El màrketing per un món més just i sostenible.

El màrqueting per un món més just i sostenible

Medina Romero, Miranda Treball de Recerca Institut Josep Puig i Cadafalch Tutora: Picazo Carreño, Alícia Curs 2019/20 2n Batxillerat

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Agraïments Vull agrair la col·laboració de totes les persones que han participat en aquest treball. En primer lloc, a la Gloria San José, la responsable de la Botiga Solidària, i a la Garbiñe Tolosa, la creadora de Maripuri Tijeretas, per concedir-me part del seu temps per entrevistar-les i, també, a les persones enquestades. I, en segon lloc, a la meva tutora Alicia Picazo, qui m’ha guiat durant la realització del treball i m’ha donat bons consells per millorar-lo.

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Abstract My project is focused on raising awareness about sustainable fashion, which is a fair and ethical buying alternative that cares about the social and environmental impact that textile industries may cause. On the one hand, there is the search for information to understand the importance of marketing in an advertising campaign and to know everything that surrounds Fair Trade, responsible buying habits and, specifically, sustainable fashion. On the other hand, on the practical side of the project I have carried out two interviews with Fair Trade shops entrepreneurs and I have collected data from surveys conducted to find out about if people are responsible consumers. Finally, I have designed an informative triptych about sustainable fashion, because currently more awareness campaigns are needed.

Keywords: Marketing, Fair Trade, sustainable fashion, responsible buying habits, awareness campaigns.

Resumen Mi trabajo de investigación está enfocado a difundir y sensibilizar a la sociedad sobre la moda sostenible, una alternativa de compra justa y ética que se preocupa por el impacto social y medioambiental que pueden provocar las industrias textiles. Por un lado, en el trabajo hay una búsqueda de información para saber la importancia del marketing a la hora de lanzar una campaña publicitaria y para conocer todo sobre el Comercio Justo, el consumo responsable y, concretamente, la moda sostenible. Por otro lado, en la parte práctica he realizado dos entrevistas a emprendedoras de tiendas de Comercio Justo y he recogido una serie de datos de las encuestas para saber si las personas siguen buenos hábitos de compra. Finalmente, he diseñado un tríptico informativo sobre la moda sostenible, ya que actualmente se necesitan más campañas de concienciación.

Palabras clave: Marketing, comercio justo, moda sostenible, consumo responsable, campañas de concienciación.

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Índex MARC TEÒRIC 1. Introducció

6

2. Màrqueting

8

2.1. Què és el màrqueting?

8

2.2. El màrqueting

9

2.2.1. El producte

9

2.2.2 El preu

11

2.2.3. La distribució

12

2.2.4. La comunicació

14

2.2.4.1. La venda personal

15

2.2.4.2. La promoció de vendes

15

2.2.4.3. La publicitat

15

2.2.4.4. Les relacions públiques

17

2.3. El pla de màrqueting

18

2.4. La importància del màrqueting

19

2.5. Màrqueting social i sostenible

19

3. Comerç just

21

3.1. El Comerç Just per un món més just, solidari i sostenible

21

3.2. La història del Comerç Just

22

3.2.1. L’evolució del moviment a Espanya

25

3.3. La carta de principis del Comerç Just

25

3.4. Els objectius del desenvolupament sostenible

30

3.5. El funcionament del Comerç Just

31

3.5.1. El cercle del comerç just

32

3.5.1.1. Les organitzacions productores i els seus principals beneficis

33

3.5.1.2. Les importadores

36

3.5.1.3. Les botigues solidaries

37

3.5.1.4. Els consumidors i consumidores units pel canvi

38

3.6. Els segells i les certificacions de comerç just i tèxtils sostenibles

39

3.7. Les principals organitzacions internacionals de Comerç Just

43

3.7.1. Les organitzacions de Comerç Just a Espanya

45

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.8. La promoció del Comerç Just

49

3.9. Les campanyes de sensibilització

53

4. Consum responsable

55

4.1. Què s’entén per consum responsable?

55

4.2. Els hàbits de consum - Una compra, un vot

56

4.3. Les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar

57

4.3. Com ser un consumidor responsable

58

5. Moda sostenible 5.1. El moviment “Slow Fashion” 5.1.1. Desglossament del preu d’una samarreta

60 60 61

5.2. El cicle de vida de la roba sostenible

61

5.3. La campanya Fashion Revolution

64

5.3.1. Qui va fer la meva roba?

65

MARC PRÀCTIC 6. Anàlisi de les vendes de tèxtil a les botigues de Comerç Just

66

7. Entrevista a Gloria San José, l’encarregada de la Botiga Solidària de Mataró

68

8. Entrevista a Garbiñe Tolosa, la creadora de Maripuri Tijeritas

72

9. Enquesta i anàlisi de les dades

78

10. Elaboració d’un tríptic sobre la moda sostenible

95

11. Conclusió

96

12. Bibliografia

98

13. Annexos

106

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

1. Introducció Avui en dia, una bona campanya de màrqueting és essencial a l’hora de donar a conèixer un bé, un servei o una idea. Per això, aquest treball està enfocat a difondre el Comerç Just, el consum responsable i, sobretot, la moda sostenible, una alternativa de compra justa i ètica que es preocupa per l’impacte social i mediambiental que poden provocar les indústries tèxtils.

A l’hora de plantejar-me de què tractaria el meu Treball de Recerca se’m va ocórrer el màrqueting i la publicitat: un tema interessant, ampli i d’actualitat, relacionat amb les empreses i amb el que vull estudiar en un futur pròxim. L’únic problema que tenia era no saber amb què relacionar el meu treball, però finalment la meva professora em va parlar sobre el Comerç Just i vaig tenir molta curiositat per descobrir més informació sobre aquest sistema comercial que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals.

Com a base d’aquest Treball de Recerca s’han plantejat una sèrie d’objectius: conèixer la importància del màrqueting per llençar una campanya publicitària, cercar informació sobre el Comerç Just i el consum responsable amb relació a la moda tèxtil, realitzar diverses entrevistes, analitzar les vendes de roba sostenible de les botigues i promocionar la moda sostenible per informar i conscienciar a la societat. Com a punt de partida, les dues hipòtesis que s’han formulat són les següents: la primera, la majoria de persones no coneixen les botigues de Comerç Just ni la moda sostenible; i la segona, les campanyes de màrqueting poden tenir una gran importància a l’hora de donar a conèixer el Comerç Just i, concretament, la roba ecològica.

El treball s’estructura en dues parts, la part teòrica i la part pràctica. D’una banda, en el marc teòric s’explicaran els conceptes bàsics sobre el màrqueting, les 4P’s i el pla de màrqueting per introduir el tema. També, s’exposarà el Comerç Just, des de la seva definició; passant per la seva història, els seus principis, els objectius del desenvolupament sostenible, els beneficis dels productors i productores i els segells i certificacions; fins a arribar a les principals organitzacions i a les campanyes de sensibilització. A més, es mostrarà el consum responsable, els hàbits de compra i les 3R (reduir, reutilitzar i reciclar).

Per últim, el treball es tractarà en el moviment “Slow Fashion”, en el cicle de vida de la roba i en la campanya “Fashion Revolution”.

6

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

D’altra banda, en el marc pràctic es realitzaran dues entrevistes, una a l’encarregada de la Botiga Solidària del grup Tercer Món de Mataró, per saber quins motius la van impulsar a treballar aquesta botiga, quins valors hi destacaria dels productes de Comerç Just i si ha participat en alguna campanya de sensibilització. I l’altra, a Garbiñe Tolosa, que va ser la creadora de Maripuri Tijeritas, una botiga sostenible i ecològica on es ven roba íntima.

També, s’analitzaran les vendes de tèxtil i roba que es van produir a les botigues de Comerç Just en comparació amb altres productes i es farà una enquesta per comprovar si la gent és conscient de la importància que té la seva compra i si són consumidors responsables.

Per acabar, es mostrarà l’elaboració d’un tríptic sobre la moda sostenible on es puguin reflectir tots els coneixements adquirits durant el treball.

Així doncs, a partir de la recerca d’informació a través de les pàgines webs d’organitzacions nacionals i internacionals, grups de productors, mitjans de comunicació, d’articles i de diversos reportatges sobre el Comerç Just, i de l’estudi i les dades que s’extrauran amb les diverses entrevistes i enquestes es podrà arribar a unes conclusions i afirmar o refutar les hipòtesis plantejades al principi.

A partir d’aquí comença el Treball de Recerca. Qui ha fet la teva roba? Quines condicions socials i mediambientals envolten la fabricació d’aquesta roba?

7

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

2. Màrqueting 2.1. Què és el màrqueting?

La definició de màrqueting que ens dona la Real Acadèmia Espanyola (RAE) és “mercadotecnia”: 1. f. Econ. “Conjunto de principios y prácticas que buscan el aumento del comercio, especialmente de la demanda” 2. f. Econ. “Estudio de la mercadotecnia”.

En canvi, en el Gran Diccionari de la llengua catalana hi ha una definició més precisa i completa sobre el màrqueting: “Conjunt de tècniques programades, coherents i dinàmiques, orientades a perfeccionar el procés de comercialització millorant l’eficiència en la producció, la distribució i la venda de productes o de serveis.”

Philip Kolter, un important economista, especialista en mercadeig estatunidenc, titulat a la càtedra de Màrqueting internacional S.C. Johnson & Son a la J.L. Kellogg Graduate School of Management pertanyent a la Northwestern University, i considerat per alguns “el pare del màrqueting”, defineix el màrqueting de la següent manera: “És la tècnica d'administració empresarial que permet anticipar l'estructura de la demanda del mercat elegit, per concebre, promocionar i distribuir els productes i/o serveis que la satisfacin i/o estimulin, maximitzant al mateix temps les utilitats de l'empresa, o simplement el fet de satisfer les necessitats i els desitjos a través d’un procés d’intercanvi.”

Per tant, s’entén per màrqueting tot el conjunt tècniques que desenvolupa una empresa encaminada a satisfer les necessitats i els desitjos dels consumidors per tal d’aconseguir un benefici.

Font: http://www.tectamarketing.com/

8

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

2.2. El màrqueting mix Hi ha quatre elements sobre els quals l’empresa pot actuar de manera planificada i coherent per satisfer les necessitats dels consumidors i aconseguir els seus objectius comercials que formen el màrqueting total o “les 4 Ps” del màrqueting mix:

•

Producte (product)

•

Preu (price)

•

Distribució (place)

•

Comunicació (promotion)

Font: https://www.freepng.es/png-f9xic1/

Tota empresa s’ha d’adaptar a les necessitats dels consumidors per crear un producte i ha de fixar el preu més convenient, ja que existeixen limitacions com l’entorn competitiu i l’actitud del consumidor. Per poder satisfer-les el producte ha d’arribar en el moment i en el lloc adequat i l’empresa ha de definir els mitjans de transport i els canals de distribució que s’utilitzaran. Finalment, ha de dissenyar un pla de comunicació en el qual trobem les activitats relacionades amb la venda directa, la publicitat, les relacions públiques i les promocions de venda.

2.2.1. El producte Dins del màrqueting el producte és un element essencial, ja que és l’objecte a través del qual l’empresa pot influir en el mercat i satisfer les necessitats dels consumidors.

El producte és una unitat o conjunt de béns o serveis que es desitgen comprar i que tenen un elevat grau de substitució entre ells, ja que satisfan les mateixes necessitats. Trobem diversos tipus de productes segons les seves característiques: els béns, els serveis i les idees.

9

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Els productes de Comerç Just es poden dividir en cinc grans categories1: •

Alimentació: cafè, xocolata, te, sucre, melmelades, galetes, quinoa, begudes alcohòliques (rom, vaig veure, licors), cereals autòctons, espècies, fruites seques, vinagre, entre d'altres.

•

Tèxtils: tèxtil de la llar (estovalles, davantals, tovalloles) i tèxtil de vestir (samarretes, faldilles, pantalons, pijames).

•

Artesanies: bijuteria, joieria, marroquineria, articles per a la llar (safates, gots, gerres, plats, jocs de te, gerros, marcs de fotos, canelobres, espelmes, encens), estris de cuina, cistelles, joguines, nines, jocs de taula, material de papereria, instruments musicals, mocadors, tapissos, estovalles, tovalloles, cobrellits, motxilles, catifes, etcètera.

•

Cosmètica i productes d'higiene personal: cremes hidratants, desodorants, protectors solars, sabons, perfums, gels, xampús i pasta de dents.

•

Altres: mobles (taules de menjador, rebedors, consoles, prestatgeries, capçals de llit, tauletes de nit, armaris, miralls, taules plegables, etc.).

En aquest cas, la roba ètica i sostenible és un bé, ja que és l’element físic que pot ser ofert en un mercat perquè satisfaci les necessitats dels consumidors. Tot i que, també el podem considerar una idea, perquè al comprar aquest producte ètic i sostenible comprem un pensament o, fins i tot, una forma de vida, com per exemple, que la roba s’ha fabricat de forma responsable sense malmetre els recursos naturals ni el material utilitzat i sense explotació dels treballadors.

Llavors, aquestes idees serien els principals motius per comparar aquest tipus de moda enfront de la competència, com Inditex o les grans superfícies. Tanmateix, hi destaquen la bona qualitat i els dissenys originals.

Per identificar els diversos béns d’una empresa i diferenciar-los de la competència es crea un signe distintiu, un terme, un símbol o un disseny, o una combinació de tots, que

1

Productes de Comerç Just: http://comerciojusto.org/

10

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

s’anomena marca, i està constituïda pel nom, el logotip, l’anagrama i l’eslògan. La seva creació contribueix a fidelitzar i a captar nous clients, i aporta informació sobre diferents aspectes del producte com la qualitat o la garantia.

Font: https://thecsrjournal.in/csr-responsibility-choose-sustainable-fashion/ i https://www.delphine.com.br/moda-sustentavel-como-aderir/

Hi trobem diverses marques que comercialitzen roba sostenible com les següents: Stillsane és una empresa canadenca que es compromet a crear roba ecològica i ètica, a més, destina el 50% dels seus beneficis a diferents organitzacions de tot el món per ajudar a conservar i protegir el medi ambient; Re/Done és una marca californiana que reutilitza antics models de Levi’s per confeccionar-los de nou i vendre’ls; Mipoppins és una firma espanyola que dissenya roba i bosses amb fibres naturals que es produeixen a Madrid, destina el 5% de cada compra a col·laborar amb la fundació Ana Bella y Mujeres por África; i María Malo també és una empresa espanyola que treballa amb materials naturals i reciclables com Bambú Orgànic, donant suport a petites comunitats i productors amb pràctiques de comerç just; entre moltes altres.

2.2.2 El preu El preu és la variable de màrqueting que influeix de forma més ràpida en les vendes i en les decisions del consumidor, per això, és un element important que l’empresa ha de tenir en compte. De manera que fixarà els preus que més li convinguin per aconseguir els seus objectius.

Podem definir el preu com la quantitat de diners que el comprador d’un determinat producte està disposat a pagar al venedor a canvi de la seva adquisició. Aquest està condicionat pel

11

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

cost de producció, la demanda del mercat, la competència i les necessitats de promoció del producte en un moment determinat.

Les empreses que col·laboren amb el comerç just solen tenir uns preus més elevats, ja que els seus treballadors, fabricants de teixits, persones que es dediquen a cosir, tenen uns sous dignes per viure, molt més elevat que els salaris mínims d’aquests països, com Bangla Desh, Cambodja o al Vietnam. No treballen en condicions precàries, ni amb escassa seguretat, ni amb jornades interminables, en comparació amb les grans marques competidores del mercat que utilitzen fàbriques deslocalitzades per crear roba a gran escala, amb un gran impacte social i mediambiental. A més, les empreses pertanyents al comerç just utilitzen materials orgànics i de més qualitat per fabricar la seva roba, ja que és més duradora, i, per tant, no es fan servir químics que acaben en mars i rius. Per aquests motius, els costos de producció són més elevats i la roba sostenible és més cara.

Moviment “I made your clothes” de Fashion Revolution. Font: https://www.fashionrevolution.org/

2.2.3. La distribució La distribució ha d’aconseguir apropar el producte al consumidor en les condicions, temps i lloc adequats. Així doncs, la podríem definir com tot el conjunt de processos i canals d’intermediaris, com ara majoristes i minoristes, que condueixen els productes des de l’empresa que els fabrica o els produeix fins al client final.

12

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

En funció del producte, el canal de distribució pot ser: -

Directe o propi: es produeix quan en el canal està format únicament pels productors que arriben directament als clients.

Productor

-

Consumidor

Indirecte o extern: es produeix quan la distribució la fan empreses o institucions diferents de la productora, per això, intervenen un o més intermediaris que s’encarreguen de la planificació, l’organització, la gestió i el control de la comanda de forma més eficaç.

La longitud del canal expressa el nombre d’intermediaris que intervenen en la distribució, i que poden diferenciar-se entre majoristes, els que compren als productors o a altres majoristes productes que posteriorment venen a altres intermediaris; i minoristes o detallistes, els intermediaris que venen el producte al consumidor final, com les botigues o els supermercats.

Així, distingim dos canals de distribució:

Canal llarg Productor

Majorista

Detallista

Consumidor

Canal curt Productor

Detallista

Consumidor

La distribució a través de l’intermediari implica un cost que s’acumula al preu final i un menor control per part de l’empresa productora. Per aquest motiu, el comerç just té molta responsabilitat a l’hora de gestionar la cadena de proveïdors i busca evitar la llarga cadena d’intermediaris, que encareix els productes i impedeix la transparència en la informació sobre l’origen i la manera en què s’han produït. Per això, una de les claus del comerç ètic i sostenible consisteix en reduir el nombre d’intermediaris.

13

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

El circuit més habitual per distribuir els productes de Comerç Just és el següent:

Els productors s’organitzen La en

es Les botigues de

o comunica directament Comerç

cooperatives

Just

Aquests amb el productor i desenvolupen una

associacions. ofereixen

importadora

garanties

de mira les cooperatives tasca

respecte al medi ambient, de productores, democràtic, els

funcionament

coneix però

productors

comercial, també

i sensibilització

igualtat de gènere i no estableix un clima de (informant Els l’origen explotació infantil. A més, confiança. reinverteixen projectes

a garanteix

beneficis socials

desenvolupament

un

preu producte)

sobre del i

de mínim independent de pressió política les fluctuacions del i empresarial.

comunitari.

mercat i els ofereix un pre-finançament

de

per

de

Finalment,

el

consumidor obté la garantia de que el seu producte és de Comerç

Just

per l’aval de les importadores,

com

pel control de les organitzacions i

els

segells

garantia.

Així

de pot

consumir de forma responsable.

afrontar les despeses inicials.

2.2.4. La comunicació A través de la comunicació es difon un missatge amb la finalitat de comunicar les característiques del producte, ressaltar-ne els beneficis i atributs per potenciar als clients el desig de comprar-lo i facilitar el record del producte per crear una imatge favorable de l'organització.

Per aconseguir aquests objectius, l’empresa ha de tenir clar quins són els resultats que pretén aconseguir d’acord amb l’objectiu planificat, com pot donar a conèixer el producte, quin missatge vol transmetre, saber de quin pressupost econòmic disposa, conèixer al segment de mercat al qual es vol dirigir, escollir el canal més adequat que s’utilitzarà, etc.

14

tant

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Per això, la comunicació utilitza diversos instruments: la venda personal, la publicitat, la promoció de vendes i les relacions públiques.

2.2.4.1. La venda personal La venda personal és una via de comunicació oral i directa entre el personal de vendes de l'empresa i el client, per vendre-li un producte que satisfaci les seves necessitats, de manera que el venedor pot ampliar i adaptar els detalls del producte per a cada client, amb més dinamisme i flexibilitat que altres eines de comunicació.

Per aquest motiu, és important que el venedor transmeti correctament la imatge de l'empresa i sàpiga representar-la. A més, ha de conèixer molt bé tant el mercat com el producte, i ha de tenir habilitat en les tècniques de vendes.

2.2.4.2. La promoció de vendes La promoció de les vendes és el conjunt d’activitats que fa l’empresa amb l’objectiu d’incrementar les vendes i d’estimular la demanda d’un producte durant un període de temps limitat i predeterminat.

Aquest increment de les vendes pot interessar a l’empresa per diferents motius: liquidar un excés d’estoc de producte, aconseguir més liquiditat a curt termini, incrementar la quota de participació en el mercat, introduir un nou producte...

Aquestes tècniques de promoció poden estar dirigides al consumidor final o bé als intermediaris, i poden ser: rebaixes temporals de preus (20%, 50%); mostres gratuïtes; oferir més quantitat al mateix preu (2x1, 3x2); regals que acompanyen el producte o la possibilitat de participar en un sorteig per la seva compra.

2.2.4.3. La publicitat La publicitat és l’acció de transmetre un determinat missatge utilitzant un mitjà de comunicació de masses (ràdio, premsa, televisió, tanques publicitàries, revistes...), pagat per una determinada empresa amb la intenció d’influir sobre el comportament del consumidor.

15

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Les funcions principals de la publicitat són: informar de les característiques d’un determinat producte i persuadir al consumidor de la necessitat d’adquirir-lo, tenint en compte tant els recursos racionals com emotius.

Els quatre objectius bàsics de la publicitat són: 1. Cridar l'atenció: per aconseguir persuadir el consumidor cal aconseguir que s’assabenti del que se li està comunicant.

2. Despertar l’interès en el consumidor.

3. Trobar un desig: la publicitat ha d’aconseguir provocar en el receptor un sentiment nou i diferent per crear-li una nova necessitat o desig que es pot satisfer amb l’adquisició del producte.

4. Aconseguir la venda.

Per aconseguir que una campanya publicitària tingui èxit ha de seguir els següents principis: •

Senzillesa. Si el missatge que es transmet és senzill, podrà ser captat millor per un públic més ampli.

•

Originalitat. La publicitat ha d’intentar cridar l’atenció i crear un interès, mitjançant un producte nou, innovador i diferent. Això es pot aconseguir a través del text, dels colors, de l’impacte de les imatges...

•

Repetició. El missatge s’ha de repetir moltes vegades perquè pugui ser recordat. Per això, s’utilitzen eslògans, cançons, frases fetes associades al nom del producte que fan que sigui més fàcil de memoritzar...

•

Oportunitat. Hi ha moments i llocs en els quals la publicitat d’un determinat producte aconsegueix els millors resultats. Per exemple, quan s’aproximen l’estiu augmenten els anuncis de crema protectora, inflables, begudes...

•

Sinceritat. La publicitat no ha d’enganyar, ja que es perdria la fidelitat del client i perjudicaria la imatge de la marca.

16

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Per últim, els mitjans de comunicació més utilitzats i efectius per aconseguir que el missatge arribi a un gran nombre de persones són: la televisió, la ràdio, la premsa i altres revistes i la publicitat exterior, com per exemple, les tanques publicitàries, els anuncis en mitjans de transport o els rètols lluminosos. Tot i que, els mitjans online, com Internet i les xarxes socials, tenen cada cop més importància, per això, les empreses han creat noves tècniques com l’e-mail màrqueting, els layers, els banners o la feina de Community Managers.

2.2.4.4. Les relacions públiques Les relacions públiques intenten potenciar o mantenir les relacions que l’empresa té amb altres agents socials del seu entorn per tal de promoure una imatge favorable dels productes i de l'organització en el seu conjunt, ja siguin de l’exterior de l’empresa (mitjans de comunicació, sindicats, proveïdors, clients, administracions públiques...) com de l’interior (treballadors, accionistes...).

Per tant, si l’empresa vol millorar la seva imatge, ja sigui perquè és desconeguda, s’hagi desprestigiat, canviï la seva imatge o perquè vulgui mantenir la seva reputació, pot patrocinar esdeveniments socials, organitzar rodes de premsa, fomentar patrocinis, col·laborar amb entitats benèfiques o emetre comunicats, entre d’altres.

Font: https://publimarketing.cl/

17

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

2.3. El pla de màrqueting El pla de màrqueting és un document escrit pel qual es regula tota la política comercial que ha d’aplicar l’empresa, on es relacionen els objectius concrets, les estratègies i les accions concretes a realitzar amb cadascuna de les variables del màrqueting mix. També, en aquest pla es determina el pressupost d’ingressos, beneficis i despeses estimats per dur a terme les activitats de màrqueting.

La planificació comercial analitza, estudia i coneix les necessitats d’un segment del mercat i crear el producte capaç de satisfer aquestes necessitats. A més, aquest pla avalua la situació de l’empresa respecte de l’entorn i permet definir l’estratègia, amb una disminució del risc i més probabilitat d’èxit.

Per tant, l’empresa s’ha de marcar una sèrie de premisses per realitzar correctament el pla de màrqueting que consta de tres parts principals: 1. Un estudi de la situació actual de l’empresa que proporcioni una gran quantitat d’informació, per mitjà d’una anàlisi interna i externa de l’organització i del producte.

L'anàlisi de la situació ha de permetre identificar les principals amenaces i oportunitats que planteja l'entorn en la comercialització del producte, així com els punts forts i els punts febles que tenen a veure amb les capacitats i les accions que vol realitzar l’organització.

2. Una planificació dels objectius que es pretenen aconseguir en el període concret del pla (a llarg o a curt termini), com per exemple, aconseguir arribar a nous mercats, fidelitzar al nombre més gran de clients, obtenir uns determinats beneficis o donar-se a conèixer mitjançant els mitjans de comunicació.

En aquesta fase s’intenta segmentar al públic al qual va dirigit el producte i s’analitzen les seves característiques i el seu comportament a l’hora de comprar; es decideixen els canals de distribució i el posicionament del producte respecte a la competència; i, per últim, es determina la quantitat de vendes que cal fer. Per això, el pla de màrqueting implica la compenetració dels diferents departaments que formen part de l’empresa (finances, producció, investigació i desenvolupament...) i, per tant, el compromís de complir tots els objectius.

18

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3. Un seguiment de les accions concretes que s’aplicaran per aconseguir dur a terme el pla de màrqueting i el control de tota la informació i els objectius complerts.

Font: https://josefacchin.com/indicadores-kpi-marketing-o-unidades-de-medida/

2.4. La importància del màrqueting Avui dia, una bona campanya de màrqueting és fonamental per les empreses, ja que en aquest departament es proposen diverses estratègies per analitzar les necessitats dels consumidors i desenvolupar nous productes, que, més tard, es donaran a conèixer. També, s’encarrega de planificar tots els objectius que es proposa l’empresa i les estratègies i accions que s'han de dur a terme per aconseguir-les. A més, la direcció de màrqueting es responsabilitza de l’execució del pla de màrqueting i controla el grau de compliment dels objectius previstos. Per aquesta raó, un producte no només ha de ser bo i de qualitat, sinó que ha de satisfer noves necessitats, diferenciar-se de la competència i donar-se a conèixer. I això s’aconsegueix per mitjà d’una bona política de màrqueting.

2.5. Màrqueting social i sostenible Cada dia hi ha més empreses que es preocupen per adoptar estratègies de negoci que beneficiïn a la societat, ja que volen atraure a clients que es preocupen per minimitzar l’impacte en el medi ambient, per afavorir les condicions de treball i el compromís dels treballadors en el desenvolupament dels projectes socials i per crear un món millor on puguin viure les següents generacions.

D’una banda, sorgeix el màrqueting sostenible, que s’encarrega de comunicar els valors que defineixen a l’empresa i les seves iniciatives socials i mediambientals, per apropar-se

19

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

al consumidor i millorar la seva imatge en el mercat. En el pla es porten a terme un conjunt d’accions que giren entorn de la sostenibilitat: la reducció, el reciclatge i la reutilització.

D’altra banda, apareix el màrqueting social, que en lloc de promocionar un producte o servei, difon idees que intenten conscienciar dels problemes socials. Aquest tipus d’estratègia dona a conèixer la col·laboració de l’empresa amb altres organitzacions, aportant solucions a problemes com la salut, l’educació o el medi ambient amb l’objectiu de canviar positivament actituds o comportaments.

Per tant, el màrqueting sostenible i social ha d’estar arrelat en els valors que promou una empresa i en els seus compromisos amb el medi ambient, amb l'ètica empresarial i amb el benefici col·lectiu.

Campanya publicitària d’Estrella Damm per sensibilitzar sobre la protecció del mar. Font extreta de: https://www.youtube.com/watch?v=UYdJmATJ9WM

20

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3. Comerç just 3.1. El Comerç Just per un món més just, solidari i sostenible “El Comerç Just és un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional prestant especial atenció a criteris socials i mediambientals. Contribueix al desenvolupament sostenible oferint millors condicions comercials i assegurant els drets de productors i treballadors desfavorits, especialment en el Sud” segons l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO).

Per tant, aquest comerç alternatiu busca aconseguir uns intercanvis més equitatius i justos entre els països desenvolupats del Nord i els països empobrits del Sud del planeta, que es troben a l'Àsia, l'Àfrica i l'Amèrica Llatina. On les organitzacions, recolzades pels consumidors, es dediquen activament a donar suport als productors i a fer campanyes per sensibilitzar.

El Comerç Just vol la sensibilització de la ciutadania, de l’administració pública i de les empreses, amb l’objectiu que a poc a poc vagin transformant els seus hàbits, polítiques i pràctiques comercials. Aquest moviment lluita enfront de la creixent marginació de famílies camperoles i petits productors, l’explotació laboral, l’esgotament dels recursos naturals, la contaminació i la desigualtat de gènere.

Font: Oxfam Intermón - https://www.oxfamintermon.org/

21

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.2. La història del Comerç Just El moviment del Comerç Just va sorgir entre els anys 40 i 50 als Estats Units, quan l’organització Ten Thousand Villages (abans, Self Help Crafts) comença a comprar brodats de Puerto Rico, i una altra entitat, SERRV, i a vendre articles d’artesania realitzats per comunitats del Sud. Molts d’aquests artesans estaven lluitant contra els baixos preus del mercat internacional, els alts marges i la dependència davant els intermediaris. En aquesta nova alternativa de comerç solidari van trobar la possibilitat de garantir uns ingressos adequats a la seva producció, evitar els intermediaris innecessaris i facilitar el seu accés als mercats internacionals. I, més tard, el 1958, als Estats Units s’obre la primera botiga formal de Comerç Just.

Paral·lelament, a finals dels anys 50 a Europa també es produïen moviments a favor d’una nova forma de comerç que donava suport a persones desafavorides, ja que eren evidents les desigualtats entre els països del Nord i del Sud. Un altre moment destacable que marca l’inici del moviment internacional per donar suport a un comerç just es produí l’any 1964, quan els països més empobrits del Sud van denunciar les polítiques proteccionistes dels països rics i van demanar unes regles comercials més justes sota el lema “comerç, no ajuda” a la primera Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament a Ginebra.

Aquell mateix any, l’ONG Oxfam va crear la seva pròpia companyia comercial, Oxfam Trading. I quatre anys després, s’inaugurà a Holanda la primera botiga de "Tercer Món" a Europa.

Durant els anys seixanta i setanta, les organitzacions no governamentals (ONG) i les persones motivades socialment amb molts països d’Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina van establir organitzacions de productors de Comerç Just al sud i van sorgir vincles amb les noves organitzacions del nord. Aquestes relacions es basaven en l'associació, el diàleg, la transparència i el respecte. L'objectiu era una major equitat en el comerç internacional.

D’altra banda, el 1973, Fair Trade Original va importar als Països Baixos el primer cafè de comerç just procedent de cooperatives de petits agricultors de Guatemala, ja que, fins aleshores, les vendes s’havien centrat en articles d’artesania. Tot i que després de l'èxit

22

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

del cafè, moltes botigues de comerç just van ampliar la seva gamma de productes i van començar a vendre te, cacau, sucre, vi, sucs de fruites, fruits secs, arròs i espècies. Però a més del menjar, es van popularitzar els tèxtils, els complements i els productes artesans.

A partir dels anys 80 el moviment pren força i avança més ràpidament quant a vendes de productes, consciència popular i campanyes per apropar el producte i el missatge al consumidor. A més a més, es creen i es consoliden les primeres xarxes internacionals d’organitzacions de Comerç Just: l’Associació Europea de Comerç Just (EFTA) i la World Trade Organization (WFTO). I, el 1989, quaranta organitzacions de comerç alternatiu funden la Federació Internacional de Comerç Alternatiu (IFAT), que posteriorment esdevindrà l’Organització Mundial del Comerç Just.

El creixement durant aquests anys va permetre portar a terme diverses campanyes de sensibilització que donaven un major coneixement als ciutadans sobre el comerç just.

Als anys 90 segueix en auge aquest moviment i és el moment en què es comença a donar importància a la qualitat dels productes. A més, es volen iniciar noves campanyes de màrqueting i estratègies comercials per difondre els productes en nous mercats.

El 1990 neix l’Associació Europea de Comerç Just (EFTA), constituïda per 11 importadores europees, i la Xarxa Europea de Botigues del Món (NEWS), que coordina les activitats de campanya europea i estimula l'intercanvi d'informació i experiències sobre el desenvolupament de vendes i treballs de sensibilització. Més tard, el 1997 s’unifiquen les diferents iniciatives nacionals de certificació i es crea Fairtrade Labelling Organizations International (FLO), que dona lloc al Segell Fairtrade o de Comerç Just.

Anys més tard, segueix proliferant el Comerç Just i el 4 de maig de 2002 es celebra el primer Dia Mundial del Comerç Just.

Amb el pas dels anys, el 2004, l'Oficina de Promoció FINE a Brussel·les, que se centrava a influir en els responsables polítics europeus (recolzada, gestionada i finançada per tot el moviment, representat a FLO, IFAT, actualment WFTO, NEWS i EFTA, per això la sigla FINE), es converteix en la FTAO (Fair Trade Advocacy Office), l’Oficina d’Incidència Política del Moviment del Comerç Just.

23

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Les institucions europees, així com els governs nacionals i regionals, van reconèixer a les organitzacions de comerç just per la seva contribució a la reducció de la pobresa, al desenvolupament sostenible i a la sensibilització dels consumidors. A més, el Parlament Europeu va aprovar diverses resolucions amb relació al Comerç Just.

Finalment, el 2009 IFAT i NEWS s’unifiquen i es crea l’Organització Mundial de Comerç Just (WFTO) i, l’any 2016, es va presentar el Segell de certificació de l’Organització Mundial del Comerç Just.2

Font: Coordinadora Estatal del Comerç Just - http://comerciojusto.org/wpcontent/uploads/2016/05/CUADERNO-CATALAN-2016.pdf

2

La història sobre el Comerç Just: https://wfto.com/

24

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.2.1. L’evolució del moviment a Espanya El Comerç Just es va iniciar a Espanya el 1986 amb l’obertura de les dues primeres botigues especialitzades, una a Donostia i l’altra a Còrdova, per part de la Fundación Emaús i la Cooperativa Sandino (actualment IDEAS), respectivament.

Durant la dècada dels anys 90, es van anar constituint la major part de les organitzacions que conformen actualment el moviment de Comerç Just a l’estat espanyol. I, també, van augmentar els punts de venda que comercialitzaven productes certificats de Comerç Just.

Paral·lelament al desenvolupament de les botigues, les organitzacions van començar una important tasca de sensibilització i difusió del Comerç Just. Els fets més destacables van ser la creació de la Coordinadora Estatal de Comerç Just, l’any 1996, amb la finalitat d’enfortir i promoure el moviment; l’anàlisi de les vendes realitzat per SETEM el 2000, on la facturació pujava a 7 milions d’euros, és a dir, gairebé el 70% de les compres de Comerç Just es realitzaven a les botigues de Comerç Just i més de la meitat corresponia a articles d’artesania; l’expansió dels productes certificats en empreses i grans cadenes de distribució; l’augment de les vendes a 33,2 milions d’euros l’any 2014; i l’ascens actual amb 150 treballadors del sector i més de 2.500 persones col·laborant com a voluntàries. A més, han aparegut iniciatives d’incidència política dirigides a incorporar en la legislació mesures de suport al Comerç Just.

3.3. La carta de principis del Comerç Just El moviment internacional del Comerç just es regeix per un document essencial que han de complir totes les organitzacions, la Carta de Principis. Aquesta carta va ser consensuada i aprovada per més de 400 membres en el marc de l’organització mundial del Comerç just (WFTO).

La Carta dels 10 Principis del Comerç just té en compte factors socials, econòmics i mediambientals, que permeten millorar les condicions de vida de les organitzacions productores i de les seves comunitats, però també comunicar als consumidors finals que els productes que adquireixen han estat elaborats en condicions dignes i compromesos

25

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

amb el planeta. Per aconseguir aquests objectius, l’Organització Mundial del Comerç Just estableix els següents 10 principis3:

Font: Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides: https://sustainabledevelopment.un.org/

1. Creació

d'oportunitats

per

a

productors

i

productores

desfavorits

econòmicament en desavantatge econòmic El comerç just és una estratègia per reduir la pobresa i per al desenvolupament sostenible.

El seu objectiu és crear una autosuficiència econòmica i pròpia per als petits productors que es troben en desavantatge econòmic o marginats pel sistema de comerç convencional.

2. Transparència i rendició de comptes El comerç just requereix una gestió de les organitzacions i de les seves relacions comercials transparent. Les organitzacions de comerç just fomenten la participació dels seus empleats i empleades, membres o persones productores a través de processos col·lectius de presa de decisions i/o negociacions formals i informals.

3. Relacions comercials justes Les Organitzacions de comerç just, comercien tenint en compte el benestar social, econòmic i mitjà ambiental dels productors i les productores marginats i no maximitzen els seus guanys a costa d'ells. Mantenen relacions a llarg termini basades en la solidaritat, la

3

Organització Mundial del Comerç Just (WFTO). Els 10 principis del comerç just: https://wfto.com/fair-trade/10-principles-fair-trade

26

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

confiança i el respecte mutu que contribueix a la promoció i al creixement del comerç just.

Es realitzen pagaments per endavant en les fases de pre-collita i pre-producció. El comerç just reconeix, promou i protegeix la identitat cultural i els coneixements tradicionals de les famílies productores com queda reflectit en els seus dissenys d'artesania i en els productes d'alimentació.

Agnes Syrivia, camperola de la comunitat de Kashekuro, treballa a la Cooperativa Ankole recollint grans de cafè. Font: Oxfam Intermón - https://blog.oxfamintermon.org/

4. Pagament d'un preu just Un preu just en el context local o regional, és aquell que s'ha acordat a través de diàleg i participació. No solament cobreix costos de producció sinó que també permet una producció socialment justa i ambientalment responsable. Ofereix un pagament just als productors i a les productores i aplicar el principi d'igual remuneració per a igual treball tant de dones com d'homes. Els qui comercien justament asseguren un pagament puntual als seus socis i, en tant que sigui possible, recolzen als productors i productores a obtenir accés a finançament per a les fases prèvies al cultiu i la collita. Les organitzacions de comerç just ofereixen capacitació a les seves productores i productors per establir un preu just als seus productes.

5. Respecte de les normes de treball infantil i explotació laboral Les organitzacions de comerç just respecten la Convenció de les Nacions Unides per als Drets del Nen així com les lleis locals i del país respecte a treball infantil. També asseguren que no hi ha explotació laboral durant els processos de producció.

27

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Les organitzacions de comerç just controlen que si existeix participació de nens i nenes en els processos de producció d'articles aquesta no afecti adversament ni al seu benestar ni a la seva seguretat i no interfereixi en la seva educació.

6. Compromís a l'equitat de gènere, a la no discriminació i a la llibertat d'associació Les organitzacions de comerç just no discriminen en els processos de contractació, remuneració, accés a formació, promoció, i finalització o jubilació per raça, casta, nacionalitat, religió, discapacitat, gènere, orientació sexual, pertinença a organitzacions, afiliació política, edat, estat legal o VIH/SIDA. Les organitzacions de comerç just respecten i promouen el dret dels seus treballadors a associar-se en sindicats o en qualsevol altra forma d'associació i la negociació col·lectiva.

Comerç just significa que es valora i recompensa degudament el treball de la dona. Les organitzacions de comerç just ofereixen oportunitats de desenvolupament a les dones i prenen en compte les seves necessitats a nivell social, de salut i seguretat quan estan embarassades o en períodes de lactància.

Dona treballadora de la cooperativa Creative Handicrafts, a Bombai, cosint els pijames de Veraluna Comerç Just. Font: Oxfam Intermón - https://www.oxfamintermon.org/

28

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

7. Condicions de treball i pràctiques saludables Mitjançant el comerç just es promocionen pràctiques saludables i segures en el lloc de treball amb l'objectiu de reduir els riscos per a la salut, així com fomentar el benestar social dels treballadors i de les treballadores. Les organitzacions de comerç just compleixen amb les lleis locals i del país així com amb les convencions de l’OIT (Organització Internacional del Treball) sobre aquest tema.

8. Desenvolupament de capacitats El comerç just persegueix maximitzar l'impacte en el desenvolupament de les famílies productores. Tant les organitzacions productores com les organitzacions importadores participen en el procés de desenvolupament de coneixements i capacitats dels productors i de tota la cadena de comerç just.

9. Promoció del comerç just Les Organitzacions de comerç just generen consciència sobre el comerç just i sobre la possibilitat d'una major justícia en el comerç mundial. Ofereixen als seus clients informació sobre l'organització, els seus productes i en quines condicions són fabricats respectant sempre els codis ètics de publicitat i màrqueting.

10. Respecte pel Medi Ambient El comerç just promou activament millors pràctiques mediambientals i l'aplicació de mètodes de producció responsables. Aquestes pràctiques contemplen l'ús de matèries primeres sostenibles, la gestió dels residus, l'agricultura ecològica, l'ús sostenible d'embalatges, etc.

Per acabar, un dels objectius principals del Comerç Just és oferir productes que, a banda de complir amb aquests criteris, siguin d’excel·lent qualitat. Per això, s’estableixen processos de millora contínua en tota la cadena de subministrament i es garanteix, d’aquesta forma, el respecte als drets de les persones i al medi ambient.

29

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

El sistema de garantia WFTO, centrat en la gestió i el funcionament de les empreses de comerç just, verifica si una empresa realitza els 10 principis de comerç just i el respecte als drets laborals bàsics promulgats per l’Organització Internacional del Treball (OIT). Si és així, els productes aconsegueixen la designació de "Comerç just garantit" en les etiquetes.

3.4. Els objectius del desenvolupament sostenible Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són objectius universals, integradors i ambiciosos que guien la implementació de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, aprovada el 25 de setembre del 2015 per 193 països a l’Assemblea General.

Les temàtiques que aborden van des de la pobresa, la fam, la pau, la salut, l’educació, les desigualtats, la inclusió, la prosperitat econòmica, la protecció del planeta, la lluita contra el canvi climàtic, les ciutats i els territoris, l’energia, el consum i la producció sostenibles i la governança. Cada ODS inclou diferents metes que contribueixen al compliment de l’objectiu, en total hi ha 169 metes.

Font: https://www.respon.cat/ods/

30

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible són4: 1. Posar fi a la pobresa en totes les seves formes arreu del món.

2. Posar fi a la fam aconseguir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició i promoure l’agricultura sostenible.

3. Garantir una vida sana i promoure el benestar per a tothom en totes les edats.

4. Garantir una educació inclusiva i de qualitat i promoure l’aprenentatge al llarg de la vida.

5. Aconseguir la igualtat entre els gèneres i apoderar totes les dones i nenes.

6. Garantir la disponibilitat d’aigua i la seva gestió sostenible i el sanejament per a tothom.

7. Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a tothom.

8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible, l’ocupació plena i productiva i la feina decent per a tothom.

9. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible i fomentar la innovació.

10. Reduir la desigualtat dins i entre els països.

11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.

12. Garantir modalitats de producció i consum sostenibles.

13. Prendre mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes.

14. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, els mars i els recursos marins.

15. Promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres, lluitar contra la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl i la pèrdua de biodiversitat.

16. Promoure societats justes, pacífiques i inclusives.

17. Revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible.

3.5. Funcionament del Comerç Just El Comerç Just és molt més que un conjunt de criteris ètics que s’apliquen a la producció i comercialització de determinats productes. Es tracta d’un moviment internacional que lluita per la transformació social, denuncia les injustes regles comercials que regeixen el sistema econòmic actual i proposa un model alternatiu, regit per criteris de justícia social,

4

Els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides: https://sustainabledevelopment.un.org/

31

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

econòmica i ambiental. Per això, treballa de forma simultània tres eixos: comercialització, mobilització social i incidència5.

Font: Coordinadora Estatal del Comerç Just - http://comerciojusto.org/

3.5.1. El cercle del comerç just Les empreses de comerç just sostenen l’agricultura orgànica, adopten processos de producció d’economia circular, generen nous models d’empresa social i creen noves formes de defensar la dignitat dels treballadors, agricultors, artesans i comunitats de tot el món.

Com ja s’ha esmentat abans, la cadena de subministrament ha de ser el més curta possible, evitant la presència d'intermediaris innecessaris, tal com s'observa en aquesta

5

Cicle del comerç just: http://comerciojusto.org/wp-content/uploads/2016/05/CUADERNOCATALAN-2016.pdf

32

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

gràfica en la qual identifiquem els quatre agents principals que intervenen en el procés de comercialització:

Font: Coordinadora Estatal del Comerç Just - http://comerciojusto.org/wpcontent/uploads/2016/05/CUADERNO-CATALAN-2016.pdf

3.5.1.1. Les organitzacions productores i els seus principals beneficis Els productors que produeixen els articles de Comerç Just pertanyen a organitzacions camperoles o artesanes de zones desfavorides d'Àsia, Amèrica Llatina o Àfrica. La majoria

33

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

són cooperatives, associacions o empreses de caràcter social per tal d'elaborar productes que els permetin viure de manera digna.

Els productors produeixen i comercialitzen productes de Comerç Just, com aliment (cafè, cacau, sucre, te, melmelades, etc.), tèxtils (roba de casa, peces de vestir, etc.) i articles d’artesania (ceràmica, articles per a la llar, bijuteria, complements, etc.).

A més de tenir garantit un sou digne, una major estabilitat econòmica i condicions de treballs saludables, els treballadors tenen accés a un incentiu per invertir en projectes de desenvolupament de la seva comunitat, com per exemple, l’adquisició d’equipament per a les escoles, la construcció de centres de salut o la millora a l’accés d’aigua potable.

Treballadores de Chetna Organic Association recollint cotó orgànic.

Font: Oxfam Intermón - https://blog.oxfamintermon.org/

Les diferents organitzacions productores de Comerç Just del món han de realitzar i garantir el compliment de tots els compromisos i criteris que es troben a la Carta de Principis. Per això, les organitzacions poden certificar la seva producció amb els segells reconeguts a escala mundial per l’Organització Mundial del Comerç Just (WFTO).

Una de les principals diferències entre els grups productors del comerç just i d’altres tipus de comerç tradicional és que aquests no només són proveïdors de productes, sinó que també reben suport i aprenentatge tant per realitzar el treball, com per millorar el desenvolupament de les seves organitzacions.

34

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

A banda dels beneficis ja esmentats, els productors obtenen els següents avantatges per fabricar productes de comerç just: •

Els productors coneixen millor el mercat, ja que se’ls hi proporciona informació sobre les demandes i preferències de compra dels consumidors responsables. A més, poden accedir a nous mercats amb més possibilitat de competir.

•

Les organitzacions productores tenen una major capacitat per negociar préstecs amb institucions financeres locals o internacionals, i per obtenir finançament en millors condicions, ja que els permet tenir una bona planificació del seu treball i comprar tot el material necessari per a la producció.

•

Els productors reben formació en tècniques de producció sostenible, que els hi permet millorar la qualitat i accedir a certificacions ecològiques per als seus productes, i en gestió de recursos naturals, com la preservació de l’aigua, de les terres i de la biodiversitat i el foment de l’agricultura orgànica.

Treballadors de Chetna Organic Association recollint cotó orgànic.

Font: Oxfam Intermón - https://www.oxfamintermon.org/

35

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.5.1.2. Les importadores Les importadores són les organitzacions de comerç just dels països industrialitzats que compren els articles directament als productors i els posen a disposició de les botigues. Hi ha més de 500 organitzacions importadores arreu del món.

La feina de les importadores es basa en6: •

Acord mutu: El preu s'estableix de comú acord entre les dues parts (productors i importadores), segons els criteris del Comerç Just, de manera que cobreixi els costos de producció (matèries primeres, mà d'obra amb salaris adequats, condicions de treball dignes i saludables) i permeti al productor un marge per invertir en projectes de desenvolupament de la seva comunitat o en la mateixa organització productora.

•

Prefinançament: Les importadores financen per avançat la producció, el que afavoreix el desenvolupament dels productors i de les seves comunitats.

•

Assessorament: Les importadores financen per avançat part de la producció, la qual cosa permet als productors no recórrer a altres mecanismes de finançament i compartir d’aquesta manera els riscos davant, per exemple, la pèrdua de la collita i evita que les organitzacions s’hagin d’endeutar.

•

Transport i envasat: Transporten els productes, els envasen i els posen a disposició de les botigues de Comerç Just i altres establiments interessats a distribuir aquests productes.

•

Elaboració de determinats productes: Les importadores, en alguns casos, també elaboren alguns productes amb una combinació de diferents ingredients de Comerç Just.

A més, les importadores ofereixen tota la informació del grup productor i certifiquen el seguiment dels productes durant tota la cadena de subministrament.

6

Comercialització de les organitzacions importadores: http://comerciojusto.org/que-es-el-comerciojusto-2/el-proceso-del-comercio-justo/

36

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.5.1.3. Les botigues solidaries Les botigues de Comerç Just venen directament al consumidor final i informen de la procedència dels articles. Hi ha botigues que pertanyen a ONG i botigues independents que no tenen cap relació amb les importadores. Moltes organitzacions disposen de botigues en línia que faciliten l’accés dels articles a sectors més amplis de la població.

Arreu del món hi ha més de 4.000 establiments de Comerç Just.

En l’àmbit comercial, a les botigues es poden trobar una àmplia gamma de productes elaborats en condicions de justícia social i mediambiental. Així, a més d’oferir els productes alimentaris que es comercialitzen a altres espais comercials, com el cafè, el cacau o el sucre, també hi trobem roba, joguines, parament de la llar, cosmètica natural, artesanies, bijuteria i complements.

A diverses botigues es creen campanyes dirigides a conscienciar sobre les injustícies del mercat i les condicions de pobresa en què viuen milers de productors del Sud, es recullen signatures, es realitzen trobades i debats, on s’ofereixen diferents possibilitats per vincularse amb el moviment, com per exemple, fer-se voluntari, i, per últim, es promociona el Comerç Just.

En definitiva, les botigues ajuden a conscienciar a la ciutadania sobre el moviment del Comerç Just per construir un món més just i són una manera alternativa de compra, que dona a conèixer la història que hi ha darrere de cada un dels productes, apropant consumidors i productors.

Irani Sen és una pionera del comerç just que l'any 1990 va crear Craft Resource Centre (CRC) a l'Índia. Font: Oxfam Intermón - https://www.oxfamintermon.org/

37

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.5.1.4. Els consumidors i consumidores units pel canvi Finalment, els consumidors són els que adquireixen els productes de Comerç Just i tenen accés a tota la informació dels articles que compren: qui fabrica els productes, en quines condicions laborals, amb quins salaris, a quines proteccions laborals tenen accés, etc. A més, coneixen quin impacte té la compra d’aquests productes en els productors i en les seves comunitats. A diferència d’altres botigues on només es pot saber, a través de l’etiqueta, el país productor, però absolutament res de les condicions socials i mediambientals sota les quals es van elaborar.

Etiqueta de World Fair Trade Organitation. Font: World Fair Trade Organitation - https://wfto.com/

Així doncs, els consumidors de productes de Comerç Just compren conscientment i de manera responsable, ja que es comprometen amb un mercat equitatiu i volen participar en el desenvolupament sostenible de les comunitats productores i millorar les seves condicions de treball. Per tant, contribueixen a una justa relació entre els països del Nord i els països del Sud.

Botiga Oxfam Intermón a Barcelona. Font: Oxfam Intermón - https://www.oxfamintermon.org/

38

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.6. Els segells i les certificacions de comerç just i tèxtils sostenibles Els segells de garantia van sorgir per a certificar el "bon comportament” de les organitzacions, basant-se en uns criteris o normes de conducta i uns estàndards específics prèviament establerts, o d’un producte, per a informar-ne del contingut i sistemes de producció i distribució.7 El primer segell es va crear a Holanda el 1988 amb el nom de Max Havelaar, i garantia que els productes complien certs criteris mediambientals i de condicions de treball dels productors.

Després es van anar creant altres iniciatives de certificació en diferents països. Finalment, el 1997 la major part d’aquestes iniciatives es van unificar constituint el Segell Fairtrade.

Segell Max Havelaar. Font: http://commerce-equitable.emonsite.com/album/categoriepar-defaut/logo-maxhavelaar.html

Actualment, hi ha associacions d’aquest segell en 25 països, entre ells Espanya, que

s’agrupen en l’organització Fairtrade International, amb l’objectiu de concedir el segell a les organitzacions amb principis de solidaritat i justícia defensats pel comerç just, per incrementar les vendes i la sensibilització dels consumidors.

Destaquen les següents etiquetes socials de comerç just:

Garanteix als consumidors que el producte que estan adquirint compleix amb els estàndards socials, econòmics i mediambientals de Comerç Just.

Fair Trade.

Font: https://sellocomerciojusto.org/

7

Ètica del Consum.

39

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Representa una aliança entre els petits productors organitzats per construir un mercat local i global que garanteixi una vida digna als productors, la producció a petita escala, la comercialització directa, la qualitat i els preus sostenibles. A més, certifica

una

democràcia

participativa

i

la

solidaritat, equitat i transparència en el procés de Segell Petits Productors (SPP).

Font: https://spp.coop/

fabricació dels productes. I finalment, avala el respecte al medi ambient.

Garanteix que en el procés d’elaboració de mantes i catifes no s´ha utilitzat ma d´obra infantil i s’han complert els criteris mediambientals i socials establerts.

RugMark.

Font: http://www.rugmarkindia.org/

Identifica a les organitzacions que col·laboren en millorar les condicions de vida i de treball dels productors, promouen el Comerç Just, tenen cura del medi ambient i tenen la voluntat de ser més World Fair Trade Organization

transparents i sostenibles.

(WFTO). Font: https://wfto.com/

Certifica la utilització de materials reciclats d’una empresa i la reducció dels químics durant el procés de fabricació a l’hora de produir un producte. També, garanteix les bones condicions Textile Exchange-Global Recycle

laborals i mediambientals.

Standard.

Font: https://certifications.controlunion.com/

40

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Garanteix la producció orgànica dels teixits, des de la collita de les matèries primeres fins a l'etiquetatge, passant per la fabricació responsable a escala ambiental i social, seguint les normes de l’Organització Internacional del Treballador (OIT).

Global Organic Textile Standard (GOTS).

Els productes tèxtils almenys han de tenir un 70% de fibres naturals orgàniques certificades.

Font: https://www.global-standard.org/

Certifica que els productes tèxtils no tenen substàncies químiques perjudicials per a la salut i han estat fabricats respectant el medi ambient i els drets humans dels treballadors.

Made in green (Aitex).

Font: https://www.aitex.es/

Les finques o boscos amb aquest segell segueixen uns criteris ambientals, socials i econòmics, amb la finalitat de conservar la vida silvestre, protegir els sòls i les vies aquàtiques, garantir el benestar dels productors i de les seves famílies facilitant Rain Forest Alliance.

l'accés a l'educació i l'atenció en salut.

Font: https://www.rainforest-alliance.org/

En els cosmètics es certifica la utilització d'ingredients naturals procedents de l'agricultura ecològica, que han sigut transformats per mitjà de procediments respectuosos amb el medi ambient.

Ecocert.

Font: http://www.ecocert.com/es/

41

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

També hi trobem les principals etiquetes mediambientals:

Certifica que els productes tèxtils no tenen substàncies nocives i que s'han fabricat en llocs de treball segurs i socialment responsables, excloent aspectes com el treball infantil o la discriminació, mitjançant processos de producció respectuosos MADE IN GREEN by OEKO-TEX®.

amb el medi ambient i tenint en compte una bona gestió dels recursos naturals.

Font: https://www.oeko-tex.com/

Avalua el procés de fabricació dels productes tèxtils i garanteix que no s’han utilitzat químics ni colorants nocius per a les persones que puguin STANDARD 100 by OEKO-TEX®.

malmetre el medi ambient.

Font: https://www.oeko-tex.com/

Les empreses amb aquest segell s’han de comprometre a aconseguir un benefici social, han de ser transparents a l’hora d’informar sobre els productes i han de respectar el medi ambient, entre altres requisits.

Segell B Corporation.

Font: https://bcorporation.eu/

Garanteix que els productes provenen de boscos forestals

ben

gestionats,

que

proporcionen

beneficis ambientals i que són econòmicament viables.

Forest Stewardship Council (FSC).

Font: https://www.fsc.org/

42

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Certifica que els productes tèxtils amb aquesta etiqueta provenen de fibres naturals que han estat cultivades sota els principis de l’agricultura ecològica, sense malmetre el medi ambient.

Eko Sustainable Textile.

L’atorga la Unió Europea després de l’avaluació del producte i la sol·liciten voluntàriament els productors. Certifica els productes que tenen un impacte ambiental reduït durant tot el seu cicle de Etiqueta Ecològica Europea (European Ecolabel).

vida, contribuint així a un ús eficaç dels recursos naturals.

Font: http://mediambient.gencat.cat/

3.7. Les principals organitzacions internacionals de Comerç Just Per al moviment del Comerç Just és fonamental la feina en xarxa, l’intercanvi d’experiències, la participació comuna en la recerca de solucions als reptes globals, etc.

Per això, les organitzacions s’agrupen en xarxes tant a escala internacional com d’àmbit nacional, des de les quals s’estableixen criteris i es garanteix el seu compliment, es faciliten mecanismes de transparència, es realitzen accions de sensibilització i es posen en marxa campanyes conjuntes.8

L’Organització Mundial de Comerç Just (WFTO) A escala internacional, l’Organització Mundial del Comerç Just o World Fair Trade Organitation (WFTO) és la xarxa més representativa del comerç just. Actualment està integrada per 359 World Fair Trade Organization (WFTO). Font: Oxfam Intermón https://www.oxfamintermon.org/ 8

Coordinadora Estatal del Comerç Just: http://comerciojusto.org/wp-

content/uploads/2016/05/CUADERNO-CATALAN-2016.pdf

43

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

organitzacions socials distribuïdes a 79 països diferents. Les empreses que en formen part han de passar per un sistema de verificació per acreditar que compleixen els principis de comerç just.

WFTO treballa per millorar les condicions de vida i el benestar dels productors desfavorits i de les seves comunitats i per la promoció del Comerç Just. Les entitats arreu del món que la integren també s’agrupen en xarxes regionals a l’Àfrica, l’Àsia, Europa, l’Amèrica Llatina i el Pacífic, respectivament.

L’Oficina d’Incidència Política del Moviment del Comerç Just (FTAO) Oficina d’Incidència Política del Moviment del Comerç Just o Fair Trade Advocacy Office (FTAO) és una iniciativa conjunta de Fairtrade International, l’Organització Mundial del Comerç Just i la xarxa europea. En general, s’encarrega de coordinar la feina d’incidència política a nivell europeu, amb l'objectiu de millorar els mitjans de vida dels productors i treballadors Fair Trade Advocacy Office (FTAO).

marginats del Sud.

Font: Coordinadora Estatal del Comerç

Realitza un seguiment de les polítiques de la UE que

Just - http://comerciojusto.org/

poden afectar el Comerç Just i les relacions comercials de forma més àmplia; manté contacte amb els funcionaris de la Comissió Europea, els membres del Parlament i altres institucions de la UE; dona a conèixer el moviment del Comerç Just i el seu posicionament davant polítiques específiques, entre altres.

Actualment, aquestes xarxes s’organitzen tant a escala nacional com regional. Altres associacions destacades són: La Coordinadora Latinoamericana i del Caribe de pequeños productores de Comercio Justo (CLAC) La CLAC és una xarxa de representació, coordinació i col·laboració per a l’enfortiment de les organitzacions de tipus cooperatiu de petits productors de comerç just d’Amèrica Llatina i del Carib. Representa 300 petites organitzacions de productors i associacions de treballadores de 20 països de la regió.

44

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Cooperation for Fair Trade in Africa (COFTA) COFTA és una plataforma regional de la Internacional Fair Trade Association (IFAT) per a membres africans que persegueixen objectius comuns dins del comerç just. Representa 70 organitzacions membre de 20 països africans i reuneix 260 organitzacions productores de 29 països.

L’Organització Mundial de Comerç Just a l’Àsia (WFTO-Àsia), que representa 90 organitzacions de 15 països, i la Xarxa de Productors de l’Àsia i el Pacífic, que representa 96 membres d’11 països.

La participació d’aquestes organitzacions en el moviment del Comerç Just és essencial per a contribuir a fer possible un món més just. Totes les institucions realitzen grans tasques de sensibilització i promoció del comerç just en els països que contribueixen amb el desenvolupament sostenible i els principis solidaris. Així, els drets que es defensen als diversos països poden esdevenir en importants canvis a les seves comunitats.

3.7.1. Les organitzacions de Comerç Just a Espanya Coordinadora Estatal del Comerç Just (CECJ)

Font: Coordinadora Estatal del Comerç Just - http://comerciojusto.org/

La Coordinadora Estatal de Comerç Just (CECJ) és la plataforma espanyola que agrupa 25 organitzacions vinculades al Comerç Just. El seu treball se centra a potenciar aquest sistema comercial alternatiu i solidari, donant servei a les entitats membre. Forma part de l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO). La seva finalitat és la transformació de la realitat social i les regles del comerç internacional a través de la incidència en les polítiques públiques, la sensibilització i mobilització de la societat i l'enfortiment del sector de Comerç Just. Totes les activitats dutes a terme per la CECJ van encaminades cap a fomentar el coneixement, la conscienciació i el compromís ciutadà mitjançant la difusió dels principis i

45

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

valors del Comerç Just i la seva aportació específica al compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.9 La Coordinadora Estatal de Comerç Just té els següents objectius: 1. Vetllar pel compliment dels principis del Comerç Just.

2. Defensar la identitat del Comerç Just i enfortir el moviment.

3. Oferir serveis i suport a les organitzacions membre.

4. Canalitzar la comunicació i coordinació entre les organitzacions de Comerç Just.

5. Investigar i generar coneixement al voltant del Comerç Just.

6. Representar el Comerç Just davant organismes i institucions estatals i internacionals.

7. Promoure els valors del Comerç Just entre la ciutadania contribuint a la creació d'un esperit crític i compromès.

8. Informar i difondre el Comerç Just a la societat.

La Coordinadora Estatal de Comerç Just està formada por 25 organitzacions, entre elles hi destaquen les següents: Oxfam Intermón

Font: Oxfam Intermón - https://www.oxfamintermon.org/

Oxfam Intermón és una organització no governamental que treballa per acabar amb la injustícia i la pobresa, i per aconseguir que totes les persones puguin obtenir els seus drets i gaudir d’una vida digna. Realitzen projectes als països en vies de desenvolupament per millorar les condicions de vida de productors i treballadors marginats i perquè, d’aquesta manera, puguin obtenir uns productes amb més qualitat, i que puguin ser més competitius en el mercat.

9

Coordinadora Estatal del Comerç Just: http://comerciojusto.org

46

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Alternativa 3

Font: Alternativa 3 - https://alternativa3.com/ca

AlterNativa 3 és una cooperativa que es dedica a la importació, distribució i comercialització de productes tèxtils, d'alimentació i artesania ecològica i de Comerç Just, que provenen de grups d'artesans i productors de països del Sud. El seu objectiu és oferir alternatives responsables, sostenibles i de qualitat als productes de consum habitual. Els projectes que porten a terme combinen justícia social, respecte pel medi ambient i sostenibilitat econòmica.

IDEAS

Font: Ideas - https://ideas.coop/

IDEAS (Iniciatives d'Economia Alternativa i Solidària) és una Organització de Comerç Just sense ànim de lucre que té com a missió transformar l'entorn econòmic i social per construir un món més just i sostenible, desenvolupant iniciatives de comerç just, economia solidària i consum responsable, tant en l'àmbit local com internacional10.

10

Ideas – Comerç Just: https://ideas.coop

47

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Fairtrade Ibérica

Font: Fairtrade Ibérica - https://sellocomerciojusto.org/es/

Fairtrade Ibérica és una associació sense ànim de lucre que forma part del sistema Fairtrade, en el qual hi ha 25 organitzacions arreu del món que certifiquen els productes de Comerç Just. Fairtrade permet als productors i treballadors de països del Sud viure dignament del seu treball i dona als consumidors la possibilitat de promoure a través les seves decisions de compra un canvi positiu i unes relacions de comerç més justes entre els països del Nord i del Sud. Fairtrade Ibèrica gestiona totes les empreses amb el segell Fairtrade que tenen activitat tant a Espanya com a Portugal, i els ofereix un comerç més equitatiu i sostenible amb les eines i estructures perquè puguin oferir productes de Comerç Just amb la seva pròpia marca. A més, garanteix unes condicions dignes als petits productors de països en vies de desenvolupament, prohibeix el treball infantil, empodera a les dones i respecta el medi ambient11.

SETEM

Font: Setem - http://www.setem.org/site/es/federacion

Setem és una organització no governamental de solidaritat internacional, independent i participativa que, juntament amb organitzacions del Sud, sensibilitzen a la societat sobre les desigualtats Nord-Sud, denuncien les causes i promouen transformacions personals i col·lectives per un Comerç just i unes finances ètiques12.

11 12

Fair Trade Ibérica: https://sellocomerciojusto.org/es/ Setem Catalunya: http://www.setem.org/site/cat/catalunya/presentacio/

48

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3.8. La promoció del Comerç Just Les organitzacions de comerç just treballen per la promoció i sensibilització d’aquest moviment i per donar a conèixer els productes que comercialitzen. En paral·lel, també administracions públiques i empreses posen en marxa iniciatives de difusió i conscienciació del desenvolupament sostenible, ja que es pretén que la societat conegui l’injust sistema comercial internacional que resulta desfavorable per a molts països en vies de desenvolupament, prengui consciència sobre les responsabilitats personals i col·lectives que els propis hàbits de consum impliquen en relació als països del Sud i disposi del coneixement i de les eines necessàries per actuar com a consumidors responsables.

Un dels principals canals de sensibilització són les botigues especialitzades, que ofereixen informació sobre la problemàtica del comerç internacional i l’alternativa del Comerç Just.

Tanmateix, la divulgació a través dels mitjans de comunicació escrits i audiovisuals ha estat molt decisiva per incrementar l’abast d’aquesta sensibilització. Algunes de les iniciatives que es realitzen són: •

Fires i mercats

Hi ha moltes institucions que organitzen fires i petits mercats de productes de comerç just que permet fer arribar el comerç just a persones que potser no tenien accés o que no en tenen coneixement. Els podem trobar en les festes majors d’algun municipi, empreses que les organitzen per als seus empleats, en fires només dedicades a vendre productes sostenibles, etc.

Fira BioCultura a Barcelona: http://www.biocultura.org/barcelona/informacion

49

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

A Barcelona hi trobem: el Mercat de la Terra - Slow Food, on s’ofereixen i es venen aliments locals de bona qualitat, de temporada i obtinguts amb processos tradicionals respectuosos amb el medi ambient i amb el sou dels pagesos; la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), on hi ha productes i serveis de l’economia social i solidària amb els quals es poden cobrir les necessitats de la vida quotidiana de les persones: habitatge, alimentació, oci, coneixement, cooperativisme, comercialització justa, serveis a persones i empreses, finances i assegurances ètiques, inserció laboral, emprenedoria social, energies renovables, formació i educació, etc.; i la fira de BioCultura Barcelona, on hi trobem expositors dedicats als sectors d’alimentació bio, cosmètica ecològica, moda sostenible, casa sana, turisme responsable, artesanies i ONG; entre d’altres.

•

Mitjans de comunicació

D’una banda, s’han realitzat i emès reportatges sobre el comerç internacional, el treball infantil, la confecció de roba a països del Sud i sobre les dolentes condicions dels treballadors que han afavorit a donar coneixement sobre els problemes que denuncia el Comerç Just.

Cal destacar, per exemple, el reportatge realitzat per Jordi Évole anomenat “Fashion Victims”13 o “La nostra fàbrica low cost” emès a Tv314, on es pot veure les persones que treballen en la cadena de subministrament de les grans cadenes comercials i les condicions en les quals es fabrica la roba de les grans marques de moda a Bangla Desh.

D’altra banda, hi ha organitzacions i mitjans de comunicació que es comprometen amb aquesta alternativa de compra i transmeten anuncis a través dels canals de televisió, emissores de ràdio o plataformes digitals per contribuir a promoure el desenvolupament sostenible i el consum responsable.

13

Reportatge “Fashion Victims”: https://www.lasexta.com/temas/salvados_fashion_victims-1 Reportatge “La nostra fàbrica low cost”: https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/la-nostrafabrica-low-cost/video/5054753/

14

50

El màrqueting per un món més just i sostenible

•

Miranda Medina Romero

Llibres

Actualment podem trobar una gran quantitat de llibres relacionats amb el comerç just i el consum responsable: d’informació general, de dades específiques, de fotografia, d’històries i experiències, etc.

Alguns exemples són: Cap a on va el Comerç Just? Models i experiències de Xavier Montagut y Esther Vivas, que aprofundeix en el debat sobre quina és la situació actual del moviment del comerç just a l’Estat espanyol i els reptes als quals s’enfronta, a la vegada que presenta experiències concretes sobre productors de comerç just15. India. Vidas de comercio justo de Paco Tomás i Pablo Tosco, tracta de la vida d'homes i dones de països pobres que lluiten per superar la pobresa. Però que, malgrat les dificultats, han vist transformats els seus destins gràcies a aquest sistema comercial que garanteix un salari digne i accés al mercat internacional als petits grups productors16. I Tu consumo puede cambiar el mundo - El poder de tus elecciones responsables, conscientes y críticas de Brenda Chávez, en aquest llibre hi ha propostes per repensar les nostres decisions de compra en tots els àmbits de consum: des de la de moda al turisme, passant per la cosmètica, la banca, la salut, l’alimentació o l’energia. A més, explica com les accions dels consumidors poden arribar a incidir en les estratègies empresarials, per crear organitzacions i empreses més justes, ètiques, ecològiques i responsables17.

Portada del llibre: India. Vidas de comercio justo. Font: https://www.oxfamintermon.org/

15

Cap a on va el Comerç Just: https://esthervivas.com/2010/04/06/un-sello/ India. Vidas de comercio justo: https://www.oxfamintermon.org 17 Tu consumo puede cambiar el mundo: http://opcions.org/agrada/llibres-consumir-millor/ 16

51

El màrqueting per un món més just i sostenible

•

Miranda Medina Romero

Internet i xarxes socials

Hi ha un gran nombre de pàgines web, xarxes socials, vídeos... que contribueixen a difondre i informar a les persones sobre el consum responsable, el comerç just, les organitzacions i associacions que hi participen, etc.

Per exemple, l’organització Oxfam Intermón té una pàgina web on pots informen sobre el que fan, les persones i els voluntaris que hi treballen, els seus objectius, a quins països estan, els productes que comercialitzen, etc. i també es poden veure els articles o comunicats que hi publiquen i les imatges i els vídeos en els quals apareixen els productors, botiguers o voluntaris. A més, estan presents a les xarxes socials, com Instagram, i tenen publicacions dedicades a donar a conèixer tant les desigualtats i la pobresa dels països productors del Sud, com les millores i els beneficis que comporta comprar productes de Comerç Just.

Pàgina web d’Oxfam Intermón. Font: https://www.oxfamintermon.org/

•

Xerrades i exposicions

Moltes institucions i entitats organitzen exposicions i xerrades per difondre el comerç just cada any, donant a conèixer quina és la situació actual del comerç internacional i les seves conseqüències sobre els països del Sud, així com presentant formes alternatives de consum i propostes de transformació del comerç nord-sud.

A més, s’han portat a terme diversos projectes, com l’anomenat Xarxa Escoles pel Comerç Just, amb l’objectiu introduir els principis i valors del comerç just i el consum responsable

52

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

mitjançant la realització de diverses activitats dins de les escoles. També, pretén que els estudiants puguin preguntar-se quin és l’origen dels productes que compren, qui els ha produït, en quines condicions i quina remuneració han rebut i, finalment, si hi ha una alternativa més ètica i sostenible18.

3.9. Les campanyes de sensibilització Les campanyes d’incidència estan dirigides tant a denunciar la poca ètica de les multinacionals que no tenen en compte les condicions laborals de les persones ni el deteriorament del medi ambient per l’abocament de substàncies tòxiques, com a promoure iniciatives concretes cap a un món més just i solidari. Un ampli ventall de campanyes i iniciatives sobre reciclatge, condicions laborals, millores de l’impacte ambiental, etc., s’han posat en marxa a tot el món. Dissenyadors, grans marques i minoristes, així com sindicats, administracions públiques i organitzacions socials s’han involucrat en aquest procés.

Algunes campanyes d’àmbit internacional en les quals s’ha implicat el moviment del Comerç Just són: •

Ciutats pel Comerç Just és una campanya internacional que suma més de 1.100 ciutats en més de 20 països que treballen amb l’objectiu de promoure i difondre el coneixement del Comerç Just en l’àmbit local. L’objectiu de la campanya és fomentar un consum conscient i responsable apropant als ciutadans els productes de comerç just, a través del compromís amb les organitzacions socials, les empreses, els centres educatius i els comerços.

•

Vote for Fair Trade és una iniciativa coordinada per l’Oficina d’Incidència Política del Moviment del Comerç Just (FTAO) que té el propòsit de posar en marxa actuacions conjuntes amb les organitzacions europees per afavorir un model comercial i econòmic més equitatiu i per introduir el Comerç Just en l’agenda de les institucions de la Unió Europea (UE).

•

La Campanya Roba Neta (CRL) és una xarxa internacional d’ONG, sindicats i organitzacions de persones consumidores que té l’objectiu de lluitar pels drets

18

Xarxa Escoles pel Comerç Just: http://comerciojusto.org/arranca-el-projecte-xarxa-escoles-pelcomerc-just/

53

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

fonamentals i millorar les condicions dels treballadors i treballadores de la indústria global de la confecció.

A Europa està present en 17 països i, a escala mundial, col·labora amb més de 250 organitzacions de treballadors. I a l’Estat espanyol i a Catalunya

SETEM és

l’organització que coordina la Campanya Roba Neta des de 1997.

Així doncs, treballa de manera autònoma en l’àmbit nacional i en xarxa a escala europea. La xarxa europea es troba emmarcada, al seu torn, en una xarxa internacional que inclou sindicats, ONGs i individus dels països on es fa la roba i col·labora amb altres companyes similars als Estats Units, Canadà i Austràlia19.

En definitiva, els seus propòsits es basen a millorar les condicions laborals a la indústria tèxtil i de material esportiu, aconseguir que siguin equivalents a les establertes per l’Organització Internacional del Treball i minimitzar l’impacte de la producció sobre el medi ambient.

Campanya “Revolució sense patró”. Font: https://robaneta.org/campanyes/revolucio-sense-patro/

19

Campanya Roba Neta: http://robaneta.org/

54

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

4. Consum responsable 4.1. Què s’entén per consum responsable?

En l’actualitat, a causa de les relacions comercials entre els països i als hàbits de compra dels consumidors s’ha produït una degradació en els ecosistemes, una gran bretxa entre els països pobres i rics i una sobreexplotació dels recursos naturals, que no només afecten algunes zones geogràfiques de la Terra, sinó a tot el planeta. Per això, hi trobem conseqüències que tenen un gran impacte sobre el medi ambient i les comunitats, com per exemple, el canvi climàtic, la destrucció de la capa d'ozó, la pèrdua de biodiversitat, la introducció d'organismes modificats genèticament en l'agricultura, el problema de la gestió de l'aigua o la contaminació química i radioactiva20.

Des de fa unes dècades, s’ha anat impulsant un nou model de consum basat en l'ús racional dels recursos i l'igual repartiment dels mateixos entre les persones, tenint en compte a les futures generacions. A més, proposa a la societat adoptar hàbits de consum i estils de vida que contribueixen a millorar tant la nostra qualitat de vida com el medi ambient, la justícia social, l’equitat i la solidaritat, i a avançar, així, cap a una economia i una societat més justes i sostenibles.

A diferència del model de consum tradicional, el consum responsable té en compte les repercussions col·lectives i integrals, indirectes i en el mitjà i llarg termini del nostre consum, ja que intenta reduir l’impacte ambiental i beneficiar a la societat 21.

Per tant, podem definir el consum responsable com aquell que té l’objectiu de satisfer les necessitats dels consumidors mitjançant la tria conscient de productes, serveis i canals de comercialització, no només per la seva qualitat i preu, sinó també d’acord amb les condicions laborals dels productors, el respecte als drets de les persones i procurant el menor impacte sobre el medi ambient.

20

Document Actua - Consells per a una vida sostenible de Greenpeace: http://archivoes.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/gu-a-de-consumo-act-a.pdf 21 Estratègia d’impuls del consum responsable (Ajuntament de Barcelona): https://ajuntament.barcelona.cat/omic/sites/default/files/arxius/eicr.pdf

55

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

4.2. Els hàbits de consum - Una compra, un vot Els hàbits de consum influeixen sobre l’oferta de manera decisiva, ja que nosaltres, els consumidors, comprant un determinat producte o servei, triem els procediments i els mitjans que portaran a terme les diferents empreses dins de la cadena de producció, distribució i comercialització. Per tant, com a consumidors i consumidores, tenim la capacitat d’influir en les característiques dels productes i serveis que triem i en el comportament global de les empreses que els ofereixen. Amb tot, les decisions i accions individuals o col·lectives a l’hora de consumir tenen en si mateixes la capacitat de canviar la situació actual22.

Així doncs, consumim de manera responsable quan triem comprar només el que és necessari i seleccionem els productes i serveis no només d’acord amb la qualitat i preu, sinó també pel seu impacte ambiental i social, i per la conducta de les empreses que els elaboren, ja que el consum crític i responsable implica valorar les diferents opcions i decidir el què es consideri millor. Els consumidors hem d’interpretar de forma crítica la influència de la publicitat en la creació de necessitats supèrflues i saber a qui realment beneficiem o perjudiquem amb la nostra compra. A més, les organitzacions han d’assolir compromisos socials, per evitar problemes com la pobresa, l’especulació econòmica o la marginació dels productors, mitjançant el control de l’empresa en tota la seva cadena de subministrament, i portant a terme compromisos mediambientals, per mitjà de pràctiques sostenibles.

“Els individus poden escollir entre comprar o no productes respectuosos amb el medi ambient. Això canvia els patrons de consum i al final els patrons de producció. Tots els individus tenim aquest poder.” Kofi Annan, Secretari General de les Nacions Unides (19972006).

Campanya “Pienso, luego consumo” per a un consum més responsable.

Font: http://www.educarmadridsostenible.es/recurso/pienso-luego-consumo

22

El consum responsable: https://www.mediambient.ad/images/stories/PDF/el_consum_responsable.pdf

56

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

4.3. Les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar Les 3R és una regla que contribueix a aconseguir un model de consum sostenible i que ajuda a tenir cura del medi ambient, concretament a reduir el volum de residus generats durant el procés de producció, comercialització i eliminació dels productes. Per això, les 3R ajuden a llançar menys brossa, a estalviar i a ser més responsables mediambientalment i socialment. Aquesta estratègia proposa la reducció, la reutilització i el reciclatge dels productes que es consumeixen.

Economia circular. Font: http://www.cccbeducacio.org

1. Reduir:

Ser conscient de les veritables necessitats i evitar el consum excessiu.

Comprar productes que siguin fàcils de gestionar com a residu (amb un desmuntatge senzill, no contaminants, sense substàncies tòxiques o perilloses que dificultin els processos, etc.).

Escollir productes amb un cicle de vida de llarga durada.

2. Reutilitzar: Comprar béns a botigues de segona mà.

Reparar els desperfectes o avaries dels productes que es trenquen (per això, els materials han de ser duradors, resistents i de fàcil manteniment).

Donar, regalar o participar en iniciatives d’intercanvi i mercats de segona mà per donar-li una segona vida als béns.

Optar per productes amb materials reciclats.

Destinar el producte a un ús diferent per satisfer un altre necessitat.

57

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

3. Reciclar: Llançar els residus sobrants a les deixalleries o als “Punts Nets”.

Separar la brossa: el vidre (contenidor verd), els envasos de plàstic, llaunes i brics (contenidor groc), el paper i cartó (contenidor blau), els residus orgànics (contenidor marró) i els residus (contenidor gris). També podem trobar espais públics destinats a la recollida selectiva de medicaments, roba o piles.

Les 3R: reduir, reutilitzar i reciclar. Font pròpia.

4.3. Com ser un consumidor responsable?

Per fer un consum responsable, el primer és reduir el volum de la compra, i així evitar despeses de recursos naturals, emissions a l’atmosfera, contaminació de rius i mars, i danys per a la salut per químics, tints i blanquejadors. D’aquesta manera abans de realitzar la compra el consumidor pot informar-se i pensar si realment necessita la peça que ha vist, o si el que va a comprar satisfà realment una necessitat o desig, o bé si ho compra compulsivament.

Per aquesta raó, les següents preguntes són essencials per portar a terme un consum responsable:23 •

Necessito el que estic a punt de comprar?

•

Vull satisfer un desig?

•

Estic triant lliurement o és una compra compulsiva?

23

Som allò que vestim – Guia per el consum responsable de moda. 34 Guies d’educació ambiental. Imma Mayol (Ajuntament de Barcelona): http://lameva.barcelona.cat/barcelonasostenible/sites/default/files/documents-imes/document/4142/somalloquevestim.pdf

58

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

•

Quants en tinc ja?

•

Quan ho faré servir?

•

Quant em durarà?

•

Podria demanar a un amic o un familiar que m’ho deixes?

•

Podré mantenir-ho, netejar-ho o reparar-ho jo mateix/a?

•

He cercat informació sobre la marca o l’empresa?

•

Com me’n desfaré un cop que hagi acabat de fer-ho servir?

•

Està fet amb materials reciclables?

•

Les matèries primeres que es van fer servir són renovables?

•

Hi ha alguna cosa que jo tingui que pugui reemplaçar-ho?

•

Qui ha fet el producte i en quines condicions?

Llavors, durant la compra, el consumidor ha de saber a quin tipus de comerç vol afavorir: a les botigues amb productes locals, ecològics, de comerç just, als productes naturals, reutilitzats o reciclats, etc. A més, ha de tenir en compte les repercussions socials i mediambientals dels béns i serveis que vol comprar, demanant informació. O bé, pot buscar alternatives de compra, com les botigues de segona mà, els intercanvis, la reutilització, etc.

Assegurant-se sempre d’adquirir béns duradors i de qualitat.

Amb tot, els productes s’han de mantenir en bones condicions i una vegada ja s’ha acabat la seva vida útil es poden reutilitzar o reciclar.

59

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

5. Moda ètica i sostenible 5.1. El moviment “Slow Fashion” La moda sostenible, també coneguda com a “Slow Fashion”, és un moviment que es preocupa per l'impacte mediambiental i social de les indústries tèxtils, i el seu objectiu principal se centra en el consum responsable de la roba. Aquest moviment pretén donar consciència a la societat sobre una alternativa per comprar roba amb criteri, sense comprometre els recursos naturals i respectant els drets de totes les persones que intervenen en el procés.

La moda sostenible es va crear per combatre la “Fast Fashion”, un sistema de producció i consum que es basa a generar unes necessitats irreals en els consumidors de moda canviant de col·lecció cada setmana a baix preu. Per això, provoca desigualtats socials i contamina el mediambiental durant tot el cicle de vida d'una peça de roba, que es basa en el concepte “d’un sol ús”.

D’una banda, la moda ètica i sostenible es caracteritza per utilitzar materials ecològics, és a dir, fibres, teixits i colorants naturals, com el cotó ecològic, prescindint així de químics i materials sintètics no biodegradables ni reciclables que poden afectar a la salut de les persones i incrementar la contaminació del medi ambient. També, amb aquest procés es redueixen els abocaments tòxics de les fàbriques a llacs i rius, ja que es fa un ús eficient de l’energia i de l’aigua, i es minimitza la quantitat de carboni que s'emet en la fabricació i transport de les peces de roba. A més, la roba és de major qualitat i està feta per ser resistent a l’ús i al pas del temps.

De l’altra banda, la moda sostenible té principis que contribueixen a disposar d’unes condiciones laborals adequades i segures, que no posen en perill la salut de les persones, evitant l’explotació i el treball infantil, i a pagar uns sous dignes que cobreixen les necessitats bàsiques dels treballadors, amb inversions en les comunitats productores i afavorint les relacions comercials sota els principis del comerç just.

Amb tot, cada peça ha arribat fins a les nostres mans després d’un llarg procés de producció que té impactes ambientals i socials molt significatius i, per aquest motiu, podríem dir que la nostra roba té un preu més alt del que paguem a la botiga.

60

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

5.1.1. Desglossament del preu d’una samarreta

Quadern de Comerç Just. Estira del fil. Font: Coordinadora Estatal de Comerç Just -http://comerciojusto.org/

De 29 euros del cost total d’aquesta samarreta de comerç convencional, poc més de 0,18€ anirien al pagament del treballador o treballadora que la va elaborar.

5.2. El cicle de vida de la roba sostenible La moda sostenible ha de tenir en compte tres aspectes clau: socials, mediambientals i econòmics, perquè el projecte sigui viable. Per això, cal que els dissenyadors gestionin aquests tres punts de manera responsable i adoptin un enfocament global sobre la sostenibilitat.

Un bon punt de partida és analitzar com es produeixen les peces i investigar les possibilitats per reduir i millorar l’impacte mediambiental i social produït per la moda. Tot i que els dissenyadors són cada vegada més conscients de l'impacte ètic i ecològic relacionat amb

61

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

els diferents teixits i fibres, és important buscar alternatives que es trobin més enllà de la selecció del material. Les empreses de moda sostenible han d'intentar controlar tot el cicle de vida d'una peça, des de l’extracció de les matèries primeres fins al moment en què la roba es llença a la brossa o es recicla.

Una de les claus és recordar que el cicle de vida de la roba no s'acaba a la botiga.

Tradicionalment, la indústria de la moda s'ha preocupat pel disseny, la fabricació i la distribució, però és important tenir en compte les fases d'ús i rebuig, ja que aquestes dues fases del cicle de vida de la roba es poden canviar i els dissenyadors poden influir positivament en el ritme de la moda. Per exemple, una peça pot complementar-se amb un servei de manteniment i conservar-se tota la vida si és de bona qualitat, una jaqueta pot compartir-se i una camisa pot reciclar-se una vegada i una altra si està feta amb teixits naturals24.

El cicle de vida en el procés de disseny de moda. Font: https://www.thinklifecycle.com/

Moltes estratègies de disseny sostenible se centren a implementar millores en el disseny i en la producció d'una peça de roba, per aprofitar el màxim els recursos i per crear productes

24

GWILT, Alison. Moda sostenible. Manual de diseño de moda. Pàgina 22.

62

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

fàcilment reciclables, que tinguin el mínim impacte possible. Els ecodissenys solen destinar-se a donar resposta a algunes de les següents qüestions: •

Minimitzar el consum de recursos.

•

Millorar els sistemes de distribució.

•

Triar processos i recursos de baix

•

Reduir l'impacte creat durant l'ús.

impacte.

•

Millorar la duració de la vida de la peça.

Millorar les tècniques de producció.

•

Millorar l'ús dels sistemes de fi de vida.

•

Per tant, les diverses iniciatives i estratègies que s’estan desenvolupant per impulsar la moda ètica i sostenible són possibles solucions als actuals problemes de la societat de consum, perquè el futur sigui més just i sostenible.

Font: Fashion Revolution - https://www.fashionrevolution.org/

63

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

5.3. La campanya Fashion Revolution “Som Fashion Revolution. Som persones de tot el món que fem funcionar la indústria de la moda. Som les persones que portem roba. I som les persones que les formem.

Som dissenyadors, acadèmics, escriptors, líders empresarials, responsables polítics, marques, minoristes, comercialitzadors, productors, creadors, treballadors i amants de la moda. Som la indústria i som el públic. Som ciutadans mundials. Som tu.

Volem que la moda sigui una força positiva. Creiem en una indústria que valora la gent, l'ambient, creativitat i que rep guanys equitatius.

Creiem que un canvi positiu pot succeir si tots pensem diferent sobre la moda i demanem millor. Volem unir persones i organitzacions per treballar junts per canviar radicalment la manera d’abastir, produir i consumir la nostra roba, de manera que la nostra roba estigui feta d’una manera segura, neta i justa.” Amb aquestes paraules es defineixen.

Així doncs, Fashion Revolution és un moviment global sense ànim de lucre fundat per Carry Somers i Orsola de Castro, que sorgeix després del terrible accident de l'esfondrament de l'edifici Rana Plaza a Dhacca (Bangladesh) el 24 d'abril del 2013, on van morir 1.138 persones i més de 2.500 van ser ferides mentre treballaven en la indústria de la moda, la majoria dones joves. Fent d'aquest, el quart desastre industrial més gran de la història. Des d’aquesta tragèdia, moltes fàbriques han millorat les seves condicions de treball i molts productors han sigut escoltats, tot i que encara queda un llarg camí per recórrer, ja que els canvis des del desastre que es va produir no han sigut suficients.

En només sis anys, el moviment ha crescut fins a arribar a més de 100 països de tot el món i unir milions de persones. A Espanya va néixer la plataforma Slow Fashion Next amb la motivació de reinventar el sector de la moda transformant els seus impactes en una eina de canvi positiu social i medi ambiental.

Fashion Revolution té l'objectiu de demostrar que el canvi és possible a l’hora de produir i consumir roba, assegurant que aquesta es fabriqui de manera segura, neta i justa, i fomentant la col·laboració en tota la cadena productiva, des de l’extracció de la matèria primera fins a la distribució, passant per la transformació i confecció de les peces de roba.

64

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

A més, anima a les persones a crear un futur més ètic i sostenible per a la moda, destacant la importància de les noves tecnologies per donar a conèixer aquest moviment revolucionari i sensibilitzant a les indústries sobre els problemes socials i mediambientals que comporta la “moda ràpida”.

5.3.1. Qui va fer la meva roba?

Fashion Revolution fa diverses campanyes per canviar la indústria de la moda i se centra en la necessitat d’una major transparència en tota la cadena de subministrament de moda.

L’aniversari del desastre de Rana Plaza a Bangla Desh es recorda any rere any al Fashion Revolution Day. Durant la Fashion Revolution Week, que té lloc anualment durant la setmana en què cau l’aniversari, més de 1.000 esdeveniments tenen lloc arreu del món i milions de persones participen amb les iniciatives que es porten a terme. I, també, es publica l’Índex de Transparència de la Moda, on es classifiquen les marques i els minoristes de moda més grans del món i es veuen els progressos respecte a les seves polítiques i compromisos, els principals proveïdors i l’impacte social i ambiental, amb relació als salaris dignes, la igualtat de gènere, els residus generats...

Durant

aquest

esdeveniment

té

lloc

la

campanya

#whomademyclothes?

o

#quiénhizomiropa?, per descobrir qui va fer la roba que portem, on i en quines condicions.

Consisteix a fer una foto a l’etiqueta de la peça de roba a l’inrevés i penjar-la a les xarxes socials perquè les marques i els productors s’animin a respondre amb l’etiqueta #imadeyourclothes o #yohiceturopa per demostrar transparència en la seva cadena de subministrament. Però, també, aquesta campanya ajuda a sensibilitzar a les persones i a donar a conèixer aquest moviment revolucionari de la moda sostenible arreu del món.

Font: Fashion Revolution - https://www.fashionrevolution.org/

65

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

9. Anàlisi de les vendes de tèxtil a les botigues de Comerç Just Durant els darrers anys hi ha hagut un creixement continu en les vendes de productes de Comerç Just, tant a Espanya com a molts altres països d’Europa conscienciats sobre aquesta alternativa de compra ètica i sobre la moda sostenible.

En el següent gràfic podem veure el percentatge de vendes en botigues de Comerç Just segons el tipus de producte l’any 2017 i el 2018 i la seva evolució:

Font: http://comerciojusto.org/

D’una banda, el 2018 l'artesania representa el 32% del total de les vendes, amb un increment de gairebé dos punts respecte a l'any anterior (30,7%), gràcies fonamentalment al creixement de les vendes dels productes tèxtils. La cosmètica també pateix un important increment, de l'6,7% el 2017 a l'9,1% el 2018%. A més a més, al costat de l'artesania i de la cosmètica, hi trobem un augment en el percentatge d’altres productes d'alimentació (begudes, pasta, arròs, caramels, torrons o galetes), del 9,5% el 2018 enfront del 9,4% el 2017.

D’altra banda, baixen les vendes dels altres productes. El cafè de l'17,6% passa a l'16,9%, el cacau i derivats de l'16,7% a l'15,7%, el sucre de l'14,8% a l'12,8% i el te de l'4,1% al 3,9%25.

25

El Comerç Just a Espanya el 2018: http://comerciojusto.org/wpcontent/uploads/2019/09/Informe-Comercio-Justo-2018-def-pdf.pdf

66

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Per tant, si ens fixem, l’any 2017 el 62,6% de les vendes corresponen a aliments, el 30,7% a productes artesans i tèxtils i la resta a cosmètica. En canvi, l’any 2018 el 58,8% de les vendes corresponen a aliments, el 32% a productes artesans i tèxtils i, finalment, el 9,2% a cosmètics. Així doncs, hi ha hagut un increment de les vendes en una part dels productes tèxtils, com la roba.

Amb tot, les botigues de comerç just segueixen sent l’únic espai on no només podem trobar productes d'alimentació, sinó també una àmplia gamma de productes d'artesania, com complements, decoració, joguines o tèxtils. Per això, cal fer màrqueting i promocionar la roba i els teixits sostenibles, ja que, tot i que hi ha hagut un creixement en les vendes durant els últims anys, encara no han assolit les mateixes vendes que els productes d’alimentació i, a més a més, hi ha menys canals de distribució que els venguin o donin a conèixer.

67

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

6. Entrevista a Gloria San José, l’encarregada de la Botiga Solidària de Mataró Gloria San José és l’encarregada de la Botiga Solidària de Comerç Just, situada a l’edifici de La Peixateria, pertanyent al Grup Tercer Món a Mataró, on es venen tota classe de productes d’alimentació i articles d’artesania produïts per productors i productores del denominat Tercer Món, garantint que la seva elaboració i comercialització segueixi els principis del Comerç Just.

Gloria San José lluita per un món més just i solidari sense desigualtats. A més, des de la seva Botiga Solidària es realitzen diverses jornades de sensibilització per donar a conèixer el Comerç Just i també ella participa en fires i xerrades.

1. Qui és i quina és la vostra trajectòria?

Jo em dic Gloria San José i soc l’encarregada de la Botiga Solidària de Mataró. Tot i que durant els primers anys vaig començar sent voluntària, després em van contractar per treballar, i des de llavors m’he anat informant sobre el Comerç Just: com va sorgir, com es treballa en la xarxa mundial, etc. per preparar-me les xerrades que faig. I ara fa setze anys que treballo a la botiga, juntament amb moltes persones que venen com a voluntàries.

2. Aquesta botiga està associada a alguna ONG? Sí, aquesta botiga pertany a la fundació Grup Tercer Món de Mataró i és una associació sense ànim de lucre. Des del principi aquesta xarxa va treballar per als problemes dels països del Tercer Món i dels països en vies de desenvolupament, i vam veure que era una bona manera de treballar amb ells i de forma més segura i eficaç.

3. Per què es va començar a interessar pel consum responsable i el Comerç Just?

Perquè em vaig començar a preguntar d’on venien els productes, qui els feia, com es feien, qui sortia guanyant, qui sortia perdent, en quines condicions treballaven...

68

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

4. Quins valors hi destacaria dels productes de Comerç Just?

Hi destacaria molts valors i principis del Comerç Just. El primer de tot és que els productors i productores tenen un salari digne, tant els que treballen al camp com els que fan roba, cullen cotó o fan ceràmica. En el Comerç Just no hi ha nens treballant, perquè els nens han d’anar a l’escola. Un altre principi és que no es malmet el medi ambient i no s’aboquen residus tòxics ni res de tot això. També l’home i la dona per la mateixa feina cobren el mateix. I els beneficis s’inverteixen en les comunitats. A més, treballen amb transparència.

5. Quins criteris utilitza per contactar amb els diversos productors?

Nosaltres no treballem directament amb els productors ni proveïdors, nosaltres treballem amb les importadores que tenen la certificació de Comerç Just, i ells sí que s’han assegurat què els productes segueixin tota la cadena de Comerç Just.

6. Quin tipus de consumidors acostuma a comprar més aquests productes?

Primer hi trobem a les persones que venen per sistema, és a dir, persones que són solidàries i que saben el que volen. També hi ha les persones que volen productes ecològics i aquelles altres a les quals els hi agraden els articles ètnics.

7. Quin tipus de productes ven a la botiga (alimentació, artesania, complements, tèxtil...)? Quins tenen major demanda?

A la botiga venem productes alimentaris, com el cafè, el cacau, el sucre de canya i els tes; cosmètics, com rosa mosqueta, àloe vera, etc.; també hi trobem roba de cotó ecològic; regals infantils i llibres, que encara que no estiguin fets al Tercer Món, tenen molts valors perquè els nanos comencis des de petits a conèixer els valors de Comerç Just; a més a més, hi venem ceràmica; productes per a la decoració de la llar; i bijuteria; entre d’altres.

Els productes d’alimentació són els que tenen major demanda.

69

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

8. Han canviat els productes tèxtils des que va obrir la botiga, pel que fa a la qualitat, a la varietat o al disseny?

Sí, però encara hi falta més de canvi. Haurien de fer-se més productes tèxtils i més roba amb un preu més assequible, ja que avui en dia aquest sector, potser, no està tan treballat com d’altres. Tot i que hi ha campanyes com Roba Neta, encara falta molt.

9. Els productes tenen algun segell de Comerç Just per identificar-los?

No tots els productes tenen el segell de Comerç Just, perquè això els encareix, però sí que les importadores que ens proporcionen els articles el tenen.

10. S’ha donat a conèixer aquesta botiga a través d’algun mitjà?

Sí, a les xarxes hi tenim Instagram, Facebook i Twitter. A més, repartim fulletons amb informació als hotels, a l’ajuntament de Mataró, etc., perquè els puguin donar a les persones i les informin.

11. Ha participat alguna vegada en una campanya de sensibilització sobre aquesta alternativa de compra? O ha fet xerrades o fires?

Cada any fem xerrades i fem tallers sobre cacau de Comerç Just i cafè. Aquest any, per exemple, van dirigits als infants, però també anem a casals d’avis, als centres cívics, etc.

A més a més, ens acostem al carrer i anem a les places unes quantes vegades a l’any, i participem en fires només quan ens ho demanen.

Sempre estem oberts a poder anar a qualsevol lloc a fer una xerrada o que la gent provi els nostres productes.

12. Com creu que es podria donar a conèixer el comerç just i la moda sostenible?

A través dels mitjans de comunicació i amb xerrades a les escoles.

70

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

13. Finalment, quin consell li donaria a les persones que mai han comprat roba sostenible ni productes de Comerç Just o què la desconeixen per convèncer-les sobre aquesta alternativa de compra més justa?

Convèncer a una persona és molt difícil, llavors és qüestió que de mica en mica dintre nostre pensem realment a quin comerç volem afavorir i si és millor comprar molts productes de poca qualitat o consumir menys i escollir productes amb bona qualitat, que les persones sàpiguen on s’han produït. Per això, la gent s’ha de conscienciar de l’impacte que pot tenir la seva compra al món.

71

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

7. Entrevista a Garbiñe Tolosa, la creadora de Maripuri Tijeritas Garbiñe Tolosa és la creadora de Maripuri Tijeritas, que és una petita marca de roba íntima feta amb materials sostenibles i naturals, on sobretot es venen peces de roba per a dones.

Ella proposa roba íntima còmoda, diferent i compromesa amb el planeta, des dels seus dissenys, passant pels materials i tints utilitzats, fins a la seva forma de producció i etiquetatge.

1. Según su descripción de la página web, el año 2008 creó Maripuri Tijeritas y el textil pasó a formar parte de su vida, pero ¿qué le impulsó a dedicarse al diseño de ropa interior y cómo surgió su proyecto? ¿Qué estudió y qué ha ido aprendiendo a lo largo de estos años en su profesión?

Vengo del teatro, y doy el cambio con el nacimiento de mi hijo, que ahora tiene 11 años, decido dejar el escenario y pasar al mundo textil. Empecé de cero, al inicio cosía pañales y compresas de tela, aprendí poco a poco el oficio, cursos de patronaje, de materiales, de confección, todo era nuevo y emocionante, errores, correcciones, riesgos y aventuras me han ido enseñando el camino que debía elegir, para decantarme finalmente por la ropa interior especialmente para mujer, es un mundo por descubrir y seguir investigando, esto me da ganas de seguir.

Surgió como necesidad, no encontraba pañales de tela y de materiales sostenibles para mi bebé, y empecé a coserlos, y así fueron surgiendo todas las prendas, por necesidad, no encontraba bragas cómodas y con materiales naturales y sostenibles, así que las empecé a coser, era el inicio de la “crisis” y todo el mundo me desaconsejaba meterme en esta “liada” pero como soy cabezona y funciono por intuición, me lancé y ahora estoy orgullosa de haberlo hecho.

Desde entonces han surgido más marcas de ropa interior sostenible, y me alegro de ello, la necesidad era real, y me alegro de dar los primeros pasos.

Necesito como el agua crear, inventar, investigar, y al dejar el teatro necesitaba montar algo creativo, donde tuviera mucho que aprender y mucho que errar e investigar, el mundo textil me atraía, partía de cero, pero era estimulante. Ahora me alegro mucho de haber

72

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

tomado esa decisión, es un gran esfuerzo iniciar un proyecto de cero, en el peor momento y sin formación, pero con ganas y esfuerzo se puede conseguir.

2. ¿Qué valores destacaría de la ropa de Maripuri Tijeritas?

MUJER COMO CONCEPTO: Con la ropa íntima para mujer me impresionaba cómo se entendía el vestir una mujer interiormente: aros, rellenos, tejidos opresivos, puntillas sintéticas que picaban, prendas que marcaban, dolían u oprimían. Entendía que tenía que haber otra manera de vestir a la mujer, de resaltar su propia belleza sin caer en estereotipos, de que podría crear prendas bellas sin crear opresiones, prendas cómodas, que dejaban respirar y ser a cada mujer, y además utilizando tejidos y materiales sostenibles y apoyando la producción local, y esto fundamenta mi trabajo.

Comodidad, diseño propio, gusto-placer de vestirse, resaltar la propia belleza, vestir diferente, compromiso, transparencia, coherencia.

3. ¿Por qué optó por producir ropa sostenible? ¿Hay menos variedad de ropa y tejidos ecológicos en comparación con otros productos?

La sostenibilidad nació con mi marca, no separo la sostenibilidad del enfoque general que le doy a la marca, van de la mano, si el enfoque no fuera sostenible o perdiera su coherencia cerraría la marca. Claro que es más complicado crear una marca sostenible, la búsqueda de materiales sostenibles es complicada, la búsqueda de pequeños talleres con oficio y calidad y de cercanía, es complicada, y más para la confección de ropa íntima. La búsqueda de una clientela que pida productos especiales, de calidad, cómodos y con principios sostenibles requiere más tiempo y no sales en los medios convencionales, requiere de promocionarte de otra manera, desde la transparencia y la coherencia, desde la sinceridad y la desnudez.

73

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

4. Su marca se define como transparente, puesto que informa a sus consumidores sobre cómo se han fabricado sus productos, los materiales utilizados y las personas que hay detrás de cada proceso, entre otros aspectos. ¿Cree que todas las marcas tendrían que seguir sus pasos hacia una mayor transparencia?

No puedo decir cómo tienen que funcionar las marcas, yo normalmente compro donde me siento tranquila con mi manera de entender el consumo, pero no puedo pedir a nadie que haga lo mismo, me gustar predicar con el ejemplo. Pero realmente que vivimos un momento en que ser sostenible no tendría que ser una opción, tendría que ser la única manera de producir y consumir si queremos que el Planeta no se vaya al “carajo”.

5. El diseño de las prendas se realiza en el taller de Donostia, la producción en pequeños talleres situados en la misma ciudad o en Barcelona y la confección de algunos productos en Portugal, ¿hay algún lugar más dónde se fabriquen sus prendas? ¿Cómo escoge los talleres? ¿Deben cumplir alguna característica en especial? ¿Tiene algún criterio para contratar a los trabajadores, como, por ejemplo, las personas en riesgo de exclusión social? Y, ¿cuál es el proceso de creación y producción de la ropa ecológica?

Hay un taller en Donostia que me ayuda con los cortes y otro en Barcelona, otra compañera me ayuda con los corchetes. La elección no es sencilla, no hay mucho taller de cercanía que tenga maquinaria y oficio en ropa íntima, y que te permita jugar con producciones pequeñas, ha habido un gran trabajo de investigación y de crear vínculos de confianza y respeto.

El proceso de creación y desarrollo seguramente es igual al proceso de ropa convencional, si tienes en cuenta los materiales, y el ahorro y no desperdicio, si requiere más esfuerzo, pues estás muy limitada, por un lado, está lo que quieres y por otro lo que puedes, el equilibrio es un arte.

6. ¿Qué criterios utiliza para contratar con los diversos proveedores? ¿Suelen ser de proximidad?

Proximidad, confianza, coherencia, y relaciones sencillas y personales. Y claro, calidad.

74

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

7. ¿Cuál es la principal diferencia de los materiales y tejidos ecológicos que utiliza (como el algodón orgánico, la lana merino o el cáñamo) del resto?

La lana merino me encanta, tiene muchísimas propiedades pero todavía le tenemos mucho respeto en España, lo relacionamos sólo con el invierno y con que pica: mantiene la temperatura corporal, se ensucia menos, no coge olores…

El algodón me permite mucha versatilidad en ropa íntima, es fresco, es fácil de limpiar, tiene durabilidad y aguanta lavados.

El cáñamo ayuda en la absorción de las compresas, es un buen refuerzo.

8. En su página web explica que algunos tejidos y tintes tienen el certificado GOTS (Global Organic Textile Standard) o OEKO-TEX, pero ¿a la hora de vender sus productos utiliza algún sello para identificar las diferentes prendas como tejidos sostenibles o de Comercio Justo? ¿Este certificado le beneficia?

Si, utilizo materiales certificados, es la única manera de saber qué materiales estoy usando.

No puedo poner el sello en mis prendas pues GOTS para poder usarlo te pide que tu taller también tenga el sello, vamos que tendría que pagar 600 euros anuales por cada prenda para poder certificarla, los talleres donde confecciono también deberían pagar otro tanto, por lo que nos saltamos este paso, y los materiales SI tienen la certificación, el resto juego con la transparencia en todo momento y la confianza de mis clientas.

9. ¿Qué tipo de consumidor suele estar interesado en los productos de Maripuri Tijeritas?

Las buscadoras de belleza, de prendas especiales, de comodidad y el plus de sostenibilidad 10. De los productos que tiene a la venta, como las diversas prendas de ropa íntima, las compresas o las toallitas, ¿cuáles son los más demandados?

Compresas y bragas.

75

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

11. Mucha gente opina que estos productos son más caros, ¿usted qué piensa?

Yo pienso que estamos acostumbradas a pagar muy poco por la ropa, ropa que no dura, que enseguida está para tirarla a la basura, lo barato sale caro, abogo por comprar menos y de calidad. Tenemos que pensar el costo de producción: materiales más caros, talleres bien pagados y dignamente, costos de producción local y mantener mínimamente la marca.

12. En su página web hay más prendas de ropa y más opciones a escoger para mujeres que para hombres, por lo tanto, ¿usted piensa que son más conscientes las mujeres a la hora de comprar ropa sostenible?

No, simplemente me he decantado más por la mujer, me deja mucho camino por recorrer.

13. ¿La marca Maripuri Tijeritas se da a conocer a través de algún medio de comunicación?

No, no gasto en publicidad, las redes son mi medio de comunicación, y el boca a boca. Si se publican artículos en medios no son pagados.

14. Su marca quiere que mediante la producción sostenible las personas repensemos nuestra manera de consumir, qué analicemos lo que realmente necesitamos, cómo y para qué. Por lo tanto, ¿cree que cada vez hay más concienciación por parte de la sociedad hacia un consumo de ropa más responsable? Y, ¿cuál sería la forma más eficaz para que las personas conocieran y empezasen a realizar un consumo de moda sostenible?

La necesidad aguza el ingenio, cuando los y las consumidoras vean realmente la situación en la que estamos empezarán a cambiar las pautas de consumo, hasta que nos coma la basura creo que no hay cambio, se van dando pasos y bienvenidos son, pero falta mucho trabajo de educación y concienciación.

76

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

15. Para terminar, ¿qué consejo les daría a las personas que nunca han comprado ropa sostenible para convencerlas sobre esta alternativa de compra más justa?

Compra menos y compra mejor, el poder lo tenemos nosotras, las consumidoras, si dejamos de comprar “barato, moda rápida” el Planeta nos lo va a agradecer, nuestros hijos nos lo van a agradecer: condiciones justas de trabajo, utilización de materias primas ecuánime y sin esquilmar el planeta, y prendas que perduren y nos definan.

77

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

8. Enquesta i anàlisi de les dades He realitzat una enquesta a una mostra de 100 persones del meu entorn, entre les edats de 12 fins a més de 50 anys.

L’objectiu de fer aquesta enquesta és veure els coneixements que té la gent sobre el Comerç Just i la moda sostenible, i també saber si han vist campanyes de sensibilització sobre els bons hàbits de compra. A més, vull observar si són o no consumidors responsables, tenint en compte diversos factors com la franja d’edat o el sexe, ja que, segons la meva hipòtesi, les persones no són conscients ni li donen gaire importància als impactes socials i mediambientals que poden tenir les seves compres.

1. Quin és el teu sexe?

Gràfic 1

Quin és el teu sexe?

70 60 50 40 30

59 41

20 10 0

Femení

Masculí

78

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

2. Quina edat tens?

Gràfic 2

Quina edat tens?

45 40 35 30 25 20

42

15

25

10

17

5

12

4

0

Entre 12 i 20

Entre 21 i 30

Entre 31 i 40

Entre 41 i 50

Més de 50.

De les 100 persones enquestades, ha hagut una mostra més gran de dones (59%) que d’homes (41%) i l’ha franja d’edat més estudiada ha sigut la dels 12 fins als 20 anys, amb un 42%.

3. Saps què és el Comerç Just?

Gràfic 3

Saps què és el comerç just?

No 28%

Sí 72%

Dels 100 enquestats, 72 persones, és a dir, un 72%, afirmen conèixer què és el Comerç Just, davant d’un 28% que diuen que no saben el què és.

79

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Gràfic 4

Saps què és el Comerç Just?

45

40

40 35

32

30 25

19

20 15

9

10 5 0 Dones

Homes Sí

No

Si comparem els dos sexes i els igualem, mitjançant un càlcul perquè siguin proporcionals, es pot observar que hi ha més quantitat de dones que d’homes que no saben el que significa Comerç Just.

Gràfic 5

Saps què és el Comerç Just?

25 20

23

23 19

15

12 10

10 5

4

5

2

2

0

0

Entre 12 i 20

Entre 21 i 30

Entre 31 i 40 Sí

Entre 41 i 50

Més de 50

No

Hi ha una gran quantitat d’adolescents i joves, entre els 12 i els 20 anys, que no coneixen el Comerç Just. Tot i que, la majoria de les franges d’edat sí que són conscients d’aquesta alternativa de compra. Cal destacar els d’entre 41 i 51 anys, on 2 persones han respost que no la coneixien, enfront de 23 persones que han respost que sí.

80

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

4. Si has respost que sí, com vas conèixer què era el Comerç Just?

Gràfic 6

Com vas conèixer què era el comerç just?

A través de xerrades, fires o llibres.

7%

Per les campanyes publicitàries o de sensibilització (anuncis, fulletons).

27%

Altres.

12%

Per persones que em vam parlar d’aquesta alternativa de compra (familiars, amics, coneguts).

32%

A l’escola o l’institut.

22%

Es pot observar que la major part de les persones van conèixer què és el Comerç Just a través de persones (com, amics o familiar) que els van recomanar aquesta alternativa de compra que afavoria als productors. També, un 27% dels enquestats saben del Comerç Just gràcies a campanyes publicitàries i un 22% gràcies a l’aprenentatge en les escoles i instituts.

5. Cita algun dels possibles objectius del Comerç Just: De totes les respostes rebudes hi destaquen les següents: -

No explotació infantil.

-

Respectar el medi ambient.

-

Bones condicions de treball i sous dignes.

-

Repartiment dels guanys.

-

Igualtat entre homes i dones.

-

Redistribució de la riquesa entre el1r i el 3r món.

-

Sostenibilitat, justícia social i consum responsable.

81

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

6. A què associes aquest segell de Comerç Just?

Gràfic 7

A què associes aquest segell?

A l’alimentació.

28%

No l'he vist mai.

35%

A la roba.

16% A productes per a la llar.

12%

Als cosmètics.

9%

El 28% dels enquestats associa el segell amb l’alimentació i, seguidament, amb la roba, els productes per a la llar i els cosmètics. Però, la major part, amb un 35%, afirma no haver vist mai o no haver-se fixat en el segell de Comerç Just.

7. Coneixes algun segell de moda sostenible o ecològica?

Gràfic 8

Coneixes algun segell de moda sostenible o ecològica?

Sí 11%

No 89%

Evidentment, es pot veure que dels 100 enquestats, 89 persones no coneixia cap segell de moda sostenible ni ecològica. Tot hi haver 11 persones que sí que sabrien anomenar algun.

82

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

8. Si has respost que sí a la pregunta anterior, escriu el nom del segell: De tots els segells citats hi destaquen els següents: -

GOTS (Global Orgànic Texil Organitations).

-

Oeko-tex i etiquetes de cotó orgànic.

9. Has vist alguna campanya publicitària dedicada a donar a conèixer aquesta alternativa de compra?

Gràfic 9

Has vist alguna campanya publicitària dedicada a donar a conèixer aquesta alternativa de compra?

Sí 20%

No 80%

Enfront del 80% de les persones que no han vist mai cap campanya de sensibilització per donar a conèixer el Comerç Just, hi ha un 20% que sí. Per aquesta raó, calen campanyes publicitàries per promocionar aquesta alternativa de compra sostenible i els seus productes, com la roba ecològica, ja què els consumidors la desconeixen.

83

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

10. Si has respost que sí a la pregunta anterior, a través de quin mitjà has vist la campanya publicitària de Comerç Just o de moda sostenible?

La majoria de les persones l’han vist a través d’anuncis a la televisió o d’internet, a través de les xarxes socials, pàgines webs i cartells publicitaris als carrers. O, si aquest no ha sigut el motiu, s’han fixat en botigues d’aquest tipus.

11. On sols anar a comprar roba?

Gràfic 10

On sols anar a comprar roba?

A les grans superfícies, com Alcampo, Lidl o Carrefour.

9%

Altres.

23%

A mercats de segona mà.

3% A botigues de Comerç Just o moda sostenible.

1%

A botigues d’Inditex, com Pull & Bear, Stradivarius o Bershka.

64%

Es pot observar que de les 100 persones que han fet l’enquesta, 64 van a botigues d’Inditex, com per exemple, el Pull & Bear, el Stradivarius o al Bershka. I un 23% del total va a altres botigues que no són mercats de segona mà, botigues de Comerç Just, ni grans superfícies. Per això, a través d’aquestes dades he comprovat que només 1 de 100 persona que han respost l’enquesta considera que compra roba de Comerç Just.

84

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Gràfic 11

On sols anar a comprar roba?

50

41

40 30

23

20

12

11

10

3

2

6

1

1

0

0

Dones

Homes

A botigues d’Inditex

Altres

A les grans superfícies

A mercats de segona mà.

A botigues de Comerç Just o moda sostenible.

Com es pot veure a la gràfica, tant els homes com les dones solen anar a comprar a botigues d’Inditex, seguides d’altres botigues, de les grans superfícies de roba i de botigues de segona mà, és a dir, en el mateix ordre abans esmentat en l’altra gràfica. Però, només hi ha una dona que compra roba de Comerç Just.

Gràfic 12

On sols anar a comprar roba?

45 40 35 30 25 20 15 10 5 0

39

1

2

0

0

Entre 12 i 20

3

6 1

0

0

11

8 2

0

Entre 21 i 30

1

0

Entre 31 i 40

8

4

1

1

Entre 41 i 50

A botigues d’Inditex

Altres

A les grans superfícies

A mercats de segona mà.

5

5

1

1

0

Més de 50

A botigues de Comerç Just o moda sostenible.

La marca o botiga més destacada segueix sent Inditex, ja que de les cinc franges d’edat, en quatre surt en primera posició. Sobretot, compren principalment en botigues d’Inditex la franja d’edat entre 12 i 20 anys, amb un nombre total de 39 persones,.

85

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

12. Cada quant de temps vas a comprar roba?

Gràfic 13

Cada quant de temps vas a comprar roba?

Cada mes vaig a comprar perquè les tendències canvien.

1%

Cada setmana vaig a comprar roba.

7%

Cada dos o tres mesos em compro roba.

24%

Només compro roba quan realment la necessito.

68%

Del total de persones enquestades, un 68% és responsable i només compra roba quan realment la necessita i un 24% va a comprar cada dos o tres mesos, la majoria entre 31 i 40 anys, tot i que també destaca la franja d’edat entre 12 i 20, sense diferencies entre homes i dones.

13. Quins dos factors t’influencien més a l’hora de comprar una peça de roba?

Gràfic 14

Quins dos factors t’influencien més a l’hora de comprar una peça de roba?

L’etiqueta de Comerç Just.

1% El teixit o material.

15%

La marca.

5%

El preu.

46%

La qualitat.

33%

Els dos factors que influencien més a l’hora de comprar roba són, segons l’enquesta, el preu, amb 80 vots, i la qualitat dels productes, amb 58 vots. Tot i que els teixits i els materials també repercuteixen en la compra, ja que representen el 15%.

86

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

14. Quina informació sols mirar a l’etiqueta de les peces de roba?

Gràfic 15

Quina informació sols mirar a l’etiqueta de les peces de roba?

Altres.

25%

Els materials i teixits.

35%

Les condicions de conservació i neteja.

11%

El lloc de fabricació.

29%

La majoria dels enquestats es fixa en els materials i teixits de les peces de roba que compra i, seguidament, hi trobem a les persones que miren el lloc de fabricació en les etiquetes, per saber on s’han fabricat i, si es pot deduir, en quines condicions.

15. És important que la roba que compres: Gràfic 16

És important que la roba que compres: 9% 22%

7%

Estigui feta per treballadors i treballadores als quals se'ls paga un salari just i digne.

Es produeixi de manera que no perjudiqui el medi ambient.

Es produeixi en condicions de treball segures.

Es produeixi sense causar dany als animals.

21% 22%

Estigui feta amb materials reciclats.

19%

Cap d'aquests factors és important a l'hora de comprar roba.

Per a les persones el més important és que les peces de roba que compren estiguin fetes per treballadors i treballadores als quals se'ls paga un salari just i digne i que no perjudiquin

87

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

el medi ambient la seva fabricació. Però, també, que es produeixin sense causar dany als animals i en condicions de treball segures.

16. Què fas amb les peces de roba que no t’agraden o et van petites?

Gràfic 17

Què fas amb les peces de roba que no t’agraden o et van petites?

Les llenço a qualsevol brossa.

13%

3%

Se les dono a algú o les intercanvio.

39%

Les porto a una botiga de segona mà.

Les llenço al contenidor de la roba o la porto als “Punts nets”.

43% 2%

Canvio el seu disseny o les reutilitzo com a draps.

El 43% llença la roba que té i no li agrada o li va petita als contenidors de roba, com Roba Amiga, o als “Punts nets” que hi ha a les ciutats. Sinó es així, el 39% se la dona a algú o les intercanvia i el 13% canvia el seu disseny o les reutilitza com a draps. Només un 3% les llença a qualsevol brossa, això indica que en general hi ha certa consciència de la necessitat de reutilitzar la roba.

88

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

17. Estàs d'acord amb alguna de les següents afirmacions?

Gràfic 18

Estàs d'acord amb alguna de les següents afirmacions?

M'agradaria que les marques de roba m'informessin sobre la procedència dels materials emprats en els seus productes.

29% 39%

M'interessa saber què fan les marques de roba per minimitzar el seu impacte en el medi ambient.

M'agradaria saber com es va fabricar la meva roba i en quines condicions treballen.

32%

El 39% ha votat que els agradaria que les marques de roba els informessin sobre la procedència dels materials emprats en els seus productes, el 32% els interessa saber què fan les marques de roba per minimitzar el seu impacte en el medi ambient i el 29% els agradaria saber com es va fabricar la meva roba i en quines condicions treballen.

Doncs, podem concloure que la societat vol que les marques de roba siguin més transparents i informin els seus consumidors sobre les peces de roba que compren, és a dir, el seu lloc de fabricació, l’impacte medi ambiental que provoquen i les condicions en què l’han fabricat els treballadors, entre d’altres.

89

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

18. Et consideres un consumidor responsable?

Gràfic 19

Et consideres un consumidor responsable?

Sí 42% No 58%

El 42% dels enquestats es consideren consumidors responsable, enfront del 58% que no.

Gràfic 20

Et consideres un consumidor responsable?

33

35 30

26

25

25 20

16

15 10 5 0 Dones

Homes Sí

No

Si fem la proporció entre homes i dones, es pot observar que hi ha més homes que no és consideres consumidors responsables. Per tant, segons les dades extretes, les dones són més responsables a l’hora de comprar.

90

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

19. Si has respost que sí a la pregunta anterior, per què et consideres un consumidor responsable?

La majoria de les persones que han respost que sí que es consideraven consumidors responsables és perquè només compren roben quan la necessiten, reutilitzen la roba en comptes de llençar-la, es preocupen per la petjada ecològica que puguin tenir sobre el medi ambient, a l’hora de comprar tenen en compte en quines condicions han treballat els productors i els salaris que han rebut i perquè consumeixen productes de proximitat, entre d’altres motius.

20. Creus que et deixes influenciar per la publicitat a l’hora de comprar?

Gràfic 21

Creus que et deixes influenciar per la publicitat a l’hora de comprar?

Sí 37%

No 63%

El 63% de les persones han respost que no es deixen influenciar per la publicitat a l’hora de comprar i el 37% que sí.

91

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Gràfic 22

Creus que et deixes influenciar per la publicitat a l’hora de comprar?

40

36

35 30 25

27 23

20

14

15 10 5 0 Dones

Homes Sí

No

Segons el gràfic, hi ha més dones que es deixen influenciar per la publicitat que homes.

21. Per últim, estaries disposat/da a comprar roba de Comerç Just i amb teixits sostenibles?

Gràfic 23

Estaries disposat/da a comprar roba de comerç just i amb teixits sostenibles?

No 9%

Sí 91%

De les 100 persones enquestades, 91 afirma que sí que estaria disposada a comprar roba de Comerç Just i amb teixits sostenibles, però 9 persones es neguen a comprar-ne.

92

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Per tant, si hi haguessin més botigues amb roba sostenible, fossin a un preu més econòmic o es donés més ha conèixer, segurament hi haurien més consumidors que optessin per aquesta alternativa de compra més justa i sostenible.

21.1.

Sí, per què?

Gràfic 24

Sí, per què?

Altres.

6%

Perquè es paga un preu just als productors.

22%

Perquè els productes són de bona qualitat.

2%

Perquè afavoreixen a la societat i al medi ambient.

70%

El primer motiu pel qual comprarien roba de Comerç Just és perquè afavoreixen a la societat i al medi ambient i el segon és perquè es paga un preu just als productors dels teixits.

93

El màrqueting per un món més just i sostenible

21.2.

Miranda Medina Romero

No, per què?

Gràfic 25

No, per què?

Perquè no crec Altres.

11% que realment beneficiï els productors desafavorits.

11%

Perquè és més cara que els productes convencionals.

22%

Perquè no és fàcil trobar productes de Comerç Just, ja que es ven a pocs llocs.

56%

En canvi, hi ha persones que no comprarien aquests productes que poden beneficiar tant al medi ambient com a les comunitats productores, principalment, perquè no és fàcil trobar productes de Comerç Just o perquè aquesta roba és més cara que la convencional.

94

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

11. Elaboració d’un tríptic sobre la moda sostenible He realitzat un tríptic informatiu sobre la moda sostenible i els bons hàbits de consum a l’hora d’anar a comprar roba. L’objectiu de crear i dissenyar aquest tríptic és plasmar alguns dels coneixements adquirits durant l’elaboració del treball i difondre’l per sensibilitzar a les persones i donar a conèixer la moda sostenible, una alternativa de compra justa i ètica que es preocupa per l’impacte social i mediambiental que poden provocar les indústries tèxtils i que, per tant, respecta el medi ambient i defensa els drets dels treballadors i treballadores.

En primer lloc, al tríptic trobem activitats o accions que el consumidor pot dur a terme per millorar els seus hàbits de compra i arribar a ser un consumidor responsable, com per exemple, investigar com i on es fabrica la roba, consumir menys roba i amb una millor qualitat, informar-se de les repercussions i de l’impacte que pot tenir la seva compra o preguntar-se si realment la necessiten. També, apareixen les campanyes de sensibilització més destacades que s’estan realitzant actualment, com el moviment Fashion Revolution, dedicada a canviar la indústria de la moda per una major transparència, i la Campanya Roba Neta, que porta a terme la iniciativa "Revolució sense patró" amb l’objectiu de lluitar pels drets fonamentals i millorar les condicions dels treballadors i treballadores de la indústria tèxtil.

En segon lloc, el tríptic exposa algunes botigues on es pot comprar roba sostenible o productes tèxtils, com les botigues de Comerç Just o de segona mà o roba amb certificat de teixits orgànics. A més a més, mostra algunes dades impactants sobre el consum de roba i les indústries que la fabriquen i enllaços on es pot trobar més informació en relació amb el tema.

Aquest tríptic el podeu trobar als annexos del treball.

95

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

12. Conclusió Aquest treball es va començar amb molta curiositat per descobrir tot el que envoltava el moviment del Comerç Just, però, sobretot, la moda sostenible, que defensa els drets dels treballadors i treballadores de les indústries tèxtils i respecta el medi ambient, ja que es volia dur a terme un tríptic informatiu que donés a conèixer aquesta alternativa de compra.

Però, al mateix temps, també es volien resoldre alguns dubtes plantejats abans de començar amb aquesta recerca, com per exemple, saber si la societat coneix i realitza bons hàbits de compra.

Els principals objectius plantejats i proposats al principi del treball s’han pogut assolir. En primer lloc, he cercat informació sobre el màrqueting a l’hora de llençar una campanya publicitària i, també, sobre el Comerç Just i el consum responsable en relació amb la moda tèxtil. En segon lloc, a través de les dues entrevistes, l’enquesta i l’anàlisi de les vendes de productes de Comerç Just he comprovat que la roba sostenible no s’ha donat prou a conèixer. El 35% dels enquestats no han vist mai el segell del comerç just i només el 16% coneixen segells de certificació per la roba, tot i que la majoria de persones exigeixen informació sobre les condicions de producció. Per últim, a partir de les investigacions realitzades, he creat d’un tríptic informatiu per promocionar la moda sostenible i conscienciar a les persones sobre una alternativa de compra més justa i ecològica.

La investigació i les dades recollides en l'enquesta han demostrat que una de les hipòtesis formulades al principi és errònia, ja que un 72% dels enquestats coneixen el Comerç Just.

Però la majoria de persones en coneixen l’existència no a través de la publicitat, sinó a través de familiars o amics. Moltes d’elles sí que estan disposades a comprar aquesta roba per afavorir la vida dels productors i el medi ambient, la realitat però és que només un 1% d’aquestes persones compra roba a botigues de Comerç Just. Les causes per les quals no es compra més en aquestes botigues són el preu, la dificultat per trobar aquest tipus de roba i la desconfiança en què realment es complexin les condicions de salari i de baix impacte mediambiental que es prediquen.

El 58% dels enquestats no es considera consumidor responsable i només un 1% es fixa en l’etiqueta de comerç just a l’hora de comprar. Això reflecteix que encara cal conscienciar més a la gent sobre els bons hàbits la compra, donar a conèixer el segell de Comerç Just

96

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

(un 35% de les persones no l’ha vist mai) i demanar a les indústries més transparència sobre les condicions en què es fabriquen les peces de roba que comprem.

Per tant, amb aquest treball es pot concloure que cal sensibilitzar més a la societat sobre la moda sostenible per aconseguir un món més just i preservar el medi ambient, perquè la majoria de les persones no es pregunten on s’ha fabricat la seva roba, qui l’ha fet, ni en quines condicions, perquè no són conscients de la repercussió ni de l’impacte que pot tenir la seva compra a la societat ni al medi ambient. A més, el resultat de les enquestes demostra que la segona hipòtesi és factible, ja que la publicitat pot ser un bon mitjà per incidir en una societat i un comerç més just, ètic i respectuós amb el medi ambient. El 37% de les persones enquestades es deixa influenciar per la publicitat.

Finalment, durant aquest treball he adquirit nous coneixements, com per exemple, el funcionament del comerç en l’actualitat, els diversos mitjans per cercar informació, els hàbits de consum responsable que es poden dur a terme al dia a dia, les organitzacions de Comerç Just que treballen per un món sense desigualtats, els segells de tèxtils sostenibles que existeixen o les diferents campanyes de sensibilització que s’estan portant a terme, entre d’altres. Però, també, m’he formulat noves preguntes respecte al tema tractat. Què podria fer la societat per a deixar a banda els prejudicis i la desconeixença sobre aquest tipus de comerç i fer-ne d’ell quelcom habitual? Quins mitjans o persones l’haurien de donar a conèixer? Les aplicacions de compra i venda de productes de segona mà són realment eficaces per contribuir a un món sense tant malbaratament? Per això, si tots ens hi poséssim, aconseguiríem no només un comerç més sostenible i just sinó una societat més justa, humana i empàtica.

97

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

13. Bibliografia Llibres consultats BORDES I MIR, Anna (2018). Dossier d’economia de l’empresa. 3r Trimestre - 1r de batxillerat.

Articles i arxius pdf “El consum responsable”. Departament de Medi Ambient del Govern d'Andorra. (2014). <https://www.mediambient.ad/images/stories/PDF/el_consum_responsable.pdf> “El màrqueting i els seus elements”. [s.d.] <http://spain-s3-mhe-prod.s3-website-eu-west1.amazonaws.com/bcv/guide/capitulo/8448149963.pdf> Ajuntament de Barcelona. Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum. “Estratègia d’impuls del consum responsable”. <https://ajuntament.barcelona.cat/omic/sites/default/files/arxius/eicr.pdf> Asociación del Sello de Productos de Comercio Justo. “El Sello de Garantía de los productos de Comercio Justo”. (2007). <https://sellocomerciojusto.org/mm/file/CECU_2007_GUIA%20FINAL.pdf> Campanya Roba Neta SETEM. “Arreglem la moda! Consell per a la compra conscient”.

(2017). <https://robaneta.org/wp-content/uploads/2017/12/ArreglemLaModa.pdf> Consum responsable Sabadell. “Fem consum responsable”. (2018). <http://www.estudislocals.cat/wp-content/uploads/2018/03/Fem-ConsumResponsable.pdf>

98

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Cooperatives de Treball de Catalunya (setembre 2015). “Anàlisi del perfil de les persones consumidores i usuàries de cooperatives de Catalunya. Propostes per a l’elaboració d’un pla de màrqueting”. Barcelona. <https://www.cooperativestreball.coop/sites/default/files/materials/pla_de_marqueting.pdf> Coordinadora Estatal de Comerç Just (maig 2015). “Monogràfic sobre el tèxtil: Estira del fil... Tria comerç just”. Quadern de Comerç Just (núm 5). Madrid. <http://comerciojusto.org/wp-content/uploads/2015/05/CUADERNO-TEXTILCATALAN.pdf > Coordinadora Estatal de Comerç Just (maig 2016). “Comerç Just: un moviment en auge”.

Quadern de Comerç Just (núm 6). Madrid. <http://comerciojusto.org/wp-content/uploads/2016/05/CUADERNO-CATALAN-2016.pdf> Coordinadora Estatal de Comerç Just (setembre 2018). “Comerç Just i Objectius de Desenvolupament Sostenible”. Quadern de Comerç Just (núm 7). Madrid. <http://comerciojusto.org/wp-content/uploads/2018/09/CUADERNO-CATALAN-CJ-2018web.pdf> Coordinadora Estatal de Comerç Just (setembre 2018). “El Comerç Just a l’Estat Espanyol 2017”. <https://festacjib.files.wordpress.com/2018/12/INFORME-CATALÁN-2017-web.pdf> Diputació de Barcelona (2011). “Anàlisi de la Sostenibilitat i models de negoci d’aplicació al sector tèxtil-moda”. <https://www.diba.cat/documents/36150622/39135034/analisi-sostenibilitat-sectortextil.pdf/ab8399ac-7377-4ff2-a271-35f45219bca9> Fahion Revolution (2018). “Sé parte de Fashion Revolution. Una guía para involucrarte en la semana Fashion Revolution 2018”. <https://www.fashionrevolution.org/wpcontent/uploads/2018/04/FR_ES_DoSomething_2018.pdf>

99

El màrqueting per un món més just i sostenible

Fashion

Revolution

(2018).

Miranda Medina Romero

“Índice

de

transparencia

de

la

moda”.

<https://www.slowfashionnext.com/wp-content/uploads/2018/04/PortadaFashrev_FashionTransparencyIndex.pdf> Fashion Revolution (abril 2016). “Cómo ser un revolucionario de la moda”. <https://www.fashionrevolution.org/wpcontent/uploads/2016/04/HowToBeAFashionRevolutionary_Spanish.pdf> Fashion Revolution (desembre 2015). “It’s time for a Fashion Revolution”. <https://www.fashionrevolution.org/wpcontent/uploads/2016/04/FashRev_Whitepaper_Dec2015_Spanish.pdf> Generalitat de Catalunya i Confederación de la industria textil. “Guía práctica para el etiquetado de productos textiles”. <http://www3.aitpa.es/Docs/guiapracticaetiquetado.pdf> Greenpeace. “[Actúa] Consejos para una vida sostenible”. <http://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/gu-a-de-consumoact-a.pdf> MAYOL, Imma (2008). “Som allò que vestim” – Guia per el consum responsable de moda.

Guies d’educació ambiental (núm. 34). Barcelona.

SETEM – Campanya ropa limpia (1a edició 2002, 2n edició 2005). “Reutilizar, reciclar, reducir. Guia para el consumidor responsable de ropa”. <http://www.factoria3.com/documentos/GuiaConsumoRopa.pdf> SETEM (2007). “Canviem de codi - El comerç just i solidari”. Guies d’educació ambiental (núm. 33). Barcelona.

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). “Guia Pla de marketing”. <https://www.upc.edu/innovacio/ca/p-innova/documentacio/guia-pla-de-marketing-innova>

100

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Documents audiovisuals La Sexta - Salvados: “FASHION VICTIMS”. Jordi Évole (21/02/2016). <https://www.lasexta.com/temas/salvados_fashion_victims-1> Netflix. “Minimalismo: las coses importantes” (2016).

Netflix. The true cost (2015).

Rtve. “El escarabajo verde – Mi armario sostenible” (05-04-2019). <http://www.rtve.es/alacarta/videos/el-escarabajo-verde/escarabajo-verde-armarioinsostenible/5122175/> Tv3 - 30 minuts: “La nostra fabrica “Low Cost”” (05/05/2014). <https://www.ccma.cat/tv3/alacarta/30-minuts/la-nostra-fabrica-low-cost/video/5054753/> Webgrafia Aitex – Textile research institute (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.aitex.es/> Alternativa 3 (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://alternativa3.com/ca> Barcelona més sostenible (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://lameva.barcelona.cat/barcelonasostenible/ca/comercsostenible/tags/page/comerc-sostenible-que-es> Barcelona School of Management (UPF). “La importància del marketing sostenible” (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://marketingdigital.bsm.upf.edu/la-importancia-del-marketing-sostenible/> BioCultura (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://www.biocultura.org/barcelona/informacion>

101

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Bosques para todos para siempre (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://es.fsc.org/es-es> Camisetas ecológicas (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.camisetasecologicas.es/sellos-y-certificaciones-textiles-ecologicos-ysostenibles/> Certified B Corporation (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://bcorporation.eu/> Comerç just i finances ètiques (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://comercjustibancaetica.org/comerc-just/> Conama. Pilar Bayón (novembre 2016). ¿Cómo es la moda sostenible? (en línea). [Data de consulta: agost del 2019]. <http://www.conama2016.org/web/es/prensa/noticias/-como-es-la-moda-sostenible-.html> Coordinadora Estatal de Comercio Justo (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://comerciojusto.org/?lang=ca> Departament de territori i sostenibilitat. Generalitat de Catalunya (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://mediambient.gencat.cat/> Diccionari de la Real Academia Española (RAE) (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://dle.rae.es/?id=OyavUPb> Ecocert (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://www.ecocert.com/es/> Fair Trade Advocacy Office (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://fairtrade-advocacy.org/what-we-do/>

102

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Fair Trade Ibérica (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://sellocomerciojusto.org/es/sobrefairtrade/queesfairtrade/index.html> Fair Trade International (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.fairtrade.net/es/about-fairtrade.html> Fashion Revolution (en línea). [Data de consulta: agost del 2019]. <https://www.fashionrevolution.org/> Fundació Grup Tercer Món Mataró (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://gruptercermonmataro.org/?page_id=55> Global Organic Textile Standard (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.global-standard.org/> Global Recycled Standard (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://certifications.controlunion.com/> Gran Diccionari de la llengua catalana. Enciclopèdia.cat (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.enciclopedia.cat/EC-GDLC-e00086312.xml> IDEAS Comercio Justo(en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://ideas.coop/> La cultura del marketing. El marketing social (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://laculturadelmarketing.com/marketing-social-que-es-y-porque-integrarlo/#> Las 4P’s del Marketing Mix (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://fp.uoc.fje.edu/blog/que-es-el-marketing-mix-que-son-las-4ps-definicion-yejemplos/> Marketing Mix: Las 4P’s del Marketing. Bego Romero UOC (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.begoromero.com/que-es-marketing-mix/>

103

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Marketing Mix: Las 4P’s del marketing. Escuela Marketing and Web (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://escuela.marketingandweb.es/marketing-mix/#Que-es-el-Marketing-Mix> Marketing Mix: Las 4Ps. Roberto Espinosa (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://robertoespinosa.es/2014/05/06/marketing-mix-las-4ps-2/> Mglobal Marketing Raonable. El Marketing Social (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://mglobalmarketing.es/blog/que-es-el-marketing-social/> OEKO-TEX Certified (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.oeko-tex.com/en/consumer/consumers_home/consumers_home.xhtml> Oxfam Intermón (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://www.oxfamintermon.org/ca/que-fem/comerc-just> Roba Neta (en línia). [Data de consulta: agost del 2019]. <http://robaneta.org/> Setem Catalunya (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://www.setem.org/site/es/catalunya/ropa-limpia/> Símbolo de Pequeños Productores (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://spp.coop/> Slow Fashion Next (en línea). [Data de consulta: agost del 2019]. <https://www.slowfashionnext.com/> Unites Nations: Sustainable Development Goals (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://sustainabledevelopment.un.org/sdgs>

104

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Fundamentos de comunicación de marketing (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://cv.uoc.edu/annotation/8f0e0d19fa5a41a395ec22346651850d/514495/PID_001953 11/modul_2.html> Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Fundamentos del marketing (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://cv.uoc.edu/annotation/ce5f8ef44c5e1781d24fdd58971040a7/573435/PID_001420 08/modul_2.html> Wikipedia. Mercadotecnia (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://es.wikipedia.org/wiki/Mercadotecnia> Wikipedia. Sustainable fashion (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <https://en.wikipedia.org/wiki/Sustainable_fashion> World Fair Trade Organitation (en línia). [Data de consulta: juliol del 2019]. <http://www.wfto.com/>

105

El màrqueting per un món més just i sostenible

Miranda Medina Romero

Annexos

106