Emotiva't 4 - 2010

Entrevistem Xavier Tort, Delegat del Rector Campus Besòs

Revista interna del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya. Desembre 2010, número 4

Departament d’Administració i Controlling

Laura Rubio i Francesc Borràs

dos perfils antagònics?

04

sumari Emotiva’t, la revista dels treballadors del Col·lectiu de la Fundació Politècnica de Catalunya Direcció Ignasi del Río Coordinació FPC Erika López Han col·laborat Marta Sagristà, Josep González, Sole García, Valeria Pleszowski, Sonia Pérez, Laura Rubio, Francesc Borràs i Mercè Díaz

03 Editorial

Una revista de persones, per Joaquim Olivé, Director de la Fundació

04 Coses que passen L’actualitat de la Fundació

06 Comunitat

Administració i Controlling, una visió global de la Fundació

11 Altaveu

Agenda d’oci a Barcelona i Terrassa

12 En clau tecnològica Disseny i realització: BPMO Edigrup Guitard 43, 1a planta 08014 Barcelona.

Tel.: 93 363 78 40 Fax: 93 410 84 15 www.bpmoedigrup.com Coordinació editorial Toni Ponce Direcció creativa Paula Mastrángelo Direcció d’art Rosa Baldrich Maquetació Bernat Majoral Coordinació lingüística Raúl Pelegrín Coordinació de fotografia Carlota Prats Producció Cristina Prats

02-03.indd 2

Per què escollir entre disseny i funcionalitat?

14 Entre nosaltres La nova Unitat de Disseny

16 De tu a tu

Xavier Tort-Martorell, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs

20 Cara a cara

Laura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de Negoci, versus Francesc Borràs, Cap del Departament d’Operacions

22 Naturalment

Com vestir en cada ocasió

24 Ens apropem a...

Mercè Díaz, Programes de Formació

20/12/10 11:54:46

Reptes de futur que comencen ara El futur de la Fundació s’està construint a cada moment. Actualment, des d’una perspectiva àmplia, estem treballant en projectes força coneguts i rellevants, com ara el nou catàleg de programes de formació permanent de la UPC integrats a l’EEES i dels graus del CITM; l’automatització de la gestió interna; el nou sistema d’assegurament de la qualitat; i també l’optimització en la utilització dels recursos propis, de l’eficiència i de la filosofia ECO (màxim output, mínim consum). Paral·lelament, des de la UPC s’està creant el nou Campus Diagonal Besòs, que integrarà formació, recerca i innovació al 22@ i que formarà part d’un nou parc tecnològic a la ciutat de Barcelona. Tots ells són projectes presents i de futur que tot just s’han engegat i marquen fites que contribueixen a aconseguir que la UPC sigui la universitat referent del sud d’Europa en els nostres àmbits de coneixement.

Aquesta visió del que volem ens ha de permetre treballar concentrats en el moment, en el detall, gaudir i engrescar-nos amb el que fem i saber compartir amb tota la comunitat universitària aquest gran projecte comú.

Joaquim Olivé Director de l’FPC

I aquesta revista també vol participar d’aquest esperit i ve carregada de novetats i varietat: novetats perquè estrena seccions, com En Clau Tecnològica, una visió sobre temes d’actualitat a través del prisma de l’FPC; o el Cara a Cara, on la Laura Rubio i el Francesc Borràs, protagonistes també de la nostra portada, debaten sobre els temes que els diferencien i els uneixen. I varietat, perquè conté La Fitxa de la Mercè Díaz, La Comunitat del Departament d’Administració i Controlling, una entrevista amb Xavier Tort, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs… i molts més temes.

Us desitjo una bona entrada al 2011!

16

20

04 Coses que passen

Tech Talent Center

Open Talent multidisciplinari Experts de diversos àmbits han participat als diferents Open Talent que s’han celebrat els darrers mesos.

La retòrica al ‘management’ John Christopher Spender, enginyer d’Oxford, professor i autor especialitzat en management, va oferir la conferència Management as a Talking Game el passat octubre, emmarcada al programa Executive MBI (Master in Business Innovation), un dels primers màsters europeus enfocat a dirigir la innovació a l’empresa. Va criticar que a molts programes d’MBA hi ha una visió massa enfocada a la rendibilitat i no a l’art de la retòrica, que pot fer que un futur directiu tingui més èxit.

Millorar la competitivitat Conèixer bé l’empresa, però també tenir els ulls molt oberts a tot el que fa la competència, va ser la recepta de Marcos Urarte per millorar la competitivitat, com es va poder comprovar a la sessió Com alinear les TI amb l’estratègia de negoci, del mes d’octubre. Carles Ubach, director del Postgrau en Direcció de Sistemes d’Informació, va ser l’encarregat de presentar aquest expert.

Empreses solidàries Amb la conferència Bones pràctiques en RSE, del passat novembre, Jordi Roglà, director de Càritas Barcelona, animava els alumnes a apostar per la solidaritat dins la seva responsabilitat social empresarial (RSE) i presentava uns convidats seguidors d’aquests valors, com Jorge Nicolau, d’Accenture, Àngel Pes, de “la Caixa”, o Daniel Ortiz, director de RSE d’Esteve Laboratoris.

Desenvolupament global Aquest mateix desembre, a Desenvolupament local, ciutats i competitivitat, que forma part del Postgrau en Estratègia i Competitivitat Regional, l’expert en el programa LEED de l’OCDE Greg Clark va desplegar els seus coneixements sobre economia regional amb la ponència Why do cities matter in the global economy? També van intervenir Michael Lake, membre del World Class Cities Partnership, Mateu Hernández, de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Barcelona, i Maria Buigues, d’Economia Regional.

CITM

Saló de l’Ensenyament 2011

Al Sonimagfoto & Multimedia

El centre ha confirmat la participació al Saló de l’Ensenyament 2011, la fira més important del sector educatiu. Els visitants que s’adrecin a l’estand informatiu podran informarse sobre el grau oficial en Fotografia i Creació Digital i el grau oficial en Multimèdia, l’oferta de postgrau i els cursos Open Knowledge que ofereix el centre. L’estand comptarà amb una àrea de dinamització on els alumnes podran testar en temps real projectes i aplicacions en l’àrea multimèdia i de tractament de la imatge.

Sonimagfoto & Multimedia, que tindrà lloc del 23 al 27 de març de 2011, també comptarà amb un espai del CITM. Per aprofitar les sinergies d’aquest gran aparador del sector, l’espai mostrarà els darrers projectes multimèdia i de tractament de la imatge que desenvolupen els laboratoris de recerca i transferència tecnològica del centre. En aquesta edició, la fira coincideix amb Graphispag, el Saló Internacional de la Indústria i la Comunicació Gràfica, amb l’objectiu d’intensificar les sinergies entre la fotografia i els serveis gràfics.

Coses que passen

Conferència

i. Rogovsky dibuixa una nova organització El professor Itamar Rogovsky, psicòleg, consultor i president del Growth Resources Institute d’Israel, va oferir la conferència Economia del coneixement per presentar el curs “Créixer en lideratge 2011”, que començarà el pròxim mes de maig, organitzat per la UPC School i Hèlix3c.

Aquest 25 de novembre, Itamar Rogovsky va dibuixar a la seva conferència un panorama econòmic que tan sols pot prosperar amb un nou sistema construït sobre els pilars del desenvolupament del talent, com a resposta a l’actual sistema econòmic en decadència basat en l’exacerbació del consumisme de productes innecessaris.

“Per què tanta sorpresa per l’enfonsament d’aquest sistema econòmic? No podia ser d’una altra forma”. Així de contundent es va mostrar el professor, convençut que “es veia venir el desastre, de la mateixa manera en què es van enfonsar altres sistemes econòmics que van deixar de funcionar, com el feudalisme o l’esclavatge”.

També va posar en dubte el concepte de la globalització, un fenomen que només es poden permetre les economies desenvolupades que volen vendre “on hi ha clients que puguin comprar els seus productes: dues terceres parts del planeta no es glo-

balitzen perquè no tenen poder adquisitiu”.

Segons Rogovsky les empreses de la nova economia “funcionen en base al desenvolupament de les idees, a la feina en equip sense estructures i amb uns valors que les orienten, com són l’ecologia, la responsabilitat social i treballar per a necessitats reals”, una organització d’acord a aquesta nova lògica amb empreses inestructurades, sense límits ni lideratges, sense pressupost, no programades i “conjecturals”.

Itamar Rogovsky, dempeus a la sala d’actes del Tech Talent Center, acompanyat per Pere Monràs

UPC School of Professional & Executive Development

Graphic Design from Europe Index Book, editor barcelonès de l’anuari, organitzarà els propers 25 i 26 de març de 2011 la trobada Graphic Design From Europe a la ciutat de Barcelona, en unes jornades on la UPC School tindrà un paper molt destacat.

Aquesta cita reunirà professionals de tot Europa per intercanviar idees i solucions creatives i posar-les en comú, amb un programa variat de conferències i tallers.

En la propera edició del 2011, les conferències tindran lloc a la Torre Agbar, a l’avinguda Diagonal, i els tallers, al Tech Talent Center, seu de la UPC School of Professional & Executive Development, que també s’encarregarà d’organitzar-los. Més informació a http://www.selectedeurope.com.

05

06 Comunitat

Departament d’Administració i Controlling

Una visió global de la Fundació El Departament d’Administració i Controlling és l’equip que gestiona la informació econòmica i financera de l’FPC. La seva missió és recollir la informació, filtrar-la, compactar-la i donar-li la forma adequada per a la seva comprensió i interpretació, sempre dintre del marc d’oportunitat i fiabilitat necessari perquè la presa de decisions tingui un suport vàlid i efectiu.

Comunitat

L’any 2008 el Departament d’Administració i Controlling fa un gir de 180º i va arrencar amb un renovat equip de treball.

La seva finalitat es basa en una sola idea: canviar les formes de fer i impulsar l’esperit de millora contínua amb el compromís de revisar cada procés i tasca, de millorar les eines de gestió, d’agilitzar els processos d’introducció de dades i implantar controls que atorguin més fiabilitat i consistència a les dades. Tot això va esdevenir vital per aportar a l’Organització els valors adequats i les respostes necessàries. Actualment tenim el departament estructurat en quatre unitats: Clients, Proveïdors, Tresoreria i Control de Gestió.

Aquest conjunt, permet mantenir un nexe amb la resta d’àrees de l’Organització de forma ordenada i coordinada.

Segons Josep González, Cap del Departament d’Administració i Controlling,

“Som un nexe important

dins la companyia”, assegura Josep González “hem de pensar que aquesta estructura és necessària perquè intervenim pràcticament en tots els procediments transversals de l’Organització, d’aquesta manera podem fer aquesta intervenció de

07

08 Comunitat

forma coherent. Nosaltres sempre hi som o bé al principi o durant o bé al final dels procediments”.

Es tracta d’un departament que evoluciona i que segueix una tendència clara per convertir-se en una referència i líder d’opinió dintre de l’Organització: l’equip ha d’aportar respostes oportunes, vetllar per unes bones pràctiques de gestió i cuidar la integritat d’aquests procediments perquè puguin garantir als seus clients, tant interns com externs, que tota la informació que emana del departament és fiable i precisa.

Canvi de mentalitat Anteriorment, aquest departament era un equip amb una vocació merament administrativa, on la introducció de factures, dades, documentació, etc., era la seva única finalitat. Ara, amb la nova estructuració i la nova mentalitat, poden tenir una visió global de l’Organització. Això suposa una

evolució a nivell d’aprenentatge i coneixement, amb un nivell de direcció per emprendre noves decisions que aportin una metodologia més efectiva en el tractament de la informació i en el control de gestió.

“Compromís, confiança, treball en equip, il·lusió, una nova mentalitat oberta al can-

Nous projectes, nous reptes Actualment estem immersos en la realització de nous projectes recollits al Pla Estratègic de l’FPC, aquest és el full de ruta que permetrà desenvolupar els objectius de tota l’Organització. En paraules de Josep González: “Nosaltres som actors

“L’objectiu del departament és poder tenir un equip implicat amb el treball de l’organització. Són un grup compromès

i responsable que combina l’experiència i la vitalitat” vi”, resumeix en Josep González sobre la nova filosofia. El Departament d’Administració i Controlling és una organització molt dinàmica que exigeix una receptivitat per part de totes les àrees i de tots els seus treballadors. D’aquesta manera, acceptar els nous reptes i projectes es converteix en una aventura interessant per al nostre departament. El que creiem és el que creem.

que protagonitzem part d’aquest procés del Pla Estratègic i això ens il·lusiona, ens motiva i ens produeix una gran satisfacció, però també estem desenvolupant altres projectes emmarcats dintre de la filosofia de millora contínua”.

Pel que fa al Pla Estratègic, un dels projectes que estem desenvolupant i implantant es el business intelligence. Mitjançant l’eina denominada MicroStrategy estem

Sergio Castillo

Cristina CatAsÚs

Yolanda Rodríguez

“M’agrada tenir contacte amb els alumnes en les seves gestions, sempre som el seu punt de referència. Trobo que en ser un equip jove, tenim la mentalitat de mirar més enllà per aprendre els uns dels altres. En les tasques diàries és útil aquesta mentalitat”.

“La meva feina és coordinar la part d’administració del departament. Som un equip lluitador davant les dificultats i les solucionem”.

“Som un departament que treballem en equip. Sempre ens estem ajudant en les necessitats dels altres. M’agrada treballar així i la nostra feina ens obliga a fer-ho”.

Clients.

Anàlisi de Comptes.

Proveïdors.

Comunitat

confeccionant els quadres de comandament que recolliran aquells indicadors claus de seguiment que aporten un valor crític i que són necessaris per a una gestió eficient. En aquest sentit, per garantir una bona gestió globalitzada, a més de la Direcció, el diferents responsables d’àrea també tindran accés a fer el seguiment dels indicadors que prèviament han definit.

Un altre projecte de gran dimensió és la implantació del SAIQ (Sistema d’Assegurament Intern de la Qualitat). Aquest sistema ens permetrà mesurar, analitzar i millorar contínuament els serveis i productes, amb la missió d’impulsar ensenyaments i programes de formació de la UPC que tenen la finalitat de millorar el potencial de l’entorn econòmic i social.

Validarà, per tant, que els processos que utilitzem estan alineats i compleixen els objectius definits dintre de les Directrius per a la Garantia de la Qualitat del Espai Europeu d’Educació Superior (AQU).

Josep González

Cap del Departament d’Administració i Controlling Quina és la teva experiència?

Em vaig incorporar al departament quan van fer la fusió dels d’Administració i de Control de Gestió. Porto pocs mesos en aquesta aventura però he tingut la sort de poder rebre molta informació, el dinamisme i la velocitat de procés són molt ràpids i és un repte molt positiu per a mi.

Parla’ns del teu equip…

Treballo amb un equip molt implicat i amb un sentit de responsabilitat exquisit, això facilita molt les coses a l’hora de treballar junts. Hi ha experiència, l’equip coneix la casa i la frescor de la joventut que el forma, i ambdues coses fan una bona combinació i són un gran acompanyant de viatge per a aquesta aventura. Però també hi ha coses que cal millorar.

Montse Cavero

Tania Félix

“Em motiva la possibilitat de millorar: he de detectar el que va malament als processos, així intento muntar un projecte perquè funcioni i sigui més fàcil. Col·laboro perquè tots millorem la qualitat, i a l’equip som tots els que ens hi entreguem, amb moltes ganes d’ajudar”.

“El que més m’agrada de la meva feina és que et permet tenir relació amb els diferents departaments de l’empresa i una visió més global de l’activitat diària. D’altra banda, dins el departament ens ajudem mútuament, sempre estem aquí”.

Comptabilitat i Administració.

Clients.

Com és el teu dia a dia?

El meu objectiu és conèixer el negoci, la feina i les persones de l’equip i intento mantenir un bon estat d’ànim dins la feina; per a mi això és imprescindible per estar motivat i afrontar els problemes de cada dia. Hem de creure que som capaços de fer el que fem i més.

Fora de l’oficina, com et definiries?

Els caps de setmana els gaudeixo amb la família. Tinc dos fills, d’11 i 14 anys, amb qui comparteixo aficions. M’agrada practicar el futbol i fem molta bicicleta.

09

10 Comunitat

el que+ Josep González • “Les coses que ens motiven són entendre que la nostra missió dintre de l’Organització és gestionar i transmetre aquella informació de forma adequada. Hem de ser consistents i responsables. Aportar sempre respostes eficaces i ser un estímul per saber que el que fem té un sentit a l’Organització”.

• “Sentir-se responsables i participants de l’evolució de l’Organització. A més, hem de ser capaços de donar les respostes adequades a aquesta organització tan dinàmica i que està en constant evolució”.

el queJosep González • “Encara ens veuen com un departament que comptabilitza i arxiva, sense donar importància que realment fem un gran esforç en el processament de la informació que rebem al nostre departament. Tampoc no ens agrada que molts cops només es recordin de nosaltres com l’últim recurs: nosaltres tenim criteri i informació, que són valors fonamentals; per tant, hauríem de ser dels primers nuclis d’opinió a ser consultats”.

Finalment, hem de dir que la millora contínua la vivim com un estímul amb el qual intentem cada dia dintre de l’àrea aportar les idees necessàries per avançar i evolucionar. En aquest apartat hem de parlar de projectes que milloren la gestió, com els canvis en la normativa administrativa de pagaments i sol·licitud de compres, passem d’un control al final del procés a un control més eficient al principi. També tenim el repte de millora del procés intern de tancament mensual. Aquest és un procés feixuc que es viu amb molta tensió; estem analitzant i dissenyant el nou mapa de funcionament dels processos interns del departament i, en concret, les tasques que afecten aquest procés de tancament per millorar qualitativament i quantitativament. Per últim, un altre repte és la millora en els processos de control pressupostari, tant en l’elaboració com en el seguiment, pel que fa referència a les activitats i a tot el conjunt estructural de la Fundació.

Jaume Terròs

Susana Fumanal Maria Soro Tresoreria.

Controlling.

Jessica Martínez

“Tot i que porto poc temps, mai havia treballat en un programa igual, tan complet. El treball en grup i la combinació de gent jove i preparada és genial”.

“Vaig arribar al juny i trobo que és una feina ideal per posar en pràctica els meus coneixements adquirits amb el meu recent títol. És un repte que la meva empremta personal serveixi per posar un gra de sorra als objectius de la Fundació”.

“El que més valoro és la visió global de la meva feina, ja que no només es limita a l’anàlisi de les dades, sinó que em permet tenir una visió més àmplia del negoci, gràcies a la relació amb altres departaments. I som un grup de gent amb bon ambient”.

“El lloc de treball et permet tenir responsabilitat a l’hora de fer la teva feina i valoren molt les teves opinions. Porto poc temps a la Fundació i l’equip ja em coneix com si hi portés dos anys.

M’agrada treballar amb ells!”.

Controlling.

Proveïdors.

AGENDA

Agenda Teatre

‘Baraka’ Quatre amics de la infantesa coincideixen per recordar les seves insatisfaccions adolescents amb acudits i tocs d’humor sobre la cultura, la política, el matrimoni o el sexe...

L’obra, dirigida per Javier Daulte, és una mirada crítica sobre l’amistat i la maduresa.

+ info: On: Teatre Goya de Barcelona Quan: fins al 9 de gener de 2011 Preu: 23 € (entre setmana), 29 € (caps de setmana) Web: http://www.teatregoya.cat/

Exposicions

‘Les matemàtiques i la vida’

Fira

Fira Tradicional d’Hivern La Fira de Nadal s’ha convertit en el lloc idoni per gaudir d’una ciutat engalanada amb llums de colors i per trobar-hi tots els objectes de regal que es necessiten. La fira també compta amb un programa d’activitats d’animació, des de pallassos fins a tallers infantils i xocolatada.

+ info: On: plaça Nova Quan: del 17 de desembre de 2010 fins al 6 de gener de 2011 Web: http://www.terrassa.cat

Concerts

Roger Waters

+ info:

El concert de rock més important del 2011 arriba a Barcelona. El cantautor Roger Waters presenta el seu disc The Wall, un gran espectacle amb un mur de 73 metres d’amplada i 10 metres d’alçària que s’anirà enderrocant durant l’espectacle.

On: Palau Sant Jordi Quan: 29 de març del 2011 a les 21.30 h Preu: a partir de 56 € Web: http://www.roger-waters.com/

Activitats

Taller de cuina per Nadal

Vivim envoltats de les matemàtiques i no ens en adonem. Amb aquesta exposició es fa un recorregut pels àmbits i espais en què ens movem al llarg del dia acompanyats d’aquesta disciplina.

Taller creatiu de cuina per a nens amb activitats per conèixer la seguretat a la cuina, la higiene i alguns plats típics del Nadal, com ara els embolicats de carn i els vegetals, les trufes de xocolata, el pastís de bolets, el tortell de reis o els panadons d’espinacs.

+ info:

+ info:

On: Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya.

Quan: fins al 4 de juliol de 2011 Preu: 3,50 € Web: http://www.mnactec.cat

On: La Boqueria de Barcelona Quan: del 27 de desembre de 2010 fins al 5 de gener de 2011 Preu: 100 € Web: http://www.petitexplorador.com

11

12 EN CLAU TECNOLÒGICA

Quan tot és possible

Per què escollir entre disseny o funcionalitat?

Avui dia, en l’era de la imatge però també de la practicitat (ho volem tot aquí i ara), el repte és combinar disseny i funcionalitat sense que cap d’elles perdi protagonisme. L’arquitectura, la tecnologia i els espais multimèdia són àmbits que permeten recollir a la perfecció totes dues possibilitats.

Els entorns multimèdia, la tecnologia o l’arquitectura, que són matèries de coneixement de la UPC, van adquirint més relleu dia a dia en l’àmbit de l’estètica.

Deixant de banda la seva funcionalitat, els avenços tecnològics de la nostra època permeten crear des d’un mòbil de disseny a un pont espectacular, estèticament parlant. Però, què és possible arribar a fer conjugant forma i fons? Es pot crear alguna cosa pràctica i alhora bella? Estan renyats disseny i funcionalitat?

Les possibilitats arquitectòniques Podem escollir entre pis i casa, entre viure a la muntanya o a la ciutat, entre treballar en un edifici espaiós o en una oficina acollidora, però el que la majoria desitgem

és un hàbitat que estigui adaptat a les nostres necessitats i que també llueixi estèticament. Una referència important en el món de l’arquitectura és el britànic Norman Foster: el seu despatx Foster & Partners, que ha rebut 470 premis, va ser l’artífex de l’aeroport de Pequín. Aquest és un espai per on passen més de 60 milions de passatgers l’any i, per tant, és imprescindible que primi la utilitat i la comoditat per evitar el caos. No obstant això, quan mirem les fotografies o quan passegem per l’edifici, podem entendre que es trobi entre una de les construccions més espectaculars del món estèticament parlant. Així doncs, ens demostra que sí és possible acoblar a una necessitat línies i tons que facin destacar un edifici per la seva bellesa.

L’auditori de Koolhaas El premi Pritzker del 2000, Rem Koolhaas, és l’autor d’obres tan noves com la Casa de Música d’Oporto. Amb aquestes i altres construccions, l’arquitecte holandès ha volgut demostrar que no hi ha una estructura prefixada per a cada tipus d’edificació.

El projecte d’aquest auditori a Portugal era en els seus inicis el d’un túnel-espai per a una casa que li havia encarregat un client.

Amb enginy i coneixement de la tècnica, Koolhaas va crear un nou concepte d’auditori.

Disseny tecnològic En el cas de la tecnologia, les preferències varien lleugerament. La multiplicitat d’ofertes tecnològiques fan que la facilitat d’ús d’aquests productes quedi en un segon pla a causa del predomini de la bellesa. Tanmateix, Macintosh ha aconseguit combinar facilitat i disseny a les seves creacions. Aquests ordinadors van néixer amb l’objectiu de posicionar-se com a número 1 al mercat de la llar, l’educació i el món professional creatiu. Va ser el primer ordinador personal que es va comercialitzar amb èxit. Quina va ser (i és) la clau de l’èxit?

Els seus creadors, Steve Jobs i el seu soci Stephen Wozniak, van dedicar un esforç especial al disseny de la computadora i van crear des d’un ratolí diferent als que hi havia fins al moment fins a introduir per primera

vegada la interfície gràfica d’usuari (GUI) en un ordinador personal. Segons els experts, Apple va aconseguir, amb aquesta última aportació, combinar facilitat (les icones serveixen de metàfores gràfiques per a l’usuari) i el disseny (la imatge dels Mac és coneguda per ser única, tant per la forma dels ordinadors com per les seves pantalles).

Imaginació web Cada cop s’utilitzen més les pàgines web per a propòsits com publicitar-se. Però anunciar-se amb èxit en un entorn tan visual com Internet no és una tasca fàcil.

Segons els experts en disseny audiovisual, si només ens centrem en la informació, el visitant es cansarà de llegir-nos i no aconseguirem captar la seva atenció. D’altra banda, l’obsessió pel disseny pot fer que

la nostra web mostri una imatge superficial. La clau de l’èxit és proporcionar la informació bàsica (actualitzada periòdicament) i seleccionar estrictament aquelles imatges que siguin més interessants visualment parlant i que representin millor el concepte que volem oferir, tot integrant un disseny atractiu però alhora amable amb l’usuari (user friendly) perquè l’entengui.

Els experts apunten un altre factor que condiciona molt l’èxit d’una web: que no requereixi d’un programa tecnològic especial per accedir a tots els seus elements. La idea principal que s’ha de tenir en ment a l’hora de crear una pàgina web és que aquesta ha d’anar adreçada a les necessitats de l’usuari i no només als gustos del propietari, per exemple, del negoci que es publiciti a la xarxa.

innovació a Les webs UPC School i CITM

EN CLAU TECNOLÒGICA

A la web, funcionalitat i disseny no estan renyits, al contrari, són complementaris.

Aquesta és la premissa que hi ha darrere de la remodelació gràfica dels webs de la UPC School of Professional & Executive Development (www.talent.upc. edu) i el Centre de la Imatge de la Tecnologia Multimèdia (www.citm. upc.edu), realitzades durant el passat curs acadèmic. La introducció d’eines 2.0 i la millora del tractament de la imatge, entre d’altres, han fet que a l’usuari li resulti més fàcil trobar la formació que busca, en un entorn web estèticament més ordenat i atractiu.

13

14 entre nosaltres

Creació de la Unitat de Disseny

Camí de l’excel·lència

Quin és el rol a jugar?

El passat mes de setembre es posava en marxa el pla de treball de la Unitat de Disseny de l’FPC, amb la configuració del seu equip i la definició de les eines de seguiment. Un nou pas endavant per a una FPC en evolució contínua.

• Producció dels programes.

• Prescripció de pautes, supervisió de la formulació de la proposta.

• Assegurar que la proposta s’ajusta als nostres alineaments i es formula d’acord a l’EEES. • Garantir les eines didàctiques i metodològiques per al disseny i implementació del curs.

Treball en equip

entre nosaltres

En concret, els objectius fixats passen pel disseny de productes i serveis, mantenir actualitzats els productes que s’ofereixen des de la Fundació, a més de la qualitat i coherència pedagògica, millorar sempre les eines i optimitzar els procediments. Tot això sense oblidar la sempre necessària comunicació interdepartamental.

El punt de partida de tot plegat va ser la creació de la Unitat de Disseny al setembre, amb la configuració de l’equip format per Sole García, Sonia Pérez i Valeria Pleszowski. Una unitat que lidera el procés de disseny d’activitats i productes que treballa per a les diferents LN. Com explica Sole García: “Hem de ser la factoria de programes, tot realitzant el tractament didàctic de continguts i també la definició dels models pedagògics de totes les accions formatives que es portin a terme a l’FPC”.

Pla estratègic Els antecedents dels quals es parteix per establir l’actual pla estratègic passen per les formes de comunicar-se i aprendre, així com un mercat basat en conceptes

Com en altres àrees de l’FPC, la col·laboració entre la Unitat de Disseny i la resta de departaments és clau. De fet, l’aportació d’aquests departaments a la UD es basa en: • El context en què sorgeix un programa determinat.

• Els antecedents del docent i del curs.

• La necessitat de focalitzar el target.

• Garantir la qualitat i la implementació de la proposta.

com globalització, personalització, innovació i competència. Tot això sense oblidar l’entorn de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i de Bolonya. “Per tant –especifica Valeria Pleszowski–, la Unitat de Disseny sorgeix com una proposta de

“Hem de ser la factoria de programes, tot realitzant el tractament didàctic

deLS continguts” millora, ja que faltava puntualitzar els aspectes metodològics de la part de disseny dels programes que oferim a l’FPC”.

A partir d’ara, el pla esmentat es desenvoluparà tot contemplant punts importants com el disseny de productes per encàrrec, el desenvolupament de projectes i la identificació de les millores com aspectes claus d’un procés que portarà a la implementació de millores, la definició d’un nou model i propostes metodològiques, i la posada en marxa de diverses línies de treball en aquesta direcció. “Tractem d’anar en la línia de poder ajudar els docents per-

què puguin millorar metodològicament els seus programes”, explica Sonia Pérez.

En paraules de Sole García: “La intenció és que algunes d’aquestes millores les podem implementar a partir del curs vinent, quan ja tinguem el model consolidat i puguem fer un balanç del que ha estat la Unitat de Disseny”.

Aposta per l’‘e-learning’ En aquest entorn d’evolució contínua, pren rellevància l’e-learning . De fet, la Unitat de Disseny, de la mà de Valeria Pleszowski, ja va participar el passat 15 de desembre en una ponència sobre les tendències d’e-learning que va tenir lloc al Tecnocampus de Mataró en ocasió de la inauguració oficial de les noves instal· lacions.

“Aquesta va ser una bona ocasió per demostrar que hem entrat al mercat de solucions formatives en consonància amb les tendències actuals, per la qual cosa estem començant a incorporar l’e-learning als nostres programes”, comenta Pleszowski­.

“De fet –afegeix–, estem preparant ja programes per al nou cicle”.

Pla de treball • Creació de la UD

• Disseny de producte per encàrrec

• Configuració de l’equip

• Desenvolupar projectes

• Definir eines de seguiment

• Identificar millores • Metodologia

Posada en marxa: Setembre 2010

• Formació docent • Materials de referència • Producció en línia i blended • Implementar millores

• Aplicar models • Balanç de la UD

15

L’antiga Escuela Industrial Barcelonesa es va crear l’any 1851 i és l’única de tot Espanya que ha continuat funcionant ininterrompudament fins al dia d’avui. Les classes van començar a l’antic convent de Sant Sebastià, a prop de la Llotja. L’any 1873 es va traslladar l’edifici a la plaça de la Universitat. L’any 1927 passa a ocupar l’antiga fàbrica de Can Batlló, al Carrer Urgell. El 1964 s’estableix a l’edifici actual de l’avinguda Diagonal, 647.

Encara, però, li manca un altre canvi d’ubicació: el nou Campus Besòs, el 2012.

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) forma enginyers especialitzats en diverses àrees: automàtica, construcció, elèctrica, electrònica, energètica, informàtica, materials, mecànica, organització industrial, química, transports, logística, bioenginyeria, etc. Tot mirant el futur, la innovació i l’avenç en la docència, la UPC està construint el Campus Diagonal

Així ha de ser el nou Campus Besòs, que estarà enllestit el 2014. Xavier Tort-Martorell, Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs, ens explica com s’està construint aquest futur.

Esperit innovador, emprenedor i de qualitat

Campus Besòs

16 DE TU A TU

Al nou campus s’hi podrà arribar en qualsevol mitjà de transport, ja que era un dels requisits fonamentals per a l’elecció de la ubicació final del campus. Així doncs, a la zona que ocuparà el campus actualment ja es pot anar amb la Línia 4 del metro (estació Maresme-Fòrum) o amb les línies de busos 7, 36, 41, 43 i 141. El TramBesòs, en la seva parada Can Llima, o la Línia C1 de Rodalies de

Com arribar-hi Renfe (estació Sant Adrià del Besòs) són les altres opcions. A més, per a la gent que prefereixi la bicicleta, hi ha dos carrils bici (c/ Taulat i c/ Raimon de Penyafort) que travessen el campus. Amb transport privat s’accedeix directament des de la Ronda Litoral (sortida 25). En un futur, a més a més, es preveu l’increment de transports amb noves línies d’autobús i la Línia 9 del Metro de Barcelona.

Quins beneficis aporta el Campus Diagonal Besòs?

Es portaran les dues escoles d’enginyeria actuals de Barcelona, que representen avui dia el 20% de la UPC en termes d’estudiants, professors i treballadors. Per tant, serà un gran campus dedicat a les tecnologies industrials. L’edifici actual de l’avinguda Diagonal s’ha fet vell, té moltíssimes

“El nou campus està configurat per ser una referència europea en tecnologies industrials”

Besòs 2014, que integrarà espais de formació i de recerca en enginyeria vinculats, entre d’altres, a la innovació en l’àmbit de l’aigua, l’energia i la mobilitat. En aquest nou campus hi romandran ubicades l’Escola Universitària d’Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona (EUTIB) i l’ETSEIB que, juntament amb empreses i institucions capdavanteres ubicades al 22@, conformaran un gran parc tecnològic a la ciutat de Barcelona.

DE TU A TU 17

Neix tot aprofitant l’oportunitat que comporta la incorporació de la Universitat a l’EEES per fer evolucionar l’actual model docent?

El que estem fent són uns edificis que donin peu o que puguin donar suport a una docència més enllà de les classes magistrals del professor. Una docència que sigui multidisciplinària i que es pugui treballar en grup. D’aquí ve la creació d’uns espais multifuncionals i, per tal que els estudiants adquireixin aquests objectius formatius, es faran servir mètodes docents més actius que fomentin el treball cooperatiu entre

transferència de coneixement. Serà un punt on es trobaran la universitat i la indústria, on coincidiran també diferents disciplines i on es produirà una simbiosi entre la recerca i la docència. El campus està dissenyat de manera que la recerca s’aglutini al voltant d’eixos prioritaris que donin lloc a grups de dimensió suficient per contenir la totalitat de la cadena: des de la reflexió i l’article científic fins a la concepció, el prototipus i la patent. El repte per aconseguir-ho és alinear les visions, els interessos i els esforços de les parts implicades.

“volem facilitar i fomentar el procés i explotar les patents i els coneixements que es generin al campus”

mancances i es fa complicat arreglar-ho amb activitat a l’interior, i aquí hi ha molt poques possibilitats d’expansió, de créixer...

El nou campus està configurat per ser una referència europea en tecnologies industrials, tant per la valoració dels enginyers formats, com per la qualitat de la recerca i la

Es podria arribar a veure com un referent europeu en enginyeria?

L’objectiu és que sí. Es tracta d’esdevenir un nucli d’excel·lència i de referència especialitzat en eixos temàtics com ara l’energia, l’aigua, la mobilitat o els nous materials, impulsats per grups i centres de recerca. El fet que tinguem tan a prop centres com ara el CETAqua, l’IREC o el B_Fus Centre, atorga un valor afegit al campus i afavorirà la creació de grups de recerca que aniran des de la reflexió fins a la patent. Les necessitats actuals de les empreses d’R+D+I requereixen sovint mitjans tècnics i humans que no estan al seu abast. Aquí entra el campus, que serà un punt de trobada entre aquells que tenen les necessitats i aquells que disposen de les capacitats.

El nou campus obrirà una porta a l’enginyer-empresari?

De fet ja s’està fent, la UPC ja compta amb diverses unitats d’ajut als joves, però sí que és veritat que és pretén, amb el nou campus, que la creació d’empreses sigui un dels trets característics. Que hi hagi encara més espais dedicats a empreses, col·laboracions entre la Universitat i altres projectes de recerca, hi haurà facilitat d’instal·lacions per a recerques comunes, es contribuirà a la creació d’empreses de base tecnològica... Es tracta de facilitar i fomentar el procés i explotar les patents i els coneixements que es puguin generar al campus... Per descomptat que es pretén avançar molt en aquest àmbit.

professorat i estudiants. Tot i això, encara és d’hora. Ara per ara només podem parlar d’idees i intencions que volem que existeixin al nou campus però encara no hi ha un programa docent establert.

Tot aprofitant el canvi d’ubicació i d’estructura, es pretén modelar el mètode docent de les enginyeries industrials tot afegint al temari dels futurs professionals coneixements i competències molt valorades i demanades actualment per part de les empreses, com ara la capacitat de lideratge, el treball en equip, la presa de decisions, la comunicació, l’aprenentatge al llarg de la vida, l’emprenedoria, la vocació internacional, la responsabilitat social i la sostenibilitat. Així doncs, la nova formació anirà tant enfocada a l’activitat autònoma com a la de grup.

Enginyeria + empresa

18 DE TU A TU

a fons

El Consell de Govern aprova la creació del nou campus al Besòs.

2007

16 d’abril de

El rector, Antoni Giró, presenta la proposta del Consell de Direcció de crear un nou campus de l’Enginyeria Industrial al Besòs.

2008

16 de juny de

23 de març de

2006 2007

2009

17 de desembre

Col·locació de la primera pedra del nou campus.

El rector, Antoni Giró, en una reunió informativa oberta a la comunitat de l’ETSEIB, va informar sobre l’estat de desenvolupament del Campus Besòs (edificis, metres, espais...).

Cronologia del Campus Diagonal Besòs

La Junta d’Escola acorda continuar el projecte complet de rehabilitació i ampliació de les actuals instal·lacions de l’ETSEIB.

2014

14 de desembre de

Inici de l’activitat al nou Campus Besòs.

• 12 milions d’euros d’inversió total • 71.000 m2 de superfície total • 7 edificis per impartir classes • 3 annexos • 1 gimnàs • 3 zones verdes • 6.000 estudiants • 700 membres de personal docent i investigador • 8 titulacions de grau • 8 titulacions de màster

Les xifres del nou campus

Xavier Tort-Martorell Llabrés és l’actual Delegat del Rector Campus de l’Enginyeria Industrial Innovació del Besòs.

Director i professor titular del Departament d’Estadística i Investigació Operativa a la UPC, també és director del Màster en Gestió de la Qualitat (durant 21 edicions) i director de Postgraus de Millora Six-Sigma. Compagina aquestes tasques amb la de consultor en millora de la qualitat per a nombroses empreses europees.

El perfil

DE TU A TU 19

20 CARA A CARA

Dos perfils antagònics?

Laura Rubio, Cap del Departament de Desenvolupament de Negoci, és una dona creativa i amb grans aptituds per a les relacions humanes. Francesc Borràs, Cap del Departament d’Operacions, és analític i extremadament organitzat. O això és el que opinen l’un de l’altre. Tot i tenir personalitats tan “oposades”, els dos troben punts en comú a l’hora de valorar la part creativa i organitzativa al món laboral i també al personal.

Què creieu que té més poder avui dia, les emocions o allò racional?

F.B.: A curt termini, les emocions, sens dubte. Però a llarg termini, no.

L.R.: Depèn de què parlem... El model cartesià sempre ha pesat molt, especialment en el món professional, però ja fa temps que les teories sobre la intel·ligència emocional han valorat positivament les emocions a l’entorn laboral.

En canvi, òbviament, pel que fa a les relacions personals, les emocions tenen més poder i menys limitacions. El més desitjable, sempre, és l’equilibri. És fàcil, per tant, trobar un equilibri entre tots dos conceptes?

F.B.: Les emocions t’afecten com a humà, però en algun moment has de ser capaç d’abstenir-te per prendre decisions amb el cap i no amb el cor. Atendre el que

és millor, independentment de si t’agrada més o menys.

L.R.: És difícil, però és un repte. I sí, crec que s’ha d’equilibrar. És molt gràfic pel que fa al món professional, on s’aplica (o s’hauria d’aplicar) de forma important l’objectivitat: una persona pot ser el teu millor amic, o ser simpàtica i entranyable, però potser treballant és un desastre, o a l’inrevés. En aquests casos, has d’abstenir-te dels sentiments personals i valorar la professionalitat de la persona.

Llavors, per què es relaciona el més emocional amb la creativitat?

F.B.: Si haguéssim d’associar les paraules creativitat i organització a òrgans del cos, l’organització seria el cervell i la creativitat podria ser el cor.

L.R.: Jo crec que les emocions condicionen la creativitat però no tota, només en part.

CARA A CARA

La creativitat es pot entrenar?

L.R.: Penso que si no ets creatiu i tens talent, per exemple, és difícil que acabis creant el David, de Miquel Àngel, amb un bloc de granit, per molt que facis cursos sobre escultura. Però sí, és clar que es pot entrenar.

F.B.: Jo també crec que la creativitat neix sobre la base del talent, però amb entrenament i esperit de sacrifici millora.

Quan es pretén crear i innovar, tot s’hi val?

F.B.: Penso que el terme creativitat el podríem definir com a creació de valor. La gestió per processos està més a prop de la capacitat analítica, i la creativitat està

L.R.: És el que deia Picasso: “La inspiració existeix, però t’ha de trobar treballant”. Començant perquè la innovació a les organitzacions sorgeix d’un equip de persones permanentment pensant i, del conjunt de les “espurnes” de tothom, surt alguna cosa que entra en aquest procés de construcció per convertir-ho en un producte de valor. El valor determina la innovació i l’extravagància poques vegades és innovació.

En el terreny laboral, independentment de la formació de cadascú, us veieu capacitats de fer un les tasques de l’altre?

L.R.: Crec que no, només el Francesc pot fer la seva fei-

“La innovació en si mateixa és un procés: 95% de transpiració

i 5% d’inspiració” més a prop de la innovació. Però la innovació en si mateixa és un procés: és cert que té una part de talent que no pots controlar, però estic convençut que darrere hi ha un procés i molta capacitat de treball: 95% de transpiració i 5% d’inspiració.

na. Ell i el supercomputador del Campus Nord (riuen).

F.B.: No n’estic tan segur, tot i que és cert que Operacions és una àrea de l’empresa on se’m fa difícil veure algú sense un perfil tècnic-científic. En canvi, el departament comercial requereix unes competèn-

21

22 CARA A CARA

cies totalment diferents. Si em preguntes si seria capaç de fer la feina de la Laura, no sabria què respondre. En qualsevol cas, seria tot un repte...

vol dir que no ho sigui en determinats aspectes. Sí, sóc més ordenada a casa, però és per falta de temps, perquè si no ho fos, tot seria un caos.

Manteniu el mateix caràcter a nivell professional i a nivell personal?

F.B.: Jo a la vida personal sóc encara més amant de l’ordre que a la feina.

L.R.: No tendeixo especialment a l’ordre, però això no

Però a vegades està bé qüestionar els processos…

F.B.: Tot es pot qüestionar, faltaria més. A mi m’han ensenyat que la presa de decisions a l’àrea d’Operacions no deixa de ser com un moviment d’escacs. Jo sóc

jugador aficionat d’escacs i puc dir que només tenen virtuts: veus les conseqüències de les teves decisions sobre el taulell, sistematitzes la resolució de problemes (observar, pensar, decidir i executar). També hi ha un concepte estratègic, tu pots plantejar una estratègia, executar-la a la perfecció i, finalment, veure que l’estratègia era errònia. També és interessant comprovar el valor relatiu de les peces: teòricament una dama val 10 cops més que un peó, però en una determinada posició un simple peó pot tenir més força que tota una dama; al principi de la partida el rei és un element feble que cal protegir, al final de la partida és un element fort que cal fer participar a la batalla.

L.R.: Sí, s’han de qüestionar els processos, de la mateixa manera que ens ho hem de qüestionar tot, però hi ha d’haver moment i argument. Els processos o els protocols no han de ser qüestionats en moments de crisi, guerra o incertesa. Si ho féssim, generaríem caos.

Qüestionar un procés també és un procés i té els seus moments.

M’agrada la reflexió sobre els escacs. Un altre dia parlarem sobre la filosofia del parxís...

Com vestir en cada ocasió

Dressed for success!

Home

NATURALMENT

“Què em poso!?” és la gran pregunta davant d’un acte especial. Les normes diuen que l’etiqueta masculina marca l’etiqueta femenina segons el tipus d’esdeveniment.

Encerta-la!

DONA

Quan els homes han de vestir fosc, les dones han de dur vestit curt, de còctel o llarg; quan ells necessiten jaqué, elles vestit curt o de còctel; si els homes duen esmòquing, les dones, vestit de còctel o llarg; quan l’etiqueta masculina exigeix frac, la femenina, vestit llarg.

Mercè Miguel Millán, personal shopper i assessora de ConjuntoBcn, ens dóna uns consells per saber escollir.

Actes Sopar informal, familiar o aperitiu: Americana, pantaló fosc, camisa o jersei.

Sopars de feina i actes socials sense etiqueta (mitja etiqueta): Vestit fosc, gris fosc o blau marí amb americana i pantaló de la mateixa tela.

Corbata combinada amb el vestit.

Les sabates i els mitjons, negres.

Banquet de gala: “Rigorosa etiqueta”: vestit fosc i corbata Actes socials rellevants entre 9 h i 19 h (casaments o funerals d’etiqueta): Jaqué Actes nocturns de màxima etiqueta en espais tancats (acte acadèmic, presentació de credencials, etc.): Frac Actes nocturns on no cal el frac: Esmòquing Consells (mitja etiqueta) Colors: tots són permesos. Materials: els teixits brillants es porten a la tarda/nit.

No abuseu: estampats, brodats, encaixos ni, sobretot, transparències

Actes Sopar informal: Vestit curt no excessivament luxós Joies: poques però de qualitat.

Sabates de taló alt o, depenent del vestit, de taló mitjà i bossa petita de mà de metall, de carei o de pedreria.

Maquillatge suau, però de color lluminós.

Còctel: Vestit curt amb teixits de qualitat, estampats (matí) i llisos (tarda). Poques joies, de qualitat i discretes. Sabates de taló alt-mitjà, bossa petita o cartera. Maquillatge lleuger, de tons suaus.

Banquet de gala: “Rigorosa etiqueta”: vestit llarg (teixit ric de gran qualitat). Joies més importants Sabates de taló alt. Bossa petita de mà (metall, tela, pedreria). Pentinat impecable. Maquillatge més apujat que el diürn.

Consells Generals No vestiu de manera provocadora. Sí als vestits i jaquetes femenins i pantalons de dona. Cuideu les peces d’abric. Eviteu: abric de diari, 3/4 amb vestit llarg, plumífers i compte amb les pells. Llargada de la faldilla: si dubteu, més val curta (mai minifaldilla). Matí: vestit curt o de còctel. Tarda: vestit llarg o de còctel. Nit: vestit llarg.

23

ens apropem a...

Mercè Díaz “La meva tasca és dinàmica perquè no sempre sóc a l’oficina” Edat: 39 anys (visc a Castelldefels) Fora de la feina em trobaràs… passejant per alguna platja del Cap de Creus Una pel·lícula i un llibre: l’últim llibre va ser Mil sols esplèndids, del l’afgano-nord-americà Khaled Hosseini. M’ha agradat El secreto de mis ojos, de Juan José Campanella, amb Ricardo Darín.

Les properes vacances… aquest Nadal vull anar a Israel.

És l’encarregada de tot el procés de programació d’activitats dins l’àrea de management, dels pressupostos i de l’elaboració dels mapes de formació.

La Mercè Díaz treballa a l’Àrea de Programes de Formació, al Departament d’Operacions. “El meu dia a dia és igual però diferent alhora, ja que treballo amb clients interns i externs”. La seva funció és realitzar tota la part prèvia a l’elaboració d’un programa i la tasca que realitza és completament dinàmica perquè, com explica, “no sempre sóc a l’oficina, i en canviar l’entorn de treball et pots airejar”.

Fa 13 anys que és al departament i té la sort de poder treballar amb companys que també compten amb experiència dins l’àrea: “Estic molt bé amb l’equip, ens entenem bé i som un grup força consolidat, ja que la companya més nova porta 5 anys”. Quan no treballa amb nosaltres aprofita per passejar per Barcelona o per alguna platja de la costa catalana. Tot i així, el que més li agrada a aquesta llicenciada en Psicologia és aprofitar quan té uns dies de vacances per visitar qualsevol país llunyà: “M’agraden els destins exòtics i diferents, no tant fer viatges als llocs més propers”.