exposició és generar una reflexió sobre els valors i la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional i la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni. La ruta itinerant d’aquesta mostra uneix diferents regions europees i mediterrànies, amb l’objectiu d’ajudar a descobrir perquè l’arquitectura tradicional forma part d’aquest patrimoni col·lectiu i generar iniciatives de desenvolupament rural i turístic allà on s’exposa.

Lloc Reial Monestir de Santa Maria de la Valldigna, València Data del 15 de juny al 6 de setembre En col·laboració amb Centre Unesco de València

114.

5. ÀREES > 5.5. Acció cultural

Portal Blau 2011

IV Festival de Músiques i Arts de la Mediterrània

Enguany, el Festival Portal Blau aplega a l’Escala artistes com Estrella Morente, Manel, Maria del Mar Bonet, Manel Camp, Kamel el-Harrachi, Cesare dell’Anna, Carles Dénia i Kaulakau i Gani Mirzo. Una mostra de cinema complementa aquesta edició amb la projecció dels films Rosso comme il Cielo, de Cristiano Bartone (Itàlia, 2006), Issiz Adam, de Çagan Irmak (Turquia, 2008), i Catalunya über alles!, de Ramon Térmens (Espanya, 2010). En el marc del festival, l’IEMed ofereix el 12 d’agost una conferència de Tomás Alcoverro, corresponsal del diari La Vanguardia a l’Orient Mitjà.

Lloc l’Escala Data del 29 de juliol al 14 d’agost En col·laboració amb Ajuntament de l’Escala, Generalitat de Catalunya – Institut Català de les Indústries Culturals, Diputació de Girona i Museu d’Arqueologia de Catalunya d’Empúries

Memòria d’activitats 2011 .115

Medimed 2011

Fira

Avalada per l’èxit de les 11 edicions precedents, la fira de documentals Medimed torna a aplegar a Sitges professionals del medi de la UE i dels països socis mediterranis per tal de fomentar el desenvolupament, la promoció i la distribució de projectes audiovisuals a la regió. Medimed ofereix a productors, realitzadors, distribuïdors i altres professionals de la indústria audiovisual un espai per intercanviar i explorar oportunitats de col·laboració, diverses conferències i sessions de visionat d’una selecció dels millors projectes documentals recents.

Lloc Palau Maricel, Sitges Data del 7 al 9 d’octubre En col·laboració amb Associació de Productors Independents de la Mediterrània (APIMED)

116.

5. ÀREES > 5.5. Acció cultural

XIV Fira de la Mediterrània

Fira

Per quart any consecutiu, l’IEMed col·labora amb la fira d’espectacles, teatre i música tradicional de Manresa. Un mercat de noves creacions artístiques, inspirades en la pròpia tradició catalana però també en d’altres comunes a la conca mediterrània, que facilita a creadors i programadors culturals un espai d’intercanvi, contractació i presentació d’innovacions i propostes en les arts escèniques i musicals.

Lloc Manresa Data del 3 al 6 de novembre En col·laboració amb Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Manresa, Catalan Arts, Institut Ramon Llull, Fundació Caixa Manresa i Cultura Engira

Memòria d’activitats 2011 .117

118.

6. Comunicaci贸

Comunicació

Memòria d’activitats 2011 .119

Comunicació L’IEMed a Internet

L’IEMed és present a Internet des de mitjans dels anys noranta i els continguts del seu web no han deixat de créixer des de llavors. El web dóna compte de tota l’activitat de l’IEMed: informa de l’actualitat de l’Institut, l’agenda d’actes, les novetats editorials, el fons bibliogràfic de la biblioteca, i és una eina d’informació per als mitjans de comunicació. Aquest any ha activat i ha alimentat contínuament el dossier «Onada de canvi al món àrab», que ofereix anàlisis, articles de premsa i cronologies per contribuir al seguiment i la interpretació dels fets de la Primavera Àrab. En el mes d’octubre, l’IEMed va posar en línia el seu nou web, que combina la informació corporativa (www.iemed.org) amb un espai web de caràcter més documental, l’Observatori de Polítiques Mediterrànies (www.iemedobs.org), un referent en informació, documentació i anàlisi de les polítiques euromediterrànies. Amb aquesta imatge renovada i una plataforma tecnològica que permet una gestió àgil i ordenada de grans volums d’informació, es pretén oferir un millor servei als usuaris que visiten l’IEMed a Internet i que cerquen continguts.

Llocs web associats A banda del web corporatiu, l’IEMed administra i gestiona els continguts dels següents llocs web:

Xarxa EuroMeSCo www.euromesco.net

Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh http://redespanolafal.iemed.org

Revista afkar/ideas www.afkar-ideas.com

120.

6. Comunicació

El 2011 en xifres Més de 200.000 visitants únics al lloc web www.iemed.org Les quatre pàgines del web amb més accessos corresponen a la pàgina inicial en català, castellà, anglès i francès. Més de 8.000 subscrits al butlletí (quatre idiomes) de l’IEMed i al servei d’avisos d’actes. Més de 200 cites a l’IEMed en mitjans de comunicació impresos, tant en articles propis com de columnistes, entrevistes, notícies, reportatges i espais d’agenda. Més de 50 participacions de membres de l’IEMed en entrevistes i debats en mitjans audiovisuals.

Memòria d’activitats 2011 .121

122.

7. Xarxes euromediterrĂ nees i projectes europeus

Xarxes euromediterrànies i projectes europeus Memòria d’activitats 2011 .123

Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Xarxes euromediterrànies

ANIMA Investment Network Plataforma de desenvolupament econòmic de la Mediterrània. ANIMA engloba més de 70 agències governamentals de diversos països i xarxes internacionals de la conca mediterrània. L’objectiu d’aquesta xarxa és contribuir a la millora de les condicions dels negocis i al creixement de la inversió a la regió mediterrània, a partir de la Conferència Euromed de València de 2002. www.animaweb.org

Encuentro Civil Euromed Encuentro Civil Euromed (ECEM) és una plataforma de coordinació i de trobada de la societat civil espanyola sobre la realitat mediterrània i del procés d’Unió per la Mediterrània. ECEM neix l’any 2003 i s’ha anat desenvolupant en el conjunt d’Espanya mitjançant el treball en xarxa de diferents organitzacions, adquirint personalitat jurídica pròpia el 2008. Actualment, ECEM està integrat per més de 20 entitats i està obert a la incorporació d’aquells agents socials i civils que treballen amb una visió global de la Mediterrània. L’IEMed n’és membre associat des la seva fundació. www.euromed.eurosur.org

Euromed Permanent University Forum (EPUF) Xarxa d’universitats i institucions d’educació superior de la regió euromediterrània. Té com a objectius la creació d’un espai d’educació superior i recerca, la promoció de la societat del coneixement i la cooperació, i el diàleg entre les institucions educatives de la Unió Europea i del sud de la Mediterrània. Creada el 2006, actualment compta amb 106 membres. La secretaria executiva de l’EPUF es troba a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. www.epuf.org

124.

7. Xarxes euromediterrànees i projectes europeus

Euro-Mediterranean University (EMUNI) Xarxa d’universitats euromediterrànies amb seu a Portoroz (Eslovènia), fundada l’any 2008 a partir de l’impuls del govern eslovè. La primera assemblea general de l’EMUNI va tenir lloc el novembre de 2008 a Barcelona, a la seu de l’IEMed. Mitjançant la cooperació amb altres institucions del nord i el sud de la Mediterrània, l’EMUNI promou estudis, projectes de recerca i programes de formació, i contribueix a establir l’Àrea de Recerca i Educació Euromediterrània. Consta de 141 membres de 37 països. www.emuni.si

Euro-Mediterranean Study Commission (EuroMeSCo) Xarxa de centres de recerca i universitats independents que es dediquen a l’anàlisi d’aspectes de política exterior i a la recerca en matèria de seguretat a la Mediterrània. L’objectiu d’EuroMeSCo és enfortir la confiança i el treball conjunt entre els seus membres, que els componen 58 instituts, 30 observadors i 2 associats procedents dels 34 països de la zona euromediterrània. L’IEMed ostenta la secretaria general de la xarxa des del 19 de novembre de 2010. www.euromesco.net

Europe’s World L’IEMed forma part del consell assessor d’aquesta publicació d’abast europeu, tot un referent en el debat sobre les qüestions clau de l’agenda comunitària. Europe’s World compta amb articles i contribucions de prestigiosos experts i analistes, així com de responsables governamentals i institucionals, contribueix a difondre la tasca de diferents centres de recerca i pensament de la Unió Europea i està oberta a la participació activa dels seus lectors a través d’articles, opinions o papers de recerca, promovent així la transferència de coneixement i idees i la diversitat de punts de vista. www.europesworld.org

Fòrum Euromediterrani de les Cultures (FEMEC) El Fòrum Euromediterrani de les Cultures agrupa diferents actors de les dues ribes de la Mediterrània dedicats a la cultura i les arts, l’ensenyament i la recerca. L’aspecte en comú entre ells és l’experiència en el diàleg, l’intercanvi i les relacions en l’àmbit euromediterrani. L’objectiu del FEMEC és reforçar l’acció dels transmissors d’idees dels països del nord i el sud de la Mediterrània, per tal d’afavorir la comprensió entre cultures i l’intercanvi entre els integrants de la societat civil.

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE) Aquest fòrum de caràcter econòmic reuneix 84 instituts de recerca de 24 països de l’Associació Euromediterrània. Sota la supervisió de la Comissió Europea, les seves tasques inclouen reforçar el diàleg econòmic i financer entre actors diversos, fer un seguiment dels països socis

Memòria d’activitats 2011 .125

en el camí cap a la zona de lliure canvi euromediterrània i potenciar la cooperació Sud-Sud. La xarxa FEMISE dirigeix projectes de recerca sobre temes prioritaris per a l’Associació Euromediterrània, com ara l’agricultura, les polítiques de salut i treball, l’educació i la formació, i el paper de les dones a la societat i l’economia. www.femise.org

Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL) Com a institució participada pels 43 països membres de la Unió per la Mediterrània, la FAL ocupa una posició única per treballar pel diàleg entre cultures i a favor de la cooperació i l’intercanvi a la zona. Des la seva creació l’any 2005 a la Conferència Euromediterrània de València, la FAL ha desenvolupat una xarxa d’abast regional d’organitzacions de la societat civil integrada per múltiples universitats, associacions, institucions públiques i privades, i ONG que treballen per restaurar la confiança mútua a tota la regió. L’IEMed és el coordinador de la xarxa espanyola de la FAL i està formada actualment per 118 membres. www.euromedalex.org

Mediterra 2012 L’IEMed forma part del consell de redacció per a l’edició del Mediterra 2012, l’anuari que edita el Centre International de Hautes Études Agronomiques Méditerranéennes (CIHEAM) i que en aquesta edició se centrarà en el patrimoni gastronòmic i la dieta mediterrània com a vectors estratègics de desenvolupament econòmic i social de les diverses regions de la conca mediterrània, a través de la indústria agroalimentària i ramadera o els sectors serveis com el turisme o la restauració. www.ciheam.org

Montada L’IEMed forma part del comitè científic de la xarxa Montada en el context del programa Euromed Héritage 4. Liderada pel Col·legi d’Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers d’Edificació de Barcelona, Montada promociona l’arquitectura tradicional dels centres històrics mitjançant la recuperació d’edificis singulars per part dels estaments polítics i de la societat local. D’aquesta manera es promouen eines que permeten implicar la població, potenciar els valors culturals vinculats a l’arquitectura, generar cohesió social i consolidar el patrimoni com a recurs d’identitat, cultural i econòmic. http://www.montada-forum.net www.euromedheritage.net

126.

7. Xarxes euromediterrànees i projectes europeus

Plataforma No Governamental Euromed (PCE) Creada formalment l’any 2005 a partir del Fòrum Civil Euromed de Luxemburg, la PCE està integrada per xarxes temàtiques i nacionals, i organitzacions individuals de la societat civil d’ambdues ribes de la Mediterrània. Constitueix un dels principals interlocutors de la societat civil en el procés de la Unió per la Mediterrània reconegut per la Comissió Europea. La PCE organitza cada dos anys el Fòrum Civil Euromed conjuntament amb la xarxa nacional corresponent. El Fòrum és una trobada anual de la societat civil euromediterrània que pretén influenciar en el Procés de Barcelona, tot canalitzant les aportacions de la societat civil. L’IEMed forma part del Comitè de Pilotatge del Fòrum Civil Euromed, que és l’encarregat de l’organització d’aquest esdeveniment. www.euromedplatform.org

Xarxa d’Instituts de la Mediterrània (RIM) Xarxa formada pel Robert Schuman Centre de l’Institut Universitari Europeu (Florència), l’Istituto Paralleli (Torí), el Centro Studi Politica Internazionale (Roma), l’Institut de la Méditerranée (Marsella), la Fundación Tres Culturas (Sevilla) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (Barcelona). Va iniciar la seva tasca com a grup de treball impulsat pels governs de sis regions mediterrànies –Laci, Piemont, Toscana, Provença-Alps-Costa Blava, Andalusia i Catalunya–, amb l’objectiu de reforçar els seus vincles i augmentar la coherència de la seva acció i l’eficàcia de les seves polítiques mediterrànies. La xarxa va elaborar el novembre del 2006 un Pla d’Acció de les Regions Mediterrànies (PARM) per encàrrec de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), per tal d’enfortir el lloc i el paper d’aquestes regions en la construcció euromediterrània.

Stratégie Développement Méditerranée (Strademed) Associació internacional per a la cooperació, el desenvolupament i la seguretat globals a l’espai euromediterrani i les seves àrees de veïnatge: la mar Negra, Rússia i el golf Pèrsic, amb seu a Mons (Bèlgica). Neix l’any 2007 a partir del bagatge d’una associació anterior, creada l’any 1996 sobre la base d’institucions d’Espanya, França, Bèlgica i Tunísia. Strademed fomenta la cooperació multilateral per a una integració econòmica, política i cultural de l’àrea euromediterrània, tot cobrint els següents eixos: la valorització dels recursos humans, la gestió sostenible dels recursos naturals, el desenvolupament de projectes comuns –en aspectes com ara l’aigua, l’energia, els transports, la sanitat, la seguretat alimentària, la formació i la recerca–, l’harmonització de sistemes jurídics, la protecció del patrimoni cultural i la seguretat i la defensa. www.strademed.eu

Memòria d’activitats 2011 .127

Projectes europeus de l’IEMed

Projecte regional «Fomentar el coneixement mutu, l’entesa i la cooperació entre la UE i els països de la Política de Veïnatge (Regió Sud)» Aquesta iniciativa, finançada per l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació i desenvolupada per l’IEMed, consta de quatre components que volen contribuir a augmentar les fonts per establir un millor coneixement de la realitat dels països de les dues ribes de la Mediterrània: l’Enquesta Euromed, el Barcelona Euromed Forum, l’Observatori Euromediterrani IEMedObs i l’edició en llengua àrab de l’Anuari IEMed de la Mediterrània.

Medgovernance Consorci: Région Provence-Alpes-Côte d’Azur, Comunidad Autónoma de Andalucía, Comunitat Autònoma de Catalunya, Regione Toscana, Regione Lazio, Regione Piemonte, Institut de la Méditerranée (Marsella), Fundación Tres Culturas (Sevilla), Institut Europeu de la Mediterrània (Barcelona), European Study Centre Plural (Gènova), Istituto Mediterraneo del Nord Ovest Paralleli (Torí), Centro Studi Politica Internazionale (Roma), Associació MAEM/MEMA (Florència). Projecte europeu finançat pel programa de cooperació interregional Med de la Comissió Europea. Impulsa la posada en marxa a la Mediterrània occidental de polítiques regionals comunes en sectors clau per al desenvolupament, com ara la competitivitat, la innovació, el medi ambient, el transport, l’energia, la mobilitat, la cultura i les migracions. Aquest consorci compta amb l’estreta col·laboració de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes. www.medgov.net

MedPro. Prospective Analysis for the Mediterranean Region Consorci: Centre for European Policy Studies (CEPS), Bèlgica. Centre for Social and Economical Research (CASE), Polònia. Cyprus Center for European and International Affairs (CCEIA), Xipre. Fondazione Eni Enrico Mattei (FEEM), Itàlia. Forum Euro-Méditerranéen des Instituts de Sciences Économiques (FEMISE), França. Facultat d’Econòmiques i Ciències Polítiques, Universitat del Caire, Egipte. Istituto Affari Internazionali (IAI), Itàlia. Universitat Nacional Tècnica d’Atenes (NTUA), Grècia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Barcelona, Espanya. Institut Marocain des Relations Internationales (IMRI), Marroc. Istituto di Studi per l’Integrazione dei Sistemi (ISIS), Itàlia. Institut Tunisien de la Compétitivité et des Études Quantitatives, Tunísia. Mediterranean Agronomic Institute of Bari (IAMB), Itàlia. Palestine Economic Policy Research Institute (MAS), Palestina. Netherlands Interdisciplinary Demographic Institute (NIDI), Països Baixos. Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos, Universidad Politécnica de Madrid (ETSIA-UPM), Espanya. Centre for European Economic Research (ZEW), Manheim, Alemanya. Amb la posada en marxa del projecte MedPro, una vintena d’instituts de recerca de l’espai euromediterrani analitzen diferents variables econòmiques, polítiques, socials, energètiques i mediambientals per tal d’elaborar estratègies i propostes als reptes que encaren els governs dels 11 països riberencs del sud de la Mediterrània. Finançat pel VII Programa Marc de la Comissió Europea, aquesta iniciativa dóna suport al procés de reformes polítiques, econòmiques i administratives a la Mediterrània mitjançant una millor comprensió dels possibles escenaris de futur a la regió. www.medpro-foresight.eu

128.

7. Xarxes euromediterrànees i projectes europeus

JISER-MED. Joint Innovation and Sinergies in Education and Research Consorci: Universitat de Barcelona, Espanya. Euromed Permanent University Forum (EPUF), Universitat Rovira i Virgili, Tarragona, Espanya. Alma Laurea, Itàlia. Universitat de les Illes Balears (UIB), Espanya. Universitat de Montpeller I (UM1), França. Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA), Espanya. Universitat de Perpinyà Via Domitia (UPVD), França. Universitat Adelmalek Essadi (UAE), Marroc. Universitat Princesa Soraya (PSUT), Jordània. Universitat Virtual de Tunis (UVT), Tunísia. Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Euroregió PirineusMediterrània, Espanya-Andorra-França. The Dubai Institute of Technology (DIT), Emirats Àrabs Units. Universitat de Pamukkale (PAU), Turquia. Universitat de Pàdua (UNIPD), Itàlia. Universitat de Montpeller III – Paul Valéry, França. Observatorio de las Relaciones entre Europa y América Latina (OBREAL), Espanya. El projecte JISER, paraula àrab que significa «pont», vol establir lligams entre Europa i els països socis mediterranis en el camp de l’ensenyament superior i la recerca. Així, JISER-MED està orientat a fomentar els objectius del programa Erasmus Mundus en el context de l’Associació Euromediterrània, tot contribuint al desenvolupament d’una Àrea Euromediterrània d’Educació Superior i Recerca. La millora de serveis per a estudiants i doctorands dels països de la riba sud de la Mediterrània a Europa, el foment d’un debat interdisciplinari basat en el consens i l’entesa entre Nord i Sud, la multiplicació i difusió d’accions conjuntes exitoses en les àrees d’educació superior i recerca o l’enfortiment de les interrelacions i la integració entre xarxes i sistemes educatius de la regió són també objectius fonamentals d’aquest projecte.

SEARCH. Sharing Knowledge Assets: Interregionally Cohesive Neighbourhoods Consorci: Grup d’Anàlisi Quantitativa Regional (UB-AQR), Universitat de Barcelona, Espanya. Urban and Regional Research Centre of Utrecht (URU), Països Baixos. Universitat de Tessàlia (UTH), Grècia. Centro Ricerche Economiche Nord Sud (CRENoS), Universitat de Càller, Itàlia. London School of Economics and Politital Science (LSE), Regne Unit. Institute of Regional and Environmental Economy (WU), Àustria. Universitat de Brunel (UBRUN), Regne Unit. Centre de Recherche Économique, Universitat de Saint-Étienne (UJM-GATE), França. Center for Research in Economic Policy (GKK), Universitat de Pécs, Hongria. Institute of Economic and Cultural Geography, Universitat Leibniz de Hannover (LUH), Alemanya. Universitat de Tartu (UTARTU), Estònia. Higher School of Economics (HSE), Universitat de l’Estat, Rússia. International Centre for Black Sea Studies (ICBSS), Grècia. Institut Europeu de la Mediterrània, Barcelona, Espanya. Universitat Hebrea de Jerusalem (HUJI), Israel. The Scientific and Technological Research Council of Turkey (TUBITAK), Turquia. Facultat de Lletres, Arts i Humanitats, Universitat de Manouba (FLAH), Tunísia. Universitat de Cady Ayyad (UCAM, FSJES), Marroc. Facultat de Ciències Econòmiques i de Gestió, Universitat Badji Mokhtar Annaba (UBMA-FSEG), Algèria. El projecte SEARCH està finançat pel setè Programa Marc de la Comissió Europea i té per objectiu enfortir els processos d’integració entre la Unió Europea i els països socis del Sud i de l’Est en matèria de recerca. Per tal d’aconseguir aquest objectiu, SEARCH propicia una aproximació teòrica i empírica als patrons d’interacció econòmica existents entre la UE i les seves regions de veïnatge i els seus efectes a nivell regional, estatal i subestatal en termes de població, capital, comerç, innovació i coneixement. La finalitat d’aquest estudi és elaborar una sèrie de recomanacions que contribueixin a la millora de futures polítiques bilaterals de veïnatge que s’adaptin a la realitat de cadascun dels països socis. www.ub.edu/searchproject

Memòria d’activitats 2011 .129

130.

8. publicacions

Publicacions

Memòria d’activitats 2011 .131

Publicacions La difusió de l’anàlisi, la reflexió i el coneixement que genera l’Institut Europeu de la Mediterrània es fa, entre altres vies, mitjançant una ambiciosa producció editorial. L’any 2011 l’Institut ha continuat l’esforç, iniciat el 2010, per impulsar, estandarditzar i difondre les seves diferents línies editorials.

Anuari IEMed de la Mediterrània Med.2011

A l’igual que les set edicions precedents, l’Anuari IEMed de la Mediterrània Med.2011 ofereix al lector un balanç dels principals esdeveniments polítics, econòmics, socials i culturals que han tingut lloc recentment a la regió a través d’articles escrits per més de 50 autors de les dues ribes de la Mediterrània. Aquesta pluralitat és la millor evidència de les característiques d’aquest anuari, que vol reflectir de manera objectiva la realitat d’una de les regions més complexes i alhora més riques del món. L’edició 2011 de l’Anuari IEMed de la Mediterrània aborda els grans processos protagonistes dels importants canvis geoestratègics en curs a la Mediterrània: la nova era que la Primavera Àrab obre a la regió però també a la resta de l’escena internacional, les repercussions per a les relacions euromediterrànies de la reforma del Tractat de Lisboa, l’impacte de la crisi econòmica a la Mediterrània o la situació a l’Orient Mitjà. Amb l’aspiració d’arribar a un públic cada cop més ampli, l’anuari compta amb cinc versions idiomàtiques: català, castellà, anglès, francès i àrab. Aquesta darrera versió compta amb el finançament de l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació de la Comissió Europea. De manera paral·lela a la seva versió en paper, tot el contingut de l’anuari es troba disponible al web de l’IEMed, www.iemed.org.

132.

8. publicacions

Euromed Survey of Experts and Actors 2010 “Euro-Mediterranean Partnership/ Union for the Mediterranean: Economic and Financial Dimension” Segona enquesta anual d’actors i experts en relacions euromediterrànies per avaluar els avenços, les fites i les mancances del Procés de Barcelona. Aquest projecte, finançat per la UE a través de l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació, contribueix a augmentar la visibilitat de l’Associació Euromediterrània tot posant a l’abast dels responsables polítics un nou instrument per tal d’analitzar resultats, orientar polítiques i mobilitzar experts i –en última instància– l’opinió pública. La present edició de l’enquesta està centrada en l’àmbit econòmic i financer de l’Associació Euromediterrània i ha comptat amb la participació de 598 experts, polítics i membres de la societat civil dels 43 països que componen la Unió per la Mediterrània. Aquesta publicació recull els resultats obtinguts del procés de mostreig realitzat a finals de 2010, així com una sèrie de 10 informes qualitatius que analitzen els resultats tenint en compte les repercussions que per al desenvolupament econòmic i la cooperació Nord-Sud tindran els processos de revolta iniciats a finals de 2010 al món àrab.

Euromed Survey Qualitative Reports: After the “Arab spring”: Is It Time for the Euro-Mediterranean To Be Rethought? Dorothée Schmid Euro-Mediterranean Projects and Programmes: Holding the Mediterranean Toghether. Jordi Padilla, Xavier Aragall, Esther Martínez Transition in the Southern Med: An Opportunity for Improved Cooperation between the Two Shores? Annie Cordet-Dupouy Economic Integration in the Euro-Mediterranean: Selected Issues. Luc de Wulf Euro-Mediterranean Financial Cooperation: What Future? Rym Ayadi, Salim Gadi Euromed Survey Qualitative Report: Liberalisation of Agriculture, Trade and Food Security Cooperation. Sébastien Abis The Euromed Cooperation in the Water Sector: Assessment of Progress and Emerging Perspectives. Eugenia Ferragina Energy Cooperation in the Mediterranean Sea. Gawdat Bahgat Environmental Cooperation in the Mediterranean: The Long Distance from Words to Deeds. Oriol Costa The UfM: A Union of Projects... But Which Projects? Bichara Khader

Memòria d’activitats 2011 .133

afkar/ideas

En col·laboració amb Estudios de Política Exterior S.A.

Revista trimestral editada en castellà i francès que aporta les claus polítiques, econòmiques, socials i culturals que ajuden a comprendre, a través del debat plural, l’agenda de les relacions entre Espanya, la Unió Europea i el Magreb.

afkar/ideas, núm. 29. Primavera 2011. «Era de cambios en el mundo árabe»

Diversos col·laboradors analitzen les revoltes i manifestacions que afecten Tunísia, Egipte, Líbia, el Marroc, Algèria, Síria i altres països del món àrab i les especificitats pròpies de cadascun d’aquests països dins de la dinàmica regional de ruptura i democratització. Aquest número de la revista aborda també la posició dels Estats Units i de la Unió Europea davant d’aquests processos, però també d’actors amb una influència emergent a la Mediterrània com la Xina, l’Índia o el Brasil, així com la finestra d’oportunitat que el context de canvi polític obre per a les reivindicacions dels moviments feministes al món islàmic, més enllà de les fronteres de països tradicionalment més avançats en la matèria com Turquia o Tunísia.

afkar/ideas, núm. 30. Estiu 2011. «Sublevaciones árabes»

Davant l’excepcional situació de canvi que viuen les riberes sud i est de la Mediterrània, aquest número aborda des de diferents òptiques (el paper de l’exèrcit, els models de transició democràtica, el rol dels partits islamistes, la intervenció dels Estats Units o de la UE, la situació econòmica, etc.) els processos en marxa en els països de la regió. La secció «Gran Angular» tracta aspectes interessants com ara la ruptura del paradigma d’estancament polític i social a la regió amb l’esclat de les revoltes, les raons per les quals el tipus concret d’autoritarisme imperant al nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà ha propiciat l’onada de sublevació popular o el paper decisiu del procés de transició democràtica en unes societats amb una gran majoria de gent jove i influenciades pels fenòmens propis de la globalització.

134.

8. publicacions

afkar/ideas, núm. 31. Tardor 2011. «Árabes año cero, la era constitucional»

Les reformes constitucionals i les transicions polítiques que s’han dut a terme o es preparen a Tunísia, el Marroc, Egipte o Líbia aquest 2011 conformen la secció «Gran Angular» d’aquest número, que també para atenció al paper preponderant de Turquia a l’escena mediterrània. A banda de les reformes constitucionals i els delicats processos de transició, aquest volum aborda també altres reptes com són el futur de les dones, els joves i les minories en la nova etapa postrevolucionària al món àrab, el paper de la religió en els nous models d’Estat que estan emergint o les repercussions per a les economies del sud i l’est de la Mediterrània després de la Primavera Àrab. Un repàs a les mancances en l’ensenyament de l’àrab a la secció «Diálogos» completen el sumari.

afkar/ideas, núm. 32. Hivern 2011-2012. «Tres victorias islamistas»

Les incerteses de la transició a Líbia, l’escenari electoral o postelectoral a Egipte, el Marroc o Tunísia, la dilatada revolta en curs a Síria o el manteniment del statu quo a Algèria són analitzats en el darrer número de 2011 i començaments de 2012 de la revista. Un balanç d’un any de revoltes que a la vegada planteja el paper que a partir d’ara poden jugar factors com les relacions regionals magrebines, la religió, les forces armades, Al-Qaida, la justícia transicional o actors com la UE i Turquia en un moment decisiu per a l’estabilitat de la regió euromediterrània.

Memòria d’activitats 2011 .135

Quaderns de la Mediterrània Revista semestral que des fa 10 anys convida a la reflexió, de la mà de prestigiosos autors de la regió euromediterrània, sobre el diàleg intercultural i la realitat contemporània de les societats mediterrànies des d’una aproximació multidisciplinària que abasta disciplines com l’antropologia, la sociologia, l’art, la gastronomia, els estudis de gènere, la ciència política, la filosofia o el dret.

Quaderns de la Mediterrània, núm. 15. «Art and Communication in the Mediterranean / Arte y comunicación en el Mediterráneo»

El número 15 de Quaderns de la Mediterrània dedica la seva secció monogràfica «Dossier» a aprofundir en el vincle existent entre la creació artística i la comunicació, i a obrir les finestres de l’estètica i el coneixement. També destaca el valor de la comunicació en les societats multiculturals, tot privilegiant la reflexió sobre la capacitat de l’art com a agent intercultural i mobilitzador a la regió euromediterrània, especialment a partir del segle xx.

Quaderns de la Mediterrània, núm. 16. «Ecología y cultura / Ecology and Culture»

Els greus reptes mediambientals que afronta la conca mediterrània, la crisi de conservació dels recursos naturals i la revalorització dels aspectes culturals lligats a la identificació amb l’entorn o la interiorització del patrimoni natural ocupen l’atenció de la secció «Dossier», que inclou una entrevista amb Edgar Morin sobre el pensament ecologitzat.

136.

8. publicacions

Col·lecció «Monografies mediterrànies» «Monografies mediterrànies», núm. 9. Euromed+15: New Paths of Cooperation across the Mediterranean

Aquest nou número de la sèrie «Monografies mediterrànies» recull les ponències presentades durant la Conferència Anual EuroMeSCo 2010, organitzada a Barcelona per l’IEMed coincidint amb el 15è aniversari de la Declaració de Barcelona. Els textos tracten aspectes com el paper que pot jugar la Unió per la Mediterrània en el nou context regional, però també en vells problemes com el conflicte a l’Orient Mitjà; reflexions per rellançar l’Associació Euromediterrània i complementar la seva arquitectura institucional; anàlisis comparatives entre les dimensions oriental i meridional de la Política Europea de Veïnatge; recomanacions per a una major implicació d’actors acadèmics; la política exterior i de seguretat de la UE després del Tractat de Lisboa i el paper de la UE en una escena internacional en plena transformació.

Col·lecció «Documents IEMed» Col·lecció de difusió d’estudis, informes i documents de treball estretament vinculats a l’agenda euromediterrània actual. Es tracta d’una aproximació objectiva i descriptiva a les principals temàtiques de la regió.

Núm. 7. The Euro-Mediterranean Partnership: A Deeper Insight into the Economic and Financial Dimension Erwan Lannon

Aquest informe s’ha elaborat com a base de referència per a la segona edició de l’Enquesta Euromed a experts i actors sobre l’Associació Euromediterrània. El seu principal objectiu és fer un balanç dels avenços i les iniciatives realitzats en l’àmbit econòmic en el context de la implementació del Tractat de Lisboa de desembre de 2009 i de la crisi financera global. L’informe inclou una anàlisi sectorial de la cooperació econòmica euromediterrània i de les perspectives per a l’establiment d’una Àrea Euromediterrània de Lliure Comerç.

Memòria d’activitats 2011 .137

Un mar de paraules A Sea of Words

En col·laboració amb Fundació Anna Lindh

Antologia dels textos guanyadors de la segona edició del concurs internacional de relats de la xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh. La finalitat d’aquesta iniciativa és utilitzar la producció literària com a mitjà fonamental per expressar idees i emocions, i promoure una reflexió creativa al voltant de temes contemporanis de gran rellevància com són el creixement sostenible, l’aigua i la conservació dels recursos naturals, les migracions, la pau i els drets humans, i la convivència de religions i models socials. Les 30 històries en idioma original i traduïdes a l’anglès i al castellà estan inspirades en la construcció de ponts de confiança per a la superació dels conflictes, i ofereixen al lector una aproximació a diferents sensibilitats i realitats de joves escriptors de la Unió Europea, la Mediterrània i els Balcans.

Relats: Quiero llamar a Samirah, Pierre J. Mejlak, Malta. Los afareet, Mirette Bahgat, Egipte. El color de piel, Kyriakos Theocharous, Grècia. Una conversación sosegada sobre una historia tormentosa, Abdullah Khaldoun AlSbaihi, Jordània. Recuerdos con sabor a sal, Keith D. Azzopardi, Malta. Los auriculares, Eyad Barghuty, Israel. Cartas, Farah Ben Jemaa i Ammal Jaabiri, Tunísia. Encuentro, Berislav Blagojevic, Bòsnia i Hercegovina. Las tres puertas de la sabiduría, Menad Djaoui, Algèria. Quiero ver el mar, Kristina Drauza, Letònia. El sabor de cuatro ciudades, Wiam El-Tamami, Egipte. En la misma dirección, Raluca Enescu, Romania. De pie sobre la cuna de las civilizaciones, Zaina Irhaim, Síria. Buscando destronar una luna, José García Moreno-Torres i Rita Tapia, Espanya. Nunca salgas con un estudiante de intercambio, Katerina Horová, República Txeca. Un día perfecto para conchas del Danubio, Nino Kovacic, Croàcia. Estado mental de la materia, Nikola Lazinica, Bòsnia i Hercegovina. El funeral de Guidone, Chiara Palladino, Itàlia. La navaja automática, Petru-Gabriel Pintilei, Romania. La burra infiel, Rosana Rodríguez, Espanya. Aquí, allí, Géraldine Sacchi, França. La guitarra de Irfan, Aida Secic, Bòsnia i Hercegovina. Caperucita Roja en una pecera, Eleni Skarparis, Xipre. Mi amigo libanés, Anne Soisson, Luxemburg. El cuento de la otra orilla, Derya Sönmez, Turquia. Palabras, Jakub Tabisz, Polònia. Las reglas no escritas, Anne Thomassen, Dinamarca. La cultura, fuente de sabiduría, Kadiata Touré, Mauritània. Verde, rojo, blanco, Conxita Tunica, Espanya. ¿Por qué tengo yo que ser diferente?, Nouha Yeferni, Tunísia.

138.

8. publicacions

Catàlegs

Viatge a l’Orient bíblic

Una obra didàctica i àmpliament documentada que compta amb les contribucions de prestigiosos acadèmics que exploren a través de dos blocs temàtics –el primer des dels orígens de les primeres civilitzacions fins al món romà i el segon sobre la Bíblia i el seu contingut històric– les grans línies de recerca d’una figura eminent en l’estudi de les llengües i cultures orientals i la història de les religions, el pare benedictí Bonaventura Ubach. Un viatge fascinant als orígens de les civilitzacions mediterrànies mitjançant les fotografies de les peces exhibides a l’exposició homònima, organitzada per l’IEMed i l’Abadia de Montserrat, i una sèrie d’anàlisis en profunditat sobre les primeres civilitzacions del Creixent Fèrtil, l’organització política, social i econòmica a l’antiguitat mesopotàmica, els rituals a l’antic Egipte, la història antiga d’Israel, la fi dels regnes hel·lenístics i l’adveniment de l’Imperi Romà. El llibre ens permet també apropar-nos a l’orientalisme i al clima de fascinació intel·lectual per l’Orient Mitjà a l’Europa dels segles xix i xx.

En col·laboració amb Abadia de Montserrat – Museu de Montserrat i Ajuntament de Barcelona

El alma del mundo

Edició del catàleg que recull el treball fotogràfic de Miguel Ángel Sánchez, exposat al Caire de l’1 al 22 de desembre, i que a través de retrats dels diferents sectors de la societat egípcia ofereix un recorregut pel país en un moment de canvis polítics i socials decisius per al seu futur. Integren aquesta publicació 80 retrats i natures mortes realitzats entre 2009 i 2011 i que s’acompanyen de textos de la periodista Nuria Tesón. Aquest catàleg mostra, per mitjà de fotografies impactants que emulen l’estil pictòric del Barroc, un Egipte en evolució constant però que conserva viva la tradició mitjançant la reinvenció i la reivindicació de la identitat d’un país d’història mil·lenària, frontissa entre l’Àfrica i l’Àsia i gresol de cultures, que continua exercint una gran influència a la regió. Aquesta fusió de cultures, viva i dinàmica, fa d’aquest retrat d’Egipte el retrat de la pròpia ànima del món.

En col·laboració amb Ambaixada d’Espanya a Egipte, Casa Mediterráneo, Casa Árabe i Fundación Tres Culturas

Memòria d’activitats 2011 .139

Digipak Mare Nostrum

Mare Nostrum és el nom amb què la formació Hespèrion XXI recull una sèrie de peces provinents de la tradició musical de les diverses cultures de la Mediterrània al llarg de la història. L’IEMed participa en la gravació i edició d’aquest projecte musical de Jordi Savall que pretén recuperar, a través d’un llenguatge musical comú, aquella Mediterrània enriquidora de les cultures cristiana, otomana, sefardita i andalusina, entre d’altres. Un digipak amb una selecció de peces musicals interpretades per Hespèrion XXI que inclou comentaris i textos literaris que les il·lustren.

En col·laboració amb Hespèrion XXI

«Papers IEMed» Prestigiosos autors de les relacions euromediterrànies tracten en aquesta col·lecció periòdica els punts clau de l’agenda euromediterrània a través d’articles propositius i en profunditat.

Núm. 10. Transition All Over? Lessons from the Experience of the Post-Communist Countries for the Countries of the Arab Spring Erik Meyersson, Anders Olofsgard, Roine Jesper

Aquesta nova entrega de la col·lecció «Papers IEMed» s’edita amb motiu de la celebració del V Barcelona Euromed Forum i analitza els trets comuns dels processos de transició viscuts durant els anys noranta als països de l’antiga Unió Soviètica i la seva àrea d’influència amb els que estan tenint lloc en l’actualitat als països del sud de la Mediterrània. Els autors examinen els efectes comuns sobre l’economia en ambdós casos i propis dels inicis dels processos de transició, en termes de caiguda de la producció, la destrucció de llocs de treball i els canvis en l’estructura productiva. D’altra banda, també destaquen les divergències existents pel que fa al grau de desenvolupament socioeconòmic, consolidació democràtica i maduresa institucional.

140.

8. publicacions

«Papers IEMed: joint series with EuroMeSCo» Núm. 1. Une conditionnalité dépourvue d’effectivité : clause démocratique et gestion des risques dans les relations Euromed Abderrahim El Maslouhi

El primer número d’aquesta sèrie de papers acadèmics presenta consideracions per a la reflexió sobre la necessitat de trobar un punt d’equilibri entre la màxima consolidació de dinàmiques polítiques democràtiques i de dret en el conjunt de la Mediterrània i la preocupació per garantir la seguretat a la regió, en un context en què les relacions entre Nord i Sud pateixen d’un biaix d’asimetria en la triple dimensió política, econòmica i social.

Núm. 2. Sub-Regionalism in North Africa and the Middle East: Lesson Learned and New Opportunities Adrià Albareda, Oriol Barba

En un moment de canvi polític sense precedents al món àrab, aquest paper fa balanç de l’evolució i l’estat actual de les diverses iniciatives de cooperació subregional: la Unió del Magreb Àrab, el Consell de Cooperació del Golf Pèrsic o el Consell de Cooperació Quadripartit plantejant les seves potencialitats per donar suport al nou escenari fruit dels processos de canvi en marxa, així com les necessitats d’adaptació a les quals hauran de donar resposta.

Memòria d’activitats 2011 .141

Núm. 3. What Next in Turkish-Israeli Relations? Lucia Najslová, Gershon Baskin

A l’igual que en el cas de les relacions amb Egipte, les relacions d’Israel amb Turquia esdevenen un dels pilars sense els quals no sembla viable pensar en una estabilitat duradora a l’Orient Mitjà. Tanmateix, episodis recents com l’operació Plom Sòlid a finals de 2009 i principis de 2010 o la tragèdia del Mavi Marmara el maig de 2010 són exponents d’un procés de deteriorament de la fins ara productiva cooperació entre Ankara i Jerusalem. Aquest paper ofereix les claus per comprendre els punts de vista des d’ambdues capitals.

Núm. 4. New Turkish Foreign Policy towards the Middle East: Neither so New, Nor so Turkish Ana Almuedo

Pont entre dos continents, Turquia té una relació privilegiada amb Occident com a membre de l’OTAN i com a candidata a l’adhesió a la UE. Paral·lelament, en tant que hereva del llegat otomà i actualment consolidant-se com a poder emergent a la Mediterrània, Turquia està incrementant la seva influència històrica a l’Orient Mitjà per mitjà d’una política exterior que combina el soft power amb les característiques pròpies d’un actor independent que es perfila com a model per als països àrabs.

142.

8. publicacions

Núm. 5. The Mediterranean Solar Plan through the Prism of External Governance Luigi Carafa

La iniciativa del Pla Solar Mediterrani obre noves oportunitats de cooperació entre la Unió Europea i els països socis mediterranis. Per a la UE, constitueix una solució a la necessitat d’abordar els problemes propis del canvi climàtic de l’única manera viable: la perspectiva regional. Per als països socis mediterranis representa una alternativa a l’explotació finita dels hidrocarburs en la qual també tenen un avantatge comparatiu. Per tant, aquest interès comú pot esdevenir un element articulador idoni per a la bona governança i l’estabilitat del conjunt de la Mediterrània.

Núm. 6. Adjusting to External Norms and Standards of the “West”: The Case of Israel Alfred Tovias

Aquest paper tracta el doble procés d’homologació i adequació a la normativa internacional iniciat per Israel a través, d’una banda, de la negociació amb la Unió Europea d’un pla d’acció que ha de conduir a la conclusió d’un nou acord de veïnatge i d’una altra, de la candidatura israeliana a esdevenir membre de l’OCDE. Una «europeïtzació» que ve avalada per trets i mentalitats similars entre Europa i Israel, malgrat una relativa distància geogràfica que s’escurça amb les darreres i properes ampliacions de la Unió Europea cap al sud-est del continent.

Memòria d’activitats 2011 .143

Núm. 7. The Future of Euro-Mediterranean Regional Cooperation: The Role of the Union for the Mediterranean Rym Ayadi, Salim Gadi

El número 7 d’aquesta col·lecció revisa els antecedents i els primers anys d’existència de la Unió per la Mediterrània, analitza la seva arquitectura institucional actual i examina els elements que poden constituir ponts de cooperació i integració amb la Política Europea de Veïnatge.

Núm. 8. La mise en place et la crise du système autoritaire dans le monde arabe Bichara Khader

L’establiment i la dilatada pervivència de règims autoritaris al món àrab durant l’etapa posterior a la seva independència de les metròpolis europees és el tema d’anàlisi d’aquest paper, que ofereix les claus que han propiciat la fi d’aquesta etapa al llarg de l’any 2011 a través d’una revisió de tres períodes: l’afiançament del neoautoritarisme àrab (1952-1970), la deriva de l’Estat paternalista cap a l’Estat depredador (1970-2000) i les estratègies de supervivència dels autoritarismes (2000-2010).

144.

8. publicacions

«Papers CREMed» CREMed Best Student Paper. The Determinants of Expansion of SMEs under a Partial Credit Warranty Scheme: The Case of Lebanon Serena Canaan

CREMed Best Paper Award. Trade Facilitation and Corruption: A CGE Model of Egypt Chahir Zaki

Memòria d’activitats 2011 .145

«Papers IEMed/MENA-OECD»

En col·laboració amb MENA-OECD Investment Programme

Núm. 1. Strengthening Public-Private Dialogue on Economic Policy Reforms in Egypt, Morocco and Tunisia

A partir d’una identificació de com s’ha dut a terme el diàleg entre els actors econòmics al Marroc, Egipte i Tunísia durant les dècades precedents als esdeveniments de 2011, el primer número d’aquesta col·lecció proposa bones pràctiques i línies d’actuació per al reforç del diàleg econòmic entre els sectors públic i privat.

Col·lecció «FOCUS» «FOCUS» és una sèrie d’articles d’opinió on line que pretén fomentar i enriquir el debat entorn de qüestions clau d’actualitat a la Mediterrània. Es tracta d’un espai obert a la reflexió personal d’un gran ventall d’actors euromediterranis del món acadèmic, polític, econòmic i de la societat civil.

Challenges and Institutional Dilemmas in the Euro-Mediterranean Region Cilja Harders Euro-Mediterranean Cooperation: From the Spanish to the Hungarian Presidency Agnieszka K. Cianciara The Complementary Role of the ENP and UfM Projects in Building a Security Partnership in the Mediterranean Fulvio Attinà Tunísia, l’hora de la democràcia Senén Florensa Euro-Mediterranean Cooperation in the Field of Maritime Security Waleed Ahmed Alsuheimat

146.

8. publicacions

The Uprising in Libya: International Repercussions Gawdat Bahgat Egypt’s Revolution: What Are the Prospects? Gamal A.G. Soltan The Future of Egypt Is in Young Hands Abdul Monem Al Mashat Le processus de transition démocratique en Tunisie Ahmed Driss “Europe should adjust its own policies to support the demands of the Arab revolutions” Roberto Aliboni La Syrie, pourquoi c’est difficile ? Samil Kamil Europa y la democratización del mundo árabe Pol Morillas Egipto: transición y cambio en el sistema político Ibrahim Awad Moviments humans en l’espai euromediterrani: repercussió de les revoltes Xavier Aragall Jordan Bracing for Strong Winds from Arab Spring George Hawatmeh La disparition de Ben Laden et les révoltes arabes marquent le commencement de la fin d’Al-Qaida Jean-Pierre Filiu 2ª edición Encuesta Euromed; primeros resultados: Evaluación de la Asociación Euromediterránea/Unión por el Mediterráneo 2008-2011 y perspectivas para 2012 Jordi Padilla, Xavier Aragall Reconfiguring Euro-Med Regional Cooperation Timo Behr

Memòria d’activitats 2011 .147

Turkey after the 12th June Elections Cengiz Aktar The European Union and the Arab Spring: A (Missed?) Opportunity to Revamp the European Neighbourhood Policy Nathalie Tocci Vers un nouveau paradigme de la politique européenne dans le monde arabe ? Une politique européenne de voisinage réformée (PEV) et l’Union pour la Méditerranée (UPM) Isabel Schäfer Nous sommes bien dans la continuité du système instauré par Hassan II, dans son contenu comme dans sa méthode Khadija Mohsen-Finan Révolutions arabes et migrations, Schengen face aux accords bilatéraux de contrôle des frontières Catherine Wihtol de Wenden L’immigration en Méditerranée après le Conseil européen des 23 et 24 juin 2011 Mehdi Lalou The Migration Impact of North African Revolutions and What It Reveals about Europe Ferruccio Pastore The Review of the European Neighbourhood Policy: How To Make It Work for the Arab Mediterranean? Rym Ayadi, Salim Gadi North Africa’s Intifadas: Is Algeria Next? John P. Entelis Palestine at the UN: Outlook and Expected Implications Mahdi Abdul Hadi “The international community is trying to learn that you cannot export democracy” Besa Shahini

148.

8. publicacions

Palestine at the UN: Moving towards a Consistent European Stance Muriel Asseburg L’Europe communautaire à l’épreuve du « printemps arabe ». Crise ou renouveau du multilatéralisme européen ? Abderrahim el-Maslouhi September 2011 – Is It a Turning Point? Shlomo Brom Palestine at the UN: Outlook and Expected Implications Meliha Banli Altunisik L’Algérie et le « printemps arabe » : un contexte singulier, à court terme, et des perspectives communes, à long terme Nadji Safir EU Democracy Promotion in a Post-Arab Spring Agenda: Cautiously Does It… Hélène Michou Palestine, the United Nations and the Role of External Actors: Where Does that Leave Europe? Pol Morillas The Arab Spring: Is Algeria the Exception? Yahia H. Zoubir Tunisia: The Next Phase Bruce Maddy-Weitzman Four Keys to Understand Tunisian Politics after the Elections Nadia Merzouki Why Syria’s Crisis Is Political in Nature Raja Abdulkarim The Coming of the “Arab Autumn”: Lessons Learned from Tunisia’s Democratic Transition Daniel Novotny

Memòria d’activitats 2011 .149

Syria’s New Political Player Wael Sawah The Libyan Revolution: Outcome and Perspectives George Joffé The Libyan Revolution: Outcome and Perspectives – The Social Context Erzsébet N. Rózsa Algérie en retard Luis Martínez Morocco’s Uncertain Transition Silvia Colombo Elections législatives au Maroc : enjeux, défis et perspectives Mansouria Mokhefi Le Maroc entre I’islamisme et la monarchie parlementaire Rachid Temclani Morocco’s November 2011 Elections: Enough to Ensure a Political Transition? Claire Spencer

150.

8. publicacions

152.

8. publicacions

Centre de documentació i biblioteca Memòria d’activitats 2011 .153

Centre de documentació i biblioteca La biblioteca de l’IEMed funciona regularment des de l’any 1990 i és de lliure accés. Compta amb un fons especialitzat de 14.111 exemplars, entre monografies, revistes, buidats d’informació, documentació electrònica, documentació d’arxiu i literatura grisa. El nombre de revistes vives de què disposa enguany el fons és de 105 títols.

Les temàtiques principals són la política euromediterrània, les relacions internacionals i la cooperació, les cultures i els estils de vida mediterranis, el món àrab, l’islam i la societat civil, i els moviments migratoris a la Mediterrània. El fons comprèn també l’arxiu històric documental de l’IEMed i la col·lecció videogràfica dels certàmens MediMed. La biblioteca pertany a la xarxa de Biblioteques Especialitzades de la Generalitat de Catalunya (BEG) des del 1999 i forma part també del Catàleg Col·lectiu de les Universitats Catalanes (CCUC) des del 2007. Els serveis que ofereix la biblioteca són d’informació bibliogràfica i documental, consulta en sala, accés a Internet i wifi, préstec interbibliotecari, consulta del recull de premsa i reprografia en règim d’autoservei. La biblioteca elabora mensualment un butlletí de noves adquisicions i un butlletí de sumaris de les revistes rebudes durant el trimestre en curs, tot dos de caràcter electrònic, així com bibliografies temàtiques referides a l’actualitat mediterrània.

154.

9. Centre de documentació i biblioteca

156.

8. publicacions

10.

equip

Memòria d’activitats 2011 .157

equip Presidència Comissió Delegada Senén Florensa. President Comissió Delegada Mariona Rico. Assessora executiva Direcció General Andreu Bassols. Director general Natàlia Plaza. Suport administratiu Simone Vincis. Suport administratiu Gerència Josep Ferré. Director gerent Hugo Gallego. Tècnic executiu de planificació Elena Rigau. Suport administratiu Recursos Humans i Organització Anna Roy. Cap de l’assessoria jurídica i responsable de Recursos Humans i Organització Elena Collado. Tècnica d’informàtica i telecomunicacions Carolina Mateu. Suport administratiu de Recursos Humans i Organització i de Gestió Econòmica Nazario Fernández. Recepció, informació i enviaments Roger Casanova. Manteniment i logística Gestió Econòmica Carles La-Rosa. Responsable de Gestió Econòmica Raquel Pons. Tècnica de gestió comptable Relacions Corporatives i Publicacions Núria Esparza. Cap de disseny gràfic i imatge corporativa Jaume Ruaix. Tècnic executiu de correcció i traducció Jaume Llorca. Suport administratiu de difusió institucional Patrícia del Valle. Cap de protocol i gestió d’actes Anna Altimiras. Suport administratiu de Relacions Corporatives i Publicacions Jordi Bertran. Cap de premsa i web Isabel Codina. Suport de premsa i web

158.

10. equip

Polítiques Euromed i Programes Regionals Euromediterranis Jordi Padilla. Coordinador de l’Anuari de la Mediterrània, observatori i fons documental Euromed Laura Aimone. Suport de l’Anuari de la Mediterrània i fons documental Euromed Júlia Anglès. IEMedObs Pol Morillas. Coordinador de Polítiques Euromed Marga Farran. Coordinadora de Programes Regionals Euromediterranis Xavier Aragall. Assessor tècnic de Polítiques Euromed i Programes Regionals Euromediterranis Món Àrab i Mediterrani Lurdes Vidal. Cap de redacció d’afkar/ideas i responsable de Món Àrab i Mediterrani Elisabetta Ciuccarelli. Suport d’afkar/ideas i de Món Àrab i Mediterrani Carmen Medina. Suport de Món Àrab i Mediterrani Marc Bassols. Suport de Món Àrab i Mediterrani María Teresa Díaz. Suport administratiu de Món Àrab i Mediterrani Desenvolupament Socioeconòmic Javier Albarracín. Director de Desenvolupament Socioeconòmic Paula Cusí. Suport de Desenvolupament Socioeconòmic Cultures Mediterrànies Maria-Àngels Roque. Directora de Cultures Mediterrànies Blanca Gago. Suport de Cultures Mediterrànies Josep Robles. Suport Fundació Anna Lindh i de Cultures Mediterrànies Elisenda Macià. Biblioteca i documentació Acció Cultural Josep Giralt. Director d’Acció Cultural Carina Soriano. Assessora tècnica d’Acció Cultural Milena Pi. Suport d’Acció Cultural

Memòria d’activitats 2011 .159

www.facebook.com/iemed www.twitter.com/iemed_ Institut Europeu de la MediterrĂ nia Girona, 20 08010 Barcelona T. +34 93 244 98 50 www.iemed.org info@iemed.org