ACTNUM, X

Page 1


ACTA NUMISMATICA x

iNDEX I-X

DIRECTOR: Leandre VILLARONGA

CAP DE REDACCIO: MiqueZ CRUSAFONT

SECRETARIA DE REDACCI'O: Anna M. BALAGUER

SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS filial de I'INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS

SECCIO NUMISMATICA DEL CERCLE FILATELIC I NUMJSMATIC

BARCELONA 1980

L'esjorc economic de l'edici6 d'aquest num. X d'Acta Numismatica ha estat alleugerit pel suport de la Caixa. d'Estalvis de Barcelona i de la Banca Mas Sarda.

COPYRIGHT: Es propietat dels autors que han coHaborat a l'edicio de l'obra.

EDITA: Cymys - Oliana, 19' - Barcelona-6

ISBN: 84-85060-18-0

DEPOSITO LEGAL: B. 21.677-1981

L\IPRIME: Talleres Graf'icos de Alfonso Impresores - Recaredo, 4 - Barcelona-S

de la

Catalana. d'Estudis Numismatics durant l'any l'any 1979 (A. M. B.)

Mon antic

Pere P. RIPOLLES. El tesoro de «La Plana de Utiel» (Valencia) 13

Esteban COLLANTES. Muestra de divisores hispano cartagineses hallados en Montemolin (Sevilla) 29

Leandre VILLARONGA. Sistematitzacio de les rnonedes de bronze de Ikalkusken, Kelin i Urkesken 41

Rene MAJUREL. Graffite et contremarque sur rnonnaies d'Obulco et d'Ltdlica 61

Rafael ARROYo. Las acuitaciones de Magnencio y su presencia en tierras valencianas 67

Medieval

Josep PELLICER. Un dirhem de Madinat al-Zahra de l'any 343, variant de llegenda 77

Tomas S. NooNAN. Andalusian Umayyad dirhams found in Eastern Europe. 81

Josep PELLICER. Anotacions als «Usatges de Barcelona» 93

A. M. DE GUADAN. Cornentario Numismatico al Manual Mallorquin de Mercaderia (l.a parte) 97

M. CRUSAFONT i SABATER. Les monedes catalanes segons les «Rubriques de Bruniquer», Questions relatives a la moneda d'or 117 Modern i contemporani

M. CRUSAFONT i SABATER. Noves monedes de Carles I a nom de Ferran II; mig croat inedit del 1545 i reatribucio d'un «cornado« navarres 129

Adriano SAVIO. Monete celebrative spagnole nella Milano del XVII secolo 141

Josep M. LLOBET. Registre de la moneda de plata encunyada ala seca de Cervera durant la Guerra dels Segadors 147

Leopoldo CANCIO. Dos duros de la ceca de Sevilla 157

Joan VILARET. Un dobler mallorqui de Lluis I 161 J. VIDAL i PELLICER. Acuhaciones de tipo macuquino columnario de ceca problemdtica y [echa. [icticia 16,)

Anna M. BALAGUER. Les emissions barcelonines de l'ocupacio napoleonica segons els llibres de la comptabilitat de la seca (180g·1814). 171

Antoni TVRRo. Les fonts legals de les emissions monetaries catalanes de la guerra 1936-1939 189

Medallistica

Joan L. CALVO. Condecoraciones militares en los Paises Catalanes durante la prim era mitad del siglo XIX. 199

Troballes monetaries catalanes I 213

AN -1. Santa Perpetua de Mogoda per Sebastia DATZIRA 214

AN - 2. Santa Maria de Lluca per Anna M. BALAGUER 219

AN - 3. Montmany per Gabriel VILLARONGA 222

Noticies

A. M. BALAGUER. Noticia del II Symposium Numismatic de Barcelona 227

Recensions Bfbliografiques 231 Varia

COIN HOARDS, Vol. IV, The Royal Numismatic Society, London, 1978 (L. V.). 231 STUDIEN zu FUNDMUNZEN DER ANTLKE, Band 1, Ergebnisse des FMRD-Coiloquiums vom. 8-13, Februar 1976 in Frankfurt am Main und. Bad Homburg V.D.H. zusammengestellt von Maria R. Aljoldi, Romisch-Germanische Kommissions des Deutschen Archaologischen Instituts zu Frankfurt A.M. Gebr. Mann Verlag, Berlin 1979, 296 pags. (L. Villaronga.) 231

A SURVEY OF NUMISMATIC RESEARCH. 1972-1977. Edited by R. Carson, P. Berghaus and N. Lowick, Berne 1979. International Numismatic Cornrnision, International Association of Professional Numismatists. Publication n." 5, 526 pags, (L. Villaronga.) 234

SYMPOSIUMNUMISNIATICO DE BARCELONA, vol. II, Editat per la Societat Catalana d'Es tudis Numismatics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el patrocini de I'e Asociacion Numisrnatica Espanola» de Barcelona. (L. V.) 234

GRIERSON, PHILIP. Bibliographie Numismatique, 2e. edition revisee et augmentee, «Cercle d'Etudes Numismatiques», 9, Bruxelles, 1979, 359 pags. (A. M. Balaguer.) 236

MATEU y LLOPIS, Felipe, Hallazgos monetarios (XXV), Numisma, 156-161, enero-diciembre 1959, 121-147 (L. Villaronga.) 237

MATEU y LWPIS, Felipe, La rnonedadel Reina de Valencia. Valencia 1977. Vol. 9. De Jaime I a la Germania (1238-1522); Vol 21. Desde el fin de la Germania hasta Carlos II (1522-1700); Vol. 31. De la guerra de Sucesi6n a la de por la Independencia (1707-1808). (J. Pellicer.) 237

Man antic

SYLLOGE NUMMORUM GRAECORUM. THE ROYAL COLLECTION OF COINS AND MEDALS, DANISH NATIONAL MUSEUM, 43. SPAIN-GAUL, Edited by G. K. Jenkins with the assistcnce of Anne Kromann. Munksgaard-Copenhagen, 1979, XXXIX plates. (L. Villaronga.) 238

BASTIEN, P. 1979: «Le pseudo-atelier monetaire de Tarragone au Bas-Empire et le gouvernement de l.'Espagne du ler. mars 293 a 312». Latomus. Tome XXVIII, Fascicule 1, Janvier-Mars 1979, pags 90-109. (P. P. Ripolles.) 239

BRENOT, C. et NONY, D. Tresor de drachmes legeres de Marseille a Olbia (Hyeres, Var). Revue Numismatique, VI Serie, tome XX, annee 1978, p. 56-62, lamina VI-VIII. (L. Villaronga).

242

CALICO, X. y F. Catalogo de monedas antiguas de Hispania, Subasta 18 y 19 de junio de 1979, Barcelona, 178 pags. con 1.277 monedas ilustradas. (L. V.). 242

CHAVES TRISTAN, Francisca. Las cecas hispano-rornanas de Ebora, Iulia Traducta y Colonia R6mula, Numisrna, 156-161, enero-diciembre 1979, 9-9'1. (L. V.). 243

CHAVES TRISTAN, Francisca, «Monedas halladas en .la excavaci6n de unas cisternas italicenses». Habis n." 9 (1978), Universidad de Sevilla, pags. 465-469, lam. VI. (P. P. Ripolles.) 244

DEMBSKY, G. Katalog der antiken. M,i,inzen. A. Griechen. I. Hispanien und die romischen Provinzen Galliens, Kunsthistorisches Museum, Wien, 1979, 62 pags., 19 lam. (L. Villaronga.) 245

DOMINGUEZ ARRANZ, Almudena. Las cecas ibericas del Valle del Ebro, Instituci6n Fernando el Cat6lico, publicaci6n 687, Tesis doctoral XXVIII, Zaragoza 1978. 398 pags. ilust. (L. Villaronga.)

245

DOMINGUEZ ARRANZ, Almudena. Sobre epigrafia numisrnatica, XV Congreso Arqueologico Nacional, Lugo, 1977, pags. 821-834. (L. Villaronga.)

246

FERNANDEZ ALLER, M. C. Epigrajia y nurnismdtica rornanas en el Museo Arqueologico de Leon. Colegio Universitario de Le6n, 1978, 21 pags. (L. V.)

247

GUADAN, Antonio Maria de. «Un nuevo conjunto de dracmas ibericas de imitaci6n emporitana y algunas observaciones sobre epigrafia iberica», Cuadernos de Numismatica, afio II, septiembre (1979), nurnero 16, pags. 13-25. (L. Villaronga.)

247

HILDEBRANDT, H. J. Beitriige zum romisch-republikanischen Munzumlaui in Spanien, Chiron, Band 9, 1979, pags. 1'13-135. (L. Villaronga.)

247

PAGES, J. «Trouvaille d'un bronze colonial d'Auguste sur le site des "Moulies ". Commune de Bastennes (Landes). Cuadernos de Investigacion (Geografia e Historia), tome 4, fasciculo 2. diciembre 1978, Logrofio, pags. 83-89. (L. V.)

248

RIPOLLES ALEGRE, Pere Pau, y GOMEZ GARCIA, R. «Hallazgos numismaticos de Camporrobles», Achivo de Prehistoria Levantina, XV, 1978, pags. 209-215, 1 lam. �� m

RODRIGUEZ OLIVA, F. «EI tesoridlo de bronces Bajoimperiales de Manilva (Malaga)», XV Congreso Nacional de Arqueologia, Zaragoza 1979, pags 835-848. (L. V.) 248

TAFFAENL, O. et. J. et RICHARD, J.-C. «Les monnaies de Mailhac (Aude). 1931-1977»>, cauia, 37, 1979, pags. 1-53. (L. Villaronga.)

248

TORRES, Joaquim. Tesoro monetar io do Castro de Alvarelhos», Camara Municipal de Santo Tirso, separata do Boletim Cultural, vol. I, n." 2 e 3, Santo Tirso 1979, 250 pags., LXX, lam. (L. Villaronga.) 249

ULLA WESTERMARK, KENETH JENKINS, The coinage of Kamarina, Royal Numismatic Society, Special Publication Number 9, London 1980, 283 pags. y 40 lams. (M. Campo.) 250

VILLARONGA, Leandre. Numismatica. Antigua de Hispania. Barcelona 1979. (E. Collantes.) 250

Medieval

BALAGUER, Anna M. Early Islamic. gold issues of North Africa and Spain in the American Numismatic Society, Museum Notes, 24,1979, pags. 225-24·1. (L. V.) 253

BALAGUER, Anna.M. «Prirneres conclusions de l'estudi de la moneda catalana comtal», l er Symposium Numismatic de Barcelona. lIon. volum. Barcelona 1979, pags, 297-327 (M. Crusafont.) 253

BALAGUER, Anna M.i CRUSAFONT, M. «Redescoberta del flori de Girona», Ier. Symposium Numismatic de Barcelona, vol. II, Barcelona, 1979, pags, 4Qt1-406. (L. V.). 254

BARCELO, Miquel. «La primerenca organitzacio fiscal d'Al-Andalus segons la "Cronica del 754"». Faventia 1/2, pags, 231-261. (Departament de filologia classica de la Universitat Autonorna de Barcelona). 1979. (J. P. i B.) 254

BARRAL i ALTET, Xavier. «Monnaies sueves contrernarquees a Ila pointe», Melanges oi[erts, a Jean Lafaurie, Societe Francaise de Numismatique, Paris 1980, pags. 167-170. (L. V.) 255

BASTARDAS, J. i MAYER, M. «La moneda en els Usatges». IeI'. Symposium Numismatic de Barcelona, 1979, vol II, pags. 210-220. (A. M. Balaguer.) 256

BISSON, Thomas N. Conservation at Coinage. Monetary Exploitation and its Restraint in France, Catalonia and Aragon c. 1,000-1225 A.D., Oxford University Press, Oxford, 1979, 250 pags. i XI lams. (A. M. BaJaguer.) 256

BIROCCHI, E. Zecche e monete della Sardegna nei periodi di dominarione aragonesespagnola. Cagliari, sense data (.l979?). 241 pags. ilust. (M. Crusafont.) 257

CRUSAFONT i SABATER, Miquel. «Les monedescatalanes al LJenguadoc i Provenca», l er Symposium Numismatic de Barcelona, vol. II, 1979, pags. 251-277. (A. M. Balaguer.) 257

DESSI, V. Gli scritti di Numismatica. Sassari 1970. 248 pags. ilust. (M. Crusafont.) 258

DHENIN, M. «Le troisierne tresormonetaire du chateau com tal de Carcassone '(1975»>. Bulletin de la Societe d'Btudes Scientijiques de l'Aude. Tome LXXVI. 1976. (M. Crusafont.) 259

GRIERSON, Philip. «Dark Age Numismatics» i «Later Medieval Numismatics», Selected Studies a Varioum Reprints. London 1979. (A. M. Balaguer). 259

GRIERSON, Philip. «The origins of the grosso and of gold coinage in Italy». Numisrnaticky Sbornik, XII (1971-72), pags. 33-48. (M. Crusafont.)

260

MEY, J. de. Les monmaies de Corse et de Provence. Numismatic Pocket. Bruxellcs/ Paris. 1976. 100 pags. Dust. (M. Crusafont.)

261

PIRAS, E. Manuale delle monete medioevali e moderne coniate in Sardegna. Sassari 1980. (M. Crusafont.)

261

PUIG, Ignasi. «Algunos abreviatures paleografiques dela numismatics catalana medieval». Ier Symposium Numismatic de Barcelona. Vol. II. Barcelona 1979, pags 288-286. (M. Crusafont)

261

SAVES, G., «Le monnayage bearnais. Varia». Revue de Comminges. Tome XCI. 1978 (M. Crusafont.) 262

TARRAGO, J. A. Aportacio a l'estudi de la moneda pugesa de Lleida. Lleida 1977, 88 pags. Dust. (M. Crusafont.) 262

Modern i Contemporani

MUNoz, M. L. Numismatica Mexicana, Mexico 1977, 320 pags, ilustraciones, texto en espariol e ingles, (L. Villaronga.) 263

DUMAS, Francoise. «Trcsor de Lescun. i «Les frappes monetaires en Beam et BasseNavarre d'apres les comptes conserves aux Archives Departamentales des Basses-Pyrenees (1562-1789»>. Revue Nurnismatique 1959-1960, pags. 211-236 i 297-334. Paris 1960. (M. Crusafont.) 263

Medallistica

GIMENO PASCUAL, J. «EI Mundo de la Medalla», Cuadernos de Numisnuitica, Madrid 1979-80. (L. Villaronga.) 264

CALVO, J. L. Condecoraciones de Espana 1849-1975. Barcelona 1979. 59 pags., 16 lams. (M. Crusafont). 264

index ACTA NUMISMATICA vols. I-X, 1971-1980 (A. M. BALAGUER) 265

INTRODUCCIO

L'estudi de la Numisrnatica a Catalunya te uns origens molt antics i de caracter multiple.

Aixo es molt comprensible si tenirn en compte no sols la importancia de la moneda en la vida deIs homes sino tambe la diversitat de punts de vista des dels que pot interessar.

Recordern, com a exem.ples, ja en el segle XV, el colleccionisrne numismatic del princep Carles de Viana, el cataleg descriptiu. de monedes d'us correni redactat per Pere Miquel Carbonell, i el tractat de la moneda en relacio amb l'economia d'Arnau de Capdevila.

Potser resultaria am fora de lloc el seguiment rninucios d'aquests aspectes al llarg dels segles, pero si vull recordar que entre les primeres obres de caracter [onamental editades per l'Tnstitut d'Estudis Catalans hi ha els tres volums de Ioaquim Botet i Siso «Les Monedes Catalanes», publicats entre el 1908 y el 1911.

Am be, per molt important que sigui I'esiorc de Botet i Siso amb tot el repertori de documents i catalegs de monedes aplegats per ell, que [usti[iquen. l'edicio [acsimil del 1976, hauria estat molt greu que aquests treballs no haguessin. tingut una desitjable continuitat, Pero els fets han estat per sort dijerents, i encara que hi hagi hagut int erru.pcions, endarreriment s i dijicultats, la tasca individual agrupada avui entorn. d'una nO'va filial de l'Institut d'Estudis Catalans, la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, de la que aei es mostreri alguns resultats molt valuosos, es garantia de la qualitat i de l'estabilitat dels estudis numismatics en el nostre pais.

JOAN AINAUD I DE LASARTE

de l'Institut d'Estudis Catalans

Memoria de les activitats de la Societat

Catalana d'Estudis

Numismatics durant l'anu 1979

El primer any d'activitats cientifiques de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, ha estat dens, gairebe atapeit,

L'any anterior exposarern les motivacions i circurnstancies que conduiren a la constitucio de la nostra Societat (vegeu Acta Numismatica, 1979, pp. 9-10).

Passem tot seguit a donar compte de la tasca realitzada durant aquest any.

La Societat Catalana d'Estudis Numismatics fou creada el dia 31 de gener de 1979 per una assemblea integrada per vint membres fundadors, que es reuniren a les set del vespre al Palau Dalmases, seu provisional de l'Institut dEstudis Catalans, sota la presidencia del IBm. Sr. Dr. Miquel Tan-adell.

Aquesta assemblea fundacional, constituida pels senyors: Lourdes Avella, Anna M. Balaguer, Marta Campo, Miquel Crusafont, Lluis Domingo, Assumpta Giner, Josep M." Gurt, Josep M.' Llobet, Enric Llobregat, Joan Maluquer, Manuel Mundo, Pere de Palol, Josep Pellicer, Ignasi Puig, Eduard Ripoll, Joan Romagosa, Nuria Tarradell-Font, Pere Vegue, Joan Vilaret i Leandre Villaronga, acorda l'aprovacio dels estatuts i d'un reglament interior provisional. L'assemblea elegi, tam be, una junta directiva presidida pel Sr. Leandre Villaronga i constituida per: Josep Pellicer, vice-president; Marta Campo, secretaria; Josep M.' Gurt, tresorer; Miquel Crusafont, comptador i Anna M. Balaguer, vocal. L'Institut d'Estudis Catalans, per la scva banda, designa al Dr. Miquel Tarradell, mernbre de la seccio Historico-Arqueologica, com a delegat de l'Institut a la nova Societat.

L'assemblea fundacional aprova I'adrnissio de trenta-quatre nous socis, senyors: Joan Almirall, Josepa Ballada, Miquel Barcelo, Xavier Barral, Joan Bastardas, Joan Baucis, Xavier Calico, Pere Campo, Jaume Colomer, Sebastia Datzira, Angel Fabrega, Enric Goig, Oriol Granados, Antonio M.a de Guadan Amelia Juncal, Victor Lafont, Esperanca Manera, Ramon Marti, Felip Mateu, M.' Dolors Mateu, Marc Maier, Xavier Mora, Rudolf Morgenstern, J. M.' Nuix, Leocadio de Olabarria, Francese Padro, Merce Roca, Isabel Roda, Margarida Tinto, Manuel Tizon, Antoni Turro, Frederic Udina, Joaquim Vidal i Antoni Vi-

lloldo. Tats ells Ioren convocats, el dia 20de febrer, a una reunio infarmativa i de recepcio.

Hem de lamentar la desaparicio, dintre de I'any 1979, de dos membres de la nostra Societat, el Sr. Enric Goig i el Sr. Leocadio de Olabarria, prou coneguts per les seves recerques nurnismatiques.

En aquesta assemblea s'acorda I'adopcio de l'anvers del diner de doblenc de Jaume I com a emblema de la Societat, per esser aquesta la primera rnoneda que presenta l'escut catala. S'acorda, tambe, de solicitar la inscripcio de la nostra Societat al Cornite Internacional de Nurnismatica, gestio avui ja realitzada.

[ SYMPOSIUM NUMISMATIC DE

BARCELONA

La primera activitat de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics fou la realitzacio del I Symposium Numismatic de Barcelona, celeb rat els dies 27 i 28 de febrer de 1979. Aquest Symposium, que cornpta amb el patrocini de I'e Asociacion Nurnismatica Espanola», venia preparant-se des de feia un any i consta de les seccions seguents: 1. Circulacio monetaria a Hispania, Narbonesa i N. d'Africa a l'Edat Antiga. 2. La moneda comtal catalan a ;, la circulacio monetaria als segles X-XII. 3. Aportacions de tema Iliure.

Donarern, a Acta Numismatica, 1979, una detallada noticia del desenvoIuparnent, consecucions i nombrosa participacio d'investigadors, tant estrangers com del nostre pais. Dirern, tan sols, que foren presentats al Symposium un total de setanta-un treballs, dels quals vint-i-tres estan continguts en el volum de 534 pagines, publicat abans dela celebracio del Symposium per a facilitar les discussions. Els quaranta-vuit restants i les conclusions del Symposium han estat editats en un segon volum, aparegut a principis de 1980.

La importantissima participacio d'investigadors -de 1a que I'edicio d'aquests dos volums rr'es la prova mes evident- i la qualitat cientifica de la major part dels treballs presentats, van fer que el I Symposium de Barcelona esdevingues un aconteixement numismatic sense precedents al nostre pais.

SESSIONS CIENTlFIQUES

Cal fer especial mencio de les sessions cientifiques de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics que, com altres societats filials del Institut d'Estudis Catalans, organitza mensualment al llarg del curs academic. Aquestes trobades periodiques a les que un a varis investigadors exposen els resultats dels seus treballs, son ben profitoses, no sols per la serietat cientifica que les anima 0 per la varietat, sempre enriquidora, dels temes tractats, sino perque prornouen el dialeg amb el contrast d'opinions, la discussio i l'intercanvi d'inforrnacio entre els assistents.

La sessio inaugural, celebrada el dia 13 de man; de 1979, fou dedicada a homenatjar la persona i I'obra de l'illustre numismatic Joaquim Botet i Siso, i fou presentada per Miquel Crusafont.

La segona sessio, del 17 d'abril, tracta de la crisi del segle III a la Costa

Catalana des del punt de vista numismatic i fou a carrec de Marta Campo i J. M.a Gurt.

Al mes de maig comentarem diferents novetats bibliografiques: hi intervingueren: Josep Pellicer, que parla del llibre de E. Fernie, Metrological History and Architectural Storie i el treball de P. Grierson Les Monnaies; L. Villaronga feu una exposici6 critica del controvertit llibre de P. Marcheti, Histoire economique et monetaire de la deuxieme guerre punique i Anna M. Balaguer comenta l'obra de P. Bonnassie, La Catalogne du millieu. du Xe a la tin du XIe siecle.

La sessi6 segiient, celebrada el 1'2 de juny, fou presentada per Lluis Domingo el qual parla de I'ordenacio dels croats de Jaume II.

El mes d'octubre, dia 9, es dedica la sessi6 a fer un noticiari concis de diferentes activitats cientifiques en les que hi participaren alguns dels membres de la Societat i que per la seva trascendencia podien esser d'interes general. Aixi, el Sr. Leandre Villaronga inforrna del IXe. Congres Internacional de Numismatica (Berna setembre 1979), al qual hi assisti juntament arnb altres membres de la Societat. Cementa, tambe, el nou volum del Survey of Numismatic Research (197:2-1977), acabat d'apareixer. EI Sr. Mora Mas informa dels resultats de la Taula Rodona sobre estadistica aplicada a la numisrnatica, celebrada a Paris aquell seternbre, i a la qual presenta els seus treballs. Finalment, A. M. Balaguer dona una noticia dels fons de moneda catalana als museus de Franca i Anglaterra, segons trebaIl realitzat junlament arnb Miquel Crusafont. El novembre, dia 13; la sessio fou a carrec de Nuria Tarradell, la qual parla del tresor d'asos romans de la Republica trobats a Torell6 (Menorca).

A la darrera sessio cientffica de I'any 1979, celebrada el dia 11 de desembre, Antoni Turr6 presenta la seva cornunicacio sobre les fonts legals de les emissions monetaries catalanes de la Guerra 1936-1939.

PARTICIPACkJ ALES «]OURNEES NUMISMATIQUES" DE PERPINYA

La Societat Catalana d'Estudis Numismatics fou convidada per la Societe Francaise de Numismatique a participar en les seves «Journees Numismatiques», celebrades enguany a Perpinya els dies 2-4 de juny; i a les que participa tarnbe l'Asociaci6n Numismatica Espanola. Aquesta trobada a Perpinya fou ben profitosa, ja que dona I'oportunitat de tractar amb els coHegues francesos de ternes d'interes cornu.

Les aportacions dels mernbres de la nostra Societat ales «Journees Numismatiques» foren les segiients: EI Sr. L. ViIlaronga parla de la dracma iberica arnb llegenda Iltirkesalir (sera publicada a la Revue Numismatique 1979). EI Sr. PeIlicer presenta una primera comunicaci6 sobre el sou d'or i el sou de diners (publicada al Bulletin de la Societe Francoise de Numismatique, num. 7, juliol 1979), i una segona sobre el metecal i el quirat, unitats ponderals arabs (publicada a Gaceta Numismatica, num. 55, desernbre, 1979). La Dra. Marta Campo presenta una moneda hibrida de Constanti I (publicat al Bulletin S. F. N, num. 7, juliol 1979). A. M. Balaguer dona a coneixer un encuny per a batre millareses (publicat a Acta Numismatica, 1979). EI Sr. L. Domingo tracta, a la seva comunicacio, d'un precedent iconografic a MaIlor-

ca del croat de Felip II (publicada a Gaceta Numismatica, num, 55, desembre 1979). La cornunicacio del Sr. M. Crusafont fou una aportacio documental a Ia numisrnatica del Princep Carles de Viana (publicada al Bulletin S. F. N., num. 7, juliol 1979). EI Sr. Pere Vegue presents un encuny monetari de Constantius Cloro (no publicat).

Encara tenim una altra cornunicacio deguda al membre de la nostra Societat, Mr. Victor Lafont, el qual presenta, amb collaboracio del Dr. J. Lafaurie, un estudi sobre una siliqua de Maxim Tira trobada a Argelers Sur Mer (publicat al Bulletin S. F. N., num, 6 juny 1979 i a Gaceta Numismatica, num. 55, desernbre, 1979).

Amb motiu de la celebracio de les «Journees Numismatiques» a Perpinya, aquests dos autors publicaren tambe un cataleg de les monedes dels regnes barbars de la colleccio del Museu Puig.

Victor Lafont, que com a conservador durant molts anys del Museu Puig de Perpinya, ha ates amb tanta soHicitud com eficacia als investigadors catalans en les seves visites en aquest encisador Museu, tan interessant, ens cbsequia, una vegada mes, amb una cornpletissima exposicio de monedes i amb l'edicio d'una concisa Historia Numismatica del Rossello, El nivell de cornunicacio assolit entre els participants dels dos paisos durant les «Journees Numismatiques» feu que, mes endavant, es prograrnes una segona trobada amb la Societe Francaise de Numismatique, aquesta vegada a Barcelona iamb motiu del II Symposium Numismatic de Barcelona, previst pel mes de febrer de 1980.

ACTA NUMISMATICA

La revista Acta Numismatics va esser fundada l'any 1971 per la Seccio Nurnisrnatica del Cercle Filatelic de Barcelona, essent llur president el senyor Joan Almirall i membres de Junta els Srs.: Joan Romagosa, Cebria Pages, Antoni Badia, Francese Domenech, Joaquim Vidal, Josep M." Nuix, Joan Vilaret, Enric Goig, Josep Escudero, Francese Permanyer i Sebastia Datzira. La revista cornpta, des del primer moment, amb la collaboracio del Sr. Leandre Villaronga, que esdevingue el seu director. Els mereixements d'Acta Nurnismatica son prou coneguts per tots aquells que, d'una manera 0 altra, estan vinculats en aquesta disciplina i es, certament, una publicacio equiparable a qualsevol de les millors revistes de les societats numisrnatiques estrangeres. Eis vuit numeros apareguts puntualment cada any, des de 1971 fins a 1978 amb I'exclussiu patrocini del Cercle Filatelic i Numismatic, la qualitat cientifica dels treballs que aplega ales seves pagines -molts d'ells deguts a prestigiosos autors tant del nostre pais com del estranger- la inforrnacio bibliografica que representa l'ampli apartat de recensions -que devem, en bona part, a I'esforc i tenacitat del seu director, Leandre Villaronga- i tambe, perque no dir-ho, la seva exceHent presentacio editorial, son les proves evidents de la solidesa d'Acta Numismatica. Amb la fundacio de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, el gener de 1979, es va plantejar que l'Acta Numisrnatica esdevingues l'organ de la nova Societat. Una serie de converses entre l'actual Junta del Cercle Filatelic i Numismatic i la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, que delega al

Sr. Miquel Crusafont per aquest afer, donaren per resultat un acord entre les dues entitats.

Hi havia una serie de motivacions que feien sentir la necessitat de vincular l'Acta Numisrnatica a la nostra Societat. Per una banda, la nova entital: aplega avui la major part dels investigadors que coHaboren habitualment a la revista i, naturalment, el seu director, Sr. Villaronga.

Per altra banda ,el Cercle Filatelic i Numismatic, que no ha estalviat pas esforcos per a sostenir la revista, cornenca ultimarnent a tenir certes dificultats per a financar-Ia. Tot aplegat feia, doncs, ben aconsellable de cereal' aquesta collaboracio. El primer pas, en aquest sentit, ha estat l'edicio del volum IX-e. (1979), realitzat amb el suport de les dues entitats.

Hem glosat, fins aqui, la tasca d'aquest primer any de vida de la Societat Catalan a d'Estudis Numismatics, tot deixant constancia d'un calendari ple de feina feta i comptant ja amb un programa d'activitats, no menys dens, a realitzar dintre de l'any 1980.

EI tesoro de «La Plana de Utiel» (Valencia)

Los estudios nurnismaticos se nutren de materiales de multiples y diversas procedencias, y no siempre que se tiene acceso a un lote interesante de monedas se pueden llegar a conocer todos los datos y circunstancias que 10 rodean. Este es el caso del tesoro que publicamos en este trabajo, cuyas monedas se han podido fotografiar, medir y pesar, casi en su totalidad, antes de que pasaran a la venta y consiguientemente a su disgregaci6n. Queremos dejar constancia, no obstante, que conjuntamente con las monedas que catalogamos aparecieron treinta dracmas ampuritanas que no se han podido localizar.

EI hallazgo del tesoro, segun la informaci6n que hernos podido recabar, se efectu6 en 1972, en un lugar indeterminado de la comarca La Plana de Utiel, situada en el interior de la provincia de Valencia, mientras se rcalizaban labores agricolas en una finca de vifiedos.

CATA'LOGO

N.O 1 Aj Rj No" 2 AI Rj

QUINARIO ROMANO RE.pUBLICANO AN6NI'MO (lam. I, 1)

Cabeza de Roma gaJeada a la derecha ; detras V Dioscuros cabalgando a la derecha; debajo en un marco linear ROMA

AR; 2,32 gr.; 0 14,30 mm.; 2 h.; muy buena conservaci6n; ceca incierta; Crawford I 47, la; a partir del 211 a.J.C.

QUINARIO ROMANO REPUBLICANO AN6NIMO (lam. I, 2)

Semejante al anterior

Sernejante al anterior

AR; 2;16 gr.; 0 15,40 mm.; 2 h., muy buena conservaci6n; ceca incierta: Crawford 2 47, la; a partir del 21<1 a.C.

N.o 3 OBOLO MASSALIOTA (lam. III, 2)

AI Cabeza masculina a la izquierda. Grafila de puntos

1. M. H. CRAWFORD, 1974: Roman Republican Coinage, Cambridge. 2. Op, cit., nota 1.

R/ M A dentro de los radios de una rueda AR; 0",68 gr.; 0 10 mm.; buena conservacion: La Tour.' n." 687

4 AI

R/ OBOLO MASSALIOTA (Lim. 1,3)

Sernejante al anterior Semejante al anterior

AR; 0',76 gr.; 0 9-11 mm.; muy buena conservacion: La Tour.' n." 681

N.O 5 OBOLO MAJSSALIOT,A (Lim. I, 4)

AI Serncjante a los anteriores

R/ Semcjante a los anteriores

6 AI RI

N.O

DIVISOR DE DRACMA AMPURITANA (him. III, 1)

Cabeza femenina a la derecha. Peinado can bucles sueltos en la nuca. Grafila de puntos.

Pegaso a laderecha.Alas con plumas ligerarnente inclinadas hacia adelante.

AR; 0,50 gr.; 0 10-11 mrn.: 8 h.: buen estado de conscrvacion, agujercada Campo} 1972, clase III, tipo I; Guadan.s 1968, clase XIII, tipo I.

7 A/ R/ 1/4 DE SHEKEL CARTAGINES, DECECA ITALIANA (lam. I, 5)

Cabeza femenina a la izquierda

Caballo parado a la derecha. Grafica linear AIR (forrada): '1,55 gr.; 0 B mm.; 12 h.; buena conservacion: SoNG.' Danish Museum, vol. 43, n.? 369; Robinson.s 1964, lam. VII-3.

8 AI

R/ MONEDA «A LA CROIX" (lam. 1,6)

Cabeza fcmenina, de estilo clasico, a la izquierda Cruz can punta central. El curio se encuentra desplazado poria que solo se aprecian dos crecientes, correspondientes a los dos cuadrantes visibles.

AR; 3,36 gr.; 16,7 mm.; buen estado de conservacion: G. Saves," 1976, n." 322.

9 AI R/

N° 10

AI

R/

N.D 11

A/ RI

MONIEDA «A LA CROIX" (lam. I, 7)

Sernejante al anverso de la moneda anterior Cruz con punto central, el resto muy borrado

AR; 3,23 gr. 0 ,16,4 mm.; regular conservacion : G. Saves.!" 1976, n." 322.

MONEDA «A LA CROIX» (lam. II, 1)

Cabeza a la izquierda, can collar.

Cruz con punto central: creciente en los cuatro cuadrantes y en uno de ell os ademas, un circulo que no alcanza a ser una oreja.

AR; 3,36 gr.; 0 16"18 mm.; buenestado de conservacion : G. Saves," 1976; n." 323-327.

MONEDA «A LA CROIX» (lam. II, 2)

Cabeza a la izquierda, muy gastada

Cruz can punto central, con cuatro crecientes y oreja

AR; 3,25 gr.; 0 16 mm.; regular conservacion

3. H. La TOUR, 1892: ALias de monnaies gauloises Paris.

4. Op cit., nota 3.

5. M. CAMPO, 1972: Los divisores de dracma ampuriiana, Acta Numisrnatica II, pags. 38-42.

6. A. M. GUADAN, 1968: Las monedas de plata de Emporion y Rhode, Vol. I, Barcelona.

7. S.N.G., 1979: Danish Museum North Africa, Syruca-Mauretania, vol. 43. Copenhage

8. E. S. G. ROBINSON, 1964: Carthaginian and other SouthItalian. coinages of the second Punic War, Numismatic Chronicle, lam. VII-3.

9. G. SAVES, 1976: Les monnaies gauloises «(l fa croix», Toulouse.

10. Op, cit., nota 9.

11. 01'. cir., nota 9.

N." 12

AI

RI MONEDA «.4. LA CROIX" (lam. II, 3)

Frustro Cruz con tres puntos y hacha

AR; 3,44 gr.; 0 15 mm.; regular conservacion

N.oB MONEDA «.4. LA CROIX" (lam. II,S)

AI Frustro 0 sin acufiar

RI Cruz con punto central, dos crecenties visibles y en uno de los cuadrantes adernas, un punto

AR; 3,40 gr.; 0 12,4/.14,6 mm.; regular conservacion

N." 14 MONEDA «.4. LA CROIX" (lam. II, 4)

AI Cabeza Iemenina, de estilo clasico a Ia izquierda. Similar al anverso de la moneda n." 8

RI Cruz con punto central, con crecientes y oreja. En el cuadrante opuesto al que presenta oreja parece apreciarse un hacha

AR; 3,36 gr.; 0 16,5 mm.; regular conservacion

N." 15 PROBABLE MONEDA «.4. LA CROIX"

AI Frustro 0 sin acuiiar

RI Frustro 0 sin acufiar

AR; 3,53.; 0 14 mm.; mala conservacion; huellas de escoplo

N." 16 PROBABLE MONEDA «.4. LA CROIX"

AI Frustro 0 sin acufiar

RI Frustro 0 sin acufiar

AR; 3,56 gr.; 0 16,5 mm.; mala conservacion

N." 17 DIVISOR GALO DE IMITACION AMPURJTiANA (1m. III, 4)

AI Cabeza femenina a la derecha. Cabello forrnado por cuatro trazos ondulados. Grafilalinear sobrela que se desarrolla otra de puntos

RI Pegaso a laderecha. Entre las patas dos circulos.

AR; 0,15 gr.; 0 6 mm.; 12 h.; muy buena conservacion

N." 18 AI RI DIVISOR GALO DE IMITACION AMPURITANA (lam. III, 5)

Sernejante aI anterior

Semejante aI anterior

AR; 0,15 gr.; 0 7 mm.; 12 h.; regular conservacion

N." 19 AI RI DIVISOR GALO DE IMITACION AMPURITANA (lam. III, 6)

Semejante a los anteriorcs. Cabello rigido orientado hacia delante Semejante a los anteriores

AR; 0,14 gr.; 0 7 mm.; 1 h.; muy buena conservacion

N." 20 AI RI DIVISOR GALO DE IMITACION AMPURITANA (lam. III, 7)

Semejante al anverso de Ia moneda n." 17 Semejante a los anteriores

AR; 0,11 gr.; 0 6,5 mm.; 12 h.; regular conservacion

N." 21 AI RI HEMIOBOLO de (CYRENAICA? (lam. III, 3)

Cabeza masculina a la derecha. Grafila de puntos

Estrella de ocho puntas

AR; 0,29 gr.; 0 6,317,3 mm.; buena conservacion : BM.IC,12 Cyrenaica, n." 274 a y b

Nos encontramos frente a un hallazgo numismatico euyo eontenido ofreee unos ejempJares raros, algunos ineditos, y que en general tiene un enorme interes maxime si tenemos en euenta que las monedas van acompafiadas de 12. E. S. G. ROBINSON, 1975 (reirnpresion): Catalogue of the Greek Coins of Cyrenaica.

la tan deseada presencia de amonedaciones romanas, que como colof6n, nos van a permitir situar, con un margen relativamente corto, el momento de ocultacion del tesoro, y paralelarnente, establecer una cronologia «ante quem» para el resto de acufiaciones que las acompafian.

TIPOS

En la cornposicion del tesoro tiene una gran importancia la presencia de monedas «a la croixx.!' las cuales s610 han aparecido en la Peninsula Iberica en el tesoro de Valeria (Cuenca)," en el que aparecio, adernas, una moneda del mismo tipo que la que nosotros catalogamos con el n.v 21; en el tesoro de Drieves (Guadalajara) 15 y en Ampurias." Los tipos de reversos de las monedas galas «a la croix» que hemos catalogado, aunque variados, se circunscriben dentro de un ambito similar. Es c1ecir, las monedas con cuatro crecientes y oreja han aparecido en los tesoros galos de Beziers,'? Moussan 18 y La Loubiere: 19 el tipo de tres puntos y hacha, al igual que el anterior, ha aparecido en los tres tesoros galos arriba citados; 2) ,ej reverso creciente y un punto se hall a entre las monedas aparecidas en el tesoro de Moussan 21 y Beziers; 22 y por ultimo nos queda el ejemplar que posee tres crecientes, oreja y probable hacha para el que no hemos encontrado ningun paralelo que se ajuste a ella; unicamente cabria sefialar la posibilidad de su parentesco con algunos ejemplares aparecidos en el tesoro de Beziers," aunque no concuerda el modo en el que se encuentra dispuesta el hacha. Vemos pues, una coincidencia en la aparicion de nuestros tipos de

13. Para 1a explicacion de 1a presencia de las monedas «:1 la croix» en los tesoros peninsulares A. SOUTOU, 1966: Contribution au classement chronologique des monnaies prerornaines du Languedoc, Ogarn XVIII, pags. 270·271. Y 1968: Remarques sur les monnaies gauloises a la croix, Ogam XX, pag. 108. en estos articulos lanza la hipotesis de Ja posible relaci6n de estas monedas con la venida de un grupo etnico gala establecido en el valle del Jucar, Par nuestra parte, consideramos que podria ser aceptable, aunque de rnornento faltan documentos de mayor solidez que no sean los estrictamente numisrnaticos ya que el texto en el que se apoya A, Soutou para mantener esta hip6tesis (Cesar, De Bello Civili I, 51) se refiere a la presencia de estas gentes a rnediados del siglo J a. C. y la datacion de los tesoros en los que aparecen estas monedas se situan como muy tarde a mediados del siglo II a. C.

14. M, ALMAGRO B.�SCH; M, ALMAGRO GORBEA, 1964: El t csorillo de Valeria. Numisma 71, pags 25·42, n.> 9: 3,52 gr.: 10: desconocido: 11: 3,3 gr.; 12: 3,60 gr.; 13: 3,83 gr.; 14: 1,19 gr. (Iragmento).

15. J. SAN VALERO APAR]Sf, 1945: El tesoro preimperial de Drieves, Comisaria General de Excavaciones Arqueologicas Informes y Memorias, n.v 9, Madrid. No se citan los pesos de las monedas. 16, J. C, M. RICH,IRD. 1972: Monnaies gauloises d u Cabinet Numismatique de Catalogne, Contribution a l'et ude de la circulation. monetaire dans la Peninsule Iberique ant erieurement a l'epoque d'Augusle. Melanges de la Casa Velazquez. 1. VIII, pag, 35. n.v 3: 2 gr. La moneda se encuentra en el G,N,C, procedente de un hallazgo esporadico,

17. A, BLANCHET. 1905: Trait e des monnaies gauloises, Paris, p��, 563, n." 100, A, SOUTOU, 1975, Approches du. probleme des Rutenes Frovinciaux, Actes du Congres detudes de Rodez, Juin 1974, pags. 28-30, n.o 11: 3,44 gr.; 13: 3,35 gr.: 14: 3.38 gr.: 15: 3,46 gr.: 16: 3,32 gr. y 17: 3,38 gr. J, C, M, RICHARD, 1972: Les monnaies a la croix: Corpus des illustrations, Acta Nurnisrnatica II, pag. 101., fig, I, n.v 17 y 24 (3,51 y 3,62 gr.).

18. 1.C, M. RICHARD; Y, SOLlER; A, RIOLS, 1968: Decouverte de monnaies gatlloises a la croix [aite a Moussan. Mudd en. 1967. Bulletin de la Comission Archeologique de Narbonne, t. 30, him. I, 25: 3,32 gr. 19, A, SOUTOU, 1975, pag, 30, n.v 7: 3,50 gr.; 8: 3,45 gr.: 9: 3,40 gr.; 10: 3,40 gr.; ll: 3,40 gr. y 12: 3,35 gr.

20, Para el tesoro de Beziers: A, SOUTOU, 1975, pag. 28, n.v 1: 3,60 gr.: 2: 3,50 gr.; 3: 3,49 gr.: 4: 3,60 gr.: 5: 3,47 gr.; 6: 3.60 gr.

Para el de Moussan: J, C RICHARD; Y, SOLlER; A, RIOLS, 1968, lam. I, n.s 22: 3,42 gr.

Y finalmente para La Loubiere: A, Sourou. 1975, paz. 30 v fiu, 5, n.? 1: 3,52 gr. y 2: 3,35 gr. A, SOUTaU. 1968, pag. 124, n.s 27: 3,60 gr. y n.« 28: 3,61 gr. Fig. 17, n.> 3 y 4.

21. J, C. M, RICHARD; Y. SOLlER; A, RIOLS, 1968, lam, I, n.v 31: 2,99 gr.

22, r. C. M, RICHARD. 1972. pag. 100, fig, 1, n.v 12: 4,69 gr.

23, }, C. M, RICHARD, 1972, fig. 1, n.« 19: sin peso.

monedas en unos tesoros deterrninados y circunscritos al area geografica del Languedoc frances.

Las pesos de todos estos ejemplares se situan en torno a 3,40 gr., can 10' cual se deben englobar deritro del grupo de moneclas que A. Soutou 21 den om ina Periodo II.

La cronologia de estas monedas es una cuestion muy controvertida y se encuentra polarizada en clos posiciones. Par un lado, A. Soutou 25 y D. F. Allen," que propugnan una cronologia alta, colocando las acufiaciones con un peso que oscila entre 3 y 4 gr., en la mitad del s. II a. C. Y por otra parte Colbert de Beaulieu," partidario de una cronologia mas baja, situa estas mismas acufiaciones en el ultimo cuarto del s. II a. C.

La rnoneda con revers a estrella es una pieza de la que hasta ahora tan solo se conoce un ejemplar en la Peninsula Iberica hallado en el tesoro de Valeria 28 y a la que se le atribuyo una filiacion peninsular. A. M Guadan 2) comentando esta pieza, considero que se trataba de un divisor de factura hispano-cartaginesa, acufiada, probablemenre, en alguna ceca situada en el litoral sur 0 levante peninsular. Posteriormente, L. Villaronga 30 sefialo la existencia de dos ejemplares del mismo tipo procedentes de la coleccion Newell, que habian sido halladas en la Cyrenaica y que E.S.G. Robinson 31 catalogo como monedas acuiiadas en la misma Cyrenaica. La aparicion de un nueva hallazgo en la Peninsula Iberica pone en igualclad a esta ultima y a la Cyrenaica, en 10 que a la paternidad de estas monedas se refiere. Cabria la posibilidad de pensar que se tratase de un divisor hispano cartagines," concretamente de la clase VII, tipo I de L. Villaronga, que posee en el rever-so una Estrella de ocho puntas sabre un caballosaltando a la derecha y cuya media de los pesos de las ejemplares conocidos es de 7,05 gr., con 10 cual nuestro divisor seria 1/24 de shekel.

Por 10 que respecta a los tipos representados, E.S.G. Robinson 33 comenta la posibilidad de que la cabeza del anverso represente a Carneius, movido par la semejanza can una didracrna acuiiada en Cyrene; no obstante, la inexistencia del cuerno de carnero en el hemiobolo hace que no sea del todo aceptable. Par otro lado, apunta tambien la posibilidad de que se trate de un retrato de los Ptolomeos Soter a Magas. Naturalmente estas sernejanzas vienen motivadas, en parte, par su atribucion a la Cyrenaica.

El anverso del ejemplar del tesoro de Valeria= fue descrito como cabeza masculina. E.S.G. Robinson 35 10' describe cam a cabeza masculina. Par nuestra parte, creernos que la rigidez de las facciones del cuello, menton, mejilla y el tipa de nariz corresponden a un tipo de retrato masculino. El desgaste de la pieza no nos permite distinguir el tipo de peinado, que si bien en el ejernplar

24. A. SOUTOU, 1968, pag. 123.

25. A. SOUTOU, 1966, pag. 273. A. SOUTOU, 1968, pag. 123.

26. D. F. ALLEN, 1969: Monnaies a la croix, Numismatic Chronicle, pag. 68.

27. J. B. COLBERT DE BEAULIEU. 1973: Trait e de Numismatique celtique, vol. I, Paris, pag. 283 y 55.

28. M. ALMAGRO BASCH; M. ALMAGRO GORBEA, 1964, pag. 25.

29. A. M. DE GUAD,IN, 1968, pags. 158·159.

30. L. VILLARONGA, 1973: Las monedas hispano-cartaginesas, Barcelona, pag. 174. La incluye dentro del apartado de monedas inciertas.

31. E. S. G. ROBINSON, 1975, n .:' 274 a y b pag. cvn y nota 1.

32. L. VILLARONGA, 1973, pag. 150.

33. E. S. G. ROBINSON, 1975, pag. exx.

34. M. ALMAGRO BASCH; M. ALMAGRO GORBEA, 1964, pags 28·29.

35. E. S. G. ROBINSON, 1975, pags. CVII y exx.

de Valeria no se especifica, Robinson cancreta que se trata de rizos cortos, La cronologia prcpuesta para esta moneda se situa dentro del reinado de Magas," mas concretamente entre el 308 y el 277 a. C.

Otras monedas que ofrecen un gran interes san las 11.0 17-20 de nuestro catalogo. Estas son, a nuestro juicio, unas curiosas imitaciones galas de las divisores ampuritanos de reverso pegaso, de los que no conocernos ningun ejernplar semejante, Las anversos reproducen una cabeza que es, casi con toda seguridad, femenina y en la que el cabello se encuentra tratado de modo distinto; en unos esta farmado por lineas onduladas y en otro por segmentos de circulo orientados hacia la parte frontal. Este modo de resolver el peinado se encuentra dentro de Ia gama tan rica en formas estilizadas propias de las arnonedaciones galas. El reverso es una copia estilizada de los reversos ampuritanos del pegaso, Par 10 que respecta a los circulos situados entre las patas del caballo, hemos de sefialar que san motivos que aparecen en las draco mas de Emporion 37 y a la vez, son tambien frecuentes en las arnonedaciones galas. Recuerdan a las monedas que cornentamos, los reversos de unos ejemplares acufiados en la zona central de la Galia, en especial a las acufiaciones del «Griffin group»," que san monedaciones de oro con un peso en torno a los 2 gr., en cuyo reverso aparece un grifo entre cuyas patas aparece un circulo can un punto central; mucho mas cercanas a la linea de factura de nuestros divisores se situan las acufiaciones del «Western silver fractions»." que como su nombre indica se trata de divisores de plata can un peso de: 0,29 gr., en CUYD reverso figura un caballo a Ia izquierda con dos circulos en el campo, situados uno par encima del caballo y otro entre sus patas. Evidentemente, el posible paralelismo formal no va parejo can la cronologia que para ellos se propone; 40 no obstante, consideramos que dentro de los motivos utilizados por las gentes que acufiaron estas monedas, podrian encajar perfectamente las que ahara presentamos de reversa pegaso y dos circulos. El divisor ampuritano can reverso pegaso y las obolosmassaliotas son unos tipos de rnonedas relativamente frecuentes en las hallazgos numisma ticos de la Peninsula Iberica, como posteriorrnente veremos. No poseen ningun a particularidad especial, excepto las agujeros que presentan el divisor ampuritano, probablemente para ser colgado mostrando el pegaso del reverse, y un obolo rnassaliota que, por otro lado, se encuentra en mal estado de conservacion,

En cuanto al cuarto de shekel cartagines, hemos de recordar que se trata de una moneda forrada, par 10' que su peso, 1,55 gr., no se adecua con el peso teorico de 1,8 gr. que deberia poseer. Esta moneda se considera que es una acufiacion efectuada en la Peninsula Italiana, a raiz de su presencia en ocultaciones halladas en el Sur de la rnisrna," explicandose esta acufiacion por Ia presencia de Anibal en ella durante la segunda Guerra Punica. Se fecha entre los afios 215-205 a. C.42

36. Op. cit., nota 35, pag. Cv l-Cv H.

37. A. M. DE GUADAN, 1970: Las tnonedas de Em porion y Rhode, vol. II, Barcelona. n ." 715-717. 38. D. NASH, 1978: Settlement & coinage in central Gaul. B.A.R., Oxford, pags 79-80, lam. 8, n.v 183-184.

39. Op. eli., nota 38, pags. 253·254, him. 26, n.» 626-631.

40. Para las primeras el siglo II a. C. y para las segundas el siglo I a. e.

41. E. S. G. ROBfNSON, 1964, pags. 37-64, lam. VII·3.

42. S. N. G., 1979, n.v 369.

METROLOGIA

Por 10 que se refiere a la metrologia de las monedas de nuestro tesoro, el divisor arnpuritano, con un peso de 0,50 gr., supera la media de 0,468 gr. establecida por M. Campo 43 para los divisores de la clase III, tipo 1. Los obolos massaliotas se situan dentro de los limites normales de peso de cste tipo de monedas con 0,68 y 0,76 gr., excepto el n.v 5, que posee un peso de 0,43 gr., a causa en parte por su mal estado de conservacion y por 1a existencia en el de un agujero. El 1/4 de shekel cartagines se situa por debajo del peso que poseen otros ejemplares conocidos. La moneda con reverso estrella, con un peso de 0,39 gr. se ericuentra en el ultimo lugar de los pesos conocidos de este tipo de monedas, ya que la pieza del tesoro de Valeria ·,4 pesa 0,30 gr. y los que clasifica Robinson 4; los superan ampliarnente con un peso de 0,35 y 0,48 gr. Los divisores galos de imitacion ampuritana no podemos cornpararlos con ningun otro ejernplar, dado que hasta el momento desconocemos la existencia de ejemplares semejantes; no obstante, si como creernos son una irnitacion de los divisores ampuritanos, su peso no se adecua a ellos, con 10 cual, del valor monetario mencionado unicarnente se ha imitado su tipo formal, ignorando la metrologia que le es propia." La optima conservacion de dos de estos ejemplares, ambos con un peso de 0,15 gr., la regular conservacion de un tercero con un peso de 0,14 gr. y el mal estado de un cuarto ejemplar, con un peso de 0,11 gr., nos lleva a situar mornentaneamente el peso teorico de estas monedas en torno a los 15 gr.

Las monedas «a la croix», con unos pesos que oscilan entre 3,23 y 3,56 gr., encajan de lleno dentro de los intervalos de pesos earacteristicos del tipo de reverso que poseen, como se desprende de su comparacion 47 con los ejernplares de los tesoros de Beziers, Moussan y La Loubiere.

Y, por ultimo, los quinarios rornano-republicanos anonimos correspcnden a la rnitad de un denario que en este memento posee un peso estandard de 4,50 gr.

Es cierto que parte de estas monedas son unidades y divisores correspondientes a sistemas metrologicos clistintos; sin embargo, pueden circular conjuntamente, y de hecho asi ocurre, puesto que guardan una estrecha relacion entre todas elias. Asi pues, el obolo massaliota es 1/6 de la dracrna massaliota de 3,6/3,7 gr., la cual, a su vez, coincide con muy poca variacion con el peso de las monedas «a la croix». El divisor ampuritano es 1/10 de Ia dracma de 4,70 gr., segun J. Maluquer y M. Campo'lo y 1/8 segun A. M. de Guadan." La moneda cartaginesa es 1/4 de una unidad teorica de 7,20 gr., y a la vez podria circular, por su peso, como una mitad de la dracma de Massalia. No debemos olvidar tampoco que los pesos estandard de la dracma

43. M. CAMPO, 1972. pag. 38

44. M. ALMAGRO B,\sCH; M. ALMAGRO GaRBE"; 1964, pag. 28.

45. E. S. G. ROBINSON, 1975, pag. CVIL

46. Tengase en cuenta que el peso media de los divisores con pegaso se situa. segun M. CAMPO, 1972, entre 0,54 y 0,41 gr.. exceptuando los ejernplares de la clase I, tipo I, grupo I, que posee una media de 1,20 gr.

47. Vease los pesos de las notas 16-22.

48. J. MALUQUER; M. OUVA, 1965: Hallazgo de dracrnas y divisores ampuritanos el'/. fa excavacion. de VI/as/ret, Barcelona, pags 22-23. M. CAMPO, 1972, pig. 27.

49. A. M. DE GUADAN, 1968, pag. 236. La media que obtiene para los divisores con reverso pegaso es de 0,52 gr.

ampuritana y del denario romano son en estos momentos bastante similares (4,7 y 4,5 gr. respectivamente) can 10 cual el quinario podria circular con un valor de media dracma ampuritana, enlazando de este rriodo con el divisor ampuritano que corresponderia, aproximadamente, a 1/5 del quinario romano. Par otro lado los ejemplares restantes, la moneda can reverso estrella y los divisores galas, pueden ser utilizados perfectamente como divisores de una unidad de 3,60/3,70 gr. de la que seian 1/12 y 1/24.

Por to do ello, y aunque pertenezcan a patrones monetarios distintos, estas monedas pueden ser utilizadas, al estar acufiadas en un mismo metal, in distintamente en cualquiera de ellos, en virtud de la correspond en cia y adaptacion metrologica de sus valores.v

CRONOLOGtA DE LA OCULTACloN

Otra cuestion de sumo interes en el estudio de este tesoro es su datacion, Par nuestra parte, no consideramos que sea realmente dificil establecer can una aproxirnacion relativa, el momenta cronologico de la ocultacion de este tesoro, teniendo en cuenta que casi todoslos tipos monetarios que componen nuestro deposito forman parte integrante de los tesoros mas importantes y estudiados de la Peninsula Iberica.

En este sentido, los obolos massaliotas de reverso rueda han hecho acto de presencia en el tesoro de Cheste," Drieves.v Morella.v Pont de Molins 54 y Mongo.> El divisor ampuritano aparece en los tesoros de Gerona.v Les Ansies.v Mogente," Puig Castellar." Sant LlOp,60 Serinya 61 y Ullastret.v Las rno-

50. Esta correspondencia entre monedas con sistemas metrol6gicos distintos ha sido puesta de relieve por L. VILLARONGA, 1964: Algunas cuestiones en torno a los obolos massaliotas con. reverso rueda, NumisIna, 69, pags. 30-31. Y recientemente por el rnismo autor, 1979 Numisnuitica Antigua de Hispania, Bar, ce lona pag. 118, figs. 245-246; en donde sefiala que durante 1a segunda Guerra Punica «el shekel fenicio Ilega a coincidir con el cuadrigatus, el denario con Ia d racma amporitana y el victoriato con las dracmas saguntinas y ebusi tanas».

51. J_ ZOBEL DE Z.'NGRONIZ, 1878: Estudio historico de la rnoneda. aniigua espanola, M_ N_ E_, IV, pags. 162 y ss. P_ BELTRAN, 1945-46: Las monedas griegas am.puritanas de Puig Castellar Ampurias, VIIVIII. pag. 301.M_ GOMEZ MORENO, 1949: Miscelaneas, pag. 181 1. AMOROS, 1933: Les dracmes emnorit ani:s, Barcelona, pag. 32_ L VTLLARONGA, 1967: Las monedas de Arse-Saguntum, Barcelona, pags 86-87_ A_ M. GU:\DAN, 1968, pags SO-86. Se trata de un grupo de obolos massaliotas cuyo peso oscila entre 0,62 y 0,51 gr.

52_ J_ SAN VALERO APARISI, 1945, pags. 36-37_ A_ M. DE GUAOM'I, 1968, pags. 150-15J. L VILLARONGA, 1973, pags 79-80_

53_ J_ ZOBEL DE ZANGRONTZ, 1878, pag. 38_ A_ M_ DE GUADAN, 1968, pags. 78-79_ 54_ 1_ ZOBEL DE ZANGRONIZ,1878, pags 33-37_ c. PUJOL Y CAMPS, 1872-73: Ampurias, catalogo de sus monedas y de sus imitaciones, M_ N_ E_ III, pag. 16 y ss. A. M_ DE GUADAN, 1968, pags. 90-96_

55_ R_ CHABAS, 1891: Tesoro griego de Mongo, «El Archive», V, pag. 61; A_ M_ DE GUADAN, 1968, pags. 110-111.

56. A_ DELGADO, 1871: Nuevo metoda de clasijicacion. de las medallas autonomas de Espana, Sevilla, lams. CXXVII, 80-81 y CXXVIII, !OJ. P_ BELTRA'I, 1945-46, pag 299_ A_ M_ GUAD""!, J968, pags. 75-76_ M_ CAMPO, 1972, pag. 21.

57_ C_ PUJOL Y CAMPS, 1872-73: Empurias, catdlogo de sus monedas y de sus imitacioncs, M_N. E_ III, pag. 170_ 1_ ZOBEL, 1878, pags. 58-59_ P_ BELTRAN, 1945-46, pag. 300_ I. AMOROS, J942: Algunos cuestiones complemeniarias de la numismatica empuritana, Barcelona. A_ M_ GUADAN, 1968, pags. 98-103_ M_ CAMPO, 1972, pag. 21.

58, L GESTOSO ACOSTA, 1910: El hallazgo numismdtico de Mogent.e, B_R_A.I--L, Madrid. A_ GARCiA Y BELLIDa, 1948, Hispania Graeca, L II, Barcelona, paz. 225_ P_ BELTRAN, 1945-46, pags. 302-303. L VILLIRONGA, 1967, pag. 92_ A_ M_ GUADAN, 1968. pags 117-125_ M_ CAMPO, 1972, pag. 22_

59_ L_ PERICOT, 1943-1944: El deposito de 1110nedas de Puig Castellar, «Ampurias» V y VI, pags. 302-

nedas «a la croix», en Drieves y Valeria. La moneda con reverso estrella en Valeria. Todas estas ocultaciones se fechan con anterioridad a la primera decada del siglo II a. c., y corresponden, la mayor parte de elias, al periodo de la segunda Guerra Punica y al levantamiento de los iberos en el 197 a. C.

Por otro lado, la presencia de los dos quinarios anonirnos, datados por Crawford a partir del 211 a. c., nos proporciona un terrnino «post quem» para el momenta de su ocultacion, que no consideramos que exceda en dos decadas a partir de su acufiacion, teniendo en cuenta que se encuentran en un excelente estado de conservacion. En nuestra opinion, nos encontramos ante un tesoro cuya ocultacion puede situarse en el periodo comprendido entre el fin de la segunda Guerra Punica y el levantamiento de los iberos en el 197 a. C.

Finalmente, queremos hacer hincapie en que una de las consecuencias mas importantes que se derivan de la cronologia que proponemos para la datacion del tesoro de La Plana de Utiel, es que ratifica la cronologia alta que se deduce de los hallazgos de Drieves y Valeria 63 para la datacion de las monedas «a la croix» de peso comprendido entre 3 y 4 gr. Asi pues, si se acepta la datacion que proponemos para el tesoro, sin ninguna duda, estas monedas «a la croix» deben remontar su cronologia hasta finales del siglo III a. C.

303 y 323-327 respeetivamente. P. BELTRAN, 1945-46, pags 31l-315. J. M.'LUQUER; M. OLIVA, 1965, pags. 107-122. A. M. GUADAN, 1968, pags. 144-150. M. CAMPO, 1972, pag. 22.

60. J. ZOBEL, 1878, pag. 58. P. BELTRAN, pags. 303-304. A. M. GUADAN, 1968, pags. 76-78. M. CAMPO, 1972, pag. 23.

61. J. M. COROMTNAS, 1944: Hallat.go de ocho dracmas y cuat ro divisores ampuritanos en Seriiui, «Arnpurias. VI, pags. 227-229. P. BELTRAN, 1945-46, pags. 295-299. J. AMOROS, 1955: Apostillas a' est udio de las monedas emporitanas, «Numisrna» 14, pags. 9-16. A. M. GUADAN, 1968, pags. 153-155. M. CAMPO, 1972, pags. 23.

62. J. MALUQUER; M. OLlVA, 1965, pags 29-32. M. CAMPO, 1972, pags. 23-24.

63. ILa fecha de ocultaci6n de los tesoros de Drieves y Valeria, segun la dataci6n del denario romano establecida par Crawford, se situa entre el 211 y el 208 a. C. (M. H. CRAWFORD, 1969: Roman Republican coin hoards, Londres, Drieves: n .c 107, pag. 72; Valeria: n.» 109, pag, 72). Sin embargo, esta fecha no es aceptada par todos. Entre ellos, A. M.de GUADAN, 1968, pags. 151-152 y 159, Y J. C. M. RICHl,RD, 19731 pags. 70-78, que consideran que se trata de «resoros de plateros 0 de rccuperacion», ya que en su cornposicion junto a las monedas aparecen tarnbien fragmentos de metal,iingotes. objetos de plata usados y joyas por 10 que considera que deben de poseer una cronologia mucho mas moderna que la que establece el mas reciente, ya que estos investigadores suponen que 5610 se recogerian las monedas que estuviesen tucra de circulacion. En contra de esta opinion, A_ BLANCO FRErJE[RO, 1967: PlaIa ore/ana de «La Alameda» (Sanustebun del Puerto, Iaenr. «A. E. Arq.», vol. 40, n.o 115-116 y L. V1LLARONGA, 1973, pag 80, que sefialan que no existe prueba alguna de que los orfebres ibericos lie. vasen plata para sus joyas, sino que, por el contrario, se posee la retercncia (Ciceron, A. Verr., IV, 56) de que los clientes suminis traban el metal al hacer sus encargos.

UMINA I. - Monedas del tesoro de La Plana de Utiel. Escala 2: 1.
L.�MINA II. - Monedas del tesoro de La Plana de Utiel, Escala 2: 1.
LAMINA III. - Monedas del tesoro de La Plana de Uticl, Escala 3: 1.
FIGURA 1. - Situacion geografica de la coma rca LaPlana de Utiel.

Muestra de hallados en d ivisores H ispano-Cartag i neses

Montemolin (Sevilla)

En los ultirnos afios, Montemolin ha sido fuente incesante de noticias y rumores. Nos ha traido a la actualidad un fragmento del mundo cartagines. Han salido a su superficie restos de una cultura que los rornanos quiza consideraron enterrada para siempre.

Nos alegra saber que personas responsables han asumido la tarea de reconstruir, en la medida de 10 posible, los datos de 10 que alli ha aparecido. POl' nuestra parte renunciamos a dar noticia de 10 que hemos llegado a saber, porque coleccionistas, aficionados, anticuarios nos han transmitido noticias contradictorias y nuestra lejania de tiempo y lugar no nos permite distinguir ya entre la realidad y la leyenda.

Ouerernos no obstante contribuir a ese «salvamento- de datos con la publicaci6n de una parte insignificante: un primer lote de 45 de piezas la mayor parte fraccionarias de cobre del numerario cartagines, y otro de 4 piezas de plata. En ambos casos la amabilidad de sus poseedores nos ha perrni­ tido fotografiarlas y pesarlas.

He aqui el inventario:

PRIMER CONJUNTO

Anv'; Cabeza femenina a derecha; peinado resuelto con diversas lineas y sujeto con una banda central. Enla frente dos lineas que bien pudieran querer representar dos espigas. Entendemos que el estilo es extraordinariamente parecido al anverso de la moneda publicada por primera vez POl' Villaronga I con el num. 122. Rev./ Cabeza de caballo a izquierda, grafrla lineal. Posici6n curios 12 h. (en todos los ejemplares).

Nurn, 1. Peso 2,05 gr.

Num. 2. Peso 1,62 gr. Nurn. 3. Peso 1,97 gr. Nurn. 4. Peso 2,51 gr.

1. L. VILLARONCA, Las monedas Hispano-cartaginesas, Barcelona, 1973. Nos referirnos a cste libra al citar Villaronga.

Anv./ Rev./

Anv./ Rev./

Nurn. 5. Peso 1,70 gr. Num, 6. Peso 1,77 gr. Num. 7. Peso 2,02 gr. Nurn. 8. Peso 2,11 gr. Num, 9. Peso 1,85 gr. Num. 10. Peso 2,19 gr.

Peso medio 1,98 (10)

Cabeza de Persefone a izquierda, grafila de puntos. Casco a izquierda, grafila de puntos (denominadas de estilo tosco 0 indigena).

Referencia: Villaronga num. 117. Posicion cufios 6 h. (en todos los ejemplares).

Num. 11. Peso 1,39 gr. Nurn. 12. Peso 2,60 gr. Num. 13. Peso '1,63 gr. Nurn. 14. Peso 2,36 gr.

Peso medio 2,00 gr. (4). Peso medio catalogo Villaronga 1,74 (2) (desec.hamos ejempJar de 1,20 gr.) Peso medio total 1,91 gr. (6)

Cabeza de Pcrscfone a izquierda. Grafila de puntas. Casco a izquierda. Grafila de puntas (denominadas de buen arte).

Referenda: Villaronga num, 1'14. Posicion curios 12 h. (en todos los ejemplares).

Nurn. 15. Peso 1,94 gr. Nurn. 16. Peso 1,73 gr. Num. 17. Peso 2,16 gr. Nurn. '18. Peso 1,58 gr. Num, 19. Peso 2,06 gr. Nurn. 20. Peso 1,63 gr. Num. 21. Peso 1,78 gr. Num 22. Peso 1,92 gr. Num. 23. Peso 2,12 gr. Nurn. 24. Peso 1,78 gr. Num. 25. Peso 1,91 gr. Num, 26. Peso 1,83 gr. Num, 27. Peso 1,45 gr. Nurn. 28. Peso 1,30 gr. Nurn. 29. Peso 1,32 gr. Nurn, 30. Peso 1,33 gr.

Anv./ Rev';

Anv./ Rev./

Peso medio 1,74 (16)

Peso medio Villaronga 1,55 (7)

Peso medio Total 1,68 (23)

Cabeza masculina a izquierda.

Cabeza de caballo a izquierda de muy buen arte. Grafila lineal. Nurn. 31. Peso 1,76 gr. Posicion cufios 6 h.

Cabeza masculina a izquierda. Grafila lineal. Cabeza de caballo a derecha, de mal arte (la solucion del reverso recuerda masla cabeza de una jirafa que de un caballo). Grafila lineal.

Referencia: Villaronga num. 283. Posicion curios 12 h. (en todos los ejernplares). Nurn. 32. Peso 2,39 gr. Num, 33. Peso 2,47 gr. Num. 34. Peso 1,83 gr. Num, 35. Peso 2,30 gr. Nurn. 36. Peso 2,15 gr. Num. 37. Peso 2,26 gr.

Nurn. 38. Peso 2,14 gr. Num. 39. Peso 2,12 gr. Num, 40. Peso 2,05 gr. Peso medio 2,24 gr. (8) (excluido num. 34) Peso medio Villaronga 2,24 (4)

Peso medio Total 2,24 (12)

Nurn. 41. Peso 7,40 gr. ref. Villaronga num, 122. Num. 42. Peso 8,23 gr. ref. Villaronga nurn. 116. Nurn. 43. Peso 12,97 gr. ref. Villaronga nurn. 116. Num. 44. Peso 9,78 gr. ref. Villaronga nurn. 282. Num, 45. Peso 7,03 gr. (plata) ref. Villaronga num. 82.

COMENTARIOS GENERALES

Estas monedas fraccionarias han aparecido sueltas, dispersas por el terreno, a centenares (imiles, segun algunos.'): Generalmente su estado de conservacion es deplorable. Este conjunto de 40 piezas fraccionarias es una seleccion aunque su nivel medio de conservacion es objetivamente muy bajo. Hay 20 con reverse de casco y 20 con reverse de caballo, porque asi se eligieron 0 encargaron. Por tanto esta proporcion de Ia muestra que publicamos no sirve para saber cual puede ser la de los hallazgos de un tipo u otro. Entre las de cabeza de caballo hay 10 con anverso a derecha y reverso a izquierda (nums. 1 a 10) y otras 10 Con el anverso a izquierda (nurns. 31 a 40), si bien de estas hay una en que el caballo mira a izquierda (nurn. 31) y en el resto, mira a derecha (num. 32 a 40). Asi se eligieron tarnbien. La unica rareza comprobada es Ia del num. 31 (anverso a izquierda y caballo en rever soa izquierda tambien)

Las monedas con reverse de cabeza de caballo son bastante mas escasas que las de casco. Noshan informado de la aparicion de todas las combinaciones de anversos y reversos a derecha e izquierda; sin embargo, nosotros no hemos llegado aver nunca un anverso a derecha con reverse de cabeza de caballo a derecha.

Del conjunto con casco en el reverso, solo hay 4 del estilo denominado tosco 0 indigena .nums. 11 a 14) y 16 de buen arte. Segun nuestras noticias la escasez de las fraccionarias de arte inciigena entre las encontradas en Monternolin es aun mayor que la que podria deducirse de este ejemplo (con todas las reservas, nuestra impresion es que la relacion debe ser mas 0 menos de una por cada diez).

La conservacion de las piezas no permite hacer em estudio sistematico de variaciones de curios: cuando estirnarnos posible decir algo, 10 reseriamos en 100s comentarios particulares de cada serie.

MONEDAS NOMS. 1 A 10

En la descripcion del prototipo ya hemos apuntado la similitud de estilo con el num. 122 del catalogo de Villaronga. Consideramos por tanto que estamos ante Ia moneda de cobre fraccionaria de esa serie, Villaronga clase IX.

ESTEBAN COLLANTES

En cualquier caso este nuevo prototipo, il0 conocido anteriorrnente por nosotros, debe pertenecer a lasseries hispanicas, El peso medio de la unidad es de 8,922 y corresponderia para 1/4, un peso media de 2,23. Aunque solo hay un ejemplar que rebasa ese peso medio, teniendo en cuenta las malas condiciones en que han sido halladas, todas las probabilidades apuntan a que las rnonedas 1 a 10 son CUARTOS de la uriidad de cobre.

Coincidencias secundarias con la clase IX de Villaronga son: la posicion de curios vertical y la grafila lineal. Dentro de los comentarios a esta prirnera serie adelantamos que el peso rnedio de las monedas 11 a 14 es de 1,91 gr., y el de los nums. 15 a 30 es de 1,68 gr. por tanto son de mayor peso medio las monedas 1 a 10, aun dentro del mismo patron, son mas escasas y Ia acufiacion es mas regular y con menos variacion relativa de pesos. Estos datos apuntan a una mayor antigiiedad de estas monedas, sobre las de cobre con casco en el reverso (ob. cit. clase IX y clase VIII respectivarnente).' Lo escaso de Ia muestra no permite mas que resefiarlo a titulo de referenda, pero mas adelante volveremos a tratar de la cronologia relativa.

MONEDAS NOMS. 11 A 30

Las monedas de estilo tosco san:

mas escasas peso medio mas alto.

Estos dos datas son raz6n mas que suficiente para considerarlas en principio mas antiguas (ademas las curios de las cuatro monedas son diferentes), pero en el supuesto de que fueran de la misma ceca, 10 cual no esta demostrade. Dado que la dorninacion cartaginesa fue relativamente corta y la variedad de series grandes, nos sentimos inchnados a pensar como mas probable la coetaneidad de arnbos estilos. Sola seria Iicito concluir que la serie de arte indigena pertenece a ceca mas lejana de Mantemolin que la de buen arte. Dice tambien a favor de una acufiacion encecas diferentes, que la sene de arte indigena aparece en general can menor diametro y mayor grosor siendo los pesos sensiblemente parecidos, Los curios aparecen dispuestos de farma opuesta.

Estamos de acuerdo en denominar a una serie como «de arte indigenay a la otra «de buen arte» porque de algun modo hemos de entendernos al describir estas piezas, y ambas expresiones captan los rasgos diferenciadores, pero no considerarnos afortunada la sugerencia de que una de las series debio ser copia de algun taller indigena, con las connotaciones de ernision irregular a incluso falsaria que esa expresion lleva consigo. Razones: un peso media mas alta para la serie «indigena» y la convivencia en los hallazgos de arnbas series.

2. VILLARONGA, pag. 102.

3. V1LLARONGA no senala una cronoiogia para la clase IX muy firrne. La intercala despues de laclase VII]. p:\g. ]0. por razon de su peso.

Para las monedas nums. 15 a 30 hemos hecho la grafica de pesos (grafico 1) es anornala. A posteriori examinarnos las monedas de peso bajo (numeros 27, 28, 29 Y 30) y encontramos ciertas sernejanzas de estilo, si bien no se puede afirmar que las cuatra sean del misrno curio: mayor tosquedad dentro del genero den ominado «buen arte», cuello de Persefone marcadamente trapezoidal, orejeras del casco mas largas y estrechas ypeor resueltas esteticamente. La moneda nurn. 26, aunque de peso «normal», tiene el anverso de estilo similar a las de peso bajo y podria incluirse. Las malas conservaciones no nos permiten diferenciar categoricarnente DOS SUBGRUPOS, pero csterica y metrologicamente parecen existir.

Eliminando las monedas 27 a 30 el peso medio del restc de la serie seria de 1,87 gr. (12 ejernplares) mas hornogeneo con los 1,9'1 gr. peso medio de la serie de arte indigena.

Por las misrnas razones que en nuestro cornentario a las monedas 1 a 10, estas rnonedas son 1/4 de la unidad que segun los datos publicados por Villaronga 4 presenta un peso rnedio de 8,33 gr., y por tanto 2,08 gr. teoricos para el valor 1/4, muy cercano a los datos que aqui damos 5

La existencia hipotetica de un as emisiones mas bajas de peso, junto con la abrumadora abundancia de este tipo de rnoneda por los campos de Monternolin, invita a considerar que esta sea la ultima ernision acufiada por los cartagineses. En 10 mas profundo de su crisis militar y econornica el peso de 1a rnoneda sufre una reduccion considerable y poco despues los cartagineses abandonan la zona.

Villaronga sostiene con firrneza la mayor antigiiedad de las series de Persefone (clase VIII) sobre las de cabeza fernenina con casco y penachos (clave X) iniciadoras del nuevo patron de cobre de 11-11 gr. Basa su argumerrtacion en la existencia de un ejemplar nurn. 123-d reacunacion de la clase X sobre la VIII). No es inadrnisible ni mucho menos la subida de peso de una determinada moneda y hay ejemplos multiples a 10 largo de la historia. Sin embargo es contrario a la logica que, sin un cambio politico que 10 justifique, y a 10 largo de unas ininterrurnpidas y exhaustivas campafias guerreras, el banda perdedor suba el peso de la rnoneda de cobre, de la que adernas puede sospecharse -algunos 10 aseguran- es rnoneda fiduciaria ila reacufiacion es sobre una pieza de la clase VIII 0 es sobre otra pieza no peninsular que presenta «cabeza de caballo» como tantas otras ernisiones cartaginesas?

iPuede pensarse -si se dernostrase que las ernisiones de cobre de 10-11 grarnos como patron unidad, son «ultimas e-s- que este patron de 8-9 gr. tarnbien duro hasta el final, atendiendo a diferente area economica?Una respuesta afirmativa daria coherencia a los hallazgos de moneda fraccionaria de Montemolin.

4. V1LLARONG." clase VIII, pag. 102.

5. Vn.LARONGA da unos pesos medias considerablemente mas bajos (serie tosca 1,58 y 1,55, para In de bucn artc) 10 que Ie haee sugerir la posibilidad de que sean 1/6 de la unidad. Esta hip6tesis puede considerarse ahara superada par Ia mayor abundancia de ejemplares. En cualquier caso los pesos eX3geradamente bajos aunque sean de ejernplares aparcntemente no defectuosos deben usarse con mucha cautela y no siernpre deberan promeciiarse. Esto nos introduce en el campo de la metodologia estadtsrica que no es de este lugar

MONEDASNUMS. 31 a 40

Estas monedas con cabeza de caballo en reverso y cabeza masculina de estilo muy peculiar en anverso con un peso medio de 2,24 gr. pertenecen al patron de 10-11 gr. y son 1/4 de la unidad como ya apuntoVillaronga. Estamos tambien de acuerdo en incluir estas fraccionarias en la clase XI del citado autor, aunque muy concretamente dentro de la clase XI, tipo III. Exceptuamos el num. 31 de este trabajo que aunque tipologicamente coincide con el num. 284 de Villaronga, no puede incluirse en esta serie por patentes razones de estilo. Ambas series con cabezas de caballo a izquierda 0 derecha son de identico arte. Hemos conocido otras piezas procedentes de Monternolin con cabeza de caballo a izquierda, con la misma pobreza de expresion que ya hemos comentado. El arte del reverso de esta pieza num. 31 es de un realismo esplendido. Su peso -1,76 gr.- 10 aparta en principio de esta serie pero nada puede concluirse validarnente en este caso por la existencia de un solo ejemplar. Onicamente subrayar la diferente posicion de cufios (6h).

De Jas monedas nums 32 a 40 poco puede cornentarse. Fueron ya descritas por Villaronga.s Parece confirmarsc su mayor abundancia respecto a las de cabeza de caballo a izquierda. La coincidencia de pesos con las anteriormente publicadas es plena. Su acufiacion es relativarnente mucho mas regular metrologicarnente y su peso medio teorico tuvo que ser mas alto que los 2,24 gr. de hecho que dan los hallazgos, al igual que en las dernas series. Puede afirmarse que hay bastantes cufios diferentes. Volvemos a la cronologia relativa. Ya dijimos que no tenemos inconveniente insalvable en aceptar un paso de un patron cobre de 8-9 gr. a otro de 10-11 gr. Pero dentro de un mismo patron las monedas de mayor peso han de ser anteriores a las de pesos decrecientes. Por ello nos atrevimos a considerar las monedas fraccionarias de cabeza femenina en anverso y cabeza de caballo en reverso (nums. 1 a 10), que aquipublicamos como fraccionarias de Ia clase IX, como anteriores a los nums. 11 a 30 (clase VIII de Villaronga). Sin embargo tipologicarnente nuestras monedas 1 a 10 parecen enlazar mejor con los numeros 31 a 40 que son del patron 10-11 gr. NO' deseamos organizar terremotos en la ordenaci6n de emisiones, pero esta muestra considerada aisladamente quedaria mejor ordenada de la siguiente manera:

La epoca monedas, 32 a 40; peso medio 2,24 gr. (patron unidad 10-11 gr.).

2.a epoca moneda 31, (nuevo patron 8-9 gr.?

3." epoca monedas 1 a 10, peso medio 1,98 gr. nuevo patron 8-9 gr. Continua el tipo de cabeza de caballo pero cambia el estilo,

4." epoca monedas 1,1 a 26, peso medio 1,91 y 1,87 para cada serie del casco.

5." epoca moneda 27 a 30, peso medio 1,35 gr. continua serie del casco y fin emisiones.

Las diversas emisiones de cobre de la obra de Villaronga se ordenarian: clases X, XI (tipo III), IX y VIII.

6. VILLARONGA, n.> 283.

Hay un inconveniente capital para poder aceptar esta hipotesis: es precisamente en las abundantes emisiones de plata de la clase XI donde se dan todas las condiciones (degeneraci6n del estilo y quebramiento del peso) para considerarlas«ultimas» y hay una coincidencia de estilos entre alguna de las emisiones de plata y las de cobre como para considerarlas de la misma serie.?

MONEDAS NUMS. 41 a 45

Ningun comentario de interes, El peso tan elevado de Ia moneda nurn. 43, debe considerarse aberrante por las adherencias que presenta.

El tipo de la moneda 4'5 ha sido realmente escaso segun nuestras noticias.

SEGUNDO CONJUN',(O

,1. Shekel de plata. Anv.: cabeza masculina a izquierda. Rev.: Caballo parado a derecha; detras palmera. (Peso 7,01 gr.). Referencia: Villaronga, clase XI, tipo III.

2. Idem, peso desconocido,

3. 1/2 shekel. Idem, reverso sin palmera. Peso 3,41 gr. En reverso grafila visible punteada (?).

4. Dracma de ARsE. Anv.: Cabeza con casco a derecha. Rev.: Toro androcef'alo parado a derecha sobre linea (con toda claridad no tiene creciente delante del toro). Arriba ARsEETAR. Muy desgastada; peso: 2,67 gr.

Referencia: Vives VI-16: Villaronga num, 13-14.

De este grupo de piezas tiene especial interes la dracma saguntina equivalente a un victoriato. Su acufiacion ha de encuadrarse por su estilo romano despues del afio 211 a. C., afio en que reorganizan los romanos la ciudad despues de su reconquista,

La fecha antequern es el 206 a. C. y viene confirmada:

a) por su hallazgo entre restos cartagineses. La destrucci6n y abandono definitivo de Montemolm debio de ser hacia esa Iecha y la acufiacion anterior por tanto a la derrota cartaginesa.

b) Ia reducci6n del peso del victoriato es tarnbien (segun Crawford) a partir del 206.

Nada especialmente nuevo afiade este hallazgo y su dataci6n segun 10 ya conocido, aunque algunos autores sigan considerando como dudosa la fecha

7. No obstante la serie de cobre correspondiente a la clase IX, se encuadra dentro del tipo III (cabeza grande), que es uno de los de mayor peso media. Hoy puede afirmarse, gracias a los datos publicados por Villaronga, que la ultima y mas degenerada serie es la que lIeva la Ietra ZAYIN par marca de reverso (obra citada, c1ase XI, tipo I, grupo VII). En cambia la serie de cabeza grande ha de ser una de las primeras. Quizas nos hallamos aqui ante el mismo caso de diferentes cecas para las diferentes series de la c1ase XI (VILLARONGA, tipos I, II y III).

de acuriacion de estos «victoriatos». Es coincidencia curiosa que historicamente esta pieza se encuadre entre el 211, afio de reconquista (212) de la ciudad por los romanos, y el 206 fecha probable de destruccion de este oppidum, y que esas mismas Iechas sean las que se vienen dando ultirnamente para la creacion del victoriato (211) y su reduccion de peso (206). Han aparecido rnuchas otras piezas de plata. Como es logico plata cartaginesa. Entre ellas dracmas de Arnpurias. Seria utilisima la publicacion de estos ejemplares. En nuestra opinion se vienen dando fechas l11UY tardias para las consideradas «ultimas» emisiones de « dracmas emporitanas» y para sus imitaciones (?) ibericas, EI abandono de Montemolin por los cartagineses podria darnos -al igual que para esta «dracma de Arse» una fecha antequem con bastante certeza.

ADDENDA

Como cornplemento de esta informacion incluimos fotografia, ampliada al doble de su tamario, de un dishekel cuyo peso es de 14,43 gr., tarnbien procedente de Montemolin.

no (L.L. 1'58

1.

Grafico

Sisternatltzaclo de Ikalkusken, de les Kelin monedes de Urkesken bronze

Varern dedicar ja fa alguns anys un estudi ales monedes de plata de Ikalgusken.' Darrerament ens preocupa la questio de la seva Iocalitzacic," i ara dediquem aquest treball a la sistematitzaci6 de la moneda de bronze de tot el grup, del qual aquesta seca es la mes important.

Per fer el nostre treball, ultra ies mateixes monedes, Ies quais en escritura iberica presenten les inscripcions: Ikalkusken, Kelin i Urkesken, disposem de la segiient documentaci6:

Troballes: que per les monedes de plata de Ikalkusken que contenen, ens es perrnes establir un ordre, i per les romanesuna cronologia, les quaIs aplicarern a les de bronze per comparaci6 estilistica.

Epigrafia: variants en els signes i inclusio d'una N iberica dins la llegenda de Ikalkusken.

Simbols: sequencia que permeten establir.

Metrologia: us de dos sistemes metrologies, amb el pas del sistema lleuger al de pes rnes alt.

Estadistica: aplicaci6 del metode que presentarem a la Table Ronde de Paris, de setembre de 1979, d'aplicaci6 de l'estadistica a la investigaci6 nurnismatica.

La finalitat actual de la nostra recerca es l'ordenacio i la cronologia, deixant de banda la localitzacio de les seques i la lectura de llurs llegendes.

TROBALLES

En el nostre treball de la localitzacio de la seca de Ikalkusken,' donarern la llista de troballes amb monedes d'aquesta seca i a continuaci6 establirem un quadre amb les troballes on llurs monedes habien estat estudiades per encunys i podiern classificar, que son les seguents:

I.L. VILLARONGA, Los denarios can leyenda Icalgusken, Barcelona, 1962.

2. L. V1LLARONGA, Aportacton a la localiz.acion de In. ceca de J kalkusken, «Numrnus», 2 serie vol. 1, 1978, pags. 5-9.

3. Los denarios COI1 leyenda Icalgusken, citato

LEANDRE VILLARONGA

Idanha Cordova Granada Arcas

tipus I

tipus II

tipus III

tipus IV, 1er i 20n grups

tipus IV, 3er a 5nt grups

Eis tresors de Idanha i Cordova, queden datats pels denaris romans que s'hi trobaren, essent els darrers els de les emissions n.s 330/1a i 305/1 de Crawford,' per tant correspon llur ocultacio als anys 109/108-100 a. C.

EI de Granada, sense datacio, correspon a Ia mateixa data que els de Idanha i Cordova, com podem clemostrar per presentar una composicio analcga.

Per veure si les diferencies nurneriques de cornposicio entre els dits tresors son degudes a l'atzar 0 be son significatives, aplicarern el test de la Xi-quadrada a la taula de contingencia de 3x3, formada amb les dates numeriques dels dits tresors.'

EI quadre el formen amb tres grups d'emissions, puix agrupem els tipus II i III, que presenten clares analogies.'

La taula de frequencies observades es el seguent:

Fent els calculs oportuns formen la segiient taula de les frequencies esperades:

tipus II i III

tipus IV-1er i IV-20n

La Xi-quadrada es de 6,90, amb (3-1) (3-1) 4 graus de llibertat, que es acceptable a un nivell del 14 %. Per tant la cornposicio dels tres tresors es analoga i hornogenia.

En quant al tresor d'Arcas, per contenir denaris de Ikalkunsken del tipus IV, classes 3 a 5, de la nostra classificacio, que falten en els anteriors tresor, Ii correspon una data d'ocultacio posterior.

En conseqiiencia els denaris de Ikalkusken, fins al tipus IV, classe 2a, cIeuen ser anteriors als anys 109/108-100 a. C., i les monedes de bronze que presentin el rnateix estil tarnbe ho seran.

4. M. H. CRAWFORD, Roman Republican Coinage, Cambridge, 1974.

5. Bibliotheque St.atistique, 1, H,P.67, Hewlett-Packard, STI.17, II Tableau de contingence 3xk.

6. Tenim que reduir a tres eis quatre grups de la taula, iho aconseguim agrupant els denaris deJs tipus II i III. Aquests dos tip us presenten analogies i se separen completament dels tipus I i IV. EI primer es una ernissio antiga del millor estil i el darrer d'estil barroer i canvi important en la llegenda, que inclou una N.

Les monedes de bronze que presentin un estil semblant als denaris de les classes 3 a 5, del tipus IV, seran mes modernes, i posteriors a aquella data.

EPIGRAFlA

Les llegendes de les seques ara estudiades son les segiients:

IKALKUSKEN, f"VA�¢� IC t' IKALKUNSKEN,tvA�(jf"� \<1"

KELIN, 6 � '" I"

URKESKEN, }.J 51 I< � I< to'

ilegenda B de Ia nostra classifioacio.

Ilegenda C de la nost ra classificacio.

Les variants epigraf'iques de la llegenda Ikalkusken foren estudiades en el nostre treball de l'any 1962,7 essent per al nostre proposit present la mes important, la inclusio dintre de la llegenda d'una N iberica, que presenten les emissions mes modernes, essent aleshores la llegenda IKALKUNSKEN.

La llegenda sense la N que trobern en algunes monecles de bronze pertanyen a la Ilegenda B,s en la qual la S es presenta vertical i el signe KU Ileugerament romboidal, Llurs monedes son similars als denaris del tipus III.

Les monedes de bronze amb la llegenda C, en la qual esta inclosa la N, es correspon arnb els denaris del tipus IV.

No existeixen monedes de bronze amb la llegenda A, corresponent als tipus I i II.

La inclusio de la N te lloc en les monedes de plata en el tipus IV, de les quals algunes, les classes 1 i 2, son anteriors als anys 109/108-100 a. C. i les altres posteriors, classe 3 a 5, com hem deduit de les troballes.

Notem que les emissions mes antigues, sense la N, presenten el pes baix, en canvi lesmes modernes amb Ia N, el presenten alt. el qual en succesives emissions es va reduint.

Untermann 9 discrepa de la nostra lectura Ikalkusken, i proposa la de IKALE(N)SKEN.

SIMBOLS

Es corrent que les emissions sense sirnbol vagin en cap en cada UB dels grups d'ernissions, i aixi ho trobem en el nostre cas. El simbol mes usat es el de doh, unes vegades sol i altres junt al caduceu, a l'estrella i a la palma. Tots son simbols molt usats en el man antic y ta111be a Hispania,

Una de les darreres emissions de Ikalkunsken presenta com a excepcio un simbol original i particular, el qual no ens atrevim a determinar. Per Vives 10 es tracta d'un tirno.

7. Los denarios con leyenda Icalgusken citat.

8. Classificacio establerta en Ia nostra obra, Los denarios con leyenda iberica Iculgusken, cirat.

9. J. UNTERMttNN, MOl1U11'LeI1!a Linguarum. Hispanicarum, Wiesbaden, 1975.

10. A. VIVES, La Moneda Hispanica, Madrid. 1926.

Esquernaticament, I'ordenacio de les emissions pels simbols es:

1er grup

sense simbol dofi

dofi-caduceu

dofi-estrella

dofi-palma timo?

magistrats

Ikal. 1

Ikal. 2

Keiin

20n grup

Ikal. 3-4

Ikal. 5

Urk. 1

3er grup

lkal. 6

Ikal. 7

Uric 2

Ikal. 8

4at grup

Ikal. 9

/\IlAGISTRATS

La darrera ernissio de Ikalkunsken, la num, 9, presenta unes lletres llati11es11 CN, al darrera del cap de I'anvers, i CL, 21 davant. Deuen correspondre ales inicials d'uns magistrats, expressats amb dos noms abreujats, de la mateixa manera com el s trobem a Empuries."

CONTRAMARCA

De contramarques en les monedes ara estudiades, sols en coneixem una. Esta aplicada sobre la moneda guardada al Museu Arqueologic Nacional de Madrid, MAN 2118 13 de la seea de Ikalkunsken, emissio 8, que ha estat publicada per Guadan!', on hi veu uns signes iberics que llegeix BEIBE, relacionant-la amb la seca de Ildubeibe, ceea 98 del Vives, de la qual presenta el mateix final, i diu podria esser una marca de tipus geografic. Per Navascues, es un gravat fet a1 burl i per tant no es una marca monetaria, corresponent diu, la moneda al Vives 66-12 i no al 66-6 com diu Guadan.

Nosaltres sols coneixem la fotografia, essent dificil determinar.

METROLOGIA-ESTADiSTICA

L'us de dos sistemes metrologies en les emissions de les nostres monedes antigues l'hern posat de manifest repetides vegades." Un segueix el sistema rom a i les seves sueessives reduceions, l'altre d'origen sicilia i sud-italic fou introduit pels cartaginesos i usat a Kese (Tarraco), des cl'on s'estengue a tota Hispania,

11. J. UNTERr-.lANN, obra citada.

12. L. VILLARONGA. The Aes coinage of Emporion, Oxford, 1977.

13. J. M. DE NAVASCUES, Las monedas hispanicas del Museo Arqueologico Nacional de Madrid, I. Barcelona. 1969.

14. /\. M. DE GUAJ)AN, Tipologia de las C017.tra11'larcas en la numismdt ica ibero-romana, «Nurnario Hispanico IX, 17, 1960, pags. 76·77, n.v CIII.

15. J. C. RICHARD et L. VILLARONGA, Recherches sur les eta loris monetaires en Espagne et en Gaule du Sud, anrerieurernenr a f'epoque dAuguste Melanges de fa Casa de v euizquez, 9, 1975, 115.

Algunes seques iniciaren llurs encunyacions amb cl sistema keseta del pes baix i despres passaren al rorna de pes alt. N'es important exemple la seca d'Arse-Saguntum," en la qual es pot precisar el canvi de sistema cap a l'any 144/125 a. C.

Ales seques que ara estudiem succei el mateix. Unes emissions antigues corresponen al sistema keseta, en segueixen d'altres que usen el sistema rorna uncial reduit, en alguna de llurs sucessives reduccions de pes.

L'evidencia de que les emissions de Ikalkusken de pes baix son mes antigues que les de pes alt ens la dona la llegenda, puix en les emissions mes rnodernes s'intercala a la llegenda una N, resultant que l'antiga Ikalkusken es tronsforma en Ikalkunsken, cosa que es veu amb tota claredat en l'estudi de les monedes de plata d'aquesta seca."

Per I'ordenacio de les emissions partim de l'esquema que ens donen les de Ikalkusken, Primer van les de la llegenda sense la N, les mes lleugeres de pes, despres les que porten la Ni son de pes mes alt, seguides de les altres en pes descendent.

De les altres seques del grup hem buscat lcs emissions que pertanyin a la mateixa poblacio d'alguna de les Ikalkusken, i aixi hem format uns grups d'ernissions. Per fer-ho hem seguit el metode que presentarern a la «Table Ronde de Paris» d'estadistica aplicada ala numismatica, de setembre de 1979,18 arnb el qual podem establir les emissions que pertanyin a la mateixa pobla­ cio, 0 sigui que ten en el mateix patro metrologic i siguin coetanies, amb la qual cosa aconseguim llur ordenacio.

El rnetode emprat es el segiient:

1. Despres de comprovar la normalitat de les rnostres, apliquem el test de la t de Student, comparant el pes mitja de totes les emissions, dues a dues, aplicant el test de la hipotesi nulla, per determinar si la diferencia entre llurs mitjanes es cleguda a l'atzar 0 be son significativament diferents.!?

2. Verifiquem amb el test de Bartlett la igualtat de les variacions."

3. Amb els grups de les emissions que pertanyen a la mateixa poblacio fern l'analisi de variacions."

En el cataleg, en la descripcio de cada una de les emissions figuren cls parametres estadistics: numero de monedes, pes mitja, desviacio tipica, coeficients de variacio, de simetria i aplanarnent, i I'interval de confianca, que serviran per als calculs estadistics.

Hem comprovat la normalitat de les mostres sempre que hem comptat arnb prou elements per a fer-he, puix en alguns casos son tan poques les monedes conegudes que no ha estat possible.

A continuacio donern el quadre amb els resultats del test de la t de Student. En els encreuaments de les emissions figuren: el valor de l'estadistic t, a sota els graus de llibertat i a continuacio el percentatge a que es pot acceptar el que pertanyin a la mateixa poblacio. S'accepta un 5 % com a indicador suficient.

16. L. VILLARONGA, Las monedas de Arse-Sagunium, Barcelona, 1967, 17.

17. Los denarios con leyenda Icalgusken citat.

18. L. VILLARONG!\, Etude statistique des emissions de rnoyens bronzes imperiaux de Caesaraugusta: methode et application, en premsa.

19. J. A. VIEDMA, Bioestadistica, Madrid, 1976, Els calculs arnb el programa STI.IS, de la Bibliotheque Statistique de Hewlett-Packard.

20. EI test de Bartlett, programa 97.330 de la Hewlett-Packard.

21. S. Rios, Al1a/isis cst adistico aplicado, Madrid, 1976, pags. 36S iss. Els calculs amb el programa STI.06 de la Bibliothequc Statistique de Ja Hewlett-Packard.

Les emissions que es poden agrupar per pertanyer a la mateixa poblacia son les segiients:

Primer grup: Ikalkusken 1, 2 i Kelin. Ho expressem graficarnent posant de manifest el percentatge a que es pot acceptar la hipotesi de pertanycr a la mateixa poblacio.

Lkalkusken 1

Ikalkusken 2

Ikalkusken 2 38 Kelin 22 13

Segon grup: Ikalkunsken 3,4, 5 i Urkesken 1.

Ikalk, 4

Ikalk. 5 Urkesken 1kalk. 3 26 39 19 Ikalk. 4 20 46 1kalk. 5 13

Tercer grup: Ikalkunsken 6, 7, 8 i Urkesken 2.

Ikalk. 7

1kalk. 8 Urkesken 2 1kalk. 6 35 47 39 1kalk. 7 29 50 1kalk. 8 35

Quart grup: Ikalkunsken 9.

A continuacio amb els grups formats, per confirmar llur condici6 homogenia apliquem el test de Bartlett, amb els segiients resultats:

Grup primer: Xi-quadrada de 1,38, amb 2 graus de llibertat, a un nivell de conf'ianca del 50 %.

Grup segon: Xi-quadrada de 7,37, amb 3 graus de llibertat, a un nivell de confianca del 6 %

Grup tercer: Xi-quadrada de 5,26, amb 3 graus de llibertat, a un nivell de confianca del 16 %.

A cantinuacio fern l'analisi de variacions, amb els segiients resultats:

Grup primer: F 0,76, acceptable a un nivell de 47 %. a 2, 100

Grup segon: F 0,35, acceptable a un nivell del 64 %. o., 3, 33

Grup tercer: F 0,09, acceptable a un nivell del 97 %. o-, 3, ,6

En conseqiiencia I'ordenacio de les emissions i la formaci6 dels grups, es el segiien t:

Grup primer: emissions de Ikalkusken 1 i 2 i Kelin. Amb un interval de confianca pel pes mitja de llur poblacio de 9,32/9,88 grs.

Grup segon: emission de Ikalkunsken 3, 4 i 5 i Urkesken 1. Amb un interval de confianca pel pes mitja de Bur poblacio de 18,71/20,99 grs.

Grup tercer: emission de Ikalkunsken 6, 7 i 8 i Urkesken 2. Amb un interval de confianca pel pes mitja de llur poblacio de 13,56/15,24 grs.

Grup quart: ernissio de Ikalkunsken 9. Amb un interval de confianca pel pes mitja de llur poblacio de 5,86/8,42 grs.

COMPARANC;A AMB ALTRES EMISSIONS CATALANES I DEL PAiS VALENCIA

Un cop establerts els grups d'emissions intentarem relacionar-los arnb altres emissions, .les quais ja han estat estudiades i aixi acanseguirem UDa ordenacio i una cronologia. Aquestes emissions paden esser les de Kese, algunes seques catalaries i altres del Pais Valencia. Per fer-he seguirem el rnateix rnetode anterior,

El test de la t de Student l'apliquem ales emissions del grup primer i a les emissions de Kese arnb els simbols: bucrani, cornucopia, ceptre, corona, KU I TU. (Taula pag. 49.)

Verifiquem la condicio hornogenia de les emissions d'aquest grup arnb el test de Bartlett i l'analisi de variacions, obtenint una Xi-quadrada de 4,98, amb 8 graus de llibertat, que ens dona un nivell de confianca del 75 %, i una F 0,84, a un nivell d'acceptacio del 57 %. a 8.293

Per tant, podern considerar que les emissions del primer grup son coetanies de les emissions de Kese arnb els sfrnbols bucrani, cornucopia, ceptre, corona, KU i TU.

Hem fet la cornparanca amb les emissions del genet d'Arse i de palma de Saiti, resultant que no pertanyen a la mateixa poblacio.

L'ernisio del genet dArse (N 60, x 13,06, s 1,39, interval de conIianca de ± 0,35), pertany a 121 poblacio de Kese arnb caduceu, que es una de les emissions mes antigues d'aquesra seca.

La de Saiti amb palma (N 149,-x 11,90, s 1,99, interval de confianca de ± 0,3'2), pertany a la mateixa poblacio de Kese amb simbol de feix de llamps, clava i punta de Ilanca, que son posteriors a la de caduceu i anteriors ales coetanies del grup primer de Ikalkusken.

En resulta la sequencia segiient: Arse genet, Saiti palma, Ikalkusken grup primer, que cobreixen la primera meitat del segle II a. C.

Pel segon grup, fem la cornparanca amb algunes emissions de les seques d'Emporion,", Arse-Saguntum,", i Valentia. Al material publica t hem pogut afegir-ne mes, arnb el qual estern treballant en un estudi metrologic de les seques del Pais Valencia.

Per Arse-Saguntum formen el grup III arnb les emissions de la nostra classificacio VIII-II; el grup IV amb les emissions VIII-I iel grup V amb els emissions IX, XI-I i XI-II-III.

Per Emporion, les de llegenda ibericaUntikesken amb la marca de valor EI, numeros ,13, 15, 25, 39, 42 i 43 de la nostra classificacio.

Per Valentia, prenern l'emissio dels magistrats C.LVCIEN i C.MVNI.

Amb totes eUes formem el quadre segiient amb els valors de la t de Student, cam hem fet abans. tTuula pag. 50.)

22. The Aes coinage of Em.poriou, citat.

23. Las Monedas de Arse-Saguruum, citat.

Veiem que les emissions de Untikesken i Arse Ill, presenten un pes quelcom mes alt que les altres i el percentatge a que es pot acceptar que pertanyin a la mateixa poblacio de Ikalkunsken 3 i 5 es baix, puix l'altre de l'emissi64 i la de Urkesken 1, arnb sol 2 i 3 monedes no es determinant.

En quant a I'ernissio de Valentia de C.LVCIEN i C.MVNI es separa lleugerament, pel seu pes baixo

Es pot acceptar la segiient sequencia: Untikesken EI, Arse III, despres ve el grup segon de Ikalkunsken 3, 4 i 5 i Urkesken 1, junt amb Arse IV i V, per continuar amb Valentia.

Verifiquem la condicio hornogenia arnb el test de Bartlett, per les seques del segon grup i Arse IV, V i Valentia, obtenint una Xi-quadrada de 11,90, amb 6 graus de llibertat, acceptable a un nivell del 7 %. L'analisi de variacions ens dona una F 1,52, acceptable al 17 %. 0., 6, 195

Pel tercer grup, trobem una forta analogia amb les emissions de Arse-Saguntum>' antigues emissions nostres X, XI-II-I i XI-II-II, amb els quais formen el grup VI, iamb les de Lauro de simbol maca, Ilturo simbol orella i Kese simbol NS.

El quadre que en resulta de l'aplicacio del test de la t de Student es el segiient (Taula pag. 511):

Veiem que es pot acceptar que totes les emissions pertanyen a la mateixa poblacio, essent la de Kese la que queda en un punt mes critic.

La verif'icacio amb el test de Bartlett, ens dona una Xi-quadrada de 19,71 amb 7 graus de llibertat, a un nivell del 1 %, que indica una dispersio en les desviacions tipiques. Si excloem Kese, resulta aceptable a un nivell del 7 %. De I'analisi de variacions resulta una F 0,52, acceptable a un nivell a 7, 198 del 82 %.

En conseqiiencia podem acceptar la condicio coetania d'aquest grup arnb les altres emissions comparades.

24. Las monedas de Arse-Sagunt um, citato

Pel que fa al grup quart, format per la sola emissi6 de Ikalkunsken 9, el podem relacionar amb les darreres emissions de Kese, amb simbols IL-S, i TIN. Formen la segiient taule de la t de Student:

EI test de Bartlett dona una Xi-quadrada de 1,13, amb dos graus de llibertat al 55 % d'acceptacio i I'analisi de variacions una F 0 1,21, a un o., 2, 1 4

nivell de conf'ianca del 30 %.

INTERVAL DE CONFIANf;A

Els intervals de confianca 2S de la rrntjana de la poblaci6 a que pertany cada emissio figura junt als altres parametres en el cataleg i a continuaci6 els presentem graficarnent sobre una escala de pesos i veurern visualment els resultats a que hem arribat rnaternaticament.

La part de l'interval de confianca comuna a diverses emissions con tindra el pes rnitja de la poblacio que cornpren a aquelles emissions.

25. Pel seu calcul apliquem la formula s s �,- ± tquan es tracta de 11 < 30: i x ± zquan es n > 30. an �n an �n

13,t.8/1l.,2S

Laur acajlltur orella; Kese,NS --'---'

KlS£:

Per sobre les linies que expressen els intervals de confianca de cada grup d'ernissions, situem els intervals de les emissions amb les quais les hem comparades.

Pel primer grup trobem un interval de confianca cornu entre les emissions de Ikalkusken 1 i 2 i la de Kelin, i les de Kese amb els simbols de bucrani, cornucopia, ceptre, corona, KU i TU, de 9,59/9,99.

En el segon grup format per les emissions de Ikalkunsken 3,4 i 5 i Urkesken 1, hi ha un lleuger descens de pes, que marca un orclre d'emissions. Per Ia part alta, Urkesken 1, Untikesken EI i Arse III, son coincidents amb un interval de confianca de 20,89/'21,65. Segueixen en la part central, Ikalkunsken 3, 4, 5, Arse IV i V, amb un interval de confianca de 18,89/19,73, i per la part baixa Valentia amb 17,36/19,09.

El grup tercer presenta un interval de confianca cornu de 13,34/14,40, entre llurs emissions i les cornparades de Arse VI, Lauro maca. Ilturo orella, i Kese NS.

Finalment el quart grup te l'interval de 7,58/8,09, per Ikalkunsken 9 i Kese IL-S i TIN.

En aquests intervals queda cornpres amb prou aproximacio el pes que resulta d'encunyar ales segiients talles, 0 sigui el nurnero de monedes encunyades per lliura romana:

Primer grup: 9,59/9,99 gr., correspon a 32 monedes en lliura.

Segon grup: 18,89/19,73 gr., correspon a una lleugera disminucio de 15 rnonedes en lliura.

Tercer grup: 13,48/14,25 gr., correspan a 24 monedes en lliura.

Quart grup: 7,58/8,09 gr., correspon a 40 moncdes en lliura.

ESTlL

L'aspecte estilistic es sobretot subjectiu, d'aqui ve que no sigui massa eficac el criteri que se'n pot deduir. Malgrat tot pat tenir-se en compte i aprofitarern d'ell el que sembli evident.

Considerern necessari establir unes comparances entre les emissions de plata i les de bronze, per obtenir una certa ordenacio. Ens referim als denaris publicats per nosaltres."

No existeixen rnonedes de bronze que es puguin comparar amb els denaris dels tipus I i II.

Pel que fa als altres tipus trobem les segiients analogies:

Grup primer: Ikalkusken 2 i Kelin, analogia amb els denaris n.« 28 a 31, tant per I'anvers cam pel revers, del tipus III, figura A. Eis anversos de Ikalkusken 2, amb pentinat de ratlles es paden cornparar amb els denaris n.v 22 a 27, del tipus III, figura B.

Grup segon: Ikalkunsken 3, analogia per l'anvers amb els denaris del tipus III-II i pel revers arnb la N intercalada del tipus IV, figura C. Aquest denari no esta inclos en el nostre llibre i fa I'enllac entre eis tipus III i IV.

G1'Up tercer: Ikalkunsken 7, analogia amb el denari n." 55, del tipus IV-III, figura D. Urkesken 2, analogia amb el denari n." 64, del tipus IV-III, figura E.

Gru.p quart: Ikalkunsken 9, analogia amb eis denaris n.« 68 a 72, del tipus IV-IV i IV-V, figura F.

ORDENAClo I CRONOLOGIA

De Iorrna esquernatica situem els quatre grups d'ernissions estudiades entre uns fets numismatics, que en donen una ordenacio i cronolagia.

Primera meitat del segZe II a. C. - Denaris de Ikalkusken dels tipus I i II, emissions antigues de Kese amb simbol caduceu, d'Arse amb genet i de Saiti amb palma.

Fins meitat del segle II a. C. - A Empcrion s'encunyen monedes amb la llegenda iberica Untikesken dintre del sistema de 15 monedes en lliura. Bs coetani d'Arse III.

Grup primer: AE sistema keseta de 9,59/9,99, de talla de 32. AR, denaris deis tipus III. Epigrafia llegenda B sense N intercalada. Emissions: Ikalkusken 1 i 2, Kelin. Emissions coetanies: Kese amb bucrani, cornucopia, ceptre, corona, KU i TU.

26. Los denarios can ieyenda lcalgusken, citat.

LEANDRE VILLARONGA

Cap el 140 a. C. - Sistema rorna undial reduit.

Grup segon: AE sistema de 15 monedes en Iliura en reducci6 de 18,89/ 19,73. AR, enllac entre els denaris dels tipus III i IV-II. Epigrafia llegenda C, amb N intercalada. Emissors: Ikaltunsken 3, 4 i 5 i Urkesken 1. Emissions coetanies: Arse V i Valentia.

Grup tercer: AE sistema rorna uncial reduit en successiva reducci6, de 13,48/14,25, detallade 24 monedes en lliura, AR, denaris dels tipus IV-III. Epigrafia llegenda C. Emissions: Ikalkunsken 6, 7 i 8, Urkesken 2. Emissions coetanies: Kese amb NS, Lauro arnb maca, Ilturo amb orella i Arse VI.

Fins 109/100 a. C. - Per troballes amb denaris de fins els tipus IV-I IV-II.

Grup quart: AE, sistema keseta reduit del segle I a. C,. de 7,56/8,09, de tall a de 40 monedes en lliura. AR, denaris dels tipus IV-IV i IV-V. Epigrafia, llegenda C. Emissi6: Ikalkunsken 9, Emissions coetanies: Kese amb IL-S i TIN.

Resumint tenim la segiient cronologia:

Primer grup: mitjanies del segle II a. C.

Segon grup: poe despres del 140 a. C.

Tercer grup: entre 125 i 109/100 a. C.

Quart grup: primera meitat del segle I a. C.

Despres de la descripci6 de la moneda, donem les referencies a Vives: A. VIVES, La Moneda Hispanica, Madrid 1926, i a Villaronga: L. VILLARONGA, Numismatica antigua de Hispania, Barcelona 1979. Seguim arnb els parametres estadistics: numcro dexemplars, pes mitja, desviacio tipica, coeficient de variaci6 i interval de cont ianca. Ames, quan la mostra es nombros a donem eis coeficients d'asimetria i d'aplanarnent. Finalmerit el diarnct re en miHimetres.

TAULA DE LLEGENDES IBERIQUES

1 - �!\�q, IKALKUS

2 - t(li\ f' v� fC I"IKALKUSKEN

3 -1VAr'Ot-'tl't" IKALKUNSKEN

4 - 6 f' !(I t' KELIN

5 - }l P IC � t41'" URKESKEN

IKALKUSKEN

- AI Cap viril a la dreta, sense simbol. RI Genet amb llanca escut a l'esquerra, sota llegenda iberica curta 1, a l'aire. Vives 66-5.

N 7, x 9,89, s 1,48, v 15 '%, int. conE. ± 1,32. D 26/27.

2 - AI Cap viril a la dreta, darrera dofi. RI Genet amb llanca i escut a l'esquerra, a l'exerg dessota una ratlla la lIegenda iberica 2. Vives 66-6 i 7; Villaronga 314.

N 115, x 9,68, s 1,74, v 18 %, B, 0,17, B, = 2,54, into conf. ± 0,32. D 25/27.

2 semis - AI Cap viril a ia dreta, darrera dofi. RI Cavall parat a l'esquerra, a sabre creixent i estrella a l'exerg i dessota una ratlla llegenda iberica 2. Vives 67-2; Villaronga 315.

N 4, x 4,30, S 0,66, v 15 %, int. cont. ± 0,92. D 17

.3 - -AI Cap viril a la dreta, sense simbol. RI Genet amb llanca i escut a l'esquerra, a l'exerg dessota una ratlla la llegenda iberica 3. Vives 66-9. Viilaronga 790.

N 14, x 19,77, s 3,81, v 19 %, B, 0,57, B: = 2,91, int. conf. ± 2,18. D 30/31.

4 - AI Cap femeni (?) a l'esquerra. RI Genet amb llanca i escut a l'esquerra, a l'exerg, dessota una ratlla llegenda iberica 3. Delgado, Las medallas autonomas de Espana, Sevilla 18 vol. III, CLI-8.

N 2, x 21,65, s 2,62, v 12 '%, into conf. ± 8,00. D. 30.

5 - AI Cap viril a I'esquerra, davant caduceu i darrera dofi. RI Genet amb llanca i escut a l'esquerra, llegenda 3 sota una ratlla. Vives 66-8; Vrllaronga 789.

N 18, x 19,42, s 3,52, v 18 %, B, ,.= 0,93, B, 3,56, int. conf. ± 1,74. D 30.

6 - AI Cap viril a 'la drcta, davant dofi. RI Genet amb llanca escut a I'esquerra, sota llegenda iberica 3. Vives 66-11; Villaronga 828.

N '5, x 14,08, s 3,27, v 23'%. int. conf. ± 4,06. D 25/26.

7 - AI Cap viril a la dreta, davant estrella i darrera doff. RI Genet arnb llanca i escut a l'esquerra, sora llegenda iberica 3. Vives 66-10.

N 13, x 14,52, s = 1,63, v 11 '%, into conf. ± 0,98. D 25/26.

o - AI Cap viril a la dreta, darrera simbol indeterminat, potser timo. R/ Genet amb 'llanca i escut a l'esquerra, sota Ilegenda iberica 3. Vives 66-12; Villaronga 829.

N 5, x- 13,94, s 2,62, v 19 .%, into c.onf. ± 3,25. D 28.

9 - AI Cap viril a la dreta, al clarrera CN i CL al davant. RI Genet amb llanca i escut a I'esquerra, sota llegenda iberica 3. Vives 67-1.

N 6, x 7,14, S 1,22, v 17 %, int conf. ± 1,28. D 19/20.

- AI Cap viril a la dreta, clan-era doff i davant palma. RI Genet amb llanca a la dreta, llegenda iberica 4 sota una ratlla. Vives 67-1; Villaronga 317.

N 31; x 9,26; s 2,01; v 21 .,Yo; into conf. ± 0,74. D 25.

KELIN

1 semis - AI Cap viril a la dreta, davant palma, darrera S invertida. RI Brau parat a la dreta, a sobre S, llegenda iberica 4 sota una ratlla. Vives 67-2.

N 2, x 5,54, S 2,03, v 36 '%, D 18.

1 quadrant - De la HSA 24.014, citar per J. UNTERMANN a Monumenta Linguarum Hispanicarum, Wiesbaden 1975, el considerem fals.

URKESKEN

-

AI Cap viril a la dreta, darrera dofi i davant estrella. RI Genet amb llanca a la dreta, lIegenda iberica 5, sota una ratila. Vives 67-3.

N 3, x 21,80, s 0,26, v = 1 %, int. conf. ± 0,65. D 32.

2 AI Cap viril a la c1reta, darrera doff i davant estrella. RI Gente amb llanca a la dreta, lIegencla iberica 5, sobre una ratlla, Vives 67-1 i 2, ViJlaronga 316 i 791. Amb les rnonedes d'aquesta emissio es poden Iorrnar dos grups, determinats, un pel millor estil i diarnetre petit i I'al tre d'estil tose. i diametre gran. La qiiestio a resolclre cs si els dos grups son homogenis. Fern l'analisi de variacions (vegi's nota 21) ambel resultat de que es pot acceptar la condicio homogenia del conjunt dels clos grups. Ames apliquern el test, no parametric de Kruskal-Wallis (M. HAMMERTON, Statistics tor the human sciences, London 1�75, pagina 94 i prograrna de Hewlett-Packard de Users' Library Solutions, n." 97.330, Kruskal-Wallis statistic) arnb eJ resultat de una X2 3,09, amb un grau de Jlibertat, acceptable al 8 '%. Per tant es POt acceptar la coridicio hornogeriia total de Jes monedes que integren aquesta ernissio.

N 17, x 14,53, s 3,14, v 22 %, into conf. ± 1,61. D 271 28 i 31.

IKALKUSKEN

IKALKUNSKEN.

URKESKEN
E
c F

Graffite et contremarque sur monnaies d'Obulco

et d'italica

Parcourant recemrnent nos senes antiques d'Espagne nous y avons releve une contremarque et un graffite qui ne figurent point au corpus de Manuel de Guadan.'

1) Betique. OBVLCO. AS. (bronze). 28 mm. 11 gr, 95, 1 h.

Dj Tete lauree d'Apollon.

Rj Charrue, epi et joug.

(Heiss. XLIII. 24)

Au droit, graffite sur le cou d'Apollon: V. (Fig. 1, n.s 1).

Le graffite restera toujours d'interpretation difficile. II differe de la contremarque comme le caprice individuel differe de la volonte de pouvoir public. Dans l'ouvrage de Manuel de Guadan, aucune monnaie d'Obulco n'est signalee comme offrant graffite ou contremarque. Ajoutons que, dans ce merne ouvrage, ce type de graffite: V ne figure nulle part. Tout au plus, releve-t-on, au droit d'un bronze d'IIduro, du cabinet numismatique de Catalogne, Ie graffite VII 2 que I'on pourrait rapprocher du graffito V, en admettant que Ie signe V correspondit au chiffre romain Cinq. Pour le graffite VII, et peutetre, par similitude avec la contremarque L VI au droit d'un bronze de Celsa.' contremarque referable a la Vl eme legion, Manuel de Guadan a songe, entre autres hypotheses, a un nurnero de legion, mais sans grande conviction.' Dans le cas present, il ne serait pas serieux de rapporter Ie graffite V a la cinquieme legion Macedonica cantonnee, sous Auguste, a l'autre extrernite de l'Empire.

II serait plus vraisemb1able d'y voir la lettre V, initiale d'une formule du type VALEAT ou VALE, qui figure a plusieurs reprises, en contremarque et en monogramme, sur des bronzes antiques de la peninsule iberique,"

1. Numario Hispanico. IX. 1960. ANTONIO MANUEL DE GUADANS Tipologia de las contramarcas en la nurnisrnatica ibero-romana.

2. MANUEL DE GUADAN, op. cite, pag. 77. PI. II n ." CIV.

3. MANUEL DE GUADANS «Sabre una cont rarnarca inedita de la 'tiLegio VI" en lin sextercio de Claudio». Numisma. Anno VIII. 32. Pags. )3·19.

4. M.ANUEL DE GUADAN: Numario Hispanico. 1960. Pag. 77.

5. MANUEL DE GUAIlAN. Numario Hispanico 1960. PI. I n.? IX, XXVII, XLII, XLIV.

Derniere hypothese: le signe V ne serait ni un chiffre ni une lettre mais un simple signe de reconnaissance et, dans ce cas, au bien il transformerait la monnaie en tessere ou bien il entendrait signifier une possession. II serait destine a premunir le proprietaire de Ia monnaie contre le vol. On peut s'etonner de voir ainsi affirrne un droit de propriete sur des especes metalliques destinees, par nature, a circuler et a changer, sans cesse, de mains. On peut s'etonner egalement de le voir signifie non sur les metaux precieux mais sur Ie vulgaire bronze. Ce serait oublier que pour l'individu de condition modeste le bronze revet une valeur au moins egale a celle de l'or ou de I'argent pour l'individu fortune.

N'oublions pas que siles graffites de possession se retrouvent en abondance sur les deniers d'argent de la republique romaine, on les retrouve egalement, presque avec la merne frequence, en Gaule, sur des especes monetaires de peu de valeur, as nimois et as a l'autel de Lyon, par exemple. La multitude de ces marques, sur ces dernieres especes, tendrait a prouver qu'a certaines epoques et en certains lieux le vol etait fleau courant. Le graffite d'Obulco pourrait done n'etre qu'un signe de propriete traduisant un proprietaire precautiormeux. Ajoutons que dans son ouvrage sur «Las monedas hispanicas del museo arqueol6gico nacional de Madrid», Vol. II, Joaquin M." de Navascues a publie PI. XXIX, n.v 836 un bronze d'obulco dont le droit s'orne d'un graffite qui pourrait se rapprocher du notre, n'etait-ce le jambage gauche demesure de ce qui pourrait etre un V et qui balafre l'effigie.

2) Betique. Italica. As. (bronze). 27 mm. 14 gr, 69 1 h.

D/ TI CAESAR AVGVSTVS PON MAX IMP Tete nue de Tibere a droite.

R/ Autel. MVNIC ITALIC. PERM DIVI AVG.

Sur l'autel, en trois lignes: PROVIDE / NTIAE / AVGVSTI (Heiss. LVII. 8)

Contremarque au ras du menton et du cou de Tibere: P, dans un encadrement hernispherique (Fig. 1, n.s 2).

Ce type de contremarque est ignore de Manuel de Guadan, pour Italica. L'auteur signale au revers de ces monnaies a l'autel, tantot la contremarque P R,6 tantot la contremarque T C,1 tantot la reunion des deux.'

Au droit, seulement, un coup de poincon.?

Dans son ouvrage sur les monnaies ct'Italica 10 Francisca Chaves Tristan signale, en outre, sur une monnaie de ce type, la contremarque NCAPR, apposee au droit, derriere I'effigie de Tibere."

Sur ce type de bronzes, la contremarque P semble done, a ce jour, inedite. Etant donne que la contremarque P R se retrouve, parfois, Irappee au revers de ces monnaies on serait tente, par analogie, de voir, dans la contremarque P, une reduction de la contremarque PR et de la traduire egalernent par Probatum, cette contremarque autorisant la monnaie a continuer a cir-

6. MANUEL DE GUADAN, op. cite, pag. 81. Planche III n.v CXI.

7. MANUEL DE GUADAN, op. cite, pag. 81. Planche III n.v CXII.

8. MANUEL DE GU.m'N, op, cite, pag. 81. Planche I n.· XXXIX et Planche III n.v CXII.

9. MANUEL DE GUADAN, op. cite, pags. 80·81. Planche I n.> XIV.

10. FRANCISCA CHAVES TRISTAN, «Las monedas de Italica»,

11. FRANCISCA CHAVES TRISTAN, op. cit, pags. 93·94. Planche VII 202

euler et pouvant dater des regnes de Caligula au de Claude Ier. Mais si la contremarque PROB sur monnaies antiques (Figure 2, n." 2-3) et son abreviation PRO (Figure 2, n.> 1) peuvent, sans difficulte, se traduire par PROBATVM, nous ne possedons deja plus la meme certidude en presence de l'abreviation PRo

Prenons un exemple. Depuis que l'etude des contremarques a connu Ia faveur des numismates ceux-ci ont lu dans l'estampille PR qui orne les monnaies de bronze de Neron, non pas la traditionnelle marque de validation: PROBATVM, mais une manifestation d'autorite du peuple romain a Ia suite de la mort de l'Empereur et des guerres civiles de 68 apres J. C.

Cette lecture est indeniable pour un certain nombre de contremarques. Pourquoi? Tout simplement parce qu'un point figure entre la lettre P et la lettre R, que l'estampille soit droite (Fig. 2, n." 4) ou inversee comme c'est le cas a Vindonissa." Il est evident que nous avons affaire ici a deux mots distincts et pas a un seu!. Cette reference au POPVLVS ROMANVS est par ailleurs corroboree par la contremarque S. P. R. frappee sur les especes metalliques de merne epoque, et offrant entre les lettres les memes points intercalaires.13

Mais il existe egalernent sur les bronzes de Neron des contremarques: P R, en petits caracteres sans ponctuation entre les lettres (Fig. 2, n.? 5-6). Nous ne les attribuons a I'autorite du peuple romain que par analogie avec les contremarques precedentes et egalernent avec la contremarque SPQR estarnpillee en petits caractereselle aussi sur des monnaies de Neron et de Claude Ier. (Fig. 2, n.v 7).

Mais avons-nous raison?

Vespasien, par exemple, a bien contrernarque de son monogramme les especes de bronze neronniennes. Pourquoi, egalement, a l'origine de son regne, un service public n'aurait-il pas anonymement valide, a I'aide du traditionnel

PROBATUM des monaies de I'ernpereur precedent, les autorisant ainsi a poursuivre leur circulation sous I'autorite nouvelle?

En d'autres terrnes, deux sigles, semblables en apparence, apposes sur des monnaies semblables, a une merne epoque ou a des epcques voisines, ne peuvent-ils, en aucun cas revetir deux significations differentes? Nous n'en sommes pas assures.

La merne remarque est valable pour les contremarques P R et P sur les bronzes d'ltalica.

La contrernarque P, reduite a une seule initiale n'a peut-etre pas la merne signification que PR bien qu'etant frappee sur le merne type de monnaie. On se rend compte de ce phenornene lorque l'on parcourt les tables de l'ouvrage de Manuel de Guadan.

La lettre P employee, seule, en contrernarque, se retrouve, au droit, sur un bronze de Carteia du musee de Berlin et Manuel de Guadan y lirait: PROBATVM.14

Elle se retrouve egalernent sur des bronzes d'Osicerda du musee archeo-

12. MICHAEL GRUNWALD. Die romischen bronze und Kupfer miinzen mit Schlagmarken irn legionslager Vinclonissa. P. 133 n ." 125. Planche X n.v 12. Planche XI n.> 2.

COLIN M. DRAW: Die miizfunden von Vinclonissa. P. 117 n.v 4977. P. 118 n.v 4980.

13. MlCHAEL GRUNWALD, op. cite, Planche X n.v 13.

14. MANUEL DE GUAD,'N, op. cite, pag. 36. Planche I n.v XLI.

logique national de Madrid et du musee de Berlin et cette fois se traduirait par PATER.IS

Associee a la lettre S sur bronze de Romula (M.A.N. de Madrid) elle aurait 1a signification de POPVLVS.16

Redoublee, sur bronze d'Emporiae et encadrant le sigle Melle serait un element du titre: PATER PATRIAE.17

Sur quatre types de monnaies diff'erentes la contremarque P, seule ou accornpagnee, fait l'objet de trois traductions differen tes: c'est avouer la difficulte de sa traduction.

Quelques remarques encore: La contremarque Pest Irappee a l'avers de la monnaie d'ltalica alors que sur ces memes monnaies, la contremarque P R figure au revers. Apposee au ras du visage imperial elle respecte scrupuleusement l'effigie.

Le cartouche hernispherique dans lequel elle est imprirnee no se retrouve, dans le corpus de Manuel de Guadan, qu'avec Ia contremarque de Gades 18 renferrnant, elle aussi, une seule initiale: B.

Aujoutons enfin que cette contremarque P, couchee, imite a s'y meprendre la contremarque de Malacca,!? ou Manuel de Guadan voit la lettre Q et qu'il lit: Ouaestor (Fig. 1, n." 3).

Arretons-Ia ces quelques considerations, la presente note n'ayant d'autre but que d'ajouter deux elements nouveaux au releve des contremarques et graffites sur les monnaies antiques de la peninsule iberique."

IS. MANUEL DE GUAllAN, op. cite, pag. 88. Planche III n.» CXXVII.

16. MANUEL DE GUADAN, op. cite, pag. 90. Planche III n.v CXXX-CXXXL.

17. MANUEL DE GUADAN, op. cite, pag. 68. Planche II n ." LXXXVI.

18. MANUEL DE GUADAN, op. cite, pag. 71. Planche II n.o XCI.

19. MANUEL DE GUADAN, op. cii., pag. 86. Planche III 11.° CXXII.

20. Les monnaies illustrant cette note appartiennen t a la collection Majurel

Fig. 1
Fig. 2

Las acunaciones de Magnecio y su presencia en las tierras valencianas

Con este pequefio trabajo se pretende dar a conocer, por una parte, unos fondos de monetarios oficiales ineditos, y por otra con el procedente de hallazgos, el tipo de acufiaciones y su localizacion, dentro de los limites de las tierras valencianas y en 10 referente a las acufiaciones de Magnecio.

En la excelente obra de Bastien I sobre Magnecio, una vez mas la Peninsula Hispanica queda pobremente representada, solamente cinco sitios (Sevilla, Lluchmayor, Menorca, Elche y Tarragona) se hallan citados, los cuales no explican por si solos el papel que esta serie de monedas ocuparon en el mecanismo monetario de la segunda mitad del siglo IV en Hispania. De ahi la necesidad de analizar zonas y epocas concretas como base previa a conclusiones generales. Por tanto dentro de este sentido intentaremos rellenar parte del va do sobre las acufiaciones de Magnecio dentro del espacio valenciano.

Descripcion de las monedas

Las monedas que vamos a describir son un total de cincuenta y dos, procedentes de los siguientes fondos; 24 de la Biblioteca Universitaria de Valencia, 18 del Departamento de Arqueologia de la Facultad de G. e Historia de Valencia, 2 del Museo Provincial de Alicante, y 8 de Colecciones privadas con la indicacion del lugar de hallazgo.' Todaselias son de cobre del tipo maiorina.

En la descripcion dado que hacernos referencia a la obra de Bastien la reducimos a: ceca, tipo reverso, fase, peso, diarnetro, grosos, posicion curio. monetario y n.v de Bastien.

1. BASTIEN, P. Le MOl7l7ayage de Magnence (350-353). Welteren 1964, pag. 148. 2. Nuestro agradecimiento a tadas las personas que han colaborado facilitando sus colecciones tanto publias como privadas. En particular a D:a Pilar Gomez, Di rectora de la Biblioteca Universitaria de Valencia. D. Martin Almagro, Catedratico-Director del Departamento de Arqueologia de la Universiclad de Valencia y a D. Enriquue Llobregat Director del Museo Provincial de Alicanre.

TREVERIS

1. Felicitas republice, 2 4,20' gr. 21, 1,0'5. 6. Depart.Arq, Bastien 21.

2. Semejante. 2_a 5,015 gr. 21. 2. 12. Col. Priv. Bastien 29. H. Alcoy.

3. Victoriae DD NN Aug et Cae I vot Vmult X. 4.a 3,10, '18,1. 8. Desp. Arq. Variante curio de Bastien.

4. Semejante con crisrnon, 6.0 4,30' gr. 21. 2. 6. C. Priva, Bastien 65. dif'erente curio. H. Cull era.

LUGDUNUM

5. Felicitas republice. Emperador con labaro. 2." 3,51 gr. 23. 1. 12. B.U.V. Bastien 154 b.

6. Gloria rornanorum, Caballero. 3.a 5,50 gr. 22. 2. 7. Col. Priva. Bastien 16D' d. Elda-Petrel.

7. Semejante. 3." 3,90' gr. 20'. 2. 7. B.U.V. Bastien 160'. variante de cufio, 8. Semejante. 3." 3,70' gr. 22. 1. 1. B.U.V. Bastien 161. 9. Semejante. 3." 4,70' gr. 22,5. 1. 5. 12. Col. Priva. Bastien 164 H. Cullcra, 10. Semejante. 3 4,90' gr. 22. 1. 5. Dep. Argue. Bastien diferente. 11. Victoriae DD 'NN Aug. et cas. / Vot. V Muit X. 4." 4,60' gr. 23. 1. 12. B.U.V. Semejante Bastien 167.

12. Semejante. sin cippus. 5." 3,95 gr. 21,5. 1,5. 5. B.UP.V. Difercnte cuno entre el 174 y ,178, de Bastien.

13. Decencio. Sernejante. 5." 4 gr. 20'. '1,5. 5. Bastien 177. B.U.V. 14. Semejante. 5." 3,6 gr. 19,5. 1,5. 6. De. Argue. Bastien 177. 15. 'Sernejante. 5." 4,30' gr. 21. 1,5. 12. B.U.V. Bastien 178. 16. Semejante. 5.a 4,40' gr. 21. 1,5. 7. C. Privad. Bastien 180' cuno distinto, H. Elche. 17. Semejante. 5." 2,301 gr. 18. 1.6. Col. Priv. Bastien 192-193. Diferente curio, no lleva rnarca entre victorias, H. Crevilleute.

18. Semejante. 5." 3,50' gr. 21. 1. 12. Musco. P. Alicante. Parecido Bastien 193.

19. Semejante. 5." 3,60' gr.. 20'. 1,5. 12. B.D.V. Dif'erente cufio del 195 de Bastien.

21. Salus DD NN Avg et caes. 7.". 3,20' gr. 19. 1. B.U.V. Bastien 67 0 68.

ARELATE

22. Gloria rornanorum. Caballero. 3." 4,2 gr. 21,5. 1,5. 6. B.U'y. Bastien 2.43 0 246 diferente cufio.

23. Victoriae DO' NN Aug et cae / vit V muir X, con crismon. 6.a 3,90' gr. 20',05. 2. 12. B.UY Bastien 273.

24. Semejante. 4." 4,50 gr. 23. 1,5. ,12. Depar. Arqueo. Bastien 248.

25. Semejante. sin cippus. 5." 5,20 ,gr. 20. 2.6. Depart. Argue. Bastien 248.

26. Semejante. 5." Decencio. 4,90 gr. 22,5. 2.6. B.U.V. Bastien 249.

27. Sernejante. Magnecio. 5." 5,20 gr. 22. 2. 12. B.U.V. Bastien 2'56.

28. Semejante. 5." 5,20' gr. 21. 2. 12. Col. Priv. Bastien 257. diferente cufio. H. Requena.

29. Semejante. 5." 4,40' gr. 22,5. 1,15. 1. B.U'y. Bastien 259. diferente cufio, 30'. Sernejante. Entre victorias F. 5." 4,40' gr. 19. 2. 12. B.U .V. Bastien 263. variante cufio.

31. Sernejante. 5." 4,25 gr. 20. 1. 12. Depart. Argueo. Bastien 263.

32. Decencio. Semejante. 5." 4 gr. 23. 1,5. 12 B.U .V. Bastien 264.

33. Magnecio. Semejante. entre victorias IS. 5." 3,40' gr. 21. 1. 6. Depart. Arqueo. Bastien 266.

34. Salus DN DN Aug et caes. Crismon. T» 6,90' gr. 25. 2. 12. B.U.V. Bastien 281. diferente curio.

35. Semejante. 7." 4,400 gr. 21,0'5. 1,5. 7. Depart. Arqueo, Tipo de Arelate, pew el curio no resefiado por Bastien.

ROMA

36. Victoria aug lib. romanor. Emperador con labaro. 2." 3,20' gr. 25. 1. 6. B.U.V. Bastien semejante al 427.

37. Vict DD NN Aug. et caes. Sin cippus. / Vot. V. Mult. X. s- 4,46 gr. 22. 2. B.U.V. Bastien 4�2.

38. Sernejante. entre victorias estrella. 5." 4,30 gr. 21,S. 1. 5. B.U.V. Bastien 483.

39. Semejante. 5." 5,20 gr. 20,S. 2.5. Col. Privada. Sernejante 485 de Bastien, pero con es trella. H. Morella-Forcall.

40. Sernejante. 5." 4,35 'gr. 20. 1. 6. Musco P. AJicante. Bastien 486 41. Sernejante. 5." 4,40 gr. 21. 1,5, 12. B,U.V, Bastien 49'3. 4,2. Semejante. 5." Anverso letra gama. 3,60 gr. 21. 1,1. 5. Depart. Arqueo. Bastien

JMITACIONES

43.Del tipo fase 5." 4,80 gr. 20. 2. 7. B,U.V.

CECA INTERMEDIA

44. Tipo 5.a Ease, sin cippus. 4 gr. 21,S. 1. 12. Depart. Arqueo.

45. 'Sernejante. 3,60 gr. 19. 1,5. 11. Depart. Arqueo. 46. Semejante. 3,30 gr. 20. 1. 12. Depart. Arqueo. 47. Sernejan te. 3,30 gr. 20. 1. 12. Depart. Arqueo. 48. Semejante. 4,20 gr. 21. 1. 6, Depart. Arquco. 49. Semejante. 3,95 gr. 21. 1. 7. Depart. Arqueo. 50. Semejante. 3,40 gr. 20. 1. ]0, Depart, Arqueo, 51. Semcjante. 3,35 gr. 19. 1. 7. Depart.Arqueo. 52. Tipo Crismon. 6." 4,@ gr. 21. 1,9. 112. Depart. Arqueo,

Analisis de las cecas

Las cecas que tenemos constancia son cuatro: Treveris, Lugdunum, Arelate, y Roma.

'I'reveris es la primera que acufia para Magnecio, era ciudad imperial y con gran des reservas de metales preciosos.' Las acufiaciones se sucederan sin interrupcion hasta la victoria de Constancio II. A pesar de su importancia sus acufiaciones, en principio, estaran pobremente representadas en las tierras de Valencia, solo cuatro piezas hemos podido constatar, 10 cual reo presenta un 7,69 %.

En segundo lugar se halla Lugdunum que emite para Magnecio poco despues de Treveris. Se encuentra funcionando y abundantemente hasta el 353. Los tipos de talleres y oficinas son de una gran variedad, es la mejor representada, en la zona valenciana y supone un 32,69 %.

La tercera es Arelate, mas tardia en sus comienzos que la anterior, segun autores,' hasta febrero del 350 no acufiara exclusivamente para Magnecio. Sus monedas abundantes, representan en Valencia un 26,92 %.

De Aquileia no tenemos constancia en la zona de estudio 10 mismo que Ambianum. Y por tanto la ultima ceca es Roma. Las tropas de Magnecio entran en Roma en febrero del 350, que es cuendo cornenzara a emitir. Roma nos representa un 13,46 %, pero fundamentalmente centrada en las ernisiones del 351 a agosto del 352.

3. Gp. cir., I, pag. 29.

4. LAFFRANCHI. Cornento numismatico alla storia dell irnperatore Magnezio a del suo tempo, en Atti e Mernorie dell Intituto Italiano di Numisruatica 1930, vol. VI.

CECAS

CECAS

LUGDUNUM

ARELATE

ROMA

INDETERMINADA

IMITACIONES 1,92

Cronologia de las emisiones

En cuanto a este aspecto, estudiado por Laffranchi y por Bastien, seguiremos su ordenaci6n y cronologia ya que 10 unico que nos interesa es situar crono16gicamente el material recogido y saber el porcentaje segun la ceca y dentro de ella el periodo de emisi6n.

CECAS

La primera fase de emisi6n que se situa entre el 18 de enero del 350 al 27 de febrero del mismo afio no afecta a la zona estudiada ya que no tenernos ningun ejemplar por ahora.

La segunda ernision representada por ejemplares de Treveris, Lugdunum y Rorna, cronclogicamente se situa entre el 27 de febrero del 350 a principio de mayo del 350. Para el Bronce se acuno un nuevo tipo de reverso FELICITAS REIPUBLICE con el emperador hacia la izquierda con globo y labaro, en Treveris y Lugdunum. En cuanto aRoma el tipo varia siendo el de VICTORIA AUG LIB ROMANOR, ernperador a derecha con Iabaro y pie sobre prisionero.

La tercera emisi6n situada entre mayo del 350 a agosto del mismo afio,

hay ejernplos de la ceca de Lugdunum y Arelate. El de GLORIA ROMANORUM, llevando emperador a caballo a derecha delante del cual se encuentra un enemigo arrodillado. En el caso de Arles la primera oficina trabajara para Constancio II con el tipo «Fel temp reparatio» y la segunda para Magnecio con el nuevo reverse.

La cuarta ernision ejernplos de la cual tenemos de Treveris, Lugdunum y Arelate. Se situa cronologicarnente entre agosto del 350 a finales del mismo <u10. Segun Bastien 5 la intervencion de Decencio en los talleres galos hace que se adopte unnuevo tipo de rever so VICTORIAE DD NN AVG ET CAES, can dos victorias sosteniendo una corona sobre un cippus en cuyo interior se halla VOT V MULT X.

La quinta emision situada entre principios del 351 y agosto del 352 es indudablemente la mejor representada y cuyos ejernplos son los mas abunclantes en la zona valenciana, sobre todo los procedentes de Lugdunum y Arelate, seguidos de Roma. El tipo es el mismo que el de los talleres galos de la cuarta emision, pero sin cippus. Hay por tanto una generalizacion en todos los ta11eres.

La sexta ernision se localiza entre agosto del 352 y finales del misrno aI10. Solo tenemos ejemplos de Treveris y Lugdunum. Hay por tanto una clara disminucion de las monedas de Magnecio. En cuanto a los tipos son los mismos que las emisiones anteriores, pero con la aparicion del crisrnon. Y finalmente tenemos la septirna ernision de comienzos del 353 a agosto del mismo afio, con ejemplos de Lugdunum y Arelate, EI tipo es modificado siendo ocupado el reverso por un crismon a cuyos lados se hallan las letras alfa y omega. Estas letras simbolizan, como es de todos conocido, la eternidad de Cristo, 10 que hizo pensar a Bastien," que fue adoptado por Magnecio para atraerse a los ortcdoxos galos Irente a Constancio II, militante convencido arriano. Pero este nuevo tipo cabe tam bien explicarlo como una reaccion contra la constante inflacion y la cada vez mayor abundancia de imitaciones locales.

EMISION %

Segunda 7,69

Tercera 11,53

Cuarta 7,69

Quinta 63,46

Sexta 3,8

Septima 7,6

As! como el rnismo Bastien, op, cii., pag. 31.

5. o». cii., I, pag. 56. 6. Op, cii., I, pag. 69.

Andlisis metrologico

Como dice Bastien ? Magnecio continua acuiiando la maiorina en los talleres que ocupa. Segun Mattingly el peso de esta moneda era de 80 granos o sea 5,20 gr. Presentamos un cuadro de pesos tomando por una parte los facilitados por Bastien -indudablemente mas fiables por la cantidad de monedas pesadas- y por otra los pesos obtenidos con el material manejado por nosotros. CECAS 2." 3.a

Cifras superiores Bastien. Cifras inferiores nuestras.

Generalmente las cifras aportadas por nosotros son infericres, por un lado por el menor numero de ejernplares. pero sobre todo por el desgaste de las piezas que en nuestro caso es alto, 10 que nos indica su mayor circulacion y que por tanto no son procedentes de ninguna temprana ocultacion, sino que fueron motivo de intercarnbio en un largo periodo. POl' otr aparte se puede observar una clara disminucion del peso y el que todos los ejemplares metrologicamente son maiorinas con la excepcion de una media-rnaiorina, segun creemos (n.« 17).

La circulacion y el aprovisionamiento

En base a las monedas de las que tenem os con certeza su lugar de hallazgo, podemos afirmar con toda provisionaiidad, que la provincia de Valencia can mayor abundancia en este tipo de acuiiaciones es Alicante (EldaPeter, Crevillente, Elche, Alcoy), seguida de la de Valencia (Cullera y Requena) y por ultimo Castellon (Zona de Morella-Forcall ).

7_ Op, CiL, 1. pag. 97_

S. Corresponde a la fase 5 de Bastien. Tableuae lIT, pag. 222_

Pero mas interesante que el lugar de hallazgo, a1 menos par el escaso numero de ejemplares can esta referencia que hemos podido utilizar, es analizar el espacio de tiempo que circularon y el perfodo que suponernos mayor en el aprovisionamiento.

Si agruparnos las monedas pOT afios nos daria 10 siguiente:

Por tanto, entre el 350 y el 351 seria el memento de mayor expansion en el aprovisionarniento y de ambos afios este ultima, el de mayor porcentaje, a partir del cual se comienza a disminuir.

Alga semejante ocurre en el analisis de est as piezas en Conimbriga, pero aqui el aprovisionarniento es mas temprano y mas intense, aunque a medida que se avanza las porcentajes bajan al igual que en Valencia.

%

FUENTE: Fouilles de Conimbriga .9

Las acufiaciones de Magnecio habrian llegado, posiblemente, antes a Ia zona occidental de la Peninsula que la oriental. Ouiza par que el numero de la moneda oficial romana mas abunclante en esta ultima presentara un freno a esta introduccion. Pero oposion que debio de ser vencida quiza al ser la maiorina una pieza de mas calidad que la que circulaba oficialmente. En cuanto a saber si estas piezas circularon mucho 0 poco es importante analizar el grado de desgaste, por ella hemos reducido el desgaste a tres conceptos: Bien conservada, algo gastada y muy gastada, resultandolo siguiente:

Bien conservada

Algo gastada

Muy gastada

%

%

%

Por tanto son piezas que circularon de una manera regular. Ouiza el problema sea el situar hasta que fecha debieron de hacerlo. Es indudablemente dificil ya que el grado de desgaste nos hace pensar que 10 hicieron durante un tiempo mas largo de 10 que algunos autores piensan. Callu, en su trabajo Denier et nummus (300-354) ,10 planteo de una manera precisa y muy interesante las medidas que se tomaron en la primavera del 354 y una de ellas fue la retirada de las monedas de usurpacion con el fin de sanear la circulacion monetaria. Pero a pesar de la arden, creernos, que su cumplimiento no debio de ser tan tajante que impidiera seguir utilizando este tipo de monedas, aunque cada vez en menor grado.

9. PEREIRA, BOST, HIERNARD. Fouilles de Conimbriga. III. Les Monnaies. (Paris, 1974.)

10. CALLV. Dernier et HummUS (300·354) en «Les devaluations a Rome", pags. 107-121. Ecole francaise de Rome, 1978.

.REQUENA

CULLERA

Un dirhem 343, variant de Madinat al-Zahra de de Ilegenda l'anu

Crida forca l'atencio, el trobar una variant de llegenda, 0 millor dit, de collocacio de Ilegenda, quan aquesta serie del Cal ifat ha estat estudiada prou a fons per nombroses erudits.'

L'ordenacio normal a la 1. A., es la segiient:

No (hi ha) rnes deu que Ala, solamentell es l'unic.

La Lt.oho i...LLa ALLah whadohu -La sber-Lko Lahu.

Pen), les monedes que ens cluen a escriure aquesta petita nota, diuen com segueix:

A:

No (hi ha) mes deu que Ala, solament ell es l'unic.

La l.Lohc l.LLo P.,LLoh I_:Jhodohu La shcr-Lkc Lahu.

A sota cle la profesio de fe.� (Mohamed) 3

1. Caldria, tal vegada, fer Lilla relacio exhaustiva suara d 'au tars que tracren la moneda del Califa t perc seria massa extens per un article de durada curta. EI lector sabra disculpar aquesta manca

2. La traduccio que segueix, es Iliure ens sernbla quelcom mes adient per aquesta professi6 de. fe musulrnana. La 'sur ah' CXII del Cora diu taxarivament que: Ala (es) un; Ala (es) etern; no va engendar ina, tou engendrat i no hi ha per a ell cap digual. En llenguatge planer: «ALA. ES DNIC». Encara que la paraula exacta fora «AL·UAHID", les monedes porten «LA SHERIKA LAHU", que traduit literalment vol dir: «no (hi ha) company per a eli», per tal com tot I'eix de la doctrina arabiga es que Ala es un dell lillie, en contraposicio a la «trinitat» cristiana, considerada per Mahorna corn una forma didolatria.

3. COllER' Y ZAIDIN, Francisco. Tratado de Numisnuitica Ardbigo-Espaiio!a. Madrid, 1879, pag. 85. Diu que Mohammad es troba ales monedes de I'any 336 al 346 A.H. VIVES Y ESCUDERO, Antonio. Monedas de las Dinastias Arabigo-Espafiolas. Madrid 1893. Mohammad, 336·348.

MILES, George C. The Coinage of the Untayyads of Spain. Part two. p. 296·29�. No csta d'acord amb res encunyacions posteriors a I 'any 346 arnb el nom de Mohammad.

Hi trobem pen), una petita variant a la primera linia:

B:

tLll�LJI};'

Ll.oho LLLa ALah

que existeix a dues monedes.' Del primer tipus (A), en coneixen tres. Els reversos no tenen cap problema, per tal com son tots iguals al patro i no porten cap mena de marca.

II

Una petita revisio de les encunyacions d'aquest any 343 A. H., ens porta a Ia conclusio d'una reduccio important de les variacions C:motius ornamentals o controls de seca?) que apareixen ales monedes de la decada anterior i que cornenca a observar-se l'any 338 i 339 per primera vegada despres de la briliant escomesa de les encunyacions a Madinat al-Zahra cl 336 A. H. i e1 337 A. H. Els anys 340 A. H. i el 341 A. H. torna a apareixer una gran profusio de marques, minvant fortament el 342, 343, 344 i 345 A. H., essent aquest ultirn el mes minso. El 346 canvia el regidor de 1a seca passant a ocupar el lloc de Mohammed,' .:.., dO probablement Ahmed B. Nasr B. Khalid 6 que encunya peces del 346 endavant, amb el seu nom -b..o-JI a l'area I, sota la professio de fe.

Peces amb Sae

RESUMDE LES PECES CONEGUDES PER ANYS

4. lOS veritat que ales prrrneres monedes Omeies del Califat 316·320 A.H. eJ nom dAla tarnbe es situat a la primera Jiriia, perc l'any 343es I'excepcio de la resta d'encunyacions que segueixen el patro, diriern, oficial i de mes a mes no esta registrat a cap llibre dels consultats habituaIment.

5. MILES, George C. Op. cit., part one, pag. 76. 3) Probably not 347 and 348, the coins of those years with the name of Muhammad probably being misattributions.

6. Ibid. Ibid, pag. 55. 4. �I (Ahmad) 346·350.

7. CoHeccions particulars.

3. Aquestes cine peces son les que es presenten ad, en aquest estudi i que son inedites.

La raresa de les peces anotades rnes amunt resta a bastament aclarida esserrt la rnes rara l'encunyacio de l'any 336 A. H. El grup dels anys 343 al 345 Lambe resulta d'una escassetat notable.

Per tant, les peces amb la llegenda variant de collocacio, amb Ala a Ia primera Iinia, deuen correspondre a una encunyacio certament curtissima de I'any 343 A. H.

Les peces marcades PlPG, corresponen a una troballa realitzada a I'area de Cordoba, tal vegada abans de l'any 1975. Eo; molt dificil saber detalls mes exactes d'ubicacio, quantitat i data. D'acord arnb els nostres apunts ens atreviriem a dir que el tresor constava de varis rnilers de dirherns i anava de I'any 321 A. H. al 360 A. H. Podria acceptar-se que no hi havien dinars.

Les 5 monedes arnb el nom d'Ala a prirnera Iinia, corresponen totes a la troballa de Cordova.

Les anotacions arnb SC-J, procedeixen de l'area de Jaen i, molt probablement, de Ia serra de Casorla. La troballa corisistia en 237 monedes arabigues. No hi havia cap dinar. La data de la troballa es desconeguda.

Aquests dos conjunts seran estudiats i donats a coneixer, probablement, en una data propera.

T I PUS

T I pus

Andalusian Umayyad dirhams from Eastern Europe

Among the tens of thousands of Islamic dirhams which were imported into Eastern Europe during the period ca. 800 to ca. 1015, there are a small number of Umayyad silver coins minted at al-Andalus or Cordova in Spain. These coins fall into two distinct groups. The first and earlier group includes those dirhams issued during the period of the Umayyad Caliphs of Damascus, i.e., pre-750. These coins will be referred to here as Umayyad dirhams struck in Spain. The second group belongs to the coinage of the Spanish Umayyad Amirs (756-1031). To distinguish these coins from those of the first group, they shall be called Spanish Umayyad dirhams.

To the best of my knowledge, the Andalusian Umayyad dirhams uncovered in Eastern Europe have never been the subject of a special study. The route by which they reached Eastern Europe was briefly discussed by E. Zambaur 1 and R. R. Fasmer.? V. L. lanin mentioned them, in passing, among the eight dynastic groups found in early dirham hoards from medieval RUS'.3 More recently, V. M. Potin devoted several pages 0 these dirhams in a study primarily concerned with the western and central European deniers found in medieval Rus' and adjoining areas.' But, to date, no work has focused exclusively on the Andalusian Umayqad dirhams from Eastern Europe. Our purpose, then, is to remedy the neglect of this interesting group of coins which were struck at one end of Europe and deposited at the other end. Hopefully, our study will take its place among other recent works on medieval Islamic coins from Spain which have been uncovered in northern and Eastern Europe, e.g., U.S. Linder Welin's examination of the Spanish Umayyad coins from Scandinavia 5 and the Dobrovol'skii-Potin article on Hungarian imitations of Almoravid dinars found in Eastern Europe.s

I. E. ZA1>.IJHUR, Orientalische Miinr.en in Nord-und Osteuropa (Vienna, 1902), 5.

2. R.R. F.�SMER, «Ob izdanii novoi topografii nakhodok kuficheskikh. monet v Vostochnoi Europe», Izvesliia Akdemii Nauk: SSSR, Otdelenie obshchestvennykh nak, 1933, N.o 6-7, 480.

3. V. L IANIN, Denezhno-vesovye sistemy russkogo srednevekov'ia: Domongol'skii period (Moscow: 1956), 91.

4. V. M POTIN, Drevniaia Rus' i evropeiskie gosudarstva v X-XlII 1'1'.: lstoriko-numizmaticheskii ocherk: (Leningrad: 1968), 211-213.

5. U. S_ LINDER WELIN, «Spanish-Urnaiyad Coins Found in Scandinavia», Numismatiska Meddelanden, 30 (1965), 15-25.

6. I. G_ DOqROVOL'SKII, V. M_ POTIN, «Vengerskie podrazhaniia AI'morazidskim dinaram», Trudy Gosudarstvennogo Ermitazha, 12 (1971), 120-125_

The various finds of Andalusian Urnayyad dirhams from Eastern Europe are listed in Appendix 1. The reader will immediately notice that the information about some of these finds is incomplete. Furthermore, since the last topography of dirham finds from European Russia was published seventy years ago, it is quite possible that we have inadvertently omitted some AndaIusian Umayyad dirhams found since that time. Howerer, it is our hope that this initial study of these coins will inspire others who possess direct access to the data to publish more complete information on the dirhams listed here and to make known any ather finds of Andalusian Umayyad dirhams which should be included.

Perhaps the most striking fact about the Andalusian Umayyad dirhams from Eastern Europe is how few there are. Writing in the early 1930s, Richard Fasmer estimated that dirhams had been found at about 750 sites in the former Russian empire.' At present, the number of lind-spots with dirhams clearly exceeds 1.000. Yet, the number of find-spots from European Russia and the Ukraine with Andalusian Umayyad dirhams is under ten or less than one percent. In other words, Andalusian Umayyad dirhams are present in only one out of every hundred or so find-spots in Russia an the Ukraine which contain dirhams. While I have not done the calculations for Poland and the Caucasus, we should probably find that Andalusian Umayyad dirhams occur in only a very small precentatge of find-spots with dirhams from these regions.

Another indicator of the rarity of Spanish Umayyad dirhams in Eastern Europe in the fact that they are often found in comparatively large hoards. For example, the most recent find from Russia comes from Timerevo dud belongs to a hoard of over 2.600 dirhams (Appendix I, No.6). The two coins in the Kiev find were part of a board of almost 2.800 dirhams while the Andalusian Umayyad dirhams from Magilev came from a hoard of about 2.000 coins and coin fragments (Appendix I, No.7, 3). The Uglich hoard, with its four of five Andalusian Umayyad dirhams, consisted of over 1.100 coins (Appendix I, No.5). The Glazov hoard contained about 1.500 dirhams (Appendix I, No.8). At the same time, only one stray or single find of an Andalusian Umayyad dirham is reported from all European Russia and the Ukraine (Appendix I, No.9). This find-spot was located within the Khazar kaganate where comparatively few dirham finds occur. By way of contrast, Russia and the Ukraine contain numerous spots where one or a few dirhams from almost every Islamic dynasty of the time have been found. Andalusian Umayyad dirhams were so scarce in Russia and the Ukraine north of the steppe zone that they only ocurred in large concentrations of coins.

These same patterns -presence in fairly sizable hoards and few single finds- also prevail elsewhere in Eastern Europe. The single Andalusian Umayyad dirham from Vossberg in Pomerania (Appendix I, No. 11) was part of a hoard which originally consisted of over 9.000 coins. The Spanish Umayyad dirhams in the Starydworek and Wielowies finds (Appendix I, No. 12, 13) came from hoards of over 530 and 430 coins respectively. Other hoards from Poland-Pomerania, Finland, and the Caucasus with Andalusian Umayyad dirhams were smaller in number, but still sizable; the smallest was composed of 38 dirhams. Besides the one Andalusian dirham from Khazaria, the only

7. FASMER, .os izdanii», 475.

other Andalusian Umayyad dirham from Eastern Europe found outside of a board was the fragment found in a grave in Finland (Appendix I, No. 15). In short, eighteen of the twenty finds of Andalusian Umayyad dirhams from Eastern Europe (90 %) derive from hoards and many of these hoards are large.

Another indication of the paucity of Andalusian Umayyad dirhams in Eastern Europe is their small number within the few hoards where they do appear. Their percentage of the total coins in each hoard from Russia and the Ukraine is as follows: Kniashchino, 2.2 %; Nizhniaia Syrovatka, 5 %; Iarylovichi, 1.4 %; Uglich, 2.0-2.5 %; Timerevo, 0.8 %; and Kiev, 6 %. The comparable figures for Poland, Finland and the Caucasus are: Pomerania 6 %; Vossberg, 2 %; Starydworek, 2 %; Wielowies, 2 %; Hammarudda, 6 %; Buradygia, 4 %; Kirovabad, 1.6 %; Kavshiri, 2.6 %; Apeni, 3 %; and Pshaveli, 7 %. The only hoard which seems to have contained more than a few Andalusian Umayyad dirhams was Mogilev where, regreattably, our information is incomplete (Appendix I, No.3). In short, Andalusian Urnayyad dirhams only constituted a very small part of a very few hoards from Eastern Europe.

As noted above, the Andalusian Umayyad dirhams found in Eastern Europe can be divided into two dynastic groups: the Umayyad dirhams struck in Spain and the SpanishUmayyad dirhams. While our data leave much to be desired, we do find that there are eleven find-spots from Eastern Europe with Umayyad dirhams struck in Spain: Russia and the Ukraine, 6; Poland and Pomerania, 1; Finland, 0; and, the Caucasus, 4. Fourteen find-spots contain Spanish Umayyad dirhams: Russia and the Ukraine, 7; Poland and Pomerania, 4; Finland, 2; and, the Caucasus, 1. The overlap exists because five find-spots, four in Russia and one in Poland, contain coins of both groups. It is impossible to provide exact figures on the number of dirhams in each group. Given the imperfect published data, it would appear that at least fourteen Umayyad dirhams struck in Spain have been noted in Eastern European finds: Russia and the Ukraine, 7; Poland and Pomerania, 1; Finland, 0; and, the Caucasus, 6. By way of comparison, there are over twenty-two Spanish Urnayyad dirhams: Russia and the Ukraine, 14+; Poland and Pomerania,S; Finland, 2; and, the Caucasus, 1. In short, among the Andalusian Umayad dirhams seem to be somewhat greater in quantity and to occur in a somewhat larger number of find-spots.

A comparison of the Andalusian Umayyad dirhams from Eastern Europe with those listed in the indexof al-Andalus silver coins found inMiles' catalog is revealing.' First of all, every year specifically represented among the Andalusian Umayyad dirhams from Eastern Europe is also found in the Miles index. In terms of mint years, there are no exceptionally rare specimens among the Eastern European finds of Andalusian Umayyad dirhams. My colleagues in Eastern Europe and Spain will have to determine if the varieties from a given year uncovered inEastern Europe are exceptional. If the number of Andalusian Umayyad dirhams from each year in the Miles index is in any way representative of the total emissions," then those issues which reached Eastern Europe raise several interesting problems. For

8. George MILES, The Coinage of the Urnayyads at Spain, 2 parts (New York: 1950), 555·560.

9. According to .Miles Coinage, x, «it is safe to say that the rurnber of citations after each issue (or in the index of issues at the end of the book .) "is a good indication of relative, and a fair indication or absolute, rarity or commonness».

example, the number of specimens in the Miles index for each year between 722/23 and 766/67 never exceeds ten and is normally three or less. On the other hand, starting in 767/68 and extending through 885/86, the number of specimens for each year, with only two exceptions, is never less than ten, regularly exceeds twenty, and often reaches fifty of more, in other words, there seems to have been a marked increase in the quantity of Andalusian Umayyad dirhams struck during the century of so after 766/67. This increase in volume within Spain is not reflected in the Eastern European finds. At least fourteen of the Andalusian Umayyad dirhams from these finds were struck before 767/68 while some nineteen plus fall into the period between 767/68 and 885/86. In other words, the dirhams issued before 767/68, primarily by the governors of the Umayyad Caliphs, are over-represented in the Eastern European materials. The marked upsurge in the coinage of Andalusian Umayvad dirhams after 766/67 had no notable impact in Eastern Europe.

The Miles index raises aneven more significant problem. As already noted, the sharp increase in the number of Andalusian Umayyad dirhams continued from 767/68 to 885/86 with few exceptions. However, the overwhelming majority of the dirhams from this period found in Eastern Europe date to the period before 800. A breakdown by decade of the seventeen coins from this entire period for which we have more or less good data is as follows: 760s (767/68-769/70) 4; 770s 5; 780s 2; 790s 2; 800s 2; 810s = 1; 820s = 0; 830s 0; 840s 0; 850s 1; 860s 0; 870s = 0; and, 880s O. In other words, the number of Spanish Urnayyad dirhams reaching Eastern Europe declined sharply after the 770s, stayed at a minimal number until the 810s, and then, for all practical purposes, ceased entirely.

Andalusian Umayyad dirhams only began to reach Eastern Europe again during the reign of Hisham II (976-1009, 10,10-1013). Regrettably, we do not have the exact mint years for the three Hisham II dirhams found in Poland. Nevertheless, the Miles index suggests that his reign, especially from 976/77977/78, 988/89-1007/08, and 101O/I11-J011/12, was characterized by an exceptionally large emission of dirhams. But, the mere fact that Hisham II had numerous dirhams struck does not explain why some reached Eastern Europe. As we saw above, the quantity of coins struck in Spain seems to have been independent of the factors which brought some of them to Eastern Europe.

The above discussion indicates that the Andalusian Umayyad dirhams from Eastern Europe fall into two distinct chronological groups. The first group dates from the 720s and extends until the 810s, i.e., 720-820. The vast majority of Andalusian Umayyad dirhams in Eastern Europe belong to this group. These coins, with the exception of the stray find from Khazaria, were found in hoards of the ninth and early tenth century. The dates of the most recent coin in these hoards are as follows: Kniashchino, 808/09; Nizhniaia Syrovatka, 812/13; Mogilev, 814/15; larylovichi, 820/21; Uglich 832/33; Timerevo-ca., 870; Kiev, 906/07; Glozov, 842/43; Pomerania 839/40; Hammarudda, 857/58; Buradygia, 2nd quarter of the ninth century; Kirovabad. 771/72; Kavshiri, 819/20; Apeni, 833/34; and, Pshaveli, 807/08. Recognizing the exceptions, onecan characterizethis group as Andalusian Umayyad dirhams of the eigh century deposited in Eastern European hoards of the ninth century.

Two other traits of the first chronological group should be noted. First of all, it includes all eight hoards from Russia and the Ukraine. all five Caucasian hoards, the single Finnish hoard, and only one of four Polish hoards.

In other words, this first chronological group is concentrated geographically in the Caucasus and European Russia-Ukraine. Second, most of the hoards in this initial chronolofical group were deposited by the first-third of the ninth century (nine of fifteen or 60 IVa) and almost all by the mid-ninth century (twelve fifteen or 80 IVa). The Andalusian Umayyad dirhams of the first chronological group occur primarily in Russian-Ukrainian and Causasian hoards deposited before 850.

Now that we have identified some of the characteristics of the first chronological group, we can turn to the question of how hey reached Eastern Europe. In a recent study, I attempted to demonstrate that dirhams first began to reach Eastern Europe around the year 800 and that they were imported into Eastern Europe from the Near East by the Caucasus/Caspian route. This study also tried to show that dirhams were first imported into Transcaucasia from the Near East around 770, i.e., the earliest dirham hoards in the Caucasus date from 770.10 In short, dirhams began to flow north from the Near East to Transcaucasia around 770 and to Eastern Europe around 800.

Some time ago, Fasmer pointed out that one of the characteristics of the early Russian dirham hoard was their relatively high percentage of north African dirhams. Fasmer also argued that north African dirhams formed a comparatively large part of Russian dirham hoards deposited before 825.11 North African dirhams constituted such a major part of early Russian-Ukrainian dirham hoards because, by the early ninth century, they had come to from a significant part of the coin stock within the Near East. Four recently published Near Eastern hoards of the period 808/09-819/20, for example, contained 56 %, '16 %,32 IVa, and 19 % north Affrican dirhams." Therefore, the coin stock from which the dirhams exported to Eastern Europe and Transcaucasia was drawn included a large number of north African dirhams.

I believe that it is reasonable to argue that the flow of dirhams from north Africa to the Near East also brought Andalusian Umayyad dirhams into the Near East, especially the Spanish Umayyad dirhams. In Appendix II, I have listed four recently published Near Eastern dirham hoards of the eighth and early ninth centuries containing Andalusian Umayyad dirhams. An analysis of the data indicates that Umayyad dirhams struck in Spain had begun to reach the Near East before the mid-eighth century. The 748/49 Damascus hoard, for example, contained 38 Urnayyad dirhams struck in al-Andalus (Appendix II, No.3). We might also note, in this connection, the recent hoard of 150 Umayyad dinars found in Syria which contained at least three north African dinars (719/20-723/24) and a dinar struck in al-Andalus, 737/38.13 In the early ninth century, we find three Near Eastern hoards (one in Iraq, one in Turkey, and one in Syria) with Andalusian Umayyad dirhams (Appendix II, No.1, 2, 4). The Denizbaji hoard from Turkey is particularly worth noting since among its 2.505 coins were thirty-four Spanish Umayyad dirhams as well as two Umayyad dirhams struck in Spain. In brief, there can be no doubt that Andalusian Umayyad dirhams reached the Near East during the eighth

10. Thomas S. NOONAN, "When and HowDirhams First Reached Russia", forthcoming in Cahiers du Monde Russe et Sovietique.

11. R.R. FASMER. «Klad kuficheskikh monet, naidennyi v Novgorocle v 1920 g.", lzvestiia Cosudarstvennoi Akademii istorii mat erial'noi kul't.ury, IV (1925), 267·268; idem., Zavalishinskii klad kufiches. kikh monet VIII·IX v. (Leningrad: 1931), 9, 12; Ianin, Denerhno-vesovye sistemy, 92.

12. NOONAN, "When and How", Table XXI.

13. Coin Hoards, 2 (1976), pag. 97, n.» 365.

and early ninth centuries. Some had already been imported there prior to the Abbasid revolution while many, if not most, were apparently brought there as part of the massive imports of north African dirhams in the second-half of the eighth century. In any event, the Andalusian Umayyad dirhams found in Transcaucasian and Russian-Ukrainian hoards came from the Near East from whence they were carried north to the Caucasus starting about 770 and, by the Caucasus/Caspian route, to Russia and the Ukraine begining around 800.

Many silver coins circulated within the Near East for a considerable time before beingdeposited. This phenomenon explains why Sasanian drachms, for instance, are found in Near Eastern, Transcaucasian, and Eastern European hoards of the eighth, ninth, and even tenth centuries. It also explains why coins of such eighth century rulers as the Ispahbads of Tabaristan and the Umayyad Caliphs appear in dirham hoards of the ninth and, on occasion, tenth centuries. Thus, there are good reasons to believe that a few of the Andalusian Umayyad dirhams imported into Russia and the Ukraine during the early ninth century might remain in circulation there for some time. In fact, I have recently sought to show that some Volga Bulgar dirhams struck in the middle Volga region of European Russia were only buried in northwestern Russia and the southeastern Baltic some 100 to 160 years later." If we accept this idea of the continued circulation of some dirhams for a considerable length of time, then it is nottoo hard to explain how Andalusian Umayyad dirhams were included in Russian-Ukrainian, Caucasian, and Polish hoards deposited up to a century after most of these dirhams were initially brought to Transcaucasia and Russia-Ukraine. Some of the Andalusian Umayyad dirhams imported into Eastern Europe in the late eigh-early ninth century were only deposited there at a later time.

Thesecond chronological group of Andalusian Umayyad dirhams found inEastern Europe comes from the reign of Hisham II (and possibly Hisharn Ill) and dates to the late tenth-early eleventh century. This second group is quite different from the first group which probably explains why dirhams from the two groups are never found together. The second group was not only struck much later (976-1013 vs. 720s-810s); it came to Eastern Europe under completely differenthistorical circumstances. The earlier group of Andalusian Umayyad dirhams was brought to Russia-Ukraine and the Caucasus from the Near East during the late eighth-early ninth century. Within Eastern Europe, dirhams of the second group are only found in Poland (Appendix I, No. 11. 12, 13). No dirhams of this group have yet been reported from Russia, the Ukraine, or the Caucasus. Therefore, the Hisham coins appear to have reached Poland by a very different route, a route which seemingly ran through central or western Europe instead of the Caucasus and Rusia-Ukraine.

There are very few coins in the second group. In fact, only one Hisharn dirham is reported from each hoard and they composed about 2 % of the total coins in each of the three hoards. These few Hisham dirhams apparently reached Poland in the early eleventh century since two of the hoards were buried then: Starydworek,1025 and Wielowies, 1022. The presence of a Hisham dirham in the Vossberg hoard of 1084 can probably be attributed to its circulation in Poland for about a half-century. The second group can thus be

14. Thomas S. NO�NAN, «Monetary Circulation in Early Medieval Rus': A Study of Volga Eulgar Dirham Finds» forthcoming in Canadian-American Slavic Studies.

described as a very few coins of Hisharn II which reached Poland through central or western Europe in the early eleventh century. In fact, it would probably be most accurate to characterize this second group as a central Baltic phenomenon since dirhams of Hisharn II are also found in Scandinavia."

Before leaving the second chronological group, we should note the various imitations Df Hisharn dirhams, some quite unique, which appeared in Finland andPoland. Two imitations of Hisharn II dirhams turned up at some unknown spot in Finland." More interesting are the hybrid or bilingual imitations with the name and title Df Hisharn II on one side in Arabic and the name of Emperor Henry II the Fowler (1002-1024) on the other side in Latin. According to Miles, these coins have been reported from three Polish hoards (Trzebun, Ciechanow, and Kowal) along with «regular» imitations of Hisham II dirhams in the Ciechanow hoard.'? It is not certain whether these bilingual imitations were done in Poland Dr Germany. However, it may well be that genuine Hisham II dirhams reached Poland and Scandinavia from Germany where they are also found.

In conclusion, we should not forget the Spanich Umayyad dirham of the mid-ninth century found in a Finnish grave (Appendix I, NO'. 15). This dirham does not readily fit into either chronological group. It is a little too late for the import of Andalusian Umayyad dirhams from the Near East into RussiaUkraine and the Caucasus and much too early for the Hisham II dirhams which most likely were brought to' poland and Sweden from Germany Perhaps information on the date of the grave and of the cemetery in which this com was found would help. But, for the present, this coin does constitute an anomaly amongst the Andalusian Umayyad dir,hams from Eastern Europe.

15. Linder WELIN, «Spanish-Urnaryad Coins».

16. Beatrice GRANBERG, Forteckning over kuliska rn.ynt iynd: i Finland (Helsinki: 1966), pag. 225, [639·1640.

17. MILES, Coinage, 540; POTIN, Drevniaia Rus', 2[2·213.

I) Damascus

II) Nizhniaia Syrovatka

2) Umm Hajarah 12) Kiev

3) Kufa 13) Iarylovichi

4) Denizbaji 14) Mogilev

5) Kavshiri 15) Glazer

6) Apeni 16) Timerevo

7) Pshalevi 17) Uglich

8) Kirovabad 18) Kniashchino

9) Buradygia 19) Anivehmaanrnaki 10) Tsimliansk 20) Harnrnaruddu

The technical part of the map has been elaborated by P. Alegre of the Geography Department of th,., Universitat Autonorna de Barcelona, Bellaterra.

APPENDIX I. ANDALUSIAN UMAYYAD DIRHAMS FOUND IN EASTERN EUROPE

A. RUSSIA AND THE UKRAINE

1. Village of Kniashchino, Ladoga district, St. Petersburg province, 1874-'1875. Several finds, all apparently from one hoard, were made. About 90 dirhams from a total total of some 3001 coins were identified of which the most recent dated to 808/09. Among the coins were two Spanish Umayyad dirhams: Cordova (i.e., al-AndaJus), 771/72 and al-Andalus, 777/78. (References: A. K. Markov, comp.. Topografiia kladov vostochnykh monel isasanidskikh. i kuiicheskikhs (St. Petersburg: 1910), p. 32, No. 1179 and pp. 32-33, No. 180; V. L. lanin, Denezhnovesovye sistemyrusskogo rednevekov'ia: Domongol'skii period (Moscow: 1956), Table II).

2. Nizhniaia Syrovatka, Sumy district, Khar'kov province, 1848. A hoard of 206 dirhams was found of which the most recent dated to 812/13. Among these coins was one Spanish Umayad dirham. No mint or date are given. (Reference: E.A. Pakhornov, Klady Azerboidznana i drugikh. respublik i kraev Kavkaza, II (1938), p. 70, No. 610.)

3. Near Mogilev, Magilevprovince, before 1822. A hoard of around 2000 dirhams was found of which the most recent identified coin dated to 8<14/15. Among the coins were two (?) Umayyad dirhams struck in al-Andalus, 728/29 and 736/37, and Spanish Umayyad dirhams struck in al-Andalus between 767/68 and 802. Markov provides further information on the Spanish Umayyad dirhams except to suggest that were a rather large number of them. (References: Markov, Topograiiia, pp. 25-26, No. 141; lanin, Denezhno-vesovye sistemy, Table II.)

4. larylovichi, Garandnits district, Cherriigov province, 1875. A hoard of 285 dirhams was foundof which the most recent dated to 820/21. Among the coins were an Umayyad dirham struck in al-Aldalus in 732/33 and three SpanishUrnayyad dirhams struck in al-Andalus in 770, 797/98, and 800/01 (?). (References: Markov, Topografiia, pp. 50-51, No. 290; lanin, Denezhno-vesovye sistemy, Table II.)

5. Near Uglich, larolavl' province, on the banks of the Oka River, 1879. A hoard of 205 whole coins and some 900 fragments was found of which 202 were studied. The most recent dirham dated to 832/33. Among the coins were an Umayyad dirham struck in al-Andalus in 723/23 and several Spanish Umayad dirhams. Markov mentions three Spanish Umayyad coins, all struck in al-Andalus: 788/89, 789/90 (frag­ ment), and 793/94. Ianin gives slightly different inorrnation about the hoard and indicates the presence of four Spanish Umayyad dirhams. (References: Markov, 'lopograjiia, pp. 54-55, No. 3,14; Ianin, Denezhno-vesovye sistemy, Table II.)

6. Timerevo, near Iaroslavl', laroslavl' oblast, 1973. A hoard of 2-1618 dirhams was found of which the most recent dated to shortly before 870. Among these coins was an Umayyad dirham struck in al-Andalus (no date given) and a Spanish Umay­ yad dirham, Abd-ar-Rahman I, al-Andalus, 779-80. (Reference: I. G. DobrovoI-skii,

I. V. Dubov, "Kompleks pamiatnikov u derevniBol'shoe Timerevo pod Iaroslavlern», Vestnik Leningradskogo universiteta, 1975, No.2, 65-70.)

7. City of Kiev, Kiev province, 1913. A hoard of 2.760 dirhams was found of which 336 were studied. Of these 336 coins, the most recent dated to 906-/07. Among thecoins were two Spanish Umayyad dirhams, al-Andalus, 767/68 and 768/69. (Reference: Pakhomov, Klady Arerbaidzliana. II (1938), pp. 70-71, No. 612.)

8. About 25 miles from Glazov, Viatka province, 1867. A hoard of 1.500 dirhams was found of which the most recent dated to 842/43. Among the coins were Umayyad dirhams struck in al-Andalus. The number and years are not given. (Reference: Markov, Topograjiia, p. 8, No. 39.)

9. Tsimliansk, Tsimliansk district, Rostov oblast', 1939. During the excavation of the Right-bank Tsimliansk fortified site was found 2/3 of an Umayyad dirham, al-Andalus, 722/3. (Reference: V. V. Kropotkin, "Novye nakhodki sasanidskikh i kuficheskikn monet v Vostochnoi Evrope», Numizmatika i epigrajika, 9 (1971), p. 84, No. 74.)

B. POLAND AND POMERANIA

10. Somewhere in Pomerania, before 1829. About fifty dirhams from a hoard were identified the most recent of which dated to 839/40. Among the coins was an Umayyad dirham struck in al-Andalus, 736/37, and Spanish Umayyad dirhams of 768/69 and 814/15 from al-Andalus. The latter two dirhams are listed among the Umayyad coins, but, based on their dates, they must havebeen issued by the Spanish Umayyad Amirs. (Reference: Teresa i Ryszard Kiersnowscy, Wczesnasredniowiecme skarby srebrne z Pomorra: Materialy (Warsaw-Wroclaw: 1959), pp. 127· 128, No. 232.)

11. Vossberg, Wolgast parish, now in the German Democratic Republic, 1883. A hoard of 8.700 whole coins and around 3.000 grams of fragments was found of which 532 coins were identified. The most recent coin dated to around 1084. Among the coins was a Spanish Umayyad dirham of Hisham II, 976-1009. (Reference: T. i R. Kiersnowscy, Wczesnosredniawieczne, pp. 113-116, No. 193.)

12. Starydworek, Skwierzyna district, Greater Poland, 1872. A hoard of 536 coins was found of which the most recent dated to around 1025. Among the coins was a Spanish Umayyad dirham of Hisharn II, 976-1013. (References: Markov, Topagraiiia, pp. 117, No.7; Jacek Slaski i Stanislaw Tabaczynski, Wczesnasredniowieczne skarby srebrne Wielkopalski: Materialy (Warsaw-Wroclaw: 1959), pp. 62-63, No. 125).

13. Wielowies, Krotoszyn district, Greater Poland, 1856. A hoard of 433 coins was found of which the most recent dated to around 1022. Among thecoins was apparently a Spanish Umayyad dirham of Hisham II (976-1013) or Hisham III (1027-1031). (References: Markov, Topograiiia, p. 116, No.5; Slaski and Tabaczynski, Wczesnosrednio-wiczne, p. 70, No. 144.)

C. FINLAND

14. Hammarudda, Jornala district, Aland, 1865. A hoard of 157 dirhams was found of which the most recent dated to 857/58. Amoung the coins was the fragment of a Spanish Umayyad dirham Abd-ar-Rahrnan I, al-Andalus, The date of this coin is somewhat confused; it is given as '152 or 172 A. H. 772/73 or 778/79 A. D. However, 1152 A. H. 769/70 and 172 A. H. 788/89 while 772/75 156 A. H. and 778/79 162 A. H. (Reference: Beatrice Granberg, Forteckning over kujiska myntfynd i Finland [Studia orientalia, Vol. 34] (Helsinki: 1966), p. 34, § 135.)

15. Anivehrnaanrnaki, Ylane district, Egentliga Finland, 1955. In grave 14 was found a fragment of a Spanish Umayyad dirham of Muhammad I, al-Andalus, 854/55858/59. (Reference: Granberg, Forteckning, p. 170, § 1.410.)

D. SOUTHEASTERN BALTIC

None.

E. CAUCASUS

16. Buradygia, Massalin district, Azerbaidzhan, 1914. A hoard of 226 dirhams, dating to the second-quarter of the ninth century, was found. Among the coins was one Spanish Umayyad dirham struck in al-Andalus. No date is given. (References: Pakhornov, KZady Azerbaidshana, II (1938), p. 23, No. 392; Kh. A. Mushegian, Denezhnoe obrashchenie Dvina po numizmaticheskim dannym (Erevan: [1962], 44).

17. Kirovabad (formerly Gandzha), Azerbaidzhan, inthe 1920s. A hoard of 187 dirhams was found of which the most recent dated to 771/72. Among the coins were three Urnayyad dirhams struck in al-Andalus: 724/25, 726/27. and 732/33. (Reference: Pakhornov, KZady Azerbaidrhana, II ([1938], p. 21, No. 383).

18. Kavshiri, Lagodekh district, Georgia, 1921. A hoard of 38 coins was found of which the most recent dated to 819/20. Among the coins was an Umayyad dirham struck in al-Andalus. Nodate is given. (Reference: Pakhornov, Klady Azerbaidrhana, II ([1938], p. 24, No. 393).

19. Apeni, Lagodekh district, Georgia, 1924. A board of 392 dirhams was found of which the most recent dated to 833/34. Among the coins was an Umayyad dirham struck in al-Andalus. No date is given. (Reference: Pakhomov, Klady Arerbaidrhana, p. 25, No. 396.)

20. Pshaveli, Telav district, Georgia, 1937. A hoard of 150 dirhams was found the most recent of which dated to 807/08. Among the c.oins was an Umayyad dirham struck in al-Andalus. No date is given. (Reference: Pakhornov, Klady Aerrbaidzhana, III [1940J, p. 37, No. 822.)

APPENDIX II. ANDALUSIAN UMAYYAD DIRHAMS FROM THE NEAR EAST

1. Kufah, Iraq. A hoard of 178 coins was foundof which the most recent dated to 808/09. Among the coins was an Umayyad dirham struck in al-Andalus, 736/37. (Reference: Coin Hoards, 2 [1976], p. 97, No. 369.)

2. Denizbaji, Turkey, ·1937. A hoard of over 2.505 dirhams was found of which tbe most recent dated to 8'11/12. Among the coins were two Umayyad dirhams struck in al-Andalus, 731/32 and 737, and thirty-four Spanish Umayyad dirhams also struck in al-Andalus (763/64, 767/68 (2),768/69, 769(10, 770, 770/71, 771/72 (2), 772/73,776/77, 777/78 (2),779/80 (2), 781/82 (2l, 782/83 (4), 785/86, 786/87, 788/89, 789/90 (2), 792/93, 793/94 (2),795/96 (2). 797/98, 799/800, 802/03). (Reference: Ibrahim Artuk, Denizbaci Deiinesi [Ankara: 1966]).

3. Damascus, Syria, 1950. A hoard of 3.815 coins was found of which the most recent dated to 748/49. Among the coins were thirty-eight Umayyad dirhams struck in al-Andalus (722/23 (3), 723/24 (2), 725/26 (5), 726/27, 727/28, 728/29 (3), 729/30, 730731, 731/32, 732/33(4), 733/34, 734/35 (3), 735/36, 736/37 (3), 737 (4), 737/38(2), 739740 (2)). (Reference: Reference: Muharnmd Abu-l-Faraj alUsh, The Silver Hoard of Damascus (Damascus: 1972).

4. Urnm Hajarah, Syria, 1970'. A hoard of 408 coins was found of which the most recent dated to 808/09. Among thecoins was a Spanish Umayyad dirham struck in al-Andalus, 786787. (Reference: Coin Hoards, 1 [1975], p. 73, No. 270).

Thomas S. NOONAN University of Minnesota

RESUM

EI motiu d'aquest estudi es el de donar a coneixer Ia presencia de dirhems dels Omeies encunyats a al-Andalus ales troballes de moneda islarnica, entre el c. 800 a 1015, fetes als paisos de l'Est d'Europa.

Els dirhems andalusins trobats son realment un grup molt reduit de peces en front dels milers i milers d'exemplars de moneda islamica apareguts en aquests tresors. Cal dividir les monedes d'al-Andalus en dos grups: 1. Monedes anteriors al 750, encunyades a la Peninsula durant l'Emirat Depenent dels Califes de Damasc. 2. monedes del periode 756"1031 encunyades a al-Andalus pels Emirs Omeies, independents dels Califes Abasides.

No es facil dir quants dirhems andalusins de cada grup varen esser trobats a I'Est d'Europa, degut a que les inforrnacions publicadesdisponibles s6n sovint inexactes. Sembla esser, pero, que els dirhems del grup I son unes 14 monedes i les del grup II, 22 peces; xifres molt reduides si es te en compte que la resta de les monedes islamiques del mateix periode trobades a l'Europa de I'Est sumen algunes decenes de milers.

'Els dirhems andalusins que varen arribar a l'Est d'Europa poden dividir-se en dos grups cronologics. EI primer va des de els anys 720 a 810 0 820', es el que te mes nombre de monedes i el trobem en tresors amagats a la zona del Caucas i de Ucrania europea.

L'evidencia de les troballes del Proxim Orient registra la presencia de quantitats importants de dirherns nort-africans i tarnbe de dirhems d'al-Andalus, si be en molt menor quanti tat. Tot sembla indicar que els dirhems andalusins (720-820) arribaren a l'Est dEuropa a traves del Proxim Orient.

El segon grup cronologic de dirhems d'al-Andalus trobats a I'Est d'Europa es de finals del segle x 0 primers del XI i tant sols es troben a Polonia. Tot sembla indicar que el carni que seguiren aquestes peces era a travcs de Europa Occidental. Es fa tarnbe esment de varies imitacions de dirhems de Hixam II que apareixen a Finlandia i Polonia i de la imitaci6 bilingiie amb el nom d'Hixam II amb arab, a un costat, i el de I'emperador Enric II (10-0'2-1024) amb llati al altre. (A.M.B.)

Anotacions als «Usatges de Barcelona»

(Els solids auris als usatges nurneros 13 i 119)

Sovint llegim, que les penalitzacions que devien pagar-se a l'Edat Mitjana en sous d'or -i que provenien de la «Lex Visigothorum»- eren impugnades pels punits aHegant que el pagament devia efectuar-se en sous d'argent.

IRevisant els «Usatges de Barcelona» 1 hem trobat dues referencies indirectes d'aquest plany, per tal com es fa un aclarirnent i esment d'aquesta circumstancia, encara que no es digui directament el motiu de la modificaci6.

13 (8). Rusticus interfectus A les notes i glossari de la pag, 282 diu l'autor. El Liber Iudicum posava la pena de sis sous d'or; i aquest usatge l'atenua deixant-ho en sis so us de diners.

1-19 (99). Solidos A la pag. 291 trobem una nota aclaridora: Els usatges CXVII, CXVIII i CXIX, dE 2 s6n trets d'una disposici6 d'un Concili de Clermont celebrat l'any 1095. No figuren en 03, pero si en V.4

Si cerquem la pag, 1.19, usatge XCIX llegim. (Solido) L'esmena de Ia cornposicio deIs arbres trencats, a vegades manem esser d'or, aixi com 1a «Lig. 5 ensenya, a vegades de diners (tambe a la pag, 239 n.v 119, Solidos).

10 sou d'or 4.5333333 gr. 4.5333333 X 12 54.4 gr. d'argent

3 sou d'argent (1 diner 1.36 gr.) 1.36 X 12 = 16.32 gr. d'argent

1. ROVIRA I ERMENGOL, Josep. Usatges de Barcelona. Editorial Barcino. Barcelona, 1933.

2. Manuscrits de I 'Escorial.

3. Text oficial del Usatges, segons l'edici6 Abadal-Vaps.

4. Manuscrits de Vic.

5. Op, cit., pag. 281. Quan als Usatges, hom parla de la «Lig» (La Llei), es refereix generalment al «Libre Jutge» 0 «Lrber ludicurn», la compilacio visigoda, iniciada per Recesvint.

1. PELLICER I BRU

II

El mateix succeeix a la Llei Salica.s Els castigs que eren avaluats ja anteriorment en sous d'or (sextules 0 solids auris de 4,53333 gr.) amb una equivalencia de 12 diners (millaresos de 4.53333 gr.) passen a esser valorats en 40 diners d'argent COl-rent (1,36 gr.), que son els que estan en circulacio al regnat de Clodoveu al segle v. Es coneixen varis intents d'esmena de 40 diners a 12 diners el sou, i com, al Capitular del 801 7 s'arriba a modificar certament Ia penalitat, pero solament a favor del poble que legisla. Al vencut se li mante la mateixa quantitat de 40 diners per sou.

L'anterior rebaixa no resulta prou clara sobre el paper, car e.s del tot evident que, aquestes avaluacions eren sempre el resultat del canvi or-argent. Si no podien pagar amb or devien pagar el seu equivalent arnb argent. Pen) com tots saben I'or al segle Vera molt escas i encara molt rnes al segle IX.s

Creiem que tota persona culta coneixia el significat de «solidi» i mes quan se li donava al mateix temps la seva conversio en diners."

a) 40 diners b) 12 diners = 1 sou d'or 1 sou d'argent (compte)

Per tant els «boris» pagaven amb sous dargent de compte iels «dolents» l'equivalencia dels sous d'or amb argent.

Rernarcarem, altrament, que la diferencia de tracte era prou important:

III

Tant a la «Lex Salica» com als «Usatges de Barcelona», trobem els mateixos problemes, encara que semblin diferents. L'aplicacio de les penalitats antigues provoca dificultats, adhuc d'interpretacio. Passant els temps, que podia entendre's per un solid auri que antigament havia pesat 4,533333 gr.? Ja ho hem vist abans.

Els primers segles resten molt lluny i al segle IX veiern com Carlernany i potser abans Pepf es preocuparen de fer desapareixer aquesta doble nominacio arnb tots els seus inconvenients. Encara el 813, al concili de Reims, es

6. PROU, Maurice. Les monnaies carolingiennes. Paris. 1896, pas. XXXIV. Ouant aux Francs du VIII siecle, ils ne se rendaient pas compte de lorigin de cette evaluation particuliere a la Loi salique DE la des parjures et des faux temoignages. car il arrivait que I 'on se donnait pour Ripuaire afin de ne pas etre juge dapres fa Loi salique, et deviter ainsi en cas de condamnation, de payer quarante deniers au lieu de douze.

7. Op, cit., pag. XXXIV. De omnibus debitis solvcndis, sicut antiouitus fuit consuetudo, per 12 denarios solidi solvantur per totam salicham legem, excepto leudem si Saxo aut Frixo Salicum occiderit, per 4U denarias solidi solvantur. (Monumenta Germaniae, Legess T. IV, pag. SUL)

8. Op, cit., pag. XXXIV. Le sol de la Loi salique bien qu'il eut ete a I'origine une monnaie reelle, Ie sol dor. n'etait plus considere comme tel au VIlle siecle: on n'y voyait plus quune monnaie de compte.

9. PELLTCER I BRU, Josep. L" sou d'or et Ie sou monnaie. Bulletin de la Societe Francaise de Nurnismatique, 34 Annee-n,v 7. Juillet J'J79.

dernanava a l'ernperador que ordenes que les penes de la Llei Salica, no fossin cobrades a rao de 40 diners un SOU.1O El canvi no fou pas senzill. Feu lent, ja que en realitat el que el poble dernanava no era uri reajust, sino una rebaixa.

A Catalunya, la solucio com hem vist esdeve certarnent diferent. D'una banda a l'usatge «Rusticus interfectus» del segle XI s'aternpera la penalitat canviant els sis sous d'or per sis sous d'argent, probablernent seguint la tradicio europea de rebaixar les quantitats. De l'altra a "Solidus»: «e atorgam que sia en esguart de jutge de crexer 0 de minvar aquesta cornposicio segons la valor dels arbres e segons 10 don e la desonor de Iur senyor»," es deixa a la rna del jutge aplicar Ia pena d'acord amb la seva importancia, es a dir, si deu esser pagada amb or 0 amb argent.

lO. PROU. Maurice. Op. cit., pags. XXXIV i XXXV. 3) Concile de Reims (813), c. 41: «Ut dominus irnperaror, secundum staturn bonae memoriae domine Pippini misericordiam raciat ne solidi que in Lege habentur, per quadraginra denarios discnrrant: o uoniam nronter en" multa perjuria multaque falsa testi.nonia reperiuntur.» Mansi. Sacral'. conciliar. collect., t. XIV, col. 81. II. ROVIRA I ERMENGOL, Josep, op. cit.. pags 119, XCIX.

Comentario nurnlsmatlco al Manual Mallorqufn de Mercaderfa

(Ultimo tercio del siglo XV) 1a Parte

Los folios numeros 169 al 172 del C6dice 108, del Archivo Hist6rico de Mallorca, contienen 'una relacion de monedas circulantes por el Mediterraneo, a finales del siglo xv, con unas atinadas e interesantes descripciones, hijas de la practica habitual de 10's cambistas y mercaderes mallorquines, en sus continuos viajes por los puertos donde comerciaban.

El conjunto rotulado como Manual Mallorquin de Mercaderia, desconocemos si ha side editado en su totalidad, pero conocemos los comentarios redactados por el ya fallecido director del Archivo Historico de Mallorca, don FranciscoSevillano Colorn, con destine al I Congreso Internacional de Historia Mediterranea, celebrado en el afio 1973, mientras que el Manual completo estaba destinado a su publicaci6n en el Anuario de Estudios Medievales de la Universidad de Barcelona.

El cornentario numisrnatico que sigue, ha sido realizado a base de las lecturas del propio Dr. Sevillano Colom, segun un ejemplar mecanografiado que nos rernitio poco antes de su fallecimiento en el afio 1976, y declaramos publicarnente nuestro agradecimiento por el envio, clara muestra de su espiritu de colaboracion y amistad, tan infrecuente en estos campos. Con objeto de poder dedi car la debida atenci6n a todas las monedas incluidas en el Manual, cuya redaccion original no es ciertamente muy cuidada ni sistematica, como sucede siempre con esta clase de documentos, que habian de servir sobre todo en la practica comercial, y por ella no tienen ningun aspecto de obra Iiteraria, procedemos a su separacion en epigrafes numerados, mas otra division capitular con numerales romanos, siguiendo en rodo mornento al texto original ensu transcripci6n ya citada, De esta manera, crernos que el lector numismatico, sobre to do, podra llegar a un mas exacto conocimiento de los numerosos problemas que eneierran estos folios del siglo xv, asi como de 10's errores cometidos por los propios redactores del Manual, desconocidos hasta la fecha, todo ello utilizando el moderno lenguaje de la numismatica, pero absteniendonos de toda cita, indicacion de textos, 0 erudicion no necesaria.

MALLORQUES, AYVISA E MANORCHA

§ 1 - E primerament corra en Mallorca de moneda d'or, tota manera de ducats e florins d'or e altres monedes d'or.

§ 2 - La ducat venecia. val XXXII sous e 10 due-at de cambra 31 sous; e 10 [lori d'or 26 sous.

§ G - De moneda d'argent y coren creuats, val 2 sous; i asi be ia croat val 12 dobbles, qui cada hu val 2 diners.

§ 4 - E tambe y a menuts.

§ 5 - Coren y moltes altres rnonedes, les quais abalanccn, segons que val to ducat, e aixi be si billonega 10 ducat de cambra.

El parrafo 1 nos habla de que en Mallorca circulaba toda clase de moneda de oro, pero cita especialmente ados: el ducado y el florin. En el parrafo 2 se nos proporciona la equivalencia, en sueldos de dineros mallorquines, entre el ducado veneciano, el ducado de Camara y el florin de oro, suponemos que de Florencia. El cambio registrado es ciertamente muy favorable para el ducado veneciano, ya que en el afio 1472, equivalia segun otras fuentes a 24 sueldos de dineros de Barcelona, y en el afio 1492 a sola 15 sueldos de dineros catalanes, segun otros documentos de la epoca. El ducado de Camara, que es el ducado de la Camara Apostolica 0 sea de los Papas, equivalia en el afio 1465 a 21 sueldos de dineros de Barcelona, reduccion normal en esta clase de monedas.

La equivalencia del ducado veneciano, en 32 sueldos de dineros de MaIlorca, aparece tambien deducida de otras fuentes de la epoca, as! como la diferencia que siempre exist.io, entre el sueldo de Mallorca y el de Barcelona. Tales sueldos eran de un valor muy diferente, y el mismo ducado veneciano valia en Genova nada menos que 62 sueldos de dineros genoveses, ya que el dinero genoves era mucho peor maneda. En 10 que se refiere al florin de oro, su equivalencia en 26 sueldos de Mallorca, es la normal para estos afios si la comparamos can la equivalencia anterior del ducado veneciano, ya que tarnbien equivalia, segun otras fuentes, a 11 sueldos de dineros de Barcelona.

Pasando a la moneda de plata, parrafo 3, habla del croat 0 real de plata de Mallorca, que entances ya no equivalia a un sueIda 0 dace dineros, como 10 fue en su origen, sino ados sueldos de dineros mallorquines. El llarnado dobler (dabble) es la conocida pieza de 2 dineros de vellon, y por 10 tanto el croat de plata vale precisamente doce dablers.

EI parrafo 4 solo menciona que tambien hay menuts, nornbre generico que se daba a los dineros de vellon, tanto a los acuriados en Aragon, coma en Catalufia, Valencia a Mallorca.

El parrafo 5 es de un caracter lY,UY general, y que veremos repetido muchas veces a 10 largo del texto de este Manual, ya que nos habla de que tarnbien circulan en Mallorca muchas otras clases de monedas, y que su val oracion se hace, en todo caso, a pesO' de balanza, tornando cama patron al ducado veneciano, que vale 32 sueldos de dineros mallorquines. La palabra especifica para indicar el cambia en dineros de vellon a rnenuts, es la de billonegar, que es 10' mismo que canvertir en moneda de vellon una deter-

minada moneda de plata 0 de oro. Por 10 visto el ducado de Camara, debia de ser una moneda corriente de oro, ya que se cita expresamente en el mismo parrafo,

II

CALLER E GRISTAN

§ 6 - En Caller e Oristany core moneda d'or, tota rnanera de ducats e florins d'or.

§ 7 - Lo ducat de Cambra val 56 sous.

§ 8 � Ducat venecid val alguna cosa rnes, ducat turch. val 20 sous, mes han i pochs.

§ 9 - Lo flori d'or val 60 sous.

§ 10 - De moneda d'argent y coren carlins, val Lc carli 3 sous.

§ 11 - Coren hi reals caleresos, que cascun real val 2 diners.

§ 12 - A y moltes altres maneres d'argent rnoneda les quais balansen segons que val Lo ducat.

§ 13 - E 6 sous de Mallorques, son 7 sous de Caller, de forma que un sou de Mallorques son de Caller, 1 sou 2 diners

Los Capitulos I - II y III Y IV, corresponden ademasde la propia amonedacion de las Baleares (Capitulo I), a las monedas de la isla de Cerdefia bajo Ia dominacion aragonesa, con la que sin duda Mallorca, tenia un cornercic muy activo en estos afios. Vearnos el detalle del Capitulo II, con el que se inicia esta interesantisima descripcion numismatica.

El epigrafe 6 nos aclara que se refiere solamente a 12.s monedas de las ciudades de Caller (hoy Cagliari ) y de Oristan, 10 que indica con toda claridad la especializacion del Manual, que se ocupa de todas las corrientes comerciales, en las que toma Mallorca una parte activa. Indica que alli, circuJan toda clase de ducados y de florines de oro.

Segun el epigrafe 7 el valor del ducado de Camara, esta en los 56 sueldos, 10 que sin duda, aunque se trate de sueldos de Mallorca, es una enorrne sobrevaloracion, ya que en Catalufia solo equivalia a 21 sueldos, pero la tonica general de las valoraciones muy altas para las monedas de oro, es cosa corriente en estas ciudades de la Cerdefia, bajo el dominio aragones. EI parrafo 8 es de interes, ya que en primer lugar asegura que el ducado veneciano vale algo mas que el de Camara, como sucedia en todos los puertos mediterraneos, pero a continuacion dice que el ducado turco, tiene una equivalencia de solo 20 sueldos, aunque reconoce que hay pocas de estas monedas en circulacion alli. Un ducado a solo 20 sueldos de Mallorca, cuando ei veneciano vale alrededor de los 60, indica que se trata de una moneda fabricada con un metal muy pobre, posiblementeplata dorada 0 chapada. Estas falsificaciones, que estarnos en la actualidad estudiando para nuestra obra general, eran muy frecuentes en el Mediterraneo en aquellas fechas e incluso hay datos concretos de que se fabricaban en la Peninsula, posible-

mente en algun taller de Valencia, aunque siempre conservaron la denorninaci6n generica de ducados turcos. Parece que el redactor del Manual se siente aliviado, porque hay pocas monedas de esta clase en Cerdefia, ya que estos supuestos ducados, sobreclorados, solian engafiar con mucha Irecuencia a los mercaderes incautos.

El parrafo 9 es cier tarnente incomprensible. si no se trata de un error de lectura, ya que s610 cabria la exp1icaci6n de que el florin fuera una !TIOneda especialmente querida y sobrevalorada en Cerdefia, aunque nos inchnamos por el supuesto de que se trata de un error de transcripci6n. Tengase en cuenta que e1 florin de oro normal de Florencia, no puede valer mas de la mitad cle los 60 sueldos cle que habla el texto, segun la lectura de Sevillano Celom, si tenemos en cuenta las equivalenias con las distintas monedas descritas en el l11isl110 Capitulo. Es muy posible que el signo que ernplean los textos de estos anos para indicar 3 se haya confundido con el 6, ya que este error 10 hernos observado en varias lecturas semejantes.

En el parrafo 10 se comienza a hablar de la moneda de plata, y se dice que circulan los carlines de Sicilia, moneda de plata muy sobrevalcrada en la isla de Cerdefia, como en general toclas las de metales finos, ya que la equivalencia de tres sueldos por cada carlin, es el doble de la cotiz.acion habitual.

En el parrafo 11 se citan los reales de Caller, que precisa se Haman en la isla caleresos, nombre no incluido hasta la fecha en los glosarios numismaticos, a nuestro conocimiento. Se trata de reales de vell6n de Fernando el Catolico, con leyenda en su reverso de Castri Calar, y cuyo valor se fija por el Manual de dos dineros cada uno.

La observaci6n general del parrafo 12, destinacla a los mercaderes que Ilegan a estos puertos, se refiere a que circulan tarnbien otras clases cle monedas de plata, que no precisa, pero que siempre han de adrnitirse a precio de balanza, en proporci6n al valor que tenga en aquel memento el ducado veneciano.

Por ultimo, en el parrafo 13 se establece la equivalencia ente el sueldo de clineros de Caller, y el sueldo de dineros de Mallorca, que dernuestra una vez mas, la malaaleacion que tenian las monedas locales, ya que son aun peores que las de Mallorca, 10 mas bajo y pobre de todo el rei no de Aragon.

§ 14 - En l'Allguer core tota rnanera de moneda d'or; e 10 mes, ducats, e florins d'or,

§ 15 - Vall 10 ducat 60 sous; ducat turch 38 S'OUS, 10 [lori d'or 40 sous, enpero coren ni pochs.

§ 16 - Coren hi carlins, quada hu val 3 sous: e qui vol moneda d'or, deu dar a/gun avantatge.

§ 17 - D'altres monedes bones n'on pot hom consigir, e si u [eu, aveules segons 10 balans del ducat.

§ 18 - A Y de moltes altres monedes qui les abalansen, segonsque vall 10 ducat, ea y dines que fan nom pixolls

Continua el Manual con el estudio del mercado monetario de la isla de Cerdefia, esta vezen Alguer, que tenia un taller monetario bienconocido. Como es logico y se indica en el parrafo 14, circulan entre las monedas de oro, con preterencia, los ducados y los florines.

Los cambios que se detallan en el parrafo 15, son mucho mas norrnales que los que hemos visto en el Capitulo II, de Caller y Oristan, ya que el ducado turco sube en valor hastalos 38 sueldos, y el florin de oro baja hasta los 40 sueldos. Repetimos que los antes citados para Caller y Oristan, si no es un error de escritura, son excepcionales y poco fiables.

Los carlines del parrafo J6, tienen la misma cotizacion que en Caller, y la nota del parrafo 17 aclara como no existen mas monedas fiables en este rnercado, y que de todas maneras hay que admitirlas pesandolas en balanza, 10 que se vuelve a repetir mas adelante en el parrafo 18. Se anade al final que tarnbien hay dineros que se llaman pixolls, que es una palabra catalana y valenciana, derivada del italiano piccio 0 bien piccolo, para indicar la moneda mas pequefia 0 diminuta. Sin embargo, en la mayor parte de los casos, esta moneda era la unica efectiva, sobre todo ell el comercio al por menor. Los talleres donde se acunan estos pixolls, parece que eran los de Alguer y Bossa, con tipos de escudo ban-ado y cruz equilatera cantonada, y con una ley muy pobre en plata fina. El nombre de la ceca suele aparecer siempre en el reverso de estas pequefias monedas.

§ 19 - En Saser e Bosa son les monedes 5 per C milos que no a l'Alger cnperoles pixols de l'Alger no'ls prenen si no dins los Murs, e also desus dits lochs aven d'anar ab moneda d'or 0 moneda d'argent tal rnoneda segons que cora aid: e qui y vol anal' es mest er s'entrameta. de la moneda.

La practica mercantil habia ensefiada a estos comerciantes mallorquines, que en el taller de Bossa y en el de Saser, eran mas cuidadosos que en el de Alguer, en cuanto a la ley y al peso de sus emisiones monetarias, emitiendo por 10 tanto mejor numerario, en una proporcion de un 5 por ciento que las de Alguer. En cambio, advierte que los dineros pixols del taller de Alguer, solo los admiten dentro de las murallas de estas ciudades de la isla de Cerdena, pero no en eI campo 0 fuera de ellos. Para negociar en estas plazas, se hacia necesario el llevar consigo monedas de oro 0 plata, ya que si no, el

carnbio posiblemente seria muy diffcil de efectuar, como sin duda ocurriria lo mismo en Caller y Oristim.

v

SICILIA

S 20 - En Cisilia es la moneda que core, onces, terins, grans, e pixolls, la onra val 5 [lorins; e 5 florins son 30 tarins.

§ 21 - 6 tarins son 1 florin.

S 22 - E mes, y a carlins, que 12 carlins son 1 flori.

§ 23 - Los pagaments se fan ab avantatge, e donasen 10 tarins onra, perque no coren sino pixels.

§ f24 - E 60 pixolls valen. 1 carli; e 2 carlins valen 1 tari; e 10 grans valcn 1 carli.

S 25 - E los ducats valeri 26 carlins, e 5 carlins 3 grans, qui son 12 tarins 13 grans.

§ 2(1 - D'altres monedes y coren e billonegen segons que vallo ducat e los terns que coren in Barchinona SOI1 un. quint de carli, del pixols 6 fan 1 gra.

§ 27 - A y altres monedes segons ducat val.

La densa, y confusa, explicacion que antecede sobre la moneda circulante en Sicilia, tal y como 10 hace el Manual Mallorquin, coincide en general con los datos de otras fuentes, que son ciertamente muy abundantes. Del parrafo 20 hay que deducir que la onza era solamente una moneda de cuenta, no existente fisicamente, y algo lTlUY semejante a la libra de los paises europeos de Occidente. Lo mismo pasaba con el grano, otra moneda irreal 0 de cuenta, aunque constituya en realidad la basede todo el sistema monetario siciliano.

Continua el cuadro general de estas amonedaciones en los parratos 21, 22 Y 24, mientras que el parrafo 23 es el mas aclaratorio, en el sentido de que la unica moneda que abunda y circula por todas partes, son los pixols de bronce, 10 mismo que pasaba en el Occidente con los dineros de vell6n. En el parrafo 25 se detalla el cambio del ducado, que es el normal, como luego veremos, pero al final no interpretamos bien el sentido de la frase, si es que esta bien copiada y no se trata de un error. El ducadocontiene 260 granos, y es posible que los 53 granos (5 carlins y 3 granos), sean de comisi6n por cada ducado de oro que se compre. y habria entonces que sumarlos a los 253 granos (12 tarins y 13 granos), como cambio efectivo y no teorico, del ducado de oro veneciano. El terrnino qui son del parrafo 25, no seria entonces exacto. Por otra parte, tarnbien en el parrafo 23 se habla asimismo de una comisior. de 200 granos (10 tarins) por cada onza de 600 granos, si se queria adquirir efectivamente, moneda de oro.

En el parrafo 26 se menciona el resto de las monedas circulantes en la isla de Sicilia, que se cambian siempre por equivalencia de 10 que vale el ducado, agregando al final el cambio del dinero de tern de Barcelona, que es de 2 granos de Sicilia, y del pixol de cobre, del que cada seis hacen un grano. Posiblemente estas sean las monedas mas norrnales en los cam bios, y con las

Monedas de oro citadas repetidarnente en el manual: 1, florin de Florcncia; 2, ducado vcnc:iano; 3, ducado tUITO. Otras monedas citadas: 4 ducado de Napoles (Fernando eI Cat6Iico); 5, croat de plata de Barcelona (Martin I); 6, carli de Sicilia (Juan II), 7, carl i de Napoles (Alfonso el Magnanirno)

que se efectuan los c6mputos de la moneda de oro, pero sin poder adquirlrse efectivamente las monedas de oro, si no se pagaban las cornisiones que hemos antes detallado. El parrafo 27, creemos que simplemente es repetitivo.

Damos a continuaci6n la equivalencia en granos sicilianos, segun los datos del Manual, de todas las monedas citadas, tanto de cuenta como efectivas, aparte de las comisiones que habria que pagar para conseguir la moneda de oro, que sin duda serian muy variables segun las circunstancias de cada momento:

1) Onza de oro (moneda de cuenta)

2) Ducado de oro (moneda efectiva)

3) Florin de oro (moneda efectiva)

600 granos sicilianos

260 » »

120 » »

4) Tari de plata (moneda efectiva) 20 » }}

5) Carlin de plata (moneda efectiva) 10 }} »

6) Dinero de tern (moneda efectiva) 2 » }}

7) Grano de Sicilia (moneda de cuenta) 6 pixols de cobre o de vellon

VI

NAPOLS

§ 28 - En Napols se anomena la moneda qui core, onces, tarins grans, gilats e tornesos.

§ 29 - Les onces son de gilats, ealla los anomenen carlins, e 30 tarins son 1 onra, qui son sis ducats corrents, de que'es fan los paguaments.

§ 30 - E 10 tari val dos gilats, qui s'anomenen carlins.

§ 31 - La gra val dos tornesos.

§ 32 - La ducat d'or val 11 gillats e mig, e ancara aven de donal' algun avantatge per aver moneda d'or,

§ 33 - La ducat corrent val 10 gillats, e 10 giliats son 5 tarins; e tots temps que alia parlen de ducats, se entende 10 giliats.

§ 34 - La gill-at val 20 tornesos; 10 en coronat 22 tornesos de moneda menuda; y y a tornesos e cavalis, e sis cava lis fan 1 tornes, e dos cavals fan 1 diner; e molt es altres monedes.

§ 35 - Y yaqui les bilonegen segons que val lo ducat e segons per han voleri les rnonedes.

En terrninos generales, el sistema monetario napolitano en aquellos aries, es el mismo siciliano, can algunas monedas diferentes y muy caracteristicas, y una mayor riqueza en divisores de toda clase. En cambia, aunque se habla mucho del ducado, este no debia de existir fisicamente en los cambios, y creemos que solamente en uno de los parrafos se habla del ducado, como florin de oro italiano a aragones.

En el parrafo 28 se define los tipos de las monedas existentes en Napoles, con la {mica novedad con respect a a Sicilia, de la presencia de los gillats y de los tornesos. Los primeros, tarnbien llamados carlines en otras ocasiones, pues ambos nombres son intercambiables, equivalian a 10 granos, 10 mismo que el carlin de Sicilia. Su nombre se deriva del tipo monetario de la cruz con la flor de lis en sus reversos, y sin duda su acufiacion fue muy extensa. Los llamados tornesos 0 torneses, con un valor de solo medio grano, eran monedas de vellon, muy depreciadas y de divers os tipos, y aun tenian sus divisores en cobre, como mas adelante veremos.

En el parrafo 29 se sienta el principio general de que le moneda efectiva es el gillat 0 carlin de plata, que valia 10 granos, 10 mismo que en Sicilia, y que las onzas se componen de 600 granos, en gillats de plata de 10 granos cada uno, llamense gillats 0 carlins. Por 10 tanto, la onza de oro napolitana estaba compuesta por 60 piezas de plata.

El tari conserva en Napoles el mismo valor, como moneda de cuenta, que en Sicilia, a razon de 20 granos por unidad. Mas adelante se habla del ducado corriente, que tarnbien cita el Libra de Badoer, que ha de interpretarse siempre como moneda no efectiva, cornpuesta de 100 granos, 10 que es 10 mismo que 10 carlins 0 gillats. En esta clase de moneda se hacian siempre los pagos, pero solo como unidad de calculo 0 teorica, ya que el oro amonedado era muy raro en Napoles, 10 mismo que en Sicilia. Cuando Giacomo Badoer, consigue unas dab las de oro sicilianas, las conserva como un tesoro y las cambia con enorme sobreprecio, por monedas de plata y de vellon.

En el parrafo 30 se insiste sobre la equivalencia entre el tari y el gillat, ya que 1 tari vale 2 gillats, 10 mismo que en Sicilia, pero en Napoles se llaman tarnbien carlines, que en realidad deben de ser los [errandines, acufiados por Fernando I en Sicilia, entre los afios 1458 y 1494.

En el parrafo 31 se aclara el valor del tomes de vellon. dentro del grupo, diciendo que el grano vale dos tornesos, 0 sea que un tornes equivaldria a 3 pitxols sicilianos.

Es muy interesante el siguiente parrafo, numero 32, ya que esta relacionado con un ducado de oro, con valor de 1.15 gramos, 10 que es 10 mismo que 11 gillats y media, y que por 10 tanto no puede ser ducado sino florin, si tenemos en cuenta el precio del florin en Sicilia, que era de 120 granos. Aun as! se concreta que siempre hay que pagar una sobreprima para obtenerlo, ya que, como hemos vista, las monedas de oro siempre se adquirian con 50breprecio.

En el parrafo 33, la mencion es al ducado corriente de 10 gillats 0 100 granos, moneda no existente fisicamente y que solo es de cuenta 0 calculo, 10 mismo, la mayor parte de las veces que el tari de Sicilia, y siempre cuando se menciona el b ezante del Norte de Africa. Aclara el mercader mallorquin anonimo, que siempre que los napolitanos hablan 0 cuentan por ducados, hay que entender que son de 10 gillats, 0 sea moneda de calculo. Este dato ha sido olvidado por muchos historiadores, al hacer el compute en ducados de oro venecianos, para los ducados que aparecen en muchos textos con monedas napolitanas, dando lugar a errores de bulto.

Los divisores aparecen en el parrafo 4, despues de indicar que el gillat equivale a 20 torneses, de 10 que deducimos que 1 grano son 2 torneses de vellon, Despues aparece el nombre de una moneda tipicamente napolitana, el coronato de plata, con un valor un poco superior al del gillat 0 carlin, ya que

son 22 torneses en lugar de 20, 10 que es 10 mismo que 11 granos en Iugar de 10 granos. El coronato y el coronato dell'angelo, son monedas de Fernando I de Napoles, que aluden al simbolismo del busto coronado del rey, y siernpre fueron acufiadas en plata de buena aleacion.

Despues trata el Manual de los divisores de cobre, los populares cavalls, de los que 12 hacen un grano y 6 un torneso, y que llevaban como tipo monelario un caballo. Estas monedas fueron muy abundantes en todo el reino de Napoles. El doble de un caballo es un diner, otro divisor del grano.

Por ultimo, el parrafo 35, casi habitual en este Manual de monedas, declara que los cambios se hacen siempre tomando como base el valor del ducado.

Veamos ahora una relacion completa de todos estos tipos monetarios con sus equivalencias, establecida de un modo sistematico, para mejor comprension de tan complicadas evaluaciones:

1) Onza (moneda de cuenta) en gillats 0 carlines

2) Ducado de oro (moneda efectiva), que en realidad es un florin de oro

3) Ducado corriente (moneda de cuenta) con un valor de 10 gillats

4) Tari de plata (moneda efectiva 0 de cuenta)

5) Coronato de plata (moneda efectiva)

6) Gillat 0 carlin de plata (moneda efectiva)

7) Grano (moneda de cuenta)

8) Grano (moneda de cuenta)

9) Grano (moneda de cuenta)

600 granos

115 »

100 20 » 11 » 10 2 torneses 6 diners 12 cavaIls

CANDIA Y XIPRE

§ 36 - En Candia y Xipre es la moneda qui y core d'or; ducats e moltes altres monedes d'or.

§ 37 - Lo ducat venecid val 6 lliures.

§ 38 - A y moltes altres monedes dolentes que bilonegen segons 10 ducat, e tot temps 10 ducat val mes de les altres monedes d'or, 5 sous mes )' 5 sous rnenys.

Los mallorquines que redactaron el Manual, solo deb ian de conocer de oidas estos lejanos mercados, ya que las precisiones que dan son muy escasas. En el parrago 36 no se alude para nada a la moneda de plata y de cobre venecianas, que sin duda circulaban en Candia como colonia de los venecianos.

El parrafo 37 fija un cambio absurdo para el ducado, ya que dice que es equivalente a 6 libras de 20 sueldos cada una, 0 sea a 120 sueldos de moneda

Localizacion de los paises y ciudades menc ionados par el Manual en esta primera parte (Balcares-ItaliaNorte de Africa y Oriente): I-Mallorques, 2-Ayvisa, 3-Manorcha, 4--Caller, 5-0ristan, 6-L'Alguer, 7-Saser, 8-Bosa, 9-Sicflia, Ir�Napols, II-Candia, 12-Xipre, 13-Rodes, 14--Alexandria, IS-AI Caire, 16-Domas, 17-Tunis, IS-Tripoli, 19-Bugia, 20-Alger, 21-Tenes, 22-0ra, 23-0ne, 24-Alcuddia, 25-MaliIla, 26-Roma,27-Pisa, 28-Florensa, 29-Venessia, 30-Genova.

menuda, cuando 10 normal es su equivalencia en aquellos afios, en 21 sueldos. Tenemos datos exactos del afio 1481, en los que aparece el ducado veneciano como equivalente, en Barcelona a 24 sueldos, en Francia a 48 sueldos, en Valencia a 21 sueldos, en Genova a 62 sueldos, en Cerdefia a 56 sueldos y en Mallorca a 32 sueldos, siempre en moneda fraccionaria de estas ciudades. Por 10 tanto el numeral 6 del Manual Mallorquin, habria que considerarlo una mala lectura de la cifra III como maximo, 10 que con la paleografia de la epoca es muy posible, ya que los rasgos en los dos casos en numero de tres, son muy semejantes, en la siguiente forma: \/1 III EI parrafo 38 es el normal en todos los capitulos, ya .que el ducado de oro veneciano es la moneda mas apetecida y mas sobrevalorada en todas partes. Las noticias. rnallorquinas de que, tanto en Creta como en Chipre, circulan monedas dolentes 0 sea de mala calidacl, y que se cambian segun la cotizacion del ducado, son completarnente logicas, pero en canibio el hecho de unir las dos islas en un solo cornentario. demuestra una notable imprecision sobre su verdadero estado monetario, ya que las situaciones eran por completo distintas, de una isla a la otra.

VIII

RODES

§ 39 - En Rodes cora tota manera de moneda d'or.

§ 40 - Ay moneda qui a nom [oanet e aspres, los pixols. E 32 pixols fan 1 [uanet; e 2 aspres fan 1 [oanet; e 16 pixols tan aspre.

§ 4-1 - Lo ducat venecid. val 60 aspres.

§ 42 - Ducat de rnonsenyor 10 Mestre, 58 aspres.

§ 43 - A y moltes altres monedes, les quais bilonegen segonsque val lo ducat.

§ 44 - E mes y a florins, que val 1 [Lori 20 aspres.

Contrasta el desconocimiento del mercado moneta rio de Creta y Chipre, clentro de la orbita oriental, con el magnifico conocimiento que tienen los mallorquines del mercado monetario de la isla de Rodas, sin duda porque sus intercambios comerciales eran mucho mas mtensos, y adernas porque los Caballeros de la Orden de San Juan, eran muchas veces financiadores de empresas comerciales, junto a mallorquines y valencianos.

Comienza la descripciou, parrafo 39, con la afirrnacion general de que en la isla de Rodas, circula y se cambia toda clase de moneda de oro, para pasar en el parrafo 40 a describir dos monedas caracteristicas: el joanet, que era una moneda de plata, que desconocemos si efectivamente se ha acufiado o era solo una moneda de cuenta 0 calculo, ya que debia de tener unos 3 gramos de plata por unidad. La otra moneda es el aspre, pequefia moneda de plata baja del tipo generai de los asper byzantinos y turcos, con un peso de algo mas de un grarno de plata, y aleaciones de muy diversa calidad. Mas

adelante cita a los pixols 0 menudos, semejantes a las infinitas clases de rnoneda de este tipo que circulaban por todo el Mediterraneo, y de las que hacian f'alta nada menos que 32 para equivaler a un joanet, que en realidad hacia el papel aproximado al sueldo de Occidente. Como cada aspre vale 10 mismo que 16 pixols, y el aspre s610 tiene como maximo 1,5 gramos de pilata, los pixols ten ian forzosamente que ser de cobre y de un tamafio muy reducido.

Enlos parrafos 41, 42 y 44 .se indican las equivalencias, en estos casos norrnales, del ducado y del florin de oro, con la precision de que el ducado de Rodas, llamado en el Manual ducado de monseiior el Maestre, por ser el Gran Maestre de la Orden de San Juan, quien autorizaba la acufiacion, vale en intercambio un [oanet menos (10 que es 10 mismo que 2 aspre menos ) que el ducado de oro veneciano. EI cambia del florin a una tercera parte del ducado, es normal para esta zona gecgrafica, dominada practicarnente por el comercio de los venecianos.

El parrafo 43 es el general para el cambio de las demas monedas que circulan por la isla, segun su respectivo peso en balanza, En resumen, el sistema monetario de la isla de Rodas, es el siguiente:

1) Ducado veneciano de oro

2) Ducado de oro del Maestre (moneda efectiva)

3) Florin de oro (monedaefectiva)

4) Joanet de plata (efectivo 0 de cuenta)

5) Aspre de plata (moneda efectiva)

60 aspres 58 » 20 » 2 » 16 pixols de cobre

En cuanto a la voz [oanet, que no hemos podido localizar en los diversos glosarios medievales, se refiere sin duda familiarmente a la Orden de San Juan, pero en caso de que efectivamente se hayan acufiado estas monedas de plata, de unos 3 gramos de peso, no las conocemos en la actualidad y 12s emisiones no serian muy extensas, ya que la verdadera unidad monetaria era el asper de plata.

ALAXANDRIA, AL-CAIRE E DOMAS, QUI ES DEL SOLDA

§ 45 - En Alexandria, Al-Caire e Domas, coren ducats cera fins, qui son ducats de la terra; e volen y molt les ducats, (venecians).

§ 46 - De moneda blan.qua, hi ha moneda que alla anornene Darms, Maydins e Ouirats; e 16 darams fan 1 matdi, e 20 maidis fan 1 quirat, e 26 quirats tan 1 ducat.

§ 47 - Valen hi altres monedes les quais billonegen segons que val lo due-at.

** *

El parrafo 45 es bien explicable, ya que los ducados finos a la cera, SuD los ducados de oro al tipo de los venecianos, pero acufiados en el propio Egipto, y por este motivo dicen los mallorquines que son de la propia tier ra de la que estan hablando. No indican su equivalencia, pero sf afirman que valen mas los legitimos de Venecia, ya que es muy dificil el precisar cambios fijos para estas monedas, de tan diferente aleaci6n de unas emisiones a otras.

El parrafo 46 es uno de los mas dificiles de interpretar de todo el Manual, y se presta a confusion si se tiene en cuenta la similitud de nombres con monedas perfecta mente conocidas, pero que no son las que se describen en este Manual. Asi por ejemplo, si creemos que los darms son los dirhams normales, los maydin, las mazmudinas, y los quirat los quilates, no llegarernos nunca a ninguna soluci6n logica, Hay que tener en cuenta, ante todo, que los propios mercaderes mallorquines afirman que se trata de monedas de plata, 0 al menos blancas, Y per 10 tanto hay que bus car la soluci6n por otro camino. La clave del problema nos la proporciona el ducado, que al estar compuesto 0 mejor equivaier a 26 quirais (que no pueden ser mas que medias dirhams), significa que tiene un valor de 13 dirhams de plata, suponiendo en todo momenta que se trata del ducado de oro veneciano. Si tenemos en cuen ta que el ducado de oro tiene un peso de 3,50 gramos de oro, y que la equivalencia oro-plata en Egipto en aquellos afios, era aproximadamente de 1 a 10, los 26 quirats, tendrian un valor de 35 grarnos de plata. Y asf es, en efecto, ya que el dirham. o doble quirat, segun los mallorquines, tenia un peso medio de 2,70 gramos de plata y por 10 tanto 13 dirhams, alcanzarian los 35,10 gram os de plata.

De aqui deducimos, siguiendo una escala regresiva, la equivalencia de las restantes monedas egipcias, con sus pintorescos nombres mallorquines, que no hernos visto empleados en ninguna otra fuente documental:

I) Ducado de oro veneciano 3,50 gramos de oro 35 gramos de plata

2) Quirat de plata 0 medio dirham, 1/26° del ducado de oro veneciano

3) Maydi de ve1l6n, 0 asper, 1/20° del quirat de plata anterior, con peso aproximado de 1 grarno de vellon 4) Daram de cobre plateado, 1/160 del maydi anterior

No hemos hallado otra soluci6n al problema planteado por el parrafo 46, si damos por buena su lectura, pero como una confirmaci6n a este calcu10 se ha de hacer notar que el [als de cobre (plural [ulus), era legalmente el 1/600 del dirham de plata, en cuanto a valor, y el peso de los [ulus variaba segun la relaci6n plata-cobre y las epocas de acufiaci6n.

El parrafo 47 habla del resto de las monedas que circulan en Alejandria, El Cairo y Damasco, y en general todas las tierras bajo la dorninacion de los sultanes del Egipto, monedas que se cambian como es costumbre segun la cotizaci6n del c1ucado de oro veneciano, la moneda base.

TUNIS E TRIPOLI, QUI ES LA BARBERIA

§ 48 - EnTunis e Tripol coren dobles d'or les quais anornenen. Fercies, Zenies, Bugiot.es e rniges dobles.

§ 49 - Les Fercies san les milors, val quiscuna circa mes de un. ducat, perque y a mes 'Or, es de malt rnes pes.

§ 50 - Les miges dobles na valen tant, que dos valegan una.

§ 51 - De les bugiotes e de les altres a y mcnedes d'argent que diuen nazarins e geduts; e 16 nazarins sen 1 ducat d'or.

§ 52 - De les susdit es a y moltes altres monedes que valen per 'Or a segons la taca.

Las calidades de las doblas de tipo almohade, que tenian circulacion en la Berberia, son muy dificiles de cornprobar con los ejemplares existentes. peru si nos atenemos al parafo 48, serian las siguientes:

a) La dobla de oro que llama [ercie, que es la misma [ersia d'or de las fuentesdocumentales catalanas, y que eran dobles acuiiadas en Fez por Abufaris Abdelaziz Faris, desde mediados del siglo XIV. Hacia el afio 1478 equivaHan a 24 sueldos de Barcelona.

b) La dobla de oro llamada zeni 0 zaena, que es la dobla emitida por los hafsidas y con acuiiaci6n en Trernencen. Eran tambien de oro muy puro, como 10 indica la misma palabra, derivada de Ia voz hebrea zahav que tiene un semejante significado a las voces Iatinas y griegas del aurum. purum 0 del hyperpero.

c) La dobla de oro de Bugia 0 bugiota, semejante a las anteriores, desconociendo en la actualidad si existia alguna diferencia con las anteriores en cuanto a riqueza metalica 0 peso. Estaban acuiiadas en Bugia.

d) Las medias doblas de oro, que son las mazmudinas de las diversas fuentes hispanicas, incluso en aranceles de portazgo y peaje.

El parrafo 49 contiene la afirmaci6n de que las doblas [ercies son las mejores de todas, puesto que pesan mas y tienen mas oro que un ducado. Efectivarnente, su peso normal es de 4,60 grarnos de oro. Encambio el parrafo 50 es una redundancia, ya que logicamente las medias doblas tienen el valor de la mitad de una dobla.

El parrafo 51 nos habla de las monedas de plata, que dice son de dos clases, los nazarins y los geduts, Los primeros deben de ser semejantes 0 algo peores que los dirhams egipcios, ya que 16 equivalen a un ducado, mientras que en Egipto bastaba con 13 dirhams, posiblemente porque la riqueza en plata fina de los nazarins seria inferior. El mas pequeiio divisor de plata era el gedut, citado tarnbien en las fuentes catalanas, con una equivalencia de 60 al ducado. Por 10 tanto un nazarin 0 dirhem de Granada segun la etimologia mas probable, equivaldria aproximadamente a 4 geduts,

EI parrafo 52 es el de caracter general, y tan repetido, de que todas las monedas valen 10 que el metal fino que contienen, segun su peso en balanza, y en relacion con su grado de pureza.

XI

BUGIA,

ALGER E TENES, QUI ES DEL REY DE BOGIA

§ 53 - En Bogia, Alger e Tenes y coren dobles bugioies que valen, moneda de Barchinona de 18 en 20 SoDUS; e tambien. y ya Nasarins e Getus y altres monedes que valen segons a la thoca per or.

§ 54 - Es ver y a malta [alsa dobla.

El parrafo 53 habla del cambio de las doblas de oro de Bugia, que era entre los ,18 y los 20 sueldos de Barcelona, si bien la dobla [ersi era mas cara, ya que las fuentes nos proporcionan una equivalencia normal entre los 21 y los 24 sueldos de Barcelona, por las mismas fechas. En general, se admitia la relacion de igualdad entre la libra moneda teorica que equivalia a 20 sueldos, y la dobla de los almohades, moneda efectiva, adrnitiendose solo unas variaciones, en mas 0 en menos, como maximo, de 2 a 3 sueldos por libra, segun las diferentes riquezas de las doblas y las circunstancias especificas de cada cambio.

El Manualtarnbien afirrna en el mismo parrafo 53, que ciculaban los nararins y los geduts, que en este caso llama getus, y de los que ya hemos hablado anteriormente, en cuanto a su valor y probable equivalencia.

En el parrafo 54 se contiene una clara advertencia contra las doblas de oro falsas, que circulaban sin duda profusamente, aunque en realidad no hemos podido hallar ninguna en las colecciones y museos mas importantes.

ORA HI ONE, QUI ES DEL REY DE TEMISSEN

§ 55 - En Ora y One, caren de miles dobles que nO' san las de Bogia 0 Alger e Tenes, y cora malt teber, qui es ban or, pUS vos guarden nO' sia safesticat.

§ 56 - Yay de moltes altres monedes, valert a la troca.

Estos dos parrafos, nurneros 55 y 56, continuan describiendo las doblas de oro alrnohades del norte de Africa, aclarando que son de mejor ley las de Oran que las de Bugia. Debia tambien de abundar el oro en polvo, llamado en las fuentes teber 0 tiber, que era el que procedia del centro de Africa, y se transportaba en caravanas hasta el Egipto. Sin embargo el Manual previene contra las falsificaciones de este oro en polvo, ya que a veces llevaba mezclas diversas, como polvo de mica, pirita 0 bien granos de plata dorada, y la compra se hacia siempre a peso de balanza y comprobacion de calidad.

Las dernas rnonedas debian de cornprarse a la troca segun el texto, pero es un error por toea 0 bien thoca, que sirve para indicar la cornprobacion del oro por la piedra de toque, muy en uso en todos los cambistas y mercaderes medievales.

XIII

ALCUDDIA, MALlLLA, QUI ES DEL REY DE FES

§ 57 - En Alcudia e Malilla core malta mala moneda, per que totes, ies seques manegen. iueus, e tat he enbarbulen, perque es mester esparari esment e anar ab los quirats e ab la toea de 1'01'; es ver tota manera d'or y val empero ducats venecians malt meso

Curiosa observacion Ia de este parrafo 57, donde se quejan los redactores del Manual de los lios y barullos que hacen continuamente los judios cambistas en estas ciudades, que considera como del rey de Fez, por 10 que con ello queda perfectamente fechado el texto, ya que se conoce bien la fecha de la conquista de Melilla.

En resumen, aconseja a los mallorquines no adquirir mas moneda que el Ilarnado quirat e de plata, y todo el oro comprarlo previa cornprobacion de su riqueza por la piedra de toque. El que el ducado veneciano de oro, sea la moneda mas cotizada, era un heche general en todo el Mediterraneo.

§ 58 - En ROI11a coren. ducats de cambra e ducats Iarchs,

§ 59 - La ducat de cambra val 11 gillats.

§ 60 - An i de la barca qui san nasres tres grans del ducat larchs. e dels venecians.

§ 61 - Se [a tats. temps avantatge per que va/en mes, pera a y de totes maneres de monedes qui coren per tot 10 man e peden les comprar a vendre.

§ 62 - A y malts cambiados que tots temps bilonegen. totes les dit es 1110nedes.

* * *

En el parrafo 58 se mencionan dos clases de ducados, los llamados de Camara y los ducados largos. Los primeros eran la moneda legal de los Papas,

con un peso y un valor aproxirnado al del ducado de oro veneciano, mientras que los ducados largos, que eran equivalentes a los de Camara, tomaban cste nombre por tener una forma mas ancha, y 16gicamente ser mas delgados que los florines de la Camara Papal, como se llamaban tambien los ducados de Camara. En cuanto a su equivalencia, segun diversas fuentes, los ducados largos se cotizaban un dos y medio por ciento mas, que los ducados de Camara.

En el parrafo 59, se contiene la equivalencia de los ducados de Camara, en 11 carlines 0 gillats, 10 que aparece confirmado por otras fuentes Iiterarias.

A continuacion, parrafo 60, se describen los llamados de la barca tambien con una equivalencia muy sernejante, pero algo inferiores en calidad. Estos ducados de la barca, se llamaban asi por representar con sus tipos la nave de San Pedro.

El parrafo 61 parece relacionado con el anterior, ya que los de la barca, valen 3 granos menos, que los ducados largos y venecianos, que sin cluda son los mas caros, pero al comprarlos, dicen los mallorquines, se hace negocio, porque en realidad valen aun mas. Al final del parrafo, dice que en Rorna circulan monedas de todo el mundo, tanto para comprar como para vender libremente.

El parrafo 62 se relaciona con la abundancia de cambistas que existian en Rorna, y que admitian la compra y vent a de toda clase de monedas, cambiandolas tarnbien por moneda fraccionaria.

PISA, FLORENSA E VENESSIA

§ 63 - En Pisa, Floren sa e Venecia, coren. tota manera de ducats, e Ie ducat val 6 lliures.

§ 64 - A y de rnolt es altres monedes, que son molt delectes, qui les bilonegen segons que vallo ducat.

§ 65 - Es ver y coren malta maned-a d'cr, pero ducat val tots temps 5 SOLlS mes a 5 SaLlS' menys.

Vuelve aqui a repetirse de nuevo, parrafo 63, el cambio del ducado veneciano a razon de 6 libras cada uno, cambio que ya hemos comentado en el doble del normal, como minirno, y que debe ser una mala lectura del texto que no hernos podido comprobar personalrnente. Tampoco puede hacerse referencia a la libra de peso, pues el calculo resultaria aun mas absurdo. En el parrafo 64 se repite de nuevo Ia aseveracion normal de que hay muchas otras monedas que se cambian segun el ducado, pero en este caso se advierte que hay monedas muy elegidas y buenas, como es logico pensar dada la riqueza y florecimiento de estas tres republicas mercantiles italianas,

Al final, parrafo 65, se advierte de nuevo como el ducado veneciano es la moneda mas estable, y mantiene una cotizacion muy rigida, variando como maximo en 5 sueldos, mas 0 menos. Como seis libras son 120 sueldos, si la cifra esta bien leida, las diferencias serlan de un 4 %, pero ya hemos expuesto nuestras dudas sobre tal lectura.

§ 66 - En Genova coren ducats de totes maneres val Lo ducat 3 lliures.

§ 67 - Tots les ducats son de una de 26 quirats mancho 10 [anco.

§ 68 - An y de mattes rnaneres de ducats, a es ducats venecians los quais son pus coneguts. y valen rnes 3 a 4 diners, e eso porque an mes cosa per tot Ie man; a y ducats Iarchs de Fiorenza, ducats de Genova, ducats de Ongria, ducats de Rodes, ducats de Turch, ducats de Arag6; tots els ducats son de una matexa liga.

§ 69 - A y moltes maneres de moneda, les quels bilonegen segons que val 10 ducat, per que tots les ducats valen. per tot le man, e del valor del ducat, segons la tera hO'I1 son, se pren 10 onament de la valor de tales les monedes coren.

-,',

Como se puede observar, para los mallorquines, como para muchos otros pueblos y regiones, se entiende vulgarmente por ducado, tanto el ducado de oro veneciano y sus copias e imitaciones, como el florin de Florencia y tambien sus copias, y hasta el propio genovino de oro, si bien se trata de monedas por completo diferentes. La (mica semejanza, y no total, es su ley monetaria, su tarnafio relativo, y que sean monedas de oro.

Por este motivo, en el parraro 66 se dice, que en Genova (que por otra parte fue siempre aliada y amiga de los mallorquines) cuyo mercado conocian mejor que ningun otro fuera de la Peninsula, circulaban ducados de todas clases. Pero hay que tener en cuenta que en este capitulo el ducado equivale a tres libras y no a 6, equivalencia que creemos es la adecuada, siendo la de seis libras fruto de algun error de lectura.

Sin embargo, al hablar de ducados, se refiere tarnbien a florines, y sus copias, mezclando unas monedas con otras, de una manera aparentemente indiscriminada. Asi, en el parraf'o 67 se afirma que el ducado tiene una ley de 26 quilates, 10 que hay que interpretar, no en el sentido habitual del quilate, sino como una equivalencia a 26 quirats de plata musulmanes, 10 que resulta logico. La influencia musulmana y judia en Mallorca era muy grande en la epoca de redactar el Manual, y asi aparece al final, una frase, mancho lo [anco, que creemos es un arabismo popular de la voz [anco. Su significado seria semejante a poco. mas 0' menos.

El parrafo 68 es una larga enumeracion de las diversas clases de monedas

XVI GENOVA

de oro (ducados para los mallorquines), pero que 10 mismo son ducados que florines 0 rnonedas de oro equivalentes. Del ducado de Venecia, el verdadero y original ducado ya hernos hablado suficientemente, pero los mallorquines dicen que par su fama, se paga siempre una prima de 3 6 4 dineros por cada unidad, sobre su cambio normal. EI ducado largo de Florencia, es el conocido como florin largo. Los ducados de Genova, son los genovinos de oro, que teman un valor de 20 carlines. Los ducados de Hungria, son las amonedaciones hungaras del tipo del ducado, que tenian iarnbien un peso de 3,50 gramos de oro, y que par 10 tanto valtan mas que los florines, los ducados de Rodas son las monedas de oro de Rodas que irnitan al ducado de oro veneciano, pero con el tipo de la cruz de los caballeros de la Orden de San Juan, y que pesaban 1 florin y 1 grano, con ley de s610 20 quilates. Los ducados turcos, que ya hernos vistc anteriormente citados en este Manual, son las falsificaciones turcas y de otros lugares, incluso valencianas, hechas tomando como modelo el ducado de oro veneciano, Su peso era tambien casi siempre de 1 florin y .1 grano, y su ley muy baja, ya que su equivalencia en estos afios era de s610 13 sueldos y medio de Barcelona. Los ducados de Aragon, eran acufiaciones de Fernando el Catolico, can un peso de 3,50 gramos y Ilevando en sus reversos el escudo de Arag6n.

La Irase final del parrafo no es exacta, ya que la ley de los florines y de los ducados, era en la practica muy «Iiferente de unos a otros, y las imitaciones tenian siempre un menor contenido en metal fino.

EI parrafo 69 se refiere al carnbio habitual de todas las dernas monedas de oro, que se atenian al cambio que tenia en aquel momento el ducado de oro veneciano.

Les monedes catalanes segons les

«Rubrlques de Bruniquer», Questions relatives a la moneda d'or

L'alt grau de perfeccio ates per Joaquim Botet i Siso en el seu treball Les monedes catalanes,' ha portat a creure que en aquest terrei.y tot, 0 gairebe tot, havia estat ja fet.

I es ben cert que resulta dificil eixamplar el camp de dades documentals de l'epoca medieval. Darrerament, merces ales regestes publicades per J. Sobraques,? tinguerern ocasio de poder repassar comodarnent el contingut dels 2.338 documents de la cancelleria d'Enric IV de Castella a Catalunya i comprovarern com enmigd'aquesta enorme quantitat de material Botet sabe extreure els tres unics documents que eren basics des del punt de vista numismatic.'

En canvi, a mida que ens allunyem del periode medieval les possibilitats de noyes aportacions son rnesi mes importants.

L'estudi dels manuscrits de Botet 4 ens convene; que els seus terrenys fonamentals de treball numismatic foren d'una banda el periode medieval i de l'altra tot el que feia referencia a Girona per a totes les epoques.

A partir d'aquests punts forts i d'una bibliografia prou completa Botet basti Lesmonedes catalanes que, logicarnent, no podien repres entar un buidat exhaustiu per a totes les epoques i localitats dins un univers tant intrincat com es el de la numisrnatica catalana.

Tot aixo ha conduit a una obra prou exhaustiva pel que fa al temps medieval, pero, Iorca incompleta per als temps moderns i encara mes per ales encunyacions locals. Botet perc, no fou mai un «savi» cregut, dels que tapen

I. Barcelona 1908·1911. 3 volums.

2. J. SOBREQUES. Catalogo de la Cancilleria de Enrique IV de Castilla, seitor del Principado de Cat aluiia. Barcelona 1975.

3. Ens referirn a I'ordre de Joan de Beaumont manant posar el nom d'Enric als florins barcelonins (2·XII·1462) i a l'autoritzacio de batre moneda i nomenament de Mestre de Seca feta tarnbe pel Iloctinent (I-XI·1463), documents nums. 35,2087 i 2090 en el lIibre de Sobreques abans citat.

4. Ens referim a un conjunt de manuscr'its que adquirirem en el cornerc idel que donarern not icia a la primera sessio cientifica de Ia Societat Catalana d'Estudis Numismatics (13 marc 1979). En el darrer nurn. d'Acta Nurnismatica publica rem un rnanuscrit inedit sabre rnedall istica (J. BOTET, «Les medalles de Girona. S. XVII·XIX" ACla Numisrnatica IX. Barcelona 1979) i actualment estern treballant amb alires manuscrits a fi de doriar a coneixer tot el treball inedi t daquest auror.

amb dogmes el que ignoren per a apareixer amb vernissos d'infaHibilitat. Bs per aixo, per la seva honestetat i els camins inconeguts que no es cansa mai d'assenyalar, que la seva obra, un cop coneguda, resulta estimulant. Un altre fet fonamental ha coritriburt al relatiu desconeixement de la moneda catalana moderna i conternporania: el progressiu control d'aquesta pel municipi barceloni.

Cal tenir present que un cop clausurades definitivamente les seques comtals, I'unica moneda de curs legal a Catalunya i el Rossell6 era el diner i despres el croat, monedes barcelonines tal com ho expressa clarament el seu revers: CIVITAS BARCHINONA.

Al llarg dels segles el municipi barceloni hague de lluitar en dos sentits: en rebutjar 0 entrebancar les concessions dels sobirans de batiments en altres seques i en millorar 0 refer el seu control sobre la fabricaci6 de moneda.

Les seques locals proliferaren durant les situacions de guerra, pero moltes vegades Ies concessions reials per a despres del conflicte no arribaren a prosperar, probablement pels entrebancs del municipi barceloni, L'actitud dels consellers barcelonins ens apareix cauta i insistent; no desaprofiten cap ocasi6 per a eixamplar el seu control sobre la moneda.Un document cabdal es la concessio d'Alfons IV el 1444; el rei el s hi cedia (0 minor dit venia) practicament la facultat d'orientar la politica monetaria a partir d'aquell moment.

Tot plegat ens mostra com sovint caldra cercar les dades sobre les encunyacions catalanes mes aviat en els documents del municipi que no pas en les concessions reia!s que, molt sovint, no feien mes que «beneir» els fets consumats,

Fa poe temps, una consulta marginal ens feu adonar que Botet, be que coneixia perfectament les «Rubriques de Bruniquer», les va utili tzar molt parcialment per als temps medievals i gens pel que fa a epoques modernes.

L'objectiu fonamental d'aquestes notes es doncs d'extreure la informaci6 numismatics que contenen, per be que en aquesta ocasi6 ens limitarem a la que fa referencia a la moneda d'or.

Les quarteroles de pacific de Joan II

Tema Iorca debatut el de l'or barceloni de Joan II: el problema sorgeix amb l'existencia de quarteroles de pacific no documentades i noticies sobre batiments d'escuts ordenats pel rei i no coneguts.

Resultava temptador de fer encaixar les dues noticies i Botet, tot dubtant va assenyalar aquesta possibilitat; que les quarteroles fossin divisors dels escuts manats encunyar, per be que tot indicant que aquesta hipotesi no era en aquell moment demostrable.'

Havent trobat un altre document pel que Joan II mana batre escuts al mestre de seca barceloni, F. X.Calic6 replanteja la possibilitat que calgues interpretar que les quarteroles conegudes correspongucssin a les emissions d'escuts, rnes amplament documentades. Al seu parer la utilitzacio del terme

5. Borsr. Op cit, Velum If, pag. 314.

escuts es deuria a la repugnancia que podria tenir Joan II per a utilitzar el terme "pacific», creat pel seu oponent Pere de Portugal," Calico aportava tarnbe la noticia de I'encunyacio de florins a Barcelona per part de Joan II, segons estudis en curs, encara no publicats, fets per F. Udina 7 i manifestava la seva estranyesa davant de I'afirrnacio. recolzada documentalment per Mateu i Llopis que tarnbes'havien batut ducats,"

Vist que abans de la Guerra dels Remences Joan II no havia pas encunyat, amb tota probabilitat, resultava molt estrany que en el curt lapse de set anys (1672-1679) hagues deeidit ericunyar a Barcelona florins, ducats, escuts i pacifies. El panorama resultava doncs francament fosc.

Poe podem deduir deIs pesos perque les peces en litigi els tenen molt similars:

Pacific Ducat Escut

Llei en quirats

La llei no ens pot donar tampoc cap orientacio perque l'unica peca coneguda de quarterola de Joan II pertany a la coHecci6 Vidal-Ouadras, avui no consultable i I'unic indici que tenim es que no es coneixen quarts de ducat ni d'escut i si en canvi de pacific.

Per que pen) Joan II encunyaria pacifies? Creiem que la clau ens la dona el segiient acord municipal recollit per les Rubriques:

A 6 de Maig 1477, los Consellers scriuen. al Rey consenta que de 4.000 pacifies de or que son en la Taula, y son curts, sen pugan batre quart es e mitgs sens haver pagar drets, pus [a [oren pagats en Zo primer batiment (pag, 134).

Essent doncs una miciativa del municipi iamb l'objectiu de recircular una moneda inutil i destalviar-se el pagament d'uns drets, pretensio d'altra banda ben raonable, la rnotivacio per a l'encunyacio de mitjos i quarts de pacific ens apareix amb prou claretat.

No coneixem la resposta del rei a aquesta demanda, pero, atenent Ia migrada quantitat que es demanava reencunyar i l'existencia de la quarterola de que hem parlat, es lOgIC de suposar-ne una resposta positiva. Per tant es possible que apareixin algun dia mitjos pacifies a nom de Joan II.

Encunya tarnbe Joan II ducats en la seca barcelonina? Nosaltres pensem que tot plegat ha sorgit d'una falsa interpretacio: per un document expedit a Barcelona Joan II s'adreca al mestre de la seca de Valencia Andreu Catala i li parla dels "ducats que en Caragoca 0 aci havem fet fer, e ab la magestat

6. F. X. CALICO, ((EI problema de las acunaciones barcelonesas de oro de Juan II de Aragon», Numisma. Any IV. nurn. 12. Juliol/setembre 1954, pags. 37-45.

7. Idem, pag. 45.

8. F. MATEU 1 LLOPlS, «Les dificul tats fretures econorniques de Ferran el Catolic en [a guerra dinastica castellana i llur resso en eI Regne de Valencia (1477-1480») Est udis Universit aris Catalans, n.o XV. 1930. Pi'g. 16, nota 1.

CRUSAFONT I

e Armes nostres ».9 Mateu dedueix que aquest «aci. la referencia al Hoc des d'on parla el rei, es a dir a Barcelona i dedueix que el rei vol dir que ha batut ducats a Saragossa i a Barcelona, pen'> es evident que «aci. tambe pot fer referencia al Hoc on es troba Andreu Catala, es a dir Valencia, i en aquest cas les seques que haurien batut ducats serien Saragossa i Valencia. Es digne d'asssenyalar que en I'anterior carta que Joan II adreca a Andreu Catala dos mesos abans des de Molins de Rei en dues ocasions diu «aqui. i sens cap mena de dubte es refereix a l'aqui d'Andreu Catala, es a dir, a Valencia.'?

Aquesta interpretaci6 s'ave tarnbe miIlor amb l'evidencia numismatica, ja que coneixem ducats de Saragossa i de Valencia. Evidentment hi cap encara la posibilitat que Joan II parli de Barcelona i anomeni ducats ales fraccions de pacific: en aquest cas caldria adduir la repugnancia per part de Joan II d'utilitzar el terme «pacific», com ha estat assenyalat i el fet que els ducats de Joan II no son rnes que una copia del pacific. Oualsevol de les dues interpretacions (be que nosaltres trobem mes plausible la primera) no alteren la conclusio: Joan II encunya a Barcelona una moneda d'or atenent la peticio dels consellers i aquesta moneda la podem identificar amb la quarterola coneguda, que els consellers I'anornenen quarterola de pacific (quartes, amb referencia a pacifies) i que potser Joan II anomena ducats, pero no cal cercar, per a aquestes referencies, cap altre tipus de moneda.

Eliminats els ducats ens queda el problema dels escuts: (quina era la moneda d'escuts que Joan II convingue que bates el mercader barceloni Pere Morer el1474 i que despres mana encunyar al mestre de la seca barcelonina Spano el 1475?1l Calico ens diu que si be Mateu i Llopis havia indicat en alguns dels seus articles que els escuts podrien esser els pacifies (hipotesi que ja hem pogut ara descartar), verbalment li havia manifestat la possibilitat que fossin monedes franceses. Nosaltres creiem que aquesta possibilitat deu esser la bona atenent a Ies raons segiients:

1. - El primer conveni dencunyacio el fa amb un senzill mercader i no amb el mestre de la seca Spano, com seria natural si la moneda fos legal. Spano ja era mestre de la seca barcelonina des de 1472.12

2. - Ouan, segons el document de 1475 mana a Spano que bati escuts li indica «que no hi haura falla» perque «aquesta es nostra voluntat», el que pot interpretar-se en el sentit de tranquilitzar-lo del fet de batre moneda F-Strangera, ja que ell, el rei, ho empara amb la seva autoritat.

Tots aquests fets no ens han d'estranyar; Mateu ha demostrat arnb documents que en aquest mateix moment el princep Ferran, futur Ferran II, esta intentant de convencer el mestre de la seca de Valencia, Andreu Catala que bati per a ell diversos tipus de moneda estrangera per a pagar els crescuts deutes contrets amb les carnpanyes de Castella.!' Pressionat pels conse-

9. Idem. Document IX, pag. 27. Per les Rubriques de Bruniquer citem el text en cursiva i entre parentesi la pagina de referenda dins el. volum quart de I'edicio que en feu I'Ajuntament de Barcelona (1915 pel volum IV), de tilol cornplet Ceremonial deIs Magnifies Consellers y Regiment de la Ciutat de Barcelona

10. Idem. Document VIII. Pag. 25: «E rnes dieu que per los que aqui son per 10 dit serenfssimc Rey referint-se als enviats a Valencia per Ferran II (rei de Castella). Pag. 26: «E per quens es dit que aqui ha dos jueus )) referint-se a das jueus que hi ha a Valencia i que poden esser-Ii utiis a Andreu Catala. Es evident que en els dos casas quan Joan II diu aqui es refereix a Valencia.

11. CALICO, art. cit. Pag. 38 on es reprodueix I'original del document, eserit en catala que -:'alico no transcriu, liruitant-se a donar la traduccio castellana. Vegeu que la quanti tat a encunyar es de 20 mares, cs a dir la reduida xifra de 1360 peces.

12. BOTET. Op, cit. Volum II. Pag. 296.

13. Art. cit., pag. 19. Documents I i II.

llers valencians, que no volen consentir aquestes emissions, Catala no acceptara de fer aquests batimentsfins que Ii arriba una ordre fulminant de Joan II.

Feta pen'> Ia prova, resulta que la Iabricacio d'escuts estrangers no resulta rendible. Llavors Joan II, fent veure que accepta les protestes dels valencians, accedeix a que es bati moneda del pais, es a dir ducats i florins." Aguesta correspondencia ens permet de fer-nos carrec de quina es la filosofia de Joan II: «Nos per nostra preheminencia e Regalia en aqueix i altres Regnes nostres podem fer batre moneda de or 0 propia nostra 0 strangera 0 la que mes voldrem » 15

Mes eridavant, quan el 12 de gener i el 23 d'agost de 1476 Joan II mana al mestre barceloni Spano que bati moneda d'or li indica en el primer cas «que no sigui descuts ni estranya rnoneda» i en el segon cas diu clarament tarnbe que no siguin escuts. Aquests advertirnents acaben de perfilar la moneda d'escuts com a estranya al pais. L'advertiment queda justificat per I'ordre de batre escuts que ell mateix ha donat un any abans.

El mes clar es dories d'identificar els escuts ambmoneda estrangera, fda batre pel rei per a cobrir algun pagament extern. Aquestes peces, si s'arribaren a batre (les valencianes es refongueren un cop vista Ia poca rendibilitat) no es facil que puguin esser identificades perque procuraren esser el mes Iidels possibles al model extranger.

(Quina es pero aquesta moneda manada encunyar a Barcelona el 12 de gener iel 23 d'agost de 1476 i que no had'esser d'escuts? Calico proposa d'identificar-les amb els florins que Udina ha trobat documentats per als anys 1473 i 1477 i en concret haurien de correspondre a aquesta segona emissio." Si la marca d'un escac emmarcat i en cairo, que segons insinua Mateu 17 i planteja despres forrnalment Calico 18 es la marca de Barcelona per a despres de Joan I, el florf que va descriure L. Domingo, a nom de Joan iamb aquesta marca ha d'esser el que correspon a aquestes emissions.'?

Acceptant aquestes hipotesis, que creiem torca plausibles, quedarien aclarides les emissions auries barcelonines de Joan II, que podriem resumir aixi:

1 - Pacifies: atenent a Ia demanda dels consellers barcelonins s'encunyaren el 1477 mitjos pacifies i quarteroles de pacific, Es possible que Joan Illes anomeni ducats, perc com que provenen de pacifies retallats, tenen la llei d'aquells i per tant, de fet, no poden esser rnai ducats que tenen rnillor Ilei, D'aquesta ernissio en coneixem la quarterola

14. Idem, pag. 27. Postdata del document IX.

15. Idem, pag. 27. Document IX.

16. No sabem quin caractcr tenen Jes emissions indicades per Calic6 que ha trobat Udina. Si es tracta d'emissions marginals, cal incloure les dues autoritzacions donades per Joan II, una a favor d'un particular i I'altra per al bisbe de Vic dins I'ernissio de 1477, perque les dues autoritzacions son posteriors a 1473. En canvi si Jes emissions de 1473 i 1477 son encunyacions Teals d'una certa importancia, es possible que eis florins batuts en virtut de les autoritzacions es fessin independentment de les emis sions oficials: en reaJitat es tracta de convertir en moneda de curs legal or en pasta 0 be or de moneda estranya, fet que te nornbrosos precedents i per a xifres petite') (cent mares en el primer cas, es a dir 68·00 peces).

17. F. MATEU I LLG?IS. El flori d'or d'Arago, Valencia 1937, pogo 54.

18. F. X. C\LIC6. Florines de Aragon. Barcelona 1966, pags. 45-48.

19. L. DOMINGO, «Los diez rnejoresejernplares de cada coleccion», Gaceta Numismatica, n." 21, pag 15

de la colleccio Vidal Quadras num. 6024. Poden apareixer algun dia mitjos pacifies a nom de Joan II.

2 - Ducats: no se n'encunyaren a Barcelona. Si a Saragossa i a Valencia.

3 - Escuts:

4 - Florins:

se n'encunyaren,pero eren imitacio de moneda estrangera. Estan documentats vers el 1475 i no sembIa possible la seva identificaci6.

se n'encunyaren el 1473 i el 1477 segons dades trobades per Uclina. Les encunyacions per a particulars concedides l'any 1476 es devien fer «de les monedes ques baten vuy. 20 i en queden exclosos els escuts. Han d'esser per tant florins. Coneixem I'exernplar publicat per L. Domingo (vegeu Lam. n.v 4), possiblement d'aquesta emissi6.

EL FLORI DE VALENCIA DE FERRAN II

Be que no estigui directament relacionat amb les Rubriques de Bruniquer, voldriem plantejar una altra hipotesi referent al discutit flori de Ferran II, tot aprofitant la documentaci6 de la seca de Valencia, que acabem de comentar.

Aquesta peca fou publicada per primera vegada per Botet (nurn. 427) i atribuida a Joan II. Botet disposa d'un exemplar en el que no es Ilegia el nom del rei, relaciona els escudets amb lleo amb els Ileons que apareixen en els ducats de Joan II i conclogue que eren d'aquest sobira, no trobant cap rao documental per atribuir-Io a Ferran II. D'altra banda no semblava tampoc massa explicable que Ferran encunyes un tipus ja arcaic, quan ja el seu pare havia iniciat I'encunyacio del ducat.

Mateu troba un altre exemplar daquesta peca i en ell pogue clararnent llegir la inicial del rei, que era F i per tant I'atribui a Ferran II, tot assenyalant que els escudets amb lleons apareixen tambe en les emissionsvalencianes de plata. L'exernplar vist per Mateu es el que podem veure a la lamina, 11.n 6. En donern la descripcio completa i la fotografia per primera vegada, ja que Mateu es limita a reproduir el dibueix de Botet: 21 Flori d'or de la seca de Valencia (corona):

20. BOTET. Op. cit. Volum II, pag, 298.

21. Aquesta peca ha sofert una mena de malediccio: Botet conegue I 'exemplar de Ia coHecci6 Barril, que no deixava veure be el nom del rei. Mateu en el seu Ilibre sobre els florins (EI [lori, abans citat), tot indicant que havia examinat un altre exemplar on s'hi Ilegia la llet ra F tornava a reproduir el dibuix de Botet. De fet la noticia que donava a El [Lori. no era mes que una repeticio del que ja va escriure en la seva monografia sobre la seca de Valencia (La ceca de Valencia y las acw1aciol1es valencianas de /05 siglcs XlJI al XVI II Valencia 1929), on hi donava altra vegada (ara en fotografia) la peca de la co+leccio Barril, pen'> no la de l'Instituto Valencia de Don Juan, que era el que permetia la leetura, que a mes no es F, com indica sino FE, tal COIn podem veure a la lamina. Finalment en un article monografic sabre el Ilort valencia (El «flori d'Or dArago», Ia ceca de Valencia. Acta Numismatic" VI, pag. 167·185) tornava a reproduir la totografia del dubtos exemplar de la colleccio Barril. Calico, per la seva banda indicava lexistencia d.e florins amb Ilegenda FE iFlorines abans citat, pag 101), pen) sense donar cap rnena de descripcio ni fotografia.

a/ ARAGO: - REX: FE.

r/ S: IHOA-NES: BA: (escudet catala) x (corona)

una C als peus de S. Joan

pes: 3,45 gr.

Llir ta11ant dalt i baix

S. Joan dret entre dos escudets que contenen lleons rampanrs

diametre: 21 mm. Col. Institut Valencia de Don Juan (Madrid)

Mateu argumentava que la presencia de la C als peus del sant, fent referencia a Andreu Catala no podia fer rnes veIl aquest flori del 1488, data de la seva mort i d'altra banda li semblava logica una cronologia a partir del 1480, que es quan cornencen les encunyacions de plata a Valencia." De tota manera Mateu trobava estranya la manca de documentacio sobre el fet."

La nostra hipotesi es la segiient: sabem que Ferran II, necessitat de numerari per pagar deutes de les guerres de Castella intenta diverses encunyacions a la seca de Valencia, com ha estat elit. Aixo succeia a finals de 1947 i en vida per tant del seu pare Joan II, qui responent ales necessitats del princep l'autoritza de primer d'assajar de fer moneda estrangera i despres mana que es batessin: ducats, timbres, florins i rals de plata. La necessitat de florins pot explicar-se per l'ample circulacio que tingue aquesta moneda catalana en el regne de Castella, on tardaria encara a imposar-s'hi el ducat.

La quantitat que el princep Ferran es proposava d'encunyar era de dos mil mares, el que traduit a ducats (talla 67) equival a 134.000 peces. La xifra es important: Hamilton dona una roduccio de 342.134 florins a la seca de Valencia per al periode 141.1-1456; 24 Udina donala xifra maxima de produccio per a la seca barcelonina de 31.620 florins per al periode 1414-1416.25 Be que no sabem si aquestes produccions corresponen a un proces d'encunyacio ininterromput, les xifres mensuals d'encunyacio serien de 633 i 878 peces respectivament. Per a encunyar els dos mil mares, suposant una xifra prudentrnent alta de 1.000 peces mensuals, Andreu Catala necessitava 11 anys de temps. Per aixo no es d'estranyar que un any i mig rnes tard d'iniciar-se l'encunyacio i quan feia ja tres mesos que Joan II era mort, Ferran II, ja rei, seguis donant instruccions al mestre Andreu Catala en termes que indiquen ben clarament que la partida iniciada el 1477 es encara en curs de tabricacio. En concret hi veiem intervenir les mateixes persones com a representants del rei i aquest mana que es paguin part dels beneficis d'encunyacio:

«tot 10 qual de lavors enca ha procehit e procehira de aci avant doneu e liurau. al dit Iohan de Medina» 26

22, EI [lori, op cit" pag. 33. 23, La ceca, o p cit., pag. �", 24. Dades recollides per Udina a «La ceca de Barcelona en tiempos de Fernando de Antequera y de Alfonso el Magnanimo en relaci6n con la situaci6n econornica de 1a ciudad», Numisma Any VIII, n ," 34. Sep.zocr. 1958, on indica haver trobat aquesta xifra global surnant les diferents particles. 25, Idem, tret de dades d'arxiu, pag. 44, 26. M!\TEU, «Les dificultats econorniques ». art. cit., pag. 29. Document XI. Joan de Me t111a es un dels cnviats per Ferran el Catolic a Valencia el 1477 per a teui r cura de les encunyacions que han de permetre de fer front als deutes. EI document que citem es del 1479: Joan de Medina segueix a Valencia i es qui hade percebre cls beneficis de l'encuyancio que es va iniciar el 1477 i que cncara segueix. Ferran II indica que es cloni a Joan de Medina eI resul tat del benefici fins 31 moment i el que «proceh i ra», es a di r, el que es vagi p rodumt en el Iutur, fins al final de l'ernissio.

M. CRUSAFONT I SABATER

L'encunyacio segueix iles paraules «procehira d'aci avant» indiquen clararnent que es preveu encara una certa durada. Joan II havia manat batre diverses menes de monedes. De timbres no en coneixern, de ducats, coneixem els dits joanins, alguns dels quais podrien correspondre a aquesta emissi6. Coneixen tarnbe florins arnb la Centre els peus de S. Joan i pel dernes identics al de Ferran, mancant nornes els escudets dels !leons.

Tot plegat ens permet de concloure que Andreu Catala cornenca a batre ducats i florins (i potser rals de plata { timbres d'or) el 1477 a nom de Joan i continua el seu batiment despres de 12 mort del rei; les emissions a partir d'aquest moment les feu a nom del nou rei Ferran II i incorpora els escudets amb lleons perque Lluis Sanchez era des de 1465 el tresorer de Ferran Ip7

L'intencio exportadora i 121 continuitat de l'encunyacio documentarien. dories, i justificarien l'existencia de I'insolit flori de Ferran II.

ALTRES QUESTIONS REFERENTS A LA MONEDA D'OR

Les Rubriques, entre molts altres details, que podrien encara esser precisats i potser arnpliats amb una consult a pacient dels Manuals del rnunicipi barceloni 28 donen diverses dades d'interesreferents a 121 moneda d'or:

A 6 de Novembre 1493 fou publicada la crida de fer Scuts Croats, 6 Reals d'argent del pes y valor que allis diu (pag, 135),

Sabem perefctament, per 121 pragrnatica de 4-XI-1493 que la moneda que s'havia d'encunyar eren principats, de llei i pes sernbl ants a les del ducat venecia, pero els con sellers els anomenen escuts, el que demostra que hom no es pot refiar massa de 121 nomenclatura que utilitzen."

Divendres a 27de Agast 1599 en Dietari apar se tractava de haver Privilegi del Senyor Rey pera poder [abricar Escuts de or de les monedas antiguas ques trobaban d la Taula, y eren florins, pacijichs, morabatins que ja no corrien (pag. 159).

Aquest acord ens mostra que el 1599 el flori era ja fora de circulacio, el que contrasta vivament arnb l'acord segiient:

A 13 de Agost 1614, Licencia del Marques d'Almazan Viney, de [abricar Florins d'or (pag. 160).

27. MATEU I LLOPIS, «Los recursos economicos de Juan de II en Lerida y Tarrega durante las turbaciones del Prtncipado en 1465 «Hispania» VIII, 1942, pag. 5. Tot indicant que els escudets amb lleons ercn la heraldica deIs Sanchez, Mateu sinclina a creure que els rals amb escudets idcntics als deis florins ccrresponien a Alfons Sanchez, a qui tarnbe a tribueix les marques S-S. Tarnbe es possible pero que cls rals corresponguessin a les emissions d'Andreu Catala ja que Joan II Ii mana barre tam be rals de plata. La incorporacio dels escudets viridria junt arnb el canvi de regnat i faria dones igualment referencia a Lluis Sanchez, Tresorer General de Ferran II, 28. Tal com hem dit les Rubriques no son mes que un resum dels llibres del municipi classificai, per materies. Un dels textos de facil consulta es el Manual de Novells Ardits Dietari de l'Antic Consell Barceloni, publicat a Barcelona el 1898, si be hi rnanquen alguns plees que es degueren perdre. Es de doldre la manca de 1a part final de l'any 1602, que ens hauria perrnes de saber com havien cl'esser els escuts de la creueta que havia d'encunyar el municipi.

29. Eis escuts tenien l lei inferior i talla superior, tal com hem inrlicat abans.

Nemes podem suposar que es tracta d'algun error, ja que en aquest temps es baten escuts.

-

-

A 23 de Juliol 1599 scriuen. al Rey los don lieeneia de fer Scuts de la creueta... (pag. 137).

- En los anys 1602 i 1603 la Ciutat feu [abricar Scuts d'or (idem).

A 27 de' Novembre 1602, delib eraren. fer Scuts de la Creueta, y mitgs Scuts de or, (pag. 137).

Aquests acords i la denominaci6 «de la creueta» demostren que en aquest temps s'encuyaren escuts del tipus general amb armes reials i creu de Jerusalem i no pas trentins com suposa Botet." Caldra doncs intentar aclarir quins dels escuts coneguts corresponen a la seca de Barcelona i trobar elements documentaIs valids per a assegurar-nos que no els confonem amb els de Burgos.

-

A 5 de Mars 1644 los Consellers deliberaren que las Lluisas de or se [abricassen de molinet ab la mateixa marca y de la maieixa mancra, forma, qualitat y pes, armas, lletras y grandaria que las que [abrica 10 Rey nostre Senyor sens llevarne ni ajustar-hi cosa alguna". (pagina 145).

Aquesta interessant noticia ens diu que Barcelona fabrica el LIuis d'or, peca que resultara de gran dificultat d'identificar vistes les precaucions preses per a fer-ne una imitaci6 perfecta. La realitat daquesta encunyaci6 sembla poder provar-se per I'ordre donada pel Due de Schonberg el 30 de juny de 1648 assignant valor de circulaci6 als «trentins, dobles, lluisos i escuts de la creueta», el que ens indica que el lluis era una moneda en circulacio."

-

A 14 de Abril 1644, los Cancellers deliberaren que fes un Enginy pera fer Lluisas, y aixi mateix ques [abricassen ardits de la [orma antigua y ab las mateixas armas que estan fets los ardits vells, sens mudarhi cosa alguna en ells (pag, 145). -

A 12 de Novembre 1640 en Concell de Cent se tracta de [abricar moneda de 01-, plata y vella, 90 es Trentins, mitges Treniins i onsens, Dobles u mitjas dobles de or y a 15 los Consellers deliberaren que dita moneda [os marcada de una marca petita de la Ciutat (pag. 143).

Aquest acord confirma la sospita de Botet en comentar la contramarca adoptada tarnbe pel municipi gironi: «De peces d'aquestes, ressegellades amb les armes de Gerona no n'hem vistes cap, pen) si ri'hem vistes y'n descrivirn que porten en ressegell les armes de Barcelona, 10 que ens fa creure que pel mateix motiu la ciutat de Barcelona, havia pres una disposici6 sernblant»." Ignorem si la marco. en qiiestio era l'escudet que descriu Botet 0 be una B en contramarca. Potser en apareixer trentins falsos, segons veiem en deliberacio de 8 de marc de 161833 s'acorda de marcar amb B, seguint la tradicio del que es

30, Op, cit, Volum III. Pag. oj.

31. BOTH. Op. cit. Volum III. Pag, 93.

32, BOTET. Op. cit, Volum III, pag. 1�L.

feu amb els menuts falsos el 1605 (deliberaei6 del 3 d'agost, pag. 138) i mes endavant, per l'acord abans eitat es marques amb les armes de Barcelona, tal com sembla deduir-se de la forma amb que s'expressa l'acord. Botet parla doncs dels trentins i mitjos trentins mareats amb escudet pero no conegue els marcats amb B. En alguns catalegs eomercials els hem vist anomenar, pero sense descripcio. Es per aixo que creiem pot esser util de deseriure un trenti i un mig trenti que presentin aquesta partieularitat. Trenti d'or:

e] +FERDNANDVS ET ELlS

RECES: Efigies enfrontades i coronades. Dalt estrella, al mig punt, baix altra estrella i a sabre, eontramarea B.

rl AMBRAA - LARV 1626

Armes Castella. Catalunya. Sicilia. Granada sabre aliga dales esteses.

pes: 6,95 gr. diarnetre: 28 mm. Lamina, nurn.: 7 Col. Banea Catalana.

Mig trenti d'or:

e] FERNANDVS ELlSABET D G RE

r] SUVBVMBRA ALARVM TVA

Efigies enfrontades i coronades. Dalt estrella, al mig punt, baix altre estrella i a sabre contramarca B.

Armes Castella. Catalunya. Sicilia. Granada.

pes: 3,85 gr. diarnetre: 21 mm. Lamina, nurn.: 8 Col. Banea Catalana.

ADDENDA

1 - Ouarterola de Joan II. Merces a l'arnic Rafael Comas de Terrassa podem clonar per primera vegada la fotografia i dades exactes cl'una quarterola de pacific de Joan II, moneda de la seva coHeeei6 que fins avui names eoneixiem pel dibuix de Heiss.A la lamina II hi hem pogut afegir Ia Iotografia, entorn del num. 1 que identificava inieialment la peca debuixada per Heiss. La deseripci6 es:

33. Pag. 142.

7

2

4

6 8

LAMINA. 1, Quarterola de pacific de Joan II feta encunyar pel municipi barcelom amb el producte de la refusi6 dels pacifies retallats; 2, Ducat «joahani» valencia de Joan II; 3, Pacific d'or de Pere de Portugal, que servi de model ales dues peces anteriors; 4, Flori batut probablement a Barcelona per Joan II despres de la Guerra dels Remences; 5, Flori de Ferran II de La colleccio Barril: malgrat no permetre la lectura del nom del rei, ha estat runic fins ara publicat; 6, Flori de Ferran II de I'Institur Valencia de D. Juan, que permet la lectura de les lletres FE; mai publicat i descrit malament; 7 i 8, Trenti del 1626 i mig trenti sense data, incdits per la contramarca B. (1 i S dibuixos de Botet, eI primer de Ia Col. Vidal Quadras i el segon de la Col. Barril; 2, 3 i 6 Instituto Valencia de D. Juan de Madrid; 4, publicat a Gaceta Numismatica n." 21; 7 i 8 Col. Banca Catalana).

Quarterola de pacific, d'or

a/ + IOANNES DEI.GRACIA.REX

r/ ARAGONVM NAVARE VA:

pes: 0,80 gr. diarn.: 15,5 mm.

Efigie de front, coronada i ornada. Armes catalanes coronades i ornades. Lamina II, num, 1 (fotografia)

La IIegenda de l'anvers es igual que la de l'exemplar de la colleccio VidalQuadras (num, 6024, descrit erroniarnent com a quart de flori) i el revers es diferent ja que en aquell exemplar era + ARAGONUM NAVA(R) VAL. El pes i diarnetre de la peca Vidal-Quadras eren 0,85 gr. (Heiss, pag. 31 del vol. II) i 16 mm. (Vidal Quadras num, 6024).

2 - Flori de Ferran II. No haviem advertit que en part aquesta hipotesi havia estat ja formulada, be que en altres termes, per P. Beltran. Aquest investigador parti de I'existencia d'un document que indica que el ducat johani es bate, efectivament, mes d'un any enlla despres de la mort de Joan II, en concret fins el 14 d'abril de 1480, el que li perrnete de suposar que quelcom sernblant havia succeit arnb el flori (vid. «Ducado de oro de Ia jura de Fernando el Catolico en Valencia, 11 de octubre de 1475». Obra com.pleta, Saragossa, 1972, pp. 793-799 on recull un document publicat per M. Ballesteros de pagament a Andreu Catala per al batiment de johanins des del 23 d'octubre de 1473 al 14 d'abril del 1480). La lectura d'aquest article ens feu adonar que Mateu havia mudat de parer tot escrivint «La ceca », ja que en aquesta obra situa al flori abans de 1480, mentre que en «El flori d'or » el suposava posterior a aquesta data, detaIl que ens passa per alt. E1 document de Ballesteros, e1 ducat public at per Beltran i les nostres argumentacions sobre la produccio de la seca (que queden en peu) son dadcs prou solides per a poder situar I'encunyacio del florf a1s anys 1479-1480. Pel que fa a I'explicacio d'un tipus ja superat, queda en peu el que hem indicat mes amunt.

3 - Trenti contramarcat amb B. Un altre exemplar, de la mateixa data, fou publicat a1 Catdlogo de la coleccion numisrnatica de E. Carlos Tolra (Barna. 1(36) arnb e1 num, 2081.

Noves monedes de Carles I a nom de Ferran II: mig croat lnedlt del 1545 retribuci6 d'un «cornado» navarres

EI rnes usual en una ernissio monetaria es que els exemplars produits donin, per les seves llegendes 0 figures, dades suficients per a identiEicar el pais emissor i l'autoritat (rei 0 govern) que ha manat l'encunyacio.

Be que en altres casos les monedes siguin menys explicites, els tipus que comentarem corresponen a una forma d'actuacio que fuig del que es habitual; ens referirn ales monedes d'un regnat emeses a nom d'un regnat anterior.'

La! singularitat del regnat de Joana i Carles (1515-1555), despres Carles sol (1555-1558) no resideix unicarnent en el fet d'haver fet batre moneda a nom de Ferran II 0 de Ferran i Isabel, sino d'haver.ho fet, el mes sovint, alternant aquestes emissions amb altres a nom propi. En aquest sentit, trobarem tota mena de casos diferents segons el pais emissor, dins del amplis dominis on excerciren la seva autoritat.?

Les raons, tant de les emissions a nom de regnats anteriors, com de l'heterogeneitat d'actuacions en diferents paisos 0 dins el mateix pais, no han estat pas trobades fins avui. La major part d'autors passen per davant d'aquests fets, elmes sovint sens ni tant sols esmentar la seva singularitat. La primera dificultat per a l'analisi d'aquest problema resideix en la correcta interpretacio de les monedes ja que, en general, nornes petits details ens poden donar la pista per a saber quan ens trobem davant d'una moneda, aparentment encunyada en temps de Ferran e Isabel, emesa realment en el regnat de Joana i Carles.

1. Existeixen moltes altres formes d'alteracio com poden esser les imitacions mes 0 rnenys fidels del numerari d'altres paisos. En altres casos un tipus monetari es mante sense alteraci6 (rii tant sols de Ilegendes) al llarg de diversos regnats, constituint el que sanornena una immobilitzaci6.

2. Aixi a Castella lor es bate generalrnent a nom de Joana i Carles, rnentre la plata i el billa es feia el rnes sovint a nom de Ferran e Isabel. A Navarra no coneixem cap ernissio a nom de Carles, per be que, com veurern, s'hi bates or, plata i billa. A Catalunya I'or i el bil lo el trobern a nom de Joana Carles, mentre la plata porta el nom de Ferran, essent les nomboses encunyacions locals a nom de Carles (Girona Vic) 0 anonirnes (Puigcerda) 0 es dona va el cas curios de Perpinya, que batia els ardits a nom de Carles i els sous i dobles saus anonims. A Mallorca, Valencia i en els dominis mediterranis les monedes solen portar unicamen t el nom de Carles, amb excepcio de les encunyacions de Deriia i Sogorb del temps de Jes Gcrmanies i que es feren a nom de Ferran, i alguna emissi6 napolitana que porta els noms de Joana i Carles. A l'Arag6, als dominis ultramarins i la resta de dominis europeus es bate usualment a nom de Joana i Carles, excepte en els territoris imperials de Carles, on es bat a nom exclusiu Sell.

Un dels primers treballs que assenyala emissions d'aquesta mena, pel que fa ales monedes de Castella fou l'excellent estudi de A. Vives titulat «Reforrna monetaria de los Reyes Catolicos»,' an donava criteris per a separar les monedes d'un a altre regnat, tat recolzantse, entre altres cases, en el canvi de tipus de 11etra de gotica menuda a llatina.' Vives parti sabretat de documentacio que dernostrava la impossibilitat que alguns dels tipus a nom de Ferran i Isabel (multiples de ral, per exemple), Iossin encunyades dins del seu regnat i dana aquestes regles per a ajudar a la separacio de tipus «de un modo aproximado» 5 i no com a dogma de fe, com se I'han pres alguns.

Pel que fa a Catalunya, el primer que topa amb l'evidencia d'una rnoneda a nom de Ferran II que presentava signes d'esser del regnat de Carles I, Iou Botet i Siso, El seu amic Massot (oncle-besavi del conegut numismatic Joan Vilaret) Ii mostra un croat de Barcelona de Ferran que presentava lacuriosa anornalia de tenir entre els florons de la corana la data 1545. Botet, mancat de cap altre antecedent, va suposar que era un retocat posterior, modern.'

Mes endavant, Badia, en recollir els materials per al seu «Cataleg dels croats de Barcelona» es topa amb una dotzena llarga d'aquestes peces, de diferents encunys, el que Ii feu evident que havien d'esser productes ben legi. tims de la seca barcelonina.'

Badia cornptava pero amb un antecedent que li podia fer mes plausible aquesta singularitat d'una data corresponent a Carles I gravada damunt d'un croat aparentment de Ferran II; eren les emissions de rals i dobles rals Iets a Denia i Sogcrb durant la revolta de les Germanies i identificades per Mateu i Llopis.8

Mes endavant A. Beltran indica la possibilitat que alguns rals navarresos a nom de Ferran que duien dues K acantonant les armes de Navarra podien tarnbe esser del regnat de Carles I, fet que vclgue reforcar indicant que un doble ducat navarres a nom de Ferran duia dues lletres acantonat l'escut que ell Ilegf K-R i que interpreta KAROLUS REX.9

Dasf recolli aquesta hipotesi de A. Beltran i I'extengue als rals de plata, tot indicant que calia Ilegir tarnbe K-R.1O Marin de la Salud, per la seva banda, tot afirmant que alguns rals porten

3. Boleti" de la Sociedad ESPQll0la de Excursiones, Madrid 1897, pags 4-8 i dues lamines.

4. ld., pag. 8.

5. ld., pag. 8. Pia Beltran reprengue el tema a «Monedas a nombre de los Reyes Cat6Iicos », Obra completa, pp 766-81, Saregossa 1972.

6. Vid. pag. 549 de J'apendix del volum III de Les Mon.edes Calalanes de J. Botet i Siso Barcelona 1911. EI perpinyanenc Josep Massot fou tarnbe un i+lustre numismatic. Collabora a Botet iamb Josep Puig (fundador de I'importantissim museu de Perpinya que porta el seu nom) i publica dive rssos treballs, entre els que podern destacar Notes sur les 1110HI1aies Irouvees a Castell.Rossello, Lezignan 1912.

7. EI copios isirn catalog de Badia Iou editat a Barcelona el 1969. Podem afegir, per recolzar aquesta atribuci6 i I'autenticitat de les peces, que coneixem exemplars d 'una troballa encara no estudiada, Feta a Camp de Tarragona, tarnbe datats, acompanyant un nornbros conjunt de croats de Ferran II sense data i dobles rals a nom de Ferran i Isabel.

8. F. MATEU I LLOPIS. La ceca de Valencia y las acunacionesvalencianas de los siglos XIII al XVIII. Valencia 1929, pag. 106. Aquestes emissions havien estat docurnentades per historiadors anteriors. pero no identificades.

9. A. BELTR_;\N". «La exposicion rnonografica de monedas a nombre de loss Reyes Catolicos». Numisl11a n.c 7. Madrid 1953, pag. 108. 10. T. Dast. «Algunas clasificaciones de los reales de Fernando eI Cat61ico acuriados en Navarra». Numisma n.v 7. Madrid 1953, pag. j9. Com veurem, Ia confusio de Beltran de la R per la K gotyques en el doble ducat era justificable. Dasi, tot seguint cegarnent Beltran afirma injustificab lernent que las K dels rals cal Ilegir-Ias K-R. En aquest cas es tracta pero de K lIatines i no hi ha possible confusio.

XX en Iloc de K-K 0 K-R, mostra inicialment la scva desconfianca envers aquestes interpretacions i insinua la possibilitat que les lletres acantonant l'escut fossin en realitat marques de moneder." Fins aqui les aportacions que hem trobat sobre aquesta qiiestio.

Entrem ara al tema daquesta nota; presentar un nou tip us per a Catalunya i una reatribucio per a Navarra.

Catalunya

Tal com hem dit, Badia va descriure diversos croats a nom de Ferran, portant entre els florons de la corona la data 1545. Tenim la satisfaccio de poder donal' a coneixer un tipus nou que enriqueix la numismatica catalana del regnat de Carles I: es tracta d'una peca de plata a nom de Ferran, de valor mig croat i datada als florons de la corona, sernblantment als croats descrits per Badia amb els nums, 827 a 835. A la lamina hi podem veurc I'exernplar. en el que hi podem apreciar les xifres .45. entre els florons de la corona. Corresponen a Ies dues darrcres xifres de la data 1545 que trobem en els croats i que en el cas del mig croat es reduiren nornes a dues per la manca d'espai, ja de per si prou reduit en el cas del croat.

La comparaci6 amb el croat datat (lamina 1 n.v 2) ens evidencia un gran parentiu d'estil i diversos details caractertstics que es donen nornes en aquestes peces. Vegeu per exemple el doble cercle interior, de punts i linial, el cabell fluent i el tipus de lletra, allargassat i ondulat.

La seva descripci6 cornpleta es com segueix:

Mig croat de plata

a/ FERDINANDUS.D.G.RX.45.

1'/ -CIVI-TASB-ARCA-NONA

pes: 1,41 gr.

Efigie a esquerra coronada. Entre els Ilorons de la corona .45. Cercles li. nials i de punts interior i exterior. Creu tallant, amb 3 punts a ler. i 3er. i anell a 20n. i 4r1. Cercles dobies (linial i punts) com a l'anvers.

diarnetre: 20 mm. Lamina 1 n.v 1

Cornparat amb el seu croat (Badia 827 a 839), del que en podem veure un exemplar a la lamina 1 (n.s 2), podem constatar un abreujament en la Ilegenda de l'anvers, que acaba en els croats arnb D.G.REX i I'absencia en el mig que presentem de I'alteracio caracteristica en els croats consistent en tenir la 'C del revers girada, fent-Ia semblar una D. D'altra banda trobavern en el revers dels croats Ia posicio B, com a predominant i es tambe la que presenta aquest mig (seguint la mornenclatura de Badia).

Des del punt de vista documental res hi podem afegir. Les Rubriques de Bruniquer 12 no donen cap dada. El Manual de Novells Ardits 13 nornes una

11. J. MARTN. La rnorteda de Navarra y SU documentacion. Madrid 1975, pag. 55.

12. Resum 0 index per rnateries dels acords del municipi barceloni. Editat a Barcelona els anys 1912·1916.

13. L1ibre d'acords del muriicipi barceloru. Barcelona 1895.

vaga mencio que potser ens pot donar la pista de la motivaci6 de les encunyacions: El dia 18 de marc; de 1544 «el Lloctinent feu aplegar Consell de Cent per la defensio de la present Ciutat y havian menester pecunias 10 dit Consell no pogue res deliberar.;.»."

El fracas de l'expedicio d'Algeria el 1541 havia perrnes unnou increment de la pirateria de Dragut i Barbarroja al Mediterrani, el que feia estar en permanent inseguretat les ciutats del litoral." Es possible que Barcelona, be que en aquesta ocasio res decidis, arribes mes endavant a acordar I'ernissio de moneda per a cobrir les despeses defensives. Qui sap si, mancada d'auto ritzaci6 reial, la ciutat ernparant-se en veIls privilegis no decidi d'encunyar moneda de plata tot .dissimulant-Ia amb el nom de Ferran. Evidentment era una simulacio a mitjes, ja que la data era prou determinant, pero potser era suficient de guardar I'aparenca.

Valencia

Encara que res poguem afegir al que ha estat dit sobre les encunyacions d'ernergencia valencianes durant I'aixecarnent de les Germanies, aprofitem l'avinentesa per a donar a coneixer un altre exemplar dels rarissims rals de plata de Sogorb, batuts, tal com hem dit, a nom de Ferran II.

Ral de plata a/ (creu de punts) FERDINANDVS:

DI:GRA:R:A r/ (creu de punts) VALENCIA:

MAIORICARVM

Efigie de front, coronada i ornada.

Armes de Valencia coronades entre les lletres SO-S

pes: gr. diametre: 24 mm. Col. Banca Catalana Lamina 1 n.v 3

Com es sabut, Mateu interpreta SO(GORB)-S-(ANCHEZ), les lletres que acantonen I'escut del revers, que fan referencia doncs a Ia seca i al Tresorer.

Navarra

Com hem dit al principi, A. Beltran fou qui proposa d'atribuir a Carles I les peces que porten K-K acantonant l'escut navarres.

Aquesta interpretacio de les K-K era forca mes versemblant que la proposada per Poey d'Avant, qui cregue veure-hi una referencia a Caterina de Labrit, que fou desposseida de la part sud del regne de Navarra." Podern afegir en defensa de la interpretacio donada per Beltran que els r'als de plata que porten K-K solen tenir caracters !latins mentre que els que no en porten els tenen sernpre gotics i tarnbe, que es forca usual en les emissions navarreses d'acantonar l'escut de les armes amb la inicial repetida del

14. [d. Vol urn IV, pag. 143.

15. MARQUES DE MULHACEN. Carlos V y su politica mediterranea, Madrid 1962, pag 151.

16. F. POEY D'AvANT. Monnaies [eodales irancaises, Paris 1860. Velum II. L'autor assenyala la pre· sencia de les N singulars, de que despres parlarem i Ilenca 1a hipotesi de queles K facin referencia a Caterina no sense estranyesa davant del fet (vid pag. 186).

rei 0 arnb les inicials del rei consort i de la reina hereva 0 «propietaria» (quant es aquest cas), una a cada banda." Aixi tenim:

Joan i Blanca

Joan, sol

Francese Febus

Joan i Caterina

Pen'> aquesta darrera consideracio ens porta a rebutjar la lectura K-R feta per Beltran en el doble ducat abans esmentat, ja que si aquest ha de fer referencia a Carles, les lletres adients son K-K, mentre que K-R (per Karlus Rex) s'apartaria completament de la norma que veiem utilitzar en els regnats anteriors. Examinada la peca en qiiestio podem veure que es tracta d'un exemplar que te lletres gotiques arrodonides. el que dificulta la correcta interpretacio. Sembla bastant clar que no es tracta pas de dues F (que farien llavors referencia a Ferran II) ja que eJ front da'questa lletra no sol arribar a baix i per tant la confusio es diffcil, En canvi resulta molt facil la confusio entre la R i la K, de tal manera que algunes peces de Joan i Caterina, perfectament identificades per les llegendes marginals sembla que portin les Betres I-R en comptes de la I-KI3

Tot plegat ens porta a concloure que les lletres son senzillament K-K i precisament per aixo, vista la llista d'antecedents de que disposern, podern atribuir la serie que porta aquestes lletres a Carles 1. Les lletresK que trobem acantonant les armes navarreses en els rals de plata son gotiques arrodonides 0 llatines i porten 0 no corona. En algun cas (vegeu lamina 2 n.v 9) tenen les K dibuixades a I'inreves. Suposem que aquesta darrera disposicio de les K deu esser el que ha conduit a Marin a la Salud a confondre-Ies per dues X i assenyalar la possibilitat que siguin marques de moneder.'?

Com veurem mes endavant, un dels rals de plata atribuits a Carles, presenta les K-K coronades amb corona imperial, el que representa un altre reforc a aquesta hipotesi d'atribucio."

Examinant amb atencio el conjunt d'arnonedacions navarreses a nom de Ferran II ens hem adonat que un deIs tipus de cornados presenta caracters !latins i sobretot una N molt caracteristica (vegeu lamina 2 n." 11) que sembla un transit barroer entre la N gotica arrodonida i la llatina. Aquesta N la trobern tarnbe en les peces que porten la lletra K i tenen els caracters llatins. Ja hem indicat abans, que si be els tipus atribuibles a Carles tenen els caracters llatins 0 gotics, les de Ferran els tenen sempre gotics, pel que tot plegat ens porta a concloure que els cornados amb lletra llatina han d'esser del temps de Carles I.

Hi ha encara una altra rao per a aquesta reatribucio: l'ordenament donat per Ferran II el 1513 indica que els cornados han de dur una F en eI camp i una llegenda marginal: REX NAVARRE ET ARAGONUM. Aquesta

17. Vgeu tots aquests exernples a Poey d'A, op. cit. volurn II 0a Heiss. Monedashispano crist ia/'las. Volum III, Madrid 1869.

18. Vid per exemple el n.O 3 de la lamina LXXII de J'obra citada de Poey d'Avant.

19. Op cit., pag. 55.

20. CAMPANER. en la seva Numisnuitica Balear (Palma 1879), es serveix de la corona imperial per a "-estriar les manedes eivissenques de Carles 1. Vid., pag. 189.

descripcio coincideix amb el tipus 12 del Heiss," que es precisament el que porta llegenda gotica. En canvi els cornados que ten en els caacters llatins i les N caracteristiques que hem comentat abans porten a l'anvers la llegenda segiient:

+FERDINANDVS:D:G

Aquest tipus, amb llegenda mes 0 menys abreujada segons la peca i que correspon a I'altra tipus descrit per Haiss (n.v 11), no s'ave amb l'ordenament del 1513. Aquests fets, als que podem afegir que se sap documentalment que en temps de Carles I es bateren cornados, ens porten a la conclusio abans indicada: els cornados que a rnes de la F en el camp teneri llegenda marginal arnb FERDINANDVS, amb caracters llatins i la N indicada a la lamina han d'esser de Carles I, mentre que e1s que tenen F en el camp, llegenda marginal: D: G: R: NAVARRE: ET i caracters gotics arrodonits son els de Ferran II. No deixa d'esser curios que les que no son de Ferran son precisament les que indiquen FERDINANDVS.

Aquesta conclusio, que potser es podra recolzar algun dia documentalrnent, ve reforcada tarnbe pel fet que si be el 1513 la llegenda REX NAVARRE ET ARAGON era l'avinent, ja no ho era als temps de Carles I pcrque el 1515 el Regne de Navarra fou separat del conjunt dels Regnes de la Corona catalano-aragonesa i incorporat a Castella. Despres d'aquest fet (certament ben injustificat atenent als precedents histories) ja no era logic que en les monedes s'hi fes la rnencio ARAGON, que desapareix completament a partir d'aquest moment de la moneda navarresa. En els regnats posteriors, si hi ha mencio d'algun altre titol, es del de rei de Castella.

Pel que fa als diners anonims atribuits fins ara a Carles I hi caben dues exp1icacions; 0 son d'algun regnat posterior (res ens evidencia que siguin de Carles I i Heiss els degue atribuir per exclusio ) 0 be son dels darrers anys del regnat, quan els navarresos demanaren insistentment al rei una nova encunyacio de moneda menuda i que pel context de les peticions es dedueix que havia d'esser d'un nou tipUS.22

Aixi doncs, als tipus navarresos de Carles I hi cal afegir el del cornado. A la lamina hi podem veure alguns del cornados de Ferran II i de Carles I. En el cataleg que segueix recollirem primer un exemple del model monetari del temps de Ferran II i a continuacio els exemplars que hem pogut recollir de les imitacions del temps de Carles 1, identificades d'acord amb els cri teris exposatS.23

21. Op. cit. Volum III, pag. 46. 22. Vid. aquestes questions ampliament a l'obra citada de Marin, pags 87 i 55. 23. El nostre agraiment mes sincer a la direccio i conservadors del segi.ients museus: Instituto Valencia de Don Juan de Madrid, Cabinet des Medailles de Ia Bibliotheque Nationale de Paris i British Museum de Londres per Ies facilitats per a I'estudi dels seus fons. El nostre agraiment tarnbe a Banca Catalana que ens permet la publicacio del ral de Sogorb.

Doble ducat d'or

a) De Ferran II

aj :FERDINANDVS:D:G:R:NAVARE

r/ SIT: NOMEN: DOMINI: BENEDICTU (caracters gotics)

pes: 6,98 gr. diarn.: Lamina 1 n.v 4

b) Imitacions de Carles I

EXEMPLAR 1:

a/ : FERDINANDVS: D: G: R: NAVARE

r/ +SIT:NOMEN:DOMINI:

BENEDICTV :ES:

(caracters llatins, amb les N caracteristiques)

pes: 6,87 gr. diarn.:

EXEMPLAR 2

a/ FER DVS:D:G AVARRE

)"1 +SJT:NOMEN:D

Efigie coronada a dreta, que talla parcialment Ia llegenda.

Armes de Navarra coronades, tallant Ia llegenda per dalt.

Subhasta Arriols Xl. 1979. num, 868

Efigie coronada, a dreta, tallant llegenda per dalt.

Armes de Navarra corona des que no tallen la llegenda, acantonades de K gotiques coronades.

British Museum

Lamina 1 1'1.0 5

BENEDICTV ES: (caracters llatins amb N caracteristiques a l'anvers i gotics al revers)

pes: 6,84 gr. diarn.: Lamina 1 n.v 6

Efigie coronada, a dreta, tallant la llegenda per dalt.

Armes de Navarra coronades, que no tallen llegenda, acantonades de K gotiques coronades.

Bibliotheque Nationale (Paris) =BNP

En les peces d'or de Ferran II hi apareix alguna vegada la titulacio ARAGON al final de Ia llegenda de l'anvers. Es el cas del 4 ducats del BNP (Heiss, lam. 147, n.v 2).

Ral de plata

a) De Ferran II

8-/ FERNANDVS:D:G:R:NAVA: Armes de Navarra coronades, tallant r/ +SIT:NOMEN:D: : BENEDIT Creu interior ornada. Als espais hi (caracters gotics) alternen F i corones.

pes: no indica diam. 25 m111. Lamina 2 n.? 7 Subhasta Arriols XI. 1976 n.s 1524

M. CRUSAFONT I SABATER

Donem aquest exemplar con a mostra. En el treball, abans citat de Dasi hi podem veure una ample representacio de variants, algunes d'elles amb llegenda d'anvers FERNANDVS:D:G:R: NAVARRE: ET, el que ens indica la intenci6 d'afegir-hi ARAGON, com ens ho demostra tant el quadruple ducat abans esmentat com el coronado que descriurern mes endavant. Dasi descriu tarnbe amb el tipus A un ral amb les K, semblant als que veurem a continuacio:

b) Imitacions de Carles I

EXEMPLAR 1

a/ +FE NDVS:DEI:GRA:REX:NAVA

r/ +: SIT NOMEN: +: DOMINI: +:

BENEDITVN (caracters llatins )

Armes de Navarra coronades, que no tallen llegenda cantonades amb K gc, tiques. Semblant a l'anterior.

pes: 3,0 gr. diarn.: 25,5 mm. Lamina 2 n.? 8

Instituto Valencia de D. Juan (Madrid)

EXEMPLAR 2

a/ :FERDIN VS:D:G:R:NAVA:

r/ +SIT: NOMEN: DOMINI: BENE

(c. Ilatins arnb N caracteristica)

td. cantonades amb K llatines in' vertides.

Semblant als anteriors, amb F i corones en espais alterns diferents.

pes: no indica diarn.: 28 mm. Lamina 2 n.v 9 Sub. ANE man; 1965 n.s 485

EXEMPLAR 3

a/ +: FERDI...DVS:DEI:GRA: REX: NAVA

1,/ +SIT:NOMEN: DOMINI: BENEDITVN:X (caracters llatins i gotics)

rd. cantonades amb K Ilatines coronades amb corona imperial. Semblant als ex. 1 i 2.

pes: no indica diarn.: 26 mm. Larn.: 2 n.v 10 Sub. ANE marc 1965 n.s 486

A part del tipus de lletra i les K als costats de l'escut els quatre exemplars de reals de Carles I (hi afegim el de Dasi) tenen. altres petits detalls que els diferencien dels de Ferran II: la corona de les armes navarreses no talla la llegenda en els de Carles i si en. els de Ferran; en els de Carles no hi ha la mencio de ARAGON Co la intencio de afegir.ho marcat per la particula ET) que trobem sovint en els de Ferran; lesF del revers convergeixen per les bases al centre de la creu en les de Carles mentre que en les de Ferran man tenen

FE R RAN

LAMINA I Recuadrat iamb el nurn. I: mig croat inedit a nom de Ferran II, batut pero en temps de Carles I com ens ho evidencien Ies dues darreres xifres de la data (.45.) entre els florons de Ia corona, i Ia seva similitut amb el croat (num. 2), que porta tam be Ia data 1545, pero c.ompleta. Num. 3; altre exemplar del rarissim ral de Sogorb. Num, 4 doble ducat navarres de Ferran II, model imitat en temps de Carles: nums, 5 i 6 amb les K coronades, sovint en caracters llatins iN caracteristiques (fletxa).

genererment la mateixa posici6; els rals de Carles tenen I'escut navarres format de cadenes unicament, mentre que en la major part dels Ferran (I'exernplar que hem reproduit no es gens tipic en aquest aspecte) hi ha un perfil linial que dobla el perfil exterior de l'escut. En general podem dir que els rals i altres peces de Carles tenen un estil mes barroer.

.Cornado» de billa

a) De Ferran II

a/ +D:G:R:NABARRE:ET

r/ +SIT:NOMEN:DOMINI:B

pes: 0,88 gr. diarn.: 17 mm.

Variant de llegenda:

a/ + NABARRE:ET:A

r/ +:SIT:NOMEN:DOMIN

pes: 1,13 gr diarn.: 18 mm.

F coronada.

Creu interior amb anells als espais. Lamina 2 n.v 12 Col. par id. id.

Lamina 2 n." 12 Col. part.

EI mes interessant d'aquesta variant inedita es, a part de la curiosa escriptura NABARRE, la menci6 explicita de A(RAGO) a I'anvers. Eis dos exemplars tenen caracters gtics.

b) lmitacions de Carles I

EXEMPLAR 1

a/ : FERDINAN (repicat)

x] :SIT:NOMEN:DOMI: (caracters llatins amb N caracteristiques)

pes: 1,1 gr. diarn.: 18 mm.

EXEMPLAR 2

a/ NAN DGR r/ T:NOM DOM (idem)

pes: 1,07 gr. diarn.: 17 mm.

EXEMPLAR 3

a/ +F DVS:D:G:R

F coronada entre dues petxines

Creu interior amb anells als espais

Lamina 2 n.v 14 Col. part. id. id.

Lamina 2 n.v 15 Col. part. id.

CARLES

LAMINA II Num, 7, r al de plata navarres de Ferran II i 8,9 i 10, immobilitzacions del temps de Carles amb K coronades 0 no (en el 9 son a l'inreves). Vegeu la corona imperial damunt el ral num, 10. Ntun. 11: N caracteristica que apareix en la major part de les peces d'or i plata amb K coronades, el que ens reforca la atribucio a Carles dels «cornados» 14, 15, 16, 17 i 18, amb lIegendes diferents de les disposades per Ferran II. Num. 12 i 13, «cornados» que si s'adapten a l'ordenament i no porten la lIegenda marginal FERDINANDVS. El num. 13 diuREX NAVARRE ET A, fent referencia a Arag6.

M. CRUSAFONT I SABATER

r] SIT:NOM MI... (caracters llatin normals)

pes: 1,09 gr. diam.: 17,5 mm.

EXEMPLAR 4

id. amb punts als espais

Lkmina 2 n." 15 Col. part.

al DVS: D. (!legenda cornenca a baix) id.

r] : SIT: N id, amb ane!ls (caracters llatins amb N (caracteristiques)

pes: 0,96 gr. diarn.: 16 mm.

EXEMPLAR 5

e] +FE S:DG

r/ :SIT:NOM (idem, lletres molt grosses)

pes: 0,75 gr. diarn.: 17 mm.

CONCLUSW

Lamina 2 n.v 15 Col. part.

id.

id. arnb punts als espais

Lamina 2 n.v 16 Col. part.

Per raons encara no aclarides, en el regnat de Joana i Carles es �eren nombroses emissions a nom de Ferran i Isabel 0 de Ferran sol. No hi ha norma concreta i trobem tota mena d'encunyacions a noms diferents en els amplis dorninis que aquest sobirans arribaren a aplegar.

Pel que fa a la identificacio de les peces podem afegir el valor mig croat de plata, a nom de Ferran, entre les encunyacions catalanes de Joana i Carles iel del cornado, tarnbe a nom de Ferran, entre les encunyacions navarreses d'aquests sobirans.

EI conjunt de les amonedacions navarreses a nom de Ferran es pot separar entre el regnat de Ferran II i el de 'Carles i Joana atenent els segiients criteris:

Les manedes que corresponen a Ferran porten sovint la titulacio d'Arago.

Les monedes de Carles poden esser de caracters gotics a llatins, predominant els darrers, mentre que les de Ferran son sempre de caracters gotics,

Pel que fa a l'or i a la plata, la presencia de les lletres K-K als costats de I'escut es signe inequivoc (d'acord amb la tradici6 observada en les amonedacions navarreses) de que han de pertanyer a Carles I. La presencia de la N caracteristica en la major part de les rnonedes d'or i plata amb K-K i names en aquestes, ens ajuda a atribuir a Carles els cornados que s'aparten del que es disposa en la pragmatica de 1513. Podem doncs atribuir a Carles els que porten la llegenda FERDINANDUS, els quaIs presenten sempre caracters llatins, i unes petxines als costats de la F, per a les quaIs no hem trobat encara una explicaci6.

Monete celebrative spagnole nella

Milano del XVII secolo

Nel panorama solenne, austero e prezioso, rna in definitiva scialbo, che contraddistingue la monetazione dei sovrani di Spagna a Milano, due monete richiamano l'attenzione della studioso per la loro eccezionale cornposizione dei tipi e soprattutto per la peculiarita della loro leggenda. Si tratta di due mezzi filippi, 0 mezzi-scudi d'argento, che furono coniati rispettivamente durante il governatorato di Juan Fernandez de Velasco, Condestable de Castilla (1595-1598) e quello del Marques de Fromista y Caracena (1648-1656):

1) Corpus Nummorum Italicorum (C.N.!.), vol. V, pag. 342, n.v 1.

Argento, gr. 13, 15, D. 36.

Dj MARGAR.AVST.PHIL.III.HISP.R.ET.MED.DVX.

Busto di Margherita a d. con gran collare e alta pettinatura; sotto ; 1598. Rj QVA.LENES.SPIRARENT.AVSTRI.

Arco trionfale can quattro satue; all'esergo; VELASCHIOjjGVBER.MEDIOL (fig. 1).

2) C.N.I., vol. V, pag, 349, n.« 217.

Argento, gr. 13,55, D. 37.

Dj PHILIPP.IIII.HISP.RE.ET.MED.DUC.

Busto a d. del re coronato e corazzato; all'essergo: CARACENAjjGVBERN.

RjMARIAEANNAE.PHILIP.IIII.I·nSP.ETc.REG.VX. (sic).

Busto a s. di Marianna coronata. (fig. 2).

Le due emissioni sono evidentemente eccezionali poiche fanno riferirnento, sia per le date, che per le leggende, che per i tipi, alle crimonie che la citta di Milano offri aIle due future regine in occasione dei lora passaggi avvenuti alla vigilia delle loro rispettive nozze can Filippo III e Filippo IV. II valore documentaristico e senza dubbio interessante sia per i ritratti delle future regine, che certamente non risultano idealizzati, sia per il pregevole rovescio dell'esemplare di Filippo III, che rappresenta l'arco diPorta Romana appositamente fatto erigere dal governatore Velasco per onorare l'arrivo di Margherita a Milano; rna la nota piu particolare delle due emissioni -e pili

degna di attenzione da parte della studioso- e la citazione all'esergo su entrambi i nominali del nome e della carica dei due governatori. Le due rnonete appaiono veramente notevoli a questa riguardo, poiche la citazione del nome del governatore sulle monete risulta del tutto estranea alla tradizione della zecca ispano-milanese che, a parte i due esemplari in questione, dedic6 le leggende, fra i viventi, ai soli personaggi della Casa reale, anzi al soli sovrani regnanti.

Senza dubbio e molto evidente il carattere affatto originale di queste due emissioni che, anche se furono di corso normale, furono preordinate ad una funzione celebrativa, anche se questa funzione, nell'epoca, era onnai divenuta prerogativa della medaglia. E tale fu, come ci viene testimoniato dalle crenache,' l'impegno nel produrre sfarzo e atmosfera di letizia e di benesseres da parte delle autorita, che anche I'ernissione dei mezzi filippi appare pill che giustificata; pili difficilmente giustificabile e invece la presenza del nome del governatore su monete che circolarono sicuramente, a giudicare dall'usura, e che non si possono certo considerare come dovute alia volonta di un privato 0 di un gruppo di privati in quanta sia per il peso, che per le caratteristiche del conio, che per il modulo, devono essere considerate monete della Stato.

Le peculiarita dei due pezzi possono essere spiegate mvece da quanta leggiamo in una cronaca dell'epoca riguardo ai fatti avvenuti in occasione dei festeggiamenti per I'arrivo della pomessa sposa di Filippo IV: non [urono gettati via denari che di gia erano stampati a questa ejjetto, ne forte tumultus Iieret in populo, quali denari erano di valore di ire [iorini l'uno, can t'eijige da una banda di Filippo IV e dall'altra della Ser. regina, can lettere che dicevano Caracena gubernante et il nome dei propri principi, i quali denari [urono poi distribuiti a'curati delle parrocchie accio essi a' poveri della cura di ciascuno [ossero can carita ripartiti»? Questa testimoniaza chiarisce evidentemente 10 scopo di tale emissione che era insommadestinata ad uri'opera di beneficenza nella lieta occasione della visita della regina. Tale atto di beneficenza si i11quadra coerentemente in un periodo Bel quale a Milano sorsero Ie prime C011gragazioni di carita e le prime organizzazioni assistenziali a dispetto della ferocia dei tempi e in ossequio aIledue anime molta spesso contradditorie della Controriforma.

Si puo probabilmente dedurre, anche se non abbiamo testirnonianze in merito, che anche il mezzo filippo emesso con la data 1598 fosse destinato allo stesso uso, poiche anche in questa caso i reperti esaminati presentano tracce d'usura e quindi furono evidentemente in circolazione, cosa che naturalmente non si puo dire di un rarissimo corrisponctente nominale in oro, che non a caso si presenta come fior di conio e che probabilmente sara stato destinato a dono ricordo per i personaggi pili influenti del seuito 0 della nobilta milanese (fig. 3).

Non sarebbe comunque questa il p rimo caso di monetazione benefica

1. «Real solenne en/rata in Milano della Maest a. della Regina Anna Maria, moglie del re Cattolico Noslra Signore Filip po quarto e del Re d'Ungheria e Bohemia Ferdinanda Francesco SUD [ratello seguit a li XVII giugno 1649 in Milano», Milano, 1649.

«Reiazione eli cia che La dud di Lodi ha rissoluto ed. essequit o ..», Lodi, 1649.

«L'apparat o [at to dalla citta di Milano per ricevere la Ser. Regina Margherit a d'Aust ria. sposa al re di Spagna Filippo ut-, Milano, 1598.

2. G. PORRO L.<\,\lBERTENGI-II: «Memorie sioriche eli .Marco Cre111.oSCl110 dall'anno 1642 ali'anno 169l» in «Archivio Storico Lombardo», anno VII, Milano, 1880.

nella storia delladominazione spagnola del Ducato di Milano; il C.N.I., infatti, annovera, gia nell'eta di Filippo II, delle emissioni di parpagliole, monete divisionale, che recano un ovvio e an tico riferimento alla politica dei donativi:

C.N.!., vol. V, pag. 294, n.e 1.

D/ AMBOS.VNA.REFERT.

Busti accollati a s. di Filippo II e Anna d'Austria.

R/ DONVM.DEI.1593.

L'Abbondanza seduta a s. con una cornucopia. All'esergo: MED.

Interessante e notevole risulta il fatto che anche in questo caso, in una occasione di moneta destinata a circolare fra i miseri e ad alleviare le sofferenze dei pili sfortunati, compaia sul tipo del diritto ariche l'effige della regina, ma non in occasione delle nozze avvenute nel 1570 0 di qualche viagio nella citta che assolutamente non risulta dalle cronache e neppure in concomitanza con alcunche di notevole, che per altro avrebbe dovuto perdura re per tres anni in quanto le parpagliole recano le datedel 1593, 1594, 1595. Rimane l'impressione non Iacilmente cancellabile che la Iigura femrninile fosse considerata come tutelatrice dei diritti degli umili, il che, in fando, spiegherebbe l'entusiasmo popolare autentico che accornpagno i viaggi delle due regine.

Se dunque esisteva una tradizione di moneta benefiea si potrebbe anche sostenere che in qualche modo la responsabi lita diravvisarne la necessita fosse eompito del governatore, se non addirittura la responsabilita di reperir'e i fondi necessari; a buon diritto pertanto il nome sarebbe stato citato sui nominali accompagnato dalla menzionedella carica. II fatto che le parpagliole non recassero questa menzione potrebbe essere spiegato con Ia difficolta di inserirla in una composizione molto ristretta.

Si tratta comunque di una giustificazione che non puo soddisfare pien amente 10 studioso, cosi come non puo convincere I'ipotesi che i due governatori in oggetto fossero uornini di tale importanza da pater apporre la lore firma sotto il ritratto dei membri della Casa reale; la Iunga rassegna del governatori di Milano, infatti, espresse uomini di rango anche uperiore. Si puo osservare anche che i due nobiluomini erano insigniti oltre che del titolo di Governatore eli Milano, che qualcuno vuole superiore a quello di Vicere,' anche di quello eli Capitano Generale delle truppe spagnole in Italia, carica che senza dubbio offriva loro pili ampie possibilita di manovra e una sorte di potere imperatorio che ricorda I'epoca della Rornanita forse anche in terna di monetazione; ipotesi suggestiva che pero sarebbe confortabile solo dalla citazione di questa carica militare nella leggenda, il che non avviene. Certo e che, se una sola di queste possibilita non sembra suffricente per giustificare qualcosa di intrinsecamente rivoluzionario, le tre ipotesi, collegate, possono offrire una decente spiegazione: i due governatori, cioe, insigniti anche del titolo di Capitano Generale e senza dubbio uomini ben introdotti presso la corte di Madrid, per 10 rneno a giudicare dalle carriere sfolgoranti, si sarebbero citati sulle monete, oltre che per il 101'0 alto rango anche per l'occasione

3. Si veda act esempio: F. MATEU y LLOl'lS «Ei titulo DVXMEDIOLANI del REX HISPANIARVM", in «Numismatica eel antichita classiche» Ouaderni ticinesi, IV, 1975, pag. 347,

speciale offerta dalle visite regali e soprattutto per il carattere munifico di tali coniazioni, munificenza della quale potrebbero essere stati i promotori. Ma un'analisi attenta e1el Corpus puo portare elementi ulteriori alla nostra indigine. Mentre del nominale battuto nel 1598, 0 comunque con quella data, infatti, si conosce una sola emessione d'argento che per di piu e identic a al rarissimo pezzo in oro, del mezzo filippo «celebrativo. che reca la data del 1649 vengono elencate numerose varianti, il chc mal si accorda con l'ipotesi che tali monete siano state battute in una sola occasione, poiche non si vedrebbe 10 scopo pratico di preparare piu coni per un tipo solo.' Di contro la cronaca dell'epoca che abbiamo citato ci obbliga a ritenere che questa mezzo filippo ebbe origine nel 1649. Evidentemente, dunque, alla prima emissione avvenuta nel quadro dei festeggiomenti in onore di Marianna d'Austria, seguirono emissioni successive, anche numerose a giudicare dai reperti, probabilmetne mediante i canali normali.

Questa ipotesi e anche direttamente confermata dalla lettura di alcune abelle compilate dall'illuminista Filippo Argelati che riportano il quantitativo di metallo usato per battere le monete nella Zecca di Milano durante gli anni della e1ominazione spagnola.'

Queste tabelle furono desunte dall'autore grazie alla collaborazione del Sovrintenelente alla Zecca dell'epoca il quale gli permise eli consultare l'Archivio, ora perduto; pertanto possono essere ritenute degne di fede. Dalla lettura dellatavola VII si desume che nel 1649 furono e1estinati alla fabbricazione del mezzo scudo (0 mezzo filippo) sessantanove marchi imperiali d'argento, trentacinque nel 1650, ancora trenta cinque nel 1651 e finalmente ben quatrocentonovantotto marchi nel 1652. Evidentemente, dunque, leernissioni del nostra mezzo filippo si prolungarono nel tempo e non piu, e opinabile, a scopo di beneficenza, bensi a scopo propaganciistico.

Gli anni immediatamente successivi furono quelli, infatti, nei quali il Marchese eli Caracena prepare la guerra per la liberazione della piazzaforte eli Casale Monferrato e proprio nel 1652, anna della maggior monetazione dei mezzi-filippi secondo le tavole e1ella Zecca, il governatore e capitano generale mosse l'attaco decisivo che culrnino il 22 ottobre con la resa e1el caposalelo francese.

L'ascenelente del Caracena sul popolo milanese fu sicuramente notevole in quei momento, a giudicare dalle cronache dell'epoca, sia per la saggezza del suo governo, che per la e1ecisione nell'affrontare un impegno militare che, contrariamente a quello che si puo immaginare, i milanesi desieleravano in quanta evidentemente 1a vicinanza dell'esercito francese era d'intralcio agli affari della citta. Da una cronaca di quell'anno infatti si legge che: «Concorsera can meravigliosa prontezra a somrninistrare i numerosi soccorsi al Marchese Governatore per terminarla parendo a tutti un'ora mille anni che venissero i Francesi snidati da quella Piazza, donde can perpetuo timore a trascorso injestavano quella vicinanra-s Nulla di strano quindi se monete che ricordavano un atto eli liberalita

4. [I C.N.I. (vol. V, pags. 348.349) ne cita sei. Le differenze sana tutte nelle leggende del diritto; ad pendix, pags. 28-62, Mediolani, MDCCL.

6. «Relatione [edele di quanto e seguit o nell'entratn dell'esercit o eli S.M.C. nel Piernont ee sua ritirala, SOllO il coman do eli S.E. il signor Marchese di Caracena, l'an no present e 1651. esempio: GVBERNAN anziche GVBERN e DVCrS anziche DVe. I pesi variano da 13,55 grammi a 13,28 confermando I 'usura di circolazione.

5. F. ARGELi\Tl: «De rnonet is l taliae variorum illustrium virorum Dissertationes, Ad part em III Ap·

compiuto dall'autorita spagnola venissero riproposte come esaltatrici della figura di un governatore deciso a difendere seriarnente la citta: nulla di strano se gli anni successivi, i quali videro l'incrinarsi della solidarieta fra il governatore e il popolo che a un certo punta addirittura dubito della sua lealta verso la causa della Spagna, videro anche il ritorno ad una battitura modesta dei nostri mezzi-scudi.'

Ancora una volta, pertanto, vediarno riconferrnata l'ipotesi, gia espressa in altra occasione.s che la data, sulla rnonetazione spagnola di Milano, non significa necessariarnente che sia quello l'anno di fabbricazione, rna significa che, a scoppo propogandistico, Ie autorita sfruttavano date particolari can l'intenzione di ricordare episodi tali da ingraziare al popolo la dorninazione spagnola.

7. Arehivio storieo eivieo di Milano (Biblioteea Trivulziana): eartella 154: 20 luzlio 1653: iMi1anesi scriveva no al nunzio a Madrid Gradignani preoccupati che i nemici « riniorrandosi ogni giorno il lora esercito, minacciavano di tare qualche invasione nella Statu».

Arehivio storieo eivieo di Milano:cartella 155: 21 luglio 1655: la citta scriveva al Gradignani ehiedendo se [osse vera che «si era ritirato dalla dij esa del Ticino, sapra avisi che, sc nof'Z veneva sub ito a coprire can La gente questa citra, era in periculo di sollevarsi il populo».

8, A. SAVIO: «Sulla montazione milanese eli Filippo IV ncgii anni della carestia e della peste», In «Nurnisniat ica eel antichit a classiche» Ouuderni Ticinesi, VII, 1978, pags, 337-343.

1,2. Vid. p. 141.
3. Esemplare in oro inedito e forse unico della moneta fig. 1, in coIlezione privata milanese.

Registre de la moneda de plata encunuada a la seca de Cervera durant la Guerra dels

Segadors

1. FONT DOCUMENTAL

La recent troballa d'un quadern de comptes quan ordenavern els lligalls de documents pendents de classificacio custodiats a l'Arxiu Historic de Cervera, eDS ha perrnes arnpliar els estudis que arnb anterioritat haviem fet de les encunyacions. cerverines que van tenir lloc arnb motiu de la Guerra dels Segadors.'

Es tracta d'un manuscrit de 40 folis, 17 dels quals estan escrits, titulat Ouern en lo qual estaran continuat s los comptes donats per Thomas Armengal, receptor de les pecunies han prosohides de la plata se a [abricada en la present vila de Cervera, des de (espai en blanc) del mes de (espai en blanc) fins als vint-i-hu de dezembre 1641 i que nosaltres citarem arnb el nom de Ouadern. de comptes de la rnoneda de plata. Podem dividir-lo en dues parts i en cada una d'elles distingir el deure i l'haver.

En la primera part i al deure s'anotaren les partides de moneda de plata que Francese Perella, fabricant de la moneda, lliura a Tomas Armengol, receptor de dita moneda; hi ha una columna per al pes del metall i una altra per al valor de la rnoneda.? Dins la mateixa primera part i a l'haver s'hi va escriure les sortides de la mencionada monecla de plata, pagades en concepte de I'import del metall comprat, salaris i pagaments fets amb motiu de la guerra. Naturalrnent, les sumes del deure i l'haver coincideixen.

La segona part tarnbe consta de deure i haver. EI deure ens permet saber el pes de les diferents partides del metall entregat per Tomas Armengol Francese Perella i l'haver el pes de la moneda lliuracla per dit Perella al mencionat Armengol.

Les anotacions del deure de la primera part son molt importants per al nostre estudi, ja que ens proporcionen, isolat en particles, el pes de la plata encunyada i l'import del seu equivalent en moneda fabricada. L'haver fora

I. lOSEP M." LLOBET I PORTELLA, Lesmonedes i pallojes de Cervera, «Acta Nurnismatica», III (1973), pags. 209·242, i Nova aportacio sabre les monedes i pellojes de Cervera, «Acta Numisrnatica», VI (1976), pags. 221·230.

2. Apendix.

tarnbe de gran interes si detalles les cornpres de metall i els diferents pagamerits, pero per desgracia no ho fa aixi sino que gairebe totes les anotacions ens remeten ales pagines d'un altre llibre que fins ara no hem pogut trobar. No obstant aixo, concreta alguns pagaments que indicarem a l'apartat final. A pesar que el titol del quadern sembla limitar-lo a l'any 1641, en realitat les anotacions arriben fins al 14 d'agost de 1642. D'elles es despren que lao Iabrica va a funcionar des del 25 de juny de 1641 fins al 10 de man; de 1642, encunyant moneda de plata. La primera data, la de l'apertura de la fabrica, ja la coneixiem; la segona gairebe coincideix amb la de la crida en la que es prohibi la Iabricacio de moneda de plata.'

2. PRODUCCI6 DE MONEDA DE PLATA

Segons el mencionat quadern, la fabrica encunya moneda pels segiients imports:

Any 1641

Any 1642

16.429 lliures 1.994 » 7 sous, que pesaren }) » 982 lliures i10 unces 4 120 » )})} )}

» »7 » » » 1.103 » » 1 unca

Sabem, per la documentacio de l'epoca, que les monedes de plata encunyades foren de 5 sous i de 5 rals (= 10 SOUS).5 Analitzant les anotacions de la moneda lliurada no es possible saber la quantitat que correspon a un 0 altre valor, ja que de monedes de 5 rals en coneixem amb les dates de 1641 i 1642, i en quant a les de 5 sous, la rnencio de 5 0 15 sous que hi ha en moltes partides ens demostra que tarnbe aquest valor s'encunya els dos anys.

Les monedes de 5 so us amb data 1642 ens son desconegudes, pen) no hi ha dubte que dit any se'n fabrica, Cap, tarnbe, la possibilitat que es fessin servir encunys de l'any anterior.

El que constitueix una incognita es el perque van ser anotats 12 SOllS a la partida corresponent al dia 18 d'agost de 1641. Hem de suposar que fou un error i que calia escriure 10 a 15 sous.

3. LLOBET, Nova aportacio pags. 224 i 228.

4. La unitat de pes dels Iliuraments de moneda encunyada es la Iliura tendera, que cal no confondre amb el valor monetari tarnbe anomenat Iliura. Per clarificar la questio oferim, simplificats, els dos sistemes, el de pes i el monetari:

Sistema de pes: 1 Iliura tendera 12 unces 192 argencos 400,0252 grams. 1 unca 16 argencos 33,3354 grams. 1 argenc (= 2,0834 grams.

Sistema monetari: 1 Iliura 20 sous 240 diners. 1 sou 12 diners.

Pel sistema de pes hem tingut en compte: JOAQUIM BarET I SIsti, Les monedes catalanes (Barcelona, I.E.C., 1908-11), vol. II, pags. 15-16 i 20-22; pel monetari el volum I de la mateixa obra, P. XXIII.

5. Vegeu la nota primera.

3. PESOS TEbRICS DE LES MONEDES

Tenint en compte que les 18.423 lliures i 7 sous -que nosaltres convertim en 18.423 lliures i 10 sous pel motiu esmentat anteriorment- pesaren 1.103 lliures i 1 unca, equivalent a 441.261,13 grams." els pesos teorics per unitat son els segiients:

73.694 monedes de 5 sous, amb un pes per unitat de 5,9877 grams. 36.847 }} }) 5 rals, }}}}}} »»» 11 ,9754 »

La primera quanti tat es el nurnero de peces que s'haurien encunyat, suposant que totes les rnonedes de plata fabricades a la seca durant el periode estudiat haguessin estat de 5 sous. Si en comptes d'aquest valor, les monedes encunyades les consideressim de 5 rals, totalitzarien la xifra indicada a 1a ratlla seguent, 0 sigui 1a meitat del cas anterior. Es evident que les monedes ni eren totes de 5 sous ni, tarnpoc, de 5 rals, sino una cornbinacio que desconeixern d'aquests valors. Pero els pesos teorics per unitat no varien, qualsevol que fos el nombre de peces de cada valor encunyades.

Cal fer avinent que aquests pesos teorics son purarnent inforrnatius, ja que en la practica veiem que de distintes porcions de metall del mateix pes en surt diferents quantitats de moneda, segons la partida.

Tambe es possible distingir un augment de pes entre la moneda encunyada I'any 1641 i la del 1642. Aixi, corresponent ales monedes de 5 sous, tenim un pes teoric per unitat de 5,9825 grams per ales peces de l'any .1641 i de 6,0309 grams per a les del 1642. Per aplicar-ho a les de 5 rals, names cal doblar els mencionats pesos teorics: 11 ,9650 grams i 12,0618 grams, respecivament. Aquests pesos teorics, cornparant-Ios arnb els reals de les monedes de 5 rals descrites per Pellicer, els trobern bastant concordants pel que fa ales batudes durant I'any 1641 i lleugerament divergents en relacio amb 1es encunyades I'any 1642. Els pesos mitjans de les peces descrites pel mencionat autor son els segiients: any 1641, basatsabre sis monedes, 11,7950 grams; any 1642, basatsabre onze monedes, 11,2627 grams.' Cal tenir en compte, pero, el petit nombre de monedes que han servit per al calcul i el desgast que han pogut patir.

4. ALTRA INFORMACI6

Algunes altres noticies interessants que ens ofereix el quadern, son les segiients:

A finals de I'any 1641, Francese Perella va rebre 383 lliures «per raho de san salary de fabricar la moneda de la plata».' Aquesta quanti tat devia carrespondre a mig any de treball.

6. Per I'equivalencia en grams de let lIiura, seguirn a Botet; vegeu nota 11.0 4. Un estudi sabre aquesta unitat de pes en JOSEI' PELLlCER I BRU, Intent d'aproximacio als origens de la lliura de taula de Barcelona, Mallo rca i Menorca, «Gaceta Numismatica», n.v 4.0 (1976), pags. 30-36.

7, Jossr PELLICER I BRu, Los reales de a cinco (Barcelona, A,N,E" 1965), pags. 70·72,

8. Arxiu Historic de Cervera, Fons municipal, Ouuder n de Compt es de fa monetta de plata, f. 5.

Eis mateixos dies, van ser donades a Onofre Ortis 384 lliures i 4 sous per comprar aram per a la fabrica dels diners."

La necessitat de proveir-se de plata al iniciar-se les encunyacions havia fet que s'acudis als objectesd'aquest metall, destinats al culte, que es trobaven a l'interior de les esglesies. Pero lcs recJamacions no tardaren a fer-se sentir i el Consell cerveri es veie obligat a llur restitucio, fent-los fer de nou."

Per aquest motiu, el 26 de desembre de 1641, foren lliurades tres bacines de plata als administradors de varies confraries de la vila."

5. CONCLUSIONS

Basant-nos en tot el que hem anat exposant anteriorrnent, podem fer el segiient resum:

La fabrica de la moneda de plata, va treballar des del 25 de juny de 1641 fins al 10 de man; de 1642.

L'import total de la moneda encunyada fou de 18.423 lliures i 7 sous.

EI pes total d'aquesta moneda va ser de 1.103 Iliures tenderes i 1 unca. Es possible que s'encunyes peces de 5 sous amb data 1642; en aquest cas ens son desconegudes.

Eis pesos teorics de les monedes son els segiients: peces de 5 sous, 5,9877 grams; peces de 5 rals, 11,9754 grams.

Comparant els pesos teorics de les monedes batudes I'any 1641 amb els corresponents ales monedesdel .1642, es nota un augment. Cal tenir en compte, pero, que la irregularitar del pes es constant al Ilarg de tot el periode d'encunyacio.

APENDIX

Compte del que ha rabut Thomas Arrnengol, reseptor de les pecunies y plata ha entrat per a fabricar la rnoneda, de diner ha rebut [abricat de rna de Francesch Perella y descarrega de dit Perella

13 11.

Primo a 7 de juny 1641, rebe de Francesch Peo. rello tretze lliures de plata tendera, que son

A 30 de juny, rebe de dit Perella nou lliures 9 11. 11 o. y onze onses de plata, tenderes

16 11. o.

17 II. o.

A 2 de juliol, de dit Perella setze lliures tenderes de plata

A 3 de dit, de dit Perello ha rabut dezet lliures de plata, tenderes, batuda, que son

9. A.H.C., Fons municipal, Ouadern de comptes de la morzeda de plata, f. S. '0. LLOBET, Nova aportacio pag 223.

11. A.H.C, Fons municipal, Ouader n de comptes de la moneda de plata, f. 10.

220 11. 5 s.

166 11. 5 s.

271 11. s.

286 11. 10 s.

11. 10 o.

A 4 de dit, ha rebut de dit Perella deset lliures ed plata batuda, tenderes

A 6 de dit, de dit Perella deset lliures de plata, tenderes, moneda batuda, que son

A 8 de dit, de dit Perella altra pesada de pes de setze lliures, deu onses, tenderes, que son

A 10 de dit, de dit Perella ha rebut deset Iliures de plata, tenderes, que son

A 12 de dit Perella ha rebut deset lliures tenderes de plata, son

A 15 de dit, de dit Perella ha rebut dotze lliures y set onses, tenderes, valen

A 16 de juliol 1641, ha rabut de dit Perella tretze lliures y set onses tenderes de plata batuda, que Son

A 19 de dit, de dit Perella altra pesada de 15 lliures, 1 onsa, que son

A dit dia, altra pesada de sineh Iliures y tres onses, tenderes, que Son

A 20 de dit, altra pesada de onze Iliures y deu onses, tenderes, moneda batuda

A 21 de dit, altra pesada moneda batuda de dezet lliures tenderes, que son

A 23 de dit, altra pesada moneda batucla de pes de deu lliures y sinch onses

A 26 de dit, altra pesada de moneda batuda de pes de divuit lliures y sis onses, tenderes, que 18 11. 6 o. son

A 29 de dit, ha rebut altra pesada de moneda batuda de pes vint-i-sineh Iliures y dos onses, 25 11. 2 o. tenderes, que son.

A 31 de dit, altra pesada de eatorse lliures y 14 11. 9 o. nou onses, tenderes, que son

A 7 de agost, altra pesada moneda batuda de 18 11. o. pes de divuit !liures tenderes, que son

18 II.

A 9 de dit, altra pesada de divuit lliures tendeo. res, que son

A 11 de agost 1641, altra pesada de moneda ba18 11. o. tuda de pes de divuit lliures tenderes, que son

A 14 de dit, altra pesada moneda batuda de pes 13 II. 8 o. de tretze lliures y vuitonses, tenderes, que son

13 II.

6 II.

12 II.

A 15 de dit, altra pesada de pes de tretze lliuo. res, que son.

A 17 de dit, altra pesada de pes de sis lliures o. tenderes, que son.

A 18 de dit, altra pesada de pes de dotze lliuo. res tenderes, que son

A 20 de dit, aitra pesada de pes de divuit lliu18 11. o. res tenderes, que son

A 21 de dit, altra pesada de dit Perello de suma 16 II. o. de setze lliures tenderes

A 22 de dit, altra pesada de dit Perello de pes 20 II. 4 o. de vint Iliures y quatre onses, tenderes, que son

A 23 de dit, altra pesada de pes de deset lliu17 II. 6 o. res y sis onses, tenderes, que son

A 25 de dit, altra pesada moneda batuda de dit Perello de pes de deu lliures, nou onses, ten de10 II. 9 o. res, que son

A 27 de agost 1641, aitra pesada moneda batuda de pes de nou lliures y sinch onses ,tenderes, 9 II. 5 o. que son

A dit dia, altra pesada de dit Perello de pes de cetze lliures y vuit onzes, tenderes, que an 16 II. 8 o. vaigut

A 28de dit, altre pesada de moneda batuda de pes de tretze lliures y sis onses, moneda ba13 II. 6 o. tuda, que son.

18 II.

A 30 de dit mes, altra pesada de moneda batuda de pes de divuit lliures tenderes, que o. son.

18 II.

A 31 de dit, altra pesada moneda batuda de pes o. de divuit Iliures tenderes, que son

A 2 de setembre dit any, altra pesada moneda batuda de pes de cetze lliures y sinch onses, 16 II. 5 o. tenderes, de surna

A 3 de dit, altre pesada rnoneda batuda de 14 14 II. 5 o. lliures, 5 onses tenderes, que son

A 4 de dit, altra pesada moneda batuda de pes 13 II. 2 o. de tretze lliures y dues onses, tenderes, que son

A 8 de dit, altra pesada moneda batuda de dit Perello de pes de denou lliures y tres onses, 19 II. 3 o. que son.

18 II.

30 II.

A 13 de dit mes de seternbre, altra pesada rabuda de dit Perella de pes de divuit Iliures teno. deres, que son

A 16 de dit, altra pesada de moneda batuda de dit Perella de pes de trenta IIiures tenderes, o. que son

A 20 de dit, altra pesada rnoneda batuda de pes 14 11. 2 o. de catorse Iliures y dos onses, tenderes, que son

A dit dia, altra pesada de moneda batuda de pes de tretze lliures y vuit onses, tenderes, que 13 II. 8 o. Son

11 11.

A 24 de dit, altra pesada moneda batuda de o. pes de onze IIiures tenderes, que son

A 25 de dit, altra pesada moneda batuda de 20 11. o. pes de vint lliures tenderes, de suma

A 27 de dit, altra pesada de moneda batuda de dit Perella de pes de divuit 11iures y tres 18 II. 3 o. onses, tenderes

A 3 de octubre dit any, altra pesada de dit Perello moneda batuda de pes de dotze lliures y 12 II. <11 o. onze onses, tenderes, que son

A 6 de octubre dit any, altra pesada de moneda batuda de pes de 24 lliures, 9 onses, tenderes, 24 11. 9 o. que son

A 9 de dit, altra pesada de rnoneda batuda de

17 11. 2 o. pes de deset IIiures y dues onses, que son

A 10 de di t, altra pesada moneda batuda de 17 II. o. pes de dezet lliures tenderes, que son

30 11.

15 11.

18 11.

12 11.

A 13 de dit, altra pesada moneda batuda de o. pes de trenta lliures tenderes, que son

A 25 de dit, altra pesada de moneda batuda de o. pes de quinze lliures tenderes, que son

Al primer de novernbre, altra pesada moneda batuda de pes de divuit lliures tenderes, que o. son

A 7 de dit, altra pesada moneda batuda de pes o. de dotze lliures tenderes, que son

A 8 de dit, altra pesada moneda batuda de pes 17 II. 1 o. de dezet IIiures y una onza, tenderes, que son

A 9 de dit, altra pesada de moneda batuda de pes de setze IIiures y una onsa, tenderes, que 16 II. 1 o. son

A 18 de dit, altra pesada de moneda batuda de pes de vint-i-quatre lliures y quatre onses. ten24 11. 4 o. deres, que son

A 30 de dit altra pesada moneda batuda de pes de catorse lliures y onse onses, tenderes, que 14 11. 11 o. son

A 22 de desernbre, altra pesada de moneda batuda de pes de divuit lliures y vuit onses, ten18 11. 8 o. deres, que son

A 24 de desembre, altra pesada lliurada a dit Arrnengol de pes de catorse IIiures y deu on14 11. 10 o. ses, tenderes, que es

Primo deu que ais 5 de janer 1642 a lliurat dit Perello a dit Armengol altra pesada de pes de sis lliures y onse onzes, tenderes, que ne a pro6 11. 11 o. sohit de moneda batuda

A 16 de dit, altra pesada de pes de tretze lliu-

13 11. 0, res, que nea prosohit de moneda batuda

11. e5 s.

13 11.

15 11.

A 29 de dit mes, altra pesada 11iurada per dit Perella de pes de 13 lliures tenderes, que ne a o. prosohit de rnoneda batuda

A 4 de fabrer, altra pesada de pes de quinze Iliures y onze oases." tcn.icres. que ne a proo. sohit de moneda batuda

19 11. 8 o.

17 11. 8 o.

18 H. 8 o.

A 12 de dit, an lliurat dits fabrises altra pesada de pes de 19 lliures, 8 onses, que ne a prosehit de moneda batuda

A 26 de dit, an Iliurat a dit Armengol altra pesada de pes tender de deset Iliures y vuit onses, que ne a prosohit

A 8 de mar, altra pesada de divuit lliures, vuit onses, tenderes, que ne a prosehit 303 11. 10 s.

A 10 de dit, altra pesada de pes de setze lliures 16 11. 4 o. y quatre onses, que nea prosehit

11. 5 s.

Arxiu Historic de Cervera, Fons municipal, Ouadern de corn.pies de la moneda de plata, ff. 1 v.-8 v.

12, Donem per bona la quanti tat esc rita en nurneros a la columna del pes, ja que el total de dira columna, I'any ]642, concorda arnb el pes de la plata amonedada que so rt i de la seca ]'indicat periode.

Dos d u ros de la ceca de Sevi lIa

LEOPOLDO CANCIO

1. Primera pieza

Ceca: lleva Ia S de Sevilla.

Pecha: 1634.

Peso: 27,66 gramos.

Ensayador: R.

Didrnetro: entre 33 y 35 milimetros.

Eje: las 7 del reloj.

Leyenda del anverso: adernas de las siglas de Ia ceca y del ensayador al lado izquierdo, con punto sobre la S y bajo la R, aparece, al lado derecho del blason, el valor VIII, en cifra romana, con punto arriba y abajo. Se ve Ia D.G. del Dei Gratia, asi como vestigios de otras letras de la leyenda exterior. Leyenda del reverso: hay huellas de Ietras, y las cifras 634 debajo del brazo inferior de la cruz.

Disenos centrales: son los corrientes de estas monedas. El gran escudo del anverso, lleva, como era de esperar, el escuson de Portugal. Lugar de adquisicion: Nueva York.

Comentario

Los duros sevillanos de esta epoca tienenla fecha, normalmente, en la parte superior del reverso, pero esta regla no es invariable. Ouiza, porque no buscamos los numeros en los otros cuadrantes de la moneda, adernas de su hechura tosca, es por 10 que quedan tantas fechas sevillanas del siglo XVII aun por publicar. En nuestra nota que aparecio en la Gaceta 46, publicamos un duro sevillano con el 1647 entre las 8 y las 11 del reloj. Ahora vemos el duro de 1634, con la fecha en la parte inferior, e invertida para el lector. El 6 esta claro, y el 3, aun mejor. Del 4, se ve bien la parte inferior.

II. Segunda pieza

Ceca: vemos la S de Sevilla, con punto encima.

Pecha: entre el 1691 y el 1693.

Peso: 21,38 gramos

Ensayador: M.

Diametro: entre 36 y 38 milimetros.

Eje: las 8 del reloj.

Leyendas: solo se notan escasas huellas.

Lugar de adquisicion: Nueva York.

Comentario

Por la forma y tarnafio de la cruz y del monograrna, esta moneda cae de lleno entre las piezas fechadas del 1691 al 1693, que publica Yriarte en su catalogo. Es facil distinguir la porcion inferior del numeral uno, a las 7 del reloj del reverso, pero siempre qucda la duda de si esta cifra es el principio o el final de la fecha. Por los cuatro puntos que lleva la cruz en sus esquinas, bien claros en las de Yriarte de 1692 y 1693, y que no tiene la primera del 91, podriamos atribuir nuestra moneda quizas al 92, y mejor aun, al 93, si comparamos 10 achatado del monograma y el espesor de sus trazos. En fin, estas monedas son tan toscas y pobres, simbolo metalico de la desgracia de Espana durante el reinado del ultimo de los Habsburgo, que este asunto de la fecha se queda con gran frecuencia en el campo de la conjetura.

Ahora bien, la moneda si tiene una caracteristica evidente de mucho interes numisrnatico: donde debiera aparecer el numero 8 del valor, del lado opuesto a la R, en el reverso, 10 que se ve es una M, la letra del ensayador. (A donde se fue el 8? (AI anverso, donde debiera cstar la M? (0 podria haber quedado a la izquierda de Ia R, pero el troquel no 10 grabo? Debajo del palo Izquierdo de la M hay algo curvo, como de forma de media luna, que pudiera indicar que el abridor del cufio puso la M encima de un circulo medio borrado. Seria la parte inferior de un 8, de un intento de 8? Lo sorprendente es que el numero 8 no cabria en ese lugar, si fuese del tarnafio de la Rdel lado opuesto, y adernas, si cupiese, quedaria a una distancia de la cruz fuera de toda proporcion en relacion con la R. En fin, si la linea en media luna fuese parte de un 8, el punto de la esquina inferior derecha de la cruz desapareceria.

Al que escribe no le cabe duda que en lugar del 8 hay una M. Tambien admite la posibilidad que se intento, sin exito, poner un 8 donde no cabia, y se corrigio el error con la M. Oueda, pOI' ultimo, la posibilidad de golpe doble del martillo 0 de rajadura del troquel. Seria una casualidad bien extraordinaria. (Variedad inedita?

Un dobler mallorqur de Lluts I

Lluis I de Borbo ascendi al tron d'Espanya el dia 10 de gener de 1724, despres de la inesperada abdicacio del seu pare, Felip V. Finalitza el regnat, tarnbe sobtadament, el dia 31 d'agost del mateix any, per mort natural del jove monarca, victima de Ja verola.

Un regnat tan fugae, parentesi amb prou fcines visible dintre dels dilatats anys de govern de Felip V, antecessor i successor alhora de Lluis I, tingue com a caracteristica la continuitat en tots els aspectes sense innovacions, llevat, com es natural, del canvi de nom del sobira.

De Lluis I existeix una interessant serie de medalles de proclarnacio, no venint afectades aquestes ultimes, com es logic, per la major 0 menor durada d'un regnat. A mes ens cal enregistrar l'encunyacio de peces d'or i de rals de dos ales seques de Segovia i Sevilla, nornes de rals de dos a Madrid, de monedes d'or ales seques americanes de Mexic, Lima i Nuevo Reino i de nurnerari de plata a Lima, Mexic i Potosi. Cal precisar que les encunyacions virreinals son monedes postumes ja que les dates que hi figuren, 1725, 1726 i 1727, corresponen a anys posteriors a la mort del rei.

Tambe ens trobem amb la coneguda encunyacio de tresetes mallorquines amb millexim de 1724 i a nom de Lluis. Aquestes monedes son fidels a la normativa fixada per Felip V i en consequencia el sobira hi consta com a rei d'Espanya. El sistema monetari continua essent el particular de Mallorca, pero els simbols de I'escut son castellans, cornpletarnent d'acord amb I'esperit assimilista de I'encara recent decret de la Nova Planta.

Alvar Campaner en la seva «Numisrnatica Balea[>, -venerable !libre que cabalment l'any passat va complir el centenari- ens indica que de Lluis I, com a moneda insular, nornes coneix la de la lamina IX i alli hi veiem dibuixada l'esmentada treseta i tarnbe la mateixa peca amb contramarca d'escudet flcrdelisat, que com a signe de legitimitat s'hi afegi per disposiciogovernativa de primer d'agost de 1820. Ni l'obra de Hers ni el Cataleg de Vidal Quadras parlen d'altres peces que la repetida traseta de 6 diners de I'any 1724.

Amb els indicats antecedents, hom cornprendra la magnitud de la meva sorpresa en trobar-rne posseidor d'un doblier mallorqui inquestionablement de Lluis I de Borba. Es tracta d'un dobler de factura similar als de la darrera ernissio de Felip V, la descripcio del qual es la segiient:

Anv.: LVD Bust

imaginari coronat, a I'esquerra. Darrere el bust, xifra 2. Tot dintre un cercle de punts.

Rev.: Uegenda no visible. Creu; els tres braces superiors, acabats en forma de cua de peix, son d'igual lIargada; el que fa de peu es mes llarg; aquest i els dos del mig, trenquen l'eseut on tota la creu s'emmarca, Als quarters de dalt hi ha un castell al primer i un Ilea a1 segon; als inferiors L1l1 lIir a cada un. Aquest mateix signe es al mig del brae que aguanta la creu, abans de sortir de l'escut.

Pes: 1,31 gr.

Diarnetre: 15 mm.

La xifra 2 situada al camp de I'anvers fa referencia al valor de la rnoneda. Es a dir dos diners equivalents a un dobler .denorninacio tradicional ben arrrelada encara avui a Mallorca.

L'aparicio d'aquesta peca ens perrnet la deterrninacio cronologica del dobler a nom de Felip V, el qual degue esser batut molt arran de l'any 1724.

En quant al diner descri t per Carnpaner arnb el n.? 13 (lamina IX), essent de bust imaginari i sense llegenda, sorgeix el dubte de si s'ha de continuar atribuint a Felip V 0 be es pot considerar de Uuis. Jo crec que el nostre dobler dona opcio racional a aquesta darrera atribucio. Tanmnteix, mrmcats de documentacio justificant, no ens queda mes rernei que adrnetre la versernblanca de les dues solucions.

Per acabar hede dir que la numismatica mallorquina cs ben plena de contrastos. El Regne de Mallorca que ens ha ofert veritables filigranes de I'art gotic i potser les monedes mes belles de tot el nostre numerari medieval, a l'epoca moderna posa en circulacio les encunyacions mes lletges, descurades i buides de preocupacio artistica que es podrien imaginal'. El dobler que ha estat objecte d'aquest petit treball pertany a aquestes darreres. Es un autentic reflex del seu trist moment historic: el de 1a perdua de les llibertats antigues, arrabassades pe I'infaust decret del 1716 i el de la punyent mu tilacio de la seva integritat territorial, amb I'entrada de Menorca sota el jou d'una altra sobirania,

I

I. Treseta de Mallorca. Lluis I, (mica peca coneguda fins avui (ampliaci6 al doble),

2. Dobler de Mallorca de Luis 1, descrit per primera vegada en aquest article i en el que es llegeix clarament el principi de llegenda LVD (ampliat quatre vegades i a mida real).

3. Diner anonim de Mallorca que pot correspondre a Llu is loa Felip V (mida real).

LAMINA

Acufiaclones de tipo macuquino de ceca problernatlca y columnario fecha ficticia

Durante la guerra de emancipacion hispanoamericana, tanto los realistas como los insurgentes, se vieron en la necesidad de emitir numerario para poder atender al sostenimiento de las tropas y al comercio de la poblacion. En muchas ocasiones esta necesidad era apremiante y, como raras veces se disponia de una ceca idonea, se recurria a la improvisacion de talleres rudimentarios que producian monedas defectuosas, pero que servian para salir del apuro. La inestabilidad de las posiciones militares hacia dificil un riguroso control de las amonedaciones que se efectuaban, tampoco eran propicias las circunstancias para que alguien se preocupara en dejar constancia historica de las peculiaridades de estas monedas. Asi que, son rnuchas las acufiaciones de aquella epoca de las que no existe documentacion que pueda aclararnos las dudas sobre sus caracteristicas principales. De todas estas acufiaciones, las mas enigmaticas y las que han causado mas perplejidad a los autores y coleccionistas de esta especialidadquiza sean las que van a ser objeto de este estudio.

Ni pretendo haber resuelto este problema de forma exhaustiva y definitiva, pero sf que sea de alguna utilidcd mi modesta colaboracion y, con ella, afiadir un granito de arena al acervo de ideas que otros mas acreditados estudiosos han de conseguir convertir en realidades, resolviendo asimismo los problemas de las dernas acufiaciones que tambien pertenecen al atrayente numerario obsidional.

EL TIPO

EI tipo de estas monedas es, obviamente, una imitacion de las antiguas piezas macuquinas columnarias hispanoamericanas, pero sin leyenda circular, y se conocen de los valores de 2 y 1 reales. En el Iugar de la fecha ostentan, generalmente, tres cifras que, por su situacion, representan una fecha ficticia: 142, 172,174, .181, 182, 184,186, 241, 471,721,736, 741, 751, 761, 781, 812, 814,817,841, 882, 931,963, etc. Excepcionalmerite, tambien se conocen algunas

1. VIDAL PELLICER

con dos cif'ras, 38, y con cuatro cifras: 146.1, 1814, 1816,1817, etc., las tres ultirnasindudablemente Ia fecha real.

En el conjunto de estas piezas pueden distinguirse, en razon de su calidad artistica y ley, dos grupos principales: El primer grupo comprende las piezas que han sido particularrnente objeto de mas atencion, y que se caracterizan por su correcto peso y buena ley, disefio esmerado, cospeles de espesor uriiforme y contorno casi circular, las columnas tienen un floron a modo de capitel, y a los lados de estas las siglas L-M y M-L. El segundo grupo es muy complejo, en el se incluyen piezas de caracterrsticas muy peculiares, por 10 que es necesario separarlas en subgrupos. De estos, s610 voy a ocuparme de uno, el que creo haber comprendido mejor, denorninandolo subgrupo A. Este subgrupo 10 componen monedas de cospel cuyo grueso y contorno son irregulares, la labor del disefio muy tosca, el metal de baja ley y el peso deficiente, las columnas tienen la apariencia de Ianzas, y a sus lados, en la parte superior, un 3 y un 2, 0 dos doses. Los otros subgrupos deben corresponder a otros tantos talleres, no deterrninados, que se establecieron durante la guerra.

LA CECA

Respecto al lugar donde se efectuaron estas acuriaciones se han forrnulado encontradas hipotesis, 10 que complica la cuestion, tratandose de especialistas de gran predicamento:

Don Jose Toribio Medina las atribuye a Caracas, basandose en 10 que dice el Intendente de Caracas, don Jose Duarte, en su carta dirigida a la Corte, el 27 de julio de 1814: « entre las extravagancias de la revolucion se penso en Caracas en fabricar moneda con las sefias de la soberania de farsa » Considerando que se trata de las mismas monedas.

Don Rafael J. Fosalba, al estudiar estas monedas, lIega a Ia conclusion de que se trata de las que se acufiaron en Birmingham y Londres para los patriotas, y que fueron utilizadas por arnbas partes contendientes.

Don Alvaro Campaner y Fuertes las atribuye a Lima, indudablemente por figurar en elIas las siglas L y M. Esta fue la opinion mas generalizada hasta hace muy poco tiempo. Aun puede verse en catalogos modern os de prestigiosas casas de numismatica que, al describir las monedas, atribuyen las del primer grupo a Lima, en cuanto que alguna del segundo grupo es atribuida a Caracas.

En resumen: que no existe unidad de criterios, ni se poseen datos fidedignos suficientes para poder despejar esta incognita con absoluta garantia de solucion, Sin embargo, creo que merece la pena intentar sacar alguna luz en este nebuloso terna, pues, aun en el caso de no acertar, siempre quedaria como una hipotesis mas.

LA CRONOLOGtA

La fecha es otra incognita que no resuelven los guarismos que aparecen en las monedas, exceptuando los de cuatro cifras, como 1814, 1816, 1817, etc.,

PRIMER GRUPO SUBGRUPO

2 R. 1819 COLOMBIA

que son significativos, pero que tampoco pueden determinar el periodo de estas emisiones, Esta cuesti6n esta relacionada can la de la ceca, y tarnpoco han logrado ponerla en claro las autores citados.

CONCEPTOS ACEPTADOS

Estas rnonedas no son de la ceca de Lima, puesto que en aquella epoca dicha ceca funcionaba can toda normalidad y eficacia y no seria Iogico pensar que labrara moneda defectuosa, a pesar de las siglas L y M y de cierta semejanza que he observado en las castillos, especialmente por su disefio cuadriforme, pero todo 10' cual carece de la suficiente solidez para mantener la hipotesis de que sean de esta ceca.

Tarnpoco es convincente la idea de que fueron labradas en Birmingham y Londres, concretamente lasdel primer grupa. Si bien se ha cornprobado que a fines del sigla XVIII se falsificaron en Inglaterra duros coloniales, en gran cantidad, no es tan seguro que tarnbien se labrara moneda de buena ley, pues en esta no podia haber tanto lucro como en las espureas. Corrobora esta aserci6n una Real Orden, del 16 de abril de 1818, dirigida al Capitan GeneralPablo Morillo, en la que se le ordenaba que en el territorio de su gobierno impidiese el curso y se recogiesen las copias en metales innobles de la moneda columnaria hispanoamericana que, clandestinamente y en gran escala, eran fabricadas en Birmingham y Tower Hill, Inglaterra, para usa de los insurgentes de America. De esta Real Orden, puede deducirse, asimismo, que las monedas que menciona corresponden a una de las subgrupos. Es evidente que los diferentes grupos y subgrupos de estas monedas corresponden a otros tantos talleres distintos, ya que no es logico que un taller irnprovisado labrara, en el mismo perioda y en las rnismos valores, monedas obsidionales de caracteristicas notablernente diferentes. Por tanto, no es una ceca 10 que ha de hallarse, sino varias: una para cada grupo a subgrupo.

Teniendo en cuenta que todas estas imitaciones macuquinas circularon con gran abundancia en el territario cornprendido en la que fue Capitania General de Venezuela, durante la guerra de emancipacion, no cabe duda de que es en esta zona donde deben ubicarse las distintas cecas. Las ciudades a lugares donde, segun se sabe, se efectuaran amonedaciones san las siguientes: Caracas, Barinas,Maracaibo, Merida y, excepcionalmente, Inglaterra. El Intendente de Caracas, don Jose Duarte, en su escrito del 27 de julia de 1814 a la Corte, manifiesta que en la provincia de Maracaibo se labraba moneda igual a la de Caracas, pero muy inferior en peso y ley. Esta moneda de Maracaibo fue acufiada entre los afios J813 y 1814, par orden del Capitan General de la Provincia de Maracaibo, dan Fernanda Miyares, al quedar aislada esta provincia del resto del pais. Por Real Orden del 13 de mayo de 1816 fue retirada de la circulacion par ser muy defectuosa. En agosto de J813 las patriotas iniciaron la acufiacion de moneda del primer grupo en Ia ceca de Caracas.vy al entrar los realistas en la ciudad, el 16 de julia de 1914, prosiguieron acufiando monedas iguales, ya que eran de buen peso y ley. Continuaron estas amonedaciones hasta 1817, en que

fueron sustituidas por la serie mas perfeccionada, de las cornunmente llamadas «rnorilleras», de cospel circular, las siglas B-S y la leyenda CARACAS. El general insurgente don Jose Antonio Paez, en su deereto de marzo de 1817, ordeno la acufiacion de monedas en la ciudad de Barinas. Por decreto del 18 de junio de 1818 del general don Simon Bolivar, Jefe Supremo del ejercito patriota, fue prohibida la circulacion de estas monedas en todas las provincias venezolanas, excepto en la de Barinas, por ser muy deficientes en peso y ley. Solo se perrnitia la circulacion de moneda de cordon, la macuquina del antiguo regimen espafiol y la macuquina acufiada en Caracas en la segunda epoca de la Republica.

Un e'�crito del general Soublette al general Bolivar, con fecha del 29 de septiembre de 1819, confirma que en las provincias de Maracaibo y Merida acufiaron moneda IDS realistas: « si los 50.000 pesos que conduce ei Capitan Bolivar son en moneda acufiada en Maracaibo, y que generalmente denominan "Lanza", es inuti1 su conduccion porque no circula en la provincia de Barinas en donde ha sido siempre desechada, Alli solo ha crculadoi la que acufiaba el general Paez, y Haman del a Ygual, la antigua de Caracas, y muy poca de la acufiada en Merida » Tarnbien queda de manifiesto que la moneda colurnnaria de Maracaibo se la denominaba vulgarmente de «Lanza».

CONCLUSIONES

En primer lugar han de considerarse las monedas del primer grupo, que son las que realmente han suscitado perplejidad y las mas peregrinas conjeturas: Por su disefio, peso y buena ley, pueden identificarse, sin lugar a dudas, con las que acufiaron los patriotas en la ceca de Caracas, desde agosto de ,1813 a julio de 1814, y que IDS realistas, al reconquistar esta ciudad, el 16 de julio de 1814, adoptaron, porque reunian todas las condiciones teenicas y de calidad necesarias para circular Iegalmente, y continuaron acufiandolas hasta 1817. Ninguna otra moneda de cualquier subgrupo esta tan bien labrada. Por otra parte, solo la ceca de Caracas, entre todas las que existian en Venezuela, disponia de medios apropiados para producir rnonedas de relativa perfeccion. POl' todo 10' expuesto, creo que queda dernostrado que las monedas del primer grupo fueron acufiadas en la ceca de Caracas. En cuanto a su cronologia, tarnbien ha quedado establecida: de agosto de 1813 a 1817.

Al proponer el afio 1817 como termino de estas acufiaciones, no olvido una moneda de dos reales de Colombia, del afio 1819, que citan algunos autores como resellada con el cufio de las del primer grupo, 10 que parece evidenciar que en ,18;19 todavia se acufiaban estas monedas. Pero a esta idea opongo una razon muy sencilla: NO' se trata de dos reales de 1819 resellados con el cufio de dos reales columnarios, sino al contrario: Son dos reales columnarios que fueron resellados con el cufio de dos reales de 1819 de Colombia. Para probar esta afirrnacion hago las siguientes observaciones: La impronta de la pieza de Colombia domina a la otra, ocupa la mayor parte de las caras y las leyendas aparecen totalmente visibles; ademas, el contorno no es perfectmente circular como es propio en estas monedas, afecta mas

bien la forma de las macuquinas; en carnbio, la impronta de Ia pieza macuquina se ve muy reducida y de poco relieve. A mayor abundamiento, es obvio que el resello sobre moneda patriota habria de ser efectuado por los realistas, los cuales, en tal caso, habrian utilizado los curios de las monedas de disefio mas perfecto que ya acufiaban desde 1817, pero no los de las rnonedas que ya habian sido retiradas de la circulacion, En cambio, era muy normal que los patriotas resellaran con loscurios propios de la Independencia una moneda que simbolizaba la dominacion espanola, y no 10 harian inversamente, anulando -su propia moneda.

SUBGRUPO A

Cornparandolas con las del primer grupo, las monedas del subgrupo A son de factura muy tosca, de inferior peso y ley, el cospel de caras y contorno muy irregulares y el disefio de escasa habilidad. Adernas, su principal caracteristica consiste en que las columnas tienen la forma de Ianza, 10 que las identifica con las que vulgarmente se conocian con el apelativo de «Lanza», Antiguamente era muy corriente apodar a una persona 0 cosa por un defecto 0 aspecto fisicos, y este seria el motivo de tal mote. El Intendente de Caracas, don Jose Duarte, ensu escrito de julio de 1814 dirigido a la Corte, menciona unas monedas labradas en Maracaibo que eran casi igual a las acufiadas en Caracas, pero muy inferiores en peso y ley. Por otra parte, el general insurgente Soublette en su carta de sep tiernbre de 1819, dirigida a Bolivar, Ie manifiesta que la moneda acufiada en Maracaibo, denominada «Lanza», siempre habia sido desechada en Barinas. No cabe duda de que, tanto Duarte como Soublette, en su informe, se refieren a Ia misma moneda, y que esta no puede ser otra que 1a que constituye el subgrupo A. Par consiguiente, propongo que las monedas del subgrupo A fueron acufiadas en la ceca de Maracaibo. Y. como ya se indico, entre los afios 1813 y 1814, por orden del general Miyares, Se conocen otras rnonedas, aparte de las estudiadas, que por Ja variedad de sus caracteristicas constituyen diferentes subgrupos. Coda una de estas variedades debe corresponder a una ceca distinta que, muy probablemente, ha de hallarse entre las que se tiene noticia y mencionado anteriormente: Barinas, Merida y Birmingham, y tambien los supuestos talleres de Achaguas y Caujaral. Pero al no disponer de documentos ni monedas suficientes, tengo que renunciar al intento de dilucidar el complicado problema de determinar cuales son las monedas que corresponden a cada una de las cecas citadas. Esta cuestion es bastante dificil y requiere que sean hallados nuevos elementos de juicio que puedan resolverla, cosa que confio sucedera un dia no muy lejano. Por 10 que me remito a los mas calificados especialistas, quienes, no dudo, han de conseguir el mas completo y decisivo exito.

Les emissions barcelonines de l'ocupaci6 napoleonlca segons els Ilibres de la comptabilitat de la seca (1808-1814)

El present treball ha d'esser observat com un primer intent de reconeixement i desbroc de les fonts arxivistiques 0 impreses que es relacionen amb Jes amonendacions del Govern napoleonic de Catalunya.' Es ben cert que hi ha notables precedents en l'estudi de la moneda d'aquest periode, uns amb un caracter predominantment descriptiu, tot donant a coneixer noyes peces 0 variants.' altres s'endinsen mes en el terreny documental i prenen un caracter de sintesi. Aquest es el cas dels capitols dedicats en aquest tema ales obres de Salat 3 0 Botet 4 que, tot iamb l'excusable brevetat amb que toquen el periode, fan una primera i important aportacio de dades, que seran preses i represes com a punt de referencia en estudis posteriors.

La publicacio de la monografia de E. Goig,' scbre les amonedacions a Catalunya durant la Guerra del Frances, significa una represa, de certa envergadura, dels estudis de la nostra moneda contemporania, sovint tan negligits; en conjunt, es una important aportacio al coneixernent de les amonedacions d'aquest periode. Pel que fa a les emissions napoleoniques de Barcelona, hom hi troba a faltar, l'estudi dels llibres de la comptabilitat de la seca, conservats a l'Arxiu de la Corona d'Arago.s malgrat que son citats a la bibliografia i en el text.? Una vegada examinat detalladament el contingut d'aquestes fonts documentals sospitem que I'autor no arriba pas a consultar-les." Aixi aquesta

1. La descoberta d 'un coure frances sobreencunyat arnb eIs tipus de quatre quartos de Barcelona de l'ocupaci6 napoleonica feu el que motiva linici daquesta serie de recerques arnb mires a la seva publicacio al 11011. Symposium Numismatic de Barcelona. Ens anarern engrescant tant en l'estudi dels abundats materials darxiu que moltes de les dades aplegades no pogueren pas esser incloses en aquella comunicacio perque hauriem ultrapassat l 'espai disponible.

2. En aquest sentit es important el conjunt de treballs de Francese PADRO I DOMENECH, «El coure de la serie regional catalana del segle XIX», Acta Nutnismatica, 1975. Del rnateix autor poden veure's altres articles amb un caracter mes monografic a Gaceta Numismatica, nums. 42, 45, 50 i 57.

3. J. SALAT, Tratado de las monedas labradas en el Principado de Cataluna; Barcelona, 1818.

4. J. BOTET I SIs6, Lcs rnonedes catalanes Barcelona, 1911, vol. III.

5. E. GOIG, La rnoneda catalana de la Guerra de la Independencia, Barcelona, 1974.

6. Fons titulat «Casa de la Moneda de Barcelona durante la invasion francesa». Arxiu de la Corona d'Arago,

7. E. GOIG, op. cit., pag, 54.

8. D'altra manera no es cornpren com no arriba a aclarir alguns punts Ioscos d 'aquestes emissions,

important documentaci6 de seca i altres materials d'arxiu estretament relacionats amb ella, l'exigencia dels quais era ben coneguda per la investigacio," resta fins avui negligida i inexplorada per la numismatica. No hi ha dubte que l'estudi d'aquest material pot aportar dades sobre diferents aspectes del proces de fabricaci6 de la moneda i organitzaci6 de la seca, pero potser una de les rnes interessants que podem obtenir-ne sera Ia dels volums de moneda de cada valor encunyada any per any. En aquesta darrera tasca hem centrat la nostra recerca sobre els llibres de la seca. Dedicarem tarnbe un espai a fer diverses consideracions i aclariments sobre aspectes, fins avui no desentrellats, de les encunyacions napoleoniques, a la llum de la documentaci6 estudiada.

Ouantitats de moneda. encunyada a la seca de Barcelona 1808-1814, segons els llibres de la casa de moneda conservat s a l'Arxiu de la Corona d'Arag6

<::Quina quantitat de monedes varen Iabricar-se en una emissi6 deterrninada? Aquesta es una pregunta que sovint es fa el numismatic. La major abundancia 0 raresa de les monedes conservades i l'estudi estadistic del nombre d'encunys que presenten, considerats en el context historic en que es produi I'encunyacio, son els elements de que habitualment disposa i que Ii perrnetran fer el calcul de les quantitats possibles encunyades. Rarament podra anar rnes enlla i els seus resultats romandran sempre en el terreny de la hipotesi. Nemes l'existencia d'una documentaci6 especificant les quantitats que s'hauran d'encunyar, 0 les quantitats efectivament encunyades, podrien revelar amb certesa la realitat. En contadissimes ocasions, pero, hi haura possibilitats de cornptar amb testimonis escrits i aquests minvaran a mida que anem reculant en el temps. Per aixo I'existencia dels llibres de la seca de Barcelona (1808-1814), amb una detallada inforrnacio dels volums encunyats, han d'esser observats com un fet forca excepcional, ja que ens permetran de contestar amb certesa ales preguntes: (quants duros, mitjos duros, quartos o pessetes es varen encunyar? i tarnbe, <::quants duros es van fer, per exemple, I'any 1814? 0 quantes peces de 4 quartos es bateren l'any 1808?, i aixi successivament.

Es ben cert, que en l'obra de Salat 10 i tarnbe al llibre de Paradr.ltas,"

cosa prou Iacil de fer amb aquesta documentaci6 a la rna. Per altra banda, cita un document solt, de 17 de maig de 1809 (op. cit pags 33-4), que es un esborrany sense firma, existent a l'Arxiu de la Corona d'Arag6 (papeles de la Guerra de la Independencia, legajo de papeles varios) en el que s'especifiquen els sa laris dels funcionaris de la seea. Si E. Goig hagues consultat els llibres de la seca s 'hauria adonat que hi ha un lIibre sencer dedicat en aquesta qirestio (vol. 139).

9. Per exernple F. CAMPS (Contribucion al estudio de la administ racion de Barcelona par los franceses, Barcelona, 1920) demostra haver estudiat prou a fans els llibres dacords municipals i a traves daquesta docurnentacio, estretament lligada a Ia de Ia seca, arriba a coneixer diversos fets relacionats amb Ies encunyacions.

F. UDINA, a la seva important ponencia «La numismatica en los archivos», III Congreso Nacional de Numismatica, celebrat a Barcelona 1978, publica un repertori dels titols que encapcalen els volurns dels llibres de la seen conservats a l'Arxiu de Ia Corona dArago.

10. Op. cit pag, 311. 1 I. F. PARADALTAS, Tratado de Monedas. Sistema monetario Y proyectos para SLI rejorrna, Barcelona 1847, pag, 57. En una obra anterior del mateix autor, peril de menys abast, hi publica tambe aquesta informaci6, vid. Memor;a ace rca de la ant igiiedad. y utilidad. de la casa de moneda de Barcelona, Barcelona, 1843, document nurn. 5.

menys conegut, hi trobem un resum de les quantitats de moneda de cada valor encunyades a Barcelona durant l'ocupacio napoleonica. Es tracta; pero, de quanti tats globals que no reflecteixen el nombre de monedes de cada valor batudes per any. El recornpte pacient que hem fet de les par tides de monedes encunyades, expressades gairebe setmana per setmana als llibres de la seca, no permet pas de seguir considerant les xifres de Salat-Paradaltas com a valides. Donarem tot seguit els resultats d'aquests autors i els obtinguts per nosaltres. Mes endavant parlarern dels errors comesos pels Salat-Paradaltas en els seus calculs i que hem lograt descobrir. Les xifres globals, doncs, son les segiients:

TAULA 1. QUANTITATS TOTALS DE MONEDES ENCUNYADES (1808-1814)

Valors

20 pessetes

5 pessetes

21/z pesse tes

1 pesseta

4 quartos

2 quartos

1 quarto '/2 quarto

Nombre de monedes segons Salat-Paradaltas

Nombre de rnonedes segons els nostres calculs

Veiern, doncs, que hi ha diterencies ben notables unes vegades per escreix i d'altres per defecte. EI cas mes sorprenent es, sens dubte, el dels dos quartos que passa de 927.550 a 486.841. Tan sols hi ha una total coincidencia en les rnonedes de 2 '/2 pessetes. Mes endavant comentarem les causes d'aquestes discrepancies.

Passem, ara, a veure quina quantitat de monedes de cada valor s'encunya a cadascun dels anys. Per a facilitar I'exposicio hem agrupat aquestes dades en la Taula II. A part del indubtable interes que te el fet de poder coneixer les quantitats encunyades per any, la realitzacio d'aquests calculs ens permet de saber exactament si un valor fou encunyat en un any determinat. Contrastant lesdades contingudes en la Taula II arnb les monedes fins ara conegudes tindrern algunes sorpreses 0 es confirrnaran hipotesis. Aixi, doncs, observem:

1. Les 20 pessetes d'or no s'encunyaren fins l'any 1812. Sobre aquest fet sabiem que, malgrat la provisio que fa el decret de 21 d'agost de 1808 d'encunyar moneda d'or de 2 escuts i d'un escut.P no ho fou durant els primers anys de funcionament de la seca. Aixi ho expressa el decret de 29 de

Aquesta relacio feu publicada tarnbe per J. De Mey j B. Poindessaut Repertoire des Monnaies Napoleonides, Brusselles - Paris. 1971, pags. 225-231. 12, Ens referim a I'crdenament inicial de Ies encunyacions firmat pel Conde de Ezpeleta i que ja fou publ icat per J. Si\L.J\T, op. cit. apeudix alvol. II, pags. ,�·O-1.

novembre de 1811, en el qual es disposa l'encunyacio de monedes de 20 pessetes." Es ben cert que la data d'aquest darrer document feia suposar que I'encunyacio no degue cornencar fins a primers de 1812, primera data que tro· bern ales monedes. Avui els llibres de la seca ens confirmen aquesta hipotesi i per tant no cal esperar I'aparicio d'altres tipus de moneda d'0r.14 Voldriem, encara, fer una altra precisio sobre l'inici de les encunyacions d'or, extreta dels llibres d'acords de l'Ajuntament, organisme directament responsable de la labor de Ja seca davant del Govern frances. Tot sembia indicar que la iniciativa de portar a terme l'encunyacio d'or fou suscitada pels funcionaris de la seca i podem suposar que I'assajador S. Paradaltas tingue un paper destacat en aquest afer. EI dia 12 de novembre de 1811, llegim als llibres d'acords, que la corporacio municipal d6na lectura a un ofici de la direccio de la seca, acompanyada d'un projecte de S. Paradaltas per encunyar moneda d'or, amb la petici6 que fos elevat al Govern a fi de portar-lo a efecte en cas de mereixer la seva aprovacio." El dia 25 de novembre del mateix any trobem la noticia que: «el Gobernador General (M. Mathieu) hallaba utiI la execucion del plan de acufiar moneda de oro»." El 29 de novernbre, apareix el decret, firmat per M. Mathieu, ordenant l'encunyacio i el dia 1 de desembre la municipalitat rep un ofici del Govern per a que vetlli pel seu compliment.'?

Deles quanti tats de moneda d'or encunyada crida I'atencio I'escas nombre de peces fabricades l'any 1814. Malgrat que en aquest any la seca nornes treballes fins el maig, Ia xifra de 352 exemplars contrasta vivament amb els 7.700 exemplars de 1812 i tambe amb la produccio, ja sensiblement mes reduida, de 2.630 monedes a l'any 1813. Es confirma aixi la raresa de les 20 pessetes de l'any 1813 i I'extraordinaria raresa d'aquest valor amb la data 1814.

2. Pel que fa ales monedes de 5 pessetes, veiem que foren encunyades cada any, tal com registra l'evidencia nurnismatica. EI major nombre de monedes encunyades correspon a 1809, seguit dels anys 1810 i 1811, ja accentuadament inferiors, i de 1808, tarnbe prou reduit, cosa que potser cal atribuir al fet que la seca nornes treballa des de I'agost, data de la seva inauguracio, al desembre. Es curios d'observar que pels anys 1813-1814 el nombre de monedes fabricades fos sensiblement similar (32.104 i 30.477 monedes), malgrat que en aquest darrer any la seca Iunciona tan sols fins al maig, data en que es retiraren els francesos.

3. Respecte ales 2,5 pessetes els resultats obtinguts del llibre de seca son concloents: tan sols es fabrica aquest valor en els anys que van de 1808 a 18-11. Aixo ens porta a poder afirmar:

a) Es possible que algun dia apareixin monedes de 2 1/2 pessetes amb data 1811, avui no conegudes." Segons les dades presentades nornes es bateren 5.389 peces d'aquest any i valor."

13. Vid. aquest document publica! per Salat o p, cit. apendix al vol. II, pags 43-4.

14. Vid. el volum 138 dels llibres de la seca.

15. Vid. Actes dAcords de I'Ajuntarnent de Barcelona de 12 de novembre de 1811 (Arxiu Historic de la Ciutat).

16. Ibid. de 25 de novembre de 1811.

17. Vid. publicat per SALAT, op. cit. apendix al vol. II, pags. 43-4.

18. Aqui pot repetir-se el cas de lamoneda de 2,5 pessetes de I'any 1810 no coneguda fins una data relativarnent recent, 1952. Fou publicada per M. Torra «Historia monetaria de Barcelona durante la dominaci6n de los franceses» Exposicion de Numismdtica Catalana, 21-28 setiembre 1952, organitzada pel CirculoFilatelico y Numismatico, pags 28-29.

19. \lid. llibres de la seca, vol 143, [01. 64 b 23 dagost de 1811.

b) La moneda de 2 Iii pessetes arnb Ia data 1814, publicada per A. Badia,2o es amb tota seguretat una Ialsificacio. A part del seu aspecte ja forca sospitos," aixi ho demostren definitivament els llibres de la seca, en els que no consta que se n'encunyessin en aquell any ni en els anteriors fins el 18.1 1. No cal, doncs esperar I'aparicio de 2 '12 pessetes per als anys 1812 i 1813.

4. Sabem pels llibres de la seca que el valor 1 pesseta fou encunyat a cadascun dels anys que van de 1809 a 1814,22 i avui coneixem exemplars de tots ells. Per tant, podem ara afirmar que no es fabricaren pessetes a I'any 1808. L'exernplar d'una pes seta de l'any 1808 dibuixat per Salat (Lam. 6-3) i referenciada per Botet (num. 1.032), tot afegint-hi la procedencia de Heiss (Lam. 85, num. 4) i Vidal Ouadras (num. 10.497), no existeix. Badia 23 assenyala ja que les referencies de Botet ales obres de Heiss 1 Vidal Quadras son erronies (es tracta d'exemplars de 1810 i de 1809 respectivament) i, tarnbe, que Salat dibuixa arnb data 1808 tots els exemplars que illustra, llevat, naturaiment, de les 20 pessetes (1812).

Queda aixi resolt definitivament el problema de la manca d'exemplars coneguts de la pesseta de 1808: no se'n fabricaren.

5. Els llibres de la seca i I'evidencia nurnismatica estan d'acord en assenyalar que la moneda de 4 quartos es Iabrica tots els anys. A la Taula II podern veure les quantitats encunyades que son molt elevades per als anys 1810 a 18.13 i torca mes modestes per als restants. Aquest fet esta en consonancia amb el grau de raresa de les monedes que ens han arribat.

Coneixern monedes de 4 quartos encunyades i altres de foses. Fins avui, ha estat acceptat de forma mes 0 rnenys explicita que les monedes foses son emissions sortides de la seca napoleonica de Barcelona, malgrat que algun autor manifesti certa perplexitat davant del fet. En un articlemolt primerenc sobre el coure barceloni de '180.8 a 1814,24 varern fer ja un plantejament de la problernatica de la moneda fosa, tot assenyalant que diffcilrnent podiern observar aquestes peces com a legitimes. Suggeriem que fossin falsificacions d'epoca, 0 potser fins i tot posteriors a la guerra, aprofitant l'avinentesa d'una rnanca de moneda menuda. En aquella ocasi6 indicavem, perc, que no dis posavern de la prova documental, imprescindible per a poder donar la qiiestio com a resolta. Avui els llibres de la seca ens perrneten assegurar que les monedes foses no s'encunyaren a la seca napoleonica de Barcelona." Per altra banda, hem trobat un document que explica el proces de fabricacio de la moneda de coure. El metall era lliurat en barra a l'encunyador i afegeix: «para cilindrar, recocer, cortar y acufiar»."

20. A BADIA, Un ejemplar inedito de Ia ocupacion francesa de Barcelona» If Exposicion de Numismatica Catalana, noviembre de 1963, organitzada pel Circulo Filatelico y Numismatico de Barcelona, pags. 22-24.

21. Per aquest motiu J. PELLlCER (El media duro, Barcelona, 1971, pag. 394) i E. Goig (op, cit.., pag. 44) deixen entreveure una recanca prudent sabre l'autenticitat d'aquesta peca

22. La primera partida de pessetes fabricada la trobem als llibres de la seea deldia 1 de marc de 1809 (vol 136, foJ. 88).

23. A. BADIA, op cit., pags. 22-24.

24. A. M. BALAGUER/ «Quatre noves peces de locupacio francesa de Barcelona», Gaceta Numismatica, nurn. 53, jun 1979, pags. 50-57.

25. En cap dels !libres destinats a comptabilitzar lamoneda de coure es parla de fabricacio per fusi6, sino per encunyacio. Aixi trobem que en el vol. 131, per exernple, el titular corresponenr diu: «Entrada de monedas de Cobre recibidas del acufiador».

26. Aquest document (28 maig 1812) es un informe dels mestres «Hautoners-vde la ciutat que han 12

6. Quant al valor 2 quartos els llibres de la seca demostren que nornes deixaren d'encunyar-se I'any 1811. Ara per ara, no coneixem els 2 quartos de I'any 1812 que, segons aquesta documentacio, foren encunyats en nombre de 5.345,17 xifra lleugerament inferior a la produccio de 1814.28 Aixi, dories. podem esperar que algun dia puguin apareixer els 2 quartos de 1812.

7. La moneda d'I quarto fou fabricada tots els anys que dura l'encunyacio, No son conegudes, pen') les de l'any 1814, de les que se'n fabricaren 3.414 exernplars.t?

Un altre fet, fins ara no conegut, que ens ha revelat la documentacio, es que gairebe la totalitat de les monedes d'l quarto sortides de la seca a partir de 1811 son batudes damunt d'ardits. La reconversio d'ardits en moneda napoleonica era, en canvi, un fet ben conegut per al que fa als mitjos quartos o xavos; merces al decret de 27 d'agost de 181l,3° Resumim la inforrnacio que, sobre aquest Iet, hem extret dels llibres de la seca:

a) En els anys 1808-1810 no hi ha reconversio d'ardits en peces dI quarto, totes les monedes d'aquest valor degueren esser f'abricades damunt de co spells verges.

b) L'any 18,1>1 hi ha 22.73331 quartos encunyats damunt de cospells nous i 91.8.11 quartos picats damunt d'ardits.v

c) Des de 18112 a 1814 tots els quartos encunyats procedeixen d'ardits.P

Els ardits emprats per a la fabricacio del quarto han d'esser versemblantment els ardits de Ferran VI, encunyats a Segovia els anys 1754, 1755 i 1756. Pesant aquestes monedes es comprova que, tant el quarto com l'ardit de Ferran VI, estan en torn dels 2,4 gr. En canvi, els ardits anteriors (dels Austries) pesen tan sols 1,3 gr., xifra que correspon be al pes del l/z quarto.

8. Pel que fa al xavo 0 l/Z quarto veiem que, efectivarnent, no es varen batre fins I'any 1811. Es d'aquest any el decret de 27 d'agost. ja esrnentat, en el que es disposa la conversi6 dels ardits en monedes de 1/2 quarto. Aquest document significa, per altra banda, l'inici de les emissions de xavos, malgrat que la fabricacio d'aquest valor era ja prevista a I'ordenament inicial de 1808. Les dades obtingudes dels llibres de la seca ens permeten concloure que no s'encunyaren xavos abans de 1811 i que totes les peces fabricades procedien de la reencunyaci6 d'ardits.>

Malgrat que la docurnentacio no especifiqui quins s6n els ardits emprats en aquesta operacio, el seu pes (uns 1,3 gr.) i modul (17 mm.) fan evident que es tracta dels ardits de l'epoca dels Austries. Es logic, pero, que en aquesta reconversio, que .sens dubte abaratia els costos de fabricacio de la moneda

estat cridats per l'Ajuntament per inspeccionar les labors del coure i descobrir qualsevol irregularitat feta pels rnoneders. Es tracta d'un dels documents relacionats arnb el balanc de 1812, del que parlarern mes endavant, i es troba adjunt en els llibres d'Acords de l'Ajuntament al maig de 1812.

27. Vid. vol. 131, fol. 47, partida corresponent al 31 de maig de 1812.

28. L'existencia de monedes de 2 quartos de 1814 era desconeguda abans que A. BADIA dono's la noticia que posseia una peca d'aquest tipus. Fou publicada despres per E. GOIG, op cit., pag, 50.

29. Vid. vol. 133, Iol. 100 b, partida de 23 d'abril de 1814.

30. Publicat per Salat op cit. apendix al vol. II, pag, 42.

31. via. vol. 133.

32. Vid. un opuscle anex alvol. 133 titulat «Entrada de piezas de I quarto y de ochavo procedentes de (I rdites»,

33. Vid. vol. 133, fols. 80-85 i fols. 99-100.

34. Vid. opuscle an ex del vol. 133 (citat a la nota 32) i vol. 133, Iols. 99-100.

de menys valor, no s'utilitzessin nomes ardits, sino que hI intervingues tarnbe altra moneda de coure disponible de pes equivalent. Aixi coneixem un xavo batut damunt d'un maravedi de Ferran VI de la seca de Segovia. Un exemple, tarnbe, en aquest sentit es la moneda de 4 quartos de 1811 encunyada damunt d'un sol frances de 1789.35

Per altra banda, trobem als llibres del receptor de metalls entrades en forma de «monedas dudosas de cobre» 36 0 be «quartos dudosos»." Aquestes adquisicions de rnonedes obsoletes devien, sens dubte, suggerir als encunyadors la idea d'aprofitar-les com a cospells en els cas 50S que hi hagues una correspondencia de pes amb la moneda que s'estava fabricant. El decret de 27 d'agost de 1811 es ben explicit al dir que s'autoritza la conversi6 d'ardits en xavos d'acord amb «el proyecto que nos ha sido presentado». Es evident que, com en el cas de projecte per a l'encunyacio de l'or, aquest parteix del personal de la seca, que viu d'aprop els problemes tecnics, Malgrat que per altres valors del coure no hi ha una autoritzacio expressa del govern per a procedir a la reencunyacio de monedes anteriors, es evident que es va fer tot aprofitant les monedes que reunissin ales condicions adients. Les «rnonedes dudosas» restants, juntament ambbronze de campanes," de canons inservibles, 0 de morter 39 i d'altres objectes metallics rebuts a la seca, devien esser lliurades al fonedor, el qual les retornava en forma de barra."

Resumint, podern air, que els resultats obtinguts de I'estudi dels llibres de la seca de Barcelona ens permeten saber, no sols el nornbre de monedes de cada valor encunyada per any, sino tarnbe a quins anys es Iabrica un valor determinat. Oueda, doncs, invalidada la imprudentopinio de Antonio Beltran: «Ademas, creemos que deben existir todos los valores en todos los afios»." que suposem basada en el no res. Just es assenyalar que E. Goig, en canvi, fa la hipotesi que l'encunyaci6 d'alguns valors va quedar interrompuda." Aquesta opini6 ha quedat ara confirmada per via documental. Anem, ara, a parlar de les diferencies que hi ha entre els nostres calculs i els de Salat-Paradaltas sobre les quantitats globals de moneda encunyada de cada valor (vid. Taula I). Nocal pas dir que aquesta falta de concordancia ens ha donat molts mal de caps, ja que era dificii admetre que Salat i encara menys Francese Paradaltas, fill de Salvador Paradaltas, assajador de la seca napoleonica de Barcelona i que seguiria ell mateix Ia professi6 del seu pare arribant a esser assajador de la seca isabelina de Barcelona, poguessin donar uns cornptes inexactes 0' erronis. Varies vegades varem regirar eIs Ilibres de la seca, varem comptar i recornptar partides i seguiem sense quadrar les nostres xifres amb les dels autors. Si examinem Ia forma en que aquestes dades degueren esser recollides potser trobarern una explicacio. El primer en publi-

35. Aquestes dues monedes foren presentades en una comunicaci6 al Llon. Symposium Numismatic de Barcelona, amb el titol: «La moneda de eoure bareelonina 1808·1814. 4 Quartos batuts damunt d'un coure frances»,

36. Vid., per exemple, vol. 31, fol. 19 on hi cons ten les quantitats de moneda «dudosa de cobre» adquirides a particulars 0 a diferents institucions benefiques 0 religioses.

37. Vic/' vol. 130, 20 d'oetubre de 1810; ibid. 30 de marc de 1811. Entrades d'ardits a la sec a paden veure's, per exemple, al vol. 127 0 al vol. 134, fols. 96-99.

38. Vid. vol. 131, fol. 10.

39. Vid. vol. 130 dintre els anys 1808·1809.

40. Vid. vol. 31, fol. 20·29 I'estat de comptes titulat: «Entrada de cobre en barra reeibida del fundidor»,

41. A. BELTRAN, «Ernisiones monetarias de la Guerra de la Independencia Espanola», II Congreso Historico Internacional de la Guerra de fa Independencia y su epoca, Zaragoza, 1959, ponencia XV, pag. 24.

42. E. GOIG, op, cit., pag, 57.

car aquestes dades' fou Salat i no sabem qui les hi va facilitar. Hi cap la possibilitat que les hi dories el mateix Salvador Paradaltas, pare de Francese Paradaltas, el qual les publica anys rnes tard a la seva obra." Ara be, hi cap tambe que els Paradaltas no haguessin recollit mai aquesta informaci6, malgrat la intervenci6 directa del pare Salvador Paradaltas a la seca napoleonica, i que a I'hora d'escriure el seu llibre Francese Paradaltas prengues aquestes xifres del treball de Salat.

Per alta banda, Salat ens diu que quan es tarica la seca les maquines i els llibres foren lliurats a l'intendent i a la data en que ell escriu (c. 1818) encara estan segellats en el seu poder.t' Tot plegat, fa pensar que Salat, 0 la persona que li facilita la inforrnacio, hague de recollir-la en circumstancies poe favorables iamb precipitaci6, que evidencien les falles trobades en el seu recompte.

Cal dir, tarnbe que en els llibres de Ja seca no hi trobem pas uniformitat de criteri en la manera de portar la comptabilitat. Per exemple, hi ha vegades que Ia suma de la pagina anterior es arrossegada i altres no, 0 be en una rnateixa pagina hi ha dos totals que no s'acumulen, etc. Aquestes irregularitats s6n degudes, sens dubte, a la manca d'experiencia en portar la comptabilitat d'una seca per part deIs funcionaris barcelonins, que es veieren obligats a organitzar improvisadament una casa de moneda.

Tots aquests factors expliquen, al nostre entendre, els descuits de la persona que feu els calculs publicats per Salat-Paradaltas, i que en bastants casos hem arribat a descobrir.

Potser el cas mes simple d'error es el que trobem ales monedes d'l quarto. La nostra diferencia arnb Salat-Paradaltas es de mes de 8.698 i veiem que aquesta xifra correspon exactament amb un subtotal, que apareix a la meitat del foli 99 del vol. 133, i que, excepcionalment, no s'acumula al final de la pagina i no tingueren en compte el primer acumulat, d'aqui l'error. Es repeteix exactament el mateix tipus d'error ales monedes d'l quarto. Aquesta vegada la xifra omesa es de 72.234 peces que correspon, igualment, a una suma parcial, que figura a rnitja pagina, i que no s'arrossega el total que veiem a l'acabament de la pagina (vid. vol. 133, fol. 99).

Ben comprensible es tambe la rao que porta a Salat-Paradaltas a donar pels 2 quartos 440.709 peces mes que nosaltres. En aquest cas els autors afegeixen indegudament la xifra 440.709 que es un acumulat parcial de les xifres que ja han sumat i per tant la compten dues vegades (vid. vol. 131, fol. 44). Referent als 4 quartos hem trobat, tarnbe, l'explicacio ales diferencies, arnb els calculs de Salat-Paradaltas. Aqui no sera potser tant senzilla, ja que el gran nombre de partides de moneda fabricada fa que les distorsions no es produeixin en un sol punt, ni siguin degudes a la mateixa causa. Es a dir, que I'explicacio de la diferencia sera, per una banda, una suma d'omissions i per altra, la suma de partides comptades dues vegades. La diferencia entre els calculs de Salat-Paradaltas i els nostres es de 498.196 monedes de 4 quartos de mes a favor d'aquests autors. Aquesta xifra es el resultat del segiient. Per una banda, trobem que, a la pagina 47 del vol. 13.1, hi ha unes darreres partides de 68.376 monedes que degueren oblidar per esser un anex i estar en lloc menys prominent que els totals que figuren mes amunt a la mateixa

43. 01'. cit. a la nola 11. 44. S.'L,IT, 01'. ci:., pag. 302.

pagina. Aquest fet es repeteix al fol. 85 del vol. 133 oblidant, aquesta vegada, lines partides que sumen 46.734 peces. Despres del fol. 47 del vol. 131, en el qual hi ha un resum dels quartos fabricats fins el 27 d'abril de 1812, trobem al full darrera una entrada de 30 de maig de 67.455. Com que despres d'aixo acaba aquest llibre, es ben logic que Salat-Paradaltas arribessin fins el resum i sense girar pagina donessin aquest llibre per revisal. Ames, sabem que la seca feu inventari al maig de 1812 i era dificil imaginar que hi pogues haver una xifra escadussera no comptada en el resum. Per altra banda, tenim que, de forma ben incomprensible, la suma acumulada de 186.588 (del fol. 88 vol. 133) no s'arossega, com es habitual, i per tant cal afegir-la al total que trobem al fol. 84 b. En els calculs de Salat-Paradaltas aquest detaIl passa, sens dubte, desapercebut.

Si fem el recompte de tot el que hem dit fins ara ens adonem que hauriem de sumar a la xifra donada pels autors 369.153 peces que, per les raons exposades, ometen.

Ara be, ens adonem que han afegit indegudament la xifra 858.349, del Iol. 44 vol. 131, que es un acumulat ja sumat.

Aixi, dones, cal restar a la xifra 7.138041, que es el nombre de monedes que segons Salat-Paradaltas es fabricaren, les 858.349 afegides de mes i, per altra banda, sumar-hi les 369.153 que obliden. Aquestes operacions ens porten ales 6.648.845 monedes de 4 quartos, que nosaltres hem trobat sumant partida per partida.

Es evident que aquestes explicacions pretenen descobrir els mecanismes d'error de Salat-Paradaltas, a fi de comprendre millor les dades que ens donen, i alhora ens serveixen de justificaci6 de les quanti tats que donem aqui, obtingudes de forma meticulosa i havent repetit els calculs diverses vegades.

No hem analitzat tots els casos de diferencies, mes dificils de descobrir a mida que la quantitat de partides augmenta i un copque hem trobat per a tota la serie del coure unes diterencies que suposen errors Iorca evidenciables." D'altra banda, no sempre el mecanisme d'error es tan senzill en el cas de les 20 pessetes, per exemple, el nombre de partides es ben reduit i podem estar encara mes segurs de la certesa de les nostres sumes. Salat-Paradaltas troben, pero, 1104 peces de menys, nomes explicables per ornissio de les partides segiients: 215 peces (vol. 141, fol. 6, 13 de marc; de 1813); 230 i 310 peces (vol. 141, fol, 6 b, 24 abril i 14 maig 1813); 160 peces (vol. 141, fol. 7 b, 30 de juliol 1813); 189 peces (vol. 141, fol. 8, 31 d'agost de 1813). Totes plegades sumen les 1.104 monedes que manquen en cis calculs dels autors esmentats.

45. En concret no hern fet la investigacio de]s errors que hi deuen haver en els totals de les pessetes i els duros. Tal com hem dit abans, el mig duro coincideix arnb els nostres calculs. Cal advertir, tarnbe, que 51 be estern segurs del total de duros i mitjos duros encunyats hi pot haver un petit error de repartiment de duros i mitjos duros (menor de 10 exemplars) entre els anys 1809 i 1810, degut a que hem treballat amb el lIibre 136 que en diverses partides no detalla la quantitat de duros i mitjos duros encunyats en una par tida. sino que els dona globalitzasts. Com que la relacio de pesos duro/mig duro varia sensiblement, per les diferents partides no es possible de fer una separacio exacta. Totes les altres xifres parcials son exactes.

Altres dades sabre el batimeni de rnoneda a Barcelona 1808-1814

EI document inicial de les amonedacions de Barcelona, ocupada per les tropes napoleoniques, es el decret de 21 d'agost de 1808,% firrnat pel Conde de Ezpeleta, aleshores Capita General de Catalunya i que rebe amb tota dignitat les tropes franceses, arribades el 13 de febrer de 1808. Per aquest decret es reinstaura a Barcelona l'antiga seca per encunyar-hi, en endavant, moneda d'or, plata i coure. El mateix document detalla algunes de les caracteristiques de les naves emissions, aspecte en el que no entrarem per haver estat analitzat en estudis anteriors i tractar-se d'un document prou conegut. Les autoritats han pres aquesta deterrninacio, segons manifesta I'esmentat document, per a poder atendre la manca de numerari que ha motivat la diffcil situacio politica.

Els llibres de la seca demostren que els preparatius i de fet l'encunyacio de moneda varen iniciar-se en una data anterior a la de l'ordenament referit (21 d'agost de 1808). Aixi trobem que entre el 19 i el 23 d'agost s'havien batut ja tres partides de 4 quartos de: 8.725, 5.044 i 5.590 peces respectivament i per altra documentacio tvid. nota 50) sabem que les operacions per encunyar plata comencaren el 5 d'agost i les del coure el 18 del mateix mes." F. Paradaltas ens diu que el dia 20 d'agost es reuni una junta, presidida pel Capita General de Catalunya, 'Conde de Ezpeleta, i integrada pel «Real Acuerdo», Intendent de Barcelona, Ajuntament i Junta de moneda, que acorda que el dia 27 quedes oberta la casa de moneda i s'hi encunyes monedes d'or, plata i coure." Sernbla evident doncs, que tot plegat feia referencia a la inauguraci6 oficial de la seca i no pas a la seva entrada real en activitat. Com succeeix molt sovint, el document no va esser altra cosa que la ratificaci6n d'un proces iniciat molt abans,

Si anem revisant els llibres de la seca veiem que l'activitat de la casa es va desenvolupant amb tota normalitat i regularitat; els funcionaris van anotant amb prou cura els metalls arribats a la seca, les quanti tats remeses al fonedor 0 a I'encunyador, les partides de moneda ja fabricada, etc. Al maig de 1812, pero, el general Mathieu sospita que a la casa de moneda es feien certes irregularitats que perjudicaven a I'administracio francesa i encarrega a I'Ajuntarnent, oganisme directament responsable de Ies emissions, una investigacio per esb rinar-ho." Per aquest rnotiu, la seca es va veure obligada a fer un meticulos balanc de les seves operacions des dels seus inicis 50 fins el dia 9 de maig de 18,12. Entre els llibres de la seca trobern un volum dedicat en aquest balanc (vol. 138) i no cal pas dir que ha estat de gran utilitat a l'hora de tornar a comprovar els nostres calculs, ja que hem pogut veure que el resum final de monedes de cada valor encunyades, concorda perfectament arnb les nostres xifres, obtmgudes sumant partida per partida, Un ampli informe d'aquestbalanc fou presentat a I'Ajuntarnent, i figura

46. Ja citat a la nota 12.

47. Vid. vol. 131, fol. 40.

48. F. PARADALTAS, op. cit. a la nota 11 (Memorias acerca ), pag. 15.

49. Aquesta inforrnacio derivada de I'estudi dels llihres d'acords de l'Ajuntament la dona ja a coneixer C\MPS, op. cit.; pag. 187.

50. Segons limforrne dels platers, que hem citat a la nota 27, les operacions inicials de Ia plata daten del 5 d'agost de 1808 i segons eIs mestres «Ilautoners». les operacions del eoure principaren el 18 d'agost del mateix any

intercalat en el Ilibre d'acords del municipi de 1812 entre les actes de les sessions del mes de maig. L'Ajuntament encarrega aleshores a una cornissio de mestres platers i de mestres llautoners de dictaminar siles disminucions d'or, plata, i coure, observades en el balanc, eren regulars i proporcionades. Hem pogut examinar el peritatge que Ieren els mestres platers i llautoners i el resultat es que aquests no troben cap anornalia, ja que les perdues de metall registrades estan dintre d'uns marges perfectament normals, 0 fins i tot inferiors al que es habitual en els treballs de fosa i afinarnent, sobretot tenint en compte la diversitat 0 baixa llei dels materials amb que treballa la seca (canons, campanes de bronze, objectes suntuaris 0 liturgics de plata, etcetera). A la vista de tot aixo l'Ajuntament d6na per finiquitats els comptes de la seca i exten un certificat als seus Iuncionaris." Demostrada aixi la rectitud de I'adrninistracio de la seca, aquesta continua ininterrornpudament la seva tasca fins el dia 30 de maig de 1814,52 dos dies mes tard de la retirada de les tropes franceses i despres de la qual es tanca la seca per manament de I'absolutiste Ferran VII.

Ens es dificil d'acabar aquest article sense donar una breu noticia del volum <139 que con te els salaris i despeses generals de la seca, des del juny de 1812 fins el maig de 1814. No hem, pero, pogut aprofondir en l'estudi d'aquest llibre que d'alguna manera ens permetria de seguir el proces i teenica de producci6 de la moneda a principis del segle XIX. Tot aixo ens portaria molt lIuny de I'objectiu que ens hem fixat aqui. Malgrat tot, I'interes d'aquesta documentaci6 mereix que en donem una petita mostra, representada en els tres documents que transcrivim a I'apendix. El primer es una nomina dels sous dels empleats fixes de la Casa de la Moneda i correspon al mes de juny de 1812. A traves d'aquest document podem coneixer el nom i carrec de cadascun dels oficials de la seca. Bs curi6s d'observar que en aquest document cls honoraris estiguin desglossats en les dues quinzenes del mes i que, en general, les quantitats a percebre siguin superiors per la primera que per la segona. Ignorem a que es deu aquesta forma de procedir que no trobarem als mesos posteriors. Per altra banda, mirant varies nomines, similars a aquesta, observem que les quantitats percebudes pels diferents oficials solen variar un xic, unes vegades en mes i d'altres en menys."

Ben poca cosa sabem dels oficials de la seca, segurament escollits entre els mestres dels oficis del metall i de I'argenteria de la ciutat, Ilevat, naturalment, d'aquells carrecs d'indole netament burocratica 0 administrativa. Alguna cosa sabem, pero, de Salvador Paradaltas, qui fou, sens dubte, un bon professional al que devem el projecte d'encunyar or i que ensinistra arnb gran profit al seu fill, Francese Paradaltas, futur assajador de la seca isabelina de Barcelona i autor de dues obres tan curioses com interessants=' En parlar' de l'aprenentatge del seu ofici F. Paradaltas ens diu: «Extrafios por eompleto

51. Vid. Llibres dAcords de I'Ajuntament de 31 de maig de 1812.

52. Les darreres partides de moneda que troben son d'aquesta data, Ia qual cosa dernostra que Ia seca treballa encara dos dies despres de la sortida de les tropes franceses (28 de maig 1814).

53. Vid. vol. 139, fol. 4 b nomina del mes de juliol; fol. 5 b, nomina del mes dagost: fol. 7, nomina de seternbre, etc.

54. Coneixem daquest darrer un conjunt de docurnentacio privada, que conserva un descendent seu, i que tingue Ia gentilesa de mostrar-nos, on se'ns informa que F. Paradaltas practicava amb rentabilitat l'afinament dels dos rals columnaris de plata dels quais ri'extreia I'or que con tenia el seu metall. Tota aquesta docurnentacio es ja cl'epoca isabelina i per aixo no en dona rem altres dades en el treball present.

al idioma castellano, hernos pasado nuestra juventud a la otra parte de los Pirineos, dedicados unicarnente a los estudios inherentes a nuestra carrera; que comenzamos al lado nuestro benemerito Padre, cuyos conocimientos en el ramo eran harto notorios para que el mencionarlos pueda atribuirse a exageracion del am or filial».55 Aixo permet de pensar que Salvador Paradaltas devia traladar-se a Franca amb la seva familia a I'acabar la guerra.

A traves dels escrits tremendistes del Pare Ramon Ferrer 56 coneixem una curiosa anecdota de Carles Balmes, l'encunyador, el qual fou substituit a I'any 1812 per Felix Bungay. En la teatral versi6 del Pare Ferrer, aquest fa exclamar a Balmes: «Cortenrne primero estos (pufios), antes que faltar a la fidelidad a mi Jegitimo monarcav.t' I tot venia que l'any 1809, molt abans que cesses a la seca com encunyador, anunciaren a Carles Balmes la necessitat de canviar les annes dels escuts de bronze pels banes de I'Audiencia, en e ls quaIs estava treballant, per les armes adoptades pel nou Govern.

EI segon document es un estat de les quantitats pagades pels jornals esmercats en diferents operacions de fosa i encunyaci6. Els perceptors d'aquests jornals s6n: el Ionedor, Ramon Cots, l'encunyador, Carles Balmes i l'argenter, Josep Rovira. Tots ells cob raven ja un sou fixe a la seca, segons hem vist, i pensem que aquests jornals, que anem trobant parallelament ales nornines que cobren aquests oficials, deuen correspondre als dels subalterns que devien ajudar a aquests mestres en els oficis de fonedor, d'encunyador i d'argenter. No hi ha dubte de que en el proces de fabricaci6 hi intervenien mes persones que les esmentades en la primera relacio i en la qual consta que fa tan sols referencia als que tenen un sou fixe, es a dir, un treball fixe a la seca.

EI tercer document es una curiosa relacio de les despeses generals de la seca, en la qual hi troben des del que s'ha pagat per les arrobes de carb6 adquirides, pel material d'escriptori, pels productes quimics necessaris per a fer els afinaments 0 d'altres operacions, fins al que ha costat fer rental' 32 draps i dos devantals. Sens dubte, un estudi acurat dels materials quimics adquirrts per la seca podria ajudar a coneixer millor les tecniques de fabricaci6 de la moneda a la darrera centuria,

APENDIX

Document I

Estado que manifiesta los salarios correspondientes a los cmpleados que 10 tienen Iixo en la Casa de Moneda de esta Ciudad con arreglo al Oficio de 3 del actual.

55. F. P,\RADALTAS, op cit, iTratado ), pag VI.

56. P. R. FERRER, Idea de lu. Fide/idad de Barcelona durante el cauliverio a su adorado Rey el Sr. D. Fernando Vllf, tambien cautivo, Barcelona, 1814. Ibid. Barcelona Cauiiva, Barcelona 1815-1818.

57. R. FERRER, op, cit. (Idea de ), pag. 89. Aquesta obra conte, tarnbe, les quantitats de moneda de cada valor encunyades des de I'Agost de 1808 al Febrer de 1810 (vid. pag. 165) que han estat ben utils per a fer algunes comprobacions en els nostres comptes.

A saber

AI Secretario PedroPablo Vinolas, por ra· zon de su salario vencido en 15 Conte.

desde

Al Contador Fco. de pa Roset

Al receptor de metales Miquel Ferrer y Prat

Al tesorero Miquel Pujol, desde 10 como posesion

Al mayordomo Rafael Matheu

Al primer ensayador Salvador Peradaltas

Al segundo ensayador Juan Palahi

Al Platero Rafael Rovira.

Al fundidor de metales Ramon Cots

Al acufiador y granador Carlos Balmes

A Felix Bungay que ha ascendido al puesto de Balmes

Al dependiente Martin Ferrer y Font

Al Portero Rafael Vives, POl' 4 sernanas a 15 ptas. 34 din

33,30' I � 25,- ) 104,15 I r 112,45 j 104,15 I 100',- J 64,52 i r 62,45 j 150',- I ( 100',- j 60',( 50',- J 150',- I � 10'0',- j 100',- I 75,- j 150',- I r 20',- I 65,45 I � 50',- j

Hemos recibido por manos de Don Rafael Matheu, Mayordomo de la arriba expresada Casade Moneda, la porcion 0 gusta mensual que expresa el estado individual que precede, entcndiendose per consiguiente, haver cada uno de nosotros q. aqui firmamos recibido nuestra respectiva cantidad del mes actual. Y para que conste y sirva de descargo al expresado mayordo, Ie damos el presente: Barna, 3D de Junio de 1812. - Pedro Pablo Vifiolas, - Freo. de P" Rosel. - Miquel Ferrer

y Prat. - Miguel Pujol. - Rafael Matheu. - Salvador Paradaltas. - Juan Palahi.Josef Rovira. - Carlos Balmes. - Felix Bungay. - Martin Ferrer y Font. - Rafael Vives.

(A.C.A. Llibres de la seca de Barcelona, 1808-1814, vol. 139, fol. 2)

Document II

Estado que manifiesta 10 que ha satisfecho el Mayordomo de la Casa de la Moneda de esta Ciudad baxo firmado, por razon de jornales empleados en la fundicion de plata y cobre, y otras operaciones relativas al acufiarniento de monedas desde el dia 1.1"0 al 6 del actual inclusive A saver:

1812

Junio 6 Pague a Ramon Cots, fundidor zon de jornales.

A Carlos Balmes, Acufiador

A Josef Rovira, Platero de metales, par raidem. idem.

Junio 13 Satisfecho a Ramon Cots, fundidor razon de jornales

A Carlos Balmes, Acufiador

A Rafael Rovira, Platero de metales, por idem idem

A Felix Bungay, por una seman a de gravar troqucles

Junio 20 Pague a Ramon Cots fundidor zan de jornales

A Carlos Balmes, Acufiador

A Josef Rovira, Platero.

A Felix Bungay, por una sernana de metales, por raidem idem de gravar troqueles

Junio 27 Pague a Ramon Cots, fundidor zan de jornales

A Felix Bungay Acufiador

A Josef Rovira, Platero de metales, por raidem. idem.

(A.C.A. Llibres de la seca de Barcelona, vol. 139, fol. 2 b).

Document III Recibos Ptas. Din.

Estado que manifiesta 10 que ha satisfecho el Mayordomo de la Casa de la Mo-

neda de esta Ciudad baxo firmado, por raz6n de utensilios y otras casas compradas por el uso de las Oficinas desde el dia 1..-0 al 30 del actual inclusive A saber:

Junio 1 3 5 6 10 11 13

Pague por sacar la tierra del Patio

Portes de 500, duros en quartos a casa del Recibidor general

A Rafael Vives una cuenta de

A Josef Torras, por 6 resmas papel de estraza

A Narciso Olivet, por W1a Cuenta de madera, clavar y cola

A Pedro Buira una cuenta de hierro y acero

A Rafael Vives una cuenta de

A Felix Bungay, por una semana de gravar troqueles

A Josef Rovira una cuena de tartro, aceyte y limas

A Francisco Font una cuenta de libros en blanco.

A JaimeTolosa 2 paquetes de plumas.

A Ger6nimo Anglosa par 3 cargas de tierra amarilla

A Rafael Rovira una cuenta de tartro, aceyte y limas

A Carlos Balmes, por aceyte.

A Pablo Comerma, par drogas para hacer tinta

A Josef Ribas, par 20 l(ibras) de trapas

A Rafael Vives, por 18 escobas.

A Carlos Balmes, por un saco nuevo y rernendar los estropeados

A Rafael Vives, por lavar 30 pafios

16 A JaymeAlies, par una resrna de papel florete

18 A Pedro Buira, por 6 a(rrobas), 16 l(ibras) de hierro a 3 s(ueldos) la l(ibra).

19 A Carlos Balmes, par 3 es. de aceyte de vitriolo y Cerraduras

20 A Rafael Vives, por lavar 30 paries y 6 delantales

23 A Josef Rovira, par aceyte y sal arnoniaco

26 A Felix Bungay, una cuenta de aceyte de vitriolo

A CaJ110s Balmes, una cuenta de enceres

27 A Rafael Vives, par limpiar 32 pafios

A Josef Giol, para renovar 27 lim as

A Josef Rovira, par alum de roca, limas y aceyte

30 Par 150 a(rrobas), 11 l(ibras) carb6n de pino para consumo de la cas a

Par 19 a(rrobas), 17 l(ibras) carbon de brew

Par 295 a(rrobas), 7 l{ibras) carb6n de pino en dep6sito

A los administradores de la Casa de Relaves, par gastos en la escobilla de plata procedente de .la antigua adrninistracion

Barna. 30 Junio de 1812. - Rafael Matheu, Mayordomo. (A C.A. Llibres de la seca de Barcelona, vol. 139, vol. 3).

Les fonts legals de les emissions rnonetarles

catalanes de la guerra del 1936/19391

Com tots sabeu I'alcamenr feixista-militar del 19 de juliol del 1936 i Ia guerra que se'n segui, aixi com la sobtada transicio a la nova situaci6 social naixent, provoca una profunda pertorbacio en la vida econornica del nostre pais i una greu alteracio del sistema financer i economic, el que cornporta, entre molts altres problemes, una gran escassetat de moneda fraccionaria ja que essent en argent el seu patr6, aquest metall desvetlla l'afany d'atresorament dels particulars, afany influenciat per la incertesa de la situacio i la incognita que apareixia en la durada de la guerra, pero tarnbe pel fet que el Govern Republica retira de la circulacio totes les monedes d'aquest metall que entraven ales seves arques amb la finalitat d'evitar la possible fugida de la plata ja que, segons el canvi de la pesseta, el preu del metall era superior al valor nominal de les monedes.

Senyalem que aquestes monedes eren de 5 pessetes (un duro) 2 pessetes, 1 pesseta i 50 centims a les que cal afegir la xavalla 0 monedes de coure de 10 centirns que tambe desapareixen car el coure era necessari per a satisfer les demandes d'aquest metall per les industries de guerra.

D'altra banda cal reconeixer que era una temeritat i un luxe impropi d'un pais en guerra el mantenir una moneda divisionaria en argent la llei de la qual era de 900 millessimes, maxim si tenim en compte la necessitat que tenia el Bane emissor de mantenir unes bones i valides reserves per l'Estat a fi de garantir el seu credit, sempre dubtos en un pais en guerra, per ales seves compres a l'estranger.

El cas es que la desaparicio de tota aquesta moneda divisionaria provoca un greu desgavell i grans dificultats en les transaecions comercials i de la vida ordinaria.

L'evident incapacitat del Ministeri de Finances del Govern de la Republica Espanyola, quin titular era a l'epoca Juan Negrin Lopez, quina obligacio era la de dotar tot el territori lleial de I'adequada i necessaria moneda Iraccionaria legal i oficial i que no sabe 0 no pogue preveure ni solucionar aquestes

1. Cornunicacio presentada en la sessio cientifica de la «Socierat Catalana d'Estudis Numismatics» de Barcelona el dia 11 de desernbre del 1979.

dificultats, provoca en tot el territori republica en general i als Paisos Catalans en particular una greu pertorbacio en la vida econornica de cada dia.

En canvi la Conselleria de Finances de la Generalitat de Catalunya didgida en aquells mesos per Josep Tarradellas i Joan, adonant-se de l'evolucio radical de l'estructura econornico-financera fins llavors existent a Catalunya, s'apresa a prendre les decissions pertinents per a assentar els fonaments del nou ordre financer que naixia.

Aixi, davant del caos que representava aquesta manca de monetari divisionari, el Govern de Catalunya feu decididament front al greu problema de l'ordenament de la qiiestio monetaria i per Decret del dia 21 de setembre del 1936 prengue la iniciativa de crear el Paper Moneda Nacional Catala de curs legal i obligatori a tot el territori autonom iamb el mateix poder liberatori que el del paper moneda del Bane d'Espanya.

Cal que subratllem aqui el veritable caracter de moneda nacional catalana d'aquests bitllets de la Generalitat emesos pel Govern catala ja que no eren absolutament divisionaris de cap altre paper moneda espanyol de valor superior, sino bitllets oficials d'un pais que cornencava a esser sobira. Aquest paper moneda catala estava garantit unicament pel tresor i reserves d'or de la Generalitat i, tal com s'ordena en el Decret de creacio i com ja hem dit, tenia el mateix poder liberatori i el mateix curs obligatori que el dels bitllets del Bane d'Espanya, essent les dues monedes oficials i legals a Catalunya.

Aquest Decret de 21 de setembre de 1936, publicat al «Diari Oficial de Ia Generalitat de Catalunya» numero 346 del dia 1l de desembre de 1936, diu aixi:

«Per tal que en cap moment no pugui produir-se el conilicte que significaria la manca de numerari per ales transaccions comercials i de la vida 'Ordinaria, derivada de l'atresorament injustiiicat d'argent es fa necessaria l'emissio de bitllets de curs obligatori.

Els problemes provocats per l'anormalitat deIs moments actuals han plantejat al Govern. de la Generalitat el conjunt de questions referents a l'ordenaci6 de la nava economia, les finances de la qual representeri un volum d'operacions que absorbeixen, en proporcions malt su.periors a les normals, els estocs de moneda.

El volurn i eiectivitat de les garanties de que pat disposar el Govern de la Generalitat permeten d'esperar que, amb l'emissio alludida, seran aconseguits resultat s proiitosos per a l'economia del nostre pais.

Per tant, a proposta del Conseller d'Economia i Serveis Publics, interi de Finances, i d'acord amb el Consell,

Decreta:

Art. 1.Y Per tal de [acilitar la disponibilitat d'eiectiu en fa circulacio de moneda es disposa l'emissio de bitZZets de curs obligatori a Catalunya per l'import total de 20.000.000 de pessetes, lliurats per la Tresoreria de la Generalitat, soia el control de la Intervencio General de Cabals i la signatura del Conseller de Finances.

La garantia directa i expresa d'aquesta emissio esta constituida per la revaloracio dels estocs d'or i pel tresor procedent de les apropiacions ejectuades com a conseqiiencia del moviment insurreccional.

Art. 2." L'emissio de bitllets disposada per l'article precedent constara de les series segiients:

Serie C: Un milia de bitllets de10 pessetes, del n» 1 al 1.000.000.

Serie B: Un milio de bitZZets de 5 pessetes, del n," 1 al 1.000.000.

Serie A: Dos milions de bitllets de 2'50 ptes., del n:" 1 al 2.000.000.

Art. 3.' Eis bitllets tindran. la mateixa consideracio i poder liberatori que eis del Bane d'Espanya, i llur atresorament queda prohibit d'acord amb el Decret del 5 d'agost proppassat,

Art. 4.' Qualsevol intent de resistencia 0 [alsijicacio per tal de diiicultar o pertorbar la circulacio d'aquests bitllets, sera castigat amb les maximes sancions aplicables en temps de guerra.

Art. 5." El Conseller de Finances ditara les disposicions complementaries que calguin per a l'ejectivitat del present Decret i dipositara, per Ordre, la data, forma i terrnes en els quais es lliuraran. sucessivament a la circulacio els bitllets corresponents a las series esmentades en l'art. 2."

Art. 6." D'aquest Decret, en sera donat C0711.pte en el moment oportu al Parlament de Catalunya.s

Pero aquesta ernissio de paper moneda de la Generalitat si be facilita el moviment de I'econornia catalana i evita que es produis un collapse 0 be greus trastorns en el nostre sistema economic per la manca de numerari, sols resolgue en part el problema de la manca de menuda moneda pels canvis ja que els valors emesos de 10 ptes., 5 ptes. i 2,50 ptes., resultaven poe Iraccionats en aquella epoca en que els centirns mantenien encara tot el seu valor.

Feu dons la persistencia de les dificultats en els canvis la que rnotiva que els comerciants i industrials cerquessin, per iniciativa particular, Ia solucia als seus problemes creant tota men a de Vals, Bons 0 Tiquets que entregaven als seus clients per a arrodonir els canvis.

Evidentment aquests Vals sols eren reconeguts pel seu valor que pel particular que els havia creat i aixi tenim que tots els ciutadans tenien les butxaques plenes de paperets i cartonets que no podien recuperar sino sadrecaven per a una nova compra 0 una nova utilitzacio de serveis, a l'empresa o cornerc que els havia donat.

Calia doncs posar fi i ordre a aquesta anarquia monetaria que desprestigiava la imatge de la nova economia que s'anava creant i davant el clam unanime dels ciutadans que protestaven, amb rao, d'aquest estat de fet i reclamaven una moneda divisionaria de curs obligatori per a tothom, els Ajuntaments intentaren fer front al problema creant emissions fiduciaries de rnoneda fraccionaria de curs legal local.

Cal a dir aqui que no es compren el motiu pel qual la Generalitat, al crear el paper moneda catala, no hagues emes bitllets de petits valors nominals fet que hauria no solament solucionat el candent problema de la manca de petita modena d'una manera digna i correcta sino que ames hauria donat LID caire molt mes series i responsable a un aspectc tan important i representatiu de la bona situaci6 economica d'un poble com es el monetari. Naturaiment que si s'hagues fet aixi ara no tindriem la possibilitat d'aquestes colleccions tan interessants, atraients i variades de paper moneda catala de guerra que tant ens apassionen al qui ens hi dediquem.

Anem a veure pero com els Ajuntaments catalans solucionaren legalment aquesta necessitat de crear moneda divisionaria. Enfrontats al problema que la Generalitat deixa per resoldre, forces Ajuntaments preveieren crear emis-

DIARJ OFICIAL

GENERAL/TAT DE DE LA CATALUNYA

DIRECCIO I ··ADMINISTRACIO ,,'Subsc:ripci6': .ft> peseetes "semeetre

CAS". D�AsSIST£:-JC[A. PL":£..<;IDENT ·MACIA Montalegre, 5. - Telefou �4J7o. Apartat de Correus II63 Exemplar 50!t"': 15� C(.:Jt::z:,

Art.. 3,� Els bitllets tindran la m -: FINANCES teixa consideracio i pod" Iiberator-i que els del Bane d'Espanya, i llur atresora-ment queda prohibit d'acord amb cl DeDEC RET cut del 5 d'agost proppas sat.

Pd' tal que en cap moment no rur,ui Art: 4,' Qualse\:ol intent de 're;i�f�nproduiv-sc cl ccndictc que siguificaria ln cia 0·falsifiC3ci6�pn- tal de dificuitar 0 manc.i de nurncrar i per ales transaccions pertorbar la circubci6 d'aouests bitllcts. cotucr cials i de II!: vida ordinaria, deri- �ra. castigat.arnb �e!' rnaximcs sancions vada de l'atresorarneut injust.ficat d'ar- aplicables en temps-de guerra. gent, es fa necessaria l'cmiss+o de bullets Art 5·' El Conscllcr· de 'Finances de curs obligatori. dictara Ies disposictons complementaries Eis problernes provocats per l'ancrrna- que calguin per a l'efectivltat del present Iitat dels moments actuals han plantcjat Decret, i di5pos�ra, per Ordre, I�data," al Govern de la Generelitat el conjunt forma 1 '��r� -en els quals � 'llturara� de questions referents a l'crdenacio de I· successivarncnt a la circulecio els LiJh:LS 1a 110va eccuornia, lcs finances de la qual t corresponents a les series esmentadcs representen U:1 volum rl'operacions que' en l'art, 2:· xb sorbcixcn, en proporcions molt su�e-: An. 6. D aqucst P('<:rd. en :�!"a Tiol� a les nor rn.ds, els cstocs de rnoneda. donat compte .en el moment oponu aJ EI velum i I'efectivita t de les ga ranties Parlament de .Catalunya. '(1£: C]l!c' pot dispovar �1 Oovern de 1a! Barcelona, 21 de setcmbre del '1936 Ceneralitat perm-ten 'd'esperar que, amb LLUIS

j't:mi��.i/l aHudida, e rnn accnserruits r eItl cceseuee suhuts profirosos per rt l'eC:�:1om!\a del d'E�01l01:l:l1" i S<.rvdl P6.hlics, n05:re pa1.<;., in!""i (Jf"Fln..n�, reT tant. :t. propo�ta. 'del ConSdlcr J.OSEP T.lR�DE1.US d'Economia j Sen'eis Public.c:, "interi de: Finflnces,' i. d'acord amb el Consell.

Dtcr�to:

Art,. J.' Per tal d= f?cijit<lr Ia disponihilit:u d'efcctiu en la circulaci6, de moneda ec:. dispo�aci3. l'emj��i6 de b�tll�� de cu,s .obligatori a Catalll4�)"a per l'import tot;.i �(': 20,000,000 � pe �des. ·lIill,;;.ts per !;\ Tre.c:orcri:1. (!c la G�ncraI:tat, �ota el control de ·la Intcr"cnci6 Ge-neral de .cabals i la signatura del CoJ1.sdiei: �e Finances.

La garantia dirrcta j. upTe!o� ":d'a� 'qu'e�ta emi5si6 .'�sta. �on�ituida per. Ta rt\"aloraci6 del� est9cs d'or j pel tresor procedent de Ie'S apropiac:ions efectuades c�m a con�equencia del moVime�t irlsut· Teccio�a1.

Art, "2,- L'crnissi6 de bitllet� dispo.

per l'artlc1e precec'lent con�tarA. de �eries �eg\1entc:

Serie C: Un rnih6 cie bitllets de 1<0 �setes, del n.- 1 itJ' I Q.'X),OOO.

Sorie B: Un milia de .b.tUm de 5 pes�et�. del n -, I :J 1.000,000.

Sone. A:' Dos �",nions de bi'"et� oje !' �c.�., d���:��J�_

CO!l�:?-i.i'i\,�

DECRET

Per Deerct del 21 del flfC'>�Pa.�s:'!.t �t: tenbre fall dif..po�ada l"emis5.i6 d� bit� lids de Trcsorcria de ia Gcncrnlit.at de Ics series A, B i C, de ,'alo:-. de 2'50, .5 j 10 pies., respectitdrnent, per.-. tal' d'e� "itar cIs c01]6ict�. que' JX1dia prodt:ir la menea de muncrari,

Per' t<t: de' complir .qtle�ta. fnnlitat cal tamb� adoptar Ics resolucl0ns per� tinenls �.uc permetin de pre"en�r 1� dific:nlt"lt� d.'aq�clla !nIta· .mb l'aDtel�. do !=unr;':'nt. -

Per tiJ.l t,. d'ac6Td &rub II �o.1t!:od1�-·· Decreh. :'

Art. Ih E."· 8�tOritz..nt el Con�elkr c.e finances per· dispOsar, en 1a forma i m��ura que est1mi ro:J\.·enicut, la posta (on circnl2.d6 dt'b bitl!ets dr.. T·e�('I;-"Ti.1. d� .la Ge�era.l.i�t :,_ 6�ric A. de valor J 50 ptes.; une B, de Talor 5 ptcs'J i !o.ttie C,"de :.nku Jo·ptes.�·,emelOS de: conionnitot ".mb. oleDeeret· del ·21> del .EPI.....t ��e:�.��·· :.:��:;;:

Art. '2,- Oporteuamenr es do:'!.r! compte al Parlament .de Cataluuya del �refieiJt.·. Dee-ct.

'Barcelona, ·.d� devembre del 19.3��

E! C(lO'tlic:r'PritDa Conl't"llt"r c'I� rio.om. joscr TAARADE�('·

ORDRE

-Per t::1 O<! prevenir Ia :manca at numernri per 8 les _tra'n�a('c:ions m�rC"a.ttil� ;de 18 vida ciutadaua, i eu n!;tl\ 'de I'autoritzacio ccncedida pel Dec-ct C:�1-", del, tnes que .som, H� recott.:

,QUf t1S bitllets de Tre�orrli.i de la Generalitat shic' Aj de valor 2 ptes i SO d:ntilns; !lair B, de valor 5 ptea., i shit C. de valor 10 "[ltr� ,rro virtut del DrCTC't d("] �: 21" setemhre proppassat, s iguin posa ts en ci-cular-io per 'Clitj� de les Sucursa ls de l Bane d'E� par;ya n .Cata11lnra. '1, a aque.c:.t efeC"te, �.erau .lli\l;·ats en Is. �:J(l.:ltit2t ner--ec:.s.a. ria a la &"uC'UI.!Ol de BflTC'CJn:':a, ia qu.al _J.1J. !��!.� .�_i!:ri���ju. e:ltre le5 alU(:I $ut'UfsJ.b raJi1.:ade::i t..o d ter:itori .do

el ;;:oulitUn f'Tiau-r. CoI1>o1::Ilt"' c!t" VIIl:.a: JOtiEl'. T\RR,\UUI...U

Al Com;,."ari �� 13 Cend""Ftat s ,. �tl· 'curaa) dol nane d'Espanya a nar�l()nil j at3 Dele�p15 del Com��J,ri 3. 1« $u('ursals de}. 5usdit· BaOle tl Giro-Ill.; lh:::ids,. Reus. Tarraluna i Turtosa.

Encap�alament i parts de le.s pagines 949 i 950 del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya que publica el Decret de Cre&C10 del Paper Moneda Nacional Catalil de curs legal i obligatori a tot el terri tori autonom.

1936-39 193

sions rnonetaries a traves 0 per mitja d'algun Bane i en forma d'emissi6 de valors, cedules 0 pagares arnortitzables, forma que fou considerada iHegal i per tant prohibida pel Govern de la Generalitat quan Ii era soHicitada I'autoritzaci6. Per a confirrnar aquest fet veurem, entre alguns altres de similars, els acords de I'Ajuntament de Tortosa (Baix Ebre) que deixa prou clara aquesta situaci6:

SESSl6 DELDIA 13 DE MAIG DEL 1937

«Tenint en compte les molesties i inconvenients que per a tothom ocasiona la manca de circulaci6 de monedes fragmen taries de poca »quantitat, s'acorda que per la Presiencia es gestioni una formula » amb la sucursal del Bane d'Espanya en aquesta ciutat, que permeti »a I'Ajuntarnent lliurar paper moneda d'l pta. i 50 cts.»

SESSl6 DEL DIA 10 DE fUNY DEL 1937

«La Presidencia doria compte de les gestions realitzades per a solu» cionar el probl-ema creat per la manca de moneda fraccionaria dient »que si be la sucursal del Bane d'Espanya no hi po sa impediments, »la Generalitat no permet I'ernissio per entitats municipals i per tant »no hi ha mes rernei que esperar que aquell organisme solventi la » qiiestio.»

La font legal per a poder ernetre moneda divisionaria no es podia doncs buscar per aquesta via car el Govern considera la qiiestio com un problema local i era pel cami de la Llei Municipal Catalana que s'havia de trobar la soluci6 legal.

En efecte el Parlament de Catalunya havia aprovat el 19 de febrer del 1934 la Llei Municipal per la qual es regia la vida dels municipis catalans, pen) degut als esdeveniments calgue donar una major i rnes ampla autonornia als municipis 'en consonancia arnb les exigencies excepcionals del moment i per Decret deldia 9 d'octubre del '1936 es modifica aquesta Llei, acordant poders excepcionals als Ajuntaments per a regir la vida municipal.

L'article 4art. d'aquesta modificaci6 diu:

«Els Ajuntaments podran adoptar una organitzacio que s'acornodi a »Tes caracteristiques de cada municipi..

I l'article Se, precisa:

«Els Ajuntaments atendran per mitja de Comissions que es crein, » al front de les quals hi haura Consellers, totes les necessitats que » sent un poble i que poden esser satisfetes en el pla local: Adminis» tracio, Cultura. Obres Publiques, Defensa i altres.

»Les funcions esmentades pod ran esser desenvolupades arnb plena

» autonomia i d'acord amb els organismes superiors, acoblant-se a )}lIes caracteristiques de cada municipi.»

Es evident que aquesta reforma de la Llei Municipal no autoritzava pas de cap manera als municipis a emetre moneda legal pero si que el seu article Se, al permetre de satisfer en el pla local el plantejament i ordenament de la vida economica municipal, els permetia de dividir en petits trossets la moneda de curs legal a Catalunya 0 sigui el paper moneda del Bane d'Espanya 0 el de la Generalitat de Catalunya, ambd6s oficia1s i legals, i distribuirlos entre els seus administrats.

Es doncs aquest article Se. el que obre la via de dret a I'ernissio de divisionaris del paper moneda legal de valor superior, divisionaris que havien precisament d'esser garantits i respatllats pel diposit de garantia en bitllets oficials legals, pel mateix import total dels divisionaris posats en circulacio, el que justifica el fet de que el seu curs sols fos forces dins del terme municipal respectiu.

Aquest es el cami que adoptaren la majoria dels Consells Municipals emetent paper moneda fraccionari local i aixi no es trobaren amb les dificultats que, com l'Ajuntament de Tortosa que hem citat com exernple, tingueren els municipis que ·es proposaren de fer aquestes emissions sobre altres bases diferents a la prevista.

A titol d'exemple veurem un parell d'aquests acords presos en les sessions dels Consells Municipals referents a les emissions monetaries, tal com es feien constar en els respectius Libres d'Actes.

AJUNTAMENT D'OLO (Bages). - Sessio del dia 25 de juliol del 1937

«

» Despres es va acordar unanimernent fer una edici6 de paper mone­

» da fragmentaria sota la garantia d'aquest municipi i als efectes de salvar les dificultats de canvi en que es troben tots els cornercos

» i public en general, donada la gran necessitat de moneda petita que

» es dedueix com a con sequencia de la guerra civil que s'esta sofrint,

» quina emissi6 cons tara de dos mil bitllets d'una pesseta i altres

» dos mil de cinquanta centims.

» La circulaci6 d'aquest paper moneda sera obligatoria dins d'aquest

» terme com a unica local i podra dernanar-se sempre Bur reintegra­

» ment a la Caixa Municipal que estara obligada a respondre de la

» mateixa ja sigui amb moneda del Bane d'Espanya 0 de la Gene­

» ralitat.

» Aquesta ernissio sera nurnerada correlativament pels de cada im­

» port i podra ser ampliada sempre que ho acordi aquest Ajuntament.

» Cal esmentar que seran anuHats i perseguits llurs autors, de tots

» els bitllets que presentin alguna senyal de falsificaci6, aixi com

» tarnbe els que no reuneixin Bur contingut.

AJUNTAMENT D'ABRERA (Baix Llobregat). - Sessio del dia 26 d'abril del 1937

«EI Conseller Pere Visa, com a president de la Comissi6 d'Hisenda

» presenta un dictamen d'aquesta comenssi6 en que degut a la falta

» de moneda fraccionaria que fa impossible el poder tornar canvi, es "proposa I'ernissio, per part d'aquest Ajuntarnent, de paper moneda;

». per el que ateses les raons exposades en el dictamen, per unani­

» mitat s'acorda:

» Ier.) Que aquest Ajuntament faci una ernissio da paper moneda per un total de 5.500 pessetes, distribuides en la forma seguent:

» 5.000 ptes, en bitllets d'una pesseta i 500 ptes. en bitllets de vint-i­

» cinc centims.

» 20n.) Que aquests bitllets seran de curs forces a la localitat.

» 3er.) Que aquesta emissi6 es fa solament per a resoldre el problema

» de la manca de moneda fraccionaria per als canvis, que el seu valor

» estara garantit amb reserves de bitllets del Bane d'Espanya a de la

» Generalitat que per igual quantitat restaran dipositats en la Caixa

» Municipal i que aquesta emissi6 sera retirada de la circulaci6 tan

» propte Ia Generalitat 0 l'Estat resolguin aquesta manca de moneda

» fraccionaria,

» 4art.) Facultar a l'Alcaldia perque contracti la impressi6 dels es­

» mentats bitllets i pugui ordenar el pagarnent de la seva impressi6

» amb carrec al capitold'imprevistos..

Aquest parell d'acords permet de fer-se carrec de com foren preses i redactades en general les decissions de creaci6 del paper moneda municipal pels Ajuntaments que es prengueren seriosament aquest afer i que, amb diverses variants, podriem considerar com un model general, que no vol dir ni de lluny un model unic i uniforme. En canvi tenim tarnbe forces Ajuntaments que no acordaren cap importancia a I'afer i sols hi dedicaren dues 01 tres ratlles en el seu Llibre d'Actes.

Haviern imaginat que l'excepcional possibilitat de poder emetre moneda divisionaria de curs legal (fet que en la historia d'un poble no succeeix pas massa sovint) seria subratllada com es mereix i que els acords pertinents figurarien amb tots els honors en els Llibres d'Actes isi molts ho feren aixi quina fou la nostra sorpresa al constatar que un gran nombre d'Ajuntarnents o no en feien esment en els seus llibres 0 beho feien d'una marrera negligent sense indicar I'import de I'emissio, ni els tiratges ni valors emeses ni cap de les seves caracteristiques com si es tractes d'un problema local sense irnportancia, tal com podem constatar en els dos acords que, a manera d'exernple, anotem tot seguit:

.4lUNTAMENT DE RAJADELLL (Bages). - Sessio del dia 25 d'abril del 1937

«A proposta de la Cornissio d'Hisenda, queda aprovat posar en circu»Jacio paper moneda municipal per valor fins a 2.000 ptes.»

AJUNTAMENT DE LLAGOSTERA (Girones). - Sessio del dia 12 de maig del 1937.

«S'acorda crear una moneda municipal en la quantitat de 10.000 pes»setes, reembossables en el termini d'un any i ordenar a tots els » cornercos que hagin emes Bons, que els retirin.»

Tenim tambe alguns Ajuntaments que, ben a I'inreves, Iorcaren les formali tats legals a I'extrem de fer constar I'acord d'ernissio i tots els seus details en el text impres de llurs bitllets com es el cas, entre algun altre, de MARTORELLES DE BAIX (Valles Oriental) que reproduim aqui.

Direm per acabar que el nombre de municipis que hi havia oficialment a Catalunya (Principat) I'any 1937 era de 1.078 dels quais 387 no feren cap ernissio de moneda divisionaria local. Per tant queden 691 municipis amb emissions propies als quais cal afegir 34 agregats 0 pedanies que tarnbe crearen llurs emissions particulars, el que dona un total de 725 poblacions amb moneda propia que crearen un total de 3.360 signes monetaris fraccionaris tipus 0 sigui diferents per un import general d'uns vint-i-sis milions de pessetes arnb una circulacio simultania d'uns vint-i-tres milions de pessetes als quais cal afegir els vint milions de pessetes del paper moneda de la Generalitat que, malgrat tot cal considerar tambe fraccionari, el que dona una idea prou explicita de l'expansio de I'econornia catalana en aquells anys de guerra.

Paper Moneda Catala crear per la Generalitat el 1936: 1, bitllet de 10 pessetes (reduit a la meitat), 2
bitllet de 5 pessetes (redui.: mida real: 16,) x 6,9) 3, bitllet de 2,50 pts. (reduit: mida real: 16,2 x 6.7).
Paper mcneda 02 lajunrarnent de Martorelles de Baix: 4, redui t a Ia meitat ).

Condecoraciones militares

Catalanes durante la del siglo XIX en primera los Parses mitad

Algunos de los enfrentamientos militares acaecidos en los Paises Catalanes durante la primera mitad del siglo XIX merecieron de las autoridades el ser perpetuados en cruces y medallas conmemorativas que como condecoracion deberian premiar a los que en ellos participaron; tenemos pues de esta epoca noticia de una serie de condecoraciones que hacen referencia a la guerra de la Independencia, a las luchas entre constitucionales y absolutistas, a la guerra Carlista y a los desordenes que a esta sucedieron.

Relativas a la guerra de la Independencia se conocen doce condecoraciones, dos de ellas creadas durante el conflicto -San Jorge y Sitio de Gerona- y las restantes concedidas por Fernando VII una vez coronado formalmente como Rey de Espana. Estas condecoraciones, de complicado disefio y esmaltado, parecen mas propias para ser ejecutadas pOI' orfebres que mediante acufiacion y su posesion se Iimitaria a aquellos cuya posicion economica les permitiera costearsela.

Haciendo referencia a las acciones militares habidas entre constitucionales y absolutistas tenemos conocimiento de unicarnente dos condecoraciones, la de la Defensa de Valencia, concedida par las Cortes Constitucionales y la de la Division del general Bessieres, clasico exponente de medalla regimental creada para constituir aliciente en la recluta de tropa y que posteriormente no obtuvo reconocimiento oficial alguno.

Correspondientes a la guerra Carlista tenemos un total de nueve condecoraciones isabelinas, no habiendo localizado informacion acerca de las que pudieran hacer instituido los carlistas.

Las condecoraciones de la guerra Carlista son de caracteristicas identicas a las de la guerra de la Independencia, sin embargo en alguna de ellas se apunta la existencia de versiones econornicas que habian de permitir su acceso a la tropa. Las medallas de Chiva y Solsona cuentan asi con versiones sencillas en plata, y de 10. medalla por las Batallas de Peracamps llego a acuiiarse en la ceca de Barcelona una version en cobre que deberemos considerar como la mas antigua de que hay noticia fuera acuiiada oficialmente con destino a ser repartida entre la tropa.

Haciendo por ultimo referencia a acciones realizadas con posterioridad

al Abrazo de Vergara solo tenemos referencia de una cruz creada por la Junta Central de Barcelona con ocasion del bombardeo de 1843.

CONDECORACIONES RELATIVAS A LA GUERRA DE LA INDEPENDENCIA

1 - MEDALLA DE SAN JORGE:Concedida el 15 de enero de 1810 por la Junta Central a la Junta Superior de Catalufia en premio al celo demostrado en la organizacion del levantamiento popular, con Ja dificultad que irnplicaba el hecho de que Barcelona estuviera ocupada par los franceses desde antes de iniciarse el levantamiento, pese a 10 que se lograsen victorias como las del Bruch y se mantuviesen interceptadas las comunicaciones del enemigo con los ejercitos que actuaban en Aragon asi como con Francia.

La condecoracion esta formada por una cruz de oro de brazos ensanchados como la cle Malta, sobre la que figura otra latina raja en el interior de una corona de laurel. En su parte superior figura una Ilor cle lis de la que parte la anilla para la cinta, que es cle color rojo.

2 - 'CRUZ DE DISTICION DEL SITIO DE GERONA: Concedida el 14 de septiembre de 1810 por la Regencia, premiando Ia heroica clefensa que cle la plaza de Gerona hicieron sus habitantes comandados por el GeneralAlvarez de Castro, hasta sucumbir ante el enemigo.

La condecoracion esta formada por una cruz identica a la de Malta, esmaltada en color fuego, apareciendo castillos en los espacios queque dan entre cada brazo. En su centro figura un medallon ovalado que en el anverso presenta la imagen de San Narciso con la leyenda SITlO DE GERONA 1809 y en el reverso la inscripcion LA PATRI,A AL VALOR Y CONSTANCIA.

Sobre el brazo superior de la cruz figura una corona de hojas de encina con bellotas de oro, donde engarza la anilla para la cinta que, que es de aguas y color fuego.

3 - CRUZ DE DISTINCION DELPRIMER EJERCITO: Concedida por Fernando VII el 31 de marzo de 1815 a los cornponentes del Ejercito de Operaciones en el Principado, denominado en la epoca «Primero», por su participacion en la Guerra de la Independencia.

El Primer Ejercito conto con caudillos famosos como los Generales Lacy y Copons, y sobresalieron en el militares como Milans del Bosch, el Baron de Eroles, Manso -que alcanzo el titulo de Conde del Llobregat- Enrique O'Donnell -que obtuvo el de Conde del Abisbal- y Llauder, que alcanzo el de Marques del Valle de Ribas.

La condecoracion esta formada por una cruz de brazos triangulares esmaltados en azul turqui, tigurando ensu centro un escudo circular sobre el que figura una corona real en campo rojo y debajo las arrnas de Catalufia, con la leyenda DEFENSOR DE MI REY Y DEL PRINCIPADO en el exergo. Sobre el brazo superior de la cruz figura una corona de encina y la cinta es blanca con billetes rojos que hacen alusion a los privilegios y exenciones de Catalufia.

4 - CRUZ DE DISTINCI6N DEL SEGUNDO EJERCITO: Concedida por Fernando VII el 31 de marzo de 1815 a los componentes del Segundo Ejercito, que segun la organizacion impuesta por la Regencia en 1810 estaba formado por las fuerzas de Aragon y Valencia, y que tras la rendicion de Valencia en 1812 se unifico can el Tercer Ejercito, que era el de operaciones en Murcia tomando la denominacion de Segundo.

Este Ejercito canto can caudillos como Jose O'Donnell y Francisco Javier Elio, y en el militaron personajes tan destacados como Villacampa y El Empecinado.

La condecoracion esta formada por una cruz de brazos curvilineos esmaltados en blanco a los lados y de verde en el centro; estos brazos parten de un escudo circular en cuyo centro figura una L coronada que significa «Lealtad al Rey» can la leyenda PREMIO A LA VIRTUD MILITAR orlada. En el reverso de este escudo figura la inscripcion SEGUNDO EJERCITO.

Sobre el brazo superior de la cruz figura una corona de encina y la cinta esta formada por tres listas verticales con los colo res blanco-verdeblanco.

5 - CRUZDE DISTINCI6N DE LA BATALLA DE VALLS: Concedida por Fernando VII el 27 de abril de 1815 a los participantes en el enfrentamiento que las tropas de Teodoro Reding ofrecieron el 29 de febrero de 1809, en la ciudad de Valls, a las fuerzas francesas del General Saint-Cir, que abanzaban hacia Tarragona.

La condecoracion esta formada por una cruz de brazos ensanchados similar a la de Malta, sobre corona de laurel, con centro circular que en el anverso presenta las armas de Catalufia sobre fondo blanco y la leyenda EL REY AL VALOR ESFORZADO, Y en el reverso, sobre fondo rojo, Ia inscripcion VALLS A 29 DE FEBRERO DE 1809.

Los brazos de la cruz son esmaltados en blanco en los bordes y rojos en el interior, y sobre el superior figura una corona de laurel. La cinta es blanca con cuatro listas rojas.

6 - CRUZ DE DISTINCI6N DE LA BATALLA DEL ORDAL: Concedida por Fernando VII elIde mayo de 1815 a los componentes de la columna de granaderos y cazadores que al mando de Jose de Torres, en la cumbre de la Cruz del Ordal, se enfrentaron a las fuerzas del Mariscal Suchet.

La condecoracion esta forrnada por una cruz de cuatro rornbos esmaltados en rojo, sujetos por sus angulos interiores a un escudo de esmalte blanco rodeado de laurel y con una bolsa granadera en su centro y el lema BATALLA DEL ORDAL 13 DE SEPTIEMBRE DE 1813 en el anverso y en el reverso el lema REY PATRIA 0 LA MUERTE.

En los espacios entre los brazos de la cruz figuran granadas de oro y Ia cinta es de color lila can filtes dorados.

7 - CRUZDE DISTINCI6N DE LA DEFENSA DE TARRAGONA: Concedida par Fernando VII el 14 de mayo de 1815 a cuantos participaron en la heroica de fens a de Tarragona contra las fuerzas del Mariscal Suchet.

La condecoracion esta formada par una cruz lisa de esmalte raja y remates dorados sabre la que figura una corona real, figurando a 10 largo de los brazos horizontales la leyenda ANTES MORIR QUE RENDIR.

Esta medalla debia portarse pendiente al cuello con una cinta roja.

8 - CRUZ DE DISTINCIdN DE LA DIVISIoN MALLORQUINA: Concedida por Fernando VII el 27 de junio de 1816 a los cornponentes de la division formada por Santiago Whitthingam en las Islas Baleares. y cuya actuacion se centro. en maniobrar de acuerdo con el Segundo Ejercito y el Tercero, sufriendo sangriento percance en Salou al fracasar la expedicion a Tarragona organizada desde Alicante.

La condecoracion esta formada por una cruz de brazos curvilineos que en sus espacios entre cada brazo presenta una flor de lis y en 5U centro, dentro de una corona de laurel, aparece el busto del Monarca en el anverso, y en el reverso la inscripcion VALOR Y DISCIPUNA.

Los brazos de la cruz son esmaltados en blanco y en cada uno de ellos figura una letra, A, L. D, M, (A La Division Mallorquina). El centro, donde aparece el busto del Rey, es rojo, color este que tarnbien tiene la cinta.

9 - MEDADLA DEL PRIMER EJERCITO POR LAS CAMPANAS DE 1813 Y 1814: Concedida por Fernando VII el 26 de Enero de 1817 a todos los individuos de armas que compusieron el Primer Ejercito del mando de Don Francisco Copons en los afios 1813-1814, por las ventajas conseguidas frente al enemigo.

La condecoracion esta formada por un centro circular del que parten cinco brazos en campo celeste. En la parte superior aparece una corona real de la que parte un laurel que rodea los cinco brazos. En el centro, en campo blanco, aparece la inscripcion ALEX. VICTOR DEL 1 ER. EX. en el anverso, y POR L. CAMP. DE 1813 Y 1814 en el reverso. La cinta tiene cinco listas rojas sabre campo verde.

10 - CRUZ DE DISTINCIdN POR LA BATALLA DE CASTELLO DE AMPU'RIAS: Concedida por Fernando VII el 27 de marzo de 1817 a los componentes del Ejercito de Catalufia que formaban la division que al mando del Marques de Lazan se enfrento con exito en Castello de Ampurias a las fuerzas francesas del general Saint-Cir.

La condecoracion esta formada por una cruz de cuatro aspas de esmalte azul con filetes de oro y escudo central esmaltado en rojo en el que figuran dos sables cruzados can la leyenda CASTELLo DE AMPURIAS en el anverso, y la inscripcion 2 DE ENERO DE 1809 en el reverso. Sobre el brazo superior aparece una corona olimpica de la que parte la cinta, de color blanco.

11 - CRUZ DE DISTINClbN DE ABISBAL, PALAMoS Y SAN FEUU: Concedida par Fernando VII el 2 de julio de 1817 a los componentes de la expedicion que al rnando del General Enrique O'Donnell, la noche del 13 de septiembre de 1810, sorprendieron las guarniciones francesas de La Bisbal,* San Feliu y Palarnos, tomando prisionero al general Schwartz. La condecoracion esta formada por una cruz de cuatro brazos rematados en tres puntas, con esmalte blanco los centros y azul los Iados, y filete de

La medalla se creo como ABISBAL par error, hacienda referencia a La Bisbal. Ese error se mantuvo al ser nombrado par esta accion E. O'DONNELL, conde de "ABISBAL" en Jugar de "La BISBAL»,

oro entre los esmaltes. Una corona de laurel enlaza los brazos pasando par encima de los verticales y par debajo de los horizon tales, y el centro es circuJar con un castillo de oro sobre campo azul y orla blanca can la divisa ABISBAL - SAN FEUU - PALAMOS en el anverso y la inscripci6n SEPTIEMBRE 13 DE 1810 en el reverse. rodeando una flor de lis blanca sabre campo azul. Sobre el brazo superior de la cruz figura la corona real, y la cinta, azul celeste con listas blancas y cruzadas, forma en su centro cuadros azules.

12 - CRUZ DE DISTINClON POR LA DEFENSA DE ROSAS: Concedida par Fernando VII el 2 de mayo de 1821 a cuantos al mando de Ramon O'Daly participaron en la defensa de la plaza de Rosas durante el asedio impuesto por el General Saint-Cir, La condecoracion esta formada por cuatro aspas ensanchadas en sus extremes. que adoptan forma curva, esmaltadas en color rosa, y con corona de laurel el superior. El centro es circular, sobre campo blanco figura en ·;;1 anverso representada la plaza de Rosas con la divisa "CON BRECHA ME DEFEND!», figurando en el reverso tres rosas en campo azul celeste con la inscripcion A LOS DEFENSORES DE ROSAS POR FERNANDO VII. La cinta es verde con filetes rosas.

CONDECORACIONES RELATIVAS A LAS LUCRAS ENTRE CONSTITUCIONALES Y ABSOLUTISTJ1_S

13 - CRUZ DE DISTINCION POR LA DEFENSA DE VALENCIA: Concedida por las Cortes Constitucionales el 23 de mayo de 1823 en premio a cuantos participaron en Ia defensa de Valencia frente al ataque de los ab solutistas; la victoria de estos ultirnos hizo que perrnaneciera ignorada hasta que tras la muerte de Fernando VII, la Reina Gobernadora necesitaba del apoyo de la Milicia Nacional, la restablecio por Real Orden de 10 de noviembre de la Milicia Nacional, la restablecio par Real Orden de 10 de noviembre de 1836.

La coridecoracion esta formada por una cruz de brazos curvilineos esmaltados en blanco, por el centro de los cuales y alrededor de la cruz pasa una corona de laurel esmaltada en verde, mientras que en los entrebrazos figuran los pufios de unas espadas de oro que figuran unirse en sus puntas. El centro de la cruz es un escudo en el que sobre fondo blanco se lee en letras negras la divisa CON NUESTRA SANGRE SELLAMOS NUESTRO JURAMENTO, Y en losbrazos con letras de igual color, la inscripcion ISABEL II Y LAS CORTES A LOS VAUENTES.

En el reverso figura en el centro dos letras L en oro, coronadas y con una llama roja debajo, y en cerco esmaltado de azul la inscripcion DE VALENCIA ANO DE 1823. Sobre el brazo superior de la cruz hay una corona mural que tiene sobrepuesto un casco de frente y un murcielago. La cinta es amarilla con tres listas iguales de color rojo.

14 - MEDALLA DE LA DIVISION DEL GENERAL BESSIERS: Esta medalla, de la que no se ha localizado informacion alguna, debio ser acufiada

con destine a premiar a IDS cornponentes de la fuerza organizada en Catalufia en 182'2, por el General Bessieres.

Se trata de una condecoracion de las denominadas regimentales 0' propagandisticas, creada CDmO' acicate de las fuerzas enroladas durante el conflicto, y que posteriorrnente no alcanzo reconocimiento oficial.

La· medalla aparece acufiada en laton, es de forma circular y en su anverso figura en la parte superior una corona real y en la inferior un flor de lis, CDn la inscripcion orlada DIVISION DE BESSIERES y en el centro y dentro de una corona de laurel, se lee la divisa MORIR POR FERNANDO VII. El anverso es Iiso y se desccnocen IDS colores de la cinta.

CONDECORACIONES RELATIVAS A LA GUERRA CARLISTA

15 - CRUZ DE DISTINCION POR LA BATALLA DE CHIVA DE 1836: Concedida por la Regencia Provisional del Reino en Orden de 30 de noviernbre de 1840, premiando a los milicianos nacionales de Valencia que el 2 de abril de 1936 batieron a las fuerzas carlistas de Cabrera y Forcadell en el camino real de Chiva a Requena.

La condecoracion esta forrnada por una cruz de cuatro espadas rojas con pufios de oro, unidas por su punta entre rafagas doradas, El centro es circular, esmaltado en blanco, leyendose en el anverso la inscripcion CHIVA 2 DE ABRIL DE 1836 y en el reverso la de PATRIOTTSMO. La cinta es verde CDn lista roja en sus extremes.

16 - CRUZ DE DISTINCION POR LA TOMA DE SOLSONA: Concedida por Real 'Orden de 29 de agosto de 1838 como premio a las tropas de la Division de Vanguardia y las de la 1." y 2." del Ejercito de Catalufia que las ordenes del Baron de Meer pusieron sitio y tornaron la plaza de Solsona.

La condecoracion esta forrnada por una cruz de cuatro brazos iguales esmaltados de blanco y su centro de negro, cuyos cuatro lados exteriores son curvos. En el centro aparece esmaltado un sol con ratagas arnarillas y alrededor sobre fondo blanco, con letras de oro figura la inscripcion SITIO Y ASALTO DE SOLSONA. En los entrebrazos aparecen unas liras de oro como parte de las armas de Solsona, y sobre el brazo superior la corolla real.

En el reverso el centro presenta sobre campo azul la cifra de Isabel II en oro y la inscripcion 23 DE JULIO DE 1838. La cinta es encarnada con dos listas negras anchas en sus extremos. Para los individuos de la clase de tropa quedo establecido el uso de esta medalla en version de plata.

17 - MEDALLA POR LAS BATALLAS DE PERACAMPS: Concedida pDr Real Orden de 11 de junio de 1840 a las tropas del Ejercito de Catalufia que a las ordenes del General Van Halen batieron a las Iuerzas carlistas en las acciones de Casa Serra y cordillera de Peracamps, La condecoracion es de forma ovalada y Ia constituyen unos trofeos en oro y esmalte sobre fondo blanco, teniendo alrededor una corona de laurel y roble en esmalte verde, y en el centro un escudo ovalado en el que sobre fondo azul figura la inscripcicn BATALLAS DE PERACAMPS.

El reverso es de esmalte azul con la cifra de Isabel II en el centro y alrededor, sobre esmalte blanco, la inscripci6n 24 y 28 DE ABRIL DE 1840. La cmta es de color rojo.

Para los individus de tropa se acufio en la ceca de Barcelona una versi6n circular en cobre de esta medalla, con caracteris ticas similares a la de los oficiales.

18 - MEDALLA POR EL SITIO DE MORELLA: Concedida por Real Orden de 8 de julio de 1840 a las tropas del Ejercito del Norte que al mando del Duque de la Victoria participaron en el sitio y rendicion de la plaza y castillo de Morella.

La condecoracion cuenta con una corona mural articulada y esta forrnada par una estrella de seis brazos esmaltados en rojo con centro circular que en el anverso presenta en campo azul un castillo de planta y aria blanca con la inscripci6n EGERCITO EXPEDICIONARIO DEL NORTE, mientras que en el reverso figura sobre campo azul una granada de oro y en aria blanca la inscripci6n MORELLA 30 DE MAYO DE j 840. La cinta es en carnada con filetes blancos.

19 - MEDALLA POR LA BATALLA DE CHIVA DE 1837: Concedida por Real Orden de 31 de agosto de 1837 a las tropas del Ejercito del Centro y parte de la Segunda Division del Norte que al mando del General Oraa batieron a los carlistas en Chiva, en julio de aquel mismo ana.

La condecoraci6n es circular, en su centro sobre fondo blanco Figura la inscripcion BATALLA DE CHIVA, 15 DE JULIO DE 1837 Y alrededor aparece una corona de laurel en cuya parte superior Figura una cinta blanca con la divisa DISCIPLINA Y VALOR VENCEN LA FUERZA. La cinta es de color anaranjado can !ista azul ensus extremos.

Para los individuos de la clase de tropa qued6 establecido el usa de esta medalla en versi6n de plata.

20 - CRUZ DE DISTINCI6N POR LA ACC16N DE CHESTE: Concedida por Orden de la Regencia Provisional del Reina en 5 de mayo de 1841 premiando a los Milicianos Nacionales de Valencia que en diciembre de 1838 concurrieron a Ia accion de Cheste en uni6n de las tropas del General Borso di Carminati.

La condecoraci6n tiene forma de cruz de brazos ensanchados, esmaltados de color blanco y uriidos por una corona de laurel que pasa por encima de los horizontales y por debajo de los verticales, con centro circular que en el anverso y sobre campo blanco se lee CHESTE 2 DE DICIEMBRE DE 1838 y en el reverso, sobre oro, aparece el lema AL PATRIOTISMO. La cinta es blanca con lista verde en sus extremos.

2.1 - CRUZ DE DISTINCI6N POR EL SITIO Y RENDICION DEL SAN­

TUARIO DEL HORT: Concedida por Orden del Regente del Reino ellS de setiernbre de 1842, premiando a las tropas y Milicia Nacional de Barcelona que en enero de 1836 concurrieron, a las ordenes del coronel Niuvo, al sitio y rendicion del fuerte de Santa Maria del Hort.

La condecoracion esta formada par una cruz similar a Ia de Malta, esmaltada en color rosa palido y con corona de laurelarticulada. El centro

es circular y en su anverso figura una representacion del santuario con la inscripcion orlada AL VALOR CONSTANCIA Y SUFRIMIENTO, mientras que en el reverso, sobre campo azul, figura la fecha 23 DE ENERO DE 1836 Y en orla blanca la inscripcion POR EL SANTUARIO DE NUESTRA SENORA DEL HORT.

En los entrebrazos de Ia cruz figuran dos canones cruzados, en oro, entre rafagas de esmalte rojo. La cinta es blanca con una lista negra en el centro, de la tercera parte de su ancho, y filete encarnado en los bordes.

22 - CRUZ DE DlSTINCION POR LA ACCION DE GRA: No se ha localizado el decreto de creacion de esta meclalla, instituida para prerniar a las fuerzas del Ejercito de Catalufia que a las ordenes del Baron de Meer batieron en los campos de Gra a las fuerzas carlistas que comandaba el propio Don Carlos.

La condecoracion esta formacla por una estrella cle cinco puntas esmaltada en color rojo, con corona de laurel articulada y centro circular que sabre compo azul muestra un sol de oro, en orla blanca en la que figura la inscripci6n GRA 12 DE JUNIO DE 1837. La cinta es negra con dos listas blancas en su centro.

23 - MEDAL'LA POR LA RENDICION DEL CASTILLO Y FUERTES DE TALES. No se ha localizado el decreto de creacion de esta medalla, instituida para prerniar a las Iuerzas del Ejercito del Centro que al mando del General Leopoldo O'Donnell consiguieron la rendicion del castillo y fuertes de Tales, ocupados por las fuerzas del GeneralCabrera.

La condecoracion esta formada por dos canones que se cruzan, por entre los cuales pasa una corona de laureL EI centro, esmaltado en rojo, presenta tres castillos de oro dentro de un cerco amarillo con la inscripcion TALES, 14 DE AGOSTO DE 1839. La cinta es de color azul con tres listas rojas.

24 - CRUZ DE DISTINCION DEL ASEDIO DE BARCELONA en 1843: Toda la informacion reunida acerca de esta condecoracion se reduce a un disefio de la misma iluminado a la acuarela, donde figura manuscri ta la siguiente indicacion:

«Cruz de Placa de yerro dada en 1843 poria Junta Central, Barcelona, mandada al Teniente Coronel D. Jose Baro de Roig junto con su titulo y nombrarniento el Empleo, al Castillo de San Sebastian de Cadiz, allandose prisionero..

Asi pues debemos fijar esta coridecoracion durante el Movimiento par la Junta Central del Reino en Barcelona, que mantuvo la ciudad en manos de los progresistas desde el 13 de agosto al 20 de noviernbre, que capitularia tras el bombardeo ordenado por el General Sanzo

La condeccracion esta formada por una cruz similar a la de Malta, sobre corona de hojas de roble verde. Los brazos de la cruz estan esmaltados en blanco y en los angulos extremos de cada uno de ellos figura una granada en llamas. El centro de la cruz esta formado tarnbien por una granada sobre dos canones cruzados, con la inscripci6n BARCELONA SITIADA EN 1843. Esta es la descripcion de la condecoracion que figura disefiada en el do-

210 JOAN L. CALVo

cumento mencionado al principio, y solo resta decir que sus dimensiones corresponden a las de una placa 0 cruz de cuello, pareciendo se trata de esto ultimo por 10 estrecho de la cinta, con los colores nacionales.

Hay que hacer notar no obstante que los ejemplares que de esta cruz se han localizado presentan variante en la inscripcion de la granada, que es la de BARCELONA AGRADECIDA 1843. Estos ejernplares se presentan en dos versiones, placa y venera, siempre acufiados en cobre y sin esmaltar por 10 general. Los que presentan esmaltes tienen los brazos de la cruz en color granate oscuro.

Tan solo dos hipotesis se nos ocurren, que el disefio localizado correspondiera a un proyecto y fuera modificado posteriormente, 0 que se tratara efectivamente del modelo instituido por la Junta, y que la version BARCELONA AGRADECIDA fuera la contestacion que a la misma dieran los moderados.

FUENTES BIBLIOGRAFICAS

Colecci6n de Cruces y Mcdallas de distinci6n de Espana, par Jose Velasco Duenas, Madrid 1843.

HISTORlA DE LAS 6RDENES DE CABALLERfA Y DE LAS CONDECORAClONES ESPANOLAS, par Jose Gil Dorrcgaray, Madrid 1864.

CONDECORACIONES MILITARES Y CIVILES DE ESPANA, par Julian de Sosa, Madrid 1913.

CONDECORACIONES ESPANOLAS, par Federico Fernandez de la Fuente y Gomez, Madrid 1953.

CONDECORACIONES MARlNERAS, par Julio Guillen, Madrid 1958.

CONDECORACIONES DE ESPANA, 1849-1975, par Juan L. Calvo, Barcelona i1979.

Troballes rnonetaries catalanes-I

L'estudi acurat de les troballesmonetaries s'ha demostrat un instrument preci6s no tan solament per a la correcta atribuci6 de les monedes menys explicites (valoracio classica), sino sobretot per a intentar un analisi del paper de la moneda i de la circulacio monetaria en un periode i area geografica determinats.

Malauradarnent nornes una petita part de les troballes i ericara, ben sovint, norncs de les que contenen exemplars poe valuosos poden esser analitzades. Mes encara hem de lamentar que molts dels estudis de troba11es del nostre pais hagin estat fets amb poe rigor ometent dades basiques 0 afinant poe Ies clasificacions,

Altres societats numismatiques estrangeres s'han proposat de recollir tota mena de troballes, per a tots eis ambits i periodes. Aixi tenim Ia valuosa serie COIN HOARDS, que ha 11019at ja 5 volums i TRESORS MONETAIRES, publicacions respectivament de la Royal Numismatic Society de Londres i la Bibliotheque Nationale de Paris.

Per la nostra part hem cregut necessari, partint amb realisme de les nostres possibilitats, de no negligir almenys la nostra propia monecla, la monecla catalana entesa cam a monecla propia cle Catalunya i de tots els palsos que hi estigueren vinculats formant part clel que s'ha convingut en anornenar Corona Catalano-Aragonesa (periocles, per tant, medieval, modern i contemporani)

Aixi clones, TROBALLES MONETARIES CATALANES recollira tota mena cle tresors 0 troballes aillades 0 acumulatives, tant de monecles catalanes aparegudes dins i fora clel terri tori establert, com cle no catalanes trobacles dins d'aquest territori. El sistema cl'esquema previ, que preveu la resposta a un formulari exhaustiu cle questions referents als exemplars 0 ales circumstancies de la troballa ens perrnetra d'anar formant un clossier fiable, primera base a analisis futures.

ACTA NUMISMATICA publicara tots els estudis que s'adaptin a I'esquerna proposat 0 procurara que els fans qu� s'ens comuniquin siguin estucliats arnb aquests criteris, i dernana a tots els que tinguin coneixernent de troballes que encaixin clins les coorclenades espai-ternps que ens hem proposat que ens

ho vulguin fer saber. Podeu dirigir.vos a la SOCIETAT CATALANA D'ESTUDIS NUMISMATICS (Apartat de Correus 5596 de Barcelona) 0 be a Anna M. Balaguer (telefon 6749829, vespres a artir de les 9),la qual s'ocupara de coordinar aquest treball.

ACTA NUMISMATICA

Num, AN - 1 - Lloc - SANTA PERPETUA DE MOGODA Tipus de troballa Acumulativa.

Composicio

CATALUNYA

4 (S. XIII)

10 (S. XIV)

3 (S. XV)

5 (S. XVII) 3 (S. XVIII) ROSSELL6 MELGUELL

4 (S. XV)

1 (S. XII-XIII)

1 (S. XIII) 23 8

Total: 31

Dates limit

Finals del XIII-,1709. Hem deixat a part el diner de Melguell, per esser una moneda que fou batuda -com a tipus immobil -durant gairebe dues centuries, i per tant dificil de datar, encara que la podem considerar coetania del diner de Valencia de Jaume I, el qual fou encunyat durant la segona meitat del segle XIII.

Les mes tardanes son del 1709 amb dos ardits i un diner de I'Arxiduc Carles.

Es ole senyalar que no hi ha cap peca del segle XVI i deixant de banda els ardits de Felip III i els ardits i diner de I'Arxiduc, la data se'ns avanca a darreries del XV arnb dos diners de Ferran II. Les dernes, son deis segles XIII_XIV i XV.

Localitzacio

Absis de l'esglesia de Santa Perpetua de Moguda - 41 30' 34,10" latitud nord - 2" 13' 49,51" longitud est. Cornarcadel Valles, Catalunya.

Data de Ia troballa

Durant I'excavacio de I'esmentat absis des de l'any 1972 fins el 1975.

Circurnstancies de Ia trobaIIa

Tal com se'ns va dir, les monedes anaren apareixent enmig de la runa que hi havia en el sol de I'absis de I'esglesia de Santa Perpetua i que «Ia que va trobar-se mes soma es del 1708 (sic) i la major part de les altres varen apareixer quasi agrupades a mig aire dels tres metres del gruix de runa de referencia i alguna de rnes profunda».' Aixo ens indica que si la que va trobar-se primer fou una peca de l'arxiduc Carles, aquesta i les altres de Felip III i del mateix Arxiduc, devien ser perdudes quan va ornplir-se el sol de I'absis, les altres, trobades aun metre i mig de Iondaria, enmig de runa i que tal com llegim «no enva sortir ni una que portes senyals de calc enganxada, per tant no procedien de dintre l'argamassa de la part de la qual provenien els enderrocs entre els quals varen apareixer»,' ens indica que les monedes foren arreplegades juntament amb la runa i que procedien del sol on havien estat perdudes.

Eis enderrocs provenien d'una construccio romana ja que tambe sortiren indicis de tegules, uns trossos d'estucrorna d'epoca tardana i trossos de vidre igualment d'epoca rornana.'

Es significatiu que al cornencar-se la construccio del campanar de I'esglesia nova, no fos adossat a la paret nord, sino ernplacat mes enlla perque un «antic cos d'edifici entre mig ho impedia, aixo es l'esglesia antiga on tenia lloc el culte mentre sanaven pujant les parets de Ia nova».' Aquesta esglesia antiga, devia ja haver estat precedida per una altra on, en els segles III i IV hauria esdevingut -una villa romana- l'aplegament dels primers cristians, com en tenim un gran nombre d'exemples arreu del nostre pais.

Creiem doncs, que aquest conjunt tan heterogeni de monedes, foren perdudes al llarg del temps i per atzar dins I'esglesia vella i que anaren a parar a l'absis juntament amb la runa de la paret -on ara hi ha un arc- que separava I'esglesia vella de la nova, a I'eriderrocar-Ia quan es decidi la seva ampliacio.

Hem de senyalar que el moment en que va decidir-se l'arnpliacio de l'esglesia, queda documentat, ara per ara, per les monedes de l'Arxiduc, 0 sigui vers l'any 1709 0 uns pocs mes endavant.

Descripci6 CATALUNYA

Jau me I - Barcelona diner bi1l6

2 Semblant a la n," 1

3 Semblant a la n." 1

4 Igual a la n." 3

5 Jaume II - Barc.elona diner billo gr. o mrn. Rejerencia 0,800 17 B.S.-165 0,800 17,4 B.S.-167 1,050 17,2 B.S.-l7l 0,920 18 B.S.-l71 0,770 7,2 B.S.-201

1. FERMi VINY.<\LS I ROVIRA. Preliminars de la Historia de St a. Perpet ua de Mogoda i Santiga. Santa Perpetua de Mogoda, 1978, rag. 104.

2. ld. rag. 105.

3. ld., rag. 104.

4. Id., rag. 97.

a la n." 5

Semblant a la n." 5

variant de Botet pel quarterejat A

V.J.-S, 1er. tipus 16,5 B.S.-200

V.J.-9, 1er. tipus 16,7 B.S.-19::> v.

V.J.-22, 20n. tipus 13 B.S.-l96 v. S

Jaume II - Barcelona obol billo

variant de Botet pel quarterejat A

Alfons III - Barcelona diner bi1l6

variant de Botet pel quarterejat A

V.J.-correspon al 20n. tip. del diner 0,970 15,3 B.S.-20S v.

Pere III - Barcelona obol billo B.S.-231

Semblant a la n." 10

V.P.�1O

B.S.-231

V.P.-ll

B.S.-230

V.P.-24

15,5

AI AN EX ? Bust del rei a l'esquerra arnb corona de grans florons.

R/ AS ? en el camp s'hi veuen tres punts i la contrarnarca de quatre quadradets formant un escut caironat.

ROSELLO 26 Alfons IV - Perpinya diner bi1l6 gr. 0,S40 0,840 1,100 1,210 1,410 1,560 0,840 0,840 0,600 0,600 0,720 o mrn. 15,3 14,8 16,9 17 17 16 17,7 17,4/14 17 13,3 16

Ferran II - Barcelona diner bi1l6

SembJant a la n." 16

Felip III - Barcelona 16-54 ardit coure

Semblant a la n.v 18 1654

Semblant a la n.v 18

Semblant a la n.o 18

Semblant a la n." 18

Carles III - Barcelona 1709 ardit coure

Scmblant a la n.v 23

Carles III - Barcelona 1709 diner coure

Reierencia

B.S.-446

B.S.-446

B.S.-971

B.S.-971

B.S.-971-2-3

B.S.-971-2-3

B.S.-971-2-3

B.S.-991

B.S.-900-1-2

B.S.-994

B.S.-359 v.

A/ +:ALFONS 9+RX:ARA: Bust del rei que mira a I'esquerra amb corona de grans florons. L'ultirna A sense travesser.

R/ -r : COMS: ROCILION En el camp, flor que trenca la llegenda. Encunyaci6 vers el 1430-38

27 Alfons IV - Perpinya obol bi1l6 0,420 12 B.S.-365

28 29 Semblant a la n.« 27 Semblant a la n." 27

MELGUELL

0,400 12,2 12,5 B.S.-36'5 B.S.-365

30 Bisbes de Maguelona diner bill6 0,650 18,6 P. d'A.-3842

VALENCIA

31 Jaurne I - Valencia diner bill6

Abreviatures emprades:

0,690 17

B.S.-I. BOTH i SIs6. Les monedes Catalanes. - Barcelona.

V.J.-I. VILARET i MONTFORT. Els diners barcelonins mes tardans de Jaume segon. Acta Numisrnatica, V-1975, pags 49-54.

V. P.-I. VILARET i MONTFORT. Els obols barcelonins de Pere terc, Acta Nurnismatica, VIII-1978, pags. 199-206.

P. d'A.-Faustin POEY d'AvANT. Monnaies Feodales de France. Reimp. Graz 1961.

Comentaris

De 1a descripci6 que hem fet de 1es peces, podem remarcar-ne les seguents:

Les n.? 7 i 8 son variants de les descrites per Botet pel quarterejat del revers, encara que Iiguren ressenyades per Vilaret.

La 11,.0 9 ens presenta una variant del Botet pel quarterejat del revers, ja que aquesta es del tipus A.

La n.s 15, mereix un mes extens comentari. En aquesta peca, es veuen clarament tres punts en el revers, disposats de tal manera com si fossin els corresponents a un diner de Barcelona. En el mateix revers, hi trobem una contramarca en la qual hi figuren quatre quadradets formant un escut caironat. La lectura de la llegenda, en ser un exemplar en tan mala conservacio, se'ns ha fet molt dificil. Sols sernbla albirar.se, a I'anvers AN EX i encara la A no es gaire clara; al revers solament AS i tampoc la S es veu clarament. Per la figura del bust del rei, i per la corona de grans florons, hem de situar la peca en els regnats de Marti, Ferran I, Alfons IV i Joan II. Cap, perc, d'aquests reis encunya, que es coneguin, diners a la seca de Barcelona -el que ens ho podria indicar els tres punts del revers- i es possible deduir que pugui esser un diner fins ara desconegut.

Altrament, la contrarnarca esmentada -que Iigura al revers- hem pogut comprovar que correspon al Mestre General de seques Joan Despla.' El carrec de Mestre General de seques, fou creat pel rei Marti 6 el qual mana, en data del 18 de setembre de 1398, que es gravessin en tota la moneda -qualsevol que sigui el seu metall- la senyal del seu tresorer i mestre general i principal

5. JAOOUL\I BOTH I Srs6. Les monedes Catalanes, Barcelona, Vol. II, pag, 188. 6. td., Vol. II, pag. 221.

de totes les seques, el doctor en lleis Joan Despla,? Si be la contramarca que figura en aquesta peca, es coneguda com a marca en els florins encunyats a Mallorca i Valencia, durant els regnats de Marti, Ferran I i Alfons IV, es desconeguda com a marca en altres peces que no siguin florins i mes encara com a contramarca. Per la contramarca, hauria doncs de correspondre als esmentats regnats, pero, per altra part, tarnbe es possible que aquesta mateixa contramarca fos utilitzada posteriorment sense que, ara per ara, en sapiguem a qui podria correspondre ni el perque va ser utilitzada. Si la lectura de la Ilegenda fos la que hem esmentat, podria ser llegit l'anvers IOANES REX i el revers CIVITAS GERVNDA, el que ens portaria a considerar-la un rocaberti, moneda de necessitat encunyada en el castell de Girona els anys 1462-63 per Pere de Rocaberti durant la guerra dels remences i potser batuda sobre un diner de Barcelona.

En resum, dones, aquesta peca ens pot cornportar un tipus de diner, que per la contramarca -si veritablement correspon a Joan Despla-i- nornes hauria pogut ser encunyat durant els regnats de Marti, Ferran I i Alfons IV, per la forma de la corona, tambe pot correspondre a Joan II i finalment si la lectura de la Ilegenda es la que hem dit, fora un rocaberti batut sobre un diner de Barcelona i contramarcat amb el senyal que no pot pas pertanyer al Mestre General de seques susdit, ja que aquest hauria finit el seu carrec vers el 1417 0 sigui 45 anys abans.

La n.v 30, el diner de Melguell, I'hern donat com a encunyat al segle XIII. Sabem de la seva profussa circulacio juntament amb el monetari dels nostres reis. El trobem citat com a moneda circulant des del segle x 8 i no en deixa de forrnar part en els segles segiients fins al punt que Jaume I, en crear la moneda del regne de Valencia el dia 7 de maig del 1246, fixes el canvi dels diners melgoresos en 16 diners per 12 diners valencians de nou encuny.?

Aquesta troballa acumulativa, malgrat esser una mostra tan petita, essent peces perdudes a l'atzar i al llarg dels anys, ens permet, amb les reserves que comporta, poder veure la circulacio monetaria d'aquestes monedes d'escas valor -per aixo mateix van ser perdudes i no buscades arnb gaire afanyal llarg dels segles que hi tenim representats.

Segle XIII 6 monedes 19,35 %

» XIV 10 » 32,25 %

» xv 7 » 22,58 %

» XVI 0 » 0 %

» XVII 5 » 16,13 %

» XVIII 3 » 9,68 %

Veiem que durant els segles XIV i XV, es van perdre una major quantitat de monedes i podria correspondre -com realment fou- a una epoca de relativa prosperitat econornica, altrament ens trobern que no fou perduda cap peca en el segle XVI, en el qual Catalunya sortia de les guerres de Joan II i malgrat un redrecarnent economic durant el regnat de Ferran II (hi ha dues peces representades) entrava en una epoca d'economia estanca, de manten i-

7. ia., Vol. II. pag. 199.

8. ia., Vol. I, pag. 190.

9. ld., Vol. II, pag. 47.

ment dels rnercats d'Italia, per entrar a rneitat de segle en la guerra de separacio.

Fern no tar que les monedes corresponents al segle XVII son posteriors a l'esmentada guerra i lesdel XVIII de comencaments de segle. No se'n troba cap mes de posterior, ja que llavors, va reornplir.se l'absis de l'esglesia. Si ens fixern en els llocs de procedencia de les peces, veiem que les encunyades a Catalunya Principat son 25, del Rossello 4, de Melguell 1 i de Valencia 1. Ens comporta doncs, una profussio del 80,64 % de monedes batudes al Principat, del 12,90 % les delRossello i del 3,23 % les de Melguel i Valencia.

Notem doncs, que les monedes de la seca de Barcelona son les que en la Cornarca del Valles circulaven en mes quantitat, no impossibilitant pas, per les monedes menudes, la circulacio de les procedents d'altres seques.

Localitzacto actual

Museu de Santa Perpetua de Mogoda.

Num, AN-2 - LIoc: Sta, Maria de Lluca - 'I'ipus de troballa: tresoret "

Composlcio: AV AR AE (bilk»

Catalunya: Mallorca: 1 (s. XIV) 3 (s. XV) 4 (s. XV) 1 (s. XIII)

total: 9 rnonedes

Dates limit:

1221-c.l472 a 1336-c.l472. Es mes versernblant que les dates limit del tresoret siguin les indicades en segon lIoc i que el diner de doblenc de Jaume I (c. 1221-57) provingui d'una troballa individual afegida al conjunt de les altres monedes.

Data de l'amagatall:

Compresa entre el regnat d'Alfons el Magnanim (1416-1458) la Guerra dels Rernences (1452-1472).

Localttzacio:

Claustre de Santa Maria de Lluca, Llucanes,Catalunya, Troballa citada per F. Mateu, «Hallazgos XX!», NUMISMA, 108·113, p. 199, num. 1372.

SEBASTIA DATZIRA

Data de la troballa:

Entre els mesos de febrer i marc; de 1971.

Clrcumstancies de la troballa:

Vers I'any 1970 el servei de conservacio de monuments de la Diputacio va realitzar diverses obres de restauracio al petit Monestir de Lluca. L'obra es va completar amb I'aixecarnent de 1'enllosat del Claustre, la qual cosa va posar al descobert nombrosos enterraments medievals, en gran part antropomorfes. Sembla esser que, en absencia del personal encarregat de la restauracio, alguns veins de Lluca varen fer pel seu compte I'excavacio d'aquesta necropolis medieval, ubicada ales quatre ales del claustre. En el transcurs d'aquesta operacio aparegueren les nou monedes que presentem i tambe algunes cerarniques. Nohem tingut manera de saber si aquestes nou monedes vareri apareixer juntes, formant un petit tresoret, 0 si es trobaren escarnpades a diferents punts del claustre. El mes versemblant es suposar, pen'>, que les moriedes d'or i plata (florins i tercos de croat, devien trobar-se plegades, tot integrant un petit tresoret. A favor d'aquesta opinio tenim, per una banda, la coherencia cronologica d'aquestes peces i, per l'altra, que el seu valor de circulacio fa mes plausible de pensar en un atresorament que no pas en perdues ocasionals i aillades de tantes monedes d'or i plata. El doblenc de Jaume I, en canvi, amb una cronologia molt mes llunyana i que havia estat desplacat de circulacio per diner de tern, creat el 1257, dificilment pot formar part del conjunt anterior. Es possible, doncs, que aquesta moneda fos trobada separadament de la resta de monedes i que provingues d'una perdua ocasional, la qual cosa es ben frequent en moneda menuda.

Tampoc hi ha certesa absoluta que les nou monedes que presentem siguin totes les que varen trobar-se tot removent les sepultures del Claustre de Lluca, Malauradament totes les hipotesis que hem formulat hauran de restar sense confirmaci6. Les uniques dades que tenim son de 17 de marc; de 1971. L'arquitecte encarregat de les obres, Sr. Pallas, va presentar al «Consejero General de Belles Artes», Dr. E. Ripoll, una denuncia de les operacioris realitzades per alguns veins de Lluca a la qual es menciona la descoberta de monedes i de cerarniques. Per aixo Ies monedes varen passar a disposicio del Museu Arqueologic de Barcelona, mentrestant hom esperava el dictamen de l'autoritat pertinent sobre el desti de les peces.

Descripci6

Catalunya

1. Jaume I Barcelona diner de doblenc (billo) 0,62 gr. 17,5 mm. B.S. 163

2. Pere III, atribuit a Barcelona, flori (AV), marca: flor de sis petals. 3,4 gr. 18,5 mm. B.S. 245

3. Anonima, encunyada a Barcelona a partir del regnat d'Alfons IV fins el

periode de la Guerra dels Remences (atribuida per Badia a Alfons IV exclusivament). Terc de Croat (AR).

0,96 gr. 15,5 mm. B.T. tip. V,A, LXXI

4. Similar a I'anterior, variant d'encuny,

0,905 gr. 16 mm

5. Similar a I'anterior, variant d'encuny.

0,94 gr. 16,5 mm.

6. Similar a I'anterior, variant d'encuny. A I'anvers visibles les lletres NA de la llegenda BARCINONA del revers i tarnbe part de la creu, degut a: un repicat sobre cares canviades.

0,90 gr. 16 mm.

Mallorca

7. Marti I. Mallorca, flori (AV), marca: cairo partir d'aspa-petxina, a l'anvers i al revers. A la dreta del sant de l'anvers es visible part de la flor de lIir del revers, degut a un repicat de cares canviades.

3,44 gr. 19,3 m111. M.L., tip. II-III

Anv.: ARAGO-REX MAR Rev.: S IONA - (NNIE(.)S M?)

8. A nom de Marti I, tipus encunyat als darres temps daquest sobira, durant 1'interregne iamb Ferran 1. Mallorca, flori (AV), marca: bou-bou al revers. 3,-+1 gr. 19 mm. M.L., tip. X

Anv.: ARAG-REX. M Rev.: s IOH-NNIRSRS M

9. A nom de Marti I, encunyada en temps de Ferran I i d'Alfons IV.Mallorca, flori (AV) marca: cairo partit d'aspa-lleo, a 1'anvers i escac-lleo, al revers.

3,35 gr.

Anv.: ARAGO-REX M(AR) Rev.: 19 mm. V. Q.R. 5824 )IOH-A 1\1

Abreviatures emirades:

B. S. BOTET i Srso, Les tvio-iedes Catalanes, Barcelona, 1909, vol. II.

B. T. BADIA i TORRES, ;\. Cataleg deIs Croats de Barcelona, 12.85-1706, Barcelona, 1969 IVI. L. iVIATEU 1 LLOPIS, F., El Flori d'or d'Arago. Assaig de ciassificacio i ordenacio dallas Barcelona, 1892, vol. II.

V. Q. R. VIDAL QU!\.DR4.S Y RAMON, M., Catalogo de ia coleccion de Monedas y Medels florins per llurs senyals. Valencia, 1937.

Comentaris:

No es frequent que les troballes que contenen moneda d'or arribin al coneixernent de 1'investigador; silenciades pels seus descobricors passen elL rnercat numismatic on es dispersen. Per aixo, a l'hora de fer I'estudi de la circulacio monetaria d'un determinat periode, ens trobem amb un falsejament de 1es dades referents a 1a moneda de mes valor, degut a la notable minva del nombre de dades que suposa aquesta manca d'inforrnacio i que es, malauradament, forca sistematica.

Tot plegat, dona especial relleu al fet de poder donar a coneixer aqui 13

descoberta d'aquest tresoret de florins i divisors de croat, trobats al claustre del Monestir de Santa Maria de Lluca.'

Hem exposat ja les raons per les quaIs no creiem que el diner de doblenc de Jaume I formes part del tresoret i hem assenyalat tarnbe que no hem pogut pas aclarir les circumstancies concretes del descobriment deles peces. Tot sernbla, pen'), indicar que els 4 florins i els 4 tercos de croat devien forrnar part d'un mateix conjunt, cronologicament prou coherent.

Pel que fa a! florins, la data mes primerenca la d6na el flori de Pere III (1336-1387) arnb marca rosa, atribuit a Barcelona,' i la mes tardana es la que publiquem amb el numero 9 i que segurament fou batuda en temps de Ferran I 0 d'Alfons IV, malgrat que estigui a nom de Marti 1. Segons Campaner la marca d'un lleonet, que trobem ales monedes mallorquines a nom de Marti, correspon al mestre de seca Torello el qual fou nomenat I'any 1413 i que regi la seca fins el 1419, dates que corresponen als regnats de Ferran I (1412-16) i d'Alfons IV el Magnanim (1416-1458).3

Els tercos de croat s6n un xic mes tardans. Aquestes monedes son anonimes i aixo ocasiona problemes d'atribucio, fins ara no resolts. Sabem, perc, que I'encunyacio d'aquest valor monetari s'inicia en temps d'Alfons el Magnanirn i que tarnbe fou batut en temps de la Guerra dels Remences pels diferents sobirans que varen portal' la corona catalana.

La cronologia de les monedes d'aquest conjunt fa plausible pensar que es tracta d'un petit atresorament amagat en el periode d'insegurctat que representa la Guerra dels Remences.

Localitzaci6actual:

Temporalment dipositat al Museu Arqueologic de Barcelona.

Agraiments:

Devern al Sr. J. M. Nuix, del Museu Arqueologic de Barcelona, la infermacio sobre aquesta troballa.

A. M. BALAGUER

Num. AN-3 - LIoc: Montmany - Tipus de troballa: acumulatiu

Composici6: AR

Catalunya: Castella: (s. XVIII) 4 (s. XVII), 5 (s. XVII), AE 4 (s. XVIII) 3 (s. XVIII)

I. No hem entrat aqui en details sobre la historia de I'antic monestir de canonges agustins de Santa Maria de Lluca EI lector podra trobar en I'excelent guia dAntoni Pladevall (EI Monestir de Santa Maria de Lluca, Guia Historico Artistica «Biblioteca Excursiorusta», vol. 13, Granollers 1972, 2.a ed.r una informacio ben amplia en aquest sentit. En aquesta obra es fa mencio de la descoberta del tresoret que presentem, sens que afegeixi cap' altra dada sabre les circumstancies de la troballa i tot indicant que esta pendent d'estudi.

2. La qiiestio de les marques dels florins no esta pas aclarida en molts casas, i aixo afecta molt especialrnent al regnat de Pere III.

3. MATEu I LLDP!S, EI [lori d'or d'Arag6, «Institut d'Estudis Valencians», Valencia, 1937, pag. 47.

Dates limit de la troballa: (160.9"1605) - (1788-1808)

Localitzaci6:

Montmany - Figaro (Valles Oriental).

Data troballa:

Setembre de 1980.

Circumstancies de la troballa: Casual.

Descripci6:

CATALUNYA

Felip II de CaL - Banyoles, (160'0'-160'5) diner (AE)

2 Felip II de Cat. - Granollers (160'0'-1616) diner (AE)

4 Felip II de Cat. - Barcelona, 1617 ardit (AE)

3 Felip II de CaL - Barcelona, s. d. diner (AE)

5 Arxiduc Carles - Barcelona, 170'8 ardit (AE)

6 Arxiduc Carles-Barcelona (nD7-171D) ardit (AE)

7 Felip IV de Cat.-Barcelona (1718-1720') 4 marav. CAE)

8 Felip IV de CaL-Barcelona (1718-1720') 4 marav, (AE)

CASTELLA

9 Felip IV - Burgos - 1654

10 Felip IV - Burgos - 1654

11 Felip IV

12 Felip IV

13 Felip IV

650'-652

623

628

B.S. 989-992

14 Felip V - Madrid - 1726 1 ral. (AR) 2,55 19,5 C.C.T. 1118

15 Carles III - Segovia - 1777 4 marav. (AE) 4,90 23,5 C.C.T. 1687

16 Carles III - Segovia - 1782 4 marav. (AE) 5,0324,0 C.C.T. 1692

17 Carles IV - Segovia (1788-1808) 8 marav, AE) 11,40 35,0 C.C.T. 1346-66

Abreviatures ernprades:

B. S. BOTH i SIS'D, J., Les monedes catalanes, Barcelona, 1911, vol. III. C.C.'!'. CALICO, F.; CALIOD, X.; TRIGO, J., Monedas Espaiiolas desde Felipe V a Isabel II, Barcelona, 1979. Vic. VICENTI, J. A. Catalogo General de 1(1 Moneda Espanola. Ed. IX, Madrid, 1977.

Comentari:

Aquest grup de monedes l'hern de considerar de tipus acumulatiu, donada la seva heterogeneitat (17 monedes de diferents seques, les quaIs comprenen un periode de prop de 200 anys).

Dins d'aquest grup es palesa una notable circulacio de moneda de Castella a Catalunya (9 deles 17 monedes son encunyades a Castella).

De tot el grup hem de destacar el diner de Banyoles de Felip II de Catalunya, el qual es una confirrnacio mes de la circulaci6 d'aquesta moneda fora del terri tori que I'hi era marcat (Banyoles i la sotsvegueria de Besalu) degut al gran nombre d'encunyacions que s'en feren, tal com ens ha indica el Sr. M. Crusafont a G.N. n.6 54, pags. 22-30.

Aixi mateix dins del tresoret hi trobem un diner de Granollers, a els quals els hi era autoritzada la circulacio per la sotsvegueria del Valles, territori al qual pertany Montmany, i per tant no te res d'estrany que s'hi trobi present aquesta moneda.

Localitzacio actual:

Coleccio particular.

Gabriel VJLLARONGA
TROBALLA DE SANTA PERPETUA DE MOGODA

Notfcia del II Symposium Numismatic de Barcelona

Els passats dies 3 i 4 de man; es celebra el II Symposium Numismatic de Barcelona, realitzat per la Societal Catalana d'Estudis Numismatics, filial del Institut d'Estudis Catalans, amb el patrocini de l'Asociaci6n Numismdtica Espanola i la collaboracio de la Societe Francoise de Numismatique.

La celebracio de les Iournees Numismatiques a Perpinya els dies 2-4 de juny (1979), organitzades per la Societe Francoise de Numistnatique i ales que l'Asociaci6n Numisrnatica Espanola i la Societat Catalana d'Estudis Numismatics hi varen participar com a convidats, foren ja motiu d'una anterior collaboracio de les tres entitats.

La represa d'aquesta collaboracio al II Symposium Numismatic de Barcelona feia prou avinent d'escollir com a tema el de les mutues influencies entre els dos paisos en I'ambit monetari al llarg de la Historia.

Amb I'anirn de donar cabuda a aquelles comunicacions que no es circumscrivissin al terna proposat, es crea una seccio de tema lliure. Dins d'aquesta darrera seccio cal destacar molt especialment un grup d'aportacions dedicades a estudiar l'estadistica aplicada a la numismatica, tot reprenent alguns dels aspectes considerats a la Table Ronde de Paris, 1979.

Dirigi el Symposium el senyor Leandre Villaronga, s'ocupa de la coordinacio el senyor Josep Pellicer i Bru i la secretaria fou a carrec d'Anna M. Balaguer. Tots ells son mernbres de la Societat Catalan a d'Estudis Numismatics i ocupen respectivament els carrecs de President, Vice-president i Vocal de la dita entitat. A una crescuda participacio de membres de la Societe Francaise de Numismatique; que tingue la gentilesa d'acompanyar-nos, s'hi suma la d'altres coneguts investigadors estrangers, com la del Dr. J. C. P. Kent, del British Museum, Dr. R. Reece del Institute of Archeology, de Londres, Dr. S. Suchodolsky, de la Polskie Towarystwo Archeologiczne i Numizmatyczne de Varsovia, el Dr. E. Piras de Ylstituto di Storia Medioevale de la Universitat de Cagliari i Mr. Martin Colin de la Societe Suisse de Numimaiique, entre molts d'altres. La participacio d'estudiosos del nostre pais fou gairebe unanime i les persones inscrites assoliren un nornbre molt notable.

1 SESSI(J DE TREBALL (dia 3 de marcy

Durant la primera jornada, que estigue dedicada ales aportacions que es cenyien al tema proposat, el Dr. Daniel Nony, president de Ia Societe Francaise de Numismatique, pronuncia la seva anunciada Ilico sobre la significacio de les emissions hispaniques des d'August fins a Caligula.

A migdia es procedi a la inauguracio oficial del Symposium. Aquest acte fou presidit per I'Honorable Sr. Joan Maragall, en representacio de I'Honorable Sr. Pere Pi-Sunyer, Conseller de Cultura de la Generalitat, per l'Honorable Sr. Joan Ainaud de Lasarte, president de l'Institut d'Estudis Catalans, per I'Excellrn. Sr. Conde de Lacarnbra, president de la Asociacion N umisrnatica Espanola, pel Sr. L. Villaronga, president de la Societat Catalana d'Estudis Numismatics i pels mernbres del Cornite d'Honor que es trobaven presents.

Obrf l'acte el Sr. L. Villaronga qui, despres d'un breu parlarnent dona la paraula al Sr. J. Maragall, qui pronuncia una allocucio tot recordant la lJarga tradicio en la investigaci6 numisrnatica al nostre pais. Tot seguit, Mr. D. Nony agrai, en nom de la Societe Francaise de Numismatique, la invitacio de participar al Symposium. Finalment, prengue la paraula el president de l'Institut d'Estudis Catalans, Dr. J. Ainaud, qui dona per inaugurat el II Symposium Numismatic de Barcelona.

Les comunicacions llegides a la sessio de treball, presidida pel Dr. D. Nony i Dr. F. Mateu i Llopis, foren les que es cenyien al tema proposat de les mutues influencies monetaries entre Franca i el nostre pais.

Sobre rnetrologia antiga es presentaren dues aportacions: la del Sr. J. Pellicer i la de Mlle. Claude Brenot, que tractaren respectivarnent de diversos aspectes dels pesals emprats a la Gallia i a Hispania, EI Sr. J. C. Richard ens parla de les monedes amb llegenda Biricantin al Sur de Ia Gallia. El Dr. J. B. Bost tracta de diverses questions politiques i monetaries a la Gallia i a Hispania als segles III-IV. EI Sr. R. Arroyo versa sobre la circulacio de la moneda dels ernperadors gale-romans al Pais Valencia. La moneda carolingia fou estudiada en dues comunicacions: la del Dr. S. Suchodolsky, que tracta de la metrologia carolingia i la del Sr. M. Crusafont, que presenta el primer obol conegut de tipus carolingi de seca catalana. Diversos aspectes de l'heraldica Ioren estudiats ales aportacions del Dr. F. Mateu, que tracta de I'heraldica del Comes Burgundiae, i de Mr. M. Pastoreau, que ens parla de l'origen de les armes de Catalunya, tot assenyalant que aquest podia trobar-se a Borgonya. EI terna de les falsificacions de moneda hispanica fetes a Franca, principalment durant l'Edat Moderna, fou estudiat en dues comunicacions degudes a Mr. M. Dhenin i a la Dra. F. Dumas. Sobre el periode de la Revolta Catalana (1640-652) es llegiren tres aportacions: la de la Sra. M. Soler, que versa els sisens de Bellpuig i les de J. M." Llobet i d'Anna M. Balaguer que parlaren dels diners de Cervera. Finalment, es presentaren dues cornunicacions sobre el periode de I'Ocupacio Napoleonica de Catalunya: la del Sr. F. Padro, que estudiava els encunys ales monedes dels 4 quartos, i la d'Anna M. Balaguer, que tracta d'alguns aspectes de la moneda de coure basats en la documentacio.

A continuacio, es dona pas ales comunicacions de terna lliure. En aquesta sessio, presidida pel Dr. J. P. C. Kent, es llegiren les aportacions d'estadistica metallurgica aplicada a la numismatica, Els estudis estadistics foren deguts

a la Dra. C. Carcassonne i al Dr. F. Mora Mas que, en un estudi en collaboracio, tractaren de la verificaci6 dels metodes d'estimaci6 del nombre d'encunys a partir d'unes mostres simulades, i al Sr. L. Viliaronga, qui presenta un nou metode estadistic que aplica a l'estudi de les prirneres emissions iberiques de bronze de seca catalana. L'aportacio sobre els estudis metallurgics la deguerern al Dr. J. P. C. Kent, qui parla de la contribuci6 de la investigaci6 metallurgica per a la classificaci6 de les primitives monedes de Belgica i Britania.

2.' SESSI6 DE TREBALL (dia 4 de marc)

A la segona jornada, que fou dedicada a la 1ectura de les comunicacions de tema lliure, el Sr. Miquel Coll i Alentorn, presicient de 1a Secci6 HistoricoArqueologica de l'Institut d'Estudis Catalans, pronuncia una Ilico sobre moneda, economia i fiscalitat a la Catalunya comta1. Durant aquesta segona sessio de treball presidiren el Dr. S. Suchodo1sky el Dr. M. Mund6. Foren llegides les seguents aportacions:

Les encunyacions hispano-cartagineses foren estudiades pel Sr. J. M. Vidal Bardan qui parla de la seca de Baria. Perla serie iberica comtarern amb l'estudi de l'equip E. Ripoll, J. M.' Nuix i L. Villaronga d'una troballa de bronzes d'Untikesken, feta a Empuries. La Dra. F. Chaves Tristan i la Dra. M. P. Garcia-Bellido presentaren una troballa de coures del seg1e II feta a la provincia de Sevilla. Les contramarques de la moneda hispano-romana a l'Alt Ebre foren estudiades pel Sr. J. M. Gurt. El Sr. S. Datzira presenta un inventari de la moneda antiga al Museu de Manresa i tracta molt especialment de la rara moneda minaira amb ccntrarnarca SC feta de petite punts incisos, d'aquella coHecci6. E1 tema .de la rnoneda de les mines de Sierra Morena fou tractat despres monograficarnent per la Dra. M. P. Garcia-Bellido. Les troballes monetaries de l'excavacio de la Font de'n Morta (Tarragona) foren estudiades per 1a Srta. M. Genera i per la Dra. M. Campo. Un tresoret d'antonins trobat al teatre roma de Tarragona fou presentat per la Srta. L. Avella. Una altra aportaci6 sobre les descobertes monetaries procedents dexcavaci6 fou 1a del Sr. P. P. Ripolles, que versa sobre les de Sant Josep (Vall d'Uixo, Castello). Dins de les series de la moneda antiga es llegiren, Iinalment, les aportacions sobre circulacio monetaria a Hispania dels Drs. R. Reece i S. Keay.

Pel que fa a la moneda medieval i moderna varen presentar-se tambe un bon nombre de comunicacions. Sobre la serie bizantina hom compta amb la d'A. M. Ba1aguer. Els Drs. M. Mayer i J. Bastardes ens parlaren d'alguns problemes d'equivalencies en els Usatges. La moneda musulmana fou el tema de dues comunicacions, la del Sr. R. Morgenstern, presentant una troballa de dirhems orientals feta a la provincia de Malaga, i la del Dr. M. Barcelo, que dona a coneixer alguns exemplars de moneda de la taifa de Denia-Mallorca. Sobre moneda aragonesa comptarem amb el treball del Sr. Miquel Crusafont que aclaria diversos aspectes del diner jaques. El Sr. J.J. Padilla ens dona a coneixer les descobertes monetaries precedents d'algunes excavacions d'estacions alt-medievals. EI gros de Carles de Viana fou estudiat pel

Sr. M. Crusafont. Les encunyacions castellanes del segle xv van esser el tema de dues aportacions, la del Sr. L. Domingo, qui parla dels tresorers d'Enric IV, i la del Sr. O. Gil Fanes que presenta un curios ral a nom dels Reis Catolics, Comptarern tarnbe amb un estudi sobre la moneda de Sardenya llegit pel Dr. E. Piras.

ACTE DE CLAUSURA

L'acte de Clausura del Symposium fou presidit pels mernbres del Comite d'Honor presents, pel director i coordinador del Symposium i pel Dr. D. Nony, president de la Societe Francoise de Numisrnatique. Seguidament el Sr. X. Calico, Comisario de la III Semana Nacional de Numismatica, pronuncia el discurs de clausura que fou eontestat pel Dr. D. Nony, qui agrai en nom de la Societe Francaise de Numismatique la bona acollida que els havia estat dispensada. Finalment, el Dr. M. Tan-adell, delegat de I'Institut d'Estudis Catalans a la Societat Catalana d'Estudis Numismatics, es congratula de la celebracio d'aquest II Symposium Numismatic de Barcelona que dona per clausurat.

A.M. BALAGUER

VARIA

COIN HOARDS, Volume IV, The Royal Numismatic Society, London 1978.

Con algun retraso nos Ilega el cuarto volumen de este importante repertorio de los tesoros monetarios, de entre ellos debernos destacar el hallazgo en Carca sona de dos 6bolos de Alfonso II de Aragon, citado como III, junto a 199 dineros del vizconde de Carcasona Raymundo Roger Trencavel.

Numerosos los tesoros que contienen alguna moneda arabe espanola hallados en Fez, URSS, Babilonia e Inglaterra, e importante el de 21 piezas de oro procedente de Espana.

De monedas de oro y plata espanolas, principalmente de los siglos XVII y XVIII, son citadas en hallazgos de Australia, dela Isla de Wigth, Malinas y Bulgaria. Y de monedas espafiolas de los Paises Bajos han sido halladas en Polonia y Rusia. EI tesoro n." 46, titulado «Hoards of early iberian denarii», creemos se ·:!scapa a la finalidad de «Coin Hoards», pues trata los tesoros de manera general, como 10 son en todas las obras de numismatica, sin aportar ninguna noticia nueva, ni estudio critico.

Esperamos para pronto los siguientes volumenes por la importante inforrnacion que suministran, L. V.

STUDIEN zu FUNDMUNZEN DER ANTIKE, Band 1 Ergebnisse des FMRD-Colloquiums vom 8-13, Februar 1976 in Frankfurt am Main und Bad Homburg V.D.H. zusammengestellt von Maria R.-Alfoldi, Romisch-Gerrnanische Kommission des Deutschen Archaologischen Instituts zu Frankfurt A.M. Gebr. Mann Verlag, Berlin 1979, 296 paginas.

Con la publicaci6n de este volumen se pone al alcance de todos, los trabajos presentados en el coloquio de la FMRD, que tuvo lugar en Bad- Homburg en febrero de 1976, bajo los auspicios de la Universidad Goethe de Frankfurt y la direccion de IaDra,M. R. Alfoldi,

El tern a del coloquio fue el de la Metodologia, que tanto desarrollo va tomando estos ultimos tiempos en la investigacion y seguramente es la primera

Iniciem en aquest nurn. d'Acta Numisrnatica la divisio ternatica i cronologica de les recensions, seguint els mateixos apartats que iniciarern I'any passat pels articles. Comencem amb un apartat de «Varia» que inclou aquells treballs que no encaixen en la divisi6 ternatica 0 que s'extenen a mes d'un dels espais cronologics que hem establert.

reunion en que se han centrado las cornunicaciones sobre su exposicion y aplicacion,

Los resultados del coloquio se han reunido en el volumen prirnero, que inicia laserie de Studien zu. Furidmicnren der Antike, y ha sido publicado bajo los auspicios de la Romisch-Germanische Kummission der Deutschen Archaologischen Instituts zu Frankfurt A.M. y bellamente impreso por Gebr. Mann Verlag de Berlin. Ante todo observamos que algunas de las comunicaciones presentadas verbalmente en el coloquio no han sido incluidas en el volurnen, son 16, creemos debera ser debido a que no ha sido presentado oportunamente su texto, y esto aun pone mas de relieve los problemas con que se ha debido enfrontar la Dra. M. R. Alfoldi para llegar a la publicacion de este volumen.

El sumario de los trabajos presentados es el siguiente:

M. R. ALFOLDI, Introducci6n.

K. B. SEY, Der Stand des Auswertung der rornischen Fundrniinzenin Ungarn.

J. P, CALLU, Cachettes monetaires multiples (IIIe-IVe siecles).

R. A. G. CARSON, The contribution of coin evidence in FMRD to numismatic, its detail and pattern.

G. DEMBSKI, Antoniniane des Tacitus aus dem Fund von Kassel und andere Teilbstande osterreichischer und auslandischer Horte.

J. GORECKI, Auswertungsmi::iglichkeiten von Funrniinzen in rornerzei tlichen Grabern am Beispiel des nordgallischen Raumes.

J. HIERNARD, L'interpretation des trouvailles d'aurei romains du H Ie siecle: L'exernpIe des empereus gallo-romains.

C. E. KING, The value of hoards and site finds in relation to monetary circulation in the late third and early fourth centuries A.D.

E KOLNIKOVA, Zur Interpretation von Ergebnissen des graphischen Auswertung ri::imischer Miiunzfunde.

P. Kos, Forschungstand der antiken Numismatil in Jogoslawien.

J. LALLEMAND, La circulation sur le territoire de la Belgique actuelle des monnaies romaines ernisses de 346/8 a 363.

L. LIND, Roman denarii found in Sweden.

Z. NEMESLAKovA-JIROUDKOVA. Die romischen Munzfunde aus Bohrnen und Mahren und ihre historische Wertung.

H.-CHR. NOESKE, Bemerkungen zur Problematik der Siedlungsfunde.

E. NUBER, Koln-Colonia Claudia Ara Agrippinensis. - Miinzfundeauswertung in einer modernen Gorsstadt.

R. REECE, Zu1' Auswertung Interpretation rornischer Fundrnunzen aus Sieldlungen.

J. C1. RICHARD, Les monnaies au cavalier de la vallee du Rhone: un exemple de circulation rnonetaire au ler siecle av.J.C.

S. SCHEERS, Le Tetelbierg et la circulation monetaire sur le territoire des Treviri.

E. RIPOLL, L. VILLARONGA, J. M. NUL"X, Consecuencias del estudio estadistico de las monedas halladas en las exavaciones de Emporion.

R. WEILLER, Beitrag zur Auswertungmethode vor -und friih- augusteischer Fundmiinzen unter dcrn Gesichtspunkt des geldumlaufs.

,J. WIELOWIEJSKI - A, MATUSZEWSKI, Anwendung des statistichen Methode zur Erforschung der Urnlaufstruktur von rornischen Miinzen in Mitteleuropa.

J. YOUROUKOVA, La circulation des monnaies romaines en Bulzarie I-II S. et leur importance historique. �

V. ZEDELIUS, Bemerkungen zu sog. Barbarisierumgen.

Haremos unos breves comentarios para resaltar 10 importante de cada una de las aportaciones.

CARSON traza un balance de la contribuci6n a la investigacion numismatica de

la FMRD (Fundmiinzen der rornischen Zeitin Deutschland) con su repertorio de hallazgos de monedas romanas en Alernania, habiendose publicado unos veinte volurnenes, con comentarios a las particularidades de su circulacion monetaria. Como aportacion de temas generales tenemos los de Kolnikova, sintetizando la interpretacion de los graficos de hallazgos de monedas; la de Noeske, en que analiza los factores que intervienen en la perdida de las monedas y su recuperacion en la actualidad y la manera de expresarlas en graficos, histograrnas con monedas por afio e histogramas con la presencia de monedas en los hallazgos y curvas cuantitativas de sus emisiones.

REECE, expone y aplica su metoda de analisis y compara cion de los haUazgos de monedas distribuidas por periodos, que en sintesis consiste en hallar los valores medios y su desvacion tipica, que marca los limites nurnericos de nuevos halIazgos a estudiar y el de Ia cornparacion grafica entre hallazgos de distintas epocas y lugares. A primera vista parece un metodo complicado, pero una vez cornprendido, es sencillo, y esperamos que se extienda su aplicacion, y entonces sera cuando se haran efectivos sus resultados.

Las «cachettes multiples» de Callu, ademas de los materiales que aporta, es tablece una sisternatizacion de los tesoros con composicion multiple.

KING valora los hallazgos y tesoros en relacion con la circulacion monetaria con la cornparacion de histogramas, en que se reparten par cecas los porcentajes de su cornposicion.

GORECKI, en su estudio con da aportacion de hallazgos de monedas romanas en sepulcros expone de manera graf'ica la diferencia cronologica entre las monedas aparecidas.

WEILER, en su estudio establece graficos dernostraticos de los hallazgos con monedas anteriores al 30 a.c. y del 30 al 10 a.C.

En los dernas trabajos los metodos empleados, 10 son sobre materiales de los distintos paises europeos, que comentaremos siguiendo un orden geografico.

RIPOLL, NUIX y VJLLARONGA, present an las consecuencias estadisticas de las monedas halladas en las excavaciones de Emporion, que alcanzan la cifra de 1.611 monedas, en Ios aspectos de circulacion monetaria expresando los porcentajes y las monedas por afio, monedas partidas, imitaciones de Claudio, abundancia de sestercios, contramarcas, monedas forradas y monedas de Judea.

Las monedas «au cavalier» del Valle del Rodano son expuestas como ejemplo de circulacion monetaria por Richard, con el repertorio de sus hallazgos y mapa de situacion, leyendas, estudio rnetrologico, e ilustracion total de los ejempJares del Cabinet de Paris.

HIERNARD, nos da el ejemplo de los emperadores galo-romanos para la interpretacion de los hallazgos de aureos del siglo III, despues de dar el corpus total de ellos, con toda su bibliografia y representacion en mapas, llegando a la conclusion de que del estudio de conjunto de los hallazgos monetarios y epigraficos se Jlega a precisar los Iimites de los dos campos rivales y la situacion de las provincias y ciudades se aclaran poco a poco.

SIMONE SCHEERS, presenta la circulacion monetaria de los 'I'rcviri a base de las monedas haUadas en el oppidum de Tetelbierg, siendo muy interesante el caso que presenta de las monedas locales partidas.

LALLEMAND, expone la circulacion monetaria en el terri torio actual de Belgica de la moneda romana entre el 346/9 y cl 363, con la caida brutal de la acufiacion en Treves que produce una penuria de moneda oficial, que se manifiesta a partir del 354.

WIELOWIEJSKI Y MATUSEZEWSKI, aplican metodos estadisticos, la tabla de contingencia entre las monedas halladas en diferentes epocas, relativas a tesoros, sepulcros y hallazgos sueltos, en cuanto a metales y en cuanto a periodos. Se hallan grandes diferencias segun la procedenc.ia de las monedas y son aceptables las relaciones en cuanto a metales y periodos. Bajo este concepto se forman eua-

dros con monedas procedentes de distintas regiones, terminando. con la interpretacion historica,

NUBER, presenta un metodo para estudiar las monedas encontradas en una gran ciudad, en su caso Colonia, estableciendo los porcentajes segun procedencia y periodos, viendo la relacion de rnonedas de plata/bronce y de sus distintos valores.

DEMBSKI expone los distintos tesoros guardados en el gabinete numismatico de Viena.

B.-SEY analiza los haUazgos hungaros y su situacion en los museos; NEMESKALOVA-JIROUDKOVA, los de Bohemia y Moravia. Los de Yugoslavia son presentados por Peter Kos, tratando de las monedas griegas, celtas, de Illyria, romanas y bizantinas. Los hallazgos de Bulgaria son analizados por YOUROUKOVA, con la interpretacion hist6rica del motivo de su ocultacion.

Los hallazgos de denarios en Suecia son presentados por Lind, su volumen, llegan a los siete mil, es extraordinario, con mayor abundancia de los antoninos, siendo muy importantes los resultados historicos a los que se puede llegar.

Finalmente las imitaciones son tratadas por ZODELIUS.

El analisis de todos los trabajos permite ver por una parte los nuevos metodos, y por otra se nos hacen asequibles la noticia de materiales abundantes, que abarcan toda Europa, que en la mayoria de los casos son la primera noticia que nos llega de ellos.

Con todos se nos abren nuevos caminos a la investigacion numismatica, y quiza, 10 que tambien es muy importante, se han establecido contactos y relaciones entre numisrnaticos de divers os paises que conduciran con toda seguridad a un avarice importante de nuestros estudios.

A SURVEY OF NUMISMATIC RESEARCH. 1972-1977. Edited by R. Carson, P. Berghaus and N. Lowick, Berne 1979. International Numismatic Commision, International Association of Professional Numismatits. Publication n." 5, 526 pags,

Tenernos ante nosotros con esta obra toda la informacion bibliografica de numismatica publicada entre los afios 1972 y 1977, y con ella y los Survey publicados anteriormente podemos llegar all conocimiento total sobre cualquier tema numismatico.

Los editores cuenta con un amplio equipo de c.olaboradores, especializados en cada tema, que para nuestra numisrnatica son G. K. Jenkins para la antigiiedad y L. Vrllaronga para 10 medieval y moderno.

Observamos en algunas de las aportaciones un cambio de criterio, en que de una exposicion informativa se ha pasado a una revision critica. De ellas, es especialmente interesante la de Crawford relativa a Ia arnonedacion romano-republicana, con diversas disc.usiones, de ellas es importante la relativa a los volumenes de las emisiones.

Son tan numerosos los trabajos comentados que no es posible dar una vision de ellos, creemos sera suficiente transcribir unas lineas de Jenkins al comentar los trabajos de investigacion hispanicos, «there has been an abundance of recent literature of great interest and high scientific quality».

Con esta publicacion, el valor delos sucesivos Survey va en aumento, al recoger un periodo de 18 afios de actividades numismaticas, que para muchas especialidades han resultado decisivos.

SYMPOSIUM NUMISMATICO DE BARCELONA, vol. II. Editat per la Societat Catalana

d'Estudis Numismatics, filial de l'Institut d'Estudis Catalans, amb el patrocini de I'vAsociacion Nurnisrnatica Espanola» de Barcelona.

Donern el sumari del velum II del Simposi Numismatic de Barcelona.

Comunicacions de la Secci6 1.":

N. RAFEL. Contribucio a I'cstudi de la circulacio monetaria a la comarca del Penedes,

E. A. LLOBREGAT. La circulacion monetaria del Pais Valenciano (Alicante y Valencia) hasta el 27 a.C.

A. DOMINGUEZ. Numismatica antigua del Museo Provincial de Huesca.

L. VILLARONGA. La circulacion monetaria en Azaila (Teruel).

L. VILLARONGA. La circulacion monetaria en Valeria (Cuenca).

E. MANERA y O. GRANADO'S. Aproximacion a la circulacion manetaria en la ciudad rornana de Pollentia (Alcudia, Mallorca) hasta el 294 d.C.

J.-c. RICHARD. La circulation des monnaies preaugustennes en Languedoc-Roussillon.

J. HIERNARD. Tarragone; la circulation monetaire au IIIe siecle apr. I.-C.

L. AVELLA. Las monedas dela necropolis rornano-cristiana de Tarragona.

F.CHAVES. Avancesabre la circulacion moneta ria en Italica,

I. PEREIRA et I.P. BO'ST. Aspects de la circulation monetaire du 4e siecle au nord du Douro.

I. PEREIRA, I.-P. BOST et I. HIERNARD. Conimbriga: les monnaies des fouilles anciennes et franco-portugaises.

I. CHAMASSO'N, G. DEPEYRO'T et I.-C. RICHARD. Notes sur la circulation monetaire dans Ie Nard-Est du departement du Gard (France).

P. SALAMA. Huit siecles de circulation monetaire sur les sites cotieres de Mauretania centrales et orientale (HIe siecle avo I.-C. - Ve siecle ap. I.-C.)

Discussions, int ervencions i conclusions de la Seccio 1."

L. VILLARONGA. Analisis critico a las representaciones graficas establecidas par Reece para estudiar Ia circulacion monetaria y trazada de lineas de regresion, Intervencion de I.-P. BO'ST y R. REECE.

Discusion de la comunicacion de F. I. MORA, «El coeficiente entre el numero de ejernplares y el numero de curios».

Intervencion de L. VILLARONGA y contestacion de F. I. MO'RA.

E. CO'LLANTES. La circulacion rnonetaria en Hispania, en el periada rornano-republicana.

L. VILLARO'NGA. Discusion y cornentarios a la anterior intervencion. Intervencion R. REEcE.

J.-C. RICHARD. Conclusions sur la circulation en Languedoc-Roussillon avant Auguste.

L. VILLARO'NGA. Discusion y comentario a la anterior intervencion.

L. VILLARONGA. Nueva argumento a favor de la hispanidad de las emisiones de Claudia.

J.-P. BO'ST, M. CAMPO Y J. M» GURT. La circulacion monctaria en Hispania durante el perfodo romano-imperial: Problernatica y conclusiones generales.

Comunicacions de la Secci6 2.a

M.» D. MATEU. Relacion cronologica de documentos monetales de 1066 a 1260, del

Archivo de la Corona de Aragon.

J. BASTARDAS i M. MAYER. La moneda en els Usatges.

X. BARRAL i ALTET. La circulacio de la moneda visigoda a la Catalunya medieval la seva influencia en la moneda comtal c.atalana.

LL. DOMINGO. Tipologia de la moneda com tal catalana.

].,1. CRUSAFONT. Monedes catalanes del LJlenguadoc.

PH. GRIERSON. Notessobre les primeres amonedacions reials a Barcelona: els termes bruneti, bossonaya i el Chronichon Barcinonensi.

1. PlHG. Algunes abreviatures paleograf'iques de la numismatica catalana medieval.

A. M. BALAGUER. Primeres conc.lusions de l'estudi de la moneda catalana com tal.

Comunicacions de La Secci6 3."

F.-J. MORA MAS. Prograrnacion de la estadistica del numero de curios distintos para calculadora Hewlett-Packard 67.

G. DEPEYROT. Le role des emissions dans la circulaion monetaire, M. CRUSAFONT. Primers resultats d'algunes analisis per via quimica sobre monedes catalanes.

J. M. LLOBET. Franci Torroja, argenter de Cervera i oficial de la seca de Barcelona. M. BARCELO. El {{fals» norm ad de Sicilia trobat al castell de Santueri (FelanitxMallorca).

M." A. GINER. Acufiaciones de al-Murtada y Mubasir (480'-50'8, 1087-1115).

R. ARROYO. Monedas Tailas del numario de la Universidad de Valencia. Aproximacion a la circulaci6n monetaria en Levante en la segunda mitad del siglo XI.

J. ALTuRa. Aportacio als estuc1is numismatics de la colleccio diplornatica del Monestir de Nostra Senyora d'Alguaire (s. XII-XIII).

A. M. BALAGUER. Troballa de sis coures Jueus i de tres «fulus» orientals al castell de Balaguer. Revisio de I'e Hallazgo Monetario» numero 1150'.

A. OROL. Dineros salamanqueses de Fernando II de Le6n.

R. SOTO. Aproxirnacio a l'estudi de la circulaci6 de moneda a Mallorca despres de la conquesta (1236-1276).

A. M. MUNDO. Troballa de monedes a Sant Cugat del Valles el 1387.

A. M. BALAGUER i M. CRUSAI'ONT. Redescoberta del flori de Girona.

J. I. PADILLA. Las monedas del Monasterio de Sant Pere de Grau d'Escales. M. CRUSAFONT. Els sisens de Jlegenda «Castrum Taca» i «Castrurn Tarca».

J. M. LEYDA., Ceca de Valencia: Real de a Dos de 1707.

A. OROL. Acufiacion constitucional de Isabel II.

LL. DOMINGO. Un nou valor inedit: Principats de Joana i Carles batuts a Barcelona.

Conclusiones presentadas en la sesion de clausula por F. X. CALIOO.

GRIERSON, Philip, Bibliographie Numismatique, Ze. edition revisec et augmentee, «Cercle cl'Etudes Numismatiques», 9, Bruxelles, 1979, 359 pags.

Aquesta segona edicio de la BibJiografia Numismatica del Professor Grierson posa de nou a l'abast del numismatic una obra tan util com indispensable, ara revisada i actualitzada.

La primera versio d'aquesta obra fou publicada en angles (Coins and Medalls: a selected bibliography, Londres, 1954, 88 pags.) L'any 1966, l'autor publica una edicio en frances notablement ampliada (235 pags.) i que fou editada, com la present, pel Cercle d'Etudes Numismatiques de Bruxelles. L'edicio de 1979 ha estat novament ampliada, no sols amb aquelles obres aparegudes en els anys que sepa-

ren les dues edicions, sino que tarnbe s'ha revisat aquells apartats que, a cr iteri de l'autor, havien estat poe desenvolupats.

L'obra consta d'onze capitols. El primer, esta dedicat a obres de tipus general, com son: manuals, obres de refcrencia, revistes i congressos, tecnica moneta ria, imitaeions i falsificacions i metodes d'investigacio, Les obres sobre moneda primitiva i moneda de necessitat forrnen un segon c.apitol. El tercer, es dedicat a la Numismatica Antiga, cornencant per obres generals, metrologia, troballes, moneda grega, rornana, persa, pobles semites i pobles celtes. En e.l quart capitol, hi trobem els repertoris de les obressobre moneda Europea Medieval i Moderna, amb cls apartats seguents: Obres generals, Bizanci, Alta Eda t Mitja, Franca, Paisos Baixos, Alemanya i Austria, Suissa, Italia, Espanya, Portugal, Anglaterra, Escocia i Irlanda, Escandinavia, Europa oriental i central, Hongria, Balcans i l'Orient lIati. Les obres sobre les arnonedacions eu ropees d'ultrarnar 0 colonials s'apleguen al capitol cinque.

EIs tres capitols segi..ients son dedicats als estudis sobre les amonedacions rnusulmanes, indies i dels paisos de I'extrern Orient. Hi trobem tarnbe un capitol sobre la bibliografia dels guitons i un altre sobre la de les medalles. Al darrer capitol s'hi adjunta una seleccio de catalegs de venda, material prou interessant i sovint poe explorat 0 mal conegut per l'investigador.

Dins de cadascun d'aquests capitols les obres s6n ordenades per materies segons un criteri geografic 0 cronologic, Al Iinal el lector hi trobara un index anaIitic.

En aquesta obra I'autor no es limita a Iacilitar-nos un complet repertori bibliografic, sino que, sovint, ho acornpanya amb breus comentaris, opinions 0 advertiments sobre el contingut de les obres referenciades. Aquest breu repas del contingut de I'obra posa en evidencia la dificultat de dur a terrne un treball com aquest. Sernbla, dones, que nornes una persona com el Professor Grierson, arnb una experiencia ben guanyada durant llargs anys de treball dins la materia iamb uns coneixernents molt extensos i profunds de les diferents epoques i series, podia realitzar una obra tan profitosa.

A. M. BALAGUER

MATEU y LLOPlS, Felipe, «Hallazgos monctarios (XXV)>>, Numisma, 156-161, enerodiciernbre 1979, pags. 121-147.

Continua el profesor Mateu y Llopis con su repertorio de haIlazgos monetarios, que abarean en su lista XXV los numeros 1.580 al 1.611.

Es muy imporrante el hallazgo referenciado con el nurncro 1.602, de la calle de la Curia de Sevilla, compuesto por 77 monedas de oro, solidus y tremisses, por contener irnitaciones. Todas las monedas van ilustradas, sin darseel peso. X. Barral esta preparando su publicacion.

Interesantes tambien son los hallazgos esporadicos en el casco urbano de Valencia.

MATEU y LLOPIS, Felipe, La rnoneda del Reina de Valencia. Valencia 1977.

Vol. 9. De Jaime I a la Germania (1238-1522).

Vol. 21. Desde el fin de la Germania hasta Carlos II (1522-1700).

Vol. 31. De la Guerra cle Sucesion a la de la por la Indepenclencia (1700-1808).

No obstant traetar-se de 3 opuscles de 24 pagines cadascun i el terna tan llarg i abundos en clades, el Dr.Mateu y Llopis ha reeixi t de fer una obra important com ens te cle sempre acostumats.

Jo diria que es un curs dels que ara s'acostumen a fer: un curs accellerat en el qual, nosaltres, hem rebut i apres llicons d'historia i numisrnatica d'un poble gerrna, D'un regne on la seva llengua cs comuna amb la nostra, 0 la nostra comuna amb la d'ells. «Vegeu al Vol. I, p. 5: 1247. De aquells qui rebugen Morabatins 0 Mazmodines. Negu nO' rebuig Morabati 0 Mazmodina sino seran [rauts 0 appedacats e de menor pes 0 de mal a davol aur. E es pena d-aquells qui 110 [aran, dot:e diners per cascun. Morabati 0' Marmudina, d'accord amb el [ur»

EI nostre profund agrairnent al Dr. Mateu i Llopis malgrat que aquesta llico hagi estat escrita en llengua Iorana.

J. PELLICER

II. MON ANTIC

SYLLOGE NUMMORUM GRAECORUM. THE ROYAL COLLECION OF COINS AND MEDALS, DANISH NATIONAL MUSEUM, 43. SPAIN-GAUL, Edited by G. K. Jenkins with the assistence of Anne Kromann. Muksgaard-Copenhagen, 1979, XXXIX plates.

Doble importancia tiene la aparicion de este volumen, por una parte con el se termina la publicacion de la Colecciondel Danish Museum, que comprende 23.300 monedas, tras el esfuerzo de unos 401 afios. Por otra parte, este ultimo volumen cornprende las monedas antiguas de Hispania, son 669 los ejemplares catalogados, que representan un material muy importante para Ia investigacion, La catalogacion ha side Ilevada a cabo por el especialista del British Museum, Mr. G. K. Jenkins con la colaboracion de Anne Kromann, y debemos comentar ante todo, el sistema de ordenacion y elogiar la inclusion de una cronologia oricntat.iva, aunque dentro de amplios limites.

El orden seguido es el siguiente: Portugal-Andalucia; Ibcrian-Celtiberial coins; Roman cities of the Iberian Peninsular; North-east Spain; Gaul. Encontramos pues un orden geografico empezando POl' el sur. Dentro del grupo Portugal-Andalucia van primero las monedas con leyenda fenieia seguidas par las libiofenicias. Despues las cecas con inscripciones latinas, pOI' orden geografico de oeste a este: Portugal, y provincias Badajoz-Huelva, Sevilla, Cadiz, Malaga, Cordoba y Granada.

De las monedas con inscripcion fenicia destacamos una serie de piezas inciertas, 73 a 84, algunas ineditas que representan una interesante aportacion para el estudio de esta serie. Por nuestra parte no creemos en las atribuciones de Sola Sole, que son citadas.

La eronologia para estas monedas aeeptable, excepto para las de Gades, 14 a 17, que nos parece excesivamente alta.

Ebusus nos permite haeer un analisis de la cornposicion del conjunto del Danish Museum. De 16 piezas, una es de plata, y 'las 99 y 100 rarisirnas, 0 sea que aunque las series sean tal vez cortas, contienen ejernplares de gran interes,

De entre las piezas con inscripcion Jibio-fenicia resaltan por su conservacion y rareza las de Lascuta 118 y Tuririicina 121, con leyendas muy visibles, asi como las de Asido ,106 y 109.

La moneda 129 atribuida a Salacia es inedita, siendolo tambien la de Celtitan 145, ique asigna a esue taller con dudas,

La 177 de Ursone creernos que debe presentar POI' detras de la eabeza del anverso el signo fenieio Yod.

Sigue eJ grupo «Iberian-Celtiberian», que inc'luye las monedas ibericas siguiendo un orden geograf'ico de sur a norte, que es el siguiente: Provincia de Granada, provincia de Jaen, provincia de Murcia-Alicante-Valencia, Catalunya, Leridaareadel Bajo Ebro, Alto Aragon, Navarra, Aea del Alto Ebro, Area del Jalon-Jiloca, Celtiberia central.

Creemos que estas areas geograf'icas suenan a una organizacion muy moderna, mejor seria nornbrarlas por los pueblos antiguos que las habitaron, que si puede presentar dificultades para Ias primeras es clare para las restantes.

Comentamos, la 216 de Castulo, sin referencia al Vives, pertenece a una variante tosca abundante. De Sagunto seis dracmas, dos con cabeza de Minerva. La lectura de SAGUNTANI, de las monedas 263 y 267, que resultan de leer por la clerecha e interna SAGUNT, y por la izquierda extern a ANI, no es aceptable, en primer lugar 0 toda la leyenda es externa 0 interna, en segundo lugar Ialta siempre el trazo de la A, y finalmente en otra variante de estas monedas, la 83 de nuestra obra, Ia parte de leyenda a la derecha es SAGU y a la izquierda NTINV, 10 que evidencia que la lectura debe ser SAGUNTINV.

Lapsus de imprenta serala lectura EUSTIBAIKOLA por EUSTIBAIKULA.

Interesante per su rareza el denario de Turiasu 354, con solo la lctra KA como simbolo.

Dentro delareadel Jalon-Jiloca coloca separadamente las emisiones de Kontebakon y la de Konterbia. Singular para Segovia la interpretacion de la C POicreciente.

Sigue despues el grupo de "Roman cities of the Iberian Peninsular. par orden geogratico: Lusitania, Gaellaecia, Baetica, Tarraconenis. Destacando ocho grandes bronces de Gades muy interesantes. Coloca en ceca incierta la moneda con SACERDOS; 471-472, trabuida generalmente a Cartagonova, terminando la parte hsipanica con el nordeste: Rhode y Emporion.

Bien representada la plata de Rhode con dos dracmas y dos imitaciones y la de Emporion, con diez dracmas. De elias dos con inscripcion iberica, unacon la discutida leyenda BARKENO y que junto a ladel Gabinete Numisrnatico de Catalunya, son las dos unicas que se atribuyen a Barceno (Barcelona). Siguen las monedas de Bronce ernpori tanas con leyendas iberica y latina.

Termina Ira parte hispanica con un total de 669 piezas, siguiendo a continuacion la Galia, que empieza COn las monedas de la Narbonense can leyenda iberica, la mas interesante la de Neronken can la inscripcion SO en exergoy abundante laserie de Betarra con cinco ejemplares.

Lugdunum con rara moneda de plata 688. De Nemausus un as con cocodrilo de la serie pesada, n." 694, y varias contramarcas interesantes.

De Messalia despues de varios ejernplares de las monedas del tipo de Auriol, una belJ.a y rara dracma pesada y 62 dracmas ligeras calificadas de tetr6bolos ("') y tres del raro divisor. Terminando con los abundantes pequefios bronces. Lasmonedas hispanicas estill referenciadas a la obra de A. Vives y a algunas monografias, publicadas anteriormente al 1977. Muy utiles se presentan los dos indices, uno de las cecas por orden alfabetico y el otro de inscripciones fenicias e ibericas.

La ilustraci6n algo oscura en algunas monedas, no esta a la altura de la de otros volumenes del Sylloge del Danish Museum.

En conjunto este repertorio de Copenhage presenta un importante material que se pone a nuestro alcance y que perrnitira arnpliar los estudios de nuestra nurnisrnatica y por encima de todo esta la obra monumental del sylloge de Copenhage, con sus 43 volumenes y mas de 23.000' monedas.

BASTIEN, P.1979: «Le pseudo-atelier monetaire de Tarragone au Bas-Empire et le gouvernement de l'Espagne du Icr, mars 293 a 312.» Latomus. Tome XXVIII, Fascicule 1, Janvier-Mars, 1979, pigs. 90c109_

En este trabajo, Bastien trae a la actualidad la antigua problernatica de la pertenencia 0 no de las monedas con marca T, a Tarragona.

La importancia del problema de la existencia 0 no de este taller no 10 es tanto en 10 que a la Iiliacion de una" monedas se refiere, sino a las consecuencias que de este hecho se derivan referentes a la pertenencia de la Peninsula Iberica a los distintos augustos y cesares de la La, 2." y 3.B tetrarquia.

P. Bastien, desarrolla su exposicion en dos partes bien diferenciadas; en la primera razona la pertenenc.ia de las monedas con marca T al taller de Ticinum, Jo cual Ie servira de plataforma para pasar a la segunda parte en la que, sucesiva y ordenadamente, expondra su tesis sobre el distinto gobierno de la Peninsula Iberiea.

Para apoyar la pertenencia de la marca T a Ticinum retoma el argumcnto que en 1904 presentaron P. Monti y L. Laffranehi, del multiplo de oro de Constantino (RIC VI, n." 111). Segun este autor, la moneda representa la entrada de Constantino en la ciudad de Milan en el afio 313, asociando a Licinio en la leyenda del reverso. Considera que no puede tratarse de otra ciudad que de Milan por cuanto que, por un lado, los multiples de oro destinados a los «donativa. se acufian durante la presencia del emperador en la ciudad y, por otro, se sabe que el ernperador no pudo durante este ano visitar Tarragona ya que se conoce el calendario de visitas del ano 313 y en este no se c.ita a Tarragona ni tuvo, por otra parte, posibilidad material de hacerlo.

A continuacion, se detiene a considerar Ia dispersion de hallazgos, 10 cual es, bajo todos los conceptos, un aspecto muy a tener en cuenta. Los hallazgos que presenta sefialan, en este caso, una distr ibucion muy par ticular dado que los mas import antes se localizan, todos ellos, fuera de la Peninsula Iberica. Entre cllos, eita el tesoro de TrevigJio (a 126 Km. de Milan) del que de 552 antonianos, 145 son de Ticinum y de 2.122 follis 1.813 son de Ticinum; el hallazgo de Kellmunz (a 34 Km. al sur de Ulm) del que de 1.153 monedas de este periodo 846 son de Ticinum; el de Muttenz (cerca de Bale) en el que de 2.377 antoninianos 1.260 son de Ticinum; el de Centur (en Istria) en donde de 4.887 follis 587 son de Ticinum. Para la Peninsula Iberica cita el tesoro de Foxo-Tarneza en el que de 173 follis 7 corresponden a Ticinum; y los hallazgos de la excavacion de Conimbriga en donde para el periodo 274-307 se conocen 32 antoninianos de los que solo 6 corresponden a Ticinum.

Consideramos que esta distribucion es muy significativa y refuerza enorrnernente la tesis de la atribucion de la marc.a T a Ticinum debido a que e l grado cuantitativo de presencia de un tipo de objeto se encuentra en razon inversa a la distancia de su centro productor.

En la segunda parte del trabajo, aborda el problema de Ila reparticion de los territorios entre los distintos tetrareas. Para la La tetrarquia existen dos textos que difieren en 10 que a la pertenencia de la Peninsula iberica se refiere. Por un lado, se encuentra el texto de Lactancio que otorga a Maximiano, Italia, Africa y Espana; mientras que, por otro, Juliano atribuye a Constancio Cloro Gallia, Bretafia y Espana. EI problema, como posteriormente cornentara Bastien, se resume en la eleccion de uno u otro texto, cuyos seguidores y detractores se encargan de apoyar o rebatir.

Bastien argumenta que el texto de Lactanacio, «De mortibus persecutorum», se equivoca, ilIl menos en una ocasion, al atribuir 5 en vez de 6 afios para el periodo de reinado de Majencio, por 10 cual puede perfectamente, tambien, haberse equivocado en 10 referente a la atribucion de Espana a Maximiano. Y por 10 que respecta al texto de Juliano duda que desconociera la carrera politica de su abuelo. Ante el argumento de E. Stein que hace referencia al desequilibrio existente entre los territorios de Maximiano y Constancio, en el caso de que se aeepte el texto de Juliano y por tanto la pertenencia de la Peninsula Iberica a Constancio, ya que en este caso el Cesar tend ria el doble de terreno que su Augusto; P. Bastien aducela teoria de M. Besnier que considera que mas que una reparticion equilibrada de territorio 10 que se dividi6 fueron los ejercitos y los teatros de opera-

ciones, en definitiva el reparto seria fiscal cuyo objetivo seria conseguir zona" de reclutamiento y avituallamiento.

A continuacion refiere la afirrnacion que el Dr. Balil hizo en su dia, negando el gobierno de Espana por Constancio Cesar, basandose en los hallazgos que se conocian; a la que contrapone nuevos hallazgos epigraficos que refuerzan la teoria contraria.

Y por ultimo, P. Bastien discute el argurnento de J. Maurice que basaba en la persecucion de los cristianos de Hispania Ia no pertenencia de esta zona a Constancio, ya que los de la Gallia no 10 fueron por el caracter tolerante de este emperador. En respuesta, en primer lugar, y siguiendo a J. Moreau, duda de la posi­ ble datacion exact a de cada martir y de la localizacin de su lugar de martirio, dado que, a menudo, son erroneos. Se pregunta si realmente se puede deducir de esta persecucion en la Peninsula Iberica que Constancio Cloro no goberno en Hispania y apunta la posibilidad de que Maximiano exigiera de Constancio la aplicacion de los edictos dejandole libertad de accion en la Gallia.

Por 10 que respecta a la segunda tetrarquia, Bastien considera que no cabe aceptar, bajo ningun concepto, la hipotesis de la pertenenc.ia de Hispania al control de Severo Cesar, por la razon de que se apoya exclusivamente sobre Ia existencia del que el llama seudo taller de Tarragona.

Quedaba clare, como acertadamcnte apunta P. Bastien, que Ia mayor parte de Ilos his toriadores aceptan la pertenencia de la Peninsula Iberica a Constancio Augusto, en primer Iugar los que dill-ante la 1." tetrarquia ya creian en su perte­ nencia y en segundo lugar los que siguiendo a E. Stein consideraban que el territorio del Cesar no puede ser mayor que el de su Augusto. Adernas las pruebas epigraficas que adujo A. Balil, en 1967, en favor del gobierno de Constancio Cloro en Hispania, se refuerzan ahora con dos nuevas inscripciones que recoge P. Bastien de J. Vives.

Por 10 que se rcfiere a J. Maurice, defensor a ultranza del taller de Tarragona, sefiala con claridad que se encontraba obligado a admitir que Severo Cesar habia reinado en la Peninsula Iberica, aunque pone de relieve que esta afirrnacion tan solo la da a en tender y que unicamente sera categorica en 10 que se refiere al periodode Augusto.

La discus ion surge, de nuevo, en 10 que a la 3.3 tetrarquia se refiere. A la rnuerte de Constancio, el ejercito de este proclama ernperador a su hijo Constantino heredando los territorios que Ie pertenecian, entre los que, scgun P. Bastien, se encontraba la Peninsula Iberica. Pero sefiala que, nuevamente en virtud del seudotaller de Tarragona, muchos investigadores siguen Ia teoria de J. Maurice por la que se atribuye el dominio de Hispania a Severo Augusto, entre ellos se encuentran E. Stein y J. Moreau. A Balil, en cambio, en 1967, en espera de la obra de P. Bruun (R.I.C.) ve la posibilidad de la no correspondencia de las rnonedas con marca T a Tarragona e insinua la posible pertenencia de la Peninsula Iberica durante un cierto tiempo a Severo, basandose en una inscripcion fragmentada que se encontro en Galicia; su postura a este respecto nos parcce menos radicalizada de 10 que parece deducirse de la lectura de P. Bastien. A continuacion, se refiere a la usurpacion de Majencio, haciendo una relacion muy amplia de los investigadores que adjudican la Peninsula Iberica a Majencio y los que '10 hacen a Constantino. Pone de relieve que la existencia de monedas de Constantino con marca T, obliga a que los partidarios de la existencia del taller de Tarragona y de la dorninacion de Hispania por Severo Augusto y posteriormen­ te Majencio, admitan que, en un determinado momento, Hispania paso a manos de Constantino. Repasa las opiniones de los distintos historiadores sobre el momento en que consideran que se produjo este carnbio, En este sentido J. Maurice propone el 309 como el afio en que Constantino domina Hispania, a raiz de la datacion de unas monedas con marca T a nombre de Constantino, Licinio y Maxirnino Daia, en particular por el solidus (RIC VII, Ticinum, n." 53) R/ LIBERALI-

TAS XI IMP IIII COS PPP que interpreto como l1.a liberalidad y 4.a salutacion y a la que Bastien, siguiendo a L. Laffranchi, considera la posibilidad de poseer la leyenda invertida, con 10 cual deberia leerse IMP XI y COS IIII, datandose, POl' tanto, la moneda en el 317. Por otra parte afirma que, esta moneda no ha sido acufiada en Ticinum antes del 312, momenta a partir del cual Constantino domina en Italia.

En surna, P. Bastien considera que durante el periodo de la 3.a tetrarquia y la usurpacion de Majencio, Hispania estuvo bajo el dorninio de Constantino, y para ello, se basa en el Panegirico de Constantino en el que se cita que este emperador recibio en herencia los dorninios de Constancio augusto. Se apoya en el argumento «ex silentio» para afirrnar que no hubo ningun carnbio en la distribucion de los territorios, porque piensa que, de 10 contrario, se habria serialado en los panegiricos y ninguno hace menci6n de la reconquista de la Peninsula por Majencio ni de la adhesion espontanea de la misma a Constantino.

Concluye, finalmente, que si bien para la La tetrarquia existen dudas respecto a la atribuci6n de la Peninsula Iberica a Maxirniano 0 a Constancio Cesar, por 10 que hace referencia a la 2.", la Peninsula Iberica estuvo controlada por Constancio augusta y durante Ia 3." y rIa usurpacion de Majencio por Constantino. Y que Ia base de todo el problema relativo al dorninio de Hispania durante este periodo, parte de la tesis, que en este articulo se rebate, de la existencia del taller de Tarragona.

P.P. RIPOLLES

BRENOT, C. et NONY, D., «Tresor de drachmes legeres de Marseille a albia (Hyeres, Var)», Revue Numismatique, VI Serie, tome XX, annee 1978, pag, 56-62, lam. VI-VII.

Publicaci6n de 29 dracmas ligeras y dos pequefios bronces de Massalia, descubiertos en las excavaciones de albia, que los autores clasifican con todo detalle segun la obra de H. Rolland, que con tanto in teres esperamos. Para nosotros ila amonedaci6n massaliota es de una gran importancia por 10 intimamente que esta relacionada con la ernporitana, pues aunque a distinta escala las necesidades Iinancieras deberian ser las misrnas en ambas ciudades.

No estan presentes en este tesoro las primeras emisiones de dracmas ligeras de Massalia, caracterizadas por la leyenda griega corta MASSA, que aparecen a fines del siglo III a.c., en relacion con la segunda guerra punica, Dieciocho de las dracmas halladas presentan la leyenda griega larga MASSALIETON yonce la corta MASSA, que se diferencia de las mas antiguas por el estilo y el uso de simbolos. Siendo las ultirnas contemporaneas de los denarios romanos acufiados en Marsella por Valerius Flaccus, entre 85 y 82 a.C., fecha que nos da "LU1 termino para la ocultacion del tesoro.

EI interes de esta publicacion reside en su informacion, al ser s610 cinco los tesoros con dracrnas massaliotas los conocidos, que los autores comparan entre sf. L. VILLARONGA

CALIOO, X. y F., Catalogo de monedas. antiguas de Hispania, Subasta 18 y 19 de junio de 1979, Barcelona 1979, 178 pags. con 1.277 monedas ilustradas.

Como cosa excepcional resefiamos este catalogo de subasta por tratarse de algo extraordinario, al estar redactado con todo rigor cientifico y comprender un repertorio procedente de una antigua colecci6n que 10 convierte en un verdadero Corpus de la Moneda Antigua de Hispania.

Son 1.277 las monedas descritas, con su peso e ilustradas, y una bibJiografia completas, pues adernas de la referencia al Vives, La Moneda Hispanioa se dan las monografias especiales para cada ceca.

Se afiade un repertorio bibliografico general y un mapa con la situacion geografica de las cecas.

Las monedas descritas destacan por su excelente conservacion, y la rareza de muchos de sus ejemplares, siendo algunas piezas unicas,

La importancia del conjunto se pone de manifiesto con solo decir que son 69 las monedas de plata de Emporion inventariadas.

Su exito es evidente pues ya estamos viendo como se generaliza el tomarlo como referencia para nuestras monedas antiguas.

La edicion tipograficamente perfecta, con la ilustracion en la misma pagina en que va la descripci6n.

Si como catalogo de subasta tuvo durante unos pocos dias un valor importante, como instrumento de trabajo por su contenido quedara perenne.

Un buen ejernplo a seguir: convertir un catalogo de subasta en una obra cien tifica.

CH AVES TRISTAN, Francisca, «Las cecas hispano-romanas de Ebora, Iulia Traducta y Colonia Romula, Numisma, 156-161, enero-diciembre 1979, 9-91

Nos llega un nuevo trabajo de Francisca Chaves, que continua incansablemente sus trabajos de investigacion en torno de las cecas del sur de Hispania. El que ahora comentamos formaba parte junto al de Carteia, recientemente publicado por la Asociacion Nurnisrnatica Espanola de Barcelona, de SLl tesis doctoral. Sera publi­ cado en dos partes, en este volumen va el cuerpo teorico y la rlustracion y seguira en otro volumen de Numisma el catalogo, Despues de darnos la autora, el estado de la cuestion, pasa a estudiar los «Tipos y leyendas», incluyendo en este capitulo los retratos de la familia imperial, instrumentos sacerdotales, otros tipos con un simbolismo romano definido, tipos de raigambre indigena. Sigue, despues el capitulo de «Leyendas».

Pasa despues a «Tecnica y troqueles», Ilegando con minuciosidad y precision a establecer los distintos entalladores, dandonos una tabla con las combinaciones de entalladores de las monedas de Cayo y Lucio de Iulia Traducta, por la que se aprecia cl metodo seguido en el estudio de este aspecto. Termina con las «Consideraciones de conjunto al estudio de los troqueles».

La metrologia no la trata, por haberlo hecho anteriormente.

Para la cronclogia se basa la autora en los siguientes puntos:

1.0 Evidente relaci6n, dice, entre los retratos de aureos y denarios del tipo de Colonia Patricia y los anversos de las cecas estudiadas, obteniendo la Iecha del 26·16 a.C.

2.° Viaje de Augusto a Hispania en 15-14 a.C.

3.° Ascension de Augusto al Pontif'icado Maximo en 12 a.C.

Estableciendo la secuencia de las emisiones a partir del afio 15 a.c., hasta el 11/10 a.C. en que se produce un silencio, que solo llenara en parte Emerita, hasta llegar al gobierno de Tiberio.

Se extiende en las «Conclusiones generales», centrando la discusion en torno ados puntos: ,1.0, par que y para que se hicieron estas acufiaciones: '2.", como y donde se acufiarori estas series.

Resumiremos las ideas esenciales de la autora. La finalidad es la propaganda imperial con motivo del viaje de Augusto en 15-14 a.C. y la consecuencia de la creacion de 15 colonias. Los rnedios, son emisiones cortas, oportunistas, que desaparecen una vez cumplida su mision, eligiendo para ella algunas ciudades claves dentro de la zona sur de Hispania.

Ante la pregunta de si existe un centro ernisor para varias ciudades 0 bien

cada ciudad tiene su ceca propia, se inclina por la solucion de que cada ciudad tiene su ceca, pues es mucho mas facil mover el personal encargado de un taller, que transportar la mas a de moneda acufiada.

Esperamos para pronto la segunda parte de este trabajo, con la publicacion de los materiales en el catalogo, del cual se ha adelantado la ilustracion, que comprende XV laminas.

Deseamos que Francisca Chaves continue su labor y auguramos para pronto tener una vision completa de las emisiones imperiales del sur de Hispania.

L. VILLARONGA

CHAVES TRISTAN, Francisca, «Monedas halladas en la excavacion de unas cisternas italicenses», Habis n." 9, (1978) Universidad de Sevilla, pags. 465-469, lam. VI.

Interesante trabajo en el que se catalogan los hallazgos numismaticos realizados durante la excavacion de la cisterna de Italica, por el Dr. Pellicer.

De la cisterna Oeste y del deposito central, la autora cataloga las escasas piezas monetales aparecidas, que a la vez son bastante dispares cronologicamente. Los ejernplares mas antiguos se situan en el siglo III, mientras que los restantes pertenecen al IV, v e incluso, a la epoca arabe. Segun la autora, estas piezas ultimas no aportan ningun dato cronologico siendo las perdidas habituales de Baja epoca.

Mucho mas interesantes resultaron ser las monedas recuperadas en la zxcavacion de la cisterna Este. En su nivel IV aparecio un dupondio de epoca de Adriano. No obstante, el aspecto que ofrece mayor interes, es el hallazgo, en el nivel V, de un conjunto de veinte monedas que se escalonan cronologicarnente durante el siglo I y el II, a excepcion de un ejemplar de la Colonia Patricia. La moneda mas moderna corresponde a un as de Crispina, acufiado durante el reinado de C6modo. Es en este momenta del siglo II, cuando la autora situa el cierre del «deposito» que constituye este nivel V, y a partir del cual, considera que se data el abandono del abstecimiento de agua a la «nova urbs», Tiene una particular importancia la observacion realizada por la autora, en el sentido de sefialar la inexistencia, en el nivel V de la cisterna Este, de sestercios y la sola presencia de em dupondio. Y es precisamente en este periodo cuando se documen ta en la ciudad de I talica una considerable circulacion de sestercios (F. CHAVES, '1979: «Avarice sobre la circulaci6n monetaria en Italica», Symposium Numismdtico de Barcelona, vol. II, pag 82), 10 cual no se encuentra en concordancia con 10 que reflejan los hallazgos monetarios de la cisterna. Este tenomeno es similar al que M. Campo y M. Genera dieron a conocer en una ponencia del II Symposium Numisrnatico de Barcelona, '1980, relativa a las monedas recuperadas en la excavaci6n de un pozo, en cl yacimiento de Font de N'Horta (Tarragona). En el se atestigua, de igual modo, la inexistencia de sestercios, en una epoca en la que su circulacion era abundante, llegando a Ia conclusion de que los hallazgos recuperados no son una muestra de la circulacion monetaria del yacimiento, sino que constituyen una muestra selectiva. As! pues, probablemente, nos hallarnos ante un caso similar, en el que Ios hallazgos recuperados en la cisterna Este, no corresponden a la realidad del numario circulante en la ciudad de Italica y sean, por tanto, una muestra seleccionada con un determinado criterio, que desconocemos por el momento.

Para finalizar diremos que el trabajo se encuentra dentro de la linea ejemplar del modo en que deben tratarse los hallazgos monetarios que proceden de excavaciones arqueologicas, insertos dentro de su contexto, y dedicandoles la atencion que merecen.

DEMBSKI,G., Katalog der antiken Miinren. A. Griechen. I Hispanien und dieromischen. Provinren. Galliens, Kunsthistorisches Museum, Wien, 1979, 62 pags., 19 lam.

Nos llega to do el material de monedas antiguas de Hispania del Gabinete Numismatico de Viena con la publicacion del catalogo que ahora comentamos. Comprende 407 ejemplares de monedas hispanicas, la mayoria son hispanoiatinas. Siendo las mas importantes: dos dracmas de Rhode, einco de Emporion, tres de Arsc, una de Ebusus y una hemidracma de Gadir.

No incluye las monedas hispano-cartaginesas y en cuanto a las piezas 128 y 129, no creernos sean hispanicas. No convence el sistema que deja sin ilustracion algunas de las monedas, especialmente cuando se trata de ejemplares muy importantes, como la dracmas de Rhode n." 189 y 1a de Ernporion n." 124.

El orden seguido es el alfabetico, dividiendo el conjunto en tres gruops: monedas de la Citerior, de ila Ulterior y de las Baleares.

Figuran '108 monedas galo-rornanas en el repertorio, no habiendo ninguna de inscripcion iberica.

Termina el catalogo con un grupo de 26 monedas que califica de dudosas y talsas, predominando los paduanos del tipo de Altar de Lugdunum. Ademas entre elIas figura 1a n." 526, pieza de Italica que ha sido publicada como genuina por F. Chaves.

La bibliografia reducida, dandose principalmente la refereneia a Vives, citando el volurnen y pagina del texto, y no 1a lamina de la ilustracion, Cuadros de leyendas indigenas y un mapa. La ilustracion aceptable, algo oscura.

Con esta publica cion un nuevo conjunto de monedas hispanicas se ponen al alcancedel inves tigador, y esperamos que pronto sigan otras series.

DOMiNGUEZ ARRANZ, Almudena, Las cecas ibericas del Valle del Ebro. Institucion

Fernando el Catolico, publicacion 687, Tesis doctoral XXVIII, Zaragoza 1978, 398 pags. ilust.

Nos llega una importante y extensa obra que viene a lIenar un vacio de nuestra numismatica, al estudiar en conjunto las cecas ibericas del valle del Ebro, que solo habian sido estudiadas algunas de elIas en aspectos parciales.

Despues de una amplia revision delestado de Ia cuestion, con Lilla bibliografia cornpleta, pas a a estudiar el marco fisico del trabajo, describiendo las tribus ibericas que 10 pueblan: vascones, sucssetanos, sedctanos, iacetanos, ilergetes y 11.1sones.

En la descripcion de las cecas ibericas del Valle del Ebro sigue el siguiente metodo: bibliografia, lccalizacion de la ceca, caracteres epigraficos, caracteristicas y ordenacion del rnonetario, metrologia, y hallazgos de tesoros y esporadicos.

Las cecas estudiadas, por orden alf'abetico, con las siguientes: ALAUN, ARSACOS(ON), ARSAOS, BA(R)SCUNES, BELIGIO(M), BENTIAN, BOLSCAN, BURSAU, CAISCATA, CALAGORICOS, CARAUES, CELSE, DAMANIU, IACA, LAGINE, NERTOBIS, SALDUIE,SEDEIS(CEN), SEGIA, SESARS, TERGACOM, TURIASU. No compartimos el criterio de la exclusion de algunas cecas, pOI' su situacion incierta, cuando tipologicamente consta que pertenecen a la region estudiada.

Con la puesta al dfa del estudio de las c.ecas reseiiadas se facilitara a toda fuLura investigacion los materiales y la bibliografia, que hansido recogidos en este trabajo, tras un laborioso esfuerzo de investigacion.

Las monedas que han servido para el estudio van ilustradas, y alcanzan la cifra de 299, proceden de varias colecciones y museos, extrafiandonos el que no hayan side incluidas otras publicadas en catalogos, monografias y revistas especializadas.

En algunas ocasiones, por ejernplo en la ordenacion de los denarios de Beligio 0 en los de Bolscan, encontramos a faltar la discusion al no aceptar la autora la opinion desarrollada en trabajos que cita, Despues del estudio tcrnatico por cecas, pasa al estudio de conjunto, empezando por el condicionamiento de la amonedacion iberica. Siguen los aspectos tecnicos, estudio iconografico, epigrafico y metrologico.

Este ultimo que es el mas complejo, aun 110 resulta mas al estudiarse cecas pertenecientes a distintos grupos. Divide el conjunto de la arnonedacion en cuatro tases, dandose en algunas de ellas simultanearnente el patron romano y el iberico. En esquema, la autora desarrolla el siguiente sistema:

Fase 1 J 1,20

Fase 2 8,54 16,18

Fase 3 9,91 11,51

Fase 4 8,15

1.' mitad s. II a.C.

Mediados s. II a.c.

Principios s. a.c.

Mediados s. I a.C.

Comenta a continuacion los hallazgos de moneda de las cecas estudiadas, dandonos su composicion, bibliografia y comentario critico.

Dentro de los cuatro periodos cronologicos establecidos situa Ias emisiones correspondientes de cada ceca, donde se ve el esfuerzo realizado por la autora, y que puede servir para ulteriores investigaciones.

Con el estudio de la circulacion monetaria presenta, 10 que Ilarna «intensidad de la proyeccion cornercial», distribuyendo los denarios de los tesorillos en zonas comerciales. Por nuestra parte creemos que los motivos de su circulacion cran de caracter militar.

Termina con las conclusiones, en una interpretacion historica de los hechos monetarios y resumiendo la cronologia de las emisiones ibericas del Valle del Ebro.

Debemos felicitar a la autora por el trabajo realizado, al sistematizar todas las acunaciones del Valle del Ebro, con la aportacion de material abundante, repertorios bibliograficos. analisis e interpretacion numismatica, y si algun reparo podemos hacer a todo este esfuerzo, es que quiza hubiera llegado a resultados mas clecisivos si hubiera estudiado las moneclas por grupos tipologicos de cecas y no por orden alfabetico.

Nos congratulamos que los estudios numismaticos se vayan ampliando con trabajos de investigacion como e! que comentamos, surjan nuevas vocaciones, y las tesis doctorales con terna numismatico serviran de punto de arranque para la dedicacion de sus autores a ella, con 10 que debemos extender la f'elicitacion a los profesores que las fomentan.

DOMINGUEZ ARRANZ, Almudena, «Sobre epigrafia numismatica», XV Cangreso Arqueologico Nacional, Lugo, 1977, 821-834.

Comentarios de caracter general sabre los signos de la esc.ritura iberica, sin

ninguna aportaci6n nueva, llegando a la conclusion de que es inoperante usar la epigrafia como fuente de dataci6n, sin llegar a demostrarlo, pues el par de ejemplos que expone, Arsaos y Barskunes,corresponden a emisiones tarclias y toscas, que escapan a toda sisternatizacion epigrafica.

FERNANDEZ ALLER, M. C., Epigraiia y numismatica romanas en el Museo Arqueologico de Leon, Colegio Universitario de Leon, 1978, 221 pags,

En la parte numismatica se catalogan 365 monedas del monetario del museo. De ellas 14 son romano-republicanas, 304 imperiales y 47 corresponden a cecas hispano-romanas.

L.V.

GUADAN, Antonio Maria de, «Un nuevo conjunto de dracmas ibcricas de imitacion emporitana y algunas observaciones sobre epigrafia iberica», Cuadernos de Numismatica, afio II, Septiembre (1979), numero 16, 13-25.

Guadan hace una nueva e importante aportacion al estudio de las imitaciones ibericas de las dracmas emporitanas, publicando diez procedentes con toda probabilidad de un hallazgo.

De ellas algunas ya eran conocidas: dos ejernplares con Ia leyenda iberica ETOKISA; otros dos con OLOSORTIN; una con ILTIRTASALIR, otra con ILTIRTASALIRUSTIN, de la que publicamos tres en nuestra «Las monedas ibericas de Ilerda» (Barcelona 1978); otra con las letras ibericas KUM; la de TIKIRSKINE que se viene afiadir al basta ahora unico ejernplar.

De ineditas tenemos las monedas 9 y 10. Para la primera TIKISKESALIR estimamos como ya indica el autor algunas dudas ensu lectura, pues el primer signo que transcribe por TI, creemos que este valor Ionetico esta representado con toda seguridad por el signo en forma de tridente, inclinandonos nosotros por un valor de BE, en cuanto al segundo signo 10 leemos por L. Con ello se podria leer BELSKESALIR, con la raiz BELS perfectamente conocicla por otras inscripciones ibericas,

Para la moneda 10, la leyenda solo visible en parte de IKIA.

Termina el autor la interesante presentacion de estas nuevas dracmas ibericas, con jugosos comentarios en torno al vasco-iberismo, incidiendo en el tema de los numerales ibericos, por nosotros tan querido.

L. VILLARONGA

HILDEBRANT, H. J., Beitrdge zum romisch-republikanischen Micnzumlauj 111 Spanien, Chiron, Band 9, 1979, 113-135.

Consta el trabajo en dos partes, en la primera estudia el autor Ia metrologia de'los bronces ibericos y aplica un metodo estadistico, al analizar si las monedas de bronce con la leyenda iberica AREKORATA y AREKORATAS pertenecen al misrno sistema metrologico.

El metodo aplicado esta descrito con detalle, como asimismo el procedimiento a seguir y sus calculos, para hallar el peso medio, la desviacion tipica, el error tipico y los intervalos de confianza.

La diferencia de los pesos medios de arnbas emisiones es superior al intervalo de confianza de ambas y por tanto llega a la conclusion de que son emisiones acufiadas con distinto patron metrologico.

En rIa discusion comenta las diversas maneras de como hansido expresados los pesos en las emisiones monetarias, y de como deberian serlo, insistiendo que la diferencia de pesos entre elias, aun siendo importantes, no son relevantes, pues la acufiacion del bronce iberico, 10 fue al «marco», a la «talla», 0 sea que 10 verdaderamente importante era el numero de monedas en un peso determinado.

Enla segunda parte del trabajo estudia los tesoros de denarios romano-republicanos de Monroy y Valdesalor, estableciendo una tabla con el numero de denarios por ano, que expresa graficarnente en un histograma que califica de «espectro de las monedas halladas»,

Son dos los aspectos a considerar en este trabajo, el mas importante eldel metodo y el otro de la aplicacion a casos concretos.

Senimos una gran satisfaccion de ver como se van introduciendo nuevos metodos en la investigacion numisrnatica, que perrnitiran con toda seguridad nuevos avances y muchas mas precisiones.

PAGES, J., «Trouvaille d'un bronze colonial d'Auguste sur Ie site des "Moulies ?». Commune de Bastennes (Landes). Cuadernos de Investigacion (Geografia e Histori a) tomo 4, fasciculo 2, diciembre 1978, Logrofio, pag, 83-89.

Publicacicn de una moneda de Calagurris de los magistrados L. VALENTINO y L. Novo hallada en el lugar que indica el titulo.

L. V.

RIPOLLES ALEGRE, Pere Pau y GOMEZ GARCIA, R. «Hallazgos numisrnaticos de Camporroble», Achivo de Prehistoria Levantina, XV, 1978, 209-215, 1 lamina.

Descripcion de 7 monedas ibericas y 6 rornano-imperiales halladas en el pueblo de Camporrobles de la Provincia de Valencia.

L. V.

RODRIGUEZ OLIVA, F. «El tesorilIo de bronces bajoimperiales de Manilva (Malaga), XV Congreso Nacional de Arqueologia, Zaragoza 1979, 835-848.

Publicacion de un tesorillo compuesto por 54 bronces romanos del siglo IV, de ellos identificados 31, que van de Constancio II a Honorio, los ultimos del 393-395, con predominio de las c.ecas orientales. Se propone como motivo de su ocultacion las invasiones de los anos 411, 0 422/49.

TAFFAENLIO. et J., et RICHARD, J."C., «Les monnaies de Mailhac (Aude) (1931-1977»>, Gallia, 37, 1979, 1-53.

Estamos ante la publicacion de las monedas halladas en Mailhac, con un total de 281 ejernplares. Su total ilustracion hacen valido el abundante material para todo estudio posterior. Antecede al catalogo de las monedas un estudio arqueologico del lugar, de sus excavaciones, con pIanos indicandose el lugar de los hallazgos y sus estratos. Todas las monedas son descritas metodicamente con gran precision, afiadiendose unas referencias bibliograf'icas exhaustivas. Los comentarios criticos ante las monedas que los rnerecen, son interesantes

y eruditos. Destacamos la imitacion del obolo de Massalia con la leyenda ANL/AN, de las imitaciones de Neronken la que presenta los signos ibericos BIU y otra con cabeza a la izquierda.

De monedas hispanas, 7 de Ebusus, 3 de Emporion, 3 de Kese y 1 de Obulco.

Veintidos son las monedas partidas halladas, 10 que representa un porcentaje similar al hallado en Emporion y Conirnbriga, 10 que parece indicar las mismas necesidades y motivaciones.

Curiosa la presencia de un Trajano con la contramarca de un bucranio, que tambien ha aparecido en Emporion.

Termina el trabajo con el estudio de la circulacion monetaria y c.uadros con porcentajes e histogramas. La gran masa de moneda circulante es massaliota, siguiendole la romana y en menor cantidad la local.

Valiosa aportacion por 10 precisa y metcdica exposicion y esperamos que la continuacion de trabajos similares nos perrnitira llegar al conocimiento de la circulacion monetaria en la Narbonense y Hispania.

TORRES, Joaquim, «Tesouro rnonetario do Castro de Alvarelhos», Camara Municipal de Santo Tirso, separata do Boletim Cultural, vol. I, n." 2 e 3, Santo Tirso 1979, 250 pags., LXX lam.

Noticia de dos tesoros monetarios, el primero hallado en 1964, compuesto POi- 523 denarios, de ellos el mas moderno de Augusto del periodo de 29-28 a.C.

El segundo descubierto en 1971, es descrito con todo detalle en esta obra, esta compuesto por 3.454 monedas de plata romanas, la mayoria denarios con algun quinario, ademas se hallaron nueve bolas (pesos) de plata, con un peso total de 3.228,2 grs.

Fue hallado en el Castro de Alvarelhos en cl terrnino de Santo Tirso, a 20 Kms. al norte de Porto (Portugal).

La composicion del tesoro ante tan gran nurnero de ejemplares, esta repartido en un sinfin de ernisiones, desde los primeros denarios, Crawford 44.

Anotamos el numero de ejemplares de las emisiones que se vienen atribuyen­ do a Hispania, que no se presentan en una abundancia superior a las otras emisiones romanas, con parecido numero de curios.

Pensemos que una ernision de denarios para pagar a una legion en carnpafia en Hispania, era igual que fuese acufiada en Rorna que en Hispania, a efectos de su circulacion por el lugar en que estaba asentada la legion.

De C. Annius Luscus: 8 ejemplares de ceca Italiana y 6 de Hispana. De Q.Caecjlrus Metelus, 5 monedas. De D. Cornelius Lentulus, 23 denarios.

La mayor cantidad de denarios corresponde a las emisiones de Caesar: tipo de elefante y simbolos pontificales, Cr. 443/1 con 2014 ejemplares y del CR. 468/1 y 468/2, con 213 denarios.

Escasos los pertenecientes a los pompeyanos. De Poblicius, 42; de Minatus, 2; y de CR. 511/3a, 9.

De Osca de Domitio aparecieron 9 piezas y de las emisiones militares con galera de Marco Antonio, 45.

El tesoro se cierra con ejemplares de Augusto, con 41 denarios, que llegan hasta el RIC 39, que fueron acunados en Roma hasta el 29 a.c.

En cuanto a rarezas, tenemos numerosos ejemplares pertenecientes a emisiones raras del periodo 50 a 29 a:C. y en cuanto a las anteriores debemos mencionar las siguientes: E. Egnatius, Cr. 391/1a con 2 ejemplares; L. Plaetori, Cr. 396/1a; Q. Creperei, Cr. 399/1a; L. Axsius, Cr. 400/1a; Q. Pomponi Rufus, Cr. 398/ sin descrip­ cion de las marcas de control.

Las criticas que podrian hacersc a este trabajo, como es la falta de pesos de

BIBLIOGRAFIQUES las monedas, estudio de los cufios, etc., quedan minimizadas ante las dificultades que se presentan al investigador en el estudio de los tesoros, en que se lucha con la suspicacia, codicia y egoismo, por ello debemos felicitar y agradecer al autor por los datos que con su publicacion aporta al mundo de Ia investigacion numismatica.

ULLA WESTERMARK, KENNETH JENKINS, The coinage of Kamarina, Royal Numismatic Society, Special Publication Number 9, London 1980, 283 paginas y 40 laminas.

U. Westermark y J. Jenkins nos ofrecen una magnifica obra sobre las monedas de la ceca de Camarina. Despues de una introduccion historia se entra en el cstudio de las acuriaciones que se dividen en cuatro periodos. EI primero de ellos, c. 492-485 a.c., se compone exclusivamente de didracmas de las que solo se conocen sietecurios de anverso y siete de reverso. E<! periodo 2, c. 461-440/435 a.c., incluye un extenso grupo de litrai de plata, divididas en cinco series. Los prirneros estudiosos de la ceca de Camarina creyeron que estas series eran las mas antiguas. Posteriormente esta teoria se modifico para situarlas a partir de 461 y ahora los auto res establecen su cronologia de forma que se puede considerar definitiva. Al siguiente periodo corresponden dos series de tetradracmas acufiadas entre c. 425 y 405 a.C. con 13 cufios de anverso y 21 de reverso. Son ejemplares muy bien acufiados y de una alta calidad artistica. Dentro de este mismo periodo 3 se situan tres series de didracmas acufiadas en c. 415-405 a.C., adernas de dracmas, hernidracrnas y litrai de c. 410-405 a.C. Muy interesante nos parece el cstudio que hacen los autores sobre los grabadores de las monedas de plata de este periodo. Prirneramente comentan el trabajo hecho por Ios cuatro grabadores que firrnaron los curios hechos por ellos y despues establecen una serie de grupos, cada uno de los cuales debe corresponder a un grabador 0, al menos, tiene un estilo muy caracteristico.

'Las primeras emisiones en bronc.e son de c. 420-405 a.C., es decir, tambien pertenecen al Periodo 3. Se establece la secuencia de tipos, pero por faIt a de material, no se puede Ilegar a establecer la secuencia de curios y sus enlaces. La unica serie en oro de la ceca de Camarina es tarnbien de este periodo. Los autores la siuan bacia el afio 405 a.C., su peso medio es de 1,16 g. y en el reverso solo se lee KA. Esta abreviatura en Ia leyenda del reverso ha hecho que en ocasiones se atribuyeran estas piezas a otras cecas, sin embargo los autores las atribuyen sin ninguna duda a Camarina. EI cuarto y ultimo periodo se c.ompone de piezas de plata y bronce y es el que mayores problemas cronologicos plantea. De todos modos, .se situa ya en el siglo IV a.C. y se propone la fecha c. 300 a.C. para las ultimas emisiones de la ceca.

En suma, se trata de una obra elaborada con gran cuidado y precision, donde cada serie es estudiada en si misma y en su contexto historico y numismatico, consiguiendo dar una vision muy completa de 10 que fueron las acufiaciones de Camarina.

CAMPO

VILLARONGA, Leandre, Numismdtica Antigua de Hispania. Barcelona 1979.

Acabade aparecer esta obra, que ya esperabamos, y nos sentimos obligados a resefiar en primer lugar su esmerada edicion. Todos los aspectos formales del volumen son un ejernplo de buen hacer: la calidad y claridad de las fotograffas, el tipo y tamafio de letra, asi como la cornposicion y maquetado de las paginas.

Y 10 alabamos con tanto mas entusiasmo, cuanto menos aprecio colectivo se hace de 10 que se ha venido Ilamando «buena presentacion», y porque, quiza empujados por Ia edad, valorarnos cad a vez menos 10 que comemos y mas de que forma comemos. Tambien 10 alabamos porque sabemos que el autor no es ajeno a cste aspecto. Son 350 paginas impecables de gratisima lectura. Como castellanos valoramos el esfuerzo del autor, que habla y piensa en catalan, para escribir en la lengua de Cervantes, mejor dicho, para ir traduciendo a nuestra lengua. Cuando tantas personas que escriben en su propio idioma someten su escritura a una correccion de estilo, no disculpamos la maltrecha sintaxis de esta obra que por su importancia merece hasta el cuidado de este detalle. Introduciendonos en el contenido de 10. obra diremos que Villaronga dudo de titularla CURSO DE NUMISMATICA, optando por abandonar esa denorninacion porque -son sus propias palabras- «su finalidad es tan solo un ensayo de iniciar al lector a 10. investigacion de nuestra nurnisrnatica antigua». No obstante el autor vuelve a decirnos que: «intentarernos hacer nuestra exposicion didactica» 10 que consigue plenamente. EI primer 1ercio de 10. obra se dedica a esa introduccion, abordando temas como: metodo, estilo, metrologia. estadistica, lengua y escritura, etc., etc., que son imprescindibles para todo aquel que quiera iniciarse a el conocimiento de nuestra numisrnatica antigua. Todos ellos estan tratados con rigor y al mismo tiempo pensando en la iniciacion de sus lectores. Alabanza especial merecen los capitulos de metrologia y estadistica en los que el autor ha sido pionero en nuestro pais. Hemos sido testigos de muchas criticas irracionales a sus trabajos sobre metrologia y nos felicitamos de que el propio autor divulgue estos sistemas con una base maternatica elemental pero suficiente para poder analizar los datos numismaticos, Quiza por esas criticas que hemos mencionado, el autor defiende estos sistemas -nada tenernos que objetar a su defensa, y nos sum amos- pero sin advertir que su aplicacion no lleva por si misma a un conocimiento preciso en NINGuN CASO. Los resultados obtenidos no son mas que una nueva probabilidad. Villaronga usa en sus trabajos de estos metodos correctamente y luego sabe conjugar el sentidocomun y los datos historicos y arqueologicos y el estilo de las rnonedas y, 10 que es mas importante, la experiencia. La aplicacion del estuclio estadistico a los objetos rnonetarios es imprescindible y solo pueden molestarse los que pontifican sin ciencia suficiente apelando :a instituciones como si el conocimiento por connaturalidad fuese aplicable a la ciencia numismatica.

Encontramos muy completo y actualizado en bibliografia el capitulo dedicado a lengua y escritura, dentro del caracter divulgador con el que se acometen 10:, diez primeros capitulos. Ouiza se dan demasiadas cosas por sabidas en el alfabeto fenicio en sus dos variantes -punica y necpunica-> y echarnos de menos la misma sistematica que con tanto acierto desarrolla para el alfabeto que denomina no sin intencion iberico del norte. 'En cambio el autor se extiende en la interpretacion de leyendas como marcas de valor a nuestro juicio sinla matizacion suficiente. Ya en la obra de Delgado se interpretan como numerales diversos signos de las monedas de UNTIKESKEN. Villaronga continua y arnplla estas interpretaciones pero no las consideramos suficientemente probadas. Las marcas de Bolskan no parecen que vayan en esa linea teniendo en cuenta todas las de mas marcas de todos los denarios ibericos. El caso de los cobres de UNTIKESKEN parece mas aceptable pero diriamos que A PESAR DE los resultados rnetrologicos (efr. p. ej. los pesos medios de la llamada primera ernision de ases de Untikesken con la marca EBA, publicada por el mismo autor en «The aes coinage of Emporion». Todos ellos, salvo excepciones, pesan considerablemente mas de la quinceava parte de la unidad. No sirve hallar la media general de las sucesivas emisiones deerecientes en peso, al menos en nuestra opinion). Estas investigaciones e hipotesis 110S parecen interesantisimas y muy utiles unicamente queremos indicar que quiza

no queda claro su caracter de mera hipotesis en estos capitulos que eJ autor se autodisciplina a redactar, con evidente merito, en terminos breves y concisos. A partir del capitulo XI se inicia el estudio y sisternatizacion de nuestras series antiguas. No nos encontramos ante un estudio concreto de unas series determinadas en las que el autor adelante un as conclusiones mas 0 menos probadas sobre las que redactar un comentario mas 0 men os crttico y siempre amable; estamos ante una obra de madurez en la que se abarca un periodo amplisimo y se vuelcan extrac.tadamente un sinfin de conocimientos. Comoel propio autor advierte -y somos testigos de ello- 50.000 monedas perfectamente fichadas son la base y cl substrato de este exhaustivo estudio. Ante semejante avalancha de datos objetivos, que nunca agradec.eremos suficientemente, solo cabe leer con atencion y aprender en silencio. Seria pedante por nuestra parte y carente de utilidad adentrarnos en la critica de tal 0 cual aspecto parcial.

Villaronga dedica un capitulo al siglo III antes de Cristo. Luego expone en varios capitulos 10 referente 031 siglo II y en otros el I antes de Cristo, dividiendolos en 2 0 3 zonas geograficas: fundamentalmente Ulterior y Citerior, separando las emisiones de Edetania y Celtiberia. Aunque asi expuesto parece que la division es elemental, hemos de subrayar que -dado el desconocimiento anterior sobre la cronologia de las monedas ibericas-> esta estructuracion es compleja y atrevida. Quiza por haber desarrollado el autor en monografias anteriores el esquema cronologico de series significativas (cfr. series de ARSE-SAGUNTO, UNTIKESKEN, etcetera), puede parecernos no tan revolucionario.

Hemos de apreciar tam bien que el autor al situar las monedas en las coordenadas de tiempo, continuamente expone su fundamentacion critica apoyandose tanto en investigaciones propias como en trabajos de otros autores. Se anima al lector a reflexionar sobre las diversas hipotesis, unas suficientemente probadas por los hallazgos, otras mas aventuradas. A traves de la amistad que nos une al autor, hemos podido admirar tanto su capacidad critica, como su capacidad de autocritica, facultades esenciales para un investigador. Cuando Villaronga nos entregaba un ejemplar de su obra ya estaba lamentando que por error hubiese incluido 'la ceca de BASTI en Catalufia en vez de en la Edetania. Cuando le advertimos que conocemos un ejemplar de la moneda de Malaga (d. fotografia n." 240) con la leyenda en epigrafia neopunica, como todas las de esa ceca, no ha dejado de animarnos a la publicacion y correccion de este detalle. Esto ni desmerecela obra, ni es del caso mencionarlo mas extenso. Mas importante es resaltar la inclusion de monedas inedit as como las n." 380, 382 y 474 de SEARO, CAURA y KETOVION respectivarnente, mas otras dadas a conocer por el autor en anteriores trabajos. Sin pretender catalogar exhaustivamente las monedas conocidas, el reperto rio de fotografias es amplisimo y seleccionado muy cuidadosa y didacticamente. Queremos detenernos en un detalle: la existencia simultanea de sistemas 'TIetrologicos diferentes. Tal es el caso de KESE (d. pag, 123). Es una hipotesis Iremendamente sugestiva pero que consideramos no esta cumplidamente demostrada. No es este el sitio para hacer una critica con pruebas y menos teniendo en c.uenta que admitimos tarnbien la posibilidad de que el autor tenga razon. En este caso -en nuestra opinion- podia haber logrado una mayor rnatizacion en las afirrnaciones, como habitualmente hace el autor con elegancia y rigor cientifico en toda su obra.

Aspecto interesantisimo a res altar son las reacufiaciones (cf. fotografias 10'3, 104 y 338). Hay aqui campopara una futura labor: la recopilacion sistematica de los datos conocidos, que seria de gran interes y utilidad para la cronologia Termina el libro con la moneda de epoca imperial perfectamente sistematizada. Se incluyen monedas propiamente imperiales acufiadas en Hispania siguiendo criterios modemos apuntando los ultirnos descubrimientos y la critica de los que sc venian admitiendo y se afiaden las monedas de la Narbonense, monedas propiamente ibericas tradicionalmente marginadas por nuestros numisrnaticos.

Por ultimo el libro se cierra con los correspondientes indices. En este caso, dada su extension y los aspectos que recogen asi como su rigor, merecen un comentario plenamente laudatorio. Con los indices el autor ha podido estructurar la obra de un modo mas racional, sin perder por ello la facilidad de localizacion por el tradicional y absurdo orden alfabetico de cecas.

Terminamos felicitando al autor por esta obra mas monumental de 10 que aparenta, que enriquece nuestra numisrnatica y que servira de hilo conductor para cualquier futuro estudio por la profusion de datos que nos sirve y por su rigor.

E. COLLANTES PEREz-ARDA

III. MEDIEVAL

BALAGUER, Anna M., «Early Islamic gold issues of North Africa and Spain III the American Numismatic Society», Museum Notes, 24, 1979, pags. 225-241.

La autora, con este nuevo trabajo, va completando el corpus de «Las monedas transicionales arabe-musulmanas de Hispania», publicado en Barcelona en 1976, y al que ya habia afiadido en Gaceta Numisrnatica el estudio de otras 12 monedas.

El conjunto ahora estudiado es importante, son 18 las monedas de Ia American Numismatic Society catalogadas e rlustradas. Algunas habian sido dadas a conocer en el siglopasado por Codera, como pertenecientes al arabista D. Pascual de Gayangos.

Acornpafia al estudio una tabla con la esimacion del contenido de oro fino de 33 monedas de la American Numismatic Society y 12 de la colecci6n Grierson del Fitzwillian Museum.

La determinacion se ha hecho por el procedimiento del peso especifico, a base de repetidas experimentaciones, y es valida para el contenido de oro y plata, no siendolo en cuanto al cobre.

Es de sefialar el dinar n." 26 del catalogo por su falta total de contenido de oro, tratandose de un caso unico.

Para las monedas de la coleccion Grierson, cuyo contenido metalico ya habia publicado Ia autora, se danlos nuevos resultados de los analisis que modifican los dados anteriormente.

HI esquema del contenido de oro es el siguiente:

Emisiones africanas del 97H, de 80/90 % de oro.

Emisiones latinas de Hispania de 97H, de 85 % de oro.

Emisiones hispanas bilingiies. de 97/99H, de 66/72 % de oro.

Dinares reformados con inscripciones arabesdel CJ5/99 % de oro.

A. M. Balaguer con esta nueva aportacion completa el estudio de las importantes emisiones transicionales arabe-musulmanas de Hispania, de gran rareza e interes historico, que marcan un hito en la numismatica espanola.

L. V.

BALAGUER, Anna M. «Primeres conclusions de l'estudi de la moneda catalana corntal», Ier. Symposium Numismatic de Barcelona. lIon. Volum. Barcelona, 1979, pags. 297-327.

Treball forca mes ambicios del que el seu titol indica, no solament ens dona els resultats i conseqiiencies que es podien derivar de l'inventari d'exemplars monetaris d'epoca corntal (Corpus de la moneda com tal publicat al primer volum) sino que recull molts altres aspectes decisius per al coneixement d'aquesta dificil parcella numismatica.

Aixihi trobem un excellent estat de la qiiestio sobre la debatuda lliura de Carlemany i la seva reforrna, punt de partida obligat de cara a I'estudi metrologic.

Estudia, tarnbe, les troballes conegudes fins avui tant de moneda catalano-carolingia comcomtal, esmentant les troballes carolingies peninsulars. Malauradament les troballes comtals s6n torca escasses, pen'> ens permeten una primera aproximaci6 a l'estudi de la circulaci6 monetaria. Es de destacar la presencia de moneda d'or fora de I'area estricta del nucli Barcelona-Girona-Ausona, El tracat de histogrames de pesos i l'estudi dels encunys resulta tarnbe una font important de dades: perdu a de pes del mancus al lIarg del segle XI, bon centratge de pesos per als diner-s de llir-ceptre, abundancia relativa d'encunys diferents per als mancusos que resulten esser la moneda comtal mesben representada, reconsideraci6 de la cronologia de les dues emissions del diner del llir en base ales corresponents curves de pesos, etc.

En un darrer apartat, la autora assenyala un conjunt d'altres aspectes importants com, per exernple, la identificaci6 d'un quart tipus de mancus atribuible ails temps de Berenguer Ramon I i per tant versemblantrnent batut pel moneder Bonnom i la possibilitat que els mancusos que porten una creu 0 be Ia llegenda CRUCEN corresponguin a algun corntat catala.

Esperem que el treball de Tesi Doctoral que A. M. Balaguer ha ernpres seguint el fil d'aquest apassionant tern a permeti de donar, per prirnera vegada, un panorama prou clar de Ia circulaci6 de la moneda catalana comtal, obtenint per via documental el que avui no es possible de lIegir nornes per les troballes.

BALAGUER, Anna M.i CRUSAFONT, M., «Redescoberta del flori de Girona», Ier. Symposhun Numismatic de Barcelona, vol. II, Barcelona, 1979, pags. 401-406.

Presentaci6 i estudi critic del flori de Girona, que fou publicat per Salat, no fou adrnes pels numismatics que el seguiren.

El motiu d'aquesta incredulitat obei ales irregularitats que presenta, principalment la presencia del nom de la seca: GERUNDE.

L'atribucio deJoan II es indiscutible per existir el testimcni documental, creuen els autors que el nom vulgar de «barbuts» designa al fIori de Girona, Acompanya l'estudi la transcripcio dels documents provatoris.

Amb I'esforc dels nostres numismatics, entre els quais A. M. Balaguer i M. Crusafont sobresurten, es van completant les nostres series monetaries i es resolen els nornbrosos problemes de la nostra numismatica.

L. v.

BARCELO, Miquel, «La primerenca organitzaci6 fiscal d'Al-Andalus segons Ia "Cronica del 754"», Faventia 1/2, pags. 231-261. (Departament de filologia classica de la Universitat Autonorna de Barcelona), 1979.

Es tracta, segons diu el mateix autor, d'un complement de la recerca Ionarnental de P. Chalmeta sobre la Iorrnacio del sistema de iqta'at a al-Andalus, Ia qual afirmaci6 posem en dubte car creiem que aquest estudi ultrapassa amb escreix l'enunciat.

La introduccio, en la qual ens d6na una visi6 rapida de I'expansio arabo-musulmana, tot insistint en la practica de la formaci6 d'una ampla xarxa d'organitzacio adrninistrativa, coneixement pero, severament limitat per la manca de dades que es tenen de l'organitzaci6 fisca-l visigoda la qual hom suposa el model antecedent, ens obre el cami a un estudi extens i acurat que arriba fins el 1431760, tot analitzant exhaustivament I'anornenada «Cronica del 754».

EI pacte de Teodomir i Ia pacificacio d'Abad al-Aziz b. Musa (94/713-97/715) el qual te punts d'estreta sernblanca amb d'altres signats durant Ia conquesta d'al-Jazira, Mesopotamia (18/631-20/641), tramesos per al-Baladhuri i Abu Yusuf formen part del seguerit capitol.

Molt elaborada la qiiestio de al-Hurr, al-Samh i el quint de l'Estat (jums), sense oblidar I'establiment de registres fiscals dels cristians, lligant tot aixo amb les encunyacions primerenques de moneda. Llegim: «Aquests intents organitzadors van acompanyats per l'encunyacio de solids bilingues per al-Hurr, arnb data de 97/716(7), i I'encunyacio de diners epigrafics per al-Samh el 102/720. No cal insistir sobre ei caracter i intencio fiscals d'aquestes encunyacions de peces d'or, paraHelament a l'encunyacio de fulus (peces de coure) Pero si es convenient destacar que tant les encunyacions d'al-Hurr (intoduint inscripcions en arab a la moneda) com les d'alSarrrh (adopcio definitiva dels tipus monetaris arabs establerts per la reforma d'Abd al-Malik h. Marwan) son els darrers moments d'un proces cornencat tot just el 93/711-2 d'encunyacions mcnetaries, seguint els models inaugurats per la conquesta i organitzacio fiscal d'Ifriqiya; models que seran Ileugerament modificats (serie SIMILIS al centre del revers i la serie de I'estrella) precisament per a fer-los immediatament identificables com a models d'Hispania. Aquestes encunyacions fan ben pales .que el proces d'establiment de dependencies fiscals rnitjancant pactes va acompanyat d'una activitat encunyaelora des del 93/711-12 que es vol autonorna d'Ifriqiya tot ajustant i modificant els seus models tipologics, Des d'un principi, doncs, els arabo-musutrnans comencaren a organitzar fiscalment I'ocupacio dHispania. Els pactes, fins i tot amb els fills de Wititza, eren I'instrument adequat; pero la intencio de conquesta era clarament previa als pactes.»

Les conclusions a les quaIs s'arriba en aquest estudi, podem resurnir-les, seguint I'autor:

a) Inforrnacio important sobre el proces d'organitzacio fiscal d'Hispania, a traves dels pactes.

b) Descripcio d'accions fiscals precises; pacte de Teodomir, establiment de re pacijicae, divisio del khums

c) Descripcio d'accions fiscals rnenys concretes; subscripcio de paus, aixecamen de registres fiscals, augment 0 disrninuci i dels impostos

d) Muntatge i posta en circulaci6 d'especies monetaries adequades per atendre tant els pagaments fiscals com els estipendis de solclacla (ata) assegurant aixi l'oferta monetaria i una velocitat de circulaci6 prou estable com per a estimular el cornerc, els mercats locals i el cornerc Ilunya.

I finalitza dient que, el voler veure en aquestes practiques I'existencia d'un sis tema «feudal» existent ja a Hispania es senzillament un desproposit. L'ocupacio tribal d'al-Andalus, no vigoritza les tendencies feuclalitzants visigodes d'acord amb P. Guichard. Altrament P. Chalmeta s'ha plantejat especificament la qiiestio d el feudalisme a al-Andalus, arribant a una conclusio negativa, tal com el propi autor ho rernarca.

J.P. i B.

BARRAL i ALTET, Xavier, «Monnaies sueves contremarquees a la pointe», Melanges offerts a Jean Lajaurie, Societe Francaise de Nurnisrnatique, Paris 1980, pags. 167-170.

Publicacio de cuatro monedas suevas con graffiti incisos, no observaclos hasta ahora, que POl' figural' tarnbien en casi todas las monedas oficiales del tesoro de Sevilla, poelemos aceptar que fueron trazaelas en Ia epoca de su circulaci6n.

EI autor plantea el problema que desarrollara en el trabajo en preparacion sobre el tesoro de Sevilla.

BASTARDAS, J. i MAYER, M., «La moneda en els Usatges», fer. Symposium Numismatic de Barcelona, 1979, vol. II, pags. 210-220.

Aquest estudi es el resultat de c.onfegir les dades f'ilologiques amb les dades numismatiques dels Usatges; es un pas endavant en el coneixement de la cronologia i transrnissio d'aquest cos Iegislatiu i tambe en el de la historia monetaria de la Catalunya Comtal.

Poquesvegades la numismatica es tan especificament considerada pels estudiosos d'altres disciplines (en aquest cas filolegs) per tal de prendre'n les dades que pot aportar a l'aclariment de determinades qiiestions i, alhora, facilitar-ne d'altres que puguin contribuir al seu avenc, Per una banda, els seus coneixements sobre Ia problernatica general dels Usatges els permet de donar al numismatic una panoramica util i concisa. Per I'altra. procuren extreure de la numismatica aquelles dades que paden contribuir a la ardua tasca d'anar descobrint Ies interpolacions dels ci» dexs.

Aixo els perrnet de fer aclar'iments, tan interessants per a la numismatica, com el que fan a l'usatge 27, tot demostrant que la frase «per CC uncias auri qui sunt CCC morabatinos auri Valenciae. ha sofert certa transmutaci6 i cal llegir com: «per CC uncias auri Valenc.iae que sunt CCC morabatinos auri», molt mes coherent amb les equivalencies conegudes.

Les dades filologiques i numismatiques considerades porten als autors a concloureI'existencia d'un nucli de legislaci6 de Ramon Berenguer I, identificable numismaticamenr per l'or cuit, un segon nucli d'entorn de l'any 1100, amb referencies de l'or de Valencia, i un tercer grup uns 20 anys posterior. Capitol apart mereix l'Usatge Solidus Aureus, ja que el seu origen es, arnb tota probabilitat, una glossa. EI treball present es, doncs, W1a aportac.i6 important al coneixement dels Usatges i de la moneda comtal.

BISSON, Thomas N., Conservation oi Coinage, Monetary Exploitation and its Restraint in France, Catalonia and Aragon c. 1000-1225 A. D., Oxford University Press, Oxford, 1979, 250 pags. i XI lams.

En aquest Ilibre el Professor T. N. Bisson ens ofereix l'estudi dels aspectes Iiscals de la fabricaci6 de la moneda a Franca, Catalunya i Arag6 en els segles XI-XIII. Una ternatica certament ben poe fressada per la historiografia 0 la nurnismatica i de la que l'autor ens en presenta un notable estudi de conjunt.

De la Iabricacio de la moneda se'n deriven uns guanys per l'autoritat emissora i I'incrernent d'aquest benefici repercueix, naturalrnent, en la seva qualitat intrinseca. Aquestes mutacions de la moneda, que van introduint les seques des del periode carolingi, representen un trasbals per a I'econornia, comportant una alca de preus, queixes i males tar entre els usuaris de la moneda que, en ocasions, arriben a rebutjar les peces de determinades emissions per la seva baixa qualitat. Es dar, ens diu el Professor Bisson, que a principis del segle xnr l'explotacio arbitraria de les amonedacions no podia anar endavant no sols per consideracions morals, sino perque era cada vegada mes evident que els interessos socials de la moneda iel comportament economic del diner eren massa complexes perque aquest fos Iacilment o permanentment reajustat. Aixo propicia l'aparicio d'un sistema impositiu, conegut a Catalunya amb el nom d'arnonedatge, per a compensar a l'autoritat emissora del compromis que contreu al cobrar-lo de no alterar la qualitat de la moneda.

E1s primers exemp1es d'aplicacio d'aquesta taxa e1s troba l'autor a Norrnandia, lle de France i Cata1unya i fa un estudi comparatiu de la seva mecanica i significa­ ci6 a Normandia, Franca, Arag6 i Catalunya.

E1 tito1 d'aquest Ilibre, Conservation of Coinage, per be que va acompanyat d'un aclaridor subtito1, no deixa de produir en e1 numismatic c.ert desconcert (com hem pogut comprovar en algun cas), ja que pot portar a l'equivoc que el seu contingut fa referencia a rnetodes de conservacio 0 restauracio de monedes. E1egint aquest titol e1 Professor Bisson, pen), no fa altra cosa que introduir des de bon antuvi 1a idea expressada en els documents de mantenir estable la moneda de «conservare rnonetarn», com diu litera1ment e1 papa Inocenci III a la seva butlla dirigida a Pere I de Catalunya.

L'abast geografic d'aquesta obra i tarnbe la parquedat de 1es fonts documentals, en alguns aspectes, ha fet que e1 treball de l'autor hagi estat, sens dubte, lIarg i dificultos, Per aixo 1a seva 1ectura tampoc es planera.

El treball de T. N. Bisson es, pero, una remarcable contribucio, sense precedent fins ara, a l'estudi dels aspectes fiscals de la fabricaci6 de la moneda que sera ben util a numismatics i historiadors.

BIROCCHI, E., Zeche e monete della Sadegna nei periodi di dominazione arago­ nese-spagnuola. Cagliari, sense data (1979?). 241 pags iiustr.

Malgrat el relativament poe temps que ens separa de 1a seva primera edicio (1957), aquesta obra havia quedat practicament desconeguda, essent introbable en biblioteques importants, fins i tot entre les especialitzades en tema numismatic. Esperem que la recent reedicio en permeti una difusi6 mes arnplia.

L'autor fa un estudi de les troballes, de l'organitzacio de les seques, del sistema monetari (amb una precisi6 important sobre el pes del marc) i de la creacio i pri­ vilegis de cada una de les seques de I'illa: Vila d'Esglesies, Caller, Sasser, L'Alguer, Bosa i Castellgenoves.

En base a estudis anteriors i a nombrosa documentacio nova d'arxius sards i catalans, Birocchi estudia a continuacio cada un dels regnats i les seves encunya­ cions,

Minuci6s i ben documentat, el lIibre ens eixarnpla, espectacularment, els nostres coneixements sobre les encunyacions sardes, be que no resulti comode com instrument per a classificaci6 a causa de les vague tats en les descripcions.

CRUSAFONT i SABATER, M., «Les rnonedes catalanes al Llenguadoc i Provcnca», a I Symposium Numismatico de' Barcelona, vol. II, 1979, pags. 251-277.

L'estudi de les amonedacions llenguadocianes 0 provencals dels periodes en que els nostres corntes exerciren un domini efectiu 0 una intervencio politica, rnes 0 menys directa, en alguns d'aquells estats, era un terreny completament inexplorat abans del treball de M. Crusafont.

La lhistoriografia, en general, tampoc Ii ha dedic.at massa atencio. No hi ha dubte que la manca d'un estudi de conjunt sobre «I'expansio catalana» al Llerigua­ doc, el silenci que sobre aquest fet- guarda, en general, la historiografia francesa 0 l'excessiu optimisme amb que a voltes es observat pels autors catalans, han dificultat el treball de l'autor- que ha tingut de fer una revisi6 pacient d'estudis histories par­ cials molt diversos per a enquadrar el context historic i veure com hi encaixen les dades numismatiques. Aixi, a la part introductoria hi trobarern una concisa cronelogia dels esdeveniments relacionats amb les adquisicions 0 perdues dels dominis

ultrapirinencs, on la primera fita important es l'adquisicio de Carcasona i Rases per Ramon Berenguer I (067)" i la darrera el tractat de Corbeil (1258) amb la renuncia de Jaume I dels seus drets damunt de la major part d'aquells dominis; la liquidacio definitiva vindra, perc, amb la venda que feu Jaume III de Mallorca al rei de Franca (1349) de la seva sobirania damunt Montpeller, Ornellas i Carlat. Aquests seran, doncs, els limits cronologics del treball que es dividit en set apartats. Al final, hi trobarem un cataleg de les monedes que poden considerar-se catalanollenguadocianes 0 catalano provencals,

EI primer apartat cs dedicat a Carcasona i Rases. L'analisi dels esdeveniments histories i de l'evidencia numisrnatica permeten a l'autor demostrar que cal atribuir a Ramon Berenguer I 0 Ramon Berenguer II de Barcelona UDS diners a nom de Ramundo, els quals havieri estat objecte de rebuscades 0 falacioses atribucions. Inclou tarnbe les monedes de Ramon Trencavel (1194·1209), vassall dels comtes de Barcelona, i justifica l'atribucio d'uns diners a Roger II. Es formula l'hipotesi que un diner amb llegenda BIAQINO interpretable, amb reserves, com a BARCINO, pogues correspondre a l'aixecament pro catala de 1120-4.

El segon capitol tracta de Beziers, vinculat a Barcelona pel vassallatge de Roger II, i Ramon Trencavel.

Son tarnbe estudiades les monedes de tipus immovilitzat de Magalona i Bearn, verdaderes divises monetaries al Llenguadoc i que tingueren una considerable circulacio a Catalunya. Justifica la inclosio d'aquestes monedes la intervcncio, mes o menys directa, dels comtes catalans en aquells paisos. En el cas de Ia moneda melgccesa, arribaran a esser coparticips de l'encunyacio amb Pere I. No hi ha evidencia d'una intervencio directa en la moneda del Beam, pero hi ha relacions de vassallatge durant un segle.

L'apartat segiient, es dedicat a justificar I'atribucio d'un gros amb llegenda TVRONVS MAIORICAR a Jaume III de Mallorca i a la seca de Perpinya.

S'inclouen, tam be, les monedes de Narbona d'Eimeric II, tot tract ant de les relacions amb aquest com tat. No oblida, tampoc, de parlar d'altres paisos llengua.docians adquirits pels comtes catalans i del's que no coneix moneda, 0 d'aquells que hi mantindran una relacio prou esborradissa perque puguin incloure's les seves monedes a l'estudi,

EI darrer capitol, tracta de Provenca, on s'implantaran dues branques comtals catalanes; la dels Urgell a l'Alta Provenca (Forcalquier), fet molt poe conegut, i la de Barcelona a Ia Provenca maritima, pel matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolca. S'estudia 13' 'cronologia de la moneda provenal, de Ia branca urgellesa i barcelonina, i es reincorpora una peca provencal no considerada per Roland. EI present estudi de M. Crusafont es, sens dubte, un treball molt util, no sols per I'originalitat del camp d'investigacio escoIlit, per ara sense precedent, sino tarnbe pel seu valor de visio de conjunt de la historia de «I'expansio catalana» al ,��.Jenguadoc des de Ia numismatica, A. M. BALAGUER

DESSI, V., GZ·i scritti di Numismatica. Sassari 1970, 248 pags. ilustr.

Interessant i oportuna reedicio deIs treballs numismatics d'aquest estudios .sard, mort el ,1908. Be que algunes de les seves descobcrtes hagin estat recollides per altres autcrs, resulta encara de gran utili tat la consulta d'aquests W treballs .publicats en diverses revistes, avui molt dificils de localitzar. Dessf aporta nombrosos tipus nous a la numismatica sardo-catalana, com els menuts algueresos d'Alfons el Magnanim i els de Sasser de Carles I, i dona a coneixer interessants troballes de moneda sardo-catalana a Sardenya, aixi com una nova docurnentacio. Algunes d'aquestes dades foren recollides per Botet i Siso a Les Monedes Catalanes.

En el seu darrer article, dedicat a una trobaUa feta a Sasser de tremises Jongobardes, I'autor exposa una interpretaci6 de I'origen de Ia paraula mancus: «cum signo manis cusi», basada en la rna que hom pot observar en algunes tremises, i en la pervivencia al sud d'Italia del mot mancoso 0 mancuso per a designar les mans.

DHENIN, M., «Lc troisierne tresor monetaire du chateau comtal de Carcassonne (1975»>, Bulletin de la Societe d'Etudes Scientiiiques de l'Aude.Tome LXXVI. 1976.

Estudi concis i ben treballat d'un tresor composat fonamentalment de dinerets i obols de Ramon Roger Trencavel (1194-1209) i trobat al castell de Carcassona. Interessant perque torna a aclarir (un treball anterior de J. Cals havia quedat ignorat de tothom) la correcta atribuci6 dels diners amb lIegenda RRjOGjC-OjTE que havia estat Ilegit incorrectament BRjOXjCOjTE per Duby i haviadonat 1I0c a interpretacions de tota mena (vegeu num, 3811 de Poey d'Avant, Monnaies Feodales Francaises). Tant la correcta lectura com les circumstancies de la troballa perrneten d'assegurar I'atribucio, el que contribuira eficacment a una millor ordenaci6 de la seric carcassonesa, tan plena de difieultats.

Un altre factor d'in teres es el fet d'haver-se trobat en aquest conjunt dos obols barcelonins d'Alfons I, el que confirrna, en part, la circulaci6 de moneda barcelonina al carcasses, ja assenyalar per Mireia Castaing-Sicard (vegeu Monnaies [eodales et Circulation Monetaire en Languedoc. Cahiers de l'Association Marc Bloch. Toulouse 11961).

Segons Dhenin el tresor fou amagat a causa de la «croada» dita contra els albigesos, a la que safrontaren, sense exit, Pere el Catolic i els seus vassals lIenguadocians, entre ells Ramon Roger Trencavel.

M. CRUSAFONT

GRIERSON, Philip, «Dark Age Numismatics» y «Later Medieval Numismatics», Selected Studies a Variorum Reprints, London, 1979.

Aquests dos volums contenen un recull dels articles sobre numismatica publicats pel Professor Grierson a diferents revistes especialitzades al lIarg de les tres darreres decades. De la seva copiosa i aclaridora obra numismatica tan sols deixen de figurar-hi, com indica el mateix autor al proleg .una conferencia sabre els origens de Ia rnoneda, dos articles sobre la moneda dels Tudor (British Numismatic Journal, 1964-1972) i el conjunt de la seva importantissima obra sobre numisrnatica bizantina, que I'autor ha aplegat i desenvolupat en els capitols introductoris de I'edici6 dels catalegs de la colleccio de Dumbarton Oaks de la qual es director. Elnornbre i I'amplitud .tematica dels articles continguts en aquests dos volums no ens perrnetra de parlar-ne individualment; assenyalarem tan sols els periodes 0 materies de que tracten, tot posant especial ernfasi en els que facin referencia a la nurnismatica peninsular.

El primer volum, conte un total de 29 articles. Eis tres primers s6n d'interes general i tracten de: problemes monetaris de I'Alt Medieval, del comerc als segles V-XI, i de la circulacio auria a l'Europa caloringia. Aquest darrer, es d'especial interes per a nosaltres ja que estudia el problema de I'or i del m311CUS en el context europeu de I'Alta Edat Mitja. Segueixen un conjunt de dotze articles sobre les amonedacions dels segles VI i vn dels que la major part fan. ref'erencia � Italia i Anglaterra, pen') hi trobem tarnbe un interessantissim estudi sobre metr.ologia visigoda i un altre que aclareix l'atribucio d'un tremis sueu al rei Audeca.

El treball sobre la reforma monetaria del califa Abd al-Malik es un punt de reterencia basic pel que vulgui estudiar les primeres amonedacions musulmanes a la Peninsula.

A continuaci6 tenim un grup de catorze articles dedicats a I'estudi de la moneda de Carlemany, Lluis el piet6s i Offa.Dins d'aquest conjunt farem especial menci6 del treball «Money and coinage under Charlemagne», ja que cs, sens dubte, una de les millors sintesis sobre la moneda caraLingia.

El segon volum, conte vint-i-dos articles. Els dis set primers tracten de diferents questions de la numismatica dels Estats europeus i cobreixen el periode que va del segle XI 31 XVI. Eis darrers cine articles s6n dedicats a diverses questions metodologiques, com s6n: la nurnismatica i la historia, consideracions sobre els efectes del desgast de [a moneda a l'hora de confeccionar taules estadistiques de pesos, metrologia i dos estudis de com cal interpretar les troballes monetaries. Aquests darrers estudis s6n la serie de discursos presidencials que el Professor Grierson adreca anualment a la Royal Numismatic Society durant el periode que fou president. No cal pas dir que aquests treballs representen una guia metodologica importantisima per a I'investigador pel bon criter'i, rigor i advertiments que fa l'autor, basats en la seva llarga experiencia en la investigaci6 historica i numismatica,

Al notable avantatge que suposa l'edici6 d'aquests dos volums, que perrnetra la rapida localitzaci6 de bona part de l'obra nurnismatica del professor Grierson, per molts conceptes tan indispensables, s'hi afegeix la de La seva revisi6 en una addenda. En aquesta part I'autor rcconsidera alguns punts de vista 0 fa algunes addicions a la llum d'ulteriors investigacions. Al final el lector hi trobara, tambe, un index analitic, sempre tan util.

A. M. BALAGUER

GRIERSON, Philip, «The origins of the grosso and of gold c.oinage in Italy», Numismaticky Sbornik, XII (1971-72), pags, 33-38.

Ens haviem preguntat alguna vegada perque es considerava a Sant Lluis de Franca com el creador del gros de plata quan a Provenca el nostre Ramon Berenguer V ja feia quaranta-vuit anys encunyava grossos de sis diners. En aquest treball, P. Grierson es serveix dels seus amplis coneixements sobre tot el panorama numismatic europeu medieval per a mostrar-nos com l'aparicio a Franca te nombrosos precedents, sobretot italians. Be que el gros de 12 diners fou el que finalment s'irnposa, hom pot trobar diversos tempteigs de multiples de diners arnb valors que van dels 4 als 20 diners, arnb nombrosos exemples italians de grossos de 12 diners tambe, alguns d'ells mig segle mes veIls que els de Sant Lluis.

La represa de l'encunyaci6 de la plata, despres d'un llarg periode de moneda de bill6, no es doncs el resultat d'un decret sin6 la consolidaci6 d'un proces en el que les ciutats comercials italianes en s6n les pioneres. Hom es sent temptat de dir que logicament no podia esser d'altra manera.

Despres d'un lIistat de 22 exemples de grossos, I'autor ens explica detalladament el proces d'implantaci6, 0 si es vol, de represa, de la moneda de plata.

Pel que fa a l'or, Grierson ens mostra com les encunyacions arabs de Sicilia son mantingudes despres pels reis normands, constituint doncs una situaci6 certament excepcional d'encunyacions auries a l'Europa del moment. En realitat, doncs, l'aparicio del genovi i del flori, considerats com els pioners de I'or europeu medieval (sempre fent abstracci6 de Bizanci), te nombrosos precedents. Entre ells hi podem afegir el rnancus barceloni.

Aixo no desdiu el fet que l'eneunyaei6 d'aquelles divises a partir del 1252 representa l'inici d'un eanvi en el sistema monetari europeu que entra per a un llarg temps novament en el trimetalisme.

MEY, J. de, Les monnaies de Corse et de Provence. Numismatic Pocket. Bruxelles/ Paris 1976.

Entre les actituds puritanes d'alguns professionals dels estudis numismatics que s'erigeixen en «savis», i fugen del contacte arnb la plebs, i el desvergonyiment d'alguns comerciants que no tenen cap escrupol en Ilencar al mercat llibres-llista de preus plens d'errors i sense cap contingut historic, resulta encoratjador el poder constatar l'existencia d'actituds mes assenyades.

A jutjar per aquest num. 25 de la coHec.ci6 Numismatic Pocket, la intenci6 es de donar d'una banda un breu resum historic que ajudi a encendre minimament la signifieacio de les monedes del tema proposat, i d'altra banda oferir un bon manual per a olassificar, recollint els resultats dels investigadors i orientant quant a rareses.

Be que hom pot retreure-li algunes imprecisions (Ia qiiesti6 del ral coronat i la seva immobilitzaci6 queda ales fosques) creiem que, en conjunt, pot qualificarse d'un manual ben fet i util, que ja estariem contents de tenir-ne un parallel per a algunes de les series medievals peninsulars.

PIRAS, E., Manuale delle monete medioevali e moderne coniate in Sardegna, Sassari, 1980.

La proliferacio d'errors sobre el tema de la numisrnatica sarda havia conduit a un estat de confusio en el que hom no arribava a poder saber arnb exactitud quins foren els tipus encunyats.

Els exc.eHents estudis de Dessi, Birochi i Sollai, be que donaven molts aclariments documentaIs i descobrien 110US tipus, no eren prou exactes en aquest aspecte.

'El proposit de Piras ha estat el de donar till cataleg de tipus que serveixi de complement als estudis documentals abans citats.

En aquest sentit el treball pot esser d'una gran utilitat com a manual per a poder classificar les rares peces de laseriesarda. Cal assenyalar la inclusio del recentment aparegut diner de Joan I, correctament atribuit a Caller i no a Vila d'Esglesies com havia suposat erroniament el descobridor d'aquesta moneda G. Nascia.

Malgrat la Iimitaci6 voluntaria en els seus proposits, creiem que el llibre hauria millorat notablement amb alguns breus comentaris histories 0, com a minim, amb una justificaci6 de la inclusio 0 no en el cataleg de Is tipus escollits.

M. CRUSAFONT

PUIG, Ignasi, «Algunes abreviatures paleografiques de la numismatica c.atalana medieval», Ier. Symposium Numismatic de Barcelona. Volum II. Barcelona, 1979, pags. 288-296.

El numismatic cuidad6s procura de transcriure tots els petits signes i detaIls de les monedes, pero rarament arriba a identificar-los i interpretar-los correctament degut, el mes sovint, al seu desconeixement de la paleografia.

1. Puig, especialista en paleografia i coneixedor de la nurnisrnatica ens ofereix un bon nombre d'elements per a identificar aquestes comes, apostrofs, rallies sobre lletres, etc., que en gairebe tots els casas son abreviatures i que cal, per tant, tenir molt en compte per a fer una Iectura correcta de la peca, Aixi, ningu fins ara s'havia adonat que la lectura correcta dels reversos dels

croats noera pas BARCKNONA sin6 la mes logica de BARCHINONA. L'autor ens faadonar que la pretesa K era una h que duia al damunt una coma, abreviatura de la I que !hi manca.

En algun altre cas I. Puig s'ha vist obligat a fer alguna suposici6, car el gravador utilitza els signes d'abreviatura adaptant-los a les particulars caracteristiques de ila moneda.

En aquest sentit ens pIau de poder confirmar una d'aquestes suposicions: en parlar deis diners barcelonins de Jaume II i Alfons III d6na la transcripci6 per al revers BA(R)/QI/NO/NA afegint Ia R, que troba abreujada en forma de coma entre la Bi la A. Puig adverteix que la posici6 correcte de Ia coma hauria estat despres de la A, pero suposa que s'havia situat entre Ia B i la A voluntariament. a fi que no pases desapercebuda entre la Bi el travesser de la creu. Darrerament hem trobat un diner de ilaume II en el que no es feu I'abrcviatura i en el primer espai del revers hi podem Ilegir BAR/, el que confirma plenament la suposici6 de I'autor.

Per a identificar correctament els signes i d'altra banda no sacrificar la seva interpretaci6 correcta, l'autor proposa la solucio de la doble transcripci6, la primera, simplement morfologica i la segona, interpretativa.

SAVES, G., «Le monnayage bearnais. Varia», Revue de Comminges. Tome XCI. 1978.

Substanci6s recull de notes sobre les encunyacions del Bearn, basat fonamentalrnent en l'estudi de troballes de la regi6.

Podem veure-hi una amplia noticia sobre imitacions bearneses de monedes italianes (s. XVI), alguns interessants tipus inedits com la vaqueta de Joana d'Albret (1562-1572) i un primer intent d'establir una cronologia per als diners a nom de .Centull, tip us immobilitzat que cornenca al segle XI i es mante fins al xv. Aquest darrer aspecte resulta de gran interes per a la numismatica catalana car, com sabern, el vescomtat de Bearn estigue fortament vinculat arnb Catalunya als segles XII i XIII. Saves arriba a separar dos tipus, que ordena cronologicament i aporta a mes nombroses variants.

L'avinentesa d'aquesta publicaci6 ens d6na peu per a plantejar la nostra desconf'ianca amb la lectura PAX, que hom sol fer de les lletres del camp del revers. En els tip us coneguts fins ara, les lIetres A, N i M consistien en dos pals i un travesser, horitzontal per a la A, en forma de V per a la M i inclinat per a la N. Malgrat que la Iletra dins el camp presenta un travesser en forma de V, el que donaria una M, la lectura que s'ha imposat es la de A, que lligat amb la P i Lilla creu que s'ha interpretat com a X dona va la lectura PAX. El nou tipus aportat per Saves, presenta unes A tancades per dalt i perfectament diferenciada de les M, presentant trac a dalt i sense travessar. Aixo fa encara mes dificil la lectura PAX per al camp, car Ia pretesa A segueix amb la mateixa tossuda apariencia de M, tarnbe en aquest nou tipus.

TARRAG6, J. A., Aportacio a l'estudi de la moneda pugesa de Lleida. Lleida 1977, 88 pags. lIus t.

Al cap de quaranta anys de la seva redacci6 apareix finalment publicat aquest treball sobre la pugesa, del que hom tenia noticia merces a la cita que en feu Mateu i Llopis en la seva Bibliografia. Resulta interessant, sobretot, l'aportaci6 documental, de la que l'autor pot deduir, entre altres coses, que era plenament acceptada coma cosa normal i inevitable que les pugeses tinguessin pesos variables i que per tant poe podem deduir

dels estudis ponderals. En aquest sentit resulta dificil separar les pugeses de les mitges pugeses, encara que tenim Ia guia del diferent modul, No deixa, pero, de produir una certa decepcio l'estudi tipologic, que avenca ben poe respecte el treball fet per Botet a «Les Monedes Catalanes», Igualment cal Iamentar que Tarrago atribueixi a Botet l'afirrnacio que les pugeses no poden esser posteriors al regnat de Joan II, quari en realitat aquest autor deixa oberta la porta a una cronologia mes tardana per als exemplars incursos dels que va dir eren «els unics, al nostre entendre, que poden esser posteriors al segle xv», Es interessant que aquest fet hagi pogut esser comprovat per Tarrago per via documental el que no fa mes que confirmar, en comptes de contradir, el que Botet digue. Amb tot, resulta de gran interes el po del' disposar avui d'aquest estudi, l'unic que fins ara ha estat fet sobre aquest capitol tan diffcjl de les encunyacions locals catalanes.

IV. MODERN J CONTEMPORANI

MUNoz, M. L., Numismatica Mexicana, Mexico 1977, 320 pags. ilustr., texto en espafiol e Ingles.

Como el subtitulo de «Antologia» indica, esta obra reune en forma antologica una serie de articulos sobre la numismatica mexicana, empezando por el sugestivo de «Mexico 11536, Prima Numisma America».

A traves de esa obra pasamos de los botones monetarios a la creacion del Columnario en 1732, siguen las monedasde Mexico independiente para Ilcgar a las amonedaciones de los periodos revolucionarios que el autor califica de «La moneda del pueblo de Mexico», para terminar con las monedasmas modernas, las delas olimpiadas y los billetes.

En conjunto un libro que se lee solo y con el que se llega al conocimiento de toda la numismatica mexicana.

L. VILLARONGA

DUMAS, Francoise, «Tresor de Lescun» i «Les frappes monetaires en Bearn et BasseNavarre d'apres les comptes conserves aux Archives Departamentales des Basses-Pyrenees (1562-1789»>, Revue Numismatique 1959-1960, pags. 211-236 i 297-334. Paris 1960.

Dos admirables trebaUs de la coneguda investigadora francesa. Enel primer estudia minuciosament un tresoret amagat al segle XVI, cornposat fonamentalment de moneda bearnesa, pero contenint tambe dinerets valencians, gironins, banyolins, perpinyanesos, barcelonins, aragonesos, navarresos i fins i tot un billa de Maria i Marti el Jove de Sicilia. Aixo ens mostra fins a quin punt els menuts locals escapaven 'a I'area de circulacio que els era autoritzada i anaven a engroixir la massa circulant de moneda menuda de coure, que la gent acceptava sense massa escrupuls, fet que Iacilita la introduccio de nombroses falsificacions.

En el segon, reprenent un estudi de A. Blanchet, dona un recull minucios de les ordres d'encunyacio, quantitats encunyades i llei de cada ernissio, etc., de les monedes bearneses en el periode 1562-1789. Tot un exemple de fins a quin punt de precisio i profunditat cal dur avui els estudis numismatics, sobretot per al cas de la moneda moderna, de la que podem encara trobar informacions exhaustives en els arxius, massa sovint inexplorats.

V. MEDALLfSTICA

GrMENO PASCUAL, J., «El Mundo de la Medalla», Cuadernos de Numismatica, Madrid 1979-1980.

Javier Gimeno Pascual recoge el relevo, ante la sentida desaparicion de su padre, D. Fernando Gimeno Rua. Crcemos que este es el mejor homenaje a la memoria del que tantos esfuerzos dedico a la investigacion numismatica y a 1a valoracion de la medallistica moderna.

Desde aquellos tiempos en que bajo la direccion del Dr. Arnoros realize su tesis doctoral sobre las monedas de Cese, hasta su actividad docente, impartiendo sus clases de epigrafia y nurnisrnatica en la Universidad Autonorna de Madrid, toda su vida fue dedicada a la numisrnatica y a la medallistica.

Los escritos del hijo, siguiendo los caminos que marco' el padre, son dignos y seran un homenaje continuado. Aparecen regularmente en los Cuadernos de Numismatica a partir del nurnero 17, de octubre de 1979, y contienen buenos y acertados comentarios, en los 'que se suman el espiritu critico y el sentido literario, sobre los artistas y sus obras, acornpafiados de excelentes fotografias.

Los artistas y temas comentados hasta ahora, son:

Manolo Prieto: Sacromonte.

Ramon Ferren: Esquema de rostro humano.

EI Congreso de la FIDEM, en Lisboa.

Fernando .lesus: Medalla del Instituto Nacional del Libro Espafiol.

Julio Lopez Hernandez: El nacimiento de un arbol, Louis Philisteen: Unidad cristiana.

Auguramos un largo y buen ex ito a Ila labor del autor. L. VILLARONGA

CALVO, J. L., Condecoraciones de Espana 1849-1975. Barcelona 1979.

Assenyalem amb goig l'aparicio del present estudi sobre aquesta especialitat medallistica, mancats com estern de qualsevol mena de treba!ls sisternatics. L'autor, ben conegut pels seus llibres sobre armes antigues, no tan sols s'ha proposat la realitzacio del cataleg sino que tam be ens dona Mils referencies sobre la motivacia de I'encunyacio, la institucio que IJa promou, eJ tipus de cinta que acompanya cada exemplar, el grau de raresa, etc.

Hi podem trobar, per exemple, condecoracions dels voluntaris catalans a Cuba, de les accions rnes importants de les guerres c.arlines, de les commemoracions del centenari de la Guerra de la Independencia (Manresa, Girona, etc.), i de les fetes encunyar pels dos bandols en la passada Guerra Civil. Esperem que aquesta primera incursio de I'autor en aquest terreny, feta amb metode i competencia, vingui aviar acompanyada d'altres a fi de fer una mica de !lum en aquest terreny de la medallistica, avui gairebe del tot verge.

M. CRUSAFONT

INDEX ACTA NUMISMATICA. Vols. I-X (1971-1980)

iNDEX ACTA NUMISMATICA. VoIs. I· X (1971·1980)

Amb l'edicio del present ja son deu el nombre de volums, d'anys consecutius. apareguts d'Acta Numisrnatica,

A mida que els anavem incorporant ales nostres biblioteques sentiern, cada vegada mes, la necessitat de poder disposar d'un index general dels articles que conte la revista per a facilitar i agilitzar Ia seva consulta, 0 per tenir a la vista, sense el rise de descuits, tots els treballs publicats a Acta Nurnismatica d'un determinat terna 0 periode.

Per aixo ha semblat prou adient de confeccionar aquest index, tot aprofitant l'avinentesa de I'edicio d'Acta Numisrnatica X.

En l'index que presentem hem considerat estrictament els articles, tot excloentne les recensions, noticiaris 0 introduccions, que conte cada nurnero de l'Acta Numismatica.

Eis articles han estat ordenats per materies de la manera que explicarem.

En primer Hoc, hem considerat els treballs d'interes general, com son: els que tan referencia a questions metodologiques, metrologiques 0 els que es proposen l'edicio de fons monetaris de museus. Dintre d'aquest primer apartat hi trobarem treballs referents a totes les epoques,

En apartats consecutius trobarem cis articles de numisrnatica del Man Antic, els de Medieval, de Modern, de Contemporani, per acabar arnb un apartat dedicat a la moneda eclesiastica (ploms i pellofes) iamb un darrer de medallistica.

Per a facilitar la consulta, aquests grans apartats, han estat subdividits en materies 0 series: Dintre de cadescun d'aquests subapartats els articles s'ordenen alf'abeticament per noms d'autor i en els casos que hi hagi mes d'un article d'un mateix autor es seguira l'ordre d'aparicio a Acta Numisrnatica.

Nemes Iarem excepcio a aquesta norma en el cas de l'article de Sebastia Datzira (vNoves aportacions al Cataleg dels Croats de Barcelona 1285-1706, VII») que es una represa de Iia serie d'articles iniciada per A. Badia sobre aquesta qiiestio i per tant figurara a continuacio dels d'aquest darrer autor.

Per aconseguir una millor ordenacio de la serie d'articles de J. Almirall sobre la medallistica de l'Exposicio Universal de Barcelona 1888, aquests apareixeran l'un a continuacio de l'altre, tot trencant la norma habitual d'ordenar els articles d'un mateix autor per ordre d'aparicio a Acta Numisrnatica dins de cada apartat establert.

En aquells casos que el contingut d'un article interessi igualment ados 0 mes deIs apartats 0 subapartats que hem establert, Ia ref'erencia de l'article es repetira a tots ells.Per exemple, si un article trac.ta d'una troballa de moneda romana el trobarem amb la moneda de Roma i en l'apartat corresponent de tresors, troballes i circulacio monetaria: 0 si un treball fa reterencia a moneda catalana i a pellofes el trobarem en el seu apartat de moneda i en el de moneda eclesiastica.

Tots els articles de I'Index han estat numerats correlativament, pen'> aquells que apareguin mes d'una vegada, a apartats diferents, se l'hi donara la primera vegada el numero correlatiu que pertoqui i a les altres ocasions que aparegui Ii donarem el mateix numero de l'article immediat anterior seguit de la lletra a, b, c, etc. D'aquesta manera la numeraci6 reflectira el nombre real d'articles que contenen els deu volums d'Acta Numisrnatica i que es de 187 treballs. Per a facilitar la consulta de l'index donarern, a continuaci6, un repertori dels apartats i subapartats establerts i la numeraci6 del primer i el darrer dels articles que contc cadascun d'eUs.

A. M. BALAGUER

TREBALLS D'INTERE.S GENERAL

Generalitats

Metodologia

Metrologia

Fons Monetaris de Museus 1 2- 5 6- 11 12- 17

MON ANTIC

Moneda Greg.a

Moneda de Rhode i Emporion.

Moneda de la Invasio Cartaginesa.

M oneda Iberica.

Moneda Iberica del Sud i de la Ulterior.

Moneda Hispano-Llatina

Moneda de la Gallia

Mcneda Rornana

Tresors, Troballes i Circulacio

MEDIEVAL

Moneda. Bizantina i de l'Orient Llati

Moneda dels regnes. barbars

Moneda Islamica

Moneda Catalana i de la Corona Catalano-Aragonesa

Moneda dels Regnes de Lle6 i Castella

MODERN

Moneda Catalana i de la Corona Catalano-Aragonesa

Mcneda del Regne de Castella, Ultramar i Irnperi 124a-140 141-148

CONTEMPORANi

Moneaa Catalana i de la Corona Catalano-Aragonesa

Moneda del Regne de Navarra.

Moneda del Regne de Castella i Ultra mar

Moneda del Regne de Portugal i de les seves Colonies.

TRESORS TROBALLES I CIRCULACIO (Medieval, Modern)

MEDALLES

Generalitats

MATEU Y LLOPIS, F., Addenda al «Glosario Hispanico de Numismatica». A. N., III, 1973 103

DEPEYROT, G., Le problerne des representations analytiques des emissions rnonetaires, A.N., VII, 1977.

GOIG, E., La determinacion de los grados de rareza. A. N., V, 1975

MORA, F. J., Estirnacion del numero de cufios empleados en una acufiacion, segun el numero de cufios distintos aparecidos en los hallazgos de monedas antiguas. A. N., VII, 1977

VILLARONGA, L., Trazado del histograma de pesos de una muestra con algunas consecuencias. A. N., IX, -1979

MATEV Y LLOPIS, F., Fuentes monetarias y metrologicas de la «Novisirna Recopilacion de las leyes de Espana». A. N., III, 1973.

PELLICER i BRu, J., La introduccio del marc reial de Barcelona a Sardenya. A. N., I, 1971

PELLICER i BRU, J., Sistema rnetrologic de les encunyacions d'En Cressus (561-546 a.C.). A. N., VI, 1976

PELLICER i BRU, J., Teoritzant ultra la metrologia antiga. A. N., VIII, 1978

PELLICER i BRU, J., El «palrnipes. rorna i el peu egipci. A. N., IX, 1979

RODRIGUEZ ARAGON, F., Ponderales de plomo hispano-romanos. A. N., VIII, 1978

Fans Monetaris de Museus

12 FAVR, J. C., Monedas de Caligula delMuseo Arqueologico Provincial de Tarragona. A. N., IX, 1979

HIERNARD, J., Monedas del siglo Ill, en el Museo Arqueologico Provinvial de Tarragona. A. N., VIII, 1978.

LAFONT, V., Contribution un Corpus des florins d'Aragon. Les florins du Musee Puig de Perpignan. A. N., V, 1975

LAFONT, V., Les monnaies visigothiques du Musee Puig de Perpignan. A. N., VIII, 1978

MARTIN BUENO, M. A., Numismatica antigua en el Museo Provincial de Logrono. A. N., IV, 1974.

RICl-IARD, J. C., Monedas de la Galia y Romano-republicanas del Musco Arqueologico de Tarragona. A. N., VII, ·IY77

MaN ANTIC

GUADAN, A. M. de, Dracmas del Stefanoforo, A. N., I, 1971

GUADAN, A M. de, La amonedacion de los Ptolomeos y la romano-alejandrina. A. N., I, 1971.

GUADAN, A. M. de, El abaton de Zeus Kataibates en Zeugma de Commagene segun las representaciones monetarias, A. N., II, 1972

Moneda de Rhode i Emporion

21 ALMIRALL, J., Acufiaciones greco-hispanas de Rhode e imitaciones barbaras. A. N., I, 1971..

CAMPO, M., Los divisores de dracma ampuritana. A. N., II, 1972.

RICHARD, J. C. M., Les imitations gauloises de [a dracme de Rhode (Rosas, Espagne) en Gauledu sud. A. N., I, 1971

SANMARTI i GRECO, E., Acerca del periodo tardorrepublicano en Ernporion. A. N., III, 1973

VILLARONGA, L., Sisternatizacion del bronce iberico ernporitano. A. N., II, 1972

COLLANTES PEREZ-ARDA, E., Muestra de los divisores hispano-cartagineses hallados en Montemolin (Sevilla). A. N., X, 1980

RIPOLLES, P. P., El tesoro de la plana de Utiel (Valencia). A. N., X, 1980

VIDAL BARD!\N, J. M., Moneda inedita de Baria. A. N., IX, 1979

29

DOMENECH, !"., Moneda inedita de Arse-Sagunturn, A. N., IV, 1974

GUAD.4.N, A. M. de, Peinados y marcas de taller celtiberico en los denarios ibero-romanos. A. N., VII, 1977.

GUADAN, A. M. de, Otra nueva leyenda iberica del taller de Iltirda, en dracmas de imitacion emporitana. A. N., IX, 1979

ROMAGOSA, J., Azaila: dos tesoros, dos mensajes. A. N., I, 1971.

ROMAGOSA, J., Monedas ibericas del hallazgo de Canoves (Barcelona). A. N., I, 1971.

ROMAGOSA, J., Las monedas de los campamentos numantinos. A. N., II, 1972

VEGUE LLIGONA, P., Nou divisor de plata iberic. A. N., I, 1971

VILARET i MONFORT, J., Una troballa numismatica de l'epoca sertoriana a I'Emporda, A. N., VI, 1976.

VILLARONGA, L., Las acufiaciones monetarias arcaicas de Cese y sus problemas rnetrologicos. A. N., I, 1971.

VILLARONGA, L., Sisternatizacion del numerario iberico del grupo Ausetano. A. N., III, 1973

VILLARONGA, L., Sisternatizacion del numerario iberico del grupo Centrocatalan. A. N., IV, 1974

E., Anotaciones sobre las monedas de Abra, A. N., II, 1972

MAJUREL, R., Graffite et countremarque sur monnaies d'Obulco et Italica. A. N., X, 1980

42 VILLARONGA, L, Sistematitzaci6 de les monedes de bronze d'Ikalgusken, Kelin i Urkesken A. N., X, -1980

Moneda. Hispano-llatina

43 44 45

46

CAMPO, M., El problema de "las monedas de imitaci6n de Claudio I en Hispania. A. N., IV, 1974

CHAVES TRISTAN, F., Livia como Venus en la arnonedacion de la Colonia Romula. A. N., VIII, 1978

CHAVES TRISTAN, F., Contramarcas en las amonedaciones de Colonia Patricia, Colonia Romula, Italica, Julia Traducta y Ebora. A. N., IX, 1979

PAGES, J., Un second bronze de Calagurris trouve au sud de l'Adour. A. N., IX, 1979

Moneda de la Gallia

47 COLBERT de BEAULIEU, J. B., Le signe du denier au droit des monnaies d'argent gauloises dites «a la croix». A. N., II, 1972

LABROUSSE, M., Monnaies des Longostaletes a Vielle-Toulouse et a Toulouse. A. N., VII, 1977.

MAJUREL, R., Deux curiosites de la numismatique nimoise. A. N., III, 1973

MAJUREL, R., Un monnayage de Ia Gaule meridionale: les potins arecorniques, dits «aux croissants». A. N., IV, 1974

MAJUREL, R., Monnaies divisionaires de fortuna de la numismatique antique de Nimes, A. N., V, 1975.

MAJUREL, R.; RIVIERE, J. et PRADES, H., Considerations sur Ie monnayage antique de Lattes. A. N., VI, 1976

Pv, M., Etude des trouvailles monetaires effectuees sur I'oppidum de Nages (Gard), de 1958 a 1968. A. N., IV, 1974.

RICHARD, J. C. M., Les monnaies «a la croix»: Corpus des illustrations. A. N., II, 1972.

RICHARD, J. C. M., Les rnonnaiestrouvees en Lattes (Herault). A. N., VIII, 1978.

SAVES, G., Le nouveau chemin des rnonnaies «a la croix». A. N., II, 1972

ALMIRALL, J., Diez sextercios de Neron, A. N., I, 1971.

ALMIRALL, J., Contribuci6n al estudio de los denarios forrados de Ner6n. A. N., II, ,1972

ARROYO, R., Las acuiiaciones de Magencio y su presencia en las tierras valencianas. A. N., X, 1980.

BALIL, A., Sobre el tesorillo de Antoninianos de Altafulla (Tarragona). A. N., IX, 1979.

CAMPO, M., Los denarios romanos acufiados en Hispania. A. N., III, 1973

CAMPO, M., Contibucion al estudio de la circulaci6n monetaria en Menorca, durante el Imperio Romano. A. N., VI, 1976.

CAMPO, M. i FERNANDEZ, J. N., EI tesoro de Talamanca (Ibiza): sextercios de Tito a Gordiano. A. N., VII, 1977.

CHABOT, L., DEPEYROT, G. i RICHARD, J. C., La grotte de la Grande Baume (Pennes-Mirabeau Bouche-Du-Rhone): offrandes monetaires du IV siecle Ap. J.C. A. N., VI, 1976.

DEPEYROT, G., L'ernission PVjPARL (341-346-8). A. N., V, 1975.

DEPEYROT, G., L'ernission AR et ses imitations (circa 321-322). A. N., IX, 1979

GURT ESPARRAGUERA, J. M,«, Circulacion monetaria en Rhode, durante el Imperio Romano. A. N., VII, 1977

HIERNARD, J., Un tresor de monnaies romaines du troisierne siecle trouve a Melle (Deux-Sevres) en 1974. A. N., VII, 1977

MAc DOWALL, D. D., The economic context of the Roman Imperial countermark NCAPR. A. N., I, 1971

MOLINs, J. et GRAU, R., Note sur la decouverte d'un tresor cl'epoque Constantinienne «Luxevil-Les Bains, France). A. N., III, 1973

Tresors, Trobolles i circulacio monetaria

70a BALIL, A., Sobre el tesorillo de Antoninianos de Altafulla (Tarragona). A. N. IX, 1979.. 97

70b CAMPO, M., Contribuci6n al estudio de la circulacion monetaria en Menorca, durante el Imperio Romano. A. N., VI, 1976.. 61 70c CAMPO, M. i FERNANDEZ, J. N., EI tesoro de Talamanca (Ibiza): sextercios de Tito a Gordiano. A. N., VII, 1977. 89 70d CHABOT, L.; DEPEYROT, G. i RICHARD, J. C. La grotte de la Grande Baume (Pennes-Mirabeau,Bouche-du-Rhone): offrandes monetaires du IV sieclc Ap, J. C. A. N., VI, 1976 73

7De GURT ESPARRAGUERA, J. M., Circulacion monetaria en Rhode, durante el Imperio Romano. A. N., VII, 1977 103

70t HIERNARD, J., Un tresor de monnaies rornaines du troisierne siecle trouve a Melle (Deux-Sevres) en 1774. A. N., VII, 1977 115

70g MOLINS, J. et GRAU, R., Note sur la decouverte d'un tresor depoque Constantinienne (Luxevid-Les Bains, France). A. N. III, 1973 79

70h MAJUREL, R.; RIVIERE, J. et PRADES, H., Considerations sur le rnonnayage antique de Lattes. A. N., VI, 1976. 17

71 NONY, D., Monnaies ibero-romaines decouvertes en Gironde (Franc.e). A. N., IX, 1979. 85

71a PAGES, J., Un second bronze de Calagurris trouve an Sud de l'Adour. A. N., IX. 93

71b Pv, M., Etude des trouvailles monetaires effectuees sur l'oppidum de lNages (Gard), de 1958 a ,1969. A. N., IV, 1974. 97

72 RICHARD, J. C., Les monnaies trouvees en Lattes (Herault). A. N., 1978 47

72a ROMAGOSA, J., Azaila: dos tesoros, dos mensajes. A. N., I, 1971 71

72b ROMAGOSA, J., Monedas ibericas del hallazgo de Canoves (Barcelona). A. N., I. :1971 79

72c ROMAGOSA, J., Las monedas de los campamentos numantinos. A. N., II, 1972 87

73 SAvEs, G. et VILLARONGA, L., Les monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la region Midi-Pyrenees. (Periode antique collections privees.)

III, A. N.,V, 1975 91 IV, A. N., VI, 1976

V, A. N., VII, 1977 181 VI, A. N., VIII, 1978. 27

74 Ibid. (Complement aux collections privees.)

VII, A. N., IX, 1979. 61

74a VILARET i MONFORT, J., Una troballa numismatic a de I'epoca sertoriana a l'Ernporda. A. N., VI, 1976 47

MEDIEVAL

Moneda Bizantina. i de l'Orient Llati

75

GUADAN, A. M., Las equivalencias monetarias del Mediterraneo Oriental en el periodo 1436-1440. A. N., III, 1973

GUADAN, A. M., Un simbolo inedito en los «asper. de Juan II de Trebizonda. A. N., IV, 1974

79

GUADAN, A. M., El escudo personal de los Paleologos y la arnonedacion de los Cattilusio de Modalin en los siglos XIV-XV. A. N., V, 1975

GUADAN, A. M., La amonedaci6n de la Banca de San Jorge en el siglo XV, y los problemas del abastecimiento de Ia plata en la Baja Edad Media. A. N., VI, 1976.

GUADAN, A. M., Comentario sobre un hallazgo de monedas de plata byzantinas del siglo xv. A. N., VIII, 1978

Moneda dels regnes barbars

80

81

82

BARCELO, M., Las monedas suevas del «British Museum». A. N., IV, 1974 165

BARCELO, M., La cuesti6n del <dimes hispanus»: los datos numismaticos. A. N., V, 1975. 31

BARRAL i ALTET, X., Un tremissis de Recared encunyat a Petra. A. N., V, 1975 47

83 GRAU, Roger, Sobre un motlle trobat a Elna (Rosse1l6). A. N., I, 1971 163

83a

LAFONT, V., Les monnaies wisigothiques du Musee Puig de Perpignan. A. N., VIII, 1978 181

Moneda lslamica

BALAGUER, A. M., Descoberta d'un encuny monetari, probablement per a batre millareses. A. N., IX, 1979

BARCELO, M., Un fals de yihad encunyat a Tanya probablement abans de 92/71l. A. N., VII, 1977.

BARCELO, M., Dos dirhems encunyats a Madinat Mayurqa el 480/10871088 i 494/1100-110l. A. N., VIII, 1978.

MORGENSTERN, R., Dos dirhems hispano-arabes ineditos, A. N., VII, 1977

NOONAN, T. S., Andalusian Umayyads dirhams from Eastern Europe. A. N., X, 1980.

RODRiGUEZ LORENTE, J. J., El dinar almoravide de Tad-Ia. A. N., II, 1972

PELLICER i BRU, J., Un dirhem de Madinat al - Zahara de I'any 343, variant de legenda A. N., X, 1980

Moneda Catalana i de la Corona Catalano-Aragonesa

91 ARGELLIES, R., Contributtion a l'etude des monnaies feodales du Roussillon. A. N., IV, 1974.

BADiA i TORRES, A., Noves aportacions al «Cataleg dels croats de Barcelona 1285-1706».

I, A. N., I, 1971

II, A. N., II, 1972

III, A. N., III, 1973

IV, A. N., IV, 1974

V, A. N., V, 1975

VI, A. N., VI, 1976

DATZIRA, S., VII, A. N., IX, 1979.

BALAGUER, A. M., Descoberta d'un encuny monetari, probablement per a batre millareses. A. N., IX, ,1979

CRUSAFONT i SABATER, M., Encunyacions a Ila Sicilia Catalana, A. N., IV, 1974

CRUSAFONT i SABATER, M., Nou diner de Barcelona. Atribuci6 a Ramon Berenguer I. A. N., VI, 1976.

CRUSAFONT i SABATER, M., Les senyals de Vic del 1470. A. N., IX, 1979

CRUSAFONT i SABATER, M., Les monedes catalanes segons les «Rubriques de Bruniquer. QUestions relatives a la moneda d'or». A. N., X, 1980

DOMINGO FIGUEROLA, L., Projecci6 hispanica de Ramon Berenguer IV: Gloriossisimi Nitoris Hispaniae. A. N., IX, '1979

103

DOMINGO FIGUEROLA, L., Croats de Jaume II. Emissions. Tipus. La seva ordenacio. A. N., IX, 1979 111

104 GUADAN, A. M., Comentario Nurnisrnatico al Manual Mallorquin de Mercaderia. (l.« parte) A. N., X, 1980 97

104a LAFONT, V., Contribution a un Corpus des florins d'Aragon. Les florins du Musee Puig de Perpignan. A. N., V, 1975.. 55

105 LAFONT, V., Croats frappees a Perpignan par Ferdinand II, porteurs de points secrets. A. N., VI, 1976. 191

106

107

MATEU i LLOPIs, F., El «flori d'or d'Arago». La ceca de Tortosa. A. N., IV, 1974 227

MATEU i LLoPIs, F., B «Ilorf d'or d'Arago», La cesa de Valencia. A. N., VI, 1976 167

108 MATEU � LLOPIS, F., El «flort d'or d'Arago». La ceca de Mallorca. A. N., 1)(, 1979 127

108a

109

110

III

112

113

114

PELLICER i BRG, J., La introduccio del marc reial de Barcelona a Sardenya. A. N., I, 1971. 141

PELLICER i BRG, J., Anotacions a un senyal de Castello de Farfanya sobrecarregat arnb la marca dels Montcada. A. N., III, 1973 163

PELLICER i BRG, J., Anotacions als «Usatges de Barcelona». A. N., )(, 1980 93

VILARET MONFORT, J., Els diners barcelonins rnes tardans de Jaume segan. A. N.,V, 197'5 49

VILARET MONTFORT, J., Els diners barcelonins de Pere Terc, A. N., VII, 1977 191

VILARET MONFORT, J., Els obols barcelonins de Pere Terc, A. N., VIII, 1978 199

VILARET MONFORT, J., Un florf perpinyanes d'Alfons IV arnb simbol monetari d'estrella. A. N., IX, 1979

Moneda dels regnes de Castella y Lle6

115 BALAGUER, A. M., La disgregacion del monedaje en la crisis castellana del siglo xv. Enrique IV y la ceca de Avila segun los documentos del Archivo de Simancas. A. N., IX, 1979.

COLLANTES VIDAL, E., Dineros de ve1l6n de Fernando III (1230-1252). A. N., I, 1971

COLLANTES VIDAL, E., Intento de ordenaci6n de las acufiaciones de Alfonso VII. A. N., II, 1972

COLLANTES VIDAL, E., Monedas de Alfonso VIII y sus problemas. A. N., llI, 1973

COLLANTES VIDAL, E., Seisenes de Sancho IV en un tesorillo de Melear de Fernamental. A. N., III, 1973.

COLLANTES VIDAL, E., Variantes de dineros con leyendas FREGIS y FREX, en los tesorillos de San Salvador del Paramo y Valdunquillo. A. N., IV, 1974

COLLANTES VIDAL, E., Notas sobre Ias acunaciones de Alfonso X. A. N., VI, 1976

DOMINGO FIGUEROLA, L., Privilegios otorgados por Alfonso VIII, relacionados con las cecas del Reino de Castilla y las acufiaciones de la campafia de las Navas de Tolosa, A. N., VII, 1977

MATEU i LLOPIS, F., "Solidi y denarii. en los reinos cristianos occidentales del siglo XIII. A. N., I, 1971.

MATEU i LLOPIS, F., Fuentes monetarias y metro16gicas en la «Novisirna Recopilaci6n de las Leyes de Espana». A. N., III, 1973.

OROL, A., Dos notas de numismatica medieval: la ceca «Trcs Puntos. y nueva acufiacion de Enrique IV. A. N., III, 1973

151

MODERN

Moneda Catalana i de la Corona Catalano-Aragonesa

BADiA i TORRES, A., Noves aportacions al «Cataleg dels Croats de Barcelona 1285-1706».

III, A. N., III, 1973

IV, A. N., IV, 1974

V, A. N., V, .1975

VI, A. N., VI, 1976

DATZIRA, S., VII, A. N., IX, 1979.

CRUSAFONT i SABATER, M. i BOFARULL i COMENGE, A., Identificacio del diner valencia de Felip I i de la primera encunyaci6 de Felip II. A. N., VI, 11976.

CRUSAFONT i SABATER, M., Diner inedit de l'Arxiduc Carles (1705-14) i altres novetats de la numismatica valenc.iana dels segles XVII i XVIII A. N., VII, 1977.

CRUSAFONT i SA BATER, M., Troballa a Sabadell de sisens de la Guerra dels Segadors (1640-1652). A. N., VIII, 1978

CRUSAFONT i SABATER, M., Les monedes catalanes segons Ies «Rubriques de Bruniquer. QUestions relatives ala moneda d'or». A. N., X, 11980

CRUSAFONT i SABATER, M., Noves monedes de Carles I a nom de Ferran II: Mig Croat inedit del ,1545 i rcatribucio d'un «cornado- navarres, A. N., X, 1980.

LLOBET i PORTELL, J. M.", Les monedes i pallofes de Cervera. A. N., III, 1973

LLOBET i PORTELLA, J. M.", Les monedes i pallofes de Tarrega. A. N., V, 1975

LLOBET i PORTELLA, J. M?, Nova aportacio sobre les monedes i pellofes de Cervera. A. N., VI, '1976.

LLOBET i PORTELLA, J. M?, Les rnonedes de Bellpuig d'Urgell, A ,N., VII, 1977

LLOBET i PORTELLA, J. M,«, Les tremeses cerverines de moneda retallada a la seca de Barcelona. A. N., VIII, 1978.

LLOPET i PORTELLA, J. M.«, Registre de la moneda de plata encunyada a la seca de Cervera. A. N., X, '1980

VILARET i MONFORT, J., Les monedes de Solsona. A. N., I, 1971

VILARET i MONFORT, J., Els ardits barcelonins de Felip segon (15981621). A. N., II, 1972

VILARET i MONFORT, J., Els ardits barcelonins de Felip terc (1621-1641 i 1652c1665). A. N., III, 1973.

VILARET i MONFORT, J., Els diners de Vic, de I'any '1611. A. N., IV, 1974

VILARET i MONFORT, J., Un dobler mallorqui de Lluis I. A. N., X, '1980

Moneda del Regne de Castella. Ultramar i Imperi

BADiA TORRES, A., Felipe III: Un real de a 8 del afio 1610, Sevilla. A. N., vol. II, 1972. 229

142 CANCIO, L., Dos duros de la ceca de Sevilla. A. N., X, 1980

143 COLLANTES PEREZ-ARDA, E. Y MERINO NAVARRO, J. P., Politica monetaria de Carlos II: alteraciones en el sistema castellano. A. N., vol. VIII, 1978

157

144 DHENIN, M. et NONY, D., Un atelier de faux monneyeurs du XVIIe siecle a Despefiaperros (Jaen). A. N., vol. VIII, 1978 207

145 GOIG, E., Un real de a 8 incdito, de las acufiaciones lirnefias de Felipe IV. A. N., vol. VIII, 1978 251

146 IRIGOYEN, D., Rcales de a ocho y de a cuatro de interes numismatico. A. N., V, 1975.

146a MATEu y LLOPIS, F., Fuentes monetarias y metrologicas de la «Novisi-

157

rna Recopilacion de las Leyes de Espana». A. N., III, 1973

SAVIO, A., Monete celebrative spagnole nella Milano del XVII secolo. A. N., X, 1980'.

VIDAL i PELLICER, J., Acufiaciones de tipo macuquino columnario de ceca problematica. A. N., X, 1980

CONTEMPORANEA

Moneda Catalana i de la Corona Catalano-Aragonesa

BADIA i TORRES, A., Nurnismatica barcelonesa de la Ocupaci6n Francesa (1808-1814). A. N., I, 1971..

BALAGUER, A. M., Les emissions barcelonines de l'Ocupacio Napoleonica segons els llibres de comptabilitat de la seca. A. N., X, 1980

GOIG, E., Aportaci6n al estudio del duro de Tortosa y de las cinco pede Lerida, afio 1809, tipo punzones. A. N., I, 1971

GOIG, E., La «peseta» antes de 1869. A. N., III, 1973

PADRO i DOMENECH, F., EI coure de la serie regional catalana del segle XIX. A. N., V, 1975

TURRO, A., Els bitllets de Reus. A. N., I, 1971.

TURRO, A., Curiositat s, extravagancies, particularitats i errors en els bitllets locals catalans de la Guerra 1936-39. A. N., IX, 1979.

TURRO, A., Les fonts legals de les emissions monetaries de Ia Guerra '1936-1939. A. N., X, 1980.

VEGUE (LLIGONA), P., Un punxo inedit a les emissions mallorquines del 1808, i comentaris sobre el valor de les variants ales monedes de necessitat. A. N., III, 1973

VIDAL PELLICER, J., Dos cuestionables monedas de Fernando VII, III de Navarra. A. N., VIII, 1978

GOIG, E., EI resello de Yuririapundaro. A. N., II, 1972

GOIG, E., La «pesetas» antes de 1869. A. N., III, ·1973

GOIG, E., Posible testimonio numismatico de un hecho hist6rico insolito. A. N., VI, 1976

GO'IG, E., Un real de a ocho con grabado incurso en sus dos caras. A. N., VII, 1977

GOIG, E., Un real de a 8 con dos variantes ineditas, una sobre la moneda y otra en resello. A. N., IX, 1978

PERMANYER, F., Identificaci6n de los duros «sevillanos» coincidentes. A. N., I, 1971

VIDAL PELLICER, J., Significado de una contramarca hispanoamericana. A. N., III, 1973..

VIDAL PELLICER, J., Una moneda inedita de Ia ceca de Tlalpujahua. A. N., III, 1973

Moneda. del Regne de Portugal i de les seves Colonies

166 COLLANTES VIDAL, E., Pequefia historia de una moneda portuguesa y de su duefio. A. N., I, 1971

TRESORS, TROBALLFS I CIRCULACkj .MONETARIA

Medieval

167 BALAGUER, A. M., La troballa de Lluca, dins «Troballes monetaries Catalanes h. A. N., X, 1980 219

167a COLLANTES (VIDAL), E., Seisenes de Sancho IV en un tesoriIIo de Melgar de Fernamentai. A. N., III, 1973. 137

167b COLLANTES VIDAL, E., Variantes de dineros con leyendas FREGIS y FREX en los tesorillos de San Salvador del Paramo y ValdunquiIIo. A. N., IV, 1974 181

168 DATZIRA, S., La troballa de Santa Perpetua de Mogoda, dins «TrobalIes monetaries Catalanes h. A. N., X, 1980 214

168a GRAU, P., Sobre un motile trobat a Elna (Rossello). A. N., I, 1971 163

168b LAFONT, V., Les monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans Ie Roussillon. A. N., IV, 1974 265

168c NOONAN, T. S., Andalusian Umayyads dirhams from Eastern Europe. A. N., X, 1980. 81 SAVES, G. et VILLARONGA, L., Les monnaies de la Peninsule Iberique trouvees en France dans la region Midi-Pyrenees.

169 I, A. N., III, 1973 167

170 II, A. N., IV, 1974 235

Modern i Coniemporani

170a CRUSAFONT i SABATER, M., Trobalia a Saba delI de sisens de la Guerra dels Segadors (1640-1652). A. N., VIII, 1978 213

170b DATZIRA, S., La troballa de Santa Perpetua de la Mogoda, dins «Troballes Monetaries Catalanes h. A. N., X, 1980. 214

170c DHENIN, M. et NONY, D., Un atelier de faux monneyeurs du XVIIe siecle a Despefiaperros (Jaen). A. N., VIllI, 1978. 2m

171 VILLARONGA, G., La troballa de Montmany, dins «Troballes Monetaries Catalanes h. A. N., X, 1980 272

MONEDA ECLESIASTlCA A CATALUNYA I CORONA CATAL.4NO-ARAGONESA: PLOMS I PELLOFES

172 BONET, I. A. i CRUSAFONT i SABATER, M., Eis ploms de Mallorca. A. N., IX, 1979 217

172a LLOBET i PORTELLA, I. M.", Les rnonedes i pellofes de Cervera. A. N., III, 1973 209

172b LLOBET i PORTELLA, I. M.", Les monedes i pellofes de Tarrega. A. N., V, 1975. 73

172c LLOBET i PORTELLA, I. M.", Nova aportaci6 sobre les monedes i pelIofes de Cervera. A. N., VI, 1976 221

173 LLOBET i PORTELLA, Les pellofes de Santa Coloma de Queralt. A. N., IX, 1979 209

ALMIRALL, I., Consideracions entorn de la medalIa del cinquantenari del Jocs Florals de Barcelona, 1859-1908. A. N., I, 1971.

ALMIRALL, I., Medallas conmemorativas de la Exposicion Universal de Barcelona 1888. A. N., II, ,1972

ALMIRALL, I., Addenda a la medaIIistica barcelonesa de Ia Exposici6n

Universal de Barcelona 1888. A. N., III, 1973.

ALMIRALL, J., II Addenda a la medallistica de la Exposici6n Universal de Barcelona, 1888. A. N., VII, 1977

ALMIRALL, J., Altres medalles cornmemoratives barcelonines encunyades en 1888. A. N., VI, 1976

ALMIRALL, J., Medalles dels catalans d'Arnerica. A. N., III, 1973

ALMIRALL, J., Dues medalles catalanes amb enigmes. A. N., IV, 1974

ALMIRALL, J., Soluci6 al cas de la medalla de «Trotula Mendoza». A. N., V, 1975

BORRAS, R., Una medalla fuera de 10 usual. A. N., I, 1971.

BOTET i SIs6, J., Les medalles de Girona (s. XVII-XIX). A. N., IX, 1979

Buctt, J., Les medalles antigues de Montserrat. A. N., IV, 1974

CALESTROUI'AT, R., Notes sur l'Academie des Jeux Floraux de Toulouse. A. N., V, ,1975

CALVO, Condecoraciones militares en 'los Paises Catalanes en la primera mitat del siglo XIX. A. N., X, 1980.

DATZIRA, S., Medalles commemoratives de numismatics iHustres editades pel C.F.N. de Barcelona. A. N., I, 1971

S'ACABA D'IMPRIMIR AQUEST VO'LUM X

D'AcTA NUMISMATICA ALS 'fALLERS GRAFICS D'ALFONSO IMPRESSORS

EL DIA 24 DE JUNY DE 1981, FESTIVITAT DE SANT JOAN

Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.