Revista Infogai Nº 181 nov dec 2011 by Hugo Nuñez

3INTRO_Malalts de transfòbia 4BREUS 6LLIBRES 8QUEER_L’empremta de la Mani Trans 2011 9RELAT_El final de la Dolores101 de desembre Dia Mundial Contra la Sida_ Còmic Web eròtic de salut sexual 11Campanya per a la prevenció de l’hepatitis C 12 El counseling... 14MOVIMENT_L’FBI se sent traït pel biopic sobre el seu fundador 16OPINIÓ_La crisi, una excusa per a les retallades 18MOVIMENT_Cuba, entre l’homofòbia i la política 20 Contra la discriminació al Xile d’Allende 22OPINIÓ_Ser gai a la Xina comunista 24MOVIMENT_Sònia Rescalvo Zafra, in memoriam 26CULTURA_Els “homes per la igualtat”... 29CONTE ERÒTIC_Carta a en Michael 30ON POTS TROBAR-NOS_ 31ACTIVITATS_MARIGRAMA_ subscriu-t’hi

Sí, vull associar-m’hi Nom i cognoms ......................................................................... Adreça ......................................................................... Localitat ......................................................................... Codi Postal ......................................................................... Telèfon ......................................................................... e-mail .........................................................................

Compte bancari Entitat

Oficina DC

Núm. de compte

9 € / Any Banc o caixa............................... Adreça ........................................... Localitat ................... Signatura i data: Envieu aquesta butlleta a Infogai/Col·lectiu Gai de Barcelona Ptge. valeri Serra, 23 08011 Barcelona

EDITOR_Infogai + Col·lectiu Gai de Barcelona (CGB) REDACCIÓ_Ptge. Valeri Serra, 23 - 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Apartat de Correus 32016 08080 Barcelona infogai@colectiugai.org - cgb@colectiugai.org www.colectiugai.org - Dipòsit legal B- 25886/81 redacció_Gaspar Ramón. COL·LABORACIONS_ Albert Bosch, Erik Huma, Carlos Siles, Gonzalo Martín, Francesc More, Jan Clar, Te Maturana, Pablo Cáceres, Àlex Madueño, Òscar Banegas, Vicent Canet, Xavier Ribas, Martí Delclot. DISSENY GRÀFIC_Joan Picazo. IL·LUSTRACIÓ_Carlos Siles ADMINISTRACIÓ_Álex San Rafael, Josep M. Díaz CORRECTORS_Joan Nadal, Urtx DISTRIBUCIÓ_Josep M. Díaz PUBLICITAT_Alex San Rafael · 649 172 911 IMPRESSIÓ Pereda Impressor S.L. - 93 309 45 17 * Infogai és membre de l’Associació de Publicacions Periòdistiques en Català (APPEC). * Infogai és una revista al servei del Moviment d’Alliberament Gai. * L’opinió de l’Infogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * S’accepten i agraeixen col·laboradors. * L’Infogai s’imprimeix amb paper ecològic. * Els articles i imatges de l’Infogai els podeu reproduir, copiar, piratejar sense permís, només cal citar les fonts.

intro

Malalts de transfòbia Per: Albert Bosch

La patologització de les persones transsexuals demostra com de malalta segueix mostrant-se la nostra societat quan es tracta d’incorporar la transsexualitat com a un concepte alliberador. Els paràmetres dualistes d’home i dona tenen segrestada la intel·ligència dels poders i dels governs, que volen titllar les persones transsexuals de malaltes. En molts casos, com en els d’alguns intersexuals, són els metges mateixos i la mutilació en alguns nounats els creadors d’un problema que només ells veuen. Una persona intersexual solia ser mutilada en néixer per recomanació mèdica.

els arbres. Ens han volgut fer creure moltes coses assignades al gènere: les dones són això, els homes són allò. Els homes tenen més facilitat per a no sè què, les dones no sé quantos. La idea de gènere és circumstancial, igual que l’edat, nacionalitat, color del cabell, grup sanguini o altres condicions. Al final ens vol etiquetar i allunyar-nos d’un fet fundamental: que som persones, éssers vius canviants, en constant evolució, i que qualsevol etiqueta és un límit a la nostra llibertat o al nostre desenvolupament. I una etiqueta no desitjada és directament una agressió a la persona.

Així, igual que antuvi va passar amb la homosexualitat, encara sembla que hauran de passar anys abans no entenguem que la transsexualitat és un fenomen que ha acompanyat la nostra espècie des de sempre, i que està bé que sigui així. La frontera entre gèneres ha estat i és una línia fina traspassable de moltes maneres; física, psicològica, social, personal... És la societat reaccionària la que ha volgut marcar els límits immòbils d’un gènere que mai no ha entès. I ha deixat clar que si algú gosa traspassar la línia, trencar les regles establertes, s’ha de declarar inestable abans de rebre l’acceptació del pas de la línia.

El dret a rebutjar la tria de gènere encara no està reconegut. A poc a poc, però, les persones transsexuals han dut el debat a la societat, una societat que encara es mostra fòbica i que menysprea aquestes persones que tan hauríem d’escoltar.

Però no ens equivoquem: l’assignació del gènere és el bosc que no ens deixa veure

Dissortadament és un fet a nivell internacional: per a rebre el reconeixement legal de canvi de gènere, cal afegir un document mèdic on es declara que la persona en qüatió sofreix una patologia. Es van inventar allò de la disfòria de gènere per a una persona que es declara transsexual, o en un procés de canvi de gènere. Així doncs, al creixement se li pot

dir disfòria d’edat? Quan ens cauen les dents li podem dir disfòria odontològica? Una persona embarassada està disfòrica d’òvuls? Que no t’agradin les llenties un bon dia és una disfòria lènsica? A qui va tenir la brillant idea de declarar la transsexualitat com a patologia se li pot declarar una altra disfòria: si és un home, declarem-li disfòria gínica, ja que quan era un fetus va començar sent una dona, com la resta d’humans. El seu camí disfòric ha de ser penat: que li tallin els mugrons, rastre d’haver estar un fetus dona. Què s’amaga al darrere de voler tenir la població etiquetada amb un gènere o altre? De què ens serveix, a fi de comptes, aquest gènere tan menat? De ben poc, realment. És una eina més del poder, que serveix per a discriminar quan convé. Una excusa barata que no porta enlloc. Cal abolir el gènere ja, no aporta res. Alliberem-nos. Eliminem les referències al gènere a qualsevol document. Neguem-nos a contestar quan se’ns demana. Fora les eines de control, som persones lliures i com a tals hem de tenir el dret a rebutjar la idea de gènere. Qui el vulgui, que se’l quedi com a construcció identitària personal.

breus Magic Johnson, 20 anys amb VIH La estrella del bàsquet Magic Johnson, va anunciar un novembre de fa 20 anys, que estava infectat amb el VIH i esperava viure molt temps, un desig que s’ha complert i amb el que ha tractat d’inspirar a milers de persones en aquest llarg recorregut. En una roda de premsa el 7 de novembre de 1991 va dir que el virus era un altre desafiament en la seva vida. Vint anys més tard, les cadenes de televisió nord-americanes i la premsa esportiva, recorden les seves paraules i li posen com exemple de superació. Va voler sortir a la palestra per a desmitificar una malaltia que encara en 1991 era tabú. Creus

que solament li succeïx als homosexuals i mai a un mateix, va dir en aquella roda de premsa. “Li pot succeir a qualsevol. El 1992 va ser nomenat membre de la Comissió Nacional contra la SIDA i aquell mateix any va participar en els Jocs Olímpics de Barcelona. Entre 1993 i 1995, va realitzar nombrosos viatges per tot el món com esportista i sobretot com lluitador contra la SIDA. En 1996, després de quatre any i mig d’absència va tornar a jugar amb Los Àngeles Lakers, però tres mesos després anunciava la seva retirada definitiva convertint-se en el gran mite de l’època daurada de la NBA.

L’ONU denuncia execucions contra minories i homosexuals a l’Iran La Comissió de Drets Humans de Nacions Unides ha expressat la seva preocupació per l’augment de les violacions dels drets religiosos i de les minories ètniques i de les execucions a Iran, segons el comunicat publicat pel centre de Notícies de l’organització internacional. La comissió ha denunciat la “contínua discriminació i l’arrest de religiosos, membres de minories ètniques i homosexuals”, així com la freqüència amb la que joves són condemnats a la pena de mort, “a pesar de la vaga definició dels seus càrrecs”. Aquesta comissió està integrada per un

grup d’experts que s’encarrega de supervisar el compliment de la Convenció Internacional de Drets Civils i Polítics, que Iran va ratificar el 1976, encara que el mes passat va comparèixer per primera vegada davant els seus membres. Christine Chanet, una dels seus integrants, ha criticat la falta de col·laboració de la delegació iraniana en les investigacions. “Hi ha algunes preguntes a les quals no han volgut contestar per vergonya, com les de la pena de mort o la lapidació”, ha exposat.

Una pintada a la seu de CiU de Lleida on titlla a Duran d’homòfob Al número dos del carrer República del Paraguai de Lleida es troba la seu de la federació de CIU de la ciutat. El dijous 17 de novembre al obrir la seu es van trobar una pintada a la paret del carrer en la que els autors van escriure: La nostra ploma no te cura. Duran homòfob. Al costat hi havien penjat plomes de colors rosa i blanc. El cap de llista de la coalició per Lleida, Conxita Tarruella, en declaracions va

valorar la pintada: “Estem en campanya i hi ha gent que treu les coses de context”. Tarruella ha insistit que el propi Duran ha mostrat el seu respecte cap als homosexuals i ha assenyalat que sobre aquesta qüestió li han preguntat molt en la campanya. El cap de cartell de CIU a Lleida ha agregat que té amics i amigues homosexuals i també els té entre els seus col·laboradors d’aquesta campanya...

breus 5 El Parlament holandès obligarà a tots el centres educatius a tractar la diversitat sexual

El Gobern holandès ha aprovat una mesura que obligarà a tots els centres de primaria i secundaria del país a tractar les diferents orientacions sexuals i identitats de gènere en les aules, destinant un temps obligatori a la diversitat sexual. La mida, a més de fomentar l’autoestima dels joves GLBT, vol reduir els casos d’homofòbia i transfobia que segueixen patint els adolescents del país. L’obligació de tractar la diversitat sexual

en els centres educatius podria haver-se portat a terme molt abans, però la ministra d’Educació, Marja van Bijsterveldt, s’ha negat a implementar aquesta mesura, havent estat el Parlament el que hagi pressionat per aconseguir-ho. La entitat holandesa de minories sexuals COC ha recordat que “en els instituts és un tema molt poc visible. Ningú parla sobre això, quan es treu el tema, apareixen insults”.

Benet XVI apareix besant-se amb un altre home en un anunci de Benetton a Itàlia Benetton ha iniciat una campanya publicitaria que la portat a penjar a Itàlia diferents cartells retocats on líders de diferents països i religions apareixen besant-se dintre de la campanya ‘Contra l’Odi’. A les imatges que componen la campanya es poden veure escenes tan insòlites com un petó entre el president d’Estats Units, Barack Obama, i el dirigent xinès, Hu Jintao, o altra imatge en la que Barack Obama apareix besant-se amb el president de Veneçuela, Hugo Chávez. La companyia tèxtil, amb l’ob-

jectiu de crear polèmica i augmentar les vendes, va arribar a col·locar un cartell a 500 metres del Vaticà en el que apareixia el Papa Benet XVI en una foto retocada besant-se amb l’imant del Caire, però no ha trigat molt a ser retirada davant les amenaces empreses per part del Vaticà. Federico Lombardi, portaveu del Vaticà, va assegurar que prendran “les mesures legals adequades” per a impedir la difusió d’imatges del Papa Benet XVI besantse amb un altre home...

Es publica l’assaig “Sujetos de un contra-discurso. Una historia intelectual de la producción teórica gay, lesbiana y queer en España”, de Laurentino Vélez-Pelligrini L’experiència de la pandèmia i el rebrot homòfob a què va donar lloc, va provocar la contundent resposta política de tota una generació d’activistes gais i lesbianes que s’implicaran en la lluita contra la Sida en la dècada dels 90, sobretot a través d’innovadors moviments d’ordit radical , dels quals Act-Up-New-York i Act-Paris en van ser les dues expressions més emblemàtiques. Al costat de l’acció política, van sorgir en l’àmbit universitari els Gays and Lesbian’s Studies i les teories queer, produint-se una extraordinària capacitat de reflexió intel·lectual, teòrica i acadèmica. Això especialment en el que fa referència a la crítica cultural dels

sistemes de representació de la malaltia, dels cossos, del sexe, de les sexualitats i del gènere. En quina mesura tots aquests moviments polítics i corrents acadèmics van trobar ressò a Espanya? Contràriament als mites sobre el nostre suposat “endarreriment”, l’autor manté la tesi que hi ha hagut una molt honorable recepció intel·lectual de totes les grans innovacions teòriques esdevingudes als Estats Units, Gran Bretanya o França entorn de la qüestió LGTB i queer. Dels orígens i evolució d’aquesta producció teòrica en el nostre país s’ocupa aquest assaig.

llibres Els drets a les llibertats

L’any 1986 té lloc la IV Conferència del FAGC, un esdeveniment marcat per la recent incorporació de joves que, a més de la reivindicació sexual, es troben vinculats a moviments socials reivindicatius de l’esquerra radical. Uns anys on entra en

escena la SIDA, una pandèmia que obligà el moviment GLT a fer una profunda reflexió i a replantejar-se objectius i estratègies per avançar en l’alliberament sexual. L’any 1987 una parella de gais de Vic reclama el dret al matrimoni, i el 1991 es produeix a Barcelona el tràgic assassinat de la transsexual Sònia. Cinc anys després l’Ajuntament de Sitges es dedica a fitxar gais que passegen per la platja. Aquests fets no pertanyen a l’època “fosca” de la dictadura: han succeït i s’han denunciat en ple “període democràtic”. I a la denúncia d’aquests esdeveniments el FAGC hi està present amb una forma de fer clarament influenciada per la necessitat d’abordar la lluita sexual des d’una perspectiva social de caire global.

Aquest llibre aborda la història política del moviment GLT a CAtalunya i, específicament, del FAGC donant prioritat a les veus de les persones que van viure aquests fets per sobre de la cronologia rigorosa. Una aposta motivada per la situació autocomplaent del miratge democràtic respecte a la temàtica GLT, on aparentment tot s’ha assolit “naturalment” i on només fan falta els últims detalls perquè tot quedi arreglat dins de la modèlica família rosa. L’absorció institucional del moviment gai ha portat a la presència d’una forma hegemònica de comprensió d’aquest basada en el consumisme i en el model de família nuclear, comprensió que es difon constantment en els mitjans de comunicació de gran tiratge.

Els altres represaliats i discriminats del franquisme, des de la memòria històrica. Autors: José Benito Eres Rigueira i Carlos Villagrasa Alcaide (Coordinadors)

Les persones homosexuals i transsexuals van patir persecució legal, política i

social durant el franquisme, i també han patit l’oblit posterior, ja que molt sovint han estat absents en els homenatges o actes de reconeixement públic a altres col•lectius que van ser objecte de la repressió per motius polítics o socials. Aquesta obra col•lectiva ofereix, per primer cop, un estudi acurat i rigorós sobre la repressió i la discriminació de les persones homosexuals i transsexuals al llarg del franquisme. Des de la perspectiva de la memòria històrica, presenta les recerques dels experts més reconeguts en aquest àmbit i testimonis dels protagonistes d’una persecució vergonyosa.

Algunes de les contribucions a l’obra posen l’accent en les connexions del franquisme amb el nazisme i els elements comuns en la vulneració dels drets humans per raó de l’orientació sexual i la identitat de gènere a altres països europeus el segle passat. D’altres, incorporen l’estudi sobre la invisibilitat de les dones lesbianes durant aquest període. I tot això amb un llenguatge directe, clar i senzill, que en facilita la lectura i la comprensió, ja que el llibre no es dirigeix només a experts o estudiosos, sinó a totes les persones interessades a avançar en la consolidació del principi d’igualtat i en els valors democràtics.

ió: Jesús Ramos

edicions lo cancaneig cerca manuscrits inèdits de temàtica gai, lesbi, trans o queers. (Novel·la o Assaig)-(En català o castellà)

queer

L’empremta de la Mani Trans 2011 Per: Erik Huma

Fotos: Ana Belén Jarrin

Un any més vam sortir al carrer per fernos escoltar, per cridar contra el sistema de gènere binomial (home/dona) i les violències que genera. Les nostres reivindicacions son clares. Exigim l’eliminació de la transsexualitat dels manuals de malalties mentals (DSM-V I cie11).

multitudinària com hauria calgut esperar. L’escassa presència de persones intersexual·les, travestis, transsexual·les i transgènere va ser una mostra tangible de l’efecte d’aquestes violències esmentades. No cal dir que aquesta realitat em consterna i, any rere any, m’acompanya durant el recorregut de la manifestació.

Exigim l’eliminació de les operacions a nadons i infants intersexuals; per això, demanem que no s’imposi el protocol mèdic de normalització binària a les persones intersexual·les. Denunciem que aquest sistema sociopolític i econòmic discrimina les persones transsexual·les, travestis i transgènere, tot expulsant-les del mercat laboral. Avui dia la transsexualitat, la intersexualitat, el travestisme i el transgenerisme no són condicions desitjables. La majoria de persones T&I pateixen exclusió laboral, marginació social, violència mèdica i institucional o, d’altra banda, per evitar aquestes coaccions, recorren a la “invisibilizatció” de la seva identitat com a estratègia per reduir les pressions socials. Demanem que es faciliti l’asil polític als exiliats per motius de gènere i sexualitat, ja que no podem ignorar que cada any, arreu del món, centenars de persones són assassinades en el seu país d’origen. Exigim mesures efectives per evitar l’assetjament transfòbic, lesbofòbic i homofòbic en els centres educatius. Considerem que no ha de ser obligatori l’esment de gènere en els documents oficials i que, en cap cas, l’estat ha de decidir quins noms són apropiats o no per als ciutadans: tots hauríem de tenir el dret de fer servir el nom que desitgem. Defensem el reconeixement dels drets laborals i socials per a lxs treballadorxs sexuals, d’igual manera que exigim la fi de l’assetjament policial i social a lxs treballadorxs sexuals, així com la derogació de l’ordenança cívica. El passat 7 d’Octubre vam sortir al carrer per combatre aquestes i altres violències; per a mi va ser un moment essencial. Sabia per endavant que no seria una manifestació

Aquesta situació es reflecteix també en el moviment associatiu trans, transgènere, transsexual, travesti i intersex, el qual és molt feble: hi ha pocs grups i, en general, solen ser molt petits, sobretot si tenim en compte el nombre de persones transsexual·les, transgènere i travesti, el qual es calcula en més d’un 10% de la població mundial. Per la seva banda, la proporció de persones

Llegir us farà lliures

intersexual·les es calcula, aproximadament, d’una per cada 250 nadons. Per aquest motiu, és molt valuós el suport que rebem de persones no transsexual·les, transgènere, travesti i interssexual·les. En certa manera, em recorda altres moviments per als drets socials, com el dels drets per a persones amb diversitat funcional (mental i física), així com les lluites per a l’alliberament animal o els abolicionistes de l’esclavitud. Aquests activistes van lluitar per aconseguir drets socials que no els afectaven de forma directa i que, en canvi, els enfrontaven amb el sistema social en què vivien.

Amb vosaltrxs, lxs euforiquxs, lxs travestis, lxs sepropositius, lxs despresives, les marikes i bolleres, lxs trans, lxs putes, les fetitxistes i tots aquells que es neguen a viure en aquesta falsa pau normalitzadora, seguiré prenent els carrers, perquè fer-ho és l’exhibició pública de la nostra resistència. Seguiré somiant que arriba el moment d’una veritable presa de poder intersexual, transgènere, travesti, transsexual...

relat 9

El final de la Dolores Il:lustració: Carlos Siles

Per: Carlos Siles htpp://dolorespeyton.blogspot.com

Què li estava passant a la Dolores? Internament la Dolores se sentia de sobte més tranquil·la que mai. Com si una mena de pau interior la fes sentir que era on havia de ser i ser qui havia de ser, un sentiment que no havia sentit mai ni matant ni cada vegada que sortia dels quiròfans per convertir-se en algú que els altres volien que fos. Mentre pensava en tot això, al cotxe de policia... (Recordeu que la Dolores havia estat detinguda per matar compulsivament diversos clients d’una xarcuteria porcina), es va adonar que el seu vestit estava estripat i el cos li estava canviant, era la metamorfosi de la Dolores. Era estrany i fins i tot metafòric; la Dolores havia arribat fins al límit la seva obsessió: havia passat de ser aquell noi estrany a convertir-se en una dona perfecta i ella se n’havia encarregat pagant els millors cirurgians de la ciutat, però ara tot això no tenia importància, els quilos de silicona i de botox que s’havien repartit intel·ligentment per tot el seu cos, ara eren al terra d’aquell taxi llefiscós.... La sensació era de plenitud. Ja no tenia por i havia arribat a la conclusió que no podia fer res per la humanitat. La Dolores tenia molt clar que matant els que feien que la humanitat fos tan cruel i tan poc humana ja no li servia per sostreure’s de la ràbia i el dolor que sentia, i encara menys quan veia com els humans es destruïen a ells mateixos.

Si! El desig de no ser mai més humana s’havia fet realitat i per primera vegada era feliç, molt feliç! Es mirava el cos de porca amb què s’havia convertit i li agradava. Les truges no havien de passar pels quiròfans per tal d’agradar als porcs ni s’havien de pintar ni maquillar ni de posar-se sabates de taló!!! Era com si finalment s’hagués tret el pes tan gran que portava dintre. Aquell cotxe espantós.. no era el millor lloc. Al cap i a la fi ella no havia triat fer la metamorfosi en un cotxe de policia, però les circumstàncies havien fet que fos així... La part de darrere del cotxe era tota plena de sang, silicona i roba estripada i la Dolores, convertida en truja, no podia parar de fotjar en el seient del cotxe... La Dolores ja no parlava, grunyia!, davant la perplexitat dels dos policies. Però era molt feliç; només desitjava sortir d’aquell cotxe horrible per tal de poder rebolcar-se pel fang amb els seus amics, apariar-se amb molts mascles i tenir moltes cries, menjar glans i arrels delicioses. La Dolores no podia pensar en res mes. S’havia oblidat de fins a quin punt la seva vida havia estat dura. Ja no tenia impulsos assassins envers ningú perquè els de la seva espècie l’esperaven i eren bons. Els porcs no maten ni violen ni es discriminen a ells mateixos. I ara que pensava com una porca no tenia enveja ni patia perquè no podia arribar a final de mes... Els porcs no hi entenen de crisi, i una truja com ella encara menys. Ser truja i ex-assassina a Barcelona era ben difícil i la felicitat de la Dolores duraria ben poc...

El final de la Truja Dolores: La Truja Dolores va poder sortir ràpidament del cotxe i va començar a córrer pel bosc de Collserola. Es va trobar uns quants porcs senglars cosins seus, però la Truja Dolores no es podia permetre el luxe de parlar-hi: els policies la perseguien. Que podia fer una pobra truja com la Dolores en una ciutat tan asfaltada? La Truja Dolores estava molt cansada i és que una porca no pot córrer tant... La Truja Dolores va veure un toll de fang i no es va poder negar als instints de porca i s’hi va llançar. Era tan feliç que res l’importava! Un dels policies la va veure: Policia 1: Eh!!!! Aquí, aquí tenim la porca, mira com gaudeix la molt porca al fang!!! Policia 2: Mata-la, mata aquesta porca malparida. És fastigosa, mata-la i de les cames d’aquesta malparida en farem un parell de pernils salats, en picarem la carn i en farem secallones, llonganisses i botifarres.... BANGGGG!!!! BANGGG!!!! Dos trets van posar punt i final a la felicitat de la Truja Dolores i els seus crits no van servir de res... Tota la vida que havia estat buscant, una cosa: la felicitat, i és cert que la va trobar, tan sols va durar uns instants però la va trobar. I aquest és el final de les aventures de la Dolores, el final d’un personatge que passarà a la història perquè va fer realitat el seu desig: LA FELICITAT! THE END

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida

Còmic Web eròtic de salut sexual T’agradaria resoldre els teus dubtes sobre com cuidar la teva salut sexual al mateix temps que gaudeixes de les aventures sexuals del nostre protagonista i els seus amics? Stop sida t’oferix la web Navega Seguro, un portal interactiu d’informació per a homes gais i *bisexuales, en el qual podràs accedir directament als continguts que t’interessin en un llenguatge clar i directe. A més d’informació sobre el VIH i els

seus riscos de transmissió, es tracten altres temes relacionats amb la salut sexual: com afecten les diferents drogues en les relacions sexuals, sexualitat en parella i VIH, estratègies de negociació del sexe segur, què fer si es trenca el condó i com utilitzar-lo, per a què i com fer-se la prova del VIH, infeccions de transmissió sexual, accés al sistema sanitari... La web va dirigida a majors de 18 anys, a causa de el seu contingut sexual explícit.

Des de la web es promou la no discriminació dels gais seropositius i la normalització de la comunicació del seroestatus. La creació i gestió d’aquesta web forma part del programa de prevenció a través d’Internet que porta a terme Stop Sida. Amb això pretén fomentar una actitud oberta i d’acceptació cap a la diversitat sexual.

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida 11 activitats

Campanya per a la prevenció de l’hepatitis C

Davant l’augment d’infeccions d’hepatitis C en el col·lectiu d’homes que tenen sexe amb homes (HSH), Stop Sida llança una campanya informativa dirigida específicament a aquest col·lectiu per a la seva prevenció i diagnòstic precoç. La campanya consisteix en 8 vídeos sobre reducció de danys i riscos en pràctiques BDSM i un fullet informatiu. Es distribuiran 30.000 fullets entre ONGs de l’Estat espanyol amb programes de prevenció dirigits a HSH, locals LGTB i clubs de sexe on es realitzin pràctiques BDSM. Aquest fullet també està disponible en la secció de publicacions de www.stopsida.org

Els vídeos s’estan difonent en el portal gai de contactes BDSM Tuamo.net; també es distribuiran 5.000 DVDs entre els clubs de sexe on es porten a terme aquestes pràctiques. Aquests vídeos s’han realitzat amb la col·laboració de la productora Jalifstudio i els actors de cinema eròtic Jota Salaz i Pig Punk. Aquesta campanya s’inclou dintre del Projecte de prevenció del VIH/ITS en el col·lectiu homosexual i promoció de la solidaritat amb els gais seropositius: “CUIDATE”.

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida

Entrevista amb Jaime Quezadas, psicòleg i coordinador del projecte de proves i counselling de l’Associació Ciutadana Antisida de Catalunya (ACASC)

“El counseling permet fer l’acompanyament del pacient amb VIH per potenciar els seus recursos interns” Per: Gonzalo Martín

Les persones afectades pel VIH/sida es troben en un estat d’angoixa per la possibilitat d’haver estat exposades a una situació de risc o per la manca d’informació sobre el tema. En aquest sentit, té especial rellevància el suport emocional o counseling que s’ofereix a les diferents organitzacions no governamentals que treballen en aquest àmbit, entre elles, l’Associació Ciutadana Anti-sida de Catalunya (ACASC). Aquesta entitat, ens explica el seu el psicòleg Jaime Quezadas: “té el valor afegit de oferir suport gratuïtament, de forma individualitzada i amb un nombre de sessions que s’adapta en funció de les necessitats de cada usuari.”

-¿Com definiries el counselling? El counseling està basat en la psicologia humanista de Carl Rogers, que buscava una relació mes equitativa entre pacient i terapeuta. Es tracta d’un instrument que facilita la comunicació entre professionals i pacients fent l’acompanyament d’aquest últims, per tal de potenciar els seus recursos interns i que d’aquesta manera es donin les condicions ideals perquè ells mateixos trobin la forma de conviure amb les seves angoixes i les seves pors. És a dir, el professional col·labora amb l’usuari perquè aquest s’ajudi a ell mateix, sense dirigir ni jutjar. -¿Des de quan oferiu aquest suport emocional a la Associació Ciutadana Anti-sida de Catalunya (ACASC)? El counseling va començar a utilitzarse a Espanya amb pacients terminals de càncer a principis dels anys 90, una època en la que el treball dels psicòlegs es centrava en ajudar a morir als pacients. Una mica més tard es va instal·lar aquest model a les ONGs que treballaven amb el tema del VIH, com ara ACASC, on a més, des d’aquest any

hi hem posat més èmfasi i li hem donat un enfocament diferent al habitual. Normalment, a la resta de associacions d’aquest àmbit quan una persona dona positiu en la prova de detecció d’anticossos VIH, se li ofereix un grup d’acollida de persones en la mateixa situació o un parell de sessions amb un psicòleg. Nosaltres anem més enllà i oferim totes les sessions necessàries de counseling. A més, a l’ ACASC acudeixen també persones seropositives que han estat diagnosticades a altres centres fa anys, però que segueixen tenint problemes emocionals. -¿Quines qualitats creus que ha de tenir un bon psicòleg que doni suport emocional en matèria de VIH/Sida? L’element més important en qualsevol tipus de counseling, no només en qüestions de VIH, és l’empatia, que consisteix en comunicar comprensió a l’usuari, fent-li saber que el que pensa i sent és important. També és un factor fonamental saber escoltar, deixar que l’usuari expressi les seves emocions i sobre tot, no jutjar, ja que hem de tenir en compte que a la societat encara hi ha la creença de que

1 de desembre Dia Mundial Contra la Sida la persona seropositiva ha actuat malament i per això s’ha contagiat. Personalment, a mi em va sensibilitzar en aquest tema el fet d’haver perdut al meu millor amic als anys 90 per aquesta malaltia, la qual cosa em va fer preparar molt en termes de psicologia, fent cursos d’ intervenció en crisis. -¿Quins són els objectius del counseling a l’ACASC? A l’ACASC, els objectius principals del counselling són, per una banda, prevenir la transmissió del VIH sensibilitzant a les persones que venen a l’entitat a fer-se les proves i donar suport emocional amb teràpies individuals. Aquest servei també s’ofereix per mitjà d’un servei telefònic anònim i confidencial i en grups d’Ajuda Mutua on es busca la col·laboració entre persones que es troben en una mateixa situació; per altra banda “normalitzar”, educar a la gent perquè tingui la mateixa percepció dels seropositius que de qualsevol altra persona, ja que, malauradament, encara hi ha una discriminació en aquest col·lectiu que s’ha d’eradicar, un dels objectius de L’ACASC des de la seva fundació, l’any 1987.

moviment

L’FBI se sent traït pel biopic sobre el seu fundador Ben aviat s’estrenarà una pel·lícula dirigida per Clint Eastwood sobre la vida de J.Edgar Hoover, que portarà per títol el mateix nom de qui va fundar l’FBI el 1924 i en fou director fins al 1972, any de la seva mort. El biopic d’aquest personatge, considerat “dur entre els durs” i un dels homes més influents a Washington durant tota l’època en que dirigí l’agencia d’investigació, ha aixecat certa polseguera per part dels seus d’admiradors i del propi FBI. El motiu és que desvela obertament, ni més ni menys, la seva homosexualitat i la relació amorosa que va mantenir amb el lloctinent de l’agència, Clyde Tolson. Els biògrafs, però, no es posen d’acord sobre la seva sexualitat: alguns afirmen que sí que era homosexual; d’altres,

en canvi, ho neguen rotundament. Òbviament, és difícil saber la veritat sobre un individu que es dedicava al secretisme de manera professional. Tot i això, les fonts afirmen que cada matí J.Edgar Hoover passava a buscar el seu director adjunt en una limusina i que sempre dinaven junts en el mateix hotel. Tots dos compartien l’estiu a San Diego i Miami, així com el Cap d’any, a Nova York. D’altra banda, quan Hoover va morir, llegà a Tolson la meitat de la seva fortuna. La fundació J. Edgar Hoover, així com l’FBI, que inicialment es van mostrar entusiasmats amb el projecte d’Eastwood, no solament han negat rotundament l’homosexualitat del director de l’FBI sinó que han considerat que la pel·lícula

“La intenció d’Eastwood no és mostrar que J.Edgar Hoover era homosexual, sinó ser fidel a allò va passar” desvirtua la vida d’un personatge tant important en la història americana. És a dir, que pràcticament valoren la pel·lícula com a una ofensa. Clint Eastwood ha respòs, però, que la seva intenció no era mostrar que J.Edgar Hoover era homosexual sinó ser fidel en la representació d’allò que va ocórrer. És curiós que, ara per ara, cap col·lectiu d’activistes no hagi criticat la reacció de l’FBI ni la de la fundació, ja que han considerat la condició d’homosexual com a un insult. Fet que no deixa de sorprendre, si es té en compte que el propi FBI ha desenvolupat un programa LGBT, on parla de l’acceptació d’altres orientacions sexuals i dels seus drets. Com sempre, les institucions i molts polítics es carreguen a l’esquena els discursos tan tronats de la diversitat, els quals pronuncien amb la mateixa lleugeresa amb què onegen banderes de l’arc de sant Martí per crear un aparent clima de tolerància. A ells, allò que els importa són les aparences, però els fets demostren que les aparences enganyen.

Clint Eastwood

Per: Francesc More

L L I S TAT A C T UA L I T Z AT A L A W E B : W W W. C O L E C T I U G A I . O R G

· Col·lectiu Gai de Barcelona Passatge Valeri Serra, 23 Baixos

DISCOTECA · Metro - C/ Sepúlveda, 185

· Átame - c. Consell de Cent, 257

ENTITATS · Casal Lambda - c. Verdaguer i Callís, 10

· Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64

· Grup d’Amics Gais - c. Virgili, 24

BARS · Belchica - c. Villarroel, 60 · Berlin Dark - Ptge. Prunera, 18 · Chevalier bistrot - c. Diputació, 157 · Kódigo G - c. Muntaner, 24

· La Bata de Boatinè - C/ d’en Robador, 23 · La Chapelle - C/ Muntaner, 67 · New Chaps - Avda. Diagonal, 365 · People Lounge - C/ Villarroel, 71 · Zelig - c. del Carme, 116

BOTIGUES ROBA · American Man - C/ Consell de Cent, 253 · Boxer - c. Diputació, 167-169

· ES4U - C/ Casanova, 56 CLUBS DE SEXE · Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 · La Base - C/ Casanova, 201 · Open Mind - C/ Aragón, 130

LLIBRERIES · Antinovs - C/ Josep Anselm ClavÈ, 6 · Cómplices - C/ Cervantes, 4 FORNS I PASTISSERIES · Forn Artesà Balmes - c. Villarroel, 78 · Pastisseria Bànitsa - c. Diputació, 188 · Pastisseria Boguñá - c. Muntaner, 57 bis

SEX SHOP · Nostromo - C/ Diputació, 208 · Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 · Zeus - C/ Riera Alta, 20 ALTRES ·Cerveseria Rosses i Torrades - c. Consell de Cent, 192

· Papereria Emilio Segarra C/ Muntaner 63 · Pastiseria- Banitsa - C/ Diputació 188 · Perruqueria Paparazzi - c. Consell de Cent, 263

· Serralleria Ferrer Mengual - C/ Consell de Cent, 261

RESTAURANT · O’Vall D’Ouro - c. Diputació, 180 · Safir - c. Muntaner, 55

· Xalupada - C/ Diputació, 200 SAUNES · Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 · Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 · Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 · Sauna Thermas - C/ Diputació, 46

· Supermercat Pròxim - C/ Consell de Cent 243 A la nostre seu també podrà trobar les participacions de la loteria dels següents grups: Casal Lambda 24.889 Grup d’Amics Gais

75.774

opinió

La crisi, una excusa per a les retallades Per: Jan Clar

Una noticia que no ha sortit als mitjans de comunicació de masses és que el frau fiscal de les grans fortunes és superior a l’import de les retallades per als propers anys. Sí, combatre el frau fiscal faria innecessàries les retallades.

president de la Generalitat. També hi podem trobar Alejandro Sanz, que tan denuncia la mal anomenada pirateria informàtica.

“el frau fiscal de les grans fortunes és superior a l’import de les retallades per als propers anys” Frau fiscal Caldria reflexionar el motiu pel qual aquesta noticia, que vaig llegir al setmanari de comunicació “Directa”, tot i el bombardeig mediàtic entorn la crisi i les retallades que patim i que té com a objectiu que acceptem dòcilment les retallades antisocials, no apareix als diaris de gran tirada ni a les notícies de televisió. Aquesta noticia fa referència a un informe de GESTHA, el Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda. Només a Catalunya el frau fiscal empresarial arriba a 16.000 milions d’euros, és a dir quintuplica les retallades del govern de CiU (2.700 milions). Entre les persones enxampades hi ha Artur Mas Vernet, pare del

Si vosaltres no pagueu una multa o els impostos rebeu una notificació amb una sanció en forma de recàrrec més els interessos acumulats. En el cas de les grans fortunes enxampades, han rebut una invitació a realitzar una segona declaració complementaria sense cap tipus de sanció penal o administrativa. Tots som iguals davant la llei, oi? Monarquia ¿No és estrany que tots aquests polítics que diuen representar-nos i s’omplen la bocassa de democràcia, callin i segueixin

“L’expropiació dels béns de la monarquia i l’esglèsia, i dedicar aquests recursos a salut, sanitat i vivenda digna i assequible és més just” mantenint a cos de rei algú que no treballa, com és el monarca i tota la seva prole? Molts diuen que és la “xocolata del lloro”. Només l’assignació anual de la Casa Reial és de 8 milions d’euros (no és ni de lluny el cost total real que suposa la monarquia) és equivalent al PIRMI que cobren al llarg d’un any més de 1600 persones d’aquelles que empaitava el govern de CiU aquest estiu (les dels 400 euros mensuals...) Recordeu la contractació per part de l’Ajuntament de Barcelona de la germana de Letizia amb un sou ben generós? Ja és hora d’abolir una arcaica, vergonyosa i antidemocràtica institució com és la monarquia i expropiar/recuperar els seus béns. Esglèsia Abans de retallar Drets Humans fonamentals, garantits a la Constitució espanyola com la sanitat i l’educació

opinió 17 públiques, i permetre que famílies desnonades acabin al carrer, és més just acabar amb qualsevol privilegi i subvenció d’una institució retrògrada, antidemocràtica, masclista i homòfoba com és l’Església. L’expropiació dels seus béns i dedicar aquests recursos a salut, sanitat i vivenda digna i assequible és més just. Molt nens i nenes agrairien que el frares haguessin de treballar i no tinguessin tant de temps lliure. Privatitzacions Quin tant per cent de les vostres despeses suposen les factures d’aigua, electricitat, gas i telèfon? Heu vist l’anunci de l’empresa Factor Energia que ofereix un 20% de descompte a la factura de la llum per a empreses? 20%? I jo què? Una pujada del 16,5% en un any . Empreses de subministres essencials que han estat construïdes amb el nostre esforç i els nostres diners, s’han

“no vull que la meva salut depengui d’una empresa. Perquè l’objectiu d’una empresa és el lucre, fer diners, no és pas la meva salut” privatitzat a preus ridículs per a què empreses i bancs facin negocis gens ridículs. Mireu el rànquing mundial d’empreses i veureu on són Repsol, Endesa, Telefónica, Aigües de Barcelona... Fer negocis amb les necessitats bàsiques de les persones és molt rentable. I si mirem on treballen els ex-presidents d’Espanya, Aznar i Gonzalez, veurem que els han agraït la seva tasca.

Qui ha posat el govern d’Artur Mas com a conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya? Doncs Boi Ruiz, qui ha estat al llarg de 16 anys, fins el 2010, director o president de l’associació empresarial d’entitats sanitàries UCH i representant del sector empresarial en el Consell de Direcció de CatSalut. Vetllarà pels interessos de les persones o de les empreses sanitàries? Veiem com proliferen els anuncis d’assegurances sanitàries privades. Jo no vull que la meva salut depengui d’una empresa. Perquè l’objectiu d’una empresa és el lucre, fer diners, no és pas la meva salut. Retalleu-vos els collons. No ens faran creure. www.setmanaridirecta.info www.gestha.es

Assemblea de l’Esquerra de l’Eixample L’assemblea de l’Esquerra de l’Eixample està constituïda per veïnes i veïns que han decidit trobar-se i sumar forces per la seva voluntat de lluita per la dignitat. Neix arrel de l’acampada de Plaça Catalunya iniciada el passat 15 de Maig amb l’objectiu de fer extensiu el moviment i facilitar la lluita a cada barri segons les seves pròpies necessitats. Ens uneix un desig, el desig de fer front a un sistema capitalista i a les consequències de la seva crisi. No representem a cap partit o associació. Perquè ningú ens representa. Estem aquí perquè volem una

nova societat que doni prioritat a la vida per sobre dels interessos econòmics i polítics. S’aposta per una transformació profunda de la societat. I sobretot apostem perquè sigui la pròpia societat la protagonista d’aquest canvi. Així us convidem a totes i tots a participar activament a les assemblees de barri cada dimecres a les 20.15 a l’Avinguda de Roma 139 (entre Villarroel i Casanova) El canvi depèn de nosaltres! Us hi esperem. www.esquerraeixample.org assemblea@esquerraeixample.org

Participa i transforma el Barri!

moviment

Cuba entre l’homofòbia i la política Per: Te Maturana

Per parlar objectivament de la República de Cuba sempre cal deixar de costat el cor revolucionari, els embargaments dels EUA, el turisme sexual i la contaminació mediàtica mundialista que infecta tot allò que ve de Cuba.

“ … els homosexuals tampoc tenen cabuda en aquests sistemes polítics d’esquerres patriarcals…” Des del triomf de la Revolució Cubana l’any 1959, el sistema polític de Cuba ha estat el d’una democràcia popular; és a dir, un estat socialista convencional, amb una socialització --i en ocasions, una cooperativització-- dels mitjans de producció. Fins aquí tot bé. Durant gairebé cinquanta anys, el país va ser dirigit per Fidel Castro, primer, com a primer ministre i, després, com a president del Consell d’Estat, el màxim òrgan executiu,

i el Consell de Ministres, que actualment és comandat pel seu germà Raúl Castro. Un estat de tendència marxista-leninista es pintava molt bonic --i no solament en el terreny econòmic, ja que històricament el socialisme ha anat de la mà de la llibertat. Però els homosexuals tampoc no tenen cabuda en aquests sistemes polítics d’esquerres patriarcals on són durament perseguits i com a exemples podem esmentar la Xina o Corea. Cal admetre que és un tòpic recurrent, en les campanyes contra la revolució cubana, afirmar que a Cuba es persegueix l’homosexualitat des de les institucions governamentals. Aquesta construcció mediàtica, que és assumida fins i tot per sectors progressistes en lluita per la diversitat sexual mundial, no és del tot correcta. Les suposades mostres d’homofòbia institucional cubana es remunten a la dècada dels seixanta, quan existien les UMAP, unitats militars d’ajuda a la producció, que en realitat eren camps de treball que van existir a Cuba entre 1965 i 1968. Allí hi van ser confinats uns 25.000 homes, bàsicament

joves en edat militar, entre els quals hi havia religiosos, homosexuals i dissidents, als quals es cataloga com a paràsits, ganduls i antisocials, i als quals es pretenia reinserir en la vida revolucionària. Com bé deia el filòsof francès Jean-Paul Sartre “a Cuba no hi ha jueus, però hi ha homosexuals”. Denunciava

“ …no hi ha cap llei a Cuba que penalitzi l’homosexualitat; ben al contrari de països de l’entorn com ara Jamaica, Nicaragua o fins i tot algunes zones dels Estats Units” així la persecució de l’homosexualitat a l’illa, i això va ser semblant a la persecució de jueus durant el règim nazi. Encara que aquesta és una afirmació una miqueta exagerada i demagoga.

moviment 19 Ningú ha fet notar els avanços en el terreny social que hi ha hagut a Cuba, ja que a nivell penal, no hi ha cap llei a Cuba que penalitzi l’homosexualitat. Ben al contrari de països de l’entorn, com ara Jamaica, Nicaragua o fins i tot algunes zones dels Estats Units.

“A Cuba es va idealitzar el concepte d’home nou, però aquest ideal es lluny de la idea d’un home lliure…” A les ultimes dècades la societat cubana ha fet passos clars vers la tolerància cap a les diferents formes d’expressió, relació i llibertat sexual que han estat reflectides en el cinema i la literatura de l’illa. Alguns exemples són la cinta Fresa y Chocolate de 1993, on per

primera vegada es feien conèixer a la societat les desigualtats per raó d’opció sexual. També es important destacar el marcat caràcter reproductiu de la sexualitat en els països llatins, heretats en gran part del cristianisme imperialista al qual han estat sotmesos. No obstant això, a Cuba trobem institucions en pro dels drets dels homosexuals i transsexuals, com ara l’organització Centro Nacional de Educación Sexual de Cuba, que organitza tallers i campanyes públiques, per la tolerància, i en favor de gais lesbianes i transsexuals. Segons l’escriptora cubana Zoe Valdés, a Cuba es va idealitzar el concepte d’”home nou”, en el qual, ben lluny de la idea d’un home lliure, “planteja models masclistes basats en la perfecció viril, que neguen l’homosexualitat, la bisexualitat i la transsexualitat”. Com veiem, una vegada més, el que importa no és l’homosexualitat en si, sinó saltar-se una de les principals regles de joc, del més feroç dels enemics: el Patriarcat.

moviment

Contra la discriminació al Xile d’Allende Per: Pablo Cáceres

L’any 2011 Xile s’ha caracteritzat per nombroses mobilitzacions d’organitzacions socials, les reivindicacions de les quals han anat de l’oposició a la construcció de la megacentral hidroelèctrica d’Endesa i Colbún a la Patagònia, al rebuig a la celebració del Dia de la raça, en solidaritat amb la causa de les comunitats indígenes maputxes. Durant mesos les manifestacions estudiantils han tornat a trepitjar els carrers de Santiago, per exigir qualitat en l’educació i, sobretot, gratuïtat, buscant la igualtat per a tot el poble xilè. Però el govern, poc solidari

amb les causes socials, ha respost amb gasos lacrimògens, xocs policials i empresonaments a estudiants que tenien el legítim dret de reclamar justícia social.

dirigents d’organitzacions GLTBQI per oferir el seu suport en la consolidació de la llei contra la discriminació.

Aquest any tampoc no han faltat al carrer seguidors de l’església catòlica que, de la mà dels partits conservadors i temorosos que s’estigui a l’avantsala del reconeixement de la unió civil de parelles homosexuals, han proclamat als quatre vents que el matrimoni és una unió exclusiva de l’home i la dona. No obstant això, la nota diversa l’ha posat l’església luterana, que s’ha entrevistat amb

“L’església catòlica, temorosa que s’estigui a l’avantsala del reconeixement de la unió civil de parelles homosexuals, ha proclamat als quatre vents que el matrimoni és una unió exclusiva de l’home i la dona”. És en aquest context de mobilitzacions socials que més de 13.000 persones van ocupar els carrers de Santiago per reclamar la llei d’identitat de gènere, la llei d’unió civil i la llei contra la discriminació. Com si fos el Xile de Salvador Allende, van flamejar-hi banderes de l’arc de sant Martí i la tarda va vestir-se de festa i reivindicació dels drets homosexuals, lèsbics i transgènere. Representants d’organitzacions GLTBQI van expressar la seva indignació davant la manifestació de l’església catòlica i dels partits conservadors. Van defensar la constitució nacional i, especialment, els articles que fan referència a les garanties d’igualtat davant la llei entre tots/es els ciutadans/es xilens/es. D’altra banda, també van reivindicar el dret que tenen les famílies homoparentals a totes les garanties socials, tenint en compte que moltes

moviment 21 “ Van manifestar al carrer que tota persona té dret a viure els seus afectes públicament sense que aquests siguin considerats ofensius a la moral i els bons costums de la societat xilena” d’aquestes famílies ja estan constituïdes sense que cap llei les empari. Davant les autoritats competents , també van denunciar els centenars de casos de discriminació, violència i crims d’odi, sol·licitant justícia i

càstig a qui hagi comès aquests delictes: d’ara endavant les lleis han de garantir el dret a l’organització i la llibertat d’expressió en llocs públics. Així, els milers de manifestants amb pancartes i robes acolorides van expressar el desig de canvi de la societat. Van voler fer saber que tothom té dret a viure els seus afectes públicament sense que aquests siguin considerats ofensius a la moral i els bons costums de la societat xilena. A més, van declarar el 4 de setembre com a Dia de la no-violència envers la comunitat GLTBQI i, en finalitzar la manifestació, tant els polítics progressistes com els dirigents trans, van reclamar la llei contra la discriminació. Llatinoamèrica també es vesteix de colors per unir-se a la lluita internacional pels drets dels gais, lesbianes i trans. El desafiament actual consisteix a establir ponts

de comunicació entre les associacions dels diferents països, de manera que s’intercanviïn experiències i, definitivament, es posi punt i final a la llarga historia de repressió, censura i violència envers aquells que expressen la seva orientació sexual i de gènere. Visca Xile! Visca la lluita GLTBQI internacional!

Desinhibició corporal

21 - 22 de gener 2012 17h - 19h

De vegades són els punts febles els que ens donen les emocions fortes. De vegades és a qui no coneixes que més vols apropar-te. De vegades el que et fa enrere és el que més t’atreu. T’apuntes a una cita amb el teu cos?

opinió

Ser gai a la Xina comunista Per: Àlex Madueño @maxcervella

Policies ben uniformats, gratacels que semblen no tenir fi, megalòpolis gegants on abans hi havia pobles de pescadors...: com no, es tracta de la primera potència econòmica mundial. Tot això, és el reflex i el paradigma de la Xina d’avui en dia, un tren d’alta velocitat que vol deixar enrere un passat mil·lenari massa de pressa, si tenim en compte el fort tradicionalisme cultural que caracteritza el país i que ha estat governat amb mà ferma per una revolució comunista els darrers 50 anys.

“ ...escorcolls als clubs d’oci nocturn gai, on la policia ha detingut i empresonat desenes d’empleats pel simple fet de treballar en un local d’ambient” Tot té un preu i un cost, que no es pot obviar, i que, alhora, l’establishment no vol deixar traslluir. Amb la censura dels medis de comunicació, l’aïllament dels dissidents i la repressió de qualsevol manifestació contrària al govern, s’ha creat un mur de fum que separa il·lusió de realitat. D’una banda, tenim les grans ciutat hipermodernes, on viuen els “nous rics” i, d’una altra, tenim la marginació d’una gran part de la societat, la manca de drets humans, la misèria dels camperols i la retallada dels drets socials. Per tant, pot dirse que els avenços del sector econòmic no han portat una consciència del benestar i dels drets socials, no almenys fins ara. Sembla ser que aquest tren va massa de pressa en alguns àmbits, però no et tots!

Sense anar mes lluny, no va ser fins a l’any 2001 que la Societat xinesa de Psiquiatria va declarar que l’homosexualitat no era una malaltia. D’això només fa 10 anys!!! Cal tenir en compte que la mentalitat tradicionalista xinesa no permetia que els fills fossin gais i que no deixessin herència; per evitar això últim, es creaven matrimonis encoberts, on gais i lesbianes es casaven i tenien un fill, mentre seguien fent la seva vida social i sexual per separat. Fa només unes setmanes que dos estudiants van ser expulsats temporalment d’una de les acadèmies de pilots mes prestigioses del país perquè uns companys van penjar a la xarxa una imatge en què es besaven vestits amb l’uniforme del centre; com a resposta al seu comportament, seran sotmesos a una “educació moral i crítica”. Casos com aquest no són una excepció. Alguns articles parlen d’escorcolls als clubs d’oci nocturn gai, on la policia ha detingut i empresonat desenes d’empleats pel simple fet de treballar en un local d’ambient.

Després de setmanes sense poder comunicarse amb les famílies i ni tan sols parlar amb un advocat, alguns han estat alliberats sense càrrecs ni sancions, però d’altres han estat condemnats a pagar multes i obligats a firmar falses declaracions.

“ ...la Xina parla d’economia i de progrés industrial, però encara té massa assignatures pendents, com els drets de la comunitat LGBT... “ A la Xina encara li queda un llarg camí per recórrer perquè pugui considerar-se’l un país de primera en qüestions de drets humans. Un estat que no respecta les llibertats essencials, que no respecta els infants ni les minories religioses, no pot ser considerar un país pròsper. Sens dubte, allò que més costarà canviar serà la mentalitat d’una societat que ha estat abnegada i ha hagut de suportar tota mena d’imposicions i mancances, una societat on es pot veure que un nen mor al carrer i no s’hi fa res, una societat en què per reclamar uns diners es pengen animals vius de les taulades... En fi: aquest no és un país del primer món. Segurament, la Xina podrà parlar d’economia i de progrés industrial, però encara té massa assignatures pendents, entre les quals s’hi troben els drets de la comunitat LGBT i les minories del país. Potser, la nostra democràcia no serà la millor de totes –hi tenim encara massa fites per assolir-, però, almenys, ens hi podem mostrar tal com som, sense haver d’amagar-nos ni d’avergonyir-nos del que som.

moviment

Sònia Rescalvo Zafra, in memoriam Per: Òscar Banegas oscarbanegas.blogspot.com

El passat 6 d’octubre va fer vint anys del brutal assassinat de Sònia Rescalvo Zafra al parc de la Ciutadella de Barcelona. Un grup de sis adolescents d’ideologia neonazi va acabar amb la vida d’aquesta dona transsexual mentre dormia a la Glorieta dels Músics juntament amb una amiga i uns quants sense sostre, que també van ser ferits. El macabre objectiu era, en l’argot dels caps rapats, tocar els tambors, és a dir, acabar amb algú que fóra negre, moro, indigent, gai, transsexual o que es dedicara a la prostitució. Sònia va morir a conseqüència dels forts colps que va rebre per tot el cos. La seua va ser una mort injusta, fruit de la intolerància majúscula d’uns joves sense pietat.

“Sònia va morir a conseqüència dels forts colps que va rebre per tot el cos. La seua va ser una mort injusta, fruit de la intolerància majúscula d’uns joves sense pietat” De seguida, el Front Gai de Catalunya (FAGC) va investigació sobre els fets urgent. El temps passà sense

d’Alliberament demanar una amb caràcter cap detenció i

el jutge decidí encarregar el cas als Mossos d’Esquadra, els quals van detindre els agressors. El judici tingué lloc l’estiu del 1994, i la sentència —la primera a Espanya per un delicte d’agressió per identitat de gènere— acusà els components del grup feixista Vanguardia Nacional Revolucionaria a penes de presó que arribaren als tres-cents deu anys, però com que eren menors d’edat, prompte alguns van eixir-ne en llibertat. Sens dubte, aquest assassinat va marcar un abans i un després en la lluita pels drets del col·lectiu transsexual, ja que el clamor de ja n’hi ha prou va ser unànime. Per primera vegada en la història, el moviment LGTBI aconseguia posar el crit al cel davant un acte de transfòbia tan cruel i inhumà que va meréixer el menyspreu de tota la societat. Arran d’aquest crim, les peticions per a declarar el 6 d’octubre el Dia de l’Alliberament Transsexual en record de Sònia han sigut molt nombroses. Enguany, tot coincidint amb el vinté aniversari d’aquest nefast succés, hi havia una gran oportunitat d’haver-lo establit. Malauradament, no ha sigut així, però continuarem intentant-ho perquè aquesta data inesborrable, algun dia, aparega destacada en el calendari i, el que és més important, com assenyala Eugeni Rodríguez, portaveu del FAGC i president de l’Observatori contra l’Homofòbia, retorne a la víctima d’aquest crim d’odi la seua dignitat com a persona.

“...el moviment LGTBI aconseguia posar el crit al cel davant un acte de transfòbia tan cruel i inhumà que va merèixer el menyspreu de tota la societat” Vint anys després de la mort de Sònia, rememore el sentiment que m’envaeix sempre que tinc coneixement de qualsevol episodi de violència o discriminació per raó de la condició sexual. Perquè l’assassinat d’aquesta transsexual mentre dormia al carrer en una freda nit de tardor i probablement també mentre somiava un món millor va ser una acció aberrant, covarda, indigna i absolutament menyspreable que no pot tornar a repetir-se mai més, la memòria d’aquesta dona valenta i lluitadora, una autèntica heroïna, mai serà oblidada ni esborrada de les pàgines que tot el col·lectiu LGTBI, dia a dia, escrivim en el nostre incessant intent d’aconseguir, ni més ni menys, el somni de Sònia: un món més just, més tolerant, més igual. Descanse en pau.

Productes catalans, qualitat en versió original.

DOP

Formatge de l’Alt Urgell i la Cerdanya

Mantega de l’Alt Urgell i La Cerdanya

IGP

Vedella dels Pirineus Catalans

IGP

Poma de Girona

Fesols de Santa Pau

Llonganissa de Vic DOP

IGP

DOP

Pera de Lleida

DOP

Mongeta del Ganxet

Les Garrigues

Siurana

IGP IGP

IGP DOP

Oli de l’Empordà

Torró d’Agramunt

Calçot de Valls

Pollastre i Capó del Prat

Patates de Prades

Oli de Terra Alta DOP

DOP

IGP

Avellana de Reus

Arròs del Delta de l’Ebre

Clementines de les Terres de l’Ebre

DOP

I per acompanyar: Pa de pagès Català

Oli Del Baix Ebre -Montsià

Catalunya. Versió original. Les DOP i les IGP són distintius oficials reservats a productes típics arrelats a una regió que els proporciona un caràcter específic i un sabor inimitable. Són el resultat de l’estreta relació existent entre el producte, l’entorn i el talent humà.

gencat.cat/dar

cultura

Els homes per la igualtat assumeixen la diversitat sexual i la igualtat de gènere Per: Vicent Canet • La Declaració de Barcelona resumeix el primer manifest reivindicatiu de les entitats d’homes per la igualtat de gènere de l’Estat espanyol • El moviment ha crescut en els últims anys fins a organitzar el I Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat de Gènere • El manifest unitari reivindica “les diferents formes de ser home (…) superant la patologització, l’homofòbia i la transfòbia”. • El 21 d’octubre el moviment d’homes per la igualtat ha realitzat una “roda d’homes” contra la violència de gènere El 7 i el 8 d’octubre passats Barcelona va acollir el I Congrés Iberoamericà de Masculinitats i Equitat de Gènere (CIME) organitzat per Homes Igualitaris, el referent català de l’Associació d’Homes per la Igualtat de Gènere (AHIGE). Durant els dos dies s’ha debatut sobre igualtat de gènere des de la perspectiva dels grups d’homes per la igualtat. S’ha parlat de masculinitats perquè es considera que les formes de ser home són plurals i algunes han estat silenciades per les formes hegemòniques impulsades pel masclisme: les més emocionals, sensibles, cooperatives i igualitàries. Un congrés que marca dues fites per a aquest moviment: la realització d’un congrés d’àmbit internacional que agrupi experiències dels dos costats de l’atlàntic i la consecució d’un primer, i històric, manifest de reivindicacions comunes dels homes per la igualtat d’àmbit estatal: la Declaració de Barcelona. Entre altres reivindicacions destaca el seu emotiu començament: “Rebutgem l’exercici del poder patriarcal i als privilegis que se’n deriven”, a més d’una clara condemna i denúncia de totes les formes de violència masclista cap a les dones, l’homosexualitat i la transsexualitat. Altres punts fan referència a la “coresponsabilitat dels homes i les cures compartides”, “la paternitat activa i responsable”, “la coeducació”, “el llenguatge igualitari” i el reconeixement “de les diferents formes de ser home (…) superant la patologització, l’homofòbia i la transfòbia”. En aquest sentit és destacable la petició que els “permisos de maternitat i de paternitat siguin

iguals, intransferibles i pagats a càrrec de la Seguretat Social al 100% del salari”. Segons el document, els homes per la igualtat defensen “les quotes paritàries i de presència de dones i homes, tant en els càrrecs de responsabilitat pública i empresarial, com en les tasques de cura i ensenyament”. I denuncien una cosa poc coneguda socialment: els costos en salut per a l’home de la masculinitat hegemònica (competitivitat i no reconeixement de la vulnerabilitat pròpia, la qual cosa repercuteix en una escassa cura del propi cos). També consideren necessari revisar “les expressions de la nostra sexualitat basades en el domini, per gaudir d’una sexualitat lliure, respectuosa i consentida”, i condemnen el tràfic d’éssers humans i l’explotació sexual de menors. Per altra banda, reivindiquen dos dies com a referència del moviment: el 21 d’octubre, quan se celebren les rodes d’homes contra la violència masclista que antecedeixen el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eradicació de la Violència contra les Dones i el 19 de març com el dia

del “pare igualitari” i de promoció de la paternitat plena, que té cura dels altres i n’és responsable. 21 d’octubre, roda d’homes El 21 d’octubre s’ha celebrat a Barcelona, per tercer any consecutiu, la roda d’homes contra la violència de gènere. La cita vol visibilitzar el paper dels homes contra la violència masclista i s’ha convertit en un referent per als homes igualitaris. L’acte es realitza a tot l’estat espanyol i vol implicar els homes en aquesta lluita contra la violència. Aquesta visibilització es va creure necessària per situar en el debat públic els homes per igualtat, que aquest any es veurà reforçat per la celebració del Dia del Pare Igualitari el 19 de març. Els antecedents El moviment d’homes per la igualtat neix als setanta i pretén reflexionar sobre la identitat masculina, a partir de la reflexió realitzada pel moviment feminista. Tot i

27 això, hi ha més moviments d’homes, no tots igualitaris. Grosso modo, els moviments d’homes es poden dividir entre els que reivindiquen la igualtat de gènere –que creuen que la dona encara no està en posició d’igualtat i són propers al feminisme, i defensen que els homes han de canviar perquè aquesta igualtat sigui possible, i els que consideren que la dona, a través del feminisme, ha aconseguit una posició d’avantatge i victimitzen la situació de l’home, que serien els neomasclistes. Els propers al feminisme se solen agrupar en entitats d’homes feministes o per la igualtat o sobre les masculinitats, i treballen per un canvi interior dels homes. El seu objectiu és que els homes reflexionin sobre els canvis que ha produït el feminisme entre gèneres i contribueixin a la igualtat. Es pretén que s’assumeixi una paternitat responsable i es considera que els homes han de contribuir també a cuidar les persones (fills, gent gran, o qualsevol altre grup social) o a les tasques domèstiques. D’altra banda, es reclama que el gènere masculí pugui mostrar en públic les emocions i la vulnerabilitat i deixar de costat la competitivitat o la voluntat de domini en pro d’una societat cooperativa i

valors considerats tradicionalment femenins i viceversa. La igualtat, en aquest cas, no es vincula a homogeneïtzació, sinó a diversitat, entenent, precisament, que ni homes ni dones tenen necessitat de respondre a una suposada essència innata atribuïda a partir de tenir uns genitals o altres.

Amb tot, dintre d’aquest moviment coexisteixen els que consideren que la masculinitat és un fet innat, encara que culturalment matisable, i que els homes són més agressius, dominants i sexuals per naturalesa. I, per tant, creuen que cal aspirar a la igualtat de gènere i d’oportunitats, però no a una igualtat total (que assimilen a homogeneïtzació) i volen conservar la diferència masculina que consideren natural. És una tendència assimilable al feminisme de la diferència.

Els que victimitzen l’home i situen el feminisme com a instigador de la desigualtat i de privilegis per a les dones se solen agrupar en entitats d’homes divorciats i separats i representen l’anomenat neomasclisme. Aquestes en molts casos es dediquen a presentar batalla a qualsevol demanda feminista, a victimitzar l’home respecte a qualsevol reivindicació d’igualtat del feminisme, ja que consideren que aquest amaga una voluntat de privilegiar a les dones. D’aquests moviments provenen propostes com la custòdia compartida –encara que alguns moviments pro igualtat hagin fet seva aquesta proposta amb una altra perspectiva–, les acusacions que la majoria de les denúncies de violència de gènere són falses, apel·latius del tipus de “feminazi” o l’anomenat síndrome d’alienació parental.

També hi ha qui considera el que els diferencialistes atribueixen a l’innat com una construcció cultural, com una assignació social vinculada al gènere. La llibertat i la igualtat consistiran, llavors, a canviar aquest model cultural que assigna comportaments en funció del gènere i a permetre una total llibertat fent que els homes puguin assumir

11 A S

U A C

9 E 10 S

8 S

U S

O U

6 T

C S T

A L

H I C S

A S

S L

A P

A R

A T

M O

A C T

M O S 3

M E

1 P O R N 2 A Z N A 3 Q U A G R 4 U P 1 2

A R

A A

N O I V

O N

A T

G A

4 5 6 7 O G R

O T

8 9 10 11 A F I C

M A R I G R A M A

5 E

S O L U C I O N S

igualitària. Entre les seves propostes destaca que les polítiques de gènere institucionals incloguin els homes i, d’altra banda, la petició d’un permís igual i intransferible per a homes i dones per naixement o adopció per acabar amb la discriminació de la dona en aquest camp, i repartir les responsabilitats familiars.

conte eròtic 29

Carta a en Michael Per: Xavier Ribas

Estimat Michael, Fins a dia d’avui encara no he trobat cap amant que et superi. Sempre hi has estat quan t’he necessitat. He de reconèixer que de vegades ets una mica eixut de caràcter, però la teva predisposició i la teva potència supleixen amb escreix aquesta petita manca. He d’admetre que quan vaig anar a aquella botiga no esperava trobar-m’hi res de res, però estava tota plena de persones i cosetes. I...enmig de tot aquell merder, hi eres tu! Aquella celestial pell torrada va fer que embogís. En aquell precís moment, la resta de l’univers de la botiga va deixar de tenir cap

“…cada vegada que veia i sentia tots aquells centímetres entrant dintre meu, feies que em reconciliés amb mi mateix…” mena d’importància per a mi. Aquell nadal va canviar la meva vida per sempre més. Vas fer que descobrís tot un món nou que fins llavors tenia totalment inexplorat. M’amoinava l’Eva, però de moment, tampoc era necessari que en sabés res. Aniriem amb molta cura. El començament va ser tota una aventura: Com podia ficar-me tot allò sense acabar al Clínic. Vaig rebuscar de seguida a veure si tenia crema i en vaig trobar. Ja ho tenia tot a punt, fins i tot aquell preservatiu que vas rebentar en el primer intent. Vaig omplir-me tot de crema. Déu meu! Semblava embalsamat! Vam probar de ficar-la un primer cop, així, tot d’una. Quin mal. Alguna cosa fallava. Llavors, la gran idea: fer-ho poc a poc. Dit i fet, primer un ditet, després dos…S’havia de fer lloc abans de la teva gran actuació. Al cap d’una estoneta ho vam tornar a provar. Aquell cop si, encara feia una mica de mal,

però em posaves tant calent , m’excitaves tant que aquell doloret era una sensació infima, inexistent comparada amb l’enorme plaer de gaudir de la teva presència. Ens hi vam estar una bona estona, de fet vam perdre la noció del temps. A la meva edat, que no és poca, havia descobert un dels màxims plaers de què un home podia gaudir. Poc a poc la nostra relació s’anava fent cada dia més estreta. T’anava a trobar a totes hores. Vas arribar a afectar a la meva feina. Jo, el treballador modèlic, el que no fallava mai, feia més campanes que a classe de matemàtiques. Vas aconseguir arribar a posar en seriós perill la meva feina, però cada vegada que veia i sentia tots aquells centímetres entrant dintre meu, feies que em reconciliés amb mi mateix i la meva relació amb la resta del món ja no m’importava. Cada cop erem més indiscrets, la passió era tanta! El gust per la teva enorme mida, tot el que em feies sentir i el que em feies cridar. Va passar el que havia de passar. Encara tinc presents els crits de l’Eva: “Que fas? Després de tants anys! Estas engegant la nostra relació a regar!”. Em sabia greu, i molt, però després de tenir la primera experiència amb tu, ja mai més podria fer el mateix amb l’Eva. Li faltava un instrument, el més important de tots. No va poder suportar veure’m amb tu i em va fer fora de casa. Sort de l’Andreu, aquell company de feina, que ens va acollir. Un cop ens vam instalar a l’habitació, ens va deixar sols i, com no podia ser de cap altra manera, hi vam tornar. Creia que no ens veia ningú i que no em sentia ningú. Però de sobte vaig notar una càlida mà que em fregava l’esquena mentre em deia que deixés aquell trasto. Primer no podia creure que et posés les banyes, jo t’estimava. Però em va fer coses que tu no podies i em van encantar. Poc temps després vaig veure que potser no eres tan perfecte. La mida de l’Andreu no era tan enorme com la teva, però és que que això teu no és humà. De fet no n’ets d’humà, tant sols ets un enorme dildo que em va conquerir el cor i alguna cosa més des del primer moment que et vaig veure.

T’estic enormement agrait, sense tu res d’això hagués estat possible, però ha arribat el moment de tenir una relació de debó. Torna a ser nadal, et recordaré sempre més i et tindré present a la meva memòria… bé… i, per si de cas, al tercer calaix de la tauleta de nit. Sempre teu Aureli.

on pots trobar-nos

BARCELONA ALLOTJAMENT · Barcelona City Hotel Universal - C/ Aragó, 281, 2º 1ª · Hotel Axel - C/ Aribau, 33 · Hotel Califórnia - C/ Rauric, 14

ENTITATS · Antic Teatre - C/ Verdaguer i Callís, 12 · Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya C/ Avinyó, 44

· Associació de Publicacions Periódiques Escrites en Català

+ LLOCS

APPEC - Rambla deCatalunya, 10 4º

ALACANT

· Associació de veïns i veïnes de l’Esquerra de l’Eixmaple -

Associació Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

Avda. Roma, 139

BARS · Átame - C/ Consell de Cent, 257 · Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 · Belladona - C/ Diputació, 222 · Butch Bear - C/ Diputació, 206 · Cafè de les Delícies - Rambla del Raval, 47 · Casual Cafè - C/ Independència, 278 · Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 · Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 · El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 · La Bata de Boatiné - C/ d’en Robador, 23 · La Cueva - C/ Calabria, 91 · La Chapelle - C/ Muntaner, 67 · La Penúltima - C/ Riera Alta, 40 · Lust - C/ Casanova, 75 · Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 · Museum - C/ Sepúlveda, 178 · Museum Retro - C/ Urgell, 106 · New Chaps - Avda. Diagonal, 365 · People Lounge - C/ Villarroel, 71 · Robadors 23 - C/ d’en Robador, 23 · Trash - C/ Consell de cent, 223 · Bim bam bum - C/ Casanova, 75 BOTIGUES DE ROBA · American Man - C/ Consell de Cent, 253 · Boxer - C/ Diputació, 167-169 · Celestino Muñoz - Gran Vía de les Corts Catalanes, 588

· DGM - C/ Casanova, 74 · ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 · ES4U - C/ Casanova, 56 · Interior Primera - C/ Aribau, 26 · Next Level - C/ Diputació, 189 · Obsesión Outlet - C/ Consell de Cent, 230

CLUBS DE SEXE · Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 · La Base - C/ Casanova, 201 · Open Mind - C/ Aragón, 130 DISCOTECA · Metro - C/ Sepúlveda, 185

· Ateneo Chino - C/ d’en Robador · BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 · Casal Lambda - C/ Verdaguer i Callís, 10

AMPOSTA

· GAG - C/ Virgili, 24 08030 BCN

ANDORRA LA VELLA

· Àrea pel Col·lectiu GLTB - Avda. Paral·lel, 52,

Llibrería La Gavina - C/ Major, 21

Edifici Santa

Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos

Madrona , 4º

CARDEDEU LLIBRERIES · Antinovs - C/ Josep Anselm Clavé, 6 · Cómplices - C/ Cervantes, 4 · LoKal - C/ Cera, 3

Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

NOIES · Dora Ópera Café - C/ Villarroel, 86

MADRID

LLEIDA Associació EAGLE - C/ Artur Mor, 1

Librería Berkana - C/ Hortaleza, 64

· Kódigo G - C/ Muntaner, 24

· La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior)

PALMA DE MALLORCA Associació Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

PERRUQUERIES · Esclusif - C/ Diputació, 159 · Hair Club - C/ Muntaner, 22 · Tön Vanguard - C/ Diputació, 191

REUS Associació H2O - Av. Carrilet, 29

SARAGOSSA RESTAURANTS · Castro - C/ Casanova, 85 · D-Divine - C/ Balmes, 24 · El Bierzo a Tope - C/ Diputació, 159 · Iurantia - C/ Casanova, 42 · Santutxo - C/ Provença, 571 · Sinensis - C/ Aragó, 159 · Único - C/ Diputació, 176 · Xalupada - C/ Diputació, 200

Associació Towanda - C/ Liñán, 8, Local Treziclo

SITGES Hotel Romántic - C/ Sant Isidre, 33

VALÈNCIA Col·lectiu Lambda - C/ Vivons, 26 Café de la Seu - C/ Santo Cáliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Baró de Santpetrillo, 9, bajos Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1º

SAUNES · Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 · Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 · Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 · Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 · Sauna Thermas - C/ Diputació, 46 SEX SHOP · Boyberry - C/ Calabria, 96 · Kistch - C/ Muntaner, 17-19 · Nostromo - C/ Diputació, 208 · Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 · Zeus - C/ Riera Alta, 20

I a les 335 Biblioteques de tot Catalunya!

VILA JOIOSA Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de València, 14, Baix

activitats 31

Estigues sempre informat de les nostres activitats Ara pots estar al corrent de totes les nostres activitats donant-t’hi d’alta al nostre web: www.colectiugai.org

També pots accedir a les nostres pàgines del facebook. Tan sols has d’entrar als enllaços, corresponents, que posem a sota, i prémer el botó “M’agrada” de cada pàgina.

Col•lectiu Gai de Barcelona: www.facebook.com/Col.lectiuGaiDeBarcelona Carnaval Gai de Barcelona: www.facebook.com/CarnavalGaiDeBarcelona La revista Infogai: www.facebook.com/Infogai Ecogais: www.facebook.com/Ecogais Grup de dones Te n’aDones?: www.facebook.com/pages/Te-naDones/226768714055301 Comissió Unitària 28 de Juny:

www.facebook.com/pages/Comissió-Unitària-28-de-juny/408606336616 www.facebook.com/pages/28-de-juny-Diada-per-lalliberament-GLTBIQ/378682717688

Horari CGB: -De dilluns a divendres de 19h a 21.30h -Divendres, dissabtes i vigílies a la nit de 23.00h a 2.30h

marigrama

Per: Martí Delclot 1 2 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

6 7

9 10 11

HORITZONTALS 1. Aquell material que omple de virus el teu ordinador. 2. Inseparable amic del Bush. Hi és tan fidel que no té cap. 3. Tipus de zebra, ja extingida, que només tenia ratlles al cap. Segur que la teva de matemàtiques era un 0 ( a l’inrevés) 4. Amunt dels anglesos. Sembles un cargol, per tot arreu en vas deixant. És el primer pas de la victòria. 5. Europa. Buit que es fa en una peça de fusta. El Busques deseperadament. 6. Has de fer més gimàstica , estàs massa …En aquest moment del rugby segur que t’agradaria trobar-t’hi. Déu més animat. 7. El malson de la consellera Rigau. És l’astre de la Paris Hilton. 8. Estat dels nostres moneders a finals de mes. Posa en marxa la rentadora. 9. Després de fer-ho, em vaig trencar el colze ( a l’inrevés). L’arxiprest d’aquest poble va ser molt famós. 10. He de passar-les per alt (a l’inrevés). Polònia. 11. El cul d’un anglès. Amb la del tarot sabràs el teu futur. VERTICALS 1. El turó d’aquell home no és per tu. Hem tret un 5 pelat entre tots tres som uns... (a l’inrevés). 2. Autor d’El Padrino ( a l’inrevés). Les feia servir l’avia a la granja per recollir els fruits de la gallina. 3. Àcid ribounuclèic. Els del Vin Diesel et tornen boja, pero no els tocaràs. 4. Quan tu faltis, pot salvar una vida amb algun dels teus ( a l’inrevés). A l’est de San Francisco ( a l’inrevés). 5. ÉVas molt necessitat, fa temps que no en tens un. Fa uns anys és on havies d’anar a buscar el Curro ( sense vocals) 6. Entrem a Girona. Treu tota l’aigua. Està, en llenguatge twitter. 7. Nota on no hi ha cap cosa. Crossa lingüística popularitzada pel Jesús Gil. Cantant i reina del quiròfan. 8. El de Molière és el més famós. Adora a aquell xicot. 9. Li roben l’esmorzar cada dia. La Duquessa d’Alba en té algun més que tu. 10. Festival encara més caspós que eurovisió ( a l’inrevés). Pregava tot el dia. Lleida. 11. M’ha promés que farà reformes a la seva vida. El que els catalans promocionem ara els Estats units és negre.