Revista de l'any 2010 by IES CÀRCER

nĂşm 1

2010 1 euro

Sumari Col.lecta per Haití VII Setmana Cultural Des de fora Viatge a París Correccions agressives T’estimo, t’estime, t’estim Anorèxia Ressenya literària Sant Jordi Riu viu sempre Les notes COR (Consultori Oferit per la Revista) Alice in Wonderland Ecoauditoria al centre El bon humor i el seu valor educatiu El valor d’educar “Una bona oportunitat per intentar reincorporar-me” Passatemps

3 4 6 7 8 9 10 12 13 14 16 17 18 19 22 25 28 30

“Costa poc de llegir. Però quant ha costat d’escriure?” Joan Fuster Podríem reflexionar sobre aquesta afirmació de Fuster i aplicar-la a la revista que teniu a les mans. Tots els qui han col.laborat han dedicat part del seu temps de manera altruista per omplir aquests fulls. Han fet un esforç per aconseguir que aquest projecte plural puga convertir-se en una realitat. I ací la teniu: uns fulls en blanc i negre, relligats, pastats com el forment i l’aigua a la manera antiga, però ben actuals, reinventats. Senzills i dignes. Plens de tota la il.lusió que han sigut capaços de generar per tal d’expressar les opinions i tot allò que té sentit de ser dins d’una revista, d’una manera harmonitzada, raonada fins i tot divertida. Gaudiu de la possibilitat que teniu de participar en aquest propòsit de canalitzar les iniciatives i les veus diferents i diverses. Endavant, doncs, que Gairebé – gairebé siga una feina ben feta.

Pilar Bononat

Portada: Enrique Carbonell. Col·laboracions: Pilar Bononat, Àngela Manzano, Celeste Carceller, Guillem Mollà, Neus Aparicio, Mireia Martínez, Josep Sunyer, Mònica Richart, Felip Campos, Davínia Calvo, Aida Pons, Selene Cuenca, Carla Servat, Josema Gonzàlez, Ana Maria Peris, Jesús Fernández, Luis Suñer, Moisés Martínez, Mª José Peidro Agraïments Volem agrair a Lidia Copete, Reme Copoví i Amparo Briz l’ajuda que ens han prestat.

Col路lecta per Hait铆 1.000 euros

Jornades Culturals El passat divendres 26 de març, s’engegaven les Jornades Culturals de l’IES Càrcer, amb un concert al Centre Cultural que ens oferiren alguns dels alumnes músics del centre que participen en la banda, dirigida per José Ramón. Interpretaren obres molt congudes com “Da Capo”, “El rey león” o “El último mohicano”- entre d’altres-. Va ser un acte molt emotiu perquè ens dedicaren unes paraules la nostra directora, Mª José, José Ramón, Ferran- antic director del centre- i Aurelio Hernández, alcalde de Càrcer en el moment en què l’institut va ser construït, ara fa 10 anys.

utilitzant productes i recursos aportats del centre. Altres feren perfums. També es va muntar una tendeta a la biblioteca, on venien productes artesans d′Àfrica i els beneficis arreplegats van anar a les seues mans, les mateixes que els havien elaborat. A la cafeteria, alguns alumnes de 1r de Batxillerat A, insta.laren una tendeta de comerç just. Ens va visitar un xic anglés, que ens explicava els costums del seu país, és a dir, els seus horaris, els menjars més típics i moltes coses més. A més, al gimnàs se’ns va donar l′oportunitat de relaxar-nos i divertir-nos, al mateix temps, fent ioga amb els nostres companys i companyes.

Finalitzat l’acte tots els assistents acudírem al centre on ens esperava una magnífica picadeta. I així El segon dia era per a molts el més esperat, ja que es celebrava per primera vegada una activitat que no quedaren inaugurades les Jornades Culturals. tots els centres fan: les paelles. Uns quants assistien Després de l′últim cap de setmana de març, per a una festa romana que celebraven els alumnes de fi començaren les activitats al centre, en les quals primer i segon de batxillerat humanístic, preparada participàvem nosaltres: tots els alumnes. Cada curs dies anteriors, amb productes típics i plats fets pels feia o preparava una activitat diferent, per a després propis alumnes! A l’entrada de la festa ens donaven poder compartir-les totes en aquesta revista. Uns la benvinguda amb uns detalls, també elaborats per es dedicaren a aprendre a elaborar crema hidratant, aquestos alumnes. Mentre uns gaudien de la festa, altres preparaven els ingredients per a fer bunyols, i encara que els primers intents van ser sols això, intents, després tota persona del centre que volguera tastar aquest producte tan típic en aqueixa època de l’any a la nostra terra, ho va poder fer, i per cert va quedar bocabadat! A més a més, van anar arribant els materials perquè cada grup d’alumnes fera la seua pròpia paella al pati, on després, d’aquesta agradable dinada, actuaria una xaranga composta per alumnes del centre, que van donar llum a aqueix dia, i va començar a moure pel pati la gent jove i plena de vida de l’institut de Càrcer.

Últim dia d’aquestes Jornades Culturals. Va començar el dia ja amb emocions, tothom va acudir al gimnàs per a presenciar l’actuació d’acrogimnàstica que havien preparat amb molt d’esforç, constància i il.lusió els alumnes de 4t d’ESO A. La paraula que ben bé ho definiria és: “Espectacular”. Tot seguit, vam continuar amb els diferents premis que es van atorgar a l’alumnat que va participar i guanyar en qualsevol dels concursos organitzats. Mentre, a la pista de bàsquet del centre es muntava l’escenari amb tot el que cal per a fer un concert en acústic del grup conegut com Obrint Pas, un grup d’ací del País Valencià que compon temes en la

nostra llengua. Ens van emocionar i, fins i tot, ens van fer ballar a tots, però no sols alumnes sinó que molts professors també s’hi animaren. Al finalitzar el concert, i amb el ritme en el cos, vam anar a realitzar la Volta a Peu, acompanyats per la xaranga del centre. Aquest va ser l’acte de cloenda d’unes jornades culturals molt mogudes, amb molta festa i amb molt d’ànim. Àngela Manzano 3r ESOB Celeste Carceller 1r Bat.A

Des de fora En un principi jo anava a fer una xarrada als alumnes de 2n de Batxiller perquè es matricularen a la Universitat en valencià, i ací s'acabava la meua visita a l'IES Càrcer, però la possibilitat d'assistir a unes Jornades Culturals s'obria davant meu, i eren molts els al.licients per quedar-me els dos dies següents. Decidit, hi aniria. No sabia si m'arrepentiria o no, però en tenia ganes. Prompte vaig descobrir que vaig fer molt bé d'anar. Dilluns va ser el primer dia. Vaig fer la xarrada i em vaig divertir fent-la. Quan vaig acabar, els alumnes de segon em van fer de guia pel centre, mostrant-me totes les activitats que s'estaven preparant. Una d'aquestes era les paelles que es cuinarien l'endemà, però abans s'havien d'organitzar les caixes on estava tot el que calia per fer una bona paella. Ací vaig prestar la meua discreta ajuda. L'últim que puc dir del dilluns és que vaig retrobar alguna vella amistat i en vaig fer de noves que em convidaren a dinar l'endemà. Dimarts jo tenia classe. Era dia de menjar paella, ja havia quedat i cap allà que me'n torne. Per mi va ser un dia més descansat que dilluns ja que només vaig anar a dinar, però tampoc m'ho vaig passar malament. Les paelles les van fer els alumnes per grups al pati, jo mai he cuinat a l'institut, i menys encara amb llenya, com a molt preparar entrepans per una festa que vam fer i gràcies... O siga que pense que per comparació podeu sentir-vos afortunats d'aquesta oportunitat que vau tindre. Dimecres era l'últim dia de les Jornades, l'últim dia abans de pasqua. Era el dia de vore l'exhibició de gimnàstica que farien a dins del gimnàs (la meua enhorabona als gimnastes!) i només eixir d'aquella meravellosa actuació i l'entrega dels diferents premis... Sorpresa! Allí fora ens esperaven els Obrint Pas, disposats a complaure'ns amb un concert acústic amé i molt familiar, com sempre ho fan i una vegada acabat el concert van deixar-se fotografiar amb tothom que ho desitjara. L'acte de cloenda de les Jornades va ser la Volta a Peu, on van córrer o caminar alumnes i professors seguits de la xaranga amb alguns músics de l'institut. I ací va arribar l'hora d'acomiadar-se de la gent, però preferisc un fins aviat que un adéu. En definitiva, m'ho vaig passar molt bé perquè vaig poder participar en activitats que en l'institut on jo estudiava són impensables, tant per a alumnes com per a professors. Vaig tornar a vore gent que feia anys que no veia i vaig conèixer noves amistats. Des d'ací voldria agrair als professors l'esforç que fan cada any per poder fer altres coses a l'institut que no siga classe, i felicitar tots els alumnes que han fet possibles les Jornades assistint i participant als diversos actes que s'han fet. Guillem Mollà Bononat. 6

Viatge a París Tots els anys, a l’IES Càrcer organitzen un viatge a París per als alumnes que estudien francés. Aquest any l’eixida estava prevista per al dia 16 d’abril, però amb els fums del volcà d’Islàndia ho vam haver d’ajornar per al dia 24 d’abril.

tantes voltes com hem donat, ha valgut la pena per veure tals meravelles com hem tingut l’oportunitat de contemplar. En aquestos cinc dies hem visitat tota classe de llocs, com el museu de Louvre, Versailles, la Torre Eiffel, el Parc Disney, La Défense, Les Champs Elysées, Montmatre entre d’altres, a més dels monuments més representatius de la ciutat de París.

Enguany hem anat alguns dels alumnes de 2n i 3r d’ESO de l’IES Càrcer amb alumnes de l’IES Josep de Ribera de Xàtiva i els professors Benjamin Martínez, actual professor de francés i Carola Boixader, antiga professora de l’IES i actual profes- El palau de Versailles és el gran palau dels reis de sora al Josep de Ribera. El viatge es va realitzar en França, que primer sols era un xicotet lloc on caçar, cinc dies, de dissabte a dimecres. però poc a poc, van començar a fer més estances fins que va arribar a ser com tots el coneixem en Aquest viatge ha sigut molt divertit i molt enriqui- l’actualitat. Dels seus jardins ja ni parlar-ne, perquè dor per a nosaltres, tant culturalment com perso- són una meravella. També destaquem la Catedral de nalment, encara que ens hem cansat moltíssim amb Notre Dame, que és un estil d’art gòtic de tots els temps, ressalta la seua construcció, les gàrgoles, les torres i, sobretot, els rosetons. L’estàtua de la Llibertat està a Nova York, però també a París. És més xicoteta, per això va ser un regal que els francesos van fer als americans. Està situada a un costat del riu Sena que travessa París, pel qual passa el Bateau Mouche, un vaixell que fa un recorregut molt bonic en el qual vam poder apreciar molts monuments i ponts com Les Invalides o el pont de La Concorde. A banda de visitar tots aquests monuments, també hem aprés a conviure tots junts, i ens hem esforçat per entendre i parlar la llengua. Personalment, pensem que aquest viatge és molt enriquidor i animem tots els alumnes que estudien aquesta llengua i vagen també a París. Neus Aparicio Mireia Martínez 3r ESOA

Correccions agressives Com bé diu el títol, parlaré, o més ben dit, denunciaré les correccions agressives que rebem de la gran part dels mestres. Què vull dir amb correccions agressives? No parle de com alguns mestres baixen la nota en els exàmens als alumnes ganduls (aquest tema me’l reserve per un altre dia), no. Parlaré sobre aquelles correccions que quan les veiem, sentim el mateix que quan fem un deure que no havien manat o quan estudiem per a un examen i després ens adonem que era per la setmana següent. Encara no m’enteneu? Em referisc al típic examen que quan l’acabes el mires amb cara de: “Déu meu, quina cosa més ben feta”. I que quan te’l tornen corregit el veus amb uns tatxons de tot tipus de colors i formes embrutant la teua xicoteta obra d’art que, si no amb hores d’estudi, almenys durant l’examen, tant d’esforç li vas dedicar.

L’interessant del tema és que, inclús, hi ha diferents tipus de correccions agressives: - Primer trobem la típica que t’equivoques de resposta i poses alguna cosa totalment diferent, en aquest cas veiem una “X” enorme arrasant el teu raonament. - També n’hi ha una que és com un tipus de crit per escrit, em referisc a quan et posen coses com “falta explicar”, o “et falta tal”, acompanyats de mil exclamacions (!!!!!!!), amb el puntet en forma de cercle ben gran perquè et sentes culpable d’haver errat. - N’hi ha una altre tipus que també sol aparéixer quan poses alguna resposta que no hauries de posar o expliques alguna idea que no tocava. Aquesta és, amb diferència, la més punyent, aquesta és, inclús, per humiliar. L’alumne, tan innocent i sense ganes d’ofendre, clava la pota i rep com a resposta: “I a mi què?” o “A mi què m’importa?” Jo crec que aquestes correccions creen ferides psicològiques a l’alumne i el desanima a estudiar per al proper examen. S’hauria de mirar, ja que el pobre alumne, que treballa i es sacrifica per aprovar, no es mereix aquest maltractament. Aquest article és un intent de justificar a tots aquells alumnes malferits, que després de suportar tal maltractament en les correccions, encara els diuen que són “un tall de ganduls i malfaeners”. Josep Sunyer 2n Bat.A

T’estime, t’estimo, t’estim Des que tinc un accés regular a Internet he observat que la gent, quan entra a la xarxa, canvia de llengua. Em provoca curiositat i preocupació l'actitud d'aquells que, utilitzant fonamentalment (per no dir íntegrament) la llengua del tio Canya per a comunicar-se en la vida diària, adopten de sobte una de forània sempre que engeguen el router. Això em fa parar-me a pensar: és una moda? És autoodi? O potser és que la nostra llengua va bé per comprar el pa, però no té recursos suficients quan el que vols és traure a la llum coses que guardes molt endins?

I ara és quan ve la repetitiva llista dels potsers, que ara per ara és l'única cosa que em recorda que la negror de la nit és el prel.ludi de l'alba. Ai, si no fóra per aquesta estranya mania de somiar per sobreviure!

A mi, el que em passa, és que em costa: no sóc capaç de pensar en tu en una llengua que no siga la del poble, la del meu poble. No puc utilitzar-ne una altra ni tan sols ara que, potser, cada dia em faltes menys. T'ho pots creure? Jo tampoc. Jo tampoc no em crec que ja no em faces falta. Voldria oblidar que oblidant he oblidat oblidar oblidar-te, però crec que no serà tan fàcil perquè des que et conec pots entendre el meu món, i m'has obert el teu, he tornat a somiar. Si és que, vulga jo o no vulga, eres el safrà de la paella, la creïlla del putxero. Però, i tu? Què en penses, què vols? No sé si saps prou bé que aquí em tens, que no em moc o sempre sóc a prop. Eres conscient que no canviaria res per poder despertar i que m'estiguis mirant? Perquè si és així, si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem refredar...

Potser tu i jo sí que ens assemblem en una cosa i és què, d'una manera o d'una altra, no ens assemblem a la resta. Que no t'atrape el prototip, eres el millor! Sí, tu eres el millor i jo hauria d'actuar, perquè ja se sap que un llapis mai no dibuixa sense una mà...

Potser no està tot perdut. Al cap i a la fi, encara em queda temps per descobrir tot allò que t'he amagat i que no t'he volgut dir. I diuen per ahí que arriba un dia que sa vida és un teatre que se diu felicitat, primavera i Trinaranjus amb qui més has estimat...

Potser si moc fitxa aconseguisc alguna cosa, encara que siga que em faces cas, que ignores l'opinió de la resta, com si tan sols existírem en el món nosaltres dos... Potser, ara que hi pense, sí que hi ha maneres de dir tot açò en la meua llengua. I, potser, ja saps què passa... T'estime, t'estimo, t'estim. Mònica Richart 2n Bat.A

Fonts (d'inspiració), per ordre d'aparició: Camals mullats (La Gossa Sorda), Ara (Sergi Contrí), El pes d'un somriure (Feliu Ventura), Diferent (Sant Gatxo), El Rock Sva (Sva-ters), Puc ser jo (Whysky'ns), Més que la meva sang (Lax'n'Busto), Esperança (Sva-ters), Avui serem el món (Cesk Freixas), Corren (Gossos), Viure sense tu (Antònia Font), Fracassat (Mugroman), Llença't (Lax'n'Busto), Tinc una mania inconfessable (Pau Alabajos), Camals mullats (La Gossa Sorda). 9

Anorèxia

Anorèxia: Consisteix en una alteració greu de la percepció de la pròpia imatge, amb una por morbosa a l’obesitat, el que fa que condicione una alteració.

Tu, estimada.

Tu, bonica.

Però tu, bonica, et negues rotundament i et pareix una barbaritat això de portar-te a un especialista, tu no estàs tant malament per a anar a aqueixos llocs. El que tu no saps, és que si vas allí, et donaran el suport que necessites, t’ajudaran a sortir d’ací dins, d’aquest parany de la societat i el teu propi cervell, però tot això no serà possible fins que tu no sigues conscient de per on estàs passant.

La gent del teu voltant, la teva família, t’observa i decideix que et fa falta una ajuda mèdica, ja que si Tu, la grosseta de la classe, la que tothom insulta, la continues així i tot aquest infern va a més, acabaràs que deixen de costat, la que no es sent a gust amb prompte dins d’una caixa de fusta. La mateixa que ella mateixa, la que ho passa malament, la que ne- impedirà que veges la llum, que conegues persones cessita urgentment escapar, la que no aguanta ni un meravelloses, que et relaciones, que t’enamores i minut en aquest món ple de gent repugnant i amb moltes més sensacions dolces i boniques que encaprejudicis. ra no has experimentat per la teua joventut.

Tu decideixes i et proposes escapar d’aquesta merda de vida negant la teva funció alimentària. Comences per eliminar de les teues menjades, aquelles més calorífiques, per tu sola, com ja he dit, necessites escapar, no pots més. Tu, xiqueta intel.ligent i bonica. Tu, que encens la televisió i et deprimeixes. Sols apareixen dones a les quals se’ls poden diferenciar tots els ossos a través de la pell. Tothom va darrere d’elles, tenen èxit, fama i diners. En aquesta societat hi ha un gran, abrumador, despietat problema, i és que a una persona se la jutja per la imatge. La televisió, els mitjans de comunicació, la gent i la societat, en general, han imposat un estereotip i si no ets així, no serveixes per a res. Es deixa de banda el que una persona és per dintre, el més important, els sentiments, el caràcter, el carisma. Tu, nineta. Cada dia tens menys ganes de sortir al carrer. El teu cos i la teua vida s’apaguen, s’esvaeixen, però al mateix temps la roba et ve una mica més gran, cada volta més i més. Cap roba t’està a la teua talla.

Tu, ho negues, negues l’evidència que els teus ulls no veuen. El que tu no saps és que les teues cames comencen a flaquejar i a paréixer dues agulletes, i amb açò, va la resta del cos. Ja no et ve la menstruació. Tu, meravellosa. Per fi, te n’has adonat que estàs passant per un problema molt seriós, que no és una ximpleria de xiqueta adolescent, que estàs malament. Llàstima que per a adonar-te’n hages hagut de desmaiar-te mentre els teus pares treballaven, i t’has vist sola, t’has vist agonitzant a terra, sense ningú que t’ajudara a alçar-te, sense ningú que et pregunte si estàs bé, si necessites alguna cosa. Sola, acompanyada pel silenci .

Estàs torturant-te pensant si, realment, els teus pares tenien raó i necessitaves anar a un especialista. Passes hores tancada, meditant, cavil.lant què fer. Et tanques a la teua habitació i t’aïlles del món, mi- Barrejant opcions que tenen tan poc sentit com la rant-te i remirant-te a l’espill i veient a una xiqueta teua vida en aquests moments. grossa i repugnant. Tu, valenta. Sols la veus tu. 10

Decideixes recórrer als pares, per fi, i demanes, per Per a tota aquella gent que no es sent a gust amb el favor, que et porten a un especialista. Necessites seu cos... ajuda. Sabies que... Passat un temps, refàs la teua vida, tornes a començar de zero. Ara aquell que t’insultava i et deixa- - Si Barbie fóra real, les seues proporcions va de costat, va darrere de tu. Ara tota aqueixa gent l'obligarien a caminar de quatre grapes perquè les que es reia de tu, intenta ser com tu. Ara, tothom seues cames, tan primes, no suportarien el pes del seu cos? vol ser amic teu, tothom s’enamora de tu. La gent és cruel, amb prejudicis i odiosa, generalment parlant. Però tu ara has reflexionat després d’haver passat per tot aquest infern i ets una persona nova, decidida a afrontar la vida que et ve de cara, gaudint al màxim de totes i cada una de les etapes i experiències.

- Marilin Monroe utilitzava una 44! Qui es fixà en la talla? -Si els maniquins de les botigues foren reals, estarien massa prims per menstruar. No et creus ara que tu estàs bé com estàs? Text: Àngela Manzano 3r ESOB Il.lustració: Felip Campos 3r ESOA

Ressenya literària Dedicarem la ressenya literària d’aquesta entrega al català Jordi Sierra i Fabra. És autor de nombroses novel.les juvenils molt ben rebudes pel públic lector adolescent, per la facilitat d’identificar-se amb els personatges que suposa un context temporal i espacial realment similar al nostre.

Jordi Sierra i Fabra. Els focs de la memòria

Jordi Sierra i Fabra. Soletats de l'Anna

En un petit poble hi ha una fossa comuna coneguda com la d’«Els Tretze de San Agustín», perquè hi van soterrar tretze homes del bàndol republicà torturats i assassinats durant la Guerra Civil. Però quan comencen les exhumacions, dins del programa de recuperació de la memòria històrica, només apareixen les restes de dotze cossos. On és el que hi falta? Paral.lelament, el nét de l’afusellat desaparegut malviu a la gran ciutat, on tracta de forjar-se un futur propi, lluny del poble i del passat. Tanmateix, el passat retornarà ara, malgrat tot, amb més força que mai.

Per a Victòria, els agradables dies d'aprenentatge d'anglès a Londres s'esvaeixen sota la terrible notícia que la seua germana de quinze anys ha mort víctima d'un avortament. Victòria es veu obligada a tornar al seu poble natal del qual tant anhelava fugir. No dubtarà a investigar tots els factors de la mort de la seua germana ni a reconstruir l'infern pel qual hagué de passar, mentrestant, no pot evitar retrobar-se amb els seus antics fantasmes...

Els focs de la memòria és una novel.la que reflecteix una de les conseqüències més terribles de la Guerra Civil: l'extermini sistemàtic dels republicans i el posterior abandonament dels seus cossos sense cap mena de respecte a les famílies, que no pogueren soterrar els seus morts i que en molts casos encara no saben on es troben; mentre que els cadàvers dels franquistes descansen tranquil.lament entre la pompa del Valle de los Caídos, construït, segons una macabra paradoxa, per presos republicans.

De lectura fàcil però colpidora, Soletats de l'Anna aconsegueix que el lector se situe en el punt de vista d'una adolescent víctima d'un embaràs no desitjat. Fa reflexionar sobre els entrebancs que la societat posa a les joves que volen practicar el sexe de manera segura. Recomanable no sols per a les xiques, sinó també pels xics, donat que el sexe masculí juga un paper important en aquesta novel.la. Mònica Richart Davínia Calvo 2n Bat.A

Sant Jordi, llibre i roses

“En algún lugar de un libro hay una frase esperándonos Sant Jordi va agafar una d'aquelles fabuloses roses i para darle un sentido a la existencia.” (Cervantes) li la va regalar a la donzella que la va portar al poble entre grans crits d'alegria. El passat 23 d'abril es commemorà la defunció de tres escriptors: l'espanyol Miguel de Cervantes, Des de llavors fins ara, cada 23 d'abril els homes l'anglés William Shakespeare i el cronista Garcilaso regalen una rosa a la dama que reina en el seu cor. de la Vega (l'Inca), tots ocorreguts en 1616. Les dames, per a correspondre tal detall, regalen un llibre als seus amats. Hi ha una llegenda que conta... Vull que tots sapigueu que quan comences a llegir Que un feroç drac tenia aterrits els habitants del un llibre no sols comences una història apassionant, regne, cremava els boscos, es menjava al bestiar, sinó que et submergeixes en un món que tan sols és destrossava els cultius… Es va decidir, llavors, que teu, fet a la teua mesura i segons els teus gustos. calia donar fi a eixa ànsia destructora i van negociar un acord després de dures hores de discussió. Un lloc en què tan sols tu, eres amo d'assaborir una de les experiències més belles que els essers vius El pacte consistia en el fet que tots els dies entrega- poden experimentar: La capacitat de somiar. rien al drac una jove per a saciar la gana del monstre. Així van estar un temps i, a poc a poc, el regne Aida Pons Aliaga es va anar quedant sense dones joves. 3r ESOA Perquè no hi haguera problemes ni altercats, sempre es feia l'elecció per mitjà d'un sorteig per a triar la dona que havia de ser entregada. Un dia, la sort va voler que fóra la dona del rei qui havia de ser entregada al drac. Després de deixar-la en el lloc assenyalat, se’n van anar al poble per temor que el drac els fera mal. Al cap d'un estona, este va aparèixer i, quan anava a menjar-se la donzella, un cavaller que muntava un cavall blanc va atacar el drac. Ambdós van estar barallant-se per llarga estona i en un dels casos del combat, Sant Jordi, que així s’anomenava el cavaller, va clavar la seua llança en el ventre del malvat drac i el matà en l'acte. De la ferida que la llança li havia produït al monstre brollava molta sang, que quan va entrar en contacte amb el sòl, es va convertir en roses. 13

Riu viu sempre

Un vell amic està malalt. Es tracta d’un conegut que fins ara ens ha proporcionat tot allò que necessita un poble de ribera: aigua neta i clara, per regar els nostres camps i per veure els seus habitants, possibilitat de gaudir de la seua frescor quan la calor a l’estiu es fa insuportable, punt de reunió del veïnat i centre de diversió dels nostres esportistes i infants.

El tram escollit pels voluntaris del CILIM el troba delimitat entre el Clot de Morrió i la primera revolta del riu. Les coordenades (UTM) són: Tram d’inici: X:708.000 Y: 4.327.575. Tram final : X: 707.863 Y: 4.327.216. El mateix que de petits els nostres pares ens porten al pediatra i ens controla el creixement, nosaltres hem mesurat la longitud de la llera, la profunditat de l’aigua, la velocitat i el cabdal que transporta. Les mesures es feren el 30 de setembre quan les comportes de Tous romanen pràcticament tancades per retenir l’aigua en cas de possible avinguda i abastir als ciutadans de València d’aquest bé tant preat.

Però no sols això, l’aigua d’aquest riu és l’element fonamental per al desenvolupament d’un ecosistema aquàtic ric en espècies que viuen en ella, que depenen de la seua presència. Aquest vell amic manté un bosc de ribera, ple d’arbres: alvers, oms i matolls que nosaltres, els seus companys, hem substituït per canyar, terra de conreu o el que és pitjor, pedra i formigó. Estic parlant del RIU XÚQUER de malnom el “Devastador” perquè en els seus rampells Les dades són: d’ira s’ha emportat el que és d’ell sense parar-se a Velocitat de l’aigua (m/s): 0.5 m/s. donar cap explicació. Cabdal d’aigua (m3/s): 2 m3/s Nosaltres, els que ens considerem els seus amic ens preguntem: Què li passa al nostre vell company? I Els camps de conreus han d’esperar les desitjades anem a sa casa i observem, no calen paraules, les pluges de la tardor que de vegades no hi arriben. imatges ens donen tota la informació. El nostre riu El seu cabdal quasi no supera el valor ecològic neestà malalt i un grup de voluntaris des de la seua cessari per mantenir la vida. Tinc la impressió que naixença fins a Cullera organitzats per la FUN- el nostre vell amic té un degoteig posat que de veDACIÓ LIMNE. PROJECTE RIUS, s’encarrega gades s’obtura i que ningú es capaç de canviar-li la via. d’avaluar el seu estat. No sols d’aigua viu el riu, tanmateix és important 14

l’estat de les ribes. En el punt de mostreig els gabions són substituïts per canyar, espècie alòctona que veu l’aigua amb avidesa i li la furta als vertaders representants del bosc de ribera. La manca de les arrels dels arbres substituïts pel canyar, afavoreixen l’erosió dels marges.

cepte de biodiversitat, tenint en compte tant el nombre d’espècies com l’abundància d’individus en cada taxó Els microinvertebrats són abundants més en la primavera que en la tardor.

A la tardor trobem: Decàpodes (gambeta d’aigua dolça) i Melanopsis (caragolet negre) principalLes vores del riu mare presenten un aspecte des- ment, mentre que a la primavera són abundants encantat, plens de deixalles que els seus “amics” els plecòpters, les larves de colepters i odonats a aboquen sense temor. Tota mena de residus: plàs- més d’algun efemeropters. També els mol.luscs són tics, ferralla, roba, restes que acompanyen la seua protagonistes; trobem gasteròpodes i gran bivalves vida embrutant el seu aspecte i que romanen per (uniònids). Cal tenir en compte l’elevada presència recordar-nos uns dels motius de la seua malaltia. de cucs del fang (Tublifex) indicadors d’aigües contaminades. En aquest informe anotem també els usos que es fan de les riberes, la presència de canals d’irrigació, Respecte a la resta d’animals, la disminució del sèquies i camps de tarongers que ens parlen d’un cabdal ha minvat la població dels peixos, la major passat agrícola esplendorós que avui acompan- part dels quals són alòctons. Trobem ocells típic de ya el riu en la seua agonia. Els llauradors abans es qualsevol ecosistema aquàtic com, la polla d’aigua preocupaven per mantenir el seu company net de i el coll verd també introduïts per la mà de l’home, brutícia i matolls. Avui els accessos estan perduts, a més d’ocells de canyar que alegren el capvespre i sembla que els dos estimats; aigua i terra de con- canten al trenc de l’alba. reus siguen separats. Els mamífers més abundants som, nosaltres, els Per diagnosticar la seua malaltia el grup de volun- homínids que al llarg de l’estiu es diversifiquen en taris hem realitzat una anàlisi de les seus aigües. En races diferents amb una finalitat comuna, aprofiprimer lloc hem avaluat les característiques orga- tar-nos del vell amic i amb un sentiment d’espècie nolèptiques de l’aigua. El color és verd amb poca superior, depredadora i irresponsable d’un ecosistransparència. L’olor a peix és evident, encara que tema el nombre d’espècies d’aquest vertebrat és reduït. És característica la presència d’escumes en alguns Una vegada reunides totes les dades sols cal intrams. Després mesuràrem les propietats físiques i terpretar-les i proposar un diagnòstic. Segons els químiques. La temperatura de l’aigua era de 21 º© individus que hi trobem i l’ÍNDEX FBILL l’estat i l’anàlisi de les propietats químiques de l’aigua ens de l’aigua del nostre riu és MALALT i segons donà els següents resultats L’ÍNDEX DE QUALITAT DE LA ZONA DE RIBERA (QRISI) la qualitat de la ribera és INNITRATS 10 mg /l TERMÈDIA. NITRITS 1mg/l Ph 8-9 El diagnòstic és clar i la solució està en les nostres DURESA (Ca CO3) 450 mg/l mans. No es tracta d’una malaltia que s’ha d’amagar. Hem de ser conscients, grans i xiquets, de la situaLa quantitat de nitrats i nitrits és fruit de l’excés ció i si de veritat l’estimem buscarem la solució. d’adobament de les terres de conreu. Aquestes sals contaminen els aqüífers i afecten la salut dels nosTu que faries per tre amic. Cal remarcar l’elevada concentració de un vell amic que carbonat calci superior a 450 mg que resulten del t’ho dóna tot a llavat constant de les roques que predominen en el canvi de res? nostre relleu. Selene Cuenca Un indicador a tenir en compte per avaluar l’estat 1r Bat.A del nostre riu és la vida que hi trobem baix el con15

Les notes

Carla Servat 3r ESOA 16

COR (Consultori Oferit per la Revista)

Benvinguts a la primera edició d'aquesta nova secció de la Gairebé, el COR (Consultori Oferit per la Revista). Recordeu que podeu enviar les vostres consultes al correu electrònic iescarcer@gmail.com, i rebreu una resposta en el següent número de la nostra publicació. No tingueu vergonya, si no poseu el vostre nom ningú coneixerà la vostra identitat Ací tenim les dues primeres cartes, que ens arriben signades per dos pseudònims diferents. Hola, companys! En primer lloc vull felicitar-vos per la proposta del consultori sentimental a la revista, crec que és una bona idea. Bé, La finalitat de la meua carta no és altra que fer-vos una pregunta: Jo visc a Antella, i m'agrada una xica (encara no li he dit res, encara que note que els dos estem molt a gust) però ella viu a Sumacàrcer. El meu problema és que no podem vore'ns a no ser que siga a l'institut, que és durant poc de temps. Què m'aconselleu que faça? Espere la vostra resposta al següent número. Moltes gràcies. Un foraster familiar. Hola, foraster! Gràcies per la teua felicitació, encara que en realitat no feia falta que ens feres la pilota, t'anàvem a contestar igualment. Quant a la teua pregunta, és un cas interessant. Bé, pense que veure's a l'institut no està malament per començar. Pensa que passem ací 6 o 7 hores al dia, 5 dies a la setmana. Recolló, no en tens prou? T'aconselle que passes amb ella tanta estona com pugues entre classe i classe i, als patis, que vages a buscar-la sempre que pugues. Després, un dia, no hi vages. Si va ella a tu, sabràs que també li agrades. Quan ho tingues clar, busca alguna excusa per quedar-te sol amb ella i declara't. Si acabeu junts, d'Antella a Sumacàrcer no ho tens tan malament, eh? Que la meua iaia de menuda anava a Bolbaite a peu!

No vos diré el meu nom ni el meu curs per si de cas, però un professor em té molta mania i em suspén sempre. Què faig? Gràcies. Anònim. Hola, anònim! Una coseta: t'has plantejat, no sé, estudiar? Potser t'ajudaria un poc per aprovar. Si ja estudies i així i tot suspens... Et recomane que busques reforç fora de classe. Pensa que, com millor ho faces, més difícil ho tindrà per suspendre't. Si creus que ho fas prou bé com per aprovar i que així i tot traus mala nota, parla amb el teu tutor o tutora. Potser podeu demanar que et corregisca els exàmens un altre profe de la mateixa assignatura. Ara que, amb aquest consell, si el que suspens és Francés o Grec, vas apanyat... he, he.

Alice in Wonderland Aquesta pel.lícula encara es troba als cinemes, es pot veure en 2-D i en 3-D. La història està inspirada en els famosos llibres de Lewis Carroll. Entre els personatges principals trobem el millor amic de Tim Burton, Johnny Deep, que interpreta el barreter boig, a Mia Wasikowska en el paper d’una Alícia de 19 anys, a la seua esposa Helena Bonham Carter que interpreta la Reina de Cors Roja, i a Anne Hathway amb el paper de la Reina Blanca.

B.S.O. Paral.lelament, amb l’estrena de la pel.lícula s’ha tret la banda sonora original on participen diversos cantants. Les cançons estan relacionades amb la pel.lícula. El disc es diu Almost Alice. Entre els cantants cal destacar a Avril Lavigne i el seu tema Alice, també a The All-American Rejects amb la cançó The posion, i a Tokio Hotel amb la cançó Strange amb la qual fa un duet amb Kerli i aixífins a 16 cançons. PREGUNTA CLAU Aquesta secció tracta de voAquesta pel.lícula es veu com la segona part, és tacions. Els resultat són els percentatges de gent a dir, han passat 13 anys des que Alícia va visitar que ha votat. Per a la pregunta d’aquest número he el País de les Meravelles. Està a punt de casar-se triat la següent: Quina pel.lícula de Tim Burton t’ha amb un lord, quan escapa perseguint un conill agradat més? blanc i cau per un forat que la porta al Submón. Serem testimonis dels diversos canvis de grandària 1. THE NIGHTMIRE BEFORE CHRISTMAS que hi fa, i descobreix que en eixe món reina el (Malson abans de Nadal) caos sembrat per la Reina de Cors i el seu dragó, 2. CORPSE BRIDE (La núvia cadàver) i sols ella pot ser l’única de parar-li els peus. Ella 3. ALICE IN WONDERLAND (Alicia en el país no se’n recorda de la primera vegada que ha estat de les Meravelles) allí, però anirà trobant-se amb vells amics, com el El resultat ha estat el següent: barreter i la llebre que l’ajudaran a acabar amb la 1. 42’86% malvada Reina. Tim Burton li dóna un toc humo- 2. 23’81% rístic i fantasiós a la pel.lícula, on podrem obser- 3. 33’33% var criatures mai vistes. Podem trobar també els La votació ha estat prou renyida, ja que les tres són bessons Tweedledee i Tweedledum i l’eruga Abso- grans pel.lícules de Tim Burton, però la gent es relen que li donarà savis consells per a continuar el munta al clàssic, i prefereix Pesadilla antes de Navidad. seu camí, i descobrir qui és ella en realitat: l’única La veritat és que no m’estranya, ja que, tot i que capaç d’acabar amb la maldat estesa per la Reina vaja dirigida als més menuts, la crítica i l’opinió púRoja i ajudar tots els habitants del Submón que la blica coincideixen que són més pel.lícules tirant a Reina Blanca torne a regnar perquè hi haja pau. adolescents, i els personatges originals, inoblidables La pel.lícula va dirigida més aviat als més menuts i divertits, fan que es tracte d’una pel.lícula extraorquan parlem del diàleg, però podríem dir que va dinària. dirigida als adolescents quan es veu tot el món que Josema Gonzàlez ha creat Tim Burton i els tocs humorístics que hi 1r Bat.B ha. Amb la pel.lícula et dones compte que mai eres menut per a somiar. Si una adolescent de 19 anys pot veure un conill que la porta a un Submón, per què no nosaltres?

Ecoauditoria al centre Normalment és el centre, és a dir, els professors, els qui avaluen els alumnes. Aquest vegada són els alumnes de 4t d’ESO que el curs passat assistiren a l’assignatura de “Treball Monogràfic” en el Departament de Biologia i Geologia els qui han avaluat el centre. Es realitzà una ecoauditoria, és a dir, s’analitzaren una sèrie de factors que intervenen en el medi ambient. Aquestos són: El soroll, l’energia i els residus. De tots, obtinguérem unes dades que ens fan pensar en una problemàtica ambiental i hem resolt una sèrie de mesures per poder-la evitar. - L’augment del ritme cardíac, augment de la pres1.- ECOAUDITORIA ACÚSTICA sió arterial i risc coronari. - A l’aparell digestiu, produeix disminució de la seEl soroll és un so excessiu intempestiu que pot pro- creció salival, nàusees, vòmits, pèrdua de la gana i, duir efectes fisiològics i psicològics no desitjats so- fins i tot, úlcera gastroduodenal. bre una persona o grup de persones. - El sistema endocrí provoca una alteració dels funcionament de les glàndules, que fa que augmente la Els efectes de la contaminació acústica són: secreció d’adrenalina. - Alteracions psíquiques com la neurosi, la irritabi- Alteracions fisiològiques com la pèrdua litat i l’estrès. d’audició. - Altres alteracions, com les dificultats en la comunicació oral i alteracions del son, que poden ser causa d’accidents. Al centre, els principals productors de soroll intern són les persones que hi convivim: alumnes, professors i alguns mecanismes com la sirena que ens avisa del canvi de classe. A l’exterior la nostra situació privilegiada ens permet gaudir d’una barriada sense problemes acústics. El protocol que seguírem per realitzar l’ecoauditoria ve ser el següent: - Obtenció de mesures mitjançant un sonòmetre (aparell proporcionat pel Centre de Formació del Professorat d’Alzira) que valora el soroll en decibels. Les mesures es realitzaren al llarg del primer trimestre de curs pels alumnes de l’assignatura. Les dades s’obtingueren: pels corredors, tant quan els professors són a les classes com quan són absents. També a la sala de professors. - Realització d’un mapa de soroll per detectar possibles fonts externes. Així, es va detectar que la zona del gimnàs i un extrem on estaven realitzant 19

una obra és on es concentra un major índex de decibels. - Interpretació de dades. Amb l’estudi dels resultats es proposen unes mesures per minvar els decibels. Segons la Unió Europea, el límit de contaminació acústica admissible és de 65dB. Per tant alguns dies es va superar el límit permès encara que la mitjana trimestral, en la majoria dels casos, era inferior.

porcionen llum i calcularen les hores que resten engegats al llarg del dia i així poder comptabilitzar el consum en Kwats. al llarg del dia i fins i tot al llarg de l’any escolar. Un entrebanc va ser la impossibilitat d’accedir al comptador elèctric al romandre tancat i només tenir la clau l’empresa elèctrica.

Les solucions proposades són: - Disminuir el to de veu per part de tota la comunitat educativa (professors, alumnat), sobretot a l’eixida i entrada a les classes. - Utilització de sistemes que permeten una disminució del soroll. Sirenes amb altre tipus de so. - No arrossegar taules i cadires al traslladar-los d’un lloc a un altre. - Aïllar les aules de música amb suro o cartró d’ous. - Informació i educació ambiental, que sensibilitze l’alumnat i professorat mitjançant campanyes publicitàries. - Introduir a les aules el coneixement del so i els danys que aquest pot provocar. Així podrem formar actituds que impliquen la supressió de comportaments excessivament sorollosos. 2.-ECOAUDITORIA ENERGÈTICA. Al centre s’utilitzen dos tipus d’energia: l’energia elèctrica i l’energia calorífica. L’energia elèctrica és utilitzada per:

Per una altra banda els alumnes visitaren les calderes que escalfen l’aigua per fer funcionar els radiadors del centre. Hi ha dues calderes, una al pati dintre d’un magatzem i l’altra al gimnàs, que proporciona aigua calenta a les dutxes dels vestidors. El protocol que es va seguir fou el següent: - Observació de les llums enceses en cada aula. El registre es realitzà en dues ocasions . - Càlcul de les fotocopies realitzades al dia per saber el consum de les fotocopiadores. - Avaluació de les hores que estan engegats els radiador a l’hivern i els aires condicionats a l’estiu. - Estudi de la quantitat d’ordinadors i el seu ús. - A nivell de l’energia tèrmica s’avaluà la quantitat de gasoil consumit al llarg del dia que oscil.la entre 90-100 euros. A més, es comptabilitzaren les finestres que estan obertes quan els radiadors estan engegats.

- La il.luminació: s’obté a partir dels tubs fluorescents a les aules i els halògens que trobem al Saló d’Actes. - El funcionament d’aparells: fotocopiadora, ordinador, impressora. - Obtenció de calor: els radiadors que trobem als Dels resultats obtinguts traguérem les següents departaments, aules de dibuix, de música i labora- conclusions: toris de Biologia i Física i Química. - Obtenció de fred: aparells d’aire condicionat. - Els llums resten encesos després del primer pati quan la llum natural és suficient. L’energia calorífica s’obté a partir de combustible - Els calefactors s’encenen en les aules orientades fòssil (gasoil) i s’utilitza per fer funcionar els radia- cap al nord durant tres mesos a l’any, en l’hivern, el dors que escalfen les aules, corredors i resta de de- mateix que l’aire condicionat. pendències del centre. - Les finestres queden obertes quan els radiadors estan engegats Els alumnes inventariaren tots els aparells que pro20

Les solucions proposades són: - Apagar els llums a l’hora del primer pati. - Tancar les finestres mentre la calefacció funciona. - No deixar els ordinador engegats mentre no s’utilitzen. - Deixar les fotocopiadores en stand-by. Els alumnes han participat en un projecte de ressò internacional anomenat “Young People Energy” i aquest any han portat les seues propostes de millora a una cimera realitzada en l’Agència Energètica de la Ribera a Algemesí. Allí, alumnes de cinc centres de la comarca exposaren les seus inquietuds al voltant del consum excessiu i l’estalvi d’energia. Prèviament s’havia realitzat l’ecoauditoria al centre i a les dependències de l’Ajuntament de Càrcer, que va participar en el projecte.

3.- ECOAUDITORIA DEL RESIDUS. Un residu es defineix com tot material resultant d’un procés de fabricació, transformació, utilització, consum o neteja, quan el seu posseïdor o productor el destina a l’abandonament.

per recollir la informació dels hàbits de consum de l’alumnat i els professors. Els resultats foren els següents: - La majoria reflexionen, de vegades, si tenen necessitat d’alguna cosa abans de comprar-la i abans de tirar alguna cosa al fem, si pot ser utilitzada de nou. - La majoria es qüestiona quin és l’origen de les coses que consumeix i el seu destí després de tirarles al fem. - De vegades els molesta la brutícia que hi ha al terra i un 50% consideren que si hi ha persones que fan la neteja, tenen dret a embrutar - Per una altra banda, un 54% mai llança l’oli usat a l’aigüera, però per una altra el mateix percentatge no aprofita una altra vegada l’envàs de l’entrepà d’esmorzar com sovint feia a l’escola. - Al voltant del 20% estan d’acord a reciclar: paper, vidre, piles de botó, plàstic... i la majoria no tenen molt clar si participarien en una campanya de reducció de residus. El percentatge baixa si es tracta de recollir deixalles en diferents llocs del centre. - Els residus que més s’obtenen al centre són: el paper, els brics, les bosses de plàstic i les llaunes. - Els professors són els qui més paper reciclen.

Aquesta informació obtinguda ens fa pensar que Els alumnes del treball monogràfic situaren en llocs les coses no estan fent-se bé i que, amb voluntat estratègics del centre contenidors blaus per a la reper part de tots, els hàbits de consum es poden micollida de paper i grocs per recollir envasos (brics, llorar. llaunes i bosses de plàstic). A més, realitzaren una Ana Maria Peris pancarta d’informació i elaboraren unes enquestes Biòloga per devoció 21

El bon humor i el seu valor educatiu - Prenent-se la vida amb filosofia Jesús Fernández Zamora Professor de filosofia “Benaventurats els qui es riuen de si mateixos perquè mai els faltarà motiu de què riure.”

l’humorista Julio Carabias si l’humor li donava diners, ell solia respondre: “Amb mi és just el contrari, a mi els diners són els que em posen d’un humor magnífic”.

En realitat, és cert que alguns professionals de l’humor poden guanyar-se la vida fent bromes, 1 però l’important és que tots podem desenvolupar La importància del bon humor el nostre sentit de l’humor. Tots hauríem de ferDiuen que les meues classes semblem un monòleg ho, perquè desenvolupar el sentit de l’humor és un humorístic i que entre lliçó i lliçó mai falta un acu- gran agent de transformació de la vida personal i, per extensió, de la societat. dit. També diuen que els acudits són prou dolents. Què li anem a fer. Comprendre en què consistix i enAl cap i a la fi dir acudits dolents és senyar a desenvolupar el gust per una forma de tindre una certa gràl’humor és una activitat en què cia –que li ho diguen al Buenafuens’estan embarcant en l’actualitat te–. Però la veritat és que amb esta filòsofs, metges i psicòlegs, entre actitud el que intente és donar una altres professionals. La veritat cienaltra visió de la realitat enfrontanttífica i la rialla es donen, per tant, la me a un món en què només aquemà. Per això no deixa de resultar hui lles activitats professionals que proatractiva la frase de Nietzsche en la porcionen diners semblen útils a la seua obra Així va parlar Zaratustra: societat. L’humor és una cosa que “Siga falsa qualsevol veritat en què té valor per sí mateix, igual que les no hi haja hagut una carcallada”. persones, i per tant la lliçó és clara: no sempre té més valor allò que dóna més diners, encara que molts no ho tinguen Què és l’humor ? clar. Alguns humoristes recorden que en els seus inicis la gent els comentava com s’ho passaven de És impossible definir l’humor. Enrique Jardiel Ponbé escoltant les seues idees o llegint les seues vin- cela opinava que “definir l’humor és com intentar yetes, però sempre solia sorgir després la pregunta: travessar les ales d’una palometa amb un pal de te“I això dóna de menjar?” Com si fóra insensat que lèfons”. algú estiguera disposat a pagar a un altre per fer-li riure. Algun humorista trobava llavors una eixida Alguns humoristes l’han definit així: aguda a eixa pregunta. Així quan li preguntaven a - Alfonso Ussía: “L’humor és l’essència de la sensibilitat, i per això la millor arma, mai destinada a fer 1 En este article faig un resum de les principals idees exposasang, contra els insensibles”. des per Juan Carlos Siurana en la ponència “La importancia del buen humor para vivir a gusto”, donada en el curs “La - Miguel Mihura: “En realitat l’humor no és res; un educación del buen gusto”, de la seu de València de la Uni- capritx, un luxe, una ploma de perdiu que es posa versidad Internacional Menéndez Pelayo en juliol de 2006, el un en la cinta del barret”. mateix que de les idees principals del següent llibre: Ángel - Mingote: “L’humor és no tindre por a pensar”. Rodríguez Idígoras (ed.), El valor terapéutico del humor, Desclée De Brouwer, Bilbao, 2002.

defendre’s davant d’una crítica o una ofensa que desafia l’equilibri emocional. Desarma a l’atacant. - L’humor pot ajudar a previndre conflictes, actuant com a matalaf per a rebre la invasió de les situacions negatives de manera menys violenta. - I encara quan l’humor no servira per a res del que hem dit en este article, continuaria complint una missió: gaudir del moment en què sorgix, per a fer esbossar un efímer somriure, fer aparéixer una sorpresa o trencar el rutinari amb una carcallada. Com ocorre amb el següent exemple dels germans Marx: - Ací a fora hi ha un senyor amb bigot. - Diga-li que ja en tinc un. El filòsof Bergson va assenyalar que la rialla, que a vegades es convertix en expressió del bon humor, ha de procedir sempre de la intel•ligència. Però l’humor necessita no sols intel•ligència, necessita també llibertat. Alfredo Bryce Echenique, en un jocós article, assenyala que “la llibertat, per exemple, és font de molt d’humor , ja que este resulta de l’observació dels molt estranys, diversos i incongruents comportaments de la gent”. L’humor i l’alegria són beneficiosos per al bon estat del cos i, per descomptat, encara més per al benestar psíquic. Es tracta d’una activitat intel•lectual, i un dels seus principals ingredients és la capacitat per a captar la relativitat de les coses. Alguns dels beneficis que aporta veure el costat divertit de les coses són els següents: -L’humor ensenya les persones a ser menys arrogants, i per tant, més humils. - L’humor ajuda a relacionar-se amb els altres de manera més distesa i a allunyar-se d’un excessiu individualisme. - L’humor relativitza contra la por al ridícul. Per això, hem de començar per riure’ns de nosaltres mateixos. D’esta manera, l’humor actuarà com un remei davant de la timidesa. - L’humor ajuda a trobar solucions als problemes de la vida quotidiana. - L’humor afavorix l’adaptació al canvi. - L’humor servix per a rebaixar el sentiment de frustració que provoca la percepció de les nostres pròpies limitacions, perquè tots solem situar les nostres aspiracions en un llistó més alt del que podem superar. - També és molt valuós l’humor quan es tracta de

Pedagogia de l’humor Aplicar el sentit de l’humor en l’educació ens ajuda a superar les frustracions, a relativitzar els fracassos, a suportar els desencants, a desterrar els moments d’apatia i desànim amb l’objectiu d’establir una bona comunicació amb nosaltres mateixos i amb l’entorn on realitzem la nostra labor educativa. El sentit de l’humor és un requisit imprescindible en la tasca educativa. A continuació enunciaré algunes de les poderoses raons que justifiquen esta afirmació: - Oferix una resposta positiva. Davant d’una societat desencantada, pessimista i passiva, el sentit de l’humor ens mostra l’altra cara d’eixa mateixa societat desbordant d’esperança, il•lusió i optimisme realista. - Oferix pistes sobre un model d’educador . Alegre, pròxim, entusiasta, motivador i divertit. Arriscada però interessant tasca si es desitja conjugar la ciència amb la trobada entre l’educador i els educands. - Ajuda a suportar els contratemps. Desdramatitza els conflictes. No pren les coses tràgicament. Ajuda a descarregar l’excés d’estrés. La dificultat és viscuda com un altre objectiu ocult dins de la programació. - Mostra noves pistes d’actuació. Dissenya exercicis innovadors. Proposa continguts alternatius. Suggerix actuacions emprenedores. - Ajuda a estar despert. El sentit de l’humor ajuda els educadors a ser persones lúcides i per tant despertes. Conscients de la realitat en què viuen. Coneixedors de les seues limitacions i avantatges. - Obri la ment. Desterra prejuís irracionals. Ajuda 23

a pensar des de diferents perspectives. S’arrisca a afrontar noves fórmules d’ensenyança. Inventa metodologies creatives. - Genera un estil d’ensenyança. Oferix una forma peculiar d’educar. - Estimula el reciclatge permanent. Al marge dels cursos oficials, el sentit de l’humor impulsa i estimula els educadors en la formació contínua dels mateixos. Formació i reciclatge que perseguixen la tan anhelada renovació pedagògica. - Ajuda en l’autoanàlisi del rol de l’educador. Fa una radiografia professional de l’educador. L’educador s’interessa llavors per saber què és el que realment els agrada, interessa i aprenen els alumnes.

parell d’acudits de filòsofs:

- Un professor de filosofia entra en classe per a fer l’examen final als seus alumnes. Posant la cadira damunt de la taula diu a la classe: “usant qualsevol cosa aplicable que hagen aprés durant este curs, demostren-me que esta cadira no existix”. Tots els alumnes es posen a la tasca, aventurant-se en arguments per a provar que la cadira no existix. Però un alumne, després d’escriure ràpidament la seua resposta entrega el seu examen davant de la sorpresa dels seus companys. Quan passen uns dies i entreguen les notes finals, davant de l’estupefacció de tots, l’alumne que va entregar el seu examen en 30 segons obté la millor qualificació. La seua resposta En definitiva, l’humor ensenya les persones a ser va ser: “Quina cadira?” més humils enfront de l’arrogància, més pròximes - Un enginyer, un físic experimental, un físic teòric enfront de l’aïllament i menys vergonyoses al poder i un filòsof estan passejant en les muntanyes riure’s de si mateixes sense prendre’s massa serio- d’Escòcia. Quan arriben a dalt d’un cim, veuen en sament . un altre cim una ovella negra. L’enginyer diu: “està vist que les ovelles a Escòcia són negres”. “Millor Des d’este article, per tant, invite a tota la nostra co- seria dir que ‘algunes’ ovelles escoceses són nemunitat educativa, alumnes i professors, a prendre’s gres”, respon el físic experimental. El físic teòric les coses amb més humor, amb filosofia, a acceptar pensa un moment i exclama: “és més correcte dir que l’humor pot ser una bona teràpia, a riure’s de si que almenys una de les ovelles escoceses és negra”. mateixos i convertir les aules –eixes lúgubres sales Per fi el filòsof respon: “almenys per un dels seus de tortura com en algun moment ens han pogut costats”. parèixer– en jocosos llocs d’afable reunió on mai falta l’humor. En definitiva, invite a tots a començar les nostres classes amb un somriure i, per què no? amb un acudit. I per a mostra un botó. Potser la filosofia puga paréixer d’allò més seriós, però també té la seua part divertida. Així, conclouré amb un

El valor d’educar

Per Luis Suñer (Mestre, Llicenciat en Psicologia i Màster en Intervenció Psicoeducativa per la Universitat de València).

Li demane, en primer lloc, prestat el títol del seu llibre1 a Fernando Savater2 i, a més a més, alguns comentaris per a l’article. És un autor que parla d’educació molt seriosament i amb el qual no és difícil coincidir en moltes de les coses que diu. Diem el valor d’educar en el doble sentit de la paraula “valor”: l’educació és valuosa, però també valerosa, un acte de coratge, un pas endavant de la valentia humana perquè per a dedicar-se a l’ensenyament hui en dia cal ser valent —“qui no vulga pols que no vaja a l’era”—. I d’educació vos parlaré incidint en els primers anys, que és quan es posen les bases perquè tot funcione després molt millor, i de la gran importància que té la família en eixa etapa de desenvolupament.

els mestres hauran de perdre molt de temps ensenyant i polint a qui deuria estar ja llest —o quasi llest— en eixos elementals aprenentatges. Per molt que a l’escola vulguem imitar l’àmbit familiar, en la família eixes coses s’aprenen d’una forma diferent a l’aprenentatge escolar: el clima familiar està, ha d’estar, ple i recalentat d’afectivitat, i l’ensenyament es recolza més en el contagi i la seducció.

L’afectivitat és una necessitat primària que no li ha de faltar a ningú al llarg de la seua vida, i més en els primers anys, perquè eixa carència tal vegada puga manifestar-se de forma patològica en distintes circumstàncies de la vida, tal com s’ha demostrat en moltes investigacions psicològiques. I també el que funciona molt és la via de l’exemple, el qual pot ser positiu o negatiu. Si l’exemple dels pares i familiars, mestres... és positiu, això té una gran força persuaDistingirem el que és la socialització primària de siva i conforma els principis moralment estimables la socialització secundària. Els xiquets i les xique- que resistiran els moments difícils de la vida. Pel tes abans de posar-se en contacte amb els mestres contrari, si l’exemple és negatiu, això fa prendre ja han experimentat de forma àmplia la influència prejudicis que més tard seran quasi impossibles de educativa de l’entorn familiar i del seu medi so- traure. cial, el qual serà determinant —encara que no decisiu— durant la major part de l’educació infantil En suma, millorar la socialització primària en i primària. En la família, els xiquets i les xiquetes la família, afectivitat i exemple, participació i aprenen —o haurien d’aprendre— aptituds tan fo- col•laboració més intensa amb les mestres o els namentals com parlar, vestir-se, polir-se, obeir els mestres dels primers cursos de l’escola per a formajors, saber estar segut sense alçar-se, distingir a mar o polir eixes pautes mínimes necessàries per a nivell primari el que està bé del que està mal, etc. començar un bon aprenentatge. La implicació dels Això conforma el que diem socialització primària. pares i mares en els centres ha de ser real, constant Després, l’escola, el grup d’amics, el lloc de treball, i efectiva. La família es considera peça fonamental etc. duran a terme la socialització secundària: co- de l’objectiu de l’escola per aconseguir una escola neixements i competències més especialitzades. oberta i, on la comunicació entre les famílies i el professorat és importantíssima per al desenvolupaSi la socialització primària a l’àmbit familiar, i en ment dels nostres escolars. La societat tampoc pot col•laboració amb les escoles infantils i de primària, educar els seus ciutadans, sense l’ajuda dels pares s’ha fet de forma satisfactòria, aleshores l’altra, la i del sistema educatiu. Per tant, és imprescindible socialització secundària, serà molt més productiva una mobilització educativa de la societat civil que ja que hi haurà més base i els mestres tindran més reprenga l’esperit del vell proverbi africà: “Per a temps per a dedicar-se a ella. Però, en cas contrari, educar un xiquet és necessària la tribu sencera”. 1 El valor de educar, Ariel, 1997, Barcelona. 2 Catedràtic de Filosofia de la Universitat Complutense de Madrid.

En qualsevol cas, eixe protagonisme de la família en la socialització primària dels menuts sofrix un 25

eclipsi —diu Savater— en la majoria de països, el que produix un seriós problema per a l’escola i els mestres. Cada vegada més, els pares i altres familiars a càrrec dels menuts experimenten desànim o desconcert davant la tasca de formar les pautes mínimes de la seua consciència social i les abandonen als mestres, perquè siga l’escola qui se n’ocupe. Així es referix sobre els efectes d’eixe dèficit Juan Carlos Tedesco, director general de l’Oficina Internacional d’Educació de Ginebra: “Els docents perceben eixe fenomen quotidianament, i una de les seues queixes més recurrents és que els xiquets accedeixen a l’escola amb un nucli bàsic de socialització insuficient per a encarar amb èxit la tasca de l’aprenentatge”.

els xiquets, prové de la seua eficàcia per a comunicar coneixements. També hi haurà qui diga que la televisió no educa, sinó el contrari degut als negatius programes que ens passen de vegades per allò de l’audiència; programes —que diuen— que vol la gent. Hem d’apagar, per això, el televisor? Pense que no. Hem d’ensenyar a vore televisió que és molt diferent, a establir una relació crítica entre adults i joves, i el dret a fer “zapping” quan algun programa no siga educativament molt convenient. I no diem també d’ensenyar a utilitzar Internet i les xarxes socials. Una de les conseqüències d’eixe desestiment és el traspàs de responsabilitats a altres àmbits, com puga ser l’Estat i l’escola. Segurament haurem escoltat comentaris del tipus següent: “Quan vages a la mili ja t’arreglaran”, “el mestre ja t’apanyarà quan li conte el que has fet”, “haurien de tancar totes les discoteques i bars a les dotze de la nit”, “el tabac s’hauria de prohibir a totes les joves” —la mare no volia que la filla fumara, però la mare era una gran fumadora—, etc.

I quines són les causes que confluixen a eixa desgana de la família davant les seues funcions educatives? A banda de causes de tipus sociològic, com la incorporació de la dona al món del treball, la reducció del número fix d’altres familiars en la família, la prestació puntual del servei domèstic, etc., podem citar alguna causa de tipus més psicològic o estrictament moral com el fanatisme per la cosa jove en els models contemporanis de comportament: allò De tota manera, perquè una família funcione eduque és jove, la moda jove, cativament és impresels cossos “danone” en cindible que algú en ella homes i dones encara que es resigne a ser adult. siga a base de dietes i apeAnem a dir-ho clar, el daçaments —que bé ho pare que vol figurar nosaben les artistes i d’altres més com “el millor amic que no ho són—, els esdels seus fills” servix per ports... que són els ideals a poc; i la mare, l’única de l’època actual. No hi vanitat de la qual és que ha ja —o a penes— ideals la confonguen amb la “seniors” en les societats germana lleugerament avançades; “lo vell, foc amb ell” —diuen. major de la seua filla, tampoc val per a molt més. D’acord que amb eixes actituds la família és més Això ha desarmat els adults que renuncien a trans- informal, menys frustrant, més simpàtica i falible: metre el molt o poc que saben i s’autoinvaliden però en canvi la formació de la conciència moral com a font de coneixement vital per als seus fills, i social dels fills no ix molt ben parada. Les insels quals, en correspondència, no pareixen esperar titucions públiques de la nostra societat sofrixen gran cosa d’ells i confien en altres fonts. Fins fa una sobrecàrrega. Quants menys pares volen acunes dècades les dos principals fonts d’informació tuar com a pares, més paternalista s’exigix que siga eren, per una banda els llibres, i per l’altra les lliçons l’Estat. Dins de l’eclipsi actual de la família com a orals de pares i mestres. Però la televisió —un al- unitat educativa, la figura del pare —pense— és la tre motiu de l’eclipsi de la família com a factor de més eclipsada de totes: el paper més qüestionat i socialització primària— trenca eixa línia d’actuació menys grat d’assumir. i ho conta tot: deixa tots els misteris que es destapaven a poc a poc amb el cul a l’aire. La revolució És que no hem d’intentar ser amics dels nostres que la televisió causa en la família, i sobretot en fills? Per suposat que sí, però sense renunciar a ser 26

pares. Pares i amics; amics i pares. L’ordre de prioritat, pense que seria qüestió personal ja que el producte final seria el mateix sempre que no es renuncie a educar com a pares. Els pares joves haurien de passar el major temps possible amb els seus fills —i més quan són xicotets— perquè eixe temps ja no el recuperaran mai; el pas del temps ho confirma. Aleshores, de què es tracta?

amb afecte sinó per la força”. La majoria de les formes d’aprenentatge impliquen un esforç que sols s’afrontarà si es compta amb un “principi de realitat” suficientment assentat. També R. J. Sternberg, de la Universitat de Yale (EE. UU.) ja va dir, en la “II Conferencia Internacional d’Intervenció Psicològica i Desenvolupament Humà” realitzada a València en juliol de 1993, que per a un bon aprenentatge és imprescindible Es tracta, com es sol dir, d’una crisi d’autoritat en “esforç i sacrifici”, això no pot faltar. Per conseles famílies. Per exemple: qui no ha tingut alguna güent, l’escola ha de procurar que l’alumnat accepdiscussió o desavenència amb algun fill o filla per- te sotmetre’s a eixe “esforç”, i ho ha de fer amb què volen eixir per la nit fins a la matinada sent mètodes motivadors i dins d’un clima que desperte encara massa jove? Quin pare o mare no ha dubtat, la il•lusió i el pensament crític. Si no seguim eixe per deixar-lo o no? Què és el que és correcte? A camí, tal vegada hauríem de reflexionar sobre el més a més molts d’altres aspectes familiars. que apunta J.K. Galbraith, economista canadenc i premi Nobel d’economia: “Avui el gran perill és el En la seua essència, l’autoritat no consistix en ma- de la ignorància”. nar: etimològicament la paraula prové d’un verb llatí que significa alguna cosa així com “ajudar a En definitiva, i per tancar l’article, transcric amb créixer”. Per tant —diu Savater— “l’autoritat en paraules de Fernando Savater, en El valor d’educar, la família hauria de servir per ajudar a créixer els un paràgraf del llibre que expressa la seua visió somembres més joves, configurant de la manera més bre l’educació: “... els ciutadans no són un fruit afectuosa possible el que psicoanalíticament ano- natural de la terra que brota espontàniament sense menarem el seu “principi de realitat”. Eixe principi més ni més. La democràcia ha d’ocupar-se també implica la capacitat de restringir les pròpies apetèn- de crear els ciutadans, la voluntat política de la qual cies en vista de les dels altres, i retardar o moderar recolza la seua legitimitat, és a dir, ha d’ensenyar a la satisfacció d’alguns plaers immediats en vistes cada ciutadà potencial allò imprescindible perquè al compliment d’objectius recomanables a llarg arribe a ser ciutadà de fet. Per això, en les societermini... És natural que els xiquets manquen de tats democràtiques, l’educació no és alguna cosa l’experiència de vida imprescindible per compren- merament opcional sinó una obligació pública que dre la sensatesa racional d’eixe plantejament i per l’autoritat ha de garantir i vigilar. El sistema demoaixò cal ensenyar-los-el. Els xiquets són educats per cràtic ha d’ocupar-se de l’ensenyament obligatori a ser adults, no per a seguir essent xiquets. Si els dels neòfits per assegurar la continuïtat i viabilitat pares no ajuden els seus fills amb la seua autoritat de les seues llibertats”. amorosa a créixer i preparar-se per a ser adults, seran les institucions públiques les que es vegen obligades a imposar-los el “principi de realitat”, no

“Una bona oportunitat per intentar reincorporar-me” Primer any del PQPI a l’IES Càrcer. Una visió dels alumnes El Programa de Qualificació Professional Inicial ha començat a caminar enguany al nostre Institut i, arribat aquest moment del curs, els seus integrants fan balanç. Un balanç que, a hores d’ara, consideren positiu perquè estan aconseguint allò que en un principi pretenien però que no deixa de banda les dificultats per les quals han hagut de travessar. El PQPI, per a qui no ho sàpiga, és un programa que vol integrar aquells alumnes que no s’adapten a les classes diàries, als horaris rígids i als vint-icinc professors diferents en un mateix dia. És una manera d’oferir una finestra (d’entrada i eixides) que els mostre un altre món escolar i, a l’hora, una punteta, un meset, del món laboral.

que la pràctica totalitat d’ells venien d’unes males experiències educatives. És més, es presentava com una última oportunitat, puix “no podia fer res més” i “encara que no volia estudiar, sí que sé que vull tenir el Graduat. Ara tindré dos anys per aconseguir-ho”, afirmen Carles i Nerina.

Les expectatives al principi eren diverses: alguns pensaven que el curs anava a ser més difícil però altres tenien assumit que seria com bufar i fer ampolles. La bona veritat és que ni una cosa ni l’altra. Per a alguns ha sigut més dur del que creien, com Carles i Marcos; per a altres més fàcil, com Nerina i Nazari. Tots, però, coincideixen que han treballat més que mai, que han estudiat i, Al començament del curs, com molt bé explica fins i tot, que s’han llegit més d’un llibre. De fet, Marcos, per als alumnes representava “una bona una de les frases més repetides entre ells ha esoportunitat per intentar reincorporar-me”, ja tat que “jo no havia treballat tant en ma vida”.

Entre les assignatures que més els han agradat estan, evidentment, les de l’àmbit pràctic. Aquest és un Programa que ací a Càrcer se centra en el muntatge d’equips informàtics i els mòduls relacionats amb això i amb el món del treballador, com FOL (Formació i Orientació Laboral), els han resultat molt més atractius. Durant el tercer trimestre és quan tenen el primer contacte amb una feina. Degut al caràcter d’aquesta qualificació professional i a les dificultats per a desplaçar-se, les pràctiques s’han realitzat majoritàriament als Ajuntaments de cada poble. Nerina, Carles, Nazari i Vanessa han treballat als Ajuntaments d’Alcàntera, Beneixida i Antella de diverses maneres: arreglant ordinadors, atenent el telèfon, enviant fax, passar currículums, realitzant feines pel poble... De tot açò, Nazari diu que “fer els “bandos” era la feina que més m’agradava” mentre que a Carles li encantava “anar d’esmorzar amb els de l’Ajuntament”. “A mi m’ha agradat tot el que he fet a les pràctiques”, explica Vanessa; “Anar pel poble d’ací cap allà ajudant els treballadors municipals era el que més odiava”, ens diu Nerina. Marcos, per la seua banda, ha pogut fer les pràctiques a una empresa d’Informàtica: MICROSAT. Està més que satisfet d’aquesta experiència ja que

“m’agradava tot el que fèiem (excepte quan no teníem feina) i aprenia prou”. Durant un horari de 9 a 14 hores, que de vegades s’allargava fins a la vesprada, “reparava sais, tirava cables, recomponia aplicacions de memòria, substituïa els switch...” I, l’any que ve, què? Doncs la majoria vol continuar fent el segon curs del PQPI que dóna l’opció de traure’s el Graduat, encara que hi ha algú com Carles que “si traguera bona nota a la prova d’accés a Grau Mitjà me n’aniria a fer un Mòdul”. Nazari va tenint-ho clar: “Faré el segon any perquè necessite el títol per a entrar a l’Exèrcit”. I és que poc a poc (però molt poc a poc) es va madurant i es comença a valorar la necessitat de fer coses de profit: “La gent que està pensant ara en deixar d’estudiar està boba”, diu el mateix Nazari; “que no siguen tontos i no facen com vaig fer jo”, aconsella Marcos; “que almenys busquen la forma de traure’s el Graduat perquè fa falta per a tot”, recomana Vanessa; “que s’apunten al PQPI perquè és una molt bona ocasió i una altra eixida per a tindre un títol”, asseguren Nerina i Carles. Moisés Martínez

Passatemps

Deu monedes

Ramir es juga 6 € que, amb sols tres moviments de monedes aconsegueix la mateixa composició del dibuix, però invertida. Acceptes l’aposta?

Els mitjons de colors Tenim deu mitjons blancs i deu mitjons negres barrejats en el caixó de l’armari. Els vint mitjons són exactament iguals, llevat del color. L’habitació està totalment a fosques i tu vols dos mitjons del mateix color. Quin és el menor nombre de mitjons que has de traure del caixó per estar segur que en tens un parell del mateix color?

Festa familiar A una festa familiar acudiren un avi, una àvia, dos pares, dues mares, quatre fills, tres néts, un germà, dues germanes, dos fills, dues filles, un sogre, una sogra i una nora. A primera vista es diria que hi havia 23 persones, però en realitat sols n’hi havia set. Pots explicar-ho?

Per a elefants Com podem retallar un full de periòdic perquè al seu través passe un elefant?

Nuc Podries fer un nuc amb una corda sense soltar-la?

Puces Dues puces estan separades 12 cm. La puça A dóna tres bots avant d’1 cm i dos arrere en un segon. La puça B dóna 2 bots avant d’1 cm i un arrere en un segon. Quan i on es trobaran per primera vegada? PENSA-HO UNA ALTRA VEGADA! 30

Pensa-ho una altra vegada! 1 1 2 1 1 3 1

1 1 2 1 1 3

1 1 2 1

1 2 2 1

2 1 2

1 1 2

Quina seria la línia següent? En quina línia apareix el 4 per primera vegada? Criden a la porta Resol la següent operació sabent que cada lletra representa una única xifra. Lletres distintes representen xifres distintes. Quant val cadascuna de les lletres?

TOC x TOC = ENTRE

Enigma lògic - - 1) 2) 3) 4) 5)

Pare, quan vindrà Jordi? Et donaré 5 pistes de les quals sols una serà vertadera: No vindrà el diumenge. Vindrà el dissabte. Vindrà el divendres. No vindrà el dissabte. Vindrà el dilluns.

Sabries dir quan vindrà Jordi?

Soldats a files Com posaries 10 soldats en 5 files de 4 soldats cadascuna? Mª José Peidro 31

IES CĂ rcer