Revista de l'any 2011

nĂşm 2

2011 1 euro

1

Editorial

Sumari En la memòria només bons records

3

“Ser director és un repte estimulant”

4

Reciclatge al centre

5

Assassins de toros

6

Mis nuevos vecinos

7

Diversificació (PDC)

8

Parides 2n batxillerat A

9

Laura Gallego García

10

Ep! Què llegim?

12

Enrique no estroba bé

13

La terra i el cel

14

Experiències TIC a la classe d’anglés

16

Curt-ura no, cultura!

18

Un relat de ficció...

20

Ximpleria amb conseqüències

23

Endevina qui són

24

Passatemps

28

Endevinalles

29

Horòscop

30

Han participat...

2

Hola!!

Som el consell de redactors de la revista Gairebé i volem contar-vos com hem aconseguit que aquest projecte es convertira en la nostra revista escolar.

El curs passat els nostres professors ens comentaren que si voldríem participar en la revista, al principi dubtàrem un poc, perquè participar implicava haver de fer més feina, però a la fi decidírem tirar una maneta. Vam començar a formar part de la revista escrivint breus articles i altres coses relacionades amb temes d’actualitat. Quan la revista va ser publicada vam poder comprovar que tots els nostres esforços hi estaven reflectits.

Així que quan ens digueren que hi havia un taller monogràfic exclusiu per a la revista no ens ho pensàrem i ací estem, treballant des de dins perquè aquest projecte vaja avant. Amb aquest escrit sols volem explicar-vos que ha valgut la pena tot el treball que hem hagut de fer perquè la revista es publique i que tots podeu compartir amb nosaltres les vostres inquietuds i idees.

Bé, esperem que us agrade i que vos animeu a col·laborar-hi.

Una forta abraçada a tots vosaltres! :)

Consell de redacció: Aida Pons Claudia Rubio Neus Aparicio Gracia Puig Ainhoa Villa Claudia Alonso Òscar Arias Emma Bo Rubén Carmona Mireia Martínez

Col·laboradors: Carla Servat MªJesús Ortolà Jordi Chordà Alumnes PDC Josema González Emili Sunyer Lydia Copete Lluïsa Merino Leo Boix Jesús Fernández Xavier Tomàs Mª José Peidro

Portada: Iris Richart

Escàner: Amparo Briz

En la memòria només bons records Aquest acomiadament em pilla en un moment de la meua vida molt tendre: acabe de tindre un fill, Iago, i entre farinetes i bolquers tinc els sentiments a flor de pell i la llàgrima fàcil. Però bé, faig memòria:

Faig memòria de tot allò que ha passat a l’institut, ja ho sabeu: Jornades, revista, viatges, Trobada, nous programes, nous acords, noves ofertes educatives... l’institut es fa gran però va sol, nosaltres només l’acompanyem i vigilem perquè no caiga i... han Arribe a la direcció intentant que l’anterior director passat vuit anys i cada any és una mica més fort! no s’ho deixara. Vaja! Quin poder de convicció!!! Màquina avant!

Em vaig fer avant més inconscientment que amb coneixement del que feia (és de veres que tenia el I mai no hem d’oblidar que com a docents estem recolzament de molts companys i també a casa) i ací perquè els nostres alumnes, eixes personetes quan em vaig voler adonar estava fent un curset que vénen a viure amb nosaltres amb 12 anys, cresaccelerat on ens informaven de tot allò de què érem quen i es facen persones capaces de trobar i conresponsables. Ai, mare! On m’he clavat? Però, tam- tinuar el seu camí en la vida. Per aquesta raó, el bé és veritat que amb la mateixa celeritat que vaig que m’interessa destacar són les persones, l’eix al rebre tota aquella informació se’m va anar oblidant. voltant del qual gira la vida acadèmica: l’alumnat és Encara com! Perquè allò no era realment impor- suficientment reduït com per conèixer-los a tots, tant: normes, decrets, ordres... papers, legalitat que el claustre de professorat formem una gran famíhem d’interpretar i aplicar persones. lia que integra les administratives i les conserges, i aquest lligam personal és el que imprimeix el caràcPersones que em van ajudar a formar equip i ara sé ter singular d’aquest institut. que aquest és el quid de la qüestió! Sense pensarm’ho em vaig envoltar de gent que, no és que m’ha Les relacions personals són més importants que les fet les coses fàcils, més bé i fins i tot m’han llevat professionals o acadèmiques i això fa que, en molts les coses de les mans per fer-les elles i ells: Gràcia, casos, milloren aquestes. I tant que les milloren: és Visse, Clara, Elena, Sole, Amparo, Raquel, Salut… i circumstancial si un dia les coses ixen bé o no tan com no, els meus xics: el meu Emili, el meu Satur i bé, si tens un nou o un quatre a l’examen, perquè el meu José Ramón (que grans!). En fi, amb aquesta el motoret del centre és la voluntat d’aportar, de companyia s’iniciava un projecte que ha durat vuit caminar, de relacionar-se amb els altres que és la anys. Al darrere, un claustre de companys merave- millor, o l’única, manera d’aprendre: tots necessiten llosos que m’ha fet sentir recolzada, volguda i im- de l’altre per tal d’esdevenir persones. Això és el portant!! Sí, sí, important! que hem volgut transmetre des d’aquesta direcció, i també en l’anterior, i crec que ho estem aconseEn aquestos vuit anys he conegut molta gent: Ana, guint.

Pedro, Constan, Carmen, Sònia, Adela, Marisa, Marien, Luci i Inma, alcaldesses i alcaldes, directors Gràcies a tots per fer-me sentir sempre el vostre dels instituts dels voltants, Toni i Paqui els de Co- afecte, respecte i admiració. Gràcies a tots per fertes, Maite la del forn, Mireia i Carmen les del bar, i ho possible. Vos dec a tots moltes coses. Teniu en molta més... de vegades tan sols per telèfon, però mi una profunda admiradora. tant se val! Tots sempre han col·laborat amb mi.

Mª José I l’alumnat... també trobe molt d’afecte i respecte en Paula, en Miguel, en Adrià... 2n ESO C, 1r bat B, 2n bat B, aquell 2n bat A... les reunions amb Mònica, Josep i Andrea... n’he aprés molt i tots m’ho han fet molt fàcil.

3

“Ser director és un repte estimulant” Entrevista a José Ramón Beltrán, director de l’IES Càrcer.

T’ha costat incorporar-te com a director?

Sí i no. Sí, perquè hi ha moltes coses noves. No, perquè l’equip directiu m’ha ajudat a incorporar-me i perquè el professorat també em recolza, sempre note la seua ajuda i paciència en les tasques que es realitzen al centre.

Si et donaren a elegir entre la funció de vicedirector o director, amb quina et quedaries?

Al dia de hui com a vicedirector, perquè tinc tota la feina assumida. Ja conec les tasques, els mecanismes i el calendari, mentre que de director, com he dit, tot és nou i estic contínuament, dia rere dia, aprenent coses noves.

Com descriuries aquesta experiència?

Com una experiència grata i com un repte. Per una Algun consell per als alumnes? part estimulant i per una altra banda, fàcil perquè M’agradaria que estudiaren i se n’adonaren que l’equip directiu i el professorat són molt bons. molts d’ells poden, però no volen!!!! Voldria que feren més cas als professors i professores quan intenQuè ha sigut el que més i el que menys t’ha ten que l’alumnat reflexione sobre la importància dels estudis per al seu futur. Que busquen exemples agradat?

El que més, veure l’institut des d’un altre punt de de gent que coneixen, veïns, familiars que no acavista. El funcionament del centre es veu completa- baren els estudis i que actualment estan treballant i ment distint, des d’un altra perspectiva que m’ajuda intentant aprovar el títol d’ESO en l’ensenyament a comprendre coses que abans ni em plantejava. El nocturn. Que parlen amb ells i elles i els diran, com que menys, estar més aïllat de les persones. Es nota a mi alguns m’han dit: “Que repenedit estic de no molt a faltar el contacte amb la resta de companys, haver estudiat quan era el moment”. però sempre estan ahí.

També els demanaria que respecten l’institut, que T`ha passat alguna anècdota? Quina? és de tots.

Parafrasejant Sabino Fernández: el que és interessant no t’ho puc contar i el que et puc contar no és I per últim, vull que sàpiguen que, encara que pareinteressant. ga que no, els professors desitgem sempre el millor per als alumnes.

Quina ha sigut la teua decisió més difícil? Òscar Arias i Rubén Carmona Formar l’equip directiu i presentar-me a director.

Crec que ha sigut de les decisions més difícils que m’he plantejat en la vida.

4

Reciclatge al centre

Els alumnes de la classe de treball monogràfic de 4t ESO vam realitzar el passat trimestre un treball centrat en els residus i el reciclatge. Aquest treball es podria dividir en una part teòrica i una part pràctica. En la teoria hem après coses de gran interès, ja que és un tema que ens preocupa a tots o almenys ens hauria de preocupar.

Per conscienciar-nos de la importància de reciclar dir que una tona de paper consumeix la fusta de quinze arbres i dos-cents cinquanta mil litres d’aigua. Així que fent càlculs, en cinc setmanes, hem estalviat 0,89 arbres adults i 14.888,25 litres d’aigua. Si aquesta iniciativa la continuàrem any darrere any es podrien estalviar grans quantitats d’arbres i d’aigua, la qual cosa seria molt positiva per al medi ambient.

Un dels exemples del que hem après és què són els residus sòlids urbans, quina és la situació a Espanya i a Europa i les possibles solucions als problemes dels residus. I de la part pràctica segurament tot el món se n’haurà adonat. Estic parlant de la iniciativa del centre per a reciclar, que consisteix en proporcionar a totes les classes de l’institut, incloent la sala de professors, una caixa de cartró per dipositar tot el paper per reciclar. Cada setmana passava un grup diferent, mesurava la quantitat de paper de totes les classes, les anotava en un full i per últim es tirava en el contenidor adequat. Així s’ha estat fent durant el Però no sols hem reciclat paper, sinó que la classe passat trimestre, tots els dijous. ha reutilitzat paper de periòdic i botelles de plàstic per fer d’una manera molt enginyosa la decoració El registre que hem portat de la quantitat de paper per a la setmana cultural. Amb açò el que pretenem reciclat ens ha servit per a fer una taula amb totes també es conscienciar la gent de la importància del les dades de les classes. Amb aquesta taula els alum- reciclatge i animar tothom que no sols recicle en nes del treball monogràfic hem elaborat una gràfica el centre sinó també en les llars particulars. El que de barres i així hem pogut comparar els resultats i aconseguim són beneficis ecològics com evitar la traure unes conclusions. La veritat és que totes les contaminació que causarien els residus, algunes classes han respost bé a la iniciativa, i el centre ha matèries tarden desenes d’anys i inclús segles en pogut reciclar una quantitat total de 59.553 g en degradar-se; preservar els recursos naturals, ja que cinc setmanes. Així que, gràcies a tots per la vostra la matèria reciclada es reutilitza, i reduir els costos col·laboració. Hem afegit les gràfiques elaborades associats a la producció de nous béns, ja que la utiperquè pugueu comparar per vosaltres mateixos els lització de material reciclat reporta un cost menor resultats d’aquesta iniciativa. que el material verge.

Carla Servat

5

Assassins de toros

Hui en dia, en la nostra societat, hi ha molts exemples de violència, però un dels que a mi més em preocupa és el que es practica als animals. El més violent, repugnant i inhumà és el que es considera una festa nacional, el que s’anomena torejar.

Com això pot ser una festa nacional? Per què els toreros cobren tant per matar un indefens animal?

Resumint: Qui som nosaltres per a maltractar un animal?

Mª Jesús Ortolà Garcia

Moltes persones pensen que el toreig és una crueltat i un maltractament als animals. Crec que cada vegada hi haurà més gent que pense el mateix, però sempre quedarà algú que diga que com és una festa nacional s’ha de mantenir...

Segons l’enquesta Gallup realitzada el 2002, el 31% dels espanyols es van mostrar molt interessats en les curses de braus mentre que un 68,8% no mostrava cap interés.

A les televisions tan sols ix com el famós torero li clava l’estaca i li dedica l’orella a algú també famós que està assegut a primera fila, però no sol eixir la gran manifestació antitaurina que hi ha darrere. A la majoria dels mitjans de comunicació els importa més la nova nòvia que té ara eixe torero que el fet que haja matat els pobres bous sense cap motiu.

No fa molt de temps va eixir en la televisió que a un famós torero li havien donat una medalla… Ell què ha fet per a guanyar-se una medalla?

1. Eixir a una plaça plena de gent aplaudint-li.

2. Matar uns quants bous.

3. Cobrar una barbaritat de diners!

4. Vendre l’exclusiva de la seua boda en la revista Hola!

5. Cobrar encara més diners…

Per això els donen les medalles?!

Com poden haver països que deixen els xiquets de 12 anys plantar-se davant d’un bou que moltes vegades és més gran que ells? Hi ha xiquets que des de molt xicotets ja tenen eixa afició i, sense cap restricció, en alguns països els deixen posar-se davant d’un brau. Com és més emocionant veure a un xiquet que a un home, la premsa ho emet com si això fóra una cosa extraordinària, i a la mare del xiquet, en pensar els diners que està guanyat el seu fill de 13 anys, se li il·lumina la cara... I a tot açò em pregunte: 6

“Entre el Atlántico y el mar Mediterráneo, hay una tierra de mar y mucho sol, Que desde antaño se viene practicando una asquerosa y sucia tradición!

Un individuo vestido de payaso tortura y martiriza hasta la muerte a un animal Y el graderío estalla de locura cuando el acero anuncia su final.

Banderilleros sedientos de violencia van torturando sin ninguna compasión.

Los picadores prosiguen la matanza acentuando punzadas de dolor.

Malherido, enviste con bravura contra el frío del acero que destroza su interior Agonizando en un charco de sangre, el puntillero remata la función.

Festejo, criminal, vergüenza!!!

Torero, eres la vergüenza de una nación!

Torero, eres la violencia en televisión!

Torero, eres asesino por vocación!

Torero, me produce asco tu profesión!

Llamar cultura al sadismo organizado, a la violencia, a la muerte o al dolor.

Es un insulto a la propia inteligencia, al desarrollo de nuestra evolución.

Tu indiferencia les hace poderosos, manifiesta tu repulsa a la fiesta criminal.

No colabores con un juego de dementes, taurinos al código penal!”

(Vergüenza Ska- P)

Mis nuevos vecinos

Hace alrededor de un año a mí pueblo, Beneixida, vinieron a vivir dos jóvenes de color llamados Abu i Mamadú. A estos jóvenes los trajo nuestro cura Don Jesús, que los recogió en Valencia en donde estaban viviendo debajo de un puente, ellos le llaman “padre”. Hace unos meses vino otro chico llamado Daniel. Me cuentan que llegaron a Valencia en barco, Abu y Daniel son de Ghana y Mamadú es de Guinea.

Todos tienen familia en sus respectivas naciones i mantienen con ellos el contacto. Abu por ejemplo, quiere poder traerse a su hermana en cuanto tenga sus “papeles”. Viven en la casa Abadía y me dicen que su vida ha cambiado mucho. La gente del pueblo es muy solidaria con ellos: les llevan comida y ropa. También colaboran limpiando huertos, ayudando a ancianos, etc.

A Daniel le gustaría ser electricista, a Abu mecánico y a Mamadú le gustaria ser agricultor o peluquero, de hecho, da el tinte y lava el pelo a las señoras que van a la peluquería de “Yolanda”. Les están enseñando a pintar “socarrats”. La comida que más les gusta de aquí es la paella, Daniel me dice que la comida es salud por eso le gusta todo.

También les gusta el fútbol, ellos son del Valencia y Levante, pero a Mamadú también le gusta el Sevilla.

Los jóvenes de confirmación, entre los que me incluyo, queremos que se sientan felicies y que lleven una vida digna, aunque estén alejados de sus seres mas queridos.

Jordi Chordà

Historia de una frase violenta Los asesinos del verbo pronominal fueron dos adjetivos que estaban muy mal.

Llegaron los determinantes a ayudar mas no lo pudieron salvar. ¡Oh! Se lamentaban los nexos con pesar.

A nadie podían unir y a todos veían morir.

Las conjunciones pusieron orden, todos enmudecieron de inmediato, se llevaron a los adjetivos y los mantuvieron en el anonimato.

Los salvaron, es más, no los entregaron.

Eran cómplices del asesinato, pero no se lo tragaron.

Los verdaderos policías, los fuertes adverbios, atraparon a conjunciones y adjetivos y nunca más se les vio el pelo.

Por fin todos estaban seguros, en una oración feliz, una proposición subordinada sustantiva que no tenía fin.

Anónimo

7

Diversificació (PDC) El pla de diversificació de l´IES Càrcer consisteix Aquestes són les opinions més freqüents dels comen un programa que permet obtindre el graduat, panys de classe: amb més facilitat, a aquelles persones que han tin- - “Estem aprovant amb menys esforç”. gut problemes al llarg de la seua etapa acadèmica, i - “Tenim més ajuda per part dels professors”. volen esforçar-se per aconseguir-lo.

- “Sí que hi ha diferències amb l´any passat, el Consta d´una sèrie d´àmbits que agrupen diverses deure és més fàcil i repassem més per als exàassignatures i que s´imparteixen de manera dife- mens”. rent. Es dóna més importància a tot allò que fa re- - “... I a més a més, en fem menys perquè en moltes assignatures es puntuen les activitats diàriament”. ferència al treball. Els àmbits són els següents: -Àmbit científic, que agrupa les assignatures de Matemàtiques, Biologia i Geologia, i Física i Química. Ara bé, no penseu que tot és tan fàcil, cal treballar i mostrar interés. Molts companys també han dit: -Àmbit lingüístic, amb Valencià, Castellà i Socials.

- “Enguany estic més aplicat/ada, sé el que vull i -Àmbit Pràctic amb taller de Tecnologia. ací ho puc aconseguir” A més hi ha altres assignatures com Anglés, FOL, És una bona oportunitat per a l’alumnat que, Educació Física, Educació Plàstica, Música, Infor- amb problemes de resultats, tenen ganes de conmàtica... tinuar els estudis. Les classes són poc nombroses, l´ensenyament pràctic i l´ambient realment agradaEn acabar el curs, amb tot aprovat (no pots suspen- ble. dre cap àmbit), aconsegueixes el graduat en secundària. Un graduat com tots els altres que et permet Alumnes de PDC continuar estudiant, sobretot cicles formatius.

8

Parides 2n batxillerat A 2010-2011 En classe de valencià Pilar ens reparteix un text: -Pilar: Numereu les línies de 5 en 5.

-Cristina Brotons: Però i si són impars què fem?

En classe de castellà: -Jose Luís: Iba a decir un chiste, pero me lo callo.

-Josema: No lo pillo.

Estem en classe d’història i Maria Linares és l’única que no havia vingut d’educació física, en això que puja un home: -Home: Vinc a recollir les coses de Maria perquè s’ha fet un esquinç.

-Ferran: Vostè qui és? el pare de Maria?

-H.: No. Jo sóc professor.

-F.: (Ruboritzat) Ah! Jo sóc Ferran (oferint-li la mà) -H.: Jo, Miquel. (Se’n va) -F.: “Que corte”, no?

En classe de valencià es comença a parlar sobre Malta (el país) quan Jose alça el braç: -Pilar: Jose, què vas a dir, una barbaritat?

-Jose: Sí, volia saber si la cervesa de malta ve de Malta.

En classe de llatí estava Josema analizant: -Josema: Això és nominatiu, plural, masculí i singular.

En classe d’història estem corregint l’eix.

-Ferran: Selene què estàs fent?!

-Selene: Pintant l’eix.

-F: Ah! Pintant l’eix eh? I de quin color pintes l’eix?

-S:Verdet!

-F: Com que verdet, eh? Molt bé.

(Acabem i corregim els personatges històrics) -F:Vinga que algú corregisca Juan Vázquez de MeEn classe d’història estava Ferran parlant sobre la lla. Per cert Selene de quin color pintaries a J.V. de Mella? guerra de Cuba al s.XIX, 1878.

-S: Roget!

-Cristina Brotons: Ahí Fidel Castro ja estava?

-F: Molt bé, perquè com és carlí. I de quin color En classe de Llatí estàvem parlant de Quint Octavi Flac, pintaries a José Martí?

-S:Blavet! que és un poeta del s.I, quan Josema pregunta: -F: Ah! Molt bé!

-Encara està viu? (Ho deia de veritat) Nota de l’autor: NO i repetisc NO havia sentit que era del s.I!

En classe d’història entra José Luís: -Ferran: L’examen és el dimecres?

-Carla: No fa falta que el fem.

-Jorge: No ens morirem si no el fem.

-Jose Luís: Fica’ls la nota de l’altre examen i au.

-Ferran: Ficaré un 0 a tots i faré la mitja.

-Selene (es queda pensant): Però, aleshores, jo no aprovaria!

A primera hora, estava eixint el sol i reflectia l’ombra de Majo en la pissarrra.

-Majo: Claudia tira avant que parec la Mare de Déu.

En classe d’història: -Ferran: Quin és el partit més important d’Euskadi?

-Josema: L’ETA

Estem en el corredor de 2n de Bat. fent la mà al costat de l’ascensor quan Cristina Brotons diu: -C.B.: Ei! S’heu adonat que la porta de l’ascensor en la primera planta és groga, en la segona blava i en la tercera roja? Com farà la porta per a canviar de color?

Estem en Hª de l’art i la professora ens diu que identífiquem les característiques de l’estil en la foto.

-Eva: I com es diuen aquests angelets xicotets?

-Mireia: Valdovins!

-Josema: Querubins Mireia, Querubins.

En classe de valencià estàvem parlant de la societat: -Pilar: [...] ...lumpen. Sabeu què és el lumpen, no?

(Tots amb cara de pòquer) -Pilar: Però com podeu no saber el que és el lumpen!

-Olímpia: Ai per favor, que inculturals sou!

Josema González 9

Laura Gallego García Biografia Als onze anys començà a escriure amb una amiga seva la que seria la seva primera novel·la sense publicar, Zodiaccía, un mundo diferente. Als 21 anys, quan estava estudiant Filologia Hispànica, va escriure la novel·la Finis Mundi, amb la qual obtingué el primer premi al concurs Vaixell de Vapor de l'editorial SM. És fundadora de la revista universitària Náyade, repartida trimestralment en la Facultat de filologia i va ser codirectora de la mateixa des de 1997-2000. La seva primera novel·la publicada fou Finis Mundi (1999), però obtingué major popularitat amb la seva trilogia Cròniques de la Torre. A partir d'aquesta trilogia va sorgir un gran interès per la seva obra, espacialment a Internet. Però tot i que la seva fama es deu principalment a les novel·les juvenils, ha publicat també obres dirigides a un públic menor. El 2004 començà la seva segona trilogia, titulada Memòries d’Idhun. Les seves novel·les han estat traduïdes, des del castellà, a molts altres idiomes: català, anglès, francès, italià, portuguès, coreà, finès, japonès, alemany, hongarès, polonès, suec, danès, noruec i romanès.

En l'actualitat realitza la seva tesi doctoral sobre el llibre de cavalleria Belianís de Grècia de Jerónimo Fernández, publicat el 1579. Ha explorat gran part dels temes literaris: començà escrivint literatura històricofantàstica, amb la seva novel·la Finis Mundi, però provà també la ciència-ficció, amb Les filles de Tara; i més endavant la fantasia èpica amb Cròniques de la Torre i Memòries d’Idhun; sense oblidar tampoc la seva literatura infantil.

Obres 1999 - Finis Mundi 2000 - Cròniques de la Torre 2002 - Les filles de Tara 2002 - La malediccio del mestre 2002 - La llegenda del Rei Errant 2003 - Mandràgora 2004 - Ales de foc 2004 - Memories d’Idhun I:La Resistència 2005 - Memòries d’Idhun II: Tríada 2006 - Memòries d’Idhun III: Panteó 2007 - L’Emperadriu dels Eteris 2008 - Dos ciris al diable 10

2009 - Ales Negres 2009 - Sara y las goleadoras: Hacemos equipo!

2009 - Sara y las goleadoras: Las chicas somos guerreras 2009 - Sara y las goleadoras: Goleadoras en la liga 2010 - Sara y las goleadoras: El fútbol y el amor son incompatibles 2010 - Sara y las goleadoras: Las goleadoras no se rinden 2010 - Sara y las goleadoras: El último gol

Què pots trobar a Memòries d’Ihun?

En aquesta meravellosa triologia podem trobar tota mena d’escenaris, des del món tal i com el coneixem fins a altres móns totalment diferents on podem trobar-hi màgia, acció, guerra, amor, fantasia...

Aquestes obres són ideals per a totes aquestes persones que són amants de les novel·les fantàstiques, per a tots aquests que quan agafen un llibre, saben que, no sols és una composició de pàgines, pàgines repletes de lletres, no... Saben que cada frase, cada pàgina, tenen un poder psíquic increïble, un poder tan fort, que es capaç de transportar-te a un nou món, un dels móns més apassionants: ’’El mon de la imaginació’’ Amb aquestes novel·les podrem descobrir, tal vegada, un munt de sensacions inexplorades, perquè no hi ha res millor, que poder evadir-te per un moment del que ens envolta, és a dir, trencar la rutina!

Sobre què tracta?

La història tracta d'una sèrie d'esdeveniments fantàstics que afecta a dos móns:la Terra i Idhun.

En aquest últim món viuen sis races en relativa harmonia: humans, celestes, feèrics, varu, gegants i els yan. Existeixen també espècies semidivines: unicorns, dracs i sheks. Els sheks van ser exiliats i gairebé extints pels dracs temps enrere però un bon dia un mag infinitament poderós, Ashran el Nigromant, va utilitzar la seva màgia combinada amb la dels déus per provocar una Conjunció Astral de tres sols i tres llunes per portarlos de nou a Idhun i exterminar tots els dracs i tots els unicorns per a poder implantar el seu domini sobre les sis races sang-calenta amb l'ajuda dels sang-freda La història girarà aleshores al voltant de tres adolescents anomenats Jack, Victoria i Kirtash. Alguns mags renegats fugiren cap a la Terra i Kirtash va haver de buscar-los i acabar amb ells.

Jack i Victoria, terrícoles, li ho tractaran d’impedir units a La Resistència.

Al llarg dels tres llibres es va descobrint que hi ha una complexa trama darrere de la sèrie. Per començar tot gira amb una batalla de déus, els sis déus dels sang-calenta contra el Setè dels sangfreda. Els sis déus van crear Idhun i per a ells els seus habitants no són més que peces per moure en una gran batalla. Els dracs comanden els sang-calenta i els sheks als sang-freda.

Mentre els unicorns es dediquen a repartir màgia per tot Idhun amb la seva banya. Els sis van organitzar un pla perquè sobrevisqués un drac i un unicorn a la matança d’Ashran i poguessen derrotar-lo. Llavors el Setè va introduir en batalla a Kirtash perquè trobés l’unicorn i el drac i que els eliminés per aconseguir el control d’Idhun. A partir d’aquí la història es va complicant Aida Pons, Claudia Rubio i Neus Aparicio 11

Ep! Què llegim?

GRÀCIES PER LA PROPINA Ferrant Torrent Bromera. 200 pàgs. 11’95 € De què va: els records d’infantesa i joventut d’un tal Ferran Torres en una família liberal a la València dels anys seixanta, una ciutat on gairebé tot és possible. Un retaule evocatiu d’una ciutat i una època que ens ofereix una història plena d’humor, tendresa i tolerància.

Recomanat per a: Nostàlgics de l’honestedat i senzillesa de la vida de poble.

LA PLAÇA DEL DIAMANT Mercè Rodoreda.

Bromera. 288 pàgs. 12’30 €.

De què va: La vida de la Colometa amb el rerafons cru de la guerra civil i la dura postguerra espa-nyola. Ara, a casa nostra, reedició d’una de les novel·les més decisives de la literatura europea del s. XX. Recomanat per a: Buscadors dels tresors de la literatura.

BARÇA OU BARZAKH! Gemma Pasqual Bromera. 144 pàgs. 9’25 €.

De què va: dos adolescents nascuts a la perifèria de Dakar, han decidit fer seu aquest crit i embarcar-se, en una pastera rumb al paradís: Europa. No els importen els riscos ni els perills, ho deixen tot per un somni, una vida millor.

Recomanat per a: Practicants de la tolerància o la convivència ètnica.

POLÍTICA PER A JOVES INQUIETS Enric Senabre Bromera. 144 pàgs. 9’95€ De què va: Ara o mai. Amb icones ben actuals com els Simpson, Harry Potter o Obrint Pas es defensa una visió de la joventut participativa i combat la suposada apatia dels joves. Un bon grapat de raons per combatre el famós menfotisme valencià.

Recomanat per a: Els menfot de tot o passotes, com en diuen ara .

12

E. Sunyer

ANTOLOGIA POÈTICA Ausiàs March Edicions 3 i 4. 150 pàgs. 6 €.

De què va: Una selecció de poemes del nostre poeta més crack i mediàtic del segle d’Or, feta per Joan Fuster en una edició bilingüe (versió clàssica - versió actual).

Recomanat per a: Fora “melindros”.

Enamorats i atrevits a sentir la passió i el turment que l’amor desencadena.

ENTRE JULIOL I SETEMBRE Robert Saladrigas Columna. 216 pàgs. 9€.

De què va: Àngel ha acabat el curs i se’n va tot un estiu a casa dels avis, en poble de muntanya. Allà l’esperen nous amics, i el Bruixot, un personatge estrany… i un grapat d’històries i aventures en plena natura.

Recomanat per a: Que no en teniu prou amb el títol!

A COLP DE PEDAL Enric Roncero Editorial 3i4. 9’50 € De què va: Simplement els trenta-un millors itineraris del País Valencià s’apleguen en aquesta guia d’excursions amb bicicleta, però també volen ser una proposta d’interpretació dels paisatges recorreguts en cada ruta.

Recomanat per a: “Indurains” sense pressa i amb gust pels paisatges valencians.

ELS GENS QUE MENGEM Daniel Ramon Bromera. 144 pàgs. 17’95 €.

De què va: Les tècniques de l’enginyeria genè-tica i la seua aplicació a la tecnologia d’ali- ments estan presents en aquesta obra, a l’abast de tothom. Coneixereu la manipulació genètica dels aliments.

Recomanat per a: Els biodanones.

LA BILIOTECA FANTÀSTICA Jesús Cortés Bromera. El Micalet Galàctic. 168 pàgs. 8’50 € De què va : Samuel coneix una misteriosa xiqueta que canviarà la seua vida. Com és una mica bruixeta li confiarà un secret i una missió: convertir-se en el guardià d’una biblioteca amb poders extraordinaris.

Recomanat per a: Aventurers sense por a la màgia dels llibres.

Enrique no es troba bé em vaig posar alerta quan pels patis del monestir va dir que no es trobava bé. Vaig veure el perill de prop però, a poc a poc, es va diluir en observar-lo jugar, com si ja no es recordara del dolor que deia sentir. Així, doncs, em vaig relaxar i vaig abaixar la guàrdia. Es va fer l’hora de tornar, passàrem llista i anaren pujant a l’autobús. Em vaig deixar caure al seient alleugerida: la prova estava superada…

Quan, de sobte, vaig sentir moltes veus cridant el meu nom. Al principi no entenia què em deien. Horror! Repetien la frase: “Enrique no es troba bé!”.

Em vaig alçar a corre-cuita i vaig anar cap al seu seient. Tan sols m’havia donat temps a contemplar la seua careta groga quan va començar a brollar de la seua boca una font de vòmits impressionant. No vaig tindre prou mans per arreplegar-ho. El pobre va escampar una pudor fastigosa per tot l’autobús i Després d’un tra- els companys, tan poc solidaris i comprensius ells, jecte prou tran- el feren avergonyir-se i desitjar que el malson acaquil arribàrem a bés prompte. tan religiós lloc i els deixàrem que Com podeu comprovar, no sempre les històries s’escamparen una acaben bé ni estan sempre protagonitzades per heestoneta per es- rois sinó que, de vegades, algun petit antiheroi com morzar. La fruïció el pobre Enrique escriu un final accidentat per als d’uns minutets sen- annals de les eixides escolars. se ells, o almenys Lydia Copete a una distància considerable, era inefable. Transcorreguts tan breus instants, tornàrem a la vandàlica realitat i ens endinsàrem en el món dels còmics sense saber ben bé qui seria l’heroi del dia, però conscients que ens eixien enemics per tot arreu. Un d’ells, per exemple, va véncer els meus arguments amb armes “escatològiques”: necessitava urgentment visitar “Roca”.

Aquell dia anàvem a València, més concretament al Monestir de Sant Miquel dels Reis. Quatre érem els valents professors a càrrec d’histèrics alumnes de primer d’ESO i un xicotet grup de quart. El motiu de l’eixida era veure una exposició sobre el còmic i fer-hi un taller relacionat amb el tema. Abans que el conductor posara la primera, els creients es persignarien en un intent de demanar ajuda a Déu per tal que l’èpica aventura acabara el millor possible. Jo, conscient de la imprevisibilitat de la situació, em limitava a passar llista per localitzar els elements subversius dins aquella massa d’hiperactivitat. El conductor engegà el motor i la música va envair l’espai amb la il.lusió de poder aquietar les “feres”.

Però no sempre podem parlar d’herois i enemics. És el cas del personatge que ens ocuparà d’ací en endavant. L’Enrique és un ésser que podríem qualificar de peculiar, pintoresc, molt imaginatiu i el més imprevisible de tots. En definitiva, un antiheroi. Ja 13

GEA I URÀ

LA TERRA I EL CEL Al principi sols existia un espai informe, infinit i fosc: el Caos, paraula que indica allò que no té ordre ni sentit. En el buit exterior va aparèixer Erebus (les Tenebres), lloc ignot on Mort i Nit habiten. Tot allí era silenci, foscor i fred. Aleshores va nàixer l’Amor (Eros), fill d’Erebus i de la Nit i amb ell va arribar el començament de l’ordre. De l’Amor sorgiren Llum i Dia i, després, no se sap com, Gea (la Terra), la de pit ample i generós que acull tots els éssers Immortals. Va ser aleshores que Erebus va dormir amb Nit i de la unió sorgí Èter, la llum del cel. Nit, en soledat, engendrà Destí, Mort, Somni i altres fenòmens que arriben fins a l’home des de l’obscuritat.

Mentre, Gea, que no volia estar sola, amb tot el seu poder, va donar vida a Urà, el Cel, i el va crear amb les seues mateixes proporcions perquè la poguera contenir i fóra seu sempre segura per als feliços déus, que junts engendrarien. L’ordre s’estava establint en l’Univers.

Però Gea no comptava amb que Urà l’estimaria tant que no podria separar-se d’ella i, de fet, l’abraçava sempre tan estretament que no la deixava quasi respirar. Quan tingueren fills, la seua gelosia no el permetia deixar-los nàixer per por que Gea no l’estimara més. Per això, els va empresonar dins d’una caverna fosca i els va obligar a viure en el ven14

tre matern. Entre ells es trobava Cronos (el Temps), el més jove de tots, capaç de destruir qualsevol cosa. Gea sofria per la tirania i la gelosia d’Urà i va animar els seus fills a rebel·lar-se contra el pare. Gea mateixa va crear la primera arma -una corbella- amb el metall sorgit de les seues entranyes i la va lliurar a Cronos. Així va ser com aquest, botant fora del cos de la mare Terra, ferí son pare el Cel, cercenant-li els genitals. Urà cridà de dolor i de ràbia i volà molt alt, on encara avui es troba amb el seu mantell adornat d’estrelles.

Des d’aquell dia el cel ja no vol acostar-se a la terra.

Però mentre Urà fugia, algunes gotes de la seua sang caigueren sobre Gea i, així, de la terra nasqueren encara les plantes, els animals, els gegants, els esperits de la venjança i altres criatures. Mentre Urà plorava de dolor, es formaren els rius, els llacs i els mars i de la sang caiguda en ells i de la bromera, que els genitals alçaren en caure, nasqué Afrodita, la deessa de la bellesa, de l’amor i de la vida.

Els éssers vius començaren a habitar sobre Gea que, com una mare, els nodria, mentre Afrodita els animava a estimarse i reproduir-se. Cronos, el temps que tot ho destrueix, a la fi de les seues vides els feia tornar de nou a la mare terra. Gea, ara, era feliç amb totes les criatures a qui procurava una llar, aliment i tot allò que necessitaven.

Urà, en canvi, romangué dalt, sol, en el fred i sense vida.

Cronos, que havia ferit son pare, tenia por que també els seus fills feren el mateix contra ell i per això els engolia a penes naixien i els obligava a viure dins de la seua panxa. Cronos, de fet, representa el temps que devora qualsevol cosa.

Rea, la seua dona, en canvi, no estava disposada a continuar permetent aquesta situació. Així, quan va nàixer l’últim fill, a qui donà el nom de Zeus, l’amagà i a Cronos li portà una pedra embolicada amb els bolquers del nounat. Aquell l’engolí igualment, sense adonar-se que no era el bebé.

Rea confià Zeus a la cabra Amaltea, que l’alimentava amb la seua llet, i a dues ósses que el defenien i furtaven per a ell la mel a les abelles.

Zeus esdevingué gran i potent. Ell era el déu del temps atmosfèric: enviava la pluja sobre la terra, dirigia els trons i les seues armes eren els rajos. I decidí alliberar els seus germans, encara empresonats dins de la panxa del pare. Començà, així, una guerra entre els déus: alguns s’aliaren amb Cronos i altres amb Zeus. Cronos tenia entre els seus amics un déu gegantesc d’increïble força, anomenat Atles.

Però Zeus aconseguí vèncer i alliberar els germans, convertint-se en rei dels déus i dels homes. Va governar amb justícia, no va fer cap mal a Cronos i dividí el poder amb els seus germans: Posidó, que esdevingué el rei dels mars i les aigües, i Hades, que va rebre el regne subterrani dels morts. Es va casar amb Hera, la deessa de la família i el matrimoni, i va engendrar molts fills que tractà sempre amb estima: Apol·lo, déu del sol; Artemisa, deessa de la lluna; Atena, deessa de la intel·ligència i molts altres. Però, com que un rei per a ser just ha de condemnar qui és culpable, castigà tots aquells que havien ajudat Cronos.

Va ser així com Atles va ser obligat a sostenir per tota l’eternitat les estrelles del cel. Amb el pas del temps, tanmateix, el mite es va distorsionar i Atles va ser representat carregant sobre els seus muscles la Terra en lloc de les estrelles. És per això que el llibre que recull totes les cartes geogràfiques s’anomena precisament Atles. Més tard Atles va ser transformat en una cadena muntanyosa, que encara pots veure en el mapa geogràfic d'Àfrica, concretament a Marroc, lloc on Atles va ser desterrat. Zeus, després d’haver castigat els seus enemics, recordà qui l’havia ajudat quan era menut.

Les dues ósses van ser transformades en dues constel·lacions: l'Óssa Major i l'Óssa Menor. També Amaltea, la cabra, esdevingué una constel•lació: la de Capricorn. A més, Zeus prenent una de les seues banyes, la transformà en la Cornucòpia, és a dir, el corn de l’abundància d’on ix tot allò que es pot desitjar.

Aquest és el mite grec de la creació, segons ens deixà escrit Hesíode, un poeta de Beòcia del segle VII aC., en el seu poema Teogonia.

Lluïsa Merino

15

Experiències TIC a la classe d’anglés Leo Boix – Professor d’anglès de l’IES Càrcer.

La implementació de les TIC en el món de l'educació ha d'impregnar tots els nivells educatius.

Açò és un fet que ha de permetre la continuada posada en marxa de projectes d'intervenció en els centres docents per tal d'augmentar, no únicament la competència en una determinada àrea curricular de l'alumnat, sinó també la seua competència digital i de tractament de la informació. És per això que hem de contribuir de forma decidida a l'augment de les mateixes en l’alumnat mitjançant la sistematització dels mitjans virtuals per a complementar allò que es treballa a classe diàriament.

Per exemple, he posat en marxa diferents projectes virtuals de blended-learning ( o ensenyament semipresencial ) amb l’alumnat perquè treballe asíncronament ( sense estar connectats a la xarxa alhora) els continguts que es fan a classe i millore la seua competència lingüística en anglès – llengua estrangera.

Amb l’alumnat dels cursos 4t ESO B i C, hem 16

treballat el projecte “ENGLISH SPEAKING COUNTRIES” amb la plataforma WIKISPACES de treball col•laboratiu. La metodologia ha estat una de proactiva, on he incentivat que l’alumnat assumira un rol actiu en la construcció del seu propi coneixement sobre els aspectes culturals dels països de parla anglesa.

Hem abordat aquest projecte des d’un triple eix: - Primer, hem treballat aspectes socio-culturals com ara els mapes, els himnes, la geografia i la història de cada país, els enllaços a webs turístiques, les imatges i vídeos sobre els aspectes més rellevants de cadascun dels països del planeta que tenen com a nexe comú la llengua anglesa en totes les seues varietats dialectals.

- En segon lloc, s’ha utilitzat en tot el procés l’anglés, per tal de fer un Tractament Integrat de Llengua i Contingut (TILC) per dotar de més significació i amb més proximitat al món real allò que aprenen a l’aula de llengua estrangera.

- Per últim, s’ha treballat la competència digital i de selecció de la ingent informació que l’alumnat pot trobar a la xarxa. En aquesta ocasió, han hagut de treballar per parelles des de sa casa en pobles diferents i de manera asíncrona, sense necessitat d’estar connectats a Internet alhora. D’aquesta manera, han aprés a responsabilitzar-se de les tasques que tenien encomanades, a organitzar-se per a treballar en equip i a lliurar-les en el termini establert.

Si us ve de gust i voleu pegar-li una ullada al producte final, el trobareu a: http://project4bc.wikispaces.com/ Amb l’alumnat actual de 2n de BATXILLERAT A i B, portem ja un parell de cursos treballant amb un bloc educatiu d’aula.

La metodologia és diferent a la de la wiki que hem fet en 4t d’ESO. En aquest cas, l’alumnat pot treballar a les seues cases, diferents objectes virtuals d’aprenentatge, com ara vídeos amb explicacions gramaticals del youtube, presentacions amb slideshare, poden preparar les seues pròpies presentacions i enviar-les per e-mail, poden trobar enllaços a diferents pàgines web on poder fer activitats en línia autocorrectives sobre els continguts treballats

a classe i d’altres enllaços a diferents destreses lingüístiques que els puga interessar treballar de manera autònoma.

La interactivitat i la col•laboració de l’alumnat és present de manera que ells i elles poden fer cerca en Internet i suggerir d’altres enllaços que han trobat mitjançant la publicació de comentaris en les entrades del bloc (learning by doing - aprendre fent) i que comparteixen amb la resta dels seus companys perquè puguen continuar construint el seu aprenentatge i per tant, aprendre a aprendre. (learning to learn).

Si us interessa, el podeu “surfejar” a : http://notonlylanguage.blogspot.com/ Tanmateix, aquestes experiències i d’altres que s’estan duent a terme per altres professors del centre, són un molt bon punt d’inici perquè en un futur proper, aprofitant la infraestructura virtual del centre es puguen optimitzar els processos docents amb TIC i es puguen crear recursos d’aprenentatge per posar-los a l’abast de tota la comunitat educativa de l’Institut de Càrcer.

17

Curt-ura no, cultura!

o sobre per què es millor no parlar de Belén Esteban en classe.

Jesús Fernández – Professor de filosofia Últimament cite molt al James Barrie, autor del famós conte Peter Pan. La frase que repetisc és que «quan un xiquet diu que no creu en les fades, en cau morta una; aquesta és la raó que en queden tan poques». Això sí, la meua és una versió lliure del text i ve a sonar així: «quan un estudiant diu el nom de Belén Esteban, una neurona cau morta al seu cervell; aquesta és la raó que en queden tan poques». Immediatament els incondicionals dels molt il•lustrats programes del cor ixen per peteneres oferint-me tota classe d’improperis i desqualificacions: que si sóc un elitista que només vol una societat d’intel•lectuals, que si sóc d’una altra època en la qual l’ésser humà no apreciava el poder que té la vida quotidiana i les persones amb arrels plebees, que si no aprecie el sentit polític d’un poble que vol princeses seues i no imposades per la casta de la qual provenen, i moltes més coses que tant de bo foren tan ben raonades com les que acabe d’anomenar, que com suposareu responen a l’esperit del que volia dir-se però no al contingut (no penseu que quan s’hi parla de l’Esteban les expressions són tan fines i ben dites).

Però, jo què he de fer? Recorde que sóc professor, i que la meua tasca és transmetre un llegat que m’ha sigut confiat i al qual professe la meua devoció (literalment professor significa el que professa). El que em toca en classe és ser l’encarregat que la nostra cultura siga entesa pels nostres alumnes per afavorir el seu desenvolupament social.

Clar, que també, a més de ser el guardià del llegat cultural d’occident, es a dir, professor, sóc també l’encarregat 18

de fer pensar i extraure tota la riquesa interior que els nostres alumnes amaguen dins. A més de professor sóc educador (educació prové del llatí educere, és a dir, extraure). Per tant, em trobe en l’obligació no solament de dir les coses sinó, a més, de mostrar-les. És per aquesta raó que per una volta, i sense que servisca de precedent, parlaré d’aquesta senyora, tot i que em pose en perill de perdre alguna que altra neurona. Us propose una activitat des de la qual descobrir si podríem fer alguna aplicació del món del cor al món de la ment. La pregunta és, per què no parlar de Belén Esteban en classe de filosofia? Per què no il•lustrar l’ensenyament dels grans pensadors de la història amb la saviesa de la prin..ces..a...del..pue...blo? (perdoneu les interrupcions, però és que encara m’ofegue dient aquestes coses). Bona pregunta, no? Ara bé, si volem fer un plantejament filosòfic de debò, el que haurem de fer és posar una sèrie de cites famoses i traduir-les al llenguatge Estebaniano. Com sonarien les frases famoses de la filosofia en boca de l’Esteban? Seria una cosa així?

• Els homes van començar a filosofar moguts per l’admiració i la sorpresa. –Aristòtil, MetafísicaB. E.: Tengo una sorpresa sorpresiva que te vas a enterar. Mentiendes?

• Han de saber que estan equivocats els que pensen que sóc un enemic de l’església de Roma. No sóc enemic sinó que vull reconstruir-la des del més pur amor. –Luter, Contra el pontificat romàB.E.: Fui a Roma pero no me gustó porque está aún a medio construir.

• Els comunistes fan l’esforç de promoure un alçament revolucionari contra el règim social i polític.

–Marx y Engels, Manifest comunistaB. E.: Para mí levantarme a las ocho es un esfuerzo.

Torna a llegir i analitzar el contingut de les frases tantes voltes com faça falta. I ara digues de veritat, podríem rebaixar tant els continguts de les nostres programacions didàctiques? Podríem presumir de ser una generació culta amb semblants afirmacions? Podríem mantenir una estabilitat mental • El primer pas d’aquest nou mètode era no ad- després d’haver traduït la nostra cultura a aquesta metre res com a vertader que no sabera de manera nova forma de curt-ura? La meua resposta és NO, evident que ho era, és a dir, evitar curosament la i perdoneu si hi ha algú que encara pensa que sóc precipitació i la prevenció, i no comprendre en els una mica radical. Pel que a mi respecta, el nom meus judicis cap altra cosa que allò que es presen- d’aquesta dona, a l’igual que els continguts transtara clarament i distintament al meu pensament, mesos per aquests programes, estaran proscrits que no tinguera oportunitat de posar-ho en dubte. dels comentaris que es realitzen en classe. Jo encara –Descartes, Discurs del mètodevull ensenyar que l’Edat Mitjana ve després de la B. E.: Esta nueva edición de Gran Hermano nos caiguda de l’Imperi Romà i que la prehistòria està traerá sobremesas de literatura polaca y de pensa- abans de la Història, com el seu nom indica. Crec que la raó és bona, no? mientos tan complejos como etéreos.

• A la metafísica el destí no li ha sigut favorable com per haver sigut capaç d’iniciar el camí d’una ciència. –Kant, Crítica de la raó puraB. E.: Le falta una mano de aguaplás.

Cultura sí, per suposat, popular i d’altura, però curt-ura ja n’hi ha prou, no?; i que conste que això no ho dic perquè estime poc les aficions dels meus alumnes, sinó tot el contrari, ho dic per l’amor que professe per l’educació.

• En el fill la mare ama al marit i aquest a l’esposa; ambdós tenen en ell davant de si el seu amor. –He- !Vamos, ni que fuera yo Bin Leaden! gel, Principis de la filosofia del dretB. E.: ¡Yo por mi hija MA-TO!

19

Un relat de ficció sobre el pensament dels alumnes en Educació Física.

Xavier Tomàs Esmel. Departament d’Educació Física. IES Càrcer. Abril de 2011.

Gràcies de tot cor als alumnes que han col·laborat amb les seues reflexions, amb elles he elaborat aquest relat de ficció que pretén fer explícits alguns dels pensaments dels alumnes al voltant de les classes d’Educació física, sempre, amb l’objectiu de millorar-les.

Mireia. Ja torna a ser dilluns, hui no puc alçar-me del llit, em costa molt. Sé que tenim Educació Física (EF en avant) i no m’agrada res, ni els jocs i menys córrer. Voldria que hui férem els exercicis de flexibilitat, però odie amb totes les meues forces córrer i jugar al futbol. Per molt que el professor ens faça hui una classe divertida, no m’agradarà.

L’any que ve sé que és optativa i no la triaria ni de “conya” perquè la suspendria.

vaig poder més, ja són 10 minuts. Per a mi és molt difícil, no sé respirar, m’ofegue, em falta l’aire als pulmons. Hui no tinc ganes d’anar a l’institut, sé que toca córrer i no vull fer-ho, em cansaria molt, i el professor... què pensarà si no puc més? Però en classe m’ho passe bé. Ja sé què faré! Li diré que em fa mal la panxa, o el cap, cada dia tinc menys ganes. Almenys ens prenem les pulsacions, les he de comptar i després multiplicar, i les matemàtiques sí que m’agraden. Els meus companys em diuen Cada dia que faig EF em costa més perquè els xics que els les calcule perquè jo faig el càlcul ben fet. són molt egoistes i competitius. Quan juguem no em M’agraden les mates, almenys faré quelcom diverpassen mai la pilota i, a més, el profe m’apreta molt tit. per a córrer però jo no puc perquè en casa no faig res, ni jo ni ningú. Jo espere aprovar el curs però no La setmana passada va ser una passada. El temps ho tinc clar. Si no implica córrer m’esforçaria més, era horrible, estava nuvolós i encara vam jugar al però és que m’asfixie, de veritat. Jo sé que els xics bàsquet, em vaig sorprendre molt, jo que em pendeuen pensar que no m’esforce, que ni ho intente. sava que no faríem res. Jo ja vaig dir que plouria, Per a mi tampoc és fàcil. Segur que pensen que sóc que no jugàrem, però com al començament no plouna incompetent motriu. Però ja m’agradaria a mi via vam jugar. Al poc de temps van començar a vore’ls en el meu lloc. caure unes gotetes i jo vaig decidir seure, és que havia de córrer i a més plovent! Però sols va ser un L’últim dia vaig vore, durant el pati, com uns alum- instant, ja no va ploure més, quina llàstima, podria nes jugaven al voleibol en el gimnàs. No entenc haver seguit. Els meus amics seguien jugant però com els pot agradar tant, jo en eixe temps estic jo no tenia ganes, estava cansada i m’ofegava, sols amb les amigues. Deuen estar obsessionats, no sé de pensar-ho se’m posava un nus al pit. Jo desitjacom no s’avorrixen, quina por, amb les pilotades va que tornara a ploure, i molt, perquè canviàrem que peguen. de lloc i, sobretot, de joc. Quan les coses es posen molt difícils o complicades no m’agrada, preferisc L’any que ve ja no faré més EF, però sí que podré que siga senzill. Per què els jocs tenen eixes regles anar a un centre de Fitness, on puga fer el pilates tan absurdes i difícils? i també un massatge per relaxar-me. Pense que cadascú pot tindre la seua activitat física adequada en Jo estudie el PQPI. Alguns alumnes de l’institut esta vida. Jo preferiria que la EF no fora obligatòria dieun que som els tontos, però altres ens valoren en l’institut, però ho és. Espere que passe prompte molt perquè els agrada més el que nosaltres fem. A el curs i, encara que no m’agrade, faré el mínim per més, si fem informàtica, aprenem amb ordinadors a aprovar-lo, encara que no sé com ho faré. i portem un hortet! Els psicòlegs em diuen que tinc un dèficit d’atenció. A vegades em costa molt Júlia. Hui és dimarts, tenim EF i sé que hui és concentrar-me i els professors s’enfaden amb mi. el dia que hauré de córrer molt. L’últim dia, ja no Podria ser que si m’apuntara a classes extraescolars 20

d’algun esport em trobara millor, però és que no vull, no tinc ganes.

Finalment hui he fet la classe d’EF, no he corregut tot el que tocava, he caminat. Ha sigut una de les classes en què millor m’ho he passat, sense comptar el córrer. Després han vingut els alumnes de batxillerat i han fet una prova de córrer amb un senyal que sonava cada vegada més ràpid, estan bojos, jo no sé com poden aguantar tant d’esforç.

sempre tenen vergonya. Jo m’esforçaré tot el que puga i al final em trauré el graduat, sé que serà difícil però ho provaré.

Víctor. El dijous és el meu dia preferit. Hui m’he alçat del llit molt content i motivat perquè és dijous i tinc EF. M’encanta moltíssim, de major vull ser professor. Ja he vist la facultat i sé que he de preparar-me unes proves i això encara em motiva més!

M’agrada molt l’esport perquè progresses, se’m dona bé, còrrec molt. M’encanta vore com corre Rosa. Hui és dimecres, em toca eixir dues vega- Ussein Bolt, voldria córrer com ell. A mi se’m dona des de classe i amb una professora que m’ajuda. La molt bé l’esport. Progresse molt cada dia i sóc molt veritat, enguany estic molt a gust en classe, perquè patidor, ho done tot, fins al límit i, quan pare peraltres anys no ho estava. Vaig repetir en primària què crec que no puc més, pense que encara hauria i he perdut dos vegades el grup d’amics. Ara tinc pogut un poquet més. Crec que encara hauria de pocs amics en classe, però com ja són dos anys, ja saber patir més, a vegades puc donar més de mi els conec un poc més. A mi em costen molt les na- però em done per cansat. turals i el valencià, però a mi m’ho donen diferent, jo faig un quadern d’un curs inferior. Diuen que Hui hem fet una prova de resistència que consism’adapten les classes i alguns companys es burlen tia a córrer cada vegada més, al ritme d’un senyal de mi, però la majoria m’aprecien. que sonava. Estava esperant este dia, m’he entrenat per a ell. Al final, quan ja no podia més he seguit Hui tinc EF i a mi, el que més m’agrada practicar és fins que les cames ja no han pogut seguir el ritme, la gimnàstica, encara que també m’agraden molt el fins que l’àcid làctic em sortia per les orelles. Els volei i córrer. Jo faig tot el que puc i les coses que meus companys m’han animat molt. Jo ho faig per em costen també les faig, encara que sé que no les la nota, vull traure el màxim que es puga, no puc faig bé. Però a mi no em costa fer-ho, li pose ganes, evitar-ho, perquè per a mi és com una carrera i el que no me’n falten. En canvi tinc més dificultats en crono és el final, el resultat. el futbol, no sé per què, no m’agrada jugar.

A mi m’agrada tot de l’EF, però el que menys em podria agradar són les activitats d’expressió corÉs que els companys no s’ajunten amb mi. És que poral, és molt avorrit, les de condició física sí que quan s’ha de fer grups els altres es busquen ense- m’agraden. El que puc trobar més difícil és quan he guida i, a mi i la meua amiga, ningú ens vol. Però d’aplicar la tècnica d’un esport que no sé, que no he ells no saben una cosa, jo no tinc vergonya de fer practicat, com la pilota valenciana, i no ho puc fer els exercicis, jo tinc decisió i coratge, el que s’haja més bé que altres, perquè no ho havia fet mai. de fer ho intente sense miraments i ells, en canvi,

21

Sé que els meus companys també s’esforcen, encara que hi ha gent que per la seua condició no pot arribar a un mínim i altres perquè no volen patir més. Però jo pense que hi ha gent que no té condició, que el cor no li dóna més.

L’esport és una passió per a mi, jo no fume ni prenc drogues, però faig esport sense parar, no puc parar, és la meua droga. Fora del centre faig rem de federació i frontó. Mon pare m’ajuda i em porta a tots els llocs a competir, però ma mare pensa que no li dedique prou temps a estudiar i esta avaluació he baixat el rendiment. Mon pare em recolza perquè veu que això de l’esport és saludable i que no estic en les drogues. Jo vull competir a nivell nacional, enguany tenim un bon equip i sé que puc fer-ho, m’entrenaré bé.

En la classe d’EF de hui hem tingut poc de temps, les classes són molt curtes, n’hauríem de tindre tots els dies. Jo sé que no es pot augmentar el temps, però el que hem de fer és no perdre’n tant. Quan fem les explicacions el que volem és que acaben ràpid i començar a córrer. Hauríem de tindre més hores a la setmana, igual que en mates o anglès. Jo l’any que ve seguiré amb 2n de batxiller i agarraré l’optativa, això segur, si no em moriria. Vaig a preparar-me a consciència les proves d’accés a la facultat d’esport. Si he de fer sèries les faig, fins al final, ho donaré tot per entrar.

Elena. Hui és divendres i tinc ganes d’arribar a demà dissabte per anar a la piscina a nadar, d’ací a poc començaran els campionats. Estic supermotivada. A més hui no tinc EF, que la tinc quatre dies a la setmana, però com és divendres, en el 2n pati em puc ajuntar amb els amics i amigues i farem un partit de voleibol en el gimnàs. Cada dia m’està agradant més l’EF, fem coses noves, motivants i divertides.

A mi m’encanta l’esport. Els meus preferits són els que es fan en el medi natural, sobretot en la muntanya. No m’agrada estar en llocs tancats, els preferisc a l’aire lliure. A més en la muntanya cada dia pot ser diferent, pot fer sol, pot ploure, pot fer vent, fred o calor. Gairebé m’agrada tot de l’EF, el que menys m’agrada és la teoria i el bàsquet. Pense que és més agressiu, hi ha molt de contacte i no m’agrada, però si haguera de jugar ho faria sense problema. En 22

canvi, el rugby sí que m’agrada, potser perquè la pilota és diferent. Tinc moltes ganes que este curs juguem, m’hi esforçaria molt. Jo de les classes sols canviaria que foren més col·laboratives, llevaria els exercicis individuals. En canvi la natació m’agrada que siga individual, m’agrada enfrontar-me al medi.

Jo sola contra ell, és una superació, un repte.

L’EF m’ajuda a eliminar els nervis i em diverteix molt quan no sé que fer. Ahir estava en casa avorrida i me’n vaig anar a córrer una hora, em va entretindre molt. Jo he practicat molt d’esport, faig natació i córrec, a vegades també vaig a fer piragua i ràfting. En casa em recolzen molt, tant en els estudis com en l’esport i estic molt contenta i motivada.

Puc anar a nadar amb mon pare i a córrer amb ma mare.

Tinc tota la setmana organitzada, sóc molt estructurada, sempre faig els deures, així tinc el temps molt organitzat, si no fóra així no podria fer tot el que faig. Estudie per a classe, vaig a l’escola d’idiomes, vaig a nadar, a córrer, a caminar, faig tots els deures i estic amb la família.

Entrene en la piscina i durant l’any competisc en natació, a mi m’agrada molt perquè puc donar-ho tot, puc donar el màxim de mi, sé patir, sóc patidora i m’agrada superar-me, he arribat a competir amb febra. En estiu vaig a nadar tots els dies, a la piscina i després al riu i també a competir. Sé que de major ho trobaré a faltar, però espere poder seguir fent alguns esports, si no ho faig estic desficiosa.

Ximpleria amb conseqüències

Òscar Arias 23

endivina qui són... !

Series capaç de descobrir qui és qui, a partir de la pàgina present. De segur que més d’una vegada te`ls has trobat en alguna guàrdia!

24

25

26

Ainhoa Villa i Claudia Alonso

Leo Boix Pilar Bononat Rosa Climent Lydia Copete Pedro Hellín Jesus Hernández Susi Lledó Moisés Martínez Mª José Muñoz Elena Nogueroles Mª José Peidro Juan Pérez Jordi Roig Emili Sunyer Vicenta Vallés 27

PASSATEMPS ZEROS En quants zeros acaba el producte dels 100 primers nombres naturals?

MISTOS I MÉS MISTOS Col·loca tres muntons de mistos sobre una taula, un d’onze mistos, un altre de set i el tercer de sis. Has de moure els mistos amb la finalitat d’aconseguir que cada muntó en tinga vuit. Pots afegir a cada muntó sols tants mistos com els que ja té, i, a més, tots han de vindre d’altre muntó. Per exemple, si un muntó té sis mistos, sols pots afegir-li’n sis, ni més ni menys. Disposes de tres moviments.

LA BICI I LA TACA L’oncle Pep va en bici per una carretera recta quan passa per damunt d’una taca de pintura fresca de 10 cm de diàmetre. Continua un tros en línia recta i gira el cap. Pots explicar què és el que veu sobre el paviment?

ESCACS Algú digué ja fa temps que en un tauler d’escacs corrent hi ha 204 quadrats. Pots explicar aquesta afirmació?

UNA MOSCA Fixa’t com hem situat 25 monedes damunt de la taula:

Una mosca es posa sobre una qualsevol de les monedes i decideix recórrer-les totes, passant d’una a una que estiga en contacte amb ella, i sense repetir-ne cap. Pots assenyalar-li el camp?

Mª José Peidro 28

Endevinalles 1.Passe la vida fent voltes, caminant a poc a poc, però per més que camine , sempre estic al mateix lloc

6.Sempre estic plegat, quan plou m’òbric i quan no, estic plegat

2.Té llom i no camina.

Explica el que sap i no parla.

Té fulles i no és cap planta.

7.Tant de dia com de nit, sempre em trobaràs al llit i ja cal que em tractes bé, que he de ser el teu conseller.

3.Plana com la mà, blanca com la neu, parla sense boca i camina sense peus

8. Fa molta pudor i és molt perillós.

Encens el foc i es crema tot.

Què és?

4.Jo sóc d’or i ella és de plata.

Quan ella surt a passetjar, jo vaig a dormir a casa

5.Un ramat sense pastor, que es veu millor a la foscor.

9.Transparenta, però no es veu.

Amb les mans no la podràs agafar, perquè tard o d’hora s’escolarà.

10.Blanca per dintre, verda per fora, el que no l’endevina, el seu nom espera.

1-El rellotge. 2-El llibre. 3-La carta. 4-El Sol i la Lluna. 5-Les estrelles. 6-El paraigües. 7-El coixí. 8-El gas. 9-L´aigua 10-La pera.

Òscar Arias i Rubén Carmona 29

Horòscop ÀRIES

Dia favorable: dilluns. Número: 1. Color: morat.

Amor: no hauries d’acalorar-te massa. Nosaltres de tu, miràvem els altres horòscops que t’interessen i et quedes amb el que t’apanye.

Amics: tot va sobre rodes, el dia que menys t’ho penses recuperaràs eixa amistat que fa anys que tenies deixada de costat.

TAURE

Dia favorable: dimarts. Número: 7. Color: groc.

Amor: una persona molt especial t’observa des de fa algun temps, no s’expressa per timidesa, llança’t a per ell/a.

Amics: vés amb compte amb algú del teu entorn, t’ha pres mal d’ull, posa’t una cinta roja per a prevenir.

BESSONS

Dia favorable: dijous. Numero: 9. Color: negre.

Amor: de moment et donaran carabasses, així que prepara els ingredients per a l’arnadí.

Amics: ningú t’estima, el millor que pots fer és esperar que arribe la teua hora, no patisques.

CRANC

Dia favorable: dilluns. Numero:4. Color: taronja Amor:en aquestes dues setmanes pròximes, l’alineació de la Lluna i Plutó et portarà un canvi important que trencarà la rutina amorosa. Aprofita’l i sigues decidit/da.

Amics: tindràs molt bona relació amb tot el món, però vés amb compte amb les persones que t’envolten.

LLEÓ

Dia favorable: dimecres. Número: 11. Color: blau.

Amor: has connectat amb algú que no t’esperaves, deixa de costat els mals rotllos i fes cas al teu cor.

Amics: després de tantes putades encara en vénen més, lluita pel que estimes i rodeja’t de qui de veres val la pena.

VERGE

Dia favorable: dissabte. Número: 22. Color: verd Amor: espera el millor de les pròximes setmanes. El sol de cara a tu et fa morena, la qual cosa et fa més atractiva per als xicons (els dies que ploga no et convé eixir de casa, entre altres coses potser et banyes).

Amics: algú molt pròxim a tu potser no ho siga tant com esperaves, no et fies de les aparences i fia’t de la gent més propera a tu.

30

BALANÇA

Dia favorable: dijous. Numero: 9. Color: blanc.

Amor: deixa l’amor a un costat i concentra’t en el que de veres et motiva, lluita pel que et mou i et mouràs.

Amics: segons l’alineació de Plutó i Saturn tindràs una amistat molt forta amb algú que no t’esperaves.

ESCORPÍ

Dia favorable: divendres. Numero: 2. Color: rosa Amor: deixa ja de jugar amb els teus pretendents/es i busca l’amor allà on tot és possible, a tres metres sobre el cel.

Amics: arribaràs a tenir un amic amb qui de veres connectes, amb qui poder confiar els teus secrets més obscurs.

SAGITARI

Dia favorable: dimarts. Numero: 21. Color: marró Amor: estàs descuidant aquest apartat, una decepció desencadenarà en més decepcions. Anima’t!

Busca l’amor i el trobaràs.

Amics: tens molta gent al teu costat, tot perfecte amb tots. Cuida’ls no siga cosa que se’n vagen.

CAPRICORN

Dia favorable: dissabte. Numero: 666. Color: groc.

Amor: vés amb compte amb els mals capricorns, és a dir, els cabrons o cabrones de torn.

Assegura’t que són com realment diuen ser.

Amics: escolta a qui et parla i seràs coneixedor del que de veres et fa falta sentir. Rebutja els falsos amics i accepta els bons.

AQUARI

Dia favorable: diumenge. Numero: 12. Color: roig.

Amor: has tingut unes etapes d’anar de flor en flor o de capoll en capoll, però ara et toca centrar-te més i estimar de veres.

Amics: potser no te n’adones del que tens, però tens gent molt moneta al teu costat, sobretot, tens algú que et valora i t’aprecia de veres. Aprofita i enforteix la vostra amistat.

PEIXOS

Dia favorable: dimecres. Numero: 5. Color: verd fosforescent.

Amor: ja estem farts de repetir-te que l’amor no és cosa d’un sinó de dos o de més, depenent de com ho veges tu. Tu voràs, però mira-ho bé i sabràs com enfocar les indirectes que reps.

Amics: no et preocupes per res, tens molta gent que està disposada a fer-ho tot per tu a canvi de molt poc. Cuida’ls i els conservaràs.

Pitonisses Emma Bo Mireia Martínez Gracia Puig

31

32