Revista diàlegs 6 - Educar per a ser

Educar per a ser

Entorns educatius

humanistes per a l’era de la IA

Thomas Lickona

Marvin W. Berkowitz · James Arthur Andrew Peterson · Pepe Menéndez Joanne Quinn · José Víctor Orón

Una bona educació és una bona educació del caràcter

Una escola humanitzadora és insubstituïble

Benvolgut lector/a,

“Com podem ajudar els nostres joves a comprendre qui són i què volen aportar al món?” Així obre una finestra a la reflexió sobre l'educació en temps de canvi, el professor Edward Brooks des del Projecte Caràcter d'Oxford. I és que, avui dia, la IA està redefinint la vida quotidiana i els valors, reptant a l'escola a educar no sols en coneixements, sinó també la consciència d'ésser humà, la integritat i el paper social dels ciutadans.

En aquesta ocasió, Diàlegs cerca convidar-vos a aprofundir, de la mà dels nostres experts, en com revaloritzar el factor humanitzador de l'escola per a fer-la insubstituïble. Per a començar, Juan Pablo Dabdoub se centra en el lideratge del caràcter per a crear una cultura escolar eficaç en l'educació de persones. Francesc Torralba, opina que un món incert i complex exigeix educar en audàcia, flexibilitat i compassió, i acompanyar en la construcció d'un projecte personal de vida. I Marvin Berkowitz es fa ressò de les evidències més destacades del que funciona en la florida de la bondat humana i distingeix els sis principis PRIMED: Priorització, Relacions, motivació Intrínseca, Models, Apoderament i pedagogies del Desenvolupament.

Igual que Berkowitz, Joanne Quinn, James Arthur, Andrew Peterson i Edward Brooks, consideren l'educació del caràcter el nucli d'una educació de qualitat per a tots els estudiants, on l'ètica no sols és part essencial del contingut, sinó també una brúixola que orienta tota decisió escolar, familiar o comunitària que desitgi focalitzar l'ésser de la persona.

S'albira una unanimitat quant a la importància del llenguatge del caràcter. No obstant això, encara que l'ideal de persona sol incloure trets comuns com, ser compassiva, empàtica, resilient o íntegra, en intentar consensuar el que s'entén per ser compassiu en unes circumstàncies concretes, s'ensopega amb diferències culturals, opinions o ideologies. Segons Peterson i Arthur, aquest fet buida de contingut els valors i aconsellen fomentar un diàleg inclusiu en escoles i comunitats, que faciliti consensos amb significat per a tots.

Joanne Quinn, Carlos Magro i Pepe Menéndez proposen una visió crítica de l'educació per al segle XXI, matisant la importància d'una educació per a la vida, on el focus se situï a desenvolupar un perfil de ciutadà crític, ètic, resilient, i compromès amb el canvi global del món.

La majoria d'experts posen l'accent que això únicament és possible quan es prioritza la qualitat de les relacions interpersonals, i l'acompanyament en el creixement. Segons Dabdoub, Berkowitz i José Víctor Orón, això només és possible si els docents han experimentat prèviament la mateixa guia en les seves pròpies vides, capacitant-se per a replicar-la des del coneixement personal en les vides dels seus estudiants.

Siguin quins siguin els reptes del futur, amb IA generativa o híbrida, l'èxit de l'escola com a factor humanitzador, és el que restaurarà el seu prestigi per a ser considerada insubstituïble en l'educació d'una ciutadania ètica capaç de ser i estar en el món amb humanitat i propòsit.

Espero que us agradi.

Ana Moreno Salvo

Directora d'Impuls Educació

ENTREVISTA A JUAN P. DABDOUB GONZÁLEZ I AITOR R. SALAVERRÍA projecte

Become: Redefinint l'educació 6

panoràmica

Educar és desenvolupar tot el potencial humà

ENTREVISTA A FRANCESC TORRALBA 14

ENTREVISTA A MARVIN W. BERKOWITZ

PRIMED. Un model per a la transformació d’escoles i societats 24

Una escola humanitzadora és insubstituïble 2

CONSELL DE REDACCIÓ

Direcció i entrevistes

Ana Moreno

Publicacions

Jordi Viladrosa

Disseny Original Guillem Batchellí

Disseny i Comunicació

Maria Font

Il·lustracions

ISSN 2696-5615 editorial en profunditat

Maria Yuling Martorell

Redacció i subscripcions

Impuls Educació

Avda. Montserrat Roig, 3

08195 Sant Cugat del Vallès revista@impulseducacio.org https://impulseducacio.org/

ENTREVISTA A JOSÉ VÍCTOR ORÓN

Educar des de l'ésser: Una revolució en la formació integral

ENTREVISTA A JAMES ARTHUR 32

El caràcter i les virtuts en l'educació moderna

El caràcter, emergència educativa del s. XXI

ENTREVISTA A ANDREW PETERSON 46

Educar per a la vida. Pensar l'escola que volem autor

ENTREVISTA A JOSÉ Mª TORRALBA 40

Grans llibres per a una educació liberal

ENTREVISTA A CARLOS MAGRO 54 Educar en l'era de la IA

L'aprenentatge com a motor de canvi global

Educant per a un lideratge global

ENTREVISTA A JOANNE QUINN

JOSÉ MANUEL LÓPEZ

Model AIRISS: Sis fortaleses del caràcter per al segle XXI

TRIBUT A THOMAS LICKONA

El guardià del caràcter

ENTREVISTA A EDWARD BROOKS 80

JOSÉ MARÍA RUIZ 88 L'experiència de l'IES Cartima

ENTREVISTA A PEPE MENÉNDEZ opinió

Educar per a ser: Entorns educatius humanistes per a l'era de la IA

JOSÉ BLAS GARCÍA

Innovació disruptiva a l'educació

MANEL SOENGAS

DIEGO VERGARA 104 108 112

La revolució educativa a l'era digital

projecte

Juan P. Dabdoub González (Pamplona) és Professor i Doctor de Teoria de l'Educació a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Navarra. És membre del Grup de Recerca en Educació, Ciutadania i Caràcter de la mateixa universitat, Secretari de l'Association for Moral Education i Scholar Affiliate del Center for Character and Citizenship a la Universitat de Missouri-St. Louis. És codirector de Become des del 2022. Porta des del 2015 investigant i promovent l'educació del caràcter amb el suport de la Templeton World Charity Foundation per tot el món, amb especial atenció al lideratge.

Aitor R. Salaverría (Pamplona) és doctorand a la Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Navarra, treballa en una tesi orientada a investigar i promoure el desenvolupament del caràcter en comunitats universitàries residencials. És codirector de Become des del 2022. Ha estat director educatiu del Col·legi Major Belagua fins al 2021, on ha desenvolupat la seva activitat professional durant els darrers 10 anys. És col·laborador del Grup de Recerca Educació, Ciutadania i Caràcter de la Universitat de Navarra.

La

Become: Redefinint l'educació

importància del caràcter en la formació de líders i estudiants

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A JUAN P. DABDOUB GONZÁLEZ I AITOR

R. SALAVERRÍA

L'educació busca preparar les noves generacions per a la seva vida d'adults al món i la societat que els tocarà viure. Què aporta l'educació del caràcter a la formació dels futurs ciutadans del segle XXI? Molts cops ens fan aquesta pregunta: per què hauríem d'apostar per l'educació del caràcter? Realment cal sumar més coses al que ja fem a les escoles? És convenient? Quan ens presenten aquest dubte, acostumem a respondre que el plantejament no és encertat. Més que pensar en ‘què aporta l'educació del caràcter’, intentem fer veure que es tracta d'una cosa inevitable. Els centres educatius estan incidint en el desenvolupament del caràcter dels seus estudiants, ho vulguin o no, de manera conscient o inconscient. Aristòtil fa més de dos mil anys, ja va advertir que la mera

presència dels adults influeix en el caràcter dels nens, molt més si es tracta d'una relació tan estreta i perllongada com la que hi ha entre professors i alumnes. Com sol dir Marvin Berkowitz, no es pot “no educar” el caràcter. Per tant, més que plantejarse si han d'apostar o no per l'educació del caràcter, volem ajudar els centres educatius a adonar-se que ja ho estan fent. Partint d'aquesta convicció, mirem d'orientar una reflexió comuna sobre com estem, de fet, incidint en

L'educació del caràcter no és una opció; està passant a tots les escoles de manera conscient o inconscient

el desenvolupament dels nostres estudiants. Es tracta de revisar el que fem perquè d'una manera estratègica i intencional afavoreixi el creixement de les persones.

Com neix Become, quin és el seu propòsit i a qui va dirigit? Become es va originar com un “spin-off” del treball de recerca i desenvolupament que hem fet durant els últims 10 anys al Grup Educació Ciutadania i Caràcter de la Universitat de Navarra, en col·laboració amb el “Center for Character and Citizenship” de la Universitat de Missouri-St. Louis, i amb el generós suport de la Templeton World Charity Foundation. Som una organització que vol contribuir a fer que les persones puguin arribar a ser el que estan cridades a ser. Procurem ajudar les comunitats a generar les condicions que promoguin el creixement

personal, el desenvolupament del caràcter i el benestar dels seus membres. Això ho fem adoptant un enfocament basat en la investigació i el sentit comú per tornar a moltes organitzacions el seu sentit noble i original. El treball que hem fet a l'àmbit educatiu ens ha portat a col·laborar amb institucions interessades a fomentar el desenvolupament integral de les persones. Hem treballat amb centres de diversos països com Espanya, Mèxic, Guatemala, El Salvador, Hondures, Costa Rica, Colòmbia, Eslovàquia, Croàcia, Equador i Perú. El 2025 planegem començar a Xile, Filipines, Finlàndia, Estònia, República Txeca i Suècia.

Creiem que els principis que poden fer que un col·legi sigui un lloc idoni per al creixement de les persones també podrien informar el dia a dia d'una universitat, una residència, una empresa, un hospital o, fins i tot, una família. Per això volem treballar els pròxims anys per poder acompanyar organitzacions que estan més enllà de l'àmbit escolar.

Per a l'educació del caràcter, per què se centren en els líders i no en els docents?

Els estudis suggereixen que el que és més rellevant a l'hora de promoure el desenvolupament del caràcter és la cultura del centre. Els col·legis solen presentar-nos un elenc d'iniciatives amb què volen promoure el creixement dels seus estudiants com l'aprenentatgeservei, el treball col·laboratiu, les classes sobre les virtuts, programes de grans llibres, les tutories individualitzades o activitats de mindfulness, entre d'altres. Nosaltres intentem ajudar-los a veure que el que realment està ‘donant forma’ als estudiants és la vida ordinària del centre que de manera quotidiana va incidint en el seu desenvolupament. Més que pensar a ‘fer coses’ per promoure el

desenvolupament del caràcter, es tractaria de veure com som i com fem les coses que ja fem: quines són les nostres prioritats, quin tipus de relacions es generen al centre, quines són les motivacions que ens mouen, o quin nivell d'implicació hi ha per part d'alumnes i professors.

Parafrasejant Paul Houston, creiem que “les escoles estan perfectament dissenyades per als resultats que estem obtenint. Si no ens agraden els resultats, hem de redissenyar les escoles”. En aquest sentit, promoure el desenvolupament integral de les persones dins de les institucions requereix un redisseny dels elements ordinaris que en conformen l'existència i les dinàmiques quotidianes. Aquest redisseny ha de prioritzar la persona en la seva tasca i raó de ser, per sobre dels resultats, la utilitat o la productivitat.

Ens centrem en els líders perquè són els que tenen el poder de prendre les decisions que incideixen de manera significativa en la cultura de la comunitat escolar. Decisions que, sovint, venen precedides d'un canvi personal. La tasca que fan els docents per promoure el creixement de les persones és insubstituïble, però decidim començar pels líders per motius estratègics. Si no hi ha una bona cultura, és poc probable que els esforços dels docents puguin donar fruit.

Vostès parlen de la importància de redissenyar comunitats. Quines condicions ha de tenir una comunitat educativa per oferir una bona educació del caràcter? Abans de contestar crec que convindria fer un aclariment: les condicions per a una bona educació del caràcter són les mateixes que per oferir una bona educació. No es tracta d'afegir res més a l'educació. Molts dels moviments que han sorgit en les darreres dècades com l'educació del

caràcter, l'educació personalitzada, l'educació socioemocional o el desenvolupament positiu de la joventut no són més que intents de recordar quelcom essencial a l'educació que, per un motiu o un altre, s'ha descuidat. És possible educar sense tenir en compte el caràcter? És possible educar sense tenir en compte que els nens són persones? I sense tenir en compte les emocions? Això no és una cosa nova o contemporània. Ja Aristòtil deia (citant Plató) que una bona educació es manifestava que fóssim capaços ‘d'alegrar-nos i entristir-nos amb el que cal’. Més que afegir complements a l'educació, es tracta que compleixi la seva finalitat.

Afirmem que el disseny de l'educació actual està orientat especialment a dos objectius: saber més coses i saber fer més coses. Sense menysprear aquests dos objectius, a Become convidem a redissenyar l'educació per prioritzar tres finalitats essencials perquè una persona pugui esdevenir la millor versió de si mateixa: benestar, integritat i identitat.

Amb benestar ens referim a promoure les condicions necessàries perquè les persones puguin estar bé físicament i psicològicament. El nivell de benestar respon a la pregunta com estic? Les persones no es poden desenvolupar pròpiament si no se senten segures i estimades o si estan a la vora del col·lapse per cansament.

La integritat inclou l'espectre de la moral, l'ètica, el desenvolupament del caràcter, les virtuts i els valors.

Creiem que les escoles estan perfectament dissenyades per els resultats que estem obtenint

Aquest nivell respon a la pregunta: com soc? Es tracta de dissenyar l'educació de manera que es pugui promoure el cultiu de virtuts, disposicions estables per fer el bé. Per acabar, el nivell d'identitat respon la pregunta: qui soc jo? És una de les preguntes que continuarem contestant cada dia de la nostra vida. Qui vull ser? Qui estic cridat a ser? Ja pots tenir totes les virtuts i sentir-te inclinat a fer moltes coses bones, però això no arriba a respondre quines coses bones faràs amb la teva vida, tenint en compte que no les pots fer totes.

Quins són els trets diferencials de Become davant d'altres models formatius?

Proposem cinc arguments que caracteritzen el nostre enfocament

formatiu i, fins a cert punt, el distingeixen d'altres iniciatives.

PRIMER: ENS CENTREM EN ALLÒ

QUE ES POT CANVIAR

Al començament dels nostres programes se sol preguntar als directors què creuen que ha de canviar perquè els centres millorin. Solen respondre que necessiten millors alumnes, millors professors, millors famílies, millors instal·lacions o fins i tot millors polítics. Aquestes perspectives són força frustrants per a ells perquè, el més probable, és que aquestes coses no canviïn en un futur pròxim, ni ells tinguin la capacitat d'influir-hi significativament. La majoria dels directors tindran els mateixos alumnes, professors, famílies, instal·lacions i polítics. Si continuen centrant-se a canviar allò que no

depèn d’ells, acabaran esgotats, o es tornaran indiferents o cínics davant de qualsevol esperança que l'educació millori. Become no se centra en els aspectes que no es poden canviar, o el canvi dels quals està fora de l'abast dels educadors. Per contra, proposem centrar-nos en aquells aspectes el canvi dels quals sí que depèn dels líders i de les persones que formen part de la seva comunitat. Redissenyar el funcionament d'un centre educatiu, redissenyar-ne les pràctiques i estratègies, és una cosa que pot ser promoguda i aconseguida per la majoria dels líders escolars en qualsevol entorn cultural.

SEGON: COMENCEM PELS LÍDERS Com hem exposat, Become se centra en els líders per iniciar i sostenir el redisseny de les

comunitats educatives per generar una cultura que promogui efectivament el desenvolupament del caràcter dels estudiants. El primer que els directors poden canviar o millorar per promoure una millor cultura als seus centres és el seu propi caràcter i estil de lideratge. Si els líders no comencen cultivant el caràcter que volen veure en els seus mestres, personal i estudiants, probablement fracassaran a promoure el bon desenvolupament del caràcter amb qualsevol missatge, pla d'estudis, programa o estratègia. Com deia Ralph W. Emerson, ‘les teves accions parlen tan alt que no puc sentir el que dius’. En general, els directors desconeixen com poden millorar el caràcter o quins defectes han de corregir, i es poden

mostrar reticents a canviar la seva manera de dirigir o ni tan sols ser conscients que el seu lideratge ha de millorar. A causa de la posició que ocupen, sovint és difícil que els membres de la comunitat educativa els diguin quins aspectes del seu caràcter han de cuidar o corregir. Hi ha defectes que és difícil dir a un amic, i molt més a un cap: manca d'humilitat, no escoltar, desconfiança, perfeccionisme, paternalisme, coacció, no saber perdonar, voler controlar-ho tot, etc. Els nostres programes aborden aquesta preocupació no dictant als líders com han de ser, sinó ajudantlos a ser més conscients de com són en realitat, a reflexionar sobre com els agradaria ser i animant-los a iniciar aquest procés. Formar part d'una comunitat interactiva de

directors és útil en aquest sentit perquè la gent acostuma a estar més oberta a escoltar, observar, aprendre i rebre consells dels companys que dels empleats.

TERCER: MODELEM LA CULTURA PER AL DESENVOLUPAMENT DEL CARÀCTER

Els nostres programes utilitzen lectures, converses, reflexions, vídeos, treball en equip i altres activitats per assolir els seus objectius. Tanmateix, el mitjà més significatiu que fem servir és generar amb els líders participants el tipus de comunitat (cultura, clima, ethos) que ells podrien generar en tornar als seus centres. El disseny d'aquests programes respon íntegrament als principis de redisseny escolar proposats. En aquest sentit, participar en un

No demanem fer més coses, sinó repensar el que ja fem per impactar estratègicament a l'educació

dels nostres programes és una experiència viva del tipus de cultura que es podria generar a les escoles. El que es fa, com es fa, per què es fa o el caràcter dels facilitadors del programa pretén ser un exemple viu del que poden fer, com ho poden fer, per què ho poden fer i com poden ser quan tornin als seus centres. Per exemple: planificant activitats perquè tothom es pugui conèixer; escoltant i respectant autènticament les diferents opinions; reservant temps per al silenci i la reflexió; no imposant decisions importants ni deixant-les per a un altre moment, sinó animant tothom a buscar solucions en col·laboració i decidir com a comunitat. No és només un programa que inclou teoria i pràctica: és també l'experiència directa d'aquestes pràctiques i l'exposició al modelatge.

QUART: EVITEM RECEPTES GENERALS

Diversos programes educatius indiquen detalladament el que cal fer. Per exemple: impartir un nou pla d'estudis o conjunt de lliçons, dur a terme una sèrie d'activitats o posar en marxa un curs de formació del professorat. Totes aquestes iniciatives tenen sens dubte un costat positiu, però no totes funcionen a totes les comunitats, o no tenen el mateix impacte, o són útils, però únicament durant un cert període de temps. Això és degut al fet que les circumstàncies de cada centre són úniques i canviants, i no hi ha una solució general per a tots, ni per a tots els temps. I

el que és potser més important, sovint passen per alt el profund treball de desenvolupament dels adults i el canvi de cultura. El nostre enfocament comparteix la convicció que no hi ha un programa o pla d'estudis per a l'educació del caràcter que funcioni a tots els centres educatius, ni que funcioni indefinidament. Cada centre té els seus propis problemes, recursos i reptes, i el que cal fer-hi per transformar la seva cultura és una solució particular, i aquesta solució ha de ser prou flexible per poder adaptar-se a un món que canvia ràpidament. En lloc de proposar solucions generals i una mica rígides, aquests programes advoquen per plans particulars i flexibles. Per aquesta raó, és menys eficaç formar els líders en un enfocament específic i fix, que ajudar-los a desenvolupar el que cal per liderar eficaçment en les pròpies circumstàncies: avaluant el clima dels seus centres, discernint quin programa o enfocament es necessita en aquest moment, sent prou àgils per adaptar-se quan les circumstàncies canvien (per exemple, la pandèmia), o sent exemplars en el lideratge de la comunitat. En lloc de dir als líders el que han de fer, és més eficaç i sostenible centrar-se a ajudar-los a desenvolupar allò que necessiten per poder diagnosticar allò que necessita la seva comunitat i ser capaços de proporcionar-ho. Els directors solen conèixer els seus centres millor que ningú, o tenen una posició privilegiada per conèixer els aspectes més rellevants de la seva comunitat.

CINQUÈ: NO DEMANEM FER MÉS COSES

Els directors temen sovint que l'educació del caràcter sigui una cosa més que hagin d'afegir a la llista interminable de coses que han de fer als seus centres. Alguns utilitzen sovint l'expressió: “el meu plat és ple; no tinc espai per a res més”. No

obstant això, els nostres programes conviden els líders a considerar que l'educació del caràcter no és res més al seu plat. Parafrasejant molts líders en aquest camp, l'educació del caràcter no és una altra cosa afegida al plat, sinó que és el plat que sosté la resta de coses als centres educatius. L'essència de la promoció del desenvolupament del caràcter no és fer més coses, sinó redissenyar els elements ordinaris de l'educació. Això és convenient perquè la posada en marxa d'iniciatives extraordinàries sol requerir temps i recursos que els centres educatius no tenen, mentre que les coses ordinàries es faran de totes maneres i, intencionalment o no, repercutiran en el desenvolupament dels estudiants. En aquest sentit, no es pot no educar el caràcter: d'una manera o una altra, tot allò que es fa a les escoles o col·legis repercuteix en el caràcter dels nens, sigui intencionat o no. A més, no és una cosa que competeixi o resti recursos al que és acadèmic. Diversos estudis demostren que els centres que integren l'educació del caràcter a través d'aquest enfocament de redisseny obtenen, en darrer terme, millors resultats acadèmics.

Com us plantegeu aconseguir això? Què s'espera dels participants? Què s’emporten als centres educatius?

No creiem que uns cursos o programes tinguin un impacte transformador en l'educació d'un col·legi, ciutat o regió. El que considerem veritablement

Les

escoles ben dissenyades per al desenvolupament del caràcter obtenen millors resultats a llarg termini

transformador és pertànyer a una comunitat de líders en què tots col·laborin i aprenguin els uns dels altres per redissenyar estratègicament i intencionalment les seves comunitats. Si aconseguim que els directors vulguin posar-se al servei els uns dels altres per ajudarlos a créixer i tirar endavant les seves escoles, és molt probable que es generi una autèntica renovació educativa.

A la nostra recerca per trobar maneres efectives de començar a aquest tipus de comunitats, hem trobat dues iniciatives destacables. Es tracta de dos programes formatius desenvolupats per Marvin Berkowitz i Melinda Bier al Center for Character and Citizenship de la Universitat de Missouri-St. Louis: un programa executiu (vLACE) i un programa dirigit (Institut PRIMED). vLACE és un programa adreçat a líders de comunitats educatives. Cada taller és dirigit per un facilitador que, a través de vídeos, activitats interactives, lectures i reflexions, cerca generar una comunitat de pràctica amb els participants. Tens dos objectius principals. En primer lloc, incidir en l'autoconeixement i el cultiu de la identitat i la integritat de la persona que lidera i de la seva comunitat. No hi pot haver un canvi significatiu en la cultura d'un centre educatiu sense que el seu líder comenci cultivant el caràcter que vol veure a la resta de la comunitat. En segon lloc, aconseguir en els líders l'aprenentatge i el desenvolupament necessaris per dissenyar, implementar i avaluar iniciatives que facin dels seus centres veritables comunitats d'aprenentatge, en les quals el desenvolupament del caràcter és una autèntica prioritat. vLACE inclou el desenvolupament d'un pla a llarg termini per transformar la cultura dels centres educatius. Es compon de nou tallers de vuit hores cadascun repartits mensualment

al llarg d'un curs acadèmic. Cada taller exposa l'enfocament d'un expert internacional en educació del caràcter. Aquests experts no assisteixen presencialment als tallers. Els facilitadors de vLACE dirigeixen cada taller, presentant l'enfocament de cada autor a través de vídeos, activitats, reflexions i lectures. Finalment, vLACE inclou vuit treballs mensuals que inclouen reflexions personals, fer enquestes o qüestionaris a la comunitat de cada centre. Aquests treballs requereixen una mitjana de 4 hores de dedicació cadascun, i alguns s'han de fer en equip amb altres líders del centre. La suma dels treballs constitueix un pla a mitjà i llarg termini per transformar la cultura de cada comunitat.

D'altra banda, l'Institut PRIMED és una experiència d'immersió de cinc dies a l'educació del caràcter. Convidem els equips directius a passar uns dies junts, en un clima de confiança, reflexionant i dialogant sobre què pot fer de les seves escoles llocs on es promogui el desenvolupament del caràcter de forma estratègica i intencional. Té tres objectius principals. En primer lloc, conèixer els fonaments d'una educació del caràcter efectiva. Ens servirem del model PRIMED, desenvolupat pel professor Marvin W Berkowtiz, com a guia per introduir els assistents en una perspectiva encertada a l'hora d'afrontar la transformació del centre educatiu. Les persones que lideraran aquest canvi necessiten conèixer els principis en què es recolzen les pràctiques que després posaran

Els líders poden transformar la cultura escolar i el desenvolupament del caràcter dels seus estudiants

en marxa. En segon lloc, enfortir les relacions de l'equip en un format d'aprenentatge experiencial. Engegar un canvi d'aquesta magnitud, que afecta directament la cultura de l'escola, requereix un equip unit amb ganes d'afrontar aquest repte ambiciós. Durant el curs, els assistents tindran ocasió d'estrènyer llaços amb els altres membres del seu equip, compartir moltes hores de conversa i passar-ho bé junts. Finalment, fer un pla d'acció per al curs que ve acadèmic. Amb els coneixements adquirits a PRIMED, els assistents són convidats a elaborar un pla d'acció per al curs entrant. Qualsevol transformació d'aquest estil requereix uns quants anys de treball. El pla elaborat a conseqüència d'aquests dies pot servir per obrir camí i introduir la perspectiva de l'educació del caràcter al centre educatiu. Els participants són assessorats pels facilitadors del curs en fer aquest pla.

L'experiència que hem tingut en els darrers anys és que els que han participat en aquests programes tenen el desig de mantenir la comunitat de líders que han conformat durant els nostres programes per continuar plegats el viatge que han emprès. La comunitat de líders es converteix en una gran oportunitat per continuar cultivant l'amistat, incidir en l'autoconeixement, continuar aprofundint en els principis de l'educació del caràcter efectiva i ajudar-se mútuament a tirar endavant els centres educatius. Que els directius siguin part d'una comunitat com aquesta és la millor manera de promoure un canvi real a les escoles.

panoràmica

Educar és desenvolupar tot el potencial humà

Francesc Torralba Roselló (Barcelona, 1967) és doctor en Pedagogia, Filosofia, Història i Teologia. En l’actualitat és catedràtic acreditat a la Universitat Ramon Llull. Alterna la seva activitat docent amb l’ofici d’escriure i divulgar el seu pensament. El seu treball s’orienta cap a l’antropologia filosòfica i l’ètica emmarcat dins del personalisme contemporani. És un autor prolífic, amb més de 1.800 articles i 100 llibres publicats dels quals destaca: “Vivir en lo esencial” (Plataforma Editorial S.L., 2020), “Lideratge ètic” (Angle Editorial, 2016),“Córrer per pensar i sentir” (Angle Editorial, 2015) o “El valor de tenir valors” (Ara llibres, 2012).

Els joves necessiten un acompanyament en la construcció del seu projecte de vida

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A FRANCESC TORRALBA ROSELLÓ

Apartir de l’informe “Aprender a ser: la educación del futuro” dirigit per Faure el 1972, l’educació escolar ha anat ampliant el seu horitzó del merament acadèmic a una visió integral de la persona. No obstant això, hi ha tantes versions del que és educar per a ser com models educatius. Ens podria explicar què vol dir educar per a ser i quin és el seu propòsit principal?

Utilitzem molt la paraula educació, però té connotacions molt diferents. A mi m'agrada plantejar aquest tema seguint la filosofia de l'educació d’Edith Stein, un referent per a mi. De fet hi vaig dedicar la tesi doctoral en pedagogia. Ella utilitza el concepte de formació, que és la

traducció de la paraula alemanya "Bildung". Pròpiament educar i, especialment una educació centrada en l’ésser és desenvolupar totes les potències o capacitats que té una persona, que estan en estat embrionari, com en un estat latent i que quan eduquem volem que es desenvolupin i arribin a la seva màxima plenitud. Això vol dir tot l'ésser. Per tant, no només una educació centrada en la memòria, en la imaginació o en la voluntat, sinó una educació que abraça tot l'ésser de la persona i permet que aquest ésser es desenvolupi al màxim.

Per a mi això té, bàsicament, quatre dimensions, que a vegades en educació ens oblidem d’alguna i caiem en el que denominem una educació unidimensional o reduccionista.

D'una banda, hem de desenvolupar la dimensió física de la persona. I això vol dir els hàbits de vida saludable, l'exercitació, la dimensió corpòria d'aquella persona, la cura, la higiene, l'alimentació, els hàbits de vida, l’esport i, per descomptat, també la cura de la dimensió sexuada de la persona.

Educar en l'ésser vol dir desenvolupar totes les potències o capacitats latents en la persona fins a la seva màxima plenitud

Hi ha un dipòsit de virtuts que traspassen el temps i són veritables avui i ho continuaran sent d'aquí a cinc segles

La dimensió psíquica, tant emocional com mental o intel·lectual, també s'ha de desenvolupar. Es tracta de la capacitat de calcular, de pensar, de reflexionar, d'especular. Però també la capacitat d'ordenar les emocions, de saber-les prioritzar i, fins i tot, contenir determinades emocions tòxiques o negatives.

Després hi ha la dimensió social. Cada persona ha de saber interaccionar amb els altres, crear vincles de qualitat, establir relacions de confiança, saber en definitiva, crear relacions tonificants i nobles.

Seguidament, hi ha la dimensió espiritual, que també és inherent a la persona i, per tant, educar-la vol dir que aquell ésser humà desenvolupi un determinat conjunt de valors, un determinat tipus d'ideals o de propòsits, i també que reflexioni a fons sobre quines creences se sent cridat a desenvolupar o, fins i tot, a assumir.

Sovint, però, el que passa és que aquesta educació queda reduïda a un pla i nosaltres som polígons que tenim diferents cares. Per això crec que educar en l'ésser vol dir desenvolupar totes les capacitats

latents en la persona i això no ho pot fer un sol ésser humà, sinó que ho fem en comunitat. Ho fa l'escola, ho fa la família i també les activitats extraescolars. I tots aquests actors quan interactuen fan que aquesta llavor es vagi desenvolupant, vagi creixent i, finalment, doni fruit.

En quina mesura “ser cada vegada millor ésser humà” és una qüestió relativa al context, època o cultura? Pot haver-hi el supòsit que hi ha alguna cosa que és immutable, universal i pròpia de tot ésser humà i que el defineix qualitativament?

Sí, és la discussió entre allò que és permanent i allò que és conjuntural. I en el procés educatiu hem de lligar les dues dimensions. D'una

banda, hem de formar aquests nois i aquestes noies perquè puguin instal·lar-se en un món complex i, per tant, que sàpiguen moure's bé en el món tecnològic, en el món digital, que entenguin bé els llenguatges, que comprenguin bé els artefactes, els robots, les màquines, les biotecnologies... Tot això és conjuntural, contextual. L'escola ho ha d'afavorir perquè volem que s'adaptin al món, volem que actuïn en el món i que no siguin marginats socials o inadaptats.

Després hi ha uns elements que són universalment permanents. Per exemple: hi ha virtuts que són essencials i s’han de desenvolupar independentment de si estem al segle XII o al segle XXI. Pensem en

No hi ha educació neutral, no ha existit mai. Tota educació és portadora d'uns valors o d'uns

la virtut de la prudència. Quin pare i quina mare no vol que el seu fill sigui prudent? A l'hora de conduir, a l'hora de prendre decisions, a l'hora d'anar de festa, a l'hora de començar a establir una relació de parella. Qui no ho vol? que siguin justos, temperats, humils, o que tinguin fortalesa davant de les contrarietats. Per tant, jo crec que sí que hi ha un dipòsit de virtuts que traspassen el temps i que són vertaderes avui, ho eren fa deu segles i ho continuaran sent d'aquí a cinc segles, si hi ha persones sobre el planeta. Té a veure amb

aquell caràcter que permet a aquella persona desenvolupar-se plenament.

Per tant, hi ha aspectes conjunturals i hem d'estar atents a això. No pot ser que un noi, en sortir de l’escola, no tingui les habilitats i les destreses per poder treballar en una societat tecnològica. Per altra banda, hi ha una sèrie de qualitats, de virtuts, que si les té, li permetran regir com a ésser humà, com a professional, com a pare, com a mare, com a amic, com a amiga, les seves diverses facetes.

Vostè ha escrit molt sobre virtuts i valors humans, què opina sobre l’educació ètica a l’escola? Quins valors destacaria com a més rellevants en el món actual?

El primer que vull dir és que no hi ha educació neutral, no ha existit mai i el que ho planteja d'aquesta manera fa trampa. Tota educació té una dimensió axiològica, és a dir, és portadora d'uns valors o d'uns contravalors. I els transmetem molt sovint de manera inconscient. En altres paraules, depèn del que la mestra digui o faci a l'aula està

transmetent un tipus de valors o uns altres. Imaginem-nos que hi ha hagut una baralla al pati. S'entra a classe i la mestra no diu res. Això és un tipus de comportament. O si la mestra diu: parlem del que ha passat al pati, per què hi ha hagut una baralla? En aquest cas, generem processos de reconciliació de tal manera que sigui capaç de demanar perdó a aquella nena perquè li ha llençat sorra i ella sigui capaç de perdonar-lo i que es reconciliïn. Aquí hi ha una intervenció. Un pot accentuar els valors mediambientals,

Hi ha tres valors o virtuts bàsiques a potenciar, que són l'audàcia, la flexibilitat i la compassió

els valors familiars, el valor del treball, pot ser molt exigent en les entregues i, per tant, el rigor i el sentit de l'esforç, Però no hi ha educació neutra. En conseqüència, no pot haver-hi una educació purament objectiva. El mestre sempre irradia allò que té i el pare o la mare irradien els seus valors als seus fills i a tota la família extensa. Quant a la segona part de la pregunta: quins haurien de ser els valors o les virtuts a potenciar, jo crec que n'hi ha tres de bàsics actualment. Una és l'audàcia. Jo crec que aquests nois i noies que ara estem formant han de ser molt audaços. L'audàcia és la capacitat d'afrontar reptes difícils, no acovardir-se i no tenir por de tirar

Necessitem joves, emprenedors, persones que s'impliquin en les causes nobles que avui el món té pendents

endavant els projectes de vida. El que és audaç és el que, juntament amb altres, intenta fer realitat un projecte. Un emprenedor ha de ser audaç, però també ho ha de ser algú que estudia medicina, perquè això vol dir molts anys i molta dedicació; o algú que es vulgui dedicar a la filosofia, perquè li costarà molt poder despertar aquesta vocació filosòfica als seus alumnes.

Una altra és la flexibilitat o la ductilitat. Estem en un món molt canviant, en transformació i necessitem nois i noies que tinguin capacitat d'adaptació a entorns nous i diferents. Per tant, la rigidesa és un obstacle. Aquell que diu: “jo només sé fer això i no em treguis d'aquí”. O “allò ja ho fa una màquina”, aleshores, aquest senyor està perdut. La ductilitat és la capacitat d'adaptar-se a entorns diferents, sistemes diferents, treballar en països diferents. Avui és l'itinerari de molts joves que passen per moltes empreses diferents, per països diferents, llengües diferents, sistemes tecnològics diferents i sobreviuen els que són més dúctils o flexibles.

I l'última: jo crec que necessitem nois i noies que tinguin una tercera virtut, que és la compassió, que no passin de llarg dels mil drames que hi ha al món. Això vol dir tot el contrari de la indiferència. El Papa Francesc utilitza una expressió que, al meu entendre, és molt oportuna, que és la “globalització de la indiferència”. Vol dir que es globalitza el fet de passar dels altres. Jo crec que l’educació ens ha de fer solidaris, ens ha de fer responsables, ens ha de fer persones que davant dels drames no tanquem els ulls sinó que mirem d'aportar el nostre talent, el nostre compromís, per mirar de millorar la qualitat de vida d’altres persones.

Això és una educació, per a mi, bàsica, és a dir, una escola que no contempli això, és una escola que està fora del segle XXI. Necessitem joves, necessitem emprenedors, necessitem persones que s'impliquin en les causes nobles que avui el món té pendents.

Actualment, es parla molt sobre la importància de l’”Agency” per poder actuar amb sentit del propòsit, tenir pensament crític i prendre decisions intencionades i informades per assumir el protagonisme de la pròpia vida. En quina mesura és important preguntar-se pel sentit? Quines serien les claus per a fer-ho? És determinant la qüestió del sentit, del propòsit, de l'objectiu, del per a què vius. I a vegades aquesta pregunta queda difuminada. Jo crec que és central en la praxi educativa que un noi, una noia, comenci a plantejar-se què vol fer amb la seva vida. Quin propòsit, quin objectiu té, i si aquest propòsit és viable o no; si és noble o no; si va lligat a la seva naturalesa o senzillament és totalment desmesurat. Això té a veure amb un discerniment, té a veure amb una acció tutorial, té a veure amb un acompanyament i amb el fet que, quan eduquem, no només informem.

Educar no és entrar a l'aula i dir: ara us explicaré què és la fotosíntesi, ara us explicaré què va passar a la Guerra Civil a Espanya o qui era Don Miguel de Unamuno. Això té a veure amb instruir i amb informar. Perquè educar té a veure amb acompanyar a una persona en el

desenvolupament del seu projecte de vida. I, per tant, l'hem d'ajudar a discernir, a veure quins esglaons ha d'anar pujant per fer-lo realitat, i acompanyar-lo quan fracassi també, perquè molt sovint el projecte no es realitza per mil coses. A vegades, eventuals; a vegades, desgràcies; a vegades, dissorts que es produeixen. L'hem d'ajudar a reconstruir un propòsit, un objectiu, un sentit, perquè això és el que omple a les persones, poder-se dedicar a quelcom que realment té sentit. I cal fer-ho encara que no siguis famós, encara que no et facis ric, encara que els altres no ho comparteixin. Quan una persona es dedica a una activitat que l'omple és molt feliç. Ara, si aquella activitat, per a ell, és estèril, és absurda, és buida, no té cap sentit, encara que es guanyi molt bé la vida, aquesta persona no és feliç. Aquesta persona pot estar acomodada i viure confortablement. Però quan parlem de plenitud, parlem d'un projecte de vida que té sentit en ell mateix.

Una qüestió important en educació és el concepte que tenim sobre llibertat humana. Es parla molt del lliure arbitri i que ser lliure és poder escollir. Quina idea de llibertat tindria sentit tenir en educació?

La paraula llibertat és una de les paraules més manipulades, alterades, jo diria fins i tot, reduïdes semànticament. Això passa amb grans paraules, passa amb el mot dignitat, amb la paraula felicitat. Passa amb moltes paraules quan les utilitzem molt superficialment. Una idea de llibertat és la llibertat com a lliure arbitri, que és la traducció del llatí "liberum arbitrium", o sigui la capacitat d'escollir entre dues o més opcions.

Educar és acompanyar una persona en el desenvolupament del seu projecte de vida, ajudant-la a discernir el seu camí

PANORÀMICA

Vas a un restaurant i et diuen: “miri, tenim totes aquestes pizzes. Quina vol?” I allà exerceixes el teu lliure arbitri. O a un alumne de primer d'universitat li diuen: “mira, aquestes matèries són obligatòries, aquestes altres són opcionals. Quines d’aquestes matèries vols fer?” Això és lliure arbitri. Això és un nivell de llibertat bàsic.

Hi ha altres nivells de llibertat més exigents, naturalment. Ser lliure és ser capaç de determinar el propi projecte de vida, encarnar la pròpia vocació, en definitiva, fer realitat el teu propi somni. I això ja no és un acte concret de dir pizza margarita o napolitana, sinó que té a veure amb un procés que vol dir disciplina, esforç, continuïtat en el temps, tenacitat i moltes renúncies. El que diu jo vull tocar el piano i guanyarm’hi la vida haurà de renunciar a moltes coses; passa el mateix si vull ser mare d'una família nombrosa, o vull fer una gran obra filosòfica. Avui tenim una idea de llibertat sense renúncia. I això és un error.

I encara hi ha una última idea de llibertat, que és la llibertat com alliberament, d'alliberar-se de tot allò que et subjuga, t'encadena, et manté empresonat, et manté alienat. Hi ha molts elements que ens mantenen alienats, hi ha moltes persones a qui els fa patir molt el que opinen els altres; altres estan subjugades a la droga, a l'alcohol, a les pantalles, i a altres noves addiccions. Això no és llibertat, això és esclavitud, servitud.

Jo crec que una persona lliure és una persona que pot escollir entre A i B, que fa de la seva vida una obra d'art i construeix un projecte de vida amb l'ajuda dels altres i que progressivament es va alliberant de tot allò que l’engavanya, de tot allò que li pesa, Crec que, en

La intel·ligència artificial ha de ser un sistema al servei del progrés integral de la persona, especialment dels més vulnerables

aquest sentit, quan un s'allibera del remordiment, del ressentiment, és molt més lliure, Doncs, tot això passa per l'acte de perdonar.

Amb el desenvolupament de la Intel·ligència Artificial (IA) sorgeixen moltes pors sobre la seva capacitat creixent per a substituir a l’ésser humà en les seves funcions. En quina mesura considera que això és possible? Quin hauria de ser el paper de la IA en una societat pròpiament humana centrada en el desenvolupament ple de cada persona?

És el gran tema. Estem gairebé admirats, commoguts i perplexos davant de les capacitats que estan desenvolupant aquests sistemes d'intel·ligència artificial generativa. I cada cop observem que tenen més capacitats, més prestacions, que fan operacions més de pressa i que en molts camps, són molt superiors a nosaltres, com per exemple, la capacitat de càlcul o la capacitat de construir un text a partir d'informació que hi ha a tota la xarxa i en qualsevol llengua. Això és molt superior a la nostra intel·ligència natural, tot i que l'hem fet nosaltres aquesta intel·ligència artificial.

Aleshores, el que cal són tres accions davant d'això. Primer, cal un bon govern de la intel·ligència artificial. És a dir, quan un té un instrument amb aquest potencial, és essencialment bàsic que hi hagi una governança. També cal transparència, que ens expliquin com funciona, quins algoritmes hi ha, quins criteris tenen en

Una persona lliure pot escollir entre A i B, fer de la seva vida una obra d'art i construir el seu projecte de vida

compte. Dit d’una altra manera, que no sigui una caixa fosca que només sàpiguen llegir o interpretar els tecnòlegs, els enginyers, els matemàtics, els informàtics. I després hi ha un tercer punt clau, que és indispensable utilitzar-la per ajudar els més vulnerables. Aquests sistemes poden ajudar molt a persones que tenen discapacitats intel·lectuals i físiques, que tenen intel·ligència limitada, que tenen dificultats d'aprenentatge i que aquests recursos tecnològics poden estimular molt aquella persona i donar-li una atenció molt adequada al seu perfil. I, per tant, poder desenvolupar habilitats o capacitats que senzillament en una aula pot ser que es perdin.

Hem de destinar-la molt a això, a què realment la intel·ligència artificial sigui un sistema al servei del progrés integral de la persona, al servei de la seva dignitat i, especialment, dels més fràgils i dels més vulnerables.

en profunditat

Marvin W. Berkowitz (Nova York, 1950) és un destacat acadèmic especialitzat en educació i desenvolupament del caràcter. Ocupa la Càtedra Sanford N. McDonnell d'Educació del Caràcter i és Codirector del Centre de Caràcter i Ciutadania a la Universitat de Missouri-St. Louis. Anteriorment, va ser professor a l'Acadèmia de les Forces Aèries dels EUA i a la Universitat Marquette. Va obtenir el seu doctorat en Psicologia del Desenvolupament el 1977 i des de llavors ha publicat extensament, incloent-hi obres com "Parenting for Good" (Character Development Group, 2005) i "Modelo PRIMED para la educación del carácter" (Ediciones Universidad de Navarra, 2022). A més, ha rebut nombrosos premis com el Lifetime Achievement Award de la Character Education Partnership i el Good Works Award de l'Association for Moral Education.

PRIMED. Un model per a la transformació d’escoles i societats

L’educació del caràcter permet nodrir la florida de la bondat humana

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A MARVIN W.

BERKOWITZ

Al seu llibre PRIMED explica el model educatiu del mateix nom orientat a millorar les escoles. Ens pot explicar l'origen i el propòsit?

Sempre m'ha interessat com els nens creixen per convertir-se en bons éssers humans, i això em va fer investigar sobre la influència dels pares en el desenvolupament dels seus fills. Vaig trobar cinc estratègies de criança i després em vaig interessar en la influència de les escoles en els nens. Vaig fer un projecte anomenat "What Works In Character Education" amb la meva col·lega Melinda Bier, i vam descobrir sis principis de disseny per promoure el caràcter positiu en els joves.

A més, des dels inicis de la meva carrera, m'ha intrigat el tema de l'ètica i com definir què està bé i què no. Vaig estudiar el desenvolupament moral dels nens i adolescents i després em vaig interessar per la criança i l'educació. Durant els darrers anys, m'he dedicat a investigar com aconseguir un desenvolupament òptim i positiu dels estudiants a les escoles.

A què es refereix amb l'esperit “Tikkun Olam”?

La meva motivació per a aquest treball prové de la meva herència jueva i del concepte de "Tikkun Olam" que vol dir "curar el món". Crec que cada persona té la responsabilitat d'afegir valor al món i millorar els problemes

Cada persona té la responsabilitat d'afegir valor al món

i contribuir a la millora dels problemes existents

existents. Vull fer servir els meus coneixements i talents per ajudar a més persones a convertir-se en bons éssers humans, ja que crec fermament que l'única manera de tenir un món més moral és tenint més persones morals.

La meva investigació s'ha centrat en la influència dels pares i les escoles en el desenvolupament dels nens, i la meva motivació prové del

RELACIONS

MOTIVACIÓINTRÍNSEC

meu desig de contribuir a un món millor a través del concepte "Tikkun Olam". Crec que promoure el caràcter positiu i la moralitat en els joves és fonamental per aconseguir un canvi positiu a la societat.

Ens podria aclarir a què es refereix quan parla de nodrir la florida de la bondat humana i

què té a veure amb una educació del caràcter? Què aporta aquest tipus d'educació? És vàlida per a qualsevol cultura?

L'educació del caràcter es basa a comprendre els infants des d'una perspectiva orgànica en comptes d'una de mecànica. Hem de conèixer la nostra pròpia teoria implícita sobre com funcionen els

nens i què els influeix. Jean Piaget va ser una influència important en aquest enfocament, ja que creia que els nens són orgànics i intenten donar sentit al món i interpretar-lo. No es tracta només de transmetre coneixements, sinó de nodrir i guiar el desenvolupament dels infants com a entitats complexes i orgàniques. L'objectiu és que

PRIOTITZACIÓ

MOTIVACIÓ

floreixin, especialment en termes de bondat humana. Busquem fomentar la bondat ètica i moral, els valors i les virtuts a les persones. L'educació del caràcter implica treure el millor dels estudiants i nodrir la florida de la bondat humana. Això contribueix a fer del món un lloc més moral i redueix les atrocitats, la corrupció i la crueltat. Tot i això, no totes les cultures poden adoptar aquest enfocament, especialment aquelles autoritàries o racistes. Malgrat això, aquest enfocament seria beneficiós per a totes les cultures.

El model PRIMED proposa sis principis que l'evidència científica identifica com a importants per a una educació eficaç de l'ésser humà. N'hi ha algun que considera més rellevant que els altres? Quin tipus de lideratge escolar necessita?

PRIMED condensa sis grans principis de disseny, que són els següents: Priorització, Relacions, Motivació Intrínseca, Modelat, Empoderament i Pedagogia del desenvolupament. La P de PRIMED és la més important perquè vol dir donar prioritat a l'educació del caràcter en general i als altres cinc principis de disseny. L'educació del caràcter és crucial, ja que els infants són el futur i els educadors tenen el poder de canviar les persones i el món. Singapur és un bon exemple de com un enfocament centrat en el caràcter pot millorar una societat. El lideratge és fonamental, perquè un gran líder escolar és essencial per a l'èxit de la

L'educació del caràcter implica treure el millor dels estudiants i nodrir la florida de la bondat humana

implementació de l'educació del caràcter. A Espanya, hi ha una versió del programa PRIMED i també s'ha desenvolupat un model de lideratge de servei basat en les virtuts d'un líder que educa el caràcter. Aquest model ha estat integrat en programes de formació en lideratge i ha rebut comentaris positius pel seu enfocament a la gratitud i el perdó. Dit d'una altra manera, el lideratge de servei, la comprensió i la priorització de l'educació del caràcter i el desenvolupament de fortaleses personals són fonamentals per a una implementació efectiva de l'educació del caràcter.

Ens podria parlar del paper de les relacions per educar la bondat humana i algunes bones pràctiques?

Les relacions són essencials tant a l’escola com en el desenvolupament del caràcter. Tot i això, moltes vegades aquells que més necessiten aquestes relacions no les obtenen, com els nens tímids, diferents o amb necessitats especials. Per tant, cal construir estructures relacionals inclusives a les escoles per assegurar que tots els membres de la comunitat escolar hi siguin inclosos.

Algunes maneres de fomentar relacions inclusives són, per exemple, establint companyonia entre cursos a primària, on els estudiants de diferents edats es relacionen setmanalment duent a terme activitats acadèmiques conjuntes. A secundària, es recomana tenir assessors de diferents edats en comptes de només un en particular. També se suggereix adoptar adults que no dirigeixin habitualment una aula, com ara el director de l'escola o el personal administratiu, perquè siguin membres honoraris d'una classe i se'ls convidi a esdeveniments especials. Addicionalment, es proposa fer

Un gran líder escolar és essencial per a l'èxit de la implementació de l'educació del caràcter

una enquesta per identificar quins estudiants no tenen relacions properes amb els adults de l'escola, i establir estructures perquè els adults adoptin aquests nens i mantinguin una relació sana amb ells. Aquestes són només algunes maneres de construir relacions sòlides a les escoles.

Quin paper té la motivació intrínseca dels estudiants en el desenvolupament del caràcter?

Com es pot fomentar a l'escola? Moltes escoles confien en motivadors extrínsecs, com ara premis o reconeixements, per fomentar el comportament desitjat en els alumnes. Cal tenir en compte, però, que la investigació mostra que això no és efectiu i, fins i tot, pot bloquejar el desenvolupament del caràcter. En canvi, és important que els conceptes de caràcter siguin interioritzats pels nens, perquè es converteixin en persones bondadoses, responsables i justes. Els motivadors extrínsecs no aconsegueixen aquest objectiu, per la qual cosa cal eliminar els premis de les escoles. En canvi, cal emfatitzar en el valor autèntic de les fortaleses del caràcter i els adults de l'escola han de servir com a models honestos i amables.

A més a més, és crucial que els nens se sentin emocionalment connectats amb els adults de l'escola i es considerin membres valuosos de la comunitat educativa. En lloc d'atorgar premis públics, cal elogiar els nens en privat, reconeixent-ne el bon comportament i la contribució a l'escola. D’aquesta manera,

els alumnes estaran motivats intrínsecament, actuant pel que són i valoren, en lloc de buscar recompenses externes.

Per a Parker J. Palmer, “El que canviarà l'educació no és una teoria, sinó educadors que estiguin disposats a buscar una nova manera de ser al món”. En quin sentit PRIMED és una guia de transformació personal? Ens podria parlar de la pedagogia d’oferir un model?

Hi ha tres passos per a l'aplicació òptima d'aquest treball. El primer pas és tenir un líder compromès, informat i amb habilitats personals

i professionals adequades. El segon pas és que el líder treballi amb els adults responsables dels nens, ja que la seva tasca principal s’adreça als adults. S'han de formar els líders perquè puguin crear una cultura de suport mutu, on es fomenti l'aprenentatge a través del fracàs.

Cal elogiar els nens en privat, reconeixent-ne el bon comportament i la contribució a l'escola

El tercer pas és motivar els adults a ser models a seguir per als alumnes, i ser el canvi que hi volen veure. El líder ha d'aconseguir que tothom segueixi aquest model. És important que els adults siguin autèntics, que afegeixin valor als estudiants, al món i a l'escola. Aquest pas pot ser difícil de posar en pràctica, ja que requereix valentia i motivació per fer autoreflexió i cercar millores.

Avui dia es parla molt d’empoderament. Per què és tan important educar mitjançant l'autonomia i la llibertat? Ens en pot suggerir algunes de bones pràctiques?

Durant els meus estudis postdoctorals a la Universitat Harvard amb Lawrence Kohlberg, vaig tenir la meva primera experiència a les escoles, on vaig participar en experiments de democràcia escolar radical. Aquesta experiència em va ensenyar la importància de la veu de cada individu com a necessitat psicològica i política. A Espanya, hi va haver un temps en què no hi havia democràcia durant el franquisme. Perquè una democràcia funcioni, les persones s'han de sentir obligades a participar i treballar per al bé comú. Això s'aconsegueix quan convertim escoles i aules en laboratoris de democràcia, com ens va ensenyar John Dewey

Pel que fa a la formació de ciutadans democràtics als Estats Units, és fonamental capacitar els professors per a les reunions de classe, la resolució de problemes i la presa de decisions. A més, cal establir un govern estudiantil autèntic que pugui prendre decisions reals en lloc de ser només una farsa. Aquests són només alguns exemples de com transformar l'estructura educativa cap a una més democràtica i menys autoritària.

Ens podria suggerir algunes pedagogies orientades al desenvolupament de la bondat humana?

Una de les formes de pedagogia interactiva entre iguals és l'aprenentatge cooperatiu on els estudiants treballen junts. La tutoria

És important que els adults siguin autèntics, que afegeixin valor als estudiants, al món i a l'escola

entre iguals també es considera una forma de pedagogia interactiva entre iguals. Una altra metodologia és l'aprenentatge basat en projectes (ABP) on els estudiants realitzen projectes en grup. Els cercles de lectura, on els estudiants es recolzen mútuament a la lectura, també entren en aquesta categoria. Tot i això, sovint ens enfoquem en la pedagogia individual, on els alumnes llegeixen, aprenen i responen sense interactuar amb altres companys.

Aquestes pedagogies interactives entre iguals no són només beneficioses per a l'aprenentatge acadèmic, sinó també per al desenvolupament del caràcter dels estudiants. La pedagogia de servei n'és un exemple, on els alumnes apliquen tot allò que aprenen a l'escola per resoldre problemes reals i millorar el món. A més, les estructures democràtiques a les escoles, on els alumnes tenen veu en la presa de decisions, promouen una educació del caràcter favorable. També resulta valuós que els docents rebin comentaris constructius dels alumnes per millorar-ne l'ensenyament. Tot i que això pot resultar amenaçador per a alguns educadors, fer-ho pot millorar la qualitat de l'educació en general i l'educació del caràcter en particular. Per tant, és important crear un ambient segur on els estudiants se sentin còmodes per expressar-se lliurement.

Ens pot explicar alguna experiència d'èxit de l'aplicació del model PRIMED?

Estem col·laborant amb Coschool, una organització a Colòmbia, que va ser pionera en aquest camp. Inicialment, ens vam enfocar a treballar amb escoles privades bilingües d'elit, fent al voltant d'11 o 12 capacitacions. Ara estem estenent les nostres activitats a les escoles públiques i recentment hem treballat amb

Cal establir un govern estudiantil autèntic que pugui prendre decisions reals en lloc de ser només una farsa

una escola a Medellín, on hem vist transformacions increïbles. A Jalisco, Mèxic, col·laborem amb sis escoles públiques de secundària amb dificultats. Els testimonis de líders i personal escolar van descriure com les nostres intervencions van canviar radicalment les escoles. Per exemple, un director que solia ser autoritari ara es relaciona més propera amb els mestres i es comunica amb els estudiants. Gràcies als nostres entrenaments i a PRIMED, hem aconseguit transformar la cultura d'una escola que estava a punt de tancar. A Pamplona, Espanya, hem estat formant un grup dirigit per Juan Pablo Dabdoub del qual hem rebut testimonis molt positius. A més, fa deu anys que implementem aquest model a Taiwan i estem començant un nou projecte a Singapur. També tenim projectes a Amèrica Central i São Paulo, Brasil. El model està tenint difusió a Corea i a la Xina, gràcies a la recent traducció del llibre. Aquest és l'èxit del nostre model.

Actualitat

educació del caràcter

ENTREVISTA A JAMES ARTHUR

El caràcter i les virtuts en l'educació moderna p. 34

ENTREVISTA A JOSÉ MARÍA TORRALBA LÓPEZ Grans llibres per a una educació liberal p. 40

ENTREVISTA A ANDREW PETERSON

El caràcter, emergència educativa del segle XXI p. 46

ENTREVISTA A CARLOS MAGRO MAZO Educar en l'era de la IA p. 54

James Arthur (Birmingham) és líder acadèmic en educació del caràcter i emprenedoria al Regne Unit. És el fundador i director del Jubilee Centre for Character and Virtues a la Universitat de Birmingham. Es tracta d'una institució líder i única al món, dedicada a l'estudi i la recerca de com el caràcter i les virtuts impacten en l'individu i la societat. Ha escrit àmpliament sobre la relació entre la teoria i la pràctica a l'educació, en concret sobre els vincles entre el caràcter, les virtuts, la ciutadania, la religió i l'educació. Destaca el llibre titulat " Virtud" (2023, Rialp).

El caràcter i les virtuts en l'educació moderna

Una bona educació és una bona educació del caràcter

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A JAMES ARTHUR

Dirigeix una institució jove dedicada a la promoció de la formació del caràcter i les virtuts en un món que sembla que ha donat l'esquena a aquest tipus d'educació. Té la sensació d'anar a contracorrent?

D'alguna manera estem anant a contracorrent perquè hem introduït el terme virtut a les escoles, universitats, revistes i llibres. La meva idea d'educació, nascuda de molts anys d’experiència, té a veure amb les virtuts del caràcter que vinculen el creixement humà amb el tipus de persona que té el potencial de ser i decidir ser.

Els filòsofs clàssics veuen el caràcter virtuós al centre del creixement moral humà. Una persona virtuosa sempre fa el que és correcte per motius correctes. Aquesta era la filosofia d'Aristòtil. La possessió de les virtuts en si mateixes inclou fer bones accions, per bons motius, intencions i actituds. I això és el que fem al

Jubilee Centre. Aquesta proposta no és popular a la nostra societat moderna. Tot i així, hem influït en polítiques governamentals i també en algunes pràctiques escolars al Regne Unit. També hem impactat en altres governs i creix el nombre d'articles acadèmics publicats sobre educació de les virtuts. Hem contribuït significativament a aquest creixement i també a l'interès per les virtuts del caràcter com a part de l'educació i de la política educativa.

Ens pot explicar els principals èxits del Jubilee Centre for Character and Virtues en aquests gairebé 10 anys de vida?

Les virtuts del caràcter vinculen el creixement humà amb el tipus de persona que té el potencial de ser

Hem treballat a Europa, amb els Jesuïtes a Alemanya, a l'Institut Nacional de pedagogia a Múnic, amb UNICEF, als Balcans i també en algunes organitzacions a Polònia. Diria que la nostra major presència és a l’Àsia: Japó, Corea del Sud, Singapur. Hem treballat molt àmpliament amb els governs dels tres països. Formem part de comitès consultius en aquestes àrees. Tenim també estretes relacions de treball a Amèrica, encara que no amb el govern, però sí amb institucions i centres de recerca amb què treballem en “tàndem”. També hem començat a treballar a Kenya, Àfrica, he estat amb el ministre d'educació de l'Argentina, a Llatinoamèrica, i he estat al Brasil, Mèxic, Colòmbia i Xile. I hem començat a treballar més àmpliament arreu del món, estem a tots els continents, incloent-hi la Xina. Fins i tot tenim delegacions a l'Aràbia Saudita i han vingut a Birmingham a parlar amb mi sobre educació del caràcter.

Què ens pot dir de la importància d'educar avui el caràcter o, cosa que és el mateix, com contribueix la formació del caràcter a l'educació en el context actual?

Diria que el que passa amb la teoria i pràctica de l'educació moderna a les escoles és que està molt més orientada a aprendre competències, habilitats i formes de coneixement que es consideren necessàries per incrementar la nostra capacitat per tenir èxit. És un enfocament molt pragmàtic que es preocupa per un ideal d'èxit de tipus tecnològic i material. Per contrast, nosaltres ens centrem en la relació entre la naturalesa humana i la seva “florida”. Hem de fer-ho així si parlem del caràcter de l'ésser humà.

Per a nosaltres l'únic camí d'entendre el creixement en virtuts és partir de quin és el sentit i el propòsit de la vida humana. Les escoles no poden evitar l'educació del caràcter, ja que una bona educació és una bona educació del caràcter. Totes les escoles estan preocupades pel caràcter dels seus alumnes, tant si en són conscients com si no; i la realitat és que la majoria dels professors ho són.

Segons diu vostè en el seu recent llibre “La formació del caràcter”: “actualment hi ha un acord generalitzat sobre la importància de la formació del caràcter, però, no n'hi ha sobre el contingut, sobre el que és o com adquirirlo”. Ens pot dir a què es refereix quan parla de secularització del caràcter?

Vivim un període de canvis tecnològics sense precedents que ha donat lloc al qüestionament radical sobre com hem de viure. Crec que tothom hi estaria d'acord. També vivim en una època en què molts viuen com si Déu no existís. Si vius en una nació de l'oest del món, com molts de nosaltres, sabràs que la seva

cultura és contrària a la idea de la transcendència. Hi ha una negació del transcendent, simplement no apareix en educació, en l'educació pública.

Això vol dir que a les escoles contemporànies hi ha un divorci entre la filosofia de l'educació i la religió, i la veritat és percebuda com a relativa. Molts professors i estudiants prefereixen no jutjar entre el que és bo i el que és dolent. En canvi, celebren tenir una mentalitat oberta. En lloc de jutjar el que és bo, prefereixen jutjar que “és bo i no jutjar mai”. Aquest subjectivisme generalitzat i pluralitat d'opinions fa que la gent no estigui segura del que és veritat i que siguin incapaços d'arribar a un consens en qüestions de vida moral. Al costat d'aquesta confusió i escepticisme, en qüestions morals hi ha, en tots els éssers humans, un sentit o ànsia que els inspira a viure bé i créixer en plenitud. Tant se val si tens alguna creença religiosa o no. La majoria de la gent vol viure bé i vol millorar i ho intenta. Malauradament, la nostra societat moderna no els ajuda i, malgrat això, hi ha una preocupació popular creixent per les virtuts i el caràcter. Això és el que vull dir per secularització, un allunyament del transcendent, de qualsevol idea d'una realitat última.

Què és per a vostè el caràcter i quina relació hi ha entre educar trets de personalitat com ara la resiliència, l'autoestima o l'empatia i educar virtuts com la fortalesa, la valentia, el respecte o la comprensió?

Quan parlem de trets de personalitat en realitat parlem de psicologia. Estem veient el voraviu del caràcter, on la seva educació es veu com a “desenvolupament del caràcter”. L'ús d'estratègies d'aula per canviar la conducta, assessorament d'alumnes, gestió d'aula, treball

amb els pares, desenvolupament d'habilitats socials, orientar en determinades direccions… tot això és un enfocament psicològic, i una manera de veure el caràcter. Crec que és útil, però crec que no és la forma principal des de la qual hauríem de veure el caràcter. Pren per exemple la idea de resiliència, com has esmentat. La resiliència és una competència important. Qualsevol nen i nena haurien de desenvolupar la resiliència. La meva pregunta és: “resiliència per a què?”, perquè la resiliència no és bona ni dolenta en si mateixa. La resiliència permet desenvolupar virtuts morals, cíviques i intel·lectuals. Per això s'ha de desenvolupar amb elles al cap. Crec que hi ha molta gent resilient a la nostra societat, però la poden utilitzar amb propòsits equivocats. Pensa en els membres de la màfia o bandes criminals, tenen resiliència en abundància. Si vols desenvolupar la resiliència en els nens, has de saber per què ho vols fer i amb quin propòsit.

Per què avui es prefereix parlar d'educació en valors?

Els valors són essencialment allò que la gent considera valuós. Molta gent té diferents valors i fa servir aquesta terminologia perquè el nostre sistema educatiu promou la idea que hem de tenir els nostres propis valors.

Però també hi ha uns valors comuns que jo crec que promouen el bé comú, i aquests exigeixen acord i consens. Jo prefereixo el terme virtut perquè és menys

No

és important si tens alguna creença religiosa o no. La majoria de la gent vol viure bé, millorar i ho intenta

Si vols desenvolupar la resiliència en els nens, has de saber per què ho vols fer i amb quin propòsit ho fas

relatiu i és més sòlid, amb una millor fonamentació. Els valors poden variar d'un lloc a un altre i fàcilment es tornen molt diferents. Les virtuts tenen més fonament.

A la majoria de les societats actuals, la pluralitat és un fet. Els "valors universals" es concreten a l'escola en: justícia social, igualtat, sostenibilitat i compromís per construir un món millor. Hi ha altres “valors universals” necessaris per aconseguir una bona educació i progrés humà?

La vida que val la pena viure és una vida segons les virtuts. Aquest és el nostre argument bàsic. El propòsit en aquesta vida es troba en els projectes comuns, les activitats compartides i les relacions íntimes. Els individus necessiten altres individus per ser allò que són, com a éssers humans.

Essencialment, necessitem els altres per ser realment nosaltres mateixos. La proposta del Jubilee Centre reconeix que el desenvolupament en plenitud humana només es pot donar en una societat decent i ben governada, caracteritzada per la justícia social i el bé comú. Les desigualtats extremes destrueixen l'harmonia i l'estabilitat i elimina el context social positiu necessari per al desenvolupament humà. Els éssers humans són animals socials, necessiten un context social positiu on desenvolupar-se i algunes

Els éssers humans són animals socials, necessiten un context social positiu en el qual

necessitats externes, com ara alimentació bàsica, habitatge i accés a la salut i l'educació. Ara bé, si tenim condicions socials adverses, aquestes condueixen realment al vici. Això explica per què les virtuts amb prou feines es desenvolupen en àrees on no hi ha accés a la salut ni a una educació adequada. El caràcter és la base per al desenvolupament humà i social, tal com hem intentat argumentar. Poden veure's com dues cares d'una mateixa moneda, necessites totes dues coses, necessites

Són com dues cares d'una moneda: cal el desenvolupament humà i les virtuts morals, cíviques i intel·lectuals

el desenvolupament humà que requereix l’accés a coses materials com la salut, el benestar i l'educació, però també les virtuts morals, intel·lectuals i cíviques.

Pel que fa a la pregunta sobre la justícia social i la solidaritat, diria que sovint el focus d'aquells que advoquen pel compromís social, normalment referit com a justícia social, realment es refereixen a la injustícia. Posen la mirada a la injustícia. Això significa inevitablement coses diferents per a persones diferents. I encara és més complex quan l'esquerra i la dreta consideren que les causes polítiques són socialment justes i els polítics pensen òbviament que el que fan és socialment just.

Actualment, les comunitats occidentals estan marcades per la divisió, la confusió, el desacord i la polarització. Això és així tant a Europa com a Amèrica i crec que també a altres països. Sembla que la gent no és capaç d'estar en desacord amb l'altre de manera amable. Manca harmonia i consens. Tanmateix, ens cal estar d'acord per desenvolupar-nos com a individus. Necessitem una solidaritat i una justícia social positiva per aconseguir-ho. Necessitem parlar per aconseguir-ho. Crec que necessitem parlar entre nosaltres i fer-ho amigablement. Així doncs, en lloc de polaritzar i condemnar-nos els uns als altres, és molt important buscar l'amistat i escoltar els altres, encara que no hi estiguem d'acord. Hi ha una gran quantitat de coses en comú entre els éssers humans. El que passa avui és que aquells

que advoquen per la justícia social, busquen posar remei a la injustícia i es produeix un desequilibri, perquè el que hem de fer és estar d'acord els uns amb els altres en el camí a seguir. Les coses no són blanques o negres. Realment no és bo per a la democràcia, és molt dolent. Solc fer servir l'exemple d'un pont construït sobre dos extrems, hem de construir aquest pont, construir aliances amb els altres per fer que la nostra societat funcioni millor del que ho fa en aquest moment. Això és molt important per al caràcter. Si no ho aconseguim, el cim del caràcter, el cim del que som, estarà marcat per la divisió i la manca d'harmonia.

Vostè també parla del sentit i el propòsit de l'educació. Ens pot comentar la seva importància? En educació, avui dia, hi ha una ansietat creixent mai vista entre la gent jove. Una ansietat que emfatitza l'èxit escolar com a fi de tota educació. Tenim alumnes a les universitats que mai no han fallat i sempre han aconseguit excel·lents. Sempre han progressat en el seu camí cap a l'èxit, i sempre un èxit material. El nostre sistema educatiu està dominat per la idea que el propòsit de l'ésser humà és consumir en una economia de mercat i que la mesura de tot èxit està en aquest mercat. La rendibilitat en el cas de l'individu, el nivell del seu entorn, la seva riquesa i el seu estatus han esdevingut el més important. Si afirmem que l'educació prepara els éssers humans per a la vida, la conseqüència és que ens cal tenir alguna idea de quin és el propòsit d'aquesta vida, com he dit anteriorment. El principal objectiu de l'educació és ajudar els éssers humans a ser més plenament humans. L'educació és esdevenir qui som, és essencialment un desplegament humà.

L'educació, en aquest sentit, és un procés continu de “ser” que mai no acaba. Això és el que de vegades

oblidem, el caràcter no és estàtic, evoluciona i mai no és tard.

On situaria la saviesa?

Necessitem desenvolupar les virtuts intel·lectuals, morals i cíviques, perquè això ens ajuda a créixer com a éssers humans. Ens permeten esdevenir savis. Totes les virtuts estan integrades i la meta al final del dia és la saviesa pràctica, aquest és l'objectiu final. Aquesta saviesa pràctica, una mena de meta-virtut, és la virtut principal que ens ajuda a decidir quan les virtuts col·lideixen les unes amb les altres. Per exemple, en referència a l'honestedat, alguns nens quan el professor els pregunta què ha passat en una situació, prefereixen la seva amistat i la seva lleialtat que són també virtuts, no pas dir la veritat. I el que passa és que el professor acaba pensant que el nen és problemàtic. Per això necessiten saviesa pràctica, prendre decisions sàvies, i només ho poden fer a través de l'experiència. Les experiències dins i fora de l'escola, i allò que realment fan, els ajuden a ser savis.

Si una escola volgués formar el caràcter dels seus estudiants, què hauria de saber sobre el seu procés natural i quins aspectes hauria de tenir especialment en compte?

A poc a poc, els alumnes es fan més reflexius i crítics amb l'edat durant l'escolaritat. Tots els professors saben que passen per diferents etapes de desenvolupament. Al final, viure virtuosament i tenir un caràcter virtuós és la pràctica

Totes les virtuts estan integrades, i la meta al final del dia és la saviesa pràctica; aquest és l'objectiu final

del bon judici i l'acció intel·ligent. Volem que els alumnes siguin racionals, perquè prenguin decisions correctes basades en un coneixement i raonament adequats. Això dona com a resultat un augment de la saviesa, com més racionals, més capacitat per jutjar i realitzar accions intel·ligents i augmentar-ne la saviesa.

La cultura i pràctica de l’escola també és formativa. La formació en virtuts és lenta i exigeix la pràctica intencional. Així que hi hem de pensar. No podem suposar què passarà. La virtut és una cosa que practiquem i en allò que millorem. Les escoles i els professors necessiten pensar sobre com l'integraran al seu ensenyament, a la filosofia del col·legi, a la seva exemplaritat com a professors,

totes aquestes coses són molt importants. Les experiències a les escoles poden ser el catalitzador del desenvolupament en virtuts. Aquestes experiències ofereixen oportunitats per practicar el bon judici (discerniment) i la virtut. Això es pot fer a classe tant si s'ensenya matemàtiques, física, història o qualsevol altra cosa.

Cal fomentar en els alumnes aquest desig per la veritat, per buscar la veritat, per entendre de manera reflexiva sense excloure res, mirant el món que ens envolta. Així, la reflexió atenta sobre l'experiència pràctica de la meta porta a bones decisions i a viure bé.

S'ha de fomentar en els alumnes la recerca de la veritat sense excloure res, observant el món que ens envolta

És absolutament vital que les virtuts intel·lectuals siguin les prioritàries. Hem de desenvoluparles perquè ens ajuden a discernir, a fer el que és correcte. I també adquirir els coneixements que necessitem per viure una bona vida.

Vostè sol dir que “una persona virtuosa que es preocupa pels altres i que els tracta segons la seva dignitat és un educador del caràcter en si mateix tant si n’és conscient com si no”. Quins són els diferents àmbits que intervenen en la formació del caràcter d'un nen o jove?

Jo diria que la formació de les virtuts no consisteix simplement a enumerar certes virtuts per “aterrar-les”, com un catàleg de virtuts, sinó que cal situar-les en un context social concret.

Això vol dir que no hi ha un model per a l'educació del caràcter, depèn del context en què s'intenta actuar. L'educació del caràcter cal situar-la en un context concret que proporcioni als alumnes exemples de la vida real sobre com les seves accions els afecten a ells i als altres. El caràcter s'aprèn sobretot directament dels que ens envolten. Ells ens serveixen com a exemple, com a mentors, podríem dir. És per això que és extremadament difícil desenvolupar individus virtuosos sense tenir una comunitat virtuosa. És a dir, aprenem a ser virtuosos en comunitat.

L'excel·lència acadèmica és un objectiu important de l'escola. A més, s'ha de comptar amb els pares per desenvolupar en els alumnes el caràcter durador i positiu. Això implica alimentar el coneixement del bé moral a través de les virtuts, fomentar el desig dels alumnes de ser bones persones fent el bé i desenvolupar una consciència ben formada com a part d'aquest caràcter.

Els estudiants han d'entendre bé les raons per què han de ser bons

És extremadament difícil desenvolupar individus virtuosos sense una comunitat virtuosa

—és a dir, les virtuts intel·lectuals— i han d'experimentar algunes formes pràctiques de ser bons. Així que les escoles han de donar als alumnes oportunitats per fer les virtuts. L'objectiu de l'educació del caràcter és motivar el desig d'actuar en servei del bé. Aquest és el seu únic propòsit. Cal que els professors hi pensin i ho planifiquin.

Jo diria que el caràcter és tots dos: comprendre i també ensenyar, i sovint dic que també és buscar. És comprendre els que ens envolten, els nostres professors i companys. És ensenyar a través del desenvolupament del llenguatge de les virtuts, i és buscar a través de la lliure elecció perquè és el tipus de persona que pugui promoure el bé comú i fer una contribució significativa a la societat.

Aquesta idea de buscar fa referència a la darrera llibertat. Tots els estudiants eventualment han de prendre la decisió sobre el tipus de persona que volen ser. I això vol dir que s'han de comprometre amb les virtuts que els agradaria viure.

Actualment, hi ha certa prevenció davant d'una visió impositiva de l'educació del caràcter centrada sobretot en l'educació de la voluntat. Quina importància té la llibertat en la formació del caràcter?

La llibertat no pot ser una obediència cega a una autoritat. No podem ser coaccionats per fer el bé, ha de passar en llibertat, hem d'escollir fer-ho. El caràcter seria impossible en l'absència de llibertat, i la virtut no existiria perquè no podríem dir que allò que escollim determina allò que serem. Perquè hem d'escollir el que fem; fer una elecció, en certa manera, ser lliures de fer-la.

Llibertat tampoc vol dir que pots fer el que et ve de gust i se't permeti fer, això seria simplement pura llicència. No és un permís, un tipus de llibertat per si mateixa. La llibertat té un abast molt més

La llibertat té a veure amb si pots escollir el bé o no, amb si actues al servei del que és bo i just

ampli, no té a veure amb totes les eleccions que pots fer sinó, més aviat, si pots triar el bé o no. Això és realment clau. Només hi ha veritable llibertat quan s'actua en servei del que és bo i just.

Tenim una elecció molt important, tenim llibertat per decidir les nostres pròpies eleccions, i elles ens ajuden a arribar a ser allò que eventualment serem. Aquest concepte de llibertat no és sobre restriccions o obligacions. És sobre demanar als alumnes que es preguntin: Per què vull ser lliure? La majoria dels estudiants no diran que volen ser lliures per fer coses dolentes; normalment volen ser lliures per ser bons. La llibertat en aquest sentit és llibertat “per a alguna cosa”, i això és fer una cosa positiva. Aquest és el cim de la llibertat i del lliure albir. El que estem parlant no es pot imposar. No hi ha cap mapa. És una relació individual amb el professor a la classe, que es realitza en una comunitat i que s'escull lliurement.

Grans llibres per a una educació liberal

Reflexionar sobre el món i la vida a través de la literatura

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A JOSÉ MARÍA TORRALBA LÓPEZ

Ens podria explicar breument què és l'educació liberal i com va sorgir?

El concepte d'educació liberal és molt antic, es remunta al món grecollatí, però la manera com s'utilitza avui dia és més moderna, és del segle XIX. Una figura clau és John Henry Newman (1801–1890), que va escriure el llibre “La idea de una universidad” (1852), on ja utilitza el concepte d'educació liberal.

L’educació liberal es pot definir per contrast. És a dir, és una educació que no és pragmàtica, no és utilitarista en el sentit que

la fi de l'educació sigui la utilitat. No és la utilitat d'allò que s'estudia per guanyar-se la vida o per tenir èxit; sinó que es busca el saber, el coneixement per si mateix. Això sona molt utòpic o filosòfic i ho és en el millor dels sentits. A mi m'agrada explicar que no és incompatible parlar del valor de l'educació, el valor del saber en si mateix, amb la seva utilitat. És cert que avui dia la utilitat, per a què em servirà, per exemple, fer una carrera o fer un batxillerat de ciències o de lletres, és la primera pregunta que es fan els joves i també les famílies. Des

La primera finalitat de l'educació és créixer com a persones, cultivar l'intel·lecte i madurar intel·lectualment

de la perspectiva de l'educació liberal, això és un error, és un desenfocament de la jerarquia.

L'ordre adequat, tal com el defineixen els que defensen la tradició de l'educació liberal, és que la primera finalitat de l'educació és créixer com a persones, cultivar l'intel·lecte, madurar intel·lectualment. I com a fi secundari o paral·lel, evidentment, és que això em serveixi per guanyar-me la vida i viure al món, perquè no són incompatibles. Però sempre tenint en compte aquesta jerarquia.

Com va sorgir? Posteriorment a John Henry Newman, a principis del segle XX, als Estats Units, hi va haver també un moviment intel·lectual educatiu en aquesta direcció. Una sèrie d'universitats

José María Torralba López (València, 1979) és catedràtic de Filosofia Moral i Política de la Universitat de Navarra i director del Centre Humanisme Cívic per a estudis sobre el caràcter i l'ètica de les professions, a l'Institut Cultura i Societat. Ha estat director de l'Institut Core Curriculum (2013-2022). És membre de la junta directiva de l'Association for Core Texts and Courses i del comitè editorial d'International Studies in Catholic Education. Assessora universitats de diversos països als seus programes d'educació humanista. Ha escrit “Una educación liberal. Elogio de los Grandes Libros” (Encuentro, 2022).

com la Universitat de Colúmbia, la universitat de Chicago o St. John's College van impulsar aquest plantejament d'educació liberal que es va concretar en una cosa que ha rebut el nom de “Core Currículum”, que és sinònim de programes de Grans Llibres o seminaris de Grans Llibres. En altres paraules, vol dir oferir a tots els alumnes una formació humanística i científica bàsica transversal independentment de la carrera que vagin a estudiar (sigui Física, Matemàtiques, Enginyeria o Dret).

Per a molts, aquest tipus d'educació està més aviat relacionada amb un tradicionalisme anglosaxó, potser fins i tot una mica desfasat. En quina mesura s'aplica actualment a les universitats i especialment a les espanyoles?

En general, les humanitats semblen estar una mica fora de lloc, ja que qualsevol iniciativa educativa de tipus humanista avui dia ha de superar una sèrie de prejudicis com que són una cosa del passat, que persegueixen en va un ideal, que no desperta interès en els alumnes, que és una pèrdua de temps o que al sistema universitari la formació humanística no hi té cabuda. M'atreveixo a dir que la meva experiència és la contrària. No diré que tot això que he esmentat al principi no sigui real. Té alguns obstacles, certament, però als alumnes els interessa. Quan als alumnes se'ls dona l'oportunitat de rebre una educació humanista sòlida, gaudeixen i els apassiona. Em sembla que bona part del problema, en concret pensant en el context educatiu espanyol, és que potser els educadors, som els qui no confiem que això sigui possible.

Els llibres clàssics són els que avui ajuden un jove a conèixer altres maneres d'entendre la vida

A la Universitat de Navarra hem desenvolupat un programa de Grans Llibres dins del “Core Currículum”. Aquest programa ara té deu anys i l’han cursat 700 alumnes. Recentment, vam fer una enquesta sobre els seus resultats educatius als alumnes que l'havien cursat. Les respostes van ser molt positives. És un tipus de docència que aconsegueix despertar la il·lusió i encendre l'espurna intel·lectual als alumnes.

La meva impressió és que cada cop hi ha més institucions que se sumen a aquest moviment. Des de l'any 2015, se celebra cada dos anys un congrés europeu que es diu “Arts liberals i Core Currículum” i en tots els congressos hi ha hagut 100 participants o més de diferents països. Em sembla que això és una cosa notable i nova. A Amèrica Llatina està en projecte el primer congrés llatinoamericà de “Core Currículum”. A Espanya hi ha un grup educatiu que està dissenyant un programa pilot per implantar a les escoles els Seminaris de Grans Llibres. Tot i això, en l'àmbit de l'educació secundària és més difícil perquè tot està molt regulat en el currículum educatiu. Ara bé, la meva experiència és que, si hi ha educadors que creuen en el projecte, hi ha maneres de fer-ho.

Per què creu que és important una educació humanista al món actual? Què aporta a la joventut que ha de bregar amb un futur incert en tants aspectes?

La formació humanista és essencial. M'atreviria a dir que més important

Quan als alumnes se'ls dona l'oportunitat de rebre una educació humanista sòlida, gaudeixen i els apassiona

fins i tot que en altres èpoques. Estem en una època de canvi cultural, de civilització. En èpoques de canvi, el que cal són referents i orientació. I això és el que necessiten ara mateix els joves. No es tracta de marcar-los el camí o no comptar amb la seva llibertat, però tampoc d'abandonar-los a la seva sort. Els grans problemes de l'ésser humà no són nous. A través de la literatura, de la filosofia, dels exemples de la història, un pot aprendre de la tradició cultural i, per tant, adquirir experiència i tenir referents. És l'esforç d'obrir-los la porta a la tradició cultural a través dels llibres. Per què els llibres? Perquè gran part de la cultura ens ha arribat a través d'ells. També perquè, des del punt de vista educatiu, penso que és el més accessible.

L'avantatge que té fomentar la lectura o aconseguir despertar l'interès per llegir és que el llibre, sobretot els bons llibres, no són

manuals d'instruccions, ni són llibres d'autoajuda, són llibres on hi ha una moralitat i que van orientats a fer que l'alumne la descobreixi o conclogui; els clàssics són llibres sempre oberts.

Vivim en un món on la llibertat és molt important, és un valor positiu que cal fomentar, però sense que això faci que la gent al final no tingui

capacitat d'orientar-se. La lectura permet que sigui el mateix lector, en aquest cas l'alumne, qui reflexioni mentre llegeix i qui a partir de la lectura parli amb els seus companys i vagi arribant a conclusions sobre la vida, la societat, el futur. I em sembla que aquest és el camí que avui dia hem de recórrer. De fet, els llibres clàssics són els que avui ajuden un jove a conèixer altres maneres d'entendre la vida.

Ens podria parlar del programa de Grans Llibres? A quin tipus de llibres es refereix? Ens pot explicar algun exemple de com un llibre pot impactar a la vida d'una persona?

perquè és la metodologia en què es llegeixen els llibres, o en què aquests llibres s'incorporen al currículum educatiu. L'objectiu és diferent del d'una assignatura de literatura ordinària, tant a l'escola com a la universitat. A una escola hi ha un currículum de Llengua i Literatura que cal cobrir, amb un enfocament acadèmic, científic, de coneixements. Això és bo i necessari, però és diferent del plantejament i de l'enfocament amb què es llegeixen aquestes mateixes obres. Per què? Perquè als Seminaris de Grans Llibres l'objectiu no és analitzar l'obra de manera científica o històrica, sinó llegir-la amb el nivell d'un lector culte i preguntar-se: “Aquesta obra què em diu?”.

Als programes de Grans Llibres, el concepte clau és el de seminari. Amb grans llibres ens referim a bona literatura, parlem de clàssics, però clàssics no vol dir antics, hi ha clàssics del món grec i llatí, però també hi ha clàssics moderns i contemporanis. El més important és el seminari

El context del seminari sol ser el de les grans preguntes de la vida humana. Al llibre el que no se li pregunta com exemplifica una època històrica o un determinat estil literari, sinó que se li interpel·la des de qüestions com què és el bé, què és la llibertat, què és una societat justa o què és la persona humana. Això fa que en els seminaris la conversa connecti amb la vida de les persones i amb els seus interessos més íntims o existencials.

Un altre tret d'aquests seminaris és que són en petits grups i dialogats. El nombre ideal són 18 alumnes, a la Universitat de Navarra ho fem amb fins a 25 i també funciona. Vist des del punt de vista d'una escola és el nombre que hi sol haver en una aula, de vegades una mica més, però fins a 30 es podria fer. “Seminaris dialogats” significa que el professor té un paper clau,

El context sol ser el de les grans preguntes de la vida humana como ara què és el bé, què és la llibertat o què és una societat justa

A l'hora de parlar de qüestions existencials, per a un adolescent pot ser més fàcil parlar-ne si ho fa a través de llibres

encara que la seva funció és més aviat aconseguir que els alumnes intervinguin en una conversa profunda i rellevant que relacioni el llibre amb els temes existencials que esmentava. El professor no és un simple moderador. És un més en la conversa, està més qualificat i intenta aconseguir que els alumnes vagin trobant respostes per si mateixos. És ni més ni menys que la implementació del “Mètode Socràtic”. No es tracta de cobrir un temari o de preparar-se per a un examen, sinó de fer preguntes per aconseguir despertar l'interès, el pensament crític. El professor ajuda a profunditzar i madurar en aquestes idees. En aquest precís instant, es va creant una comunitat intel·lectual, un diàleg intel·lectual d'alçada. Això és una cosa molt valuosa i molt enriquidora.

Els professors han de tenir clara la metodologia: generar una conversa on es donin raons, s'hi confrontin postures i s'arribi a conclusions. Aquesta metodologia també es recolza en la redacció d'assajos o textos argumentatius. És a dir, a més de llegir, anar a classe i parlar, l'alumne ha d'escriure sobre un tema. De vegades el tema els l’indicarà el professor, altres serà obert encara que l’hauran d'argumentar. Aquest escriure i argumentar és important perquè afegeix rigor.

Em preguntaves per algun exemple, en posaré un sobre “Les confessions de Sant Agustí”. Hi va haver dues reaccions davant del llibre. Després d'haver-lo treballat a classe, vaig preguntar què els semblava aquesta lectura. Un grup d'alumnes, que deien que eren gent que tenien creences religioses, deien que els havia encantat: “Ens sentim identificats perquè veiem que Sant Agustí és un dels nostres o nosaltres

som com Sant Agustí”. La realitat és que algú que va viure fa tants segles, que un pot identificar com una figura intel·lectual de grandíssim nivell, havia aconseguit amb la seva història i les seves paraules interpel·lar joves de 18 i 19 anys. D'altra banda, un altre grup d'alumnes, que deien que eren gent que l'aspecte religiós no només no els agradava, sinó que els produïa cert rebuig, deien: “Sant Agustí és un gran, és algú genuí que m'hauria agradat conèixer i amb qui m'hauria agradat parlar”.

Des de fa un temps algunes institucions educatives han començat a impartir un “Core Currículum” de tipus humanista. En quina mesura un adolescent es pot beneficiar d'aquesta formació? Com es podria fer atractiva perquè tingués realment un impacte a les seves vides?

Estem en un moment que em sembla propici per desenvolupar una educació humanista. Cada cop hi ha més consciència de la seva necessitat, potser per reacció al món tecnocràtic on vivim, a enfocaments utilitaristes en l'educació, a enfocaments massa reduïts per preparar el mercat laboral o a estar massa pendents del que demana el mercat. Vivim en un món on els joves tenen l'obligació de posicionar-se a la vida massa aviat. Crec que seria millor donar-los una mica més de temps. Fer-los accessible la tradició els pot ajudar. Hi ha una autora que recomano, Karen E. Bohlin, que va desenvolupar un programa d'educació clàssica de Grans Llibres. Va publicar fa uns anys un llibre titulat “Formació del caràcter a través de la literatura”, on parla dels Grans Llibres, el poder de la lectura per a la formació i l'educació del caràcter. En

altres paraules, ajuda a orientar-se a la vida o a respondre preguntes de tipus ètic i existencial. En el llibre diu que, a l'hora de parlar de qüestions ètiques o existencials, per a un adolescent pot ser més fàcil parlarne o pensar-ne si ho fa a través de llibres i de ficcions perquè no se sentirà jutjat. Hi ha una interpel·lació clara, que és la de preguntar sobre la pròpia vida. Amb els llibres un veu històries sobre el bé i el mal, on l'adolescent pot identificar-se o veure reflectides situacions o aspectes que tenen a veure amb la seva vida.

Reben algun tipus de formació especial els professors que imparteixen aquests continguts? Quina formació necessitaria un professor de secundària?

Els professors que ho impartim hem assistit a cursos de diverses universitats dels Estats Units que tenen aquest tipus de programes. Ho hem fet a través de l’ACTC (Association for Core Text and Courses). És una associació que reuneix unes 100 universitats de tot el món que aposten per aquest model educatiu. Qualsevol educador amb experiència docent de seguida entén aquest mètode i, encara que es pugui parlar d'una metodologia de Grans Llibres, no és una tècnica. Allò que configura la metodologia dels Seminaris de Grans Llibres són els elements bàsics de qualsevol plantejament educatiu, que és saber parlar, escriure i llegir. En aquest sentit, no té res d'especial, però sí que ajuda a aprendre veient-ne d'altres, aquesta és la manera.

Diria que la formació que necessita un professor de secundària no és cap en especial, però sí que cal adaptar el contingut a l'edat i al nivell educatiu. Des de la Universitat de Navarra també hem organitzat un curs on el que fem és compartir la nostra experiència. Ho impartim a professors d'universitat, però quan han vingut professors de secundària, els hi ha semblat igual d’útil.

El caràcter, emergència educativa del segle XXI

Reptes i oportunitats d'educar per al desenvolupament cívic i moral

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A ANDREW PETERSON

Andrew Peterson (Birmingham) és catedràtic d'Educació del Caràcter i la Ciutadania i director adjunt del Jubilee Centre for Character and Virtues de la Universitat de Birmingham. També és el responsable del Departament d’Educació i Justícia Social de la Facultat d’Educació. Antic mestre d'escola, la seva investigació se centra en les connexions entre l'educació del caràcter i la ciutadania, en particular sobre la naturalesa de les virtuts cíviques i la seva educació a les escoles. Ha escrit molt sobre aquest tema, combinant la investigació teòrica i empírica per examinar com les escoles cultiven una ciutadania informada, activa i moralment responsable. Els seus treballs s'han publicat en destacades revistes acadèmiques i en nombrosos llibres; el més recent és “Civility and Democratic Education” (2019, Springer) i ha editat diverses col·leccions importants sobre ciutadania i educació cívica.

Al llibre “Understanding character education” vostè i els seus col·legues parlen del ressorgiment de la importància de l'educació del caràcter al segle XXI. Quines creu que són les causes? Crec que hi ha diverses raons per a aquest ressorgiment, no solament al Regne Unit, sinó també a altres països de tot el món, incloent-hi Espanya. Sovint l'educació del caràcter s'ha posicionat com una resposta a certs problemes socials o morals. Hi ha una preocupació per l'apatia moral i política de molts joves, per la polarització, les desigualtats econòmiques i la manca d'implicació a les comunitats. També s'esmenta la manca d'habilitats socials valorades pels empresaris o la manca de resiliència dels joves. Tot i això, veure l'educació del caràcter com una solució reactiva és problemàtic per dues raons principals.

En primer lloc, reforça una visió deficitària dels joves, atribuint-los responsabilitat i culpa sense aprofitar els punts forts del caràcter que molts ja tenen. En segon lloc, passa per alt la raó fonamental de l'educació del caràcter: el desenvolupament i l'expressió de virtuts, especialment les virtuts morals, que són la base de l’esplendor humà i social. El caràcter és clau per tenir un sentit de propòsit i pertinença, especialment per infants i joves. Si ens centrem en aquesta perspectiva positiva, tenim una altra raó important per explicar aquest ressorgiment. En un món de reptes i complexitat, l'educació del caràcter ens ajuda a trobar solucions positives i maneres de conviure, reconeixent les nostres diferències. A més, ofereix un enfocament holístic en un moment en què el rendiment acadèmic i les avaluacions dominen els sistemes educatius. Molts professors i líders escolars han tornat a centrar-se en l’educació del caràcter per equilibrar l’educació que reben els alumnes i reconnectar amb les motivacions que els van portar a la docència. Un estudi d'Edutopia fet el 2015 va revelar que les qualitats més valorades pels docents eren la compassió, la bondat i el respecte.

L'educació del caràcter ens ajuda a trobar solucions positives i formes de conviure, reconeixent les nostres diferències

Un darrer punt és que el caràcter és present en el llenguatge quotidià. Definim les persones per les seves qualitats, com si són amables, honestes o dignes de confiança. De la mateixa manera, els nens s'interessen per saber si els amics són bons amics o si els professors són pacients. Les escoles tenen un paper clau per ajudar els joves a explorar el seu caràcter i comprendre com les seves relacions amb els altres estan vinculades al que significa ser una bona persona i viure una bona vida en comunitat.

Avui dia se sol tenir una visió integral de l'educació i moltes escoles es recolzen en l'educació positiva i programes d'educació socioemocional o de desenvolupament personal i social, en què es diferencia aquest tipus d'educació d'una educació centrada en el desenvolupament del caràcter?

Penso que hi ha diferències importants entre l'educació del caràcter i els seus parents no gaire llunyans, com l'educació positiva i l'aprenentatge socioemocional. Abans de parlar de les diferències, cal destacar algunes coincidències importants. A la pràctica, és probable que moltes escoles utilitzin una combinació de totes tres. Alguns marcs dissenyats per diverses organitzacions busquen integrar l'aprenentatge socioemocional i l'educació del caràcter. Tot i això, crec que hi ha diferències importants, tant en com conceptualitzem aquests enfocaments, com en com es practiquen. Al Jubilee Centre for Character and Virtues, adoptem un enfocament neoaristotèlic de

l'educació del caràcter, basat en les idees clau d'Aristòtil i actualitzades amb investigacions contemporànies. Un enfocament neoaristotèlic considera la virtut com un mitjà entre dos extrems, un excés i una deficiència. Per exemple, la virtut del coratge se situa entre la temeritat (excés) i la covardia (deficiència). A diferència d'algunes maneres d'educació positiva i aprenentatge socioemocional, la virtut no és simplement tenir més d'una qualitat com l'empatia o la valentia. Es tracta de tenir la quantitat adequada per les raons adequades i en els moments adequats, cosa que dependrà de la situació, de les nostres capacitats i experiències prèvies que ens orienten cap a l'acció virtuosa. És important assenyalar que aprendre i educar la virtut és un procés que dura tota la vida. Molt pocs de nosaltres som plenament virtuosos, i sovint fallem. L'educació del caràcter, especialment per a nens i joves, ofereix l'oportunitat d'explorar i de practicar la virtut, però també de reflexionar sobre les seves accions i experiències: Per què vaig fer alguna cosa? Per què vaig fallar? Què podria fer diferent la propera vegada?

Això ens porta a una altra diferència vital: com jutgem la quantitat adequada de virtut per la raó adequada en el moment adequat. Aristòtil usava el terme "phronesis", o saviesa pràctica. Aquesta saviesa guia la nostra conducta en situacions difícils, especialment quan les virtuts xoquen. Un exemple comú és

el conflicte entre honestedat i amabilitat. Un amic em diu: "M'he tallat els cabells. T'agrada?". La meva saviesa pràctica m'ajuda a triar la millor resposta, basada en el coneixement del meu amic i les meves experiències prèvies.

Aquestes no són només idees teòriques; també tenen una rellevància pràctica important. Sabem per moltes escoles, dins i fora del Regne Unit, que han integrat el nostre marc educatiu, que aquestes idees són importants per al personal, els estudiants i les famílies. Aquestes escoles treballen amb els joves perquè reflexionin sobre les seves accions, deliberin sobre què significa fer el que és correcte en cada situació, i aprenguin de les seves experiències.

Què s'entén per educar el caràcter a l'escola?

Al Jubilee Centre definim l'educació del caràcter com totes les activitats i relacions educatives que ajuden els infants i joves a desenvolupar virtuts. És un procés que dura tota la vida i no segueix una trajectòria lineal. Ningú no és perfectament virtuós, però esperem aprendre dels nostres errors. Els nens i joves necessiten espais per reflexionar sobre els seus errors i aprendre'n, especialment durant la infància i l'adolescència, que són períodes clau en aquest aprenentatge.

Totes les escoles, d'una manera o altra, eduquen el caràcter. La qüestió és si ho fan de manera positiva, intencional i planificada. És important assenyalar que no hi ha un model únic per a l'educació del caràcter. Cada escola l'ha de fer rellevant per al context, els alumnes i la comunitat. Hi ha, però, formes útils de pensar sobre l'educació

El caràcter implica actuar amb la quantitat adequada de virtut per les raons correctes i en els moments apropiats

del caràcter que es poden aplicar a qualsevol escola. Una és dividir les virtuts en quatre categories: morals, intel·lectuals, cíviques i d'execució. Aquesta última classe de virtuts, com ara la perseverança, només es converteixen en veritables virtuts quan estan al servei de les virtuts morals i intel·lectuals. Per exemple, un lladre pot ser perseverant, però això no el converteix en virtuós.

Una altra idea clau és integrar l'educació del caràcter a la vida escolar. Això implica no sols que els alumnes aprenguin sobre les virtuts, sinó que també tinguin oportunitats per posar-les en pràctica i reflexionar sobre les seves experiències. A més, dividim les virtuts en set components, que inclouen la percepció de quina virtut és necessària en cada situació, el coneixement de les virtuts i aspectes com l'emoció i l'acció.

No hi ha programes "llestos per utilitzar" que garanteixin una educació del caràcter efectiva.

Les escoles que vulguin integrar aquesta educació han de dur a terme un procés reflexiu, en col·laboració amb tota la comunitat educativa, per assegurar-se que respongui a les necessitats dels alumnes i el context.

Quins són els desafiaments més grans que enfronta l'educació del caràcter a les escoles?

Hi ha dos reptes principals en què m'agradaria centrar-me. Un és el repte de l'educació amb preocupació per l'alta avaluació, els exàmens, els èxits acadèmics i, també vinculat amb això, la preparació per a la vida laboral. Això es pot considerar molt utilitari, instrumental, i situar-nos treballant en contra o detriment de l'educació del caràcter de nens i joves. Penso

que és millor veure'ls com a diferents objectius de l'educació no necessàriament excloents. Quan defensem l'educació integral del nen mitjançant un enfocament basat en l'educació del caràcter, no estem dient que els èxits no siguin importants. De fet, moltes investigacions sobre l'educació del caràcter, i en concret les escoles amb què treballem, evidencien que el rendiment ha millorat des que van adoptar un enfocament explícit i integrat de l'educació del caràcter. El mateix passa amb la preparació per a la vida laboral. De fet, la majoria dels informes sobre aptituds, atributs i qualitats professionals destaquen que es busquen joves amb virtuts i trets del caràcter.

Crec que és un repte, però no en un aspecte fonamental sinó pràctic. L'enfocament de l'escola en els resultats no fa més que reconèixer

la importància de l'educació holística i l'educació del caràcter, encara que aquests siguin, en primer lloc, els que motiven els professors. Les escoles que realment han integrat l'educació del caràcter, es converteix en el nucli dels seus èxits acadèmics, la preparació per al món laboral i altres objectius educatius.

Crec que el segon repte, que té a veure amb els reptes a què s'enfronten les democràcies de tot el món, és trobar un consens i un conjunt de virtuts, o alguns preferirien valors, sobre els quals ens puguem posar d'acord dins d'un context determinat, que siguin realment significatius i inclusius, sense ser exclusius o excessivament excloents. Penso que es tracta del veritable repte perquè, des del punt de vista de l'educació, és molt més fàcil definir les coses a un nivell molt general i ambigu, perquè així es pot asseure a taula més gent, per dir-ho així.

Aquest és el perill, sobretot quan es tracta d'educar en valors, que els valors es defineixen de manera tan general que signifiquen alguna cosa, però alhora res.

Un repte per a l'educació del caràcter és trobar algunes virtuts fonamentals amb què la gent pugui estar d'acord i assegurar que s'acorden de manera inclusiva. En educació del caràcter, sempre hi ha un equilibri entre reconèixer la situació en què actuar i les virtuts, però també cal ser conscients que es tracta de virtuts generals, universals, que es consideren importants per moltes cultures diferents. La compassió n'és un bon exemple. La majoria de les cultures, si no totes, tenen alguna virtut afí o alineada amb la compassió. Això no vol dir que tots entenguem

la compassió exactament de la mateixa manera. Cada cultura pot tenir un concepte o terme diferent, però podem arribar a un acord i consens a dir que aquesta virtut universal de reconèixer el patiment dels altres és una cosa positiva com a virtut i una cosa que ens agradaria que els nens i joves aprenguessin i desenvolupessin. És difícil trobar aquest consens real, sobretot a les diferències i entre contextos. Però crec que és una feina molt important. S'hi ha treballat molt, però crec que queda molt a fer per arribar a un consens sobre les virtuts compartides que són fonamentals. Un altre cop, sense ser tan restringits que siguin excloents, ni tan poc restringits que no signifiquin res o siguin massa ambigües.

A què s'anomena aprenentatge basat en el caràcter? Quins beneficis té segons les evidències?

La millor manera d'entendre l'aprenentatge basat en el caràcter és centrar-se en una educació del caràcter integrada a l'escola mitjançant un enfocament: entès, ensenyat i buscat. El caràcter aporta una missió, visió i ètica clares que són al centre de l'escola, incloses a la seva cultura i relacions. No es tracta només d'incloure l'educació del caràcter, sinó que es visqui en la realitat quotidiana de l'escola i en les experiències dels qui s'hi relacionen.

A més, l'educació del caràcter s'ha de reforçar en el pla d'estudis, no necessàriament com una assignatura a part, sinó integrada als continguts i altres processos com les tutories grupals o assemblees. Per exemple, he vist escoles on es fan servir les virtuts per explorar els personatges d'un text de literatura que els alumnes estan llegint. És crucial que els estudiants

El repte més gran és trobar un consens sobre les virtuts que s'han d'ensenyar, sent inclusives i culturalment significatives

tinguin oportunitats, dins i fora del currículum, per cercar el seu propi desenvolupament del caràcter, com a través de l'acció social i les activitats cíviques, que els permeten contribuir a les comunitats. La formació del caràcter ha de ser autònoma, i els joves han de buscar les pròpies oportunitats a mesura que creixen. Pel que fa a les evidències, hem de ser cautelosos en interpretarles. Alguns estudis mostren els beneficis d'intervencions que desenvolupen virtuts específiques com ara el pensament crític o l'empatia. Algunes escoles avaluen el desenvolupament del caràcter de manera holística, i aquestes pràctiques funcionen millor quan es basen en una visió longitudinal, avaluant el progrés al llarg del temps i implicant els estudiants en la reflexió sobre ells mateixos i els seus companys.

L'evidència més convincent prové dels mateixos líders escolars, professors, estudiants i famílies. A les escoles que incorporen l'educació del caràcter, hi ha més sensació de propòsit i claredat, cosa que permet converses més significatives sobre el caràcter. Aquests testimonis s’uneixen a evidències d’informes d’inspecció escolar i a investigacions acadèmiques. Per exemple, en un estudi del Jubilee Centre, trobem una correlació clara entre les escoles que integren l'educació del caràcter i els estudiants que tenen més sentit de pertinença i confiança a les seves escoles i comunitats locals.

De vegades, l’educació del caràcter completament integrada pot ser intangible. Un exemple és quan veiem un paisatge preciós i fem una foto que mai captura completament el que sentim en ser-hi. De manera semblant, només podem percebre plenament els efectes de l'educació del caràcter quan som a l'escola i ho experimentem de primera mà. Tot i que és possible mesurar-ho

Les escoles han d'integrar el caràcter a la seva cultura, pla d'estudis i experiències, no només com un afegit, sinó com el nucli

i recollir testimonis, també hi ha un aspecte intangible que no hem d'oblidar.

Quina responsabilitat tenen els docents en l’educació del caràcter del seu alumnat? Els professors tenen una responsabilitat primordial en l’educació del caràcter, però cal tenir en compte que les famílies en són les principals

responsables. Les escoles i els professors tenen la responsabilitat de donar suport al desenvolupament del caràcter dels alumnes. Crec que aquest treball comença amb els professors com a models per als alumnes, models que transmeten l'ètica de l'escola a través de les accions, la conducta i les relacions.

Per exemple, un professor que es desinteressa pel que un nen ha de dir sobre un assumpte concret o que

no mostra respecte o humilitat envers els alumnes i estudiants, o pitjor encara, és indiferent als interessos del nen i de la seva vida familiar. Crec que aquest professor transmet un missatge força diferent als seus alumnes, del que sí que mostra un interès adequat pel nen, es pren temps per escoltar-lo i per comprendre els seus interessos i reptes. Com saben els bons professors, això no consisteix només en el que passa a l'aula, sinó també en el que passa al pati i a la porta de l'escola i als passadissos, quan els professors es troben amb els alumnes i mantenen converses amb ells.

De fet, crec que de vegades aquestes trobades i experiències informals són tan formatives per als joves com les experiències més formals dins de

l'aula. Crec que també és important assenyalar que els professors necessiten un cert suport en aquest paper, ja sigui dels seus col·legues, de les famílies o de la comunitat en general.

Crec que els professors tenen un paper clau, però no poden fer gaire individualment o en petits grups. Ha de ser un esforç de tota la comunitat, amb la participació de les famílies i també de la societat en general.

Quin paper tenen les famílies i la comunitat en l'educació del caràcter?

Les famílies són realment les educadores principals del caràcter d'un nen. També les comunitats tenen un paper positiu en l'educació del nen. Alhora, és molt important que els nens tinguin l'oportunitat d'aprendre de les seves comunitats i exercir-hi un paper actiu. En aquest sentit, el desenvolupament d'un llenguatge comú del caràcter proporciona un ajut vital per contribuir a la cohesió i la col·laboració entre les escoles, les famílies i les comunitats. Això és una cosa que sentim alt i clar de les escoles amb què treballem al Jubilee Centre. Encara que no tothom comparteixi el llenguatge del caràcter, que ho entenguin pot constituir la base per mantenir un diàleg constructiu quan hi ha desacords, i fins i tot conflictes, dins una comunitat escolar. Alhora, aquest llenguatge comú també pot ajudar els nens i joves a establir connexions entre les seves diverses experiències.

En el projecte que he esmentat, que vam dur a terme al Jubilee Centre sobre les escoles, les virtuts cíviques i els bons ciutadans, hi havia dos punts relatius a la comunitat.

El primer era que els líders escolars i els professors veien les escoles com un centre cívic que funcionava dins de les comunitats locals i que hi treballava. Així, l'escola era vista pels líders i els professors com a complementària a la provisió d'experiències perquè els estudiants tinguessin un paper a la vida cívica de les seves comunitats. En segon lloc, els alumnes van declarar a l'estudi que el sentiment de pertinença i de confiança a la seva comunitat local es basava sempre en les experiències i oportunitats de participar amb altres en entorns comunitaris. Així que quan els estudiants deien: «Sí, tinc un sentiment de pertinença a la meva comunitat escolar, però també dins de la meva comunitat local» quan deien: «Sí, tinc un sentiment de confiança dins de la meva comunitat local», sempre estava relacionat amb tenir experiències per reunir-se amb altres a les seves comunitats. De vegades es tractava de parlar amb els veïns. Altres vegades, es tractava de participar en actes comunitaris, grups, clubs, etc. Tant se val si aquests grups estaven relacionats amb l'esport, la música, els escoltes i guies, o el que fos. Però era l'oportunitat de passar temps amb altres a associacions i grups dins de la comunitat local. En altres paraules, per als estudiants d'entre 10 i 16 anys amb què parlem i als quals enquestem, més de 1.500, el sentit de comunitat va sorgir d'aquelles oportunitats d'experimentar comunitats amb altres, i això va tenir un paper clau a l'hora de pensar, de nou, i expressar, experimentar i desenvolupar capacitats i experiències relacionades amb el caràcter.

El llenguatge del caràcter pot ser la base d’un diàleg constructiu quan hi ha desacords en una comunitat escolar

És essencial que reconeguem que, com en qualsevol relació, hi ha complexitats i desafiaments. Crec que potser el més important per a les escoles en termes d'educació del caràcter, pel que fa a les famílies i les comunitats és quan hi ha conflictes entre l'ètica i les virtuts de l'escola i les de les famílies i les comunitats. Crec que no hi ha solucions ni respostes fàcils per resoldre aquests conflictes. Sens dubte, no crec que aquests conflictes es refereixin únicament a un grup dins de la societat o a una classe social. Crec que són transversals en molts sentits, encara que poden ser diferents segons la classe social o determinats grups i cultures.

Algunes escoles organitzen, per exemple, tallers periòdics perquè els pares o els membres de la comunitat escolar coneguin les disposicions de l'escola en matèria d'educació del caràcter i es reuneixin per debatre els dilemes morals i educatius comuns que impliquen decisions difícils que afecten al caràcter. Siguin quins siguin els enfocaments pràctics que s'adoptin, el principi clau és la idea que les escoles, les famílies i les comunitats intentin treballar juntes en associació. Sobre la base d'aquesta associació, que inclou un llenguatge comú sobre el caràcter, cal esperar que les converses difícils i complexes siguin més fàcils de mantenir i resoldre com a resultat de la confiança i el sentit de propòsit comú que s'ha establert.

Educar en l'era de la IA

Desafiaments de la tecnologia.

Necessitat d'una educació crítica

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A CARLOS MAGRO MAZO

És el president de la Asociación Educación Abierta. És Llicenciat en Ciències Físiques per la Universitat Complutense de Madrid. Treballa com a consultor independent en educació en els àmbits de la innovació i la tecnologia educatives i les polítiques públiques en educació. És membre del grup de recerca Conocimiento Abierto para la Acción Social CAAS de la Universitat de Granada i membre del col·lectiu DIME (Docents per a la Inclusió i la Millora Educativa), entre d'altres.

Si considerem que educar és preparar per al món i la societat on es desenvoluparà la vida d'una persona, quins creu que són els aspectes clau per a l'educació dels nens i joves a l'era de la intel·ligència artificial? Educar, des d'un punt de vista, així com molt general, podríem dir que té a veure amb donar als qui eduquem les paraules i la capacitat de pensar per entendre el món en què estan vivint. Jo diria que una de les principals funcions de l'educació és ajudar, nens, adolescents i joves, a ser capaços de llegir el món, interpretar-lo i actuar-hi. El que ens hem de preguntar és si a l'escola d'avui, si els anys que hi són, els

estem donant aquestes capacitats per entendre el món. Això té a veure amb entendre la crisi mediambiental que estem vivint o entendre les injustícies i desigualtats socials que encara ens envolten a tots i a totes. I podríem també dir que entendre el món avui té moltíssim a veure amb allò que ens està passant amb la tecnologia, per exemple.

Educar és ajudar els joves ser capaços de llegir el món, interpretar el món i actuar sobre el món en què vivim

Per tant, la primera pregunta que ens hauríem de fer és si a l'escola, és a dir, tota aquesta etapa de formació inicial que podem prolongar, fins i tot a l'educació superior, ja sigui un cicle o la universitat, estem ajudant, donant les eines als nens, als adolescents i joves, per entendre aquest món que té a veure amb la tecnologia.

Es parla molt de la importància que l’aprenentatge sigui

Personalitzat, Profund i

Permanent, però la complexitat de l'ensenyament escolar ho fa difícil. Com pot ajudar la tecnologia a millorar la qualitat de l'educació?

Doncs no ho sabem bé, estem sempre en això. De fet, sempre

hi ha hagut molta tecnologia a l'escola. L'escola és un dispositiu tecnològic, potser no entès com ara l'entenem, com una tecnologia de la informació o que surt d'uns avenços tècnics, tecnològics o científics. Però si pensem una mica en la història de l'escola, és plena de tecnologia, de vegades simplement coses que ja hem donat per fetes i que no les valorem. El llibre és una tecnologia tremenda que ha perdurat moltíssim, que segueix damunt les taules dels estudiants i que fa escola. Però també la mateixa organització de l'escola, per classes d'edat, per nivells, per assignatures, al fons, és un tipus de tecnologia, una tecnologia que cerca uns resultats concrets.

L'escola ha incorporat tecnologies des de sempre, però cada innovació porta promeses que no sempre es fan realitat

En els darrers cent anys, el tipus de tecnologies en què pensem, quan ens referim a l’educació i a l’escola i a la seva millora, són tecnologies vinculades a la informació. I ara, en el darrer any i mig, encara que ja fa uns quants anys que és amb nosaltres, no parem de parlar de les IA, de les intel·ligències artificials, en concret,

de les generatives i del seu impacte en l'educació, i si ens ajudaran o ens dificultaran encara més la tasca. Fa tres anys, del que parlàvem era del metavers. En fa cinc, parlàvem de l'impacte de les plataformes d'aprenentatge en línia; del vídeo o de l'ordinador als anys setanta; de la televisió als anys cinquanta, seixanta, de tot aquest moviment, de la televisió educativa i com transformaria l'escola. O encara més enrere, podíem veure com la ràdio, quan apareix i es generalitza, també vam imaginar ràpidament si aquest instrument ens ajudaria a millorar l'educació.

A l'escola de masses, l'escola que tenim, a l'escola que escolaritza tothom i que pretén educar tothom,

viu amb aquestes paradoxes, aquestes tensions, li costa molt centrar-se en l'individual, en el que es personalitza, atendre les diferències, atendre les diversitats. I això ha estat així, almenys en les darreres dècades.

Per tant, cada vegada que apareix una d'aquestes tecnologies, somiem que ens ajudarà a fer això que volem

fer, que diem que ha de fer l'escola, que és atendre els interessos i les diferències que mostren els nostres estudiants a les aules i que no som capaços de dur-ho a terme, aparentment. I tornem a posar totes les nostres il·lusions en aquesta tecnologia que ens ajudarà a personalitzar, o que ens ajudarà a guanyar temps, o que ens ajudarà, per exemple, als docents, a eliminar les tasques burocràtiques per poder centrar-se en com n'és

El risc més gran de la intel·ligència artificial és pensar-la com una solució màgica a problemes socials i educatius complexos

d'important educar. Això és una promesa que hi és flotant, que mai no s'ha complert, que no dic jo que no sigui possible amb tecnologia, però que probablement requereix que pensem una mica més enllà de la tecnologia. Si realment el que volem és atendre tothom a l'escola, si el que realment volem és que ningú no se'ns quedi enrere, potser cal invertir més recursos; potser cal transformar la manera com organitzem les escoles; potser cal invertir més en transformar el currículum; potser cal invertir més en formació de professorat per canviar la manera d'entendre el perquè és important educar, quines són les expectatives que hem de tenir sobre cadascun dels estudiants i quines són les grans dificultats amb què treballen cada dia els docents quan tenen davant una aula amb 30 persones totalment diferents. És a dir, que sembla que la tecnologia ens hi pot ajudar. Aquesta promesa no la perdrem, però és clar que hem de fer intervencions que tenen a veure amb

Si som capaços de fer educativa la IA, probablement ens trobem davant d'una oportunitat per al sistema educatiu

el fet social, amb els recursos, amb com ens prenem seriosament aquesta promesa de la inclusió i de la diversitat. I en aquest camí de prendre'ns seriosament aquesta aposta per educar totes i tots, des de la personalització, probablement sabrem utilitzar molt millor aquesta promesa de les tecnologies.

Des de la irrupció de la IA generativa, s'especula molt sobre els riscos i les oportunitats que comporta. Quin creu que és el risc més gran que podria portar al món educatiu i quina és la gran oportunitat?

El gran risc amb la IA, o un dels grans riscos per no ser gaire maximalista, seria veure-la en termes solucionistes, que és una mica el que estàvem dient abans. Pensar que la IA ve a solucionar-nos els problemes socioeducatius que tenim, que hi insisteixo, tenen més a veure amb les condicions de vida de les persones, amb els recursos que invertim, amb la formació del professorat, amb l'estructura de les escoles, amb les expectatives de les famílies. L'educació és una cosa tremendament complexa i pensar que la IA o qualsevol altra tecnologia ve a solucionarnos aquests problemes seria un gran risc. Igual que ho seria no prendre'ns seriosament la IA o no prendre'ns seriosament la tecnologia, o negar-la, excloure-la, treure-la de l'educació, considerar que l'hem de prohibir, considerar que no val la pena incorporar-la als aprenentatges que cal fer a l'escola. És a dir, persistir en la idea d'una

escola desconnectada de la vida que ens agradi més per ser tecnològica. Per tant, els dos primers riscos serien com dos bessons, gairebé oposats. D'una banda, un risc seria pensar que tot se solucionarà amb tecnologia, en aquest cas amb IA. I l'altre gran risc seria pensar que la IA és un objecte malèfic que hem d'excloure de la formació dels infants, els adolescents i els joves, i de l'escola.

Quina pot ser la gran oportunitat?

Hem de veure-la encara, però perquè la tecnologia sigui una oportunitat i no una necessitat, perquè realment sigui una palanca de transformació per a l'escola, probablement hem de problematitzar força més què significa la intel·ligència artificial per a l'educació. I problematitzar no vol dir apartar, insisteixo, sinó obrir la caixa negra, entendre què hi ha al darrere, quins són els interessos, i d'alguna manera, l'oportunitat passarà si som capaços de fer de la IA alguna cosa veritablement educativa, és a dir, si som capaços d'incorporar els valors que considerem que són importants en l'educació, per exemple, atendre tothom, atendre la inclusió, atendre la diversitat, utilitzar certes pedagogies i no d'altres. Si som capaços de fer educativa la IA, probablement estarem davant d'una oportunitat per al sistema educatiu, però això encara s'ha de veure.

La tecnologia és cada dia més present i integrada en tots els àmbits de la vida. Com afecta aquesta omnipresència l'educació i en concret l'educació en el bon ús d'infants i joves? Vulguem o no, la tecnologia és part de les nostres vides, sempre ho ha estat, però aquestes tecnologies actuals són més presents que mai. Ens donen possibilitats de fer coses que abans no podíem, però també generen complexitats i dificultats que encara no sabem manejar. És fonamental tenir en compte

que estem envoltats de tecnologia. L'ésser humà, gairebé des que tallava el sílex, ha avançat gràcies a la tecnologia. A cada època hi ha hagut diferents tecnologies, i aquestes no són només eines, sinó també l'ecosistema en què vivim, afectant com ens entenem, relacionem i treballem.

Fa unes dècades vam decidir com a societat que eduquem per a la vida, no solament per al treball o la lectoescriptura bàsica, sinó de manera integral. Donem eines, pensament crític i paraules per entendre i actuar al món. I si la vida és plena de tecnologia, l'escola també ha d'educar en tecnologia i amb tecnologia.

A l'escola, les tecnologies imposen una pedagogia, sovint conductista, basada en repetició, càstig i premi. No obstant això, les pedagogies de les aules solen ser més socioconstructivistes, donant sentit al coneixement i al que utilitzem. No necessitem una assignatura específica; com ensenyem a pensar històricament o matemàticament, hem d'ensenyar a pensar digitalment i a ser crítics amb la tecnologia.

Internet i les xarxes socials tenen una gran influència en la configuració del pensament i les formes de vida de les persones. Molts temen que la IA sigui una nova eina per a manipulació i modelatge de les maneres de pensar i actuar de la gent. Com es podria empoderar nens i joves a l'escola per créixer com a ciutadans lliures i socialment compromesos?

Eduquem per a la vida, i si la vida està plena de tecnologia, l'escola també ha d'educar en i amb tecnologia

Prenent-nos de debò la Intel·ligència

Artificial a l'escola, és a dir, no deixant-la fora, sinó posant-la com a objecte d'aprenentatge al mig de l'aula, igual que hem fet amb altres àmbits o amb altres forces que configuren la nostra manera de pensar. I això és important que ho fem. Prendre'ns seriosament la Intel·ligència Artificial significa educar, insisteixo, en la tecnologia, en primer lloc, però també amb la tecnologia. Fer usos de la tecnologia per comprendre una mica com ho podem fer. Jo crec que el camí passa per aquí.

És clar que la tecnologia ens pot manipular, ens configura la manera de pensar. A més, és l'aliat perfecte de la societat des del punt de vista econòmic en què vivim. No cal pensar les coses per separat.

En els darrers trenta o quaranta anys, estem vivint en allò que alguns anomenen una etapa d'absolut neoliberalisme econòmic, basat fonamentalment en el consum, en la despesa, en l'increment del consum de béns que potser no ens calen, en l'increment de respondre constantment a la pulsió que vull alguna cosa i la tinc ara mateix. I en aquesta societat que hem configurat, que va a més, la tecnologia és l'aliat perfecte.

Aleshores, part del que hem de fer és almenys fer això evident, que hi ha una mena d'aliança entre aquesta manera d'entendre el món, que és un món depredador, consumista, que genera desigualtat, i la manera com la tecnologia ens impulsa a gastar més, tenir més i tan ràpid com sigui possible, i no parar-nos a controlar els nostres desitjos, que són sempre com de l'aquí, ara i ràpidament.

Demanar-li a l'escola que lluiti contra això és molt difícil i és massa, però per descomptat és un lloc on si eduquem en la justícia, si eduquem en la igualtat, si eduquem en la democràcia, si eduquem en entendre que no tot el món té de tot, si eduquem en aquest tipus

Es tracta d'entendre les implicacions que té la tecnologia per a les nostres vides i per al món, tant per bé com per mal

de valors fonamentals, en els drets humans, això sortirà com una contradicció de la nostra manera de viure i probablement formem persones que siguin capaces, almenys, de qüestionar aquesta manera de viure en què , insisteixo, economia i tecnologia estan tremendament vinculades.

De vegades s'especula sobre un futur, no gaire llunyà, on les màquines assumiran cada cop més protagonisme mentre els éssers humans l'aniran perdent progressivament, creu que és raonable pensar que això pugui arribar a passar?, com podria l'escola oferir una educació preventiva davant d'aquesta possibilitat?

La pregunta plantejada té a veure també amb una cosa que alguns anomenen el mite de la Intel·ligència Artificial. Això no és nou. Des dels anys cinquanta, ens hem encarregat, o alguns s'han encarregat, de construir un mite al voltant de la Intel·ligència Artificial, alertantnos o prometent-nos, en alguns casos, que arribarà un moment en què les màquines, els robots, la tecnologia, serà més capaç que nosaltres, serà més intel·ligent que nosaltres, d'alguna manera serà capaç de substituir-nos totalment. Això és el que anomenen alguns la singularitat tecnològica, és a dir, aquell moment en què perdem el control sobre la tecnologia que hem creat nosaltres mateixos. Aquesta és una mena d'amenaça que està amb nosaltres des dels anys quaranta i cinquanta. La ciència-ficció l'ha

desenvolupat moltíssim i ara ens arriba en aquests dispositius que anomenem casualment Intel·ligència Artificial, tot i que ni és intel·ligent en termes humans, ni té res a veure amb la nostra intel·ligència, ni és artificial, perquè en realitat consumeix recursos i hi té molta part física també. Torna a aparèixer la Intel·ligència Artificial i algú ens diu que d'aquí a uns anys aquestes màquines pensaran per si mateixes, aprendran per si mateixes, d'alguna manera ens superaran i que estarem gairebé com a “El planeta dels simis”, controlats per robots que seran més intel·ligents que nosaltres.

En realitat, res del que tenim ara mateix sembla que vagi per aquest camí. Perquè insisteixo, anomenar Intel·ligència Artificial i, per tant, intel·ligent, un dispositiu que fonamentalment és una qüestió d'estadística, de probabilitat, és com estirar massa els conceptes. D'altra banda, el que això ens exigeix com a societat és prendre'ns seriosament les tecnologies i la Intel·ligència Artificial. I això passa, entre altres coses, per prendre'ns-la de debò a l'escola. Aleshores, no és que necessitem una educació que ens protegeixi, necessitem una educació que ens permeti comprendre i qüestionar el que està passant, que ens permeti entendre-ho, que ens permeti problematitzar moltes de les dificultats que tenim, però també necessitem una escola que ens permeti fer un ús millor de les tecnologies i de la Intel·ligència Artificial, saber on són els seus límits, saber utilitzar-la per allò que nosaltres necessitem i no al revés. En fi, necessitem educar, és molt important educar, no amb, sinó sobretot en. No té tant a veure amb com utilitzar-la, perquè això s'aprèn, sinó amb entendre les implicacions que tenen aquestes tecnologies per a les nostres vides i per al món en general, tant per a bé com per a mal.

reportatge

José Víctor Orón Semper (Madrid) és docent, formador i investigador. Doctor en Educació per la Universitat de Navarra, actualment desenvolupa el projecte UPTOYOU, Acompanyant el creixement, dedicat a la formació personal dels educadors. El seu camp de recerca és un model educatiu centrat en les relacions interpersonals, complementat amb altres temes, tots relacionats: educació emocional, neurociència educativa i psicologia del desenvolupament humà.

Educar des de l'ésser: Una revolució en la formació integral

UPTOYOU, Acompanyant el creixement: un model educatiu enfocat en les relacions interpersonals

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A JOSÉ VÍCTOR ORÓN SEMPER

El projecte UPTOYOU té com a missió la qualitat educativa. Ens podria explicar quina és la seva visió sobre l'educació al món i a la societat actual.

La veritat és que l'educació, actualment, confia més en les coses que en les persones i confia més en allò que la persona sap fer que en qui és la persona mateixa. Això comporta problemes, perquè és una educació que està centrada tota en competències, és a dir, que l'altre tingui molt poder de transformació de la realitat, per a la vida que sigui. Cal pensar, però, que donar instruments sense formar persones és donar un recurs. I això, la veritat, des del mateix origen de l'educació se sap que no funciona. És a dir, saber fer servir molt bé

un martell sense saber si el martell s'està usant per clavar claus o per colpejar a persones és una mica ridícul. I aquesta escissió actual de l'educació, on, d'una banda, vol tenir grans horitzons i un món nou, però operativament perd la finalitat i se centra simplement en allò que són mitjans, instruments; és a dir, en competències.

El que nosaltres proposem és una educació integrada en el sentit. Com treballaré les matemàtiques, la història o el que sigui perquè

Avui dia l'educació està més centrada en allò que la persona sap fer que en qui és la persona

la persona creixi com a tal. I quan parlem de creixement de la persona, ens estem referint al coneixement d'un mateix, al coneixement de per què visc les coses com les visc i a una presa de decisions sobre qui vull ser en relació amb els altres.

Si per a mi estudiar anglès o estudiar geografia és una oportunitat perquè jo em conegui a mi mateix, em faci càrrec de la meva vida i pugui prendre decisions sobre la meva manera de viure i relacionar-me, aquesta assignatura passa a tenir molt d'interès. I per això apareix un altre tipus de motivació, un altre tipus d'il·lusió, una altra manera de treballar. Si veig que simplement m'estan obligant a satisfer interessos d'altres, llavors dic: Escolta, això què té a veure amb la meva vida? Crec que els nois es rebel·len a allò que els

adults hem naturalitzat com a forma de viure la vida i la feina, aquesta rebel·lia dels adolescents és molt més sana que la dels adults, que ens hem socialitzat ja i hem passat a un model més conformista.

Quin paper tenen les relacions en el creixement de les persones i, per tant, en l'educació?

El pes de la relació entre persones i educació és total. El més important a la vida de les persones són les seves relacions interpersonals. Per què no posar el que fem al servei del que sabem que és el més rellevant a la vida? A més, els estudis sobre el pes de les relacions interpersonals de qualitat a la vida i el desenvolupament d'una persona són clars. Així mateix, quan hom estudia com

La qualitat de l'educació la marca la qualitat personal de l'educador, no la seva capacitació tècnica

l'ésser humà aprèn i com l'ésser humà dona significat a la realitat, resulta que tot va adquirint aquest significat per la manera com hem viscut les nostres relacions interpersonals.

Està molt estudiat que la qualitat de l'educació la marca la qualitat personal de l'educador, no la seva capacitació tècnica, que òbviament és desitjable que la tingui. Moltes vegades,

fent classe, els deia als alumnes: Si vosaltres sou mals estudiants, el que sou és no estudiants. I per què no són estudiants? Perquè en el fons no hi veuen valor, encara que siguin intel·ligents. Per què m’he d'involucrar en una cosa que no té valor?

Va començar en els meus primers anys de docència i encara ara es continua parlant del fracàs escolar. Quan un comença a aprofundir, descobreix que el fracàs escolar com a entitat no existeix. El que sol passar són persones que tenen la vida com a desestructurada i no saben com situar-se, i això es manifesta en molts aspectes, entre ells, en el fracàs escolar. Perquè per a mi tan problemàtic és un alumne que ho suspengui tot, com un alumne

que ho aprovi tot i amb excel·lents, senzillament perquè és el que toca i punt. A aquest, què li passa com a persona?, en què està creixent?, quina novetat aporta? I l'experiència que he tingut és que quan tu et centres a atendre la persona i la seva realitat personal, tota la resta torna al seu lloc.

Un altre aspecte clau d’UPTOYOU és l'àmbit emocional. Per què les emocions són tan importants en educació?

Podria donar lloc al títol d'un llibre, “El trist origen de l'educació emocional”. El seu origen històric és el món empresarial, no l’educatiu. Aquest empresari que té clar que el que vol és guanyar diners, té un problema, però. La raó és que ell, com a persona, hi ha dies que va a favor del vent i altres dies hi va en contra. I aquest empresari, per guanyar diners, el que vol és controlar-ho tot. No només tots els elements externs, sinó fins i tot els seus propis elements. Es converteix en un enemic de si mateix i aleshores ha de controlar els seus estats emocionals per aconseguir sempre la seva voluntat. Per això gairebé totes les propostes d'educació emocional busquen identificar per regular. Però no només en ell, sinó que també descobreix que això ho ha de fer amb els treballadors. Perquè si no saben deixar els problemes fora, a l'empresa no fan allò que han de fer, que és treballar per complir el projecte del cap.

I apareix una tercera dimensió, que és com jo puc influir en l'altre, perquè si sé com em moc, com parlo, com suggereixo, puc fer un exercici

Les emocions són l'expressió de la complexitat de la vida en un moment concret

d'autèntica manipulació emocional. Això, que va néixer en l'àmbit empresarial i amb aquesta visió, s'ha transferit al món educatiu, encara que canviant algunes coses. En lloc de cap és professor, en lloc d'empleat és alumne i en comptes de treure diners es tracta de capacitar l'alumne, però és el mateix esquema. A més, neix d'una concepció equivocada de les emocions. S'està entenent que les emocions són una mena de reacció davant una cosa que m'impacta i que genera en mi un estat emocional que necessito controlar o regular.

Les emocions tenen molt més de l'expressió de la complexitat de la vida en un moment concret i, per tant, estan parlant de mi. Per exemple, un pare crida al fill i el fill li diu: per què em crides?, i el pare li diu: perquè tu m'has posat nerviós. Aquest pare ignora profundament què són les emocions, perquè sembla que el nen li ha passat el nerviosisme. És voler fer responsable l'altre del que són dinàmiques interiors que s'estan manifestant en certs contextos.

La persona necessita conèixer, no identificar. Tampoc no es tracta de regular, es tracta d'actuar. Per això és molt important assenyalar que nosaltres treballem molt el tema emocional, però des d'aquesta altra perspectiva. Volem que la persona sigui persona i tregui tota la seva potencialitat. El que no comparteixo és centrar-se en la competència, no critico la competència en si. Es tracta de saber posar la competència al servei de la relació interpersonal. L'experiència emocional és molt important, però cal situar-la en un marc conceptual adequat que no és entendre les emocions com una mena de reacció davant d'un esdeveniment.

Com afronta UPTOYOU l'educació per a la presa de decisions lliures?

El primer que cal saber és que la primera decisió, i la més important,

La decisió més important és saber que el que estic decidint és qui vull ser, no què vull fer

és saber que el que estic decidint és qui vull ser, no què vull fer. Hi ha un filòsof canadenc jesuïta que deia: “La meva manera d'actuar pressuposa una manera de ser i promou una manera de ser”. Cal saber que aquest és l’element central de la presa de decisions. I després, amb la formació del caràcter, de la virtut i del tot, sovint se sol partir d'alguns semidogmes. Primer, educar en una manera de ser, tot ignorant que el nen ja té una manera de ser. Quan ha arribat als cinc anys, ja té totalment definida tota la seva caracterologia. No vol dir que no estigui oberta a canvis, perquè mentre hi ha vida hi ha possibilitat de créixer. Així doncs, el primer i el fonamental és que jo necessito comprendre la meva manera de ser actual. En lloc de posar una mena de llista d’objectius preestablerta que la gent ha d'assolir, en lloc de portar les persones fora de la seva realitat, per què no plantejar una educació del caràcter que m'ajudi a conèixer i a acollir la meva realitat? Totes les persones que han treballat el tema del creixement, encara que amb diferents expressions i de diferents maneres, van plantejant que no hi ha manera de créixer si no és acollint la realitat d'un mateix.

A més de les relacions i l'àmbit emocional, UPTOYOU considera l'experiència un aspecte valuós en el creixement de les persones. Quin paper tenen en el model educatiu?

L'experiència és on hi ha la confluència de la persona amb el món i les seves relacions.

Experimentar tocant coses no és una experiència. En lexperiència es dona la confluència de qui soc jo en les relacions del món. És aquí on la persona es coneix a si mateixa, coneix l'altre i coneix el món al mateix temps.

En tot moment, en tota circumstància sempre s'està experimentant. Fins i tot quan el professor diu: que experimentin, que toquin. El que hi estan experimentant pot ser precisament un abandonament del professor, perquè enfronten el nen contra el món, traient el professor de la classe. I aleshores el que s'està experimentant és precisament un abandonament.

Què és el que sol passar moltes vegades? Que el professor parla des de la mentalitat de qui ja ha fet el desgranament de l'experiència. I llavors, el noi no entén aquest llenguatge, perquè comença a parlar del que és particular al que és general. Quan l'ésser humà, en aprendre alguna cosa, sempre va del que és general al que és particular, i no del que és particular al que és general. Qui en sap molt, sol anar del que és particular a allò que és general. Però un professor no ha de parlar per a qui ja en sap, ha de parlar per dinamitzar processos. I, per tant, un professor no ha d'exposar les classes des de la particularitat que ja en sap, des de tot el seu món de detalls, sinó poder acompanyar l'altre de manera que pugui aprendre molt més ràpid. I això és una clau que els professors han de tenir en compte per dissenyar les classes. Per exemple, l'experiència no és llençar àcid sulfúric sobre el

L'experiència és on la persona es coneix a si mateixa, a l'altre i al món que l'envolta al mateix temps

marbre per veure si es produeix CO₂ i descobrir si això és marbre de veritat o marbre de mentida; això seria fer un experiment. L'experiència consisteix en el fet que inclogui elements personals, elements relacionals i elements del món, tot plegat, i com faré un procés d'acompanyament per desgranar tots els elements? D'aquesta manera ho acaba coneixent de tal manera que després pot utilitzar millor allò que s'ha après. Perquè a partir d'una experiència integrada entre jo, el món i l'altre, posteriorment podrà utilitzar les coses introduint l'ètica des del principi. Aquesta educació centrada en la competència, que deixa el que és personal fora, acaba per anul·lar l'ètica.

En quin sentit UPTOYOU és un model educatiu i no tant un mètode?

La diferència entre model i mètode és senzilla. Un mètode et diu què has de fer. UPTOYOU, Acompanyant el creixement, no disposa d'elements metodològics, com ara llibres per a les tutories. Un model és intentar respondre les grans preguntes de l'educació. Què és l'educació? Quines són les seves claus? Què cerca l'educació? Quin és el lloc de la relació interpersonal a l'educació? Nosaltres el que volem fer és centrar-nos sobretot a desenvolupar un model educatiu que sabem que respon, que no és original nostre. El que estem fent des de l'acompanyament al creixement sembla nou, però no ho és. I sembla nou perquè en el context actual, ningú parla amb aquesta força tan gran de la persona.

De fet, a molts llocs on donem formació, molts s'alegren perquè troben una presentació ordenada d'una cosa que ja portaven al seu cor, i és voler centrar-se en la persona. Per això, hem d'ajudar que la persona sigui persona, sigui autora, sigui creadora de la seva pròpia vida. I això no es pot traduir a

dir a l'altre què ha de fer. És a dir, no es tracta de donar pensaments als altres, sinó ajudar-los a pensar. No donar a l'altre les teves valoracions perquè les copiï, sinó ajudar-lo a valorar. No cal dir-li com s'ha de comportar, sinó ajudar-lo que ell sàpiga contextualitzar i traduir les seves posicions en comportaments en funció dels contextos. I en aquest sentit, som un model.

Hi ha professors que no assumeixen la pròpia responsabilitat a l'hora de decidir la manera d'intervenir, la metodologia. Es tracta de no perdre de vista centrar-se en la persona. Perquè si el professor és un “aplica programes”, el nen serà un “executa programes”. Si volem que el professor promogui l'autoria, la creativitat del nen, calen formacions que promoguin la creativitat del professorat. Quan des d'una institució el pes de la formació recau en les metodologies, no s'estan centrant en la persona del professor, què farà aquest professor de manera natural quan arribi a la classe?, no se centrarà en la persona de l'alumne, se centrarà també en què les coses es facin com toca.

Com plantegen la formació docent, de líders i famílies a UPTOYOU?

La formació és personal i està centrada en el fet que la persona es conegui a si mateixa i pugui actuar sobre la seva pròpia realitat. Les formacions reglades en l'àmbit universitari i la majoria de les ofertes de postgrau estan centrades en metodologies o en qüestions organitzatives, pedagògiques, etcètera. Moltes de les institucions que acompanyen els seus professors fan formacions de caràcter identitari i totes són necessàries. Però la pregunta és: on queda la formació personal del professor? És a dir, per què un professor hauria de ser sensible a la complexitat de la vida que porti un alumne? Un professor

només serà sensible a aquesta realitat i no es quedarà amb lectures superficials si això mateix ho viu ell mateix. Si el professor viu d'una manera accelerada, precipitada, ignorant la seva interioritat perquè va apagant focs d'un lloc a l'altre, encara que vulgui, no pot acompanyar el noi en la seva situació.

Cal que el professor faci aquest exercici de reconsiderar, per exemple, quin tipus d'autoestima promouré en els nens? Necessito tornar a comprendre a la meva vida l'autoestima amb tota la seva profunditat, que la meva vida és significativa en la relació amb els altres. Així podré promoure una autoestima diferent. Plantegem formacions que estan destinades a

treballar-se a si mateix, i a centrar-se en les coses que he de fer amb els alumnes.

Ens centrem molt en la fonamentació, l'antropologia educativa. Treballem l'experiència personal amb eines que ajudin el coneixement de si mateix i la presa de decisions. Ajudem a treballar l'acompanyament, com dialogar amb el nen, com convertir la conversa en l'instrument educatiu de més valor que el professor té amb l'alumne. Aleshores, treballem molt els diàlegs i la docència. I després, de mica en mica, hem anat entrant en altres àmbits formatius, per exemple, els temes de salut mental, per no caure en el fons en un replegament sobre un mateix,

sinó saber obrir-me a la complexitat i descobrir que no hi ha salut mental, si no hi ha salut personal. També hem desenvolupat, amb un nou llibre, El bressol de la humanitat, com poder entendre l'educació de zero a cinc anys. Aquesta és una formació per a professorat d'educació infantil perquè puguin superar visions reductives. El nen necessita rutines, però de rutines de vegades en necessita més l'educador per a la seva pau psicològica que el nen pel seu procés. Es busquen plataformes d'interacció i les formacions tenen després un seguiment per tal d'aconseguir traslladar-ho al dia a dia de l'aula perquè acabi sent una transformació clara.

ENTREVISTA A JOANNE QUINN

L'aprenentatge com a motor de canvi global p. 68

JOSÉ MANUEL LÓPEZ POTENTE

Model AIRISS: Sis fortaleses del caràcter per al segle XXI p. 74

ENTREVISTA A EDWARD BROOKS

Educant per a un lideratge global p. 80

JOSÉ MARÍA RUIZ PALOMO

L'experiència de l'IES Cartima p. 88

Experiències

Joanne Quinn (Toronto) és la directora mundial de Noves Pedagogies per a un Aprenentatge Profund (NPDL) en què dirigeix una associació mundial d'innovació on col·laboren 20 països per activar un aprenentatge profund, centrat en l'alumne i en el món real, fomentant les competències conegudes com les 6C. També és consultora de renom internacional, conferencista i autora sobre aprenentatge, lideratge i canvi del sistema. Autora de “Dive Into Deep Learning: Tools for Engagement: Tools for Engagement” (Corwin, 2019), “Deep Learning: Engage the World Change the World” (Corwin, 2017) i “Coherence: The Right Drivers in Action for Schools, Districts and Systems” (Corwin, 2015)

New Pedagogies for Deep Learning (NPDL) és una associació mundial d'innovació compromesa amb la transformació de l'aprenentatge perquè tots els estudiants prosperin mitjançant el desenvolupament de les sis competències globals (ciutadania, caràcter, comunicació, pensament crític, col·laboració i creativitat) que necessiten per desenvolupar-se en aquest món complex i de canvi constant. El Deep Learning inclou un conjunt d'eines i processos d'aprenentatge col·laboratiu que transformen els professors en activadors i arquitectes de l'aprenentatge.

L'aprenentatge com a motor de canvi global

Deep Learning transforma l'educació i prepara els estudiants per als reptes

del segle XXI

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A JOANNE QUINN

Deep Learning fa possible una innovació educativa a escala global en sintonia amb les necessitats del segle XXI i educar el món. Ens podria explicar per què van escollir l'eslogan “Engage the world - change the word” i com parla del projecte?

La complexitat de la societat, els reptes globals i la velocitat del canvi eren evidents fa una dècada. Això va posar de manifest la necessitat que els estudiants desenvolupessin un nou conjunt de competències globals per navegar per les turbulències. Vam començar el treball de Deep Learning amb el propòsit de “fomentar l'aprenentatge en profunditat perquè TOTS els alumnes contribueixin al bé comú, abordin els reptes globals i prosperin en un món complex”. Vam veure gairebé immediatament que aquest enfocament

d'aprenentatge sobre el món real era intrínsecament motivador i energitzant perquè tenia sentit.

La frase “Engage the Worldchange the world” va evolucionar per captar la dualitat de la necessitat de la humanitat de desenvolupar el potencial individual i, alhora, contribuir a la societat. És a dir, “ser bo en l'aprenentatge i bo a la vida”.

La hiperconnexió del món actual vol dir que, a més del desenvolupament intern, els joves també han de posseir les habilitats per col·laborar i resoldre problemes amb altres persones de cultures i contextos molt diversos. La bona notícia és que els estudiants anhelen tenir aquesta oportunitat. Ja no es conformen a llegir el que altres han fet als llibres de text, sinó que volen abordar qüestions autèntiques. Hem de fer que l'aprenentatge sigui tan addictiu com les xarxes socials, cosa que

significa interacció en temps real i la possibilitat de veure'n els resultats. Fa poc vam preguntar a un grup d'estudiants de secundària si era una expectativa exagerada suggerir que ells abordin els importants problemes del canvi climàtic, la igualtat i altres. Semblaven perplexos davant la pregunta, ja que van afirmar ràpidament: "Per descomptat que volem millorar el món, ja sigui a la nostra escola, a la nostra comunitat o resolent els grans problemes. Aquest és el nostre futur i estem a punt per assumir-ho".

Així doncs, “Engage the worldchange the world” recull la filosofia que els alumnes aprenen per avui i que no esperen a fer ús d'aquest aprenentatge en un futur llunyà.

Els sis objectius educatius del Deep Learning són: Caràcter, Ciutadania, Col·laboració, Comunicació, Creativitat i Pensament Crític. Tots

A Deep Learning, els alumnes aprenen per a l'avui i no esperen a fer ús d'aquest aprenentatge en un futur llunyà

prioritzen l'educació per ser dels estudiants. Ens podria explicar per què els van escollir i, en particular, per què consideren important el caràcter, que pocs sistemes el contemplen?

El Deep Learning és ara una associació mundial a més de 20 països. Les competències globals van sorgir de les converses mantingudes amb els nostres membres de tot el món fa una dècada.

Comencem amb una pregunta senzilla: "Què volem que sàpiguen, puguin fer i siguin els alumnes?"

Aquestes senzilles preguntes van generar riques respostes que van ser molt coherents a tots els grups: pares, empresaris, educadors o estudiants. Les paraules podien variar, però quan els grups van arribar a un consens van sorgir sis competències: Caràcter, Ciutadania, Col·laboració, Comunicació, Creativitat i Pensament Crític.

Aquestes competències han superat la prova del temps i són encara més essencials avui en dia com a base per navegar per un món complex. Però no n’hi havia prou amb aquestes sis paraules: cadascuna de les sis competències té un conjunt de dimensions concretes que descriuen els aspectes clau de cadascuna i el camí per desenvolupar-la.

Els termes Caràcter i Ciutadania eren complicats perquè tenen significats diferents en funció del context i la cultura.

Com a socis de Global ens decidim per la paraula "Caràcter" per descriure 3 dimensions o atributs interns fonamentals:

• Desenvolupar els trets socials i emocionals per ser un aprenent de per vida.

• Posseir tenacitat, perseverança i resistència.

• Capacitat de demostrar empatia, compassió i integritat a l'acció.

Ciutadania en el nostre model fa referència a la demostració externa del caràcter i té tres dimensions fonamentals:

• Perspectiva global.

• Compromís amb l'equitat i el benestar humans a través de l'empatia i la compassió cap a diversos valors i les visions del món.

• Interès genuí per la sostenibilitat humana i mediambiental.

Una idea és que el caràcter ha estat assumit ràpidament i serveix de catalitzador per a les altres cinc. Sembla que la necessitat d'aprendre al llarg de tota la vida, amb empatia i apreciant diferents perspectives, traspassa totes les fronteres a l'actual societat globalment connectada.

La meta és canviar el món a través de l'educació amb la cooperació de diferents països a New Pedagogies for Deep Learning. Per què cercar un canvi cultural i no conformar-se amb un programa? Com afecta els estudiants involucrats, les seves escoles, professors o comunitats? La resposta és senzilla: els programes van i venen al caprici dels líders, els pressupostos, la política i les tendències. Gràcies al nostre treball en l'àmbit del canvi a gran escala, sabem que un canvi positiu i profund s'ha d'arrelar en una cultura d'aprenentatge sòlida. Al nostre llibre "Coherence: The Right Drivers in Action for Schools, Districts, and Systems” escrivim sobre la necessitat d'una nova dinàmica de canvi. Els dies en què es posaven en marxa els

plans d'implantació plurianuals han quedat obsolets. Les innovacions són entitats vives que evolucionen. Necessiten claredat de propòsit, objectius i estratègia per mobilitzar la gent, però han de ser capaços d'ajustar-se i pivotar en aquest món que canvia ràpidament.

Aquí és on la cultura de l'aprenentatge té un paper fonamental. Quan la gent es compromet, prova noves idees, això desenvolupa la seva capacitat. S'hi impliquen més a mesura que desenvolupen la seva capacitat i comencen a veure resultats. D'aquesta manera, el propòsit compartit i la cultura d'aprenentatge es reforcen mútuament. La cultura necessita ser alimentada per mantenir-se, però això sorgeix a mesura que les persones aprenen i creixen juntes, troben millors maneres de resoldre els problemes i veuen l'impacte.

Volíem sostenibilitat, així que sabíem que havia arribat el moment d'anar més enllà d'”arreglar” parts del sistema i adoptar una perspectiva sistèmica. Deep Learning es va concebre com una nova mentalitat que engloba tot el que sabem sobre l'aprenentatge i el canvi de les organitzacions. Deep Learning es va convertir en un paraigua o punt de referència que assenyalava que tot canvi estaria connectat amb el propòsit. De la mateixa manera que sabem que els estudiants necessiten aprendre durant tota la seva vida per navegar pels canvis massius que s'acosten, passa el mateix amb els adults i les organitzacions.

El nostre marc per a un aprenentatge en profunditat és tan senzill com necessari per travessar contextos i països, però ha de ser exhaustiu. Inclou les sis competències que necessiten tots (estudiants i adults) i quatre elements de disseny de

Gràcies al nostre treball en aquest àmbit sabem que un canvi positiu i profund ha d'arrelar en una sòlida cultura d'aprenentatge

l'aprenentatge que donen suport al desenvolupament d'experiències en profunditat. Al voltant de l'enfocament d'aprenentatge hi ha condicions d'aprenentatge que les organitzacions han de fomentar perquè l’aprenentatge arreli. Veiem exemples d'impacte en aules i escoles dels 20 països. Recentment, Sarah Fine i Jal Mehta van escriure un article ("The Big Tent Strategy for System Transformation") en què van explorar històries reals de canvi sostingut en l'aprenentatge, l'ensenyament i el lideratge, impulsades per un enfocament implacable en la creació de les condicions perquè tots els estudiants desenvolupin les sis competències globals. L'estudi es va realitzar a la Junta Escolar Catòlica d'Ottawa. A la seva investigació van veure que cada aula es convertia en un espai on els joves de diversos orígens exploren grans idees des de múltiples perspectives, practiquen les 6C i es converteixin en els agents de canvi que el món necessita tan desesperadament. El que és impressionant és que el Deep Learning s'ha integrat en tot el sistema i la seva comunitat. S'ha convertit en una cosa àmpliament assumida.

Aquest tipus de transformació no vindrà d'un sol programa: el canvi sostenible només es produirà a partir d'un canvi

d'objectius i de pràctiques coherents i àmpliament assumits.

En Deep Learning aconsegueixen l'excel·lència i l'equitat. Quines són les claus per fer-ho una realitat? L'equitat és un

tema molt ampli, i no hem resolt la desigualtat, però veiem alguns indicis de progrés. Abans he assenyalat que, quan vàrem començar, el nostre propòsit era crear un aprenentatge profund per a TOTS, de manera que totes les decisions que prenem en

A Deep Learning volíem proporcionar estratègies i enfocaments que fomentessin l’èxit de tots els infants

crear l'enfocament tenien com a objectiu que el marc fos accessible per a tothom. Volíem evitar ser un programa d'enriquiment o per a superdotats; el que volíem era proporcionar estratègies i enfocaments que fomentessin l'èxit de tots els infants, independentment de l'origen o les circumstàncies. El nostre enfocament és actiu, no deficitari, i es basa en les necessitats i els interessos dels alumnes.

Per donar suport a aquest objectiu, dissenyem l'aprenentatge fent servir quatre elements o punts de decisió. Dos elements que tenen un gran impacte tant a l'aprenentatge com a l'equitat són les associacions d'aprenentatge i els entorns d'aprenentatge.

Les associacions d'aprenentatge se centren en les relacions: d'estudiant a estudiant, d'estudiant a professor i de tots amb la comunitat. En ser explícits sobre com crear una veu, una elecció i una institució significatives per als estudiants, els professors s'asseguren que els estudiants tinguin veu en el disseny de l'aprenentatge. D'aquesta manera, s'aborda el desequilibri de poder que es produeix quan els professors prenen totes les decisions. Els estudiants senten que tenen més control, que es reconeixen els seus interessos i els seus talents, i estan més compromesos i motivats. El segon element que incideix en l'equitat són els entorns d'aprenentatge que aborden la cultura d'aprenentatge que s'estableix. Els éssers humans necessiten sentir-se segurs i valorats i que pertanyen a un grup per aprendre eficaçment. Són els mateixos factors que contribueixen al benestar. Ser explícit a l'hora d'establir una cultura que honori

la diversitat i els dons que els estudiants aporten a la situació d'aprenentatge augmenta la confiança i, en última instància, el compromís i el rendiment.

Les relacions respectuoses i una cultura de pertinença creen un aprenentatge autèntic i intrínsecament més atractiu. La pedagogia utilitza enfocaments interactius que valoren tots els tipus d'aprenentatge i ofereixen diverses opcions perquè els estudiants puguin demostrar-ho. Els estudiants, per exemple, no tenen competències de lectura i escriptura des de la pandèmia, però són molt capaços de pensar i articular a nivells sofisticats. En comptes de focalitzar-nos en allò que els falta, els estudiants tenen múltiples opcions per demostrar el seu aprenentatge, ens centrem en el que saben i poden fer.

Aquesta combinació d’estratègies, les associacions d’aprenentatge i els entorns d’aprenentatge, crea un entorn centrat en lèxit i no en els dèficits. Aquest reforç mutu és el que està ajudant a moure l'agulla de l'equitat i el benestar.

Com crear un entorn Deep Learning que prepari els estudiants per canviar el món?

Seria una tasca aclaparadora proposar-se ensenyar els estudiants a canviar el món. La bona notícia és que els humans som éssers socials per naturalesa, busquem connexió i significat. L'escolarització tradicional era més antinatural, ja que esperàvem que els alumnes s'asseguessin a

escoltar sense parar i acceptessin que havien de resoldre 20 problemes al final del capítol i que algun dia aquestes habilitats els ajudarien.

Si observem un nen petit durant 30 minuts, veurem la seva curiositat natural per resoldre problemes, un ésser creatiu i que intenta comunicar-se. El Deep Learning aprofita aquesta curiositat natural i aquesta ànsia de connexió social per dissenyar entorns d'aprenentatge que plantegin autèntics problemes i oportunitats. Quan l’aprenentatge té sentit, la motivació i el compromís es disparen. Quan els alumnes analitzen un problema o una situació, se senten atrets pel desig de fer alguna cosa. Pot ser tan senzill com trobar una manera de portar aigua al jardí des d'un altre punt de l'escola.

Deep Learning desenvolupa intencionadament les sis competències perquè els alumnes tinguin les habilitats, coneixements i atributs necessaris per tenir èxit a les seves vides. A mesura que adquireixen coneixements sobre ells mateixos i el seu entorn, poden prendre decisions informades sobre com volen influir en les seves famílies, la seva comunitat i fins i tot al món.

Si hagués de prioritzar l'educació de tres valors i tres trets del caràcter o virtuts del marc Deep Learning, quins triaria i per què? Les sis competències no competeixen entre elles, sinó que són un conjunt integrat. Totes són essencials, però s'exigeixen amb un èmfasi diferent en diferents tasques o interaccions. És rar trobar una feina o fer una carrera que no requereixi les sis competències en diferents graus. I aquestes competències són igual d'importants a la nostra vida

Ser explícit en una cultura que posi en valor els dons dels estudiants augmenta la seva confiança, compromís i rendiment

personal quan ens comuniquem i col·laborem amb els altres i utilitzem el pensament creatiu i crític per discernir opcions i resoldre problemes. El caràcter i la ciutadania són guies crucials del nostre comportament.

Tot i que totes sis són essencials, cada cop es presta més atenció al pensament crític perquè els alumnes puguin destriar el que és real i el que és fals en un món d'intel·ligència artificial (IA). Aquesta capacitat de discerniment es tradueix en les competències del caràcter (la capacitat interna d'aprendre, ser compassiu i actuar amb integritat) i ciutadania (els atributs de cara a l'exterior que fan contribuir a la societat).

En aquests moments en què la intel·ligència artificial irromp amb força a tots els nivells. Com s'enfronta Deep Learning a aquesta nova revolució tecnològica?

La IA ha irromput en tots els

Es dona més importància al pensament crític perquè els alumnes puguin discernir què és real i què és fals en un món d'IA

aspectes de la vida. Aprofitar el fet digital ha estat sempre un dels nostres quatre elements del disseny de l'aprenentatge i permetre que l'aprenentatge profund respongui a l'aparició de la IA. La tecnologia ara està en condicions d'ajudar-nos a reimaginar l'aprenentatge. La pandèmia sens dubte va augmentar la conscienciació i la capacitat de la tecnologia, però també va destacar la importància crucial de les relacions en un entorn digital.

La IA generativa mostra noves eines potencials que poden canviar la manera com es desenvolupa el procés d'aprenentatge, però requereixen una discriminació significativa. S'han de veure mitjançant la lent del pensament crític amb consciència de l'impacte global i local.

Amb els nostres socis explorem aplicacions de la IA que ajudin els professors a dissenyar i avaluar l'aprenentatge en profunditat. A mesura que la IA es fa càrrec d'alguns aspectes de l'aprenentatge rutinari, els professors es poden centrar en experiències interactives enriquidores i en la col·laboració. Dos exemples: la nostra xarxa a l'Uruguai s'està centrant en maneres d'utilitzar la IA per millorar-ne l'abast en comunitats remotes, però ho està fent sobre la base del Deep Learning. En un altre context molt diferent, a Ottawa, Canadà, tenim un consell escolar que adopta l'exploració de la IA no com una innovació, sinó com una millora del seu enfocament al Deep Learning i es pregunta com pot la IA amplificar l'aprenentatge.

Model AIRISS: Sis fortaleses del caràcter per al segle XXI

Com empoderar famílies i docents per a una educació de qualitat

per José Manuel López Potente

Actualment, l'educació afronta el repte de formar persones íntegres i preparades per a un món que canvia constantment. Això requereix no sols el desenvolupament de competències acadèmiques, sinó també el cultiu de virtuts essencials per a la vida. En aquest context, el model AIRISS es presenta com una proposta integral, centrada en el desenvolupament de sis fortaleses del caràcter: Autonomia, Identitat, Resiliència, Integritat, Sociabilitat i Saviesa. Aquestes fortaleses no només preparen els alumnes per als desafiaments personals i socials del segle XXI, sinó que també fomenten una educació en valors, en què les famílies juguen un paper clau.

En aquest article s’explica en què consisteix el model AIRISS, com es pot implementar a l'aula i la rellevància de l'acompanyament a les famílies durant el procés formatiu dels estudiants.

LES SIS FORTALESES DEL CARÀCTER AL MODEL AIRISS

El nucli del model AIRISS és el desenvolupament de sis fortaleses del caràcter, fonamentals per al creixement

dels alumnes al món actual. Tot seguit detallem cadascuna d'aquestes fortaleses i la seva rellevància en el procés educatiu.

1. Autonomia

L'autonomia fa referència a la capacitat d'una persona per prendre decisions per si mateixa, de manera conscient i responsable. En el context educatiu, implica que els alumnes no només adquireixin coneixements, sinó que també desenvolupin la capacitat de gestionar el seu propi aprenentatge, prendre decisions informades i assumir-ne les conseqüències.

Per a fomentar l'autonomia, és clau preparar els estudiants perquè siguin curiosos, proactius,

AIRISS busca que els estudiants desenvolupin una identitat sòlida, basada en l'autoconeixement i el respecte per a ells mateixos

autodirigits i capaços d'enfrontar-se a reptes nous. Els docents tenen un paper crucial en proporcionar un entorn que promogui la reflexió, la presa de decisions i la responsabilitat personal. Això s'aconsegueix mitjançant activitats que desafiïn els estudiants a resoldre problemes per si mateixos i reflexionar sobre les seves eleccions.

L'autonomia no és només una habilitat acadèmica, sinó una fortalesa que abasta la vida diària, des de la gestió de les emocions fins a la presa de decisions morals. En el model AIRISS, els alumnes aprenen a regular els seus impulsos i a postergar les gratificacions quan cal, enfortint així el seu autodomini. A més, tenen l'oportunitat de desenvolupar una interdependència sana en les seves relacions i el sentit i el propòsit del que fan.

2. Identitat

La identitat és la capacitat dels alumnes per conèixer-se a si mateixos, comprendre els seus valors, fortaleses i limitacions, i actuar d'acord amb ells. Aquesta fortalesa és essencial per al desenvolupament d'una autoestima saludable i un projecte personal de vida.

El model AIRISS busca que els estudiants desenvolupin una identitat sòlida, basada en l'autoconeixement i el respecte per a ells mateixos, i es relacionin amb els altres assertivament. Els docents, mitjançant activitats que promoguin la reflexió personal, la metacognició i l'autoconeixement, poden ajudar els alumnes a construir la seva identitat de manera i coherent. A més, és important crear un ambient on els alumnes se sentin segurs per expressar qui són, valorar-ne les diferències i treballar en el seu creixement personal.

Una identitat clara i positiva és essencial perquè els estudiants enfrontin els desafiaments de la vida amb

AUTONOMIA IDENTITAT RESILIÈNCI

FÍSICA valor de les coses gestió personal vida

EMOCIONAL autodominiconsciència emocionaloptimisme

SOCIAL interdependència assertivitat perd

RACIONAL curiositat metacognició

TRANSCENDENT sentit i propòsit missió esperança

Els docents han de crear entorns optimistes, on es normalitzi l'error com a part de l'aprenentatge

confiança i esperit de missió. La construcció d'aquesta identitat és un procés que involucra tant l'alumne com el seu entorn familiar i escolar.

3. Resiliència

La resiliència és la capacitat de sobreposar-se a les dificultats, adaptar-se als canvis i sortir enfortit de les adversitats. A la formació dels alumnes, aquesta fortalesa és crucial per enfrontar els reptes que la vida escolar i personal presenten.

El model AIRISS fomenta la resiliència ajudant els estudiants a desenvolupar eines per gestionar l'estrès,

superar fracassos i aprendre'n. Els docents han de crear entorns optimistes, on es normalitzi l'error com a part de l'aprenentatge, es fomenti el perdó i es valori l'esforç i la perseverança per sobre del resultat immediat. Això implica veure els problemes i obstacles amb esperança, com a oportunitats de creixement i tenir la capacitat de trobar solucions creatives.

La resiliència també es treballa en col·laboració amb les famílies, ajudant-les a entendre la importància de no sobreprotegir els nens i joves, sinó apoderarlos i permetre'ls aprendre dels seus propis errors i desafiaments, fomentant així una fortalesa interna que els serà útil al llarg de les seves vides.

4. Integritat

La integritat es refereix a actuar d'acord amb els valors personals i ètics, mantenint-se ferm en els principis que guien les nostres accions. En el context educatiu, aquesta fortalesa és fonamental per formar persones

RESILIÈNCIA INTEGRITAT

SOCIABILITAT SAVIESA

vida saludable autenticitatsostenibilitat valor de la vida

ptimisme autoestima empatia

flexibilitat

perdólleialtat i sinceritat comunicació servei

creativitat i imaginació pensament crític treball i cooperació pensament estratègic

esperança compromísamorvisió global

lleials, sinceres, responsables i coherents amb els seus valors i creences.

En el model AIRISS, la integritat es fomenta en ensenyar els estudiants a prendre decisions ètiques, fins i tot quan són difícils o impopulars. Els docents poden plantejar debats sobre dilemes ètics i morals a l'aula, ajudant els estudiants a desenvolupar un pensament crític sobre allò que és correcte i incorrecte, i a actuar amb compromís en les seves relacions interpersonals.

A més, la integritat es reforça amb l'exemple que els docents i les famílies proporcionen. Els alumnes aprenen tant del que se'ls ensenya com del que observen en els qui els envolten, per això és essencial que tant l'escola com la llar promoguin un comportament coherent amb els valors que es vol promoure.

5. Sociabilitat

La sociabilitat és la capacitat de relacionar-se amb

els altres de manera respectuosa i efectiva. Involucra habilitats socioemocionals com l'empatia, l'escolta, la comunicació, la cooperació i la resolució de conflictes de manera pacífica.

El model AIRISS entén que els éssers humans som interdependents, compartim un món natural i que el bé comú i el benestar social depèn de la nostra capacitat per interactuar i col·laborar amb els altres. A l'aula, els docents poden fomentar la sociabilitat a través de la cooperació, activitats que promoguin el diàleg, el respecte per la diversitat d'opinions i valors relacionats amb la feina ben feta o ètica de l'excel·lència

La integritat es reforça amb un comportament coherent dels docents i les famílies amb els valors que es volen promoure

Figura 1. Taula Model AIRISS

i la sostenibilitat. A més, és important ensenyar els alumnes a resoldre els conflictes de manera constructiva, buscant sempre solucions on les dues parts se'n beneficiïn (enfocament guanyar-guanyar) i l'estima personal per les persones.

El desenvolupament d'aquesta fortalesa també involucra les famílies, que han de fomentar la capacitat dels seus fills per interactuar de manera positiva amb altres, des del respecte i la comprensió mútua.

6. Saviesa

La saviesa no es refereix només al coneixement acadèmic, sinó a la capacitat de prendre decisions amb visió global, de manera que reverteixin en el bé de les persones involucrades, aportant valor afegit i, per tant, actuar de manera prudent i solidària amb tothom. Requereix actuar de manera flexible, prudent i ètica. En el model AIRISS, la saviesa implica fer servir el coneixement, l'experiència i els valors per orientar les accions al servei del bé comú i el respecte a la dignitat de tota vida humana.

Els docents poden promoure la saviesa als alumnes en fomentar la reflexió crítica de decisions complexes, l'anàlisi de les conseqüències dels seus actes i la consideració dels valors ètics subjacents a cada elecció. És fonamental que els estudiants aprenguin a actuar amb pensament estratègic, no només en funció dels seus desitjos immediats, sinó també pensant en l'impacte a llarg termini de les seves decisions a les seves pròpies vides i a les dels altres.

La saviesa, com a fortalesa, està íntimament relacionada amb l'autoconeixement i la reflexió, habilitats que s'han de desenvolupar tant a l'entorn escolar com al familiar.

EL PAPER DEL DOCENT I L'ACOMPANYAMENT A LES FAMÍLIES

A l'AIRISS, el docent exerceix un rol essencial que va més enllà de la transmissió de coneixements acadèmics, fomentant un creixement integral que abasta les dimensions emocional, social, física, racional i transcendent. El docent es converteix en un creador d'experiències significatives dins de l'aula, dissenyant activitats que conviden a la reflexió, la col·laboració i l'autoconeixement. Aquestes activitats no només

La saviesa implica fer servir el coneixement, l'experiència i els valors per orientar les accions al servei del bé comú

el

tutor/a personal és una figura clau en la implementació de l'educació personalitzada dins del model AIRISS

busquen el desenvolupament de competències cognitives, sinó també promouen el creixement a les sis fortaleses del model AIRISS. En centrar l'aprenentatge en el procés i no únicament en els resultats, els docents creen un clima emocional positiu on cada alumne se sent valorat i motivat a explorar-ne el potencial personal i el col·lectiu.

Per part seva, el tutor/a personal és una figura clau en la implementació de l'educació personalitzada dins del model AIRISS. A través d'entrevistes regulars amb els alumnes i les famílies, el tutor/a personalitza les estratègies de creixement en funció de les fortaleses i àrees de millora de cada estudiant. Aquest acompanyament proper permet que les propostes AIRISS s'adaptin de manera única a cada alumne, guiant-los en el seu desenvolupament personal i formatiu, i alineant els seus objectius personals amb els objectius educatius. El tutor no només s'encarrega del seguiment acadèmic, sinó que també cultiva les virtuts i habilitats necessàries perquè cada estudiant afronti els desafiaments de manera resilient, ètica i conscient del seu propòsit a la vida.

CONCLUSIÓ

El model AIRISS ofereix una visió integral de l'educació, centrada en el desenvolupament de sis fortaleses del caràcter que són fonamentals per assolir una vida plena. Per als docents, aplicar aquest model a l'escola i l'aula implica un acompanyament en el creixement de tots els alumnes, especialment als més vulnerables, creant una cultura escolar que fomenta el desenvolupament de les fortaleses de tota la comunitat educativa. Així mateix, l'acompanyament a les famílies és essencial perquè els estudiants rebin un suport coherent i constant tant a l'escola com a la llar, cosa que els permetrà enfrontar-se amb èxit als reptes del futur.

José Manuel López Potente és mestre i psicopedagog. Actualment, és director de l’àrea de tecnologia i noves oportunitats de negoci a Institució Familiar d’Educació. Postgrau en multimèdia i educació i dos màsters, un en noves tecnologies aplicades a l’educació i un altre en e-learning. Ha participat en nombroses recerques a la UAB i ha creat el projecte Connecta+ per a l’educació en el bon ús d’internet i les tecnologies.

Educant per a un lideratge global

El món necessita un lideratge virtuós

per afrontar els seus reptes

per Ana Moreno Salvo

ENTREVISTA A EDWARD BROOKS

Vostè dirigeix el projecte Caràcter d'Oxford. Com neix aquest projecte i quin n'és l'objectiu?

L'objectiu del Projecte Caràcter d'Oxford és ajudar una nova generació de líders a desenvolupar les qualitats del caràcter que necessiten per fer front als reptes del nostre temps i tenir un impacte positiu. A la Universitat d'Oxford tenim un grup de recerca que treballa sobre els aspectes del caràcter i el nostre objectiu és convertir-nos en un líder mundial en lideratge global, educació i investigació per educar i formar generacions de líders polítics, empresarials i socials que liderin un canvi positiu a tot el món. El projecte es va iniciar el 2014, en un context

de crisi de lideratge a escala mundial. Després del col·lapse financer del 2008, els esdeveniments posteriors i els desafiaments en tots els sectors van significar una notable disminució de la confiança en el lideratge públic. Les institucions educatives són les que formen aquests futurs líders. Què fem i com els donem suport? No només procurem desenvolupar les habilitats i adquirir els coneixements que necessiten al món, sinó que també ens centrem en les qualitats subjacents de l'ésser, aquestes qualitats del caràcter, com les anomenem, formes intel·lectuals de pensar, formes morals de ser, aspectes cívics del caràcter, formes de relacionar-se amb els altres a la societat. Ens preguntem com

podem ajudar els estudiants a desenvolupar aquests aspectes del seu caràcter que els ajudaran a liderar un canvi positiu al món i a fer el bé en els seus diferents àmbits i contextos.

Què entén per lideratge del caràcter?

El caràcter és realment al cor d'un bon lideratge. El lideratge és una idea complexa i els líders necessiten reunir moltes habilitats diferents, experiència en coneixements, però també una dimensió humana important. Qualitats com el judici, la resiliència, la humilitat, l'esperança, la justícia i moltes altres perquè les seves habilitats i els seus coneixements es dirigeixin bé i cap al bé en el context que lideren.

Edward Brooks (Oxford) és director de la Global Leadership Initiative de la Universitat d'Oxford i de l'Oxford Character Project. Es va doctorar en Filosofia per la Universitat d'Oxford i des de llavors ha dedicat molts anys a explorar la qüestió del bon lideratge des del punt de vista filosòfic. La seva recerca se centra en la intersecció entre l'ètica de la virtut, el caràcter i el desenvolupament del lideratge, amb un interès especial en els conceptes d'esperança i resiliència, el potencial educatiu dels models de conducta, la relació entre el caràcter i la cultura organitzativa, i la importància del caràcter per a un lideratge ètic i eficaç.

En els darrers anys hem dut a terme un projecte sobre el caràcter i el lideratge global. Una de les seves parts va consistir en una revisió de més de mil articles sobre el lideratge basat en el caràcter en països de renda baixa i mitjana. D'aquests, 700 articles estaven centrats a més a més en l'efecte positiu a diferents nivells de l'impacte d'aquest tipus de lideratge: per als líders individuals, els beneficis eren personals, fruit de liderar amb qualitats com la humilitat, el coratge i la justícia; per als seguidors, els beneficis eren en termes de benestar i compromís. Per a l'organització els beneficis eren en termes de rendiment i cultura, i se'n beneficiava una societat més àmplia. Quan pensem sobre lideratge de caràcter, ens referim a un tipus de lideratge de dimensió personal.

Els beneficis del lideratge amb caràcter són personals i per a l'organització

Com pot millorar el món l'educació del caràcter?

Quan a la Universitat d'Oxford pensem en la nostra missió, ens referim a com podem formar i preparar estudiants de tot el món des de les diferents disciplines perquè contribueixin a un canvi social positiu, a canviar el món, per dir-ho així. Què cal perquè una educació ajudi els estudiants i els prepari per canviar el món? Creiem que calen tres aspectes. Un se centra en l'ètica, com saben el que és correcte?, un altre en l'evidència, com saben què funciona?, i el tercer en el compromís, com saben com aconseguir que es facin les coses?, saben mobilitzar els altres i marcar la diferència a la pràctica? Aquests tres aspectes s'alineen amb les tres categories fonamentals, l'ésser, que

és la categoria de l'ètica, el saber, què és la categoria de l'evidència, i el fer, que és la categoria del compromís. Quan pensem en l'educació del caràcter, pensem en el nivell de l'ésser. Qui han de ser els estudiants perquè els seus coneixements, evidències i compromís amb l'acció estiguin ben orientats i siguin positius al llarg de la seva carrera?

A la universitat ens centrem en tres qüestions: el propòsit, el nucli del perquè, què és el que mou els nostres alumnes?, com es poden comprometre i pensar quin és el seu propòsit al món?, com els podem ajudar a explorar això mentre són a la universitat, no simplement passant la seva educació formal, sinó adquirint un sentit de qui són i què volen aportar al món? La seva essència, el seu profund per què, com diu Simon Sinek; una altra qüestió és el caràcter, si el propòsit és el perquè, el caràcter és el qui, és a dir, qui ha de ser per fer allò que vol fer? Si ens apassiona contribuir en un determinat àmbit de la vida, necessitem desenvolupar-nos com a éssers humans per poder-ho fer. Potser això implica créixer en resiliència, perquè serà un camí dur i necessitarem créixer a través de la dificultat i el fracàs per arribarhi. Potser necessitem créixer en valentia perquè necessitarem confiança per assumir algunes dificultats i superar aspectes de les nostres pors.

Potser necessitem millorar la nostra humilitat perquè el que volem fer és difícil i necessita que s'hi impliqui molta gent. No ho podem fer tot nosaltres sols. La humilitat és una qualitat del caràcter potent i important per treballar bé amb els altres, aportar la nostra part, reconèixer els nostres límits. Si volem contribuir al bé al món, haurem de desenvolupar una actitud de servei i generositat que contribueixi als altres. La

tercera qüestió és el judici, el nucli del qual és el com, com fem el que és correcte en el moment correcte, en el lloc correcte i per la raó correcta?, com podem alinear la motivació amb l'acció, amb l'intel·lecte?, aquí és on entra el judici. Aquestes tres qüestions centrals són tres components de l'ésser o la categoria ètica. El caràcter, la dimensió personal, està situada al centre. No podem canviar el món sense ell.

Per canviar el món necessitem: ètica, evidències i compromís

Què és la teoria de la moral exemplarista?

S'espera que els líders donin exemple, que siguin models del que diuen, del canvi que demanen. La moral exemplarista és la teoria filosòfica de l'exemplaritat i de l'aprenentatge a partir d’exemples. En primer pla hi ha la filosofia, de nou recentment a través del treball de Linda Zagzebski, que defensa la importància de l'admiració com a aspecte moral central de la nostra emoció moral. Això ens permet comprometre'ns amb aquests models de conducta gràcies a l'efecte d'elevació que desencadena l'admiració, que ens mou a emular aquells que admirem. A partir d'aquí es construeix una teoria moral basada en la primacia de l'exemple. Aprenem primer de les persones que són models o exemplars, i identifiquem les qualitats de caràcter que enumerem a partir del seu exemple. Si ets professor de qualsevol mena, saps molt bé que el teu exemple és molt important. En el nostre marc i forma d'entendre el desenvolupament del caràcter, aprendre i comprometre's amb exemples de virtut, models

positius, és un aspecte clau, una manera fonamental d'ajudar els nostres alumnes a desenvolupar el seu caràcter, no simplement tenint coneixement d'aquestes persones, sinó realment aprofundint, explorant, investigant qui són, com estaven motivats, què van fer, per què ho van fer, i pensant amb cura com podem seguir l'exemple a la nostra manera, en el nostre propi context.

Hi ha algunes investigacions psicològiques importants que identifiquen aspectes dels exemples més eficaços des del punt de vista del desenvolupament dels alumnes: l'admiració: que la seva exemplaritat sigui admirable i causi emoció; la rellevància, un vincle o una cruïlla experiencial fa que aquestes persones siguin poderoses com a exemples dels quals aprendre; i

L'admiració és l'aspecte central de la nostra emoció moral

exemplaritat: han de ser reals, en el sentit de realistes, no han de ser persones sobre un pedestal, elevades artificialment.

Què van fer bé?, en què es van equivocar? Hauríem d'estar oberts a comprometre'ns i debatre sobre els nostres models de conducta i pensar detingudament què és exactament el que en podem aprendre?

En què consisteixen els programes de desenvolupament de caràcter i lideratge que organitza per a universitats? Ens

en pot posar algun exemple?

Seria traslladable a l'escola?

Un aspecte clau del nostre treball a l'Oxford Character Project és educar i donar suport a l'educació del caràcter en els nostres estudiants i altres universitats, altres contextos, l'empresa i a tot el món. Un dels programes que duem a terme des de fa deu anys es diu Iniciativa de Lideratge Global. Es tracta de petits grups d'estudiants de postgrau de tot el món que estudien diferents assignatures i que es reuneixen cada setmana durant dos trimestres per explorar aspectes del caràcter importants per al lideratge i construir aquests aspectes que ells mateixos identifiquen en la seva pròpia idea del que és el lideratge i com lideraran en el futur per desenvolupar el seu propi

caràcter de manera que puguin liderar bé en el seu context.

Al nucli d'aquest programa, i de tots els nostres programes, hi ha una pedagogia de set estratègies per al desenvolupament del caràcter, que es pot aplicar àmpliament. A cada context variarà la forma d'impartir-ho. El nostre programa sobre lideratge és transferible a altres entitats, tenint en compte que, en contextos diferents, pot ser important posar èmfasi en diferents virtuts i enfocaments.

La nostra pedagogia és força transferible d'un context a un altre. Es relaciona amb allò que són les qualitats del caràcter, qualitats de l'ésser, que podem entendre com a hàbits. Es desenvolupen, en primer lloc, per habituació a través de la pràctica. Per desenvolupar el coratge, actuem amb coratge. Per desenvolupar la temprança, actuem amb temprança. Ens desenvolupem a nosaltres mateixos igual que desenvolupem una habilitat musical o una capacitat esportiva concreta. Pràctica intencionada al llarg del temps. Ens convertim en allò que som actuant, no simplement pensant. L'habituació és el primer. La segona és la reflexió. No aprenem simplement experimentant, sinó que aprenem quan reflexionem sobre l'experiència, per processar-

la i aprendre'n, per fer les coses de manera diferent posteriorment. Això és important perquè el nostre caràcter és intern i depèn i exigeix el nostre temps, solitud, introspecció, reflexió, per considerar realment qui som, com ho estem fent, quina va ser la nostra motivació per a certes accions per tal que puguem ajustar això a mesura que avancem, identificar i ajustar.

Hi ha magnífics exemples. Si llegeixes algú que admiris que sigui un líder o una figura pública, trobaràs a la seva història un element important de solitud i de treball interior. Nelson Mandela n'és un exemple famós. Durant la seva estada a la presó de Robin Island, on va romandre molts anys, va desenvolupar una pràctica d'introspecció i treball interior a la seva cel·la, que va ser realment la base del que li va permetre liderar l'esperança a Sud-àfrica quan va sortir de la presó. En tercer lloc, els exemples són la tercera estratègia o pedagogia, com ja hem dit. A mesura que identifiquem i reflexionem sobre les persones que admirem, som capaços de créixer per imitació rellevant del seu exemple. En quart lloc, l'alfabetització de les virtuts. El llenguatge que utilitzem té un efecte emmotllador al món que observem i la realitat amb què treballem. El llenguatge per ser, que és el llenguatge de les virtuts del caràcter, com ara la humilitat, la integritat, el coratge, la resiliència, etcètera.

Comprendre què són, què signifiquen i com es relacionen entre ells ens permet identificar on actuem d'aquesta manera i on ho fan els altres. Podem fer costat als altres valorant-los per les qualitats que han desenvolupat i mostren. També podem pensar en les nostres vides i experiències a través d'aquestes lents. En cinquè lloc, la consciència dels prejudicis i les variables situacionals. Ens fem conscients de les pressions socials que ens modelen des de fora. No solament som modelats intencionadament, sinó també pels que ens envolten i pel context en què vivim. I ser conscients d'aquestes pressions situacionals ens permet treballar-hi si ens donen suport o contra elles si ens desfavoreixen. Per desenvolupar el caràcter en un context social, els recordatoris són importants. En sisè lloc, els recordatoris morals poden fer que les nostres normes, allò que importa, allò que és necessari sigui rellevant per a nosaltres. En establir recordatoris estem tractant de cultivar-nos. I després, en setè lloc, amistats de responsabilitat mútua. Desenvolupar i cultivar una virtut del caràcter no és una cosa que es faci en aïllament. Es fa col·lectivament i amb els més propers. Les amistats poden ser un suport important i un estímul. No només les amistats de plaer,

L'exemple és una manera d'ajudar a desenvolupar el caràcter dels alumnes

en què compartim una activitat alegre, o les amistats d'utilitat, en què ens ajudem mútuament, potser en l'àmbit professional, sinó les amistats de virtut, en què hi ha un element de responsabilitat mútua, de suport per convertirnos en la millor versió de nosaltres mateixos. Aquestes són les que realment importen.

Quin és el perfil d’un ciutadà amb un alt nivell del desenvolupament del caràcter?

Els ciutadans amb alts nivells de desenvolupament del caràcter tenen certes virtuts fonamentals, que han estat identificades en relació amb les capacitats humanes i són necessàries. Virtuts com el coratge per afrontar i superar les dificultats. De vegades serà difícil fer servir els nostres dons per al bé. No serà el camí de menor resistència. Serà difícil, i caldrà coratge. D'altra banda, la temprança és important per superar l'agitació interior i emocional que de vegades ens pot pertorbar per dins. La justícia és fonamental per identificar i treballar pel bé. I això és el que intenten fer els bons ciutadans, per fer avançar la justícia i les polítiques justes en els seus àmbits. I després la prudència, el judici, per identificar el context situacional en què actuar. Es tracta d'un component intel·lectual: què cal fer, quan fer-ho i, a continuació, posar en pràctica les virtuts de forma pertinent. Aquestes virtuts fonamentals, que són de nivell humà són les que escolliríem. Per descomptat, els bons ciutadans treballen en molts entorns i contextos diferents. I hi haurà un munt d'aspectes diferents del caràcter i l'ésser, que es relacionaran amb qui són més específicament i què fan. Si treballes als serveis d'emergència, necessitaràs certs

aspectes i elements de valentia i calma que seran importants. Si treballes en una funció molt

complicada a l'administració pública, necessitaràs certes virtuts intel·lectuals per gestionar blocs d'informació complexa. Si treballes en política, és important cultivar una mentalitat oberta a les relacions amb moltes persones que són molt diferents i tenen opinions diferents. Així que crec que no hi ha un únic perfil de ciutadà virtuós. Crec que n'hi ha molts de diferents, que són importants en diferents contextos.

Tots estem creixent i desenvolupant-nos, també com a ciutadans estem en un camí cap a la virtut. Sempre hi ha alguna cosa més que podem fer, més formes en què podem créixer. Per això crec que cal dir que el perfil d'un ciutadà que està creixent en caràcter, i no tant que té caràcter.

No és un «ho tens o no ho tens», és una cosa que es desenvolupa constantment amb el temps. I un compromís

d'utilitzar els nostres dons per servir, per fer avançar el bé al món. Sempre hem de treballar en el que és personal, els elements de l'ésser, els elements del caràcter, si volem fer-ho realment bé.

Vostè ha participat en nombrosos estudis sobre desenvolupament humà. Com es pot mesurar l'impacte del lideratge del caràcter a la comunitat global?

Vivim en un món on ens prenem el mesurament de manera molt seriosa, i hi ha una bona raó per fer-ho. Si volem fer el bé al món, volem saber que el que estem fent realment importa. Per això intentem mesurar les coses i comprendre'n l'impacte, així com maximitzar-lo i optimitzar-lo. I això és una motivació molt important. Però, per descomptat, algunes coses són més fàcils de mesurar que altres, i es poden mesurar de diferents maneres.

El coratge és clau per utilitzar els nostres dons en benefici del bé comú

Quan es tracta de mesurar el caràcter, estem mesurant una cosa que és molt complicada perquè té un important aspecte intern. Les qualitats del caràcter tenen un component motivacional, un component intel·lectual i un component basat en l'acció. Així que la motivació importa. Però com podem mesurar la

motivació? Cal pensar molt bé com mesurar el caràcter. Caldrà que hi hagi un element important d'autoinforme, d'autoconsciència, d'autoanàlisi. Alguns treballs en psicometria han estat molt útils en aquest sentit.

Perquè sigui el més útil possible, ha de ser un treball detallat i psicomètricament validat. Ha d'estar estretament vinculat amb les qualitats del caràcter, que han d'estar ben definides. Els autoinformes poden ser útils si es fan bé. Aquí també hi ha dificultats, ja que és fàcil donar respostes a enquestes que no són exactes, o de vegades la gent no és capaç d'accedir a les estructures motivacionals. Així que aquest enfocament té els límits.

Un altre enfocament és pensar en un informe dels altres. Vostè podria informar sobre el meu caràcter i jo podria donar una indicació sobre el seu. Les avaluacions 360 poden ser útils per ajudar la gent a ser conscient de les seves accions i algunes de les qualitats de caràcter que manifesten, i ajudar a reflexionar com vaig? No m'havia adonat que, per exemple, si dirigeixo de manera determinada, això es percep com una falta d'humilitat. Així que els informes 360 poden ser útils.

També hi ha maneres més recents de mesura del caràcter a través del gran llenguatge, mitjançant l'avaluació de textos i mètodes de processament lingüístic. Podem cercar grans blocs d'informació i tractar de comprendre la prevalença de les qualitats del caràcter. Es tracta d'un camp emergent, però en què s'està avançant molt. Crec que

És necessari que els sistemes d'IA es desenvolupin de forma responsable

estem millorant en el mesurament del caràcter. Hi ha alguns mètodes creatius que es poden avançar i aplicar, però cal recordar que mesurar és difícil. Això no vol dir que sigui menys important sinó simplement que implica un repte i que hauríem de continuar intentant-ho i comprometre'nshi, però també reconèixer els seus límits i ajustar les nostres expectatives a la capacitat honesta dels nostres instruments de mesura.

Quin paper podria tenir una bona educació del caràcter al món i societat de l'era IA?

Al món de la IA, hi ha més necessitat que mai de formar ciutadans i líders amb unes qualitats del caràcter fonamentals com responsabilitat, humilitat, coratge, etcètera. La IA no substitueix cap d'aquests aspectes de la nostra personalitat humana. La IA no té personalitat, per més que algunes de les eines més recents d'IA puguin imitar aspectes de la personalitat humana. Tot allò que rebem és text sense motivació ni intenció. És un model estadístic que ens ha lliurat una seqüència de paraules. I el significat ve del creador de significat que com a humà llegeix el text.

Això obre tot un món de complexitat perquè hi ha molts aspectes de la vida en què aquestes eines ens poden ajudar, i moltes maneres en què el disseny d'aquestes eines pot ampliar i magnificar els aspectes millors i pitjors del nostre ésser humà. I per això hi ha una necessitat real que els sistemes d'IA es desenvolupin de manera responsable perquè no sucumbeixin als prejudicis perquè estiguin treballant amb determinats conjunts de dades esbiaixades, per exemple. Caldrà un desenvolupament responsable de la IA per evitar-ho, perquè aquests sistemes s'utilitzin en la mesura de la seva capacitat, i perquè s'utilitzin

per al bé, no pas per sembrar la divisió, sinó per enfortir els llaços de la humanitat que són realment importants per a nosaltres en aquest moment, en un món de conflictes en què busquem la pau. I per això crec que haurem d'assumir una veritable responsabilitat a l'hora de pensar en el desenvolupament continu dels sistemes d'IA perquè s'utilitzin bé, i no simplement per considerar bona qualsevol oportunitat de desenvolupar una nova eina o de guanyar diners. En realitat, hem de pensar detingudament si es tracta d'una tecnologia en què volem avançar per una raó determinada i fer-ho d'una manera que tingui en compte les conseqüències.

També hi ha la possibilitat, encara menys explorada, que els sistemes d'IA desenvolupin o ajudin a desenvolupar algunes d'aquestes qualitats del caràcter.

L'experiència de l'IES Cartima

Com la tecnologia i la cultura escolar inclusiva transformen l'ensenyament i l'aprenentatge en un entorn democràtic

per José María Ruiz Palomo

L'IES Cartima va començar el seu camí el setembre de 2014, s'ubica a la Vall del Guadalhorce a vint quilòmetres de la capital de Màlaga, i actualment té 560 alumnes i 50 docents. La nostra oferta educativa inclou cinc línies de secundària i dues Aules específiques.

Des del principi ens ha preocupat “la manca d'atenció al desenvolupament emocional de l'ésser humà, motor fonamental de l'aprenentatge. ” (Pérez Gómez, AI, 2012). I a la vegada tenim molt present que "els professors necessiten construir els seus complexos rols professionals i maneres de pensar sobre la pràctica docent en contextos segurs d'aprenentatge en comunitat" (Korthagen, 2011).

La connexió entre l'activitat acadèmica i el món real, tant presencial com virtual, dota de sentit l'aprenentatge

Una eina clau per aconseguir els nostres objectius és la tecnologia. Per això, al nostre centre funciona un model 1x1 en què cada estudiant té una tauleta. El desenvolupament de la competència digital i de l'autonomia com a aprenents poden marcar diferències importants en les oportunitats de què pot disposar l'alumnat i les famílies després del seu pas per l'IES Cartima. I entenem que crear les condicions perquè les persones puguin accedir a més oportunitats és una manera de fer-les més lliures.

D'altra banda, fa temps que l'escola ha demostrat la seva capacitat per apropiar-se de les eines digitals per posar-les al servei d'objectius pedagògics tot convertint els centres educatius en l'àmbit idoni per educar en el seu ús. Enfrontar l'alumnat a la necessitat d'utilitzar diàriament dispositius, aplicacions, espais en línia, ens brinda l'oportunitat de reflexionar sobre el seu ús, de consensuar normes i de desenvolupar actituds responsables com a usuaris de la tecnologia. Els docents han acreditat capacitat sobrada per liderar aquests processos, que s’haurien de desenvolupar amb l'acompanyament de les famílies en dinàmiques tan horitzontals i participatives com sigui possible.

El principal repte que afrontem com a centre és sostenir una cultura escolar reconeixible, amb principis, objectius i línies d'actuació basats en les Ciències de l'Educació. Aquests són públics perquè puguin ser objecte de reflexió i debat al si de la comunitat educativa; i perquè puguin ser coneguts pels qui es plantegen venir al centre. L'esforç de difusió de la nostra activitat durant anys ha estat clau per conformar un equip docent compromès, i també perquè l'alumnat, el professorat, i les famílies que arribaven fossin conscients que la cerca del bé comú per atendre les necessitats de tot el col·lectiu és la nostra prioritat.

Això té diverses conseqüències pràctiques: vam ser reconeguts com a Comunitat d'aprenentatge (INCLUD-ED) el 2017, fem de la inclusió un objectiu prioritari, i anteposem la cura de les persones. Les dinàmiques del centre tenen arrels netament democràtiques i es basen en la participació, l'escolta i el diàleg. I al seu torn prioritzem la connexió entre l'activitat acadèmica i el món real, tant presencial com virtual, per dotar de sentit l'aprenentatge; ens agrada dir que aprenem per a la vida.

Per això fem una sessió dins del nostre programa de formació inicial. Entre el 4 i el 14 de setembre cada curs dediquem sessions de formació/reflexió a múltiples aspectes de la labor docent (Avaluació de l'aprenentatge, Inclusió i atenció a la diversitat, Projectes interdisciplinaris, ABP, Aprenentatge cooperatiu, Ús de la tecnologia, Convivència…) i sempre hi ha un matí reservat per a la tecnologia; la intel·ligència artificial ocupa ara la part principal d'aquest espai.

José María Ruiz Palomo és el director de l'IES Cartima. Membre del Grup motor per al desenvolupament del Pla Estratègic d'Innovació de la Conselleria d'Educació de la Junta d'Andalusia (2021-2027). Ha impartit nombroses ponències i cursos sobre metodologies actives, integració de la tecnologia a l'escola i organització escolar.

Notes

1 Projecte Cartima: https://www.youtube.com/watch?v=SCwJ3SEGhnE

novetats biblioteca

Acompañando el crecimiento personal

Orón, J.V. y Cenoz, M. Acompañando el Crecimiento, 2023

Aquest llibre presenta una proposta de creixement personal i compartit.

Et convida, partint de l'experiència viscuda amb tota la seva càrrega emocional, a fer un camí de coneixement de la complexitat d'un mateix i dels altres que condueixi a trobar tot allò de bo que hi ha amagat. A l'obra es presenten les bases que sustenten una educació centrada en la persona i en el seu creixement, abordantne la complexitat des de diferents punts de vista i també comenten algunes claus de l'acompanyament personal per afavorir la confiança, les relacions sanes i el creixement sostingut.

L’ètica algorítmica

Francesc Torralba Edicions 62, 2022

El món tecnològic actual està canviant radicalment la manera de viure, de relacionar-se, de pensar, de crear, de voler, de treballar, i planteja grans qüestions respecte a la pròpia identitat i la societat. L'autor, amb un domini exemplar de la qüestió i dels referents filosòfics, proposa endinsar-se en aquest món, marcat per les xarxes socials, la virtualitat, la robòtica i la maquinització i el poder de les dades i la informació, des del punt de vista ètic.

Modelo PRIMED para la educación del carácter

Marvin W. Berkowitz Ed. Universidad de Navarra, 2022

Aquest llibre és el resum de dècades de recerca sobre pràctiques basades en l’evidència i en l’experiència de camp, presentades en una llista clara de principis que els líders escolars i els docents poden implementar per ajudar els estudiants a créixer com a persones. Ofereix una guia integral basada en sis principis per modelar ambients d'aprenentatge; fomentar relacions sanes, valors i virtuts fonamentals; recomana models a seguir; i l'apoderament i el desenvolupament a llarg termini de qualsevol escola.

Una educación liberal José María Torralba Encuentro, 2022

Aquesta obra presenta la història de l'educació liberal i els seus principis teòrics, així com dels problemes pràctics que solen impedir o dificultar la formació dels alumnes a les humanitats. El resultat és un llibre que no només educa i inspira, sinó que també desafia i ofereix les eines necessàries per afrontar el repte del futur de l'educació universitària en un món cada cop més tecnocràtic, de canvis profunds i accelerats, i on està en joc el propi sentit de què significa ésser humà.

Understanding Character Education

Watts, P., Fullard, M. y Peterson, A. Open University Press, 2021

Aquest llibre presenta les idees, les pràctiques i els conceptes clau que estan donant forma a l'educació del caràcter a les escoles d'avui. Explora els principis que sustenten l'educació del caràcter i les pràctiques pedagògiques que garanteixen que cobri vida a les escoles. És una lectura essencial per a tots aquells implicats en l'ensenyament i l'aprenentatge dels joves, i també per a aquells que estudien aquest tema vital en estudis d'educació, formació del professorat i cursos de postgrau.

The Drivers

Fullan, M. y Quinn, J. Corwin, 2023

Educar para ser García, JB. y Riquelme, F. Biblioteca Innovación Educativa, 2020

Educating for Character

Thomas Lickona

Bantam Books, 2009

En aquesta obra, els seus autors exposen un model complet per transformar l'ensenyament i l'aprenentatge. L'objectiu és assegurar que els estudiants estan realment preparats per viure i prosperar al complex món que els envolta. Entre altres coses, parlen sobre com orientar els estudiants, el personal i la comunitat al voltant dels quatre motors: benestar i aprenentatge, intel·ligència social, inversions en igualtat i sistematicitat.

Aquesta obra compta amb reflexions de docents en exercici que pensen i senten l'educació com una acció transformadora en el pla social, comunitari i personal. Segons els autors, el rol del docent és crear el marc adequat perquè els alumnes trobin les millors condicions per al seu aprenentatge. El repte de l'educació comença per la transformació de l'educador amb la finalitat de saber acompanyar el desenvolupament d'un sentit, d'un propòsit profund de l'ésser humà, per a una vida plena, compartida des de la identitat, els valors i els talents propis.

L'autor, expert internacional en educació del caràcter demana una renovació de l'educació a les escoles, oferint desenes de programes que les escoles poden adoptar per ensenyar als alumnes el respecte, la responsabilitat, el treball de qualitat i altres valors que ha d'assumir l'escola en col·laboració amb les famílies.

Educar per a la vida. Pensar l'escola que volem

Pepe Menéndez (1956, Barcelona) compta amb més de quatre dècades d'experiència com a docent, i des de fa més de deu anys és assessor internacional en assumptes educatius per a institucions i governs de tot el món. És llicenciat en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat el rector del Col·legi Joan XXIII de Barcelona i director adjunt de la Xarxa de Col·legis de Jesuïtes de Catalunya. Va ser cofundador de l'associació europea d'escoles International Education. Té un bloc “pepemenendez.wordpress.com”, on publica una sèrie de converses educatives, i és autor dels llibres “Educar para la vida” (2024, Siglo veintiuno editores) y “Escuelas que valgan la pena” (2020, Paidós).

ENTREVISTA A PEPE MENÉNDEZ

per Ana Moreno Salvo

Al seu llibre, "Educar para la vida", es fa la pregunta següent: Què hem d'ensenyar avui per garantir un coneixement que ens faci més humans? Ens podria dir quins tres ensenyaments prioritzaria vostè? Aquesta és una pregunta que em sembla que les institucions educatives s'han de fer de manera permanent. La primera idea seria: no és una pregunta que es contesta i ja està, sinó que en el fons ha de servir com a interpel·lació, a cada moment, pels canvis constants que vivim. Abans es deia que canviaven les coses cada certs anys i ara gairebé podem dir que canvien cada dia. Jo citaria tres ensenyaments que, des del meu punt de vista, caldria prioritzar.

El primer seria ensenyar a cercar informació, a destriar les fonts i a estructurar un pensament fonamentat en dades amb rigor. Això podríem sintetitzar-ho amb la idea d'aprendre a aprendre. Per això també he d'estudiar. I sobretot, l'escola ha d'ajudar a estructurar un pensament ben fonamentat en el rigor que ens produeixen les dades, que ens produeix la pròpia història, les mateixes fonts amb què podem comptar. Això és aprendre.

La segona prioritat per a mi seria treballar en equip, saber treballar en equip amb altres, que sembla una redundància. Però també significa una capacitat d'entendre altres maneres de ser i de pensar. És a dir, que contingui la voluntat d'aprendre entenent altres maneres de ser i de pensar.

I especialment amb una actitud d’aprendre dels altres en tota la seva diversitat. En altres paraules, aprendre a conviure. I alhora, per descomptat, aprendre a fer.

I la tercera prioritat seria connectar els aprenentatges amb la construcció i el desenvolupament del projecte de vida personal, que, en paraules del llegat que ens va deixar l'informe Delors, seria aprendre a ser.

Com creu que s'hauria de resoldre el binomi ésser i saber a les portes de l'era de la intel·ligència artificial? El que hem de fer és tenir cura de l'ús que les persones fem d'aquesta eina tan potent. Sabem que la intel·ligència artificial no és intel·ligent en la mesura que s'aprofita de les dades que els éssers humans li donem.

A mi em sembla que les grans eines que l'ésser humà s'ha donat al llarg de la història, des de la roda, el foc, la impremta, la pólvora, el raig làser, són molt potents per fer el bé i per fer el mal. Precisament en això rau la seva potència, que són eines capaces, per l'ús humà que se’n fa, de desenvolupar el bé i el mal. Toni Matas deia que teníem una idea excessivament deformada per la ficció, per les pel·lícules, que ens donen la idea que la intel·ligència artificial s'apoderarà de l'ésser humà. Si l'educació no és capaç d'entendre que la tecnologia forma part de l'existència humana i de les eines que cal utilitzar en funció del nostre projecte educatiu, la pregunta serà: qui governarà l'educació

Què vol dir per a vostè el valor d'humanitzar l'escola i l'aprenentatge com a processos restauratius?

La meva visió restaurativa té a veure amb una visió permanentment crítica sobre el propi esdevenir de la humanitat. Per exemple, quan ens apropem al segle XX veiem que és un dels segles més terrorífics des del punt de vista de la violència i de la confrontació humana, però

també és un dels segles que, en el fons, desenvolupa, a Europa, tot l'estat del benestar i és el gran segle del dret universal de l'educació. És a dir, m'agrada aquesta visió crítica, però optimista de la història, en què el gran desafiament és com vivim, com entenem aquells avenços i com avancem en qüestions com analitzar el canvi climàtic, les pròpies històries nacionals que els moviments migratoris han posat en qüestió. La història d'Espanya no es pot explicar ara com s’explicava quan jo estudiava, quan tenim escoles a Catalunya, per exemple, amb enormes nivells de població del nord d'Àfrica. No es pot explicar com fan altres països que en el fons expliquen la història dels vencedors. Aquestes històries nacionals basades en vencedors i vençuts, amb els moviments migratoris que tenim, els debats sobre la identitat sexual, sobre el domini del patriarcat, el domini de l'home blanc, que construeix tota una forma d'entendre el món… Tot això és el que en aquests moments, des del meu punt de vista, hauríem de mirar amb una visió restaurativa, que no vol dir començar a demolir o fer una visió hipercrítica de tot el passat sense tenir en compte determinats contextos.

Em sembla que un dels exemples més evidents és que l'educació no sempre ha estat un element d'humanització. Moltes vegades ha estat un element de domini, fins i tot ha forçat la personalitat

La intel·ligència artificial és una eina poderosa, però depèn de com els humans la facin servir

dels alumnes perquè s'adaptin a una manera de ser, a un perfil, no només en la consideració cultural, sinó també en les formes, en les identitats. L'educació també ha estat i és un element molt valuós en el passat, però que hem de mirar amb mirada crítica, restaurativa. Pensem en la quantitat de persones que avui viuen traumes enormes per la seva etapa escolar. I no parlo només d'abusos, sinó simplement del tracte, de l'ambient relacional. És a dir, l'escola també ha estat aquest lloc de competència, d'abús de poder, per dir-ho així, de classificació. Aleshores, la mirada restaurativa, des del meu punt de vista, és una mirada des de l'amor, des de l'agraïment, però des de la capacitat de construir un pensament crític que ens porti a preguntar-nos què farà que l'escola realment sigui més humana.

Pel que fa a l'educació en la llibertat dels alumnes, quins considera que són els aspectes clau?

Si ens centrem a potenciar el projecte de vida dels estudiants, cosa que ara s'ha posat més de manifest que mai, és important

Educar en la llibertat és que l’alumne sigui el protagonista en la presa de decisions i que es respecti el seu procés personal

que l'alumne sigui realment el protagonista a l'hora de prendre decisions i que sigui respectat el procés personal. La llibertat té a veure amb la capacitat que el sistema s'adapti a mi i no al revés. El que hem de treballar és que no es converteixi en una mena de xoc frontal amb un sistema escolar que s'ha tancat. Sense ignorar que les persones també ens hem d'adaptar a les normes socials, a les conveniències, a les necessitats per sentit de convivència, de pragmatisme.

El que no pot ser és que un estudiant entengui que passar per l'escola és una mena de sacrifici amb què ha de complir amb la seva família i amb la societat, i que la llibertat, la creativitat, la presa de decisions ja vindrà després, quan siguin adults. L'edat primerenca és una etapa crucial per a la construcció de la persona, i això té a veure, des del meu punt de vista, amb l'educació de la llibertat i el caràcter.

Com la metodologia de la pregunta pot fomentar una educació integral, una educació per ser, que posa tota la persona al centre del procés educatiu?

La pregunta és consubstancial al desenvolupament humà des que s’és un nadó. Ho és quant a la curiositat, en voler saber, en plantejar-se les coses, en interpel·lar-les. Aprenem fent-nos bones preguntes. Amb la irrupció de la intel·ligència artificial, un dels millors exercicis que pot fer una persona és analitzar quin tipus de preguntes fa al ChatGPT? Com les

formula? Molt més interessant, fins i tot, que les respostes que pugueu rebre. Melina Furman, per posar-ne un exemple, proposa un exercici que és fer preguntes que no es puguin resoldre amb un sol clic d'un cercador, que no es puguin contestar amb un sí o amb un no. Si pregunto: Per què és tan beneficiosa la democràcia?, pràcticament estem assenyalant als alumnes que m'han de contestar d'una manera políticament correcta, però no els convido a pensar. Una bona pregunta és aquella que m'obliga a cercar informació, a llegir, a contrastar-la i a decidir quina em sembla millor. I, encara millor, si aquestes preguntes són per a una bona feina en equip, en què, treballant entre iguals, aprenc més dels altres, a través de la seva diferent manera de veure la realitat.

Per a mi aprendre amb preguntes és aprendre a fer connexions entre diferents sabers, és aprendre a ser capaç, després d'una bona lectura, d'una bona interpel·lació, no de donar una resposta, sinó de fer-me noves preguntes.

En aquests moments, l'instrument que em connecta amb una potència enorme amb la informació és la tecnologia. Em connecta amb competències relacionades amb la comprensió lectora i amb l'aprenentatge de totes les grans àrees del saber. Les metodologies són sempre funcionals, instrumentals, no són, normalment, un fi en elles mateixes. Però la majoria tenen components ideològics, de comprensió de com entenc jo que ha de ser un aprenentatge. Recordem, per exemple, quan va aparèixer la impremta, com va escandalitzar pràcticament els que potser detentaven el poder del saber. Ara ens passa el mateix amb Internet. Per això assenyalo que la pregunta, que és pràcticament un recurs clàssic, és gairebé la metodologia per excel·lència de

l'aprenentatge. Si, a més, la situo en connexió amb els recursos tecnològics històricament disponibles, l'escriptura, la impremta, ara internet, el que tinc és una mateixa metodologia, però extraordinàriament potenciada a través dels recursos tecnològics. La idea d'una educació integral vinculada a la pregunta, en el fons, té a veure amb una persona que interrelaciona sabers, que és capaç de fonamentar el pensament amb rigor i dades. Per exemple, si utilitzo la tecnologia només per tallar i copiar, estic utilitzant un recurs metodològic que és el de la repetició, que l'evidència científica demostra que té molt poca solidesa, molt poca conseqüència en la consolidació posterior dels sabers de l'estudiant. És a dir, que he de relacionar què és el que vull consolidar, en què vull aprofundir amb la tecnologia que utilitzo.

Quin és el rol docent que exigeix aquesta nova forma d'entendre l'educació i com treballar la identitat educadora del docent perquè sàpiga acompanyar, per ser model?

Actualment, és més difícil ser docent que mai, perquè també és més difícil ser pare o mare. I perquè també és més difícil, fins i tot, ser representant de les institucions públiques. Perquè tot és molt més horitzontal que fa quaranta anys. I perquè fins i tot l'accés al coneixement, l'accés al saber, la concepció cultural pròpia de la dignitat de la persona, dels seus drets, ha evolucionat moltíssim.

La pregunta és un recurs clàssic, la metodologia per excel·lència de l'aprenentatge, ara potenciada per la IA

Alguns sectors tenen nostàlgia que els docents eren el pou del saber, perquè els seus estudiants no tenien aquests nivells, però ara l'accés al propi coneixement és molt més proper per a tots.

Les professions que tenen relació amb l'àmbit del coneixement ara són molt més exigents i demanen unes competències molt més polivalents de les que es demanaven fa anys. Abans, amb què un docent entengués de la seva àrea de saber, n'hi havia prou. Ara, en canvi, es demana que sàpiga molt més sobre el procés d'ensenyament-aprenentatge, que tingui coneixements de psicologia, de resolució de conflictes, que sigui capaç d'una relació horitzontal amb els estudiants. I l'ensenyament és una professió típica del coneixement. Alhora, ens trobem que la

universalització de l'educació escolar, que ha estat una gran conquesta social, n'ha tensat també la qualitat. Moltes vegades les grans conquestes ens posen nous reptes. Continuem amb paradigmes antics en les condicions d'arribada a la professió quan els reptes del seu exercici han canviat moltíssim. Em sorprèn que, en alguns sectors, es percebi certa nostàlgia per una mena d'escola idealitzada, on els estudiants tenien unes capacitats i una excel·lent predisposició. Penso que aquella escola ni era tan bona ni els alumnes estaven tan ben preparats.

L'exigència que tota la població tingui un bon nivell educatiu és un gran desafiament. I des del meu punt de vista també hauria de ser paral·lela a les pròpies condicions socials, educatives, culturals i econòmiques d'un país.

És a dir, demanem a l'escola que sigui equitativa, que sigui capaç d'atendre aquestes enormes diversitats, que els estudiants en surtin amb un criteri sòlid i ferm, però la societat no acompanya i l'escola sola no ho pot fer.

Els docents tenen uns desafiaments molt més grans, i d’aquí la necessitat de formació en totes les activitats que fem, no solament en els cursos de formació. Un docent es forma quan assisteix

Continuem amb paradigmes antics en la professió quan els reptes del seu exercici han canviat molt

a una reunió d'avaluació o de preparació d'una activitat. I si està convençut que aprèn també amb els altres a fer aquesta activitat. Si jo canvio aquesta predisposició, seré molt més capaç d'ensenyar els estudiants a treballar en equip. Perquè ja ho hauré fet prèviament jo, amb aquesta actitud d'aprenentatge relacional i de preparar les coses per al bé d'altres persones. Si no ho fem així, ningú no ensenya el que no ha viscut, el que no sap en termes experiencials. No s'aprèn a treballar en equip amb un docent que hagi llegit grans llibres sobre el treball en equip. No s'aprèn a acompanyar un estudiant, si jo, per exemple, no he viscut el procés d'acompanyament del meu equip directiu, de persones que al meu voltant m'han fet créixer al llarg de la meva vida professional. No s'aprèn a fer bones preguntes, perquè els estudiants treballin amb elles, si jo prèviament no he après amb un exercici també a fer aquestes bones preguntes. Crec que hi ha d'haver un canvi enorme en la concepció, en la comprensió de les persones que estem en un permanent procés de transformació.

Creu que és possible que un dia les màquines assumeixin el paper de l'escola?

L'escola, com altres institucions socials, no és un element aïllat, està en una crisi de reconeixement, com passa amb altres institucions, fins i tot de la democràcia mateixa. I per què? Hi està per l'augment de l'horitzontalitat en les relacions i

Si canvio la meva predisposició cap a un aprenentatge relacional, seré capaç d'ensenyar a treballar de forma cooperativa

per una cosa que ens costa molt com a éssers humans: la velocitat de tant de canvi no ens permet assentar l'anterior. Així que la bona consideració de l'escola tampoc no vindrà per bones paraules, ni per decrets, ni de bon tros, sinó que en realitat està cridada, com la resta d'institucions socials, a guanyar-se l'autoritat pel reconeixement que li dona la societat.

Això vol dir que la societat acaba entenent, per exemple, que l'escola no només té valor com a custòdia dels infants i adolescents quan els pares treballen, sinó que té un valor real, rellevant, significatiu en el procés vital de desenvolupament dels infants i joves. Penso que, de vegades, demanem a l'escola coses que no estan al seu abast, una mena de perfeccionisme. Com també veig que ho exigim a les famílies. I alhora diem que s'ha perdut l'autoritat.

L'escola ha de fer un esforç per guanyar aquesta autoritat, igual que altres institucions. Si els docents poden ser substituïts per màquines és perquè només estan centrats en la transmissió d'informació. I en aquest sentit, les màquines són molt més potents. Si l'escola continua posant el focus fonamental en ser un espai de transmissió d'informació, els docents es veuran substituïts a poc a poc per la tecnologia. Però, en canvi, si l'escola se centra en el més valuós que té, que és que està ajudant al progrés de formació integral de nens i adolescents, és a dir, d'éssers humans, si se centra en aquest focus, al voltant de l'aprenentatge de coneixements, llavors és insubstituïble. Una màquina, si més no la que imaginem, no pot empatitzar emocionalment més enllà de les paraules educades que utilitzi. El ChatGPT, per exemple, et diu: En què et puc ajudar? Si tu li dius: Bon dia!, et contesta amb: Bon dia! És a dir, formalment ha

Si

l'escola se centra en el més valuós que té, ajudant al progrés

dels éssers

humans, aleshores és insubstituïble

adquirit de la informació de l'ésser humà una formulació educada. Però només és una formulació. No hi ha ànima al darrere, no hi ha capacitat d'empatitzar amb el dolor de l'altra persona. Així que veurem aprenentatges que es poden fer amb les màquines, però serà difícilment substituïble per màquines que facin acompanyament personal. Si perdem el sentit que té la pròpia funció de magisteri, “magisteri”, el que ensenya per contagi, perdrem el factor humà i aleshores podrem ser substituïts per màquines. Si ens centrem en el procés d'humanització de l'escola, però, l'escola és insubstituïble. Els éssers humans són insubstituïbles.

Vostè parla d'un lideratge escolar que faci que les coses passin. En què es caracteritza aquest tipus de lideratge?

Aquesta expressió, “fer que les coses passin”, és una expressió coneguda del professor de Harvard, Ronald Heifetz. Les persones, cada cop més, i els docents sempre, no hem fet les coses per decret, sinó per convicció. El fet que el docent estigui sol, normalment, a l'aula, fa que hagi d'estar convençut de les coses perquè les faci realment. L'educació, en aquest sentit, l'ensenyament, fins i tot més que l'educació, és un procés amb forts components íntims. Si ens centrem ara en els directius, un dels aprenentatges de la pandèmia va ser que

els equips directius van ser més ben valorats. Realment el seu paper va ser estratègic. Vaig fer moltes sessions amb escoles, tant a Espanya, com a Portugal, com a Amèrica, sobre aprenentatges de la pandèmia. I un dels aprenentatges que els docents assenyalaven era que ara valoraven més el paper dels equips directius.

Aquest paper, en aquell moment, va tenir forts components organitzatius, però alhora també va tenir components importants amb vista a quines eren les prioritats, com calia ajudar els docents a orientar-se per continuar amb l'aprenentatge dels estudiants. En aquest sentit, penso que necessitem lideratges orientats a millorar els processos d'ensenyament i aprenentatge. Necessitem lideratges vinculats a l'acompanyament dels alumnes, a la creació de contextos relacionals que afavoreixin aquests aprenentatges.

Un bon líder té coneixements de pedagogia i d'acompanyament de persones cap a un projecte comú

I això demana un perfil d'equip directiu amb capacitat d'aprenentatge i de moure les competències i les creences dels docents cap a la convicció que tothom en pot aprendre. Les característiques d'aquest lideratge són persones que tenen un bon component de coneixement de la pedagogia i també del que és relacional, també de la psicologia dels grups humans per ajudar-los a conèixer-se millor, a treballar en equip i a orientar-los a un projecte comú. Necessitem lideratges que aprofitin les competències i les experiències dels docents

per millorar les pràctiques. No necessitem un lideratge substitutiu, és a dir, que substitueixi els docents els uns pels altres, encara que en alguns casos sigui necessari. El bon lideratge és el que coneix les competències, les experiències dels docents i les posa en moviment per treballar per millorar les pràctiques al servei del projecte educatiu. Aquest tipus de lideratges requereix que siguin humils. Fins i tot de vegades els manca perseverança. Aquestes persones que ocupen els llocs directius són les primeres que han de complir aquestes condicions de voler aprendre, voler treballar amb altres, empatitzar, ser honestos.

Necessitem que aquesta formació es focalitzi més en les competències professionals, en les competències personals de mobilització de persones i de resolució de conflictes i de saber com reconèixer els talents i com impulsar-los, i no tant, en l'acumulació de coneixement sobre normatives, sobre qüestions tècniques. Aconseguir que passin les coses, no pas per decret, sinó per estímul, per mobilització, per seducció, és molt més complex.

llegat

El guardià del caràcter

Tribut a Thomas Lickona

per Ana Moreno Salvo

En una època en què la tecnologia avança a passos de gegant i la intel·ligència artificial transforma cada aspecte de les nostres vides, l'educació té un paper essencial en la formació de ciutadans ètics i responsables. Thomas Lickona, Ph.D., és psicòleg del desenvolupament, principal defensor de l'educació del caràcter i professor emèrit de la Universitat Estatal de Nova York a Cortland.

Va ser director fundador del Centre per a la 4a i 5a R -Respecte i Responsabilitat- de la mateixa universitat entre 1994 i 2022, i va rebre un reconeixement

Ha estat la veu més influent en el progrés d'un model educatiu que combina el desenvolupament intel·lectual i el caràcter

nacional pel seu treball en la formació docent i parental. Com a pioner de l'educació del caràcter, ha estat la veu més influent en el desenvolupament d'un model educatiu que combina el desenvolupament intel·lectual amb el caràcter. El seu bestseller, Educating for Character: How Our Schools Can Teach Respect and Responsibility, és un text fonamental en el camp de l'educació del caràcter.

Publicat el 1991, aquesta obra no solament ha estat crucial per dissenyar programes educatius a tot el món, sinó que ha establert els principis que guien educadors i pares en la tasca de formar ciutadans íntegres. Lickona és reconegut com el pare de l'educació moderna del caràcter. Com a president de l'Association for Moral Education, ha pronunciat conferències per tot el món i ha jugat un paper rellevant en la formació d'infinitat d'educadors sobre com desenvolupar virtuts morals i caràcter a escoles, famílies i comunitats.

Els seus llibres han estat traduïts a més d'una dotzena d'idiomes, entre ells: Educating for Character, Raising Good Children, Character Matters; Smart & Good High Schools(amb Matthew Davidson), Sex, Love and You: Making the Right Decision (amb la seva esposa Judy Lickona i William Boudreau), How to Raise Kind Kids: And Get Respect, Gratitude, and a Happier Family in the Bargain i Narnian Virtues: Building Good Character with C.S. Lewis (con Mark A. Pike).

El seu article “Teaching Johnny to Be Good” va ser portada de la revista New York. També ha rebut premis com el Sandy Award de Character.org per dedicar tota una vida a l'educació del caràcter, el Premi a l'Excel·lència en Educació Moral de la Universitat de San Francisco i el Premi Christopher per afirmar els valors més alts de l'esperit humà. Ha estat convidat especial en programes com Good Morning America, Larry King Live Radio, Focus on the Family i Radio Nacional.

Ell i la seva dona Judy tenen dos fills i 16 nets, i viuen a Cortland, Nova York.

UNA EDUCACIÓ COMPLETA PER A UNA SOCIETAT ÈTICA

La frase de Lickona, “educar la ment sense educar el cor és no educar en absolut”, reflecteix la seva convicció que l'educació no es pot limitar al que és acadèmic, sinó que ha d'incloure la formació en valors i caràcter. A parer seu, l'educació del caràcter és fonamental per crear una societat justa i compassiva, especialment en temps de dilemes ètics i socials complexos. Al llarg de les seves dècades de recerca, escriptura i docència, Lickona ha convençut milers d'educadors que “el caràcter no és innat, sinó una habilitat que cal fomentar i desenvolupar”.

LA INSPIRACIÓ PER AL SEU TREBALL

Gran part de la inspiració que va portar Lickona a dedicar-se a l'educació del caràcter va provenir de la seva experiència com a pare. Mentre criava els seus dos fills, va ser conscient de l'enorme responsabilitat de guiar els joves en el camí cap a la maduresa moral. Aquesta experiència personal, sumada a la seva formació com a psicòleg del desenvolupament, el va motivar a escriure Raising Good Children, un llibre on explora els desafiaments i les recompenses d'inculcar valors sòlids als fills. Així, Lickona no només ha apel·lat els educadors, sinó també els pares, que considera els principals agents en l'educació moral dels nens i nenes.

Ha convençut milers d'educadors que el caràcter no és innat, sinó una habilitat que s'ha de fomentar i desenvolupar

Educar bons fills és una de les tasques més importants de la vida; la família és la primera escola de virtuts del caràcter

A les seves conferències, sol recordar els seus lectors i oients: “Criar bons fills és una de les tasques més importants i difícils de la vida”. De fet, insisteix que la família és la primera escola de valors i virtuts del caràcter.

PRINCIPALS COMPONENTS DE L'EDUCACIÓ DEL CARÀCTER

A Educating for Character, Lickona presenta una sèrie d'estratègies pràctiques per implementar l'educació del caràcter a les aules. Aquests principis han esdevingut referències per a moltes institucions educatives de tot el món i han inspirat organitzacions com el Josephson Institute of Ethics, el Developmental Studies Center o character.org, que utilitzen els seus mètodes per promoure la formació ètica en joves.

Alguns d'aquests elements clau inclouen:

1. L'educador com a model i mentor: Lickona sosté que els mestres han d'ensenyar els valors a classe, i també ser exemples vius del que ensenyen. L'ètica i el respecte no es poden transmetre només a través de conceptes teòrics, sinó que han de ser presents a cada interacció diària entre educador i alumne. L'autor narra un exemple de com un mestre de primària, enmig d'una disputa a classe, va mostrar als estudiants el procés de demanar disculpes i perdonar. Per a Lickona, aquest tipus d'ensenyament exemplar és essencial, ja que els estudiants aprenen observant com manegen i resolen els conflictes les seves figures d'autoritat.

2. Creació d'una comunitat ètica a l'aula: Segons Lickona, l'aula ideal s'ha de concebre com una “comunitat ètica” on cada estudiant se senti valorat i escoltat. Activitats com ara les reunions de classe ofereixen als estudiants l'oportunitat d'expressar les seves opinions i participar en la presa de decisions de manera democràtica. El resultat és una cultura de respecte mutu, tolerància i sentit compartit de responsabilitat pel benestar de tots.

3. Disciplina moral i resolució de conflictes: En lloc de càstigs arbitraris, Lickona advoca per una disciplina que fomenti la reflexió i l'autocontrol. Aquesta disciplina ajuda els estudiants a valorar l'impacte de les seves accions i els ensenya formes pacífiques de resoldre disputes, desenvolupanthi un sentit profund de justícia i respecte pels

altres. Un exemple clar d'aquesta estratègia és la “disciplina restaurativa”, un enfocament que l'autor promou i que permet als estudiants reparar el mal fet, entenent les conseqüències dels seus actes i aprenent a resoldre problemes de manera efectiva.

4. Reflexió moral i discussió de temes controvertits: L'autor creu que l'educació del caràcter ha d'incloure l'anàlisi de dilemes morals i temes controvertits perquè els estudiants qüestionin les creences pròpies i desenvolupin una mentalitat crítica. Va descobrir que abordar temes complexos, com ara la justícia social i l'ètica en la tecnologia, ajuda els joves a enfrontar-se a múltiples perspectives i a comprendre la complexitat dels problemes. Així, l'educació no solament prepara els estudiants per fer front als reptes actuals, sinó que també els capacita per prendre decisions responsables en el futur.

INFLUÈNCIA DEL SEU TREBALL

La contribució de Lickona a l'educació va més enllà dels llibres i conferències. Els seus mètodes han estat adoptats per programes d'educació en el caràcter a tot el món, des de Character Counts!, als Estats Units, fins a programes d'educació ètica a Àsia i Europa

En col·laboració amb el Josephson Institute of Ethics, Lickona ha treballat juntament amb districtes escolars i governs locals per desenvolupar plans d'estudi centrats en valors. Aquest institut, fundat el 1987, es basa en gran manera en els principis de Lickona, i el seu programa Character Counts! ha arribat a milions d'estudiants a més de 60 països. La seva influència també ha arribat al sector corporatiu: moltes empreses, conscients de la necessitat de l'ètica a l'entorn laboral, han adoptat els seus mètodes per crear una cultura organitzacional fonamentada en valors. En una conferència a Califòrnia, l'autor va explicar com una empresa de tecnologia a Silicon Valley va utilitzar el model d'educació del caràcter per desenvolupar equips de treball més solidaris i responsables.

"La integritat i l'ètica en qualsevol àmbit de la vida són essencials", va assenyalar Lickona, "i com més aviat comencem a desenvolupar-les, millor preparats estarem per afrontar els desafiaments del món modern".

Hem de desenvolupar l'ètica i la integritat per estar millor preparats per afrontar els reptes del món modern

Necessitem ciutadans que no només sàpiguen com fer les coses, sinó també per què i amb quin propòsit les han de fer

L'EDUCACIÓ DEL CARÀCTER A L'ERA DE LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL

Amb el desenvolupament ràpid de la intel·ligència artificial i l'èmfasi en els entorns d'aprenentatge digital, l'enfocament de Lickona adquireix una nova rellevància. La tecnologia no és neutral, i l'impacte que tindrà a la societat dependrà directament dels valors que guiïn la seva aplicació. Segons Lickona, la intel·ligència artificial planteja nous desafiaments ètics que requereixen una clara orientació moral. Així, el seu llegat prepara els estudiants per a la vida, i també els capacita per ser ciutadans responsables en un món en ràpida expansió i cada cop més complex.

Amb les seves pròpies paraules: “El coneixement sense caràcter és un perill per a la societat. Necessitem ciutadans que no només sàpiguen com fer les coses, sinó també per què i amb quin propòsit les han de fer”.

UN LLEGAT QUE PERDURA

Thomas Lickona ha deixat una empremta inesborrable al món de l'educació, i la seva influència continuarà ressonant a les aules i llars de tot el món per molt de temps. El seu èmfasi en l'educació del caràcter és un recordatori poderós que la veritable educació va més enllà del coneixement acadèmic; es tracta de formar individus que puguin contribuir positivament a la societat. En aquesta era de canvis constants i desafiaments derivats de la tecnologia, Lickona ens proposa cap a què s'hauria d'orientar l'educació: formar estudiants competents, però també compassius, responsables i ètics.

Thomas Lickona (Nova York) és doctor i psicòleg del desenvolupament, educador del caràcter i professor emèrit d'educació a la Universitat Estatal de Nova York a Cortland. Està considerat “el pare de l’educació moderna del caràcter.” Ha impartit conferències arreu del món sobre el foment dels valors morals i el desenvolupament del caràcter a les escoles, a les famílies i a les comunitats. Ha escrit deu llibres sobre el desenvolupament moral i l'educació del caràcter, entre ells destaquen: "Educating for Character: How Our Schools Can Teach Respect and Responsibility" (1992, Bantam), "Raising Good Children; Educating for Character" (1994, Random House Publishing Group), "Sex, Love and You: Making the Right Decision" (2003, Ave Maria Press), "Smart and Good High Schools" (2005, Center for the 4th and 5th Rs) i "How to Raise Kind Kids" (2018, Penguin Books).

Educar per a ser: Entorns educatius humanistes per a l'era de la IA

Com

la integració de tecnologia i valors humans pot transformar l'educació cap al desenvolupament integral dels estudiants

per José Blas García Pérez

Al'era de la intel·ligència artificial (d'ara endavant IA) i en un moment en què la tecnologia avança a passos de gegant, redefinint la manera com vivim, treballem i aprenem, cal reflexionar sobre el propòsit i els mètodes de l'educació.

En aquest context de canvi permanent, un enfocament per a l'ús de la tecnologia des del paradigma d'“educar per a ser” esdevé més rellevant que mai, ja que fixa i empara la persona davant dels vaivens culturals i tecnològics i, en el cas de l'educació, situa l'alumnat

El paradigma “educar per a ser” promou una formació centrada en el desenvolupament integral de l'individu

al centre de qualsevol acció, innovació o procés educatiu, actuant com a autor i motor del seu propi desenvolupament integral.

En aquest article, intentarem reflexionar sobre si és possible generar entorns educatius humanistes davant l'eclosió de la IA, tot posant èmfasi en el paper conscient que ha d'assumir la tecnologia en la formació i l'apoderament dels ciutadans del segle XXI.

HUMANISME I TECNOLOGIA: AJUNTANT DOS CONCEPTES A L'EDUCACIÓ

Sembla lògic intentar unir aquests conceptes en un món on la tecnologia ja ha demostrat la seva capacitat d'automatitzar moltes tasques i processos i on la capacitat de ser plenament humà -amb empatia, creativitat i sentit ètic- es converteix en “el valor” insubstituïble.

Aquesta idea, aparentment contradictòria, que la integració de la tecnologia a l'educació -especialment la IA- i els principis de l'humanisme educatiu centrat en el desenvolupament integral de l'ésser humà -l'empatia, la creativitat, el sentit ètic i crític- i la capacitat de participar activament a la societat, és cada vegada més necessària i possible. Lluny d'una percepció dissonant, cada cop es fa més possible unir aquests dos conceptes des d'una mirada complementària i aconseguir que es potenciïn mútuament.

El concepte d'educar per a ser es basa en la idea que l'educació ha d'anar més enllà de la mera transmissió o possessió de coneixements i habilitats tècniques. Un enfocament, profundament arrelat a la pedagogia humanista, que promou que aquestes característiques vagin acompanyades d'un desenvolupament integral de l'individu que inclogui la seva dimensió emocional,

social i ètica. A continuació descriurem estratègies i enfocaments per assolir aquesta complementarietat a què ens referim, emmarcada en el context educatiu, amb el desenvolupament de la capacitat de ser “plenament humà”.

LES CAPACITATS HUMANES COM A EQUILIBRI DE LA TECNOLOGIA

Kai-Fu Lee1 expert en IA explica per què l'educació ha de ser reiniciada: “L'educació s'ha de centrar en allò que necessiten els humans. No hem d'ensenyar els nens a ser com la intel·ligència artificial, sinó que els hem d'ensenyar a fer allò que la intel·ligència artificial no pot fer”.

Com hem dit, les capacitats humanes les podem concentrar en tres àrees clau: empatia, creativitat i sentit ètic. En aquest sentit, Kai-Fu Lee ho exposa amb la metàfora de les Tres C: Curiositat, pensament Crític

i Creativitat. Ho explica (de manera condensada) de la manera següent: L'educació ha de centrar-se en el treball en equip, la comunicació, la col·laboració, i no fer deures o exàmens individuals i competitius. Els aprenents han d'aprendre empatia (amor, compassió…) i saber com guanyar-se la confiança (dels qui els envolten). El que és important està en els valors afegits. Això no vol dir que no cal aprendre les destreses bàsiques (però com el seu nom indica, com a base, no com a pilar central de l'ensenyament). Cal deixar d'entrenar els nens com a robots per formar humans creatius i empàtics, no repetitius. Necessitem que els universitaris siguin pensadors crítics, creatius, compassius i persones empàtiques. Tenim un llarg camí per recórrer, perquè l'educació és un dels sectors que triguen més a integrar la tecnologia.

PROPOSTA D'IMPLEMENTACIÓ PRÀCTICA

Així, centrats en el desenvolupament d'aquestes capacitats, específicament humanes i complementàries a la IA, cal compaginar a la pràctica el potencial de la IA per enriquir l'educació mentre mantenim els valors fonamentals de la pedagogia humanista.

Per dur a terme aquests principis i desenvolupar les capacitats humanes d'empatia, creativitat i sentit ètic, cal un enfocament integrat i coherent que involucri tots els actors del procés educatiu:

Empatia

Activitats i dissenys basats en la IA:

• Dissenyar un currículum que integri objectius de desenvolupament emocional i ètic, integrats i complementaris amb els acadèmics i els tecnològics.

• Incorporar la IA com un acompanyant de diàleg permanent, que reforci arguments, generi alternatives i pugui ajudar a sospesar i avaluar cadascuna d’elles.

• Incloure lectures, projectes i activitats que fomentin la comprensió i el respecte per les experiències dels altres, ajudats per la IA. Per exemple, projectes de servei comunitari, simulacions i activitats de “role-playing”.

Accions complementàries:

• Crear un entorn on l'empatia sigui valorada i

La IA ha de complementar la pedagogia humanista, potenciant el pensament crític i el desenvolupament emocional

A l'era de la IA, educar ha d'enfocar-se en capacitats humanes com l'empatia, la creativitat i el sentit ètic

practicada. Això inclou polítiques “anti-bullying”, programes de mentoria i activitats d'integració social.

• Capacitar els docents en tècniques d'ensenyament que promoguin l'empatia, com l'escolta activa, el “feedback” constructiu i el maneig de conflictes.

Creativitat

Activitats i dissenys basats en la IA:

• Incloure projectes interdisciplinaris, fins i tot dissenyats i desenvolupats amb IA, que permetin als estudiants aplicar coneixements de diverses àrees de manera creativa i ètica.

• Promoure activitats que estimulin el pensament lateral i l'exploració de múltiples solucions a un problema.

Accions complementàries:

• Dissenyar aules i espais escolars que fomentin la creativitat, amb àrees per al treball col·laboratiu i el pensament lliure.

• Implementar metodologies actives i participatives, com l'aprenentatge basat en projectes, el “design thinking” i la resolució creativa de problemes.

Sentit Ètic

Activitats i dissenys basats en la IA:

• Els docents i els líders escolars han de modelar comportaments ètics, treballar el sentit ètic de la tecnologia i demostrar com aplicar principis ètics en el seu ús i en la presa de decisions.

• Implementar avaluacions formatives i autoavaluacions amb ajut de la IA, que promoguin la reflexió personal i el desenvolupament continu.

• Utilitzar mètodes d'avaluació que considerin, no només el rendiment acadèmic, sinó també el creixement emocional i ètic dels estudiants.

Accions complementàries:

• Incloure al currículum temes d'ètica i ciutadania. Això pot abastar des d'estudis de casos fins a debats sobre dilemes ètics contemporanis.

• Fomentar espais per a la reflexió i el debat sobre qüestions ètiques, que permet als estudiants explorar i discutir els seus valors i principis.

• Organitzar activitats comunitàries que permetin als estudiants aplicar les seves habilitats de manera significativa al seu entorn local.

La clau és formar individus empàtics, creatius i ètics, capaços de ser plenament humans

CONCLUSIÓ

El paradigma d'educar per a ser a l'era de la IA es basa en la premissa que el desenvolupament integral de l'ésser humà és essencial per afrontar els desafiaments del futur. En enfocar-nos en l'empatia, la creativitat i el sentit ètic, no solament preparem els estudiants per a un món tecnològicament avançat, sinó que també els capacitem per ser individus complets i responsables. La implementació d’aquests principis requereix un compromís col·lectiu i una visió holística de l'educació, on cada aspecte de l'entorn educatiu contribueixi al creixement ple de cada estudiant.

José Blas García Pérez ha treballat durant més de 38 anys com a mestre i psicopedagog en instituts i a la Universitat de Múrcia. És expert en educació inclusiva, equitativa i de qualitat; en tecnologia aplicada a l’educació i en pedagogia hospitalària. Comparteix idees, reflexions i opinions sobre evolució educativa al bloc “Transformar la Escuela”. Participa ocasionalment en formació en línia amb Aula Desigual, projecte dedicat a la formació i l'assessorament a centres, docents i institucions en matèria d'inclusió i pedagogia. Autor de: “Inclusión: acciones en primera persona” (2021, Graó) i “Educar para ser” (2020, Edicions SM).

Nota 1 Font: Aprenem Junts 2030. WMCMF

Innovació disruptiva a l'educació

L'impacte de la IA generativa a l'aula

per Manel Soengas

ChatGPT va aparèixer el 30 de novembre de 2022, i en pocs dies va ser adoptat i utilitzat per un milió d’usuaris. L’opinió pública s’ha fet ressò dels grans avenços de la intel·ligència artificial (IA) i del seu impacte social. El model de les 6D de les tecnologies digitalitzades1 mostra les claus de l’adopció massiva.

La capacitat de processament i de creació de coneixement dels models generatius té un impacte en l’educació. El fet d’emular certes habilitats cognitives de l'ésser humà, fonamentals en el desenvolupament de l’aprenentatge, ha portat als governs i les administracions educatives a plantejar un nou paradigma educatiu2

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL I SOCIETAT

En el llibre “The Diamond Age” de Neal Stephenson apareix “Young Lady's Illustrated Primer”, un dispositiu del tipus llibre electrònic, utilitzat com a eina educativa, gestionat per una intel·ligència artificial avançada que ofereix tutoria i orientació individualitzada, i que s'adapta a les circumstàncies i necessitats

d'aprenentatge específiques de cada usuari. Aquest dispositiu es converteix en el company inseparable de la protagonista.

La trama del llibre em fa pensar si, en un futur més o menys proper, les eines generatives com ChatGPT podran crear altres sistemes basats en IA que es puguin utilitzar com assistents, fent un seguiment del procés d’aprenentatge i evolutiu de l’alumnat, i que l’acompanyin durant una bona part de la seva vida. A partir d’aquesta idea s'obren d'altres qüestions no menys importants: qualsevol alumne, independentment de l’estrat social, tindrà accés a una tutoria individualitzada amb l’objectiu de valorar i fer seguiment de la seva evolució acadèmica?, amb l’objectiu de millorar el procés d'aprenentatge, es

L’aparició de ChatGPT a la comunitat educativa ha permès comprendre ràpidament l’abast de la transformació

perdrà llibertat?, estem preparats per adoptar tecnologies disruptives?, és fonamental preparar els futurs ciutadans perquè siguin resilients?

CHATGPT ENTRA A LES AULES

Durant aquestes últimes dècades el sistema educatiu ha estat amatent a l’adopció i aplicació de diferents projectes d’àmbit tecnològic als centres educatius, amb diferents resultats. Ara bé, amb l'aparició de ChatGPT la comunitat educativa ha comprès ràpidament l’abast de la transformació. Aquestes tecnologies, per citar alguns exemples, poden crear materials d’aprenentatge personalitzats, crear entorns virtuals simulats i immersius, crear contingut educatiu, oferir ajuda a l’escriptura i investigació, avaluar les tasques i proporcionar comentaris d’una matèria o àrea.

Tot i l’enriquiment en l’escenari educatiu, la integració d’IAGen dins de l'àmbit educatiu obre la porta a riscos i reptes3:

• L’obtenció d’una resposta precisa i rellevant depèn de la definició d’un bon “prompt”.

La integració de la intel·ligència artficial generativa dins de l'àmbit educatiu obre la porta a riscos i reptes

• La generació de respostes falses o sense relació amb la qüestió plantejada, tot i semblar coherents.

• La dependència d’eines basades en IAGen pot disminuir la creativitat o el pensament crític.

• L’ús de dades confidencials, de les converses emmagatzemades, per futurs entrenaments del model.

• La interacció i supervisió humana és fonamental per un correcte desenvolupament social i emocional de l’alumnat.

• El tipus de dades utilitzat en l’entrenament determina el grau de precisió i fiabilitat de la resposta, així com perpetuar el biaix i accentuar estereotips.

• Ètica i responsabilitat en relació amb la propietat intel·lectual, control, plagi i la protecció de dades.

DE LES 6D

Transformació d’elements físics o analògics en formats digitals

Les tecnologies inicials poden semblar menys eficients

Millora significativa que ofereix avantatges sobre els mètodes tradicionals

Reducció de costos fins que els serveis són accessibles

Elements físics passen a ser innecessaris gràcies a les solucions digitals

Accés universal i assequible per a tothom

Figura 1. El model de les 6D

MODEL

En relació amb el docent4, la seva posició va canviant i adaptant-se al moment temporal. Inicialment, està preocupat pel plagi facilitat per l’ús de tecnologia. Posteriorment, passa a un segon estadi on veu la possibilitat d’automatitzar tasques dins del domini de l'àrea o matèria. Finalment, valora les possibilitats que ofereix la IAGen de millorar les experiències educatives i d’avaluació.

Sense oblidar les administracions educatives5 que tenen una sèrie reptes ètics i socials, i per assolir-los cal:

• Definir estratègies per integrar els avenços d’IA en els hàbitats tecnològics.

• Assegurar el compliment del marc legal relacionat amb el tractament de dades.

• Limitar la dependència d’empreses tecnològiques externes a l’àmbit educatiu.

• Un codi ètic de bones pràctiques que serveixi de marc de referència i guia.

INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL: REPTES ÈTICS

Tot i haver-hi un document d’orientacions i recomanacions, publicat pel Departament d’Educació 6 , no existeix una regulació que faciliti als centres educatius i docents la integració de la IA a l’aula, i al currículum de les diferents etapes educatives tampoc s'especifica les competències que ha d’assolir l’alumnat en aquest àmbit. El passat mes de març es va aprovar a l'Eurocambra la llei per regular la intel·ligència artificial 7 . Aquesta llei garanteix la seguretat i el respecte dels drets fonamentals alhora que impulsa la innovació. Estableix una sèrie de nivells de risc en funció de l’àmbit d’ús i unes obligacions. Per exemple, l'ús de la IA que implica un risc per a la seguretat o els drets de les persones estan prohibides. En el cas concret de l’educació, està prohibit l’ús de la IA pel tractament de les emocions o de reconeixement biomètric, i es categoritza com alt risc quan es vol desplegar una IA en una infraestructura crítica com ara el sistema educatiu. En aquest últim cas és necessària una avaluació d’impacte previ al desplegament.

La llei té com a objectiu assegurar l’equitat i eliminar el biaix, entendre el mecanisme que porta a un sistema basat en IA a donar una resposta determinada, reforçar la privacitat i protecció de les dades, preservar la

Aquestes tecnologies poden crear materials d’aprenentatge personalitzats o crear entorns virtuals simulats i immersius

Els docents i les administracions han de desenvolupar estratègies i polítiques educatives per assegurar un

ús ètic i responsable

fiabilitat i seguretat dels sistemes basats en IA i garantir la inclusió i l’accessibilitat.

CONCLUSIONS

L’ús de la IA generativa en l’educació està revolucionant les aules, oferint oportunitats per personalitzar l’aprenentatge i millorar l’avaluació. El procés d'avaluació basat en la IA és més just, ric i inclusiu, permet avaluar els alumnes durant períodes de temps més llargs, amb una perspectiva basada en les evidències i amb un cost emocional més baix, i reduiria la sobresaturació que viu actualment l’alumnat. No obstant això, els reptes i amenaces són importants, com la gestió de dades crítiques, la possible disminució del pensament crític i els riscos ètics associats. L’adopció d’aquesta tecnologia és inevitable, els docents i les administracions han de desenvolupar estratègies i polítiques educatives per assegurarne un ús ètic i responsable. La formació en IA i la regulació normativa són elements clau per preparar els estudiants per a un futur on la tecnologia i la humanitat es complementen.

Manel Soengas és docent de tecnologia, enginyer industrial i màster en IA. Actualment, treballa com a gestor tecnològic a l'àrea TIC del Departament d'Educació, combinant-ho amb tasques de formació en cultura digital, divulgació, comunicació i assessorament en relació amb la intel·ligència artificial.

Referències

1 P. H. Diamandis and S. Kotler, Abundance: The Future Is Better Than You Think (Exponential Technology Series). The Free Press, 2012.

2 Guía para el uso de IA generativa en educación e investigación. Publicado en 2024 por la Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. UNESCO.

3 The Diamond Age by Neal Stephenson.

4 F. J. García-Peñalvo, F. Llorens-Largo, and J. Vidal, “The new reality of education in the face of advances in generative artificial intelligence,” RIED: Revista Iberoamericana de Educación a Distancia, vol. 27, no. 1, pp. 9–39, 2024, doi: 10.5944/ried.27.1.37716.

5 Generative Artificial Intelligence in Education: From Deceptive to Disruptive Marc Alier 1, Francisco José García-Peñalvo 2, Jorge D. Camba.

6 Reglamento de Inteligencia Artificial. https://www.europarl.europa.eu/doceo/ document/TA-9-2024-0138_ES.pdf

7 La intel·ligència artificial en l’educació Orientacions i recomanacions per al seu ús als centres. https://educacio.gencat.cat/web/.content/home/departament/ publicacions/monografies/intelligencia-artificial-educacio/ia-educacio.pdf

La revolució educativa a l'era digital

Intel·ligència artificial i realitats immersives

per Diego Vergara Rodríguez

Tant les empreses com la societat s'estan adaptant a un món cada vegada més digitalitzat. Davant d'aquest nou paradigma, l'educació també s'ha de transformar i reconduir cap a un model formatiu que ajudi els estudiants a afrontar els nous reptes a què s'enfrontaran a la societat actual. Renunciar a aquesta adaptació del procés d'ensenyamentaprenentatge a la nova era digital és potser una temeritat. La tecnologia avança a un ritme vertiginós, i aquells que no aconsegueixin integrar-la de manera efectiva a les seves pràctiques educatives corren el risc de quedar-se endarrerits. A més a més de les conegudes tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), la revolució de l'era digital ha arribat amb les aplicacions d'intel·ligència artificial (IA) i la realitat estesa (RX), que abasta la realitat virtual (RV), la realitat augmentada (RA) i la realitat mixta (RM).

Renunciar a adaptar l'educació a l'era digital és una temeritat en un món on la tecnologia avança a gran velocitat

NOVES EXPERIÈNCIES D'APRENENTATGE

Aquestes últimes tecnologies són les que realment revolucionen l'educació, i les que susciten una reflexió urgent sobre com serà el futur de la formació en una gran diversitat d'àmbits, com ara els tecnològics, arquitectònics, artístics, històrics, naturals, literaris, etc. La RV, RA i RM ofereixen noves formes d'experiències d'aprenentatge immersives i col·laboratives. La RV permet als estudiants explorar virtualment entorns que altrament serien inaccessibles. D'altra banda, la RA superposa informació digital al món real, enriquint la interacció amb l'entorn físic. La RM combina elements virtuals i reals de manera integrada, brindant experiències encara més immersives i realistes. Tot i això, i encara que la tendència de la societat busca crear experiències immersives, actualment la RV no immersiva sembla presentar millor adaptació al món educatiu. A més, hi ha la preocupació que la sobreexposició a entorns virtuals pugui tenir efectes negatius en la salut mental i el benestar dels estudiants, cosa que destaca la importància d'abordar amb cura l'equilibri entre el temps de pantalla i altres activitats. Segurament la personalitat i la manera d'actuar de les futures generacions estaran marcades

La realitat estesa ofereix experiències d'aprenentatge immersives que revolucionen l'estudi de disciplines

per les característiques intrínseques derivades d'haver nascut en aquesta nova era digital.

Mirant cap al futur, la implementació d'IA en entorns de RV, RA i/o RM promet avenços encara més emocionants a l'educació. S'espera que els sistemes d'IA siguin més sofisticats i siguin capaços d'adaptarse perfectament a les necessitats individuals dels estudiants i de proporcionar interaccions més naturals i contextuals. A més, la IA pot facilitar la creació d'entorns virtuals i experiències d'aprenentatge personalitzades en temps real, cosa que permet més flexibilitat i eficiència en l'ensenyament i l'aprenentatge.

EDUCACIÓ PERSONALITZADA I ÈTICA

Tot i això, l'adopció de la IA planteja desafiaments ètics en l'àmbit pedagògic, que han de ser acuradament considerats per garantir un desenvolupament educatiu equitatiu i responsable. L'ajuda que proporcionen algunes aplicacions d'IA a l'estudiant pot derivar en un ús fraudulent d'aquests recursos, que perjudicaria

greument la capacitat de reflexió, l'esforç, el pensament crític, etc. En aquest sentit, cal no solament ensenyar a utilitzar diferents aplicacions de la IA, sinó també ensenyar com s'han de fer servir, aprofitant el potencial que presenten, però d'una forma ètica i responsable.

En l'àmbit educatiu, la IA promet fer passos definitius en la consecució d'un aprenentatge personalitzat, i fins i tot aconseguir millores en l'eficiència i l'ampliació de l'accés a l'educació. Per exemple, els sistemes de tutoria intel·ligent poden adaptar-se al ritme i l'estil d'aprenentatge de cada estudiant, proporcionant retroalimentació instantània i recursos personalitzats. A més, la possible integració de la IA en entorns de RV, RA i RM pot oferir noves oportunitats per desenvolupar experiències educatives immersives personalitzades. Així, ja és possible, per exemple, imaginar els nostres alumnes explorant la història antiga mitjançant una simulació de realitat virtual, o resolent exercicis o problemes de certa complexitat matemàtica amb l'ajuda d'un tutor virtual en realitat augmentada.

És crucial ensenyar els estudiants a utilitzar la IA de forma ètica, maximitzant-ne

el potencial sense comprometre el pensament crític

El compromís ètic en la implementació de la tecnologia garantirà una educació més justa, inclusiva i centrada en el benestar

No obstant això, aquesta oportunitat de personalització que ofereix la convergència de IA i RX també obre una altra qüestió ètica important, com és la privadesa de les dades. En efecte, l'ús d'algorismes d'IA per personalitzar l'aprenentatge requereix una quantitat significativa d'informació personal de l'estudiant. D'altra banda, un altre aspecte que cal reflexionar des d'un punt de vista ètic és la determinació de la propietat intel·lectual d'una nova creació generada mitjançant IA (imatge, vídeo, presentació, etc.).

En última instància, educar a l'era digital requereix un enfocament equilibrat que aprofiti els beneficis de la tecnologia mentre s'aborden els desafiaments ètics i pedagògics que sorgeixen. La IA i la RX tenen el potencial de revolucionar l'educació, però la seva implementació s'ha de fer amb cura i responsabilitat. És essencial prioritzar l'equitat, la privadesa i l'autonomia en el disseny i l'ús de tecnologies educatives, alhora que es fomenta l'alfabetització digital i ètica entre estudiants i educadors.

Els avenços que oferirà aquesta era digital afectaran, sens dubte, l'evolució de l'educació i la forçaran a adaptar-se a aquests nous temps. Però per poder aprofitar plenament el poder transformador de la tecnologia i, amb això, construir un futur educatiu més just, equitatiu i humà, ens hem de mantenir compromesos amb valors ètics que promoguin la inclusió i el benestar de tots els estudiants. En aquest sentit, els futurs professors hauran d'impartir, a més de continguts específics de les seves assignatures, també lliçons de com fer servir de forma responsable eines o apps basades en IA.

Diego Vergara Rodríguez és doctor per la Universitat de Salamanca (USAL), al programa de Doctorat en Enginyeria Mecànica i de Materials. Enginyer de Materials i Enginyer Tècnic d'Obres Públiques, per la USAL. Graduat en Enginyeria Mecànica per la Universitat Catòlica d’Ávila (UCAV). Investigador i professor a la UCAV. Degà de la Facultat de Ciències i Arts a la UCAV. Director del Grup de Recerca TiDEE.rg (Technology, Instruction and Design in Engineering and Education). Les seves línies de recerca principals estan relacionades amb dos àmbits, per una banda l'eficiència energètica i la ciència de materials, i per l'altra, les tecnologies educatives i les metodologies actives d'aprenentatge. Els seus treballs l'han ajudat a posicionar-se dins del rànquing de Stanford, que reconeix el 2% dels científics amb més citacions a escala mundial.

CALL FOR PAPERS

Liderar l’escola del futur

D’una bona educació a una educació excel·lent

Estem preparant el següent número de la revista “Diàlegs”.

Liderar una bona escola està a l'abast de molts, però transformar-la en una escola excel·lent només està a l'abast d'uns pocs. La supervivència de l’escola depèn cada vegada més de l’excel·lència a l'hora d'educar ciutadans amb visió global, crítics, ètics i compromesos amb el bé comú. S’ha escrit molt sobre el lideratge transformador i l'empoderament docent, i avui dia disposem de prou coneixements i experiències per identificar les claus que condueixen una institució educativa cap a una qualitat progressiva i sostenible.

Vols participar-hi? Envia la teva col·laboració a: revista@impulseducacio.org

Indica la secció en la qual t'agradaria col·laborar: Projecte, Actualitat, Experiències, En profunditat, o bé en la columna d'Opinió.

Articles

Els articles han de tenir una extensió de 1.500 paraules.

Els autors heu d'aportar:

• Títol

• Subtítol

• Bio de l'autor (40 paraules)

• Foto de l'autor

• Correu electrònic publicable (si ho desitgeu)

• Referències bibliogràfiques

Les citacions recollides en el text han d'anar acompanyades de la seva referència corresponent com a nota al peu. Les dades, xifres o mencions a informes han d'anar acompanyats de la seva corresponent nota al peu. Si es proposa un destacat, ha de ser d'unes 30 paraules.

Columna d'opinió

Les columnes d'opinió han de tenir una extensió de 900 paraules.

Els autors heu d'aportar:

• Títol

• Subtítol

• Bio de l'autor (40 paraules)

• Foto de l'autor

• Correu electrònic publicable (si ho desitgeu)

• Referències bibliogràfiques

Les citacions recollides en el text han d'anar acompanyades de la seva referència corresponent com a nota al peu. Les dades, xifres o mencions a informes han d'anar acompanyats de la seva corresponent nota al peu. Si es proposa un destacat, ha de ser d'unes 30 paraules.

Avda. Montserrat Roig, 3. 08195 Sant Cugat del Vallès www.impulseducacio.org