Revista_3_color_IES_Carcer

nĂşm 3

2013 1 euro

1

Editorial

Sumari Benvinguts i adéu

3

Què és el ioga?

5

“Divertit,tradicional i valencià” Açò és amor...?

Uns quants poemes

Durant aquest curs hem estat treballant, amb 6 un esforç molt gran, per poder traure una vega7 da més la revista de l’institut. I seguirem treballant així per poder traure’n més.

8

Un exercici de literatura: la narració

10

A “Shakesperian experiencie”

12

Excursió a Xixona

13

Carnestoltes

14

Cor

15

L’educació no és una despesa...

16

Com ens afecten les retallades...

17

Programa contra el fracàs escolar...

18

Visita a la Universitat de València

20

Mini -Festival de nadales

21

Anèctodes musicals

22

Després de 4t d’ESO, què?

Musicàlies Estils de música Jocs per a passar el temps Hi ha estudiosos... i estudiosos Passatemps Horòscop

Estimats companys i professorat:

En aquest número tractem temes diversos, des de les retallades fins a les històries d’amor...

Hem comptat amb la col·laboració de companys nostres i del professorat. Ens agradaria donar-los les gràcies per la seua ajuda i esperem seguir comptant amb ells.

També han participat els alumnes de Llenguatge periodístic i maquetació gràfica de l’any passat. En aquest número apareixen alguns dels seus articles, ja que ells no van poder traure la seua revista per diverses raons.

I, sobretot, volem agrair a l’institut i a l’AMPA 24 per ajudar-nos a obtindre els diners per a aquesta revista, malgrat tot el que està pas25 sant (retallades, crisi...)

26 28 Volem animar-vos que s’apunteu i participeu en el treball monogràfic: Llenguatge periodístic 30 i maquetació gràfica, ja que és divertit i entre32 tingut. Esperem que vos agrade aquesta revista i que valoreu el nostre esforç :) 34

Han participat...

Consell de redacció: Sarah Alanzábez Maria Alcain Ana Bono Rocio Hervás Gemma Lloret Noelia Pascual Carlos Teruel Portada: Sarah Alanzábez Escàner: Amparo Briz 2

Alumnes treball mongràfic curs 11-12: Cristina Alonso Eva Boscà Enrique Carbonell Gigi Marrugo Rocio Pérez Ana Soriano

Col·laboradors: Carlos Pons Jovana Ortiz Alba Cerdá Pilar Bononat Laura Sancho Sandra Villa Claudia Rubio Àngela Manzano Susana Brotons Jesús Fernández Laura Capsir José Ramon Beltran Mª José Peidro

Benvinguts i adéu!

Anem a contar-vos el que per a alguns és passat i per a altres és present sobre l’inici i l’estada a l’institut. Hem passat un qüestionari als alumnes de 1r d’ESO i de 2n de Batxillerat i açò és el que ens han contestat.

Els alumnes de 2n de Batxilleratat també recorden el seu primer dia d’institut, alguns no molt, però hi ha d’altres que sí. Els que el recorden diuen que van sentir vergonya i que era tot nou per a ells, tal i com els alumnes de primer d’enguany ens comenten.

Primer començarem amb el que els alumnes de Al llarg d’aquestos anys que han passat a primer van sentir els primers dies d’institut. l’institut les seues amistats han crescut, han Ens diuen que el primer dia sentiren vergonya fet nous amics. Cada curs han conegut nova i mols nervis, perquè l’edifici els pareixia molt gent, professors nous que per a alguns han gran i també perquè hi havia molta gent i es sigut molt exigents i per a d’altres han sigut veien els més xicotets de l’institut. No hem persones en les quals s’han pogut recolzar. d’oblidar que els alumnes de 1r d’ESO passen Segons ens expliquen, les seues notes han de ser els més majors de l’escola a ser els més empitjorat o s’han mantingut al llarg dels diferents cursos. Cal tenir en compte, segons ells, menuts de l’institut. que cada curs és més difícil i cal dedicar més Els següents dies s’hagueren d’acostumar als temps a l’estudi. canvis d’organització, com que hi ha més mestres, més classes i un diferent horari. Açò últim Per a finalitzar, els alumnes de 2n de Batxilleés el que més els va costar, sobretot alçar-se rat comenten que en el seu pas per l’institut han tingut moltes vivències, tant positives com tan matí. negatives i quasi totes han sigut amb els seus Per últim, el que valoren més positivament és companys de classe.

Gema Lloret haver conegut tants companys nous.

Sarah Alanzábez Maria Alcain

Ana Mª Bono 3

Sumacàrcer, 27 de setembre del 2012 Benvolguda cosina, t’escric ara que tinc un poc de temps lliure. He tingut una setmana molt pesada: professors nous, llibres acabadets d’estrenar i unes quantes assignatures que han augmentat de dificultat respecte a la primària.

Prompte sabràs de què et parle...

L’institut és molt més gran que l’escola i, en un principi, açò fa un poc de por. El primer dia, al creuar la porta i entrar al gran saló d’actes, vaig saber una cosa: aquell era el lloc on anava a aprendre moltíssimes coses, peró on, sobretot, anava a créixer com a persona.

Començàrem les classes el segon dia i férem la típica prova inicial. Va ser un tant avorrit que la primera activitat fóra un examen...

Els primers dies foren mortals, alçar-se cap a les set del matí... Quina matinada! Amb dificultat aconseguirem superar-les.

Espere veure’t molt prompte.

Besos i una abraçada.

Carlos Carlos Pons

4

Què és el ioga?

El ioga és una de les sis darsanes o escoles de filosofia índia àstika que ja es practicava a l’Índia cap al III mil·lenni aC. Proposa com a objectiu la major felicitat per mitjà de la unió de l’atman (ànima individual) amb el braman (l’ànima universal). Desenvolupa com assolir els nivells més elevats de consciència i integrar els aspectes físics, psíquics i espirituals de la persona a través de la meditació, l’ascesi moral i els exercicis corporals. Per a aconseguir-ho prèviament cal passar per l’autoconeixement i autoanàlisi.

Història El ioga s’originà abans de la nostra era a l’Índia, on persisteix com a tradició. Com que els textos en sànscrit manquen de cronologia, es desconeix exactament quan els habitants del subcontinent indi van començar a realitzar aquest tipus de meditació amb postures físiques.

Tipus de Ioga * hatha-ioga. Domini extern i intern del cos. * karma-ioga. Activitat externa amb renúncia progressiva al fruit de l’acció. * bhakta-ioga. Amor, devoció i servei. * raja-ioga. Domini intern de la ment. * jnana-ioga. Coneixement abstracte. * mantra-ioga. Domini del so i del ritme intern i extern. * tantra-ioga. Utilitza les energies psíquiques i fisiològiques.

El dia 23 de novembre de 2012 l’alumnat de l’IES Càrcer va gaudir d’una classe de ioga d’una hora, Hem recopilat algunes opinions i són les seguents:

A alguns els agradaria que continuàrem fent ioga com a activitat, però hi ha d’altres que els agradaria fer activitats més mogudetes com spinning, ball...

La sessió de ioga, per a algunes de les persones, va ser un tant avorrida encara que també hi ha gent a qui li va paréixer relaxant, però reconeixen que els va faltar un poc de concentració.

Molts dels alumnes no veuen utilitat al ioga, potser perquè no es van relaxar prou, per la falta de concentració o perquè no eren els exercicis més adequats. D’altres també comenten que hagueren necessitat més temps. Una classe d’una hora els va semblar poc.

Els tipus d’exercicis que els agradaren més van ser els estiraments, la meditació i, sobretot, la posició “del mort”, fer el pont i la vela.

Gema Lloret Sarah Alanzábez Maria Alcain 5

“Divertit, tradicional i valencià”

Jugues amb la dreta o amb l'esquerra?

Jo jugue amb la dreta, però l'esquerra has de saber utilitzar-la per a defendre't, ja que sempre et busquen la mà contrària.

On t'agrada més jugar, davant o darrere?

A mi m'agrada jugar davant, perquè sóc molt ràpid i sé col·locar molt bé la pilota per a fer el quinze. Sé, ràpidament, on he de llançar la David Sanjuan és un alumne de 1r bat. B de pilota.

Càrcer. Porta jugant a pilota valenciana des que era menut. Per això hem volgut fer-li aquesta Què t'agrada més, jugar sol o amb companys? entrevista: M'agrada jugar amb els companys, perquè em Des de quan jugues a raspall? poden ajudar quan jo no puc raspar, o a ells els Des de fa set anys. ve millor i ens parlem per a veure si li tire jo o un company.

Per què t'agrada aquest esport?

Perquè és molt divertit, tradicional i valencià.

Alguna volta t'has fet mal jugant?

Quants dies a la setmana practiques aquest Sí, açò és normal en els pilotaires, a qualsevol que ho preguntes et contestarà que sí, perquè esport? amb alguna pilotada que et peguen mal, se't Tres dies a la setmana. fa una blaura a la palma de la mà i fa molt de Què et poses a les mans per protegir-te? Com mal. ho fas?

Em pose uns trossos de ferro que anomenem El fet de ser pilotaire prové de la teua famí"plaquetes", cartes, tesamoll, que és un tipus lia?

Sí i no, perquè el meu avi va jugar tota la vida, d'esponja que s'apega, cotó en pèl i didals.

Primer es posa la palma amb les plaquetes, el però els meus oncles han jugat sols de xicotets tesamoll i les cartes, després els dits amb més i mon pare no ha jugat mai. Jo de xicotet ja juplaquetes, cotó en pèl i didals. Per a enganxar gava amb les parets i en el pati de ma casa, i ma mare em renegava perquè trencava coses tot açò és quan s'utilitza l'esparadrap. del pati.

Alumnes treball monografic Com et sols vestir per a un partit? curs 11-12 Per a un partit em pose uns pantalons blancs, ja siguen llargs o curts, i la camisa de l'escola de pilota on jo vaig.

Aquest esport sol cansar?

Sí que cansa prou, perquè has d'estar actiu perquè no et pillen a contrapeu i ajupir-te cada vegada que has de raspar.

Necessites tenir molta força per a practicar aquest esport?

Sempre és bo tindre força, però no és essencial, perquè el que aprofita és el moviment, la postura del cos i la forma de moure el braç.

6

Açò és amor...?

Això era una xiqueta a qui li deien Bella. Una començà a tindre símptomes que tindria qualvesprada va anar a Plaza Mayor amb la seua sevol dona que està esperant un fill. La xicona millor amiga Elena. decideix fer-se la prova d'embaràs i la prova li donà positiva. No sabia què fer i parlà amb la Estaven de camí al Bershka i Elena li diu: seua amiga, perquè dubtava si el fill que esperava era del seu nuvi o del dependent.

-El dependent t'està mirant molt.

-Què dius, reina? Agafem les faldes i anem- L'amiga li va dir que el millor que podia fer era nos-en. dir-li-ho al seu nuvi, que li ho contara tot encara Quan estaven pagant el xicot li diu: que ell decidira deixar-la. La xicona decidí fer-li -D'on eres, guapa? És per anar a vore't, si cas a la seva amiga. Anà i li ho digué i el seu vols, clar. nuvi li digué que ell l'estimava molt i que li seria -Si vols et done el meu número i em parles difícil perdonar-la, però que ho intentaria. I que per WhatsApp. encara que el fill que esperava no fóra d'ell que -Val, dóna-me'l i et diré alguna cosa. l'acceptaria igual. Ella notà una alegria immensa en el seu cos. Bella passà uns nou mesos La xica li dóna el seu número i se'n van a casa perfectes i després de transcórrer el temps de d'Elena. l'embaràs tingué un preciós xiquet a qui li digué Yoann. Posteriorment es feren la prova de El dia següent rep un WhatsApp d'un descone- paternitat i, per sort, donà que el nen era fill del gut, s'adona que era el dependent. seu nuvi. Plens de felicitat decidiren casar-se i batejar el seu fill a la mateixa hora.

Finalment quedaren sense que el nuvi d'ella ho sabera. Quedaren en el McDonald a sopar Després foren molt feliços. Tornaren a confiar i després anar a casa del xicot a veure una plenament l’un en l'altre. Mai s'enganyaren i, pel·lícula d'amor. El xicot ,en acabar la pel·lícula, sobretot, ella s'adonà que com el seu nuvi no va decidir besar-la i ella no el rebutjà. Acaba- n'hi havia cap. ren com acabaren... i el matí següent la xica se n'anà a casa. Després de passar un mes, Bella Rocio Hervas Noelia Pascual Ana Mª Bono

Gema Lloret Maria Alcaín Sarah Alanzábez 7

Uns quants poemes...

Que quede escrito en el cielo, que quede escrito en el mar, tu nombre y el mío que nos amamos de verdad.

Tus ojos brillan como soles por eso en las calles no hacen falta faroles.

Amo tus ojos de verdad y a veces me quitan el pensar son los ojos más hermosos que me pueda imaginar.

Cada vez que miro el cielo en las estrellas tus ojos veo, y todos se quedan mirando al verte pasar por el pueblo.

A veces escribo poesías porque me aburro mucho en clase, y en ese momento solo pienso en que la hora pase.

A veces con tan solo mirar el cielo, en las nubes un reflejo veo, en el cual me imagino tu cara, esperando a que me des un beso.

Mis amigas me dicen que solo eres un buen amigo, pero mi cabeza piensa que mucho más que eso.

Te busqué en la playa, y se te llevó la brisa te busqué en tu casa, y nadie abrió la puerta y cuando al final te encontré, te vi besando a otra.

Jamás lo creí, jamás lo pensé, que, al conocerle, me enamoraría de él.

Nunca pensé, que esto fuera posible, pero, al verte cada vez, lo hiciste más creíble.

Siempre imaginé a mi príncipe azul pero al verte a ti de negro supe que no eras tú.

Nunca pensé que serías tú, la que me quitaría el amor de mi vida, pero ahora que lo sé, acércate y te rompo la barbilla.

Si mi vida fueras tú, me haría inmortal, pero como no lo eres, me hago de cristal.

Espero que llegue el día en el que te vuelva a ver, para poder enviarte a un lugar que yo sé.

Jovana Ortiz

8

AMIGOS Mi paseo por la playa mi luz por mi ventana.

Mi compañero de cada día mi colega de toda la vida.

Mi amigo inseparable mi hermano incomparable.

Tu risa y tu corazón me hacen sentir una ilusión.

Cuando te veo pasar veo una luz en tu mirar.

No hay nada mejor que cuidar nuestra amistad.

Me n’he carregat tres, Castellà, Tecnologia i Francés.

Pobres Nadals, no hi haurà regals.

Aquest Nadal toca estudiar per a setembre recuperar.

Quan les notes a casa arriben el més segur es que em castiguen.

A l’hora de treballar, molt m’hauré d’esforçar, examen a examen el meu futur està clar per això que aquest estiu no podré nadar.

Anònim 3r B

Alba Cerdà Marin

9

Un exercici de literatura: la narració Analitza el text següent i contesta les preguntes.

1I el vell professor se’n va eixir amb la seva.

2Va arrossegar cap amunt – amb un gest desmenjat- les seues ulleres.

3Ja podia estar ben satisfet: ho havia aconseguit. Per fi aquella colla de desmemoriats que quasi no arribava a tenir una quinzena d’anys rebria el que els pertocava.

4Mails, SMSs,MMS, xats,whatsapp i tota mena d’entremaliadures tecnològiques dels seus alumnes quedaven esbudellades impúdicament al davant dels seus ulls cansats.

5Un somriure beatífic s’insinuava lleument sota el seu bigoti ,que blanquinós i espés, maldava per embolicar-se –com una heura- a les patilles metàl·liques de les seues ulleres de pasta arrodonides.

6Com gaudia d’aquell moment! En la solitud de la sala de professors, un capvespre després d’una avaluació avorridíssima, assaboria el seu petit i discret triomf.

7Ni calia dir com l’havia ajudat aquell xicot de PQPI que tenia unes manetes extraordinàries per a les pantalles de tota mena i una capacitat d’imaginació desmesurada que el portava on fos. Era bo, molt bo en allò dels teclats, la informàtica... les TIC, que en deien. Encara que per al vell professor un tic era una altra cosa.

8Però aquell jovenet flac, trist i estrany que tenia la pell del color de la cendra transparent li havia cridat l’atenció des del primer dia. I a poc a poc –sap més el dimoni per vell que per dimoni- se l’havia ficat a la butxaca.

9Des del primer dia de classe s’havia establit una descabellada complicitat entre aquell marrec descarat i una mica fatxenda i el vell professor de filosofia obligat ara –les retallades l’havien deixat quasi sense hores - a fer classes de llengua a aquella colla de brètols. Els havia d’ensenyar a fer una carta, llegir un contracte – abans de signar-lo- fer un currículum –per demanar treball- , omplir un rebut, preparar un pressupost... tota mena de qüestions pràctiques que els podrien ser útils el dia de demà : the day of demà!

Bé... i ara centrem-nos en el que anàvem a explicar.

On està el plantejament? I el nus? Tenim desenllaç?

Encara diria més –si gosàreu a llegir el que queda- Qui és el narrador? Però...com ho has sabut? No has posat exemples!

En tot cas, aquesta és la més important de totes: es tracta d’un text narratiu? Sí,no, per què?

Canvia els paràgrafs d’ordre i dóna-li un altre sentit.

10

1Des del primer dia de classe s’havia establit una descabellada complicitat entre aquell marrec descarat i una mica fatxenda i el vell professor de filosofia obligat ara –les retallades l’havien deixat quasi sense hores - a fer classes de llengua a aquella colla de brètols. Els havia d’ensenyar a fer una carta, llegir un contracte – abans de signar-lo- fer un currículum –per demanar treball- , omplir un rebut, preparar un pressupost... tota mena de qüestions pràctiques que els podrien ser útils el dia de demà : the day of demà!

2Però aquell jovenet flac, trist i estrany que tenia la pell del color de la cendra transparent li havia cridat l’atenció des del primer dia. I a poc a poc –sap més el dimoni per vell que per dimoni- se l’havia ficat a la butxaca.

3Com gaudia d’aquell moment! En la solitud de la sala de professors, un capvespre després d’una avaluació avorridíssima, assaboria el seu petit i discret triomf.

4Mails, SMSs, MMS, xats, whatsapp i tota mena d’entremaliadures tecnològiques dels seus alumnes quedaven esbudellades impúdicament al davant dels seus ulls cansats.

5Va arrossegar cap amunt – amb un gest desmenjat- les seues ulleres.

6Ni calia dir com l’havia ajudat aquell xicot de PQPI que tenia unes manetes extraordinàries per a les pantalles de tota mena i una capacitat d’imaginació desmesurada que el portava on fos.

Era bo, molt bo en allò dels teclats, la informàtica... les TIC, que en deien. Encara que per al vell professor un tic era una altra cosa.

7Un somriure beatífic s’insinuava lleument sota el seu bigoti ,que blanquinós i espés, maldava per embolicar-se –com una heura- a les patilles metàl·liques de les seues ulleres de pasta arrodonides.

8Ja podia estar ben satisfet: ho havia aconseguit. Per fi aquella colla de desmemoriats que quasi no arribava a tenir una quinzena d’anys rebria el que els pertocava.

9 I el vell professor se’n va eixir amb la seva.

Pilar Bononat

11

Curs 2011-2012 A “Shakesperian experience” On 19th of November, students of 1st and 2nd of Bachillerato went on a school trip with the teacher of Practical English, Mary Jo, and two more teachers who also spoke English: Moisés and Laura First of all, we went to “Cines Babel”, a cinema which shows films in the original version.

We watched “Anonymous” to practice our listening skills. The film dealt with Shakespeare´s life.

When the flm finished, we went to the Philology Faculty and we met the Senior Professor, Toñi, and an English girl from Exeter called Laura. Laura explained to us about her experiences in Valencia and we asked some questions related to England´s lifestyle. Toñi explained traits about the English Philology studies. We enjoyed it a lot!

Finally, we went to a shopping centre called “Aqua” and we had lunch. After this, we took the bus and we went back to IES Càrcer.

We found this experience very interesting and we also learned a lot of English. We exchanged email addresses with Laura, so it will be possible in a future to practice the English language. The door is open to maybe pay her a visit in the future...

By Àngela Manzano, Claudia Rubio,, Laura Sancho, Sandra Villa.

12

Excursió a Xixona Els alumnes de 4t d’ESO eixírem a les 8 del matí amb autobús, des de l'IES Càrcer.

El viatge d'anada se’ns va fer etern, i moltes persones van acabar marejades, ja que hi havia moltes corbes i el camí era molt llarg. Una vegada arribats allí, des de l'autobús véiem totes les fàbriques de torró, però on nosaltres vam anar primerament, va ser al Consell Regulador del Torró. Ens van mostrar un vídeo, mentre ens donaven una petita caixa de fusta en què hi havia un trosset de torró blanc, que ens vam endur a casa decebuts perquè ens esperàvem que fóra de xocolate. Ens van ensenyar una sala on hi havia imatges antigues de persones que havien treballat a les fàbriques. També hi havia una maqueta de la fàbrica i d’alguns treballadors molt graciosa.

En acabar, a peu, ens vam dirigir a una fàbrica anomenada “1880. El Lobo”. Vam esmorzar fora abans d'entrar a la visita. Quan entràrem ens van mostrar un altre vídeo on ens ensenyaven que hi havia dos tipus de torró: el d'Alacant i el de Xixona. El d'Alacant és dur, i està fet de clara d'ou, ametles, sucre i mel, i el deixen reposar durant molt de temps. En canvi, el de Xixona, el deixen reposar menys temps i té els mateixos ingredients, però amb l'ametla triturada.

Després vam passar per un passadís on, des d’unes finestres, es podien veure les màquines amb què fan les tabletes del torró, i després per un altre on estaven les que feien la mescla.

Finalment vam anar a un museu on explicaven com es feia abans el torró i baixàrem a la tenda, on ens van donar una mostra de torró de Xixona.

Alumnes treball monografic curs11-12

L’IES Carcer a les “Olimpíades d’Economia”

Des de fa uns anys s’organitzen en moltes universitats espanyoles les “Olimpíades d’Economia” que consten d’una fase local, realitzada a cada província, i una fase nacional, en què participaran els tres millors classificats de cadascuna de les, aproximadament, 40 facultats espanyoles que hi participen. A València, la Facultat d’ Economia de la Universitat de Valencia (UV) i la Facultat d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE) de la Universitat Politècnica de Valencia (UPV), realitzen conjuntament la fase local de les olimpíades, que sol realitzar-se el dissabte abans de les vacances de pasqua. Els 10 primers classificats tenen com a premi la matricula gratuïta del primer curs de qualsevol carrera de les facultats organitzadores, a més d’un ordinador portàtil per a cadascun dels tres primers classificats.

El curs 2010-2011, l’IES Carcer va presentar els alumnes Borja Lorente i Antoni Benito, de 2n. de Batxillerat B, que van quedar en el lloc 7 i 9 dels, aproximadament, 170 alumnes presentats a la fase local. A la tardor vam assistir a l’acte de llliurament de premis, realitzat a la Borsa de Valencia. A aquest acte els van acompanyar alguns alumnes de 2n. Batxillerat del curs 2011-2012, que anaven pensant en la possibilitat de presentar-se a la següent edició. Així, dissabte 31 de març de 2012, Montse Campos, Clara Cueves i Catherine Garcia, junt a uns 150 estudiants de 2n de Batxillerat de la província de València, es van presentar a les “Olimpíades d’Economia 2012”.

Rosa Climent Professora d’Economia de l’IES Càrcer 13

Treball monogràfic: Costums i tradicions

El carnestoltes i la gastronomia Des d’antic, la gastronomia tradicional ha estat marcada per les estacions i les festes. Abans era costum criar un porc i fer una matança a l’any, o algunes famílies dues. Una de les dues solia ser per carnestoltes i l’altra per nadal.

A més a més, el carnestoltes representa la festa de la carn en tots els sentits, també per acomiadar-se’n durant la següent època de quaresma. El carnaval s’associa amb menjar gras i proteínic. Per exemple, són típiques les coques de llardons i els llardons per ells mateixos, els ous, que de vegades eren les proteïnes més a l’abast, o també la sardina, etc. La coca de llardons o en alguns llocs també altres coques es solien acompanyar de crema catalana. Altres productes especials de carnavals són per exemple; la botifarra d’ou.

El dijous de carnaval és també popularment conegut com a el dia de la truita. Aquest dia és típic menjar ou, sobretot en forma de truita; truita d’ous, de creïlles, de botifarra i fins de botifarra d’ou.

Abans de l’enterrament de la sardina és tradició menjar precisament sardines, normalment a la brasa o fregides.

A Mallorca són menjars típics del carnestoltes; la ensaimada a tallades i la greixonera dels darrers dies.

Carnestoltes i religió El carnestoltes està molt relacionat amb la tradició cristiana.

Es celebra uns dies abans del dimecres de cendra, dia que comença la quaresma. En la tradició cristiana, ells quaranta dies que dura la quaresma són un temps de sacrifici en els quals, per exemple, no es pot menjar gaire. Per això, durant el carnaval hi ha més llibertat i es trenquen moltes regles, cal aprofitar per fer tot allò que després no es podrà fer.

Dos personatges han representat històricament la lluita entre el que signifiquen el carnestoltes i la quaresma. Per un costat, el rei carnestoltes, un personatge gruixut, drogat, bevedor i esbojarrat. Per l’altre, la seva enemiga, la bella quaresma, una bella de set cames que dejuna i no menja carn, però sí peix.

Susana Brotons

14

COR

(Consultori Oferit per la Revista) Benvinguts a la segona edició d’aquesta secció de la revista Gairebé, el COR (Consultori Oferit per la Revista). Recordeu que podeu redactar les vostres consultes i dipositar-les en la caixa que hi ha en corsegeria. Rebreu una resposta en el següent número de la nostra publicació. No tingueu vergonya, si no poseu el vostre nom ningú coneixerà la vostra identitat.

Ací tenim les cartes que ens han arribat i les corresponents respostes: 1.Sóc alumne de 1r ESO i tinc un problema, mai tinc ganes d’estudiar. Què faig?

4- No suporte veure al meu exnòvio amb altres xicones. Què puc fer?

El primer que has de pensar és que, tingues ganes o no, ho has de fer perquè d’això depén el teu futur. Tal vegada et parega ara una ximpleria, però és així. Fes per tindre ganes i molts ànims, que tu pots!!!

El que has de fer és parlar amb ell i dir-li el que sents cap a ell. Si et diu que no, no et desanimes, no pots fer ja res perquè no és res teu.

Acudeix a les teves amigues, t’ajudaran a superar-ho i trobaràs algú millor que et vulga.

2.La meua parella m’ha enganyat i m’he assabentat per la meua millor amiga. Què es suposa que he de fer?

Valora que la teua millor amiga t’ho haja dit perquè et demostra que la tens igual per a les coses bones que per a les males. No t’alteres quan vages a parlar amb ell. Pregunta-li-ho. Si creus que et diu la veritat, confia amb ell i si creus que et menteix, no t’acalores que xicons hi ha molts i et mereixes un que et tracte bé i et respecte.

3.He suspés un control i em sent perdut. Què faig ?

No et desanimes, però tampoc et relaxes.

Prepara’t molt bé per al pròxim control i així traure el major rendiment possible. Segur que amb aquest esforç tot està solucionat i aprovaràs l’assignatura.

Bona sort!!

15

L’educació no és una despesa sinó una inversió Jesús Fernández Zamora –Professor de filosofiaDes de l’esclat de la crisi econòmica en 2007 fins hui dia, el futur de la societat del benestar que a Europa hem construït al llarg de tota la segona meitat del segle XX s’ha convertit en un gran interrogant. La bonança financera dels últims anys va ser de tal magnitud que ens va fer oblidar a tots el lloc del qual veníem i les calamitats que els nostres avis i pares van patir per arribar al grau de desenvolupament en què ens trobàvem. Va ser el temps de les vaques grosses i de les grans despeses. Ara bé, se’ns va oblidar omplir una mica més la guardiola i estalviar per si de cas. I efectivament, quan el sistema va esclatar, tal i com era previsible, es va posar al descobert que tanta despesa no es podia sostenir. Just en aquest moment és quan no vam tindre més remei que retallar.

No vull clavar-me en el debat de si hi ha solucions alternatives que puguen fer més viable l’eixida de la crisi, ja que encara que no siga plat de bon gust, segurament retallar no siga una cosa dolenta del tot si apliquen el sentit comú. La lògica dicta que si hi ha més despeses que ingressos haurem de retallar en despeses.

Tampoc crec que s’estigués fent tot aquest procés per fidelitat a cap programa polític; si parem atenció vorem que en les últimes dos legislatures governs de colors ben diferents han posat en marxa plans per reduir tot el possible les despeses públiques i estalviar fins a l’últim cèntim. Governs que responien a diferents ideologies polítiques han fet exactament el mateix: retallar. Ara bé, la qüestió és què considerem despesa, i ací justament és on tenim la problemàtica amb l’educació. S’ha considerat que l’educació pública forma part del paquet de les despeses i que si volem eixir de la crisi haurem d’acostumarnos a no invertir tant en assumptes educatius. I això és precisament el 16

que vull criticar enèrgicament. Considere que és la gran equivocació d’aquest govern i qualsevol altre que vulga fer el mateix. Estalviar els diners tirant mà d’allò reservat a educació és com si una família amb problemes econòmics decideix no enviar els xiquets a escola per estalviar més o deixa de comprar els llibres necessaris; crec que abans de tot això es privarien de moltes coses que posar en joc el futur dels seus fills. L’eixida de la crisi requereix precisament invertir en educació i tenir molta més cura de la formació d’aquells que seran els encarregats de moure la nostra societat d’ací a no res.

L’educació no és una despesa, sinó una inversió de futur. L’educació és una de les millors fórmules per evitar que la crisi s’aguditze; apostar per la formació de les persones permetrà eixir millor i més ràpidament d’aquesta situació crítica. Aconseguir una societat competitiva i cohesionada socialment passa per assegurar uns majors nivells formatius per al conjunt de la població. Ningú pot negar el paper de l’educació com a instrument de política social per garantir la igualtat d’oportunitats. És indiscutible la forta vinculació entre aquest principi i la necessitat que les persones puguen desenvolupar totes les seues potencialitats. Les persones més ben formades no només són més productives per a les nostres economies, sinó que també contribueixen a consolidar una societat amb una major maduresa i qualitat democràtiques.

Per tot això crec que no és un bon camí aquest que s’ha pres. Retallar no és bona solució quan parlem d’educació. Retallar només servirà per agreujar la crisi no només en el sentit econòmic sinó sobretot en l’humà i social.

Com ens afecten les retallades a nosaltres, els estudiants Un dels sectors més afectats en aquesta crisi que estem patint és l’educació. Els polítics han pensat que la millor manera de traure a Espanya d’aquesta crisi és retallant els pressupostos per a l’educació, sense parlar de la sanitat, que ja no sé el que pot ser pitjor. Segurament no s’han adonat, o no han volgut adonar-se que també hi ha altres coses que podrien haver retallat, com: vestits, cotxes oficials, aeroports, circuits de Fórmula 1, i un llarg etc.

M’agradaria ser professora d’anglès, m’encanten els idiomes, però els meus pares mai m’han pogut pagar una acadèmia, i sols he pogut aprendre el que donem a l’institut, i damunt, per ara, no tenim professora, fa 3 setmanes que va agafar la baixa i encara no ens han enviat una suplent. A més, el que més m’agradaria seria anar-me’n aquest estiu a l’estranger i així poder practicar l’anglès, però sé massa bé que no podrà ser. Ni m’he atrevit a preguntar-ho als meus pares, perquè sé com Ací tenim uns quants exemples del que les re- estan passant-ho i es sentirien malament al veure que no poden ajudar la seua filla a tenir tallades han provocat: Ernest : Estic estudiant 2n de Batxiller. Aquest els estudis que vol. curs m’està resultat difícil, som 42 en classe i això perjudica molt, però estic esforçant-me - La Comissió Europea ha anunciat que no té més que mai per a traure bones notes, i per prou diners per a fer front al pagament de les ara ho estic aconseguint. M’agradaria estudiar beques a l’estranger. A més, els pressupostos medicina, i per a poder fer-ho he de traure molt de l’Estat per a l’any 2013 contemplen una bona nota en el selectiu, perquè necessite te- dràstica retallada en les beques per a estunir plaça en una universitat pública, ja que els diants. A part, han augmentat la nota mitjana meus pares no poden pagar-me’n una privada. per a poder aconseguir aquestes beques. En el Si no trac la nota necessària per a poder entrar moment actual, els programes per a la integraen medicina, hauré de conformar-me estudiant ció dels estudiants en altres països és molt important, ja que si la situació no millora, molts qualsevol carrera, encara que no m’agrade. es veuran obligats a anar-se’n a un altre país - La crisi ha provocat un augment de les taxes per a poder treballar. universitàries, i de cara al curs vinent suposarà un increment fins al 66% en el preu de la matrí- En resum, cal pagar més per a uns serveis de cula. Per una altra banda, s’ha decidit eliminar menys qualitat.

Una alumna de 4t aquelles carreres que tinguen poca demanda, donant així prioritat als màsters. A més, s’ha produït el tancament de les biblioteques nocturnes universitàries. Tot això, pot causar que estudiants que podrien convertir-se en bons professionals no vagen a la universitat pel simple fet que les seues famílies no puguen costejar-ho.

Júlia: Vaig a 3r d’ESO. Aquest curs està sent complicat per a mi. Els meus pares estan en l’atur, i aquest any tota la meua família ha hagut de fer un esforç molt gran per a poder comprar-nos els llibres a mi i a la meua germana.

Els altres anys donaven beques per a material escolar, però enguany, ni això.

17

Programa contra el fracàs escolar a través d’activitats musicals La música és un bé immaterial que, a banda de formar part de la cultura col·lectiva d’una societat, té nombrosos efectes beneficiosos sobre els éssers humans en diferents aspectes, com així ho demostren els cada vegada més nombrosos estudis científics.

En educació, el que és evident, és que la música pot convertir-se en una potent ferramenta educativa que contribueix a desenvolupar i aprofundir el treball de les competències bàsiques, no ja pels continguts i coneixements que es puguen transmetre als alumnes, necessaris per a l’autoconeixement d’una cultura, sinó per les característiques pròpies de la seua matèria primera, el so. Aquesta circumstància obliga a observar una manera de procedir determinada, mobilitzant i afavorint en els alumnes, com poques matèries ho permeten, aprenentatges complexos, que són la base de l’ensenyament per competències. Només una mostra: afavorir l’escolta activa i analítica propicia que aquesta capacitat millore en altres àrees com l’aprenentatge de llengües, sobretot estrangeres.

18

Aprendre a escoltar les intervencions dels altres, coordinar-se amb ells, acceptar les pròpies limitacions i les dels companys, establir rols a les interpretacions, escoltar en silenci, crear, improvisar, gaudir del moviment i la dansa, expressar-se, aprendre tècniques interpretatives (procés molt complex de coordinació psicomotriu), llegir, comprendre i interpretar un llenguatge diferent, mesurar el so... Gairebé podem rastrejar procediments que “entrenarien” directa o indirectament cadascuna de les huit competències bàsiques.

Des de l’IES Càrcer som conscients d’aquests beneficis i per això hem decidit participar al Programa contra el fracàs escolar a través de les activitats musicals, i incrementar les dosis de contacte amb la música del nostre alumnat.

No obstant, per la idiosincràsia del nostre centre hem optat per un programa que afavorisca el contacte amb intèrprets i experts diferents al que ve sent habitual a la vida diària dels nostres alumnes. És per això que hem fet una

selecció de projectes externs al centre, per tal que tinguen accés a professionals del món de la música d’alt nivell, cosa gairebé impossible a les programacions culturals locals. Dues propostes interactives, altament motivadores per la natura dels continguts, o per la posada en escena, que segur han animat els nostres alumnes a conèixer i descobrir altres horitzons musicals als que estan habituats.

La segona activitat ha estat un CONCERT DIDÀCTIC: L’Evolució del Rock and Roll, on mitjançant cançons ja mítiques Freddie King, Little Richart, Temptations, The Beatles, Rolling Stones, Jimi Hendrix, Sex Pistols, etc. es va presentar i il·lustrar en viu la història del rock. Amb les interpretacions s’intercalaren explicacions referents a les característiques musicals de cada estil, així com a la descripció i funcionament dels mateixos instruments (guitarra, baix La primera ha estat la conferència Discrimina- i bateria). Aquesta activitat es va fer al final ción de la mujer en la música de los spots te- del trimestre i hi va participar tot l’alumnat del levisivos, a càrrec del reconegut investigador i centre, de forma que ha contribuït a millorar la musicòleg Josemi Lorenzo Arribas. Aquesta va competència en llengua estrangera, pel treball estar dirigida a l’alumnat de 3r i 4t d’ESO. I va previ i posterior amb les lletres de les cançons. tindre lloc dijous 7 de març per celebrar tam- L’actuació va córrer a càrrec de Ximo Marqués bé el dia de la dona. L’objectiu principal ha es- Porta, guitarra i veu, (Conservatori “Perfecto tat posar el granet d’arena a una educació en García Chornet” de Carlet, i Escola de música IGUALTAT, analitzant i posant de manifest els de L’Alcúdia); Vicent Millo Antich, bateria i veus, patrons de gènere que existeixen als productes (colla “La Rosca” i “El cartero rockero”); Salvamusicals i televisius que CONSUMIM habitual- dor Roig Bosch, baix ( “En Clau de Jazz”). ment. Ha buscat l’anàlisi crític, la reflexió de l’alumnat així com que els alumnes facen les El colofó el van posar els alumnes Rubén Lloseues pròpies propostes per millorar i esme- pis i Joel Sánchez, en pujar a l’escenari per nar la sexuació dels llenguatges audiovisuals acompanyar els músics a la bateria i que van (resolució de problemes). Les xarrades van ser desencadenar l’aplaudiment de tot l’alumnat. un èxit, tant pel contingut i el ponent com per l’exemplar comportament de tot l’alumnat. FeLaura Capsir licitats i gràcies a totes i tots!!!

Professora de Música de l’IES Càrcer Josemi Lorenzo és Professor Superior de Guitarra i Doctor en Història Medieval. Ha guanyat diversos premis d’investigació feminista i és autor de cinc llibres. A l’actualitat viu a Madrid, on continua desenvolupant les seues investigacions i escriu ressenyes habitualment per a Diveri i Àudio Clàssica, i col·laborador habitual del Centre Virtual Cervantes amb més de trescents articles.

Josemi Lorenzo

19

L’alumnat de 4t d’ESO i Batxillerat de la branca científica de l’IES CÀRCER ha participat, en el mes de gener, als tallers organitzats per l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de la Universitat de València (ETSE-UV). Aquesta activitat és fruit del treball coordinat de l’ ETSE-UV amb el professorat d'ensenyament secundari. L'objectiu és unir esforços per a millorar la qualitat docent en els camps de la informàtica i la tecnologia i, a més a més, motivar els estudiants cap al treball experimental i l'enginyeria.

de l’ETSE. El vicedirector, Juan A. Carrillero, va acollir l’alumnat i els va fer una xarrada sobre els estudis que ofereix la Universitat de València, amb especial dedicació als que es poden cursar a l’ETSE. A continuació els nostres estudiants es dividiren en dos grups. El primer participà en tallers de tecnologia química i processos industrials, on fabricaren un gel de bany i desenvoluparen les operacions de separació per a obtenir olis essencials (extracció amb corfa de llima i de taronja).

L’alumnat que participà en els tallers de tecnologia electrònica industrial i telecomunicacions programà microrobots i practicà amb instrumentació i sensors.

Per quart any consecutiu s’organitzen aquest conjunt de tallers en els quals els estudiants Us esperem el proper realitzen pràctiques en els laboratoris, adapta- any. des al seu nivell educatiu. Tenen, a més, l’ocasió de conèixer els estudis i les instal·lacions d'aquesta Escola situada en el campus de Bur- Més informació: http://www.uv.es/etse jassot de la Universitat de València.

L’inici de l’activitat es va desenvolupar al Saló d’Actes “Joan Pelechano” a les instal·lacions 20

Vicenta Vallés i Josep Lluís Sanz Professors de Física i Química de l’IES Càrcer

Mini-Festival de Nadales

El passat 20 de desembre, els alumnes de 2n d’ESO de l’IES Càrcer van fer una visita als menudets de l’Escola Infantil “El Rincón”. El motiu d’aquesta va ser oferir-los un concertet de nadales.

Al programa hi havia peces com La nit de Nadal, Esta nit els pastorets i El 25 de desembre per a cor amb acompanyament d’instruments, així com A Betlem me’n vull anar i Campanilleros, que sonaren de la mà dels alumnes Dídac Peris i Javier López a les flautes travesseres, i Aida Talens i Bàrbara Pardo a la percussió.

Després poguérem gaudir de la representació de la coreografia que aquests xicotets alumnes havien preparat per al Festival de Nadal del poble.

El mini-festival va ser un èxit, i va suposar una bonica col·laboració entre els centres de la localitat que esperem repetir!

Laura Capsir Professora de Música de l’IES Càrcer

21

Anècdotes musicals El pare de Beethoven, al veure les qualitats que tenia per a la música, el va enviar a estudiar amb un professor poc conegut i tampoc massa bo. Dos anys després Beethoven li va dir a son pare que ja no volia estudiar més amb eixe professor, i son pare li preguntà: - Per què? Creus que ja saps prou de música?

- No sé si ja sé prou de música, però el que sí que sé és que sé prou més música que eixe professor.

En certa ocasió, Rossini estava tocant en el piano el Tanhausser de Wagner (compositor que no li agradava), i un amic se n’adonà que la partitura estava del revés i digué: - La poses al revés?.

- Sí, ho estic provant, ja que abans l’he posada bé i sonava pitjor.

En 1946, Richard Strauss, que tenia ja 83 anys, fou entrevistat per un periodista que li va preguntar: - Quins plans té per al futur?

- Morir-me.

Va morir tres anys després.

Un dia de Nadal Beethoven va rebre una carta del seu germà, el qual sempre, al final, signava: - Johann van Beethoven, terratinent.

- Beethoven contestà amb una carta i signà: Picasso li va dibuixar un retrat al seu amic el Ludwig van Beethoven, cervelltinent. compositor I. Stravinsky. Quan Stravinsky anà El famós pianista rus Anton Rubinstein era pro a Itàlia en viatge de plaer, la policia el va deteneutral en la baralla dialèctica entre els segui- nir pensant que el retrat era un mapa xifrat de dors de Brahms i els de Wagner, de forma que les instal·lacions militars secretes del país. fou rebutjat pels dos bàndols, per la qual cosa El famós director d’orquestra Hans von Bülow, ell va dir: - Per als jueus sóc cristià, per als cristians sóc a l’entrar en el teatre per anar a assajar, esjueu; per als russos sóc alemany, per als ale- coltà que una persona li deia: Burro!. Bülow, manys sóc rus; per als classicistes (seguidors indiferent a la provocació, alçà el barret del cap de Brahms) sóc wagnerià, per als wagnerians i inclinant-se contestà: Von Bülow, així que ara sóc classicista; etc. Conclusió: no soc ni carn ni ja ens coneixem. peix, sóc un desgraciat.

El compositor Puccini enviava en Nadal un paUn dia de 1864, el baró Von Rothschild, famós netone als seus amics, però al discutir amb el per l’alta qualitat dels seus vins, li va enviar director Toscanini, va decidir no enviar-li’l, encara que per una errada sí que li va arribar a raïm a Rossini, el qual li contestà per carta: - Gràcies, el raïm està molt bo, però no m’agrada Toscanini. A l’enterar-se, Puccini li escrigué un el vi en pastilles. telegrama: - Panetone enviat per error.

El baró li envià una caixa de botelles de vi.

Rossini correspongué amb la creació d’un plat - Toscanini contestà en un telegrama: Panetone menjat per error. de cuina anomenat com el baró.

22

Héctor Berlioz començà les obertures “El corsari” i “El rei Lear” al mateix temps en Niza, en abril de 1831, encara que l’última fou acabada en Roma. Aquestes obertures tenen una història molt curiosa... Després de quatre intents, Berlioz guanyà el Premi Roma de composició, el qual, per a ell, era indispensable per al seu compromís amb l’atractiva pianista Marie Moke. La mare de Marie no volia a Berlioz com a gendre, però donaria el seu consentiment si hi havia perspectives que Berlioz arribara a ser algú com a compositor. Per altra banda, Berlioz no volia anar a Roma i deixar a Marie en París, però al final hagué d’anar a Roma el 29 de desembre de 1830. Durant tres mesos no va rebre cap carta de Marie i, pensant-se el pitjor, es va plantejar anar a París, però això suposaria perdre els diners del premi i perdre tota esperança de casar-se amb ella, ja que no seria famós.

A la fi, en abril va rebre una carta de Mdme.

Moke on li deia que Marie anava a casar-se amb el fabricant de pianos Pleyel. Berlioz va caure en una profunda depressió, la qual es tornà en fúria incontrolada i va decidir anar a París, però abans envià la partitura revisada de la seua Simfonia Fantàstica al director de l’orquestra.

Segons les seues memòries, va decidir: “anar immediatament a París i allí matar, sense cap remordiment, a dues dones culpables i a un home innocent. Quant a suïcidar-me després, és el mínim que puc fer després d’un colp tan gran. Ells estaran esperant la meua arribada, per això he de prendre precaucions i disfressar-me”.Es va disfressar de serventa.

A Gènova, la policia, després de veure el passaport, arribà a la conclusió que era un personatge perillós, però el deixaren continuar fins a Niza, on el compositor va escriure a les seues memòries: “Vaig assajar mentalment cada detall de la xicoteta comèdia que volia representar a la meua arribada a París. Vaig a la casa dels meus “amics”... Dic que sóc la donzella personal de la comtessa X i que porte un missatge urgent. Mentre llig el missatge, trac les pistoles de dos cannons i els rebente el cervell a les víctimes núm. 1 i núm. 2. Després, agafe a la víctima núm. 3 pels cabells, descobresc la meua identitat i, sense fer cas als seus crits, li

presente els respectes de la mateixa manera.

Finalment, abans que aquesta cantata per a veus i orquestra cride l’atenció, presente al meu cap l’argument incontestable del canó que queda”.

Per sort, el compositor se n’adonà de la bogeria i no ho realitzà, però va decidir quedarse unes setmanes a Niza, on treballava en les seues obertures, que li serviren per a oblidar a Marie (més tard s’enamoraria d’una actriu).

Durant la seua estada a Niza, va fer amistat amb dos agents del quarter italià, el que va alçar les sospites, ja que pensaven que era un espia: “no menja al menjador de l’hotel, passa hores a la platja dibuixant, segurament en clau sobre vaixells revolucionaris, etc.”, va dir l’inspector. Per tant, Berlioz fou interrogat per la policia: - Que està fent ací?

- Recuperant-me d’una malaltia dolorosa. Componc, done gràcies a Déu per les muntanyes i la blava mar.

- És pintor?

- No, senyor.

- En canvi, se l’ha vist per tot arreu amb un llibre de dibuixos i dibuixant. Per casualitat no està fent plànols?

- Sí, estic fent plànols per a una obertura de El rei Lear, de fet, ja els he fet. Els esbossos i l’instrumentació ja estan acabats...

- Qui és aqueix rei Lear?

- Ai de mi, collons, un pobre i vell rei anglés.

- Anglés! I aquesta paraula, instrumentació?

- Un terme musical.

- Altra volta la mateixa excusa. Bé, senyor, sé perfectament que no es pot compondre sense tenir un piano a l’abast. Diga’m on vol anarse’n i li donarem el passaport, ja que ja no el deixem estar més a Niza.

- Molt bé, tornaré a Roma i, amb el seu permís, continuaré component sense piano.

I això va ser tot. A l’endemà vaig eixir de Niza cap a Roma, amb poques ganes però amb el cor alleugerat i el millor dels ànims. Estava viu i curat del mal d’amor”.

José Ramon Beltran 23

Després de 4t d’ESO, què?

La majoria dels alumnes, quan arriben a quart d’ESO, no saben què faran quan acaben el curs. Prendre una decisió pot ser difícil i porta una llarg temps de reflexió personal.

Per això s’han de seguir una sèrie de fases per a facilitar l’elecció del que ens agradaria estudiar per a, potser, treballar d’això en un futur.

1. Informar-te de les possibilitats i les alternatives que hi ha actualment.

2. Preguntar-te ‘‘Què m’agradaria fer en un futur?’’ En aquesta fase has de fer vàries coses: •Autoreflexió personal: Has de reflexionar sobre els teus interessos, capacitats i sobre la teua imatge personal i professional.

• Recerca d’informació: Buscar informació sobre les possibilitats que tens per a elegir.

• Presa de decisió: Una vegada has reflexionat i has buscat la informació, és hora de prendre una decisió per a estudiar i treballar.

3. Preveure les conseqüencies, tant acadèmiques com laborals, de la teua elecció.

• Accés als estudis.

•Temps que estaràs estudiant i la dificultat.

• Eixides professionals. • Aspectes econòmics.

• Mercat laboral.

4. Decisió final. Si no estàs molt segur de la teua decisió, sempre pots demanar ajuda a l’orientador de l’institut.

Una vegada presa la teva decisió pots elegir dos camins, fer batxiller o fer un cicle formatiu.

El batxiller és més recomanat per a les persones a qui els agrada més estudiar i tenen una bona capacitat d’esforç. El cicle formatiu és per a les persones que els agrada més la part de pràctica o per a les ques ja tenen clara la professió a què volen dedicar-se.

BaTXiller. Si has decidit fer batxiller, pots escollir entre els dos batxillers que es poden fer en aquest institut.

-Batxiller científic: Aquest batxiller és per a les persones interessades en les ciències, les matemàtiques i les ciències de la salut.

-Batxiller humanístic: Aquest batxiller és per a les persones interessades en les humanitats (llengua, literatura, ètica...) i les arts socials i econòmiques.

Cicle formatiu. Al cicles formatius es pot accedir directament, si tens l’ESO, o fent una prova d’accés. Per a fer aquesta prova has de tindre 17 anys o complir-los el mateix any en què la faràs.

En el cicle formatiu pots elegir entre: · Activitats agràries · Activitats fisicoesportives · Activitats maritimopesqueres · Administració · Arts gràfiques · Comerç i màrqueting · Comunicació, imatge i so · Edificació i obra civil

24

· Energia i aigua · Manteniment de vehicles · Electricitat i electrònica · Serveis a la producció · Fabricació mecànica · Química · Hosteleria i turisme · Sanitat · Imatge personal · Serveis a la comunitat · Indústries alimentàries · Tèxtil, confecció i pell · Informàtica · Vidre · Fusta i moble Carlos Teruel

Musicàlies

Un llibre diferent, un llibre per la igualtat Si fem una ullada als llibres de text, ens farà la impressió que només són homes aquells que han passat a la història per la seua genialitat i talent i açò no és cert: en aquests manuals hi ha moltes absències femenines, tal i com ho demostren els nombrosos estudis que han desvetllat les pràctiques i treballs de les dones en tots els períodes de la història i en tots els camps del saber.

Podríem dir doncs, que a la majoria de llibres de text presenta una història falsejada, i no només deixa les dones sense models sinó que contribueix a perpetuar les diferències de gènere i les desigualtats a totes les àrees de coneixement.

En música concretament, quantes compositores podríem anomenar? I dones directores d’orquestra? N’hem vist alguna dirigint una banda? Per què a les orquestres hi ha un major nombre d’homes que de dones? És fruit de la casualitat que gran part dels llocs de responsabilitat a les institucions musicals estiguen ocupats per homes? Existeix el sostre de cristall al món de la música per a les dones?

sitores i músiques.

Este llibre vol ser el principi d’un canvi.

Musicàlies ha nascut a l’empar del projecte d’investigació TRACE Las mujeres en los contenidos de la Enseñanza Secundaria Obligatoria PET20080293, desenvolupat per la Universitat de València i cofinançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i el Instituto de la Mujer, on participe com a especialista de música. Aquest projecte ha constat de dues fases: una primera fase d’anàlisi de materials ja editats, que ha desvetllat la presència minoritària de les dones als materials de tota l’etapa: només un 13% de presència femenina, que, en el cas concret de la música, descendeix fins a l’11%, dada que no reflecteix la nutrida presència d’intèrprets i compositores al llarg de la història. La segona fase de recopilació d’informació, estudis, i confecció d’una base de dades de consulta per a docents amb propostes concretes d’inclusió de treballs i autores femenines en cada assignatura i curs. Aleshores, aquest llibre segueix els mateixos principis que regeixen la base de dades, i per tant n’és l’aplicació pràctica de l’enfocament concret que inspira el projecte TRACE.

L’eina més potent per corregir aquestes desigualtats és l’EDUCACIÓ OBLIGATÒRIA, per on passen tots els nostres ciutadans del futur, i per aconseguir-ho, una de les ferramentes és indiscutiblement, la utilització de materials que integren i restituïsquen el paper de les dones a la història, en general, i a la música, que és el cas que ens ocupa, en particular.

A més a més, un valor afegit més del manual és que també ha comptat amb la col·laboració Així doncs, Musicàlies 2n d’ESO de l’Editorial activa de l’alumnat de l’IES Càrcer, que ha parBromera/Algar (autors: Laura Capsir, Daniel Vi- ticipat com a model de moltes de les fotogradal, Sandra Capsir) ve a omplir fies del llibre, així com l’enregistrament d’un aquest buit, intentant oferir vídeo per als materials complementaris, cosa un relat més rigorós i complet que agrada molt l’alumnat i serveix de referent de la nostra tradició musical, i motivació per implicar-se més activament en de la qual ara mateix en des- el procés d’ensenyament-aprenentatge. coneixem una bona part; un relat que reconega i incorpore Laura Capsir les seues nombroses compoProfessora de Música de l’IES Càrcer 25

Rock És un estil musical que evolucionà a partir del blues. És un gènere musical contemporani encaminat a englobar cadascun dels diversos gèneres musicals derivats del rock and roll.

-Green day -Sum41 -Dead by april -Red hot chili peppers -Hoobstank

Pop És una de les interpretacions musicals orientades a un públic molt ampli, amb finalitat de ser comercialitzades i que, en principi, es contraposa a la música considerada com a clàssica.

-Andy y Lucas -Fondo Flamenco -Maldita Nerea -Melocos -Pablo Alborán

Rumba És un estil musical originari de la comunitat gitana de Barcelona, amb influències de nombrosos estils.

-Estopa -Melendi

26

Rap És un estil musical basat en rimes que sorgeix als barris negres novaiorquesos, vinculat des de principis dels 80 als ambients de la cultura hip hop.

-Aloy -Snoop Dog -Eminem -Nyno -Jay-z

Heavy Metal És un estil musical descendent del Rock, molt menys influenciat pel Blues que el Hard Rock.

-Avenged sevenfold -Disturbed -Korn -SOAD -Apocalyptica

Preferències

-Si estàs trist/a i vols evadir-te del món, el nostre consell és que escoltes: Estopa – La primavera

-Si vols escoltar una cançó que donarà molt de “boom”, escolta: Melendi – Lágrimas desordenadas

-Si estàs enamorat/ada pots escoltar: Pablo Alborán – Solamente tu

-Si tens ganes de festa, escolta: Dani Romero – Agachate

-Si eres una persona a la qual li agraden els solos de guitarra, escolta: Hoobstank – Out of control

-Si trobes a faltar a alguna persona, escolta: Secodhand serened – Awake

-Si vols recordar alguna cançó del passat, es-Si estàs molt animat i vols estar-ho encara colta: Bon Jovi – It´s my life més escolta: Charly Rodrigez – Te fuiste -Si vols baixar els teus fums, escolta: Estopa – -Si t’alces amb son, fica’t : Extremoduro – Si te Pesadilla vas Gema Lloret , Sarah Alanzábez, Maria Alcain 27

Jocs per a passar el temps League of legends League of Legends combina el gènere de rol i l’estratègia amb batalles en temps real per a ser el campió del món de Valoren.

Lluites per equips, molts personatges i habilitats per a triar i tot gratuït.

League of Legends no arriba a un terreny verge. El gènere a què pertany si quelcom té és que gaudix de qualsevol tipus de jocs i derivats per a tots els gustos. Però l’obra de Riot Games pretén oferir algunes novetats que siguen atractives per si soles en el món de l’estratègia. La mescla de gèneres amb el rol és un primer pas. El successor de Defense of the Ancients, un dels escenaris modificats de Warcraft III més aclamats d’entre les modificacions gratuïtes d’este joc, arriba amb la mateixa força. Gratis i addictiu.

Metin 2 Mou-te a través d’aldees realistes en el llunyà orient i sent l’atmosfera dels Guerrers Asiàtics en la teua ment. No sols podràs lluitar amb espases i arc, podràs aconseguir habilitats i augmentar el poder de les teues armes i armadures utilitzant pedres màgiques.

Pots inflingir grans danys a múltiples enemics d’una vegada. Però vés amb compte: Quan un monstre siga derrotat, els altres no et deixaran sol. Has de tindre especial precaució en àrees pròximes a Pedres Metin.

Podràs lluitar contra membres d’altres regnes per a guanyar honor, la cual cosa et donarà poder militar per a fer més gran el teu gremi.

Elsword Elsword és un MMO de Lluita en 2D amb un subtil toc àrcade enfundat en uns gràfics anime style. En el joc podràs veure el teu personatge anar creixent poc a poc conforme guanye batalles i experiència. Les batalles podràs fer-les tant en solitari com en party (grup de jugadors), a mesura que vages pujant nivells aniràs especialitzant-te en alguna de les subclasses disponibles. En elles tindràs, a poc a poc, una gran varietat d’habilitats que abans no podies tindre, fins a dominar les més difícils i fer el teu personatge com més t’agrade. Es pot jugar tant amb comandament com amb teclat. Desenes de missions, centenars de peces per a equipar-te i personalitzar-te t’esperen en este MMO d’acció en 2D. 28

SAMP (GTA San Andreas multiplayer) Si eres fan de GTA: San Andreas ara, amb San Andreas: Multiplayer, ho seràs encara més. San Andreas: Multiplayer és una modificació no oficial del magistral joc de Rockstar que et permetrà jugar amb fins a 200 jugadors en línia.

Pots trobar infinitat de servidors per a jugar en internet, hi ha molts tipus de servidors com per exemple pvp (player vs player), de roll, per a fer carreres de cotxes i fins i tot hi ha servidors que tan sols estan fets per a gravar videos per a YouTube.

Minecraft Minecraft es basa en la lògica dels sandbox, tenint així total llibertat per a interactuar amb l’entorn que ens rodeja.

Perquè esta llibertat siga més palpable, Notch va optar per introduir un generador de móns infinit basat en llavors, on el jugador mai trobarà dos idèntics, oferint-nos així innumerables construccions geogràfiques. A més, les constants actualitzacions han permés, no sols crear realitats on els prats, la terra i les roques siguen predominants, sinó també, entorns desèrtics, nevats o muntanyosos, entre altres, que podran ser triats per nosaltres a l’inici de cada nou món, donant a l’entorn l’aspecte que desitgem. Estos móns no sols presenten una espectacular superfície, sinó també un subsòl replet d’immenses i profundes coves subterrànies, que poden arribar inclús a l’infinit en el mode creatiu. D’altra banda, en una mostra més de la varietat d’entorns existent, disposem d’altres móns com Nether (infern), al qual podem accedir a través de portals, que serà molt útil per a aconseguir una sèrie d’elements imposibles de trobar en la superfície del nostre món, encara que cal indicar que ací també hi ha nous i més agressius enemics que dificultaran el nostre pas per estes terres. (Que no vos enganyen els gràfics !)

Carlos Teruel

29

30

31

PASSATEMPS PASTÍS Saps com partir un pastís en 8 trossos iguals amb només 3 talls?

BOTONS! Col·loquem uns botons de la següent manera: 1 blanc, 1 gris, 3 blancs, 3 grisos, 5 blancs, 5 grisos, augmentant de dos en dos el nombre de botons. Quants botons blancs hi ha entre els primers 100 botons col·locats?

QUIN QUADRAT! En cada fila d’aquest quadrat, els tres nombres donen una suma diferent. Intercanviant dos nombres, les tres files donen la mateixa suma. Quins són?

16 8 22 23 4 12 11 27 15

32

MÉS XIFRES, MÉS! De quantes maneres poden col·locar-se les xifres de l’1 al 9 en les caselles del dibuix de manera que cada tira horitzontal o vertical sume 13 ?

EL COLOR DEL BARRET Julio, Jacobo i Pep van a sometre’s a una prova: es disposa de 5 barrets, 3 blancs i 2 negres.

A Julio i a Jacobo els tapen els ulls, però no a Pep per ser cec, els col·loquen un barret a cadascun dels tres, i els dos que sobren els guarden. Els lleven les benes dels ulls i li pregunten a Julio: De quin color és el teu barret? I respon: “No ho sé”. La mateixa pregunta és contestada per Jacobo amb idèntica resposta. En vista del resultat, i com Pep no pot veure els barrets dels seus companys, els organitzadors decideixen donar per conclosa la prova; tanmateix, davant dels espantats assistents, Pep s’alça i diu: “Un moment, senyors, jo sí que sé de quin color és el meu barret”. De quin color és? Per què?

Mª José Peidro

33

Horòscop ARIES -Dia favorable: Dissabte. -Número: 8. -Color: Blau.

-Amor: Si tens parella t’anirà tot bé, no t’acalores per ximpleries que no valguen la pena. Si no en tens és el teu moment.

-Amics: No tots els qui estan al teu voltant són els teus amics, els bon amics sols es poden comptar amb els dits d’una mà.

-Estudis: No et confies.

-Amulet: Un objecte blau.

TAURE -Dia favorable: Dimecres.-Numero: 5.-Color: Turquesa.

-Amor: Eixa persona especial, en menys temps del que et penses, s’arrimarà a tu. Sigues pacient.

-Amics: Tens més amics del que et penses, valora’ls.

-Estudis: Segueix estudiant, no tires la tovallola.

-Amulet: Una pua de guitarra.

BESSONS -Dia favorable: Dilluns.-Numero: 9.-Color: Verd.

-Amor: No et conformes amb el que tens, tu vals més.

-Amics: Sempre tindràs algú perquè t’escolte.

-Estudis: Has d’esforçar-te més, així acabaràs malament.

-Amulet: Un collar especial.

CRANC -Dia favorable: Diumenge.-Numero: 48.-Color: Roig.

-Amor: No li consentisques tant, a la teua parella. Valora’t més, posa’t seriós/a i planta vara.

-Amics: Tindre nuvi/a no significa que deixes de costat els teus amics. Les amistats són per a sempre.

-Estudis: No et preocupes tant pels estudis, estàs fent-ho bé.

-Amulet: Un anell al dit polze.

LLEÓ -Dia favorable: Dijous.-Numero: 18.-Color: Blanc.

-Amor: Has trobat ja la teua persona ideal? Si no t’afanyes, no la trobaràs.

-Amics: No discutisques tant amb ells. Algun amic del passat retornarà a la teua vida.

-Estudis: Pots ajudar als altres perquè vas prou sobrat.

-Amulet: Un mocador.

VERGE -Dia favorable: Diumenge.-Numero: 101.-Color: Morat.

-Amor: Confia en eixa persona i, si no en tens cap, apareixerà prompte.

-Amics: Prompte trobaràs un nou amic en qui pots confiar.

-Estudis: En realitat has triat el que a tu t’agrada? Pensa-ho bé.

-Amulet: Un rellotge de color morat.

34

PEIXOS -Dia favorable: Divendres.-Numero:200.-Color: Groc.

-Amor: Una persona bastant important en la teua vida pot arribar a ser alguna cosa més.

-Amics: Tens molts amics, però els critiques massa.

-Estudis: Has d’estudiar des del primer moment, no ho pots deixar per al final.

-Amulet:Una polsera de la teva millor amiga.

AQUARI -Dia favorable: Dimecres.-Número: 258.-Color: Salmó.

-Amor: Estàs passant una bona època amb el teu amor.

-Amics: No busques tants amics en internet, sigues més sociable i trobaràs amics de veritat.

-Estudis: Atén més en classe, no tot és estudiar.

-Amulet: Una flor.

CAPRICON -Dia favorable: Dimarts.-Numero: 666.-Color: Gris.

-Amor: Potser el dia 14 de febrer trobes a eixa persona, jo no dic res.

-Amics: Et deixes molt portar per les influències, tin més personalitat. No et fies de tot el que et diuen, tot no és bo.

-Estudis: Tens un bon rendiment acadèmic.

-Amulet: Un boli roig.

SAGITARI -Dia favorable: Dijous.-Numero: 69.-Color: Blau marí.

-Amor: La parella que tens és la ideal, no en trobaràs una altra amb la mateixa compatibilitat.

Si no en tens, deixa’t guiar pels teus sentiments.

-Amics: No et queixes del que tens.

-Estudis: Estudia i esforça’t, segur que aconsegueixes un bon rendiment.

-Amulet: Un anell.

ESCORPÍ -Dia favorable: Dissabte.-Numero: 7.-Color: Rosa.

-Amor: Segur que t’agrada algú, troba el moment especial per a dir-li-ho. Si tens parella sorprén-la.

-Amics: Tens moltes persones en qui confiar.

-Estudis: Si t’esforces des del primer moment t’anirà tot bé.

-Amulet: Una cosa d’una persona especial.

BALANÇA -Dia favorable: Dimarts.-Numero: 13.-Color: Marró.

-Amor: Segur que eres correspost/a per eixa persona.

-Amics: Busca gent nova i eixiu de festa.

-Estudis: Sempre t’ha anat bé, però aquest curs apreta.

-Amulet: Un collar.

Rocio Hervás Maria Alcaín Ana M” Bono Carlos Teruel

35

Treball Monogràfic Llenguatge periodístic i maquetació gràfica

Patrocina AMPA IES Càrcer 36