Mostra Toolkit 2024_CAT by impulseducacio

toolkit DREAM SCHOOLS mostra

Índex

Presentació 6

Infografies

Model DREAM SCHOOLS . . . . . . . 11

5 elements per a una cooperació eficaç 12

Agrupaments cooperatius . . . . . . . 13

Rols per a desenvolupar habilitats cooperatives 14

Missió dels rols cooperatius . . . . . 15

Mapa de la comprensió 16

Forces culturals . . . . . . . . . . 17

Motivació a l’aula 18

Cicle de l’aprenentatge competencial . . 19

5 estratègies per a una avaluació formativa 20

Avaluar el procés d’aprenentatge . . . . . 21

Disseny de projectes 22

Fases d’un projecte 23

Espais d’aprenentatge . . . . . . . . 24

Planificar un espai d’aprenentatge 25

Situació d’aprenentatge . . . . . . . 26

Disseny Universal per a l’Aprenentatge 27

Eines

Exploració d’idees prèvies . . . . . . 31

• 10x2 32

• Què hi falta? . . . . . . . 34

• Semàfor 36

• Conversa amb guixos 38

• 3-2-1 Pont . . . . . . . . 40

• KWL 42

• Els punts de la brúixola 44

• Preguntes creatives . . . . . . . 46

• Rutina de la X 48

• Xarxa de connexions . . . . . . 50

Introducció de nous continguts . . . 53

• Veig - Penso - Em pregunto . . . . 54

• Zoom - in 56

• Joc de l’explicació . . . . . . . . . 58

• Penso - Em pregunto - Investigo 60

• Rutina + 1 . . . . . . . . . . . 62

Explorar per comprendre . . . . . . . 65

• Claus de pensament 66

• Què et fa dir això? . . . . . . . . 68

• Cercle dels punts de vista 70

• Afirmo - Justifico - Desafio 72

• Joc d’estirar la corda . . . . . . 74

• Micro-Lab 76

• Oració - frase - paraula . . . . . . 78

• Comparació creativa 80

• Genero - Classifico - RelacionoAmplio 82

• Relaciono - Amplio - Desafio . . . 84

• Abans pensava… ara penso… 86

• Relació entre les parts i el tot . . . 88

• Classificació ascendent 90

• Classificació descendent 92

• Seqüenciació

• Fiabilitat de les fonts 96

• Valors, identitats, accions

• Pla B 154

• Roda de la investigació . . . 156

• Design Thinking 158

• IKIGAI Learning . . . . . . 160

Aprenentatge cooperatiu . . . . . . . 163

• Penso - M’agrupo - Comparteixo 164

• Les dues columnes 166

• Puzle . . . . . . . . 168

• Torneig d’equips 170

• Equips d’alt rendiment . . 172

Projectes didàctics . . . . . . . . . . . . 175

• Storyboard 176

• GamePlan . . . . . . . 177

• GamePlan Planificació 178

• GamePlan Valoració 179

• Cafè per a compartir . . . . 180

• Sis barrets per pensar 182

• Presentació informal . . . . . 184

• Espai obert 186

• Pensament visible . . . . 188

Avaluació Formativa . . . . . . . . . . . 191

• Pelar la fruita 192

• Qüestionari KPSI . . . . . 194

• Diana 196

• Escala 198

• Llista de comprovació . . . 200

• Registre 202

mostra

• Base d’orientació 204

• Rúbrica . . . . . . . . 206

• Feedback positiu 208

• Diari d’aprenentatge . . . . 210

• Portfoli 212

Aquest llibret és un compendi d’infografies i eines per aconseguir un aprenentatge de qualitat, transferible i sostenible . Cada eina ha estat escollida pel seu gran potencial i s’ha adaptat al model DREAM SCHOOLS1 . Algunes provenen d’algun mètode concret, altres són eines habituals en els contextos empresarials o educatius actuals . Alguns mètodes de referència són:

• Aprenentatge cooperatiu (Johnson & Johnson)

• Avaluació Formativa (Dylan William)

• Visible Thinking del Projecte Zero de Harvard

• Vess d’Edufirst

• TBL (Thinking Based Learning, Robert Swartz)

Hi ha 17 infogragies i 86 eines diferents, cadascuna té el seu organitzador gràfic classificades en 7 categories:

#rutinapensament

#estratègiapensament

#tècnicapensament

#tècnicacooperativa

#tècnicacreativitat

#tècnicaprojectes

#instrumentavaluació

Les rutines, estratègies, tècniques o instruments estan organitzats segons el moment de l’aprenentatge on són més útils, encara que poden servir per a diferents situacions i contextos . Per a facilitar la seva elecció didàctica cada eina es relaciona amb el tipus de pensament que promou segons els 8 moviments de pensament del mapa de la comprensió del Projecte Zero i els 4 tipus de pensament crític i creatiu . Les tècniques d’avaluació estan relacionades amb les 5 estratègies d’avaluació formativa proposades per Dylan Wiliam .

Suggeriments per començar a fer servir les eines Dream Schools

• Aplica les eines tal i com són per aprendre’n, després ja les adaptaràs .

1 DREAM SCHOOLS: Model pedagògic personalitzat i sostenible d’Impuls Educació.

Presentaciómostra

• Tingues uns objectius clars d’aprenentatge i escull després les eines més adients .

• Concentra’t en el pensament que vols promoure en els alumnes i reflexiona perquè és important. Evita convertir l’eina en una activitat . Tingues els objectius sempre al cap.

• Combina les eines de pensament amb les 7 claus de motivació a l’aula, el cicle de l’aprenentatge i els instruments d’avaluació formativa per aconseguir un aprenentatge competencial profund .

• Utilitza un llenguatge de pensament sempre que sigui possible . Fes comentaris com “he fet una connexió . . .” o “crec que el teu punt de vista és molt interessant” .

• Pren nota del pensament dels alumnes . Valora explícitament el seu pensament i l’esforç .

• Una ment oberta i expectatives altes t’ajudaran a encertar . Els alumnes et sorprendran

• Assumeix un rol d’aprenent i practica gran varietat d’eines fins a integrar-les al teu dia a dia

* Hem volgut utilitzar un llenguatge el màxim d’inclusiu i, és per això que, hem fet servir les formes neutres, l’alumnat i el professorat, sempre que ha estat possible En altres ocasions, per qüestions de llegibilitat, hem fet servir aquestes dues paraules, l’alumne i el docent, per a referir-nos a tothommostra

de manera natural . Sigues pacient, dona’t temps, però sigues constant i assumeix riscos .

• Documenta el pensament i fes visible el procés d’aprenentatge a les parets de l’aula i als passadissos del col·legi .

• Inclou els pares i les mares* en el procés . Són els teus aliats i els agradarà participar de l’aventura d’aprenentatge dels seus fills.

mostra

Infografiesmostra

5 elements per a una cooperació eficaç

Font: Johnson, D . y Johnson, R (1999) “El aprendizaje cooperativo en el aula” Paidós mostra

5processamentdelgrupperla

millora 1 interdependènciapositiva

o r e s

darepooc

statilibah4

óiccaretni3 arac a arac

2 r e s p

basno tatili

laudividni

Forces culturals

EXPECTATIVES

OPORTUNITATS

TEMPS

MODELATGE

Establir expectatives d’aprenentatge (objectius i criteris d’avaluació), tipus de pensament requerits, conductes desitjables i normes de conducta: escoltar, compartir, estar obert, fer preguntes

El bon contingut provoca i atrau l’alumne Oferir contingut i activitats desafiants ajuda a ampliar la comprensió Els materials interessants i útils mantenen els alumnes centrats

Acabar l’activitat versus comprendre Temps per pensar, generar idees, connexions, comprensions . Escollir donar temps a les oportunitats que es generen

Autèntic rol de pensador i aprenent Mostrar interès, curiositat i passió per aprendre El docent, un aprenent més

Escalonen i afavoreixen el pensament per fer els alumnes pensadors autònoms

Rutines o patrons de pensament, bases d’orientació, thinking maps, …

ESTRUCTURES

Respectar i valorar el pensament de l’alumne

Treball cooperatiu, mentalitat oberta i reflexió. Feedback positiu

Fer visible el pensament i afavorir les interaccions

Organització de l’aula, taulons, parets i passadissos; materials i documentació

El llenguatge dóna forma al pensament

Nombrar, detectar i destacar el pensament . Estructures clau i preguntes

INTERACCIONS

AMBIENT FÍSIC

Font: Ritchhart, R ., Church, M . y Morrison, K (2014) “Hacer visible el pensamiento” . Paidós

LLENGUATGE

TÍTOL

Tuit

Quin títol i subtítol (tuit) té el projecte?

OBJECTIUS D’APRENENTATGE

Quins objectius curriculars es desenvolupen? (continguts (o sabers), competències )

TÈCNICA/TRAMA

Disseny de projectes mostra

TEMA

Logline

Quin tema i “logline” descriuen el projecte?

CRITERIS D’AVALUACIÓ

EINES D’AVALUACIÓ

Quins indicadors ajudaran a valorar el nivell i l’assoliment dels objectius?

Quins instruments, estratègies i estructures d’avaluació s’aplicaran?

ORGANITZACIÓ/AGRUPACIÓ TASQUES

Quina tècnica ABP s’utilitzarà?

Quins esdeveniments clau hi haurà?

PRODUCTE FINAL

Com s’agruparà l’alumnat?

Com s’organitzarà l’aula?

ARQUITECTURA/COMPARTIR

Què és el que es vol aconseguir?

Quan es concretarà el producte final?

Com es documentarà i difondrà? (blog, web, panells, portafoli, etc )

Quines activitats portaran als alumnes al producte final?

RECURSOS

Quins recursos materials, humans i d’infraestructures són necessaris?

Disseny Universal per a l’Aprenentatge

Decididos y motivados

múltiples formes de compromís

captar interès

Elecció i autonomia

Rellevància, valor i autenticitat

Evitar amenaces i distraccions

captar interès

Reptes i objectius

Activitats i recursos variats

Col·laboració, comunicació i “feedback”

autoregulació

Expectatives per motivació

Habilitats i estratègies per reptes

Autoavaluació i reflexió

Monitorar el procés mostra

Ingeniosos y sabios Estratégicos y con metas

múltiples formes de representació

opcions de percepció

Visualització d’informació

Informació auditiva

Informació visual

múltiples formes d’acció i expressió

opcions d’acció física

Diversos mètodes de resposta, navegació i interacció

Eines i tecnologies d’assistència

llenguatge i símbols

Vocabulari, símbols, sintaxi i estructura clars

Decodificació, il·lustracions diferents

expressió i comunicació

Múltiples mitjans de comunicació, eines de construcció i composició

comprensió

Coneixements previs

Patrons, característiques, idees clau i relacions

Guia, transferència i generalització

funció executiva

Metes adequades

Planificació i estratègia

Gestió d’informació i recursos

mostra

Einesmostra

mostra

exploració d’idees prèvies

10X2

Què hi falta?

Semàfor

Conversa amb guixos

3-2-1 Pont KWL

Els punts de la brúixola

Preguntes creatives

Rutina de la X

Xarxa de connexions

TIPUS DE PENSAMENT

COMPRENSIÓ CRÍTIC I CREATIU observar i descriure clarificar explicar i interpretar anàlisi raonar amb evidència raonabilitat fer preguntes tots establir connexions anàlisi, creatiu considerar punts de vista anàlisi descobrir complexitats anàlisi captar l’essència síntesi, creatiu

#rutinapensament

10 COSES

10 COSES MÉS

DESCRIPCIÓ

TEN TIMES TWO

Observar i descriure 10X2

Moviments de pensament: observar amb detall, descriure i sintetitzar .

Propòsit . Adquirir nova informació gràcies a l’observació/ escolta acurada i descriure amb detall . Ajuda a anar més enllà de les primeres impressions i característiques òbvies . “A la primera mirada veiem el que és superficial, a la segona el que és més profund, a la tercera el que està amagat” .

Seleccionar contingut apropiat Imatge, objecte, vídeo o text, interessant i provocatiu, amb elements importants per veure i tenir en compte . És especialment útil abans d’una activitat d’escriptura, ajudar els alumnes a utilitzar un llenguatge descriptiu .

Passos:

1 . Preparar-se . Explicar als alumnes que veuran una imatge i han de deixar viatjar els ulls i la ment

2 . Observar . Presentar la imatge/objecte de manera que els estudiants puguin observar tots els detalls possibles durant 30’ .

3 . Elaborar . Demanar als alumnes que escriguin una llista de 10 paraules o frases sobre la imatge (parts, trets, objectes, elements, etc )

4 . Repetir els passos 2 i 3 . Demanar als alumnes que escriguin 10 paraules o frases diferents de les deu primeres .

5 . Compartir el pensament . Compartir el que han vist Es pot fer després de cada ronda o al final

6 . Descriure . Demanar als alumnes que facin una descripció del que han vist

Valoracions . Després de cada ronda es pot compartir, això ajuda els alumnes a veure més enllà del que ja han vist . En el pas 6 es pot fer un titular .

#rutinapensament

3 PARAULES

2 PREGUNTES

1 ANALOGIA

què ha canviat?

3 PARAULES

2 PREGUNTES

1 ANALOGIA

3-2-1 PONT

3-2-1 BRIDGE

Pensar sobre com avança el pensament

Moviments de pensament: activar coneixement previ, qüestionar, establir connexions .

Propòsit . La primera part té com a propòsit activar el coneixement previ dels alumnes . Les paraules o idees ajuden a connectar, les preguntes a anar més enllà i la metàfora a provar la comprensió La part final ajuda a reconèixer i anomenar el seu propi aprenentatge desenvolupant l’habilitat metacognitiva .

Seleccionar contingut apropiat . Aquesta rutina funciona bé quan els estudiants tenen alguns coneixements previs sobre el tema a tractar . És important que el contingut a desenvolupar després de la primera part sigui nou i ampliï el pensament dels alumnes

Passos:

1 . Preparar-se . Decideix com els alumnes registraran les seves respostes . Cal assegurar que disposen de les seves respostes quan tornin al 3-2-1 inicial després d’un temps . Presentar el tema amb llenguatge senzill .

2 . Demanar tres paraules . Els estudiants han de generar tres paraules que ràpidament els venen a la ment quan pensen sobre el tema . Insta’ls a no pensar-hi gaire .

3 . Demanar dues preguntes . Demanar als estudiants que generin dues preguntes que ràpidament venen a la ment en relació amb el tema .

4 . Demanar una metàfora o símil . Demanar als estudiants que creïn una metàfora o símil relacionat amb el tema . Recordar als alumnes que les metàfores creen connexions entre elements que tenen algun tret comú .

5 . Oferir un període d’ensenyament . Pot ser un vídeo, text, imatge, història o experiment que ofereixi una nova informació . No existeix un límit de temps per a aquest període d’ensenyament . És important que aconsegueixi portar el pensament dels estudiants més enllà de les seves comprensions inicials .

6 . Realitzar el segon 3-2-1 . Repetir els passos del 2 al 4 . Aquesta vegada convida els estudiants a escollir paraules, preguntes i metàfores inspirades en l’ensenyament rebut .

7 . Compartir el pensament . Compartir en grup les respostes inicials al 3-2-1 i les noves Discuteix com ha canviat el seu pensament sobre el tema . Posar en comú els canvis i nous pensaments

Valoracions . Fer un pont a l’inici mostra on estan els alumnes i ajuda a repensar el desenvolupament del contingut, si cal . A vegades, cal practicar abans la creació de metàfores . Si una unitat didàctica té diferents apartats, es poden fer més de dos ponts

LEARNING LEARNINGmostra

introducció de nous continguts

Veig - Penso - Em pregunto

Zoom - in

Joc de l’explicació

Penso - Em preguntoInvestigo

Rutina + 1

TIPUS DE PENSAMENT

VEIG - PENSO - EM PREGUNTO

#rutinapensament

¿qué te hace decir eso?

VEIG - PENSO - EM PREGUNTO

SEE - THINK - WONDER

Explorar tot allò que sembla interessant

Moviments de pensament: descriure, interpretar i preguntar-se .

Propòsit . Adquirir nova informació gràcies a l’observació acurada, pensar i sintetitzar la informació i identificar preguntes per una futura indagació . Implica observar detalladament i construir explicacions o interpretacions .

Seleccionar contingut apropiat . Imatge, objecte, vídeo o text, interessant i provocatiu, amb elements importants per veure i tenir en compte . És especialment útil per introduir un contingut

Passos:

1 . Preparar-se . Presentar la imatge/objecte de manera que els estudiants puguin observar tots els detalls possibles . Oferir prou temps, en silenci, per a una observació acurada (2 o 3 minuts) abans d’obrir la conversa o discussió .

2 . Veure . Demanar que descriguin el que observen . Compartir en petit grup i després en gran grup

4 . Preguntar-se . Demanar als estudiants que pensin i comparteixin preguntes que els portin més enllà de les seves interpretacions en mirar els temes i les idees que sorgeixen de la imatge/objecte Distingir entre preguntes basades en la interpretació i preguntes que ens condueixen a una indagació profunda .

5 . Compartir el pensament . És molt útil compartir i documentar el pensament en cadascun dels passos abans de passar al següent . Això permet als estudiants construir a partir del pensament del grup en el pas anterior i, amb freqüència, en resulten discussions més riques que si ho fan individualment . Tenir-ho documentat ajuda a estimular la discussió contínua i afegir preguntes

3 . Pensar . Preguntar als estudiants què pensen que està succeint en la imatge/objecte . Per exemple: “En què et fa pensar el que veus?”, “Quines interpretacions podem fer tenint en compte les nostres observacions?” . L’objectiu és construir diferents nivells d’interpretació . Animar els alumnes a ampliar i oferir alternatives “Què més està succeint?” Fer sovint preguntes a les respostes dels estudiants perquè argumentin en què pensen “Què et fa dir això?” o “Què veus que et fa dir això?”

Valoracions . En l’observació cal ajudar els alumnes a percebre detalls que ens portin a veure amb més profunditat . A l’hora de pensar, demanar evidències i comprovar que s’és coherent . En les preguntes, intentar que arrisquin i es facin preguntes obertes El tipus i profunditat de les preguntes mostra el nivell de comprensió dels alumnes sobre el tema . mostra

mostra

Claus de pensament

Què et fa dir això?

Cercle dels punts de vista

Afirmo - JustificoDesafio

Joc d’estirar la corda

Micro Lab

Oració - frase - paraula

Comparació creativa

Genero - Classifico -

Relaciono - Amplio

Relaciono - AmplioDesafio

Abans pensava… ara penso

Relació entre les parts i el tot

Classificació

Seqüenciació

Fiabilitat de les fonts

Valors, identitats, accions

explorar per comprendre

TIPUS DE PENSAMENT

Claus de pensament

#tècnicapensament

forma

com és? pots descriure-ho?

per què és així? què passa després?

funció connexió

per a què serveix? com funciona?

mostra

què sents? què pots fer? què sentiran els altres?

causa-efecte canvi punt de vista emoció reflexió responsabilitat

com està canviant? com pot canviar? quin és el següent canvi?

què et fa dir això? què en penses?

com es relaciona amb altres coses? com s’assembla a una altra cosa?

quins altres punts de vista hi ha? què pensa o sent? què es pregunta?

què pots fer? quines conseqüències té? per què és important?

Eina per fer preguntes i guiar converses. La seva flexibilitat ajuda a desenvolupar hàbits de pensament ràpidament . Es fan servir soles o combinades amb altres eines de pensament o avaluació, en qualsevol moment i context d’aprenentatge . Contribueixen a l’adquisició de llenguatge de pensament .

Les podem dividir en tres grups segons l’etapa del cicle d’aprenentatge:

CONNEXIÓ

FORMA

observar, identificar, descriure, categoritzar .

FUNCIÓ

i INTRODUCCIÓ APROFUNDIR REGULACIÓ i TRANSFERÈNCIA

CAUSA-EFECTE causes, conseqüències, raons, patrons . EMOCIÓ com m’afecta una realitat

propòsit, rol, comportament, patrons . CANVI

CONNEXIÓ

relació, semblança .

• Exemples:

moviment, adaptació, cicles, seqüències, creixement . . .

PUNT DE VISTA interpretació, creences, opinió .

REFLEXIÓ

raonament, metacognició, revisió .

RESPONSABILITAT

• “Explorar un tema, concepte o objecte” Es presenta el tema als alumnes o se’ls demana que es plantegin preguntes segons una seqüència de claus . Algunes bones seqüències són les que surten de combinar tres claus, una de cada grup anterior, connexió i introducció, aprofundir, i regulació o transferència

• Rol cooperatiu. Crític d’idees. Pot ser l’encarregat de les claus i fer-les servir per a fer bones preguntes desafiants els seus companys.

eleccions, drets i deures, valors, justícia, comportaments . mostra

#rutinapensament

mostra

MICRO-LAB

Debat a tres bandes en les mateixes condicions

Moviments de pensament: enfocar l’atenció, analitzar i reflexionar .

Propòsit . Discutir idees de manera estructurada per assegurar la participació en igualtat de condicions de tots els membres d’un grup . El control del temps fa que els alumnes estiguin centrats en el que han de fer . L’ús regular d’aquest protocol ajuda els alumnes a escoltar millor, aprendre a construir idees i connectar-se amb les dels altres

Seleccionar contingut apropiat . El contingut ha de ser significatiu . Pot ser sobre fets d’actualitat, sobre el que s’ha après fins al moment, discutir diferents estratègies per resoldre un problema, explorar i processar plans, etc Perquè sigui més que discutir, s’ha de preparar abans i assegurar que els alumnes tenen alguna cosa a compartir . Passos:

1 . Preparar-se . Informar els alumnes del tema a discutir i l’objectiu de la discussió Donar temps per reflexionar sobre el tema (de 5 a 10 minuts segons el material que s’ha de sintetitzar) . Explicar el protocol amb detall: temps de participació (entre 1 i 2 minuts), de silenci (entre 20’’ i 30’’) i de discussió final (entre 5 i 10 minuts) Demanar als alumnes que es numerin per saber el torn i explicar com es controlarà el temps .

2 . Compartir . L’alumne 1 comença la ronda compartint segons el temps assignat Un parla i els altres escolten, i si ho volen, poden prendre notes . En acabar el temps avisar amb una campana o timbre

3 . Demanar silenci . Demanar que estiguin en silenci; poden aprofitar per prendre alguna nota del que han sentit .

4 . Repetir els passos 2 i 3 per a cada alumne . Demanar que acabin els torns . Si la persona que parla acaba abans, tots s’esperen en silenci .

5 . Començar la discussió . Demanar que comenci una discussió oberta sobre el tema durant el temps previst Els alumnes han d’intentar fer preguntes d’aclariment i connexions amb el que han dit els altres .

6 . Compartir el pensament . Demanar als alumnes que reflexionin sobre la rutina i com els ha ajudat a millorar el seu pensament sobre el tema tractat .

Valoracions . El docent pot comentar als alumnes que com a resultat de la conversa han d’elaborar alguna cosa que representi un nivell de comprensió més alt del tema tractat, com una síntesi d’idees, un assaig, etc D’aquesta manera pot valorar l’activitat . Cal observar si els alumnes s’escolten, si fan connexions entre el que saben i el que comparteixen, etcmostra

#estratègiapensament

Parts i subparts

Si no hi fos . . .

Funció

RELACIÓ

PARTS-WHOLE RELATIONSHIP

Analitzar les parts per comprendre el tot

Moviments de pensament: observar, interpretar, connectar, captar l’essència .

Propòsit . Aprendre a analitzar alguna cosa a partir de les seves parts per comprendre-la en profunditat .

Seleccionar contingut apropiat . Qualsevol contingut que estigui format per parts i sigui rellevant .

Àrees: totes

Base d’orientació (mapa de pensament):

1. Quin és el tot?

2. Quines parts el componen? (Hi ha parts que formen part d’unes altres, agrupar-les)

3. En referència a cada part, què passaria si faltés?

4. Quina és la funció de cada part?

5. Com interactuen totes les parts per fer el tot com és i fer el que fa?

Passos:

1. Organitzar els alumnes en grups cooperatius .

2. Introduir l’objecte que es vol analitzar Explicar l’objectiu de l’activitat i les expectatives de comportament

* La primera vegada convé fer-ho tots junts mostra

3. Presentar la destresa . Posar un exemple proper als alumnes que el puguin fer servir i construir amb ells el mapa de pensament . Si ja coneixen la destresa recordar el mapa de pensament .

4. Aplicar la destresa utilitzant l’organitzador gràfic en grups cooperatius* .

5. Posada en comú (opcional: per parts) .

6. Escala de la metacognició .

7. Transferència: demanar als alumnes que pensin i comparteixin diferents situacions on podrien aplicar la destresa .

Exemples: Analitzar el sistema numèric, un sistema d’equacions, una frase, una obra literària, un ecosistema, el sistema digestiu, la cèl·lula, etc.

Valoracions: Fer preguntes obertes provocadores als alumnes per arribar a conclusions profundes .

mostra

Prendre posició

4 C

Principi-mig-final

Rutina de la història

Titular

CSI

La metàfora

Citació filosòfica creativa

Punts crítics

Fent justícia

Comparar i contrastar

Predicció

Diagrama d’Ishikawa

Explicació causal

Anàlisi d’arguments

Avaluar un argument

Guia de Pensament crític

Avaluar un raonament

Diari d’un reporter

explorar més profundament

TIPUS DE PENSAMENT

CITACIÓ FILOSÒFICA CREATIVA

#tècnicacreativitat

mostra

CREATIVE QUOTES

Crear frases inspiradores

Moviments de pensament: connexions, creativitat, explicació, descobrir complexitat .

Propòsit . Crear frases inspiradores amb sentit profund

Seleccionar contingut apropiat . Qualsevol contingut contextualitzat i transferit a la comprensió del sentit d’alguna cosa important per la vida

Passos:

1. Plantejar un tema o idea en el qual volem aprofundir

2. Escollir dues imatges diferents .

3. Crear una frase filosòfica que parli de la idea o tema fent referència al significat de les dues imatges seleccionades però sense anomenar-les .

Valoracions . Al principi costa una mica, però després els alumnes descobreixen que poden dir coses inspiradores i comprenen molt millor les idees que estan treballant . Les frases han de tenir sentit .

COMPARAR I CONTRASTAR

#estratègiapensament

idees de les semblances i diferències rellevants conclusió

mostra

en què s’assemblen?

diferències en referència a

COMPARAR I CONTRASTAR

COMPARING AND CONTRASTING

Analitzar les semblances i diferències per comprendre

Moviments de pensament: observar, interpretar, connectar, captar l’essència .

Propòsit . Comprendre un contingut gràcies a la comparació i contrast amb un altre .

Seleccionar contingut apropiat . Contingut rellevant en el qual interessi aprofundir . Dos tipus diferents de climes, d’èpoques literàries, cossos de revolució, obres literàries, filòsofs, obres d’art, esports, instruments musicals, etc

Àrees: totes

Base d’orientació (mapa de pensament):

1. En què s’assemblen?

2. En què són diferents? En referència a què?

3. Quines semblances i diferències són importants?

4. Quines grans idees ens venen al cap d’aquestes semblances i diferències? Veus algun patró en elles?

5. Quines conclusions suggereixen?

Passos:

1. Organitzar els alumnes en grups cooperatius .

2. Introduir el tema . Explicar l’objectiu de l’activitat i les expectatives de comportament .

3. Presentar la destresa . Posar un exemple proper als alumnes en què la poden fer servir i construir amb ells el mapa de pensament . Si ja la coneixen recordar el mapa de pensament .

4. Aplicar la destresa utilitzant l’organitzador gràfic en grups cooperatius* .

5. Posada en comú (opcional: per parts) .

6. Escala de la metacognició .

7. Transferència: demanar als alumnes que pensin i comparteixin diferents situacions on podrien aplicar la destresa .

Exemples: Donar dos textos de diferents autors o èpoques, o articles de diari, que parlin d’alguna cosa semblant, però des de diferents punts de vista . Demanar als alumnes que el comparin i contrastin per treure conclusions .

* La primera vegada convé fer-ho tots junts

mostra

aplicació a la resolució de problemes

Explosió d’opcions

Presa de decisions

Idees creatives

SCAMPER

Encaixa?

Resolució de problemes

Roda de la investigació

Design Thinking

IKIAGI learning

TIPUS DE PENSAMENT COMPRENSIÓ CRÍTIC I CREATIU

observar i descriure clarificar explicar i interpretar anàlisi raonar amb evidència raonabilitat fer preguntes tots establir connexions anàlisi, creatiu considerar punts de vista anàlisi descobrir complexitats anàlisi captar l’essència síntesi, creatiu

Pla B

EXPLOSIÓ D’OPCIONS

#rutinapensament

més opcions

què he après?

opcions amagades

opcions òbvies

situació

D’OPCIONS

BLAST OF OPTIONS

Presa de decisions creativa

Moviments de pensament: connectar, fer-se preguntes, reflexionar, captar l’essència .

Propòsit . Generar totes les opcions possibles per prendre una decisió, per molt boja que sembli, a partir d’allí, descobrir opcions creatives útils però “amagades” .

Seleccionar contingut apropiat . Qualsevol situació relacionada amb el contingut que impliqui una presa de decisió . Fer conjectures sobre el que passaria en cas d’haver pres una determinada decisió en un esdeveniment històric, bíblic o de la literatura, ajuda a entendre el significat amagat de moltes coses . Això mateix passa en el cas de temes científics o socials

Passos:

1. Escollir una situació en què s’hagi de prendre una decisió i demanar als alumnes que pensin les diferents opcions que tenen en tres temps:

• Les més òbvies

• Totes les que se’ls acudeixin encara que semblin absurdes (amagades) .

• Combinacions o variants de les anteriors .

2. Escollir les opcions que semblen més interessants

3. Fer la pregunta: què he après de la situació, gràcies a les opcions?

Valoracions . Ser creatiu implica fer connexions i combinar idees . Deixar temps i llibertat als alumnes per pensar .

PRESA DE DECISIONS

#estratègiapensament

DECISIÓ

què la fa necessària:

conseqüència + evidència

conseqüències probables opcions

I conseqüència + evidència

Quina és la millor opció?

Per què?

DECISION MAKING

Prendre decisions amb habilitat

Moviments de pensament: interpretar, raonar amb evidència, descobrir complexitat .

Propòsit . Aprendre a prendre decisions amb habilitat i comprendre profundament un contingut .

Seleccionar contingut apropiat . Situació que implica decidir entre dues o més opcions .

Àrees: totes

Base d’orientació (mapa de pensament):

1. Quina és la decisió? Què la fa necessària?

2. Quines són les meves opcions? (rutina explosió d’opcions)

3. Quines són les conseqüències probables de cada opció? Quina evidència tenim de cada conseqüència?

4. Cada conseqüència, està a favor “+” o en contra “-” de l’opció?

5. Quina importància té cada conseqüència?

6. Cada opció, és bona o dolenta segons les conseqüècies?

7. Quina és la millor opció? Per què?

Passos:

1. Organitzar els alumnes en grups cooperatius .

* La primera vegada convé fer-ho tots junts mostra

2. Introduir el tema i la situació problemàtica Explicar l’objectiu de l’activitat i les expectatives de comportament .

3. Presentar la destresa . Posar un exemple proper als alumnes perquè la puguin fer servir i construir amb ells el mapa de pensament . Si ja la coneixen, recordar el mapa de pensament .

4. Aplicar la destresa utilitzant l’organitzador gràfic en grups cooperatius* .

5. Posada en comú (opcional: per parts) .

6. Escala de la metacognició .

7. Transferència: demanar als alumnes que pensin i comparteixin diferents situacions on podrien aplicar la destresa .

Exemples: Plantejar una situació a partir d’un fet històric, una obra literària o una situació real o fictícia on calgui prendre una decisió i l’anàlisi de la situació impliqui aplicar coneixements de l’àrea d’estudi .

mostra

projectes didàctics

Storyboard

GamePlan

Cafè per a compartir

Sis barrets per pensar

Presentació informal

Espai obert

Pensament visible

FORCES CULTURALS

COMPRENSIÓ

expectatives

oportunitats

temps

modelar estructures interaccions

ambient físic llenguatge

mostra

#tècnicaprojectes STORYBOARD

DETONANT

MIDPOINT

#tècnicaprojectes

Tema o pregunta

Número de rondes i temps per ronda

Recollida d’idees i accions

Dinàmica de la conversa a les rondes

Grups i moviments entre rondes

Documentació

THE WORLD CAFÉ

Fer visible el coneixement col·lectiu

Propòsit . Crear xarxes vives de diàleg col·laboratiu al voltant de temes que importen .

Cal: establir un context de conversa (què, qui, resultat), crear un espai acollidor, explorar coses que importen, afavorir que tots hi contribueixin, connectar perspectives diferents, escoltar junts, fer descobriments col·lectius.

Seleccionar contingut apropiat . Tema, assumpte o pregunta d’interès general que requereixi les idees de tot el grup per arribar a respostes elaborades, creatives, diverses, etc , i on l’opinió de cada participant és important .

Passos:

1. Establir el tema (o preguntes) de les converses, temps (de 10 a 20 minuts), número de rondes, grups i dinàmica

2. Organitzar les taules (màxim 5 alumnes per taula)

3. Iniciar converses a les taules al voltant de la pregunta o tema establert .

4. Tots prenen nota, fan dibuixos, esquemes, etc Si pot ser, en un paper grandària DIN A3 .

5. Un cop s’hagi acabat la primera ronda, un alumne es queda com a amfitrió (a cada ronda un de diferent) i la resta van a una altra taula .

6. Comparteixen la informació, les respostes de la seva taula amb els nous companys, i l’amfitrió resumeix les idees de la ronda anterior i anima a participar .

7. Després d’un mínim de 3 rondes es pol·linitza la informació a tota l’aula .

8. Els alumnes tornen a la seva taula i sintetitzen els seus descobriments .

9. Es comparteixen els descobriments en una sessió plenària, de manera que s’identifiquen patrons, creix el coneixement col·lectiu i sorgeixen possibilitats d’acció .

Valoracions . Les preguntes o tema són crucials per al seu èxit . Es pot fer preguntes consecutives a les diferents rondes . O reflexionar diferents preguntes relacionades per taula Les bones preguntes animen a la indagació i no a la cerca de resultats immediats . Una pregunta ha de ser: simple, clara, provocadora i oberta .

Fer visible el coneixement col·lectiu (taules o panell final): Organitzador gràfic; mantells de paper per taula (mural gràfic); Post-its o targetes per idea a la paret; agrupar post-its per afinitat; diari de conversa (creat pels amfitrions) .

mostra

avaluació formativa

Pelar la fruita

Qüestionari KSPI

Diana

Escala

Llista de comprovació

Registre

Base d’orientació

Rúbrica

Feedback positiu

Diari d’aprenentatge

Portfoli

ESTRATÈGIES D’AVALUACIÓ

expectatives, objectius i criteris evidències feedback coavaluació autoregulació

#rutinapensament

quines preguntes em faig 1?

què he après?

idees essencials i conclusions

quines preguntes em faig 2?

PEEL THE FRUIT

Monitoritzem l’aprenentatge

Moviments de pensament: connectar, fer-se preguntes, reflexionar, captar l’essència, descobrir complexitat .

Propòsit . Fer visible la comprensió, mesurar el progrés, pensar el següent pas . Ser conscients de com aprenem, partint del que sabem i construint el nostre coneixement fent preguntes i buscant respostes .

Seleccionar contingut apropiat . Es pot aplicar a qualsevol contingut rellevant

Passos: La metàfora “pelar la fruita” explica el procés d’anar de la superfície fins al cor, buscant, investigant enigmes i misteris de diferents formes per arribar a comprensions bàsiques . Comencem per la pela i anem avançant fins al pinyol . Es va anotant cada pas del progrés en l’exploració del tema al gràfic:

1. A partir d’un tema, pregunta als alumnes què en saben

2. Demana als alumnes que es facin preguntes .

3. Avança en les activitats del tema .

4. Demana als alumnes que pensin què han après .

5. Demana als alumnes que es tornin a fer preguntes .

6. Continua el tema .

7. Fes alguna activitat per sintetitzar el tema i elaborar conclusions

Valoracions . Els alumnes són conscients del seu procés d’aprenentatge Es pot combinar amb eines per a la regulació i l’aprenentatge . Es pot convidar als alumnes a posar post-its al mapa per donar rellevància alguna cosa que s’ha comprès bé .

#instrumentavaluació

1 2 3

0 mai

1 de vegades

2 moltes vegades

3 sempre

què podries fer per millorar els aspectes menys valorats?

TARGET

Avaluació participativa

Estratègies d’avaluació: expectatives, autoavaluació, coavaluació .

Propòsit . Avaluar alguns aspectes competencials de manera ràpida i visual . Veure l’evolució del desenvolupament competencial

Seleccionar contingut apropiat . Avaluació del procés d’aprenentatge competencial

Passos:

1. Preparació . Preparar uns criteris d’avaluació adequats al nivell dels alumnes i redactar-los de manera clara i acurada .

2. Demanar als alumnes que s’avaluïn en moments diferents del procés i que facin algun pla de millora .

3. En cas de coavaluació del treball en grup, pensar algun aspecte de millora comú .

4. Alternatives: es pot fer servir el mateix gràfic per avaluar tots els components d’un grup utilitzant diferents colors . També es pot fer una avaluació més global per valorar un projecte o el comportament d’un grup segons uns criteris, en aquest cas, es poden posar punts i analitzar on estem i què podem fer per millorar .

Valoracions . El registre del progrés en l’aprenentatge ajuda a ser conscient i esforçar-se per millorar . La participació en la valoració dels companys dona perspectiva i ajuda a la reflexió personal