Revista Infoigai Nº 178 maig-juny 2011 by Hugo Nuñez

3INTRO_ Contra l’homofòbia, ara, sempre i arreu! 4BREUS 6MOVIMENT_Declaració de la Comissió Unitària 8 Cara i creu10CULTURA_Made in Xina12AUTODETERMINACIÓ_Unes consultes exemplarment populars14OPINIÓ_Brams d’ase no arriben al cel16ACTIVITATS_14ª edició Triangle i Totxo rosa 17 Manifest Democràcia Real Ja 18OPINIÓ_No badis! 20ASSOCIACIÓ_Crònica el Donasport. L’esport, cosa d’homes? 22RELAT_Amb sabates de taló 23OPINIÓ_“La Riera” Balear. 25DOSSIER_El “mobbing”, breu perspectiva legal 29CONTE ERÒTIC_El xat 30ON POTS TROBAR-NOS 31MARIGRAMA_ACTIVITATS_

subscreu-t’hi

Sí, vull associar-m’hi Nom i cognoms ......................................................................... Adreça ......................................................................... Localitat ......................................................................... Codi Postal ......................................................................... Telèfon ......................................................................... e-mail .........................................................................

Compte bancari Entitat

Oficina DC

Núm. de compte

9€ / Any Banc o caixa............................... Adreça ........................................... Localitat ................... Signatura i data: Envieu aquesta butlleta a Infogai/Col·lectiu Gai de Barcelona Ptge. valeri Serra, 23 08011 Barcelona

EDITOR_Infogai + Col·lectiu Gai de Barcelona (CGB) REDACCIÓ_Ptge. Valeri Serra, 23 - 08011 Barcelona Tel. 93 453 41 25 - Apartat de Correus 32016 08080 Barcelona infogai@colectiugai.org - cgb@colectiugai.org www.colectiugai.org - Dipòsit legal B- 25886/81 redacció_Gaspar Ramón. COL·LABORACIONS_ Albert Bosch, Te Maturana, Josepmiquel Servià, Òscar Banegas, Jan Clar, Alex Madueño, Francesc More, Carlos Siles, Jordi Cirach, Xavier Ribas, Martí Delclot. FOTOGRAFIES_ DISSENY PORTADA_Eduard Balart DISSENY CONTRAPORTADA_Joan Picazo DISSENY GRÀFIC_Joan Picazo. IL·LUSTRACIÓ_Jesús Ramos ADMINISTRACIÓ_Álex San Rafael, Josep M. Díaz CORRECTORS_Joan Nadal, Urtx DISTRIBUCIÓ_Josep M. Díaz PUBLICITAT_Alex San Rafael · 649 172 911 IMPRESSIÓ Pereda Impressor S.L. - 93 309 45 17 * Infogai és membre de l’Associació de Publicacions Periòdistiques en Català (APPEC). * Infogai és una revista al servei del Moviment d’Alliberament Gai. * L’opinió de l’Infogai es reflecteix als editorials i articles sense signar. * S’accepten i agraeixen col·laboradors. * L’Infogai s’imprimeix amb paper ecològic. * Els articles i imatges de l’Infogai els podeu reproduir, copiar, piratejar sense permís, només cal citar les fonts.

intro

Contra l’homofòbia, ara, sempre i arreu! Manifest per llegir a la plaça Sant Jaume de Barcelona el 25 de juny després de la manifestació Diada per Alliberament LGBTIQ+ • Fa més de 30 anys que les persones LGBTIQ+ reivindiquem els nostres drets i llibertats, i lluitem contra l’odi i la intolerància. • Però en contra del que s’està instal·lant com a discurs “oficial”, encara som molt lluny de guanyar aquesta lluita. Al contrari, des de fa un temps i en paral·lel, també s’està instal·lant una cultura i un discurs homòfobs molt preocupants, dins i fora de casa nostra. • A Catalunya encara existeix una homofòbia encoberta que s’expressa a través del assetjament escolar, del rebuig a les famílies no convencionals, de la discriminació laboral... Els casos d’homofòbia descarada, encara es manifesten en agressions verbals o físiques, a la feina o al carrer. I això fa que avui, moltes persones LGBTIQ+ continuïn patint psicològicament; és a dir, que se les continuï agredint en un àmbit que ja ningú gosa posar en qüestió: el de la salut pública. En aquest sentit recordeu que aquet any se celebra els 30 anys del primer cas detectat de VIH. • El Sr. Berlusconi prefereix presentar-se a l’opinió pública com un proxeneta que no pas com un gai... A casa nostra, concretament a la ciutat de Barcelona, les nostres autoritats municipals encara cedeixen davant d’una institució descaradament homòfoba, a l’hora d’emplaçar el monument a les víctimes de l’homofòbia. Senyor Hereu, senyor Trias, com es pot declarar, des de l’Ajuntament que no es volia buscar polèmiques, quan l’Església es presenta com a víctima de persones que van patir i morir per la seva culpa?

• Som a la plaça Sant Jaume, mirem doncs també cap a l’altre Palau, el de la Generalitat: com és, honorabilíssim senyor Mas, que la Generalitat, com a màxima responsabilitat pública a Catalunya, ha decidit deixar de formar part de l’ILGA? És que Catalunya se’n ha d’avergonyir de pertànyer a l’associació internacional en defensa dels gais i les lesbianes? És que també cal retallar els 300 euros que valia la quota? • Les institucions públiques i els seus representants no han demanat en cap moment responsabilitats sobre les actuacions passades i presents a la institució en fòrums internacionals, on es defensa la criminalització de l’homosexualitat, sense parlar de la seva actitud cap a altres formes de viure el seu cos. I tot això quan aquesta criminalització condueix a la mort, la tortura, l’empresonament, la violació i l’assetjament de moltes persones LGBTIQ+ en molts països del món. • L’homofòbia encara mata a l’Estat Espanyol, però mata encara més a Uganda, a l’Iraq, a l’Iran. També mata a països on l’homosexualitat no està criminalitzada com Brasil (800 morts per any), Mèxic (1000 morts per any) o Hondures, on van matar militants LGBTIQ+ no fa gaire temps. Què en dieu, els nostres polítics? Els políticament correctes? L’homofòbia discrimina, tortura i mata • Perquè a la Unió Europea, senyors europarlamentaris, encara existeix homofòbia, a Lituània, on es vol prohibir

parlar d’homosexualitat a l’escola o als mitjans de comunicació, a Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Romania i Bulgària, on es prohibeixen manifestacions LGBTIQ+, a Rússia, als Balcans i com no, a la nostra propera i teòricament civilitzada Itàlia. • Perquè en temps de crisi econòmica és molt fàcil que ressorgeixin els instints més primaris de protecció, i que ben sovint es manifesten amb la por i l’odi al que és diferent. Uns sentiments que, no cal dir-ho, són aprofitats pels més poderosos. • Què en pensa vostè, senyor Martínez Sistach, d’aquest neofeixisme ultracatòlic que es proposa alimentar la ment dels més desafavorits? • Senyors polítics, aprofitareu aquesta crisi per a permetre a les posicions més retrògrades i egoistes, que consideren que el que és diferent és perfectament prescindible? • Queda doncs clar que hem de continuar lluitant pels nostres drets a casa nostra i a tot arreu, perquè l’odi , i els poders que l’alimenten, no tenen fronteres. • Ni el presumible gueto rosa, ni la llei de matrimoni, semblem cap garantia de res. Hem de lluitar contra l’odi dels qui no ens entenen, però també contra la ignorància que tenim entre les nostres pròpies files, fomentada en l’idea de que ja hem assolit els nostres drets com a ciutadans lliures i que ara només toca fer festa. Per això, hem de lluitar contra l’homofòbia, ara, sempre i arreu!

breus El Suprem brasiler legitima els matrimonis homosexuals.

La decisió del Suprem que, avançant-se al mateix Congrés, ha sancionat per unanimitat la legitimitat del matrimoni homo-

sexual ha estat rebuda com una conquesta històrica. El magistrat del Suprem, Celso de Melo, responen indirectament a las objeccions existents de la església va afirmar: “La república és laica i per tant, encara que respecti totes les religions, no es poden confondre qüestions jurídiques amb qüestions de caràcter moral o religiós”. L’Església, que reconeix drets civils de les parelles homosexuals, es nega rotundament que siguin equiparades a la família tradicional que, segons els bisbes, és l’única reconeguda per Déu i pel dret natural.

La decisió del Suprem suposa que, a partir d’ara, i sense necessitat ja d’un vot del Congrés, tota parella tindrà els mateixos drets en relació a assumptes com herències, pensions i plans de salut, i obre la porta a la possibilitat de l’adopció de fills per part de les parelles homosexuals. Com a conseqüència, haurien de ser revisades més de cent lleis anteriors. Militants del moviment GLBT van celebrar el 6 de maig una festa en la famosa platja de Copacabana, escenari de milers de reivindicacions homosexuals des de fa més de 20 anys.

Elx, la bandera gai llueix a l’Ajuntament durant 14 dies.

Aquest mes de maig la capital del Baix Vinalopó acull durant 14 dies la quarta edició del festival de cultura Diversa 2011, amb més de 20 activitats diferents i “molta pedagogia per a educar en la diversitat”, com va apuntar una de les responsables del festival. L’esdeveniment té un pres-

supost de 30.000 euros, la meitat que en 2010. L’organització estima que més de 3.000 persones assistiran als actes. La regidora de Cultura d’Elx, Àngels Candela, va assegurar que col·locar la bandera del Arc de Sant Martí en una de les balconades de la casa consistorial és “necessari” perquè “es visibilitzi una realitat, la diversitat sexual, que està aquí i que en massa ocasions s’intenta ocultar”. I va recalcar la importància que té “el suport institucional a aquestes iniciatives”. Per a Candela, el festival contribueix a “recordar que una societat pot arribar a la igualtat, i per a

això ha d’eliminar del seu patrimoni els casos de discriminació per identitat de gènere i orientació sexual”. La bandera onejarà a l’Ajuntament fins el 17 de maig, Dia Internacional contra l’Homofòbia i la Transfobia, entre els actes programats destaca un cicle de cinema documental, performances, música, dansa, teatre, exposicions, taules rodones i tallers. També es celebren unes jornades sobre diversitat sexual en tres instituts de la localitat, on s’imparteix un taller denominat Trencar Prejudicis Combatre l’homofòbia.

Malàisia envia a un campament de reeducació joves “efeminats”.

Les autoritats d’Educació de l’estat de Terengganu, al nord-est de Malàisia, han enviat a un campament d’entrenament a un grup, triats pels seus professors, a 60 nois entre 13 a 17 anys amb “inclinacions efeminades” per a dissuadir-los de

ser gais i aconsellar-los com fomentar la seva masculinitat. El campament va ser impulsat per l’existència, segons Razali Daud, director d’Educació de l’estat, d’un nombre creixent de col·legials efeminats a la regió. L’homosexualitat és un tema tabú a Malàisia, un país majoritàriament musulmà, en el qual el sexe entre homes és il·legal. La sodomia està castigada amb penes de presó que poden arribar a 20 anys. L’objectiu del campament és “guiar-los de tornada al camí correcte en la vida abans que arribin a el punt de no

retorn”, va assenyalar Razali a l’agencia Associated Press. L’any passat, un jove gai que va col·locar a Youtube un vídeo en el qual defensava la seva opció sexual va rebre amenaces de mort. Les autoritats el van acusar d’insultar a l’Islam, encara que no va ser encausat. El cas més famós de l’ús de la llei contra la sodomia és el del líder de l’oposició Anwar Ibrahim, que està sent jutjat sota l’acusació d’haver practicat el sexe amb un antic ajudant. Anwar, casat i amb sis fills, assegura que és víctima d’un complot i que els càrrecs han estat inventats per a desprestigiar-li...

breus 5 L’Ararteko, defensor del poble basc, demana rapidesa davant les noves situacions de vulnerabilitat infantil.

Rapidesa davant realitats com el ciberbullying i el bullying, però també pel que fa als menors que exerceixen la violència contra els seus pares i professors. Aquesta és una de les peticions

que l’Ararteko realitza en el seu últim informe, Infàncies vulnerables. Lamarca, defensor del poble basc, ha demanat a les institucions competents que evitin la estigmatizació que s’està donant en casos com els joves d’ètnia gitana, immigrants i homosexuals. Entre les debilitats oposades destaca també la situació en la que es troben els menors que han estat acollits per les diputacions fins als 18 anys. Encara que hi ha recursos per a facilitar la seva autonomia a partir de la majoria d’edat, no són suficients per a abastar a tots aquests joves, tant autòctons com immigrants. Lamarca ha valorat el sistema de protecció a la infància que hi ha a Euskadi perquè “té recursos sufi-

cients”, però ha recordat que el “centre de detecció de problemes és la família”. En una nota, l’Ararteko insisteix que les situacions de vulnerabilitat no són “situacions inconnexes”, sinó que “encara existeixen autèntics itineraris d’exclusió, lligats molts d’ells a la inexistència, falta de competència o simplement fracàs de la família com element essencial de suport”. Entre les situacions de vulnerabilitat destaquen els menors estrangers, els infractors, els quals tenen discapacitats, gitanos, fills de famílies temporeres, amb problemes de salut mental, amb problemes de drogues o d’assetjament escolar i homosexuals. Tristament aquesta situació es repeteix a totes les comunitats autònomes.

L’homofòbia com a arma electoral a Egipte.

Les revoltes àrabs que van motivar la sortida de l’expresident del país, Hosni Mubarak, actualment l’Exèrcit es al poder a l’espera d’eleccions en el país, els princi-

pals partits es preparen per a captar vots. Els Germans Musulmans, el partit polític que més vots obtindrà, segons les enquestes, en les pròximes eleccions, ha utilitzat l’homofòbia com arma electoral. El partit ha garantit públicament el compliment dels drets humans, davant la necessitat de la població de respirar un aire lliure després de dècades de repressió. Malgrat això, aquestes aspiracions democràtiques no inclouen a la diversitat sexual, com demostren les declaracions realitzades per portaveus del partit durant mítings

celebrats recentment. Polítics de Els Germans Musulmans van expressar que “Occident s’ha permès el matrimoni entre homosexuals amb el pretext de la democràcia, cosa que mai permetrem a Egipte, igual que no permetrem que sota el pretext d’unitat nacional una dona musulmana es casi amb un home cristià, cosa que viola la llei islàmica”. Aquestes paraules s’uneixen a altres expressions realitzades per membres de Els Germans Musulmans en les quals la incitació a l’homofòbia és el principal objectiu.

Itàlia: l’Església insisteix en l’actitud homòfoba . El cardenal de Palerm ha prohibit una vigília organitzada pel 12 de maig per recordar a totes les víctimes de l’homofòbia i la transfobia a Itàlia. Les associacions LGTB han considerat l’actitud del cardenal com un insult. Malgrat els pronòstics inicials de celebrar l’esdeveniment a l’Església de Santa Lucia, el cardenal Paolo Romeo ha prohibit la celebració de l’acte. Les Associacions LGTB italianes han reaccionat a la prohibició del cardenal rebutjant de forma tallant la discriminació i la

incitació a l’odi que es segueix imposant des de l’Església. Arcigay, una important organització LGTB Italiana, va manifestar que estan “sorpresos i entristits. És un veto davant el patiment de víctimes innocents, les mateixes persones que el cardenal i l’Església al·leguen que han votat a favor de defensar, sense distinció. La prohibició és també un acte d’agressió, en la seva complicitat amb els quals difonen l’odi i l’homofòbia”.

moviment Extracte del manifest del 28 de Juny de 2009: […] Aquest any es commemora el 40è aniversari de la revolta d’Stonewall. Un bar a la ciutat de Nova York, l’Stonewall Inn, del barri de Greenwich Village, on el 1969 persones transsexuals, lesbianes i gais van dir prou a la constant repressió policial a la que eren sotmeses. Va ser el primer cop que s’oposaven a

ser arrestats. Entre els detinguts pels aldarulls, un noi porto-riqueny va morir clavant-se en la reixa que envoltava la comissaria al “caure” des del 3r pis. Arran de la repressió, la gent va sortir de la foscor dels bars i va respondre amb una manifestació espontània. Aquesta revolta va ser el motor que va engegar

la lluita del nostre col·lectiu i va donar peu al que anomenem Moviment GLT modern. La data va ser adoptada, en el món occidental, com una data cabdal per denunciar l’homofòbia, la lesbofòbia i la transfòbia, en la defensa dels drets i llibertat de les persones GLT. […]

Declaració de la Comissió Unitària 28 de Juny sobre les convocatòries “Pride Barcelona” La Comissió Unitària 28 de Juny (CU28J) vol comunicar a la ciutadania que no ha organitzat cap acte dins la convocatòria sota el nom “Pride Barcelona” i que sí ho ha fet dins la convocatòria de la diada històrica per l’alliberament sexual i de gènere del 28 de juny. Considerem que la tria d’aquesta coincidència de dates com una forma d’obliteració del sentit que aquesta data històrica té per a les persones amb opció/ orientació sexual, identitat de gènere i/o identitat sexual susceptibles de discriminació,

avantposant l’interès lúdic i comercial a les reivindicacions verbalitzades pels grups militants. Concretament, una iniciativa empresarial recolzada per les administracions públiques promou un programa d’entreteniment anomenat “Pride Barcelona” que es presenta amb una imatge jovial, lleugera i despreocupada. Tanmateix, darrere dels cossos joves i cuidats dels models que integren la imatge publicitària del programa,

s’hi troben moltes persones descuidades, oblidades i invisibles molts altres tipus de cossos que no s’hi reveuen, que no participen d’aquesta eufòria tan poc consonant amb els temps que vivim. Contràriament a l’Orgullo LGTB de Madrid, on l’ajornament en una setmana de la convocatòria dels empresaris rosa demostra que la coexistència dels interessos és possible, el 28J ve a ocupar un espai que tradicionalment no és, només ni sobretot,

moviment 7

el de l’evasió i l’alienació. Arran dels fets ocorreguts al Stonewall Inn el 28 de juny de 1969, aquesta és una data molt especial per a ser i fer-nos més conscients del poc que hem aconseguit en termes de respecte a la diferència sexual i de gènere, i una ocasió idònia per a manifestar, amb una mobilització popular, no institucionalitzada, lliure, reivindicativa, oberta a la participació de tothom i independent de poders econòmics, un desig de canvi no pas al marge de la societat sinó en ella i amb ella. No pensem que l’apropament als ideals de normalitat amb els avenços legals del dret al matrimoni i l’adopció per parelles homosexuals i transsexuals o la segregació en ghettos de tolerància relativa siguin suficients per a garantir la igualtat plena de drets i deures, com ara el dret al reconeixement pels altres de la nostra subjectivitat i el deure d’acceptar la diferència de l’altre. Tampoc pensem que n’hi hagi prou amb la tolerància cap a un model de gai, lesbiana o transsexual obedient als dictàmens de l’aparença, l’èxit i els models de relació i afectivitat imperants segons l’ordre moral. No pensem que pel fet

de ser jove, tenir diners i un cos s’hagi de tenir més mèrits que algú pel fet de ser gran o de trobar-s’hi a l’atur o en situació de precarietat laboral o malalt o en risc d’exclusió social arran de les nombroses formes d’abús institucional i patronal fruit de l’estructura del sistema. Tots nosaltres tenim quotidianament l’ocasió de recordar, a qui no actua en conseqüència, la nostra igual dignitat com a persones que ens autodeterminem tan lliure i diversament com ens és possible, cadascú des del seu àmbit de convivència. Aquesta lluita quotidiana encara és allò que dóna valor simbòlic a la Diada per l’Alliberament GLTBIQ+ del 28 de Juny i ens disposa a seguir mobilitzant-nos políticament per tal de canviar i avançar en el nostre dia a dia. Potser és aquest simbolisme de la data el que duu al “Pride Barcelona” a simultaniejar les convocatòries, tot i que hem de ser capaçxs de trobar la forma de conviure. Aquells qui pretenem donar continuïtat a la transformació social no voldríem veure aquesta convocatòria, que és de tots, relativitzada per l’interès econòmic i la

publicitat d’oci capaços d’eclipsar-la i buidarla de tot contingut reivindicatiu de la qual va sorgir. Creiem que la responsabilitat no exclou l’entreteniment, i per això voldríem que aquest no exclogués tampoc les nostres responsabilitats i no s’hi sobreposés. El preu de la normalització no pot ser l’exclusió d’altres cossos, d’altres formes d’identificació, d’altres gustos i opcions vitals i d’altres models de relació i de convivència. El sentit d’aquesta comunicació pel que fa a la posició de la CU28J, no és la d’oposició al “Pride Barcelona” com si de dos bàndols enfrontats es tractés, sinó de recordar el sentit històric i sempre actual de la Diada per l’Alliberament GLTBIQ+ del 28 de Juny i afirmar sense ambigüitats la nostra determinació en la continuació d’una lluita contra el nostre enemic comú, que és l’homofòbia, la lesbofòbia, la transfòbia i tota forma relacionada amb la intolerància, odi i ignorància cap al col·lectiu GLTBIQ+.

moviment Tiwonge Chimbalanga i Steven Monjeza, empresonats per ser obertament gai a Malawi.

Cara i creu Per: Albert Bosch

El temps passa igual al món, però sembla que a velocitats diferents. Mentre al primer món les notícies que arriben ens solen fer tenir una mica d’esperança en temes LGTB, al tercer món sembla que res canvia, o fins i tot que es retrocedeix. Dos exemples en poden ser Taiwan, potència econòmica asiàtica que forma part del primer món, i Malawi, a la cua estadística d’indicadors econòmics i socials, situada al cor d’Àfrica. La notícia que arriba de Taiwan és que el proper novembre es començarà a impartir una assignatura a secundària que tractarà la diversitat, i que inclourà temes LGBT. Tot i les protestes d’alguns pares conservadors, els joves tindran l’oportunitat d’educar-se en la diversitat, cosa que suposa un pas endavant en la seva formació com a persones. No cal donar-li gaire voltes, el món ja ha entès que cal educar els joves en la diversitat, i l’escola és un lloc important on s’hi pot fer feina tractant i discutint temes GLBT. Taiwan és dels pocs països asiàtics que celebra una manifestació pública multitudinària dels col·lectius no heterosexuals cada any. El seu progrés econòmic i tecnològic també anirà acompanyat d’un progrés en l’educació dels seus joves en la diversitat, una notícia que ens alegra, ja que no sempre es compleix aquesta regla de tres. Esperem que aviat els seus veïns japonesos i coreans segueixin la iniciativa.

La creu se l’enduu aquest cop Malawi. El país de l’Àfrica sud-oriental està a la cua dels indicadors econòmics i de desenvolupament. A més, l’epidèmia de la sida hi causa estralls: fins a un 15% de la població adulta n’està contagiada, resultant en un creixement sense precedents de la tuberculosi. També els nombrosos casos de malària fan que aquest petit país vegi morir la seva població any rere any.

“ ...el món ja ha entès que cal educar els joves en la diversitat, i l’escola és un lloc important on es pot fer feina tractant i discutint temes GLBT” En termes LGTB les coses no semblen gaire alegres tampoc. Alguns ministres del govern, a més, culpen les organitzacions que vetllen pels drets humans, entre elles les GLBT, de la pobresa del país. Fent servir els mitjans de comunicació nacionals per fomentar l’odi cap als homosexuals, acusantlos de no ser patriòtics i de desviar fons per a les seves associacions, i és que el país viu de les donacions internacionals que, en molts casos, van a parar a ONGs i organitzacions que lluiten pels drets humans.

moviment 9

La comunitat GLBT rep l’odi directament del govern, un odi que se suma al que ha de viure al dia a dia en una societat homòfoba que declara els homosexuals persones non grates.

“ a Malawi ...la comunitat GLBT rep l’odi directament del govern, un odi que se suma al que ha de viure dia a dia en una societat homòfoba que declara els homosexuals persones no grates.” La cara i la creu del nostre món. Compartim planeta però és ben cert que vivim realitats ben diferents. Mentre una part del món sembla que avança en l’educació en les llibertats i la diversitat, hi ha altres països on l’homofòbia és l’ordre del dia i fins i tot els governs són bel·ligerants contra el col·lectiu GLBT. Els qui teniu la sort d’haver nascut o de viure en països que s’assemblen més a la realitat de Taiwan que a la de Malawi us felicito, sou uns privilegiats. No oblideu que

Manifestació el passat 10 de desembre pel 60è aniversari del Dia dels Drets Humans aTaiwan a molts altres llocs del món segueix regnant l’homofòbia. I no oblideu que quan s’ha avançat ha estat gràcies a la lluita a nivell associatiu, però també a les lluites personals en àmbits més reduïts. Està clar que sortir de l’armari en tots els àmbits és una gran eina: els homòfobs veuran que no tenim por i estaran desarmats; els joves tindran un exemple si

és que encara no han donat el primer pas; i la persona que surt de l’armari se sentirà millor en el seu entorn. Els intransigents han d’empassar-se la seva homofòbia i veure que el que han de fer és tractar-se-la. A poc a poc, potser el missatge els arribarà als homòfobs de Malawi, per molts que siguin.

cultura

Made in Xina Per: Te Maturana

A Occident és difícil agafar un objecte, donar-li la volta i no trobar-hi escrit les paraules “Made in china”, sobretot si es tracta d’una cosa inútil i innecessària. Aquest tipus de productes són només la punta d’iceberg de la megaeconomia xinesa. En les últimes dècades la cultura mil·lenària, pausada i impertorbable, s’ha convertit a ritme vertiginós en una superpotència mundial, sacrificant, entre d’altres coses, drets humans ja conquerits. Tots els països del globus volen tenir la Xina com a amic econòmic, però a costa de què? Per exemple, a costa que la dona xinesa ocupi una posició d’honor en el rànquing de les més afectades per la discriminació sexual. Vegi’s aquest popular refrany xinès:“És millor criar cignes que tenir filles”. Aquest arrelat desprestigi de la dona en la societat provoca que es produeixin infanticidis femenins, a causa de la llei que imposa tenir un sol descendent...; als infanticidis cal sumar altres injustícies com la compravenda de mullers i la violència domèstica.

La creació de la República Popular Xinesa el 1949 anhelava equiparar els drets de la dona i l’home, però, a la pràctica, i, el més important, en la mentalitat del poble

”Quan el 1949 es va crear la República Popular Xinesa es pretenia equiparar els drets de la dona i l’home, però la igualtat de sexes va ser un fracàs, alhora que l’homosexualitat esdevenia una pràctica clandestina i perseguida.” xinès, aquest projecte igualitari ha esdevingut un fracàs, com també ho ha esdevingut l’alliberament homosexual, condició encara perseguida i clandestina. Resulta curiós, però, que en la cultura tradicional xinesa hi hagi força exemples de vides bisexuals. De fet, es creu que els emperadors d’algunes dinasties van tenir almenys un amant masculí, a part d’esposes i concubines. Així, destaquen les belles pintures amb detalls de joves en pràctiques homosexuals de la dinastia Qing (segles XVII i XIX). A més, en literatura hi ha molt exemples de pràctiques i amors homoeròtics. Tant és així que cap de les filosofies ni religions xineses condemnen l’homosexualitat expressament. Per això no va ser objecte de persecució ni tortura a l’Edat Mitja, com en el cas del Cristianisme i les filosofies associades.

En arribar al poder, els dirigents comunistes xinesos van fer veure l’homosexualitat com a una pràctica contrarevolucionària, la qual havia de ser eliminada de la societat, en tant que perversió capitalista. No es va dictar cap llei específica que penés l’homosexualitat com a delicte, però les persones acusades de practicar-la eren condemnades a severes penes de presó i, fins i tot, a la pena de mort. Fins al 1996 no s’afluixaren les mesures de persecució i control dels homosexuals xines@s. La posició de Xina en el conflicte amb les regions autònomes del Tibet i de Xinjiang solament és un exemple més d’aquest malbaratament de supremacia imposat per la força, en què se silencien les minories i on l’exercici de drets fonamentals com la llibertat d’expressió és durament castigat.

“En arribar al poder els dirigents comunistes xinesos van fer veure que l’homosexualitat era una pràctica contrarevolucionària que calia eliminar en tant que perversió capitalista.” El 2006 es va iniciar la doctrina política proposada pel president Hu Jintao. El projecte de l’anomenada “societat harmoniosa” té entre els seus objectius frenar les desigualtats

cultura 11 socials produïdes pel creixement econòmic; per això es pretén incloure en la Constitució referències als Drets humans, si bé encara és aviat per avaluar-la. Tanmateix, alguns avanços ja són visibles com ara la retirada de l’homosexualitat de la classificació dels desordres mentals i els criteris pels quals es diagnostiquen; també indiquen un progrés social els resultats de les últimes enquestes realitzades a la població xinesa que demostren

“El 2006 es va iniciar l’anomenada política de la societat harmoniosa, proposada pel president Hu Jintao, amb objectius com frenar les desigualtats socials produïdes pel creixement econòmic” que molts prejudicis van quedant superats. Tot i això encara es produeixen sensesentits com vetar pel·lícules de temàtica homosexual al cinema i la televisió com va succeir amb la galardonada Brokeback Mountain el 2006, de la qual fou fins i tot censurat el discurs del director Ang Lee en rebre l’Òscar.

A efectes reals, a les principals ciutats xineses (Pequín, Shanghai, o Canton) hi ha bars gais, clubs,cases de te, saunes i centres de suport, els quals encara són objecte d’assetjament policial ocasional. També trobem zones de cruising en parcs, banys

públics i centres comercials. A efectes polítics, però, han estat rebutjades les propostes de projectes de llei sobre unions matrimonials homosexuals presentades el 2003, 2004 i 2006 a l’Assemblea Popular Nacional.

autodeterminació

Unes consultes exemplarment populars Per: Josepmiquel Servià blocs.mesvilaweb.cat/josepmiquel El bon amic Salvador Badiella és encara més tossut que bon fotògraf, i això que en l’art de la imatge gràfica no hi ningú que el natgi. Fa dies que em demana un articlet sobre les “Consultes sobre la independència” que ha protagonitzat la societat civil catalana durant tants mesos i amb uns resultats ben encoratjadors. Jo li dic, atesa la meva condició de recent jubilat —i encara que sembli paradoxal— que vaig de bòlit, que no em queda temps per res, de tantes coses que hom enfarfega a l’agenda, en partir de la falsa premissa que “té tot el temps del món”. Mentida! Si tens ganes de fer coses, per culpa d’aquest complexa, fins pots acabar estressat. Però en Salvador és tant seductor... que penso que, si en els seus “lligues” ha practicat, la mateixa gràcia i la mateixa insistència que ha emprat en mi per demanar-me aquest article, la seva vida amorosa deu haver estat tot un camí de roses. Felicitats! Va, josepmiquel, encara que sigui curt! Però, Salvador, que no saps, que les coses curtes, són encara més difícils d’escriure! Tot i així, he decidit provar-ho. Perquè, qui li pot dir que no a una persona de la seva qualitat humana? Oimés quan et demana que parlis d’un tema pel qual ell ha treballat tant i tan eficaçment els darrers mesos? Som-hi, doncs! A raig! Jo diria, que les “Consultes populars sobre la Independència” al marge del seu resultats —sortosament favorables als qui som independentistes— ha estat la constatació, fonamentalment, de dues coses: La primera, la gran, singular, capacitat

del nostre poble, per dur-les a terme amb un civisme, una capacitat d’organització i un rigor i una seriositat exemplars —tot complementat, a més, amb una dimensió lúdica i festiva de no menys exemplaritat.

“la deserció pública de tants ciutadans a l’hora de votar, pot acabar deslegitimant -amb conseqüències tan imprevisibles com temibles- la mateixa democràcia que tants esforços i sacrificis va costar aconseguir per part d’aquest mateix poble, ara indolent i desil•lusionat.” La segona —i és aquí, on voldria traçar la ratlla del meu subratllat— la irrupció, pacífica però potent, d’això que hem vingut a dir-ne la “societat civil” com a protagonista, cada vegada més creixent, dels afers públics de casa nostra, la qual cosa implica superar l’estretor de mires de tants polítics, ai! professionals, i el vol gallinaci que presenta, d’uns anys ençà, la retafila dels partits i d’institucions polítiques, anquilosades i

porugues d’anar més enllà dels seus propis interessos personals i de partit. I quins són els fonaments d’aquesta por, d’aquesta anquilosament tan perniciós? Entre altres, d’una banda, la manca de llistes obertes en els processos electorals, llistes que determinarien, sens dubte,un acostament important i progressiu de l’elegit als electors. D’una altra, la centralitzada i controladíssima confecció de les esmentades llistes per part de les directives centrals de cada partit i no per part de les seves bases territorials o sectorials, prèvia manifestació individual de la voluntat de ser elegit (Sigui dit, de passada i esperançadorament, que el més jove dels nostres partits parlamentaris ja ha començat a caminar en aquest sentit) Un fet, aquest del control —quan no el dictat— de les llistes des de la cúpula, que determina la impossibilitat de votar lliurament i segons la pròpia opinió i consciència a les sessions parlamentàries —encara que un pensi sobre un tema radicalment el contrari— en haver d’acatar això tan esterilitzador que es diu la “disciplina de vot”, és a dir l’obligació que tots i totes hagin de manifestar-se al dictat del portaveu del propi grup, com si fossin els àngels de l’Apocalipsi: Amén, amén, al·leluia! o xais d’un mateix ramat, sotmesos — sense personalitat ni criteri propi, al xiulet del seu pastor. Perquè, ai de qui contravingués l’ordre donada! Sens dubte rebria el més letal cop de gaiato: no figurar mai més en cap llista, o figurar-hi en un lloc sense la més mínima possibilitat de triomf. I alguns, de què i com viurien sense el carnet?

autodeterminació 13 Tot això, i altres coses, han determinat un progressiu i perillós distanciament del poble, teòric elector, dels que se’n anomenen emfàticament els seus representants. I, si dic, perillós, és perquè, en cas que continuï, com és ben previsible, la deserció pública de tants ciutadans a l’hora de votar, pot acabar deslegitimada —amb conseqüències tan imprevisibles com temibles, la mateixa democràcia que tants esforços i sacrificis va costar aconseguir per part d’aquest mateix poble, ara indolent i desil·lusionat. Al costat d’això, però, sembla que està naixent, per satisfacció d’aquells que ja havien abandonat tota esperança, una nova onada de reivindicació popular sòlida i entusiasmada, que, si continua amb el mateix dinamisme d’ara i deixa de cometre d’una punyetera vegada l’enorme error de la divisionitis, mal endèmic de la política sobiranista catalana: jo sempre dic que un dia en Lopez se’ns separarà d’en Tena— i, per altra banda, els polítics continuen ancorats dins els cercle viciós (mai tan ben dit) de les seves pràctiques autistes, s’imposarà un tsunami —en aquest cas, positiu,—de llibertat i de dignitat que saltarà per damunt del “professionals de la política” que, aquesta vegada, ja difícilment podran evitar.

“...una nova onada de reivindicació popular sòlida i entusiasmada ...provocarà un tsunami, en aquest cas positiu, de llibertat i de dignitat que saltarà per damunt dels “professionals de la política” que difícilment podran evitar.” I dic aquesta vegada perquè no és pas la primera que els polítics “professionals” tallen la dinàmica d’alliberament, de democratització real i d’il·lusió col:lectiva emanada i protagonitzada pel poble. Per combatre els últims espeternecs del franquisme, els catalans, fa anys, vam saber aplegar-nos en una gran organització popular que integrava gent de tots els indrets del país i de totes les famílies ideològiques democràtiques: l’Assemblea de Catalunya. Aquesta organització no tan sols assolí, entre uns perills que ara ja no hi són, unes determinades conquestes mínimes: Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia, sinó que generà també una dinàmica nova, una nova dimensió coral de la política que, malauradament, quedà estroncada ja en la primera fornada democràtica de diputats i senadors electes”, .L’”Assemblea de Catalunya”, per tant, no morí de mort

En presència d’observadors internacionals d’Armènia, Escòcia i Puerto Rico natural, ni tan sols d’esllanguiment. L’Assemblea, el seu esperit i tot el molt que encara és podia esperar d’ella, va quedar frenada —ara ja hi som nosaltres! —se’ns repetia— davant l’arribada d’una cosa que en digueren “la classe política” —el seu nom ja ho diu tot!— que el primer que feu va ser pactar, a la baixa, amb els reformadors de la mateixa dictadura que en nom del poble i amb el poble havien combatut, i desmobilitzar, de sobte, tot aquell gavadal d’il·lusions, d’associacions i de persones, conegudes o anònimes, que, des dels més diversos indrets del país i des del més diversos angles ideològics democràtics, tan generosament —i tan arriscadament, moltes vegades— havien treballat per dignificar-lo. I ara encara podem veure amb tristesa com aquesta “classe política”, tan ben arrepapada als setials del poder —poder?— continua incongruent i poruga com sempre. D’una banda, sovint fa verbalment seus —quina barra!— els diferents triomfs de les noves iniciatives populars, ja sigui en manifestacions multitudinàries, a les quals, amb afanys de protagonitzar-les, s’apunta a darrera hora, ja sigui elogiant unes “consultes populars” que no han organitzat. Això si no les han, d’entrada, combatut. Algun partit, fins i tot, ha caigut en la ironia de votar —ostensiblement— al carrer a favor d’allò que, quatre dies més tard, obligaria —també ostensiblement— a votar en contra al Parlament, que es allí on té eficàcia.

Algun altre, davant la negació rotunda al pagament d’unes xifres multi milionaris que l’Estat deu a Catalunya, fent el cínic paripé de votar al senat —conscients que allí no hi tenien majoria— a favor d’aquest pagament per, quatre dies més tard, votar-hi en contra al Congrés de Diputats conscients que allí el seu vot si que hi era decisiu. Però, es clar, no fos que, ni que fos una sola vegada, es contrariés a l’amo i aquest s’enfadés. “Vergonya, cavallers, vergonya!” Esperem que aquest nou esclat d’il·lusió col·lectiva que va iniciar-se un 13 de setembre a Arenys Munt i que durant un any i mig, ha recorregut, triomfalment i festivament, els punts més variats de Catalunya, s’imposi d’una vegada per totes, pacíficament i democràticament, a la incongruència i la covardia de tants dels nostres polítics professionals, i que les seves formes encartonades i estèrils és vegin superades definitivament per unes altres de més fresques, més imaginatives i més eficaces que ens permetin aconseguir ben aviat el país ric, digne i lliure que desitgem i necessitem.

opinió Fotograma de la pel·lícula Prayers for Bobby (2009)

Brams d’ase no arriben al cel Per: Òscar Banegas oscarbanegas.blogspot.com

He descobert fa poc temps, a través de la meua bona amiga i companya Rosa, la pàgina web de temàtica LGTBI www.dosmanzanas. com, que, per cert, us recomane que visiteu si no la coneixeu encara perquè crec que us

agradarà. A mi em va enlluernar. Totes les notícies relacionades amb el nostre col·lectiu hi són presents. No en falta cap. Com no podia faltar-hi aquesta que comente ara ací. Segons sembla, va causar

“...telefonà un teleespectador per a anunciar el seu matrimoni, amb qui era el seu nóvio des de feia set anys.... la periodista malparlà tot el que pogué i més sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe”

Cuca García de Vinuesa

furor en tots els fòrums en el seu moment, a començament d’any. No és per a menys. Com diria la guapa Carmen Alcayde, «¡qué fuerte, qué fuerte y qué fuerte!» Em referisc al fragment del programa La noche con

Cuca, d’Intereconomía TV, en què telefonà un teleespectador per a anunciar el seu matrimoni, en el mes d’abril passat, amb qui era el seu nóvio des de feia set anys. En penjar, la periodista del cor malparlà tot el que pogué i més sobre el matrimoni entre persones del mateix sexe, i fins i tot arribà a dir que «lo natural es que un hombre quiera a una mujer, y una mujer a un hombre.» En realitat, tot el seu discurs fou esborronador. Feia por escoltar la cabassada de barbaritats, bestieses i idioteses que va ser capaç de dir aquesta senyora en tan pocs minuts. Terrorífic! Quan vaig veure el vídeo, vaig experimentar una sèrie de sentiments contraposats: des de pena i llàstima, d’una banda, fins a vergonya, ràbia i fàstic, d’una altra, passant per incredulitat, recel i desconfiança, i per descomptat que una tristor enorme. La meua pregunta és clara i immediata: ¿qui és ella per a posar en dubte que la unió d’un home amb altre home no és un matrimoni? Qui? La resposta és òbvia: ningú. No és ningú. I, malgrat que li sàpiga greu, des del 2005 hi ha una llei a l’Estat espanyol que permet contraure matrimoni, sí, matrimoni, caiga qui caiga, a les persones

opinió 15 del mateix sexe. La mateixa llei que el senyor Rajoy no té clar si mantindrà o no en cas que arribe a la Moncloa. I ara hi afig jo: ¿qui és el senyor Rajoy per a llevar-me un dret, el de casar-me amb qui em dóna la gana? Qui? Com he dit abans: ningú. O siga que ell, si és president del Govern espanyol, em deixarà casar-me amb una dona, però no amb un home, és així? I per

“És la hipocresia personalitzada en aquestes persones conservadores i dictatorials que no són capaces d’avançar d’acord amb els temps... És el despotisme i l’homofòbia amb cames i disfressa de tolerància.” què? No sóc jo qui em case? Doncs decidisc amb qui ho faig jo i no ell. I no en parlem més. Per a fer la declaració de la renda ara a la primavera o pagar els elevats impostos que paguem a la meua ciutat, Sant Vicent del Raspeig (governada, desgraciadament, pel Partit Popular), sí que sóc un ciutadà més, un ciutadà de primera, no? I per a contraure matrimoni amb la persona que estime,

qui sóc? Aquest tema em fa bullir la sang. I després diuen que no cal fer soroll el dia de l’Orgull Gai. Soroll no, enrenou, rebombori i el que faça falta. És la hipocresia personalitzada en aquestes persones conservadores i dictatorials que no són capaces d’avançar d’acord amb els temps, com s’esdevé amb l’Església catòlica. És el despotisme i l’homofòbia amb cames i disfressa de tolerància. És -utilitzaré els mateixos adjectius que vaig dedicar en el seu moment a la intervenció, en una conferència, d’una professora de l’Opus Dei de la Universitat Catòlica Sant Antoni de Múrciavergonyós, denigrant, humiliant, escandalós, vulgar, bast, groller, insolent, desconsiderat, barroer, rude, inculte, il·lògic, descarat, injuriós, atrevit, rústec, tosc, impresentable... que tota aquesta gent de dretes que pensa així tinga aquesta opinió tan retrògrada i carpetovetònica de l’homosexualitat, dels gais, les lesbianes, els i les bisexuals, els i les transsexuals i els i les intersexuals. Com molt bé diu el text introductori del vídeo en la pàgina recomanada, és simplement simptomàtic de la seua pobresa moral. O dit amb altres paraules, es desqualifiquen a si mateixos. Ells i elles que tenen fe ho entendran millor que jo: que déu els agafe confessats i confessades! No saben el dany que fan gratuïtament. Ni s’ho imaginen. Per això, recomane a la senyora Cuca García de Vinuesa, al messies Mariano Rajoy i a tota aquesta troupe que, per favor, miren la pel·lícula Prayers for Bobby (2009). Potser així s’adonaran del mal que professen no solament pensant així, sinó

verbalitzant-ho públicament com ho fan. I tampoc estaria malament que tingueren algun fill, filla, nét o néta gai, lesbiana, bisexual, transsexual o intersexual. Aleshores sabrien quin pa hi donen...

activitats

Activitats CGB

Juny 2011

Dissabte 11 de juny, 19h: Cinefòrum “Anarquia i moviments llibertaris” Amb la pel·lícula: “la Ola” Lloc: Passatge Valeri Serra, 23 Dissabte 18 de juny, 19h: Presentació del llibre d›assaig «Por el culo. Políticas anales» De Javier Sáez i Sejo Carrascosa Presentació a càrrec de: Gerarld Coll Amb la presencia dels dos autors. Llibreria Antinovs. c/ Josep Anselm Clavé 6

El passat 14 de maig el Col·lectiu Gai de Barcelona i InfoGai van adherir-se a DEMOCRÁCIA REAL YA >>> Diumenge 12 de juny 00h: Tancament de les votacions de la 14a edició dels premis Triangle i Totxo Rosa 2011 Dijous 23 de juny 22h Entrega dels guardons de la 14a edició dels premis Triangle i Totxo Rosa, 2011 Lloc: Passatge Valeri Serra Dijous 23 de juny 23h Festar al Karrer Lloc: Passatge Valeri Serra Amb el DJ: DJ Konig Dissabte 25 de juny 18.30h Manifestació per l›alliberament GLTBIQ+ Sortida: Plaça Universitat Dissabte 25 de juny 22h Festa per l›alliberament GLTBIQ+ Lloc: Plaça Universitat Dissabte 25 de juny des de les 12h infoparades per l›alliberament GLTBIQ+ Lloc: Plaça Universitat Dimarts 28 de juny 19h: Concentració a favor dels drets dels Lituans Lloc: Consolat de Lituània a Barcelona (Carrer del Consell de Cent, 355 (Entre Paseo de Gracia i Pau Claris)) Dimarts 28 de juny 20.30h: Xerrada sobre la situació de la comunitat GLTB a Lituània. A càrrec de: Arturas Rudomanskis Lloc: Passatge Valeri Serra, 23

www.democraciarealya.es MANIFEST

Som persones normals i corrents. Som com tu: gent que s’aixeca tots els matins per estudiar, treballar o buscar feina, gent amb família i amics, gent que treballa dur cada dia per viure i donar un futur millor als que ens envolten. Uns ens considerem més progressistes, d’altres més conservadors. Uns som creients, d’altres no. Uns tenim ideologies ben definides, d’altres ens considerem apolítics. Però tots estem amoïnats i indignats pel panorama polític, econòmic i social que veiem al nostre voltant, per la corrupció dels polítics, empresaris, banquers… per la indefensió del ciutadà ras. Aquesta situació ens fa mal a tots cada dia. Però si tots ens unim, podem canviar-la. És el moment de moure’s i de construir una societat millor. És per això que declarem fermament el següent:

• Les prioritats de la societat han de ser la igualtat, el progrés, la solidaritat, el lliure accés a la cultura, la sostenibilitat ecològica i el desenvolupament, el benestar i la felicitat de les persones.

• Hi ha uns drets bàsics que haurien de ser coberts en aquestes societats: el dret a l’habitatge, al treball, a la cultura, a la salut, a l’educació, a la participació política, al lliure desenvolupament personal i el dret al consum dels bens necessaris per a una vida sana i feliç.

• El funcionament actual del sistema econòmic i de govern no atén aquestes prioritats i és un obstacle per al progrés de la humanitat.

• La democràcia surt del poble (demos = poble, cracia = govern) així que

el govern ha de ser el poble. Però en aquest país la major part de la classe política ni tan sols ens escolta. La seva funció hauria de ser portar la nostra veu a les institucions, facilitant la participació política ciutadana mitjançant línies directes i procurant el més gran benefici per al gruix de la societat, no la de enriquir-se i medrar amb el nostre esforç, atenent només als interessos dels grans poders econòmics i aferrant-se al poder mitjançant una dictadura partitocràtica encapçalada per les inamovibles sigles del PPSOE

• L’ànsia i acumulació de poder en un grup reduït produeix desigualtat, crispació i injustícia. Això porta a la violència, que rebutgem. L’obsolet i antinatural model econòmic vigent bloqueja la maquinaria social en una espiral que es consumeix a ella mateixa enriquint a uns pocs i avocant a la pobresa i escassetat a la resta, fins al col·lapse.

• La voluntat del sistema és l’acumulació de diners, premiant-la per sobre

de l’eficàcia i el benestar de la societat, malbaratant recursos, destruint el planeta, generant atur i consumidors infeliços.

• Els ciutadans formem part de l’engranatge d’una màquina destinada a

enriquir una minoria que ni tan sols sap de les nostres necessitats. Som anònims, però sense nosaltres res d’això existiria ja que nosaltres movem el món.

• Si com a societat aprenem a no confiar el nostre futur a una abstracta

rendibilitat econòmica que mai s’aplica al benefici de la majoria, podrem eliminar els abusos i mancances que tots patim.

• Es necessària una revolució ètica. Hem posat els diners per sobre

de l’ésser humà i hem de posar-lo al nostre servei. Som persones, no productes de mercat. No sóc només el que compro, sinó que també importa perquè ho compro i a qui l’hi compro.

Per tot això estic indignat. Jo puc canviar-ho. Jo puc ajudar.

Sé que junts podrem. Surt amb nosaltres. És el teu dret.

DEMOCRÀCIA REAL JA!!!

opinió

No badis!!! Alex Madueño @maxcervella (Twitter)

Vivim a una illa, una illa rodejada d’intolerància i de frustració. Seguim creient que som invencibles, “normals”.... i ho som!!! però vivim amb un criteri que no es corresponen a la realitat.

Potser estem en una “bombolla” i anem saltant d’illa en illa, sense adonar-nos de l’aigua que ens envolta. No parlo que això tingui que deixar de ser així, no! però també crec que tenim que ficar els peus a la terra de

tan en tant, no pot ser que totes les batalles es guanyin només a casa y que arreu del país continuï l’in-tolerància i la “repressió”. Avui m’agradaria parlar d’un d’aquestos efectes de la “bombolla” que ens hem creat.

“L’estigma que era la sida sembla que ja no ens afecti, sembla que ja ho haguem superat, i això està bé!! però no podem deixar de pensar que el risc de contagi encara és molt alt.” Parlo de la incidència encara alta del VIH dins del col·lectiu GLBT. No es que no tinguem informació, accés a preservatius o canals d’ajut. L’estigma que era aquesta malaltia sembla que ja no ens afecti, sembla que ja ho haguem superat, i això està bé!! però no podem deixar de pensar que el risc encara de contagi és molt alt. Les dades son molt reals. Des de l’any 2001 tots els estudis recullen que les malalties per transmissió sexual san incrementat i de les qual el nostre col·lectiu en recull el 25% dels nou casos. Sembla que no som conscients, o que no volem ser-ho, dels riscos que comporten les relacions amb risc de contragui. Una altra dada que cal tindre en compte, es que hi ha un 30% d’infectats del VIH que no son conscients que son portadors, i per lo tant

opinió 19 fiquen amb risc a la seva parella o ha aquells amb els que pugui mantenir relacions sexual no protegides. Encara que tots sabem on estan els riscos i a totes les publicacions hi ha una gran difusió del tema i dels centres de diagnòstic, encara no som conscients del perill que comporta no fer-se revisions periòdiques i mantenir relacions sexuals protegides. Aquest es un dels efectes, de la que jo he denominat “bombolla” lo dolent es que com no anem amb compte aquesta bombolla ens esclatarà als nassos i quan vulguem fer-hi alguna cosa ja serà massa tard.

“sabem els riscos dels nostres actes, però volem jugar amb aquest límit. El que passa és que també posem en risc les persones amb qui mantenim relacions sexuals” Tots som conscients, adults i sabem els riscos dels nostres actes, però volem jugar amb aquest límit. El que passa és que també posem en risc les persones amb qui mantenim relacions sexuals. Cada cop, hi ha pràctiques d’un gran risc de contagi, que s’estan ficant de moda. No parlo només aquí a casa, sinó a reu del mon GLBT. Pràctiques que tots coneixem i cada cop estan mes de moda amb la gent jove, i no tant jove...

Crec, que tenim tots (jo inclòs) de ser conscients de que ens envolta, del risc de les nostres accions i la repercussions d’aquestes al demés.

Tot un repte, oi?? doncs si!! i com ja ho hem demostrat en d’altres ocasions som més que capaços d’aconseguir-ho.

Han tingut que passar molts anys i molts sacrificis per aconseguir el ben estar, el reconeixement i una certa equitativitat dins de la societat. Però això no vol dir que ja estigui tot fet i que siguem “invencibles”. Les malalties per transmissió sexual son mes que reals i convivim amb elles, siguem conscients del que fem, esta bé que practiquem sexe, però sempre segur, amb aquelles persones que no coneguem el seu estatus, no practiquem sexe sota l’influencia de les drogues. És molt fàcil que en aquests casos ho fem sense protecció, i si ens “forcen” a practicar sexe no segur, diguem NO!! I sobretot, fem-nos una prova cada 2 mesos, per saber el nostre estatus del VIH i d’altres ETS. No fiquem en risc tot el que tenim per una nit de “festa” siguem coherents.

“el sexe, sempre segur! No practiquem sexe sota la influència de les drogues. És molt fàcil que en aquests casos ho fem sense protecció, i si ens “forcen” a practicar sexe no segur, diguem NO!!” Dades del Ministeri de Sanitat.

associació

Crònica Donasport

L’esport, cosa d’homes? Per: Francesc More

“Es cosa de hombres” Aquest era el lema que encapçalava un espot publicitari dels anys seixanta d’una coneguda marca de brandy. El passat 8 de març, el dia de la dona treballadora, vaig tenir la ocasió de veure’l per primer cop en la meva vida. L’anunci en qüestió, formava part d’un petit reportatge, que pretenia recordar-nos els avenços de la dona en la lluita per la igualtat. Per aquells que no l’hagueu vist, us el descriuré perquè us feu una idea: Apareixen una sèrie de seqüències d’imatges, on hi apareixen els “suposats” patrons de la masculinitat (i perquè no dirho, el masclisme visceral). I així hi podíem veure: carreres de cotxes, desfilades militars o futbol entre d’altres. Entre seqüència i seqüència, una noia “femenina” i “estupenda” proclamava aquesta frase que tan mal em feia a les orelles: “Es cosa de hombres”. Finalment l’anunci concloïa, com no, amb una noia dient que aquest brandy el bevien els homes, perquè era cosa d’homes. El reportatge pretenia mostrarnos els grans progressos que la societat ha fet en aquest camp. Malauradament, no em va caldre gaire temps per constatar que qui creu aquestes fal·làcies, és, sens dubte, perquè vol. Tot seguit, un cop finalitzat el reportatge, passaren a publicitat. Què hi vaig trobar? Un anunci suposadament “modern” d’una marca de cerveses, en el qual homes i dones estan separats per un riu, que simbolitza la guerra eterna entre els dos sexes. A partir d’aquí: els homes, que són a la dreta del riu, comencen a recitar una per una totes les coses que els

hi agraden: Futbol, pel·lícules d’acció, rock & roll (festival d’estereotips!!!) i finalitzen el seu recital de clixés tot dient que en el fons el que verdaderament els agrada, són elles. I amb aquesta frase tant carrinclona, les aconsegueixen posar tendres. En resum, si compares un anunci amb un altre, la conclusió és que, més de cinquanta anys de lluita i les coses no han variat gaire. Qui vulgui, que em titlli d’exagerat, però jo personalment ho veig lamentable.

“...el col·lectiu lèsbic ha sofert sempre una doble discriminació ...A més del masclisme que han hagut de patir des de petites, s’hi afegeix a sobre l’homofòbia. El doble de perjudicis, la meitat de suport.” Els problemes de la societat segueixen allà mateix, on han estat sempre. Lluny de combatre la discriminació, el que ha fet la societat és disfressar-la, modernitzar-la, perquè de bones a primeres no ens sembli tan agressiva. Per sort, no tothom estava disposat a deixar passar això per alt.

La dona i concretament, el col·lectiu lèsbic ha sofert sempre una doble discriminació, per si no n’havien tingut prou amb el masclisme que han hagut de pal·liar des de petites, s’hi afegeix a sobre la homofòbia. El doble de perjudicis, la meitat de suport. Fem un cop d’ull al món de l’esport femení. Encara avui dia les dones que practiquen l’esport, ja sigui de forma amateur o professional, es veuen relegades en un segon pla. La difusió a través dels mitjans és pràcticament nul·la i el suport del clubs recau

associació 21

generalment en les seccions masculines (això sí, sempre i quan no hi hagi algú que vulgui sortir de l’armari). Dins d’aquest marc, celebrem doncs que entre els dies 13 i 20 de març hagi tingut lloc la segona edició del Donasport, una setmana de promoció de l’esport

“Encara avui dia les dones que practiquen l’esport, ja sigui de forma amateur o professional, es veuen relegades a un segon pla. La difusió a través dels mitjans és pràcticament nul·la... “ femení sense discriminació d’orientació sexual. S’organitzaren competicions lúdiques d’esports d’equip (bàsquet, futbol, vòlei platja...), individuals (tennis taula) i de grup (senderisme) on han participat més de 180 dones. Novament fou un èxit de convocatòria i participació. Aquest any, a més a més, hi hagué també un concurs de cartells, el cartell

guanyador serà la imatge d’una campanya de promoció de l’esport femení sense discriminació de l’orientació sexual per aquest any 2011. El dia 19, en el marc de Donasport es va fer una trobada nocturna on hi hagué un petit acte de cloenda i es va atorgar el premi, l’acte va comptar amb més de 100 assistents.

Possiblement una de les claus principals del Donasport sigui qui l’organitza, un grup de dones lesbianes esportistes de Panteres Grogues, amb empenta i amb ganes de demostrar que l’esport també és cosa de dones.

relat

Amb sabates de taló

Per: Carlos Siles dolorespeyton.blogspot.com

A la Dolores no li agradava estar sola. Mai no havia tingut cap bona amiga, ja que tenia por que la critiquessin o que parlessin malament d’ella i les quatre amigues que havia tingut les va haver de sacrificar, perquè la podien trair d’alguna manera o parlar malament d’ella quan ella no fos davant. “Millor matales, liquida-les abans no sigui massa tard!!!” Aquella maleïda veu un altre cop dins del seu cap... A la Dolores li feia por dormir sola però sempre ho feia. Ni tan sols no havia arribat a dormir acompanyada dels seus rotllos, perquè aquests eren fulminats abans de l’alba. I és que no suportava el sexe pel sexe, ho feia per una necessitat animal un parell de cops a la setmana però després se sentia tan bruta... Després de tant divagar, la nostra protagonista s’adona que ja són les set de la tarda i comença a vestir-se com quasi tots els vespres. La veritat és que cada dia li fa més pal haver-se de vestir i tota la parafernàlia. A ella li agradaria sentir-se lliure i sortir totalment nua però amb el seu cos de dona perfecta li resultaria impossible. Pensant en tot això, la Dolores ha optat aquest vespre per posar-se un vestit ultraajustat de vinil de color blanc com una segona pell sota el seu cos perfecte. La Dolores avui no s’ha dutxat. Li agrada cada vegada més l’olor de les seves aixelles,

la pudor del seu cony, del seu cul. S’ha posat una mica de perfum i ha dissimulat la seva fortor corporal amb tovalloletes humides per tal de no espantar els humans que sempre s’acosten a ella cada vegada que surt. Aquesta nit, però, vol fer olor d’ella mateixa, no té ganes ni de rentar-se els cabells, ja fa dos mesos que no se’ls renta i s’ha adonat que tot això que diuen que si xampús especials amb aromes del tròpic no funcionen; ella només es renta amb aigua. No fa servir mai sabons ni res artificial i pot ser que tingui raó, ja que té una pell fina i suau i uns cabells ondulats i preciosos. La Dolores s’ha comprat unes sabates de taló d’agulla de dos pams i mig, de segona mà, per Internet. Ella sempre compra per Internet, ja que odia els botiguers i tots el comerços i totes les marques, fins al punt que quan compra alguna cosa de marca n’arrenca

enamorat d’un de dos metres amb un cos perfecte i una cara com de pel·lícula antiga de terror, i comença a mirar-lo descaradament, fins que el mascle en qüestió se n’adona i va directe a ella: - Hola, què tal! Sota quin nom obeeixes? - Només per aquesta pregunta ja et mereixes morir, cabró, però és tanta l’atracció sexual.... Responc al nom de Dolores i si em vols follar conec un lloc ideal. Anem? - I tant! Ja la tinc dura i ni tan sols t’he besat!!! La Dolores no s’ho pensa i li fa una morrejada impressionant, mentre li xiuxiueja: - Marxem d’aquí que estic molt calenta. Cinc minuts més tard la Dolores ja és al cotxe de la seva conquesta: Saps? Avui em sento com una porca i tinc ganes de fer l’amor amb tu, Home desconegut, sota els estels, a la muntanya i en sé d’una molt a prop d’aquí. Estarem tranquils i de ben segur que serà una experiència que no oblidaràs mai!!!!

Il:lustració: Jesús Ramos

Són les quatre de la tarda i la Dolores s’acaba d’aixecar, ha tingut una nit moguda, potser per la barreja d’estupefaents i narcòtics que s’ha pres aquesta nit abans de ficar-se al llit. La Dolores nua a la terrassa i com cada dia quan s’aixeca comença a pensar mentre es menja quatre patates crues, a la Dolores li encanten les patates crues, ja que tenen gust de terra... La Dolores menjant patates crues i nua sota els primers rajos de sol de la primavera comença a divagar sobre les relacions que ha tingut: A la Dolores no la van estimar mai tal com ella hauria volgut i és que totes les parelles que va tenir: homes, dones o animals o els objectes amb qui ella havia tingut una relació sempre l’havien decebuda i com que la Dolores sospitava que li eren infidels els acabava liquidant, no volia estar sola, i creia en la vida en parella però aquelles veus interiors sempre li deien el mateix.....

l’etiqueta, ja que ella no vol que la relacionin amb cap mena de marca i sap que el seu glamour està per sobre de tot això. Són les dotze de la nit i la Dolores surt al carrer. Avui està molt calenta i té ganes de sentir-se més bruta que mai, és com una gata calenta i tots els porus de la pell li demanen sexe. Quan surt amb aquesta actitud es nota i de quina manera... Els homes del carrer se la miren amb desig, fins i tot alguna dona. Les mirades són directes i això l’excita molt. Una hora més tard ja està asseguda a la barra d’un pub de moda i ja ha demanat un combinat. Els homes del pub estan molt excitats amb la seva presència, fins i tot li han entrat un parell d’homes, però ella se n’ha

Va proposar la Dolores i mitja hora més tard la Dolores estava totalment nua a la muntanya sota el ulls atònits d’aquell Home que li va fer l’amor quatre vegades seguides. La Dolores va començar a llepar-se les ferides, ja que havien fet sexe com animals i l’home mig adormit per l’esgotament físic va sentir:

- Ei!! Home desconegut, he gaudit com una porca, però mai més tornaràs a preguntar a cap dona, sota quin nom obeeixes? I tal com t’havia dit no oblidaràs mai aquesta nit, ja que ha sigut l’última vegada que folles, cabró!!! I sense donar opció a rèplica la Dolores li va clavar al cap diverses vegades els dos pams i mig de taló de la sabata. L’home va començar a agonitzar, i la Dolores se’l va mirar amb cara de plaer i va començar a rebolcar-se pel fang com una porca mentre pensava: - Quina llàstima, m’agradaven tant....

aquestes

sabates

opinió 23

‘La Riera’ balear Per: Jordi Cirach

Des del 13 d’abril, l’únic toro d’Osborne de ses illes Balears apareixia pintat amb els colors de la bandera gai, després al cap d’uns dies, un grup de quatre associacions encapçalades pels “Tertulianos del Mesón”, la van tornar a pintar del seu color original, el negre. Doncs aquí no s’acaba la peculiar telenovel·la balear -m’entenen ara la conya del títol, oi?- perquè després de quatre dies que fos repintat, apareix amb un missatge que diu “Ja és primavera a són Munar” i decorat amb flors de colors roses i blanques. I això em fa recordar amb la importància dels símbols. Com un emblema, una iconografia, o uns colors es converteixen en un bé preuat i fins i tot anhelat.

“...em fa recordar la importància dels símbols. Com un emblema, una iconografia, o uns colors es converteixen en un bé preuat i fins i tot anhelat”

gai, ho trobaria bé, perquè de fet també estaria representant a una part de la societat com és el catalans que som homosexuals. Doncs això pel que sembla a les classes més conservadores de les Illes Balears no els ha fet gens de gràcia. Penso tal vegada que no deuen haver espanyols homosexuals que s’hagin sentits representats? I això que s’hagi tornat a repintar amb flors blanques i roses, doncs mira, també crec que li dóna un aire més fresc i atractiu.

Personalment no em sembla malament que l’iconogràfic toro d’Osborne estigui pintat de la bandera gai, és a dir, per mi aquest símbol no representa res, ni tant sols em representa. Si pel contrari pintessin el burro català amb els colors de la bandera

De fet aquesta mena d’anècdota no deixa de ser una realitat social, ja que quin mal hi ha que un símbol espanyol com aquest estigui pintat de la bandera gai? És com si aquestes quatre associacions que el van repintar de negre, volguessin esborrar una realitat

“...pel que sembla a les classes més conservadores de les Illes Balears no els ha fet gens de gràcia.” present. I aquí no hi ha l’excusa del casori homosexual o l’adopció entre mig (ja que la majoria d’organitzacions que tenen aquest tipus d’ideologia més conservadora sempre s’excusen dient que el que veritablement no troben bé, és que dos persones del mateix sexe es puguin casar i puguin adoptar un nen) aquí ja estem parlant que una iconografia per estar pintada d’uns colors reivindicatius com és els colors de l’arc de Sant Martí, els hi molesten i que troben intolerant mantenir aquest símbols amb aquest colors. Pregunto doncs, el toro d’Osborne deixa de ser menys espanyol per estar pintat de la bandera gai? Bé, en el decurs dels dies m’imagino que veurem com continua aquesta anècdota graciosa que amenitza els titulars de les notícies tràgiques en el món.

dossier 25

El “mobbing”, breu perspectiva legal Per: Ferran Escofet. Advocat. feselgat@feselgal.com “Mobbing” es un terme anglosaxó que designa la violència psicològica en l’àmbit del treball. Aquest significat tant genèric permet utilitzar-lo per referir-se a una multitud de comportaments que conformen una casuística molt diversa. Actualment, el terme mobbing s’utilitza tant a nivell d’investigació científica com de pràctica legal, inclòs enla redacció de sentències judicials. Sens dubte, el mobbing discriminatori per raó de l’orientació sexual, com a subgrup de violència psicològica en el treball, alauradament és un dels més habituals en la nostra societat. Les bastes implicacions que aquest problema social ha anat desencadenant al llarg de les darreres dècades, ha convertit el mobbing en un fenomen objecte d’atent estudi per part de diverses disciplines científiques: la Sociologia, la Psicologia, la Medicina, l’Economia i, òbviament la ciència jurídica. Jo us parlaré aquí del mobbing des d’una vessant jurídica pràctica amb l’ intenció divulgativa d’orientar al lector que malauradament pateixi o pugui arribar a partir una situació de mobbing, amb les limitacions de text que imposa un article. Així intentaré ser el més concís possible i deixaré aquí de costat les consideracions més teòriques. Permeteu-me però que esmenti la definició que l’eminent sociòleg, el Dr. Heinz Leymann , va donar del mobbing: Terror psicològic en l’àmbit laboral consistent en la comunicació hostil i sense ètica, dirigida de manera sistemàtica per un o varis individus contra un altre, que així es arrossegat a una posició d’indefensió...

Segons consolidada doctrina jurisprudencial es considera legalment l’existència del mobbing en aquelles relacions jurídiques en les que es donen conjuntament les següents notes característiques: 1ª Conductes abusives, humiliants o degradants per la dignitat i la integritat personal del treballador. Exemples: rebuig al diàleg amb la víctima (per paralitzar-la), destrucció de les seves rets de comunicació, desqualificacions soterrades, destrucció de la seva reputació, la pertorbació de les seves activitats dins de l’organització de treball, encomanar feina en excés o innecessària, treballs pels quals el treballador no està qualificat o que requereixen una qualificació menor etc. 2ª Potencialitat lesiva de les accions i omissions. Aquests actes no són sempre de la mateixa intensitat. Juntament amb actes de lesivitat qualificada que poden ser objecte de tutela jurídica autònoma per sí mateixos, hi ha actes més subtils que prenen rellevància només en el context d’un procés o pla de fustigament preconcebut per fer mal. L’entitat dels danys també dependran de la resistència de la víctima. 3ª Repetició i persistència en el temps. Han de ser atacs sistemàtics i reiterats de violència psicològica que denoten l’existència d’una conducta assetjadora, com un goteig d’actes i omissions de diversa naturalesa. Es tracta d’un procés assetjador. 4ª Intencionalitat. Cal l’existència d’un pla més o menys preconcebut amb una

intencionalitat de fer mal: desestabilitzar psíquicament al assetjat a fi d’aconseguir la seva destrucció professional i , finalment, la seva expulsió de l’organització productiva en la que treballa. En aquest aspecte, és de destacar l’actitud d’emmascarament dels agressors, que neguen o manipulen la realitat de l’assetjament, atribuint a la pròpia víctima la responsabilitat del seu propi patiment, fent veure que els efectes dels seus atacs són desequilibris emocionals i psíquics causats només per la personalitat de l’assetja’t, desprestigiant-lo i, a més, exonerant-se de la responsabilitat de l’assetjament que exerceixen. 5ª Assetjament circumscrit a un context laboral, que permet la seva diferenciació sociològica de l’assetjament escolar o immobiliari. Quines accions legals ens emparen en front d’una situació que compleix amb les notes legals característiques del mobbing? En primer lloc l’article 50 de l’Estatut dels Treballadors permet l’exercici de l’acció d’extinció contractual indemnitzada de la relació laboral per incompliment empresarial. Concretament , en l’apartat 1.c d’aquest article es fixa com a causa justa d’extinció contractual qualsevol altre incompliment greu de les obligacions de l’empresari. I en aquest supòsit legal obert s’hi acullen les vulneracions en matèria de protecció de prevenció de riscos laborals, dins de les quals òbviament tenim els riscos laborals de caràcter psicosocial, és a dir el mobbing.

edicions lo cancaneig cerca manuscrits inèdits de temàtica gai, lesbi, trans o queers. (Novel·la o Assaig)-(En català o castellà)

dossier

Per tant, d’acord a questa norma, en cas de patir una situació real de mobbing el treballador podrà demandar l’empresari per extingir la relació laboral i cobrar l’ indemnització prevista pels acomiadaments improcedents, equivalent a 45 dies de salari per cada any de servei o 33 dies de salari per cada any de servei pels contractes indefinits subscrits després de la recent reforma laboral. Als contractes laborals temporals els correspondria un altre quantum indemnitzatori, llevat que es demostri que s’han subscrit en frau de llei. Evidentment, per exercir aquesta acció legal no cal que l’agressor sigui la mateixa persona de l’ empresari ni cal que es demostri la complicitat més o menys activa de l’empresa en els comportaments lesius. Doncs la responsabilitat en matèria de protecció de riscos laborals no requereix la culpa o l’element subjectiu respecte a la figura de l’empresari, atenent a què la seguretat dins del centre de treball és una responsabilitat objectiva de l’empresa. Màxim si tenim en compte la potestat disciplinaria i d’organització de què l’empresa disposa a dins del centre de treball. Per tant, l’empresa sempre serà responsable del mobbing, sens perjudici del seu dret a repetir contra els treballador/s agressors i, per descomptat, acomiadar-los disciplinàriament. No obstant, en aquest casos s’acostuma a constatar la culpa “in vigilando” de l’empresari, és a dir la culpa per no haver protegit la víctima dins l’organització de treball. O bé, a vegades es detecta la convivència de l’empresa amb les conductes d’assetjament moral sobre un o varis dels seus treballadors. Es planteja aquí pel treballador la sempre difícil situació de continuar treballant un cop interposada la demanda judicial. Atenent a què el treballador haurà de continuar treballant mentre es tramiti el procediment, ja que el contracte de treball s’extingirà per mitjà de la sentencia judicial. I l’empresari ha de continuar donant ocupació al treballador i pagar-li el salari, i el treballador haurà de continuar prestant els seus serveis en situacions sovint molt incòmodes. La jurisprudència només admet l’interrupció de la prestació quan la continuïtat en el treball sigui insuportable en casos de mals tractes verbals o físics o perillositat pel treballador. Així , si s’escau s’haurà de demanar l’

interrupció com una mesura cautelar a l’inici del procediment. Dit això, cal preguntar-se si l’ indemnització taxada pels acomiadaments improcedents (a la baixa després de la reforma) ha de satisfer íntegrament l’interés del treballador derivat d’un incompliment greu de les prestacions contractuals de l’empresari en una situació de mobbing. En aquest aspecte s’aplica el principi “restitutio in integrum”. Per tant, la Jurisprudència va acabar acceptant que els jutjats de lo social admetessin l’acumulació de l’acció extintiva de l’article 50.1.c. conjuntament amb l’acció de reclamació per lesió dels drets fonamentals, en aquest cas sobretot el dret a l’integritat

moral de article 15 de la Constitució. I així evitar una duplicitat de procediments per uns mateixos fets. De manera que es podrà demanar una altra indemnització en base a la vulneració del dret fonamental en el mateix procés que es tramita l’extinció causada de la relació laboral. Per tant, s’haurà d’expressar amb claredat els fets de la vulneració al·legada i el dret o drets fonamentals que s’estiguin esgrimint, fonamentant la pretensió indemnitzatòria (suplementària), amb una mínima base fàctica que permeti delimitar els elements de la indemnització per evitar una in concreció de fets. En aquesta fonamentació indemnitzatòria hi jugarà un paper fonamental els documents mèdics

que demostrin danys psíquics, psiquiàtrics o inclús físics en la víctima i el seu nexe causal amb l’agressió o mobbing. També s’hauria de provar el perjudici econòmic, com per exemple la m’erma d’ingressos salarials en els casos de baixa mèdica provocada per l’afectació en la salut de la víctima del mobbing (depressió, trastorns) etc. Per tant, us recomano que acudiu al metge des del bon començament de patir una situació de mobbing. Els peritatges de valoració mèdica psiquiàtrics/psicològics acostumen a ser rellevants en aquests casos, però no absolutament imprescindibles si disposem d’un bon expedient mèdic anterior. També podeu acudir a l’Agència de Salut Pública per a què examinin el vostre cas i facin un informe al respecte. També podran ser de molta utilitat probatòria, òbviament, l’aportació de testimonis de les situacions de mobbing, que no sempre hauran de ser companys de feina. I això us ho dic tenint en compte la disjuntiva que comporta per als altres treballadors de l’empresa el fet de declarar en contra del seu propi ocupador, encara que sigui en pro d’una causa justa. Així seria bo mantenir el contacte amb ex-treballadors de l’empresa que hagin estat testimonis dels fets il·lícits. Els correus electrònics, o qualsevol altre document que demostri la situació i l’intenció assetjadora poden ser decisius per acreditar el mobbing sofert. Si en el Jutjat de lo Social no s’entengués vulnerat el dret fonamental i el Jutge es limita només a acordar l’indemnització equivalent a l’acomiadament improcedent, totes aquestes proves podran servir per efectuar aquesta mateixa reclamació indemnitzatòria per la via de la jurisdicció civil. De nou aquí, s’hauran de presentar les proves que acreditin el perjudici mèdic, econòmic i moral. Per exemple, la reducció de les percepcions salarials per un canvi de lloc de treball forçat pel mobbing, les despeses mèdiques del tractament per un trastorn provocat per l’assetjament, els dies de baixa impeditiva i no impeditiva, les seqüeles mèdiques etc. També es reclamarà el dany moral que és el “preu pel patiment”, i que no està subjecte a cap taxació o quantificació concreta. Una altra mesura diferent, no judicial, s’emprendria si la víctima de mobbing entén

dossier 27 que la situació concreta en el seu lloc de treball és reversible i que en el futur podria continuar treballant –hi amb normalitat. Així les coses, Inspecció de Treball pot ser una instància adequada si l’advocat planteja adequadament la reclamació , a fi de corregir les conductes assetjadores dels companys de feina i o de l’empresa amb la perspectiva d’arribar a un acord satisfactori.

públics, apartat que us voldria transcriure aquí en relació a l’assumpte que ens ocupa: Els empleats públics tenen els següents drets de caràcter individual en correspondència amb la naturalesa jurídica de la seva relació de servei: “Al respecte de la seva intimitat, orientació sexual, pròpia imatge i dignitat en el treball, especialment en front de l’assetjament sexual i per raó de sexe, moral i laboral”.

Existeix un suficient consens científic al voltant de la major difusió del mobbing en l’àmbit del treball públic. És a dir, els funcionaris o treballadors de l’administració pública tenen més probabilitats de patir mobbing i la realitat pràctica és que el pateixen més sovint. Això és degut als vicis institucionals, als conflictes interpersonals degeneratius i a les patologies laborals que contradiuen els més elementals principis, que per imperatiu legal, han d’inspirar l’administració pública.

Seguint dins de l’àmbit funcionarial, hem d’ advertir de la inaplicació de l’article 50 de l’ E.T. per als funcionaris públics, és a dir l’impossibilitat d’exercitar l’acció d’extinció indemnitzada. Així les coses, una precària “via d’escapament” pel funcionari assetjat seria demanar una excedència per un assumpte d’interès particular. La qual cosa no és, precisament, afrontar el problema i defensar els propis drets. Però cada cas té les seves particularitats i per algunes situacions extremes pot ser una mesura provisional oportuna. En aquest àmbit, tenim l’acció de reclamació per responsabilitat patrimonial de l’administració per reclamar tots aquells mateixos danys i perjudicis que he esmentat anteriorment pel treballador del sector privat. En efecte, quan l’assetjament és exercit per un funcionari respecte d’un altre, l’administració serà responsable dels danys que ocasionin aquestes conductes il·lícites dels seus servidors públics. A més, disposem en la jurisdicció contenciosa administrativa de l’acció per lesió de drets fonamentals i la seva vessant reparadora. Aquesta via processal especial ara més fàcil d’esgrimir gràcies a l’article 14.h de la Llei 7/2007, article que hauria de resoldre les reticències

La manca de judicialització d’aquests casos a la jurisdicció contenciosa administrativa sovint respon al propi interès i motivació professional de la víctima en promocionar-se i ocupar determinats càrrecs, de manera que silencia el conflicte. A més, cal tenir en compte que els organismes públics són els menys inclinats a admetre un fet que els resulta més vergonyant com a garants que són de l’Estat de Dret. Davant d’aquesta situació, es va aprovar recentment la Llei 7/2007 de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, establint un catàleg de drets individuals en el seu article 14. Essent de destacar aquí concretament l’apartat lletra H d’aquest article en el que es recull el dret a la dignitat que tenen tots els servidors

A N A

11 S

10 E

N V

D A T

U S

O P

U R

D E

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 M A S C L E T A S O

O I I

A E

A S

A R I

A T I R

A L

S T

A E

S B

E T S A B

A R C A

O A E

E I

A R

A T

N E

A M B

T P

N A I

O E

M A R I G R A M A

O M E

R S O L U C I O N S

que han tingut els jutges d’aquesta jurisdicció en admetre aquesta via processal per tractar l’assetjament moral. I doncs, aquest procediment té uns terminis de tramitació urgents i el tractament és de sumari, amb la intervenció del Ministeri Fiscal. En definitiva, el procés en defensa dels drets fonamentals és més garantista i àgil que la tradicional demanda per responsabilitat patrimonial de l’administració pública, evitant, a més, la reclamació administrativa prèvia amb el que això suposa d’estalvi en temps d’espera. En aquest ràpid i succint repàs de les accions legals en defensa de l’ integritat moral dels treballadors, no podia oblidar la possibilitat de la via penal per aquells casos més greus, amb especial menció a l’article 314 del Codi Penal: Els que produeixin una greu discriminació en el treball, públic o privat, contra alguna persona per raó de la seva ideologia, religió o creences, pertinença a una ètnia, raça, nació, sexe, orientació sexual etc...seran castigats amb la pena de presó de 6 mesos a 2 anys, o multa de 12 a 14 mesos. Desitjant que aquest article us serveixi de certa orientació legal a tots/tes aquells/ es que us trobeu en una situació tant nociva com el mobbing. Aclarint que no hi he pogut explicar totes les implicacions legals. I recordo al lector que aquest article o qualsevol altre document divulgatiu legal NO pot suplir ni substituir, ni molt menys, el necessari assessorament d’un advocat expert en aquesta matèria. Esperem que les situacions de mobbing siguin cada vegada més aïllades i residuals.

conte eròtic 29

EL XAT Per: Xavier Ribas

És dimecres per la tarda. Després d’un pesadíssim vol entre Los angeles i Barcelona aterro a casa meva. No passen ni cinc minuts que ja rebo dues trucades de benvinguda i per veure el Barça. No en faig cas. He fet una barbaritat d’hores de vol, no sé ni a quina hora ni quin dia visc i estic trinxat. M’encenc un cigarret. Devoro el gat a petons i deixo que el sofà m’abdueixi una bona estona. Voldria dormir, però no puc. Intento cercar alguna distracció: un llibre, la tele, xerrar per telèfon, res em distreu. Al final opto per entrar a la xarxa, sense ni adonar-me’n em planto al xat, potser si algú ve a casa em cansaré una mica i cauré. Repesco un nick de fa uns quants anys: culet acollidor ; a veure si encara em dóna els bons resultats de temps passats. Al moment m’entra un noi, fib28, ens descrivim tots dos. La veritat és que m’he tret uns quants quilets a veure que me’n diu. Connectem la cam. Quan em veu, el resultat és esfereidor. Amb un contundent “foca vella” em talla a l’instant. He de seguir cercant. Al cap d’un moment veig un chaser, li entro. Decideixo no mentirli, però tampoc em funciona, per ell sóc un coi d’anorèxic. M’estic enfonsant en la misèria. Ningú em vol. Quan de sobte m’entra un tal Sagrera35. Ja no estic per massa històries. Li informo que tinc una mica de panxeta, ell em respon que si no és massa grossa, li agrada tocar una mica tou. Passem a la cam: - Hola maco, que tal ? - Hola, bé – responc tot tímid- una mica cansadet. - T’aniria bé un massatge, tinc molt bones mans. - Ehhhh… Mmmmm… És que jo no pago, em sap greu… - No, no. Que no sóc xapero!!! Que tinc la meva feina!!! - Ah! Perdona’m. És que no saps mai que et trobes per la xarxa. - No passa res. Per cert, no estàs tan gras… treu-te la samarreta. - Em fa una mica de vergonya, però en fi...-em trec la samarreta d’una revolada i amplio el camp de la cam perquè em vegi bé- Voilà! - Mmmmm m’agrada! Jo també me la treuré.

El noi està primet, però prou bé, la veritat és que promet força i m’agradaria que vingués a veure’m a casa. - Toca’t els pectorals –diu el noi amb una veu suggerent. - D’acord.- Agafo una mica de body milk perquè quedi el cos més lluent i començo la feina. - Així, molt bé. Et desitjo. Jo també em tocaré. - Mmmmm! Així m’agrada! - Mira, mira... la vols?- m’ensenya el seu armament. És de primera categoria! - Si! La vull, vine a casa!- responc tot emocionat. - T’ho hauràs de guanyar, faràs el que et digui. Tens cap dildo per casa? - S’han quedat tots tres a Los Ángeles. - Ensenya’m el culet – ho faig- posa’t un dit... - Sííiiiiii ! - Dos ! - Síiiiiiii ! - Tres ! - Síiiiiiii ! - Ets una bona porca ! Em poses a mil! Mira com la tinc! - Collons! La vull tota dins meu. - Hauràs d’assajar amb una mica més de volum. Aquesta és la gran anaconda. - D’acord. – Vaig a la cuina i trobo un cogombre. Li dono una mica de forma i torno. - No està malament. Ficate’l - Uf! Costa! Però mmmm mmm carai! - Va! Amb més energia.... - Síiiiii!!!!! - Fes servir el teu bracet.... - Méeees! Vull méeees! - Ensenya-m’ho! - Mira, mira - Quin cul que tens! Te l’entraré tota d’una tirada. Mira ja està al màxim! Porca, ho has fet tu això. - Tinc unes ganes de menjar-te-la.

- Serà tota teva , de principi a fi... t’hi cabrà? - Síiiiii! Síiiiii! - Aahhh! Aahhh! – La lleterada esquitxa la cam. - Eiii! Que havies de venir - Tranquil, en tinc molta més dona’m l’adreça Li dono l’adreça i el telèfon per si es perd. Tinc el temps just per prendre una dutxeta i recollir una mica la casa. Curiosament el Jet lag i el cansament m’han passat completament. M’espera una tarda amb força acció.

on pots trobar-nos

BARCELONA ALLOTJAMENT · Barcelona City Hotel Universal - C/ Aragó, 281, 2º 1ª · Hotel Axel - C/ Aribau, 33 · Hotel Califórnia - C/ Rauric, 14

ENTITATS · Antic Teatre - C/ Verdaguer i Callís, 12 · Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya -

+ LLOCS

C/ Avinyó, 44

Associació Decide-T (Centre 14) - C/ Labradores, 14

ALACANT

· Associació de Publicacions Periódiques Escrites en Català BARS · Átame - C/ Consell de Cent, 257 · Bacon Bear Bar - C/ Casanova, 64 · Belladona - C/ Diputació, 222 · Butch Bear - C/ Diputació, 206 · Cafè de les Delícies - Rambla del Raval, 47 · Casual Cafè - C/ Independència, 278 · Cine Arenas - C/ Tarragona, 3-5 · Dacksy - C/ Consell de Cent, 247 · El Cangrejo Eixample - C/ Villarroel, 88 · La Bata de Boatiné - C/ d’en Robador, 23 · La Cueva - C/ Calabria, 91 · La Chapelle - C/ Muntaner, 67 · La Penúltima - C/ Riera Alta, 40 · Lust - C/ Casanova, 75 · Moeem Barcelona - C/ Muntaner, 11 · Museum - C/ Sepúlveda, 178 · Museum Retro - C/ Urgell, 106 · New Chaps - Avda. Diagonal, 365 · People Lounge - C/ Villarroel, 71 · Robadors 23 - C/ d’en Robador, 23 · Trash - C/ Consell de cent, 223 · Bim bam bum, Z:eltas - C/ Casanova, 75 BOTIGUES DE ROBA · American Man - C/ Consell de Cent, 253 · Boxer - C/ Diputació, 167-169 · Celestino Muñoz - Gran Vía de les Corts Catalanes, 588

· DGM - C/ Casanova, 74 · ES-Collection - C/ Consell de Cent, 218 · ES4U - C/ Casanova, 56 · ES4U Woman - C/ Casanova, 56 · Interior Primera - C/ Aribau, 26 · Kódigo G - C/ Muntaner, 24

· Next Level - C/ Diputació, 189 · Obsesión Outlet - C/ Consell de Cent, 230

CLUBS DE SEXE · Berlin Dark - Pge. Prunera, 18 · La Base - C/ Casanova, 201 · Open Mind - C/ Aragón, 130 DISCOTECA · Metro - C/ Sepúlveda, 185

- APPEC - Rambla deCatalunya, 10 4º

AMPOSTA

· Ateneo Chino - C/ d’en Robador · BCN Checkpoint - C/ Comte Borrell, 164 - 166 · Casal Lambda - C/ Verdaguer i Callís, 10

Llibrería La Gavina - C/ Major, 21

ANDORRA LA VELLA

· GAG - C/ Virgili, 24 08030 BCN

· Programa pel Col·lectiu GLTB - Avda. Paral·lel, 52, Santa Madrona , 4º

Bar La Fada Ignorant - C/ Fiter i Rossell, 2, bajos Edifici

CARDEDEU Lliberia Pla de la Calma - C/ Teresa Oller, 5

LLIBRERIES · Antinovs - C/ Josep Anselm Clavé, 6 · Cómplices - C/ Cervantes, 4 · LoKal - C/ Cera, 3

CASTELLÓ DE LA PLANA Oriol Flors Mas - C/ Peñíscola, 2, 1º 2ª

GANDIA NOIES · Dora Ópera Café - C/ Villarroel, 86 · La Rosa - C/ Brusi, 39 (Pge. Interior)

Col·lectiu de Lesbianes, Gais i Transsexuals de la Safor “Casal de laDiversitat” - C/ Joan Andrés, 9, 1º

LLEIDA PERRUQUERIES · Esclusif - C/ Diputació, 159 · Hair Club - C/ Muntaner, 22 · Tön Vanguard - C/ Diputació, 191

Associació EAGLE - C/ Artur Mor, 1

RESTAURANTS · Castro - C/ Casanova, 85 · D-Divine - C/ Balmes, 24 · El Bierzo a Tope - C/ Diputació, 159 · Iurantia - C/ Casanova, 42 · Santutxo - C/ Provença, 571 · Sinensis - C/ Aragó, 159 · Único - C/ Diputació, 176 · Xalupada - C/ Diputació, 200

PALMA DE MALLORCA

MADRID Librería Berkana - C/ Hortaleza, 64z

Associació Ben Amics - C/ Conquistador, 2, Pral.

REUS Associació H2O - Av. Carrilet, 29

SARAGOSSA Associació Towanda - C/ Liñán, 8, Local Treziclo

SITGES SAUNES · Sauna Buenos Aires - C/ Urgell, 114 · Sauna Casanova - C/ Casanova, 57 · Sauna Condal - C/ Espolsasacs, 1 · Sauna Corinto - C/ Pelai, 62 · Sauna Thermas - C/ Diputació, 46

Hotel Romántic - C/ Sant Isidre, 33

VALÈNCIA Col·lectiu Lambda - C/ Vivons, 26 Café de la Seu - C/ Santo Cáliz, 7, bajos Terra (Centro Social Bar) - C/ Baró de Santpetrillo, 9, bajos Pepín Martínez - C/ Salas Quiroga, 14, Puerta 3

SEX SHOP · Boyberry - C/ Calabria, 96 · Kistch - C/ Muntaner, 17-19 · Nostromo - C/ Diputació, 208 · Sestienda Menstore - C/ Rauric, 11 · Zeus - C/ Riera Alta, 20

I a les 335 Biblioteques de tot Catalunya!

Esquerra - C/ Erudito Orellana, 10, 1º

VILA JOIOSA Llibreria Vila Llibres - C/ Ciutat de València, 14, Baix

- 33ª edic

Gai de Barió del Carnaval celona. - Revista I

· Cada 2 m nfogai e d’agafar-la sos, no t’oblidis

- Premis Triangle i Totxo Rosa

· Entrega dels premis: 23 de juny de 2011 - 21h Oberta la votació

- Festa al Karrer

· 23 de juny de 2011 - 23h

- Reunions setmanals del Col∙lectiu Gai de Barcelona, Infogai i Ecogais

- Acolliment

· Cal deman ar cit cgb@colecti a prèvia ugai.org

· Obertes a tothom · Divendres no festius a les 20h

nsa i - Taller d’autodsefe Antiagression

a el teu · Si ja l’ha fet deman DVD. plaça pel ‘11 . Reserva la teva ctiugai.org · autodefensa@cole

l Barri de - Festa Major deix mple l’Esquerra de l’E a re 2011. · Dissabte 8 d’Octub

- Assessorament en Casos d’Agressions o D iscriminacions. · Comissió Ju

rídica denuncies@co lectiugai.org

- Préstec de Llibre s i DVD’s ·D emana el catàleg : cgb@colectiugai .org

Tot el dia

activitats

adal - Loteria de Nen 69!) 19669 t · (hum! acaba tubre c a la venda a l’o

erament ib ll a l’ r e p - Diada GLTBIQ+ 2011 de juny de · Dissabte 25 rsitat · Plaça Unive cultura ra d’entitats i st o M h 0 .0 2 ·1 ifestació · 18.30h Man a · 22.00h Fest

Si vols rebre còmodment al teu email la informació de les nostres activitats només t’has de registrar al nostre web:

www.colectiugai.org i rebràs cada setmana un email amb totes les nostres activitats i nosaltres.

- Accions, Campanyes, Concentracions, Manifestacions, etc. Específiques Kontra la GLTBIQ-Fòbia a Nivell Local i Internacional. Horari CGB: -De dilluns a divendres de 19h a 21.30h -Divendres, dissabtes i vigílies a la nit de 23.00h a 2.30h

marigrama

Per: Martí Delclot 1 2 1 2 3 4

6 7

9 10 11

HORITZONTALS 1. Colla de mariques valencianes. Tècnic imprescindible en una ràdio. 2. Convicions per tal de defendre una causa. Germans bessons guapíssims que van jugar al Barça de Van Gaal 3. De cognom Pajín. Segons els d’Star trek, és l’última frontera. 4. Princesa fenícia que va ser segrestada per Zeus. Final de Fernando Pessoa. Navarra. 5. Estats units. Posar data. Gos mallorquí. 6. El cap d’en Ramon. Ficar mà a la caixa. 7. El cotxe dels marcians (a l’inrevés). Impost municipal temut pels empresaris. Li agrada la carn i el peix (a l’inrevés). 8. Senyores grans que en saben molt (a l’inrevés). La infanta Leonor ho és de la reina Sofia. 9. Mítica ciutat de l’antiga Grècia amb uns soldats guapíssims. Estat americà (a l’inrevés). 10. Dígraf anglès que sona i. No dóna mai ni un cèntim de propina, és un... Els pecats capitals. 11. No beu ni fuma , és una noia molt... Acció de passar per alt alguna cosa.

5 6 7 8 9 10 11

VERTICALS 1. Cobrem una miseria, amb prou feines mil euros. 2. Els anglesos en canten l’hora per cap d’any. Els que canten el secreto de las tortugas la maleeixen. 3. Les de Galicia són baixes (a l’inrevés).El del Tibidabo sempre dóna voltes. El principi de la negació. 4. Ex vicepresident del govern català. 5. El que t’agradaria fer-li a aquell noi que la té tan grossa. Les piles més petites. 6. Domini d’Espanya. Mítica furgoneta d’ Ebro dels anys 60 i 70 (a l’inrevés). Manera com enuncies una frase. 7. Tarragona. L’única cosa en comú entre l’Esther i l’Eva. Dona dominant sexualment. Nom de l’autora de la cel. lebrada frase “Tens una pistola a la butxaca o és que t’alegres de veure’m?”(a l’inrevés). 8. Aquest noi requereix tota la meva atenció, és molt...Tots la portem al cotxe. 9. Compra hostil d’una empresa per part d’una altra més gran. Al bell mig del mar. L’est d’Anglaterra (a l’inrevés). 10. Mar anglès. Mena de bestiola peluda i molt voraç dels anys 80 del mateix estil que els gremlins. 11. Allò que expulses després d’haver-te pres cinc cerveses. Ens ensenya el món cada matí.