Imagineria sevillana

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

LA IMAGINERIA SEVILLANA AL BARROC I L’ACTUALITAT

VERÓNICA OLIVARES SÁEZ TREBALL DE RECERCA ASSUMPTA ZAPATA CURS 2018-2019 INS JOSEP PUIG I CADAFALCH 2N BATXILLERAT

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

1/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

AGRAÏMENTS Vull agrair en primer lloc a la ciutat de Sevilla, la seva Setmana Santa i l’art que hi ha en ella. En segon lloc, vull agrair a tots els artistes que van fer totes les meravelloses obres d’art que surten en aquest treball, perquè sense elles no hauria estat possible.

A continuació, vull agrair a la meva tutora per tota l’ajuda que m’ha donat durant aquests mesos de treball, sense ella tampoc hauria estat possible.

A la meva família, les meves amigues i sobretot a la meva família d’Alcalá de Guadaíra, per estimar-me tant des de petita i ajudar-me durant la meva visita al mes de Setembre, ells són un dels grans motius d’aquest treball.

Vull agrair especialment l’ajuda del meu amic Adrià Franquesa pel seu treball en la creació d’un joc interactiu per a la part pràctica, sense ell no hauria estat possible, i a més li agraeixo de tot cor el suport que m’ha donat durant el procés de creació d’aquest treball.

També en especial, vull agrair la col.laboració de Juan José Morillas, amic des de fa molt temps dels meus pares, qui em va veure créixer envoltada de la Setmana Santa sevillana i qui em va atorgar molt amablement una entrevista a casa seva per aquest treball.

Igualment d’especial és el meu agraïment cap a l’escultor i sobretot, cofrade com jo, Antonio Joaquín Dubé de Luque qui va complir un dels somnis de la meva infantesa i em va concedir una entrevista a casa seva i em va tractar com si fos de la seva pròpia família, a ell li dedico de cor aquest treball juntament amb la meva àvia, com a mostra de la meva gratitud. També a Macarena, neboda de Dubé de Luque per fer-me el gran favor d’aconseguir aquella entrevista.

Finalment, gràcies a la meva passió per la Setmana Santa i a l’art religiós, les quals coses m’inspiren cada dia i acompanyen durant tota la meva vida.

1

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

2/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Al arte, por darme tanto durante toda mi vida. A los escultores sevillanos del ahora y del ayer, los cuales han contribuido con sus obras a hacer de la imaginería sevillana el gran arte que es hoy.

2

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

3/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

ABSTRACT This essay is dedicated to the art of Spanish baroque sculpture in the city of Seville and the current Spanish sculpture of religious themes, the imagery. Here it is collected its artistic importance, also the most important baroque sculptors and their repercussion in spanish art, the great step from baroque art to contemporary, making special mention to the most representative artists and the influences received from the greats of the Baroque. Lastly, the process of creating an image and two interviews with personalities from the world related to imagery and its cultural and artistic influence in Seville are also included.

RESUMEN Este trabajo está dedicado tanto al arte de la escultura barroca sevillana como a la actual de temática religiosa, la imaginería. Dentro de él están incluidos tanto la relevancia artística de esta, sus escultores más importantes durante la era barroca y su repercusión tanto en la imaginería sevillana como en la española, como el gran paso que se realizó desde el arte barroco hasta el contemporáneo, haciendo especial mención de los artistas más representativos de esta y las influencias recibidas por parte de los grandes del Barroco. Por último, se recoge el proceso de creación de una imagen y dos entrevistas realizadas a dos personalidades del mundo relacionado con la imaginería y su influencia tanto cultural como artística en Sevilla.

RESUM Aquest treball està dedicat tan a l’art de l’escultura barroc sevillana com a l’actual de temàtica religiosa, la imagineria. Dins d’ell es troben inclosos tant la seva rellevància artística, els seus escultors més importants durant l’època barroca i la seva repercussió tant dins la imagineria sevillana com a l’espanyola, com el gran pas que es va realitzar des de l’art barroc fins el contemporani, fent especial menció dels artistes més representatius d’aquesta i les influències rebudes per part dels grans del Barroc. Per últim, es recull el procés de creació d’una imatge i dues entrevistes realitzades a dos personalitats del món relacionat amb la imagineria i la seva influència tant cultural com artística a Sevilla.

3

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

4/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

INDEX:

INTRODUCCIO……………………………...................................................................................................................... 6 1. EL PAS DEL RENAIXEMENT AL BARROC A L’EUROPA DEL SEGLE XVI……..………………………………………………………………………………………………………………………….... 7 1.1.1. EL BARROC: CAUSES I CONTEXT HISTORIC……..……………………………………...…………... 8-10 1.1.2. EL PAS DEL RENAIXEMENT AL BARROC DINS LA HISTORIA DE L’ART………..……………………………………….………………………………………………………………………..11-13 1.1.3. EL BARROC EN ALTRES PAISOS D’EUROPA 1.1.4. EL BARROC FRANCES……………………………………………........................................................... 14-16 1.1.5. EL BARROC ALEMANY……………..…………………………...………………………………………………. 17 1.2. EL COMENÇAMENT DE LA DECADENCIA ESPANYOLA A FINALS DEL SEGLE XVI. PAS DEL RENAIXEMENT AL BARROC A ESPANYA……………………………………………............... 18-19 1.2.2. INFLUENCIES EUROPEES QUE VAN AJUDAR A ESPANYA EN EL SEU PAS AL BARROC……………...………………………….…………………………………………………………………..….… 20-22 2. L’ESCULTURA ESPANYOLA BARROCA……………………...…………………………………………...... 23-24 2.1. L’ESCOLA CASTELLANA 2.1.1. GREGORIO FERNANDEZ………………………………………………………………………………...... 25-28 2.2. L’ESCOLA ANDALUSA 2.2.1. JUAN MARTINEZ MONTANES………………………………………………..…………….……...…..... 29-38 2.2.2. FRANCISCO DE OCAMPO…………………………………………….………………………..........……. 39-41 2.2.3. JUAN DE MESA………………………………………………………………………….…………................. 42-49 2.2.4. ALONSO CANO………………………..……………………………………………..……………………….... 50-51 2.2.5. PEDRO DE MENA……………………………………………………………………….…………………..... 52-54 2.3. L’ESCULTURA A MURCIA: SALZILLO…………………………….…………………………………..….. 53-56 3. L’ESCOLA SEVILLANA 3.1. JOSE DE ARCE………………………………………………………………………………....…………………. 57-58 3.2. PEDRO ROLDAN……………………………………………………………………………………....……….... 59-63 3.3. LUISA ROLDAN, “LA ROLDANA”.......................................................................................................... 64-69 3.4. FRANCISCO ANTONIO GIJON…………………………………………………...…………….………….... 69-70 4. LA IMAGINERIA SEVILLANA CONTEMPORANIA 4.1. JUAN DE ASTORGA………………………………………………………………………………………….….. 72-78 4.2. ANTONIO CASTILLO LASTRUCCI……………………………………………………………..………….. 79-86 4.3. SEBASTIAN SANTOS ROJAS……………………………………………………………………….………... 86-92 4.4. ANTONIO ILLANES……………….………………………………………………………………..……........ 94-101 4.5. FRANCISCO BUIZA…………………………………………………………………………………....…….. 102-108 4.6. ANTONIO JOAQUIN DUBE DE LUQUE……………………………………………....……………..... 109-115 4.7. LUIS ALVAREZ DUARTE………………………………………………………………………………........ 116-124 4.8. JUAN MANUEL MINARRO LOPEZ………………………………………..……………………….….... 125-130 5. REPERCUSSIONS ARTISTIQUES I CULTURALS DE L’ESCULTURA I LA IMAGINERIA SEVILLANA BARROCA I CONTEMPORANIA…………………..…………...……...... 131

PART PRACTICA: INTRODUCCIO…………………………...……………..…………..………………….……….... 132

4

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

5/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

PROCES DE CREACIO D’UNA IMATGE…………………………………………………………………… 133-134 ENTREVISTA A JUAN JOSE MORILLAS, EXDIPUTAT DEL CONSELL DE CONFRARIES DEL DISSABTE I DIMARTS SANT I EXPORTAVEU DEL CONSELL DE CONFRARIES…………………………….………………….…....135-138 ENTREVISTA I REPORTATGE BREU A ANTONIO JOAQUIN DUBE DE LUQUE, ESCULTOR, PINTOR, DISSENYADOR, COFRADE I IMAGINER SEVILLA………………………………….…………..…...... 139-143

CONCLUSIO……………..………………….……………………………………………………………………………..... 144 BIBLIOGRAFIA…………………………………………………………………………………………………………..... 145 WEBGRAFIA……………………………………………………………………………………………………….… 145-149 FILMOGRAFIA…………………………………………………………………………………………………………...… 149

5

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

6/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

INTRODUCCIÓ La motivació per realitzar aquest treball va sorgir fa molt temps, durant la meva infantesa.

Des de molt petita em vaig sentir atreta per l’art sacre gràcies a la meva educació dins la tradició de la Setmana Santa tant de la meva ciutat, Cuenca, com de la ciutat que va captivar el cor dels meus pares, Sevilla.

A l’hora de plantejar el treball em vaig marcar cinc objectius: En primer lloc trobar les causes del pas del Renaixement al Barroc tant dins la història com a la història de l’art, incloent com va ser el Barroc en altres països d’Europa i les influències d’aquest que va rebre Espanya i que el van ajudar a fer el pas, fent menció de la situació que vivia el país i que va propiciar el canvi.

Després, fer menció de les diferents escoles d’escultura que van sorgir durant aquesta època, destacant les més importants i els seus artistes més brillants i significatius.

Seguidament volia enfocar-me especialment a l’escola sevillana, ja que aquesta és una de les parts principals del treball.

Després de parlar de l’escultura i la imagineria al Barroc, fer un salt temporal fins a l’època contemporània i centrar-me dins la menció dels artistes més importants i representatius de l’escola sevillana d’imagineria actual.

Finalment com a últim objectiu, volia comprovar la importància i influència tant artística com cultural de l’escultura i la imagineria sevillana barroca i actual.

Per poder portar a terme aquest treball he consultat llibres relacionats amb aquest tema, consultas nombroses pàgines en línia, vist diversos documentals i a més vaig viatjar a la ciutat de Sevilla el mes de Setembre per veure part de les obres que surten en aquest treball en persona.

Allà vaig realitzar dues entrevistes a dues personalitats relacionades amb el món de la imagineria, la primera connectada amb ella gràcies a la Setmana Santa i l’altra connectada amb ella per la seva professió com a escultor, imaginer, pintor i dissenyador, a més de ser una de les personalitats més importants dins la imagineria sevillana actual. Totes dues es troben recollides dins la part pràctica del treball, juntament amb el procés de creació d’una imatge creada per l’escultor Francisco Buiza.

6

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

7/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

1. EL PAS DEL RENAIXEMENT AL BARROC A L’EUROPA DEL SEGLE XVI El Renaixement va suposar un canvi dràstic tant a la ideologia com a la cultura de tota Europa. Després de, sense dubte, marcar un abans i un després a la història, el Renaixement va finalitzar al voltant dels últims anys del segle XVI deixant darrere seu un gran nombre de canvis tant històrics com artístics.

El Renaixement es va caracteritzar per un renovat interès a la cultura grecollatina i així mateix, l’Humanisme. A diferència de l’Edat Mitjana, el pensament renaixentista es va centrar en l’antropocentrisme i es va deixar de costat el teocentrisme. També es va centrar en el ressalt de la natura del món en el qual vivim i es va voler trobar la confiança en la raó i l’optimisme.

Dins l’estètica renaixentista, es valoraven les formes equilibrades i harmòniques. A la vegada, el prototip de cavaller medieval va desaparèixer i es va començar a valorar no només l’ús de les armes, sinó també l’interès per les lletres i les arts creant així un nou prototip ideal de cavaller que perduraria fins segles després.

-”Magnificat”, Sandro Botticelli.

A principis del segle XVII, a Itàlia, va començar a sorgir un nou moviment artístic que es va escampar ràpidament per tota Europa fent desaparèixer gradualment la influència del moviment renaixentista. Aquest nou moviment és conegut com el Barroc.

Dins del moviment Barroc es volia expressar amb gran detall el drama, l'eufòria i la grandesa mitjançant les diferents arts com l’escultura, la pintura, la música i la literatura.

Aquest moviment va suposar per tota Europa un gran canvi que va aportar grandeses a l’àmbit cultural i va tenir el seu origen a causa de la inconformitat de la majoria de països components d’aquest continent, els quals patien per aquells temps terribles crisis econòmiques que els estaven restant l’esplendor que s'havia guanyat durant l’etapa renaixentista.

Els països europeus que més es van veure afectats durant aquesta gran etapa artística van ser Alemanya, Itàlia i per últim el nostre país, Espanya.

-Setge de Magdeburg, una de les batalles més importants de la coneguda guerra dels trenta anys portada a terme pel Sacre Imperi Romanogermànic.

7

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

8/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

1.1.1 EL BARROC: CAUSES I CONTEXT HISTORIC Els inicis del Barroc van tenir els seus primers passos gràcies a dos elements importants que el van ajudar a prosperar i a fer-se cada vegada més gran per tota Europa, aquests dos elements van ser la noblesa i l'Església, els quals van promoure aquest moviment, ja que es trobaven en situacions complicades per diverses qüestions.

L'Església catòlica va patir una ruptura amb els protestants que la va portar a tenir la necessitat de crear l’anomenada Contrareforma i portar-la a terme després de la celebració del Concili de Trento entre els anys 1545 i 1563.

En aquest Concili les dues postures de l'església van discutir durant tres etapes el camí que prendria l’església catòlica respecte a els protestants i la seva reforma.

Durant la primera etapa del Concili, aquest és inaugurat i destaca la gran representació eclesiàstica espanyola malgrat que la majoria li pertanyia al clergat italià. Aquesta primera etapa va tenir lloc entre els anys 1545 i 1547 però les sessions van haver de ser suspeses a causa de l’amenaça d’una epidèmia de pesta.

A la segona etapa, que va tenir lloc entre els anys 1551 i 1552, la presència del clergat alemany va fer èmfasi en aquestes sessions que van ser dirigides pel Papa Juli III. A causa de la traïció del duc de Saxònia envers el seu rei, les sessions van tornar a ser suspeses, ja que aquest es va unir al bàndol protestant i això li va donar suficient poder per poder resultar triomfador en el Concili.

La tercera i última etapa va tenir lloc entre els anys 1561 i 1563. Aquesta tercera i última etapa va ser presidida pel Papa Piu IV. Com que no hi havia representació alemanya ni reformista, es va decidir cessar les sessions i van concloure tots els temes que es van debatre durant aquest període de temps.

Hi va haver un total de vint-i-cinc sessions en les quals, es van debatre temes de gran importància dins els fonaments de la cristiandat com ara el valor del pecat original, la importància de la imatge de la Verge Maria dins l’àmbit eucarístic i devocional, la representació de Jesús a l’eucaristia, etc.

Al final del Concili, van resultar victorioses les idees d’una Església Catòlica lluitadora contra una Església Protestant, tot i que hi havia molts partidaris que defensaven fermament la idea que ambdues esglésies podien arribar a una sèrie d’acords que els permetessin viure en pau com les dues esglésies més importants de la religió cristiana.

En finalitzar el Concili de Trento, l'Església Catòlica va renovar-se internament, canviant antics valors per uns que s’ajustessin als temps de canvi que estaven vivint durant aquell temps.

8

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

9/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-El Papa Paulo III, un dels molts Papes que van presidir les sessions que van tenir lloc durant el Concili de Trento.

Serà després d’aquest Concili quan l'Església Catòlica anirà renunciant a les nacions on predominava la fe protestant.

L’art serà, en països com Itàlia i Espanya, el mecanisme de difusió dels valors religiosos perduts durant el temps de la revolta protestant originada per Luter.

El poder moral i econòmic de l'Església Catòlica creixerà i arribarà al seu màxim esplendor i influència durant aquesta època, ja que els cristians catòlics es negaven a acceptar la reforma de Luter i la separació de l'Església catòlica que aquesta va comportar.

A països com Anglaterra i Escòcia, l'Església protestant va començar a guanyar poder a poc a poc i això va fer que l'Església catòlica mirés més pels seus interessos.

Durant el Barroc, en els països de fort poder reial com eren França i Espanya, la reialesa va imposar el seu poder, a l’igual que l'Església va començar a fer amb els fidels després de la revolta i contrareforma protestant, imposant-lis una obediència cega a través de la grandesa procedent dels palaus reials i els diferents edificis de govern.

Els reis van exercir un poder absolut que rebien, segons els valors de l’època, per delegació divina.

Un dels exemples més importants de la història, referent a aquest poder absolutista, és el que va exercir el rei Lluís XIV de França, també conegut com el Rei Sol. Durant el seu regnat, França va prosperar en l’àmbit artístic deixant com a llegat meravelloses obres d’art i enormes construccions, com ara el Palau de Versalles, que va ser construït com un símbol del poder francès en l’època, per desitjos del Rei Sol. No és d’estranyar però, que el Barroc francès posseís un altre tipus d’estil. Un estil molt més recarregat i extravagant que altres estils barrocs d’Europa, el de França és sens dubte el més glamurós, ja que s’utilitzava per reflectir el gran poder de la noblesa i la monarquia que hi havia en aquell temps.

-”Luis XIV”, Hyacinthe Rigaud.

9

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

10/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’absolutisme portarà l’establiment de les corts reials i conjuntament, una administració complexa, el que farà aparèixer un nou tipus de ciutat: la capital de l’Estat. El diseny d’aquestas noves grans ciutats tornarà a potenciar l’urbanisme.

Durant aquest període històric, es produeix un extraordinari desenvolupament de la literatura i, especialment, del teatre.

La natura ocupa un important paper durant el Barroc, ja que l’home descobreix la seva debilitat davant l’immens poder que es troba en aquesta. Entre altres descobriments científics d’aquesta època, Kepler va afirmar que els planetes descrivien en el seu recorregut una òrbita el.líptica i no circular com es creia prèviament. Al seu torn, Galileu va aconseguir millorar el telescopi gràcies a les seves investigacions inspirades per Nicolau Copèrnic.

El Barroc reivindica la grandesa, l'autonomia, el misteri i el poder de la Natura.

Durant el barroc, van tenir lloc grans crisis, no només polítiques, econòmiques o religioses, sinó també perquè va ser un període on van sorgir grans brots de malalties, fams, pobresa, etc. Va ser un moment històric de decadència i inseguretat, la qual es reflecteix en l’art a través de la cerca del que és inestable, la ruptura amb el respecte per l’ordre del sentiment clàssic, el dinamisme, la violència i el tremendisme. Existeix una generalitzada sensació de pessimisme i impotència davant una situació que sembla desbordar a l'ésser humà de l’època, el qual porta a aquest a expressar els seus sentiments a través de totes les branques artístiques.

-Galileu Galilei, un dels pensadors més importants de l’època barroca. Va demostrar que la terra gira al voltant del sol. Va escriure nombrosos llibres sobre les seves teories científiques i per això va ser perseguit per la Inquisició.

-”Galileu Galilei”, anònim italià. A dalt, “Sant Jordi matant al drac”, Paul Rubens

10

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

11/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

1.1.2. EL PAS DEL RENAIXEMENT AL BARROC DINS LA HISTORIA DE L’ART Com ha estat mencionat anteriorment, el Renaixement va ser un període artístic en el qual l’art va ser completament renovat, havent-hi un ressorgiment dels valors clàssics. El Renaixement es va desenvolupar durant tres segles.

Va ser un corrent artístic que es va referir principalment a l’antiguitat, donant ús a les tècniques clàssiques però no per això sense reafirmar les normes del classicisme grec per així poder adaptar-les als temps en els quals es va desenvolupar aquest estil. Els pintors i escultors sobretot, van intentar afirmar les seves pròpies visions dels canvis tant socials com culturals que van tenir lloc durant l’etapa renaixentista, a partir d’una influència antiga i amb ella, buscaven transmetre aquests renovats valors clàssics a través de les seves obres. Va ser el moment en què va tenir lloc una modificació de les normes artístiques i estètiques de l’època medieval. Com a prova del canvi que s’estava vivint, els artistes del Renaixement canvien radicalment l’art occidental, fins arribar al punt de què en les obres que es comencen a realitzar, es transmeten clarament els desitjos que posseïen per canviar per complet els valors medievals que tractaven en especial la relació de l’home envers la natura, la relació amb el món que els envoltava i la relació amb Déu.

-”La Mona Lisa”, Leonardo Da Vinci.

Tots els valors artístics medievals van desaparèixer i es van renovar completament, gràcies al sorgiment de nous artistes que posseïen noves idees que anhelaven plasmar a través de les diferents arts.

A l’igual que la pintura, un dels camps artístics que també es va veure molt renovat gràcies al Renaixement, tenint la seva època d’esplendor durant el Quattrocento, va ser l’arquitectura. Per als nous arquitectes renaixentistes, l’arquitectura era similar a una ciència, la qual no es limitava només a un sol element que havia de ser dissenyat i creat, sinó que necessitava tots els coneixements elementals. Aquests eren geografia, matemàtiques, anatomia i medicina. També eren per a ells importants altres camps com l’òptica, el dret, la teologia, l’astronomia i la meteorologia. D’aquesta manera es buscava una imitació de la natura a través de l’arquitectura.

-El duomo de Florència és la màxima representació de l’estil arquitectònic renaixentista. És una de les majors joies arquitectòniques de tots els temps, a més que pertany a la ciutat on va néixer el moviment artístic.

11

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

12/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Pels artistes renaixentistes, l’art ja no era un servei anònim, el qual era oferit a Déu i a l’església, sinó un himne personal en lloança a la bellesa. Així, es va aconseguir perfeccionar el dibuix i des de llavors es comença a utilitzar com a base de la pintura.

Durant el Renaixement, van sorgir nous artistes que es convertirien en els més importants tant de la seva època com de les posteriors. Artistes com Miguel Àngel, Rafael, Leonardo Da Vinci, Tiziano i Sandro Botticelli, van passar a la història per les seves majestuoses obres d’art, que reflectien tant l’època d’esplendor artístic que va suposar el Renaixement, com els estils més purs d’aquest.

Però malgrat la grandesa artística i cultural que va suposar el Renaixement, les crisis van començar a sorgir a Europa i aquest fet va portar el fi del període renaixentista, que donaria pas a un temps de transició anomenat Manierisme.

El Manierisme sorgeix en un moment en el qual es trenca totalment amb els valors que van regir el Renaixement: la bellesa clàssica, les proporcions perfectes, l’harmonia, la serenitat i l’equilibri.

Aquest estil de transició va ser inestable i subjectiu. Els artistes van donar llibertat als seus gustos, tendint així a la majoria dels casos a la irrealitat i a l’abstracte. A diferència de l’estil renaixentista, el Manierisme va trencar amb tots els valors tradicionals artístics coneguts fins aquell moment. Va ser un temps on els artistes més atrevits van començar a retratar nus i a representar fets bíblics d’una manera distinta.

Però, aquest estil duraria només fins després de la ja esmentada contrareforma de l’església catòlica portada a terme per pal.liar el malestar general que havia causat la revolta protestant de Luter. És en aquest moment quan, com ja ha estat mencionat amb anterioritat, sorgeix d’entre totes aquestes crisis que assotaven Europa, el Barroc.

A diferència del classicisme renaixentista, el barroc va valorar la llibertat absoluta per poder crear i distorsionar, la condensació i la complexitat. Aquest estil recarregat va impregnar totes les manifestacions d’art i cultura, portant així a molts països d’Europa a la seva època de major esplendor artístic.

A països com Espanya, el barroc va suposar una època daurada, on la pintura, l’arquitectura, l'escultura, la música i la literatura es van reformar completament, tenint com a resultat un sorgiment cultural complet que conformaria l’anomenat Segle d’Or. -A dalt, “La Pietat”, Miguel Àngel. A baix, “Retrat de la Verge”, El Greco.

12

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

13/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Trobem a la pintura barroca una marcada predilecció pel naturalisme, el dinamisme i els efectes òptics. És llavors quan apareixen composicions de natura morta, bodegons, animals i fins i tot les vides de sants i del mateix Crist, trobant-se a dins d’esquemes asimètrics. Les representacions de persones o de gent del poble es reformen i es rebutgen les idees d’una visió perfecta i sofisticada de la vida popular. Es representa tant a camperols com a eclesiàstics i sants amb les seves vestimentes habituals. A diferència d’això, aquest nou sentit de la realitat es troba modificat, malgrat que en els retrats de classe social alta, ja que aquests són més adornats i sobretot es defineixen al detall els luxosos ornaments i teixits de les vestimentes, perruques, sabates i barrets.

Però, el que més va caracteritzar l’estilo barroc és el maneig de les llums i ombres, que com s’ha esmentat anteriorment, Caravaggio arriba a ser el màxim representant d’aquest estil pictòric. Dins d’aquest es troba una intensitat dramática i es porta a terme un insuperable ocupació del color, la qual cosa va donar dinamisme i dramatisme a les obres que eren executades amb aquestes característiques. El seu punt de partida va ser a la renaixentista Roma, d’on com ha estat apuntat també abans, sorgeixen nous i excel.lents artistes que realitzen verdaderes obres tant arquitectòniques com pictòriques i escultòriques.

Des d’Itàlia, gràcies a la repercussió artística que sempre va posseir aquest país i al descontentament que s’havia generat per aquell temps a Europa, va passar a la resta del continent, estenent la seva fort influència fins a Rússia.

A través d’Espanya, el Barroc es va difondre per tota Amèrica i va aconseguir el seu moment culminant durant el segle XVIII. Malgrat que en els seus començaments el Barroc conservava les antigues formes pròpies del Renaixement, aquestes van ser modificades, fent-les més flexibles i amb característiques pròpies que les van aconseguir diferenciar de l’equilibri renaixentista i del classicisme de temps antics. El Barroc no només va ser un art dedicat exclusivament a l’àmbit religiós, sinó que també va tenir un corrent secular molt destacable i important. Durant el Barroc, les obres d’art que tractaven sobre fets mitològics van començar a ser populars. La mitologia era un dels temes més representats i populars juntament amb les obres de caràcter religiós. Un dels artistes més importants del barroc va ser Paul Rubens, qui va realitzar grandioses obres d'art dedicades a temes de la mitologia clàssic -A dalt, “La Immaculada”, Murillo. A baix, “Les tres gràcies”, Paul Rubens.

13

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

14/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

1.1.3 EL BARROC EN ALTRES PAISOS D’EUROPA El Barroc va suposar una època d’esplendor artística en molts països d’Europa. Aquest estil tan revolucionari es va estendre des de la seva Roma natal fins als confins de l’Europa coneguda en aquell temps. Des dels dominis espanyols fins a la mateixa Rússia, el Barroc va suposar un canvi tant cultural com artístic en molts d’aquests països europeus. Però, aquest estil va tenir molt més impacte en alguns països més que en altres i a cadascun es va desenvolupar d’una forma distinta.

1.1.4 EL BARROC FRANCES L’element fonamental de l’era barroca francesa va ser el classicisme, degut a l’anhelat desig d’ordre després dels turbulents anys de les Frondes i que encarnava el triomf de Lluís XIV com a rei absolut de França. És evident que l’ideal clàssic francès es basava en un renascut culte a l’antiguitat en tots els àmbits de la cultura i l’art com també va tenir lloc en altres països d’Europa durant el pas del Renaixement al Barroc.

Per la seva banda, a l’arquitectura francesa no es dóna la fantasia i el recarregament que tradicionalment s’associa al Barroc, sinó que s’intenta recuperar la interpretació que es va realitzar durant el Renaixement de les formes clàssiques amb els ordres superposats, el frontó clàssic, les columnates, les cúpules, les terreses, etc. Tot això perceptible a l'immens palau de Versalles, el qual és sense dubte la representació més gran de l’art barroc francès.

-“Al.legoria de l’amor, l’esperaça i la fama”, Simon Vouet.

A les arts figuratives, com l’escultura i la pintura, és el moment del triomf de les escenes mitològiques i dels retrats anomenats “a l’antiga”. Aquests comencen a ornamentar-se amb atributs de l’època grecollatina. Però el classicisme francès no només es basava en el culte a l’antiguitat, també buscava la claredat de formes i el rigor d’aquestes. Aquests dos objectius solament es podien aconseguir a través de l’aplicació dels principis de la raó, què es dedicaria a controlar la imaginació i la fantasia. Segons els primers artistes francesos barrocs, s’havien d’establir normes molt clares i estrictes per poder així assolir l’ideal de bellesa perfecte francès. Així doncs, el Barroc francès rebutjava l’excesiu, l’espontaneïtat, el que era excepcional i abraçava la claredat, allò sobri i versemblant i el valor universal de tot allò que es produïa. En aquest sentit, els artistes i escriptors havien de ser molt curosos a l’hora d’imitar a la natura, perquè aquesta era la font de totes aquestes virtuts, però també de la lletjor. L’art amb les seves regles superava a la natura ja que aquesta és defectuosa.

14

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

15/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’ideal clàssic estès durant els primers anys del barroc al país, consisteix principalment a decantar-se per la grandiositat i a el que és majestuós. Però malgrat això, aquesta grandiositat també devia ser mesurada, amb regles, sense caure en el vici de l’exageració.

Els defensors d’aquest ideal clàssic van establir una estricta jerarquia en relació amb els temes i gèneres tant a la literatura com a l’art. En l’àmbit de la pintura francesa, tindrien gran importància els temes mitològics, com ja ha estat mencionat, històrics i retrats.

Cal tenir en compte que aquesta característica de l’ideal clàssic es vincula clarament amb el triomf de la monarquia absolutista de Lluís XIV. Aquest monarca es va convertir en un poderós factor d’influència i intervenció a la cultura i l’art, que devien realitzar-se per glorificació del seu regnat. El conegut Rei Sol va posar en marxa una cort impressionant de literats i artistes, primer a París i després especialment a Versalles.

-“Trasllat al sepulcre”, anònim francès.

Per altra banda, és l’època de les acadèmies, organitzacions dedicades a l’ensenyament que servien per a cultiu i difusió de les regles de l’ideal clàssic i que tant èxit tindran en tota Europa durant el segle següent, com demostraria el cas del nostre país. L'acadèmia francesa es va dedicar especialment a polir la llengua francesa per així fer-la pura.

A l’àmbit artístic, l'acadèmia de pintura i escultura francesa i sobretot, la posterior d’arquitectura van ser encarregades de crear l’anomenat bon i gran gust francès. Per fi, la creació de l'acadèmia Francesa a Roma va permetre que els artistes es formaren directament al bressol del classicisme. Aquestes acadèmies van acabar per exercir un control exhaustiu de la cultura i l’art, al que no es podia sostreure cap artista o literat que desitgés prosperar. És important dir però, que el barroc francès es va centrar principalment a l’arquitectura, ja que mediant la construcció de grans i bells edificis de tota mena era una bona forma per així poder mostrar al món la grandiositat i poder absolutista a França. Destaquen per això els edificis d’estat i palaus. L’arquitectura francesa es caracteritza per l’abandonament dels valors arquitectònics italians barrocs, ja que adopta un caràcter molt més sobri.

-”Virgen con el niño”, anònim.

15

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

16/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-El Palau de Versalles és un dels majors exemples de la grandesa arquitectònica barroca Francesa que es dedicava principalment a l’exaltació del poder del Rei Sol. Principalment la remodelació d’aquest Palau, es va usar per ús propagandístic, com la majoria de construccions que es van realitzar durant aquesta època. En ell tot està mesurat i creat a la perfecció, des de les decoracions interiors fins als jardins. L’aspecte que més crida l’atenció de l’arquitectura francesa barroca és la dissociació que existeix entre el que prometen els seus imponents i sobris exteriors amb la sorpresa que espera a l’interior, la qual està composta per tota una voluptuosa sèrie de decoracions i objectes que freguen el deliri.

Alguna cosa similar succeirà amb les creacions escultòriques, la major part de les quals posseiran un caràcter igualment cortesà. Dos creadors seran els que exemplifiquen amb les seves obres les línies d’expressió que l’escultura francesa barroca seguirà. François Girardon, el qual és el representant d’una tendència caracteritzada per una elegancia classicista molt depurada que es trobava al servei de les classes altes i Antoine Coysevox, obres del qual posseeixen una major expressivitat i dramatisme. Pierre Puget constituirà amb les seves obres la linea del Barroc més pur.

1. Perseu i Andrómeda, de Pierre Puget 2. Lluís XIV, de Antoine Coysevox 3. Proserpina, de François Girardon -A dalt, saló dels miralls a l’interior del Palau de Versalles.

16

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

17/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

1.1.5 EL BARROC ALEMANY Després de la guerra anomenada dels trenta anys portada a terme pel Sacre Imperi Germànic Romà, aquest va quedar devastat econòmicament i culturalment. Amb la contrareforma protestant assolant Europa i els fonaments de l’Església Catòlica sent amenaçats per ella, a l’Imperi es viu una situació d’inestabilitat de la mateixa manera que a la majoria de països europeus. Des d’Itàlia, França i Espanya arriba un canvi d’època que afecta sobretot a l’àmbit cultural i artístic que canvia per complet tots els valors de l’època renaixentista ja passada.

En rebre aquestes influències del ja nascut Barroc, Alemanya es restableix i els seus artistes es lliuren principalment a la creació de grans obres arquitectòniques, ja que al rebre gran influència del model absolutista del Rei Sol francès, es busca igualment reflectir el poder monàrquic a través de grans edificis. Agafarà d’Itàlia però el gust per la decoració i la fusió de les tres arts plàstiques: la pintura, l’escultura i l’arquitectura.

Cal dir que el Barroc es va desenvolupar de manera tardana a l’Imperi, tenint una fusió amb l’estil artístic que predominaria per tota Europa a partir de principis del segle XVIII, el Rococó. Destaquen però, especialment dos artistes alemanys barrocs que es van convertir en els més destacables i coneguts: Paul Rubens natural de l’Imperi Germànic, però pertanyent a l’escola flamenca i Adam Elsheimer.

-“Immaculada”, Paul Rubens.

Aquest últim artista mencionat es guiava mitjançant les obres de Caravaggio i el seu gran ús de les ombres, prenent-lo així com a referència, mentre que Rubens va emfatitzar el dinamisme, l’ús dels colors i la sensualitat a través del seu estil únic i característic.

Poc més es pot destacar dins del barroc alemany a causa de la greu situació que vivia l’Imperi i la seva ja tardana entrada dins el moviment barroc. Destaca però el gran desenvolupament a l'àmbit musical durant l’era barroca, ja que sorgeixen grans figures musicals com Bach, Telemann, Händel etc.

Alemanya tindria la seva època d’esplendor artístic quan en altres països aquest estil estava ja perdent la seva força i es trobava naixent el pròxim estil que marcarà l’inici d’una altra era artística i històrica. Els edificis que més van destacar durant l’era barroca alemanya van ser les esglésies, ja que després de la revolta de Luter la part catòlica de l’Imperi va decidir construir grandioses esglésies per a reflectir el gran poder que encara conservava l’Església. -Deutscher Dom, catedral de Berlín.

17

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

18/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

1.2 EL COMENÇAMENT DE LA DECADENCIA ESPANYOLA A FINALS DEL SEGLE XVI. PAS DEL RENAIXEMENT AL BARROC A ESPANYA -Filipo- la Muerte dijo (según Lope de Vega) ya es tiempo y tiempo que mueras, cargado de años y glorias, para que goces la eterna.

Agravio fue prorrogarte el término que ya cesa; pero fue porque entre tanto tus nuevas águilas crezcan.

Salga el fénix de tus aras, vivan tus cenizas muertas, en cuya imagen divina no te vas, que en él te quedas.

-Espera, Muerte- le dijo la Religión -; Muerte espera, mira que le quitas la vida al mayor rey de la Tierra; mira que apenas el sol en dos días y en mil vueltas mira los reinos que rige y los mares que sujeta; mira que este gran pastor con un solo silbo amedrenta los lobos de África y Asia.

Déjale, Muerte, que viva.

-No puede ser- respondióque está dada la sentencia por tribunal que no tiene apelación ni respuesta. -Retrat de Felip II. Així acomiadava el gran poeta Lope de Vega al rei Felip II, el qual va arribar a ser el monarca més poderós del seu temps, el dia que va rebre l'extremunció en la que va ser la joia de tot el seu gran Imperi; el monestir de Sant Llorenç de El Escorial.

Els grans somnis imperials del rei més gran de la terra en aquell temps, van portar a la Corona i a tota Espanya a una inevitable fallida.

El desastre de l’anomenada Armada Invencible, la qual va significar un gran símbol dins de la guerra entre catòlics i protestants, va comportar la pèrdua a la dita guerra per part del bàndol catòlic, i al seu torn, també va marcar el principi de l'esvaiment de l’hegemonia espanyola dins l’Europa occidental.

A Felip II el va succeir el seu fill i hereu Felip III, el qual va aconseguir que Espanya arribés a la seva màxima expansió durant el seu regnat.

18

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

19/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Felip III també va aconseguir l’anomenada pax Hispánica, la qual va permetre que el país exercís la seva hegemonia sense la necessitat de lliurar cap guerra durant els inicis del segle XVII, ja que igual que el país, l’Europa de principis de segle també es va mantenir sota aquesta duradora pau.

1.2.1 POLITICA I ECONOMIA DURANT EL REGNAT DE FELIP III La política interior espanyola es va centrar principalment a mantenir la pau internacional, expulsar els moriscos del país i enriquir el mateix Imperi. El fet que va marcar el regnat de Felip III va ser la delegació del dret de poder sobre Francisco Sandoval, qui va passar a ser Duc de Lerma. D’ençà que el nou rei va arribar al tron, aquest va decidir que el Duc de Lerma s’encarregués dels assumptes d’estat gràcies a la simpatia que ell i el monarca compartien.

A l’àmbit religiós, el monarca es va caracteritzar per la gran creació de monestirs igual que l’afavoriment que va realitzar cap a la Companyia de Jesús, la qual cosa va fer la influència d’aquesta tant a la cort com a la societat arribarà a ser de les més importants de l’època en el país.

Al llarg del seu regnat, Felip III va realitzar nombroses reformes institucionals per així solucionar els problemes de corrupció que colpejaven el govern de la monarquia i a la seva administració. La recerca d’un govern més àgil i coherent van portar al monarca a reunir nombrosos consells per poder solucionar tots aquests greus problemes que afectaven l’administració de l’Imperi. -”Retrat de Felip III”, Pedro Antonio Vidal.

En l’àmbit econòmic, el rei Felip III es va centrar principalment a pal.liar els greus problemes financers que s’anaven arrossegant des del regnat del seu pare. Això va fer que el monarca es fes dependent de les Corts, les quals van haver de reunir amb molta més freqüència del normal per així poder fer front a la situació econòmica tan decadent que patia l’Imperi sencer i mantenir l’acció externa de la monarquia.

Aquests problemes econòmics durarien fins als anys vuitanta del segle XVII degut a l'adopció que es va realitzar a la moneda de velló, la qual, va patir nombroses manipulacions que van portar-la a devaluar aquesta constantment enfront del reial de plata.

Com també altres economies europees, l’espanyola va patir una gran crisi per la Revolució dels preus, un fenomen econòmic que va tenir lloc durant la segona meitat del segle XV i la primera meitat del segle XVI. Aquest fenomen va tenir lloc també degut a la inflació dels preus pels minerals que arribaven des del nou món, com l’or i l’argent. La crisi va durar fins ben començat el segle XVIII a països com França, Espanya, Itàlia i Alemanya, els quals van haver d’enfrontar durant molt més temps aquesta situació d’inestabilitat.

19

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

20/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

1.2.2 INFLUENCIES EUROPEES QUE VAN AJUDAR A ESPANYA EN EL SEU PAS AL BARROC

Un dels països que més van influenciar a Espanya a l’hora de realitzar el seu canvi cap al Barroc va ser el barroc italià.

El Barroc va néixer a Roma, a finals del segle XVI. Després del Concili de Trent i la Contrareforma, l’església vaticana buscava noves formes de depurar la seva antiga imatge.

Es va decidir fer això a través de l’art, generant així una revolució artística que portaria finalment al canvi d’estil artístic.

L'església vaticana va ser la primera a comprendre que l’art podria servir com a mètode per així poder exercir el poder i control ideològic que tant anhelava després del desastre de la protesta de Luter. És llavors quan decideix contractar a desenes d’artistes disposats a crear obres d’art que reflectien el poder de l'església i així poder tenir controlats als fidels d’aquells temps.

Es demana als artistes contractats que deixin de banda les elaboracions sofisticades del Renaixement i cerquin al seu torn un art senzill i que pugui transmetre amb facilitat un missatge als fidels. Es deixa de representar a personatges bíblics i sants com a cortesans i se’ls dóna un aspecte més humil i de captaire.

Fora de la influència artística que posseïa l'Església, els nobles mecenes van decidir aportar molt més econòmicament gràcies a aquest canvi artístic.

Els dos majors representants dels començaments del Barroc són Caravaggio, el qual marca la seva obra dins el naturalisme tenebrista i Carracci el qual, manté encara un estil molt més classicista.

Del barroc italià destaca sobretot la seva escultura, ja que tot i ser el bressol d’aquest nou moviment i de què va influenciar a un gran nombre de països com el nostre, la seva literatura va ser escassament desenvolupada a diferència de països com Espanya.

La literatura italiana barroca es va remodelar, a diferència d’altres països europeus, donant un nou sentit als gèneres literaris tradicionals. Destaca però, la poesia de l’època, la qual, es va veure remodelada per les grans variacions artístiques. D’aquesta poesia barroca italiana va sorgir un nou estil poètic, el marinisme.

Destaca però la música, la pintura i sobretot l’escultura, ja que suposa un alliberament total pels artistes a l’hora d'expressar-se. El màxim representant de l’escultura barroca italiana va ser Gian Lorenzo Bernini, artista predilecte del Vaticà.

A les seves obres Bernini expresaba les coses tal com ell les veia amb els seus ulls. Les seves obres posseeixen un gran dinamisme, el qual s’utilitzava per expressar milers d’emocions a través d’una simple imatge. -A dalt, “Cap de Medusa”, Caravaggio. A baix, “Apol.lo i Dafne”, Bernini

20

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

21/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Dins l’escultura barroca italiana, destacaven els temes religiosos, mitològics i retrats o bustos que es realitzaven per commemorar a personatges de gran importància.

-“L’èxtasi de Santa Teresa”, és una de les obres més importants de Bernini.

En ella l’artista va reflectir a la santa rebent la fletxa del foc etern diví que la va travessar. En aquesta obra es pot observar el gran dinamisme que va caracteritzar a l’escultura barroca italiana. Totes les obres estaven plenes de moviment per així poder transmetre una idea més clara del missatge verdader de l’obra als espectadors d’aquesta. Destaquen les obres de caràcter religiós dins d’aquesta característica de l’escultura barroca, ja que l’església demanava als seus artistes, com ha estat mencionat anteriorment, que les seves obres transmetessin missatges de forma senzilla i directa perquè aquesta poguessin tenir un valor moral considerable entre aquests.

La pintura italiana també va tenir una gran importància durant el barroc italià. Alguns dels seus artistes més representatius són Caravaggio, Carracci, Pietro da Cortona, Luca Giordano, Artemisia Gentileschi i Gregorio de Ferrari. Dins la pintura barroca italiana, destacava el Naturalisme, el qual desembocava en el realisme més complet. Es dóna importància a la creació d’obres de caràcter religiós i mitològic, sent també l’època en la qual es comencen a retratar més nus. Es representen també bodegons amb natura morta, paisatges i escenes de la vida quotidiana italiana.

Dins la pintura italiana barroca destaquen una sèrie d’estils, els quals són: tenebrisme, classicisme, pintura decorativa i la pintura paisatgística.

Com ja ha estat mencionat amb anterioritat, Caravaggio és sense dubte qualsevol el major representant de l’estil tenebrista. Les seves obres es caracteritzen pel gran ús de les ombres i el realisme que aquestes posseeixen.

Artistes anteriors al naixement del barroc ja utilitzaven la tècnica del clarobscur però va ser Caravaggio qui sense dubte la va perfeccionar.

Els artistes van començar a buscar mitjançant aquest estil de pintura la plasmació del físic i la psicologia dels personatges als quals retrataven d’una forma molt més realista que com s’havia fet anteriorment durant el Renaixement.

Dins de l’estil classicista, es destaca l’oposició rotunda al naturalisme i se separa d’aquest per a idealitzar-lo i embellir-ho. Es continuen utilitzant tant tècniques com elements del passat Renaixement. El seu major representant és Annibale Carracci.

-A baix, “Judit tallant el cap de Holofernes”, Caravaggio.

21

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

22/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-Destaca l’estil de Carracci per la correcció que va realitzar del dibuix durant el pas al barroc. Li va donar un gran protagonisme a la línia i així prenen importància tant el color com la tendència decorativista del barroc italià.

En ser el bressol d’aquest estil, a Itàlia es va desenvolupar enormement durant el període de temps que va durar el Barroc. Arriba al país una època de màxima esplendor per l’art però també de decadència al que valors morals es refereix.

-“Jesús i la bona samaritana”, Carracci.

A causa dels últims moviments de l’església vaticana, Itàlia es va veure sumida en un sense fi de persecucions portades a terme per la inquisició romana en contra dels nous pensadors barrocs, els quals defensaven la idea ferma que la terra no era el centre de l’univers com es pensava en èpoques anteriors.

Cal dir que la influència del barroc italià va aconseguir influenciar a nombrosos països europeus, sobretot als més propers.

Però tot i això, el barroc italià va influenciar només una part concreta de l’art barroc espanyol. La seva influència va arribar sobretot a l’àmbit artístic de la pintura, en canvi, respecte a l’àmbit de l’escultura, la italiana barroca només va arribar a influenciar una petita part de la qual seria molt més després una de les franges artístiques més importants durant el barroc espanyol.

De la mateixa manera que en altres països en ser el bressol d’aquest nou estil, Itàlia va influenciar notablement a Espanya a l’hora de fer el seu propi canvi. Les similars situacions d'ambdós països van ajudar aquesta influència per poder fer-se possible.

22

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

23/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2. L’ESCULTURA ESPANYOLA BARROCA L’escultura barroca espanyola es caracteritza pel seu gran realisme, que igual que la pintura, enfronta als models idealitzats del passat Renaixement. A causa de la greu situació de decadència que vivia el país, van ser els monestirs, les parròquies i les germandats els que van impulsar el seu total desenvolupament.

L’assumpte religiós és la temàtica preferent de l’escultura espanyola que part cap a un interès per captar tot el natural, per així poder anar intensificant progressivament al llarg del segle la plasmació de diversos valors expressius. Durant aquesta època sorgeix un costum de sortir en processó amb els sants patrons de pobles, esglésies i per això augmenta el nombre de germandats. Això determina la creació d’un tipus d’imatge processional, sola o formant un grup de caràcter narratiu anomenat pas de misteri. La imagineria és l’exemple més característic i habitual en la producció escultòrica de l’època, encara que per descomptat es continuen realitzant importants treballs pels retaules. Les imatges més importants són les anomenades de vestir, les quals només són esculpides en les parts que no són cobertes amb roba com el rostre i les mans.

-Aquest tipus d’imatges van aconseguir durant aquesta època una gran difusió, tot i que sense dubte les majors creacions de l’escultura barroca espanyola són els conjunts escultòrics processionals, conjunts escultòrics les concepcions dels quals van influir de forma determinant en el caràcter didàctic i propagandístic. En aquests conjunts s’utilitzaven tots els recursos expressius per així aconseguir un gran impacte emocional, a més els seus recorreguts pels carrers serveixen per aconseguir una major admiració per part dels fidels.

Degut a la vinculació de la producció escultòrica als ideals religiosos, les obres de caràcter civil que es van realitzar durant aquesta època van ser escasses i irrellevants, igual que l’escultura funerària, la qual va néixer durant el Renaixement com a culte i glorificació cap als difunts però va ser totalment rebutjada per la profunda religiositat del barroc espanyol.

23

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

24/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

A diferència de l’escultura italiana, l’espanyola evoluciona en una direcció més aviat distinta del que va significar el gran barroc italià que va encarnar Bernini tan detalladament.

Per crear la gran majoria de les obres creades pels escultors espanyols barrocs a Espanya, s’utilitza la fusta per així donar un major realisme a les escultures i se les dota d’una policromia que acaba de polir aquest aspecte tan realista que es desitjava. A les imatges també se’ls va començar a afegir postissos com ara ulls de cristall, pestanyes naturals, llàgrimes de cera, etc per així dotar-les de molt més realisme i humanitat.

En comparació amb les artistes d’altres països europeus, els escultors espanyols no van necessitar viatjar a Itàlia per així poder beure directament del bressol del Barroc, sinó que gràcies al mateix desenvolupament de qualitats tècniques i expressions estilístiques es va crear un estil típicament hispà. Aquestes tècniques pròpies estaven vinculades a les circumstàncies socials i ideològiques del país, però a partir dels anys cinquanta la influència de l’estil del mateix Bernini va introduir a la península un major interès pel dinamisme exagerat i l’aparatositat. Aquesta influència va aconseguir arribar a la seva màxima expressió a les obres que es van realitzar durant segle XVIII. Durant aquesta etapa es comencen a configurar les primeres escoles escultòriques i se centren focus de gran activitat artística a diferents ciutats del país. El protagonisme de personalitats i els seus estils, van condicionar la producció de tota una zona concreta com ara Gregorio Fernández a Valladolid i Juan Martínez Montañés a Sevilla. Ells van ser els màxims representants del llenguatge escultòric en les seves respectives zones d’influència, ja que degut a les seves grans obres i a la magnífica qualitat que aquestes presenten van aconseguir assolir una gran fama.

-”Juan Martínez Montañés”, retrat de l’artista realitzat pel pintor barroc sevillà Diego Velázquez.

Gràcies als treballs de Gregorio Fernández, Valladolid es va convertir en un centre important durant l’època barroca a Castilla. A Sevilla a més de la gran activitat de Martínez Montañés, la seva rica tradició i el seu poder econòmic afavorint al desenvolupament de la seva escultura donant a l’art espanyol figures importants com ara la de Juan de Mesa, deixeble del mestre Montañés i Francisco De Ocampo. Destaca també dins de l’escultura i escola andalusa el granadí Alonso Cano, les obres del qual van ser decisives per forjar la personalitat de l’art hispà.

24

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

25/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2.1. L’ESCOLA CASTELLANA

Caracteritzada per un realisme violent, carregat de dolor i patiment, que mostra les ferides i la sang de la Passió de Crist a les seves escultures i passos, l’escola castellana es va centrar principalment a Valladolid. Aquest fet es va deure a la gran activitat que va tenir l’escultor Gregorio Fernández i al gran impuls que va proporcionar a l’escultura i a l’art castellà en general l’establiment de la cort a la ciutat des de l’any 1601 fins al 1606.

-”Cristo de los Carboneros”, realitzat pel mestre escultor castellà Francisco de Rincón, mestre i amic del portentós Gregorio Fernández.

A partir d’aquest fet, Gregorio Fernández va atendre a una important i adinerada clientela, la qual buscava noves imatges per poder adornar els ostentosos retaules de les seves esglésies.

Va ser l’artista Francisco de Rincón qui va orientar la ja nascuda escola vallisoletana cap al més pur naturalisme, però va ser el seu deixeble i col.laborador Gregorio Fernández qui de veritat definiria el llenguatge i les qualitats d’aquesta escola.

2.1.1 GREGORIO FERNANDEZ D’origen gallec, l’artista es va traslladar a Valladolid atret per la cort. A la ciutat castellana no només va completar la seva formació amb Rincón sinó que també va poder admirar les obres dels artistes més propers a la cort. D’aquests artistes va aprendre l’elegància que es pot apreciar durant la seva etapa inicial. La seva arribada a la cort en aquests anys li va proporcionar també la possibilitat de relacionar-se amb una clientela de gran prestigi. Felip III, el Duc de Lerma i els Comtes de Fuensaldaña van ser algunes de les personalitats que van requerir els seus serveis juntament amb les principals ordes monàstics, fent així que la seva obra s’estengués i irradiés una decisiva influència a distintes zones de la península.

-”La Piedad”. Quan ens referim a l’obra de Gregorio Fernández, podem parlar d’un fort patetisme i d’una gran mostra dels sentiments, especialment el dolor i el patiment, els quals es mostren amb tota la seva cruesa.

25

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

26/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Ell personificava totes les característiques de l’escola castellana amb el seu gran patetisme violent, però evitant la vulgaritat i l’efectisme.

Retaules, passos processionals i imatges de culte privat, componen el gran cos de la seva abundant producció, a la qual va plasmar un estil grandiosament personal, basat en l’exaltació de la religió. Sens dubte ell aconseguia complir els propòsits contrareformistes d’apropar la seva obra al poble de manera senzilla i sensible. Aquests valors contrareformistes exigien que les imatges estiguessin vives, al que Gregorio Fernández va respondre amb un art intensament realista que el va portar a ressaltar els trets i expressions de les seves imatges. Això però no li va impedir dotar a les seves representacions d’un profund sentit místic. La seva concepció formal, que s’enriqueixen plàsticament gràcies a l’ús de draps amb plegats molt marcats, procedent de l’art flamenc. Amb ells incrementa el volum dels cossos i afavoreix els contrastes lluminosos.

Destaca també en els seus treballs el protagonisme que li concedeix al cap i les mans, les quals són tallades amb precisió i amb gran detall, en elles dóna suporta al seu llenguatge expressiu, el qual està principalment interessat en els efectes dramàtics. Aquestes qualitats pertanyen a la seva etapa més madura que va tenir lloc sobre l’any 1620, després d’un període inicial en el qual un virtuosisme preciosista i l’allargament i la suavitat dominen de forma imperant, degut a la influència manierista. Va vigilar sempre l’activitat del seu taller, per així poder salvaguardar la qualitat dels seus treballs i així mateix, gràcies a la seva gran reputació se’l va permetre aconsellar i condicionar tots els retaules en els que va treballar concedint així una gran importància a la policromia encara que mai la realitzés personalment. Durant aquests treballs sempre va estar envoltat de grans artistes que podien portar a terme els seus grans dissenys així com de personatges importants com ara el pintor val.lisotelà Diego Valentín Díaz.

Al llarg de la seva vida va realitzar juntament amb el seu taller nombroses obres dedicades als retaules, mostrant el seu domini del relleu, component escenes senzilles i presentant escassos efectes de perspectiva.

-Un dels seus primers treballs importants va ser el retaule major de la catedral de Miranda do Douro, a Portugal. D’aquest portentós retaule destaca l’escena principal que el compon, “La Asunción”, la qual va ser realitzada pel mateix Gregorio Fernández a pesar que molts altres artistes van participar en ell.

-L’any 1613, se’l encarregar realitzar retaule major de Huelgas Reales.

va el las

26

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

27/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-L’any 1624 va realitzar una de les seves obres mestres, el relleu del baptisme de Crist destinat a pertànyer a un petit retaule pel convent de les Carmelites Descalces de Valladolid. En ell ja es pot notar la desaparició de la dolçor curvilínia del seu estil.

Al retaule major de Sant Miquel de Vitòria, es comença a percebre el seu interès pel moviment que dominarà en les seves produccions finals.

El retaule major de la catedral de Plasència va ser un dels seus últims treballs. En aquesta obra ressalta la seva habilitat compositiva i la força que posseeix el seu llenguatge, el qual exigirà una immensa influència en les zones properes a la capital castellana.

Els passos processionals són sense cap dubte el capítol més important i esplendorós de la seva obra, arribant a concebre grans escenes narratives ja procedents de l’època del seu mestre Rincón. Aquests conjunts es confeccionaven representant escenes passionals per poder ser admirats en espais oberts durant la Setmana Santa. A això, Gregorio Fernández li va sumar un llenguatge realista, fent que es creés un gran patetisme capaç de despertar el fervor del poble. S’aprecia la maduresa del seu estil a la seva obra “El Descendimiento”, juntament amb “La Piedad”, un dels més imaginatius i complexos.

El barroquisme de la composició asimètrica del conjunt de “La Piedad” i els grandiosos estudis anatòmics de les figures secundàries protagonitzen el pas, que transmet l’essència de l’estil castellà de l’artista. Gregorio Fernández però, sempre es va sentir més interessats per la creació d’imatges individuals, per la qual cosa a la seva aportació personal, s’ha de buscar en aquestes obres independents, on va definir una de les tipologies més influents i importants del barroc espanyol.

-”El Descendimiento”.

En elles el seu gran estil realista destaca per damunt de totes les obres dedicades a retaules o passos processionals que va realitzar, ja que en elles mostra la seva essència original i marca les pautes a seguir de l’escola castellana amb respecte aquestes imatges aïllades.

27

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

28/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-D’entre aquestes obres més destacades podem assenyalar el “Cristo yacente”, realitzat en l’any 1627. Fernández va crear un model d’aquesta escena, mostrant tot el dolor, sense idealisme i aconsegueix al seu torn consagrar-la i popularitzar-la.

“El Cristo de la Luz”, creat en l’any 1630, representa a Crist crucificat, tenint lloc un gran dramatisme durant l’escena. Una altra escena que permet expressar violentes emocions és el de les Verges Doloroses, com a “La Sexta Angustia” creada l’any 1616.

Destaca també la seva imatge de Crist lligat a la columna, que desprèn un gran sentiment de dolor a través dels ulls de la imatge.

En els temes marians destaquen les seves creacions d’un tipus determinat d’Immaculada, el qual va definir durant la seva joventut. Un exemple d’ells és “La Inmaculada Concepción de Santa María de la Redonda”, la qual posseeix un rostre ingenu i infantil, en ella Gregorio Fernández ens exemplifica la seva visió sobre una representació molt repetida en l’art religiós catòlic.

Després de la mort de Gregorio Fernández, la seva fama va aconseguir mantenir el prestigi de la seva escola durant la resta de segle on els seus aprenents van aconseguir perpetuar el seu estil.

Va aconseguir trencar amb les influències italianes del renaixement per poder crear un art profundament religiós, que transmet la seva fe d’una manera molt emocional.

-La crua expressivitat de les seves obres pot portar a l’espectador cap al desagrad, però sense cap dubte Gregorio Fernández es va convertir en un referent de l’escultura barroca espanyola i un gran mestre de l’escola castellana.

28

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

29/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2.2. L’ESCOLA ANDALUSA Ciutats com Sevilla i Granada van ser grans focus artístics durant l’època barroca i serien futurs referents de l’escultura a les etapes artístiques futures en el nostre país. A Andalusia va florir una de les escoles escultòriques més caracteritzada per un realisme molt més tranquil, bell i elegant. Mitjançant ella, es buscava la correcció dins la realització i refinament estètic tant a les obres escultòriques com pictòriques. El resultat d’aquest caràcter artístic és un art bell que es troba carregat amb una gran espiritualitat. A la part tècnica, es manté l’ús de l’estofat durant la primera fase del desenvolupament de l’estil fins que es va substituir pel tallat i posterior policromat.

2.2.1. JUAN MARTINEZ MONTANES Juan Martínez Montañés, nascut a Alcalá la Real i format a la ciutat de Granada, la qual va ser un gran focus del renaixement durant el segle passat, és l’artista més important de l’escola Sevillana juntament amb el seu deixeble Juan de Mesa. La seva escultura manté la correcció clàssica però des d’una visió molt més realista. El modelatge i la seva gran tècnica atorguen grandiositat a les seves obres, la policromia resulta perfecta i molt equilibrada, sense l’efectisme castellà que caracteritzava en aquesta escola. Durant la seva vida va guanyar una gran fama, comparable amb la d'artistes com Bernini o Miguel Àngel, sent conegut en tot el país per les seves grandioses obres.

La rellevància artística de la qual va gaudir la ciutat de Sevilla durant la segona meitat del segle XVI es va veure incrementada gràcies a la personalitat de Juan Martínez Montañés.

Va ser un gran escultor i a més va ser el definidor d’un estil i el creador de l’escola sevillana, a la qual va dotar d’una gran essència serena i una elegant noblesa per així poder expressar els sentiments fortament religiosos encara imperants en la societat espanyola barroca.

Montañés utilitza però, un llenguatge realista que va canviar el gran dramatisme i l'apassionament castellans per un equilibri clàssic i elegant. Es va formar amb Pablo de Rojas, completant la seva educació en els cercles manieristes sevillans, on viuria des de l’any 1587 fins als seus darrers dies. A més d’escultor va ser també mestre assemblador, la qual cosa li va permetre crear molts dels retaules pels quals va crear obres escultòriques.

Els seus models presenten generalment un esquema clàssic, amb dos cossos i tres carrers, seguint així els models manieristes.

-El seu primer retaule va ser el del monestir de Sant Francesc, avui dia desaparegut a causa dels saqueigs que es van patir a la ciutat durant la guerra del francès. Per sort, es va conservar el retaule, realitzat per Martínez Montañés i gran part de la capella on es trobava aquest. El retaule, dedicat al sant del mateix nom, va ser confeccionat per un jove Montañés, el qual ja havia realitzat la seva primera gran obra i es trobava en auge.

29

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

30/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-En el moment que va realitzar el retaule de Sant Onofre, Montañés ja havia realitzat un dels seus treballs escultòrics més importants, el “Cristo del Auxilio” de Lima.

Després d’aquest primer treball va continuar treballant creant i dissenyant retaules. La seva activitat central però, la que li va donar fama, orgull i prestigi va ser l’escultura. A les seves imatges i relleus va abocar tota la seva capacitat creadora.

Dins d’aquest terreny va comptar amb l’ajuda de l’artista i amic Francisco Pacheco, qui va dotar a les imatges de Montañés d’un gran protagonisme a la policromia. Aplicava colors mates a les obres del mestre per així dotar-les d’un major realisme.

Pertany als primers anys de producció escultòrica l’obra de Sant Jeroni que forma part d’un retaule que es troba al Convent de les Clarisses de Llerena. Només es conserva aquesta imatge de tot el conjunt, la qual ocupava l'espai central del retaule. El sant se’ns presenta agenollat, contemplant la creu amb actitud penitent. La tensió emocional del rostre d’aquesta imatge domina la figura, en la qual Montañés ja mostra els seus grans coneixements anatòmics.

-”Cristo de la Clemencia”, foto realitzada per l’autora a la Catedral de Sevilla el dia 5 de setembre de 2018.

L’any 1603 va crear la seva primera gran obra, el “Cristo de la Clemencia”, convertint-se així en el model a seguir dels crucificats en tota Andalusia, el representa encara viu, amb mirada serena i a la vegada resignada. Comparat amb l’estil castellà, l’estil de Martínez Montañés és molt menys dramàtic que el de Gregorio Fernández.

30

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

31/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Aquesta primera obra mestra que va ser el “Cristo de la Clemencia”, li va ser encarregada per Vázquez de Leca, canònic de l’època. Ell va exigir que la imatge havia d’estar viva, mirant a qualsevol persona que estiguessi orant al peu, el mateix Crist parlant als peregrins.

Aquest desig barroc d’establir una comunicació entre l’obra i el fidel queda reflectit en aquestes peticions, les quals van ser aplicades amb gran exactitud per Montañés. En aquesta imatge aconsegueix una perfecta síntesi entre la bellesa clàssica, la qual està present a la concepció del cos i l’intens realisme que surt d’ell. La imatge està subjecta a la creu amb quatre claus i aquest fet va definir el prototip de la iconografia dels crucificats sevillans durant molt de temps.

La seva capacitat de plasmar l’èxtasi contemplatiu es pot apreciar en la seva obra “Santo Domingo”, que va pertànyer al retaule major de Portaceli. Se’ns mostra al sant agenollat, flagel.lant-se el seu tors nu, mentre que les seves robes cauen des de la seva cintura en disposició piramidal.

Aquest efecte era utilitzat sovint per Montañes per així poder reforçar la sensació d’estabilitat a les seves figures.

L’any 1609 va treballar en el que possiblement seria el seu retaule més important i impressionant, el retaule situat a l’altar major del convent de San Isidoro del Campo a Santiponce, Sevilla. Montañes va proyectar un conjunt unitari, el qual s’aparta de la compartimentació en petits relleus habituals durant aquesta època. Es va exigir que la figura de Sant Jeroni, la qual ocupa el centre del retaule, fossi fet per complet de la mà de Montañés.

31

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

32/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

La figura és de bust rodó, per així poder treure-la en processó i la seva composició és similar a la del Sant Jeroni de Llerena i Santo Domingo executats anteriorment. En aquesta imatge destaquen la unció mística del rostre i la bellesa del nu, el realisme del qual és realitzat per la magnífica policromia de Pacheco.

Són seus també els dos relleus que flanquegen el sant, “La adoración de los pastores” i “La epifanía”.

El conjunt va ser acabat a principis de l’any 1613 i es completa amb dues figures orants dels fundadors. El retaule sempre va ser el principal destí de les seves obres escultòriques i va treballar en nombrosos retaules arreu Andalusia i Lima, lloc predilecte d’hispanoamérica per la qual l’escultor va realitzar nombroses obres. En els retaules del convent de la Concepció a Lima, el convent sevillà de Santa Maria dels Socors, retaule de Sant Joan Baptista i Sant Joan evangelista per a l’església de Sant Leandro, el retaule major del convent de Santa Clara també a Sevilla i finalment el retaule de l’església de Sant Miquel de Jerez de la Frontera es reflecteix ja la dinàmica expressivitat de la seva etapa final.

-Detall del retaule major de San Isidoro del Campo. Se’ns presenta el misteri bíblic de l’epifania representat amb les característiques pròpies de l’estil escultòric de Montañés.

Va ser també important la seva participació en diferents retaules dedicats exclusivament a la figura de la Immaculada Concepció. La imatge de la Immaculada que presideix l’altar major de l’església de Santa Maria de la consolació d’El Pedroso, anuncia la tipologia que predominarà a l’art sevillà, el qual troba el seu moment a l’obra del pintor Murillo.

-Es tracta d’una imatge dolça, quasi infantil i candorosa, plena d’una íntima unció i gràcia expressiva. Les robes, de gran amplitud, accentuen el volum i la solidesa de l’escultura.

32

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

33/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Presenta una concepció molt similar “La Inmaculada” que es troba a la catedral de la capital andalusa. Aquesta imatge és molt més esvelta que la mencionada anteriorment, amb majors contrastes lumínics, la qual va ser una gran característica que correspon a l’etapa de maduresa de l’artista. “La Cieguecita” com és anomenada popularment a causa dels seus ulls quasi tancats, és una de les obres més belles realitzades per Martínez Montañés. La capella on es troba aquesta imatge està efectivament, consagrada a la Immaculada concepció de Maria i en ella es troben dos retrats realitzats per Pacheco dels fundadors d’aquesta mateixa capella.

-”La Cieguecita” foto realitzada per l’alumna a la catedral de Sevilla, el 5 de setembre de 2018.

Va dedicar també el seu art a la creació d’imatges exemptes, en menor intensitat però, amb les que va aconseguir crear una influent iconografia dins de la seva pròpia escola Sevillana. Destaca la imatge que es troba a la catedral, el qual va ser creat per la germandat del Santíssim Sagrament.

A partir d’aquesta imatge, va sorgir un nou model de la representació del Nen Jesús. Aquesta obra es tracta d’un nen Jesús delicat i que transmet una gran serenitat a través de la seva immensa bellesa.

-Detall del rostre dolç de la imatge. Aquesta imatge processiona anualment a la festivitat del corpus christi, sortint des de la mateixa catedral on resideix tot l’any.

33

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

34/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Com a figura exempta és destacable però, la imatge de Sant Cristòfol que es troba a l’església col.legial del Salvador, a Sevilla.

Aquesta imatge colossal, de 2.20 metres va ser la primera imatge documentada exempta que va crear l’artista i que va processionar durant els següents anys al 1598. Es pot apreciar l’estima per l’estètica de l’expressió dels personatges que conformen l’escultura, cosa molt cuidada per l’artista, el qual valora tots els elements que componen aquesta monumental imatge.

-”San Cristóbal con el niño”, foto realitzada per l’autora a l’església Col.legial del Salvador a Sevilla el 5 de setembre de 2018.

-Detall més proper de la imatge de “San Cristóbal”. Es pot observar el gran domini de les expressions de l’artista i la rica policromia de Pacheco que dota de més majestuositat encara la imatge.

L’any 1617 va realitzar nombrosos retaules com ara el retaule “El bautismo”, avui dia situat a l’església sevillana de l’Anunciació i un tercer i últim crucificat, seguint els models del “Cristo de la Clemencia”, la seva primera gran obra i els del “Cristo del Auxilio” de Lima.

-Detall del retaule de “El bautismo”.

Foto realitzada per

l’autora a l’església de l’Anunciació, a Sevilla el dia 5 de setembre del 2018.

34

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

35/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Una diferència amb el primer però, és l’ús de tres claus en comptes de quatre que començava a formar part del cànon habitual de la iconografia dels crucificats, gràcies una altra vegada a Montañés. Aquesta imatge va processionar posteriorment a la mort del seu autor durant el segle XIX i principis del segle XX com a titular d’una germandat pròpia, fins que amb el trasllat de la dita germanor cap a l’església de Sant Romà l’any 1916, el convent de les carmelites, sent elles propietàries de la imatge, van decidir no tornar a deixar a l’obra sortir al carrer amb la germandat.

-”Cristo de los Desamparados”, detall de la capella on es troba la imatge i detall més proper de la pròpia. Fotos realitzades per l’autora a Sevilla, el 6 de setembre de 2018.

Jesús és representat mort, model que Montañés va utilitzar per primera vegada al “Cristo del Auxilio” de Lima, amb la ferida en el costat dret i un lleu despenjament respecte a el travesser horitzontal de la creu. El cap es troba inclinat cap al costat dret, dóna suport cap endavant el mentó al pit. Presenta els ulls tancats, lleument enfonsats amb celles i arquejades i ulleres marcades. La petita obertura de la boca permet veure les dents, tallades, que mostren la tensió del sofriment patit. Els seus llargs cabells cauen formats en flocs pel clatell, un gros floc baixa pel costat dret del rostre mentre que al costat contrari se’ns permet veure l’orella. Aquesta característica iconogràfica seria utilitzada en el futur pel seu deixeble Juan de Mesa. A la resta del cos es presenta el tòrax inflamat, costelles marcades i sudari tallat. Durant la seva última restauració, es va recuperar la policromia original realitzada per Pacheco, la qual està relacionada amb la utilitzada al “Cristo de la Clemencia”. Presenta grans similituds amb el “Cristo del Auxilio” amb la petita diferència de, com ja ha estat mencionat, de l’abandonament del cànon de l’ús de quatre claus i la qual representació serà utilitzada pel seu deixeble Juan de Mesa durant tota la seva producció posterior.

35

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

36/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

La datació de la imatge permet situar-la com una revisió de la mateixa creació de l’artista.

Amb el model del “Cristo de la Clemencia”, l’escultor contemporani amb Montañés i també membre de l’escola sevillana, Francisco de Ocampo realitzaria una reinterpretació d’aquest en la seva imatge del “Cristo del Calvario”, l’any 1612. Aquesta imatge seria revisada per Montañés l’any 1617 i seguida posteriorment com a model i inspiració per Juan de Mesa.

-A la dreta, “el Cristo de los Desamparados” i a l’esquerra “el Cristo del Calvario” de Francisco de Ocampo. Es poden apreciar les grans similituds que uneixen aquestes dues obres.

La seva obra mestra sense cap dubte però, va ser a més la seva última obra exenta. Aquesta imatge va ser encarregada sobre els anys 1610-1615 per l’antiga germandat dels martiris i sang del nostre Senyor Jesucrist, que anys després passaria a anomenar-se germandat de la Sagrada Passió de Nostre Redemptor Senyor Jesucrist. Encara que no s’ha trobat cap escrit que confirmi l’autoria d’aquesta imatge sí que podem trobar testimonis de contemporanis els quals afirmen el següent: “és obra d’aquell insigne mestre Juan Martínez Montañés, sorpresa dels segles presents i admiració dels que estan per venir.”

-”Nuestro padre Jesús de la Pasión”, foto realitzada per l’autora a l’església col.legial del Salvador, Sevilla, el dia 5 de setembre de 2018.

36

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

37/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Hi ha constància que la imatge es trobava ja acabada l’any 1619 i que el mateix Montañés en veure-la sortir durant la Setmana Santa deia que “era impossible que ell haguessi creat aquella meravella i portent”.

Impressiona l’expressió i bellesa formal que posseeix la imatge, cosa que fa que estigui caracteritzada amb un gran realisme. Aquesta imatge té tallada el cap, mans, avantbraços, cames i peus. Els braços i els colzes estan articulats per poder permetre la subjecció de la creu i el canvi de posició de les mans. El cos descriu una lleu corba mentre que el cap es decanta cap al costat dret. El pes de la figura recau sobre la cama i peu esquerres mentre que el peu dret deixa al descobert la part posterior d’aquest, donant-se suport només els dits lleument sobre la peana.

-Detall de les mans de la figura del “Nazareno de Pasión”. En elles es pot apreciar el gran domini anatòmic que posseïa l’artista i el gran detall que va posar en elles.

Es pot apreciar el semblant abatut, els cabells mullats i la mescla de tons clarobscurs. Aquesta imatge és sense cap dubte la que va marcar un abans i un després a la gloriosa carrera de Montañés, el qual era anomenat “el Déu de la fusta” pels seus contemporanis. També va ser l’obra més apreciada de l’artista, el qual va ser el seu primer devot, i l’orgull d’aquest. Es diu que anava a veure-la sortir al carrer i que des d’allà deia les següents paraules: “En veritat aquesta és obra de Déu que no meva”.

-”Nazareno de Pasión”, l’obra més destacable de la producció de Montañés.

37

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

38/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Els últims anys de Martínez Montañés es van veure marcats per l’epidèmia de pesta que va patir la ciutat de Sevilla durant l’any 1646, la qual es va portar a molts dels seus deixebles.

Va seguir treballant però en els seus últims retaules anys abans d’aquesta epidèmia que va portar a la mort a gairebé 300.000 ciutadans de la ciutat a l’època.

La seva última obra datada es troba a l’església del Convent de Santa Paula, a Sevilla, que va ser tallada l’any 1638. Aquesta imatge es tracta d’un Sant Joan Baptista que forma part del retaule de l’església.

Juan Martínez Montañés va morir a causa de l’epidèmia de pesta l’any 1649, un 18 de juny. Va deixar com a llegat les seves grans obres repartides per tota Sevilla, Andalusia i part d’Hispanoamèrica.

També va deixar la seva escola sevillana, la qual continuaria evolucionant durant els temps futurs a la seva mort. Popularment es diu que el cos de l’artista va ser enterrat a una església de la capital andalusa però testimonis de l’època diuen que el seu cos va ser llançat al riu Guadalquivir, juntament amb els morts a causa de l’epidèmia.

La seva obra i la seva pròpia figura va ser un referent mundial de l’art barroc espanyol i molts artistes futurs segueixen els models establerts per ell, sent fins a l’actualitat admirat com ja va preveure el seu contemporani quan va dir aquesta frase ja mencionada: “Juan Martínez Montañés, sorpresa dels segles presents i admiració dels que estan per venir.”

-Estàtua en record de Juan Martínez Montañés, “el Déu de la fusta” que es troba a la plaça del Salvador, Sevilla. Foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 5 de setembre de 2018.

38

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

39/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2.2.2 FRANCISCO DE OCAMPO

Deixeble del seu tiet, Andrés de Ocampo, contemporani de Juan Martínez Montañés i deixeble d’aquest, Francisco de Ocampo va ser un dels escultors més importants del barroc espanyol i el primer deixeble de Montañés. El seu tiet, Andrés de Ocampo va ser un escultor molt actiu durant els primers anys del barroc espanyol a Sevilla, realitzant nombroses obres per la ciutat, Hispanoamèrica i resta d’Andalusia.

Francisco primer va ser deixeble d’aquest i va treballar al seu taller durant set anys, després es va anar a treballar i aprendre amb Montañés, al qual va admirar profundament durant tota la seva vida i va rebre moltes influències dins de la seva obra. Va rebre el seu títol d’escultor després de set anys d’aprenentatge i a diferència d’altres artistes no va obrir el seu propi taller sinó que va seguir adquirint coneixements amb Juan de Oviedo.

-”Cristo de la Fundación”, Andrés de Ocampo.

Foto realitzada per l’autora el 7 de setembre de 2018 a Sevilla.

Serà llavors quan comença a fer la seva pròpia obra de manera independent. La seva primera obra documentada es tracta d’una imatge de Sant Nicolau de Tolentino per a la localitat d’Écija.

Serà durant el seus primers anys d'encàrrecs i treballs per retaules quan crearà la seva major obra, el “Cristo del Calvario” que avui dia es troba a l’església de la Magdalena, Sevilla. Com ja s’ha mencionat, Francisco de Ocampo va agafar referències del seu mestre Montañés i sobretot de la seva obra el “Cristo de la Clemencia” per poder concebre aquest Crist que segueix els models i canons barrocs establerts pel seu mestre. Tot i que aquesta imatge segueix els models manieristes, degut a la seva propera relació amb aquest estil més que amb el creixent barroc de Montañés, al seu torn segueix els canons del “Cristo de la Clemencia” a la perfecció, ja que quan va ser encarregada, es va expressar el desig que la imatge fos gairebé igual al Crist que va realitzar Montañés.

39

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

40/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Originalment no estava pensada per processionar sinó per formar part d’un retaule que presidiria una capella de l’església de Santa Catalina, per això el seu format una mica més petit del normal. Durant molt de temps va ser atribuït a Montañés degut a les similituds entre aquests i el “Cristo de la Clemencia”, però en una primera restauració de la imatge es va trobar un paper on l’artista va deixar constància de la seva autoria.

Actualment és considerada una de les imatges més importants i valuoses del barroc sevillà i de la ciutat.

-”Cristo del Calvario, María Santísima de la Presentación y San Juan Evangelista.

Hermandad del Calvario.”. Foto realitzada per l’autora el dia 5 de setembre de 2018 a Sevilla.

- Detall del “Cristo del Calvario”. En aquesta imatge es pot observar el gran detall anatòmic que l’artista va tallar a la imatge. Aquest gran detall que dota a la imatge d’un gran realisme és part de la gran influència que va tenir l’obra de Montañés a la vida i carrera de Francisco de Ocampo.

L’obra de Francisco de Ocampo es va centrar principalment en la creació de figures per retaules o altars majors, però malauradament es conserven poques d’aquestes obres, només les que podem trobar a altars majors d’esglésies importants de la capital andalusa però durant els seus anys d’activitat no va parar de fer encàrrecs, cosa que el va fer sovint canviar la seva ubicació amb el taller i contractar nombrosos deixebles per poder així ensenyar-les l’art del tallat de la fusta i complir amb tots els seus encàrrecs. Va ser un artista complet, ja que no només es va dedicar a la temàtica religiosa sinó també a la decorativa. Des de la seva primera obra datada l’any 1606 fins a l’any 1636, any de la culminació d’aquesta va crear 66 obres dividides en retaules, imatges i relleus, un total de 88 obres més les atribuïdes.

40

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

41/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-Se li atribueixen dues figures que avui dia processionen a la Setmana Santa de Sevilla, degut a la seva semblança amb totes les obres realitzades per l’escultor, ja que presenten totes les característiques del seu estil distintiu. Aquestes són: “Nuestro Padre Jesús nazareno del Silencio” la qual pertany a la germandat del mateix nom que la imatge que resideix a la capital i “Nuestro Padre Jesús nazareno de la Salud”, membre de la germandat de La Candelaria de també la capital andalusa, o com és conegut popularment per la seva mida “El enanito”. Aquestes dues figures que representen el misteri bíblic del camí al calvari portant la creu són atribuides a Francisco de Ocampo degut, a com ja s’ha mencionat, les grans semblances que es troben a les imatges amb totes les obres de l’escultor encara que no hi ha cap constància o document que pugui demostrar la seva autoria.

-”Nazareno del Silencio”. Foto realitzada per l’autora la Setmana Santa de l’any 2009.

Francisco de Ocampo va morir l’any 1639 i va ser un dels artistes més actius de la seva època juntament amb el gran Montañés. Tot i que va rebre constantment influències estilístiques d’altres escultors, així com l’educació dels seus mestres als diferents tallers en els quals va realitzar el seu aprenentatge, la seva obra es caracteritza per unes peculiaritats derivades de la seva pròpia personalitat, les quals ens permet distingir-lo d’altres artistes contemporanis seus.

Sense perjudici de la seva educació manierista i la seva clara tendència per aquest estil, de Ocampo presenta a la seva obra una preocupació per evolucionar i superar-se a si mateix arribant a utilitzar elements que van des del classicisme més pur fins al barroc més latent i present.

-”Nazareno de la Salud”, atribuït a l’obra de Ocampo.

41

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

42/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2.2.3 JUAN DE MESA

El prestigi de Montañés, el qual va ser reconegut l’any 1635 al ser cridat a la cort per realitzar un bust del sobirà, va consolidar una gran fama al voltant de la seva pròpia persona i obra. De la primera generació de deixebles destaca, però Juan de Mesa. Una mort primerenca a causa d’un contagi de tuberculosi va truncar la seva trajectòria, qui després de formar-se amb Montañés i col.laborar al seu taller, va definir la seva pròpia personalitat sense oblidar els ensenyaments del mestre.

El seu art, elegant i realista fa però, que la bellesa i la intensitat expressiva d’aquesta sigui possible emprant un llenguatge patètic, totalment contrari a l’art Montañesí.

-”Cabeza de San Juan Bautista”, aquesta peça es troba al museu de la Catedral de Sevilla. Foto realitzada per l’autora a la catedral de Sevilla el dia 5 de setembre de 2018.

La seva obra va estar exclusivament dedicada a l’escultura processional, la qual va condicionar les seves qualitats i interessos, ja que aquest tipus d’imatges exigien la utilització de recursos expressius per així poder aconseguir un major impacte emocional dins els fidels, aconseguint així despertar un fervor popular molt gran. És gràcies a ell que es crea una gran sèrie de crucificats, la qual es convertirà en la més important de l’època.

Els crucificats de Juan de Mesa són representats seguint el model instaurat pel seu mestre Martínez Montañés a la seva imatge del “Cristo de los Desamparados”, amb tres claus en lloc de quatre i aquest d’un format més gran de l’habitual, ja que té en compte la distància a la qual les seves imatges seran contemplades.

Els seus cossos, d’una gran anatomia descrita, apareixen agitats per un sentiment d’angoixa, la qual es veu reflectida en els rostres de les mateixes imatges.

-”Cristo del Amor”, parròquia del Divino Salvador, Sevilla. Foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 5 de setembre de 2018.

42

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

43/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

El primer crucificat que va realitzar va ser el del “Cristo del Amor”. Aquesta imatge recorda encara l’estil de Montañés, tot i que és representat mort. Al seu rostre es pot apreciar el gest d’angoixa i dolor, transmetent així una gran emoció i expressivitat, característica del seu autor.

-”Cristo del Amor”, Església parroquial colegial del Divino Salvador, Sevilla. Foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 5 de setembre de 2018.

Si bé aquesta imatge va ser la seva primera gran obra, realitzada durant la seva primera etapa com a escultor independent, on es poden observar i apreciar encara les grans influències de l’estil del seu mestre Montañés.

-Detall del rostre del “Cristo del Amor”. Encara que sigui representat mort, el que més impacta d’aquesta imatge és la seva gran expressió i realisme, la qual aconsegueix commoure a l’espectador i fidel que la contempla.

43

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

44/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Un any després de realitzar el “Cristo del Amor”, li va ser encarregat un altre crucificat. És llavors quan realitza la imatge del “Cristo de la conversión del Buen Ladrón”, en la qual comença a donar molt més moviment a la imatge, la qual dialoga amb Dimas i posseeix una gran expressivitat en el seu rostre. Destaca el gran tamany que posseeix la imatge, la qual té una mida de 1’92 metres d’altura.

-”Cristo de la Conversión del Buen Ladrón”, capilla de Montserrat, Sevilla. Foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 5 de setembre de 2018.

- El lleu moviment que realitza la imatge la dota d’un gran realisme en dirigir-se cap a un personatge secundari.

44

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

45/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

A partir de l’any 1620 va realitzar un dels seus treballs amb més èxit: “El Cristo de la Buena Muerte” al qual representa ja mort, desplomat sobre la creu. Avui presideix la capella de la Universitat de Sevilla.

-”Cristo de la Buena Muerte”. Capilla de la Universidad de Sevilla. Fotos realitzades per l’autora a Sevilla el dia 7 de setembre de 2018.

-Detall del rostre del “Cristo de la Buena Muerte”.

Originalment aquesta imatge anava acompanyada d’una Maria Magdalena abraçada al peu de la creu però aquesta figura va desaparèixer. Durant un trasllat des de la Universitat fins a l’església sevillana de l’Anunciació, la imatge va patir una caiguda la qual va fer que el cap de la imatge es desprengués. Durant la seva restauració va ser trobat un document que confirma l’autoria i datació de l’obra per Juan de Mesa.

45

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

46/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Sense cap dubte l’obra cimera de la seva producció és la imatge del “Cristo de la Agonía”. Li va ser encarregat l’any 1622.

La tensió anatòmica i el patetisme del rostre accentuen l’angoixa de la seva mirada que s’eleva anhelant als cels, amb un gest semblant a la de l’escultura clàssica de Laocoont amb els seus fills segons molts estudiosos.

Durant l’any 2017, el dirigent de l’ordre carmelita de la ciutat de Sevilla va decidir reunir grans obres del barroc espanyol en honor dels 400 anys del Cristo de los Desamparados de Montañés. Una d’aquestes tres obres elegides va ser el Cristo de la Agonía de Juan de Mesa, el qual va ser traslladat a Sevilla per ser restaurat degut al seu estat dolent de conservació.

-”Cristo de la Agonía” després de la primera neteja realitzada per IAPH de Sevilla.

46

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

47/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-Una de les alteracions més greus que es van trobar a la imatge van ser unes ampolles a la policromia causades pel foc. Aquestes en trencar-se van fer que es perdés part de la policromia. La imatge va ser netejada en profunditat, aconseguint així recuperar gran part del color original d’aquesta.

-Imatge completa, rostre i peus del “Cristo de Vergara” després de la restauració portada a terme per l’IAPH de Sevilla. L’única part que no es va poder recuperar per complet va ser la corona d’espines, ja que no se sabia amb certesa el traçat d’aquesta realitzada originalment per Juan de Mesa.

47

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

48/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

A més de la creació de crucificats, va destacar de la seva producció l’impressionant “Jesús del Gran Poder” creat l’any 1620, el qual segueix els models de la imatge de “Jesús de la Pasión” del seu mestre Martínez Montañés. Aquest natzarè compleix a la perfecció la seva missió de commoure als fidels, la qual cosa s’aconsegueix amb un gran patetisme i una gran emoció pura únics.

-”Basílica del Gran Poder”, foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 7 de setembre de 2018.

-Detall del rostre del Gran Poder. La imatge va ser completament restaurada l’any 2006.

48

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

49/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-Detall del rostre de la imatge de Jesús del Gran Poder abans de la restauració portada a terme l’any 2006 i el resultat després d’aquesta.

Tot i ser el deixeble més famós i aclamat de Martínez Montañés, Juan de Mesa va realitzar la seva breu però a la vegada gran obra, en un breu període de temps entre els anys 1618 i 1620. Va portar a terme la realització, encara que és escassa, de també figures petites per particulars, convents, etc. La seva primerenca mort a causa de la tuberculosi va truncar la seva prometedora i llarga carrera. Juan de Mesa y Velasco va morir a la primerenca edat de quaranta-quatre anys, un 26 de novembre de l’any 1627 a la ciutat que el va acollir i va veure desenvolupada tota la seva gran obra, Sevilla.

49

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

50/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2.2.4. ALONSO CANO

L’escultura espanyola barroca va trobar a Granada una singular expressió de la mà d’un dels artistes més importants de l’època, Alonso Cano. Dins de la seva obra i el seu propi llenguatge es poden trobar dos components decisius: la influència que va rebre per part de la plàstica sevillana, a la qual es va formar i la seva pròpia concepció estètica on es prioritza una recerca d’un ideal de bellesa i serena expressió, la qual cosa proporciona a la seva obra un caràcter únic dins l’escultura barroca espanyola. Elegant i mesurat, rebutja el realisme per l’aparença arquetípica amb la qual tracta arribar a la perfecció més absoluta.

Original de Granada, va traslladar-se amb la seva família a la capital andalusa l’any 1614. Allà va ser deixeble del pintor Francisco Pacheco i possiblement un dels molts deixebles de Martínez Montañés. Aquests anys d’aprenentatge i la seva pròpia capacitat creadora el van convertir en un dels mestres més complets de l’època.

L’any 1626 va obtenir el títol de mestre pintor i només tres anys després ja treballava com a escultor. Durant la seva estança a Sevilla es va dedicar principalment en aquesta última activitat esmentada fins a l’any 1638. Aquesta etapa va ser molt pròspera i d’èxit, ja que allà va crear la fama que el va portar fins a la cort anys després.

-D’entre les seves obres d’aquests anys d’èxit i fama, destaca el retaule major de l’església parroquial de Nostra Senyora de l’Oliva a la localitat sevillana de Lebrija. L’arquitectura del mateix va ser realitzada pel seu pare, qui el va contractar l’any 1629 per realitzar els treballs escultòrics. Per completar l’hornacina central del retaule, va realitzar la imatge de “la Virgen de la oliva”, a la qual es manifesta una influència renaixentista i sobretot la influència de l’estil de Montañés. El rostre de la imatge però posseeix el clar estil de Cano, ja que irradia una íntima serenitat, característica que també mostra a la seva obra “San Juan Bautista” pel retaule de l’església també sevillana de Sant Joan de la Palma.

L’any 1638 seria cridat a la cort, on va gaudir del mecenatge de diferents comtes.

50

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

51/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1652 va abandonar la cort i els anys posteriors serien uns anys dedicats fonamentalment a la pintura i a la realització de pintures per retaules i dibuixos ornamentals.

Gràcies a Velázquez, les col·leccions que va realitzar per la corona i en general, l’ambient artístic de la capital van enriquir el seu estil, al qual va jugar un paper decisiu a l’hora d’evolucionar l’art cortesà al qual va aportar imaginació i la seva elegància nata.

No es conserven gaires exemples escultòrics d’aquesta època, ja que en tornar a la seva terra natal, es va dedicar exclusivament als seus treballs a la catedral d’aquesta. Va pintar els quadres que avui dia es conserven a la capella major i en finalitzar aquests tindria la seva última fase tant artística com de vida, on va realitzar més escultures significatives.

Les millors qualitats del seu art es poden veure reflectides a la petita imatge de “La Inmaculada”. En ella es segueix la iconografia andalusa en ser representada com una nena, dolça, recolzada sobre un tron de núvols com es representa normalment a la iconografia pictòrica. El suau gir del cap i la disposició lateral de les mans trencant l’acostumat disseny simètric, creant així un gest que accentua la seva exquisida gràcia i bellesa. El mantell que porta la imatge d’amples plecs, es recull a l’altura dels peus, determinant així un aspecte característic que és habitual a les seves imatges.

La gran admiració que va despertar aquesta imatge va fer que es traslladés a la sagristia de la catedral, on es podria admirar perfectament.

En el seu lloc, Cano va crear altra imatge, la qual comparteix les mateixes característiques amb la Immaculada.

- ”La Virgen de Belén”. En aquesta imatge el mestre repeteix un model pictòric i dota a la imatge d’una gran dolçor i serenitat.

A les escultures que va realitzar durant aquesta etapa final es pot veure que l’artista va aconseguir arribar a la plenitud del seu estil, basat en la idealització i la delicadesa formal, aplicant-lo generalment a figures petites en les quals fuig dels efectes realistes. Per sort va poder formar-se a tres centres artístics importants del barroc i el seu art va dependre d’aquesta circumstància i d’ell mateix. Va morir l’any 1667 a Granada, deixant darrere seu un gran impacte artístic a Espanya i Granada, fent així que l’escultura granadina no es pugui entendre sense la seva presència.

51

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

52/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2.2.5 PEDRO DE MENA

Nascut a Granada l’any 1628, Pedro de Mena va aportar a l’escultura granadina unes qualitats ben diferents de les de Alonso Cano, amb qui va col.laborar després de la seva arribada a la ciutat l’any 1652, quan ja estava format com escultor. Amb el seu pare va aprendre la influència del llenguatge realista i expressiu que arribava des de Sevilla.

El coneixement de l’art de Cano es va reflectir en alguns dels seus models o treballs puntuals, no es va interessar però per l’elegant serenitat d’aquest mestre, sinó que al contrari, va concebre les seves imatges amb un penetrant contrast de gran expressivitat i intensitat realista.

Apassionants expressions de dolor, alegria o dolçor.

La seva producció està integrada en la seva totalitat per imatges aïllades, amb les quals va definir una iconografia devocional de gran èxit, la qual cosa va motivar la freqüent repetició de molts dels seus models, creant així nombroses sèries autèntiques. Destaquen d’aquesta etapa diferents escultures de sants, Immaculades i nens Jesús, les quals estaven destinades a complir la seva funció principal, la qual com totes les escultures barroques devien poder tenir una comunicació amb els fidels. Aconsegueix transformar allò concret en sobrenatural, disposant les seves obres a l’emoció espiritual que plasma en els seus rostres.

Aquestes qualitats que caracteritzen el seu estil apareixen magníficament expressades a la seva petita imatge de Sant Francesc, la qual li va atorgar el títol d’escultor de la catedral toledana, on avui es conserva la imatge. Representat de peu, rígid i amb un semblant orant, aquesta imatge basa la seva iconografia durant la recerca del cos del sant portada a terme durant el papat de Nicolau V, inspiració ja utilitzada anteriorment per Gregorio Fernández. Va ser Mena però, qui va popularitzar aquest tema amb la seva imatge, la qual va tenir gran èxit i es va convertir en un dels exemples de la plàstica espanyola. Gràcies a la seva gran tècnica, es pot apreciar la gran expressió que posseeix la imatge, la qual mira cap al cel amb mirada implorant, serena i oradora, creant així una imatge expressament pels fidels, als quals a través d’ella troben la motivació que els arribava del sant per orar a Déu de la mateixa manera que ho feia l’escultura. -”San Francisco”, any 1665. Es tracta d’una de les imatges més importants de l’obra de l’artista.

52

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

53/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Dins la seva producció destaca pel seu caràcter extraordinari, tant a la qualitat com a l’habitual dedicació d’aquest artista, el cadirat de la catedral de Màlaga. Es va traslladar cap aquesta ciutat l’any 1658 per poder realitzar un total de quaranta taulers per aquest conjunt. La varietat de tipus i composicions, amb imatges quasi de ple volum en molt dels casos, compon una rica plàstica excepcional en aquesta obra, a la qual es pot advertir la influència de Cano i també la seva marca realista i emotiva pròpia. L’execució d’aquesta silleria li va proporcionar una gran fama, la qual el va portar a la cort. Va conviure en ella juntament amb molts altres artistes poc temps.

-Detalls de les figures que componen el gran cadirat de la catedral de la ciutat de Màlaga.

Durant la seva estança a Madrid, els jesuïtes li van encarregar una Maria Magdalena per la seva Casa Professa, la qual va acabar l’any 1664 quan va tornar a la ciutat de Màlaga. Aquesta imatge posseeix antecedents castellans, és representada de peus i contemplant amb una mirada trista i implorant la creu que sosté en una de les seves mans. Destaca el virtuosisme de la imatge amb el qual s’aconsegueix magnífics efectes realistes a l’hora de tractar el color i les qualitats d’aquesta.

53

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

54/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Va viure a Màlaga fins al final de la seva vida, incorporant els seus últims treballs a l’interès pel moviment d’aquella època. Durant aquesta època realitza les seves obres més aconseguides i famoses que són els bustos de “El Ecce Homo” i “La Dolorosa”, concebuts per ser contemplats, intensificant així el seu caràcter devocional, el qual va seguir inspirant a les generacions futures.

54

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

55/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

2.3 L’ESCULTURA A MURCIA: SALZILLO

Nascut a Múrcia, es va formar íntegrament a la mateixa ciutat, fill d’un escultor napolità que es va traslladar des de Nàpols gràcies a la creixent fama artística del barroc espanyol. Els seus contemporanis ja l’anomenaven com a gran mestre escultor d’Espanya, ja que la seva obra va impactar a la societat murciana en un moment de crisis d’aquesta, ja que l’escultura murciana es trobava en decadència a causa de la pèrdua dels seus grans escultors renaixentistes. Així, l’obra de Salzillo tancava l’important període de l’escultura barroca espanyola policromada.

La seva vida i obra van guanyar ràpidament una gran fama, la qual estava lligada amb el seu estil de vida, molt connectat amb el seu ambient cultural i religiós. Va començar a encarregar-se del taller escultòric del seu pare quan aquest va morir i va treballar amb els seus germans en ell fins que Salzillo va decidir obrir el seu propi taller pocs anys després dins el mateix taller familiar. Va tenir un període d’intensa activitat durant els anys 1727 fins al 1783, ja ben entrat el nou moviment artístic del Neoclassicisme.

-A partir de 1740 començaria a apreciar-se el seu estil personal i bé definit. La seva obra més important d’aquest període i a més la primera és “La Piedad”, encara avui conservada per una germanor de la ciutat de Murcia. Va ser la seva primera incursió a la iconografia passionaria, de la qual acabaria sent un gran mestre.

-Durant aquesta etapa realitzaria també una de les seves obres més significatives, “El medallón de la Virgen de la leche”, el qual es conserva a la catedral de Múrcia. En aquesta obra es pot apreciar l’estil realista i dolç de Salzillo, el qual predomina en totes les obres del mateix caràcter religiós.

55

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

56/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

A partir de l’any 1765, Salzillo realitza una escultura molt més industrialitzada, a la qual es podrà observar anys després característiques pròpies del neoclassicisme. Destaquen dels seus últims anys d’activitat les escultures i imatges de temàtica pasionaria i religiosa que va realitzar per a diferents germanors de la ciutat de Múrcia.

-Destaca sobre totes les altres d’aquesta etapa final, la imatge de Sant Jeroni penitent. En ella es pot veure un gran dramatisme i sentiment característic del seu estil barroc.

Finalment Francisco Salzillo va morir l’any 1783 a Múrcia, deixant darrere seu una gran influència dins l’art espanyol i a més una nombrosa obra, la qual compta amb un total de 850 peces segons els seus contemporanis. Després de la seva mort, les seves obres més importants de temàtica passionaria van seguir processonant i sortint als carrers durant segles. Malauradament moltes de les seves obres religioses van ser destruïdes durant la guerra civil, però avui en dia la gran majoria d’elles es conserven al Museo Salzillo, a la ciutat de Múrcia.

56

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

57/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

3. L’ESCOLA SEVILLANA

A la segona meitat del segle, el record de Martínez Montañés, el gran patetisme i emoció de Juan de Mesa, la influència de Cano i la gran activitat de l’escultor José de Arce van impulsar l’evolució de la plàstica sevillana cap a un renovat llenguatge molt més dinàmic i expressiu en el qual es van imposar les composicions obertes i asimètriques.

3.1 JOSE DE ARCE

El flamenc José de Arce, nascut a Flandes, es va establir a Sevilla l’any 1632, any en el qual li va ser encarregat el retaule major de la Cartuja de Jerez, del qual malauradament només es conserva l’Apostolat.

El seu estil format probablement dins el coneixement de l’obra de Rubens i de l’escultura italiana, va introduir a la ciutat hispana el barroc europeu, iniciat pel gust pel moviment i la concepció aparatosa que imperarà en aquesta escola fins finals de segle. A ell se li atribueix l’acabat del retaule de Sant Miquel de Jerez l’any 1641, acabat que li va ser traspassat per Martínez Montañés juntament amb les vuit monumentals estàtues de pedra que es troben a l’església del Sagrari de Sevilla, les quals representen els evangelistes i els Pares de l’Església.

- Retaule de Sant Miquel i detall més proper d’aquest.

57

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

58/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

No es conservem gaire imatges de la seva obra i producció, en canvi, a Sevilla es troba la que es probablement la seva obra més important i rellevant de tota la seva trajectòria artística.

La imatge de “Nuestro Padre Jesús de las Penas” conegut popularment com “Zapaterito” és l’obra cimera de tota la producció de José de Arce. Va ser tallat l’any 1655 segons un document escrit que es va trobar dins la imatge durant la seva última restauració l’any 1997, podent així confirmar definitivament la seva autoria, ja que aquesta imatge va ser atribuïda durant molts anys a la gúbia de Pedro Roldán.

-”Jesús de las Penas”, foto realitzada per l’autora a la capilla de La Estrella, església de San Jacinto, Sevilla, el dia 8 de setembre de 2018.

-Detall del rostre del Senyor de Las Penas.

Se’ns presenta la imatge asseguda sobre una pedra, amb la mirada posada al cel, implorant i pensant sobre la seva mort, la qual està propera. La seva gran expressivitat d’angoixa i clemència dotant a la imatge d’un gran dramatisme i realisme.

58

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

59/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

3.2 PEDRO ROLDAN

Qui va rebre amb major intensitat la influència de José de Arce va ser Pedro Roldán, artista que va aconseguir arribar a un gran prestigi a partir dels anys setanta gràcies a la gran qualitat i abundància de la seva producció, integrada però obres retaulístiques i imagineria decorativa i processional.

L’any 1666 va realitzar un dels seus treballs més significatius dins de la seva obra dedicada als retaules.

Aquest va ser el relleu de la Piedad, pertanyent al retaule de la capella dels biscaïns del ja desaparegut convent de Sant Francesc i que avui dia es troba a la capella del Sagrari de la catedral de Sevilla. El caràcter monumental que posseeix la composició s’adequa perfectament a les característiques i que fers de la seva obra, el qual gaudeix fent escenes mogudes, emfàtiques i expressives.

En aquesta obra monumental va atorgar-li una gran reputació, la qual faria que fossin nombrosos els seus treballs dedicats i destinats expressament a retaules.

-Detall més proper del retaule de la Pietat. Es pot apreciar la gran expressivitat i realisme que posseeixen les figures principals de l’escena de la pietat. El rostre de la Verge mostra una gran expressió de dol, mentre que les figures que es troben darrere seu expressen emocions d’angoixa i tristor.

La seva obra mestra dedicada als retaules seria però el retaule de l’hospital de la Caridad de Sevilla, el qual li va ser encarregat l’any 1670 i en el qual va treballar juntament amb Simón de Pineda, qui es va encarregar de l’arquitectura i amb Valdés Leal, qui va tractar la policromia del conjunt.

59

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

60/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Dinàmiques columnes salomòniques flanquegen el grup del “Santo Entierro” que protagonitza el conjunt, en el qual s’harmonitzen amb total perfecció arquitectura i escultura. La riquesa ornamental que posseeix tot el conjunt i a més la gran lluminositat d’aquest, el qual és atorgat pels daurats, creen un fastuós marc per l’escena principal, tractada amb un gran realisme i força expressiva. El tema que tracta el retaule s’inclou dins el programa iconogràfic que posseeix aquesta capella.

-Detall més proper del conjunt escultòric creat per Roldán. En aquesta escena passionaria es pot veure com les figures principals representen en els seus rostres grans expressions, algunes amb expressions més serenes, altres amb expressions plenes d’angoixa i patiment.

Dins aquest conjunt hi ha un missatge tant religiós com moral. Un d’aquests missatges és les pràctiques religioses pròpies dels bons cristians de l’època i una d’aquestes era l’enterrament dels morts.

Aquesta pràctica es troba representada mitjançant l’obra de Pedro Roldán i que està dedicada al passatge bíblic de l’enterrament de Crist.

-Detall dels rostres dels personatges secundaris que conformen tot el conjunt escultòric realitzat magistralment per Pedro Roldán.

60

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

61/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Destaca també el seu treball en el retaule major del convent de Santa María de Jesús, en el qual va col.laborar creant les figures laterals i superiors del mateix l’any 1690.

Es desconeixen més treball dedicats a retaules de Pedro Roldán, ja que la seva obra es va dedicar principalment a l’àmbit processional. La seva obra però, assumeix les formes dinàmiques i monumentals del ple barroc sevillà introduïdes pel seu gran referent José de Arce, el qual ha estat esmentat anteriorment com el precursor de l’escola sevillana.

El seu taller, molt prolifero, va crear nombroses obres dedicades a l’àmbit processional que encara avui dia segueixen sortint pels carrers de la capital hispana.

A ell i el seu taller se li atribueixen nombroses imatges tot i que moltes d’elles estan documentades com encàrrecs propis en persona a l’escultor.

Un dels seus treballs escultòrics complets va ser el de “La Quinta Angustia” per la confraria del mateix nom, l’any 1659.

Aquest gran conjunt barroc va ser encarregat a l’escultor expressament una vegada la seva fama i prestigi era ja ben coneguda a la ciutat i a gairebé tot el regne. Primerament va crear “El Cristo del Descendimiento” i després va crear la resta de figures secundàries excepte la de la Verge, la qual quan el pas de misteri complet es va dissenyar, aquesta imatge ja es trobava disponible. Malauradament aquesta imatge es va perdre amb el temps i es va crear una nova l’any 1935, la qual seguia els patrons barrocs i es complementa perfectament amb el gran conjunt de Pedro Roldán.

-”Misterio de la Quinta Angustia”, foto realitzada per l’autora a l’església de la Magdalena a Sevilla, el dia 6 de setembre de 2018.

61

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

62/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-La composició d’aquesta imatge i la seva creació presenten grans efectes plàstics i coneixements anatòmics, els quals es poden observar a la contorsió de la zona abdominal, la flexió de les cames que indiquen la seva rigidesa degut als signes del post mortem i a les hipotàstasis que apareixen a les cames, signe que la persona representada va morir verticalment. El detall de la policromia li atorga un gran nivell de realisme que acompanya al gran treball a la talla i la converteix en una obra que sembla realment morta.

-L’any 1685, durant la seva etapa de maduresa va crear les imatges de “Nuestro Padre Jesús ante el desprecio de Herodes” i “Nuestro Padre Jesús Nazareno”, ambdues de gran valor i riquesa escultòrica.

-”Nuestro Padre Jesús ante el desprecio de Herodes” i “Nuestro Padre Jesús Nazareno”, fotos realitzades per l’autora a Sevilla els dies 6 i 8 de setembre de 2018.

62

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

63/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-Perteneixen també a la seva extensa obra les imatge de “San José con el niño” i “San Fernando” que es troben a la catedral de la capital hispalense.

-”San José con el niño” i “San Fernando”, fotos realitzades per l’autora a la catedral de Sevilla el dia 5 de Setembre de 2018.

-Es troben atribuïdes a la seva pròpia obra o al seu cercle i taller, les imatges del “Cristo de la Misericordia”, titular i imatge principal de l’església de Santa Cruz a Sevilla i la imatge d’una dolorosa que avui dia es troba a l’església de San Alberto i que antigament es creia que va ser la primitiva imatge de la “Virgen de las tristezas” de la germanor de la capital de la Vera Cruz tot i que, estudis recents han descartat aquesta possibilitat i han confirmat la seva autoria vinculada a Roldán.

63

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

64/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

3.3 LUISA ROLDAN, “LA ROLDANA”

Pedro Roldán va formar en el seu taller als seus fills i a nombrosos deixebles que van prolongar el seu estil durant el segle XVIII. Entre ells però, va destacar la seva filla Luisa Ignacia Roldán, qui anys després seria coneguda com “La Roldana”. Des de molt petita Luisa es va veure envoltada de les imatges que el seu pare creava, això va propiciar la seva primerenca vocació per la talla en fusta. Va ser col.laboradora predilecta del taller familiar fins l’any 1671, any en el qual Luisa tindria un enfrontament amb Pedro Roldán, ja que aquests no va donar el seu consentiment per deixar-la casar-se amb Luis Antonio de los Arcos qui també era escultor però que no gaudia de l’estima de Pedro Roldán.

El matrimoni de Luisa va suposar una ruptura familiar i l’independització d’aquesta com a escultora separada del taller del seu pare.

-Un dels seus primers treballs independents on Luisa va marcar el seu estil personal va ser la imatge de “El Ecce Homo”, el qual li va ser encarregat pel convent dels carmelites descalços de la ciutat de Cadis l’any 1681. En aquesta imatge es pot apreciar la gran característica que defineix l’estil de la Roldana, la qual és que a diferència dels escultors sevillans barrocs anteriors a ella i contemporanis, com ara el seu pare, la imatge es presenta amb un gran realisme però es troba a faltar el característic dramatisme de l’escola sevillana.La Roldana ofereix aquest dramatisme mesclat amb una dolçor que fa que la imatge aconsegueix transmetre un gran sentiment religiós. Actualment aquesta imatge es troba a la catedral de la ciutat andalusa i es va poder confirmar amb totalitat l’autoria de la Roldana gràcies a un document escrit per la mateixa artista que es va trobar a dins de la talla.

64

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

65/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Al no tenir molt d’èxit a Sevilla degut al predomini d’escultor amb molta més fama, Luisa i el seu marit vivien una situació econòmica no molt favorable i va ser llavors quan l’any 1680 el matrimoni es va traslladar a la ciutat de Cadis amb motiu d’un important encàrrec que li va ser assignat.

-”San Servando y San Germán” patrons de la ciutat andalusa.

Aquestes imatges que van constatar l’important encàrrec que va portar a terme la Roldana per la catedral de la mateixa ciutat, va suposar l’inici de la fama de Luisa com a escultora.

Després d’aquest treball, el matrimoni va decidir traslladar-se cap a la capital, on residia la cort, per provar sort amb la vacant d’escultora de cambra del rei Carles II. L’any 1693 després de presentar dues obres magistrals per optar així a la vacant, el rei Carles II va quedar meravellat amb la magnificència de l’obra de Luisa i aquesta va ser nomenada escultora de cambra aquell mateix any. Va ser la primera dona en aconseguir aquest títol.

A la cort la seva obra es va centrar principalment en grups escultòrics de petita mida amb temàtica centrada a la figura de la sagrada família, sants i passatges passionaris. Trobant-se ja treballant de forma fixa a la cort, la Roldana realitza dues imatges per completar un grup escultòric de la seva ciutat natal, el qual es trobava compost per figures creades pel seu pare.

-”Los desposorios místicos de Santa Catalina”, obra creada l’any 1692.

Aquestes dues imatges es tracten dels dos lladres que van acompanyar a Crist durant el seu martiri a la creu que componen aquest passatge bíblic de l’exaltació. Mentre que la figura de Crist presenta un gran dramatisme característic de l’estil del seu pare, les dues figures de Luisa presenten un caràcter molt més seré, indicant una qualitat molt més humana, una expressió de por interior enfront la mort més propera. Es creu que mitjançant aquest treball, Luisa i Pedro tornarien a tenir relació gràcies al treball conjunt però no hi ha cap constància d’aquest fet.

65

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

66/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

- ”Cristo de la exaltación en su paso de misterio”, esquerda, obra de Pedro Roldán i “Dimas, el buen ladrón”, dreta, obra de La Roldana.

-És també llavors quan el rei Carles II encarrega a la Roldana la imatge d’un natzarè com a regal pel papa Inocencio XI. Quan la imatge estava a punt de sortir cap a Roma, va arribar a la cort la notícia de la mort del papa i es va decidir que la imatge fos traslladada cap al monestir de L'Escorial, com a pertinença del rei però aquest mateix, l’any 1700 va morir i la imatge es va quedar amb Luisa a la seva casa.

Aquesta imatge va romandre a casa de Luisa fins a la seva mort com a herència dels seus fills. La imatge seria adquirida l’any 1711 i traslladada al convent de nazarenes de la localitat de Sisante, a Conca per ser venerada i guardada recelosament per les monjes en el seu cambril. Segons mana la tradició, la imatge només pot sortir del convent cada cent anys, essent quatre vegades les que la imatge ha sortit extraordinàriament. És considerada com una de les obres més belles i importants de tota l’obra escultòrica de La Roldana, convertint-la així en un gran símbol de l’escultura sevillana barroca.

66

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

67/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Nuestro Padre Jesús Nazareno de Sisante”, detall més proper de la imatge a cos complet i detall més proper del seu rostre.

Tot i que el taller de Luisa no parava de rebre encàrrecs de nobles, els mateixos reis i particulars adinerats, la seva situació econòmica era deplorable degut a que aquests encàrrecs no eren pagats o aquests arribaven amb molta tardança. El contracte de Luisa li assegurava el pagament de cent ducats anuals però degut a la dolenta situació econòmica de l’imperi espanyol aquest fet no tenia lloc. Tal era la seva situació que la mateixa Luisa va suplicar diverses vegades al rei i a la reina que li donessin menjar i robes per poder mantenir a la seva família. El seu marit va intentar trobar desesperadament un treball que pogués assegurar el manteniment de tota la família i aquest ho va trobar a palau com a servei domèstic.

Tot i la seva difícil situació, Luisa mai va deixar de lluitar de crear meravelloses escultures. Aquesta etapa de la seva obra és considerada com la seva etapa de maduresa, on l’artista no descansava de crear petits misteris amb temàtica del naixement de Crist, la sagrada família, sants, infants, etc.

-”El niño Jesús dando sus primeros pasos”, misteri en petit format fet de fang cuit, material predilecte de Luisa.

67

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

68/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-En horitzontal, a dalt, “Muerte de María Magdalena”, a baix, “Entierro de Cristo”, sota el text, “Natividad de Cristo”. En vertical, a dalt, “Niño Jesús con la cruz”, a baix, “Niño Jesús con San Juan Bautista niño”.

68

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

69/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Després de la mort de Carles II i ja passada la guerra de successió espanyola, Luisa demana al nou rei que la torni a contractar com a escultora de cambra, mostrant-li a través de dues obres el seu potencial i capacitat artística. L’any 1701, Felip V va nomenar Luisa escultora de cambra de nou.

-”Arcàngel San Miguel venciendo al demonio” una de les seves últimes obres on ella es veu reflectida a la figura de l’àngel i el seu marit a la del dimoni, ja que la va crear a manera de venjança per la inutilitat d’aquest durant els períodes més durs de la seva carrera.

Durant els seus últims anys de vida, Luisa va crear obres on reflectia els seus estats d’ànim, convertint-les en obres molt expressives i plenes de grans sentiments.

Finalment, Luisa va morir amb 54 anys, sotmesa a la més gran pobresa i sent enterrada per caritat, deixant darrere seu una extensa i magnífica obra admirada pels seus contemporanis i per les generacions futures, convertint-se en una de les figures més importants del barroc espanyols, i a més, la primera dona escultora en aconseguir treballar a la cort dues vegades seguides i la primera dona escultora documentada de la història d'Espanya. A la seva gúbia s’atribueixen nombroses figures de caràcter processional que es troben avui dia a la seva ciutat natal, Sevilla.

-”Virgen de la Estrella”, foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 8 de Setembre de 2018 i “Virgen de la Amargura” ambdues imatges atribuides a La Roldana.

69

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

70/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

3.4 FRANCISCO ANTONIO GIJON

Francisco Antonio Gijón va marcar el cénit de l’escultura barroca sevillana. De poca obra coneguda, Gijón deu la seva fama a una única imatge però, aquesta imatge marcaria la magnificència completa del barroc espanyol. Nascut a una petita localitat sevillana, Gijón es va traslladar molt jove a la capital i allà començaria els seus estudis escultòrics i pictòrics a l’escola de Murillo. Va ser alumne de Pedro Roldán, de qui va agafar moltes referències artístiques i a més, una gran admiració.

El seu estil ha estat considerat una síntesi de les formes plenes barroques de Pedro Roldán i la monumentalitat de José de Arce.

La seva obra va estar dedicada plenament al caràcter religiós i prova d’això són els nombrosos treballs que va realitzar destinats a diferents esglésies de la ciutat de Sevilla, imatges processionals per localitats de la província i per la pròpia ciutat.

Malauradament moltes de les imatges que componien l’obra escultòrica de Gijón van desaparèixer amb el pas del temps i només es conserven unes quantes obres que han pogut ser documentades com a seves.

-”San Joaquín, Santa Ana y la Virgen niña”, església de Santa María Magdalena, Sevilla. “Cirineo de Nuestro Padre Jesús Nazareno de las Tres Caídas”, imatge secundària acompanyant de la principal pertanyent a la germandat de San Isidoro de Sevilla.

La seva obra més important però, va ser “El Cristo de la Expiración” o segons és anomenat popularment “El Cachorro”. Aquesta imatge de Crist a la creu, en el moment de l’expiració, és segons els estudiosos la imatge més portentosa i magnífica de tot el barroc espanyol. La seva gran expressivitat, realisme, patetisme i domini dels coneixements anatòmics, fan d’aquesta imatge una obra de gran magnificència, la qual només necessita ser admirada un segon perquè una persona pugui sentir la seva imponent presència.

70

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

71/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

- ”Cristo de la Expiración” o “El Cachorro”, a dalt a l’esquerra, foto realitzada per l’autora a la capilla del Patrocinio, Triana, Sevilla el dia 8 de setembre de 2018. Aquesta és una obra imponent, admirada per la gent de l’època barroca i la gent de l’època contemporània.

71

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

72/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4. LA IMAGINERIA SEVILLANA CONTEMPORANIA

Passada l’època barroca, on l’escultura sevillana va arribar a la seva total esplendor i fama mundial, sent la part més fonamental del barroc espanyol, aquesta mateixa va seguir tenint presència a l’art del país amb el pas del temps però amb menys presència o importància.

Durant les èpoques futures l’escultura no va tenir tant protagonisme com ara la pintura o l’arquitectura i no va ser fins al segle IX i començaments del segle XX que tornaria a recuperar aquesta importància i rellevància artística, promoguda per nous i joves escultors que recollint els valors barrocs renovarien completament l’escultura sevillana.

4.1 JUAN DE ASTORGA

Natural d’una petita localitat de Màlaga, Juan de Astorga Cubero es va traslladar fins Sevilla per formar-se com a escultor. L’any 1810 va ser nomenat professor de la universitat de la ciutat d’escultura, treball que mantindrà fins l’any 1825.

Des del començament de la seva obra escultòrica, Juan de Astorga sempre va sentir certa predilecció per les imatges femenines, a les quals donava una gran serenitat i bellesa. Un dels seus primers treballs va ser la Dolorosa que presideix el convent dels Caputxins, la qual va ser un encàrrec d’una noble l’any 1817. En aquesta primera imatge documentada ja es pot apreciar l’estil personal de Juan de Astorga, el qual agafava influències de l’estil neoclàssic i reprenia velles característiques dels grans escultors del passat i brillant barroc, fent que aquesta imatge es trobés plena tant d’una gran serenor i bellesa com d’un gran realisme.

-”Dolorosa de los Capuchinos”, a l’exposició de l’any 1929 sobre l’artista.

-”Dolorosa de los Capuchinos”, fotos realitzades durant els anys 30, 40 i 50.

72

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

73/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

El mateix any, 1817, crearia la imatge de “La Virgen de la Angustia”, titular de la germandat de Los Estudiantes i la imatge de “La Virgen del Buen Fin”, titular de La Sagrada Lanzada.

-”Virgen de la Angustia”, detalls més propers de la imatge i el seu rostre. A dalt, a l’esquerra, foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 7 de setembre de 2018.

73

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

74/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Virgen del Buen Fin”, any 1817. Detalls més propers de la imatge i del seu rostre.

74

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

75/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Només dos anys més tard va crear una de les imatges més belles de tota la seva carrera escultòrica, “La Esperanza” o com és coneguda popularment “la Trinitaria”, pertanyent a la germandat de La Trinidad de Sevilla.

75

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

76/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1839, va realitzar per encàrrec de la germandat de El Calvario, una imatge de la Verge, la qual seria admirada i afalagada pel poble i la crítica artística de l’època per la seva gran bellesa i serenor.

-Aquesta imatge és considerada una de les més dolces de tota la producció de Juan de Astorga, degut a la seva expressió tranquil.la però a la vegada, bella i plena d’un gran dramatisme i realisme.

76

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

77/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Dins de la seva obra principalment mariana, es troben atribucions d’imatges de la capital que segueixen les característiques pròpies de l’estil de Juan de Astorga que no han pogut ser confirmades amb relació a la seva autoria.

-Esquerra, “Virgen del Socorro”, any 1825, dreta, “Virgen del Subterráneo”, sobre l’any 1930.

-Esquerra, “Virgen de Regla”, any 1825, dreta, “Virgen de la Salud”, any 1830. Totes quatre són atribuides a la gúbia de l’escultor tot i que no ha estat possible identificar de manera veritable si pertanyen a la seva obra. La “Virgen de Regla” és la imatge dolorosa amb menys llàgrimes de tota Sevilla, contant només amb dues llàgrimes.

77

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

78/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Per completar la seva obra, Juan de Astorga també va realitzar nombrosos conjunts escultòrics per formar passos de misteri de la setmana santa de la capital andalusa.

-”Santa María Magdalena, María Cleofás y María Salomé”, figures secundàries realitzades l’any 1810 per Juan de Astorga per la germandat de La Sagrada Lanzada. Aquestes figures complementen el pas de misteri, format per aquestes mateixes i altres figures realitzades per escultors posteriors a Astorga.

-”Paso del Duelo”, any 1830.

Totes les figures secundàries d’aquest pas de misteri pertanyent de la germandat de El Santo Entierro, formen part de la producció de Juan de Astorga qui les va dotar d’un gran dramatisme en trobar-se representant un moment de la passió en el qual la gent li dóna el pesar a la Verge després de la mort de Crist.

Nombroses obres conformen tota l’obra de Juan de Astorga, obres que es troben repartides per tota Andalusia, Espanya i inclòs països de l’estranger. Va morir l’any 1849 a Sevilla i va ser enterrat com a tribut en una església de la capital. Molts escultors posteriors a ell seguirien els seus passos i sentirien la influència del seu estil personal, el qual sense cap dubte va marcar les pautes de l’escultura romàntica.

78

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

79/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4.2 ANTONIO CASTILLO LASTRUCCI

Antonio Castillo Lastrucci va néixer a Sevilla l’any 1882. És considerat un dels escultors més grans del segle XX per la gran riquesa i qualitat de la seva extensa obra.

Deixeble de l’escultor Antonio Susillo Fernández, qui va ser mestre de molts escultors destacats del segle XX, va formar-se acadèmicament com a escultor a l’escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics de la capital durant la dècada de 1890. És llavors quan la Diputació de la ciutat de Sevilla li ofereix una beca per poder estudiar escultura a les ciutats de Roma i París. Amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial però, es veu obligat a anar-se només a París per poder completar els seus estudis i a més, a l’acabar a la capital francesa, va decidir anar-se a Madrid per aconseguir més coneixements encara.

Va obrir el seu primer taller a l’antiga botiga del seu pare i allà comença a crear tota mena de treballs com ara relleus, busts, grups escultòrics amb temàtica diversa etc.

Poc temps després, decideix obrir la seva pròpia acadèmia d’escultura al costat de la Basílica del Gran Poder però que, malauradament només va durar un únic any.

-”Pilatos presentando a Jesús al pueblo”, fotografia realitzada per Lastrucci trobant-se encara les imatges al seu taller.

L’any 1922 va realitzar el seu primer treball de imagineria complet, la qual seria l’especialitat a la qual es dedicaria durant tota la seva vida restant, realitzant un pas de misteri al complet per la germandat de El Dulce Nombre. En aquest conjunt escultòric és representat el moment en el qual Jesús és portat davant el sumo sacerdot dels jueus, Anás. En aquest moment representat es marca un instant de l’escena, el moment en el qual un criat del sacerdot dóna una bufetada a Jesús, fent que el pas sigui conegut popularment com “La Bofetá”: Quan va ser estrenat la Setmana Santa del mateix any, tota la gent de la ciutat va quedar meravellada per la gran qualitat i bellesa del conjunt, destacant la figura de Jesús.

79

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

80/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Jesús ante Anás”, any 1922. Detall del rostre de la imatge de Jesús i de les figures que composen el conjunt.

Després d’aquest gran èxit, només un any després, Lastrucci va instal.lar el seu taller a una nova localització i allà seria on realitzaria la major part de la seva obra. Durant aquesta època va rebre nombrosos encàrrecs tant de part de la capital com de localitats, províncies andaluses, províncies espanyoles i fins i tot localitats estrangeres.

L’any 1924 crearia per la mateixa germandat de El Dulce Nombre una imatge d’una verge dolorosa, “María Santísima del Dulce Nombre”.

Per crear aquesta primera talla femenina, Lastrucci va prendre com a model una veïna del barri on ell tenia el seu taller. De totes les imatges de doloroses que va crear al llarg de la seva obra, aquesta és la més característica amb el model de castiza sevillana. La imatge va ser restaurada l’any 2016, recuperant la policromia original de la imatge.

80

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

81/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-A l’esquerra, “Virgen del Dulce Nombre” abans de la seva restauració. Es pot observar la decadència de la policromia original i la brutícia que aquesta presentava. A la dreta, podem observar a la imatge ja restaurada, amb la seva policromia recuperada i neta.

Durant els anys posteriors, Lastrucci va continuar fent imatges independents de doloroses i conjunts escultòrics per les diferents germandats de la capital i la resta de la comunitat.

Destaquen de la seva producció els diferents grups escultòrics complets que va realitzar durant la dècada dels anys 20, 40 i 50.

Lastrucci era l’escultor predilecte de les germandats de la capital que requerien un pas de misteri al complet, destacant alguns com ara el de la germandat de San Benito, La Macarena, Los Panaderos, La Hiniesta i la Redención.

-”Presentación de Jesús al pueblo”, germandat de San Benito, Sevilla.

81

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

82/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Presentación de Jesús al pueblo”, detalls de la imatge de Jesús i de la imatge de Pilatos, ambdues imatges principals que conformen el conjunt de misteri de Lastrucci, juntament amb figures secundàries com ara l’esclau etíop i el soldat romà que es troben al davant de l’escena.

-”Claudia Prócula y su hija”. Figures secundàries del mateix conjunt escultòric. Destaquen entre les altres figures que conformen el conjunt degut a la seva gran expressivitat i realisme, el qual fa que les imatges reflectin el dramatisme de l’escena de la presentació de Jesús al poble per Pilatos.

82

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

83/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Jesús del Soberano Poder”, figura principal que conforma el conjunt escultòric de la germandat de Los Panaderos de Sevilla. La figura de Jesús es mostra d’una forma serena i mansa en el moment de la seva detenció a l’hort de Getsemaní. A la dreta, foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 5 de setembre de 2018.

83

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

84/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Jesús de la Redención recibiendo el beso de Judas”, any 1955. En aquest conjunt escultòric es veu representat el moment en el qual Judas dóna un petó a Jesús com a símbol de la seva traïció, acompanyat de l’atenta mirada dels deixebles que es troben a davant o darrere de l’olivera, gran element a l’escena tant en aquest conjunt com en el de la germandat de Los Panaderos, pensat per Lastrucci per completar aquestes magnífiques composicions escultòriques. Tan important és l’olivera a dins dels conjunts, que Lastrucci els va dissenyar especialment amb aquests elements com una mena d’escultura més a dins de l’escena, el qual també li dóna un major grau de realisme i dramatisme a l’escena.

84

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

85/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Amb l’esclat de la Guerra Civil espanyola i la fi d’aquesta, Lastrucci va haver de restaurar i crear nombroses imatges i nous conjunts com ara el de la germandat de Los Panaderos, creat l’any 1945, que van ser danyades durant el conflicte. En els anys posteriors la seva producció es va centrar en la creació d’imatges de verges doloroses i crucificats, també molt representats a dins d’aquesta.

-Esquerra, “Virgen de la O”, any 1937, realitzada per Lastrucci en substitució de l’antiga imatge de la dolorosa.

Dreta, “Virgen del Rocío”, any 1955, tot i que la imatge és de Lastrucci, va patir una modificació a la mascarilla després de la mort de l’artista realitzada per Sebastián Santos Rojas i el seu candeler va ser restaurat per Francisco Buiza.

-”Cristo de la Buena Muerte”, any 1937-1938 en substitució de l’antic crucificat de la germandat de La Hiniesta. Aquesta imatge representa a Crist ja mort a la creu, a la qual Lastrucci va plasmar les influències rebudes dels mestres del barroc i el seu model de crucificat i el seu estil personal. Foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 7 de setembre de 2018.

85

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

86/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Santa María Magdalena”, any 1937-1938. Fotos realitzades per l’autora a Sevilla el dia 7 de setembre de 2018.

Aquesta imatge secundària acompanya al “Cristo de la Buena Muerte” als seus peus durant la seva sortida cada Diumenge de Rams.

Lastrucci mai no va parar de crear imatges destinades a l’àmbit processional i aquest fet fa que la seva obra estigui composta per 450 obres en total repartides per Espanya i l’estranger.

-”La Piedad”, foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 7 de setembre de 2018.

Antonio Castillo Lastrucci va morir a Sevilla l’any 1967 després de tota una vida dedicada a l’escultura i la imagineria. En un principi va ser enterrat al cementiri de San Fernando però l’ajuntament de la ciutat de Sevilla va decidir traslladar les seves restes als peus de la seva obra cimera, “La Piedad” que es troba a l’església de San Julián, al costat del “Cristo de la Buena Muerte”, “Santa María Magdalena” i “La Virgen de la Hiniesta”, totes tres obres de l’artista.

86

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

87/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4.3 SEBASTIAN SANTOS ROJAS

Sebastián Santos Rojas va néixer l’any 1895 a la localitat de Higuera de la Sierra, Huelva. La seva vocació escultòrica va començar amb només vuit anys, amb la qual va començar a fer petits modelats amb fang de les imatges que sortien durant la setmana santa en el seu poble.

L’any 1918 es va traslladar a Sevilla per fer el servei militar i des de llavors va decidir quedar-se a la ciutat, on començaria els seus estudis escultòrics i pictòrics a l’escola d’Arts i Oficis i Belles Arts. A l’acabar els seus estudis va ser col.laborador al taller de l’escultor Pedro Navia tot i que després d’això s’independitzaria i obrirà el seu propi taller.

L’any 1938, després de la Guerra Civil espanyola, va realitzar la seva primera talla amb motiu marià com a encàrrec de la germandat de San Bernardo, la qual va perdre l’antiga imatge de la verge durant la destrucció d’imatges de la guerra civil. En aquesta primera imatge independent, Rojas va marcar des del principi el seu estil personal, molt influenciat per l’estil de Juan de Astorga.

-”Virgen del Refugio”, any 1938. El rostre d’aquesta imatge reflecteix a la perfecció l’estil de l’artista, el qual dotava a les seves imatges d’una gran dolçor tal com feia Astorga.

A la seva obra escultòrica predomina el tema religiós, preferentment el tema femení i marià, per això predominan les imatges de doloroses en lloc de les més populars durant l’època de recuperació de les imatges perdudes durant la guerra com eren nous crucificats, conjunts escultòrics com ara els grandiossos conjunts de Lastrucci, natzarens i pietats.

87

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

88/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Virgen del Socorro”, any 1940. Aquesta segona imatge dolorosa va ser encarregada per la germandat principal de la localitat sevillana com a substitució de l’antiga imatge.

Antonio Illanes va presentar un model a la germandat, però finalment es va decidir retre culte a la imatge de Santos Rojas.

-”Virgen del Socorro”, foto realitzada per l’autora a l’església de Santiago el Mayor a la localitat d’Alcalá de Guadaíra.

-Detalls més propers de la imatge, a la seva mirada es pot apreciar la dolçor característica de l’estil de Sebastián Santos Rojas.

88

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

89/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Santa Marta”, any 1950. Aquesta imatge, encarregada per la germandat de Santa Marta, presenta una fisonomia completa, plena de bellesa i serenor, amb la qual Santos Rojas va demostrar les seves capacitats artístiques.

Forma part del conjunt escultòric de la germandat, el qual és obra majoritàriament de l’escultor contemporani de Santos Rojas, Luis Ortega Bru.

-L’any 1958, Santos Rojas va realitzar la imatge de la “Virgen de las Penas”, pertanyent a la mateixa germandat en substitució de l’antiga, la qual va ser utilitzada com a imatge secundària a dins del mateix conjunt escultòric.

89

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

90/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Virgen de las Penas”, any 1958. Aquesta imatge va ser creada a l’etapa de maduresa de l’artista. La seva expressió serena fa d’ella una de les obres més lloades de Santos Rojas.

Dreta, foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 6 de setembre de 2018.

Durant la seva etapa de maduresa, Santos Rojas es va dedicar exclusivament a la creació d’imatges de trets envellits, presentant en elles una sensació de maduresa completa.

-”Virgen de la Concepción”, any 1951. En substitució de l’antiga imatge de la dolorosa de Cristóbal Ramos, Rojas va crear aquesta imatge dolorosa, presentant els trets propis d’aquestes com ara les set llàgrimes com a commemoració dels set dolors de la Verge.

90

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

91/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Tot i que la seva obra està dedicada majoritàriament a imatges doloroses, Santos Rojas també va crear diversos conjunts escultòrics i imatges individuals de Jesús que destaquen especialment per la seva gran expressivitat i realisme.

-”Señor de la Sagrada Cena”, any 1955.

Aquesta imatge és considerada una de les millors imatges cristiferes del segle XX degut al detall del seu rostre, el qual, aixeca la mirada cap el cel amb gran misticisme.

Segueix els models barrocs de la iconografia del nen Jesús degut a la seva posició corporal.

-”Virgen de los Dolores”, 1955. Aquesta imatge va ser una de les últimes de l’obra de l’autor, el qual va crear durant aquests últims anys imatges molt semblants a les ja creades anteriorment, a més de comptar des de l’any 1960 amb la col.laboració del seu fill, també escultor.

91

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

92/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-A dalt, “Virgen de los Dolores” i “Virgen de la Merced”.

A baix, “Virgen de la Concepción” i “Virgen de las Penas”. Comparació de totes quatre.

92

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

93/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Les obres de la seva etapa de maduresa i la seva etapa final presenten grans similituds entre elles a causa de la influència del seu fill i l’assentament del seu estil més pur.

Sebastián Santos Rojas va morir a Sevilla l’any 1977. És considerat un dels escultors més significatius de tot el segle XX, qui juntament amb Antonio Castillo Lastrucci constitueix l’obra més extensa d’imagineria repartida per tota Andalusia i Espanya de la història de l’escultura sevillana.

-A dalt, l’escultor Santos Rojas entregant una de les seves imatges dedicades a “La Divina Pastora”. A baix, l’artista treballant en el seu taller.

Fotos realitzades per la seva dona durant la dècada dels anys 50.

93

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

94/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4.4 ANTONIO ILLANES Antonio Illanes Rodríguez va néixer a la localitat de Umbrete, a Sevilla l’any 1901. Des de molt petit va sentir una forta atracció per l’escultura i especialment per la imagineria. L’any 1921 va començar els seus estudis escultòrics a la secció de Belles Arts de l’Escola d’Arts i Oficis. Va rebre el primer premi d’escultura de l’Ateneu de Sevilla l’any 1927 i l’any 1929 va rebre la imposició de la creu de l’Orde Civil pel mateix rei Alfons XIII per la seva col.laboració a l’exposició Iberoamericana.

D’ençà que va començar la seva vocació per la imagineria va sentir una gran admiració pels grans mestres escultors del barroc i gràcies a això donava a les seves imatges aquell realisme que va predominar durant l’època daurada de l’escultura sevillana. Predomina la temàtica religiosa dins la seva producció degut a, com li va passar a altres escultors contemporanis seus, la falta de treball a dins d’altres àmbits escultòrics.

Durant els seus primers anys com a escultor independent, va sentir una gran admiració pel seu contemporani Antonio Castillo Lastrucci i el seu art es va veure molt influenciat per la seva obra.

Després de la guerra civil, com molts altres escultors contemporanis de l’època, la seva obra i producció es va centrar principalment a crear o restaurar imatges que van patir els desastres de la guerra i és per això que la seva obra està composta en la seva totalitat d’imatges amb temàtica religiosa.

-Illanes treballant en el seu taller mentre creava la imatge del “Cristo de las Aguas”, l’any 1940.

94

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

95/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1929, abans de rebre la creu de l'Orde, va crear la seva primera obra destinada a una germandat de Setmana Santa mentre cursava encara els seus estudis, “el Cristo de la Lanzada”, destinat a formar part del conjunt escultòric creat per Juan de Astorga durant el segle XIX.

-Detall de l’anatomia de la imatge i del seu rostre, ple de dramatisme i un gran realisme.

95

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

96/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1939 va crear la seva primera imatge femenina, inspirada en la imatge de la seva dona, la qual va ser durant tota la seva vida la seva musa i inspiració a l’hora de crear imatge femenines.

-”Virgen de la Paz”, detalls del seu dolç rostre. A la imatge es veu reflectida la joventut de la seva dona, aconseguint que la imatge de la Verge sigui la d’una jove en lloc d’una dona més madura. És potser una de les imatges més belles que va crear dins la seva producció i obra. Aquesta va ser la imatge presentada a la germandat de la localitat d’Alcalá de Guadaíra però finalment la van rebutjar per la seva semblança a la dona de l’escultor.

96

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

97/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Els anys 1937, 1939, 1940 i 1941 van estar dedicats a crear imatges de natzarens, molt detallades i plenes d’una gran bellesa.

-A dalt, esquerra, “Nuestro Padre Jesús Nazareno” de la localitat d’Alcalá de Guadaíra, dreta, “Nuestro Señor de las Penas”, a baix, esquerra, “Señor de la Victoria”, dreta, “Nuestro Padre Jesús Nazareno” de Ciudad Real. “Nuestro Padre Jesús Nazareno de Alcalá de Guadaíra”, foto realitzada per l’autora a Alcalá de Guadaíra el dia 7 de setembre de 2018.

97

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

98/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1940 va rebre el primer premi a l’Exposició d’art sacre que va tenir lloc a la ciutat de Madrid, amb una imatge d’un crucificat destinat a la germandat de Las Aguas de Sevilla, sota l’advocació de “Cristo de las Aguas”.

- ”Cristo de las Aguas”, any 1940. Aquesta imatge va substituir una altra del mateix escultor perduda en un incendi l’any 1942 a l’església de Sant Jacint. Al ser Illanes el germà major de la germandat en aquell moment es va encarregar ràpidament de la recuperació de la imatge.

98

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

99/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Aquell mateix any, 1942, va crear altra imatge femenina inspirada en la seva dona, aquesta vegada molt més madura que quan va tallar la “Virgen de la Paz”, aquesta imatge de caràcter molt bell i senzill va impresionar a tothom quan va ser presentada a la germandat de La Vera Cruz, qui va atribuir a l’advocació de la “Virgen de las Tristezas”.

99

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

100/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Al llarg de la seva vida com a escultor, també va dedicar-se a crear conjunts escultòrics, com ara el pas de misteri de “Nuestro Padre Jesús de la Victoria”, creat l’any 1944 i a més, també va crear diferents escultures amb temàtica popular en altres materials com el bronze, la plata etc.

-Conjunt escultòric de “Nuestro Padre Jesús de la Victoria”, totes les imatges secundàries van ser creades per Illanes amb l’objectiu de formar aquest gran moment de la passió.

L’any 1960 va inaugurar una exposició al cercle de Belles Arts a Madrid, la qual va estar composta per més de quaranta peces esculpides en diferents materials. També durant aquella època va ser acadèmic a l’acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d'Hongria i a més va escriure una sèrie de textos de caràcter autobiogràfic publicats per ell mateix en vida. És en aquesta època també, quan la seva fama estava consolidada tant en el país com a l’estranger, quan celebritats visiten constantment el seu taller, a més de seguir treballant per encàrrecs de germandats. És un exemple d’això una de les seves últimes obres femenines, “La Virgen de Guía” destinada a completar el conjunt escultòric de Juan de Astorga i acompanyar a la seva imatge de “Cristo de la Lanzada”.

Illanes va dedicar moltes de les seves obres i escrits al seu mestre Antonio Susillo, del qual sentia una gran admiració, a més de documentar la mateixa dins dels seus textos.

-”Virgen de Guía”, any 1971.

100

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

101/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Antonio Illanes Rodríguez va morir a Sevilla l’any 1976 a causa d’una malaltia. La seva viuda, Isabel Salcedo, va otorgar nombroses obres a germandats de tota Andalusia i la resta del país després de la seva mort, a més de dedicar i modificar els textos escrits en vida per Illanes. L’ajuntament de Sevilla va decidir modificar el nom del carrer on es troba l’església presidida pel “Cristo de las Aguas”, la qual s’anomena “2 de Mayo”, data de la mort del gran artista. Antonio Illanes és considerat en vida i mort, un dels artistes escultors imaginers més il.lustres i brillants del segle XX, el qual va deixar una extensa obra darrere seu.

-Antonio Illanes en el seu taller amb el “Señor de la Victoria” i la seva dona Isabel Salcedo l’any 1940, musa i inspiració eterna de l’artista.

-Illanes presentant la imatge del “Cristo de las Aguas”, l’any 1942 i un ja vell Illanes, presentant en el seu taller un bust a una parella famosa.

Fotos realitzades per la seva dona.

101

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

102/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4.5 FRANCISCO BUIZA

Francisco Buiza Fernández va néixer a la localitat sevillana de Carmona l’any 1922. Des de molt petit va sentir atracció per l’escultura i tal era aquesta, que ja a una primerenca edat modelava petites figures del naixement de Crist i les venia o canviava amb els seus companys d’escola. L’any 1940 es va traslladar a Sevilla per començar els seus estudis escultòrics i pictòrics a l’Escola d’Arts i Oficis, a més, va començar a treballar la fusta com a deixeble en el taller de l’escultor Francisco Vélez Bracho.

L’any 1945 va començar a treballar dins el taller de Pedro Navia com a modelista, allà va tenir contacte amb altres grans escultors contemporanis seus com ara Luis Ortega Bru i qui seria poc temps després el seu mestre i gran inspiració Sebastián Santos Rojas.

Des de l’any 1946 passa a ser deixeble del mestre Santos Rojas, de qui seria el seu millor alumne i posteriorment amic per tota la vida. Després de sis anys de deixeble, l’any 1952 Buiza decideix independitzar-se i obrir el seu propi taller. Durant aquesta època, s’especialitza en la creació d’imatges dedicades al nen Jesús tot i que l’any 1959 crearia el seu primer gran encàrrec destinat a un conjunt escultòric de la Setmana Santa de la ciutat de Cadis. Aquest primer encàrrec es tracta d’una imatge de Santa Maria Magdalena, la qual expressa un gran dramatisme en el seu rostre i a la vegada una gran bellesa, trets que es convertirien en característiques principals de l’estil personal de Buiza a la seva obra.

L’any 1962 va patir un accident que li va deixar incapacitat durant tot un any però malgrat això després de la seva recuperació els encàrrecs mai van deixar d’arribar i la seva fama es va consolidar.

-”Santa

María

Magdalena”,

germandat

de

la

Piedad, Cadis, any 1959.

102

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

103/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1966 crearia la seva primera imatge cristífera, amb la qual va demostrar la seva qualitat artística. El “Cristo de la Sangre”, destinat a la germandat sevillana de San Benito, va ser presentada el mateix any i lloada per tots els grans escultors de l’època degut al seu patetisme estret de la influència de Juan de Mesa i la mostra de l’estil propi de Buiza.

-”Cristo de la Sangre”, detalls més propers de la imatge i el seu rostre.

103

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

104/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1974, tenint ja una gran fama per tota Andalusia i gran part d’Espanya, Buiza va realitzar una de les imatges més impactants de tota la seva obra, “Cristo atado a la Columna”, titular de la germandat de Las Cigarreras.

-”Cristo atado a la columna”, any 1974. Detalls més propers de la imatge, del seu rostre ple d’expressió i les seves mans, mirall del dolor patit durant la tortura de la flagel.lació.

104

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

105/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Un any abans havia creat altra imatge impactant i a la vegada bella, “El Resucitado”, destinat a la jove germandat Sevillana de La Resurrección. Destaca el gran detall de la imatge, la qual es troba suspesa en l’aire sobre el sudari.

-”Cristo resucitado”, any 1973. Detalls més propers de la imatge, la qual presenta els braços estesos recordant la postura dels mateixos a la creu, destacant el minuciós detall a l’anatomia.

105

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

106/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Dins de la seva obra també es troben imatges secundàries o decoratives destinades a formar part dels passos de Setmana Santa com ara imatges d’apòstols o àngels.

-Esquerra, “Ángel mancebo implorante”, figura decorativa del pas del “Cristo de la Expiración” de la germandat de El Museo, any 1972. Dreta, “San Marcos Evangelista”, figura decorativa del pas de “Nuestro Padre Jesús de la Salud” de la germandat de Los Gitanos, any 1967.

-”Ángel sedente junto al Sepulcro” any 1975, foto realitzada per l’autora a Sevilla el dia 7 de setembre de

Aquesta imatge acompanya a la imatge de “El Resucitado” en el seu pas de misteri.

La imatge es troba asseguda sobre el sepulcre, mentre que amb una mà assenyala a Jesús ressuscitat i amb l’altra assenyala al poble i admiri el miracle de la resurrecció.

2018.

106

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

107/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Destaca especialment la seva obra mariana dedicada a les imatges doloroses i les anomenades de glòria, destinades a altres localitats d’Espanya i ciutats d’Andalusia com ara les illes Canàries, Màlaga, Cadis, Badajoz i Còrdova.

-Esquerra, “Virgen de la Salud”, any 1967, Cadis. Dreta, “Virgen de los Dolores”, any 1977, Cadis.

En els seus últims anys de vida, Buiza va enfocar la seva obra i producció a la creació d’imatges únicament cristíferes ja fossin crucificats, natzarens o altre tipus d’iconografia.

-”Nuestro Padre Jesús del Gran Poder”, any 1977, Coria del Río, Sevilla.

En aquesta imatge Buiza va seguir les característiques de l’estil barroc del mestre Juan de Mesa.

107

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

108/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Cristo de la Coronación de Espinas”, any 1978, Còrdova. Dreta, “Cristo de la Agonía”, any 1972. Destaca la gran expressivitat i dramatisme que mostren les imatges en els seus rostres.

Quan es trobava a la seva etapa de completa maduresa artística i desenvolupament escultòric, Francisco Buiza va patir una greu malaltia i paral.lisis renal degut a la mort de la seva mare l’any 1978. En l’últim any de la seva vida, 1982, va realitzar nombroses imatges amb l’ajuda dels seus col.laboradors i deixebles. Després d’una operació llarga contra la seva malaltia cancerígena, Francisco Buiza va morir l’1 de març de l’any 1982 a Sevilla.

Va deixar com a testament l’encàrrec al seu deixeble Francisco Berlanga de Ávila d’entregar i acabar totes aquelles obres que en aquell moment es trobaven dins el seu taller.

Buiza va deixar darrere seu una extensa obra escultòrica religiosa, concentrada principalment a les ciutats de Màlaga i Cadis. Aquest mateix any, 2018, es va realitzar una exposició dedicada a l’obra de l’artista a la ciutat de Màlaga.

-”Buiza en su taller”, foto realitzada per la seva dona l’any 1975.

108

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

109/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4.6 ANTONIO JOAQUIN DUBE DE LUQUE

Nascut a Sevilla l’any 1943, Antonio Joaquín Dubé de Luque és considerat un dels majors artistes tant escultòrics com pictòrics de l’actualitat. Des de molt petit va sentir atracció per la pintura degut a la influència del seu pare, el qual va estudiar a la seva joventut pintura.

Tot i que el seu talent innat amb el pinzell és evident, el jove Dubé va decidir estudiar el modelatge en fang a la vegada que realitzava els seus estudis pictòrics amb els pintors Juan Miguel Sánchez, Eduardo Acosta i Miguel Pérez Aguilera. Els seus estudis escultòrics els va realitzar de la mà de l’escultor Manuel Echegoyán durant la seva etapa autodidacta escultòrica.

El seu primer treball de gran importància va ser remodelar dràsticament l’antic pas de misteri de la germandat de La Sagrada Cena, ja que les imatges que es presentaven dins el mateix mantenien una qualitat molt baixa i un amic de l’artista va demanar-li personalment aquesta remodelació.

-Antic conjunt escultòric de “La Cena” remodelat per Dubé sobre la dècada dels anys seixanta, abans de ser completament substituït amb l’actual creat per l’escultor Luis Ortega Bru.

109

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

110/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Des d’aquell moment, Dubé va començar a treballar per germandats tant de Sevilla com de tota la comunitat andalusa, la resta del país i l’estranger, sent la seva primera gran obra independent la imatge dolorosa de “María Santísima de Consolación y Madre de la Iglesia” creada l’any 1969, a més de ser la primera imatge dolorosa de tota Sevilla amb els ulls blaus, gran insígnia de la imatge.

-”Virgen de Consolación y Madre de la Iglesia”, any 1969. Detalls del seu singular rostre, madur i a la vegada molt bell gràcies als seus ulls blaus intens.

110

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

111/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

La seva segona gran remodelació d’una imatge va tenir lloc l’any 1966, realitzant-la a la imatge que va crear aquell mateix any un ja vell Antonio Castillo Lastrucci, “La Virgen de la Soledad” de la germandat servita. Aquest encàrrec va ser demanat a Dubé, germà de la corporació, degut al fet que la imatge no va acabar d’agradar a la junta directiva d’aquesta.

-”Virgen de la Soledad”, any 1960. La remodelació va tenir lloc sobretot a l’expressió del rostre i la forma dels ulls de la imatge.

Durant els pròxims anys setanta i vuitanta, la seva obra es va veure augmentada degut als nombrosos encàrrecs que van anar arribant durant aquests anys sobretot procedents de localitats de la comunitat com ara Màlaga i Còrdova.

-”Virgen de Lágrimas y Favores”, Màlaga”, any 1982.

111

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

112/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1978 va crear per la germandat de La Resurrección de Sevilla una de les imatges més belles de tota la seva obra, la “Virgen de la Aurora”, una Verge sense llàgrimes que representa la desaparició del dolor en el cor de Maria després de conèixer la resurrecció del seu fill.

-”Virgen de la Aurora”, any 1978. Detall més proper del seu bell i dolç rostre.

112

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

113/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Destaquen especialment a més, altres dues remodelacions de imatges doloroses, una l’any 1967 i l’altra l’any 1984 respectivament.

-A dalt, “Virgen de la Candelaria”, remodelada l’any 1961. A baix, “Virgen de los Ángeles”, remodelada l’any 1984.

113

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

114/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Tot i que a la seva obra escultòrica predominen les imatges femenines, Dubé també va crear durant els anys vuitanta i principis d’aquest segle nombroses imatges dedicades a la iconografia passionaria de Crist, com ara la imatge creada l’any 1988 per la ciutat de Còrdova “Nuestro Padre Jesús Nazareno de la Santa Faz” i el conjunt escultòric de “El Bautismo de Nuestro Señor Jesucristo” per la germandat de El Bautismo de la ciutat de Cuenca, creat l’any 2000.

-”Nazareno de la Santa Faz”, any 1988. Foto realitzada per Diego Gómez Rodríguez.

Aquest conjunt escultòric va ser encarregat per la germandat personalment a l’artista com a substitució de l’antic creat per l’escultor conquense Vicente Marín. Es veu representat el moment del bateig de Jesús en el riu Jordà, amb Sant Joan Baptista fent l’acció darrere seu.

Segueix la iconografia del retaule de Montañés dedicat a aquest moment bíblic. Impressiona la serenor que presenta el rostre de Jesús, mentre que la figura gegant de Sant Joan, qui fa una mida gairebé dos metres exactes, es presenta imponent, destacant també el gran detall anatòmic d’ambdues figures.

-”Bautismo de Nuestro Señor Jesucristo”, any 2000.

114

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

115/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-Comparació del retaule creat per Montañés i el conjunt escultòric de “El Bautismo” de Dubé. Destaca la gran semblança entre ambdues imatges, destacant els estils personals de cada artista. Fotos realitzades per l’autora a Cuenca i Sevilla.

Actualment, Antonio Joaquín Dubé de Luque, es dedica principalment a la pintura i al disseny degut a problemes de salut, deixa darrere seu un total de més de 186 obres entre les quals es troben verges doloroses, cristos, àngels, imatges secundàries, imatges de glòria, etc.

L’any 2012 va ser l’encarregat de pintar el cartell de la Setmana Santa d’aquell any, sent representada tota la passió en un mateix cartell, utilitzant imatges de la pròpia Sevilla.

-Dubé a la presentació del seu cartell el mes de febrer de l’any 2012, foto publicada pel diari ABC de Sevilla.

-Dubé al seu taller del barri sevillà de Triana, foto publicada pel diari ABC de Sevilla l’any 2015.

115

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

116/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4.7 LUIS ALVAREZ DUARTE

Nascut a Sevilla l’any 1949, Luis Álvarez Duarte és un dels escultors més brillants de la imagineria sevillana actual. Des d’una edat primerenca es va sentir especialment atret per l’art del modelatge i l’escultura i va realitzar els seus estudis a l’Escola d’Arts i Oficis. Va aprendre més profundament l’art de l’escultura de la mà d’escultors com Francisco Buiza, Sebastián Santos Rojas, Antonio Eslava i Rafael Barbero, tot i que la seva formació va ser fonamentalment autodidacta.

-Duarte en el seu taller fa un parell d’anys, foto publicada pel diari ABC de Sevilla l’any 2016.

L’any 1962, amb només 12 anys, es va donar a conèixer com a nen prodigi després de crear la seva primera gran obra d’imagineria, la “Virgen de los Dolores” per la parròquia de Sant Josep Obrer. Aquesta imatge dolorosa va sorprendre els seus mestres, els quals ja van veure el seu brillant futur.

-”Virgen de los Dolores”, any 1962.

116

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

117/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

La consolidació de la seva fama va arribar només tres anys després de crear la “Virgen de los Dolores” amb una altra imatge dolorosa, la “Virgen de Guadalupe”, la qual va crear amb només 15 anys i acabar amb 16. Aquesta imatge va ser lloada per la seva gran bellesa i qualitat, demostrant el talent innat de Duarte.

-”Virgen de Guadalupe”, any 1965-1966.

117

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

118/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

La següent gran obra va arribar pocs anys després d’haver creat la “Virgen de Guadalupe”, al final de la dècada dels anys seixanta va crear la seva primera imatge cristífera, el “Cristo de la Sed” per la germandat de La Sed de Sevilla.

-”Cristo de la Sed”, anys 1969 i 1970. Aquesta imatge representa el moment en el qual Jesús va demanar aigua a la creu dient: “Tinc sed”, per això la inclinació cap el davant de la imatge en actitud demanant.

118

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

119/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

La seva consagració definitiva com a mestre escultor va tenir lloc a principis dels anys setanta amb la creació de la imatge de la “Virgen del Patrocinio” per la germandat de El Cachorro, com a substitució de l’antiga la qual va desaparèixer dins un incendi fortuït.

-”Virgen del Patrocinio”, any 1973, a dalt a l’esquerra l’antiga imatge, a la dreta la nova creada per Duarte, una imatge sense llàgrimes i amb un dolç rostre.

119

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

120/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Des de l’any 1967 va començar a crear imatges sense descans per diferents localitats de tota Andalusia i la resta d’Espanya, mostrant en cadascuna d’elles les seves capacitats artístiques i el seu propi estil. Destaquen entre elles verges doloroses, natzarens, crucificats, figures secundàries i a més escultures de temàtica profana com monuments a artistes famosos o personalitats del món de la música folklòrica.

-A dalt, esquerra, “Virgen de los Dolores”, any 1982, Linares. Dreta, “Santa María Magdalena”, any 1996. A baix en el dos costats, “Santa Mujer Verónica”, any 1995.

Dins la seva producció predominen les figures de caràcter femení.

120

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

121/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Entre els anys 1980 i 1984 va realitzar nombrosos viatges a Itàlia com a mode de superació artística personal, incloent la seva estança a l’Escola de Restauració de la ciutat de Florència on va entrar en contacte amb obres tant del Renaixement com del Barroc, arribant a estudiar al gran Miguel Àngel i el gegant de l’escultura barroca italiana Bernini.

L’any 1992 va crear una de les imatges més captivadores de tota la seva producció fins aquell moment, un Crist captiu per la germandat de Jesús Cautivo del Polígono de San Pablo de Sevilla, el qual va ser acompanyat pocs anys després amb un enorme conjunt escultòric representant el menyspreu del rei Herodes cap a Jesús la nit de la seva captura.

-Destaquen els ulls de la imatge, amb un color oliva que li donen una especial bellesa.

121

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

122/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Jesús Cautivo y Rescatado en su desprecio de Herodes”, any 1992 i 1996.

122

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

123/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 2006 Duarte va crear la que segurament és una de les imatges doloroses més imponents de tota la seva etapa de maduresa artística, demostrant una vegada més el seu propi estil, ja famós en tot el país.

La “Virgen del Rosario” per la germandat de El Polígono de San Pablo, una imatge de gran bellesa arrabassadora que segueix els canons de bellesa de les dones andaluses.

-”Virgen del Rosario”, any 2006. Aquesta imatge va substituir a la creada per Buiza en la dècada dels anys setanta. Destaca el color dels ulls, iguals als del seu fill.

123

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

124/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 2006 va ser nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria. Les seves obres estan repartides per tot el país, arribant inclús a països europeus i el continent americà. És un dels escultors actius actuals més considerats dins el món artístic espanyol, comptant amb l’obra escultòrica més gran de tota la història entre imagineria, escultura decorativa, escultura profana i escultura popular.

Actualment Luis Álvarez Duarte segueix esculpint però sobretot es dedica a la restauració d'imatges com la que va realitzar al “Señor del Gran Poder” l’any 2010 després d’un intent de destruir la imatge a la seva Basílica i la restauració que va portar a terme l’any 2015 a la imatge de “Nuestra Señora de la Esperanza de Triana”.

-Monument a Pastora Imperio a Sevilla realitzat l’any 2006.

-Esquerra,”Esperanza de Triana”, restaurada per Duarte, dreta, Duarte treballant en el seu taller i amb la seva “Virgen de Guadalupe”, fotos publicades pel diari ABC els anys 2016 i 2014 respectivament.

124

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

125/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

4.8 JUAN MANUEL MINARRO LOPEZ

Nascut l’any 1954 a Sevilla, Juan Manuel Miñarro López és un dels escultors més prestigiats de la imagineria actual sevillana.

A la seva joventut, al voltant de l’any 1976, va començar els seus estudis a la Reial Acadèmia de Belles Arts de Santa Isabel d’Hongria i va ser deixeble del mestre escultor Francisco Buiza, del qual sentia una gran admiració tan personal com artística.

L’any 1984 es va llicenciar a la facultat de Belles Arts de la Universitat de Sevilla, acabant amb una tesi doctoral anomenada “Estudio de anatomía artística para la iconografía del Crucificado en la Escultura”.

-L’any 2004 va crear la imatge de “Nuestro Padre Jesús Nazareno de la Humildad” per la germandat de El Cerro del Águila, la qual ja va encarregar les imatges secundàries del pas de misteri.

125

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

126/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 1988 és nomenat professor a la facultat de Belles Arts dins l’àrea d’escultura, arribant a aconseguir la càtedra a la mateixa especialitat i la direcció del seu departament.

Durant les dècades dels anys vuitanta i noranta Miñarro es va dedicar a la creació d’imatges destinades a formar part de diferents setmanes santes d’altres localitats de la província de Sevilla i la resta d’Andalusia.

-”Jesús del Soberano Poder”, any 2007.

Tot i això la seva fama es va consolidar l’any 2010 quan va presentar una imatge impactant i realista basada en un estudi en profunditat del Sant Sudari de Turín. Aquesta imatge es tracta d’un crucificat que presenta totes les ferides presents en el Sant Sudari, recreant tots els signes de la crucifixió de Jesús i la seva posterior mort a aquesta.

-Primeres recreacions creades per Miñarro del rostre de Jesús segons el model del Sudari.

126

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

127/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

-”Cristo de la Universidad”, any 2010. A la imatge es poden ver reflectits tots els estigmes de la crucifixió gràcies al minuciós estudi del Sudari Sant portat a terme per Miñarro. Última foto realitzada per artencordoba.

127

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

128/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Al tractar-se d’una imatge feta a partir del Sant Sudari, es poden veure diferents detalls que fan referència a les conseqüències de la mort a la creu.

La imatge representa a Jesús mort, aproximadament passada una hora d’aquesta, amb el ventre inflamat degut a la falta d'oxigen, restes de sorra a les ferides dels genolls que va ser portada especialment des de Terra Santa com a representació de les tres caigudes de Jesús en el seu camí cap el Calvari. Els claus enfronten a la clàssica iconografia barroca imposada per Martínez Montañés i es troben travessant els canells de la mà, seguint els estudis de la tortura original dels romans. Com a conseqüència d’això, els polzes de les mans es troben doblegats cap a dins, la sang que surt de totes les ferides és tant la sang anterior a la mort com la posterior. A les ferides realitzades per les fuetades, es poden apreciar les marques infligides per les boles de metall que posseïen els fuets romans. Destaca també el cartell posat a dalt de la creu escrit en arameu, llatí i grec, el qual conté faltes d’ortografia, ja que segurament va ser escrit per soldats analfabets que no sabien escriure correctament.

A partir de la creació d’aquesta imatge, Miñarro va inaugurar una exposició itinerant dedicada als seus estudis sobre el Sant Sudari de Turín.

-Primers estudis realitzats per Miñarro sobre el Sant Sudari i les condicions de la persona del sudari amb les corresponents ferides. Dreta, foto realitzada per lahornacina.

128

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

129/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

L’any 2015 va crear el “Cristo de la Misericordia” també inspirat en els seus estudis del Sant Sudari però menys realista i més idealitzat, seguint els models iconogràfics barrocs.

-”Cristo de la Misericordia”, any 2015, Màlaga.

Per últim, la seva obra més recent va estar creada aquest mateix any 2018 i presentada a la localitat de Cabra el mes d’abril amb el “Cristo de la Fundación”. Una vegada més Miñarro va plasmar en aquesta imatge els seus profunds estudis mèdics i anatòmics.

-”Cristo de la Fundación”, any 2018. Detall del cos complet i el rostre de la imatge.

129

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

130/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Tot i que la seva obra escultòrica no és molt extensa, Juan Manuel Miñarro López destaca per les seves restauracions i a més, els seus amplis coneixements sobre la iconografia dels crucificats i el Sant Sudari. Actualment Miñarro segueix exercint com a escultor independent i restaurador a la ciutat de Sevilla.

-Miñarro examinant el seu model extret del Sant Sudari de Turín. Foto publicada l’any 2015 pel diari ABC de Sevilla.

-Miñarro en el seu taller treballant a la imatge del “Cristo de la Fundación”. Foto publicada pel diari ABC de Sevilla aquest any 2018.

130

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

131/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

5. REPERCUSSIONS ARTISTIQUES I CULTURALS DE L’ESCULTURA I LA IMAGINERIA SEVILLANA BARROCA I CONTEMPORANIA

L’escultura i la imagineria sevillana tant barroca com actual ha estat sempre i és, un punt de referència artístic quan es parla de l’escultura espanyola. El Barroc va trobar el seu màxim exponent al nostre país gràcies a grans artistes de l’època però sense cap dubte el camp que més va sobresortir va ser el de l’escultura, el qual, va arribar a un gran desenvolupament capaç de crear tota una tendència artística i cultural. Avui dia la imagineria forma part de la vida de milers de persones i és un art desitjat, mitjançant el qual milers de joves promeses esperen poder expressar el seu art, la seva devoció i els seus sentiments a través d’ella.

Tal és la influència de l’escultura i la imagineria barroca que avui dia se segueixen encara els cànons que van imposar els grans mestres de l’època daurada del nostre art. Joves promeses de la imagineria garanteixen la continuació de la mateixa i el seu desenvolupament, el qual poc a poc atorga cada vegada més una sensació major de realisme i d’acostament cap als fidels.

En un futur, les properes generacions d’artistes escultors imaginers, seguiran els passos dels grans mestres barrocs i dels grans mestres contemporanis actuals, ja que la seva influència cultural podrà permetre la seva perpetuació.

-”San Juan con la Virgen”, obra realitzada l’any 2013 per l’escultor onubense Juan Manuel Parra Hernández.

El desenvolupament de la imagineria actual, permet als artistes fer creacions sorprenents, on la realitat i la ficció es troben separades per una fina línia artística arribant a dubtar si les imatges són veritablement de fusta i no de carn i ossos, gràcies al seu nivell de realisme.

Són capaços de representar escenes que semblen cobrar vida de sobte i commoure els cors de tots aquells que les admiren.

131

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

132/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

PART PRACTICA:

Introducció: La meva part pràctica consisteix en dues parts diferents: A la primera part, podem trobar el procés de creació d’una imatge. En aquest cas es tracta d’una imatge de l’escultor Francisco Buiza recollida en el seu llibre biogràfic escrit per Pedro Ignacio Martínez Leal, “Buiza”.

Es mostra el procés de creació de la imatge del “Cristo de la Expiración” de Las hermandades fusionadas de la ciutat de Màlaga l’any 1982. Amb el material disponible, s’explica pas a pas tot el procés de creació on s'inclouen des del primer disseny en fang fins a la finalització de la imatge amb els últims detalls pintats en ella.

A la segona part podem trobar dues entrevistes: La primera d’aquestes realitzades a Juan José Morillas, exdiputat del dimarts i dissabte Sant i exmembre del Consell de Confraries de la ciutat de Sevilla. I la segona a Antonio Joaquín Dubé de Luque, imaginer, escultor i pintor sevillà. A més d’una entrevista, he realitzat un breu reportatge sobre el petit taller de la casa d’estiu de En Antonio Dubé de Luque on l’artista té els seus estris de treball per poder treballar durant l’estació.

L’entrevista a Juan José Morillas té el seu objectiu en trobar la importància de la imagineria sevillana dins la Setmana Santa de la ciutat i a més trobar la importància cultural i la influència d’aquesta festa tant a la ciutat com a la resta d’Espanya. Per altra banda, l’entrevista a Antonio Joaquín Dubé de Luque té com a objectiu saber més sobre els primers passos d’un dels imaginers contemporanis més importants i brillants de l’actualitat, a més de la seva opinió sobre la imagineria actual, el camí de la seva pròpia carrera escultòrica i el futur d’aquest art.

Juan José Morillas amb Dubé de Luque l’any 2017 en el taller de l’escultor al barri de Triana. Foto publicada pel diari ABC de Sevilla.

132

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

133/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

PROCES DE CREACIO D’UNA IMATGE: CRUCIFICAT DE FRANCISCO BUIZA

Primerament es realitza un esbós i modelatge de la imatge en fang, allà ultimen els detalls que es volen mostrar a la imatge tallada amb molta més facilitat, ja que el material permet un marge d’error.

Posteriorment es passa a la talla a la fusta, on l’artista comença a treure tot el sobrant amb l’ajuda de les gúbies de major grandària.

A poc a poc la imatge neix amb cada cop de gúbia, fins que la imatge completa es pot albirar amb detall.

Després d’això, l’artista comença a polir la fusta, per donar-li textura i a la vegada dolçor, per últim li dóna una capa d’estuc per assegurar la resistència de la fusta.

Quan la imatge ja està completament polida i ja retirat l’estuco, se li dóna la primera capa de policromia. Aquesta primera capa és de color blanc i s’utilitza per assegurar els colors de la posterior policromia.

Seguidament, es comença a policromar la imatge per complet amb primeres capes de pintura.

Aquestes primeres capes permetran després mostrar la policromia original, la qual és la que es conserva gràcies a la primera capa blanca.

133

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

134/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Després de les primeres capes de policromia, finalment es passa a la pàtina, la qual és la pintura definitiva de la imatge.

Quan aquesta està ja posada, es col.loca sobre la imatge una lleu capa de cera per donar-li brillantor a la pintura. Finalment, ultimen els detalls com la mirada, la caiguda de la sang, les ferides, els detalls dels cabells en el front, les espines de la corona i la sang a les ferides de mans i peus a causa dels claus.

Després de tot aquest procés, la imatge estaria acabada per complet.

-Imatges extretes del procés de creació del “Cristo de la Exaltación” de Màlaga, del llibre “Buiza” de Pedro Ignacio Martínez Leal.

134

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

135/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

ENTREVISTA A JUAN JOSE MORILLAS, EX-DIPUTAT DEL CONSELL DE CONFRARIES DEL DISSABTE SANT I DIMARTS SANT I EX-PORTAVEU DEL CONSELL DE CONFRARIES.

Introducción: Juan José Morillas, ex-diputado del Consejo de Cofradías de la ciudad de Sevilla, ex-portavoz del consejo y ex-diputado del Martes Santo y Sábado Santo.

1.¿Cómo comenzó a introducirse en el mundo cofrade?

Desde muy joven, muy jovencito, porque yo fundé la juventud de la hermandad de la Macarena en el año setenta y uno, entonces mis inquietudes por las hermandades me llevó a presentar una solicitud al hermana mayor, que por aquel entonces era Eduardo Miura. Él me dio su beneplácito encantado para formar una juventud y desde ese momento comencé a trabajar por las hermandades coordinando la juventud de hermandades de Sevilla, hicimos encuentros de toda la juventud y bueno, después de esto ya no he dejado de estar vinculado.

2. ¿Qué siente cuando llega la Semana Santa?

De alguna forma la Semana Santa la sentimos los cofrades que estamos implicados todo el año, nosotros, los que tenemos alguna responsabilidad, que yo la he tenido durante muchos años y la sigo teniendo, pues nos vinculamos a la Semana Santa en un aspecto distinto.

Llegamos al Sábado de Pasión y ya decimos que se ha acabado, la Semana Santa transcurre de manera tan vertiginosa que no te das cuenta, un día tras otro la intensidad, tenemos los sentimientos de la tradición, lo que hemos vivido de jóvenes, de niños con los padres, la vinculación con las hermandades, con el barrio, tu familia, etc. Son muchas sensaciones que se intensifican en las fechas de Semana Santa aunque las tengas durante todo el año.

3. ¿Su amor por ella ha ayudado a que se encuentre ahora mismo en su puesto como delegado del Martes Santo?

Exactamente. Después de fundar la juventud cofrade e incluso coordinar las reuniones en Sevilla tuve un paréntesis por la situación familiar, después me reintegré entrando en la junta de gobierno de la hermandad de la Macarena, primero como secretario, después siendo diputado mayor a la hora de la salida de la cofradía, después prácticamente en aquellas fechas ya me llamaron para un primer consejo durante ocho años y después de tener otro paréntesis volví a estar en el consejo ya como delegado del Martes Santo.

4. ¿Cómo vive la Semana Santa el Martes Santo?

Es enormemente intenso porque primero por la mañana hacemos una visita con el coche oficial y uno de la policía local para poder abrir el paso debido a la multitud de gente que hay en algunas calles, por supuesto. Quienes hacemos la visita somos el presidente del consejo, el delegado y el delegado episcopal o el arzobispo y nos dirigimos a todas las hermandades para desearles buena estación de penitencia y demás.

135

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

136/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Como delegado tengo que hablar en esas visitas con los diputados mayores para así coordinar los horarios y casi sin darnos tiempo tenemos que irnos a revisar los controles porque al fin y al cabo, somos los responsables, sobre todo yo, total de lo que ocurra ese día a todos los efectos. Tanto es así que tienes autorización del obispo y el obispado en general, autoridad de la policía tanto local como nacional, del alcalde para hablar en su nombre y mandar sobre estos cuerpos y autoridad del delegado del gobierno para dar órdenes a la policía nacional sobre todo.

5. Actualmente, ¿cuántas cofradías realizan su estación de penitencia en Semana Santa?

Claro, lo tenemos registrado. Actualmente hacen estación de penitencia a la catedral sesenta hermandades y otra diez por sus respectivos barrios, que son aquellas que llamamos de vísperas porque salen el Viernes de Dolores y el Sábado de Pasión. En total son setenta, de las cuales sesenta van a la catedral y hay unas cuentas que quieren entrar tanto de vísperas como externas.

6. Personalmente, ¿cuál es la hermandad, paso de misterio, nazareno, crucificado o virgen que más le impacta y más le transmite actualmente?

Yo no soy objetivo, lo siento, y por mi formación, por mi tradición, por obvias razones y por mi vinculación familiar está claro que es el Señor de la Sentencia. Cuando he ido delante de él procesionando, la verdad es que te emociona porque es un Señor muy sencillo, transmite mucha dulzura, una sencillez magnífica y los que lo conocemos nos transmite sensaciones interiores tremendas. También la Esperanza no hay mucho que decir, la madre de Dios en la tierra que tuvo la suerte de que viniera a Sevilla, se bajó a Sevilla con nosotros y entonces la Esperanza Macarena para mí lo es todo. No puedo ser objetivo, incluso y además entorno a ella se ha creado una hermandad con 14.500 hermanos de trascendencia y referencia en todo el mundo, no solamente en España. Los artesanos, orfebres, tallistas, etc, cuando han trabajado para ella lo hacen de una forma muy especial, entonces también se ha creado una gran cofradía modelo en todos los sentidos. En la calle se mira el paso, el exorno floral, solamente la miras a ella o lo miras a él. Insisto, al no ser objetivo, sin duda el Señor de la Sentencia y la Esperanza Macarena.

7. ¿Cómo ha cambiado la Semana Santa desde que era pequeño hasta hoy?

No ha cambiado fundamentalmente en el compromiso de los hermanos, la mayoría de ellos saben a lo que van incluso habiendo que prefieren el folklore por así decirlo. Ha cambiado sobre todo en el público, el público es mucho menos respetuoso, de ahí los problemas que hemos tenido con la madrugá. Es un público que en general no es confesional y hay gente que se aprovecha de las masas, pero evidentemente eso ha producido un ambiente que no es el ideal muchas veces en Semana Santa. Antes se veían mucha más sobriedad, sosiego, más cercanía a los paso, etc. Ahora hay mucho público y muchas veces ese público no sabe comportarse.

136

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

137/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

8. ¿Qué tareas realiza el consejo de cofradías?

El consejo de cofradías está compuesto por 124 hermanos mayores, en los cuales están incluidos los setenta de las hermandades que realizan estación de penitencia, los hermanos mayores de las hermandades de gloria y las siete hermandades sacramentales que dan culto al santísimo. Estos miembros son natos del consejo, pero a aparte de eso hay una junta superior que es la que coordina todo el trabajo, que somos los veintiún consejeros.

Todos los nombrados anteriormente de sus respectivas hermandades junto con el presidente, vicepresidente, etc. Ellos tienen la obligación y el deber de coordinar toda la actividad que está entorno a las hermandades. ¿Qué es lo más llamativo? Obviamente es la organización de la Semana Santa, no solamente de los cortejos de las distintas hermandades para que no haya enfrentamientos horarios, cada una siga su respectivo recorrido, etc sino también la infraestructura de los palcos y las sillas, que son más de 40.000 sillas que son gestionadas desde el consejo. El consejo es el que gestiona directamente eso, el que hace la venta de esos palcos y sillas a los abonados y en definitiva se junta un presupuesto de unos tres millones de euros. Descontado el pago del servicio de montaje, se reparte entre las hermandades de penitencia que son las que han generado el beneficio, junto con una subvención que está en torno a los 40.000 euros por hermandad, depende de la cantidad de pasos que cada hermandad posea. Esta subvención para algunas de las hermandades es vital porque así pueden organizar todo su conjunto con ella. A parte de la actividad económica también el consejo imparte cursos de junta, elecciones como por ejemplo el pregonero y el cartelista de la Semana Santa, hacer convenios para favorecer a las hermandades más necesitadas, en este caso las de gloria, etc. En definitiva es la coordinación general de todas las hermandades de Sevilla.

9. ¿El consejo de hermandades nació juntamente con la Semana Santa o se creó mucho tiempo después?

Es posterior, se fundó hace poco más de cincuenta años, no recuerdo la fecha exactamente.

Primero nació con un presidente religioso, el cual era un sacerdote delegado por el arzobispado y después ya se pasó a uno seglar. Como mucho tendrá unos sesenta o setenta años en definitiva.

10. ¿Cómo se consigue organizar una Semana Santa tan grande?

Nosotros terminamos y ya estamos planeando la siguiente. La Semana Santa no se para en todo el año, en cuanto termina se hace el estudio de todo lo que ha ocurrido durante los diferentes días de la semana, se estudia con los diputados mayores, con los hermanos mayores y se deciden medidas favorables para mejorar la estación de penitencia, estas se van estudiando. Precisamente nosotros que ahora estamos implicados en una reforma importante como es la del Martes Santo, una reforma importante para la Semana Santa para los que tengan un tipo de problema, no llevamos solo un año sino varios años trabajando en ello, para sacar la fórmula idónea del beneficio de las hermandades.

137

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

138/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

11. ¿Se siente feliz de que la Semana Santa sevillana sea un gran referente para el resto de España y del mundo sobre lo que realmente es la Semana Santa?

A mí personalmente eso me satisface, pero nosotros no tratamos de que nadie nos copie en absoluto. Lo que ocurre es que hay ciudades donde no hay una Semana Santa con un sello propio como puede ser Cuenca, Zamora, Valladolid, Málaga, etc que sí que lo poseen. Ellas encuentran un referente en Sevilla, por eso hay muchísimos pasos de palio por todo el país en lugar de pasos de trono que son los que procesionan por las calles de Málaga. No verás ningún trono malagueño en ninguna ciudad que no sea de la propia provincia, sin embargo pasos de palio hay muchos. Nosotros no transmitimos para que copien, al revés, cuando miren hacia Sevilla como un referente estético y religioso, entonces hay una copia, pero esta no es necesaria.

12. ¿Conoce Semanas Santas de otros lugares de la provincia, comunidad y España?

Bueno, en las fechas de Semana Santa ninguna, porque desde joven he estado vinculado a la Semana Santa de Sevilla, tanto con cargo como con cargo aunque durante esta última no me he atrevido a ir a otro sitio. Si fuera en otras fechas sería ideal, conozco por documentos, por los amigos empezando por Cuenca, Zamora, Valladolid, Bilbao, etc, muchas ciudades donde he estado dando alguna charla, presentando algún tema de la Semana Santa de Sevilla, pues me han documentado y tengo muchísimos documentos y ahora más con los medios audiovisuales pues percibo perfectamente otras semanas santas como por ejemplo la de Albacete y su tamborrada. En definitiva conozco bastantes semanas santas pero solamente gracias a referencias bibliográficas o de vídeo.

13. ¿Han conseguido transmitirle los mismos sentimientos que la sevillana?

Yo siempre he tratado de ser muy respetuoso con respecto a la Semana Santa de otros lugares, eso me ha pasado por ejemplo con las imágenes porque aquí cuidamos mucho a nuestras imágenes e incluso hay una comisión de patrimonio que en caso de que una imagen no llame a la devoción esta no se autoriza, entonces aquí se guarda mucho cariño a las imágenes. El respeto es enorme porque el fervor llega incluso a imágenes que no llaman estéticamente o no sea artísticamente buena, pero siempre hay que guardar un cierto respeto.

14. Para acabar, ¿cómo ve el futuro de la Semana Santa sevillana?

Yo lo veo bien, muy bien. Hubo una crisis durante el paso a la democracia donde se pensó que la Semana Santa decaería pero fue al revés, fue un gran impulso para ella. Yo creo que vivimos un tránsito por la sociedad donde ésta es menos respetuosa, y esta situación nos está haciendo una especie de vacuna para encauzar la Semana Santa futura con más entidad, más fuerza, más profundidad y más sentido de lo que estamos haciendo. Hay una perspectiva positiva.

138

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

139/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

ENTREVISTA I REPORTATGE BREU A ANTONIO JOAQUIN DUBE DE LUQUE, ESCULTOR, PINTOR, DISSENYADOR, COFRADE I IMAGINER SEVILLA.

Introducción: Escultor, pintor, imaginero y sobre todo cofrade, ya que si no lo fuera no se dedicaría al arte sacro.

1.¿Cómo comenzó a interesarse por la imaginería?, ¿cuáles fueron sus primeros pasos?

Pues mira, empecé circunstancialmente cuando yo estaba estudiando arte y oficios en la calle Zaragoza y después comencé en la escuela superior de bellas artes de Santa Isabel de Hungría. Allí hice tres cursos pero hice la estupidez de no acabar la carrera porque todo lo hice por la pintura. Tenía mis cursos de modelado, vaciado, etc, pero al final todo lo hice por la pintura porque mi padre era pintor y a mí lo que realmente me gustaba era la imaginería. Yo desde pequeñito empezaba a hacer diseños en cera, recuerdo que mi padre me llevaba a la calle Sierpes a ver las cofradías y empecé a modelar en la cera de los nazarenos réplicas de imágenes. Recuerdo una vez que hice una réplica del Cristo de las penas de San Vicente y no sé, lo hice de tal manera que gustó tanto que empezó a pasar de mano en mano. Después de esto empecé con las primeras plastilinas, seguidamente el barro y ya, la talla. Cuando yo tenía once años mi padre me regaló seis gubias y dos raspines en reyes y así empecé a tallar.

2.¿Cuáles fueron sus primeros pasos ya dentro del mundo de la imaginería? ¿Cuáles fueron sus primeros trabajos?

Lo primero que hice fue un perfil de un Cristo, un bajo relieve en madera de pino. Después empecé a meterme en el tema porque con 16 años, mi compadre Jesús Creda era prioste de la hermandad de la Cena y resulta que el paso de misterio estaba hecho un desastre, se le dejó el paso a un amigo de mi compadre que hacía muñecas y belenes en barro. Cuando llegaron las figuras parecían figuras de las fallas y claro, la hermandad acordó no sacar en procesión aquellas imágenes. En un principio saldría el Señor solo y la voz se corrió por Sevilla. Mi compadre me preguntó si yo podía hacerle algún arreglo a las imágenes, entonces yo realicé algunos cambios a base de manchas de pátina, pátinas de colores, distintos, etc. Debido a la forma de las figuras, yo empecé a jugar con las sombras, los colores y al acabarlas fueron del agrado de la hermandad aunque finalmente decidí modificarlas por medio de la gubia. La junta de gobierno al ver las nuevas imágenes decidió hacerlas procesionar porque fueron de su agrado y causaron un gran impacto en el pueblo.

Después de esto me vino la Soledad de mi hermandad de Los Servitas. Uno de la hermandad, antes de ser yo miembro, me dijo si podía arreglar la imagen de la virgen.

139

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

140/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

La hermandad compró diferentes imágenes pero ninguna era muy agraciada que digamos, y finalmente se le encargó una dolorosa a Don Antonio Castillo Lastrucci que ya estaba imposibilitado el año antes de su muerte, 1965. Cuando me llamaron de la hermandad era ya el año 66, que fue cuando falleció Don Antonio, y la imagen de la Virgen no fue tocada por Don Antonio, sino que salió del taller. Tenía un rostro bastante tosco y me pidieron darle unos retoques, pero decidí meterle gubia y le cambié por completo el rostro. La Virgen recibió muchos piropos. Desde ahí empezaron a venir encargos de por aquí, por allá y la primera imagen que realicé fue la Virgen de la Paz para la hermandad de la Borriquita de Granada, Consolación de Nervión, La Virgen de la Paz de Carmona, la patrona de Badajoz, etc. Básicamente empecé a hacer imágenes a diestro y siniestro. Cuando me casé, pinté en la que ahora es la sala de costura de mi mujer, el cuadro de la beatificación de Sor Ángela de la Cruz, donde salen mis padres y mis hijos. Desde ese momento salieron imágenes a porrillo para Málaga, Córdoba, para todas partes. En Triana arreglé el ático de mi casa, donde hice un estudio muy grande donde almacenaba la madera y las imágenes. Cuando se me quedó vacía la planta baja, trasladé allí el taller. Así hasta hace unos años, porque yo ya no ejerzo desgraciadamente, aunque sigo haciendo cosas de dibujo y pintura pero la imaginería ya la toco poco Ya he hecho bastante, más de 186 obras entre cristos, vírgenes, ángeles, imágenes secundarias, demasiado.

3. ¿Qué es lo que más le gusta de la imaginería?

Yo por lo menos cuando he estado trabajando, además de tener una vivencia artística he tenido una vivencia espiritual. Yo he tenido ciertas vivencias espirituales donde la imagen me decía cómo quería ser tallada. Además, al ser cofrade siempre he sentido inspiración para diseñar pasos y todo lo relacionado con el patrimonio cofrade.

4. ¿Para usted cuáles cree que son las mayores obras de imaginería que se han podido concebir hasta ahora?

La madre de Dios, que es la Macarena. Esa es la madre de Dios, es la esencia de Sevilla en la cara de una Virgen. Ahora bien, la Esperanza de Triana es la galilea más guapa que existe en el mundo y que vive en Triana. La Esperanza de Triana te arrolla y la Macarena tiene un embrujo que te mira a distancia. Sevilla tiene una imaginería muy buena porque no sufrió tanto en la guerra, como fue en Málaga que se perdió mucho. La imaginería Sevillana tiene al Cachorro, el Nazareno de Pasión que es la perfección absoluta, la fuerza del Gran Poder, la fuerza del crucificado de Montserrat, el Cristo de la Buena Muerte, el Amor. Pedro Roldán tiene a Santa Cruz, el Nazareno de la O, en definitiva imágenes que son una maravilla.

5. De tantas imágenes que ha creado, ¿de cuál se siente más orgulloso?

Mira esto es como los hijos, a todos se les quiere por igual. Porque son vivencias artísticas y espirituales. Es otra cosa, tienes que tener mucha fe para crear una imagen, que ella te llame durante todo el año para que la gente se vuelque con ella en la calle. La imagen tiene que llamar desde el altar y si no dice eso poco llamará.

140

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

141/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

6. ¿Qué le transmite una imagen?

Es lo que te comentaba, una imagen tiene que despertar un sentimiento en tu corazón, te tiene que llamar para conseguir que le dediques tus rezos y si esto no lo logra, es que la imagen no ha sido hecha con la suficiente fe.

7. Cuando llega la Semana Santa y ve sus imágenes desfilar por las calles de Sevilla, ¿cómo se siente en el fondo?

Siento igual que cualquier cofrade, lo que menos pienso es que son mías. Las imágenes tienen una cosa y es que son muy desagradecidas. Cuando están terminadas y puestas en un altar se alejan del escultor, pasan a ser de todo el mundo.

8. ¿Siente tristeza a la hora de entregar una nueva imagen a sus respectivos dueños?

Siempre se quedaba un vacío, la imagen ya vestida y presentada. Pero claro al llevarse la imagen quedaba un vacío, pero como inmediatamente llegaba otra pues no me daba tiempo de echarla de menos.

9. ¿Siente que cada imagen que crea forma parte de su familia?

Sí. Tengo una familia muy grande.

10. ¿Se siente complacido con todo el trabajo que ha realizado durante tantos años? ¿Cómo describiría su trayectoria dentro de la imaginería?

Uno siempre tiene que ser autocrítico. Si no eres crítico con tu obra, te vanaglorias y vives en el ego, no sirve. Un artista tiene que ser principal crítico de su propia obra y procurar que su próxima obra supere a la anterior y si no es así nos quedamos en el conformismo y no se avanza.

12. Por último, ¿cómo ve el futuro de la imaginería?

Hay una generación de nuevos escultores que son una maravilla, unos chavales que trabajan muy bien. No hay solo escultores sino también pintores, diseñadores, etc. Hay una juventud extraordinaria con lo que quiere decir que está asegurado tanto el futuro de la imaginería como el del arte cofrade. Hay gente muy buena, por ejemplo, mi hijo trabaja de maravilla y no lo digo porque sea su padre, él trabaja muy bien. Pero en definitiva las generaciones futuras prometen mucho.

Dubé em va mostrar el seu petit taller a la seva casa d’estiu, on resideix durant aquesta estació de l’any. Allà l’artista té els seus estris de treball per exercir la pintura i la talla, tot i que el seu material està de forma més extensa en el seu taller del barri de Triana. A les parets del petit taller, hi han diverses fotografies d’algunes de les imatges creades per l’artista durant la seva carrera.

141

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

142/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

En aquells moments estava pintant el bust de San Juan del pas de la germandat de El Bautismo de Cuenca per una exposició al seu poble d’estiu. També vaig tenir el privilegi de poder veure diferents cartells pintats per l’artista destinats a la Setmana Santa de Sevilla, Màlaga, Còrdova, etc.

142

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

143/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

CONCLUSIÓ

Gràcies al procés d’aquest treball he pogut arribar a la conclusió de què la imagineria sevillana tant barroca com contemporània és un gran referent artístic quan es parla de l’art espanyol. El complet desenvolupament de la imagineria i l’escultura espanyola durant el Barroc van situar a Espanya al capdavant de l’art europeu d’aquella època malgrat la seva situació tant política com econòmica i va crear un nivell de qualitat enfront dels grans artistes italians.

Ara bé, gràcies a la imagineria barroca i els seus grans exponents, la imagineria contemporània és el que és ara mateix, ja que les grans influències arribades dels artistes barrocs han permès continuar creant imatges de gran bellesa i qualitat. Tant és així que els artistes contemporanis van saber adaptar les seves imatges a les necessitats de cada època, com ara la de la Guerra Civil, però tot i això continuant creant imatges per captivar els cors dels fidels tal com es feia durant l’època barroca.

El desenvolupament de la imagineria en aquest moment és tan gran que els nous artistes arriben a un gran nivell de realitat, on les imatges no només arriben a convertir-se en l’objecte del prec dels fidels, sinó que a més arriben a crear grans emocions dins d’ells tant religioses com artístiques.

Realment, des de la gran època barroca fins a l’actual, la imagineria ha seguit els mateixos objectius, les mateixes tècniques i fins i tot els mateixos cànons, com ara els imposats pel gran Juan Martínez Montañés.

En definitiva, la imagineria sevilla va ser, es i serà sempre un gran art que amb el pas del temps seguirà desenvolupant-se i evolucionant, sempre recordant i seguint les figures dels grans, tant barrocs com contemporànis nostres o passats i que sempre marcarà la insígnia del màxim exponent de l’art espanyol.

Crec que els objectius que em vaig proposar a l’hora de plantejar aquest treball han estat completament assolits, ja que he pogut comprovar la importància tant artística com cultural de la imagineria barroca i actual, la seva evolució i a més he pogut veure quasi totes les obres d’art que surten en ell in situ, a la mateixa Sevilla per comprovar la seva qualitat artística i l’impacte a la societat que tenen.

El treball m’ha aportat molt més coneixement sobre la imagineria sevillana, ja que sempre ha estat un tema molt important dins la meva vida i a més, ha estat una gran satisfacció poder fer aquest treball sobre una de les meves grans passions a la vida. La imagineria amb aquestes meravelloses obres d’art està molt lligada a la Setmana Santa sevillana, també una de les meves passions més grans a la vida i ha estat un plaer enorme poder fer aquest treball dedicat a ambdues coses.

La dificultat més important que he tingut a l’hora de realitzar aquest treball però, ha estat el temps, ja que en ser un treball tan extens ha requerit molt i dedicar-me hores i hores, tot i això em sento molt orgullosa d’ell i estic molt contenta amb la feina feta.

143

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

144/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

BIBLIOGRAFIA:

De Antonio Sáenz, Trinidad, “El siglo XVII español”, Historia 16.

Ignacio Martínez Leal, Pedro, “Buiza”, Guadalquivir Ediciones. ISBN: 84-8093-045-4

WEBGRAFIA:

About Español, “La era del Renacimiento” (en línia) Consultat en juliol de 2018. https://www.aboutespanol.com/que-es-el-renacimiento-2206950 ABC de Sevilla, Pasión en Sevilla, “La historia del Cristo de los Desamparados del Santo Ángel” (en línia) Consultat en setembre de 2018. https://sevilla.abc.es/pasionensevilla/actualidad/noticias/la-historia-del-cristo-de-los-desamp arados-del-santo-angel-103384-1482101210.html ABC de Sevilla, “Juan Manuel Miñarro es nombrado nuevo académico en Bellas Artes de Sevilla” (en línia) Consultat en desembre de 2018. https://sevilla.abc.es/sevilla/sevi-juan-manuel-minarro-ingresa-como-nuevo-academico-num erario-bellas-artes-sevilla-201805090719_noticia.html ABC de Sevilla, “1646, el principio del fin de Martínez Montañés” (en línia) Consultat en setembre de 2018. Consultat en Setembre de 2018. https://sevilla.abc.es/pasionensevilla/actualidad/noticias/1646-el-principio-del-fin-de-martinez -montanes-103271-1481749439.html Archicofradía Sacramental de Pasión, “Síntesis histórica” (en línia) Consultat en octubre de 2018. http://www.hermandaddepasion.org/sintesis-historica/ Archicofradía Sacramental de Pasión, “Nuestro Padre Jesús de Pasión” (en línia) Consultat en octubre de 2018. http://www.hermandaddepasion.org/ntro-padre-jesus-la-pasion/ ArteEspaña, “Escultura barroca en España” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://www.arteespana.com/esculturabarroca.htm ArteEspaña, “Renacimiento en Europa” (en línia) Consultat en juliol de 2018. https://www.arteespana.com/renacimiento.htm ArteEspaña, “Barroco en Europa: la escultura barroca italiana” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://www.arteespana.com/barrocoitalia.htm ArteEspaña, “Barroco en Europa: arte barroco francés” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://www.arteespana.com/barrocofrancia.htm ArteEspaña, “Manierismo” (en línia) Consultat en juliol de 2018. https://www.arteespana.com/manierismo.htm Artehistoria, “Juan de Mesa y la imaginería sevillana” (en línia) Consultat en octubre de 2018. https://www.artehistoria.com/es/contexto/juan-de-mesa-y-la-imaginer%C3%ADa-sevillana

144

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

145/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Artehistoria, “Martínez Montañés y la escultura sevillana” (en línia) Consultat en setembre de 2018. https://www.artehistoria.com/es/contexto/mart%C3%ADnez-monta%C3%B1%C3%A9s-y-laescultura-sevillana Artehistoria, “Barroco Francés” (en línia) Consultat en agost de 2018 https://www.artehistoria.com/es/estilo/barroco-franc%C3%A9s Archidiócesis de Sevilla, “San Cristóbal con el niño, de Montañés” (en línia) Consultat en setembre de 2018. https://www.archisevilla.org/san-cristobal-con-el-nino-de-montanes/ Biografías y vidas, “Felipe III de España” (en línia) Consultat en juliol de 2018. https://www.biografiasyvidas.com/biografia/f/felipe_iii.htm Características, “10 características del siglo de Oro” (en línia) Consultat en juny de 2018. https://www.caracteristicas.co/siglo-de-oro/ Concha Mayordomo, “La Roldana” (en línia) Consultat en novembre de 2018. http://conchamayordomo.com/2018/06/24/la-roldana/ De Museos por Málaga, “Francisco Buiza, maestro escultor” (en línia) Consultat en desembre de 2018. http://demuseospormalaga.com/francisco-buiza-maestro-escultor-en-el-ars-malaga/ Dueñas Izquierdo, Pablo, slideshare, “Imagineria barroca española” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://www.slideshare.net/PabloDuenas/imaginera-barroca-espaola-72769013 Don Quijote, “El siglo de Oro en España” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://www.donquijote.org/es/cultura-espanola/historia/edad-de-oro/ Diego Gómez, enfoqueyfoto.es, “Santa Faz en Córdoba” (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.enfoqueyfoto.es/santa-faz-en-cordoba/ EcuRed, “Sebastián Santos Rojas” (en línia) Consultat el desembre de 2018. https://www.ecured.cu/Sebasti%C3%A1n_Santos_Rojas Elaccitano.com, “Hermandad de Nuestro Padre Jesús del Soberano Poder de Guadix”, (en línia) Consultat el desembre de 2018. https://elaccitano.com/ilustre-fervorosa-hermandad-ntro-padre-jesus-del-soberano-poder-ecc e-horno-maria-stma-las-lagrimas/ ElCostal.org, “El siglo de Oros Sevillano: Francisco de Ocampo” (en línia) Consultat en octubre de 2018. https://elcostal.org/el-siglo-de-oro-sevillano-francisco-de-ocampo/ Forteza Oliver, Miquela. “El Barroco Italiano”. UIB, Universitat de les Illes Balears. (en línia) Consultat en agost de 2018. http://uom.uib.cat/digitalAssets/230/230018_forteza4.pdf Hermandad de la Candelaria, (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandaddelacandelaria.com/seccion.php?Id=7 Hermandad de los Panaderos de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hdadpanaderos.es/web/ Hermandad de San Benito de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://hermandaddesanbenito.net/ Hermandad de la Lanzada de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.lanzada.org/ 145

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

146/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Hermandad del Dulce Nombre de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://hermandaddeldulcenombre.org/ Hermandad del Silencio de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandaddeelsilencio.org/ Hermandad de Santa Marta de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandaddesantamarta.org/ Hermandad del Calvario de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://hermandaddelcalvario.org/ultimas-noticias/ Hermandad de la Sed de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandaddelased.org/ Hermandad de las Aguas de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandaddelasaguas.org/ Hermandad de San Roque de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandadsanroque.com/ Hermandad de los Negritos de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandadlosnegritos.org/home/ Hermandad de los Estudiantes de Sevilla (en línia) Consultat el novembre de 2018. http://www.hermandaddelosestudiantes.es/ Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno de Alcalá de Guadaíra (en línia) Consultat el desembre de 2018. https://hermandaddejesus.es/ Hermandad de Nuestro Padre Jesús Nazareno de Ciudad Real (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://hermandadnazareno.org/historia/ Hermandad de la Resurrección de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://hermandaddelaresurreccion.com/ Hermandad de las Penas de Málaga (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.cofradiadelaspenas.org/ Hermandad de la Coronación de Espinas de Córdoba (en línia) Consultat el desembre de 2018. https://www.hermandaddelamerced.org/patrimonio/titulares/n-p-j-humilde-en-la-coronacion-d e-espinas/ Hermandad de Pasión de Sevilla (en línia) Consultat el setembre de 2018. http://www.hermandaddepasion.org/ Hermandad de la Redención de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://hermandadredencion.com/ Hermandad Universitaria de Córdoba (en línia) Consultat el desembre de 2018. https://hermandaduniversitaria.wordpress.com/ Hermandad de la Cena de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.sagradacenadesevilla.org/ Hermandad de la O de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. https://www.hermandaddelao.es/ Hermandad del Cachorro de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. http://www.hermandaddelcachorro.org/ Hermandad de los Servitas de Sevilla (en línia) Consultat el desembre de 2018. https://realhermandadservita.com/ 146

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

147/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Imagen e identidad de Andalucía en la Edad Moderna, “Pedro Roldán, escultor” (en línia) Consultat en novembre de 2018. http://www2.ual.es/ideimand/pedro-roldan-1624-1699/ Imagen e Identidad de Andalucía en la Edad Moderna, “Francisco Antonio Gijón, escultor” (en línia) Consultat en novembre de 2018. http://www2.ual.es/ideimand/francisco-antonio-gijon-1653-1720/ Imagen e Identidad de Andalucía en la Edad Moderna, “Francisco de Ocampo y Felguera” Consultat en octubre de 2018. http://www2.ual.es/ideimand/francisco-de-ocampo-y-felguera-escultor-1579-1639/ Junta de Andalucía, “Conservación y restauración del Cristo de los Desamparados” (en línia) Consultat en setembre de 2018. https://www.iaph.es/web/canales/conservacion-y-restauracion/catalogo-de-obras-restaurada s/contenido/Cristo_de_los_Desamparados_Iglesia_del_Santo_Angel_Sevilla La factoria historica, “La contrarreforma” (en línia) Consultat en juny de 2018. https://factoriahistorica.wordpress.com/2011/06/28/la-contrarreforma/ La guía, “La imaginería española en el barroco” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://arte.laguia2000.com/escultura/la-imagineria-espanola-en-el-barroco-i La historia y otros cuentos, “Escultura barroca: la imaginería española” (en línia) Consultat en agost de 2018. http://lahistoriayotroscuentos.es/imagineria-espanola/ Lahornacina, Semblanzas, “Juan de Astorga” (en línia) Consultat en desembre de 2018. http://www.lahornacina.com/semblanzasastorga.htm La historia y otros cuentos, “Imaginería barroca española” (en línia) Consultat en setembre de 2018. http://lahistoriayotroscuentos.es/imagineria-barroca-espanola/ La Valencia del Pasado, Universidad de Alicante, “Introducción al Renacimiento y al Barroco” (en línia) Consultat en juliol de 2018. https://valenciadelpasado.wordpress.com/2016/12/17/introduccion-al-barroco/ Museo Salzillo, “Francisco Salzillo” (en línia) Consultat en octubre de 2018. https://www.museosalzillo.es/museo/francisco-salzillo/ Montagut, Eduardo, nuevatribuna, “El barroco francés, el triunfo del clasicismo” (en línia) Consultat en juliol de 2018. https://www.nuevatribuna.es/articulo/cultura---ocio/barroco-frances/20160320092039126567 .html Región de Murcia Digital, “Francisco Salzillo-Biografía” (en línia) Consultat en octubre de 2018. http://www.regmurcia.com/servlet/s.Sl?sit=c,371,m,2801&r=ReP-21748-DETALLE_REPORT AJESPADRE Ortiz Castillo, María Isabel, Hernández Jaimez, Yarith, Universidad autónoma de Puebla, facultad de arquitectura. “Barroco en Alemania” (en línia) Consultat en juliol de 2018. https://es.slideshare.net/izza18/barroco-aleman-1 Ok diario, “Las 5 características más importantes del Renacimiento” (en línia) Consultat en juny de 2018. https://okdiario.com/curiosidades/2017/09/18/caracteristicas-renacimiento-1330839

147

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

148/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Platea, “La escuela sevillana de escultura en el siglo de oro” (en línia) Consultat en agost de 2018. http://platea.pntic.mec.es/~anilo/sevilla/escuela.htm PublicacionesDidacticas, Nº73 Agosto 2016, “El Barroco Alemán y el Barroco Inglés” (en línia) Consultat en agost de 2018. http://publicacionesdidacticas.com/hemeroteca/articulo/073048/articulo-pdf Pérez Molina, Tomás. “La escultura barroca española” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://www.slideshare.net/tomperez/la-escultura-barroca-espaola-371898 Pasión en Sevilla, “Juan de Astorga en tres tesoros ocultos” (en línia) Consultat en novembre de 2018. https://sevilla.abc.es/pasionensevilla/actualidad/noticias/juan-de-astorga-en-tres-tesoros-ocu ltos-98297-1473636888.html Pasión en Sevilla, “Restauración del Cristo de Vergara: La cumbre de los crucificados de Juan de Mesa vuelve al siglo XVII” (en línia) consultat en Setembre de 2018. https://sevilla.abc.es/pasionensevilla/actualidad/noticias/la-cumbre-los-crucificados-juan-mes a-vuelve-al-siglo-xvii-123203-1518094257.html Pasión en Sevilla, “El escultor Francisco de Ocampo” (en línia) Consultat en setembre de 2018. https://sevilla.abc.es/pasionensevilla/actualidad/noticias/pasionen-sevilla-ocampo.html Patrimonio de Sevilla, “¿Quién era Antonio Illanes Rodríguez?” (en línia) Consultat en desembre de 2018. https://www.patrimoniodesevilla.es/quien-era-antonio-illanes-rodriguez Saberia, “¿Cuáles son las características de la pintura renacentista?” (en línia) Consultat en juny de 2018. http://www.saberia.com/cuales-son-las-caracteristicas-de-la-pintura-renacentista/ Sevillapedia, “Juan de Astorga” (en línia) Consultat en desembre de 2018. https://sevillapedia.wikanda.es/wiki/Juan_de_Astorga Sevillapedia, “Antonio Illanes” (en línia) Consultat en desembre de 2018. https://sevillapedia.wikanda.es/wiki/Antonio_Illanes_Rodr%C3%ADguez Sevillapedia, “Francisco Buiza” (en línia) Consultat en desembre de 2018. https://sevillapedia.wikanda.es/wiki/Francisco_Buiza_Fern%C3%A1ndez Sevillapedia, “Luis Álvarez Duarte” (en línia) Consultat en desembre de 2018. https://sevillapedia.wikanda.es/wiki/Luis_%C3%81lvarez_Duarte Sevillapedia, “Juan Manuel Miñarro López” (en línia) Consultat en desembre de 2018. https://sevillapedia.wikanda.es/wiki/Juan_Manuel_Mi%C3%B1arro_L%C3%B3pez Sevilla en 360, “Pasión, el Cénit de Martínez Montañés” (en línia) Consultat el setembre de 2018. http://www.sevillaen360.es/fiestas/semana-santa-de-sevilla/hermandades/2845-pasion-el-ce nit-de-martinez-montanes Scielo, “Pedro Roldán escultor” (en línia) Consultat en novembre de 2018. http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0185-12762013000200010 SobreHistoria, “El Barroco: música, pintura, escultura y arquitectura” (en línia) Consultat en setembre de 2018. https://sobrehistoria.com/todo-sobre-el-barroco/

148

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

149/150

7/1/2019

TDR DEFINITIU - Documentos de Google

Studylib, “La imaginería española, escuelas y principales artistas” (en línia) Consultat en agost de 2018. https://studylib.es/doc/5693371/la-imagineria-espa%C3%B1ola-escuelas-y-principales-artist as.-c…

Un poco de Sevilla, “Antonio J. Dubé de Luque”, (en línia) Consultat en desembre de 2018. http://unpocodesevilla.blogspot.com/2014/09/antonio-j-dube-de-luque-vida-y-obra.html Un poco de Sevilla, “Antonio Castillo Lastrucci, vida y obra” (en línia) Consultat en desembre de 2018. http://unpocodesevilla.blogspot.com/2014/07/antonio-castillo-lastrucci-vida-y-obra.html

FILMOGRAFIA

ElCorreoTV, Reportaje “Virgen de las Tristezas” https://www.youtube.com/watch?v=k80H9L0TzaE&t=6s&list=LLQX53U1KAJTONdKnPF_eJ Hw&index=17 ElCorreoTV, “La musa de Illanes” https://www.youtube.com/watch?v=O6e8q_2GRxU&t=3s&list=LLQX53U1KAJTONdKnPF_e JHw&index=19 ElCorreoTV, “El Gran Poder crucificado” https://www.youtube.com/watch?v=O6e8q_2GRxU&t=3s&list=LLQX53U1KAJTONdKnPF_e JHw&index=19 ElCorreoTV, “Esmeraldas de San Pablo” https://www.youtube.com/watch?v=8ubm4UFOJ9g&t=1s&list=LLQX53U1KAJTONdKnPF_eJ Hw&index=21 ElCorreoTV, “Reportaje a Luis Álvarez Duarte” https://www.youtube.com/watch?v=ArPWbdaNOtk&t=5s&list=LLQX53U1KAJTONdKnPF_eJ Hw&index=26 Imaginería, “Francisco Ruiz Gijón” https://www.youtube.com/watch?v=rwufTfvBvQA&t=0s&list=LLQX53U1KAJTONdKnPF_eJH w&index=28 Imaginería, “Juan Martínez Montañés” https://www.youtube.com/watch?v=zM-G_3cN9xM&t=470s&list=LLQX53U1KAJTONdKnPF_ eJHw&index=39 TVE, “Mujeres en la historia: Luisa Roldán, La Roldana” http://www.rtve.es/alacarta/videos/mujeres-en-la-historia/mujeres-historia-luisa-ignacia-rolda n/848600/

149

https://docs.google.com/document/d/19uKI-FRpbs2m5HfEWuMd4EzkL9j3LNKFU7jCxubpmxU/edit

150/150