Revista IMO 47 Català by Instituto de Microcirugía Ocular (IMO)

REVISTAIMO

Un nou paradigma en el glaucoma

Parlem amb IKE Ahmed, pare de la cirurgia MIGS, principal novetat tractada en el III Trends in Glaucoma | Arrenca "MIRArte", el programa de cultura amb causa de Fundació IMO | Els traumatismes oculars, protagonistes d’un llibre i d'una jornada d'experts a l’MO | El paper de l'anestèsia en la cirurgia oftalmològica | De què ens parlen els contes?

Josep Maria Lladó, 3 Sortida 7 Ronda de Dalt Barcelona Tel. 93 253 15 00 www.imo.cat

REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO ·

Núm. 47 EDITORIAL Les MIGS han donat un gir a l'abordatge quirúrgic del glaucoma perquè són tècniques mínimament invasives per als pacients. Es tracta de dispositius de drenatge que s'implanten mitjançant incisions molt petites en intervencions tres vegades més ràpides que els procediments convencionals, i redueixen, a més, el risc de complicacions postoperatòries. Per la seva seguretat i eficàcia en casos lleus i moderats, permeten plantejar la cirurgia com a alternativa al tractament crònic amb gotes, un autèntic "boom" que va centrar al novembre el III Trends in Glaucoma. Aquesta cita internacional ha estat l'última que s'ha celebrat al 2018 a l’IMO, en què també hem acollit una jornada titulada Casos clínics pràctics de segment anterior, dirigit a prop de 150 professionals no subespecializats en aquesta part de l'ull, però decisius en la cadena del diagnòstic precoç de lesions i malalties de la superfície ocular. Una altra cita multidisciplinar celebrada a l’IMO aquest any ha estat la jornada sobre urgències mèdiques, organitzada per SOCMUE, i que ha comptat amb la participació de la Dra. Anniken Burés, que va instruir en els principals protocols d'actuació davant d'emergències de tipus oftalmològic, entre les quals destaquen els traumatismes. Presentem també un manual sobre aquest assumpte, coordinat pel Dr. José García-Arumí, representant el principal monogràfic sobre traumatologia ocular dels últims 40 anys, i en què han participat un total de 133 autors nacionals i internacionals -entre ells, 10 oftalmòlegs de l'equip de l’IMO- per oferir una exhaustiva guia de cara al maneig d'aquest tipus de lesions. A més, en aquest número parlem sobre la nova àrea d'ull sec i fem balanç del primer any de la versió comercial del xip de retina IRIS®II, implantat, per primera vegada a Europa, en una pacient de l’IMO. El 2018, per tant, ha estat un any d'avenços en l'abordatge clínic de diferents patologies i en el qual, a més, no hem deixat d'optar per la investigació bàsica per desenvolupar futures teràpies enfront de malalties que encara no tenen tractament. I per finançar aquests estudis, així com l'acció social duta a terme a través de la Fundació IMO, hem posat en marxa un projecte il·lusionant, “MIRArte”, amb una interessant oferta artística i cultural, amb la qual esperem aconseguir moltes més #MiradesFelices el 2019 i en anys propers. Gràcies per acompanyar-nos en aquesta aventura. Dr. Borja Corcóstegui

SUMARI Les MIGS han donat un gir a l'abordatge quirúrgic del glaucoma. Aquests dispositius de drenatge s'han convertit en un autèntic "boom". Les claus es van abordar al novembre al III Trends in Glaucoma, i en vam parlar amb el Dr. Ike Ahmed, considerat el pare d'aquestes tècniques mínimament invasives.

Una obra de teatre científic i un concert solidari de Nadal han estat les primeres propostes de la iniciativa "MIRArte", amb la qual la Fundació IMO convida a col•laborar amb els seus projectes d'investigació i acció social a partir d'una oferta de valor artístic i cultural. Al febrer, amb motiu del Dia Mundial de les Malalties rares, l'escenari de l’IMO acollirà una segona representació teatral.

La meitat de les urgències oftalmològiques corresponen a traumatismes de l'ull, i són els nens i els joves els principals col·lectius afectats, com es va exposar el passat mes de setembre al 94è Congrés de la Societat Espanyola d'Oftalmologia (SEO). La ponència oficial va recollir les dades d'un complet manual sobre aquest tema, coordinat pel Dr. José García-Arumí, del Departament de Retina i Vitri de l’IMO.

L’IMO impulsa una Àrea d'Ull Sec per reforçar l'orientació al pacient amb sequedat ocular, un dels motius més freqüents de consulta a l'oftalmòleg que compta amb l'última tecnologia en consulta i un equip d'oftalmòlegs i optometristes especialitzats en aquesta patologia.

El Departament de Còrnia i Cirurgia Refractiva de l’IMO va organitzar al maig un curs de superfície ocular dirigit, per primera vegada, a professionals no especialitzats en aquest àmbit, però que són clau en la cadena de diagnòstic precoç de patologies oculars.

Edita: IMO, Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona www.imo.cat Coordinació i redacció: Departament de Comunicació IMO. Disseny gràfic i maquetació: Albert Buendia Fotografies: Àngel Carbonell

Imprimeix: Rotimpres Contacte redacció i publicitat: comunicacion@imo.es Telèfon 93 253 15 00 Dipòsit legal: B 10413-2017

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

ELS ÚLTIMS AVENÇOS FAN QUE LA CIRURGIA GUANYI TERRENY A LES GOTES DAVANT DEL GLAUCOMA Les intervencions amb els nous dispositius MIGS (Micro-Invasive Glaucoma Surgery) i els làsers d'última generació són menys invasius

precoços de la malaltia, com van

destacar els experts congregats a

LA REVISTA IMO

i poden aplicar-se en estadis més

l’IMO amb motiu del curs Trends in Glaucoma.

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

La cirurgia del glaucoma ja no és una opció reserva-

Fundació IMO en què les MIGS van acaparar l'atenció

da per als pacients en fases avançades de la malaltia,

dels experts.

gràcies a les noves tècniques MIGS, que n’han donat

Respecte a l'anterior edició del curs, que es va or-

un gir al seu abordatge quirúrgic perquè són mínima-

ganitzar el 2016 i on les MIGS ja despuntaven, el pas-

ment invasives per als pacients. Es tracta de disposi-

sat mes de novembre es van presentar dades sòlides

tius de drenatge que s'implanten mitjançant incisions

de dispositius com InnFocus i es va consolidar el XEN

molt petites en intervencions tres vegades més ràpides

-provat en pacients de l’IMO-, a més d'aparèixer no-

que els procediments convencionals per al glaucoma,

ves opcions com la trabeculostomia amb làser excímer,

i redueixen, a més, el risc de complicacions postopera-

que s'aplica sobre el trabècula de l'ull per disminuir la

tòries. "Per la seva seguretat i eficàcia en casos lleus i

pressió intraocular. Una altra de les MIGS de la qual es

moderats de la malaltia, permeten plantejar la cirurgia

va parlar va ser el iStent, l'implant més petit per al cos

com a alternativa per a pacients a qui el tractament

humà aprovat per la FDA (agència responsable de la

crònic amb gotes (col·liris hipotensors) pot causar in-

regulació d'aliments i medicaments als Estats Units).

tolerància, una resposta insuficient o problemes d'ad-

De fet, actualment hi ha més de dotze cirurgies MIGS

hesió", explica la Dra. Laia Pascual, coorganitzadora, al

diferents, un autèntic "boom" de nous procediments,

costat de les doctores Elena Arrondo i Sílvia Freixes,

les claus dels quals va oferir en una conferència magis-

del III Trends in Glaucoma, trobada internacional de la

tral el Dr. Ike Ahmed. Considerat el "pare" d'aquestes

IMO | EN PORTADA

Actualment, hi ha més de dotze cirurgies MIGS, petits dispositius de drenatge indicats sobretot per a casos lleus i moderats de la malaltia Cirurgia del glaucoma en 3D tècniques mínimament invasives, l'oftalmòleg de Toronto va defensar el canvi d'actitud, cap a un abordat-

La tercera edició del Trends

ge més precoç, eficaç i segur, facilitat per les noves

in Glaucoma es va cloure

tecnologies.

amb una "sessió de cinema"

Nous làsers més selectius

per mostrar els millors trucs i consells a través de vídeos no només va sorprendre el públic amb crispetes,

l'ús del làser per tractar el glaucoma. "Gràcies al

sinó també amb la projecció de cirurgia de glauco-

desenvolupament d'innovadores sondes, el làser de

ma en 3D. Aquest revolucionari sistema de visua-

díode micropulsat G6 permet realitzar la tècnica de la

lització als quiròfans, és una de les tendències de

ciclofotocoagulació transescleral de forma més con-

l'any en oftalmologia. "Encara que va començar

servadora, sense incisions i evitant cremades, inflama-

emprant-se per a operacions de retina, especia-

ció o danys en el teixit sobre el qual actua. Per això,

litat en què l’IMO l'utilitza des de 2015, vam voler

"tot i que aquest procediment es feia servir fins ara

mostrar la seva aplicació pre-

LA REVISTA IMO

quirúrgics aportats pels especialistes. La sessió Una altra demostració d'aquest canvi té a veure amb

en ulls amb molt baixa visió o en què no podíem fer

cursora en diferents

altres cirurgies, com que és menys destructiu, s'està

tècniques per

valorant la seva aplicació en un ventall més ampli de

tractar el glauco-

pacients", apunta la Dra. Elena Arrondo.

ma", expliquen les

A part d'adquirir noves indicacions al quiròfan, el là-

doctores Arrondo,

ser també està augmentant les possibilitats de contro-

Freixes i Pascual.

lar el glaucoma a la consulta, fins al punt que, segons

Segons destaquen,

es va veure en el curs, alguns especialistes ho equipa-

"el 3D proporciona

ren a l'ús de gotes i ho indiquen com a primera elecció

una imatge magnifi-

terapèutica. Juntament amb el tradicional làser d'argó,

cada i de gran quali-

hi ha uns altres models, com el SLT, el MLT o el PLT, que

tat a l'equip quirúrgic

fan possible disposar d'equips d'acció més selectiva i

i als assistents a cursos

més protectors amb l'ull per dur a terme la trabeculo-

i formacions, els quals

plàstia. Això explica que la tecnologia làser, aplicada

poden veure exacta-

des de fa més de vint anys davant del glaucoma, torni

ment el mateix que el

a estar a l'ordre del dia, segons els experts, perquè pro-

cirurgià i a temps real.

porciona diversos mecanismes d'actuació per aconse-

D'aquesta manera, s'acon-

guir l'efectivitat desitjada i, alhora, provoca el mínim

segueix una major sensació

dany en les estructures oculars.

d'immersió a l'hora de mostrar

La gran quantitat d’alternatives que, gràcies al làser

les maniobres i detalls de la cirurgia".

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

i a la cirurgia, poden oferir-se al tractament farmacològic del glaucoma contribueixen a aconseguir un control més efectiu de la malaltia i evitar problemes associats a l'ús prolongat de col·liris hipotensors, sobre els quals va parlar durant el curs la Dra. Mercè Morral, especialista en còrnia de l’IMO. No en va, un dels temes que més preocupa a la comunitat professional és la protecció de la superfície ocular, a causa de la toxicitat dels conservants d'alguns medicaments: "Abans es donava menys importància als efectes secundaris de les gotes a llarg termini (ull sec, ull vermell, irritació...), però la tendència està canviant i s'estan dissenyant i prescrivint cada vegada més fàrmacs sense conservants", expliquen les organitzadores de la trobada.

Els avenços en diagnòstics aporten informació per orientar el maneig del glaucoma i obrir noves oportunitats de tractament

IMO | EN PORTADA

Sense oblidar el glaucoma pediàtric El glaucoma pediàtric és un as-

una de les ponents de la taula.

ma completa sobre l'angle (a 360°)

sumpte que no sempre es tracta en

En aquest sentit, la cirurgia del

mitjançant una única intervenció

els congressos d'aquesta especiali-

glaucoma pediàtric també s'està

i, per tant, si no resulta efectiva,

tat, ja que és molt menys freqüent

beneficiant de l'avenç tecnològic

es pot passar directament a un al-

que el glaucoma en adults. No obs-

i evoluciona cap a procediments

tre tipus de cirurgia. Segons el Dr.

tant això, la trobada impulsada per

menys invasius, i avalua l'ús de di-

John Brookes, un dels ponents del

la Fundació IMO va comptar amb

ferents MIGS. Una de les novetats

curs, "tot i que abans gairebé tots

una taula rodona, en la que va parti-

que va destacar la Dra. Elena Bitri-

els nens amb glaucoma acabaven

cipar la Dra. Charlotte Wolley-Dod,

an (Rochester) és la tècnica amb el

desenvolupant ceguesa, gràcies a

especialista en oftalmologia pedià-

Trab360, un instrument que s'intro-

la goniotomia s'ha aconseguit que

trica de l‘IMO, juntament amb pres-

dueix a través d'una petita incisió

només un terç arribi a una discapa-

tigiosos experts nacionals i interna-

a la còrnia i que permet tallar de

citat severa. Un altre terç pot mane-

cionals. Generalment, el glaucoma

forma completa la malla trabecu-

jar-se de manera independent mal-

en nens és complex -sobretot quan

lar (teixit porós que hi ha en l'angle

grat la seva limitació visual, mentre

la patologia ja es manifesta en el

per on es drena l'humor aquós) per

que el 33 % restant conserva una

moment del naixement o a edats

facilitar la reducció de la pressió in-

part important de la visió. Això ha

molt primerenques- i l'objectiu és

traocular.

implicat un gran pas però, gràci-

realitzar una cirurgia com més sen-

La goniotomia tradicional, prin-

es a les noves tècniques, confiem

zilla millor per evitar futures com-

cipal cirurgia utilitzada per tractar

aconseguir resultats cada vegada

plicacions. "Són pacients que tenen

el glaucoma en nens, consisteix a

millors".

tota la vida per davant amb aquesta

seccionar uns 120° de trabècula,

malaltia crònica i, per aquesta raó,

procediment que es pot haver de

hem d'intentar que la primera inter-

repetir per aconseguir un descens

venció que realitzem sigui la defini-

tensional suficient. No obstant això,

tiva", va exposar la Dra. Alícia Serra,

amb el Trab360 es treballa de for-

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

LA REVISTA IMO

A més, s'espera que en els propers anys entrin en joc

d'èxit. Més enllà de l'estudi del camp de visió, una pro-

dispositius que s'implanten a l'ull per alliberar fàrmacs

va que depèn de la col·laboració del pacient, s'han in-

de forma sostinguda i reduir la dependència de l'ús di-

troduït equips de mesurament objectiu i de resolució

ari de gotes.

microscòpica, com la tomografia de coherència òptica

Precisió i objectivitat diagnòstica

(OCT). Aquesta tècnica ha adquirit un gran protagonisme pràctic en les consultes, ja que permet examinar amb gran detall el nervi òptic i altres estructures ocu-

Els experts reunits al Trends in Glaucoma van coinci-

lars per detectar precoçment anomalies i fer-ne un se-

dir en "la importància de personalitzar i optimitzar la

guiment exhaustiu. Com afegeix la Dra. Sílvia Freixes,

millor estratègia per a cada pacient". Comptar amb un

també especialista de l’IMO, "podem posar el focus en

diagnòstic precís és fonamental i, per això, els avenços

les cèl·lules ganglionars que constitueixen el nervi òp-

que s'estan aconseguint en aquesta línia són la prime-

tic i apreciar petits canvis abans que els danys repercu-

ra pedra per orientar la teràpia amb més possibilitats

teixin en la funció visual del pacient".

IMO | EN PORTADA

Tenint en compte això, és possible modular de manera més afinada el tractament, que, mitjançant les vies anteriorment esmentades, busca reduir la pressió intraocular (el principal factor de risc de la patologia que, avui dia, es pot controlar). No obstant això, proves com l'angio-OCT aporten nova informació sobre el component vascular del glaucoma, que se sospita que pot estar associat a alguns casos. "Actualment, ja podem visualitzar de forma indirecta la circulació del nervi òptic -que abans era impossible de veure a ull nu en l'examen amb làmpada de fenedura-, però esperem que la tecnologia continuï evolucionant per obtenir més detalls i determinar si hem d'actuar a aquest nivell", conclouen les oftalmòlogues de l'IMO.

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

IKE AHMED

LA REVISTA IMO

“El ‘glaucoma intervencionista’ és una nova actitud i el principal progrés en els últims anys” El Dr. Ike Ahmed (Canadà, 1971) no deixa indiferent a qui ha coincidit amb ell o ha estat testimoni de

IMO | EN PORTADA

Com va ser fer els primers passos en el camp de la cirurgia mínimament invasiva per al glaucoma? Què va suposar ser pioner de les tècniques MIGS?

les seves presentacions en els més de 750 cursos i

Innovar i intentar posar en pràctica noves idees implica

congressos internacionals en què ha participat, com

que moltes n’acabin fallant i, sens dubte, la meva car-

les dues últimes edicions del Trends in Glaucoma desenvolupades a l’IMO. Pioner de les revolucionà-

rera ha estat plena d'errors. Vam ser curosos de dur-los a terme en un entorn apropiat -sobretot en el laboratori i en fases inicials de la investigació, amb un mínim

ries tècniques MIGS i considerat un dels cirurgians

risc quirúrgic- i vam aprendre a aixecar-nos ràpida-

oculars més prometedors i reconeguts del món,

ment per passar a la següent idea. Quan vam obtenir

compagina la Direcció Mèdica de dos reconeguts

les primeres dades i resultats amb les MIGS, vaig saber que estàvem davant d'una cosa diferent; un sistema de

centres oftalmològics a Ontario amb una intensa

drenatge fisiològic amb un abordatge realment molt

vocació investigadora i la docència a les univer-

poc invasiu i un bon perfil de seguretat. Vaig creure

guardonada per diverses societats mèdiques i, el

que havíem de distingir-lo de la cirurgia convencional del glaucoma, centrar les nostres energies en el nou

enfocament, unint oftalmòlegs, científics, enginyers,

LA REVISTA IMO

sitats de Toronto i Utah. La seva tasca ha estat

2009, va ser reconegut pel seu país com un dels

inversors... Les MIGS van cristal·litzar esforços comuns

"Canada's Top 40 Under 40", premi que reben jo-

en benefici del pacient. Al principi, molts reien quan

ves destacats en diferents àmbits, com els negocis o la innovació.

sentien parlar d'aquestes tècniques. MIGS? Ara estan a l'ordre del dia, han guanyat popularitat i s'han consolidat, per la qual cosa penso que és el moment de continuar avançant.

Què el va portar a dedicar-se al glaucoma? Per què el va

Mirant enrere, què ha après de les MIGS?

atraure aquesta subespecialitat oftalmològica?

Viure el procés complet de desenvolupament de les

Quan estava acabant la residència, la cirurgia refracti-

MIGS m'ha ensenyat que el més important és fer-se

va, corneal i de cataracta, així com la cirurgia retiniana,

aquesta pregunta: per què estic fent això? Jo ho faig

eren les especialitats més fortes. Jo sempre he estat

perquè continuo rebent pacients cada dia, amb les se-

un outsider; no m'agrada seguir el corrent. Volia fer

ves preocupacions, incerteses, etc., i necessito oferir

alguna cosa diferent i vaig pensar que dedicar-me al

alguna cosa millor. No oblidar mai aquest objectiu és el

glaucoma era una oportunitat per introduir novetats en

que em motiva a innovar.

una àrea que estava una mica estancada, sobretot en

D'altra banda, també he après a ser resilient. Quan

l'àmbit quirúrgic. Per què no podíem tenir una cirur-

comences una cosa nova pots sentir-te molt sol, però

gia millor, més segura i de recuperació més ràpida, que

només cal que una persona cregui en tu, encara que els

els pacients se sentissin còmodes i confiats d'escollir?

altres no ho facin, i que t’empaiti cap endavant. Jo he

Avui continuem treballant en això i va ser precisament

estat afortunat de comptar amb la confiança de gent

aquest repte i la possibilitat d'aportar noves idees el

al meu voltant que m'ha donat suport i estic molt or-

que em va atreure del glaucoma. No és fàcil desafiar

gullós de la col·laboració del meu equip, col·legues, pa-

l'status quo, però em motiva ser ambiciós i anar més

cients... Tots han estat partícips de les MIGS i, per a mi,

enllà del que està establert.

l'equip és fonamental. També moure; moure sempre.

Les MIGS, al costat d'altres avenços, han possibilitat un

Com veu el futur del tractament del glaucoma?

canvi de paradigma en el maneig dels pacients, segons

La corba terapèutica del glaucoma s'ha modificat: la

ha destacat en la seva conferència al Trends in Glaucoma.

cirurgia ha guanyat pes enfront de la medicació -evita

Expliqui'ns-en més coses.

problemes d'adherència al tractament mèdic i facilita

Estem posant molt d'èmfasi en un maneig més actiu

el control actiu de la malaltia- i estic molt satisfet d'ai-

del glaucoma, que considero que ha estat el principal

xò. No obstant això, ara que hem aconseguit posar a

progrés d’aquests últims anys. El "glaucoma interven-

l'alça la cirurgia, el meu repte és arribar a eliminar-la

cionista" és una nova actitud, que va de la mà de la

i no haver de fer-la servir mai. Això significa deixar

LA REVISTA IMO

IMO | EN PORTADA

innovació tecnològica i implica fer un control molt més

enrere el procés tradicional de tractament del glauco-

exhaustiu del pacient i intervenir abans la patologia. La

ma (gotes - làser - intervenció quirúrgica per reduir la

finalitat és aconseguir una reducció més precoç, signi-

pressió intraocular) i trobar noves vies per estabilitzar

ficativa i segura de la pressió intraocular, que està molt

o revertir la progressió de la patologia i guarir verita-

relacionat amb la introducció de les MIGS. Aquests

blement el problema. Per a això, haurem d’esforçar-nos

dispositius -que es poden combinar amb una operació

a entendre més bé les estratègies de teràpia gènica,

de cataracta- ens permeten oferir la cirurgia de forma

neuroprotecció, medicina regenerativa...; ens dirigim

més primerenca als pacients, cosa que rebutjàvem a

cap a aquí.

causa de les complicacions de tècniques tradicionals com la trabeculectomia. Per tant, amb les MIGS no hem

Per acabar, quin missatge els donaria als pacients amb

d'esperar que la malaltia evolucioni fins a fases avança-

glaucoma?

des per operar-la i podem ser més incisius a l'hora de

Molta esperança en el present i en el futur. Tenim cada

mantenir-la a ratlla.

vegada més teràpies disponibles i anem aconseguint

Un altre avenç clau per optar per un abordatge inter-

millors resultats, que ens preparen per ser capaços de

vencionista és el diagnòstic, amb equips en desenvolu-

donar una solució definitiva a aquesta malaltia, encara

pament continu i de precisió creixent com l'OCT. Grà-

incurable. Ara, necessitem en tot moment la implicació

cies a això, actualment disposem de millors tècniques

del pacient en la seva salut ocular: s'ha de posar cada

per monitoritzar la progressió del glaucoma i detectar

dia els col·liris prescrits, complir amb el calendari de re-

els pacients que estan en risc, incidint en la importàn-

visions, tenir un estil de vida saludable evitant el tabac

cia de les revisions periòdiques. A més, també parem

i mals hàbits alimentaris... El màxim que controlem avui

cada vegada més atenció al control de la pressió intra-

la malaltia: més possibilitats de preservar la visió amb

ocular fora de la consulta de l'oftalmòleg, mitjançant

el pas dels anys.

els mesuraments de tonometries que es poden fer a casa, lents de contacte especials o sensors a l'ull per aportar informació de com les fluctuacions poden influir en l'empitjorament del glaucoma.

41º 24' 17.37" N 2º 7' 43.78" E

Disfruta de una estancia única en un emplazamiento exclusivo que abraza la ciudad desde la tranquilidad de la zona alta de Barcelona. Un regalo para los sentidos con servicio personalizado en un entorno acogedor dónde cada detalle cuenta. Descubre la experiencia Vilana Hotel y alójate en una de nuestras confortables habitaciones de nueva construcción decoradas al estilo provenzal.

Vilana, 7 08017 Barcelona t +34 934 340 363 f +34 934 188 903 vilanahotel.com

*Special Hotel Offer for IMO visitors: 10% discount off our standard rates *Oferta Especial para visitantes de IMO: 10% de descuento sobre nuestra tarifa standart

LA REVISTA IMO

Próximo a IMO en una de las mejores zonas de Barcelona

IMO | ACTUALITAT

LA FUNDACIÓ IMO OPTA PER LA CULTURA AMB CAUSA Una obra de teatre científic i un concert solidari de Nadal han estat les primeres propostes de la iniciativa "MIRArte", amb la qual l'entitat convida a col·laborar amb els seus projectes d'investigació i acció social a partir d'una oferta de valor artístic i cultural.

LA REVISTA IMO

A propòsit del Dia Mundial de la Visió (11 d'octubre), la

(lents) enfoquen els objectes de l'entorn en funció de la

Fundació IMO va inaugurar el cicle "MIRArte" amb una

distància a la qual es troben, mentre que l'iris (diafrag-

proposta trencadora i "feta a mida": una obra de tea-

ma) regula la quantitat de llum que entra a l'interior de

tre científic per comprendre en què consisteix la visió

l'ull i que arriba a la retina (sensor). Allà, es transfor-

i quines amenaces l'aguaiten, a més de donar a conèi-

ma en estímuls elèctrics que, a través del nervi òptic,

xer els projectes en què està treballant per combatre

es transmeten al cervell per processar les imatges. No

la ceguesa en els propers anys. Segons Irene García,

obstant això, hi ha diferents problemes que poden fer

directora de la Fundació IMO, "amb 'Gravat a la retina'

que aquest sistema s'interrompi, com és la mort de les

busquem no només entretenir i despertar l'interès, sinó

cèl·lules fotoreceptores (fotodíodes del sensor), que im-

també proporcionar un coneixement útil sobre el pas-

pedeix veure-hi amb una bona resolució i ocasiona una

sat, el present i el futur de l'oftalmologia".

disminució progressiva de la qualitat d'imatge (píxels).

L'humor, però també la sensibilitat i el rigor, van ser

Això és el que passa en les distròfies hereditàries de

les bases d'aquesta conferència teatralitzada amb di-

la retina, patologies que van centrar l'atenció de l'obra

recció, guió i posada en escena d'InCiTe (Institut de Ci-

ja que, com destaca Susana Eva Martínez, fundadora

ència i Teatre) que, de forma divulgativa i propera, va

i directora de InCiTe, "es tracta de malalties minorità-

arrencar comparant el funcionament de l'ull amb una

ries que moltes vegades són les grans oblidades i així

càmera de fotos.

és important donar-hi visibilitat ". Per això, la proposta

A través de la trobada fortuïta entre una doctora i una fotògrafa, l'obra explica com la còrnia i el cristal·lí

tornarà a l'escenari de l'IMO el proper 28 de febrer, Dia Mundial de les Malalties Rares.

IMO | ACTUALITAT

L'obra de teatre científic "Gravat a la retina" torna a representar-se a l’IMO el proper 28 de febrer, Dia Mundial de les Malalties Rares

L'espectacle mostra com és la percepció de les persones que les pateixen (per exemple, taca al centre del camp visual o visió en túnel, segons quina zona de la retina està afectada). "Volíem desmuntar mites com que la ceguesa és no veure absolutament res, ja que hi ha molts matisos i la vida de cada persona amb discapacitat visual és molt diferent", afegeixen des d’InCiTe.

"MIRArte" és el nom d'una nova iniciativa de la Fundació IMO que, sota el denominador comú de la creativitat, la sensibilitat i la inspiració, proposa una oferta cultural per a tots els públics. L'objectiu és ajudar a finançar els projectes de recerca i d'acció social que

La pèrdua de visió que causen les distròfies retinianes

desenvolupa l'entitat, a través d'una proposta de va-

hereditàries actualment no té tractament, tot i que

lor per a la societat, per tal d'obtenir mirades felices

"Gravat a la retina" va oferir un missatge esperança-

d'anada i de tornada. D'una banda, les dels pacients

dor sobre la seva prevenció i curació, cada vegada més

que es beneficien dels projectes de la Fundació IMO

a prop de ser una realitat. Per a això, va posar sobre

i, de l'altra, les de les persones que hi contribueixen

l'escenari alguns avenços en els quals està treballant

alhora que gaudeixen de l'oferta de "MIRArte".

LA REVISTA IMO

"Gravat a la retina", un al·legat a la societat

La propuesta cultural de Fundacióncultural IMO "MIRArte", una proposta per construir felices" para construir"mirades miradas felices

Més informació i venda d'entrades per al pròxim es-

com les teràpies gèniques i cel·lulars, així com la visió

pectacle "Gravat a la retina" al web www.fundacioni-

artificial mitjançant el xip de retina.

mo.org/ca/cultura-causa-mirarte.

grabado en la retina

actualment l'equip investigador de la Fundació IMO,

OBRA DE TEATRE CIENTÍFIC

PROPERA FUNCIÓ 28 DE FEBRER 2019 Auditori IMO Josep Mª Lladó, 3 | 08035 Barcelona

PREU DE L'ENTRADA

10 €

També pots col·laborar amb la Fila 0 en el compte bancari ES74 0182 4370 8102 0151 5527

IMO | ACTUALITAT

La Dra. Esther Pomares, coordinadora del Departament de Genètica de l'Institut i dels projectes d'investigació bàsica de la Fundació, opina que "si bé la ciència rents grups fa passos més grans del que pot semblar

LA REVISTA IMO

progressa amb rigor i cautela, gràcies als èxits de dife16

per oferir solucions efectives als pacients".

tractament i curació de malalties com les distròfies de la retina".

Solidaritat amb ritme: concert de Nadal D'altra banda, abans d'acabar l'any, la Fundació IMO va

Les teràpies gèniques (algunes de les quals comercia-

oferir una nova proposta de "MIRArte" a l'Auditori de

litzades o en fase avançada d'estudi) són una opció que

l’IMO: un concert solidari a càrrec del cor de gospel"

s'està afermant per compensar l'efecte de mutacions en

Yonder Choir ", que va donar la benvinguda al Nadal

determinats gens associats a l’amaurosi congènita de

a ritme de clàssics del rhythm and blues / soul com

Leber, la coroideremia, la síndrome d'Usher o la retinosi

"Ain’t no mountain high enough", de peces del cinema

pigmentària. A més, s'espera que en els propers anys no

musical com "This is me" (de la pel·lícula El gran show-

només sigui possible frenar la degeneració de les cèl·lu-

man) i de nadales tan populars com "Jingle Bells".

les fotoreceptores de la retina que provoquen aquestes

Els beneficis del concert es destinaran íntegrament a

distròfies -a fi d'evitar que continuïn evolucionant, com

donar suport als estudis duts a terme al laboratori de bi-

fan les teràpies gèniques-, sinó també recuperar la visió

ologia molecular de l'Institut, a través de quatre projec-

dels pacients que ja presenten ceguesa o un dany sever.

tes, i a les campanyes de salut ocular dirigides a infància

A això s'orienten les teràpies cel·lulars, que es basen a

en risc d'exclusió social, que tenen lloc a una quinze-

introduir cèl·lules sanes en el teixit retinià afectat, i, des

na d’escoles i esplais de zones desfavorides. Respecte

d'un altre vessant, els sistemes de visió artificial, que es-

a aquest programa, la Fundació IMO ha triplicat en sis

timulen elèctricament la retina.

anys d'actuació el nombre de revisions gratuïtes que

Per accelerar les troballes que no paren de succeir-se

ofereix anualment –que ha superat les 1.500 el 2018- i

en aquests àmbits, l'obra va concloure fent una crida a

ha augmentat el seu abast, tant a l'àrea metropolitana

la societat perquè, amb major conscienciació i implica-

de Barcelona com fora, ja que s’ha estès a Bonavista

ció, permeti ampliar recursos a la investigació científica

(Tarragona) i Carabanchel (Madrid).

en oftalmologia i escurçar-ne els terminis. Aquest va ser l'al·legat amb el qual es va tancar l'obra: "El benestar, la nostra qualitat de vida i la salut depenen d'aquesta investigació i d'aquest coneixement, que és el veritable patrimoni de la humanitat i l'únic motor per a un futur

IMO | ACTUALITAT

Personatges cèlebres amb problemes de visió En la representació de "Gravat a la retina" també es va fer al·lusió a alguns artistes els problemes de visió dels quals no els han impedit desenvolupar el seu talent i reeixida carrera musical. És el cas de José Feliciano, Juan Luis Guerra, Andrea Boccelli, Ray Charles o Bono (U2), amb glaucoma; Tete Montoliu, amb ceguesa congènita; Stevie Wonder, amb retinopatia del prematur, o Óscar D’León i Louise Braille (que també va desenvolupar el sistema de lectura i escriptura per a persones amb discapacitat visual) amb ceguesa a causa d'un traumatisme.

LA REVISTA IMO

5th ESASO Anterior Segment Academy Curso sobre cirugía refractiva y avances en ojo seco 5 y 6 de abril Auditorio IMO | Barcelona

IMO | ACTUALITAT

LA MEITAT DE LES URGÈNCIES OFTALMOLÒGIQUES RESPON A TRAUMATISMES OCULARS El Dr. García-Arumí ha coordinat una guia de referència per al maneig d’aquestes lesions, que es va presentar com a ponència oficial del congrés de la SEO i en la qual han participat més d’ un centenar d'especialistes.

LA REVISTA IMO

La meitat de les urgències oftalmològiques correspon

l'ull és el domèstic (productes de neteja, bricolatge...),

a traumatismes de l’ull i els nens i els joves són els prin-

seguit per les activitats de lleure i esportives (paintball,

cipals afectats. De fet, un 60 % de les persones amb

petards, pàdel, golf...) i els accidents de trànsit (agreu-

traumes greus que afecten la visió té menys de 30 anys,

jats per no portar el cinturó cordat o per tenir el coixí

com es va exposar al 94è Congrés de la Societat Es-

de seguretat a menys de 25 cm). "Conscienciar sobre la

panyola d'Oftalmologia (SEO). La ponència oficial de

importància de prendre mesures per prevenir-los és el

la trobada va dedicar-se a la traumatologia del globus

primer pas, ja que fins a un 90 % dels traumatismes són

ocular i va recollir les dades d’un manual molt complet

evitables", destaca el Dr. García-Arumí.

sobre aquest tema, coordinat pel Dr. José García-Aru-

Les causes són múltiples, però també les conseqüèn-

mí, del Departament de Retina i Vitri de l'IMO, al costat

cies, que impliquen tots els camps de l'oftalmologia: des

del Dr. Álvaro Fernández Vega.

de les parpelles i l'òrbita ocular, fins a la còrnia i el cris-

Segons recull el llibre, la causa més freqüent de trauma

tal·lí o, a la part més interior de l'ull, la retina i el nervi

ocular són els accidents laborals (prop d'un cas de cada

òptic. No hi ha dos casos iguals i abordar-los requereix

quatre) i, per això, és significatiu el fet que menys d'un

el criteri d’un expert per determinar tant la tècnica més

2 % dels treballadors utilitzi mesures protectores ade-

adequada com el moment idoni per a l'operació –que

quades, com ara ulleres o pantalles. Un altre àmbit en el

en alguns casos pot ser necessari executar abans de les

qual són habituals els traumatismes amb afectació de

24 hores.

IMO | ACTUALITAT

El 60 % dels afectats per traumatismes oculars té menys de 30 anys i, la majoria de casos greus, es podrien evitar amb mesures preventives en l'àmbit laboral, domèstic i esportiu

Causas de traumatismo ocular 23 % 22 % 16 %

14 % 10 % 10 %

Dades de l'Estudi GEMTO (Grup Espanyol Multicèntric de Traumatismes Oculars) recollits en la ponència oficial sobre Traumatologia Ocular, del 94 Congrés de la Societat Espanyola d'Oftalmologia.

Evitar complicacions

Despreniment de retina traumàtic Una altra complicació que amenaça la visió és el despreniment de retina. Per tractar-lo amb èxit, és imprescindible l'experiència del cirurgià i l'ús de l'última

tecnologia quirúrgica, ja que aquesta lesió és especial-

LA REVISTA IMO

Altres

Agressions

Accidents esportius

Accidents de tràfic

Accidents d'oci

Accidents domèstics

Accidents laborals

ment complexa i sol requerir més intervencions en un nombre superior de casos quan és d'origen traumàtic (entre el 40-60 % del total de despreniments). "La raó és que la inflamació intraocular associada augmenta el risc de proliferació vitreoretinal, un mecanisme de defensa de l'ull pel qual apareixen unes membranes molt

Especialment urgents són les cremades químiques

fines sobre la superfície de la retina, que la contrauen i

i, pel que fa als traumatismes mecànics, les ferides

eviten que pugui tornar a posar-se al seu lloc".

obertes. La més greu d'aquestes ferides és la ruptu-

Aquest problema també pot ocórrer arran de trau-

ra o esclat de l'ull a causa de l'augment de la pressió

matismes oculars tancats, com ara les contusions (per

intraocular, mentre que la més comuna és la lesió pe-

exemple, per pilotades), que generalment no necessiten

netrant causada per projectils o per objectes incisius

operar-se d’urgència perquè no hi ha ferides que tra-

i punxants que danyen la paret del globus ocular en

vessin la paret del globus ocular. No obstant això, en

tota la seva espessor. "El retard en el tancament de la

aproximadament la meitat dels afectats, una hemorrà-

ferida, així com la permanència del cos estrany dins de

gia interna greu pot acabar produint un despreniment

l'ull –cosa que passa en prop d'un 25 % dels casos de

de retina, durant els dos primers anys. Per això, cada

trauma obert– són dos factors clau per tenir en comp-

vegada més s'opta per una intervenció precoç: "Abans

te, ja que augmenten el risc de complicacions com ara

es recomanava esperar uns tres mesos per dur a terme

l’endoftalmitis", apunta el Dr. García-Arumí.

la vitrectomia, però la seguretat i els bons resultats que

Com explica l'oftalmòleg de l'IMO, "l’endoftalmitis

obtenim actualment amb aquesta tècnica permeten

és una infecció que afecta tot el globus ocular i que

prevenir problemes derivats del traumatisme i oferir una

pot portar a la ceguesa fins i tot en poques hores. Per

rehabilitació visual instantània al pacient".

aquesta raó, és fonamental actuar-hi ràpidament, sobre-

Així mateix, el Dr. García-Arumí destaca l'alta eficàcia

tot si la causa el Bacillus, un bacteri molt virulent que es

(superior al 90 %) que, gràcies al perfeccionament qui-

troba en materials de naturalesa orgànica".

rúrgic, també s'aconsegueix en el tancament del forat

IMO | ACTUALITAT

Ponència oficial de la SEO El manual coordinat pel Dr. José García-Arumí, que es va presentar al 94 Congrés de la SEO celebrat el setembre a Granada, és el principal monogràfic

LA REVISTA IMO

macular, una altra de les patologies associades als trau-

sobre traumatologia ocular dels últims 40 anys, en

mes contusos i en el maneig de la qual l'oftalmòleg és

què ha participat 133 autors nacionals i internaci-

referent.

onal –entre els quals, 10 oftalmòlegs de l'equip de

Introducció de noves tecnologies

l’IMO– per oferir una guia molt completa per al maneig dels traumatismes oculars. "Atesa la urgència i l'atenció multidisciplinar que impliquen algunes

La ponència oficial de la SEO va posar en relleu l'evolu-

lesions, cal actualitzar coneixements i disposar de

ció que ha experimentat la cirurgia vitreoretinal aquests

guies per orientar el diagnòstic i el tractament dels

darrers anys. L'avenç ha vingut de la mà de noves fonts

pacients, per tal de preservar al màxim l'ull i la vi-

de llums LED o de vitrectoms amb els quals es duplica

sió", destaca el Dr. García-Arumí.

la velocitat de tall, mentre estan en desenvolupament

Per això, l’objectiu del manual és “ser una ajuda

la innovadora tecnologia de liquat hipersònic, micros-

pràctica” i, al llarg de més de 600 pàgines, ofereix

copis quirúrgics que integren el diagnòstic amb OCT

casos clínics i il·lustracions per desgranar els dife-

(prova duta a terme fins ara a consulta) i sistemes re-

rents tipus de lesions i el seu maneig inicial, explo-

volucionaris de visualització en 3D. Tot això, per tal

ració, tècniques quirúrgiques, complicacions i pre-

d'augmentar l'eficàcia en casos reptadors i de pronòs-

venció, entre d'altres aspectes com ara la història

tic difícil, com són alguns traumatismes.

de la traumatologia o les implicacions medicolegals

Per a lesions que afecten l'òrbita ocular, també s'estan

i psicològiques. El llibre també inclou un capítol

introduint navegadors d'última generació que contribu-

dedicat al pensament estratègic, que aborda el Dr.

eixen a una reconstrucció facial i orbitària més precisa.

Ferenc Kuhn, president de la Societat Internacional

D'altra banda, en el camp de la cirurgia del segment an-

de Traumatismes Oculars, i més temes d’interès ex-

terior de l'ull, guanyen pes els trasplantaments de còrnia

plicats pels millors experts. És el cas del Dr. Marco

selectius mínimament invasius i, per a pacients en els

Zarbin, que profunditza en l’abordatge de pacients

quals no és possible restaurar la superfície ocular (per

sense percepció de llum, la Dra. Audina Berrocal,

exemple, per cremades tèrmiques o químiques severes),

especialista en traumes en nens, o el Dr. Virgil Al-

es destaquen els avenços en els models de queratoprò-

faro, que se centra en les lesions oculars produïdes

tesi ("còrnies artificials").

en combats militars.

Vive tu vida sin gafas ni lentillas Artilens son lentes intraoculares ultrafinas que corrigen tu miopía, hipermetropía y astigmatismo. Pregunta hoy a tu oftalmólog@ por las lentes de la familia Artilens

www.artilens.es

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

ENFRONT DE CAUSTICACIONS A L’ULL, CAL RENTAR I DERIVAR RÀPIDAMENT A L'OFTALMÒLEG Les cremades químiques i diferents traumatismes oculars van tornar a ser protagonistes en una jornada promoguda per la SoCMUE a l’IMO, mentre que en l’àmbit de les urgències generals van cridar l’atenció les infeccions importades i multiresistents.

LA REVISTA IMO

La Jornada de casos clínics d'infeccions als Serveis

la perspectiva oftalmològica a la seva trobada i pro-

d'Urgències, que la Societat Catalana de Medicina d'Ur-

porcionar coneixements per dur a terme un diagnòstic

gències i Emergències (SoCMUE) promou anualment,

diferencial, derivar eficaçment el pacient i traslladar-lo

es va celebrar per segon any consecutiu a l'Institut ,

en les condicions adequades a un centre especialitzat.

el 6 de novembre de 2018. A la trobada, organitzada

Amb aquest objetiu, la presentació de la Dra. Burés

en col·laboració amb la Fundació IMO, la Dra. Anniken

es va centrar en "un dels motius de més emergència

Burés va oferir una xerrada destinada al personal que

en l'àmbit de les urgències oftalmològiques": les cre-

treballa en aquests serveis, ja que només en els grans

mades químiques, que suposen al voltant del 5 % dels

hospitals hi sol haver un oftalmòleg de guàrdia en pre-

traumes oftalmològics i la causa principal dels quals

sència física.

són els accidents domèstics. L'especialista de l'IMO va

Malgrat que els traumatismes que afecten l’ull són

destacar que "actuar ràpid és clau en el maneig de les

habituals pels especialistes en salut ocular, represen-

causticacions als ulls, que poden ser potencialment

ten casos singulars dins dels serveis generals d'urgèn-

greus per a la visió, sobretot quan estan produïdes per

cies –un 2-3 % de totes les emergències que s’atenen–

bases (agents alcalins) i àcids forts que es troben en

cosa que pot dificultar comptar amb l'experiència i les

productes quotidians com ara detergents, dissolvents,

eines necessàries per fer un abordatge inicial eficaç.

desembussadors, fertilitzants, lleixiu i clor de les pis-

Per aquest motiu, la SoCMUE va optar per incidir en

cines o altres desinfectants".

IMO | ACTUALITAT

Una atenció precoç de cremades químiques provocades per productes quotidians com ara detergents o dissolvents és crucial de cara al pronòstic visual

cacions de cataracta, glaucoma o patologies retinals. Més enllà de les causticacions i d’ altres tipus de traumatismes oculars, la Dra. Burés va concloure que les inflamacions i infeccions –tema central de la jornada de la SoCMUE– també tenen un pes important en les consultes d'oftalmologia i, la majoria de vegades, s’as-

Ara bé, el grau de severitat de la lesió, no depèn només del tipus de compost, sinó també del temps d'ex-

socien a ull vermell i inclouen una gran varietat de processos, com ara conjuntivitis, uveïtis o queratitis.

posició i de la demora en rebre el tractament adequat. "És important que la primera persona que atén el pacient renti l'ull abundantment amb sèrum fisiològic o, si no, aigua –es poden arribar a requerir més de 20 litres– per eliminar l'agent tòxic i restablir els nivells de pH". Després d'aquest abordatge inicial d'emergència, la derivació a l'especialista ha de ser igualment àgil per poder completar el tractament, orientat a evitar el dolor del pacient i a prevenir danys més greus. Segons destaca Burés, "cal tenir en compte que les ferides químiques poden anar des d'una irritació lleu de la superfície de l'ull, fins a la destrucció completa de les estructures oculars exposades", a més d’associar possibles compli-

Malària, gèrmens multiresistents i tuberculosi Pel que fa a les urgències no oftalmològiques, a la jornada

són responsables de la mort de 25.000 persones cada

de la SoCMUE es van presentar 150 casos clínics de pro-

any a la Unió Europea i la freqüència creixent suposa un

blemes infecciosos, que suposen al voltant d’una quarta

repte veritable, que ens insta a adequar els protocols

part de les consultes als Serveis d'Urgències generals.

de tractament empíric a la nova realitat”, va afirmar el

Els especialistes congregats a l’IMO van destacar

Dr. Gené. Així mateix, va posar el focus en una altra de

l'augment de patologies introduïdes d'altres països,

les patologies la prevalença de la qual està augmen-

ja que la immigració i els viatges, tant per feina com

tant en els darrers anys als Serveis d'Urgències, la tu-

per oci, propicien que cada vegada s'atenguin més pa-

berculosi. Segons va explicar, "es presenta cada vega-

tologies de l'àmbit tropical. Entre aquestes malalties

da de forma més heterodoxa, amb casos d'afectació

destaca la malària, així com infeccions provocades per

extra pulmonar, cosa que en molts casos en complica

gèrmens multiresistents, que en moltes ocasions són

el diagnòstic inicial".

també d'importació. Davant d'aquesta tendència, el

Finalment, els experts reunits van coincidir en la

Dr. Emili Gené, secretari científic de la SoCMUE, va co-

importància de dur a terme determinades pràctiques

mentar que els Serveis d'Urgències estan cada vegada

i procediments en els Serveis d'Urgències, com, per

més ben preparats per atendre aquests casos i va des-

exemple, ingressar persones grans amb febre que no

tacar els esforços dels professionals per ser cada vega-

remet després de diversos dies i malgrat l’atenció am-

da més precisos amb els antibiòtics que es prescriuen

bulatòria inicial. També van recalcar la necessitat d'ac-

i posar tots els mitjans per conèixer quins són exacta-

tuar ràpidament davant patologies com ara la fascitis

ment els gèrmens que provoquen cada infecció, a més

necrotitzant, una infecció que afecta els músculs i en

del grau de resistència als antibiòtics, la qual cosa varia

la qual dilatar el tractament (desbridament quirúrgic)

en funció de la zona geogràfica, entre d'altres factors.

més enllà de les 24 hores multiplica per nou el risc de

"S'estima que els microorganismes multiresistents

mort del pacient.

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

NOUS #MomentsIMO L’IMO llança la segona entrega de la campanya #MomentsIMO, que mostra alguns dels pensaments, sentiments i situacions que acompanyen l'activitat diària al centre.

LA REVISTA IMO

El segon lliurament de #MomentsIMO mostra els moments irrepetibles que pacients, oftalmòlegs i tot el personal viuen diàriament a les instal·lacions de l'Institut.

La campanya de publicitat #MomentsIMO ha tor-

els millors resultats, el compromís amb l'excel·lència... i

nat per Nadal amb la intenció de reflectir els cente-

també hi veiem els anhels, pors, esperances i satisfac-

nars d'històries que cada dia formen el dia a dia de

cions que les persones que venen a l’IMO i les seves

l'Institut. Aquest segon lliurament mostra alguns dels

famílies ens dipositen.

pensaments, sentiments i situacions que acompanyen

La peça, amb protagonisme dels oftalmòlegs i dels

la nostra activitat, en els quals l'empatia, la passió, el

pacients de l'Institut i 100 % de producció pròpia, re-

compromís, l'experiència i la innovació estan sempre

prèn d'aquesta manera la campanya iniciada a finals

presents. Així, a través de diferents "moments IMO",

del 2017. Les escenes es renoven, però sempre sota un

veiem la concentració i la tecnologia que acompanyen

denominador comú, ja que l'essència dels #Moment-

els nostres professionals a les sales d’operacions, el su-

sIMO es condensa, un cop més, en la frase del psicò-

port que els doctors i la resta de personal dispensen

leg Alfred Alder: "Mira amb els ulls dels altres. Escolta

als pacients en la recerca de solucions a problemes de

amb l’oïda dels altres. Sent amb el cor dels altres."

visió, el treball en equip que es necessita per obtenir

BONANOVA SUITE HOTEL*** con la garantía de PREMIUM SUITE HOTELS, su apartamento ideal, donde se sentirá como en casa con las mismas comodidades que le ofrece un hotel. Próximo a la

CLÍNICA IMO. Disfrute de la

comodidad que supone un amplio apartamento de 40 m2 con su propia cocina totalmente equipada. No se tendrá que preocupar de nada, dispondrá de limpieza diaria y conexión WI-FI gratis, para que se sienta como en casa. Y todo con los mejores precios para los pacientes de la CLÍNICA IMO.

www.bonanovasuite.com Bisbe Sivilla, 7 +34 93 253 15 63

IMO

Precio especial y detalle de bienvenida para socios de IMO CLUB

www.akosuite.com Diputació, 195 +34 93 453 34 19

www.acaciasuite.com Comte d’Urgell, 194 +34 93 454 07 37

LA REVISTA IMO

SU SUITE EN BARCELONA

IMO | ACTUALITAT

UN ANY DE BALANÇ AMB EL XIP DE RETINA IRIS®II La primera pacient a la qual es va implantar a Europa el dispositiu fora d’estudis, defineix la visió artificial com un sistema d’"alerta" per identificar objectes i obstacles quotidians.

LA REVISTA IMO

A l’'agost es va complir un any de la implantació del

Llum encesa o apagada?

primer xip de retina comercial del model IRIS®II a Europa, amb el qual una pacient invident de l'IMO ha acon-

Per a la pacient, amb ceguesa per retinosi pigmentària,

seguit percebre estímuls lluminosos per localitzar ob-

el xip de retina és una nova ajuda que ha vingut per

jectes i manejar-se de forma més autònoma. Després

quedar-se en el seu dia a dia, juntament amb el seu gos

de la intervenció, duta a terme pel Dr. Borja Corcóste-

guia i l'ús del bastó. Els "fils de colors i brillants" que

gui –implicat en l'estudi i desenvolupament de la visió

capta, segons els descriu, li serveixen per posar-se en

biònica des de fa més de dues dècades–, la pacient va

alerta i li indiquen quan hi ha alguna cosa al davant seu,

iniciar un període de sis mesos de rehabilitació visual

de manera que pot diferenciar formes i mides. Entre els

a consulta i sis més d'entrenament a casa. Aquesta fei-

principals canvis que ha notat, destaca "apreciar si hi

na ha fet possible que la tecnologia de visió artificial

ha un plat o un got a sobre de la taula, distingir si la te-

desenvolupada per la companyia Pixium Vision (que

levisió o els llums estan encesos o apagats, evitar xocar

inclou un estimulador elèctric a la retina amb 150 elèc-

amb les parets o sortejar obstacles al sortir al carrer".

trodes, unes ulleres amb una minicàmera bioinspirada

Carol Camino, optometrista de l’IMO responsable del

i un processador de mà) s'integri en la vida quotidiana

procés de rehabilitació visual per aprendre a "veure-hi"

de Rosario Juez.

de manera biònica, destaca la utilitat de l’IRIS®II per

"Tornaria a repetir el procés, ja que és només el principi d'avenços que han de venir"

Álex Gutiérrez Ocularista Paseo de Gracia 117, pral 1ª · 08008 Barcelona T 93 217 31 68 · info@artlens.es · www.artlens.es

proporcionar senyals davant els quals els receptors del xip, acostumats a la foscor, puguin respondre. Aquest progrés en la millora de la seva qualitat de vida està recolzat per l'eficàcia i per la seguretat demostrades en l'estudi multicèntric del qual va formar part l’IMO com a únic centre a Espanya, en què van participar una desena de pacients i després del qual es va implantar comercialment el xip a la Rosario, a l'agost del 2017.

Salt en visió artificial Fent balanç com una de les "pioneres" de la visió artificial assegura que "tornaria a repetir el procés, ja que Rosario confia que els estímuls lluminosos permetin afinar el reconeixement, per exemple, entre un arbre

Més elèctrodes, més resolució

i un fanal, gràcies a models evolucionats de microxip que ja estan en investigació. És el cas de PRIMA, la

PRIMA és un prometedor dispositiu que revoluciona

nova generació de Pixium Vision que succeeix l'IRIS®II

la forma d'implantació dels estimuladors elèctrics

i que s'ha implantat inicialment en cinc pacients amb

de la retina, ja que s’hi col·loca a sota i no a sobre

degeneració macular associada a l’edat (DMAE) a Pa-

per emetre senyals al cervell de forma més biolò-

rís. Segons Pixium Vision, els primers resultats apun-

gica. Tot i la complexitat de la intervenció, la nova

ten a que el dispositiu presenta una bona estabilitat

generació de xips és menys invasiva i fa possible

sota la retina i no afecta la visió residual perifèrica dels

reduir el temps quirúrgic (de 3 hores a menys de 2),

pacients, capaços d’identificar patrons visuals com ara

a més de la mida de l'implant (de tot just 2 x 2 mm

lletres i números durant el procés d’entrenament amb

i 30 micres de gruix, un terç de l'espessor del cabell

el sistema de visió biònica.

humà). Aquestes dimensions diminutes no impedei-

Les dades positives que s’han obtingut a França es-

xen que, amb una estructura similar a una placa fo-

peren confirmar-se en cinc pacients més amb els quals

tovoltaica, estigui dotat de prop de 400 elèctrodes

s’està testant la viabilitat del xip a Pittsburgh (EUA)

en el seu primer prototip i aspiri a arribar als 1.600

per donar pas així a un nou estudi estès a diversos cen-

en versions més evolucionades per obtenir una de-

tres europeus. Aquest estudi preveu repetir la partici-

finició superior de les imatges.

pació de l'IMO perquè PRIMA estigui més a prop de ser una opció efectiva en la lluita contra la ceguesa, indicada tant per a pacients amb DMAE com amb retinosi pigmentaria.

LA REVISTA IMO

és només el principi d'avenços que han de venir". La

IMO | ACTUALITAT

MOLT MÉS QUE "NO TENIR LLÀGRIMA" L’IMO impulsa una Àrea d'Ull Sec per reforçar l'orientació al pacient amb sequedat ocular, un dels motius més freqüents de consulta a l'oftalmòleg.

LA REVISTA IMO

L'ull sec és un problema molt comú que afecta prop del

mòlegs i optometristes especialitzats en aquesta pa-

30 % de la població i que, tot i que el seu nom pot por-

tologia.

tar a equívoc, consisteix en molt més que "no tenir llàgrima". De fet, es tracta d'una malaltia "multifactorial,

Què podem fer?

complexa i crònica", segons expliquen els especialistes de l’IMO, que han posat en marxa una àrea específica

La sequedat i l'enrogiment ocular, la sensació de sor-

dedicada a aquesta síndrome dins el Departament de

ra o cos estrany, el cansament visual, el llagrimeig

Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l'Institut.

excessiu i, fins i tot, la fotofòbia o la visió fluctuant

L'objectiu és donar suport al pacient per compren-

són símptomes típics que noten les persones amb ull

dre més bé el procés i oferir una atenció personalitza-

sec. Quan van a visitar-se, davant la sospita d'aquest

da enfront de l'ull sec, que afecta la superfície ocular

problema, les proves preliminars com el test d’osmo-

i que causa molèsties, problemes visuals i, en alguns

laritat (composició de la llàgrima) i el test de Schir-

casos, lesions a la còrnia i en la conjuntiva. El seu ma-

mer (quantitat de llàgrima) proporcionen les prime-

neig requereix una exploració experta orientada a in-

res "pistes" per al diagnòstic de la patologia. A més,

dividualitzar el diagnòstic i dissenyar una estratègia de

després de la visita optomètrica i oftalmològica, es

tractament a mida, de manera que la nova àrea compta

poden requerir proves addicionals si l'especialista així

amb l'última tecnologia en consulta i un equip d'oftal-

ho indica. És el cas de l'estudi de la qualitat de la pel·

IMO | ACTUALITAT

lícula lacrimal amb l'HD Analyzer, que també s'utilitza per dur a terme la meibografia (imatge anatòmica de les glàndules de Meibom). A partir dels resultats obtinguts, i en funció de la causa de la patologia i de les característiques de cada pacient, són diverses les opcions de tractament que poden indicar i que van més enllà de l'ús de llàgrimes artificials i de pomades lubricants. "Actualment, hi ha noves teràpies en consulta que contribueixen de forma eficaç a millorar la simptomatologia de l'ull sec", afirma la Dra. Mercè Morral. L'especialista de l'IMO destaca l’Endoret o col·liri PRGF, basat en la medicina regenerativa per reparar la superfície ocular; la microblefaroexfoliació palpebral (Blephex) per tal d'eliminar la descamació i les restes de bacteris que s'acumulen a les vores de les parpelles; el LipiFlow, que consisteix en l'aplicació localitzada de calor i pressió terapèutica, o els punctal plugs, els quals permeten disminuir el drenatge de la llàgrima.

April 26th & 27th 2019 LIVE SURGERY

Dr. Ramón Medel | IMO

LA REVISTA IMO

REJUVENATION WORKSHOP

IMO | ACTUALITAT

5 COSES QUE POTSER NO SABIES DE L'ULL SEC

1 2

Aquesta síndrome se sol produir per un dèficit de llàgrima o perquè aquesta és de mala qualitat, s’associa a diferents graus d'inflamació. En funció d'això, hi ha cinc tipus diferents d'ull sec: aquodeficient, evaporatiu, inflamatori, neurotròfic i neuropàtic.

Un 85 % dels pacients amb ull sec presenta disfunció de les glàndules de Meibom, la causa més freqüent de la patologia. Aquestes glàndules, que es troben a la part interior de les parpelles, són les encarregades Glàndula de Meibom

d'aportar el component lipídic de la llàgrima (el greix que fa que aquesta sigui més estable i es mantingui el temps adequat sobre la superfície ocular).

LA REVISTA IMO

3 4

La blefaritis o inflamació de la parpella també pot ser deguda a la disfunció de les glàndules de Meibom i pot repercutir en una mala qualitat de la llàgrima. Per això, és una patologia estretament relacionada amb l'ull sec. A la prevenció ajuda una higiene palpebral acurada i regular, de la mateixa manera que cada dia ens rentem les dents. Els canvis hormonals en l'adolescència o la menopausa, l'edat avançada, l'ús de lents de contacte, l'alimentació (dèficit vitamínic), malalties autoimmunes o l'exposició a aires condicionats / calefaccions o ambients molt contaminats són alguns dels factors de risc de l'ull sec. També influeix el fet de prendre fàrmacs antidepressius o antihistamínics, haver-se sotmès a una cirurgia ocular o a quimioteràpia o radioteràpia.

La qualitat visual es veu afectada per les alteracions en la pel·lícula lacrimal, que constitueix la primera superfície òptica de l'ull i s'adapta com una lent a la cara anterior de la còrnia (que forma una superfície d'aproximadament 48 diòptries). A més, la llàgrima també nodreix i protegeix l'ull.

També a casa No obstant això, el tractament no s’acaba en sortir de l'Institut, ja que, com que és una malaltia crònica, és important seguir una sèrie de cures i hàbits a casa per mantenir-la a ratlla. Aquestes són algunes recomanacions clau que, mitjançant seguiment telefònic amb el pacient i materials informatius com una completa guia,

Última tecnologia aplicada al diagnòstic i tractament, així com assessoria personalitzada per part d'oftalmòlegs i optometristes, són els principals pilars de la nova àrea

ofereix l'equip de l'Àrea d’Ull Sec de l’IMO:

Adoptar mesures ambientals com ara evitar la calefacció i l'aire condicionat, usar humidificadors o protegir-se els ulls amb ulleres.

Prendre suplements àcids grassos Omega 3 en altes dosis.

Fer controls periòdics (un a l'any, com a mínim) i les visites especialment indicades per l'oftalmòleg per aplicar els tractaments oportuns.

Amb prescripció mèdica en els casos indicats, utilitzar antiinflamatoris o antibiòtics tòpics o per via oral.

31 LA REVISTA IMO

Ser meticulós amb la higiene palpebral: aplicar calor sobre les parpelles mitjançant compreses calentes, massatges amb moviments verticals i netejar les seves vores i les pestanyes amb solució sabonosa i, alternativament, tovalloletes especials.

IMO | ACTUALITAT

FRONT COMÚ PER PREVENIR LESIONS CORNEALS SEVERES El Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO va organitzar al maig un curs de superfície ocular dirigit, per primer cop, a professionals no especialitzats en aquest àmbit, però claus en la cadena de diagnòstic precoç de patologies oculars.

LA REVISTA IMO

La còrnia és una estructura transparent que actua

am Barbany, Dr. Daniel Elies, Dr. Óscar Gris, Dr. José

com a escut protector de l'ull davant d’agents externs

Luis Güell i Dra. Mercè Morral).

i que permet l'entrada de llum a l'ull. Pel fet d’estar

La jornada Casos clínics pràctics de segment ante-

en contacte directe amb l'exterior, és susceptible de

rior, que es va celebrar l’11 de maig a l’Institut, va te-

presentar alteracions que, tot i que en molts casos

nir la participació de prop de 150 professionals, tots

són fàcilment identificables –vermellor, llagrimeig i,

d'àmbits decisius en la cadena del diagnòstic precoç

inclús, opacitat central o pèrdua visual–, no sempre

de lesions i malalties de la superfície ocular. Segons

mouen el pacient a anar a l'oftalmòleg, malgrat que

el Dr. José Lluís Güell, coordinador del Departament

poden ser urgents i afectar greument la visió. Per

de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’Institut

això, els professionals sanitaris, entre els quals hi ha

i membre del comitè organitzador del curs, "l'objectiu

òptics, metges de família, infermers i oftalmòlegs ge-

de la jornada va ser conscienciar de la importància

nerals, tenen un paper rellevant a l'hora d'indicar la

d'una actuació precoç davant de la patologia corneal,

necessitat de visitar l'especialista. A aquest grup de

a partir d'una col·laboració interdisciplinar dels dife-

professionals es dirigeix, per primera vegada, un curs

rents especialistes en contacte amb el pacient".

especialitzat, iniciativa de l’equip de l’IMO (Dra. Miri-

El paper dels òptics i els diferents agents de salut és fonamental, tant en la detecció de patologies que requereixen atenció urgent, com en l'educació al pacient

IMO | ACTUALITAT

LA REVISTA IMO

Hàbits d’ús de lents de contacte

trasplantament de còrnia. Es calcula que les infeccions són cinc vegades més freqüents en persones que

Un dels temes d’interès que es van abordar van ser les

utilitzen lents de contacte toves d'ús prolongat que

complicacions associadas a l’ús de lents de contac-

en les d'ús diari i solen associar-se a una mala higiene

te, entre las quals destaquen la conjuntivitis papil·lar

o a un ús no responsable.

gegant (procés inflamatori no infecciós), la sequedat

Per això, el paper dels òptics i d’altres agents de sa-

ocular o altres problemes més greus. És el cas de la

lut és fonamental tant en la detecció precoç d'aquests

hipòxia crònica (falta d'oxigen), que pot provocar la

problemes que requereixen atenció urgent com en

mort de les cèl·lules mare de la còrnia, encarregades

l'educació al portador de lents de contacte. En aquest

de la seva regeneració contínua, i que pot requerir un

sentit, s’ha de desaconsellar utilitzar-les massa hores

trasplantament de limbe o de cèl·lules mare corneals.

al dia o per dormir i portar-les posades a la platja o a

Així mateix, també són són potencialment greus les infeccions corneals per lents de contacte, com és el

la piscina, a més d’animar a establir rutines adequades d'higiene i de manteniment.

cas de la queratitis, ja que poden tenir seqüeles im-

Per últim, "l'usuari de lents de contacte ha de saber

portants sobre la visió i, fins i tot, fer necessari un

que si experimenta dolor ocular o pèrdua de visió o

bé percep una taca a la còrnia, ha d'acudir immedia-

Precisament aquesta és una de les àrees de més

LA REVISTA IMO

IMO | ACTUALITAT

tament a un oftalmòleg especialitzat", adverteixen els

avenç en oftalmologia, amb el desenvolupament de

organitzadors del curs.

noves tècniques que permeten canviar de forma se-

Cirurgia refractiva i trasplantament selectiu de còrnia

lectiva només les cèl·lules danyades, com és el cas del trasplantament d'endoteli en la distròfia de Fuchs. El Dr. José Luis Güell és pioner i ha desenvolupat avenços clau en aquesta tècnica, coneguda com a DMEK (que-

Com a alternativa a les lents de contacte i a les

ratoplàstia endotelial de la membrana de Descemet),

ulleres, un opció molt demandada per millorar la

i en la DALK (queratoplàstia lamel·lar anterior profun-

qualitat de vida dels pacients amb miopia, hiper-

da), que permeten obtenir millors resultats que el tras-

metropia i/o astigmatisme és la cirurgia refracti-

plantament penetrant (és a dir, de tota la còrnia).

va. Amb relació a la tècnica LASIK, una de les més conegudes, un estudi recent revela que el risc d’infecció per ús crònic de lents de contacte és deu ve-

Conseqüències d'una mala blefaroplàstia

gades superior a l’associat a aquest procediment quirúrgic. Per tant, como es va posar en relleu, es

Altres casos que es van revisar al curs responen a paci-

tracta d’una solució altament segura i eficaç en ab-

ents amb ull sec sever associat a una blefaroplàstia in-

sència de contraindicacions i executada de manera

correctament indicada o practicada. Aquesta interven-

correcta.

ció per corregir les bosses dels ulls és el procediment

A més de la correcció de defectes refractius, una al-

més sol·licitat en cirurgia estètica, juntament amb la

tra indicació menys coneguda de la cirurgia refractiva

rinoplàstia. No obstant això, si no està indicada i rea-

que es va mostrar al curs és la seva capacitat de tracta-

litzada per mans expertes –tant des del punt de vista

ment de distròfies externes de la còrnia, en què l'apli-

estètic com de salut ocular–, pot derivar en una retrac-

cació del làser pot millorar significativament la visió,

ció excessiva de la parpella inferior, que deixa una part

tot i que casos més severs poden arribar a requerir un

de la superfície ocular permanentment desprotegida i

trasplantament.

condueix a ull sec i a complicacions derivades.

IMO | ACTUALITAT

Sabies que...? •

La queratitis (inflamació de la còrnia) pot es-

de Meibomi, de manera que causa sequedat ocular i

tar provocada per diferents microorganismes,

queratoconjuntivitis. És una condició que no s'ha de

com ara l’Acanthamoeba (una ameba que, en

menysprear, ja que en alguns pacients genera cica-

un 90 % dels casos, afecta portadors de lents

trius i lesions severes a la còrnia que repercuteixen

de contacte que en fan un mal ús), virus com

de forma important en la visió.

el de l’herpes (en alguns pacients molt recurrent), fongs com els de tipus filamentós (es-

•

Fregar-se contínuament els ulls pot accelerar el

pecialment complicats de tractar) o fins i tot

queratocon (aprimament progressiu de la zona

la palitoxina (una toxina alliberada per corals

central de la còrnia). Així es va reflectir en un dels

que, en funció de la via d'exposició, pot arribar

casos presentats a la jornada, que va mostrar l’evo-

a ser letal).

lució ràpida de la patologia en un jove amb aquest hàbit a causa d’una atòpia. Els especialistes van

•

La rosàcia és una patologia crònica de la pell que,

posat èmfasi en la importància d'educar els pa-

tal com es va exposar al curs, també pot afectar

cients perquè no es gratin i prevenir la patologia

els ulls i provocar una disfunció de les glàndules

abans que arribi a desenvolupar-se.

LA REVISTA IMO

• • • • • • ATENCIONES ESPECIALES PACIENTES IMO: DESCUENTO EN TARIFA AGUA MINERAL DE BIENVENIDA WIFI GRATUITO LATE CHECK OUT BAJO DISPONIBILIDAD HASTA LAS 15 H

Próximo a IMO A 8 min. en metro del centro ciudad 63 habitaciones con luz natural Cafetería – Restaurante Caja Fuerte gratuita Parking privado

Sant Gervasi de Cassoles 26 08022 Barcelona +34 932531740 stgervasi.booking@hoteles-silken.com www.hotelsantgervasi.com

IMO | ACTUALITAT

LENTS DE CONTACTE PINTADES A MÀ L'Àrea d'Optometria i Refracció de l'IMO és pionera en l'adaptació de lents de contacte protètiques, que mimetitzen el color de l'ull per cobrir defectes a la superfície ocular per traumatisme o patologia. Més de 2,5 milions de persones a Espanya són usuàries de lents de contacte, una opció molt estesa per corregir, principalment, defectes refractius (miopia, hipermetropia, astigmatisme i presbícia) i complementar o substituir l'ús d'ulleres. Ara bé, la utilitat de les lents de contacte va més enllà i, en alguns pacients, són la millor alternativa per tractar determinades malalties oculars o les seves conseqüències estètiques. És el cas de les lents de contacte protètiques, una opció encara poc coneguda, tot i que els pacients que les han provat destaquen "un abans i un després" en la seva qualitat de vida, segons Mireia Campos, òptica optometrista de l'IMO, centre precursor a oferir-les. LA REVISTA IMO

L'especialista en contactologia explica que "aquest tipus de lents són totalment personalitzades, ja que estan fetes a mida i pintades a mà en un laboratori per

globus ocular, corregir-ne els defectes mitjançant una

simular la pupil·la i/o reproduir de forma exacta els

lentilla pot tenir un doble benefici: d'una banda, mi-

matisos cromàtics de l'iris". Atès que les dues estruc-

llorar problemes funcionals i, de l'altra, recuperar un

tures (part negra i acolorida de l'ull, respectivament)

aspecte més natural, amb el consegüent impacte en

serveixen per regular el pas de la llum a l'interior del

l'autoestima dels pacients.

Un disseny per a cada pacient i patologia Les lents de contacte protètiques poden posar filtres sobre la pupil·la que millorin el contrast o que redueixin la quantitat de llum. També poden estar tintades perquè la pupil·la quedi opaca i es tapi la visió de l’ull quan és necessari. En altres casos, simulen un limbe (fi anell que envolta la còrnia) acolorit o un iris acolorit per emmascarar diferents anomalies, mentre que l'iris també pot pintar-se descentrat pel que fa a la pupil·la per dissimular desviacions petites de la mirada.

S N A B ÉS

A PR ES D

No totes les lents de contacte són toves Pel que fa al material de fabricació, les lents de contacte protètiques solen ser toves, tot i que també poden ser semirígides. Els optometristes especialitzats en contactologia de l’IMO aclareixen les diferències principals entre els tipus de lents de contacte que s'adapten de forma especialitzada a l'Àrea d'Optometria i Refracció de l'IMO per millorar la qualitat visual dels pacients. • Toves: són les que s’utilitzen habitualment per compensar defectes refractius moderats.

Entre les indicacions de les lents de contacte protètiques hi ha anomalies a la superfície ocular provocades per traumatismes o per diferents patologies, com l’anirídia (absència total o parcial de l'iris), el coloboma (forat o fissura a l'iris), el leucoma (còrnia blanca per la seva opacificació), la anisocòria (diferència en la mida de les pupil·les de tots dos ulls) o l’heterocromia (diferència en el color de l'iris). A més, també aporten solució a casos de fotofòbia, petits estrabismes o determinades diplopies (visió doble) intractables. Mireia Campos afegeix que "en alguns pacients sense visió en els quals l'ull no és dolorós i l'objectiu és la restauració estètica i el benefici psicosocial, l'ús d'aquestes lents tintades permet evitar l’evisceració (extracció del contingut del globus ocular per reemplaçar-lo posteriorment per un implant)".

• Semirígides o RPG: són més dures i més petites que les lents toves i es recomanen en pacients amb astigmatismes molt elevats o còrnies irregulars a causa, per exemple, del queratocon. • Híbrides: són semirígides al centre i toves a la perifèria i s’hi opta quan, per diferents motius (no se centren correctament a l’ull, no cobreixen totes les alteracions…), no es poden adaptar unes lents semirígides. • Esclerals: també són una alternativa a les lents semirígides. Són més grans i es recolzen sobre l’escleròtica o part blanca de l’ull enlloc de sobre la còrnia (més sensible), de manera que són més còmodes per alguns pacients. També poden estar especialment indicades en casos d’ull sec sever, ja que creen un reservori de llàgrima que ajuda a reduir la simptomatologia de la sequedat ocular.

Les lents protètiques tenen l'avantatge que són un

Com conclou Mireia Campos, "a priori no es pot

mètode reversible que el pacient pot deixar d'utilitzar

dir a cap pacient que no és apte per a ser porta-

quan així ho requereixi o consideri oportú. Es posen i es

dor de lents de contacte. La clau és detectar la

treuen cada dia i, si es conserven amb una bona higie-

causa que pot generar-li molèsties o complicaci-

ne, duren al voltant d'un any. Poden anar graduades si

ons durant l’ús i intentar tractar-la, així com se-

el pacient ho necessita i el seu disseny únic fa que sigui

leccionar el tipus de lent més adequat i mesurar

fonamental que un optometrista expert les adapti a l'ull

amb exactitud els paràmetres perquè s'ajusti a la

de forma precisa i individualitzada.

forma de l'ull".

37 LA REVISTA IMO

Quan s’utilitzen?

IMO | OFTALMOLOGIA

INDENTACIÓ

MACULAR

LA REVISTA IMO

L’IMO TRACTA AMB ÈXIT EL DESPRENIMENT DE RETINA PER FORAT MACULAR EN ALTS MIOPS Al voltant del 50 % dels alts miops o miops magnes

Segons l’oftalmòleg, qui fa més d'una dècada va

desenvoluparan una deformació ocular coneguda com

decidir apostar per aquesta tècnica llavors en desús,

a estafiloma, un bombament posterior del globus ocu-

“per garantir resultats òptims, a més d'inserir l’inden-

lar lligat al creixement anormal de l'ull de l'alt miop,

tador, apliquem gas o oli de silicona, segons el cas que

segons adverteixen oftalmòlegs de l'IMO. Una de les

presenta cada pacient. Per aconseguir-ho practiquem

principals conseqüències d'aquesta lesió és la tracció

una cirurgia combinada d’indentació amb vitrectomia”.

que exerceix sobre la retina, que pot afectar la zona

Tots dos procediments tenen per objectiu adherir de

central (màcula) i comportar un despreniment de reti-

nou la retina despresa i, la seva realització conjunta ha

na a causa d'un forat macular. Per a aquests pacients,

demostrat resultats excel·lents, després de més de 10

està indicada una tècnica anomenada indentació ma-

anys realitzant-se a l’IMO. En general, els pacients in-

cular, reintroduïda de forma pionera a Espanya pel Dr.

tervinguts han recuperat visió de forma gradual, amb

Carlos Mateo, especialista del Departament de Retina i

resultats definitius un any després de l'operació.

Vitri de l’IMO. La cirurgia consisteix a inserir un implant

L'especialista de l'IMO ha publicat més d'una desena

(“indentador”) sobre la zona de l'ull en la qual es troba

d'articles sobre aquesta tècnica en prestigioses revis-

l’estafiloma, amb l'objectiu d'exercir-hi pressió i apli-

tes professionals, com "Retina" o el "British Journal of

car-hi de nou la retina despresa.

Ophtalmology".

IMO | OFTALMOLOGIA

Aquest problema pot afectar els pacients amb alta miopía (més de 6-8 diòptries), en els quals el globus ocular és més llarg de l’habitual Més d'una dècada practicant la tècnica coneguda com a indentació macular avala l'èxit d'aquesta cirurgia que, després de caure en desús, va ser reintroduïda a Espanya pels professionals de l’Institut.

Sabies que...? •

L’IMO va reintroduir la indentació macular a Espanya fa prop de 15 anys.

•

La cirurgia dura al voltant de 90 minuts quan es combina amb vitrectomia.

•

La tècnica està indicada per a un 50 % dels alts miops que pateixen estafiloma.

•

Prop del 70 % de pacients amb despreniment de retina són miops.

Què és l’alta miopia? La miopia és un defecte refractiu que dificulta la visió nítida en distàncies llunyanes i, quan un pacient té més de 6-8 diòptries, parlem d'alta miopia o miopia magna. Es tracta d’una condició que s’estima que afecta prop d'un 2 % de la població i “pot comportar greus conseqüències per a la salut visual, ja que, en general, es caracteritza per l'allargament progressiu i anormal del globus ocular”, explica el Dr. Mateo. De fet, s'estima que l'ull de les persones amb miopia magna pot créixer fins i tot per sobre dels 50 anys, cosa que acaba comprometent especialment la retina, que s’aprima i es debilita. És per això que els alts miops tenen més risc de desenvolupar diferents complicacions retinals, entre les quals hi ha l’estafiloma, i poden patir altres patologies relacionades. Com conclou el Dr. Mateo, “atès que no podem frenar el creixement del globus ocular, és fonamental que els pacients amb alta miopia segueixin revisions periòdiques, anuals o pautades pel seu oftalmòleg, per evitar o detectar a temps problemes associats a aquest allargament ocular patològic”.

LA REVISTA IMO

IMO | OFTALMOLOGIA

AVENÇOS EN LES TÈCNIQUES D’ANESTÈSIA MILLOREN LA COMODITAT DE LA CIRURGIA OCULAR I EL POSTOPERATORI SENSE INGRÉS

LA REVISTA IMO

Al voltant del 90 % de les cirurgies oculars que es duen

d'estrabisme en adults, com ja feia habitualment en

a terme a l'IMO es fan amb anestèsia local amb sedació,

la cirurgia de cataracta. D'una altra banda, la cirurgia

cosa que permet “adormir” completament l'ull i "afa-

refractiva làser i l’encreuament corneal també es rea-

vorir la cirurgia ambulatòria sense ingrés –pràctica en

litzen amb anestèsia tòpica, tot i que, en aquest cas,

la qual l'Institut va ser pioner en l'oftalmologia espa-

sense necessitat de sedar el pacient.

nyola–, a més d'evitar complicacions postoperatòries, com ara nàusees o marejos", destaca la Dra. Montserrat

Especialització quirúrgica

Gibert. La coordinadora del Departament d'Anestesiologia de l'Institut recorda que "l’IMO va ser dels primers

L'objectiu és garantir-ne el màxim confort en cada

centres a anar reemplaçant l'anestèsia general per la

intervenció i, amb aquesta finalitat, l'equip d'anes-

local, a principis dels anys 90".

tesistes de l'IMO –format per 9 doctors que acom-

En la mateixa línia d'innovació, actualment, l'Institut

panyen 17 cirurgians oftalmòlegs per dur a terme al

aplica de manera precursora l'anestèsia tòpica (insen-

voltant de 6.000 cirurgies oculars a l'any– aplica di-

sibilització de la superfície ocular mitjançant gotes),

verses tècniques. Com apunta el Dr. Javier Pizarro, "a

juntament amb sedació, en determinades operacions

més de tecnologia i de procediments sofisticats, l'es-

IMO | OFTALMOLOGIA

9 de cada 10 intervencions a l’IMO es fan amb anestèsia local amb sedació, de manera ambulatòria, per garantir el màxim confort del pacient i reduir el risc de complicacions.

LA REVISTA IMO

pecialitzada cirurgia oftalmològica també requereix,

això repercuteix en una pujada de la pressió arterial,

com a base per a l'èxit quirúrgic, d'un maneig expert

més sagnat i més conseqüències que no afavoreixen

de la sedació i de l'anestèsia, que permet realitzar

la bona evolució quirúrgica". Per aquesta raó, les in-

l'operació sense dolor per al pacient i amb tranquil·

tervencions a l’IMO també es caracteritzen per fer-se

litat total per al cirurgià".

sota sedació (via endovenosa), "que controlem intra-

En aquest sentit, l'anestesiòleg explica que "per via

operatòriament mitjançant una bomba d'infusió, de

intravenosa, administrem medicacions que adormen

manera que podem adaptar-nos al grau d'ansietat del

el pacient durant 3-5 minuts abans de la intervenció,

pacient i al tipus de cirurgia".

moment que aprofitem per fer la punció de l'anestèsia local a l'ull. D'aquesta manera, quan el pacient es

Tècnica d'anestèsia combinada

desperta, ja té el globus ocular anestesiat, sense que hagi notat el dolor de la punxada ni entri angoixat o

Com afegeix la Dra. Gibert, "la simbiosi entre l'anestesi-

nerviós a la sala d'operacions".

òleg i l'oftalmòleg és fonamental, ja que conèixer pas a

Segons l'especialista, "convé evitar tot allò que aug-

pas la tècnica quirúrgica ens possibilita saber en quin

menti la tensió del pacient durant la cirurgia, ja que

punt el pacient es pot alertar més o quant s’allarga-

IMO | OFTALMOLOGIA

LA REVISTA IMO

rà el procediment per no subministrar més medicació

podria prolongar-se fins al triple si únicament es duu

del que cal". Equilibrar les dosis i optimitzar els efec-

a terme anestèsia general.

tes dels fàrmacs fa indispensable disposar de personal altament especialitzat, tenint en compte que algunes

Cirurgia sense ingrés

cirurgies vitreorretinals poden durar més d’una hora i mitja i que certs procediments d’oculoplàstica són es-

Per determinar l'estratègia de sedació i anestèsia idò-

pecialment agressius.

nia per a cada pacient, així com per valorar-ne l’estat

L'experiència del Departament d'Anestesiologia de

de salut general (sobretot en pacients pediàtrics o de

l’IMO permet, així mateix, optar de forma precursora

risc, com ara persones amb problemes respiratoris im-

per l'anestèsia general combinada. "En els casos en

portants, cardiopaties mal controlades o insuficiència

què es continua necessitant adormir el pacient durant

renal) és clau desenvolupar un estudi previ exhaustiu.

la cirurgia, com passa amb els nens, també anestesi-

D'acord amb els estàndards de qualitat i seguretat as-

em localment l'ull. D'aquesta manera, reduïm els fàr-

sistencial de la Joint Commission International (JCI),

macs que administrem via endovenosa i evitem haver

l’IMO incorpora al circuit quirúrgic una visita preanes-

d'utilitzar analgèsics molt potents que perllonguen la

tèsica personalitzada amb els doctors del Departa-

recuperació i retarden una alta precoç", aclareix el Dr.

ment d'Anestesiologia. La seva tasca es completa amb

Pizarro. Gràcies a aquesta tècnica, 10 minuts després

l'administració de la medicació oportuna –que es co-

de la cirurgia el pacient ja es pot despertar, temps que

mença una mitja hora abans de la intervenció–, el con-

IMO | OFTALMOLOGIA

L'equip de l'Institut és pioner a operar alguns estrabismes amb anestèsia tòpica i sedació, i també a oferir cirurgia general combinada per reduir els fàrmacs via endovenosa

La importància de la visita preanestèsica És comú que sotmetre’s a una cirurgia pugui ocasionar dubtes i inquietuds i, per això, no solament és important aclarir les qüestions oftalmològiques, sinó també estar informat dels detalls del procediment anestèsic que es farà. Aquest és un dels objectius de la visita preanestèsica que s’ofereix a l’IMO, valuosa tant per a la confiança dels pacients com per a la feina dels doctors. Segons l'opinió de la Dra. Gibert, "el fet de conèixer el pacient i tenir-hi contacte abans d'entrar a la sala d’operacions ens permet adequar-ne la sedació i l'anestèsia al caràcter i necessitats, així com al tipus de cirurgia que se li practicarà". A més, en aquesta visita se li demana que porti els resultats de proves com l'hematologia bioquímica, la coagulació, l'electrocardiograma i la serologia (en cas de cirurgies de trasplantaments) i "Molts pacients que s'operen de retina tenen problemes sistèmics (diabètics) o, igual que ocorre en la cirurgia de cataracta o de glaucoma, són persones d'edat avançada amb més risc de problemes cardíacs o respiratoris. Això pot requerir ajustar algunes medicacions abans de la cirurgia i s'ha de tenir especialment en compte abans de considerar una anestèsia general", ex-

trol del pacient durant la cirurgia i, un cop acabada, la prescripció d'analgèsics postoperatoris.

plica el Dr. Pizarro. Tot i que és molt poc freqüent, ha de preveu-

Excepte en cas de descompensació després de la

re’s la possibilitat que en el transcurs quirúrgic

cirurgia, pràcticament tots els procediments quirúr-

una anestèsia local requereixi passar a anestèsia

gics que es duen a terme a l'Institut són ambulatoris,

general. Per això, una de les indicacions essenci-

"a la qual cosa també contribueix la millora en el dis-

als que es donen en la visita preanestèsica és la

seny dels fàrmacs que s'utilitzen avui dia i que són de

d'estar en dejú 5 hores abans de la intervenció.

metabolització ultraràpida", conclouen els especialis-

Aquesta mesura també és necessària atès que

tes. Així doncs, l’IMO només indica l'ingrés a pacients

s’indueixen 5 minuts de son per anestesiar l'ull i

de menys de 6 mesos o bé en persones sotmeses a

perquè, en rebre medicació sedant i analgèsica,

cirurgia d'òrbita, com ara operacions de tumors orbi-

els reflexos es deprimeixen (entre els quals, el de

taris o descompressions orbitàries bilaterals (tècnica

deglució).

que realitzen els oftalmòlegs oculoplàstics per ampliar la capacitat de les òrbites oculars actuant sobre les parets òssies).

43 LA REVISTA IMO

se n’estudien els antecedents mèdics.

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

SARA “Teníem l’afany que l’IMO atengués la nostra filla d’un tumor intraocular”

LA REVISTA IMO

La Lucía pateix el tumor intraocular maligne més comú en la infància i la il·lusió de la seva mare, Sara Arenas, és que puguin tractar-la els professionals de l’IMO. Gràcies al programa Operació Visió, els especialistes de l'Institut es fan càrrec del tractament.

IMO | HISTÃ&#x2019;RIES SINGULARS

ARENAS

LA REVISTA IMO

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

LA REVISTA IMO

Sara Arenas va descobrir que la seva filla, la Lucía,

esquerre de la Lucía, que també estava seriosament

tenia retinoblastoma bilateral multifocal, un complex

afectat, mitjançant sessions amb làser. “Gràcies al

tumor intraocular que afecta la retina, quan tenia no-

fet que el Dr. García-Arumí ho va veure, es va poder

més 8 mesos. "Ho vam saber quan jo estava embaras-

desactivar a temps. Estem molt contents amb la seva

sada de la seva germana petita i se'ns va caure el món

feina”, afegeix la Sara.

a sobre; la veritat és que va ser molt dur ", explica la Sara. Com que l’hi van diagnosticar relativament tard,

El tumor més comú a la infància

va requerir una enucleació (extirpació quirúrgica del globus ocular) de l’ull dret, per evitar que el tumor

El retinoblastoma és el tumor més maligne i freqüent

s’estengués.

en nens, bastant agressiu, sobretot si hi ha una conno-

Sense caure en el desànim, la Sara i el seu marit, en

tació genètica, si és bilateral o multifocal. Creix amb

Kike, van decidir buscar els millors professionals per

rapidesa i pot causar ceguesa perquè moltes vegades

al tractament de la seva filla i els van trobar a l’IMO:

afecta tots dos ulls”, explica l’oftalmòleg. Per això, són

"Vam llegir a Internet que el Dr. José García-Arumí

casos greus que convé diagnosticar i tractar de mane-

era un referent internacional en el maneig d’aquesta

ra precoç, amb la complexitat afegida que afecta nens

malaltia". L'expert del Departament de Retina i Vitri

petits, que habitualment no saben explicar el que els

de l'Institut va aconseguir controlar els tumors de l'ull

passa i els símptomes que tenen. “No poden dir-nos

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

"Sabor a Lucía" La Sara i en Kike es dediquen a la música. Amb esforç i amb il·lusió, els pares de Lucía fa recorren el país des de fa anys, de concert a concert, amb la seva banda. Originaris de Talamanca del Jarama, un petit poble als afores de Madrid, tenen un grup ("Sara & Kike") que fa versions de temes a través d'una fusió entre el pop rock i el flamenc més autèntic. Tot i que ja tenen un disc al mercat, el seu gran èxit és una cançó inspirada en la seva filla: Sabor a Lucía. "Volíem fer un tema especial dedicat a la nena i a la seva malaltia. Ens va costar molt perquè no parla d'altres persones sinó que l'afecta directament, però estem molt contents amb el resultat. Ha agradat molt al públic, més del que imaginàvem", expliquen amb emoció.

Current advances, research & future therapies

November 15th & 16th 2019 IMO - Barcelona

LA REVISTA IMO

TRENDS IN RETINA

IMO | HISTÒRIES SINGULARS

Amb tan sols 3 anys, la Lucía ha afrontat 30 intervencions quirúrgiques per tractar un retinoblastoma bilateral mutifocal, un tumor intraocular molt complex que afecta la retina

LA REVISTA IMO

com es troben ni com hi veuen; és una cosa que hem

Durant un període il·limitat, els professionals mè-

d’analitzar amb les exploracions que fem en consulta”,

dics de l’Institut s’encarregaran de tot el tractament

afegeix el Dr. García-Arumí.

oftalmològic de la nena: el Dr. García-Arumí porta el

Exemple de valentia

control de les tumoracions de l’ull esquerre, mentre que el Dr. Ramón Medel, especialista del Departament d’Oculoplàstica, ja ha iniciat un procés molt

La història de Lucía, que amb tan sols 3 anys ja ha pas-

complex de reconstrucció i de rehabilitació orbito

sat per 30 operacions quirúrgiques, va commoure els

facial de l’ull dret.

responsables de la Fundació IMO, que van decidir in-

Els pares de la Lucía, que esperen l’arribada del

cloure-la en el programa Operació Visió. Aquesta inici-

tercer fill, coincideixen a afirmar que “haver entrat

ativa solidària ja ha ofert assistència gratuïta al voltant

dins d’aquesta iniciativa de la Fundació IMO és com

de 200 pacients sense recursos econòmics, amb més

si ens hagués tocat la loteria més gran del món” i

de 400 proves i 180 intervencions quirúrgiques des del

veuen amb optimisme i amb esperança la recupera-

2013. “Creiem que és la nostra obligació ajudar per-

ció de la seva filla, de la qual valoren especialment

sones que altrament no podrien tenir un tractament

la valentia. “La Lucía ens anima a tirar endavant i és

adequat, especialment en el cas de nens com la Lucía”,

qui té menys por a l’hora d’afrontar una operació”,

explica García-Arumí.

conclou la Sara.

Primero Primera:

su mejor secreto en Barcelona La combinaciรณn perfecta entre comodidad y exclusividad en uno de los mejores barrios de Barcelona.

Venga a descubrir el arte del buen vivir

Bar | Restaurante | Sala Fitness | Parking Doctor Carulla 25-29 08017 Barcelona - Tel. +34 93 417 56 00 hotel@primeroprimera.com - www.primeroprimera.com

LA REVISTA IMO

IMO | QUALITAT DE VIDA

EXPLICA'M UN CONTE El storytelling o art d'explicar històries guanya cada vegada més adeptes en àmbits com el màrqueting i la publicitat per establir vincles emocionals amb els clients / consumidors i incentivar la seva fidelitat. També és eina molt potent de recur-

LA REVISTA IMO

50 una

sos humans per atreure i retenir talent, mentre que en el camp educatiu ajuda a la transmissió de coneixements i la motivació dels estudiants, a més de fomentar la seva implicació creativa. Són moltes les possibilitats que ofereix aquest concepte en voga, tot i que les històries sempre han estat aquí; ens envolten i formen part del nostre propi relat vital. Hi ha moltes maneres d'explicar-les però, probablement, una de les més arrelades és el conte.

IMO | QUALITAT DE VIDA

Hi havia una vegada... històries breus i dues vegades bones que captiven nens i grans Què és un conte? Podríem donar per fet que tots sabem què és un conte i, no obstant això, es fa difícil trobar una definició unànime. Així i tot, hi ha alguna cosa que en podem destacar com a característica essencial: la brevetat. L'esde tenir les paraules justes, ni una més ni una menys, ni

una coma més, ni un punt menys, si m'apures, el just". I,

LA REVISTA IMO

criptora Ana María Matute opinava que un conte "ha

en el Segle d'Or, Baltasar Gracián va sentenciar que "el que és bo, si breu, dues vegades bo". Però si parlem de "bo", què podem dir que és un bon conte? Potser tot depèn de les sensacions que ens genera i del llegat que ens deixa, si bé no hi ha una recepta màgica per a això. El Decàleg del perfecte contista de l'uruguaià Horacio Quiroga (tingues clar des de l'inici a on vas, pren els personatges de la mà, no pensis en els teus amics en escriure, etc.) ha estat lloat de la mateixa manera que criticat i se suma a les recomanacions de diversos autors. Així, la teoria de l'arma d'Anton Txèkhov –considerat pare del conte modern– apunta que no s'ha de posar en el text res que no sigui imprescindible (si apareix una pistola, haurà de disparar-se tard o d'hora). Per la seva banda, la teoria de l'iceberg, formulada pel Premi Nobel Ernest Hemingway, sosté que el fonamental d'un relat no ha de mostrar-se de manera evident, sinó deixar-lo a la interpretació del lector, com la panna de gel de la qual només treu el cap una petita part sobre la superfície del mar.

IMO | QUALITAT DE VIDA

L'heroi i el dolent

Aquests personatges o rols (poden ser persones, ob-

Cada escriptor fa servir la seva paleta de colors i caixa

ons que va detallar minuciosament Propp i apareixen

d'eines i, d'aquí, neixen infinits principis, camins i finals.

sempre en ordre, tot i que poden no sortir totes en

No obstant això, dins del desenvolupament únic de

una mateixa història. Per exemple, molts contes so-

LA REVISTA IMO

jectes o situacions) desenvolupen les funcions o acci-

cada obra hi ha alguns patrons. El lingüista rus Vladimir

len començar amb una prohibició i la seva transgres-

Propp va estudiar la morfologia d'un centenar de con-

sió, com passa amb la Caputxeta Vermella, que no

tes populars del seu país i va trobar un denominador

ha d’endinsar-se al bosc i, en canvi, ho fa. També és

comú: 7 personatges i 31 funcions que es repeteixen i

habitual la partida de l'heroi (Joan sense por se’n va

que són extrapolables a diferents cultures i èpoques.

a buscar aventures que li facin experimentar aquesta

De fet, tot i que alguns autors han experimentat, tren-

emoció) o les proves a què s'ha de sotmetre per de-

cant aquests esquemes, continuen vigents en molts

mostrar la seva vàlua (Artur és l'únic que aconsegueix

contes.

treure l'espasa d'Excalibur de la roca). Finalment, el

Segurament, també podrem identificar-los en la no-

desenllaç es pot resoldre amb opcions com el reco-

vel·la de la nostra tauleta de nit o l'última pel·lícula que

neixement de l'heroi (l'aneguet lleig es torna cigne), el

hàgim vist, ja que èxits com El Senyor dels Anells o

desemmascarament del fals heroi (a les germanastres

Joc de Trons construeixen la seva complexitat sobre

de la Ventafocs no els entra la sabata de vidre) o el

aquestes bases.

càstig del malvat (els tres porquets i les set cabretes donen el seu merescut al llop).

ÜÜ Heroi: protagonista de l'acció ÜÜ Bé estimat o desitjat: motivació o recompensa de l'heroi

ÜÜ Donant: dona a l'heroi un objecte màgic ÜÜ Mandatari: té l'autoritat i ordena o impulsa l'heroi a actuar

ÜÜ Ajudant / auxiliar: afavoreix el desenvolupament de l'heroi

ÜÜ Malvat: antagonista que obstaculitza l'acció de l'heroi

ÜÜ Fals heroi: usurpa el lloc de l'heroi i s'aprofita per treure’n beneficis

7 personatges i 31 funcions es repeteixen en molts contes i són extrapolables a diferents cultures i èpoques

IMO | QUALITAT DE VIDA

Inventar històries D'on neix una història? De sota d'una pedra, d'una cigonya, d'una bombeta o d'una llavor. Qualsevol possibilitat és vàlida en el món dels contes, on la realitat es pot observar des de molts punts de vista. Aquestes

Molts contes tradicionals han perdurat durant generacions. No obstant això, La Sireneta, original de Hans Christian Andersen –que no aconsegueix l'amor del príncep i acaba llançant-se al mar per desaparèixer i

són algunes tècniques creatives, proposades per Gianni Rodari, per avivar la imaginació i inventar relats a través de la fantasia i l'espontaneïtat d'una mirada infantil. Qualsevol "excusa" pot ser bona per començar a explicar un conte.

convertir-se en escuma–, poc té a veure amb l'adapta-

• Binomi fantàstic: creuar dues paraules

ció cinematogràfica de Disney, garantia de final feliç.

a l'atzar, com més diferents millor (per

Mitjançant diferents versions, algunes històries s'han

exemple avió i tortuga, clau i flor, lluna

edulcorat o, per contra, s'han fet més reivindicatives.

i gnom...).

A Contes infantils políticament correctes, James Finn

• Jugar amb els contes: es poden combi-

Garner representa la Blancaneus com una activista

nar (la Caputxeta es troba en Patufet),

que, per discrepàncies amb la seva madrastra ultra-

confondre (la Caputxeta és blava), po-

conservadora, se'n va de cooperant a un bosc pro-

sar-se del revés (el llop és bo i ella do-

per, on col·labora amb una ONG a la qual treballen set

lenta), continuar-lo (la seva mare arriba a

"persones amb disfuncions en el sistema hormonal de

casa de l'àvia), etc.

creixement". També trenquen tòpics i estereotips els Contes de bona nit per a nenes rebels (d'Elena Favilli i Francesca Cavallo), en els quals les princeses que es queden esperant el príncep blau deixen pas a dones extraordinàries i inspiradores que han lluitat pels seus somnis, com ara Marie Curie, Jane Goodall, Nina Simone o Malala Yousafzai.

• Un món sense...: què passa si desapareix el sucre, el sol, el paper...? • Prefixos arbitraris: tots coneixem Superman, però no la superllumí, que il·lumina a tothom, el Semifantasma, que és meitat espectre i meitat home, o el microelefant, que viu a casa. • Mecanismes de riure: aprofitar un equívoc (l'home que porta les sabates a les mans), treure elements fora del seu context (el nen que arriba al col·legi en canoa), prendre les coses al peu de la lletra (la gota que va fer vessar el got i es va perdre al restaurant), etc.

53 LA REVISTA IMO

Les princeses es reinventen

IMO | QUALITAT DE VIDA

Els missatges dels contes han canviat i de la seva lectura s'extreuen nous aprenentatges. Tot i així, tot relat recull entre les seves pàgines una moralitat? Exemplificar o transmetre valors és el propòsit de moltes històries, encara que cada vegada més veus opten per conrear el seu poder simbòlic fugint d'un objectiu merament didàctic. La utilitat dels contes va més enllà d'això i, per al pedagog i contista italià Gianni Rodari, eduquen la ment en el sentit que "són el lloc de totes les hipòtesis". A través d'ells, Rodari defensava la importància d'estimular la imaginació i la creativitat dels nens per ensenyar-los a pensar. I sembla que Albert Einstein opinava el mateix.

Relectures

Andersen, Hans Christian Arreola, Juan José Atwood, Margaret

Segons explica l'anècdota, una mare va demanar con-

Bolaño, Roberto Borges, Jorge Luis Bradbury, Ray Bukowski, Charles

sell al geni de les matemàtiques per potenciar la intel· ligència del seu fill, i ell li va recomanar: "expliqui-li un conte". Quan la dona li va preguntar què més havia de fer, Einstein li va respondre que li llegís més contes, ja detalls, establir relacions, explorar territoris i buscar no-

LA REVISTA IMO

que confiava en la seva eficàcia per prestar atenció als 54

ves solucions. Al cap i a la fi, els contes obren mons i ulls. Segons l'opinió del terapeuta i escriptor argentí, Jor-

Galeano, Eduardo García Márquez, Gabriel Grimm, Jacob i Wilhem

ge Bucay, no només estan dirigits als nens, sinó que

Hemingway, Ernest Highsmith, Patricia

també desperten els adults. Per això, procura que els seus relats ajudin a identificar-se, a crear consciència, a descobrir alternatives..., i conviden a plantejar tres qüestions bàsiques: qui soc, on vaig i amb qui. Aquesta és una possible lectura de les moltes que es poden fer en un conte, "un fruit de nombroses closques que van sent despreses", com apuntava el dominicà Juan Bosch. Per tant, no és estrany que sovint ens costi desfer-nos d'alguns llibres que, cada vegada que els agafem, ens tornen a sorprendre fins i tot coneixent la història de

Mansfield, Katherine Matute, Ana María Munro, Alice Murakami, Haruki

Nabokov, Vladimir

memòria. Precisament, l'escriptor Italo Calvino destacava que "els clàssics són aquelles obres que mai acaben de dir el que han de dir". Aconseguir-ho no és tasca fàcil per als escriptors i molt menys en el cas dels contes, en els quals la qualitat de cada element sempre ha de prevaler per sobre de la quantitat. Per a alguns autors és un repte, per a uns altres, un plaer o, com expressa Juan Ramón Ribeyro, "una forma de veure i sentir la realitat; només puc expressar-me d'aquesta manera [...] i quan he intentat escriure novel·les només he aconseguit contes deformats".

Saki Saramago, José Stevenson, Robert Louis

Tagore, Rabindranath Twain, Mark

IMO | QUALITAT DE VIDA

ABECEDARI DE CONTISTES

Esopo

Faulkner, William Fitzgerald, Francis Scott Fonseca, Rubem Fuertes, Gloria

De Maupassant, Guy Dickens, Charles Duras, Marguerite

Kafka, Franz Kundera, Milan

Ishiguro, Kazuo

55 Lessing, Doris Lovecraft, Howard Phillips

Joyce, James

Quiroga, Horacio Oates, Joyce Carol Ocampo, Silvina Oé, Kenzaburo Onetti, Juan Carlos

Ribeyro, Juan Ramón Rulfo, Juan

Perrault, Charles Poe, Edgar Allan Poniatowska, Elena Porter, Katherine Anne Wilde, Oscar Woolf, Virginia

Xingjian, Gao Uhart, Hebe Zola, Émile Vila-Matas, Enrique

Yan, Mo

LA REVISTA IMO

Calvino, Italo Carver, Raymond Chéjov, Antón Cortázar, Julio

La nostra missió és construir mirades felices a través de la investigació, la docència, la prevenció i l’acció social.

Ens ajudes?

www.fundacionimo.org • Tel. 93 253 15 01

REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO · REVISTAIMO ·

Revista IMO 47 Català

Articles inside

3rd Trends in Glaucoma