Memòria d'activitats 2013 by IEMed (European Institute of the Mediterranean)

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2122;activitats 2013

Índex 1. Òrgans de Govern 2. Presentació

4 12

3. Àrees

3.1. POLÍTIQUES EUROMEDITERRÀNIES 24

3.2. Món àrab i mediterrani

3.3. Desenvolupament socioeconòmic

3.4. CULTURA I SOCIETAT CIVIL

4. INTERNET I XARXES SOCIALS

124

. Xarxes euromediterrànies 5 i projectes europeus

128

6. Publicacions

136

7. Biblioteca

150

8. Equip

154

1. Òrgans de Govern

Memòria d‘activitats 2013

Ă&#x2019;rgans de Govern

1. Òrgans de Govern

Òrgans de Govern

Junta de Govern President

M. Hble. Sr. Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya Vicepresidents

Primer: Sr. José Manuel García-Margallo, ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació Segon: Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Tercer: Hble. Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat de Catalunya i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals Vocals Designats per la Generalitat de Catalunya

Sr. Roger Albinyana, secretari d’Afers Exteriors Sr. Francesc de Paula Gambús, director general de Relacions Exteriors Sr. Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural Sr. Jordi Serret, director executiu d’ACC1Ó Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació

Sr. Gonzalo de Benito Secades, Secretari d’Estat d’Afers Exteriors Sr. Manuel Gómez-Acebo, director general per al Magreb, Àfrica, Mediterrània i Pròxim Orient Sr. Alberto Virella Gomes, director de Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental Sra. Itziar Taboada, directora de Relacions Culturals i Científiques Designats per l’Ajuntament de Barcelona

Sra. Sònia Recasens, Segona Tinència d’Alcaldia i tinenta d’alcalde d’Economia, Empresa i Ocupació Sr. Jordi Martí, regidor de Presidència i Territori Sr. Joan Puigdollers, regidor de Medi Ambient i Serveis Urbans Sra. Anna Arqué, assessora externa Secretari

Sr. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed

Memòria d‘activitats 2013

Comissió Delegada President

Sr. Senén Florensa, designat pel president de la Junta de Govern Vocals Designats per la Generalitat de Catalunya

Sr. Francesc de Paula Gambús, director general de Relacions Exteriors Sr. Jordi Sellas, director general de Promoció i Cooperació Cultural Designats pel Ministeri d’Afers Exteriors y de Cooperació

Sr. Manuel Gómez-Acebo, director de Política Exterior per a la Mediterrània, Magreb i Pròxim Orient Sr. Alberto Virella Gomes, director de Cooperació amb Àfrica, Àsia i Europa Oriental Designats per l’Ajuntament de Barcelona:

Sra. Sònia Recasens i Alsina, segona tinenta d’alcalde de l’Àrea d’Economia, Empresa i Ocupació Sr. Jordi Martí i Galbis, regidor de Presidència i Territori Secretari

Sr. Josep Ferré, director gerent de l’IEMed

1. Òrgans de Govern

Alt Patronat – Consell Empresarial Empreses patrocinadores Fundació Abertis Banc Sabadell CaixaBank Iberia Gas Natural Fenosa Manubens Port de Barcelona Port de Tarragona Repsol Institucions col·laboradores Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona ESADE Foment del Treball Nacional IESE Pimec SEBAP

Memòria d‘activitats 2013

Consell Assessor

Hassan Abouyoub, ambaixador del Regne del Marroc a Itàlia Gustavo Manuel de Arístegui, ambaixador espanyol a l’Índia Omar Azziman, exambaixador del Regne del Marroc a Espanya Mehmet Aydin, ministre d’Estat per a Afers Religiosos (Turquia) i copresident del Grup d’Alt Nivell per a l’Aliança de Civilitzacions Lluís Bassat, president d’honor de Bassat&Ogilvy. Barcelona Héle Beji, escriptora (Tunísia) Shlomo Ben Ami, exministre israelià d’Afers Exteriors El Hassan Bin Talal, príncep del regne haiximita de Jordània i president del Club de Roma (Jordània) Salvatore Bono, president de la Societat Internacional d’Historiadors de la Mediterrània SIHMED (Itàlia) Josep Borrell, president, Institut Universitari d’Estudis Europeus (IUEE). Florència Dolors Bramon, professora d’estudis àrabs i islàmics, Universitat de Barcelona Francisco Javier Carrillo, acadèmic i diplomàtic, exambaixador de la UNESCO a Tunísia i Líbia i vicepresident de l’Acadèmia Europea de Ciències, Arts i Lletres Youssef Courbage, director de recerca, Institut National d’Études Démographiques. París Josep Antoni Duran i Lleida, president de la Comissió d’Exteriors del Congrés dels Diputats. Barcelona

1. Òrgans de Govern

Ahmet Evin, degà fundador de la Facultat d’Arts i Ciències Socials de la Universitat Sabanci d’Istanbul i membre de l’Istanbul Policy Centre (Turquia) Benita Ferrero-Waldner, excomissària europea de Relacions Exteriors i Política Europea de Veïnatge Jean-Pierre Filiu, professor associat i Càtedra Orient Mitjà i Mediterrània, Institut d’Études Politiques (Sciences Po). París Manuel Forcano, poeta, traductor i vicepresident del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts. Barcelona Carles Gasòliba, senador. Barcelona Salvador Giner, sociòleg i president de l’Institut d’Estudis Catalans. Barcelona Juan Goytisolo, escriptor. Barcelona Bichara Khader, director, Centre d’Études et de Recherches sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC). (Bèlgica) Amin Maalouf, escriptor (Líban) Andreu Mas-Colell, president, Barcelona Graduate School of Economics. Barcelona Federico Mayor Zaragoza, president de la Fundación Cultura de Paz i exdirector general de la UNESCO. Madrid Mary Ann Newman, directora, Catalan Center at New York University. Nova York

10.

Memòria d‘activitats 2013

Sari Nusseibeh, filòsof i rector de la Universitat Al-Quds. Jerusalem Raimon Obiols, diputat al Parlament Europeu. Barcelona Enric Olivé, professor d’història contemporània, Universitat Rovira i Virgili. Tarragona Amos Oz, escriptor (Israel) Josep Piqué, exministre d’Afers Exteriors d’Espanya. Barcelona Romano Prodi, expresident de la Comissió Europea (Itàlia) Joan Puigcercós, secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya. Barcelona Carmen Romero, presidenta del Círculo Mediterráneo. Madrid Xavier Rubert de Ventós, filòsof. Barcelona Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Ismail Serageldin, director general de la Bibliotheca Alexandrina (Egipte) Abdelkhader Sid Ahmed, editor (Algèria) Anna Terrón, secretària d’Estat d’Emigració i Immigració Taïeb Zahar, president, Forum International de Réalités (Tunísia)

2. Presentació

12.

Memòria d‘activitats 2013

Presentaci贸

2. Presentació

2013: Any d’incertesa

La present memòria d’activitats recull tot un any d’intens treball desplegat per l’IEMed per donar cobertura i seguiment als processos i esdeveniments més destacables que des de diferents àmbits i ubicacions geogràfiques han protagonitzat l’agenda euromediterrània de 2013. En aquest sentit, i com en els anys precedents des l’esclat de la Primavera Àrab, la magnitud dels canvis que s’estan produint als països del sud de la Mediterrània ha protagonitzat bona part de l’activitat de l’Institut. I és que l’any que conclou ha estat un any d’incertesa. Malgrat el triomf de les revolucions en la major part de països del Nord d’Àfrica, els esdeveniments als quals hem assistit en el decurs de 2013 a Egipte, Líbia o Tunísia han confirmat que els processos de transició cap a sistemes democràtics funcionals no seran ni fàcils ni ràpids, i estaran constantment marcats per avenços i retrocessos. Desapareguts els règims dictatorials en aquests països, la seva ombra encara planeja sobre aquells que es van unir per enderrocar-los i que ara afronten la difícil tessitura de negociar la definició de nous marcs constitucionals que estableixin les bases dels incipients sistemes democràtics d’aquests països i models d’Estat en els quals els diferents sectors socials tinguin cabuda. D’aquesta manera, a Tunísia, a on entre el desembre de 2010 i el gener de 2011 va prendre la metxa revolucionària, la crònica política de 2013 ha deixat constància de les profundes divisions socials entre islamistes i secularistes. La crisi de la coalició governamental liderada pel partit islamista Ennahda quedava sentenciada ja el mes de febrer amb la dimissió del primer ministre, Hamadi Jebali, dies després de l’assassinat del líder opositor Shokri Belaid, que va conduir a noves jornades de manifestacions i disturbis i a l’exigència per part d’amplis sectors de la ciutadania de la conformació d’un govern d’unitat i de perfil tecnòcrata que piloti la transició. Idèntica sort està corrent actualment el successor de Jebali, el també membre d’Ennahda Alí Laarayedh, després de l’assassinat el juliol d’un altre líder opositor laïcista i d’esquerres, Mohamed Brahmi, que ha revifat les protestes socials i ha forçat el Govern, no sense reluctància, a acceptar la negociació d’un full de ruta amb les forces de l’oposició i sota mediació del principal sindicat del país, la Unió General de Treballadors Tunisians (UGTT) i d’altres actors socials; aquest procés hauria de concloure amb la formació efectiva d’un Govern d’unitat, que lideri l’aprovació d’una Constitució definitiva i convoqui noves eleccions.

14.

Memòria d‘activitats 2013

També a Egipte els esdeveniments produïts durant l’any que deixem enrere han estat una prova de foc per al procés de transició que tindrà continuïtat al llarg de 2014. La creixent oposició al president Mohamed Mursi i al Govern islamista del Partit de la Llibertat i la Justícia, braç polític dels Germans Musulmans egipcis, amb el moviment ciutadà Tamarrud (Rebel·lió) al capdavant, ha estat el pretext per al cop d’Estat militar que el 3 de juliol derrocava Mursi i el seu gabinet del poder i tornava, ja al novembre, als Germans Musulmans a la il·legalitat, amb el beneplàcit de la pràctica totalitat de forces polítiques, incloent inicialment els salafistes d’El Nur. Malgrat les descafeïnades crítiques de la comunitat internacional, el cop ha estat rebut, oberta o tàcitament, com un mal menor o com una segona onada revolucionària correctiva de l’anterior davant les generalitzades acusacions de mala gestió econòmica del govern del Partit de la Llibertat i la Justícia i una tendència autoritària il·lustrada amb la promulgació, ja al novembre de 2012, de la declaració constitucional que ampliava i blindava els poders presidencials. També, davant les polítiques d’islamització implementades, començant per la pròpia Carta Magna del país, aprovada en referèndum popular el desembre de 2012 per un estret marge i modificada durant 2013 pel Govern interí. Així, després d’una severa repressió –i més d’un miler de morts– de les protestes liderades per l’Aliança Nacional per al Recolzament de la Legitimitat per a reclamar la restitució de Mursi, l’any finalitza amb un govern interí en el poder recolzat per la cúpula castrense i que ha promès de guiar el país fins a la convocatòria de nous comicis parlamentaris i presidencials abans de l’estiu de 2014. A la Plaça Tahrir continuen las denúncies dels qui acusen tant els islamistes com els militars d’haver segrestat una Revolució que va néixer per reclamar llibertat per al país més poblat del món àrab. En qualsevol cas, si les eleccions promeses se celebren finalment de forma lliure i transparent el pròxim any, caldrà veure fins a quin punt seran inclusives i si la voluntat popular sorgida de les urnes, que el juliol de 2012 ja va escollir democràticament a l’ara deposat Mursi, és respectada pel poder establert. Líbia també ha experimentat un any extremadament convuls que ha repercutit en un alentiment de seu ja de per si complex procés de transició. Dos anys després de la caiguda de Muamar el-Gadafi, el Govern liberal d’Alí Zeidan i el Consell General de la Nació continuen tractant de consolidar el control de la seguretat interior i de les seves fronteres; control que passa pel necessari desmantellament de les milícies que van lluitar contra el règim i que encara operen al marge de les forces de seguretat del país.

2. Presentació

Fins i tot en el cas de les milícies assimilades, la seva efectiva supeditació a les autoritats continua sent problemàtica i volàtil. Potser l’exemple més visible es va produir el 10 d’octubre quan la Sala de Revolucionaris de Líbia –milícia autoritzada pel Govern per a garantir la seguretat als carrers de Trípoli– va mantenir segrestat per unes hores el mateix primer ministre, incident que el Govern va qualificar d’intent colpista i que va portar el Consell General, l’assemblea parlamentària interina, a votar al novembre a favor de posar la poderosa milícia a les ordes directes del cap de l’Estat Major. Així, al llarg de l’any han estat una constant les protestes ciutadanes demanant un sistema de seguretat estable controlat per l’Estat davant de la persistència d’enfrontaments entre milícies i dels assassinats polítics, especialment a Bengasi, al que cal sumar la creixent activitat dels salafistes d’Ansar al Sharia. Contra aquesta organització d’ideologia salafista vinculada a al-Qaeda també Tunísia ve deslliurant una lluita que se circumscriu en els esforços dels països de l’àrea Sàhara-Sahel per neutralitzar l’apogeu dels grups jihadistes. Aquests han aprofitat les fissures transitòries en la seguretat regional derivades dels canvis de règim al Magreb i de la rebel·lió tuareg de 2012 a Mali, que va conduir a la intervenció militar francesa a l’Azawad, el gener de 2013, per evitar la seva caiguda a les mans d’Ansar el-Dine i al-Qaeda i el Moviment per a la Unicitat i la Jihad a l’Àfrica Occidental (MUJAO). Als problemes de seguretat, es pot afegir l’encès debat entorn del nou model d’Estat propugnat des de la Cirenaica, principal regió productora i exportadora de gas i petroli del país i epicentre de la revolució que va enderrocar a Gadafi, que si bé no planteja una ruptura de Líbia sí que exigeix de Trípoli un retorn al sistema federal que va establir la Constitució de 1951, abolida amb el triomf de la revolució líbia de 1969. Al Pròxim Orient, la guerra civil a Síria ha continuat dessagnant el país davant de la incapacitat de la comunitat internacional per trobar una sortida al conflicte. L’acord assolit el maig entre els Estats Units i Rússia per posar en marxa una nova iniciativa diplomàtica per assolir la pau, l’anomenada conferència de Ginebra II, no ha cristal·litzat fins al mes de novembre en l’anunci d’una data concreta, per al gener de 2014. Sens dubte, la matança de civils amb armes químiques a l’agost a l’àrea de Al Guta ha augmentat la pressió sobre la comunitat internacional per conciliar postures. Així, al setembre, davant la possibilitat d’una intervenció internacional, Damasc acceptava la proposta prèviament

16.

Memòria d‘activitats 2013

acordada per Washington i Moscou per cooperar en la identificació i lliurament del seu vast arsenal químic per a la seva posterior destrucció. Mentrestant, sobre el terreny, els combats es tornen cada vegada més acarnissats en una cursa contrarellotge del règim –que està aconseguint importants avenços– i les diferents faccions opositores –forçades a replegarse– per aterrar el gener a Ginebra amb el millor posicionament possible. Les bretxes en el si de l’oposició armada han derivat en lluites obertes entre secularistes i els cada vegada més forts islamistes, que el novembre anunciaven la seva fusió al Front Islàmic, del qual participen els jihadistes vinculats a al-Qaeda del Front d’Al Nusra i l’Estat Islàmic de l’Iraq i el Llevant. La revolta del Kurdistan sirià causa desassossec en les veïnes Turquia i Iraq que veuen com el règim sirià tracta de buscar formes de rendibilitzar la seva pèrdua de control sobre àmplies zones del nord-est del país a través de l’enfrontament entre nacionalistes kurds, el rebel Exèrcit Lliure de Síria i les faccions islamistes; i sobre tot: en un país d’uns vint milions d’habitants, el nombre de morts pel conflicte es xifra en més de 100.000, augmenta el risc d’epidèmies i fam entre la població, el nombre de desplaçats dins del mateix país supera els sis milions i mig i més de dos milions de persones viuen amuntegades en els saturats camps habilitats per les veïnes Turquia, Jordània, Líban, Iraq i Egipte, que pateixen per la seva pròpia desestabilització. A aquestes xifres cal afegir els nombrosos refugiats fora dels camps oficials així com els que han fugit cap a d’altres zones del món: només a Suècia, ara per ara únic país de la Unió Europea que ha concedit el dret d’asil sense restriccions a qualsevol sirià que ho sol·liciti, el nombre de refugiats és ja de 8.000. Però al costat d’aquests quatre grans dossiers, l’any ha vingut marcat també per altres qüestions de no menys importància. Per citar-ne algunes, el 2013 hem assistit a la iniciativa del nou secretari d’Estat dels Estats Units, John Kerry, per intentar reactivar las converses de pau entre àrabs i israelians amb el rerefons del conflicte sirià, la crisi de seguretat al Sinaí egipci i les negociacions sobre el programa nuclear iranià entre la nova administració de Hasan Rohani i els membres permanents del Consell de Seguretat de l’ONU més Alemanya. També, a la sobtada onada de protestes a Turquia, iniciades el maig arran del polèmic projecte de remodelació del Parc Gezi i de la plaça Taksim d’Istanbul i convertides en un moviment a escala nacional d’oposició ciutadana contra el viratge conservador de l’actual Govern del Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP). I no podem oblidar tampoc el drama dels milers d’immigrants que moren en les aigües de la Mediterrània tractant d’assolir condicions de vida més dignes en una Unió

2. Presentació

Europea que encara ha de trobar fórmules vàlides per conciliar els seus valors amb la seva condició de societat multicultural i on els efectes de la crisi econòmica han implicat un preocupant avenç de l’extrema dreta, amb els casos paradigmàtics d’Alba Daurada a Grècia o l’apogeu del Front Nacional a França, a l’Europa Mediterrània. En definitiva, un any intens i decisiu per al futur de la regió durant el qual l’IEMed ha tractat de parar una atenció detallada a totes aquestes grans qüestions. Amb aquest objectiu, i com és habitual, ha desplegat un ampli programa d’activitat recollit en la present memòria anual. Així, en l’àmbit polític, l’IEMed ha organitzat nombroses conferències i seminaris centrats en els processos de transició democràtica oberts a la Mediterrània. Per a això ha comptat, un any més, amb la valuosa implicació dels membres d’EuroMeSCo, la principal xarxa d’investigació sobre polítiques euromediterrànies i seguretat que agrupa un centenar d’instituts de 33 països de l’Associació Euromediterrània i de la qual l’IEMed és institució coordinadora. En aquest sentit, d’entre les diferents iniciatives dutes a terme el 2013 són destacables la conferència anual de la xarxa «A Transforming Arab World: Between Continuity and Change», celebrada a París els dies 3 i 4 d’octubre amb motiu de l’assemblea general dels seus membres, així com els workshops «Comment reenforcer la coopération avec la société civile dans les rélations UE-Maghreb» i «Democracies in the Making: Egypt at the centre of the Arab transitions», celebrats respectivament a Rabat el mes de març i al Caire el mes de juny amb el suport de l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional i Desenvolupament, i el seminari «Partnership in Transition: The Nordic Countries and the Arab Spring», celebrat a Hèlsinki el mes de març i orientat a explorar possibles estratègies de governabilitat i consolidació democràtica aplicables a les turbulentes transicions àrabs des del punt de vista de les democràcies consolidades nòrdiques. En aquest sentit, dins de la línia d’actuació dirigida a contribuir als objectius fonamentals de la Política Europea de Veïnatge i de la Unió per la Mediterrània, es pot destacar que l’IEMed ha continuat dedicant un actiu suport a la tasca que exerceix des de Barcelona la Secretaria de la Unió per la Mediterrània i que se suma a la cada vegada més àmplia presència de l’Institut en diferents xarxes euromediterrànies i a una aposta per establir vincles més estrets de cooperació amb altres institucions consagrades a l’estudi i seguiment de les qüestions que afecten a la Mediterrània. Entre

18.

Memòria d‘activitats 2013

aquesta cada vegada major presència activa en xarxes d’investigació internacional, val la pena fer esment de l’ingrés de l’IEMed a la International Security Network i a la Strategic Studies Network, a més de la constitució de la Fundació de Dones de l’Euromediterrània al costat d’altres institucions i centres d’investigació dedicats als estudis de gènere a la regió i que tindrà la seva seu a l’IEMed. Són remarcables també els seminaris de seguiment dels convulsos processos de canvi al sud de la Mediterrània organitzats en col·laboració amb altres institucions, com és el cas de la conferència internacional «Media Facing Tensions and Transitions in the Mediterranean» o el seminari «State-Building and Democracy in Postrevolutionary Arab Societies», celebrats a Barcelona els mesos de febrer i març. Respecte al seguiment dels diferents processos nacionals de transició posats en marxa pels països socis mediterranis, és destacable una nova edició del Fòrum Réalités, celebrada a Hamammet el mes de juny sota el títol «La Tunisie et les pays du printemps arabe: Enjeux et dynamiques», i la sessió de treball «Ansar ash-Sharia: How Global Jihad Took Advantage of the Arab Uprisings in Libya and Tunisia», celebrat a Barcelona el novembre. En l’àmbit econòmic, al llarg de 2013 l’IEMed ha continuat apostant per concedir una atenció molt específica als processos de reforma, integració, cooperació i promoció financera i empresarial. Per aquest motiu, l’IEMed ha organitzat diferents iniciatives el 2013 amb la finalitat de contribuir al diàleg entre actors econòmics públics i privats que repercuteixi en la posada en marxa de polítiques públiques afavoridores de l’atracció d’inversions, de la creació d’ocupació i teixit empresarial o de l’accés a finançament. Entre aquestes actuacions destaquen la sisena edició del Barcelona Euromed Forum, finançada per la Comissió Europea i celebrada a Barcelona el mes de juny sota el títol «Social inclusion in the aftermath of the Arab Spring: from politics to policies», el llançament del Fòrum Econòmic de la Mediterrània Occidental que el mes d’octubre va reunir a Barcelona decisors polítics i empresarials dels estats membres del Diàleg 5 +5, la X edició del North African Business and Development Forum (NABDF) «The Pending Revolution: Integration», celebrada el mes de novembre dins de la VII Setmana Mediterrània de Líders Econòmics de la Cambra de Comerç de Barcelona,

2. Presentació

o el llançament, el mes de desembre, de la MedConfederation, una nova iniciativa internacional consistent a crear i consolidar una confederació econòmica i social entre agents financers i empresarials de la Mediterrània. Quant al seguiment dels temes del món àrab mediterrani i al compromís de l’IEMed amb la divulgació dels principals processos i esdeveniments que conformen l’agenda euromediterrània i amb la sensibilització amb la realitat dels països de la regió, durant 2013 s’han reeditat formats de gran acceptació que fomenten el debat participatiu amb el públic assistent sobre qüestions candents que susciten interès i inquietud entre la ciutadania. És el cas del format Debats de la Mediterrània, que el 2013 ha ofert el cicle «Mediterrània 2013: la consolidació de nous poders» amb sis conferències els mesos de febrer i març dedicades a examinar els principals processos que conformen l’agenda euromediterrània actual i que formen part del programa acadèmic del màster Relmed en Relacions Euromediterrànees que coordina la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. De la mateixa manera, s’han reeditat els reeixits cicles de «CineDebats de la Mediterrània» i «DocuDebats de la Mediterrània» amb sèries de conferències que combinen la projecció de llargmetratges de ficció i documentals amb un debat posterior; i també els cicles «Connectats a l’amplificador: música, joventut i transicions» els mesos de gener i febrer, «Als marges de la [R]Evolució: lluites quotidianes» durant els mesos de maig i juny i de «Mirades de ficció» al setembre i l’octubre. En l’àmbit de les publicacions, l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2013, la revista trimestral afkar/idees i les col·leccions «PapersIEMed», «PapersEuroMeSCo», «DocumentsIEMed» i «Focus» han centrat també la seva atenció en el seguiment detallat del desenvolupament dels processos d’estabilització dels països en fase de transició a la democràcia a partir de les visions contrastades d’experts de diferents disciplines i procedències. Com a publicació de referència euromediterrània que a més aquest any compleix 10 anys d’existència, l’Anuari IEMed de la Mediterrània para atenció en la seva edició de 2013, entre altres temes, als processos de reforma país per país en la seva triple dimensió política, econòmica i sociocultural, al seguiment de la guerra civil a Síria i les seves repercussions en tot el Pròxim Orient, al paper dels mitjans de comunicació en les transicions àrabs, al rol de Turquia com a poder emergent a la regió o a les polítiqU-

20.

Memòria d‘activitats 2013

nis posades en marxa per la Unió Europea per donar resposta als reptes que planteja el nou context regional. L’edició corresponent a 2013 de l’Anuari ha estat, a més, presentada a Barcelona el mes de novembre coincidint amb la reunió del Comitè Assessor d’experts amb la que s’inicien les tasques de preparació de la pròxima edició, l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2014. La quarta edició de l’Enquesta Euromed a actors i experts de les relacions euromediterrànies “Rethinking Euromed Policies in a Changed Mediterranean” constitueix, a més, un instrument idoni per complementar el seguiment de l’agenda euromediterrània i prendre el pols a les percepcions existents sobre les repercussions dels processos de transició al món àrab partint per a això dels resultats extrets d’un total de 843 respostes rebudes. Aquesta edició de l’Enquesta, que compta amb el finançament i suport de la Comissió Europea, ha estat presentada a les institucions comunitàries i diversos centres d’investigació a Brussel·les el mes de juliol. Pel que fa a la revista afkar/ideas editada en col·laboració amb Estudios de Política Exterior, els quatre títols de coberta ofereixen una bona idea de l’evolució i el seguiment que ha fet la publicació dels esdeveniments posteriors a l’esclat de la Primavera Àrab: «Líders emergents del món àrab», «Revolució any II», «La tragèdia dels refugiats sirians» i «Revolució, futur incert.» Amb la col·laboració d’experts i periodistes d’ambdues vores de la Mediterrània, la revista, pròxima a complir ja els seus 10 anys de trajectòria, ha ofert un any més les claus per seguir les revoltes i manifestacions, els processos constitucionals i electorals i els seus principals actors, així com les incerteses sobre la culminació de les transicions o el conflicte a Síria. A més, l’IEMed continua oferint a través de l’Observatori IEMedObs de Polítiques Euromediterrànies un seguiment puntual de l’actualitat euromediterrània i, més concretament, gràcies a la seva col·lecció d’articles d’opinió «Focus» que, durant l’any 2013, ha ofert l’anàlisi destacada d’actors euromediterranis del món acadèmic, polític, econòmic i de la societat civil. Al costat d’aquesta col·lecció, la línia específica de papers, en col·laboració amb la xarxa EuroMeSCo, ha aprofundit, a través dels números editats el 2013, en aspectes essencials de la Primavera Àrab i les seves repercussions en les relacions amb la resta d’actors internacionals presents a la regió.

2. Presentació

El diàleg cultural i el foment de la comprensió entre pobles mediterranis constitueix una altra de les línies tradicionals d’actuació de l’IEMed. En aquest sentit, es pot destacar l’activitat desplegada per la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh (FAL), coordinada per l’IEMed i que ha organitzat una nova edició del concurs literari «Un mar de paraules» dirigit a joves dels 43 països euromediterranis i dedicat en aquesta ocasió al diàleg intergeneracional, en el marc de l’Any Europeu dels ciutadans, així com noves accions que es desenvolupen dins de l’acció comuna entre les xarxes nacionals espanyola i marroquina de la FAL. Menció especial mereix en l’àmbit del diàleg entre cultures la publicació d’un nou número de la revista Quaderns de la Mediterrània, dedicada al reconeixement de l’important i difícil paper que, al llarg de la història, han jugat les dones al sud de la Mediterrània i que, en el context actual que afronten els països de la regió, cobra nova rellevància. El mes de juny, el número 18-19 de Quaderns de la Mediterrània va ser presentat a Barcelona comptant amb una conferència de l’advocada i activista tunisenca Basma Khalfaoui, vídua del líder opositor Shokri Belaid, l’assassinat del qual el febrer de 2013 va marcar un decisiu punt d’inflexió en la transició a Tunísia. La difusió del patrimoni cultural i els vincles històrics existents a la Mediterrània s’han abordat a través de les exposicions «The Agha Khan Historic Cities Programme» a Barcelona el mes de febrer, «La Mediterrània del Segle XX» a Maó de juliol a octubre i els actes de presentació a Barcelona el mes d’abril del XIX Festival de Fes de Músiques Sagrades del Món, entre altres iniciatives. Finalment, al llarg de 2013 el web corporatiu de l’IEMed, que allotja a més el web de l’Observatori de Polítiques Euromediterrànies IEMedObs, ha constituït una eina estratègica per a la visibilitat i la interacció amb els públics de l’IEMed i que permet gestionar grans volums d’informació i reflectir tota l’activitat i la producció de continguts i tota la tasca d’observació, anàlisi i divulgació desenvolupada per l’IEMed. A aquesta activitat se sumen els webs de la xarxa EuroMeSCo i de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh i, molt especialment, els nous perfils de l’IEMed a Facebook, Twitter, YouTube i Flickr amb la voluntat de propiciar una major interacció amb la ciutadania interessada en les qüestions que afecten a la Mediterrània i al servei de les quals treballa l’IEMed des la seva creació l’any 1989.

22.

Memòria d‘activitats 2013

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

24.

Memòria d‘activitats 2013

Àrees

3.1. Polítiques Euromediterrànies Objectius: Fer seguiment i generar reflexió estratègica sobre els grans temes que configuren l’agenda política de la Mediterrània i de les seves relacions amb Europa. Participació en programes regionals euromediterranis i transfronterers, així com en diferents xarxes euromediterrànies. Suposa la col·laboració fonamental amb governs, institucions i instituts de recerca, xarxes d’experts i universitats d’Europa i de països del sud de la Mediterrània.

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Lloc Finnish Institute of International Affairs, Helsinki Data 14 de març

Partnership in Transition: The Nordic Countries and the Arab Spring Seminari EuroMeSCo

Aquest seminari de la xarxa EuroMeSCO, que aplega als més importants centres de recerca en matèria de Polítiques Euromediterrànies i qüestions de seguretat, explora les relacions entre els països nòrdics i el mòn àrab després de les revoltes de l’any 2011 tot identificant àmbits de cooperació existents o potencials, particularment pel que fa a pràctiques de consolidació democràtica i bona governança aplicables als països del sud de la Mediterrània a través de la interacció entre acadèmics d’ambdues regions. El seminari esdevé a la vegada una oportunitat per donar a conèixer en el nord d’Europa la realitat que viuen aquests estats, immersos en complexos processos transicionals.

Ponents: Lahcen Achy, investigador associat, Carnegie Middle East Center, Líban. Andreu Bassols, director general, IEMed. Timo Behr, investigador, Finnish Institute of International Affairs. Hanaa Ebeid, investigadora sènior, Al-Ahram Centre for Political and Strategic Studies, Egipte. Magnus Ekengren, professor associat, National Defence College, Suècia. Anwar Esmat El Sadat, president, Partit de la Reforma i el Desenvolupament, Egipte. Vidar Helgesen, secretari general, International IDEA, Finlàndia. Ilkka Lakaniemi, assessor, Cambra Finlandesa de Comerç. Erkki Tuomioja, ministre d’Afers Exteriors de Finlàndia. Simo Väätäinen, investigador, Tampere Peace Research Institute, Finlàndia. Risto Veltheim, ambaixador de Finlàndia.

26.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Finnish Institute of International Affairs (FIIA), Tampere Peace Research Institute (TAPRI), EuroMeSCo, Xarxa Finlandesa de la Fundació Anna Lindh, Parlament finlandès

Lloc Biblioteca Nacional del Marroc, Rabat Data 25 i 26 de març

Comment reenforcer la coopération avec la société civile dans les rélations UE-Maghreb Seminari EuroMeSCo Projecte finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament (AECID) Una trentena d’investigadors de diferents centres de recerca membres de la xarxa EuroMeSCo es reuneixen a Rabat per analitzar el nou enfocament de les relacions entre la Unió Europea i els països del Magreb a través de l’impuls de la integració regional nord-africana i del recolzament europeu als processos de transició i reforma al Magreb. Els participants també debaten sobre el paper que pot i ha de jugar la societat civil, actor principal dels processos de canvi sobrevinguts l’any 2011, en l’actual context de transició: mitjançant la creació de canals democràtics, estables i eficients d’expressió de les demandes populars als poders públics i també a través del foment del paper dels centres de recerca i universitats en l’acompanyament del disseny de polítiques públiques. Aquestes recomanacions parteixen del ferm recolzament de la UE a les associacions ciutadanes, evidenciat amb la comunicació Les arrels de la democràcia i del desenvolupament sostenible: el compromís d’Europa amb la societat civil en l’àmbit de les Relacions Exteriors, COM(2012) 492, que estableix les bases d’acció, i amb l’estratègia Recolzar l’enfortiment de la cooperació i la integració regional del Magreb: Algèria, Líbia, Mauritània, Marroc i Tunísia, JOIN(2012) 36.

Col·laboració amb Grupement d’Études et de Recherches sur la Méditerranée (GERM), EuroMeSCo

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

El Watan - Mercredi 13 février 2013 - 7

L’ACTUALITÉ ALGÉRIE-RUSSIE

Comment densiﬁer la coopération ?

’Algérie et la Russie confir- bilatérales entre les deux pays, le la concertation à tous les niveaux». prise par l’Algérie de diversifier ses ment la convergence de leurs chef de la diplomatie russe souligne approvisionnements dans le domaine points de vue sur le règlement d’abord l’importance des relations ALLER AU-DELÀ DE L’ARMEMENT militaire en concluant des marchés ET DE L’ÉNERGIE des conflits au Moyen-Orient et au qui unissent l’Algérie et son pays et avec des pays européens, tels que Sahel. Les deux pays réitèrent leur qui reposent sur «le respect tant pour La Russie semble vouloir reprendre l’Allemagne et l’Italie. Se sentant préférence pour la solution politique. ce qui est des questions bilatérales une place plus importante sur le mar- en perte de vitesse sur le marché «Nous avons confirmé nos points de qu’internationales». Après plus de ché algérien. Et cela passe d’abord algérien, les Russes veulent revoir Ponents: Achy, East Centre, Marroc. Fouad Ammor, invue sur la façonLahcen de promouvoir la 50investigador, par le renforcement des échanges ans de relations Carnegie avec l’Algé- Middle leur stratégie. Ils se montrent de réforme du système international. commerciaux, dont le volume est rie, Andreu Moscou souhaite, selon Sergueï vestigador, GERM, Marroc. Bassols, director general, IEMed. Lotfi plusBoumghar, en plus intéressé parconseller, des projets Tout d’abord, en ce qui concerne Lavrov, renforcer sa présence sur le évalué, en 2010, à près de 2 mil- d’investissement, en particulier dans Institut National de Stratégie Globale Algèria. Dris-Aït Hamadouche, la suprématie du droit, led’Études rôle cen- marché liards de dollars. Mais c’est Louisa toujours les algérien. «L’Algérie est un (INESG), hydrocarbures. Globalement, la tral de l’ONU et de son Conseil de important partenaire de la Russie l’armement qui occupe la première coopération et les échanges comprofessora, Universitat Algèria. Ahmed director, Centre d’Études Méditerranéennes sécurité, nous avons réitéré la néces-d’Alger, place des échanges entre les deux dans plusieurs domaines, notammentDriss, merciaux entre l’Algérie et la Russie sité de résoudre les conflits par desTunísia. avec un montant de de 1,5 commercial et économique avec un payscoordinador Internationales (CEMI), Mohammed Fahmi, la milXarxa Marroquina de la Funmoyens politiques et diplomatiques, chiffre d’affaires en perpétuelle évo- liard de dollars, toujours durant restent en deçà des aspirations, malgré lainvestigador, signature, en 2001 à l’occasion dació Anna Lindh. Senénlution», Florensa, president IEMed. Hasbi, GERM, sans intervenir dans les affaires la même année. SelonAziz le journal souligne-t-il. Le ministreexecutiu, intérieures d’Etats souverains», a russe se dit aussi «optimiste quant américain, Wolrd Tribune, la Russie de la visite du président Bouteflika à Marroc. Eneko Landaburu, ambaixador, cap de la Delegació de la UE al Marroc. Alberto Navarro, Moscou, «d’un accord de partenariat affirmé le ministre russe des Affaires aux résultats de la prochaine session est considérée comme le premier étrangères, Sergueï Lavrov, à l’issueal Marroc. de la commission mixte particulière- fournisseur d’armes de l’Algérie. stratégique». Les textes portant sur ambaixador d’Espanya de l’audience que lui a accordée, lun- ment aux volets économique, com- Durant la période allant de 2008 à le renforcement des relations et de la di soir à Alger, le président Abdelaziz mercial, scientifique et technique 2011, l’armée algérienne a dépensé coopération entre les deux pays sont Bouteflika. Sergueï Lavrov, qui est en que nous avons convenu de dévelop- 2,1 milliards de dollars pour l’ac- nombreux. Lors la visite de Vladimir tournée en Afrique, précise qu’Alger per». Il insiste, dans ce sens, sur «la quisition des armes russes. Selon Poutine à Alger, le 10 mars 2006, et Moscou «privilégient le dialogue volonté commune» des deux pays la même source, l’Algérie est le un accord «sur les relations éconopolitique» pour régler les «situations d’approfondir la coopération bilaté- deuxième importateur mondial des miques, commerciales, financières et tragiques qui ont été créées en Syrie rale dans le domaine militaire et de armes russes. Mais la tendance peut sur le traitement de la dette» avait été et au Mali». S’agissant des relations «promouvoir le dialogue politique et changer à la faveur de la décision également signé. Madjid Makedhi

INSTITUT EUROPÉEN DE LA MÉDITERRANÉE

Le directeur plaide pour une zone de libre-échange

uelle est la place de l’Algérie dans l’espace méditerranéen ? Quelles sont les relations à privilégier avec l’Union européenne (UE) ? Quel modèle de transition devrait suivre l’Algérie ? C’est là une partie des questions abordées lors d’une conférence organisée, hier à Alger, par l’Institut national des études stratégiques (INES). Andreu Bassols, directeur de l’Institut européen de la Méditerranée (IEMED), hôte de l’organisme algérien rattaché à la présidence de la République, a donné une conférence, à l’hôtel Hilton, intitulée «La coopération régionale dans l’espace méditerranéen». Le conférencier, de nationalité espagnole, estime que «le Bassin méditerranéen doit être un espace important pour consolider les relations entre l’Afrique du Nord et l’UE». Il a indiqué que «depuis 1995, nous avons essayé de développer une relation pas toujours facile, comme le Processus de Barcelone, l’Union pour la Méditerranée (UPM), le cadre informel du 5+5 et le Forum des pays méditerranéens». Pour lui, «dans un monde

globalisé et extrêmement compétitif, la Méditerranée est absente comme sujet géostratégique. On ne parle pas souvent du potentiel économique et politique du Bassin méditerranéen et du développement des relations culturelles. Nous avons une énorme opportunité de l’idée de la Méditerranée que nous pouvons vendre à l’Europe. Il est nécessaire de créer une zone de libre-échange». M. Bassols utilise le terme «transitologie» pour expliquer que «des modèles de transition suivis en Europe peuvent être une référence dans les pays d’Afrique du Nord ou du Machrek pour éviter des scénarios imprévus». «Je pense que des expériences devraient être mieux communiquées. Il faut rappeler que depuis 1989, après la chute du mur de Berlin, des pays d’Europe de l’Est ont rédigé des Constitutions pour un horizon d’intégration européen, alors que ceux qui n’ont pas entamé ce travail, à l’image de l’Ukraine, connaissent aujourd’hui des difficultés.» Le directeur de l’IEMED considère que «la Constitution d’un

pays devrait rassembler un large consensus, ce qui ne se réalise pas actuellement en Egypte et en Tunisie. Les transitions politiques sont délicates lorsqu’elles n’ont pas de références». Cependant, lors du débat, des présents à la conférence ont relevé des vérités. A titre d’exemple, l’un d’entre eux juge que «l’Algérie ne voudrait pas prendre part à l’UMP vu que le siège est accordé à Israël». Quant à la problématique de la zone de libre-échange, «les accords d’association, qui sont jusque-là négatifs, permettent de dire que l’Algérie ne peut ouvrir totalement son territoire aux marchandises européennes, vu que les marchés ne sont pas équilibrés». Notons qu’Andreu Bassols est directeur de l’IEMED depuis le 7 juin 2011. Il a occupé par le passé le poste de directeur adjoint de l’unité Euromed et affaires régionales de la direction générale des affaires étrangères de la Commission européenne et représentant de la Commission européenne auprès de l’UPM. M. B.

HOMMAGE

Smaïl Kerdjoudj,un homme à part

orsqu’une personne connue de nous n’est plus, lorsque la vie s’en va, elle s’en va à jamais. On dit à juste titre que les souvenirs restent. Ce sont ceux laissés par des êtres de caractère dont la sobriété, associée à de fermes convictions et à un engagement, est l’une des marques majeures. Kerdjoudj n’est plus. 28.Smaïl Memòria d‘activitats 2013 Je l’ai connu au tout du début de ma vie professionnelle. Il était directeur général des collectivités locales au ministère de l’Intérieur. Le ministre, à l’époque, était... Ahmed Medeghri, un homme de vision et d’action. Autant dire

Smaïl Kerdjoudj appartenait à cette génération d’hommes et de femmes. Il a marqué de façon définitive la mémoire de ceux qui l’on connu et auxquels il fait don d’un privilège à venir, celui de pouvoir l’évoquer longtemps après et une fois disparu hélas, avec émotion. Comme chacun sait, dans ce monde où les valeurs sont brouillées, nombreuses sont les personnes qui veulent briller, mais bien peu le font avec la discrétion qui sied aux grands caractères. Je garde, pour l’avoir connu dans cette grande maison des collectivités locales et avoir été, avec d’autres, son collaborateur,

toujours le bon mot pour détendre l’atmosphère et animer de cette modestie non feinte nos débats et nos échanges. En un mot, il ne se prenait pas la tête. La plus grande de ses certitudes et la plus manifeste aussi, car il aimait la partager, était qu’il avait foi dans le destin de l’Algérie et une confiance infinie dans sa belle jeunesse. Je ne pouvais, gardant cela en tête mais aussi dans mon cœur, ne pas témoigner afin de pérenniser son souvenir. Adieu Smaïl. Cherif Rahmani,

COOPÉRATION ALGÉRO-BELGE

Un nouveau programme sur 4 ans

n nouveau programme de coopération algéro-belge étalé sur une période de quatre ans sera lancé, a annoncé hier à Alger le ministre des Affaires étrangères, Mourad Medelci. «Nous préparons la commission mixte qui se tiendra en juin 2013 à Alger et permettra d’évaluer la coopération entre l’Algérie et la Belgique pour lancer un nouveau programme de coopération sur quatre ans (2013-2016)», a indiqué M. Medelci lors d’une conférence de presse animée conjointement avec le vice-Premier ministre et ministre des Affaires étrangères, du Commerce extérieur et des Affaires européennes du royaume de Belgique, Didier Reynders. Selon M. Medelci, ce programme concernera essentiellement des actions d’assistance technique, de formation et de transfert de technologies au profit de secteurs «importants», citant notamment l’éducation et la formation, les transports, l’énergie, l’environnement, ainsi que l’intégration d’un mécanisme explicite à même de permettre aux opérateurs économiques des deux pays d’être mieux informés. «Les secteurs où ce partenariat est déjà réel sont nombreux, comme les transports et l’énergie, y compris l’énergie nucléaire à des fins médicales ainsi que l’industrie et le bâtiment», a ajouté le ministre. «Il y a un partage d’idées communes sur la situation au Mali», a déclaré M. Reynders lors de cette même conférence de presse avec M. Medelci. A propos du Mali et au delà de l’effort sécuritaire, M. Reynders a mis l’accent sur la nécessité d’instaurer un dialogue politique entre les parties maliennes, ainsi que le soutien de la communauté internationale aux populations locales «qui pourrait s’avérer efficace pour endiguer le terrorisme dans ce pays». Dans le même sillage, évoquant l’attaque terroriste contre le complexe gazier de Tiguentourine à In Amenas (Illizi), M. Reynders a salué la réaction des autorités algériennes à cette agression et l’intervention de l’ANP qui jouit, at-il rappelé, d’une grande expérience en matière de lutte antiterroriste. A une question sur le Sahara occidental, M. Medelci a précisé que le sujet «n’a pas été occulté» (lors de ses entretiens avec M. Reynders), estimant que cette question est «importante» et concerne l’ensemble de la communauté internationale. «Je saisis cette occasion pour mentionner que l’agenda est resté le même pour cette question, laquelle est entre les mains des Nations unies», a-t-il dit, soulignant que l’Union africaine a pris une résolution, lors de son dernier sommet, pour rappeler que «la solution d’un référendum l’autodétermination est la seule capable de faire avancer ce dossier et ce, quelles que soient les contingences et les conjonctures». MM. Medelci et Reynders ont également échangé leurs points de vue sur la situation en Syrie, soulignant que «l’Algérie et la Belgique portent espoir d’une solution politique dans ce pays». M. Reynders, qui a entamé hier une visite officielle en Algérie à l’invitation de M. Medelci, est accompagné de la secrétaire d’Etat à l’Asile et la Migration, Mme Maggie De Block, ainsi que

Lloc Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), Barcelona Data del 18 al 20 d’abril

VII Fòrum Europeu de Juristes Fòrum

L’IEMed dóna suport a aquesta trobada internacional que reuneix un ampli grup d’experts acadèmics, responsables d’institucions europees i juristes per reflexionar i debatre al voltant de tres temàtiques: el dret privat i dels negocis en el context actual de crisi bancària, de la inversió privada i d’insolvència; els nous horitzons del dret penal europeu, i el tractament de les migracions i la política d’asil als sistemes de dret públic de la UE.

Col·laboració amb Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB), Universitat Autònoma de Barcelona i Academy of European Law (ERA)

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Lloc Palau de Congressos, Tunis Data del 2 al 4 de maig

Le printemps de l’engagement solidaire MedEss2013

L’IEMed col·labora amb aquesta iniciativa que aplega experts internacionals en desenvolupament social sostenible i economia solidària per tal de presentar projectes i iniciatives capaços de fomentar la cooperació entre tots els actors socials en un moment en que la regió euromediterrània afronta un context de crisi múltiple: financera, de governança, social, ecològica i de valors.

30.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Crédit Coopératif, MACIF

Lloc Hotel Marriott, el Caire Data 3 i 4 de juny

Democracies in the Making: Egypt at the centre of the Arab transitions Seminari EuroMeSCo Projecte finançat per l’Agència Espanyola de Cooperació i Desenvolupament (AECID) Estan fracasant les transicions àrabs? Seran capaços els països de la regió de consolidar sistemes democràtics inclusius i funcionals? És suficient l’esforç realitzat per la UE per donar suport a aquestes transformacions? Quin és el paper que els instituts de recerca poden jugar per acompanyar els processos de reforma i contribuir al seu èxit? Aquestes són les quatre grans preguntes que formula aquest seminari d’experts, que continua els treballs de les tres edicions prèvies celebrades a Brussel·les, Madrid i Rabat, per articular una sèrie de debats sobre l’actual fase política i social que viuen els països de l’anomenada Primavera Àrab, marcada per una creixent i perillosa polarització. Amb Egipte com a cas principal d’estudi, la trobada avalua la situació actual en què es troba aquest país i els progressos reals aconseguits en matèria democràtica; la situació regional i les implicacions geopolítiques de la Revolució egípcia; la revisió dels programes, mecanismes i fons desplegats per la UE, i la repercussió dels think-tanks en la posada en marxa de polítiques públiques de consolidació de la democràcia i l’Estat de Dret.

Col·laboració amb Al Ahram Center for Political and Strategic Studies, EuroMeSCo

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Seguidors de Mursi ferits, a terra en un hospital improvisat.

Ban Ki-moon SECRETARI GENERAL dE L’oNu

«Lamento que les autoritats hagin triat utilitzar la força contra els manifestants» Catherine Ashton CAP dE LA dIPLoMÀCIA dE LA uE

«Crido tots els ciutadans egipcis a evitar més provocacions i una escalada» Recep T. Erdogan PRIMER MINISTRE dE TuRQuIA

«El Consell de Seguretat i la Lliga Àrab s’han de moure per posar fi a aquesta massacre»

perar. El ministre d’Exteriors britànic, William Hague, es va mostrar «profundament inquiet davant l’escalada de violència» que està tenint lloc a Egipte, va condemnar l’ús de la força i va instar les forces de seguretat a «actuar amb moderació». París va advertir igualment contra «l’ús desproporcionat de la força» i va demanar disminuir les tensions, mentre que Berlín va fer una crida a la «immediata represa de les negociacions» amb l’objectiu d’evitar «més vessament de sang». / Turquia, el país més contundent en les seves condemnes a la violència contra els islamistes egipcis, va exigir la intervenció de l’ONU i la Lliga Àrab per posar fi a l’agressió contra els Germans Musulmans, que va qualificar de «gran amenaça per a la pau» al país del Nil. «El Consell de Seguretat i la Lliga Àrab han d’encapçalar la comunitat internacional i moure’s per posar fi de seguida a aquesta massacre», va indicar un comunicat difós per l’oficina del primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan. L’expressió «massacre de la població» va ser igualment utilitzada pel ministre iranià d’Exteriors, que va evocar la «possibilitat d’una guerra civil» a Egipte. Qatar, principal aliat dels Germans Musulmans al Pròxim Orient, va condemnar «rotundament» l’actuació policial contra «manifestants pacífics», i va instar al diàleg per aconseguir una sortida pacífica a la crisi. Per la seva part, el senador rus Mikhaïl Marguélov, enviat del Kremlin per a l’Àfrica, va insinuar que la crisi podria desembocar en una guerra civil. H

AMENAÇA

Anàlisi Andreu Bassols DIRECTOR DE L’INSTITUT EUROPEU DE LA MEDITERRÀNIA

El final de la primavera àrab

a primavera àrab s’ha acabat. Semblava inevitable. El diagnòstic que s’entreveia el 3 de juliol passat amb el cop d’Estat es va confirmar ahir amb la matança a la plaça Nahda del Caire. A aquells que vam creure que una onada democràtica recorreria el món àrab després de les revolucions del 2011 només ens queda l’esperança de Tunísia i el seu tortuós camí constitucional. Els Germans Musulmans han passat de ser els responsables de la transició egípcia a les víctimes de la repressió. Mursi i els seus consellers no van saber llegir el triangle que regeix la correlació de forces del país, compost per l’Exèrcit, els liberals i els islamistes. Van creure que amb l’aclaparadora victòria en les eleccions legislatives del desembre del 2011 i amb l’ajustada victòria en les presidencials del juny del 2012 no necessitaven aliats. Es van equivocar. La seva inexperiència política els va impedir veure que per governar un Egipte polarit-

Ponents: Mensur Akgun, director, Global Political Trends Centre, Turquia. Ziad Akl, investigador, Al Ahram Centre for Political and Strategic Studies. Hossam Eldin Ali, president, Egyptian Policy Centre. Ibrahim Awad, professor, Universitat Americana del Caire. Andreu Bassols, director general, IEMed. Timo Behr, investigador, Finnish Institute for International Affairs, Finlàndia. Angus Blair, president, Signet Institute. Hanaa Ebeid, investigadora, Al Ahram Centre for Political and Strategic Studies. Mohamed El Agati, director executiu, Arab Forum for Alternatives. Ibrahim El Houdaiby, investigador, House of Wisdom. Amr El Shobaky, investigador, Al Ahram Centre for Political and Strategic Studies. Senén Florensa, president executiu, IEMed. James Moran, cap de la Delegació de la UE a Egipte. Pol Morillas, coordinador de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Amr Moussa, exsecretari general de la Lliga Àrab i exministre d’Afers Exteriors d’Egipte. Diaa Rashwan, director, Al Ahram Centre for Political and Strategic Studies. Fidel Sendagorta, ambaixador d’Espanya a Egipte. Omar Shaban, director, Palthink for Strategic Studies, Gaza, Palestina. Nadine Sherif, responsable de Dret Internacional, Cairo Institute for Human Rights Studies. Gamal Soltan, exdirector, Al Ahram Centre for Political and Strategic Studies. Alberto Virella, director general de Cooperació amb Àfrica i Àsia, AECID, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació.

32.

Memòria d‘activitats 2013

zat i empobrit necessitaven comptar amb almenys un dels dos potencials aliats: l’Exèrcit o els liberals. En lloc d’això, es van enfrontar a tots dos aprovant una Constitució sense consens i propiciant la improbable aliança entre ells. El més sorprenent va ser el suport prestat pels liberals a l’Exèrcit en el cop del 3 de juliol. «Abans

Només una gran aliança entre els islamistes i els liberals pot evitar el risc que Egipte torni al mubarakisme militaritzats que islamitzats», semblaven pensar. Però davant la gravetat dels esdeveniments d’ahir, al premi Nobel Mohammad al-Baradei, viceprimer ministre responsable de Relacions Exteriors en el nou Govern sorgit del cop militar i gran representant del camp liberal, no li

Lloc IEMed, Barcelona Data 8 i 9 de juny Un manifestant fa un petó al front d’un company mort en el desallotjament.

Cap al pacte de la ciutadania: els drets civils a Europa

ha quedat cap altre remei que dimitir. ¿És el final de la impossible aliança entre militars i demòcrates? Està per veure, però si fos el cas podríem ser testimonis del retorn del mubarakisme, és a dir, d’un règim militar que enarbora l’amenaça de l’islamisme per suprimir totes les llibertats. L’únic que podria impedir-ho és una gran aliança històrica, que avui sembla impossible, entre islamistes i liberals. Tots dos haurien de comprometre’s en la construcció d’un règim civil de llibertats, obert a tots els egipcis: musulmans i cristians, sunnites i xiïtes, religiosos i laics. En cas contrari, serà un fracàs amb àmplies repercussions internacionals.

Trobada internacional

L’IEMed acull aquest fòrum transnacional sobre drets civils i democràcia a Europa: una iniciativa bottom-up que vol esdevenir un pont de diàleg entre les institucions i una ciutadania que, de forma El fracàs de l’islam polític general, considera l’existència d’un dèficit democràtic. Així, un dels principals objectius del fòrum és Serà, una vegada més, el fracàs de l’islam polític, és a dir, deposar l’islam en marxa iniciatives que apoderin la societat civil europea en l’exercici actiu dels seus drets disposat a participar en la política democràtica i, en definitiva, dispodemocràtics i en la presa de decisions. sat a secularitzar-se i a acceptar que lleis dictades per parlaments prevalguin sobre la llei islàmica, la xaria. Serà, per contra, l’èxit dels extremistes islamistes, per als quals l’assimilació de la democràcia per l’islamisme és la principal amenaça. Serà l’èxit també dels règims autoritaris del món àrab, que diuen, com deia Franco respecte a Espanya, que «la democràcia no està feta per a nosaltres». Estic convençut, no obstant, que la història demostrarà el contrari. Els àrabs són capaços, com qualsevol altre poble, de governar-se en democràcia i en llibertat. H

Ponents: Jordi Baltà, Horitzó Europa. Robert Biedron, membre del Parlament Europeu i del Consell d’Europa. Bertran Cazorla, Setmanari La Directa. Mónica Clavijo, Alternativas Europeas Barcelona. Andreea Madalina Costache, Universitat Autònoma de Barcelona. Elena Dalibot, European Alternatives París. Mariangela de Biasi, ARCI-Italia. José Diaz Lafuente, Universitat de València. Armando Ferrari, INCA-Barcelona. Mara Gabrielli, Alternativas Europeas Barcelona. Oriol Illa, Fundació Ferrer i Guàrdia. Ioanna Kotsioni, Metges sense Fronteres – Grècia. Anna Lodeserto, European Initiative for Media Pluralism. Oscar López Catalán, Universitat Autònoma de Barcelona. Fernando Macías, CREA, Universitat de Barcelona. Maria Giovanna Manieri, PICUM. Flore Murard-Yovanovitch, periodista, Open Access Now Campaign. Diana Pirjol, European Centre for Minority Issues. Santiago Rivero, FELGBT. Maria Delfina Rossi Silvano, responsable de Drets dels LGTB, Partit Verd / EFA. Katharine Sarikakis, Universitat de Viena. Nabeelah Shabbir, Café Babel. Dominik Sipinski, periodista freelance, European Journalism Centre of Maastricht. Ulrich Stege, Universitat de Turí. Alessandro Valera, Alternative Europe Roma. J. Vree Verkerke, Vreerwerk; membre del comitè de seguiment, TGEU.

Col·laboració amb European Alternatives – Alternativas Europeas Barcelona, Citizens Pact for European Democracy

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

La Tunisie et les pays du printemps arabe : Enjeux et dynamiques Forum International de Réalités

L’IEMed col·labora en l’organització de la XVI edició d’un dels punts de trobada de referència al Nord d’Àfrica per a experts analistes, actors privats i decisors públics de la situació regional i que en aquesta ocasió centra la seva atenció en l’anàlisi de la situació socioeconòmica a Tunísia després de la Revolució del Gessamí, per tal d’identificar les mesures necessàries per donar resposta a les demandes d’una societat encara greument afectada per la manca de recursos i de perspectives de desenvolupament. Les diferents sessions del fòrum debaten el procés constitucional que viu Tunísia que, malgrat la lentitud pròpia de la delicada situació, està enregistrant avenços en el bon camí, les vinculacions entre islam i democràcia, el preocupant augment de l’activitat salafista, els riscs que representen les fractures identitàries, la necessitat d’una potenciació de la inversió estrangera, així com de la cooperació Sud-Sud o el paper que els mitjans de comunicació poden jugar per recolzar els processos transicionals.

Ponents: Abu Dhawia Ameur, fundador del Centre d’Estudis Estratègics de Trípoli, Líbia. Hassan Arfaoui, director de redacció, Réalités, Tunísia. Andreu Bassols, director general, IEMed. Yadh Ben Achour, jurista, especialista en Teoria Política de l’Islam i Dret Públic, Tunísia. Christophe Boltanski, periodista, França. Farid Boughdir, cineasta, Tunísia. Asma Bouraoui, directora executiva, MEF, Tunísia. Laura Baeza, cap de la Delegació de la UE a Tunísia. Hélé Béji, escriptora tunisenca. Hakim Ben Hammouda, economista, Tunísia. Sonia Ben Mrad, presidenta, Cambra Regional de Dones Directives d’Empreses, Tunísia. Mahmoud Ben Romdhane, economista, Tunísia. Hatem Ben Salem, exministre d’Educació de Tunísia i professor universitari. Ghazi Ben Tounes, Regional

34.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Hôtel Alhambra Thalasso, Hammamet Data del 19 al 21 de juny

Manager MENA SICPA, Suïssa. Sofiane Ben Tounes, president, General Electric International North East Africa, Egipte. Ahmed Brahim, secretari general, Ettajdid, Tunísia. Khalifa Chater, Tunísia. Souad Chater, Tunísia. Houda Cherif, diputada del Partit Al Jomhouri, Tunísia. Tarek Cherif, president, Conect, Tunísia. Larbi Chouikha, professor, IPSI, Tunísia. Alexandre Delvaux, Suïssa. Samir Dilou, ministre de Drets Humans i Justícia Transicional de Tunísia. Jean Dufourcq, almirall membre de l’Acadèmica de la Marina de França. Ibrahim El Ghali, especialista en Dret Constitucional, Tunísia. Sid Ahmed El Ghozali, exprimer ministre d’Algèria. Ahmed El Karm, vicepresident, Amen Bank, Tunísia. Nejib El Ouerghi, Federació Tunisenca de Directors de Diaris. Rachida Enneifer, membre, HAICA, Tunísia. Mohamed Cherif Ferjani, professor de Ciència Política, Universitat de Lyon 2, França. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Sami Ghorbel, periodista, França. Ghazi Ghraïri, secretari general, Acadèmia Internacional de Dret Constitucional, Tunísia. Saïda Guarrache, advocada, membre del buró polític de Nidaa Tounis. Mohamed Haddad, professor universitari, Tunísia. Abdallah Hadid, Líbia. Néjiba Hamrouni, presidenta, Sindicat Nacional de Periodistes de Tunísia. Sabina Henneberg, professora, John Hopkins SAIS, Estats Units. Abdelkrim Hizaoui, director, CAPJC, Tunísia. Othman Jerandi, ministre d’Afers Exteriors de Tunísia. Nabil Jmour, secretari general, Sindicat de la Cultura i de la Informació, Tunísia. Jawad Kerdoudi, president, IMRI, Marroc. Wahid Khadraoui, consultor internacional en Comunicació. Taher Labib, sociòleg, Tunísia. Nouri Lajmi, president, HAICA, Tunísia. Mohamed Lassir, exambaixador de Tunísia. Sami Mahbouli, advocat, editor de Réalités, Tunísia. Wafa Makhlouf, president, CJD, Tunísia. Ferid Memmiche, exconseller principal del president de la República de Tunísia. Amel Mzabi, president, Sindacat Tunisenc de Dirigents de Mitjans, Tunísia. Miquel Nadal, exsecretari d’Estat d’Afers Exteriors, MAEC; membre de Pangea 21 Consultora Internacional. Chakib Nouira, empresari tunisenc. Hela Ouardi, professora de Literatura i Civilització Franceses, Universitat de Tunis. Ahmed Ounaies, antic sotsecretari d’Estat de Tunísia. Boujemaa Remili, membre fundador de Nida Tounis. Jannis Sakellariou, exmembre del Parlament Europeu, Alemanya. Moncef Sallami, PDG, One Tech, Tunísia. Youssef Seddik, filòsof i antropòleg, Tunísia. Tahar Sioud, exministre de Comerç de Tunísia. Hichem Snoussi, membre, HAICA, Tunísia. Ridha Tlili, politòleg; president de la Fundació Ahmed Tlili per a la Cultura Democràtica de Tunísia. Marc West, Estats Units. Taoufik Yacoub, directeur, IPSI, Tunísia. Taïeb Zahar, president, Forum International de Réalités, Tunísia. Khalil Zamiti, professor, Universitat de Tunis.

XVIe Session du Forum International de Réalités Hammamet 19, 20 et 21 Juin 2013

« La Tunisie et les pays du printemps arabe : Enjeux et dynamiques »

Argument La Tunisie, comme le monde arabe, est en pleine mutation. Un ordre qui régissait les actions collectives et significations communes est en train de dépérir, un autre en passe d’éclore. Dans le paysage de transition démocratique que la chute du mur de Berlin a entraîné, les pays arabes faisaient figure d’exception. Dès lors, il n’a pas manqué de théoriciens culturalistes pour trouver là une preuve supplémentaire de l’inadéquation entre Islam et démocratie. Cette “exception islamique” confortait leur vision de sociétés arabes fanatisées, évoluant en vases clos, en dehors de l’histoire, imperméables aux Lumières et figées dans la glorification d’un passé fantasmé et mythique. Mais voilà que la révolution tunisienne réintroduit les Arabes dans l’histoire en tant qu’acteurs de leur propre destin et fait voler en éclats ces chimères théoriques qui enfermaient ces sociétés dans le prisme du “despotisme oriental” bien ancré dans l’imaginaire occidental. Entre transition,révolution et évolution Le feu qui a embrasé le jeune tunisien Mohamed Bouazizi s’est répandu de manière différenciée du Maroc à Bahreïn, en passant par la Libye, l’Egypte, la Jordanie, la Syrie. Les processus révolutionnaires en cours dans le monde arabe ont évidemment des particularités qui les distinguent selon les contextes historiques, sociologiques, politiques et économiques propre à chaque pays. Si l’on peut parler de transition pour l’Egypte, la Tunisie, la Libye ou le Yémen, c’est plutôt de révolution qu’il convient de parler dans le cas de la Syrie, de dissidence au Bahreïn et en Irak et d’évolution pour le Maroc, l’Algérie ou la Jordanie. Cependant, la plupart des systèmes politiques qui prévalaient au Maghreb, comme au Proche et Moyen-Orient, ont beau différer entre républiques à caractère monarchique et monarchies absolues, ils souffraient des mêmes maux : déficit de légitimité ; presse muselée ou étroitement surveillée ; justice aux ordres ; superpuissance du maillage policier ; fraudes électorales ; opposition inexistante, bridée ou réduite à une fonction de décor ; partis au pouvoir hégémoniques, se confondant avec l’Etat et monopolisant tous ses relais ; poids des clientèles et des réseaux familiaux et dérives monarchiques des républiques ; hypertrophie des services de sécurité, dont la mission est détournée vers la protection des pouvoirs établis, bien souvent aux dépens des armées supposées défendre l’intégrité du territoire et de l’Etat.

Col·laboració amb Forum International de Réalités

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

A Transforming Arab World: Between Continuity and Change Conferència Anual i Assemblea General d’EuroMeSCo 2013 Amb el suport del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació

L’IEMed, institució coordinadora acadèmica de la Euro-Mediterranean Study Commission (EuroMeSCo), la principal xarxa d’instituts de recerca euromediterranis sobre política i seguretat, organitza la Conferència Anual i l’Assemblea General dels seus membres a París. La conferència anual de 2013 es dedica a analitzar des d’una perspectiva eminentment àrab quins canvis s’han produït i consolidat des de l’esclat de les revoltes àrabs de 2011 i quins són els factors que encara no han sofert alteracions en els ordres polític, econòmic i social. En aquest sentit, tres grups de treball paral·lels se centren en la identificació d’aquests canvis i assignatures pendents en els àmbits de l’Estat –pel que fa a processos constituents i de reforma política–, l’ordre regional –amb especial atenció als casos de Líbia i Síria– i la societat civil –especialment pel que fa als nous actors i les seves demandes–. Finalment, una sessió plenària recull les reflexions produïdes per plantejar quines són les implicacions immediates de les transformacions en curs als països socis mediterranis per a tota la regió euromediterrània.

36.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Crowne Plaza Hôtel République, París Data 3 i 4 d’octubre

Col·laboració amb EU Institute for Security Studies (ISS)

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Exte-

nd an

he nd es of s, an al ns.

New Ideas for a New Mediterranean

Ponents: Lahlen Achy, investigador, Middle East Center, Carnegie Endowment for International Peace, Beirut. Mona Al Koueidi, professora, Facultat de Ciències Econòmiques i Polítiques, Universitat del Caire. Haizam Amirah-Fernández, analista, Real Instituto Elcano, Madrid. Rosa Balfour, analista, Europe in the World Programme, European Policy Centre, Brussel·les. Claudio Cortese, sotssecretari general de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Susi Dennison, investigadora, EuEuroMeSCo (Euro-Mediterranean Study Commission) is the main network of research centres on politics and security the ropean Council on Foreign Relations, Brussel·les. Hanaa Ebeid, investigadora, Al Ahram Centerin for Mediterranean. The network, comprising 99 institutes from 33 countries in the Euro-Mediterranean area, was set up in 1996 Political and Strategic Studies, el Caire. Anas El Gomati, director, Sadeq Institute, Trípoli. Mohamwith the of fosteringinvestigador, joint research and debatedes on key issues et on the agendaen as Sciences well as relations and mutual trust med Elgoal Hachemi, Centre Études de region’s Recherche Sociales, Rabat. between its members. The European Institute of the Mediterranean (IEMed), based in Barcelona, has hosted the Academic Ibrahim El Houdaiby, periodista i investigador egipci. Jean-Pierre Filiu, catedràtic d’Història de l’OriSecretariat the network sinceParís. 2010. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Barcelona. Florence ent Mitjà,ofSciences-Po, Gaub, analista, EUISS, París. Shadi Hamid, director de recerca, Brookings Institution Doha Center. EuroMeSCo is developing: Tarek Kahlaoui, director, Institut Tunisien des études stratégiques, Tunis. Bichara Khader, director, • A Universitat research programme for analysis and improvement the political decision-making CERMAC, Catòlica de Lovaina. Michael of Koehler, director generalprocesses. de Desenvolupament i Cooperació – EuropeAid, Comissió Europea, Brussel·les. Malmvig, • A series of conferences, seminars and workshops on politicsHelle and security in the investigadora, Mediterranean. Unitat d’Orient Mitjà,• ADanish Institute for International Studies, Copenhague. Hughes Mingarelli, director, Servei wide range of publications aimed at promoting and disseminating its research projects. Europeu d’Acció Exterior, Brussel·les. Antonio Missiroli, director, EUISS, París. Pol Morillas, coor• A website and a newsletter to publicise its members’ activities. dinador de polítiques euromediterrànies, IEMed, Barcelona. Marc Otte, director general, EGMONT, Brussel·les. Erzsébet Rózsa, directora executiva, Hungarian Institute of International Affairs, Budapest. Larbi Sadiki, professor, Universitat d’Exeter. Eduard Soler, coordinador de recerca, Fundació www.euromesco.net CIDOB, Barcelona. Claire Spencer, directora del Programa Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, Chatham House, Londres. Liliah Weslaty, periodista, Nawaat, Tunis.

38.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Círculo Ecuestre, Barcelona Data 18 de novembre

Estat de les relacions econòmiques entre la UE i la Mediterrània Sessió de treball

Aprofitant la visita a Barcelona de l’ambaixador d’Espanya davant l’OCDE, l’IEMed organitza una sessió de treball amb membres de l’Alt Patronat de l’Institut per tal d’intercanviar punts de vista sobre l’actual moment econòmic europeu i les seves implicacions per a les relacions de la UE i d’Espanya amb els països socis mediterranis.

Participants: Jordi Alberich, director, Cercle d’Economia. Jordi Arqués, advocat, soci del Bufet Cuatrecasas. Ricardo Díez-Hochleitner, ambaixador d’Espanya davant l’OCDE. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Agustí Garcia, secretari general, LECE Andorra. Carles A. Gasòliba, president, Comité espanyol de la LECE. Joan Hortalà, president, Borsa de Barcelona. Carlos Manubens, soci director, Manubens Abogados. Mario Rotllant, conseller delegat, Cobega.

Col·laboració amb Comitè Espanyol de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica (LECE)

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Lloc Secretaria d’Afers Exteriors i de la Unió Europea de la Generalitat de Catalunya

Reunió del consell assessor de l’Anuari de la Mediterrània 2014 Anuari IEMed de la Mediterrània 2014

De cara a preparar l’onzena edició de l’Anuari de la Mediterrània, l’IEMed organitza una sessió de treball que aplega diversos experts de les relacions euromediterrànies per tal de definir els temes que conformaran el sumari d’aquesta publicació de referència en el seguiment de l’actualitat tant de les relacions entre la UE i els països socis mediterranis com els principals esdeveniments i processos polítics, econòmics, socials i culturals en curs a cadascun dels diferents països de la regió.

Membres del consell assessor: Haizam Amirah-Fernandez, investigador principal, Real Instituto Elcano, Madrid. Antonio Blanc, Director, Centre d’Excel·lència Europeu Jean Monnet, Universitat de Lleida. Atila Eralp, professor, Departament de Relacions Internacionals, Middle East Technical University, Ankara. Laura Feliu, professora, Universitat Autònoma de Barcelona. Giorgia Giovanetti, professora, European University Institute, Florència. Bichara Khader, director, Centre d’Étude et de Recherche sur le Monde Arabe Contemporain (CERMAC), Universitat Catòlica de Lovaina. Mohamed El Hachimi, professor, Universitat Ibn Zohr, Agadir. Erwan Lannon, professor, Universitat de Gant. Khadija Mohsen-Finan, professora, Universitat de París I – Panthéon Sorbonne. Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals, Universitat de Barcelona. Eduard Soler, coordinador de recerca, Fundació CIDOB, Barcelona. Pere Vilanova, professor, Universitat de Barcelona.

40.

Memòria d‘activitats 2013

Data 26 de novembre

Lloc Institut Barcelona d’Estudis Internacionals, Barcelona Data del 15 al 19 de juliol

IV IBEI Summer School of the Mediterranean Escola d’estiu

L’objectiu de l’Escola d’Estiu de la Mediterrània és el d’oferir una sèrie de cursos breus adreçats a llicenciats, professors i doctorands dels camps de la ciència política i l’economia que vulguin adquirir un major coneixement sobre les relacions multilaterals i bilaterals a la Mediterrània. El programa acadèmic d’aquesta edició compta amb sessions específiques que aborden els temes prioritaris de l’agenda de les relacions euromediterrànies en l’actualitat: les relacions UE-Turquia-Orient Mitjà; l’evolució de l’Iran des de la Revolució de 1979 fins a l’actual programa nuclear; les polítiques d’intervenció de Nacions Unides a l’Orient Mitjà; l’adaptació de les polítiques euromediterrànies a l’actual context de canvi a la regió, i la Mediterrània com a espai geopolític unitari.

Professorat: Ramin Jahanbegloo, Universitat de Toronto. Karim Makdisi, Universitat Americana de Beirut. Meltem Müftuler Baç, Universitat Sabanci d’Istanbul. Eduard Soler, Fundació CIDOB; IBEI. Pere Vilanova, coordinador del curs, Universitat de Barcelona; IBEI. Ponents de l’acte inaugural (16 de juliol): Ahmet Evin, professor emèrit, Universitat Sabanci d’Istanbul. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jacint Jordana, director, IBEI. Moez Sinaoui, director de Comunicació, UpM. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed. Pere Vilanova, coordinador del curs, Universitat de Barcelona; IBEI.

Col·laboració amb Institut Barcelona d’Estudis Internacionals (IBEI)

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Mediterrània 2013: la consolidació de nous poders Debats de la Mediterrània Cicle de conferències en el marc del mestratge internacional en Relacions Euromediterrànies RelMed Continuant amb les reflexions presentades en la primera edició «Mediterrània 2012: escenari d’una transició», aquesta segona edició proposa un viatge per tot el Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient per conèixer el moment de canvi de les relacions euromediterrànies i les seves repercussions per al futur de tota la regió. Transcorreguts dos anys des de l’esclat de les protestes socials al Nord d’Àfrica i Orient Mitjà, que no només han canviat dràsticament el panorama polític i social d’aquests països, sinó que han forçat un replantejament de les relacions internacionals a la regió euromediterrània, 2013 tornarà a plantejar nombrosos desafiaments per a l’estabilitat a la Mediterrània. A través de sis

42.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc IEMed, Barcelona Data de l’11 de febrer al 6 de març

sessions i de la mà d’experts reconeguts i acadèmics, aquest cicle aborda el rumb que estan prenent els diferents processos de transició democràtica al Nord d’Àfrica, la influència de les crisis obertes en regions veïnes com el Sahel, la deriva del conflicte àrab-israelià, l’evolució de la crisi a Síria i el risc de contagi a altres països i conflictes existents a la regió, la intervenció cada vegada més directa de potències regionals com Turquia, l’Iran o Aràbia Saudita, el fràgil equilibri del Líban o el paper que juguen o haurien d’exercir els actors de la riba nord: la Unió Europea i Turquia.

Col·laboració amb Universitat Rovira i Virgili

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

internacional

ara DISSABTE, 16 DE FEBRER DEL 2013

GUERRA A L’ÀFRICA

Els jihadistes de Mali, l’herència algeriana

Al-Qaida del Magrib Islàmic prové dels grups expulsats cap al sud després de la guerra contra el FIS Anàlisi

CRISTINA MAS BARCELONA

uan el 31 de desembre les tropes franceses entraven a Kidal, la ciutat més endinsada al desert del nord de Mali, no van trobar ni rastre dels grups jihadistes que París ha posat en el punt de mira.“Els islamistes han volgut evitar una guerra frontal i han optat per una tàctica més clàssica de guerrilla, basada en atacs puntuals, amb segrestos, atemptats... El que hem vist fins ara només és la primera fase de la guerra”, explica Alain Antil, investigador de l’Institut Francès de Relacions Internacionals. Darrere la intervenció francesa, a Mali s’estan lliurant moltes guerres alhora. D’una banda hi ha la reivindicació històrica d’autodeterminació dels tuaregs, heretada d’una descolonització que va traçar fronteres a cop de cartabó. L’any passat, organitzats en el Moviment Nacional d’Alliberament d’Azawad (MNLA) i reforçats amb les armes que els tuaregs integrats a l’exèrcit de Líbia van portar després de la caiguda de Gaddafi, van protagonitzar l’enèsima revolta i van proclamar la independència del nord del país. Només Burkina Faso va reconèixer el nou estat, mentre la comunitat internacional, des dels estats africans fins a la UE i l’ONU, defensaven la integritat territorial de Mali. Però en el territori d’Azawad, on el govern de Bamako ha fomentat un subdesenvolupament crònic i on amb prou feines mantenia algunes bases militars, des de fa vint anys s’han fet forts grups islamistes. I aquest és el producte d’una altra guerra: la guerra civil algeriana que es va desencadenar després de l’anul·lació de les eleccions que va

Grups armats al nord de Mali

Moviment per la Unitat de la Jihad a l'Àfrica Occidental (MUJAO)

Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI) Sorgit de les cendres del Grup Salafista per la Predicació i el Combat algerià, va jurar fidelitat a Bin Laden el 2007. S'infiltra a Mali fugint de la persecució de les forces de seguretat d'Alger. Organitzat en katibes (batallons), s'ha finançat amb els segrestos d'occidentals. Encara reté onze ostatges europeus. Dijous els Estats Units van bloquejar tots els fons del seu líder,Yahya Abu al-Hamman.

Ansar Dine

És el grup tuareg rival de l'MNLA, A, que reclama una aplicació molt retrògrada de la xaria. Els “partidaris de la religió” estan dirigits per Iyad ag Ghaly, heroi oi de aregs dels les guerres d'independència tuaregs anys 90. Estretament vinculat a Algèria, va ser cònsol de Mali a l'Aràbia Saudita. Inicialment aliat a l'MNLA per proclamar la independència, després s'hi va enfrontar militarment.

Moviment Islàmic per Azawad (MIA)

Grup escindit d'Ansar Dine al gener, després de l'inici de la er intervenció francesa. Liderat per ta amb Alghabass Ag Intalla, s'acosta l'MNLA, amb qui controla Kidal, i pacta t amb b lles forces franceses perquè no hi entri l'exèrcit malià. Reclama negociar amb Bamako.

Escindit d'AQMI el 2011, es va donar a conèixer pel segrest de tres cooperants (dos espanyols i un italià) en un camp de refugiats saharauis a Tindouf (Algèria). Recluta joves al Senegal i a Nigèria i també entre comunitats songhais i peuls de Mali. Va expulsar l'MNLA de Gao.

Els que Signen amb Sang

El líder de la katiba d'AQMI a Gao, Mukhtar Bel es Mokhtar, lligat a les xarxes de contraban, crea el seu propi grup l'any passat, format sobretot obretot per estrangers. Reivindica el segrest de la planta de gas d'In Amenas a Algèria, després de l'inici de la intervenció francesa.

Moviment Nacional d'Alliberament d’Azawad (MNLA)

Grup històric laic, essencialalment tuareg, que reclama a l'autodeterminació d’Azawad. wad. Dirigit per Mohamed Ag Najem, Najem un n antic coronel dins l'exèrcit de Gaddafi que va fugir de Líbia el juliol del 2011, amb armes i soldats. En quatre mesos van foragitar l'exèrcit de Mali de les ciutats del nord i van proclamar la independència, després és expulsat pels islamistes.

Font: Elaboració pròpia / Gràfic: E. Utrilla

guanyar el Front Islàmic de Salvació (FIS). L’enfrontament entre les forces armades algerianes i el Grup Islàmic Armat (GIA) –que va deixar entre 100.000 i 200.000 morts– es va acabar amb la rendició dels islamistes. Però una facció dissident, el Grup Salafista per a la Predicació i el Combat (GSPC), va mantenir la lluita armada. Assetjats per l’exèrcit algerià, es van refugiar al Sàhara i van

Amagats Els jihadistes s’han replegat davant la intervenció francesa

creuar la porosa frontera de 1.200 quilòmetres amb Mali. “Es va produir un doble procés –explica Jean Pierre Filiu, professor de Science Po Paris i autor de Les nou vides d’Al-Qaida (Icària), que aquesta setmana ha estat a Barcelona convidat per l’IEMed–. La repressió algeriana va suposar una expulsió cap al sud, i alhora el GSPC es va afiliar a Al-Qaida el 2007, i es va

convertir en Al-Qaida del Magrib Islàmic (AQMI)”. Des d’aleshores s’han dedicat al segrest d’occidentals, com els tres cooperants de Barcelona Acció Solidària. Els grups jihadistes van aprofitar la insurrecció dels tuaregs i el cop d’estat dels militars de Mali, que va derrocar el president Amadou Toumani Touré, per fer-se forts en el terreny i desallotjar els guerrillers de l’MNLA. “Però aquesta no és una guerra contra Al-Qaida –assegura Filiu, que recorda que cap dels dirigents de l’organització fundada per Bin Laden ha obert la boca per parlar de Mali–. AQMI és un fenomen local i s’ha d’abordar com a tal, perquè si no els fem més grans del que són. Al-Qaida va morir amb Bin Laden, perquè el projecte d’una organització mundial no tenia sentit. Els grups terroristes sempre tenen un abast territorial i uns objectius concrets. El discurs d’Al-Qaida només funcionava a la pantalla”. Algèria: un paper clau

L’assalt a la planta de gas d’In Amenas per un dels grups escindits d’AQMI procedent de Mali ha evidenciat que Algèria no es pot conformar empenyent el problema cap al sud. “En el fons, l’assalt ha estat un fracàs per a l’exèrcit algerià, perquè per més que ho resolguessin amb sang el problema és com van arribar fins a la planta: una cosa així no havia passat ni en els moments més durs de la guerra civil, en què les plantes de gas havien estat el bé més protegit”, reflexionava a l’ARA el periodista i politòleg algerià Said Djaafer. A més, Alger, que també té població tuareg al sud, vol una solució política amb l’MNLA a Mali. “Algèria pot mediar amb els tuaregs, i aconseguir que renunciïn a la independència, però el govern de Mali haurà de cedir una autonomia. I, veient com actua, no sembla que hi estigui disposat”, afirma.e

14 LA VANGUARDIA

INTERNACIONAL

DOMINGO, 17 FEBRERO 2013

ENTREVISTA ISABEL RAMOS RIOJA Barcelona

l currículum de Jean-Pierre Filiu (1961) es apabullante. Historiador y arabista, ha enseñado en las universidades más prestigiosas del mundo y se siente orgulloso de ser catedrático de Sciences Po, en París. Colaborador del Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), es autor de numerosas obras relacionadas con el yihadismo. La última en castellano es Las heridas de Al Qaeda (Icària). No le gusta hablar de primavera árabe. Yo no soy de primavera ni de otoño porque lo veo como un periodo histórico bastante largo que no ha hecho más que empezar. Lo que me impresiona es la madurez de los pueblos y la capacidad que tienen para asimilar cada experiencia. Y menos de otoño islamista. Contrariamente a lo que se decía, nunca hubo otoño islamista. Hubo una victoria coyuntural con una mayoría relativa que está decayendo. Esperábamos que Túnez siguiera un proceso más pacífico. Sí, pero el problema no son los islamistas, sino su jefe, Ganushi. Los islamistas no contribuyeron en nada a la revolución y, a pesar de eso, cuando regresaron del exilio les dieron todas las facilidades. Ganushi había prometido que no se presentaría a ninguna elección, lo que ha cumplido, y que la charia no estaría en la Constitución, lo que cumplió después de duros debates que dejaron huella. Pensó que la mayoría relativa (36%) que obtuvo en las elecciones de octubre del 2011 para redactar una Constitución le daba derecho a tomar decisiones de Estado partidistas. Sus actos demuestran que está jugando la partida en otro periodo histórico. Egipto está que arde. Se ha estropeado la transición democrática de tal modo que ya no hay reglas del juego. Pero no es culpa de la revolución ni de los islamistas, sino de los militares, que eliminaron a Mubarak para conservar el poder real. Desde el punto de vista técnico fue un golpe. En las presidenciales los islamistas tuvieron un 25% de votos. Sin mayoría, pero también ganaron en Marruecos. El mismísimo Gobierno islamista no quiere cambiar el equilibrio de poder con la monarquía. El rey se reservó grandes poderes y puso guardianes a los ministros islamistas.

“Las revoluciones no han traído la charia” Jean-Pierre Filiu, historiador, arabista, catedrático de Sciences Po en París

dado en la revolución, teníamos derecho a un control. Y no es así. Mira Iraq. Teniendo en cuenta el punto de partida, el nivel de violencia pública –lo siento por el embajador de EE.UU.–, es un país bastante estable, que tiene instituciones que se consolidan. Quienes hicieron la revolución se retiraron. Hay que contar con que salimos de 42 años de destrucción sistemática de cualquier vínculo social. Son los únicos que no han elegido islamistas sino liberales, Abdulyalil anunció que la charia sería la base de la ley. Cualquier norma es mejor que la ausencia de norma, que permitía todo tipo de abuso. Fue una estupidez que Abdelyalil hablara de la charia, pero no sabemos aquí que la charia se aplica diariamente en todos estos países. La gente se piensa que es nuevo y que la revolución trae la charia. ¿Es partidario de la interCULPA D E L E J É R C I T O E G I P C I O

“Se ha estropeado la transición de tal forma que ya no hay reglas del juego” INTERV E N C I Ó N E N M A L I

XAVIER CERVERA

Desde los años ochenta Filiu ha vivido la realidad en Afganistán y el mundo árabo-islámico

Hasta en el poder relativo que tienen se autolimitan. Para ellos es más importante cumplir con las reglas no escritas que intentar establecer un nuevo equilibrio. Acabarán perdiendo gran parte de su aura popular. Año y pico después del supuesto otoño islamista, los islamistas están en una posición muy incómoda en los tres países que se decía que iban a islamizar. Lo único que un historiador po-

día decir en la primavera del 2011, y lo dije, era: los islamistas van a ganar las primeras elecciones y van a perder las segundas. Pero, si se compara con transiciones democráticas en todo el mundo –dejo aparte Libia y Siria–, en Túnez y Egipto el nivel de violencia es bastante limitado. En Túnez, en noviembre, ocurrió algo increíble. Estaba en Siliana, donde había un gobernador islamista

al que la gente no quería. La gente decía: ‘‘Dégage, dégage’’ (vete, vete). Al ver que no se iba, dejaron ellos la ciudad. Se fueron al campo y el gobernador cayó. ¿Libia no tiene remedio, aparte de la lucha entre tribus? No hay una lucha entre tribus. Así lo dijo a La Vanguardia su embajador en Madrid. Nos choca Libia porque pensábamos que, como les habíamos ayu-

Una ley marcada por la cultura de cada lugar ]Como dice Jean-Pierre

Filiu, la charia a secas “no existe”. Eso que traducimos por ley islámica no es un código escrito con artículos numerados. En realidad, hay millones de musulmanes que la cuestionan. El Corán, palabra de Dios para los musulmanes, es la base que debe regular la vida de unos creyentes que, dos siglos des-

pués de la muerte del profeta Mahoma, pusieron por escrito una serie de dichos y relatos sobre su vida. Esos hadices conforman la sunna o tradición, que actualmente y de forma mayoritaria en el mundo islámico se toma también como fuente de derecho junto con la jurisprudencia. La charia se está utilizando para “adoctrinar a los musul-

manes y manipular a la población”, dice un experto argelino, como ocurrió con el FIS o los talibanes. La clave radica en que el Corán y la tradición se interpretan de manera diferente partiendo de la cultura propia de cada pueblo, lo que da como resultado una charia diferente, a veces radicalmente diferente, de un lugar a otro.

“Había un riesgo altísimo de talibanización de los tuareg” vención de Francia en Mali? Había un riesgo altísimo de talibanización de los tuareg, que habría significado una catástrofe regional porque si un nacionalismo étnico territorial, como el de los tuareg, encuentra en el yihadismo su modo de expresión político-militar –como el étnico-territorial de los pashtunes lo encontró en los talibanes–, habría ido desde Argelia hasta Chad. No es tanto la victoria militar como la desconexión de los tuaregs y los yihadistas. Si lo que ocurra en Mali va a repercutir en todo el mundo, ¿no pasará nada por lo de Siria? El pobre pueblo sirio es rehén de esta contradicción entre legalidad internacional y legitimidad política, que está del lado del pueblo que pide armas para defenderse. Lo peor está por llegar, porque con las destrucciones al final del invierno habrá grandes epidemias que segarán miles de vidas. Su revolución va a ser la mayor del mundo árabe porque van a ganar solitos.c

Oberta a tothom

44.

Memòria d‘activitats 2013

Programa: Presentació del cicle: Senén Florensa, president executiu, IEMed 11 de febrer Nous governs islamistes davant les demandes socials Jean-Pierre Filiu, professor d’història contemporània d’Orient Mitjà, Institut de Ciències Polítiques de París (Sciences Po) Presenta: Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani de l’IEMed 13 de febrer Algèria: incògnita dels processos de transformació al Nord d’Àfrica Saïd Djaafer, periodista i editorialista, Maghreb Emergent i Le Quotidien d’Oran Presenta: Enric Olivé, director i professor de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània, Universitat Rovira i Virgili i director del Màster RelMed 18 de febrer Líbia. La reconstrucció d’un Estat Moncef Djaziri, professor de ciències polítiques, Universitat de Lausana Presenta: Xavier Aragall, assessor en Polítiques Euromediterrànies i especialista en migracions, IEMed 20 de febrer Com de mediterrània és l’economia turca? Una avaluació de la transformació econòmica de Turquia i la seva integració regional Esen Çaglar, analista de Política Econòmica, TEPAV Presenta: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed 5 de març El conflicte a Síria i la seva influència sobre el pluralisme i la gestió de la diversitat a l’Orient Mitjà Karam Karam, director de recerca, Common Space Initiative, Beirut Presenta: Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani i redactora en cap de la revista afkar/idees, IEMed 6 de març La fi del Veïnatge (Sud): La UE i la Primavera Àrab Kristina Kausch, investigadora sènior i coordinadora de recerca, Fundación para las Relaciones Internacionales y el Diálogo Exterior (FRIDE), Madrid Presenta: Pol Morillas, coordinador de Polítiques Euromediterrànies, IEMed Cloenda del cicle: Enric Olivé, director i professor de la Càtedra UNESCO de Diàleg Intercultural a la Mediterrània, Universitat Rovira i Virgili i director del Màster RelMed

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Lloc IEMed, Barcelona Data 14 de febrer

The Diplomacy of the Mediterranean Tribuna

Presentació del llibre The Diplomacy of the Mediterranean, de Sotiris Varouxakis, sotsecretari general de la Unió per la Mediterrània, que realitza una revisió del procés de conformació d’un marc de cooperació multilateral a la Mediterrània entre els països de la Unió Europea i els països socis mediterranis. Bon coneixedor dels processos de negociació que van portar a l’establiment de la Unió per la Mediterrània l’any 2008, Varouxakis aporta les claus internes que les van determinar. La taula rodona amb motiu de la presentació debat l’estat actual de les relacions euromediterrànies.

Ponents: Andreu Bassols, director general, IEMed. Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Juan Prat, cap de la Delegació de la Generalitat de Catalunya a la Unió Europea. Fathallah Sijilmassi, secretari general de la Unió per la Mediterrània. Sotiris Varouxakis, sotsecretari general de la Unió per la Mediterrània i autor del llibre.

46.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Secretaria de la Unió per la Mediterrània

Lloc IEMed, Barcelona Data 20 de març

Programa Masar: Recolzament als processos de governança democràtica al món àrab Sessió de treball

L’IEMed organitza un grup de treball amb el secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica, Jesús Manuel Gracia, i una quinzena d’investigadors i professionals de les relacions euromediterrànies i de la política exterior espanyola cap a la regió durant el qual el secretari d’Estat presenta el programa Masar de recolzament als processos de governança democràtica al món àrab, llançat per l’AECID.

Participants: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jesús Manuel Gracia Aldaz, secretari d’Estat de Cooperació Internacional i per a Iberoamèrica

Col·laboració amb Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

48.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc IEMed, Barcelona Data 21 de maig

Los mitos del 18 de Julio Presentació

Presentació d’aquesta obra que compta amb les aportacions de diversos autors sobre les trames civil i militar de l’alçament del 18 de juliol de 1936 i el context en què es trobaven els dos grans bàndols enfrontats en els anys previs a la tragèdia que va suposar la Guerra Civil Espanyola.

Ponents: Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed. Francisco Sánchez Pérez, historiador i coordinador del llibre. Ángel Viñas, catedràtic d’Economia, historiador, diplomàtic i coautor del llibre.

Col·laboració amb Editorial Crítica

3. Àrees > 3.1. Polítiques Euromediterrànies

Lloc Restaurant L’Atelier, Brussel·les

Col·laboració amb European Policy Centre (EPC)

Data 8 de juliol

Euromed Survey of Experts and Actors: Rethinking Euromed Policies in a Changed Mediterranean Presentació Presentació davant prop de 150 representants de diferents governs, institucions europees, universitats i think tanks de recerca en l’àmbit de les polítiques euromediterrànies de la quarta edició de l’Enquesta Euromed, centrada en l’impacte en les relacions bilaterals i multilaterals entre els Estats de la UE i els països socis mediterranis del nou context polític a la regió després de l’onada de canvi que va esclatar l’any 2011. Durant aquest dinar de treball, que compta amb les intervencions de representants de la Direcció General de Desenvolupament i Cooperació de la Comissió Europea i del Servei Europeu d’Acció Exterior, es presenten les principals conclusions de la quarta edició de l’Enquesta i les percepcions existents entre actors i experts del Nord i el Sud relatives a aspectes com la tendència cap a una Mediterrània multipolar, l’impacte de les polítiques europees cap a la regió o l’evolució dels principals indicadors financers.

Ponents: Rosa Balfour, directora del Programa Europe in the World, European Policy Centre. Nacira Boulehouat, sotsdirectora de la Divisió de Orient Mitjà i Veïnatge Sud, Servei Europeu d’Acció Exterior. Andreu Bassols, director general, IEMed. Michael Koehler, Director per a la Política Europea de Veïnatge, DG DEVCO, Comissió Europea.

O P I N I Ó N

MIÉRCOLES, 23 OCTUBRE 2013

DEBATE. El reto de la inmigración / Xavier Aragall

El Mediterráneo, frontera migratoria

os recientes naufragios de Lampedusa han puesto en evidencia que las únicas herramientas que tienen la Unión Europea y sus estados ante la llegada de personas que intentan cruzar el Mediterráneo es aplicar una estricta lógica de control migratorio. Independientemente de que, como en las últimas semanas, se trate de refugiados que aprovechan la debilidad del Estado libio para huir de situaciones de violencia e inseguridad. Los refugiados, que merecerían un trato humanitario en consonancia con los principios y valores de la Unión Europea, chocan con las leyes de restricción de la inmigración de la UE y de Italia. Pero la cuestión de fondo es que la frontera mediterránea presenta un fallo tan estructural que esas medidas hacen imposible que los dramas no se repitan periódicamente. Los naufragios en Lampedusa y en el estrecho de Gibraltar son la consecuencia de la lógica de seguridad con la que se quiere sellar una frontera entre el norte desarrollado y el sur en vías de desarrollo. Porque si bien el Mediterráneo no es la única zona de intersección del mundo entre ese norte y ese sur, sí es donde más cerca están dos realidades opuestas, sobre todo a nivel de expectativas de futuro de sus ciudadanos, uno de los principales motivos para emigrar. Por eso, la Agencia Europea para la Gestión de las Fronteras Exteriores, conocida como Frontex, no evitará nuevos dramas de inmigrantes y refugiados. Esta agencia está llevando a cabo desde su creación en el 2004 la aplicación práctica de esa lógica y actúa como un sistema europeo de vigilancia fronteriza e intercepción de flujos migratorios irregulares. ¿Por qué entonces ese enfoque de la X. ARAGALL, responsable de migraciones del área de Políticas Euromediterráneas (IEMed)

Unión Europea que privilegia el muro fronterizo? Sin duda, uno de los motivos es el incremento del rechazo al extranjero, que en los últimos años no ha dejado de crecer en Europa. Lo constata la encuesta que el IEMed hace anualmente desde el 2009 a cerca de un millar de expertos y actores clave de las relaciones entre Europa y los países mediterráneos. En los resultados de estos últimos cuatro años, las migraciones están siempre presentes en tres de los cinco principales

escenarios de futuro con capacidad de incidir en la realidad de la región. Uno de ellos establece una relación directa entre las migraciones y el incremento de las tensiones sociales y la xenofobia, algo que los encuestados consideran incluso más determinante para el espacio euromediterráneo que el siempre abierto conflicto entre Palestina e Israel o igual de relevante que los temidos conflictos por la escasez de agua. Otro de los escenarios da por descontado que la inmigración irregular procedente de los países del sur del Mediterráneo va a seguir creciendo independientemen-

te de los mecanismos de control que pueda imponer la Unión Europea. Sin embargo, Europa renuncia a considerar otros enfoques y persiste en una perspectiva de control y vigilancia fronteriza que incluso gana terreno, especialmente a partir del momento en que el control fronterizo se asume como un elemento clave para la seguridad interna de la UE y se concibe como respuesta a la inestabilidad económica, social y política de los países vecinos. De hecho, la gestión de las fronteras se sitúa en el centro de las políticas migratorias que se definen desde el Consejo Europeo y también está presente en los ámbitos vinculados a migraciones de los planes de acción de la Política Europea de Vecindad (PEV) que la Comisión Europea tiene suscritos, entre otros países, con Marruecos, Argelia, Túnez y Egipto. Esta aproximación securitaria al dossier migratorio tiene su correlación en el constante incremento de las opciones políticas que tienen en el rechazo al inmigrante uno de los principales argumentos de su ideario. El crecimiento electoral del Frente Nacional en Francia, del FPÖ en Austria o de Aurora Dorada en Grecia son los ejemplos más recientes. Pero no solamente se trata del auIGNOT ge de partidos netamente xenófobos en Europa, sino también de la asunción e inclusión en la agenda política de algunos de sus planteamientos por parte de partidos tradicionales. Así es como la visión restrictiva de la gestión migratoria y la expulsión de los que carecen de permiso de residencia son elementos que han acabado siendo legitimados en los sistemas de partidos clásicos europeos y, en consecuencia, en la propia estrategia común a escala de la Unión Europea.c Para más información sobre la Encuesta Euromed http://www.iemed.org/euromedsurvey

DEBATE. La crisis económica / Àngels Guiteras i Mestres

50.

Memòria d‘activitats 2013

¿‘Brotes verdes’ para quién?

a proximidad de las elecciones europeas y el miedo a que ganen los partidos antieuropeístas hacen alzar los “cantos de sirena” que quieren hacernos confundir sobre el posible final de la crisis. Esta crisis económica y financiera que, como han demostrado diversos Nobel de Economía –A. Sen, P. Krugman, J. Stiglitz–, tiene su origen en el crecimiento de la desigualdad y la pobreza desarrollada en los países de la OCDE desde finales de los 80. La inversión social es la clave para el desarrollo económico y la

za y las desigualdades nos llevará a un desarrollo económico estable y a crear empleo. Hemos de ejercer la ciudadanía activa para defender la igualdad y el Estado de bienestar. Si dejamos de luchar por los derechos sociales, dejamos de ser ciudadanos y nos convertimos en súbditos de los poderosos. Hemos de hacer política en el sentido genuino de la palabra. Elevar la voz y decir que se puede vivir con dignidad y tener Estado de bienestar. No queremos que el 20% de los más ricos gane 6 veces más de lo que gana el 20% de los más pobres.

social y económica ineficiente que no cubra los mínimos vitales a personas que lo necesitan. Estas personas pobres y que no tienen ningún ingreso o tienen ingresos insuficientes para pagar el alquiler, el material escolar de sus hijos... forman esta nueva clase social que llamamos “precariado”. Lo podremos cambiar todo si tenemos una ciudadanía activa y comprometida en hacer política. Que defienda la justicia social y participe con los gobiernos en la construcción colectiva de una sociedad mejor y menos desigual. O avanzamos en derechos,

LA VANGUARDIA

Pilar Rahola

El adiós

as entrevistas de La Con son una especie de oasis, paréntesis que nos resc de la dura trinchera inform tiva y nos retorna al territorio de pausado y trascendente. Personalm te, La Contra me ha aportado a lo l go de los años toda una paleta de se mientos: emociones, tristeza, aleg ingenio… Espacio abierto a las alm de gentes que tienen mucho que cir, es también un auténtico diccio rio de la vida, una gramática entera por aquello de que es de bien naci ser agradecidos, un día u otro de agradecerles tantas lecturas magn cas, tantos buenos momentos. Hoy podía ser ese día, porque qu inspira este artículo es La Contra Chucho Valdés, el hijo de Bebo V dés y gran músico a la par. Chucho bla de su abuela, que sin dinero ca con sus seis hijos hasta La Habana ra que uno de ellos, que tenía bu oído, pudiera estudiar música. Y cu do le tocó la lotería, lejos de comp cualquiera de los productos bási que necesitaban, le compró un pia Así, gracias a la fuerza de eso tan en mático llamado la maternidad, se f mó el dulce genio de Bebo, que ta belleza ha dado al mundo de la mú

Nuestro tiempo siempre s vive en presente y los goc de ayer no atemperan los duelos de hoy

ca. Pero como todo el resto de C tras, también esta es mucho más q una simple entrevista, y personalm te me anima a la reflexión la expli ción que Chucho da de sus múltip matrimonios: buscaba el “no ser in liz”, porque nunca ha permitido q llegara “esa etapa desagradable desencuentro”. “Feliz mientras dur Lluís Llach lo expresó en térmi poéticos hace años, cuando cant aquello de que “el adiós de un am hace siempre olvidar tantos mom tos de ternura”. Ciertamente. No sé si porque el v bo amar se conjuga demasiadas ve con el verbo poseer, o porque nues tiempo siempre se vive en present los goces de ayer no atemperan duelos de hoy, pero el hecho es q muy pocos saben sumar la amarg del adiós a la ternura de tantos a amándose. Es decir, pocos tienen suerte de continuar caminando po vida con un buen recuerdo o, inclu una tibia presencia de sus expare Al contrario, la inmensa mayoría abandonan al olvido o se relegan rincón oscuro del rencor y la rabia sin embargo, ¡qué lástima! Quizás lo que dice Chucho, que hay que ber cortar a tiempo antes de que a de el dolor allí donde hubo alegría. ro si fuéramos menos posesivos y a más empáticos, quizás aprender mos a guardar como un talismán memoria de aquellos con los que c seguimos construir hondas intimi des y, durante un tiempo, supimos jer algo parecido a la felicidad, por puesto siempre que se trate de relac nes que no fueron tóxicas. Porque

Lloc Aula Capella, Universitat de Barcelona Data 25 de novembre

Món àrab: processos de transició i dinàmiques de canvi Taula rodona

Amb motiu de la presentació de l’Anuari IEMed de la Mediterrània 2013 i del desè aniversari d’aquesta publicació, l’IEMed coorganitza aquesta taula rodona que ofereix un repàs pels esdeveniments que han marcat l’any 2013 al món àrab mediterrani, així com les claus per comprendre les seves repercussions en l’agenda euromediterrània al llarg de l’any 2014.

Ponents: Haizam Amirah-Fernández, investigador principal, Real Instituto Elcano. Emilia Calvo, directora del Màster Món Àrab i Islàmic i cap del Departament de Filologia Semítica, UB. Mohamed el Hachmi, director, Centre d’Étude et de Recherche en Sciences Sociales (CERSS) del Marroc. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Bichara Khader, director, Centre d’Étude et de Recherche sur le Monde Arabe Contemporain, Universitat Catòlica de Lovaina. Khadija MohsenFinan, professora, Universitat de París I i de l’Institut d’Études Politiques (Sciences-Po) i investigadora associada, IRIS.

Col·laboració amb Màster Món Àrab i Islàmic de la Universitat de Barcelona

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

52.

Memòria d‘activitats 2013

Àrees

3.2. Món Àrab i Mediterrani Objectius: Àrea de divulgació i difusió del coneixement de la complexa realitat i evolució dels processos polítics i socioculturals interns dels diferents països que integren la ribera sud de la Mediterrània, de les reformes que estan portant a terme en matèria de governabilitat, del desenvolupament humà, dels drets humans i dels processos de transició i democratització, així com dels conflictes que afecten la regió. Dirigida de manera destacada al conjunt de la ciutadania i també a l’àmbit acadèmic.

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Media Facing Tensions and Transitions in the Mediterranean Seminari

Més de setanta periodistes, experts i responsables de comunicació d’entitats de la societat civil de vint-i-tres països euromediterranis debaten a Barcelona el rol dels periodistes i dels mitjans de comunicació en l’actual context de tensions polítiques, socials i econòmiques a la regió en el marc d’aquest seminari que és, a més, una de les reunions temàtiques preparatòries del Fòrum Anna Lindh de Marsella del mes d’abril de 2013. El seminari compta amb dues sessions plenàries sobre els nous reptes que els mitjans de comunicació ja estan afrontant en l’àmbit de la llibertat de premsa i la transmissió d’informació entre cultures diferents, i sobre com estan redimensionant les revoltes i processos de transició les percepcions mútues a la Mediterrània. Al voltant d’aquestes dues sessions s’organitzen grups de treball i debats específics sobre aspectes com ara informar sobre conflictes i l’actual crisi social i econòmica global; el paper dels social media, o xarxes socials, i el seu potencial per apropar les percepcions mútues; la manera en què els mitjans contribueixen al desenvolupament de les transicions democràtiques a la regió i, a l’inrevès, de quina manera aquestes transicions i els conflictes que les han precedit han canviat els mitjans; o el rol dels mèdia davant una perspectiva de major integració regional euromediterrània.

54.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data del 28 de febrer al 2 de març

Col·laboració amb Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Fundació Anna Lindh

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Ponents: Rasha Abdullah, professora associada i catedràtica en Periodisme i Comunicació de Masses, Universitat Americana del Caire, Egipte. Sanaa al-Aji, periodista i escriptora, Assabah, Marroc. Roger Albinyana, secretari general d’Afers Exteriors de la Generalitat de Catalunya. Essia Atrous, periodista, Assabah, Tunísia. André Azoulay, president, Fundació Euromediterrània Anna Lindh. Andreu Bassols, director general, IEMed. Lina Ben Mhenni, blogger, Tunísia. Francesca Caferri, corresponsal, La Repubblica, Itàlia. Ignacio Cembrero, corresponsal al Nord d’Àfrica, El País. Andreu Claret, director, Fundació Euromediterrània Anna Lindh. Albert Closas, periodista, Televisió de Catalunya. Donatella Della Ratta, Creative Commons, Itàlia. Simon Derry, BBC Media Trust, Regne Unit. Hesna el-Ghaoui, periodista, Hongria. Karim el-Shenaoui, director free lance, BBC Arabic, Egipte. Adelheid Feilke, cap del Departament de Cultura, Deutsche Welle, Alemanya. Anas Fillali, blogger, Marroc. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Nourredine Fridhi, al-Arabiya, Bèlgica. Paul Gillespie, periodista, Irish Times, Irlanda. Lisa Goldman, escriptora i periodista, 972mag.com, Israel. Lotfi Hajji, director de l’oficina a Tunis d’Al-Jazeera, Tunísia. Giselle Khoury, periodista, presentadora del debat polític «Bil Arabi», al-Arabiya, Líban. Sami Kohen, periodista sènior i columnista de Relacions Exteriors Milliyet, Turquia. Jörg Lau, periodista, Die Zeit, Alemanya. Pier Luigi Malesani, secretari general, COPEAM, Itàlia. Robert Manchin, director gerent, Gallup Europe, Hongria. Rima Marrouch, periodista, ARTE, Síria. Thomas McGrath, Servei Europeu d’Acció Exterior. Nourredine Miftah, al-Ayyam, Marroc. Pedro Narro, Comité Económico y Social Europeo. Karin Osswald, Audiovisuel Extérieur de la France, França. Naomi Sakr, professora de Política dels Mitjans de Comunicació, Universitat de Westminster, Regne Unit. Fathallah Sijilmassi, secretari general de la Unió per la Mediterrània. Moez Sinaoui, director de Comunicació i Afers Públics, Unió per la Mediterrània. Xavier Vidal Folch, sotsdirector, El País. Aidan White, director, Ethical Journalism Network, Regne Unit. Ignacio Ybáñez, director general de Política Exterior per al Magreb, Àfrica, la Mediterrània i l’Orient Mitjà, Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació. Taieb Zahar, Réalités, Tunísia.

04/03/13

Periodistas internacionales debaten sobre la comunicación en el Mediterráneo | Cataluña | EL PAÍS

CATALUÑA Periodistas internacionales debaten sobre la comunicación en el Mediterráneo Un centenar de profesionales se reúnen en Barcelona para luchar contra los tópicos en las informaciones y compartir experiencias e ideas NEUS VIDAL

Barcelona

Archivado en:

IEM

1 MAR 2013 - 19:18 CET Países mediterráneos

Geopolítica

Cataluña

Relaciones internacionales

España

Política

Relaciones exteriores

La visión que los ciudadanos del norte y del sur del Mediterráneo tienen de sus compañeros de la orilla contraria no siempre es correcta. Los medios de comunicación juegan un papel clave en el establecimiento de marcos de referencia para explicar estas historias, a menudo demasiado generales y simplistas. Superar los tópicos es el objetivo de un seminario organizado por la Unión por el Mediterráneo, cuya sede radica en Barcelona, la Fundación Anna Lindh y el Instituto Europeo del Mediterráneo. El evento reúne en Barcelona a periodistas de diversos medios internacionales para explicar la cobertura que se hace de sus respectivos países. Así, los actos de hoy han versado sobre la libertad informativa en distintos contextos geográficos y políticos y los nuevos retos profesionales que se plantean. Durante el primer debate, que el periodista de EL PAÍS Xavier Vidal Folch ha moderado, se han intentado encontrar puntos en común entre los problemas que planteaban los participantes del sur del Mediterráneo y los del norte, aunque esta no es una tarea fácil. El jordano Fateh Mansour ha recordado que la "violencia física y el acoso" son aún algunos de los problemas a los que se enfrentan los periodistas en países donde la democracia es inexistente o no está suficientemente consolidada. El periodista turco Sami Kohen ha admitido que el norte está preocupado por la crisis económica y el sur por las transformaciones políticas que viven algunos países desde que, en los últimos años, se derribaran regímenes autoritarios. Aun así, recogiendo la opinión de la mayoría de asistentes, Kohen ha hecho hincapié en que "la lucha por la libertad de información seguirá como prioridad número uno de la agenda para todos".

Una reivindicación ha sido que los periodistas extranjeros cubran la realidad sin tópicos ni simplificaciones

Las revueltas árabes han centrado la mayoría de talleres y discusiones. La periodista egipcia Yara Shahin ha querido cuestionar la sobrevaloración que, según ella, se hizo de las redes sociales durante las manifestaciones y protestas. Shahin ha explicado que durante cinco días no hubo comunicaciones y la gente salió igualmente a la calle porque era el momento. Una de las reivindicaciones más reiteradas por los asistentes ha sido que los periodistas extranjeros cubran la realidad sin simplificaciones ni tópicos. Además, Gisele Khoury, de Líbano, ha pedido que no se legitime nunca un régimen dictatorial, como asegura sí hicieron algunos medios occidentales cuando Bachar El Asad se presentó como un líder moderno. El ciclo, que se ha iniciado hoy con la asistencia destacada del secretario general de la Unión por el Mediterráneo, Fathallah Sijilmassi, finalizará mañana con debates sobre la crisis y la transición democrática y los procesos de colaboración e integración entre estados.

ccaa.elpais.com/ccaa/2013/03/01/catalunya/1362159390_863739.html

56.

Memòria d‘activitats 2013

1/2

Lloc Centre d’Estudis Internacionals, Barcelona Data 12 de març

State-Building and Democracy in Post-Revolutionary Arab Societies Seminari

Aquest seminari explora les perspectives que obren per a la consolidació de models d’Estat democràticament funcionals els canvis produïts al món àrab després de l’onada revolucionària de 2011. En aquest sentit, dues taules rodones analitzen dos dels grans reptes als que s’enfronten els nous governs àrabs. D’una banda, les fórmules de gestió de la diversitat religiosa i de la convivència entre secularisme i islamisme. D’altra banda, les relacions entre els estaments militar i civil en la definició del sistema democràtic i la seguretat.

Ponents: Tewfik Aclimandos, investigador associat, Càtedra d’Història Contemporània del Món Àrab, College de France. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Luz Gómez García, professora d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Autònoma de Madrid. Amel Grami, professor, Departament d’Estudis Àrabs, Universitat de Manouba. Yaprak Gürsoy, professor, Departament de Relacions Internacionals, European Institute, Bilgi University, Istanbul. Antoni Millet, director, Centre d’Estudis Internacionals. Fernando Perpiñá-Robert, ambaixador d’Espanya. Isabel Ramos Rioja, periodista, Servei d’Internacional, La Vanguardia. Eduard Soler, coordinador de recerca, Fundació CIDOB. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed; redactora en cap d’afkar/ideas; professora de Política Contemporània, Màster sobre Món Àrab i Islàmic, Universitat de Barcelona. Pere Vilanova, catedràtic de Ciència Política, Universitat de Barcelona.

Col·laboració amb Centre d’Estudis Internacionals de Barcelona (CEI)

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc IEMed, Barcelona Data 20 de novembre

Ansar al-Sharia: How Global Jihad Took Advantage of the Arab Uprisings in Libya and Tunisia Sessió de treball

L’IEMed acull aquesta sessió de treball amb Aaron Y. Zelin, Richard Borow fellow a The Washington Institute, en la que participen trenta experts en el món àrab. La seva recerca se centra en com els grups jihadistes s’estan adaptant al nou context polític en l’era de les sublevacions al món àrab i l’auge salafista en països en transició cap a la democràcia.

58.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Consolat dels Estats Units d’Amèrica a Barcelona i Fundació CIDOB

Lloc Facultat de Geografia i Història de la UB, IEMed, Cinemes Girona i Associació Cultural Idara Minhaj ul Quran («Via de Pau»)

Data del 27 al 29 de novembre

Viure l’islam al sud d’Europa: la construcció de la transnacionalitat des d’una perspectiva religiosa Jornades Aquestes jornades internacionals aborden en profunditat des de l’òptica de les ciències socials les noves dimensions que els fenòmens religiosos estan adquirint al sud d’Europa fruit de la conformació d’una societat creixentment diversa i multicultural en la qual la diàspora musulmana és cada cop més present. L’estudi dels fluxos religiosos transnacionals –entre comunitats i individus a les societats d’origen i a les d’acollida– ha estat generalment poc abordat a països del sud de la UE, contràriament al que succeeix a l’Europa central i nòrdica. Així, aquestes jornades volen avaluar en quina mesura les teories i conceptes elaborats a d’altres contextos geogràfics poden ser aplicats a l’Europa mediterrània en l’àmbit de la transnacionalitat religiosa com a element central de la conformació de societats multiculturals. Dins del programa de les jornades, l’IEMed també acull la taula rodona «Cap a un Islam català?».

Col·laboració amb Grup de Recerca sobre Exclusió i Construcció Socials (GRECS) i Grup de Recerca sobre Islam a la Diàspora (GRID) – Universitat de Barcelona; Secretaria d’Estat de Recerca, Desenvolupament i Innovació – Ministeri d’Economia i Competitivitat, CRIA – Universitat Nova de Lisboa; Taller de Estudios Internacionales Mediterráneos (TEIM), Fundació Pluralismo y Convivencia, Secretaria d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Ponents: Stefano Alievi, Universitat de Pàdua. Natalia Andújar, Webislam. Yousuf Bilal, Minhaj ul Quran. Juan Caraballo, Universitat de Puerto Rico. Erika Cerrolaza, TEIM – Universitat Autònoma de Madrid. Tawfiq Cheddadi, imam de la Mesquita de Terrassa. Giovanni Giacalone, Universitat Trinity Saint David de Gal·les. Sadik S. Habib, The Institute of Ismaili Studies, Londres. Hasnat Hasmi, Minhaj ul Quran. Fatima Hassoun, mediadora intercultural. Charles Hirschkind, Universitat de Califòrnia – Berkeley. Muhammad Iqbal, Idara Minhaj ul Quran. Fatima Khachi, Universitat Catòlica del Sagrat Cor, Milà. Dídac Lagarriga, Oozebap. Bernabé López, Departament d’Estudis Àrabs i Islàmics, Universitat Autònoma de Madrid. Guillermo Martín Sáiz, GRECS – Universitat de Barcelona. Elena Maya, GRECS – Universitat de Barcelona. Jordi Moreras, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Luis Pais Bernardo, Universitat Humboldt, Berlín. Mustapha Aoulad Sellam, Oficina d’Afers Religiosos Generalitat de Catalunya. Ariadna Solé, GRECS – Universitat de Barcelona. Ángela Suárez, TEIM – Universitat Autònoma de Madrid. Virtudes Téllez, Universitat Autònoma de Madrid. Abdoolkarim Vakil, King’s College, Londres.

60.

Memòria d‘activitats 2013

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Connectats a l’amplificador: música, joventut i transicions DocuDebats

Un cicle documental que ofereix un recorregut per l’escena underground més sorprenent i desconeguda d’alguns països àrabs i musulmans. Les ràpides transformacions que experimenten les seves societats i l’important paper que estan jugant els joves en aquestes transicions són el teló de fons dels documentals. Aquest cicle inclou quatre documentals que constitueixen una finestra oberta a l’ampli ventall de la producció musical àrab, des de propostes que ens recorden els referents sonors del món àrab per antonomàsia, com el rai, fins a sons més inusitats a la percepció que des d’Occident tenim del panorama musical d’aquests països, com és el cas del heavy metal, el hip hop o el rap.

38 LA VANGUARDIA

E-mail: agenda@lavanguar

Barcelona ciudad Connectats a l’amplificador: música, joves i transicions. Inicio de este ciclo

de documentales y debates con la proyección de Microphone (Ahmad Abdalla, 2012, VOSE) y debate posterior con Carmen Medina, del Observatori de Polítiques Euromediterrànies de l’IEMed. Entrada gratuita.

‘TODO EMPEZÓ CON OBDULIO’ Javier Zuloaga presenta esta novela de Bosco Esteruelas Taifa Llibres. C/ Verdi, 12 Barcelona. 19.30 h

Margarit, directora de la revista Historia y vida.

Col·legi d’Advocats. Mallorca, 283 (19 horas). Entrada libre. Arts del moviment. Dansa a Catalunya (1966-2012). Visita guiada y danza-

da a la exposición, a cargo de Toni Jodar.

Arts Santa Mònica. Rambla, 7 (19 h). Grans receptes per a cuines petites.

Presentación de este libro de Marta Carnicero, a cargo de Raül Balam, chef del restaurante Moments, y la sumiller Meritxell Falgueras. 62.

Memòria d‘activitats 2013

Casa del Llibre. Rambla Catalunya, 37 (19 horas). El Paral·lel vist per... Inicio de este ci-

irónico y Garaje N paralela de aute

Las otras vid

IEMed. Girona, 20 (18.30 horas). Berlín 1918-1933: la gestació del nazisme. Conferencia a cargo de Isabel

]Autor

JOAQUÍN LUNA Barcelona

on las prejubilaciones, regulaciones de empleo y otras tragedias de la prensa patria, una fauna literaria anda suelta y dispuesta a morder a un perro, es decir a ser noticia: los buenos periodistas. No tienen remedio, les gusta escribir y, además, sobre papel, ajenos a modas y enfurruñados con la palabra online –“era tan ambiciosa la pobre que hasta montó un blog en el que con alguna falta de ortografía contaba sus peripecias viajeras por los fiordos noruegos el verano anterior”. Tras relatar mil batallas en

Lloc IEMed, Barcelona Data del 17 de gener al 7 de febrer

Programa 17 de gener Microphone Ahmad Abdalla. Egipte, 2010 Khaled torna a la seva Alexandria natal després d’anys viatjant per trobar una ciutat radicalment canviada descobrint el món artístic underground que floreix després de la revolució. Debat: Carmen Medina, tècnica de l’Observatori de Polítiques Euromediterrànies i Programes Regionals, IEMed. 24 de gener Rap árabe Bachir Bensaddek. Canadà, 2011 Una mirada al treball i la vida d’artistes de hip hop en àrab de tres països que s’atreveixen a prendre la paraula a través de la seva música fins i tot quan se’ls nega. Debat: Pilar Sampietro, responsable del programa Mediterráneo de Radio 3, Radio Nacional de España. 31 de gener Heavy metal en Bagdad Eddy Moretti i Suroosh Alvi. Iraq, 2007 Documental que segueix el grup de heavy metal iraquià Acrassicauda des de la caiguda de Saddam Hussein el 2003 fins al 2007, fent-se ressò de l’esperança d’una generació de joves iraquians. Debat: Consol Saenz, dels programes de Radio Nacional de España, Gran Quilombo a Radio 3 i Músiques Clandestines, a Ràdio 4. 7 de febrer Líbano: los ritmos de Beirut Fermín Muguruza. Espanya i Qatar, 2011 La fotògrafa Deborah Phares ens convida a un viatge sonor pel Líban, pont entre Orient i Occident, on s’hi troben la tradició i el folklore amb ritmes més moderns com el pop, el rock o el rap. Debat: Jordi Martí, director de la revista Enderrock i de Sons de la Mediterrània. Amb la col·laboració de: Sons de la Mediterrània

Col·laboració amb Casa Árabe

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Barcelona Data 5 de març

La infància de fang Presentació

L’IEMed col·labora en aquesta presentació de la traducció de l’obra de l’escriptor kurdsirià afincat a Suècia, Salim Barakat, Ash-Siratan (Les dues biografies), obra que evoca els anys de creixement d’una generació marcada per fets polítics com l’assaig panarabista de Nàsser i el partit Baath. Un acte en el que els traductors, Margarida Castells i Salvador Peña, presenten la llengua i l’estil de l’autor i debaten amb el públic assistent sobre els reptes que presenta la traducció de la seva obra.

Ponents: Margarida Castells, traductora de l’àrab, investigadora i professora. Salvador Peña, traductor, investigador i professor.

64.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), Institut d’Humanitats

Lloc IEMed, Barcelona

Col·laboració amb Apimed, DocsBarcelona i Màster en Món Àrab i Islàmic de la Universitat de Barcelona

Data del 8 de maig al 5 de juny

Als marges de la [R]Evolució: lluites quotidianes DocuDebats

Dos anys després de l’esclat de les Revolucions Àrabs, aquest cicle indaga en aspectes que van més enllà del moment revolucionari, del debat sobre la transició i de l’activisme polític, per endinsar-se en històries personals i col·lectives que ajuden a entendre les lluites presents –permanents– al món àrab d’avui. Quatre documentals recents que aborden aspectes com les revoltes mineres precursores de la revolució a Tunísia i la lluita constant dels treballadors per mantenir els seus drets i els seus llocs de treball, la situació de marginació i exclusió social que pateixen algunes dones víctimes de la violència al Marroc, la vida en un camp de refugiats palestins al Líban i la quotidianitat de l’Egipte postrevolucionari –amb els seus èxits i les seves frustracions– vista des de la mirada dels conductors i passatgers dels taxis del Caire.

Als marges de la [R]Evolució: lluites quotidianes Maig-Juny 2013

Més enllà de les revolucions de fa dos anys i de l’actual debat sobre transicions polítiques, al món àrab persisteixen conflictes que semblen eterns, crisis que semblen subjacents a la regió. En aquest nou cicle de #DocuDebats de la Mediterrània us proposem acostar-nos a aquestes lluites quotidianes a través d’històries personals i col•lectives que tenen lloc al Líban, Egipte, Marroc i Tunísia. Els cinc documentals aborden temes molt diferents: les revoltes mineres precursores de la revolució a Tunísia; la marginació que pateixen algunes dones víctimes de la violència i el rebuig social al Marroc; la vida en un camp de refugiats palestins al Líban; la quotidianitat de l’Egipte postrevolucionari vista pels conductors i passatgers dels taxis del Caire, i els dilemes dels immigrants tunisians a Catalunya. Documentals Dimecres, 8 de maig

Dance of outlaws Mohammed El Aboudi (2012)

Hi ha dones que no existeixen. Com la marroquina Hind, que després de ser violada és menystinguda per la societat i abocada a treballar com a prostituta i ballarina tradicional als casaments. Però Hind es nega a renunciar als seus somnis de dignitat, maternitat i amor. Aquesta és la història dels proscrits d’avui dia, fills de prostitutes, joveníssimes núvies abandonades i noies que escapen de la societat patriarcal marroquina. Debat amb Èlia Romo-Terol, investigadora de feminisme islàmic del departament d’àrab de la Universitat de Barcelona. A World Not Ours Mahdi Fleifel (2012)

Dimecres, 15 de maig

Mahdi Fleifel i Abu Eyad són amics de tota la vida que comparteixen la passió per la política palestina, la música melancòlica i el futbol. Tanmateix, mentre Fleifel pot entrar i sortir del camp de refugiats quan li plau, Abu Eyad es troba sol amb les seves decisions d’escapar. El director Mahdi Fleifel presenta la vida de tres generacions a Ain al Hilweh, el camp de refugiats palestins al sud del Líban on va créixer. Debat amb Andreu Bassols, director general de l’IEMed, i David Bondia, professor de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona.

Les sessions tenen lloc a la sala d’actes de l’IEMed (Girona, 20. Barcelona). A les 19 hores. Entrada lliure. Els documentals es projecten en versió original amb subtítols en anglès i/o castellà. Més informació a www.iemed.org Segueix-nos a: www.facebook.com/iemed www.twitter.com/iemed_

Cursed be the phosphate Sami Tlili (2012)

Dimecres 22 de maig

“Maleït sigui el fosfat que nosaltres excavem i altres s’emporten...” La revolució de veritat a Tunísia va començar l’any 2008, a la conca minera de Gafsa. Tres anys abans de la caiguda de Ben Ali, la revolta de la població local que se sentia exclosa de la riquesa generada per l’explotació minera va ser salvatgement reprimida. Sami Tlili investiga el destí dels dissidents i la vida a la regió avui. Debat amb Senén Florensa, president executiu de l’IEMed, i Ghassan Saliba, responsable de Món Àrab de la secretaria d’Internacional de CCOO de Catalunya. Otra noche en la tierra David Muñoz (2012)

Dimecres, 29 de maig

Egipte, un país sacsejat per la revolució. El Caire, la megaciutat amb el pitjor tràfic del món. Als taxis, xofers i passatgers conversen, discuteixen i polemitzen sobre el seu present i el seu futur. I nosaltres descobrim els detalls que caracteritzen les seves vides. Debat amb Gemma Saura, redactora de la secció d’Internacional de La Vanguardia. Iahraq Dimecres, 5 de juny Andreu Rosés, Ignasi Costa i Meritxell Verdaguer (2012) Iahraq significa cremar-ho tot i marxar. És habitual que al Magrib es relacioni aquesta expressió amb aquells joves que emigren a Europa, ho deixen tot i fugen buscant un futur millor. Els personatges del documental van abandonar Tunísia per començar de nou a Catalunya, però la revolució tunisiana i la conseqüent caiguda de Ben Ali ha donat pas a un nou interrogant: és el moment de tornar? Debat posterior amb Ignasi Costa i Meritxell Verdaguer, directors del documental, i Aymen Jemni.

Amb la col·laboració de

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Programa 8 de maig Dance of Outlaws Mohammed El Aboudi. Finlàndia, Marroc, 2012 Un documental sobre una dona que no existeix. La marroquina Hind va ser violada i, com a conseqüència, se li ha denegat una identitat oficial. No té altre remei que treballar com a prostituta i ballarina tradicional; però tot i la seva situació, Hind es nega a renunciar als seus somnis de dignitat, maternitat i amor. Debat: Èlia Romo-Terol, investigadora sobre feminisme islàmic i producció cultural. Departament d’Àrab, Universitat de Barcelona. 15 de maig A World Not Ours Mahdi Fleifel. Líban, Regne Unit, Emirats Àrabs Units, 2012 El documental explica la història de l’amic de tota la vida de Mahdi Fleifel, Abu Eyad. Els dos comparteixen la passió per la política palestina, la música melancòlica i el futbol. Tanmateix, mentre Fleifel pot entrar i sortir del camp de refugiats quan li plau, Abu Eyad es troba sol amb les seves decisions d’escapar. Debat: Andreu Bassols, director general, IEMed. David Bondia, professor de Dret Internacional Públic, Universitat de Barcelona. 22 de maig Cursed Be the Phospate Sami Tlili. Tunísia, 2012

66.

Memòria d‘activitats 2013

«Maleït sigui el fosfat que nosaltres excavem i altres s’emporten...» La revolució de veritat a Tunísia va començar l’any 2008, a la conca minera de Gafsa, sota la mirada indiferent de la resta del país. Tres anys abans de la caiguda de Ben Alí, la revolta va ser salvatgement reprimida. Debat: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Ghassan Saliba, Responsable de Món Àrab de la Secretaria d’Internacional, Migracions i Cooperació, CCOO de Catalunya. 29 de maig Otra Noche en la Tierra David Muñoz. Espanya, 2012 Egipte, un país sacsejat per la revolució. El Caire, la megaciutat amb el pitjor tràfic del món. Als taxis, xofers i passatgers conversen, discuteixen i polemitzen sobre el seu present i el seu futur. I nosaltres descobrim els detalls que caracteritzen les seves vides. Debat: Gemma Saura, redactora de la secció d’Internacional, La Vanguardia. 5 de juny Iahraq Andreu Rosés, Ignasi Costa i Meritxell Verdaguer. Espanya, 2012 Iahraq significa cremar-ho tot i marxar. És habitual que al Magrib es relacioni aquesta expressió amb els joves que emigren a Europa. Els personatges del documental van abandonar Tunísia per començar de nou a Europa, però la revolució tunisiana i la caiguda de Ben Alí els ha donat pas a un nou interrogant: és el moment de tornar? Debat: Ignasi Costa i Meritxell Verdaguer, directors del documental. Aymen Jemni, protagonista del documental.

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc IEMed, Barcelona Data 12 de juny

Qatar, el país més ric del món Tribuna

Presentació a Barcelona del darrer treball del periodista i escriptor Món Sanromà en el qual analitza el poder i les condicions de vida al país més ric del món, des d’Al-Jazeera a la Qatar Foundation, a través de les seves vivències a l’emirat quan, entre el 2009 i el 2011, va treballar per a una línia aèria catarí.

Ponents: Andreu Bassols, director general, IEMed. Josep Cots, editor, Edicions de 1984. Rafael Grasa, professor de Relacions Internacionals, UAB; president, Institut Català Internacional per la Pau. Món Sanromà, periodista i autor del llibre.

68.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Edicions de 1984

Lloc IEMed, Barcelona Data 20 de juny

Les primaveres àrabs. Entre la decepció i l’esperança Tribuna

Taula rodona amb motiu de la presentació del llibre La sacudida árabe, que analitza les conseqüències de les revoltes als països àrabs iniciades a finals de 2010 i la posterior transició política i social encara en curs, que planteja escenaris incerts en el context d’un sistema internacional també en transformació. Aquest llibre para atenció especial a la nova dialèctica del poder al món àrab que contraposa, amb dràstica pulsió, tradició i modernitat i que és una de les principals manifestacions d’una renovada mobilització social, a escala global, contestatària davant certs tòpics mantinguts pels poders tradicionals.

Ponents: Albert Garrido, periodista i autor del llibre. Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed.

Col·laboració amb Icària Editorial

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Jornades de Palestina Jornades culturals

Com en anys anteriors, l’IEMed acull part de les activitats que el Centre Euroàrab de Catalunya realitza en el marc dels seus cicles monogràfics destinats a oferir un millor coneixement dels diferents països àrabs i que enguany tenen Palestina com a protagonista. Concretament, l’IEMed col·labora acollint quatre sessions de cinema i debat posterior –del setembre al novembre– que proposen un recorregut pel més destacat de la filmografia palestina recent i també una jornada de taules rodones sobre la realitat dels Territoris Palestins.

Programa 12 de setembre Five Broken Cameras Imad Burnat. Palestina, 2011 En néixer el seu quart fill, l’Emad, un agricultor palestí, compra la seva primera càmera de vídeo. Poc a poc i en paral·lel al creixement del seu fill, l’Emad comença a enregistrar durant cinc anys diferents actes de resistència pacífica dels habitants de la seva aldea, Bilin, davant l’avançada dels colons israelians i de la construcció del mur de separació. 24 d’octubre Paradise Now Hany Abu-Assad. Palestina, 2005 Khaled i Said són dos joves palestins, amics des de la infància, reclutats per dur a terme un atemptat suïcida a Tel Aviv. Després de passar la darrera nit amb les seves respectives famílies, de les que no els hi està permès d’acomiadar-se, parteixen cap a la frontera però res no surt com estava planejat i una sèrie de contratemps fa que hagin de separar-se i replantejar-se les seves vides. 7 de novembre The Time That Remains Elia Suleiman. França, Itàlia, Regne Unit, 2009 La història d’una família àrab-israeliana, una minoria palestina a dins de la pròpia Palestina, des de 1948 fins l’actualitat. Inspirada en la vida del director a partir dels diaris del seu pare, les cartes de la seva mare a familiars i las memòries del propi Suleiman.

70.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc IEMed, Barcelona Data Del 12 de setembre al 28 de novembre

21 de novembre Route 181: Fragments of a Journey in Palestine-Israel (part 1: South) Michel Khleifi i Eyal Sivan. Israel, Palestina, 2004 Documental que explora la frontera virtual creada el 1947 per la Resolució 181 de Nacions Unides i que exposa, a través d’entrevistes als propis residents i treballadors fronterers, la complexitat del conflicte entre Palestina i Israel i les múltiples visions al respecte. El fragment del documental que es projecta mostra el recorregut des de la ciutat portuària d’Ashdod fins la frontera amb la franja de Gaza.

Col·laboració amb Centre Euroàrab de Catalunya

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc IEMed, Barcelona Data 8 d’octubre

Estados Unidos, el Islam y el nuevo orden mundial Presentació

Presentació de l’últim llibre d’Antoni Segura que fa un repàs de les relacions entre els Estats Units i el món islàmic durant el període que abasta de la crisi dels hostatges del 1979 a la Primavera Àrab de 2011. Tres dècades que, des de la fi de la Guerra Freda amb la caiguda de la Unió Soviètica, han marcat bona part de l’agenda internacional i que amb episodis com els atemptats a Estats Units el setembre de 2001 han evidenciat els canvis radicals en el si d’un ordre mundial en un dilatat procés de reconfiguració, en el qual les aliances i models de regulació de conflictes que han articular les relacions entre Occident i el món àrab esdevenen obsolets.

Ponents: Senén Florensa, president executiu, IEMed. Joan Roura, periodista d’Internacional, Televisió de Catalunya. Antoni Segura, director del Centre d’Estudis Històrics Internacionals de la Universitat de Barcelona i autor del llibre. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed.

72.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Alianza Editorial

Lloc IEMed, Barcelona Data del 19 de setembre al 10 d’octubre

Mirades de ficció CineDebats

Aquesta tercera edició de CineDebats presenta una nova proposta de pel·lícules de ficció amb l’objectiu, d’una banda, de mostrar històries que són reflexos de les realitats dels països àrabs i, per una altra, de proposar un recorregut entre els treballs d’alguns dels cineastes més interessants del panorama cultural àrab. Les quatre pel·lícules, procedents del Marroc, Iraq, Líban i Egipte, aborden temes molt diferents. Des d’un enfocament tant important i d’actualitat com la joventut i l’exclusió social al Marroc, fins a un relat sobre la postguerra iraquiana que, a deu anys de l’invasió del país i amb les revoltes àrabs que han monopolitzat el discurs sobre el món àrab, resulta de renovada actualitat, passant pel Líban –probablement el país àrab que ofereix la producció cinematogràfica qualitativament més important–, amb la història de la solitud d’un home a la ciutat de Trípoli. El cicle finalitza amb el treball d’un cineasta de reconegut prestigi, Yousry Nasrallah, que ens trasllada a Egipte per parlar-nos d’un dels episodis més discutits dels últims temps al país, el dels 18 dies que van portar a la caiguda del règim de Mubarak i, especialment, la batalla dels camells a la plaça Tahrir.

Col·laboració amb Casa Árabe

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Programa 19 de setembre Muerte a la venta Faouzi Bensaïdi. Bèlgica, França, Marroc, Emirats Àrabs Units, 2011 És la història de tres joves carteristes desesperats de Tetuan, Malik, Allal i Sufian, que tracten de fugir d’una vida de pobresa material i moral. Cap d’ells troba una sortida. Malik es veu forçat a acceptar una feina de policia corrupte; Allal vol convertir-se en algú en el món del tràfic de drogues i Sufian canalitza la seva ràbia abraçant la causa fonamentalista. 26 de setembre Hijo de Babilonia Mohamed al Daradji. Iraq, Regne Unit, França, Països Baixos, Palestina, 2009 Ahmad, un nen kurd de 12 anys, recorre el nord de l’Iraq amb la seva àvia a la cerca del pare del nen, un soldat arrestat per la Guàrdia Republicana de Saddam al final de la Guerra del Golf. En la seva cerca es creuen amb altres persones en la mateixa situació: tots viatgen a la recerca d’algú, d’un nou camí i d’un futur. Pel·lícula iraquiana candidata a l’Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa el 2011.

74.

Memòria d‘activitats 2013

3 d’octubre Ok, enough, goodbye Rania Attieh i Daniel Garcia. Líban, Emirats Àrabs Units, 2010 A la petita ciutat de Trípoli, on els llaços familiars són molt forts, un home de 40 anys encara viu amb la seva anciana mare i ha abandonat la idea d’emancipar-se. Però quan la seva mare l’abandona sobtadament, a l’home només li queda la seva petita ciutat i el que aquesta li ofereix. 10 d’octubre Después de la batalla Yousry Nasrallah. Egipte, 2012 Mahmud és un dels «cavallers» de la plaça Tahrir que el 2 de febrer de 2011 van carregar contra els joves revolucionaris. Humiliat, sense treball i sumit en l’ostracisme del seu barri al costat de les Piràmides, Mahmud i la seva família s’enfonsen. És en aquest moment quan coneix a Rim, una jove militant revolucionària divorciada, moderna, laica que treballa en el món de la publicitat.

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Lloc CineBaix, Sant Feliu de Llobregat

Col·laboració amb Associació CineBaix

Data del 24 al 28 d’octubre

La Mostra de CineBaix Cinema

L’IEMed col·labora novament amb la Mostra de Cinema sobre el Món Àrab, Mediterrani i del Pròxim Orient de Sant Feliu de Llobregat que ofereix una mirada propera a les problemàtiques del món àrab i un espai d’intercanvi per afavorir la convivència entre pobles i cultures diferents. La mostra, que arriba a la seva setena edició, inclou aquest any una retrospectiva de l’últim guanyador de la Palma d’Or del Festival de Canes, el tunisià Abdellatif Kechiche.

Lloc Claustre i Jardí Botànic de la Universitat de València, Octubre – Centre de Cultura Contemporània i seu de la SGAE a València

Data del 31 d’octubre al 3 de novembre

Mostraviva – Cinema del Mediterrani Cinema

L’IEMed col·labora amb aquesta trobada cinematogràfica que projecta a València mig centenar de films mediterranis. Pensada com a instrument de suport al cinema que es realitza al nord i al sud de la Mediterrània, Mostraviva reneix amb l’aspiració d’esdevenir un punt de trobada de les cultures de la Mediterrània en les seves múltiples expressions, i, en particular, del cinema i l’audiovisual.

76.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Assemblea de Ciutadans i Ciutadanes de la Mediterrània, Centre Cultural La Nau (Universitat de València). Amb el suport del Parlament Europeu.

Lloc Filmoteca de Catalunya

Col·laboració amb Sodepau

Data del 6 al 10 de novembre

VII Mostra de Cinema Àrab i Mediterrani de Catalunya Cinema

Un any més, l’IEMed dóna suport a aquesta mostra que enguany s’organitza amb el Líban com a país convidat i amb el concepte de memòria com a eix vertebrador. Així, aquesta edició realitza un repàs per la sagnant història del ric gresol cultural que és el Líban, convida a apropar-nos a la figura de Zabana, un dels primers líders de la lluita per la independència d’Algèria, i rememora la no tan llunyana revolució egípcia de 2011, amb l’emblemàtica plaça Tahrir com epicentre.

Lloc IEMed, Barcelona Data 19 i 26 de novembre i 3 de desembre

Veus que no callen Cinema

L’IEMed col·labora acollint la primera edició d’aquest cicle de cinema documental àrab i mediterrani que presenta una selecció de films que són una crida al dret a la memòria a Algèria, Palestina i el Líban. El dret d’unes veus, les de les víctimes, que no callen i que parlen de conflictes del passat que no poden ni haurien de ser oblidats.

Col·laboració amb FOCIR i Federació Catalana de Cineclubs

3. Àrees > 3.2. Món Àrab i Mediterrani

Programa 19 de novembre Jerusalem. Les veus de l’ocupació Gerard Haró. Espanya, Palestina, 2012 L’estiu de 2010, un equip de voluntàries i voluntaris organitzats per l’Associació Catalana per la Pau va viatjar a Palestina per conèixer la realitat dels palestins que resideixen a Jerusalem Est. El documental mostra, a través de testimonis i entrevistes, la situació de discriminació en què es troben i dóna veu a entitats, associacions i ciutadans que treballen per canviar aquesta situació. 26 de novembre Cançó per Amine Alberto Bougleux. Espanya, França, Itàlia, 2009 Cada dimecres, a la plaça Addis Abeba d’Alger, les mares i les famílies de bona part dels 6.146 algerians segrestats per l’exèrcit i la policia des de 1991 es reuneixen per manifestar-se en contra de les institucions. Aquest documental mostra la lluita pel dret a la memòria, la veritat i la justícia que encapçala el moviment de les famílies de les víctimes. 3 de desembre Líban. Pacte de silenci Oriol Andrés, Carlos Castro, Sergi Picazo. Espanya, 2012 Aquest tercer documental del cicle reflexiona al voltant de la Guerra Civil Libanesa. A l’actualitat, encara conserven el poder polític molts responsables d’aquell conflicte que va enfrontar les comunitats del país.

78.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Districte de Gràcia, Barcelona Data del 20 al 24 de novembre

Gràcia amb els pobles àrabs mediterranis Cicles Mediterrània

L’IEMed col·labora en l’organització d’aquest cicle d’activitats que s’emmarca dins del programa de la XX edició de la Setmana Cultural de Gràcia i que analitza els canvis polítics, socials i geoestratègics que en els darrers anys s’estan produïnt als països de la riba sud de la Mediterrània, especialment pel que fa a la seva repercussió en la vida quotidiana de les seves poblacions.

Col·laboració amb Districte de Gràcia – Ajuntament de Barcelona, Sodepau, Casa Árabe, Centre Cívic El Coll-La Bruguera, Centre Cívic La Sedeta i Espai Jove Fontana

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

80.

Memòria d‘activitats 2013

Àrees

3.3. Desenvolupament Socioeconòmic Objectius: Àrea d’anàlisi de les principals tendències econòmiques i foment de la reflexió al voltant de les reformes en sectors clau per a la modernització i el desenvolupament de les economies del Sud en el marc dels projectes auspiciats per la Secretaria permanent de la Unió per la Mediterrània i en l’horitzó de l’establiment d’una Zona de Lliure Canvi Euromediterrània. Vinculada als actors econòmics i socials, les xarxes internacionals d’anàlisi econòmica i els organismes de projecció exterior i de relacions socioeconòmiques.

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

Social inclusion in the aftermath of the Arab Spring: from politics to policies VI Barcelona Euromed Forum Projecte finançat per l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació de la Comissió Europea Bé sigui a través de processos de reforma o de revolucions rupturistes, els països del Nord d’Àfrica i l’Orient Mitjà afronten importants reptes a curt termini en els àmbits econòmic i polític. A banda de les especificitats pròpies de cada cas, la introducció de mesures macroeconòmiques en les malmeses balances de pagaments esdevé una urgència comuna. Així, el conjunt de governs i d’organismes econòmics internacionals negocien paquets financers que garanteixin l’estabilitat de tota una regió, que es troba en un delicat moment d’incertesa, per a consolidar sistemes polítics, econòmics i socials veritablement inclusius i transparents, que redueixin els preocupants índexs d’atur i estableixin les condicions adients per atraure inversió i crear teixit empresarial. En aquest sentit, es pot parlar de l’onada de canvi de 2011 com una oportunitat per escometre de forma efectiva una sèrie de reformes postergades durant dècades. La sisena edició del Barcelona Euromed Forum recupera, a tall de cloenda, els debats de les cinc edicions precedents i planteja a través de les seves sessions aquestes qüestions. S’hi aborden, entre d’altres, aspectes com els efectes en la inclusió social –especialment de dones, joves i minories–, l’establiment de models d’Estat del benestar funcionals i universalistes, les estratègies de reducció de la pobresa, el paper que juguen els actors sindicals, les estratègies de reducció del deute públic en convivència amb l’assoliment de les prestacions socials bàsiques exigides pels ciutadans, les polítiques de creació d’ocupació i d’iniciatives empresarials o les accions de l’Estat per promoure un augment de la redistribució de la pobresa i reduir els índexs de polaritat.

82.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Palau Centelles, Barcelona Data 27 i 28 de juny

Col路laboraci贸 amb Comissi贸 Europea, Banc Europeu de Reconstrucci贸 i Desenvolupament, TEPAV, Stockholm School of Economics

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

Ponents: Javier Albarracín, director de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Belgacem Ayari, sotssecretari general responsable del Sector Privat, Unió General de Treballadors Tunisencs (UGTT). Andreu Bassols, director general, IEMed. Jamal Belahrach, president, Comitè per al Treball i les Relacions Socials (CGEM), Marroc. Lamia Moubayed Bissat, directora, Basil Fuleihan Institute of Finance, Líban. Vincent Castel, coordinador principal del Programa per al Desenvolupament Regional del Nord d’Àfrica, Banc Africà de Desenvolupament. Pablo de Zavala Saro, director general, Fundación Transición Española. Latifa Elabida, Tayssir Program; exsecretari d’Estat, Marroc. Alaa Ezz, secretari general, Confederació d’Associacions Egípcies de Negocis amb Europa (CEEBA); Coordinador de Businessmed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Boutheina Gribaa, coordinadora de projectes, CAWTAR; assessora regional, Comissió de Nacions Unides per a la Situació de la Dona. Kinda Hattar, coordinador regional per al Magreb, Transparency International, Alemanya. Khaled Ladhari, director del Departament de Control Central d’Organismes Públics (CGSP), Tunísia. Joaquim Llimona, director d’Afers Internacionals i Cooperació, Ajuntament de Barcelona. Mohamed Ahmed Maait, vicepresident de l’Autoritat de Supervisió Financera d’Egipte. Salahddine Mezouar, exministre d’Economia i Finances; president del RNI, Marroc. Montserrat Mir, secretària d’Internacional, CCOO. Hanan Morsy, economista sènior responsable de la regió Mediterrània Sud, BERD. Lluís Mosella, assessor del conseller d’Economia de la Generalitat de Catalunya. Ghada Moussa, secretari general, Comitè de Transparència i Integritat, Ministeri de Desenvolupament Administratiu, Egipte. Gisela Nauk, directora de la secció de Política Social, Comissió Econòmica i Social per a l’Àsia Occidental (ESCWA). Geoff Prewitt, sotsdirector, Centre Regional del PNUD per als Estats Àrabs. Yousef Qaryouti, director, Decent Work Team (DWT), Oficina per al Nord d’Àfrica, Organització Internacional del Treball. Amal Reghay, director responsable de Treball, Ministeri de Treball, Ocupació i Formació Continuada, Marroc. Ibrahim Saif, ministre de Planificació i Cooperació Internacional, Jordània. Güven Sak, director, Economic Policy Research Foundation of Turkey (TEPAV). Peter Seideneck, assessor per a la Mediterrània, Confederació Europea de Sindicats (CES). Khalid Sekkat, professor d’Economia, Universitat Lliure de Brussel·les, Bèlgica. Fathallah Sijilmassi, secretari general, Unió per la Mediterrània. Gita Subrahmanyam, investigador associat, Public Policy Group, London School of Economics, Regne Unit; assessor, Banc Africà de Desenvolupament. Becker Torbjörn, director, Stockholm Institute of Transition Economics (SITE), Suècia.

84.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Círculo Ecuestre, Barcelona Data 5 de juliol

Fòrum Espanya – Marroc Trobada empresarial

Aquesta trobada, que aplega a Barcelona una trentena d’empresaris d’Espanya i el Marroc, serveix per fer una revisió de l’estat de les relacions polítiques i comercials hispano-marroquines i de definir les potencialitats que ofereix aquest partenariat privilegiat en termes de mutu benefici pel que fa al comerç amb la Unió Europea i amb l’Àfrica subsahariana. Es tracta, a més a més, de la primera d’una sèrie d’accions amb el CDS de Casablanca amb l’objectiu d’enfortir els lligams de col·laboració econòmica i empresarial entre els models urbans de Casablanca i Barcelona.

Ponents: Albert Alsina, Fons Mediterrània Capital. Andreu Bassols, director general, IEMed. Saad-Eddine Benabdallah, exdirector general, Maroc Export. Mohammed Benamour, president, Conseil du Développement et de la Solidarité du Maroc. Najib Benamour, exdirector general, Caisse de Compensation, Marroc. Claudio Cortese, secretari general adjunt, Unió per la Mediterrània. Farida Drici, periodista. Joaquim Ferrer, director internacional, PIMEC. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Daniel Font, director, Mixta África. Borja García Nieto, president, Grup Financer Riva y Garcia; Fons Mediterrània Capital. Carmen González, directora de la Unitat d’Àfrica i l’Orient Mitjà, ACC1Ó, Generalitat de Catalunya. Larabi Jaidi, economista. Joaquim Llimona, director de Relacions Internacionals i de Cooperació, Ajuntament de Barcelona. Mostapha Mellouk, president, Medias Partner. Pol Morillas, coordinador de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Joan Rosàs, director d’Institucions Financeres Internacionals, La Caixa. Jordi Torrent, responsable d’Estratègia, Port de Barcelona. Fathallah Sijilmassi, secretari general de la Unió per la Mediterrània. Anwar Zibaoui, coordinador, Associació de Cambres de Comerç i d’Indústria de la Mediterrània (ASCAME).

Col·laboració amb Círculo Ecuestre de Barcelona, Conseil du Devélopement et de la Solidarité du Maroc (CDS)

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

Lloc La Pedrera, Barcelona Data 22 i 23 d’octubre

Global EcoForum Barcelona 2013 Fòrum

Com en anys anteriors, l’IEMed contribueix a l’edició barcelonina d’aquest esdeveniment innovador i inspirador de líders d’opinió i agents de canvi cap a una societat mediterrània més pròspera, justa i inclusiva. Al llarg de dos dies, el fòrum dedica sessions específiques a la gestió sostenible dels recursos hídrics, a la creació i foment de l’economia i de les empreses verdes, a la Política Agrària Comuna de la UE i el desenvolupament rural i als models de desenvolupament urbà sostenible.

86.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb EcoUnion

Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 23 d’octubre

Economic Forum of the Western Mediterranean 5+5 Dialogue Fòrum La Cimera de caps d’Estat i de Govern dels països membres del Fòrum de la Mediterrània Occidental –conegut com Diàleg 5+5– celebrada a La Valeta els dies 5 i 6 d’octubre de 2012, va proposar l’organització d’aquest fòrum econòmic que aplega a Barcelona, seu de la Unió per la Mediterrània, els ministres d’Afers Exteriors de Portugal, Mauritània, Espanya, el Marroc, França, Algèria, Itàlia, Tunísia, Malta i Líbia i els màxims responsables de les diferents associacions empresarials d’aquests països, juntament amb representants de diferents organitzacions i institucions financeres internacionals, coordinades per l’IEMed. La finalitat d’aquesta trobada d’alt nivell és enfortir la cooperació entre la UE, el Magreb i l’Àfrica subsahariana. Així, dues sessions plenàries paral·leles analitzen, d’una banda, el paper que pot jugar el Diàleg 5+5 en la promoció d’una major integració regional que impulsi el creixement social i econòmic conjunt en el marc del nou context polític a la Mediterrània; de l’altra, els nombrosos avantatges i potencials de la Mediterrània Occidental en el context econòmic global i l’emergència econòmica del continent africà, que gaudeix de prometedores expectatives per als anys propers en sectors clau per al seu creixement com l’agricultura, la mineria i l’energia. Posteriorment, quatre grups de treball coordinats pel Banc Europeu d’Inversions, PIMEC, l’IEMed i Casa Mediterráneo es dediquen a avaluar respectivament la rellevància del desenvolupament dels serveis públics i el desenvolupament urbà sostenible; la necessitat d’impulsar les petites i mitjanes empreses per consolidar el desenvolupament social i la creació d’ocupació; la importància de mantenir i incrementar els instruments de finançament i els marcs reguladors per augmentar les inversions i els projectes empresarials; i la conveniència de promoure l’arbitratge a la Mediterrània com a alternativa a la jurisdicció ordinària en la resolució de disputes.

Col·laboració amb Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació, Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Copresidència del Diàleg 5+5, Comissió Europea, Casa Mediterráneo

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

Ponents: Mohamed Emhemed Abdulaziz, ministre d’Afers Exteriors i de Cooperació Internacional de Líbia. Amani Abou-Zeid, representant al Marroc del Banc Africà de Desenvolupament. Khaled Albakury, director general, Consell per a la Privatització i les Inversions, Líbia. Abdul Nasser Alnajah, Associació d’Empresaris de Líbia. Fausto Aquino, president de Confindustria Assafrica & Med, Itàlia. Loïc Armand, president de la comissió europea de la MEDEF, França. Mario Aymerich, director de Desenvolupament Regional i Mediambiental, Direcció de Projectes, Banc Europeu d’Inversions. Ahmed Baba Azizi, president, UNPM, Mauritània. Ali Bensouda, responsable del fons Edifice Infra, Marroc. Habib Ben Yahia, secretari general de la Unió del Magreb Àrab. Erik Berglöf, economista en cap i assessor especial del president del Banc Europeu de Reconstrucció i Desenvolupament. Christian Cardona, ministre d’Economia, Inversions i Petita Empresa de Malta. Rui Chancerelle de Machete, ministre d’Estat i d’Afers Exteriors de Portugal. Miriem Bensalah Chaqroun, presidenta, CGEM, Marroc. Claudio Cortese, sotssecretari general de la Unió per la Mediterrània. Carmen de Miguel, secretària general del Consell Espanyol de Cambres de Comerç. Abderrahman El Glaoui, director de l’Oficina a Rabat del Banc Islàmic de Desenvolupament. Hichem Elloumi, vicepresident primer, UTICA, Tunísia. Laurent Fabius, ministre d’Afers Exteriors de França. Guy Fleuret, conseller de la Divisió de Transport i Desenvolupament, Secretaria de la Unió per la Mediterrània. Senén Florensa, president executiu, IEMed, Espanya. José Manuel García-Margallo, ministre d’Afers

88.

Memòria d‘activitats 2013

Exteriors i de Cooperació d’Espanya. Jean-Louis Guigou, delegat general, IPEMED, França. Réda Hamiani, president, Forum des Chefs d’Entreprise, Algèria. Javier Iscar, secretari general, Associació Europea de l’Arbitratge i de la Cort Internacional d’Arbitratge Hispano-Marroquina. Othman Jerandi, ministre d’Afers Exteriors de Tunísia. Ramtane Lamamra, ministre d’Afers Exteriors d’Algèria. Ramón Masip, director de l’Àrea d’Orient Mitjà i Nord d’Àfrica, AGBAR, Espanya. Salaheddine Mezouar, ministre d’Afers Exteriors i Cooperació del Marroc. Irène Mingasson, cap de la Unitat de Programes Regionals – Veïnatge Sud, Comissió Europea. Daniela Morante, membre del consell directiu d’ISPRAMED, Itàlia. Boualem Mrakach, president, CAP, Algèria. Almudena Muñoz, directora, Casa Mediterráneo. Ahmed Ould Teguedi, ministre d’Afers Exteriors i Cooperació de Mauritània. Flavia Palanza, directora, FEMIP, Banc Europeu d’Inversions. Lapo Pistelli, viceministre d’Afers Exteriors d’Itàlia. Francisco Puchol, Federació Europea d’Advocats. Mariano Rajoy, president del Govern d’Espanya. Jorge Rocha de Matos, president, AIP, Portugal. Juan Rosell, president, CEOE, Espanya. Eduard Royo, delegat per a Afers Euromediterranis davant la UEAPME, PIMEC, Espanya. Fathallah Sijilmassi, secretari general de la Unió per la Mediterrània (UfM). Mario Spiteri, membre del consell de la Cambra de Comerç, Empresa i Indústria de Malta. Serge Telle, ambaixador, delegat interministerial de França per a la Mediterrània. Mateu Turró, catedràtic d’Infraestructura del Transport, Universitat Politècnica de Catalunya, Espanya.

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

90.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Casa Llotja de Mar i IEMed, Barcelona Data 4 i 5 de novembre

China at Barcelona Summit 2013 Fòrum

L’IEMed col·labora novament amb aquesta iniciativa empresarial que esdevé un punt de contacte per a potencials empreses d’inversió i diferents institucions xineses –Govern, institucions, mitjans de comunicació especialitzats– que desitgin invertir a Europa i especialment a la Mediterrània. China Meets the Mediterranean ofereix a l’immens potencial inversor xinès la possibilitat de conèixer les millors opcions d’inversió i els mercats clau a la regió i l’atractiu paper que juga Barcelona, com a seu de la Unió per la Mediterrània i plataforma d’implantació logística.

Ponents: Inès Abdel Razek-Faoder, project manager, Direcció de Projectes, Unió per la Mediterrània. Saki Aciman, director general, Centre for Transportation Studies for the Western Mediterranean (CETMO). Javier Albarracín, director de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Albert Alsina, soci director, Mediterranean Capital. Raimond Blasi Navarro, regidor, Ajuntament de Barcelona. Chen Bing, soci, Mazars China. Montserrat Casas, directora de la divisió de Promoció Internacional, Invest in Catalonia – Generalitat de Catalunya. Javier Cornejo, president, Cornex Capital, Real Estate Solutions. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Amadeu Jensana, director del Departament d’Economia i Empresa, Casa Asia. Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació, Generalitat de Catalunya. Montserrat Riba, secretària general, Casa Asia. Veronica Tan, responsable de relacions amb Àsia, Ajuntament de Barcelona. Jordi Torrent, director d’Estratègia, Port de Barcelona. Miquel Valls, president, Cambra de Comerç de Barcelona.

Col·laboració amb Mazars, Generalitat de Catalunya, Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

The Pending Revolution: Integration X North African Business and Development Forum Amb motiu de la VII Setmana Mediterrània de Líders Econòmics

En aquesta edició, el NABDF centra els seus debats en la necessitat de majors esforços per impulsar marcs d’integració regional al Nord d’Àfrica per tal d’aconseguir una millor competitivitat internacional del Magreb, no només en un món globalitzat, sinó també per superar els reptes que planteja la crisi econòmica i per donar resposta a les demandes de desenvolupament social i econòmic exigides per les seves societats. Després de prop de mig segle de manca d’avenços en aquest sentit, una integració econòmica magrebí efectiva permetria crear dinàmiques de mercat positives i una major capacitat per a les economies regionals d’escala de cara a absorbir la demanda d’ocupació de les seves poblacions, especialment dels joves. Al mateix temps, l’aprofitament dels avantatges comparatius dels diferents països magrebins per incrementar els índexs d’inclusió social i desenvolupament econòmic pot redundar en una més ràpida estabilització dels processos de democratització en curs després de la Primavera Àrab. Així doncs, la desena edició del NABDF analitza el potencial i les estratègies més eficients per a impulsar sectors clau com l’energia, els transports i les infraestructures, l’aigua o les telecomunicacions que requereixen l’establiment de marcs legals i econòmics estables. El Fòrum organitza, a més a més, sessions monogràfiques per tractar les especificitats de cadascun dels països de la regió: Líbia, Tunísia, Algèria i el Marroc.

Ponents: Javier Albarracín, director de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Abdul Nasser Alnajah, president, Consell Econòmic i Social de Líbia i president de l’Associació d’Empresaris Libis. Jesús Banegas, president, CEOE Internacional. Rosa Cañadas, presidenta, Fundación Tanja. Josep Canyelles, director general, PMS. Albert Carné, director general de Política i Promoció Econòmica, Generalitat de Catalunya. Mohamed Choucair, president, Associació de Cambres de Comerç i Indústria Mediterrànies (ASCAME). Ferjani Doghmane, Comissió Finances, Planificació i Desenvolupament de l’Assemblea Constituent de Tunísia. Azami Driss, ministre-delegat per al Pressupost del Regne del Marroc. Alaa Ezz, secretari general, Cambra de Comerç Germano-Àrab. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Manuel Gómez-Acebo, director general per al Magreb, Àfrica, Mediterrània i Pròxim Orient, Ministeri d’Afers Exteriors i Cooperació. Tahar Kellil, president, Cambra de Comerç i Indústria d’Alger. Asma Bouraoui Khouja, secretària general, Associació Tunisiana d’Economistes (ASECTU). Miquel Llevat, director del servei tècnic a les empreses, COMSA. Amina Mkada, directora, FIPA Tunísia per a Espanya i Portugal. Omar Moro, president, Cambra de Comerç i Indústria de Tànger. José Luis Muñoz, president, Cambra d’Empresaris per al Desenvolupament, la Inversió i el Comerç Hispano-Líbia (CEHL). Antoni Pont, president honorari, Grup Borges. Abderrahim Qanir, director general, CEVI. Mario Rotllant, president, North Africa Bottling Company. José Manuel Santiago, director corporatiu de gestió de projectes, IDOM. Toufik Torche, president, Comissió d’Afers Econòmics, de Desenvolupament, d’Indústria, de Comerç i de Planificació, Assemblea General d’Algèria. Miquel Valls, president, Cambra de Comerç de Barcelona.

92.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Casa Llotja de Mar, Barcelona Data 20 de novembre

Col路laboraci贸 amb Cambra de Comer莽 de Barcelona i ASCAME

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

Launching of the “MED Confederation” Conferència internacional

Conferència internacional en la que participa prop d’un centenar de representants governamentals, d’organitzacions internacionals, associacions empresarials, empreses, fundacions i institucions públiques, per presentar aquest projecte de constitució d’una Confederació Mediterrània –Med Confederation– que lideren la Fundació “la Caixa” i l’IEMed i l’objectiu principal de la qual serà el de facilitar i desenvolupar la cooperació i integració econòmica entre agents financers i empresarials i el progrés social i els intercanvis culturals entre els diferents països de la Mediterrània. Les principals línees d’actuació de la Med Confederation comprendran activitats de cooperació transfronterera de foment de la Responsabilitat Social Corporativa, l’intercanvi de professionals i les accions de mentoring així com d’integració sociolaboral o la posada en marxa d’una xarxa euromediterrània d’incubadores empresarials. Es tracta d’una iniciativa que aposta per fomentar diverses formes de cooperació NordSud i Sud-Sud de tipus eminentment privat i que contribueixin a la reactivació econòmica i empresarial de tota la regió en el context de crisi econòmica que afecta ambdues ribes de la Mediterrània.

94.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc CaixaFòrum, Barcelona Data 19 i 20 de desembre

Col·laboració amb Obra Social La Caixa, Caisse des Dépots et Consignations, Ipemed, TEPAV, WSBI, Al Barid Bank, Caisse de Dépot et de Gestion, Confederation of Egyptian European Business Associations

3. Àrees > 3.3. Desenvolupament Socioeconòmic

Ponents: Roger Albinyana, secretari d’Afers Exteriors i de la Unió Europea, Generalitat de Catalunya. Jaloul Ayed, president de la MED Confederation; exministre de Finances de Tunísia. Gonzalo de Benito, secretari d’Estat d’Afers Exteriors, MAEC. Chris De Noose, secretari general de la MED Confederation; director general, WSBI. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Said Laftit, vicepresident de la MED Confederation; secretari general, CDG. Jaime Lanaspa, director general, Fundació “la Caixa”. Bernardino León, representant de la UE per als països del sud de la Mediterrània. Joaquim Llimona, director de Relacions Internacionals i Cooperació, Ajuntament de Barcelona. Jean-Marie Paintendre, vicepresident de la MED Confederation; director corporatiu, IPEMED. Guven Sak, vicepresident de la MED Confederation; director general, TEPAV. Javier Solana, exalt representant per a la Política Exterior i de Seguretat de la Unió Europea. Anna Terrón, portaveu del Secretari General de la Unió per a la Mediterrània.

96.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc IEMed, Barcelona Data 10 de juny

El nou capital Àrab Presentació

Presentació a Barcelona de l’estudi El nuevo capital árabe. Principales actores y oportunidades para empresas españolas, realitzat per Jacinto Soler. Un document que realitza una anàlisi exhaustiva dels principals actors i fons de capital àrabs implicats en els fluxos econòmics actuals de la regió mediterrània i de les seves estratègies inversores. L’obra aporta casos il·lustratius d’empreses espanyoles que operen amb finançament àrab o en associació amb actors econòmics d’aquesta regió, especialment dels estats del Consell de Cooperació del Golf, que en els darrers anys han experimentat un extraordinari creixement dels seus fons sobirans.

Participants: Albert Alsina, director, Fons Mediterrània Capital. Josep Andreu, president, Autoritat Portuària de Tarragona. Andreu Bassols, director general, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Eduardo López Busquets, director general, Casa Árabe. Josep Marsal, Cuatrecasas – Gonçalves Pereira. Jacinto Soler Matutes, professor associat, Universitat Pompeu Fabra i autor de l’estudi.

Col·laboració amb Casa Árabe

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

98.

Memòria d‘activitats 2013

Àrees

3.4. Cultura i Societat Civil Objectius: El diàleg cultural i el coneixement de les cultures de la Mediterrània constitueixen un dels focus d’activitat tradicional de l’IEMed. L’objectiu és, d’una banda, promoure àrees de convergència social i cultural a través del reforç de les xarxes i mecanismes euromed de diàleg entre cultures com, per exemple, la Fundació Anna Lindh. I, d’una altra, contribuir a la sensibilització entre la ciutadania cap a les diverses cultures que conviuen en l’espai euromediterrani a través d’exposicions, mostres d’art, espectacles i actuacions de música, que potencien la condició de Barcelona com a ciutat multicultural i mediterrània.

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Reunions del Comitè Executiu de la Xarxa Espanyola de la Fundació Anna Lindh Comitè executiu de la REFAL

Reunions dels membres del comitè executiu de la xarxa espanyola de la FAL per avançar, entre d’altres temes, en la implementació d’una acció comuna amb la xarxa marroquina –endegada l’any 2011–, preparar la participació de la Xarxa Espanyola al Fòrum Civil Euromed de Marsella (del 5 al 7 d’abril) i aprovar el nou butlletí informatiu de la xarxa, avaluar el seguiment pressupostari de la REFAL i proposar l’actualització dels membres de la Xarxa.

Lloc i data V Reunió: IEMed, Barcelona, 21 de gener VI Reunió: Fundación Tres Culturas, Sevilla, 9 de març amb motiu de la Trobada de Joves EspanyaMarroc VII Reunió: IEMed, Barcelona, 21 de maig amb motiu de l’Assemblea anual dels membres de la REFAL VIII Reunió: Fundación Promoción Social de la Cultura, Madrid, 26 de setembre

Membres del Comitè Executiu durant 2013: Neus Fàbregas, responsable d’educació per al desenvolupament, Associació Civil Jarit. Jesús Gómez, responsable de projectes, Aula Universitaria del Estrecho. Chantal Mayer, presidenta, AIPC-Pandora. Maria-Àngels Roque, codirectora de l’Àrea de Acció i Diàleg Cultural, IEMed. Onno Seroo, coordinador de programes, Centre UNESCO de Catalunya. Jumana Trad, membre del patronat de la Fundación Promoción Social de la Cultura. Triptic REFAL_Maquetación 1 15/05/13 12:56 Página 1

Ámbitos de trabajo Nuestro objetivo es mejorar las percepciones, promover el entendimiento y facilitar el diálogo intercultural, llevando a cabo proyectos que fomentan la convivencia en la diversidad e impulsan la participación en una sociedad plural y democrática.

Educación Tanto formal como no formal, potenciamos el desarrollo de actividades y prácticas educativas dirigidas a jóvenes y personas adultas. Estos recursos pedagógicos promueven la participación activa en la construcción de valores democráticos y en el ejercicio de derechos y responsabilidades en sociedad, sensibilizando sobre la diversidad cultural.

Cultura Las prácticas y los espacios culturales son instrumentos clave para desarrollar una conciencia común y reconocer la riqueza e impactos de la diversidad cultural. Invertimos en creatividad, cooperación cultural e intercambios artísticos, facilitando la unión de producciones artísticas entre grupos culturales de las dos orillas del Mediterráneo.

Espacios urbanos Los espacios urbanos constituyen un laboratorio idóneo para el encuentro y el intercambio. Favorecemos las relaciones dinámicas entre diversidad y diálogo con el fin de impulsar la cohesión social, la solidaridad y el desarrollo de nuevas formas de ciudadanía. Estas actividades se realizan en contextos urbanos euromediterráneos pioneros en diversidad social.

Medios de comunicación Colaboramos con los medios de comunicación para mejorar tanto la difusión de los cambios sociales y culturales en la región euromediterránea como para fortalecer el diálogo entre las sociedades. Con el objetivo de luchar contra las ideas preconcebidas, se crean programas y herramientas específicas y se organizan encuentros entre periodistas y organizaciones de la sociedad civil.

100.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Fundación Tres Culturas, Sevilla Data del 8 al 10 de març

Enfortir xarxes: la joventut mediterrània en moviment Acció comuna Espanya-Marroc

Dins de l’Acció Comuna Espanya-Marroc, la primera acció conjunta entre una xarxa del nord i una altra del sud de la Fundació Anna Lindh, una trentena de joves dels dos països participen en aquest seminari que compta amb sessions de treball sobre estratègies per al reforç del lideratge, especialment pel que fa a les noves tecnologies de la informació i la gestió i dinamització de xarxes socials, enteses com un dels grans pilars sobre els quals ja es basen les dinàmiques de creació d’opinió pública i de difusió de continguts informatius, formals i informals. De la mateixa manera, els participants poden assistir a sessions específiques sobre aspectes tècnics del treball en associacions internacionals, educació i aprenentatge intercultural i regionalització, ciutadania i espai públic. Aquests dos últims temes constitueixen dos dels àmbits transversals de l’Acció Comuna Espanya-Marroc, en la qual s’incardina aquesta trobada. Una visita cultural a la ciutat de Sevilla i un taller de percussió complementen el programa d’activitats.

Col·laboració amb Xarxes espanyola i marroquina de la Fundació Anna Lindh

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Ponents i dinamitzadors: Andres Abad Pacheco, Asociación La Galería, Múrcia. Andreu Bassols, coordinador de la Xarxa Espanyola de la FAL i director de l’IEMed. Aicha Barakaoui, professora, Universitat Hasan II, Casablanca. Mounir Bensalah, Observatori Mediterrani dels Drets Humans. Mohammed el-Assaad, Universitat Hasan II, Mohammedia. Neus Fábregas, Asociación Civil Jarit, València. Mohamed Fatmi, coordinador de la Xarxa Marroquina de la FAL. Eduard Miralles, Inter arts, Barcelona. Elvira Saint-Gerons, directora-gerent, Fundación Tres Culturas, Sevilla.

102.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Palau de Pedralbes, Barcelona Data 22 de maig

XIV Assemblea de la xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh Reunió

Representants de 150 associacions, centres i entitats que formen part de la Xarxa Nacional Espanyola de la Fundació Anna Lindh (REFAL), coordinada per l’IEMed, es reuneixen a Barcelona per tal d’avaluar els resultats de la primera convocatòria de propostes dins de l’estratègia i pla de treball de la Fundació per al període 2012-2014. També per revisar l’activitat de la xarxa nacional especialment pel que fa a la segona acció comuna Espanya-Marroc, “La juventud mediterránea en movimiento”, celebrada a Sevilla el mes de març com a continuació de la primera acció, “Construir puentes de diálogo sobre el Estrecho”, que es va realitzar a Tànger l’any 2012. Altres punts importants són la participació de la REFAL al Fòrum Anna Lindh celebrat a Marsella del 4 al 7 d’abril, l’aprovació dels nous elements de difusió de la xarxa –millores al web redespanolafal@iemed.org, butlletí electrònic i tríptic institucional– i consensuar el pla de treball comú 2013-2014 mitjançant la presentació de noves propostes i iniciatives per part dels membres.

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Participants: Montserrat Abad, Sodepau, Barcelona. Yolanda Agudo, Asociación Cultural Fabricante de Ideas, Madrid. Josep Miquel Alegret, Irènia – Jocs de Pau, La Nou de Berguedà, Barcelona. Anna Alós, Arc Llatí. Assumpta Aragall, Fundación Simetrías, Toledo. Xavier Baró, AHEAD, Barcelona. Andreu Bassols, IEMed. Montserrat Berché, Associació Cultural La Casa Egípcia, Santa Coloma de Gramenet, Barcelona. Montserrat Bosch, REHABIMED, Barcelona. Alicia Cabezudo, Respect Refugiados, Barcelona. Andreu Camps, La Torna, Barcelona. Teresa Carreras, Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, Barcelona. Pau Cata, CeRCCa, Sant Llorenç del Penedès, Barcelona. Vera Cerbara, Fundació Euromediterrània Anna Lindh, Alexandria, Egipte. Antonio Chaves, Fundación Tres Culturas, Sevilla. Camelia Codruta, Cosma, Barcelona. Daniel Condeminas, La Torna, Barcelona. Ingrid Danckaerts, Servei Civil Internacional de Catalunya, Barcelona. Ángeles Díaz, Fundación Simetrías, Toledo. Sergi Doladé, APIMED, Barcelona. Boutaina El Hadri, Jovesolides, Paterna, València. Eliana Eskenazi, ACPP-Catalunya. Paula Espinosa, Recreatura Art & Culture, València. Neus Fàbregas, Associació Civil Jarit, València. Mohammed Fatmi, coordinador de la Xarxa Marroquina de la Fundació Anna Lindh, Marroc. Josep Ferré, director gerent, IEMed. Joan Font, DEMA, Barcelona. Jerémie Fosse, Eco-Union, Barcelona. Amparo Gea, El Ojo Cojo, Madrid. Josep Giménez, Equalmón, Vilafranca del Penedès, Barcelona. Mercedes Giovinazzo, Fundació Interarts, Barcelona. Josep Giralt, IEMed. Jesús Gómez, Aula Universitaria del Estrecho, Algecires, Càdis. Gerard Graells, ACCD, Barcelona. Pilar Guarné, Résonnance-España, Barcelona. África Hernández, Equalmón, Vilafranca del Penedès, Barcelona. Consol Hernández, Ajuntament de Molins de Rei, Barcelona. Lidia Hinojo, Fira de Manresa, Barcelona. Maite Ibáñez, CERAI, València. Cristina Juan, Libertas International, Onil, Alacant. Diana Julià, Fundación Dieta Mediterránea, Barcelona. Mary Ellen Kerans, Mediterranean Editors and Translators, Barcelona. Íñigo López, Asociación Biluts, Bilbao. Julia López, Premsa – Món de Comunicació, Barcelona. Roser Malaret, Fundació Internacional Olof Palme, Badalona, Barcelona. Francisco Martín, Fundación de Cultura Islámica, Madrid. Biel Martínez, Nexes Interculturals de Joves per Europa, Barcelona. Chantal Mayer, Pandora, Madrid. Eduard Miralles, Fundació Interarts, Barcelona. Diego MiguelUrzanqui, Résonnance-España, Barcelona. Lourdes Mirón, Jovesolides, Paterna, València. Roberto Moreno, Asociación Socioeducativa Llere, Toledo. Lucas Morera, AFAEMME. Juan Luis Muñoz, ADESC, Ceuta. Santiago Muñoz, Asociación Juvenil Inter, Jerez de la Frontera, Càdis. Enric Olivé, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona. Leopoldo Pérez, Centre per a la Cooperació a la Mediterrània – Creu Roja Espanyola, Barcelona. José Antonio Porcar, ECOLUDIC, Sabadell, Barcelona. Catalina Quiroz, Instituto de Asuntos Culturales, Madrid. Marta Rambla, Casal dels Infants per a l’Acció Social als Barris, Barcelona. Mònica Rius, Departament de Filologia Semítica, Universitat de Barcelona. M. Àngels Roque, IEMed. Davide Tonon, Nexes Interculturals de Joves per Europa, Barcelona. Jumana Trad, Fundación para la Promoción Social de la Cultura, Madrid. Jordi Tresserras, Programa de Postgrau i Doctorat en Gestió de la Cultura i el Patrimoni, Universitat de Barcelona. Ernest Urtasun, Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Barcelona. Lidia Vilalta, Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, Barcelona. Meghann Villanueva, Fundació Catalunya Voluntària, Barcelona.

104.

Memòria d‘activitats 2013

Llançament de la convocatòria 8 d’abril Tancament de la convocatòria 25 de maig

Building Citizenship VI concurs internacional de relats i contes «Un mar de paraules» En el marc de l’Any Europeu 2013 dels ciutadans

Entrega de premis 16 de setembre, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona. Seminari sobre participació democràtica, ciutadania i tècniques narratives: 17 de setembre, IEMed, Barcelona. Visita cultural: 18 de setembre, Institut Català d’Arqueologia Clàssica, Tarragona. Col·laboració amb Fundació Anna Lindh (FAL) i xarxes nacionals de la FAL

L’IEMed llança una nova convocatòria d’aquest concurs, que és una de les accions estructurals de la Fundació Anna Lindh (FAL) i que fomenta la producció de contes i relats breus sobre les diferents realitats de la regió euromediterrània des del punt de vista dels joves escriptors dels països membres de l’Associació Euromediterrània, d’entre 18 i 30 anys. El concurs se centra en aquesta sisena edició en la visió i les expectatives dels joves sobre el concepte de ciutadania en un moment, com l’actual, de profundes transformacions socials i en un context, com l’euromediterrani, caracteritzat per la multiculturalitat. Les xarxes nacionals de la FAL preseleccionen els cinc millors contes de cada país que són transmesos al jurat internacional format per cinc personalitats del món literari, acadèmic i del periodisme i que selecciona les millors vint obres premiades amb la seva publicació en una antologia literària. Els vint guanyadors participen, a més a més, en un seminari de formació en tècniques narratives a Barcelona i una visita cultural que aquest any consisteix en un recorregut per la Tarragona romana.

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Membres del jurat internacional: Elisabetta Bartuli, presidenta del jurat, professora d’Estudis Àrabs, Universitat Ca’Foscari de Venècia, Itàlia. Jamila Hassoune, escriptora i consultora cultural, Marroc. Katja Knezevic, escriptora. Guanyadora de la V edició d’«Un mar de paraules», Croàcia. Hanane Oulahillah, escriptora i guanyadora de la IV edició d’«Un Mar de Paraules», Marroc. PereAntoni Pons, periodista i escriptor, Espanya. Relats finalistes: Khadija Hamany, Algèria, Pour visiter la Palestine. Marina Giunio, Croàcia, An awesome thing happened to me yesterday. Sondos Gamal, Egipte, The two superb. Anna Ikonen, Finlàndia, A Stranger Lives in Our Home. Samia Hathroubi, França, «Sans titre». Emily Watton, Alemanya, Politics Class. Christoforos Pavlakis, Grècia, Errors allowed (segon premi). Gabriella Szaszko, Hongria, The School of Nations. Ilana Kishko, Israel, Stranger in Sderot. Eugenio Dacrema, Itàlia, The mirror. Agnija Kazuša, Letònia, Sour oranges. Dragana Tripkovic, Montenegro, Water city (tercer premi). Sayed Ismail, Palestina, Something about Natalie. Ana Lazaro, Portugal, Paper Decalcado. Line Sayed Rihawi, Síria, Linay Fadaat. Daniel López Boncina, Eslovènia, Zmajski Most (primer premi). Iman Fejjari, Tunísia, Un microphone sans balles.

106.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Universitat de Vílnius i Ministeri d’Afers Exteriors de Lituània Data del 21 al 24 de novembre

XII Reunió dels coordinadors de xarxes de la Fundació Anna Lindh Reunió En tant que institució coordinadora de la Xarxa Nacional Espanyola de la FAL, l’IEMed assisteix a la trobada anual de les institucions coordinadores de cadascuna de les 43 xarxes nacionals que componen la Fundació Anna Lindh, en el marc de la presidència lituana de la UE. Diferents ponències i grups de treball aborden estratègies per potenciar el diàleg intercultural. Especial atenció rep durant la reunió la iniciativa de la Fundació «Ciutadans per Síria» de recolzament de les organitzacions de la societat civil siriana que treballen en el context de guerra civil que afecta el país des de fa dos anys.

Col·laboració amb Fundació Anna Lindh

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Lloc IEMed i Agència Catalana de la Joventut, Barcelona Data de l’11 al 15 de març

Joves i transformació social Trobada Euromediterrània de la Joventut 2013

L’IEMed col·labora un any més amb aquesta trobada euromediterrània a la que associacions, ONG i centres educatius de tota la regió presenten diferents projectes i iniciatives que desenvolupen en l’àmbit de la transformació social i la promoció educativa, laboral i empresarial dels joves, especialment en l’actual context de canvi social i demandes democratitzadores que afecta especialment al sud de la Mediterrània. La trobada inclou tallers i visites d’estudi sobre creació i gestió d’empreses socials, innovació i creativitat.

108.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Departament de Benestar Social i Família – Generalitat de Catalunya

Lloc IEMed, Barcelona Data 25 d’abril

Col·laboració amb AECID, ESOMI – Universitat de La Corunya, AMSED

Una mirada transnacional DELS JOVES I LES MOBILITATS. LA CONNEXIÓ Beni Mellai-Barcelona-Galícia Taller d’experts

L’IEMed acull aquesta jornada de presentació d’aquest projecte de recerca, finançat per l’AECID, que estudia l’impacte de la globalització i els fluxos migratoris en la conformació de la identitat personal i col·lectiva dels joves magrebins que deixen els seus nuclis familiars per arribar a una societat regida per patrons socials diferents, prenent com a cas d’estudi la diàspora marroquina procedent de la regió de Tadla-Azilal, i especialment de la ciutat de Bani Mellai. L’estudi atorga especial importància a l’impacte de les polítiques educatives i formatives en la integració d’aquests joves.

Ponents: Paula Alonso, investigadora, ESOMI. Sofia Laiz, investigadora, ESOMI. Eva Marxen, Escola Massana. Natàlia Ribas, investigadora, ESOMI. Maria-Àngels Roque, codirectora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed.

Lloc IEMed i Secretaria de la Unió per la Mediterrània, Barcelona Data 25 de setembre

Encuentro Civil Euromed Reunió

L’IEMed acull, en qualitat de membre associat d’Encuentro Civil Euromed, la reunió dels seus membres prèvia a la trobada a la seu de la Secretaria de la Unió per la Mediterrània amb la secretària general adjunta de l’organisme amb seu a Barcelona, Cecilia Attard-Pirotta, per tal d’explorar possibilitats de cooperació a través del projecte d’ECEM per a l’apoderament econòmic de les dones als països del sud de la Mediterrània.

Col·laboració amb Encuentro Civil Euromed, Secretaria de la Unió per la Mediterrània

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Lloc IEMed, Barcelona Data del 7 a l’11 d’octubre

Noves realitats dels països àrabs Campus Universitari de la Mediterrània

L’IEMed col·labora amb la divuitena edició d’aquest projecte que al llarg de 2013 ofereix més d’una trentena d’activitats formatives. El curs que organitza l’IEMed en el marc del CUM se centra en àmbits concrets de la regió mediterrània com la demografia, les migracions, l’antropologia, la diversitat cultural, els cicles econòmics, els processos polítics que afronta el món àrab, els mitjans de comunicació i els moviments socials o les relacions entre la UE i els països del sud de la Mediterrània.

Professorat: Javier Albarracín, director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic, IEMed. Xavier Aragall, expert en migracions, Àrea de Polítiques Euromediterrànies, IEMed. Jordi Bertran, cap de premsa, IEMed. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Josep Giralt, codirector de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed. Pol Morillas, coordinador de Polítiques Euromediterrànies i de la Xarxa EuroMeSCo, IEMed. Jordi Padilla, coordinador de l’Anuari IEMed de la Mediterrània i del fons documental de l’IEMed. Maria-Àngels Roque, codirectora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil i directora de «Quaderns de la Mediterrània», IEMed. Lurdes Vidal, responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani, IEMed.

110.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Campus Universitari de la Mediterrània (CUM)

Lloc IEMed, Barcelona Data 18 de juny

Dones i democràcia a la Tunísia postrevolucionària Tribuna Amb motiu de la presentació del número 18-19 de «Quaderns de la Mediterrània»

La presentació de l’últim número de la revista semestral «Quaderns de la Mediterrània», compta amb la participació de Basma Khalfaoui, advocada, activista dels drets humans tunisiana, membre del Moviment de Patriotes Demòcrates Unificats i vídua de Shokri Belaid, líder d’aquest partit assassinat el mes de febrer de 2013. Khalfaoui pronuncia una conferència sobre la democràcia i el paper de les dones a Tunísia, dos anys després de la caiguda de Ben Alí i dins del context d’un país que pugna per tirar endavant una complexa transició cap a la democràcia i en el qual moltes dones rebutgen renunciar als drets conquerits al llarg dels anys en un dels paísos tradicionalment més progressistes del món àrab.

Ponents: Andreu Bassols, director general, IEMed. Teresa Carreras, presidenta de l’Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). Tona Gusi, periodista, Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores. Basma Khalfaoui, advocada i activista. Maria-Àngels Roque, directora de «Quaderns de la Mediterrània».

Col·laboració amb Associació de Periodistes Europeus de Catalunya i Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

SÁBADO, 23 FEBRERO 2013

LA VANGUARDIA 27

O P I N I Ó N

Juan-José López Burniol

DILLUNS 8 DE JULIOL DEL 2013

«El Govern és responsable de la mort del meu marit» BASMA KHALFAUI Viuda del líder esquerrà tunisià Chukri Belaid IEMED

MARC MARGINEDAS BARCELONA

Al mes de febrer, Chukri Belaid, advocat esquerrà i veu crítica amb l’actual Govern tunisià, controlat pel partit islamista En Nahda, va ser assassinat a trets per un individu anomenat Kamel Gadhgadghi. Poc després, van ser arrestats quatre islamistes. En els dies anteriors, Belaid havia rebut amenaces de mort que ningú va voler investigar. La seva viuda, Basma Khalfaui, convidada a Barcelona per l’Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed), denuncia, a EL PERIÓDICO, la passivitat mostrada per les autoritats i nega tenir cap ambició política, malgrat que la mort del seu marit l’ha convertit en una icona de les forces laiques a Tunísia. –¿Quin és el grau de responsabilitat del Govern tunisià, en mans del partit islamista En Nahda, en la mort del seu marit? –El Govern tunisià no va complir amb la seva obligació de protegir un ciutadà que estava sent amenaçat; no va investigar quan es va denunciar que (Chukri Belaid) estava sent vigilat de forma permanent. Des de dues mesquites es va demanar el seu cap i malgrat tot, ningú va ser detingut. A més a més, a finals del mes de novembre, quan Chukri Belaid era al Marroc, el Govern el va responsabilitzar d’uns desordres que estaven tenint lloc al país. El primer responsable de la mort de Chukri és En Nahda, encara que també hi ha altres responsables. Són els militants del Congrés per la República (CPR, esquerra, present en la troica de Govern) els que acusaven obertament el meu marit de pertorbador i que deien d’ell que no volia que el país s’estabilitzés. Però Chukri era tot al contrari, i precisament el que de-

112.

Memòria d‘activitats 2013

-¿Els salafistes (suposats responsables de l’assassinat) estan infiltrats i manipulats per algú? –Aquest fenomen existeix en un grau molt més gran del que havíem imaginat. Han estat infiltrats per En Nahda i per l’antic règim de Zine alAbidine Ben Ali. De totes maneres, per als salafistes, Tunísia no és un país de gihad (guerra santa). És un lloc de daua (predicació). No sabem qui els guia ni tampoc d’on vénen. Molts salafistes respectaven Chukri. Deia que eren joves que tenien el dret a manifestar-se, a un diàleg seriós. En el passat, fins i tot va arribar a defensar-los. -¿Després de la mort del seu marit, no creu que el preu d’aquesta revolució al seu país està sent massa alt? –Era necessari fer aquesta revolució. Hem pagat la factura, encara la seguim pagant i encara en pagarem un preu més alt. Està sent molt car, però és la nostra elecció.

33 Basma Khalfaui, durant la seva recent visita a Barcelona. fensava era el diàleg; en el passat, va defensar En Nahda i el seu dret d’existir.

«Hem pagat un preu elevat per aquesta revolució i el seguirem pagant, però és la nostra elecció»

–¿A qui ha pogut molestar el seu difunt marit? –En els últims quatre mesos, demanava que s’instaurés un Estat civil, lliure i democràtic; demanava que tots estiguéssim units. Tot això va molestar molt En Nahda. Chukri va desemmascarar la seva estratègia política. Va parlar de la violència de la troica (la coalició de tres partits al Govern tunisià) per tapar els seus fracassos polítics.

-¿Creu que En Nahda tornaria a guanyar avui unes eleccions democràtiques i netes a Tunísia? –El partit En Nahda ha perdut moltes simpaties. La nostra esperança és que l’oposició s’uneixi d’una vegada per sempre. És necessari deixar enrere els interessos personals per defensar un model de societat civil i democràtica per a Tunísia. S’ha de recordar que En Nahda va guanyar les eleccions gràcies al finançament que rebia de Qatar, i al suport d’alguns països europeus. Perquè sorprenentment alguns ambaixadors de la UE amb qui em vaig entrevistar defensaven per al meu país el model turc d’Erdogan, amb un partit islamista al Govern; ara estem veient les carències del model polític erdoganista. H

s un achaque frecuente, entre los españoles no catalanes, atribuir la causa de la actual eclosión nacionalista catalana a la grave crisis económica existente, que, al afectar con dureza a amplios sectores de la clase media, los habría inclinado hacia la radicalidad política. Es un grave error. La situación actual es la etapa final un largo proceso iniciado hace más de MÉSdeREVELACIONS un siglo, en el que Catalunya ha librado una larga batalla del ser, en aras de la refacción de su realidad nacional. Gracias al esfuerzo continuado y anónimo de sucesivas generaciones de catalanes, Catalunya ha logrado consolidarse como nación, o sea, como una comunidad humana con conciencia clara de poseer una personalidad histórica diferenciada, y voluntad firme de proyectar esta personalidad hacia el futuro en forma de autogobierno. El éxito alcanzado en esta batalla del ser ha sido tan espectacular que, cológica consecuencia y corolaJ. M.mo FRAU rio del mismo, se ha planteado BERLÍN de inmediato la batalla del estar, el debated’aquesta político en setmana, torno a la A principis estructura de poder enper la que una delegació formada uns debería estar integrada la nación quants dirigents de les agències catalana: si directamente en la Unión Europea –como unaterraEstad’espionatge alemanyes o bienUnits. manran a do la independiente–, capital dels Estats teniendo una previa integración Dijous, farà cuya el ministre de (fel’Inen ho España, concreción confederación…) teriorderación, d’Angela Merkel, Hansestá Pelejos de ser pacífica. ter Friedrich, amb l’objectiu En Catalunya ha pasado lo que d’obtenir informació elnacionatenía que pasar. Seamossobre serios: un lista siempre tiene como massiu horizonte último programa d’espionatge su acción política privades, la independencia de a les de comunicacions su nación. Cosa distinta es que juzgue o no de l’Agència de Seguretat Naciposible, en una concreta circunstancia histórica, larevelat realización su ideal. De ahí onal (NSA), per de l’exagent queSnowden. las tres etapas de mayor desarrollo del Edward nacionalismo catalán hayan coincidido, esNoporádicamente, obstant, segons el quemomentos decon sendos de

Elogio del apaño máxima debilidad del Estado español. Así, la conversión del catalanismo cultural en catalanismo político (con Prat de la Riba y Cambó) tuvo lugar a resultas del desastre de 1898, que dejó a España “sin pulso” –en expresión de Silvela– y a Catalunya sin su mercado cautivo de ultramar. Del mismo modo, fue durante la Guerra Civil cuando la Generalitat, fruto en buena parte de la política azañista, utilizó la confusión del momento –según el propio Azaña– para

sidad –una “miqueta d’independència”–, plasmada en una relación bilateral o confederal –de tú a a tú– de Catalunya con España, gracias a sus “estructuras de Estado”. Así las cosas, se plantea un conflicto muy serio cuya única salida racional sería admitir –de modo inmediato– el derecho a decidir de los catalanes (con una pregunta clara), en el marco de una reforma constitucional que culminase el desarrollo en sentido federal del actual Estado autonómi-

Snowden denuncia que Alemanya ajuda els EUA en l’espionatge

nuncia el mateix Snowden, totes aquestes expedicions per reclamar les explicacions Maria-Àngels Roquedels Estats Units, no són necessàries. El setmanari alemany Der Spiegel va publicar ahir una entrevista amb Snowden en què aquest assegura

La NSA, «confabulada l Túnez precursor de las primaveras árabes entra en un nuevo amb els alemanys», ciclo: tras las elecciones y el triunfo de los islamistas, la predenuncia ‘Der ocupación, sobreSpiegel’ todo de las mujeres, era

el redactado de la Constitución, pero en esteserveis ardiente invierno, no sedels sabe cómo que els d’espionatge acabará el segundo año de la caída de la països occidentals col·laboren dictadura. El asesinato del político de la oposición amb Xokri la Belaid ha colmado estretament NSA. I en el el vaso de la insatisfacción. No esSnowel primer asecas concret d’Alemanya, sinato político, señala una feminista que den ésreside fins en i tot més contundent: la misma calle donde mataron a Belaid. «La NSA està confabulada amb els ZohraIAbib, directora medio digital alemanys». afegeix, perdel exemKapitalis, afirma que “Túnez no es Somaple, que l’agència nord-amerilia. Belaid no tenía una gran representaparlamentaria, pero era ejemplo para cana ción proporciona «eines d’anàtodos losBND que hemos hecho la revolución. lisi» per a la (Servei Federal Pocos reflejaban mejor el sentimiento de d’Intel·ligència d’Alemanya), queal wahalos tunecinos que nos oponemos bismo Somos mayoría y nuestro té entre elssalafista. seus principals objecpaíscomunicacions es culto y moderno”.del PorPròotro lado, el tius les Ministerio de Cultura lleva la cuenta de 40 xim Orient. seu responsable, zauiyas y El morabitos quemados por los integristas. Entre ellos, santuarios de Saida Gerhard Schindler valosconfirmar Manubia y Sidi Bouzit, patrimonio de la la col·laboració en una compareihumanidad. El líder de Ennahda, Ghanuxençachi, a lano Comissió del Parlament da gran importancia a esta destrucción, per le recuerda a su juventud, alemany a intel·ligència, en- cuando

cara que no fins als extrems que M-À. ROQUE, antropóloga, IEMed denuncia Snowden. H

para encontrar una salida aceptable para unos ciudadanos que, en buena parte, han perdido lo que el viejo derecho romano entendía por affectio societatis y hoy llamamos sentido de pertenencia: ya no existe entre catalanes y españoles un proyecto compartido, ni, menos aún, una complicidad sentimental. Lo que no obsta para que urja llegar a un acuerdo, cualquiera que este sea, con el fin de evitar males mayores. Para alcanzar este acuerdo, convendría

Es ahora, al estar bajo mínimos el prestigio del Estado español, cuando CiU radicaliza su discurso

IGNOT

obviar las funciones y competencias del Estado español y operar como un Estado independiente. Y es ahora, al estar bajo mínimos la imagen internacional de España y el prestigio de su Estado, cuando CiU –tras treinta años de nacionalismo posibilista– radicaliza su discurso, no se sabe bien si en aras de la independencia pura y dura o en busca de una independencia de baja inten-

co (con un Senado potente, ratificador de todas las leyes y de todos los nombramientos, y un sistema de financiación que incluyese el principio de ordinalidad de modo efectivo). Pero no será posible: la clase dirigente española carece de la visión larga y del coraje precisos para hacer posible esta respuesta. Lo que, antes o después, obligará a abrir un difícil periodo de negociación

observar tres reglas: 1) Que ninguna de las partes se enroque en su posición: ni los españoles en la recentralización del Estado, ni los catalanes en la imposición de su independencia plena. 2) Que nadie busque una solución total y para siempre: la palabra siempre no existe en política, razón por la que hay que priorizar lo más urgente –el déficit fiscal– y pensar en un horizonte inmediato definido por los años que faltan hasta la consolidación, incierta pero necesaria, de la Unión Europea, ya que, una vez iniciada la federalización de Europa, lo único que quedará, entre las estructuras federales y los municipios, serán las áreas culturales –entre ellas la catalana–, en unos términos que hoy es imposible prever. 3) Que los ciudadanos marquen a los políticos con su palabra libre –inmune a cualquier canon– las líneas infranqueables de la negociación dentro siempre del marco legal. Dando por sentado que todo este esfuerzo no cristalizará –si fructifica– en un pacto brillante, sino en un modesto apaño que nos permita a todos vivir sin menoscabo de nuestra dignidad ni quebranto de nuestros intereses. Lo que no es poco.c

Ali Bey y los wahabíes hacían cosas impetuosas. Los integristas ven los mausoleos de santos como una desviación del islam ortodoxo. La editorial Almed acaba de publicar la obra completa de los Viajes de Ali Bey por África y Asia. Ali Bey, álter ego de Domingo Badia Leblich (Barcelona, 1767-Damasco, 1818), hizo entre 1803 y 1808 un osadísimo periplo que le llevó de Marruecos a Turquía pasando por Trípoli, Chipre, Egipto, Arabia, Palestina y Siria. Con su singular espíritu ilustrado nos dejó una descripción rigurosa de estas tierras, y una circunstancia que se suma al mérito de su relato es la de hallarse en esa zona cuando los wahabíes se apoderaron de La Meca, en febrero de 1807. El ministro Godoy, para financiar el proyecto científico que pide el viajero, le exige hacer un informe político de lo que visite; de aquí surge el Ali Bey espía. Badia narra el nacimiento y desarrollo del wahabismo y la entronización de la familia Saud: “Una vez admitida por Ibn Saud, la reforma de Abdelwahab fue adoptada por todas las tribus sometidas a su mando. Constituyó un pretexto para atacar a las tribus vecinas, que sucesivamente fueron puestas en la alternativa de aceptar la reforma o morir bajo la espada del reformador. A la muerte de Ibn Saud, su sucesor Abdelaziz continuó empleando estos métodos enérgicos e infalibles: a la menor resistencia, Abdelaziz ata-

caba con una clara superioridad y, a partir de este momento, los bienes y propiedades de los vencidos pasaban automáticamente a las manos de los wahabíes”. Ali Bey explica cómo Abdelaziz, dueño del interior de Arabia, ambiciona los países adyacentes, por lo que inició una expedición a Bagdad. El 20 de abril de 1801 entró en Imam Husein (Karbala), donde destruyó la tumba del nieto del profeta y, pese a la escasa resistencia ofrecida por los habi-

Hace doscientos años, Ali Bey ya hizo un análisis bastante clarividente sobre el papel del wahabismo tantes, hizo pasar a cuchillo a todos los hombres y niños varones de cualquier edad. “Abdelaziz se apoderó de los tesoros del templo que mandó destruir y saqueó e incendió la ciudad (chií), convirtiéndola en un desierto”. De vuelta de esta sangrienta expedición, Abdelaziz puso sus ojos en La Meca, persuadido de que si se hacía con esta ciudad santa, centro del islam, adquiriría un nuevo título de soberanía sobre los países musulmanes que la rodean; pero, te-

miendo la venganza del pachá de Bagdad por su expedición contra Karbala, no quiso alejarse del territorio y envió a su hijo Saud con un gran ejército a apoderarse de La Meca. Saud, con el tiempo, se apoderó de Medina y consolidó su dominio sobre las costas del Pérsico. Ali Bey finaliza su informe exponiendo: “La historia de los wahabíes quizá llegue a presentar algún día el mayor interés por la influencia que puede adquirir en la balanza de los estados que le rodean, si al final suavizan la austeridad de sus principios para adoptar un sistema un poco más liberal. Si, por el contrario, se obstinan en mantener el rigorismo prescrito por su reformador, es prácticamente imposible que impongan su doctrina a las naciones que cuentan con ciertos principios de civilización y que extiendan su dominio más allá de los límites del desierto, en cuyo caso su historia sería insignificante para el resto del mundo”. El análisis de Ali Bey, bastante clarividente para su época, no podía prever la potencia económica que habían de adquirir los descendientes wahabíes gracias al petróleo, ni la importancia de sus acólitos internacionales. La mayoría de musulmanes cree que su cultura no es beduina sino moderna y civilizada, por lo que, como la periodista Zohra Abib, no quieren doblegarse a la intransigencia salafista.c

Lloc IEMed, Barcelona Data 30 d’octubre

Els morabits, espais religiosos de sanació Tribuna

Amb motiu de la presentació del documental Ziara, más allá del umbral, l’IEMed acull aquesta sessió sobre el concepte de «ziara», que expressa la idea de ritual i intercanvi, el desplaçament al lloc, la visita que fan els peregrins als morabits del Rif per mostrar la seva fe o fer un sacrifici a canvi de la protecció del sant o de rebre sort, «baraka».

Ponents: Salwa El Gharbi, especialista en immigració i gestió de la diversitat. Sonia Gámez, directora del documental i investigadora del Instituto de Cultura Mediterráneo. Josep Lluís Mateo, antropòleg, Universitat Autònoma de Barcelona. Maria-Àngels Roque, codirectora de l’Àrea de Cultura i Societat Civil i directora de «Quaderns de la Mediterrània», IEMed.

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Lloc Centre Cultural El Casino, Manresa Data 9 de novembre

Art i diàleg cultural a la Mediterrània Jornada

L’IEMed col·labora novament amb la Fira Mediterrània de Manresa en la seva setzena edició, que compta amb Jordi Savall com a artista convidat. Aquesta jornada es dedica a reflexionar sobre el poder de comunicació de la música com a veritable pont de diàleg i comprensió mútua entre les societats i cultures de la Mediterrània.

Ponents: Miquel Cuenca, president de les Joventuts Musicals de Banyoles. Frédéric Deval, director del Programa de Músiques Transculturals, Fondation Royaumont, França. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Jordi Savall, músic, director d’orquestra i musicòleg.

114.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc IEMed, Barcelona

Col·laboració amb Euromed Permanent University Forum (EPUF)

Data 10 de desembre

Cap on va la Mediterrània? Presentació

L’IEMed acull la presentació a Barcelona del llibre i darrera obra de Franco Rizzi, professor de la Universitat de Roma III, fundador i secretari general de la Unió d’Universitats de la Mediterrània (UNIMED), director del portal MedArabNews i autor de nombrosos llibres sobre la Mediterrània. Dove va il Mediterraneo planteja quin és el futur imminent que espera als països que van protagonitzar l’anomenada Primavera Àrab.

Ponents: Agustí Colomines, càtedra Josep Termes i secretari general de l’EPUF, Universitat de Barcelona. Senén Florensa, president executiu, IEMed. Rosa Massagué, periodista d’Afers Internacionals, El Periódico. Franco Ricci, professor d’Història de la Universitat de Roma i autor del llibre.

a il mediterraneo_MISSIONE COMPIUTA DEF 29/04/13 13.06 Pagina 1

FRANCO RIZZI

DOVE VA IL MEDITERRANEO?

FRANCO RIZZI

FRANCO RIZZI è stato professore ordinario di Storia dell’Europa e del Mediterraneo all’Università di Roma Tre. Ha insegnato in Francia, Gran Bretagna, Spagna e in numerosi Paesi della riva Sud del Mediterraneo. È il fondatore di Unimed (Unione delle Università del Mediterraneo), di cui è segretario generale. È direttore responsabile di MedArabNews, portale di approfondimento politico, economico e sociale sul Mediterraneo e sul mondo arabo. Per Castelvecchi RX ha scritto il libro Mediterraneo in rivolta.

DOVE VA IL MEDITERRANEO?

«Cosa è stato della Primavera araba? Le dittature dei principali Paesi della sponda Sud del Mediterraneo sono cadute ma le rivolte non sono ancora cessate. Quale sarà il nuovo assetto geopolitico del Mare nostrum?»

www.rxcastelvecchieditore.com

€ 16,00

LA TERRA VISTA DALLA TERRA C A S T E L V E C C H I

COSA RIMANE taneamente ne del Mediterrane 2011 la «Prima di notizie i med regimi sembrava di ritrovata stab camere, l’area modo caotico. L gono minate da di recente, l’ucc che ci obbligan con inevitabili Dove sta anda avrà l’Italia nell come dovrà g proprio passato – l’Africa, innan sono spirati nuo di Franco Rizzi Mediterraneo, r lasciando intrav geopolitico dell

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

The Aga Khan Historic Cities Programme Exposició

L’IEMed col·labora en la inauguració d’aquesta mostra interactiva que convida a conèixer de quina manera la preservació i restauració del patrimoni arquitectònic i monumental a diverses ciutats musulmanes ha servit de catalitzador per al desenvolupament social i econòmic dels nuclis urbans i regions on s’ubica i a la vegada per contribuir a l’enfortiment dels ponts culturals entre Occident i el món musulmà. L’exposició mostra l’estat de desenvolupament de grans projectes de restauració del «Historic Cities Programme», com els del parc d’al-Azhar al Caire, les mesquites de fang a Mali i diferents iniciatives de regeneració urbana a Afganistan, Bòsnia i Hercegovina, Egipte, l’Índia, Mali, Pakistan, Síria, Tajikistan, Uzbekistan i l’illa tanzana de Zanzíbar.

Ponents: Josep Giralt, codirector de l’Àrea de Cultura i Societat Civil, IEMed. Menene Gras, directora del Departament de Cultura i Exposicions, Casa Àsia. Luis Monreal, director general, The Aga Khan Trust for Culture.

116.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Agencia de Apoyo a la Arquitectura Barcelona (AAAB), Barcelona Data 6 de febrer

Col·laboració amb The Aga Khan Trust for Culture, Casa Àsia i AAAB

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

La Mediterrània del Segle XX Exposició

Aquest any, aquesta interessant mostra produïda per l’IEMed i l’Agència EFE recal·la a la ciutat de Maó per a proposar als visitants un viatge pel convuls segle XX, a través del document fotogràfic que ens proporciona l’arxiu d’imatges de l’Agència EFE, amb la voluntat de recordar els fets més rellevants que han marcat el transcurs d’aquesta regió durant el segle passat. Des de la fi dels grans imperis fins a la configuració dels nous estats; des dels conflictes sagnants fins a la recerca de la pau; des del món tradicional i rural fins a la modernitat urbana. Un joc de realitats i mirades a aquesta Mediterrània viva, diversa i propera que es presenta a través de cinc àmbits cronològics: Un inici de segle convuls (1900-1930), De la Belle Époque al final de l’hegemonia europea (1930-1945), Els Trenta Gloriosos (1945-1973), Crisi i replegament en un món incert (1973-1995) i Cap a una Mediterrània compartida (1995-2010).

118.

Memòria d‘activitats 2013

Lloc Fortalesa d’Isabel II, La Mola del Port, Maó Data del 15 de juliol al 13 d’octubre

Col·laboració amb Agencia EFE, Cordial Hoteles, Consorci del Museu Militar de Menorca

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Lloc Museu Marítim de Barcelona

Col·laboració amb Museu Marítim de Barcelona

Data del 18 de juliol al 15 de setembre

Viure la Mediterrània Exposició

La voluntat de la mostra «Viure la Mediterrània» és generar una reflexió sobre els valors, la identitat històrica i cultural de l’arquitectura tradicional de la Mediterrània i la necessitat de preservar aquest valuós patrimoni dels diferents pobles que l’habiten. Molts dels elements arquitectònics tradicionals que s’hi exhibeixen estan directament vinculats a l’estil de vida de Catalunya, que s’emmarca en el paradigma de la vida mediterrània. La ruta itinerant d’aquesta exposició uneix diferents regions europees i mediterrànies, amb la finalitat d’ajudar a descobrir que l’arquitectura tradicional forma part d’aquest patrimoni col·lectiu i generar iniciatives de desenvolupament rural i turístic en els diferents indrets on s’exposa.

Lloc Centre Cívic La Sedeta Data del 14 al 27 de novembre

La Síria que no serà! Exposició

Amb motiu de la Setmana cultural Gràcia – Mediterrània, l’IEMed exhibeix aquesta mostra amb una selecció dels treballs de la fotògrafa barcelonina Gloria Giménez, realitzats en el decurs dels seus viatges a Síria, que recuperen bona part dels aspectes socials, culturals, patrimonials i arqueològics que l’actual conflicte a Síria ha malmès o ha fet desaparèixer.

120.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Centre Cívic La Sedeta, Ajuntament de Barcelona, Districte de Gràcia, Sodepau

Lloc Museu Marítim de Barcelona Data del 16 al 19 de novembre

3.000 anys d’història i art del Marroc Exposició

Aquesta mostra proposa un passeig entorn els senyals històrics i visuals, les arts i els aspectes significatius que des de la prehistòria fins als temps moderns han anat succeint-se per configurar l’actual cultura i societat marroquines. Una exposició que pretén informar els joves immigrants marroquins per tal que puguin conèixer millor el seu país d’origen, i també totes aquelles persones interessades pel món de l’art i la història del Marroc. Amb motiu del Dia Nacional del Marroc, el 18 de novembre, se celebra l’acte d’inauguració de la mostra.

Ponents: Mohammed Chaib, president, Fundació Ibn Battuta. Miquel Esteve, comissionat d’Immigració i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. Yasser Fares, cònsol general del Marroc a Barcelona. Senén Florensa, president executiu de l’IEMed. Abdelmajid Kaddouri, degà, Facultat de Lletres, Universitat Hassan II de Mohammedia-Casablanca.

Col·laboració amb Consolat General del Marroc a Espanya, Fundació Ibn Battuta, Fundació Hasan II, Museu Marítim de Barcelona, Associació d’Estudiants Marroquins de Barcelona

3. Àrees > 3.4. Cultura i Societat Civil

Lloc Museu del Disseny de Barcelona (DHUB) Data 25 d’abril

XIX Festival de Fes de Músiques Sagrades del Món Presentació

Un any més, l’IEMed col·labora en l’acte de presentació de la dinovena edició d’aquest festival, referent del diàleg entre cultures a partir de l’espiritualitat, i que porta per títol «Fes, l’Andalusina» ja que s’emmarca en els actes de celebració del mil·lenari del Regne de Granada. L’acte proposa la projecció d’un documental sobre l’edició 2012 del Festival i l’actuació del bailaor Andrés Marín, la cantaora Tomasa La Macanita, la intèrpret de música àrab-andalusí Bahaa Ronda i el guitarrista Salvador Gutiérrez.

Ponents: Andreu Bassols, director general de l’IEMed. Mohammed el-Idrissi, representant del Festival a Espanya. Skali Faouzi, director del Festival i del Fòrum. Mohammed Kabbaj, president de la Fondation Esprit de Fès.

122.

Memòria d‘activitats 2013

Col·laboració amb Festival i Fundació Esperit de Fes, Associació Cultural Ibn Batuta

Lloc Palau Maricel, Sitges Data de l’11 al 13 d’octubre

Medimed 2013 XIV Euro-Mediterranean Documentary Market

Un any més, l’IEMed dóna suport a l’organització d’aquesta fira internacional de documentals que s’ha consolidat com a punt de referència per als intercanvis entre productors, realitzadors i distribuidors del cinema documental i produccions audiovisuals de dotze països de la Mediterrània i els 27 de la UE.

Col·laboració amb Associació de Productors Independents de la Mediterrània – APIMED

4. Internet i xarxes socials

124.

MemĂ˛ria dâ&#x20AC;&#x2DC;activitats 2013

Internet i xarxes socials

4. Internet i xarxes socials

Internet i xarxes socials

L’IEMed és present a Internet des de mitjans dels anys noranta i els continguts del seu web no han deixat de créixer des de llavors. El web informa de tota l’activitat de l’IEMed: informa de l’actualitat de l’Institut, l’agenda d’actes, les novetats editorials, el fons bibliogràfic de la biblioteca, i és una eina d’informació per als mitjans de comunicació. Aquest any ha donat un especial relleu a les transformacions i canvis que viu el sud de la Mediterrània reforçant les seves cronologies país per país, que s’ofereixen ara en català i castellà, a més de versions reduïdes en anglès i francès. Les cronologies complementen la resta d’activitats i publicacions de l’IEMed enfocades al seguiment i la interpretació dels fets de l’anomenada Primavera Àrab. Després d’estrenar nou web a finals de 2011, amb imatge renovada i una plataforma tecnològica de gestió àgil i ordenada de grans volums d’informació, l’any 2013 s’ha centrat en la publicació de nous continguts i en el desenvolupament de les possibilitats del web 2.0 i les xarxes socials. Amb aquesta finalitat, s’ha implementat una estratègia de presència i d’involucració a les xarxes socials per reforçar la difusió de l’IEMed i arribar alhora més eficaçment a través d’aquestes eines a nous públics. Aquesta estratègia s’ha concretat en l’obertura i dinamització dels perfils de l’IEMed a Facebook i a Twitter, on no només es donen a conèixer totes les activitats i publicacions de l’IEMed sinó que s’ofereix informació de context, recomanacions, seguiment en viu de conferències i debats, etc. A més a més, l’IEMed obre una nova via de comunicació amb la societat civil a través de la seva presència en aquestes xarxes socials, on rep suggeriments i aportacions. Des de la seva obertura el mes d’abril de 2012, els dos comptes comptabilitzen ja més de 1.500 seguidors. Per altra banda, s’ha promogut el canal de vídeos de l’IEMed, no només amb la publicació en línia dels debats i conferències, sinó amb entrevistes curtes als ponents i experts convidats durant l’any a l’IEMed sobre qüestions d’actualitat mediterrània. També s’ha fomentat el compte de l’IEMed a la xarxa social de fotografies Flickr amb la publicació de galeries d’imatges dels principals seminaris que han tingut lloc durant l’any. L’IEMed també té presència institucional a Linkedin, la xarxa més reconeguda internacionalment de perfil professional, i a ISSUU, una plataforma que permet consultar de forma atractiva les publicacions, especialment les corporatives.

126.

Memòria d‘activitats 2013

Llocs web associats A banda del web corporatiu, l’IEMed administra i gestiona els continguts dels següents llocs web: Xarxa EuroMeSCo www.euromesco.net Xarxa espanyola de la Fundació Anna Lindh http://redespanolafal.iemed.org

El 2013 en xifres* Més de 98.000 visites al lloc web www.iemed.org Més de 8.000 subscrits al butlletí mensual de l’IEMed (es remet en quatre idiomes: anglès, francès, castellà i català) i al servei d’avisos i invitacions d’actes. Més de 250 citacions a l’IEMed en mitjans de comunicació impresos, tant en articles propis com de columnistes, entrevistes, notícies, reportatges i espais d’agenda. Més de 50 participacions de membres de l’IEMed en entrevistes i debats en mitjans audiovisuals. Més de 1.500 seguidors dels perfils de l’IEMed a Facebook i a Twitter. Més de 140 vídeos al canal YouTube de l’IEMed, amb més de 12.200 visualitzacions. *Google Analytics

5. Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

128.

Memòria d‘activitats 2013

Xarxes euro mediterrĂ nies i projectes europeus

5. Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Xarxes euromediterrànies

ANIMA Investment Network Plataforma de desenvolupament econòmic de la Mediterrània. ANIMA reuneix més de 70 agències governamentals de diversos països i xarxes internacionals de la conca mediterrània. L’objectiu d’aquesta xarxa és contribuir a la millora de les condicions dels negocis i al creixement de la inversió a la regió mediterrània, a partir de la Conferència Euromed de València de 2002. www.animaweb.org

Encuentro Civil Euromed El procés de la Unió per la Mediterrània i el seu context polític, econòmic i social són els eixos sobre els quals treballa Encuentro Civil Euromed (ECEM), un entorn de trobada i coordinació de la societat civil espanyola. ECEM neix l’any 2003 per desenvolupar un treball en xarxa de diferents organitzacions, i adquireix personalitat jurídica pròpia el 2008. Actualment està integrat per més de 20 entitats i està obert a la incorporació dels agents socials i civils que treballen amb una visió global de la Mediterrània. La seva acció s’emmarca dins la Plataforma No Governamental Euromediterrània, una de les principals xarxes d’ONG per al desenvolupament. www.euromed.eurosur.org

Euromed Permanent University Forum (EPUF) Xarxa d’universitats i institucions d’educació superior de la regió euromediterrània. Té com a objectius la creació d’un espai d’educació superior i recerca, la promoció de la societat del coneixement i la cooperació, i el diàleg entre les institucions educatives de la Unió Europea i del sud de la Mediterrània. Creada el 2006, actualment està constituïda per 106 membres. La secretaria executiva de l’EPUF es troba a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. www.epuf.org

Euromediterranean University (EMUNI) Xarxa d’universitats euromediterrànies amb seu a Portoroz (Eslovènia), fundada l’any 2008 a partir de l’impuls del govern eslovè. La primera assemblea general de l’Euromediterranean University va tenir lloc el novembre de 2008 a Barcelona, a la seu de l’Institut Europeu de la Mediterrània. Mitjançant la cooperació amb altres institucions del nord i el sud de la Mediterrània, l’EMUNI promou estudis, projectes de recerca i programes de formació, i contribueix a establir l’Àrea de Recerca i Educació Euromediterrània. Consta de 141 membres de 37 països. www.emuni.si

130.

Memòria d‘activitats 2013

FUndació de Dones de l’Euromediterrània Amb l’objectiu de promoure l’emancipació, l’autonomia i el reforçament del rol de les dones a la regió Euromediterrània, l’IEMed, el Forum Femmes Méditerranée (França), la Fédération de la Ligue Démocratique des Droits des Femmes (Marroc), el Réseau Universitaire et Scientifique EuroMéditerranéen sur le Genre et les femmes –RUSEMEG– (França), el Center of Arab Woman for Training and Research –CAWTAR– (Tunísia) i la Delegació Interministerial per a la Mediterrània de França (DIMED) constitueixen el 6 de setembre de 2013 a Barcelona aquesta nova entitat, que tindrà la seva seu a l’IEMed, per dur a terme el projecte «Desenvolupar l’autonomia de les dones», que té el segell i el suport de la Unió per la Mediterrània. La Fundació es presenta també a París amb motiu de la 3a Conferència Ministerial Euromediterrània sobre Dones, que té lloc els dies 11 i 12 de setembre de 2013.

5. Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Euromediterranean Study Comission (EuroMeSCo) Xarxa de centres d’investigació i universitats independents que es dediquen a l’anàlisi d’aspectes de política exterior i a la recerca en matèria de seguretat a la Mediterrània. L’objectiu de l’Euromediterranean Study Comission és enfortir la confiança i el treball conjunt entre els seus membres, que els componen 58 instituts, 30 observadors i 2 associats procedents dels 34 països de la zona euromediterrània. L’IEMed detenta la secretaria general de la xarxa des del 19 de novembre de 2010. www.euromesco.net

Europe’s World L’IEMed forma part del consell assessor d’aquesta publicació d’abast europeu de referència en el debat sobre les qüestions clau de l’agenda comunitària. Europe’s World compta amb articles i contribucions dels més prestigiosos experts i analistes així com de responsables governamentals i institucionals, contribueix a dinfondre la tasca de diferents centres de recerca i pensament de la Unió Europea i està oberta a la participació activa dels seus lectors a través d’articles, opinions o papers de recerca, promovent així la transferència de coneixement i idees i la diversitat de punts de vista. www.europesworld.org

Fòrum Euromediterrani d’Instituts de Ciències Econòmiques (FEMISE) Aquest fòrum de caràcter econòmic reuneix 84 instituts de recerca de 24 països de l’Associació Euromediterrània. Sota la supervisió de la Comissió Europea, les seves tasques inclouen reforçar el diàleg econòmic i financer entre actors diversos, fer un seguiment dels països socis en el camí cap a la zona de lliure canvi euromediterrània i potenciar la cooperació Sud-Sud. La xarxa FEMISE dirigeix projectes de recerca sobre temes prioritaris per a l’Associació Euromediterrània, com ara l’agricultura, les polítiques de salut i treball, l’educació i la formació, i el paper de les dones a la societat i l’economia. www.femise.org

Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al Diàleg entre Cultures (FAL) Com a institució participada pels 43 països membres de la Unió per la Mediterrània, la FAL ocupa una posició única per treballar pel diàleg entre cultures i a favor de la cooperació i l’intercanvi a la zona. Des de la seva creació l’any 2005 a la Conferència Euromediterrània de València, la FAL ha desenvolupat una xarxa d’abast regional d’organitzacions de la societat civil integrada per múltiples universitats, associacions, institucions públiques i privades, i ONG que treballen per restaurar la confiança mútua a tota la regió. L’IEMed és el coordinador de la xarxa espanyola de la Fundació que està formada actualment per 118 membres. www.euromedalex.org

International Relations and Security Network (ISN) Des del mes de juny de 2013, l’IEMed forma part d’aquesta xarxa creada l’any 1994 i finançada pel Govern suís i l’Institut Federal Suís de Tecnologia. L’ISN agrupa 250 institucions de recerca, universitats i centres de pensament i de creació d’opinió i assessorament, organitzacions internacionals i ONG en matèria de diàleg per a la seguretat i la cooperació política i facilita l’intercanvi i difusió de coneixements entre professionals de diferents disciplines relacionades amb aquests àmbits d’estudi d’arreu el món. www.isn.ch

132.

Memòria d‘activitats 2013

Montada L’IEMed forma part, juntament amb la UNESCO, del comitè científic de la xarxa Montada en el context del programa Euromed Héritage 4. Liderada pel Col·legi d’Aparelladors, d’Arquitectes Tècnics i d’Enginyers d’Edificació de Barcelona, Montada promociona l’arquitectura tradicional dels centres històrics mitjançant la recuperació d’edificis singulars per part dels estaments polítics i de la societat local. D’aquesta manera es promouen eines que permeten implicar la població, potenciar els valors culturals vinculats a l’arquitectura, generar cohesió social i consolidar el patrimoni com a recurs d’identitat, cultural i econòmic. http://www.montada-forum.net www.euromedheritage.net

Plataforma No Governamental Euromed (PCE) Creada formalment l’any 2005 a partir del Fòrum Civil Euromed de Luxemburg, la PCE està integrada per xarxes temàtiques i nacionals, i organitzacions individuals de la societat civil d’ambdues riberes de la Mediterrània. Constitueix un dels principals interlocutors de la societat civil en el procés de la Unió per la Mediterrània reconegut per la Comissió Europea. La PCE organitza cada dos anys el Fòrum Civil Euromed conjuntament amb la xarxa nacional corresponent. El Fòrum és una trobada anual de la societat civil euromediterrània que pretén influenciar en el procés de Barcelona a través de les aportacions de la societat civil. L’IEMed forma part del Comitè de Pilotatge del Fòrum Civil Euromed, que és l’encarregat de l’organització anual d’aquest esdeveniment. www.euromedplatform.org

Xarxa d’Instituts de la Mediterrània (RIM) Xarxa formada pel Robert Schuman Centre de l’Institut Universitari Europeu (Florència), l’Institut Paralelli (Torí), el Centro d’Estudi Politica Internazionale (Roma), l’Institut de la Méditerranée (Marsella), la Fundación Tres Culturas (Sevilla) i l’Institut Europeu de la Mediterrània (Barcelona). Va iniciar la seva tasca com a grup de treball impulsat pels governs de sis regions mediterrànies –Laci, Piemont, Toscana, Provença-Alps-Costa Blava, Andalusia i Catalunya–, amb l’objectiu de reforçar els seus vincles i augmentar la coherència de la seva acció i l’eficàcia de les seves polítiques mediterrànies. El RIM va elaborar al novembre de 2006 un Pla d’Acció de les Regions Mediterrànies (PARM) per encàrrec de la Conferència de Regions Perifèriques Marítimes (CRPM), que es proposa enfortir el lloc i el paper d’aquestes regions en la construcció euromediterrània.

Strategic Studies Network (SSN) Associació de 30 institucions i centres de recerca del Nord d’Àfrica, Pròxim Orient, Àsia Central i Àsia del Sud dedicades a l’estudi interdisciplinari de les relacions entre la política, els recursos naturals, l’economia, la diplomàcia i el poder militar. L’objectiu de la SSN és facilitar un diàleg franc i una recerca rigorosa entre centres d’estudis estratègics. Compta amb el patrocini de cinc centres: l’Institut d’Estudis Estratègics, Recerca i Anàlisi de la Universitat Nacional de Defensa (Pakistan), el Centre d’Estudis Estratègics del Col·legi Reial de Defensa Nacional (Jordània), el Centre per a la Investigació Estratègica (Turquia), l’Institut d’Estudis i Anàlisi de Defensa de l’Orient Mitjà i Àsia Meridional (Índia) i el Centre d’Estudis Estratègics de la Universitat de Defensa Nacional (Emirats Àrabs Units). www.strategicstudiesnetwork.org

5. Xarxes euromediterrànies i projectes europeus

Projectes europeus

Projecte regional «Fomentar el coneixement mutu, l’entesa i la cooperació entre la UE i els països de la Política de Veïnatge (Regió Sud)» Aquesta iniciativa, finançada per l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació i desenvolupada per l’IEMed, consta de quatre components que volen contribuir a augmentar les fonts per fonamentar un millor coneixement de la realitat dels països de les dues ribes de la Mediterrània: l’Enquesta Euromed, el Barcelona Euromed Fòrum, l’Observatori Euromediterrani IEMedObs i l’edició en llengua àrab de l’Anuari de la Mediterrània.

Programa regional «Societat Civil Sud» Consorci: Istituto per il Mediterraneo (IMED), Itàlia. Euro-Mediterranean Human Rights Network (EMHRN), Dinamarca. Institut Eureopeu de la Mediterrània (IEMed), Espanya. Mediterranean Information Office for the Environment, Culture and Sustainable Development (MIO-ECSDE), Grècia. Euromed Non Governmental Platform, França. Arab NGO Network for Development (ANND), Líban. Association Chouala pour l’Education et la Cultura (ACEC). Marroc. L’objectiu d’aquest projecte és doble. D’una banda, ampliar i reforçar les capacitats de la societat civil de països del sud de la Mediterrània, per tal de promoure mecanismes de coordinació entre aquestes entitats i les autoritats públiques nacionals i, d’altra banda, promoure el debat i l’activitat als nivells local i regional sobre les polítiques, institucions i mecanismes de l’Associació Euromediterrània. Treballa en els àmbits del medi ambient, el desenvolupament social, les migracions i la llibertat d’expressió i associació, i està finançat per l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació. www.euromedcivilsociety.net/

134.

Memòria d‘activitats 2013

SEARCH. Sharing Knowledge Assets: Interregionally Cohesive Neighbourhoods Consorci: Regional Quantitative Analysis Group, (UB-AQR) Universitat de Barcelona, Espanya. Urban and Regional Research Centre of Utrecht (URU), Països Baixos. University of Thessaly (UTH), Grècia. Centre for North and South Economic Research – University of Cagliari (CRENoS), Itàlia. London School of Economics and Politital Science (LSE), Regne Unit. Institute of Regional and Environmental Economy (WU), Àustria. Brunel University (UBRUN), Regne Unit. Economic Research Centre of the University of Saint-Etienne (UJM-GATE), França. Center for Research in Economic Policy (GKK). University of Pécs, Hongria. Institute of Economic and Cultural Geography, Leibniz University of Hannover (LUH), Alemanya. University of Tartu (UTARTU), Estònia. The State University – Higher School of Economics (HSE), Rússia. International Centre for Black Sea Studies (ICBSS), Grècia. Institut Europeu de la Mediterrània, Barcelona, Espanya. Hebrew University of Jerusalem (HUJI), Israel. The Scientific and Technological Research Council of Turkey (TUBITAK), Turquia. Faculty of Letters Arts and Humanities of the University of Manouba (FLAH), Tunísia. University of Cady Ayyad (UCAM, FSJES), Marroc. Université Badji Mokhtar Annaba – Faculté des Sciences économiques et de gestion (UBMA-FSEG), Algèria. El projecte SEARCH està finançat pel 7è Programa Marc de la Comissió Europea i té per objectiu enfortir els processos d’integració entre la Unió Europea i els països socis del Sud i de l’Est en matèria de recerca. Per aconseguir aquest objectiu, SEARCH propicia una aproximació teòrica i empírica als patrons d’interacció econòmica existents entre la UE i les seves regions de veïnatge i els seus efectes a nivell regional, estatal i subestatal en termes de població, capital, comerç, innovació i coneixement. La finalitat d’aquest estudi és elaborar una sèrie de recomanacions que contribueixin a la millora de futures polítiques bilaterals de veïnatge que s’adaptin a la realitat de cadascun dels països socis. www.ub.edu/searchproject

6. Publicacions

136.

Memòria d‘activitats 2013

Publicacions

6. Publicacions

Anuari IEMed de la Mediterrània 2013

Edicions en anglès i francès La guerra civil a Síria, l’islam polític al capdavant per primer cop dels governs de diversos països àrabs, el paper dels mitjans de comunicació i de les xarxes socials en les revolucions i en la construcció de nous estats democràtics són alguns dels actuals temes clau que diversos experts analitzen a l’anuari, que aquest any compleix deu anys de vida. La publicació incorpora com a novetat un ampli dossier, dedicat en aquesta edició als canvis i a les paràlisis que es viuen al món àrab dos anys després de l’anomenada Primavera Àrab. A banda, inclou també l’àmplia secció Panorama, amb articles tant sobre els principals fets a diversos espais regionals i països mediterranis com sobre les principals novetats en sectors estratègics. I ofereix, com en cada edició, una àmplia producció de mapes, estadístiques, cronologies i gràfics, a més d’una nova secció d’indicadors socioeconòmics per països. De manera paral·lela a la seva versió en paper, tots els continguts del Med.2013 i les edicions precedents es troben també disponibles al web de l’IEMed, www.iemed.org.

138.

Memòria d‘activitats 2013

Euromed Survey of Experts and Actors. Rethinking Euromed Policies in a Changed Mediterranean Projecte finançat per l’Instrument Europeu de Veïnatge i Associació de la Comissió Europea Des de 2009, l’IEMed duu a terme una enquesta anual d’actors i experts en relacions euromediterrànies per avaluar els avenços, fites i mancances de la Unió per la Mediterrània. Un instrument al servei dels responsables polítics dels diferents països de la regió per avaluar l’impacte de les polítiques en els actors i experts i també en l’opinió pública que cobra especial sentit i rellevància a la llum dels processos de revolta i transició en curs. Aquesta quarta entrega recull les respostes de 843 actors i experts dels 43 països membres de la Unió per la Mediterrània d’entre els 4.650 que conformen l’univers de la mostra. El qüestionari conté 23 preguntes generals estructurades amb respostes múltiples i la possibilitat de realitzar comentaris, en 6 blocs diferents: Els països associats mediterranis i nous actors; Cap a un veïnatge multipolar; Polítiques regionals euromediterrànies; Les dimensions econòmica i financera; La definició de les prioritats polítiques, i Perspectives i recomanacions polítiques.

Euromed Survey Qualitative Reports: After the “Spring” Euphoria, a Restrained Optimism. Lurdes Vidal, Elisabetta Ciuccarelli The EU and the Formation of a Multipolar Neighbourhood in the Mediterranean. Pol Morillas, Tiziana Trotta The European Union’s Policies and Frameworks for Cooperation with Mediterranean Partner Countries. Erwan Lannon The International Economic Environment of the Arab Spring. Javier Albarracín Youth, Women, Employment and Migrations: Defining Policy Priorities in Euro-Mediterranean Cooperation. Xavier Aragall Euromed Survey 2012: Advances, Obstacles and Challenges of the Euro-Mediterranean Partnership 2009-2012. Senén Florensa.

6. Publicacions

«Quaderns de la Mediterrània»

Revista semestral en versió original dels autors i anglès sobre cultures i societats mediterrànies que aprofundeix en la necessitat de promoure el diàleg intercultural a partir de l’estudi de les seves realitats des de diverses disciplines.

Quaderns de la Mediterrània, 18/19. La Mediterrània a través de les dones El nou número doble de «Quaderns de la Mediterrània» es dedica al repte de la igualtat de drets, llibertats i oportunitats de les dones davant el pes de la tradició com a indicador simptomàtic de l’evolució democràtica del món àrab i al paper de la dona com a agent de progrés i cohesió social cada cop més actiu en el debat polític a la majoria de països en transformació posteriors a les primaveres àrabs. Una trentena de veus expertes aporten diverses aproximacions als principals temes tractats als debats de la trobada sobre dones de la Fundació Anna Lindh celebrada a Casablanca el mes de novembre de 2012.

140.

Memòria d‘activitats 2013

«Afkar/ideas»

Revista trimestral en castellà i francès que aporta les claus polítiques, econòmiques, socials i culturals per entendre les relacions entre Espanya, la Unió Europea i el Magreb. Col·laboració amb: Estudios de Política Exterior. S.A.

Afkar/ideAs núm. 39. Tardor de 2013. Revolució, futur incert Afkar/ideas aborda en aquest número la situació actual de les transicions a Egipte i a Tunísia, la represa de les converses de pau entre israelians i palestins, l’actualitat del conflicte a Síria i les necessàries reformes estructurals en polítiques laborals, socials i administració pública als països àrabs. En la vessant cultural, s’acosta a les noves formes de creació dels joves, al cinema vinculat a les revolucions viscudes a la Mediterrània des de 2011 i al nou urbanisme àrab.

6. Publicacions

ESP.OK(37)_CUBIERTA AFKAR ESP.OK(5).qxd 26/03/13 10:05 Página 1

a f kLOS a r MEJORES /ideas afkar/ideas NTRE afkar/ideas

Banco Santander

Revista trimestral para el diálogo entre el Magreb, España y Europa

Núm. 38, verano de 2013

Revista trimestral para el diálogo entre el Magreb, España y Europa

Banco España Santander, entre las marcas/ financieras más/ valoradas del /mundo* 6 ¤ / Marruecos 24 dirhams Argelia 125 dinares Túnez 2,5 dinares Francia 6 ¤ / Bélgica 6 ¤

Núm. 37, primavera de 2013

España 6 ¤ / Marruecos 24 dirhams / Argelia 125 dinares / Túnez 2,5 dinares / Francia 6 ¤ / Bélgica 6 ¤

MARCA GLOBAL EN RETAIL BANKING

MARCA EN LATINOAMÉRICA

Primavera 2013

MARCA EN EUROPA

La tragedia de los refugiados sirios

Revolución año II

Ibrahim El Houdaiby ❑ Omar Ashour ❑ Luz Gómez ❑ Ibrahim Saif

GLOBAL

Zouhir Louassini ❑ Daoud Kuttab ❑ Amel Boubekeur

Salam Kawakibi ❑ Terry Rempel ❑ Reem Alsalem 00037

Juliette Touma ❑ Jalal al Husseini ❑ Sonia Andolz

David Meseguer ❑ Hamit Bozarslan

Malí y el cerco argelino 9 7784 1 6 9704 08

Turquía y la cuestión kurda

izada por 012 y d Value, ercepciones entre las más

Abed Charef ❑ Jean-Pierre Filiu ❑ Gonzalo Escribano Jean-Luc Marret ❑ Said Djaafer

Afkar/ideas núm. 38. Estiu de 2013. La tragèdia dels refugiats sirians Aquest número d’afkar/ideas aborda en profunditat la situació tant dels refugiats sirians als camps de Turquia, el Líban, Jordània o l’Iraq com els refugiats palestins a la pròpia Síria. També inclou articles sobre aspectes diversos d’actualitat com els moviments islamistes al món àrab amb especial atenció a la institucionalització del salafisme marroquí, la situació política a Algèria, la qüestió kurda en el marc del conflicte siri o el replantejament del sector turístic com a motor de desenvolupament després de la Primavera Àrab.

Afkar/ideas núm. 37. Primavera de 2013. Revolució any II La intervenció militar francesa a Mali i l’evolució política i econòmica dels països de la Primavera Àrab centren bona part d’aquest número de la revista. També s’ocupa de la política europea i espanyola cap a la Mediterrània i ofereix articles sobre el còmic al món àrab, l’eclosió i desaparició de festivals de música al Marroc i la capacitat del cinema per promoure el diàleg i el coneixement entre cultures.

Afkar/ideas núm. 36. Hivern de 2012-2013. Líders emergents al món àrab El Líban en el convuls Pròxim Orient, les noves orientacions diplomàtiques davant la geopolítica regional canviant a la Mediterrània i el primer any del nou govern del Marroc, són alguns dels temes que aborda el número d’hivern de la revista editada per l’IEMed i Política Exterior. La publicació compta amb els experts i periodistes Bernabé López, Miguel Hernando de Larramendi, Khadija MohsenFinan, Ignacio Álvarez-Ossorio, Carla Fibla i Ricard González, entre d’altres.

142.

Memòria d‘activitats 2013

Col·lecció «Documents IEMed»

Col·lecció de documents de treball estretament vinculats a l’agenda euromediterrània des d’una òptica principalment descriptiva.

DOCUMENTS IEMED Núm. 9. Social inclusion in the Aftermath of the Arab Spring: from Politics to Policies Les transformacions a la Mediterrània després de les revoltes i canvis a partir de l’any 2011 ofereixen una oportunitat important per als països àrabs en transició per modernitzar no només la seva política, sinó també el seu sistema econòmic i social. Un debat democràtic i obert és ara possible en qüestions com la protecció social, la importància del diàleg social durant la transició, la necessitat de reformes del mercat de treball i la forma de lluitar contra la corrupció i promoure la transparència. Aquest informe recull els documents de treball d’alguns dels ponents de la sisena edició del Barcelona Euromed Forum: “Social inclusion in the Aftermath of the Arab Spring: from Politics to Policies”, celebrada a Barcelona els dies 27 i 28 de juny de 2013.

DOCUMENTSIEMed.

BARCELONA EUROMED FORUM Social inclusion in the Aftermath of the Arab Spring: from Politics to Policies

rtium formed by:

www.iemed.org

6. Publicacions

A Sea of Words: Youth’s Future and the Dialogue between Generations

Antologia que reuneix els relats guanyadors i finalistes de la cinquena edició del concurs internacional de narrativa breu, «Un mar de paraules». Els 14 relats que integren aquesta publicació virtual tenen com a tema comú el diàleg intergeneracional. Bona part del discurs narratiu dels joves escriptors representats en aquesta obra col·lectiva s’inspira en una nova generació de ciutadans que busca integrar en el seu imaginari les seves arrels i el llegat de les seves cultures amb els canvis propis de l’època vertiginosa a la qual vivim. A través dels seus textos, Un mar de paraules ens convida a compartir les aspiracions, angoixes, esperances i il·lusions d’aquesta nova generació.

Relats: Η Αλφαβητοχώρα (Alphabetland), Georgios Ampatzidis, Grècia / Le soulèvement du vieil homme, Majed Bamya, Bèlgica / Çiçekler Kurumuş Mudur? (Would the flowers have really gone dry?), Omer Çiftçi, Turquia / Ιστορία Σεξουαλικότητας (The History of Sexuality), Andreas Dimitriou, Xipre / Death and the Maiden, Emina Japalak, Bòsnia i Hercegovina / Zilo acu stāsts (Blue Eye’s Story), Agnija Kazusa, Letònia / Nevidljiva majka (Invisible mother), Katja Knežević, Croàcia (relat guanyador del primer premi) / Miss Lace’s Song, Piosenka Pani Koronkowej, Polònia / ‫( ןאקפה ץע‬The Pecan Tree), Yonatan Kunda, Israel / Na noite que nevou em Lisboa (The night it snowed in Lisbon), Corina Lozovan, Portugal / The lollipop fields, Jamie O’Connell, Irlanda (relat guanyador del tercer premi) / Felehold (Half hearted), Veronika Puska, Hongria (relat guanyador del segon premi) / Singladura (The Journey of life) Pablo Saiz Hernansanz, Espanya / Berači Bresaka (Peach pickers), Dragana Tripkovic, Montenegro. 144.

Memòria d‘activitats 2013

dition

e 2012

th ear -5 y

Short stories by 14 young writers

Barcelona i el gran comerç d’orient a l’edat mitjana. Un segle de relacions comercials amb Egipte i Síria-Palestina (c. 1330 - c. 1430) Damien Coulon. Coedició amb: Editorial Base Aquesta obra analitza el paper destacat que va tenir el port de Barcelona des de 1330 fins al voltant de 1430 en el gran comerç mediterrani, i de manera particular en el de les espècies, amb l’imperi mameluc. La primera part de l’obra estudia el paper de la política pontifícia, la diplomàcia desplegada per la corona d’Aragó per emmarcar aquestes activitats comercials amb l’Orient i la flota utilitzada. La segona està dedicada al negoci pròpiament dit: les tècniques mercantils, els contractes comercials i els articles que s’exportaven. La tercera part analitza el component humà d’aquests intercanvis entre els qui trobem jueus i judeoconversos, corredors, banquers, apotecaris, drapers o pelleters.

6. Publicacions

COL·LECCIÓ «PAPERS IEMED»

Prestigiosos autors de les relacions euromediterrànies tracten en aquesta col·lecció periòdica els punts clau de l’agenda euromediterrània a través de contribucions propositives i en profunditat.

«Papers IEMed» Papers IEMed NÚM. 15. Private Equity in the North African Region. Case Study of Morocco, Tunisia and Algeria Albert Alsina El capital risc és un catalitzador clau per al creixement, en termes de creació d’ocupació, increment dels ingressos fiscals, millora de la gestió de les petites i mitjanes empreses, i d’altres resultats molts positius que puguin aportar beneficis significatius per a la zona. Aquest estudi analitza l’estat actual del capital risc al Nord d’Àfrica, particularment a països com el Marroc, Tunísia i Algèria. L’estudi contempla dos perspectives: d’una banda, com un treball d’investigació i, d’una altra, des del punt de vista d’un gestor de fons operatiu de la regió. L’objectiu de l’estudi és compartir amb els socis decisius de la indústria algunes recomanacions i reptes per al capital risc i mostrar les grans oportunitats que la indústria pot oferir a la regió.

146.

Memòria d‘activitats 2013

«Papers IEMed-EuroMeSCo» PAPERS IEMED-EUROMESCO Núm. 19. The Strategic Consequences of the Arab Spring Erzsébet N. Rózsa La Primavera Àrab ha desencadenat una sèrie de processos de transició encara en curs i que afecten conflictes històrics com el conflicte àrab-israelià, la tensió per l’hegemonia a l’Orient Mitjà, l’estabilitat del Líban, agreujada per la guerra a Síria, les complexes relacions entre les potències regionals i els EUA i la UE, o la conflictivitat entre sunnites i xiïtes. Aquest paper revisa el nou escenari en conformació per als nous actors que emergeixen amb inusitat poder –els moviments lliberals, els d’esquerres, els que tendeixen a un cert laïcisme o els moviments islamistes–, els mites i realitats al voltant de la unitat àrab protagonitzada per la Lliga Àrab, la dicotomia entre el desenvolupament de democràcies inspirades en les societats autòctones i els referents democràtics o el nou context per a Israel, Iran, Turquia, Egipte i Aràbia Saudita.

6. Publicacions

PAPERS IEMED-EUROMESCO Núm. 18. The End of the (Southern) Neighbourhood Kristina Kausch Després de dècades d’un cert estancament, una gran quantitat de tendències i desenvolupaments al Pròxim Orient i el Nord d’Àfrica ha provocat o accelerat els canvis geopolítics, que poden afectar les relacions d’Europa amb la regió en els propers anys. La UE i els seus Estats membres han fet un gran esforç per adaptar una «resposta» adequada a les revoltes de 2011. No obstant això, les polítiques de la UE cap a la regió es basen en la suposició implícita que una contínua posició europea dominant en les relacions amb els països socis del sud de la Mediterrània es pot donar per fet. Kristina Kausch qüestiona aquest punt de vista i ofereix un valuós conjunt de recomanacions per a la reformulació de les polítiques de la UE cap al sud de la Mediterrània.

PAPERS IEMED-EUROMESCO Núm. 17. The European Union and the Arab World: from the Rome Treaty to the Arab Spring Bichara Khader Al llarg dels darrers 65 anys, les diferents polítiques europees orientades al món àrab han prioritzat els mateixos objectius: l’energia, la seguretat i els mercats. La Política Mediterrània Global, el Diàleg Euro-Àrab, la Nova Política Mediterrània, l’Associació Euromediterrània, la Política Europea de Veïnatge o la Unió per la Mediterrània són exponents d’una concepció del món àrab basada en la realpolitik que relegava a un pla marginal d’altres objectius primordials –els Drets Humans, la democràcia o la resolució de conflictes–, en bona part degut a la manca de consens entre els estats europeus. L’esclat de la Primavera Àrab ha forçat a una UE desprevinguda a prioritzar aquests objectius en els que una societat civil subestimada emergeix amb un poder inusitat.

148.

Memòria d‘activitats 2013

Col·lecció «Focus – EuroMeSCo Briefs»

«Focus» és una sèrie d’articles d’opinió on line que pretén fomentar i enriquir el debat entorn de qüestions clau d’actualitat a la Mediterrània. Es tracta d’un espai obert a la reflexió personal d’experts acreditats i personalitats destacades. Un gran ventall d’actors euromediterranis del món acadèmic, polític i de la societat civil, homes i dones originaris dels quatre punts cardinals de la regió euromediterrània, ofereixen els seus diferents punts de vista, percepcions i sensibilitats sobre les realitats i les polítiques actuals de la Mediterrània.

Focus 107. Mediterráneo, puerta cerrada para las migraciones. Xavier Aragall.

article

107. 12/2013

El Mediterráneo, puerta cerrada a las migraciones

article

106. 7/2013

105. 6/2013

The European Global Strategy and the Mediterranean

Albanian Elections Give Grounds for Optimism

Dimitar Bechev*

Focus 106. Albanian Elections Give Grounds for Optimism. Dimitar Bechev.

Focus 105. The European Global Strategy and the Mediterranean. Roberto Aliboni.

Focus 104. How Mediterranean is Turkey’s Economy? Esen Çaglar.

article

104. 5/2013

How Mediterranean is Turkey’s Economy? Some ideas for making the Mediterranean and Turkey more relevant for each other

article

103. 3/2013

Focus 103. État et transition démocratique en Libye. Analyse et perspectives. Moncef Djaaziri.

Les particularités de l’État et la crise du pouvoir sous Kadhafi

Focus 102. Walking a Thin Line: The Role of Think Tanks in Arab Transitions and Foreign Support. Pol Morillas.

article

101. 02/2013

La question du changement en Algérie

Les partis islamistes a l’épreuve du gouvernement

Focus 101. La question du changement en Algérie. Said Djaafer. Focus 100. Les partis islamistes à l’épreuve du gouvernement. Jean-Pierre Filiu.

102. 02/2013

Walking a Thin Line: The Role of Think Tanks in Arab Transitions and Foreign Support

État et transition démocratique en Libye Analyse et perspectives

100. 1/2013

7. Biblioteca

150.

Memòria d‘activitats 2013

Biblioteca

7. Biblioteca

La biblioteca de l’IEMed, creada l’any 1990, compta amb un fons documental especialitzat de 14.200 exemplars entre llibres, monografies, revistes, buidatges d’informació, documentació electrònica, documentació d’arxiu i literatura grisa. Les temàtiques principals són la política euromediterrània, les relacions internacionals i la cooperació, les cultures i els estils de vida mediterranis, el món àrab, l’islam i la societat civil, i els moviments migratoris a la Mediterrània. És una unitat de l’Institut que actualment roman al servei intern de les diferents àrees per tal de recolzar la seva tasca de recerca i seguiment de les qüestions que afecten la Mediterrània i que a la vegada conté l’arxiu històric documental de l’IEMed des de la seva fundació l’any 1989.

3 This is the third in a series of ten papers published jointly by the EU Institute for Security Studies (EUISS) and the European Institute of the Mediterranean (IEMed) which aim to address ten critical topics for Euro-Mediterranean relations. The papers have been commissioned with a view to formulating policy options on a set of issues which are central to achieving the objectives set out in the 1995 Barcelona Declaration and the Paris Declaration of 2008, as well as defining new targets for 2020 in the political, economic and social spheres. This third paper looks at the perspectives for security cooperation between the EU and its partner countries in the Mediterranean region. The authors argue that security is a crucial area of cooperation in EuroMediterranean relations and that there is a need to reevaluate the EU’s policies towards the region in the light of the changing international context: a multilateralist approach by the EU towards the partner countries is key to an improvement of the security dialogue in the region. The authors emphasise the need to go beyond conventional understandings of security and to focus on human security in particular in order to resolve the ongoing political conflicts in the Euro-Mediterranean area. They put forward a number of recommendations on how best to consolidate and deepen security cooperation in Euro-Mediterranean relations.

February 2010

10 Human security: a new perspective for EuroMediterranean cooperation by roberto aliboni and abdallah Saaf With an introduction by atila eralp

DOCUMENTSIEMed.

In 2011 we witnessed the beginning of an historic process of uprising by peoples of the Arab world demanding democratic reforms in the political, social and economic domains. The new elected governments have to face huge economic and social challenges in the short term. The situations differ from country to country but there is a common sense of urgency.

However important it is now to focus on maintaining economic stability, it is essential not to lose sight of the more fundamental medium and long-term social and economic challenges. Indeed, pressure from the various social stakeholders is mounting, with demands for more and better jobs, better living conditions and universal access to quality social services since Mediterranean countries in transition suffer from higher unemployment and lower growth rates as economic growth is slowed by the uncertainties of the political agenda.

BARCELONA EUROMED FORUM Social inclusion in the Aftermath of the Arab Spring: from Politics to Policies

The good news is that the transformations in the Mediterranean offer a significant opportunity for the Arab countries in transition to modernise not only their political but also their economic and social systems. A democratic and open debate is now possible on issues such as the case for social protection, the importance of social dialogue during transitions, the need for labour market reforms and how to fight against corruption and promote transparency. This report collects the working documents of some of the speakers presenters at the international conference “BARCELONA EUROMED FORUM. SOCIAL INCLUSION IN THE AFTERMATH OF THE ARAB SPRING: FROM POLITICS TO POLICIES” held in Barcelona (Spain), on the 27th –and 28th of June, 2013. This conference brought together policymakers, high level researchers, European Union, financial institutions and representatives of Think Tanks in order to asses the economic policies reforms to deploy in the MENA Region.

Consortium formed by:

www.iemed.org

CUBIERTA AFKAR FRAN.(34.).qxd:CUBIERTA AFKAR FRAN.OK(5).qxd 27/06/12 16:46 Página 1

Banco Santander, premiado por The Banker (grupo Financial Times) como: afkar/idées

afkar/idées Revue trimestrielle pour le dialogue entre le Maghreb, l’Espagne et l’Europe

No. 34, été 2012

Espagne 6 ¤ / Maroc 24 dirhams / Algérie 125 dinars / Tunisie 2,5 dinars / France 6 ¤ / Belgique 6 ¤

Été 2012

MEJOR BANCO DE EUROPA 2011

Mohammed Morsi, président élu d’Égypte

Égypte, transition confuse M 06762 - 34 - F: 6,00 E - RD

El Valor de las Ideas

152.

3:HIKQRG=WU[UUV:?a@a@n@o@a;

Ricard González ❑ Ahmed Maher ❑ Bothaina Kamel

Arabes de la diaspora

Memòria d‘activitats 2013

Samir Bouzidi ❑ E. Mouhoub Mouhoud Abdelkader Latreche ❑ Basel Ramsis

ISBN 978-84-393-8115-0

ISBN 978-92-9198-148-9 QN-80-10-003-EN-C

European Institute of the Mediterranean Girona 20 08010 Barcelona Spain phone: + 34 93 244 98 50 fax: + 34 93 247 01 65 e-mail: info@iemed.org www.iemed.org

EU Institute for Security Studies 43 avenue du Président Wilson 75775 Paris cedex 16 – France phone: + 33 (0) 1 56 89 19 30 fax: + 33 (0) 1 56 89 19 31 e-mail: info@iss.europa.eu www.iss.europa.eu

european union

Institute for Security Studies

La Mediterrània del segle XX realitats i mirades

CUBIERTA AFKAR ESP.OK(33)..qxd:CUBIERTA AFKAR ESP.OK(5).qxd

28/3/12

10:17

Página 1

Banco Santander, premiado por The Banker (grupo Financial Times) como: afkar/ideas

afkar/ideas Revista trimestral para el diálogo entre el Magreb, España y Europa

Núm. 33, primavera de 2012

España 6 ¤ / Marruecos 24 dirhams / Argelia 125 dinares / Túnez 2,5 dinares / Francia 6 ¤ / Bélgica 6 ¤

Primavera de 2012

MEJOR BANCO DE EUROPA 2011

¿Hasta cuándo Siria? Editorial ❑ Bassam Haddad

Las fronteras de las revueltas Irán ❑ Catar ❑ Israel ❑ Turquía ❑ África Arshin Adib-Moghaddam ❑ Khaled Hroub ❑ Alain Dieckhoff Meliha Benli Altunisik ❑ Fátima Valcárcel

El Valor de las Ideas

Banco Santander

ENTRE LOS MEJORES

afkar/ideas

CUBIERTA AFKAR ESP.OK(38)_CUBIERTA AFKAR ESP.OK(5).qxd 01/07/13 11:20 Página 1

Revista trimestral para el diálogo entre el Magreb, España y Europa

Banco Santander, entre las marcas financieras más valoradas del mundo*

Núm. 38, verano de 2013

España 6 ¤ / Marruecos 24 dirhams / Argelia 125 dinares / Túnez 2,5 dinares / Francia 6 ¤ / Bélgica 6 ¤

MARCA GLOBAL EN RETAIL BANKING

MARCA EN EUROPA

Verano 2013

MARCA EN LATINOAMÉRICA

La tragedia de los refugiados sirios

MARCA GLOBAL

Salam Kawakibi ❑ Terry Rempel ❑ Reem Alsalem

* Clasificación realizada por Brand Finance 2012 y basado en Brand Value , ofreciendo las percepciones de los inversores entre las marcas globales más valoradas.

2012

n-5

editio

Short stories by 14 young writers

year

9 7784 1 6 9704 08

00038

Juliette Touma ❑ Jalal al Husseini ❑ Sonia Andolz

Turquía y la cuestión kurda David Meseguer ❑ Hamit Bozarslan

8. Equip

154.

Memòria d‘activitats 2013

Equip

8. Equip

Equip

Presidència Senén Florensa, President executiu Mariona Rico, Assessora executiva i mecenatge Carmen Medina, Suport de direcció i coordinació

Gerència Josep Ferré, Director gerent Jordi Bertran, Cap de premsa i web Hugo Gallego, Tècnic executiu de planificació i web

Coordinació editorial Jordi Padilla, Coordinador de publicacions i fons documental Laura Aimone, Suport de coordinació editorial

Recursos humans i organització Anna Roy, Cap de l’assessoria jurídica i responsable de recursos humans i organització Nazario Fernández, Recepció, informació i enviaments

Gestió Econòmica Carles La-Rosa, Responsable de gestió econòmica Raquel Pons, Tècnica de gestió comptable

156.

Memòria d‘activitats 2013

Actes, imatge corporativa i difusió Núria Esparza, Cap de disseny gràfic i coordinadora de serveis lingüístics Patrícia del Valle, Cap de protocol, gestió d’actes i mailing

Polítiques euromediterrànies Pol Morillas, Responsable de l’Àrea de Polítiques Euromediterrànies Xavier Aragall, Assessor tècnic de Polítiques Euromediterrànies

Món àrab i mediterrani Lurdes Vidal, Cap de redacció d’afkar/ideas i responsable de l’Àrea de Món Àrab i Mediterrani Elisabetta Ciuccarelli, Suport d’afkar/ideas i de Món Àrab i Mediterrani

Desenvolupament socioeconòmic Javier Albarracín, Director de l’Àrea de Desenvolupament Socioeconòmic

Cultura i societat civil Maria-Àngels Roque, Directora de l’Àrea de Cultures Mediterrànies i Societat Civil Josep Giralt, Director de l’Àrea d’Acció Cultural Carina Soriano, Assessora tècnica de Cultura i Societat Civil Blanca Gago, Suport de Cultura i Societat Sivil

www.facebook.com/iemed www.twitter.com/iemed_ Institut Europeu de la MediterrĂ nia Girona, 20 08010 Barcelona T. +34 93 244 98 50 www.iemed.org info@iemed.org